cop d'ull, setembre del 2014

cop d’ull

Amposta incrementala neteja viària

Jaume SoléSECRETARI GENERAL

DEL PP DE TORTOSA

“I al segon mandat...”

#p8

Manel i Crator, en concert a Tortosa

La Xarxa EbreBiosfera inverteix 800.000 euros

Polèmica pelPUOSC

Turisme Cinta 2014Política

#pag. 3 #pag. 4 #pag. 15

Segueix-nos a

#p18

Batea inaugura el Centre d’Interpretació

#p23

L’alcalde de Riba-roja reclama l’estudi del pantài un punt del’ACA

L’episodi d’algues en fer-mentació al pantà de Riba-roja d’Ebre es podria tornara repetir. Això és el que haadvertit l’alcalde, AntonioSuárez, qui reclama un es-tudi a fons de l’embassa-ment i la instal·lació d’unpunt de control de l’AgènciaCatalana de l’Aigua.

Preparats per l’11-STEMA DEL MES / ‘PLANTA L’ESTELADA’ I MARXA DE TORXES ABANS DE LA DIADA

UNS 95 AJUNTAMENTS I ENTITATS SE SUMENAL PACTE PEL DRET A DECIDIR

LES TERRES DE L’EBRE PREVEUEN ENVIARUNS 80 AUTOCARS A LA ‘V’ DE BARCELONA

L’aigua de mar mata el caragol maçana, però lasal perjudica la collita d’arròs /FOTO: Daniel Forcadell.

#p39

#p5 a 7

#p24 i Teleobjectiu

cop d’ull Setembre2014 // 3

Els quatre consells comarcalsde les Terres de l’Ebre han pre-sentat aquest mes d’agost lesactuacions que es duran aterme amb el projecte XarxaEbreBiosfera. Un programad’inversions que ha estat apro-vat i subvencionat amb 462.000euros per la Direcció Generalde Turisme, amb motiu de lareversió de la taxa turística. Enaquest sentit, la Xarxa Ebre-Biosfera contempla diferentsaccions que es duran a terme alBaix Ebre, Montsià, Ribera d’E-bre i Terra Alta, i que ascendei-xen a 800.000 euros, ja que laDiputació de Tarragona tambéfarà una aportació de 240.000euros. La resta dels diners,entre 20.000 i 30.000 euros,seran assumits pel Consell Co-marcal del Baix Ebre i per l’A-juntament de l’Ametlla de Mar.“És un projecte global de mi-llora de la infraestructura turís-tica; tímid en relació a totes lesnecessitats que tenim, peròque ha de ser important i queha de tenir continuïtat en eltemps”, va valorar el presidentdel Consell Comarcal del BaixEbre, Lluís Soler.

A tot el territoriSón inversions com la senyalit-zació d’un anell viari turísticentre Sant Carles de la Ràpita iAmposta; la construcció d’unnou embarcador fluvial a Tor-tosa, al costat del pont de la viaverda; i l’adequació dels sen-ders GR-92, a la costa del BaixEbre, i GR-99, a la Ribera d’E-bre. A més, altres actuacionsque s’engloben en el primerprojecte Xarxa EbreBiosferasón la millora de l’accessibili-tat, mobilitat i il·luminació de

la Via Verda; els projectes demuseïtzació del Consell Con-sell Comarcal del Baix Ebre, i lacreació d’una pàgina web perla marca EbreBiosfera, on hi fi-guraran tots els productes tu-rístics del territori. També s’ha inclòs la millora deles platges i senyalització turís-tica de l’Ametlla de Mar, ambuna progra pilot de fer una‘smart beach’, per reduir ladespesa energètica a través deles noves tecnologies. Totesaquestes actuacions haurand’estar finalitzades abans del31 de desembre del 2015, iseran promogudes i executa-des pel Consell Comarcal delBaix Ebre amb la coordinacióde la resta de consells comar-cals. De fet, el delegat de la Ge-neralitat a les Terres de l’Ebre,va voler destacar que es tractade “la primera gran subvenció”que rep el territori sota lamarca EbreBiosfera, i que haestat possible gràcies a la unióde les quatre comarques. Xa-vier Pallarès també va remar-car que aquest ha esta un delsprojectes escollits per la Gene-ralitat, tot i que hi havia forçapropostes d’arreu del país:“Aquesta subvenció no s’hadonat a projectes petits, sinód’una certa envergadura; hemestat capaços de posar-nos d’a-cord a través dels consells co-marcals, i també de premiardes del Govern aquest projecteil·lusionant que es diu Ebre-Biosfera”. “Els primers dinersper als ebreescèptics ja arribena través d’aquesta subvenció”,va concloure Pallarès.Per la seua banda, el vicepresi-dent de la Diputació, Pere Pani-sello, va subratllat que aquestens supramunicipal no podiadeixar de col·laborar en unprojecte tan rellevant per a lescomarques de l’Ebre.

P ABANS DE FINAL D’ANYELS CINC grups de treball del Con-sell Consultiu de la Reserva de la Bios-fera ja han començat a donar forma alPla d'Acció, amb propostes que imple-mentaran el reconeixement per partde la Unesco. Els grups compten ambla participació d'uns 150 representantsde diversos sectors econòmics i del pa-trimoni natural i cultural del territori,

estructurats en cinc disciplines: Tu-risme, Patrimoni Natural, PatrimoniCultural, Agroalimentari i Recerca. Lesreunions també han servit per concre-tar els treballs del Comitè Avaluadorde la Marca, que abans de final d’anyhauria de tenir enllestit el reglamentd’ús d’EbreBiosfera per als productes,béns i serveis del territori. G.M.PORTADA

Soler va presentar els projectes de la Xarxa EbreBiosfera. // FOTO: CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE.

L’EbreBiosfera ja inverteixEls quatre consells comarcals acorden destinar 800.000

euros a noves infraestructures i equipaments turístics

TURISME

L’anell viari turístic Amposta-la Ràpita i el nou embarcador fluvial de Tortosa, alguns projectes destacats

El president del Montsià, Joan

Martín Masdéu. // M.V.

La presentació de les actua-cions de la Xarxa EbreBios-fera va fer-se durant lareunió periòdica que realit-zen els presidents i gerentsdels quatre consells comar-cals de l’Ebre. En aquestatrobada també es van tractarde les possibles accions delprojecte Treball a les 7 Co-marques. Un programa enquè participen les quatre co-marques de l’Ebre, i que el2015 es podria ampliar amés comarques del país. Abanda, també es va parlar dela posada en funcionamentdel nou Consorci de Políti-

ques Ambientals de les Te-rres de l’Ebre (COPATE),l’organisme que ha de ges-tionar la Reserva de la Bios-fera. “El COPATE es vaidear pensant en les quatrecomarques alhora i en totesles sensibilitats, pensantsque hem d’anar tots a unaperquè és la única manerad’optimitzar recursos i dedesenvolupar el tema de laReserva de la Biosfera. Hiha moltes expectatives imolt d’empresariat pendentde l’EbreBiosfera” va dir elpresident del Montsià, JoanMartín Masdéu.

Joan Martín Masdéu: “Anar tots a una és l’única manera de desenvolupar la Reserva de la Biosfera”

Gustau MorenoTORTOSA

cop d’ull// Setembre20144

PORTADA

Els ajuntaments de les Terres del’Ebre perdran més d’11 milionsd’euros en ajuts del nou PlaÚnic d’Obres i Serveis de Cata-lunya (PUOSC), després que laGeneralitat haja decretat la de-rogació del decret d’obres. Aixího va denunciar el diputat pro-vincial i candidat del PSC aAmposta, Francesc Miró, tot re-cordant que el govern catalàhavia aprovat el PUOSC al des-embre passat, amb dos anys deretard. “Els ajuntaments ha-víem previst obres de millorade l’entramat urbà, dels carrersdels nostres pobles, obres com-pletament necessàries, totessostenibles”, va explicar Miró.Per tant, els ajuntaments havienfet una previsió en els seuspressupostos, ja que es tractad’actuacions que van lligades ales subvencions que arriben de

la Diputació de Tarragona i ambla partida pressupostària en ca-

dascun dels municipis. Miró va insistir que, en xifresglobals, la mesura pot suposaruna desinversió de més de 15milions d’euros, perquè elsajuntaments deixaran de feraquestes obres si no troben fi-nançament. “El govern de CiU,amb ERC donant-li suport, nonomés no compleix la seua pa-raula, sinó que actua de formairresponsable”, va dir Miró: “ElPUOSC era una mesura clau

per activar l’economia de les Te-rres de l’Ebre”.

Projectes afectatsLa derogació de les subvencionsper a obres que ajuntaments iconsells comarcals havien in-clòs en el PUOSC afecta projec-tes tan importants com elCentre d’Innovació i Desenvo-lupament Turístic que el Con-sell Comarcal del Baix Ebre hacomençat a construir a Delte-

bre. Amb un pressupost de mésde 613.000 euros, l’ens comarcalhauria rebut una subvenció demés de 276.000 euros. De la ma-teixa manera, el Baix Ebretambé perdrà un ajut de 79.200euros per finançar una part im-portant del centre d’interpreta-ció de la Via Verda que es vol fera l’estació de Benifallet.D’altra banda, Tortosa perdràmés d’un milió d’euros en ajuts.L’Ajuntament hauria rebut més

de 390.000 euros per a la urba-nització del parc del Castell idel carrer Costa de Capellans,un dels espais més degradatsdel nucli antic. Una subvencióque hagués servit per costejaruna part dels 671.471 euros delprojecte, dins del 2014.Al Montsià, cal destacar els253.000 euros que perdrà Am-posta per rehabilitar la xeme-neia del Molí d’Adell i actuar enel seu entorn. També els més de237.200 euros per urbanitzar elcarrer de Terol, l’aparcament i elcarrer de França. A la Ràpita, elconsistori hauria rebut 450.000euros per implantar i rehabili-tar serveis urbanístics en tramsdels carrers Constància i deSant Isidre, i de l’avinguda de laConstitució. Tampoc arribaranal Montsià els 459.000 euros perremodelar l’edifici de l’Ajunta-ment de Santa Bàrbara.A la Ribera d’Ebre, la subvenciómés important eren els 250.000euros de Móra d'Ebre per con-dicionar el camí Hortes des del’N-420. També cal destacar elsmés de 204.000 euros de Flix perarranjar el carrer del Molí. Fi-nalment, a la Terra Alta, Arnesperd 200.000 euros per urbanit-zar diferents carrers. TambéBatea deixarà de tenir dues sub-vencions de més de 98.000 i78.200 euros, respectivament,per renovar els carrers del nucliantic i la plaça d’Espanya, la Bo-tera I. La capital comarcal, Gan-desa, perdrà més de 276.000euros per recuperar la zona de-limitada pels carrers d’Horta,Santa Maria i la Presó.

El PSC avisa que lamesura pot suposaruna “desinversió” de15 milions d’euros

Els pobles renunciaran aalguns dels projectes

La Generalitat deixa els ajuntaments sense11 milions en ajuts per fer obres a l’Ebre

POLÍTICA

Els socialistes es rebel·len contra la derogació del PUOSCd’obres, i acusen el govern de CiU d’afeblir el món local

La pèrdua de les subvencions afecta projectes com elcentre turístic del Baix Ebre o el parc del Castell de Tortosa

La urbanització del parc del Castell de Tortosa, un dels espais més degradats del nucli antic, és un dels projectes que

s’havien inclòs en el PUOSC, amb una subvenció de 390.000 euros. // FOTO: GUSTAU MORENO.


Una imatge d’arxiu de Carles

Luz. // FOTO: CANAL 21 EBRE.

POLÍTICA

Luz: “Posem el comptaquilòmetres a zero”

Dos alcaldes de CiU de les Terresde l’Ebre han lamentat que laGeneralitat haja derogat les sub-vencions per obres del PUOSC.Però tant l’alcalde de Tortosa, Fe-rran Bel, com l’alcalde de Gan-desa, Carles Luz, van assenyalarque entenen les raons del governcatalà, per la mala situació de lesfinances de la Generalitat. En el

cas de tot el municipi de Tortosa,que deixarà de rebre més d’unmilió d’euros en ajuts, Bel va afir-mar que no està content, i va ex-plicar que l’Ajuntament haintentat adaptar les seues inver-sions i buscar altres vies de fi-nançament, com ha passat ambles obres de l’espai polivalentdels Reguers. De fet, va afegir-hique a Tortosa fa mesos que tre-ballen per tirar endavant els di-versos projectes sense aquestsrecursos. Bel també va afirmar

que el PSC haurien d’ehaverestat “més curosos” gestionantels recursos de la Generalitat. Per la seua banda, també l’al-calde de Gandesa va confirmarque el seu ajuntament no podràemprendre els projectes previs-tos en el PUOSC. Luz va assen-yalar que ha seguit de molt aprop el procés, ja que forma partde l’Associació Catalana de Mu-nicipis i de la Comissió de Coo-peració Local de Catalunya. Peròva remarcar que la Generalitat

travessa una situació molt com-plicada, a causa del deute perpagar els anteriors PUOSC. Defet, va recordar que la Terra Altaencara té pendent d’executar elPUOSC del 2011, perquè no tégaranties de cobrar-lo. Així, vadir que comprèn la decisió de laGeneralitat i que fins i tot la com-parteix, per poder sanejar les fi-nances del Govern i poderplantejar un nou PUOSC al 2016.“Prefereixo posar el comptaqui-lòmetres a zero”, va dir Luz.

Gustau MorenoTORTOSA / GANDESA


PORTADA

El Pacte pel Dret a Decidir deles Terres de l’Ebre ja haaconseguit aplegar unes 95associacions, entitats i ajun-taments del territori. La sig-natura del pacte es va fer el25 de juliol a l’auditori FelipPedrell de Tortosa, ambmotiu d’un acte presidit perla presidenta d’ÒmniumCultural, Murial Casals. Amés, també hi eren presentsla presidenta d’Òmnium ales Terres de l’Ebre, DolorsQueralt, i els representantscomarcals del pacte: AntonMonner (Terra Alta), MarcMur (Ribera d’Ebre), VictòriaAlmuni (Montsià) i Josep Ba-yerri (Baix Ebre).Queralt va ser l’encarregadade llegir el manifest, en quèes va posar de manifest queles Terres de l’Ebre, “com aterritori que forma part de lapluralitat de territoris quecomponen Catalunya i com acruïlla dels Països Catalans,ha sigut, és i serà part activaen la lluita pels drets i lliber-tats dels catalans i les catala-nes”. També es va remarcarque el territori afronta elsreptes presents i futurs desde la pluralitat, la democrà-cia, la cohesió i la inclusió.El manifest també recull queles entitats i ajuntaments quehan signat el Pacte Territorialpel Dret a Decidir es com-prometen a dur a terme unaorientació general del pro-cés, per fer efectiva la con-sulta sobre el futur polític deCatalunya. També a crear unespai de debat i diàleg per-manent sobre el dret a deci-dir; facilitar el debatdemocràtic que comporta l’e-xercici del dret a decidir, ga-rantint que el dret a serconsultat comporte també eldret a defensar la posició quecadascú considere més con-venient; recollir les propos-tes que emanen de la societat

civil i dels seus agents i insti-tucions per enriquir el pro-cés de l’exercici del dret adecidir; difondre i garantirels valors democràtics deldret a decidir com a expres-sió i fonament de la partici-pació ciutadana directa enels afers col·lectius de grantranscendència; garantir laparticipació i la coordinaciódels diferents actors a favordel dret a decidir; i per últim,a fer pedagogia i explicar eldret a decidir i la celebracióde la consulta, i proposar iimpulsar els mecanismes iaccions necessaris perquè eldebat sobre el futur de Cata-lunya arribe arreu de la so-cietat catalana.La cloenda de l’acte va anar acàrrec d’un dels membresebrencs del secretariat del’Assemblea Nacional Cata-lana (ANC), el flixenc MarcelGuiu, i també per Muriel Ca-sals. La presidenta d’Òm-nium va afirmar: “Treballarjunts pel nostre futur ens fafeliços en el present”, tot afe-gint-hi que cal “seguir treba-llant plegats per poder votarel pròxim 9 de novembre”.

Ventura signa la cartaPer la seua banda, la dipu-tada ebrenca Núria Ventura(PSC) ha signat la carta quela plataforma Moviment Ca-talunya ha escrit al presidentdel Pacte Nacional pel Dret aDecidir, Joan Rigol. La plata-forma agrupa alguns dels so-cialistes crítics com MariaGeli, Pia Bosch, Antoni Cas-tells, Jordina Freixanet, JordiMartí, Núria López o la ma-teixa Ventura. N’ha quedatfora l’alcalde de Lleida,Àngel Ros, impulsor de Mo-viment Catalunya i actualpresident del PSC. En lacarta reclamen poder entraral Pacte Nacional pel Dret aDeciri, per ser la veu del “so-cialisme catalanista” queestà “inequívocament com-promès” amb la consulta delproper 9 de novembre.

95 ajuntamentsi entitats, ambel Pacte pelDret a Decidir

L’acord promogut per Òmnium destacaque l’Ebre és la cruïlla dels Països Catalans


La signatura del Pacte Territorial pel Dret a Decidir va fer-se a l’auditori de Tortosa. / Foto: ÒMNIUM CULTURAL.

POLÍTICA


PORTADA

La Comissió 11 de Setem-bre a les Terres de l’Ebre haconvidat el docent balearJaume Sastre a participar enla Marxa de Torxes per la In-dependència que es farà elproper 10 de setembre aTortosa. Sastre, que ha estatun dels impulsors de l’As-semblea de Docents de lesIlles Balears, va protagonit-zar una vaga de fam durant40 dies per pressionar elpresident del govern balear,José Ramón Bauzá, a nego-ciar amb la comunitat edu-cativa l’aplicació del decretde bilingüisme, i en defensad’una educació digna i encatalà. La Comissió 11 deSetembre està formada pel

Casal Popular Panxampla,Arran Terres de l’Ebre i delSénia, l’Assemblea Nacio-nal Catalana, Òmnium Cul-tural, el casal Aixumara,l’associació Camí de Sirgade Tivenys, l’associació Sol-devila de Campredó i elSindicat d’Estudiants delsPaïsos Catalans. Serà la se-tena edició de la Marxa deTorxes a les Terres de l’Ebre,i portarà per lema ‘Ara ésl’hora de decidir-ho tot!’.L’acte també comptarà ambla col·laboració del grup Riuen So, que hi oferirà una ac-tuació musical amb le seuescançons compromeses ambel territori. La Marxa de Tor-xes començarà a les 20.30hores des del castell de laSuda, i després recorrerà elscarrers del nucli antic i delcentre de Tortosa fins a laplaça on es llegiran els par-laments. L’encarregada dellegir el manifest serà Antò-nia Ripoll, professora del’Escola d’Art d’Amposta.L’any passat, més d’unmiler de persones van recó-rrer Tortosa amb torxes i es-telades, “per la llibertat delsPaïsos Catalans i per la jus-tícia social”. G.M.

TORTOSA

Marxa deTorxes amb eldocent balearJaume Sastre

El lema de laMarxa de Torxesd’enguany serà‘Ara és l’hora de decidir-ho tot’

Antònia Ripoll llegiràel manifest de l’acte

La regional de l’AssembleaNacional Catalana (ANC) a lesTerres de l’Ebre té previst mo-bilitzar uns 80 autobusos per larealització de la ‘V’ humana deBarcelona, aquest Onze de Se-tembre. La coordinadora del’ANC al territori, Irene Fornós,ha destacat que el tram 2 de la‘V’ de la Diada és un dels 73trams que més ràpidaments’ha anat omplint. I és que, adiferència del que va passarl’any passat amb la cadena hu-mana per la independència, lesTerres de l’Ebre estan respo-nent força bé a la crida del’ANC. Amb tot, Fornós ha vol-gut fer una nova crida a la mo-bilització per inscriure’s iparticipar en l’acte de l’Onzede Setembre a Barcelona, jaque del seu èxit també depen-drà, en bona mesura, l’èxit dela consulta del 9 de novembre.Fornós ha detallat que l’ANCha reservat 80 autobusos per ales Terres de l’Ebre, i que els

han repartit per totes les as-semblees territorials. Des deTortosa, per exemple, sortiranun mínim de sis autocars.Mentrestant, el col·lectiu s’haabocat a la campanya ‘Ara ésl’hora’, que busca convèncerels indecisos, i les territorialsde l’Assemblea estan realitzantdiversos actes i xerrades perescalfar motors abans de laDiada. És el cas de l’assemblealocal d’Ulldecona, que ha orga-nitzat un concert independen-tista aquest 30 d’agost. De la mateixa manera, Flix perla Independència va organitzarel 15 d’agost un mosaic amblletres humanes, tot coincidintamb la popular Festa del Riu,durant les festes majors de lapoblació. A més, Aldover per laIndependència va programaruna xerrada-col·loqui el 22d’agost, amb el títol ‘El futur deles pensions i les ajudes agrà-ries a la Catalunya indepen-dent’. La conferència va anar acàrrec de Jordi Romeva, mem-bre de la sectorial de jubilatsde l’ANC i col·laborador delCercle Català de Negocis.

80 autocars ebrencs a la ‘V’ Els manifestants de les Terres de l’Ebre tenen

assignats els trams 1 i 2 a BarcelonaL’Assemblea Nacional Catalana vincula la

resposta de l’11-S a la consulta del 9-N

9N2014

Irene Fornós és la coordinadora de l’ANC a l’Ebre. // FOTO: G.M.


Planta l’Estelada, per les festes de la Cinta L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)hissarà una estelada a la plaça delBimil·lenari, una de les entrades a la ciu-tat de Tortosa. Finalment, la plantada dela senyera independentista serà el 5 desetembre, amb motiu d’un acte que s’hainclòs al programa de les festes de laCinta. L’emplaçament escollit està carre-gat de simbolisme, ja que la plaça delBimil·lenari de Tortosa, a l’autovia de l’Al-dea, enllaça amb el pont del Mil·lenari deCatalunya. En l’assaig de la ‘V’ humana

entre Jesús, Tortosa i Roquetes, el 21 dejuny passat, ja es va col·locar una senyeraal monument de la plaça Corona d’Aragó,però algú la va despenjar. Per això, ara laintenció de Tortosa per la Independènciaés hissar l’estelada en un pal ben alt, coms’ha fet en altres poblacions del país, per-què la senyera estiga més segura.De fet, no és la primera vegada que unacte de l’ANC s’inclou al programa defestes de Tortosa. El 2013 es va fer una as-saig de la cadena humana amb unes 1.500

persones enllaçant el pont de l’Estat il’antic pont del ferrocarril, com a prèviade la Via Catalana per la Independència.Enguany, l’acte ‘Planta l’Estelada’, queservirà per escalfar motors de cara a la ‘V’humana de Barcelona, començarà a lesvuit del vespre a la plaça del Bimil·lenari,amb música i una baldanada popular.Com l’any passat, el grup PxC ha dit queno participarà institucionalment en lesfestes de la Cinta. La plataforma SocietatCivil Catalana també ha rebutjat l’acte.


