cop d'ull 243 - novembre de 2015

10 àpats diaris als mésnecessitats de Tortosa

cop d’ull

Tortosa inaugura lamacroexposició‘Anys de llum a laciutat’

Xavier RodríguezCUP-AE

“Sentit comú: AP-7 gratuïta”

#p15

Amposta rebaixal’IBI un 4,5% i congela la brossa

Caparrósvol modificarel POUMper fer més hotels

Segueix-nos a

#p28

#p34

Cítrics EbreBiosfera

#p39

#p21

#p23

ELS PARTITS TRENQUEN EL CONSENS SOBRE LANECESSITAT DE CONSTRUIR L’AUTOVIA

Dividits per l’A7

Declaren els primersimputats pel Castor

El nou projecte de piscines, a concurs abans del 2016

TEMA DEL MES / EL DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES A L’EBRE

Tortosa Vinaròs

#p3 a 5

#p27#p17

ELS VEÏNS DISCREPEN SOBRE LES PRIORITATSPER ACABAR AMB LA SINISTRALITAT A L’N-340

LES MESURES ANUNCIADES PER FOMENT NO CONVENCEN EL TERRITORI

ONZE ROTONDES EN 60 QUILÒMETRESFoto: ACN.

cop d’ull// Novembre 20152

cop d’ull Novembre 2015 // 3

P DUES REIVINDICACIONSEL DIRECTOR de la càtedra d’Eco-nomia Local i Regional de la URV, JuanAntonio Duro, va assenyalar que lesTerres de l’Ebre haurien d’apostar peraconseguir l’abaratiment o l’allibera-ment dels peatges de l’autopista AP-7,com a solució a curt termini per solu-cionar els problemes de sinistralitat ala carretera N-340. Però Duro també va

recordar que el Pla Estratègic i per l’O-cupació de les Terres de l’Ebre tambéfixa com a prioritària la construcció del’autovia A-7 entre la Jana i l’Hospita-let de l’Infant. A més, va remarcar queno és del tot segur que a partir del2019 l’autopista siga pública i gratuïta,i que per tant és recomanable mante-nir les dues reivindicacions. G.M.PORTADA

11 rotondes i a 80 km/hEl govern espanyol projecta 11 rotondes i limitar la

velocitat a 80 quilòmetres hora al tram ebrenc de l’N-340

INFRAESTRUCTURES

Els alcaldes qüestionen la proposta i reclamen mesuresimmediates per posar fi a la sinistralitat en aquesta via

El govern espanyol projecta 11rotondes i limitar la velocitatmàxima a 80 km/h al tramebrenc de l'N-340, entre l'Hos-pitalet de l'Infant i les Casesd'Alcanar, per convertir-la enuna via interurbana, eliminargirs a l'esquerra i dificultar elsavançaments. Així ho va expli-car el subdelegat del govern es-panyol a Tarragona, Jordi Sierra,en la reunió amb els alcaldes del’N-340 i altres representants lo-cals. La construcció de les 11 ro-tondes al llarg d'uns 60quilòmetres es farà de formaprogressiva i en tres fases. Elconjunt del projecte, amb uncost d'uns 10 MEUR, s'enllestiràa finals del 2016. La presidentadel Montsià, Mari Carme Nava-rro, com a portaveu dels alcal-des afectats va afirmar que lamesura "està bé" si s'acom-panya de les mesures paral·lelesplantejades del desviament decamions per l'AP-7. Precisa-ment, sobre les negociacionsentre Foment i Generalitat peraquesta qüestió, Navarro vaavançar que, si no obtenen unaresposta immediata, demana-ran a curt termini i directamentuna reunió a Madrid.

Bonificacions del 35 i el 50%D’altra banda, la Cambra deComerç de Tortosa va arrencarel compromís del Ministeri deFoment d'estudiar la gratuïtatdel tram ebrenc de l'AP-7 finsque no es faci l'autovia A-7. Enuna reunió entre el secretarid'Infraestructures, ManuelNiño, i el president de la Cam-bra de Comerç de Tortosa, JoséMaria Chavarria, amb presènciadel diputat del PP ebrenc, Joan

Bertomeu, el ministeri va asse-gurar que hi haurà bonifica-cions per vehicles industrialsd'entre el 35% i el 50%. El presi-dent de la Cambra tortosina vaexplicar que la mesura estàllesta per ser aplicada a curt ter-mini però que Foment ha de re-soldre si els desviaments des del'N-340 cap a l'AP-7 acaben sentobligatoris o voluntaris, comaposta la cambra. En concret, elcompromís de Foment és unabonificació del 35% per als vehi-cles industrials "passants" id'un 50% per a tots els vehiclesindustrials que facin el trajecteentre l'Ametlla de Mar i Alca-nar. Des de la Cambra tambés’hauria reclamat la construccióde l’autovia A-7, una demandaque el secretari d'Infraestructu-res hauria atès tot comprome-tent-se a convertir l’autovia A-7en “inversió prioritària”.

Cinta Bonet TORTOSA

La recerca de la mesura mésidònia per acabar amb la sinis-tralitat a l’N-340 ha fet aflorardiscrepàncies sobre la cons-trucció de l’autovia A-7. Els al-caldes del Perelló, Ferran Cid,l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni,i també de Tortosa, Ferran Bel,defensen la “necessitat estratè-gica” de construir aquesta in-fraestructura a l’Ebre. Aixímateix, Cid va dir que les ro-tondes que preveu construirFoment convertiran l’N-340 enuna “carretera turística” alhoraque va constatar que les nego-

cacions Generalitat-Estat noavancen. Altres veus, com la del’alcaldessa d’Ulldecona, NúriaVentura, o l’alcalde d’Alcanar,Alfons Montserrat, han deixatla porta oberta a quina hauriade ser la solució definitiva peracabar amb la sinistralitat al’N-340, si reprendre la cons-trucció de l’autovia de l’interioro bé recuperar la concessió del’AP-7. Montserrat fins i tot vaanar més enllà suggerint laconstrucció d’un tercer carril del’AP-7 si finalment s’aconse-gueix que l’autopista puga serpública i gratuïta. Una opcióque l’alcalde de l’Aldea, DaniAndreu, va reconèixer quetambé el portaria a replantejar-

se la construcció de l’autovia.Per la seva part, el diputatebrenc del PP, Joan Bertomeu,més enllà de defensar que lesrotondes “són la solució alsmorts de l’N-340”, va explicarque la seua proposta passa percontruir l’autovia només entrel’Hospitalet de l’Infant i el Pe-relló, a canvi d’alliberar els pe-atges de l’autopista. Bertomeutambé va avançar que una altrapossible solució a partir del2019 seria aplicar una “tarifaplana” per utilitzar l’autopista.En canvi, des de la CUP handemanat retirar el projecte perconstruir el tram ebrenc del’autovia A-7 per no haver detrinxar el territori.

Discrepàncies sobre l’autovia A-7

Una imatge de la reunió dels alcaldes de l’N-340 amb el subdelegat del Govern a Tarragona. / Foto: ACN.

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA


La Federació d’Ampostad’Associacions de Veïns,conjuntament amb veïns iveïnes de les Terres de l’E-bre i del Baix Maestrat, fede-racions de transportistes itaxistes i els principals sin-dicats del territori, es van re-fermar en un comunicat enels talls de l'N-340 per acon-seguir la gratuïtat de l'AP-7.Per Llorenç Navarro, presi-dent de l'entitat ampostina,és la resposta a la seva "in-dignació" pels "protagonis-

mes" que s'han anat afeginta la problemàtica. Així, vacriticar les solucions propo-sades fins ara tant pel Mi-nisteri Foment com peldepartament d'Interior, queva qualificar de "pegats"que només "beneficien laconcessionària”. Navarro vaassegurar que cada vegadaestan "més indignats" i vareclamar una "resposta con-tundent" dels polítics. En elcomunicat, reiteren que"l'única solució" a l'elevadasinistralitat de l'N-340 és "laimmediata gratuïtat del’AP”. El passat dijous 29d’octubre es va realitzar, per

sisena setmana ja, un tall del'N-340 en tres punts: l'A-metlla de Mar, Les Casesd'Alcanar i Vinaròs. Elsveïns del Baix Maestrats’han sumat darrerament ales protestes ja que assegu-ren que comparteixen lesmateixes reivindicacions.L'objectiu dels veïns es anarincrementant suports, arri-bar a implicar altres pobla-cions del nord de Castelló idel Camp de Tarragona ipoder així incorporar nouspunts per tallar la carretera.Així les coses, els veïns fanuna crida a la mobilitzaciócada dijous a la tarda.

PORTADA

Acord institucional per alliberar l’AP-7Els veïns de Tortosa i onze entitats de l’Ebre signen un

document que reclama l’A-7 i la gratuïtat de l’autopista Els veïns d’Amposta continuen amb els talls de

protesta cada dijous. El Baix Maestrat també s’hi suma

INFRAESTRUCTURES

Cinta BonetAMPOSTA

La Federació d’Associacions deVeïns de Tortosa va presentar afinals d’octubre un acord insti-tucional que reclama la millorade les infraestructures viàries ales Terres de l’Ebre. En concret,la proposta reclama la cons-trucció de l’autovia A-7 entrel’Hospitalet de l’Infant i la Jana,com una infraestructura “prio-ritària”, i també exigeix la gra-tuïtat del tram ebrenc de l’AP-7de manera immediata, senseentrar a valorar sobre quintipus d’alliberament de peat-ges s’ha d’aplicar. El documentel signen onze entitats socio-econòmiques del territori. El president de la Federaciód’Associacions de Veïns de Tor-tosa, Josep Baubí, va insistirque la reclamació màxima ésl’alliberament de peatges tot ique hi ha “consciència” quepodria ser inviable per “inte-ressos econòmics”. En tot cas,Baubí va deixar clar que si hande ser bonificacions, queaquestes siguin les màximesper als camioners. Baubí tambéva remarcar que l’autovia és“irrenunciable”. El document el signen l'asso-ciació d'autoescoles de les Te-rres de l'Ebre, la cooperativa deTransportistes de Tortosa (CO-TRAT), el Campus Terres del'Ebre de la URV, el centre as-sociat de la UNED, els sindicatsCATAC-CTS IAT, la Confede-ració d'Associacions de Veïns

de Catalunya, la federació decomerciants i serveis de Tor-tosa, l'associació del Mercat deTortosa i les associacions d'em-presaris de les comarques del'Ebre (AECE) i de dones em-presàries i directives de les Te-rres de l'Ebre. També elMontepio de Conductors, enti-

tat amb prop de 6.000 socis delterritori. El seu president, An-tonio Viñas, va qüestionaraquelles veus que posen da-munt la taula l’impacte am-biental que tindria la futuraautovia com un motiu perquèel projecte quedi aparcat.L’acord es farà arribar al minis-

teri de Foment, a la Subdelega-ció del govern espanyol a Tarra-gona, a la Generalitat i al'Ajuntament de Tortosa, i laFederació de Veïns ja va adver-tir que en farà un seguimenttot remarcant que s’oposaranfrontalment a la construcció derotondes a l’N-340 sense que hi

hagin solucions clares. Baubítambé va voler agrair a la fede-ració d'associacions de veïnsd'Amposta i altres entitats veï-nals del Baix Maestrat les pro-testes setmanals que es fanamb els talls de trànsit. “Crecque és una eina que no hem dedeixar”, va afegir.

Cinta BonetTORTOSA

Josep Baubí va presentar el document signat entre la Federació d’Associacions de Veïns i onze entitats. // FOTO: ALBERT PASCUAL.

Els veïns d’Amposta continuen amb els talls de carretera

Un dels talls realitzats a l’N-340. // FOTO: MANEL CAPELL.


Afectacions als Secans del Montsià Els ecologistes denuncien que l’autovia A-7 afectaria els

Secans del Montsià i la zona ZEPA de la plana de la GaleraAsseguren que la infraestructura suposaria una despesa

“innecessària” ja que l’autopista està “infrautilitzada”

INFRAESTRUCTURES

Els Ecologistes del Sénia handenunciat les afectacions me-diambientals que tindria l’au-tovia A7 a la zona dels Secansdel Montsià. Es tracta d’unazona a cavall entre els Ports,la plana de la Galera i la serrade Godall designada com aZona d’Especial Protecció deles Aus (ZEPA) on hi nidifica,entre d’altres, l’esparver cen-

drós. Un dels portaveus d’E-cologistes del Sénia, AlfredoValdivieso, va afirmar que lainfraestructura viària afecta-ria l’hàbitat de l’espècie al-hora que “tallaria icol·lapsaria” el corredor bio-lògic natural de la fauna quees mou des dels Ports, pas-sant pel barranc de la Galerai fins a la plana del Montsià.A més, el traçat de l’A-7també afectaria l’ofegabous,una espècie de tritó vulnera-ble inclosa al catàleg de fauna

amenaçada de Catalunya. Defet, les Terres de l’Ebre és l’ú-nic territori del país en quèpot trobar-se aquest animal,la població del qual quedariamalmesa per la pèrdua depunts d’aigua. A banda, elsecologistes també recordenque la nova carretera suposa-ria la destrucció dels lligallos,camins ramaders protegitsper la legislació espanyola.Valdivieso també va denun-ciar l’impacte que tindriasobre la vegetació, especial-

ment pels exemplars d’oli-vera i garrofer. En aquest punt, Ecologistesdel Sénia asseguren que hi haalternatives molt més sosteni-bles a la construcció del tramebrenc de l’autovia A7. Així,defensen l’alliberament delspeatges de l’autopista AP-7,convertint-la en gratuïta. Enaquest sentit, Valdivieso varemarcar que la construccióde l’autovia suposa una “des-pesa enorme” per l’adminis-tració pública que, assegura,

“no és necessària” ja quel’autopista està “infrautilit-zada. Així les coses, els ecolo-gistes reclamen que esdesestimi el projecte de l’au-tovia A7 i es busqui una alter-nativa més respectuosamediambientalment.

Cinta BonetULLDECONA

PORTADA

A banda d’Ecologistes delSénia, el GEPEC, Seo/BirdLife, Ecologistes de Catalunya,l’associació ornitològica Pi-campall i altres entitats ecolo-gistes del territori van emetreun comunicat conjunt per opo-sar-se a la construcció de l’au-tovia A-7 al seu pas per lesTerres de l’Ebre, a causa delfort impacte i l’elevat cost eco-nòmic que suposaria. Al mani-fest també es van adheriraltres organitzacions de les Te-rres de l’Ebre i de fora del te-rritori, com ara l’Associació deVoluntaris del Parc Natural delDelta de l’Ebre; el grup d’estu-dis i comunicació ambientalGraëlsia; Lo Rafal; Ecologistes

en Acció de Vinaròs, i el grupde catalogació Los Taulons, amés de col·lectius com el Cen-tre Social Lo Maset de Delte-bre o el Casal PopularPanxampla de Tortosa. El ma-nifest es titula “Autopistalliure per un ús racional delsrecursos”, i defensa l’allibera-ment dels peatges de l’AP-7des de Cabanes fins a l’Hospi-talet de l’Infant, per resoldre lasinistralitat a la carretera N-340. Les entitats ecologistes re-corden que el traçat del’autovia partiria la zona limí-trofa al PEIN de la Serra deCardó-el Boix i sobretot el plade la Galera, connector delParc Natural dels Ports amb laserra de Godall i el major pai-satge d’olivera farga d’Europa,amb multitud d’arbres cente-naris i mil·lenaris.

Vista de la plana de la Galera. // FOTO: M. V.

G.M LA GALERA

Més grups ecologisteses posicionen encontra de l’A-7

Mira elvídeo enaquestenllaç


PORTADA

La federació de CDC a les Terresde l’Ebre ha carregat duramentcontra el PSC i també contraERC, pel nou pacte que han tan-cat al Consorci de PolítiquesAmbientals de les Terres de l’E-bre (COPATE). Un pacte quedeixa al marge CDC, malgratque segons els convergentsexistia un acord de governabili-tat signat amb el PSC vuitmesos abans de les eleccionsmunicipals. Un acord amb unadurada per quatre anys, que es-tava obert a altres formacionspolítiques, amb la voluntat debuscar el màxim consens dinsun organisme que ha de donarserveis ambientals al conjuntdel territori. “Des de CDC sem-pre hem tingut la porta oberta asumar esforços per tal que elCOPATE esdevingui un orga-nisme territorial de consens po-lític que treballi per oferir unmillor servei a la ciutadania”, vadir la presidenta de CDC a l’E-bre, Imma Juan. De fet, va la-mentar que “es deixi de bandaCDC a l’hora de constituiraquest consorci i que nomésse’ns tingui en compte quan elsdos partits que han pactat hagindecidit qui ocuparia les respon-sabilitat en les diferents àrees”.De fet, CDC ha acusat el PSC de“falta de lleialtat política” endeixar-los fora de les negocia-cions per la constitució del CO-

PATE. Així mateix, la presidentade CDC va rebutjar que s’hagiposat dins el mateix sac el CO-PATE i la negociació entre elPSC i ERC de les presidènciesdels consells comarcals del BaixEbre i el Montsià.Per la seua banda, l’expresidentdel Consell Comarcal del BaixEbre i president de Convergèn-cia a la comarca, Lluís Soler, vamostrar el document de gover-nabilitat que van signar quatrerepresentants de Convergènciai del PSC, tot remarcant la claravoluntat que hi va haver d’in-corporar a ERC en la constitucióinicial del COPATE malgrat elsseus “boicots” perquè el con-sorci no tirés endavant. Soler vaafirmar que, així les coses, CDCrealitzarà una fiscalització con-tundent de la gestió que es rea-litzi del COPATE. “La gent deCDC som gent de paraula quevolem treballar pel territori i noocupar cadires per ocupar i perquedar bé una vegada els altresja s’han repartit les responsabi-litats”, va advertir Solé.Al mateix temps, el president deCDC al Baix Ebre va demanar aERC que “sigui conseqüent iplantegi una proposta clara deponderació de la representacióa l’assemblea general del CO-PATE amb consens amb CDC,per tal de seguir endavant ambel desplegament del consorci, sifinalment volen modificar la re-presentació actual”. En cas queno s’arribi a cap consens, des deConvergència s’haurà de re-

plantejar i revisar laT implicacióen el serveis del COPATE.Per la seua part, l’expresidentdel Consell Comarcal del Mont-sià i president de Convergènciaa la comarca, Joan Martin Mas-déu, va lamentar tant la falta decoherència del PSC com d’ERC.Especialment dur va estar ambERC. tot remarcat que malgrathaver-los posat “pegues cons-tants” per la creació del Con-sorci, “no han tingut problemaen ocupar la presidència delconsorci”. “El trencament d’a-quest acord suposa una rupturadel consens i de la lleialtat ins-titucional entre els dos partitsque el vam signar i que vamestar treballant incansablementperquè el COPATE fos una rea-litat malgrat els inconvenientsmostrats contínuament perERC”, va dir. En aquest punt,Masdéu va insistir que “si béabans posaven pegues cons-tants, ara no han tingut captipus de problema ni dubte perrepartir-se les cadires amb elPSC i obtindre la presidènciadel consorci”.Des de CDC ja han advertit quesi ERC no fa una proposta clarade ponderació de la representa-ció a l’assemblea general delCOPATE, CDC s’haurà de re-plantejar i revisar la implicacióen el serveis del Consorci. Defet, CDC Terres de l’Ebre ha la-mentat “la manca de visió estra-tègica per al territori i la pocaalçada de mires mostrada pelsdos partits que han format go-

vern, atès que la filosofia delCOPATE és la de ser un òrganque treballi al servei de la ciuta-dania i no un òrgan d’estratègiapolítica”.

Gas, nou presidentL’alcalde de Roquetes, FrancescGas, és el nou president delCOPATE. D'acord amb els esta-tuts del consorci, després de leseleccions municipals calia de-signar nous representants de lesentitats locals i renovar la com-posició dels òrgans. Represen-tants dels consells comarcals deles quatre comarques de l’Ebrevan prendre possessió com avocals a la Junta General delCOPATE i van elegir de presi-dent l'alcalde de Roquetes. Gasva destacar la importància detotes i cadascuna de les àrees detreball, i va afirmar que aquestconsorci és un referent en elcamp ambiental a Catalunya. Enbreu es nomenaran les cinc vi-cepresidències de les àrees delconsorci, que es repartiran ERCi el PSC. El nou president es vacomprometre a donar “conti-nuïtat, estabilitat i la projecciónecessària” al COPATE, quefins ara estava presidit per JoanCastor Gonell, alcalde socialistade Sant Jaume d'Enveja.

POLÍTICA

Traslladaranels dos jutjatsdel Penal deTortosa

Els dos jutjats del Penal deTortosa es traslladaran a lesnoves dependències de l'an-tiga comissaria dels Mossosd'Esquadra a finals d'any. Se-gons va explicar el delegat delGovern a les Terres de l'Ebre,Xavier Pallarès, les obres d'a-dequació de l'edifici, on ac-tualment ja està el jutjat delSocial, ja s'han iniciat i s'hau-ran enllestit en dos mesos.Amb una inversió de 200.000euros, la Generalitat resoldràaixí els endèmics problemesd'espai que tenen els actualsjutjats, fins que es puguiconstruir el nou edifici judi-cial, al carrer de la Mercè, atocar de l'actual. C.B.

BREUS

El pla estratègic reformaria l’IdeceEl director de la càtedra d’E-conomia Local i Regional hacelebrat que el Pla Estratègici per l’Ocupació de les Terresde l’Ebre, redactat per la URV,ja s’estiga debatent en elmarc del Consell Econòmic iSocial, després de mesos deretard i de moltes queixesdels sindicats. Juan AntonioDuro ha assenyalat que s’estàsuperant la fase de presenta-ció del pla, que ja no es trobaal calaix. També ha dit quemolt aviat es podrà consultaríntegrament en el web de laURV, i que ara ja s’està en-trant en la fase de seguimentdel document. Amb tot, Duroha avançat que el pla es pre-sentarà públicament en di-versos àmbits. A banda, enl’aspecte de la governança delterritori i la creació de políti-ques per a l’ocupació, el res-ponsable de la càtedrad’Economia Local i Regionalha recordat que els municipisi consells comarcals difícil-ment poden fer polítiques efi-cients de promocióeconòmica, i que aquestatasca hauria de ser assumidaper l’Institut per al Desenvo-lupament de les Comarquesde l’Ebre.De fet, Duro ha de-fensat una reforma de l’Idece,que segons el pla estratègichauria de transformar-se enuna Agència de Desenvolu-pament Territorial, amb novescompetències i un caràctersupramunicipal. G.M.

Nova polèmica al COPATE

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA

CDC acusa el PSC de ‘falta de lleialtat política’i d’haver trencar l’antic pacte per governar l’ens

L’alcalde de Roquetes és el nou president del’organisme, a partir de l’acord entre ERC i PSC

Un moment de la roda de premsa de CDC a la seu de Tortosa, per parlar del COPATE. // FOTO: CDC TERRES DE L’EBRE.



L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha presentataquest 21 d’octubre el resultat final del projecte quedinou il·lustradors, la majoria de les Terres de l'Ebre,han realitzat a la planta de pediatria. En el marc del pro-jecte “Centres mèdics il·lustrats”, un grup d'il·lustra-dors liderats pel roquetenc Ignasi Blanch van treballarintensament durant una setmana per decorar la plantade pediatria amb dibuixos d'animals autòctons queviuen al delta de l'Ebre o al Parc Natural dels Ports. Així,un vol de flamencs dóna la benvinguda al passadís dela planta, i a cada habitació un animal convida a treureun somriure als xiquets i professionals mèdics.

