cop d'ull 247 - març 2016

Vinaròs vol tancar idesmantellar el Castor

cop d’ull

Alcanar vol ampliarel complexpoliesportiu deLa Fanecada

Josep MoragregaPRESIDENT D’ÒMNIUM EBRE

“Muriel Casals,un llegat que enspot fer créixer”

#p10

Renfe vol portar finsa l’Ebre trensretirats el 2013

Ferré acusa elgovern d’Ampostade voler privatitzarla residència

Segueix-nos a

#p22

#p26

Hivernen menysaus aquàtiques alDelta de l’Ebre

#p39

#p5

#p20

ELS TREBALLS HAN DURANT DEU ANYS I HANNECESSITAT TRES PRÒRROGUES

Final del Pincat

La Ribera vol el 66,6%dels diners nuclears

MÉS OBRES AL NUCLI ANTIC

Tortosa, Poble Nou i Hortapreparen consultes

URBANISME / TORTOSA ACABA EL PLA DE REHABILITACIÓ DEL NUCLI ANTIC

Participació Ciutadana Ribera d’Ebre

#p15

#p25#p3

L’Ajuntament de Tortosa continua invertint en la millora del nucli històric amb la urbanització del carrerSanta Clara i un pla d’actuació al call jueu de Remolins. / FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA

L’ÚLTIMA OBRA HA ESTAT LA REMODELACIÓDEL CARRER SANT FRANCESC A SANTA CLARA

www.uncopdull.com

2 // Març 2016 cop d’ull

3Març 2016 // cop d’ull

P LA TORRE SEGUIRÀ SENT ‘DE L’ESPANYOL’JOAN JUNCÀ és l’alcalde de laTorre de l’Espanyol des del maig del’any passat. Un poble que, tot i l’ac-tual moment polític entre Catalunya iEspanya, no té previst canviar el seutopònim. Segons l’alcalde, en aquestapoblació de la Ribera d’Ebre de menysde 700 habitants no hi ha debat sobrequin ha de ser el nom del poble. De

fet, l’origen del topònim és la donacióque el rei Alfons el Cast va fer, l’any1175, de la torre d’Albozalag per al ca-valler Espanyol de Prades. Juncà va sermembre de l’Assemblea Nacional Ca-talana abans de concórrer a les elec-cions com a cap de llista de Junts perla Torre-Acord Municipal, una candida-tura associada a ERC. G.M.PORTADA

L’Ebre, terra de consultesTortosa preguntarà la ciutadania sobre el monument

franquista, mentre Amposta farà eleccions a Poble Nou

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L’alcalde d’Horta de Sant Joan plantejarà al veïnat uncanvi de nom del poble per recuperar el topònim històric

Tortosa i Amposta són les duespoblacions de les Terres de l’Ebreque enguany faran dues consul-tes ciutadanes, emparant-se en lallei catalana de consultes popu-lars no referendàries i d’altresformes de participació ciutadana.En el cas de Tortosa, es pregun-tarà la ciutadania sobre la possi-ble retirada i museïtzació delmonument franquista de la Bata-lla de l’Ebre. En canvi, Ampostano consultarà al veïnat el canvide nom dels carrers franquistes,però sí que farà un procés parti-cipatiu al nucli de Poble Nou delDelta -l’antic poblat de Villa-franco del Delta-, perquè puguendecidir la persona que hi exerciràles funcions de representant del’alcalde d’Amposta.Segons la llei catalana, les con-sultes, com els referèndums con-sultius, tenen un caràcter novinculant. Amb tot, els poderspúblics han de pronunciar-se dosmesos després de la seua cele-bració. A més, la campanya potcomençar just després de signarel decret de convocatòria i potdurar fins a la mateixa jornada devotació, ja que no hi ha jornadade reflexió. Les preguntes de lesconsultes han de ser formuladesde manera neutra, clara i inequí-voca. Les possibles respostes hande ser mútuament excloents,però s’ha de poder votar de ma-nera afirmativa, negativa o enblanc. En les consultes, podenvotar els majors de 16 anys.De moment, a Tortosa, els grupsde CiU i ERC encara no han pac-tat la data i la pregunta de la con-sulta. El compromís és fer-ladurant el primer semestre, ja queal juny es compliran 50 anys de lainauguració del monument a cà-

rrec del mateix general Franco.De fet, el regidor republicà MarcPuigdomènech ha explicat que laconsulta es podria allargar du-rant diversos dies, per afavorir laparticipació de la ciutadania. Dela mateixa manera, també ha as-senyalat que altres punts sobre lataula són els llocs de votació, aixícom el contingut de la pregunta.En aquest sentit, ERC farà cam-panya a favor de la retirada i mu-seïtzació del polèmic monument,però rebutja que es plantegi laconsulta en clau “feixisme sí ofeixisme no”. A l’Ajuntament tor-tosí, tots els grups municipals,menys la CUP i el PP, donen su-port a l’organització de la con-sulta. Per la seua banda, tantl’alcalde Ferran Bel com la porta-veu de CiU, Meritxell Roigé, hanreiterat que la consulta en capcas plantejarà deixar el monu-ment tal i com està actualment.

Alcalde pedaniEn el cas d’Amposta, el passat 11de febrer es va tancar el terminiper a la presentació de candida-tures al procés participatiu perelegir el representant de l'alcaldeal Poble Nou. Quatre personesmajors de 18 anys i empadrona-des a Poble Nou han presentatcandidatura per a l'elecció, quetindrà lloc el 3 d'abril. Quant alcens electoral, podran votar elsmajors de 16 anys empadronatsal Poble Nou a 31 de desembrede 2015. En total, unes 150 perso-nes. La pregunta serà: “Dels se-güents candidats, qui vols quesigui el representant de l'alcaldiaal Poble Nou del Delta? Noméspots marcar afirmativament unaopció”. Tot seguit, hi haurà elsnoms dels diferents candidats.Serà el primer cop que una pe-dania esculli el seu representantal seu Ajuntament, a partir de lallei de consultes catalana.

Gustau MorenoTORTOSA / AMPOSTA

L’alcalde d’Horta de Sant Joan,Joaquim Ferràs, ha confirmatque durant l’actual mandat esconsultarà la ciutadania sobreun possible canvi de nom d’a-questa població de la TerraAlta. D’aquesta manera, el con-sistori donarà suport a la inicia-tiva d’un grup d’estudiosos ientitats locals que volen cele-brar una consulta per recupe-rar el topònom històric delmunicipi. És a dir, Orta sense laH inicial i sense l’afegit “deSant Joan”. Durant una entre-vista a Canal 21 Ebre, Ferràs va

argumentar que no va ser finsa la primera meitat del segleXIX que a la documentació ofi-cial es va optar per usar Horta,amb la lletra H. I això, tot i queOrta es trobava en una zona desecà. A banda, no va ser fins al1919 que el nom del poble vapassar a ser l’actual “Horta deSant Joan”, pel patró del muni-cipi vinculat a la presència del’Ordre de Sant Joan. El nom antic d’Orta podriavenir de la paraula “orto”, refe-rida a la sortida del sol, o deri-vada del llatí. De fet, el topònimoriginal apareix en documentsdel segle XVII i en mapes de lamateixa època, segons ha pogutcorroborar l’historiador local

Salvador Carbó, que és un delsimpulsors del procés per recu-perar el nom original.A més, cal tenir en compte queHorta de Sant Joan també haestat coneguda com Horta d’E-bre o Horta de Ebro, el nomamb què el pintor Pablo Picassova donar a conèixer la poblacióarreu del món, vinculant elpoble de la Terra Alta amb elsorígens del cubisme. Final-ment, durant la Guerra Civil elpoble també va ser rebatejatcom a Horta de la Terra Alta. Si el resultat de la consulta fosafirmatiu, caldria sol·licitar elcanvi de nom a la Generalitat ientregar un informe a l’Institutd’Estudis Catalans.

Ferràs, partidari de recuperar ‘Orta’

t Una imatge de la consulta del 9-N de 2014, en un punt de votació de Tortosa. / Foto: G.M.

Gustau MorenoHORTA DE SANT JOAN


PORTADA

La polèmica pel monument fran-quista de Tortosa va arribar aquestmes de febrer al Parlament de Cata-lunya. El passat 17 de febrer, amb unaintervenció en occità, la diputada dela CUP, Mireia Boya, va lamentar quela llei de la Memòria Històrica haestat obviada en molts casos, i va de-nunciar la “passivitat” de certs go-verns locals en el compliment de lamateixa llei. En aquesta línia, Boya vadetallar que a Catalunya encara hi hamés de 3.000 elements feixistes queno s’han retirat, i va voler posar coma exemple més important el monu-ment de la Batalla de l’Ebre. Enaquest punt, Boya va exigir al governque es doni compliment a la llei deMemòria Històrica, que obliga a la re-tirada de la simbologia franquista. “Jom’atreviria a dir que si lo riu és vida,lo riu és memòria també”, va senten-ciar la diputada de la CUP. “I el mésxocant de tot és que a Tortosa hi ha ungovern de Convergència, que governaen minoria amb un pacte de gover-nança amb Esquerra Republicana”, varecordar, tot assenyalant que el mo-nument “enalteix la victòria fran-quista en la Batalla de l’Ebre”. “No

volen fer una retirada immediata,sinó una consulta; una consulta dequè, per decidir què?, es va preguntarBoya, tot concloent que s’està confo-nent el dret a la memòria amb la par-ticipació ciutadana.En la seua resposta, el conseller d’A-fers Exteriors, Relacions Institucio-nals i Transparència, Raül Romeva, vaafirmar que feia seues les demandesde la CUP, tot i que va remarcar queen els darrers anys s’han fet impor-tants avenços. “Del tot d’acord”, vaassenyalar el conseller, que va afegir-hi que també és la voluntat del governcatalà posar de manifest “aquestesanomalies” que es poden resoldre.Segons Romeva, això és possible per-què només és una qüestió de volun-tat. En qualsevol cas, Romeva va dirque la retirada de la simbologia fran-quista de l’espai públic és un “acte dejustícia”, que forma part del full deruta del govern i que sempre es pottirar endavant si hi ha “voluntat polí-tica, consciència i responsabilitat his-tòrica”. “Aquesta serà una de leslínies que marcarà l’acció d’aquestgovern i d’aquest període que enca-rem”, va assegurar. Es dóna la cir-cumstància que Romeva va portar elcas del monument franquista de Tor-tosa a la Comissió Europea, quan el2011 era eurodiputat d’Iniciativa.

C.B. / G.M.TORTOSA

Mireia Boya, al costat de la també diputada Anna Gabriel. // FOTO: ACN.

El monument arriba al Parlament

Hortènsia Grau, en una imatge recent al Parlament. // FOTO: ACN.

Grau rebutja la consulta prèvia

La CUP porta a la cambra catalana que cal retirar elmonòlit franquista de Tortosa sense fer cap consulta

Romeva, que va portar el cas del monument a la Comissió Europea el 2011, dóna la raó als cuparies

La diputada de Catalunya Sí Que Es Pot per Tarragonasosté que cal retirar el monument franquista de Tortosa

Dóna suport al Síndic i considera que la presència delmonument al riu “empobreix” la feina del Comebe

Hortènsia Grau ha afirmat queICV sempre ha tingut clar quècalia fer amb el monumentfranquista de Tortosa. La dipu-tada de Catalunya Sí Que EsPot pel Camp de Tarragona i lesTerres de l’Ebre ha reiterat laseua aposta per la retirada delpolèmic monument, i ha avalatels arguments del Síndic deGreuges, que en un requeri-ment recent ha instat l’Ajunta-ment a traure el monòlitfranquista sense una consultaprèvia a la ciutadania. SegonsGrau, la posició del Síndic és“impecable”, per tot el que re-presenta un monument que in-compleix la llei de MemòriaHistòrica. Així, Grau creu quecal afrontar ja la retirada del

monument, i si de cas consultardesprés a la ciutadania si en elseu lloc cal que hi ha hagi unaltra cosa.De fet, ara el tema també haarribat al ple del Parlament,arran d’una interpel·lació al go-vern i d’una moció posterior de

la CUP. Grau considera que lapresència del monument a Tor-tosa “empobreix” tot l’esforç ila feina que s’ha fet des delConsorci Memorial de la Bata-

lla de l’Ebre (Comebe). Grau hafet aquestes declaracions du-rant una entrevista a Canal 21Ebre, el 22 de febrer.D’altra banda, quant a la con-sulta sobre el BCN World, Grauha recordat que tant Iniciativacom Catalunya Sí Que Es Potqüestionen el projecte inicial, ique ara proposen una taulaamb tots els agents implicats,per redimensionar-lo des delconsens. Segons la diputadaecosocialista, si s’aprofita elmoment actual per “repensar”el model del BCN World, potserja no caldrà plantejar una con-sulta al territori o al conjunt delpaís, per decidir si tira enda-vant.

G. MorenoTORTOSA

La diputada deCSQP remarca queels arguments delSíndic sobre elmonument són‘impecables’

Mira elvídeo enaquestenllaç


Trens que Renfe va retirar al’agost del 2013 podrien tornara circular enguany a la líniaTortosa-Camp de Tarragona-Barcelona. Es tracta de les uni-tats de la sèrie 490, els anticsAlaris, que Renfe va retirarpreventivament pels proble-mes apareguts als bogies, lespeces articulades on hi ha elseixos i les rodes. Aquests trenspodien assolir els 220 quilò-metres per hora de velocitatmàxima, i fa uns anys s’utilit-zaven al corredor del Medite-rrani, també entre València iMadrid via Albacete, i a algu-nes línies d’Andalusia. Al junydel 2014 es van posar en serveide nou algunes de les 10 uni-tats disponibles, però van tor-nar a ser apartades de la

circulació al cap d’uns mesos.La previsió del govern catalàés establir un servei de proxi-mitat per l’actual línia de lacosta quan es posi en marxa lavariant de Vandellòs, i un ser-vei de velocitat alta per lanova via de l’interior. Segonsva dir el conseller de Territorii Sostenibilitat, Josep Rull, laprevisió de Renfe és feraquest nou servei regionalamb unitats 490 Alaris. Elmotiu de no fer-ho amb elstrens 449 és que Renfe hauriadeixat de fabricar-los. Els 490no poden usar uns bogies queels permeti circular tant pervies d’ample ibèric –entre Tor-tosa i Camp de Tarragona –com per vies d’ample interna-cional a través de la líniad’Alta Velocitat un cop passatel canviador d’ample ques’està instal·lant a l’altura del’aeroport de Reus.

Renfe vol portar trensretirats el 2013

La portaveu de la plataformaTrens Dignes a les Terres de l’E-bre, Montse Castellà, va valorarpositivament la reunió que vanmantenir a Barcelona amb elnou conseller de Territori i Sos-teniblitat. En aquesta trobada,Josep Rull es va comprometre aincrementar l’índex de puntua-litat dels trens de les línies R15 iR16 fins al 90 per cent, ja que ac-tualment només el 40 per centdels combois arriben a hora.

Durant una entrevista a Canal21 Ebre, Castellà va agrair la sin-ceritat de Rull a l’hora d’assu-mir que aquesta situació és“inacceptable”, i també que elsassegurés que ja han posat fil al’agulla per millorar la puntua-litat dels trens que uneixen l’E-bre amb Barcelona. En aquestalínia, el Govern ha demanat aAdif i al Ministeri de Foment uninventari amb els punts en quèla falta de manteniment obligaRenfe a reduir la velocitat delstrens, per després abordar-hi lespossibles inversions. SegonsCastellà, la Generalitat no ha ac-

ceptat la proposta inicial d’Adif,que era adaptar els horaris a lesmancances de la línia, per ma-quillar els retards i les incidèn-cies. Des de Trens Dignes tambéconfien que la posada en marxade la variant de Vandellòs per-meti establir un servei de proxi-mitat per l’actual línia de lacosta, al mateix temps que unservei de velocitat més alta perl’interior. Quan això passi, espodran millorar els horaris itambé els trens, ja que la previ-sió de la Generalitat és que elnou servei regional es faci ambunitats 490 Alaris.

PORTADA

Satisfacció a Trens Dignes pelcompromís de la Generalitat

Gustau MorenoTORTOSA

Un moment de la reunió entre Rull i Trens Dignes. // FOTO: ACN

Imatge d’un dels antics trens Alaris. // ARXIU

G. Moreno / A. PascualTORTOSA


TTELEOBJECTIU

BONA SINTONIA AMB PUIGDEMONTLA PDE va reunir-se el 8 de febrer, l’en-demà de la manifestació d’Amposta,amb el president de la Generalitat. Era lasegona vegada des que Carles Puigde-mont va assumir el càrrec, però la pri-mera trobada oficial al Palau de la plaçade Sant Jaume. Era un dia complicat perals activistes de la Plataforma en De-fensa de l’Ebre, que el mateix dia, però

a la tarda, havia de fer d’amfitrions de lacomissió d’europarlamentaris que visita-ven el Delta per conèixer sobre el te-rreny les possibles afectacions del PlaHidrològic. La reunió amb Puigdemontva durar més de mitja hora i va servir perescenificar la “bona sintonia” amb el go-vern català. La PDE, això sí, va anunciarque faran més mobilitzacions. G.M.

Amunt lo Manifestació a Amposta


Nus!

Amposta va viure el 7 de febrer la manifestació més massiva de les Terres del’Ebre contra la política hidrològica del govern espanyol. Segons va confirmarl’Ajuntament, unes 50.000 persones van inundar els carrers de la capital delMontsià per mostrar el seu rebuig al pla hidrològic de la Conca de l’Ebre. Laconvocatòria de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va atraure una riuadade ciutadans del territori, però també nombrosos manifestants provinents d’a-rreu de Catalunya -convocats també per l’Assemblea Nacional Catalana, Òm-nium i entitats socials i ecologistes-, així com de l’Aragó. El moviment socialcontra el transvasament va aprofitar la manifestació per demanar a la ComissióEuropea la retirada de la llei aprovada pel govern espanyol del PP en funcions.En aquesta línia, la PDE va reclamar també al Govern i a les institucions cata-lanes que es mantinguin fermes en el suport a aquesta lluita.A la manifestació també hi va participar la presidenta del Parlament, la xertolinaCarme Forcadell, així com el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, oel vicepresident del govern, Oriol Junqueras. L’Assemblea Nacional Catalanai Òmnium Cultural també es van sumar a la manifestació, i van fer una crida ala mobilització. De fet, van muntar autobusos des de tot Catalunya. A més, elsseus presidents, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van mostrar el seu suport a lalluita de la PDE. També va ser massiva la presència d’alcaldes, presidents delsconsells comarcals de les Terres de l’Ebre i altres càrrecs.

TELEOBJECTIU

G.M. / C.B.Fotos: ACN i Irene López

50.000persones van manifestar-se el matídel diumenge, 7 defebrer, pels carrersd’Amposta. Lo Nus, elsímbol de la PDE dissenyat per BronsonShaw, va tornar aobrir la manifestació.


TELEOBJECTIU

Volem donar les gràcies a tothom! Gràcies a tothom qui va venir a Amposta eldiumenge dia 7 de febrer a la manifestació en contra del Pla Hidrològic de laConca de l’Ebre, i a tota aquella gent que no va poder venir però ens va enviar elseu suport. A tots els grups, entitats, col·lectius, sindicats, partits, assemblees, ins-titucions, representants del govern i del parlament… i sobretot a les persones.Som la força de la gent. Tenim la raó científica i la legislació europea del nostrecostat, però sense la força i l’energia de la gent, ho tindríem difícil per a enfron-tar-nos a aquest Pla i salvar el Delta. Davant nostre, no tenim només el governactual de l’estat espanyol, sinó una mentalitat, una manera de fer, un establis-hment que sembla basat en la prepotència, el menyspreu, i la corrupció.

Aquesta lluita ve de lluny, fa més de 30 anys que lluitem per protegir l’Ebre. Famés de 15 anys que es va crear la Plataforma en Defensa de l’Ebre per a aglutinaraquestes forces. Molts anys, molts esforços, i això no s’acaba aquí. En RobertoEpple del European Rivers Network, un dels grans defensors dels rius, una ve-gada ens va dir que la lluita per defensar els rius, i la seva gent, no s’atura maiperquè no és una lluita contra un govern en concret, és una lluita contra el Poderi els Diners. El Capital sempre veurà l’Ebre amb ulls cobdiciosos – encara queesperem un dia trobar-nos amb un canvi de mentalitat, esperem un dia trobar-nos davant uns governs que respectin la seva gent, la seva manera de viure, i elsllocs on viuen.

Mentrestant, us donem les gràcies mil i un cops – 50.000 cops! La manifestacióde diumenge va ser tot un èxit, va ser la nostra targeta de presentació davant delseurodiputats que van venir al Delta el dilluns, dia 8 de febrer. Feia 3 anys que es-peràvem, i treballàvem per aquesta visita, perquè pensem que el seu informe potser clau per a convèncer la Comissió Europea que intervingui en aquest Pla. Eldilluns la primer cosa que ens va preguntar el cap de la delegació de diputats vaser, “Així que vau ser 50.000 persones ahir?”. I en les seves conclusions desprésde la trobada, i abans de visitar el Ministeri d’Agricultura i Mediambient per sen-tir el punt de vista del govern espanyol, ens va remarcar que marxaven d’aquíhavent pres nota no només dels nostres arguments i de l’estat fràgil del Delta,sinó de les nostres energies i forces.

En tots aquests anys hem fet infinitat d’actes, de tots tipus, i hem voltat migmón… Brussel·les, Maastricht, París, Itàlia, Palma, Madrid, Barcelona, Saragossai molts altres llocs. Sempre ens han rebut bé i sempre ens hem trobat acollits iacompanyats. Però potser mai com aquest dia. El diumenge passat “jugàvem acasa”, a les Terres de l’Ebre, i va venir, vau venir, gent d’arreu, de tot Catalunya,gent de l’Aragó, del Pirineu, de València, i de molts altres llocs. Gràcies de tot cor!Gràcies als voluntaris, músics, grallers, castellers, batucades, fotògrafs, i els mit-jans de comunicació que sempre fan difusió a tot allò que fem. Gràcies a tots icadascun dels assistents i a tots aquells que no van poder venir però van pensaren nosaltres! Vam omplir els carrers i vam omplir les xarxes socials, i vam arribara ser Trending Topic a Twitter a Catalunya! Ens vam sentir estimats, ens vau fercostat, vam sentir que tots units, amb la força de la gent, tornarem a convèncer,tornarem a vèncer!

#PDE_7F gràcies a tothom

Plataforma en Defensa de l’Ebre


TELEOBJECTIU

“Per Catalunya salvem lo Delta” deia la pancarta de la Plataforma en Defensa del’Ebre que va acollir als membres del Govern, diputats i diferents càrrecs insti-tucionals que ens van voler acompanyar aquest diumenge a Amposta.

La gent de l’Ebre vam viure amb una forta emoció la vinguda de milers de per-sones d’arreu del nostre país demostrant que la defensa del riu i del delta no ésnomés una qüestió territorial, sinó que és un tema de país. L’escalf de totaaquesta gent, que va omplir cotxes i autobusos per estar al nostre costat en lalluita per reclamar un cabal suficient per a l’Ebre, enforteix la nostra causa davantles institucions europees i posa en evidència un govern de l’Estat que, malgratestar en funcions, ha volgut aprovar un Pla Hidrològic de Conca sense atendre acriteris científics i en contra de la voluntat de la ciutadania, d’entitats, ajunta-ments i de tot un Govern. Diumenge, una representació del nostre Govern, ambel vicepresident i el conseller de Territori al capdavant, junt amb la presidentadel Parlament, van voler deixar clar que l’Ebre és una línia vermella i que no ad-metrem més imposicions.

