3

MARÇ 2014

223

Queda totalment prohibida la reproducciótotal o parcial d’aquesta publicació,sense el permís de la direcció.

Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 32Fax 977 50 20 77info@uncopdull.comwww.uncopdull.comLa direcció de la empresa DOBLE COLUMNA SLdeclina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

SumariCop d’Ull

Director Gerent:Albert Roda Administració:Noelia CastilloComercial:Maria José Vicente Notícies:Cinta Bonet, Gustau Moreno, ACN, Judit Brú, Sílvia AlarcónMaquetació:Claudio Ena, Jordi Aljarilla, EduardoBertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume Querol

Petits ArtistesPàg.27

AgendaPàg. 26

Descarrega’t la revistaen format PDFawww.teveon.tv

Els fogonsPàg. 28

Anuncis Gratuïts:Tel. 807 505 576SMS: ALTA COP seguit de l’anuncial 27775Preu màxim: Red Fixa 1,21 €/minut,Mòbil 1,57 €/minut IVA inclòs.Majors de 18 anys. ATS S.A.Ap. de Correus 18070 Madrid 28080.Telèfon d’Atenció al Client: 902 440 140de dilluns a divendres de 9 a 18 h

807 505 576Anuncia’t

OpinióPàg. 6

L’EntrevistaPàg. 4-5

NotíciesPàg. 11

ClassificatsPàg. 30

Noves TecnologíesPàg. 29

Amb el suport de:

-Fa uns dies han pogut anunciarel retorn dels 12 pobles de laTerra Alta al Consorci deResidus que comparteixen ambla Ribera d’Ebre i el Priorat.Aquest acord està completa-ment tancat, és definitiu?

-Jo diria que els 12 pobles dela Terra Alta, tot i que durantun mes els va fer la recollidauna empresa, de fet no hansortit mai del consorci. Hemsigut prou ràpids, intel·ligents,i hem tingut la capacitat decedir tots prou, com perquè l’1de febrer hagin tornat tots elsmunicipis al consorci, que comel seu propi nom indica que ésde la Ribera d’Ebre, de la TerraAlta i del Priorat. Per tant, noté sentit si la Terra Alta no hiés. Vull manifestar la meuagratitud per totes les personesque han fet possible aquestacord, que han cedit i que hantibat de la corda fins als límitsque no han permès que mai estrenqui. Crec també queaquesta reformulació del con-sorci que estem començant aelaborar el que farà serà conso-lidar-lo més. Que tothom sesenti més a gust i que tothomparticipi de les decisions enprimeríssima persona. Per tant,que la fortalesa d’aquest con-sorci vagi en augment. Estemparlant de tres comarques quese situen entre les cinc comar-ques catalanes que més reci-

clen, i no tindria cap sentitque aquest consorci d’èxit estrenqués.-Hi haurà acord també ambl’Ajuntament de Flix?

-De la mateixa manera quees demana diàleg per altrescoses, també hi ha diàlegentre l’Ajuntament de Flix,el seu alcalde, i jo mateix.Estem en contacte i enshem posat un calendarique esperem complir. Johe de ser optimista i con-fio que l’Ajuntament deFlix, amb el seu alcaldeMarc Mur al capdavant,també tenen clar que perser forts i per tenir capa-citat de negociació calanar units. Per tant, con-fio que en els propersdies o setmanes tambépodrem confirmar que lacontinuïtat de Flix esta-rà garantida de cara alfutur.

-Més complicat sem-bla que Ascó, Mórad’Ebre o Ginestar tor-nin al consorci...

-Ascó té una adjudica-ció per uns quants anysi els compromisoss’han de complir.També Móra d’Ebre. Elque sí que puc dir ésque Ginestar té un com-

Jordi Jardí“Les inversions finançades ambel nou impost nuclear han d’afavorir la Ribera d’Ebre, on hi ha el risc i les afectacions”President del Consell Comarcal

“25 llocs de treball per a una

comarca com la nostra són

importants. A més, són llocs de

treball d’una certa qualificació i

no deslocalitzables.”

4

EntrevistaMARÇ 2014

PLANTA DE VALORACIÓ DE RESIDUS

promís que acaba el 31 dejuliol, d’aquí a quatre dies, il’alcalde té al damunt de lataula una proposta raonable ibona per al seu ajuntament.Sóc optimista i espero queells, com en el cas de Flix,siguin els que anunciïn quetornen al consorci de resi-dus.-Les comarques veïnes, el BaixEbre i el Montsià, també havienanunciat la fusió dels seus con-sorcis amb la creació d’unConsorci de PolítiquesAmbientals de les Terres del’Ebre. Un ens que també estàtenint problemes a l’hora deposar-se en funcionament. Creuviable la col·laboració ambaquest Consorci de PolítiquesAmbientals que impulsen elBaix Ebre i el Montsià?

-Jo crec que és viable enaquells àmbits en què ensnecessitem els uns als altres.En recollida de residus, som unòrgan modèlic i que funcionapràcticament sense cost estruc-tural, i que no té deutes ambningú. I ningú té deutes ambaquest òrgan, ja que tots elsmunicipis consorciats estan alcorrent de pagament. A més,tenim uns índexs de recollidaselectiva que són modèlics a totCatalunya. Per tant, si ensassociem a uns altres ha de serper complir aquestes mateixescondicions, no per baixar elnivell i la qualitat. Ara bé, elconsorci que es proposa des delBaix Ebre i Montsià té altrespotes i òrgans que ens podenser d’interès, com els tracta-ments contra la mosca negra del’Ebre. També la gestió de lesdepuradores i altres coses queens podrien unir.

-Parlant de residus, com tenenla inversió industrial de la plan-ta del polígon del Molló?

-Molt bé, estem treballant ambl’empresa, que ja té l’autoritza-ció ambiental concedida. Pertant, estan en disposició d’ini-ciar l’activitat el dia que vul-guen o puguen. Ara estan ela-borant el projecte executiu dela remodelació interior de lanau. Estem parlant d’una nau

diàfana que és propietat delconsell comarcal, i que s’had’adequar a l’activitat. Després,començarà el muntatge de totala infraestructura, amb unsreactors que hauran de fora. Siel calendari ens respecta, al’estiu podria estar funcionant.De totes maneres, també hanhagut de resoldre un tema definançament. Però crec que al’estiu ja podran estar treba-llant.-Quants llocs de treballs es cre-aran i com beneficiarà això laRibera d’Ebre?