El cap de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de laCinta, Jaume Rosal, ha afirmat que era un “anhel i unail·lusió que ara s'ha fet realitat”. Rosal també ha desta-cat la importància dels aspectes més humans i emotiusen la recuperació d’un pacient, ja sigui xiquet o adult.En una de les imatges podem veure, acompanyada delseu pare, una de les xiquetes hospitalitzades que ja hapogut gaudir dels dibuixos.Per la seva part, Ignasi Blanch, ha detallat que alhora“d’humanitzar” la planta de pediatria s’han tingut encompte també aspectes com la gamma cromàtica o latemàtica dels dibuixos.El projecte “Centres mèdics il·lustrats” va nàixer ara fa10 anys a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona ihan continuat en altres centres sanitaris catalans.

DINOU IL·LUSTRADORSUn grup de 19 il·lustradors de les Terresde l’Ebre, liderats pel roquetenc IgnasiBlanch, han participat voluntàriamentdel projecte ‘Centres mèdics il·lustrats’a la planta de pediatria de l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta.

TTELEOBJECTIU

ART QUE SALVA L’ART

UNA INTERVENCIÓ artística hapermès salvar els arcs del convent deSanta Clara de Tortosa. Els cinc arcs del'antiga capella, del segle XIII, estavengreument erosionats i calia finança-ment per restaurar-los. L'activista cultu-ral, Josefina Matamoros va proposar al'artista plàstic Tom Carr fer una inter-venció al claustre que ajudés a posar de

relleu l'espai per atreure inversors. Fi-nalment, gràcies a dues fundacions pri-vades de França i Suïssa, s’ha pogutrestaurar els arcs i s’han inaugurat jun-tament amb les projeccions lumíniques“Absència i presència”, del mateix Carr.L’espai es pot visitar fins el proper 8 denovembre i la intervenció és visible desde diferents punts de la ciutat. C.B.

Animals de l’Ebre per il·luminar pediatria

Cinta Bonet / FOTOS: ACN


TELEOBJECTIU

Carme Forcadell: ‘Visca la República Catalana’

La xertolina Carme Forcadell va ser escollidapresidenta del Parlament de la XI legislaturaper 77 vots a favor, 57 en blanc i un vot nul.L'expresidenta de l'Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) és la vuitena presidenta de lacambra després de la restitució de l'autogo-vern. A més, 5 dels 11 diputats de CatalunyaSí que es Pot van donar suport a Forcadell perdonar-li l'oportunitat de ser "presidenta detots". Uns vots que van sumar-se als 62 deJunts pel Sí (JxSí) i als 10 de la CUP. En el seu primer discurs com a presidenta delParlament, Forcadell va dir que amb aquestaXI legislatura es tanca l'etapa autonòmica is'entra en un nou escenari. "Siguem cons-

cients que protagonitzem un moment funda-cional. Ara i aquí creem un abans i un des-prés. Des d'ara mateix constituïm unparlament sobirà que vol representar unpoble lliure", va proclamar. En aquest con-text, va demanar als diputats que estiguin al'alçada del moment per iniciar el procésconstituent. A més, va anunciar que propo-sarà que els grups que no tenen representa-ció a la Mesa, PPC i CUP, hi puguin participarsense tenir dret a vot. En acabar el seu discursamb un “Visca la República Catalana”, els di-putats de JxSí i la CUP van aixecar-se peraplaudir, mentre que la resta van quedar-seal seu escó sense aplaudir-la.

Gustau Moreno / FOTOS: ACN

Més de 52.000 tapes servides a l’Atortosa Dtapes

La segona edició de la ruta gastronòmica Atortosa Dta-pes va posar el seu punt i final amb un total de 52.325tapes servides de l’1 al 12 d’octubre. El projecte vol anarmés enllà de l’activitat de promoció econòmica, i donara conèixer la gastronomia de qualitat arreu de les Terresde l’Ebre. De fet, el president de la Cambra de Comerçde Tortosa, Josep Maria Chavarria, va explicar que el seuprincipal objectiu era superar el nombre de tapes ser-vides en l’anterior edició, i ajudar el comerç de Tortosa.Va detallar també que totes les tapes que participavenen la ruta havien estat elaborades a partir de l’ajuda delxef del restaurant Villa Retiro, Fran López, que va con-tribuir a incrementar el nivell i la qualitat dels produc-tes servits. Chavarria va afegir-hi que la segona edicióde la ruta Atortosa Dtapes s’ha tancat amb un rècordde participació, un fet que supera totes les expectativesde la Cambra de Comerç i del patrocinador. Per la seuabanda, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va insistir en quècal donar suport a les iniciatives per promocionar elsnegocis i trobar-hi sinergies. “El Atortosa Dtapes hacoincidit amb una quinzena molta activitat cultural aTortosa, amb el festival A Cel Obert o l’Ebremusik.

TEXT I FOTO: IRENE LÓPEZ

77 de 135són els suports que va rebre Forcadell, en sumar els vots de Junts pel Sí, la CUP i cinc de Catalunya Sí que es Pot


Més de vuit-centes persones van assis-tir a Gandesa, el cap de setmana del 17i 18 d’octubre, com a convidades al ca-sament reial entre l'infant Jaume deCatalunya i Aragó i la princesa Elionorde Castella. El grup de teatre La Farsava fer per segon any consecutiu una re-creació històrica del casament quehavia d'unir els regnes d'Aragó i Cata-lunya amb el de Castella i Lleó el 1319,però que finalment no es va consumarperquè, un cop celebrada la cerimòniaa l'església de Gandesa, l'infant va fugirper vocació religiosa. Per tant, la uniódels dos regnes se'n va anar en orris.Aquest episodi ha passat a la històriaamb el nom de la Farsa de Gandesa. En la representació d'enguany hi hanintervingut al voltant d'un centenar depersones. Aquesta festa de recreacióhistòrica es va començar a celebrarl'any passat en vistes a commemorar,l'any 2019, el 700è aniversari d'aquestfet històric. A més, les activitats progra-mes van incloure una sèrie d’actes pre-liminars, així com el segon Mercat deProximitat, amb productes quilòmetrezero. L’alcalde de Gandesa, Carles Luz,va fer una valoració molt positiva i vaanunciar que potenciaran la festa.

TELEOBJECTIU

La Farsa fa reviure a Gandesa el casament reial frustrat del 1319

GANDESA

Cinta Bonet

[ ] Diversos moments de l’edició d’enguany del Casament Reial de Gandesa. / Fotos: TERRA ALTA PREMSA.

El proper 2019 es compliran 700anys de la cerimònia que no va unirels regnes d’Aragó i de Castella i Lleó


L’Ajuntamentha ampliat el recinte firal i haincorporat novetats com untast de vermuts musicat o un concert nocturn de labanda riberenca Xeic!

TELEOBJECTIU

La fira més antiga de l’Ebre es renova

[ ] L’encarregat d’inaugurar la fira va ser l’home del temps de TV3, Tomàs Molina.

MÓRA LA NOVA

[ ] Un moment del reconeixement a l’expositor local més antic, Josep Guzmán Hernández.

La 184 edició de la Fira Agrícola, Ramaderai Industrial de Móra la Nova va reunir, desdel 22 al 25 d’octubre, més d’un centenard’expositors vinguts d’arreu de les Terresde l’Ebre i de comarques veïnes com elPriorat o el Baix Camp. La nova regidora deFires, Míriam Vinaixa, va valorar “molt po-sitivament” la fira d’enguany, que va tancarportes amb una assistència estimada, comen les darreres edicions, d’unes 50.000 per-sones: “Els visitants han respost molt bé ales novetats introduïdes enguany, tant alspetits canvis d’ubicació com als espectaclesmusicals i al nou caràcter del pregoner”,que enguany era Tomàs Molina. “Això ensencoratja de cara a l’edició del 2016 i desd’ara començarem a treballar-hi en mésnovetats. Tenim una fira de les més anti-gues del país i un model consolidat, ambbona assistència de públic i de paradistes,però això no vol dir que no puguem incor-porar més atractius”, va dir Vinaixa.

G.M. / FOTOS: SIRGA COMUNICACIÓ

Èxit del segon festival A Cel Obert

TORTOSA

La segona edició del festival d'intervencions efímeres A Cel Obertva clausurar-se el 4 d’octubre amb el lliurament dels premis deljurat i del públic als millors projectes. El premi del jurat va ser pera ‘Entrecintat’, que es va poder veure al pati del Palau del Bisbe.En canvi, el premi del públic assistent va ser per al projecte ‘Skyli-nes’, que havia quedat instal·lat al pati del palau de Sant Jordi iSant Domènec, actual seu de l’Escola Oficial d’Idiomes.

Gustau MorenoFOTO: IRENE LÓPEZ


FA UN MES que les urnes deci-dien que la majoria absoluta dediputats del Parlament de Cata-lunya seria independentista. Nonomés això, gairebé el 48% delsvots eren clarament indepen-dentistes. Només 80.000 votsmés i s’hauria arribat al 50%. Isi el vot per correu hagués fun-cionat com calia, potser la cosaencara hauria estat més clara.Sé que em repeteixo. Igual queho continuen fent alguns, comMariano Rajoy, quan afirmasense que li creixi el nas que lamajoria de catalans no volen laindependència. La majoria si-lenciosa apareix fins i tot quanno es pronuncia a les urnes.

EL MES S’HA FET LLARG desdel punt de vista polític. Tenimunes negociacions entre Juntspel Sí i la CUP per a la investi-dura del nou president de laGeneralitat. A la CUP no volenArtur Mas. Artur Mas sembla

que no vol apartar-se. Cap delsdos no vol fer cap gest de gene-rositat en aquest punt.

DURANT AQUEST MES hemvist com l’exvicepresidenta delGovern, la consellera d’Enseya-ment i el mateix president hananat a declarar al jutjat per lesvotacions del 9N. El 15 d’octu-bre, 75 anys després de l’afuse-llament de Lluís Companys,Artur Mas imputat. Una datamolt oportuna.

HEM VIST com la negociaciópel pacte per investir el presi-dent ha tingut excessos medià-tics, com sempre passa amb elspactes. Ha arribat Carme Forca-dell, icona de les mobilitzacionsde les darreres Diades, a la pre-sidència del Parlament. I Juntspel Sí i CUP han fet el primerpas cap a la República Catalanaamb la declaració de sobiraniaque han de dur al Parlament.

Mariano Rajoy ha convocateleccions i els principals partitsespanyols han passat al modepre-campanya, i en conseqüèn-cia, ultra-patriota. Les amena-ces per si el Parlament fa passoscap a l’estat propi se succeei-xen. I de moment sembla quel’independentisme no es fa en-rere.

ARRIBATS EN AQUEST punt,cal veure què passarà. Conti-nuaran Junts pel Sí i la CUP elcamí per desconnectar-nosd’Espanya o s’aturaran? Si con-tinuen, fins on arribarà el go-vern espanyol? Us imagineu lesprincipals institucions del paísintervingudes per Madrid i elsseus màxims representants in-habilitats o empresonats? S’hoimaginen a Madrid? Ho volen?S’alentirà el procés fins passa-des les eleccions del 20-D? I siés així, què passarà després deles eleccions espanyoles? Si go-

verna el PP, Ciutadans, PSOE,Podemos, què passarà? El joctot just acaba de començar i cal-drà veure qui és més valent i siarrisca al màxim.

DARRERAMENT he escrit di-versos articles d’opinió al voltantdel procés d’independència (alvoltant i, sobretot, a favor) i aram’han llançat un repte: a veurequan escric sobre la corrupció ca-talana, si sóc valent. Un repte aixíno es pot deixar caure al terra.

UNA DE LES FRASES que so-vint fem servir els independen-tistes és que volem ser un paísnormal. No volem la indepen-dència perquè ens creguem su-periors o immunes als vicis quepateixen tots els estats del món.Evidentment, ens agradaria queel nou estat fos perfecte, el mésguapo i llest del món, com elsnostres fills, però sabem que noserà així. Tindrà els seus defectesi virtuts, com tots, però ens l’esti-marem, i vetllarem perquè creixiel més sa possible.

CREIEM, això sí, que ens po-drem organitzar millor o, al-menys, així ho desitgem. Volemdecidir per nosaltres mateixos,triar el color de les nostres habi-tacions sense demanar permís,

administrar els nostres diners se-gons les nostres prioritats, neces-sitats o gustos, aprovar lleis perunanimitat del nostre Parlamentsense que ens la impugnin. Ensequivocarem, i alguns dels nos-tres ciutadans, incívics, continua-ran estacionant als passos devianants, i els nostres xiquetstrencaran plats.

SER INDEPENDENTS no seràuna assegurança contra la co-rrupció (farem el possible perquèho sigui), però està més que de-mostrat que la dependència tam-poc ho és. Per tant, no té sentitvotar NO a la independènciaperquè hi ha casos de corrupció,quan aquesta corrupció ha tingutlloc durant la dependència.

CORRUPCIÓ i independència, ocorrupció i dependència, sóncoses que no tenen res a veure. Atots els països independents hiha corrupció, i a totes les comu-nitats autònomes, també.

D’ALTRA BANDA, aquest pro-cés nostre cap a la independència

està ple d’esculls externs queposa l’estat espanyol , ja previstosal seu ADN, i també d’esculls in-terns, fruit de la nostra diversitatpolítica i de l’extrema pulcritudamb què el volem dur a terme.D’aquesta manera, cadascundels passos que fem endavant ésposterior a negociacions que totsseguim amb lupa pel forat delpany i bones dosis d’un escepti-cisme que no es cura, malgratl’ancestral capacitat de pactardels catalans. Però aquí estem,seguint el camí. Ara estem da-vant d’una nova situació d’ai, ai,ai, al cor, i sembla que les CUPtenen la clau per obrir la finestrai permetre’ns respirar de nou.

DURANT LA PASSADA legisla-tura, les CUP s’han guanyat elrespecte amb les seves actua-cions serioses, coherents, rigoro-ses i plenes de compromís ambel seu ideari i el país. I ho volenfer valer, cosa que els honora.Junts pel Sí necessita dels seusvots per a investir un president.Per primer cop, la seva decisió ésvital, i es queixen d’haver estat

objecte de pressions; és una deles conseqüències d’assolir certsnivells de poder: les teves deci-sions sempre seran criticades, enuna o altra direcció.

ELLS POSEN PER BANDERA laseva coherència, i no volen apar-tar-se, ni una coma, d’allò quehan dit durant la campanya elec-toral; cosa que, malauradament,a tothom ens sembla sorprenentavui en dia. Però ells tenen 10 di-putats, i Junts pel Sí, 62. Defensarla coherència amb el programaelectoral és lloable, però tambés’hauria de lloar que els altresvulguin defensar la seva. Uns ha-vien dit que no investirien a Mas;els altres, que Mas seria el seupresident. Mantenir totes duescoherències és incompatible, i nopots defensar la teva coherènciaexigint els altres que trenquin laseva.

LA COHERÈNCIA ha de ser re-cíproca, com l’amor, tot i que enambdós casos, i en ambduesparts, calgui cedir una mica; valla pena.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: UN TUIT POLÈMIC SOBRE COMPANYSEL TORTOSÍ Jaume Solé Purcalla,secretari general del PP local, va retirarla paraula “assassí” a l’hora de referir-se al president de la Generalitat afuse-llat fa 75 anys. Solé havia encès el 15d’octubre les xarxes socials per un co-mentari a Twitter, en què criticava ladecisió de l’Ajuntament de dedicar unparc a la memòria de Lluís Companys.En concret, Solé havia escrit que “l’as-

sassí Lluís Companys ja té una plaça alseu nom a Tortosa mentre l’esquerraen bloc li fa un homenatge”. La piu-lada va provocar una onada de reac-cions a favor i en contra. Fins i tot elpresident comarcal del PP, JoaquimLlopis, va aclarir que al PP de Tortosa idel Baix Ebre estaven “dolguts” perunes declaracions “desafortunades” ique Solé feia “a títol personal”. L’en-

demà, Solé va aprofitar el seu pas perla tertúlia L’Entrellat, de Canal 21 Ebre,per matisar les seues declaracions. Varecordar que ell sempre ha condemnatel franquisme, i que està en contra dela pena de mort. Així, va dir que a laCatalunya de Companys, del 1936 al1939, van morir afusellades unes 8.500persones, i va responsabilitzar el pre-sident republicà d’aquestes morts.

MANEL ZAERAINFORMÀTIC I MÚSIC

JESÚS TIBAU ESCRIPTOR

Qui aguantarà més?

Corrupció, independència i coherència

“Us imagineules principalsinstitucions deCatalunyaintervingudes iels seus representantsinhabilitats oempresonats?”


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós, Belén Giné

EL 7 DE NOVEMBRESant Carles de la Ràpita ce-lebra una nova edició de laDiada del Llagostí, que do-narà el tret de sortida a lestretzenes jornades gastro-nòmiques. S’hi repartiranentre 2.000 i 3.000 racions

de llagostins cuinats de di-ferents maneres. Enguany,les jornades s’allargaranfins al proper 8 de desem-bre amb una tretzena derestaurants que oferiranmenús amb preus que ani-ran dels 30 als 40 euros. OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Més unitat per acabar amb el dèficit d’infraestructures Tortosa i la

memòria històrica

El final del bipartidisme enun poble de 596 habitants

EDITORIALS

l problema del dèficithistòric de les infraes-tructures, que molt

sovint queda emmascarat peraltres temes més mediàtics dela política nacional i del terri-tori, ha acabat sortint a la su-perfície a causa de l’altamortalitat que s’ha re-gistrat aquest 2015 a lacarretera N-340 al seupas per les Terres del’Ebre. Des de l’estiu, almarge de les notícies alvoltant del procés sobi-ranista, el debat sobrel’N-340, l’autopista AP-7 i el tram pendent del’autovia A-7 és laqüestió que està acapa-rant l’atenció de tothom. LesTerres de l’Ebre és un territorioblidat pels governs de Ma-drid i de Barcelona a l’hora deplanificar i executar inver-sions en infraestructures, i enalgun moment aquesta situa-ció havia d’esclatar des delvessant polític, però sobretotdes del punt de vista social.

EL TRAM EBRENC de l’N-340 acumula 13 víctimes mor-tals en aquest 2015, i fins untotal de 66 morts en els da-rrers cinc anys. Una xifra en-cara més terrible si sumem el

tram de la mateixa N-340 alnord de Castelló, amb 68morts en els darrers cinc anys.Un total de 134 morts, sensecomptar les persones ferides,que han provocat que les en-titats veïnals de les Terres del’Ebre i també del Baix Maes-

trat hagen decidit mobilitzar-se fins aconseguir la gratuïtaturgent de l’AP-7 entre l’Hos-pitalet de l’Infant i Peníscola.

COM A REACCIÓ, el governde l’Estat ha accelerat la cons-trucció d’onze rotondes en eltram de l’N-340 entre l’Amet-lla de Mar i les Cases d’Alca-nar. També han anunciat lalimitació de la velocitat als 80quilòmetres per hora i la pro-hibició de fer girs cap a l’es-querra, mesures que pretenenpacificar el trànsit. Les prime-res rotondes en construir-se

seran al Perelló i a Camarles.Però aquestes millores en elsaccessos de l’N-340, així comles altres mesures anunciadesper Foment, no convencen elsalcaldes del territori, i encaramenys a les federacions deveïns de Tortosa i d’Amposta,

que durant aquestmes d’octubre haniniciat estratègies di-ferents per aconse-guir una solució a lasinistralitat. Els veïnsd’Amposta han man-tingut els talls de pro-testa a l’N-340, iprioritzen la gratuïtatde l’AP-7; mentreque els veïns de Tor-

tosa també reclamen la cons-trucció de l’autovia A-7 i hanimpulsat un manifest institu-cional que han subscrit al cos-tat d’onze entitats socials ieconòmiques de l’Ebre.

PERÒ la divisió també haarribat als partits polítics delterritori. Fins i tot hi ha alcal-des d’un mateix partit quediuen coses diferents, perquèpensen en clau local i defen-sen només els suposats inte-ressos dels seus respectiusmunicipis. Sense unitat cos-tarà més arribar a algun lloc.

PAÜLS exemplifica la novafornada d’alcaldes i alcal-desses, regidors i regidores,que han arribat als ajunta-ments del país després deles municipals del maig. Elseu alcalde, Enric Adell, en-capçala un equip de governformat per regidors i regido-res molt joves, que van deci-

dir entrar en política per tre-ballar, amb la il·lusió encaraintacta, en benefici de tot elpoble. I ho van fer amb unacandidatura, Acord Munici-pal per Paüls, que va assolirla majoria absoluta i que, amés, va acabar amb el bipar-tidisme que històricamenthavia dividit la població.

Josefina MatamorosACTIVISTA

CULTURAL

EL MUR

El tram de l’N-340 a Tarragona, l’Ebre i Castelló acumula 134morts en cinc anys

SERÀ NOTÍCIA

E

Una intervenció artís-tica ha permès salvarels arcs del segle XIII

del convent de Santa Clara deTortosa. La intervenció ha estatpossible gràcies a la participacióde l’activista cultural JosefinaMatamoros, natural de Godall.

FrancescVallespíPRESIDENT DE LA

LLIGA CONTRA EL

CÀNCER A L’EBRE

Més de 500 personesvan participar el 25d’octubre en el Dinar

Popular que la Lliga contra elCàncer va organitzar a Tortosaper recaptar fons per als malaltsi les famílies. La jornada incloïaactivitats infantils i esportives.

JesúsGómez delas HerasEXCOORDINADOR

DE L’IGME

L’Institut Geològic iMiner (IGME) no va fercap informe sobre el risc

sísmic del projecte Castor perquèno se li va requerir. Així ho va afir-mar l’excoordinador de l’IGME el19 d’octubre als jutjats de Vinaròs,on va declarar com a imputat.

AndreuCarranzaESCRIPTOR

L’escriptor riberenc harebut aquest mes d’oc-tubre un nou reconeixe-

ment, ara des del territori. Estracta del guardó al Mèrit de lesLletres Ebrenques del 2015, ator-gat durant les X Jornades de lesLletres Ebrenques, a Amposta.

Enric PlaALCALDE DE VINARÒS

Els ajuntaments de Vi-naròs i Alcanar han en-llestit els treballs de

neteja i adequació de l’entorn delpont dels Estretets, a la zona delriu Sénia. L’alcalde de Vinaròs haanunciat més projectes de col·la-boració amb Alcanar.

L’AJUNTAMENT de Tor-tosa ha honorat al presidentLluís Companys posant elseu nom al parc de FerreriesNord, on el passat 15 d’octu-bre també va instal·lar-se unmonòlit tot coincidint amb el75è aniversari del seu afuse-llament. Era un gest que Tor-tosa tenia pendent des del 18de setembre del 2000. Pertant, poc més de 15 anys per-què Tortosa dediqués unaplaça o un carrer a la figuradel president màrtir.

EN ELS DARRERS anyss’han fet diferents gestos im-portants, en clau de memò-ria històrica i democràtica.

En època de Joan Sabaté esva retirar l’escut franquistade la claraboia del pati cen-tral de l’edifici de l’Ajunta-ment, i ja durant el mandatde Ferran Bel es va canviar elnom de la barriada del 13 deGener i també es va posaruna placa a l’antic pont deltren, per recordar les vícti-mes dels bombardejos de laGuerra Civil. També durantl’etapa de Bel es va home-natjar l’alcalde màrtir, JosepRodríguez. És just reconèi-xer-ho i, per tant, també ani-mar el govern de Tortosa aseguir amb la retirada de laresta de simbologia feixistaque encara hi ha a la ciutat.