La manifestació, amb un caràcter netament festiu, com totes les que s’han fet enaquestes terres i com totes les que acostumem a fer els catalans, posa de relleuper tant, que la defensa de l’Ebre és un dels temes prioritaris en l’agenda del nougovern català. I si bé cal mantenir la tensió ciutadana i la pressió popular, és im-portant també continuar la pedagogia en tots els àmbits. Amb la tranquil·litatque dóna saber que la batalla de les idees està guanyada, per una qüestió de sen-tit comú i perquè els tècnics i científics així ho avalen, no hem de renunciar a ex-plicar-ho on calgui. Hem vist com els que intenten imposar aquest Pla Hidrològic,miren de furgar en la confrontació territorial, atiant el foc entre els regants deLleida i altres comunitats, amb els habitants del tram final de l’Ebre. I davant d’això, cal insistir que un règim de cabals adequat és clau per als interessos de to-thom. A ningú li convé posar en crisi el riu Ebre, i als regants menys que a ningú.Estem a favor del regadiu, però no del creixement desmesurat que planeja el PlaHidrològic de Conca aprovat pel govern del Partit Popular.

Lluita al carrer, pedagogia a tot arreu, i més política. Si el Govern de la Generalitati el Parlament, en diverses ocasions, ja s’han pronunciat de manera inequívocacontra les intencions de l’executiu del PP, ara tenim l’oportunitat que el Congrésdels Diputats faci el mateix. Tenint en compte totes les formacions politiques queen campanya electoral van dir que estaven al costat de la gent de l’Ebre en la de-fensa del riu i del delta, ara poden demostrar-ho guanyant una majoria en contrad’aquest Pla Hidrològic. Si volem fer política en majúscules, aquest és el mo-ment.

Perquè com hem dit, salvar l’Ebre i el seu Delta és una qüestió de País.

Per Catalunya, salvem lo Delta

Meritxell RoigéDiputada de Juntspel Sí al Parlamentde Catalunya

Lluita al carrer, pedagogia a totarreu, i més política"“


A MESURA que van passantels dies i els sentiments tèr-bols van reposant, el futurque ens espera i el pòsit d’a-llò que hem viscut fan que elllegat del pensament i l’obrade Muriel Casals sigui cadacop més valorat. La capacitatd’escoltar i empatitzar ambaquells que pensen diferent,sense renunciar als propisprincipis ni a cap fragmentde veritat, petit o gran, queens pugui venir de fora de lanostra zona de confort ideo-lògic. La sobrietat en les for-mes i l’extrema generositaten el fons, vital per comuni-car i convèncer. La necessitatd’unitat i transversalitat enqualsevol procés que preten-gui articular una proposta defutur per al país, tant entreels que remen en la mateixadirecció com amb aquellsque volem que continuïnviatjant amb nosaltres sensecap recança, com un solpoble. I el respecte als princi-pis democràtics per damunt

de tot. Fins i tot per damuntde la preponderància de lapròpia postura sense exigiraltra cosa a canvi que el ma-teix respecte democràtic ques’ofereix a les idees dels al-tres.

TOTA AQUESTA LLIÇÓ decomportament no ha passatdesapercebuda i són moltesles persones al llarg i ampledel país que han volgut retreun homenatge a la MurielCasals per acomiadar-se dela seva presència física. A lescerimònies d’adéu que s’hanproduït al Parlament (ambpresència de representantsde tots els grups polítics) i alPasseig dels Til·lers del Parcde la Ciutadella, cal afegir-hiles que li han dedicat multi-tud d’institucions, entitats iciutadans i ciutadanes de Ca-talunya. Això ens ha permèsdescobrir que havia fet amis-tat amb moltes persones alllarg del país, i les Terres del’Ebre no n’han estat una ex-

cepció. Aquests dies hem tin-gut l’oportunitat de sentirdeclaracions, llegir articles,escoltar discursos, rebre co-rreus electrònics i, sobretot,endevinar molts ulls ploro-sos, en un grau de coincidèn-cia i acord que supera totesles expectatives. Serà difíciltrobar en el futur una res-posta tan unànime i una re-acció tan sentida i sincera.

QUÈ N’HEM DE FER de totaquest tresor? Com podemser dignes d’aquest llegat pera que ens ajudi a créixer desd’un punt de vista humà icívic? Només hi ha una ma-nera, que és incorporar elsvalors que va practicar laMuriel al nostre propi ta-rannà. No és un objectiu gensfàcil, tot i que per a ella sem-blés tan senzill i natural.Segur que no ho era. Perquèno és trivial prioritzar l’es-colta a l’altre abans que l’im-puls d’adoctrinar. No éscòmode estar sempre dispo-

sat a ser generós amb eltemps i sentiments propisper posar-los al servei d’unideal col·lectiu. Costa estardisposat a sacrificar interes-sos legítims i parcel·les delpropi ego per sumar volun-tats que ens ajudin a assolirobjectius compartits. No ésobvi adonar-se que la demo-cràcia no només rau en dretsadquirits sinó que també im-plica molts deures obligats.Però tot plegat, aquestes vir-tuts i alguna més, són l’úniccamí cap a la llibertat indivi-dual i col·lectiva i cap a ma-jors cotes de justícia social.

CALDRÀ esforçar-se, doncs,per difondre i practicar unestil d’estar al món que norespon als nostres impulsosprimaris, sinó que és el fruitd’un procés civilitzador quede quan en quan produeixpersones exemplars com l’es-timada Muriel Casals. Araens toca aprendre a ser me-reixedors del seu llegat!

UN 11 DE MARÇ de 2001, 15anys enrere, milers de personesarribàvem a la capital d'Es-panya. Catalunya i Aragó inun-daven el “paseo del Prado” i la“calle de Alcalá” per mostrar elrebuig al Pla Hidrològic quevolia posar en marxa el governde José María Aznar. Per co-llons, va dir Cañete que es faria,recordeu? Jaume Matas era elministre de Medi Ambient quedefensava el projecte i FelipPuig conseller de Medi Am-bient, qui patí una oportuna in-disposició el dia que es votava elPHN a Madrid, al Consejo Na-cional del Agua. CiU defensavael PHN, i a l'Ebre va prendre's elrebuig a la futura llei com unatac al partit. L'aleshores MoltHonorable Jordi Pujol parlavaamb to paternalista dels senti-ments subjacents en la protesta.

A L’ESTIU, un grup de gentde la PDE va decidir peregri-nar a Brussel·les en unaMarxa Blava que sortiria delcor del Delta i acabaria a la ca-pital de la Unió Europea, on el9 de setembre hi hauria unamultitudinària manifestacióde la gent de l'Ebre. A Brus-sel·les vam mostrar un copmés el rebuig al PHN, malgratel llarg viatge i la pluja in-tensa. La Marxa Blava, comdeia, va sortir del cor delDelta, fent el recorregut peretapes, la primera de les qualsva acabar a Amposta, ciutatque va destacar pel poc su-port, per no dir gens, del go-vern municipal a la PDE.

AMPOSTA ja havia estat l'any2000 escenari d'una importantmanifestació contra el PHN. I

ho seria l'any 2008 quan va serel tripartit qui volia connectarl'Ebre amb Barcelona. Persort, va ploure. Aquells quecelebraren la derogació delPHN de Zapatero, van quedaren evidència donant suport alnou intent de transvasar. Za-patero havia deixat portesobertes a futurs conflictesamb l'aigua de l'Ebre. I aquíels tenim.

EL PP S’HA ENCARREGATde reobrir el conflicte de l'ai-gua que Zapatero no va asse-gurar. I el passat 7 de febrerAmposta va tornar a ser puntde trobada de la gent de l'E-bre contra el Pla de Conca del'Ebre. A més, però, Ampostava ser punt de trobada de lagent de Catalunya, solidarit-zant-se amb el Sud, com mai

no havia passat. Ja l'any 2013,quan el país es va unir depunta a punta amb la Via Ca-talana, Amposta va omplir-seper un dia amb gent d'arreudel país, gent que va baixarperquè la Via fos un èxit a l'E-bre. I aquest febrer això s'hatornat a repetir, però canviantsamarretes grogues per sama-rretes del nus. I amb el governcatalà al nostre costat, fins i totaquells que fa 15 anys menys-preaven el moviment. Comsempre, hi ha veus discor-dants, com els regants de laDreta, o almenys el seu presi-dent, defensant el Pla perquèaparentment els beneficia, iproposant allò que ja propo-sava el PP, el PIDE i els hooli-gans convergents fa 15 anys:obra dura, barrera salina i mésembassaments.

OOPINIÓ

ADAPTAR ELS HORARIS DELS TRENS ALS RETARDS?AIXÒ ÉS el que han proposat els res-ponsables d’Adif al govern català, peracabar amb els retards que acumulenels trens de les línies que uneixen l’E-bre amb Barcelona. És a dir, com queels trens acostumen a fer tard, fem unsnous horaris que ja incorporen aquestretard, i així els viatgers sempre arri-baran a hora. Menys mal que la Gene-ralitat s’hi va negar, segons va explicar

Josep Rull a la plataforma Trens Dig-nes. De fet, el nou conseller de Terri-tori i Sostenibilitat ha estat el primeren denunciar que els trens de l’Ebretenen un índex de puntualitat denomés el 40%, i s’ha compromès a ferque 9 de cada 10 trens de les línies R15i R16 arriben a hora. És per això que laGeneralitat ha demanat a Adif i al mi-nisteri de Foment un inventari amb els

punts en què la falta de mantenimentobliga a Renfe a reduir la velocitat delstrens, per després abordar-hi possiblesinversions de millora. L’altra opció,que Adif aquesta vegada no ha pogutcolar, era adaptar els horaris maqui-llant els retards i les incidències. Ex-plica tot això per què fa 15 anys elstrens trigaven menys temps en arribara Barcelona? Sospitem que sí.

JOSEP MORAGREGAPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL A LES TERRES DE L’EBRE

MANEL ZAERAINFORMÀTIC I MÚSIC

Muriel Casals, un llegat que ens pot fer créixer

Fa 15 anys vam inundar Madrid


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós, Belén Giné

EL 19 DE MARÇ ha detenir lloc la junta general or-dinària de la Comunitat deRegants de l’Esquerra-Sindi-cat Agrícola de l’Ebre. Laprevisió de la junta és pre-sentar-hi un informe jurídici tècnic que definirà com

serà la seua estratègia en lalluita contra la regressió. Eldocument se centrarà en lescauses de la pèrdua de te-rrenys en els punts més frà-gils del Delta, i buscarà tenirmés força per exigir actua-cions a les administracions.

OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Els pitjors trens de Catalunyaencara els tenim a l’Ebre

El Pincat ha estat un gran primer pas

Comerç respectuós amb lespersones amb discapacitat

EDITORIALS

omés una setmanadesprés de la recepcióoficial del president

Carles Puigdemont a mem-bres de la Plataforma en De-fensa de l’Ebre, el conseller deTerritori i Sosteniblitat tambéva reunir-se, a Barce-lona, amb una delega-ció del col·lectiu TrensDignes. Curiosament,havien viatjat en cotxeperquè no se’n refiavende la puntualitat delstrens de Rodalies. Així,el 15 de febrer passat,Josep Rull es va com-prometre a augmentardel 40 al 90 per cent elcompliment dels hora-ris dels trens que uneixen lesTerres de l’Ebre amb Barce-lona, a les línies R15 i R16.

TRENS DIGNES va fer unavaloració molt positiva de lareunió. Rull, com ja havia fetuns dies abans, els va assegu-rar que és “inacceptable” quenomés 4 de cada 10 trens arri-ben a hora. Aquest és un fetespecialment greu, ja que elcontracte programa entre laGeneralitat i Renfe estableixque l’índex de puntualitat ales Rodalies de Catalunya hade ser del 97 per cent. A la

resta de línies de regionals imitjana distància, l’índex depuntualitat es redueix fins al58%, quan el contracte fixaque hauria de ser del 90 percent. Per això, el cas més fla-grant és el de la línia de Tor-

tosa, la R16, on la puntualitatés ara només del 40%.

EN UNA REUNIÓ prèviaamb els responsables deRenfe, el conseller Rull va in-sistir a demanar el traspàs detotes les competències sobreRodalies, i va recordar que lapuntualitat als Ferrocarrils dela Generalitat està al 99%. Abanda, Rull va dir que confienque amb l’entrada en funcio-nament del nou corredor deVandellòs es podran millorarels horaris i també els serveisde la línia R16. Però el Govern

també creu que caldria plani-ficar altres millores i inver-sions a les dues línies. És peraixò que ha demanat a Adif ial Ministeri de Foment un in-ventari amb els punts en quèla falta de manteniment

obliga Renfe a reduirla velocitat dels trens,per després abordar-hi les possibles inver-sions que caldria fer.

TAMBÉ és molt im-portant per a TrensDignes que el conse-ller es comprometésa defensar les seuesreivindicacions en lanegociació del nou

contracte programa ambRenfe. Amb tot, Trens Dignescontinua reclamant altres mi-llores, com la implantació dela integració tarifària a les Te-rres de l’Ebre i l’ampliació deles Rodalies del Camp de Ta-rragona a les línies R15 i R16.En aquest sentit, la Generali-tat hauria d’atendre tambéaquestes demandes. I tambéaclarir per què han descarrilattres trens de mercaderies ennomés un mes i mig a la líniade Reus-Móra la Nova, i exigira Adif que emprengui totesles millores necessàries.

LA FUNDACIÓ Mercè Pla ila Federació Catalana de laDiscapacitat Intel·lectualhan presentat a Tortosa undecàleg que orienta els co-merciants i els restaurants al’hora de tractar les perso-nes amb discapacitatintel·lectual. La realitat ésque encara hi ha molt de

desconeixement sobre comdirigir-se a les persones ambdiscapacitat intel·lectual,quan són clientes d’un res-taurant o d’una botiga. Unavisió plena d’estereotips.Només calen gestos tan sim-ples com parlar de maneraclara, o cartes de menús ambles fotografies dels plats.

JoaquimFerràsALCALDE

D’HORTA DE

SANT JOAN

EL MUR

Els membres de TrensDignes van viatjar encotxe, tot desconfiant dela puntualitat de Renfe

SERÀ NOTÍCIA

N

L’alcalde d’Horta deSant Joan està decidit aconvocar durant aquest

mandat una consulta ciutadanaen què proposarà la recuperaciódel topònim històric de la po-blació. És a dir, Orta, sense H isense l’afegit “de Sant Joan”.

ManuelPérez BonfillESCRIPTOR I

EXPROFESSOR

L’exprofessor de l’insti-tut de Tortosa ha estatreconegut com a fill pre-

dilecte de Tortosa, en un acte so-lemne. L’alcalde, Ferran Bel, vadestacar el compromís polític,pedagògic i cultural de l’home-natjat.

Xavier García AlbiolLÍDER DEL PP DE

CATALUNYA

A pocs dies de la mani-festació d’Amposta del 7de febrer, el president del

grup parlamentari del PP a Cata-lunya va defensar el Pla Hidrolò-gic. A més, va acusar la Generalitatd’oblidar l’agricultura de Lleida acanvi de “quatre vots” al territori.

ManoloTomàsPORTAVEU DELA PDE

La Plataforma en De-fensa de l’Ebre (PDE) vaaconseguir aplegar unes

50.000 persones a la manifestaciód’Amposta. A més, l’endemà del’exitós 7-F va ser rebuda pel pre-sident Carles Puigdemont al ma-teix Palau de la Generalitat.

Josep RullCONSELLER DETERRITORI I SOSTENIBILITAT

Rull ha començat ambbon peu a la conselle-ria. D’una banda, do-

nant suport a l’Ebre en la lluitacontra el Pla Hidrològic. De l’al-tra, posant fil a l’agulla per solu-cionar els retards “inacceptables”als trens de les línies R15 i R16.

TORTOSA ha donat per fi-nalitzat el pla integral delnucli antic (Pincat), que l’A-juntament va iniciar el 2006amb els fons de l’anome-nada llei de Barris de la Ge-neralitat. Així, amb les obresd’urbanització dels carrersPujada de Sant Francesc iSant Francesc, al barri deSanta Clara, s’han acabat lesactuacions previstes en unprograma que va començarl’any 2006, i que al llarg d’a-quests 10 anys ha necessitatde 10 pròrrogues. La inver-sió global del Pincat ha estatde 18,9 milions d’euros, peròha estat el retard en el paga-ment dels fons de la Genera-

litat -que havia d’aportar el50% del pressupost- el prin-cipal obstacle amb què s’hatrobat l’Ajuntament.

EL PINCAT ha estat el pri-mer gran pas per a la recu-peració del nucli històric deTortosa, que fa 10 anys teniaun dels nuclis antics mésgrans i més degradats deCatalunya. De fet, moltagent va dir aleshores que lallei de Barris era una llei fetaa mida per a Tortosa. El Pin-cat ha regenerat urbanística-ment un part molt importantdel nucli històric, però en-cara queda molt per fer. ElPincat ha obert el camí.

SOL·LICITAT CONTROL PGD


OPINIÓ

L’aconfessionalitat, punt de trobadaALS EVANGELIS de Lluc,Marc i Mateu, després del’entrada de Jesús a Jerusa-lem, hi ha un moment enquè els fariseus i herodiansli plantegen si és lícit pagarel tribut a les autoritats ro-manes, amb la voluntat defer-lo contradir. Davant lapregunta, Jesús demana undenari i pregunta qui hi harepresentat a la moneda. Enrespondre-li que és elCèsar, ell replica: “Doncsdoneu al Cèsar el que és delCèsar, i a Déu el que és deDéu”. Pretenen posar-lo aprova, parant-li una trampa,que ell supera mostrant elcompromís amb Déu mésenllà de les circumstànciesterrenals.

SERIA TEMERARI conside-rar aquest episodi com unprecedent del laïcisme con-temporani, però sí que evi-dencia una separació entreel poder polític i la fe, perpart de Jesucrist mateix.Molts segles després, a par-tir de la Il·lustració i les re-volucions burgeses, apareixamb força la necessitat dedesvincular política i reli-

gió, que fins aquell momenthavien estat fortament uni-des. Durant més de 200anys, hi ha hagut un enfron-tament entre laïcisme i tra-dició, si bé sovint tambés’ha arribat a acords con-sensuats en tota classed’àmbits. I aquesta voluntatd’acord és el que ERC va se-guir en plenari municipal enrelació a una moció presen-tada per la CUP demanantla retirada de símbols reli-giosos.

PER UNA BANDA, cal teniren compte que l'Ajuntamentés la casa de tots els ciuta-dans. Com a republicans,des d’ERC defensem la laï-citat de les institucions i enels espais públics. Seguintaquest principi, consideremque en un lloc com el Plemunicipal, no s'hauria demostrar preferència per auna confessió en concret. Laneutralitat de l’espai és unpunt de trobada que podencompartir tots els ciutadans,i per tant també els qui ensom els seus representants.

ARA BÉ, i per altra banda,

també cal tenir en compteque la ciutat i les seves ins-titucions són fruit de la His-tòria. El cristianisme és unade les bases de l'Europa ac-tual, i evidentment tambéde Tortosa. La nostra pobla-ció té una forta herènciacultural catòlica, compar-tida fins i tot per agnòstics iateus. És una tradició pre-sent a tot tipus d’edificis,béns, i manifestacions artís-tiques i culturals, que és elnostre deure preservar.

DES D’ERC no considerà-vem aquest debat prioritari,però ja que es va posarsobre la taula, calia assu-mir-ne la dualitat. Sempreés millor evitar la confron-tació allà on es pot arribar aacords, i per això vam pro-posar a la CUP de modificarel redactat. Així, vam cen-trar el nou text en l'aconfes-sionalitat institucional,tenint en compte també lesmanifestacions religiosespròpies de la ciutat. Unpunt de trobada que potcompartir tothom, des delaïcistes fins a cristiano-de-mòcrates o conservadors, i

que va assolir la majoria delplenari municipal.

Pel que fa als símbols, eltext original pràcticamenthauria comportat desmun-tar l’ajuntament i tot tipusd’elements patrimonials dela nostra ciutat. Per això, esva acordar limitar-lo a unúnic símbol ubicat en unlloc concret: el Sagrat Corpresent al plenari. Ja se n’-havia canviat la ubicació du-rant la Transició, i ara estraslladarà a un nou espai,més adequat al seu caràcterespiritual i no pas polític.

DES D’ERC continuarem as-sistint als actes religiosos onsiguem convidats, de totesles confessions presents a laciutat. Continuarem partici-pant en processons, en mis-ses de Festa Major o debarri, i defensarem la Vergede la Cinta com els primers.I això és perfectament com-patible amb l'aconfessiona-litat, amb una sala de plensmés neutra, la institució querepresenta tots els tortosinsi les tortosines a la casa dela ciutat.

MARC PUIGDOMÈNECHPRESIDENT D’ERC A TORTOSA I REGIDOR A L’AJUNTAMENT

AQUEST ANY la BibliotecaMarcel·lí Domingo celebra elseu 10è aniversari; el proper 20de juliol farà 10 anys de la in-auguració de la Biblioteca Mar-cel·lí Domingo de Tortosa. 10anys proporcionant-nos lec-tura, informació, entreteni-ment, bons hàbits, bonespràctiques, exposicions, tallers,contes, teatre, música... i cul-tura, sobre tot cultura. 10 anysen què aquest espai multidisci-plinar ha anat creixent i fent-segran fins arribar a esdevenir undels centres culturals i socialsmés importants de la ciutat,gràcies en gran mesura al mag-nífic equip de professionalsque hi treballa.

EMPLAÇADA al bell mig delnucli antic, al magnífic edificide l’arquitecte Ramon Valls,entre els carrers del Vall i laMercè, la Biblioteca Marcel·líDomingo, anomenada així enmemòria d’un dels políticsd’esquerra més destacats de laSegona República i especial-ment estimat a l’Ebre, continuàla tasca duta a terme per la Bi-blioteca Popular des del 1932 ila Biblioteca Oliver de Boteller

des del 1986. Disposa d’un fonsdocumental de més de 55.000documents, i té l’atractiu decomptar amb unes restes ar-queològiques andalusís que espoden observar a la plantabaixa mitjançant un terra devidre.

LA INTENSA i frenètica activi-tat d’aquest equipament, veri-table contenidor de cultura enmajúscules, l’ha portat a guan-yar diferents premis com elMaria Moliner, que atorga elMinisteri de Cultura per a pro-jectes d'animació a la lectura,que ha guanyat en cinc oca-sions; el premi Federico MayorZaragoza amb el projecte‘Aljub de contes’; el premi Do-na’m la Mà als quaranta volun-taris de la biblioteca; i ha estatfinalista del Premi “Bibliotecapública i compromís social”,amb el ‘Taller d’escriptura cre-ativa: Traços de vida’, al costatde ciutats com Bilbao, Cuencao Huesca, esdevenint per tantla gran referència de lectura deles Terres de l’Ebre.

