cop d'ull 250 - juny de 2016

El monument canviaràTEMA DEL MES / LA CIUTADANIA DE TORTOSA VOTA MANTENIR I REINTERPRETAR EL MONÒLIT FRANQUISTA

cop d’ull Segueix-nos a

Batea inaugura la novapiscina coberta

Adam Tomàs esperaconcertar 10 novesplaces de residència

Lo MascaratPERIODISTA I ESCRIPTOR

“Provincianismeebrenc”#p15

La PDEbuscael tocd’autoritatd’Europa

#p19

#p23

Llet materna pernadons prematurs

#p32

#p7

www.uncopdull.com

La Comissió no llença la tovallola i seguirà lluitant per la retirada Foto: GUSTAU MORENO

FERRAN BEL DEMANA RESPECTE PER A TORTOSA I

LA CUP NO ACATA EL RESULTAT DE LA CONSULTA #p3 a 5

L’OPCIÓ DE REINTERPRETAR-LO OBTÉ UN 68,36% I L’OPCIÓ

DE RETIRAR-LO UN 31,25%, D’UN TOTAL DE 8.419 VOTS

2 // Juny 2016 cop d’ull

3Juny 2016 // cop d’ull

P COMPROMÍS DE LA DIPUTACIÓ

LA DIPUTACIÓ de Tarragona estaràal costat de l’Ajuntament de Tortosaper a la reinterpretació i contextualit-zació del monument franquista de laBatalla de l’Ebre. El president, JosepPoblet, va dir que el del monument ésun “projecte singular” que s’ha d’aten-dre de “manera singular”, i que la Di-putació ajudarà la ciutat en allò que li

demani. Poblet va recordar que el mo-nument és obra de l’escultor LluísMaria Saumells, qui va ser director del’Escola d’Art de la Diputació, i que“històricament i per lleialtat” se sen-ten “obligats sobre els béns que vadeixar al territori”. Quant a la propie-tat del monument, Poblet va negarque siga de la Diputació. C.B.PORTADA

El debat continua obertL’opció de mantenir, reinterpretar i contextualitzar el

monument franquista obté el 68,36% en la consultaBel demana respecte per a Tortosa i Monclús diu que

no hauria de quedar “res que recordi el franquisme”

La ciutadania de Tortosa va de-cidir mantenir, reinterpretar icontextualitzar el monumentfranquista de la Batalla de l'E-bre. L'alcalde, Ferran Bel, vacomparèixer poc després de lesonze de la nit del 28 de maigper confirmar la victòria del'opció B en la consulta que ha-vien pactat CiU, Esquerra,Movem i el PSC. En total, es vanemetre 8.419 vots vàlids, es vanregistrar 45 vots nuls i 33 votsen blanc. L'opció A, que propo-sava la retirada i la museïtzacióva obtenir 2.631 vots, el 31,25%,mentre que l'opció B, que de-fensava mantenir, reinterpretari contextualitzar el monumentinaugurat per Franco ara fa 50anys, va aconseguir 5.755 vots,un 68,36% dels suports. Bel va manifestar la seua satis-facció per la participació obtin-guda en la consulta, que va serdel 29,73%, i va afirmar que elresultat era “clar”. Així, l’al-calde va avançar que buscarà lacomplicitat d’altres administra-cions per reinterpretar el mo-nument. Bel també va demanar“respecte” per al veïnat i per lamateixa ciutat de Tortosa, da-vant de l'allau de crítiques quevan començar a rebre ja la ma-teixa nit de la consulta, sobretota través de les xarxes socials.L'elevada participació en laconsulta sobre el futur del mo-nument va obligar a l'Ajunta-ment a desdoblar meses en tresseus a partir de les dotze delmigdia, quan començaven aarribar algunes queixes delsciutadans que estaven fententre mitja hora i una hora decua en alguns punts de votació.En concret, es va posar una

doble urna a les seus del centrecívic de Ferreries; de l'auditoriFelip Pedrell, al barri del Tem-ple; i a l'edifici de l’Ajuntament,al centre de Tortosa.

Monclús dóna pistesEl primer tinent d'alcalde i por-taveu d'ERC, Josep Felip Mon-clús, va escenificar la resignaciód'ERC davant dels resultats. Defet, Monclús va admetre que elsrepublicans s'esperaven mésvots per la retirada. Al cap dedos dies, en una entrevista aCanal 21 Ebre, Monclús vaapostar per encarregar a algunartista de prestigi el projecte dereinterpretació del monument.El portaveu d’ERC va assenya-lar que damunt de la pilastra del’antic pont de la Cinta no hau-ria de quedar “res que recordiel franquisme”. De fet, va recor-dar que la pregunta de la con-sulta en cap cas suposavadeixar el monument com ara.Per la seua banda, el portaveude Movem Tortosa, Jordi Jordan,va qüestionar la baixa partici-pació de la consulta. Jordan esva mostrar decebut pels resul-tats i preocupat per la “imatge”que Tortosa ha donat a la restadel país. També Enric Roig(PSC) va qüestionar que la par-ticipació fos elevada, i va dirque es mantindran expectants ala proposta que plantejarà elgovern municipal. Per últim, elportaveu del PP, Xavier Dal-mau, va demanar “respecte” itambé va reclamar que el debatsobre el monument s'acabi,perquè es puga parlar d'altresqüestions que afecten el dia adia del ciutadà.

Cinta Bonet / Gustau MorenoTORTOSA

Mira elvídeo enaquestenllaç

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

t Un moment de la consulta del 28 de maig sobre el monument franquista de Tortosa. / Foto: IRENE LÓPEZ.

La CUP no acata el resultat de la consultaEl portaveu de la CUP a Tor-tosa, Xavier Rodríguez, va re-cordar que no reconeixen laconsulta perquè no la conside-ren legítima. Per tant, no acata-ran el resultat. Rodrígueztambé va acusar els partitsd’esquerres que van donar su-port a la consulta de ser “còm-plices de la banalització delfranquisme”. A banda, després de saber-seels resultats de la consulta, laComissió per a la Retirada delsSímbols Franquistes de Tortosava voler deixar clar que conti-nuaran treballant per aconse-guir el seu objectiu. Laportaveu Ester Baiges va assen-yalar que la consulta ha estat

un entrebanc, però es va mos-trar convençuda que més aviato més tard retiraran el monu-ment franquista. Així, el col·lec-tiu va lamentar el queconsideren una “irresponsabi-litat política” de la majoria deregidors del consistori, per ava-lar i legitimar una consulta queha fet possible que el monu-ment es quedés al mig del riu.Per la seua part, les dos entitatsque es van personar com a partimplicada en la consulta, l'asso-ciació ebrenca La Saó i l'asso-ciació Tortosins pel Monument,també van valorar tot el procés.Des de La Saó, un dels seus re-presentants, Josep Maria Royo,va assegurar que els resultats

formen part d'una “crònicad'una mort anunciada”, ja queno ha existit una campanya ins-titucional, ni tampoc per partdels partits, per donar informa-ció i fer pedagogia ciutadana.Royo també va deixar que elprocés no s’ha tancat.Per últim, des de l'entitat Torto-sins pel Monument, el seu pre-sident, Jaume Solé, es vamostrar molt satisfet pels re-sultats. Tot just després de con-firmar-se la victòria de l’opcióB, Solé va animar a totes lesparts, també als defensors de laretirada, a treballar conjunta-ment per un projecte de mo-nument a la pau i a tots elstortosins. C.B.


PORTADA

El proper 21 de juny es compli-ran 50 anys de la inauguraciódel monument franquista de laBatalla de l’Ebre. Però abans, el28 de maig, s’ha fet la consultaper decidir el futur del polèmicmonument. Amb tot, tant lapregunta com la mateixa con-vocatòria de la consulta tambéhan estat motiu de polèmica.En primer lloc, a Tortosa; peròpotser encara més a la restadel país: costava entendre perquè a Tortosa, 40 anys desprésde la mort del dictador, encarahi ha el monument franquistamés gran de Catalunya.En canvi, la nova plataformaTortosins pel Monument creuque caldria conservar, rehabi-litar i reinterpretar el monòlit.Tortosins pel Monument hanascut arran de la convocatòriade la consulta, per donar res-posta a un sector de la ciutada-nia que reclama conservar elpolèmic monòlit. El seu presi-dent és Jaume Solé, també di-rigent del PP al municipi.Tortosins pel Monument negaque l’àguila del monumentsiga un símbol franquista.Siga com siga, des de l’any2010 el monument de Tortosaforma part el Cens de Simbo-logia Franquista de Catalunya,que va redactar el MemorialDemocràtic de la Generalitat.De fet, ha estat en els darrersanys que la polèmica ha anatcreixent i ha traspassat lesfronteres de Tortosa, assolint

una dimensió nacional. Eltema també ha despertat l’in-terès dels historiadors, quehan començat a mirar i regirarels arxius buscant la documen-tació original. Un dels historia-dors que ha estudiat el tema ésFelip Monclús. A les carpetesde l’Arxiu Comarcal del BaixEbre va localitzar informaciósobre un projecte anterior del’arquitecte municipal, AgustíBarlett Zaldívar, i també una

imatge de la maqueta d’aquestprojecte fallit. A més, a la ma-teixa carpeta també hi aparei-xien els esbossos de dosprojectes de passarel·les, pot-ser encarregades per l’Ajunta-ment, que no es van concretar. L'arquitecte Barlett Zaldívar,amb un paper destacat a Fa-lange, també va dirigir l'obradel calvari de Santa Clara, onel 1943 es va instal·lar la creuals “Caídos por Dios y por Es-

paña”, un element franquistaque, com el monument de laBatalla de l'Ebre, també estàinclòs en el Cens de Simbolo-gia Franquista del MemorialDemocràtic.

Quina capital?Des del 2008, a Tortosa hi ha laComissió per la Retirada delsSímbols Franquistes. Fruit dela seua pressió, primer a travésde la campanya “Quina capi-

L’estigma del Monument

Gustau MorenoTORTOSA

50 ANYS DE LA INAUGURACIÓ


t El monument franquista ocupa la pilastra de l’antic pont de la Cinta. / Foto: G.M.

Tortosins pel Monument i la Comissió per la Retiradahan protagonitzat el debat públic durant l’últim mes

Des del 2010, el monòlit inaugurat pel dictador formapart del Cens de Simbologia Franquista de Catalunya

tal?”, l’Ajuntament va accedira canviar -el 2010- el nom delbarri 13 de Gener, la data enquè els franquistes celebravenla “Liberación de Tortosa”. Noobstant, el ple del consistori varebutjar la seua moció popularper retirar el monument fran-quista i per forçar el canvi denom de la plaça i de l’institutJoaquín Bau. Industrial oleí-cola i alcalde tradicionalista deTortosa durant la dictadura dePrimo de Rivera, Bau va serpromotor del cop d’estat del 18de juliol del 1936, ministre delprimer gabinet de Franco aBurgos, i jerarca de la dicta-dura. Sis anys després, la Co-missió s’ha centrat enaconseguir la retirada del mo-nument. A més, tot i que noha participat activament en laconsulta, ha coincidit a dema-nar també la retirada i museït-zació del monument.

L’antic pont i el monumentEl monument es va construirreaprofitant la base de l'anticpont de la Cinta. Els republi-cans van dinamitar els ponts al'abril del 1938, quan les tropesde Franco, amb l’ajuda de sol-dats italians, van ocupar elmarge dret de l’Ebre. Durantnou mesos, el riu va ser frontde guerra, fins que el 13 deGener de 1939 les tropes fran-

quistes van ocupar totalmentla ciutat de Tortosa, evacuada,deserta i amb més del 75%dels edificis destruïts o moltafectats. Als anys quaranta, elrègim franquista només va re-construir el pont de l’Estat i elpont del tren, ara reconvertitcom a pont de vianants i bici-

CIUTAT MÀRTIR

Durant nou mesos,

el riu era front de

guerra. Quan els

nacionals ocupen

Tortosa, la ciutat

està deserta i amb

més del 75% dels

edificis danyats


En realitat, el monumentfranquista de Tortosa va serencarregat el 1962, per com-memorar el 25è aniversari dela Batalla de l'Ebre. El pro-jecte es va retardar i es va in-augurar el 1966, dos anysdesprés de l’acabament deles obres, ja que la celebraciópropagandística dels anome-nats 25 Años de Paz haviaestat el 1964. Va ser una ini-ciativa del Consejo Provincialdel Movimiento, la Falange.Així, es va constituir una co-missió executiva sota la pre-sidència del governador civil,el fiscal gallec Rafael Fernán-dez. També hi havia el presi-dent de la Diputació, AntonioSoler Morey, i l'alcalde deTortosa, Joaquín Fabra. La Comissió Pro Monumentva elegir el disseny de l'es-cultor Lluís Maria Saumells,que també va fer de directorde l'obra. Els treballs es vanallargar durant dos anys i elseu cost va ser de 4,5 milionsde pessetes. Això és un milióde pessetes més del que s’ha-via pressupostat. El monu-ment va ser finançat ambsubvencions i donatius de laDiputació, ajuntaments de laprovíncia i col·lectius parti-culars. Per exemple, la Dipu-tació va pagar un milió depessetes, i Tortosa, almenys

mig milió de pessetes. Als arxius hi ha informaciómolt valuosa, amb docu-ments encara inèdits, sobreel monument i la seua inau-guració. L’historiador FelipMonclús s’ha submergit en ladocumentació original. Haconstatat qui va encarregar iqui va pagar el monument.Ho van fer, sobretot, la Dipu-tació de Tarragona i l’Ajunta-ment de Tortosa, però tambéla resta d’ajuntaments de laprovíncia. Per exemple, Alca-nar va contribuir-hi amb5.000 pessetes. Altres ajunta-ments van ser convidats (araes diria que van ser “obli-

gats”) a pagar la seua aporta-ció. A l’arxiu de la Diputaciótambé hi ha un document delpropi Saumells, l’escultor delmonument, que detalla quihi havia en la reunió del 27de novembre del 1962, quanse li va encarregar el projecte:el governador civil, RafaelFernández, i l’alcalde Fabra.Monclús també ha trobatmolta documentació sobreels preparatius de la inaugu-ració. Sorprèn constatar quetot estava calculat pel règim,i que l’Ajuntament de Tortosava acumular factures pen-dents per valor de gairebé275.000 pessetes. El consistori

va pagar per les banderes es-panyoles, per les pancartesde benvinguda a Franco, perl’allotjament de personalitatsi funcionaris en hotels, o finsi tot pels coloms que es vansoltar. Una altra despesa queva costejar l’Ajuntament vaser el regal a Carmen Polo deFranco, la dona del Caudillo.Per l’obsequi, comprat en unaconeguda joieria de Tortosa, esvan gastar 20.600 pessetes del’època. La crònica del diariABC ens recorda quin va serel regal a la dona de Franco:una medalla d’or amb laimatge de la Verge de la Cinta,orlada amb 32 brillants.

Gustau MorenoTORTOSA

PORTADA


t L’escultor Saumells i el governador civil contemplen les obres del monument. / Foto: FONS DAUFÍ.

La Diputació, Tortosa i els altresajuntaments van pagar les obres

50 ANYS DE LA INAUGURACIÓ

El monument va ser encarregat el 1962 i vaarribar a costar uns 4,5 milions de pessetes

Només per la inauguració, l’Ajuntament varegistrar factures per gairebé 275.000 pessetes

cletes per a la Via Verda.El monument està fet de ferroforjat i té una altura total de 45metres. L’estructura la va cons-truir l’empresa metal·lúrgicade Miquel Mateu i Pla, qui vaser primer alcalde falangistade Barcelona després de laGuerra Civil i amic íntim deFranco. El monòlit està formatper una piràmide estilitzada iesgarrada per orificis de me-tralla, que es van transformanten ciris i creus. De fet, algunesfonts asseguren que el monu-ment va ser forjat amb el ferrofos de les restes de bombes i

metralla de la mateixa Batallade l’Ebre.A la part frontal s'hi troba lacreu de Sant Jaume, en home-natge a l'exèrcit. A més, va serel 25 de juliol de 1938, festa deSant Jaume, el patró d’Es-panya, quan va començar laBatalla de l’Ebre. Hi destacauna àguila imperial de gransdimensions, que amb les urpessostenia el "Víctor”, l’ana-grama personal de Franco. Unelement que l’Ajuntament vafer retirar durant els primersanys de la democràcia. Dalt detot del monòlit hi ha la figurad'un combatent que sosté unaestrella amb la mà dreta, quealguns han relacionat amb lasalutació feixista i el Cara alSol, l’himne de la Falange, par-tit únic del règim.Des del punt de vista de l’estil,el combatent és l’element detot el monument que més re-presenta l’obra de l’escultorLluís Maria Saumells. A la partposterior del monument, hi hauna creu llatina en record alscaiguts, que mira simbòlica-ment a la serra de Pàndols i deCavalls, escenaris de la Batallade l’Ebre. A la base del monu-ment s'hi van incrustar duesinscripcions. A la banda de Fe-rreries, el lema "Al Caudillo dela Cruzada y la Paz de Es-paaña". Aquesta inscripció vaser retirada als anys vuitanta.Però no "A los combatientesque hallaron la gloria en la Ba-talla del Ebro", la llegenda quees va incrustar a la banda delnucli antic de Tortosa.

CONSTRUCTOR

L’estructura la va

aixecar l’empresa

metal·lúrgica de

Miquel Mateu i Pla,

primer alcalde

falangista de

Barcelona i amic

íntim de Franco


PORTADA

Feixisme al Coll del MoroMEMÒRIA DEMOCRÀTICA

Uns vàndals van destrossar unadesena de portes de les casesdel Poble Vell de Corbera d’E-bre. Els fets van ocórrer dissabte21 de maig, quan uns descone-

guts van accedir al recinte histò-ric, no per l’entrada sinó saltantuna tanca, i un cop a l’interiorvan recórrer diversos carrers re-bentant les portes que trobaven.També haurien intentat entrar al’església del Poble Vell i en tro-bar-se la porta tancada, van ori-nar-s’hi damunt. Membres de la

policia científica del cos de Mos-sos d’Esquadra van recollirmostres per mirar d’identificarels autors. Des de l’Associaciódel Poble Vell, Joan Antonio, vaassegurar que una acció comaquesta no s’havia produït mai.També va dir que aquests atacsacceleren encara més la degra-

dació de l’espai i es va mostrarmostrat partidari de tancar el re-cinte per millorar la seva con-servació. En aquesta línia, JoanAntonio va afirmar que la repa-ració de les portes, ja molt ve-lles, és molt difícil i que lamillora de l’espai passa per unapla general d’intervenció.

Els monòlits deVilalba i la Ràpita

Vilalba dels Arcs pre-guntarà als veïns sivolen mantenir o reti-rar el monòlit fran-quista, en forma decreu, que presideix laplaça Major. De mo-ment, l’Ajuntamet jaha tapat la llegenda “alos caídos”. En canvi,la Ràpita deixa enmans del MemorialDemocràtic el futurdel Santet.

Destrosses al Poble Vell de CorberaUns vàndals destrossen una desena de portes de les

cases del Poble Vell de Corbera d’Ebre en ple diaL’Associació del Poble Vell es partidària de tancar el

recinte per millorar la seva conservació i protecció

Cinta BonetCORBERA D’EBRE

Gandesa demana la retirada del monument franquistadel Coll del Moro, construït el 1953 per la Diputació

Entitats franquistes han realitzat actes d’enaltiment deldictador Franco davant aquest monument

L’Ajuntament de Gandesa de-manarà la retirada del monòlitfranquista del Coll del Moro,espai on el general Franco vaestablir el seu lloc de coman-dament durant la Batalla del’Ebre. El monument es vaconstruir l’any 1953 per part dela Diputació de Tarragona enmotiu del 15è aniversari de laBatalla de l’Ebre i en home-natge al “Caudillo de España”.Té una alçada de cinc metresamb l’escut franquista a laseva part superior, el jou i lesfletxes. L’alcalde de Gandesa,Carles Luz, va explicar quel’Ajuntament ha sol·licitat a laDiputació la cessió de l’espai,on també s’hi troba un jaci-ment iber, i s’ha mostrat parti-

dari de la seva retirada. Enaquest sentit, Luz ha explicatque durant els últims anys al-gunes entitats franquistes hanrealitzat actes d’enaltiment deFranco davant aquest monument, que actualment està plede pintades.Però el monòlit franquista deColl del Moro no és l’únic ves-tigi feixista que es conserva aGandesa. A l’exterior del Cen-tre d’Estudis de la Batalla del’Ebre hi ha una estela funerà-ria en memòria de l’aviadornazi Heinz Willer, abatut imort a les proximitats de Gan-desa, que inclou la llegenda“per una Espanya lliure”, aixícom la reu de malta de l’exèr-cit de Hitler i el 3/K 88 de laLegió Còndor. El número 8 fareferència a la vuitena lletra del’abecedari, la H, i per tant el88 significa “Heil Hitler”.

C. Bonet / G. MorenoGANDESA

t El monòlit franquista del Coll del Moro. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.