OPINIÓ

SI BUSQUEM la definició de‘Perepunyetes’ al diccionariens diu: “Persona que és ex-tremadament exigent i minu-ciosa”. Potser no comparteixola definició al cent per cent,però sol esser habitual queem diguin que soc un ‘Pere-punyetes’. Ho dic pel motiuque molts cops diem frases oparaules sense saber quinsentit tenen, o si ho sabem lesdiem malament. Ho reconec,sóc un ‘Perepunyetes’, peròles coses m’agraden ben fetes,sóc així.

DARRERAMENT, no sé si perdesconeixement o intenciona-dament, escolto més d’un copa polítics en càrrecs o que as-piren a tenir-los, a posar comaquell que sent ploure i nopassa res càrrecs o frases maldites. He sentit que els dos as-pirants a president del Go-vern Espanyol, l’Albert Riverai Pablo Iglesias, deien en pocsdies de diferència: “Cuandoyo sea presidente de España”.

Home, jo certament els felici-taré a tots dos, i molt, perquèvoldrà dir que España és unaRepública i que ja no tindremMonarquia. Però pel camí,senyors, si ho aconsegueixen(espero que no) seran el pre-sident del Govern Espanyol,dins de Monarquia Parlamen-taria del Regne d’Espanya. Es-pero que a tots dos algú elsfaci rectificar, i que per tantno ho tornen a dir.

CONTINUEM. Recordo lapassada Champions. Escol-tava la TDP del mestre Joa-quim Maria Puyal, i una deles col·laboradores en un mo-ment donat deia: “Acaba defer la seva arribada a la llotjael President de Catalunya”. Ifa pocs dies la Il·lustríssimaalcaldessa de Barcelona, AdaColau, en un discurs llegittornava a parlar del “Presi-dent de Catalunya”. Els he dedir que ni l’una ni l’altra esta-ven parlant de Mariano Rajoy,que és el President de Cata-

lunya en l’actualitat, si no queparlaven del Molt HonorablePresident de la Generalitat deCatalunya, el senyor ArturMas, que també ho és en l’ac-tualitat. Puc entendre l’erradade la TDP, en directe i fruit dela improvisació, però l’alcal-dessa llegint com estava, no téqui la salvi, ni a ella ni a quiho va escriure.

SEGUIM amb una de molthabitual. L’alcalde o regidorde torn, que no sap on és, nion es troba ni que fa. És molthabitual sentir en un momentd’una entrevista, en un mítingo en una tertúlia que un al-calde o regidor ens diu: “Enaquesta legislatura que co-mença...” Doncs bé, les legis-latures, al nostre país,corresponen al Congrés delsDiputats, al Senat o al nostreParlament, que és on es le-gisla i on es fan i es discutei-xen les lleis. Perquè alsajuntaments, diputacions, oconsells comarcals hi ha man-

dats, ja que aquest últims sónescollits per mandat delpoble, per gestionar les ciu-tats, províncies o comarquesamb un mandat de quatreanys. En les nostres contra-des hi ha hagut un alcaldeque ha deixat de ser-ho, quedesprés de ser regidor al go-vern del 1987 al 2007 i alcaldedel 2007 al 2015, 28 anys al go-vern, ha marxat sense saberquè era un mandat i què erauna legislatura.

I PODEM SEGUIR amb lesEMD, on parlen de l’alcalde iels regidors amb una alegriaque no els cap a la boca, quanel que hi ha és el president dela Junta Veïnal (així ho diu lapapereta el dia de les elec-cions) i els representants po-lítics de la Junta Veïnal, peròells s’autoanomenen Alcaldei Regidors, bé i qui soc jo pertreure’ls la il·lusió. I paro jaque suposo que deuen pensarque soc un pesat i que noarribo enlloc.

TORTOSA està bruta i man-cada de manteniment. Tor-tosa transmet una imatgenegativa, això és un fet queno és nou. El febrer de 2013el Partit dels Socialistes deCatalunya a Tortosa vam ini-ciar la campanya ‘Xeic, poscom tenen Tortosa!’, unacampanya de denúnciasobre el deficient estat deconservació que tenia lanostra ciutat i la imatge tannegativa que transmetia, nonomés als ciutadans, sinóals visitants, perjudicant elcomerç i el turisme en unmoment de greu crisi eco-nòmica.

NOU MESOS després vamtancar la campanya amb ungran èxit participatiu que estranscrivia en més de 300 fo-tografies de denúncia rebu-des i un total de 7.219 visitesal web. Tot i això, el governde CiU va fer cas omís de lescartes que els vam fer arri-bar amb les fotos denúnciadels tortosins i tortosines,que no va respondre. Encaraque els va fer reaccionar tí-midament amb un incre-ment de la partida demanteniment en els pressu-postos de 2014 i 2015, que noha estat suficient.

CONSCIENTS d’aquesta

delicada situació, els socia-listes hem fet reiteradespropostes per aconseguirfer front a aquesta situació,com ara la creació d’una co-missió amb la participació iimplicació de diversosagents per prendre cons-ciència col·lectiva que calcol·laborar plegats perpal·liar aquest estat de de-gradació que pateix Tortosa. Cap de les nostres propos-tes han donat fruit ni hanestat recollides per part delgovern de CiU. No hi ha cappla de manteniment, no hanvolgut fer-lo, i així juguenamb la discrecionalitat i l’a-miguisme i, tal com s’ha vistmoltes vegades, van a re-molc de les nostres propos-tes com amb la reparació deles escales d’accés a l’Hos-pital o la rambla Felip Pe-drell, però sempre ambpegats i pedaços.

A LES ACABALLES del2015, l’escàs mantenimentde la via pública i la sevaneteja és un dels principalsproblemes, i reals, de Tor-tosa: estat dels elements demobiliari urbà, enllumenat,manteniment de calçades ivoreres, estat dels parcs ijardins... Cada dia són mésels tortosins i tortosinespreocupats per l’estat en

què es troba la seva ciutat ique comencen a estar fartsd’excuses; però CiU s’haoblidat del dia a dia i dequines són les prioritatsmés preocupats per estar aMadrid i a Barcelona queper governar i vetllar perTortosa. Hi incompleixen isaben que incompleixen elsseus compromisos, ara, ambla complicitat dels Republi-cans de Tortosa que estanaplicant la dita “donde dijedigo, digo Diego”. Són còm-plices d’aquells que estanmés preocupats pel seu pro-cés que pel dia a dia delstortosins i tortosines, i totper a amagar les vergonyesde seus embargades i depresumptes fiançamentsirregulars del seu partit.

DAVANT d’aquesta situació,de les continuades queixesde la gent i de la inoperàn-cia del govern hem optatper denunciar novament elproblema tornant a endegarla campanya ‘Xeic! pos comcontinuen tenint Tortosa!’,per tal d’obrir els ulls al go-vern municipal de CiU.

PER PORTAR-LA a termehem reactivat de nou la pre-sència a Internet i les xarxessocials i volem que els ciu-tadans ens facin arribar foto

denúncies. I ho volem fer, amés, recollint signatures detots els tortosins i tortosinesque creguin que la ciutatestà bruta, en paper i a tra-vés de la plataformaChange.org, perquè pu-guem presentar-les a l’e-quip de govern.

NO ES FA RES per donaruna imatge de ciutat mo-derna i eficient que valgui lapena viure, una ciutatoberta on l’espai públicsigui l’espai de relació agra-dable entre totes i tots. Sicreiem que el turisme ésuna de les bases per a la re-generació econòmica de laciutat hem d’aplicar un con-junt de polítiques perquèsigui així i que s’apliqui. Sivolem ser patrimoni de laUNESCO, que crec que hemperdut el tren, hem de cui-dar els petits detalls i apos-tar més per temes comaquest.

CREIEM QUE la nostracampanya pot ajudar aconscienciar la ciutadaniasobre la cura i mantenimentde la nostra ciutat i a ferveure al govern municipal lanecessitat de vetllar pelmanteniment dels espaispúblics. Ajuda’ns a tindreTortosa neta!!

RICARD LLEIXÀEXREGIDOR DE TORTOSA

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA

El Perepunyetes

Xeic! Pos com continuen tenint Tortosa!


OPINIÓ

AQUEST ESCRIT vol apel·laral sentit comú i a l'interès delterritori. És el mateix sentitcomú d'una ciutadania que,espontàniament, i farta ja detants accidents i morts perfalta d’una via ràpida gra-tuïta, via whatsapp va convo-car una primera mobilitzacióexigint solucions a l'alta den-sitat de la N-340. Ràpida-ment, els alcaldes afectatsper la carretera N-340, majo-ritàriament d'ERC, peròtambé de CiU, van mourefitxa i es van afegir a la mobi-lització liderant-la i acapa-rant-la. Calia participar, peròtambé controlar la mobilitza-ció ciutadana per evitar quees descontrolés. El missatgeera clar, “poble ebrenc, estemorgullosos de la vostra capa-citat de mobilització i estemamb vosaltres, però ara enstoca actuar als polítics. Con-fieu en nosaltres”. Una vellacançoneta.

EL SENTIT COMÚ dicta quehem d'exigir l'alliberamentde l'AP-7 i que no cal cons-truir el tram ebrenc de l'A7.Per què?

1. LA PROPOSTA de gratuï-tat immediata de l'AP-7 per atot el tram ebrenc és la méspragmàtica, perquè es pot ferja! Només és qüestió de vo-luntat política. No és unaidea nova; no fa gaire ERCrecolzava la campanya ‘Novull pagar’ (a les autopistes),o impulsava ‘Catalunya lliurede peatges’. Així, l'única cosaque caldria és una classe po-lítica valenta, capaç d'enfron-tar-se als interessos d'Abertis(La Caixa). Però sembla quela realitat és una altra, i elsubjecte polític haurà de serla ciutadania amb les mobi-litzacions.

2. PROTEGEIX el nostre te-rritori. Tenim ja tres infraes-tructures que trenquen elterritori (via del tren conven-cional, N-340 i A-7), en unfutur potser l'Estat decidiscafer el tram del tren de granvelocitat (TGV) València-Bar-celona i ara es planteja fer-neuna quarta (cinquena). Unanova ferida a les nostres te-rres. És necessària? Abans defer una operació, tot metge ometgessa estudia si té altresalternatives menys perjudi-cials per al cos. No hi ha al-ternativa? Sí, alliberar els

peatges de l'AP-7.

3. ÉS PRÒPIA d'un modeleconòmic del passat. La pro-posta de construir el tramebrenc de l'A-7 respon almodel d'ultradesenvolupa-ment que es va instal·lar al'Estat espanyol durant labombolla constructora. Unmodel basat en creure que eldesenvolupament i el creixe-ment econòmic consistien enconstruir autovies, quilòme-tres de TGV i aeroports a totarreu. Un model que va durl'estat espanyol a construirmés quilòmetres de TGV iautovia que Alemanya, peròtambé a tenir un deute impa-gable que ja supera el pro-ducte interior brut (PIB). Ensdiuen que una infraestruc-tura com l'A7 dinamitzarial'interior del Montsià i elBaix Ebre; però si apliquemaquesta lògica, caldria pre-guntar-se com pot ser queAndalusia o Extremadura, toti els centenars de quilòme-tres d'autovia gratuïta, conti-nuen sent les zones méspobres de l'Estat espanyol? Siuna autovia és un motor eco-nòmic, per què 11 de les 15províncies amb més atur del'Estat són andaluses o extre-menyes?

PER QUÈ els pobles de l'in-terior de Castelló d’ençà quetenen l'autovia gratuïta hananat a més en atur i pobresa?El 2005, la província de Cas-telló, sense autovia, tenia unatur del 6% (la província ambmenys atur de l'Estat). El2012, amb l'autovia acabadafeia un any, l'atur arribava al28% i actualment se situa al25% (segons les dades del’Enquesta de Població Ac-tiva, l’EPA). La resposta éssenzilla: el que genera ri-quesa és un bon teixit pro-ductiu que aprofite elsrecursos del territori.

4. PERQUÈ VIVIM una situa-ció d'emergència social i ésuna frivolitat demanar que laprincipal inversió de l'Estatal territori, durant una dè-cada, siga una autovia que téuna alternativa més barata imés ecològica.

UNA INVERSIÓ que repetiràl'esquema que ens ha dut a lasituació actual, transferènciade diners púbics, diners delsnostres impostos a empreses

privades com Ferrovial, ACS,Dragados, Sacyr... que repre-senten el capitalisme d'ami-guets que es practica aMadrid (també a Barcelona) ique ara volem reproduir do-nant suport a la construccióde l'A7. Es diu que l'AP-7gratuïta es podria saturar.Això no és un problema. Ales comarques de Girona esva construir un tercer carril inomés va caldre expropiar un5% dels terrenys. És a dir,mínim impacte al territori.

PER DINAMITZAR la nostraeconomia necessitem inver-sió pública per crear un sec-tor industrial productiu icooperatiu. I també aprofitarels nostres recursos com l'ai-gua i les energies renovables,transformar els productesagrícoles, desenvolupar l'a-groindústria a xicoteta es-cala, aprofitar la biomassaper generar energia i llocs detreball, millorar el transportpúblic... però no generem fal-ses il·lusions amb l'A-7. Larealitat de la gent jove quemarxa fora a estudiar o treba-llar, la realitat dels preus in-dignes que es paguen alcamp, la realitat de les condi-cions laborals d'explotacióals polígons o la realitat d'a-tur del sector del moble alMontsià, eixa realitat no can-viarà per tenir una autovia.

AIXÍ QUE que arribem a lapregunta clau. Però quins in-teressos s'amaguen darrerede la defensa dels peatges al'AP-7? Són els interessosd'una empresa com Abertisque ja ha ingressat més de1.100 milions d'euros per lagestió del tram Tarragona-Al-canar (va costar 11,8 milionsd'euros) i que està presididaper Salvador Alemany, no-menat per Artur Mas presi-dent del Consell Assessorper a l'activació econòmica iel creixement. Una empresaque, segons Toni Strubell (ex-parlamentari català per SI),“s'ha convertit en un cemen-tiri d'elefants d'exdirigentsde CiU”. I no oblidem que PP,PSOE i CiU, per compensarel fracàs d'Abertis i altresamb les autopistes madrilen-yes, van votar a favor de l'ac-tual pròrroga dels peatges del'AP-7. Els interessos d'Aber-tis també són els de La Caixa,principal accionista d'Abertis(23%). I ja sabem que molts

partits deuen molts diners aLa Caixa, així que qui pagamana.

PERÒ IGUAL que al país, ales Terres de l'Ebre, més apoc a poc, això sí, les cosesvan canviant. Som conscientsque només hi ha una manerad'aconseguir drets o oposar-se a decisions injustes, i éssortint al carrer. Ho hem fetcontra els intents de transva-sament, contra el cementirinuclear, per la llibertat delnostre poble, contra les mas-sificacions eòliques a la TerraAlta, però també a Vinaròs. Iara toca mobilitzar-se peruna via ràpida i gratuïta a lesTerres de l'Ebre. I, a més, enel cas de l’N-340 ens trobemamb una societat maduracapaç d'enfrontar-se al dis-curs oficial. Hem començat aconstruir un nou discurs. Usdiscurs que és pragmàtic per-què demana solucions ja, i nocants de sirena amb projectesa 10 anys vista, alhora que ésmés respectuós amb el nostreterritori i més adaptat a lesnecessitats d'una societatque té altres prioritats. Calpressionar fins l'alliberamenttotal dels peatges, i per evitargreuges comparatius, des del'Hospitalet fins a Torre-blanca. Perquè des de l'Ebrees puga anar gratuïtament aValència o a Barcelona ambmenys cost.

P.D. Per no allargar més l'ar-ticle i invitar que es desviel'atenció, no he entrat en va-lorar com encara ens plante-gem fomentar el transportprivat quan hi ha un consenscientífic ampli que plantejael ‘peak oil’ i les limitacions al'ús del petroli en un futurimmediat.

Sentit comú: AP-7 gratuïta, no ens cal l'A-7

XAVIER RODRÍGUEZPORTAVEU DE LA CUP-AE A TORTOSA

“Quins interessoss’amaguen darrere de la defensa dels peatges de l’AP-7? Són elsinteressos d’unaempresa comAbertis”


OPINIÓ

HI HA un moment clau permesurar la vida política del’administració municipal iaquest és sense cap mena dedubte quan parlem de les or-denances fiscals. En llen-guatge planer: els impostos,les taxes i preus públics. Aquíés quan el ciutadà es preo-cupa més, ja que viu més deprop que mai en què li afecta-ran les decisions que es pren-guin, quina serà la quantitateconòmica amb què s’hauràde rascar la butxaca. Pagaràmés o menys que l’any ante-rior? Ho podrà assumir?

CAL SER molt clars i explicarbé tots els conceptes perquèno val a fer trampes al solitari.Aquest cap de setmana passatun dels meus veïns em vapreguntar si realment l’anyvinent pagarà més o menysque enguany. Doncs bé, ambla derogació del decret del go-vern del PP, que augmentaval’IBI en un 6%, a què s’acull elnostre ajuntament, s’alleu-

gera la càrrega impositiva dela nostra ciutat als immoblesmés nous, és a dir, els queestan per sobre dels 42.000euros de valor cadastral. Hical afegir, però, que aquí se’nbeneficiaran els bancs i lescaixes, que són els que tenenels pisos més nous. És alesho-res quan el meu veí agafa lacalculadora i comprova que litocarà pagar el mateix. I ésque al veí del meu costat tam-poc no li afectarà la rebaixa,vaja, ni a ningú de l’escala nia ningú del bloc. I és quan hosimplifica i arriba a la següentconclusió: gairebé cap pisconstruït amb anterioritat al’any 2004 veurà rebaixada lacontribució.

I LI EXPLICO que quan elsenyor Adam Tomàs diu quela disminució afectarà a dosterceres parts dels pisos icases d’Amposta, sota aquesttitular s’amaga la crua realitatd’aquells als quals no els hitocarà, majoritàriament gent

gran, gent que no ha canviatd’habitatge recentment, gentamb menys possibilitats.

PER QUÈ no els tocarà la re-baixa aprovada pel governd’Amposta? Perquè no s’hatingut en consideració la pro-posta de rebaixar l’IBI urbà atothom en un 10%. Una dis-minució que és assumible sides de l’Ajuntament s’exer-ceix una política d’austeritatdintre de l’administració pú-blica. Així de clar i ras.

NO S’HA VOLGUT dialogar,emparant-se amb la legitimi-tat d’una majoria absoluta. Ésben cert que la tenen, peròtampoc no cal tant com peraplicar el rodet a la primera;bé, a la primera no, donat queja en van unes quantes. La de-mocràcia també té la seva le-gitimitat basada amb pactes iacords encara que aritmètica-ment no faci falta. I em pre-gunto si no és millor aprovarles ordenances (impostos,

taxes i preus públics) amb elmàxim consens possible. Noés millor agafar la mà delsque l’oferim? No és millorque tots els ciutadans puguinnotar una rebaixa de la pres-sió fiscal i no uns quants comsi d’una loteria es tractés?

TOT INDICA que al nostreAjuntament aquesta culturadel pacte i diàleg, que nosal-tres oferim i reclamem, en-cara no ha arribat. Donaremmés temps, si cal, perquètambé és cert que venim d’onvenim, però les decisions quepren el nou govern no deixenentreveure nous aires, permolt que les formes, pel queem conten, són ben diferentsde les de l’anterior govern deCiU. I sí que és cert que sor-tim més al mitjans de comu-nicació municipals, peròanem en compte que ens estàpassant com en aquella ditapopular: abans no et deixavenparlar i ara pots parlar, peròno t’escolten!

FRANCESC MIRÓPORTAVEU DEL PSC D’AMPOSTA

Allò que els titulars no diuen


L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel,va anunciar que abans de finald’any l’Ajuntament traurà aconcurs el projecte de les novespiscines que s’han de construira l’estadi municipal. Això seràpossible un cop que ja ha que-dat tancat el nou sistema de fi-nançament per costejar lesobres, que podrien tenir un costd’uns 5,4 milions d’euros. Du-rant una entrevista a Canal 21Ebre, Bel no va voler concretarsi l’Ajuntament haurà de dema-nar un préstec per finançar l’o-peració, però l’alcalde sí que vaassenyalar que l’actual conjun-tura econòmica afavoreix queles entitats bancàries estiguenobertes a treballar amb les ad-ministracions públiques. PeròBel va remarcar que els canvisen el sistema de finançaments’explicaran properament. A finals del mandat anterior, laidea del govern de CiU era fi-nançar les noves piscines ambrecursos de l’Ajuntament, a cà-rrec de diferents anualitats delpressupost municipal. La previ-sió era poder pagar la piscina

en un període d’entre quatre ovuit anys, destinant anualmentuna partida d’entre 1 i 1,5 mi-lions d’euros. Bel va confirmarque, al marge dels canvis en elsistema de finançament, el go-vern no ha modificat el projecteque CiU va presentar a l’abrildel mes passat, abans de leseleccions municipals del maig. El projecte preveu una piscinacoberta de 25 per 20 metres,

amb vuit carrils de competició,i amb un tancament retràctil enun dels laterals que permetràobrir la piscina a l’estiu. Tambéinclou vestidors per grups i perabonats, així com sales de fit-ness i un gimnàs, i pistes depàdel. Quant al període deconstrucció, Bel va explicar al’abril que està previst que espugui materialitzar en dos anys,dividint les obres en dues fases.

Primer es construiria la piscinai després els vestidors i el gim-nàs, de manera que no s’atura-rien en cap moment lesactivitats de piscina.

TTORTOSA

Impuls a les noves piscines L’alcalde, Ferran Bel, anuncia que l’Ajuntament traurà

a concurs el projecte de piscines abans de final d’anyLes obres podrien tenir un cost de 5’4 milions d’euros

però de moment no es coneix com es finançaran

[ ] Bel mostrant el projecte de piscines al mes d’abril, abans de les municipals. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ

Lehmann apostaper finançar lespiscines ambrecursos propis

El tercer tinent d’alcalde d’Hi-senad a l’Ajuntament de Tor-tosa, Emili Lehmann, vaconfirmar a principis d’octubreque una de les inversons pre-vistes en el nou pressupost seràel nou projecte de piscines, tot ique feia falta concretar la millorfòrmula de finançament per aTortosa. En qualsevol cas, elnou regidor d’Hisenda va afegirque l’objectiu del govern muni-cipal és finançar les noves pisci-nes amb recursos propis.Lehmann va assenyalar que arahan començat a elaborar elpressupost del 2016, i que a partde la piscina han d’entrar mol-tes altres actuacions. Així, el re-gidor d’Hisenda va recordarque els recursos del consistorisón limitats, i que encara calajustar al màxim el capítol dedespeses. De fet, Lehmann nova parlar d’austeritat, però sí de“restricció” en determinatscasos. Quant a la reforma inte-gral del pont de l’Estat, que ésun altre dels punts de l’Acordde Governança Estable entreCiU i ERC, Lehmann va dir queel projecte definitiu estarà apunt abans de final d’any, i quela voluntat també és inclourel’obra en el pressupost del 2016.D’altra banda, Lehmann va ga-rantir que el viver d’empresesseguirà prestant els mateixosserveis a viveristes i emprene-dors, tot i que la seua gestió hajaestat assumida per l’Ajunta-ment un amb la dissolució deTortosa Innova.

