cop d'ull, agost del 2014

La descontaminacióde Flix, al 50%

cop d’ull

Lluís SolerPRESIDENT DEL CONSELL

DEL BAIX EBRE

“Un centre de referència”

#p9

Oriol Romeu, tres anys al Chelsea

Primera pedra de la novaresidència d’Amposta

Més busos a BCN

Societat EsportsMobilitat

#pag. 18 #pag. 14 #pag. 34

Segueix-nos a

#p21 i Teleobjectiu #p10 i 11

#p24

El BEI accepta la renúncia al Castor

Primerscreuers de luxe a la Ràpita

La PDE topa ambMas pels 25 anysdel Consorci d’Aigües de Tarragona

El discurs del president dela Generalitat per comme-morar l’arribada de l’aiguade l’Ebre al Camp de Tarra-gona ha provocat el primerxoc important entre el mo-viment social i el govern deCiU, tot i el clima de col·la-boració contra el nou PlaHidrològic. #p3 i 4

TEMA DEL MES / CADA ESCALA DE L’STAR FLYER POT DEIXAR 10.000 EUROS A L’EBRE

#p27

cop d’ull Agost 2014 // 3

Aquest 31 de juliol ha fet 25anys que el Consorci d’Aigüesde Tarragona (CAT) va posar enfuncionament la distribuciód’aigua potabilitzada des de laplanta de l’Ampolla. El CAT esva crear a partir de la llei 18/81que regula el minitransvasa-ment d’aigua de l’Ebre fins alCamp de Tarragona, i pot ges-tionar una concessió de fins a 4metres cúbics per segon d’ai-gua per als municipis i indús-tries del mateix consorci. UnCAT que el passat 10 de juliolva voler commemorar el seuprimer quart de segle amb unacte a la planta potabilitzadorade l’Ampolla, amb la presènciadel president de la Generalitat.En aquesta celebració, ArturMas va afirmar que gràcies alCAT tant el Camp de Tarragonacom les Terres de l’Ebre tenenresolt “el problema de l’aigua”,i va advertir que altres territo-ris hauran de fer “determina-des coses” per garantir elsabastaments d’aigua que elsud de Catalunya ja ha resolt.Unes paraules de Mas que espodien intepretar com un noumissatge a les terres de Lleidaperquè acceptin l’ús de l’aiguadel Segre per a l’àrea metropo-litana de Barcelona, potser através de la concessió del canalSegarra-Garrigues.A més, el president de la Gene-ralitat va agrair la “visió depaís” i el “coratge polític” delsque van tirar endavant el pro-jecte del CAT. De fet, va asse-gurar que, vist en perspectiva,si no s’hagués impulsat ara fa25 anys hauria estat “un desas-tre total”. “No s’hauria pogutdesenvolupar ni la indústria, niel turisme, ni una part del

camp, ni els regants, ni algunsmunicipis”, va afegir-hi Mas.Segons el president, el CAT ésun exemple de “consens”, de“fer pinya” i de “guanyar to-thom”. “Si em permeteu dir-hoaixí, és el Win-Win al quadrat:win pels regants, win per la in-dústria, win pels municipis itambé per les persones”, vamanifestar Mas.

Malestar a la PDEPocs dies després, les paraulesde Mas a l’acte dels 25 anys delCAT van provocar la reacció dela Plataforma en Defensa del’Ebre (PDE). El moviment so-cial va rebutjar “l’excés detriomfalisme” de les declara-cions que es van fer a la plantade l’Ampolla, i va recordar queel minitransvasament “no hafet cap favor” a les Terres del’Ebre. De fet, la PDE va criticarMas per haver dit que sense elCAT s’hagués produït un “de-sastre total”, i va assegurar queamb l’aigua del minitransvasa-ment s’han desenvolupat lescomarques del Camp de Tarra-gona, però no les de les Terresde l’Ebre. En realitat, la PDEsempre ha qüestionat el modelde gestió del CAT, fins al puntque fa temps que ve advertintque els nous “transvasamentsencoberts” de l’Ebre, a travésdels canals Xerta-Sénia i Sega-rra-Garrigues, es volen impul-sar copiant el model de gestiódel consorci del minitransvasa-ment. Així, la PDE va alertar elgovern de CiU que no compar-tiran un model de desenvolu-pament per a Catalunya basaten el CAT, i va reiterar la seuapetició històrica perquè es re-torne, de forma progresssiva, laconcessió de 4 metres cúbicsper segon que té el CAT persubministrar aigua de l’Ebre alCamp de Tarragona.

P 25 ANYS D’AIGUAEL PRESIDENT MAS va protago-nitzar la commemoració dels 25 anysde l’arribada de l’aigua de l’Ebre alCamp de Tarragona. Va ser en un actea la planta potabilitzadora de l’Ampo-lla, unes instal·lacions que per moltagent de l’Ebre simbolitzen “l’espoli delterritori”, encara que l’aigua del CATtambé arriba a municipis del Baix Ebre

i el Montsià. A les Terres de l’Ebre hiha una opinió molt extesa que, al te-rritori, el CAT només ha beneficiat lescomunitats de regants del Delta. Peròels regants també recorden que en-cara hi ha obres pendents com a con-traprestació del minitransvasament.Diferents sensibilitats que el discursde Mas no va tenir en compte. G.M.PORTADA

La intervenció de Mas a l’acte del 25 anys del CAT. // FOTO: GENERALITAT DE CATALUNYA.

Minitransvasament qüestionatLa PDE esmena el discurs del president Mas a l’acte per

celebrar els 25 anys del Consorci d’Aigües de Tarragona

AIGUA

El moviment social torna a reivindicar el retorn progressiu de la concessió d’aigua de l’Ebre a Tarragona

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.// FOTO: ACN

El portaveu de la Plataformaen Defensa de l’Ebre (PDE),Manolo Tomàs, va voler es-cenificar la primera topadaimportant del moviment so-cial amb el govern de CiU,tot i el clima de col·laboracióen la lluita contra el nou PlaHidrològic de la Conca del’Ebre. Tomàs va advertirMas que a la PDE no com-parteixen la seua visió“triomfalista” sobre el mini-transvasament a Tarragona,una obra que Jordi Pujol vaactivar el 31 de juliol de 1989prement el botó a la plantade l’Ampolla per acabar

amb els problemes d’abasta-ment del Camp de Tarra-gona. “Això és la sangonerade les Terres de l’Ebre, és elmodel equivocat del des-equilibri territorial i de lavenda de l’aigua”, va afir-mar Tomàs. Segons el porta-veu de la PDE, el model delCAT és “totalment contrari”a la seua idea de país i degestió de l’aigua. El tambéportaveu Joan Antoni Pani-sello va recordar que, alllarg de 25 anys, les indús-tries i municipis del Camphan fet inversions per obte-nir aigua d’altres fonts.

Manolo Tomàs (PDE): “El CAT és la sangonera deles Terres de l’Ebre, és el model equivocat”

Gustau MorenoTORTOSA

cop d’ull// Agost 20144

PORTADA

El Tribunal Suprem ha admès atràmit el recurs contenciós ad-ministratiu que la Plataformaen Defensa de l'Ebre (PDE) il’organització ecologista De-pana van presentar la prima-vera passada contra el nou PlaHidrològic de la Conca de l’E-bre. El recurs davant l'alt tribu-nal espanyol és només un delsdiversos fronts oberts pel movi-ment social per combatre la lleique redueix el cabal ambientaldel tram final de l'Ebre, tot prio-ritzant els nous regadius aigüesamunt del Delta. A més, la PDEtambé té previst formalitzar enles properes setmanes la seuaqueixa contra el pla hidrològica la Comissió Europea.La lluita jurídica a Espanya ésuna de les potes de l’estratègiade la PDE en la mobilitzaciócontra el nou Pla Hidrològic de

l’Ebre, aprovat pel govern delPP a finals de febrer. L'accepta-

ció a tràmit per part el Supremreferma les tesis de la PDEsobre la política del govern alPP, a qui retreuen que l'aplica-ció del pla de conca pot “liqui-dar” el tram final del riu i elDelta des del punt de vista am-biental, econòmic i social. Amés, l’aliança amb Depana s’ex-plica perquè, en l'àmbit jurídic,la PDE treballa colze a colzeamb les principals organitza-cions ambientalistes de l'Estat.

Però conscients de la força polí-tica del govern del PP, l'atencióse centra en bona mesura cap ales decisions que puga prendreBrussel·les. “A Europa, el nivellde pressió del govern espanyolés mínim. Però aquí és moltforta. A Brussel·les està moltdesacreditat. I fins i tot ens potanar bé que ens pressioni", haassegurat el portaveu de laPDE, Manolo Tomàs. De fet, elportaveu recorda que l'executiu

del PP té "molts contenciosos"oberts a Europa en matèria am-biental, i que “els perd tots". Enla mateixa línia, Tomàs creu quela possibilitat que l'exministred'Agricultura, Miguel Arias Ca-ñete, puga arribar a ser comis-sari de Medi Ambient seria un"greu error" i un "descrèdittotal" per a la Unió Europea, aqui ja han fet arribar els seus in-compliments durant la seuaetapa al govern espanyol. De la

mateixa manera, la PDE haanunciat la presentació d’unapetició a la Convenció Ramsarsobre els efectes del pla hidro-lògic en els ecosistemes delDelta. El conveni Ramsar és untractat internacional per a laconservació i l’ús sostenible deles zones humides, del qualforma part l’Estat espanyol. LaPDE ha signat la seua petició alcostat de les organitzacions eco-logistes Greenpeace, SEO/BirdLife, WWF, Ecologistes en Acciói Amigos de la Tierra, perquèRamsar face complir a Espanyael seu compromís de conservarel Delta.

Piraguada per l’EbrePerò més enllà de l’estratègiajurídica, i per seguir reforçant lalluita europea, la PDE continuaapostant també per la mobilit-zació social. És en aquest con-text que, el 13 de juliol passat, laPDE va celebrar la catorzenaedició de la Piraguada en De-fensa de l’Ebre, nascuda durantla mobilització contra el PlanHidrológico Nacional (PHN) ique s’ha consolidat com una“activitat reivindicativa” del ter-ritori. La festa de la PDE, ambmés de 150 embarcacions, vacomençar a dos quarts de deudel matí a Xerta i va finalitzar ala una del migdia a Tortosa, onva celebrar-se una muscladapopular. La PDE no descartanoves mobilitzacions a la tardor,després de la presentació de laseua queixa contra el pla hidro-lògic de l’Ebre davant de la Co-missió Europea.

La denúncia de la PDEes va presentar de lamà de l’organitzacióecologista Depana

Però el moviment socialconfia sobretot en Europa

El Tribunal Suprem admet el recurs de laPDE contra el pla hidrològic de l’Ebre

MEDI AMBIENT

El contenciós del moviment social, presentat el 23 d’abril,alerta que el pla podria “liquidar” el tram final del riu

La plataforma enllesteix també una queixa davant laComissió Europea i una petició a la Convenció Ramsar

La PDE ha presentat una petició a la Convenció Ramsar sobre els efectes del pla nou hidrològic sobre el delta de l’Ebre,

al costat de grans organitzacions ecologistes. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.


Una imatge d’arxiu de Víctor

Gimeno. // FOTO: ACN.

TRIBUNALS

Gimeno, imputat pel Xerta-Sénia

El titular del jutjat número 2 deTortosa ha imputat l’exdirectordels serveis territorials de MediAmbient, l’ecosocialista VíctorGimeno, en la investigació judi-cial oberta sobre les obres delcanal de regadiu Xerta-Sénia. Almarç del 2010, la Plataforma enDefensa de l’Ebre (PDE) va de-nunciar al Seprona de la Guàrdia

Civil la construcció d’una bassadel regadiu dins del Parc Naturaldels Ports, i fa uns sis mesos eljutge va decidir imputar Gimenoa instàncies de la Fiscalia per su-posats delictes urbanístics i am-bientals. De fet, les diligènciesvan més enllà de l’obra i tambéqüestionen la utilitat i el dimen-sionament del projecte delXerta-Sénia. I és que la denúnciade la PDE afirmava que tant labassa de regulació de l’Ossera, alterme d’Alfara de Carles, com el

mateix canal Xerta-Sénia, no ha-vien estat programats d’acordamb les dimensions del projecte,sinó que excedien aquestes su-posades capacitats per propiciarun transvasament de l’Ebre capal País Valencià. En declaracions a l’Agència Ca-talana de Notícies, Gimeno haafirmat que té la consciència“ben tranquil·la”, i ha recordatque en cap cas va promoure niaprovar el projecte que impul-sava el Departament d’Agricul-

tura a través de l’empresa Regsa,i que tampoc va participar enl’autorització de la declaraciód’impacte ambiental. Gimeno haassenyalat que ningú va presen-tar al·legacions a les obres de labassa, i que els tècnics van detec-tar la ubicació irregular en el mo-ment de demanar els permisos.Amb tot, la Generalitat va intro-duir modificacions per evitar elsimpactes sobre la flora i la fauna,especialment l’abeuratge i la ni-dificació de les aus.



PORTADA

El ple del Consell Comarcaldel Montsià ha aprovat ini-cialment la constitució delConsorci de Polítiques Am-bientals de les Terres de l’E-bre (COPATE), juntamentamb el consell del BaixEbre. L’aprovació va fer-seamb els vots en contra delsgrups d’ERC i d’ICV, en elsegon intent i després que elmes d’abril passat la creaciódel COPATE quedés damuntde la taula: uns informes desecretaria i d’intervenció ha-vien alertat que l’expedientestava incomplet i quenomés es podia autoritzaruna declaració d’intencions.D’entrada, el COPATE es li-mitarà a gestionar la Reservade la Biosfera, ja que la restade competències que hauràd’assumir aquest macrocon-sorci, com ara la gestió co-muna dels residus o eltractament de plagues, seranassumides quan es dissol-guen i es puguen fusionarels cinc consorcis que tenenoperatius els consells delBaix Ebre i el Montsià. Però la necessitat de posaren funcionament l’àrea delCOPATE que ha de gestio-nar la Reserva de la Biosferaha estat un dels elementsclaus per accelerar el procés.En aquest sentit, el presidentdel Consell Comarcal delMontsià, Joan Martín Mas-déu, ha reiterat que la gestióde la resta d’àrees que s’hand’integrar en el nou consorciencara haurà d’esperar finsque es dissolguen els ensque fins ara les desenvolu-pen, com els dos consorcisde residus o el Consorci deServeis Agroambientals delBaix Ebre i el Montsià(CODE). “Malgrat que supo-sarà una llarga i dificultosatrajectòria per la complexitatque representa l’extinciódels ens preexistents, con-

fiem que el COPATE seràuna bona eina per al desen-volupament del territori”, haassegurat Masdéu, tot afe-gint-hi que els informes desecretaria i intervenció hanindicat una sèrie de recoma-nacions sobre com haurà defuncionar el COPATE.

ERC dubta del calendariPer la seua banda, la federa-ció ebrenca d’ERC ha posaten dubte que els tràmits perdissoldre els cinc consorcises puguen fer en sis mesos, ique en aquest termini espuga posar en funcionamentel nou ens amb plenes com-petències. Fins ara, els repu-blicans havien qüestionataltres aspectes del projecte,com ara la poca representa-tivitat dels ajuntaments delterritori. El portaveu delgrup d’ERC al Montsià i al-calde d’Alcanar, AlfonsMontserrat, ha afirmat quela nova llei estatal de Racio-nalització i Sostenibilitat del’Administració Local nomésdóna un termini de sismesos per dissoldre els con-sorcis existents i fusionar-losen el nou; en cas contrari, latramitació hauria de tornar acomençar de zero. A banda,el secretari d’organitzaciód’ERC a l’Ebre, Albert Sal-vadó, també ha afirmat quela Reserva de la Biosfera nohauria d’estar emmarcadaen un consell comarcal o enun altre, ja que es tracta d’un“projecte de territori”. “Nos’entèn que l’òrgan encarre-gat de la gestió de la marcano correspongui a tot el te-rritori de la reserva”, ha ditSalvadó. ERC, però, ha reite-rat que el COPATE serà im-portant per al territori i peraconseguir un important es-talvi econòmic. D'altra banda, el delegat dela Generalitat a l’Ebre, Xa-vier Pallarès, ha assenyalatque confien en què la marcaEbreBiosfera puga estar re-gistrada al setembre.

Llum verd delMontsià al macroconsorciambientalL’acord permet gestionar EbreBiosfera i

ampliarà les competències més endavant

Gustau MorenoAMPOSTA

[] El nou COPATE, que gestionarà la Reserva de la Biosfera, es va presentar a l’abril. / Foto: ACN

POLÍTICA


EXISTEIX UN VALORbasat en lacapacitat dels humans d’atorgar-se els uns als altres el poder d’in-fluir culturalment en el grup, i queve a reflectir les credencials cultu-rals de la societat en què es prenla decisió. Em refereixo al valor so-cial de les persones. Així, perposar alguns exemples, donemper fet que un emprenedor és unindividu valent, creatiu, perseve-rant, constant... En el mateix sentit,l’empresari té carisma, està segurd’ell mateix i és triomfador, incan-sable o resolutiu, i finalment, unvoluntari té les credencials de lasolidaritat, la generositat o l’al-truïsme, entre d’altres. En aquestsentit, la quantificació del valor so-cial d’una persona sempre es fadins de les qualitats associades algrup que prèviament hem creat;empresaris, voluntaris, polítics,funcionaris, etcètera, i al momenten què la fem, perquè el valor so-cial dels individus depèn, en bonamesura, del context històric i so-cial en el que es defineixen lesseves trajectòries. I d’aquesta ma-nera, aquestes qualitats de grupens permeten projectar una sèried’axiomes al voltant de les quals,

finalment, recreem les històriesque ens proporcionen la seguretatnecessària per orientar-nos en unmón sempre hostil. Però com nopodia ser d’un altra manera, sem-pre tenint en compte que el con-text històric i social vénen avalatsper les formes i fonts predomi-nants en què la informació arribai influencia els diversos grupsd’individus.

AVUI TANT L’EDUCACIÓ comla informació són immediates iglobals, i això les converteix enuna arma molt poderosa a l’horade gestionar la distribució delvalor social, situant a través de l’a-doctrinament, més o menys explí-cit, a determinats grups socials alcim de l’escala social. Amb això,els poders fàctics aconsegueixenmoldejar les classes socials d’a-cord amb els seus interessos, totneutralitzant una consciència declasse amenaçadora. Així ens tro-bem que, al nostre país, empresa-ris, emprenedors, i joves (formats)tenen el privilegi de gaudir delvalor social més alt i, conseqüent-ment, convertir-se en models so-cials que tothom desitja emular.

Tots els mitjans de comunicacióen van plens. Entrevistes i repor-tatges a triomfadors en el móndels negocis (quants d’aquestss’han trobat l’empresa ja feta?); al-taveus per als gurús de l’econo-mia i les noves tecnologies

(quants d’aquests viuen més de laseva dialèctica que de l’originalitati funcionalitat dels seus coneixe-ments?); ajudes i campanyes perals joves (quants joves en treuenun profit determinant?); àlbumsfotogràfics per als faranduleros ifaranduleres, en definitiva; unacolossal rotativa de textos intermi-

nables que criden a l’adoració ab-negada a aquests estendards del’actual societat.

EL VALOR D’UNA COSA és elque nosaltres li volem donar i elvalor social de les persones és elque acceptem que altres ens pro-posin. D’aquesta manera, se’nsinforma contundentment delsconcilis de polítics i empresaris,se’ns invita a seguir els consells(desinteressats) dels empresaris, ise’ns atabala amb els seus èxits.En canvi, ningú recorda als petitstreballadors autònoms i als assa-lariats del sector públic i del pri-vat, ningú reconeix que el sistemaeducatiu imperant és una fàbricade joves sense formació ni moti-vació, i ningú accepta que el capi-tal familiar és el més importantper triomfar. Quan donem unvalor social a un grup determinatd’individus construïm la mateixasocietat en la que volem viure.Conseqüentment, som el resultatde les nostres pròpies valoracionsi això mateix ens desautoritza pera la militància crítica, i ens para-litza, finalment, qualsevol meca-nisme de transformació social.

CREC EN LA TRANSPARÈNCIAi la practico. Per això no acceptoque en el darrer ple la portaveu delgrup municipal de CiU digués queen la meva gestió de l’Institut per alDesenvolupament de les Comar-ques de l’Ebre (Idece) em van ces-sar per deixar un forat econòmic.Meritxell Roigé menteix.