La Plataforma en Defensa del'Ebre (PDE) vol que la mani-festació convocada a Barcelonapel proper 5 de juny serveixiperquè la Comissió Europeadoni “un toc d'autoritat i faciprevaldre les seves directivesque estan protegint el Delta del'Ebre”. Així ho va apuntarManolo Tomàs, portaveu de laPDE. La marxa sortirà de laplaça Universitat a les 12 delmigdia per arribar a la Cate-dral i s'emmarcarà també en lacelebració del Dia Mundial delMedi Ambient, el que pot su-posar que s'incorporin altres“reivindicacions i sectors que

entenguin que la lluita pelmedi ambient val la pena”, se-gons TomàsEl portaveu de la PDE va des-tacar que el missatge que esvol donar a Europa és que da-rrera de la reivindicació “nonomés hi ha un problema me-diambiental, sinó una massasocial que reclama aquesta in-tervenció”, amb “el recolza-ment de tot el país”, més enllàdels habitants de les Terres del'Ebre. En aquest sentit, Tomàsva afegir que “seria molt bo”que el missatge es veiés plas-mat als carrers de la capital deCatalunya i s'assumís “com apaís la defensa d'una part delterritori”. “No és un problemalocal, ni català, ni espanyol; ésun problema internacional”,va sentenciar.La mobilització de Barcelonarepetirà el mateix lema de cap-çalera que la multitudinàriamanifestació a Amposta elpassat 7 de febrer: “L'Ebresense cabals és la mort delDelta”. De fet, Tomàs va dirque la manifestació del 5 dejuny vol ser “una continuacióde la d'Amposta”. A més, hihaurà una segona pancartaprincipal amb la frase “L'aigua

és vida, no una mercaderia”precedint la institucional, queportarà el missatge “Defensemles directives ambientals euro-pees”. Tomàs va assenyalar quela intenció és que la capçalerasigui totalment de color blau,de manera que estèticaments'observi “una riuada”.Precisament, la PDE ha inciditen el concepte de riuada a tra-vés d'una campanya a les xar-xes socials, que consisteix endonar suport a la reivindicacióenviant fotografies amb gotesd'aigua, ja siguin reals o sim-bòliques, amb l'etiqueta#riuada5J.De moment, la convocatòriacompta amb el suport explícitde tots els partits polítics ambrepresentació parlamentària aCatalunya excepte el Partit Po-pular i Ciutadans, juntamentamb entitats com l'AssembleaNacional Catalana (ANC) i or-ganitzacions com Aigua ésVida, Ecologistes en Acció oGreenpeace.La manifestació començarà ala plaça Universitat, continuaràpel carrer Pelai fins la plaça deCatalunya, per arribar a Urqui-naona i llavors baixar per ViaLaietana fins a la plaça de laCatedral, on hi haurà instal·latun escenari a la part més pro-pera al Portal de l'Àngel, encomptes de a les escales de laCatedral.El també portaveu de la PDE,Joan Antoni Panisello, va des-tacar que en aquest punt esviurà “una festa ebrenca” ambjotes que s'intercalaran ambdiferents parlaments i al final,es farà públic el manifest.Pel que fa al transport des defora de Barcelona, la PDE orga-nitza autobusos per manifes-tants des de les Terres del'Ebre, i a la resta del territoriaquesta tasca la fa l'ANC.D'altra banda, Manolo Tomàses va referir a l'admissió a trà-mit per part del Tribunal Su-prem del recurs contenciósadministratiu contra el Pla Hi-drològic que va presentar laPDE amb el suport de 21 admi-nistracions locals del territori, iva augurar que “pot tenir reco-rregut”.

MANIFESTACIÓ DEL 5-J

C. BonetTORTOSA

t Una imatge de la manifestació de la PDE a Amposta el passat 7 de febrer. // FOTO: MANEL CAPELL.

La PDE busca el toc d’autoritat d’Europa Vol que faci prevaldre les seves directives

per a la protecció del Delta de l’Ebre

La marxa sortiràa les 12 de la

plaça Universitat i anirà fins a laplaça de la Catedral

PORTADA



PORTADA

Les noves eleccions al Congrés delsDiputats i el Senat, convocades auto-màticament per al proper 26 de juny,arribaran amb poques novetats en elcas de les llistes per al Camp de Tarra-gona i les Terres de l’Ebre. La princi-pal novetat és la incorporació deltortosí Jordi Jordan a la candidaturad’En Comú Podem per al Senat. Elportaveu de Movem Tortosa i coordi-nador d’ICV-Entesa a les Terres del’Ebre serà el candidat d’En ComúPodem a la cambra alta, un canvi ques’emmarca “en el desig de major pre-sència ebrenca com a reconeixementa la tasca realitzada i els bons resul-tats aconseguits a les eleccions muni-cipals d’ara fa un any”. “Caldrà totl’esforç possible per a aconseguir nonomés tornar a guanyar a la demarca-ció de Tarragona, sinó aconseguir mésrepresentació i poder aturar la grancoalició de PP, PSOE i Ciutadans, tandesitjada per diversos sectors”, vaafirmar Jordan. “A l’Estat espanyol lical poder guanyar el canvi, i aquest noserà possible sense En Comú Podem,les diferents confluències i UnidosPodemos”, va concloure. A més, elcandidat ebrenc d’En Comú Podem al

Congrés tornarà a ser el també tortosíDavid Jarque, que repetirà com a nú-mero 3 en la llista encapçalada perl’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso.Per la seua banda, la canareva CarmeNavarro i el gandesà Miquel Aubà re-peteixen com a candidats d’ERC alCongrés i al Senat. De fet, Navarroocuparà de nou el número 3 de lallista al Congrés per Tarragona, queencapçalarà Jordi Salvador. Així ma-teix, l’actual senador i regidor d’Alter-nativa per Gandesa-AM tornarà a serel candidat al Senat per Tarragona.Navarro ha remarcat que ERC conti-nuarà lluitant contra les agressions del’Estat i per donar resposta a les ne-cessitats del territori. Per la seva part,Aubà ha insistit que les Terres de l’E-bre han de demostrar que estan vivesi ha assegurat que ERC serà l’altaveudel territori a Madrid. El diputat al Congrés i alcalde de Tor-tosa, Ferran Bel, tornarà a ser el capde llista de Convergència a la demar-cació de Tarragona.Quant al PSC, el primer secretari delsocialistes a Tortosa, Joan Sabaté, en-capçalarà la llista per Tarragona alSenat, mentre que Víctor Alcoverro,primer tinent d'alcalde d'Aldover, iTeresa Esmel, alcaldessa de Godall,ocuparan el tercer i quart lloc a lacandidatura al Congrés.

C.B. / G.M.TORTOSA

Carme Navarro i Miquel Aubà repeteixen com a candidats ebrencs d’ERC. // FOTO: S. ALARCÓN.

Noves eleccions, poques novetats

Una imatge del Superdissabte de CDC a Tortosa. // FOTO: IRENE LÓPEZ.

CDC de l’Ebre vol un nou partit

El tortosí Jordi Jordan és el nou candidat per al Senatd’En Comú Podem, que manté Jarque per al Congrés

Ferran Bel torna a liderar la llista de CDC per Tarragonai tant ERC com el PSC confien en els mateixos candidats

El 52% dels militants i simpatitzants del territori aposten per crear una força independentista i de centre

En el ‘Superdissabte’, els convergents ebrencs tambévan avalar la candidatura d’Homs amb un 83% dels vots

El 52% dels militants i simpa-titzants de Convergència a lesTerres de l’Ebre també apostenper impulsar un nou partit, unpercentatge més ajustat al 67%registrat al conjunt de Cata-lunya. Així es va decidir en l’a-nomenat “Superdissabte” deCDC, que va tenir lloc el pas-sat 21 de maig. Aquesta decisiósuposa activar la dissolució del’estructura actual de Conver-gència, que anirà en paral·lel ala posada en marxa del noupartit. En aquest sentit, el di-putat al Congrés i cap llistatper Tarragona en les eleccionsdel 26 de juny, Ferran Bel, vaafirmar que aquestes primà-ries eren “insòlites”, i que hau-rien de permetre vertebrar un

instrument polític central aCatalunya. “El que es vol éspreparar aquest instrumentpolític que ha d’ocupar la cen-tralitat del nostre país al llargdels propers anys, i per tantara farem un congrés al mes dejuliol on hem de discutir això:

la línia ideològica de treball iquins són els nostres estatuts,com ens hem d’organitzar in-ternament, o quin és el paperque ha de tenir la representa-

ció institucional i la represen-tació del partit”, va detallarl’alcalde de Tortosa.Per la seau banda, el portaveude Convergència al Baix Ebre,Joan Pere Gómez, també va feruna valoració molt positiva del‘Superdissabte’ per elegir elcandidat a les eleccions espan-yoles i per decidir sobre la re-fundació del partit. Gómez vaexplicar a Canal 21 Ebre elprocés que seguirà ara Con-vergència per crear aquestanova formació política, ubi-cada al centre, que buscarà laindependència de Catalunya.Els militants també havien dedecidir entre Francesc Homs iSílvia Requena com a candi-dats al Congrés. Finalment,Homs va rebre el suport de77,6% dels militants, un per-centatge que a l’Ebre es va in-crementar fins al 83%

G. Moreno / C. BonetTORTOSA

Convergència celebrarà un

congrés durant eljuliol per decidirels estatuts i lanova organització


GENERALITAT

Les dues activistes d'Anima-Naturalis, Aïda Gascón i Yas-mina Moreno, que van seragredides en un acte de bousa la plaça al Mas de Barberansel 29 d’abril, van ratificar la de-núncia en la seva declaraciódavant el magistrat d'instruc-ció número 1 dels jutjatsd'Amposta el passat 17 demaig. Gascón i Moreno vandenunciar quatre persones,tres homes i una dona, tots ellsmembres d'una mateixa fa-mília a Sant Carles de la Rà-pita per un presumpte delictede coaccions, lesions i “danysamb l'agreujant de discrimi-nació”. Moreno i Gascón, di-rectora de l'entitat a Espanya,van explicar els fets i van tor-nar a identificar els presump-tes agressors. Les animalistesvan afirmar que les imatgeshavien estat clau per arribar ala justícia i van dir que confienque la sanció que dictamini lajustícia als presumptes agres-sors sigui “exemplar” per“poder tenir una temporadade bous tranquil·la.

Neguen cap agressióDies més tard, també van de-

clarar als jutjats d’Amposta elsquatre presumptes agressors dedues animalistes. Tots quatre vanquedar en condició d'investigatsper delictes de lesions, coaccionsi danys després. Segons fonts dela defensa, tots quatre - una dona,la seva parella, el fill d'ella i unnebot-, tots veïns de Sant Carlesde la Ràpita van negar les agres-sions i que haguessin sostret lescàmeres a les dues activistes d'A-nimaNaturalis, però van acabarreconeixent-se en l'informe defotogrames dels Mossos d'Es-quadra que s'ha elaborat a partirdel vídeo gravat per altres ani-malistes que estaven a la plaça debous.

La veracitat de les imatgesLes últimes en declarar, enaquest cas com a testimonis, vanser les tres voluntàries d’Anima-Naturalis que van gravar lesagressions als bous del Mas deBarberans. Les tres noies van ex-plicar el seu relat dels incidents,en unes compareixences breus,en les quals la jutge va preguntara les animalistes si reconeixienels presumptes agressors. Unade les noies va explicar que es-tava documentant els bous quanva sentir els crits a la grada i vagirar la càmera cap on eren lesseves companyes. Però va negarque preparessin la situació.

C.B.AMPOSTA

Les dues activistesratifiquen ladenúncia als jutjatsd’Amposta

t El CAP d’Amposta està inclòs al pressupost. // FOTO: AJUNT. AMPOSTA.

26,5 milions en els pressupostos de 2016

La inversió prevista per la Genera-litat en els pressupostos de 2016 ales Terres de l'Ebre és de 26,2 mi-lions d'euros. Una xifra superiorals 17,25 milions d'euros inicial-ment aprovats pel passat 2015 que,posteriorment, el Govern va elevarfins els 24,5 incloent partides comel regadiu de la Terra Alta, el man-teniment de la navegabilitat o elstractaments contra insectes. Lesprincipals inversions són la cons-trucció de l'edifici de les delega-cions de la Generalitat al nucliantic de Tortosa, amb 5,83 milions

d'euros; la construcció del nouCAP d'Amposta, amb 2,48 milionsd'euros, o la construcció també delCAP de Roquetes i la base comar-cal del Servei d'Emergències Mè-diques, 2 milions d'euros. Percomarques, al Baix Ebre els comp-tes de la Generalitat també pre-veuen 987.000 euros per a les obresde drenatge del pas inferior de laC-12 per l'antic pont del ferrocarrila Tortosa. També disposarà d’unadotació de gairebé 517.000 euros laredacció del projecte, direcció d'o-bra i construcció d'un ascensor pera peixos a l'assut de Xerta. AlMontsià, figuren les obres de con-dicionament, ja en marxa, de lacarretera T-350, entre Masdenverge

i Santa Bàrbara, amb 607.000 euros.Ports de la Generalitat també téprevist destinar 300.000 euros endiverses actuacions del port de laRàpita. A la Ribera d'Ebre es pre-veu destinar 2’5 milions d’euros al'amortització del deute de l’Hos-pital Comarcal de Móra d’Ebre i747.000 euros a la segona fase del’ampliació d’aquest centre. Tambées preveuen 749.000 euros per a laconstrucció de la captació Ull del'Asmà a Garcia. A la Terra Alta,l'actuació més voluminosa cor-respon a la tercera fase de l'ade-quació de l'entorn de l'esglésiade Sant Joan Baptista d'Hortade Sant Joan, amb 100.000euros.

Cinta BonetTORTOSA

CORREBOUS AL MAS DE BARBERANS

PORTADA


Els Miquelets de Catalunya van fer diumenge, 22 demaig, una recreació dels assalts de la Guerra de Successióa les Avançades de Sant Joan de Tortosa, en el marc de laXXI Diada dels Amics dels Castells i del Nucli Antic. Enla seua primera actuació a Tortosa, els Miquelets van es-devenir un reclam important perquè la gent puga conèi-xer millor les Avançades de Sant Joan, un dels espais delrecinte emmurallat i fortificat de Tortosa que Amics delsCastells ha reivindicat des dels inicis de l'entitat. De fet,l'objectiu dels Amics dels Castells és establir una relacióamb Miquelets de Catalunya i altres grups europeus, perfer més recreacions d’aquest tipus.

Salves al MuseuLa jornada també va incloure una desfilada que va acabara l’antic escorxador, ones van fer les salvesd’honor i la rebuda perpart de les autoritats.

TTELEOBJECTIU

EL JOAN ROVIRA MÉS NOUEL CANTANT ebrenc Joan Rovira vaser el gran protagonista del concert queva organitzar l’Associació de Veïns delRastre, al nucli antic de Tortosa, ambmotiu de la celebració del seu 25è ani-versari. El concert va tenir lloc el passat21 de maig a la renovada plaça de Mos-sèn Sol, una de les darreres actuacionsurbanístiques en el marc del pla integral

del nucli antic de Tortosa (Pincat). JoanRovira va interpretar la majoria de lescançons del seu disc ‘Peix sense espina’,però també va avançar alguns temesnous, que previsiblement inclourà en elproper disc. Un nombrós públic va assis-tir al concert, el segon que Joan Rovirafeia en poques hores, ja que la nit abanshavia actuat a Girona. FOTO: I. LÓPEZ.

Els Miquelets recreen els assalts de la Guerra de Successió a les Avançades de Sant Joan

Gustau Moreno / Fotos: Irene López


Els comerciants de Tortosa van celebrar el 21de maig la segona Desfilada de Moda a laplaça de l’Ajuntament. La iniciativa es varepir després de la bona acollida que va tenirl’anterior desfilada de l’octubre, quan es vapresentar la temporada tardor-hivern. Orga-nitzada per l’Agrupació Centre ComercialTortosa, amb el suport de l’Ajuntament deTortosa, la desfilada va comptar amb la col·la-boració de nou establiments, així com perru-queries, perfumeries i la floristeria Tost, queva encarregar-se de la decoració de la passa-rel·la. La iniciativa forma part de la campanyaDissabtes de Primavera que ha organitzatl’Agrupació. Durant quatre dissabtes conse-cutius, es realitzen diverses activitats al centrede Tortosa per dinamitzar el comerç. El 4 dejuny es donarà el tret de sortida a la cam-panya “Comprar al centre té premi”. Els co-merciants oferiran als seus clients rasquesamb diferents ofertes i més de 2.000 regals.

El Mercat a la Plaça omple Amposta

TELEOBJECTIU

La Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta vatancar el 15 de maig la seva vuitena edició,després de registrar una elevada afluènciade públic i la participació dels veïns. L’al-calde d’Amposta, Adam Tomàs, va afirmarque s’havia vist pel carrer més gent vestidaamb la indumentària típica de principis delsegle XX, i també molts paradistes van afir-mar haver venut més que en passades edi-cions. Tomàs creu que en un dels factorsclau ha estat el trasllat de la inauguració dedissabte a divendres la tarda, tot donantcontinuïtat a la Festa amb els tastos al mer-cat de nit. Ara bé, l’alcalde d’Ampostatambé va destacar la tasca de promoció ex-terior que s’ha realitzat, i que ha permèsposar la Festa del Mercat en el calendari defires i festes de Catalunya. Per la seva part,el director de la Festa del Mercat, Jordi Prín-cep, va afirmar que la participació dels visi-tants en els espectacles i activitatsprogramades havia estat elevada. Príncep vadestacar que els renovats espectacles d’in-terior també s’havien omplert, i que la Festadel Mercat s’ha convertit en un referent alterritori. En aquesta edició, la Festa del Mer-cat d’Amposta tenia fins a 80 parades i 12 ta-vernes.

Cinta BonetFotos: LÁZARO FOTÒGRAF.

Èxit de la segona Desfilada del comerç tortosí

Cinta BonetFotos: Irene López.


LA CORRUPCIÓ, l’atur, la po-bresa, les desigualtats, la re-centralització, la uniformitat,els desnonaments, les retalla-des, les privatitzacions, elssous baixos... són alguns delsfenòmens que, malaurada-ment, estan a l’ordre del dia enels darrers anys. La gestió neo-liberal de la crisi, liderada pelPP, no ha fet més que empitjo-rar la situació de vida de milersde persones a tot l’Estat i a Ca-talunya. Una sortida de la crisique han de pagar els de sem-pre: les classes mitjanes i po-pulars.

A MÉS, tot això succeeix en uncontext on queda demostratque els qui més tenen són elsqui estan sortint beneficiatsd’aquestes polítiques, aug-mentant la seua riquesa i patri-moni com mai. I a més a més,ho fan en un moment en quès’està demostrant com defrau-den quantitats milionàries enimpostos, amagant-los en elsparadisos fiscals, tal i com indi-

quen els famosos Papers de Pa-namà.

URGEIX, doncs, canviar lescoses. Necessitem un model depaís més just, més equilibrat,on els qui més tenen paguinmés. Amb aquests diners calrecuperar les inversions en sa-nitat, educació i pensions pú-bliques. Cal posar la fiscalitatal servei de la majoria, i no al’inrevés. Cal renegociar eldeute, auditar-lo, amb una Eu-ropa que faci política al serveide la gent, i no només de labanca. Cal també que tota laresponsabilitat del dèficit nocaigui en els Ajuntaments i enles Comunitats Autònomes,sinó que l’Estat també s’apliquiel cinturó, en l’exèrcit, perexemple, una de les partidesque més creix. Cal acabar ambla corrupció i castigar les pràc-tiques fraudulentes dels granspartits, que han governat du-rant molts d’any sabent que nohi havia alternativa i que sem-pre estarien en el poder.

PER AIXÒ és important que,en aquesta segona volta deles eleccions, sortim en massaa votar. El PP, segons les en-questes, puja en vots ja que ladreta sempre es mobilitza.Així, cal que plantem cara,que no ens resignem i quefem un vot útil per desallotjarel PP de les Corts (al Congréssón encara la primera força ial Senat tenen, a més, la ma-joria absoluta, amb el blo-queig que això representaper qualsevol intent reforma-dor).

EN AQUEST MOMENT lacandidatura de En ComúPodem, que a Catalunyasuma a Podem, EsquerraUnida, Equo, En Comú d’AdaColau i Iniciativa per Cata-lunya Verds, s’erigeix coml’alternativa als governs deRajoy, els quals poden arribara rebre el suport del PSOE iCiudadanos en la gran coali-ció que defensen les elits delpaís i d’aquests partits, tal i

com s’ha vist en aquests úl-tims mesos. Per això, més quemai, necessitem un govern decanvi, de progrés, que possi-biliti a Catalunya el referèn-dum per decidir el nostrefutur, però també que acabiamb la corrupció i amb lesdesigualtats, i que aposti perposar les institucions al ser-vei de la majoria.

EL 20 DE DESEMBRE, EnComú Podem vam guanyar aCatalunya i en molts llocs del’Estat, aconseguint més de 5milions de vots. Ara, amb lasuma d’Izquierda Unida i ellideratge d’Alberto Garzón ales confluències de progrés,cal que fem un pas més, i de-finitivament, possibilitem uncanvi a l’Estat, desallotjant elPP de les institucions, po-sant-les al servei de tothom.És l’hora del canvi, és l’horade fer-ho possible. Entre totsi totes guanyem el futur.

VENEÇUELA. Qui havia dedir que la precampanya deles eleccions espanyoles tin-dria en aquest país un delsseus exponents? El governespanyol nacionalitzant fa-miliars d'opositors i AlbertRivera viatjant al país gover-nat per Maduro per denun-ciar els atacs als dretshumans que s'hi produeixen.Podemos, objectiu que calabatre i Veneçuela és el seupunt feble. O no. Fins ara nohan pogut demostrar cap fi-nançament il·legal de Pode-mos des del règim veneçolà.Han pogut demostrar que al-guns dels seus membres vantreballar en el passat per aells. Com si fos il·legal... Be-neïda contradicció, ni PP niCiutadans no gosaran viatjara la Xina per denunciar de lamateixa manera la persecu-ció política dels opositors alrègim. Perquè, si bé és unrègim comunista, amb ells es

poden fer negocis, i aixòpassa per davant de tot. Tam-poc no ataquen Cuba, araque s'han fet amics amb elsEstats Units. Ni ataquen laUnió Europea amb el tracteque està donant als refugiatsque arriben a Grècia. Qües-tió d'interessos.

CORRUPCIÓ. Tenint Vene-çuela sobre la taula potseresperaran alguns que no esparli de corrupció. De fet, jaes queixen que just quan hiha eleccions s'investigui elPP, i sembren el dubte sobrejutges que els investiguen. ElPP, el partit amb més casosde corrupció oberts, tambéés el partit amb més excusesper negar que sigui una cosade partit, al mateix tempsque burxa en la corrupciódels socialistes i dels nacio-nalistes catalans.

PACTES. Els socialistes estan

fent una precampanya enquè s'obvia que van pactaramb Ciutadans, un partittant de dretes, per a ells, comel PP, i que van fugir d'unpacte amb Podemos. És certque sense el suport dels par-tits catalans poca cosa po-dien fer, com també és certque el motiu és no voler unreferèndum pactat amb Ca-talunya sobre la independèn-cia. En política i en pau espot parlar de tot però, de totallò que vulguin ells. Farienbé si expliquessin si repeti-rien el pacte amb Ciutadansen cas que les urnes abo-quessin uns resultats sem-blants a les del desembre.

RETALLADES. El PP, segonsels mitjans, ja hauria promèsmés retallades si guanyen leseleccions. Qualsevol pro-mesa de baixada d'impostosi altres entren en contradic-ció amb aquestes noves me-

sures escanyadores. Europaes guarda fins després de leseleccions decidir si multa ono Espanya per superar l'ob-jectiu de dèficit del 2015. Unamissatge subliminal en favorde la victòria del PP. I aixòque Europa mai no es posaen qüestions internes delsestats.