G. Moreno / C. BonetTORTOSA

EQUIPAMENTS

HOMENATGE A COMPANYSL’AJUNTAMENT de Tortosa ha ho-menatjat l'expresident de Catalunya,Lluís Companys, posant el seu nom alparc de Ferreries Nord, on s’ha instal·latun monòlit amb motiu del 75è aniver-sari del seu afusellament. L’Ajuntamentja s’ha compromès a institucionalitzaruna ofrena floral al monòlit que recordaCompanys cada 15 d’octubre. L’alcalde,

Ferran Bel, va afirmar que aquest era undels reconeixements pendents que teniala ciutat, des de fa més de quinze anysquan s'havien presentat mocions perposar el nom de Companys a algun ca-rrer o plaça. El nomenament de parc pre-sident Companys es va aprovar en sessióplenària sense cap vot en contra, i ambl'abstenció del regidor del PP. C.B.



Cemex recuperarà les pedreresMEDI AMBIENT

L’empresa vol convertir les tres pedreres de Campredóen espais de biodiversitat després de la seva explotació

El projecte preveu que la pedrera Pastor albergui unallacuna permanent que ha d’evitar inundacions a la C-42

Cemex vol convertir les pedre-res de Campredó en espais debiodiversitat. L’empresa ci-mentera ha elaborat un pro-jecte de restauració ecològicaintegral de les tres pedreresque són de la seva propietat ique estan situades al termemunicipal de l’EMD. Aquestpla de restauració minera haestat l’únic seleccionat a Cata-lunya per les institucions euro-pees i el programa LIFEBiodiversitat 2013. En aquestcas, el pressupost global per alprojecte és d’1,8 milions d’eu-ros, dels quals Cemex aporta1,1 milions, i LIFE, l’import res-tant. El pla de restauració recons-truirà l’ecosistema de la pe-

drera partint de la imitació delrelleu natural dels terrenysveïns. Per fer-ho s’utilitzarà unametodologia innovadora i pio-nera de reproducció i dissenydel sòl, coneguda com GeoFluv. El nou mètode generaràun paisatge de tossals i valls,amb llits sinuosos i connectatsa llacunes i al barranc de Roca-Corba. L’entorn creat ha deproporcionar hàbitats adequatsa la fauna i flora de la zona, laqual cosa facilitarà la recupera-ció dels ecosistemes. El presi-dent i conseller delegat deCemex Espanya Operacions,Jaime Ruiz, va voler destacar elcompromís de la cimenteraamb l’entorn on realitza la sevaactivitat.Amb l’objectiu d’evitar les ha-bituals crescudes d’aigua delbarranc de Roca-Corba, el pro-jecte de restauració preveu que

la pedrera Pastor I albergui unallacuna, que canalitzarà granpart del cabal d’aigües cap alseu interior. Això permetrà re-gular els cabals d’aigua que avegades han produït inunda-cions a l’autovia C-42. Un fetque també va voler destacar elconseller d’Interior, Jordi Jané,qui va assistir a la presentaciópública del projecte de Cemexper les pedreres de Campredó.El projecte té una durada decinc anys i comptarà amb lacol·laboració d’equips d’ex-perts en aquest tipus de restau-racions de les universitats deBarcelona, Saragossa i la Com-plutense de Madrid.

Cinta BonetCAMPREDÓ

TORTOSA

Imatge del projecte de les pedreres de Campredó. // FOTO: M. CAPELL

El PSC reactiva la campanya Xeic! per denunciar l’estat de la via pública

POLÍTICA

El grup municipal del PSC deTortosa ha decidit reactivar lacampanya ciutadana per denun-ciar l’estat de la via pública i re-clamar la seva millora. Es tractade la segona edició de la cam-panya “Xeic! Pos com tenen Tor-tosa!”, que es va impulsar l’any2013, i que ara es posa en marxa

com “Xeic! Pos com continuentenint Tortosa!”. El portaveu delPSC, Enric Roig, va explicar quehan decidit tornar a posar enmarxa la campanya que ja vanrealitzar fa dos anys per la granquantitat de queixes de ciuta-dans que han rebut sobre la dei-xadesa de la ciutat. Roig vaafirmar que l’any 2013 van rebrefins a 310 fotografies de denun-cia, i que el govern municipal deCiU hi va fer “cas omís” i no ha

posat en marxa cap pla de man-teniment de la via pública men-tre la ciutat continua en un estat“deplorable i bruta”. Roig va anar més enllà i va de-nunciar certs “amiguismes” perpart del govern municipal a l’-hora d’actuar en un lloc o unaltre de la via pública. Els socialistes han reactivat elweb xeictortosa.webnode.es,també han actualitzat la pàginade Facebook i es podran fer arri-

bar les denúncies per Twitter iInstagram. D’altra banda, hanpublicat un vídeo a Youtube ones mostra l’estat actual de Tor-tosa. Roig va avançar que també esrecolliran signatures de totsaquells ciutadans que creguinque la ciutat està bruta en for-mat paper però també a travésde la plataforma Change.org,per tal de presentar-les a l’equipde govern.

Cinta BonetTORTOSA

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSCA TORTOSA

“En dos anys elgovern no haposat en marxacap pla de manteniment dela via pública,mentre la ciutatcontinua en unestat deplorablei bruta”



Moció pel reconeixement patrimonial PLE MUNICIPAL

Movem vol que la ciutat de Tortosa presenti la seuacandidatura per ser Patrimoni de la Humanitat

La CUP proposa canviar el nom de la plaça d’Espanya iprohibir els circs amb animals salvatges al municipi

El ple de l’Ajuntament de Tor-tosa d’aquest mes de novembreva tornar a posar sobre la taulala possibilitat d’iniciar el procésperquè Tortosa sigui declaradaPatrimoni de la Humanitat. Vaser arran d’una moció deMovem Tortosa. En concret, lamoció de Movem demanava quel’Ajuntament creés una comissiód’experts que s’encarreguésd’estudiar i elaborar una candi-datura per aconseguir aquestadeclaració. El portaveu deMovem Tortosa va recordar queaquesta proposta va ser inclosaen l’Informe sobre estratègia tu-rística al municipi de Tortosaque va elaborar la UniversitatRovira i Virgili (URV) i tambécompta amb l’aval de l’expresi-

dent de la Unesco, FedericoMayor Zaragoza. En l’anteriormandat, l’any 2013, el grupd’Iniciativa-Entesa per Tortosa java presentar la mateixa moció alple de l’Ajuntament. En aquellaocasió, la proposta va ser rebut-jada amb els vots de CiU, quetenia majoria absoluta. Ara elgrup de Movem Tortosa ha tor-nat a presentar la moció, perquèconsidera que cal posar-se a tre-ballar des de l’Ajuntament peraconseguir aquest reconeixe-ment internacional per al patri-moni de Tortosa. Per la seva part, la CUP-AE vatornar a forçar que el ple de l’A-juntament es pronuncie sobre elcanvi de nom de la plaça d’Es-panya. De fet, la CUP-AE ja vapreguntar a Ferran Bel, durant elple ordinari del setembre, si cal-dria rebatejar la plaça amb elnom més popular de “plaça de

l’Ajuntament”, cosa que va pro-vocar una forta discussió entrel’alcalde i el mateix Rodríguez.La CUP-AE també va presentaruna moció contra els circs ambanimals salvatges. D’altra banda, ERC va presentaruna moció al darrer ple de l’A-juntament que proposava la in-corporació de nous passos devianants elevats a la ciutat, espe-cialment a l’entorn dels centreseducatius. Aquesta és una de lesmesures que ERC considera“urgents” pel tal de pacificar eltrànsit a la ciutat. El portaveud’ERC, Josep Monclús, va re-marcar que en l’Acord de Go-vernança Estable amb CiU vanincloure la necessitat d’establirun programa per a la millora del’espai públic i que, malgrats’està treballant en un pla de pa-cificació del trànsit, hi ha actua-cions que no poden esperar.

Cinta BonetTORTOSA

Una imatge del ple de l’Ajuntament de Tortosa. // FOTO: M. VELÁZQUEZ

Els alumnes del Sant Jordi serveixenfruita fresca als xiquets de la Mercè

EDUCACIÓ

Els alumnes de l’escola de laMercè de Tortosa van partici-par en la segona edició de lacampanya “Esmorzars saluda-bles”. Així, un grup d’alumnesdel col·legi Sant Jordi del’EMD de Jesús van oferir unesmorzar a base de fruitafresca als alumnes de la

Mercè. D’aquesta manera, nonomés es vol posar de mani-fest la importància de menjarfruita des de petits sinó tambéque els alumnes amb més ne-cessitats gaudeixin d’unamenjada saludable. Tant el di-rector dels serveis territorialsd’Ensenyament, Antoni Martí,com de Salut, Albert Gómez,van valorar positivament lainiciativa no només per lacol·laboració entre dos centres

sinó també per posar sobre lataula la importància de menjarfruita entre els més petits. Undels alumnes del col·legi SantJordi que ha participat en l’e-laboració de l’esmorzar salu-dable va detallar com havienpreparat la macedonia quevan servir als alumnes de laMercè, acompanyada d’unesgalletes. La directora de l’escola de laMercè, Rosa Maria Curto,

també va mostrar la seva satis-facció per haver pogut realit-zar aquesta acció ambl’alumnat del centre.La mateixa acció es va realitzarel curs passat a l’escola de Re-molins, amb molt d’èxit.

Cinta BonetTORTOSA

TORTOSA

Finalitzen lesobres del nouembarcadorde TortosaLes obres del nou embarca-dor fluvial de Tortosa, a l’al-çada del mercat municipal, jaestan acabades. El nou em-barcador substitueix el del’antic Escorxador, en moltmal estat a causa de les últi-mes riuades de l’Ebre. Estracta d’una inversió de mésde 90.000 euros que s’ha fi-nançat amb el Pla de FomentTurístic de la Xarxa Ebrebios-fera. De fet, el Consell Co-marcal del Baix Ebre ha estatl’encarregat d’impulsar aquetPla de Foment Turístic a lesquatre comarques de l’Ebreamb una inversió de gairebéde 800.000 euros, subvencio-nada pel Departament d'Em-presa i Ocupació de laGeneralitat de Catalunya i elPatronat de turisme de la Di-putació de Tarragona. Ambaquests diners també s’ha fetuna millora i mantenimentdel sender de llarg recorregutGR92, que voreja la costaentre penya-segats, o s’ha mi-llorat l’accessibilitat a tots elsactius turístics existents alvoltant de la via verda de laTerra Alta. C.B.

BREUS



BBAIX EBRE

NOU VEHICLE ADAPTATEL CONSELL Comarcal del Baix Ebreha incorporat a la seua flota de vehiclesde transport adaptat un nou bus de 28places, capacitat que es pot reconvertirper a donar cabuda a vuit cadires derodes. Amb l'adquisició d'aquest vehicle,l'ens comarcal ja en disposa de cinc, ambuna capacitat total de 105 places. El noutransport adaptat s'incorporarà a la rutal'Aldea-Camarles-Deltebre amb destí a

Tortosa, Amposta i Deltebre. La conse-llera comarcal de Serveis Socials, MariaJosé Beltran, va voler destacar que laprioritat de l’ens comarcal és donar ser-vei a les persones que més ho necessi-ten. Per la seua banda, el vehicle queprestava el servei fins ara es preveu des-tinar-lo en un breu termini al transportd'usuaris del Centre de Dia de l'Aldea,que ha obert recentment. C.B.

El nou alcalde de Paüls, EnricAdell, va avançar que la cons-trucció d’un pàrquing municipali la projecció turística del poble,amb la potenciació de l’agricul-tura local i de la Festa de la Ci-rera, així com l’aprofitament deprojectes de turisme rural i sen-derisme vinculats al Parc Natu-ral dels Ports, són els principalsreptes del nou govern d’aquestapoblació del Baix Ebre. Durantuna entrevista a Canal 21 Ebre,Adell va recordar el passat 15d’octubre que Paüls té carrersmolt estrets i que necessita unagran zona d’aparcament, quepodria habilitar-se durant elsprimers mesos del 2016. De lamateixa manera, l’alcalde s’hamarcat l’objectiu de millorar elscamins del terme, així com derecuperar la plaça del metge. Unservei sanitari que Paüls va per-dre fa quatre anys per les retalla-des, i que ara per ara ha decompartir amb Xerta i Benifallet.“Fa quatre anys es va amortitzar

la plaça i se’ns va dir que el ser-vei continuaria igual, però qua-tre anys després s’ha vist que noés així”, va lamentar, tot recor-dant que tenir el metge doshores al dia és insuficient per ala població de Paüls.La candidatura Acord Municipalper Paüls, formada sobretot pergent jove i sense experiència an-terior en la política, va donar la

sorpresa en les últimes eleccionsmunicipals, tot assolint la majo-ria absoluta i trencant el biparti-disme històric entre CiU i elPSC. Adell ha afegit que un delsaltres temes pendents a Paülsés la falta de cobertura de TDT,ja que és un dels pocs pobledel territori en què els veïns nopoden veure tots els canals.A banda, Adell va explicar les

noves ordenances fiscals, ambnoves bonificacions socialsper a les famílies més necessita-des i ajuts per a pagesos i ra-maders.

Paüls vol recuperar la plaça de metgei tenir cobertura total de TDT

POLÍTICA

El nou alcalde considera que tenir el serveide metge dos hores al dia és ‘insuficient’

Adell també anuncia la construcció d’unpàrquing municipal per a principi del 2016

Una imatge de la candidatura Acord Municipal per Paüls. // FOTO: ERC TERRES DE L’EBRE.

Gustau MorenoPAÜLS

El Tribunal Suprem ha des-estimat el recurs de cassaciópresentat per la Generalitat,que haurà d'indemnitzarl'empresa Hidroelèctrica deXerta amb més de quatremilions d’euros. Després dediversos litigis que s'arros-seguen des de fa més de 20anys, aquest darrer recursrespon a la reclamació deresponsabilitat patrimonialque l'empresa exigeix des-prés del segon intent de laGeneralitat de declarar l'as-sut de Xerta com a Bé Cultu-ral d'Interès Nacional(BCIN), en la categoria demonument històric. Desprésque tant el TSJC com el Su-prem anul·lessin la declara-ció de BCIN per "falta decompetència" de la Genera-litat, l'empresa reclama unaindemnització pel retard enla posada en marxa de lalínia elèctrica de la central.Amb la desestimació del re-curs de cassació, el TribunalSuprem ratifica la sentència,del 28 de juny del 2013, delTribunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC), que or-denava a la Generalitat apagar una indemnitzaciótotal de 4.094.281,52 euros al'Hidroelèctrica de Xerta. Lareclamació acceptada peltribunal correspon al lucrecessant, és a dir, els ingres-sos deixats de percebre perla facturació de l'energiaelèctrica per part de l'em-presa entre l’agost del 2011 iel juliol del 2003. Segons lasentència, datada del 28 desetembre de 2015, es consi-dera provat que la segonadeclaració de BCIN, que fi-nalment va ser anul·lada enferm l'any 2005 i ratificadapel Suprem l'any 2008, vaobligar a l'Hidroelèctrica aaturar les obres iniciadesper la línia elèctrica quehavia de sortir de la central ianar fins a la xarxa de distri-bució. G.M. / ACN

ECONOMIA

Indemnitzaciódel govern a la hidroelèctricade Xerta

L’Aldea tindrà un tanatoriSERVEIS

L’Ajuntament de l’Aldea va pre-sentar el 8 d’octubre passat elprojecte de tanatori, que es pre-veu que puga estar operatiu du-rant el proper 2016. L’empresaRemsa, constructora del tanatori,va detallar algunes de les carac-terístiques d’aquesta instal·lació,que comptarà amb prop de 600metres quadrats ubicat a la zona

de serveis municipals de l’Aldea.Segons va explicar el director ge-neral de Remsa, FernandoMuiño, la previsió és que lesobres s’iniciïn en sis mesos. Pelque fa al disseny de l’edifici,Muiño va explicar que seguirà lalínia moderna i innovadora delstanatoris de Remsa, i que oferiràels serveis de vetlla per als di-funts i serveis complementaris.“Creiem que serà un edifici d’a-cord amb els nous temps, i quela gent estarà molt satisfeta del

servei i del tipus de construccióque farem”, va afegir-hi el direc-tiu de Remsa.Per la seva part, l’alcalde de l’Al-dea es va mostrat satisfet amb elfet que la població compti ambaquesta nova instal·lació, “moltimportant per la seva sensibili-tat”. “Qui més agraït es troba depoder acomiadar-se dels seuséssers estimats a l’Aldea és lagent del poble, i ens sentim moltsatisfets que l’empresa Remsahagi tingut una gran predisposi-

ció per executar l’obra”, va des-tacar Dani Andreu. De fet, l’al-calde també va remarcar la bonaentesa a l’hora de trobar la ubi-cació, equidistant dels dos barrisde l’Aldea. La inversió del noutanatori és de 750.000 euros.

Sílvia AlarcónL’ALDEA




El nou govern d’Esquerra Am-posta ha preparat unes ordenan-ces fiscals per al 2016 quebusquen disminuir la càrrega tri-butària als ciutadans amb la re-baixa d’impostos i taxes. Un delspunts més destacats és la rebaixade l’IBI rústic un 10% i la desti-nació del 100% de la recaptació alsector agrícola, i també de l’IBIurbà en un 4’5% de mitjana, queen funció del valor cadastral del’habitatge pot arribar a unmàxim del 6%. El regidor d’Hi-senda de l’Ajuntament d’Am-posta, Tomàs Bertomeu, vadestacar que en qualsevol casdos terceres parts de la poblacióveurà rebaixat l’IBI urbà l’any2016. D’altra banda, també escongela la taxa d’escombrariesper als habitatges i s’introduei-xen bonificacions i exempcionsper a les famílies més necessita-des, mentre que s’incrementa ales grans superfícies. També s’in-trodueixen bonificacions a la cre-ació d’ocupació d’entre el 15 i el40% en funció de la creació de

llocs de treball. Tot plegat, com-portarà que l’Ajuntament d’Am-posta deixi d’ingressar 500.000euros per impostos i taxes. L’al-calde d’Amposta, Adam Tomàs,va afirmar que no serà fàcil ferun pressupost amb aquesta bai-xada d’ingressos però va deixarclar que una de les prioritats delgovern municipal és baixar lapressió fiscal del ciutadà i queper començar treballaran per re-duir la despesa per part del con-sistori.

AAMPOSTA

LA RESIDÈNCIA D’AVIS “ÉS VIABLE”EL GRUP MUNICIPAL de Conver-gència a l'Ajuntament d'Amposta va de-fensar “la bona situació econòmica delconsistori”. La portaveu convergent i ex-regidora d’Hisenda, Isabel Ferré, va re-marcar que així ho demostra el fet queles modificacions de crèdit realitzadesper l’equip de govern d’Esquerra Am-posta durant els primers 100 dies de go-vern han estat per “qüestions

superficials”. Així les coses, Ferré va de-manar a l’equip de govern d’EsquerraAmposta que governin i deixin de culpara l’anterior equip de govern de CiU d’a-llò que no poden fer tot remarcant que“l’herència és bona i han de conservar-la". Convergència també va voler posarsobre la taula el treball realitzat per la re-sidència d'avis tot reiterant que la sevaobertura és viable. C.B.

Amposta rebaixa un 4’5% l’IBI icongela la taxa d’escombrariesEl nou govern d’Esquerra Amposta vol disminuir la

pressió fiscal del ciutadà amb la rebaixa d’impostos i taxesLes noves ordenances fiscals per al 2016 introdueixen

bonificacions a la creació d’ocupació d’entre el 15 i el 40%

Ferré acusa elgovern de fer“despesessupèrflues”

G.M.AMPOSTA

La portaveu del grup muni-cipal de CiU a l’Ajuntamentd’Amposta, Isabel Ferré, vacelebrar que el nou governd’Esquerra d’Amposta hajadecidit no encarregar capauditoria de la situació del’Ajuntament, cosa queafirma que demostra el bonestat econòmic i financerdel consistori. De fet, elgrup de CiU havia reptat elgovern del republicà AdamTomàs a fer una auditoria,però finalment el nou al-calde l’ha acabat descartant,ja que prefereix confiar enla informació que puntual-ment li facilitaran des de se-cretaria i intervenció. Laportaveu de CiU va recordarque el govern anterior va ferles coses bé, i que sempre vaestalviar molt. En canvi, vadir que l’actual govern d’Es-querra Amposta ja ha co-mençat a fer “despesessupèrflues”, com una par-tida extraordinària d’11.000euros amb motiu de les fes-tes majors, la compra dellums de Nadal, o la con-tractació d’un tècnic de Par-ticipació Ciutadana. “Noestem gens d’acord. Davantla situació econòmica ac-tual, CiU sempre vam optarper contenir la despesa mu-nicipal i evitar aquest tipusde despeses”, va dir Ferré.

ECONOMIA

Cinta BonetAMPOSTA

El PSC volia una rebaixa del 10%

El grup municipal del PSCd’Amposta va presentar unamoció en el darrer ple ordi-nari de l’Ajuntament, quanes van aprovar les ordenan-ces fiscals per al 2016, per talque l’IBI urbà es rebaixés un10%. La proposta del PSCproposava una rebaixa pro-

gressiva de l’IBI fins arribaral 20% en quatre anys. Elportaveu del PSC, FrancescMiró, va afirmar que una re-baixa de l’IBI donaria un res-pir a les famílies que s’hoestan passant més malamental municipi. La proposta vaser rebutjada.

Adam Tomàs va presentar les primeres ordenances del nou govern d’Esquerra Amposta. / Foto: JORDI ALJARILLA.


La primera visita institucionalde l'alcalde de Tortosa, FerranBel, a l'alcalde d'Amposta,Adam Tomàs, va ser una tro-bada per fer visible les bonesrelacions que enceten els con-sistoris de les dues ciutats mésgrans de les Terres de l'Ebre.Malgrat que tant Tomàs com Belvan refusar parlar de pugneshistòriques entre les dues ciu-tats, especialment per la capita-litat ebrenca, van reconèixer

que les relacions eren millora-bles. En qualsevol cas, Tomàs,va afirmar que la trobada eraamb la voluntat de treballarconjuntament, crear llaços iponts de treball en defensa delterritori. Per a l'alcalde d'Am-posta, el treball conjunt és laclau per al creixement de les Te-rres de l'Ebre i perquè el terri-tori tingui força davant la restad'institucions superiors. "Cadaciutat té la seva autonomia percréixer en els àmbits que tinguimés possibilitats però no vol dirque ho hagin de fer una en con-tra de l'altra sinó trobant singu-

laritats i potencialitats. I enaquelles que poguéssim pug-nar, trobar solucions consen-suades que sempre afavoreixinel territori", va afegir. L'alcaldede Tortosa va explicar que caliavisualitzar la unió de les duesgrans ciutats ebrenques i que apartir d'ara s'iniciaran reunionsde treball més específiquessobre els projectes concrets. Belva recordar que aquest no és"un club privat" de Tortosa iAmposta sinó que té una voca-ció "àmplia i extensible" a totsels municipis de les Terres del'Ebre.