La confessió de Jordi Pujol quedurant 34 anys ha amagat di-ners a l’estranger també ha re-mogut la consciència de CiU ales Terres de l’Ebre. Un cop queel 25 de juliol va esclatar el casPujol, l’alcalde de Tortosa i se-nador de CiU per Tarragona,Ferran Bel, va demanar una“reacció contundent” i la “re-fundació” de Convergència.Bel va recordar que ell semprehavia volgut diferenciar entreel president i el seu entorn,però va afegir que aquest casha fet mal a la figura de Pujol ia la seua formació política,però sobretot a la institució dela Generalitat i al país que va

representar durant tants anys.Segons Bel, el que toca fer araés una “renovació integral” dela direcció del partit, per noperjudicar el procés iniciat capa l’estat propi. L’alcalde tortosíva afegir-hi que hi ha partits imitjans que voldrien utilitzar laconfessió de Pujol per afectarnegativament el procés català.A Bel li provoca la mateixa “re-pugnància” la confessió dePujol com els atacs que està re-bent CiU per part d’altres par-tits. Sense citar-la directament,l’alcalde de Tortosa es referia ales “lliçons” de la presidentadel PP de Catalunya, AlíciaSánchez Camacho, a qui va re-cordar que té extresorers i ex-ministres a la presó.Així, Bel va defensar la neces-sitat de poder celebrar la con-

sulta del 9 de novembre, i vainsistir en la necessitar de re-fundar CiU. Segons va dir, el“veritable punt d’inflexió per aCiU és ara, ja que es tracta d’unmoment històric”. Per la seua banda, l’alcalded’Amposta, Manel Ferré,també es va mostrar afectat perla confessió de Pujol. Però varemarcar que encara una micamés de perspectiva en eltemps, per poder diferenciaraquesta qüestió personal i laseua trajectòria com a presi-dent de la Generalitat durant23 anys. Així, Ferré va recordarque l’etapa de Pujol va perme-tre assolir el màxim nivell deprogrés i d’autogovern per aCatalunya. A més, Ferré va evi-tar parlar de “refundació”, jaque el que més necessita CiU

és una “regeneració”. Així, l’al-calde d’Amposta va destacar lasolidesa del lideratge d’ArturMas, tant al capdavant de la fe-deració com de la Generalitat.Finalment, l’alcalde de Gan-desa i president del ConsellComarcal de la Terra Alta, Car-les Luz, va afirmar que la con-fessió de Pujol no hauriad’afectar ni la refundació deCiU ni el procés català. Luz vamanifestar la seua “consterna-ció” i “decepció”, però va volermarcar una línia de separacióentre un assumpte particular iel funcionament de CiU. Així,també aposta per la “refunda-ció” del partit i per tancar unaetapa, sense que això pugaafectar la vocació de servei a lagent de Catalunya i el procéscap a l’estat propi.

La presidenta de l’Assem-blea Nacional Catalana(ANC), la xertolina CarmeForcadell, va afirmar des deGandesa que la confessió deJordi Pujol és “una bona no-tícia” per al procés cap a laindependència. “Com méscoses surtin, millor. Si nofem net, no podrem cons-truir un país nou”, va remar-car. Forcadell va fer aquestesdeclaracions durant la se-gona Diada Independentistade la Terra Alta, 24 horesdesprés de fer-se públic elcomunicat de Pujol. Durantel mateix acte, el secretari del’Associació de Municipisper la Independència (AMI)i alcalde de Flix, Marc Mur,va mostrar “sorpresa i unacerta decepció” davant de laconfessió de Pujol. Però se-gons Mur, tot plegat no hau-ria de perjudicar el procésindependentista. G.M.

CiU: refundació o regeneració?L’esclat del cas Pujol provoca reaccions

enfrontades a CiU de les Terres de l’EbreL’alcalde de Tortosa es mostra contundent

i reclama la “renovació integral” del partit

POLÍTICA CAS PUJOL

Forcadell:“Una bona notícia per alprocés”

Gustau Moreno TORTOSA

PORTADA


LA SOCIETAT OCCIDENTAL,generalment, està obsessionadapels resultats a curt termini, per lasatisfacció immediata dels desit-jos. Aquesta actitud queda plas-mada als programes electorals dela gran majoria de partits polítics,que acaben prometent coses queen quatre anys són materialmentimpossibles de realitzar, per moltavoluntat que hi posis i per moltque t’hi esforcis. Després, quanveiem que les promeses no escompleixen ni els nostres desitjosno es realitzen, arriba el momentde rendir comptes.

LA MEUA CRÍTICA, però, no esfonamenta en el curt termini.S’està esgotant el segon mandatdel govern convergent de FerranBel i, per tant, vuit anys són sufi-cients per tenir una visió ampla iclara dels canvis ocorreguts, tantper a bé com per a mal. Precisa-ment, ara em ve a la memòriaaquelles llargues caminades, queel llavors candidat a alcalde espermetia pel barri de Ferreries.Recordo totes aquelles promeseselectorals, les xerrades amb veïns,els discursos i els constants atacs

a Joan Sabaté per la seva gestió al’alcaldia.

COM A VEÍ DE FERRERIES,seriaun hipòcrita si no agraís a l’actualgovern la rehabilitació de l’anticmercat per convertir-lo en l’actualCentre Cívic de Ferreries, una deles reivindicacions més antiguesde l’associació de veïns. Però sensdubte, les dos actuacions més im-portants, realitzades al voltant delbarri de Ferreries, són la rehabili-tació de la façana fluvial i l’am-pliació de la Via Verda, amb laincorporació de l’antic pont delferrocarril. Dos obres finançades iexecutades per l’actual govern es-tatal del Partit Popular, tot i que ala propaganda electoral de CiUens vulgui fer creure que són unaobra eminentment municipal.

LA REALITAT DEL BARRI ésmolt diferent a la que fa vuit anysens va vendre CiU. Aquellaaposta per Tortosa com a “destina-ció turística esportiva”, amb l’es-tadi i les piscines com a centreneuràlgic de l’esport tortosí, s’haesfumat. A canvi, ens hem quedatamb un grapat de runes i ferros

rovellats que contribueixen dià-riament a la depreciació del barri.No sols afectant a la convivènciaveïnal, sinó perjudicant tota l’acti-vitat comercial que hi havia al vol-tant. Ferreries està bruta, deixada,descuidada i oblidada per l’actual

govern municipal de CiU. Ambtot, l’última agressió al barri havingut provocada per la instaura-ció de zones blaves al voltant delsedificis i oficines públiques o d’in-terès com l’ambulatori, l’Aliança,l’oficina d’Hisenda o la de BASE,instituts i equipaments esportius...La situació d’asfíxia comença a ser

insuportable per un barri que estàmorint lentament. Només calveure la falta d’il·luminació, l’estatde les voreres, la situació lamen-table en la que es troben algunsequipaments urbans...

AQUELLS DIES en què FerranBel i el seu equip es passejavenper Ferreries amb un somriured’orella a orella s’han acabat.Aquelles visites especulatives,que s’aprofitaven de l’obsessió delciutadà pels resultats a curt ter-mini, han deixat pas a la crua rea-litat. I la realitat és ben evident acada carrer i a cada casa de Ferre-ries: estem relegats i arraconatsper la política municipal. Sols lesobres estatals abans esmentadeshan donat una mica d’aire fresc albarri, però no són suficients. Hemde treballar tots plegats per tornara situar Ferreries al lloc que esmereix. Durant quatre anys CiUens va vendre un barri modern, al’altura d’una ciutat com Tortosa.Però, al segon mandat, Ferran Belva descansar i sense haver conclòscap de les seves tasques, es vaoblidar de Ferreries (almenys finsque tornin a haver-hi eleccions).

LES COSES ESTAN CANVIANT,d’això no hi ha dubte. Malgrat queels vells polítics, que no els políticsvells, encara continuen defensantque es pot governar com sempre,el cert és que el conjunt d’esdeve-niments que estan sacsejant la nos-tra societat no deixa marge per acap altra mena d’interpretació.Ningú pot negar que estem vivintun moment singular al nostre país,un moment en què el conjunt deciutadans i ciutadanes reclama unamajor participació en la vida pú-blica. Una voluntat de decidir queno es pot quedar només en la de-terminació de si volem o no per-tànyer a l’Estat espanyol; ni tansols, sigui quin sigui el resultat dela incerta consulta, en quin modeld’estat volem viure.

ÉS PER AIXÒ que creiem que ésl’hora de transformar el sistema dedalt a baix. I en aquesta dinàmicade canvi els ajuntaments, com elsens de decisió més propers als ciu-

tadans, tenen molt a dir. Transfor-mar el sistema implica aventurar-se a canviar les anquilosadesformes de prendre decisions perunes més dinàmiques, incloents i,per què no, agosarades. L’apostadecidida del PSC de Tortosa pelspressupostos participatius està enaquesta línia. Pensem que podrienser un element enriquidor en lapresa de decisions de l’Ajunta-ment, tot revestint-les d’una demo-cratització inqüestionable.

ELS PRESSUPOSTOS participa-tius impliquen que aquells queviuen en una ciutat puguin decidiren què volen gastar els seus impos-tos, incrementant exponencial-ment la qualitat de la presa dedecisions en un procés en què elsciutadans i les ciutadanes passende ser simples observadors dels es-deveniments i les resolucions pre-ses, a convertir-se en protagonistesactius d’allò que passa a la ciutat.Aquesta proposta, articulada ja en

molts ajuntaments del país, permetque siguin totes les persones d’unmunicipi les que decideixin quinessón les prioritats, què és allò que hade vertebrar la vida municipal, iquines despeses han de ser priori-tàries, retornant el poder al poble.Els pressupostos participatius sónuna forma d’entendre la democrà-cia que cerca que els propis ciuta-dans s'impliquin en política, perdefensar el que és de tots. És just inecessari que els veïns i veïnes deTortosa, que són els que millor co-neixen les necessitats dels barris,decideixin com s’han de distribuirels limitats recursos. Defensemque aquesta és la base d'una veri-table democràcia participativa en laque hem de cercar, entre tots itotes, solucions per les nostres ne-cessitats i desitjos.

ELS AVANTATGES de la nostraproposta són considerables. A mésd’aconseguir una major transpa-rència, eficiència i eficàcia en la

gestió municipal, ens permetràconfigurar un debat públic sobreen què es gastaran els nostres im-postos, fomentant la reflexió activai la solidaritat d’uns veïns i veïnesque tindran l'oportunitat de conèi-xer i dialogar sobre els problemes idemandes de la resta, configurantuna magnífica àgora ciutadana. Lanostra proposta és l'oportunitat deconvertir les decisions preses en elsdespatxos polítics, moltes vegadesamb una sordesa i miopia preocu-pants, en un actiu mecanisme departicipació ciutadana de la políticamunicipal. Una participació que hade tenir com a finalitat construiruna societat més justa i igualitària,on ciutadans i ciutadanes respon-sables tinguin l’oportunitat de de-cidir en què gastar els seus diners,i on els polítics, ara sí que nous, pu-guem fer pedagogia de com gestio-nar de manera responsable allòque és de tots, demostrant que unaaltra manera de fer política, a Tor-tosa, és possible!

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: PUJOL I EL MINITRANSVASAMENTLA CASUALITAT va fer que la pri-mera reaparició pública de Jordi Pujol,després del seu comunicat del dia deSant Jaume, fos amb un article a lapremsa sobre la gestació del mini-transvasament d’aigua de l’Ebre a Ta-rragona. Sis dies després de la seuaconfessió de frau fiscal, Pujol hi vaaparèixer el 31 de juliol amb l’article‘Com es va gestar’, en el suplement ‘25

anys de minitransvasament’ que vadistribuir Diari de Tarragona. I és quePujol va ser l’encarregat de prémer, el31 de juliol de 1989, el botó de laplanta potabilitzadora de l’Ampollaque obria l’aixeta de l’aigua de l’Ebre.Després de recordar la situació límitd’escassedat i de salinitat de l’aiguapotable al Camp de Tarragona i el BaixPenedès, a l’article Pujol també reme-

mora la visita que va fer-li l’any 1981el tortosí Antonio Faura, diputat per laUCD al Congrés dels Diputats. SegonsPujol, Faura creia que es podria trobar“una solució que fos bona i acceptablepels regants i en general per les co-marques de l’Ebre, i que permetés untransvasament limitat, és a dir, no ungran transvasament a totes les con-ques internes de Catalunya”.

Jaume Solé PurcallaSECRETARI GENERALDEL PP DE TORTOSA

Enric RoigPORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC I CANDIDAT A L’ALCALDIA DE TORTOSA

I al segon mandat, Bel ha oblidat Ferreries

Les nostres prioritats: pressupostos participatius

Ens hem quedat amb un grapat derunes i ferros rovellats ”

“


EL DELEGAT de la Gene-ralitat ha recollit la peticiófeta per l’Ajuntament deRiba-roja d’Ebre (veure pà-gina 24), perquè es faci afons un estudi del pantà.Xavier Pallarès ha anunciatque, a partir d’aquest mes

de setembre, ha de convo-car una reunió entre l’A-gència Catalana de l’Aiguai la Confederació Hidrogrà-fica de l’Ebre, a més delmateix Ajuntament riba-ro-genc. L’objectiu: millorar elcontrol de l’aigua.

OPINIÓ

Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

L’Onze de Setembre i la vegueria de l’Ebre

EbreBiosfera, un projecteper a tot el territori

Memòria històrica a la ciutat de Tortosa

EDITORIALS

‘Onze de Setembre escommemora el Tricen-tenari de la caiguda

de la ciutat de Barcelona da-vant de les tropes borbòni-ques. Per la Diada Nacional deCatalunya, precisamenta Barcelona, hi ha con-vocada la ‘V’ humanaamb què l’AssembleaNacional Catalana(ANC) i Òmnium Cul-tural volen omplir elscarrers de gent, com apas previ per poderomplir les urnes ambmotiu de la consultadel 9 de novembre. Elcompromís del governde CiU és convocar laconsulta i posar lesurnes, tal i com li de-mana ERC, primer par-tit de l’oposició però elseu soci al Parlament.

PERÒ EL GOVERN de l’Es-tat ja ha anunciat que portaràal Tribunal Constitucional(TC) la impugnació de la Lleide Consultes i el decret que fi-xarà la data. El PP vol bloque-jar la consulta i es produirà unxoc de legitimitats, la del Par-lament de Catalunya contra lade les institucions espanyoles.Davant d’això, una opció per

posar les urnes i que la gentde Catalunya puga votar ésconvocar unes eleccions ple-biscitàries, i que CiU i ERC, ocom a mínim CDC i ERC, pu-guen fer una llista unitària a

favor de la independència.ERC, però, posa com a condi-ció que la nova coalició assu-misca el compromís de feruna Declaració Unilaterald’Independència. En qualse-vol cas, aquest és un escenarique pocs volen avançar, ja queprimer cal anar cremant eta-pes i veure si el PP acaba au-toritzant algun tipus deconsulta, pel 9N o després.

EL 5 DE SETEMBRE, alsReials Col·legis de Tortosa, s’i-naugura l’exposició ‘De la Ve-gueria al Corregiment’, unaproducció dels quatre arxiuscomarcals per commemorar el

Tricentenari 1714-2014 a les Terres del’Ebre. Una mostra decartografia històricaamb mapes d’entreels segles XVII iXVIII, per recordarquè va ser la vegueriade l’Ebre i, a partirdel Decret de NovaPlanta del rei Felip V,el nou corregimentde Tortosa, el 1716.Un bon moment perrecordar que la sen-tència del TC del ju-liol del 2010, que varetallar l’Estatut deCatalunya, també va

tancar la porta de maneramolt contundent a la creacióde la vegueria de les Terres del’Ebre. En aquests quatreanys, els sectors polítics i so-cioeconòmics del territori hananat apaivagant aquesta rei-vindicació històrica. Ara l’E-bre hauria de poder recuperarl’aspiració de tornar a tenir lavegueria, 300 anys després.Vegueria de l’Ebre, 2016?

ELS QUATRE CONSELLScomarcals de les Terres del’Ebre han presentat el pri-mer programa d’actuacionsque duran a terme dins delprojecte Xarxa EbreBiosfera,amb un pressupost total de800.000 euros. Amb aquestsdiners, els primers que arri-ben per desenvolupar el pro-jecte de la Reserva de laBiosfera, es faran algunes in-fraestructures i equipamentsturístics que el territori ne-cessitava. Inversions a lesquatre comarques, com arala senyalització turística del’anell viari entre Sant Carlesde la Ràpita i Amposta, el

nou embarcador de la ViaVerda a Tortosa, la millora dela via cicloturista al BaixEbre i a la Terra Alta, o l’ade-quació dels senders GR-92, ala costa del Baix Ebre, i GR-99, a la Ribera d’Ebre.

EL PROJECTE de la Reservade la Biosfera, per tant, haenglobat des d’un principiles quatre comarques de l’E-bre. Part de la Ribera d’Ebreva quedar fora del reconei-xement de la Unesco, però ésimportant que a l’hora detreballar conjuntament s’es-tiga fent sense aixecar fron-teres a l’interior del territori.

L’AJUNTAMENT tortosí hafet un homenatge a qui vaser alcalde durant la GuerraCivil. Una placa recorda quefa 75 anys Josep Rodríguezva ser afusellat per la dicta-dura franquista, i l’Ajunta-ment li concedirà la medallaPugna Pro Patria Dertosa. Enels darrers anys, Tortosa ha

avançat molt en termes dememòria històrica i demo-cràtica: també va recordarles víctimes dels bombarde-jos amb una placa al pontdel tren, i abans amb unagran exposició al Museu.Seria molt saludable reobrirel debat sobre el monumentde la Batalla de l’Ebre.

Xavier PallarèsDELEGAT DE LA

GENERALITAT

A L’EBRE

EL MUR

La sentència de l’Estatuttambé va tancar la portaa la vegueria. En aquestsquatre anys, els sectorspolítics i socioeconòmicsde les Terres de l’Ebrehan apaivagat aquesta reivindicació històrica

SERÀ NOTÍCIA

L

La Delegació de la Ge-neralitat a les Terres del’Ebre ha actuat amb

celeritat i eficàcia durant la crisiper l’aparició de la taca a l’em-bassament de Riba-roja. Pallarèses va posar al peu del canó.

RhamsésRipollésALCALDE DE

MORELLA

L’Ajuntament de la ca-pital dels Ports ha com-memorat amb èxit els

600 anys de les Converses deMorella. El programa d’actes hatingut un gran impacte cultural,turístic i econòmic per a la ciutat.

VladímirPutinPRESIDENT

DE RÚSSIA

El veto de Rússia als pro-ductes agroalimentarisde la Unió Europea afec-

tarà negativament les exporta-cions de la fruita dolça de la Riberad’Ebre i dels cítrics del Baix Ebre iel Montsià. Efectes col·laterals.

AndreuMartíALCALDE

DE L’AMETLLA

DE MAR

L’Ajuntament de l’A-metlla de Mar ha deciditpresindir dels serveis de

la polèmica consultora Efial, i as-sumirà el control de La Cala Ges-tió amb recursos propis. L’acords’ha pres sense fer soroll.

JoaquimPalladellaALCALDE

DE BATEA

L’Ajuntament de Bateaha inaugurat el seu nouCentre d’Interpretació

sobre el món de la vinya, el vi i elpatrimoni històric. Un equipa-ment modern que ja es va podervisitar durant la III Festa del Vi.


CREC QUE EL DRET A DECIDIR forma partde la persona humana i dels pobles. Podemdecidir on volem viure, si volem estudiar o tre-ballar, si volem casar-nos o estar solters, hi hamoltes possibilitats.

LES PERSONES, igual que els pobles, tenimel dret a decidir què volem ser i com volemviure, encara que la vida t’obliga a moltescoses que no t’agraden. Que ningú em catalo-gui políticament, perquè s’equivocarà.

ARA QUE ES PARLAmolt de la consulta del9-N i del dret a decidir, estic totalment d’acordque els catalans podem decidir el nostre futur.L’Estat espanyol és una fàbrica d’independen-tistes. Si no mos volen, marxem i ja està, en-cara que jo personalment no ho veig gens clar.

ENTENC QUE A CATALUNYA no se la res-pecta i ens estan fotent canya per tot arreu.Penso, i pensar i opinar és lliure després de40 anys de dictadura, que no s’ha de tindretemor a dir el que penses, agradi o no. Cata-lunya reclama, almenys una part dels habi-tants, la independència i el dret a decidir elseu futur, d’acord.

SI VOLEM EL DRET A DECIDIR de Cata-lunya, jo també vull el dret a decidir de les Te-rres de l’Ebre respecte a la província de

Tarragona. Fa molts anys que les comarquesde l’Ebre reclamen la vegueria i mai s’ha tro-bat el moment per fer que aquestes comar-ques no depenguin de Tarragona. Sé quemolts diran que això depèn de Madrid, cert.Però, després de més de 35 anys de democrà-cia, no s’ha pogut respectar mai la identitat deles Terres de l’Ebre?

LES COMARQUES DE L’EBRE tenim unaidiosincràsia pròpia, una manera de parlar,de ser, de xalar i de cultura que des de Ta-rragona mai s’ha tingut en compte, no s’en-tenen i des de la resta de Catalunyatampoc. Mentre formem part de la provín-cia de Tarragona no aixecarem mai el cap.Fa 25 anys es va encetar una campanya,‘Som vegueria’, que no va servir de res. Araés el moment de reclamar el nostre dret adecidir. De demanar la independència deles Terres de l’Ebre respecte a la provínciade Tarragona i que els nostres polítics esmullen.

RECLAMO RESPECTE a la manera de serde les Terres de l’Ebre i vull afegir que elcentralisme de Barcelona és pitjor que el deMadrid. Sí al dret a decidir de Catalunya,però també de les Terres de l’Ebre.

PER CERT, EM SENTO MOLT CATALÀ,però encara més ebrenc. Vull afegir que nom’agraden els bous, sí la jota i la música debanda, sobretot el pasdoble, i per damuntde tots, el pasdoble Tortosa, del mestreMonclús.

QUAN VEIEM PASSAR ALGÚ que es desplaça enbicicleta -no parlo ara dels esportistes, em refereixoals que utilitzen la bici com a transport- què pen-sem? Ens fa por? Ens dóna enveja? Ens fa pena? Enspreguntem per què ho fa? Com a ciclista urbà, in-tentaré donar una mica de llum sobre les seves mo-tivacions. I les meves.