CATALUNYA. No podem es-perar altra cosa que la unitatd'Espanya i el procés catalàsiguin una de les estrelles dela campanya. El dubte és siCatalunya tindrà en comptequè pensa Espanya, no ja dela independència, sinó de ce-lebrar un referèndum, i el26-J votarà en conseqüència.Podemos, per molt que vul-gui, no aconseguirà fer-lopossible. I, com ja va fer Igle-sias en temps de pactes, sical hi renunciarà.

QUINA mandra...

OOPINIÓ

L’AVINGUDA GENERALÍSIMO FRANCOLA BRIGADA d’Amposta va retirarel 30 de maig, només dos dies desprésde la consulta de Tortosa sobre el mo-nument franquista, una de les últimesplaques del nomenclàtor de la dicta-dura que encara existien a la capitaldel Montsià. Era una placa de l’actualavinguda de la Ràpita, ubicada al nú-mero 28 del carrer, en què es llegia“Avenida Generalísimo Franco”. El re-

gidor de Serveis Municipals, Dani For-cadell, va explicar que, fent la revisióde les plaques, van detectar que a sotad’una placa actual hi havia una altraen la que es deixava entreveure elnom del dictador: “Per això s’ha pro-cedit a la retirada immediata”. Ara, laplaca antiga es traslladarà o bé alMuseu de les Terres de l’Ebre o bé al’Arxiu Comarcal del Montsià, per a la

seua conservació. Per la seua banda,l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, varecordar que aquest tipus d’elementsfranquistes han de ser retirats, d’acordamb la llei de la Memòria Històrica. Se-gons l’alcalde, a Amposta no quedacap placa amb l’escut de Falange encap habitatge, i aviat també es canvia-ran els noms dels carrers dels feixistesRuiz de Alda i García Morato.

JORDI JORDANCANDIDAT DE LESTERRES DE L’EBRE AL SENAT PER EN COMÚ PODEM

MANEL ZAERAINFORMÀTIC I MÚSIC

En comú podem canviar-ho tot

Mandra electoral


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós

EL 5 DE JUNY tindrà lloca Barcelona la manifestació“L’Ebre sense cabal és lamort del Delta”, convocadaper la Plataforma en De-fensa de l’Ebre. De fet,aquesta manifestació de laPDE, que és la continuació

de la mobilització d’Am-posta contra el nou Pla Hi-drològic de l’Ebre, coincidiràamb la celebració del DiaMundial del Medi Ambient.Per a l’organització de laprotesta, la PDE ha comptatamb el suport de l’ANC.

OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

El gran dubte i el gran repte de la reinterpretació

L’Ebre demana el suport de Catalunya

La supressió d’una línia de P3 a Amposta

EDITORIALS

quest 21 de juny farà50 anys de la inaugu-ració del monument

franquista de la Batalla de l’E-bre, i Tortosa seguirà amb laressaca de la consulta del pas-sat 28 de maig sobre el futurdel polèmic monòlit. Fi-nalment, 5.755 vots vanservir per decantar labalança de la consultaen favor de mantenir,reinterpretar i contex-tualitzar el monument,amb un 68,36% dels su-ports. En canvi, l’opcióde la retirada i museït-zació del monumentnomés va recollir 2.631vots, un 31,25%. La par-ticipació en la consulta va sermés alta del que la majorias’esperava, un 29,73%.

ARA EL GRAN DUBTE éssaber com s’ho farà Tortosaper reinterpretar i contextua-litzar el monument franquistamés gran de Catalunya, se-gons el Memorial Democràticde la Generalitat. Un vestigitan evident de la propagandade la dictadura. Un monu-ment aixecat sobre la pilastrade l’antic pont de la Cinta perrecordar els morts de la Bata-lla de l’Ebre -només els del

bàndol guanyador, perquè lareconciliació i la reparació deles víctimes no s’havia pro-duït- i també per homenatjarel general Franco, el Caudillo“de los 25 Años de Paz”.

LA CONSULTA ha deixat unmal regust de boca general,tot i que col·lectius com Torto-sins pel Monument o el PP(per no parlar de Falange od’altres grups d’extremadreta) han celebrat el resultatdel procés participatiu. La ma-teixa nit de la consulta, l’al-calde Ferran Bel ja va valorarels resultats tot demanant res-pecte per al veïnat i per a lamateixa ciutat de Tortosa, da-vant de l’allau de crítiquesque va començar a rebre desdels mitjans de comunicació isobretot a les xarxes socials.

De fet, havia estat una set-mana amb molts atacs a Bel,des que dimarts 24 de maig vaanunciar que ell votaria perl’opció B. Després, l’alcalde vaaparèixer al programa .Cat deTV3 per defensar la consulta, i

encara es van endurirmés les crítiques perla seua posició con-trària a la retirada delmonument.

S’EQUIVOQUENels que volen conver-tir aquesta polèmicaen una excusa peratacar Tortosa o pererosionar el lideratgede Bel. Segons com,

ha sortit reforçat, perquè haguanyat l’opció que l’alcaldede Tortosa sempre ha defen-sat. No es tractava de tombarBel, sinó de tombar el monu-ment. A més, la gran majoriadels regidors de l’Ajuntamenthavia avalat la consulta. Aixòsí, ara l’alcalde té una feinamolt complicada, ja que noserà fàcil consensuar una pro-posta de reinterpretació. Enprimer lloc, haurà de convèn-cer els seus socis de govern, jaque Esquerra aposta per unatransformació total i radicaldel monument franquista.

ENSENYAMENT ha deciditsuprimir una línia de P3 del’escola Agustí Barberàd’Amposta, tot i que primerhavia anunciat que la líniaafectada seria a l’escola So-riano Montagut. El Departa-ment ha argumentat que erael centre que tenia menyspreinscripció, i també des-

prés de valorar les segones iterceres opcions. Primer esva generar un gran malestara l’escola Soriano Montaguti després a l’Agustí Barberà.La comunitat educativa diuque la decisió s’ha pres deforma poc transparent. Erainevitable aquesta mala ges-tió del problema?

Josep CaparrósALCALDE DE

LA RÀPITA

EL MUR

Tortosa ara no ho tindrà gens fàcil per

consensuar una propostade reinterpretació

SERÀ NOTÍCIA

A

L’Ajuntament de la Rà-pita ja ha adjudicat elcontracte de finalització

de les obres de l’auditori muni-cipal, per un import total d’1,6milions d’euros. La previsió ésque l’esperat equipament cultu-ral estiga acabat en nou mesos.

Josep BaubíPRESIDENT DE LA

FEDERACIÓ

D’ASSOCIACONS

DE VEÏNS DE

TORTOSA

El Departament deSalut s’ha compromèsamb els veïns de Tortosa

i amb el sindicat CATAC-CTS aconstruir un aparcament darrerade l’antic cinema Fèmina, per so-lucionar els problemes d’accés al’hospital Verge de la Cinta.

MeritxellRuizCONSELLERA

D’ENSENYAMENT

La consellera d’Ensenya-ment ha justificat la su-pressió de la línia de P3 a

Amposta, tot basant-se en lesdades de la preinscripció. De mo-ment, no escolta la comunitateducativa d’Amposta ni tampoc lareclamació de l’Ajuntament.

Aina CidREMERAOLÍMPICA

La remera ampostina hacomplert les expectati-ves i ha aconseguit una

plaça per als Jocs de Rio. Va ser enquedar primera a la final de la re-gata a Lucerna, a Suïssa. Serà lacinquena esportista ebrenca queenguany anirà als Jocs de Rio.

Carles LuzALCALDE DEGANDESA

Gandesa demanarà laretirada del monòlitfranquista del Coll del

Moro, espai en què Franco va es-tablir el seu lloc de comanda-ment durant la Batalla de l’Ebre.Vol que deixi de ser un lloc de pe-regrinació de col·lectius feixistes.

LA PDE torna a manifestar-se aquest 5 de juny a Barce-lona, per reclamar a laComissió Europea que faciun toc d’autoritat a l’Estatespanyol, tot fent prevaldreles directives comunitàriesque protegeixen el delta del’Ebre. Com és tradicionalquan el moviment antitrans-vasament es manifesta a lacapital catalana, la marxasortirà a les 12 del migdiades de la plaça Universitat,fins arribar a la plaça de laCatedral. Serà un altre diu-menge d’ebrencs despla-çant-se per defensar l’Ebre,en vehicles particulars, entrens i també en autobusos.

De fet, la PDE ha organitzatautocars per als manifes-tants del territori, mentreque l’Assemblea NacionalCatalana (ANC) s’ha enca-rregat de coordinar els auto-busos de la resta del país.

PER TANT, com ja va feramb motiu de la darrera ma-nifestació a Amposta, la PDEtorna a demanar el suportde la resta de Catalunya. Elportaveu de la PDE, ManoloTomàs, fa bé de recordar queseria molt bo que Catalunyaassumís la defensa d’unapart del país. Sense oblidarque l’Ebre és, en realitat, unproblema internacional.


OPINIÓ

EL DISSABTE 28 de maigl’opció de mantenir el Mo-nument Commemoratiu dela Batalla de l’Ebre (que nomonument franquista comdiuen els mitjans de comuni-cació de forma interessada),va guanyar amb més del 68%dels vots.

EN PRIMER LLOC, vullagrair la tasca de tots elscompanys de l’AssociacióTortosins Pel Monument,creada ara fa dos mesos.Aquesta no ha sigut fàcil.Les pressions, els insults iles amenaces per part de lagent de fora han sigut unaconstant i han embrutat unajornada de democràcia i lli-bertat. Per contra, hem rebutenormes mostres d’afecte isuport per part dels veïns dela nostra ciutat i és amb aixòen lo que em vull quedar.

A PARTIR D’AVUI, els torto-sins haurem de ser valents i,sobretot, hem d’estar units.

La caverna mediàtica del ca-talanisme radical no podràdigerir aquest resultat i, comha fet amb tants altrescol·lectius, intentaran des-prestigiar-nos i que ens aca-bem enfrontant els uns ambels altres. Us n’adonareu quecertes esferes del naciona-lisme català (no tot), té unstics totalitaris perillosos ipreocupants per a una socie-tat democràtica i moderna.Fins i tot alguns tortosinshan caigut al seu parany ihan acabat entrant al joc dedesprestigi cap a la ciutat icap als seus ciutadans.

VULL TAMBÉ enviar un mis-satge de conciliació a totaaquella gent que va votarper l’opció de la retirada.Ara més que mai, hem detreballar conjuntament perfer, del Monument, un mo-nument de tots. Podem i hemde superar qualsevol dife-rència i adversitat i, per mésque ens diguin, som sufi-

cientment madurs i intel·li-gents per arribar a acordssense interferències de fóra.Posem-nos tots plegats a tre-ballar.

FINALMENT, és de rebutagrair a la gent gran la mobi-lització: ells que van sofrir laguerra, la postguerra i la dic-tadura, i que tot i així vanaconseguir superar totes lesadversitats d’aquella època,el dissabte 28 de maig vanjugar un paper clau. Algunsels acusen de franquistes; jo,en canvi, crec que són elsmés demòcrates, perquèsaben realment lo que és nogaudir d’una democràcialliure com la que tenim a Es-panya avui en dia i per aixòla valoren molt més. Quan laveu de la experiència i la sa-viesa ens falti, potser llavorssí que triomfarà la desme-mòria.

GRÀCIES a tots aquells queho heu fet possible!

JAUME SOLÉPRESIDENT DE TORTOSINS PEL MONUMENT

Sobre els resultats de la consultadel 28 de maig a Tortosa

ExpoEbre en comaLES TERRES de l’Ebre con-formen un territori ambgrans potencials i per tald’explotar-los i sortir de l’es-tancament actual la ciutat deTortosa, la capital de l’Ebre,ha de ser la peça principaldel motor de creixementeconòmic. I una de les prin-cipals eines de què disposaTortosa és la fira ExpoEbre.

PERÒ, lamentablement, Ex-poEbre, la que en el seu mo-ment va ser la firamultisectorial més impor-tant de les Terres de l’Ebre,està en coma, està greumentmalalta i cal fer tot el possi-ble per tornar-la a la vida.

EXPOEBRE porta uns anysde capa caiguda, tots hosabem, i per molts invents iocurrències que ha volgutfer el govern municipal, lacosa no ha millorat. Que siuns anys de pagament, altresgratuïta, que si la fira de pri-mavera, que si la fira defires, però el resultat ha estatsempre el mateix: una re-ducció constant del nombrede visitants i del nombred’expositors i d’agents co-mercials, una reducció delcontingut quedant majorità-riament conformada per ex-

positors de caràcter institu-cional i una manca de capa-citat per part dels seusresponsables de fer tornar laglòria a aquest esdeveni-ment que ha de suposar undels principals actius de pro-moció econòmica del comerçlocal, de la ciutat i de les Te-rres de l’Ebre.

COM HA de funcionar unafira que, lluny d’abaratir elseu cost per atraure nous ex-positors, els estands cadaany són més cars perquè l’A-juntament imputa l’incre-ment dels costos demuntatge directament en elsexpositors. Com ha de fun-cionar una fira de caràctercomercial i de promoció eco-nòmica que està plena d’es-tands institucionals i que esbasa i gira al voltant de ta-llers de o d’actuacions de tottipus, i amb això no vull dirque no hi puguin formarpart, però aquestes no ha deser la principal atracciód’una fira.

COM HA de funcionar unafira en la que es demana aempresaris que hi participincedint-los un estand gratuïtdegut a la manca de partici-pants, el que suposa una

greu discriminació de cara ala resta d’expositors que pa-guen. Serà per això que, tot ihaver-ho demanat en diver-ses ocasions, el govern noens ha facilitat les dadeseconòmiques i de participa-ció de les darreres edicions? Com ha de funcionar unafira en la que el regidor res-ponsable de la mateixa, quehauria de ser el principalimpulsor de la mateixa, estàla setmana abans fora deTortosa per temes professio-nals de caràcter privat, i des-prés no s’implica amb unestand a ExpoEbre, però sí aaltres fires de la comarca?Quina imatge és aquesta?

ÉS EVIDENT que l’actualmodel d’ExpoEbre ni fun-ciona ni compleix amb laseva funció de plataforma depromoció econòmica. I això,tot i el magnífic recinte, elPavelló Firal de Remolins,del que disposem des de fauns anys i al que no se li saptreure tot el rendiment. Da-vant d’aquestes circumstàn-cies, es fa necessari plantejarun nou model de fira plural imultisectorial, comptantamb la participació de dife-rents sectors econòmics i co-mercials que portin a una

nova ExpoEbre. En aquestsentit, des del grup munici-pal del PSC a Tortosa ja hemreclamat la creació d’unaTaula de Treball de Promocióde Fires conformada per di-ferents representants del’àmbit econòmic, polític icomercial de la ciutat quetreballi, entre altres, ennoves estratègies que atra-guin els expositors i el pú-blic; en implementar un Plade Xoc que rellanci ExpoE-bre i Fira Tortosa; en la revi-sió dels preus i lescondicions als expositors; ien la possibilitat de crear iimplementar noves fires.

ÉS NECESSARI treure Expo-Ebre de la UCI i per aixòs’han de plantejar i crearuna sèrie d’estratègies quepermetin rellançar-la com lafira de fires, de manera queaposti per la promoció eco-nòmica i sigui un atractiuper als expositors i comer-ciants del territori, i que re-presenti un veritablerevulsiu per fer front a lacrisi econòmica i constitueixiun dels pilars del creixementeconòmic de la ciutat, recu-perant la seva capitalitat iesdevenint una veritableciutat de les oportunitats.

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA

La caverna mediàtica del catalanisme radical no podràdigerir aquest resultat i intentaran desprestigiar-nos ique ens acabemenfrontant els unsamb els altres”

“


AMB LA CONSULTA sobreel monument franquista, elsconvocants es van cobrir deglòria en consultar sobre untema que ateny els DretsHumans i que es va ventilaren clau local tortosina, pas-sant pel damunt de la Llei dela Memòria Històrica i delParlament català.

L’EQUIP DE GOVERN ac-tual de CiU i ERC ha aprofi-tat l’escletxa de la llei que noobliga, sinó insta a complir-la i, amb la bassa guardadaen no voler descatalogar elmonument, tot mantenint elgrau de protecció com a bécultural d'interès local(BCIL). Ho tenien tot lligat iben lligat.

ÉS DE REBUT que Tortosa,membre de l’Associació deMunicipis per la Indepen-dència (AMI), haja convocatuna consulta de participacióciutadana en la que els quevan votar de mantenir-lo, en

descomptar que és fran-quista o tot i saber-ho,creuen poder triar per quisempre el veurà com el queés, un far franquista que ensvigila de prop?

EN UN PRIMER momentl’alcalde ha actuat com Pila-tos, se n’ha rentat les mans,passant la patata calenta alpoble i, al final, ha estat parti jutge. Actuació vergonyantque ha estat complementadaper la de la Diputació de Ta-rragona amb el joc tan de-mocràtic de castigar a quiestà per la retirada i premiara qui el vol conservar.

ÉS DE REBUT que Conver-gència i ERC a nivell nacio-nal haja possibilitat que aixòpassés votant en contra oabstenint-se en la votaciódel Parlament de Catalunyadel dia 3 de març d’en-guany? No tenen justificaciópossible i haurien de rectifi-car.

PER SER la primera con-sulta popular de Tortosas’han lluït. El tortosinismeactual, fill del bauisme, hadespertat i ha acudit adonar suport a l’ofensa ve-nuda des de l’Ajuntamentque suposava que tot Cata-lunya estava en contra deTortosa. L’alcalde i els seuspropers han estat hàbilscuidant que no s’obrís debati llançant missatges popu-listes i algunes falsedats del’estil de: ens volen prendreel monument, este monu-ment està dedicat a tots elscaiguts, llevar-lo val moltsquartos ( no deien res delque costava deixar-lo), queno és franquista, que... Nomos deixaran res a n’estaTortosa!

I AIXÍ ESTEM el dia des-prés. Fent reflexions. Respi-rant a fons perquè la cursaacaba tot just de començar.Com a mínim s’ha aconse-guit que s’obrís el meló.

I PERQUÈ és un problemade país, com el de la defensade l’Ebre, demano a tothomque sigue comprensiu i res-pectuós en memòria de totsaquells -els tortosins vícti-mes dels bombardejos, elsprimers- que van patir es-carni o van ser víctimes deldictador.

I A LA GENT de les Terresde l’Ebre us demano queexigiu una Tortosa més dignai generosa que us tingue encompte més allà del comerç iels serveis.

I ELS TORTOSINS que pen-sem que no s’hauria d’haverfet cap consulta i que el mi-llor lloc per al monument ésel museu, continuem dema-nant de recuperar la memò-ria i la dignitat. Això nohauria de molestar cap de-mòcrata. Fem net d’una pertotes de monuments fran-quistes als nostres carrers!

ALONS NAVARROMEMBRE DE LA COMISSIÓ PER LA RETIRADA DELS SÍMBOLS FRANQUISTES DE TORTOSA

Per una Tortosa més digna i generosa

OPINIÓ

EL QUE HA PASSAT a lamolt tortosina capital de lesTerres de l'Ebre és de traca imocador. Un dia algú moltdemòcrata es va inventarque l'obra d'art que hi ha almig del riu Ebre, anomenada“Monument a la Batalla del'Ebre”, representava a totesles víctimes d'aquella car-nisseria, cosa que no éscerta: perquè l'informatiucontrolat pel règim deixaben clar que és un home-natge a Franco, perquè hivan posar simbologia clara-ment feixista però es vanoblidar de la republicana(que casualment van des-truir quan van entrar alpoder l'any 39) i perquè alcap i a la fi les famílies de lesvíctimes republicanes, reu-nides en associacions, nos'hi senten representades.

DESPRÉS que el tripartitd'esquerres tortosí protegísel monument, suposem queperquè eren uns inútils i noconeixien el transfons, Fe-rran Bel es va escudar ambl'herència rebuda per nohaver-lo de tocar durant vuitanys al costat del PP, perquèsabia perfectament que lipassaria factura en uneseleccions, si no era pels quese van creure la història, perla gent reaccionària de dreta

que el votava (a n'estes altu-res no és cap secret quemolta gent que tradicional-ment ha votat CiU a les Te-rres de l'Ebre tenen unpassat caciquista i que ac-ceptava la dictadura).

SABENT el cost en sufragisque tenia prendre la respon-sabilitat de retirar el queestan obligats per llei, permolt que ara diguen que noel poden tocar perquè és unaobra d'art i està protegida(bé que Ferran Bel es penjamedalles per haver-la “des-vestit” al seu dia de simbolo-gia); el millor és passar-li elfregat a la ciutadania ambun referèndum, així se n'es-polsen les mans. Els defen-sors del monument s'handedicat a reproduir la men-tida i fins i tot li han afegitmés suc, com la que l'àguilaés la tortosina (casualmentl'artista es va oblidar de laresta de bestiari tradicional).

ELS PARTITS detractors nonomés han defensat un refe-rèndum que mai haurien d'-haver proposat en campanyaperquè ells coneixen perfec-tament el rerefons del mo-nument (a excepció de laCUP), sinó que han fet unacampanya patètica, quan noinexistent, amb un discurs

que ha canviat en qüestió desetmanes. El resultat? Unmonument que seguirà des-contextualitzat expressa-ment al mig del riu, que jaha estat reinterpretat segonsels ha interessat als políticsper promoure una hipotètica“pau”. “Per als tortosins estemonument representa atotes les víctimes”, deia elsenyor Jaume Solé, portaveude Tortosins pel Monument,i ara sembla que el fet de sertortosí és un argument d'au-toritat per a interpretarobres d'art: com si qualsevolnascut a Tortosa sense estu-dis estètics tingués més cri-teri que un professord'Història de l'Art. Clar queel cunyadisme que desprèneste argument no és estranyen un territori on el presi-dent de l'associació de pen-yes taurines va dir a TV3 el10 de gener de 2012 que a lespintures rupestres d'Ullde-cona hi ha escenes de corre-bous.

TENÍEM l'oportunitat de de-mostrar a Catalunya, a Es-panya i al món que totes lesetiquetes que ens dedicaveneren fal·laces, i en canvi,avui els mitjans i l'opiniópública ens tracten de feixis-tes. Els periodistes provin-cians avui surten en defensa

del territori desmentint esteadjectiu. El que passa és queés molt complicat vendre lamoto quan un consistori mu-nicipal amb majoria absolutaindependentista on l'únicpartit que no condemna elfranquisme espanyol nomésté un regidor, decideix con-vocar un referèndum per re-tirar el que és obvi a ulls detot aquell que no és tortosí.