AMPOSTA

L'Ajuntament d'Amposta ini-ciarà els tràmits per declararl'antic col·legi de les Mongescom a Bé Cultural d'InterèsLocal (BCIL). Així es va aprovaren sessió plenària amb els vots afavor del grup municipal d'Es-querra d'Amposta i el regidorGerman Ciscar, l'abstenció deConvergència i Unió, i el vot encontra del Partit dels Socialistes.L'alcalde, Adam Tomàs, va argu-mentar que aquests tràmits s'i-nicien per poder “protegirl'edifici, datat de principis desegle XX”. El govern municipaltambé va defensar que aquestafigura dota l’edifici de més atrac-tiu “per a tercers”. El portaveudel PSC, Francesc Miró, va la-mentar que el nou govern d’Es-

querra d’Amposta “es conformiamb la simple catalogació de l’e-difici” i opti perquè “pugui serun particular i no l’Ajuntamentqui compri el col·legi de lesMonges”, un fet que els socialis-tes sempre van defensar. SegonsMiró, la decisió suposa “un pasenrere” de l’equip de govern perrecuperar un dels espais emble-màtics de la ciutat, on els socia-listes proposaven un gran centred’equipaments. De fet, els socia-listes van presentar una mocióen aquest sentit que va ser re-butjada amb els vots d’EsquerraAmposta, l’abstenció de CiU i elvot favorable de Ciscar.

Cinta BonetAMPOSTA

Amposta vol protegir elcol·legi de les Monges

Un moment de la reunió entre Bel i Tomàs. // FOTO: JORDI ALJARILLA.

Amposta i Tortosa escenifiquen l’inicid’unes noves i millorades relacions

POLÍTICA

Cinta BonetAMPOSTA

L’antic col·legi de les monges d’Amposta. // FOTO: MARIA ACOSTA.

PATRIMONI



MMONTSIÀ

IMPULS A LA REFORMA DEL MERCATL’ALCALDE d’Alcanar, Alfons Mont-serrat, va fer el 23 d’octubre passat unavaloració positiva dels primers mesosdel mandat, després que Esquerra acon-seguís majoria absoluta a les eleccionsmunicipals del maig. Segons va dirMontserrat, l’Ajuntament ha començata recuperar la normalitat després de l’ar-xivament del cas Carraus, amb la con-

tractació de nous funcionaris municipalsi amb l’aprovació del pressupost muni-cipal del 2015, gràcies a la col·laboracióde la Diputació de Tarragona. En aquestsentit, l’alcalde ha destacat que això hapermès recuperar projectes que estavenpendents, com ara la reforma del mercatmunicipal o la rehabilitació de l’anticconvent dels Josepets. G.M.

L’alcalde de la Ràpita, Josep Ca-parrós, va fer el passat 15 d’octu-bre una valoració molt positivadels primers mesos de funciona-ment del nou govern municipalentre Esquerra, el PSC, ICV i So-lidaritat. A més, Caparrós va dirque al llarg del mandat el seu ob-jectiu és “escurçar la distància”entre l’equip de govern i elsgrups de l’oposició. De fet, va dirque havia convocat una reunióde la junta de portaveus per in-tentar consensuar les ordenan-ces fiscals per al 2016. Quant als reptes per al nou man-dat, Caparrós va remarcar queun dels seus objectius és acabarles obres de l’auditori, un pro-jecte aturat des de fa dos anys.“A la Ràpita ens fa goig i neces-sitem un equipament d’aquestescaracterístiques, perquè necessi-tem poder organitzar esdeveni-ments culturals que ajudin a ladinamització econòmica”, va dirCaparrós. “L’auditori el tenim amitges i la nostra responsabilitatés acabar-lo, i per això des del

primer dia estem treballant perrefer el projecte, que tenim exe-cutat en un 40%”, va assenyalarl’alcalde, que va apuntar que elnou auditori podria estar enlles-tit un any després de la nova ad-judicació de les obres.A banda, l’alcalde de la Ràpitatambé va reiterar la seua apostaper les polítiques socials i la di-namització econòmica, amb laredacció d’un pla estratègic.“Necessitem un full de ruta clarper construir entre tots l’edifici

que serà el poble de la Ràpita, unpla d’acció que vagi més enllàd’un mandat”, va afegir-hi. Enaquest sentit, Caparrós també vaconfirmar que caldrà fer algunesmodificacions en el nou pla d’or-denació urbanística municipal(POUM), ja que el la Ràpita ne-cessita enfortir el seu liderat tu-rístic amb la construcció denoves places hoteleres. A més,l’alcalde va apuntar que busca-ran reconvertir en allotjamentsturístics alguns dels edificis d’ha-

bitatges que s’han quedat a migfer per la crisi immobiliària. “També és important tirar uncable donar un impuls les famí-lies i les empreses, perquè la si-tuació econòmica fa molts anysque és dura, perquè la crisi s’estàallargant i la situació és can-viant”, va concloure.

Caparrós anuncia canvis alPOUM per fer més hotelsEl nou alcalde apunta que volen reconvertir

en allotjaments turístics edificis nous a mig fer Un altre dels objectius del nou mandat és

l’acabament de les obres de l’auditori

Creix un 8%la facturaciódels moblistesde la Sénia

Cinta BonetLA SÉNIA

Des de fa sis mesos i desprésde sobreviure a la crisi eco-nòmica, especialment duraal mercat immobiliari, elscomerciants del moble de laSénia noten una recuperacióque els permet ser optimis-tes. El president de la Fede-ració de Comerciants deMobles a la Sénia, Toni Este-llé, afirma que “la recupera-ció s’ha notat”. De fet, hiafegeix: “Si continuem ambaquest ritme, podem acabarl’any amb un augment de lafacturació d’un 8% respectel’any passat”. De les 41 boti-gues que hi havia abansd’explotar la bombolla im-mobiliària, ara en queden15. Amb tot, Estellé remarcaque malgrat aquesta xifrahan tancat menys del 40%de metres quadrats d’expo-sicions. Segons el presidentde la federació, han tancatels comerços “menys com-petitius”, petits, o que nooferien tan bon servei. Pelpresident de la Federació deComerciants de Mobles, elsclients van a la Sénia perquè“noten molta diferència depreu”, “les botigues estanmillor arreglades”, i tenen“més de 20.000 metres qua-drats de botigues repartits apocs metres a la rodona”. LaSénia va celebrar aquest oc-tubre la III Fira del Moble ila VII Fira d’Artesania.

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Gustau MorenoSANT CARLES DE LA RÀPITA

Una imatge de l’entrevista de Josep Caparrós a Canal 21 Ebre. / Foto: EDUARDO BERTOLÍN.

ECONOMIA



MONTSIÀ SANT CARLES DE LA RÀPITA

L’alcaldessa d’Ulldecona, NúriaVentura, va anunciar que el nougovern municipal “reprogra-marà” els projectes de la llei deBarris per reprendre les actua-cions de millora del nucli anticde la població. Ventura va reite-rar que el govern anterior vaperdre quatre anys per fer unarehabilitació integral del nuclihistòric d’Ulldecona, “completa-ment abandonat” i amb afecta-cions negatives en altresprojectes de dinamització eco-nòmica i promoció turística. Du-rant una entrevista a Canal 21Ebre, l’alcaldessa va recordarque fins ara només s’han execu-tat el 7% dels 4,6 milions d’eurosdel pla de millora de la llei deBarris, dels quals 3,49 milionshavien de ser aportats per la Ge-neralitat. Segons Ventura, aras’està fent una anàlisi de cadas-cuna de les actuacions previstesl’any 2010, per decidir quiness’han de reprogramar. Ventura va posar l’exemple delprojecte de la nova biblioteca,que el govern anterior de CiU,PP i independents d’Ulldeconava canviar aprofitant la modifi-cació de l’arxiu històric. Així, varecordar que també es va renun-

ciar a una subvenció del PlaÚnic d’Obres i Serveis de la Ge-neralitat per finançar la biblio-teca. Segons Ventura, ara cal ferun replantejament dels equipa-ments culturals del municipi,cosa que es farà també a travésd’un nou consell assessor deCultura.

Més participació ciutadanaA més, Ventura va explicar queja estan treballant en les novesordenances fiscals i en el pressu-post municipal per al 2016. Defet, va dir que volen introduir unmecanisme de participació per-què la ciutadania puga decidirdirectament almenys una partde les inversions previstes per alproper exercici. Quant a la re-presa de la llei de Barris, Venturava avançar que en el pressupostvolen incloure ajuts per fomen-tar la rehabilitació d’habitatges.Ventura també va repassar altresaspectes de l’actualitat d’Ullde-cona i va assenyalar que el nougovern ja ha posat en marxa al-gunes obres pendents als barrisde Sant Joan del Pas, Barri Cas-tell, la Miliana i els Valentins.

G.M.ULLDECONA

El nou govern“reprogramarà” lallei de Barris per lamillora del nucli antic

t La presentació de les jornades gastronòmiques, a la Ràpita. // FOTO: M.V.

El llagostí torna a la cuina dels restaurants

Els llagostins tornaran a ser elproducte estrella de la tardor alsrestaurants de Sant Carles de laRàpita. El proper 7 de novembrese celebrarà la Diada del Lla-gostí que donarà el tret de sor-tida a les tretzenes jornadesgastronòmiques, que s’allarga-ran fins al 8 de desembre. Unadotzena de restaurants oferiranmenús degustació amb preusentre els 30 i els 40 euros. L'al-calde de la Ràpita, Josep Capar-rós, va afirmar que el llagostí és"l'orgull" dels productes marí-

tims del municipi i és amb elqual, la Ràpita, "es posiciona anivell territorial i nacional". Lapresidenta del col·lectiu deCuina La Ràpita – Delta de l'E-bre, Imma Bòria, va afirmar queels restauradors aposten per tre-ballar amb els productes en laseva millor època, com s'ha fetrecentment amb el polp o es faràabans de la primavera amb lagalera i dedicar-los espais desta-cats a les cartes per promocio-nar-los. La regidora de Turismede la Ràpita, Rosa Anglès, tambéva destacar que les jornades per-metran posar de manifest que laRàpita és una destinació gastro-nòmica. Més enllà dels restaura-

dors, en aquestes jornades gas-tronòmiques del llagostí hiparticipen un total d’onze pro-ductors agroalimentaris del te-rritori. Pel que fa a la Diada delllagostí, aquesta se celebrarà a laplaça del pavelló firal, on l’orga-nització preveu repartir entre2.000 i 3.000 racions de llagostinscuinats de diferents maneres. Eltiquet de degustació tindrà unpreu de 5 euros, amb consumi-ció inclosa.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

ULLDECONA




TTERRA ALTAi MATARRANYA

EUROPA PREMIA LA VIA VERDAEL CONSELL comarcal de la TerraAlta ha rebut el Premi Europeu de ViesVerdes en reconeixement a la gestió queha fet del tram terraltí d'aquest itinerarinatural i, en especial, per la iniciativa defer la Via Verda de la Terra Alta accessi-ble per a tothom. El diploma el va rebreel president del Consell Comarcal de laTerra Alta, Carles Luz, en el decurs d'unacte a Brussel·les organitzat per l'Asso-

ciació Europea de Vies Verdes, amb lacol·laboració de l'entitat Vies Verdes dela Regió de Valònia. El jurat va valorarespecialment que la Via Verda de laTerra Alta és l'únic recorregut dins del'oferta de les vies verdes de l'Estat es-panyol que disposa d'un tram adaptat atot tipus de persones. Aquest tram vades de l'estació de Bot fins al santuari dela Fontcalda, uns 5 quilòmetres. C.B.

L’alcalde de Gandesa, CarlesLuz, va afirmar que un delsreptes per al nou mandat ésequilibrar el pressupost de l’A-juntament, però sense que aixòvulga dir que s’apujaran els im-postos municipals. Durant unaentrevista a Canal 21 Ebre, Luzva dir que és necessari trobaraquest equilibri pressupostari,així com més recursos per ga-rantir els serveis i el manteni-ment de nous equipamentscom l’arxiu, la biblioteca i elviver d’empreses. En aquestsentit, l’alcalde va assenyalarque l’Ajuntament aprovarà unpressupost “continuista” per al2016, sense actuacions faraòni-ques, tot i que hi haurà obresde reforma dels accessos deGandesa i d’alguns carrers,com el carrer Manuel Bardí o lavorera de la carretera de Bot.Quant a les noves ordenances,Luz va confirmar que cal reno-var-les i actualitzar-les. Enaquesta línia, l’alcalde de Gan-

desa va anunciar una pujadadel rebut de l’aigua potable, acaua de l’entrada en funciona-ment de la nova planta d’os-mosi. Però Luz va explicar quela resta d’impostos s’ajustarana l’actualització de l’IPC. L’al-calde de Gandesa també va dirque serà necessari suprimir al-guns impostos, o crear-ne denous.

Les infraestructuresSegons Luz, la reivindicació deles variants de la C-43 i de l’N-420, així com la millora dels ac-cessos del polígon, continuaransent els cavalls de batalla del’Ajuntament de Gandesa. Finalment, un altre projecteque engresca el consistori ésque la Universitat Rovira i Vir-gili (URV) puga instal·lar un

parc tecnològic del vi al nouviver d’empreses de la TerraAlta.

GANDESA

Luz prepara un pressupostequilibrat i continuïstaL’alcalde de Gandesa ha avançat que els

comptes no inclouran actuacions faraòniquesEs pujarà el rebut de l’aigua potable per la

posada en marxa de la planta d’osmosi

LA FATARELLA

La Generalitat va homenat-jar el passat 19 d’octubre elssoldats morts i desaparegutsa la Batalla de l’Ebre, al Me-morial de les Camposines, ala Fatarella. Es calcula quealmenys són 1.344 els soldatsdesapareguts o morts du-rant la Batalla. Amb la novaplaca inaugurada s'incorpo-ren al Memorial 40 nomsmés, entre els quals hi ha 9brigadistes internacionalsque van venir des dels EstatsUnits, Puerto Rico o Dina-marca. El director general deRelacions Institucionals delGovern, Miquel Puig, va re-cordar els brigadistes que“venien a lluitar sense espe-rar res”, que ho feien perquè“creien en els seus ideals”.

És el sisè any que la Genera-litat homenatja els soldatsde la Batalla de l'Ebre. Entreels assistents de l'acte d'en-guany, molts familiars delscombatents i els brigadistesinternacionals, alguns vin-guts des de lluny. És el casde Dave Madigan, que vavenir en record del seu oncleWilliam Madigan, qui va for-mar part de la brigada Abra-ham Lincoln, els voluntarisnord-americans que vanlluitar a les brigades interna-cionals per la República. A lanova placa hi apareixentambé fins a quatre noms re-lacionats amb combatentsporto-riquenys. L’acte vaacabar amb una actuaciómusical d’un familiar dedues persones que es van in-corporar en aquest Memo-rial de les Camposines,Daniel Morén, i amb unaofrena floral. C.B

Homenatge a1.344 soldats dela Batalla del’Ebre

Gustau Moreno GANDESA

L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, durant l’entrevista a Canal 21 Ebre. // FOTO: ACN.

A la placa hi habrigadistes delEUA, el RegneUnit, Dinmarca oPuerto Rico

El Matarranya fomenta la lectura per a xiquetsEl departament de Cultura dela comarca del Matarranya hainiciat una nova campanya defoment a la lectura que reco-rrerà tots els municipis de lacomarca. La finalitat de la cam-panya és promoure hàbits delectura entre la població de lacomarca a través de l'ús delsespais destinats al préstec bi-bliotecari, ja siguin bibliote-ques municipals o cases decultura, dinamitzant-los com afocus de l'activitat cultural de

cada municipi. “Genolls Pe-lats”' és el nom amb el quals'ha titulat aquesta activitat,que es desenvoluparà en totesles localitats del Matarranya. Eltítol no és casual: és així comse'ls quedaven els genolls alsxiquets de tant jugar al carrer ajocs com les bales, les tabes, ...I és que l'eix conductor serà elsjocs tradicionals i les cançonspopulars com a font de trans-missió de la cultura i els cos-tums del Matarranya. Durant

cada sessió es recrearà el jocdel “marro”, també conegutcom de “la ratlleta”. Els parti-cipants aniran passant les ca-selles que els conduiran acontes, embarbussaments, tira-llongues o cançons que s'ani-ran narrant al llarg de la sessió.Aquesta activitat està desti-nada principalment als xi-quets, encara que també elsseus acompanyants adultspoden participar recordantaquells contes, cançons o jocs

de la seva infància. I és que unaltre objectiu és tractar deconscienciar del valor de lanostra cultura oral i de la ne-cessitat de transmetre-la a lesnoves generacions per evitarque no es perdi. Aquesta cam-panya de foment a la lectura esrealitza cada any durantaquestes dates en tots els mu-nicipis de la comarca delMatarranya. L’any 2014 hi vanparticipar un total de 320 xi-quets i 195 adults. C.B.



RRIBERA D’EBREi PRIORAT

NOU PRESIDENT DE LA MADEL’ALCALDE d’Ascó, l’independentJosep Maria Buixeda, és el nou presidentde la Mesa d’Alcalde de l’Energia de Ca-talunya (MADE). Buixeda pren el relleu enel càrrec a l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí,qui ha estat el president de l’entitat desde la seva creació, l’any 2011. Acompan-yen Buixeda com a vicepresidents l’al-calde de Vandellòs-l’Hospitalet del’Infant, Alfons Garcia, i l’alcaldessa de Vi-

lalba dels Arcs, Maria Teresa Mariné. Enl’assemblea de la MADE també es vaposar sobre la taula la importància decontinuar treballant per elaborar un re-glament que concreti com s’ha revertir ales dues zones nuclears del territori el10% del nou impost nuclear aprovat perParlament de Catalunya, malgrat el Tribu-nal Constitucional hagi suspès per un pe-ríode de cinc mesos aquest impost. C.B.

L’alcalde de Móra d’Ebre, JoanPiñol, va avançar el 22 d’octubreque l’Ajuntament congelarà elsimpostos per al 2016, i que elpressupost municipal es basaràen l’austeritat, la prudència i elcontrol de la despesa. Durantuna entrevista a Canal 21 Ebre,Piñol va recordar que el consis-tori es troba subjecte a un plaeconòmic i financer, i que du-rant els propers anys es dedica-ran a enllestir els projectespendents del mandat anterior,com ara la reforma integral de lapiscina d’estiu o la millora de lafaçana fluvial de Móra d’Ebre.També altres projectes com lasegona fase de la rehabilitacióde l’escola Lluís Viñas i la conso-lidació dels talussos del castell.Quant al primer projecte, l’al-calde va dir que les obres de lapiscina descoberta podrien co-mençar durant el proper mes denovembre, amb un pressupost

de mig milió d’euros, perquèpuguen estar enllestides abansdel proper estiu.D’altra banda, Piñol va remarcarque la reforma de la façana flu-vial és una obra de gran recorre-gut, que no es podrà dur a termeen un sol mandat. Segons l’al-calde, el seu objectiu és dissen-yar un projecte amb el màxim

de suport polític i social. Així, vaposar com a exemple la primeraintervenció al passeig de l’Ebrei va detallar que esperen rebreun ajut d’Enresa per fer la se-gona fase del projecte, que voltransformar tota la façana fluvialentre la zona de l’Aubadera i l’i-lla de Saurí. Piñol també va ex-plicar que el projecte preveu la

posada en funcionament d’unaempresa municipal per impul-sar la navegació fluvial.

Móra d’Ebre té previst iniciar al novembre la reforma de la piscina

URBANISME

El projecte té un pressupost de mig miliód’euros i ha d’estar enllestit abans de l’estiu

Piñol també prioritza les obres de lafaçana fluvial i ha sol·licitat un ajut a Enresa

Un moment de l’entrevista de Joan Piñol a Canal 21 Ebre. // FOTO: EDUARDO BERTOLÍN.

Gustau Moreno MÓRA D’EBRE

El PSC de Riba-roja d’Ebreha decidit portar als jutjatsl’actual govern municipalper un presumpte cas deprevaricació per delicte con-tra la disciplina urbanística.Els socialistes assegurenque l’Ajuntament governatpel convergent AntonioSuárez va autoritzar que elsegon tinent d’alcalde esconstruís una casa amb unsparàmetres urbanístics con-traris a les normes subsidià-ries del municipi. Enconcret, el portaveu del PSCi exalcalde, José Luis Apari-cio, ha detallat que el regi-dor Francesc Esteve vaconstruir-se una casa senserespectar el planejament ur-banístic en qüestions comels balcons, les obertures,l’ocupació de la façana o laseparació amb les finquesveïnes. A banda, Aparicio vaanar més enllà, i va denun-ciar que, per evitar-se pro-blemes amb l’oberturad’una finestra, l’Ajuntamentva cedir la titularitat d’unsterrenys municipals al ma-teix regidor. Una finca enquè, a més a més, haurienaparegut restes del castellde Riba-roja d’Ebre. Enaquest sentit, l’exalcalde varemarcar durant una entre-vista a Canal 21 Ebre queestem davant d’un cas de“prevaricació total”, i queara confia en l’acció de lajustícia. De fet, el portaveudel PSC va assenyalar queara el govern de CiU a Riba-roja d’Ebre ha volgut trans-formar els terrenys en unvial, tot i que l’actual regidorde Joventut, Esports i Educa-ció va arribar a registrar laparcel·la al seu nom. Però, amés, Aparicio va acusar elgovern municipal d’havervolgut amagar que enaquests terrenys havienaparegut restes arqueològi-ques del castell. G.M.

POLÍTICA

El PSC portael govern deRiba-roja alstribunals

Primera topada de CDC amb el PSCPOLÍTICA

L’alcalde de Móra d’Ebre, JoanPiñol (CDC), va voler replicar elgrup del PSC, que uns diesabans van acusar el govern mu-nicipal d’apostar molt poc perla navegabilitat. Piñol també varebutjar les acusacions de faltade transparència i va acusar elssocialistes de voler “embolicarla troca” i de “no dir tota la ve-ritat” amb altres temes com lapujada de les retribucions delscàrrecs electes. Finalment, Piñol

va defensar l’aposta del seu go-vern per la Mostra de Vins i elRal·li de Catalunya, en lloc deprioritzar la Móra Morisca. En concret, el PSC de Mórad’Ebre va fer una valoració ne-gativa dels primers 100 dies delsegon mandat del convergentJoan Piñol a la capital ribe-renca. Amb un llarg comunicat,els socialistes van criticar as-pectes com l’augment de lesretribucions dels càrrecs elec-tes en un 70% de mitjana, elque representa més de 50.000euros anuals del pressupost del’Ajuntament. Segons el PSC,

aquests diners es podrien des-tinar a accions de millora delnucli antic, o a traure l’expe-dient de regulació d’ocupacióals mestres de l’Escola Munici-pal de Música i Dansa. De lamateixa manera, els socialistesvan afirmar que els ajuts perals llibres escolars són insufi-cients, que durant els mesosd’estiu no s’han fet activitatsper promoure la navegació perl’Ebre, i que no s’aposta prouper la Móra Morisca. En canvi,des del PSC consideren exces-sius els 12.000 euros de des-pesa de la Mostra de Vins de la

Ribera d’Ebre, els 120.000 eurosper a les festes majors, o els15.000 euros que costarà unaetapa del Ral·li de Catalunya. Abanda, els socialistes lamentenla falta de transparència delgovern municipal en qüestionscom la documentació que espublica al web de l’Ajuntamento la contractació de personal.Segons el PSC, CiU practica ungovern de “continuïtat” del’anterior mandat, amb gestos“de cara a la galeria” i sensecap projecte per dinamitzar l’e-conomia ni cap millora per feruna gestió més transparent.