LA BIBLIOTECA Marcel·lí Do-mingo constitueix un element

clau del planejament urbà, cul-tural i d’equipaments desenvo-lupat pel govern d’esquerresencapçalat per l’alcalde JoanSabaté, que va apostar clara-ment per un nou model de ciu-tat que va saber desenvoluparamb la implantació de multi-tud d’obres i projectes claucom la mateixa biblioteca, ambun emplaçament que va seruna clara aposta per recuperari impulsar el nucli antic, acom-panyant, reforçant i comple-mentant l’acció d’un Pincat,fruit de la Llei de Barris impul-sada i desenvolupada pel go-vern progressista de laGeneralitat en aquell moment.Un Pincat que ara, amb molt deretard i multitud de pròrro-gues, sembla estar finalitzantl’actual govern municipal deBel. També creant obres tanemblemàtiques com el PavellóFiral de Remolins i que, entremoltes altres, va finalitzar ambla recuperació del pont del fe-rrocarril, el nostre Pont Roig, ide les lleres del riu Ebre queBel ha volgut fer seu, a l’igualque tantes altres accions ende-gades per l’anterior govern ique ell s’ha limitat a finalitzar.

Per tant, no podem comparar elbagatge resultant d’un i altregovern, distant molt de la granacció duta a terme pel governd’esquerres de Sabaté.

NO VOLDRIA PENSAR, peraixò, que el fet de que no s’ha-gin reposat alguna de les lle-tres desaparegudes del nom deMarcel·lí Domingo sigui per-què aquest era un personatged’esquerres i que no comptaamb l’admiració de l’actual go-vern de dretes.

EL GOVERN socialista apos-tava així per la cultura i pelnucli antic amb excel·lents re-sultats, tant de visitants comd’usuaris. De fet, ja han mani-festat que s’està quedant curtad’espai per la quantitat de vo-lums i llegats que acull, aixícom d’activitats de tota mena.Finalment, una vegada més, fe-licitar a la Biblioteca Marcel·líDomingo, al seu personal i alsseus voluntaris pel seu aniver-sari, per la feina ben feta i per-què continuï molts més anysfent aquesta gran labor culturali social en un indret i un edificiemblemàtics.

BMD: 10 anys de CULTURA en majúscules

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSCA L’AJUNTAMENTDE TORTOSAI CONSELLER COMARCAL DE CULTURADEL BAIX EBRE


LES ÀNSIES DE CANVI ensporten a diferents tipus de re-flexions. Una d’aquestes ésaquella en què volem actua-cions on ens engresquem, quees noti il·lusió, que es noti ques’ha trencat amb inèrcies ante-riors. Les festes majors van serun bon punt de partida, si bétambé és cert que potser al-guna despesa s’hagués pogutestalviar, però en general està-vem contents i satisfets. Elcanvi havia arribat al carrer.

CALIA TAMBÉ corregir errorsdel passat recent. L’herènciarebuda ha conduït des del pri-mer moment a buscar, per partde la ciutadania, condescen-dència envers l’actual governsi alguna cosa no es fa bé. No-saltres també ho vàrem enten-dre així i per això han tingut lanostra col·laboració.

PORTEM JA temps suficientperquè facin autocrítica quanl’ocasió s’ho mereix. I la veritatés que no la veiem per enllocmés. Aviat notem un cert co-foisme (envanit) que s’ha ins-tal·lat en el govern municipalper la seva majoria absoluta. Isentim sovint expressions comdoneu-nos temps, som nous...que s’han instal·lat a perpetuï-

tat en el diccionari de l’alcaldeescudant-se així si les actua-cions no són encertades.

UNA ALTRA REFLEXIÓ a laque ens pot portar el canvi és aque ens conformem en millo-rar situacions anteriors i aquíés quan certs mots deixen deser utilitzats per Adam Tomàs.Entre ells: ràpidament, en tresmesos com a màxim, d’unamanera immediata... aquestssón els que més por li fan al’alcalde, fins al punt que elssubstitueix per uns altres comara: sempre que sigui possible,ho estudiarem cas per cas,quan puguem, no ens doneupressa...

VET AQUÍ que constatem pelmètode empíric, que és aquellque s’ocupa dels fets que real-ment esdevenen mitjançantuna acurada contrastació, commocions que portem al plenarii s’aproven amb el vot favora-ble de l’equip de govern,aquest no les compleix i es di-laten en el temps, és a dir, nos’han executat i ja portem vuitmesos del nou govern munici-pal.

ELS SOCIALISTES d’Ampostaens preguntem si faran cas de

la demanda amb què afrontemuna de les situacions que mésreclama la ciutadania, i que jaés hora de solucionar, que és laposada en marxa de la nova re-sidència d’avis. Ara ja toca!L’actual espai no reuneix lescondicions més òptimes per ala seva activitat. Fa més de dosanys que no hi ha un manteni-ment adequat, presentant unestat força precari.

DES DEL GOVERN es diu quela nova residència no s’obriperquè hi ha certes mancan-ces, com ara la llicencia d’acti-vitat de la cuina, elsubministrament elèctric, l'a-dequació a la normativa delsbombers, entre d’altres, quedificulten que es posi en ser-vei; però amb vuit mesos queportem del nou mandat éstemps suficient per haver-lesresolt.

DE LA CAPACITAT total deplaces, aproximadament 160,en l’actualitat n’hi ha 80 deconcertades que vénen de l’ac-tual residència i unes poquesmés, privades, en llista d’es-pera. Argumenten que la prin-cipal dificultat per obrir-la esderiva del fet que si no hi hamoltes més places concertades

no és rentable. Així què fem?La tindrem tancada per sem-pre o allò que realment voll’alcalde és ofertar la gestió dela mateixa a una empresa pri-vada?

TENIM UN NOU GOVERN ala Generalitat i aquí és on elpaper del govern municipald’ERC té molt camí per recó-rrer. El mateix conseller d’Eco-nomia és d’ERC, i fins i totl’ebrenc Lluís Salvadó és Se-cretari d’Hisenda del govern.Una miqueta de sensibilitatcap a aquestes terres la po-drien tenir i donar un cop demà. El que no podem permetrede cap manera és que la gestiód'una obra feta amb diners pú-blics passi a mans privades, noés propi d’un govern d’esque-rres.

CAL QUE es posin a treballarseriosament, ara és la seva res-ponsabilitat, i cal que no deixinpassar el temps i no s’escudinmés en l'herència rebuda. Tot ique som conscients que no elsfalta raó perquè les ànsies d’i-naugurar l’obra per part del’anterior govern de CiU els vaportar a tota una sèrie de des-propòsits que ara poden arri-bar a condicionar.

FRANCESC MIRÓPORTAVEU DEL PSCD’AMPOSTA

El mètode empíric com a superació

OPINIÓ

UN DELS arguments méssorprenents que he sentit afavor de mantenir el monu-ment franquista al mig delriu a Tortosa és el del tu-risme. Ens diuen que els tu-ristes en fan fotos i que peraixò no l’hauríem de treuredel riu. Com a molt, elpodem “transformar” i pot-ser encara vindrien més tu-ristes, diuen.

ÉS CERT, la gent en fa fotos.Jo també n’he fet moltes, i heportat turistes a fer-ne. Peròel que passa és que la gentfaria fotos de qualsevol cosaal mig del riu: d’una barca,d’una estàtua de MickeyMouse, o d’un símbol fei-xista. Només cal mirar laquantitat de fotos que s’estàfent a Tortosa d’una cosa tannormal als rius com és unpont. Des que es va pintarl’antic pont de tren de colorroig, la gent està col·lapsantl’Instagram amb fotos. Pertant, aquest argument no

serveix. I si posem un altrepont de vianants al lloc delmonument, recuperant elpassat tortosí, o bé un mira-dor des d’on es podrien fermilers de fotos de la façanade la catedral? Potser fins itot, aquest pont o miradors’inclouria a la informacióturística de Tortosa, cosa queatrauria encara més turistes.Això no passa ara. Ens diuenque el monument atreu tu-ristes, però no el posen a capfulletó turístic de la ciutat!Aquest invisibilitat és per-què volen que els turistes estroben una sorpresa ama-gada, o és perquè en el fonstots sabem que aquest mo-nument no té lloc dins lanormalitat democràtica?

I SI EL TRANSFORMEM enuna mena de símbol per lapau?, ens diuen. Deixant debanda que la llei, la dignitat,i el record de les víctimes atots els bàndols causats pelcop d’estat de Franco, obliga

a treure aquesta monstruosi-tat del riu ara mateix, semblaser que l’Ajuntament vol feruna consulta en la qual unaopció serà la de deixar-lo alriu i transformar-lo. El pro-blema, crec jo, és que no espot transformar el monu-ment en res més d’allò queés actualment. El monument“Al caudillo de la Cruzada yde los 25 años de paz” ésfranquista fins a l’últimamolècula. Ja li poden treurel’àguila, la creu, el soldat,l’estrella, i el tros de ferroclavat com una banderilla al’Ebre, però mentre quedeun gram de ferro allí, conti-nuarà representant allò quevolia representar el primerdia. Que si el pintem comvan fer amb l’1% del Mur deBerlín que van guardar? Noes pot comparar gaire, unmur de repressió, amb unmonument: quants monu-ments dels nazis han deixata Alemanya? Però un pensa-ment salta a la vista: tothom

sabia que el mur de Berlíns’havia d’enderrocar, i aixíes va fer.

EM DIUEN que hi ha moltsaltres temes importants aTortosa per no perdre tempsamb aquest tema. Hi esticd’acord totalment. No sé perquè s’han perdut 40 anys. Noentenc per què el monumentno es va treure i museïtzar elprimer dia de la democràcia.I no entenc per què encaraes debat i es consulta sobreel tema. Tots els partits polí-tics, del color que sigue,haurien d’estar d’acord aposar el monument al museudemà mateix. Per cert, elmuseu també és un lloc d’a-tracció turística!

BRIAN CUTTSMEMBRE DE LA COMISSIÓ PER LA RETIRADA DELS SÍMBOLS FRANQUISTES DE TORTOSA

El monument i el turisme


OPINIÓ

ÉS UN ARGUMENT prouacceptat per molts que a l’E-bre la cultura té força i tépresència en totes les seuesdisciplines i en tots els àm-bits on s’acaba represen-tant. El talent creador va al’alça i les diverses mostresque ens arriben als esta-ments oficials així ho certifi-quen. La presència de lacultura a tot arreu en la nos-tra vida diària ens situa enel mapa.

AQUESTA vitalitat, aquestavigència i presència com-partida de les diferents mo-dalitats que la culturaebrenca proposa, i que esmanifesta en les arts plàsti-ques i en les visuals, en lamúsica i el ventall amplís-sim que va de la tradicionala la clàssica, passant pelscantautors, el jazz, la músicade banda, etc., en la dansa,en el teatre amateur, en elcirc i en unes lletres i litera-tura cada vegada més nota-bles i més a tots els

aparadors de primera línia,aquesta força, dèiem, és ladivisa més potent que tenimen el moment actual.

QUÈ ENS MOTIVA a conti-nuar treballant amb la ne-cessària tenacitat que faràmantindre i apujar els ni-vells? Fets que encara hemde corregir i que la realitatens obliga a situar-nos,també, en un espai de pru-dència i de saber mesuraramb cautela la nostra posi-ció. La projecció exteriordels nostres artistes encaraés limitada. Probablementtampoc recau en nosaltrestota la responsabilitat. Elpaís sencer haurà de donaren un futur proper mostresde sensibilitat cap a les dife-rents veus. L’estructura depaís i la realitat cultural hande caminar de la mà cap auna simbiosi que permetiajustar les coses i que to-thom se senti correspost enl’intercanvi de produir i re-cepcionar.

La situació econòmica de lesnostres institucions en elsdarrers anys i la potènciaper ella mateixa de la indús-tria cultural reprendran, apoc a poc, el trànsit cap aescenaris de reflotamentque apuntin a una certa nor-malitat. Quins són els nos-tres espills? Tant és, poseu-liels noms que vulgueu, per-què la veritat és que un paísque culturalment actua demanera intel·ligent, sapaprofitar les múltiples expe-riències que arreu del móns’estan duent a terme pelque fa a polítiques cultu-rals.

I ENCARA una mancançaque, personalment, no pucdeixar d’apuntar. I aquí emsituo en un àmbit molt méslocal. Amb una població de180.000 habitants, les quatrecomarques de l’Ebre nohaurien d’inhibir-se en ab-solut en la necessària qües-tió de la relació entre elles.És indispensable que els

agents culturals i els pro-ductors de nord i sud, d’a-quí i d’allà, siguinconscients del fet que si unaproducció cultural de qual-sevol índole s’està donant ala Terra Alta, posem per cas,les altres tres comarquesn’han de ser ben conscients.Perquè som molt a prop elsuns dels altres, perquè sompocs i hauríem de trobar elscanals idonis per a la comu-nicació que sempre ens had’afavorir i per la mateixaimportància que generaaquell producte cultural enconcret.

QUEDA MOLT per fer i ensom conscients, però sem-pre m’he volgut situar en unescenari del positivisme, dela gent que vol construir i téil·lusió perquè tot allò quel’envolta vagi endavant, per-què la millora de tot allòque té a veure amb la cul-tura, porta els beneficis demanera directa a la societati a totes les persones.

FERRAN BLADÉDIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS DE CULTURA A LES TERRES DE L’EBRE

Vitalitat cultural a l’Ebre

ANUNCIA’T

LAMENTO profundament l’a-cord al que han arribat ERC,CUP, Movem i PSC per retirar elssímbols religiosos de l’Ajunta-ment de Tortosa, començant pelSagrat Cor. Alguns desconeixenque els valors democràtics queels hi permeten dur a termeaquestes propostes ultralaiquesderiven de les arrels cristianes.Arrels on s’assenten els trets cul-turals de la nostra civilitzacióperò també dels quals beuen lesnostres institucions democràti-ques.

ELS VALORS CRISTIANS són la

base dels drets i llibertats queavui gaudim la gran majoria deciutadans d’Europa. I són aquestsmateixos valors cristians, els quemés ens diferencien dels estatsmusulmans. Una proposta simi-lar a aquesta podria suposar lapena de mort en molts d’aquestspaïsos.

ESPANYA és un Estat de Dretque es caracteritza per un modelde “laïcisme positiu” però hi haaltres països que implementenun “laïcisme negatiu” on estàprohibit qualsevol imatge o re-presentació religiosa a les esco-

les, a l’administració, etc. Això su-posa que una noia musulmanano pot acudir a classe amb hijabo que un noi cristià no pot portarun penjoll amb la creu a l’escolapública. Aquest és el camí quevolem emprendre? Estic d’acordamb la neutralitat religiosa de lesinstitucions però no amb la des-memòria dels valors cristians dela nostra societat, de les nostresinstitucions, del nostre dret, deles nostres llibertats i del nostrecaràcter.

ELS QUE AVUI defensen la reti-rada de símbols religiosos per no

ferir sensibilitats són els mateixosque defensen que el burka o elniqab no atempten contra el dretde les dones que són obligades avestir-lo, com així ho va defensarel diputat de la CUP, Quim Arru-fat. Les incongruències en polí-tica solen pagar-se cares.

I NO PUC ACABAR sense criti-car, l’actuació del regidor de laCUP, demanant una foto de la re-tirada de la imatge del Sagrat Corcom si es tractés d’un trofeu decaça major. No hi ha res més la-mentable que convertir la políticaen un circ.

Els valors cristians desapareixende l’Ajuntament de Tortosa

JAUME SOLÉ PURCALLASECRETARI GENERALDEL PP DE TORTOSA


L'Ajuntament de Tortosa ha fi-nalitzat els treballs d'urbanit-zació dels carrers Pujada deSant Francesc i Sant Francesc,al barri de Santa Clara, iaquest passat mes de febrervan començar les obres d'ur-banització del carrer i travessiaSanta Clara, situat al mateixentorn. La primera obra haestat l'última a finançar-seamb càrrec al Pla Integral delNucli Antic (Pincat), mentreque la del carrer Santa Claras'executa en base a recursospropis. En aquest sentit, l’al-calde de Tortosa, Ferran Bel, vamanifestar la voluntat del go-vern municipal de CiU de con-tinuar invertint en la milloradel nucli antic. En l'actuació del carrer SantFrancesc s'ha renovat el pavi-ment i s'ha substituït tota laxarxa de serveis, a banda d'ins-tal·lar senyalització viària, mo-biliari urbà i una illa decontenidors soterrats. L’obral'ha executat GICSA per unimport d'adjudicació de245.849 euros. L'alcalde de Tor-

tosa també va explicar que s’hahabilitat una zona verda d'a-parcament per a veïns, la se-gona a la ciutat després delRastre. Els residents als carrersSant Francesc, Sant Francescde Dalt, Santa Clara, SantTomàs, pujada de Sant Fran-cesc i Nou Cirera poden sol·li-citar l'autorització que elspermetrà estacionar-hi. Per la seva part, el president de

l’Associació de veïns de SantaClara, Manolo Cardona, vadestacar el canvi que ha realit-zat el barri en els darrers anys.L’actuació al carrer Sant Claraconsisteix en la pavimentacióde tot el vial, així com la mi-llora de la xarxa d’aigua pota-ble, l'arranjament delsclaveguerons de connexió alshabitatges i la construcció dexarxa de pluvials. Aquesta

obra té un cost aproximat de17.000 euros, que es finançaamb recursos propis de l'Ajun-tament de Tortosa, i amb lacol·laboració d'Aigües de Tor-tosa i Gas Natural.

TTORTOSA

El Pincat arriba al finalDeu anys després i amb tres pròrrogues, acaba el

programa per a la rehabilitació del nucli antic de TortosaL’última obra realitzada ha estat la remodelació del

carrer Sant Francesc al barri de Santa Clara

[ ] Les últimes obres a Santa Clara. // FOTO: ACN.

Deu anys per ala millora d’undels nuclis anticsmés degradats

L’Ajuntament de Tortosa va ini-ciar al 2006 els treballs del Plaintegral de nucli antic (Pincat)que preveia l’obertura de novesplaces, la urbanització de ca-rrers i la creació d’equipamentsal nucli històric de la ciutat. ElPincat previa una inversió de18’9 milions d’euros, dels qualsel 50% es feia càrrec l’Ajunta-ment. L’aplicació del nou Plad’Ordenació Urbanística Muni-cipal (POUM), les complica-cions en determinats processosd’expropiació d’edifiics per re-alitzar projectes d’esponjament,agreujat per la crisi econòmica ila manca de finançament del’Ajuntament i de la mateixaGeneralitat va portar a dema-nar fins a tres pròrrogues delprojecte: el 2009, el 2011 i el 2013.Durant aquests deu anys s’harealitzat la remodelació dels ca-rrers de la Rosa, Croera, Noudel Vall o el passatge Franquet.Una de les més destacades vaser la remodelació de la plaçade l’Absis convertint-la en unescenari a l’aire lliure. També caldestacar una de les últimesobres realitzades, la plaça Mos-sèn Sol. Una actuació que es varetardar en haver de refer elprojecte que inicialment previaun aparcament soterrat. La re-modelació de la plaça Sant Joantambé es va abordar en càrrec alPincat A través del programatambé s’han finançat els treballsdel Centre Obert Sant Francesci diversos carrers del barri deSanta Clara.

Cinta Bonet TORTOSA

URBANISME

ELS VEÏNS RECLAMEN CELERITATLA FEDERACIÓ d’Associacions deVeïns de Tortosa ha reclamat celeritat al’equip de govern de CiU en la resolucióde les problemàtiques que afecten eldia a dia del municipi. Els veïns es quei-xen que el govern municipal ha fet casomís de les propostes que li van presen-tar el passat mes de novembre per a lamillora de la via pública. L’alcalde de

Tortosa, Ferran Bel, assegura que gentde les diferents associacions de veïnsque formen la Federació es van posar encontacte amb ell i altres regidors del go-vern per deixar clar que no compartei-xen les apreciacions del president, JosepBaubí. Així, Bel va emplaçar la Federacióde Veïns a una reunió per aclarir el queconsidera un “malentès”. C.B.



TORTOSA

Dins la campanya “Xeic! Poscom continuen tenint Tor-tosa!”, el grup municipal delPSC ha denunciat l’estat dedeixadesa en què afirma estroba la plaça Alfons XII, almig de l’eixample antic de laciutat. El portaveu del PSC,Enric Roig, va lamentar queel nou Pla d’Acció Municipal(PAM) elaborat pel govern deCiU amb el suport d’ERC nocontempli cap acció relacio-nada en aquest espai. Així,els socialistes han reclamatun pla de xoc per a la plaça

que contempli la creació im-mediata d’un pas de vianantsper permetre l’accés a lespersones amb mobilitat re-duïda. En resposta a Roig,l’alcalde de Tortosa, FerranBel, va defensar la necessitatde realitzar una actuació po-tent a la plaça Alfons XII quevagi lligada a la renovació dela concessió del pàrquing,prevista per d’aquí a cincanys.D’atra banda, i quant al barride Sant Llàtzer, el PSC ha-mentat la manca d’arbrat albarri, un fet que ha atribuït al’aplicació d’una política “ar-boricida” per part del governde Bel.

Sancions per no xipar els gossosL’Ajuntament inicia una campanya perquè es posi el xip

obligatori als gossos i s’inscriguin al cens municipalDesprés d’un període informatiu es sancionarà amb

150 euros els propietaris que no compleixin la normativa

SOCIAL

La plaça Alfons XII de Tortosa. // FOTO: M.V.

C. BonetTORTOSA

Pla de xoc pera Alfons XII

URBANISME

La nova àrea d’esbarjo del barri de Remolins. // FOTO: M.V.

L’Ajuntament de Tortosa haposat en marxa una campanyaadreçada als propietaris d’ani-mals de companyia, fonamen-talment gossos, perquèacudeixin al seu veterinari aposar-los el xip obligatori i,posteriorment, els inscriguin alcens municipal. Actualment,l’Ajuntament compta amb uncens de 1.471 gossos, però s’es-

tima que al municipi en podenhaver entre 3.500 i 4.000. Lanormativa actual obliga elspropietaris de gats i gossos aquè el seu veterinari els posiun xip identificatiu. En el casde tipologies de gossos poten-cialment perillosos, els propie-taris han de disposar tambéd’una llicència de tinença iconducció. L’alcalde de Tortosa,Ferran Bel, va deixar clar quedesprés d’un primer períodeinformatiu seran rigorosos isancionaran aquells que no

xipin i censin els gossos amb150 euros. Amb el lema “Al ca-rrer, com a casa. Tortosa, tambécosa teva”, l’acció també vol fo-mentar el civisme entre elspropietaris de gossos, infor-mant de l’existència de duesàrees d’esbarjo canines a Fe-rreries i a Remolins, així comles sancions a què s’exposen sino recullen les deposicionsdels seus animals, d’un mínimde 200 euros. També es multaràamb 150 euros els propietarisque no portin el gos lligat.