POSSIBLEMENT tenen totala raó del món, i jo estic ambells. Però jo que visc a París itinc distància de seguretatpuc permetre'm el luxe d'a-nar una mica més enllà i dirque l'única raó per la qualuna ciutat que no és feixistavote en favor de deixar ro-mandre un símbol d'esta ín-dole, és perquè és ignorant. Ino sé què és pitjor, perquè elfeixisme és una filosofia dedisciplina i fe, però en unasocietat ignorant els políticses poden espolsar les seuesresponsabilitats venent-les idisfressant-les de “democrà-cia” mentre se't pixen a laboca al mateix temps que elpoble pensa que és un acte“de bona fe”. Ni més nimenys que el que han fet elspolítics tortosins.

‘LO MASCARAT’PERIODISTA I ESCRIPTOR

Provincianisme ebrenc


CiU i ERC han assolit un pactede govern pel que queda delmandat a l’Ajuntament de Tor-tosa. Les assembles de Conver-gència i ERC van ratificar el 17 demaig l’acord, i l’endemà es vapresentar públicament. Els dosgrups havien anunciat que ha-vien obert converses per explorarl’entrada dels republicans al go-vern municipal, a punt de com-plir-se un any de l’Acord deGovernança Estable amb 37punts programàtics. El portaveud’ERC, Josep Felip Monclús, vaexplicar que després de valorarel compliment de l’acord, aixícom la “relació de confiança”que s’havia establert entre el go-vern i grup d’ERC, es va conside-rar que el millor per Tortosa eratancar un pacte de govern. Per la seva part, Ferran Bel vaafirmar que l’assemblea de CiUtambé va entendre que el millorper la ciutat era tancar un pacteamb ERC. No perquè generi mésestabilitat, sinó “més capacitat detreball”, ja que seran 12 i no vuitels regidors que formaran el go-vern municipal.

El primer tinent d’alcalde serà elrepublicà Josep Felip Monclús.La segona tinença d’alcaldia seràper a Meritxell Roigé, mentre quela tercera serà per a la republi-cana Maria Jesús Viña. La quartal’ocuparà Anna Algueró, la cin-quena Emili Lehmann, la sisenaMarià Martínez, i la darrera, Do-lors Queralt. També s’han canviatdiverses regidories. Monclús as-sumeix Turisme i Promoció de la

Ciutat; Maria Jesús Viña es quedaamb Serveis Socials i Drets Ci-vils, mentre que Anna Algueró esfa càrrec de la nova regidoria deDiversitat Cultural. Marià Martí-nez es queda amb Hisenda, men-tre que Emili Lehmann continuaal capdavant de Promoció Econò-mica, Fires, Noves Tecnologies iComerç. Finalment, la nova regi-dora Cristina Girón assumeix Jo-ventut i Agermanaments. Dolors

Queralt, Domingo Tomàs, Joa-quim del Pino i Alfredo Ferrécontinuaran al capdavant de lesmateixes regidories, tot i queFerré també assumirà Medi Am-bient.

TTORTOSA

ERC se suma al govern de BelConvergència tanca amb els republicans un pacte que

converteix Josep Felip Monclús en primer tinent d’alcaldeMovem, el PSC i la CUP critiquen l’acord i afirmen que

Esquerra ha renunciat a liderar el canvi a Tortosa

[ ] Ferran Bel i Josep Felip Monclús van signar el pacte de govern al despatx d’alcaldia. // FOTO: TORTOSA.CAT.

“Un dia trist pera les esquerresde Tortosa”, segons Jordan

El grup municipal de MovemTortosa va fer una primera va-loració força negativa de l’en-trada d’ERC al govern. PerMovem Tortosa, el 17 de maig vaser “un dia trist” per les esque-rres i forces progressistes deTortosa. El portaveu Jordi Jordanva lamentar que ERC hagi per-mès que CiU continuï al poder,malgrat haver perdut més de2.000 vots en les eleccions del2015. Jordan també va assegurarque ERC a Tortosa s’ha convertiten un partit satèl·lit de CiU, i vaacusar els republicans d’haverrenunciat a liderar un canvi a laciutat. De fet, abans de tancar-seel pacte, Movem havia tornat aoferir a ERC un govern alterna-tiu, però els republicans vananul·lar a última hora la trobadaque tenien acordada.Per la seua banda, Enric Roig(PSC) va afirmar que el pacteentre CiU i ERC és “una versiólocal de Junts pel No”, perquè elgovern de Bel sempre rebutjales propostes que arriben des del’oposició. Segons Roig, els re-publicans han deixat perdre“una oportunitat d’or” peraconseguir el canvi a Tortosa. Elsocialista també va acusar Beld’estar més preocupat per laseua carrera política que pel quepassa al municipi. Finalment, també la CUP va cri-ticar l’acord de govern entre CiUi ERC. En un comunicat, els cu-paires van afirmar que és “unautèntic frau” a les polítiquessocials i més participatives.

Cinta BonetTORTOSA

POLÍTICA

TARGETA SÈNIOR PER AL BUSL’1 DE JULIOL entren en servei lesnoves tarifes i itineraris de les línies 2 i3 del transport públic urbà de Tortosa.Una de les novetats més destacades ésla reducció del preu del bitllet en totesles categories. Així, el bitllet senzillpassa a costar 1 euro. La targeta multi-viatge recarregable valdrà 8,50 euros, iels estudiants pagaran 0,60 euros per

viatge, mentre que els jubilats i majorsde 65 anys amb rendes baixes tindranun descompte de fins al 46%. De fet, lagent gran podrà obtenir la nova targetaTortosa Sènior, passant prèviament pelSAC de l'Ajuntament. Aquest targetadonarà dret als títols de viatge i tambéa altres descomptes en l'àmbit de la cul-tura i l'oci a la ciutat. C.B.



A partir del proper dilluns 6 dejuny i fins al mes de març del2017, l’entrada al centre de Tor-tosa pel pont de l’Estat quedaràtallada al trànsit rodat. Així hopreveu el dispositiu de mobili-tat que l’Ajuntament de Tortosaha presentat per l’inici immi-nent de les obres de reformadel pont, que comencen l’1 dejuny. L’alcalde de Tortosa ha ex-plicat que aquesta és la solucióque s’ha considerat més viable,

després de valorar diferentspossibilitats, com ara el pas al-ternatiu de vehicles, una me-sura que hauria pogutcol·lapsar el trànsit a l’avingudaColom, al barri de Ferreries, itambé a l’avinguda Generalitat.Així, només es podrà utilitzar elpont de l’Estat per sortir delcentre de la ciutat a Ferreries;però per entrar caldrà anar pelpont del Mil·lenari, des d’on esdistribuirà tot el trànsit. La mesura també afectarà eltransport públic, especialmentla línia L1 (Tortosa-Jesús-Roquetes). Amb tot, l’Ajunta-

ment ha preparat un recorregutque permet conservar totes lesparades i, per tant, minimitzarl’afectació als usuaris. Sí que espermetrà el pas de vianants enels dos sentits de la marxa du-rant tot el temps que durin lesobres, amb pas alternatiu.També s’ha previst que els ser-veis d’emergències puguincreuar el pont de l’Estat en elsdos sentits en cas d’urgència.Així mateix, els dos carrils del’avinguda Generalitat entre laplaça de la Pau i el carrer Llotjaseran d’un únic sentit, en direc-ció al pont de l’Estat.

TORTOSA

El president de la Federació deVeïns de Tortosa, Josep Baubí, i ladelegada del sindicat CATAC-CTS a l’Hospital de Tortosa Vergede la Cinta (HTVC), Cinta Sa-rroca, s’han mostrat molt satis-fets, davant de la proposta delDepartament de Salut de cons-truir un aparcament darrera del’antic cinema Fèmina, al finaldel carrer Despuig. Aquestaopció seria la que pren més forçade les incloses al Pla de Mobilitatper millorar l’accessibilitat i elsaparcaments al centre hospita-lari. Després de reunir-se amb eldirector dels serveis territorialsde Salut, Ismael Piñas, el presi-dent de la Federació de Veïns deTortosa va celebrar que per fis’escolti les demandes dels ciu-

tadans. Però Baubí va advertirque cal fer un seguiment perquèl’aparcament sigui una realitat elmés aviat possible.Per la seva part, la delegada delsindicat CATAC-CTS va afirmarque la construcció d’un aparca-ment de sis plantes aprofitant eltalús del darrera de l’antic ci-nema Fèmina “és una de les mi-llors solucions” per a usuaris itreballadors, i també permetriaampliar l’HTVC. Baubí també va explicar que elspressupostos de la Generalitatper al 2016 ja preveuen posarbusos llançadora, possiblementdes de la plaça del Bimil·lenari ifins a l’hospital.

Cinta BonetTORTOSA

Satisfacció pel futuraparcament de l’HTVC

Les obres del pont de l’Estat s’allargaran nou mesos // FOTO: G.M.

El pont de l’Estat, amb el trànsit restringit durant nou mesos

MOBILITAT

Cinta BonetTORTOSA

La zona en què es construiria el pàrquing. // FOTO: G.M.

MOBILITAT



BBAIX EBRE

ÈXIT DE LA MESCLA DE DELTEBREL’AJUNTAMENT de Deltebre ha afir-mat que la primera edició de la Mostrade Gastronomia de les Terres de l’Ebre,Mescla, ha estat un èxit de participació.Així, durant els tres dies que la mostrava estar oberta a la ciutadania, Mesclava acollir més de 4.000 visitants i va re-partir 7.500 degustacions. Segons l’al-calde, Lluís Soler, “aquest esdevenimentha reafirmat la condició de Deltebre com

a capital del delta de l’Ebre i la seva po-tencialitat i projecció turística”. En total,més de 90 empreses van participar en lamostra de gastronomia, ja sigui mitjan-çant un expositor, degustacions o realit-zant cuina en directe. Mescla es vacelebrar del 19 al 23 de maig, tot coinci-dint amb el retorn de la Deltafira, ambun programa complet d’actes i activitatsper a tota la família. C.B.

L’alcalde d’Alfara de Carles,Josep Mas, ha mostrat la seva in-dignació per la retirada del re-curs que el Departamentd’Agricultura de la Generalitathavia presentat davant el Tribu-nal Superior de Justícia de Cata-lunya (TSJC), contra la sentènciaque prohibia la pràctica detemptejos amb bous, i que orga-nitzaven diverses ramaderies deles Terres de l’Ebre per atreureturistes. El passat mes de setem-bre, el jutjat número 17 de Barce-lona va demanar l’execucióimmediata de la sentència delmes de gener de 2015, la qualprohibia els temptejos amb bousarran d’una denúncia de la Pla-taforma Prou. Així,, la Generali-tat i la ramaderia Mur vanpresentar nous recursos, peròMur el va acabar retirant perquèel Govern es va comprometre afer-se càrrec de la lluita. Però fi-nalment, per causes que l’alcalded’Alfara desconeix, la Generali-tat també va retirar el recurs i eljutjat ha declarat ferma la sen-tència que considera il·legal elstemptejos amb bous. Per tant,Mas afirma sentir-se desprotegit

com a alcalde i també com a ciu-tadà. Mas ha afegit que aquesta novasentència és “un poal d’aiguafreda”, i reconeix que veu moltdifícil que es puguin tornar a fertemptejos a les ramaderies delpoble. Amb tot, l’alcalde d’Alfarade Carles ha deixat clar que llui-taran fins al final. Actualment, a Alfara de Carlescontinuen en actiu tres ramade-ries, tot i que només una, la ra-maderia Mur, té bous braus i lesinstal·lacions necessàries per re-

alitzar els temptejos.Les ramaderies d’Alfara de Car-les, juntament amb la Generali-tat, van recórrer la suspensiócautelar que el jutjat contenciósadministratiu número 17 de Bar-celona havia dictat el setembrede 2013. Per això ara ha estat uncop dur per a Alfara, saber que elDepartament d’Agriculturahavia decidit retirar el seu recurs. Tot plegat arriba amb el sectortaurí en estat d’alerta, després dela polèmica pels incidents a lesplaces d’Aldover i de Mas de

Barberans, entre taurins i anima-listes. Tot i així, tant a les Festesde Maig d’Alcanar com a la Festade l’Ermita de l’Aldea, els actestaurins es van desenvoluparsense incidents. A banda, les ani-malistes i els presumptes agres-sors ja han declarat als jutjatsd’Amposta.

Indignació a Alfara per la retirada delrecurs d’Agricultura sobre els bous

BOUS

L’alcalde desconeix per què el Govern hadeixat de fer costat a les ramaderies de l’Ebre

Mas admet que serà molt difícil tornar afer temptejos amb bous per a turistes

Una imatge d’arxiu dels temptejos de bous que es feien a Alfara de Carles. // FOTO: ACN.

Cinta BonetALFARA DE CARLES

El Consell Comarcal delBaix Ebre destinarà en-guany 95.800 euros a la mi-llora de camins municipalsde la comarca. El ple de l’enscomarcal va aprovar el 20 demaig passat un conveni ambla Diputació de Tarragonaque permetrà a Tortosa, Ro-quetes, Deltebre, el Perelló il'Ampolla i l'EMD de Jesúsarranjar les vies locals enmés mal estat. El presidentdel Consell Comarcal delBaix Ebre, Dani Andreu, vaafirmar que existeix unaproblemàtica general pelque fa a l’arranjament de ca-mins, i que aquestes prope-res actuacions permetranavançar en la seva millora.“El Consell Comarcal va decorretja de transmissiód’uns recursos que se’ns fa-ciliten, perquè els ajunta-ments puguin arranjaraquesta xarxa tan extensa decamins veïnals”, va dir.En la mateixa sessió plenà-ria, el consell del Baix Ebreva ratificar la signatura delconveni de col·laboracióentre la Diputació i el Con-sell Comarcal, per a la realit-zació del projecte Plad’Ocupació Baix Ebre 2016.Aquest pla permetrà con-tractar, durant un total de sismesos, cinc persones atura-des de llarga durada. Els be-neficiaris del programadesenvoluparan tasques demanteniment en entornsnaturals i urbans del BaixEbre, com ara la Via Verda. D’altra banda, el ConsellComarcal del Baix Ebretambé va aprovar ratificar lasol·licitud del contracte pro-grama de serveis socials alDepartament de Treball,Afers Socials i Famílies, aixícom aprovar la signaturad'un conveni de col·labora-ció amb la Fundació “LaCaixa”, per finançar el pro-jecte Tiquet Fresc. C.B.

OBRES

El Consell destina96.000 eurosa camins



L’alcalde d’Amposta, AdamTomàs, espera concertar al-menys una desena de places dela nova residència per a la gentgran dins d’aquest 2016. Durantuna entrevista a Canal 21 Ebre,Tomàs va assenyalar que la prio-ritat del govern municipal d’Es-querra d’Amposta és obrirdurant el proper estiu la novaresidència, que va ser inaugu-rada fa més d’un any per l’ante-rior alcalde. Segons Tomàs, laGeneralitat no té diners perconcertar moltes places, ja quela comarca del Montsià no estàinclosa com a zona prioritària enla planificació territorial del go-vern català. Tot i així, l’alcalded’Amposta està convençut quees podran aconseguir algunesplaces. Tomàs va detallar que la novaresidència obrirà amb les 80 pla-ces de l’equipament actual, finsi tot encara que no estiga aca-bada la nova cuina. L’alcalde vaafegir que el govern d’Esquerrad’Amposta s’ha plantejat exigir

“responsabilitats polítiques”pels problemes que acumula laresidència. En aquest punt,Tomàs va remarcar que la solu-ció passa per externalitzar lagestió per als propers 40 o 50anys, tot i que la titularitat se-guirà sent municipal.

AAMPOSTA

ENGRESCATS, PREMI AMPOSTA 2015L’ASSOCIACIÓ Engrescats de les Te-rres de l'Ebre, amb seu social a Amposta,ha guanyat el Premi Amposta 2015. Elsmitjans de comunicació de la ciutat vandecidir entregar aquest guardó a l'enti-tat, gestora des de l'any passat de lagossera municipal d'Amposta, en reco-neixement de la seva tasca de protecciódels gossos i per la feina de sensibilitza-ció en aquest àmbit a través de les xar-

xes socials desenvolupada durant el2015. La presidenta de l’associació, NúriaEspanya, va agrair el suport que rebendel consistori, veterinaris i gent anònimaper poder realitzar la seva tasca, que elspermet salvar uns 200 gossos a l’any. Eljurat del Premi Amposta també va deci-dir fer entrega de la menció especial algrup de música Piròmbodas, en el 50èaniversari de la seva fundació. C.B.

Tomàs espera concertar 10 novesplaces per a la nova residència

L’alcalde d’Amposta afirma que la prioritat del governmunicipal és obrir la residència durant el proper estiu

L’equipament obrirà amb les 80 places de la residènciaactual, encara que no s’hagi acabat la nova cuina

Ferré veuexcuses per laprivatització

G.M.AMPOSTA

La portaveu de Convergèn-cia a Amposta, Isabel Ferré,va recordar que un any des-prés de les eleccions muni-cipals que va guanyarEsquerra, la residència con-tinua tancada. Ferré va acu-sar el govern del republicàd’Adam Tomàs de posar di-ferents excuses per justificarque la residència continuetancada, perquè la seua in-tenció és privatitzar-ne lagestió. La regidora de Con-vergència va remarcar queAmposta té mitjans públicsper tirar-la endavant, a tra-vés de la fundació Fuss-mont; però que Esquerraprefereix una gestió privadade la nova residència. D’altra banda, la portaveude Convergència també valamentar que la consellerade Treball, Afers Socials iFamílies no concretés elpassat 29 d’abril si la Gene-ralitat pensa concertar lesplaces de la nova residènciade la capital del Montsià. Enla seua primera visita oficiala les Terres de l’Ebre, la con-sellera Dolors Bassa va afir-mar que cada municipi téautonomia per decidir quani com gestionar els seusequipaments. A més, Bassava afegir que el Govern ofe-rirà noves places concerta-des, però no va dir res de lesresidències de l’Ametlla deMar i d’Amposta.

SOCIAL

Gustau MorenoAMPOSTA

14 mesos acabada i tancada

La nova residència d’avisd’Amposta es va inaugurar almarç de 2015 per part de l’ex-consellera de Benestar Sociali Família, Neus Munté, i vacostar 12 milions d’euros.Des d’aleshores l’equipa-ment ha estat tancat. Comptaamb gairebé 10.000 metres

quadrats repartits en 5 nucliso unitats d'habitacions, 2 enplanta baixa i 3 en planta pri-mera, una ala de menjador iuna altra ala per al centre dedia. L'edifici podria ampliar-se en un futur amb la cons-trucció d'una altra plantaamb 256 places més.

Adam Tomàs durant una entrevista a Canal 21 Ebre. / Foto: EDUARDO BERTOLÍN.



El departament d’Ensenyamentha decidit suprimir una de leslínies de P3 d’Amposta a l’es-cola Agustí Barberà. Tot i que enun primer moment la previsióera que la línia se suprimís del’escola Soriano Montagut, En-senyament ha decidit treure-lade l’escola Mestre Agustí Bar-berà argumentant que era elcentre que tenia menys preins-cripció i també després de va-lorar-se les segones i terceres

opcions que havien escollit elspares i mares dels alumnes.L’AMPA de l’escola MestreAgustí Barberà va mostrar ràpi-dament el seu malestar. Consi-deren que aquesta decisió s’hapres de forma “poc transpa-rent” i reclamen conèixer lesdades finals de matrícula, jaque afirmen que aquesta final-ment ha estat superior a lessol·licituds de preinscripció.També el portaveu del PSC aAmposta, Francesc Miró, va as-segurar que la decisió s’haviapres tot i que havia dos alum-nes que s’havien inscrit fora de

termini. Així les coses, la comu-nitat educativa d’Amposta vatornar a sortir al carrer per rei-vindicar un ensenyament pú-blic de qualitat. L’alcalded’Amposta, Adam Tomàs,també va participar en la mani-festació i va reiterar la voluntatde l’Ajuntament d’assumir elmanteniment de la línia de P3per evitar una situació de “tren-cament social”. Ensenyamentafirma que aquesta opció no éspossible però l’alcalde no tira latovallola i ha emplaçat el De-partament a buscar la maneralegal que ho permeti.

AMPOSTA

L'Ajuntament d'Amposta harenovat els convenis amb Cà-ritas, Siloé i Creu Roja, a travésdels quals el consistori fa l'a-portació anual a aquestes asso-ciacions sense ànim de lucreencarregades d'atendre les 446famílies derivades de l'àrea deserveis socials amb aliments iproductes bàsics. Les aporta-cions de les tres entitats sumenun total de 52.000 euros. Enconcret, a Creu Roja se li ha fetuna aportació de 27.000 euros,17.000 euros són per a Càritas i8.000 euros per a Siloé. L’al-calde d’Amposta, AdamTomàs, va assenyalar que ésuna aportació necessària per-què aquestes entitats puguindur a terme la seva activitat,

imprescindible en les circums-tàncies actuals” i els va agrairla tasca desenvolupada. Per laseva banda, la regidora de Sa-nitat i Serveis Socials, SusannaSancho, va explicar que l'apor-tació es calcula de forma pro-porcional a les famílies queatenen cadascuna de les enti-tats. Així, Creu Roja n'atén finsa 232, Càritas, 183 i Siloé, 31. Amés a més, Creu Roja rep10.000 euros addicionals per-què és l'entitat encarregada defer totes les tasques de preven-ció en les diferents activitatsesportives, culturals i socialsque hi ha al municipi.Les tres entitats van posarde manifest la necessitat detots els recursos econòmicsper poder atendre totes lesfamílies que no tenen cober-tes les necessitats bàsiquesdel municipi.

Cinta BonetAMPOSTA

446 famílies rebenajuda d’entitats socials

Manifestació per la línia de P3 de l’escola Agustí Barberà. // FOTO: M.C.

L’AMPA de l’Agustí Barberà surt alcarrer per la supressió de la línia de P3

ENSENYAMENT

Cinta BonetAMPOSTA

Signatura dels convenis de col·laboració. // FOTO: AMPOSTA.CAT

SOCIETAT


MMONTSIÀ

V JORNADES DEL LLAGOSTÍDURANT TOT UN MES, del 26 demaig al 26 de juny, Alcanar posa sobrela taula un dels seus productes més va-lorats, el llagostí. En total, són 15 restau-rants d’Alcanar, les Cases d’Alcanar iAlcanar-Platja els que participen de lesV Jornades Gastronòmiques, amb l’ob-jectiu d’elaborar menús en què aquestproducte estrella acompanyi els millors

arrossos, cremes i saltejats, entre d’al-tres. Una de les novetats en aquesta edi-ció és el canvi d’imatge de les jornades.Així, s’ha apostat per una forta presèn-cia a través de les xarxes socials i perunes fotografies dels diferents plats mésatraients. A més, els restauradors tambése sumen al Dia Mundial de la Tapa, el16 de juny. SÍLVIA ALARCÓN.

