cop d'ull, maig del 2014

Bon paper dels remerstortosins a Itàlia

cop d’ull

Móra la Nova adjudica de nou afunerària Mena lagestió del tanatori

Joan SabatéSENADOR

“El canvi començaper Europa”

#p8

La Ràpita es vendràen els mercats delspaïsos asiàtics

L’alcalde deBatea i lafundacióarriben als tribunals

Segueix-nos a

#p26

#p35

Sushi Maki

#p38

#p21

#p23

LA PUGNA CIU-ERC ES PREVEU DURA EN LLOCSCOM AMPOSTA, ALCANAR I DELTEBRE

Nou cicle electoral

Encarrilen el projectede noves piscines

La Generalitat inicia les obres dela nova estació d’autobusos

TEMA DEL MES / ELS PARTITS ES PREPAREN PER A LES EUROPEES, EL 9-N I LES MUNICIPALS

Amposta Tortosa

#p3 i 4

#p16#p19

ENRIC ROIG JA ÉS EL CAP DE LLISTA DEL PSC ATORTOSA, I FRANCESC MIRÓ, A AMPOSTA

#p30 i 31, Teleobjectiu #p11

IMMORTALVERGÉS

Foto: IRENE TERRÓN

cop d’ull// Maig 20142

cop d’ull Maig 2014 // 3

Falta just un any per a les elec-cions municipals del 2015, peròabans la ciutadania de les Te-rres de l’Ebre i del conjunt delpaís també podrà votar. La pri-mera cita amb les urnes seràaquest 25 de maig, amb motiude les eleccions al ParlamentEuropeu. La segona cita encarano està del tot clara, la consultasobre la independència de Ca-talunya del 9 de novembre. I almateix temps, els partits de l’E-bre ja han de començar a pre-parar les seues candidaturesper a al maig del 2015.La primera sorpresa ha estat laconfirmació de l’actual alcaldede Godall, el socialista Fran-cesc Miró, com a cap de llista

del PSC a Amposta. Tindrà elsempre difícil repte d’intentarun canvi de govern a la capitaldel Montsià, on el convergentManel Ferré buscarà revalidarla majoria absoluta. Però a Am-posta, en tot cas, caldrà veure siel republicà Adam Tomàs mi-llora resultats i si cristal·litza elque diu l’enquesta cuinada perERC: un hipotètic empat entreels republicans i CiU. L’altraincògnita és saber si PxC man-tindrà el seu regidor a Am-posta, si el PP farà candidaturadesprés de la renúncia de Gui-llermo Martínez, i si les CUPacaben presentant una llista.

Incògnita Bel a TortosaEn el cas de Tortosa, el PSCtambé ha anunciat ja qui seràel seu alcaldable. L’actual regi-dor Enric Roig ha fet el pas en-

davant que tothom esperava, iva ser l’únic precandidat enunes primàries que no es vanarribar a celebrar. El seu granobjectiu serà millorar els po-bres resultats del PSC de l’any2011, quan es va enfonsar finsals tres regidors. Però a les mu-nicipals de Tortosa, serà clausaber si Ferran Bel opta a unasegona reelecció com a candi-

dat de CiU. L’alcalde asseguraen una entrevista concedida aCanal 21 Ebre i Cop d’Ull queencara no ho té decidit; peròtambé deixa un enigmàtic mis-satge: si no repeteix, el seu pro-jecte “tindrà continuïtat”.En canvi, els ecosocialistestenen molt clara la candidaturade Jordi Jordan, l’actual porta-veu d’Iniciativa-Entesa per Tor-tosa. També vol repetir JosepFelip Monclús com a candidatd’ERC, que acaba de renovarl’executiva local amb la incor-poració de Marc Puigdomè-nech com a president. Però lacontinuïtat de Xavier Dalmaucom a cap de llista del PP noestà gens clara. De fet, el noupresident del PP a Tortosa,Adolfo Criado, prefereix parlard’enfortir el projecte, i nomésha apuntat el nom del jove

Jaume Soler, nou president deNoves Generacions a Tarra-gona. Finalment, com en el casd’Amposta, caldrà veure si PxCpot mantenir el seu regidor deTortosa, així com preveure lapossible entrada de la CUP alconsistori. Per tant, la llargaprecampanya electoral, tant aTortosa com a Amposta, es pre-veu molt intensa.

Móra d’Ebre i GandesaEn el cas de Móra d’Ebre, elconvergent Joan Piñol confiaen revalidar la majoria abso-luta. També l’alcalde de Gan-desa, Carles Luz (CiU), quepodrà acabar el mandat a l’al-caldia tot i que no era això elque estipulava el pacte de go-vern amb el PP. Durant el man-dat, tant Piñol com Luz hantingut una oposició feble.

P LES MOLTES ÀNIMES DEL PSCENCARA ÉS AVIAT per saber compot afectar electoralment, al PSC deles Terres de l’Ebre, l’actual polèmicadels crítics amb la direcció de Pere Na-varro. Pendents de què passa amb ladiputada ulldeconenca Núria Ventura,l’únic que hi ha en clar és que l’alcaldede Flix, Marc Mur, optarà a la reelecciósota unes altres sigles. Per tant, el PSC

haurà de buscar una solució d’emer-gència en aquesta població de la Ri-bera d’Ebre. Potser també a Deltebre,on José Emilio Bertomeu i Joan Algi-net cada dia estan més incòmodes. Encanvi, enllà de la línia del riu Sénia, elssocialistes viuen temps feliços: l’exal-calde de Morella, Ximo Puig, apunta ala Generalitat Valenciana. G.M.PORTADA

Vénen 365 dies de campanyaEls partits afinen la maquinària de campanya, amb poca

atenció per les europees i amb la incògnita del 9-N

Gustau MorenoTORTOSA

POLÍTICA

La precampanya electoral es preveullarga i intensa a Tortosa i Amposta.

Els partits ja cuinen lesprimeres enquestes.

A Tortosa i Amposta, l’oposició s’esforçarà per trencar l’hegemonia de CiU, més segura a Gandesa i Móra d’Ebre

Enric Roig / PSC

Els socialistes tortosins estan convençuts que podendonar la sorpresa.Roig ha iniciat la precampanya prometent “deixar-sela pell per Tortosa”.

Manel Ferré / CiU

L’alcalde d’Ampostaestà preparat per unadura campanya, enquè ERC buscaràmenjar-li terreny.Activarà diversesobres a la recta finaldel mandat.

Gervasi Aspa / ERC

Afectat per la comprapolèmica d’uns terrenys, l’exalcaldecontinua pesant aERC i res no fa pensarque siga rellevat. Arabé, CiU no li posaràles coses gens fàcils.

Jordi Jordan / ICV

Serà la seua primeracampanya com a candidat, ja que el2011 era el número 2de Jaume Forcadell.Buscarà pescar vots aERC i dels socialistes descontents.

Joaquim Llopis / PP

El president del PP alBaix Ebre, candidatdel 2011 a Roquetes,té el difícil repte defer un projecte mésfort per al PP de Tortosa, encara senseun candidat clar.


ESTOS DIES ES REALITZENmirades retrospectives per en-carar el futur. És necessari, pertant, tindre memòria, i en cascontrari recobrar-la. Però elmés important és mirar el pas-sat en sinceritat. En les elec-cions al Parlament deCatalunya del 25N, CiU, ERC,PSC, ICV-EUiA i CUP van in-corporar al programa electoral,amb els matisos pertinents, larealització d’una consultasobre el futur de Catalunya. Defet, les eleccions ja s’anomena-ven ‘plebiscitàries’.

DEL RESULTAT ELECTORALva sorgir una àmplia majoriaparlamentària a favor de la re-alització de la consulta i tambéuna majoria per a l’estabilitatparlamentària: l’’Acord per a latransició nacional i per garantirl'estabilitat parlamentària delGovern de Catalunya’ rebatejatcom a ‘Pacte per la Llibertat’que CiU i ERC, Mas i Junque-ras van signar el 19 de desem-bre de 2012, del qual l’’Annex

1, ‘Procés de convocatòria de laconsulta sobre el futur políticde Catalunya’ ha servit perguiar l’anomenat “procés” ambla participació en bona mesuratambé d’ICV-EUiA, CUP i en

menor, del PSC. “CiU i ERC ex-pressen el compromís que elpoble català es pugui pronun-ciar, mitjançant una consulta,sobre la possibilitat que Cata-lunya pugui esdevenir un Estaten el marc europeu...” I enfunció d’este compromís acor-

den sis punts: la declaració, lallei de consultes, obrir un pro-cés de negociació i diàleg ambl’Estat per a l’exercici del dret adecidir, la creació del ConsellAssessor per a la Transició Na-cional, treballar tots els proce-diments per convocar laconsulta i convocar-la.

SI ENS FIXEM, DELS SISPUNTS, cinc ja s’han dut aterme, dos portades del Go-vern espanyol i les Corts (terceri cinquè), una clatellada del Tri-bunal Constitucional (primer) iun carreguem-nos de raonsdes de dins (quart). Després dela puntada de peu del Congrés,només queda l’aprovació de laproposició de llei de consultespopulars no referendàries iparticipació ciutadana (segon),la qual abans de nàixer la ma-joria ja dóna per recorreguda idesprés sentenciada pel Tribu-nal Constitucional. I que depe-nent del temps, o bé nopermetrà dur a terme la convo-catòria de la consulta (sisè) o bé

sí, però finalment, no cele-brant-la. I a partir d’aquí, què?

HI VA HAVER UNES ELEC-CIONS on els partits que vanportar la consulta al programaelectoral van quedar avalatsper la ciutadania i s’hauranprovat els mecanismes consti-tucionals per realitzar-la, senseèxit. El resultat d’aquesta con-sulta seria una voluntat directadel poble sobre quin status po-lític es desitja per a Catalunya.I es pot dur a terme, encara quehi hagi municipis que no ce-deixin el padró. Amb les dadesdel padró que ja disposa l’Ides-cat o amb modificacions (perexemple: restant no nacionals isumant residents a l’estran-ger), amb el cens electoral del25 de maig, eleccions europees,o modificat (per exemple: res-tant defuncions i sumant nousvotants) o convocant la con-sulta i eleccions al Parlament.Mirar el passat en sinceritat,recobrar la memòria i encararel futur.

PORTADA

EN AQUESTS TEMPS de difi-cultats que sofrim, es fa neces-sari cooperar els uns amb elsaltres. Per això urgeix un canvien els comportaments de laciutadania, un canvi en les re-lacions humanes. Tothom hemd’entendre que no podemquedar-nos tancats a casa nos-tra com si el que li passa alnostre veí no anés amb nosal-tres.

VAL A DIR QUE MOLTESPERSONES, per mitjà de di-verses organitzacions solidà-ries, realitzen aquesta tascatan necessària i urgent.ONG’s, però, que estan man-cades de recursos econòmics imitjans tècnics, donat que noreben l’ajut institucional ne-cessari per tal de poder aten-dre a tothom en condicionsòptimes. Els ajuntaments tenen proucapacitat tècnica i humana perajudar-los i ara, més que mai,cal donar respostes, cal estar alservei de les persones, cal aju-dar als aturats i als desnonats,cal estar al costat de la gentque pateix pobresa energètica,

cal donar suport a la ciutada-nia que ha patit l’engany de lespreferents i ara no pot recupe-rar els seus estalvis... Tantes itantes desigualtats que és desde la responsabilitat compar-tida que les podem combatre.

NO ENTENC LA POLÍTICA sino és estant al costat de la genti és des dels ajuntaments desd’on més es pot ajudar als nos-tres veïns i veïnes. La proximi-tat d’un ajuntament permetdestinar els recursos allà onsón més necessaris.

AQUEST ESPERIT, i no capaltre, és el que ens ha de portarals servidors públics, a aquellsque ens dediquem a fer polí-tica, a que no hi hagi cap ciu-tadà sense la seva oportunitat,i en això he esmerçat i conti-nuaré esmerçant tots els meusesforços.

AQUESTES PREMISSES sónles que m’han dut a afrontar el compromís d’encapçalar lallista del PSC a les eleccionsmunicipals de 2015 a Amposta.

UN DELS PRINCIPALS OB-JECTIUS que avui tenim, ique assumeixo com a priori-tari, és generar les políti-ques econòmiquesnecessàries que creïn ocu-pació pensant en la ciutada-nia en general, atenent lesespecificitats de cadacol·lectiu en particular, co-mençant pels joves perquèno hagin de marxar fora aguanyar-se la vida. També ésfonamental recuperar el li-deratge que Amposta, ma-lauradament, ha perdut enels darrers anys.

AIXÍ, ENTENDREU que elmeu és un pacte amb lespersones perquè tinguemtots un present digne i unfutur millor. Precisament,per això, reafirmo el meucompromís amb els ampos-tins i ampostines amb elconvenciment que aportaréla meva experiència enl’àmbit municipal per lide-rar l’alternativa serena, res-ponsable i seriosa quenecessita Amposta.

Compromís amb les persones, l’hora del canvi

Francesc MiróCANDIDAT DEL PSCA AMPOSTA

La proximitatd’un ajunta-ment permetdestinar elsrecursos allàon són mésnecessaris”

“

Aitor PérezPOLITÒLEG I MEMBRE D’ÒMNIUMCULTURAL

La consulta espot dur aterme, encaraque hi hagimunicipis queno deixin elpadró”

“

Després dels sis punts

Reafirmo el meucompromís amb elsampostins i lesampostines amb elconvenciment queaportaré la mevaexperiència enl’àmbit municipalper liderar l’alternativa serena, responsable i seriosa que necessita Amposta”

“


ARA QUE UNA MUNNIÓd’interessos diferents estan apunt de conformar de nou la for-midable marea blava, aprofitaréper posar sobre la taula unaqüestió sobre la qual fa tempsque hi dono voltes. I per això,parteixo de la idea que totes lespostures del NO presenten unaconnotació clarament conserva-dora. De fet, si analitzem la majorpart dels moviments supralocalsde protesta, en comprovaremaquesta qualitat conservadora enel sentit que la mobilització sem-pre és efectiva quan ens sentimamenaçats de perdre el nostrestatus quo i, en canvi, poques ve-gades reaccionem col·lectiva-ment i amb la mateixa intensitatque quan es tracta d’aconseguiralguna cosa que no tenim.

NO TROBEU CURIÓS, si mésno com a factor cultural, que lapor a perdre mobilitzi més que

el desig a tenir?

ÉS INNEGABLE PERÒ QUÈ,tradicionalment, el nostre terri-tori ha patit, i pateix, agressionsque han anat deteriorant o ame-nacen el seu incomparable atrac-tiu. Però, tanmateix, és recurrentla manca de senyals d’ambiciócol·lectiva que ens podrien dotard’una identitat allunyada del NOsistemàtic i d’un poder de nego-ciació poderós i efectiu. Senseanar més lluny, i per posar unexemple, molt a prop de nosal-tres i en molt poc temps es farangrans inversions susceptibles degenerar sinergies econòmiquesmolt importants i que, alhora,permetran un envejable desen-volupament socioeconòmic de lazona d’influència. Em refereixo al'imminent corredor mediterranii al gran clúster del sector de l’ocique s’està projectant al Camp deTarragona.

OBVIAMENT, EN AQUESTSdos casos la mobilització ebrencadel NO no tindria sentit. Però espodrà permetre el territori con-templar de lluny una oportunitatcom aquesta?

DE LA MATEIXA MANERAqueel moviment antitransvasamentva més enllà d’una visió estricta-ment localista, l’abordatge de lesreivindicacions del SÍ també re-quereix un posicionament terri-torial clar i contundent. I si una

cosa tenim clara és el dèficit d’in-fraestructures de comunicacióque arrossega el territori en elseu conjunt. En aquest sentit,seria casi innegociable enllaçarper autovia gratuïta l’Hospitaletde l’Infant amb el País Valenciàperquè ens apropi al clúster; ésvergonyós mantenir en el seu ac-tual estat l’accessibilitat a l’esta-ció de l’Aldea i la sevainoperativitat com a gran estacióde mercaderies, com també seriaimprescindible desdoblar l’eix del’Ebre fins a Lleida perquè generiun gran flux des de l’interior pe-ninsular. Podríem seguir anotantdesitjos i necessitats del territoriperò l’important que ara volemdestacar en aquest escrit és la ne-cessària conscienciació que nonomés cal mobilitzar-nos per dirNO, també cal organitzar-nos perassolir aquelles coses que SÍvolem a casa nostra. També enscal una marea blanca.

TARRAGONA I L’EBREsón territoris amb un 27% d'a-tur, el més elevat de Cata-lunya. En aquestes condicions,davant greus dificultats eco-nòmiques per a moltes famí-lies, no seria responsableoposar-se a un projecte quepot generar milers de llocs detreball. Ara bé, això tampocsignifica que Govern i Parla-ment hagin de redactar nor-matives a mida, acceptantcondicions de promotors pri-vats com si fossin innegocia-bles.

EL NOSTRE ÉS UN PAÍS quenecessita facilitar inversions idonar eines als emprenedors,sí. Però a tots. Els petits i mit-jans empresaris, que són elsqui més ocupació creen, assu-meixen un Impost de Socie-tats del 25%. Ells, i tots elsciutadans, paguem religiosa-ment un 21% d'IVA. Les admi-nistracions públiques portenanys demanant esforços ex-traordinaris a tothom. Això caltenir-ho present en qualsevolnegociació.

“Els socialistes no acceptaremen cap cas una rebaixa d’im-postos del 55 al 10% per a BCNWorld”, deia el diputat del PSCXavier Sabaté el 28 de gener.Just un mes després s’acor-dava, exactament, rebaixarl’impost del joc del 55 al 10%...

CiU i PSC han demostrat unaescassa capacitat de negocia-ció. Una inversió que hipotèti-cament pot arribar a 4.700milions s'ha de promoure, cer-tament. Ara bé, no era negocia-ble un punt intermedi? Noméses podia garantir els 17 milions

recaptats l'any passat? En rela-ció a les quantitats que mouràel complex, aquesta xifra re-sulta ridícula. I més si ho com-parem amb els tipusimpositius que paga la restad’empresaris del nostre país.

EN EL PACTE S’INCLOU UNfons social destinat al territori.Un mecanisme interessant, sí;però amb només un 1% és cla-rament insuficient. Una novamostra de precipitació per partde CiU i PSC, que podien asso-lir un millor acord. No s’hi valdir que era això o res: els pro-motors són conscients de l'en-torn, equipaments públics iprivats existents, potencial decreixement... Cal confiar mésen les potencialitats que tenim,a l'hora de negociar un pro-jecte així.

SI L’ARGUMENT PRINCIPALsón els llocs de treball, prioritatque des d'ERC compartim ple-nament, per què no vincular lescondicions a l'ocupació realmentcreada? Aquí, però, entrem en lapart menys clara del pacte, jus-

tament la que hauria de ser mésimportant. Manca garantir unsmínims en quantitat i qualitatdels llocs de feina, que són la raóque justifica el conjunt de l’a-cord sobre el BCN World. I tam-poc sabem com es materialitzaràel projecte, quin respecte tindràper l'entorn, o quins seran els re-cursos naturals que s'utilitzaran.