Cinta BonetTORTOSA


TORTOSA

Sis empreses estudien internacionalitzar-seECONOMIA

La Cambra de Comerç i l’Ajuntament impulsen unprograma per preparar l’empresa pel mercat exterior

L’ens cameral considera fonamental que les empresesde l’Ebre surtin a l’estranger i es repetirà la iniciativa

Sis empreses de Tortosa ambpotencial per a la seva interna-cionalització han participat alprograma de Diagnosi a MercatExteriors que la Cambra de Co-merç, Insdústria i Navegació deTortosa impulsa des de fa qua-tre anys. En aquest cas la diag-nosi s’ha elaborat amb encàrrecde gestió per part de l’Ajunta-ment de Tortosa amb l’objectiud’ajudar aquestes empreses afer un primer pas per a comen-çar a vendre a l’exterior. El ge-rent de la Cambra de Comerçde Tortosa, Francesc Minguell,va explicar que la voluntat éscontribuir a preparar l’empresai dotar-la d’una petita estruc-tura de comerç exterior quedesprés puguin gestionar per sisols. “En definitiva, que quanens retirem de l'acompanya-ment que l'empresa pugui fun-cionar tota sola amb un mínimdepartament”, va remarcarMinguell.El president de la Cambra deComerç de Tortosa, José Maria

Chavarria, va afirmar que perl’ens cameral és fonamentalque les empreses de les Terresde l’Ebre surtin a l’estranger.Per la seva part, l’alcalde de Tor-tosa, Ferran Bel, va afirmar quela creació de riquesa al muni-cipi és una de les obsessions delgovern municipal i ja va avan-çar que aquest 2016 es repetiràel programa de diagnosi. Elconsistori va aportar uns 9.800euros en l’edició de 2015. Enaquest sentit, Bel va reconèixerque no és fàcil afrontar-se almercat exterior i que amb l’a-juda externa que ofereix lacambra s’obre un nou ventallde possibilitats per a les empre-ses.Durant aquest 2015, van formarpart del programa Diagnosi aMercats Exteriors: CítricsBítem, Ebrequalitat, FrigoríficsLluís, Garcid SL, ProductesCàrnis Mulet Hidalgo i Solde-bre. El responsable de CítricsBítem, Joan Cugat, va explicarque fins ara estaven venent endiferents països europeus i queara estan explorant la possibili-tat d’obrir-se pas a Aràbia Sau-dita.

La idea és que una part impor-tant d'aquestes empreses puguipassar a una segona fase, l'ano-menat programa Empresa Ex-porta, que ja suposa anàlisismés profundes i una selecció demercats internacionals mésadequats per a una activitat ex-portadora sostinguda, ambplans d'atac promocional inclo-

sos. Això suposa ja la participa-ció en missions comercials, larecerca de contactes i l'establi-ment de nous acords comer-cials, aconseguint “relacions deseguretat i confiança” per am-pliar les transacccions.De fet, la Cambra de Comerç deTortosa tenia previst realitzaren breu una missió comercial a

Aràbia Saudita. Al mes d’abril,també participarà a la Fira Ali-mentaria a Barcelona.

Cinta BonetTORTOSA

Chavarria va lliurar un diploma a les sis empreses que van participar al programa. // FOTO: ACN

Tortosa descarta ser municipi turísticTURISME

La ciutat no compleix ara alguns requisits mínims comuna declaració d’intencions de les entitats de comerciants

EL PSC considera que aquesta renúncia demostra queel de CiU és un govern “desgastat i cansat”

El regidor de Promoció Econò-mica, Comerç i Fires de Tortosa,Emili Lehmann, va confirmarque el govern municipal ha des-cartat, a curt termini, sol·licitar ladeclaració de Tortosa com a mu-nicipi turístic. Aquest és un temaque va plantejar-se en el marcde la Taula Sectorial de Turisme,ja que un informe de la URV elfixava com a possible objectiuper al Pla de Foment del Turismede Tortosa. Però durant una en-trevista a Canal 21 Ebre, Leh-mann va explicar que ara per arano es considera necessari queTortosa siga declarat municipiturístic. Així, va detallar que la

ciutat no compleix ara alguns re-quisits mínims, com per exem-ple una declaració d’intencionsde les entitats de comerciantsper obrir en més dies festius. Amés, Lehmann va assenyar queavui per avui el comerç més des-tinat als turistes ja pot obrir enels dies festius. D’altra banda,Lehmann va valorar positiva-ment que hi ha una certa rotacióen l’ocupació de locals comer-cials que es queden buits. Se-gons el regidor, s’està produintcreació neta de nous comerços,un fenomen que confirma que larevifada econòmica està arribanta Tortosa.Per la seva part, el portaveu delPSC de Tortosa, Enric Roig, va la-mentar que el govern municipalhaja descartat la sol·licitud de

municipi turístic. A través d’uncomunicat, Roig va voler contes-tar les declaracions de Leh-mann. Segons el regidorsocialista, aquesta renúncia de-mostra que el de CiU és un “go-vern desgastat i cansat, que esmanté estancat en la seua polí-tica immobilista” i que “defuigcontribuir al desenvolupamenteconòmic i turístic de la ciutat”.Roig va valorar la feina feta en elmarc del Pla de Foment del Tu-risme de Tortosa, però va afegir-que la declaracio de municipiturístic suposaria un pas mésenllà per aconseguir que Tortosasiga un referent en el sector. Defet, Roig va recordar que la de-claració de Tortosa com a muni-cipi turístic formava part delprograma electoral del PSC.


Lehmann durant una entrevista a Canal 21. // FOTO: CANAL 21 EBRE



TORTOSA

Els regidors de Movem Tor-tosa han denunciat l’estat dedegradació en què assegurenes troba el barri del Castell,tot i que estava inclòs en elpla integral del nucli antic(Pincat). El portaveu deMovem, Jordi Jordan, ha acu-sat el govern de Ferran Beld’haver estat “incapaç” derehabilitar el barri, malgratser un punt neuràlgic delnucli històric. Un fet que haatribuït a la “mala gestió” deBel. Així, Jordan ha reclamatque es tiri endavant un pla

integral de rehabilitació delbarri del Castell i que el Plad’Actuació Municipal (PAM)incorpori accions per rehabi-litar-lo. Mentrestant, i de ma-nera immediata, MovemTortosa ha demanat que esnetegi i sanegi el barri, ja quela imatge que ofereix en l’ac-tualitat no és acceptable nipels veïns ni pels turistes.Jordan també ha demanatque el solar on s’ha de cons-truir el Palau de Justícia, i pertal d’evitar oferir un visió ne-gativa de l’espai, es tapi de lamateixa manera que s’ha fetamb el solar on hi havia lescases de davant la catedral,on s’ha construït un mur.

Tortosa segueix atraient més turistesEls espais municipals més visitats són el Museu, els Jardins

del Príncep i el Centre d’Interpretació del RenaixementL’Ajuntament ja té a punt l’adjudicació del llagut

turístic i prepara un pla d’actuació al call de Remolins

TURISME

Tres dels regidors de Movem Tortosa. // FOTO: MOVEM TORTOSA.

C. BonetTORTOSA

Movem Tortosa demana la neteja delbarri del Castell

URBANISME

Una imatge del Museu de Tortosa, a l’antic escorxador. // FOTO: G.M.

El turisme continua creixent aTortosa. Després del salt quan-titatiu que va suposar el creixe-ment d'un 55% de visitants el2014, la tendència es manté al'alça com demostren les dadesrecollides en els espais turísticsmunicipals. Amb un total de34.966 visites, l'augment va serel 2015 de l'11,45%. Els espaismés visitats són el Museu de

Tortosa, els Jardins del Príncep,el Centre d’Interpretació delRenaixement i el Refugi An-tiaeri. Gairebé la meitat delsturistes, un 47,84%, provenende Catalunya, dels quals mésde la meitat, un 53,9%, de Bar-celona. Un 28,39% arriben del'Estat espanyol i un 23,77% del'estranger, sobretot de França,en un 45’8%. Altres indicadorsde l'increment del turisme sónl'augment del 22% de la recap-tació de la taxa turística i la cre-ació d’almenys cinc nous

habitatges turístics que conso-lidaran una oferta a la ciutat de800 places hoteleres. L’alcaldede Tortosa, Ferran Bel, ha asse-gurat que l’Ajuntament conti-nuarà invertint en la millora dediferents espais turístics, ambun pla d’actuació al call jueuque es farà en breu.El consistori també té gairebéllest el llagut turístic per obrirl'adjudicació, i treballa peraconseguir la certificació de tu-risme familiar dins de l'àmbitdel Parc Natural dels Ports.

Cinta BonetTORTOSA


L’alcaldessa de Benifallet,Mercè Pedret, ha lamentat queUrbanisme estiga frenant laconstrucció del complex hotelerque l’empresari andorrà Anto-nio Cachafeiro ha projectat al’antic mas de la Xalamera. Elprojecte preveu la construcciód’un hotel de quatre estrellesen una finca de 120 hectàrees alcostat del riu Ebre, en el marcd’una operació valorada en 10milions d’euros, que també pre-veu restaurar unes construc-cions originàries del segle XIII.Durant una entrevista a Canal21 Ebre, Pedret ha remarcat queseria una inversió molt impor-tant per a Benifallet, i que fa unsmesos es va reunir amb el pro-motor per conèixer el projectede primera mà. Urbanismenomés deixa fer-hi 80 habita-

cions, però per fer viable la in-versió Cachafeiro sol·licita per-mís per construir un complexamb almenys 120 habitacions.En aquest sentit, Pedret ha ga-rantit el suport de l’Ajuntamental projecte turístic.De la mateixa manera, Pedrets’ha referit a la situació de l’an-tic balneari de Cardó, queGrupo Pascual ha posat a lavenda un cop que ha descartatla construcció del seu complexhoteler de luxe. En tot cas, la vo-luntat de l’Ajuntament és asse-gurar, com a mínim, laconservació del patrimoni his-tòric i arquitectònic.A banda, com a reptes per almandat, Pedret també ha ditque cal renovar l’enllumenatpúblic i la xarxa de subminis-trament d’aigua. L’altre objec-tiu és mantenir el servei de lallar d’infants i tirar endavantel centre de dia, encara quesiga amb gestió privada.

Gustau MorenoBENIFALLET

Nou programade promocióexterior delBaix EbreEl Consell Comarcal del BaixEbre, a través del projecte BaixEbre Avant, ha engegat l'acció‘Sortim a l’exterior!’, un pro-grama d’assistència tècnica pera microempreses i Pimes agro-alimentàries de la comarca, perajudar-les a internacionalitzarels seus productes i serveis. Elprograma inclou un acompan-yament i assessorament indivi-dualitzat perquè puguindesenvolupar el seu propi plad’exportació o d’expansió al’exterior. Segons el presidentdel Baix Ebre, Daniel Andreu,l’objectiu és fer créixer les em-preses agroalimentàries de lacomarca, tot augmentant ven-des a partir de l’exportació ambl’objectiu final de crear nousllocs de treball”. El programaestà limitat a un màxim de 12empreses, que es poden ins-criure a baixebre.cat fins a l’11de març. C.B.

BREUS

BBAIX EBRE

CONFLICTES DE CONSUM L’OFICINA Comarcal d'Informació alConsumidor (OCIC) del Consell Comarcaldel Baix Ebre va fer el 2015 un total de1.162 actuacions, entre consultes, recla-macions, queixes, mediacions i arbitrat-ges, cosa que representa un 1,7% mésque l'any anterior. En concret, es van re-soldre 270 consultes, es van atendre 19queixes i 416 reclamacions, i no constacap denúncia. La majoria de reclama-

cions van correspondre al sector de tele-fonia i internet, seguit del sector de sub-ministraments bàsics i del petit comerç iassegurances, entre altres. Destaca elque fet que, durant el 2015, l'Oficina Co-marcal d'Informació al Consumidor BaixEbre va intervenir en 446 sol·licituds demediació de les quals 248, el que repre-senta un 55,60%, es van resoldre. Encanvi, 192 es van arxivar. C.B.

L’alcalde de l’Aldea ha demanatal nou govern català que s’impli-que en les mesures per fer viablela cooperativa agrícola, quatreanys després de la fallida de lasecció de crèdit. De fet, encaracontinuen bloquejats uns 4,5 mi-lions d’euros d’uns 300 creditors,i des de l’Ajuntament es consi-dera que la Generalitat hauriad’assumir els seus errors a l’horade vigilar el correcte funciona-ment de la cooperativa.

D’altra banda, Dani Andreutambé ha reclamat el suport de laGeneralitat per dinamitzar elspolígons Catalunya Sud i de l’Es-tació de Mercaderies. Andreu haassenyalat que en el cas del Ca-talunya Sud, que l’Aldea com-parteix amb Tortosa, caldria feralgunes actuacions perquè el po-lígon siga més competitiu, comara ampliar el subministramentelèctric o desenvolupar algunsplans parcials que ara es trobenaturats. En aquest sentit, ha as-senyalat que té pendent una reu-nió amb el nou conseller de

Territori, Josep Rull. Quant al po-lígon de l’Estació de Mercade-ries, Andreu ha recordat quetambé té dos fases pendents dedesenvolupar.

Nova víctima a l’N-340D’altra banda, Andreu ha la-mentat l’accident que es va pro-duir la tarda del 10 de febrer alpas de l’N-340 pel seu terme mu-nicipal, en què va morir unaveïna de Tortosa i dues personesmés van resultar ferides. Andreuha denunciat l’absoluta “incom-prensió i indiferència” dels res-ponsables polítics i de les

administracions que podrien re-duir l’alta sinistralitat de l’N-340aplicant la gratuïtat de l’auto-pista AP-7 en el tram de les Te-rres de l’Ebre i el nord deCastelló. Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, l’alcalde de l’Al-dea ha volgut destacar queaquesta vegada han estat veïnsdel territori, de Tortosa i del Pere-lló, els que s’han vist implicats enaquest accident mortal.En la mateixa línia, Andreu haassenyalat que cal mantenir lamobilització social i la pressióinstitucional fins aconseguir lagratuïtat de l’AP-7. De fet, ha

apuntat que potser caldria orga-nitzar-ne “una de grossa”, com lamanifestació del 7 de febrer aAmposta contra el Pla Hidrolò-gic. Finalment, Andreu ha reite-rat que les rotondes que estàconstruint l’Estat no són la solu-ció, i ha rebutjat la possible apli-cació del model de l’N-II aGirona, com va apuntar el presi-dent Carles Puigdemont.

L’Aldea busca dinamitzar el Catalunya SudECONOMIA

Andreu reclama el suport de la Generalitat per fer les actuacions pendents al polígon i a l’Estació de Mercaderies

L’alcalde també insisteix a demanar la implicaciódel govern per fer viable la cooperativa agrícola

Gustau MorenoL’ALDEA


Una imatge d’arxiu del mas de la Xalamera. // FOTO: ACN.

Benifallet dóna suport al projecte hoteler de Xalamera


La portaveu de Convergència hainstat el govern d’Esquerrad’Amposta a obrir d’una vegadala nova residència per a la gentgran, construïda durant el man-dat anterior amb una inversió de12 milions d’euros. Isabel Ferréha acusat el govern d’AdamTomàs de posar “excuses” perjustificar el retard en l’obertura, iha denunciat que l’objectiu delsrepublicans és externalitzar la re-sidència i cedir la seua gestió auna empresa privada. Durantuna entrevista a Canal 21 Ebre,Ferré va ser molt contundent a l’-hora d’afirmar que no obren laresidència “perquè no els dóna lagana”, i perquè Amposta té ungovern d’esquerres que ara vol-dria que la gestionés una em-presa. En aquest sentit, laregidora va afirmar que Conver-gència seguirà exigint l’oberturaimmediata de la residència, queva ser inaugurada per la conse-llera Neus Munté a finals demarç del 2015. La darrera previsiódel govern d’Esquerra d’Am-

posta és obrir la nova residènciacap al mes de juny, quan estiguenresolts els problemes detectats,com ara la falta de subministra-ment elèctric o les obres de lacuina. A més, l’alcalde d’Am-posta va admetre al gener queuna possibilitat és externalitzar laresidència, però conservant la ti-tularitat municipal. Davantd’això, Ferré va acusar el governde mentir, i va recordar que l’o-bertura de la residència hauriade ser una prioritat.

AAMPOSTA

LA CARXOFA A TAULAFINS AL PROPER 19 de març vuit res-taurants d’Amposta i el Poblenou delDelta celebren les XIII Jornades Gastro-nòmiques de la Carxofa. Els menúsoscil·len entre els 14 i 28 euros, tots ma-ridats amb vins de la DO Terra Alta. La in-auguració de les jornades així com de laXXI Festa de la Carxofa, que va tenir llocel passat 27 de febrer, va comptar amb lapresència de la consellera d’Agricultura,

Meritxell Serret. La consellera va afirmarque jornades gastronòmiques com les dela carxofa ajuden a posar en valor i dina-mitzar la producció agrícola local. LaFesta de la Carxofa va tenir tenir en-guany com a novetat la celebració del IMercat de Productes de les Terres de l’E-bre-KM 0. L’alcalde, Adam Tomàs, va rei-vindicar la importància de potenciar elsproductes del territori. C.B.

Ferré acusa Esquerra d’Ampostade voler privatitzar la residènciaLa portaveu de CiU diu que la seva obertura hauria de

ser una prioritat i demana que es deixin “d’excuses”El PSC insta l’Ajuntament a buscar el suport de la

Generalitat per superar els problemes de l’equipament

El PSC tambéavisa querebutjarà laprivatització

G.M.AMPOSTA

El socialista Francesc Miróva advertir que el governd’Esquerra d’Amposta volprivatitzar la gestió de lanova residència per a lagent gran. Durant una en-trevista a Canal 21 Ebre,Miró va revelar el contingutd’una conversa amb l’al-calde, en què el republicàAdam Tomàs va manifestar-li que la voluntat de l’equipde govern és externalitzar lagestió de l’equipament. Unaresidència que l’Ajunta-ment d’Amposta va cons-truir a finals del mandatanterior, amb una inversióde 12 milions d’euros. Així,Miró ha remarcat que elgrup municipal del PSC re-butjarà aquesta privatitza-ció, i que vuit mesosdesprés d’arribar al govern,Esquerra d’Amposta ja nopot posar més “excuses”. Elportaveu del PSC a Am-posta, Francesc Miró, tambéva instar l’alcalde d’Am-posta a buscar el suport dela Generalitat per solucio-nar els problemes que man-tenen tancada la residènciaper a la gent gran, gairebéun any després de la seuainauguració. La previsió éstraslladar tots els usaris del’antiga residència i centrede dia al nou equipament.

SOCIAL

Gustau MorenoAMPOSTA

160 places i 5 nuclis d’habitacions

La previsió és que nova resi-dència per a la gent grand’Amposta ofereixi 160 placesassistides i 50 de centre dedia, duplicant així les de l'an-tiga residència de la capitaldel Montsià. L’equipamentcompta amb gairebé 10.000metres quadrats repartits en 5

nuclis o unitats d'habitacions,2 en planta baixa i 3 en plantaprimera, una ala de menjadori una altra ala per al centre dedia. L'edifici podria ampliar-se en un futur amb la cons-trucció d'una altra planta perpoder oferir 256 places de re-sidència.

La inauguració de la nova residència d’Amposta, a càrrec de la consellera Munté. / Foto: GENERALITAT.


AMPOSTA

L’Ajuntament d’Amposta desti-narà 900.000 euros a polítiquesd’ocupació i formació aquest2016. D’aquests uns 700.000euros corresponen a ajuts i sub-vencions que l’Ajuntament hasol·licitat a diferents administra-cions i organismes, mentre queels 180.000 euros restantscorresponen a una partida delpressupost municipal. Un delsprogrames més destacats ésJoves per l’Ocupació amb una

subvenció de 410.000 euros finsal març del 2017 que permetràformar 90 joves inscrits a la ga-rantia juvenil en especialitzatsd’auxiliars d’agricultura o vete-rinària, jardineria, mecànic osoldadura. L’alcalde d’Ampostai responsable de l’àrea de Políti-ques d’Ocupació i Empresa,Adam Tomàs, va destacar queaquest programa subvencionadurant sis mesos les empresesque contracten els joves que hiparticipen, i que l’any 2015 es vaaconseguir treball per 55 joves.L’Ajuntament d’Amposta tam-bé s’ha acollit al programa Fem

Ocupació per als Joves, ha rebutun ajut per contractar cinc per-sones que cobren la Renta Mí-nima d’Inserció (PIRMI) o unajut per realitzar vuit plans d’o-cupació. Tomàs també va avan-çar que amb la partida de180.000 euros que l’Ajuntamentdestinarà a polítiques d’ocupa-ció es realitzaran diversos plansd’ocupació locals. Quant a l’empresa, i tot i que nova voler donar detalls, Tomàs vaapuntar que actualment estantreballant en quatre empresesinteressades en instal·lar-se aAmposta.

La regidoria de Cultura del’Ajuntament d’Amposta iFilmsnòmades es troben im-mersos en el rodatge de la ter-cera pel·lícula de cinema mutque s’estrenarà durant la pro-pera Festa del Mercat a laplaça, que tindrà lloc del 13 al15 de maig. La pel·lícula duràper títol “Amposta MonAmour, el doctor i la mestra”.

La pel·lícula tanca la triologiainiciada amb “L’herència del’avi Gisbert” i el “La consultadel doctor Forcadell”. Pel ro-datge de la pel·lícula busquenextres. Necessiten un mínimd'una cinquantena persones,sobretot xiquets, vestits ambla indumentària d'aquellaèpoca. Tots els interessatspoden inscriure's a travésd'un correu electrònic a [email protected]. El ro-datge serà l'11, 12 i 13 de marçi l'1,2 i 3 d'abril.

Cinta BonetAMPOSTA

Amposta busca extresper al cinema mut

Tomàs va presentar els programes i ajuts per l’ocupació. // FOTO: M.V.

Amposta destinarà 900.000 euros a polítiques d’ocupació i formació

ECONOMIA

Cinta BonetAMPOSTA

Imatge de la presentació de la pel·lícula. // M.V.

SOCIAL

cop d’ull// Març 201622

MMONTSIÀ

TIQUET FRESC A SANT JAUME EL PLE de l’Ajuntament de Sant Jaumed’Enveja ha aprovat destinar 3.500euros del pressupost municipal a un pro-jecte d’aliments frescos per aquelles fa-mílies que més ho necessiten. Des del’Ajuntament santjaumer s’afirma quel’àrea de Serveis Socials ha detectat quesón moltes les famílies del municipi queno poden accedir a aliments frescos i

que depenen exclusivament de Càritas.Amb aquesta iniciativa es pretén queaquells que més ho necessiten puguinadquirir no només aliments frescos sinótambé productes de neteja i higiene per-sonal. El consistori demanarà el recolza-ment de l’Obra Social de La Caixa peratendre aquestes necessitats, tal i comja es va fer el passat 2015. C.B.

L’Ajuntament d’Alcanar ha ad-quirit tres finques per ampliar elcomplex poliesportiu de La Fa-necada. Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, l’alcalde canareu,Alfons Montserrat, va destacarque finalment han pogut tirarendavant aquesta actuació, pre-vista ja en el pla general d’Alca-nar del 1997, per eixamplaraquesta zona d’equipaments es-portius. De fet, va recordar queles finques adjacents ja estavencatalogades com a zona espor-tiva, i que recentment també s’hiva fer una pista polivalent ambun circuit per córrer a peu, enbicicletes o amb motos. SegonsMontserrat, l’Ajuntament tambété previst comprar dues finquesmés, amb l’objectiu d’anar ins-tal·lar nous serveis i equipa-ments esportius. Amb tot, elprimer que es farà serà ampliarla zona d’aparcaments.El complex esportiu municipalde La Fanecada va obrir al pú-blic el 15 de febrer del 2012, arafa quatre anys. La piscina co-

berta va tenir cost de 4,05 mi-lions d’euros, dels quals 1,03 mi-lions van anar a càrrec de laSecretaria General de l’Esport.Les instal·lacions, de 3.000 me-tres quadrats, disposen de duespiscines, una de gran i l’altramés reduïda, una zona d’spa isales annexes per a la pràcticade fitness i activitats dirigidescom spinning o pilates, entred'altres. Amb motiu de la inau-

guració, Montserrat va destacaraleshores que l'equipament as-pirava a ser un referent al terri-tori, ja que no és una simplepiscina coberta, sinó que elcomplex ofereix un gran ventalld'activitats repartides en l'espaiaquàtic de la planta baixa i lesactivitats dirigides, a la plantasuperior. A més, l’edifici és unaconstrucció respectuosa amb elmedi ambient, ja que el 50% de

l’electricitat necessària està co-berta per l’energia fotovoltaica.D’altra banda, també a Canal 21Ebre, Montserrat es va referir al’inici de les obres de reformadel mercat municipal, que l’A-juntament vol enllestir abans definal d’any. L’alcalde va assenya-lar que, més enllà de resoldreles deficiències de l’edifici, l’ob-jectiu és contribuir a dinamitzarel comerç d’Alcanar.