-Sempre hem parlat delsmateixos, al voltant dels 25.Hi haurà cinc torns de treball,treballaran les 24 hores i elscinc dies feiners de la setma-na. I 25 llocs de treball per auna comarca com la nostra sónimportants. A més, són llocsde treball d’una certa qualifi-cació i no deslocalitzables.Tenim molt clar que aquestaés una indústria que ha d’estaral costat d’una infraestructuraque aculli residus. Per tant,aquella xacra que representavatenir l’abocador de Tivissa,avui en dia, és un avantatge iens fa estar tranquils amb lacontinuïtat de l’empresa. Elque hem de fer és crear unmarc ideal perquè tot aixòcomenci quant més aviatmillor. Començarem amb unprimer reactor, però podemampliar fins a quatre. I aixòtambé faria augmentar elsllocs de treball en un percen-tatge més o menys important.A més, també estem parlantde l’aplicació d’una nova tec-nologia al país. A Catalunya non’hi ha cap altra activitat comaquesta i podem ser referentsa l’hora d’atraure altres inver-sors, ja que la planta generaràproductes que poden interes-sar altres empreses.

-És a dir, més de la planta devaloració de residus, es podeninstal·lar al Molló altres indús-tries, atretes per aquesta activi-tat?

-Estem treballant en aquestsentit. Aquesta empresa mani-pula residus i produeix dièsel

sintètic. Però també produeixaltres subproductes que sónaprofitables per a d’altres acti-vitats, com un carbó innocuque es pot gasificar o combus-tionar. Hi ha empreses interes-sades en aquest subproductes iestem treballant perquè s’ins-tal·len just al costat, ja que estractaria d’optimitzar recursos.Ja hi ha converses entre lesmateixes empreses i estemmolt confiats en aquest sentit.-Li vull preguntar també pel nouimpost que el govern de laGeneralitat ha anunciat per al escentrals nuclears. Aquest nouimpost verd que ha de servir perfinançar algunes obres al país. Què li sembla?

-Em produeix sentiments antagò-nics. El veig amb preocupació itambé amb esperança. La preo-cupació és perquè la vaca, si lamunyim massa, potser no dónaper a tant. I és que cal recordarque l’Estat espanyol fa unsmesos també va aprovar unimpost per a les centrals de pro-ducció energètica, i no només ales nuclears. Unes mesures ques’estan carregant el sector de lesenergies renovables d’una mane-ra improcedent. No s’han pensatbé com aquestes mesures estanatacant un sector tan estratègicper a un país com és el sector del’energia. I l’última vegada quevan aplicar un impost, al Consellde la Ribera d’Ebre ens van reta-llar les aportacions voluntàriesque feien les companyies elèctri-ques, i que feien que el nostreconsell tingués un fet diferencialamb els altres de Catalunya enqüestions tan bàsiques com elsserveis socials i de cara a les per-sones. I d’altra banda, tambéesperançat perquè, si aquestimpost nou s’acaba aplicant, lesinfraestructures finançades hau-rien de fer-se, en bona mesura,aquí. Per un tema de risc itambé per afectacions, les inver-sions finançades amb aquestnou impost haurien de quedar-seal lloc on hi ha el risc i les afec-tacions. Amb tots els respectesper a tothom, no entendria queaixò acabés invertint-se eninfraestructures al Pla del’Estany o al Pallars Sobirà. Pertant, aquest impost ha de ser

sostenible i també quedar-se a laRibera d’Ebre, al Baix Camp i alsentorns nuclears que estan moltben especificats als plans d’e-mergència.

-D’altra banda, des del consellde la Ribera d’Ebre han organit-zat un seminari sobre la comer-cialització del sector agroalimen-tari, en el marc del programaRibera d’Ebre Viva, del projecteTreball a les Set Comarques. Aqui va dirigit aquest seminari?

-Als sectors amb què hem treba-llat en els darrers tres anys. Elsproductors de fruita dolça i d’oli.Però enguany també incorporemal projecte als productors vitivi-nícoles, ja que pensem que lanostra comarca, tot i que tenimuna part que pertany a la DOMontsant, produeix uns vins quepoden tenir una bona sortidacomercial, amb els conductes icanalitzacions adequades en elsmercats. La via d’èxit que heminiciat els darrers anys, amb lescampanyes d’internacionalitza-ció i entrant també a les granssuperfícies d’àmbit català, enspermet crear noves iniciativesque ajudin i acompanyin els pro-ductors a entendre coses que faunes mesos eren impensables.Aquella gent que abans eracompetència directa, han entèsque anant units poden penetraren grans mercats que podenabsorbir tota la nostra produc-ció. Fa dos anys vam estar aHolanda, l’any passat a Rússia, iaquest any volíem anar aUcraïna, però de moment ésmillor no anar-hi. Per tant, ani-rem als països nòrdics o bé aQatar i Emirats Àrabs, altresmercats que també estem pros-peccionant.

Gustau Moreno

Per veure el vídeo de l’entrevistacompleta, aneu al següent enllaç:

5

EntrevistaMARÇ 2014

Opinió

6

OpinióMARÇ 2014

I és que, a vegades, la casualitatet permet trobar persones queningú et recomanaria o ningúgosaria presentar-te, però resultaque vaig conèixer a salvador en unlloc on ell destacava per la sevaestètica deixada i un saber estard’escolar britànic. La meva sorpre-sa va ser quan vaig comprovar queell sí que em coneixia, que s’haviainteressat per la meva modestatrajectòria política, i – oh sorpre-sa! – havia llegit tots els meus tex-tos a la mateixa revista que teniua les mans. Com molts altres, liagradava compartir unes cervesesamb qui el volgués acompanyar,debatre sobre l’estat de la qüestióvigent, riure’s d’ell mateix, peròsobretot, li apassionava moltíssimdemostrar la desfeta de l’huma-nisme enfront la pandèmia mate-rialista que gangrena la joventut.