CALDRÀ SEGUIR DE BEN aprop, doncs, la tramitació deBCN World. D'entrada comen-cem malament, amb un pacteque beneficia uns promotorsquan encara no han demostratser-ne mereixedors. Ara bé,tampoc podem oposar-nosfrontalment a un projecte quepot esdevenir una sortida per amolta gent que pateix la xacrade l'atur, i que pot dinamitzarl'economia del Camp de Tarra-gona i de Terres de l'Ebre. Cal,doncs, millorar-ne les condi-cions, garantint que el projectedel BCN Wold beneficia real-ment el territori i la seva gent.Encara hi som a temps, i hau-ríem de posar-nos d'acord per-què així sigui.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: CIU, ERC I EL COPATEEL CONSORCI de Polítiques Am-bientals de les Terres de l’Ebre (CO-PATE) és el nou camp de batalla entreCiU i ERC al territori. Fa mesos, els re-publicans no entenien la virulència del’oposició de CiU en municipis que go-vernen: Alcanar, l’Aldea o Deltebre.Ara les tornes han canviat i CiU estroba una oposició molt estricta d’ERCa Amposta o la Ràpita, en què els re-

publicans es veuen com una clara al-ternativa en els respectius municipis.En el cas del COPATE, el desencontreté altres motius de fons, però tambécal emmarcar-lo en la mala relació queCiU i ERC mantenen al territori, mésenllà de la bona entesa en el procésnacional. De fet, els republicans maihan entès que CiU mantingués els pac-tes amb el PP als consells del Baix

Ebre, del Montsià i de la Terra Alta.Així, encara que el primer acord perimpulsar aquest COPATE va ser a partird’una entesa CiU-ERC, l’acord definitiuha estat CiU-PSC-PP, tot i que el PP nova sortir a la foto. Segons CiU, ERC vacomençar a torpedinar la negociaciódesprés de la polèmica a Deltebre perla compra dels terrenys de GervasiAspa, president d’ERC a l’Ebre.

Salvador PeiróSOCIÓLEG

Marc PuigdomènechPRESIDENT D’ERCA TORTOSA

Marea blanca

BCN World sí, però no així

El Sí també requereix un posicionamentterritorial clar icontundent ”

“

Una nova mostra de precipitacióper part deCiU i PSC, que podien assolirun milloracord”

“


FEDERICO MAYOR Zaragoza presidirà aquest24 de maig, a Tortosa, l’en-trega de premis que portenel seu nom, i que han asso-lit un cert prestigi al país.Enguany, l’entitat Amiguesi Amics de la Unesco han

volgut guardonar els mi-llors projectes que fomen-ten ciutadans i ciutadaneslliures i responsables. Defet, hi ha un total de 42projectes inscrits. L’acte, amés, es farà en un escenariúnic: el parador de Tortosa.

OPINIÓ

Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Ginovart, Jaume Querol, Núria de SantiagoJesús M. Tibau, David JiménezAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Les europees del 25 de maig són importants per a l’Ebre

Una aposta pel periodismede proximitat

Més diàleg per a Batea, pelbé de la Terra Alta

EDITORIALS

ots els partits políticscoincideixen en la im-portància de les elec-

cions al Parlament Europeudel proper 25 de maig. Peròaixò sembla, malauradament,una escenificació decara a la galeria, perquèa hores d’ara els partitsi la seua militànciaestan molt poc mobilit-zats. En el cas de l’Ebre,les europees arribentambé com unes elec-cions llunyanes, tot ique a Europa han dedecidir-se moltes cosesimportants, fins i tot vi-tals, per al nostre terri-tori. Si “lo riu és vida”,cal tenir clar que serà laComissió Europea queara surti de les urnes laque determinarà si elnou pla hidrològic de laconca de l’Ebre, i l’hipotèticnou Plan Hidrológico Nacio-nal (PHN), compleixen la Di-rectiva Marc de l’Aigua.

MIGUEL ARIAS CAÑETE,de fet, ha deixat el ministerid’Agricultura, un cop aprovatel pla hidorlògic de l’Ebre, perpresentar-se com a candidatdel PP i intentar convertir-seen el nou comissari europeu

de Medi Ambient. El PP havolgut destacar l’experiènciad’Arias Cañete com a ministrei també com a eurodiputat.Però vist des de les Terres del’Ebre, fan respecte algunes de

les seues declaracions sobre elcabal mínim que es pot apli-car al tram final del riu. Tambéel fet que moltes vegades hacriticat les normatives me-diambientals europees, pel fetde ser massa garantistes.

PERÒ, A MÉS A MÉS, leseleccions del 25 de maig sónimportants perquè en els pro-pers anys caldrà decidir si el

projecte de construcció i inte-gració europea continua con-fiant en l’estat del benestarsocial i de drets. L’altra opcióés consolidar la política d’aus-teritat extrema que, segons al-

guns experts, estàalentint la recupera-ció econòmica. Pertant, en aquesta cam-panya per les euro-pees del 25 de maig,els partits hauriend’explicar molt béquines són les seuespropostes en aquestsentit, perquè la ciu-tadania puga votaramb prou informació.

EL DEBAT NACIO-NAL, gairebé inevita-blement, és el temaque acabarà centranta Catalunya la cam-

panya de les europees. I encerta manera estarà bé, ja quepotser les eleccions del 25 demaig seran les primeres ple-biscitàries sobre l’encaix deCatalunya i Espanya. Els par-tits favorables a la consulta,per pur tacticisme, van perdrel’oportunitat de fer una llistaconjunta. La ciutadania quevol votar -”sí” o “no”- ja potfer-ho el dia 25.

COP D’ULL ja s’ha fet gran.Aquest mes de maig sortimal carrer amb un nou format,com a primer pas per canviarde periodicitat. També hofem amb una aposta per laqualitat, amb un disseny mésmodern i noves seccions a totcolor. Volem explicar-vos elperquè de les notícies, i lesconseqüències que tenensobre la ciutadania del terri-tori. Creixem en continguts,amb més opinions i més anà-lisi de l’actualitat del terri-tori. De tot el territori.

AQUEST PERIÒDIC apostapel periodisme de proximi-

tat. Però vol anar més enllàde les actuals fronteres ad-ministratives. Informar detot allò que passa a les Terresde l’Ebre, però també en co-marques veïnes i germanescom són el Baix Maestrat, elMatarranya i el Priorat. Laidea és que els ciutadans iciutadanes units per unallengua, una història, unacultura i una tradició encomú puguen tenir el nouperiòdic Cop d’Ull com amitjà de referència. Un mitjàque vol seguir creixent i que,per fer-ho, buscarà la com-plicitat i la impliació de la so-cietat de tot el territori.

EL CONFLICTE pel serveide rehabilitació de Batea haarribat als jutjats. Paral·lela-ment, la polèmica també haesclatat en el ple de l’Ajun-tament, fins al punt que l’al-calde, Joaquim Paladella, vahaver de suspendre una ses-sió pels aldarulls provocatsper un sector del públic. La

tensió ha arribat a uns límitsdesaconsellables, i algú hau-ria de posar seny per evitaruna fractura social entre elsbateans, que després costaràmolt de curar. La brega polí-tica i els enfrontaments per-sonals haurien de quedar almarge de la prestació de ser-veis a les persones.

Jordi JardíPRESIDENT DEL

CONSELL DE LA

RIBERA D’EBRE

EL MUR

Serà la nova ComissióEuropea, sortida de lesurnes, la que dirà si elpla hidrològic de

l’Ebre, i el futur PHN,s’ajusten a la DirectivaMarc de l’Aigua

SERÀ NOTÍCIA

T

Ha pogut reconduir lasituació al Consorci dela Residus de la Ribera

d’Ebre, Terra Alta i Priorat. Amés, també ha anunciat que in-vertiran 550.000 euros en nouscontenidors i en un camió.

Joan M. MasdéuALCALDE DE

SANT CARLES

DE LA RÀPITA

Ha fet possible l’arri-bada del primer creuerturístic al port de la Rà-

pita, el proper 9 de juliol. A més,de la mà de la marca SaboreaEspaña, els atractius de la Ràpitaes vendran en el mercat asiàtic.

AlbertoGarrePRESIDENT DE

LA REGIÓ DE

MÚRCIA

El nou president de laRegió de Múrcia ha he-retat la principal reivin-

dicació de Ramon Luis Valcárcel.El primer que ha fet en jurar elcàrrec ha estat anunciar que de-manarà un gran tranvasamentde l’Ebre.

Octavi SerretLLIBRETER I

ACTIVISTA

CULTURAL

El propietari de la lli-breria Serret de Vall-de-roures ha organitzat

uns premis literaris per reivindi-car els valors del món rural. Elseu nou projecte és fomentar lacreació literària a escoles delMatarranya.

Xavier PallarèsDELEGAT DE LA

GENERALITAT A

L’EBRE

El delegat del Governha estat massa tebi re-clamant a Renfe que

garantisca el servei ferroviari aTortosa, suspès el 6 d’abril per laprotesta de Trens Dignes. Lagestió de Rodalies és de la Ge-neralitat.

Manel ZaeraBLOCAIRE


OPINIÓ

Joan SabatéSENADOR SOCIALISTA I PORTAVEU DE L’ENTESA A LA COMISSIÓ MIXTA PER LA UNIÓ EUROPEA

EL PROPER 25 DE MAIG se ce-lebraran eleccions per elegir elnou Parlament Europeu. Certa-ment, com estem sentint darre-rament, són unes eleccionseuropees especialment impor-tants per diverses raons. El Trac-tat de Lisboa de 2008, que técaràcter de tractat constituent,ha obert un nou marc institu-cional que aprofundeix en lademocratització de les institu-cions europees, un parlamentamb moltes més competències iun paper més determinant;entre altres, per escollir el noupresident de la Comissió Euro-pea, fins ara designat pel Con-sell Europeu (l’òrgan queagrupa als caps d’estat i de go-vern dels països de la Unió).

EL TRACTAT DE LISBOA, enreforçar en paper de les institu-cions europees i, entre altrescoses eliminar la necessitat d’u-nanimitat en moltes de les deci-sions del Consell Europeu,significa un pas endavant moltimportant en el desenvolupa-ment del marc federal en què esfonamenta la Unió.

ARA, EL REPTE és aprofitar elsmecanismes democràtics, co-mençant pel vot ciutadà i el re-forçament de les institucionsfederals comunes, per avançaren una Europa més social. Elgran debat de la darrera legisla-tura, amb una Unió Europea enmans dels partits conservadors,ha estat a l’entorn de les mesu-res per sortir de la crisi: austeri-tat o creixement. S’han marcatunes polítiques econòmiques isocials basades en criteris libe-

rals que han prioritzat la mode-ració de la despesa pública, laretallada de serveis socials, la li-mitació del creixement i les re-duccions salarials, mentreveiem que els Estats Units d’A-mèrica, amb unes polítiquesmés expansives, reduïen l’atur isortien abans de la crisi.

CAL UN CANVI DE POLÍTI-QUES fent que el Banc CentralEuropeu (BCE) i el Banc Euro-peu d’Inversions (BEI) injectinrecursos a les empreses per afa-vorir la inversió, el creixement ila creació de llocs de treball, totreforçant les polítiques que ga-ranteixin els drets socials. I fer-

ho en el marc dels objectius del’estratègia 2020 del que s’hadotat la Unió Europea. És a dir,aposta prioritària pel coneixe-ment i la innovació, creixementsostenible, eficàcia en la gestiódels recursos i més competitivi-tat. És en aquest marc on calcentrar la defensa de l’Ebre, il’impuls a un creixement inte-grador, orientat a reforçar l’ocu-pació i la cohesió social iterritorial. Per això, cal una vic-tòria de l’esquerra, una victòriadels socialistes europeus, quecanviï el rumb de la Unió.

UNA VICTÒRIA DEL SOCIA-LISME EUROPEU significariatambé un fre al creixement delsnacionalismes euròfobs, contra-ris a reforçar les institucions eu-ropees i, fins i tot, en moltscasos, contraris a la pròpiaUnió. El discurs que tots elsmals vénen de les institucionsde Brussel·les es contradiu ambla nostra pròpia experiència,conscients dels molts beneficisque ens ha portat pertànyer a laEuropa Unida d’ençà el nostreingrés el 1986 de la mà de FelipeGonzález.

UNA COSA ÉS VOLER canviarles polítiques de la Unió i l’altracombatre la Unió, defensant elsreforçament de les competèn-cies nacionals i aixecant mésfronteres. La disjuntiva és mésfederalisme o més naciona-lisme. Els socialistes apostemclarament per la primera opciódes d’una ferma convicció euro-peista. Volem una Europa mésdemocràtica, més federal i méssocial.

El canvi comença per Europa

El gran debatde la darreralegislatura,amb una UnióEruopea enmans dels partits conservadors,ha estat a l’entorn de lesmesures persortir de lacrisi: austeritato creixement”

“”La disjuntivaés més federalisme o més nacionalisme.Apostem clarament per la primeraopció”

“

Dosapuntsde l’abrilCOP DE PUNY A NAVARRO.Una dona agredeix amb uncop de puny Pere Navarro enuna celebració privada en unaesglésia. Injustificable. Algunsno han trigat a parlar del malclima causat pel procés peldret a decidir i l'independen-tisme. Injustificable també.Alguns s'agafen a un ferroroent per criminalitzar o tacarla imatge de tot allò que facituf a dret a decidir. Canviemde context. Imaginem els anys30, el pistolerisme. És insul-tant quan se l'utilitza per jus-tificar l'aixecament militar del36. Alguns dels que ho rebut-gen ara donen per bona l'ar-gumentació de la violènciacausada pel dret a decidir.

RÚSSIA, UCRAÏNA, PALES-TINA.El 24 d’abril als mitjanssortia John Kerry avisantPutin que estava arribant allímit amb els seus movimentsa Ucraïna. Exagerant -de mo-ment- sembla com si Rússiaestigués imitant els fets con-sumats de l'Alemanya nazienvaint països veïns. Kerryl'acusava d'envair territorisd'altres estats. Sense ser elmateix cas, els EUA han per-mès que Israel reduís Pales-tina a la mínima expressióamb el pas dels anys, i sensecap advertència de mesures sino es corregien els fets. Per ales Nacions Unides, 4,7 mi-lions de palestins són consi-derats refugiats gràcies a laprogressiva ocupació de te-rres i del clima de violència ala zona. No és antisemitismequeixar-se d'això, és denun-ciar injustícies, les faci qui lesfaci. Els EUA, però, igual queel món occidental en general,actuen o no en funció del sub-jecte dels fets.

ELS TUITS FOTODENÚNCIA

Ferran Bel @Ferran_Bel 23 d’abril

Avui dia de #SantJordi ha mort a #Tortosa elpoeta Gerard Vergés, persona compromesaamb la seua ciutat, el seu país, i la cultura

Dani Forcadell @daniforcadell 13 d’abril

Alguna mona de Pasqua amb #caragolPomade xocolata? És per un amic...

Isabel Ferré @isabel_miferre 4 d’abril

Presentació a #Amposta de les capses de me-mòria i natura al @museuterresebre. Museuobert a la societat civil

Joan Alginet @joanalginet 4 d’abril

El president de la CHE diu que el problema dela regressió del Delta no es soluciona ambmés cabal. I amb menys sí? @PDE #noalpladeconca

CARTES AL DIRECTOR

Un passeig de cincquilometres per la voradel riu a Tortosa

Tortosa es mou en biciAtrapats en l’estereotip ebrenc

D’UNS QUANTS ANYScap aquí, les vores del rius’estan conformant comel principal eix de passeigde la ciutat. La urbanitza-ció del Passeig de Riberai la posada en funciona-ment del Pont Roig hanpossibilitat una àmpliazona de lleure molt benconnectada i cada vegadamés freqüentada.

El lligam amb Ferreries iel Temple ha millorat,però no així amb Remo-lins. Portar aquest flux devianants i ciclistes cap alnord-est de la ciutat es-devé una aposta cap alreequilibri. Les actua-cions urbanístiques futu-res ho haurien decontemplar.

Veig una passarel·la al’actual monument de la

batalla de l’Ebre, ambuna vorera ampla, guan-yada al riu que permetriaun contínuum de pas-seig. I veig el Pont delMil·lenari fent d’anella aaquest circuit amb unnou passeig per la bandade l’Horta de Sant Vicent.

Les ciutats capdavanteresen la mobilitat prioritzenqui es desplaça a peu oen bicicleta. La ciutat esrepensa amb voreres am-ples, arbrat i mobiliariurbà adient, per tal decrear espais de trobadaagradables. I no aban-dono el somni de podercaminar algun dia pelCamí de Sirga. Tot ésvoler-ho!

TORTOSA PODRIA seruna ciutat ideal per anaren bicicleta. Les distan-cies són molt curtes: espot anar de punta a puntaen un no res. El temps,també. Rarament fa fredde debò ni plou gaire. I ésplana. Si no és que viusals afores, no hi ha granspujades per a sofrir.Si afegim tot allò que co-neixem de les avantatgesde moure’s en bicicleta –per la salut, pel medi am-bient, per la butxaca (heuvist el preu de la gaso-lina?), i per la rapidesa (hiha gent que passa mestemps buscant un lloc pera estacionar que trigarienen creuar Tortosa en bici)– m’és molt difícil enten-dre per què la gent nol’usa més. Per exemple,els joves per anar a l’ins-titut, la gent que treballaal centre, o qualsevol ciu-

tadà que vulgui anar acomprar una cosa o anara la biblioteca.

Li he donat moltes voltesal cap i l’únic motiu quepuc trobar és la sensacióde perill quan els ciclistesurbans ens toca anarjunts amb el transit moto-ritzat (cosa normal en unaciutat com Tortosa, en quèno es pot solucionar totamb carrils bicis). Troboque amb una mica mésde paciència per part demolts conductors, i unaregulació estricta dezones amb velocitat re-duïda (sobretot els eixosprincipals de la ciutat quesovint semblen autopis-tes, com la Generalitat, elcarrer Barcelona, o laRonda Docs), tots en sor-tiríem guanyant.

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número

de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-

cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades

amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

Aquest és l’estat que presenta el carrer Comerç, al barri de Ferreries de Tortosa. La calçadadestrossada i les voreres plenes de forats. Un estat lamentable per un dels carrers més tran-sitats del barri. Potser que el govern de CiU faci alguna cosa abans que ningú prengui mal.

Joan Pere López

ALONS NAVARROTORTOSA, BAIX EBRE

BRIAN CUTTSTORTOSA, BAIX EBRE

JOAQUIM BARBERÀJESÚS , BAIX EBRE

QUEDEN LLUNY,aquells temps en quèles Terres de l’Ebre noeren objecte de comen-tari o protagonistes alsmitjans de comunicacióde gran abast. Afortuna-dament, ara, i des de jafa anys, sembla que lacosa ha anat canviant.Cal reconèixer l'inesti-mable paper que vajugar l’intent d'agressiódel PHN. Cal felicitar-se. Qui no és a l'apara-dor, no existeix.

Però de tot el que s'ex-plica, conta i s’informade natros i del nostre te-rritori, la major part,està referit al riu, aldelta, a la jota o als co-rrebous. Tot plegat, estàmolt bé, però podemquedar atrapats en l'es-tereotip. Un botó: enuna entrevista a MontseCastellà, a Catalunya

Ràdio, en disposar-se acantar, Joan Barril, li diu:“Pensava que anaves acantar De Roquetesvinc”. Podria donarmolts més exemples.

M’agradaria que, abanda de sortir pel quesortim, que no menys-tinc ni rebutjo en abso-lut, ans al contrari,també ho féssim ambmotiu de la publicacióde llibres d’autorsebrencs, per estudis oformació i investigacióuniversitària, pels pos-tres artistes d’altres dis-ciplines més universals,per les nostres empre-ses o pels nostres pro-ductes i gastronomia.No nego els senyals po-sitius, que els hi ha, peròfalta més diversificació.

Joan Pere Gómez @JPGomezComes 1 d’abril

Aquest conveni amb BCN World ens gene-rarà 17.000 llocs de treball directes. Ens po-díem permetre dir NO???