Els veïns de Sant Carles de laRàpita han escollit, amb un 66%dels vots, un ús mixt per als lo-cals del parc de Garbí, tot com-binant oci nocturn i activitatsdiürnes. En total, han estat 954les persones que van votar alllarg de la setmana del 9 al 15 demaig, sobre els usos dels locals.Una xifra que representa nomésun 8,6% de participació. De fet,el resultat no hauria de ser ne-cessàriament vinculant, ja queno es va arribar al 25%, que eraeal límit de participació que s’-havia establert. Però l’alcalde dela Ràpita, Josep Caparrós, vadestacar que caldrà valorar elresultat de la consulta, la ma-teixa participació, i posar fil al’agulla. En concret, l’opció d’un ús mixtva emportar-se 628 vots; l’opciód’oci nocturn 240 vots, és a dir,un 25’6%; i l’opció d’activitatsd’oci diürn 69 vots, un 7’36% deltotal. També van haver-hi 14 votsnuls i tres en blanc. L’alcalde vavoler agrair a tots els veïns que

hagin anat a votar, i que valorinpositivament una consulta queera un compromís electorald’ERC. Així mateix, Caparrós vafer una crida als emprenedors iempresaris a apostar per la sin-gularitat d’aquests locals, quanvulguen obrir nous negocis.

Els veïns de la Ràpita trien unús mixt per als locals del Garbí

La consulta registra una participació del8,6%, però l’Ajuntament posarà fil a l’agulla

Caparrós fa una crida als emprenedorsperquè apostin per aquests espais singulars

Obre portes elnou tanatoride Santa Bàrbara

G.M.SANTA BÀRBARA

L’empresa funerària Remsava inaugurar a finals d’abrilel seu nou tanatori a SantaBàrbara. Es tracta del tana-tori de La Plana, situat al nú-mero 82 del carrer Victòria.La instal·lació consta d’unedifici de 400 metres qua-drats, amb dues sales de vet-lla, a més de zones comunsde descans i recepció de lesfamílies. També hi ha des-patxos de contractació, cafe-teria, exposició, i diversosespais per a ús intern del’empresa. El nou tanatoriplaner, com ja passa amb al-tres centres de Remsa,compta amb un espai lúdic,amb jocs i entretenimentsper als visitants més me-nuts, perquè els familiars nos’hagen de preocupar i pu-guen acomiadar-se de laseua persona estimada ambtotal tranquil·litat.A banda, el nou tanatori do-narà servei a les poblacionsde Santa Bàrbara, la Galera,Godall i el Mas de Barbe-rans, i estarà adreçat tant alsusuaris particulars com alsde les companyies d’assegu-rances. El nou centre formapart del pla estratègic que téla funerària a la zona, ambun total de 10 tanatoris: qua-tre al Baix Ebre -sensecomptar el nou projecte del’Aldea-, dos al Baix Maes-trat i quatre al Montsià.

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

La primera d’altres consultes

A la consulta de la Ràpita po-dien votar un total de 11.142persones, veïns i veïnes ma-jors de 16 anys i que constes-sin empadronats al municipide manera ininterrompudaalmenys durant el tres anysanteriors. Els llocs habilitatsper a la consulta eren l’ajun-

tament, la biblioteca munici-pal i l‘oficina de turisme. Caparrós ja ha avançat queaquest no serà l’únic procésde participació ciutadanaque engegarà el govern mu-nicipal amb la voluntat de“sumar esforços” i “prendredecisions estratègiques”.

Una imatge de la consulta pels locals del parc de Garbí, al punt de votació de l’Ajuntament. / Foto: M. VELÁZQUEZ.

SERVEIS


cop d’ull// Juny 201622

MONTSIÀ ULLDECONA

Tres dels conductors de la cara-vana de l’accident de Freginals,en el qual van morir 13 joves es-tudiants d'Erasmus, van explicaral jutge que instrueix el cas alsjutjats d'Amposta que gairebéno van tenir contacte amb elconductor de l'autocar sinistratdurant la seua estada a València.L'home va passar el dia apartatdels seus companys, amb elsquals només va parlar a l'horade dinar; però va refusar menjaramb ells i els va dir que es reti-rava a descansar a la llitera delseu bus. Tot i això, com va assen-yalar l'advocat de l'acusació par-ticular d'una de les víctimes del'accident, Joaquim Fibla, capd'aquests testimonis va podercorroborar que l'home dormís oestès reposant. El passat 19 demaig, el conductor de l’autocaraccidentat encara no tenia dataper comparèixer davant deljutge, ja com a investigat, perquèseguia ingressat en un centrehospitalari de l'àrea metropoli-tana de Barcelona, i amb un de-licat estat de salut.D’altra banda, el 17 de maig, latitular del jutjat número 3 d'Am-posta també va prendre declara-ció, en qualitat de testimonis, al

propietari de l'empresa de l'au-tocar accidentat a Freginals, aixícom als dos ocupants del tu-risme contra el qual va topar. Elresponsable d'Autocares Ale-jandro, de Mollet del Vallès, vaassegurar que en l'organitzaciódel viatge a València no va detec-tar prèviament cap situació anò-mala que fes preveure l'accidentdel 20 de març, on van morir 13estudiants estrangeres i 34 per-sones més van resultar ferides.El sinistre es va produir pelsvolts de les sis del matí del dia deDiumenge de Rams, quan elconductor de l’autocar va perdreel control del vehicle, va traves-sar la mitjana de l’autopista i vaacabar xocant amb un turismeque circulava en sentit contrari.El conductor va donar negatiuen les proves d’alcoholèmia i deconsum de drogues, i tot apun-tava que s’hauria pogut adormir.L’autocar formava part d’uncomboi de cinc vehicles que tor-naven cap a Barcelona desprésde veure les Falles a València,amb motiu d’una excursió orga-nitzada per l’associació ErasmusStudent Network. El presidentde la Generalitat, Carles Puigde-mont, va decretar dos dies de doloficial i es va desplaçar a Tortosa,on es va instal·lar el centre de co-mandament i l’atenció als feritsi a les famílies de les víctimes.

C.B. / G.M.AMPOSTA

El conductor deFreginals gairebé nova estar amb la restade xofers a València

t Imatge d’una olivera. // FOTO: M.V.

Més protecció per a les oliveres mil·lenàries

L’alcaldessa d’Ulldecona, NúriaVentura, ha demanat una majorprotecció de les oliveres mil·le-nàries per part de la Generalitatde Catalunya. En el darrer pledel consistori, Ulldecona va de-clarar 52 oliveres com a arbresd’interès local, i també va sol·li-citar a la Generalitat de Cata-lunya la seua protecció com aarbres monumentals. En concret,es tracta de 52 exemplars que fansis metres o més de perímetre detronc, mesurat a una alçàriad’1,30 metres des de la base del

terra, tal i com marquen els cri-teris tècnics de la legislació va-lenciana. En els darrers 15 anyss’han dut a terme nombrososprojectes de protecció i valoritza-ció de les oliveres mil·lenàries i elseu oli, però la protecció legald’aquests arbres no ha arribatencara a Catalunya. De fet, Ven-tura ha dit que també caldriaprotegir les oliveres centenàries.Durant una entrevista a Canal 21Ebre, Ventura també va avançarque els propers 9 i 10 de juny tin-dran lloc les jornades Patrimo-nium, en què es tractaran tots elsprojectes d’innovació relacionatsamb el patrimoni d’Ulldecona.En aquest sentit, l’alcaldessa va

anunciar que ja s’han acabat lesobres d’accés a l’Abric VIII, unnou actiu patrimonial que s’in-corporarà a la visita del conjuntd’art rupestre.D’altra banda, Ventura va repas-sar altres qüestions de l’actuali-tat municipal d’Ulldecona, coml’acabament de les diversesobres de millora dels barris.També va confirmar que desprésde l’estiu començaran els treballsper arranjar les voreres.

Gustau MorenoULLDECONA

TRIBUNALS


cop d’ull Juny 2016 // 23

TTERRA ALTAi MATARRANYA

L’INSTITUT TERRA ALTA FA 30 ANYS L’INSTITUT Terra Alta va celebraraquest passat mes de maig el seu 30èaniversari. Des del centre assenyalenque formen part d’aquesta fita totes lespersones que han tingut vincles ambl’insitut Terra Alta però també el feteducatiu com una estructura mutableperò ferma, sempre al servei de la comu-nitat que representa. L’acte va comptaramb la participació de l’arqueòleg i antic

alumne del centre, Rafel Jornet. El seuàmbit de recerca és la cultura dels ibersi ha participat en diferents excavacions,entre d’altres la del poblat del Coll delMoro. El cor i la banda de l’institut TerraAlta van participar en la commemoraciódels 30 anys del centre i també es va ferun lliurament de premis als guanyadorsdel concurs per a la realització del logo-tip de l’aniversari. C.B.

L’Ajuntament de Batea ja hainaugurat la nova piscina co-berta. Un projecte de llarg re-corregut, molt esperat tant alpoble com a la comarca, i queel consistori ha fet amb recur-sos propis, sense haver de de-manar cap préstec. La novapiscina té quatre carrils, 25metres de llargària i 1’40 me-tres de profunditat, i utilitzaràun sistema mixt de climatitza-ció, combinant energia solar igas. La piscina tindrà un ca-ràcter lúdic però també tera-pèutic amb cursets i activitatsadaptades. L’acte inaugural va tenir llocenmig d’una jornada festivaon també es va celebrar l’asso-liment dels 1.000 carnets delprograma Viu Batea. Es tractad’un carnet que permet a totsels veïns de Batea gaudir detots els serveis municipals,com el gimnàs, el cinema, lesinstal·lacions esportives, lapiscina d’estiu o la nova pis-

cina climatitzada, a un preu denomés 30 euros a l’any. L’al-calde de Batea, Joaquim Pala-della, va afirmar que el carnetViu Batea ja és una peça fona-mental per al poble i quehaver assolit els 1.000 carnetsés una mostra del treball i es-forç realitzat per l’Ajunta-ment.El carnet Viu Batea està obert

a la gent de fora del municipiper un preu de 50 eurosanuals. Paladella consideraque la nova piscina climatit-zada serà un nou reclam peratreure nous usuaris de la co-marca. De fet, també entraràdins del carnet Viu Batea lanova pista de pàdel. La jornada va concloure ambun dinar de germanor al pave-

lló municipal amb l’actuacióde les majorettes de Vilalbadels Arcs, el concert dels can-tautors Àngel Villalba i Floren-cio Roc, i ball.

EQUIPAMENTS

Batea inaugura la piscinaenmig d’una jornada festivaLa nova piscina coberta té quatre carrils i

ha estat finançada amb recursos propisLa piscina s’inclourà als serveis del programa

Viu Batea, que ja ha assolit els 1.000 carnets

GANDESA

Vuit restaurants de la TerraAlta oferiran menús de pro-ductes de proximitat, mari-dat amb olis i vins de lesdenominacions d’origen dela comarca. Serà en el marcdel projecte DegusTA TerraAlta, unes jornades gastro-nòmiques que tenen lloc desdel passat 24 de maig i du-rant tot el que resta d’any. Lainiciativa naix arran de la de-claració de Catalunya RegióEuropea de la Gastronomia2016, a la qual s'ha adherit elConsell Comarcal de la TerraAlta per tal de donar valor ala gastronomia, els produc-tes i els restaurants catalans.La presidenta de l'Associa-ció d’Empresaris d’Hostale-ria de la Terra Alta, MariaRosa Vallestí, va explicar que

el menús aniran variant du-rant el que resta d'any peradaptar-se als productes detemporada, però semprecuinats amb oli de la DOPOli de Terra Alta, acompan-yats d'una selecció de vi dela DO Terra Alta i una de-gustació d’olis. Per la sevapart, el president comarcal,Carles Luz, va afirmar queamb DegusTA Terra Alta esvol posar de relleu la poten-cialitat de la gastronomia dela comarca.L'organització ha editat unapetita guia de les jornadesamb la descripció delsmenús que ofereixen els res-taurants, amb uns preus queoscil·len entre els 30 i els 40euros. Hi participen els res-taurants Miravall, La Font-calda, Ginebrals, Piqué iSibarites, Miralles, Catedraldel Vi i Nou Moderno. C.B.

La Terra Altapromociona laseva cuina, elsolis i el vi

Cinta BonetBATEA

La nova piscina coberta de Batea. // FOTO: MANEL CAPELL.

Els menúss’adaptaran alsproductes detemporada al llargde tot l’any



RRIBERA D’EBREi PRIORAT

BON ANY PER A LES CIGONYESDESPRÉS DE 14 ANYS, la Festa deles Cigonyes de Flix, amb l'entrega delsdiplomes als nadons nascuts durant el da-rrer any a la comarca, ja és tot un esdeve-niment a la Ribera d'Ebre. De fet, aquestacelebració, que es fa a la Reserva Naturalde Sebes, vol reforçar el vincle emocionalentre els nounats i aquestes aus. Gràciesal projecte de reintroducció de la cigonyablanca, iniciat l’any 2003, ara a la zona hi

viuen 12 parelles de cigonyes que, en-guany, tenen nius de fins a quatre polls.Pel coordinador de la Reserva Natural deSebes del grup de Natura Freixe, PereJosep Jiménez, el nombre de cries signi-fica que l'entorn és "saludable". Un esce-nari afavorit per la primavera plujosad’enguany, que ha fet que hi hagi més in-sectes i, per tant, més aliments per aaquests ocells. G.M.

L’Ajuntament de la Torre del’Espanyol ha enllestit les ac-tuacions incloses dins el pro-jecte Viure al Poble, finançatamb un milió d’euros dels fonseuropeus Feder. Un dels pro-jectes més destacats ha estat lareforma dels carrers del nuclihistòric. Amb aquesta actuacióel consistori ha volgut posar fia les fuites d’aigua i clavegue-ram registrades en els darrersanys; millorar tots els serveisbàsics, i substituir el pavimentsdels carrers amb un tractamentde formigó i llambordes. L’al-calde de la Torre de l’Espanyol,Joan Juncà, ha afirmat queaprofitant la remodelació de lazona s’han instal·lat diferentsplafons amb informació turís-tica del poble. De fet, l’Ajunta-ment vol potenciar el turismerural i esportiu, i la diversifica-ció econòmica del municipi perpreparar-se per al tancamentnuclear. Amb aquesta objectiu,el govern municipal ha impul-sat la construcció d’un centrede visitants. Un edifici de novaconstrucció recobert de pedraper integrar-lo al poble. Aquest

conté una projecció mappingsobre una maqueta de la Torrede l’Espanyol i una mostra deproductes locals. A més, l’Ajuntament de laTorre de l’Espanyol ha adquiritla finca de l’antiga Mina on hafet un centre d’interpretació dela Serra del Tormo i s’ha habi-

litat un pàrquing. En el marcd’aquesta aposta per la promo-ció turística del poble, tambés’han dissenyat tota una sèriede rutes de senderisme i enBTT per a tots els nivells i quees podran consultar a travésd’una nova aplicació per a telè-fons mòbils.

La Torre enllesteix la reforma del nucliantic i obre un centre per a visitants

TURISME

Les obres formen part del projecte Viureal Poble, finançat amb un milió d’euros

L’Ajuntament potencia el turisme rural i esportiu, com a alternativa a la nuclear

El director de Greenpeace i la responsable de la campanya nuclear de l’entitat. // FOTO: ACN.

Cinta BonetLA TORRE DE L’ESPANYOL

El portaveu d’ERC a la Ri-bera d’Ebre, Francesc Bar-bero, ha dit que el governde l’Estat ha aconseguit“un 2x1” amb la suspensióde l’impost nuclear catalàper part del Tribunal Cons-titució. Barbero ha recordatla complicitat del governespanyol amb les elèctri-ques, i també el fet que l’e-xecutiu del PP harecorregut les grans inicia-tives legislatives del Parla-ment de Catalunya.Barbero també ha remarcatque l’impost estatal sobrela producció nuclear nopreveu cap retorn directede diners per al territori. Enaquest sentit, Barbero haassenyalat que la Generali-tat ja està treballant per su-perar aquest veto a l’impostnuclear, com també passaràamb altres lleis catalanesque l’Estat també ha aturatal Tribunal Constitucional.La Generalitat esperava re-captar uns 50 milionsanuals amb l’impost nu-clear, i revertir a les zonesd’influència de les centralsnuclears d’Ascó i Vandellósuns cinc milions d’euroscada any, per a projectes dedinamització econòmica.Barbero no creu que siganecessari aprofitar la sus-pensió de l’impost per re-plantejar el percentatge del’impost que revertirà en elterritori, tal i com havia de-manat el PSC poc abans dela sentència. De fet, el repu-blicà ha criticat que els so-cialistes encara no haginrebutjat amb contundènciala decisió del TribunalConstitucional de suspen-dre l’impost nuclear català.G.M.

NUCLEAR

Barbero diuque l’Estat hafet un 2X1amb l’impost

El nou centre de recepció de visitants. / FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.




BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

REUNIÓ AMB XIMO PUIGENRIC PLA I XARO MIRALLEShan sigut els dos alcaldes del nord de Cas-telló en reunir-se amb el president valen-cià, Ximo Puig. Durant aquesta trobada onhan participat els alcaldes de les altres cincciutats amb més de 20.000 habitants a laprovíncia, la Generalitat va anunciar quetreballa per compensar la "discriminacióals municipis per part de la Diputació de

Castelló, que han quedat exclosos d'aju-des fonamentals malgrat representar el80% de la població de la província", enparaules del mateix president.Per la seua part, des de la Diputació pro-vincial, el president Javier Moliner ha en-viat a Puig una carta on assegura lacol·laboració del govern provincial ambels 135 municipis de Castelló. A.P.

Les escoles concertades de la Co-munitat Valenciana estan en peude guerra per l'actitud de la Con-selleria d'Educació després dedues dècades de polítiques favora-bles als seus interessos. A Beni-carló, el col·legi Nostra Senyora dela Consolació (religiós) tindrà unaaula menys d'infantil el pròximcurs després de l'eliminació d'unaaula d'infantil al·legant estar sota laràtio. Des del Col·legi de la Conso-lació defensen la necessitat demantenir l'aula en ser l'única queofereix la línia en castellà i que laprogressió positiva del cens d'a-lumnes al municipi demandaaquesta unitat. Per aquest motiu,centenars de persones protestendes de fa setmanes a la ciutat pel“dret a decidir" de les famílies.La manifestació més importantocorria el passat dissabte 14 demaig davant el 10 de FerreresBretó, l'Ajuntament. A la cita s’hipodien llegir lemes de suport a l'e-ducació concertada, a favor de leslínies en castellà, o altres per de-manar la llibertat dels pares per

poder escollir centre. Una manifes-tació amb suport dels claustres deprofessors i AMPES dels dos cen-tres concertats dels municipis, alcostat de representants d'escolescatòliques de la província, Diòceside Tortosa i sindicats. El presidentde la Confederació Catòlica Nacio-nal de Pares de Família i d'Alum-nes (CONCAPA), José AntonioRodríguez, va ser l'encarregat dellegir el manifest "Pel dret a deci-dir". El manifest criticava amb du-resa al conseller Marzà i la nova

política del Consell després d'anysd'afavoriment de les línies concer-tades. Certes irregularitats desd'algunes d'aquestes escoles ambfinançament mixt i l'ús que s'ha fetde l'educació en els últims anysdiscriminant i separant xiquets do-nant la falsa sensació d'un estatusmillor o pitjor segons dubtosesidees preconcebudes, han portat ala conselleria a replantejar elmodel educatiu.L'administració autonòmica, afec-tada per la manca de finançament,

no està per la subvenció a les esco-les concertades.El reajustament en les ràtios haobligat a dissenyar un nou modeleducatiu que, en ordre a l'estalvi,atorga més protagonisme a l'escolapública. A banda de la fi del dis-tricte únic i l'elecció de l'alumnatper part dels centres concertats.Amb tot, l'escola 100% privada potresultar la més beneficiada amb untraspassament d'alumnes a aquestmodel "que no ha sofert cap atac"afirmen des de conselleria.

Manifestació de l’escolaconcertada pel “dret a decidir”

La decisió obligarà a tancar l’única unitaten castellà d’educació infantil a la ciutat

La concentració rep el suport de l’oposició iles protestes es multipliquen arreu del territori

Nou pla perimpulsarel turisme

A.P.VINARÒS

Davant dels nous reptes dela gestió turística municipali la necessitat d’afrontar eldesenvolupament turístic deVinaròs d’una forma més or-denada i planificada, la Regi-doria de Turisme ha deciditdesenvolupar un Pla Estratè-gic i de Màrqueting Turístic.L’orientació a resultats, la in-novació, la viabilitat, la sos-tenibilitat, l’aplicabilitat són,junt amb la participació, elsprincipis que regiran el des-envolupament del Pla. L’em-presa encarregada delprojecte, Singular&PluralProjectes Turístics, portarà aterme un seguit de reunionsi entrevistes tant ambcol·lectius veïnals com ambrepresentants sectorials iempresarials per tal de cop-sar les principals problemà-tiques i necessitats en relacióamb el desenvolupament del’activitat turística a Vinaròs.El projecte també contemplala realització d’un estudi demercat que aporte una deta-llada caracterització de lademanda turística actual dela capital del Baix Maestrat.La definició del Pla Estratè-gic de Turisme 2017-2021,part fonamental del projecte,establirà un diagnòstic clarde la situació actual i lesbases per al futur model dedesenvolupament turístic deVinaròs.El regidor de Turisme, Do-ménec Fontanet, consideraque “aquesta és una tascad'acció prioritària per al sec-tor turístic de Vinaròs, ja quedes del Pla d'Excel·lència Tu-rística, de l'any 2007, no s'haredactat un altre treball d'a-questes característiques, queavui en dia és fonamentalper a fer front als reptes d'unsector tan dinàmic com el tu-risme”.

BENICARLÓ

Albert PascualBENICARLÓ

Concentració a Benicarló a favor de l’escola concertada. / FOTO: ALÍCIA COSCOLLANO.