Desordenadament culte, divertit irespectuós, ens ha deixat senseunes memòries que, de ben segur,haguessin desvetllat interessantís-simes anècdotes, episodis funes-tos i tragicomèdies hilarants de lasocietat tortosina de la postguerra.Reconec que m’hagués agradatdedicar més temps per escoltar-lo,més temps per aprendre de laseva inquietud. Ara però ja hamarxat cap a la silenciosa eterni-tat, discretament, sense fanfàrriesni guitarrons. Per tu Salvador,aquests versos de qui tant t’agra-dava representar.

Que es mi barco mi tesoro,que es mi dios la libertad,mi ley, la fuerza y el viento,<mi única patria la mar.

»Allá muevan feroz guerraciegos reyespor un palmo más de tierra,que yo tengo aquí por míocuanto abarca el mar bravío,a quien nadie impuso leyes.

Per tu, SalvadorSalvador Peiró

Sociòleg

Permeteu-me dedicar l’article d’aquest mes a una d’a-questes persones que són d’una mena que, quan ja no hisón, les trobes molt a faltar. I que quan repasses lescoses pendents que haguessis fet amb ella te n’adonesque has perdut les úniques oportunitats que tenies. I ésque Salvador Franquet era una d’aquelles persones que,tot i el llast d’una absurda i fatal deshonra, es feia esti-mar ràpidament. Peculiar, i un magnífic conversador,Salvador tenia una ment privilegiada, potser oxidada peruna continuada remada a contra corrent però amb unindiscutible talent per exprimir-se la ment al màxim.Combinació de notable tortosí i “enfant terrible” vinguta menys pel desprestigi de l’esquerra il·lustrada, li agra-dava portar al límit, casi caricaturitzar, la saviesa delsgrans pensadors.

Opinió

8

OpinióMARÇ 2014

Més enllà de les declaracions personals, les fan tambécom a governants nostres, i aquí si que m’hi puc posar,perquè crec que tenen l’obligació de fer-les pensant entothom i la repercussió immediata que això comporta ensarrossega a tots a un precipici immediat, el del dia a dia.Aquesta manera de fer les coses no és la que se suposad’un bon estadista, ans al contrari aquest enfrontamentconstant entre Madrid i Barcelona fa que no hagin pogutpactar la reforma de l’administració local, cosa que sí hanfet altres autonomies i, que tant ens perjudica. O bé elfons de liquiditat autonòmic per tal de poder pagar alsAjuntaments i proveïdors i, tantes i tantes coses querequereixen de diplomàcia i no d’un enfrontament cons-tant. I mentrestant, els municipis ens quedem sols men-tre aixequem la veu contra les retallades que afecten a lespersones; contra la pèrdua de serveis, com és ara el casdel tancament de les oficines de Catalunya Caixa a vuitpobles de les Terres de l’Ebre, i els atacs a l’autonomialocal que representen les reformes de l’administració delsgoverns del PP i CiU.

D’altra banda, CiU i ERC s’emboliquen amb la bandera,que no amb la senyera -que per sort és de tots-, i ambaquesta excusa ens estan estrangulant amb uns pressu-post de la Generalitat que per a les Terres de l’Ebre sónels pitjors de la història, tot i que el pes dels polítics

d’ERC del territori és dels més importants, i tot per pac-tar una data cap a la consulta. O sigui, no estan gover-nant i incapaços de gestionar la crisi en què estemimmersos, ho tapen tot amb el procés sobiranista. Aveure si s’acabarà la crisi algun dia i nosaltres que sem-pre hem estat els capdavanters de l’economia estarempitjor que els altres i mirant cap un altre costat. Això sila culpa no la tindrem nosaltres, a l’estil “l’armada inven-cible”, hauran estat els elementos o sigui Madrid.

L’art de no saber governar

Francesc MiróAlcalde de Godall

Sempre s’ha dit que les decisions que prenemavui ens afectaran demà, però amb la rapidesaque passen els esdeveniments aquestes deci-sions ens afecten de ple en el mateix instant enquè s’anuncien. El nostre govern i, els partitsque l’aguanten, CiU-ERC, ens porten, com ésper tots sabut, a la consulta sobre la indepen-

dència el proper 9 de novembre. És un camí pled’incerteses, al que sincerament, ni CiU sap benbé on ens portarà, d’aquí les contradiccionsconstants en les seves declaracions: que si avuiel portaveu Homs en fa unes, demà el presidentArtur Mas fa un gir inesperat i, en un altremoment, Duran i Lleida, sintetitza la cosa.

9

Opinió

10

OpinióMARÇ 2014

Al llarg dels darrers temps, veiem com el nostre país estàrecorrent un camí poc habitual en política, gràcies a l’es-tabliment d’acords transversals entre formacions políti-ques molt diferents. Totes elles tenen un objectiu comú:l’exercici del dret a decidir dels catalans. Des de la dreta

democratacristiana fins a l’esquerra anticapitalista, totun ventall de sigles i sensibilitats polítiques diferentss’han posat d’acord amb un objectiu comú. Es tracta deprioritzar l’interès general, que en aquest cas ha comp-tat amb un impuls decisiu per part de la ciutadania.

Ara fa quatre anys la regidora d’Urbanisme presen-tava a la ciutat de Tortosa “el projecte més impor-tant del mandat”. Havien de ser 30 mesos d’obresque “transformarien el barri de Ferreries”. I efecti-

vament, 36 mesos després, el barri de Ferreries hasofert una transformació dramàtica que no tan solsha perjudicat la seva imatge sinó que també n’hanpatit les conseqüències comerciants i veïns.

De fet, ens trobem davant d’un incipient “sentitd’estat”, com el que existeix en qualsevol país delmón. Però tancar files en defensa d’un projectecomú no és exclusiu dels estats o dels països quevolen ser-ho. També és una línia que es pot seguiren molts altres àmbits, perfectament aplicable en elmón municipal. En aquest sentit, a Tortosa hauríemde ser capaços de fer el mateix. Tenim una ciutatamb diversos dèficits històrics, des de l’espai públicals equipaments i serveis, que probablement jas’haurien superat si s’hagués primat l’interès de ciu-tat per damunt del partidista.