OPINIÓ


Cop d’Ull va aprofitar la Diada de Sant Jordi per donar aconèxier en societat la seva nova imatge. I ho va fer d’unamanera força divertida i en col·laboració de les principalsllibreries del territori. La gent que va acudir a una quin-zena de llibreries de les Terres de l’Ebre, el Baix Maestrati el Matarranya va trobar uns expositors que reproduïenuna portada gegant del nou Cop d’Ull. Uns expositorsque van servir perquè tothom es pugués fer unes foto-grafies que han permès participar en un concurs i guan-yar un premi de 500 euros. Només calia que, per la diadade Sant Jordi, els seguidors de Cop d’Ull al Twitter o alFacebook es fessin un retrat amb la portada gegant que

es van trobar a les diverses llibreries, i que després com-partissin les fotografies amb l’etiqueta #copdull o amb lamenció @copdull en aquestes dues xarxes socials. La fotomés retuitejada a Twitter o la que tingués més “m’a-grada” al Facebook seria la que guanyaria els 500 euros.Doncs bé, la foto guanyadora ha estat la que va penjarSandra Gómez a Facebook. Es tracta d’una foto que es vafer a l’expositor de Cop d’Ull a Llibreria Sanchis de Del-tebre. En aquesta es pot veure un bebé molt graciós, ambulleres de sol i una rosa de paper amb motiu de la cele-bració de Sant Jordi. En el moment de tancar l’edició delnou periòdic Cop d’Ull la foto de Sandra Gómez haviaaconseguit fins a 160 “m’agrada” a Facebook. Enhora-bona a la guanyadora i moltes gràcies a tots els que vauparticipar en aquesta iniciativa.

160La foto guanyadoradel concurs de Copd’Ull ha estat larealitzada per SandraGómez. La fotografiaque mostra un bebéva aconseguir 160“m’agrada” aFacebook.

TTELEOBJECTIU

NOU FORMAT, MÉS IMATGECOP D’ULL ha volgut incloure unanova secció “més visual” aprofitant elcanvi de format del periòdic. Aquestespàgines recolliran les imatges més sig-nificatives del mes acompanyadesd’una petita explicació que posin el lec-tor en context. La finalitat és aprofitarla força de les imatges per oferir unaltre punt de vista als lectors del nou

periódic, i que aquests també puguininterpretar l’actualitat ebrenca desd’una altra vessant. Les noves tecnolo-gies ens han permès captar amb moltafacilitat tot allò que passa al nostre vol-tant. I Cop d’Ull també vol contribuir agenerar més riquesa des d’un punt devista periodístic amb més dades, més in-formació i més imatge.

Cop d’Ull presenta imatge i regala 500 euros

Cinta Bonet


El bon temps va animar els carrers de lesTerres de l'Ebre en motiu de la celebracióde la diada de Sant Jordi. A Tortosa, l’acti-vitat es va concentrar al carrer Sant Blai ila plaça de l'Àngel, i també, per segon anyconsecutiu, al carrer de la Rosa, per inicia-tiva dels comerciants del nucli antic. Així,a partir de mig matí, els ciutadans van co-mençar a omplir les cèntriques artèries dela ciutat, mentre els escriptors signavenamb orgull els seus llibres.

Comiat i homenatge a Gerard Vergés

Ferran Mascarell, alfuneral del poeta

TELEOBJECTIU

L’altar major de la catedral de Tortosa va om-plir-se el 25 d’abril amb centenars de personesque van voler donar l’últim adéu a GerardVergés, mort la nit de la diada de Sant Jordi als83 anys. Va ser una breu cerimònia religiosa,oficiada per quatre sacerrdots, seguida d’unrecital de versos a càrrec del professor ManelOllé i d’un dels néts del poeta. Ollé, un delsgrans defensors de la importància de l’obra deVergés, va llegir versos de ‘L’ombra rogencade la lloba’, el primer i més reconegut poemaridel poeta, i amb el que va guanyar el premiCarles Riba l’any 1981. Després, el nét de Ver-gés va llegir ‘Maig d’amor’, i va acabar amb unfil de veu dient “gràcies, iaio”. Tampoc hi vafaltar la música, de la mà de la cantautoraMontse Castellà, que va musicar poemes delmateix Vergés, i també del grup Riu en So, quejustament es troba enregistrant un disc ambcançons basades en textos del poeta.

[ ]Els familiars de Vergés van acompanyar el fèretre a l’altar major. / Foto: ACN

Gustau MorenoFotos: ACN

EL CONSELLER DE CULTURA va assistir al fu-neral de Gerard Vergés, qui l’any 1997 va rebre laCreu de Sant Jordi de la Generalitat. Ferran Masca-rell va glossar Vergés com “un dels grans homes delletres i humanistes del país”. Mascarell va avançarque el Govern té intenció de parlar amb la família,la ciutat de Tortosa i el món acadèmic per retre unnou homanatge a la figura de Vergés.

Els carrers s’omplen de llibres i roses per Sant Jordi

Durant tot el dia, molts escriptors locals van signar les seves obres en lesparades que hi havia a les llibreries

Cinta BonetFotos: Gustau Moreno / ACN


El 28 de febrer ens arribava la notícia. El Consellde Ministres aprovava el Pla Hidrològic de laConca de l’Ebre. Un pla que, entre d’altres, fixaun cabal mínim per al tram final del riu Ebre de3.100 hectòmetres cúbics l’any, és a dir, un cabalde 100 metres cúbics per segon de mitjana, men-tre que el Govern en reclamava 7.167 en any sec,9.508 en any mitjà i 12.543 en any humit. La Plataforma en Defensa de l’Ebre va engegarràpidament la seva maquinària i el mateix diaque la portaveu i vicepresidenta del govern es-panyol, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciaval’aprovació del Pla, el moviment antitransvasa-ment advertia que es convocaria en breu una pri-mera mobiltizació de rebuig al Pla Hidrològic enalgun municipi del Delta de l’Ebre. Aquesta gran mobilització es va produir el passat30 de març entre els municipis de Sant Jaumed’Enveja i Deltebre. Més de de 10.000 persones

van manifestar-se per reclamar un altre cabal peral tram final del riu sota el lema: L’Ebre sense ca-bals és la mort del Delta. Tot i la pluja amenaça-dora, la ciutadania va respondre a la crida de laPlataforma en Defensa de l’Ebre, recuperant lessamarretes blaves i el nus utilitzats fa una dècada.També es van tornar a veure altres pancartes clàs-siques de la PDE, com ara 'Riu mort, Delta per-dut, Catalunya sense sud'. I tambe una altra demés actual: 'Bancs d'aigua igual a transvasa-ments'. La mobilització va transcórrer de manera mésque pacífica pels carrers de Sant Jaume d'Envejai Deltebre. El punt àlgid va arribar en el momentde creuar el riu Ebre pel pont del "Passador", queuneix els dos municipis, i també en finalitzar lamanifestació, a l'Ajuntament de Deltebre. Abansde la lectura del manifest i de l'actuació d'algunsgrups musicals del territori, la colla castellera Xi-qüelos i Xiqüeles del Delta va aixecar un pilar dequatre per mostrar també el seu rebuig al pla deconca.

TELEOBJECTIU

Més de 10.000 persones es mobilitzen al cordel Delta contra el nou Pla Hidrològic de l’Ebre

SANT JAUME D’ENVEJA / DELTEBRE

El punt àlgid de la manifestació vaarribar en el moment de creuar elpont Lo Passador sobre el riu Ebre

Cinta Bonet

[ ] La marea blava va sortir al carrer tot i l’amenaça de pluja. / Fotos: ACN


TELEOBJECTIU

Manolo Tomàs: “La mobilització acaba de començar”

3.100 hm3

El Pla Hidrològic de laConca de l'Ebre, apro-vat pel Consell de Mi-nistres el passat 28 defebrer, reserva per altram final del riu unvolum mínim de3.100 hectòmetres cú-bics a l'any, és a dir,un cabal de 100 me-tres cúbics per segonde mitjana.

La gent de les Terres l’Ebrenecessitarà el suport detothom per poder aturar elnou Pla Hidrològic“ ”

[ ] Els membres de la PDE van encapçalar la manifestació. / Fotos: ACN


TTORTOSA

TARGETA ROJA A LA ZONA BLAVATORTOSA HA RETALLAT 73 placesde l’ampliació de la zona blava al barridel Temple, però manté l’horari detarda i els dissabtes al matí al barri deFerreries. El govern municipal reiteraque gestiona la zona blava amb racio-nalitat i sosteniblitat, i aplicant el pla demobilitat que va impulsar, durant elmandat anterior, un regidor d’ERC. Amb

aquest argument pretén desactivar lespossibles queixes dels republicans. Peròla realitat és que molts ciutadans rebut-gen l’ampliació d’una zona blava que,durant un temps, només va beneficiarl’empresa que havia de construir les pis-cines. En quatre estones, el PSC va re-colllir 682 signatures que així ho handemostrat. GUSTAU MORENO.

El fons que Federico MayorZaragoza va cedir a la Cam-bra de Comerç de Tortosa espodrà visitar una vegada almes. Serà a partir del proper23 de maig, amb un acte quecomptarà amb la presènciadel mateix exdirector gene-ral de la Unesco. Així ho vaavançar, en una entrevista aCanal 21 Ebre, la presidentade l’Associació d’Amigues iAmics de la Unesco de Tor-tosa, Montse Esteve. L’acord amb la Cambra haestat possible després d’unallarga negociació. A més,l’entitat ja ha enllestit els 10vídeos en què Mayor Zara-goza explica la importànciai la procedència de cadas-cun dels llibres i objectesque va rebre arreu del món,durant la seua trajectòriacom a director general de laUnesco, del 1987 al 1999.La Cambra de Tortosa haviarebut part del fons de MayorZaragoza fa 14 anys, i l’any2010 fins i tot va editar-se un

material didàctic per a lesescoles, per educar els jovesen la diversitat, en la culturade pau i en el respecte alsdrets humans. D’altra banda, el 24 de maiges farà l’entrega dels premisFederico Mayor Zaragoza,en un acte al Parador de Tu-risme. Enguany hi ha hagut42 projectes inscrits.

SOCIETAT

El llegat deMayor Zaragoza espodrà visitar

El fons de FedericoMayor Zaragoza inclou 3.500 llibresi documents.

També més de 200 objectes de tot el món.

ECONOMIA

El secretari d’Universitats i Re-cerca de la Generalitat, AntoniCastellà, és l’encarregat d’inau-gurar enguany la 70a Fira Mul-tisectorial de les Terres del’Ebre. Una fira Expoebre queobre les portes l’1 de maig alpavelló firal de Tortosa, ambl’objectiu de ser un aparador dela recuperació econòmica. Aixího ha destacat l’alcalde de Tor-tosa, Ferran Bel: “Pensem queaquesta petita reactivació eco-nòmica, que ja es pot albirar,tindrà el seu reflex a la fira Ex-poebre”. En aquest sentit, Beltambé ha recordat l’aposta perla gratuïtat de l’entrada, ambl’objectiu d’afavorir una majorafluciència de visitants. A banda, l’Expoebre ha man-tingut una contenció en elspreus dels expositors de la fira,a més d’introduir bonificacionsper determinats col·lecitus, comara els artesans i els emprene-dors. “Expoebre i totes les firesmutlisectorials han passat mo-

ments molt complicats, i aixòens obliga a repensar-nos i es-pecialitzar-nos”, ha afegit l’al-calde. De fet, Bel també haremarcat l’aposta pel saló Ebre-ambient, que enguany posaràun èmfasi especial en el sectorde la biomassa. I és que l’apro-fitament de la biomassa per a lageneració energètica és un filó:les Terres de l’Ebre, desprésdels Pirineus, són el segon te-rritori amb més superficie fo-restal pública, i un dels méspotents de Catalunya. Els altres espais diferenciats dela fira Expoebre seran el Racódels Emprenedors i l’Espai Tu-risme. De fet, el recinte de l’Ex-poebre tornarà a estar distribuïtper sectors i combinarà els méstradicionals amb els més repre-sentatius, com ara l’exposiciómés important de vehicles nousde les Terres de l’Ebre. A més, Fira de Tortosa esperaque la coincidència de l’Expoe-bre amb el llarg pont de l’1 deMaig puga atraure fins al pave-lló de Remolins també els turis-tes. Per tant, més visitants defora de les Terres de l’Ebre.

L’Expoebre obre portes a larecuperació econòmicaLa 70a fira multisectorial referma l’aposta

pel turisme, l’emprenedoria i l’EbreambientEl 9è Saló de Medi Ambient i Sosteniblitat

estarà dedicat al sector de la biomassa

Una imatge de l’Expoebre del 2013, que va aplegar uns 180expositors. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.


Festa de les Revistes a Tortosa

Les revistes Descobrir, Sà-piens i Cuina han elegit laciutat de Tortosa per realitzaruna acció promocional con-junta, en el marc de la firaExpoebre. Serà aquest dis-sabte, 3 de maig, quan lestres revistes i el mateix Ajun-tament de Tortosa han orga-nitzat un programa d’actesque inclou conferències, visi-

tes guiades, demostracionsgastronòmiques, rutes foto-gràfiques i presentacions dellibres de recerca històrica.Tortosa ja va acollir l’anypassat el Dia Sàpiens, ambun cert èxit de públic, i aral’Ajuntament i les tres revis-tes han volgut repetir l’expe-ridència i reforçar l’accióperquè tinga major volada.



-Es faran millores a l’estació deTortosa, en el marc de les obresdel Corredor del Mediterrani?

-Esperem que sí. Estem nego-ciant perquè hi hagi algunesmodificacions bàsiques; no lesobres que es van acordar en elconveni amb Adif, que costaràmés de desencallar. Fa tempsque reclamem que s’adaptin lesandanes, i que siguin totalmentaccessibles. I un altra obra ques’ha inclòs en el projecte del Co-rredor del Mediterrani és el tras-llat de la caseta d’enclavamentsque hi ha davant de la RondaDocs, fins a la mateixa estació deTortosa. Això ens ha de permetremillorar la seguretat i també alli-berar i començar a disposar delsantics terrenys de Renfe. Potser

no per desenvolupar-los urba-nísticament, però sí per donar-los alguna utilitat. Estem parlantamb Adif, i a veure si en els pro-pers mesos podem tenir nove-tats. Jo hi confio.

-Ara han habilitat un nou carrilbici, des de les estacions de trensi d’autobusos fins a la Via Verda.Quin serà el proper carril per aciclistes ?

-Immediatament, serà la conne-xió de la Via Verda, a través delpasseig de l’Ebre, amb l’institutJoaquín Bau i amb l’institut del’Ebre. Aquesta és una prioritatdurant les properes setmanes.Ho farem reordenant els aparca-ments del passeig de l’Ebre i delcarrer Pina, per connectar el ca-

rril bici amb el pàrquing de da-vant de l’institut Bau. Tambéestem treballant en la connexiódels Portals de Ciutat i en altrestrams. Tot plegat ha de contri-buir a fer una ciutat molt méssostenible i més intel·ligent. Amés de la mobilitat, també hoestem fent en altres àmbits, coml’enllumenat públic o el submi-nistrament de l’aigua potable.

-També han anunciat canvis enel transport públic urbà...

-Farem un esforç perquè el ser-vei d’autobús sigui també mésaccessible, més barat i més efi-cient. Amb petits canvis en les lí-nies. Per exemple, hi ha unaexpedició, la de primera hora delmatí, que al cap de l’any nomésté un usuari de mitjana. Això en-careix el preu del bitllet de tots.A més, hi ha barris que en quèno arriba el transport públic, iseria interessant que hi arribés,també des del punt de vista tu-rístic. Hem de poder fer una re-baixa substancial en el preu delbitllet senzill, excessivament carper afavorir l’ús del transportpúblic.

-Li vull preguntar també per lespiscines. Tenen clar què és elque faran?

-Està molt avançat. Penso que hiha un acord prou ample, que s’-haurà de concretar en els pro-pers dies. Però penso que s’ha

avançat molt en el que serà eldisseny, el contingut i els mí-nims que ha de contemplar elprojecte. No vull dir res perquèhem fet una petita parada finsresoldre els recursos que l’opo-sició havia plantejat a la resolu-ció dels contractes. No volíemcontaminar la negociació. Arahem de posar negre sobre blanci fer un esborrany per intentartirar endavant el projecte de lapiscina i del complex que aniràal voltant.

-Falta un any per a les eleccions.Quin és ara el grau d’execuciódel Pla d’Actuació Municipal(PAM)?-És molt elevat. Estem preparantel balanç que fem cada any i en-cara no tenim totes les dades. Toti que la conjuntura econòmica és

molt adversa i estem patint unafalta de recursos i unes lleis queens limiten les nostres actua-cions, jo diria que el grau decompliment del PAM és moltelevat. Em sento relativamentsatisfet, i la prova és que l’oposi-ció se centra molt en les piscinesper erosionar el govern de CiU;però a part d’això no hi ha capaportació, ni cap crítica, ni capidea nova. Estem tirant endavantmolts de projectes i no els hesentit, ni per a bé ni per a mal.També podrien felicitar el go-vern municipal, si fem les cosesbé.

-I ja té decidit si repetirà com acandidat de CiU?-No. No ho tinc decidit i tampocno crec que això, ara mateix, pre-ocupi molt a la ciutadania de

Tortosa. Falta més d’un any per ales municipals. És un 25% delmandat i encara hi ha molt derecorregut. El que he de garantirés que, si no opto a la reelecció,el projecte tindrà una continuï-tat. I jo crec que això, avui peravui, estarà garantit. No he par-lat encara amb els regidors.Queda molt de temps. Ara tenimunes eleccions que són impor-tants, al Parlament Europeu. Idesprés esperem poder celebrarla consulta del 9 de novembre.Poden passar moltes coses.

L’alcalde assegura que, tot i els recursos del’oposició, ara poden assolir un principi d’acord

FERRAN BEL. Alcalde de Tortosa

Gustau Moreno

TORTOSA ENTREVISTA

El nou carril biciunirà la Via Verdaamb els instituts delbarri de Ferreries.

Bel també vol reordenarara el servei de bus.

“Hem avançat molt perconsensuar el nou projecte de piscines”

Si no em tornoa presentar,puc garantirque el projectetindrà continuïtat”

“

Mira elvídeo enaquestenllaç


TORTOSA AIGUA

L’empresa mixta Aigües de To-tosa ja ha instal·lat 2.000 dels15.000 nous comptadors delnou sistema de lectura a dis-tància, que hauria d’estar deltot implantat el 2015. El pro-jecte té un cost de més d’1,5milions d’euros, que els abo-nats d’Aigües de Tortosa gai-rebé no notaran. Segonsl’Ajuntament, es traduirà en unincrement de la quota de man-teniment: 30 cèntims durant elprimer any, 60 cèntims el segonany, i 90 cèntims en el tercerany.Els primers telecomptadorss’han instal·lat el mes d’abril albarri de Ferreries. Uns mòdulsenvien les lectures del consumd’aigua a unes centrals recep-

tores ubicades a la via pública.Són unes centraletes que re-meten les dades, via tecnologiaGPRS, a la seu de l’empresad’aigües, on són processades atemps real. De fet, en els pri-mers dies d’implantació delnou sistema ja s’han detectatalguns sobreconsums que hanpermès advertir als abonats deles fuites de estaven patint.La primera tinent d’alcalde,Meritxell Roigé, ha destacatl’aposta de Tortosa per la inno-vació tecnològica en la gestióde l’aigua potable. A més, harecordat que la ciutadaniapodrà saber, consultant unportal a internet, quina és l’ai-gua que està consumint. Roigétambé ha recordat que aquestnou sistema és una de les mi-llores de l’externalització del’Empresa Municipal de Ser-veis Públics.

Els consums d’aigua, llegitsa distància i en temps real


Bel va presentar els nous telecomptadors al costat delsresponsables del projecte. // FOTO: AJ. DE TORTOSA.

BREUS

Tortosa ha fet els primerspassos per tenir una comissiómunicipal de Patrimoni.L’objectiu és agilitzar els per-misos d’obres al nucli antic,que l’Ajuntament podrà au-toritzar sense passar per lacomissió territorial de Patri-moni. Abans, però, la Gene-ralitat definirà què es pot feren cadascun dels 280 solarsinclosos al nou Pla Especialdel Conjunt Històric Artísticdel Nucli Antic. G.M.

Tortosa aspira atenir una comissiólocal de patrimoni

L’Ajuntament ha habilitatun nou tram de carril bici,d’uns 1.000 metres, per unirles estacions de trens i debus amb la via verda delBaix Ebre. Tortosa ja disposad’uns nou quilòmetres devies per a ciclistes. G.M.