VINARÒS


Un nou audiovisual interactiupermetrà acostar la ciutadaniaal far de Buda. La productoraFilmasnòmades, amb el suportfinancer de l’empresa Repsol ila col·laboració de l’Ajunta-ment de la Ràpita, ha realitzataquest audiovisual que perme-trà accedir a fotografies, textos,plànols i material relacionatamb aquest equipament per talde donar a conèixer la seua his-tòria i característiques, amb unacurat treball d’animació en3D. L’alcalde de Sant Carles dela Ràpita, Josep Caparròs, vaafirmar que l’interactiu “per-met recuperar la nostra histò-ria, els orígens i conèixer millorla nostra identitat com apoble”. Per la seva part, la regi-dora de Cultura, Èrika Ferraté,va destacar la recerca històricai local realitzada i va posar derelleu la voluntat del municipide posar aquest material didàc-tic i divulgatiu al servei del veï-nat local i també de la resta delterritori. Per la seva part, SantiValldepérez, de Filmsnòmades,va explicar que l’interactiu erafruit d’un treball de tres anysd’investigació. Valldepérez

també va explicar que l’objec-tiu és oferir en un format queresulti agradable a les novesgeneracions una història queva causar molt impacte a les ge-neracions del segle XX. Final-

ment, l’artista 3D Santi Moya,va explicar que la tasca de re-producció del far en tres di-mensions va ser complexa perògairebé permet que l’especta-dor el pugui tocar.

Un nou audiovisual interactiu permtrà acostar la ciutadania al far de Buda gràcies a un acurattreball d’animació en 3D. L’objectiu és arribar a les noves generacions.

CULTURA

C4.000 PERSONES A LITTERARUM

El far de Buda en 3DDOCUMENTAL INTERACTIU

PROP DE 4.000 persones van passarper la novena edició de Litterarum, laFira d’Espectacles Literaris, i la tretzenaFira del Llibre ebrenc, a Móra d'Ebre. Se-gons l’organització, el 80% dels espec-tacles van doblar el públic respecte aedicions anteriors, hi ha ver més interre-lació entre programadors i artistes, unalínia que es potenciarà amb vista alsanys vinents. Entre els espectacles més

vistos, destaca el doble espectacle inau-gural amb les obres “Visitacions”, del’artista ampostina Maria Pons, amb tex-tos de Moncada, Bladé i Arbó; i “Lesèglogues d’Estellés” i el “Barri Xino” deBlai Bonet, dirigit pel poeta tortosí Al-bert Roig. Pel que fa la Fira del LlibreEbrenc, es van presentar una trentenade novetats d’autors o temàtica ebrencai es van vendre uns 600 llibres. C.B.

Una imatge de l’interactiu en 3D sobre el far de Buda. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.

IMAGINEM una històriad’amor. Imaginem que elnostre protagonista, Paco,per exemple, s’enamorad’una tal Carme. Per sege-llar el seu amor i la fermavoluntat que la relaciósigui eterna, li regala unanell. No entrem en gus-tos, l’anell pot ser més omenys bonic, d’or o plata,amb diamants o sense,tant se val; el que importaés la seva simbologia.

PERÒ NO totes les histò-ries d’amor són eternes.Contra la voluntat delPaco, la seva relació ambla Carme arriba al final.Però la vida continua, iara troba un nou amor, aqui li podem dir Maria,per exemple. Paco és unhome pràctic, i troba quecanviant la dedicatòriaque hi havia gravada al’anell, es convertirà enun regal perfecte per se-gellar el nou amor. Unnou anell que no és nou,que Maria sempre portaràamb recança al dit, finsque no podrà més i se l’a-rrencarà.

I ÉS QUE els monumentsclavats als rius per a com-memorar victòries o, pit-jor encara, per asubratllar derrotes, no espoden tunejar.

Sobre anells,històries d’amor i monumentsclavats al riu

Jesús TibauESCRIPTOR

1RACÓ DALT DEL MÓN

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA



CULTURA

PARLEM D’UNA de les figures cabdals delRenaixement a Tortosa i a la Corona d'A-ragó i Catalunya. La figura d'un home quefou el pare i l'executor del millor exempled'arquitectura renaixentista del Principat.

DE PERSONALITAT vigorosa, fou una deles figures més rellevants en l'àmbit reli-giós i cultural del Regne de València i d'A-ragó del segle XVI. La inscripció a la làpidade la seva tomba recorda la seva importàn-cia: “Aquí hi és el mestre Sorió, monarcade tota doctrina, Lector de la Seu, fundadordel Col·legi, vehementíssim defensor de lafe”. Morí als cent anys a 27 de setembre de1557.

NEIX A VALÈNCIA l'any 1457, sent orde-nat sacerdot al convent de Sant Onofre d'a-questa ciutat l'any 1475. L'any 1501 cursaestudis de batxillerat al Col·legi de París ones gradua brillantment en Teologia, conce-dint-li l’ordre el títol de Mestre en SagradaTeologia.

FOU PRIOR DEL convent de Tarragonal'any 1504. Regent d'Estudis del convent deSanta Catalina pel Capítol de Pavia. Entre1510 i 1512 fou Vicari general de la Congre-gació de l'Observança de la província do-minicana d'Aragó. L'any 1513 fou nombratRegent d'Estudis de Barcelona pel capítolGeneral de Gènova fins que entre els anys

1524 a 1526 esdevé prior del convent deBarcelona. Ja per aquells anys comença agestar la idea de la creació d'un col·legi d'e-ducació per als fills dels moriscos.

PER A TAL EMPRESA es va posar en con-tacte amb l'emperador Carles V, traslla-dant-se a la seva cort amb l'autorització deFray Melchor Pou, prevere provincial. Delmonarca va aconseguir l'autorització per ala seva construcció i 800 ducats, 500 per a laconstrucció dels Reials Col·legis de SantJaume i Sant Maties, i 300 per al dels reli-giosos (Reial Col·legi de Sant Jordi i SantDomènec). El primer seria destinat a l'en-senyament de la lectura, escriptura i gra-

màtica, i el segon a l'ensenyament d'arts iteologia.

VAL A DIR que Fray Baltasar mai va veurela seva obra acabada ja que va morir el 27de setembre de 1557, tot just quan encaras'estaven construint. El seu primer enterra-ment fou a la petita església conventual delconvent tortosí de Sant Domènec i SantJordi. La seva tomba posteriorment es tras-lladà a l'església Sant Domènec, ara Centred'Interpretació del Renaixement, junta-ment amb els del bisbe Juan Izquierdo, quefou deixeble seu.

Baltar Sorió, pare dels Reials Col·legisPINZELLADES DE PATRIMONI DAVID JIMÉNEZ, tècnic de Turisme

EL 31 DE MARÇ va presentar-se “Fes cultura“, l’anome-nat pla estratègic cultural valencià del govern de la Ge-neralitat per al període 2016-2020. Es tracta d’un plaambiciós de rellançament de la cultura com a sector eco-nòmic a tenir en compte, que preveu una inversió de 500milions d’euros en quatre anys i la generació de 10.000llocs de treball nous. Els objectius del pla són revifar elsíndex de lectura del País Valencià, actualment inferiors ala mitjana espanyola, i l’activitat artística en general, lli-gada a la incentivació de públics nous.

ES TRACTA DE REVERTIR un panorama cultural des-trellatat, basat en iniciatives erràtiques o directamentmalintencionades, en tot cas determinades pel cliente-lisme com a divisa. El que es podia esperar d’una forma-ció política que a dia d’avui té més de 120 casos acusatsde malifetes diverses relacionades amb la corrupció. Unpanorama cultural dominat per la festivitat com a platúnic, el folklorisme interessat i el provincianisme com ahoritzons. Una estratègia cultural encaminada a la des-composició de l’entramat cultural i artístic i a la dissolu-ció de qualsevol símptoma de vitalitat no subjecta al granparaigua de la matriu de l’espanyolisme. Una estratègiapolítica, en el fons, perfecta per fer funcionar una ma-quinària electoral que, això no obstant, no va acabar re-sistint els embats dels excessos propis.

INTERESSA AQUÍ d’escatir quina incidència pot tenirel nou pla, que situa la cultura valenciana en l’horitzó del2020, en allò que ateny específicament el Maestrat. El placontempla la territorialització mitjançant l’impuls deconsells comarcals de les arts, la cultura i la creació. Sal-vant la contradicció que al País Valencià les comarquesno tenen cap reconeixement oficial, tal com tocaria se-gons el que marca l’estatut d’autonomia, potser es tractad’una oportunitat per remoure la qüestió. Això o conti-nuar servits pel marc provincial administrat per la Di-putació, que ha fet i desfet en els camps que li haconvingut tingués o no competència per fer-ho. Aquestsconsells han d’estar compostos per agents públics i pri-vats, del món associatiu i centres d’estudis comarcals ilocals. Almenys, pel que respecta al món associatiu i alscentres d’estudis, es tracta d’una oportunitat per establirun àmbit de coordinació que fins a data d’avui pot con-siderar-se inexistent.

FÓRA BO QUE, tractant-se de la cultura, que les asso-ciacions culturals i els centres d’estudis plantegen queaquesta territorialització es corresponga, no amb la dis-tribució territorial traçada pseudooficialment per un in-forme al 1987, en què s’establia l’Alt i el Baix Maestrat ies deixava fora una sèrie de pobles que hi havien per-tangut històricament; sinó amb la totalitat dels pobles

del Maestrat històric, de manera que les polítiques cul-turals que s’hagen d’aplicar de resultes del pla superenel localisme i miren el Maestrat com un conjunt actual. Ino com un espectre esvaït o un simple tòpic.

AQUEST PLANTEJAMENT és convenient si és que esvol tenir accés a la possibilitat de bastir un un circuit cul-tural i d’espais creatius dinàmic i integrat, un circuit queaglutine tot el potencial dels pobles xicotets, de maneraque el programa Projectes d’Art i Cultura pel Territori(PACTE) s’hi puga implantar amb garanties de continuï-tat. Avui, el Maestrat té unes infraestructures culturalsinsuficients i endarrerides. Hi ha museus amb col·lecciómuseogràfica registrada que no tenen cap calendarid’activitats o senzillament estan tancats. La integraciód’aquestes infraestructures en un circuit cultural suposaun incentiu turístic molt important, que s’ha menystin-gut durant molt de temps. Tampoc no es tracta d’esperarque un nou pla ho solucione amb diners de la Generali-tat, sinó de coordinar esforços també des dels municipis.

EN TOT CAS, el turístic, l’econòmic, no és l’incentiu mésimportant. Hi ha una relació directa entre museus, pa-trimoni i educació. L’educació hauria d’incloure el co-neixement del patrimoni propi, de manera que aquestconeixement actue com a factor d’arrela-ment i d’atractiu en les noves genera-cions. No es pot negar que bona part dellocalisme inherent a la vida social de lesciutats i pobles del Maestrat respon aldesconeixement que tenim del nostrepatrimoni. No es poden programar ex-cursions escolars a museus que no comp-ten amb cap programa educatiu.

DE LA MATEIXA MANERA, el pla con-templa la creació de punts de lectura. Noparla de biblioteques potser perquè ja nos’està en disposició de complir de ma-nera generalitzada amb els estàndardsque una infraestructura d’aquestes ca-racterístiques demana. Apropar la lec-tura als pobles, convertir-la en unapràctica cultural contra el rentat de cer-vell dels mitjans de comunicació de mas-ses sembla una iniciativa gairebérousseauniana. Normalment, el nivellcultural d’una societat es mesura sobre-tot a partir de l’índex de lectura.

SEGONS UN informe de la Fundació pelLlibre i la Lectura (FULL) de març de2015, els índex de lectura valencians, amb

dades de 2012, es troben per sota de la mitjana espanyola(56,8% davant del 59,1%, molt lluny de la mitjana euro-pea: 71%) i només un 2% dels llibres venuts al País Va-lencià són escrits en valencià, menys que en èuscar aNavarra. Així doncs, ara faltarà veure quin és l’interèsdels municipis per atreure l’obertura d’un d’aquests 80punts de lectura.

AIXÒ NO TRAU QUE, des de qualsevol punt de vista,resulte necessària una biblioteca comarcal. Es tractad’entendre que és una infraestructura bàsica per a la co-hesió social per mitjà de l’accés a la lectura i al consumcultural. Al mateix nivell que l’hospital, però en el te-rreny educatiu i d’accés a la cultura. La dotació de biblio-teques locals que hi ha actualment demana unposicionament més clar que una biblioteca singular, ambun edifici propi i uns recursos potents, tant en fons comen connectivitat com en activisme, podria afavorir deci-sivament.

DEIXEM-HO AQUÍ i no entrem a tractar la problemàticadels arxius municipals dels pobles més xicotets. Esperemque els agents que han de participar en aquest consellcomarcal estiguen prou a l’aguait per no deixar passarde llarg l’oportunitat.

Fem cultura?ILERCAVÒNIA VICENT SANZ. Escriptor


AAGE N D A

US RECOMANEMFESTES MAJORS DE SANT JOAN A L’AMPOLLADel 20 al 26 de juny

Música

Amposta‘Aquarel·les: Flors. Origen',de Cori AsensFins el 5 de junyLloc: Biblioteca Sebastià Juan Arbó

Benicarló‘Memòries oblidades' delConsorci de Museus de laComunitat ValencianaFins el 5 de junyLloc: Planta baixa del Mucbe

Tortosa‘Diaris de l’opressió’, deXavier Bonfill CardonaFins el 10 de junyLloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Benicarló‘V Concurs de Dibuix' de laColla de Gegants i Cabuts deBenicarlóFins el 18 de junyLloc: Edifici Gòtic

Tortosa‘Paisatges de llarga expres-sió' de Kiu PhotographyFins el 19 de junyLloc: Museu de TortosaMés info: www.museudetortosa.cat

Amposta‘Cent anys d’arrels musicals.La Lira Ampostina,1916-2016’Fins el 26 de junyLloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Corbera d’Ebre‘Psst... Passa-ho'Fins el 26 de junyLloc: Centre d’Interpretació 115 DiesMés info: www.batallaebre.org

Tortosa‘Polaroid: Treballsretrospecctius', de JosepMaria BalaguéFins el 26 de junyLloc: Museu de l’Ebre

Un any més, encetem la temporada de festes d’estiu al terri-tori amb les Festes Majors de Sant Joan a l’Ampolla. Una set-mana plena d’activitats per a grans i petits: bous capllaçats iembolats, àpats populars, balls d’orquestra, festa eivissenca,festa aquàtica, gimcana, pal ensabonat, cursa d’andròmines,exposicions, xarangues i molt més.En definitiva, una bona proposta per començar l’estiu.

Amposta

La festa dels menuts

Diumenge, 12 de junyHorari: de 10 a 17 h.MónNatura Delta de l’EbreEntrada lliure

Un dia ple d'activitats per a xiquets i xiquetes, per conèixerel Delta de l'Ebre i les seves tradicions, el paisatge, la gastro-nomia i molt més.Amb tallers de plàstica, pinta-cares, estampació de samarre-tes, parades i tallers de productes gastronòmics del Delta,contacontes i espectacle d'animació, activitat participativade 'Land Art', jocs tradicionals, jocs d'enginy i d’habilitat ibarques de perxa tradicionals.

Fires i festes

TortosaDuo de contrabaixi piano

Menjar i beure

La RàpitaRuta del TastDel 9 al 12 i del 16 al 19 de juny

Restaurants col·laboradors

Dos llargs caps de setmana (de dijous a diumenge) per de-gustar les tapes, dolços i còctels que 54 establiments del mu-nicipi han preparat per a l'ocasió. Tapes elaborades ioriginals, tant salades com dolces, i còctels formaran partd’aquesta ruta. En aquesta ocasió, l’Estació Nàutica oferiràtres packs de ‘gastro-natura’ que complementaran les de-gustacions amb el turisme actiu pel Delta de l’Ebre.

En família

Dimarts, 21 de junyHora: 19 h.Lloc: Conservatori deMúsica Mou-te!

Prat de Comte4a Caminada popularIDECEDiumenge, 5 de junyMés info:www.idece.cat

Tortosa5a ruta 'Sabors del Nucli Antic'3 i 4 de junyLloc: bars i restaurants associatsPreu: 2,5 euros.

AlcanarV Jornades gastronòmiquesdel llagostíFins el 26 de junyLloc: restaurants col·laboradorsMés info:www.alcanarturisme.com

Menjar i beure

Xerrades

Santa Bàrbara'Picasso, un geni sense pedes-tal' amb Josephine MatamorosDivendres, 10 de junyHora: 19 h.Lloc: Escola d’Art i Disseny

RoquetesDesenvolupa-MentActivitat per a xiquets i xiquetes de3 i 4 anys.2 i 17 de junyLloc: Biblioteca Mercè Lleixà

Nens

PaülsXIII Festa de la Cirera4 i 5 de junyLloc: nucli urbàMés info:www.pauls.oasi.org

Els Muntells3a Festa Muntells Natura11 i 12 de junyLloc: Escoles VellesPreus: més de 12 anys 14 euros, de5 a 12 anys 8 euros.

MiravetXXI Festa de la Cirera iVII Fira dels CanterersDiumenge, 12 de junyLloc: Plaça de l’ArenalMés info: www.turismemiravet.cat

Lectura

GandesaPresentació llibres "Cafè deParis" de Francesca Aliern i"Etheria" de Coia Valls

Divendres, 10 de juny a les 19hLloc: Biblioteca Comarcal

Exposicions

GandesaPresentació del llibre "Romeries de la Terra Alta"de Juan Carlos Borrego

Dimecres, 15 de juny a les 19hLloc: Biblioteca Comarcal

GandesaPresentació del llibre "El té de medianoche" de Lola Salmerón

Divendres, 17 de juny a les 19hLloc: Biblioteca Comarcal


“Jo he ballat totsels anys la dan-sada i m’agradamolt perquè l’heballada des queera molt petita.”

PPETITS ARTISTES

INSTITUT-ESCOLA MARE DE DÉU DEL PORTAL DE BATEA

L’ESCOLA DE BATEA està orgullosa de la festa del patródel poble, Sant Isidre. Als alumnes de cinquè i sisè de primà-ria els agrada molt aquesta festa que celebren molts pobles,i que està dedicada als pagesos. Sabedors que Batea estàrodejada de conreus, la festa de Sant Isidre reuneix a tot elpoble per celebrar els actes típics d'aquesta jornada tan en-tranyable.A Batea, una de les característiques que els xiquets de l'Ins-titut-Escola Mare de Déu del Portal destaquen més és la tra-

dicional dansada que reuneix a moltes parelles que, vestidesde catalanets, dansen en rotllana a la plaça de l'Ajuntamentdel poble, un poble que any rere any es reuneix també perfer el tradicional vermut.

“Anna Tobia“A Batea celebrem la festa de Sant Isidre per-què hi ha molts pagesos i Sant Isidre és elpatró. Un dels actes és el ball de la dansadadavant de l’ajuntament.”

“És la dansadaun ball tradicio-nal de Sant Isidreque la gent deBatea balla a laplaça major.”

2 PINZELLADES

Júlia Vilanova

Guillem Galcerà

“El ball de SantIsidre de Batea ésuna tradició desempre al nostrepoble.”

“A Batea és tra-dició portar ba-rretina i portarcistelles de men-jar a l’església.També tirem ca-

ramels quan ballem la dansada.”

Marçal Arnal

Martí Albesa

“Cada parella vavestida de catala-net, i ballen ladansada davantl’ajuntament. Elball es fa desprésde la missa.”

“A la festa deSant Isidre deBatea ens vestimamb la vesti-menta tradicio-nal del nostre

poble.”

Adrià Suñé

Marc Rams


“A mi el que mésm’agrada ésquan pugem capa missa amb totsels cistells plensde menjar.”

Clàudia Solé“La festa de SantIsidre. El balltípic es fa en rot-llana davantmolta gent a laplaça de l’ajunta-ment.”

Daniel Popovych“A mi m’agradaquan surt laimatge del Santde la Germandatamb totes lesofrenes de lagent de Batea. ”

Laia Brio“Abans de co-mençar la missaportem els cis-tells plens demenjar per alspobres. ”

Roger Bes

“He volgut fer aquest dibuix perquè m’agradamolt la tradició que tenim de ballar la dan-sada després de la missa en honor al patróSant Isidre.”

Paula Frígola

“El dibuix tracta de dos xiquets que ballen ladansada, un ball tradicional que es fa el dia deSant Isidre a Batea.”

Alba Galcerà »

»

»


EESPORTS

RECOLZAMENT DE LA GENERALITATEl president de la Generalitat, CarlesPuigdemont va rebre una representaciódels esportistes catalans que participaranen els Jocs Olímpics i Paralímpics de Riode Janeiro. Esportistes de diferents disci-plines, entrenadors i federacions han as-sistit a la recepció, que s’ha fet al saló deSant Jordi del Palau de la Generalitat.Entre els assistents també estaven pre-

sents alguns dels representants de les Te-rres de l’Ebre als pròxims Jocs Olímpics,en concret els membres de l’equip espan-yol de rem: els representants del ClubRem Tortosa Pau Vela i Àlex Sigurbjörns-son, i la remera del Club Nàutic AmpostaAina Cid. Entre els presents, també entre-nadors i autoritats locals i representantsde l’esport territorial. A.P.

AMPOSTA és la seva casa,però des de fa tres anys,Bienve Front entrena a laSelecció de Rem de Xile i laprepara per als Jocs Olím-pics on sis membres de l'e-quip nacional competiran aRio d'aquí a unes setmanes.A principis de maig Bienveva tornar a Amposta juntl'equip xilè per entrenar alriu Ebre, un espai perfecteper a fer remades llargues,ja que "als llacs xilens exis-teix la limitació de l'espaique no troben al riu Ebre enel seu tram final". L'objectiude l'estada "era preparar elscampionats del món de Lu-cerna". Però Bienve ha apor-tat molt més que la

classificació de sis remersxilens, "El rem al nostre paísha tingut un canvi de 180graus amb Bienve perquèha inculcat un sistema detreball més ordenat i metò-dic. Tots tenim l'oportunitatd'estar a l'equip" afirma lajove capitana Josefa Vila.En canvi Bienve mostracerta modèstia i reconeix eltreball dels esportistes. "Jopenso que els que han can-viat són ells. Jo segueixosent el mateix que era aAmposta, però això sí, hemcanviat l'estructura i ellscreuen en el projecte i estanentregats al 200%". ConclouBienve que "en este esport,l'única garantia que val és eltreball i el temps dedicat.Aquest és l'únic secret".A.P.

L’únic secret ésel tempsi la dedicacióal rem”“

Bienve FrontSELECCIONADOR DE REM DE XILE

Entrenant aolímpics

1ENTREVISTANova fita del rem a les Terresde l'Ebre. Aina Cid, remeradel Club Nàutic Amposta, haaconseguit la medalla d'or ales classificatòries olímpiquesde Lucerna, i això vol dir quetambé la veurem junt amb laseva parella de l'Olímpic deBarcelona, Anna Boada alsJocs de Rio d'aquest estiu.