RES MÉS LLUNY de la realitat.Mai he amagat, ni he de fer-ho, queen la meva gestió davant de l’Ideceem vaig equivocar. Tal i com reflec-teixen els informes que puc facilitara qui m’ho demani, a l’Idece hi vahaver errors de procediment, esvan fragmentar contractes per tald’agilitzar accions i pagaments alsproveïdors; però en cap cas es vaproduir cap irregularitat econò-mica i ningú em pot acusar d’ha-ver-me’n beneficiat personalment.

EN CONSEQÜÈNCIA amb elmeu pensament ètic, i assumint lameva responsabilitat, vaig presen-

tar la meva dimissió voluntària iirrevocable, en un acte que és moltpoc habitual en els polítics d’a-quest país però conseqüent amb lameva forma d’entendre la vida pú-blica. Mai ningú no va formular capdenúncia judicial contra mi, ni tantsols una actua-ció meva, quanvaig ser directorde l’Idece. Vaigcometre, sensdubte, una greuerrada de pro-cediment, unaerrada, d’altrabanda, força ha-bitual en les ad-ministracions públiques, quealguns dels que ara m’acusentambé han comès.

EM NEGO A ACCEPTAR les in-sinuacions de Roigé, que utilitzaun doble raser per mesurar. Crecque, en política, no tot s’hi val. Noés la primera vegada que se m’a-

cusa falsament d’haver comès undelicte. El 2013, arran de la devo-lució de la meva targeta de l’apar-cament municipal, l’alcalde Bel varespondre amenaçant amb de-nunciar-me al jutjat. A horesd’ara encara espero la denúncia.

De la mateixaforma que vaigfer aleshores, ien virtut de latransparènciaque sempre hedefensat, desd’aquí encoratjoa qui vulgui quevagi als tribunalsa denunciar-ho.

MAI NO HE AMAGAT res quetingués a veure amb la meva ac-tivitat pública. I és que sempre hecregut en la transparència, comuna peça fonamental en la polí-tica. Per això considero inadmis-sible que se m'associï amb lacomissió d’un delicte.

ÉS EVIDENT L’INTERÈS de l’e-quip de govern d’atacar la meva fi-gura amb febles acusacions, però jono tinc res a amagar. Al contrari:puc defensar la meva trajectòriaamb la mateixa força amb què de-fenso els meus principis.

ALS CIUTADANS i ciutadanes deTortosa els importa molt poc elsproblemes dels polítics i els puc as-segurar que hi ha una altra manerade fer les coses. Estic aquí per es-coltar i defensar aquests ciutadansi ciutadanes, per fer propostes i perestar del costat dels que més ho ne-cessiten, no per entrar en la guerradel “i tu més!”.

CREC QUE L’ALCADIA de Tor-tosa, per la qual estic deixant-me lapell, requereix total transparència,més encara en els temps que co-rren, en els quals tant abunden ladesconfiança, la sospita i les malesarts, xacres totes elles que pensocontribuir a eradicar.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: PODEMOS A TORTOSAEL COL·LECTIU de gent que estàintentant organitzar un nucli de Pode-mos a Tortosa va celebrar una de lesseues primeres reunions el passat 18de juliol, amb una vintena de perso-nes. Un dels principals impulsors peraconseguir la implantació del partit li-derat per Pablo Iglesias és el publicistaLeonard Sanz, qui a les eleccions mu-nicipals del 2011 va ocupar el lloc nú-

mero 8 a la candidatura del Partit Po-pular que va encapçalar l’independentXavier Dalmau, únic regidor del PP al’Ajuntament de Tortosa. Per tant, al-guns dels que van poder assistir a lareunió embrionària de Podemos a lacapital del Baix Ebre es van sorprendremolt de veure Sanz entre els impulsorsd’aquest projecte polític, situat a l’es-querra de l’esquerra. I va ser una reu-

nió embrionària perquè bàsicament esva explicar el funcionament provincialde Podemos, fins al punt que les tro-bades importants es fan a Tarragona,en el que es coneix com a Círculo Po-demos Tarragona y Provincia. És a dir,una macroestructura provincial sensetenir estructurades les poblacions.Prioritzaran les eleccions espanyolesper davant de les municipals?

Salvador PeiróSOCIÓLEG

Enric RoigPORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC I CANDIDAT A L’ALCALDIA DE TORTOSA

El valor de les persones

No tot s’hi val, hi ha una altra manera de fer política!

El valor social delsindividus depèn, enbona mesura, delcontext històric i social en el que esdefineixen les sevestrajectòries”

“

Mai ningú no va formular cap denúnciajudicial contra mi ” “


EL 4 D’AGOST ha de ce-lebrar-se l’assemblea ex-traordinària de socis de lacooperativa agrícola del’Aldea. Una convocatòriaque ha de marcar d’unamanera decisiva el futurd’una entitat tocada de

mort des de la fallida de lasecció de crèdit, al desem-bre del 2011. Gairebé tresanys després del bloqueigdels comptes, els socispoden certificar també lamort de la cooperativa sino donen suport a la junta.

OPINIÓ

Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

L’agenda pròpia de la PDEper aturar el Pla Hidrològic

Connexió ebrenca ambl’aeroport del Prat

L’hora de la veritat de la neteja del pantà de Flix

EDITORIALS

‘admissió a tràmit delrecurs contenciós ad-ministratiu contra el

nou Pla Hidrològic de laConca de l’Ebre ha reforçatl’estratègia de la Plataformaen Defensa de l’Ebre(PDE). El recurs es vapresentar de la mà del’organització ecolo-gista Depana i gairebéper sorpresa, aprofitantla Diada de Sant Jordi ial marge del govern ca-talà. En l’oposició alnou Pla Hidrològic, i adiferència de la mobi-lització de fa 14 anys, laPDE està tenint ara elsuport moral del go-vern de CiU, però lalínia d’acció no estàsent la mateixa i la Ge-neralitat i el movimentsocial no estan seguintels mateixos calendaris.

EL CONSELLER Santi Vilano ha volgut tancar les portesal diàleg amb el govern del’Estat per renegociar el cabalecològic, i a principis d’abrilva explicar que la Generalitatesgotaria la via administrativaper intentar modificar el PlaHidrològic abans d’iniciar labatatalla judicial i europea.

Un canvi de plans que va des-col·locar la PDE en sortir del’esperada reunió de la Co-missió per a la Sostenibilitatde les Terres de l’Ebre, a Am-posta. El recurs del govern ca-

talà havia de presentar-seabans del 5 de maig davantdel govern de l’Estat, i si noprosperava aleshores la Gene-ralitat es plantejava recórrer elPla Hidrològic davant del Tri-bunal Suprem. Però la PDE esva avançar i ja va fer-ho el pas-sat 23 d’abril.

TOT I AIXÍ, públicament, laPDE declarava que veia molt

positivament el recurs que laGeneralitat presentava davantdel govern espanyol. Però elmoviment antitransvasamentha seguit fent el seu propicamí, i al mateix temps també

està enllestint la seuaqueixa davant de laComissió Europea,sense esperar a quèla Generalitat acabede decidir-se a pre-sentar batalla a Brus-sel·les. De fet, el 30 demaig el Consell deMinistres rebutjava elrequeriment del go-vern català per frenarel Pla Hidrològic, i elconseller Vila tornavaa advertir amb un re-curs davant del Tribu-nal Suprem i ambformular denúnciesdavant de les institu-

cions europees. Però ha fet al-guna cosa més, a partd’aquestes declaracions?

LA PDE està fent bé de seguirla seua agenda per aturar elPla. El govern de CiU té el seupropi ritme i les seues neces-sitats polítiques, que històri-cament no han coincidit ambl’estratègia del moviment endefensa de l’Ebre.

L’ESTIU ha portat la posadaen funcionament d’un nouservei de bus que permetconnectar les línies a les Ter-res de l’Ebre amb l’aeroportde Barcelona. De l’1 de juliolal 31 d’agost, un servei dellançadora permet que elsusuaris de l’Ebre no hagind’entrar fins a la ciutat deBarcelona i haver de canviarde bus o bé agafar un trenper poder arribar a l’aero-port del Prat. Amb el trans-bordament que fan a laparada de la via de servei del’autovia C-31, a l’altura deGavà, els ebrencs que vagina l’aeroport podran estal-

viar-se entre 40 minuts i unahora per poder accedir a laterminal 1 del Prat.

L’ANY 2013 va haver-hi untotal de 4.420 expedicionsd’autobús entre les Terres del’Ebre i Barcelona, que vanportar un total de 132.632viatgers. Una xifra que re-presenta una ocupació mit-jana de 30 viatgers perexpedició. A banda, a l’octu-bre s’incrementaran les ex-pedicions d’autobús entrel’Ebre i Barcelona, tant desde dilluns a divendres comels dissabtes. Esperem me-sures semblants als trens.

LES OBRES DE NETEJA del’embassament de Flix avan-cen segons el calendari pre-vist, i els treballs hauriend’estar totalment finalitzatsabans d’acabar el 2015. Se-gons els tècnics de la socie-tat estatal Acuamed, ja s’hanextret el 50% dels 900.000metres cúbics de fangs con-

taminats. La millor notíciaseria que durant els properstres mesos, quan s’ha d’ex-traure la part més compli-cada dels residus, tota lafeina que queda es fes ambla mateixa normalitat i senseincidents. També que esfacen les obres pendents delpla de compensacions.

Manel FerréALCALDE

D’AMPOSTA

EL MUR

La PDE té ara el suport moral de CiU,però la línia d’acció noés la mateixa i la Generalitat i el

moviment social no segueixen els mateixos

calendaris

SERÀ NOTÍCIA

L

Al costat de la conse-llera de Benestar Sociali Família, Neus Munté,

ha col·locat la primera pedra dela nova residència d’avis. Muntéha reiterat el compromís delGovern per finançar les places.

RobertoOlivanCOREÒGRAF I

DIRECTOR DEL

FESTIVAL

DELTEBRE DANSA

La desena edició delfestival Deltebre Dansaha estat un èxit. El ba-

llarí i coreògraf tortosí, que en-guany ha rebut el PremiNacional de Cultura, ha conver-tit Deltebre en un referent inter-nacional.

MariaJoséCatalàCONSELLERA

VALENCIANA

D’EDUCACIÓ

L’Ajuntament de Mo-rella, la direcció delcol·legi Mare de Déu de

Vallivana i l’AMPA del mateixcentre esperen la resposta de laconselleria d’Educació. L’escolafa anys que necessita reformes.

Jordi JordanPROMOTOR DE

MOVEM

TORTOSA

Tot i que acaba de serdesignat candidat d’Ini-ciativa per al 2015, Jor-

dan és un dels impulsors de lanova marca electoral MovemTortosa. Un nou projecte políticen què no té garantit ser el capde llista.

Carles LuzPRESIDENT DEL

CONSELL

COMARCAL DE

LA TERRA ALTA

A partir del setembre,l’Institut Terra Alta deGandesa tindrà un

punt de suport integral de l’Ins-titut Obert de Catalunya (IOC).A més de formar els joves, faràfuncions d’escola d’adults i d’i-diomes.


UN GRUP DE 21 PERSONES de Tortosa iAmposta integrat per membres de l’Associa-ció UNESCO Tortosa, i persones relacionadesamb el món educatiu, social i cultural hem tin-gut l’ocasió de ser el primer grup de Cata-lunya i de l’Estat espanyol que ha participat enun projecte d’intercanvi per conèixer el paísd’on han emigrat moltes persones que ara sónnous ciutadans de la nostra terra. I ho hem fetd’una manera privilegiada acollits i guiats pelsdos professors de Llengua i cultura àrab, Ra-chid El Ouahi i Rachid El Mahiri, que des defa tres anys tenim a les escoles de Tortosa, i perdos persones més marroquines que fa anysviuen a Tortosa, Mohamed Ait Abou i Ali Bikri.Aquest viatge, igual que la possibilitat de tenirels professors de llengua i cultura àrab a Tor-tosa, són una iniciativa del país veí de la “Fun-dació Hassan II per als marroquins residentsa l’estranger”, iniciatives que tenen per objec-tiu promoure el coneixement de la culturad’origen a les persones emigrades i l’inter-canvi d’experiències amb els país que elsacull.

VAM TENIR OCASIÓ de visitar el Parlament,la Biblioteca Nacional, el Museu d’arqueolo-gia, escoles, la medina antiga de Rabat, la Mes-quita Mohamed VI de Casablanca, la medinai la ciutat de Fes, la medina i la plaça de Mek-nes, les platges de Kenitra; la Suïssa marro-quina a Ifren, assistir al festival internacionalde Música sacra de Fes, a un concert de Mú-sica sufí a la Biblioteca Nacional de Rabat. Fa-

miliars dels amfitrions ens van organitzar unafesta d’aniversari d’una de les persones quevam fer el viatge, on vam degustar els dolços ipastissos tradicionals. Vam poder passejar pelscarrers, degustar l’excel·lent gastronomia, co-nèixer la seva gent. Vam tenir ocasió d’apren-dre dels nostres amfitrions i acompanyantsmarroquins l’art i el joc del regateig a les me-dines per fer bones compres, i no ens vam dei-xar perdre una sessió als “hammam” típics,sorprenents per a nosaltres.

VULL AGRAIR I FELICITAR a la FundacióHassan II, en nom de l’Associació UNESCOTortosa, com a entitat col·laboradora en l’or-ganització d’aquest viatge i de tot el grup quehi vam participar, per aquesta iniciativa queajuda a conèixer-nos millor, a intercanviar ex-

periències i a eliminar tòpics i prejudicis capa un país i unes persones amb les que convi-vim actualment. I en especial als organitza-dors marroquins i a les seves famílies, peraquest projecte i per les seves atencions, ge-nerositat i hospitalitat. També agrair les facili-tats i la bona acollida al seu país que ens handispensat totes les persones, institucions i es-pais culturals que hem visitat. La valoració detotes les persones que vam fer el viatge nopodia ser més positiva.

AQUESTA NO HA ESTAT una iniciativa aï-llada, ja que està previst repetir i ampliargrups l’any que ve. Qualsevol persona o enti-tat interessada en participar-hi cal que es posien contacte amb els dos professors de llenguai cultura àrab o amb la nostra associació.

SOBRE EL SERVEI de trens que tenim a les Ter-res de l’Ebre, es podrien dir moltes coses. La nos-tra queixa actual, però, se centra en la informaciói en l’atenció a l’usuari. El passat 14 de juny vamanar de Tortosa a l’Ampolla en el tren R16 quesurt des de Tortosa a les 9.18 hores del matí. Mi-rant l’horari en paper que tenim per casa, el qualés exactament igual que el que està penjat enuna pàgina d’internet, vam veure que hi havia untren de tornada des de l’Ampolla a les 15.23hores. Sabent que hi ha hagut canvis en algunshoraris de trens (cosa que de totes formes no ésproblema nostre saber-ho, sinó que hauria d’es-tar ben publicitat), vam preguntar a la personaque ven els bitllets a Tortosa si aquest tren encaraexisteix en aquest horari. Ens va dir que sí. Vamirar l’horari que jo tenia a la mà i ens va dir queencara era vàlid.

EN ARRIBAR A L’AMPOLLA, per estar extra-segurs de no quedar-nos sense tren, vaig mirarels horaris oficials que estan penjats a l’andana iefectivament, el tren de les 15.23 estava anunciat.Vam passar el matí a l’Ampolla i vam tornar al’estació a les 15.10. Feia 38 graus, segons el ter-mòmetre de l’estació. Anava amb la meva filla de8 anys. Vam estar uns 30 o 40 minuts esperant, i

cap tren va aparèixer. Quan vam entrar a l’esta-ció per preguntar si hi havia retard, ens van con-testar que aquest servei ara passa a les 14.53. Livam explicar que això no és el que diu fora, ensels horaris de Renfe, ni el que ens havien dit aTortosa. Responen que fa dos mesos que és així.I que no ho diu a cap banda, només en una foto-còpia feta per la mateixa gent de l’Ampolla ambels nous horaris. Al final, per sort vam poder tru-car a algú de Tortosa que va poder venir a bus-car-nos en cotxe. És una vergonya, tot plegat.

DEMANEM A RODALIES una disculpa i expli-cació del perquè d’aquesta terrible falta d’infor-mació o, fins i tot, cosa que és pitjor, malainformació; que arreglin la situació, avisant alstreballadors i posant anuncis ben clars in situ i ainternet; i que ens retornin com a mínim els di-ners dels bitllets. Sempre hem sigut aficionats altren i voldríem anar-hi més sovint com a mitjàecològicament sostenible, segur i còmode. Comfa la gent en altres països on, tenint un cotxe acasa, prefereixen fer viatges així en tren. Però quis’atreveix d’anar pel món en aquestes condi-cions?

OPINIÓ

ELS TUITS CARTA AL DIRECTOR

Lluís Soler @lluis_soler 25 de juliol

Signant l’adhesió @CCBaixEbre al pacte nacional pel #dretadecidir #CAT amb representants #TTEE @omnium @murielcasals

Josep Pitarch @joseppitarchl 16 de juliol

Primera entrada d’un creuer al port de la Ràpita. 16 de juliol de 2014. Mare de Déu del Carmen

Lluís Salvadó @LlSalvado 3 de juliol

Fabra diu que sense el PP l’independentismecreixeria. Vés que no fóra al revés!

Cristina Bel @cristinnabel 25 de juliol

Lo dels trens a l’Ebre és de jutjat de guàrdia,R15 i R16 tots els dies amb incidències. Volem@TrensDignesEbre, jaaaaaa!!!

Anar en tren de Tortosa a l’Ampolla

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número

de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-

cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades

amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

BRIAN CUTTSTORTOSA, BAIX EBRE

Joana Ortega @joanaortega 25 de juliol

Que mai s’esborri el record de la Lleva del Biberó. A la serra de Pàndols avui els homenatgem

Montserrat EstevePRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’AMIGUES I AMICSDE LA UNESCO A TORTOSA

Viatge al Marroc

FE D’ERRADESEn l’anterior edició de Cop d’Ull, vam publicar en la secció d’Opinió un article

de Marta Sorli com a portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, quan òbviament

és la portaveu de Compromís al Maestrat-Ports.


OPINIÓ

Xavier VegaPRESIDENT DE LASECCIÓ LOCAL DEFLIX D’ESQUERRA

SÓN ELS FILLS del franquisme, de la llarga,fosca i freda nit de repressió i barbàrie. Sónhereus de la pitjor Espanya, de la madrastrasense compassió per als seus fills, de l’Es-panya Negra de Darío de Regoyos, del“Vuelva usted mañana” de Larra. En la sevamentalitat de llops esteparis, no hi ha lloc peral diàleg (del grec dia, “dues parts” i lógos,“llenguatge”, “pensament”). Només entenenel monòleg de la dominació, perquè la lògicade la negociació, de la transacció, del comerç ide l’acord és estranya a la seva essència auto-ritària.

“CASTILLA MISERABLE,ayer dominadora /envuelta en sus harapos, desprecia cuanto ig-nora”, va escriure Machado. Des de la igno-rància, pensen la seva història com en elsversos d’Alberti: “A galopar, a galopar/ hastaenterrarlos en el mar”. Diuen que van arren-car a Astúries i van recórrer “las grandes, lassolas, desiertas llanuras”, fins a expulsar elsàrabs i els jueus. Després, encara es van em-barcar per anorrear milions d’indígenes i cen-tenars de llengües i cultures, més enllà del vastOceà. I mentre en treien milers de tones deplata (40.000, només a Potosí), la seva gentmoria de fam per la corrupció dels gover-nants, les constants guerres de religió i la in-capacitat de gestionar l’Imperi amb criterisracionals.

ELS TEMPS HAN CANVIAT, però ells són elsmateixos, els descendents de la vella oligar-quia establerta a Madrid, una casta formadaper les velles famílies aristòcrates, els alts fun-

cionaris de l’Estat i els poders fàctics. Al prin-cipi guardaven les formes, temorencs de lanova situació política. Però, davant la incapa-citat de l’altre gran partit dinàstic i la passivitatde la gent, han perdut la por, s’han arrencatles màscares i tornen a cavalcar. I tornen allençar aigüera avall milers de milions d‘euros

en trens d’alta velocitat, aeroports sense vols,autopistes gratuïtes i suborns, mentre les clas-ses populars naufraguen en la crisi. Neguenels Països Catalans, però alhora els afirmencom a territoris singulars, com a unitat de destíen l’espoli econòmic i en la persecució lingüís-tica i cultural.