Nou carril bici desde les estacions debus i de trens


El Departament de Territori i Sos-tenibilitat, a través de l’empresapública Infraestructu-res.cat, haadjudicat la redacció dels projec-tes constructius de dos trams dela futura Anella del Delta de l’E-bre, una infraestructura que in-clourà un anell viari i un altre pera vianants i ciclistes. En concret,s’han impulsat els projectes deltram de la Badia dels Alfacs a Ca-marles i de l’Aldea a Sant Carlesde la Ràpita, que abasten uns 29quilòmetres. Aquests dos projec-tes se sumen als que ja es trobenen fase de redacció, el tram Ca-marles - l’Aldea i Sant Carles de

la Ràpita - Badia dels Alfacs.Com a actuació complementària,el Departament ha previst unanova carretera entre l’Ampolla iCamarles, que ha d’esdevenir laconnexió cap al nord de l’Anelladel Delta. Aquesta infraestructura tindràuna longitud total d’uns 49 qui-lòmetres i costarà 60 milionsd’euros. Alguns dels trams apro-fitaran carreteres o camins muni-cipals i altres seran de novaconstrucció. L’objectiu és equili-brar la vialitat dels dos hemidel-tes, dotant-los d’una bonainfraestructura de comunicacióentre tots els seus nuclis urbans,proporcionant un itinerari quepermeti el recorregut en bici-cleta.

Acció en favor de les ramaderies

Una proposta de resolució signadai registrada conjuntament pel PSC,PP i Ciutadans instarà el Govern aregular amb urgència les activitatspròpies de les ramaderies de bousd’Alfara de Carles. La proposta haestat preparada per la diputadaebrenca Núria Ventura, després dela reunió que van mantenir fa unessetmanes al Parlament amb l’al-calde d’Alfara i amb el primer se-

cretari del PSC, Pere Navarro. Peròmentre la proposta redactada perVentura estava a l’espera de ser sig-nada, el PP va presentar-ne un altraen solitari, que també buscarà quela Generalitat faci compatible l’ac-tivitat pròpia de les ramaderiesamb les accions per a turistes. Laproposta de resolució conjuntatambé recorda que l’advertimentd’Interior d’aplicar “mà dura” con-tra els espectacles privats amb bousha generat “malestar” entre els ra-maders i les associacions de penyestaurines de l’Ebre.

Una ramaderia de les Terres de l’Ebre. // FOTO: ACN

Simul és el nom escollit per ala primera marca agrosocialque s’ha posat en marxa a lesTerres de l’Ebre de la mà del’empresa Amunt. Ebre, de-dicada a la inserció de perso-nes amb risc d’exclusió socialo amb discapacitats. El pro-jecte, que ha aconseguit pro-duir 3.000 quilos d'arròs de lavarietat Tebre, vol convertir-se en un mitjà per inserir la-boralment persones amb riscd'exclusió i discapacitats através d'un negoci viable, amés de sostenible.

Gràcies al treball en xarxaamb diferents agents eco-nòmics del territori, sis per-sones del centre especial detreball Astres de Deltebreparticipen en diferents tas-ques del procés. La produc-ció té lloc en dues hectàreesd'arrossars de les Barra-ques de Salvador, a Delte-bre. La presidentad'Amunt.Ebre, Marta Cid,va explicar que l'objectiuera crear una "empresa via-ble" i, a partir d'aquí, es vadefinir un producte "queforma part de l'ADN del te-rritori" aportant-hi un"valor afegit". La idea nopassa per formar pagesos,sinó que les persones queparticipen puguin rebre co-neixements per facilitar laseva orientació laboral iguanyar possibilitats de tro-bar un lloc de treball.

SOCIAL

Persones amb discapacitatsconreen arròsecològic

CARRETERES

Impuls a l'Anella del Delta

El pont el Passador forma part de l’Anella. // FOTO: M.V.

C. BonetDELTEBRE

Cinta BonetCAMARLES

Cinta BonetALFARA DE CARLES

[ LA XIFRA ]

3.000quilos d’arròs en la primera producció

BBAIX EBRE

RESPECTE A LES TRADICIONS

ELS BOUS a la plaça, els correbous, ésuna tradició molt arrelada a les Terresde l’Ebre. Són molts els pobles quebasen les seves festes majors en actestaurins. La gent del territori ho sap i quiel coneix bé també. Però sembla que hiha algú més llunyà que no. Deixant debanda si un està a favor o en contradels correbous, del bou capllaçat o del

bou embolat, el que cal primer de tot ésrespectar les tradicions i la forma deviure d’un territori. Pobles com Alfarade Carles basen la seva economia en lesramaderies i els actes amb bous per aturistes. Potser abans de prohibir-los-hil’activitat, caldria que coneguessin deprimera mà en què consisteix i desprésjutjar, i no fer-ho a l’inrevès. C.B.


El saló de plens de l’Ajunta-ment d’Amposta va ser l’es-cenari de la signatura de dosconvenis de col·laboracióentre APASA i l’Escola de Te-atre i Circ d’Amposta(ETCA) i l’empresa Indoor-Padel Amposta. L’objectiudels convenis és iniciar lacol·laboració entre les tresparts per d’una banda, po-tenciar la creativitat a travésdel teatre i el circ com a ca-nals de comunicació, educa-ció i integració social amb lespersones amb discapacitatintel·lectual i les seves famí-lies, i d’altra banda, fomentarla pràctica de l’esport entreels usuaris d’Apasa. Totes lesparts van mostrar la seva sa-tisfacció per la signatura delsconvenis. C.B.

BREUS

Els usuaris delcentre Apasafaran teatre

AAMPOSTA

UN PAS MÉS CAP A LA MOBILITAT LA CONSTRUCCIÓ d’una nova es-tació d’autobusos a Amposta és sensdubte una molt bona notícia per la ca-pital del Montsià i els seus veïns. Tot iles dificultats econòmiques, el Governha atès la demanda de l’Ajuntamentd’Amposta i ha inclòs l’equipamententre les inversions prioritàries per alpaís. Es tracta per tant d’un pas més per

a la millora de la mobilitat al nostre ter-ritori. Ara bé, amb la construcció de l’es-tació no està tot solucionat. Caldrà queel servei que s’acabi prestant doni res-posta a les necessitats dels veïns i po-tencials usuaris de l’estació. En cascontrari no estarem avançant en la mi-llora de la mobilitat, tan necessària a lesTerres de l’Ebre. C.B.

Comencen les obres de la novaestació d'autobusos d’Amposta

INFRASTUCTURES

L’equipament ha de permetre millorar lamobilitat en el transport públic al municipi

La nova estació tindrà capacitat per a setandanes i cinc places addicionals per autobusos

El Departament de Territori iSostenibilitat ha iniciat lesobres de construcció de la novaestació d'autobusos interur-bans a Amposta. L'equipa-ment, pressupostat amb 1,2milions d'euros i amb un ter-mini d'execució de set mesos,ha de permetre millorar la mo-bilitat en transport públic almunicipi, així com la qualitatdel servei. La nova estació està situada al'oest del nucli urbà, a la cruïllaentre l'avinguda de Santa Bàr-bara i el carrer Sebastià JoanArbó, en uns terrenys que hacedit l'Ajuntament d'Amposta.L’espai forma part de la zonade creixement d'Amposta, queja disposa de diversos serveis ala vora, com la comissaria delsMossos d'Esquadra, l'Arxiu Co-marcal i també diverses zonescomercials. Segons l'Ajunta-ment, l'emplaçament és de fàcilaccés, hi ha suficient espai perestacionar vehicles, i es trobadins d'una zona que ofereixmés serveis. Amb una superfície total d'uns

3.700 metres quadrats, tindràuna capacitat per a set andanesi cinc places addicionals per au-tobusos. També disposarà d'unedifici terminal amb sala d'es-pera, despatx de bitllets i serveide bar, així com una àrea d'a-parcament exterior per uns 40turismes.

[ ] Terrenys on s’ha de construir la nova estació d’autobusos d’Amposta. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ.

Aturen l’adjudicació a Hife

L'equip de govern de l'Ajunta-ment d'Amposta ha fet final-ment marxa enrere en elprocés d'adjudicació del serveide transport públic a l'empresaHife per deu anys més desprésde les irregularitats detectadesdes del passat mes d'estiu en lalínia 2, que cobreix el centred’Amposta amb la zona lúdicade Tosses. El grup de CiU algovern va retirar de l'ordre deldia del ple ordinari del 31 de

març el punt referit a aquestaadjudicació després que l'opo-sició en bloc -ERC, PSC i PxC-s'haguessin mostrat oberta-ment en desacord. Ho va fertambé després que el secretarimunicipal hagués informatque l'Ajuntament tenia unavia per paralitzar el procés.L'alcalde, Manel Ferré, va reti-rar el punt i va convidar als di-ferents grups a treballar perresoldre aquesta situació.


Cinta BonetAMPOSTA

L’Ajuntament Amposta s’hasumat al projecte Nits deQualitat que el departamentde Salut està desenvolupanta diferents ciutats de Cata-lunya per a la prevenció i lareducció de riscos en el con-text de l’oci nocturn. En con-cret, amb aquest projectel’Agència de Salut Públicapromou la creació d’unataula de participació ciuta-dana al voltant de l’oci noc-turn per tal d’engegariniciatives consensuades pertots els agents implicats, i laimplantació de Q de festa!,un distintiu de qualitat enl’oci nocturn que implica laindústria privada de l’oci i elmón local en les polítiquesde salut i prevenció. L’al-calde d’Amposta, ManelFerré, va destacar la impor-tància de generar sinèrgiesen aquest àmbit i que els lo-cals d’oci s’impliquen enaquest projecte. C.B.

Aborden laprevenció deriscos en l’ocinocturn


L’entitat va aturar la subhasta públicaque fregava els 20 milions d’euros

El complex comercial FuturoCiudad Amposta serà gestio-nat per Banco Popular. La sub-hasta pública que es vacelebrar el passat 2 d’abril alsjutjats d’Amposta va quedardeserta, segons va poder saberCanal 21 Ebre. Finalment, no esvan presentar ofertes per les 28finques que sumen un valortotal que frega els 20 milionsd’euros, el deute que tenia con-tret l’empresa Futuro Ciudadde Amposta SL amb el mateixBanco Popular. Una setmana abans, el grupmunicipal d’Esquerra va ad-vertir que una execució hipote-cària havia posat en subhastapública tot el complex comer-cial, inaugurat al desembre del2010 amb una inversió inicialde 30 milions d’euros. En canvi,des del govern municipald’Amposta les coses es van lle-gir d’una manera molt diferent,ja que consideraven la sub-hasta pública podia ser unaoportunitat per reflotar FuturoCiudad Amposta, el complexque també incloïa Carrefourfins que va tancar les portes

pels continus desacords ambels antics propietaris. De fet, que la subhasta es de-clarés deserta era un dels esce-naris que contemplava l’equipde govern de Manel Ferré, quehavia tingut contactes amb res-ponsables del Banco Popular.Segons Ferré, la voluntat del’Ajuntament era que els nouspropietaris siguen un interlo-cutor vàlid i responsable. Amés, en declaracions a Canal21 Ebre l’alcalde va manifestarel seu desig que fos la mateixaentitat bancària la que es po-gués quedar el centre comer-cial. Amb tot, l’alcalde d’Ampostava voler aclarir que l’execucióhipotecària no es va arribar re-alitzar perquè la mateixa enti-tat la va aturar. En aquestsentit, Ferré va explicar que es-tava a l’espera de conèixerexactament quines havien estatles motivacions que havienportat a Banco Popular a aturarla subhasta i en quin punt que-dava la situació de complex.

Cinta BonetAMPOSTA

COMERÇ

Banco Popular mantéla incògnita sobre elcomplex Futuro Ciudad Amposta


El complex comercial Futuro Ciudad // FOTO: ACN.

AMPOSTA

El fons del Museu de l’Ebre,nova eina sociosanitària

El Museu de les Terres de l’Ebreha iniciat el projecte Capses de me-mòria/Capses de natura, que volapropar els fons que custodia a lesentitats de l’àmbit sociosanitaridel terriotori. La idea és que elsobjectes esdevinguin una eina útilen els programes que les entitatsd’àmbit social desenvolupen ambels seus usuaris, per estimular lesseves capacitats cognitives, perpropiciar el seu benestar i interac-ció social, i per donar-los a conèi-

xer el seu entorn natural i cultural.El director del Museu de les Terresde l’Ebre, Àlex Farnós, ha explicatque el projecte s’emmarca en laresponsabilitat social corporativadel mateix Museu.El projecte s’ha encetat amb laparticipació de vuit entitats i asso-ciacions: l’Associació APASA, elCentre Verge de la Cinta - Funda-ció Privada Mercè Pla, els serveissocials dels ajuntaments d’Am-posta, Santa Bàrbara i Sant Carlesde la Ràpita, la Fundació PrivadaServeis Socials del Montsià (Fus-mont), la Llar Residència Am-posta i la Fundació Privada Pere

Mata. Farnós ha destacat que elprograma abasta un gran ventallde col·lectius i que la idea és am-pliar el projecte l’any 2015 i fer-loextensiu a la Terra Alta i la Riberad’Ebre. Les entitats que participenen el projecte rebran cada mes enpréstec dos capses de fusta, unad’etnologia i una de natura, ambobjectes, fitxes i fotografies rela-cionades, dissenyades per dur aterme tallers de memòria i esti-mulació cognitiva amb els seususuaris. El Museu conserva i ges-tiona un fons que comprèn mésde 35.000 objectes d’Arqueologia,Etnologia i Historia Natural.

SOCIAL

C.B.AMPOSTA


MMONTSIÀ

DEGUSTA LA RÀPITA

EL TURISME s’ha convertit en un sec-tor econòmic bàsic per la recuperacióeconòmica, no només al conjunt del paíssinó també a les Terres de l’Ebre. Sónmolts els municipis del nostre territorique centren els seus esforços en aquestàmbit. Un d’aquestes és sens dubte SantCarles de la Ràpita. El municipi fa anysque treballa per convertir una destinació

turístico-gastronòmica de primer ordre.Primer amb la presència fires turístiques,després amb la seva incorporació a l’as-sociació espanyola de destinacions deturisme gastronòmic, Saborea España.I ara finalment amb l’arribada dels pri-mers creuers turístics al seu port. I totacompanyat d’una gastronomia de granqualitat. C.BONET

BREUS

L’Ajuntament de la Sénia i laMancomunitat de la Tauladel Sénia, amb l’ajut del Ser-vei d’Ocupació de Cata-lunya, han senyalitzat unanova àrea d’oliveres mil·le-nàries. Aquesta està situadaa tocar del quilòmetre 1 de lacarretera de Mas de Barbe-rans, en una finca propietatde la família Abella. Enaquesta hi ha tres oliveresmil·lenàries de més de 3,5metres de perímetre detronc. D’entre elles destacala coneguda com “oliveradel Catxo” per tenir un forata sota on hi caben diversespersones. La finca s’ha habi-litat i senyalitzat per tal queaquestes oliveres monu-mentals puguin ser visita-des. L’alcaldessa de la Sénia,Marutxi Ballester, va remar-cae que la finalitat no ésaltra que promocionar lesolivers mil·lenàries comun actiu turístic més. Defet, al marge d’aquestanova àrea, també s’hasenyalitzat un camí perfer a peu o en bicicletades de Mas de Barberansi fins la Sénia. L’àrea de laSénia se suma a les exis-tents a Alcanar, Canet loRoig i Vinaròs on hi harespectivament 7, 2 i 3 oli-veres mil·lenàries respec-tivament, i als dos museusnaturals que hi ha a Ull-decona i La Jana, on hi hauna major concentraciód’exemplars. C. Bonet

La Sénia habilita unanova àrea d’oliveres mil·lenàries

TURISME

Sant Carles de la Ràpita es pro-mocionarà als mercats asiàtics.Ho farà de la mà de Saborea Es-paña que alhora continuarà in-cidint per atreure nous turistesde països europeus. Així ho vaavançar la vicepresidenta del’Associació Espanyola de Des-tinacions per a la promoció delTurisme Gastronòmic (SaboreaEspaña), Mercedes Cantalapie-dra, en el marc de l’assembleaque es va celebrar aquest pas-sat mes d’abril a la Ràpita. Can-talapiedra va afirmar que lesvint destinacions que formenSaborea España estan molt sa-tisfetes de la repercussió quehan tingut les accions turísti-ques realitzades durant el da-rrer any i que, a partir d’ara, esplantegen no només consoli-dar-se com a destí nacional,sinó també fer el salt a l’exteriori reforçar la seva presència alsmercats europeu i asiàtic, sem-pre agrupats sota la marca Sa-borea España.

Per la seva part, l’alcalde deSant Carles de la Ràpita, JoanMartin Masdéu, va mostrar laseva satisfacció per haver pogutacollir al municipi l’assembleaanual de Saborea España totdestacant els potencials turístici gastronòmic de la Ràpita. Aixímateix, i en la mateixa línia queCantalapiedra, Masdeú va re-marcar que cal fugir dels loca-lismes i anar tots de la mà en lapromoció de la seva gastrono-mia, i sempre sota un segell dequalitat.Masdéu també va remarcar queels primers creuers que arriba-ran al port de la Ràpita aquestestiu venen de mercats asiàtics.En aquesta línia, l’alcalde de laRàpita va avançar que “els im-puts” assenyalen que la cam-panya turística del 2015 encarapodria ser més profitosa.

Sant Carles de la Ràpita espromociona al mercat asiàtic Ho farà a través de l’associació espanyola

de destinacions de turisme gastronòmicEls primers creuers que arribaran a la

Ràpita al juliol provenen de països asiàtics

Un moment de l’assemblea de Saborea España celebrada a laRàpita. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA


Sis escales, un miler de passatgersEl proper 9 de juliol arribaràel primer creuer turístic alport de la Ràpita. En concret,fins al 13 d’agost rebrà les sisprimeres escales de creuer,amb més d’un miler de pas-satgers. Aquests turistes dis-posaran de set hores pervisitar el municipi i altres

punts de les Terres de l’Ebre.En totes sis escales es tracta del’Star Flyer, un luxós veler dela companyia Star Clippers.Aquest primer vaixell té capa-citat per 170 passatgers i 70 tri-pulants. L’impacte econòmicpodria ser d’uns 12.000 eurospes escala.


MONTSIÀ

L’empresa d’autocars Hife, l’A-juntament d’Alcanar i el GrupGastronòmic Alcanar s’hanunit per posar en marxa unanova experiència gastronòmicaa les Terres de l’Ebre, una rutagastronòmica en bus. Aquestapretén facilitar l’arribada de tu-ristes de l’àrea de Barcelonafins a les Cases d’Alcanar i Al-canar on no només podrangaudir de la cuina típica del te-rritori sinó també realitzar unavisita guiada pel municipi. Així,un bus amb sortida de Barce-lona a les 10 hores els dime-cres, dijous i divendres, i a les11 hores els dissabtes i diu-menge portarà tots aquells in-teressats fins a Alcanar. Un copallí es podrà escollir entredotze restaurants. El representant de l’empresaHife, Josep Maria Chavarria, vaexplicar que la iniciativa s’en-gegava el passat mes d’abril ique es mantindria al llarg detot l’any, ja que els horaris de

busos establerts són els de lalínia regular. Chavarria va des-tacar que aquesta ruta gastro-nòmica en bus pretén tambéposar remei a les reticènciesd’alguns turistes a traslladar-sefins a Alcanar per fer un bondinar i després haver de sortiramb cotxe a la carretera. Per la seva part, l’alcalde d’Al-canar, Alfons Montserrat, vaafirmar que la ruta gastronò-mica en bus coincideix plena-ment en l’estratègia turísticadel municipi. Els turistes inte-ressats en la ruta podran esco-llir entre tres packs menú. Elrepresentant del Grup Gastro-nòmic Alcanar, Jesús Cardona,va remarcar que els turistesquedaran molt satisfets ambels menús que han preparat elsrestaurants. La venda delspacks de la ruta gastronòmicen bus es farà per internet através de www.hife.es.