Massa sovint, la visió partidista a curt termini és laque domina la política local, com si els ciutadans nofóssim capaços de veure-hi amb perspectiva. Lagent està cansada d’aquesta manera de fer política,que a la Catalunya del segle XXI és un error ambconseqüències greus. Un exemple el trobem en elcas de les noves piscines: per una banda, el governmunicipal no ha volgut reconèixer la seva mala ges-

tió, malgrat que és evident. I per altra banda, a l’o-posició hi ha qui pràcticament s’alegra del fracàsdel projecte estrella de l’alcalde, quan aquest fracàsés també el de la ciutat, perquè el pagarem tots elstortosins.

Crec que cal girar full d’aquesta manera de fer polí-tica. Hem de seguir l’exemple dels qui tenen sentitd’estat, i impulsar un nou “sentit de ciutat”, essentcapaços d’afrontar els problemes i els projectesimportants més enllà de les diferències partidistes.En el cas de les piscines, per exemple, el governhauria de fer marxa enrere, acceptar el recurs dereposició presentat des d’ERC i altres grups munici-pals, i reconèixer que s’han comès errors. I al mateixtemps, l’oposició hauria de tenir també prou sentitde ciutat per acceptar el diàleg, acordant juntamentamb el govern un projecte realista, consensuat, iamb un compromís comú de tirar-lo endavant.

Aquest és només un dels assumptes a afrontar, és

clar. Podríem parlar d’altres dèficits responsabilitatde l’Ajuntament, però també de l’estat de les infras-tructures que depenen de les administracions supe-riors. Si tots els tortosins en òrgans legislatius i exe-cutius, a Barcelona i a Madrid, haguessin actuatsempre coordinadament i prioritzant la ciutat, notindríem una línia de ferrocarril tan lamentable enservei i horaris, o les mancances en xarxa viària quepateix el territori, per posar dos exemples.

Convé, doncs, que els representants de totes les for-macions polítiques siguem capaços de pactar iconstruir en positiu el futur de Tortosa, pensant enl’interès general. No cal pactar-ho tot, perquè seriaimpossible. No podem coincidir sempre, ja que ladiferència és tan legítima com necessària en unademocràcia. Però també és necessari un canvi detarannà, una nova manera d’enfocar la políticamunicipal. Potser així, quan ens trobem un delsmolts reptes que tenim per davant, entre tots seremcapaços de posar-hi un nou sentit de ciutat.

A Tortosa,sentit de ciutat

Marc PuigdomènechPresident d’ERC - Tortosa

Piscines sí, però no a qualsevol preu

Jaume SoléSecretari General del PP a Tortosa

Una ciutat com Tortosa es mereixunes piscines i per això el PartitPopular ha decidit seure i escoltar lanova proposta de l’equip de govern,sabent, però, què és una “rentada decara” per poder quedar bé amb la ciu-tadania de cara a les properes elec-cions municipals. Tot i així, no podempermetre que Tortosa es quedi senseuna infraestructura esportiva de vitalimportància per a la ciutat. Creiemnecessari que el projecte final siguiconsensuat amb el Club Natació

Tortosa, institució esportiva de renoma la ciutat i que ha sigut la gran per-judicada i enganyada en tot aquestassumpte. També creiem necessari laincorporació d’un gimnàs ja que, coms’ha demostrat en altres obres públi-ques similars, és un reclam que potajudar a finançar part dels costos. Pertant, des d’aquí volem fer arribar alstortosins i tortosines el nostre compro-mís per tirar endavant les negocia-cions amb l’objectiu d’aconseguirunes piscines adequades a les neces-

sitats de la ciutat i els seus usuaris.Per això creiem de vital importànciaque les noves piscines es basin en cri-teris d’eficiència energètica i sosteni-bilitat.

Un tema a part, però, és la resoluciódels contractes amb l’empresa adju-dicatària Quatuor, que tal i com sos-tenen els demés partits de l’oposiciópodria ser irregular. Des del PartitPopular no entenem per quèl’Ajuntament no va fer ús de les clàu-

sules establertes al contracte en casd’incompliment d’aquest. No ente-nem per què l’Ajuntament no exigeixa l’empresa una indemnització tal icom estableix la Llei de ContractesPúblics. I encara entenem menysper què, després de tot, li hem depagar a l’empresa la quantitat desor-bitada de 300.000 euros a canvi deres. Per tant, és el nostre deure i res-ponsabilitat donar suport a les esme-nes de reposició dels acords de reso-lució dels contractes.

11

Tortosa NotíciesMARÇ 2014

Vila va afirmar que aquestavariant ha de permetre fer deTortosa una ciutat més amable iintegrar el seu teixit urbà d’unaforma més qualitativa. Enaquesta línia, Vila va volerdestacar que el projecte devariant ha estat consensuat ambel territori i que la Generalitatmanté el compromís d’intentartirar-lo endavant al segon tram dela legislatura. Per la seva partl’alcalde de Tortosa, Ferran Bel,va assenyalar que sotmetent elprojecte de desdoblament de laC-12 a exposició pública esgenera ja una situació òptima periniciar l’obra tan aviat el Governtingui disponibilitat pressupostà-ria. Bel també va remarcar que lafutura variant de Tortosa trans-formarà la ciutat.El projecte de desdoblamentdistingeix tres trams. El primerde 2,1 quilòmetres, entre Vi-nallop i el pont sobre el canal dela Dreta de l’Ebre, preveu laconstrucció d’una autovia detipus interurbà amb dues cal-çades amb dues carrils cadas-cuna, separada de la carreteraactual, la qual passarà a donarservei al trànsit més local.Aquest tram preveu la cons-trucció de dues rotondes i laformació d’una via verda queseguirà l’antiga via del ferrocarrilTortosa-Ulldecona. El segon tramde 2,3 quilòmetres i fins a larotonda del pont del Mil·lenaripreveu una autovia de caràcterurbà que aprofiti la calçada jaexistent, amb dues calçadesseparades per una mitjanacentral. Cada calçada tambétindrà dos carrils. També esconstruirà una nova rotonda a600 metres abans de la rotonda

existent del pont del Mil·lenari.En el darrer tram, de 2,1 quilò-metres fins a l’accés a Jesús,s’ha previst la millora del pavi-ment i de la senyalització fins al’accés de la Raval de Crist. Acontinuació, es projecta soterrarel tronc de la carretera amb doscarrils, un per sentit, i reordenarla C-12 en superfície. Així, esconstruirà un túnel d’uns 860metres de longitud per a facilitarel trànsit de pas i dos laterals ensuperfície per als moviments méslocals. Al final del tram –a la

zona de Jesús– es construirà unarotonda que substituirà la in-tersecció semafòrica existent.