PROBABLEMENT ES PENSA que estalvia dinersi, en aquests temps, és una raó de pes. També hauriade ser per altres, però és ara quan fem números:algú ha calculat que portant la canalla en bicicletaa l'escola s’estalvia 700 euros a l'any. Ja tenen unabona raó.

PERÒ HI HA MÉS: la bicicleta no contamina. I en-cara que no tots els ciclistes són vegetarians, el res-pecte pel medi és un valor en alça. Tenir cura delplaneta per als nostres descendents ens fa sentir-nos millors. Un bon motiu, no?

I RECORDIN que la bicicleta evita moltes malal-ties; el percentatge de població amb sobrepès alsEstats Units ronda el 55%; a Europa, el 33%; a Ho-landa, el 18%. Endevinen per què? I l'obesitat és unproblema de salut de primer ordre, que genera ma-laltia i envelliment amb mala qualitat de vida.

I ESTÀ DE MODA: fixeu-vos quines bicicletes esfan; són obres d'art. I és igual el que vulgui anun-ciar: una assegurança, un dipòsit bancari, roba, unrestaurant ... Posi una bicicleta, i tothom sabrà queel que ven és fiable, sa, que provoca sensació de lli-bertat i que millora la qualitat de vida.

I TAMPOC PERDO TEMPS; i si aprofito les in-fraestructures que es van creant -penso en la ViaVerda que uneix Jesús, Roquetes i Tortosa- no glo-pejo fum, no sento soroll, no corro riscos, aparco onvull, i al final, trigo el mateix que en cotxe. Els sem-bla que hi ha pocs motius per anar en bici?

I NO OBSTANT AIXÒ, tinc la convicció que hi hauna raó molt més profunda que m'empenyia a anaren bici a escola, i ara a treballar. És una cosa més ín-tima, que té a veure amb la sensació de fluir: algunavegada han estat fent alguna cosa veritablement agust? Han notat llavors que el temps desapareix? Ésgairebé impossible d'explicar, però segur que al-guna vegada l'han experimentat; bé, jo vaig en biciper això; és el que em fa estar millor quan arribo ala feina i a casa.

MIRIN, TINC UN AMIC, -ell dirà que no és amicmeu, potser- que és un virtuós del calaix flamenc:preguntin-li a ell per què el calaix, i les seves raonsvaldran també per la meva bicicleta.

DONEU-LI UNA OPORTUNITAT a la bici: obli-din els prejudicis, si tenen algun, i provin-la. Peròdonin-li uns dies, fins que el selló no els faci mal.Veuran com, passat aquest tràngol, enganxa; i sinó,provin el calaix, que també té la seva gràcia. Però noes quedin aturats: busquin on fluir.

OPINIÓ

ELS TUITS ME MOC EN BICI

Lluís Soler @lluis_soler4 d’agost

Presentant accions estiu @CiUDeltebre, iniciant ‘porta a porta’amb eurodiputat @ramontremosa#proximitatCIUtadana

Ferran Bel @FerranBel8 d’agost

Avui hem recordat a #Tortosa a #JosepRodriguez alcalde afusellat fa 75 anys

Lluís Salvadó @LlSalvado16 d’agost

No arribarem a la independènciacomplint les sentències del tribunalconstitucional

Jordi Jordan @JordiJordanEbre26 d’agost

Sopant al nucli antic presencio comcau una casa, cap ferit. Cal capgirarurgentment esta situació i apostarper la rehabilitació

De què parlo quan parlo d’anar en bici

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de te-

lèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters

d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o

amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

IÑIGO LECHUGAÉS CARDIÒLEG

I MEMBRE DEL COL·LECTIU ME MOC EN BICI DE TORTOSA

Joan Sabaté @JoanSabateB8 d’agost

Homenatge de la ciutat de #Tortosaa l’Alcalde Josep Rodríguez (1936-39), assassinat pels franquistes

Josep BaubíPERIODISTA

El dret a decidir de les Terres de l’Ebre

El centralisme deBarcelona és pitjor que el de Madrid. Sí al dreta decidir de Catalunya, peròde l’Ebre”

“


OPINIÓ

Robert AlbiolCOORDINADOR DE SOCIETAT CIVIL CATALANA A LES TERRES DE L’EBRE

DES DE FA UNS MESOS, elscatalans i catalanes sabem quela Generalitat pretén realitzarun referèndum per a la seces-sió de Catalunya el 9 de no-vembre, data per a la qual jaha mobilitzat els Mossos d’Es-quadra i també ha destinatuna partida específica per al’organització de l’esmentadaconsulta als pressupostos del2014. Si una persona observa elfull de ruta que la Generalitatestà seguint, podria arribar a laconclusió que la realitzaciód’aquest referèndum se cen-yeix a la normativa vigent ique, en cap cas, contradiria a lallei fonamental ni a l’Estatut.Però és realment així?

EL CONSELL ASSESSOR pera la Transició Nacional (CATN)va entregar a la Generalitat undocument datat el 25 de Julioldel 2013, en què s’establiencinc possibles vies per tal derealitzar el referèndum d’unaforma “legal”. La primera d’a-questes vies es basa en l’article92 de la Constitució, en el quals’estableix la possibilitat deconsultar als ciutadans sobredecisions d’especial transcen-dència. Cal destacar l’expres-sió “tots els ciutadans” que ellegislador va fer servir en la re-dacció d’aquest article, ja queens indica que un referèndum-en el qual es pregunta sobrela separació d’una part del te-rritori nacional (és a dir, sobreun aspecte d’una importànciatranscendental per al conjuntdels ciutadans espanyols)- noes podria realitzar únicamentals ciutadans de Catalunya,sinó que s’hauria de realitzar atots i cadascun dels ciutadansespanyols independentmentdel territori on habitin, i a ins-tància del Rei o del Presidentdel Govern prèvia aprovaciódel Congrés dels Diputats.

UN ALTRE ASPECTE que caldestacar, si fem referència aaquesta via, és que, tenint encompte l’article 2, “la Constitu-ció es fonamenta en la indisso-luble unitat de la NacióEspanyola”. Així, el Congrésdels diputats no podria apro-var mai un referèndum en quèes preguntés sobre la unitat te-rritorial d’Espanya, ni que tin-gués la voluntat de fer-ho, jaque suposaria una col·lisió

frontal amb l’esmentat articlede la Constitució.

LA SEGONA VIA propugnadapel CATN ens parla de la dele-gació de competències perpart del govern central, mit-jançant l’article 150.2 de laConstitució; la qual tampoc ésfactible a causa del coneixe-ment del govern central de lafinalitat amb la qual la Gene-ralitat utilitzaria aquestescompetències. Això suposariauna incompatibilitat amb l’ar-ticle 2 de la Constitució, en elmateix sentit que l’anterior.

UNA TERCERA VIA que se’nsproposa faria referència a lallei catalana de consultes4/2010 amb què el govern de laGeneralitat pretén desenvolu-par l’article 122 de l’Estatutd’Autonomia. Podríem copsarla inconstitucionalitat d’a-questa llei si fem referència alfonament jurídic seixanta-novè de la sentència del Tribu-nal Constitucional 31/2010, de28 de Juny del 2010, en la ques’estableix que l’única inter-pretació d’acord amb la Cons-titució que es pot realitzar del’article 122 de l’Estatut d’Au-tonomia és aquella que esti-pula que les comunitatsautònomes podran realitzarconsultes populars respecte atemes d’interès públic, semprei quan no envaeixin l’àmbitcompetencial reservat al go-vern de l’Estat, i especificat enl’article 149. Es realitza unadistinció entre les consultespopulars (la convocatòria deles quals pot ser realitzada perla comunitat autònoma), i lesmatèries objecte de referèn-dums (que únicament podenser convocats per l’Estat). D’a-cord a aquesta interpretació, lallei de consultes 4/2010 estaria

sobrepassant les competènciesestipulades a l’esmentat articlede l’Estatut i envaint compe-tències estatals. Per tant, seriauna llei contrària a la Consti-tució (actualment aquesta lleiestà recorreguda davant delTribunal Constitucional). Se-guint el criteri utilitzat per in-terpretar la tercera via previstapel CATN, és d’esperar quel’Estat també recorri la quartavia, que consisteix en la pròpiaconvocatòria de la consultaemparada en la llei anterior-ment mencionada.

DESPRÉS D’ANALITZAR lesquatre vies propugnades pelCATN i observar que són in-compatibles amb alguns arti-cles de l’actual ConstitucióEspanyola (alguns dels qualsinclosos en el títol preliminari per tant, tenen una especialimportància), l’única via legalque hauria de defensar algúque volgués realment cele-brar una consulta -d’acordamb les regles del joc esta-blertes- és la reforma consti-tucional. Una reforma que, ainstàncies de la Generalitat,hauria de seguir els procedi-ments llargs i complexos del’article 168, ja que caldria mo-dificar alguns articles com el 2,inclosos en el títol preliminar,els quals requereixen d’aquestprocediment especial per mo-dificar-lo.

AQUEST PROCEDIMENT re-queriria un gran consens polí-tic, a causa de les gransmajories que necessita perdur-la a terme. Com a conse-qüència, els actors polítics in-teressats haurien d’abandonarla pedagogia de crispació queactualment estan utilitzant icomençar a fer política ambmajúscules; és a dir, construirponts entre Estat i comunitatautònoma mitjançant el pacteamb les principals formacionspolítiques a nivell estatal coma principal eina, cedint en al-guns aspectes per tal d’arribara un acord beneficiós per aambdues parts i invocant l’es-perit de la transició espanyola.Per tant, l’única cosa que hi haclara, ara per ara, és que el 9 denovembre podrem realitzarmoltes coses; però votar en unreferèndum, no està inclòsentre aquestes.

Referèndum legal?

Manel MartíREGIDOR D’ERC A ALCANAR

Pujol: noha caigutcap miteENCARA SE’N PARLA, deltema Jordi Pujol. La veritatés que les reaccions m'hansorprès: des dels que sesenten decebuts per la cai-guda d'un mite, fins els queintenten lligar Jordi Pujol iel procés independentista.Per a mi, Pujol, des que tincraó política (mitjans delsanys 80) sempre ha repre-sentat l'autonomisme i elpactisme amb l'aparell del'Estat. És el Pujol que pactaamb Suárez, González, iAznar; el de les renúncies;el que nega el Països Cata-lans...

ÉS EL PUJOL que pacta,amb el PP, la major agressióa les Terres de l'Ebre, ambel transvasament previst alPla Hidrològic Nacional(PHN). El Pujol que im-pulsa polítiques de dreta ique sempre ha estat sotasospita, amb negocis tèr-bols al seu voltant i al vol-tant de la seua família. Per ami no ha caigut cap mite.

NOMÉS HA CAIGUT laconstatació que els políticsdel sistema, de la restaura-ció borbònica post-fran-quista, no únicament hanconstruït un sistema que ésun autèntic frau democràtici nacional, sinó que ho hanfet en el seu profit personal,familiar i de classe. I quenecessitem urgentment su-perar aquest sistema, ambla independència i amb laconstrucció d'un nou estatradicalment democràtic.

La capitalde lesbandesL’OFERTA PÚBLICA edu-cativa de música a Am-posta és zero. Hem d'anara Tortosa per trobar unaescola de música i un con-servatori públics -tot i queel preu de matrícula nosigui per tirar coets-. A laresta de poblacions veïnesn'hi ha també, d'oferta pú-blica, en part perquè lesentitats privades han pas-sat a ser escoles munici-pals. A Amposta, l'any2011 vam tenir l'oportuni-tat d'aconseguir-ho. Elssocis de La Lira així ho vo-lien. Però el govern muni-cipal va decidir que no.S'han perdut diners quehaurien repercutit en elsalumnes. Se n'han ingres-sat via altres subvencions,però menys.

I PER AIXÒ, per aquest fi-nançament insuficient, LaLira va crear el projecte"Per una escola de músicaamb futur", presentant es-pectacles com les versionsde cançons de Joan Ma-nuel Serrat, el musical "Elfantasma de l'Òpera", l'es-pectacle basat en l'òpera"Carmen" o el musical"Mar i cel" d'aquest any,tots amb un èxit notable.

LA CAPITAL de le bandesde música de Catalunyahauria de donar més su-port a les seves escoles demúsica i fer força a Barce-lona per al seu reconeixe-ment. Des de Barcelona noens ho donaran fet, això.

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

L’única vialegal que espot defensarper fer la consulta és la reforma constitucional

“


Taca blava a l’embassament

La tarda del 17 d’agost, la trucada d’uns veïns al 112alertava de la presència d’un gran taca de color blavósal pantà de Riba-roja d’Ebre. Segons l’alcalde, AntonioSuárez, les imatges que aquests dies han aparegut alsmitjans de comunicació no fan justícia a les dimensionsque tenia la taca en aquelles primeres hores. I és que elcolor blau de les microalgues en fermentació ocupaventota la superfície visible de l’embassament. A més amés, l’olor que desprenia l’aigua per la fermentació deles cianofícies era molt desagradable, quasi insuporta-ble. En primer lloc, calia descartar que l’aparició de lataca tingués res a veure amb un possible vessament quí-mic o de tipus tòxic. Així, a les quatre de la matinada dela nit de diumenge a dilluns, les primeres analítiques jaconfirmaven que la taca blavosa tenia el seu origen enun episodi de mortalitat de microalgues. Però calia as-segurar-se que les algues no fossin tòxiques i esperarunes altres analítiques que van trigar tres dies. Mentres-tant, els municipis de Batea, la Pobla de Massaluca i Vi-lalba dels Arcs són els que van resultar més afectats perla restricció de bombejar aigua des de l’embassament.El pitjor és que l’episodi podria tornar a repetir-se.

[ ] Operaris netejant la part afectada per la contaminació d’algues del pantà de Riba-roja. / Foto: ACN

TTELEOBJECTIU

LA NOVA IMATGE DE LA CÚPULAEL CARTELL de les festes de la Cinta2014, obra del dissenyador Ignasi Ba-rrera, combina els elements del seguicifestiu de Tortosa amb la renovada cú-pula de la capella de la Cinta de la cate-dral. Una capella que ha guanyat enesplendor amb la restauració de la co-berta i de la llanterna, i que a l’exteriortambé ha recuperat el seu aspecte ori-

ginal, de colors verd i blanc. La capellaforma part del patrimoni de la ciutat,amb un protagonisme molt importantdurant la celebració de les festes de Tor-tosa. Per la seua banda, la restauracióde la coberta i de la llanterna de la ca-pella de la Cinta s’ha fet a partir d’unacampanya popular impulsada per laReial Arxiconfraria de la Cinta. G.M.

Gustau Moreno

L’alcalde de Riba-roja haexplicat que les imatgesd’aquests dies no fan justícia a les dimensionsque tenia la taca del pantà

RIBA-ROJA D’EBRE

[ ] Les algues blaves eren perfectament visibles al costat de la presa del pantà. / Foto: ACN.

[ ] Un camió cisterna al dipòsit de la Pobla de Massaluca. / Foto: ACN


TELEOBJECTIU

[ ] Diversos grups de turistes al carrer Porta de Palau, a la catedral. / Foto: G.M.

Un nucli antic més nouTORTOSA

La nit del 26 d’agost una casa del nucli antic de Tortosa va patir un ensorra-ment parcial, sense ferits. La paret d’un edifici del carrer Sant Felip Neri, albarri del Castell, va ensorrar-se tot posant de manifest que estem parlantd’una de les zones més degradades del nucli històric. D’altra banda, l’Asso-ciació del Centre-Nucli Històric ha denunciat el tancament per vacances del’oficina de CatalunyaCaixa a la plaça Pont de Pedra. També van alertar queaquesta mesura no siga un avís, tenint en compte la reordenació d’oficinesdesprés de l’adquisició per part del BBVA. Però aquest mes d’agost no tot hanestat notícies negatives per al nucli antic de Tortosa. Les obres del carrer Mont-cada van a bon ritme i el nucli antic està rebent més turistes que mai.

Gustau Moreno

Arnes s’escriu amb VARNES

La comarca de la Terra Alta preveu enviar una desena d’autocars a la ‘V’ de Barcelona, la vuitena part dels autocars de les Terres de l’Ebre

Unes 120 persones de totes les edats vanparticipar el 20 d’agost a la ‘V’ que l’As-semblea Nacional Catalana (ANC) va or-ganitzar al Planet de Sant Domènec, alnucli antic d’Arnes. A més, entre els par-ticipants hi havia dues cares conegudes:el sociòleg Salvador Cardús i l’escriptor,periodista i polític Villenç Villatoro.Aquesta és una de les ‘V’ que l’ANC estàrealitzant arreu del país, per assajar laque es farà al centre de Barcelona aquestOnze de Setembre. En el cas de les Ter-res de l’Ebre, l’ANC ha previst enviar-hifins a 80 autocars, però també cal teniren compte que hi haurà moltes personesque es desplaçaran a Barcelona en altresmitjans de transport. D’aquests 80 auto-cars, almenys una desena sortiran des dela Terra Alta.

Gustau Moreno


Una placa al parc del Grup Eltemple recorda l’alcalde màrtirde Tortosa, Josep Rodríguez. Elpassat 8 d’agost, tot coincidintamb els 75 anys de l’afusella-ment de Rodríguez a la presóde Tarragona, l’alcalde FerranBel va descobrir una placa com-memorativa en record de qui vaser alcalde de la ciutat durant laGuerra Civil espanyola. Aca-bada la guerra, l’alcalde va tor-nar a Tortosa confiant en lapromesa del règim de Francoque no hi hauria represàliesper als republicans que no tin-guessin crims de sang. Però Ro-dríguez va ser detingut, sotmèsa una Consell de Guerra, i con-demnat a mort. El van afusellarel 8 d’agost del 1939 a l’edat de42 anys, al costat de tres torto-sins més: Jacint Arbona Fontcu-berta, Joaquim Cid Subirats iPrimitiu Sabaté Barjau. La placa commemorativa s’hacol·locat al parc de l’antic barridel 13 de Gener, just al costatdel petit carrer que l’Ajunta-ment va dedicar a Josep Rodrí-guez, i que fins fa poc ni tansols tenia el nom amb la placadel carrer. Bel va glossar la fi-gura de l’alcalde Rodríguez, dequi va dir que va ser “una bonapersona” que, en un dels mo-ments més convulsos de la his-tòria de Tortosa, va servir totsels tortosins “sense mirar elcolor polític, la procedència niles ideologies”. A l’acte, que vaser senzill però solemne i emo-tiu, també van assistir-hi elsexalcaldes Marià Curto i JoanSabaté, càrrecs i militantsd’ERC a Tortosa -partit de Ro-dríguez- i d’ICV, a més d’al-guns familiars de l’alcaldeafusellat pel franquisme, quevan rebre una placa de l’Ajun-

tament en record de l’home-natge. Un dels seus néts, JosepRodríguez, va recordar que elseu pare ja va intentar senseèxit reivindicar la figura de l’al-calde màrtir de Tortosa, i vaagrair que aquest reconeixe-ment haja pogut arribar 75 anysdesprés. Rodríguez va lamentar

l’estigma social que ha perse-guit les famílies com la seua,una família represaliada per ladictadura, fins i tot quan jahavia arribat la democràcia.D’altra banda, el ple de l’Ajun-tament va aprovar iniciar l’ex-pedient per concedir a JosepRodríguez, a títol pòstum, la

medalla Pugna Pro Patria Der-tosa, una distinció que mai s’-havia atorgat fins ara.

TTORTOSA

CERCLE DE PODEMOS A TORTOSAPODEMOS està organitzant un cer-cle propi a Tortosa, al marge del Cír-culo Podemos Tarragona y Provincia.El cercle de Tortosa començarà a ferseguiment de l'actualitat local, peròaixò no implica que Podemos es pre-sente a les eleccions municipals del2015, cosa que el partit de Pablo Igle-sias no decidirà a escala estatal fins a

la propera tardor. Així ho ha explicatuna de les persones que està assistinta les reunions del col·lectiu, el publi-cista tortosí Leonard Sanz. A més,Sanz va voler aclarir que no es consi-dera un dels impulsors de Podemos al'Ebre, tot i que ha assistit a les reu-nions que s'han fet al territori -tambéamb gent d'Ulldecona, Amposta i Sant

Carles de la Ràpita. A banda, Sanz hamatisat que el fet que ocupés el nú-mero 8 a la candidatura del PP de Tor-tosa és perquè creia en el projecte deXavier Dalmau. De fet, tant Dalmaucom el mateix Sanz anaven a la llistadel PP com a independents, i el publi-cista va ser contractat externamentper dirigir la campanya. G.M.

L’empresa Terra Enllà ha in-corporat dos actius de primeramagnitud al seu guiatge per laTortosa de la Guerra Civil: lavisita al refugi antiaeri i a lanau de la catedral. També lavisita al claustre del conventde Santa Clara, un dels mésafectats per la crema d’esglé-sies durant el conflicte. Laruta va estrenar-se el 26 de ju-liol, va repetir-se el 9 d’agost,

i ara tornarà a fer-se el proper6 de setembre. De fet, coinci-dirà amb les festes de la Cintai també amb la conferència del’historiador Jacobo VidalFranquet sobre el tresor de lacatedral de Tortosa, perdut enbona part l’any 1939. Així, s’o-feriran dues visites: a les 10hores, abans de la mateixaconferència, i a les 17 hores.La conferència, amb el títol ‘El

tresor de la catedral de Tor-tosa ressuscitat per l’arxiu fo-togràfic i els inventaris’, haestat organitzada per la Cortd’Honor de la Mare de Déu dela Cinta. Serà el 6 de setembrea les dotze del migdia, a lasala d’actes de la UNED, on hiha la caixa forta de l’anticBanc d’Espanya que va custo-diar el Reliquiari Major iatres tresors de la catedral.

Tortosa honora l’alcalde màrtir

Ruta de la Guerra Civil i tresor de la catedral

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va descobrir la placa commemorativa pels 75 anys de l’afusellament de l’alcalde Josep

Rodríguez, instal·lada al parc del Grup del Temple proper al petit carrer que també porta el seu nom. // FOTO: G.M.

POLÍTICA

Mira elvídeo enaquestenllaç


L’execució del doctor PrimitiuSabaté Barjau va sacsejar pro-fundament la societat tortosina.Nascut el 1888, amb el seugermà Secundí havia regentatla clínica Sabaté, a l’edifici mo-dernista de la plaça Alfons XII.A més, va ser director de l’hos-pital municipal de la SantaCreu de Jesús, poble que avuiel recorda amb un carrer. Peròquè va portar el doctor Sabatéa morir afusellat el 8 d’agost de1939? Havia ingressat a la presóde Tortosa l’11 de març, menysde dos mesos després de l’”alli-berament” franquista. Després,va ser traslladat amb altres tor-tosins a la presó de Tarragona.A banda d’haver estat membredel partit Republicà Radical-Socialista i regidor de l’Ajunta-ment durant la SegonaRepública, la principal acusacióva ser “no haver evitat” quetres persones foren extretes del’hospital de Jesús. Entre lesquals, el doctor Ramon IbarsAznárez, assassinat l’agost del1936 pels revolucionaris. PeròPrimitiu Sabaté només teniacompetències en l’àmbit qui-rúrgic, i durant aquella nit d’a-gost del 36 ni tan sols era al’hospital. A Tortosa, fins i totentre el bàndol guanyador de laguerra, molta gent va creureque l’afusellament de SabatéBarjau havia estat una gran in-justícia, i que potser qui va de-nunciar-lo als franquistes teniaaltres interessos.

