cop d'ull 239 - juliol 2015

La Terra Alta, entre lesmenys competitives

cop d’ull

Lluís Soler dissenyaun cartipàs “enxarxa” per a un govern en minoria

Núria VenturaALCALDESSA D’ULLDECONA

“140.000 euros itres anys per a

què?#p12

Adam Tomàs estrena el nou govern d’Amposta

Ferran Bel començael tercer mandat enminoria, amb el suport d’Esquerra

Segueix-nos a

#p5

#p24

Enagás es plantejasi pot aprofitar eldipòsit de gas delprojecte Castor

#p26

#p3 i 21

#p4

TRIPLICA LES QUANTITATS ACTUALS PER ALSANYS HUMITS, NORMALS I SECS

Acord històric

Cultura homenatjaCinta Sabaté

Mural repintat i 4.000 al·legacions de la PDE

Vila anuncia un nou tren a l’Ebre a partir del setembre

MEDI AMBIENT / NOVA PROPOSTA DE CABALS PER AL TRAM FINAL DE L’EBRE

Mobilitat Exposició

#p11 i Editorial

#p27#p19

La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha repintat el mural contra el transvasament que hi ha en un delsmurs de Tortosa. A més, ha presentat 4.000 al·legacions contra el pla hidrològic. / FOTO: ACN.

GENERALITAT, MINISTERI, REGANTS I PDE CONSENSUEN UNA NOVA PROPOSTA DE CABALS

cop d’ull// Juliol 20152

cop d’ull Juliol 2015 // 3

P GERMAN CISCAR DEIXA PxCUN DELS CANVIS destacats de lanova corporació de l’Ajuntament d’Am-posta l’ha protagonitzat el fins ara re-gidor de Plataforma per Catalunya(PxC), German Ciscar. En el ple d’aquestmes de juny, Ciscar va formalitzar el seupas al grup mixt després d’anunciarque abandona PxC. Ciscar va explicarque la candidatura ampostina havia in-

tentat “marcar distàncies” amb PxC pre-sentant-se a les eleccions com Plata-forma Ampostina, però creu que lamarca del partit xenòfob els ha perju-dicat. L’objectiu de Ciscar és treballarper formar un nou partit “cent per centampostí”. Amb la renúncia de Ciscar,PxC només manté al territori el regidorRamon Martí, a Roquetes. C.B.PORTADA

Adam Tomàs ja és alcalde El republicà és investit alcalde amb els vots dels 11 regi-

dors d’Esquerra Amposta i els 2 regidors del PSC

AMPOSTA

Tomàs mostra la seva predisposició a refer els ponts dediàleg, després d’una mandat força tens

El republicà Adam Tomàs, alcapdavant d'una llista on haconfluït Esquerra, ICV i inde-pendents, ja és el nou alcalded'Amposta després de 28 anysde govern de CiU, 24 dels qualsamb majoria absoluta. Tomàs vaser investit alcalde amb els onzevots de la seva llista i els dos re-gidors del PSC. Els set regidorsdel grup de CiU, que arapassaran a l'oposició, vanvotar la seva número dos, Ma-nolita Cid, després que el candi-dat i exalcalde, Manel Ferré,anunciés que plegava i no reco-lliria l'acta de regidor. El regidorde PxC, que ha passat al grupmixt, va votar en blanc.

Refer ponts de diàlegEn el seu parlament Tomàs vadestacar que l’Ajuntamentd’Amposta vol ser un consistorihonest, rigorós, transparent, iobert al consens i el diàleg. Enaquest sentit, el nou alcalded’Amposta ha mostrat la pre-disposició a refer els ponts dediàleg i col·laboració desprésd’una darrera legislatura forçatensa en la seva etapa final.Tomàs també va dir que treba-llaran per una Amposta queplanifiqui el futur sense oblidarel passat, tot destacant ques’està al davant d’un repte coma ciutat però també com a país. La resta de grups a l’oposicióvan oferir la seva col·laboració aTomàs en aquesta nou mandatdes d’una oposició dialogantperò rigorosa.

Punts en comú amb el PSCEn el transcurs dels dies previsa la constitució del nou ajunta-ment d’Amposta, el portaveu

socialista, Francesc Miró, va re-marcar els punts en comú delsprogrames electorals entre elPSC i Esquerra i la predisposi-ció dels republicans de treballarper la transparència i la justíciasocial. En aquest sentit, Miró vaafegir que, tal i com es van com-prometre durant la campanyaelectoral, els socialistes estaranal costat de l’alcalde electe enels grans temes. També va re-marcar que la seva oposició serà“serena” i “responsable”.Miró també va explicar algunesde les coincidències programà-tiques entre Esquerra i el PSCsón la reducció de l’IBI i l’adqui-sició del Sindicat i l’antic col·legide les monges per fer un grancentre d’equipaments. De fet,una de les primeres mesuresque ha pres el nou alcalded’Amposta ha estat iniciar elstràmits per a la compra de l’edi-fici del Sindicat, que fa unsmesos va sortir al mercat ambun preu inicial 340.000 euros.Per Tomàs podria ser un espaid’ús social per entitats, o bé unaoficina que podria acollir el ser-vei d’Amposta Empresa i pro-moció del comerç.

Estelada al balcóDurant el ple d’investidura,Tomàs també va recordar alsdos alcaldes republicans que lacapital del Montsià va tindreabans de la nova etapa demo-cràtica, Josep Alfred Escrivà iJosep Villalbí. Més tard, el nougovern municipal va penjar unaestelada del balcó de la casa dela vila. Més informació, a laplana 21.

Cinta Bonet AMPOSTA

El candidat de CiU a Ampostai alcalde de la ciutat durant elsúltims vuit anys, Manel Ferré,va anunciar, dies abans de lacelebració del ple de constitu-ció del nou ajuntament d’Am-posta, que no recolliria l’acta deregidor després de la der-rotaelectoral en les eleccions delpassat 24 de maig. Uns resul-tats que deixen CiU a l’oposiciódesprés de 28 anys de governsconvergents. Ferré va adduïrmotius “personals i familiars”

per no recollir l’acta de regidor.Durant la seva compareixençadavant els mitjans de comuni-cació per explicar la nova con-figuració del grup municipal deCiU, Ferré també va anunciatque la regidora Isabel Ferré sesituarà al capdavant de la llistai serà la portaveu del grup.Ferré també va anunciar quedemanaran al govern d’ERC i al’alcalde republicà, AdamTomàs, que encarregui una au-ditoria dels comptes i dels con-tractes de l’Ajuntament per“demostrar” que està “sane-jat”. En aquest sentit, Ferré esva mostrar orgullós de la tasca

realitzada durant els darrersvuit anys a l’alcaldia. Tambéva destacar el paper de CiUdurant 28 anys a l’Ajuntamenti els diferents projectes i pro-postes que s’han tirat enda-vant.En aquesta línia, Ferré es vamostrar convençut que el fetque l’alternativa a la ciutats’hagi concentrat en unaúnica opció, junt amb l’escor-coll realitzat per la GuàrdiaCivil el passat 28 abril, a pocsdies de l’inici de la campanyaelectoral, va ser determinanten els resultats electorals deCiU.

Ferré deixa l’Ajuntament d’Ampostadesprés de la derrota electoral

Adam Tomàs en el moment de prendre possessió com alcalde d’Amposta. / Foto: M. CAPELL

Sílvia AlarcónAMPOSTA

Mira elvideo enaquestenllaç


Bel vol consensuar lapregunta sobre el monument franquista

El compromís de l’Acordde Governança Estableentre CiU i ERC marcaque abans d’un any hade fer-se la consultasobre el monument fran-quista de la Batalla del’Ebre. Durant una entre-vista a Canal 21 Ebre, Belva dir que intentaranconsensuar la preguntaamb aquelles forces queestan d’acord amb laconsulta, ja que només elregidor de la CUP ha ditque retiraria el monu-ment sense preguntar-ho a la ciutadania. PerBel, la pregunta hauriade ser “clara” i amb totala informació del ques’està votant. Bel va dirque l’objectiu és fer laconsulta aviat i que sigaun èxit de participació.

PORTADA

Ferran Bel ha començat el seutercer mandat en minoria, peròamb la relativa tranquil·litatque li proporciona l’Acord deGovernança Estable que hansignat CiU i ERC. Tot i sumar,els republicans van descartar laformació d’un govern d’esque-rres amb Movem Tortosa i elPSC. L’argument principal, queels socialistes no són sobiranis-tes. Però l’assemblea de mili-tants d’ERC va decidir tambéno reeditar el pacte del 2007,després que el republicà JosepFelip Monclús constatés que hihavia algunes “diferències in-superables” amb CiU. Final-ment, ERC i CiU van pactar undocument de 37 punts i l’abs-tenció dels republicans en elple d’investidura, cosa que vapermetre que el passat 13 dejuny Bel fos proclamat alcaldeper tercer cop consecutiu. Bel ha afirmat que es tractad’un acord per als quatre anys,i que confia plenament en ERCper a tot el mandat. De fet, l’al-calde també ha negat que eldesacord en el repartiment deles regidories haja estat el queva acabar frustrant el pacte degovern entre CiU i ERC, tal icom va afirmar després un delsnous regidors republicans.En aquest sentit, el portaveu deMovem Tortosa, Jordi Jordan,ha lamentat que ERC haja re-nunciat a “liderar el canvi” aTortosa, ja que havien ofert alsrepublicans la possibilitat queMonclús fos alcalde els quatreanys. Jordan, que també ha tit-llat de “decebedor” l’acord

entre CiU i ERC, ha recordatque els republicans i el PSChan pactat sense problemes alConsell Comarcal del BaixEbre. En aquesta línia, tambéla CUP va acusar ERC de“trair” la voluntat de canvi aTortosa, mentre que Enric Roig(PSC) va ironitzar sobre “lanova majoria absoluta” de Bel.

Cartipàs de continuïtatEl nou cartipàs municipalmanté l’estructura en cincgrans àrees, però atorga méscompetències a cada regidor,pel fet que CiU governa en mi-noria i ha passat de dotze a vuitregidors. De fet, com a primeratinent d’alcalde continua Me-ritxell Roigé, que torna a dirigirl’àrea de Serveis al Territori,amb les regidories d’Urba-nisme i Obres Públiques, a les

quals hi suma també MediAmbient i Mobilitat. A més, sifins ara era la regidora del barride la Simpàtica, ara també hiafegeix el Centre i el NucliAntic. La jesusenca DolorsQueralt, regidora de nova in-corporació, serà la titular deCultura i Universitats, a més deregidora de barri del Temple.En canvi, el fins ara regidor deCultura, Joaquim del Pino, hapassat a dirigir les regidoriesd’Esports i de Governació iServei d’Atenció a la Ciutada-nia (SAC). Del Pino seguiràcom a regidor del Rastre, peròhi incorpora Sant Josep de laMuntanya. Finalment, el regi-dor de Turisme i Joventut, Al-fredo Ferré, s’estrena com aregidor de Serveis Centrals,Seguretat i Personal. I EmiliLehmann, tercer tinent d’al-

calde, ara assumeix Hisenda.El regidor Domingo Tomàs tin-drà dedicació exclusiva i tor-narà a dirigir les àrees deFestes, Servei i Logística.Un cop aprovat el nou cartipàs,les actuacions més immediatessón les obres del carrer SantFrancesc, al barri de SantaClara, i la finalització de la re-forma de la plaça Mossèn Sol,al Rastre. En els propers diestambé adjudicaran el projected’enderroc de les cases de da-vant de la catedral, per al quals’hi han presentat 14 empreses.A més, Bel ha dit que en po-ques setmanes s’aprovarà elprojecte definitiu per a la re-forma integral del pont de l’Es-tat. Finalment, Bel creu queabans de final d’any donaranllum verd a l’avantprojecte deles noves piscines.

Tercer mandat de Bel, en minoriaCiU es manté en el govern amb el suport extern d’ERC,

que pacta un acord d’estabilitat amb punts programàticsMovem, el PSC i la CUP critiquen els republicans per

haver renunciat a “liderar el canvi” al municipi

TORTOSA

Una imatge de la nova corporació municipal, un cop constituïda el passat 13 de juny. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

Gustau MorenoTORTOSA


PORTADA

El nou alcalde de Deltebre, elconvergent Lluís Soler, ha re-marcat la seua voluntat d’asso-lir consensos amb les altresformacions polítiques, i tambéha deixat la porta oberta a go-vernar amb qualsevol altraforça. Soler ha recordat queCiU va quedar-se a pocs votsde la majoria absoluta, i que nohipotecaran el seu programaelectoral. Per tant, ha advertitque no entraran en un joc derepartiment de regidories isous, sinó que prioritzaran as-pectes programàtics. Així, enels propers mesos avaluaranamb quines forces és possiblearribar a una entesa de govern.Segons Soler, hi ha línies rogesque CiU deixarà ben clares,com ara la plena sobirania pera Catalunya, la defensa del te-rritori, o la necessitat “d’obrirportes i finestres” de l’Ajunta-ment de Deltebre.Soler, que ha començat el man-dat governant en minoria, noha volgut descartar tenir ungovern de concentració d’aquía uns mesos. A banda, haanunciat un pla de xoc de polí-tiques socials i també un plad’imatge de poble, a més de l’i-nici dels tràmits per impulsarl’aprovació del pla d’ordenacióurbana municipal (POUM). Amés, el nou alcalde ha dit queuna de les primeres qüestionsque vol desencallar és la situa-ció del complex esportiu Trè-vol, tancat des de fa mesos.

Cartipàs en xarxaAmb Kilian Franch com a pri-mer tinent d’alcalde, Soler ha

dissenyat un cartipàs en xarxai dividit en quatre grans àrees:Afers Interns i Institucionals,Dinamització Econòmica i En-focament Turístic, Dinamitza-ció Territorial i Imatge dePoble, i Dinamització Social iParticipació Ciutadana. L’al-calde ha qualificat el nou carti-pàs com el primer dels granscanvis que va anunciar en cam-panya. L’alcalde també va asse-gurar que és un cartipàs“modern, de canvi, més tran-versal i enfocat a agilitzar la co-municació entre els diferentsmembres del govern” i el per-sonal de l’Ajuntament, per tald’optimitzar el servei. En elspropers dies, Soler té previstpresentar les primeres 100 ac-cions a realitzar durant els pri-mers sis mesos de l’any.

Jordi Gaseni és el nou al-calde de l’Ametlla de Mar,després que ERC tanquésun acord de govern amb elssocialistes de Compromísper la Cala i rebre el suportdels independents de Plata-forma Calera -exregidor delPP-, que li van garantir unvot favorable a la investi-dura, tot i que s’han quedatfora del govern. El pacte vaposar punt i final a dotzeanys de governs de CiU. I ésque, tot i que el nou candi-dat convergent, Joan PereGómez, va guanyar les elec-cions per un estret margede vots amb cinc regidors,CiU es quedarà finalment al’oposició de al Cala.Gaseni, però, haurà de go-vernar en minoria, tot i quecomptarà amb el suportpuntual dels dos regidorsde Plataforma Calera. Se-gons el pacte de govern, l’e-xalcalde i cap de llista delPSC, Antoni Espuny, és elprimer tinent d’alcalde i haassumit les àrees d’Hi-senda, Obres i Serveis. Ga-seni, per la seua banda,torna al govern municipaldesprés d’haver pactat ambCiU l’any 2003. Quatre anysdesprés, el convergent An-dreu Martí va aconseguir lamajoria absoluta, deixantels republicans a l’oposició.El nou alcalde ha destacatque el nou govern a l’Amet-lla de Mar és el primer for-mat íntegrament per partitsd’esquerres des del resta-bliment de la democràcia.D’altra banda, molt diferentha estat el pacte a Camar-les, on el socialista RamonBrull és el nou alcalde en elsdos primers anys del man-dat. A Camarles, el PSC hapactat amb CiU i ha deixatERC, que havia guanyat leseleccions, a l’oposició del’Ajuntament. De la mateixamanera, els republicanstambé han quedat fora delgovern municipal de Beni-fallet. La nova alcaldessa ésla socialista Mercè Pedret,que va guanyar les elec-cions com a cap de llista dela Candidatura de Progrés.A l’oposició ha quedat el re-publicà Jordi Monclús, queha estat dotze anys a l’alcal-dia. El 24 de maig, els socia-listes van tenir quatreregidors, i ERC va quedar-se amb tres. G.M.

BAIX EBRE

El republicàJordi Gaseni,nou alcaldede la Cala

Soler fixa les línies roges El nou alcalde vol obrir “portes i finestres”

de l’Ajuntament com a condició per pactarCiU comença el mandat en minoria,

però no descarta l’ampliació del govern

DELTEBRE

Lluís Soler va presentar el nou cartipàs, dividit en quatre grans àrees que treballaran en xarxa. // FOTO: DELTEBRE.CAT

G. Moreno / C. BonetDELTEBRE

Els grups d’ERC i CiU de Ro-quetes han signat un acord pro-gramàtic amb 10 punts per almandat 2015-2019. Els republi-cans, amb sis regidors, i CiU,amb dos regidors, revaliden l’a-cord de govern que ja van subs-criure en el mandat anterior.L’alcalde de Roquetes, el repu-blicà Francesc Gas, va explicarque CiU és l’única força amb laque han mantingut converses,gràcies al bon funcionament del’acord durant els darrers quatreanys. El pacte de govern pro-

posa la creació d’una adminis-tració més propera i transpa-rent, la dinamització del sectoreconòmic i empresarial, o vetllarpel compliment dels terminisper a la construcció del nouCAP de Roquetes, a més del su-port al procés sobiranista de Ca-talunya. En un primer moment,Esquerra havia aconseguit lamajoria absoluta a Roquetes,però finalment la Junta Electo-ral va validar dos vots nuls aPxC, cosa que va suposar la pèr-dua d’un regidor republicà.

Esquerra i CiU reediten elpacte de govern a Roquetes


PORTADA

Joan Piñol va tornar a ser in-vestit alcalde de Móra d’E-bre. En les municipals del 24de maig, la candidatura deCiU va revalidar la majoriaabsoluta amb set regidors.Piñol, que va assolir l’alcal-dia l’any 2011, va ser investitamb els vots dels set regidorsde CiU i del regidor PP, men-tre que ERC i el PSC es vanabstenir. Piñol va dir que elsresultats mostren que la ciu-tadania ha reconegut la feinarealitzada per CiU en els da-rrers quatre anys.Durant el ple d’investidura,la candidata del PSC a Mórad’Ebre, Dolors Gurrera, vaexplicar que la seva formaciófarà una oposició “seriosa,

responsable i exigent”. Gu-rrera també va afirmar que,si el govern és transparent icompleix amb les seves pro-meses, el PSC estarà al seucostat. La candidata d’ERC,Cinta Agné, també va fer unacrida al govern a mantenirun diàleg permanent ambl’oposició. Si és així, Agné vadir que ERC farà una oposi-ció “col·laborativa”.Finalment, el candidat delPP, Francesc Launes, va ex-plicar que havien deciditvotar a favor de la investi-dura de Piñol perquè la deCiU ha estat la candidaturamés votada. Uns dies abans,Piñol havia ofert a la resta degrups la seua entrada al go-vern. L’alcalde va explicarque tant els republicans comels socialistes havien deciditquedar-se a l’oposició. En

canvi, la situació amb el regi-dor del PP és diferent. Du-rant el mandat anterior,Launes va formar part delgovern, i l’alcalde va fer-neuna valoració molt positiva.Però Piñol va assenyalar quehi ha temes pendents a Mórad’Ebre que depenen del go-vern de l’Estat i que no s’handesencallat, tot i tenir un re-gidor del PP al govern muni-cipal: la construcció d’uncentre d’interpretació i lasol·licitud d’una subvencióper al castell de Móra d’Ebre,però també la variant de lacarretera en direcció a Gan-desa, una obra que està lici-tada però no adjudicada desde fa 15 anys. Finalment,Piñol va insistir que Mórad’Ebre fa temps que reclamala cessió de l’antiga casernade la Guàrdia Civil.

Piñol posa condicions al PPEl convergent torna a ser alcalde amb la majoria absoluta

de CiU i el vot a favor de Launes, ara fora del govern

MÓRA D’EBRE

C. Bonet / G. MorenoMÓRA D’EBRE

L’alcalde recorda que el govern de l’Estat té projectes pendents a Móra i que els populars no han fet els deures

El nou consistori de Móra d’Ebre. // FOTO: MORADEBRE.CAT

El convergent Carles Luz vaser investit alcalde de Gan-desa per segona vegada en elple de constitució de l’Ajun-tament del passat 13 de juny.Luz va arribar a l’alcaldia deGandesa l’any 2011, gràcies a

un pacte amb el PP que li vapermetre governar durantels darrers quatre anys, tot ique inicialment l’acord eraque el candidat de CiU haviade governar els dos primersanys. En canvi, en aquest noumandat, Luz governarà ambmajoria absoluta desprésd’aconseguir sis regidors enles passades eleccions del 24

de maig. De fet, Luz va serinvestit amb els sis regidorsde CiU, mentre que els qua-tre regidors d’Alternativaper Gandesa-Acord Munici-pal van votar el seu candidat,Miquel Aubà, i el regidor delPP, Carles Pablo Ruiz, tambéva votar a la seva pròpia for-mació. Luz va prometre el cà-rrec per imperatiu legal.

El reelegit alcalde de Gan-desa va reconèixer que eraun dia “molt feliç” per ell, iva reiterar que la base fona-mental del seu nou governseran les persones. També vaoferir mà estesa als grups del’oposició: “La prioritat és elservei a les persones i man-tenir els serveis, i tot això hofarem amb mà estesa”.

Mà estesa de Luz a l’oposició L’alcalde comença el seu segon mandat amb majoria

absoluta, però oferint col·laboració als altres partits

GANDESA

Cinta BonetGANDESA

El convergent reitera que la base fonamental del seugovern seran les persones i mantenir els serveis actuals

Aubà es posa a disposició del nouParlament, per la independència

En el transcurs del pled’investidura, el candidatd’Alternativa per Gan-desa i exalcalde, MiquelAubà, va prendre la pa-raula per anunciar que laseua formació -vinculadaa ERC- estarà a disposiciódel nou Parlament de idel nou president quesurti escollit el 27 de se-tembre. Segons Aubà, perpoder proclamar l’Estatcatalà, lliure i sobirà.


El republicà Francesc Xa-vier Moliné és el nou al-calde de Móra la Nova,després de l’acord al quevan arribar els grupsd’ERC-AM i PSC-CP, men-tre que CiU romandrà a l’o-posició. En el seu discursd’investidura, el nou batlleva destacar que el 13 dejuny era “un dia històricper a Móra la Nova”, per-què es produïa una alter-nança real, ja que des del1995 havia estat governantCiU. “Crec sinceramentque la democràcia s’enri-queix amb l’alternança”, vadir Moliné. “Els veïns hanatorgat a ERC la responsa-bilitat de gestionar el dia a

dia de Móra la Nova delspropers quatre anys, i hofarem des de la humilitat iel respecte, aplicant unabona dosi de seny”, va con-tinuar Moliné.L’alcalde va expressar elcompromís d’ERC d’aplicara la gestió municipal“transparència, ètica i dià-leg”, i va recordar que lesprioritats del nou governseran l’educació, amb elrepte de la construcció delnou Institut-Escola; la reac-tivació de l’economia almunicipi, i l’aplicació depolítiques socials per ga-rantir la cobertura de lesseues necessitats més bàsi-ques. Finalment, Moliné harecordat que l’Ajuntamentde Móra la Nova estarà “alcostat del procés cap a laindependència”.

PORTADA

Gustau MorenoMÓRA LA NOVA

Paladella crida a respectar les institucionsBATEA

El candidat de la UPTA inicia el seu setè mandat oferintdiàleg “sense condicions” als partits de l’oposició

L’alcalde reclama complicitat a Cent per Cent perBatea i CiU per resoldre el conflicte per la rehabilitació

Joaquim Paladella va ser investitalcalde de Batea per setena ve-gada consecutiva. Per tant, quans’acabe el present mandat, Pala-della haurà estat un total de 28anys com a alcalde de Batea. Elcandidat de la UPTA va ser in-vestit amb els cinc vots dels re-gidors del seu grup, mentre queels regidors de Cent per Centper Batea i els de CiU van votarels seus respectius candidats.