Alcanar vol ampliar el complexpoliesportiu de La FanecadaL’Ajuntament ha adquirit tres finques per

eixamplar la zona d’equipaments esportiusL’actuació més immediata del consistori serà

habilitar una nova zona d’aparcaments

ERC denunciala “fuga sistemàtica” dedocumentació

C.B.ALCANAR

L’equip de govern d'ERC aAlcanar ha emès un comuni-cat denunciant el seu rebuigdavant del que consideren“una nova prova de la fugasistemàtica de documenta-ció del consistori amb destíal grup municipal de Con-vergència”. Segons el governmunicipal, en el ple del 17 dedesembre passat, des delgrup de Convergència es vainterpel·lar l’equip de go-vern sobre les suposades di-ficultats que tindrial’Ajuntament per acabar decobrar una subvenció ator-gada pel Consell Català del’Esport per les obres de lapiscina municipal, apuntant“unes xifres molt concretesque denoten un coneixe-ment notable de l’expe-dient”. A més, el governassenyala que no existeixcap acta de Junta de Governo Decret d’alcaldia en que esremeti a aquest expedient.En aquest mateix ple, es vademanar al portaveu deConvergència, Ivan Romeu,sobre l’origen d’aquesta in-formació, i aquest va respon-dre que l’havia obtingut“dels seus contactes pel cà-rrec que va ostentar el man-dat passat” i que, en cap cas,havia sortit de cap treballa-dor de l’Ajuntament. Segonsl’equip de govern “aquestsarguments poc convincents iigualment reprovables”,confirmen allò que han de-nunciat en repetides oca-sions i és la “sortidairregular de documentacióde l’Ajuntament cap a l’en-torn convergent cosa que haservit, entre d’altres coses,per ordir la denúncia del casCarraus, presentada per unmilitant d’aquest partit”.

URBANISME

Gustau MorenoALCANAR

Una imatge d’arxiu del complex poliesportiu de La Fanecada. / Foto: AJUNTAMENT D’ALCANAR.

ALCANAR

cop d’ull Març 2016 // 23

MONTSIÀ ULLDECONA

El govern de Sant Carles de laRàpita ha inciat la redacció delPla Estratègic del municipi. Elsquatre partits que van assolir elpacte de govern a l’Ajuntamentde la Ràpita després de les elec-cions municipals del passat 24de maig (ERC, PSC, SI i ICV), esvan comprometre a impulsar unPla Estratègic de Desenvolupa-ment Local (PDL) des del "con-sens polític i ciutadà”. Ara,després d’haver realitzat undiagnòstic previ dels recursosdisponibles, el govern municipalque encapçala el republicà JosepCaparrós ha decidit iniciar elstreballs de redacció del pla.El document es vol elaborar apartir dun procés de participacióciutadana en què es pretén im-plicar tot el teixit econòmic i as-sociatiu de la Ràpita. “A partird’avui mateix encetem una rodad’entrevistes amb els diferentsagents econòmics i socials de laRàpita, per recollir els seuspunts de visita i poder generarvisions col·lectives de consens”,ha assegurat Caparrós en un co-municat emès el 22 de febrerpassat. El govern municipal pre-veu realitzar una cinquantenade trobades i reunions que ser-

veixin de pas previ a la realitza-ció d’una diagnosi sobre elspunts forts i dèbils que presentael municipi. A partir d’aquí, cal-drà fixar unes propostes estratè-giques i un pla d’accions, quehaurà de ser validat, posterior-ment, per l’equip de govern.L’alcalde de la Ràpita ha remar-cat que no pretenen la redacció“d’un document extens que esquedi guardat en un calaix”,sinó que busquen “un docu-ment executable amb objectiusconcrets i que estigui enllestit enel termini d’uns cinc mesos”. Amés, per al govern municipal,aquest pla estratègic ha de servirde “full de ruta” per a la gover-nabilitat dels propers 10 o 15anys, independentment de quiestigui al capdavant de l’Ajunta-ment. Tot el procés de treball pera l’elaboració d’aquest pla estra-tègic girarà al voltant de treseixos estructurals: Territori i In-fraestructures, Economia i Em-presa, i Demografia i Societat.Aquests tres àmbits s’agruparanen cada etapa de l’estudi per tald'arribar a unes conclusions ge-nerals. El Pla Estratègic de Des-envolupament Local també esregirà, segons el govern munici-pal, pels criteris del desenvolu-pament sostenible en la sevatriple dimensió: social, mediam-biental i econòmica.

C.B.ALCANAR

La Ràpita inicia elprocés de redacciód’un Pla Estratègicde Desenvolupament

t Ventura, durant l’entrevista a Canal 21 Ebre. // FOTO: .E.B.

Ventura prioritza millorar l’espai públic

Ulldecona prioritzarà enguany lespolítiques socials, el creixement del’economia local, la transparènciai la participació ciutadana, a mésde la millora del nucli antic, delpatrimoni històric i de l’espai pú-blic. Així ho ha remarcat l’alcal-dessa, Núria Ventura, tot repassantel pressupost municipal que el go-vern de Socialistes d’Ulldecona vaaprovar el 21 de desembre amb elsuport del PP. Segons Ventura, elpressupost dibuixa les principalslínies d’actuació del mandat. Enl’apartat d’inversions, l’alcaldessa

ha destacat el creixement de lespartides per reforçar el manteni-ment de la via pública; la reformade l’església de l’antic convent, ouna partida de 100.000 euros,triada pels veïns en una consulta,per arranjar voreres i suprimir ba-rreres arquitectòniques.Per tirar endavant el pressupost, elgovern en minoria de Socialistesd’Ulldecona va rebre el suportdels dos regidors del PP, però laresta de grups (Convergència, MésUlldecona i la CUP) van votar-hien contra. Ventura ha dit que demoment no està previst que altresgrups entrin al govern, tot i que noho descarta. Amb tot, ha remarcatque el seu és un govern estable i

dialogant. D’altra banda, Venturas’ha referit al projecte per regene-rar el nucli antic, ja que Ulldeconaés un dels projectes amb subven-ció de la llei de Barris. L’alcaldessaha dit que el deute de la Generali-tat amb l’Ajuntament és baix per-què el govern anterior va ferpoques actuacions de la llei de Ba-rris. Així, ha assenyalat que l’Ajun-tament refarà els projectes i elsanirà executant en funció de lesnecessitats actuals d’Ulldecona.

Gustau MorenoULLDECONA

POLÍTICA



TTERRA ALTAi MATARRANYA

SEU DE “GRENACHES DU MONDE”LA DO TERRA ALTA serà la seu delconcurs internacional “Grenaches duMonde” l’any 2018. L’anunci es va ofi-cialitzar durant la celebració del Saló In-ternacional de Vins del MediterraniVinisud. El concurs Garnatxes del Mónés un certamen anual que premia elsmillors vins elaborats amb la varietatgarnatxa en totes les categories, ambdenominació d’origen geogràfica provi-

nent de qualsevol lloc del món. La notí-cia ha estat molt ben rebuda a la co-marca de la Terra Alta ja que feia tempsque s’estava treballant per aconseguirser la seu d’aquest certamen internacio-nal. Durant la celebració del darrer con-curs “Grenaches du Monde” a principisde febrer es van guardonar 12 vins dela DO Terra Alta amb 7 ors, 4 plates i 1bronze. C.B.

El president del Consell Co-marcal de la Terra Alta, CarlesLuz, va avançar que el ConsellComarcal de la Terra Alta hademanat a la Generalitat el fi-nançament necessari per tirarendavant un Pla de Foment Tu-rístic. Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, Luz va explicarque van aprofitar la visita delnou conseller per recordar-li lafeina de col·laboració público-privada que s’ha fet en els da-rrers anys a la Terra Alta, sota elparaigües de Consell Comarcali a través del programa Treballa les Set Comarques. En aquestsentit, va afegir que tenir el su-port de la Generalitat per im-pulsar un pla de dinamitzacióturística seria un revulsiu moltimportant per a la Terra Alta.Segons Luz, amb un ajut inicialde 40.000 euros seria suficientper tirar endavant una primerafase del Pla de Foment Turístic.

Potenciar l’agroturismeEn aquesta línia, la Càtedrad’Economia Local i Regionaldel Campus Terres de l’Ebre, laCàtedra d’Emprenedoria de laURV i el Consell Comarcal dela Terra Alta posaran en marxaun pla formatiu en emprenedo-ria i innovació per a joves degarantia juvenil a la Terra Alta.El pla va adreçat a joves d’entre18 i 29 anys sense estudis ni tre-ball, i té per objectiu formar-losen la creació d’empreses vincu-lades al sector agroalimentari il’agroturisme a través d’un cursde 150 hores. El curs es desen-voluparà de març a juny. Elsdarrers dos mesos es realitza-ran sessions tutoritzades ambexperts en gestió empresarial

amb la intenció que els jovespuguin crear un projecte d’em-prenedoria. El director de laCàtedra d’Economia Local i Re-gional del Campus Terres del’Ebre, Juan Antonio Duro, vaanimar els joves a inscriure’s,formar-se i coresponsabilitzar-se del creixement econòmic delterritori. Per la seva part, el pre-sident del Consell Comarcal dela Terra Alta, Carles Luz, va afir-mar que es tracta d’un pla “en-grescador”, una oportunitat”perquè els joves es quedin a lacomarca i per dinamitzar elsector agroalimentari.

ECONOMIA

Carles Luz demana al governun Pla de Foment TurísticEl president de la Terra Alta recorda

l’avanç de la col·laboració público-privadaLuz assegura que amb un ajut inicial de

40.000 euros s’impulsaria una primera fase

ECONOMIA

L'alcalde de Gandesa, Car-les Luz, es va reunir amb elsubdelegat del govern es-panyol a Tarragona, JordiSierra, i tècnics de carreteresper demanar millores en eltram de l'N-420 que travessala capital de la Terra Alta. Lespeticions passen per refor-çar de la senyalització verti-cal dels passos de vianants,amb semàfors si s'escau, fer-ne de nous a la zona nord ones concentren els edificis deservei, i regularitzar la velo-citat en la travessia del mu-nicipi. “Els vehiclestranscorren pel mig de Gan-desa i s'eleva el risc en laconvivència entre els ciuta-dans i els vehicle perquè noels respecten”, va explicar

Luz. També s'ha demanat unnou pas de vianants davantde l'estació d'autobusos. Enaquesta zona de Gandesas'hi ubiquen les escoles, elscentres escolars de secundà-ria, els jutjats o el Centred'Atenció Primària, entre al-tres, i cal una connexió se-gura amb l'altre costat del'N-420 on estan els serveisde restauració. L'alcalde deGandesa posta fins i tot perposar semàfors si és consi-dera necessari per garantirque els transeünts tinguinmés seguretat. També es vaproposar la construcció d'unvial des de l'N-420 nord quefaciliti l'accés dels vehiclespesants cap al polígon in-dustrial i cap a la fàbrica depinsos. Luz va apuntar quees tracta de reivindicar la“convivència de la N-420 iles necessitats que té avuiGandesa”. C.B.

Gandesa reclamala millora de lasenyalització del'N-420

Cinta Bonet GANDESA

Les catedrals del vi són alguns dels atractius de la Terra Alta. // FOTO: MANEL CAPELL

Luz exigeixaugmentar laseguretat delsvianants i unaccés al polígon

El Consell Comarcal de laTerra Alta també va realitzar fapocs anys un Pla Director del’Enoturisme de la Terra Ata.En aquell moment, es va posarsobre la taula que la Terra Altaés una comarca amb gran tra-dició i pes del sector vitiviní-cola, el qual representa unapart fonamental de la sevaeconomia. Durant els últimsanys a més, s’ha produït unincrement en la qualitat i elcorresponent reconeixementdels vins de la seva Denomi-nació d’Origen. També es vaposar de manifest que la co-marca disposa de recursos iatractius turístics molt impor-tants, com són la Via Verda, el

Parc Natural dels Ports i laxarxa de centres i museus dela Batalla de l’Ebre, entre al-tres; que han de suposar unaoferta complementària impor-tant per a l’enoturisme, elqual no podia ser concebutúnicament com la visita a ce-llers i la degustació del vi. ElPla Director recollia diverseslínies d’actuació, entre les quedestacava donar visibilitat al’activitat enoturística a laTerra Alta, millorar la capati-cació dels agents (cellers,allotjaments, restaurants, ser-veis...) i facilitar l’accessibilitatper part dels visitants tant enl’àmbit de la informació comde la comunicació.

Aposta per l’enoturisme



RRIBERA D’EBREi PRIORAT

LLUM VERD AL POUM DE RASQUERALA COMISSIÓ d'Urbanisme de les Te-rres de l'Ebre (CUTE), reunida el passat 10de febrer a Amposta, va aprovar definiti-vament del Pla d'Ordenació UrbanísticaMunicipal (POUM) de Rasquera. Tot i al-gunes qüestions que s'han de revisar, laCUTE va donar llum verd al pla que possi-bilitarà la construcció de 280 nous habi-tatges i de dos nous sectors urbans iindustrials. El pla es va començar a redac-

tar fa 14 anys i ara arriba a la seua apro-vació definitiva, després d’haver estat pa-ralitzat durant un temps. El directorgeneral d'Ordenació del Territori i Urba-nisme, Agustí Serra, va qualificar de“molt correcta” la reconducció del POUMde Rasquera, amb una planificació de crei-xement moderada i que dóna resposta als“diferents àmbits buits urbans” amb ins-truments urbanístics actuals. C.B.

El consell d’alcaldes de la Ri-bera d’Ebre ha demanat per a lacomarca dos terceres parts del10% del nou impost nuclear ques’ha de destinar a les zones d’in-fluència nuclear de Catalunya.Els alcaldes volen fer prevaldre,per damunt de criteris poblacio-nals, el fet que la nuclear d’Ascótingui dos reactors, mentre quea Vandellòs només n’hi ha un. LaGeneralitat preveu recaptar uns50 milions i els alcaldes volenque el reglament que ha d’esta-blir els criteri de recaptació del’impost nuclear especifiquique, del 10% que revertirà en elterritori, un 33,3% es destinarà aVandellòs, i el 66,6% restant a lacomarca de la Ribera d’Ebre. Lapresidenta del Consell Comar-cal de la Ribera d’Ebre, GemmaCarim, ha destacat que aquestsdiners haurien de servir per a ladiversificació econòmica i rein-dustrialització de la comarca.Carim també va voler assenya-lar que el nord de la Ribera d’E-bre rep les conseqüències de

tenir una central nuclear, perl’impacte visual que genera itambé amb l’exclusió de set po-bles de la Reserva de la Biosferade les Terres de l’Ebre. D’altra banda, i quant al pla derestitució territorial lligat a ladescontaminació del pantà deFlix, l’alcalde Marc Mur va ex-plicar que a hores d’ara no hi hainterlocutor amb Acuamed nitampoc amb el govern espanyol.

Així, estan a l’espera de podermantenir una reunió amb elsresponsables del pla a Madrid, ala qual també hi participarà elConsell Comarcal de la Riberad’Ebre. Mentre, l’ens comarcalestà recollint informació sobreles obres pendents del pla derestitució en cadascun dels mu-nicipis de la comarca.Finalment, quant al deficientestat en què es troba la línia de

tren R15 i que ha provocat di-versos descarraliments en el da-rrers mesos, Carim ha explicatque tenen pendent una reunióamb el conseller de Territori iSostenibilitat, Josep Rull.

La Ribera reclama el 66,6% dela reversió de l’impost nuclearLa Generalitat preveu recaptar 50 milions

amb la nova taxa a les centrals catalanesEl consell d’alcaldes creu que la comarca ha

de rebre el doble que la zona de Vandellòs

La Torre esprepara perquan tanqui lacentral d’Ascó

G.M.LA TORRE DE L’ESPANYOL

L’alcalde de la Torre de l’Es-panyol, Joan Juncà, ha expli-cat que un dels objectius peraquest mandat és potenciarel turisme rural i esportiu,un cop que han culminat lesobres de reforma del nucliantic incloses en el pro-grama Viure al Poble. A més,l’Ajuntament ha adquirit lafinca de l’antiga Mina perfer-hi un centre d’interpre-tació de la Serra del Tormo;ha previst un centre d’aten-ció de visitants, amb unamostra de productes locals;i ha dissenyat tota una sèriede rutes de senderisme i enBTT, que properament que-daran agrupades en unaaplicació per a mòbils. Juncàha assenyalat que l’apostapel turisme és un camí quevolen iniciar per preparar laTorre de l’Espanyol de caraal tancament de la nucleard’Ascó. De fet, l’alcalde hadestacat que el turisme verdi esportiu és molt compati-ble amb la pagesia, i ha dei-xat clar que l’agricultura i lapromoció dels productes lo-cals seran també prioritarisper a l’Ajuntament.Juncà també ha defensatque dues terceres parts de lareversió de l’impost nuclearal territori siga per impulsarprojectes de diversificació idinamització econòmica a laRibera d’Ebre, tal i com vareivindicar el consell d’alcal-des. Sobretot, per prepararl’endemà del tancament dela nuclear d’Ascó. A la Torrede l’Espanyol, amb uns 700habitants, hi ha unes 25 per-sones que treballen directa-ment a la central. De fet, mésdel 30% del pressupost mu-nicipal depèn dels ingressosde la indústria nuclear.

ECONOMIA

Cinta BonetMÓRA D’EBRE

Una imatge del consell d’alcaldes de la Ribera d’Ebre. / Foto: MONTSE MARGALEF.

TURISME



BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

FEBRER DE FESTA I MENJARCARNAVAL I CARXOFA són els pro-tagonistes de les dos ciutats més gransdel Maestrat. Des de fa dècades Vinaròsvibra cada Carnaval amb les comparses,ara també amb l’edició d’estiu. Enguanyamb bon temps i temperatures suaus quehan fet més suportable les desfilades delcap de setmana gran. Tot i la gentada, or-ganitzativament el Carnaval porta tot un

any dirigit per una gestora, la durada deles desfilades també s’ha de repensar.Qui preferia menjar, tenia alternativa aBenicarló amb la 23a Festa de la Carxofa.A banda de les jornades gastronòmiques,el cap de setmana central va estar marcatper la torrà popular i la demostració gas-tronòmica on es van servir més de 18.000racions. A.P.

El relleu al capdavant de l'Ajun-tament de Vinaròs ha portat unenfocament totalment diferentsobre el projecte Castor. Tot i go-vernar amb el PSPV, defensorsdel magatzem de gas submarí almunicipi, l'alcalde, Enric Pla, elprimer de Podem al País Valen-cià, vol que el consistori lideriaquesta lluita, mantenint un di-fícil equilibri amb la necessitatde “preservar” els “interessospatrimonials” derivats de sen-tències judicials contràries a latramitació.Pla s’ha mostrat convençut quecap polític s’atrevirà a plantejarla reobertura del magatzem degas Castor. De fet, Pla assumeixque posar-lo en marxa és “invia-ble” no només perquè, econò-micament, s'ha convertit en unpou sense fons i no disposa dela llicència “social” per funcio-nar, sinó també perquè malgratles tasques de manteniment, elmaterial es desgasta i es tornaobsolet. En qualsevol cas, Pla vadeixar clar que la voluntat polí-tica de l’Ajuntament de Vinaròsés acompanyar en totes les me-sures que permetin, en pocsanys, que les instal·lacions tan-quen definitivament. Després,afirma que es començarà unaaltra lluita, el desmantellamentde les instal·lacions marines.Quant a la planta terrestre, Plano considera que el seu des-mantellament no és tan urgent ipotser “pot tenir altres utilitats”.La Plataforma Ciutadana en De-fensa de les Terres del Sénia java advertir, temps enrere, queno es podia descartar la possibi-litat que s'acabessin utilitzantles instal·lacions per ubicar una

tèrmica de cicle combinat, apro-fitant el gasoducte de connexióamb la xarxa, que els tribunalshan declarat il·legal.D’altra banda, l'alcalde creu queel projecte Castor ha suposatper a l'Ajuntament una “pèrduad'ingressos futurs més quereals” i l’ha inscrit en el mateixcontext que la gran bombollaurbanística i immobiliària de fauns anys. Ni els 500 llocs de tre-balls promesos han arribat, com

tampoc els prop de 900.000euros anuals en concepte d'im-post de béns immobles (IBI). Platambé admet que la societat vi-narossenca, en el seu moment,“no va ser prou valenta per en-frontar-se amb criteris ambien-tals i socials” al projecte Castor,sucumbint a les promeses dellocs de treball i canvis. Ara bé,es nega a acceptar la quota mésgran de responsabilitat per alseu municipi. Pla considera que,

en moment de “necessitat” pre-vis a la crisi, qualsevol hauria fetel mateix davant d'un “imantirresistible” i sosté que única-ment Alcanar s'hi va oposar perla seva afectació directa.De moment, entre els interessoscomuns que manté amb l'altrabanda del Sénia figura també lareclamació de millors infraes-tructures viàries per a la ciuta-dania i l'exigència de la gratuïtatde l'AP-7.

CASTOR

Cinta BonetVINARÒS

Enric Pla, alcalde de Vinaròs. / Foto: ACN.

Enric Pla: “Volem el Castortancat i desmantellat”

L’exalcalde socialista Jordi Romeu veiaamb bons ulls el projecte d’Escal UGS

L’aldalde de Podem vol gestionar el conflicted’un altra manera, tot i governar amb el PSPV

La consellera d’habitatge iObres Públiques de la Ge-neralitat Valenciana, MariaJosé Salvador va visitar lesobres de millora i ampliacióde la CV-135, la carreteraque connecta Benicarló ambCàlig, Cervera i Sant Mateu.El tram que s’està millorantés el que discorre entre elpolígon industrial ‘El Collet’i el by-pass de Càlig, muni-cipi on a principis d’any hancomençat els treballs. Fontsoficials confien a acabar lesobres abans de l’estiu.Les millores consistiran aampliar la secció actual de lacarretera i dotar-la d’unvoral de 0,5 metres. Amb

això es millorarà la seguretatvial per a la circulació de ve-hicles, i també de bicicletes itractors. Les obres suposa-ran una inversió de més de800.000 euros.La consellera Salvador hamanifestat que tot i la faltade diners “estem fent un es-forç important en la partidade manteniment de carrete-res i estem apostant per in-versions més menudes, quesuposen canvis importantsen la vida quotidiana de lagent”.A banda, la conselleria s’hacompromés a construir unarotonda en la interseccióamb l’antiga N-340. La cons-trucció de la rotonda supo-saria la supressió de l’actualpas subterrani, que passariaa ser només per a vianants.També s’assumirà lainstal·lació de llums fins a larotonda de la carxofa pas-sada la via del tren. A.P.