Sabaté Barjau,l’altre afusellat

L’Ajuntament instal·la una placa commemorativa 75 anysdesprés de l’afusellament del republicà Josep Rodríguez

El ple aprova l’inici de l’expedient per concedir-li atítol pòstum la medalla Pugna Pro Patria Dertosa


TORTOSA CINTA 2014 BREU

L’Ajuntament de Tortosa con-tinua avançant en les obresd’urbanització de la prolonga-ció de l’avinguda Canigó i delcarrer Rubí, al barri de SantLlàtzer. Les obres han d’estarfinalitzades abans de l’inici delcurs escolar, aquest 15 de se-tembre, ja que l’objectiu és ga-rantir l’accés dels usuaris alnou centre educatiu de SantLlàtzer, que enguany tambéacollirà una extensió de l’ins-titut Cristòfol Despuig. L’obraté un cost de 235.000 euros il’executa l’empresa Urcotex.Abans de final d’any, l’Ajunta-ment voldria completar l’o-bertura de l’avinguda. G.M.

L’Ajuntament urbanitza la prolongació de l’avinguda Canigó

El regidor de Festes de Tor-tosa, Domingo Tomàs, va pre-sentar el programa de laCinta 2014, que enguany ésdel 4 al 8 de setembre. Unprograma en què destaca elconcert gratuït que el grupManel farà la nit de diven-dres, 5 de setembre, al passeigcentral del parc municipal Te-odor González. El concert co-mençarà a les dotze de la nit,i serà l’última actuació que elsManel faran enguany a la de-marcació de Tarragona. ElsManel repassaran els temesdel seu darrer disc ‘Atletes,baixin de l’escenari’, desprésd’un centenar de concertsamb el que ha estat el discd’or més fulgurant de la his-tòria del pop en català. En re-alitat, serà la segona vegadaque els Manel actuen a Tor-tosa, ja que la banda barcelo-nina va tocar a les festes de laCinta del 2009, en un concertde pagament a l’auditori justl’any en què van revolucionarel pop català amb ‘Els millorsprofessors europeus’.

Per a tots els gustosTomàs va destacar que el con-cert estel·lar dels Manel ser-virà per atraure públic detotes les edats. “És una de lesformacions punteres al nostrepaís, i sobretot molt transver-sal quant a franges d’edat”, vadir. “Teníem altres opcionsper fer el concert de la Cinta,i hem optat pels Manel per-què eren els únics que ensampliaven el ventall d’edatsdel públic, a diferència d’al-tres formacions que tenen unpúblic més jove”, va assenya-lar. La mateixa nit, en acabarel concert de Manel, també hiactuaran els Crator. La bandade Deltebre presentarà el seunou disc, ‘Cendres d’un mónperfecte’. La programació deconcerts de les festes de laCinta es completarà la nit deldiumenge, 7 de setembre,amb la presentació del con-curs EbreMusik. En aquestaocasió, hi actuaran els tarra-gonins El Son de la Chama,els riberencs La Reina delBlackJack i els tortosins GipsyLatin. A banda, la nit del 8 desetembre hi haurà un final de

festa amb música d’arrel, dela mà de la banda de dancingfolk Germà Negre. Finalment,les nits de ball al recinte del’auditori comptaran amb lesorquestres Maravella (el di-jous, 4 de setembre, amb elBall de la Reina), Pensylvania(el divendres, 5 de setembre)i Nueva Alaska (el diumenge,7 de setembre, amb el ball deles pubilletes).

Aposta per la gratuïtat“Les activitats són totes gra-tuïtes, a excepció de les taulesi cadires del recinte del ballde l’Auditori”, va detallarTomàs. “També hi ha activi-tats de pagament que no or-ganitza l’Ajuntament, sinópromotores privades, com arala festa de Flaix FM”, va afe-gir-hi. Tomàs també va desta-car l’apartat d’actes solidaris,amb una vetllada de ciclismeen pista al velòdrom, a bene-fici de la Lliga contra el Càn-cer, i una sessió de teatre ambel musical ‘Matilda’, a bene-fici de l’Associació de Cardio-paties Congènites.Enguany, les festes de la Cintatindran un pressupost de175.000 euros, i un programaamb unes 130 activitats. El re-gidor va voler remarcar que elmodel de festes de cinc diesestà plenament consolidat,amb un programa que com-bina els actes religiosos i méstradicionals amb els institu-cionals i les activitats cultu-rals, infantils, socials,esportives i de caràcter benè-fic. A més, un any més, lesfestes de la Cinta tornaran aincloure les actuacions delfestival Ebre Terra de Vent.A banda, Tomàs va destacar elban cavalcada del dissabte almatí, amb el seguici festiu, elscarros enramats i la rondallade Quico el Célio, el Noi i elMut de Ferreries. També vaanunciar que a l’Ofrena deFlors i Fruits a la Verge de laCinta hi participarà la bandade música de la Policia Mun-tada de Barcelona. El diven-dres es farà el XXXI Correfocde les Terres de l’Ebre, i el dis-sabte a la nit, el monumentalCastell de Focs d’Artifici de laCinta 2014. Les festes es tan-caran el 8 de setembre tambéamb olor de pólvora, ja que hihaurà una Tronada Final deFesta al passeig de Ribera.

Manel i Crator, a la CintaLa banda barcelonina i el grup de Deltebre

actuaran el 5 de setembre al parc de TortosaCompleten l’apartat musical La Reina del

Blackjack, El Son de la Chama i Germà Negre


La presentació del cartell de la Cinta 2014. // FOTO: G.M.


El ple ordinari de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mardel passat mes d’agost vaapro var per una ni mi tat lapro pos ta d'acord sobre laau to via A7. En aquesta s’ins-tava la Mi nis tra de Fo ment ares pec tar l'acord de 2005 alque van arri bar tots els par -tits po lí tics ebrencs, els ajun -ta ments i la De le ga ció delGo vern de la Ge ne ra li tatsobre una pro pos ta con sen -sua da dels trams La Ja na- ElPe re lló i el sub tram El Pe re -lló- l'Hos pi ta let de l'In fant alseu pas per l'Ametlla deMar. L’acord aprovat tambédemana al Mi nis te ri que lesobres de l’autovia s'exe cu tinde forma im me dia ta i la gra -

tuï tat de l'au to pis ta AP-7 perals vehi cles que en trin i sur -tin entre els peat ges de Vi na -ròs- Ull de co na- Al ca nar i elsde l'Hos pi ta let de l'In fant- Mó ra d'Ebre, men tre nos'ini cien les obres. En aquestsentit, el portaveu del PartitPopular, Joan Font, va afir-mar que el seu grup enténque “més enllà que tots elspo bles tinguin els seus pro -ble mes sobre el traçat, es ta -ria bé que en aques tes te rresque som el cul del sac detotes les ad mi nis tra cions, al -menys acon se guim que l'au -to pis ta sigui gra tuï ta". En lama tei xa línia, es va ma ni fes -tar el por ta veu de Conver-gència i Unió, An to niMon ta gut, que va in sis tir quecal que “d’una ve ga da pertotes s’inicien les obres deltram de l'au to via A7 entreLa Jana i el Pe re lló.Cinta Bonet

L’Ametlla de Mar fa fora l’empresaEfial de l’entitat La Cala Gestió

ECONOMIA LOCAL

L’alcalde de l’Ametlla justifica la sortidad’Efial de La Cala Gestió per motius econòmics

L’entitat municipal serà ara gestionada pertreballadors propis de La Cala Gestió

L'Ajuntament de l'Ametlla deMar ha acordat prescindir delsserveis de l’empresa Efial, la con-sultora que estava realitzant l’as-sistència tècnica en matèriaeconòmica a l’entitat municipalLa Cala Gestió. Així ho va ratifi-car el consell d’administració deLa Cala Gestió, que ara passarà aser gestionada amb treballadorspropis. Efial és l’empresa ques’ha vist implicada en el cas depresumpta corrupció de l’Ajun-tament de Torredembarra. En elcas de La Cala Gestió, un parti-cular també va denunciar als jut-jats, el 28 de maig del 2013, lespossibles incompatibilitats delgerent de la consultora. Uncàrrec d’assessor que, segons el

consistori, ocupava per aquestacontractació externa, i no pascom a funcionari municipal.L’alcalde de l’Ametlla de Mar,Andreu Martí, va justificar la sor-tida d’Efial de La Cala Gestió permotius econòmics. Segons Martí,fa mesos que l’Ajuntament haviaanalitzat i meditat quina era lamillor solució, tot fent un primerpas per passar a gestionar LaCala Gestió amb recursos propisdel consistori. A més, l’alcalde vainsistir que la mesura suposaràun important estalvi econòmicper a l’Ajuntament. Martí va de-tallar que aquesta era la únicavinculació d’Efial amb l’Ajunta-ment, amb un contracte de ser-veis globals. Això sí, ha afegit quees van adjudicar altres contractesper projectes més petits i amb elconeixement del consell d’admi-nistració de La Cala Gestió.

Suport als comptes de la cooperativaL’assemblea de socis de la cooperativa de

l’Aldea va aprovar els comptes del 2013

L’assemblea de socis de la Co-operativa de l'Aldea va apro-var el passat mes d’agost elscomptes del 2013, amb unespèrdues acumulades de mésde 600.000 euros. L’aprovaciógaranteix la continuïtat de lajunta i també de l’entitat, des-prés que el consell rector de lacooperativa decidís repetir la

votació del passat 20 de juny,quan un centenar de socis vanrebutjar els comptes. La presi-denta de la cooperativa del’Aldea va fer una valoraciópositiva pel suport aconseguit,mentre que el president del’Associació d’Afectats, JordiGas, va reclamar la dissolucióde l’entitat, ja que és “invia-ble” des del punt de vista eco-nòmic. De fet, l’Associaciód’Afectats es planteja la im-pugnació de l’assemblea.

Cinta BonetL’ALDEA

Imatge de la cooperativa de l’Aldea / Foto: S.A.

El ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar / Foto: AJ. DE L’AMETLLA

BBAIX EBRE

DENUNCIEN UN ESPECTACLE DE BOUS A L’ALDEA

L’ASSOCIACIÓ contra la Tortura i elMaltractament Animal (Actyma) ha in-terposat dues denúncies davant la De-legació del Govern a l’Ebre per lacelebració d’un espectacle de bous al’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea elsdies 8 i 9 de juny. Actyma considera quedurant aquest acte es va incomplir la lleique regula aquestes festes, en celebrar-

se al claustre de l’ermita. Un espai que,segons l’associació animalista, “no reu-neix les condicions estructurals per aaquests espectacles”. Actyma denunciaque l’element usat com a entaulat sónuns taulers de fusta que pretenen serbarreres de protecció, però deixen unsespais oberts entre barreres i columnesdel claustre de l’ermita. L’associació

també afegeix en la seva denúncia queno hi ha cap protecció entre les colum-nes d’accés directe a les galeries, fet quepermet al bou introduir-se sense cap di-ficultat dins d’elles, on es troben els par-ticipants. També denúncia que “no es vafer sortir els menors de 14 anys de lapart de baix del claustre, on s’introduei-xen constantment les banyes”. C.B.

Unanimitat ala Cala perl’execució del’autovia A7

Al 2005, elterritori va arribara un consens sobreel traçat de l’A7

Cinta Bonet / Gustau MorenoL’AMETLLA DE MAR


AAMPOSTA

POBLES NETSLA NETEJA VIÀRIA, sovint ésmotiu de polèmica en molts pobles deles Terres de l’Ebre. Un poble o una ciu-tat bruta molesta els veïns i molesta elsvisitants, a més de donar una malaimatge. En els darrers anys hem vistcom els ajuntaments posen molts esfor-ços en redreçar aquesta situació, acom-panyant la seva tasca de campanyes de

conscienciació. I és que és importantque les nostres administracions situenla neteja dels carrers com una de lesseves prioritats, però la ciutadaniatambé ha de col·laborar i evitar embru-tar els carrers. Una ciutat neta, un poblenet no hauria de ser un fet estrany. Hemfet i estem fent grans passos, però nohem de baixar la guàrdia. C.B.

L’Ajuntament d’Amposta haampliat aquest passat mes d’a-gost l’externalització del serveide neteja viària urbana ambl’empresa Urbaser. Els bons re-sultats de l’externalització hanportat el consistori a ampliar elservei, del qual l’empresa ja enrealitzava una part des del 2008.Per tant, ara Urbaser també lafarà en el tram del nucli urbàcomprès entre la façana fluviali el carrer Miquel Granell, i enla part situada des del carrerJosep Tarradellas fins a l’extremsud. Mentrestant, els serveismunicipals faran la neteja de laresta del nucli urbà.L’ampliació del servei tindrà unpressupost de 76.000 euros, quel’Ajuntament destinarà a ferque la ciutat puga tenir unescondicions de neteja “immillo-rables”. A més, l’alcalde d’Am-posta, Manel Ferré, ha afirmatque l’augment de les freqüèn-cies del servei farà que la ciuta-dania puga percebre claramentla millora de la neteja de ca-rrers i places. En concret, Ferréva detallar que tots els matins,

inclòs el cap de setmana, Urba-ser farà la neteja d’una part im-portant del nucli antic i tambécontinuarà fent la neteja fins ala zona sud de la ciutat. Aixímateix, per la tardes l’empresafarà la neteja d’una part delcentre urbà i de les principalsvies de comunicació d’Am-posta. “Les principals vies decomuniació estaran en perfecteestat perquè tindran servei deneteja matí i tarda. La percep-ció de millora de la neteja alscarrers de la ciutat que han denotar els ciutadans d’Ampostaha de ser molt evident”, va afir-mar Ferré. La ciutat d’Amposta té 300 ca-rrers, cosa que suposa 180 qui-lòmetres de via per a la neteja.En total, els serveis municipalsi l’empresa Urbaser destinarana la via pública quatre màqui-nes de neteja, equipades ambGPS per un millor control delsrecorreguts que es realitzencada dia. Dos de les màquinesseran aportades per l’empresaexterna, que també hi destinaràtres equips de recollida manualamb cotxes i bufadors. El per-sonal total dedicat a la netejaviària del municipi són 11 tre-balladors, cinc del quals per-

tanyen als serveis municipals. A banda, Ferré també ha anun-ciat que al setembre s’iniciaràuna nova campanya de sensi-bilització ciutadana.

Recollida d’excrementsA més, l’alcalde ha explicatque s’està estudiant la posadaen funcionament d’un serveide recollida i neteja dels excre-ments d’animals. “Implemen-tarem la posada en marxa d’unservei específic per a la reco-llida d’excrements d’animals jaque és una de les principalsdemandes de les entitats i as-sociacions de veïns” va dir l’al-calde d’Amposta.Amb aquesta ampliació delservei de neteja, Ferré va recor-dar el compromís del governmunicipal de mantenir durantaquest mandat el nivell i laqualitat dels serveis públics,que incloïa un increment delmanteniment i conservació dela via pública.

Més neteja viària a AmpostaSERVEIS

Urbaser farà la neteja del nucli antic d’Amposta, la zonasituada més al sud i les principals vies de comunicació

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, assegura que la ciutattindrà unes condicions de neteja “immillorables”

Ferré va presentar el servei de neteja viària al costat dels treballadors.

// FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

C.B. / G.M.AMPOSTA


Amposta té 180quilòmetres de viaper a la neteja.Amb l’augment deles freqüèncieses percebrà unamillora de laneteja de places icarrers”

“


AMPOSTA

El Delta de l’Ebre serà la seudel Delta Birding Festival, elprimer festival internacionald’ornitologia que se celebra aCatalunya. En concret, lesinstal·lacions de MónNaturaDelta a Amposta rebrà orni-tòlegs de reconegut prestigiinternacional i aficionats al’observació d’ocells durantels dies 26, 27 i 28 de setem-bre. Durant aquests tres diess’oferirà una proposta quecombina conferències i pre-sentacions, cursos i tallers, vi-sites guiades i activitats perals més petits, entre d’altres.El benefici econòmic d’aquest

festival anirà destinat a pro-jectes de conservació d’ocells.En concret, en aquesta pri-mera edició es realitzarà unacampanya d’anellament icensos de les aus aquàtiquesi altra fauna a la reserva del’Alfacada. El director delParc Natural del Delta de l’E-bre, Francesc Vidal, ha expli-cat que aquest festivalrepresenta un “motiu de sa-tisfacció” per al territori, i unreconeixement als seus valorspatrimonials i naturals.També l’alcalde d’Amposta,Manel Ferré, ha destacat queaquest tipus de festivals ha deservir per a que la gent del te-rritori se n’adoni de “l’increi-ble patrimoni” que tenen lesTerres de l’Ebre.

El Delta de l’Ebre,seu del primer festival d’ornitologia

MEDI AMBIENT

Imatge d’ocells al Delta de l’Ebre. / Foto: M.V.

C.B. / S.A.AMPOSTA

Signatura del conveni entre Fussmont i les entitats socials . / Foto: A.R.

SOCIAL

Fussmont renova el seucompromís social La Fundació de Serveis Socials del Montsià va signar un conveni

de col·laboració amb ajuts per Càritas, Creu Roja i Siloé

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré,va presidir la signatura d’un con-veni de col·laboració entre la Fun-dació de Serveis Socials delMontsià (FUSSMONT) i les enti-tats socials Càritas, Creu Roja iSiloé. La signatura va fer-se a alsala d’actes de l’Hospital Comar-cal d’Amposta. Ferré va destacar

que l’acord de col·laboració formapart del compromís social deFUSSMONT, per reconèixer eltreball que estan fent les entitatsen favor dels sectors més desfavo-rits d’Amposta. A través del con-veni, la fundació donarà un ajutdirecte de 10.000 euros a Càritas iCreu Roja, i 5.000 euros més aSiloé. A banda, l’alcalde d’Am-posta va recordar que hi ha unaltre conveni de 25.000 euros ambquè han aconseguit la implicació

de l’Associació de Venedors delMercat per garantir el repartimentd’aliments frescos entre les perso-nes més necessitades. Una incia-tiva amb la qual l’Ajuntament volajudar els ciutadans més desafa-vorits i que també beneficiarà elsvenedors del mercat. SegonsFerré, actualment Càritas està ate-nent unes 700 persones a Am-posta; Creu Roja, unes 350persones, i Siloé, a un centenar depersones.

C.B.AMPOSTA


Després de dos intents fallits ide quatre atracades amb èxit alport de la Ràpita, l’arribada delcreuer de vela Star Flyer ha ge-nerat molt bones sensacions almunicipi. El regidor de Turismede l’Ajuntament de la Ràpita,Lluís Granero, va explicar endeclaracions a Canal 21 Ebreque el balanç que se’n pot ferde l’arribada dels creueristes ésmolt positiu. Granero ha desta-cat que el treball amb les admi-nistracions portuàries i lacampanya informativa duta aterme han contribuït a que lesarribades per mar de nous tu-ristes hagin produït un impactepositiu en la població. I, enaquest sentit, ha afirmat que seseguirà treballant per oferir unproducte de qualitat.D’altra banda, Granero ha de-manat paciència als comer-ciants, ja que ha assegurat quela repercussió econòmica realal petit comerç es notarà a migtermini. El regidor també haconfirmat que el pròxim any lacompanyia seguirà operant a la

Ràpita i que s’intentarà allargarl’estada dels visitants a la po-blació, una inquietud que s’hamanifestat en els mateixos tu-ristes.vCertament, la limitació del portde la Ràpita és el seu calat de 7metres de fondària, però aquestfet, assegura el regidor, té unaspecte positiu, i és que la qua-

litat adquisitiva dels creueristesde petits vaixells és molt millorque la dels més grans. Graneroha remarcat que la infraestruc-tura portuària existent al portrapitenc podria acollir, en unfutur, fins a un o dos creuersper dia. En aquest sentit, la Rà-pita buscarà promocionar-se enfires nàutiques de diferents

zones com és el cas de la pro-pera cita a la Fira de Creuersdel Mediterrani que tindrà lloca Barcelona.

Bon rumb del negoci creuristaL’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita fa un balanç

molt positiu de l’arribada dels primers creueristes al portL’any vinent la companyia Star Flyer continuarà operant

a la Ràpita i s’intentarà allargar l’estada dels visitants

[ ] Imatge del creuer Star Flyer al port de Sant Carles de la Ràpita // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

Impuls al comerçde proximitat dela RàpitaEl Consorci de Comerç, Ar-tesania i Moda de Cata-lunya, l’Ajuntament de SantCarles de la Ràpita i la Unióde Comerç Rapitenc han sig-nat un nou conveni de col·la-boració per tal de dinamitzarel comerç de proximitat idonar un impuls a les ac-cions que es realitzen desdel teixit comercial del mu-nicipi. Amb aquest conveni,el consorci, adscrit al Depar-tament d’Empresa i Ocupa-ció de la Generalitat, aporta

15.000 euros pel desenvolu-pament de diferents plansd’actuacions en l’àmbit co-mercial. L’alcalde de SantCarles de la Ràpita, JoanMartín Masdéu, va aprofitarl’acte de signatura del conv-nei per felicitar la Unió deComerç Rapitenc per latasca realitzada. També elpresident de la Unió de Co-merç Rapitenc, Jordi Porta,va voler agrair la col·labora-ció del Consorci de Comerç,Artesania i Moda de Cata-lunya amb el teixit associatiude la Ràpita. Un teixit que,segons Porta, es vol convertiramb un “punt de refèrenciaa nivell nacional.”

C. Bonet / A. RodríguezSANT CARLES DE LA RÀPITA

MMONTSIÀ

TURISME IDENTITARI

EXPERTS, administracions i el mateixsector turístic ens han repetit en reite-rades ocasions que calia que les Terresde l’Ebre fessin una clara aposta pel tu-risme. Diversos informes econòmics as-senyalaven el turisme com un delssectors clau per afavorir la recuperacióeconòmica al territori. I sembla ser queho hem començat a entendre. El treball

realitzat per aconseguir l’arribada delsprimers creuers a Sant Carles de la Rà-pita n’és un exemple. Però també lesiniciatives turístiques sorgides al vol-tant dels productes de la mar o el nostrellegat històric. Estem en el bon camí, calseguir avançant, però sense deixar-nosenlluernar per altres models que restenen a veure amb l’Ebre. C.B.