Paladella no va amagar la seuasatisfacció per haver mantingutla majoria absoluta que li per-metrà tornar a governar enaquest poble de la Terra Altadesprés de quatre anys que vaqualificar de “difícils”, i tambédesprés d’una campanya moltllarga que en alguns momentsva dir que ha estat “molt bruta”.En aquest punt, Paladella va feruna crida a respectar les institu-cions públiques, i en conse-qüència, la llei i les normesd’una societat democràtica. “Almeu entendre, en aquests qua-

tre anys hi ha hagut gent que haposat en dubte o en joc aquestanorma bàsica. Hem de ser capa-ços d’entendre que les institu-cions estan per damunt de tot, ique les normes estan per com-plir-les”, va dir l’alcalde. “Qui nocompleix la llei i el deure de caraa la institució i a la societat, estàposant en perill la pròpia insti-tució i la pròpia societat”, va afe-gir-hi Paladella, tot advertint queen el cas de Batea també s’estàposant en dubte la qualitat devida i el futur del poble”. En aquesta línia, Paladella va re-

marcar que el poble de Batea haparlat a les urnes i ha dit clar quivol que governi al municipi.Així, i en una clara referència ala polèmica encara existent entrel’Ajuntament, la Fundació Pri-vada Terra Alta segle XXI itambé el grup Cent per Cent perBatea pel servei de rehabilitació,que en certs moments ha alteratla convivència a Batea, Paladellava afirmar que cal treballar perresoldre la situació, i va tornar aoferir diàleg, sense condicions,per arribar a acords. De fet,també va reclamar la complicitat

dels altres grups per intentar re-soldre aquest conflicte.Paladella també va destacar queel de Batea és un ajuntament to-talment sanejat des del punt devista financer, i va agrair la tascarealitzada pels regidors de laUPTA que han format part del’equip de govern al llarg delsdiferents mandats.

C. Bonet / G. MorenoBATEA

Moliné (ERC), alcaldede Móra la Nova

MÓRA LA NOVA

El moment en què Francesc Xavier Moliné recollia la vara com a nou

alcalde de Móra la Nova. // FOTO: SIRGA COMUNICACIÓ.



Acord per la Ràpita entreERC, PSC, Solidaritat i ICVEl republicà Josep Caparrós assumeix l’alcaldia

amb el repte de consensuar un pla estratègicEl pacte deixa fora CiU i Més Ràpita, tot i

l’oferta inicial de fer un govern d’unitat

El republicà Josep Caparrós ésel nou alcalde de Sant Carlesde la Ràpita, després de signarel document Acord per la Rà-pita amb el PSC, Solidaritat perla Independència i ICV. Capa-rrós va admetre que li hauriaagradat fer un acord encaramés ampli, ja que finalmentCiU i el partit independentMés Ràpita han quedat fora delpacte. Però, segons Caparrós,no ha estat possible fer un go-vern d’unitat. Tot i així, el noualcalde ha garantit que la restade forces també tindran veu ivot en les decisions principalsde la població. De la mateixamanera, Caparrós va dir quel’objectiu de l’Acord per la Rà-pita és “transformar” el muni-cipi, més enllà de la gestió deldia a dia de la població.L’Acord per la Ràpita contem-pla vuit punts programàtics di-vidits en tres eixos: econòmic,social, i de transparència i iden-titat. Però Caparrós va volerdestacar la redacció d’un plaestratègic amb el consens detotes les forces polítiques de lapoblació i els agents socials ieconòmics de la Ràpita.La portaveu del PSC, Rosa An-glès, va avançar algunes de lesmesures que prendran per a lapromoció econòmica i el tu-risme de la Ràpita. Per la seuabanda, el candidat de Solidari-tat, Àlex Cervera, va afirmarque l’Acord per la Ràpita és“un acord de progrés amb ma-

joria independentista”. PeròCervera també va destacar queel nou pacte de govern fa unaaposta per la transparència i laparticipació ciutadana. Final-ment, el candidat d’Iniciativa,Carlos Sanchís, va remarcarque un dels aspectes més im-portants de l’Acord per la Rà-pita és el compromís de lluitarper la creació d’ocupació itambé en contra de la precarie-tat laboral.

Josep Caparrós va signar el document Acord per la Ràpita amb els portaveus del PSC, Solidaritat i ICV. // FOTO: ACN.

Pacte del PSCamb ERC aSant Jaumed’Enveja

CiU i Més Ràpita no entenen perquè han quedat fora del govern

El PSC i ERC tornen a gover-nar junts a Sant Jaume d’En-veja. De fet, ja ho feien des del2007, tot i la majoria absolutadels socialistes. Les munici-pals del 24 de maig van donarcom a força guanyadora alPSC, tot i que van perdre unregidor, ja que es quedenamb 5 dels 11 que formen elconsistori. En canvi, ERC hacrescut en dos regidors, totpassant d’1 a 3. Per tant, elsdos socis consideren queaquesta vegada la ciutadaniademana més presènciad’ERC al govern municipal.És per això que PSC i ERC aSant Jaume d’Enveja hanarribat a un acord que permetun govern “ampli, fort i esta-ble” fins al 2019. L’alcaldiaserà exercida per l’actual al-calde, el socialista Joan CastorGonell, sent Joan SalvadorBalagué el primer tinent d’al-calde. Les àrees de Turisme,Medi Ambient i Sostenibili-tat, Pesca i Acció Rural, Es-ports, Foment Empresarial id’Ocupació, Cultura, Ensen-yament i la de Mitjans de Co-municació seran dirigidespels regidors republicans. Elssocialistes tindran Governa-ció, Ciutadania, Hisenda, Per-sonal i Règim Interior, Obres,Urbanisme, Serveis, Comerç,Promoció Econòmica, Fires iFestes, Joventut, Igualtat,Salut i Atenció a les Persones.Els eixos principals de l’acordes basen en l’economia local iel treball, la participació ciu-tadana, la transparència i laidentitat nacional. En concret,es comprometen a fomentarl’ocupació i la reactivació del’activitat econòmica local;impulsar el sector turísticcom a pilar fonamental de lareactivació econòmica, incor-porant tot el que fa referènciaal medi ambient, la cultura il’esport; promocionar elsequipaments construïts re-centment i fomentar la sevagestió sostenible, i aprofun-dir en accions d’ajuda i aten-ció a les persones, sobretot lesmés necessitades. G.M.


Gustau MorenoSANT CARLES DE LA RÀPITA

MONTSIÀ

El portaveu de CiU i exal-calde, Joan Martín Masdéu,ha remarcat que Esquerrahaurà d’explicar per què fi-nalment no els han volgut enun govern d’unitat, tot i quehavien acceptat totes les con-dicions dels republicans.Masdéu també va voler deixarclar que CiU no va fer cap pasper formar un govern alterna-tiu al que ara s’ha configurat.En la mateixa línia, l’exalcalde

ha aconsellat al nou governque no descuidin la gestió deldia a dia, tenint en compte lasitaució econòmica actual. Se-gons Masdéu, el nou governha d’explicar si mantindran laseua línia d’austeritat i lesmateixes polítiques socials.Per la seua banda, Pedro Her-nández va apuntar que tam-poc saben per què Més Ràpitas’ha quedat finalment fora delgovern municipal.

PORTADA SANT CARLES DE LA RÀPITA


Excepte a la Terra Alta, on CiUva mantenir la majoria absoluta,a la resta de comarques de lesTerres de l’Ebre ha estat neces-sari pactar per formar govern alsconsells comarcals en aquestnou mandat.Una de les primeres comarqueson es va tancar un pacte de go-vern va ser al Montsià. El 4 dejuny, ERC i PSC van fer públicun pacte de govern que revali-dava l’acord que ja van fer lesdues formacions durant vuitanys des del 2003 al 2011. Les dosformacions s'han repartit la pre-sidència de l'ens comarcal, comja van fer en els anteriors pactes,i la republicana Carme Navarrol'ocuparà els dos primers anys i

el socialista Francesc Miró elsdos últims. La futura presidentadel Consell Comarcal del Mont-sià, que serà la primera donaque presidirà aquest ens, va ex-plicar que l’acord es basa en treseixos fonamentals: potenciar elsserveis als municipis, polítiquesde progrés al servei dels ciuta-dans, i l'aposta pel consell d'al-caldes. Per la seva part, elsocialista Francesc Miró va des-tacar que l'acord entre ERC i elPSC és fruit d'una bona entesadurant vuit anys govern al Con-sell Comarcal del Montsià.

Andreu i Roig al Baix EbrePocs dies després, ERC i PSCpresentaven també l’acord degovern al Consell Comarcal delBaix Ebre, arraconant CiU tot ihaver estat la força més votada.Amb aquest acord, els republi-

cans tindran la presidència elsdos primers anys, amb l’alcaldeDani Andreu, i els socialistes elsdos últims del mandat, amb elportaveu del PSC a Tortosa,Enric Roig. Es tracta, per tant, delprimer cop que el Baix Ebrecompta amb un acord entre ERCi PSC. De fet, els socialistes maihavien tingut la presidència d’a-quest ens comarcal. Els temesprioritaris per al nou ConsellComarcal del Baix Ebre seran ladinamització econòmica, la co-hesió social i la potenciació delconsell d’alcaldes.

Carim a la Ribera d’EbreL’últim acord de govern comar-cal que es va donar a conèixer vaser el de la Ribera d’Ebre, onCiU i la FIC han arribat a unpacte que portarà a la presidèn-cia l’alcaldessa de Vinebre,

Gemma Carim. De fet, aquestava ser una de les demandes de laFIC per tancar un acord amb elsconvergents ja que veuen enCarim una persona de “con-sens” i amb “capacitat de cohe-sionar la comarca”. Des de laFIC, Salvador Florido, també vaexplicar que ha estat clau la vo-luntat d’ambdós formacions deprioritzar la industrialització dela Ribera Nord, més tenint encompte la proximitat del tanca-ment de la planta d’Ercros a Flix,l’any 2018. L’alcalde d’Ascó ifutur vicepresident del ConsellComarcal de la Ribera d’Ebre,Josep Maria Buixeda, va explicarque la FIC va descartar el pacteamb esquerres perquè “els hafaltat la solidesa de no saber ons’aniria a parar” davant la con-fiança d’un partit que ha gover-nat l’ens el darrer mandat.

CONSELLS COMARCALS

Ximo Puig jaés president dela GeneralitatValencianaEl morellà Ximo Puig ja és elnou president de la Generali-tat Valenciana fruit d’un acordamb Compromís i Podemos.Puig ha posat fi a 20 anys degoverns del PP a la Comuni-tat Valenciana. En el ple d’in-vestidura, Puig va demanar laconfiança de les Corts Valen-cianes per governar “pensanten els més humils”. També vaexposar que els eixos del seuprograma basat en el rescatciutadà, la regeneració demo-cràtica, la lluita contra la co-rrupció o la reivindicació d’unmillor finançament. També vaanunciar la reobertura delCanal 9 i la reprocitat ambTV3. C.B.

PAÍS VALENCIÀ

Xaro Miralles, primera alcaldessa de Benicarló

El ple de l'Ajuntament de Be-nicarló va elegir Xaro Mirallescom a nova alcaldessa de lapoblació, amb el suport delPSPV-PSOE, Compromís-ERPV i Ciudadanos. Mirallesés la primera alcaldessa queté Benicarló. Durant el seudiscurs d’investidura, Mira-lles es va mostrar decidida atreballar per aconseguir unfutur millor per a totes els be-nicarlandos i benicarlandes, iva fer una aposta pel treballen comú i pel diàleg entre els21 regidors que formen lanova corporació. Un altrecanvi destacat que s’ha pro-duït al Baix Maestrat ha estata l’Ajuntament de Vinaròs.Enric Pla és el nou alcaldedesprés de ser investit ambels vots dels regidors del seupartit Tots i Totes Som Vinaròs(vinculat a Podemos), PSPV,Compromís i Acord Ciutadà.A Morella, l’alcaldia continuaen mans del socialista Rham-sès Ripollés, mentre que a Pe-níscola governa el popularAndrés Martínez. C.B.

Pactes desiguals als consells

Cinta BonetTORTOSA

El PSC i ERC pacten el govern al Baix Ebre i elMontsià, on es repartiran la presidència

A la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, CiU tornaràa governar. En el segon cas, ho farà amb la FIC

L’alcalde d’Ascó, Josep Maria Buixeda, i l’alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim, van escenificar el pacte de govern a la Ribera. // FOTO: MONTSE MARGALEF

PORTADA


El Govern desacredita el Pla Estratègic, 15 mesos desprésLa Generalitat ajorna la presentació del

document lliurat per la URV al febrer del 2014Els sindicats tornen a carregar amb duresa

contra l’executiu per haver “segrestat” el pla

El Pla Estratègic per l'Ocupacióde les Terres de l'Ebre, el docu-ment redactat per la URV quehavia de definir des del con-sens les línies de desenvolupa-ment del territori, ha quedatpràcticament en paper mullat.La Generalitat ha desacreditatel document 15 mesos desprésd’haver-lo rebut de la URV, ijust abans que els agents so-cials hagen pogut conèixer elseu contingut. El passat 17 dejuny, el secretari d'Empresa iCompetitivitat, Pere Torres, vatraslladar al Consell Econòmici Social de les Terres de l'Ebreque el pla no pot tirar endavantsense abans haver passat pelsedàs de l'estratègia global derecuperació econòmica de laGeneralitat. Torres va qüestio-nar també les propostes fetesper l'equip redactor de la URV.Davant d’això, els sindicats,que reclamaven el documentdes de fa un any i mig, no vandubtar a carregar amb duresacontra el govern de CiU.Abans de Sant Joan, els mem-bres del Consell Econòmic i So-cial van rebre una còpia del PlaEstratègic, que va tenir un costde 140.000 euros i que la URVva entregar a la Generalitat alfebrer del 2014. De fet, aquestapolèmica s'ha allargat durantuns 15 mesos, tot i que el ma-teix conseller Felip Puig haviadit que no presentarien el do-cument fins a finals del 2015,un cop superat l'actual cicle

electoral. La presentació del PlaEstratègic ha estat motiu de po-lèmica entre els sindicats i laGeneralitat, fins al punt que elsdirigents de la UGT, Comis-sions Obreres i la USOC vanarribar a acusar el govern ca-talà de "segrestar" el documentamb interessos polítics i electo-rals. La reunió extraordinàriadel Consell Econòmic i Sociales va forçar a partir d’una cartadels sindicats i patronals.

Pere Torres, escoltant el president del Consell Econòmic i Social, Josep Maria Franquet. // FOTO: ACN.

“Han confóspla estratègicamb acció degovern”

El secretari d’Empresa diu queel pla és ‘desigual’ i inoperatiu

A partir d’ara, la proposta dela conselleria d’Empresa iOcupació passa organitzarmés "reunions" amb repre-sentants de les entitats del te-rritori, les administracionspúbliques i la Generalitat, perreformular de cap i de nou elPla Estratègic per l’Ocupacióde les Terres de l’Ebre. En pa-raules del secretari d’Em-presa i Competitivitat, PereTorres, cal "identificar el queens convé i assumim". Unprocés que, segons va dir, espodria culminar, a base dereunions, en dos mesos.Però els sindicats ebrencspresents al Consell Econòmici Social, i també promotors dela idea del Pla Estratègic, vanreaccionar amb indignacióals arguments de Torres. Can-sats de reclamar el documentfinal a la Generalitat, van re-traure al Departament d'Em-presa i Ocupació que hagi"segrestat" un document fi-nançat amb recursos públicsi que s'hagi menystingut laparticipació dels diversosagents socioeconòmicsebrencs. "Han confós pla es-tratègic amb acció de go-vern", va lamentar el secretarigeneral de CCOO a les Terresde l'Ebre, Josep Casadó, queno va dubtar a qualificar lanova proposta de la Genera-litat com una pla "que seràdel Govern i el programa deCiU a les Terres de l'Ebre", totcriticant que s'hagi coartat laparticipació del territori i cul-pat a la URV per dissipar lespròpies responsabilitats. "Unclàssic", va ironitzar. "Si elGovern considera que el tre-ball no és un pla estratègicperquè no és assumible,podia haver-ho fet en un anyi mig. El contrari és pensarque la gent del territori nosom suficientment madurs”,va lamentar. Per la seua banda, Lluís Sal-vadó (ERC) va demanar alParlament la compareixençade Pere Torres, arran de lanova polèmica pel Pla Estra-tègic de les Terres de l’Ebre.


Gustau Moreno / ACNTORTOSA

REACCIONS

"Hem decidit esperar a dispo-sar de les estratègies de paísper renovar el model produc-tiu", va assegurar Pere Torres.En altres paraules, el Governconsidera que el contingut delpla no és "operatiu", i que laseua concreció, com a docu-ment més que com a pla, s'had'adaptar al model estratègicque estudia el Govern per re-estructurar l'economia i ferfront a futures situacions de

crisi. Torres va qüestionar eltreball de la URV, titllant-lode "desigual". Segons el secre-tari d’Empresa i Competitivi-tat, el pla conté deu líniesgenerals de desenvolupamentestratègic, però en el terrenyconcret no especifica "ele-ments essencials per fer-looperatiu" com el cost, la pro-cedència dels recursos i lescondicions administrativesper fer-les possibles.

PORTADA PLA ESTRATÈGIC PER L’OCUPACIÓ DE LES TERRES DE L’EBRE


A les Terres de l'Ebre hi ha341 empreses exportadores.Així es va donar a conèixerdurant la XII Setmana de laInternacionalització Em-presarial, celebrada el 18de juny a Tortosa amb uncentenar d’empreses delterritori. Així, els directorsde les oficines exteriors deComerç i d'Inversions de laGeneralitat a Lima, Mèxic,Miami, Milà, Stuttgart i Var-sòvia van desplaçar-se aTortosa per reunir-se ambuna trentena d'empresarisamb projectes d'expansióinternacional. Els mercatsmés sol·licitats per rebreassessorament individualhan estat Alemanya, els Es-

tats Units i Mèxic. Durantla jornada, la consellera de-legada d'ACCIÓ, Núria Be-triu, va destacar que elsprincipals sectors exporta-dors de la demarcació sónl’alimentari, els materialsplàstics, els combustibles,la química i els aparells imaterial elèctric. Els pro-ductes es venen sobretot aFrança, Alemanya i Itàlia.Betriu va dir que la clau éssaber a quins mercats inte-ressen els productes del te-rritori. Les empreses deTarragona tenen 222 filialsa l’estranger. Principalmentsón dels sectors de l’ali-mentació, la metal·lúrgia, laconstrucció i el sector quí-mic, i estan establertes aRomania, Portugal, Ale-manya, França, Itàlia, Brasili Estats Units.

PORTADA

Cinta BonetTORTOSA

Consens històric pel cabal de l’EbreMEDI AMBIENT

La Comissió per la Sosteniblitat aprova un règim hídricamb unes qüantitats tres vegades superiors a les actuals

La Generalitat incorpora la nova proposta de cabals ales seues al·legacions al Pla Hidrològic de la Conca

Acord entre regants, administra-ció i la Plataforma en Defensa del’Ebre (PDE) per una nova pro-posta de cabals per al tram finaldel riu Ebre. El conseller de Te-rritori i Sostenibilitat, Santi Vila,va presidir el 25 de juny unanova sessió de la Comissió per ala Sostenibilitat de les Terres del’Ebre, on es va donar a conèixerla nova proposta de cabals cre-ada per la comissió tècnica enca-

rregada de revisar els cabalsecològics del tram final del riu.Així, van aprovar una propostade règim de cabals tres vegadessuperior als actuals. En concret,l’acord estableix un volum anualde 5.871 hm3 en anys secs, 7.732hm3 en normalitat, i 9.907 hm3en anys humits; unes xifres moltallunyades de l’actual Pla Hidro-lògic vigent, de 3.009 hm3/any.Una altra de les novetats és la in-corporació d’una proposta mí-nima de cabals d’excepcionalitatper a situacions de sequera pro-longada, de 3.518 hm3 l’any.

El conseller Vila va afirmar quees tracta d’un acord “històric”.Segons Vila, “la solució aprovadaés pragmàtica, realista, mediam-bientalment compromesa i hapermès incorporar la ciència alsentiment”. El nou plantejamentde cabals també va comptar ambel vot favorable del Ministerid’Agricultura. Vila va remarcarque la nova proposta “permetgarantir els cabals ecològics i as-segurar les activitats de reg i lesactivitats econòmiques a l’en-torn de l’Ebre i alhora negociaramb molta més força el que ha

de ser el nou Pla Hidrològic del’Ebre”. Un cop aprovada la proposta decabals de la Comissió per a laSostenibilitat de les Terres del’Ebre, el conseller Vila va avan-çar que la incorporarà en formad’al·legació al nou Pla Hidrolò-gic. Així, demanarà que el Mi-nisteri faci un exercici deconsens a altres comunitats.Des de la PDE, la portaveu Su-sana Abella també va valorarpositivament la nova propostade cabals. A més,va voler posarde manifest la importància que

el Pla Integral de Protecció delDelta de l’Ebre (PIPDE), amb laparticipació del govern català ide l’Estat, inclogui la proposta.

4.000 al·legacionsD’altra banda, la PDE va presen-tar el 29 de juny, a Saragossa, les4.030 al·legacions individuals iles dos de tècniques, en contrade la revisió del pla Hidrològicde la Conca, que tramita la Con-federació Hidrogràfica de l’Ebre.A més, per al 12 de juliol preparala quinzena edició de la Pira-guada en Defensa de l’Ebre.

Cinta BonetAMPOSTA

L’Ebre té 341 empreses exportadores

ECONOMIA

Un moment de la celebració de la XII Setmana de la Internacionalit-

zació Empresarial, a Tortosa. // FOTO: CANAL 21 EBRE.


ESTIC CONVENÇUT queestem a les portes d’un canvi depoder polític a tot Europa. Unprocés que ha començat, igualque la civilització que coneixem,a Grècia, que s’ha estès a l’EstatEspanyol i als Països Catalans, ique, espero, segueixi a la restad’Europa. Però aquest canvi po-lític només és un canvi de partitsals ministeris, com un canvi dede cartes per a jugar al mateixjoc. Donades les actuals estruc-tures socioeconòmiques, aquestjoc bàsicament consisteix amantenir el poder adoptant unade les dues estratègies existents;la neoliberal o la socialdemò-crata. O si voleu en clau anatò-mica; jugar amb la mà dreta oamb la mà esquerra.

DES DE FA ja uns quants anys atot Europa la dreta ha sabutaprofitar el col·lapse de l’estatdel benestar, patrimoni de l’es-querra, per sembrar l’arrossar icollir-ne els fruits sense un re-partiment real. Més bé podríemparlar de collita a base d’espré-

mer als més vulnerables. Peròmentrestant l’esquerra, encaraen estat de xoc per no haversabut mantenir els mecanismesdel repartiment i l’equilibri, s’haperdut dins la feixuga maquinà-ria de les organitzacions políti-ques tal com estan concebudesactualment. Fixeu-vos a tall d’a-nècdota com comuniquen elsdirigents socialistes el seu dis-curs a través de frases fetes, tò-pics i gestos parits des delslaboratoris d’aplicats politòlegsi màsters en màrqueting recentssortits de les facultats.

EN DEFINITIVA, tenim unpoder polític neoliberal sensecontrapès i que ha generat unasocietat on la distància entreclasses ha esdevingut tan nítidaque la gran majoria desafavo-rida ha traspassat els límits de latolerància cívica i, amb això,amenaça la seguretat que els es-poliadors socials necessiten peracabar la feina. Sobre el paper,bé podríem suposar queaquesta tensió social fos suscep-

tible de generar un canvi sociali productiu. Però només sobre elpaper.

A L'ESTAT ESPANYOL, i enmenor mesura als Països Cata-lans, la irrupció de partits comPodem i, a l’altre extrem Ciuda-danos, és més, des del meu puntde vista, fruit de la frustraciócol·lectiva que d’un canvi socialtangible traslladat a les urnes.De moment, els indicadors so-cials indiquen que la ciutadaniasegueix sent vulnerable a les lla-minadures del creixement eco-

nòmic i, al seu torn, la totalitatdels partits representatius nogosen articular propostes creï-bles de canvi social. Uns, peril·luminar els més solidaris ambmesures que només poden ge-nerar a mitjà termini un insoste-nible estat de la beneficència; iels altres, per prometre un crei-xement sostenible de l’econo-mia tradicional paral·lel a unaugment de prestacions socials.Però cap d’aquests partits emer-gents aporta noves indicacionsper reduir les diferències so-cials, preservar el planeta, recu-perar la cultura del poble per alpoble, eradicar l’enriquimentindecent o crear riquesa per re-partir.

I ACABO si em permeteu nosense citar un tuit que he rebutavui i que trobo molt interessantcom a tancament de l’article.Joan-Lluís Lluís diu: “Els quepretenen fer la revolució abansde fer la independència no faranmai cap revolució i impediran laindependència”.

EL JULIOL del 2012 la Generali-tat i la URV formalitzaven l'encà-rrec de redacció del Pla Estratègicde les Terres de l'Ebre, un docu-ment que havia d'establir el fullde ruta econòmic del territori ique havia de redactar la càtedrad'Economia Local i Regional dela pròpia Universitat. Es tractavad'identificar els sectors estratè-gics i productius que podien ge-nerar teixit empresarial i, pertant, ocupació a les quatre comar-ques ebrenques, incidint espe-cialment en els àmbits de laindústria, el comerç, el turisme,l'energia i les comunicacions. Nocal dir que tant l'inici com tot elprocés de participació va ser con-venientment publicitat per partdel govern i els anuncis en formade noticia arribaven als mitjansdia si dia també.

ANY I MIG DESPRÉS, a princi-pis ja de 2014, l'equip redactor,desprès d'un ampli procès de co-

ordinació i participació de cente-nars de persones de diversos àm-bits, entregava el document a laGeneralitat i aquí començava untortuós camí digne de la pitjor deles comèdies. El document erasegrestat pel govern, com bé vandenunciar els sindicats en el seumoment, mentre el temps pas-sava. 140.000 euros és el que hihavia pressupostat per invertir enla redacció del pla, que preteniadibuixar els principals elementsestratègics per assolir un procésde desenvolupament econòmicdurador i sostenible per al terri-tori en els propers anys. El nostrefull de ruta a nivell territorial.