Cinta BonetALCANAR

TURISME

Ruta gastronòmica enbus fins a Alcanar


Soler i Masdéu al consell del Montsià // FOTO: S.A.

Nou entrebanc en la constitució del COPATE

El nou Consorci de PolítiquesAmbientals de les Terres de l’Ebre(COPATE) que havia de començara caminar Dijous Sant amb l’apro-vació dels estatuts, haurà d’espe-rar. Els presidents dels consellscomarcals del Baix Ebre i elMontsià, Lluís Soler i Joan MartínMasdéu, van comparèixer públi-cament per anunciar que unacord amb CiU i el PSC haviaaconseguit desbloquejar unes ne-gociacions que s’havien allargatmés d’un any i mig. Però, final-ment, el ple del Consell Comarcaldel Montsia només va donar el

vist-i-plau als estatus, sense apro-var-los, després que un informede secretaria i intervenció advertíssobre algunes irregularitats. Se-gons va alertar, no es disposa delsinformes legals sobre les implica-cions jurídiques i econòmiques del'adhesió, o no s'han inclòs les es-menes presentades per la Gene-ralitat. L'altre ens promotor, el ConsellComarcal del Baix Ebre, sí que vaaprovar la creació del COPATE iels seus estatuts, i va haver de rei-terar que ho va fer "d'acord ambel que estableix el marc legal co-rresponent". Per tant, un nou en-trebanc en la constitució d’aquestens de polítiques ambientals. Defet, la federació ebrenca d’ERC

havia denunciat que aquest acords’havia produït amb nocturnitat itraïdoria, quan les negociacionsencara estaven obertes. El nouConsorci ha de nàixer amb la fina-litat de suprimir els cinc consorcisexistents en l'ambit ambiental, iaglutinar-los en aquest nou ens.Així, es volen reduir els costoseconòmics, però mantenint tot elpersonal laboral actual i garantintla qualitat dels serveis prestats. ElCOPATE estarà format per cincàrees: salubritat pública, residus,entorn natural, assistència tècnicai Reserva de la Biosfera. D'en-trada, ni la Ribera d'Ebre ni laTerra Alta formaran part del nouens, tot i que la intenció és inte-grar-los de forma progressiva.

MEDI AMBIENT

C.B.AMPOSTA

Alfons Montserrat, a la presentació // FOTO: M.V.


L’alcalde de Batea va valorarmolt negativament la deci-sió de la Generalitat de con-vertir el polígon industrialde les Camposines en unagran explotació agrícola. Enprimer lloc, Joaquim Palade-lla va questionar que esvulga portar una empresaagrícola de fora quan a laTerra Alta és una comarcapagesa. Però Paladella vaanar més enllà i va recordarque, com a diputat al Parla-ment, va ser un dels que vaaconseguir que el governtripartit es comprometés aimpulsar el polígon a Cam-posines, per dinamitzar i di-versificar l’economia de laTerra Alta. El també porta-veu del PSC al Consell Co-marcal de la Ribera d’Ebre,

Josep Solé Arnal, va afirmarque és “molt negatiu” que laGeneralitat haja transformatel polígon industrial de lesCamposines en una gran ex-plotació agrícola. De fet, SoléArnal va alertar que l’amplia-ció del polígon de la Verda-guera de Móra d’Ebre podriacórrer el mateix destí que elsector de Camposines. SoléArnal va qüestionar que laGeneralitat haja decidit llo-gar els terrenys per fer unagran explotació, tenint encompte que a l’Ebre s’estanabandonant finques i hi hamolt de sòl agrícola disponi-ble. Per tot plegat, va afirmarque ha estat “un error”, i quehagués sigut millor mirard’atraure inversions. C.B.

ECONOMIA

Crítiques a lareorientaciódel polígon deCamposines

“La reorientaciódel polígon deCamposines haestat un error”

JOSEP SOLÉ ARNAL

TTERRA ALTAi MATARRANYA

POLÍGONS AGRÍCOLES

DE TOTS ÉS SABUT la importànciaque té la indústria en el desenvolupa-ment econòmic d’un territori. Durantmolts anys, moltes zones de les Terres del’Ebre han estat mancades de sól pertirar endavant aquest desenvolupamentindustrial, i han estat molts els poblesque han reivindicat la seva quota. Unademanda que va ser atesa, sobre la qual

hi havia consens i que ja sigui per la crisieconòmica o altres factors, el resultat noha estat l’esperat. El polígon de les Cam-posines es convertirà en una gran explo-tació agrícola, el polígon Catalunya Sudestà pràcticament buit i altres zones es-tratègiques tenen veritables problemesper atreure indústries. Efectes de la crisio mala gestió? CINTA BONET

L’alcalde de Batea, Joaquim Pa-ladella, va refermar la voluntatde l’equip de govern de quere-llar-se contra el responsable iuna tècnica de la Fundació Pri-vada Terra Alta Segle XXI, perun presumpte delicte de falsifi-cació de document públic. En eldarrer ple de l’Ajuntament, elgovern municipal de la UPTA-PSC tenia previst aprovar lapresentació de la querella, peròPaladella va haver de suspen-dre el ple a causa dels crits i in-sults d’un sector del públic, iconvocar-ne un altre dies des-prés per tirar endavant amb l’a-provació.En concret, el govern de Bateaacusa la Fundació d’haver fal-sificat els plànols de les seuesinstal·lacions, per reobrir elcentre de rehabilitació amb l’a-val del Departament de Salut,que li va adjudicar el servei pera tota la comarca de la TerraAlta. Un centre de rehabilitacióque l’Ajuntament va intentartancar perquè, en la seua opi-

nió, no complia la normativa.Però aquesta no serà l’únicaquerella, ja que la Fundació Pri-vada Terra Alta Segle XII tambéha denunciat l’alcalde per unpresumpte delicte de prevari-cació, per haver intentat tancarel servei de rehabilitació.Paladella va afegir que la Funda-ció Privada Terra Alta Segle XXIha intentat enganyar tant a l’A-juntament de Batea com al jutge,amb la possible falsificació do-cumental. A més, va recordarque Salut va avalar la represa del’activitat basant-se en els matei-xos documents. En canvi, Pala-della va destacar la recomanacióque els han fet des del Departa-ment d’Interior. Així, van pre-sentar un contenciós contra ladecisió de la Generalitat, per tor-nar a clausurar el servei de re-habilitació. Paral·lelament,l’Ajuntament va iniciar els trà-mits per legalitzar el centre derehabilitació públic.

L’alcalde de Batea i la fundació TerraAlta Segle XXI arriben als jutjats

SOCIAL

Paladella es querella per un presumptedelicte de falsificació de document públic

La Fundació ha denunciat l’alcalde per unpresumpte delicte de prevaricació


Façana del centre de la Fundació Privada Terra AltaSegle XXI a Batea. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

C.Bonet / G.MorenoTORTOSA


Neguit a l’Ajuntament del Pinellde Brai, després de conèixer quela comissió d’Urbanisme de lesTerres de l’Ebre ha iniciat la tra-mitació del pla especial del dipòsitcontrolat de residus que diversesempreses projecten en unes anti-gues argileres del municipi. Unprojecte d’abocador que els veïnsdel Pinell de Brai van rebutjar ma-joritàriament en referèndum l’any2010, i que no entra en la planifi-cació de gestió de residus de laGeneralitat. L’alcalde del Pinell de Brai, LluísMelich, va afirmar que aquestanova tramitació s’explica perquèles empreses mai han donat pertancat el projecte. Així, va afirmar

que han demanat a Urbanismeque els informe dels diversos trà-mits, per comprovar si les caracte-rístiques del projecte són lesmateixes, o si ara es vol fer unaltre tipus d’abocador. De fet, undels dubtes que tenen al Pinell éssi l’abocador ara ha de ser de re-sidus industrials o bé de bales deresidus urbans inertitzats, compreveia l’anterior projecte. Segons va explicar la Generalitat,els promotors volen ferun abocador de residus indus-trials -classe II- en una antiga gra-vera de 35 hectàrees de Pinell deBrai, i ja han presentat tota la do-cumentació necessària per iniciarla tramitació. Amb tot, l'abocadorhaurà de passar diferents escullsper poder tirar endavant, ja queel projecte es troba entre dos es-pais PEIN.

El Departament de BenestarSocial i Família obrirà d'aquí aun mes dos cases d'infants al'Ebre que també seran lesprimeres de la demarcació deTarragona. S'ubicaran a Tor-tosa i Gandesa i podran acollirvuit xiquets amb les seves fa-mílies. La directora dels ser-veis territorials de Benestar,Manolita Cid, va explicar queés un recurs "preventiu" resi-dencial per treballar amb xi-quets en situació de risc. Adiferència dels Centres Resi-dencials d'Acció Educativa onels infants i joves que hi viuenestan sota la tutela de la Gene-ralitat, les cases d'infantsvolen evitar aquest darrer pasdonant una oportunitat alnucli familiar per poder tirarendavant. Les cases d'infantscomptaran amb cinc educa-dors socials i dos treballadorsfamiliars. C.B.

TERRA ALTA I MATARRANYA

Pinell recorda el rebuig delpoble al projecte d’abocador

MEDI AMBIENT SOCIAL

La Generalitatobrirà unacasa d’infantsa Gandesa

Cinta BonetPINELL DE BRAI

L’argilera on es vol construir l’abocador. // FOTO: J.B.


RIBERA D’EBREi PRIORAT

L'alcalde de Móra d'Ebre, JoanPiñol, i el director de la centralnuclear d'Ascó, César Candás,han firmat un conveni decol·laboració per instal·lar a lacapital de la Ribera d'Ebre,amb caràcter extraordinari,l'Oficina de la Recàrrega de lamateixa central nuclear.Aquesta oficina formarà i ges-tionarà els tràmits de contrac-tació dels 1.500 operaris ques'incorporaran aquest mes demaig als treballs de la recà-rrega de combustible que esduran a terme a la central nu-clear d'Ascó. L’oficina s'ha ins-tal·lat a la tercera planta delBulevard de Móra d'Ebre, onl'Ajuntament té previst d'ubi-

car la seu de l'Institut de For-mació Ocupacional (IFO) deMóra d'Ebre, i ha funciont du-rant tot l'abril. De fet, el con-veni determina quel'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) es faràcàrrec de les obres d'adequa-ció de les instal·lacions, amb laconstrucció de tres aules, des-patxos, sala polivalent i ser-veis, amb una inversióvalorada amb 28.000 eurosmés IVA. L'alcalde de Mórad'Ebre va mostrar la seua sa-tisfacció per aquest acord, jaque l'Oficina de l'ANAV hagenerat un moviment impor-tant de persones a la poblaciódurant el mes que ha estat enfuncionament. A més, tambépermetrà a l'Ajuntamentpoder disposar de les instal·la-cions de l'IFO de Móra d'Ebrede manera imminent. C. BONET

ENERGIA

L’oficina de larecàrrega dela centrald’Ascó s’ubicaa Móra d’Ebre

El PSC diu que Móra d’Ebredesaprofita la llei de BarrisSolé Arnal ha lamentat que, en tres anys,

el govern no hagi fet res de la llei de BarrisL’alcade defensa que el barranc de les

Moreres no era un projecte faraònic

URBANISME

El portaveu del PSC de Mórad’Ebre, Josep Solé Arnal, ha as-senyalat que el temps els hadonat la raó sobre l’edifici poli-valent del barranc de les More-res, el projecte més ambiciós del’equip de govern de Conver-gència i Unió (CiU) en aquestmandat. Fa poques setmanes, idesprés d’un any amb les obresper començar, l’Ajuntament hahagut de resoldre el contracteamb l’empresa tortosina quehavia d’aixecar l’edifici, i quetambé preveia la construcciód’un pàrquing de 350 places perresoldre els problemes d’aparca-ment de l’hospital comarcal deMóra d’Ebre. En declaracions a Canal 21 Ebre,Solé Arnal va voler recordar queels socialistes van ser “escèpticsdes d’un principi”. De fet, el re-gidor del PSC va contradir elprincipal argument de l’alcalde,el convergent Joan Piñol, tot as-senyalant que si el projecte fosviable hauria obtingut el finan-çament. En la mateixa línia, SoléArnal va afirmar que el govern

de Piñol no va valorar prou elrisc que suposava el projecte delbarranc de les Moreres. Sobre-tot, tenint en compte que va sernecessari modificar la planifica-ció dels projectes de la llei de Ba-rris. Segons Solé, ara caldràtornar a refer el pla per rehabili-tar el nucli antic de Móra d’Ebre.Així, el portaveu del PSC va la-mentar que en tres anys de man-dat, el govern municipal no hafet gairebé res de la llei de Barris.

Per la seva banda, l’alcalde deMóra d’Ebre va reconèixer quela llei de Barris “no ha funcio-nat” a la seua població, tot i ques’ha assolit un 20% d’execuciódurant el seu mandat. De fet,Piñol va recordar que, quan CiU

encara era a l’oposició, ja van ad-vertir al govern del PSC i ERCque Móra d’Ebre no podia assu-mir la meitat dels 7,2 milionsd’euros del pla per rehabilitar elnucli antic. L’alcalde va feraquestes declaracions durant latertúlia de L’Entrellat de Canal21 Ebre, en què va aprofitar perrespondre el portaveu del PSC aMóra d’Ebre. Piñol va afirmarque la falta de finançament vaobligar l’Ajuntament a rescindirel contracte amb l’empresa que

havia d’aixecar l’edifici i cons-truir el pàrquing soterrat. De fet,l’alcalde de Móra d’Ebre va rei-terar que el projecte valia lapena, i que no descarten recupe-rar-lo més endavant. A més, vaafirmar que no era una obra fa-raònica.

Imatge del barranc de les Moreres // FOTO: M.V.

C.B. / G.M.MÓRA D’EBRE

La llei de Barris noha funcionat tot iassolir un 20%d’execució. No espodien assumir els3’6 MEUR del pla

R LLUM ALS NUCLIS ANTICS

La Llei de Barris ha estat una opor-tunitat d’or per conservar la riquesa pa-trimonial dels nostres barris antics idonar llum a aquelles zones dels muni-cipis més degradades i que requeriend’una atenció especial. Però, tots elsmunicipis que han rebut els ajuts de laLlei de Barris ho han sabut aprofitar?Alguns diran que sí, altres diran que la

situació econòmica no els ha acompa-nyat...D’acord. Però llavors per quèplantegem projectes faraònics? Potsercaldria ser més racionals, pensar en elbé comú i no vendre fum a la ciutadaniaamb projectes inviables amb els quals,sovint, només es busca obtenir un gra-pat de vots. Per sort, el temps, tot hoposa al lloc. C.B.


[ LA XIFRA ]

1.500operaris a la recàrrega de lacentral d’Ascó


RIBERA D’EBRE I PRIORAT

Readjudiquen el tanatoriSOCIAL

La mesa de contractació de l’A-juntament de Móra la Nova, pre-sidida per l’alcalde Ferran Bladé,ha tornat a adjudicar la conces-sió del tanatori municipal a Fu-nerària Mena. Aquesta novaadjudicació arriba després quel’altra empresa que es va pre-sentar al concurs i el va perdre,Funerària Priorat-Ribera-TerraAlta SL, portés el cas als jutjats.El Tribunal Contenciós Adminis-tratiu de Tarragona va obligar elconsistori a reprendre en part el

procés de contractació i la juntade govern local va tornar a con-vocar la mesa de contractació, enla qual es va donar a FuneràriaPriorat-Ribera-Terra Alta SL lapossibilitat que tornés a presen-tar la seua oferta econòmica. Pertal de garantir una major inde-pendència es va encarregar uninforme econòmic independent.L’informe considera “despro-porcionadament deficitària” laproposta econòmica d’aquestafunerària. En base a aquesta, eldocument estima uns ingressosanuals de 45.536 i unes despesesde 135.247 euros, el que repre-senta un dèficit anual de 89.710

euros. El document també recullque amb aquesta oferta la fune-rària persegueix garantir-se laseua posició de pràctic monopolia les comarques del Priorat, laTerra Alta i la Ribera d’Ebre. Aixíles coses, la mesa de contractacióva tornar a adjudicar el tanatoria Funerària Mena.

Cinta BonetMÓRA LA NOVA

Mira elvideo enaquestenllaç

BREUS INDÚSTRIA

La Sociedad Estatal Correosy Telégrafos S.A. tancaràaquest mes de maig deu ofi-cines de correus a la TerraAlta, la Ribera d’Ebre i elPriorat. La comarca mésafectada és la Terra Alta ambel tancament de les oficinesde Caseres, Vilalba delsArcs, la Pobla de Massaluca,Bot, Arnes, Corbera d’Ebre iel Pinell de Brai. A la Riberad’Ebre es tancaran les ofici-nes de Vinebre i la Torre del’Espanyol, i al Priorat, la deBisbal de Falset. Correus jus-tifica el tancament per raco-nalitzar la feina dels carters iretallar els costos derivatsdel lloguer dels locals. C.B.

Correus tanca tresoficines a la Riberad’Ebre i el Priorat

Els propers 3 i 4 de maig, Ras-quera celebrarà la Fira Rama-dera i d’Artesania per donara conèixer els seus producteslocals. Una de les activitatsmés emblemàtiques i desta-cades d’aquesta fira tindràlloc el diumenge amb la bai-xada dels ramats de cabrablanca i d’ovelles a les ins-tal·lacions de la partida delsOriols. Aquesta és una de lesfires més singulars de les Te-rres de l’Ebre en què els veïnsi veïnes d’aquesta poblacióaprofiten per treure al carrerels productes artesanals, aixícom potenciar la tradició ra-madera de Rasquera. C.B.

Rasquera celebrala Fira Ramadera

La Generalitat volmantenir Ercros

El Govern confia que Ercroscontinuarà mantenint la sevaactivitat a Flix durant els prò-xims anys malgrat els últimsmoviments de la companyia iles condicions que exigeix pergarantir la producció de laplanta. El secretari d'Ocupaciói Relacions Laborals, Joan Are-gio, es reunia aquest passatmes d’abril amb el comitèd'empresa de la factoria fli-xanca i l'alcalde, Marc Mur,

per traslladar aquest missatge,just després que la companyiahagi formalitzat la venda de laseva divisió de fabricació defosfat bicàlcic i hagi anunciatpúblicament que la continuï-tat de la producció de clor apartir de 2018 dependrà, enbona mesura, d'una reduccióde la factura elèctrica. Davantd'aquest panorama, Aregio vaafirmar que l’objectiu eratraslladar l'alcalde de Flix i alsrepresentants del comitèd'empresa d'Ercros el mis-satge que "vegin" la Generali-tat "al seu costat".

Cinta BonetFLIX

Imatge de la planta d’Ercros a Flix. // FOTO: ERCROS.

Nou tanatori de Móra la Nova. // FOTO: M. MARGALEF.


BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

CASTOR: FEM LES COSES BÉEL PROJECTE CASTOR s’ha con-vertit en un autèntic malson pels veïnsde la zona, especialment per als d’Alca-nar i Vinaròs. Els sismes que es van re-gistrar fa set mesos a la plataformamarina del magatzem de gas submarívan posar de manifest que el projecteno s’ha realitzat amb totes les garantiesde seguretat, obviant informes me-

diambientals essencials. Qualsevol mu-nicipi del territori que vulgués impulsarun projecte de menor envergadura tin-dria vertaders problemes jurídics si eltirés endavant sense tots els informesperceptius. En canvi, els promotors d’unprojecte que ha costat 1.461 milionsd’euros, que suposadament és clau perla indústria gasística de l’Estat i els paï-

sos del Mediterrani, han preferit ignorarels advertiments de diversos expertssobre el risc sísmic a la zona. Tot plegat,genera una gran desconfiança. Ja seriahora que es fessen les coses amb rigor,i que les lleis i les normatives s’apliquena tothom de la mateixa manera. Potseraixí s’evitarien escàndols innecessaris.