L’equip femení espanyol vaquedar en primera posició ala final de la regata classifica-tòria en la modalitat del 2sense celebrada el passat 24de maig al llac Rotsee de Lu-cerna, a Suïssa.La gesta va començar el diu-menge anterior en aconseguirla primera posició de la sevasèrie i d’aquesta manera ac-

cedir directament a la final.A la darrera prova, les reme-res del Club Nàutic Ampostai l’Olímpic de Barcelona vanfer un temps de 7:10.16 que-dant un segon per davant delbot xinès i l'italià. Amb

aquest resultat, Aina Cidtambé es penja l'única meda-lla de l'equip espanyol de remen aquesta competició.Aina ja és la sisena remeradel nàutic Amposta en anar auns Jocs Olímpics i serà la

cinquena esportista de les Te-rres de l'Ebre en competir aRio 2016 al costat de Xavi Velarepresentant al Brasil, i PauVela, Alex Sigurbjörnson i latiradora d’Ascó Sònia Fran-quet amb l'equip espanyol.

REM

Aina Cid anirà a Rio 2016Magnífica exhibició de l’equip català que es

penja l’única medalla espanyola de la prova

Albert PascualREDACCIÓ

Anna Boada i Aina Cid (dreta) després d’aconseguir la classificació. // FOTO: VRsport ROWING.

Aina i Anna seranles úniques remeresde l’equip espanyolals jocs de Rio“

Aina serà la sisena representant del Nàuticen anar a uns Jocs Olímpics d’estiu


ESPORTS

El Cantaires podrà jugarla Copa CatalunyaEl pavelló de Ferreries va seruna gran festa després que elClub Bàsquet Cantaires esproclamara campió del play-off de quarts classificats enguanyar al CB Quart per 68 a66, i fer-ho també dos diesabans enfront del Sant Boi perun incontestable 45 a 75.El Cantaires, equip que totjust fa un any aconseguiapujar a primera catalana, veucom ara se li obren les portesde la Copa Catalunya.Al primer partit, l'equip tor-tosí jugava com a visitant en-front del C.B Sant Boi. En unpartit impecable, el Cantairesva guanyar per un clar 45 a 75,amb uns parcials d'11-22, 06-17, 16-20, i 12-16.Quan encara no havien passatni 24 hores, l'equip tornava ajugar, aquest cop a casa contrael C.B Quart. Un matx on es vanotar el cansament, ja quearribaven de l'anterior encon-tre a les tres de la matinada.Però al pavelló de Ferreries,

l'equip es va veure acompan-yat per unes 500 persones queomplien les grades per adonar-li suport.El C.B Quart va agarrar lesregnes de l'encontre, i no lesva deixar anar en tot el joc. Esva arribar al final amb un re-sultat molt ajustat, on l'equipque cometés menys impreci-sions s'enduria el partit.

Els períodes van ser moltajustats amb el primer quartper a l'equip visitant i la restaper al Cantaires tot i que ambdiferències molt estretes: 21-23, 16-15, 15-14 i 16-14.L'equip roig va ser capaç, ambun joc gris, de mantenir la pa-ciència necessària per a sege-llar la victòria final per 68 a 66.Al final, espectadors a la pista

celebrant la gesta amb tot l'e-quip, també la presència del'alcalde Ferran Bel felicitant aClaudio Prieto.Ara és moment d’esperar re-núncies d’altres equips ajugar la Copa Catalunya. Ladirectiva del club ha confirmata Cop d’Ull que si tenen l’o-portunitat d’ascendir, hofaran.

El nou tità del desert és ampostí: Josep Betalú

La xertolina d'origen holan-dès Ragna Debats acaba ter-cera a la Yading Skyrun, unnou èxit per a aquesta corre-dora per muntanya i mem-bre del CEM La CametaCoixa de Miravet.La Yading Skyrun es disputaa Sichuan, al centre de laXina i forma part del circuitinternacional SkyrunnerWorld Series. Una cursa quepuja recorrent uns paisatgesde gran bellesa visual queinclouen els pics sagrats delChenrexig, Jampayang iCheadorje.Ragna va acabar la cursa entercera posició amb untemps de 3:57:39, pel darrerede la guanyadora, la nord-americana Megan Kimmel ila xinesa Wenrong Zhen.

A.P.

Ragna Debats,tercera a laYading Skyrun

BÀSQUET

Albert PascualTORTOSA

L'Ampostí Josep Betalú, de 39anys, es va proclamarguanyadorde la Titan Desert, el "Dakar" deles bicicletes de muntanya.L'edició d'aquesta cursa va co-mençar a les muntanyes de l'A-tlas del Marroc, i després dequatre etapes pel desert de norda sud del país, el corredor del Bi-cipark Reus va acabar líder entre

els més de 400 participants de laprova fent un temps de 24 hores,54 minuts i 17 segons.Al podi el va acompanyar un altreespanyol, Julen Zubero, i un por-tuguès, José Silva.Betalú va destacar a la quartaetapa entre Rissani i Merzouga,arriscant tot el que va poder i mésper aconseguir una renda de vuit

minuts. La cinquena etapa entreles dunes del desert, l'ampostítambé va estar entre els millors. Ala darrera etapa amb final a Maa-did, només va haver d'aguantarentre els primers de la general.D'aquesta manera, el ciclistad'Amposta aconsegueix per fi elseu somni que venia perseguintdes de feia tres anys. A.P.

AGENDAESPORTIVA

Dissabte 4 de juny3a edició de les 12 Horesde resistència per equips aTortosa.

Dissabte 4 de junyFase d’ascens a SegonaCatalana: Flix - Salou.

Diumenge 5 de junyCampionat provincial d’in-terclubs de Kushin-Kai aSant Jaume d’Enveja.

Dissabte 11 de junyRunning Series: 10000Sota la Lluna a l’Ampolla.

Diumenge 12 de juny8a cursa “Lo Coll Llarg”de muntanya, cros i BTT aAmposta.

Diumenge 12 de junyFase d’ascens a PrimeraCatalana:Tortosa FP-Hermes.

BREUS

Tortosa i Flixes juguen l’ascensGran final de temporada delCD Tortosa que podrà jugar lapromoció d'ascens desprésde guanyar a la Cava per unclar 1 a 5 i d'aquesta maneraacabar segon el campionat desegona catalana.L’equip blanc-i-roig acaba ensegona posició empatat a 72punts amb el Valls, però el golaverage beneficia als del BaixEbre que ara s’hauran dejugar l’ascens a primera con-tra la Fundació Privada Her-mes de Montgat.El Flix també fa història i en lapenúltima jornada de SegonaCatalana va aconseguir la fitaque haurà de certificar araenfront del Salou. Amb tot, enl’últim partit de la temporadacontra l’Aldeana, l’equip delBaix Ebre va golejar 8 a 2 alsflixencs. L’Aldeana acabal’any en tercera posició. A.P.

Els jugadors del Cantaires celebrant el triomf // FOTO: CB Cantaires


SS A L U T

NOU GERENT TERRITORIALLA COMISSIÓ Executiva del Conselld’Administració de l’Institut Català de laSalut (ICS) va acordar el nomenament deCarlos Tobar com a nou gerent de l’ICSTerres de l’Ebre. D’aquesta manera, l’ICSrecupera la figura del gerent territoriala les Terres de l’Ebre després de cincanys de gerència compartida amb Campde Tarragona. Tobar ja va estar vinculat

a les Terres de l'Ebre, entre el 2004 i el2008, primer com a director gerent de l'-Hospital Verge de la Cinta de Tortosa idesprés com a gerent territorial de l'ICS,plaça que torna a ocupar ara. Durant l'e-tapa que Tobar va estar al capdavant dela gerència de l'ICS a l'Ebre, es va desen-volupar el projecte d'integració de l'a-tenció primària i l'hospitalària. C.B.

Des que existeix el Banc deLlet Materna, ara fa cincanys, un total de 17 mares deles Terres de l’Ebre handonat la seva llet per a na-dons prematurs extrems queno poden ser alletats per lesseves mares. En el Dia Mun-dial de la Donació de LletMaterna, el Banc de Llet hadonat a conèixer que, amb lacol·laboració de l’Hospitalde Tortosa Verge de la Cinta,s’impulsarà un pla per pro-mocionar la donació de lletal territori. Es calcula quenomés a la demarcació deTarragona cada setmana nei-xen dos nadons prematursde menys 1’5 quilos de pes ien la majoria de casos nopoden ser alletats per lamare. La delegada del Banc de LletMaterna a les Terres de l’E-bre, Núria Vilanova, va expli-car que per ser donant de lletnomés cal estar alletant elpropi fill i tenir llet suficient.A més, presentar bona salut idur uns hàbits de vida saluda-bles.Per la seva part, la Neonatò-loga i coordinadora de la Co-missió d’Alletament, NeusRodríguez, va remarcar que lallet materna aporta unes ca-racterístiques nutricionalsque cap altra llet pot substi-tuir. Rodríguez va explicarque la llet de les donants con-tribueix al desenvolupamentdels nadons de baix pes, enconcret, entre 800 i 1.500grams amb risc de patologiadigestiva o intestinal, dèficitimmunitari o una salut precà-ria.Per la seva part, l’endocrinò-

loga i mare donant, Pilar Gil,va explicar que havia deciditfer-se donant de llet un cop esva incorporar al seu lloc detreball al mateix Hospital deTortosa Verge de la Cinta, peraprofitar la llet que s’haviad’extreure durant les horesque està a la feina, i tenint encompte que el seu fill, ja ambset mesos, ja no necessitatanta llet materna. D’aquestamanera, Gil va assenyalar queun nadó amb dificultats repels beneficis d’una llet ma-terna que el seu fill ja no apro-fitaria.Les mares donants no tenenper què extreure’s la llet almateix hospital sinó que hopoden fer a casa i avisar per-què el Banc de Llet els hi passia recollir.L’Organització Mundial de laSalut recomana alimentar elnadó exclusivament amb lac-tància materna durant els pri-mers sis mesos de vida, ja queaquesta li aporta els beneficis

nutricionals necessaris percréixer, disminueix les infec-cions i combat les necrosis in-testinals.

Registre des de l’hospitalEls nadons es podran ins-criure directament al registrecivil de l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta (HTVC). Apartir d'ara, els progenitors nos'hauran de desplaçar perso-nalment al registre civil perfer aquest tràmit. Els parespoden sol·licitar la inscripciódels seus fills en els tres supò-sits següents: en el cas de fillsmatrimonials, si un dels pro-genitors és espanyol; tambéen el cas de fills matrimonials,quan ambdós progenitors si-guin estrangers però de la ma-teixa nacionalitat, i en el casde fills de parelles no casades,si la filiació s’estableix nomésamb la mare o si el pare biolò-gic està present i tots dos sig-nen la sol·licitud. La sol·licituddel sistema s’ha de fer dins de

les 72 hores posteriors al nai-xement i cal aportar el certifi-cat mèdic de naixement quelliura l’hospital; el DNI, NIE opassaport d’ambdós progeni-tors, o del sol·licitant si no éscap d’ells; i el llibre de famíliao certificat de matrimoni sifalta la firma d’un progenitor.Immediatament, als pares imares se’ls lliurarà la docu-mentació original aportada iun justificant d’haver fet la co-municació. Més endavant, percorreu ordinari o en formatelectrònic, rebran el certificatliteral de naixement, quetambé actualitzarà automàti-cament el Llibre de Famíliasense necessitat d’haver de fercap altre tràmit.

17 mares de l’Ebre han donat lletper a nadons prematurs extrems

HOSPITALS

Contribueix a evitar patologies digestiveso intestinals i dèficit immunitari

Pot ser donant qualsevol mare sana queestigui alletant el seu fill i tingui llet suficient

Els responsables del Banc de Llet de l’HTVC. // FOTO: MANEL CAPELL.

Cinta BonetTORTOSA


Tortosa va acollir XXII Reu-nió Anual de la Societat Ca-talana de Pediatria. Enaquesta edició es van reunirmés de 200 pediatres, infer-meres i cirurgians infantils.Durant aquests dos dies, esvan realitzar diverses activi-tats formatives per tal queels professionals puguincompartir experiències i ac-tualitzar els seus coneixe-ments. En total es vanpresentar un total de 138treballs científics inèdits, 21comunicacions orals i 117pòsters, que abasten tots elsàmbits de la pediatria.També es va realitzar unasimposi amb els darrersavenços en el món de les va-cunes. En el marc d’aquestatrobada, també es va realit-zar un taller amb 275 alum-nes de sisè de primària, denou centres educatius de laciutat, als quals se’ls va en-senyar maniobres bàsiquesde reanimació cardiopulmo-nar. L’activitat va tenir unapart teòrica i una altra pràc-tica amb maniquís. Una deles membres del comitè dereanimació cardiopulmonar(RCP) de la Societat Cata-lana de Pediatria i directoradel taller, Esther Castellà, vaexplicar que l’objectiu ésque els alumnes siguin ca-paços de reanimar qualsevolpersona en cas d’emergèn-cia. També es realitza unsegon taller, conjuntamentamb l’Associació de NensDiabètics de les Terres del’Ebre, sobre la importànciade la dieta i l’exercici en elcontrol de la diabetis infan-til. La Comissió de la Festadels Xiquets de l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta il’Associació de Dones deSant Llàtzer també hi vancol·laborar preparant i re-partint un esmorzar saluda-ble, basat en productes delterritori, per fomentar, l’ad-quisició d’hàbits sans. C.B.

EDUCACIÓ

Els pediatresensenyenmaniobres dereanimació


AVUI EN DIA estem molt acostumats asentir parlar de la depressió, la qual cosaens farà tenir en compte que és una deles malalties mentals més esteses arreudel món. Hi ha un gran ball de xifres de-penent de la font que consultem, peròl'OMS diu que al món pot patir aquestapatologia prop dels 350 milions de per-sones. És possible que qualsevol de no-saltres presentéssim símptomesdepressius quan hem de fer front a si-tuacions de qualsevol índole que enssuperen i que ens generen estrès, peròaquests símptomes no tenen per quèacabar o ser una depressió pròpiamentdita.

DE FET HEM de saber diferenciar unestat transitori en què tenim l'ànim dis-minuït d'una autèntica depressió major.Podem considerar la depressió majorcom un trastorn de l'estat de l'ànim enquè la simptomatologia pot incloure unconjunt de signes o símptomes cognitiuscom disminució de la memòria, l'atenciói la concentració, també símptomes del'estat d'ànim tenint la tristesa com asímptoma per excel·lència, a més de

poder presentar en cas de nens irritabi-litat. Tampoc són menys importants elssímptomes físics en què podem presen-tar problemes per a dormir, la pèrdua degana i el cansament, així com una dismi-nució del desig sexual. En un altre ordrede les coses també hem de parlar d'undeteriorament de les relacions interper-sonals que ens portaran a un aïllamentdels altres i a trobar-nos en un estat apà-tic d'inhibició i indiferència.

HEM DE SABER que no hi ha una causaben definida de la depressió, més aviatel contrari. Són diversos els factors queens faran ser susceptibles de patiraquesta patologia, tenint cada personauna probabilitat més o menys alta depe-nen de l'herència genètica en la que ad-quirim una predisposició biològica.D’una part ens podem trobar amb des-equilibris en el funcionament dels neu-rotransmissors del cervell i per un altratambé amb els patrons de personalitatinfluiran en l'augment de probabilitatsde patir depressió en les persones quetenen patrons de pensament típicamentnegatius, una baixa autoestima i la ten-

dència a preocupar-se excessivament perles coses. A més, la probabilitat augmen-tarà exponencialment en situacions es-tressants, com poden ser un divorci, lesdificultats econòmiques les quals estantant a l'ordre del dia, així com la mortd'algun familiar o amic.

TENINT EN COMPTE tota aquesta in-formació, hem de saber que per la de-pressió hi han tractaments benestablerts, i en molts de casos es com-bina teràpia farmacològica amb psicote-ràpia. Pel que fa al tractamentfarmacològic en depressions majors, elsmedicaments amb antidepressius s'uti-litzen per a restablir la funcionalitat pelque fa a neurotransmissors del cervell,però perquè aquest tractament funcionicorrectament, molts de cops s'ha decompletar amb teràpia psicològica, sentla teràpia cognitiu-conductual una de lesmés efectives, ja que amb aquesta lespersones aprenen a racionalitzar elspensaments negatius, a tenir més einesde resolució de problemes i a saber de-tectar les situacions que empitjoren ladepressió.

SALUT

Depressió

Lluís VergésPSICÒLEG

TORTOSA

La Marató de Donació de Sangque es va celebrar a Tortosa va serde nou tot un èxit. En concret, esvan realitzar 757 donacions, a lesquals cal sumar els 118 oferi-ments de persones que van volerdonar sang però no van poderper diferents motius. Es tractad’una xifra sensiblement inferioral de la passada edició i, per tant,

no es va poder assolir el repte d’a-rribar al miler de donacions. Ambtot, la coordinadora de del Bancde Sang i Teixits del Camp de Ta-rragona i les Terres de l’Ebre,Núria Vilanova, va explicar queun any més la implicació de laciutadania havia estat exemplar iva afirmar estar molt contentsdels resultats obtinguts. C.B.

La Marató de Donació de Sangaconsegueix 757 donacions

CONTÍNUAMENT la pell del nostre cospateix agressions que alteren el seu con-tingut d'aigua. La contaminació, l'exposi-ció al sol, el vent i en alguns casos unaalimentació insuficient, pot originar unapell deshidratada, una pell seca, que lifalta aigua, que té set. La falta d'aigua a lapell, produeix picors, aparició d'arrugues,flacciditat i una aspresa al tacte. La nostrapell necessita que li dediquem diàriamentuna mica de temps, perquè estigui flexi-ble, jove, suau, lluminosa i ben hidratada.Per hidratar la pell, hem de beure de dosa tres litres d'aigua diaris (més de vuit gotsd'aigua al dia), i també podem posar-li al-guna crema hidratant, que ajudi a resta-blir les pèrdues d'aigua.

PODEM NOSALTRES mateixos, prepa-rar a casa una crema hidratant d'una ma-nera fàcil, i sols utilitzant tres ingredients?

La resposta és sí! Els ingredients que ne-cessitarem són: lecitina de soja, que lapodem trobar en la secció de productesdietètics del supermercat o en l'herbolari,oli verge d'oliva i aigua natural. Per elabo-rar aquesta crema hidratant casolana, hemde preparar aquestes mesures: 1 tassa decafè plena d'aigua, 1/2 tassa de cafè amboli d'oliva verge, 2,5 cullerades soperes delecitina de soja, i unes gotes d'essència na-tural (taronja, llima, vainilla) que més ensagradin.

ELS PASSOS a seguir seran aquests:1. Posar la lecitina de soja i l'aigua en unrecipient i l'oli d'oliva en un altre. Col·lo-quem els dos recipients al bany maria i elsescalfem, però sense que arribin a bullir.És convenient anar remenant, per aconse-guir una bona barreja homogènia.2. Batre la lecitina amb l'aigua i seguim es-

calfant. Una vegada que tots dos reci-pients tinguin el seu contingut calent, elsapartem i els barregem a poc a poc. Afe-gim l'aromatitzant que hàgim triat. Reme-nem bé perquè s'integrin els componentsi ja tenim la nostra crema hidratant caso-lana.3. Posar la crema en un pot net i ho deixemrefredar, així adquirirà la consistènciaadequada, perquè puguem usar-la fàcil-ment i així mantenir la nostra pell ben hi-dratada. Per conservar-la, només haureude posar-li una tapa i mantenir-la al costatde les vostres altres cremes de rutina debellesa.

AQUESTA CREMA casolana és moltsenzilla i bàsica de fer, compleix molt béla seva funció i ens proporcionarà una pellsuau i ben hidratada. Per cert, no has defer-la servir per a la cara.

Una crema hidratant casolana

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR


càpsulescomercials

La Nuova Trattoria

Un viatge a la bella Itàlia, a través de la cuina

Un restaurant ideal per als paladars més exigents‘La storia della gastronomia è la storia del mondo’,es pot llegir a una de les parets de la Nuova Tratto-ria, el reconvertit restaurant italià que es troba alcentre de la capital del Montsià. I és cert, la cuina hadeixat petjada en la història de tots els pobles, ambel gust, el color i la textura dels seus plats. Així és aItàlia, on els pasti, els carpacci, les insalati o les piz-zes protagonitzen part dels seus àpats. Gràcies a laNuova Trattoria podem gaudir d’aquesta explosió desabors prop de casa. Per exemple, amb el rissoto a

la ruota, specialità della casa o el carpacci manzo.La Trattoria es funda l’any 1994. Després d’untemps tancat, el restaurant obre al mateix local peròamb un espai renovat: destaquen els tons blancs il’estil vintage que transporta al client a la màgia delnord d’Itàlia. La Nuova Trattoria manté la qualitat dela seva cuina, amb productes de la nostra terra i ambl’experiència als fogons dels seus cuiners. Amb tot, la Nuova Trattoria continua sent el referentitalià al territori, amb un gran ventall de plats que sa-tisfan els paladars més exigents.

CARME LLEIXÀEncarregada del restaurant,amb una llarga experiència en elmón de la restauració. PerCarme, la clau de l’èxit recau encuidar fins a l’últim detall dintrei fora de la cuina. Un entorn càlid -que recorda el nord d’Itàlia- i unservei de qualitat responen a lapolítica de la Nuova Trattoria.L’objectiu és clar: que el clientvisqui una experiència únicaamb la cuina italiana i torni alrestaurant per gaudir de la sevagran varietat de plats.

Amposta

La Nuova TrattoriaAv. de la Ràpita, 40 / 977 7851 53www.lanuovatrattoria.es/


F O G O N S

FPer Lourdes Sanchís

RUTA DEL TAST A LA RÀPITABombó de bacallà amb espinacs, canelócruixent d’escamarlà o ostró gratinat amballioli al forn. Aquestes són algunes de lestapes que es poden degustar a la Ràpitaper la Ruta del Tast, que té lloc del 9 al 12i del 16 al 19 de juny. En aquesta ediciós’han incrementat fins a 54 el nombre derestauradors que hi participen, entre pas-tissers, bars, restaurants i cocteleries. Laregidora de Turisme, Rosa Anglès, ha ex-

plicat que les jornades permeten donaruna visió àmplia del teixit empresarial dela població. Amb motiu de la Ruta, l’Esta-ció Nàutica oferirà diferents packs pergaudir de la gastronomia i la natura de lapoblació. A més, també s’ha preparat elPremi de la Ruta del Tast, on totes aquellespersones que consumeixin un mínim desis tapes podran emplenar un fulletó i en-trar al sorteig de diferents premis. S.A.