PREGUNTES parlamentàries,debats de propostes de resolució,peticions d'informació, rodes depremsa... Per totes les vies tantl'oposició com els propis sindi-cats així com els sectors econò-mics que havien participat en laredacció demanàvem conèixer el

contingut del Pla Estratègic peròCIU donava llargues com a res-posta. I es començava a desdird'allò que havia dit. Que si no eraun pla, que millor parléssemd'un document de diagnosi, quesi havia de prioritzar mesures,que era un document en brut...

PERÒ EL CONTINGUT conti-nuava sense donar-se a conèixer.I en això que ara fa unes setma-nes finalment el govern afirmavaque en breu el farien públic enuna reunió convocada del Con-sell Econòmic i Social. La des-agradable sorpresa va ser que enaquesta reunió el representantdel govern, davant l'absència pot-ser per falta de valor del propiConseller que tantes vegades s'-havia omplert la boca amb el seusuport a les Terres de l'Ebre, vadir que han decidit "esperar adisposar de les estratègies depaís per renovar model produc-tiu". I va marxar sense quasi bé

ensenyar cap paper. Així que ara,després de 3 anys i 140.000 euros,el govern considera que hem decontinuar esperant. A quin países refereixen? De quin país par-len? No som país a les Terres del'Ebre?

UNA BURLA MÉS aquest cop ala cara, d'un territori duramentcastigat per la crisi, ignorat iabandonat pel govern conver-gent. Les empreses continuentancant, la recerca de feina conti-nua sent una odissea, els jovescontinuen marxant i el presentsen's torna a escapar de les mans.Cal, davant d'aquesta lamentablesituació i sense més demora, elsresponsables donin les explica-cions oportunes i assumeixin lesresponsabilitats que toqui demanera clara i contundent. Elquè ha passat és molt greu i ensha fet perdre de nou una oportu-nitat d'or a nivell territorial. .

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: REBEL·LIÓ EBRENCA A UNIÓDIVERSOS DIRIGENTS d’UnióDemocràtica de Catalunya (UDC) a l’E-bre han decidit sumar-se a la plata-forma crítica Hereus UDC 1931, queaposta per sumar-se al full de ruta delspartits independentistes i que es posi-ciona obertament amb la candidaturaque el convergent Artur Mas proposaper al 27-S. Entre els dirigents ebrencshi ha el president de la intercomarcal

d’UDC i alcalde de Prat de Comte, JoanJosep Malràs, així com el president delpartit al Montsià, Josep Antoni Obalat.També s’ha integrat a Hereus UDC1931 l’exregidor tortosí Enric Simó, amés de l’exprimer tinent d’alcalde del’Ametlla de Mar, Antoni Montagut.En realitat, en només un dia s’hi vanadherir més de 50 militants ebrencs.De fet, la militància d’Unió a les Terres

de l’Ebre va ser una de les que ambmés contundència va rebutjar el fullde ruta proposat per Josep AntoniDuran i Lleida amb la pregunta de laconsulta interna del 14 de juny. A lamesa instal·lada a Tortosa va imposar-se clarament el ‘no’ que també defen-sava Hereus UDC 1931, amb 83 vots encontra de la línia fixada per Duran,molt per davant dels 25 vots del ‘sí’.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

NÚRIA VENTURAALCALDESSA D’ULLDECONAI DIPUTADA

Partits emergents?

140.000 euros i tres anys per a què?

Tenim un poderpolític neoliberalsense contrapès”“


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Maria Acosta,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós

EL 5 DE JULIOL tindràlloc al parc de Tortosa elprimer acte de la nova cam-panya de l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC). Seràel punt de partida de lacampanya nacional de laplataforma Ara és l’Hora,

amb el lema ‘On tot co-mença’, de cara a l’Onze deSetembre i les eleccions del27-S. A més del parlamentdel nou president de l’ANC,hi haurà la formació d’unpunter amb mil persones iactivitats per a les famílies. OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Un consens històric per definir el cabal ambiental L’aposta per recuperar

l’antiga façana fluvial

L’Ascó es queda a les portesde la Segona Divisió B

EDITORIALS

airebé amb el tempsesgotat, i després de lanecessària insistència

de la Plataforma en Defensade l’Ebre (PDE), la Comissióper a la Sostenibilitat de lesTerres de l’Ebre va aprovar el25 de juny una proposta “his-tòrica” de cabals am-bientals per al tramfinal del riu. En primerlloc, és històrica per-què mai fins ara s’ha-via produït un consenstan ampli entre re-gants, administracionsi el mateix movimentsocial. Però també éshistòrica perquè la pro-posta de cabals és tresvegades superior al cabalmínim que fixa l’actual pla hi-drològic, amb el suport delMinisteri d’Agricultura, i per-què la Generalitat s’ha com-promès a incloure els nouscàlculs en les al·legacions queel govern presentarà a la revi-sió del pla de conca de l’Ebre.

COM VA destacar Santi Vila,la solució aprovada és “prag-màtica, realista, mediambien-talment compromesa, i hapermès incorporar la ciènciaal sentiment”. Segons el con-seller de Territori i Sostenibi-

litat, la nova proposa de la co-missió permet garantir els ca-bals ecològics i assegurar elsregadius i les activitats econò-miques a l’entorn del riu, i al-hora negociar amb més forçael que ha de ser el nou Pla Hi-drològic de l’Ebre

LA PROPOSTA manté tresxifres mínimes diferenciadesper a anys secs, normals i hu-mits, i se situa entre una for-quilla de 5.871 hectòmetrescúbics anuals i 9.907 hectòme-tres cúbics. Com a novetat,també s'incorpora un cabal de3.518 hectòmetres cúbics encasos d'excepcionalitat per se-quera perllongada. El règimde cabals varia també segonsels mesos de l'any. En aquestcas, en anys secs, es preveuencabals de 84 metres cúbics persegon al seu pas per Tortosa

en un mes d'octubre, de 153 alnovembre, de 204 al desem-bre, de 143 al gener, de 166 alfebrer, de 212 al març, de 329 al'abril, de 303 al maig, de 268al juny, de 147 al juliol, 107 al'agost i 120 al setembre. Encanvi, per a anys normals, els

cabals són de 124 me-tres cúbics per segonal seu pas per Tortosaen un mes d'octubre,de 410 a l'abril i de132 a l'agost. Final-ment, en el cas d'anysque siguin humits, elscabals mínims esfixen en els 192 me-tres cúbics al seu pasper Tortosa a l'octu-

bre, 396 al desembre, 475 a l'a-bril, i 166 a l'agost.

PERÒ, a banda, la PDE havolgut posar de manifest laimportància que el Pla Inte-gral de Protecció del Delta del’Ebre (PIPDE), que comptaamb la participació del governcatalà i de l’Estat, també pugaincloure la nova proposta decabals. Mentrestant, la PDE jaha inclòs la nova proposta decabals en les 4.000 al·legacionssignades que el 29 de juny hapresentat a la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre.

LA FALTA D’ENCERTS enels penals, en el segon partitcontra el Logroñés, va evitarque l’Ascó culminés el seusomni de jugar la properatemporada a la Segona Divi-sió B. El conjunt de MiguelRubio jugava el partit de tor-nada a casa, però el fet detenir el camp a favor no va

ser suficient per imposar-seen l’eliminatòria contra undels històrics del futbol es-panyol. Però siga com siga,l’Ascó ja ha fet història en elfutbol del territori, amb unatemporada per emmarcar.La continuïtat de Rubio, jaconfirmada, és una bona no-tícia per al futbol ebrenc.

ManoloTomàsPORTAVEU DE

LA PDE

EL MUR

Per primer cop, regants,administracions i PDE esposen d’acord en fixaruna proposta de cabals

SERÀ NOTÍCIA

G

La tenacitat de la Plta-forma en Defensa del‘Ebre (PDE) va propi-

ciar la reunió de la Comissió pera la Sostenibilitat del 25 de juny.Finalment es va tancar un acordhistòric per als cabals ambien-tals per al tram final del riu.

Irene EspunyESTUDIANT

D’AMPOSTA

Aquesta alumna del’Institut de Tecnificaciód’Amposta ha aconse-

guit la millor nota de selectivitatal Camp de Tarragona i les Terresde l’Ebre. Un 9,7 de nota, quefins i tot supera la seua mitjanade Batxillerat, que era de 9,67.

AntoniLlardénPRESIDENT

D’ENAGÁS

Quan gairebé tothom alterritori demana des-mantellar el Castor, el

president d’Enagás ha confirmatque l’empresa responsable de lahibernació del dipòsit ha demanatun informe al prestigiós MIT persaber si pot posar-lo en marxa.

Josep BaubíPORTAVEU DELA FEDERACIÓDE VEÏNS DETORTOSA

La Federació d’Associa-cions de Veïns de Tortosaha aconseguit el com-

promís del govern català per re-prendre les obres de l’edifici deles Delegacions, així com per mi-llorar l’accessibilitat de l’hospitalVerge de la Cinta de Tortosa.

Josep FrancescMoragregaPRESIDENT D’ÒMNIUM A L’EBRE

Trenta-tres anys des-prés, la Nit de SantaLlúcia tornarà a les Te-

rres de l’Ebre. Òmnium Culturali l’Ajuntament de Tortosa hanacordat celebrar la Festa de lesLletres Catalanes l’11 de desem-bre, al pavelló de Remolins.

MÓRA D’EBRE i Tortosarepresenten dos models di-ferents de posar al dia laseua façana fluvial. A la ca-pital de la Ribera d’Ebre jahan començat les obres perconvertir el passeig de l’Ebreen una balconada sobre elriu, amb la construcció d’unpasseig de fusta amb diver-sos trams de passera pen-jada sobre l’Ebre, i unabarana metàl·lica. És la pri-mera fase del projecte de re-cuperació de l’antiga façanafluvial, perquè al mateixtemps el veïnat podrà votarel millor dels 25 projectesque s’han exposat al teatreLa Llanterna. Uns projectes

que han redactat alumnesde cinquè d’Arquitectura, ique serviran per marcar lesfutures intervencions a la fa-çana fluvial de Móra d’Ebre,“una de les més destacadesde l’Ebre català”, com afir-mava l’alcalde Joan Piñol.

TORTOSA, en canvi, optaper enderrocar les cases dedavant de la catedral. Ambel veí palau del Bisbe, lescases són l’últim vestigi del’antiga façana fluvial. Unescases que els propietaris nohan pogut rehabilitar, acausa de l’obsessió històricadel consistori d’obrir una ca-tedral inacabada al riu.


OPINIÓ

ELS CLÀSSICS deien que “lapolítica és l'art d'allò possi-ble”. Després dels resultatselectorals del passat 24 demaig, en què la ciutadania vaemetre el seu veredicte a lesurnes, calia buscar un acordque dotés la nostra ciutatd'un govern estable. Diverseseren les combinacions quehaurien sumat una majoriaabsoluta: una coalició de laforça més votada amb ERC, oamb PSC, o també una possi-ble suma d'ERC-Movem/ICV-PSC. Finalment, però, l'opcióque ha prosperat és un go-vern en minoria de CiU, ambun acord d'estabilitat ambERC, que es manté a l'oposi-ció. Era la millor opció? Eltemps ho dirà, però franca-ment creiem que sí. I per va-lorar-ho cal tenir en compteles alternatives.

DESPRÉS DEL PASSAT man-dat municipal, si la decisió l'-haguéssim pres només amb elcor, aquesta potser hauriaestat la de desbancar FerranBel de l'alcaldia. Tots recordà-vem, i la militància d'ERC tébona memòria, el tarannà quehavia exercit el fins llavors al-calde en l'exercici del seu cà-rrec. Però en política, lesdecisions no es poden pren-dre en calent, sinó que s'hande prendre amb el cap, des-

prés d'un període de delibe-ració per trobar la millor al-ternativa entre les possibles. Ipensant en fred, la perspec-tiva d'un govern alternatiu nova ser vista viable per partdels companys d'ERC-Tor-tosa. D’entrada, perquè elssocialistes ens van demanarllibertat de vot en les qües-tions d'àmbit nacional, cosaque tenint en compte el ta-rannà del PSC de Tortosa enaquesta qüestió (ben diferentals socialistes d'altres munici-pis), hauria comportat inesta-bilitat assegurada durant elmandat.

PERÒ SIGUEM CLARS: laposició del PSC en la qüestiónacional no era l'únic obsta-cle. Suposant que aquest ha-gués pogut ser superat, quinaestabilitat hauria tingut ungovern amb els 11 regidorsjustos per formar majoria,procedents de partits i candi-datures tan diferents? Nomésque un de sol hagués trencatel pacte, la incertesa hauriaimperat durant tot el mandat.I si recordem els antecedents,el que ha viscut l'Ajuntamentde Tortosa des de la restaura-ció de la democràcia, sabemque la inestabilitat és el quemenys li convé a la ciutat.Aquest mes mateix, per exem-ple, fa deu anys de l'expulsió

d'ERC del govern municipal acàrrec de l'alcalde Sabaté, queva acabar en minoria el man-dat, com havia passat en al-tres ocasions.

AMB UNA AMALGAMA deregidors tan heterodoxos, su-mats amb l'únic objectiu defer fora la candidatura mésvotada, hauríem garantit quees fes realitat el projecte deciutat d'ERC? L'assemblea demilitants va creure que no.Però tampoc va veure possibletirar-lo endavant amb unpacte de govern amb CiU. Sibé s'acceptava el programaelectoral, no es disposava degaranties suficients perquès'executés des del govern mu-nicipal. ERC no podia limitar-se a actuar només en unesregidories concretes, amb elrisc de ser absorbits per la di-nàmica del grup majoritari.

PER AIXÒ, l'assemblea de lamilitància va apostar per unacord d'estabilitat, mante-nint-nos a l'oposició, que nodeixa satisfet cap dels altrespartits. Els uns, perquè vol-drien governar i no poden. Elsaltres, perquè governaran enminoria, sota la pressiód'ERC. És una opció arris-cada, perquè ens trobaremenmig, entre el govern i laresta de l'oposició, avalant al

Ple les decisions necessàriesper impulsar els 37 puntsacordats. Si abans d'un anytenim el pont de l'Estat refor-mat, el programa de “tiquetfresc” aplicant-se, un PlaLocal d'Ocupació en marxa, elprograma de millora de ca-rrers executant-se, la piscinaen procés de licitació, i la con-sulta per retirar el monument,haurà valgut la pena. Siaquests objectius no es fan re-alitat, llavors caldrà plantejar-se si ERC l'ha errat. Ja hoveurem. Però una cosa ésclara: els militants d'ERCseran d'allò més exigents ambel compliment d'aquestacord. Sens dubte.

COM A PERSONA públicacrec que la gent té dret amanifestar la seva opiniósempre, i quan dic sempreés sempre. Però davant rei-terades acusacions per partd’ERC i de membres electesd’aquest mateix partit, l’ú-nic que puc fer és explicarper què falten a la veritat.

DAVANT les acusacions perpart d’ERC i en concretd’ERC d’Alcanar, penjadesfa uns dies a Facebook, dirque són falses, totalmentfalses, pels següents mo-tius::

-EN CAP MOMENT vaigconvocar una reunió, sinóque el dia 27 de maig vaigfer un correu electrònic atots els diputats i diputadesdels diferents grups parla-mentaris que porten elstemes dels bous al Parla-ment.

-AQUEST CORREU era fruitde la petició per part de l’A-grupació de Penyes i Comis-sions Taurines de les Terresde l’Ebre d’una reunió ambels diputats i diputades.

-SÍ QUE VAIG SOL·LICITARreunió amb el Conseller deCultura, per tal de poder in-tercanviar impressions ambl’Agrupació.

-EN EL MOMENT en què esfa el primer correu per partmeva i traslladant la peticióde l’Agrupació, nomésvaren contestar PSC i ICV, iamb posterioritat al segoncorreul, PP i Ciutadans.

-EN CAP MOMENT ni el di-putat ebrenc ni el grup par-lamentari d’ERC manifestenla impossibilitat d’assistir ala reunió, tot i poder ser re-buts per qualsevol diputaten representació d’ERC.

-QUAN ES CONCRETA ladata de la reunió, ni el grupparlamentari de CiU ni capaltre grup era coneixedor del’horari del ple. Per tant, laintervenció del diputatebrenc hagués pogut servirper canviar l’hora de la reu-nió.

-NO HI HAVIA voluntat nid’assistir ni de defensar lanostra tradició; no es tractade sortir a una foto sinó detreballar per la defensa delsnostres bous i de les nostrestradicions.

COM A DIPUTADA ebrencai ampostina em comprometoa defensar els bous i a se-guir lluitant per arribar alconsens majoritari delsgrups parlamentaris.

MARC PUIGDOMÈNECHPRESIDENT D’ERC A TORTOSA I REGIDOR

ANNABEL MARCOSDIPUTADA DE CIU AL PARLAMENT

Tortosa, per què un acord d’estabilitat?

ERC menteix

“Com a diputadaebenca i ampostina emcomprometo adefensar elsbous i a seguirlluitant perarribar al consens delsgrups parlamentaris”

ERC no podialimitar-se a actuar nomésen unes regidories concretes, ambel risc de serabsorbits”

“


OPINIÓ

L’AJUNTAMENT de Tortosa,després de les passades elec-cions, és més d’esquerres iprogressista que mai. Així, untotal de 12 regidors d’ERC,Movem, PSC i la CUP confi-guren una majoria àmplia da-vant dels 9 que hanaconseguit CiU i PP. En vots,la diferència encara és mésevident, ja que les forces deprogrés sumen uns 7.500 su-ports davant els 5.500 de lesforces de dreta. En tot el perí-ode democràtic, mai les es-querres havien obtingut unaforça tan aclaparadora.Aquesta és la lectura, objec-tiva, que fem des de MovemTortosa. Els números parlenper sí sols. Les esquerres hanpujat, en el seu conjunt, commai. I la dreta, lògicament, haretrocedit també com mai, es-pecialment la candidatura deBel, que ha perdut més de2.000 vots i 4 regidors res-pecte els darrers comicis.

TOT I LA FRAGMENTACIÓde les forces d’esquerres, alpresentar-se per separat(només Movem Tortosa haestat aglutinadora d’algunesformacions), la suma d’un go-vern de progrés és factible jaque es necessiten 11 regidorsi en sumem 12. Un resultatque poca gent predeia perquètothom donava per fet queCiU trauria 9 /10 regidors i noretrocediria com ho ha fet.Ara bé, aquest govern de pro-grés, de canvi, que molts detortosins han expressat a tra-

vés del seu vot, no serà possi-ble gràcies a la decisió d’ERC,que ha optat per donar suportal senyor Bel, facilitant-li unaltre cop la investidura comalcalde, i ha rebutjat, de facto,la configuració d’un nou go-vern amb la resta de forcesd’esquerres.

EN AQUEST SENTIT, evi-dentment, respectem la deci-sió d’ERC i del senyorMonclús. En democràcia, ca-dascú pot escollir el seu camí,però això no vol dir que noexpressem allò que sentim ique ens estan fent arribar elsvotants progressistes, espe-cialment, molts d’ERC: unafrustració immensa per l’acti-tud d’un partit que s’ano-mena d’esquerres i que vadefensar a tothora que ellseren la garantia del canvi aTortosa. El senyor Monclúscriticava el senyor Bel per laseua actitud i forma de gover-nar. Tanmateix, quan ha arri-bat l’hora de materialitzar-seaquest canvi, on el mateixMonclús podia liderar-lo comalcalde, gràcies a la nostra ge-nerositat, ha preferit perpe-tuar en el govern al senyorBel i CiU, tot i haver perdutmilers de vots.

L'EXCUSA FORMAL és el fetque el PSC no és sobiranista,una excusa que no té cap cre-dibilitat perquè al mateixConsell Comarcal del BaixEbre, entre d’altres llocs, elsmateixos republicans i socia-

listes han pactat per construirun govern alternatiu a CiU.D’altra banda, ERC facilita elgovern a Bel amb un acordd’estabilitat des de l’oposició,un acord on només es veuenpunts que la mateixa CiUportava en el seu programa.Finalment, un dels nous regi-dors d’ERC explicava públi-cament que sí voliengovernar amb CiU però quesi no ho van fer va ser, de mo-ment, perquè no hi havia unacord entre les dues forcesper repartir-se les diferentsregidories...

AIXÍ LES COSES, ERC a Tor-tosa expressa una sèrie decontradiccions inimagina-bles: prometen canvi, però re-nuncien a dur-lo a la pràctica;critiquen a Bel, però el fan al-calde i li donen suport; diuenque no pacten amb les esque-rres perquè els socialistes nosón sobiranistes però ho fanal Consell Comarcal del BaixEbre; volen estar a l’oposicióperò un regidor republicà ex-pressa que si no governenamb CiU és perquè no hanarribat a un acord de reparti-ment de regidories...

CIU I BEL han d’estar benagraïts. Monclús i ERC li per-donen els casos de corrupció,amb la seu del carrer Cervan-tes embargada; li perdonentotes les retallades en educa-ció i sanitat, de les quals ensón còmplices; també les re-tallades dels drets als treba-

lladors que han pactat amb elPP; li perdonen l’autorita-risme i els insults que els hihan expressat en els darrersanys; li perdonen l’engany deles piscines (se’n recordenquan Monclús li exigia a Belque es disculpés?), dels pàr-quings, de l’endeutament, delpla estratègic, de la zonablava, i sobretot, els hi donenla possibilitat de continuar enel govern, tot i haver perdutmés de 2.000 suports davantd’una onada de vots progres-sistes tortosins, que veuencom ERC a Tortosa, de canvi id’esquerres, poca cosa.

EN CAMPANYA, ho vam dirclar i el temps ens ha donat laraó: la garantia de canvi a lanostra ciutat és i serà MovemTortosa.

JORDI JORDANPORTAVEU DEMOVEM TORTOSA

ERC a Tortosa: la frustració del canvi

EL DIA 6 DE JUNY un bon grapat de ciclistes ur-bans vam sortir per a fer una volta per Tortosa, or-ganitzada pel col·lectiu Me Moc En Bici. Teníemdiversos objectius –principalment, trobar-nos enpersona, fora de les xarxes socials, amb prou tempsi calma per a xerrar una llarga estona sobre la mo-bilitat en bicicleta a Tortosa. Vam voltar per la zonadel Temple i el Raval de Sant Llàtzer, prestant aten-ció especial als nous carrils de bicicleta que s’hanfet.

VAM COMENÇAR pel carril bici que va per la zonade Vora Parc al costat del riu, després vam passar pelTemple, i per la nova zona dels Portals de Tortosafins a la passarel·la per passar la via de tren i elcanal, a prop del Consell Comarcal. Aquí vam pas-sar al Raval de Sant Llàtzer i vam tornar pel carrerBarcelona.

US DEIXEM algunes de les reflexions que vam re-collir durant el matí: el carril que va al costat del riuper Vora Parc és un passeig molt agradable amb

tanta ombra, comparat amb el carril nou pels Por-tals, on no hi ha gaire ombra ni vegetació. Estemagraïts per la manera que es van connectant els ca-rrils poc a poc, però també vam dir que la milloropció sempre són les connexions directes, en llocd’haver de fer una mena de ziga-zaga carrer amunt,carrer avall. Els usuaris tendeixen a buscar la solu-ció directa, ja que anem en bicicleta per la ciutatperquè és una manera rapida de moure’ns, no pasper donar més voltes de les que calen. Els dissenya-dors de projectes de mobilitat han d’adaptar-se alsusuaris, i no pas al revés. De totes formes, es notaque a les zones residencials es va fent més carrils,però queda una assignatura pendent: connectar-losamb el centre de Tortosa i els barris més vells.Sabem que és molt difícil pels problemes tècnics,però trobem que les administracions haurien detenir almenys un pla de tot allò que volen fer, desaber com serà algun dia el circuit de carrils bici detota la ciutat. Pensem que és molt important perquè,sinó, existeix el risc d’anar improvisant posanttrams de carril bici allà on podem, però sense tenir

una visió global. Aquest pla, o projecte pel futur,hauria d’existir i ser públic, i així veurem com totesles parts del puzzle algun dia s’ajuntaran.

TAMBÉ PENSEM que hi ha moltes possibilitatsd’aprofitar la xarxa de carrils bici i la Via Verda aTortosa de cara al turisme. Ens preguntem si els ca-rrils bicis ja surten marcats als nous plànols de Tor-tosa o si es posarà un punt d’informació sobre la ViaVerda al costat de l’estació de trens.

ANANT PER SANT LLÀTZER vam comentar uncop més que el millor lloc pel carril bici haguéssigut entre l’avinguda Canigó i la via de tren. Donatque sembla que aquesta opció està descartada,també vam avaluar in situ la manera més segura deposar un carril al carrer Barcelona, per així aportarel nostre suggeriment a l’Ajuntament.

BRIAN CUTTSmembre del col·lectiu Me Moc en Bici.