C. BONET

BREUS

L’Ajuntament de Benicarlóha contractat les obres per adotar d’electricitat el pàr-quing de la plaça MossénTomàs, l’últim pas necessariabans de la posada en fun-cionament de l’aparcamentsoterrat. L’empresa adjudi-catària és Coelbe i la inversióés de 15.600 euros. C.B

Doten d’electricitatel pàrquing soterratde Mossèn Tomás

Benicarló compta amb unsistema de telegestió de laxarxa de reg dels parcs i jar-dins que permet controlarvia Internet més de 100 pro-gramadors instal·lats per de-tectar les necessitats de cadazona enjardinada. La posadaen marxa d'aquest sistemade telegestió comportarà unestalvi d'aigua superior al40% . C.B.

Benicarló gestionaper internet el regde parcs i jardins

La Junta de Govern de Beni-carló ha aprovat el projectede millora i condicionamentdel camí de Sant Gregoriamb un pressupost de197.700 euros. El projecteabasta tot el camí, des de lesinstal·lacions de la GuàrdiaCivil fins a l'ermita, i incloula retirada de l'arbrat en totel tram així com la construc-ció d'una plataforma d'asfal-tat de sis metres d'amplada.També s’habilitaran dos ca-rrils per a vianants i bicicle-tes. C.B.

Llum verda a lamillora del camíde Sant Gregori

ENERGIA

El front comú dels sis municipisde les Terres de l'Ebre i el BaixMaestrat davant del projecteCastor es va posar en marxa for-manlment el passat 4 d’abrilamb la signatura del documentper part d'alcaldes i regidors de-legats dels ajuntaments ebrencsd'Alcanar, Ulldecona i Sant Car-les de la Ràpita, així com Vinaròs,Benicarló i Peníscola. Set mesosdesprés de la paralització de l'ac-tivitat del projecte, els alcaldescreuen que aquest front perme-trà sumar forces davant les dife-

rents entitats implicades en elprojecte, principalment, el governespanyol i la mateixa promotoraEscal UGS. Promoure la investi-gació tècnica necessària per al'esclariment de les causes del'activitat sismològica, disposard'assistència jurídica per a la de-fensa de l'interès comú o contro-lar el desenvolupament de lesactivitats administratives relacio-nades amb el projecte Castor sónalguns dels objectius marcats.Mentre, el grup ACS hauria co-municat a la Comissió Nacionalde Valors que el magatzem potcomençar a està operatiu aquest2014, l’Estat ha reclamat més in-formes del projecte.

Front comú de sis municipiscontra el projecte Castor

Alcalde i regidors dels sis municipis que van segellar l’acord percrear un front comú contra el projecte Castor. // FOTO: ACN.

Cinta BonetBENICARLÓ

Què va motivar el projecte Cas-tor? Quins interessos s’ama-guen al darrera de laconstrucció del dipòsit submaríde gas davant de les costes deVinaròs i Alcanar? Per què es

van produir l’onada de terratrè-mols d’ara fa sis mesos, coinci-dint amb els treballs d’injeccióde gas matalàs al subsòl marí?Això és el que intenta explicarel llibre ‘Castor: la bombollasísmica’, la investigació queacaba de publicar el periodistaebrenc Jordi Marsal. El perio-dista qüestiona la falta de

transparència durant la trami-tació del projecte d’Escal UGS,les complicitats de l’empresaamb els governs del PSOE i delPP, i el tancament comunicatiudels promotors del Castor des-prés de la polèmica pels sismes.De fet, el periodista critica la“llei del silenci” que han impo-sat, fins i tot, als tècnics del go-

vern estatal. Marsal situa elprojecte Castor al mig d’un jocd’interessos econòmics i polí-tics que té lloc als despatxos deMadrid i amb un protagonismeespecial de la constructoraACS, l’empresa de FlorentinoPérez. Segons Marsal, Floren-tino Pérez té “tots els papers enl’auca del Castor”.

C.B. / G.M.VINARÒS

Què s’amaga darrera del Castor?PERIODISME


-Què és la Taula del Riu Ber-gantes, que reclamen des del’Ajuntament de Morella?-El riu Bergantes és un sub-afluent del riu Ebre. Semprem’agrada recordar-ho.Morella i pràcticamenttota la comarca dels Portssom de la conca de l’E-bre i el defensem.També estem defensanteixe riu nostre. Hi ha unprojecte de la Confedera-ció

Hidrogràgica de l’Ebre (CHE) ala província de Terol, al muni-cipi d’Aiguavia. Pretenen feruna presa que podria tenir con-seqüències molt negatives per

a Aiguaviva i tot elseu entorn,però tambéper als po-bles de laprovín-cia deCastelló,

des de Sorita fins a Morella,que és on neix el riu Bergantes.I el que estem reclamant ambels companys de Terol és la cre-ació de la Taula del Riu Bergan-tes. Un ens que ja existeix enaltres rius, i on ens puguemseure la CHE, els ajuntaments iels sectors econòmics del terri-tori per acordar les actuacions icom millorem eixe riu. Rebut-gem aquest projecte perquèaquestes coses haurien d’acor-dar-se, i no ser imposades.

-Des de la part catalana, quanes parla de portar aigua a Cas-telló, sovint s’oblida que More-lla també és conca de l’Ebre...-Sí, malauradament el governde l’Estat i el del PP del País Va-lencià han utilitzat el fet queuna part de Castelló és concade l’Ebre per fer demagògia i

anar contra el territori,

i per enfrontar territoris. A més,no ho han fet pensant en eixeterritori que sí que és de laconca hidrogràfica de l’Ebre. Elque sempre hem reclamat desde Morella és fer actuacions demanteniment per tenir un riuen condicions, i fer polítiquesque garanteixin l’aigua a rama-ders i agricultors. Però això noté res té a veure amb eixes rei-vindicacions per enfrontar te-rritortis que moltes vegades hafet el Partit Popular.

-A Morella també estan preocu-pats pel ‘fracking’. Hi ha pro-jectes de prospecció de gas ipetroli per fractura hidràulica,a la zona dels Ports?-Sí, són projectes que afecten atot el territori. A Catalunya i al’Aragó també hi ha projectesen marxa. A Morella, ens afec-ten els tres projectes plantejatsen aquests moments. Cal pen-sar que a Morella tenim unterme municipal de quasi 400quilòmetres quadrats. Per tant,ens afecten els tres projectes deMontero Energy, una empresacanadenca. Hem plantat batallades del primer moment. A lanostra zona tenim un dels aqüí-fers més importants de tota lapenínsula Ibèrica, l’aqüífersubterrani del Maestrat, i totsaquests projectes l’afectariengreument. A més, el ‘fracking’aniria en contra del nostremodel de desenvolupament,basat en el turisme sostenible,en la ramaderia i en els nostresrecursos naturals. Pensem queel ‘fracking’ perjudicaria la nos-tra economia i el territori.

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS

L’alcalde morellà (PSPV-PSOE) reivindica la creació de laTaula del Riu Bergantes i rebutja la presa d’Aiguaviva

RHAMSÉS RIPOLLÉS. Alcalde de Morella

Gustau Moreno

“A la comarca de Morella som de la concade l’Ebre i també defensem el riu”

El PP ha utilitzat l’aigua de l’Ebre perenfrontar els territoris”“

Ripollés també manifesta l’oposició de la capital delsPorts als tres projectes de ‘francking’ que afecten la zona

-Morella ha defensat enèrgica-ment la presència de TV3 alPaís Valencià, així com la conti-nuïtat de Canal 9. Què li hasemblat l’actitud del governd’Alberto Fabra, qui quan eraalcalde de Castelló va defensarque es pogués veure TV3 a laComunitat Valenciana?-Em pareix d’una incoherènciai una irresponsabilitat absoluta.En el seu moment, Morella,com altres ajuntaments i AccióCultural del País Valencià, vamrebre una amenaça de multa demés d’un milió d’euros, si notancàvem el senyal de TV3. Pertant, vam haver de tancar el re-petidor. Quan es va produir lasentència que donava la raó aAcció Cultural, Morella vam serels primers en retornar el sen-yal de TV3, i per tant ara podemveure la Televisió de Catalunya.Però ara hem viscut un episodimés contra la llibertat d’expres-sió, la llengua i els mitjans decomunicació, amb el tancamentde Canal 9. I damunt, el presi-dent de la Generalitat Valen-ciana utilitza el tancament perdir que manté hospitals i esco-les. Però la realitat és que estàdeixant de banda la sanitat, l’e-ducació i els altres serveis es-sencials. Els mitjans decomunicació són bàsics. Estemd’acord que calia canviar Canal9; però volem una televisió pú-blica, econòmica, de qualitat ien la nostra llengua. Tambévolem veure TV3, i recordar quetambé se’ns va prohibir veureAragón TV. En estos moments,gràcies a tots els suports quevam tenir, vam poder retornarel senyal de TV3 i d’Aragón TVa Morella. Esprem que hi hagiun canvi a tot el País Valencià ique poguem tenir una altra ve-gada una televisió pública i dequalitat, i un nou Canal 9.

“Volem veureTV3, AragónTV i Canal 9”



TortosaFira d'Antiguitats i JoguinesPlaça Francesc MaciàDissabte, 3 de maig.

RasqueraXXIX Fira ramadera i d’artesania de rasqueraLlocs diversosDies 3 i 4 de maig.

Móra d’EbreLitterarum. 7a fira d'espectacles literarisTeatre La LlanternaDies 30, 31 de maig i 1 de juny.

Móra d’Ebre11a Fira del Llibre EbrencBiblioteca ComarcalDies 30, 31 de maig i 1 de juny.

Tortosa“Rateta, i si escombres l’escaleta?”Teatre Auditori Felip PedrellDiumenge, 11 de maiga les 12.00 hores.

La Ràpita‘L’hort de can Pitrocs’Lo MasetDissabte, 10 de maig.

Tortosa“Iaia!!”Teatre Auditori Felip PedrellDivendres, 16 de maiga les 22.00 hores.

La Ràpita“La nostra champions particular”Lo MasetDiumenge, 18 de maig.

FESTA POPULAR:Mercat a la Plaça d’AmpostaDel 16 al 18 de maig, arriba la sisena edi-ció de la festa que ens portarà a principisde segle XX. Actors, músics, artesans i co-merciants recreen fidelment aquellaèpoca, en què la vida al carrer i al voltantde la plaça Major era el motor econòmic isocial dels nostres pobles i ciutats. C.E.

AAGE N D A

Gandesa:Musicgand’14Dissabte, 24 de maig, a les 23.30hores i a la pista de les Escoles deGandesa, arriba una nova ediciódel Musicgand, amb una nit demúsica en directe i festa grossa acàrrec dels grups- Txarango, presentant el seudisc ‘Som Riu’.- La Reina del Black Jack, presen-tant el seu disc ‘Alea Jacta Est’.- La Sra. Tomasa, presentant elseu disc ‘Corazón, bombo y son’.

Tortosa200 anys de la fi de la Guerra delFrancès a les Terres de l’Ebre

El Centre Associat de la UNED a Tortosa, elsserveis territorials de Cultura, el campus de laURV a les Terres de l’Ebre i l’associació Amics iAmigues de l’Ebre, junt amb l’Arxiu HistòricComarcal de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntamentde Tortosa, han organitzat aquest congrés d’-història que tindrà lloc del 16 al 18 de maig ala sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Bo-teller de Tortosa. Preu ordinari: 25 euros.

TeatreMúsica

Congressos

Jornades

Amposta'Paisatge motor'Centre d’Art Lo PatiFins el 10 de maig.

Amposta'100 anys d’escola pú-blica a Amposta Museu de les Terres del’Ebre, fins al 17 de maig.

AmpostaBiennal d’art Ciutat d’AmpostaLlocs diversos, fins al 24de maig.

Tortosa'Memòria democràticaa Tarragona'Biblioteca Marcel·lí Do-mingo, fins el 10 de maig.

L’Ametlla de MarJornades Gastronòmiquesde la Tonyina roja 2014Restaurants col·laboradorsDel 1 al 12 de maig.

Santa BàrbaraXXIII Jornades Culturals de Santa BàrbaraLlocs diversosFins al 24 de maig.

L’Aldea:

VI Jornades Gastronòmiques de l'ArròsRestaurants col·laboradorsFins l’11 de maig.

L’Ampolla:XXIV Jornades Gastronòmi-ques de l'OstraRestaurants col·laboradors.z

Exposicions

Pots enviar-nos la informació dels

actes d’agenda,

al correu

[email protected] al dia 15 de cada mes.

US RECOMANEM FESTA POPULAR:Ascó celebra el mercatd’arts i oficis

Els dies 17 i 18 de maig, Ascó cele-bra el seu mercat medieval. Els ca-rrers del nucli antic de la poblaciós’omplen de parades d’artesans queamb la demostració dels seus oficisens fan retornar a temps remots.

Narrativa

Fires

GandesaPresentació del llibre de na-rrativa breu “ El plor dels re-cords” d’Àngela AubanellBiblioteca Comarcal de GandesaDimecres, 21 de maig a les 18.30h

Obra guardo-nada dins elXXIII Certamende NarrativaBreu per a JovesSant Jordi Vilad'Ascó 2013.

El poeta tortosí Gerard Vergés vamorir la nit de la diada de SantJordi als 83 anys. La notícia va ten-yir de dol un lluminós 23 d’abrilen què Vergés havia tornat atriomfar com un dels autorsebrencs més venuts, amb el seudarrer llibre, ‘El jardí de les delí-cies’. Un poemari en què Vergésevoca el tríptic del pintor holan-dès El Bosch, amb un simbolismefascinant i misteriós que encarano ha estat desxifrat. No és estany, doncs, que interpre-tar una obra tan enigmàtica hajaestat l’últim projecte poètic deVergés, considerat un erudit ambmajúscules. De fet, en saber-se lanotícia de la seua mort, el conse-ller de Cultura, Ferran Mascarell,va voler destacar “l’obra perso-nal” que el poeta tortosí ha deixatcom a llegat. “Un dels més impor-tants homes de lletres” i “un dels“personatges insòlits del pano-rama literari” del país. A més, elconseller de Cultura va remarcarque Vergés va destacar en la seuapoètica narrativa i en les seuestraduccions. Sobretot, amb la tra-ducció al català de tots els sonetsde William Shakespeare. Unaobra amb què Vergés va guanyar

el premi de la Crítica Serra d’Orde l’any 1994. De fet, Mascarell varecordar que Vergés va morir un23 d’abril, la mateixa data en quètambé va morir Shakespeare.La catedral de Tortosa va acollir elfuneral pel poeta dos dies des-prés, el 25 d’abril. En els diversosmissatges de condol, tothom el vaqualificar de veritable referent dela literatura catalana. De fet, laseua prolífica obra en poesia el vafer guanyar diversos reconeixe-ments, des que el 1981 va obtenirel premi Carles Riba amb la seuaobra més citada, ‘L’ombra ro-genca de la lloba’. Dos anys des-prés, Vergés també va rebre elpremi Josep Pla pel recull ‘Tretzebiografies imperfectes’. Vergéstambé tenia la Medalla d’Or deTortosa i la Creu de Sant Jordi dela Generalitat.A més, diverses veus de la culturavan plorar la mort de Vergés. Ambllàgrimes sinceres, el també es-criptor i arxiver Jesús Massip,cofundador de la mítica re-vista ‘Gèminis’ al costat delpoeta. També ho va fer elseu biògraf, l’escriptorEmigdi Subirats, que vadir que Vergés ha estat“el secret més benguardat de la litera-tura catalana”.


HI HA HÓMENS que no ensdeixen mai del tot, perquè laseva petjada és massa fonda,massa sàvia, massa bella. Ge-rard Vergés forma part d'aquestexèrcit armat de paraules queens il·lumina sense treva.Sabem que els seus mots seranaliats fidels, i que no ens deixa-ran mai orfes del tot. Però elsque l'hem tractat enyorarem l'-home, la seva generositat, laseva humilitat.

M’EMPORTO MOLTS records,com l'homenatge que el 2008vaig organitzar a Tortosa, i queManel Ollé no es cansa de re-cordar-me sempre que coinci-dim, i que ja formarà partd'emocions comunes. M'em-porto també un record molttendre. L'any 2012 ell fou quipresentà el meu darrer llibrepublicat i, entre altres coses, varemarcar que al llibre es notaval'amor que professo pel meufill. Coincidí a la biblioteca deTortosa amb ell, que llavorstenia tres anys. Durant un mo-ment, mentre jo signava llibres,vaig veure que tots dos parla-ven. Acompanyàrem a Vergés acasa seva i, després, mon fill empreguntà si estava malaltet i perquè portava bastó. En tornar acasa nostra, trobà un dels seusllibres damunt la taula, l'agafà,se l'emportà al sofà, el va obrir iva dir: "M'agrada Gerard Ver-gés". A mi també, fill meu, a mitambé.

AQUEST DIA DE Sant Jordi,dos anys després, a mon fill liha vingut al cap i l'ha anome-nat: ànimes pures que coinci-deixen en dimensionsimpossibles. De la mà del seuadmirat Shakespeare, trenaransonets eterns. Coincidències deltalent. Cruel abril.

CULTURA

CQUAN ELS EBRENCS ÉREM FRANCESOS

Vergés diu l’últim versLITERATURA

L’HISTORIADOR ROC SALVADÓha estat un dels organitzadors del Con-grés d’Història i Arqueologia que s’haprogramat a Tortosa els dies 16, 17 i 18de maig, per tractar els 200 anys de laFi de la Guerra del Francès a les Terresde l’Ebre. Un conflicte que marca l’inicide l’època contemporània a Espanya, jaque fins a la Guerra Civil no hi haurà unfet històric tan important i alhora tan

tràgic. Durant l’ocupació napoleònica,Tortosa -que havia patit un setge durís-sim- va esdevenir una posició estratè-gica. I el 1812 les Terres del l’Ebre, comtota Catalunya, van ser incorporades aFrança. Els ebrencs vam ser francesosfins al 18 de maig del 1814, quan les tro-pes del general Suchet van abandonarTortosa. GUSTAU MORENO.


Jesús TibauESCRIPTOR

3Gerard Vergésa la memòria ial cor

LÍNIES

El poeta, escriptor i assagista tortosí vamorir la nit de Sant Jordi als 83 anys d’edat

Acabava de publicar ‘El jardí de les delícies’,poemari que va triomfar el mateix 23 d’abril


SE’NS HA MORT Gerard Ver-gés. I se n’ha anat en un dia tantcarregat de simbolisme per a laliteratura i per a Catalunya comla diada de Sant Jordi. Malgratque el seu estat de salut era pre-cari de fa temps, la notícia de laseva mort ens ha colpit. La sevaúltima obra, ‘El jardí de les delí-cies’, un poema dedicat a l’obradel mateix títol del Bosch, haestat un dels llibres més venutsaquest Sant Jordi. Després d’unallarga jornada carregada d’emo-tivitat, civisme i alegria, comacostumem a celebrar els cata-lans el Sant Jordi, la Diada vatenir el final més trist, amb l’a-nunci, poc abans de la mitjanit,que el gran Gerard Vergés haviamort a casa seva, envoltat de laseva família.Amb la mort de Gerard Ver-gés, Tortosa, les Terres de l’E-bre i Catalunya perden undels grans de la literatura.Premi Carles Riba (1981) amb‘L’ombra rogenca de la lloba’,premi Serra d’Or de traducció

(1993) per ‘Tots els sonets de Sha-kespeare’, premi Josep Pla (1985)per ‘Tretze biografies imperfec-tes’, assagista, col·laborador enmolts mitjans de comunica-ció, agitador cultural i far-macèutic. També va serprofessor universitari,

empresari, analista clínic. Lesseves facetes eren moltes i molt

variades, i va excel·lir entotes. Vergés era unhome del Renaixe-ment. EL GOVERN dela Generalitat liva atorgar la

Creu de Sant Jordi (1997) i l’A-juntament de Tortosa li va im-posar la Medalla de Plata de laCiutat (1986) i la Medalla d’Or(2009). El 2007 va ser l’encarre-gat de pregonar les festes de laCinta. Totes aquestes distin-cions, més enllà de la seva tra-jectòria en el món de laliteratura, reconeixen la impli-cació, el compromís i l’estimade Gerard Vergés cap a la sevaciutat i cap al seu país, amb laseva llengua i amb la seva cul-tura. En el cas de Tortosa, la sevaciutat, la seva entrega va ser ab-soluta, implicant-s’hi tant desdel punt de vista cultural comsocial.