TURISME

La Generalitataporta 15.000euros per plansd’actuació en

l’àmbit comercialMira elvídeo enaquestenllaç


MONTSIÀ

L’Ajuntament d’Alcanar haadreçat una carta al ServeiCatalà de la Salut per recla-mar la necessitat del serveide transport sanitari d’ambu-làncies les 24 hores del dia. Elregidor de Salut del consis-tori canareu, Joan Roig, hademanat que es reconsiderila reducció proposada d’a-quest servei de transport sa-nitari. I és que el nouplantejament de distribucióde recursos SEM al territoricomporta la incorporaciód’un vehicle d’intervenció rà-pida a l’Ametlla de Mar, i larecuperació de la unitat de

Suport Vital Bàsic de reforçestacional de 12 hores diür-nes a les Cases d’Alcanar. Enaquest sentit, Roig consideraque aquests recursos no sónsuficients perquè els VIR notenen capacitat de transportde pacients amb patologiesde caràcter urgent, la qualcosa s’agreuja a causa de ladistància al centre hospitalarimés proper, l’Hospital Vergede la Cinta a Tortosa. Roigtambé ha demanat informa-ció “sobre els criteris pelsquals no s’ha fet una distri-bució lineal de les ambulàn-cies”, i ha recordat que almunicipi d’Alcanar hi ha tresnuclis de població diferen-ciats, que compten amb mésde 10.000 habitants.

Alcanar vol el serveid’ambulàncies les24 hores del dia

SOCIAL

Una ambulància del SEM. / Foto: M.V.

Cinta BonetALCANAR

Bolets de la fira del rovelló d’Alfara de Carles. / Foto: V.V.

AGRICULTURA

Ajornen un any pagarper collir bolets als PortsAquesta propera temporada es farà una acció de pedagogia per

conscienciar els boletaires però l’any vinent ja caldrà pagar

A partir de la temporada 2015-2016, serà obligatori pagar per co-llir bolets al Ripollès, l'Alt Pirineui els Ports. En un principi, l'obliga-torietat s'havia d'establir la tempo-rada vinent, però finalment eldepartament d'Agricultura ha de-cidit que el 2014-2015 es faci sim-plement una acció de pedagogia

per la "conscienciació" dels bole-taires. De moment la mesuranomés es planteja en terrenys quesón propietat de la Generalitat,però els amos privats i els munici-pis, poden incloure's dins del pro-jecte si ho volen. El departamentd'Agricultura valora positivamentl'experiència pilot que s'ha dut aterme al Bosc de Poblet durant lesdues passades temporades. La re-captació ha estat d'entre 5.000 i6.000 euros per temporada, que es

destinaran a actuacions de millorade l'espai com l'arranjament de ca-mins o la senyalització. En aquestcas, treure's el carnet de boletaireper tota la temporada costa 10euros, mentre que anar-hi un diaval 3 euros per als forans i un europer als veïns. Si bé encara s'han deconcretar, les tarifes que s'aplica-rien als Ports seran similars. Elconseller d’Agricultura, JosepMaria Pelegrí, insisteix que la me-sura no té “afany recaptatori.”

Cinta BonetLA SÉNIA


El servei de rehabilitacióambulatòria de la Terra Altaha tornat a Batea, desprésque l’Institut Català de laSalut i la Fundació TerraAlta Segle XXI han poguttrobar una solució provisio-nal. Des de finals de juliol, elservei ha passat a prestar-seen el Centre d’Atenció Pri-mària (CAP) de Batea. I ésque des de principis de ju-liol la fundació prestava elservei de rehabilitació desdel CAP de Gandesa, des-prés de la signatura d’unconveni amb l’ICS. De fet, elCAP de Gandesa seguiràprestant el mateix servei derehabilitació ambulatòria enhorari de matí i tarda, men-tre que el CAP de Bateanomés l’oferirà en horari de

matí. Cal recordar que laFundació Terra Alta SegleXXI va haver de traslladar elservei a Gandesa el passat 1de juliol. Ho va fer en com-pliment de l’auto del jutjatde Tarragona que donava laraó a l’Ajuntament de Batea,i va denegar la possibilitatd’oferir el servei a lesinstal·lacions que la funda-ció té al poble. L’alcaldebateà, Joaquim Paladella,havia ordenat el cessamentimmediat de l’activitat, per-què el local no reunia lescondicions, tot i que Saluthavia avalat la idoneïtat deles instal·lacions. Per la seuabanda, el PSC ha asseguratque portarà aquest tema alParlament. G.M.

SALUT

El servei derehabilitació,ara des delCAP de Batea

El CAP de Gandesaseguirà prestant elservei en horari dematí i de tardaEl CAP de Batea l’oferirà als matins

TTERRA ALTAi MATARRANYA

LA UPTA, PEL DRET A DECIDIR

LA UNIÓ per la Terra Alta (UPTA), Al-ternativa per Bot (ApB) i Units perHorta (UpH), formacions fins ara asso-ciades al PSC, van emetre l’1 d’agost uncomunicat manifestant-se a favor deldret a decidir de Catalunya. Amb tot, elcomunicat estava datat just una set-mana abans, el 25 de juliol. És a dir, finsi tot seria posterior a la visita que el nou

primer secretari del PSC, Miquel Iceta,va fer a Batea, per reunir-se amb l’al-calde Joaquim Paladella i amb el grupmunicipal de la UPTA. Però més enllàd’aquest distanciament vers el PSC perla consulta del 9N, la UPTA també re-corda els resultats dels referèndumscontra el parc eòlic d’Horta de Sant Joani l’abocador del Pinell de Brai. G.M.

L’Ajuntament de Gandesa hasotmès a informació pública elprojecte tècnic executiu per a larehabilitació del Palau del Cas-tellà o Antiga Presó. Es tractad’un edifici d’origen templerque també va ser utilitzat coma presó durant el segle XIX, ique està catalogat com a BéCultural d’Interès Nacional. Elprojecte ha estat redactat pelsarquitectes Joan Figuerola, JoanGavaldà i Jordi Romera, icompta amb un pressupost demés de 240.480 euros que serancofinançats amb fons europeusdel programa Feder.Al llarg dels segles, el Palau deCastellà de Gandesa ha tingutdiverses funcions i modifica-cions. En aquest sentit, destacala construcció de la porta deldelme de l'any 1609. Una portaque es feia servir per cobrar eldelme a la població, l’impostdel deu per cent sobre els pro-ductes de la terra, el qual esdestinava a assegurar el mante-niment del clergat i dels edificis

religiosos. El nom de presó,però, s’explica perquè el 18 d'a-bril de 1834 Gandesa va ser no-menada cap de Partit Judicial i,com que no tenia cel·les, es vanhabilitar les dependències car-ceràries ja existents al Palau delCastellà. L'edifici encara con-serva part de les cel·les, d'ori-gen medieval.El Palau del Castellà està inclòsal pla director de rehabilitacióintegral del nucli històric deGandesa. Un pla que també hade servir per recuperar i prote-gir el patrimoni històric i arqui-tectònic de la població, ambespais tan emblemàtics coml’església, Ca l’Inquisidor, laplaça del Comerç, o la capellade Santa Anna. El pla necessitaun pressupost d’1’2 milionseuros, per la qual cosa el con-sistori ha plantejat el projecteen diverses fases, i s’ha acollit adiverses línies de subvencionsd’altres administracions.

Gandesa destinarà 240.000 euros a rehabilitar el Palau del Castellà

PATRIMONI

L’edifici és d’origen templer però també vaser utilitzat com a presó durant el segle XIX

El projecte es cofinançarà amb fons Federi forma part del pla director del nucli anitc


Detall de la façana del palau del Castellà de Gandesa.

// FOTO: M. VELÁZQUEZ

Cinta BonetGANDESA


Batea va aprofitar la III Festadel Vi, que enguany ha tingutlloc del 22 al 24 d’agost, per in-augurar el nou centre d’inter-pretació sobre el món de lavinya, el vi de Batea i el seu pa-trimoni històric. El nou equipa-ment museístic s’ha instal·lat al’edifici del propi Ajuntament,i s’ha equipat amb l’última tec-nologia domòtica. Per donar aconèixer el patrimoni històric,l’oferta turística i els vins deBatea, el centre fa la projeccióde dos audiovisuals, un queparla sobre la història de Batea-que ha estat produït per Tele-visió Teveon Ebre-, i un altresobre el vi, produït per Films-

nòmades. Finalment, tambés’ha preparat un tercer vídeoamb el grup Quico el Célio, elNoi i el Mut de Ferreries, quedonarà la benvinguda als visi-tants del centre d’interpretació.El nou equipament forma partdel projecte de promoció i di-namització turística Viu i BeuBatea. El projecte també ha su-posat la creació d’una aplicacióper a mòbils i tauletes, amb in-formació turística de Batea idels seus cellers, a la qual hanafegit també una audioguia. Dela mateixa manera, el projecteViu i Beu Batea també ha ins-tal·lat plaques a les façanesdels cellers de Batea, amb unscodis QR que es poden escane-jar amb el mòbil, i que aportenals turistes informació sobreels cellers i els seus vins.

La seu de la comarca delMatarranya va ser l’esce-nari, el passat 14 d’agost,d’una reunió informativasobre els sitemes de depura-ció d’aigües i el nou Pla deDepuració d’Aragó. La tro-bada havia estat convodadaper l’Associació de Veïns deQueretes, i hi van assistir-hiveïns i càrrecs electes deVall-de-roures, Pena-roja,Valljunquera, Queretes, laFreixneda i Massalió. A més,també van convidar-hi l’ex-pert en hidrologia PedroArrojo. En la reunió es vanexposar els aspectes positiusi negatius del nou Pla deDepuració d’Aragó, i l’enti-tat veïnal de Queretes vapresentar com a alternativael model de depuració ex-tensiva, més ecològica i mésadequada als pobles delMatarranya, com ja es fa aFavara o Arnes. G.M.

TERRA ALTA I MATARRANYA

Viu i Beu Batea ja és una realitatL’Ajuntament ha inaugurat el nou centre

d’interpretació durant la III Festa del ViEl projecte turístic també inclou una ‘app’

i plaques amb codis QR en tots els cellers

TURISME LOCAL

Debat al Matarranyasobre el plade depuració

Un noment del rodatge de l’audiovisual. // FOTO: S.A.

C.B. / G.M. BATEA


Tres dies després de l’aparicióde la taca d’algues blaves al’embassament de Riba-rojad’Ebre, les analítiques fetesper l’Agència Catalana del’Aigua (ACA) i per la Confe-deració Hidrogràfica de l’E-bre (CHE) van confirmar queles microalgues no eren tòxi-ques. El 20 d’agost, els muni-cipis de Batea, la Pobla deMassaluca i Vilalba dels Arcsja podien tornar a captaraigua del pantà per omplir elsseus dipòsits. Les alarmes s’-havien disparat el 17 d’agosta la tarda, quan una trucadaal telèfon 112 havia alertat dela presència d’una gran tacade color blavós al pantà deRiba-roja. Protecció Civil i laCHE van decidir deixar de

bombar aigua potable a Flix,Batea, Vilalba dels Arcs i laPobla de Massaluca. Peròl’endemà només es va res-tringir el bombeig d’aigua alstres municipis de la TerraAlta, ja que són els que tenenel punt de captació aigüesavall de la presa. En el cas deFlix, l’aigua de l’aixeta eraapta per al consum, però l’A-juntament va fer una primeracrida a la ciutadania perquèno la malbaratés, i perquè noregués ni omplís piscines.Però aquestes restriccions esvan aixecar el mateix dillunsal migdia. El lloc on la situacióva ser més crítica va ser aBatea, on calia abastir la po-blació i també les granges delmunicipi. L’Ajuntament vatancar la piscina municipal itambé va prohibir rentar elscotxes i regar els jardins. G.M.

Riba-roja reclama l’estudi del pantài un punt de control de l’ACA

MEDI AMBIENT LOCAL

L’alcalde Antonio Suárez adverteix queepisodis com la taca blava poden ser freqüents

L’Ajuntament fa temps que alerta quepescadors aboquen al riu quilos de farinetes

L’alcalde de Riba-roja d’Ebre,Antonio Suárez, ha reclamat lainstal·lació d’un punt de controlde l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) al pantà. Segons Suárez,l’embassament és l’alteració hu-mana més important que ha tin-gut l’Ebre des de la inauguraciódel pantà, l’any 1968, i un verita-ble “laboratori a l’aire lliure”.L’alcalde ha explicat que ni lagent més gran del poble ni elpersonal de la hidroelèctrica re-corden un episodi de coloracióde l’aigua com el que va provo-car el ‘bloom’ d’algues detectat eldiumenge 17 d’agost. SegonsSuárez, aquests episodis podenser cada vegada més freqüents,ja que en les darreres dècadess’han introduït espècies foranesi hi ha hagut altres alteracionsgreus de l’ecosistema, com arales provocades pel musclo zebrai la mosca negra. Així, ha tornat aoferir la col·laboració de l’Ajun-tament amb les universitats, ambl’IRTA i amb el CESIC, per estu-

diar a fons la salut del pantà.D’altra banda, Suárez ha insistiten la necessitat de delimitar mi-llor les competències de l’ACA ide la Confederació Hidrogràficade l’Ebre. L’alcalde ha remarcatque part del pantà de Riba-rojaés Catalunya, i que el primercontrol de l’ACA hauria d’estaren aquest embassament. Actual-ment, l’ACA té el seu punt decontrol aigües avall d’Ascó.Quant a les causes de l’alta mor-talitat d’algues blaves, Suárez harecordat que la taca era de gransdimensions, i que l’olor que des-prenia l’aigua per la fermentacióde les cianofícies era insuporta-ble. Aquest episodi podria serprovocat per una aportació extrade matèria orgànica, i Saluttambé ha apuntat una possiblerelació amb les tempestes d’a-quest estiu. Però Suárez ha re-marcat que hi ha pescadors quecada dia alliberen al riu fins a 25quilos de farinetes per atraureels peixos. I que això també pro-voca un augment de la matèriaorgànica, situació que preocupamolt els ajuntaments de Riba-roja d’Ebre i de Mequinensa.

Una imatge del pantà de Riba-roja. / Foto: ACN

Camions cisterna a trespobles de laTerra Alta

Batea va tancarla piscina i va prohibir rentar elscotxes i regar

Gustau MorenoRIBA-ROJA D’EBRE

Analítiques urgents de mitjanitAntonio Suárez ha fet un ba-lanç satisfactori del disposi-tiu activat per la presència dela taca al pantà, tot i que haapuntat que hi ha alguns as-pectes del Procicat que es po-drien revisar. L’Ajuntamentde Riba-roja d’Ebre ja conei-xia la nit de diumenge a di-lluns, vora les quatre de la

matinada, que la taca blavosadel pantà era deguda a unepisodi de mortalitat de cia-nofícies. Per tant, ja es des-cartava qualsevol tipus devessament tòxic o contami-nació química de les aigües.Però després calien més pro-ves, fins comprovar que lesalgues no eren tòxiques.

RRIBERA D’EBREi PRIORAT

INFORMACIONS CONFUSESPROTECCIÓ CIVIL va informar ràpi-dament i de manera continuada, a tra-vés de mitjans com Twitter, de l’aparicióde la taca d’algues blaves al pantà deRiba-roja d’Ebre, la tarda del 17 d’agost.Però la gestió de la informació durant lacrisi va fer que no sempre quedés claraquina era l’afectació de les restriccions.Primer es va tallar l’abastament d’aigua

a Flix, Riba-roja d’Ebre, Batea, Vilalbadels Arcs i la Pobla de Massaluca. Peròhores més tard només es va limitar alstres últims, encara que també van infor-mar més municipis. Això va induir moltsmitjans catalans a publicar erròniamentque la restricció també afectava Ascó,Vinebre, Garcia, Móra d’Ebre, la Fatare-lla i la Torre de l’Espanyol. G.M.


Ricard Solé ha estat nomenatnou alcalde de la Torre de l’Es-panyol. Solé ha assumit l’al-caldia d’aquest poble riberencarran de la dimissió d’EduardMasip i després de la seuasubstitució temporal per partdel també regidor Jordi Vin-yes. Així mateix, un nou regi-dor, Òscar Mas, ha entrat aformar part de l’equip de go-vern.Masip va anunciar la seua di-missió per sorpresa el passat 4de juliol, en el marc d’una as-semblea convocada pel go-

vern de CiU i ERC per expli-car alguns projectes que s’es-tan duent a terme al poble,com la reforma del nucli antic.Al final de l’acte, Masip vaanunciar la seua dimissió,després de poc més de tresanys al capdavant del consis-tori. Entre els motius, va dirque hi havia la "falta de con-fiança" amb el seu equip.Dies després, dijous 10 de ju-liol, la decisió de Masip es varatificar en un plenari. Visible-ment emocionat, Masip va rei-terar la seua voluntat dedimitir sense voler donar de-talls sobre els motius que elvan portar a prendre aquestadecisió.

RIBERA D’EBRE I PRIORAT

Promouen la instal·laciód’un camp de vol a Garcia

ECONOMIA

L’Ajuntament de Garcia ha sot-mès a informació pública el pro-jecte promogut per un particularper instal·lar un camp de vold’ultralleugers al municipi. Seràel primer de l’Ebre i el segon dela demarcació de Tarragona, jaque només n’hi ha un altre al Plade Santa Maria. El projecte afectaquatre parcel·les situades al po-lígon 9 de Garcia, al límit amb elterme dels Guiamets. El camp de

vol d’ultralleugers tindria entre300 i 500 metres de pista, amplia-bles fins a 800, i comptaria ambun petit magatzem per guardaralgun ultralleuger i eines.L’alcalde de Garcia, Joan Mari-mon Castellví, ha explicat que lazona on el particular vol instal·laraquest camp de vol és “ideal”per l’orografia del terreny, ja queno caldrà fer cap moviment deterra. De fet, es troba en un llocelevat sense cap tipus d’obstacle,i té molt bona orientació. Mari-mon ha explicat que aquest pro-jecte ja fa temps que es troba en

tràmit, i que actualment s’estàpendent dels informes favora-bles de Medi Ambient per poderdonar l’impuls definitiu al campde vol. L’alcalde de Garcia haafirmat que, per la seva part, l’A-juntament també ha intentat fa-cilitar al màxim els tràmitsd’aquesta iniciativa privada. Amés, ha explicat que la Genera-litat també s’hauria mostrat inte-ressada en el projecte, ja que elcamp de vol també podria tenirun “ús públic” i ser utilitzat perrealitzat tasques de vigilànciacontra els incendis. Una imatge aèria de Garcia. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

Cinta BonetGARCIA

Solé, nou alcalde de laTorre de l’Espanyol perla renúncia de Masip

POLÍTICA

C. BonetLA TORRE DE L’ESPANYOL

El nou alcalde, Ricard Solé (esquerra), i el nou regidor, Òscar Mas. //

FOTO: AJ. LA TORRE DE L’ESPANYOL


BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

PAGAR O NO PAGAR PEL CASTOR

XIMO PUIG considera que el governde l’Estat ha d’explorar les mesures ju-rídiques necessàries per evitar que elsciutadans hagen de pagar la indemnit-zació de 1.700 milions d’euros a ACS, uncop que la constructora ha renunciat alprojecte Castor. El secretari general delPSPV ha advertit que el govern del PP“en cap cas” no ha de rendir-se i pagar

amb els diners de tots sense qüestionar-s’ho. Puig, que aspira a presidir la Gene-ralitat Valenciana, sap que el PP hotindrà fàcil per respondre que la conces-sió del projecte Castor es va atorgar du-rant l’anterior govern socialista, el 2008.Però els socialistes, per la seua banda,remunten el projecte al govern del PP,a l’època del ministre Piqué. G.M.

TURISME

L’Autoritat Portuària ha con-cedit a la Diputació de Cas-telló, després d’un informefavorable de Ports de l’Estat,l’autorització d’ús temporaldel far de Peníscola. Així,després de la seua rehabili-tació, el far podrà allotjar elcentre de recepció de visi-tants i administració delCastell de Peníscola. “Ambl’ús del far podrem millorarels serveis que es presten enaquest important punt derecepció de turistes que éstota la zona del castell delPapa Lluna. Es tracta d’unenclavament preciós i estra-tègic, ubicat en el mateixnucli urbà de Peníscola, quepermetrà un millor aprofita-ment de tot el perímetre delcastell”, va destacar el dipu-tat de Cultura, José Luis Jar-que. L’edifici del far és unatorre octogonal blanca d’11metres d’alçada, annexa a unedifici de dues plantes. Laseua superfície se sumaràals 230 metres del perímetredel castell de Peníscola, béd’interès cultural del patri-moni històric d’Espanya.Amb aquesta actuació, la Di-putació -que hi invertirà en-guany 500.000 euros- activael Pla Director del Castelldel Papa Lluna, que es faràen tres fases fins al 2019. Elprojecte preveu una inversiótotal propera als cinc milionsd’euros, a càrrec de la Dipu-tació de Castelló, la Genera-litat Valenciana i el govern del’Estat. L’objectiu és despla-çar-hi tot el departament ad-ministratiu del castell, quetambé serà restaurat en part,i destinar tot l’espai del cas-tell a exposicions. G.M.

Llum verd a l’ústurístic del far de Peníscola

La Diputació de Castelló haaprovat el conveni que subs-criurà amb l’Ajuntament de Be-nicarló, pel que invertirà propde 400.000 euros per a la recons-trucció de l’antic far de la pobla-ció com a Museu del Mar. Enconcret, seran 130.000 euros du-rant el 2014, i 258.652 euros mésdurant el 2015. Aquest projectesuposarà una reproducció totaldel far, ja que no queda cap ves-tigi sobre el que reprendre lareconstrucció. Aquests treballsdonaran lloc a una reproduccióexacta del far primitiu, i s’exe-cutaran sobre una superfícietotal de 1.160 metres quadrats.Després de 18 anys des ges-tions, de canvis de titularitat ide cessions, el projecte de re-construcció del far de Benicarlóserà una realitat a partir d’en-guany. Així, l’Ajuntament exe-cutarà la reconstrucció del farper convertir-lo en Museu delMar. Un deute que el consistorité pendent amb el sector mari-ner de Benicarló des que l’any1996 es va demanar al Ministeride Foment l’alliberament delsterrenys. El projecte preveu la

reconstrucció total del far, jaque actualment no queda capresta sobre la qual edificar lanova construcció. El gruix delstreballs seran la reproduccióexacta, amb la tècnica de pedraen sec, del far primitiu, així coml’adaptació de l’entorn com azona verda. Una vegada recons-truït, l’edifici serà habilitat coma Museu del Mar, on tindran ca-buda maquetes, reproduccions,imatges antigues, ferramentes itot tipus d’objectes relacionatsamb la vida al mar.El diputat de Cultura de la Di-putació de Castelló, José Luis

Jarque, ha volgut remarcar laimportància que tindrà aquestaobra, ja que permetrà que Beni-carló puga recuperar un edificiemblemàtic per a la població.