G.M. MÓRA D’EBRE



BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

NETEGEN L’ENTORN DELS ESTRETETSELS AJUNTAMENTSd’Alcanar i Vina-ròs han enllestit els treballs de neteja iadequació de l’entorn del pont dels Estre-tets. Es tracta de la primera fase d’unes ac-tuacions recollides en la memòriarealitzada pels dos ajuntaments durant elmandat anterior per a la recuperació delentorn i els espais patrimonials que es tro-ben al llarg del riu Sénia, amb la voluntat

de poder sumar a l’oferta turística unaruta per la zona. Tant l’alcalde de Vinaròs,Enric Pla, com l’alcalde d’Alcanar, AlfonsMontserrat, van posar en valor la impor-tància de la col·laboració entre els dosajuntaments amb termes municipals fron-terers però també de la recuperació d’unespai que s’ha d’englobar dins un projectede més abast. C.B.

L'Ajuntament de Benicarló haposat en marxa el Portal deTransparència a través del webmunicipal. Es tracta d'una einaque ha de permetre reforçar latransparència i garantir l'accés a

la informació per part de la ciu-tadania, com una finestra obertaa l'activitat pública i com unamanera d'apropar la institució alciutadà. La regidora de ServeisGenerals i Benestar Social, MartaEscudero, va remarcar que“aquest portal ha de ser un puntde trobada i de difusió, una mos-tra d'una nova manera d'apropar

la institució al ciutadà, de formaque la societat podrà jutjar millori amb més criteri tot allò quepassa a la seua institució de refe-rència i decidir i actuar en conse-qüència”. El Portal deTransparència s'ha posat enmarxa amb la publicació dels 80indicadors que preveu Transpa-rència Internacional, uns índexs

que elabora aquesta organitzacióno governamental dirigits a me-surar el nivell de transparènciade les institucions públiques. Demoment, només es compleixensis dels indicadors que proposaTransparència Internacional. Es-cudero ha reconegut que hi hamolt de treball per davant, peròtambé ha volgut posar de mani-

fest que l’anterior equip de go-vern del Partit Popular no vaconsignar cap partida pressu-postària per tirar endvant aquestprojecte. La nova eina ha estatelaborada pels serveis informà-tics de l’ajuntament, cosa que hapermès crear un sistema fet amida per obtenir el màxim apro-fitament.

L'excoordinador de l'Institut Ge-ològic i Miner (IGME), que signal'informe geològic de la tramita-ció de la concessió del projecteCastor, Jesús Gómez de lasHeras, va defensar que no se li varequerir, en l’informe geològicde l’any 2007, una avaluació delrisc de terratrèmols en la posadaen marxa del magatzem submaríi que, per aquest motiu, desco-neix “per complet el risc de sis-micitat de la zona”. Així ho vaexplicar l'advocat d’Arca Ibèrica,l’ONG ecologista de l'acusaciópopular amb seu a Alcossebre. Elpassat 19 d’octubre, Gómez delas Heras va declarar durant mésde tres hores als jutjats de Vina-ròs en la primera de les compa-reixences de les diligènciesprèvies del cas Castor. A la sor-tida dels jutjats, l'excoordinadorde l'informe va assegurar quehavia respost a totes les pregun-tes que li van fer els advocats deles parts, el jutge i la fiscalia.L'exfuncionari de l'Institut Geo-lògic i Miner va defensar que

l'informe del Castor va seguir elmateix procediment que altresinformes emesos per a l'autorit-zació del magatzem subterranide Yela, a Guadalajara. En aquest sentit, la Plataformaen Defensa de les Terres delSénia (PDTS) va insistir, des de laporta del Palau de Justícia de Vi-naròs, que ja existia un informede l'Observatori de l'Ebre, fetl'any 2005, que alertava de la ne-cessitat d'estudiar quin era el riscsísmic, que podia afectar la costade les Terres de l'Ebre i el nordde Castelló, abans d'autoritzarl'activitat i la injecció de gas a lescavitats submarines. El portaveu de la PDTS, EvelioMonfort, va lamentar que el pro-cés s'hagi quedat "curt" amb laimputació de 18 tècnics i funcio-naris de l'Institut Geològic iMiner, el ministre d'Indústria iMedi Ambient i responsables del'exconcessionària ESCAL UGS.La Plataforma del Sénia consi-dera que caldria responsabilitzartambé dirigents d'ACS, propietà-ria majoritària d'ESCAL UGS.

La normativa catalanaD’altra banda, el director de Ge-

ologia i Geofísica de l'InstitutGeològic i Miner d'Espanya(IGME), Roberto Rodríguez, vaadmetre, a preguntes de l’acusa-ció particular, que si el magat-zem submarí hagués estat ubicaten aigües marítimes catalanes,hauria calgut fer l'estudi de riscsísmic, tenint en compte que elsud de Catalunya té un risc mitjà

en contra el risc baix del nord deCastelló que determina el mapade perillositat sísmica de l'Estat.L'acusació considera clauaquesta declaració perquè, ini-cialment, el Castor afectava la ca-pitania marítima de Tarragona,segons les limitacions del reialdecret de maig de 2007. En con-cret, al voltant de 3.000 hectàrees.

En canvi, poc abans del decretque autoritzava la concessió, aprincipis de març de 2008, es vapublicar al BOE una correccióper moure les coordenades dellímit entre Castelló i Tarragonauns quilòmetres cap al nord queva facilitar que tota la superfíciedel Castor estigués en aigües ad-ministratives valencianes.

Comencen les declaracions judicials aVinaròs pel cas del projecte CastorEl tècnic que va signar l’informe geològic del Castor diu

que no se li va requerir una valoració del risc sísmicUn altre dels tècnics reconeix que hauria calgut un estudi

del rísc sísmic si el Castor s’hagués fet a Catalunya

CASTOR

Cinta Bonet / ACNVINARÒS

Jesús Gómez de la Heras, el primer dels imputats en declarar pel cas Castor. / Foto: ACN.

Benicarló estrena un nou portal de transparènciaPOLÍTICA

Cinta BonetBENICARLÓ


La transformació que Tortosa va viure altombant dels segles XIX a XX en aspectescom l'arquitectura, l'art, l'urbanisme o laciència centra la proposta 'Anys de llum ala ciutat', un compendi d'exposicions i acti-vitats paral·leles que pretén donar a conèi-xer la transcendència que aquella època vatenir per a la ciutat. El projecte global haestat dissenyat per l'Escola d'Art i Dissenyde la Diputació a Tortosa, i la macroexposi-ció es va inaugurar el passat 22 d’octubreamb un recorregut pels espais expositius si-tuats al mateix centre d'ensenyaments ar-tístics; a l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes,i al Museu de Tortosa. L’endemà es va ferun concert inaugural al Mercat Municipal,així com l'inici de l'itinerari per aquests i elsaltres espais que integren aquesta propostacultural antològica, centrada en diferentsàmbits però amb un únic discurs narratiu.'Anys de llum a la ciutat' compta amb untotal de set exposicions, d'accés lliure, en di-ferents indrets de la ciutat i de la rodalia, enpart de les quals es mostren peces de graninterès artístic o històric mai mostrades algran públic. Així, a l'Escola d'Art i Dissenyel visitant pot trobar obres inèdites de Fran-cesc Gimeno, Antoni Casanova Estorach,Josep M. Marquès i Agustí Querol, autorsestretament vinculats a Tortosa però ambuna dimensió que transcendeix l'àmbit es-

trictament local. Aquestes obres donenforma i contingut a la mostra 'Llenguatgesd'art'.Per la seua banda, l'Observatori de l'Ebre, aRoquetes, acull la 'La mirada microscòpica',que s'endinsa en les noves mirades a la in-vestigació que van aportar J.J. Landerer,Jaume Ferran i Innocent Paulí. Pel que fa al'arquitectura, el Museu de Tortosa revisal'obra de l'arquitecte Pau Monguió, de quies compleix el centenari del seu naixement,a través d'un discurs que se centra en l'hi-gienisme aplicat a l'urbanisme: 'Arquitec-tura i higienisme'.Un altre dels espais emblemàtics de Tor-tosa, el Mercat, adquireix un punt de vistainusitat gràcies a la proposta 'La llum es-tructural', que a través de la instal·lació lu-mínica 'Constel·lació', dissenyada perl'artista Tom Carr, ressalta el sostre de l'edi-fici i s'acosta a la figura dels arquitectesJoan Torras i Joan Abril. A més, una altra de les exposicions s'apro-xima també a Abril i a Víctor Beltrí, dos ar-quitectes municipals que van esdevenirclaus en l'urbanisme modern de la ciutat.Aquesta proposta -'Avril vs. Beltrí'- es potveure a la seu ebrenca del Col·legi d'Arqui-tectes de Catalunya. D'altra banda, el Palau Climent, seu de laDiputació a les Terres de l'Ebre, mostra elpas entre els dos segles a través de l'expo-sició 'L'home modern'. Finalment, 'Docu-ment 'per se'', a l'Arxiu Històric Comarcaldel Baix Ebre, als Reials Col·legis, dóna l'o-

portunitat al visitant d''Anys de llum a laciutat' d'immergir-se en l'època a través dedocumentació original.'Anys de llum a la ciutat' inclou activitatscomplementàries com ara taules rodones,conferències, concerts, recorreguts, visitescomentades i continguts també a la xarxa.Pel que fa als espais, hi ha la possibilitat d'a-rribar-hi amb autobusos públics. D'altrabanda, s'han habilitat itineraris per carrersi places de la ciutat que senyalitzen indretsde manera física o virtual, mitjançant "mar-ques del temps" i jocs de llum que aporta-ran una visió artística i inèdita de la ciutat.Els diferents espais i edificis estan senyalit-zats mitjançant codis QR. La inauguració d''Anys de llum a la ciutat'va estar encapçalada pel president de la Di-putació, Josep Poblet; per l'alcalde de la ciu-tat, Ferran Bel; per la directora de l'Escolad'Art i Disseny, Carme Clemente, i pel co-missari d'aquesta macroexposició, Leo-nardo Escoda. També hi van assistir elsdiputats de la Diputació Joan Olivella, LluísSoler i Joan Josep Malràs; l'alcalde de Ro-quetes, Francesc Gas; el director de l'Obser-vatori de l'Ebre, David Altadill, i elrepresentant del Col·legi d'Arquitectes, An-toni López.

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació inaugura una macroexposició sobre la Tortosa de finalsdel segle XIX i principi del XX, que serà un dels grans esdeveniments culturals del 2015 a l’Ebre

CULTURA

C100 ANYS DEL VAPOR ANITA

Anys de molta llumMACROEXPOSICIÓ

ELS HISTORIADORS Albert Curto iLaura Tienda han publicat el llibre ‘Elvapor Anita. Història d’un mite’, que espresentar el 24 d’octubre a la Cambra deComerç de Tortosa. L’aparició del llibrecoincideix amb el centenari de l’avaradadel vapor Anita, que va navegar per l’Ebrefins al 1928, però que va quedar enfonsatdavant de l’illa de Gràcia, a Sant Jaumed’Enveja, a causa de la riuada del 1937. El

llibre culmina una feina de quatre anys,i aporta molta documentació i fotogra-fies inèdites sobre el vapor Anita i elsprotagonistes de la seua construcció, lafamília Pons i la foneria Sales. De la ma-teixa manera, el llibre de Curto i Tiendatambé explica tot el que va representarla construcció del vapor Anita per a Tor-tosa, en un moment de creixement in-dustrial de la ciutat. G.M.

La inauguració de la macroexposició ‘Anys de la llum a la ciutat’. // DIPUTACIÓ DE TARRAGONA.

JOAN FRANCESC MIRA rega-lava més que pronunciava, enles Jornades de Lletres Ebren-ques de la biblioteca SebastiàJuan Arbó d’Amposta, la confe-rència inaugural titulada “Sobrellengües i cultures: l’espai de lallengua escrita”. L’escriptor, so-ciòleg, professor, l’humanista endefinitiva, va deixar planar sobreels assistents la primera distin-ció: què és i què no és literatura?La literatura és llenguatge, clar,és llengua escrita diríem debones a primeres. Però automà-ticament ens vénen els dubtessobre si tot allò escrit és litera-tura. “No és literatura la facturade la llum”, diu el professor, in-sistint en què hi ha d’haver unavoluntat d’estil, una finalitat ar-tística.

PERÒ tendim a dir literatura atot allò que transmetem codifi-cat en la llengua escrita: parlemde literatura legal, de literaturamèdica o científica quan, clara-ment, no hi ha voluntat de be-llesa ni formal ni conceptual enl’informe de l’OMS, encara quesí un gran impacte i efecte emo-cional sobre els destinataris. Iquè passa amb la transmissióoral? Descartem milers d’anysde poesia? És literatura l’Odis-sea a partir del moment en quèes trasllada a text escrit o ja hoera quan només existia en els re-lats dels rapsodes? No són lite-ratura els cants de batre, lescançons de segar?

VOLUNTAT d’estil, efecte en eldestinatari, funcionalitat artís-tica, llenguatge, tot ha de con-fluir de manera harmònica en eltext per a que esdevingui “arte-facte”, obra d’art. Una altraqüestió serà si l’intent surt més omenys reeixit, i aquí els dubtesens assetgen amb més força.

Literatura i no literatura

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDS

Gustau MorenoTORTOSA



CULTURA

LA HISTÒRIA dels Abària comença al segle XVI amb la vin-guda del mestre d’obra Llop d’Abària, procedent de la localitatbasca de Lazkao (Guipúscoa). En els aproximadament 400 anysde la seva presència a la ciutat de Tortosa, es dedicaren a l’ar-quitectura, la política, a la religió i a la vida militar. S’implicarenmolt en la vida i la causa de Tortosa.

D’ENTRE ELS ABÀRIA destacats podem nombrar els se-güents: Llop d’Abària, mestre ajudant de l’arquitecte García deMendoza; Martí d’Abària, arquitecte fill d’en Llop d’Abària,dissenyador dels plànols de l’actual façana barroca de la Cate-dral i mestre de la seu entre 1620 i 1625; Francesc d’Abària, ve-guer de la ciutat l’any 1702 i capità d’una de les companyies dela Coronella -força armada de Barcelona- l’any 1705; sor Josepa -Clara d’Abària, abadessa del monestir de Santa Clara; Tomàsd’Abària, ardiaca de Borriol; i Josep d’Abària, l’alcalde de Tor-tosa que donà als carrers de Tortosa el primet enllumenat pú-blic alimentat amb fanals d’oli.

FINALMENT, hem de fer menció en l’aspecte militar a en Brud’Abària, regidor de la ciutat l’any 1748 i capità del règim d’in-fanteria de l’Aragó, ferit a Orà; el Ramon d’Abària i Coronada,cavaller de la mestrança de Ronda l’any 1800 i que va participaren la guerra del Francès; i un altre Abària que participà en ladefensa de la ciutat contra les forces realistes l’any 1822.

Nissagues tortosines: elsAbària

PINZELLADES DE TORTOSA DAVID JIMÉNEZ. Tècnic de Turisme

Preparant la gran nitNIT DE SANTA LLÚCIA

L'Ajuntament de Tortosa i Òm-nium Cultural han preparat unextens programa d’actes previsa la Nit de Santa Llúcia, la Festade les Lletres Catalanes, que secelebrarà a la capital del BaixEbre l'11 de desembre. El pre-sident d'Òmnium a l’Ebre,Josep Moragrega, va afirmarque és un programa molt va-riat, que inclou presentacionsde llibres, concerts, exposi-cions, jornades literàries, teatre,conferències o recitals poètics,i que es manté obert a noves in-

corporacions. Moragrega vadestacar que l'objectiu d'a-questa programació comple-mentària, “molt potent”, és“ajudar a fer difusió” que la Nitde Santa Llúcia enguany se ce-lebrarà a les Terres de l'Ebre,“un fet que no passava des defeia 33 anys”. La imatge de la Festa de les Lle-tres Catalanes del 2015 és obrade l'il·lustrador de Roquetes,Ignasi Blanch. Representa unbarquer baixant pel riu, enclara referència a l'Ebre. Blanchva explicar que va incorporaruna sirena a la imatge per equi-librar la masculinitat i la femi-nitat, i que va escriure la

paraula "Ebre" entre les ones.El darrer element que ajudaràa vincular tot el programa ambel territori és la flor de taron-gina, que s'anirà repetint entotes les impressions. La tipo-grafia ha estat dissenyada perJan Barceló, i ha estat confec-cionat a mà per fer un petit ho-menatge al “concepte ofici”. Per la seva part, la regidora deCultura de l'Ajuntament deTortosa, Dolors Queralt, va des-tacar que els actes “hagin sortitde la societat civil” gràcies alslligams que ja existeixen i lagran feina d'Òmnium a les Te-rres de l'Ebre, sobretot en elsdarrers anys.

Cinta Bonet TORTOSA

Òmnium Cultural Terres de l’E-bre, l’institut Joaquim Bau i l’A-juntament de Tortosa dedicarantot un any a homenatjar la figuradel professor de llengua i litera-tura i escriptor, Manuel PérezBonfill, amb motiu del seu 90èaniversari. Així, s’ha constituïtuna comissió organitzadora del’Any Manuel Pérez Bonfill for-mada per entitats i amics delprofessor, entre els quals ManelOllé, Pili Ibáñez o Cinta Sabaté.La previsió és celebrar diversosactes des de l’octubre d’aquest2015 i fins al setembre del 2016per difondre la personalitat delpersonatge i expandir la sevaobra. Així ho ha afirmat EmigdiSubirats, un dels membres de laComissió, qui ha definit PérezBonfill com un “gran literat”.El primer acte programat per re-conèixer la figura de ManuelPérez Bonfill va tenir llocaquesta mateixa tarda en el marcde les Jornades de les LletresEbrenques, a Amposta. Al llargdel mes de novembre es faran

diverses recitacions de poemes itambé Canal 21 Ebre dedicaràun programa a Pérez Bonfill. Jaal febrer, el campus de la URVfarà un reconeixement oficial del’escriptor, mentre que a l’abriles presentarà un llibre inèdit dePérez Bonfill. La regidora deCultura de Tortosa, Dolors Que-ralt, va avançar que en el properple ordinari de l’Ajuntamenttambé es portarà a aprovacióuna proposta per fer un reconei-xement oficial a la figura dePérez Bonfill. L’escriptor va estrenar-se literà-riament a la històrica revista Gè-minis, als anys 1950, al costat deGerard Vergés i Jesús Massip,tots tres Creus de Sant Jordi dela Generalitat. Posteriorment, vaser un dels col·laboradors de ‘LaZuda’, mentre es lligava laboral-ment a l’institut Joaquim Bau onva deixar una llarga petjada coma professor de llengua i literaturacastellanes durant més de qua-ranta anys. El 1990, en motiu dela seua jubilació el claustre deprofessors del centre el va ho-menatjar amb l'edició del seuprimer recull de contes, ‘Amb al-gunes branques d'olivera’.

Cinta BonetTORTOSA

Tortosa inicia l’Any Manuel Pérez Bonfill

LITERATURA


AA G E N D A

US RECOMANEM13a DIADA I JORNADES GASTRONÒMIQUES

DEL LLAGOSTÍ DE SANT CARLES DE LA RÀPITADel 7 de novembre al 8 de desembre

Espectacle

Benicarló‘Tribut a Carles Santos’, delsalumnes de l’IES Ramón CidFins el 22 de novembreLloc: Mucbe (claustre)

Amposta‘Foto Club Terres de l’Ebre’Fins el 27 de novembreLloc: Oficina de Turisme

Amposta‘Sub-versió’, de ManelMargalefFins el 9 de generLloc: Centre d’Art Lo Pati

Corbera d’Ebre‘Biennals d'Art de Corberad'Ebre - Drets Humans’Fins el 25 de generLloc: Poble Vell

Un any més, arriba la Diada del Llagostí a Sant Carles de la Rà-pita. Un esdeveniment on els restaurants de la població mari-nera ens ofereixen els seus plats preparats amb el seu producteper excel·lència com a ingredient base. I si no pots assistir a laDiada, estigues tranquil, perquè podràs seguir degustantaquests plats fins el 8 de desembre als restaurants de la Ràpita.

Tortosa‘L’abecedari de la llibertat-Missatge escrit’Exposició de fotografiaDel 3 al 30 de novembreLloc: Vestíbul del Campus Terres del’Ebre de la URVHorari: de 8h. a 21h.

Benicarló‘Pasen y vean’ del MuseuValencià d'Etnologia al voltantdel Món del CircFins el 8 de novembreLloc: Planta baixa del Mucbe

Amposta‘Fins que tingui sentit’, de LúaCoderchFins el 14 de novembreLloc: Centre d’Art Lo PatiHorari: de 20h. a 0h.

Tortosa

Anys de llum a la ciutatL’empremta social, cultural i científica delXIX al XX a Tortosa

Fins el 10 de gener

'Anys de llum a la Ciutat' és un tast artístic pensat per aun espectador inquiet amb ganes d'establir una reflexiópersonal posterior amb l'urbanisme, la música, la ciència,l'antropologia i l'empremta social i econòmica de la Tor-tosa del canvi de segle.

Lloc: Escola d'Art i Disseny de Tortosa

Música

Ulldecona

Bombolles de PaperCia Múcab Dans

Masterclass

TortosaFer riure és un artDivendres, 27 de novembre / 20 h.

Teatre Auditori Felip Pedrell

Exposicions

"Fer riure és un art" vol celebrar els 50 anys de professió de Joan Pera ambuna masterclass sobre l'art de fer riure, i intentar donar resposta a les pre-guntes que tot comediant es fa quan s'enfronta sol davant del seu públic.Com ens fa riure en Joan? És ell qui ens fa riure o són els seus personatges?Són les situacions creades o són les seves experiències vitals? Amb la sevacomicitat habitual i dirigit per Martí Torras, revelarà alguns dels seus trucsactorals, i desmuntarà algunes de les tesis escrites sobre l'humor.Si riure és un art o no, ho sabrem després de la masterclass.

TortosaOrquestra de CambraArs CollegiumDissabte, 7 de novembreLloc: Teatre Auditori Felip PedrellHora: 20,30h.

AmpostaPeix sense espina, a càrrec deJoan RoviraDissabte, 7 de novembreLloc: Auditori de la FilaHora: 22h.

TortosaOrquestra Simfònica de lesTerres de l’EbreDissabte, 14 de novembreLloc: Teatre Auditori Felip PedrellHora: 18,30h.

TortosaTomeu Moll MasDissabte, 14 de novembreLloc: Teatre Auditori Felip PedrellHora: 22h.

AmpostaGràcies, Ovidi. De part delsbons fins a la mortDissabte, 14 de novembreLloc: Auditori de la FilaHora: 22h.

TortosaOrquestra de Cambra del’EmpordàDiumenge, 15 de novembreLloc: Teatre Auditori Felip PedrellHora: 19h.

TortosaAyako FujikiDissabte, 21 de novembreLloc: Teatre Auditori Felip PedrellHora: 20,30h.

Exposició

BenifalletXI JornadesGastronòmiquesDel 6 al 30 de novembreLloc: restaurants col·laboradors

AlcanarXXII JornadesGastronòmiques de laClementinaDel 20 de novembre al 20 dedesembreLloc: restaurants col·laboradors

Menjar i veure

Fires i festes

GinestarFestes Majors de Sant MartíDel 5 al 9 de novembre

Santa BàrbaraXIX Fira de l’Oli Novell, delscítrics i del comerçDel 20 al 22 de novembreLloc: recinte firal

Tortosa10 anys de la UniversitatRovira i Virgili a les Terres del’EbreActuacions de B-SOS i de Pepet iMarietaDijous, 19 de novembreLloc: Pavelló firalHora: 22,30h.