ME MOC EN BICI

Una volta per Tortosa

Monclús i ERC perdonen aCiU i Bell’autoritarismei els insults; liperdonen l’engany de lespiscines ”

“


OPINIÓ

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no

superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos

s’han d’adreçar a [email protected]

TOT JUST ACABEM Tot justacabem d’encetar un noumandat municipal encaramarcat pel desencís i des-afecció de la ciutadania en-vers la política. Els ciutadansdemanen a crits una regene-ració democràtica en totes lesesferes. La ciutadania creuque hi ha una altra manerade fer política i la gent volparticipar de forma més ac-tiva. Tot i això molts políticses resisteixen a canviar icauen en un immobilismeque paralitza la nostra socie-tat.

A TORTOSA, lo mateix desempre, a un mes de la Festadel Renaixement sembla queja ens hem endinsat en l’è-poca, 500 anys enrere quan, afinals del segle XV, les difi-cultats econòmiques vandonar lloc a l’aparició a Bar-celona de dos moviments po-lític-socials claramentdiferenciats: La Biga i LaBusca.

LA BIGA, integrada per l’oli-garquia urbana i els gransmercaders, tenia el controldel poder municipal i s’opo-sava a l’economia productiva.

LA BUSCA agrupà principal-ment mercaders, artistes imenestrals i aspirava a la de-mocratització del govern mu-nicipal per fer complir lleisde la ciutat, superar la crisieconòmica i aplicar mesuresde creixement econòmic.

HAN PASSAT més de 500anys i a Tortosa assistim a unnou episodi del NO esplen-dor de la Política al segle XXI.

LLUNY DE PROPICIAR unRenaixement de la políticamunicipal, amb governs pro-gressistes com la Busca, quelluitin per una altra manerade fer política, tenim un go-vern conservador com laBiga. Avui, a Tortosa, qui sónels de la Biga i qui són els dela Busca?

ELS RESULTATS electoralsdel 24 de maig van evidenciaruna derrota de CiU amb lapèrdua de 4 regidors. Els ciu-tadans han castigat un go-vern que ha perdut la il·lusió,que no ha sabut governar pera tothom, que no ha sabutadministrar amb generositatla seua majoria absoluta. Hancastigat la Biga.

GRÀCIES AL SUPORT delsrepublicans de Tortosa, queamb els seus 4 regidors con-formen una nova majoria ab-soluta de 12, ens trobemnovament davant la continuï-tat de quatre anys perduts.Un govern conservador, comla Biga, que ha funcionataplicant, amb crispació, elrodet de la seva majoria, vo-lent fer veure que la culpadel mal funcionament de laciutat és de tothom menysseua. S’ha fet realitat que aTortosa votar ERC era votarCiU, i que els republicans deTortosa són la crossa de CDCi UDC (ex CiU).

I PER QUÈ a Tortosa no haestat possible una Busca, unpacte entre forces progressis-tes, quan en molts altresajuntaments i administra-cions, com els consells co-marcals del Montsià i del

Baix Ebre, sí que ha estatpossible? Tortosa ha perdutuna nova oportunitat decanvi, el de la Busca, tot itenir una majoria suficiententre ERC, Movem i PSC. Ésevident que amb ERC ensuneixen més coincidènciesque discrepàncies, i és peraixò que no s’entén perquèels republicans no han volgutliderar un govern de progrésa Tortosa; perquè han preferitdonar suport, legítim peròdecebedor, a una nova Biga(govern conservador) en llocde fer-ho a una nova Busca(govern progressista).

LA CIUTADANIA ha votatcanvi però, lamentablement,no ha estat possible perquèqui podia encapçalar aquestcanvi ha demostrat la seva in-capacitat per liderar un pro-jecte alternatiu a lespolítiques conservadores deCiU a Tortosa, i ara s’ha de-mostrat que els republicansde Tortosa són, com alsEEUU, un partit conservador.La veritable regeneració polí-tica passa per assumir res-ponsabilitats i sembla quealguns no estan disposats afer-ho. És la segona vegadaque el senyor Monclús s’hapresentat a unes eleccions idesprés no ha volgut ser al-calde, no votant-se ell ma-teix. I passa per serconseqüent amb les deci-sions que es prenen i, per da-munt de tot, per dir la veritati no ser la crossa de ningúamb falsedats i manca detransparència. Els republi-cans han de dir les veritablesraons per no pactar ambMovem (els d’Iniciativa) i per

no fer-ho amb el PSC, i noper una suposada qüestió so-biranista.

LA NOSTRA ha estat una po-sició de coherència amb elrelat dels darrers quatreanys; honesta, generosa i res-ponsable. Perquè, quina mi-llor garantia podia oferir elPSC als Republicans apos-tant durant 4 anys per un al-calde independentista?Perquè nosaltres sempreposem per davant de les ban-deres i dels interessos delspartits, les persones, els tor-tosins i tortosines. Les nos-tres línies roges sónl’honestedat i la responsabi-litat, són els nostres valorsbasats en la llibertat, la justí-cia social i la igualtat d’opor-tunitats.

AVUI A TORTOSA el PSC éssinònim de treball, i conti-nuarem treballant per recu-perar la confiança delstortosins i tortosines, defu-gint sempre de la vella ma-nera de fer política, mancadade transparència i faltant a laveritat. Crec que és just i ne-cessari treballar pel Renaixe-ment de la Política i esticabsolutament convençut queuna altra Tortosa és possible.

M’HAGUÉS AGRADAT cele-brar el XXè aniversari de laFesta amb La Busca al governde ciutat, però lamentable-ment tenim La Biga, i tot grà-cies als republicans deTortosa. Avui a les portes dela Festa del Renaixement estàmolt clar a Tortosa qui són elsde la Biga i qui són els de laBusca!

Tortosa, o el no esplendor de la política al segle XXI

Enric RoigPORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA

ARTUR MAS insisteix en lallista unitària. Esquerra no,però ara Oriol Junquerasparla d'una llista unitària deles esquerres. És a dir, d'Es-querra i la CUP, perquè ICVno està per la labor de la in-dependència, i la resta departits tampoc. Mas va perdavant de Junqueras des defa temps. I la reacció sempreés proposar una alternativaque sembla construïda perjustificar la no acceptació de

la del President. I crec ques'equivoca. Si fossin capaçosde fer una sola llista inde-pendentista, lliure de lligamsde partits, segurament tin-dria més acceptació ciuta-dana que no pas anar a lesurnes el 27-S i trobar-se di-verses opcions que volen laindependència, però quemostren les seves discrepàn-cies i hi acudeixen separades.A més, tenint en compte queal final compten els escons i

no els vots, amb més d'unallista independentista se'npoden perdre. Com si en so-bressin.

PODEMOS + ICV? De cara al27-S totes les postures acaba-ran clarificant-se. Diu quePodemos i Iniciativa podrienestar a prop d'un acord, juntamb Esquerra Unida i Alter-nativa (EUiA) i Procés consti-tuent. És a dir, una novacandidatura no independen-

tista. Com més a prop siguemde les eleccions, més clarquedarà qui està a favor de laindependència i qui no. Llàs-tima que portem molt detemps amb ambigüitats. UnióDemocràtica de Catalunya(UDC) ja ha manifestat laseva posició. Iniciativa encarano, almenys no de formaclara.

Una llista unitària

Manel ZaeraINFORMÀTIC I MÚSIC


La Festa del Renaixement, queTortosa celebra del 23 al 26 dejuliol, commemorarà els seus20 anys amb un concert deluxe. El mestre de música an-tiga Jordi Savall, juntamentamb la seva formació, Hespè-rion XXI, seran els protagonis-tes d’aquesta celebració, elproper 11 de juliol a la catedralde Tortosa, a partir de les noudel vespre. De fet, el concerttindrà lloc dues setmanesabans de la Festa del Renaixe-ment, a mode de preludi. Ambel títol ‘Viatgers de l’ànima i deltemps: diàlegs musicals entreOrient i Occident, i entre l’antici el nou Món’, el seu programatransportarà els espectadors alsegle XVI, una època fascinanton els límits del món van ei-xamplar-se com mai abans,mentre i els contactes i inter-canvis entre les ribes del Medi-terrani, el sud i el nordd’Europa i el nou i el vell mónvan intensificar-se, a través dela pau i de la guerra, del con-flicte i del contacte entre civilit-zacions. Així, inclourà obres de

Diego Ortiz, Valente, del canço-ner de la Colombina, folies i ga-llardes, molt populars al segleXVI, juntament amb cançonstradicionals sefardites, catala-nes o gregues, entre d’altres.Jordi Savall, violagambista, pe-dagog, investigador i directord’orquestra, és un dels gransespecialistes mundials en lamúsica antiga. Al llarg de més

de 50 anys, amb l’objectiu d’a-propar la música històrica a unpúblic de totes les edats i evitarque es converteixi en una ma-tèria elitista, ha dut a terme unatasca incansable en la seua di-fusió, que s’ha reflectit en unaobra igualable per pocs: més de230 discos enregistrats i 140concerts anuals, a més de nom-brosos premis i reconeixements

internacionals. Les entrades es poden adquiriral web de la Festa del Renaixe-ment. El seu preu és 15 euros,fins el 30 de juny, i 18 euros pos-teriorment. Els assistents ves-tits d’època les podran adquirirper 15 euros el mateix dia delconcert. A partir de l’1 de juliol,també es poden comprar a lesdependències de Festes.

TTORTOSA

Vint anys de RenaixementUn concert del mestre de música antiga Jordi Savall, a

la catedral, serà el preludi de la XX Festa del RenaixementTortosa recupera per a la festa diversos espais del nucli

antic, com les places de Montserrat i de Mossèn Sol

[ ] Una imatge de la presentació del cartell de la XX Festa del Renaixement. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

Un cartell percelebrar duesdècades d’èxits

La XX Festa del Renaixementde Tortosa ja té cartell. Es tractad’una composició de dibuixosque mostren tots els personat-ges i elements que formen partde la Festa del Renaixement,com ara els nobles, els especta-cles, els campaments, la músicao les cucaferes. La seua autora,l’artista Marta Viladrich, va ex-plicar que tots aquests elementsunits evoquen efusió i mostrenel bullici que omple els carrersdel nucli antic de la ciutat. Amés, Viladrich també ha volgutreivindicar l’encant del nucliantic. Per la seua banda, l’al-calde de Tortosa, Ferran Bel,també ha destacat que el cartellreflecteix com al llarg de 20 anysla Festa del Renaixement s’hafet gran, alhora que evoca laseua potencialitat.Quant a les novetats d’aquestaedició de la Festa, Bel va avançarque s’incorporaran espais recu-perats com la plaça Montserrati també confia que ja estiguioperativa la plaça Mossèn Sol,fins ara en obres. A més, en-guany serà la primera vegadaque el Renaixement comptaràamb un aparcament soterrat almateix nucli de la festa, al carrerMontcada. Les Gàrgoles, la Ce-lestina, la Dansa del Dervitx, elsMercatores o La Taverna d'En-rico, seran els principals atrac-tius de la XX Festa delRenaixement. C.B.


TURISME

Mira elvídeo enaquestenllaç

REINES DE LA CINTA 2015LES FESTES DE LA CINTA 2015 jatenen Reina i Reina Infantil. La novaReina de les festes de Tortosa és AlbaBenaiges Calvet, representant de l’es-cola de futbol Dertusa, mentre que laReina infantil és Paula Calabuig Llan-gostera, que representa l’entitat Ordede la Cucafera. El nom de les dues reinesva sortir, com és habitual, de la votació

de totes les pubilles i pubilletes de laCinta 2015, que aquest any tornen a ser105, igual com l’any passat. L’acte d’e-lecció de reines, que es va fer el passatdijous, 25 de juny, al vespre, al CentreCívic Ferreries, va comptar amb la pre-sència de l’alcalde de Tortosa, FerranBel, i també del regidor de Festes, Do-mingo Tomàs. G.M.


El Departament de Territori iSostenibilitat serà l'encarregatde redactar el pla de mobilitatper l'accessibilitat a l'Hospitalde Tortosa Verge de la Cinta. Aixího va explicar el delegat del Go-vern a les Terres de l'Ebre, Xa-vier Pallarès, després de lareunió del consell de direcció dela Generalitat, el 16 de juny. Elpla hauria d’estar enllestit laprimera setmana de setembre, il'objectiu és posar-lo en comúamb l'ICS, l'Ajuntament de Tor-tosa i els usuaris del centre, através dels sindicats i associa-cions de veïns. De fet, aquest plahaurà d'aportar solucions permillorar la falta d'aparcament al'hospital, així com l'accés a peudes del centre de Tortosa on, ac-

tualment, hi ha unes escalesmolt deteriorades. Per exemple,una de les mesures amb mésopcions de tirar endavant és lainstal·lació d’un ascensor.El compromís de la Generalitatva arribar després d’una reunióamb la Federació d’Associa-cions de Veïns de Tortosa i ambel sindicat CATAC. El seu porta-veu, Josep Baubí, també va ex-plicar que la proposta del pla demobilitat serà presentada alconseller de Salut, Boi Ruiz. Lareunió arribava després que elsindicat haja recollit 3.000 signa-tures que presentarà a l’Ajunta-ment de Tortosa a través d’unamoció popular, al setembre. Uncop més, des de la Federaciód’Associacions de Veïns de Tor-tosa van denunciat les malescondicions d’accés a l’hospital,però van dir que el nou com-promís és "una bona notícia".

Reprenen l’edifici de les delegacionsURBANISME

L’obra s’ha redimensionat, tindrà planta baixa més dos,i suposarà una inversió d’uns sis milions d’euros

L’objectiu del govern és que les noves dependènciespuguen ser operatives en el primer trimestre del 2017

El Govern té previst reprendreaquest mes de juliol les obres del'edifici de les delegacions, al ca-rrer Montcada de Tortosa. El nouprojecte constructiu es va apro-var el 15 de juny i l'inici d'obresestava previst en poques setma-nes. L'edifici s'ha redimensio-nat, tindrà una planta baixa mésdos i suposarà una inversiód'uns 6 milions d’euros, dosmenys que el projecte original.

Amb més de 3.400 metres qua-drats, englobarà els diferentsserveis que la Generalitat té ma-joritàriament a Tortosa i que, ac-tualment, estan espais delloguer. Les obres tenen una du-rada prevista de 16 mesos i hau-rien d’estar enllestides a finalsdel 2016. El delegat del Govern ales Terres de l'Ebre, Xavier Palla-rès, va explicar que la redimen-sió del projecte s'ha fet per tenirun edifici funcional.La directora de serveis del de-partament de la Presidència, Te-resa Prohias, va detallar que al

nou edifici es traslladaran elsserveis territorials d’Agricultura,Benestar Social i Família, l’Insti-tut Català de les Dones, Joven-tut, Empresa i Ocupació,l’Agència Catalana de Consum,l’Oficina de Gestió Empresariali el Servei d’Ocupació Cata-lunya. També Governació, Terri-tori i Sostenibilitat, Interior,Justícia, l’Agència de Salut Pú-blica i CATSalut, l’Agència Ca-talana de l’Aigua, Habitatge,Urbanisme i l’Idece. També vadir que disposarà d'una oficinad'atenció ciutadana potent.

Cinta BonetTORTOSA

TORTOSA

Pla per millorar els accessos a l’hospital

MOBILITAT

Una imatge de les escales d’accés a l’Hospital de Tortosa Verge de

la Cinta, molt deteriorades des de fa anys. // FOTO: G.M.


L’edifici de les delegacions es farà just damunt del nou aparcament sote-

rrat d el carrer Montcada . // FOTO: ACN.


BBAIX EBRE

PREMIS DE RECERCA DEL BAIX EBREMARC BAUTISTA, de l’institut Joa-quim Bau de Tortosa, i Joaquim de laCruz Pagà, de l’institut de Deltebre, hanestat els guanyadors dels X Premis deRecerca del Baix Ebre. En concret, De laCruz ha guanyat el Premi Pare Romanyàal treball científic i tecnològic pel treball“MovMind: una aplicació real d’una in-terfície cervell-ordinador”. Es tractad’una aplicació mòbil que permet aju-

dar les persones discapacitades a partirde diferents gestos amb la cara, fins alpunt que l’usuari pot realitzar una tru-cada telefònica aixecant només unacella. A banda, Bautista ha guanyat elpremi Federico Pastor al treball huma-nístic, social i artístic amb l’estudi “Nohi ha roses sense espines”, sobre les di-ficultats de les dones per compaginar laseva vida laboral i familiar. C.B.

La Plataforma Trens Dignes ales Terres de l’Ebre ha fet unavaloració força positiva de lareunió que van mantenir ambel conseller de Territori i Soste-nibilitat, Sant Vila, el passat 17de juny a Barcelona. De fet, elcol·lectiu porta dos anys reivin-dicant millores en les tarifes,freqüències i combois de laxarxa ferroviària del territori, ifeia mesos que reclamava unatrobada de treball amb el con-seller. Quant a les freqüències,Vila s’ha compromès a posar enfuncionament un nou tren, quesortirà des de Tortosa cap a Bar-celona entre les 20:30 i les 21hores, a partir de setembre.“Actualment, l’últim tren surt ales 19.06 des d’Ulldecona i a les19.36 hores des de Tortosa; aixòfa que molta gent no pugui tor-nar a casa en transport públicquan acaba de fer les seues ges-tions”, va recordar la portaveude Trens Dignes, Montse Caste-llà. “Però una de les qüestionsque no ens satisfà del tot és quela conselleria no ens ha concre-tat a partir de quan funcionaràaquest tren”, va advertir Caste-

llà. “Hem passat d’unes elec-cions a una precampanya, i l’es-tiu està pel mig”, va apuntar.D’altra banda, quant a les mi-llores de la línia R15, la que tra-vessa el Priorat i la Riberad’Ebre, el Govern s’ha compro-mès amb Trens Dignes a estu-diar com omplir la franja dequatre hores que actualment hiha sense servei dels matins, jasigui amb un tren de MitjanaDistància que s’allargaria desde Reus, o bé amb un autobús.A més, pel que fa a la renovació

dels combois, Vila va avançar ala plataforma Trens Dignes quea partir de la tardor s’aniransubstituint progressivament lesunitats 470 per nous combois477, amb seients adequats per atrajectes de Mitjana Distància iamb una capacitat de circular a160 quilòmetres per hora. Entotal, seran 18 combois, tots ellses destinaran a les Terres de l’E-bre i el Camp de Tarragona,però el canvi no serà simultani,sinó que s’incorporarà unaunitat nova cada mes. “Durant

aquesta tardor han d’arribar elsnous combois que estan cons-truint-se, unes unitats 477 com-pletament noves i amb seientsabatibles”, va dir Castellà, totcitant les paraules de Vila.Finalment, quant a les tarifes, laconselleria va informar TrensDignes que no es plantegencanviar els preus, tot defensantque amb la doble via entre Van-dellòs-Tarragona, que confienque puga estar enllestida envuit mesos, la relació qualitat-preu serà més justa.

Santi Vila es compromet a posar en funcionament un nou tren al setembre

MOBILITAT

Es tracta d’un tren que sortirà de Tortosacap a Barcelona entre les 20.30 i les 21 hores

A partir de la tardor es renovaran 18 combois, però no baixaran les tarifes

El conseller Santi Vila es va reunir a Barcelona amb membres de Trens Dignes. // FOTO: ACN.

Cinta BonetL’ALDEA

El delegat del Govern a lesTerres de l'Ebre, Xavier Pa-llarès, ha denunciat, un copmés, la discriminació quepateix el territori amb la si-tuació "precària" de les ca-rreteres, i especialment, dela carretera N-340. Pallarèsha insistit en reclamar lagratuïtat de l'AP-7 al seu pasper les Terres de l'Ebre, perpoder descongestionar lanacional i reduir, així, la si-nistralitat tan elevada queacumula aquesta via. I ésque en només els sis pri-mers mesos del 2015 ja hi hahagut un total de vuit morts

al tram ebrenc de l'N-340.Els dos darrers van ser lamatinada de dilluns, 15 dejuny, al tram de la variant del’Aldea. A més, es dóna lacircumstància que en la ma-joria d'aquests accidentsmortals hi ha implicats un omés camions. "Sembla queel govern central faci orellessordes amb la nostra reivin-dicació", s'ha lamentat Pa-llarès, després de recordarles darreres víctimes mor-tals. "Hem demanat la gra-tuïtat de l'AP-7 al seu pasper les Terres de l'Ebre i enshan dit que no, reclamemque siguin sensibles a la re-alitat que tenim", ha afegit.Sobre la prova pilot que Fo-ment iniciarà a l'AP-2 ambel desviament de camionsde l'N-240, Pallarès ha recla-mat "la mateixa considera-ció" per a l'Ebre, a causa delvolum de trànsit de l’N-340,més important encara du-rant l’estiu. G.M.

TRÀNSIT

Pallarès tornaa reivindicarla gratuïtat del’AP-7

El tram ebrencde l’N-340 acumula vuit víctimes mortalsen els sis primersmesos de 2015


Una de les primeres mesuresque ha pres el nou alcalde d’Am-posta, el republicà Adam Tomàs,és començar a negociar la com-pra de l’edifici que va ocuparl’antic cinema Olímpia, potsermés conegut com el ‘Sindicat’.Situat a l’avinguda de la Ràpita,fa uns mesos que l’edifici va sor-tir al mercat amb un preu inicial340.000 euros, però el govern an-terior va descartar la seua adqui-sició. Per al nou alcalde, l’anticSindicat podria ser ara un espaid’ús social per entitats, o bé unaoficina que podria acollir el ser-vei d’Amposta Empresa i de pro-moció del comerç local.Al febrer d’enguany, el ple del’Ajuntament d’Amposta va re-butjar, amb els vots de l’equip degovern de CiU, la moció del grupmunicipal d’Esquerra que de-manava que el consistori fes lesgestions necessàries per a lacompra de l’edifici. Tomàs ja varemarcar aleshores que el preude sortida al mercat representavauna oportunitat de recuperar el

patrimoni local. A més, Tomàs vaafegir-hi que, tot i que calia estu-diar quina actuació arquitectò-nica i econòmica s’ha de fer al’edifici, la seva localització i dis-tribució en dues plantes el feienideal per plantejar un projectemunicipal. Però la primera tinentd’alcalde i actual portaveu deCiU, Isabel Ferré, va explicar queun estudi arquitectònic havia re-velat que la rehabilitació de l’e-difici de l’antic Sindicat costariauns 1,5 milions d’euros.

AAMPOSTA

EL PRIMER BROT DE GASTROENTERITIS ERA VÍRICL’ORIGEN del primer brot de gastro-enteritis en una casa de colònies dePoble Nou del Delta va ser víric. Així hovan confirmar els resultats de l'anàliside la femta dels 43 escolars de Vilobíd'Onyar, Sitges i Tortosa afectats pelbrot el passat 3 de juny. Segons Salut,les analítiques van confirmar que mésd'un 70% eren positius a Norovirs (Ge-nogrup I), un virus entèric que provoca

episodis de nàusees, vòmits i diarrees.Salut restava a l'espera dels estudis epi-demiològics ja iniciats a l'aigua, als ma-nipuladors d'aliments i als propisaliments, per esbrinar l'origen del virus.Fins a conèixer les analítiques, Salut nodescartava tampoc que el brot s'haguésiniciat pel contagi de persona a per-sona, a partir d'un cas afectat prèvia-ment. El primer brot va ser el 3 de juny

en una casa de colònies de Poble Nou,a la qual es va precintar la cuina fins aconèixer l'origen del brot. Dos dies des-prés, el 5 de juny, es detectava un noubrot de gastroenteritis en una quaran-tena d'alumnes que estaven a l'albergdel poble, a 100 metres. En conèixer elsegon brot, es van prendre mostres del'aigua de fonts, piscines i altres indretson havien estat els escolars. G.M.

El nou govern d’Amposta ja negocia lacompra de l’edifici del ‘Sindicat’Els republicans havien presentat al febrer una moció que

el govern de CiU va rebutjar pels costos de la rehabilitacióL’immoble és un actiu de l’anomenat banc dolent, que

va sortir al mercat amb un preu inicial de 340.000 euros

Un edifici noucentista de1.000 m2

Gustau MorenoAMPOSTA

L’edifici de l’antic Sindicates troba ubicat al número 43de l’avinguda de la Ràpita, ies tracta d’un dels més em-blemàtics de la capital delMontsià Al desembre del2014, l’immoble va sortir a lavenda amb un preu de sor-tida de 340.000 euros, ja queforma part del patrimoni del’anomenat banc dolent. Elgrup municipal d’Esquerrad’Amposta-Esquerra Repu-blicana va presentar unamoció al ple de l’Ajunta-ment per iniciar la comprad’aquest edifici noucentista,tot entenent que forma partdel patrimoni arquitectònic,cultural i social d’Amposta.Segons els republicans, lescondicions de compra del’edifici també són atracti-ves, ja que és un actiu ban-cari que es posa a la vendaamb un finançament hipo-tecari especial. “Aquest ésun projecte que encara prenmés valor si tenim encompte que en aquests mo-ments Amposta està pagantuns 500 euros al mes de llo-guer pel local d’AmpostaEmpresa”, va dir l’actual al-calde. En canvi, el governanterior va considerar quela compra no era prioritària,ja que l’Ajuntament té enpropietat altres edificis quetambé cal rehabilitar, i per-què el POUM ja preveu laprotecció de la façana.