Aposta pel turisme culturalA més, Jarque també va desta-car que el nou Museu del Marservirà per homenatjar el sectori la tradició pesquera tan arre-lada entre els benicarlandos.Segons el diputat de Cultura,tots els castellonencs podranconèixer més de la trajectòriahistòrica d’aquest ofici “artesà isacrificat”, en referència a les

feines de la mar. L’impuls de la Diputació a laconstrucció d’aquest nova in-fraestructura a Benicarló respona l’aposta d’aquesta institucióper vertebrar una oferta turís-tica i cultural important, denord a sud i des de l’interior a lacosta de la província de Caste-lló. De fet, també a la comarcadel Baix Maestrat, al futurMuseu del Mar de l’antic far deBenicarló també cal afegir-hi al-tres iniciatives significatives,com ara l’ús turístic del far dePeníscola i el seu Pla Directordel Castell de Peníscola.

Museu del Mar a l’antic farLa Diputació de Castelló invertirà prop de

400.000 euros a refer l’edifici de cap i de nouLa reconstrucció inclou una zona verda i

culmina 18 anys de gestions municipals

Una imatge històrica de l’antic far de Benicarló. // FOTO: DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

Gustau MorenoBENICARLÓ

BENICARLÓ


BAIX MAESTRAT I ELS PORTS

Una desena de restaurants re-corden l’episodi històric de lesConverses de Morella a travésde la seua gastronomia. Fins afinal d’any, a Morella es potconèixer com era el menjardel segle XV a través delsmenús que ofereixen els res-tauradors de l’Associaciód’Empresaris Turístics de Mo-rella i Comarca, per comme-morar els 600 anys de lesConverses. Els formatges, elcorder, la carn de caça, elspostres làctics o els flaons sónalguns exemples d’aquestacuina medieval. I és que lacommemoració del 600 ani-

versari de les Converses deMorella, amb un extens pro-grama d’actes, està suposantun gran impacte cultural, tu-rístic i econòmic per a la capi-tal dels Ports.En ple Cisma d’Occident, mo-ment de gran crisi de l’Esglé-sia Catòlica en què arriben acoincidir dos i tres papats si-multàniament, el Papa Lluna,el rei Ferran d’Antequera iSant Vicent Ferrer es van reu-nir durant més d’un mes alconvent de Sant Francesc deMorella per intentar solucio-nar el conflicte. Durantaquests mesos de juliol i agostde 1414, Europa va mirar capa Morella, però finalment elrei i el frare no van aconseguirl’abdicació de Benet XIII.

Rehabilitaran un tram de muralla a Morella

Els restaurants també recorden les Converses de Morella

PATRIMONI

GASTRONOMIA

La presentació de les jornades. / Foto: MORELLA.NET

La zona de la muralla on es farà l’actuació. / Foto: MORELLA.NET

G.M.MORELLA

El Ministeri de Cultura trau a concurs la redacció de larecuperació de les torres de la Pardala i Sant Francesc

L’Ajuntament demana al govern de l’Estat que es prioritzen les empreses locals i els tècnics amb experiència

El Ministeri de Cultura ha treta concurs públic la redacció delprojecte d’intervenció de lazona de les torres de la Pardalai Sant Francesc del castell deMorella. Els interessats a realit-zar el projecte poden presentarla documentació fins al 8 de se-tembre. De fet, l’alcalde de Mo-rella, Rhamsés Ripollés, haenviat una carta al govern cen-tral perquè aposte per les em-

preses locals i per tècnics ambexperiència en la rehabilitaciódel patrimoni de la ciutat, permillorar així la coordinació iexecució de l’obra.El pressupost de la redacció delprojecte és de 70.000 euros, iproperament es coneixerà laquantitat total a què ascendiràaquesta obra, que serà impor-tant. La torre de la Pardala és al’interior del castell, just al cos-tat del Cos de Guàrdia i la Ta-hona, que es troben en elmateix anell que el palau delGovernador. Amb aquesta ac-

tuació, s’intervindrà també enla torre de Sant Francesc i almur que porta fins a la Pardala.És a dir, es tracta de la part dela muralla que queda darrerad’on es troba l’estàtua del ge-neral carlí Ramon Cabrera. Perla seua banda, la Pardala va serJosefa Bosch, l’heroïna more-llana que va lluitar contra lestropes napoleòniques a la Gue-rra del Francès. De fet, va serarrestada i tancada durant setmesos en aquest lloc, fins queva ser penjada al convent deSant Francesc i les monges.

G.M.MORELLA


CULTURA

C1.000 PERSONES

Eufònic 3ARTS

L’EXPOSICIÓ “Llavor ebrenca alpalau” sobre el patrimoni escultòric del’Ebre els segles XIX i XX, ha tancat por-tes amb un balanç molt positiu. Mésd’un miler de persones van visitar l’ex-posició durant el mes que va romandreoberta al Palau Oliver de Boteller deTortosa. La mostra, que commemoravael Tricentenari a les Terres de l’Ebre, pre-sentava una quarantena de peces de ca-

torze artistes ebrencs dels segles XIX iXX de reconegut prestigi nacional i in-ternacional, entre els quals hi haviaAgustí Querol, Inocenci Soriano-Monta-gut, Julio Antonio o Víctor Cerveto. Eldirector dels Serveis Territorials de Cul-tura, Ferran Bladé, en declaracions aCanal21 Ebre, va destacar la gran satis-facció davant l’èxit d’assistència a l’ex-posició. A.R.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Del 4 al 7 de setembre torna l’Eufònic, laMostra d'arts sonores i visuals de les Terresde l'Ebre. L’Eufònic emprèn la que serà laseua tercera edició com un esdevenimentplenament consolidat i que a més ha crescuten xifres absolutes tant pel que fa al nombred’artistes que hi participaran, 30 en total, compel que fa a les residències d’artistes o les ac-cions sonores i visuals. Al marge d’això, el di-rector de la Mostra, Vicent Fibla, ha destacatque l’edició d’enguany d’Eufònic es caracte-ritzarà per incorporar més propostes multi-disciplinàries. Un exemple és el projecteTrinity d’Electronic Performers que uneixvídeo interactiu i dansa, del creador visualÓscar Sol i la ballarina tortosina Anna Hierro;o la unió de Bradien i el poeta Eduard Escof-fet, una mescla d’spoken word i pop singular. La singularitat del paisatge del Delta i les Te-rres de l'Ebre és l'element vertebrador i dife-rencial d'Eufònic, que també vol ser un puntde trobada d'artistes sonors i visuals. La tercera edició d’Eufònic s’inaugurarà di-jous 4 de setembre amb l’actuació del dj RaulAlmeda i amb Trinity d’Electronic Perfor-mers, totes dues propostes en un espai ques’incorpora per primera vegada al certamen:la plaça Agustí Vizcarro “La Pin” del Museude la Mar de Sant Carles de la Ràpita. Prèviament el mateix dijous el compositor iexperimentador sonor valencià Llorenç Bar-ber i el compositor i organista ebrenc Ros-send Aymí interpretaran una sintonia creadaexpressament per a les campanes de la cate-dral de Santa Maria de Tortosa i l'església Ar-xiprestal de l'Assumpció de Vinaròs. Eldirector de la Mostra, va explicar que possi-blement l’acció més ambiciosa que es pre-senta dins Eufònic 2014.Al marge de les ja esmentades, Eufònic 2014comptarà amb actuacions audiovisuals d’ar-tistes punters de l'electrònica del momentcom Alizzz, Xtrngr, bRUNA, Maria Coma oZa. També es podrà gaudir d’intervencions espe-cials en l'espai com és el cas de Lolo i Sosaku

-duet integrat per un argentí i un japonès es-tablerts a Barcelona- que ocuparan l'espai deLo Pati, a Amposta, per construir ambients desorollisme acústic; la del creador visual Gno-malab al soterrani del col·legi públic CarlesIII, la instal·lació efímera dels arquitectes tor-tosins Dondecabentres a l'antic convent de laRàpita; o la instal·lació visual interativa deXavi Montojo i Alba Corral també a Lo Pati.Finalment, Martí Ruids, instal·larà unes cam-panes tubulars automàtiques i hidràuliquesen una de les muscleres dels Alfacs, on el mo-viment de les tranquil·les aigües de la badiadecidirà les notes que sentiran els visitants deles rutes turístiques que hi passen.L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, JoanMartin Masdéu, va remarcar que malgrat elseu “caràcter reduït” la mostra és un “regal”ja que dóna valor afegit al territori.

Residències artístiquesEl resultat de les tres residències artístiquesque s'han convocat enguany en col·laboracióamb Lo Pati - Centre d'Arts Visuals Terres del'Ebre es presentarà en el marc d'Eufònic. Estracta de les propostes de les artistes LinaBautista i Laura Llaneli que presentaranCamí privat, un “passeig sonor” que parteixde la investigació tant geogràfica com histò-rica de les quatre torres dels Alfacs projecta-des al segle XVI. Una altre projecte és“Aproximaciones a un reflejo involuntario”,de les videoartistes Julia Martos i Tana Ga-rrido que explora la idea d'imatge real frontimatge hiperreal, treballant sobre el conceptedel reflex. El darrer és “Paisatges impossi-bles” d'Edu Comelles, un projecte que haestat possible gràcies a la residència artísticaconvocada conjuntament amb Laboral Cen-tro de Arte y Creación Industrial de Gijón.Comelles va realitzar una setmana d'estadaal Delta i una a Astúries per crear una carto-grafia sonora dels dos territoris a partir demés de 400 sons enregistrats al llarg de les 24hores del dia. El fi de festa més lúdic se celebrarà al Xirin-guito de la costa, diumenge 7 de setembre apartir de les 12 hores, amb una musclada mu-sical, i amb l’actuació de Guille Milkyway dj,més conegut com La Casa Azul.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA


1.Maria Coma 2.Alba G Corral 3.Alizzz 4. Barber 5. Bradien + Eduard Escoffet 6. bRUNA 7.Carles Viarnes8. Edu Comelles 9. Laura Lina Balada 10.Gnomalab

Un total de 30 artistes participaran del 4 al 7 de setembre enla Mostra d’Arts Sonores i Visuals més multidisciplinària


CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

EL PROPER 7 DE SETEMBRE se celebrarà alVelòdrom Municipal de Tortosa la Vetllada dela Cinta a favor de la lliga contra el Càncer.Una trobada en què hi participaran diferentscombinats ciclistes de les Terres de l’Ebre, Ca-talunya i nacionals, amb diferents proves endiferents modalitats. He considerat que es unaocasió per fer unes pinzellades sobre el queha estat el nostre velòdrom, i el nostre ci-clisme.

EL CICLISME HA ESTATun dels esports mésconnaturals de les nostres terres. Nascut a Tor-tosa com una conseqüència lògica del vehicledurant molts anys utilitzat pels ciutadans perdesplaçar-se entre els diferents nuclis disper-sos de població, va néixer el nostre velòdromen un temps en què el ciclisme en pista era in-cipient i poc conegut dins l’Estat.

ESTEM A LA POSTGUERRA, una èpocadifícil, la majoria de la ciutat havia quedatdevastada, incloent-hi les instal·lacionsdels clubs esportius que fins llavors haviendonat forma a l’esport tortosí. És en aquestescenari, quan l’alcalde de Tortosa, EstebanAlbacar Ferrando, se n’adona de les neces-sitats de lleure i esbarjo que necessitavenels joves tortosins de l’època, quan enca-rrega a l’arquitecte municipal Agustí Bar-tlett la construcció d’un complex esportiu,avui dia conegut com l’estadi municipal.Incloïa un camp de futbol, piscines, pistesde bàsquet, pistes d’atletisme i el velò-drom. Primer es construïren el camp defutbol i el velòdrom, al que seguiren pos-teriorment la resta d’instal·lacions com lespiscines, les pistes d’atletisme i el pavellópoliesportiu.

EL VELÒDROM, després de la seva inaugura-ció l’any 1943, se’n fa càrrec de la seva explotacióel Club Esportiu Tortosa. Durant aquest tempss’organitzen dos campionats d’Espanya de ci-clisme en pista, competicions que van posar elnom de Tortosa sobre el mapa esportiu estatal.Més tard va prendre el relleu la penya ciclista JaArribarem. Es pot destacar la creació del TorneigIntervelòdroms, el primer de Catalunya i l’Estat.Els èxits de la Penya, amb corredors professio-nals fitxats arreu de l’estat, omplen aviat les gra-des en cada competició. Mantenir el nivell eraforça difícil, i les dificultats econòmiques de laparticipació en els desplaçaments a competi-cions en els altres velòdroms estatals van ferque a poc a poc la afició s’anés perdent, al ma-teix temps que el deteriorament del velòdrompel pas del temps, sense cap mena de manteni-ment, rematés la feina.

Apunts sobre el VelòdromDavid Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

[ ] Panoràmica actual del velòdrom municipal de Tortosa. // FOTO: DAVID JIMÉNEZ.

INICIANT LA RECTA finald'un estiu que no ho hasemblat, acomiadem una ex-posició que ens ha acom-panyat durant prop de dosmesos al Museu de les Ter-res de l'Ebre esperant, im-passible, les mirades de totaquell que s'hagi sentit atretper l'univers de Jesús Mon-cada. No caldrà entrar aquíen la gran importància d'undels escriptors més relle-vants que ha donat la llen-gua catalana, i de retruc elterritori de les Terres de l'E-bre, perquè la Franja, encaraque queda fora dels límitsgeogràfics artificials, és tannostra com qualsevol altreracó de les quatre comar-ques de l'Ebre. Nomésapuntarem l'afirmació de lagermana de l'escriptor, RosaMaria Moncada, en l'acted'inauguració: "Som parentsper part de riu". És això elque hem pogut contemplara l'exposició de fotografiesque el propi Moncada va ferdel poble vell de Mequi-nensa abans que desapare-gués sota les aigües, elsespais vora el riu que enssón familiars, les mans delsavis treballades fent la par-tida al cafè, les cares dels in-fants jugant al carrer.

RESULTA INNEGABLE eltalent de Moncada pertransmetre en més d'unllenguatge l'angoixa de ladesaparició, les vivènciesque s'amaguen darrera decada porta i de cada finestra,la sensació d'oblit, el silenci,al que es veia abocada Me-quinensa si no hagués estatperquè una mirada d'artistacomplet, escrutadora i ten-dra, la va voler convertir enun espai mític, ja fos a travésde la fotografia, la pintura, ola literatura que el va fer cè-lebre. Un plaer per als sen-tits haver pogut reviure, comdiu el mateix Moncada, ladolorida pell d'uns altresdies... escoltar les antiguesparaules.

Dolorida pelld'uns altresdies

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDS


Les Festes Quinquennals d'Ulldecona se celebrena Ulldecona cada cinc anys. L'origen de la festivi-tat cal anar-lo a buscar a l'estiu del 1936, durantla guerra civil, quan la imatge de la Verge de laPietat, patrona d’Ulldecona, va ser destruïda jun-tament amb la seva ermita. Les Quinquennalss'enceten quan els ulldeconencs van a l’ermita abuscar la Verge de la Pietat. Un dels moments

més emocionants de les festes és l'arribada alpoble, on hi ha un multitud de gent esperant-la.Durant nou dies, la Verge de la Pietat és passe-jada per Ulldecona. El poble es distribueix en sec-tors i la processó passa per tots els carrers, queestan guarnits amb motius florals molt variatsfets pel veïnat. Després d'aquests nou dies, laMare de Déu torna a la seva ermita.

AAGE N D A

Ulldecona

Mossèn Bramit Morera i Els Morts

Tancant el cicle de concerts de les desenes Jornades Musicals a l’Er-mita de la Pietat, ens arriba aquesta banda amb un inesperat home-natge a l'enorme figura de Lord Sutch i tot el que l'envoltava:rock'n'roll i garatge dels cinquanta i seixanta, espectacle de grand-guignol, una gran posada en escena i parafernàlia sinistra. A més amés, són una banda de músics prou rodats com per versionar en ca-talà alguns dels grans clàssics del rock'n'roll i sortir-se'n airosos.Diumenge, 10 de setembre a l’Ermitat de la Pietat.

Música

US RECOMANEM

Exposicions

Mas de Barberans

Ports i mansFins al 31 de desembre, alMuseu de la Pauma

Móra la Nova

II Exposició de diorames dePlaymobilEls dies 6 i 7 de setembre, al Pa-velló Firal de Móra la Nova.

La Ràpita, Ampostai Delta de l’Ebre

Eufònic. Arts Sonores i Visuals deles Terres de l'EbreDel 4 al 7 de setembre.

Arts

Gandesa

Exposició fotogràfica delconcurs organitzat perl’Associació de Joves deGandesa “Nom Calsigos” Fins el 14 de setembre.Biblioteca Comarcal.

Ulldecona

¡Muu! 2Cia YllanaTeatre d’humor Dimecres, 10 de setembrea les 23.30 h.Teatre Orfeó Montsià.

Ulldecona

Déjà vuCia Mag EdgardEspectacle de màgiaDissabte, 20 de setembrea les 18 h.Teatre Orfeó Montsià.

Tortosa

'La Màgia del Mag Lari'Diumenge, 21 de setembre a les19 h. a l’auditori de Tortosa.

Altres

FESTES QUINQUENALS D’ULLDECONADel 5 al 14 de setembre de 2014

Corbera d’Ebre

Normandia, 70 anys desprésFins al 7 de setembre, alCentre d’Interpretació 115Dies de Corbera d’Ebre. Exposició de fotografies acàrrec de Terra Enllà.

Música

Tortosa

Manel, en concertAmb “Atletes, baixin de l’escenari”, el seu tercer disc, Manel ha superatdefinitivament el paper de novetat estel·lar del folk-pop català per con-vertir-se en una assentada proposta por-rock que ha enfortit el seu so.Ara, en directe, Guillem Gispert prescindeix de l’ukelele i s’atreveix ambuna guitarra elèctrica per donar la rèplica a la guitarra solista de RogerPadilla. És un canvi significatiu que, no obstant, no fa perdre ni unagota de personalitat a les seves meticuloses cançons.La mateixa nit, en acabar el concert de Manel, també hi actuaranels Crator. La banda de Deltebre presentarà el seu nou disc, titulat‘Cendres d’un món perfecte’.

Divendres, 5 de setembre a les 00.00h al Parc Municipal Teodor González de Tortosa. Gratuït.


“M’agrada l’estiuperquè a la pis-cina jugo amb elsamics a jocs din-tre l’aigua i ambla pilota i a mésés una època en que menjo moltsgelats.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA EL TORMO : les vacances i l’estiuLA TORRE DE L’ESPANYOLcompta amb l’escola El Tormo, queforma part de la ZER Ribera d’EbreNord, juntament amb Garcia i Vinebre.Els alumnes de segon de cicle inicial iprimer i segon de cicle mitjà ens han ex-plicat el que fan durant l’estiu, i els seusplans preferits. Durant les seves vacan-ces estiuenques, la majoria acaba anant

o bé de viatge o bé a visitar a algun fa-miliar que resideix en alguna altra po-blació, sigui del país o no.


“Clara Serra“M’agrada l’estiu perquè pots anar a la pis-cina i a la platja i perquè em quedo uns diesa Cabacés amb les cosines, i també m’agradaperquè és molt divertit. ”

“M’agrada l’estiuperquè fa calor,perquè faig va-cances, perquèjugo amb elsamics i perquè

vaig al castell de Peníscola.”

2 PINZELLADES

Pau Fortunyo

Toni Pujals

“M’agrada l’estiuperquè anem a lapiscina, a laplatja i de viatge.Les vacances sónper descansar.De viatge m’agradaria anar a Paríso a Disneyland París.”

“M’agrada l’estiuperquè vaig aAndorra a unhotel i vaig a lapiscina de l’hotela nedar tots els

matins, l’aigua m’agrada molt.”

Ruth Martí

Sira Argany

“M’agrada l’estiuperquè puc anara la platja, tambépuc anar a la pis-cina, però el quem’agrada més ésanar a Barcelona.”

“M’agrada l’estiuperquè em vaig abanyar a la pis-cina amb elsmeus amics iamigues i nedem

tots junts i juguem a molts jocs.”

Carlota Morlans

Anna Estivill

“M’agrada l’estiuperquè vaig a lapiscina i aniré alpaís on va néixerel meu pare i lameva mare: Boli-via.”

“M’agrada l’estiuperquè anem a lapiscina, podemquedar amb elsamics i tambéperquè anem de

vacances. Anem a Bellmunt ambels cosins.”

Jhoan Gabello

Gerard Perelló

“M’agrada l’estiuperquè vaig a lapiscina i de vega-des vaig al Ma-rroc i a França,em diverteixobanyant-me als dos llocs perigual.”

“M’agrad l’estiuperquè puc anara la piscina i a laplatja per saltaronades. Les va-cances són per

descansar i dormir molt de temps.”

Aymane Ghaddari

Joan Gorgues

“M’agrada l’estiuperquè anem a lapiscina, a laplatja i ens diver-tim nedant i fentcurses, a veure

qui serà el primer, i m’ho passomolt bé.”

Jassine Chellay“M’agrada l’estiuperquè vaig a lapiscina i a laplatja i em diver-teixo molt saltantamb els amics.”

Sanae Chellay


El Futbol Club Ascó afronta una novatemporada a la Tercera Divisió Nacionalcom a únic representant i màxim referentde les Terres de l’Ebre, després del des-cens de la Unió Esportiva Rapitenca. Elconjunt asconenc segueix sota les ordresdel tècnic Miguel Rubio amb l’objectiud’igualar la temporada passada, en quèels de la Ribera d’Ebre van finalitzar lalliga a la sisena plaça, amb 68 punts, enl’any de retorn a la Tercera Divisió desprésde proclamar-se campions de la PrimeraCatalana i també de Catalunya.

Noves incorporacionsEl Futbol Club Ascó compta amb novesincorporacions aquesta temporada. És elcas dels defenses Munta, procedent de laRapitenca, i Enric Socias i Ivan Taranilla,tots dos del Reus; els migcampistes DaniArgilaga, del Formentera, Cristino, del Fi-gueres, i Artur Gòdia, del Monzó; i els da-vanters Eizaguirre, del Reus, i FranciscoDel Moral, del Monzó. Pel que fa a baixes,el conjunt riberenc ja no disposa de DenisCoch i Sergi Moreno, Pere Martínez, Er-mengol, Sergi Duran, Roger Canadell,Sangrà, Pijuan i Edgar.L’equip es completarà amb els portersChiné i Sergi Fuertes, tots dos per segonatemporada consecutitva. A la defensa, se-gueix el més veterà, Jose Ramon, amb laseva cinquena temporada, així com Ga-bernet en la tercera temporada, i EduVives i Giribet, que arrenquen la segonatemporada. Gerard Roca i Gerard Roigéincien la tercera temporada al mig delcamp així com Genís, per segon any. Ladavantera segueix amb Virgili i Galceran,en la seva segona temporada amb el Fut-bol Club Ascó.