GERARD VERGÉS deixa unbuit molt gran en la cultura decasa nostra. Ens queda el seullegat i la seva obra. En nommeu, en el de la Corporació mu-nicipal i en nom de tota la ciutatde Tortosa, el més sentit condola la família i a totes les personesque l’estimaven. D.E.P.

CULTURA

Gerard Vergés en el recordFerran Bel. ALCALDE DE TORTOSA.

La Fira Literària de Jesús vaser l’escenari de la presentacióde la primera edició dels Pre-mis Llibreria Serret de Litera-tura Rural 2014. Uns premisque promou Octavi Serret, deVall-de-roures, col·laborador“incansable” de la Fira Literà-ria Joan Cid i Mulet, com vadefinir-lo Mònica Sales. Se-gons Serret, l’objectiu delspremis és incorporar el Mata-rranya i les comarques veïnescom les Terres de l’Ebre al fetliterari, a través d’assajos,novel·les i relats. Es podenpresentar en català, en castellài també en aragonès. Els pre-miats seran publicats per l’e-ditorial Barcino. A més, elsguanyadors també rebran unpremi de 1.500 euros. G.M.

LITERATURA

Nous premis Serret deLiteratura Rural



CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

EL PACTE FEDERAL de Tortosafou signat el 18 de maig de 1869entre les forces federalistes deCatalunya, Aragó, València i Ba-lears. Foren els promotors Va-lentí Almirall i Josep AnselmClavé. El pacte era una reivindi-cació i exaltació de les antiguesllibertats dels territoris que con-formaren l’antiga corona cata-lano-aragonesa.

AQUEST PACTE SE l’anomenàirònicament “el pacto de la Co-ronilla de Aragón“, i fou el pri-mer d’una sèrie de pactesfederalistes que se succeïrenarreu de l’Estat espanyol, i quedesembocarien en una insurrec-ció federalista que anys més tardconduiria a la proclamació de laPrimera República Espanyola,l’any 1873. Molt al contrari delque es pot suposar, el pacte nopretenia recuperar els territorisque conformaren l’antiga Co-rona d’Aragó, sinó una defensade la ideologia republicanasense separar-se de la resta del’Estat.

LES BASES APROVADES delpacte foren, en paraules textuals,les següents:“1.- Los ciudadanos reunidos

convienen en que las tres anti-guas provincias de Aragón, Ca-talunya y Valencia, inclusas lasislas Baleares, estén aliadas yestén unidas para todo lo que se

refiera a la conducta del partidorepublicano y a la causa de laRevolución, sin que en maneraalguna se entienda por esto que

pretenan separarse del resto deEspaña.

2.- Asimismo manifiestan que laforma de gobierno que cree con-

veniente para España es la Re-pública Democrática y Federal,con todas sus legítimas y natu-rales consecuencias.

3.- El partido republicano demo-crático y federal de las expresa-das provincias completará suorganización en la forma si-guiente: Habrá comités locales,de distrito judicial, provincialesy de Estado. Los comites localesse establecerán en todas las po-blaciones, los de distrito judicialen las que sean cabeza de par-tido, los provinciales en las capi-tales de Estado en Barcelona,Valencia y Zaragoza que repre-sentarán respectivamente a Ca-talunya, Valencia y Aragón. Elcomité de las islas Baleares seentenderá con el comité de Es-tado de Cataluña.

4.- Los representantes aquí reu-nidos manifiestan que no consi-deran conveniente apelar a lafuerza material por el sólo hechode que las Cortes Constituyen-tes voten de forma monárquica,siempre que en lo sucesivo no seconculquen los principios pro-clamados por la Revolución deSeptiembre; pero convencidosde los males que inevitable-mente ha de producir la monar-quía, declinan todaresponsabilidad de los que seocasionen con su estableci-miento.”

El pacte federal de Tortosa

NOVETATS EDITORIALS illistes de més venuts d’a-questa diada de Sant Jordi abanda, el Servei de Bibliote-ques de la Generalitat de Ca-talunya i la Institució de lesLletres Catalanes ens ha pre-sentat una proposta d’allòmés interessant: els escriptorsde capçalera. En aquests dies,un bon nombre de bibliote-ques va presentar als seuslectors a l’escriptor o escrip-tora de capçalera, escollit pertenir amb els lectors i usuarisde la biblioteca un vincle es-pecial basat en la seva partici-pació en les activitats que s’hiduen a terme o en l’accepta-ció entre els lectors. FrancescaAliern és escriptora de capça-lera de la biblioteca SebastiàJuan Arbó d’Amposta, i JesúsM. Tibau de la Marcel·lí Do-

mingo de Tortosa. El projecteno podia haver tingut un títolmés encertat, donat que, de lamateixa manera que el metgede capçalera és aquell a quiacudim per tractar mals i do-lors, l’escriptor de capçaleraés igual o més necessari, per-què ens tracta i ens repara lesmancances de l’ànima. Aixídoncs, acudiu a les bibliote-ques, participeu en les activi-tats i deixeu-vos guiar pelsconsells dels professionalsque les habiten. Difícilmenttrobareu millor recepta.

Núria de SantiagoPERIODISTA

1Escriptors decapçalera

LLIRI ENTRE CARDS

El projecte nopodia havertingut un títolmés encertat(...)l’escriptor decapçalera ésigual o més necessari, perquè enstracta i ens repara lesmancances del’ànima.”

“

David Jiménez. HISTORIADOR


“Els alumnesvam visitar ladeixalleria i vamveure moltspoals d’escom-braries: plàstic,vidre, metall, cartró i més. La tascaés important perquè ho reciclen.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA CARLES III : El ReciclatgeA LA POBLACIÓ DE LA RÀPITAtrobem el col·legi públic Carles III, situata la zona baixa de la població, l’edificiés del 1930, és un dels més antics, icompta amb 670 alumnes dels ciclesd’infantil i primària. En aquesta ocasió,els alumnes de quart de primària ensparlen del reciclatge. I com podreu ob-servar, tenen la lliçó molt ben apresa.Cal seguir de ben a prop els seus con-

sells, ja que tots els alumnes de quart(amb nomes 8 i 9 anys) ens podriendonar alguna lliçó de reciclatge a mésd’un de nosaltres.


“Arnau Bel“A classe hem elaborat un parxís amb mate-rial reciclat. Hem utilitzat cartró, xapes, llau-nes i suro de taps de vi. Ens ha quedat d’allòmés bé! ”

“La gent no reci-cla el suficient jaque encara escontamina massaal món. Encaras’ha de reciclar

més per tenir ben cuidat el nostreplaneta.”

2 PINZELLADES

Ares Reverté

Guillem Garriga

“Si reciclem mi-llorem el mediambient. Algunscontenidors sónel blau per alpaper, el verdper al vidre, el marró per la brossaorgànica i el groc per al plàstic.”

“Si reciclem elmón ens hoagrairà i estaràmolt content.Així, tindrem unmón millor per

viure tots. Hem de reutilitzar totsels materials que reciclem.”

Francesc Matamoros

Jordi Reverté

“Si tots reciclemviurem millor iestarem més bé.Les persones en-cara no reciclenel suficient. Hi hagent que tira molta brossa al carrer.I això no s’ha de fer.”

“Si no reciclem itirem la brossa alterra es farà unforat a la capad’ozó i no po-drem viure. A

casa meva reciclem molt i intentemno contaminar.”

Pau Donate

Sílvia Gómez

“A banda de re-ciclar materialscom el paper ocartró, els enva-sos i llaunes, l’or-gànic o el vidre,també és important reciclar lespiles al contenidor adequat.”

“És important re-ciclar correcta-ment perquè aixíno contanimemel nostre planeta.Si contaminem el

nostre entorn pot passar algunacosa molt dolenta.”

Xavier Forcadell

Manel Balada

“És importantreutilitzar lesbosses dels su-permercats, perno gastar més di-ners ni materials.És una bona idea usar la mateixabossa per comprar a les botigues.”

“Amb els mate-rials ja utilitzats,com el paper o elcartró, el vidre oel plàstic, espoden fer objec-

tes nous. L’empresa de selecció s’o-cupa de fer aquest procés.”

Sergi Izquierdo

Paula Serrat

“Nosaltres femmanualitats aplàstica amb ma-terials de rebuig.La nostra mestrade plàstica, Pe-

pita, ens aconsella utilitzar els ma-terials que tenim per casa.”

Elia Balsells“Hem de reciclarels taps peraquells xiquetsque necessitenels elevadors i lescadires amb

rodes. Jo recullo els taps peraquesta bona causa.”

Ambar López


EESPORTS

LA GRADA FUTBOLÍSTICA

NO HA ESTAT UNA bona tempo-rada per al futbol ebrenc. Aquest és elbalanç que podríem fer d’aquest any,i sobretot per als equips referents. LaRapitenca, amb una segona volta ne-fasta, lluitarà fins al final per mante-nir-se a la Tercera Divisió. El Jesús iMaria es troba en la mateixa situació,enfonsat a la taula i esperant que du-

rant les darreres jornades es produeixiel miracle. L’Amposta no ho té tantcomplicat però ha de sumar per esta-blir-se a la Primera Catalana. La notapositiva de l’any és, sens dubte, el Fut-bol Club Ascó. Un Ascó que continuaen plena lluita pel playoff d’ascens aSegona B i que podria completar unatemporada històrica.

A Segona, els ebrencs tenen compli-cada la tant cotitzada segona plaça,que ja gairebé correspon al Morell. Iper trobar l’altra alegria del futbolebrenc, hem d’anar a la Quarta Cata-lana. Allí es troba el Godall, un equipque pràcticament ho ha guanyat tot,només un empat, i fins Setmana Santas’ha mantigut invicte.

GRAN SATISFACCIÓ ésl’estat d’ànim del presidentde l’Handbol Tortosa, JoanRieres, extensible al seuequip, després de la grantemporada del sènior fe-mení de l’Handbol Tortosa. Iés que l’equip es va procla-mar campió de Catalunyadesprés de superar l’OARGràcia Sabadell, a la finaldel TOP 4 de Lliga Catalana.L’equip va viure una pri-mera volta molt complicada,amb fins a set baixes. Perògir radical a la segona volta,amb només una derrota,contra el líder, l’Ascó. “Haestat una de les temporadesmés competitives amb moltsbons equips”, “estem moltcontents perquè les noiess’ho mereixen, la constànciai el sacrifici ha tingut el seufruit” afirma Rieres. Ara el

repte és encara més gran,assolir una de les vuit placesa la lliga nacional de Divisióde Plata. Actualment, estanrealitzant partits amistosos iel cap de setmana del 16 demaig es disputarà la fased’ascens, amb el lloc encarapendent. J.B.

Les noies s’homereixen, laconstància i elsacrifici hantingut el seufruit en unaany molt competitiu.”

“

Nou èxit del VII Torneig Inter-nacional de Futbol Base de lesTerres de l’Ebre. I és que el tra-dicional torneig de SetmanaSanta va reunir un gran nom-bre d’amants d’aquest esport ales seus de Sant Carles de laRàpita i Amposta. L’ITE 2014 vacomptar amb la participació de32 equips tant del territoriebrenc, com català, espanyol imundial. Una de les principalsnovetats d’enguany va ser el re-torn de la categoria aleví, quees va sumar a les de prebenjamíi benjamí.Divendres 18 d’abril va tenirlloc la inauguració oficial del’ITE 2014 a la seu de Sant Car-les de la Ràpita, amb la tradi-cional rua des del consistorirapitenc i fins a l’Estadi Muni-cipal de La Devesa, on es vanpresentar els equips i van tenirlloc els partits inaugurals. Du-rant els dos dies següents esvan realitzar més de 170 encon-tres de futbol set en les dife-rents fases de grups. Diumenge

20 d’abril va tenir lloc la fasefinal a l’Estadi Municipald’Amposta amb la disputa deles finals, la cloenda i l’entregade trofeus. Pel que fa a resul-tats, el Villareal va ser el vence-dor en la categoria prebenjamíen imposar-se al Futur Vinaròs.En benjamí, l’Amposta es vaproclamar campió en superar elMollerussa i, finalment, l’Ava-tars Academy va recollir el tro-feu de primer classificat enaleví, després de guanyar la Ra-

pitenca A a la gran final. Tambées van lliurar trofeus als millorsjugadors, porters i màxims go-lejadors de cada categoria, aixícom l’equip fairplay, que va re-caure en el conjunt andorrà del’Ordino, a la millor afició, queva ser per a la del Club FutbolAmposta, o al millor àrbitre,que va recaure en Juanjo. El di-rector de l’ITE, Ferran Simó, vamostrar-se molt satisfet peldesenvolupament del torneig iva afirmar que “l’ITE 2014 re-

presenta un pas endavant”. ElTorneig Internacional de FutbolBase de les Terres de l’Ebre vacomptar, un any més, amb unsorteig solidari que en aquestaedició va recaptar un total de526 euros en benefici de CreuRoja.

El futbol base ebrenc fa unpas endavant amb l’ITE

FUTBOL BASE

Joan RieresPRESIDENT HANDBOL TORTOSA

L’emblemàtic Torneig de Futbol Baseebrenc va recaptar 526 euros per Creu Roja

El Villarreal, l’Amposta i l’Avatars Academy esvan proclamar campions de l’ITE 2014

L’HandbolTortosa, millor impossible


Imatge del CF Amposta, equip guanyador de l’ITE en benjamí. // FOTO: VÍCTOR VALLS.

Judit BrúLA RÀPITA-AMPOSTA

1ENTREVISTA


ESPORTS

Bronze i cinquè lloc delstortosins a PiedilucoEl Centre Nacional de Prepara-ció Olímpica de la FederacióItaliana de Canottaggio, a la lo-calitat italiana de Piediluco, vaacollir el passat 12 i 13 de maigel XXVIII Memorial Paolo d'A-lotja, la primera competició in-ternacional de la temporada,amb la participació de 34 païsosi un total de 272 embarcacions.En aquesta ocasió, el Club deRem Tortosa hi va prendre partamb tres remers al combinat es-tatal, que va estar format perun total d’onze embarcacions.És el cas dels remers tortosinsÀlex Sigurbjörnsson i Pau Vela,que van compartir un dos sensei Marc Montany, que formavapart d’un quatre sense lleuger,aquest útlim en el seu debutamb l’equip espanyol. Alex Si-gurbjörnsson i Pau Vela, tot ique no havien preparat aquestaregata de forma específica, vanobtenir un cinquè lloc. Per laseva part, el bot de Marc Mon-tany, Imanol Garmendia, AnderZabala i Alvaro Romero, van

aconseguir una medalla debronze a la final A. El conjuntdels remers de l’entitat de la ca-pital del Baixe Ebre continua laseva preparació al Campionatde Catalunya i el d’Espanya,previstos pel mes de juny, ambl’objectiu de prendre part a laCopa del Món de Lucerna, elCampionat del Món Sub-23 i elMundial Júnior.

Un maig exigent per al sènior del Cantaires

Al voltant de 200 personesvan participar en la cin-quena edició de la Cursa dePanxampla, el passat 12 d’a-bril a la població d’Alfara deCarles. La prova, la setenacita puntuable del circuitebrenc de curses de mun-tanya, va proclamar cam-pions absoluts Oscar Casal(2h 18 min), Houssain Abag-had (2h 20 min) i Kiko Martí(2h 23 min). En dones, es vaimposar Gemma Colomé(3h 4 min), seguida perElena Ferreres (3h 17 min) iAna Belén Balagué (3h 33min). Al circuit júnior, elvencedor va ser YoussefAbaghad (1h 21 min). J.B.

Casal i Colomé vencedors de laPanxampla

REM

Judit BrúTORTOSA

El sènior masculí del Club Bàs-quet Cantaires de Tortosa afron-tarà un mes de maig clau per ala permanència a la Segona Ca-talana. Els del Baix Ebre arribena la recta final de la lliga regulara la 14a plaça. El balanç és de 7victòries i 20 derrotes i en les da-rreres jornades ha vist com l’e-quip millorava tant en el joc com

en la recuperació de la plantilla,després de tres mesos d’hivernamb una dinàmica de 13 derro-tes consecutives. Les coses hananat millorant en els darrers en-contres de lliga, en què els torto-sins han tingut moltes opcionsper emportar-se les victòriesperò els errors, sobretot en elstirs lliures, els van fer perdre

molts punts pel camí. Ara, els deSergi Farré disputaran les tresjornades de lliga restants, abansde l’eliminatòria a tres encontresde playout contra els tres equipsdel grup 3 de Segona. Sensdubte, aquest playoff de descensserà el principal repte del con-junt tortosí per mantindre la ca-tegoria a Segona. J.B.

AGENDAESPORTIVA

Diumenge 4 de maigTransplanes MasdenvergeXallenger BTT.

Diumenge 11 de maig14a Cursa de la UEC Tor-tosa. Circuit de Curses deMuntanya de les Terres del’Ebre.

Diumenge 11 de maig10K Orta. Horta de SantJoan. Running Series.

Dissabte 17 de maigI Endubítem. Copa Cata-lana d’Enduro i BTT.

Diumenge 18 de maigMarató de les Vies Verdes.Terra Alta - Baix Ebre.

Diumenge 25 de maig10.000 del Perelló.Running Series.

BREUS

El riu Ebre va ser l’escenariels dies 12 i 13 d’abril del pri-mer descens des de Tortosa ifins a Sant Jaume, organitzatpel Club de Rem Tortosa. Lacita va transcórrer en un am-bient familiar on els partici-pants van poder gaudir

d’aquest descens que va anaracompanyat d’una visita tu-rística a la ciutat de Tortosa,així com una estada a l’al-berg de Sant Jaume. La jor-nada va cloure amb un dinarde germanor a la platja deMitjorn.

Èxit del descens Tortosa-Sant Jaume

Temporadahistòrica delVolei RoquetesEl Club Volei Roquetes fina-litza la temporada amb elsmillors resultats competitiusde tota la seva història. I ésque els dos equips sèniorsmasculins han assolit l’as-cens. El de Segona, tornarà ala Primera Divisió desprésde finalitzar la lliga a primerlloc de la taula, amb un ba-lanç de 24 partits guanyats inomés un de perdut a faltad’una jornada per finalitzarla lliga regular. D’altra banda, el sèniormasculí de Tercera ha millo-rat encara més les estadísti-ques, amb ple de 21 victòriesi amb tres partits pendentsencara. És ja també equip deSegona. Per la seva banda,les coses van pel bon camítambé per al conjunt sèniorfemení de la Quarta Divisió,que actualment està dispu-tant la fase d’ascens i on s’haemportat els dos primerspartits. J.B.

El remer tortosí Marc Montany en una imatge d’arxiu // FOTO: MARTA DAUFÍ.


Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal de Vinaròs,partida Closa o Ribes(ermita de Vinaròs). Preu:130.000 euros � 636 256045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústicade 3,5 jornals al costat de lavia verda a 3 min de Jesús,sense casa. Interessatstrucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Per entrara viure. A 5 min deCamarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 - 605994 256

Alfara de Carles Es vencasa a Alfara de Carles amb130 m2, 5 hab., 2 banys,moblat, cuina i menjador,amb hort i finca d’oliveres.Interessats trucar al � 661143 311

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador amb bombade calor/fred. 30.000 eurosnegociables. Trucar a partirde les 19h. � 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90m2, zona de Remolins,edifici ganadera, 4 hab., 2banys, gran terrassa, patiinterior, xemeneia, ascensor,primera planta. Preu: 86.000euros. � 646 465 499

Alfara de Carles Es venxalet de 180 m2, piscinaaigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles,amb hort i oliveres. Preu aconvindre. � 661 143 311

Amposta Zona Valletes. Esven parcel·la edificable de120 m2, prop del col·legiMiquel Granell. De particulara particular.