OBRES

La renovadacarretera deCàlig per abansde l’estiu

La carreterasuporta molt detrànsit per accediral polígon


CULTURA

CEL MAESTRAT INSPIRA EL RAMON LLULL

Torna el cicle de teatreAMPOSTA

L’ESCRIPTOR I PERIODISTA VíctorAmela s'ha proclamat guanyador del XXXVIPremi Ramon Llull amb “La filla del capitàGroc”, una novel·la a cavall del gènere ro-màntic i històric ambientada a les muntanyesdels Ports de Morella i el Maestrat en tempsde les Guerres Carlines. L'obra narra uns fetsque Amela va conèixer als vuit anys al pobleon estiuejava, el Forcall, el mateix on el pro-tagonista de la novel·la, el Groc, va lluitar

l'any 1840 per defensar els ideals carlins. “Lameva intenció era convertir un heroi ultralocal en un d'universal”, va explicar Amela.La filla, Manuela, una xiqueta de 13 anys “detemperament ardent”, que considera el seupare un heroi, i que és el seu ajut, és l’altraprotagonista de la novel·la, a la qual, de fet,dóna nom. El guardó està dotat amb 60.000euros i és el més reconegut de les lletres ca-talanes. C.B.

LA TRISTA NOTÍCIA delsdarrers dies és la mort d’Um-berto Eco, l’escriptor, el se-miòleg, el medievalista, elpensador, l’humanista. Elgran públic el recordarà perser l’autor de la novel·la “Elnom de la rosa”. Una novel·laque és més una lliçó de coml’alta cultura, ben treballada,pot arribar a milions de per-sones, pot formar i entretenirestant ben escrita, ben docu-mentada i magníficament es-tructurada.

UNA DE LES SEVES frasesmés cèlebres assegura que“el món està ple de llibrespreciosos que no llegeixningú”. No és el cas d’aquestanovel·la, que ha arribat a mi-lions de lectors gràcies,també, a la seva adaptació ci-nematogràfica. Però la fraseés un bon resum del seu pen-sament al voltant de la culturade masses, i de com els crite-ris de consum gairebé maicoincideixen amb els que s’a-pliquen a l’obra artística.

EN UN MERCAT com l’edi-torial on l’oferta està sobresa-turada i la demanda és cadacop més pobra, no tan sols hiha llibres preciosos queningú llegeix, sinó que tambén’hi ha que mai arribaran asortir dels calaixos dels seusautors. I això que UmbertoEco, com ningú, va saber de-mostrar que la creació artís-tica de qualitat és capaçd’arribar a les masses.

PERÒ aquesta és només l’o-pinió d’una apocalíptica quequalsevol integrat podria dis-cutir.

El nomd’Eco

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDS

El monòleg “Un cel de plom” està centrat en la biografia de Neus Català.

Amposta tornarà a tenir una programació teatral estable amb la recuperació del cicle derepresentacions que es va interrompre l’any 2010. El cicle comença amb “Un cel de plom”

Amposta encetarà aquest mes de març unaprogramació teatral estable, recuperant així elcicle de representacions que es va interrom-pre l'any 2010. En concret, l'Ajuntament haprogramat quatre obres al llarg d'enguany. Elcicle s'obrirà aquest pròxim 18 de març amb“Un cel de plom”, un monòleg centrat en labiografia de Neus Català; continuarà el 23 d'a-bril amb “Clochard”, dirigida per Paco Mir,del Tricicle; per finalitzar el 24 de setembreamb “Un tramvia anomenat desig”. La regi-dora de Cultura de l’Ajuntament, Inés Martí,va explicar que a aquests títols s'afegirà la re-presentació, en el marc de les festes majorsd'agost, de l'obra “Fum de Calinquenyo”,

produïda per Esgambi Teatre per a la Festa delMercat a la Plaça.

Tres obres infantils i circQuant a la programació infantil, la Xarxa haprogramat tres obres per aquest primer se-mestre de l'any. La primera, “The magomicshowes” es va representar el passat 20 de fe-brer. El dissabte 12 de març tindrà lloc l'es-pectacle de titelles “Gúlliver al país deLil·liput”, del Centre de Titelles de Lleida. Fi-nalment, el 2 d'abril tindrà lloc l'espectacle“El llibre de la selva”, de Veus Veus. D’altra banda, amb motiu del Dia Mundialdel Teatre, que es commemora el 27 de març,l'Escola de Teatre i Circ d'Amposta (l'EtcA)ha preparat dos activitats. La primera tindràlloc el 10 de març i serà la classe magistralde Paco Mir, del Tricicle, “La gramàtica del

gest: de la G a la T”. La segona serà el 19 demarç, i segons va explicar el director del’EtcA, Jordi Príncep, consistirà en una novaedició de la Nit de gèneres teatrals, enaquest cas centrats en la comèdia dell'Arte ila comèdia humana. D'altra banda, EtcA haprogramat diferents tallers de circ a la plaçadel Mercat d'11 a 13 hores el 16 d'abril. Laprogramació de circ i teatre es tancarà ambel FesticAM, Festival de Teatre i Circ Ciutatd'Amposta, que enguany s'allarga un diamés i serà del 7 al 9 d'octubre.

C.B. / ACNTORTOSA



El Museu de Tortosa ha incorporat nous elementsinèdits de la Dertosa romana i la Turtuxa andalu-sina a l’exposició permanent. A l’àmbit de la Der-tosa es presenten ceràmiques acompanyades d’unmapa sobre rutes comercials durant l’Alt Imperi,elaborat a partir dels diferents tipus de ceràmicalocalitzats a la ciutat. També s’ha millorat la pre-sentació i interpretació dels objectes exposats. Enuna de les vitrines també es troba un fogonet por-tàtil de ceràmica d’època andalusina, que no haviaformat part mai de cap exposició. La directora delMuseu de Tortosa, Maria Josep Bel, va explicar queen aquesta renovació de l’exposició ha estat im-portant el treball realitzat per investigadors.

Cronologia amb pantalles interactivesEl Museu també estrena una cronologia que il·lus-tra amb imatges, documents i pantalles interacti-ves, els fets més significatius de la història local imedieval, i els enllaça amb la història moderna icontemporània. La conservadora del Museu deTortosa, Eva Castellanos, va destacar que aquestacronologia posa de manifest que l’equipament ésun projecte viu que s’anirà renovant a mesura ques’avanci en la recerca. Les visites al Museu de Tor-tosa es van situar l’any 2015 en 9.249, un 20’8% mésque l’any anterior.

Ampliació del fons pictòricLa regidora de Cultura, Dolors Queralt, també vaavançar alguns detalls del projecte d’ampliació delMuseu de Tortosa, que el Pla d’Actuació Municipal(PAM) preveu fer a partir del 2018. Durant una en-trevista a Canal 21 Ebre, Queralt va reiterar la vo-luntat de l’equip de govern de seguir potenciantel Museu. De fet, va dir que la incorporació dequatre noves persones a la comissió assessoratambé ha de servir perquè ajuden a dissenyar elsnous espais del Museu de Tortosa, que molt pos-siblement estaran dedicats a exposar l’importantfons pictòric de la ciutat. Així, Queralt va assenya-lar que caldrà habilitar com a pinacoteca el pavellóadjacent a l’actual sala on hi ha l’exposició perma-nent del Museu, a l’antic escorxador. De la mateixamanera, també es preveu poder ampliar el mate-rial exposat, ja que el fons del Museu de Tortosa téara més de 5.000 peces en dipòsit. En la mateixa entrevista, Queralt va explicar quel’Ajuntament ha tancat el programa d’actes percommemorar el desè aniversari de la BibliotecaMarcel·lí Domingo. Serà tot un any d’activitats quecomençaran el proper 14 de març amb la inaugu-ració del nou tancament de la zona d’estudi.

CULTURA

1952. S'edita el primer númerode la revista Geminis, el primerdels quaranta-tres que s'edita-rien durant deu anys. Eina deprojecció cultural, fruit d'unanova generació d'intel·lectualstortosins sorgits de la postgue-rra, fou un dels principals focusdifusors de la cultura catalanadurant els anys difícils de ladictadura. El recent nomena-ment com a fill predilecte a undels seus col·laboradors mésil·lustres, Manuel Pérez Bonfill,no fa mes que posar en pri-mera línia la resistència cultu-ral, i recuperar a una generaciósovint oblidada i que lluità persuperar els límits imposats pelrègim franquista.

DESPRÉS de la postguerra, lacultura catalana comença a re-cuperar-se, tot formant-se dife-rents grups culturals, en quèdestaca la nostra ciutat que ex-perimentà de la mà d'aquestsintel·lectuals qualificats, unarepresa cultural i artística. La

revista, fundada per Jesus Mas-sip i Gerard Vergés, va tenir di-ferents col·laboradors: JoanBaptista Manyà, Manuel RibasPiera, Alfons Carles Comín,Francisco Casamajó i ManuelPérez Bonfill, entre altres. Elnom de Geminis va ser escollitpel caràcter bivalent del nomque es podia llegir tant en ca-talà com en castellà, prescin-dint de l'accent, i esquivant lacensura de la època.

LA REVISTA va servir de pontde coneixement d'autors comV. Aleixandre, G. Diego o J.R.Jiménez, Albert Camus o C.Riba, actuant per tant com aavantguarda de pensament del'època. També fou la plata-forma de debats sobre la litera-tura social o el realismehistòric, a través del teatre, ipresent a la revista. Fou trans-missora d'importants valorscom el descobriment progres-siu de la catalanitat i la defensade la cultura pròpia, un cristia-

nisme i religiositat oberta, moltavançada al seu temps i que ésinfluència clara de mossènManyà.

RESUMINT, Geminis fou puntde confluència i afirmaciód'una generació d’ànimesintel·lectuals inquietes mogu-des per un projecte comú, lacultura catalana, i que vanprendre el nom de la generacióde 1952. A tots ells, un home-natge ben merescut.

David JiménezTÈCNIC DE TURISME

GEMINIS, llum de la culturacatalana de postguerra

Primera portada de l’antiga revista Geminis. / FOTO: ARXIU.

El Museu incorpora noves peces de laDertosa romana i la Turtuxa andalusina

PATRIMONI

Cinta Bonet / Gustau MorenoTORTOSA



L’alcalde d’Horta de Sant Joan,Joaquim Ferràs, reprendrà la ne-gociació amb el Bisbat de Tor-tosa per a la rehabilitació del’antiga Casa Abadia, on fa mésde cinc anys que projecten ins-tal·lar el nou Centre Picasso.Durant una entrevista a Canal21 Ebre, Ferràs va explicar que elBisbat ha bloquejat el projecteperquè ha demanat que l’edificipuga acollir també la casa delmossèn. Però l’alcalde va assen-yalar que això ara no és possi-ble, ja que caldria refer unprojecte en què la Diputació deTarragona va destinar-hi uns

100.000 euros. Ferràs va recordarque el Centre Picasso ha pogutsubsistir amb un model d’auto-gestió, però que necessita unnou espai per rellançar-se ipoder rebre exposicions de pri-mer nivell. Segons l’alcalde, lespretensions actuals del Bisbatpodrien fer descartar lainstal·lació del Centre Picasso ala Casa Abadia.En canvi, l’Ajuntament ha arri-bat a un acord amb l’Estat per al’aprofitament de l’antiga ca-serna de la Guàrdia Civil, quetambé van ser les antigues esco-les del poble. Horta pagarà40.000 euros durant els propers10 anys, però ja podrà disposarde l’edifici, que té tres plantes.L’antiga caserna es podrà desti-

nar a activitats culturals, comara l’arxiu municipal o un espaiamb l’obra del desaparegut Ro-bert Anglada, un pintor que re-sidia a Horta i que després demorir ha deixat el seu llegat almunicipi. Amb tot, a la plantabaixa també es podria fer unanova oficina de turisme.A banda, l’Ajuntament preveuincloure en el nou pressupostper al 2016, una nova fase de lareforma del nucli antic, a partirde l’ajut de l’1% Cultural delMinisteri de Foment.

L’historiador Joan-Hilari Muñozacaba de publicar el llibre “Art iPatrimoni a Tortosa”. Al llibreMuñoz destaca alguns dels ele-ments de l’art i el patrimoni deTortosa com ara la portalada del’antiga església de Sant Domè-nech o el jaspi de Tortosa o pedrade la Cinta, amb una història tan

antiga com la ciutat. El llibretambé repassa altres elementscom les columnes de granit delcastell de la Suda, portades fa1.800 anys des de Turquia. Tambés’hi troben la capella del Palau delBisbe o l’escut gòtic de Tortosa del’antic portal de Vimpesol. De l’e-dat moderna, destaquen sobre-tot, els tapissos de Les Edats del’Home, una obra del segle XVIque actualment es troba en unmuseu de Nova York.


Un llibre redescobreixl’art i patrimoni tortosí

TORTOSA

CULTURA

Perilla el Centre Picasso a l’antigaCasa Abadia d’Horta de Sant Joan

PINTURA

Gustau MorenoHORTA DE SANT JOAN

El professor Manuel Pérez Bonfill va ser nomenat fillpredilecte de Tortosa, en un acte que es va celebrar al'Espai Sant Domènec. Catedràtic de llengua i litera-tura castellanes, pioner de l'ensenyament del catalàdurant els primers anys de la democràcia, director deteatre, cronista cultural, assagista, escriptor, poeta oagitador cultural són algunes de les etiquetes que seli van posar durant l'homenatge. També va ser fun-dador de l'aula de teatre de l'Institut Joaquim Bau iha rebut nombrosos reconeixements, entre els qualsla Creu de Sant Jordi de la Generalitat. L'alcalde deTortosa, Ferran Bel, va destacar el “compromís polític,pedagògic i cultural” de l'homenatjat. En el torn dels portaveus municipals, la representantdel grup de CiU, Meritxell Roigé, va dir que Tortosahomenatjava “un dels grans de la cultura de casanostra, un referent per a molts estudiants que el vantenir de professor, als qui ensenyava a pensar perquèningú pensés per ells”. El portaveu d'ERC, Josep FelipMonclús, va dir que era un homenatge merescut per

al Pérez Bonfill home i escriptor, i va recordar que “lesseves classes ens van fer lliures i estimar la llengua”.El regidor portaveu del grup Movem Tortosa, JordiJordan, va qualificat Pérez Bonfill de “ciutadà exem-plar” per la seva lluita política i el treball “incansable”amb la cultura i l'educació. De la seva banda, el por-taveu del PSC, Enric Roig, va dir que l'acte era “just inecessari”, perquè implica reconèixer la seva trajec-tòria vital i cultural, la d'un “home culte, amable ienemic de la mediocritat”. El portaveu de la CUP, Xa-vier Rodríguez, va fer notar el compromís de PérezBonfill amb la democràcia i l'antifranquisme, i va as-senyalar que Tortosa "creix com a ciutat" amb aquesthomenatge. El portaveu del PP, Xavier Dalmau, vareiterar el valor de la trajectòria vital i cultural de l'-homenatjat. L'acte va acabar amb unes paraules dePérez Bonfill qui va dir que l'únic mèrit que tenia erahaver intentat ser amic dels seus amics, dels seusconciutadans i d'aquelles persones compromesesamb la cultura, la política i el seu poble. La trajectòriade Pérez Bonfill va ser objecte de glossa per part d'unexalumne i exprofessor de l'Institut Joaquim Bau,Manel Ollé, qui va recordar la profunda estima queprofessava per les llengües i per la cultura.

Cinta BonetTORTOSA

Manuel Pérez Bonfill ja és fillpredilecte de Tortosa

HOMENATGE

Manuel Pérez Bonfilldurant l’acte de nomena-ment com a fill predi-lecte de Tortosa. / FOTO:IRENE LÓPEZ

El nou llibre de Joan-Hilari Muñoz. / FOTO: CANAL 21

Mira elvídeo enaquestenllaçL’antiga Casa Abadia d’Horta. / Foto: ACN


AAGE N D A

US RECOMANEMLA PASSIÓ DE VILALBA DELS ARCSDel 19 al 26 de març

Menjar i beure

Amposta‘Sweet home’, d’Asbel EsteveFins el 5 de marçLloc: Centre d’Art Lo PatiMés info: www.lopati.cat

La Ràpita‘Plomes i colors. Il·lustradorsd’aus a les Terres de l’Ebre’Fins el 27 de marçLloc: Museu de la Mar de l’Ebre

La Sénia‘Aviadores de la República’Fins el 31 de marçLloc: Centre Marcel·lí Domingo

Vilalba ens ofereix una visió de la Passió de Jesús que recullla vessant més social de la història bíblica. D’aquí la impor-tància de la gent del poble i sobretot de les dones, sempreoblidades, que cobren un especial protagonisme des del pri-mer moment fins arribar al peu de la creu, al Calvari de Vi-lalba. Una obra sense efectes especials, i on la importància dela paraula i el diàleg són els principals protagonistes.

Tortosa

La flauta màgicaCompanyia Dei Furbi

Divendres, 11 de marçHora: 22 h.Teatre Auditori Felip PedrellPreu: 12 euros amfiteatre i 15 euros platea

Adaptació lliure de l’òpera ‘La Flauta Màgica’ que fa laCompanyia, sota el subtítol Variacions Dei Furbi. Una ver-sió de teatre i música “a cappella”. És a dir, només veus.La part instrumental passa també a través de les veus i elscants dels intèrprets en unes polifonies adaptades i origi-nals per a aquesta proposta. És una combinació, doncs, deteatre i música en la qual l’espai escènic es resol a partirde la síntesi de l’òpera de Mozart.

Música

Deltebre

4a Calçotadapopular-CentreSocial ‘Lo Maset’

Exposicions

En família

Alfara de CarlesPorts d’AlfaraDies 5 i 6 de marçDistància: 22 km.Més info: www.catalunyasud.net

TivissaGeoruta per les muntanyesDissabte, 12 de marçDistància: 12 km.Més info: www.catalunyasud.net

Dissabte 5 de març

Tortosa‘Ibèrica: divulgació, ciència ienginys’Fins el 12 d’abrilLloc: Museu de l’Ebre

Gandesa‘Gandesa crea’Fins el 17 d’abrilLloc: Celler cooperatiu

Tortosa‘Creativitat al Museu del’Ebre’Fins el 31 de maigLloc: Museu de l’Ebre

TortosaDuo de violí i pianoDijous 3 de marçHora: 20 h.Lloc: Conservatori de Música

Amposta‘Terròs!’, d’Andreu RiféDiumenge 6 de marçHora: 19 h.Lloc: La Lira AmpostinaPreu: 6 euros

AmpostaAlbert Pla en concertDivendres 11 de marçLloc: Centre d’Art Lo Pati

TortosaConcert ‘El violoncel’Dijous 17 de marçHora: 20 h.Lloc: Conservatori de Música

Fires i festes

Godall13a Fira de l’Oli i l’EspàrrecDies 12 i 13 de marçLloc: carrers de la ciutat

Ulldecona‘7 ratolins’, de lacompanyia Petit Bon HomDissabte, 5 de marçHora: 18 h. Lloc: Teatre Orfeó MontsiàPreu: 6 euros

Móra d’Ebre‘Quatre dones i el sol’,de Jordi-Pere CerdàDissabte, 12 de marçHora: 22 h.Lloc: Teatre Municipal La LlanternaPreu: 5 euros

Móra d’Ebre‘23 centímetres’, de CarlosAlberolaDissabte, 19 de marçHora: 22 h.Lloc: Teatre Municipal La LlanternaPreu: 5 euros

EspectaclesMou-te!

La SéniaLa vall del CèrvolDies 25, 26, 27 i 28 de marçDistància: 51 km.Més info: www.catalunyasud.net

Arts

AmpostaDocumental 'La filla del farer'de Mario PonsDivendres, 4 de marçLloc: Casal MunicipalHora: 19 h.

Tortosa‘Delebre’ - UrviartFins el 31 de marçLloc: Campus Terres de l’Ebre

Tortosa‘El llop ferotge’, de Ca l’UbúDiumenge, 13 de marçHora: 12 h.Lloc: Teatre Auditori Felip PedrellA partir de 3 anysPreu: 3 euros

En família


ELS XIQUETS de l’escola de Beni-fallet s’han posat a llegir per prepa-rar el Petits Artistes d’aquestaedició. I és que, què millor que la lec-tura per passar els dies freds de l’hi-vern i alimentar la fantasia que cadaxiquet porta dins?En una època on preferim el consumràpid de televisió o dels ordinadors itelèfons mòbils, la lectura tendeix a

oblidar-se per aquests dispositiustecnològics. Tots no! A l’escola deBenifallet, com en moltes altres,n’estem segurs, eduquen als PetitsArtistes en aquest hàbit, i el més sor-prenent de tot és que als xiquets elsagrada, cada dia, llegir una estonaels seus títols de novel·la i aventuresfavorits.El conte de la ‘Blancaneu’, ‘Winnie

the Pooh’, ‘Moby-Dick’, ‘Misteri al’Orient Exprés’ o ‘Dràcula’ són al-guns dels exemples de llibres quedarrerament han llegit els alumnesde Benifallet.

“‘Moby-Dick’ ésel llibre que mésm’ha agradat detots els que hellegit. Tractasobre una balenamolt gran.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA LLORENÇ VALLESPÍ I VIDIELLA DE BENIFALLET


““La lectura m’agrada molt perquè em re-laxa quan estic nerviosa i m’ajuda aaprendre paraules noves. Els llibres quemés m’agraden són els d’aventures.”

“M’agrada llegiren llocs tran-quils. A casameva sempre lle-geixo a la mevahabitació.”

2 PINZELLADES

Joan Faneca

Nerea Fernández

“Jo sempre lle-geixo a l’escrip-tori. M’agradenels de misteri i lacomèdia. La lec-tura em serveixper a expressar-me correctament iescriure millor.”

“A mi els llibresque m’agradensón ‘Moby-Dick’,Víctor i els Vam-pirs i Dràcula. Lalectura serveix

per a divertir-nos i per a saber es-tudiar millor.”

Júlia Espinós

Eimantas Eitavicius

“A classe cadadia llegim unaestona. Els llibresque més m’agra-den són els d’a-ventures. Crecque és important llegir per apren-dre molt.”

“Jo crec que lalectura és moltimportant. Totsels xiquets apre-nem a comuni-car-nos amb els

altres.”

Jordi Ferré

Ariadna Tobias“Llegir és moltbonic. Quan hofaig intentoposar-me dins dela història, com sifos un dels per-sonatges.”

“A mi m’agradallegir a casa, al’escola, i a la bi-blioteca. Els lli-bres són el meumillor amic.”

Marc Videllet

Júlia Uriz

“A mi m’agradaWinnie the Poohperquè parla demoltes aventuresdivertides.”

“Llegint s’apre-nen moltes cosesi el que més m’a-grada dels contesés que aprenemnoves històries.”

Domènec Faneca

Cinta Ferré

“Els Reis em vandonar un regalmolt especial: elconte de la Blan-caneu. És espe-cial perquè és el

llibre més gran que tinc.”

Àngela Vallespí

“La lectura per ami és molt im-portant perquèaixí aprenc novesparaules que finsara desconeixia,

paraules molt interessants!”