Dissabte, 7 de

novembre

Un recorregut per un món fan-tàstic ple de bombolles de sabó,de paper, digitals, de globus,amb ombres, amb llum negra...

Hora: 18 h.Lloc: Teatre Orfeó Montsià


SANT CARLES DE LA RÀPITA iels alumnes de 6è B de l’Escola HortaVella són els artistes d’aquest mes ambels seus somnis -o no- de voler anar al’espai. En tot cas, per fer-se astronautai viatjar amb naus espacials queda en-cara una mica lluny, de moment han dedemostrar que tot i ser els més petits ensaben molt. Alguns ja coneixen la re-cent notícia del descobriment d’aigua al

planeta Mart! I per descomptat, tots elsplanetes del nostre sistema solar i fins itot famosos astronautes i conegudeshistòries de la literatura universal com‘El Petit Príncep’.

“A mi m’agra-den les galà-xies, són espaisque els hu-mans encarano han arribat im’agradaria saber com són.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA HORTA VELLA: L’espai


“Marc Requena“He dibuixat el meu robot prefe-rit, el Curiosity, que ara mateixestà explorant el planeta Mart. Ami m’agrada molt la robòtica,també l’espai en ser un lloc im-mens on pots explorar i explorarsent una cosa amb tantes merave-lles (planetes, estrelles) que maipodràs oblidar-te. En tot cas, elmeu planeta favorit és la Terra, ellloc on vivim, i m’agradaria serenginyer per fer una nau espacialper portar turistes a la Lluna.”

“Els planetes emsemblen un temamolt interessant idesconegut perals humans. Elnegre de l’uni-

vers contrasta amb els colors càlidsdels planetes.”

2 PINZELLADES

Pep Agosto

“El Sol il·luminatot l’espai i elsplanetes quegiren al voltantm ’ a g r a d a r i apoder-los visitaren un cohet espacial.”

“La meva inspi-ració és Astromg,el primer homeen xafar la Llunaarriscant la sevavida per poder

anar a l’espai.”

Sara Porres

Saül Samper

“M’agraden elsplanetes i l’espai,el que més és Jú-piter on m’agra-daria viatjaralgun dia, comVenus.”

“A mi m’agrada-Mercuri. El troboun planeta inte-ressant. Também’agraden lesgalàxies i els fo-

rats negres.”

Blau Valera

Noah Sancho

“L’espai és unlloc buit on no esveu res, però almateix temps ésun lloc impresio-nant i misteriós a

la vegada. M’agradaria anar aMart!”

Mar Castellà

“A mi m’agradamés l’universque a ‘El PetitPríncep’, perquèhe vist molts as-tronautes anar a

la Lluna... per la tele.”

Georgiana Marín

“A l’univers estàel Sol i vuit pla-netes més. LaTerra necessita lallum del Sol per adonar vida a tots

els éssers vius.”

Iker Martínez

“De l’espai m’a-graden els mete-orits perque sónd e s t r u c t i u s .També voldria vi-sitar l’espai, però

no com astronauta, jo vull ser fut-bolista!”

Kevin Ríos

Franco Santino


EESPORTS

FAN FALTA MÉS HOMENATGESEn les últimes setmanes ja parlem prou de reeixits esportis-tes ebrencs que volten pel món lluint els colors dels escutsdels nostres equips, amb els noms dels nostres pobles. Unamagnífica feina de promoció que s’ha de saber valorar és elcas dels remers Pau Vela i Àlex Sigurbjörnsson, entre moltsaltres. Esportistes que han hagut de marxar per mirar d’a-rribar a estar entre els millors. Després hi trobem als queencara queden per aquí i amb un bon treball, també cons-tant, trauen el cap en les grans competicions nacionals i in-

ternacional. Però potser el més bonic és el cas d’aquells quenomés per la saludable pràctica de l’esport, de poder passaruna bona estona amb gent amb els mateixos interessos, apoc a poc van forjant un futur prometedor en diferents mo-dalitats, potser no massa reconegudes, però que quan cele-bren un èxit són nombrades arreu. Per eixe gran treballdesinteressat els hem de donar les gràcies i també fer unhomenatge, ni que sigui per recordar-los que el seu esforçés reconegut per algú. A.P.

BRASIL serà l’objectiu dePau Vela i Àlex Sigurbjörns-son, els dos remers ebrencsi membres del Club RemTortosa.

El camí per a tots “ha sigutfruit de moltes hores d’en-trenament i sacrifici perso-nal confiant en un projectefins que ha sortit”. “Hansigut vuit anys de lluita desde categories juvenils alcentre d’alt rendiment deBanyoles”.

El camí cap a Rio el plant-gen amb l’objectiu d’estar ala final amb les màximes ga-

ranties en un any que seràdur quant a entrenaments.“Entre cinc i set hores al diaés el que dediquem en en-trenar de dilluns a diu-menge”, però la idea horesd’ara és “plantejar-se arri-bar a la final A i a partir d’a-quí lluitar per les medalles”.

Gaudir del rem“El rem el practiques persatisfacció però no pensantque ens podem guanyar lavida amb aquest esport. Ésdur i dóna per a sobre-viure estant només entreels primers del món”. Àlexi Pau conclouen que d’a-questa manera tracten deportar el nom de la ciutatarreu i promocionaraquest esport. A.P.

Rio és un objectiu a llargplaç que cadacop està mésprop”

“

Àlex SigurbjörnssonPau Vela

REMERS CLUB REM TORTOSA

Pau i Àlexhomenatjats

ENTREVISTA

El Consell Comarcal del BaixEbre va homenatjar els remersPau Vela i Àlex Sigurbjörnsson,els dos esportistes del Club deRem Tortosa classificats per alspropers Jocs Olímpics que esdisputaran a Rio de Janeiro, alBrasil. L’acte es va celebrar el passat19 d’octubre a la sala JosepCosta, on el president del Con-sell Comarcal del Baix Ebre,Dani Andreu, també en pre-sència de Cinta Espuny, repre-sentant territorial de l’Esport ales Terres de l’Ebre a més de di-versos consellers comarcals,cos tècnic del Club de Rem Tor-tosa i familiars dels esportistes,van fer costat als dos esportis-tes ebrencs durant l’acte.Àlex i Pau van signar al llibred’honor del Consell Comarcaldel Baix Ebre i reberen demans de Daniel Andreu unaplaca commemorativa pelsseus èxits, premi compartitamb el president del Club deRem Tortosa, Josep Maria Cha-varría, qui també es va mostrarmolt satisfet amb la proesa quesignifica que dos esportistesdel mateix club siguin a la ve-gada els dos que participaran

en els jocs olímpics en la ma-teixa modalitat, en el cas delrem espanyol. Un fet que finsara no havia ocorregut.

Paraules del presidentEl president del consell co-marcal, Daniel Andreu,també ha tret pit del que su-posa l’esforç de Pau i Àlex enl’àmbit esportiu de les Terresde l’Ebre i “el reforç de caraa l’autoestima del nostre te-

rritori acabe creixent”, fetpel qual s’ha de reconèixeraquest elements tant espor-tius com de qualsevol altreàmbit. “Per Pau, per Àlex, pelClub, per Tortosa, pel BaixEbre, jo crec que és un motiude satisfacció molt gran, iprincipalment el que acabensent (Àlex i Pau) seran refe-rències molt necessàries pera la nostra joventut i la nos-tra societat”, va cloure.

REM

Olímpics ebrencs rumb a RioPau Vela i Àlex Sigurbjörnsson reben

l’homenatge del Consell Comarcal del Baix Ebre

Albert PascualTORTOSA

Homenatge a Pau i Àlex del Consell Comarcal del Baix Ebre. // FOTO: CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE.

Hi fa falta moltscops això per talque la nostraautoestima com aterritori acabicreixent”

“

Segons Andru, el seu esforç ha de ser un referent per als joves i un motiu d’autoestima


AGENDA ESPORTIVADissabte 7 de novembre VII Cursa-Caminada i VCanicross Masdenverge

Diumenge 8 de novembre10 KM de Jesús EMD.Circuit Running Series TE

Diumenge 8 de novembre6a Cursa Camí de Sirga al’Ermita de Sant Jeroni deMóra d’Ebre

Diumenge 15 de novembre27a Marxa del Port.Memorial Josep M. BrullPallerols, La Sénia

Dissabte 21 de novembreCurs d’orientació a la mun-tanya. Roquetes

Diumenge 22 de novembre7a Cursa de les Roques.Horta de Sant Joan

Dissabte 28 de novembreCurs avançat d’escaladaesportiva organitzat perLluís Alejos i EvasiónSports

Durant tot novembre...Exposició “enArbolar,grans arbres per a la vida”al Centre de Visitants delParc Natural dels Ports a laTerra Alta

ESPORTS CAVALL BERNAT

El Grup Cavall Bernat és uncol·lectiu d’escaladors lligatsal territori. Tivissa va ser l’en-carregada d’organitzar la ter-cera trobada d’Escalada, laprimera vegada en sortir del’entorn de les muntanyes deMontserrat. En les dos jorna-des d’aplec es van realitzar di-ferents activitats pels voltantsdel poble, també van retre ho-menatge a Josep Enric Castell-nou i Fina Ferret per la seuatasca com a divulgadors de lesmuntanyes de Tivissa i Mont-serrat.Vora 200 persones vingudesd’arreu del Principat van ferparada i fonda a Tivissa pergaudir de les activitats plante-jades pel grup com ara les ce-

lebrades en l’entorn de l’er-mita de Sant Blai i de les duesferrates del municipi a bandad’altres excursions per diver-sos indrets del poble. És el casde la pujada a la Llena o l’ex-cursió a l’obaga dels Borjos iles Meliques. Aprofitant lestemperatures suaus i el soltambé es van fer activitatsd’escalada esportiva al pas deSant Blai i d’escalada tradicio-nal al Morral de Tivissa.Les activitats esportives es vanconjugar amb d’altres de cairecultural com l’exposició “Els3000 del Pirineu” a l’Albergdel municipi.La trobada va rebre el suportde l’Ajuntament de Tivissa i laFederació d’Entitats Excursio-nistes de Catalunya. Una pri-mera edició a les terres delsud que ha sigut tot un èxit.

Aplec d’amants de la muntanyaPer primer cop s’organitza fora de l’entorn

de la muntanya de Montserrat200 persones van participar en les activitats

proposades al llarg del cap de setmana

Albert PascualTIVISSA

Aplec de muntanya del Grup Cavall Bernat. // FOTO: FEEC.CAT.

SEGONA COPA VALORS

En un bon ambient de cordiali-tat i amistat es va realitzar el 10d’octubre passat la segona edi-ció de la Copa Valors que orga-nitzava SportsChallenge encol·laboració amb el CD Roque-tenc. Enguany, els protagonistesde les activitats realitzades alllarg de tot el dia van ser els pre-benjamins.L’objectiu d’aquesta Copa Valorsés potenciar els valors educatiusi socials com són el respecte, l’a-mistat i diversió a través del fut-

bol i en general en la pràctica del’esport. Entre les novetats reco-llides enguany està l’ús de l’ano-menada targeta verda o el tercertemps després de cada partidetde futbol set. La targeta verdapremia tots dos equips pel seujoc net i companyerisme.Els set equips formats per a l’o-casió van arribar des de dife-rents indrets de les Terres del’Ebre. Els organitzadors vandestacar la preparació dels xi-quets així com el bon ambiententre els pares, l’afició principalcongregada a l’estadi municipalde Roquetes.

Exemple per als més menutsAlbert PascualROQUETES

Esport saludable i exemplar // FOTO: CANAL 21 EBRE.

El RallyRACC CatalunyaCosta Daurada va disputaruna de les quatre jornades ales nostres comarques enuna etapa. L’etapa ebrencaha estat l’únic tram mixt deterra i asfalt del Mundial deRal·lis. Finalment la compe-tició la va guanyar Mikkel-sen de l’equip Volkswagendesprés d’abandonar Ogieren el darrer tram per unxoc. Segon va ser Latvala itercer Sordo de l’equipHyundai. A.P.

El RallyRACCtravessa la Riberai la Terra Alta

RAL·LI

Primer que res amb un bonesmorzar va iniciar-se la 8aedició de la Cursa d’Ullde-cona que enguany incorpo-rava tres sectors nous, tant ala cursa llarga com a lamarxa curta, per donar-limés emoció i més motivacióper als participants veterans.Tot i el dia gris -típic de finalsd’octubre- la temperaturaagradable va generar unmolt bon ambient entre elsmés de 300 participants de lacursa. Els organitzadors delCentre Excursionista d’Ull-decona i Sudactiu també re-marcaren les peculiaritatshistòriques de les que s’im-pregna la cursa: passar pelcastell, les oliveres mil·lena-ries o les pintures rupestresdels Abrics de l’Ermita de laPieta. “Ens hem de sentirorgullosos de mostrar enuna cursa 10.000 anys d’his-tòria”.La prova llarga de 23 kilò-metres i un desnivell positiude 1.000 metres la va guan-yar Jonatan Cuesta del TrailCER La Sénia amb 1:46:36.En categoria femenina laprimera en entrar va serNúria Gil del Grup AtlèticValls amb 2:17:38. A.P.

Cursa històricaper Ulldecona

CURSA

31ena edició de la Pujada a Cardóque any rere any organitza la PenyaCiclista Ribera d’Ebre. Aquestaprova es desenvolupa en mode decontrarellotge individual i enaquesta edició ha apropat a 75 ciclis-tes de les Terres de l’Ebre i tambéperò també de Tarragona, la provín-cia de Barcelona i el País Valencià.La Pujada a Cardó, és una prova pe-culiar ja que a més a més tracta de

ser un punt de comunió entre gentamb la mateixa afició. La Penya Ci-clista Ribera d’Ebre obre a tot tipusde ciclistes, des dels més experi-mentats fins als més amateur a par-ticipar-hi en el que defineixen coma festa de cloenda de la temporadaciclista ara que ja s’apropa el maloratge. En acabar la contrarellotge,tots els participants fan un esmorzarconjunt dalt al Balneari. A.P.

Clàssic fi de temporada amb laPujada a Cardó de Rasquera

CICLISME


AMB L’ARRIBADA delfred, apareixen els primersbolets o rovellons com elsconeixem en aquestes te-rres. Sedueixen per les sevesformes i colors i sobretot perseu l’excel·lent sabor. A més,són una bona font de vita-mines i minerals, i algunstenen propietats medicinals.

SI BÉ HI HA ha diferènciesentre les diferents varietatsde bolets, des d’un punt devista nutricional, són moltinteressants pel baix contin-gut calòric i un elevat con-tingut en aigua. A més,contenen un destacable con-tingut en proteïnes i, sobre-tot, fibra que ens ajudarà aafavorir el trànsit intestinal.

SÓN TAMBÉ una bona fontde minerals, entre els qualsabunden potassi, manga-nès, fòsfor, zinc, ferro, clor,bor i sofre. Contenen vita-mines: A, D i K, i del grupB. Resulten beneficiosos perl’anèmia i pel seu baix con-tingut calòric són ideals endietes d’aprimament, tambésón bons estimuladors del’activitat cerebral i ner-viosa, perquè ajuden a com-batre la fatiga intel·lectual.La relativa riquesa en com-postos nitrogenats els con-verteixen en perjudicialsper a persones que pateixengota, nivells elevats d’àcidúric i problemes reumàtics.

CAL RECORDAR que nos’ha de menjar cap bolet quevisualment es vegi en malestat, ni d’espècies descone-gudes.

COM DIU el refrany “Debolets que no coneguis, noen masteguis”.

SS A L U T

REDUCCIÓ DE PARTS PER CESSÀRIAL’HOSPITAL Comarcal d’Ampostaha reduït en un 60 per cent els partsper cessària en només un any. La direc-ció i el servei de tocoginecologia vandecidir prendre mesures davant l’índexelevat de cessàries que registraven, un55% del total, lluny dels percentatgesde la sanitat pública i dels índex dequalitat del servei. El canvi s’ha acon-

seguit amb un canvi dels protocols deseguiment de l’embaràs i els protocolsde treball del part, a més d’una reor-ganització del personal. Així, actual-ment, només el 33’3% del total departs que s’atenen a l’Hospital Comar-cal acaben en cessària. El centre estàgestionat per Sagessa i només s’ate-nen parts de mútues i privats. C.B.

La Residència Diocesanad’Ancians i Centre de DiaSant Miquel Arcàngel ha sig-nat amb l’Ajuntament de Tor-tosa la renovació per un anymés del programa Compar-tint Taula. Aquest projecte so-lidari està dirigit a la gentgran amb dificultats econò-miques i/o socials, derivadesdes dels serveis socials bàsicsmunicipals, que són els ques’encarreguen de comprovarque aquestes persones com-pleixin els requisits esta-blerts al programa. La treballadora social de laResidència Sant Miquel Ar-càngel, Fani Munné, va expli-car que actualment tenen nouusuaris i també va detallarque el perfil de les personesque fan ús del servei: majorsde 65 anys, gent gran en si-tuació d’exclusió social, tot ique també s’ha atès algun casde gent més jove. La Residèn-cia Sant Miquel Arcàngel ga-ranteix una correcta nutricióa les persones necessitades,

amb una atenció professionali de qualitat. Aquesta tascade solidaritat cap a les perso-nes amb risc d’exclusió so-cial, és un dels valorscorporatius de la residència ique va incorporar al pro-grama Compartint Taula desdels seus inicis l’any 2013. Enaquests darrers tres anys, laResidència Diocesana d’An-cians i Centre de Dia SantMiquel Arcàngel ha posat adisposició de les personesgrans usuàries del programaun total de 10.950 menús gra-tuïts.Dintre d’aquesta línia d’acciósocial cap a les persones ambmés necessitats de la societat,la residència Sant Miquel Ar-càngel ha estat un dels pri-mers centres de Catalunya enposar les seves instal·lacionsa disposició de Càritas Dioce-sana per tal de poder acollirrefugiats.

La residència Sant Miquel dóna10 àpats diaris als més necessitats

GENT GRAN

En tres anys, Sant Miquel Arcàngel harepartit fins a 10.950 menús gratuïts

La residència ha renovat amb l’Ajuntamentde Tortosa el programa Compartint Taula

El menjador social de la residència Sant Miquel. // FOTO: A.P.

Cinta Bonet TORTOSA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTTemps debolets

300 avis als Ampostalímpics

Més de 300 avis de 28 centresresidencials, centres de dia iserveis d’atenció integral a lagent gran en l’àmbit rural(SAIARS) van participar als XIVAmpostalímpics, les jornadesesportives de la gent gran de lesTerres de l’Ebre. Un certamenque les darreres edicions orga-

nitzava la residència Sant Mi-quel Arcàngel i que enguanyho va fer la residència d’avisd’Amposta. Els Ampostalím-pics volen oferir als usuaris delscentres socials l’oportunitat decompartir una jornada on espromouen les relacions socialsamb l’esport.


Pàrquing de pagament a l’HTVCEQUIPAMENTS

El nou president de la Federaciód’Associacions de Veïns de Tor-tosa, Josep Baubí, va avançar aCanal 21 Ebre alguns dels de-talls del pla de mobilitat que Te-

rritori i Sosteniblitat està enlles-tint, per millorar l’accessibilitatde l’Hospital de Tortosa Vergede la Cinta, així com els aparca-ments i el transport públic urbà.Segons Baubí, es tracta d’un plade mobilitat que afectarà i reor-denarà al conjunt del complexsanitari, amb la possible cons-

trucció d’un aparcament de pa-gament i d’un gran accés des dedarrera de l’antic cinema Fè-mina. Baubí també va assenylarque la reordenació de tot l’en-torn de l’actual hospital perme-trà una possible ampliació delcentre, així com un canvi en lesentrades a l’hospital. En

aquesta línia, el president de laFederació d’Associacions deVeïns d’Amposta, Àngel Porres,també va advertir que les enti-tats veïnals d’Amposta no ac-ceptaran que el futuraparcament de l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta sigaun pàrquing de pagament.

G.M.TORTOSA


CADA DIA HI HA MÉS GENT que sesent atrapada en preocupacions constantsi excessives en temes relacionats amb laseva vida, i molts de cops, aquestes preo-cupacions van associades a una simptoma-tologia física important. Aquesta tensióque pateixen aquestes persones de vega-des es pot manifestar en inquietud i impa-ciència, també en què es poden cansar deseguida al realitzar qualsevol activitat, irri-tabilitat, i a més, alteracions de la son, po-dent resultar-los difícil conciliar omantenir-la, o tenir la sensació de no haverdescansat després d'haver dormit. Quanaquestes preocupacions i ansietat són ex-cessives, generalitzades i provoquen unmalestar significatiu i un deterioramentsocial o laboral és quan podem parlar deltrastorn d’ansietat generalitzada.

SI BÉ PODEM CONSTATAR que en la so-cietat actual hi ha molts assumptes queens fan trencar el cap, molts de cops lespersones que pateixen aquest trastornviuen en un estat permanent de preocupa-ció, afectant-los molt més que a la resta deles persones qualsevol cosa, sent molt di-

fícil que aconsegueixen relaxar-se. Moltscops, aquestes preocupacions van acom-panyades de símptomes físics com mals decap, tics, tensions musculars, sudoracions,fogots o tenir les mans fredes. Tambépoden presentar nàusees, molestes gas-trointestinals, i presentar marejos, ja quela tensió que suporten fa que la respiraciósigui superficial i ràpida i en molt de copstendeixen a hiperventilar.

ELS AVENÇOS TÈCNICS i científics hanfet evolucionar molt la societat a l’últimsegle, i amb aquests avanços també ens hacanviat la forma en què percebem i vivimla realitat quotidiana. L’estil de vida queportem avui dia no s'hi sembla gaire al defa cent anys, imposant-se avui una aferris-sada competitivitat, amb nivells d’estrèsconsiderablement més alts que anys en-rere. Encara que molts de cops els estudiscientífics es contradiuen, devem tenir encompte que sembla que l’ansietat com atret mostra un clar patró familiar i que lespersones que pateixen aquest trastorn esconsideraran persones nervioses o ansio-ses tota la vida, essent de caràcter crònic

encara que fluctuant i que per una altrapart, els empitjoraments del trastorn coin-cidiran plenament amb períodes en quèl’estrès és percebut com a alt per la per-sona.

LES PERSONES AFECTADES per aquesttrastorn sempre tenen el recurs d’acudir ala psicologia i aprendre habilitats i tècni-ques útils quan l’ansietat les desborda i elsfa posar els nervis de punta. Des de la va-riant cognitiu conductual, entre les tècni-ques més utilitzades estan les de relaxaciói les de respiració, que es poden utilitzarcada dia, però que han de ser aplicades co-rrectament. També les tècniques de solucióde problemes o de reestructuració cogni-tiva per a canviar la manera en què pen-sem i interpretem la realitat que ensenvolta ens ajudaran a veure les coses desd'un altre punt de vista. Per una altra parthi han al mercat molts de llibres d’autoa-juda que serveixen per a tal fi, però si noens en sortim, el millor és posar-se enmans d’un professional de la psicologiaque ens ensenyi la manera correcta d’a-frontar aquest trastorn.