URBANISME

Gustau MorenoAMPOSTA

Miró (PSC) avala l’operació

El portaveu del PSC a Am-posta, Francesc Miró, ha cele-brat que una de les primeresmesures que ha pres el noualcalde, el republicà AdamTomàs, haja estat iniciar elstràmits per a la compra del’edifici de l’antic Sindicat.Amb motiu d’una entrevista

a Canal 21 Ebre, Miró va in-sistir que els socialistes faranuna oposició seriosa i cons-tructiva, i va recordar queabans de les municipalsTomàs es va comprometre aimpulsar accions que tant Es-querra com el PSC havien in-clòs als seus programes.

Una imatge de la façana de l’edifici de l’antic Sindicat, a l’avinguda de la Ràpita. / Foto: ESQUERRA D’AMPOSTA.


L’alcalde d’Amposta, el repu-blicà Adam Tomàs, ha donat aconèixer el nou cartipàs muni-cipal i el volum de retribucionsdels regidors de l’equip de go-vern. Dues qüestions que vanaprovar-se en el primer ple delmandat, el 29 de juny. Quant ales retribucions al regidors, esmantenen en 27.600 euros brutsmensuals, 500 per sobre de l’an-terior; però es redueix de sis aun els càrrecs eventuals res-pecte l’anterior govern munici-pal, cosa que elevava lesretribucions fins els 38.300euros mensuals. L’únic càrreceventual correspon a la novacap de premsa i de protocol.Quant al sou de Tomàs, serà de3.928 euros bruts mensuals, elmateix que tenia l’exalcaldeManel Ferré l’any 2010. El noualcalde també assumirà lesàrees d’Empresa i PromocióEconòmica, i ja ha avançat querenunciarà a les retribucionscom a president de l’HospitalComarcal d’Amposta i com amembre del consell d’adminis-tració de Sagessa, així com alsquilometratges. Miquel Subirats serà el primertinent d’alcalde i assumirà la re-gidoria de Governació. Subiratsnomés cobrarà per assistències,ja que serà diputat provincial.Rosabel Recio serà la segona ti-

nent d’alcalde de Sanitat, Ser-veis Socials i Participació Ciuta-dana, amb una dedició del 85%.Tomàs Bertomeu serà el tercertinent d’alcalde d’Hisenda, Per-sonal, Obres i Urbanisme, ambuna dedició del 85%. Ramon Belserà el quart tinent d’alcalde deMitjans de Comunicació, Festesi Joventut, amb una dedicaciódel 85%. Marc Fornòs serà el ti-nent d’alcalde d’Esports inomés cobrarà per assistències,ja que manté la seva feina foradel consistori. Joanna Isabel Es-tévez serà la sisena tinent d’al-calde de Turisme, Fires iPromoció Exterior, amb dedica-ció completa. Pau Cid assumiràles àrees de Transparència, Efi-ciència i Sostenibilitat Energè-tica, amb dedicació completa.Inés Martí, les regidories d’En-senyament i Cultura, amb dedi-cació completa; i Susanna

Sancho, les àrees de Comerç iMercat Municipal amb una de-dicació del 75%, ja que tambécobrarà per assistències al Con-sell Comarcal del Montsià. I fi-nalment, Dani Forcadell tindràles regidories de Serveis Muni-cipals, Pagesia i Medi Ambient,amb una dedicació del 85%. Lesremuneracions en cas d’una de-dicació completa serà de2.513,57 euros bruts mensuals;d’una dedició parcial del 85% ésde 2.136,53 euros bruts men-suals, i d’una dedicació parcialdel 75% de 1.885 euros brutsmensuals, mentre que es man-tenen les atorgades per assis-tències.

Irene Espuny és una ampostinade 17 anys, alumna de l’Institutde Tecnificació, que ha aconse-guit la nota de la selectivitatmés alta de la demarcació deTarragona. La sorpresa ha estat,però, que el 9,7 de la selectivitatha superat la seua pròpia notamitjana de Batxillerat, que erade 9,67. “Quan m’ho van dir emvaig quedar en xoc, pernsavaque era una broma, va ser moltfort”, va explicar Irene des del

laboratori del que ja és el seuantic institut. “A la meua famí-lia estan molt contents, no m’hoesperava”, va afegir-hi. La noiavol estudiar Bioquímica a laUniversitat de Barcelona, ja queté clar que el seu camí és la in-vestigació i la recerca.De fet, quan va arrencar amb elBatxillerat ja tenia clara l’opciód’estudiar ciències, però nosabia quina carrera università-ria cursaria. Va ser a partir d’unaestada de pràctiques a l’IRTA,l’Institut de Recerca i Tecnolo-gia Agroalimentàries, a SantJaume d’Enveja, l’estiu passat,

que va tenir clar que el seufutur laboral havia de passarper la investigació. Així, vol es-tudiar Bioquímica per dedicar-se a la recerca en l’àmbitsanitari i mèdic.Irene Espuny no es troba entreels alumnes de l’Institut de Tec-nificació d’Amposta que com-pagina la pràctica dels esportsamb els estudis. Tot i això, tocal’oboè des que era menuda, iforma part de la banda de la So-cietat Musical de la Unió Filhar-mònica d’Amposta. A més,voldria compaginar els estudisamb el ball de competició.

AMPOSTA

La regidoria de Comerç de l’A-juntament d’Amposta ha atorgatsubvencions per valor de 5.800euros a la Federació de Comerçd’Amposta (FECOAM) i alGremi de Restauradors de la ca-pital del Montsià. En el que vaser un dels últims actes com a al-calde de la capital del Montsià, elconvergent Manel Ferré va re-cordar el passat 4 de juny quetant el comerç com la restauraciósón impulsors de l’economia dela ciutat i promotors de la cuina,els productes de qualitat i de l’o-ferta comercial d’Amposta.“Hem d’estar al costat de totesaquestes activitats que ajuden apromocionar els productes de lanostra terra, a través d’una rela-ció qualitat-preu inigualable”, va

sentenciar Ferré.Per la seua banda, el presidentde FECOAM, el recent elegitAntoni Gargallo, va voler agrairel suport econòmic de 3.800euros per part de l’Ajuntament,uns diners destinats a realitzardiferents esdeveniments al llargde l’any, com ara la fira ForaStoks, així com per la promociócomercial tant interior com exte-rior del comerç ampostí. A més,el Gremi de Restauradors haestat subvencionat amb 2.000euros. La seva presidenta,Arantxa Codorniu, va agrair elsuport municipal per a la projec-ció de la cuina de qualitat d’Am-posta i el Poble Nou del Delta.

Cinta BonetAMPOSTA

Subvenció per al comerç i la restauració

H. // FOTO: C.

Una ampostina aconsegueix la millor notade la selectivitat de Tarragona i l’Ebre

EDUCACIÓ

Gustau Moreno / ACNAMPOSTA

La signatura del conveni amb comerciants i restauradors. // FOTO: M.C.

ECONOMIA


Adam Tomàs es fixa unsou de 3.928 euros bruts

POLÍTICA

Adam Tomàs, durant la presentació del nou cartipàs. // FOTO: M.V.

Cinta BonetAMPOSTA



MMONTSIÀ

LA PLANTA TORNA A MASDENVERGEL’EMPRESA Durantia Infraestructu-ras ha renunciat definitivament a tras-lladar, fins al polígon industrial deValldepins, la polèmica planta de con-glomerat asfàltic que tenia a Ulldecona.La causa d’aquesta decisió és el retarden la tramitació de la llicència ambientalper al trasllat. D’aquesta manera l’em-presa ha decidit tornar a Masdenverge,

on disposen de totes les llicències muni-cipals per funcionar d’immediat. A prin-cipi de 2015 va entrar en funcionamenten “fase de proves”, fins que l’Ajunta-ment va fer aturar l’activitat, desprésque la Comissió d’Urbanisme va suspen-dre l’aprovació definitiva fins que l’em-presa no acredités una parcel·la de50.000 metres quadrats. S. ALARCÓN

Un estudi de la Universitat Poli-tècnica de Madrid (UPM) ha cer-tificat que una olivera ubicada aUlldecona, coneguda com laFarga de l’Arion, és la més antigade tot l’Estat espanyol. L’arbre téuna edat estimada de 1.701 anys,i segons l’estudi s’hauria plantatdurant el mandat de l’empera-dor romà Constatí I, entre elsanys 306 i 337 després de Crist.De fet, això suposa que l’oliveramonumental d’Ulldecona éstambé l’arbre més antic de la pe-nínsula Ibèrica, i potser un delsmés vells del món. L’estudi haestat dirigit pel catedràtic de Da-sometria de l’Escola Tècnica Su-perior d’Enginyers Forestals i deMedi Natural de la UPM, Anto-nio Prieto. De fet, el mateix es-tudi també ha treballat en ladatació de la Farga del Pou delMas, una altra olivera que estroba a la Jana, amb una edat es-timada de 1.182 anys. Per tant, vaser plantada durant l’emiratd’Abderraman II, entre els anys822 i 852, ja durant l’etapa de do-

minació islàmica.Els treballs de datació s’han cen-trat en l’estudi del perímetre deltronc dels arbres a 50 centíme-tres del terra. A més, amb tele-metria làser, s’ha aixecat la seccióque ha permès efectuar els càl-culs específics per conèixer l’edatdels arbres. Es tracta d’un proce-diment que s’ha utilitzat com al-ternatives a altres mètodes, comara el carboni 14 o el mesura-ment dels anells de creixement,que no s’han pogut aplicar.

Una olivera amb 1.701 anys,la més antiga de tot l’EstatLa Farga de l’Arion es va plantar cap al 314,

durant el mandat de l’emperador ConstantíUn estudi de la Politècnica de Madrid també

certifica els 1.182 anys d’una olivera de la Jana

Alerten del’extracciód’argiles

Gustau MorenoULLDECONA

El col·lectiu Ecologistes deles Terres del Sénia ha de-nunciat una problemàticaambiental que des de famesos s’està patint a Ullde-cona. Segons aquest grup,l’empresa cimentera Cemexva comprar finques a lafalda de la serra del Mont-sià, per alimentar la fàbricade ciment d’Alcanar ambl’extracció de la capa d’argi-les. A més, asseguren queestà intentant comprar mésfinques a la mateixa zona.Ecologistes de les Terres delSénia adverteix que la capad’argiles és un regulador deles aigües freàtiques, i que laseua desaparició significaràuna alteració considerable ala quantitat de les argiles ex-tretes. “Encara que tapin l’e-norme forat que ara mateixhi ha, amb runes, roques iuna fina capa de terra, norestituiran les argiles, ni lesoliveres centenàries que vanarrancar”, han advertit a tra-vés d’un comunicat. “És unaagressió més al municipid’Ulldecona, que ja suportal’extracció diària de quatrepedreres que hi ha a la serrade Godall”, han afegit. Elcol·lectiu també cita fontsmunicipals per explicar quel’empresa ja dóna per aca-bada la fase 1, i que a partirde l’1 de juliol començaran areomplir la rasa.

ULLDECONA

Gustau MorenoULLDECONA

Més antiga que les de Jerusalem

La Mancomunitat de la Tauladel Sénia ha patrocinat l’es-tudi amb un ajut de la funda-ció del Banco Santander.L’olivera Farga de l’Arionestà catalogada com a arbremonumental per part de laGeneralitat, i s’hauria plan-tat cap a l’any 314, encara en

època de dominació romanadel territori. Per l’estudi,s’han observat oliveres mo-numentals d’arreu de l’Estatperò també els arbres de laMuntanya de les Oliveres deJerusalem, que no daten del’època de Crist, sinó de lesCroades, a l’Edat Mitjana.

El 18 de juny va fer-se la presentació de l’estudi que ha datat les dues oliveres. / Foto: TAULA DEL SÉNIA

MEDI AMBIENT


MONTSIÀ ALCANAR

El Servei de Costes de Tarra-gona ha iniciat les obres de re-paració del penya-segat de laplatja de Sòl-de-Riu d'Alcanar,després que els temporals delpassat mes de març provoques-sin el despreniment de part deles timbes i de baranes, aixícom el deteriorament dels ac-cessos. Les obres, amb un pres-supost total de 81.300 euros,consistiran a reformar l'escu-llera a la base del penya-segat,

així com la reposició de les ba-ranes del passeig. Segons Cos-tes, es tracta d'una actuaciód'emergència provisional, pen-dent d'un projecte més impor-tant en el futur. L'alcalded'Alcanar, Alfons Montserrat,ha manifestat la seua satisfaccióper l'inici de les obres, desprésde trametre un informe al go-vern central."Era una qüestió que, de cara al'estiu, ens preocupava, sobre-tot perquè el malestar d'algu-nes baranes era un perillimportant per a les persones",ha assegurat l'alcalde.

G.M.ALCANAR

Costes repara els danysal penya-segat de laplatja de Sòl-de-riu

El mercat d’Alcanar té un edifici molt deteriorat. // FOTO: ALCANAR.CAT

Ajut de la Diputació per reformar el mercat

L’Ajuntament d’Alcanar harebut una subvenció de la Di-putació de Tarragona, per unimport de 128.355,86 euros, queservirà per finançar les obres demillora del mercat municipal. Elprojecte forma part del pro-grama d’inversions del Plad’Actuació Municipal (PAM) dela Diputació. Una obra que Al-canar no havia pogut tirar enda-vant per la crisi, tot descartant laconstrucció d’un pàrquing.La millora del mercat municipalés una de les principals actua-

cions que s’ha marcat l’equipde govern de l’Ajuntament ca-nareu per a realitzar durant elnou mandat. De fet, la subven-ció representarà el 70,15% delpressupost per a equipamentsdel mercat d’Alcanar.Durant la campanya electoral,l’alcalde d’Alcanar, el republicàAlfons Montserrat, ja va avan-çat que el seu programa de go-vern se centraria en l’atenció ales persones, la dinamitzacióeconòmica per seguir generantocupació, i les obres en equipa-ments. En concret, Montserratva assenyalar que millorarien elmercat municipal i que tambérehabilitaran l’auditori, com a

gran objectiu del nou mandat.A l’estiu passat, l’Ajuntamentd’Alcanar va aprovar modificaruna de les bases del pressupostmunicipal per tal de declararplurianual el projecte de l’obrade reforma de l’edifici del mer-cat municipal, per un import de240.199 euros. Davant la supres-sió dels ajuts del PUOSC perpart de la Generalitat, i per talde no perdre les subvencionsdel PAM, l’Ajuntament va optarper la solució de convertir l’obraen plurianual. Així, el consistoricanareu podrà tirar endavantuna obra “molt necessària”, pelmal estat de l’actual edifici delmercat municipal.

Gustau MorenoALCANAR

Les obres ja han començat a la platja de Sòl-de-riu. // FOTO: ALCANAR.CAT

ALCANAR


El Barcelonès, el Vallès Occiden-tal i el Segrià han estat les trescomarques més competitives deCatalunya durant el 2014. Percontra, el Priorat, el Pallars So-birà i la Terra Alta tanquen elrànquing. Així ho han constatatles patronals Foment del Treball,Fepime Catalunya i l'Associaciód'Empresaris de l'Alt Penedès, elBaix Penedès i el Garraf(ADEPG). El Tarragonès manté laquarta posició, mentre que elBaix Llobregat baixa dues posi-cions en relació al 2013. El PallarsJussà, que s'ha situat en la posi-ció 32ena de l'índex, és la co-marca que escala més posicions,i puja cinc llocs en el rànquing.L'estudi alerta que el Barcelonèsmanté el seu lideratge històric enaquest rànquing, però que haperdut sis punts (de 66,5 a 60,5)en relació a l'índex de 2009. Elpresident de l'ADEPG i membrede la Junta Directiva de Foment,Jordi Solé, ha valorat que el 2013les comarques líders van incre-mentar la seva competitivitat, endetriment de la resta, però queenguany s'ha tornat a un cert"reequilibri" i que això és un fac-tor "positiu" de l'economia cata-lana. "No obstant això, s'observaun important desequilibri entreels diversos territoris del país",ha conclòs Solé. Per la seva banda, l'autor de l'es-tudi, David Moreno, ha detallatels factors que analitza l'estudi,,que té en compte des de factorseconòmics, a ambientals i de sos-tenibilitat o de generació d'ocu-pació. Moreno ha recordat queles variacions d'un any a l'altresón mínimes, ja que la majoriade factors que s'estudien són de

caràcter "estructural". "Es tractade mesurar la competitivitat deles comarques i valorar la sevacapacitat de competir en un en-torn global", ha sentenciat l'au-tor de l'estudi. D'altra banda,l'autor de l'estudi ha assenyalatque els eixos d'infraestructures(com l'AP-7, l'AP-2 o la C-25)connecten comarques i els hiofereix avantatges competitiusque, en canvi, no tenen les co-marques més aïllades, com ara laTerra Alta.Moreno també ha apuntat a lacorrelació positiva entre compe-titivitat d'una comarca i nivell depoblació i renda. Aquesta situa-ció també perjudica la Terra Alta,amb poc més de 12.000 habi-tants. "La població i la riquesa

afavoreix l'aparició d'economiesd'aglomeració que faciliten lacompetitivitat d'una comarca",ha apuntat, tot i que ha recone-gut que hi ha exemples com laVall d'Aran, amb una poblaciórelativament petita, però que sóncapaces de generar un valor afe-git alt a la seva economia. Tambéha indicat l'existència de comar-ques properes a les capitals dedemarcació que s'afavoreixend'un mercat residencial impor-tant que dóna servei als treballa-dors de les grans ciutats. Per labanda baixa, l'Alta Ribagorça, lesGarrigues, la Ribera d'Ebre, elMontsià, la Vall d'Aran, l'Alt Ur-gell, el Pallars Jussà i el Berguedàcompleten les deu comarquesmenys competitives.

TTERRA ALTAi MATARRANYA

MILLORA DE LA TRAVESSERA PRAT DE COMTE ha condicionat untram de la travessera T-361 amb la cons-trucció d’una vorera de 158 metres almarge esquerre de la carretera, perdonar continuïtat a la travessera urbanaexistent. El primer tram de la vorera co-mença a la cruïlla amb el carrer JosepMajor, amb un longitud de 130 metres,i també hi ha un segon tram, de 28 me-

tres, que arriba al carrer del Lledoner.També s’han instal·lat nous fanals peril·luminar el tram de travessera i s’ha re-forçat el ferm. El condicionament s’hacompletat amb la reposició dels acces-sos i dels serveis afectats, la plantaciód’arbres i la senyalització horitzontal ivertical. Les obres han costat 114.913euros, a càrrec de la Diputació. C.B.

La Terra Alta, encara entre les comarquesmenys competitives de Catalunya

ECONOMIA

La comarca tanca el rànquing al costat del Priorat i elPallars Sobirà, segons un informe d’entitats empresarials

La falta d’infraestructures, la poca població i la rendaafecten l’índex de competitivitat de la Terra Alta

Gustau Moreno / ACNGANDESA

La comarca amb les pensionscontributives més baixes

Els residents de la TerraAlta són els que reben lespensions contributivesmés baixes (647 euros), se-gons l'’Estadística de pen-sionistes i pensions 2014’,de l'Idescat. També a laTerra Alta, la pensió mit-jana per jubilació de laTerra Alta també és la mésbaixa, amb 708 euros me-nuals. En canvi, el Barcelo-nès és la comarca amb lespensions contributives

més altes, amb 994 euros,seguit del Baix Llobregat(978 euros), del Tarragonès(967 euros), del Garraf (944euros) i del Vallès Oriental(936 euros). Es tracta de lesquatre comarques quesuperen la mitjana cata-lana, que és de 916 eurosmensuals. Entre els muni-cipis de més de 20.000 ha-bitants, Sant Cugat delVallès té la pensió mésalta, amb 1.132 euros.

Una imatge de la presentació de l’informe sobre les comarques més competitives de Catalunya, a la seu de Foment del Treball, el passat 25 de juny. / Foto: ACN


RRIBERA D’EBREi PRIORAT

L’ALCADE DE RASQUERA DIMITEIXEL JA EXALCALDE de Rasquera, elconvergent Jesús Benaiges, va oficialitzarel passat 27 de juny la seva dimissiónomés 15 dies després de prendre posses-sió del càrrec. Un presumpte malentèssobre el repartiment de l'alcaldia a l'horade tancar el pacte de govern entre CDC iSI hauria provocat que Benaiges decidísrenunciar a l'alcaldia per recuperar la con-

fiança dels seus socis de govern. Per evi-tar trencar l'acord de governabilitat, SI hademanat que sigui la segona regidoraelecta de CDC, Àngels Llombart, qui ocupil'alcaldia els dos primers anys de mandat.Els dos últims seran per a Solidaritat. Laconstitució del nou consistori es va fer di-mecres 1 de juliol amb la voluntat de re-soldre l’assumpte ràpidament. C.B.

L'Ajuntament de Móra d'Ebreha iniciat les obres per a la reha-bilitació del passeig de l'Ebre, lavia urbana que comunica laplaça de Baix i la zona del ClubNàutic i de l'àrea de lleure del'Aubadera, seguint la façana flu-vial de la població. El projectepreveu transformar aquest ca-rrer en un veritable passeig flu-vial, eliminant les estretesvoreres a banda i banda delcarrer per destinar als vianantsuna única vorera més ampla queles actuals, situada a la part delriu. Es construirà un passeig defusta amb diversos trams de pas-sera penjada sobre l'Ebre, amode de balcó, protegida peruna barana metàl·lica. Els tre-balls, actualment en fase d'exe-cució, també preveuen lainstal·lació de bancs per seure-hii d'un nou enllumenat, que deli-mitarà la zona reservada a pas-seig de vianants de l'àrea de pasde vehicles de motor. D'aquestamanera, l'Ajuntament de Mórad'Ebre vol donar un impuls a un

vell projecte urbanístic que pre-tén obrir definitivament el nucliurbà al riu. L’alcalde, Joan Piñol,ha explicat que l’Ajuntament deMóra d’Ebre té la voluntat decondicionar la façana fluvial dela població, ja que entén que "ésuna de les més destacades de l’E-bre català". El pressupost de lesobres és de 200.000 euros, ambuna aportació de 90.000 euros dela Unió Europea, 100.000 de la lleide Barris, i 10.000 euros d'apor-tació municipal directa.

El passeig de l’Ebre es convertirà enuna balconada sobre el riuEs construirà un passeig de fusta amb diversos trams de

passera penjada sobre l’Ebre amb un barana metàl·lica.L’alcalde, Joan Piñol, afirma que el projecte vol obrir

definitivament el nucli urbà de Móra d’Ebre al riu

Piñol volfomentarel turisme

C. BonetMÓRA D’EBRE

Una de les prioritats de l’al-calde de Móra d’Ebre, JoanPiñol, després de revalidarla majoria absoluta a l’Ajun-tament, és fomentar el tu-risme, entre d’altres, amb lareforma de la façana fluvial.També s’ha compromès atreballar per generar ocupa-ció un cop que durantaquests quatre anys l’equipde govern de CiU ha acon-seguit “endreçar” l’ajunta-ment. L’alcalde de Mórad’Ebre també intentarà des-encallar temes pendents almunicipi, alguns reivindica-cions històriques, i que de-penen del goven de l’Estat.Piñol va assenyalar la cons-trucció d’un centre d’inter-pretació i la sol·licitud d’unasubvenció per al castell deMóra d’Ebre, però també lavariant de la carretera en di-recció a Gandesa, una obraque està licitada però no ad-judicada des de fa 15 anys.Finalment, Piñol va insistirque Móra d’Ebre fa tempsque reclama la cessió del’antiga caserna de la Guàr-dia Civil. Durant aquest mandat, l’A-juntament de Móra d’Ebretambé té previst aprovar demanera definitiva el Plad’Ordenació UrbanísticaMunicipal (POUM), desprésde més de 10 anys que s’ini-ciés la redació d’aquest do-cument.

MÓRA D’EBRE

Cinta BonetMÓRA D’EBRE

Els veïns trien propostes de futur

Un total de 25 projectes d'in-tervenció urbanística a la fa-çana fluvial de Móra d'Ebres'exposen aquests dies al ves-tíbul del teatre La Llanterna.Totes les persones empadro-nades al poble poden votar laproposta que més els agradi,redactades per estudiants de

cinquè d’Arquitectura de laUniversitat Ramon Llull. Laguanyadora servirà de baseper a futures intervencions.L’objectiu és garantir el con-sens al voltant d'un projecteque s'haurà d'anar executantal llarg d'anys i amb diversosconsistoris.