Abril Borràs

Èrika Espinós


EESPORTS

RELLEU A LES BANQUETESAquest tram de temporada està marcat pel relleu a les banque-tes de nombrosos equips de les nostres comarques. La més re-cent és la del fins fa poc entrenador del CD Tortosa, DanielSereno de la Viña, acomiadat el passat 19 de febrer. Segons elclub, la ratxa de mals resultats encadenats durant tres jornades,que han fet perdre el lideratge al Tortosa (al tancament d’a-questa edició el club roig-i-blanc és tercer a tres punts del pri-mer), ha estat suficient per desfer-se de l’entrenador.Tampoc s’han salvat altres entrenadors. Al Jesús i Maria van

destituir a entrenador i part del planter per donar més prota-gonisme als locals, en un equip que ara dirigeix amb força èxitAntoni Teixidó, que venia cessat de l’Amposta. El Jesús i Mariaara per ara és el millor equip ebrenc de la primera catalana. Elcentenari Amposta també va canviar la banqueta, Teixidó vaser substituït per Albert Company, que venia d’entrenar els ju-venils del Ginmàstic de Tarragona. Tot i que l’equip està entre-gat i ofereix bons partits, no hi ha sort de cara al gol. Uns errorsque s’estan pagant amb massa punts perduts. A.P.

LA NEU és escassa al nostrepaís, però aixó no és obstacleper al múixer ebrenc KikoVallespí i els seus gossos.Aixó ho va demostrar a laprova Valgaude Traineau ce-lebrada als Alps francesos.Sense gairebé haver pogutentrenar amb neu, ja que ales vacances de Nadal anavaa entrenar al Pla de Beretperò no n’hi havia, Vallespíva acabar quart en la catego-ria de vuit gossos sobre tri-neu. Tot un èxit. “A mim’agradaria veure als quehan guanyat, què aconsegui-rien si entrenaren en les con-dicions de clima mediterranien les que entreno als meusgossos” afegeix Vallespí en la

seva sincera resposta.A Vallespí l’apassiona aquestesport perquè “combina elsanimals, la competició i lanatura. Però el meu lloc éson visc [Tortosa] i on està lameva família.”Vallespí també ens ha expli-cat els bons moments pas-sats als Alps francesos.L’amistat que hi ha entre elsmuixers, per a ell és més ac-centuada amb els valencians:“Ens coneixem molt, i gai-rebé cada dia vam organitzaruna paella al mig de la neu imenjant del paelló.” Ara,Kiko ja prepara el campionatd’Espanya al Pla de Beret. Elque més costarà serà mante-nir el pic de forma dels gos-sos després de la seva estadaa França. A.P.

Mantenir el picde forma delsgossos és el mésdifícil al nostreterritori”

“

Kiko VallespíMUIXER

Animals, naturai competició

1ENTREVISTAVuitena edició de la Cursa per laMuntanya Cameta Coixa de Mi-ravet. Zaid Ait Malek i Marta Mo-list són els guanyadors d’aquestaexigent i vistosa prova, la quartadel circuit ebrenc i com a novetat,part del campionat de Catalunyaper equips que organitza la Fede-ració d’Entitats Excursionistes. LaCameta Coixa va començar pun-tual diumenge al matí a les 9:30des de l’interior del pati d’armesdel Castell de Miravet. La sortidala va donar el tret d’un canó.Quatre modalitats van ser lesprotagonistes d’aquesta edició dela Cameta Coixa. La cursa abso-luta amb 21 kilòmetres i 1350 me-tres de desnivell i la ModalitatMarxa amb la meitat de recorre-gut i 450 metres a més de les mo-dalitats júnior i cadet. En conjuntparticiparen uns 600 corredors.Pel que fa als guanyadors, la cursaabsoluta se la va emportar ZaigAit Malek de l’equip BuffTeam,amb un temps de 1:52:08. A con-tinuació el seguia Andrey Simó,de l’Associació Esportiva Intem-pèrie, amb un cronòmetre de1:55:29. El tercer classificat absolutmasculí fou Mario Bonavista, delClub de Mur i Castell-Tuga, amb1:55:31.

Pel que respecta a la cursa abso-luta femenina, la victòria se l’en-dugué Marta Molist, delMatxacuca, amb una crono de2:16:21. La seguia Ragna Debats,del CEM Cameta Coixa, amb2:19:49, i de Sílvia Leal del CentreExcursionista Pontsicà amb2:24:05.Al Campionat de Catalunya perequips, la victòria se la va empor-tar el Matxacuca de Santa Cris-tina d’Aro, seguit del Borges Trail

i de l’Associació Esportiva Moun-tain Runners del Berguedà. L’e-quip amfitrió, el CEM La CametaCoixa va acabar quart.Un altra novetat enguany ha estatel caràcter solidari de la CametaCoixa amb els xiquets malalts decàncer. Per cada inscripció s’ha fetun donatiu d’un euro a AFA-NOC, l’associació de nens ambcàncer, formada per pares, amics,i familiars de xiquets afectats peraquesta malaltia.

CURSES DE MUNTANYA

Miravet amb la Cameta CoixaZaid Ait Malek i Marta Molist guanyen la

quarta prova del calendari ebrenc

Albert PascualMIRAVET

El podi absolut de la Cursa Cameta Coixa. // FOTO: VICENT BORRÀS VIVES.

Corredors deCatalunya i la restad’Espanya hantornat a participar ala Cameta Coixa”

“

L’equip local CEM Cameta Coixa quedaquart al Campionat de Catalunya per equips


AGENDA ESPORTIVADissabte 5 de març 3r Canicròs MontbikeAmposta

Dissabte 5 de març CH Amposta - H. SantJoan Despí.Pavelló d’Amposta

Diumenge 6 de març 8a Pujada a la Foradada.Memorial Joan Aloy i

Canicross.Sant Carles de la Ràpita

Diumenge 6 de marçFutbol 3a Divisió Nac.FC Ascó - AE Prat Estadi Municipal d’Ascó

Diumenge 6 de marçRunning Series Terres del’Ebre. Mitja marató i 10Km a Amposta

Dissabte 12 de marçCampionat Comarcal deNatació a Tortosa (Jocs Escolars).Piscina Municipal

19 i 20 de marçEnduBítem BTT 2016 organitzat pel Club Esportiu Montaspre.Bítem

ESPORTS RUNNING SERIES

La Cursa del Pont de Deltebreha inaugurat aquest mes defebrer una nova edició delRunning Series Terres de l’E-bre. Al voltant de 200 perso-nes han participat en les dosmodalitats de 10 kilòmetres i 5kilòmetres marxa. El impedi-ment més gran ha estat elvent, que ha dificultat lamarxa dels corredors.A la prova reina de 10 kilòme-tres, el guanyador en la cate-goria absoluta masculina vaser Mohammed Sedrani ambun temps de 33’ 08’’, seguitd’Azziz El Jihaoui que ha fetun cronòmetre de 33’ 53’’, itercer el corredor del ClubBTT Montbike d’AmpostaJuanma Martínez amb 34’ 20’’.En categoria femenina destaca

el triomf d’Andrea Dragó delPaleodelta Runners amb untemps de 45’ 30’’, seguida deCristina Lendines (47’ 53’’), iGemma Caballé de l’AmpollaRunners que és tercera amb49’ 35’’. En circuit curt vaguanyar Lluís López (inde-pendent) i Dayana Alemany(Club Atletisme Terres de l’E-bre).Pel que fa a l’organització,aquesta Cursa del Pont hacomptat en algunes novetatscom la marxa de handbikesvingudes de Vinaròs. Aques-tes curioses bicicletes tambécompetien en 10.000 metres.El primer en arribar va serOliver Gil amb 24’ 01’’ seguita tres segons per Javier Santi-llana. En 5.000 metres el pri-mer en arribar va ser RamonMeseguera seguit de ManoloCelma.

Comença el calendari de cursesMohammed Sedrani i Andrea Dragó

guanyen la Cursa del Pont de DeltebrePer primer cop participen a la competició

un grup de handbikers vinguts de Vinaròs

Albert PascualDELTEBRE

El podi masculí de la Cursa del Pont. // FOTO: ESRIUGEST.

HANDBOL

L’equip femení del Club Hand-bol Amposta trencava la bonaratxa de sis victòries consecuti-ves en el partit que les enfron-tava contra el líder, el BMCastelló, un equip que fa dostemporades que no perd cappartit a la lliga regular.Les noies de Mateu Castellà novan tenir cap opció de ficar-sedins el partit, ja que des delsprimers minuts, les castellonen-ques van deixar clar que venien

a la capital del Montsià a pelsdos punts. El BM Castelló va dominar entot moment el partit i l’Ampostava anar sempre darrere en elmarcador. Al final de la primerapart, la diferència era de 9 gols,8 a 17 a favor de les de Castelló.La segona part no va ser millorper als interessos ampostinsmantenint la diferència de nougols amb resultat final de 19 a28.La jugadora de l’AmpostaAlba Simón va ser desqualifi-cada a nou minuts per acabar elpartit. També va ser amonestatl’entrenador, Mateu Castellà.

Fi dels bons resultatsAlbert PascualAMPOSTA

Foto de grup del primer equip. // FOTO: CLUB HANDBOL AMPOSTA.

La ulldeconenca Merit-xell Benito ha estat unade les protagonistes delMiting del Centenari dela Federació Catalanad’Atletisme celebrat aSabadell. L’atleta va su-perar el llistó a la mateixaaltura de 4,07 metres.Això suposa una millorade sis centímetres res-pecte a l’anterior millormarca espanyola en cate-goria juvenil, que curio-sament havia aconseguitella un cap de setmanaabans en un salt de 4, 01metres realitzat al GranPremi Ciutat de València.A la competició valen-ciana va superar en dosocasions aquest registre,primer saltant 4,02 me-tres i després amb un saltde 4,07.Finalment no va podersuperar els 4,12 metresque l’hagueren situat se-gona en el rànking euro-peu d’atletes juvenil. A.P.

Meritxell Benito:rècord nacionaljuvenil de pèrtiga

ATLETISME

Daine Cordero no vapoder superar la primeraeliminatòria de l’ObertEuropeu celebrat a Romaa meitats de febrer.La judoca del Nucli deTecnificació Priorat-Tor-tosa que participava en lacategoria de -48 kilos, nova poder fer res enfrontde la colombiana Luz Ál-varez. L’ebrenca i la sud-americana lluitaven a laPool B, on també compe-tien la mexicana EdnaCarillo, la brasilera Na-thalia Brigida i Anne So-phie, de Bèlgica. A.P.

Daine Corderocau a la primera

JUDO

Agustí Fornós és la sensació deles darreres setmanes. Ha aca-bat la primera part del campio-nat de Tercera Catalana com apitxitxi amb 33 gols marcats.Fins a finals de febrer ja en porta42, el que fa una mitja de dosgols per encontre.Hores d’ara, Fornós podria estarentre les estadístiques dels mi-llors jugadors dels millorsequips del món, però ell és eldavanter del Batea durant els

caps de setmana. Nascut a Mira-vet fa 26 anys, durant la setmanatreballa a la nuclear d’Ascó, i encap de setmana és el responsa-ble de dos terceres parts delsgols d’aquest modest equip dela Terra Alta. Havent jugat finsara tots els partits, només harebut tres targetes grogues en 21partits. Un jugador alt i robustamb totes les qualitats per ser elmillor. De moment, el millor deCatalunya. A.P.

El pitxitxi que juga al BateaMILLOR QUE MESSI


SS A L U T

L’HTVC PENALITZA LES MONEDESTREBALLADORS de l’Hospital de Tor-tosa Verge de la Cinta (HTVC) han denunciatun increment desmesurat del preu dels pro-ductes de les màquines de vending. Les mà-quines ofereixen ara la possibilitat decomprar amb monedes o amb una targetaamb descompte. Així, una llauna de refrescpassa de 90 cèntims a 1’20 euros en monedai 90 amb targeta; una aigua de litre i mig

que costava 80 cèntims ara costa 1’20 eurosi 50 amb targeta, i un cafè que valia 55 cèn-tims ara en val 90 o 51 si es paga amb la tar-geta moneder. Els treballadors considerenque d’aquesta manera es penalitza perpagar amb monedes amb gairebé el dobledel preu anterior. També lamenten que elsusuaris de la sanitat hagin de pagar més perun servei ja “prou car”. C.B.

Un decàleg orienta els comer-ciants amb pautes sobre comtractar les persones amb disca-pacitat intel·lectual en restau-rants i botigues. La Federaciócatalana de la discapacitatintel·lectual (Dincat) i la Funda-ció Mercè Pla van presentar aTortosa aquest document quedu per títol “10 pautes perdonar suport a una personaamb discapacitat intel·lectual odel desenvolupament com aclient”. El responsable de l’àreade lleure de Dincat, Susi Cor-dón, va explicar que encara pre-domina cert desconeixementsobre com dirigir-se a les perso-nes amb discapacitat intel·lec-tual quan són clientes d’unrestaurant o una botiga. SegonsCordón, hi ha una visió desfa-sada sobre elles i aquests este-reotips s’han de trencar.En la presentació del catàleg,diversos membres de la Funda-ció Mercè Pla van explicaralgunes de les situacions quoti-dianes que no són fàcils ni cò-modes per a ells i la necessitat

que la informació que se’ls hi faarribar sigui clara. Cordón vaposar com exemple de les difi-cultats en què es troben les per-sones amb discapacitat quanhan d’escollir els plats de la

carta d’un restaurant cosa quees podria resoldre amb l’acom-panyament amb fotografies.El decàleg vol ser una eina útilper ajudar a superar les barre-res que dificulten una relació

adequada amb les personesamb discapacitat i que aquestespuguin gaudir de l’oferta d’oci icultura que ofereix el seu en-torn igual que la resta de ciu-tadans.

Un decàleg orienta en el tracte apersones amb discapacitat

SOCIAL

El document vol ser una eina per ajudar asuperar les barreres i trencar esteorotips

Encara hi ha un cert desconeixement sobrecom dirigir-se a aquestes persones

El decàleg es va començar a repartir entre els paradistes del mercat de Tortosa. // FOTO: FUNDACIÓ MERCÈ PLA.

Cinta BonetTORTOSA

Tot just un any després del'obertura les 24 hores delservei d'hemodinàmica, elssindicats veuen “insufi-cient” la unitat de l'HospitalJoan XXIII de Tarragona i jareclamen l'obertura d'unanova sala, així com la posadaen marxa una nova unitat al'Hospital Verge de la Cintade Tortosa. Així ho van expli-car, tant des del sindicatCGT del centre hospitalaricom des del Grup de Treballen Defensa de la Sanitat Pú-blica, que no descartennoves mobilitzacions. Se-

gons el portaveu del sindi-cat, Agustí Aragonès, a lesTerres de l'Ebre “estan comestàvem nosaltres fa unany”, mentre que a Tarra-gona caldria ampliar el ser-vei per poder atendre elscasos de cateterismes ordi-naris del Baix Penedès, queara es deriven a Barcelona.Aquest mes de febrer, l’Ins-titut Català de la Salut (ICS)va fer públic que des del’ampliació del servei d’he-modinàmica de 12 a 24hores a l’hospital Joan XXIIIel nombre d’activacions delcodi d’infart ha crescut un61% i el nombre de casos hapassat de 295 a 476. Aquestincrement ha evitat la deri-vació de 18 malalts de la de-marcació a l’hospitals deBarcelona. Un cop consta-tada l’evolució de la de-manda, des de l’ICS es vaafirmar que es valorarà unapossible ampliació estructu-ral de la unitat d’hemodinà-mica per tal de mantenir laresposta a les necessitats as-sistencials. C.B.

LOCAL

Reclamen un nou serveid’hemodinàmicaa l’HTVC

Eviten el trasllatde 181 pacientsde Tarragona aBarcelona


AL MES DE desembre parlava de laviolència masclista i hem de tenir encompte que un dels factors que mol-tes vegades genera aquesta violènciasón els cels. Els cels són una res-posta a un procés emocional quesorgeix quan una persona consideraamenaçada la seva propietat, enaquest cas la parella, ja que molts decops la considera seva en exclusivi-tat. Ens estem referint als cels que hiha en una relació de parella, però elscels també es donen en altres situa-cions com a la feina, entre germanso entre veïns. Quan és el cas de ger-mans, també es dóna la circumstàn-cia de la necessitat de posseir, enquè el germà presenta el temor aperdre l’atenció de la mare o el pare,i que considera que és sols d’ell i enquè no vol que ningú li prengui,passant això en tota la franja d’e-dats.

AIXÒ ENS PORTA a preguntar-nosquin és l’origen d’aquest estat emo-cional. Doncs bé, n'hi ha diversos defactors que expliquen el comporta-

ment gelós, entre els quals està queja des de petits podem trobar unaprenentatge deficient de patronsafectius, en els quals els models hanestat poc efectius, podent afegiraquí, encara que de manera no ge-neralitzada, que en molts de casos, amés de l'aprenentatge incorrecte, elspares alguns cops poden haver estatmolt crítics i exigents amb algunsdels fills , a més de no valorar ade-quadament el desenvolupament i lacapacitat com a persones dels nens.

PERÒ NO SOLS això portarà a lapersona als cels. Moltes vegadestambé està present un patró de per-sonalitat inadequat, la falta de con-fiança en un mateix i en la parella, amés d'una falta d’autoestima i d’uncúmul de distorsions cognitives, lesquals ens derivaran a un historial dedubtes, actuacions de manera pocapropiada i impulsives amb la pare-lla. No obstant això, moltes vegadespareix que la percepció que té lapersona gelosa és el contrari del quesucceeix a la realitat, ja que a criteri

d’ells, només volen el millor per a laparella, presentat així un dèficit dela qualitat empàtica.

COM A MESURA de prevenció delscels, és important que els pares jades de petits inculquen als fills elsvalors de la tolerància i el respecte.El futur de les noves generacions re-sideix en una bona educació, en laque a més dels nostres, han de serevidents els drets dels altres. Aques-tes línies estan escrites des de lamés nítida asèpsia dels coneixe-ments que la psicologia ens brinda isi hi ha algú que pot tenir dubtes ique creu que pot presentar la pato-logia dels cels, seria recomanableque consultés amb un professionalde la salut mental, ja que el primerpas per solucionar un problema ésreconèixer-ho. Hem de tenir presentque hi haurà gent amb una impor-tant càrrega de cels a la seva vida ino obstant serà incapaç de veure-ho.Per tant, animo des d’aquí a fer unapetita reflexió i a valorar els nostrescomportaments.

SALUT

Cels

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

L’Hospital Joan XXIII de Tarragona va comptabilitzarl’any passat un total de 17 donants d’òrgans, davantdels 8 comptabilitzats el 2014 i, per primer cop, nova registrar cap negativa a la donació en les entre-vistes amb familiars. La coordinadora de transplan-taments a la demarcació, Maria Bodí, va destacarque el 2015 ha estat “el millor any” en aquest àmbit,fet que ha atribuït a un major coneixement de la do-

nació tant per part dels familiars com dels profes-sionals. Del total de casos registrats, 12 van ser do-nants en mort cerebral i, per primer cop, es vanextreure òrgans de donants en situació d’aturadacardíaca. La cap del servei d’Urgències del JoanXXIII, Carme Boqué, subratlla que el 60% de les per-sones que arriben al centre ho fan a través del serveid’urgències i destaca que esdevé essencial per de-tectar possibles donants i poder ampliar el nombrede transplantaments. Boqué explica que, sovint, elsprofessionals no pensen en la donació per desconei-xement. C.B.

Creix el nombre de donants d’òrgans

TOT I QUE AVUI DIA la majoria delsous que es comercialitzen duen im-presa la data de consum preferent,sempre ens podem trobar amb algunou del qual no disposem de la infor-mació de caducitat i ens podem pre-guntar... Com puc saber si aquest oués fresc?

UNA FORMA FÀCIL de saber-ho, ésagafar l’ou amb la mà, i moure’l dedalt a baix amb una mica de força, acau d’orella. Si escoltem en el seuinterior que alguna cosa es mou,això és indicatiu que l’ou no és fresc.En els ous frescos, la clara de l’ou esmanté ferma i compacta esmorteintel rovell, de manera que l’ou semblasòlid i no s’escolta res. Si noteu unso en el seu interior, aquest ou està

passat i no s’ha de menjar. Tambépodeu trencar la closca de l’ou i abo-car-lo amb delicadesa sobre una su-perfície plana, com la paella, si l’oués fresc, el rovell es mantindrà en elcentre i la clara tindrà un aspectegelatinós i compacte, i podrem men-jar-lo amb tranquil·litat.

UN ALTRE MÈTODE senzill percomprovar la frescor d’un ou, con-sisteix en submergir-lo en un reci-pient ple d’aigua freda amb ungrapat de sal. Si l’ou s’enfonsa, voldir que és fresc, acabat de pondre. Sili falta un pèl per tocar fons, podemassegurar que aquest ou no té mésde dos dies de vida. Si es queda su-rant a la meitat del líquid, té de 4 a 5dies. En el cas que l’ou es quedin su-

rant sobre la superfície de l’aigua,serà millor que el llencem amb moltde compte de no trencar-lo, ja queens podríem penedir per la pudorque ocasionaria.

I JA PER ACABAR... És un ou dur oestà cru? Si el fem girar sobre si ma-teix i gira amb facilitat, és un ou dur,si es balanceja i gira amb dificultat,a causa del seu contingut líquid, l’ouestà cru.

Trucs per saber si un ou és fresc

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

Cinta BonetTARRAGONA

36 // Febrer 2016 cop d’ull

Amposta Es ven pis primer,2 habitacions, cuinamenjador, bany, traster, aprop Hospital Comarcal,estació autobusos, centrescomercials i col.legis. � 645888266

Tortosa pis en venta situatal centre de Ferreries,quarta planta amb ascensor,terrassa i galeria, 3habitacions, cuina,menjador, 1 bany, 1 wc.Interessats trucar al609765297 .

Tortosa zona centre.Superfície útil de 142m² i de163m² construïts distribuïtsen dues plantes. Primeraplanta on es troba la cuina,sala d'estar i menjador.També disposa, la primeraplanta, d'un bany amb dutxaseparada del vàter i lavabo.Preu: 173.250 euros� 699 910 364

Amposta segona planta de55m2,bany,menjador,cuinaoffice i safareig, traster alterrat, equipat amb mobles ielectrodomèstics per entrar

a viure disposa d'ascensor,lliure, de barreres arquitec-tòniques. Preu: 36.000euros. � 699 910 364

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Lluís Canalda deVoraparc. Preu: 50€.� 685 331 865

Tortosa Es traspassa Baren centre de Tortosa, propde col.legis Mèdics, en plefuncionament, 19.000 euros.Tellf. 650756727 totaequipada.