PERQUÈ LEGISLEN contra la llibertat i con-tra el poble, sobretot, contra el poble català. In-tenten que cada dia ens sentim una mica més

desgraciats. I nosaltres pensem que sentir-secatalà és, tal vegada, sentir-se infeliç, pel càstigpermanent que ens imposen, dia sí, dia també.Però ens manté ferms la idea que ha de serpitjor sentir-se espanyol, quan només és pos-sible d’acord amb el seu cànon nacional: voldir acceptar el fanatisme religiós i el milita-risme, la intransigència i l’engany com a fona-ments del poder, la cobdícia, l’arrogància i ladesídia com a virtuts teologals, el menyspreua la diferència. Vol dir Numància i el Cid, Tor-quemada i Olivares, Felip V i els Borbons, elsPrimo de Rivera i Franco, el nacionalcatoli-cisme i Rouco Varela, Aznar i les misèries dela FAES, la caspa i Bankia, la catalanofòbiamés delirant.

SABEM PROU BÉ quin és el seu projecte na-cional i per això en tenim un altre: el nostrepropi. Volem el país que va somiar Macià:“una Catalunya lliure, socialment justa, eco-nòmicament pròspera i espiritualment glo-riosa”. Haurà de ser un lloc on tindran cabudaels catalans de sempre i els nous: no pregun-tarem d’on ve tota la gent que ha arribat a casanostra a fer les Amèriques, només pregunta-rem cap a on vol anar, cap a on hem d’anar perconstruir una pàtria per a tothom que vulguicompartir-la, un espai de civilitat i de progrés.La nostra història està feta de nouvinguts i derespecte a la diversitat. Aquesta és la nostragrandesa i aquest, el nostre futur. El 9 de no-vembre hem de votar i hem de votar indepen-dència. Tots comencem a estar cansats de serindependentistes i necessitem ser indepen-dents per ser, finalment, un país normal.

El país que volem

“Castilla miserable,ayer dominadora /envuelta en sus harapos, despreciacuanto ignora”,va escriure Machado”

“

Lluís SolerPRESIDENT DEL CONSELL COMARCALDEL BAIX EBRE

Un centre de referènciaL’ARRIBADA DE L’ESTIU i delbon temps encara posa més demanifest que la comarca del BaixEbre i el conjunt de les Terres del’Ebre són un territori especial isingular a causa dels diferentsatractius que defineixen i donencontingut a l’oferta turística. Enaquest sentit, la projecció turís-tica de la comarca ens ha de per-metre dinamitzar l’economia ipoder copsar un bri de llum enun moment advers com l’actual.

DE FET,el turisme ha esdevingutdurant aquests darrers anys, i hade continuar esdevenint, un delspilars per entendre el desenvolu-pament del nostre territori. Enprimer lloc, perquè som una co-marca que, més enllà de les plat-ges i cales que voregen el litoral,disposa d’altres atractius de pri-mer ordre com ara el Parc Natu-ral dels Ports, el Parc Natural delDelta de l’Ebre, la Via Verda i elscamins de gran recorregut. Ensegon lloc, per una gastronomiaexquisida i distingida que com-bina la tradició i l’originalitatamb productes de qualitat. I fi-nalment, en tercer lloc, per lapròpia cultura i tradicions que

defineixen als municipis del BaixEbre.

LA FUSIÓ D’AQUESTS tres ele-ments dóna com a resultat unacomarca oberta al turisme i quecada any rep a milers de turistesde Catalunya i d’arreu del món.Atès la importància del turisme,és evident, doncs, que des de lesadministracions hem de treballarper tal de continuar apostant cla-rament per aquest sector i oferir

propostes innovadores que satis-facin als visitants i també als ma-teixos habitants.

ÉS AMB AQUEST objectiu quel’ens comarcal del Baix Ebre haideat el Centre d’Innovació i Des-envolupament Turístic que ha depermetre unir el bo i millor delterritori, conjuntament amb lanostra tradició, cultura i història,a partir d’experiències i novestecnologies. Aquest centre, queactualment està en construcció,s’ubicarà al Delta de l’Ebre i estàprevist que la seva posada enmarxa sigui durant el primer tri-mestre de l’any vinent.

AQUEST ESPAI, a part de donara conèixer els atractius turísticsdel territori d’una manera inno-vadora, didàctica i pedagògica,també ha de ser una carta de pre-sentació per a despertar la in-quietud de visitar aquestsmateixos indrets i els municipisdel Baix Ebre i de la resta de lesTerres de l’Ebre.

EL CENTRE OFERIRÀ atenciópersonalitzada al visitant, cursosde professionalització i formació

ocupacional, i acompanyament iassessorament per a les empre-ses. Per tant, el centre, tal i com esva explicar el passat mes de junyen un acte obert als empresarisdel sector turístic de la comarca,ha de ser un punt de trobada id’entesa entre l’administració il’empresa privada. De fet, en unmoment com l’actual, la col·labo-ració entre els agents públics iprivats esdevé més que necessariper tal de crear sinèrgies que aju-din al desenvolupament i creixe-ment de la comarca.

AIXÍ DONCS, el Centre d’Inno-vació i Desenvolupament Turísticnaixerà amb l’objectiu d’impul-sar el turisme, dinamitzar l’eco-nomia i esdevenir un referent peral conjunt del territori i arreu deCatalunya. És en aquests mo-ments d’adversitat quan l’admi-nistració ha de realitzar projectesque permetin crear valor afegit,riquesa i il·lusió. I, el més relle-vant, que desenvolupin la nostracomarca per tal que tots els ciu-tadans es vegin beneficiats demanera directa o indirecta de laconstrucció d’aquest tipus denoves iniciatives.

“El turisme ha esdevingut durantaquests darrersanys, i ha de con-tinuar esdevenint,un dels pilars perentendre el desenvolupamentdel nostre territori”

“


Al mapa dels creuersEl port de Sant Carles de la Ràpita ja figura, de momentcom a escala, en el mapa del turisme de creuers. El pas-sat 16 de juliol va arribar a la població el primer delscreuers Star Flyer, amb turistes anglesos, americans ifrancesos. Va ser, però, en el segon intent. El primers delscreuers, previst per al 9 de juliol, va haver de desistir enel seu intent d’entrar al port de la Ràpita, ja que el fortvent que bufava aquell dia a la badia dels Alfacs dificul-tava la maniobra i el capità va optar per la prudència.

Fins i tot es van arribar a plantejar desembarcar elscreueristes amb llanxes fins al moll turístic, però el ca-pità també ho va desautoritzar per motius de seguretat. Finalment, l’Star Flyer va poder fer escala a la Ràpitacoincidint amb la diada de la Verge del Carme, patronadels pescadors. Un dels dies més bonics de l’any a la Rà-pita, ja que s’hi celebra la tradicional processó de bar-ques per la badia. El mateix vaixell també té previst ferescales a la Ràpita els dies 6 i 13 d’agost, i ja està confir-mat que repetirà el 2015. D’entrada, es calcula que cadacreuer deixarà al territori uns 10.000 euros en excur-sions, restauració, compres i transports.

[ ] El 16 de juliol, el creuer Star Flyer sí que va poder apropar-se a la costa de la Ràpita. / Foto: MANOLO VELÁZQUEZ.

TTELEOBJECTIU

RESTAUREN L’ANTIC CARRILETL’ANTIGA LOCOMOTORA del Car-rilet ha deixat temporalment el parc Te-odor González de Tortosa per serrestaurada a Deltebre. El passat 19 dejuliol, un dissabte al matí, la capital delBaix Ebre va acomiadar simbòlicamentla màquina del tren, la qual va haver deser aixecada amb una grua de grans di-mensions i dipositada en un camió per

ser traslladada fins al taller que l’Asso-ciació Amics del Carrilet té a Deltebre.Els treballs tenen un pressupost de17.000 euros i una durada prevista dequatre mesos, i serviran per deixar apunt una locomotora que, més enda-vant, fins i tot podria tornar a funcio-nar. Un projecte que és més ambiciós,però no per això impossible. G.M.

Gustau Moreno

El creuer Star Flyer és unvaixell de vela de la companyia Star Clippers.Una setmana en aquestcreuer de luxe costa uns3.000 euros per persona

SANT CARLES DE LA RÀPITA


El vaixell va arribar a lesvuit del matí procedent deValència i va salpar a les tresdel migdia cap a Maó

TELEOBJECTIU

[ ] L’alcalde de la Ràpita, amb el president de la Cambra de Comerç de Tortosa. / Foto: M.V.

[ ] El creuer recorre la Mediterrània passant també per Formentera, Eivissa, València i Sóller. / Foto: M.V.

[ ] El veler de luxe Star Flyer torna a la Ràpita els dies 6 i 13 d’agost. / Foto: MANOLO VELÁZQUEZ.


TELEOBJECTIU

La Festa del Renaixement de Tortosa conquereix Barcelona

TORTOSA

Els Quicos, les famílies de nobles ialguns dels grups dela festa van recórrerel centre de Barcelona en unaacció promocional

Els Quicos fent un tast de La Taverna d’Enrico en unaparada del metro, o els abanderats de la Colla Jovefent voleiar les banderes de Tortosa davant del BornCentre Cultural. Això és el que van poder veure elsveïns i turistes de Barcelona el passat 17 de juliol,quan una nodrida delegació de la Festa del Renaixe-ment va fer una acció de promoció als carrers de lacapital de Catalunya. Uns dies després, Tortosa vatornar a recuperar l’esplendor del segle XVI amb laXIX Festa del Renaixement, del 24 al 27 de juliol.

Gustau MorenoFotos: AJUNTAMENT DE TORTOSA

El periodista XavierGrasset, que fa anys que visita Tortosa per lafesta, ha estat el pregoner del Renaixement d’enguany

[ ] Els abanderats de Tortosa, al Born Centre Cultural.[ ] Els Quicos actuant al Metro de Barcelona.

[ ] Les famílies nobles, davant de la Casa Batlló de Gaudí. [ ] Un moment del pregó, a la plaça de l’Absis. / FOTO: S. ALARCÓN

[ ] L’obertura de portes al Portal del Romeu. / FOTO: ACN

[ ] Els xanquers fantàstics dels Ouroboros. / Foto: ACN[ ] La inauguració de la XIX Festa del Renaixement. / FOTO: ACN


TELEOBJECTIU

El delta de l'Ebre es va convertir el 20 de juliol en l’escenari delsegon mosaic que desplegava l'Assemblea Nacional Catalana endefensa del dret a decidir, aquest cop dedicat a Jean Claude Junckeri Martin Schulz, presidents de la Comissió i del Parlament Europeu.Unes 300 persones es van concentrar a la platja del Trabucador, unentorn especialment fràgil. La gent va aguantar dues lones, unaamb una urna i l'altra amb els rostres de Juncker i Schulz, tot i queel fort vent no ho va posar gens fàcil. La coordinadora de l’ANC ales Terres de l’Ebre, Irene Fornós, va afirmar que s’havia aconseguitsuperar totes les expectatives. Després d'estendre el mosaic a lasorra de la platja, Josep Polet, defensor i divulgador dels valors deldelta, va llegir el manifest. L'acte es va acabar amb el cant dels Se-gadors, himne nacional de Catalunya, per part dels assistents.

Cinta Bonet

Dansa a l’arrossar

DELTEBRE

El Festival Deltebre Dansa va viure el 20 de juliol una de les sevesactivitats més sorprenents i esperades: una improvisació de dansaals camps d'arròs. Es tracta d'una 'perfomance', emmarcada enel festival dirigit pel ballarí i coreògraf Roberto Olivan. Si bé noés l'activitat més important, la dansa entre els arrossars és la mésvisual i desenfrenada, i ja s'ha convertit en el principal reclamd'un certamen que planteja cursos i espectacles de dansa i circd'alt nivell en espais emblemàtics del Delta. Olivan va recordarque en la primera edició els artistes no gosaven embrutar-se i tí-midament posaven els peus al camp, però aviat es van anar en-grescant i enfangant-se de cap a peus. L'activitat es va plantejarcom un "extra" més, a mode de visita i joc als camps d'arròs, peròla gran expectació que desperta la "perfomance" ha fet que siguiun acte imprescindible i intocable del programa. El show, ambuna durada d'entre vint i trenta minuts, s'inspira en uns jocs i cur-ses als camps que tradicionalment es feien a la regió.

CINTA BONETFoto: VÍCTOR VALLS

[ ] La dansa a l’arrossar és ja un dels moments més mediàtics del Deltebre Dansa.

Mosaic independentista al TrabucadorSANT CARLES DE LA RÀPITA

[ ] Les dues lones desplegades a la platja del Trabucador. / Foto: ANC

[ ] Unes 300 persones van participar en l’acció. / Foto: ANC


Des del passat 1 de juliol i fins elproper 31 d’agost, el servei debus enllaça les Terres de l’Ebreamb l’aeroport del Prat. Fins ara,no hi havia cap servei que con-nectés el territori directamentamb l’aeroport de Barcelona, perla qual cosa calia viatjar fins a lacapital catalana i després recularfins al Prat, o bé amb altres au-tobusos o bé amb els serveis fer-roviaris. Això feia incrementar eltemps de viatge entre 30 i 40 mi-nuts. Però des de principis de ju-liol, totes les expedicions de busdes de les Terres de l’Ebre fanuna parada a l’aeroport del Prat.Amb tot, la connexió es fa ambun servei llançadora que surt oarriba des d’una parada situadaen una via de servei paral·lela al’autovia C-31, a l’alçada del mu-nicipi de Gavà. Els usuaris quevan a l’aeroport o que en vénenhan de canviar de vehicle, ambun transbordament a Gavà,mentre que la resta de viatgerscontinuen el seu trajecte fins aBarcelona o fins al seu destí a lesTerres de l’Ebre, si van en sentitcontrari. Per la seua banda, lallançadora fa la seua parada a laterminal 1 de l’aeroport del Prat.Aquests serveis s’ofereixen a lespoblacions de la línia d’Alcanar,Sant Carles de la Ràpita, Am-posta, l’Aldea i Tortosa. Així ma-teix, la connexió amb l’aeroporta través de la llançadora tambés’ha instaurat a la línia proce-dent de la Terra Alta. Així ho vaexplicar el gerent de l’empresaHife, Josep Maria Chavarria, quiva destacar que són 17 les pobla-cions de l’Ebre que diàriamenthan quedat connectades ambl’aeroport de Barcelona.D’altra banda, Chavarria va de-tallar que es mantenen els ma-

teixos horaris que actualmenttenen les expedicions entre l’E-bre i Barcelona, però amb l’arri-bada un quart d’hora o 20minuts abans per als viatgersque faran la parada a l’aeroport.Segons ha remarcat el gerent del’empresa Hife, el principalavantatge que tenen els usuaris

de l’autobús és que no els cal en-trar a la ciutat de Barcelona.“L’autocar, en una hora i mitja,anirà a l’aeroport de Barcelona,mentre que de l’altra maneranecessites unes dos hores o doshores i deu minuts, i enllaçaramb un tren o amb un autobúsper anar fins a l’aerport. Gairebé

et pots estalviar una hora”, vatancar.

TTORTOSA

L’enllaç en autobús entre lesTerres de l’Ebre i l’aeroport deBarcelona, amb un servei dellançadora a l’autovia C-31 al’altura de Gavà, no ha estatl’única millora en les comuni-cacions del transport públicper carretera que el passat 30de juny va anunciar el conse-ller de Territori i Sostenibli-tat. Durant la seua estada aTortosa, Santi Vila també va

poder avançar que a partir del’octubre es reforçaran lesconnexions pe carretera entrel’Ebre i Barcelona. El corredord’Alcanar s’incrementarà ensis expedicions, tres d’anada itres de tornada, de dilluns adivendres, i dos expedicions(una d’anada i una de tor-nada) els dissabtes de totl’any. En total, seran 20 expe-dicions (10 d’anar i 10 de tor-

nar) entre setmana, i 10 elsdissabtes. “Reforcem el serveia les Terres de l’Ebre, millo-rant freqüències i també lafiabilitat i el comfort”, va dirVila. A més, per fidelitzar elsclients, la concessionària de lalínia, l’empresa Hife, aplicaràdescomptes de fins el 25% enel preu del títol d’anada i detornada entre qualsevol mu-nicipi de l’Ebre i Barcelona.

Autobús ebrenc a l’aeroport

Hife reduirà un 25% el preu del bitllet a Barcelona

El conseller Santi Vila va presentar a l’estació d’autobusos de Tortosa el nou servei entre les Terres de l’Ebre i l’aeroport

del Prat, a Barcelona. // FOTO: GENERALITAT DE CATALUNYA.

TRANSPORTS

Mira elvídeo enaquestenllaç


La plataforma Trens Dignes ales Terres de l’Ebre està utilit-zant la seua pàgina a internetper fer d’altaveu de les recla-macions dels usuaris de les lí-nies de Rodalies durant elsmesos d’estiu. Per exemple, elcol·lectiu publica la denúnciade Xavier Lluís, un usuari de lalínia R16, així com la respostaque va rebre des de Rodalies deCatalunya per una reclamaciófeta el passat 28 de juny. SegonsLluís, acostuma a demanar ex-plicacions a Rodalies sempreque el seu tren fa un retard su-perior als 15 minuts, però el diaanterior el tren que sortia deBarcelona-Sants a les 16.33hores, i que havia d’arribar aTortosa a les 18.24 hores, ho vafer amb una hora de retard. Amés, es dóna la circumstànciaque aquest és un dels noustrens semidirectes que no fanaturades entre Sants i Tarra-gona, i que teòricament tenenun temps de trajecte més curt:dues hores de viatge. SegonsLluís, el tren va estar aturat gai-rebé 45 minuts a Tarragona, i noes va informar els viatgers ambdestinació a València que ha-vien de fer un transbordamenta l’Aldea, com normalment esfa. L’usuari també denunciaque no hi havia cap interventoren tot el trajecte, i que l’airecondicionat no funcionava entres dels sis vagons del tren. Enla seua resposta, Rodalies reco-neix un retard de 50 minuts, perla qual cosa a l’usuari li corres-pon una devolució del 50% delpreu del bitllet. El preu actualde bitllet és de 15,35 euros.

Trens Dignespublica lesreclamacionsdels usuaris

Des de l’1 de juliol i fins el 31 d’agost, les expedicions enbus des de les Terres de l’Ebre faran una aturada al Prat

A partir de l’octubre també es reforcen les connexionsamb transport públic per carretera amb Barcelona

I LA INTEGRACIÓ TARIFÀRIA? UNS DIES DESPRÉS que la plata-forma Trens Dignes acusés el consellerSanti Vila d’”oblidar” les Terres de l’Ebreamb l’ampliació de la xarxa de Rodaliesdel Camp de Tarragona només fins al’estació de l’Hospitalet de l’Infant, el ti-tular de Territori i Sosteniblitat visitavael territori per anunciar el nou enllaç enautobús amb l’aeroport de Barcelona. A

les Terres de l’Ebre, les millores en lamobilitat arriben amb compta-gotes iamb uns serveis, com els nous trens se-midirectes a Barcelona, que encara re-gistren moltes incidències. I de moment,res de la implantació de la integració ta-rifària a l’Ebre, un territori discriminatamb una diferència de preus escanda-losa i per la falta d’alternatives. G.M.