Miquel Pérez segueix davantL’entitat d’Ascó segueix presidida per Mi-quel Pérez, qui assegura que l’objectiu del’Ascó segueix sent la continuïtat i assolirla millor posició a la Tercera Divisió. L’e-quip directiu de l’Ascó compta enguanyamb la continuïtat dels anteriors mem-bres de junta i amb la incorporació de setpersones més, “sobretot gent més jove”.En referència a l’equip tècnic, seguirà en-

capçalat per Rubio i amb German Ingléscom a segon entrenador. La principal no-vetat serà el nou entrenador de porters,que anirà a càrrec de Norbert Callau i se-guiran Marc Segura com a preparadorfísic, Marc González com a fisioterapeuta,Carmelo Rodríguez d’encarregat de ma-terial, Ferran Masip com a delegat d’e-quip i Albert Fernández com a director decomunicació.

Sense derbi ebrencEn quant a ser el màxim exponent futbo-lístic ebrenc, Pérez assegura que ho por-taran “amb orgull i amb dignitat” ilamenta que sigui l’únic ebrenc a la cate-goria ja que només hi haurà un derbi, iserà amb l’altre conjunt tarragoní, la Poblade Mafumet, equip que, segons Pérez, noatrau tanta gent com els que se solenveure a les Terres de l’Ebre. Miquel Pérezassegura que li agradaria molt tornar atenir un dels grans de l’Ebre, com la Ra-pitenca, l’Amposta o el Tortosa, però “des-graciadament” aquesta temporada és així.El fet que no hi hagi cap partit a l’Ebreimplica, segons el president, que la majo-ria de desplaçaments siguin a les provín-cies de Barcelona i Girona, i això penalitzaeconòmicament l’entitat. D’altra banda,Pérez va apuntar que aquest any hi hahagut un gran increment del futbol baseasconenc, amb la creació de 55 noves fit-xes, que demostren la consolidació del’escola de futbol base del FC Ascó.

EESPORTS

ARRENCA EL CURS FUTBOLÍSTICTORNA EL FUTBOL. Després d’unesmerescudes vacances, arrenca la tempo-rada futbolística a tots els nivells. Un noucurs que comença amb la il·lusió de cadaany: d’estrenar botes, camiseta o, fins itot, categoria. Cadascun dels equips alseu nivell, i amb les energies renovadesper tal de disputar una ‘bona temporada’,amb objectius ben diversos: assolir la per-

manència o bé apuntar ben amunt, i si-tuar-se en posicions d’ascens. El màximreferent, l’Ascó, ja va començar a finalsd’agost, i ho va fer amb victòria a casa enplena festa major. La resta d’equipsebrencs ho faran el 6 i 7 de setembre. Totsdesitjaran un debut amb victòria, peròaixò sol ser improbable. Molta salut i sortal futbol territorial ebrenc. J.B.

ASSOLIR LA PERMANÈN-CIA. Aquest és l’objectiuinicial que s’ha marcat l’en-trenador del primer equipdel FC Ascó, Miguel Rubio.Segons el tècnic, la prioritatés sumar una cinquantenade punts i a partir d’aquí,anar veient com van lescoses “per assolir una bonaposició”. I és que el conjuntasconenc va començar latemporada amb bon peu,amb els tres punts en la jor-nada inaugural de TerceraDivisió, davant el Manlleu,gràcies a un gol d’Edu Vives.Rubio va fer un bon balançd’aquest inici de lliga i es vamostrar molt satisfet del tre-ball de l’equip. “Ara neces-sitem temps per anaracoblant la plantilla”. Se-gons el tècnic, el principalhandicap que tenen actual-ment és el terreny de joc, jaque degut a les obres al Mu-nicipal, els partits es dispu-ten a l’Annex, dedimensions més reduïdes,

i això “dificulta el joc del’Ascó, ja que hem de fermés joc directe i aeri, que noes tan propi de l’Ascó”. Laposada en marxa del Muni-cipal està prevista pel mesde desembre. J.B.

A partir d’aranecessitemtemps peranar acoblantla plantilla”

“

Miguel RubioENTRENADOR FUTBOL CLUB ASCÓ

L’Ascó ha d’igualar latemporadapassada

1PROTAGONISTA FUTBOL

L’Ascó, el referent ebrencEl conjunt de la Ribera d’Ebre serà l’únic

representat ebrenc en categoria superiorEls asconencs han arrencat la temporada

amb triomf en el partit inaugural de Tercera

Judit BrúASCÓ

Imatge de la plantilla en una de les primeres sessions d’entrenament. // FOTO: ALBERT FERNÁNDEZ

F.C. ASCÓFITXA TÈCNICA

Nom de l’estadi: Municipal d’AscóCapacitat de l’estadi: 900 espectadorsNúmero de socis: 570 socisWeb: www.fcasco.comTwitter: @fc_asco


Amb el descens del primerequip del Jesús i Maria a Se-gona, el CF Amposta i la UE Ra-pitenca seran els representantsebrencs a la Primera Catalana enaquesta temporada 2014-2015.Tots dos conjunts iniciaran lalliga amb moltes cares noves, co-mençant pels tècnics. En el casde l’Amposta, serà l’exentrena-dor de la Rapitenca, Antoni Tei-xidó, qui dirigirà l’equip. L’equiptècnic es completarà amb EduMarín i Felipe Fumadó. Els de lacapital del Montsià tambécompten amb les incorporacionsde Versiano (juvenil), ÒscarGómez (CF Corbera d’Ebre), Xa-vier Obiol ‘Obi’ (CF Ampolla),Marc Vernet (UE Rapitenca),

David Callarisa (CD La Cava),Joan Barrufet (UE Rapitenca) iMarcel Espanya (CF Ampolla). Pel que fa a la Rapitenca, TitoGarcía Sanjuan és el nou tècnicd’un equip que presenta unagran renovació. I és que el con-junt mariner només ha renovat

els jugadors Josué, Martí Panise-llo, Alexis i Ivan Gasparín. Lesnoves incorporacions d’en-guany, en més d’un 90% proce-dents de les Terres de l’Ebre,seran Toño Jiménez, Josué, Villa-rroya, Sam, Raul, Xexu, Johny,Tena, Àlex Borrull, Peque, Fe-

lipe, Xavi Anell, Alexis, Agus,Ivan Páez, Pasqual, Sergi Venturai Nasi. Des de l’entitat rapitencaasseguren que l’objectiu d’en-guany passa per assolir el millorlloc possible així com fidelitzar iomplir les grades de l’EstadiMunicipal de La Devesa.

ESPORTS

El jugador natural d’Ullde-cona Oriol Romeu ha estatcedit per una temporada al’Stuttgart, equip de la Bun-desliga. Així es va confirmara principis d’agost, uns diesdesprés que el faldut am-pliés el seu contracte amb elChelsea fins a l’any 2017.Romeu va arribar amb unacord amb l’Stuttgart ale-many amb l’objectiu de dis-putar el màxim número deminuts amb aquest equipque la temporada passadava aconseguir la permanèn-cia a la màxima competicióalemanya de futbol. Durantla temporada passada, elcentrecampista faldut vajugar al València FutbolClub, amb la disputa de 13partits, dels quals 11 en vaser titular. Durant el mes defebrer va sofrir una lesió algenoll que el va fer abando-nar el terreny de joc durantdos mesos, però a finals detemporada va reemprendrela competició. Abans deconfirmar-se la seva cessióamb l’Sttutgart, Romeu vainiciar la pretemporada ambl’equip blue. J.B.

Romeu,cedit a l’Sttutgart

FUTBOL

Amposta i Rapitenca, a puntEl CF Amposta enceta una nova temporada

a Primera en l’any del centenari de l’entitatDesprés del descens a Primera, la Rapitenca

mirarà d’assolir una bona posició a la taula

Judit BrúAMPOSTA/LA RÀPITA

Imatge de la presentació oficial de la plantilla del CF Amposta. // FOTO: MANEL CAPELL

TENNIS

Montañés, campió del Cordenons italià

El tennista Albert Montañés vaproclamar-se campió del Cha-llenger Internacional de Corde-nons, que es va disputar el capde setmana del 16 d’agost enaquesta població italiana. El deSant Carles de la Ràpita va supe-rar l’italià Potito Starace amb dossets, imposant-se per 6 a 2 i 6 a 4a la gran final, en un duel que vatenir una durada d’una hora i sisminuts i que va estar dominatpel rapitenc, sobretot en el pri-

mer set. Després d’un any allun-yat dels terrenys de joc degut a lalesió de lligaments del turmell,Montañés aconsegueix aixecarun nou títol que li permetràguanyar posicions al rànquingATP, on actualment se situa a laal 114è lloc. Tot i aquest trofeu, eltennista rapitenc va haver de re-tirar-se en el duel del quadrefinal de l’Open dels Estats Unitsel passat 25 d’agost per una lesió.Montañés es va veure obligat aabandonar als 39 minuts de jocdavant de l’argentí FernandoMayer, quan el marcador indi-cava un desfavorable 6-2 i 3-0.

Judit BrúSANT CARLES DE LA RÀPITA

Imatge d’Albert Montañés al Challenge de Cordenons. // FOTO: CEDIDA

BREU

AGENDAESPORTIVA

Dissabte 7 setembreInici de les lligues de Pri-mera a Quarta Catalana.

Diumenge 7 setembre10 Km de La Cala. Ametllade Mar. Circuit RunningSeries.

Diumenge 7 setembreVetllada ciclista al velò-drom a favor de la Lligacontra el Càncer. Tortosa.

Dijous 11 setembre8a Cursa de muntanya Vilade Falset. Circuit de cursesde muntanya de les TE.

Diumenge 21 setembre10 Km de Jesús. Setenaprova del Circuit RunningSeries.

Dissabte 28 setembre8a Pujada al Montsià. Alcanar. Circuit de cursesde muntanya de les TE.

El CF Amposta enceta una nova temporadaa Primera en l’any del centenari de l’entitat

Després del descens a Primera, la Rapitencamirarà d’assolir una bona posició a la taula


LA MEMÒRIA, més d’uncop, ens ha jugat una malapassada. La memòria és unacapacitat molt valuosa, que esva perdent amb el pas deltemps, la majoria de vegadesperquè l’exercitem poc. És elresultat d’una combinació dediverses funcions cognitivesassentades en el nostre cer-vell: la capacitat d’orientació,la memòria immediata, la me-mòria recent, la memòria allarg termini, la capacitat deconcentració o fins i tot el llen-guatge. I és la suma de toteselles, la que ens permet recor-dar els fets que van succeir enel passat com tot el que enssucceeix en el present: dadesapreses fa anys en el col·legi,instruccions rebudes fa uninstant, el nom dels nostresconeguts, títols de pel·lícules...

SI NO ESTEM ATENTS quanfem una activitat, quan ensparlen o quan deixem un ob-jecte en un lloc, després no éspossible recordar clarament nil’activitat que hem fet, ni elque ens han explicat, ni onhem deixat aquell objecte.Moltes vegades, quan deixemun paper en un lloc de la casa ino hem prestat atenció al quefèiem, és lògic que després noes pugui recordar el lloc onl’hem posat . Això no es tractad’un problema de memòria,sinó d’un problema d’atenció.

PER MILLORAR la memòriacal mantenir-se en formamentalment. És impossible re-tenir tota la informació quecapten els nostres sentits.Hem de seleccionar i posaratenció en allò que ens inte-ressa recordar, i tenir presentque el reforç continuat i la re-petició són una bona manerade lluitar contra l’oblit.

SS A L U T

BYSANDRAM, ESPECIALISTES EN ONCOESTÈTICA

LA IDEA de crear BySandraM, em-presa nascuda el 2013, va sorgir dintredels sis salons de perruqueria de Raf-fel Pagés a les Terres de l’Ebre. SandraMargalef dirigeix l’equip amb una car-tera de 16.000 clients, i van decidir for-mar un equip especialitzat en sistemescapil·lars sense cirurgia, a partir de laforta demanda de perruques per on-

coestètica. L’equip està format per es-tilistes molt compromesos i professio-nals, que han subscrit un codi ètic perfer complir uns valors en una feinatant sensible com és la imatge en elsmalalts amb càncer. La seu de BySan-draM es troba al número 56 del carrerAlcalde Palau d’Amposta, i tot el seucatàleg de serveis es pot consultar a la

pàgina www.bysandram.com. Als sa-lons tenen habilitat un espai per fermés íntim i confidencial el servei, pergarantir la privacitat del client. A més,també fan servei a domicili per a totala província de Tarragona, Castelló iTerol. Finalment, també tenen un bancsolidari de perruques i un servei de fi-nançament sense interessos. G.M.

El laboratori clínic territorial del’Institut Català de la Salut(ICS) a les Terres de l’Ebre vaprocessar al voltant de 190.000peticions durant el 2013, quevan comportar gairebé dos mi-lions de proves analítiques. Arafa un any, l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta va estrenar lanova àrea de laboratori clínicterritorial. L’ICS va invertir-hiuns 351.000 euros per adequarel nou espai, que té uns 350 me-tres quadrats a la planta baixadel centre hospitalari de Tor-tosa. La directora clínica del la-boratori territorial, ÀngelsVilanova, va fer el passat 4 d’a-gost un balanç força satisfactoridel primer any d’activitat en lesnoves instal·lacions, ubicadeson hi ha l’antic arxiu i la capellade l’hospital. De fet, va recordarque l’antic laboratori va quedarobsolet, i que no hi havia prouespai per implantar-hi els nousavenços tecnològics. El laboratori clínic de l’ICS co-breix actualment els territoris

de les Terres de l’Ebre i delCamp de Tarragona, sota unadirecció clínica unificada, quecoordina el laboratori de Terresde l’Ebre, ubicat a l’hospitalVerge de la Cinta; el del Campde Tarragona, ubicat a l’hospitalJoan XXIII de Tarragona, itambé el laboratori del PiusHospital de Valls. Ofereixen as-sistència continuada les 24hores al dia, durant els 365 diesde l’any. Un nou model que, se-gons l’ICS, fa que les àrees de

treball siguen més eficients itambé més competitives. Per la seua banda, el gerent te-rritorial de l’ICS, Pere Montse-rrat, va destacar la quantitat itambé la qualitat de les provesanalítiques fetes al nou labora-tori. De fet, el director dels ser-veis territorials de Salut, AlbertGómez, va recordar que l’hos-pital de Tortosa té la mateixa ca-tegoria i està equipat amb lamateixa tecnologia que l’hospi-tal Sant Joan de Reus. I que, per

la seua distància a altres ciutats,està fent molt més del que litoca per la seua categoria.Gómez va concloure que el la-boratori de l’hospital Verge dela Cinta és un bon exemple de“fer més amb menys”.

El nou laboratori del Verge de laCinta fa dos milions de proves

HOSPITALS

L’Institut Català de la Salut va invertir351.000 euros en l’adequació del nou espai

En el seu primer any de funcionament, el laboratori clínic processa unes 190.000 peticions

Una de les tècniques del laboratori introduint les mostres a l’aparell de classificació. // FOTO: ACN


Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTUna capacitatmolt valuosa



SALUT

Joan Lluís VergésPSICÒLEG

Estrès postvacacional. Un procés d’adaptacióARRIBEM AL FINAL del perí-ode estival i amb ell la fi de lesvacances. I és ara, quan estemde tornada, que hem de co-mençar una altra vegada ambles activitats quotidianes. Ésdes d'èpoques recents queestà emergint amb força unterme que s'associa ambaquest període de finalitzacióde vacances; l'estrès o depres-sió postvacacional. Pel que fa al'àmbit científic i encara quesent aquesta una categoria re-cent, molt és el que s'ha discu-tit si hauria de ser unacategoria diagnòstica o no.Però de moment no s'ha arri-bat a un acord, i en l'actualitatno està recollida com a tras-torn en els protocols dels ma-nuals diagnòstics a l'ús, encaraque el que sí podem dir que ésuna síndrome pertanyent a lavida moderna i que respon aun determinat estil de vida.

LA TORNADA DE les vacan-ces ens imposa l'adaptació alscanvis que ens genera la novasituació del treball, sentaquests canvis tant a nivellfísic com mental, generant-nosuna resposta d'estrès, que noés sinó un procés normal d'a-daptació a la nova situació. Els

símptomes més importantsque podem presentar són desdel punt de vista físic: dismi-nució del rendiment, cansa-ment, palpitacions, molèstiesdigestives, taquicàrdia, tremo-lors, insomni i dolors muscu-lars, entre d’altres. En el plapsicològic ens trobem ambl'excessiva preocupació, canvisd'humor, ansietat, inseguretat,por a perdre el control, nervio-sisme, i fins i tot evitació de si-tuacions.

AQUESTA SÍNDROME solafectar més a les persones queporten el període de vacancesal nivell mes alt del benestarpersonal, les persones que deforma habitual presenten dis-sonància amb l'activitat labo-ral quotidiana, i els afectatsper la síndrome d'estar crematen el treball. La franja d'edatmés habitual està per sota dels45 anys. No és una simptoma-tologia molt preocupant, peròaquesta hauria de desaparèi-xer com a molt entre una idues setmanes, sent necessarivisitar a un professional en casde no remissió.

SEMBLA QUE LA síndromepostvacacional sigui més una

qüestió d'actitud i d'estil devida que qualsevol altra cosa.Sempre és millor prevenir quecurar, i el millor remei perpoder evitar els símptomes ésla prevenció. Alguns consellsper poder prevenir o suavitzarels símptomes d’aquest estrès,és saber i ser conscients queen tornar de les vacances éspossible tenir un cert malestar,però no hem de donar-li la im-portància que no té. A més,hem d’intentar no tornar devacances l'últim dia, si pot serintentar començar de maneragradual l'activitat i per les tas-ques més agradables (jasabem que en molts casos noés possible), mantenint unshoraris regulars i dormint ade-quadament, a més de no por-tar-nos el treball de la feina acasa, i intentar buscar unamica de temps per poder prac-ticar algun esport o activitat fí-sica de forma moderada, queens ajudi a relaxar-nos. Tambéhem de plantejar-nos els pro-blemes que ens sorgeixen enel treball de la forma més sim-ple possible, ja que analitzarmoltes vegades un problemasense poder solucionar-lo ensgenerarà més ansietat de laqual ja venim.

Hem d’intentarno tornar de vacances l’últimdia, si pot ser intentar començar de manera graduall’activitat i perles tasques mésagradables”

“

La secció sindical de la CGTde l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta ha denun-ciat públicament el “tanca-ment de llits” que aquestcentre hospitalari ha regis-trat durant els mesos d’es-tiu. Segons el sindicat,aquest estiu hi ha hagut dis-ponibles un total de 128 llits,el que representa el 58% deltotal de l’hospital de refe-rència a les Terres de l’Ebre.En aquest sentit, la secciósindical de la CGT consi-dera que el tancament de 89llits forma part d’un pla per“desmantellar” els hospitalsde l’Institut Català de la

Salut, orquestrat per la con-selleria de Salut amb lacomplicitat del delegat de laregió sanitària i amb lacol·laboració de la direccióde l’hospital. Segons lesdades facilitades pel sindi-cat, neurologia, cardiologia ihematologia disposa de sisllits menys; urologia ha per-dut dos llits; medicina in-tensiva dos més; mentre quetraumatologia és manté tan-cada. El sindicat es preguntaa qui beneficia aquesta si-tuació, i considera que ambaquestes mesures s’està po-sant en risc la qualitat assis-tencial i la seguretat delspacients de les Terres de l’E-bre. Per tot plegat, la CGT haexigit la immediata recupe-ració de l’activitat sanitària,amb la reobertura de llits,quiròfans i serveis de l’hos-pital de Tortosa, amb la do-tació econòmica i humananecessària per garantir l’a-tenció adequada dels pa-cients de la regió sanitàriade les Terres de l’Ebre. Per laseua banda, el director terri-torial de Salut, AlbertGómez, ha negat que l’hos-pital estiga aplicant aqueststancaments. G.M.