Ingredients• 2 rabos de bou trossejats• 1 ceba• 200 grs. de tomata* triturada• 2 gots de vi negre• 1 rameta d’herbes aromàtiques• 50 grs. d’avellanes• 1 l. de caldo o d’aigua• 50 grs. de xocolata* en pols• oli d’oliva• 1 cullerada de farina• 2 salses coentes• sal

Rabo de bou guisat

Elaboració

En una cassola de terra, so-fregiu els talls del rabo* debou fins que enrosseixin.Reserveu-ho. Amb el mateixoli, feu una salsa amb laceba picada, la tomata*, elsgots de vi i la farina.En un altra cassola, poseu elstalls del rabo* de bou, queprèviament havíeureservat. Aboqueu-los lasalsa amb les herbes aromà-tiques, les salses coentes* i elcaldo. Deixeu-ho coure uns20 minuts quan ja estiguecuit, ho salpebreu al vostregust. Seguit, feu una picadaamb les avellanes, la xoco-lata* i una mica de la restadel caldo, que afegireu alguisat. Remeneu-ho tot junt.

Deixeu-ho reposar uns mi-nuts abans de servir-ho.

LA CUINA DEL

DELTA

1. Barregem tots els líquids amb elsllevats.2. Afegim farina fins que no se'nsenganxi a les mans. Ha de quedaruna massa com la de la pizza, més omenys. 3. La deixem reposar fins que aug-menti el seu volum. 4. L’escampem damunt d'un paperde forn i anem repartint les cireres,de la manera que més us agradi. 5. Quan tenim totes les cireres ben

col·locades, tirem un bon rajolíd'oli d'oliva per damunt i empol-vorem amb força sucre. 6. Enfornem durant una 1/2 hora-35minuts (aprox.) a 180º.Podeu triar entre treure els pinyolsa les cireres o no fer-ho; ho decidiuvosaltres. Si no traieu els pinyols,feu un tallet a les cireres i... aviseuals comensals! Pots trobar aquesta i més receptesal meu blog: La Cuina de l’Olga.

Coca de cireres

ELABORACIÓ:

LA CU INA DE L ’OLGA

Olga Casanova

Quan arriba la temporada de les cireres, anem com abojos darrere d'elles! És una fruitaque ens anuncia quel’estiu és ben a prop.Avui us porto unacoca que, per mi, ésuna de les millorscoques del món. Quan la faig,aquesta cocamarxa volant! ”

“

• Cireres ben madures• 1 mesura d'oli d'oliva• 1 mesura de llet• 1 mesura d'anís• 1 mesura de vi blanc• 25grs de llevat fresc• 1/2 sobre de llevat S Royal• Farina, la que hi entri • Sucre•Oli d'oliva(utilitzarem com a mesura

asuna tassa de cafè)

INGREDIENTS:


PSOLDEBRE ES PROMOCIONA

SOLDEBRE ha escollit un anunci querelaciona l’oli amb la terra i va adreçata un públic jove, entre les nou propos-tes presentades pels alumnes del graud’Administració i Direcció d’Empresesdel Campus Terres de l’Ebre, per tal depromocionar els seus productes. La rea-lització i disseny d’aquest anunci televi-siu s’ha dut a terme dins l’assignaturaTècniques de Comunicació i Vendes

amb l’objectiu d’estimular la creativitatdels estudiants amb un cas pràctic real ial mateix temps potenciar el treball enequip entre els estudiants. Des de Sol-debre s’ha afirmat que a l’hora d’escollirel guanyador s’ha tingut en comptequin és el que presenta d’una maneramés atractiva el producte. Aquest espotpublicitari es pot veure per Canal 21Ebre. C.B.PAGESIA

AGRICULTURA

El sindicat JARC-COAG haalertat que les pluges de princi-pis de maig van provocar l'ano-menat efecte “cracking” en lescireres primerenques de les co-marques de la Ribera d'Ebre i laTerra Alta. Es tracta de l'esquin-çada del fruit per excés d'aiguaque ha fet malbé gairebé tota laproducció, un 90%, de la varie-tat burlat. Això suposarà undescens del 30% de la produc-

ció total de la campanya quanfinalitzi la recol·lecció. El representant de JARC-COAG a Terres de l'Ebre i pro-ductor de cirera a Corberad'Ebre, Francesc Xavier Vela, varecordar que “la cirera és unconreu que passa molt ràpid dela fase de floració al fruit i qual-sevol petit problema que tingui

just abans de la collita produeixdanys irreversibles”. Vela re-corda que, quan hi ha pèrdues,“si la incidència no és molt alta,contractar una assegurança noresulta rendible” i que cal mi-llorar les línies de les assegu-rances del cirerer perquè laseva contractació resulti atrac-tiva per als productors. Actual-ment, les primes i les quotes“no estan ajustades a la rendi-bilitat dels conreus” i amb uns

preus baixos de cirera en ori-gen, entre 1,50 i 2 euros perquilo, molts agricultors ni se'nplantegen la contractació. Ambels danys que van patir les cire-res primerenques, el represen-tant de JARC-COAG a l'Ebre vareclamar al Ministeri d'Hisendaque s'estudiï la reducció delsmòduls de l'IRPF per la properacampanya de la Renda i que s'a-deqüin als ingressos reals delsproductors.

Segons dades de l'Observatoridel departament d'Agricultura- actualitzades per darrera ve-gada l'any 2014 i que va facili-tarel sindicat agrari-, a laRibera d'Ebre la superfície decirera és de 553 hectàrees i laproducció aproximada és de2.000 tones. A la comarca de laTerra Alta, hi ha plantades 211hectàrees que donen una pro-ducció d'unes 800 tones defruita.

Les pluges afecten la cireraL’excés d’aigua fa perdre el 90% de la

producció de cirera primerenca a l’Ebre Això suposarà un descens del 30% de la

producció total quan finalitzi la recol·lecció

Cireres esquinçades per les pluges de principis de maig. // FOTO: ACN.

Cinta Bonet / ACNCORBERA D’EBRE

El Deltanecessita unmilió de tonesde sediments

C.B.DELTEBRE

Recuperar un mínim d'unmilió de tones anual de sedi-ments que es troben retin-guts en embassaments comel de Riba-roja d'Ebre per-metria afrontar l'amenaçacombinada de la subsidènciai la pujada del nivell del maral delta de l'Ebre al llarg d'a-quest segle XXI. Aquesta ésuna de les principals propos-tes que els experts que vanparticipar en la I JornadaAigua i Terra, organitzadaper la Comunitat de Regantsde l’Esquerra de l’Ebre,posen sobre la taula per evi-tar l'enfonsament del terrenyque pateix crònicamentaquest espai. Un fenomenque té el seu origen en el dè-ficit d'aportacions del riuperò que ara es pot veure es-pecialment agreujat pel crei-xement del mar, que podriaarribar a un metre en els es-cenaris més pessimistes perals pròxims cent anys. Ambel 50% de la seva superfícieactualment al mateix nivelldel mar, l'estratègia passaper elevar el terreny i mitigarels efectes d'aquest escenari,que podria tenir també con-seqüències greus per a lacontinuïtat del conreu de l'a-rròs en moltes zones delDelta de l'Ebre fruit d'un in-crement de la salinització iuns majors costos de bom-beig. Tot i que no estan tan-cats a la idea de construiralguns dics, especialment ales badies, els experts apos-ten obertament per solucionstoves i naturals a l'hora defrenar la regressió de la líniacostanera. Els científics pre-veuen que, a finals de segle,aquesta crescuda, “greu” i“imparable”, pot situar-seentre els 0,5 i 1 metres.

MEDI AMBIENT

Els pagesos nocontracten

assegurances pelsbaixos preus quecobren i el desajusten les primes


DOCUMENTAL

PANTALLES

P AMPOSTA PROJECTA ‘SÍRIA: UNA HISTÒRIA D’AMOR’EL DOCUMENTAL del Mes es-trena a sales de tot l’Estat la pel·lícula'Síria: una història d’amor', l’aclamatdocumental del britànic Sean McAllis-ter amb el segell BBC, seleccionat perla Secció Oficial a competició del fes-tival DocsBarcelona 2016 que se cele-bra a la capital catalana. A l'Ebre, eldocumental es podrà veure al Casal

d'Amposta els dies 3 i 4 de juny. El dia3, a partir de les 21.30 hores. I el dia 4,a partir de les 18.00 hores. El preu del'entrada és de 4 euros. La Primavera Àrab que va esclatar aSíria el gener del 2011 va desembocaren una complexa guerra civil que per-dura amb la mateixa crueltat que elprimer dia. Un conflicte que ha provo-

cat un èxode massiu de la poblaciócivil buscant refugi a altres països delmón. ‘Síria: una història d’amor’ ana-litza aquest procés des del punt devista de les relacions personals, d’a-mor i familiars. Es pot triar entre l’a-mor, la família i la revolució? Comafectarà la guerra a una generació queha crescut amb violència? G.M.

Un documental explicarà lavinculació històrica de les Te-rres de l’Ebre amb els trens ireivindicarà la urgència i la im-portància del Corredor del Me-diterrani per al territori, peròtambé per al conjunt de Cata-lunya i el País Valencià. Es tractade ‘Desconnectats’, que ha co-mençat una campanya de mi-crofinançament a través de laplataforma Verkami per acon-seguir 5.000 euros. El director,Toni Royo, ha recordat durantuna entrevista a Canal 21 Ebreque la desconnexió viària i fe-rroviària de les Terres de l’Ebreés una conseqüència de la pla-nificació centralista i radial del’Estat espanyol, “per reforçarla capitalitat de Madrid”.‘Desconnectats’ estarà produït

per la productora ebrencaFilmsnòmades. La previsió ésque el fil conductor del docu-mental siga una conferència del’economista canareu GermàBel, expert en infraestructures.Com Bel, Royo també afirmaque la visió centralista de l’Es-tat també té una lògica política,que ha estat desconnectar Ca-talunya del País Valencià. El documental també farà unareflexió sobre la mobilitat sos-tenible i repassarà la històriadel Carrilet i de la línia de la Valde Zafan, així com el desman-tellament del ramal Tortosa-Ulldecona. A més, el film seràun homenatge als trens de l’E-bre. Però ‘Desconnectats’també mirarà el present i elfutur, sense deixar de banda laplataforma Trens Dignes o lalluita dels veïns de l’N-340 quedemanen la gratuïtat de l’auto-pista AP-7.

G.M.TORTOSA

TECNOLOGIA

Nvidia GTX 1080, la gràfica més potent del mónper Jaume Querol

‘Desconnectats’ busca micromecenesDirigit per Toni Royo, explicarà la vinculació de l’Ebre

amb els trens i la urgència del Corredor MediterraniUn documental produït per Filmsnòmades inicia una

campanya a Verkami per aconseguir finançament

Any rere any, els fabricants líders en tecnologia gràficaens presenten nous models que, com no, superen lesprestacions del que ja sembla impossible. En aquest cas,ha estat Nvidia l’encarregada de donar el primer cop,sota la nomenclatura de GEFORCE GTX-1080, i totapunta a que li passarà al davant al gran rival de sempre,AMD. Per cert, AMC no ha tardat gens en donar res-posta, i aquest mes de juny ens presentarà les novesAMD R9 i R7, amb arquitectura Polaris de 14nm, mitjan-çant les quals buscaran equilibrar la potència rival.Però fins a quin punt la GTX-1080 serà capaç de supe-rar els models actuals GTX-980 series? Segons Nvidia,la potència bruta arribarà fins els 9 TFLOPS. Això ésmés que dues GTX-980 de les actuals treballant enparal·lel (mode SLI). Quant a les possibilitat de re-llotge, la nova sèrie serà ideal per practicar overclo-cking amb velocitats que partiran de 1607Mhz iarribaran als 2100Mhz. Això permetrà poder executarvideojocs i entorns gràfics complexes a resolucions de1080 i fins a 200fps., una autèntica brutalitat.

Però un dels factors més difícils de controlar en aquestsdispositius és l’elevat consum energètic, i en aquestcas, les noves GTX-1080 aconsegueixen duplicar la po-tència de la generació anterior amb un consum queronda els 180Wtts, prou contingut, que són només15Wtts addicionals, i per tant un excel·lent treball rea-litzat pels enginyers de Nvidia. A nivell d’escalfament,també s’ha intentat controlar al màxim. Així, en la sevaconstrucció s’han emprat materials de la millor qualitatdisponible, amb un sistema de refrigeració basat en cà-mera de vapor, de tal manera que, en el punt dels 2Ghzd’overclocking, la temperatura no superarà els 70ºaproximats.Una altra novetat la trobem en la nova arquitecturaemprada per Nvidia denominada Pascal de 16nm Fin-FET, amb una densitat de 7.000 milions de transistors.La memòria de sistema partirà dels 8Gb del tipusGDDR5X, fins a 1,7 cops més ràpida que les actualsDDR5. I pel que fa a preu, serà d’uns 600€, tot i que elfabricant anuncia la GTX-1070 al voltant dels 350-400€.

Un fotograma del tràiler de ‘Desconnectats’. // FOTO: FILMSNÒMADES.


08.00 Calaix de Sastre08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fem una ullada10.00 Primera Columna11.30 Districte 2112.30 Poliesportiu13.00 Primera Columna14.30 Petits Artistes15.00 Poliesportiu15.30 Fem una ulladaViu les festes i actes mésculturals del cap de set-mana a les Terres de l’Ebre.16.00 Districte 2117.00 Primera Columna18.30 L’Entrellat20.00 Fet Aquí/Gent del BarriCada 15 dies s’estrena delFet Aquí o bé del Gent delBarri, on els protagonistessón la gent del territori, elspobles i els seus productes.20.30 L’informatiu21.00 Tens un racó daltdel món21.30 L’informatiu22.00 Districte 2123.00 Fet Aquí/Gent del Barri23.30 Tens un racó daltdel món

08.00 Calaix de Sastre08.30 Fem una ullada09.30 Tens un racó daltdel món10.00 Primera ColumnaLes primeres notícies ientrevistes, amb GustauMoreno. EN DIRECTE11.30 L’Entrellat13.00 Primera Columna14.30 L’Entrellat16.00 Fem una ulladaReviu les festes i actes culturals del cap de set-mana a les Terres de l’Ebre.16.30 Tens un racó daltdel món17.00 Primera Columna18.30 Fet Aquí/Gent del Barri19.00 Fem una ullada20.00 Calaix de sastre20.30 L’informatiu21.00 Fem una ullada21.30 L’informatiu22.00 Temps Afegit22.15 El PartitCada setmana, el futbolde casa nostra,amb el partit de la jornada. 00.00 Tens un racó daltdel món

08.00 Petits Artistes08.30 Calaix de sastre09.00 L’informatiu09.30 La RDPLes principals rodes depremsa de la setmana,emeses íntegrament.

11.30 Districte 2112.30 El retrovisorReviu moments de festesdel passat, amb bous,balls, fires... Amb el segellde qualitat de Canal 21 13.30 Recull de notíciesLes principals notícies de lasetmana, per posar-te aldia de l’actualitat ebrenca.

15.00 El retrovisor16.00 Ple Municipal deBatea/ Fem una ullada18.30 Temps Afegit18.45 El Partit20.30 Recull de notícies22.00 Districte 2123.00 L’EntrellatSi et vas perdre l’estrena,dissabte a la nit es repeteixla tertúlia de referència ales Terres de l’Ebre.

08.00 Calaix de sastre08.30 Petits Artistes09.00 Fem una ullada09.30 La RDPSegona part del recull deles rodes de premsa de lasetmana, emeses íntegra-ment.11.30 Districte 2112.30 El retrovisor (2)Reviu moments de festesdel passat, amb bous,balls, fires... Amb el segellde qualitat de Canal 2113.30 Recull de notícies15.00 El retrovisor16.00 L’Entrellat17.30 Fem una ullada20.30 Recull de notícies22.00 L’Entrellat23.30 Fet Aquí/Gent del Barri

A LA CARTAPodeu veure tots elsprogrames, en quasevol moment deldia, al webcanal21ebre.com

08.00 Petits Artistes08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fet Aquí/Gent del Barri10.00 Primera Columna11.30 Districte 2112.30 Poliesportiu13.00 Primera Columna14.30 Fem una ullada16.00 Districte 2117.00 Primera Columna18.30 Fem una ullada19.00 Tens un racó daltdel món19.30 Petits ArtistesVisita amb nosaltres unnou col·legi de les Terresde l’Ebre, amb els més pe-tits com a protagonistes.20.00 Calaix de sastreNova entrega del pro-grama infantil i juvenil,conduït per Joan Iniesta iamb el pallasso Muniatto.20.30 L’informatiu21.00 Petits Artistes21.30 L’informatiu22.00 Districte 2123.00 Fem una ullada23.30 Fet Aquí/Gent del Barri

08.00 Petits Artistes08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fet Aquí/Gent del Barri10.00 Primera Columna 11.30 Fet Aquí/Gent del Barri12.00 Tens un racó daltdel món12.30 Fem una ullada13.00 Primera Columna14.30 Fem una ullada16.00 Districte 21El magazín més cultural dela sobretaula, amb SílviaAlarcón. EN DIRECTE17.00 Primera Columna18.30 Temps Afegit18.45 El Partit20.30 L’informatiu21.00 PoliesportiuAlbert Pascual ens explical’actualitat esportiva en lesdiferents disciplines. 21.30 L’informatiu22.00 Districte 2123.00 Poliesportiu23.30 El ple de Tortosao d’Amposta. Un cop almes se celebra el ple muni-cipal, que s’emet íntegre.

PROGRAMACIÓ DE CANAL 21 EBRE La televisió d’aquí, feta aquí.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

08.00 Calaix de Sastre08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fem una ullada10.00 Primera Columna11.30 Districte 2112.30 Fet Aquí/Gent del Barri13.00 Primera Columna14.30 Calaix de sastre15.00 Tens un racó daltdel món15.30 Fet Aquí/Gent del Barri16.00 Districte 21Resum setmanal de tots elsprogrames, amb especialatenció a l’agenda culturaldel cap de setmana.17.00 Primera Columna18.30 Calaix de sastre19.00 Petits Artistes19.30 Fem una ullada20.30 L’informatiu21.00 Poliesportiu21.30 L’informatiu22.00 L’EntrellatManel Ramón condueix latertúlia de referència de lesTerres de l’Ebre, per analit-zar l’actualitat.23.30 Districte 21

Just una setmana abans de laconsulta, Canal 21 Ebre va es-trenar un reportatge en pro-funditat sobre la polèmica delmonument franquista de laBatalla de l'Ebre. El documen-tal 'Memòria del Monument',amb guió i direcció de GustauMoreno i edició de Manolo Ve-lázquez, tenia el propòsit d'es-coltar totes les veus perexplicar què és realment elmonument; analitzar la seuasimbologia; i entendre per quèa Tortosa, 40 anys després de lamort del dictador, encara hi hael monument franquista mésgran de Catalunya.Així, a ‘Memòria del Monu-ment’ hi ha entrevistes en ex-clusiva a l'alcalde de Tortosa,Ferran Bel; al president de Tor-tosins pel Monument, JaumeSolé, i a una de les portaveusde la Comissió per la Retiradadels Símbols de Tortosa, EsterBaiges. A més, també parlenels historiadors Albert Curto i

Felip Monclús; el regidor deMovem Tortosa, Francesc Va-llespí; el periodista Josep Ba-yerri, i Josep Rodríguez, nét del'últim alcalde republicà deTortosa, afusellat pel fran-quisme l'any 1939.Per fer 'Memòria del Monu-ment', l'equip de Canal 21Ebre va voler apropar-se elmàxim possible al polèmicmonument. Veure de prop elsdetalls del monòlit que Francova inaugurar fa 50 anys. Com-provar com el pas del tempsha afectat l’estructura de ferroforjat o les escultures de l’à-guila i del combatent, per noparlar dels vitralls o els ele-ments de la il·luminació. Perfer-ho, han tingut l’ajuda del’empresa Ebredrone. Res mi-llor que volar per veure el mo-nument a vista d’ocell. O enaquest cas, a vista d'àguila.D’altra banda, 'Memòria delMonument' es pot veure desdel 23 de maig a través delportal www.canal21ebre i delcanal de YouTube de Canal 21Ebre. També des dels altresportals del grup Doble Co-

lumna. En menys d’una set-mana, el reportatge va regis-trar més d’un miler devisualitzacions.

Impacte mediàtic La consulta i la polèmica sobreel monument de Tortosa hatingut un gran ressò mediàtic,i s’han fet treballs periodísticsamb una certa repercussió. Perexemple, una investigació pe-riodística de Ràdio Ebre va re-velar que Franco continuavasent l’alcalde honorari i per-petu de Tortosa, i l’Ajuntamentva celebrar un ple extraordi-nari per revocar aquest reco-neixement només dos diesabans de la consulta. A més,TV3 va dedicar el programa.Cat a la polèmica del monu-ment, i tant #TortosaTV3 com#VergonyaMonumental vanser ‘trending topic’ de Twittera Catalunya la nit del dijous,26 de maig, i l’endemà al matí.Finalment, els diaris van feruna cobertura especial, i el 324va connectar en directe amb lasala de premsa dissabte a lanit, quan va parlar l’alcalde.

PANTALLES COMUNICACIÓ

El monument, a vista d’àguila

RedaccióTORTOSA

El programa .Cat de TV3 va convertir #TortosaTV3 i#VergonyaMonumental en ‘trending topic’ a Catalunya

El reportatge ‘Memòria del Monument’ va parlar ambtots els protagonistes de la polèmica i va volar amb dron

Una imatge del reportatge. // FOTO: EBREDRONE.

Poques novetats enles noves eleccionsespanyoles del 26-J

Convergència i ERCtanquen un pacte degovern pel que queda demandat a Tortosa

Indignació a Alfaraper la retirada delrecurs d’Agriculturasobre els bous

Els veïns de SantCarles de la Ràpita trienun ús mixt per alslocals del parc de Garbí

La Torre de l’Espanyolenllesteix la reformadel nucli antic

Les famílies del’escola concertada deBenicarló es manifestenpel dret a decidir

Un nou audiovisualinteractiu acostarà elfar de Buda en 3D a laciutadania

Les pluges de maigafecten la producció decirera primerenca a lesTerres de l’Ebre

#p16

#18

#p21

#p24

#p25

#p26

#p36

1

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p8

cop d'ull 250 - juny de 2016

Documents