Presentació d’al·legacionsA tot això, veïns del barri deFerreries de Tortosa van iniciaraquest mes de febrer una recol-lida de signatures per presentaral·legacions al projecte de des-doblament de la variant de la C-12 al seu pas pel municipi. Laidea és que tots aquells veïns quees considerin afectats per lafutura actuació facin seues unes

al·legacions que qüestionen laidoneïtat del projecte per solu-cionar de manera definitiva elsproblemes de trànsit al tram urbàde l’eix de l’Ebre i que posen denou sobre la taula considerar eltraçat que l’Ajuntament recolza-va l’any 2009, més proper alcanal Xerta-Sénia. Les al·lega-cions incideixen especialment enel tram de 2,1 quilòmetrescomprès entre el pont del Mil-·lenari i l’entrada al poble deJesús. En concret, les al·lega-cions recullen que el sistema declavegueram i col·lectors exis-tents no estan prou dimensionatper donar cabuda a l’evacuacióde les aigües superficials i a lesaigües pluvials que entrin al tramsoterrat. En aquest sentit, asse-nyalen que la nova canalitzacióde clavegueram que discorreràen part pel carrer Tamarit i Gil ésd’una secció insuficient. Tambérecullen que d’acord amb laplanificació de l’espai fluvial a lavall baixa de l’Ebre elaborat perl’Agència Catalana de l’Aigua al2010, no està ben resolta lapossibilitat de submergència deltúnel per inundabilitat. Quant al’estudi hidrogeològic del projec-te, s’afirma que presenta unstreballs insuficients de caracte-rització de la realitat existent so-bre el terreny. Així, apunten quel’estudi efectuat no justificafefaentment que la construcciódel tram soterrat no afecti al’estabilitat i a la integritat delsedificis i habitatges existents, peraugment del nivell freàtic aigüesamunt.

La variant de la C-12 a Tortosa surt a exposiciópública amb una inversió de 106,5 MEUREl conseller de Territori i Sostenibilitat, SantiVila, va presentar a Tortosa el projecte detraçat del desdoblament de la carretera C-12al seu pas pel municipi, que des de dilluns 3de febrer està sotmès a exposició pública i

que preveu una inversió de 106,5 milionsd’euros. El projecte comprèn un tram d’uns6,5 quilòmetres de longitud entre Vinallop i laintersecció amb l’accés a Jesús, amb diver-sos tipus d’intervenció.

Vegeu el vídeo sobreel projecte devariant de la C-12

12

Notícies TortosaMARÇ 2014

L'alcalde de Tortosa i el directordels serveis territorials d'Ense-nyament van comparèixer al cos-tat dels directors dels dos cen-tres, Josep Ramon Subirats i CintaSales, per donar a conèixer elsdetalls de la solució adoptada perdonar resposta al previsibleincrement de la matrícula enl'ensenyament secundari. Pertant, s'ha acordat aprofitar elsespais lliures que es generaran enel nou edifici de l'escola,dissenyada per acollir dues línies,tot i que en aquests primers anysnomés n'hi haurà una. Així, al nouedifici de l'escola Sant Llàtzer, amés dels propis alumnes, tambéseran ubicats els alumnes de

primer i segon d'ESO de l'institutCristòfol Despuig. Durant lacomparei-xença, Ferran Bel varemarcar que es tracta d'unamesura de caràcter temporal, queno suposa cap canvi en laplanificació fu-tura del'ensenyament secundari aTortosa. De fet, tant l'Ajunta-mentcom Ensenyament mante-nenvigent la voluntat de cons-truirl'edifici de l'institut al pla parcialTemple Sud, ja que el CristòfolDespuig ve ocupant de maneraprovisional l'antiga esco-laBetània, que també s'ha que-datmenuda. Així, el director delsserveis territorials d'Ensenyamenttambé va explicar que s'aconse-

gueix racionalitzar l'espai del nouedifici de l'escola. Antoni Martí vaafegir que, a partir del curs vinent,s'incorporaran al nou edi-fici deSant Llàtzer quatre línies deprimer d'ESO -es passa de tres aquatre- i tres línies de segond'ESO. Mentrestant, els grups detercer i quart d'ESO i els deBatxillerat es mantindran a l'an-ticBetània. D’altra banda, la direccióde l'institut continuarà sent lamateixa, i l'únic que s'incorporaràés un nou membre de l'equipdirectiu a l'edifici deSant Llàtzer.

'La jueva de Tortosa'comença les visitesteatralitzades al call jueu

Saber com era la vida quotidia-na de la comunitat jueva deTortosa i descobrir l'entramatde carrers i carrerons que con-formen l'antic call jueu de laciutat mentre ressonen dife-rents melodies sefardites.Aquesta és la proposta de 'Lajueva de Tortosa', una iniciativaturística que pretén donar aconèixer el llegat jueu de la ciu-tat de la mà de la Blanca, unajueva que va viure a la jueriatortosina. La impulsora d'a-quest nou producte turístic, ésl’actriu Pili Cugat.