Imatge de les obres que han començat al passeig de l’Ebre de Móra d’Ebre. / Foto: AJUNTAMENT DE MÓRA D’EBRE


El president d'Enagás, AntoniLlardén, va explicar que l'Insti-tut Tecnològic de Massachu-setts (MIT), als Estat Units, estàelaborant l'informe que deter-minarà si la plataforma Castores pot tornar a explotar o s'hade desmantellar. En una entre-vista a 'Els Matins' de Cata-lunya Ràdio, apuntar quel'experiència d'Enagás en ma-gatzems de gas submarins nouses basa en una injecció moltlenta del gas matalàs i del ma-gatzem complet que pot durarfins a sis anys i, d'aquesta ma-nera, no han registrat "mai capproblema". Enagás s'està enca-rregant de la inertització de lesinstal·lacions del Castor, queacabarà al mes de novembre. Elprocés s'allargarà dels sismesos previstos inicialment.L'operació consisteix en inertit-zar les instal·lacions de superfí-cie, tant al mar com a la terra,per mantenir-les inoperatives,tancant les vàlvules dels pous i

també substituint el gas naturaldels gasoductes per nitrogen."Tenim una doble missió: para-litzar el funcionament de la pla-taforma i assegurar la seguretati la estanquitat. Som com elsmasovers que vigilem que esti-gui bé", va explicar Llardén."Hem de congelar la plata-forma i acabarem a finals denovembre o principis de des-

embre", va assenyalar.Llardén també va apuntat queserà l’informe del MIT el queresolgui què es va fer mala-ment al Castor, però va explicarque a Enagás, quan els magat-zems de gas són nous, executenuna injecció de gas matalàs ex-tremadament lenta, que potallargar cinc o sis anys l'opera-ció, de manera que l'explotació

no "violenti" la zona i en laqual apliquen certa "gimnàs-tica geològica" en l'extracció iinjecció de gas per evitar pro-blemes. "Tècnicament no exis-teix una norma internacionalque digui com s'ha de fer, elque es va fer allà cal entendreque es va fer bé, però hem de-manat aquest informe per estarsegurs”, va cloure Llardén.

BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

PENÍSCOLA, PLATÓ DE TELEVISIÓLA CADENA HBO ha confirmat queGirona i Peníscola seran escenaris de la si-sena temporada de l'exitosa sèrie 'Joc deTrons'. De fet, no serà la primera vegadaque Peníscola és l'escenari d'una gran su-perproducció internacional, ja que enaquesta població marinera s'hi han rodatmés de 15 pel·lícules, entre les quals des-taca 'El Cid', dirigida el 1961 per Anthony

Mann, amb Charlton Heston i Sofia Loren.El castell de Peníscola és un dels elementsdel patrimoni d'aquesta població que méshan degut agradar els responsables de'Joc de Trons'. Però Peníscola també té al-tres elements que poden ser escenari pera la sisena temporada de 'Joc de Trons',com ara les muralles, els portals, el parcd'artilleria i la torre Badum. G.M.

VINARÒS

Enegás es planteja si pot reactivar el projecte CastorLa companyia ha encarregat un informe al

MIT per determinar si pot explotar el dipòsitL’empresa gasista diu que té experiència en

altres magatzems, que omple més lentament

BENICARLÓ

El proper 10 de juliol tindràlloc la tercera edició de la Niten Vetla, un projecte de la re-gidoria de Cultura destinat apromocionar l'oferta culturali turística de Benicarló. Així,a l'aposta cultural se sumal'oferta comercial, amb l'a-pertura fins a la mitjanit demés de 100 establiments queoferiran descomptes, pro-mocions i degustacions. Defet, després de l'èxit aconse-guit en les dos edicions ante-riors, amb milers depersones omplint els carrersde Benicarló, la regidoria deCultura segueix apostantfort per la Nit en Vetla, un es-deveniment que ja s'ha con-solidat com un dels platsforts de l'estiu a Benicarló.Així, la nit del 10 de juliol es

concentraran en el centre dela ciutat set hores d'activitatsadreçades a tots els públics,amb espectacles de compan-yies nacionals i també d'ar-tistes locals. L'àmplia ofertacultural es complementaràamb la comercial, gràcies als115 establiments que estaranoberts fins a la mitjanit, totoferint descomptes, promo-cions i degustacions delsseus productes. A mé a més,la llum de més de 3.000 ciristornaran a il·luminar la ciu-tat i els edificis més emble-màtics de Benicarló, com arael Convent de Sant Francesc,la Presó, l'Edifici Gòtic, lacasa de Santa Càndida, l'A-juntament o la Casa delMarqués, que obrirà les por-tes per a l'ocasió. Tots els edi-ficis, a més del MercatCentral, romandran obertsfins a les 22. hores. G.M.

III Nit en Vetlaper fusionar comerç, culturai turisme

Gustau Moreno / ACN VINARÒS

La planta Castor, construïda per Escal UGS davant de la costa de Vinaròs. // FOTO: ACN.

3.000 ciris il·luminaran elcentre i 115 localsestaran oberts finsa la mitjanit

La plataforma reivindica l’acord de l’Eurocambra

La Plataforma Ciutadana enDefensa de les Terres del Séniaha reclamat formalment a la Di-recció General de la Competèn-cia de la Comissió Europea, a laDefensora del Poble Europeu,així com a la presidència del go-vern espanyol i al Ministerid'Indústria, que donin compli-

ment a les mesures aprovadespel Parlament Europeu el pas-sat abril. És a dir, reclamen unainvestigació sobre la legalitat dela indemnització de 1.350 mi-lions d'euros a la promotora delprojecte Castor, Escal UGS. Re-corden que el pagament apro-vat pel govern espanyol, queassumiran durant 30 anys sobreels consumidors de gas amb uncost final que pot fregar els5.000 milions, podria ser una

ajuda estatal prohibida per lalegislació comunitària.El col·lectiu ha recordat que l'a-cord adoptat pel Parlament Eu-ropeu a Estrasburg consideravacom a "avaluació desastrosa" elprocediment seguit per les ad-ministracions públiques. L'Eu-rocambra també va lamentar elpaper de la Comissió Europea idel Banc Europeu d'Inversions(BEI), que va patrocinar, avalar idonar suport a l'emissió de

bons de 1.440 milions d'eurosper finançar el projecte, senseavaluar els riscos de les injec-cions de gas, que finalment vangenerar més de 1.000 terratrè-mols. Si algú ha fet les cosesmalament no ha estat la ciuta-dania, sinó aquells que van sig-nar una clàusula abusiva id'altres que, sense exigir comp-tes, van pagar una negligènciaanunciada", van reiterar des dela plataforma del Sénia.

Gustau Moreno / ACNALCANAR / VINARÒS


Fins el proper 26 de juliol es potvisitar al Palau Oliver de Bote-ller l’exposició ‘Misteri de laforma. Línia pura’, una mostraretrospectiva de l’obra de l’es-cultora tortosina Cinta Sabaté.Des del pasast 26 de juny s’hiexposen escultures en guix,bronze i refractari, i també di-buixos i esbossos procedentsde la col·lecció privada de l’ar-tista, així com de diversoscol·leccionistes privats. La co-missària de l’exposició, quehan organitzat els serveis terri-torials de Cultura de la Gene-ralitat, és Núria Gil, doctora enhistòria de l’art i professora dela URV, i també hi col·laborenla Diputació de Tarragona i l’A-juntament de Tortosa.Fins ara, l’obra de Cinta Sabaté,tot i que té una trajectòria artís-tica molt sòlida i coherent, hatingut una repercussió discreta,en consonància amb la perso-nalitat de l’artista. Aquesta ex-posició ha servit per catalogartota la producció artística i sen’ha digitalitzat la documenta-ció de referència, per facilitar ladifusió i la recerca futures.Cinta Sabaté Querol es va for-

mar a la Facultat de Belles Artsde Barcelona i s’ha dedicat pro-fessionalment a la docència, jaque va treballar als institutsRamon Berenguer IV d’Am-posta i Joaquim Bau de Tortosa,però sense deixar mai de bandala seua vocació com a escultora.En l’origen d’aquesta vocacióhi ha l’antecedent familiar del’escultor Agustí Querol, en-cara que no hagi tingut influèn-cia directa en la seua creacióartística. De fet, els seus refe-rents artístics han estat l’escul-tor noucentista Joan Rebull,amb qui va treballar en el seusanys de formació; ManoloHugué, Pau Gargallo i Juli Gon-zález, que enllacen l’esculturaclàssica amb les avantguardes iJosep Clarà, Aristides Maillol oApel·les Fenosa, entre d’altres.També ha compartit mestratgei treball amb Soriano Montaguti amb Frederic Mauri. A banda,el seu marit és l’escriptorebrenc i professor Manel Ollé.L’exposició posa en valor la tra-jectòria d’aquesta artista quebeu de l’escultura catalana,passant per les avantguardes,per acabar creant una obramolt personal que destaca perla seva sensibilitat, perquè hipredominen les formes essen-cials i arrodonides, que defu-

gen els models clàssics de be-llesa i perquè representa demanera gairebé exclusiva elmón de la dona i la maternitat.En paraules de Gerard Vergés,:“Bellíssims cossos de fang i de

llum”. Per tot això, ‘Misteri dela forma. Línea pura’ es pre-senta com una ocasió única perconèixer l’obra i la personalitatd’una artista singular i essen-cial de les Terres de l’Ebre.

El Palau Oliver de Boteller de Tortosa mostra fins al 26 de juliol una exposició retrospectivaamb l’obra de l’escultora Cinta Sabaté, organitzada pels serveis territorials de Cultura a l’Ebre

CULTURA

C‘EMMIRALLAR’ AL TRABUCADOR

El misteri de la formaESCULTURA

EL PROJECTE guanyador del concursXYZ 2015 se presenta aquest 4 de juliolal Trabucador. La segona edició de laconvocatòria d'intervencions efímeres al'espai públic o natural del'Ebre va tan-car-se el 8 de juny després de les vota-cions (presencials i online) per triar quinprojecte, dels quatre finalistes, mereixiaser instal·lat a la platja del Trabucador.Amb un 36% dels vots, va resultar guan-

yador el projecte "Emmirallar", de JordiLuengo (Tarragona, 1966) i Teresa Mar-tín (Madrid, 1971). Una instal·lacióenmig del braç del Trabucador d’un granmarc de 4,5 X 2,5 metres, amb 112 espillsi una ròtula que els permetrà girar 360º,amb la intenció de capturar el diàleg ireflex de les dos mars (la mar oberta i lamar de la Badia dels Alfacs), perquè elmateix paisatge es reconfigure. G.M.

Cinta Sabaté, amb una obra en una foto retrospectiva. // FOTO: CEDIDA

MASSA hem sentit en lesdar-reres setmanes el dis-curs sobre els límits de l’hu-mor, arran del que uns ialtres consideren que potser matèria per al riure i labroma, i el que és sagrat ino se’n pot parlar més quedes del més exagerat com-pungiment. No és la nostrafunció reproduir aquí lesafirmacions d’uns i altres,però com sempre, la litera-tura ens pot salvar de lessalmòdies morals i del tots’hi val amb alguna bonareflexió.

A AQUESTA conclusió hivam arribar gràcies a unavinyeta que circulava perles xarxes socials i que con-tenia un extracte del que,possiblement, és el llibreamb més nivells de lecturaque s’ha pogut escriure mai,“Alícia al país de les mera-velles”. Al fragment, Alíciali diu a Humpty Dumptyque la qüestió és quepodem fer que les paraulestinguin el sentit que els hivulguem donar, peròHumptu Dumpty acabaafirmant que no, que laqüestió important és qui ésaquí el que mana.

SI LLEGÍSSIM més a LewisCarroll tindríem oportunitatde deslliurar-nos dels de-bats interessats sobre el quees pot o no es pot dir, o coma mínim, ens en podríem ferun criteri propi que no esbasés en declaracions sulfú-riques.

Lewis Carrolltenia respostaper a tot

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDSGustau MorenoTORTOSA


CULTURA

“A Vergés se’ltroba a faltarmolt”

MONTSE CASTELLÀ. Cantautora

La tortosina Montse Castellàrepassa en aquesta entrevistaels principals referents de laseua carrera musical, sensedeixar de banda el seu com-promís social i en favor de ladefensa de l'Ebre. Després depassar un any treballant enun creuer, ara prepara elsconcerts que oferirà arreu delterritori aquest estiu, i tambéels temes del seu quart disc.

-D'ençà que vas començar almón de la música han passat17 anys. Quin balanç fas detot aquest temps dedicada ala música d'autor?-"Ma iaia deia: busca unafaena que t’agrade i deixaràsde treballar. He convertit l’a-fició en professió. Sóc unaprivilegiada. El meu compro-mís amb la vida el transmetoa través de la cançó, d’un mis-satge musicat. Sóc feliç ambel camí escollit perquè empermet ser jo mateixa. Hansigut 17 anys de molt de tre-ball i creixement, tant profes-sional com personal. Hi hahagut moments complicatsperò sempre amb la pau inte-rior de ser lliure".

-El teu tercer disc, 'Gèminis',pren el nom de la revista fun-dada amb el mateix nom deGerard Vergés i Jesús Massip.Què han aportat a la teua vidapersonal i artística estos dosgrans escriptors ebrencs? -"Són hòmens de saviesarural. M’agrada pensar quequan jo tingue més de 80 anysalguns dels meus millorsamics seran persones que en-cara ara no han nascut i aixòm’atrau moltíssim, l’enriqui-ment mutu intergeneracio-nal. Tots els moments ambestos amics són d’aprenen-tatge constant. Un gintònic oun te amb Rosa Regàs, PacoIbáñez, Neus Català, ZoraidaBurgos, Manolo Pérez Bon-fill… intel·lectuals a cavall dedos segles. Un exemple vitalde compromís. A Vergés se’ltroba a faltar molt…"

-Si t'haguessis de quedar ambuns versos de Vergés serien... -"‘Res no val tant com un ins-tant d’amor’ i ‘De cop com-

prenc que l’home és la me-mòria’".

-Has estat un any travessantels mars i treballant com acantant en un vaixell. Com haanat l'experiència? Què t'haaportat? -"Conèixer món, gent i cultu-res diferents a la teua és sem-pre un creixement personal iprofessional. A la vegada, imés enllà del meu esperitaventurer, es tracta d’un exiliobligat per la crisi, com tantsaltres jóvens. Una qüestió desupervivència que adaptemper fer de la necessitat virtut.Malgrat ser camaleònica iadaptar-me a les circumstàn-cies, tindré memòria latentdels qui ens van foragitar".

-Que t'ha fet tornar? Què és elque més enyoraves estantlluny de casa? -"De fet, he tornat perònomés per un temps, la inten-ció és embarcar de nou a latardor i a partir d’ara alternarmig any al mar i mig any acasa. La vida a bord és dura,malgrat treballar del que t’a-grada, i és necessari pren-dre’n certa distància icarregar les piles. A terra hitinc amics, família, causes iun paisatge que necessito. Amés, professionalment hi haprojectes i concerts que nipuc ni vull abandonar. Esticpreparant el quart disc i aixòimplica molta faena que desde la distància no puc fer imoltes abraçades a amigues inebots que des del creuer noes poden fer".

-En els tres discos dansesamb naturalitat entre la pro-testa, el llegat literari i un certpunt de misticisme. Què volstransmetre? -"La llibertat de ser, sentir iestimar com cadascú vulga.Tot és relatiu. Res és jutjable.Només hi ha una manera detransmetre: ser autèntica. Lacredibilitat passa per la cohe-rència. Si vaig a una manifes-tació per dir ‘no altransvasament’, després nopuc no cantar-li al riu, i vice-versa".

Sílvia AltadillTORTOSA

Montse Castellà ha musicat el poeta tortosí Gerard Vergés, que va morir l’any passat. // FOTO: PAU BERTOMEU (DELTA PRODUCCIONS).

Llegeixel textíntegreal web


CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

COLORS ROGENCS, combinats amb porpres i co-lors roigs i blancs. Així es l’aspecte de la pedra dela Mare de Déu de la Cinta, coneguda com a jaspíde la Cinta o ‘brocatello di Spagna’, a l’estranger.

AQUESTA PEDRA, coneguda des dels temps de laRoma imperial d’August, s’extreia de les pedreresdel marge esquerre del riu Ebre –de la pedrera delbarranc de la Llet, de la pedrera de la Cinta i de lapedrera dels Valencians – com a pedra ornamentali suport epigràfic, principalment pedestals, durantels segles II i III després de Crist. Avui en dia, dela pedrera encara se n’observen les traces al ba-rranc de la Llet, situat al barri de Sant Llàtzer deTortosa: marques dels tascons, i senyals de les bar-rines que dibuixen canals a la pedra, que mostrenles senyals de més de 2.000 anys d’explotació.

ES TRACTA D’UNA PEDRA de la qual se n’hantrobat traces d’època romana a ciutats com Sego-

briga (província de Conca), a la vil·la dels Munts,prop de l’antiga Tarraco romana (Tarragona), a lavil·la de la Llosa, prop de Bàrcino (Barcelona), a Sa-ragossa, a l’antic teatre roma o a la basílica de laMare de Déu del Pilar, al País Basc (Arcaya), a Sa-gunt o Cartagena. A Europa se n’han trobat aRoma, Òstica, Ravenna i fins i tot al nord d’Àfrica,en ciutats com Útica i Hiponna. A França en tro-bem exemples a Narbona o Arles.

JA A PARTIR DEL SEGLE XVII és usat a les cate-drals de Tortosa i Barcelona –a més de les columnesdel palau de la Generalitat-, a la Basílica del Pilarde Saragossa i al monestir de l’Escorial, a l’anome-nat Panteó dels Reis. A l’estranger no hi ha esglésiaitaliana en què no hi existeixi la presencia del jaspitortosí, donat que en època moderna els grans mar-bristes europeus se situaven majoritàriament a lapenínsula itàlica.

De la pedrera de la Cinta

La 65a Nit de Santa Llúcia –Festa de les Lletres Catalanes secelebrarà el proper 11 de des-embre al Pavelló Firal de Tor-tosa. Serà el segon cop que secelebra a la capital del BaixEbre, que ja va acollir la Nit deSanta Llúcia el 1982. La signa-tura del conveni per fer-ho pos-sible va fer-se el 29 de juny, ambla participació de Muriel Ca-sals, presidenta d’ÒmniumCultural i de Ferran Bel, alcaldede Tortosa. “Gràcies per cores-ponsabilitzar-vos a organitzaruna gran festa de la cultura i leslletres catalanes, que relacio-narà tant la cultura ebrencacom la cultura universal”, vadestacar Casals. “Estem molt

contents que 33 anys desprésTortosa aculli de nou la Nit deSanta Llúcia”, va afirmar Bel,tot fent una crida a la participa-ció perquè la ciutat i les Terresde l'Ebre es bolquin en la Festade les Lletres Catalanes. D'altrabanda, Dolors Queralt, regidorade Cultura, va afegir-hi que la65a Nit de Santa Llúcia serviràper posar en valor autorsebrencs com Gerard Vergés oAlbert Roig, premiats en edi-cions prèvies. “Serà una ocasióimmillorable per ensenyar aCatalunya i als Països Catalansuna mostra de la culturaebrenca”, va destacar finalmentJosep Francesc Moragrega, pre-sident d'Òmnium Ebre, qui vaexplicar que ja hi ha dos actesprevis confirmats: el Premi Gri-fonet i una trobada d'una des-ena de clubs de lectura.

Gustau Moreno TORTOSA

Tortosa aprofitarà la Nit deSanta Llúcia per reivindicarla cultura ebrenca

L’acte de signatura del conveni amb Òmnium. // FOTO: TORTOSA.CAT

LITERATURA


AAGE N D A

US RECOMANEMJORDI SAVALL & HESPÈRION XXI

Dissabte, 11 de juliol, 21 h.

Gastronomia

TortosaPaul Klason.Dimecres, 1 de juliol a les 21.00hLloc: Passeig de l’Ebre, 2

TortosaBenjamin León QuartetDimecres, 1 de juliol a les 22.30Lloc: Antic Escorxador

TortosaTempus Fugit DuetDijous, 2 de juliol a les 21.00hLloc: Major de Sant Jaume

TortosaBDSM trioDijous, 2 de juliol a les 21.30hLloc: Carrer Joan Miró,6

TortosaChris Minh Doky & The NomadsDijous, 2 de juliol a les 22.30hLloc: Teatre Auditori Felip Pedrell

Mostra de Jazz de Tortosa

Benicarló”Exposició final de curs delsalumnes de Collage (Isabel deLorena Oms)”Fins el 12 de juliolLloc: Mucbe (claustre)

Benicarló”Els alumnes de l'IES RamónCid interpreten l'obra de PeiróCoronado”Fins el 12 de juliolLloc: Mucbe (Sala de la Lògia)

Tortosa“Misteri de la forma. LíniaPura”Fins el 26 de juliolLloc: Palau Oliver de Boteller

Gandesa“Tinta i vi”Fins el 20 d’octubreLloc: Celler cooperatiu gandesà

Concert amb motiu del 20è aniversari de la Festa del Renai-xement, amb obres de Diego Ortiz, Valente, del cançonerde la Colombina, folies i gallardes, molt populars al segleXVI, juntament amb cançons tradicionals sefardites, cata-lanes o gregues, entre d’altres.

Preu entrada: 18 euros. Vestit d’època: 15 euros.

La GaleraExposició 'Vols. Bols?'Fins el 5 de juliolLloc: Centre d’Interpretació de laTerrissa

Benicarló”XX Aniversari Taller de Pin-tura Pura Roig”Fins el 5 de juliolLloc: Mucbe

Tortosa”Francesc Todó Segle XX -Segle XXI”Fins el 5 de juliolLloc: Museu de Tortosa i Museu del’Ebre

Benicarló”Exposició dels Alumnes deCèzanne Taller d'Art”Fins el 12 de juliolLloc: Edifici Gòtic (carrer major)

Música

Amposta

22enes JornadesMusicals i 4es.Estades d'EstiuFins el 4 de juliol

Tortosa

Mostra de Jazz de TortosaXXII edicióFins el 4 de juliol de 2015

En aquesta edició, la Mostra de Jazz Tortosa comptarà ambun bon nombre d’actuacions musicals. Però destacant elsconcerts centrals d’aquest esdeveniment, i per ordre d’ac-tuació, tindrem a la Big Band Tortosa, La CMQ Big Band, -una gran banda de músics cubans, Benjamin León Quartet,Chris Minh Doky & The Nomads,La Fundación Tony Maneroi Miss Mambo & The Mighty Might, entre d’altres.

Deltebre

11è FestivalInternacionalDeltebre DansaDel 6 al 19 de juliol

Esdeveniment que reuneixballarins, actors i artistesde circ de tot el món, ambuna formació d'alta quali-tat i els posa amb contacteamb professors de recone-gut prestigi internacional.També compta amb unaprogramació d'espectaclesde dansa contemporàniad'alt nivell.

TortosaCafé SoulDivendres, 3 de juliol a les 21.00hLloc: Carrer Arnes

TortosaOscar Fernández-PachecoDivendres, 3 de juliol a les 21.00hLloc: Plaça Espanya

TortosaMiss Mambo & The Mighty MightDissabte, 4 de juliol a les 23.30hLloc: Parc Teodor González

TortosaJazzman JockerDissabte, 4 de juliol a les 22.00hLloc: Carrer Canvis

TortosaHenry Menrath Jazz Funk BandDissabte, 4 de juliol a les 21.30hLloc: Carrer Pare Cirera

Deltebre Dansa

Classes Col·lectives, Cambra iConjunts Instrumentals.

Lloc: L´Alberg de Sant Carles dela Ràpita i Auditori de la Unió Fil-harmònica

Organitza: Escola de Música LaUnió Filharmònica d´Amposta

Amposta

L'Acadèmia del'Escola de Mú-sica per a jovesintèrprets de sa-xòfonDel 26 de juliol a l’1 d’a-gost

Informació: laliraampostina.cat

La Ràpita

Ruta del TastDel 25 al 28 de juliol

Lloc: Diversos espaisPreu: tapa + beguda 3€

Més informació:[email protected]

Solidaritat

TortosaFesta Solidària amb NepalDissabte, 11 de juliol / Parc Municipal Teodor González

Exposicions

JotaCampus

Poblenou del DeltaDel 28 de juliol a l'1 d'agost Més informació i inscripcions:www.lajota.cat

10:00h Obertura portes FIRA SOLIDÀRIAMuntatge Hospital de Campanya delservei d'Emergències.11:00h Somriures Nòmades12:00h Muniatto XouExhibició canina del grup caní de res-cat dels Bombers de la Generalitat16:00h FIRA SOLIDÀ RIA

17:00h Castellers de Tortosa,Batukada, Música amb Riu en So20:00 Xerrada sobre el Nepal ambdiferents ONG's que explicaran elsseus projectes22:00 CONCERTSFamília Armando RuidoMetaboléNatural Band


BENIFALLET compta amb l’escolaLlorenç Vallespí i Vidiella - ZER Riu iSerra. Aquest centre imparteix educacióinfantil, parvulari i primària i actual-ment compta amb més d’una trentenad’alumnes. Tant per la seva localitzaciócom pel nombre d’alumnes, aquesta es-cola és d’allò més acollidora i familiar. Amés, participa activament en moltes ac-tivitats culturals i festives del poble. En

aquesta plana els alumnes de primàriaens presenten les seves mascotes i ensexpliquen quins animals els agradariatenir i cuidar.