Movem Tortosa agrupa ICV, exsocialistesi gent del món social en una llista unitària

MUNICIPALS 2015

La nova marca electoral fa bandera de la defensa delsdrets socials, el compromís ètic i la transparència

La presentació aplega un centenar de persones i a la tardor es farà una assemblea oberta a tota la ciutadania

La nova marca electoral anun-ciada per Iniciativa per a les elec-cions municipals del 2015 ja hacomençat a caminar. Finalment,es diu Movem Tortosa i està inte-grada per ecosocialistes peròtambé per membres d’Avancem,amb exregidors del PSC, i tambéde Procés Constituent, així comper gent de diverses entitats so-cials i veïnals del municipi. L’ob-jectiu principal és presentar unacandidatura a les properes elec-cions, “a partir de la defensa delsdrets socials, d’un model de ciu-tat pensat amb i per a la ciutada-nia, i d’una política a partir delcompromís ètic i de la transpe-rència”. Així, Movem Tortosa jaha anunciat que a la tardor con-vocarà una primera assembleaoberta al conjunt de la ciutada-nia, “perquè tothom qui vulguicanviar les coses a Tortosa hipugui participar”. Amb aquestprocés es redactarà el programaelectoral i també es dissenyarà lacandidatura.Entre els promotors hi figurenels actuals regidors d’Iniciativa,Jordi Jordan i Cinta Galiana, peròMovem Tortosa també integrados exregidors del PSC, CristinaBel i Jordi Bonilla. A més, entreels fundadors hi ha altres caresconegudes a Tortosa perquè sónpersones implicades en movi-ments socials, entitats i col·lec-tius com ara les plataformes endefensa de la sanitat i l’educació,Trens Dignes, la Plataforma d’A-fectats per la Hipoteca, la LligaContra el Càncer, la Federació deVeïns, Amics dels Castells, l’As-sociació del Parkinson de les Ter-res de l’Ebre, la Unió Democrà-tica de Pensionistes o l’Assem-blea Nacional Catalana. És el casde gent com Pere Cabanes,Agustí Forner, Oriol Forner, PereGenaró, David Jarque, Cinta Lla-sat, Rafel López, Elena Mars,Jesús Monche, Francesca Pérez,Alma Sentís, Àngel Tafalla, JoanMaria Torres, Paco Vallespí i XaviVarela.

[ ] La presentació de la nova plataforma Movem Tortosa va fer-se el passat

22 de juliol al centre cívic de Ferreries.

// FOTO: MOVEM TORTOSA.

TORTOSA

El govern de CiU reactiva les obresal barri de Sant Llàtzer

El PSC de Tortosa proposa unconsell de ciutat i una carta dedrets i deures de la ciutadania

El govern municipal de Tortosacontinua activant la maquinàriad’obres en la recta final del man-dat. Així, a més de les obres enexecució al nucli antic -amb lareurbanització del carrer Mont-cada, plaça Montserrat i carrerBonaire- aquest mes de julioltambé ha iniciat altres projectescom la segona fase de les obresper solucionar la inundabilitat ala plaça de la Unió. En aquestcas, l’empresa mixta Aigües deTortosa ha iniciat la segona fasedel projecte per millorar els pro-blemes d’inundabilitat de la ro-tonda d’accés al pont Tirant loBlanc i de la confluència del ca-rrer Barcelona, que apareixen albarri de Sant Llàtzer quan hi haepisodis de pluges intenses. Defet, tot aquest àmbit ha estat finsara un punt negre quan plouamb intensitat, que obliga a ta-

llar el trànsit i genera problemesals baixos de la zona. L’actuacióes fa a la zona del Portal de Ciu-tat Nord i ha de permetre incre-mentar la capacitat hidràulicaaigües avall del sifó que travessael canal de l’Esquerra de l’Ebre,desviant part de l’aigua cap albarranc de la Llet. La connexiódel sifó i el pas elevat a la xarxade drenatge del Portal Nord es faamb tres canonades paral·lelesde 70 metres de longitud. El pro-jecte complementa les obres dela primera fase, que van consis-tir en la construcció d'un embor-nal transversal al carrer que araes completa amb aquesta actua-ció a la rotonda i al Pla ParcialTemple Sud. L'Ajuntament pre-veu que les obres finalitzen du-rant la primera meitat d'agost.Segons l'alcalde, Ferran Bel, l'ac-tuació tindrà una tercera i últimafase, amb una nova xarxa d'em-bornals a la plaça de la Unió i laconnexió amb els desguassos.

El PSC ha presentat unamoció per impulsar la redac-ció d’un Reglament de Parti-cipació Ciutadana que, entred’altres coses, contemple lacreació d’un Consell Socialde la Ciutat, així com unacarta de drets i deures de laciutadania i uns pressupos-tos participatius. “Volem in-crementar la quantitat i laqualitat de la participacióciutadana en la presa de lesdecisions municipals”, ha re-

marcat el portaveu del PSC icandidat a l’alcaldia. SegonsEnric Roig, cal “dinamitzarla vida social del municipi,integrar la ciutadania tradi-cionalment aïllada de la vidapública, generar-li responsa-bilitat i fer més transparentla gestió municipal”. El Con-sell Social de Ciutat seria elmàxim òrgan consultiu departicipació, per debatre ambveïns i entitats projectes deciutat i temes estratègics.

G.M.TORTOSA

Mira elvideo enaquestenllaç



El Consell Comarcal del BaixEbre s’encarrega de gestio-nar diàriament l’esmorzar i eldinar de 60 xiquets i xiquetesdels centres oberts de Delte-bre i Roquetes, amb la coor-dinació dels respectiusajuntaments. Una acció queté la finalitat de garantir queels infants atesos, derivatsdes dels serveis socials delConsell Comarcal, puguenrealitzar com a mínim dosàpats al dia. De fet, aquestservei, que es realitza des del7 de juliol als dos centres deDeltebre i al centre obert deRoquetes, es durà a termefins que comence el nou cursescolar, al setembre. El presi-dent del Consell Comarcaldel Baix Ebre, Lluís Soler, hadestacat que aquest nou ser-vei pretén ajudar a totesaquelles persones i famíliesque més ho necessiten, i queactualment es troben en unasituació de vulnerabilitat.

Soler també ha remarcat queels destinataris de la presta-ció, que prioritàriament sónxiquets i xiquetes d’entre 6 i12 anys, fan que aquest serveisiga encara més important.Per aquest motiu, la partidapressupostària prevista persatisfer aquests dos mesos demenjador social se situa alvoltant dels 38.000 euros.

SOCIETAT

Menjador pera 60 xiquetsde Deltebre iRoquetes

El Baix Ebre destina38.000 euros a l’esmorzar i dinardels 60 xiquets.Gestiona per primercop els centres de Deltebre i Roquetes.

ECONOMIA

El consell rector de la coopera-tiva de l'Aldea s'ha imposat eltermini d'un any per resoldreels problemes econòmics quearrossega l'entitat, en concursde creditors des del 2012. Aixòserà possible, segons la presi-denta Montserrat Llosa, si elssocis de l’entitat donen suportals actuals gestors i aproven elscomptes del 2013 -amb unespèrdues de més de 600.000euros-, després que fossin re-butjats el 26 de juny. De fet,Llosa ha advertit que l’actualjunta plegarà si no aconsegueixel suport necessari en l’assem-blea extraordinària de socis,que serà aquest 4 d’agost.Per tant, Llosa ha advertit elsopositors que l'única forma derecuperar els diners és mantin-dre la cooperativa en funciona-ment. Segons la presidenta, elscomptes han d'aprovar-se perevitar que l'entitat puga ser ex-closa del registre de Cooperati-ves de la Generalitat, un fet que

empitjoraria considerablementl'escenari. Finalment, també hadeixat clar que caldrà tancar lacooperativa si la situació econò-mica no millora en un any.A banda, Llosa creu que la de-cisió de l'assemblea anterior, ala qual van assistir més d'uncentenar de socis, no reflecteixl’opinió majoritària de l’entitat.De fet, ha acusat les associa-cions d'afectats de moure’s deforma estratègica i coordinadaper tombar els comptes, davantuna desmobilització majorità-ria. Així, ara confia que a la prò-xima convocatòria hi assistiscael major nombre possible dels340 socis, i que es pronunciïnsobre els comptes però tambésobre un primer esborrany delconveni que es plantejarà alscreditors per intentar fer viablel'activitat i assumir els diversospagaments pendents.L'entitat acumula, segons lapresidenta, un deute de 6,2 mi-lions d'euros, un autèntic obs-tacle per tancar el conveni. Abanda, avui per avui encara hiha bloquejats 4'5 milions d'eu-ros d'uns 300 impositors.

Ultimàtum per salvar la cooperativa de l’AldeaLa junta presidida per Montserrat Llosa

dimitirà si no aconsegueix el suport dels socisEl consell rector s’imposa el termini d’un

any per redreçar l’economia de l’entitat

La presidenta de la coopertiva de l’Aldea, Montserrat Llosa, va comparèixer amb

altres membres de la junta. // FOTO: ACN.

C.B. / G.M.L’ALDEA

El paper de la Generalitat

L’alcalde de l’Aldea, DaniAndreu, ha sol·licitat unareunió urgent amb la Gene-ralitat per trobar una solucióa la situació límit de la coo-perativa. Mentrestant, el de-legat del Govern a l’Ebre,Xavier Pallarès, ha dit quecontinua convençut que elsesforços de l’actual junta del’entitat i de la Generalitat

acabaran donant fruit, tot iadmetre que l’actual situaciód’intervenció judicial -la co-operativa es troba en concursde creditors- fa impossibleque la Generalitat puga ator-gar-los qualsevol tipus d’ajuto subvenció. Segons Palla-rès, quan s’aixequi el concurss’aplicarà un pla per alliberarels diners bloquejats.

G.M.TORTOSA

BBAIX EBRE

SITUACIÓ AGREUJADA PER BANKIA

MONTSERRAT LLOSA, presidentade la cooperativa de l’Aldea, ha dit quela junta actual plegarà si els socis no lidonen el suport necessari en l’assem-blea general d’aquest 4 d’agost. La si-tuació és crítica i abans de tirarendavant la junta necessita aprovar elscomptes del 2013, amb unes pèrdues de600.000 euros. Les causes d’aquests nú-

meros negatius són les amortitzacionspendents (200.000 euros) i la venda perpart de Bankia d’un paquet de produc-tes financers per valor d’1,2 milons perliquidar deutes pendents, cosa que vafer que la cooperativa pergués 300.000euros. A més, la campanya agrària haestat dolenta i això ha desanimat elspagesos, que cobren a 40 dies. G.M.


Malestar entre els alcaldes i re-gidors socialistes del Baix Ebre,després de conèixer que la Ge-neralitat no pensa destinar elPla Únic d’Obres i Serveis(PUOSC) a inversions. Així hova explicar l’alcaldessa de Ti-venys i diputada provincial,Maria Beltran, durant una reu-nió que el grup del PSC a la Di-putació de Tarragona vamantenir a Benifallet amb diri-gents socialistes del Baix Ebre.

Segons Beltran, aquesta situa-ció, coneguda a través deltambé diputat provincial Fran-cesc Miró, és un greuge per alsmunicipis, ja que no es podrandur a terme aquelles actua-cions que tenien projectades.“Aquest govern no té la volun-tat d’estar al costat dels muni-cipis, els nostres pobles esquedaran sense poder realitzaraquelles obres que havien pre-vist perquè creien necessàriesper a la ciutadania, a bandaque frena l’estímul econòmic alnostre territori”, ha conclòs.

BAIX EBRE POLÍTICA BREUS

Els Mossos d’Esquadra inves-tiguen un robatori amb vio-lència i intimidació que vatenir lloc el passat 15 de juliolen un mas de l’Aldea, a lazona del raval de la Llet. Elsfets van passar cap a les dotzedel migdia, quan tres homeshaurien entrat a l’habitatge ihaurien lligat i agredit una pa-rella, un home de 75 anys i unadona de 61 anys, per robar-losles joies i altres objectes devalor. Segons fonts consulta-des per l’ACN, les víctimes delrobatori haurien assegurat co-nèixer als individus que elshaurien assaltat. G.M.

Investiguen un robatori violent enun mas de l’Aldea

L'Ajuntament de Deltebre recla-marà a l'empresa Trèvol, quegestiona la piscina coberta i elpavelló poliesportiu, un total de961.968,39 euros, després queuna sentència del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya(TSJC) haja anul·lat la modifica-ció del contracte que es va fer el2007. El ple de Deltebre ha apro-

vat l’acceptació de la sentènciaamb els vots del PSC, ERC, CiUi l'abstenció del PP-, arran delrecurs de dos exregidors del PSCl'any 2004. El TSJC ha declaratnuls diversos acords de la juntade govern d’entre 2004 i 2007,sobre la modificació del projected'obres i del contracte d'explota-ció de la piscina coberta, aixícom del pavelló poliesportiu.Segons el govern municipal, elTSJC ha anul·lat l'acord de 2007a favor de Trèvol perquè el paga-

ment establert no s'ajusta a dret,i cal aplicar el que es va signar el2002. Això permetrà el consistorireclamar a l'empresa gairebé962.000 euros.Serà, però, un objectiu difícil d'a-conseguir. L’alcalde de Deltebre,José Emilio Bertomeu (PSC), harecordat que l’empresa va pre-sentar concurs de creditors aprincipis d'any, mentre que lasentència és del març. "La vo-luntat de l'Ajuntament és man-tenir obertes les instal·lacions",

ha subratllat. Bertomeu haanunciat també la creació d'unacomissió per buscar solucions alrespecte.Per la seua banda, Lluís Soler(CiU) ha demanat a l'equip degovern una "sensibilitat espe-cial" amb els treballadors del'empresa, pendents del futurdel complex. Joan Bertomeu(PP), tot i assumir la sentència,ha argumentat l'abstenció per-què els acords posteriors no vanen la "direcció correcta".

Incertesa pel complex esportiuL’Ajuntament reclamarà 962.000 euros a

l’empresa que gestiona la piscina i el pavellóL’alcalde remarca que volen mantenir les

instal·lacions, tot i el concurs de creditors

Gustau MorenoDELTEBRE

Trobada d’alcaldes i regidors amb elgrup del PSC a la Diputació, a Benifallet

Gustau MorenoBENIFALLET

POLÍTICA

Socialistes del BaixEbre reclamen elPUOSC d’inversions

Una foto de família de la reunió a Benifallet. // FOTO: PSC.


L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, i el gerent territorial del’Institut Català de la Salut, eldoctor Pere Montserrat, vansignar un conveni per intercon-nectar els professionals del

Centre d’Assistència Primàriad’Amposta i els de Serveis So-cials de l’Ajuntament. L’inter-canvi d’informació delspacients i els usuaris de serveissocials serà possible gràcies a laimplantació de l’aplicatiu infor-màtic Salut + Social. Així, elsprofessionals d’ambdós àmbitstindran accés compartit a infor-

mació dels pacients que puguiser d’utilitat per tal de coordi-nar-se, com ara les dades per-sonals, el grau de dependènciao la utilització de serveis domi-ciliaris. Amb aquest sistematambé es comparteixen diag-nòstics socials i de salut i im-pressions de les visitesrealitzades.

L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, i la consellera de Benes-tar Social i Família, NeusMunté, van realitzar l’acte decol·locació de la primera pedrade la nova residència d’avisd’Amposta. La residència per agent gran és la primera fased’un projecte estratègic quepreveu una posterior edificació,en una segona fase, d’habitat-ges tutelats o altres habitatgessocials. La consellera de Benes-tar Social i Família va destacarque malgrat les dificultats eco-nòmiques, la Generalitat té elcompromís de col·laborar en elmanteniment de les places dela nova residència d’avis.La residència d’avis es projectacom un edifici aïllat, format per5 nuclis o unitats d’habitacions,2 en planta baixa i 3 en plantaprimera, una ala de menjadorsi una ala per al centre de dia.Els dos nuclis d’habitacions, elmenjador i el centre de dia, quees troben en planta baixa tenenaccés directe a una àmplia àreaenjardinada. En la primera faseactual es preveu habilitar 160

places de residència i 50 decentre de dia, mentre que unasegona fase les places de resi-dència passarien a ser 256.També es preveu, a la planta so-terrani, habilitar uns 400 metresquadrats com a reserva d’espaiper adjudicar la contractació,en règim de concessió, d’unacuina central que l’adjudicataridel contracte haurà de materia-litzar i equipar, abans de l’ober-tura de la nova residència.L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, va qualificar de “somnifet realitat” haver pogut posarla primera pedra d’un equipa-ment “prioritari” per a la ciutat.El patronat de la Fundació Ser-veis Socials del Montsià (FUSS-MONT) va adjudicar al mes demaig les obres de construccióde la nova residència d’avis al’empresa gironina Construc-cions Rubau, per un import degairebé 7 milions d’euros mésIVA; i un termini d’execució de8 mesos. El finançament ésaportat per FUSSMONT.

AAMPOSTA

UN EQUIPAMENT ESPERAT

LA CONSTRUCCIÓ de la nova resi-dència d’avis d’Amposta ha estat ob-jecte d’algunes picabaralles entre elgovern i l’oposició que, amb la posadade la primera pedra de l’equipament, jaqueden enrere. La nova residència obriràportes l’any 2015, donant resposta a unademanda ciutadana i complementantl’oferta d’equipaments socials de la ciu-

tat. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, hainsistit en més d’una ocasió que la novaresidència d’avis és una prioritat per laciutat i també pel seu equip de govern.En moments de dificultats econòmiquescom els actuals, és important destinar elsdiners a allò que realment necessiten elsciutadans. Els nostres avis, segur queens ho agrairan. C.B.

La residència pren formaLa consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté,

va col·locar la primera pedra de la nova residència d’avisS’oferiran 160 places de residència i 50 de centre dia,

però en una segona fase es preveu arribar a les 256

La consellera Munté i l’alcalde d’Amposta van col·locar la primera pedra de la nova residència d’avis.

// FOTO: ARIADNA RODRÍGUEZ

SOCIAL


Cinta BonetAMPOSTA

Millor atenció al pacientSALUT

Cinta BonetAMPOSTA

Imatge de la signatura del conveni per la interconnexió d’historials clínics i

de serveis socials // FOTO: JUDIT BRÚ


L’àrea de Serveis Socials del’Ajuntament d’Amposta haposat en marxa, per segon anyconsecutiu, el menjador socialinfantil ubicat al col·legi So-riano Montagut. El projecte vaengegar-se l’any passat ambl’objectiu de garantir els di-nars dels infants que durant elcurs escolar es beneficien delservei de menjador que ofe-reixen els diferents centres dela ciutat. Així, durant elsmesos de juliol i d’agost, elcentre ofereix el dinar a 34 xi-quets i xiquetes d’entre 1 i 14

anys corresponents a 16 famí-lies d’Amposta. El col·legi So-riano Montagut comptaràamb la col·laboració de l’Hos-pital Comarcal encarregat desubministrar les diferentsmenjades. La regidora de Sa-nitat i Serveis Socials, Laia Su-birats, ha assegurat quel’objectiu principal de la ini-ciativa és garantir que els xi-quets que durant l’estiu nodisposen de beca-menjadorpuguin seguir rebent els nu-trients que necessiten per adesenvolupar-se correcta-ment. La regidoria ha destinatal menjador una partida de6.000 euros, 2.000 euros mésrespecte l’any anterior.

AMPOSTA

Els més desafavorits podranadquirir productes frescos

Amposta torna aobrir el menjadorsocial infantil

SOCIAL

SOCIAL

La Fundació Privada ServeisSocials del Montsià (FUSS-MONT) i l’Associació de Vene-dors del Mercat han signat unconveni que permetrà que lespersones més desafavoridesd’Amposta puguin adquirirproductes frescos als comer-ços del mercat municipal. Enconcret, la Fundació farà unaaportació econòmica a l’asso-ciació que permetrà a aquelles

persones amb més necessitat ique derivin els Serveis Socialsde l’Ajuntament, puguin con-sumir productes frescos mésenllà d’aquells productes deprimera necessitat que ja elsfaciliten les ONG Càritas,Creu Roja i Siloé. El president de l’Associacióde Venedors del Mercat, MartíGavaldà, es va mostrar moltsatisfet de poder ajudar aaquells veïns de la ciutat quemés ho necessiten.Per la seva part, l’alcalded’Amposta, Manel Ferré, vadestacar el fet que, sempre de

manera coordinada amb l’àreade Serveis Socials de l’Ajunta-ment, es podran facilitar ali-ments frescos i de proximitat,a les persones més desafavori-des.També la regidora de ServeisSocials de l’Ajuntamentd’Amposta, Laia Subirats, vadir que amb aquesta nova ini-ciativa el consistori fa un pasmés per ajudar els seus ciuta-dans. Actualment, a Ampostahi ha més de 1.000 personesque reben ajudes des de Ser-veis Socials a través de lesONG.

Cinta BonetAMPOSTA

El menjador està al col·legi Soriano Montagut. / Foto: A.R.