La Ràpita Es lloga localcomercial planta baixa,100,61 m2, situat a galeriescomercials Hort del Rei.Cèntric, Zona plaça CarlesIII, molt lluminós, totescaparate . � 676919378

La Ràpita Zona plaçaCarles III. Es lloga localcomercial planta baixa,95,32 m2, ampliable 163,19m2, annexant altre local

67,87 m2, cantoner.� 676919378

La Ràpita Zona plaçaCarles III. Es lloga pistercera planta, sensemoblar, 3 habitacions, totesexteriors, menjador, cuinaindependent, lavabo com-plet, galeria. � 676919378

Cotxes VW Golf 1.6 TDI,Bluemotion, Negre, blanc,5P, 2014,16.900 Km . Preu:16.700€ � 606 974 315

Cotxes VW Polo 1.4 TDI,Advance, Roig, 5P, Any2015, 16.500 Km . Preu:12.500€ � 606 974 315

Ofertes M'ofereixo pertreballar de cambrer, repartirpropaganda, carretoner,cuidar persones majors. Tinccotxe � 650756727

Ofertes Cambrer amb moltaexperiència, s’ofereix pertreballar d’extra, per torns,caps de setmana, rentar

plats, Amposta, Tarragona,Tortosa. � 650756727

Ofertes M’ofereixo pertreballar de cambrer tincllarga experiència, des de 5euros hora. Amposta icomarca. � 650756727

Ofertes Cambrer amb llargaexperiència, treballaria pertorns, rentar plats. � 650756727

Ofertes Repartiria totaclasse de fullets ipropaganda. � 650756727

Contactes Home de 56anys, net i respetuós, cercadona agradable, afectuosa,per tenir momentsagradables i possible relacióde parella. Zona Maestrat oMontsià. � 639879025.

Contactes Noi de 47 anys,independent, educat,agradant passejar, cercadona per amistat i possiblerelació de convivència .Zona Vinaròs, Benicarló,Amposta. Manuel. � 696362400

Contactes Home buscadona per amistat. Enviar percorreu postal carta depresentació a Antonio

Fàbregas. Joan Lamote deGrignon 23 1º A, 43500Tortosa.

Varis Es ven mobiliari formatper 3 mòduls de fusta, enprestatgeries de vidre,mous, ideal per a tot tipus denegoci, perruqueria,perfumeria, farmacia, tendade roba. � 977580536

Varis Es ven additiu per alcotxe gasolina, gasoil,menys consum, menys fum,4 pastilles 25 Euros. � 650756727

Varis Es venen 4 rodes ambllantes. 260 euros.� 650756727

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS 1.Aquella imbecil·litat que potatènyer tal pregonesa que causaestupor. Pilar prim / 2. Defeca-cions reciclades. Augmentenfins a onze el nombre d’anglesos/ 3. Imant al cel. Biòleg a la me-nuda. La Cabré i companyia / 4.Les últimes sacres paraules. Mo-delador de cabells per a ús de la-canians / 5. De cara és bíblica,d’esquena eivissenca. Ordenarla detenció del secret (o del se-creter?) / 6. Em comportaria comun bon client del casino. Tanraret que no té ni vocals / 7. Siés així és que va parir. S’aproxi-min discretament al tiberi /8.Practico la I+D. Gairebé com elmateix Quasimodo / 9. Abans idesprés de la trencadissa. Lesseves dues personalitats conegu-des són cetaci i balena. De cul altobogan / 10. Si mai es fan granshauran de renunciar als graus.Feu la migdiada de cara a laparet / 11. Un terç d’aigua. Veuel carnaval més descordat desdel balcó de casa. Els dos terçosque faltaven / 12. Vent sobtat acasa d’en Bofarull i la Rut. Car-golí de cabells molt típic delsconvergents / 13. Vagant enmigdel limbe. Efluvi amb caràcterclarament nacional.

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[MOTOR]

[TREBALL]

VERTICALS 1.Pastor de cavalls de la Peguera.Podria ser de l’interès d’aquellbiòleg que dèiem / 2. Nucli durdel PSUC. Creixença sense pros-peritat. Cor de puma / 3. Té unacord tàcit que els altres xerren iell escolta. Estan en consonànciaamb la nosofòbia / 4. Enganxat ala comunitat. Si venera sant Jordiés per orgull nacional / 5. Unacoça com aquesta podria arribar acausar una topada. Al gust preferitde Shakespeare / 6. Un a la ro-mana. Fa ofrenes que el poden ferconfondre per uns grans magat-zems. Només la meitat del llegum,va / 7. Quina fruïció, en veure ladelicadesa de na Letícia! Tot i serapèndix d’un cuc és capaç dedonar corda al català / 8. Electri-citat insuficient. S’assembla molta un rasclet però és una llima.Obre la nevera / 9. D’aquest d’araja en portem consumit un quinzeper cent. Llangardaix neozelandèsque et carrega el mort de la tara(però en italià) / 10. Va cap dalt.No són coses dels altres ans delsatris. Cuc acèfal / 11. Burles queel liberalisme ha tornat a posar demoda. Grec molt oliós / 12. Delataque el cor ja n’està tip. Exposo aun excés de llum i de repics de ba-teria.

ÀRIESTot serà una mica més pesat delnormal, haureu de tenir pacièn-cia uns dies, ja passarà aquestefecte. De fet, amb el que haureud’anar en compte és amb la salutque serà el vostre punt dèbil. Sihi ha passa de refredats, sereuels primers en notar els símpto-mes, però no us hi capfiqueu, tansols heu de prevenir i ja està. Enel tema de la feina, molt bé.

TAURELa vostra harmonia contagiarà atotes les persones que teniu alvoltant, cosa que serà d’agrair jaque posareu pau i, això, sempreés bo. A més, tindreu una facilitatde paraula important, cosa queus pot ajudar molt en el camp dela feina i, també, en el terreny deles amistats, que us donaran bas-tant de suport en les vostres de-cisions.

BESSONSNecessitareu molt d’afecte i queestiguin molt per vosaltres, enprincipi no és pas per res de mal,el que passa és que estareu moltsensibles a tot i qualsevol cosa ustocarà la fibra. La sort és que teniumolts amics que us ajudaran a pas-sar més bé aquests dies. Per des-comptat, els canvis d’humor seranmolt presents i es bo que mireud’estar pensant en coses alegres.

CRANCTindreu molta facilitat de pa-raula i, això, us anirà molt bé so-bretot en tema de feina. Si podeuaclariu tots els vostres dubtes i, sius cal preguntar alguna cosa unamica complicada, és el moment.També es un bon moment pertenir alguna aventura ja que esposaran les coses fàcils peraquesta qüestió.

LLEÓLa mandra formarà part del vos-tre tarannà diari, és com si tot uscostes el doble a l’hora de fer-ho.La sort és que quan arrenqueu jaestà i llavors sereu capaços de fermolt més del que us pensàveu,són coses que passen. Ara bé, enel camp dels diners la cosa estàmolt bé, hi ha bones configura-cions perquè aquest sigui el mi-llor aspecte d’aquests dies.

VERGESi us costa concentrar-vos en elque dieu i, a sobre, quan és l’-hora de parlar es lliguen les pa-raules, no en feu cas són cosesdels astres que estan una micarevolucionats en el vostre cas. Detotes maneres no patiu perquèaixò no vol pas dir que tingueuproblemes, al cap i a la fi us hipodeu fer un bon tip de riure.

BALANÇASerà molt fàcil que feu girar a lagent amb els vostres encants, i ésque el vostre instint de seduccióserà molt important en tot el quefeu. Gràcies a ell podreu aconse-guir favoritismes en diferents as-pectes, ho heu d’aprofitar peranar bé. De fet, seran uns diesforça genials per a vosaltrestambé en el camp de la feina onés fàcil fer girar les coses.

ESCORPÍÉs molt possible que al llarg d’a-quests dies algú important per avosaltres hagi d’estar ingressatper algun motiu en certa formano massa important però que usafecte fort a vosaltres, heu depensar que quan passa algunacosa la serenitat és la clau perquètot funcioni bé i que després nohi hagi problemes. Per tant, con-sell: Tranquil·litzeu-vos.

SAGITARIHo teniu tot molt ben posat pergaudir d’uns dies fantàstics, encompanyia de qui vulgueu i siconvé viatjar ara si que ho teniubé per fer-ho. Això no vol dir queno hagueu de tenir precaució,ara bé, si que ho teniu millor quefa dies enrere. A més, seran diesde fer grans amistats i de tenirmolts contactes per el dia dedemà.

CAPRICORNSón dies de moviments interns,esteu molta estona pensant ibuscant sortides a la vostra vida,no és d’estranyar que penseutant ja que us costa prendre de-cisions i clar s’ha de pensar bécom s’han de fer les coses, ara béel suport dels vostres amics esfarà notar i ho valorareu molt ,de vegades pensar tant no és bo.

AQUARIEl que us caracteritza aquestsdies és la facilitat que tindreu percanviar d’estat d’ànim en unsegon. Els vostres alts i baixosd’humor en un moment donat uspoden fer estar angoixats. Arabé, si us ho treballeu una mica noteniu perquè estar malament, devegades acceptar que es tenenuns dies baixos ajuda a remun-tar-los.

PEIXOSNo us estranyi si us dona pervoler arreglar el lloc on viviuportant això la conseqüència deque llençareu moltes coses queja no us fan servei, no està mala-ment, si més no tindreu mes llocper posar-ho tot i respirareu mi-llor. D’altra banda, us hauré dedir que vigileu amb el que dieu,ja que tindreu una mica mal en-carada la manera de parlar.

HORÒSCOP


Una de les novetats més desta-cades que s’han donat a conèi-xer a la recent Fira Mundial deTelefonia de Barcelona “MobileWorld Congress” ha estat lapresentació de la nova tecnolo-gia de connexió mòbil 5G.Aquesta nova xarxa es perfilacom un ecosistema compost detres parts: la pròpia xarxa, elnúvol i la infraestructura, supe-rant les velocitats de l’actual 4G.Un dels pilars del nou estàn-dard 5G serà la millora de lagestió de les connexions segonsel seu consum de dades. Així,no s’usarà el mateix servei periniciar una videotrucada queper enviar un missatge Whats-App, ja que és obvi que no re-quereixen el mateix tràfic. Totaixò ens aportarà un millor ús ioptimització de les xarxes de te-lefonia, oferint a cada usuari elque realment requereixi en de-terminat moment. Aquesta tec-nologia s’espera disponible alvoltant de l’any 2020, data enquè s’esperen més de 50.000milions de dispositius connec-tats en línia arreu del món, xifraque les xarxes actuals no estancapacitades per gestionar.Un altre benefici serà la millorade la latència de connexió. Ac-tualment una bona connexió4G ofereix ja uns esplèndids10msg., però amb el 5G es volarribar a 1msg., cosa que per-metrà la connexió instantània.Mentre esperem les noves xar-xes 5G, el gegant xinès Huaweianuncia per a aquest 2016 ma-teix la posada en marxa del4.5G, una tecnologia pont queens promet millors i ràpidesconnexions, de fins a 1Gb/seg.

COMUNICACIÓ

PANTALLES

P TERRA PERDUDA, DOCUMENTAL LLIURELA PRODUCTORA River Movies hapresentat la pel·lícula documental ‘Terraperduda o ampantanada’, que recullmolts arguments per lluitar a favor de larecuperació dels sediments, després deparlar amb experts i agents implicats enla gestió del riu Ebre, des de la Granjad’Escarp i Mequinensa fins al Delta. Defet, és un treball del realitzador Josep

Juan Segarra, qui també és un dels por-taveus de la Campanya pels Sediments.El treball es pot veure lliurement a laxarxa i el passat 24 de febrer va seremès íntegrament per Canal 21 Ebre.L’autor va explicar els problemes quecausen els sediments acumulats tant al’Aiguabarreig dels rius Segre i Cincacom a Mequinensa i Riba-roja. G.M.

TECNOLOGIA

El MWCperfila el nouestàndard deconnexió 5G

per Jaume Querol

El periodisme arriba a l’aula

El Col·legi de Periodistes de Catalunya il’Obra Social de “la Caixa” han impulsatenguany tallers de periodisme a cinc cen-tres de secundària de les Terres de l’Ebre,en el marc del programa ‘La Premsa a lesEscoles’ que enguany ha arribat a un totalde 70 instituts d’arreu del país. Durant totel mes de febrer, prop d’una vintena decol·legiats de totes les demarcacions delCol·legi de Periodistes s’han desplaçat a di-ferents centres escolars. En el cas de les Te-rres de l’Ebre, més de 200 alumnes s’hanbeneficiat dels tallers. La iniciativa, impulsada conjuntament pelCol·legi de Periodistes i l’Obra Social de “laCaixa” des del 2009, parteix del consensentre ambdues institucions de la importàn-cia que té el coneixement de l’actualitat pera la formació integral de la ciutadania. En elcas de l’Ebre, els centres beneficiats hanestat l’institut Sòl de Riu, d’Alcanar; l’insti-tut Deltebre; l’institut Camarles; l’institutde Tecnificació d’Amposta i l’institutRamon Berenguer IV, també a la capital delMontsià. Quatre d’aquests instituts hangaudit per primer cop de les xerrades. Durant aquestes cinc edicions, el programaha arribat a 14 instituts d’una dotzena depoblacions, com ara Flix, Móra d’Ebre, Gan-desa, Roquetes, Tortosa, Deltebre, Camar-les, Santa Bàrbara, Ulldecona o Sant Carlesde la Ràpita. En total, en aquestes cinc edi-cions a les Terres de l’Ebre, el programa haarribat a gairebé 800 alumnes d’ESO i deBatxillerat, i els tallers i xerrades han anat acàrrec d’un total de set col·legiats de la de-marcació de l’Ebre del Col·legi de Periodis-

tes. Enguany, les últimes dues sessions vanfer-se el passat 24 de febrer als institutsRamon Berenguer IV, d’Amposta, i Sòl deRiu, a Alcanar.Cada sessió ha comptat amb una participa-ció mitjana d’entre 40 i 80 alumnes, quetenen l’oportunitat d’analitzar, entre altrestemes, les diferents visions de la realitatque aporten els mitjans de comunicació, co-nèixer millor l’ofici dels periodistes, la seuafunció i els seus valors. En molts casos,també es fan tallers per veure de forma

pràctica com treballen els professionals dela comunicació. En aquest sentit, els perio-distes que participen en el projecte tenentots una àmplia trajectòria professional enl’àmbit periodístic, que els permet transme-tre la seua experiència i el seu coneixementsobre l’ofici i la importància que tenen elsmitjans de comunicació en la nostra socie-tat. Per això es fan servir exemples i casospràctics amb diferents materials, com araprojeccions de vídeos, portades històriquesi notícies recents.

G.M.AMPOSTA

La xerrada del 9 de febrer a l’institut de Tecnificació d’Amposta. // FOTO: COL·LEGI DE PERIODISTES.


F O G O N S

FPer Lourdes Sanchís

13a FESTA DE LA CLOTXALa Palma d’Ebre és enguany l’escenari, elproper 6 de març, de la 13a Festa de laClotxa de la Ribera d’Ebre. Aquesta citagastronòmica també donarà el tret de sor-tida a les Jornades Gastronòmiques de laClotxa als restaurants de la Ribera d’Ebre:del 6 de març al 3 d’abril, en restaurantsd’Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Miravet,Rasquera, Móra d’Ebre i Móra la Nova. LaFesta de la Clotxa començarà a les 10.30 del

matí amb la cercavila de la Banda de Be-nissanet, i just després es farà el pregó,que anirà a càrrec del director de l’InstitutEscola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils,Jordi Jardí Serres. A les 11.30 tindrà lloc elrepartiment de les clotxes. Els tiquets espodran adquirir el mateix dia de la festa al’Ajuntament de la Palma d’Ebre, a unpreu de 3 euros. La festa s’acabarà amb unconcert a càrrec del duet Marta & Gregori.

Ingredients

3 albergínies

5 tomates de penjar*

3 cebetes tendres

1 got i 1/2 de vi blanc

1/4 de litre d’aigua

2 rametes de frígola*

100 grams de formatge

ratllat

oli d’oliva

100 grams de pinyons

sal

Albergínies gratinades

Elaboració

Talleu les albergínies atalls i poseu-les dintre unbol amb aigua i sal durantuna mitja hora.

Mentrestant, talleu les cebetes ben menudes ifregiu-les fins que comencen a daurarse.

Fregiu les albergínies apart i una vegada estiguenal punt, poseu-les al damunt d’un paper decuina per a absorbir-nel’oli, poseu-les a una plàtera* de forn.

Cobriu-les amb les tomates*, tallades a trossets menuts, la ceba, l’aigua, la frígola*, el vi iels pinyons. I per acabarempolsineu-les amb formatge ratllat.

Enforneu-les durant unamitja hora. Si es desitja, espoden servir amb llesquesde pa de pagès torrat.

LA CUINA DEL

DELTA

1. Escalfem el forn a 200º2. Barregem el sucre amb l'olii l'esperit d’arròs.3. Incorporem la farina i l'a-nem barrejant amb la mà(obrint i tancant-la). No s'had'amassar!4. Formem muntets i elscol·loquem a la safata delforn, on prèviament hauremposat una làmina de papervegetal. 5. Els enfornem uns 30-35 mi-nuts (tot dependrà del ta-many), fins que observeu que

estan daurats. Guieu-vos perl'olor que desprenen! 6. Deixeu-los refredar da-munt una reixeta. 7. Abans que estiguin freds,els ensucreu.

*NOTA: Aquesta receptatambé es pot fer amb farinasense gluten.

Podeu trobar aquesta i altresreceptes al meu bloc d’inter-net, La Cuina de l’Olga.

Muntetsd’esperitd’arròs

ELABORACIÓ:

LA CU INA DE L ’OLGA

Olga Casanova

Són fàcils i ràpidsde preparar! Araque comencem a ferdinars fora (calçota-des, graellades, clot-xes, rostides,barbacoes...), elsmuntets d’esperitd’arròs són idealsper portar algunacosa dolceta peracompanyar el cafè. És una variació delscócs d’aiguardent,dolços típics de laTerra Alta”

“Agafant com unitat de mesuratassa una tassa de café:

• 6 tasses d’oli d’oliva• 1 tassa de sucre• 2 tasses de licor d’esperitd’arròs

• 1 kg de farina • 1 bol de sucre

INGREDIENTS:


PCAU LA PRODUCCIÓ D’HORTA

UNIÓ DE PAGESOS ha posat l'ac-cent en l'horta ebrenca que ha estat elsector més afectat aquesta campanyad'hivern, amb temperatures més suausde l'habitual que han fet caure la pro-ducció entre un 60 i un 65%. El sindicatagrari ha advertit que “aquesta conside-rable pèrdua” està fent inviables algu-nes explotacions i ha reclamat a Hisendarebaixes en el sistema de mòduls a la

pagesia, i préstecs 100% bonificables.En el cas de l'arròs, es demana al governespanyol usos excepcionals o menors deproductes, ara no autoritzats, però efi-cients en la lluita contra les plagues comel caragol maçana. El sindicat està satis-fet amb els resultats provisionals deltrampeig per a la mosca de l'olivera i se-gueix lluitant contra casos de venda ietiquetatge d'oli fraudulents. C.B.PAGESIA

CENS D’AUS

L'assecament dels arrossars perlluitar contra el caragol maçanaha reduït les aus d'aigua dolçaque hivernen al Delta de l’Ebre.En concret, només s’han inun-dat 3.500 hectàrees de 22.000.Aquesta sembla que ha estat lacausa de la important davalladade població de les espècies quemés depenen de les aigües dol-ces, com són el bernat pescaire,la daurada grossa o la gavinariallera. Altres que depenenmés de les llacunes o les mareessalines han augmentat i hanajudat a mantenir una poblacióhivernal d'ocells aquàtics de244.707 exemplars, un 7%menys que la mitjana dels úl-tims 10 anys. El tècnic del ParcNatural del Delta de l'Ebre, An-toni Curcó, va reconèixer que lacausa “més probable i raona-ble” de la davallada de les po-blacions més depenent del'aigua dolça estigui en la dis-minució de les hectàrees inun-dades d'arrossars. Per la seva part, el director delParc Natural del Delta de l'Ebre,Francesc Vidal, va advertir queallargar molt en el temps l'asse-cament dels camps a l'hivernper aturar la plaga del caragol

tindrà un important impacte enla biodiversitat i altres activitatshumanes del Delta i ha defensatque caldrà trobar “un punt in-termedi”.

Les xifresEl grup més nombrós del censhan estat els ànecs que suposenel 39,5% dels ocells que passenl'hivern al Delta. Destaquen elsànecs collverd, els cullerots i elxarxet comú. El segon grup d'o-cells aquàtics als hiverns del

delta de l'Ebre, amb un 22,3%del total, són els limícoles, elsque s'alimenten d'animals queviuen en els fons fangosos. Laseva població, però, ha estat in-ferior als màxims històrics delsúltims anys. Ha caigut un 6,5%respecte a la mitjana. En aquestgrup destaquen el territ varianti la fredeluga. La davallada im-portant ha estat en el grup delsardeids, amb una població del42,6% menys que la mitjanadels últims anys. També s'han

censat 11.125 flamencs i 2.950capons reials, els quals es men-gen les cries de caragol maçanaperò només en la seva època decel. Aquestes dades del cens escreuaran ara amb la d'altres es-pais humits i possibiliten l'es-tudi de les migracions de lesaus. S'integren dins l'Interna-tional Waterbird Census (IWC)i quantifica anualment el nom-bre d'ocells que hivernen enmés de 80 països d'Europa, Àsiai Àfrica.

Hivernen menys aus al DeltaL'assecament dels arrossars ha reduït les

aus d'aigua dolça que hivernen al Delta La població hivernal d'ocells aquàtics és de

244.707 exemplars, un 7% menys

Una grua a punt de volar davant una llacuna del Delta. // FOTO: ACN

Cinta BonetAMPOSTA

LA TERMITA és un insectesocial, de cos tou, que formencolònies quasi sempre subte-rrànies encapçalades per unrei i una reina. La majoria delsindividus d’una colònia sóntermites obreres, però tambés´hi troben les soldat, encarre-gades de la defensa del termi-ter, i les alades, que sónreproductores joves.

EXISTEIXENa la penínsulabàsicament dos espècies: les”kalotermes “i les” reticuliter-mes”, les dos amb un compor-tament semblant: viuen baixterra alimentant-se de troncs iarrels dárbres morts, peròcom són capaces de digerirqualsevol tipus de cel·lulòsics(paper, cartró, fusta i derivats)poden provocar danys consi-derables en les cases.

NO RESULTA FÀCIL la detec-ció de la activitat dels tèrmits,normalment percebem la sevapresència quan els danys cau-sats són evidents i apareix de-teriorament en els elementsatacats.

UNA VEGADAes detecta laactivitat i es confirma que estracta de termita, és importantactuar amb rapidesa, perquèhabitualment ja hi ha un graud’afectació que en el cas del’estructura d’un habitatge calaturar i valorar el seu abast. Lacolònia de termites atacant potser eliminada per dos siste-mes:1) un tractament químic alvoltant dels fonaments del’habitatge2) a través dúns esquers ambcel·lulosa impregnats dínhibi-dors del creixement.

Termita, danys icomportament

Roger TurchExpert en plagues

1apunt

El monumentfranquista de Tortosaarriba al Parlament

50.000 persones esmanifesten a Ampostaen contra del nou PlaHidrològic de l’Ebre

L’Aldea buscadinamitzar el CatalunyaSud i reclama el suportde la Generalitat

Amposta destinarà900.000 euros apolítiques d’ocupació iformació, i preparaplans locals

Perilla el CentrePicasso a l’antiga CasaAbadia d’Horta

Zaidd Ait Malek iMarta Molist guanyenla cursa de la CametaCoixa de Miravet

Un decàleg orientaen el tracte a personesamb discapacitatintel·lectual

El periodisme arribaa l’aula amb tallersa cinc centres desecundària

#p6 a 9

#19

#p21

#p29

#p32

#p34

#p37

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p4

cop d'ull 247 - març 2016

Documents