Augmenta un 31% elnombre d’espectadors alTeatre Felip Pedrell

El nombre d’espectadors regis-trats en la programació establedel Teatre Auditori Felip Pedrellde Tortosa va incrementar un31’3% el 2013. Els registressón també positius quant a in-gressos per venda d'entrades,54.332 euros, un 41,5 % més.El Museu de Tortosa ha tingutun total de 8.375 visites entrel'exposició permanent i la salad'exposicions temporals "AntoniGarcia". Quant a la BibliotecaMarcel·lí Domingo (BMD) lesxifres són un any més contun-dents: 118.412 documents pres-tats, més de 150.000 visitants i601 activitats realitzades.

breus

L'Ajuntament de Tortosa i elDepartament d'Ensenyament vananunciar aquest passat mes defebrer la implantació d’una exten-

sió de l'institut Cristòfol Despuiga la nova escola de Sant Llàtzer,l'edifici de la qual estarà a puntper al curs que ve.

L’escola de Sant Llàtzer tindrà unaextensió de l’institut Despuig

Vegeu el vídeosobre l’extensió del’Institut Despuig

14

Notícies Baix EbreMARÇ 2014

La Cala confirma la construcció de dos hotelsL’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí,va confirmar a Canal 21 Ebre els avenços delsdos projectes hotelers que el seu municipi téal damunt de la taula. D’una banda, el nouhotel de quatre estrelles que s’ha de construira la urbanització de Tres Cales; i de l’altra,l’ampliació de l’actual hotel Ametlla de Mar,que fins i tot podria “evolucionar millor” iconvertir-se en un nova implantació hoteleraa la zona de Bon Capó. Durant una entrevistaa Canal 21 Ebre, l’alcalde de l’Ametlla de

Mar va afirmar que el projecte de l’hotel deTres Cales està a punt de superar els tràmitsper l’afectació sobre la zona marítimo-terrestre. Així, des de l’Ajuntament confienque les obres puguen començar durant el2014. D’altra banda, Martí va avançar quel’Ametlla de Mar i el Saló del Còmic i delManga de Barcelona han decidit tirarendavant les jornades Mangatun, perpromocionar conjuntament la gastronomia dela tonyina roja, les Terres de l’Ebre i la cultura

japonesa. Això seria durant el mes de maig.Martí també va repassar l’actualitat del seumunicipi i va assenyalar que durant el primertrimestre d’enguany han de començar lesobres de la nova comissaria dels Mossos d’Es-quadra. Altres obres importants que comen-çaran a la Cala durant els propers mesos sónla nova carretera d’accés sud, amb el suportde la Diputació i dintre del pla PENTA; i tam-bé el pont de Tres Cales, en col·laboració ambel BBVA, propietari dels terrenys.

El Club de Rem de Tortosaguanya el X premi ProjecteJove del Baix Ebre

El Club de Rem de Tortosa vaguanyat el X Premi Projecte Jove.El Consell Comarcal del BaixEbre va lliurar el guardó al clubper la seva iniciativa de “pro-moure una vida saludable entrela joventut”. El premi guardona,anualment, les millors iniciativesjuvenils realitzades per personesfísiques o entitats sense ànim delucre radicades al Baix Ebre. Elpresident del Club de Rem Tor-tosa, Josep Maria Chavarria, vamostrar la seva satisfacció pelreconeixement obtingut, el qualva assegurar que els dóna forçaper continuar treballant malgratles dificultats en què també estroben les entitats. El presidentdel Consell Comarcal del BaixEbre, Lluís Soler, va destacar laqualitat de les diferents iniciati-ves presentades alhora que vasubratllar que “les associacionsgeneren una gran riquesa i diver-sitat per a la comarca”. És peraquest motiu que, segons Soler,des de l’administració “s’ha dedonar el màxim suport a totes lesiniciatives que suposen unvalor afegit per al ciutadà i elterritori”.

breus

Una situació que s’allarga des delpassat mes de setembre i que elsha obligat a aturar l’ac-tivitat, queconstituïa el fona-ment econòmicde les seves ramaderies. Elsramaders van presentar recursd’apel·lació d’aquesta mesuraperò a hores d’ara encara no s’hadictat cap resolució i la situació ales ra-maderies ja és del totinsoste-nible. I és que des quevan rebre l’ordre judicial ambdósrama-deries han hagut desuspendre totes les activitatsdirigides a turistes. La propietàriade la ramaderia Mur, Àngela Mur,calcula que la paralització del’activitat li ha comportat unespèrdues de 100.000 euros, haverd’acomiadar treballadors i reduirel nombre d’animals de laramaderia, de 300 a 100, per talde poder alimentar-los. Mur vaexplicar que han presentat ladocumentació pertinent davant eldepartament d’Agricultura permostrar que estan complint la llei,amb la confiança que algú “posiseny” i posi fi a una situació queels està ofegant econòmicament.Mur també va voler deixar clar que

la celebració de temptejos “nosuposa cap malestar perl’animal”.Més crítica encara és la situacióde la ramaderia de Rogelio Martíque ja porta gairebé un any i migsense celebrar actes amb bous pera turistes. I és que a la prohibiciócautelar decretada pel jutjat deBarcelona s’hi cal sumar elsefectes de la crisi que van portaral touroperador que por-tavaturistes russos fins a la ra-maderia a rescindir l’acord. Martíva explicar que la ramaderia està ala ruïna fins al punt que ja no

poden donar menjar a les vaques iels bous. Per la seva part, l’alcalde d’Alfarade Carles, Josep Mas, va mostrarobertament la indignació que viuel poble davant la situació ques’ha generat al voltant de les ra-maderies tot afirmant que els hanprohibit una forma de vida. Mas vareclamar solucions ràpides perevitar la ruïna de les ramaderiesperò també del poble.

Desesperació a Alfara de Carlessis mesos després de la suspensiódels bous per a turistesL’alcalde d’Alfara de Carles, JosepMas, i els propietaris de les dosramaderies del municipi, Mur iRogelio, han reclamat una vegada

més que s’aixequi la suspensiócautelar ordenada per un jutge deBarcelona sobre els espectaclesamb bous per a turistes.