HOSPITALS

La CGTalerta del tancament dellits a Tortosa

El sindicat acusa laGeneralitat de tancar 89 dels 217llits de l’hospital

El director de Salutnega els tancaments

PSICOLOGIA

SÍMPTOMES CONSELLS-Disminució del rendiment-Cansament-Palpitacions o taquicàrdia-Molèsties digestives-Tremolors-Insomni-Dolors musculars-Canvis d’humor-Ansietat

-No tornar de vacances l’últim dia-Reprendre l’activitat de manera gradual i per les tasques més agradables-Mantenir horaris regulars-Dormir adequadament-No dur la feina a casa-Practicar algun esport o activitat físicade forma moderada-Simplificar i relativitzar els problemes

cop d’ull// Setembre 201436

Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal de Vinaròs,partida Closa o Ribes(ermita de Vinaròs). Preu:130.000 euros � 636 256045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústicade 3,5 jornals al costat de lavia verda a 3 min de Jesús,sense casa. Interessatstrucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Per entrara viure. A 5 min deCamarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 - 605994 256

Alfara de Carles Es vencasa a Alfara de Carles amb130 m2, 5 hab., 2 banys,moblat, cuina i menjador,amb hort i finca d’oliveres.Interessats trucar al � 661143 311

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador amb bombade calor/fred. 30.000 eurosnegociables. Trucar a partirde les 19h. � 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90m2, zona de Remolins,edifici ganadera, 4 hab., 2banys, gran terrassa, patiinterior, xemeneia,ascensor, primera planta.Preu: 86.000 euros. � 646465 499

Mas de Barberans Es vencasa al Mas de Barberans,amb dos hab, 1 bany, cuinamenjador, magatzem i granterrassa amb magnífiquesvistes. Preu: 56.000 euros � 638 170 363

Roquetes Es ven adossata Roquetes de 160m2,garatge més 3 plantes amb3 hab + suite, safareig iterrassa. Preu: 180.000euros � 617 518 827

Amposta Zona Valletes.Es ven parcel·la edificablede 120 m2, prop delcol·legi Miquel Granell. Departicular a particular. � 649114580

Tortosa Es ven per lazona Temple. Pis 2 hab.,saló menjador ambterrassa, 1 bany, cuina igaleria. Calefacció ambgas. Zona ajardinada ipiscina comunitaria. Perentrar a viure. Preu:130.000 euros. � 636 732222

Alfara de Carles Es venxalet de 180 m2, piscinaaigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles,amb hort i oliveres. Preu aconvindre. � 661 143 311

Amposta CarrerSaragossa. Es ven plaçade pàrquing. 1.500 Euros.� 650756727

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà,edifici Voraparc. Preu: 55euros. � 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casarural amb encant, situada ales afores del poble dePauls, al centre del parcnatural. 12 places,barbacoa. Preu 17€/persona� 608 438 245

Amposta Es lloga pis al’avinguda la Ràpita, 4 hab.,cuina, 2 banys, terrasses imoblat. Preu: 350 euros � 610 471 851

Benicarló Es lloga pis amb3 hab., sala d’estar,menjador, 2 banys i

ascensor � 676 690 978

Jesús Es lloga planta baixaamb 2 habitacions, cuina,menjador, 1 bany, a/a ambbomba de calor i moblat.Preu 260 euros. � 620 39 28 50

Jesús Es lloga pis moblat aJesús amb 3 hab, bany,cuina i menjador. Preu: 320euros � 676 226 990

Roquetes Es traspassaperruqueria, molt bonescondiciones, clientela fixa.Possibilitat de llogar lavivenda a dalt. Mercè. � 665424213 / 670972543

Ofertes Es ven un remolcper a una moto, amb l’opcióde col.locar un altre carril percarregar 2 motos. Preu: 500euros. � 680 192 122

Ofertes Furgoneta NissanPrimastar color blau mari,any 2006, dièsel, 120 Cv,160.000 km., 6 marxes, 6places més càrrega. 6.900Euros negociables. JoséLuis. � 678804808

Ofertes Enginyer enTelecomunicacions ofereixclasses de repàs o reforçescolar de Matemàtiques iFísica per alumnes d’ESO iBatxillerat. Josep. � 608 438 245

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltaexperiència. Pressupostossense compromís. Netedatmàxima. � 686 085 657

Oferta AVON buscapersones que vulguinvendre o consumir els seusproductes. � 977442642

Ofertes Si tens més de 18anys i ganes de treballartruca. � 977442642

Ofertes Entitatasseguradora de l'àmbitnacional, gairebé 60 anysexperiència sector,productes innovadors,precisa incorporar enoficines centre Tortosa, doscomercials, incorporem al'equip de la sucursal. Enviarcurriculum: [email protected]

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Varis Es compra, es restaurai es venen tot tipus de moblesantics, antiguitats...Interessats trucar al � 977 503 113

Varis Recollida de trastosvells, desallotjament i netejade pisos i locals. Preusmínims. Per a mes informaciótruca � 618 792 176

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili � 977 510 705

Varis Es ven tot el mobiliari imàquines de tenda de xuxes.� 977700383

[LLOGUERS]

CLASSIFICATSPASSATEMPS

[VENDES]

[MOTOR]

per Gras

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. Com elplural que ens adrecen a l’ho-tel del Passeig de Gràcia: enshi tracten com reis. Gairebéboja del tot / 2. Fa de mal pau-tar, si es tracta d’atonyinar.Provoco els espermatozous / 3.Rock Zenze Roll. Barret per-fecte per amagar-hi la birra.Quart de gram / 4. Que bonicque li queda sempre, al samu-rai! Acull part del material dedesguàs / 5. De l’ós que alterael curs dels rius. Parlar catalàque fa xipollejar, trapella, la i /6. Trident desmanegat. Nomgeolocalitzable. Parets de lallar / 7. El monjo comediant.Desaré de qualsevol maneraels palets de rajoles per asse-car / 8. Vuit mesos de l’any.Sorprenent en sa insinuada si-nuositat / 9. És un derivat de lasacarina, i s’ha acabat. Ona sal-vatge que ha mig tapat laNaomí / 10. És al pom com elbatraci al bat. De tan badatcom està podria provocar unrebot / 11. Orquestral Prova-tures in the Barc. Pesa’ls, i xar-bota’ls, i veuràs que sóntemporals. Pilota a l’olla /12.Cabells al front dificultantla firma de l’operació. Ni rombni brom: medusa / 13. I aquestés son gran mitjà. Un altremonjo, però aquest només fateatre pels alumnes.

VERTICALS: 1. Dret de cuixa(amb petit blau inclòs) exclu-siu de la Rosa de TV3. Quancol·loco no sopo bé / 2. Unaltre blau, però aquest la Mar-çal el veia tèrbol. Perill de cai-guda per culpa del consomé /3. Advocat que jura i perjura.Estrany barem per mesurarl’antiguitat de la resina /4.Ànima de pepa. Si es trobaaixí és per culpa de la miosi.Rap escuat /5.Sempre trobemque n’hi ha poc. Punxa deco-rativa en forma de pi que s’a-guanta de miracle / 6. Faig atrossets la carn de pinxo. Uranidels Urals?: no, cabres munte-ses d’aspecte curial / 7. Pilarprim. Gasiveria, mesquinesa.Tan llis com sembla i tot sovintqueda inclinat / 8. Posa un tocde passió en els records. Enmatèria de pirita és abundós.La més flamenca / 9.Hi quedael raïm un cop despenjat.Nadó que a cal veí s’amorra alporró / 10. Radical alquil aconservar en ampolla menor-quina. De quatre grapes sónmés grans / 11. Retrogust deponiol. Per poder fer això, encanvi, el nadó s’ha d’amorraral mugró. Rival inútil / 12.Eren bufons, abans de fer-seprofessionals. Encara es vantaa Ankara de son passat impe-rial.

[VIDÈNCIA]

[AMISTAT]

[TREBALL]


Tortosa ha presentat la guia turística Guia-rium, una nova eina de promoció delsatractius turístics del municipi. Es tractad’una aplicació per a mòbils i tauletes,amb què Tortosa posa a disposició delsseus visitants tota l’oferta turística, gastro-nòmica i d’allotjament de la ciutat. L’apli-cació s’estructura en tres categories: Quèveure, Què fer i una secció destinada alsserveis turístics que ofereix la capital delBaix Ebre: On menjar, On dormir i Oncomprar. Guiarium Tortosa ja pot desca-rregar-se gratuïtament i està disponible enset idiomes. El regidor de Turisme, Alfredo Ferré, ha ex-plicat que Guiarium Tortosa està disponi-ble tant per al sistema Android com per al’iOS d’Apple. L’empresa encarregada de

comercialitzar-la és Doble Columna, quitambé s’encarrega de la gestió dels contin-guts. L’impulsor de Guiarium, Enric Gino-vart, ha assenyalat que la nova aplicaciós’ha treballat segons les necessitats turís-tiques latents a la zona, i que també pot seruna eina útil per als mateixos tortosins itortosines. Així, Ginovart ha destacat quela guia també es presenta com una aplica-ció dinàmica i activa, on serà important laparticipació dels usuaris a través de foto-grafies o opinions sobre els diferents in-drets de la ciutat. A més, el servei ofereixun llistat actualitzat dels diferents esdeve-niments culturals i una sèrie de rutes tu-rístiques. A tota aquesta informació, tambés’hi sumarà un conjunt d’informació mésbàsica relacionada amb temes de seguretato sanitat. L’aplicació disposa d’un serveide GPS que permet ubicar millor el seuusuari, i també es treballarà per incloureun servei d’mp3 amb audioguies.

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaL’INFORMATIU. A partir del 15 desetembre comença la nova programa-ció de Canal 21 Ebre. Més endavant, l’1d’octubre, es renovarà la imatge deL’Informatiu, amb nous plató i grafis-mes. Cinta Bonet seguirà al capdavantdel noticiari que manté el seu horarihabitual, amb una primera emissió dedilluns a divendres a les 20.30 hores.

NIT SONA 21. Aquest 13 de setem-bre, el pavelló firal de Sant Carles de laRàpita és l’escenari de la Nit Sona 21.Un concert gratuït de Xeic!, en què elgrup riberenc estarà acompanyat delsgunyadors del concurs Sona 21: Axis ofFear, B-SOS i Billi Hillfoyer. La Nit Sona21 començarà a les 23.30 hores i estàorganitzada per Canal 21 Ebre.

Guiarium desembarca a Tortosa APLICACIONS TECNOLOGIA

Móra d’Ebre, Ascó i la Torre del’Espanyol són les tres pobla-cions de la Ribera d’Ebre quehan recorregut a l’apliacciógratuïta Ebando per difondreavisos de serveis a la població.Gratuïta per a Android i iOS,l’aplicació permet rebre notifi-cacions de l’horari del consul-tori mèdic, de l’agenda culturalo de Protecció Civil. G.M.

COMUNICACIÓ

Ascó, Móra i laTorre, a Ebando

Accelerem la velocitat delsnostres ordinadors gràcies ala tecnologia SSD

per Jaume Querol

RedaccióTORTOSA

La nova aplicació de promoció turística, gratuïta per a Android i iOS, aplega tota l’oferta gastronòmica i d’allotjaments del municipi

[ ] L’aplicació de Tortosa Turisme ja es pot descarregar gratuïtament per a Android i iOS d’Apple.

// GOOGLE PLAY

Si el teu ordinador s’ha quedat enrere itrobes que va lent, els dispositius SSDpoden ser una solució molt pràctica i méseconòmica del que pots imaginar. Actual-ment, els nostres equips solen integrar laclàssica tecnologia magnètica, la qual fun-ciona mitjançant un capçal format per di-verses agulles lectores que es mouensobre diferents discs on s’emmagatzemala informació. Això fa que el procés siguirelativament lent per als grans volums inecessitats d’arxiu actuals.Per altra banda, i explicat de manera sen-zilla, els discs durs SSD són unitats elec-tròniques sense parts mecàniques, a l’estilde la memòria RAM dels nostres ordina-dors de tota la vida, però amb la particu-laritat que la informació quedaenregistrada de forma permanent. Unaltre avantatge el trobem en el temps d’ac-cés a la informació: mentre que en un discconvencional està en ordre dels 7-16 ms,en aquestos, els SSD, és de només 0,05-0,23 ms. Sens dubte, una diferència brutal.També trobem millores considerables enla velocitat de transferència, ja que un discHDD o magnètic és capaç de transferir ar-xius a uns 100Mb/seg; però els SSD treba-llen fins cinc cops més ràpids, 500Mb/seg,segons el model.Altres avantatges de la tecnologia SSD elstrobem amb la tolerància als cops, ja queel principal enemic dels nostres ordina-dors portàtils són els moviments molt

bruscos i els forts cops que sovint danyenels seus discs durs, i conseqüentmentpodem perdre la informació. També hemde destacar que el consum energètic delsdiscs sòlids o SSD, al prescindir de partsmecàniques, és molt més baix, així com elseu pes; per tant, aquests constitueixen,sense cap dubte, el component ideal perintegrar en equips portàtils.Però són tot avantatges? Bé, trobem algu-nes característiques que hem de tenir encompte; per exemple, la capacitat delsdiscs SSD és més baixa (a igualtat depreus). Així que, mentre el discs magnèti-ques estan actualment en ordre de 1TB, undisc SSD estarà en 128Gb; és a dir, quasivuit cops menys, sens dubte una dada atenir en compte. També és un inconve-nient que, a mesura que es va usant eldisc, va perdent rendiment general, i hemde fragmentar el disc de forma més regu-lar. Per tant, quina és la configuració idealper al nostre ordinador? Si tenim un equipde sobretaula, el consell és treballar amb2 unitats, una SSD per arrencar el sistemaoperatiu i els programaris més habituals,i un altra HDD per emmagatzematge (ar-xius de vídeo, música...). En el cas delsequips portàtils, les unitats SSD són elcomponent perfecte, ja que encara quegaudirem de menys capacitat de dades,sempre podem usar una unitat externaUSB per guardar les nostres dades o “elnúvol” mitjançant Internet.


VI RECOMANATFrisach Cupatge

2011Celler Vins FrisachD.O. TERRA ALTACorbera d’Ebre

Preu aprox. : 6,40€

F O G O N S

F

El receptari del restaurantaposta per alguns dels platsmés tradicionals de la gastro-nomia del Delta: paella mari-nera, arròs negre, fideuà, arròsa la cassola... Plats heretats delsavantpassats i basats en lacuina popular, elaborats ambproductes frescos i de primeraqualitat del mar, del riu, de lallacuna, de l’horta i dels arros-sars. Per començar, és recoma-nable fer un menú degustacióen què us serviran els plats deltemps: ous de tenca, ortiguesde xapadillo d’anguila, bun-yols, tenca i moxarra. Tambéplats típics d’arròs com la cas-sola d’arròs amb brou d’ànec, ol’arròs amb col i fesols.El restaurant L’Estany de LaCasa de Fusta va nàixer el 1986,arran de la necessitat de donarservei a tots els caçadors que,durant la temporada de caça alDelta, es trobaven per esmor-zar i fer petar la xerrada de comhavia anat la nit. En un prini-cipi, no era més que una masiareformada, on se servien els di-ferents plats elaborats en unapetita cuina, tots casolans i tra-dicionals del delta de l’Ebre. Vaser amb el pas dels anys i ambl’arribada de més turistes alDelta que aquest restaurant varealitzar una primera amplia-ció, per oferir més serveis a totala gent que anava cap a la Lla-cuna de l’Encanyissada. A més,també s’instal·la la gran te-rrassa baix l’ombra d’arbrescentenaris. Actualment, el res-taurant compta amb un granmenjador amb capacitat per a200 persones, una zona de bar-cafeteria, la terrassa, i una zonade jocs infantils. Però potserl’espai més característic és laBarraca, un segon menjadorinspirat en les construccionstradicionals del Delta. Tambéhi ha una zona de pícnic i LoMas de la Cuixota, on us pro-posaran activitats pel Delta.

La Casa de Fusta

La ressenya deRestarium

Per fer el farciment:En primer lloc agafarem un cassó, li afe-girem un raig d’oli d’oliva, les tres dentsd’all tallades molt petites i ho deixaremque es dauri una mica.Seguidament, tallarem la ceba i el porromolt petit i ho afegirem juntament ambl’all a foc molt lent, fins que ens quedimolt potxat. Ho podem condimentaramb una fulla de llorer per donar méssabor al caneló. Mentre es daura, netejarem els llagos-

tins i els tallarem a rodanxes i ho reser-varem. Per una altra banda, farem elmateix amb els bolets: els netejarem i elstallarem petits per formar una unifor-mitat amb tot el conjunt del farciment.Un cop tinguem el sofregit ben daurat,hi afegirem els bolets (haurem de pujarel foc perquè aquests no ens soltin total’aigua). Un cop estigui tot ben melós, ti-rarem els llagostins i els deixarem uns segons tot barrejant-ho amb una cullerade baix cap a munt fins aconseguir un

farciment ben lligat i melós. Ho rectifi-carem de sal i pebre, i ho reservarem.Per fer la gelatina de beixamel:Agafarem un cassó, li posem un litre dellet, la nou moscada ratllada i sal. Quanarrenqui el bull, hi afegirem la gelatinaen pols, i ho deixarem bullir tot plegatdurant segons. Després ho escampemdamunt d’una safata plana i ho deixem gelar a la nevera.Per acabar:Agafem la safata amb la gelatina, tallem

rectangles de 5X10cm. Ficarem el farci-ment i, com faríem per a uns canelonstradicionals, ho embolicarem i ho posa-rem en un plat. Finalment, els cobriremamb la ratlladura de parmesà i ho grati-narem. I arribats aquí, ja estaran a puntper ser servits. Una última consideració per tenir encompte. Per aquest plat no és necessaritenir la salsa de beixamel, perquè la me-lositat i la textura de dins fan que siguiun plat molt melós a boca.

Ingredients 400 g. de llagostins

400 g. de bolets variats (rovellons, rossinyols,

llengua de bou...), 2 cebes tendres,

2 porros (part blanca), 3 dents d’all,

oli d’oliva, brots de romaní, 1 litre de llet

nou moscada, 50 grams de gelatina vegetal,

ratlladura de formatge parmesà,

sal i pebre

Restaurantl’Antic Molí

Canelons amb gelatina de

beixamel, bolets i llagostins

Vicent Guimerà

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMRESTAURANT EL PARCEdifici emblemàtic al centre de la ciutat,en un parc municipal al més pur estilromàntic i modernista. És l’entorn per-fecte per acompanyar un àpat en qualse-vol moment del dia.Al restaurant El Parc podem gaudir dela natura al bell mig de la ciutat, mentredegustem algunes de les seves tapes,algun dels seus plats d’alta cuina d’estil

minimalista i sibarita o, fins i tot, d’unacopa de la millor selecció de licors. El ElParc destaca pels seus plats típics de lacuina mediterrània i també per teniruna carta seleccionada, amb una àmpliaoferta de productes de temporada.

Av. Generalitat 7243500 TortosaReserves: 977 444 866


CALENDARI

Durant el mes de setembre,es planten i sembren escaro-les, espinacs, bròquils, cols ibledes, així com les cebes.També es recullen les toma-tes, els pebrots, els ravanets,els porros, els enciams i lesbajoques. Les tomates depenjar s’han de tarure arams, i posar-les en algunlloc sec. Les escaroles s’hande regar amb molta fre-qüència, si no volem quese’ns espiguen. Els trossosde terra sense plantar podenser un bon racó per fer-hi unadob verd com fenc o sana-grecs civada, per protegir elterreny i matar les malesherbes. A la primavera, encanvi, l’enterrarem i aconse-guirem un adob de gransqualitats fertitlitzants. Al se-tembre també té lloc la ve-rema. Quant a la recol·leccióde fruits, al setembre desta-quen les prunes, les pomes,les figues, les nous, les cas-tanyes i també les móres pera fer confitura. G.M.

Al setembre esverema i plantemespinacs i cebes

Els pagesos del Delta han aler-tat que les parcel·les que es vaninundar amb aigua de mar pereradicar el caragol poma estanperdent bona part de la collitad’arròs. Un fet que els preo-cupa, i molt, ja que en aquestsarrossars podria suposar la pèr-dua de fins a un 50% de la co-llita d’enguany. La plaga delcaragol maçana no ha fet tantmal com en altres temporades,ja que els productors han apli-cat mesures per controlar-la.Però el responsable del sectorde l'arròs de la Unió de Pagesos(UP), Dani Forcadell, ha auguratque serà una collita mitjana,d'unes 130.000 tones, i amb unabona qualitat del producte.També ha dit que la sega es re-tardarà una mica i que comen-çarà a mitjans de setembre, tot ique alguna varietat primerenca,com l’arròs bomba, es puga co-mençar a segar abans. Pel quefa al preu, es preveu que esmantindrà similar a l'any pas-sat, amb 285 euros per tona. Com en campanyes anteriors,s’ha plantat arròs rodó i s’estàintroduint també l’arròs llarg.

Tot plegat, en detriment de l’a-rròs bomba, del qual hi ha su-perproducció a Espanya. Així,els arrossaires del Delta podenenfrontar-se millor a la compe-tència, ja que l’arròs rodó és elmés comprat pel consumidor.

Alerta per la salinitzacióD’altra banda, al marge de lesbones previsions, els pagesoshan alertat que la inundaciódels arrossars amb aigua demar ha funcionat molt bé permatar el caragol poma, peròque podria estar afectant nega-tivament el conreu de l'arròs.

"Si se salinitza la parcel·la i morl'arròs, és com si intentes elimi-nar les puces que tingui un gosmatant-lo", ha dit Forcadell. Enaquest sentit, ha afegit que en-cara és aviat per treure conclu-sions, i que caldrà esperar alfinal de la sega. Però Forcadellha lamentat que aquesta arma"massiva i ecològica" que con-tra el caragol poma no siga tanefectiva com es pensava.Per tant, quan a l’octubre aca-barà la collita, els pagesos espe-ren poder reunir-se amb laGeneralitat per valorar els fets iredefinir la millor estratègia per

lluitar contra la plaga. Forcadellha manifestat que cal coordina-ció entre tots els agents, "Gene-ralitat, pagesos, cooperatives,Unió Europea", per eradicar elcaragol poma del Delta. En cascontrari, la despesa per als pa-gesos i els costos mediambien-tals seran molt importants, haadvertit el responsable de l’a-rròs de la Unió de Pagesos.A més, Forcadell ha denunciatque s’estan produint sabotatgesper introduir el caragol poma almarge dret del Delta i aigüesamunt de l’Ebre. Uns sabotat-ges que són delicte penal.

L’aigua salada perjudica l’arròsLa inundació dels camps contra el caragol

maçana pot fer pedre el 50% de la collitaEls pagesos es volen reunir a l’octubre amb

el govern per fixar l’estratègia contra la plaga

Una gran posta de caragol poma al Delta de l’Ebre. // FOTO: DANI FORCADELL.

G.M. / ACNDELTEBRE

AGRICULTURA

PEL VETO RUS ALARMA LA FRUITA DOLÇA I ELS CÍTRICS

EL VETO DE MOSCOU als pro-ductes agroalimentaris europeus,com a resposta per les sancions de laUnió Europea arran del conflicte aUcraïna, ha fet sonar totes les alarmesen dos sectors de la pagesia de l’Ebreque havien començat a introduir-seen el mercat rus. La principal empresade fruita dolça de la Ribera d’Ebre, el

Grup Fruiter de Benissanet, haurà derecol·locar 15.000 quilos de préssecs inectarines. I el sector dels cítrics, molttocat des de fa campanyes per la cai-guda dels preus i amb algunes empre-ses en concurs de creditors, tambéestà molt neguitós per les mesures or-denades per Vladímir Putin. La majo-ria de mandarines i taronges que

arriben a Rússia ho fan a través de Po-lònia, però els productors ebrencsestan preocupats per la repercussióque el veto del Kremlin pot tenir en elpreu dels cítrics. Els pagesos reclamenel suport de la Generalitat i del Minis-teri d’Agricultura, perquè els cítricstambé puguen rebre les compensa-cions de la Unió Europea. G.M.

PAGESIA

Setembres’endú elsponts i exugales fonts”

“Pel mes desetembre estalla el quepenja”

“

Tortosa honora l’alcalde Josep Rodríguez amb unaplaca i una medalla

L’Ametlla de Mar prescindeix d’Efial a l’empresa La Cala Gestió

L’Ajuntament rapitenc fa un balançmolt positiu dels primers creuers

Gandesa destinarà240.000 euros a la rehabilitació del Palaudel Castellà

Promouen lainstal·lació d’un campde vol a Garcia

Benicarló tindrà unMuseu del Mar a la reconstrucció de l’edifici de l’antic far

Arriba la tercera edició de l’Eufònic, laMostra d’Arts Sonores iVisuals

L’Ascó, l’únic ebrenca la Tercera Divisió

1

// Maig 2014

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p22

#p25

#p26

#p28

#p32

#p20

#p16

#p14

cop d'ull, setembre del 2014

Documents