C.B. / A.R.AMPOSTA

Imatge del mercat d’Amposta / Foto: ACN


El darrer ple de l’Ajuntamentd’Amposta va aprovar de ma-nera provisional el pla especial“Lo Mas de la Cuixota”. Estracta d’un projecte de serveisturístics de caràcter naturalistai paisatgista que impulsa el res-taurador Lluís Garcia, propie-tari del restaurant l’Estany,

situat a tocar de la llacuna del’Encanyissada. El projecte ja fagairebé vuit anys que s’està tra-mitant i sembla ser que podriarebre l’impuls definitiu per partde la comissió d’Urbanisme enels propers mesos. Garcia va ex-plicar que el projecte està basaten activitats tradicionals. Enconcret, està previst habilitaruna zona humida de fins a 10hectàrees que inclourà llacunesi canals que permetrà la nave-

gació en perxa. També s’ensen-yarà el cultiu tradicional del’arròs. El projecte inclou unnucli zoològic, tipus granja es-cola, on es podrà veure una partimportant dels animals propisde la zona com els cavalls o lesovelles. Garcia va destacar queel pla especial Mas de la Cui-xota es complementarà amb lapròpia àrea de serveis turísticsque ja gestiona el restaurantl’Estany i la Casa de Fusta.

L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, va inaugurar les obres demillora de quatre carrers delnucli antic de la ciutat. En con-cret s’ha invertit en la pavimen-tació, la circulació i també enrenovar la xarxa de pluvials,clavegueram i enllumenat. Tresd’aquests carrers són Pelai, Co-vadonga i Ataülf. Les obres derehabilitació, que es van iniciaral mes de gener, han permèsuna millora integral de les tresvies properes al castell d’Am-posta, en ple nucli antic, i tambédels accessos al carrer del Fos-sat, un espai catalogat com a BéCultural d’Interès Local.

Prioritat invertidaEls carrers Pelai, Covadonga iAtaülf s’han convertit en carrersde prioritat invertida de manera

que tots els paviments, que finsara eren desiguals, estaran a unmateix nivell i es permetrà lacirculació de vehicles. L’alcalded’Amposta va afirmar que mésenllà d’habilitar els carrers per

a vianants, l’obra suposa unagran millora per al nucli antic iels seus veïns.Quant al carrer Fossat, Ferré vadestacar que aquest formavapart de l’estructura del Castell

d’Amposta i que era un indretque calia rehabilitar. De fet,Ferré va explicar que finalmentes va optar per fer una reestruc-turació integral dels serveis delscarrers, a la qual cosa molts

veïns van respondre també mi-llorant les façanes de les sevescases, fins al punt de convertirel carrer en un nou punt d’a-tracció turística.A diferència dels altres dos ca-rrers, al carrer Covadonga esmantindrà la pedra natural prò-xima a les edificacions, comfranja lateral al carril de circu-lació, i tant en aquest carrercom al Pelai es canviarà la con-figuració de les escales exis-tents perquè tinguin unrecorregut adaptat.Les obres han suposat una in-versió de més de 138.500 eurosa través d’una subvenció del Plad’Actuació Municipal de la Di-putació de Tarragona.

AMPOSTA

BREUS

La Federació de Comerçd’Amposta i el departamentd’Empresa i Ocupació hansigat un nou conveni decol·laboració que té per ob-jectiu contribuir a promocio-nar i reforçar l’activitatcomercial d’Amposta i con-solidar el centre comercial acel obert. C.B.

Nou conveni pera la promoció delcomerç ampostí

Amposta finalitza la rehabilitacióde quatre carrers adjacents al Castell

INFRASTUCTURES

L’actuació de millora s’ha realitzat als carrers Pelai,Covadonga, Ataülf i Fossat, al nucli antic de la ciutat

L’alcalde Manel Ferré ha destacat que amb l’obra surtguanyant el nucli antic però també el seus veïns

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, inaugurant les obres de millora dels carrers del nucli antic de la ciutat.

// FOTO: MANEL CAPELL

Cinta BonetAMPOSTA

Turisme amb activitats tradicionals ECONOMIA

La zona de Lo Mas de la Cuixota. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

Cinta BonetAMPOSTA



Primer creuer a la RàpitaEl vaixell va arribar al port rapitenc en el segon intent,

amb creueristes anglesos, americans i francesosS’estima que cada creuer deixarà al territori uns 10.000

euros en excursions, restauració, compres o transports

A la segona sí. El passat 16 dejuliol va arribar el primercreuer Star Flyer al port de SantCarles de la Ràpita. Ara bé, unasetmana després del previst, jaque el vent va frustar el primerintent. Es tracta d’un fet histò-ric i una aposta pel turisme il’economia de les Terres de l’E-bre, ja que s’estima que cadavaixell deixarà uns 10.000 eurosal territori, que és la despesaprevista dels passatgers en ex-cursions, restauració, compreso transports. En concret, l’StarFlyer farà cinc escales a la Rà-pita. El primer creuer portavaun centenar de turistes, majori-tàriament de nacionalitat an-glesa, americana i francesa, demitjana o tercera edat i amb unalt poder adquisitiu, ja que unasetmana en aquest creuer costauns 3.000 euros per persona.Més d’una desena havien con-tractat una sortida en caiac finsa la punta de la Banya mentreque d’altres van optar per co-nèixer el poble o anar a laplatja. El president de Ports de la Ge-

neralitat, Ricard Font, acom-panyat de l’alcalde de la Ràpita,Joan Martin Masdéu, i altresautoritats van lliurar al capitàde l’Star Flyer, el polonès Ma-riusz Szalek, la metopa portuà-ria per commemorar la sevaprimera escala al port de SantCarles de la Ràpita, un acte ha-bitual en aquest sector. Font vaavançar que les expectatives

pels pròxims anys són molt po-sitives, ja que la companyia StarClippers ha confirmat que l'anyvinent programarà la Ràpita enla seva ruta. A més, Font tambéva explicar que hi ha una novacompanyia que s'ha interessatper fer arribar els seus creuersl'any 2016. L’alcalde de Sant Carles de laRàpita va mostrar la seva satis-

facció per l’arribada dels pri-mers creueristes. El vaixell vaarribar a les 8.00 hores proce-dent de València i va salpar a les15.00 hores cap a Maó, dins l’i-tinerari que està fent per laMediterrània passant per For-mentera, Eivissa, València, Maói Sóller. L’Star Flyer va tornar ala Ràpita els dies 23 i 30 de ju-liol i ho farà el 6 i 13 d’agost.

[ ] Imatge del primer creuer Star Flyer al port de Sant Carles de la Ràpita // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

El sector comerçi de restauració,esperançats ambels creuers

Després de l’arribada delsprimers creueristes a la Rà-pita, el sector econòmic de lapoblació es mostrava, en ge-neral, satisfet amb la visitadels turistes. El president dela Unió de Comerç Rapitenc,Jordi Porta, va explicar quel’arribada de nous turistes éssempre una bona notícia peral sector i que la mancança

d’hotels a la zona es podràcobrir amb aquesta novaforma de fer turisme. Porta vaafirmar que les vendes quees puguin fer no seran signi-ficatives per la campanyad’estiu, però sí que seran unaajuda molt benvinguda. Perla seva banda, la presidentadel Col·lectiu de Cuina Rapi-tenca, Imma Bòria, va valoraramb molt bona nota que laRàpita estigui oberta a rebrenoves formes de turisme quepuguin donar a conèixer lazona i contribuir al seu crei-xement. Amb tot, va matisarque des del Col·lectiu deCuina és difícil oferir el ser-vei que es desitjaria donatque l’estada dels turistes a lapoblació és molt curta.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

MMONTSIÀ

OFICINA DE TURISME AL PORTCOINCIDINT AMB l’arribada delsprimers creuers al port de Sant Carlesde la Ràpita, l’Ajuntament va inaugurarla nova oficina de turisme ubicada alparc de Garbí, a tocar de la zona portuà-ria. L’alcalde de la Ràpita, Joan MartínMasdéu, va afirmar que la ubicació del’oficina de turisme al port era una rei-vindicació del sector turístic i que des de

la seva obertura, ara fa sis mesos, hanpogut comprovar l’encert del seu tras-llat des de l’edifici de l’Església Nova.Masdéu també va dir que la nova ofi-cina de turisme s’ha convertit en el puntde trobada de tots aquells que visitenla Ràpita alhora que mostra la voluntatdel conjunt del sector turístic d’obrir-seal mar. CINTA BONET

TURISME

Valoració positivadel sector turístictot i afirmar quel’estada del

creuerista és curta


MONTSIÀ

Les obres de la nova piscinade Freginals avancen a bonritme. L’alcalde de la pobla-ció, Josep Roncero, ha avançatque la previsió és que la pis-cina es pugui obrir al públic aprincipis d’agost i que elsveïns de la població ja puguingaudir del nou equipamentaquest mateix estiu. En con-cret, Freginals està construintdos piscines: una de 20 me-tres de longitud amb doszones diferenciades, una derectangular i una altra de cir-cular, i una segona piscina perals més petits de 50 centíme-tres d’altura. L’actuació

també inclou l’adequació delsvestidors de la zona esportivamunicipal. Tot plegat supo-sarà una inversió de vora270.000 euros, dels quals168.000 seran finançats per laDiputació de Tarragona a tra-vés del Pla d’Acció Municipal.Quant al projecte d’urbanit-zació del polígon d’actuacióurbanística 2, a la zona del Plade Corany, l’alcalde de Fregi-nals ha explicat que l’actuaciópreveu urbanitzar una de lesentrades del poble amb doscarrers oberts al trànsit i doscarrers per a vianants que elscreuaran, així com un passeig,a l’inici del qual hi haurà unaolivera mil·lenària que unaveïna ha regalat a l’Ajunta-ment.

Freginals preveuestrenar la piscinaaquest mes d’agost

OBRES

Una imatge de les obres de la nova piscina de Freginals / Foto: J.B.

Cinta BonetFREGINALS

Un moment de l’acte de relleu a l’alcaldia de Godall. / Foto: Víctor Valls

POLÍTICA

Teresa Esmel, novaalcaldessa de GodallEsmel ha pres el relleu de Francesc Miró després que anunciés la

seva voluntat de deixar el càrrec per ser candidat del PSC a Amposta

El passat dissabte 5 de juliol TeresaEsmel es va convertir en la novaalcaldessa de Godall. El relleu al’alcaldia es va produir en un acteque es va celebrar a l’Ajuntamenti després que el mateix FrancescMiró anunciés la seva voluntat dedeixar el càrrec per dedicar-se a lacandidatura com a alcaldable del

PSC a Amposta. Fins al moment,Esmel havia estat primera tinentd’alcalde a la població, i ara haagafat el relleu al capdavant delgovern municipal per continuaramb el projecte de govern del PSCde Godall. El ja exalcalde, Fran-cesc Miró, va definir els seus man-dats com una etapa de “plaers,esforços i dificultats”.Per la seva banda, Teresa Esmelagafa el relleu amb especial il·lusiói assegura que, des del govern

municipal, s’apostarà per tirar en-davant nous projectes, tot i les di-ficultats de l’economia actual. Amés, va remarcar que una de lesseves prioritats serà estar al costatde la gent i oferir una comunicacióconstant i oberta entre ajuntamenti ciutadans. Esmel també va agrairla confiança dipositada per l’exal-calde i pels regidors del govern, dequi ha destacat la feina feta i la ca-pacitat per transformar i millorarel municipi.

Cinta BonetGODALL


La Fundació Terra Alta SegleXXI ha passat a oferir el ser-vei de rehabilitació des delCentre d’Atenció Primària(CAP) de Gandesa a partirde l’1 de juliol, un cop que elDepartament de Salut ha ac-ceptat la seua proposta deprestar-lo en “l’únic centrehomologat de la Generali-tat” a la comarca. D’aquestamanera es dóna complimenta l’auto del jutjat contenciósadministratiu número 2 deTarragona, que va donar laraó a l’Ajuntament de Bateai va denegar la possibilitatd’oferir el servei de rehabi-litació ambulatòria i logopè-dia a les instal·lacions que laFundació Terra Alta Segle

XXI té a Batea. L’alcalde dela població, Joaquim Palade-lla, va ordenar el cessamentde l’activitat perquè el localno reunia les condicions, toti que Salut havia avalat laidoneïtat de les instal·la-cions de la fundació a Batea.De fet, per intentar solucio-nar el conflicte entre l’Ajun-tament i Terra Alta SegleXXI, Paladella havia tornat aoferir a Salut les instal·la-cions del centre de rehabili-tació de la residència deBatea, però finalment s’haoptat per traslladar el serveia la capital de la Terra Alta.Quant al servei de rehabili-tació domiciliària, la Funda-ció Terra Alta Segle XXIcontinuarà mantenint el ser-vei habitual als domicilis.Una situació que es mantin-drà fins que es conega la re-solució del recurs plantejatper la fundació. G.M.

Gandesa tindrà un punt de suportde l’Institut Obert de Catalunya

ENSENYAMENT BATEA

A partir del setembre, Ensenyament ubicaràla primera seu integral a l’institut Terra Alta

El centre impartirà educació secundària,batxillerat, cicles formatius i també idiomes

A partir del proper curs 2014-2015, el Departament d’Ensenya-ment ubicarà un punt de suportde l’Institut Obert de Catalunya(IOC) a l’institut Terra Alta deGandesa. Aquesta era una de-manda històrica de la comarca,per evitar els desplaçaments delsjoves però també dels adults queopten per seguir fomant-se. Elpunt de l’IOC serà integral, el pri-mer de Catalunya, i es podrà ob-tenir el graduat en educaciósecundària, cursar batxillerat o ferels diversos cicles formatius ques’ofereixen a distància, a més d’i-diomes. De fet, el director delsserveis territorials d’Ensenya-ment, Antoni Martí, ha explicatque per motius demogràfics era

inviable ubicar una escola d’a-dults o una escola oficial d’idio-mes, però que amb el punt desuport de l’IOC s’obre un granventall de possibilitats. A l’institut de Gandesa hi hauràun responsable del punt de su-port per atendre els alumnes, aixícom una aula amb equipamentinformàtic, per les gestions de se-guiment. L’alcalde de Gandesa,Carles Luz, ha agraït l’apostad’Ensenyament amb una inicia-tiva que pot evitar que els jovesque marxen de la comarca ja notornen. “És una bona notícia queresol una reivindicació que te-níem a la Terra Alta”, ha dit.

Adequaran les voreres de la Via VerdaTambé intentaran evitar les esllavissades

al túnel d’entre Bot i Horta de Sant Joan

El Patronat de Turisme de laDiputació i el Consell Comar-cal de la Terra Alta han acordatla concessió d’una subvencióde 15.000 euros per a l’adequa-ció de les voreres del traçat dela Via Verda de la Terra Alta.Els treballs consistiran en l’es-brossada de la vegetació ques’acumula a les voreres i el seu

trasllat a l’abocada. També esretiraran les pedres i la terraacumulades, i es condicionaràla vorera per a l’evacuació del’aigua. A banda, s’aprofitaràl’actuació per solucionar altresproblemes detectats, com aral’acumulació d’aigües de plujai terres a la sortida del túnel endirecció a Horta de Sant Joan.Ubicat en una zona argilosa, altúnel hi ha esllavissamentsque provoquen filtracions a lapart inferior del paviment.

G.M.Horta de Sant Joan

Una de les darreres esllavissades al túnel, el 2012 / Foto: ACN.

La presentació del nou punt de suport de l’IOC ./ Foto: M.V.

TTERRA ALTAi MATARRANYA

VIA VERDA I DIVERSITAT FUNCIONAL

SERVEIS TURÍSTICS BOT seràl’empresa encarregada en gestionar lautilització de les tres bicicletes adapta-des que té el Consell Comarcal de laTerra Alta, dues manuals i un tricicleadaptat, per facilitar l’accés a la ViaVerda a persones amb diversitat funcio-nal. Cada any, una de les empreses dela comarca es fa càrrec de gestionar l’ús

d’aquestes bicicletes entre els usuarisque les sol·liciten, i es comprometen afacilitar-les sense cap cost. També a vet-llar pel correcte ús i conservació del ma-terial adaptat, i a posar en coneixementdels usuaris les obligacions que tenenpel bon ús del material. Les personesamb diversitat funcional també tenendret a gaudir de la Via Verda. G.M.

Salut traslladael servei derehabilitacióa Gandesa

L’alcalde deBatea havia ofertles instal·lacionsde la residència

G.M.Gandesa



Els treballs d'extracció dels llotstòxics del pantà de Flix ja ha arri-bat al 50%. Dels 900.000 metrescúbics de fangs , se n'han dragat450.000. Així ho va explicar la di-rectora del projecte de desconta-minació que duu a terme lasocietat estatal Acuamed, Aza-hara Peralta, durant una sessióextraordinària del Cercle d'In-fraestructures celebrada a Tor-tosa. L'obra està seguint elcalendari previst i estarà enlles-tida totalment abans d'acabar el2015. Segons va explicar Peralta,

en tres mesos acabaran de retirarla part més complexa dels resi-dus: els metalls pesants, sobretotmercuri, i els organoclorats, els

llots que requeriran més tracta-ment posterior per descontami-nar-los. Després es faran assajosper comprovar si cal dragar lessorres de la llera del riu.La directora del projecte de des-

contaminació del pantà de Flix esva mostrar satisfeta que, malgratla complexitat de l'obra per lamagnitud i per la diversitat dematerials que s'han de tractar,s'hagi enllestit la meitat de l'ex-

tracció sense cap incidència. Peròmalgrat que el projecte de des-contaminació està complint ambel calendari previst, no és així enel cas de les obres del pla de res-titució que queden pendents.

Una d'aquestes és la que afectaal Pinell de Brai . Segons va reco-nèixer la mateixa Peralta, el pro-jecte, redactat per l'AgènciaCatalana de l'Aigua (ACA), in-cloïa una errada greu, ja que nos’havia efectuat el sondeig previal lloc on s'ha de fer el pou percaptar l'aigua. Peralta va detallarque l'ACA ja ha licitat el sondeigd'investigació, així que esperaque es desencalli al més aviatpossible.Executada per l'empresa Fo-mento de Construcciones y Con-tratas (FCC) l'obra té un cost de165 milions d'euros, cofinançatsen un 70% per la Unió Europea.Es tracta d'una operació pioneraen el món científic per l'elevadaconcentració i diversitat de con-taminants en un espai. Es fanuna desena de controls d'aiguadiaris en diferents punts, i tambées fan controls de l'aire, tant d'e-missions com d'immissions adins del municipi de Flix.

Ja s’han dragat450.000 metres cúbicsde fangs tòxics delpantà de Flix


RRIBERA D’EBREi PRIORAT

NOVA MAJORIA A GINESTAR

L’ALCALDE DE GINESTAR, JosepMaria Domènech (PSC), ja torna a tenirmajoria per governar. Aquest passatmes de juliol va tenir lloc un ple ex-traordinari a l’Ajuntament de Ginestaren què dos dels quatre regidors quehavien de substituir els quatre regidorsque van dimitir el mes passat van jurarel càrrec. I és que, el passat mes de

juny, Domènech es va quedar ambnomés un regidor, Joan Francisco Torà,després que quatre membres del seuequip renunciessin al càrrec per“desavinences” amb l’alcalde. Domè-nech va afirmar que desconeixia elsmotius que havien portat els seus com-panys a prendre aquesta decisió, peròva dir que la respectava i que treballa-

ria per redreçar la situació del governmunicipal el més ràpid possible amb laincorporació de nous regidors. Així, elgrup del PSC té ara quatre regidors,pels tres de CiU. Els altres dos regidorsque havien d’assumir el càrrec per talque el PSC tornés a tenir sis regidorsvan renunciar per escrit i no van com-parèixer al ple. CINTA BONET

Acuamed ja ha extret la meitat delsfangs tòxics de l’embassament de Flix

MEDI AMBIENT

Els treballs avancen segons els calendari previst ifinalitzaran totalment abans d’acabar el proper any 2015

Més retard porten les obres del pla de restitució, entreelles, la que afecta al municipi de Pinell de Brai

Imatge d’arxiu dels treballs de descontaminació del pantà de Flix. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

Cinta BonetFLIX

Masip en el ple on es va aprovar la seva renúncia a l’alcaldia de la Torre de

l’Espanyol. // FOTO: VÍCTOR VALLS

POLÍTICA

Dimiteix l’alcalde de la Torre

El passat 10 de juliol, l’Ajunta-ment de la Torre de l’Espanyol vaaprovar en sessió plenària la re-núncia d’Eduard Masip al càrrecd’alcalde i regidor. Masip vaanunciar per sorpresa la seva vo-

luntat de dimitir el passat 4 dejuliol enmig d’una assembleaconvocada per l’equip de governde CiU i ERC, per tal de donarcompte als veïns sobre algunsprojectes que s’estan duent aterme al poble, entre els quals lareforma del nucli antic. Masip vareiterar la seva voluntat de dimi-

tir sense voler donar detallssobre els motius que l’han portata prendre aquesta decisió. Ambtot, en l’assemblea amb els veïnses va apuntar a una “manca deconfiança” amb el seu equip deCiU. El regidor Jordi Vinyesocupa ara l’alcaldia de la Torre del’Espanyol.