“A casa tinc cinccaragols. Els tincdins d’una capsade sabates i els hidono menjar iaigua perquè vis-quin molt de temps.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA LLORENÇ VALLESPÍ I VIDIELLA: Les mascotes


“Erika Espinós“En aquest dibuix he fet els meusgossos al meu hort que està situat ala vora del riu a Benifallet. A mi m’a-graden molt les meves mascotes. Fapoc temps la gosseta estava emba-rassada i va tenir vuit fillets i parei-xen ratetes! Abans de tenir-lospareixia un coixí i ara se li marquenles costelles perquè els fillets noparen de mamar. Després de parir lameva gossa, tinc deu gossos, peròencara no he tingut temps de posar-los noms a tots ells. Estic molt con-tenta perquè jugo amb ells i m’hopasso d’allò més bé!”

“A mi m’agrada-ria tenir un pei-xet de color groci taronja. Es diriaVioleta perquèm’agrada molt.

He de convèncer els meus pares.

2 PINZELLADES

Abril Borràs

“M’ag r ada r i atenir una mas-cota perquè et facompanyia i etdonen amor.Abans tenia ungatet que es deixa Príncep.”

“Jo vaig portar ala meva gossetaal veterinari per-què li feia mal lapanxeta. La vacurar. Té un

anyet i em mossega les sabates!”

Ema Eitavicius

Nerea Fernández

“Jo vaig tenir unhàmster que eramolt gordet. Elposava damuntun tractor de jo-guina i el passe-java pel menjador.”

“La meva mas-cota és una gos-seta i és moltespecial per a miperquè em dónamolt amor quan

ho necessito i em fa feliç.’”

Sergi Martínez

Holly Louise

“Jo tinc un gosmolt pelut: és dela raça Shih-Tzu.Es diu Zaquie i té12 anys i viu ambels meus avis. Jo

el passejo abans d’anar a l’escola.”

Raül Artiola

“Jo tenia un gos iera molt simpàticja que quan ensveia sempre bor-dava perquè esposava molt con-

tent. També jugàvem a pilota.”

Eimantas Eitavicius

“Jo tinc un gos al’hort. Té deuanys i és moltgran. Fins i totens arrossegaquan el passe-

gem, només pot el meu pare!”

Jordi Ferré

“M’agraden lestortugues. Sóntranquil·les i nocorren molt, aixíno s’escapen. Araconvenceré els

pares perquè en comprin una.”

Marc Videllet

Domènec Faneca


EESPORTS

HANDBOL DE QUALITAT

L’HANDBOL FEMENÍ de les Te-rres viu un dels seus millors moments.D’una banda, el sènior femení delCentre d’Esports Tortosa va aconse-guir la tercera plaça de la Final Top 4 iamb ella, l’ascens a Primera Catalana.D’altra banda, el sènior femení delClub Handbol Amposta-Lagrama vaproclamar-se vencedor de la Copa Ca-

talana “Gonzalo Usero”, després dederrotar el Granollers Atlètic i l’OARGràcia. Val a dir que les ebrenquesvan disputar un bon final de tempo-rada; un esforç que les va posicionarterceres de la Divisió d’Honor dePlata. A més, les cadets femeninesd’aquesta entitat són les vigents cam-piones de Catalunya. M.A.

L’EQUIP DE VOLEIBOL re-ferent al territori és el ClubVòlei Roquetes. Amb untotal de 8 equips federats,aquesta entitat roquetencaha assolit la permanènciadels equips més punters. Elsènior masculí de PrimeraCatalana “ha jugat una se-gona fase molt bona”, ex-plica el tècnic BenjamínCuevas, “hem introduit tresjugadors juvenils en els da-rrers partits, hem de pensaren futur i assolir nivell i ex-periència.” Pel que fa al sè-nior masculí B aquesta

temporada s’estrenava cate-goria a Segona Catalana . “Ala primera fase vam quedarsegons i tot que a la segonafase no ho hem pogut donartot, hem aconseguit la per-manència”, assegura Cue-vas. Respecte al sèniorfemení, les roquetenques es-trenaven categoria aquestatemporada, en concret a Ter-cera Catalana. Les jugadoresde Manel Vidiella “han estatlluitant a la part alta de lapermanència”, sentencia eltècnic. Els equips base hanofert un bon espectacle. “Caldestacar la les classificacionsal Campionat de Catalunyadel cadet i l’infantil mas-culí”, conclou Cuevas. Sensedubte, una nova generacióque puja amb molta em-penta i que promet moltsd’èxits a l’entitat. M.A.

Els equips basepugen ambmolta força iseran un bon relleu”

“

Benjamín CuevasENTRENADOR CLUB VÒLEI ROQUETES

Objectiu: lapermanènciadels sèniors

1ENTREVISTAEl Club de Futbol Ascó esqueda a les portes de SegonaDivisó Nacional B, després decaure a les dues eliminatòriesenfront el Jumilla i el Logroñés.Tot i la fantàstica temporada,l’equip de la Ribera d’Ebre nova poder superar els rivals pera l’ascens de categoria.El Jumilla va ser el primer con-trincant. El partit d’anada, dis-putat al municipal d’Ascó, vafinalitzar amb taules al marca-dor 2 a 2. I és que l’equipebrenc ja evidenciava cert pati-ment en pilota aturada. A la tor-nada, l’Ascó perdia totaoportunitat després del 3 a 2 allluminós del Jumilla.En el següent sorteig, amb elqual els homes de MiguelRubio confiaven guanyar perarribar a la final, el Logroñés vaser-ne el rival. Tot i el bon inicial primer encontre, el resultatva causar un mal sabor de bocaa l’Ascó, després de l’empat 1 a1. I és que el Logroñés va gene-rar molt perill sobretot a pilotaaturada, on l'Ascó, a l’igual quea l'eliminatòria anterior, patiaexcessivament. A l’últim matx,els ebrencs van caure als pe-nals, tot i comptar amb el recol-

zament de l’afició asconenca. ElLogroñés va sortir al camp ambmolta força, malgrat que l’Ascóva disposar de bones accions deperill. Amb l’empat 1 a 1 a la fidel segon temps, el partit s’en-viava a pròrroga. Amb tots elsjugadors físicament al límit,l’encontre, finalment, es va de-cidir als penals. Tots els homesde Miguel Rubio van anotar ungol, a excepció de Cristino alquart llançament. Amb el 4 a 5el Logroñés es classficava per ala final del Play Off d’ascens aSegona B i posava punt i final ala temporada del FC Ascó.

Temporada immillorableEl primer equip del FC Ascó vafinalitzar la temporada 2014-2015 proclamant-se vencedorde Tercera Divisió Nacional,una fita històrica per al conjuntriberenc. Amb 38 partits dispu-tats, l’Ascó va aconseguir 72punts. D’aquesta manera, elsebrencs van guanyar 21 encon-tres, en van pedre tan sols 8 i envan empatar 9. Unes xifres derécord que envidencien el bonestat de forma dels homes deMiguel Rubio. Malgrat que latemporada vinent tornaran arepetir a Tercera Divisió Nacio-nal, els asconencs intentaranrepetir l’actual campionat i l’as-cens de categoria.

FUTBOL

Els penals castiguen l’AscóEls homes de Miguel Rubio perden a les

dues eliminatòries d’ascens a Segona BEls ebrencs s’havien proclamat vencedors de

Tercera Divisió Nacional amb 72 punts

Maria AcostaASCÓ

L’Ascó i el Logroñés en un moment del partit de tornada. // FOTO: IRIS SOLÀ

El CF Amposta s’acomiadade la temporada en novenaplaça i amb 47 punts, empa-tat amb el Balaguer. L’entitatampostina, tot i aquest finalde lliga, fa un balanç positiudel joc i del rendiment delsjugadors. D’altra banda, enles darreres setmanes, el clubha fet públic la renovació del’entrenador Antoni Teixidói el seu cos tècnic, així comdel capità Gustavo Soriano,el porter Àlex Iniesta, Jona-than Llorach, Cristopher Es-puny, David Callarisa,Xavier Obiol i Víctor Cal-

sina. Pel que fa a les novesincorporacions del club sónDani Fatsini i Òscar Benetque tornen al club.Pel que fa a la UE Rapitencaha finalitzat la temporada2014-2015 en quarta posició i54 punts, una fita molt im-portant per al club. El properany, a Primera Catalana hihaurà un altre equip ebrenc,la UE Jesús i Maria, gràcies ala promoció d’ascens. I ésque va acabar la temporadasegon en 78 punts, amb 24partits guanyats, 4 de per-duts i 6 empats. M.A.

El Jesús i Maria puja a Primera Catalana amb l’Amposta i la Rapitenca


AGENDAESPORTIVA

Divendres 3 de juliol6a Pujada a la Foradada,organitza Club Centre Ex-cursionista Masdenverge

Dies 3,4 i 5 de juliol1a Volta solidària al BaixEbre, 215 quilòmetres i10.000 metres de desnivell

Dissabte 4 de juliol2n Open Bloc de Roquetes

Dissabte 4 de juliol5a Cursa 10 km Lo Balcódel Delta de Camarles. 6aprova Circuit Running Se-ries

Diumenge 5 de juliol6a Baixada vogant per l’E-bre (Ascó-Móra La Nova)

Dissabte 5 juliol6a Cursa l’Auberge Benis-sanet. 8a prova XallengerBTT 2015

Dissabte 11 de juliol4a Cursa nocturna dels Co-cons, Tivenys. Copa Terresde l’Ebre i 14a prova delCircuit de Curses de Mun-tanya

Dissabte 11 de juliolAquathlon TunaRaceBal-fegó a l’Ametlla de Mar

Diumenge 12 de juliol15a Piraguada popular endefensa de l’Ebre

Dissabte 18 de juliolTriatló de cross a Cam-predó

Diumenge 19 de juliol2a Caminada “Pujada di-recta del llop”

Diumenge 19 de juliol23a Cursa del Llop, mitjamarató

Dissabte 25 de juliol14a Baixada del Renaixe-ment, 12.522 metres

ESPORTS

Prop de 700 atletes van parti-cipar a la 7a Duextrem, orga-nitzada pel MontbikeAmposta. La prova va constarde diverses modalitats: trail,BTT, marxa i duatló. Pel que faa la duextrem va constar de 44quilòmetres i un desnivellacumulat de 1.460 metres. Elvencedor masculí vas ser XaviQueral, del Monbike Am-posta, mentre que Diana Gar-cia, del Trilercavons, va creuarprimera la línia de meta a lacategoria femenina. “Una de les novetats d’en-guany era que la duextrem es

podia fer per parelles”, expli-cava una membre del Mont-bike Amposta, Eva CristinaLlobat. Així Adolfo Moreno iErik Ruiz van ser els guanya-dors del duatló. Pel que fa a lacursa trail constava de 21 qui-lòmetres i 1.100 mestres dedesnivell. Els vencedors abso-luts masculí i femení van serMustapha Basiyd, de la UECTortosa, i Sandra Burgués, delTrail Roquetes. En quant a la prova BTT, lacursa llarga recorria 44 quilò-metres i va tenir com a pri-mers classificats a MarcosVázquez, del Bike Taller Can-nondale Reus, i a CristinaMascarreras, del Bici ParkReus.

Maria AcostaAMPOSTA

Prop de 700 atletes a la7a Duextrem

CURSES

Ferran Brull, del BTT Tivissa, a la prova de BTT. // FOTO: Santi Subirats

Godall va celebrar el Cam-pionat de Catalunya Indivi-dual Infantil de bitllescatalanes. La competició vareunir 35 jugadors d’arreudel país, repartits entre lescategories benjamí, aleví iinfantil. Amb aquesta provas’envidencia la tradició il’orgull del poble pel mónde les bitlles. M.A.

Godall, referentcatalà de bitlles

Una trentena de pilots vanformar part del Segon Mo-toterra, una competició demotocròs organitzada pelMotoClub Roquetes a l’Hort de Cruells. La provaes va dividir en tres catego-ries: 50 cc, 65 cc i la catego-ria Open, on s’hi vanencabir les motocicletes dedos i quatre temps. M.A.

Pau Doñate, vencedor del IIMototerra

MOTOCRÒS

CURSAREM

Les instal·lacions del CEAR deLa Cartuja, a Sevilla, van acollirel Campionat d’Espanya deRem en les categories juvenil,sub23, absolut i veterà. Enaquesta competició també hi vahaver representació ebrenca.De fet, el Club Nàutic Ampostaes va posicionar tercer al ràn-quing de tot l’Estat espanyol,mentre que el Club de RemTortosa ho feia en cinquenaplaça. Pel que fa al Club NàuticAmposta, destaquen la primeraposició d’Aina Cid en skifsub23 femení, la tercera plaçade dos sense timoner juvenilmasculí d’Andreu Elias i YagoGavilán, l’or en quatre scull ju-

venil masculí d’Andreu Elias,Xavier Royo, Yago Gavilán i Al-bert Barrera i, finalment, unaltre or en dos sense timonerjuvenil femení d’Iris Castell iVictòria Cid. D’altra banda, el Club de RemTortosa va obtenir un bronze endoble scull absolut masculí acàrrec d’Albert Tafalla i OmarAymerich. A més, Àlex Sigurb-jörnsson i Pau Vela van aconse-guir la primera posició en dossense timoner. Vela, a més, vapenjar-se la medalla de bronzeen skif absolut masculí. Tambévan aconseguir la segona plaçaen quatre sense timoner MarcJosep Montany, Rubén García,Roger Folqué i Ismael Rifi. Fi-nalment, Natàlia Arasa i LauraMontesó van aconseguir l’or endoble scull absolut femení.

El rem ebrenc puja al podiEl Campionat d’Espanya de Rem reuneix les

categories juvenil, sub23, asolut i veteràEl Club Nàutic d’Amposta es posiciona tercer

al rànquing de tot l’Estat espanyol

Maria AcostaSEVILLA

Els tortosins guardonats al campionat. // FOTO: CLUB REM TORTOSA


ES TRACTA d'una malaltia in-fecciosa causada per un micro-organisme (bacteri) anomenat“Corynebacterium diphthe-riae'. El fet que es presenti ma-joritàriament en xiquets petits,agreuja els símptomes.

PER QUÈés tan perillosa? Mésenllà de l'ofec que pot provocarla colonització del bacteri a lesvies respiratòries, a mesuraque el bacteri creix també alli-bera unes toxines (verins) quesón transportades per la sang.Aquestes toxines poden provo-car lesions greus en diferentsòrgans vitals, com ara el cor,ronyons i sistema nerviós.

COM ES CONTAGIA? Estransmet per via respiratòria,fonamentalment. El bacteri potviure en la boca, el nas o la golad’algunes persones. Si aques-tes persones estan vacunadesno desenvoluparan la malaltia,però podran transmetre el bac-teri a altres persones mitjan-çant les gotetes produïdes enesternudar o tossir. General-ment, requereix un contacteproper per al seu contagi.

COM S’EVITA la malaltia? Lamillor manera de protegir-se ésamb la vacuna contra la diftè-ria, el tètanus i la tos ferina, in-closa al calendari sistemàtic devacunacions. Es recomana quetots els xiquets rebin la vacuna.En adults, la vacuna inclou dif-tèria i tètanus. Els adults podenoptar per una vacuna de reforç(contra el tètanus i la diftèria)als 40 i als 65 anys.

CAL RECORDAR la importàn-cia de complir amb el calendarivacunal per evitar la reaparicióde malalties greus, que pràcti-cament havien desaparegut enel nostre entorn.

SS A L U T

89 TRASPLANTAMENTS AL CAMP I L’EBREL’ANY PASSAT es van fer 89 tras-plantaments a pacients del Camp deTarragona i les Terres de l’Ebre. En con-cret, 59 de ronyó -20 dels quals de do-nants vius-, 16 de fetge -amb un cas dedonant viu-, 10 de pulmó, tres de cor iun de pàncrees. A finals del mateix2014, un total de 135 pacients espera-ven algun trasplantament, segons es

va fer públic amb motiu del Dia delDonant d'Òrgans i Teixits. A banda, elsquatre hospitals de la demarcació vanextreure òrgans de 14 donants vàlids ivan registrar cinc negatives a la dona-ció. Per contra, entre gener i abril d’en-guany la xifra de donants ja ha arribatals 10 casos, pels sis del mateix perí-ode de 2014. A més, enguany només

hi ha hagut una negativa. L'augmentde la taxa de donacions registrat du-rant el primer quadrimestre s'atribueixa la disminució de les negatives a ladonació, a l'augment dels donants viusi al desplegament del programa de do-nació en asistòlia controlada, que per-met l'extracció d'òrgans en pacientsamb aturada cardíaca. G.M.

Els professionals de l’Equipd’Atenció Primària (EAP) Tor-tosa Est estan oferint l’ús del’aplicació mòbil WhatsAppcom a reforç positiu als mem-bres dels grups de teràpia perdeixar de fumar. La doctoraGràcia Garcia Bernal, referentde la Unitat de DeshabituacióTabàquica i metgessa del CAPEl Temple, ha valorat com a“molt positiva” l’experiènciade l’ús del WhatsApp en subs-titució de les trucades telefòni-ques per fer el seguiment delspacients. I és que, a més de larelació bidireccional, aquestaaplicació afavoreix la relaciómultidireccional entre tots elsmembres i l’ajuda mútua. Segons els seus responsables,la utilització del Whatsapp pre-senta altres avantatges com ladifusió de missatges d’ajuda, elreforç positiu i retroalimenta-ció entre el grup, i el seguimentdel pacient més còmode, mésefectiu i sense despeses addi-cionals. També destaquen que

els programes de deshabitua-ció tabàquica són importantsper a disminuir la mortalitatassociada al tabaquisme. Desde fa 11 anys, al CAP El Temples’ofereix un programa de terà-pia grupal. Es tracta d’un tallerde sis sessions presencials de90 minuts, amb una periodici-tat setmanal, en què s’informadels components del tabac i elsseus efectes nocius. Per la seua banda, el Servei deCardiologia de l'Hospital deTortosa Verge de la Cinta in-forma els seus pacients de l’e-xistència dels tallers i, si hiestan interessats, els hi deriva.En aquests tallers també s’hiofereix material d’autoajuda,suport cognitiu i conductual, itècniques d’afrontament i deresolució de problemes, aixícom assessorament en l’elec-ció de tractament farmacolò-gic. Inicialment, els grupsestan formats per 10 o 12 pa-cients. En finalitzar el pro-grama, al cap de 3, 6 i 12mesos, es fa un seguiment te-lefònic a tots els que han dei-xat de fumar.

El WhatsApp també esdevé unaeina per ajudar a deixar de fumar

TABAQUISME

Els xats faciliten el seguiment dels pacients,la relació i l’ajuda entre els membres del grup

Els professionals de l’EAP Tortosa Est utilitzenl’aplicació amb els grups de teràpia antitabac

Una imatge de l’equip de professionals al CAP El Temple. // FOTO: SALUT.


Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTQuè en saps dela diftèria?

El grup es diu ‘Els triomfadors’Els professionals de l’EAP hancreat el grup de WhatsAppamb el nom ‘Els triomfadors’,en substitució del seguimenttelefònic. Hi formen part totsels pacients dels tres últimsgrups que han completat el ta-ller i continuen abstinents, 15persones en total. La inclusió

al grup és voluntària, i la par-ticipació, lliure. El terapeutaenvia missatges de reforç algrup, però els pacients hi in-tervenen lliurement amb con-verses amb el terapeuta oentre ells mateixos. Als sismesos, el 100% dels pacientsha seguit el programa.


JA ÉS AQUÍ el tan desitjat estiu i ambaquesta estació de l'any arriba el despu-llar-se de la roba. La famosa operació Bi-kini, el resultat de la qual és aconseguir uncos 10 per poder lluir-nos a les platges opiscines, ja porta un temps en marxa per aun gran nombre de persones, especial-ment dones joves, encara que també cadavegada hi ha més homes que s'apunten aaquest fenomen. El problema de l'operacióBikini sorgeix quan la necessitat d'apri-mar-se es converteix en una obsessió,caient moltes vegades en els trastorns dela conducta alimentària (TCA), dintre delsquals l'anorèxia és una ferma candidata afer-se evident.

ÉS ESTRANY que l'anorèxia es presentiabans de la pubertat i després dels 40 anys,per la qual cosa hem d'estar atents als can-vis en el comportament alimentari des dela pubertat, sent en l'entorn familiar on ésmés probable que s'observin els primersindicis del problema. Una persona ambanorèxia nerviosa té una percepció distor-

sionada de la seva imatge corporal i, pertant, s'enganya a sí mateixa negant el pro-blema i enganyant-nos al mateix temps anosaltres, per la qual cosa hem d'estaratents a certs indicis observables a simplevista. Entre aquests indicis trobem la uti-lització de dietes hipocalòriques amb unaevident pèrdua de pes en poc temps, unaugment del consum d'aigua, realitzar es-port en excés i una constant preocupaciód’haver menjat massa (encara que en rea-litat això no hagi ocorregut), sent normalque es dirigeixin de seguida al lavabo des-prés de menjar amb qualsevol excusa.

EMOCIONALMENT, les persones que pa-teixen anorèxia poden presentar signesque són propis de la depressió com la tris-tesa, apatia, irritabilitat i canvis d'humor,sentiments d'inutilitat, insomni, fatiga ipèrdua d'energia. També solen tenir unabaixa autoestima, una disminució en lesseves relacions socials, així com moltes dis-cussions amb la família relacionades ambel menjar i l'alimentació, i amb una por

desmesurada a guanyar pes. D'altrabanda, estaria bé saber per on naveguenels nostres fills a la xarxa, ja que a internet,i molt censurades per les comunitats cien-tífiques, estan les pàgines pro-ana, en lesquals es comparteixen consells i ideessobre la pèrdua de pes i la forma d'acon-seguir un cos perfecte. A més, també pre-senten l'anorèxia com una forma de vida,posant-ho més difícil a les persones que hopateixen.

SABEM QUE ELS PARES ens preocupempels fills, però de vegades la sola idea queel nostre fill o la nostra filla pugui patir untrastorn mental ens pot arribar a paralitzar,i busquem normalitzar la situació dient-nos que això és cosa de l'adolescència, queestà en l'edat de la poca-solta o que tots elsnens i nenes, a aquesta edat, fan dietes. Sa-bent que les persones afectades per l'ano-rèxia acudeixen al metge entre tres i vuitanys després d'haver contret la malaltia,valdria la pena obrir bé els ulls per veurequè és el que succeeix amb els nostres fills.

SALUT

L’operació Bikini i l’anorèxia

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

A partir del dia 1 de juliol, totesles trucades que es facin perdemanar dia i hora de visita aqualsevol dels centres d’aten-ció primària de l’Institut Catalàde la Salut seran ateses peroperadores, i no per un robot.Els usuaris també poden pro-gramar una visita al CAP perinternet, a través de l’adreçawww.gencat.cat/ics. G.M.

Renoven el serveide cita prèvia

Célia TéllezNUTRÒLOGA(NUTRITEGA)

AVUI DIA existeix una veritable obsessió perestar prim. Per una part, aquí hi juga unpaper important la moda i, per una altra part,la necessitat personal de sentir-se bé amb unmateix. En el primer cas, com sembla que lasocietat té molta influència en nosaltres, ensafanyem a fer el que ella ens demana; pertant, es tenen pocs miraments a l’hora d’es-collir l’especialista que ens portarà de la màen el feixuc procés d’aconseguir l’objectiu deperfilar el nostre físic.

SE M’OCORREN almenys unes 200 dietesmiracle que ofereixen ràpides pèrdues depes, que consistiran en una gran disminuciódel contingut d’aigua i massa magra de l’or-ganisme. Amb aquests mètodes, el pes estornarà a recuperar amb gran facilitat senseAconseguir objectius de salut a curt o llargtermini. Fins i tot, m’atreviria a afirmar quees perd més salut que no pas es guanya.

COMENÇAREM recordant que el sobrepès

és conseqüència, en la gran majoria de casos,d’un balanç positiu entre la ingesta real d’e-nergia i la despesa d’energia. D’aquesta ma-nera, per baixar el nostre pes, l’ideal seriadonar la volta a aquest balanç, és a dir, aug-mentar la despesa i baixar la ingesta calòrica.

UN ALTRE PROBLEMAamb el que ens tro-bem quan volem començar a perdre pes ésel fet d’haver de confessar que no tenim forçade voluntat; realment, aquesta força de vo-luntat s’aconsegueix entrenant-la, com el quevol aconseguir tenir més músculs. El primerque cal fer és exercici cerebral, i el segon totssabem que és el físic. Per ambdós, el que ne-cessitarem serà un bon entrenador personal,que en aquest camp serà un bon nutròlegque ens marqui les pautes a seguir.

SI FINALMENT optem per seguir una dietahipocalòrica raonable, que ens asseguri l’ob-jectiu i la salut, hauríem de:

-Proporcionar menys energia de la que l’or-ganisme necessita per a mantindre el pescorporal.

-Subministrar percentatges adients de totsels nutrients.

-Ser agradable per als pacients: atractiva, as-sequible…

-Conèixer els hàbits alimentaris del pacient ila seva dieta habitual, orientar sobre el valornutritiu dels aliments i donar un bon suportpsicològic.

RECOMANACIONS per a l’estiu:

-Evitar els gelats.

-La salut no entén de calendaris.

-Alimentació variada, equilibrada i mode-rada, però sempre en moviment.