Vegeu el vídeosobre l’extensió del’institut Despuig

15

Amposta NotíciesMARÇ 2014

La Festa de la Carxofad’Amposta supera els3.500 visitants

El pavelló firal d’Amposta es vaomplir un any més per celebrarla XIX Festa de la Carxofa. Unafesta que va aconseguir superarels 3.500 visitants previstos ique va repartir unes 14.000racions preparades pels restau-radors del municipi. Per primercop, a més, es va triar el millortast de carxofa d’entre tots elsque havien cuinat els restau-rants participants. El guanyadorva ser el Restaurant Gatsby,amb el seu arròs vegetarià.L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, va destacar la granafluència de públic a la Festa.De fet, va destacar que vora el70% de la gent que va partici-par a la Festa de la Carxofavenien de fora de la ciutat. Unfet que esperava que es repetísal llarg de les jornades gastro-nòmiques de la carxofa que elsrestaurants d’Amposta iPoblenou del Delta celebraranfins al 15 de març.

breusL’Ajuntament d’Ampostaaprova ajudes per pagarles plusvàlues en els casosde desnonament

El ple de l’Ajuntament d’Am-posta va aprovar per unanimitatla convocatòria 2014 per ator-gar subvencions a les personesque en els casos d’execucióhipotecària es troben que hande fer front al pagament de laplusvàlua de la vivenda habi-tual. En aquest sentit, s’haassig-nat una partida de15.000 euros per compensar elpagament de l’impost a les per-sones que es troben en situacióde perdre la seva vivenda habi-tual per no poder fer front alspagaments de la hipoteca i que,a causa de l’execució hipotecà-ria, han de pagar també l’im-post.

Comencen les obres alpont de la N-340

Aquest febrer es van iniciar lesobres per millorar la seguretatviària del pont de la N-340 so-bre el riu Ebre a Amposta. Unaactuació a la qual el Ministeride Foment hi destina 1,9 mi-lions d'euros. Els treballs tenenun termini d'execució de tresmesos, i han de servir per millo-rar, principalment, els sistemesde contenció del pont per tald'augmentar la seguretat tantdels vehicles que hi circulincom dels vianants que es des-placin pels vorals externs.

breus

El president de la Diputació deTarragona, Josep Poblet, vainau-gurar les obres derehabilitació del campanar del’Església del Poble Nou delDelta. El cam-panar es va poderrestaurar gràcies a un conveni atres bandes entre l’Ajuntamentd’Am-posta, la Diputació deTarragona i el Bisbat de Tortosa. En l’acte d’inauguració l’alcalded’Am-posta, Manel Ferré, vaanunciar que a partir deSetmana Santa i gràcies a unconveni entre l’Ajuntament i elMuseu de les Terres de l’Ebre esfaran visites guiades a l’esglésiai es podrà pujar per grups alcampanar i gaudir d’aquestmirador privi-legiat sobre elDelta de l’Ebre. Les visitesguiades es faran els dissabtes ala tarda i els diumen-ges almatí, i es complementaran ambuna exposició permanent sobrela construcció del Poble Nou delDelta i la colonització gràcies ala col·laboració del Col·legid’Arquitectes de les Terres del’Ebre.

Tant el representant de Bisbat,Mossèn Membrado com elpresident de la Diputació, JosepPoblet, van assenyalar que tot il’èxit que ha suposat lacol·laboració entre institucionsper conservar i rehabilitar elcampanar, el projecte completencara té camí per recórrer, iinclou l’església i la casa par-roquial.Per la seva banda, l’alcaldessapedània del Poble Nou, EncarnaFerrer, es va mostrar moltsatisfeta pel resultat de lesobres, ha recordat que era unareivin-dicació dels veïns delpoble.Precisament, un dels veïns dePoble Nou, José Fumadó, vaafirmar que tot el poble estavamolt content amb laremodelació realitzada alcampanar.

Vegeu el vídeo del’inauguració delcampanar dePoblenou

El nou campanar dePoblenou es visitarà jaa Setmana SantaA partir de Setmana Santa es faran visitesguiades a l’església i es podrà pujar per grupsal campanar i gaudir d’aquest mirador privile-giat sobre el Delta de l’Ebre.

16

Notícies MontsiàMARÇ 2014

La finalitat és establir un calat de12 metres que permetrà l’arriba-da de vaixells de gran tonatge il’obertura de l’empresa a nousmercats d’exportació. Per la sevapart, l’empresa cimentera escompromet a mantenir l’activitat ala planta d’Alcanar durant elspropers 10 anys i a realitzar no-vesactuacions que podrien gene-rarfins a 100 nous llocs de tre-ball. Elconseller de Territori iSostenibilitat, Santi Vila, vaanunciar que el dragatge del portde la cimentera d’Alcanar esrealitzarà aquest primer trimestrede l’any perquè sigui una realitatimmediata. Així mateix, Vila vadestacar que l’acord permetrà a

Cemex dur a terme la seva activitatde forma molt més competitiva.L’acord també preveu prorrogarcinc anys més la concessióadministrativa que finalitzava l’any2018 i obrir un dels tres molls dequè disposa el port d’Alcanar afutures activitats de Ports de laGeneralitat, per operacions ambvaixells amb mercaderies ambdestinació o sortida del territori.

Impost nuclear i dragatgeDies després de l’anunci, elGovern va aprovar el projecte dellei per crear un nou impostambiental a la producció nuclear aCatalunya. Amb aquest nou im-post la Generalitat preveu re-

captar unes 43,2 milions d’eurosanuals procedents dels tres reac-tors catalans: Ascó I, Ascó II iVandellós II. Els alcaldes de SantCarles de la Ràpita i d’Alcanar,Joan Martín Masdéu i AlfonsMontserrat, van valorar positiva-ment la creació del nou impost. Amés, en declaracions a Canal 21 Ebre van confirmar que part delsdiners que es recaptin esdestinaran a finançar el dragatge del port dels Alfacs.

Alcanar redimensiona elprojecte de reforma delmercat municipal

L’Ajuntament d’Alcanar ha treta informació pública el projectede reforma integral del mercatmunicipal, un dels principalsreptes de l’actual mandat per algovern del republicà AlfonsMontserrat. Finalment, el pro-jecte ha estat redimensionat itindrà un cost d’uns 250.000euros, ja que no inclourà laconstrucció d’un pàrquing sote-rrat de dues plantes ni s’am-pliarà la zona comercial del ma-teix mercat. El govern canareuhavia projectat el seu primeraparcament soterrat aprofitantles obres del mercat, amb uncost global de tres milions d’eu-ros. Però l’alcalde d’Alcanar vaexplicar que, en una primerafase, emprendran un projectemés modest i ajustat a l’actualsituació econòmica.