Cinta BonetTORRE DE L’ESPANYOL


RIBERA D’EBRE I PRIORAT

Nou pla director d’enoturismeECONOMIA

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, anuncia la redacció d’un nou pla director per regular les activitats d’enoturisme

El conseller Vila en un moment de la reunió al consell del Priorat. // FOTO: ACN

El Departament de Territori iSostenibilitat ha començat a re-dactar un nou pla director ur-banístic que servirà per regularles activitats d'enoturisme alsterritoris de les deu denomina-cions d'origen (DO) del vi deCatalunya. El conseller de Terri-tori i Sostenibilitat, Santi Vila,va anunciar aquesta nova nor-mativa en el marc d'una reunió

amb representants de les DOdel Priorat i Montsant. El pla,que s'elaborarà amb la col·la-boració del sector i ha d'estarenllestit la pròxima tardor, hade permetre ordenar i homoge-neïtzar aspectes com els parà-metres de construcció decellers i instal·lacions hoteleresamb caràcter supramunicipal.El conseller Vila ha destacatque, en el cas de l'activitat viní-cola i l'enoturisme, existia finsara una "dispersió" normativaque dificultava el desplega-

ment de noves iniciatives vin-culades al turisme. El document en el qual ha co-mençat a treballar la Generali-tat prendrà com a base elconeixement del paisatge de lesvinyes, l'arquitectura dels ce-llers i el procés d'elaboració delvi o el cava per desplegar unanormativa urbanística que "en-tengui les diferències del terri-tori". Les vinyes de les deudenominacions d’origen de Ca-talunya abasten una superfíciede 50.500 hectàrees.

Cinta BonetFALSET

El Consell Comarcal de la Ri-bera d’Ebre ha enllestit lesbases del concurs per substi-tuir l’enllumenat públicd’onze dels catorze municipisde la comarca. Es tracta d’unprojecte ambiciós i pioner quepodrà tirar endavant desprésque els ajuntaments hagindonat llum verda amb l’apro-vació dels seus plenaris. Lasubstitució de tot l’enllume-nat públic d’aquests poblessuposarà una inversió de mésde 2 milions d’euros. Així ma-

teix, es calcula que represen-tarà un estalvi energètic percadascun dels municipis queoscil·larà entre el 30 i el 50 percent. El president del ConsellComarcal de la Ribera d’Ebre,Jordi Jardí, ha afirmat queestan “entusiasmats” davantaquest repte que esperen quees converteixi en un model aseguir. D’altra banda, i en el marc delple del Consell Comarcal dela Ribera d’Ebre també es vaexplicar el nou pla de promo-ció turística de la comarca,que segons Jardí, posa lesbases perquè la Ribera siguiun referent turístic.

Onze municipis dela Ribera canvientot l’enllumenat

SOSTENIBILITAT

Imatge del ple del Consell de la Ribera d’Ebre / Foto: V.V.

Cinta BonetMÓRA D’EBRE


BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

CASTOR: FLORENTINO GUANYA?

LA RENÚNCIA del grup ACS al pro-jecte Castor, el dipòsit submarí de gasde la promotora Escal UGS, era una ve-ritable patata calenta per al Banc Euro-peu d’Inversions (BEI). La mesura potposar en perill el retorn dels 1.400 mi-lions d’euros als bonistes, entre elsquals hi ha el mateix BEI. Per això, tantels accionistes com el BEI han hagut de

donar llum verd a la renúncia, amb l’es-perança de poder negociar amb l’em-presa i amb el govern d’Espanya unapossible compensació per la inversió,que podria incloure una quitança im-portant. I si aquesta renúncia no s’ha-gués autoritzat, Escal hauria apel·lat auna clàusula que limitaria la seua apor-tació a només 130 milions. G.M.

BENICARLÓ

Una vintena de voluntarisparticipen en els camps detreball social del Centre Ge-riàtric i de la Residència SantFrancesc, que organitza l’I-VAJ del 28 de juliol al 8 d’a-gost a Benicarló. L’objectiués que els voluntaris puguenconviure i compartir untemps d’oci i de formacióamb persones grans i ambdiscapacitats. Els joves s’a-llotgen a l’antiga Escola de laMar Irta, des d’on es despla-cen cada dia al Centre Ge-riàtric i a la Residència SantFrancesc per participar enles activitats que s’han pro-gramat als dos centres perdonar-los a conèixer la reali-tat i el perfil dels usuaris. Elsjoves ajuden en les activitatsdiàries que realitzen els doscentres, ja siga participanten l’organització dels tallersd’habilitats cognitives, degimnàstica, de manualitats ode cuina, o bé col·laboranten excursions turístiques oaltres sortides. G.M.

20 voluntaris alCentre Geriàtric ia la residència

L’àrea de Serveis PúblicsMunicipals ha adquirit unatrinxadora lateral per realit-zar la neteja dels solars mu-nicipals, així com per podercondicionar els camins ru-rals del terme de Benicarló.El cost de la màquina haestat de 8.337,69 euros, IVAinclòs. El nou dispositiu fun-ciona directament connectata la força d’un tractor, el qualpot treballar a una velocitatd’entre 10 i 15 quilòmetresper hora. C.B.

Els camins ruralsi els solars delpoble, més nets

Els inversors d’Escal UGS hanacceptat la renúncia de l’activi-tat sol·licitada pels responsablesdel projecte Castor. Un delsprincipals inversors és el BancEuropeu d’Inversions, que vaaportar 500 dels 1.400 milionstotals que va necessitar el pro-jecte per construir el dipòsitsubmarí de gas. Ara, la peticióde la renúncia s’ha adreçat a laDirecció General de PolíticaEnergètica i Mines, que depèndel Ministeri d’Indústria, Ener-gia i Turisme. D’aquesta ma-nera, els inversors renuncien alprojecte Castor després delsmés de 1.000 sismes que es vanregistrar a la zona des que es vacomençar a injectar el gas ma-talàs en el subsòl. Però sobretot,des que els diversos informestècnics confirmen la relació di-recta entre la injecció del gas il’onada de terratrèmols. Així, apartir d’aquest moment la dis-cussió s’establirà entre el go-vern espanyol i els impulsorsdel projecte, ja que el contractepreveia una clàusula segons laqual si s’abandonava l’activitatla promotora tindria dret a una

indemnització que podria serde fins a 1.700 milions d’euros.

El BEI ajorna la reunióPer la seua banda, el Banc Euro-peu d’Inversions va posposar lareunió que havia acordat per al10 de juliol amb la PlataformaCiutadana en Defensa de les Ter-res de les Sénia. El movimentsocial havia tramès una queixaal BEI pel finançament del pro-jecte, i pretenia reiterar els ris-cos, mancances i la inexistènciade garanties del projecte. Ara, sil’organisme continua sense fer-los cas, la seua intenció és fer

arribar una queixa davant deldefensor del poble europeu.“Pensem que se’ns està prenentel pèl”, va lamentar un dels por-taveus de la plataforma, EvelioMontfort.L'emissió de bons emparadapel BEI va permetre l'empresacontrolada per Florentino Pérezaconseguir un finançament de1.400 milions d'euros, just en elmoment que començava a in-jectar gas a 1.700 metres persota del llit marí. De fet, el ma-teix BEI va comprar 300 milionsen bons amb diner públic, i vagarantir la liquiditat de l'opera-

ció amb una línia de 200 milionsd'euros més, 500 en total. En aquell moment, la plata-forma de les Terres del Sénia java advertir l'organisme europeude la inconveniència d'atorgarel primer dels seus 'projectbond' al Castor, davant els ris-cos, perills i incerteses detecta-des al seu voltant. I moltespecialment, per la possibilitatde generar terratrèmols o fuitesde gas, així com per no disposardels estudis tècnics necessaris.Haurien d’haver escoltat laqueixa i no ho han fet mai finsara”, va insistir Montfort.

Els inversors també hi renuncienEl Banc Europeu d’Inversions i els avaladors

del Castor accepten la renúncia d’Escal UGSLa plataforma del Sénia ja va advertir el BEI

del risc d’emetre 1.400 milions en eurobons

La plataforma Castor es troba a 22 quilòmetres de la costa de Vinaròs. // FOTO: J.M (ACN)

G.M.VINARÒS

VINARÒS


BAIX MAESTRAT I ELS PORTS

L’Ajuntament de Morella hafinalitzat la construcció d’unabassa d’aigua al nucli de Xiva.El passat 16 de juliol, l’alcaldede Morella, Rhamsés Ripollés,i el regidor d’Obres, Rafa Pa-llarés, van visitar la zona i al-tres punts de la localitat enquè també s’estan duent aterme altres millores. “Labassa de Xiva és una actuaciódemandada pels veïns i veï-nes, i servirà per garantir elsubministrament d’aigua”, haremarcat Pallarés, abans d’a-grair-los la cessió dels ter-renys per a la construcció dela bassa. Enguany, a Xiva s’ha

millorat i condicionat el camíde les Eretes, s’ha netejat unbancal que tenia diversos ar-bres en mal estat, i ara s’ha fi-nalitzat la construcció de labassa, que té una capacitat de40.000 litres. A més, la brigadamunicipal està realitzant di-versos treballs de manteni-ment en diversos punts de lapoblació. La propera actuaciód’importància serà la rehabi-litació de l’edifici del forn.Aquesta obra s’escometrà du-rant el 2015, i servirà per con-solidar una construcció que estroba en molt mal estat. L’edi-fici del forn, que tindrà diver-sos usos en el futur, estàubicat a la part baixa delpoble, al barranc del riu, i ésun dels més emblemàtics.

Morella reclama les obres del col·legi

Morella finalitza elstreballs de la bassad’aigua de Xiva

ENSENYAMENT

SERVEIS

La visita a les obres de la nova bassa de Xiva. / Foto: MORELLA.NET

El col·legi Mare de Déu de Vallivana, a Morella. / Foto: MORELLA.NET

G.M.MORELLA

Carta de l’Ajuntament, la direcció del centre i l’AMPA ala consellera d’Educació, exigint-li les millores promeses

Fa un any es va destinar 50.000 euros a les reformes, peròl’escola necessita actuacions per valor de 800.000 euros

L’Ajuntament de Morella, la di-recció del col·legi Mare de Déude Vallivana i l’AMPA del ma-teix centre han enviat una cartaa la consellera d’Educació,Maria José Català, per exigir-lique es liciten de forma imme-diata les obres previstes a l’es-cola. El consistori ha assumitels costos en la redacció delprojecte i en la direcció de l’o-bra, d’acord amb el compromís

adquirit amb la conselleria d’E-ducació. A més, cada any des-tina 60.000 euros a la millora i almanteniment de l’edifici.L’alcalde de Morella, RhamsésRipollés, ha mostrat la seua“preocupació” pel retard en lalicitació del projecte, i perquèno s’ha obtingut cap resposta auna altra carta enviada a la con-sellera. Ripollés ha agraït el tre-ball de la direcció del centre ide l’AMPA, per aconseguir quees resolguen els problemes es-tructurals que presenta l’im-moble. A més, també ha volgut

destacar la bona predisposiciódels tècnics de la conselleria, alcostat dels quals han consen-suat el projecte.En els darrers anys, Morella haexigit reiteradament inversionsper pal·liar les deficiències es-tructurals de l’escola. Al 2005 jaes va realitzar un informe quexifrava en 800.000 euros el costde les reformes necessàries. El2013 es va arribar a un acordamb la conselleria per destinar-hi 50.000 euros a obres urgents,i per enguany es va prometreuna quantitat molt més gran.

G.M.MORELLA


AMB LA CALOR de l'estiu iles vacances trobem llibresmés que mai, els banyistesen porten a les platges i pis-cines, els viatgers a les male-tes, i sembla que és lalectura el que ens omple leshores lliures que es multi-pliquen amb els dies llargs.

PER ALS VIATGES d'estiupodem, si volem, completarl'experiència i buscar en elsnostres destins una expe-riència nova sota el prismade la literatura.

LA BARCELONA de MercèRodoreda i "La Plaça delDiamant", o la de CarmenLaforet a "Nada", el Londresde Dickens, la Venècia deThomas Mann, el París de"Rayuela" tan semblant alde Miller o el Dublín pelque passeja Harold Bloom a"Ulisses" de James Joyce sónnomés alguns dels nousprismes sota els que podemvisitar una ciutat a través dela mirada única dels autorsque les van convertir enmotiu literari. Les ciutats, elspobles i els espais de l'en-torn adquireixen una novallum passades pel sedàs dela paraula, i de vegades nitan sols cal anar gaire llunyper viure aquesta experièn-cia.

AMPOSTA i la Ràpita a tra-vés de les descripcions mi-nucioses i profundamentpoètiques d'Arbó o els nú-vols de pols que viatgen pelpoble vell de Mequinensatal com els va imaginar JesúsMoncada ens oferiran, sitenim prou curiositat, unaexperiència diferent en cadavisita.

El llibre iel viatger

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDSCULTURA

CHOMENATGE AL CANALERO

Dot guanya la BiennalEXPOSICIONS

El II Campus de Música i Ball Tra-dicionals de les Terres de l’Ebre, Mata-rranya i Nord Valencià va realitzar unemotiu homenatge a Pepe Garcia Sanz“Lo Canalero” de Roquetes, que vamorir ara fa 10 anys. Nou enversadorso poetes improvisadors, acompanyatsde la Rondalla de Sofia de la Ribera, i demúsics valencians i murcians, van home-natjar a l’estil de jota catalana i estils

propis, la figura de Lo Canalero. L’acted’homenatge es va iniciar amb una pro-jecció de fotografies de “Lo Canalero” iuna emotiva explicació de la seua vidaque feu el seu nét, Cisco Ollé. Els noupoetes van improvisar diferents tipusde versos, que després van ser trans-crits i entregats per l’alcalde de Mórad’Ebre, Joan Piñol, a la filla de l’enver-sador, Carme Garcia. C.B.

La instal·lació Static explosion ha guanyat eltretzè premi Biennal d’Art Ciutat d’Amposta

Fins a 160 artistes de tot l’Estat van presentarles seves obres de les quals 16 estan exposades


La instal·lació Static explosion de l’artistacatalana Anna Dot, llicenciada en BellesArts, ha guanyat la tretzena edició delPremi Biennal d’Art Ciutat d’Ampostaque organitza l’Ajuntament d’Amposta iLo Pati - Centre d’Art de les Terres de l’E-bre i dirigeix l’artista ampostí Manel Mar-galef. El jurat va donar a conèixer el nomde la guanyadora durant la inauguració del’exposició de la Biennal i va escollir

aquesta obra, entre les setze seleccionades“per la seva complexitat narrativa, la tensióimplícita en el concepte i l’acuradainstal·lació en l’espai, elements que la con-verteixen en una obra de gran impacte iprojecció.” Concretament, Static explosionpretén reproduir una escena determinadaque es repeteix cada nit com si es tractésd’un fenomen màgic. Per fer-ho, l’autoraha utilitzat dos espills rectangulars penjatsarran de terra, vidres trencats escampatsal davant, que volen ser joies creades aldisparar contra la finestra de casa, i tres fo-tografies plantades al terra, amb un peu de

foto en anglès per dotar l’obra d’un certdiscurs narratiu. El Premi Biennal d’ArtCiutat d’Amposta, dotat amb 4.000 euros,ha esdevingut un aparador de l’art emer-gent i alhora un termòstat de la creaciócontemporània. En total, en aquesta novaedició de la Biennal s’hi han presentat 160artistes provinents d’arreu de l’Estat.

Cinta BonetAMPOSTA

[ ] L’obra guanyadora de la Biennal d’Art Ciutat Amposta. // FOTO: CEDIDA


CULTURA

Del 4 al 7 de setembre se cele-barà la tercera edició d’Eufò-nic. Una espai de trobada deles pràctiques contemporà-nies entorn a les arts sonors ivisuals, que consolida diversesvessants: expositiva, formativai lúdica. En aquesta edició hiparticiparan més de 30 artistesen diversos espais del ParcNatural del Delta de l’Ebre, elcente d’art Lo Pati d’Ampostai Sant Carles de la Ràpita. Unaexperiència sonora ancoradaen el paisatge, oberta i multi-disciplinària, que comptaràamb noms com Alizzz,bRUNA, Edu Comelles, Elec-tronic Performers, Lolo y So-

saku, Maria Coma, Za! i la sevaorquestra del Caballo Gana-dor, Tiger Menja Zebra i Bra-dien + Eduard Escoffet. Lasingularitat del paisatge delDelta i les Terres de l’Ebre ésl’element vertebrador i dife-rencial d’Eufònic, que tambévol ser un punt de trobadad’artistes sonors i visuals perexplorar les diferents tendèn-cies i línies de treball entornaquestes disciplines. L'acciómés ambiciosa que es presentaserà la protagonitzada pelcompositor i experimentadorsonor valencià Llorenç Barber iel compositor i organista tor-tosí, Rossend Aymí, creant unasintonia per ser interpretadaamb les campanes de la cate-dral de Tortosa i l'església Arxi-prestal de Vinaròs.

Més de 30 artistesper l’Eufònic

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

POESIA

PINZELLADES DE TORTOSA

INSULAE TORTUOSAE, així l’anomenaren els geno-vesos instal·lats a Tortosa després de la conquesta deTurtuxa l’any 1148. Es difícil imaginar-se actualmentque el que avui coneixem com a barri de Ferreries, arafa 865 anys, era un tros de terra envoltat per l’Ebre. His-toriadors locals han intentat especular sobre la forma iles dimensions de l’illa; així per exemple, Ramon Mira-vall en la seva obra “Dellà lo Pont de Barques”, ens des-crivia: L’illa havia de tenir el seu cap septentrional a lalínia actual del riu, essent l’element d’atac a les aigüesel front entre l’inici del mur i la Fàbrica de Bau (…). Labase de la Peixera de Bau, a notable profunditat percausa del fort drenatge, romanen grans blocs de pedraque el fonamenten i defensen. Una sortida al riu ens in-dica que des d’en Bau l’aigua cerca Quatre Camins perarribar a Roquetes i que l’illa segueix un curt recorregutper l’Eix de l’Ebre per morir cercant l’encara llunyà

Pont del Català (…)”. Anys abans, Enric Bayerri ja es-peculava també amb les dimensions de l’illa. En la sevaobra “Colón tal cual fué”, i en la seva “Historia de Tor-tosa y su comarca” deia que aproximadament tenia unscinc quilòmetres de llarg i dos d’ample.

AL SEGLE XII, el comte de Barcelona va demanar l’a-juda a la República de Gènova per conquerir la ciutatde Turtuxa. Un cop finalitzada la conquesta, Ramon Be-renguer IV va avançar-los el pagament dels serveisprestats, concedint-los l’illa que formava l’Ebre davantde la ciutat; la parròquia de Sant Llorenç de Gènovase’n va quedar dos terceres parts, mentre que a la Re-pública se li va concedir una tercera part. No obstant,l’any 1150 la República ven la seva part de l’illa a la Pa-rròquia, i l’any 1289 la Parròquia ven la seva totalitat albisbat de Tortosa.

QUÈ VA PORTAR els genovesos a desfer-se de l’herèn-cia del comte de Barcelona? Es creu que els genovesosvolien establir una base comercial a Tortosa, aprofitantla seva situació estratègica i les bones relacions exis-tents entre la República i la ciutat. No obstant, se n’a-donaren que els guanys -que foren abundants-, nocompensaren de cap manera les despeses fetes en lesconquestes de Tortosa i Almeria. I d’aquesta manera,després de cent quaranta anys de presència a la ciutatde l’Ebre, decideixen vendre-la.

L’ILLA VA ANAR desapareixent en part a causa delssediments que anava dipositant l’Ebre en el seu braç,situat front a la ciutat de Roquetes. Durant la riuada de1866, l’Ebre el va tornar a formar temporalment. Un fe-nomen que la població podia observar des del puntmés alt del nucli urbà: el castell de la Suda.