Amposta Es ven pis de 112m2, o canvio per casa, benconservat, 4 habitaciones, 2lavabos, cuina 15 m2,menjador 27 m2. 100.000Euros. � 699036344

Jesús Barri del Temple. Esven pis 3 habitacions,galeria, terrassa, calefacciógas, ascensor. 80.000Euros. � 670250513

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà,edifici Voraparc. Preu: 55euros. � 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casarural amb encant, situada ales afores del poble dePauls, al centre del parcnatural. 12 places,barbacoa. Preu 17€/persona� 608 438 245

Tortosa Tortosa zona SantBlai, es lloga parquing � 639594527

Roquetes es lloga pisdavant del parc, bonesvistes, lluminós, moblat de110 m2, 3 hab, cuina,

menjador, terrassa, galeria,2 armaris de paret i unvestidor. Preu: 380€/mes �664 363 541 - 619 154 123

Benicarló Es lloga pis amb3 hab., sala d’estar,menjador, 2 banys iascensor � 676 690 978

Tortosa Zona del Temple.Es lloga plaça de pàrquing.� 678461724

Tortosa Es lloga despatxdavant del parc, per aprofessionals de la salut, metges, logopedes, nutricionistes,fisioterepuetes, etc. Per dies.� 666239817

Tortosa Zona del Temple.Es lloga pis 2 habitacions,amb terrassa, moblat iequipat, assolellat, bonasituació. � 666239817

Tortosa Carrer RepúblicaArgentina, junt plaçad'Alfons. Es lloga primer pisde 185 m2, per a oficines iserveis. 500 Euros mes. � 647787447

Tortosa Es lloga pis 3habitacions, cuina,menjador, bany, tot moblat iamb electrodomèstics, moltben situat i cèntric, lluminós,molt assolellat. � 699878211

Ofertes Es ven un remolcper a una moto, amb l’opcióde col.locar un altre carril percarregar 2 motos. Preu: 500euros. � 680 192 122

Ofertes Es ven RenaultLaguna Grand Tour,Dynamique R-Link 2.0 dCiEnergy Stop&Start,10.000km, any 2013.Preu: 23.500 euros � 977 501 333

Ofertes Es ven RenaultGrand Scenic Dynamique1.5 dCi 110cv, EnergyStop&Start, 17.500km, any2013, preu: 20.500 euros � 977 501 333

Ofertes Es ven HyundaiAccent, 1.6 IE, automàtic,110cv, color blau, any 06,preu: 3.600 euros � 977 448333

Ofertes Es ven Peugeot 407Coupe, 2.7 HDI, 204cv, pack

Automàtic, any 07, colorbeige, preu: 11.300 euros %977 448 333

Ofertes Es ven MercedesCoupe 3p, clase C 220 CDI,140cv, any 04, color plata,preu: 6.800 euros � 977 448 333

Demanda S’ofereix cambreramb 17 anys d’experiènciaamb capacitat decomunicació. Educació,respecte i amabilitat amb eltracte. Interessats trucar al � 697 487 296

Oferta Si tens més de 18anys i ganes de treballartruca. � 977442642

Demanda Auxiliard'infermeria amb moltaexperiència, s'ofereix pertindre cura de gent gran adomicili, total disponibilitat,vehicle propi. % 977502271

Demanda M'ofereixo pertindre cura de gent gran,anar al metge, ambexperiència. Preu aconvenir. � 650756727

Oferta AVON buscapersones que vulguinvendre o consumir els seusproductes. � 977442642

Oferta Tens algun problemade salut i no acabes d'estarbé. Infermera i naturopataofereix consultaprofessional, amb qualitat iserietat, amb tractamentpersonal individualitzat. � 666239817

Oferta S’ofereix empresa deconstrucció d’obra nova,façanes, reforma irehabilitació d’habitatges,obra menor, piscines d’obra ipre fabricades.Pressupostos sensecompromís. Informació � 672 192 867 / 622 245120

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltaexperiència. � 661 143 311

Amistat Si ets una noia o unnoi, no importa edat, iencara no tens nuvi/a peròt’agradaria trobar una bonapersona i amb ganes detenir una relació estable,truca, tenim oficines aTortosa, Tarragona, Reus,Vendrell, Barcelona, Girona,Sabadell, Terrassa, Manresai Vic � 695 410 052

Amistat Anem a sopar idesprés a ballar, també alcinema. Anima’t i vine aconèixer gent nova.Truca’ns! � 695 410 052

Amistat Si et sens sol osola, t’agradaria tenir unarelació seria i estable, vine aconèixer Agencia Maisol,éxit assegurat. T’esperem!� 695 410 052

Amistat No saps que feraquestes vacances d’agost?Vine i coneixeràs la nostraproposta, camí de Santiago2014, si estàs interessattruca’ns! � 695 410 052

Amistat Maisol l’agenciaque et busca la parella idealper tu, tenim ofertes a totCatalunya, truca’ns! Som elsmés grans! Presentacionsil.limitades fins trobar la tevaparella! � 695 410 052

Amistat Desitjo relació ambdona lliberal, amb finsseriosos, o parellamatrimoni. Jo, noi de 50anys. � 645668213

Amistat Noi de 44 anys,molt maco, molt humil, moltsimpàtic, desitja conèixernoia entre 28-52 anys,primer per a amistat idesprés relació estable. �638536060

Varis Es compra, es restaurai es venen tot tipus de moblesantics, antiguitats... %Interessats trucar al � 634 755 488

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili � 977 510 705

Varis Recollida de trastosvells, desallotjament i netejade pisos i locals. Preusmínims. Per a mes informaciótruca � 687 658 282

Varis Tebeos antics, còmicsde superherois, manga,llibres, postals, monedes,calendaris de butxaca,soldadets de plom,Scalextric, Playmobils ijoguines en general compro.� 630930616

CLASSIFICATSPASSATEMPS

[VENDES]

[LLOGUERS]

[L’ACUDIT]

[RELACIONS]

[MOTOR]

[AMISTAT]

[VIDÈNCIA]

HORITZONTALS: 1. Entreen Guillem i el seu Nissan,una ratlla. Ni remena lacua ni en fa, només l’en-senya / 2.Trèieu de malamanera el mamífer placen-tari. Vilatà que a Mallorcasovint deixen a fora / 3.Nucli del timbal. La florque donà origen a can Jan-sana. El capciró del dit / 4.Si ha de ser voluntari segu-rament serà cap. Albiri unpaquet de tabac / 5. Tégust d’Alícia, el guisat enterra de meravelles. Pape-retes malbaratades / 6.Zero a l’esquerra. Tan em-botidet que justeja / 7. Pertenir un braç escapçatmostra una traça il·limi-tada. Capa de la pell fetade merda. Icona de secà /8. Sorprendre d’allò mésamb un remenat de tirona.Tan magra que ja és con-ducta de risc / 9. Es repe-teix tant que ningú lacompta. Enclusa per fertasses / 10. Poso nanses ino sona bé. Els avergonyitsque ni cafès ni rebentats /11. Peus de porc. Si es trac-tés de fer el gall no, peròper rentar ja va bé. Cul decafè / 12. Una pel·li enquatre paraules. Fastigue-jat pel mal estat de la toia /13. Per ser una malaltiadesperta un interès moltinsà. Quan el cuiner fran-cès passa a l’acció aquí hiha ebullició.

VERTICALS: 1. No és pre-cisament una fembra enci-sadora, amb la feina demerda que té… Rams mal-mesos per mars molt mo-gudes / 2. Dringa enbutxaca putiniana. Reclammolt sovint exigit en veualta / 3. Mitges de cotó.Aquests on dringuen és ales barres dels bars. S’a-junten a l’enroc / 4. In-quietud encara lluny del’atac de nervis. No és comen Foix, només l’enamorael vell / 5. En Gaudí el vainventar i en Calatrava liha fet honor. Por inexplica-ble per una part de la Cor-poració / 6. Se sorprèndavant una eina despun-tada. Mostasses gasificadesper a la guerra / 7.Mana alterritori. Millora i augmentper enlairament. L’Andreufent trucs a Badalona / 8.Amb un poc de xavalla jatens la garantia. Corria perla sabana fins que la va fit-xar Montesa. El gallec / 9.Fer piscines sense delimi-tar. Un indret tan comúque ja resulta tòpic / 10.Plaqueta reduïda a metall ibanyada d’argent. Cursivo-escrivent / 11. Abracenl’agnosticisme. Acabat,però rematat no. Plany demig país / 12. Cereals ambla vila als afores de Man-resa. Decora palaus entei-xinats a còpia dedestrossar casotes.

per Gras

[TREBALL]

[VARIS]


És cert que aquests dispositiusvan millorant regularment laseva capacitat, però en l’as-pecte de velocitat els avençossón ben mínims, i el mercatsembla decantar-se cada copmés en les tecnologies SSDmolt més ràpides. Per tant,aquests nous models estaranenfocats per a usuaris ambenormes necessitats d’emma-gatzematge digital.En quant a preus, es pot ad-

quirir el Seagate STB6000 de6Tb per uns interessants 299$al mercat americà. Tot i quesembla imminent, no hi hadata d’entrada al mercat euro-peu. El que sí provocarà l’apa-rició d’aquestes noves unitatsés una baixada considerableen els preus dels discs actualsde 4 i 5TB, situats encara perdamunt dels 200€.Això demostra un cop més queel mercat no sembla tenir límiti cada any la tecnologia se-gueix superant-se. Per aconse-guir la configuració de màximrendiment a un ordinador ac-tual, haurem de combinarambdós tecnologies, la rapidís-sima SSD com a unitat de sis-tema operatiu i programari, i latecnologia magnètica com aunitat d’emmagatzematgemassiu, com molts fabricantsestan configurant en els seusequips de gamma alta.

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaPETITS ARTISTES. Els protagonis-tes del programa infantil de Canal 21del proper dijous 15 de maig seranels alumnes de l’escola Montsagre,d’Horta de Sant Joan. En aquesta oca-sió els xiquets i les xiquets han explicata la conductora del programa, SílviaAlarcón, com veuen el seu poble. L’es-trena serà a les 21 hores.

PRIMERA COLUMNA. Aquestmes de maig, Gustau Moreno entrevis-tarà el secretari d’Organització de Con-vergència Democràtica de Catalunya(CDC) Josep Rull. Això serà el pròxim di-vendres 16, a les 10.30 hores, en di-recte. L’entrevista es podrà tornar aveure en les reemissions de les 14 horesi les 16 hores.

Els productes del territori amb Fet Aquí i el teatre amb Butaca 21

Canal 21 està d’estrena TELEVISIÓ TECNOLOGIA

El teatre amateur de les Terres de l’Ebreté un nou escenari a Canal 21 Ebre. Elpassat 5 d’abril, la televisió local i comar-cal va estrenar el programa Butaca 21,presentat per Jordi Carapuig. Una estrenaque va tenir un convidat estrella, l’autorJoan Pera, qui no va dubtar en apadrinara Canal 21 Ebre en aquesta nova inicia-tiva. Amb la incorporació d’aquest nouprograma a la graella, Canal 21 referma laseva aposta per la cultura, i per la gent delterritori. El programa consta d’una entre-vista als responsables o actors d’un grupde teatre amateur de les Terres de l’Ebre,i la posterior emissió d’una obra de teatrerepresentada pel mateix grup en algundels teatres del nostre territori. C.B.

Google porta molt de tempsdesenvolupant aquest pro-ducte. Les Google Glass van lli-gades al smartphone o tablet ipoden respondre a diferentsordres com buscar per Inter-net, treure fotos, reproduir mú-sica, respondre missatges,dictar notes o trucar per telè-fon, i tot això mitjançant la veu.JAUME QUEROL

AUDIOVISUALS

Les Google Glass surten al mercat

Seagate aconsegueix el6Tb en una sola unitatFins fa poc, Toshiba anunciava les seves impres-sionants unitats de disc dur d’alta capacitat de4Gb en format 3.5”. Ara el torn és per a la firmaSeagate, que ens sorprèn amb la primera unitatde 6Gb en el mateix format, amb 128Mb de catxé,5900rpm i SATA 6Gbps.

per Jaume Querol

Un altre dels programes que recentments’ha incorporat a la graella de Canal 21Ebre és el Fet Aquí. Un programa ambquè es vol donar a conèixer de primeramà tots aquells productes i tradicions deles Terres de l’Ebre que s’han convertiten l’emblema de cadascuna de les pobla-cions que formen les nostres quatre co-marques. I com es fa? Amb l’aportació detotes aquelles persones relacionadesamb el productes autòctons i totes lesseves vessants, amb testimonis de pri-mera mà que ens expliquen tots els de-talls. En el nou episodi, que s’estrenaràdimecres 7 de maig, la conductora delprograma, Judit Brú, ens aproparà a laGalera per parlar de la Fira de la Terrissa.C. BONET

[ ] Joan Pera, el primer convidat de Butaca 21. / Foto: J.A.

[ ] Imatge del Fet Aquí sobre el ferrocarril. / Foto: M.V.


VI RECOMANAT

Nostra Senyora delPortal

Celler PiñolD.O. TERRA ALTA

BateaPreu aprox. : 9 euros

F O G O N S

F ET RECOMANEMTANCAT DE CODORNIU és un res-taurant situat a la planta baixa de l’hotel,envoltat per una zona enmurallada quedóna nom al restaurant. El xef José Mi-guel Lozano Rivas és l’encarregat de diri-gir una cuina jove i ambiciosa, basada enproductes de temporada i una cuina me-diterrània creativa amb un bon equilibri

entre l’avantguarda i tradició, qualitat ipreu. Un gran plaer per al nostre paladar,amb productes de proximitat i amb unamagnífica presentació.

Ctra. N-340 Km 1059 (Sòl de Riu), 43520 AlcanarReserves: 696 54 48 01

Una vegada més, l’AnticMolí i Vicent Guimerà hanestat capaços de sorprendrequalsevol dels nostres sen-tits. Una visió renovada delrestaurant i dels seus menús,que tenen el seu màxim ex-ponent en un menú anome-nat l’Oli i la nostra Terra, ique no et deixen indiferent.Un molí que no podria per-dre les seves arrels i quetanca el cercle oferint l’oli alseu menú és la fórmula perenaltir el seu valor. La perfecció està en les mansde Vicent a l’hora de mostraruna joia que conjuga la cul-tura i la tradició populars deles nostres terres en platsmolt elaborats, originals i ala vegada, d’excel·lent quali-tat culinària. Petites obresd’art comestible en cada plat. Un menú que és un home-natge a la terra i a un delsproductes més preuats. Unmenú que repassa cadascuna

de les varietats d’oli dels quegaudim al territori. I tot això,en plats que vanaglorien al-tres productes com l’anguilafumada i l’ostró del Delta,vperò també l’ànec i la tòfonade Morella. Valor gastronòmic i culturalque s’apropa al ciutadà.

Una joia queconjuga la culturai la tradiciópopulars de lesnostres terresen plats moltelaborats.”

“

L’oli i lanostra terra

La resenya deRestarium

EL·LABORACIÓ:

Comprem un tall de tonyina vermellai fresca uns dies abans i la posem alcongelador pel tema dels anisakis.Netegem l’arròs amb aigua, que ani-rem canviant fins que surti transpa-rent, i un cop net el deixem humit enel colador uns 30/40 minuts. El posemamb aigua freda (300/320 cl) a bullirtapat. Quan comença a bullir el dei-xem a foc molt baix i tapat uns 12 mi-

nuts. L’arròs ha de quedar sec. Un cop bullit, el retirem del foc i eldeixem reposar uns 10/20 minutssense destapar; al mateix temps, enaltre un pot posem el vinagre, el sucrei la sal i escalfem per anar dissolventel sucre i anar reduint la barreja ques’anomena “sushizu”.Repartim l’arròs per damunt d’un re-cipient de fusta, el mullem amb el "su-

shizu" i anem remenant per separarels grans, procurant no aixafar-los. Fi-nalment, el deixarem refredar a tem-peratura ambient.

Netegem el peix que ja hem descon-gelat i el tallem en tires i, amb l’ajudade l’estoreta de bambú, anem fent elsenrotllats amb l’alga, l’arròs i el peix al’interior. Per acabar, tallem el cilindre

enrotllat en trossets d'un parell o tres de centímetres. És important tallaramb un ganivet humit (també tenirles mans humides quan manipulem).

El posem en un plat i al costat unamica de Wasabi. Però compte, que picamolt i reconec que les dues personesamb qui habitualment menjo sushi noen volen saber res.

Ingredients Un tall de tonyina

Vinagre d'arròs 50cl

Arròs 250 g.

Sucre 30gr

Sal 10gr

Fulls d’Alga nori

Salsa de soja

Una estoreta per enrollar

Un tubet de Wasabi

Un vaset de sake (prescindible)

RestaurantEl Parc

Sushi maki

Laia Ferrer

PAS PAS PAS PAS


P AIGUA SALADA ALS ARROSSARSDEIXAR ENTRAR EL MAR alsarrossars de l’hemidelta esquerre del’Ebre es perfila, ara per ara, com lagran esperança del sector per intentaraturar definitivament la plaga del ca-ragol maçana. També per al Govern,que confia en què la prova d’inundaramb aigua salada unes 3.000 hectà-rees haja estat altament efectiva.

Aquesta campanya, que ha començataquest mes d’abril amb la inundaciódels camps, els productors volen ques’estudien els efectes sobre el conreui també la viabilitat econòmica d’es-tendre la mesura a les 9.500 hectàreesafectades per la plaga. Una lluita quehauria de ser un tema de país i ser as-sumida també per Europa. G.M. PAGESIA

En aquest mes de maig con-tinuen les tasques de l’abril,quan potser haurem sem-brat i plantat els carbassons,les tomateres, les escaroles,els espinacas, els melons, elscogombres, els melons demoro, les cebes i els raves.També les bajoqueres mésprimerenques. Podrem afe-gir-hi els porros, les carbas-ses o els apis. Al maig ja esrecullen les maduixes, elsenciams, les faves, els pè-sols, els alls tendres i lescebes tandres, a més de lesescaroles. Podem nasprarles bajoqueres quan el filfaci uns 20 centímetres, i lli-gar-les amb canyes de qua-

tre en quatre, per resistirmillor el vent. Es podenplantar les mongetes tenc-dres i les tomateres, benfondes. Com a tractamentpreventiu, es poden sulfatar:amb aigua d’ortigues perprevenir els fongs, tot mace-rant les ortigues amb aiguauns dies, i tirant-la directa-ment sobre les plantes.D’altra banda, les patates espoden tractar amb sulfat decoure (vitriol), i també per almildiu, després de cada plo-guda. Les invasions de cara-gols es poden evitar fentuna ratlla amb cendra oamb guix, que no travessa-ran. En canvi, les papes de lapatates es poden eliminaramb nicotina. G.M.

CALENDARI

El mes perplantar les bajoqueresi tomateres

Si sembres bledes al maig,per Nadal encara en tindràs.”

...“Maig humit,fa el pagès ric.”

“

LOS GAMBUSINS cop d’ull

La 70a Expoebre obre portes a la recuperació econòmica

Comencen les obres de la nova estaciód’autobusos d’Amposta

El PSC diu que Mórad’Ebre desaprofita lallei de Barris

Rhamsés Ripollés:“A la comarca de Morella som de laconca de l’Ebre i també el defensem”

El poeta Gerard Vergés diu l’últim vers

El futbol base ebrenc fa un pas endavant amb l’ITE

UÚLTIMA

COP D’ULLAv. Remolins, 2443500 TortosaTel. 977 58 80 [email protected]

#p14

#p25

#p19

#p28

#p30

#p34

1EN ULLADA

cop d'ull, maig del 2014

Documents