L’obsessió per estar prims

cop d’ull// Maig 201536

Amposta Carrer Saragossa.Vols comprar una plaça depàrquing, a un preuimmillorable, ara és elmoment 1500 Euros. Papersa part. � 650756727

Amposta Es ven parcel.laedificable de 120 m2, zonade Valletes, a prop delcol.legi Miguel Granell.Particular a particular. � 649114580

Tortosa La CentralImmobiliària us ofereixl'oportunitat de comprar unpis a Tortosa com unainversió de futur. Aquestpis és totalment exterior iestà situat a la zonauniversitària, molt a propdel campus Terres del'Ebre de la UniversitatRovira i Virgili al barri deRemolins. Preu de venda25.000€ � 699910364

Tortosa Ferreriesapartament per a la venda.La propietat té l'edat dedos anys, amb un ubicacióa l'exterior, amb 72,92 m 2construïts i 60.77 m2 útils.Amb una cuina, menjador,dos dormitoris dobles i unbany, equipat amb mobles,electrodomèstics, gas,calefacció, airecondicionat, ascensor,terrassa. Preu venda63.630€ � 699910364

Tortosa pis en venda aTortosa situat a laconeguda zona deVoraparc. Compta ambuna superfície de 110 m²construïts dels que 90m²són útils, distribuïts enquatre habitacions, dosbanys, cuina, galeria imenjador. Aquest pis envenda està equipat ambclimatitzador, mobles ielectrodomèstics. L'edificidisposa d'ascensor,piscina comunitària, parc

infantil, jardí i servei deconsergeria. Tambédisposa de pàrquing itraster. Preu venda183.000€ � 699910364

Tortosa zona de Ferreries,de 113m² construïts delsque 94m² són útils. Ladistribució és de quatrehabitacions dos banys,una cuina de unasuperfície deu m² de i unmenjador de vint-i-un m²,tot això amb orientaciósolar a l'est. El pis estàequipat amb airecondicionat, bomba decalor i 1 pàrquing privat.L'edifici disposad'ascensor i una gran zonaenjardinada. Preu venda100.000€ � 699910364

Tortosa En venda pis aTortosa amb ubicació al'exterior situat a la zonade Ferreries amb 103.73m2 construïts i 86.44 m2útils, composta de dueshabitacions dobles i unasimple, bany, cuina,menjador, balcó i terrassacoberta. Equipades ambaire condicionat icalefacció. Preu venda55.000€ � 699910364

Tortosa Es lloga otraspassa Bar-Cafeteria aTortosa tot equipat. � 629 768 568

Jesús Es lloga plantabaixa amb 2 habitacions,cuina, menjador, 1 bany,a/a amb bomba de calor imoblat. Preu 260 euros. � 620 39 28 50

Tortosa Zona Temple. Eslloga pis cantoner, terceraplanta, sense moblar, 3habitacions, totes exteriors,menjador, cuinaindependent, lavabocomplet, aseo, galeria, balco,vora parc. � 676919378

La Ràpita Zona plaça CarlesIII. Es lloga local comercialplanta primera, 75 m2,assolellat, ideal per a despatx,cèntric. �676919378

La Ràpita Es lloga localcomercial planta baixa,100,61 m2, situat a galeriescomercials Hort del Rei.Cèntric, Zona plaça Carles III

� 676919378

La Ràpita Zona plaça CarlesIII. Es lloga local comercialplanta baixa, 95,32 m2,ampliable 163,19 m2,annexant altre local 67,87 m2,cantoner. � 676919378

La Ràpita Sant Carles de laRàpita. Carrer Sant Isidre,galeries comercials Hort delRei. Es lloga pis tercera planta,sense moblar, 4 habitacions,totes exteriors, menjador.� 676919378

La Ràpita Carrer Sant Isidre,galeries comercials Hort delRei. Es lloga pis tercera planta,sense moblar, 4 habitacions,totes exteriors, menjador.� 676919378

La Ràpita Sant Carles de laRàpita. Zona plaça Carles III.Es lloga pis tercera planta,sense moblar, 4 habitacions,totes exteriors, menjador,cuina independent, lavabocomplet, galeria.� 676919378

Tortosa Lloguem unapartament a Tortosa a lanova zona del campusuniversitari de les Terres del'Ebre de 55 m2, amb 2habitacions, cuina, menjador ibany, tot això moblat i equipatamb electrodomèstics.Completament exterior amborientació solar sud. 275€

Tortosa apartament enLLOGUER o venda localitzatal nucli antic de la ciutat, al vellmig de la zona comercial.Totalment exterior i ubicat enuna quarta planta, està

distribuit en tres habitacionsdobles i una individual, cuina,bany i balcó sobre unasuperfície construida de117.60 m2 i 96 m2practicables. El pis estàcondicionat amb mobles ielectrodomèstics i disposad'ascensor. Per entrar a viure.Preu de lloguer 300€

Ofertes VOLKSWAGENTOUAREG 3.0 V6 TDI Quatroautomatic, pell, sostre,navegació, xènon. Preu devenda 14.300 € � 606974315

Ofertes VOLKSWAGENPASSAT 1.6 TDI EDITION105 CV 9.700 KM ANY2.014. Preu de venda 18.500 €� 606974315

Ofertes AUDI A-6 2.0 TDIANY 2007, navegació, xènon,aparcament acústic. Preu devenda 12.500 € � 606974315

Ofertes MERCEDES ML 3203.0 4 X 4 ANY 2007. Preu devenda 13.500 € � 606974315

Ofertes CHEVROLETCAPTIVA 140 CV 5 PORTESANY 2007. Preu de venda8.400 € � 606974315

Ofertes AUDI A-6 2.0 TDI 140CV 6 VEL., navegació, xènonPreu de venda 12.500 € � 606974315

Oferta Es busquen personesque vulguin vendre o consumirproductes d’AVON. � 607913249

Demanda M’ofereixo pertreballar de cambrer per torns,caps de setmana, extres,banquets, llarga exepriència.Amposta, Tortosa, Tarragona,Peñiscola. Incorporacióimmediata. � 650756727

Demanda M’ofereixo per tenircura de gent gran, a casa o al’hospital, fer dinar, comprar,dutxar-los, passejar, demanarhora al metge. Preu a convenir.També caps de setmana. �650756727

Contactes Home de 45 anys,cerca dona per a relacióseriosa i de futur. Enviarcurriculum vitae més fotocarnet a: Cid AF a l’avingudade la Generalitat 151, 1ºC43500 Tortosa.

Contactes Desitjo relació ambdona lliberal, amb fins seriosos,o parella matrimoni. Jo, noi de50 anys. � 645668213

Varis Es ven mobiliari formatper tres mòduls de fusta, enprestatgeries de vidre, nous,ideal per a tot tipus de negoci,perruqueria, farmàcia, tendade roba. � 977580536

Varis Compro antiguitats,coses velles, joguines,cromos i tota classed’objecte vell. Pagament alcontat. Roberto. � 629368942

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS][TREBALL]

[AMISTAT]

PASSATEMPS

HORITZONTALS: 1. Seqüència de fets que passa-ren, un darrere l’altre, durant la guerra. Casa d’algú /2. Un poltre a Granollers. Període durant el qual l’i-mam confessa que ha aixecat el porró / 3. Col isolada.Cria de conill de cap a l’aigua. Pel treballador és unamala passada però per l’erotisme és prometedor /4.Puro malmès en la fase de suport. La clientela deles aules vista en conjunt / 5. Fem com si les ordresno fossin per nosaltres. Avancis en medis aquàtics, oen aquàtics medis / 6. Al cor de cada. Per molts platsd’aquells feixucs i carregats ja és un veritable tràmitiniciàtic / 7. Abisme infernal en versió com més ba-rata. Tan aviat el veus entre la pols com a la sacarina/ 8. Gel remenat. Per al lacetà era, més que un cosí,un germà. Ve sense ni cinc / 9. Suposat estri de pedraen vigor durant una part del neolític. Principi ambaires de solemnitat / 10. Arbust que proporcionafruits molt teatrals. Cua escapçada / 11. Aixecar paretfins a convertir la Ràpita en un caos. El monjo delSimca 1.000 / 12. Al peu de la llengua. Hi ha qui l’e-quipara alegrement amb un cosit. Un casc a la mel-melada! / 13. Més tartamut que en Novell. Tapadoraespecialitzada en forats d’animals (i algun tubercle).

VERTICALS: 1. Si li dius hola ja veuràs que et pro-varà. Indicis evidents de taquicàrdia / 2. Sol ser al-ternatiu a l’altre. Mestra amb voluntat teòrica, comara una Marta Mata. Aquest, en canvi, és alternatiua un / 3. Aquests fruits, veus?, on tenen sortida és enla música. Heretge reincident, com si se li repetís eltemps / 4. Clara, però amb un toc de boirosa. Com aos és coxal / 5. Un tel estrany entre els celtibers.Sense arribar a l’extrem d’idiotitzar, sí que és espi-fiar-la a l’hora de transcriure un text grec / 6. Mudarèptil. Clarividència d’en Cerdà quant a futuresprostitucions. Presenta una deducció / 7. És l’origen,i alhora no, del sialisme. Protecció tant per qui ve dedalt com de baix. Contingut de la pipa / 8. Se n’hasortit sense càstig. Clavat, és un càlcul matemàtic /9. Una boca decapitada! Un milió de tones de TNTen una bomba mortadel·liana. Al fons del mar / 10.Pidolar amb orde. Com que és un vailet imberbe potengegar mecàsums però concloure’ls no / 11. Jueupartidari de discutir la Bíblia al Carib i amb unagaita. Forat a la barca fet amb un paquet de Dunhill/ 12. Cartes que s’ho emporten tot. Territori sobiràde temps shakespearià.

[L’ACUDIT]per Gras LE

S SET DIFERÈNCIES

[MOTOR]


Passem la major part del temps fora de casa, iavui dia el nostre smartphone constitueix unaeina indispensable per completar la jornada la-boral o d’oci, ja que contínuament estem con-sultant el nostre dispositiu. I aleshores, passa elque passa: en el moment més inoportú, el mòbilse’ns queda sense bateria i el nerviosisme s’a-podera de nosaltres. Quan busquem on recarre-gar-lo, mala sort, no portem el carregador aldamunt i saltaran totes les alarmes, ja que ensquedem incomunicats. I és que està comprovatestadísticament que quan un dispositiu mòbil osmartphone està per baix del 20% de bateria,crea una considerable ansietat als seus usuaris.Segur que molts de nosaltres hem sofert en al-guna ocasió una experiència semblant.És per això que volem recordar les moltes bon-dats d’un producte pràcticament indispensableper als usuaris de dispositius i smartphones, es-pecialment per als de pantalla més gran, ja que

el seu consum energètic sol ser elevat i amb di-ficultats aconseguiran aguantar-nos la intensajornada de treball. Estem parlant de les power-bank o bateries portàtils.Si estàs pensant en adquirir una powerbank, not’ho pensis més, és el producte ideal per sortir-ne d’un moment “d’estrès energètic”; a més, elseu preu és molt baix, l’oferta molt àmplia i ambdissenys i capacitats per a tots els gustos. Però,quin és el dispositiu ideal per a cada usuari?Doncs és més fàcil d’escollir del que penses, jaque el primer que haurem de fixar-nos és ambun valor de referència, els mAh. Així, normal-ment els dispositius més econòmics partirand’una capacitat de 2400mAh, la necessària per afer una recàrrega a qualsevol smartphone defins 5”. Si el nostre dispositiu és més gran, 5’2fins a 6”, per recarregar-lo complertament ne-cessitarem almenys 3300mAh. Bé, amb aquestsvalors com a referència genèrica ja podem co-

nèixer la capacitat ideal del nostre carregadorportàtil. Un altra manera de conèixer la capaci-tat que necessitem és consultant a les caracte-rístiques tècniques del nostre smartphone lacapacitat de la seva bateria, llavors podremsaber el powerbank ideal per a nosaltres.Hi ha powerbanks per a totes les necessitats.Així, trobem capacitats de 2400, 3200, 5200, 7800,8400 i 10400, que sol ser la més gran. A partir de7800 es recomana per a dispositius grans comtablets, o per cobrir necessitats de família ambdiferents dispositius. Últimament han aparegutmodels de més capacitat de les esmentades,amb valors de 16000mAh i més. Hem de tenir encompte sempre que, quant més gran sigui laseva capacitat de càrrega, proporcionalmentcreixeran també les seves mides i per tant, la di-ficultat en portar-los a sobre. Els preus d’a-quests dispositius sol estar al voltant de 10-12€per 2400mAh, i fins 30-35€ els de 10400mAh.

COMUNICACIÓ

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaQUÈ FEM? Les periodistes SílviaAlarcón i Maria Acosta són les respon-sables de conduir el programa d’entre-vistes Què Fem?, amb les propostesmés refrescants d’aquest estiu al terri-tori. El mercat medieval de Batea, elDeltebre Dansa, les festes del Carme del’Ampolla, les festes del Barracot deDeltebre, el festival Vinebre Sona...

ANEM DE FESTA. Durant els mesosd’estiu, Canal 21 Ebre farà la coberturadels actes més destacats de gairebé 40festes majors de les quatre comarquesde l’Ebre. El programa Anem de Festaés la finestra d’aquesta televisió a cele-bracions tan tradicionals com les festesd’Amposta, Deltebre, la Ràpita, Ascó,Gandesa, Batea, l’Aldea o Tortosa.

Canal 21 Ebre ha començat lesobres d’ampliació de les seuesinstal·lacions, ubicades a l’a-vinguda Remolins de Tortosa.Just coincidint amb la finalitza-ció de la temporada regular il’inici de la programació d’es-tiu, la televisió privada de lesTerres de l’Ebre ha emprès elstreballs de renovació del platói de les instal·lacions, tot apro-fitant un local annex als actualsestudis. Així, quan s’acabin lesobres, cap a la segona quin-zena de juliol, Canal 21 Ebredisposarà d’un nou plató ambuns 70 metres quadrats, aixícom d’una àmplia sala d’es-

pera per a les persones que si-guen convidades en cadascundels programes. Des de la salad’espera, els convidats i tambéels seus acompanyants podranseguir més còmodament l’e-missió en directe o bé el ques’estiga enregistrant en aquellmoment, en el cas dels progra-mes enregistrats. L’amplitud del nou estudi per-metrà tenir muntats de manerapermanent els platós de tresdels programes més emblemà-tics de Canal 21 Ebre, L’Infor-matiu, el Primera Columna i elDistricte 21, que renovaran elsdecorats. De fet, el primer enestrenar la nova imatge serà elplató de L’Informatiu, ja du-rant aquest mes de juliol ja s’e-metran els primers telenotícies

des dels nous estudis. De fet,des de l’inici de les obres Canal21 Ebre està emetent una ver-sió de L’Informatiu sense lapresència en pantalla de la pe-riodista Cinta Bonet.L’altre programa que ja durantla temporada d’estiu s’emetràdes del nou plató de Canal 21Ebre serà l’espai Què Fem?,que condueix Sílvia Alarcón.En aquestes primeres setma-nes d’estiu, i coincidint amb lesobres a plató, el Què Fem? s’hatraslladat a l’exterior dels estu-dis de la televisió, fins al parcde la Fira de Tortosa.Canal 21 Ebre començarà lanova temporada regular el 8 desetembre, amb el Primera Co-lumna i el retorn progressiu dela resta de programes.

RedaccióTORTOSA

Un dels dissenys virtuals que s’han previst per a L’Informatiu. / FOTO: C21.

TECNOLOGIA

Recarrega les teves energies!per Jaume Querol

Canal 21 Ebre amplia els estudisL’Informatiu i l’espai estival Què Fem? seran els primers

programes en estrenar la nova imatge, ja durant el juliol

La televisió comença les obres del nou plató, un espaid’uns 70 metres quadrats, i una confortable sala d’espera


Primer bullim els caragols ambuna mica de farigola. Per a fer-los,cal posar-los amb aigua freda per-què quedin enganyats. Per fer elsofregit, primer posarem la cebaamb el bitxo, i la potxarem moltsuaument, fins que estigui bencuita. Afegirem els ibèrics i des-près el pimentó, i ràpidament eltomàquet perquè no es cremi el pi-mentó. Sofregim bé i hi afegim elgotet de vi, deixant reduir l’alco-

hol. Després, hi afegirem la picadadiluïda amb una mica de caldo i lamesclarem amb el sofregit;Per fer la salsa anem afegint de micaen mica el caldo de cocció dels cara-gols, fins a obtenir la textura quedesitgem. Deixem coure uns 5 min.perquè tots els ingredients s’homo-geneïtzin, i salpebrarem al gust.Per últim, hi afegim els caragols i hocourem tot junt uns sis minuts, per-què s’impregnin bé amb la salsa.

VI RECOMANATBrau de Bot

2013Cooperativa

Sant Josep de VinsD.O. TERRA ALTA

BotPreu aprox. : 2,40€

F O G O N S

FAl costat del riu Sénia, albell mig del Montsià estroba l’Antic Molí, un acolli-dor restaurant envoltat dejardins i un gran entorn pai-satgístic natural. Si hi haquatre paraules que definei-xen l’Antic Molí, aquestessón: il·lusió, constància, tre-ball i bon fer. L’Antic Molíestà format per un joveequip que dia rere dia treba-lla per fer que els seusclients se sentin com a casa.

Cuina creativa i d’autor,sense deixar de banda elsavi mestratge de la cuinatradicional, que sempre saptreure el màxim profit delproducte de la terra. Aro-mes, olors, sabors, sensa-cions, contrastos, textures…De bon grat, l’equip deL’Antic Molí cuida tots elsdetalls pensant que el plaermés deliciós és donar demenjar a uns altres.

L’Antic Molí, en el dia a dia,ens ofereix de dimarts a dis-sabte per dinar el ventallmés ampli de cuina quilò-metre zero i d’autor, a preusassequibles, a més d’unespai gastronòmic per a ex-perimentar, per deixar-nosseduir per les emocions queens desperta la cuina de Vi-cent Guimerà, cuina creativai d’autor, sense deixar debanda el savi mestratge dela cuina tradicional, quesempre sap treure el màximprofit del producte de laterra. Tot disposat per als pa-ladars més exigents.

I no oblideu que també po-dreu celebrar els vostresbanquets i esdevenimentsamb uns salons amb caràc-ter, de nova construcció i to-talment preparats, ambcapacitat per a 400 persones.Un espai únic per a un diamemorable.

L’Antic Molí

La ressenya

Ingredients

Ceba picadaTomata fregida

BitxoDauets d’embotit ibèricPimentó dolç i picant

Vi ranci o dolçCaragols nets i bullits

(amb una rameta de farigola)

Picada: ametlla, avellana, all, julivert,galeta o carquinyolis.

Oli d’olivaSal i pebre.

RestaurantEl Parc

Caragols ade terraamb salsa

Jordi Bonfill

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMRESTAURANT LE LOUPA la població de Móra d’Ebre trobaremaquest restaurant, on ens deleitaran ambuna carta d’autor que no té desperdici,amb una gran varietat de plats i productesde temporada que ens presentaran d’unaforma exquisida. A més de la carta, po-drem escollir el menú que s’ajusta a totesles butxaques i gustos, perquè una de lesaltres coses que podem destacar del Res-

taurant Le loup és la relació qualitat-preudels seus àpas. Si voleu sortir de les mas-sificacions estivals i passar un dia dife-rent, podeu visitar la Ribera d’Ebre imenjar molt bé al Restaurant Le loup.

C/ Joan Miró, 4 - Móra d’EbreReserves: 977 07 50 02


P CONSELLER EBRENC A AGRICULTURAEL RIBERENC Jordi Ciuraneta, di-putat de CiU per Lleida, és el nou con-seller d'Agricultura. El 23 de juny vaprendre posessió del càrrec amb elsnous consellers de la Generalitat, des-prés de la sortida del Govern dels tresconsellers d’Unió. Fill de la Palma d’E-bre, tot i que nascut a Sabadell, Ciura-neta és empresari agrari i ramader, ihome molt implicat en el sector. Va ser

tinent d'alcalde de l'Ajuntament de laPalma d'Ebre, vicepresident del Con-sell Comarcal de la Ribera d'Ebre i di-putat a la Diputació. Però per motiusfamiliars, fa uns anys que viu a Lleida.Des l'Ebre s’ha rebut el nomenamentamb satisfacció, ja que Ciuraneta co-neix de primera mà els problemes delcamp català, des dels ajuts de la PACfins al caragol maçana. G.M.PAGESIA

AGRICULTURA

El grup Agrofruit, el principalexportador de cítrics de Cata-lunya, manté ajornat el paga-ment de 600.000 euros deliquidació pendents als produc-tors d'aquesta campanya. Aixòés després que l'administradorconcursal haja ordenat priorit-zar els crèdits amb altres pro-veïdors externs. Immers en elconcurs de creditors i amb unprocés judicial que manté im-putats alguns dels seus diri-gents, Agrofruit treballa perincorporar nous inversors quegaranteixin la liquiditat i el elmanteniment de l'activitat.Aquesta última campanya, con-dicionada per les males condi-cions climàtiques, Agrofruitassegura haver manipulat uns40 milions de quilos de cítrics,però admet que els preus hanestat baixos per la forta compe-tència del sector.De moment, la liquidació de lacampanya encara continua pen-dent i sense data concreta. Alscriteris imposats per l'adminis-trador, segons sosté el portaveude l'empresa, Javier Faura, sesumen la dificultat de trobar fi-nançament en l'actual situacióconcursal, i també l'avançament

de l'IVA -que no es veu com-pensat amb el de les exporta-cions internacionals-. Malgrattot, Faura recorda que els socis"l'any passat van cobrar". Així,és optimista i confia que els pa-gaments es faran abans del se-tembre, quan acaba el terminiper presentar del conveni ambels creditors, i que permetrial'empresa tirar endavant.Per poder superar aquesta fasedel procés concursal, i per eixu-gar aquest i la resta del deute(50 milions segons l'informe de

l'administrador), el grup nego-cia la incorporació imminent denous inversors, del mateix sec-tor citrícola o d'àmbits "com-plementaris", que puguinaportar liquiditat immediata igarantir el compliment del plade viabilitat. "Ens interessamantenir la marca Agrofruit, lacompanyia i la direcció", ha su-bratllat Faura. En aquest sentit,no descarten la possibilitat queels nous inversos puguin operara través d'un nou magatzem decítrics al territori, tot ampliant la

capacitat de manipulació actual.Agrofruit, amb 1.700 socis -delsquals 800 productors-, va pre-sentar concurs de creditorsl’any 2013 amb un deute que,d'acord amb l'informe de l'ad-ministrador concursal, arribavaals 50 milions d'euros, però quela direcció de l'empresa rebai-xava a uns 27. Al desembre de2014 van ser detinguts l’exge-rent i tres directius, acusats defalsejament de comptes i apro-piació indeguda, entre d’altrespresumptes delictes.

Agrofruit ajorna la liquidacióL’administrador concursal obliga a pagar

abans els crèdits externs que als productorsEl grup negocia l’entrada de nous inversors

per garantir el manteniment de l’activitat

Treballadores en les línies de triatge de mandarines a Agrofruit, en una imatge d’arxiu. // FOTO: ACN.

Gustau Moreno / ACNTORTOSA

FA MOLTS ANYS que elspagesos sabem que els pro-ductes fitosanitaris queapliquem al camp no són nitan barats ni tan efectiuscom fa 15 o 20 anys. Perquè? Perquè les directriuseuropees en matèria deprotecció de la Natura i, so-bretot, en protecció al con-sumidor, són molt estrictes.Hi estem d’acord? Sí. Peròjuguem tots amb les matei-xes regles del joc. Fixeu-vosquè diu l’últim informe del’organisme oficial de laUnió Europea en control deSeguretat Alimentària:

“EL INFORME concluyeque más del 97% de lasmuestras de alimentos eva-luados por la Autoridad Eu-ropea de seguridadalimentaria (EFSA) contie-nen niveles de residuos deplaguicidas por debajo delos límites legales y, portanto, son completamenteseguros para comer.

EL MISMO informe revelaque el mayor nivel de resi-duos que excedía los nive-les máximos de residuo(LMR) se encontró en pro-ductos importados hacia elmercado de la UE proce-dentes de países extraco-munitarios”.

AMICS, reflexionem quèmengem i què donem alsnostres fills.

Twitter: @daniforcadell

Límit màximde residus enaliments

Dani ForcadellPAGÈS

1CEL ROGENC,PLUJA O VENT

El Govern desacredital’esperat Pla Estratègic,15 mesos després

Tortosa celebra els 20anys de la Festa del Renaixement amb unconcert de Savall

El nou govern d’Amposta inicia elstràmits per a la comprade l’edifici del Sindicat

Un informe certificaque Ulldecona té l’olivera més antiga detot l’Estat: 1.701 anys

Móra d’Ebre començales obres de reforma dela façana fluvial

Només la sort delspenals contra el Logroñés estronca elsomni de l’Ascó

Els professionals del’EAP Tortosa Est usenel Whatsapp per ajudara deixar de fumar

Agrofruit ajorna la liquidació als productors i busca nousinversors

#p17

#p20

#p22

#p25

#p32

#p34

#p39

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p10

cop d'ull 239 - juliol 2015

Documents