L’illa invisibleDavid Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

[ ] Vista de Tortosa, detall de Tortose en Catalogne (Sieur de Beaulieu,1648) //IMATGE: INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

Finalitza el rodatge del film“Ovella Negra”,de Lluís Ortega

POESIA

L’ampostí Lluís Ortega ha finalit-zat el rodatge del film “Ovellanegra (entre 2 bessons)”, segonapart d’“Entre bessons”. Ortegarepeteix com a director, guionista,productor, muntador i director defotografia en aquest thriller enquè retrobem a Sabina, que viuamb David i el seu fill Ferran. Toti la rancúnia que encara li pro-voca, mai ha pogut oblidar elsseus sentiments envers Àlex, elseu cunyat. Ferran és segrestat i lidemanen un elevat rescat. Sensepossibilitat d’anar a la policia, Sa-bina emprendrà una cursa con-trarellotge per salvar el seu fillamb una inesperada i perillosaajuda. Ortega repeteix també aldavant de la càmara en aquestacontinuació on l’acompanyenJasmina Arrufat i Ma Joan Martí.L’estrena serà a la tardor. C.B


BotFestes de Majors 2014Del 14 al 17 d’agost

La Palma d’EbreFestes de Majors 2014Del 14 al 17 d’agost

AlcanarFestes de Majors 2014Del 15 al 24 d’agost

L’AldeaFestes de Majors 2014Del 7 al 16 d’agost

AscóFestes de Majors 2014Del 20 al 24 d’agost

FreginalsFestes de Majors 2014Del 21 al 26 d’agost

CaseresFestes de Majors 2014Del 22 al 25 d’agost

Alfara de CarlesFestes de Majors 2014Del 26 al 31 d’agost

FESTA ENOTURÍSTICAIII Festa del Vi de BateaEl cap de setmana del 22 al 24 d’agost, aquesta poblacióde la Terra Alta celebra la tercera edició de la Festa del Vi.Des de l’any passat es potencien els actes de carrer, ambl’objectiu d’atraure més visitants i aconseguir que el vi deBatea siga el vi de les Terres de l’Ebre.

AAGE N D A

Ulldecona

Brams en concertDintre de les Festes Majors d'Ulldecona tindrà lloc el concert d’undels grups mítics del rock català.

Dissabte, 30 d’agost a les 23.45hBrams és un grup de música rock de Berga, en actiu entre 1990 i 2005, ides de 2010 fins a l'actualitat. Es tracta d'un grup marcat pel compromísnacional i social de les seves lletres, que s'encabeix dins del moviment delrock català. Fins al moment han tret un total de dotze discos, el darrerdels quals és “Anem tancant les portes a la por” (2014). El cantant i líderdel grup és Francesc Ribera, "Titot".

Música

US RECOMANEM

Narrativa

Gandesa

5a trobada Club de Lectura InfantilBiblioteca Comarcal.Dimarts, 26 d’agost

L’Ampolla

Terra BaixaRepresentació teatral de l'obrad'Àngel Guimerà Terra Baixa.Dissabte, 9 d’agost a les 23.00h

La Pobla de Massaluca1a Festa de l’AmetllaDiumenge 24 d’agost

Móra la NovaFestes de Majors 2014De l’1 al 10 d’agost

GodallFestes de Majors 2014Del 5 al 10 d’agost

L’AldeaFestes de Majors 2014Del 7 al 16 d’agost

La GaleraFestes de Majors 2014Del 8 al 13 d’agost

La Serra d’AlmosFestes de Majors 2014Del 8 al 10 d’agost

AmpostaFestes de Majors 2014Del 9 al 16 d’agost

DeltebreFestes de Majors 2014Del 14 al 24 d’agost

DarmósFestes de Majors 2014Del 15 al 17 d’agost

DarmósFestes de Majors 201427 d’agost

Fires i festes

La Ràpita, Ampostai Delta de l’Ebre

Eufònic. Arts Sonores i Visuals deles Terres de l'EbreDel 4 al 7 de setembre 2014

Arts Sonores

Exposicions

Gandesa

Exposició fotogràfica del concursorganitzat per l’Associació deJoves de Gandesa “Nom Calsigos” Fins el 14 de setembreBiblioteca Comarcal

Corbera d’Ebre

'Normandia, 70 anys després'Fins el 7 de setembreCentre d’interpretació 115 Dies

Teatre Teatre

Amposta

Biennal d'Art Ciutat d'Amposta'14

Exposició col.lectiva BIAM 2014(Biennal d’Art Ciutat d’Amposta)amb obra de setze artistes proce-dents de tot l'Estat, un veritable ipotent termòstat de l’activitat artís-tica de tot l’Estat espanyol.

Fins al 30 d’agost al Centre d’ArtLo Pati

“Encara que si-guéssim rivalsamb el jocpodem ser moltamics. L’amistatmai es perd sisom bones persones.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA SANT ÁNGEL: L’amistat

CAMARLES compta amb l’escola SantÀngel, un centre públic amb una líniad’Ensenyament Primari, situat a la latradicional zona de les escoles delmunicipi. En concret, l’escola SantÀngel de Camarles compta amb qua-tre cursos d’Educació Infantil i sisd’Ensenyament Primari. En aquestcas, hem parlat amb els més grans de

l’escola sobre l’amistat. Ens expliquenel seu significat i la importància detenir bons amics.


“Ariadna Vergés“L’amistat és un món ple d’amics on ensajudem uns als altres, compartim i somfeliços per tenir aquestes persones alcostat. ”

“L’amistat per ami és quan al-guns amics i ami-gues confienentre ells i s’esti-men els uns als

altres en tot moment.”

2 PINZELLADES

Aleix Melich

Sara Mauri

“L’amistat és unacosa bonica per-què tens algúamb qui parlar iperquè tens algúper compartiramb ell les teves emocions.”

“En el meu di-buix reflexo laimportància elsvalors de l’amis-tat, destacant elvalor de compar-

tir sense tenir en compte l’edat. ”

Chayma El Machmachi

Andrea Dascalu

“L’amistat és unasensació quecompa r t e i x e samb un altra per-sona que és moltespecial per atu.”

“L’amistat per ami és una relaciómolt bonicaentre dos perso-nes que s’ajudenmutuament.”

Jordi Aliau

Kevin Castaño

“L’amistat per miés poder confiaren los amics enmoments difí-cils.”

“L’amistat és laconfiança en unapersona per sem-pre. L’amistatsempre ha estat isempre serà una

molt bona elecció quan et sents solo rebutjat.”

Àlex Tarragó

Sofia Villora

“L’amistat és unsentiment que etpermet compar-tir experiènciesúniques amb elsteus companys icompanyes.”

“L’amistat per ami és que tu i uncompany o com-panya puguéssiucompartir algunacosa molt espe-

cial sense contar-li a ningú. Per aixòla cuides durant tota la vida.”

Max Segura

Andrea Tomàs

“L’amistat és al-guna cosa moltespecial entre dospersones que s’a-juden, es respec-ten i que sempre

estan amb tu a les bones i a les do-lentes.”

Júlia Monteverde

“L’amistat per ami significa mol-tes coses, perquègràcies a l’amis-tat pots aconse-guir molts amics

i molts companys. L’amistat és pera tota la vida.”

Maria Rué



EL MELÓ DE MOROés unafruita saborosa, hidratant, sa-ciant i molt baixa en calories,ideal per preparar deliciosesbegudes refrescants enaquests mesos de calor.Aquesta fruita originària d'À-frica i l'Índia és summamentrefrescant i hidratant per lagran quantitat d’aigua queconté. Està especialment indi-cada per hidratar els nens i so-bretot les persones grans, queacostumen a beure poc. Amés, és molt diürètica (facilital’expulsió d’aigua), i aixítambé estarà indicada per aaquelles persones que patei-xen càlculs renals, àcid úric,hipertensió i d’altres malaltiesamb retenció d’aigua.

ÉS INTERESSANT menjar-nemolt després d’un dia d’exces-sos alimentaris, perquè afavo-reix l’eliminació desubstàncies de rebuig per l’o-rina. A més, el seu continguten fibra li aporta un suauefecte laxant (millora i accelerael trànsit intestinal). Peraquests motius, és una fruitaamb un bon poder depuratiu idesintoxicant.

UN TRUC per triar un bonmeló de moro que estiguimadur és donar-li un cop ambels dits o el palmell de la mà icomprovar que soni a buit. Laseva closca ha de presentaruna zona pàl·lida, gairebé gro-guenca, que indica la zona decontacte amb el terra mentremadurava. Una taca blanca overdosa, en canvi, indica queel meló de moro es va recollirabans de temps i resultaràmenys dolç. Gràcies al seu altcontingut en aigua, es pot uti-litzar per preparar deliciosesbegudes refrescants, com araun granissat.

SS A L U T

CIRURGIA PLÀSTICA A L’HOSPITAL DE TORTOSA

UN METGE ESPECIALISTA en ci-rurgia plàstica i reparadora, procen-dent de l’Hospital Universitari deBellvitge, col·labora des d’aquest mesde juliol -dos dies a la setmana- ambels serveis de l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta, i en especial amb elsde Cirurgia General i de Cirurgia Orto-pèdica i Traumatologia, per millorar

els resultats estètics dels tractamentsquirúrgics i complementar-los. La tascadel doctor Josep Maria Serra, quecompartirà la feina que també realitzaa l’hospital Joan XXIII de Tarragonades del 2011, permetrà millorar els re-sultats estètics de la cirurgia del càn-cer de mama, a partir de l’ús detècniques més modernes. A més a

més, facilitarà la pràctica dels tracta-ments en el mateix hospital ebrenc.Durant el 2013, a l’hospital de Tortosas’hi van intervenir quirúrgicament 73persones amb càncer de mama i se’nvan haver de derivar 37 a la UnitatFuncional de Mama de l’hospital deBellvitge. Ara ja no caldrà fer aquestesderivacions a Barcelona. G.M.

“Quan estic malalt... escolta’m”i “La salut de les persones ambdiscapacitat intel·lectual: quèhem de tenir en compte?” és eltítol de les dues guies de salutque ha editat la Federació deDiscapacitats Intel·lectuals deCatalunya (Dincat), i que es vanpresentar a Amposta el passat17 de juliol. L’objectiu de l’enti-tat ha estat garantir l’accés delcol·lectiu als serveis sanitaris,així com millorar la qualitat del’atenció que reben aquestespersones en els hospitals i enels centres d’atenció primària.De fet, les dos guies formenpart de la campanya de Dincat‘Enganxa’t als drets’. Els llibrescontenen orientacions per fermés fàcil l’ús dels recursos sa-nitaris, a més d’algunes reco-manacions per estar més sans.I és que cal tenir en compte queels principals problemes desalut en el col·lectiu dels disca-pacitats intel·lectuals són l’obe-sitat, la falta d’exercici físic i elconsum de substàncies. Així ho

va explicar el director generald’Apasa, Ignasi Monllau, quitambé va voler remarcar que haestat molt important per alcol·lectiu l’edició d’aquest tipusde guies per primera vegada.“La problemàtica que general’atenció sanitària a les perso-nes amb discapacitat intel·lec-tual és molt complicada, ja queés un pacient difícil i complex,que fa que el seu abordatge tin-gui moltes dificultats”, va dir.Per la seua banda, Lluís Vi-

guera, membre de la junta di-rectiva de Dincat que s’ha encar-regat de la redacció de lesguies, va recordar que actual-ment les persones amb disca-pacitat intel·lectual arriben al’envelliment, per la qual cosatambé han aparegut noves ne-cessitats sanitàries. Una novarealitat a la qual també intentendonar resposta amb iniciativescom l’edició de les noves guies.En la mateixa línia es va pro-nunciar la directora dels serveis

territorials de Benestar Social iFamília, Manolita Cid, qui vaafirmar que cal seguir treba-llant perquè les persones ambdiscapacitat intel·lectual pu-guen tenir la mateixa qualitatde vida i l’atenció que la restade la ciutadania. Finalment, laregidora de Serveis Socialsd’Amposta, Laia Subirats,també va voler destacar la granfeina que està realitzant l’enti-tat Apasa, tant a la ciutat comfora del mateix municipi.

Noves eines per atendre elsdiscapacitats intel·lectuals

ASSOCIACIONISME

L’envelliment d’aquestes persones tambéha fet aparèixer noves necessitats sanitàries

Presenten a Amposta les dues primeres guiesde salut que ha editat l’associació Dincat

La presentació de les dues guies de Dincat es va fer a Amposta. // FOTO: M.V.

G.M. / C.B.AMPOSTA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTGranissat demeló de moro


- Com valores la renovació ambel Chelsea FC? Molt positivament. Crec que ésel millor que em podia passar.Quedava un any de contracte i,vulguis o no, les coses es compli-caven, i ara, al tenir tres anys, etpots prendre les coses amb méstranquil·litat i amb més pacièn-cia i la veritat és que pot anar totmolt millor. A més, això et de-mostra que confien en tu, queestan contents amb tu i, per mi,és el principal.

- Com van anar les negociacions?La veritat és que vam arribar aun acord ràpid, perquè tant ellscom nosaltres volíem continuar.A la primera setmana de pre-temporada ja em van dir de re-novar i em van mostrar tota lapredisposició del món. En un pa-rell de dies ja estava tot arreglat,vaig signar el contracte i no emvan posar cap trava.

- Què esperes cara la properatemporada?Aquesta temporada encara no sési acabaré sortint cedit o no,depèn dels últims movimentsdel club. De moment, volen quefaci la temporada i que estiguiamb ells fins al final i després de-cidirem. Si al final surto cedit,m’han assegurat que comptenamb mi per al futur, per aixòm’han renovat i volen que conti-nuï lligat al club. Buscarem unaopció segura per tenir partits itenir minuts. Després ja veuremquina és l’opció que triem. Araper ara, estic concentrat aquí fentla pretemporada per fer-ho elmillor possible. Tant de bo tinguila sort de quedar-me.

- Les lesions han estat un malsonper Oriol Romeu...Sí, però ara em sento molt bé, elgenoll ja està recuperat. La feinadels fisioterapeutes a Anglaterraha anat molt bé i això m’ha per-mès començar la pretemporadaen òptimes condicions. El resul-tat ha estat molt bo, estic content,

i em sento preparat per comen-çar fort. Espero que les lesionsem respectin.

- Aquest any el fet d’estar al Va-lència t’ha apropat als de casa...Tenir la família i els amics al cos-tat et fa molt feliç, t’omple mol-tíssim, ho he aprofitat al màxim.De totes maneres, quan estava aAnglaterra sempre que podia,m’escapava, perquè no hi ha rescom estar a casa.

- II Campus Oriol Romeu Expe-rience a Ulldecona. Quina valo-ració en fas?La veritat és que molt bé. Esticmolt content de veure els xiquetscontents i estar una estona ambells, t’ompli molt. És un campusque combina futbol i anglès, unatema novedós que l’any passatva sortir molt bé i per això hemrepetit. En estar a Anglaterra, hevist que aprendre un altreidioma és molt important i si co-mences de ben petit, el procés ésmés ràpid.

EESPORTS

FER EXERCICI EN MOMENTS D’OCI

ESPORT I FESTES MAJORS sónelements que van de la mà. Els progra-mes festius dels municipis de les Terresde l’Ebre cada vegada van més carre-gats d’activitats esportives que escombinen amb altres formes d’oci i en-treteniment entre familiars i amics. I ésque l’oferta esportiva en aquests mo-ments de diversió és molt àmplia i el

ventall de disciplines està vivint ungran increment. Passem dels tradicio-nals jocs infantils, a les bicicletades,als partits de futbol amistosos, a lesgimcanes, andròmines o cotxes bojos,a les curses de natació fins arribar ales emblemàtiques birles, el tir al plat,la petanca o els jocs de taula com elguinyot. Alguns s’atreveixen, fins i

tot, amb reptes molt exigents, com elstrails o les curses en BTT dels calenda-ris ebrencs, que no tenen treva. Proba-blement, seria impensable associarfestes majors sense activitat esportivaja que és un dels elements que fa sor-tir la gent al carrer i que, tot i que lacompetició queda en segon pla, totstenim ganes d’aixecar una copa. J.B.

Divendres 1 d’agostPresentació de la plantilla iel cos tècnic del CF Ampostaa l’Estadi Municipal.

Dissabte 2 d’agostIV 10K La Pobla de Masa-luca. 6a prova puntuable delcircuit Running Series.

Diumenge 3 d’agost16 Travessia d’Amposta ‘Nedant l’Ebre. Organitzatpel Club Natació Amposta.

AGENDA

ESPORTIVA

ORIOL ROMEU. Jugador del Chelsea FC

ENTREVISTA

L’ulldeconenc Oriol Romeu allarga la seva vinculació amb l’equip blue fins el2017 després d’una temporada prop de casa amb el València CF

“Renovar amb el Chelsea és elmillor que em podia passar”

No sé si finalment acabaré cedit o no, el quem’importa éspoder fer la pretemporada el millor possible”

“Judit BrúULLDECONA


AGENDA

ESPORTIVA

ESPORTS

Onze nedadors van dur aterme el “Gran Repte perseguir lluitant”, la primeratravessia col·lectiva al Golfde Sant Jordi, des de laPunta del Fangar, a l’Ampol-la, fins a l’Hospitalet de l’In-fant, després de 12 hores iun total de 27 quilòmetres.La meteorologia i els cor-rents marins van fer que l’a-rribada fos a l’Hospitalet,enlloc de Salou. Aquestrepte forma part del pro-jecte “Càncer de Mama he-reditari a la demarcació deTarragona”, amb l’objectiude recaptar fons per a la in-vestigació oncològica al te-rritori. Per a l’ocasió estan ala venda casquets de banyde color taronja. J.B.

‘Gran repteper seguirlluitant’

TRIATLÓ

El millor triatló a DeltebreEl Trilimit de Deltebre va acollir un total de

400 participants en la seva primera edicióJoaquín Catalán i Leonor Font van ser els

campions de la categoria olímpic individual

Deltebre va acollir dissabte 19 dejuliol la competició Trilimit, untriatló que organitza el club Es-portiu Where is the límit? ambuna vocació totalment popular ion hi van participar uns 400 atle-tes. El Trilimit, com tots els tria-tlons, va comptar amb una provade natació, una de ciclisme i unad’atletisme que es podien realit-zar de forma individual o ambgrups de dos o tres persones. Amés, hi havia dues modalitatsuna de curta distància i una d’o-límpica que duplicava el recorre-gut de l’anterior.El Trilimit Deltebre va estar capi-tanejat per corredors de renomcom el conegut Josef Ajram, soci

fundador de Where is the limit?.En la classificació general elguanyador en la categoria olím-pic individual masculí va ser Joa-quín Catalán (2.04:11), seguit perEnric Boldú amb (2.08:58) i PedroRoldan (2.10:51). En la categoriaolímpic individual femení laguanyadora va ser Leonor Font(2.24:46), seguida d’Ada Carrasco(2.33:12) i Olga Pons (2.33:56). En la categoria sprint individualmasculina el guanyador va serGerard Marsal (1.05:47), seguitde David Guna (1.06:08) i EdgarDomini Benaiges (1.08:06), men-tre que en la categoria sprint in-dividual femenina la guanyadorava ser Carmen Alfonso (1.15:03)seguida de Belen Cintero(1.22:13), i Neus Gilabert(1.28:26).

Cinta Bonet/Judit BrúDELTEBRE

Imatge de l’arribada d’un dels participants. // FOTO: VÍCTOR VALLS

REM

Vuit medalles dels ebrencs a Sevilla

Uns 150 participants del Club deRem Tortosa, el Club Nàuticd’Amposta, el Club Nàutic deSant Carles de la Ràpita i el Clubde Rem Delta de Sant Jaumed’Enveja van viatjar al Campio-nat Espanyol Absolut a Sevilla,del 4 al 6 de juliol, on van acon-seguir fins a vuit medalles, entreles quals tres ors. És el cas delsdos primers llocs del Club Nàu-tic d’Amposta en el doble skull

aleví masculí i el quatre skullcadet masculí. La tercera meda-lla d’or va ser per al Club de RemTortosa en el bot del quatre skullaleví femení. Pel que fa a la restade podis, el club tortosí, setè clas-sificat del medaller general, vasumar una plata i dos bronzesmés. En el cas del Club Nàuticd’Amposta, quart millor club delcampionat, va afegir una plata.Destaca també el bronze delNàutic Sant Carles i els cincquarts llocs dels clubs ebrencs,com el que va sumar el Club deRem Delta.