SALUT

L’ansietat generalitzada

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

El departament de Salut ha ator-gat les primeres 96 acreditacionsde qualitat per a equips d’atencióprimària (EAP). D’aquestes, 62estan gestionats per l’Institut Ca-talà de la Salut (ICS): 21 són del’àrea Metropolitana Nord, 20 delCamp de Tarragona (tots els EAPdel territori), 14 de Lleida, 5 de Gi-rona i 2 de Terres de l’Ebre: Flix i

Tortosa Est. Tots han finalitzat elprocés d’acreditació amb uncompliment mitjà dels estàn-dards del 93% -92,8% en el casdels dos EAP de Terres de l'Ebre.Les acreditacions de qualitat sónun procés habitual en els hospi-tals públics però, fins ara, no s’ha-vien aplicat a la xarxa d’atencióprimària. Es basen en l’avaluació

integral de la gestió, els serveis iels resultats dels centres, i en laidentificació dels punts crítics i deles oportunitats de millora de ca-dascun dels equips analitzats.Aquest model d’acreditació dequalitat del departament de Saluts’aplicarà a tots els EAP de Cata-lunya de forma progressiva fins al2017. C.B.

Dos equips d’atenció primària de Tortosa Est iFlix rebren acreditacions de qualitat de Salut

Célia TéllezNUTRÒLOGA(NUTRITEGA)

L’ALÇADA condiciona el metabolismecel·lular i per tant, el pes corporal. Teniruna alçària moderada suposa posseirmenys massa magra muscular que unapersona que sigui més alta, i una estruc-tura corporal més limitada que exigeixmenys energia. Per tant, una persona detalla baixa haurà de menjar menys queuna de més alçària, donat que té unacomposició corporal diferent.

D’ALTRA BANDA, amb el transcurs delsanys es produeix una pèrdua de centíme-tres d’alçada significativa. Les causes mésfreqüents són l’osteopènia y l’osteopo-rosi, que determinen una reducció de lamassa òssia i un deteriorament de l’ar-quitectura de les vèrtebres (l’alçària deles vèrtebres i els espais intervertebralsdisminueixen). Es produeix un debilita-

ment del teixit conjuntiu dels óssos i, so-bretot, una degeneració del col·lagen,proteïna primària, per a la connexió deles cèl·lules òssies entre sí i per garantiruna correcta nutrició de les mateixes ambel subministrament de calci, aminoàcidsi vitamina D.

LA REDUCCIÓ de l´alçada suposa un in-crement en la curvatura de la columnavertebral, condició que provocarà una li-mitació de la ventilació pulmonar alte-rant la respiració i l’oxigenació. Un altreaspecte que comporta és la disminuciódel metabolisme cel·lular, amb el que dis-minueix la capacitat la càrrega alimentà-ria diària i augmenta la grassa corporal.

EN RESUM, aquesta reducció de l’esta-tura és un indicador de debilitament es-

tructural de tot l’organisme, que s’ha debloquejar amb determinació. Però, compodem prevenir l’osteoporosi?

-SI CONSUMIM un gram de calci al diaassociat a una dosi correcta de vitaminaD. Aquesta vitamina es troba al peix, a lesperles d’oli de peix, a la mantega, als ousde gallina...

-EL CALCI el trobem a la llet i derivats.També el contenen aliments vegetals comla ruca, els espinacs, la pastanaga, l’api,l’endívia, les maduixes, els pèsols i els ci-grons. També hem de tenir cura al escollirllets tipus d’avena o soja, que portin calci.

-DONAR VALOR als preparats farmacèu-tics a base de col·lagen i magnesi, ambpropietats sobradament reconegudes.

L’osteoporosi


Amposta Es ven parcel.laedificable de 120 m2, zonade Valletes, a prop delcol.legi Miguel Granell.Particular a particular. � 649114580

Camarles Es ven casa de150 m2 prop de la platja.150.000 Euros. � 650756727

Tortosa pis a Remolins alcostat del campus univer-sitari. 46 m2,tres habitacions,una cuina, un bany, unmenjador i un fantàstic balcó iestà preparat per entrar aviure,electrodomèstics,mobles i climatització (airecondicionat i bomba decalor). Preu: 22.420 euros� 699 910 364

Tortosa tercer pis ,rebedoramb un armari encastat, unacuina, un servei,un banycomplert, quatre hab., unampli saló-menjador de22m² i balcó. aquest pisdisposa de subministre degas natural, caldera icalefacció. L'edifici d'obravista disposa d'ascen-sor.Preu: 76.000 euros.� 699 910 364

Tortosa pis de 95m², tresdormitoris, menjador de20m², una cuina, dos banys,una galeria, i dues terrasses,el pis està totalment equipat

amb mobles i electro-domèstics, climatitzador idescalcificador, disposa depàrquing i traster al pàr-quing.Preu: 165.000 euros� 699 910 364

Les Cases d’Alcanar Esven àtic. Terrassa amb vistaal mar- 80m2. Preu: 65.000euros. � 699 910 364z

Amposta àtic de 80,79 m2construïts i 67,32m2 útils, de2 habitacions amb una granterrassa, en perfecte estatde conservació, ascensor,moblat i equipat ambelectrodomèstics.Preu:55.000 euros. � 699 910364

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Lluís Canalda deVoraparc. Preu: 50€.� 685 331 865

Cotxes VW Golf 1.6 TDIBLUEMOTION, 5 P, 201416.900 Km Preu: 17.900euros � 606 974 315

Cotxes VW POLO 1.4 TDIADVANCE, 5 P, 2015, 16.500Km, Preu: 12.500 euros,Color roig � 606 974 315

Cotxes Fiat PUNTO, 1.3JTD, 3 PORTES, 2011.76.000 Km Preu: 6.700 eurosColor blanc � 606 974 315

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Contactes Home de 45anys, cerca dona per arelació seriosa i de futur.Enviar curriculum vitae mésfoto carnet a: Cid AF al’avinguda de la Generalitat151, 1ºC 43500 Tortosa.

Varis Es ven mobiliari f tresmòduls de fusta, prestatgeriesde vidre, nous, per a tot tipusde negoci, perruqueria, perfu-meria, farmàcia, tenda de roba.� 977580536

Varis Additiu per a gasolina,gasoil, biodiésel, 4 pastilles,menys consum, menys soroll.25 Euros. � 650756727

Varis Es ven additiu per agasolina, gasoil, biodiésel, 4pastilles, 25 Euros. Menys soroll,menys fums. �650756727

Varis Additiu perquè el cotxeconsumeixi menys gasolina,gasoil, menys fums. 25 Euros.� 650756727

Varis Es ven alarma, 150euros. � 650756727

VarisEs ven 6 llaunes d’oli peral cotxe. 60 euros. 4 llaunes 40euros � 650756727

Varis Es ven pastilles quepermet l’estalvi neteja delmotor gasolina o gasoil. � 650756727

Varis pastilles per l’estalvi ineteja del motor �650756727

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS: 1.Va guiar la re-volució francesa directa cap a la cercainformàtica. Afegitó epistolar / 2.Digne de ser passat per la pedra. Ins-tal·la còmodament al lavabo del veí /3. Cap de cony. Camina de maneragrotesca perquè vol imitar un coco-dril. L’Enric abans de fer els noranta-nou / 4. Allò que hi ha dins de lespipes. Senyora de bata blanca / 5.Una ampolla de preu prohibitiu aproa del vaixell. Set valents que recu-len davant la Blancaneus / 6. Centreal Park. Un tret contra el ministre, unaindumentària de turista contra el bongust / 7. Temps que triguen les palesa deformar-se. És afer d’iridi, aquest /8. Massa pàgines, i massa pesades.Escurça distàncies / 9. Parlant de dis-tàncies: el sistema que en fa decimals.Fargo reconvertit en una llar ben ca-lentona / 10. Ciri amb vocació d’avan-çar sense parar. Somia absurdamentque és deixada de banda. Capdevila /11. I cap de lluç. Dels emperadorsOtó, que no deixaven de ser una al-ternativa al gin. La part incendiària delcable / 12. Visc de manera incompleta,entre sants i espetecs. Tenen tan pocaimportància com els minerals d’Ar-búcies / 13. Transformi els manifes-tants en revolucionaris. La nena, laPepa, la de la cama deforme.

VERTICALS: 1. Goita, un dels delsistema que no arriba ni a un. No vapas pel bon camí, aquesta flor / 2.Extrems de l’Inter. Protecció unamica rudimentària contra llufes iventositats. Quatre en privat /3.Moltes pells però males cares. Nose’n pot fer sense un bon criteri es-tètic / 4. Enemics dels Bons Ali-ments. Si és un capó no passa res, siés un cantant no para de fer galls.Encara el cap de lluç / 5. No es potdir que sigui un clima agradable ieteri, per a la menopàusica. La partcentral de tota promoció / 6.Em ca-garé a les calces. Tintura vegetal quecura però deixa força atònit / 7. Pi-lota a l’olla. Això també deixa forçaatònit, però pel pet que fot. Pinturataronja per a cotxes anglesos / 8.Perser estranger té la seva categoria.Sembla promiscu, però és que ésprofitós / 9. Juntes en la dissort.Entre elegant i a la moda, una micatipus plantígrad. No ho sents? / 10.Balls tradicionals d’aquells cap perball. Cadena perpètua per al moixó/ 11.Reflexiva davant de l’estàtua deRodin. Si el dia és clar i mires enlaireel veuràs / 12.Carregaran un diplo-docus de la política. Sovint passal’estiu en companyia d’una llimo-nada.

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[MOTOR]

[TREBALL]


Has pensat mai en quin seria el teu ‘smartphone’ideal? Aquesta és la idea que ens presenta Puzzle-phone, un autèntic dispositiu construïble segons lesnecessitats del seu usuari. La idea no és nova, ja quealtres fabricants porten temps ideant prototips, comés el cas de Google i el seu Project Ara, i que ha estatretardat almenys fins 2016 per seguir perfeccionant-se, o el Fairphone, potser una idea més light, mésaviat pensada per a auto reparar-se que per a expan-dir-se. Però el fet és que el projecte anomenat Puzz-lephone sembla entrar en la seva etapa final i podriaestar disponible a mitjans del 2016. En què consis-teix?

La idea final sembla que consistirà en un dispositiubase o xassís sobre el qual es podran escollir fins atres elements que complementaran l’equip final. Elque s’intenta oferir és un dispositiu que és puguianar renovant i millorant les seves prestacions, se-gons la demanda del mercat, en base a tres compo-

nents claus que seran el “cervell”, una “columna” iel “cor”. Anem a veure:El “cervell” serà el mòdul que integrarà el processa-dor, la GPU, la memòria RAM, l’emmagatzemat interni la càmera fotogràfica. Hi haurà diverses opcions perescollir el nivell de prestacions i preu, i amb el tempsaniran apareixen nous mòduls, òbviament millorats.El “cor” serà la part que integrarà la bateria i algunsensor addicional, i finalment la “columna” serà labase o estructura de la pantalla, amb diverses grandà-ries a escollir. A més, amb la finalitat de personalitzarel nostre mòbil hi trobarem diferents dissenys demarcs i acabats, així com de diversos tipus de mate-rials dels mateixos.

Queda clar que Puzzlephone és una idea potser méssimplificada que la del seu rival de Google, però el dis-positiu és veu més seriós i elegant, i si hi ha prou va-rietat de mòduls pot ser una idea força interessant. Iés que els seus dissenyadors parlen d’una durada de

10 anys (canviant mòduls convenientment, és clar).Puzzlephone està sent dissenyat per una empresa fin-landesa i sembla que està a punt d’iniciar una cam-panya ‘crowdfunding’ per aconseguir el finançamentnecessari.

COMUNICACIÓ

PANTALLES

P OCO BAIX!!!, NOU PROGRAMA A CANAL 21 EBREROGER FONT, un jove estudiant deMóra la Nova, és el responsable d’’OcoBaix!!!’, el nou programa de vídeos ihumor que Canal 21 Ebre va estrenar el17 d’octubre passat. En realitat, la pre-estrena del programa es va fer un diaabans, el 16 d’octubre, a través del webcanal21ebre.com, ja que ‘Oco Baix!!!’ iinternet tindran sempre una relació molt

estreta. I és que els vídeos que es podenveure en plataformes com YouTube o enxarxes socials com Facebook tindranmolt de protagonisme en aquest nouprograma, que també recuperarà elsmoments més divertits de la cadena. Abanda, els espectadors també podranenviar els vídeos, a través del Whats-App, al número 606 56 65 21. G.M.

Una tesis presentada a la URVconsidera que la Reserva de laBiosfera pot ser un nou marc deconsens per gestionar el con-flicte ambiental a les Terres del’Ebre. Es tracta d’una investi-gació elaborada pel periodistagandesà Jordi Prades, que ana-litza les transformacions socio-culturals del territori i els canvisen els mitjans de comunicacióebrencs dels últims 15 anys. Defet, la tesi es titula ‘La mediatit-zació del conflicte ambiental. Elcas de les Terres de l’Ebre’, i re-passa la coincidència de diver-sos projectes percebuts comagressions al territori, com ara

els transvasaments de l’Ebre, lagestió dels residus radioactius oel desplegament eòlic. Durantuna entrevista a Canal 21 Ebre,Prades va qüestionar el discurshegemònic sobre el desenvolu-pament sostenible, que no té encompte els valors de la justíciaambiental i de la justícia ecolò-gica. A més, va advertir que laReserva de la Biosfera es pre-senta com una “oportunitat in-certa” per a l’Ebre, sobretot sino hi ha prou voluntat política. A la tesi, Prades reivindica elpaper de la comunicació i eldret en general, i del perio-disme i la legislació comunica-tiva en particular, en la creacióde coneixement i de significatssobre el conflicte ambiental, pertal de fer d’aquest conflicte un

motor de canvi per a la sosteni-bilitat a les Terres de l’Ebre.Així, la tesi destaca per la sevaproposta metodològica, unamatriu d’anàlisi que combinaelements de la comunicació, lesciències polítiques, el dret i lasociologia amb elements deldret ambiental. Per elaborar latesi, l’autor ha fet un buidatgeexhaustiu de les informacionsque durant aquests quinze anyshan anat apareixent als mitjansde comunicació i també ha rea-litzat entrevistes a catorze ac-tors destacats del conflicte.

Gustau MorenoTORTOSA

Jordi Prades va presentar la tesi al campus de l’Ebre de la URV. / FOTO: CEDIDA

TECNOLOGIA

Puzzlephone, el mòbil a midaper Jaume Querol

El conflicte ambiental i els mitjansL’autor ha fet un buidatge exhaustiu de les informacions

dels darrers 15 anys sobre aigua, energia i residus

El periodista gandesà Jordi Prades fa una tesi sobre lamediatització de les polèmiques de les Terres de l’Ebre



Agafarem una cassola de fangpetita i cremarem el quart delitre de rom. A banda, agafaremuna altra cassola de fang,aquesta ja més gran, i la posa-rem al foc amb l’oli; quan es co-menci a escalfar hi posarem elsllagostins, els galls de taronja ila llima, els grans de raïm, elsgrans de cafè, sal al gust, la tas-

seta de rom i ho remenarem. Es-perem dos o tres minuts i posa-rem el rom que haviem crematprèviament i ho tornarem aflambejar. Un cop s’apagui elfoc, els retirem i ja els tenimllestos per menjar. Aquest és unexcel·lent plat per fer de cara aNadal. Bon profit.

VI RECOMANAT

Clot d’EncísCoop. Agrícola de Sant Josep

D.O. TERRA ALTA

Bot

Preu aprox. : 5,95 €

F O G O N S

FLa ressenya

Ingredients

1 Kg de llagostins1/4 de litre d’oli d’oliva

1 taronja tallada a galls amb pell1 llima tallada a galls amb pell

1 cullerada sopera de grans de cafèSal al gust

1 tassa de cafè de Rom1/4 de litre de Rom cremat

Ingredient secretGrans de raïm

Llagostins al RomCasa Ramon

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMRESTAURANT GÈNOVAAl Restaurant Gènova t’ofereixen cuinamediterrània amb personalitat, ingre-dients de primera qualitat i una elaboraciómolt treballada. Volen que els clients sur-tin del Gènova més contents que quan hanentrat. Al Gènova, només tenen un objec-tiu i és satisfer al client. La seva carta, queinclou arrossos deliciosos i pizzes artesa-nes boníssimes, es completa també amb

menús especials que si voleu els podenpersonalitzar. També t’ofereixen la possi-bilitat de preparar-vos menjar per empor-tar. A més, tenen un menú diari de dillunsa divendres, migdia i nit, que podeu con-sultar cada setmana a la pàgina web.

C/Sant Enric d'Ossó, 5 - TortosaReserves: 977 443 798

Situat al cor del barri deRemolins de Tortosa tro-bem aquest local caracterit-zat per disposar de tresespais ben diferenciats enque podrem gaudir de tottipus d’esdeveniments comdinars, sopars, festes d’ani-versari, sopars d’empresa,tot acompanyat d’unsmenús ajustats al preu queel client desitgi per a cadaocasió. A més, disposad’una terrassa que ens faràgaudir d’un espai íntim onpoder gaudir d’una bonacopa i una bona tertuliaentre amics. En la plantabaixa del local també hi tro-barem exposicions de pin-tura, fotogràfiques, etc, quefaran que el sol fet de pen-dre un cafè sigui una expe-riència ben diferent a lad’altres locals de la ciutat.

Espais disposa també de lapossibilitat de reservar enexclusiva alguna de lesseves sales per realitzar tottipus d’events, com ara reu-nions d’empresa, presenta-cions de productes oqualsevol esdeveniment enquè es necesiti un ambienttranquil i separat de la restade clients del mateix local,tot a un preu inmillorable iamb una atenció al clientque farà que segur volguemrepetir l’experiència.

Tres espais ambcaràcter i disseny quefaran sentir-nosen una ambientmés que comfortable”

“

Espais

Casa Ramon MarinésSant Carles de la Ràpita

CuinerJoaquin Ramon Ojando Pons


PQUÈ FEM AMB EL XERTA-SÉNIA?

LES TERRES DE L’EBRE han defer un debat tranquil i documentatper saber què cal fer amb el canal deregadiu Xerta-Sénia. Així ho va remar-car el coordinador territorial de laUnió de Pagesos, Joan Montesó, du-rant una entrevista a Canal 21 Ebre.De fet, va assenyalar que els fa porque el Xerta-Sénia, amb una inversiómilionària per part de la Generalitat,

ara puga esdevenir un banc d’aigües,si el canal acaba venut a un fons d’in-versió. “És una infraestructura que latenim aquí, i si ha de funcionar ha deser per millorar la qualitat de vida delspagesos i de la gent d’aquest terri-tori”, va afegir-hi Montesó. “Ens fapor que això ho acabe comprant unfons d’inversió xinès i que al final ellssiguen els amos de l’aigua”. G.M.PAGESIA

AGRICULTURA

El sindicat agrari Unió de Page-sos (UP) vol impulsar la marcaCítrics de l’Ebre, tot aprofitant ladeclaració de les Terres de l’Ebrecom a Reserva de la Biosfera perpart del a Unesco. El sindicat haconfirmat que la producció de cí-trics pot baixar fins un 50% al te-rritori en aquesta campanya,com a conseqüència de les eleva-des temperatures patides durantla passada primavera, sobretot almes de maig. La producció esti-mada és d’unes 77.000 tones declementines enfront les 154.017tones de la campanya 2014-2015o les 121.669 tones de la cam-panya 2013-2014. Quant al preu,el sindicat estima que el preumitjà per al pagès serà de 0,24euros el quilo i, per tant, la re-ducció d’ingressos dels citricul-tors catalans pot arribar a ser de12,3 milions d’euros. Així les coses, el coordinadord’Unió de Pagesos a les Terres del’Ebre, Joan Montesó, ha recla-mat al Departament d’Agricul-tura la necessitat de posar envalor els cítrics del territori a par-tir d’una marca que porti el se-gell de la Reserva de la Biosfera.Una marca pròpia que alhorapotenciaria la comercialització

dels cítrics en mercats exteriors.Pel que fa a les taronges, Agricul-tura estima una producció de35.262 tones, un 5% inferior a lacampanya anterior amb 37.480tones, fet que pot suposar unadavallada d’ingressos de vora333.000 euros.

La sequera afecta l’olivaLa falta de pluges de l’estiu i delpassat mes de setembre condi-cionarà l’actual campanya de cí-trics a l’Ebre, però també pot

afectar negativament la properacollita d’olives. A més, la sequeratambé ha encarit els costos ener-gètics, ja que els pagesos hanhagut de recórrer a més hores deregadiu per garantir la produc-ció. Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, Montesó va dirque la falta de pluges farà dava-llar la producció d’olives, tot ique es confia en una bona quali-tat. De fet, Montesó va fer unaprimera valoració força positivade la utilització de trampes con-

tra la mosca de l’oliva, en lloc deles fumigacions massives ambavioneta. Montesó va tornar a re-clamar unes tarifes elèctriquesadequades per a les explotacionsagràries. Així, va dir que algunesfinques corren el risc de ser in-viables i ser abandonades, i queaixò també tindrà conseqüènciesen l’ordenació del territori. Se-gons Montesó, algunes finquesde cítrics no han pogut superarla crisi de la collita passada, i arasón propietats dels bancs.

Cítrics amb marca EbreBiosferaUP vol impulsar un segell per al sector

citrícola, aprofitant la Reserva de la BiosferaEnguany la producció pot baixar fins a un

50% a les Terres de l’Ebre, a causa del clima

Els responsables de la Unió de Pagesos en una protesta pels cítrics de l’Ebre, en una imatge d’arxiu. // FOTO: ACN.

C.B. / G.M.TORTOSA

CONTINUANT amb l’ar-ticle del passat mes, refe-rent al nou Pla de Conca,cal afegir que els efectessobre el nostre estimatDelta poden ser letals.Científicament s’estàconstatant una pujadadel nivell del mar, unasubsidència de la planadeltaica, una menoraportació de sediments,una introducció de lafalca salina sota el Delta iun sobreescalfament ales dues badies. Què se liacut a l’amo del riu persolucionar-ho? Retenirencara més aigua riuamunt i demanar dinersa Brussel·les per aconse-guir-ho.

COMENCEM a estar-nefarts. Farts de què ens hi-potequen el territori ambnuclears o plataformesgasístiques. Farts de quèens espolien el riu o elsnostres fills, obligant-losa fugir d’aquí baix.

TENIM una plataformasocial, la Plataforma enDefensa de l’Ebre (PDE).Ara necessitem una “pla-taforma política” igual decontundent. En els pro-pers tres mesos ens ju-guem moltes coses com aterritori. Ha arribat l’-hora d’arromangar-se.

Twitter: @daniforcadell

Delta sí oDelta no?(segona part)

Dani ForcadellPAGÈS

1CEL ROGENC,PLUJA O VENT

L’acord de govern pelCOPATE enfronta CDCamb ERC i el PSC

La cimentera Cemeximpulsa la restauració detres antigues pedreres de Campredó

El nou govern dePaüls vol recuperar laplaça de metge i tenircobertura de TDT

12 restaurants de la Ràpita participen ales JornadesGastronòmiques delLlagostí

Luz prepara un pressupost equilibrat i continuïsta a Gandesa

Móra d’Ebre té previst iniciar la reforma de la piscina alnovembre

Tortosa dedicarà totun any a l’escriptor Manolo Pérez Bonfill

Homenatges als remers Pau Vela i ÀlexSigurbjörnsson abansde la seua aventura alsJocs Olímpics de Rio

#p18

#20

#p24

#p25

#p26

#p29

#p32

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p6

cop d'ull 243 - novembre de 2015

Documents