Judit BrúTORTOSA

Imatge de la medalla d’or assolida pel Club de Rem Tortosa. // FOTO: M.S.

Dissabte 30 d’agostUltraEbre Swim MarathonTivenys-Xerta-Tortosa-Am-posta. Ultramarató de l’Ebre

Dissabte 30 d’agostV Km Vertical de Roquetes.14a prova puntuable del cir-cuit de curses de muntanya.

Dissabte 30 d’agost30è Torneig Juvenil Joan Gili Alonso. Estadi Municipald’Amposta.

El pilot d’Ulldecona AdamRaga va aconseguir el pri-mer lloc a la penúltimaprova del campionat delMón de Trial que es va cele-brar el 27 de juliol a LaMongie, França. El faldut esva imposar a l’actual cam-pió, Toni Bou, en assolir mi-llor temps tot i l’empat a lesmànegues. Amb aquesttriomf, el pilot ulldeconencposa emoció a la recta finaldel Mundial, ja que el situaa només set punts del dePiera. El campionat es deci-dirà els propers 6 i 7 de se-tembre amb la disputa delGran Premi d’Espanya quetindrà lloc a Arnedo, a LaRioja. Amb la de França, ésla quarta victòria d’AdamRaga al Mundial de Triald’aquest any. J.B.

Adam Raga,campió aFrança

BREUS


Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal de Vinaròs,partida Closa o Ribes(ermita de Vinaròs). Preu:130.000 euros � 636 256045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústicade 3,5 jornals al costat de lavia verda a 3 min de Jesús,sense casa. Interessatstrucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Per entrara viure. A 5 min deCamarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 - 605994 256

Alfara de Carles Es vencasa a Alfara de Carles amb130 m2, 5 hab., 2 banys,moblat, cuina i menjador,amb hort i finca d’oliveres.Interessats trucar al � 661143 311

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador amb bombade calor/fred. 30.000 eurosnegociables. Trucar a partirde les 19h. � 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90m2, zona de Remolins,edifici ganadera, 4 hab., 2banys, gran terrassa, patiinterior, xemeneia, ascensor,primera planta. Preu: 86.000euros. � 646 465 499

Alfara de Carles Es venxalet de 180 m2, piscinaaigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles,amb hort i oliveres. Preu aconvindre. � 661 143 311

Roquetes Es ven adossat

a Roquetes de 160m2,garatge més 3 plantes amb3 hab + suite, safareig iterrassa. Preu: 180.000euros � 617 518 827

Tortosa Es ven per lazona Temple. Pis 2 hab.,saló menjador ambterrassa, 1 bany, cuina igaleria. Calefacció ambgas. Zona ajardinada ipiscina comunitaria. Perentrar a viure. Preu:130.000 euros. � 636 732 222

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà,edifici Voraparc. Preu: 55euros. � 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casarural amb encant, situada ales afores del poble dePauls, al centre del parcnatural. 12 places,barbacoa. Preu 17€/persona� 608 438 245

Tortosa Tortosa zona SantBlai, es lloga pàrquing � 639594527

Amposta Es lloga pis al’avinguda la Ràpita, 4 hab.,cuina, 2 banys, terrasses imoblat. Preu: 350 euros � 610 471 851

Benicarló Es lloga pis amb3 hab., sala d’estar,

menjador, 2 banys iascensor � 676 690 978

Tortosa Zona Temple. Eslloga plaça de pàrquing. � 678461724

Ofertes Es ven un remolcper a una moto, amb l’opcióde col.locar un altre carril percarregar 2 motos. Preu: 500euros. � 680 192 122

Ofertes S’ofereix empresade construcció d’obra nova,façanes, reforma irehabilitació d’habitatges,obra menor, piscines d’obra ipre fabricades.Pressupostos sensecompromís. Informació �672 192 867 / 622 245 120

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltaexperiència. Pressupostossense compromís. Netedatmàxima. � 686 085 657

Oferta AVON buscapersones que vulguinvendre o consumir els seusproductes. � 977442642

Ofertes Si tens més de 18anys i ganes de treballartruca. � 977442642

Ofertes S'ofereix auxiliard'infermeria per treballar adomicili, com acompanyanto per tindre cura, horessoltes o 8 hores, vehiclepropi. � 679094107

Ofertes M'ofereixo per tindrecura de persones grans,demanar hora al metge, ferencàrrecs. Preus i dies aconvenir. Amb cotxe. Ramón.Amposta. � 650756727

Demanda Auxiliard'infermeria s'ofereix pertindre cura de gent gran, acasa i en hospitals,acompanyaments, etc. � 977502271

Varis Es compra, es restaurai es venen tot tipus de moblesantics, antiguitats...Interessats trucar al � 977 503 113

Varis Recollida de trastosvells, desallotjament i netejade pisos i locals. Preusmínims. Per a mes informaciótruca � 618 792 176

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili � 977 510 705

[LLOGUERS]

CLASSIFICATSPASSATEMPS

[VENDES]

[RELACIONS]

[MOTOR]

per Gras

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. Irreve-rència i impertinència que sor-geix a mesura que augmenta lainsolvència. Cap de brot / 2.Kant hi veia el contrari del fe-nomen: el nou home anglo-ca-talà. És com una girafa peròamb braçalet / 3. Poca cosa. Iaquest és com una pera peròtocant a l’Ebre. En plena sega /4. Empaità el sisè quan recula.No m’agrada que migri, quanés tan reduïda / 5. Hom es pre-gunta si és prou fina, una robade llana tan adornada. Normaque obliga a suprimir vocals /6. Santíssim prefix. Animadacom la vida del xarop / 7. Pre-parat per a rebre els llogaters.Punt tan bàsic per a la informà-tica com pels equinoderms / 8.No sé si és parit a París o a Ma-drid, aquest ocell. Quan ellaens deixa és perquè té el coraixí / 9. Centre de la vila. Pene-trar com es penetrava abans,quan ella ens pertanyia. Bola dedrac / 10.. Correcció: aquestallei és de mena. Sistema d’unsol element (que podria ser unaruïna) / 11. Cap de turc. Que noté articulacions visibles, coml’anàtid d’en Sartre. Uni deBarna / 12. Resin per l’ànimadel torinès. Un llum d’oli per ala Bressola / 13.Que creixin encamps de sega no vol dir queno siguin vegetals. Com a rol ésben estrany.

VERTICALS: 1.Cintes rebre-gades que no dissimulen elpecat familiar. Penós, com elrei Lluís / 2. Anima de pa-noli. Aigües que despertenpassions perquè adormenpressions. Remor ben viva /3. El seu elevat estat no po-dria ser sense un subordinat.El mes de l’autoimposició / 4.Silenciada per poder compliramb l’escomesa. Sembla unaaltra cosa però el que té sóndues ales / 5. Arrel ascen-dent. Com a part inferior dela faldilla queda molt far-dona, no? Au, te / 6. La milloramiga qualsevol dia s’hi pottornar. Vímet importat de lamar dels sargassos /7.De culal tobogan. Inflamació gàs-trica molt freqüent entre elsxinesos. Atura’l, que no voca-litzi / 8.Tan penjat com sem-bla i mira, ja s’ha ficat sota elllençol. És tan paranoic queno vol saber res de la neu /9.Humor entre licors. Amig-dalitis en versió per a tots elspúblics / 10. Assoles. Roda-ran sense control fins al para-dís pirinenc. Ossoles / 11.Agressió al bestiar que po-dria acabar en ceguesa. Unrínxol de la clepsa d’en Josep,el convergent / 12.Troba queel polígam peca d’ambiciós.Clavar sense necessitat demartell.

[VIDÈNCIA]

[AMISTAT][TREBALL]


Canal 21 Ebre continua creixenta internet. La televisió privadade les Terres de l’Ebre ja té mésde 3.950 vídeos en el seu canalde YouTube, i durant les prope-res setmanes podrà superar els4.000 vídeos. L’espai de Canal21 Ebre en aquest popular por-tal de vídeos permet veure, desde qualsevol ordinador connec-

tat a internet, però també des deles seues aplicacions per a ta-blets i mòbils, les notícies mésimportants de l’Informatiu, aixícom les entrevistes de PrimeraColumna, Districte 21 o QuèFem?, a més dels videoclips delconcurs Sona 21. De la mateixamanera, també hi ha els progra-mes íntegres d’algunes de lespropostes més vistes de la ca-dena, com ara el Petits Artistes,el Poliesportiu o Tal com Som. A banda, per accedir més fàcil-

ment als vídeos de Canal 21Ebre, es pot fer des de l’adreçawww.videos.canal21ebre.com.Un cop al canal de YouTube, elsusuaris també s’hi poden subs-criure, i rebre sempre al seu co-rreu electrònic una notificacióde cadascun dels vídeos que espubliquen. Això ha disparat elnombre de subscriptors a gai-rebé 300 membres. De fet, You-Tube ja ha autoritzat Canal 21Ebre per poder fer streamings,les emissions en directe.

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaANEM DE FESTA. El programad’estiu de Canal 21 Ebre recorrerà du-rant aquest mes d’agost un total de 17festes majors de les Terres de l’Ebre,per mostrar els actes més importants,els més tradicionals, entranyables ograciosos... Al llarg de l’estiu, la cadenahaurà estat present en les festes majorsde més de 30 pobles del territori.

L’INFORMATIU. A partir del 28 dejuliol, i fins el 8 d’agost, la periodistaSílvia Alarcón substituirà Cinta Boneten la presentació de l’Informatiu deCanal 21 Ebre. Aquest espai mantindràel seu horari habitual, amb una primeraemissió cada dia, de dilluns a divendres,a les 20:30 hores, i les seues posteriorsrepeticions.

4.000 vídeos a YouTube TELEVISIÓ TECNOLOGIA

El portal Surtdecasa.cat, nascuta les Terres de l’Ebre a l’octubredel 2010, ha estrenat durantaquest estiu una capçalera na-cional. El nou canal integra lescinc edicions actuals, que recu-llen la informació cultural id’oci de les Terres de l’Ebre, elCamp de Tarragona, el Pene-dès, l’Empordà i les comarquesde Ponent. G.M.

PERIODISME

Edició nacionalde Surtdecasa

LG presenta el primerordinador ‘tot en un’Quant tot sembla estar inventat, una nova línead’equips s’introdueix en el vertical món de la informàtica. Són els ordinadors compactes de sobretaula, amb un preu de sortida de 299 euros

per Jaume Querol

RedaccióTORTOSA

Canal 21 Ebre té gairebé 300 subscriptors en aquest popular portald’internet i ja ha estat autoritzat per fer retransmissions en directe

[ ] El canal de vídeos de Canal 21 Ebre a YouTube ja ha acumulat més de 226.000 visualitzacions. / YOUTUBE.COM

En aquest cas, el fabricant sudcoreà LG ens presenta el nouLG One 22CV241, amb sistemaoperatiu Google Chrome OS.Tot i que ja és un concepte baseproduït per altres fabricants desde fa força temps, el realmentinnovador ara té a veure en l’en-certada relació disseny/baixpreu, que li obrirà sens dubteles portes a un potencial nom-bre d’usuaris.És cert que l’ordinador LG Oneés un equip de baixes presta-cions, però suficient si tenim encompte que està concebut percobrir l’ample mercat d’usuarisdomèstics, que centren les sevesnecessitats en el consum delscontinguts web. Per tant, esdevél’equip ideal per la majoria detasques de navegació, correuelectrònic, documents, fotogra-fia, multimèdia...Quant a les característiques tèc-niques, incorpora una pantallaIPS-LED FullHD de 22 polsa-des, processador Intel Celeron2955U (doble nucli a 1,4 GHz.),emmagatzematge flash de 16GB (ampliable mitjançant USB

o lector MicroSD) i 2 GB de me-mòria RAM. I tot això, per unatractiu preu de només 299€(per confirmar).Un altre sector en el que potfuncionar perfectament el bi-nomi LG One /Chrome OS ésl’educatiu, on precisament ambequips de baix cost es poden co-brir perfectament les diferentstasques basades en contingutsdigitals. Recordem que un delsprincipals avantatges deChrome OS està en el desenvo-lupat entorn de treball basat enGoogle Drive, que pràcticamentcobreix totes les activitats regu-lars dels usuaris domèstics i l’e-ducació, inclosos els petitsdepartaments en les empreses.El seu preu de 299€ és molt in-teressant, un autèntic encertque esdevindrà un punt de par-tida per a noves propostes d’al-tres fabricants i, per tant,probablement en breu es veuràreduït per la ferotge competèn-cia del sector. Per últim, mencio-nar que amb l’equip s’inclou unteclat i ratolí força atractius.


VI RECOMANATLa Fou

Els Amelers 2011LaFou Celler

D.O. TERRA ALTABatea

Preu aprox. : 13,50€

F O G O N S

FET RECOMANEM

L’ANTIC MOLÍ Al costat del riu Sénia, al bell mig delMontsià es troba l’Antic Molí, un aco-llidor restaurant envoltat de jardins id’un entorn paisatgístic natural.Si hi ha quatre paraules que defineixenl’Antic Molí aquestes són il·lusió, cons-tància, treball i bon fer. L’Antic Molíestà format per un jove equip que, diarere dia, treballa per fer que els seus

clients se sentin com a casa.Cuina creativa i d’autor, sense deixarde banda el savi mestratge de la cuinatradicional, que sempre sap treure elmàxim profit dels productes de laterra. Aromes, olors, sabors, sensa-cions, contrastos, textures… Carretera Sénia, 10 - UlldeconaTelf. 977 57 08 93Email. [email protected]

Una masia del segle XIX, unrei, un cuiner, un arquitecte…Aquests podrien ser algunsdels personatges d’un conte almés pur estil cavalleresc. El rei Alfons XII es va deixarenamorar per aquesta masia iva acabar sent la seva residèn-cia d’estiu, atès que es troba alcostat del mar. Més concreta-ment, a la població de les Casesd’Alcanar. Sembla, doncs, que es tractad’un edifici d’arquitectura gus-tosa perquè amb els anys fouun arquitecte, el senyor Lla-sera, qui també en va quedarcaptivat. Avui en dia és l’entornideal per passar una vetlladaromàntica gaudint del paisatge,però també degustant la cuinamediterrània en qualsevol delsseus plats i menús degustació. Una cuina d’avantguarda, siba-rita, amb un fort caràcter medi-terrani i elaborada amb elsmillors productes del territori ide temporada són els elementsimprescindibles. Els seus platsno deixen indiferents a capdels comensals que, gràcies a lacura de la carta, fa que sempretinguis ganes de repetir. Un tracte i una cuina reial apreus assequibles, en què po-dràs degustar plats com el se-cret ibèric, la dorada fumada, elcarpaccio de bacallà, els ravio-lis de confit d’ànec o el llobarroamb llàgrimes de compota depastanaga i sofregit d’escalun-yes amb pernil ibèric i vinagrede Mòdena, per exemple. La cuina de la masia és el seuvalor en alça. Si més no, l’har-monia de l’arquitectura i la res-tauració de la masia, ladecoració, l’entorn i la sevacuina fan que sigui una expe-riència gratificant per als sen-tits. A més, avui dia també ésl’entorn perfecte per convertirel dia de la teva boda en un au-tèntic conte de fades.

Masia Tancat deCodorniu

La ressenya deRestarium

EL·LABORACIÓ:

Netegem l’anguila, la trossegem i lasalpebrem. Per netejar l’anguila mésfàcilment la podem passar per farina,així no rellisca tant al manipular-la.Preparem una cassola amb oli d’oliva,la posem al foc, a foc lent, i quan l’olisigui calent, hi afegim els alls sencersi una rama de canyella. Ho deixemcinc minuts més, perquè els ingre-dients deixin anar els seus aromes.

També hem de trossejar la ceba i el to-màquet a daus per fer el sofregit. Acontinuació pugem a foc mig i afegiml’anguila ja neta, trossejada i salpe-brada, i l’enrossim volta i volta duranttres minuts. Després, hi afegim la ceba ben picada i quan agafi color hi fiquem la tomata pelada sense llavors i a dauets, i ho deixem sofregirdurant uns 8-10 minuts.

Un cop ho tenim, hi afegim la xocolataque també haurem trossejat a daus iremenem molt suau perquè es desfacii s’integri al sofregit. La xocolata, tantpot ser negra com amb llet, això de-pendrà del gust de cadascú, tot i queamb negra ens quedarà molt millor.

Seguidament, tirem el brou de peixjunt amb una picada d’ametlles, allsi julivert, i ho deixem coure durantuns 15 minuts. Per finalitzar afegim la gamba rojade Tarragona i ho deixem coure du-rant dos minuts més. Un cop hotenim tot a la cassola, només ensquedarà tastar-ho i rectificar de salal nostre gust.

Ingredients 250 g. d’anguila

250 ml. de brou de peix

4 gambes roges de Tarragona

2 tomàquets

10 g. de xocolata

1 ceba

4 dents d’all

15 g. d’ametlla

Julivert

Sal, pebre i canyella

100 ml. d’oli d’oliva

RestaurantLe Loup

Anguila ala xocolata

Eduard Llop

PAS PAS PAS PAS


PMÉS VINS DE LA TERRA ALTA AL MERCAT CATALÀ

UNA DESENA D’EMPRESES vi-tivinícoles han participat en una jor-nada de grups de treball, organitzadapel Consell Comarcal en el marc delprojecte "Terra Alta +". La jornada vapermetre consensuar un pla d'actua-cions per dinamitzar el sector i refor-çar la competitivitat de les empreses,com posar en marxa un projecte que

afavoreixi l'entrada dels vins de laTerra Alta en la gran distribució cata-lana, ja que ara hi ha una major de-manda de vins catalans a Catalunya.També es va considerar la possibilitatd'oferir un programa de desenvolu-pament en gestió estratègica d'em-preses i estratègia comercial adreçatals cellers de la Terra Alta, per priorit-

zar l'apropament a la gran distribuciódirigida a un consumidor final més so-fisticat. Els grups de treball tambévan abordar aspectes que permetincréixer en el segment de gamma altadel mercat, posicionant els productesi dotant-los de visibilitat en el mercatcatalà, però sense oblidar nous mer-cats com ara Rússia o el Japó. C.B.

PAGESIA

La troballa de diversos exem-plars de caragol maçana i postesal riu Ebre, a l’alçada de Miravet,

ha causat encara més alarmaentre el sector arrossaire delDelta. I és que un dels seus pitj-lors malsons pot acabar fent-serealitat: que la plaga puga es-campar-se per tot el tram baixdel riu a través de la xarxa de re-

gadiu. Tècnics de la Confedera-ció Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)van retirar els exemplars detec-tats de la llera i descarten unfocus a la Ribera d’Ebre. Les for-ces de seguretat, però, investi-guen el possible sabotatge.

PLAGUES

Alarma per caragols maçana a Miravet

CALENDARI

A l’agost és el moment de plantar cols, bròquils i carlotes

Durant l’agost es planten elsbròquils, les cols i les carloteso pastanagues. També es des-punten els melons, els me-lons de moro, les cogombres iles carbasses. A més, es recu-llen les cebes, que cal deixar-les assecar al mateix hort, i lamajoria dels productes. Abanda, se sembren els naps iels bròquils, i a final del mesd’agost també s’han de plan-tar els raves.D’altra banda, durant aquestmes cal nasprar bitxos i pe-brots amb canyes i cordills,com si fessin una tanca. Final-ment, durant el mes d’agosttambé cal tenir en compteque és el temps de trasplantarapis i coliflors sembrats du-rant el mes de juny.

A l’agost bullel mar i bulldel most”

“Quan SantLlorenç portacapa, la plujano s’escapa”

“A l’agost, ladalla no térepòs”

“

G.M.MIRAVET

Cinta BonetTORTOSA

La CHE va fer prospeccions aigües amunt del Delta // FOTO: ACN.

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

El Tribunal Supremadmet a tràmit el recurs de la PDE

El Montsià aprova elCOPATE per gestionar laReserva de la Biosfera

Movem Tortosa volconfigurar una llista unitària per al 2015

Amposta enllesteixles obres de quatrecarrers del nucli antic adjacents al Castell

L’Ajuntament de Freginals vol estrenarla piscina durantaquest mes d’agost

Vila anuncia a Falsetun nou pla director perregular l’enoturisme

#p4

#p15

#p5

#p20

#p22

#p26

1EN ULLADA

cop d'ull, agost del 2014

Documents