Indignació pel tancamentde CaixaCatalunya

L'alcalde de Godall, FrancescMiró, va confirmar el tancamentde l’oficina de CatalunyaCaixadel municipi aquest 4 de març.Miró va manifestar obertamentla indignació del veïnat deGodall per la decisió dràsticadels responsables de Catalu-nyaCaixa, a qui ha acusat d’ha-ver aprofitat dels pobles i d’haver“estafat” a moltes persones ambparticipacions preferents.

breus

La Generalitat i l’empresa Cemexhan tancat un acord per dragar elcanal d’accés al port d’Alcanar imantenir l’activitat deu anys més.

Ports de la Generalitat executaràel dragatge del canal d’accés alport, amb una inversió de 4,5milions d’euros.

Acord entre la Generalitat i Cemexper mantenir l’activitat 10 anys

Vegeu el vídeo sobrel’acord entre laGeneralitat i Cemex

17

La Ràpita NotíciesMARÇ 2014

La Ràpita vol sancionar elsbancs amb 1.500 pisosbuits al municipi

El ple de l’Ajuntament de SantCarles de la Ràpita votarà prope-rament una moció per poder san-cionar els pisos buits de les enti-tats bancàries, en la línia del queja han aprovat altres consistorisdel territori com Amposta oTortosa. De fet, l’alcalde de lapoblació, el convergent JoanMartín Masdéu, va explicar quetambé han pres com a model laproposta de la Plataformad’Afectats per la Hipoteca a lesTerres de l’Ebre, i que en els pro-pers dies convocarà la resta degrups municipals per acabar dedebatre-la. En aquest sentit,Masdéu va ser molt clar a l’horade definir la situació de la Ràpitacom un “drama”, ja que elsbancs han embargat, també, edi-ficis a mig construir i habitatgesper enllestir. L’alcalde va afirmarque cal respondre amb “màdura” alhora que va assenyalarque a la Ràpita podria haver-hifins a 1.500 pisos buits.

La Rapitenca obtindria un30% de beneficis amb elprojecte de ciutat esportiva

El president de la UE RapitencaRamon Muñoz, va confirmar endeclaracions en exclusiva a Canal21 Ebre l’existència de conversesdel club amb un grup inversor pertirar endavant un projecte de ciu-tat esportiva a La Ràpita.L’objectiu del club serà el d’apli-car un model similar al Villarreal,amb la creació d’una escola defutbol base que tingui per objec-tiu la formació de jugadors queacabin tenint “una projecció perequips de Segona B i Segona A”.Si el conveni és ratificat pelssocis, aquest projecte suposariauna injecció de capital per alclub mariner. Segons Muñoz, enun termini de 8 o 10 anys, el pro-jecte acabaria sent rendible, tantper al grup inversor, que s’empor-taria un 70% dels beneficis, comper la Rapitenca, que obtindria el30% restant. El club tambépodria aconseguir reforços cara larecta final per mantentir-lo a laTercera Divisió.

Masdéu va recordar que Ensenyament, a causa de la davallada en lesràtios de població de primària, va decidir descartar la construcció d’uninstitut-escola 3-16; i que a curt termini tampoc es pot construir unedifici nou, per la situació econòmica del país. L’alcalde de la Ràpitava confirmar que finalment s’ha trobat una solució, i que el tema s’hadesbloquejat després d’una reunió amb el president de la Generalitat,Artur Mas, fa pocs dies. Finalment, s’aixecaran unes aules modulars

de qualitat a la pista esportiva de l’institut Els Alfacs, que ajudaran aresoldre els problemes històrics de saturació del centre, amb caragolsdes de fa uns quants anys. De fet, Masdéu també va voler agrair lesgestions del director dels serveis territorials d’Ensenyament, AntoniMartí. A més, Masdéu va afegir que, a més d’eliminar els barracotsactuals, l’ampliació del centre també permetrà que l’institut Els Alfacspuga créixer en cicles formatius, que era la gran assignatura pendent. D’altra banda, els alumnes de l’institut podran utilitzar la nova pistaesportiva del costat de la biblioteca, accessible per unes escales. Així,Masdéu va assenyalar que les obres de la nova biblioteca de la Ràpitaja estan enllestides, i que el nou equipament podrà obrir les portes enpoques setmanes. En aquest sentit, el darrer obstacle ha estataconseguir l’autorització de l’Estat per incrementar la plantillamunicipal, ja que cal crear una plaça de director de la biblioteca. Encanvi, l’Ajuntament sí que té un problema per finalitzar l’auditori, jaque la constructora que està executant els treballs ha presentat unsobrecost del projecte d’uns 100.000 euros, que el consistori no estàdisposat a assumir. En qualsevol cas, l’alcalde ha assenyalat queestan disposats a negociar amb l’empresa.

Ensenyament ampliarà l’institut Els Alfacs L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, JoanMartín Masdéu (CiU), va avançar en unaentrevista a Canal 21 Ebre l’acord amb la

Generalitat per ampliar les actualsinstal·lacions de l’institut Els Alfacs amb laconstrucció d’aules modulars.

Vegeu el vídeo sobre l’ampliacióde l’institut Els Alfacs

18

Notícies Terra AltaMARÇ 2014

La idea és traspassar les fronteres administratives iretrobar els antics llaços comercials i gastronòmicsper oferir nous i millors productes turístics,comercials i patrimonials sota una mateixa marca.Els tres territoris ja fa uns mesos que treballen enaquesta iniciativa. De fet, van realitzar un primerpress trip per donar a conèixer els actius decadascun dels territoris a diferents mitjans decomunicació. Una activitat que han valorat amb èxiti que els ha encoratjat a continuar per aquest camí.En aquest sentit, el president del Consell Comarcalde la Terra Alta, Carles Luz, va destacar laimportància que el teixit empresarial se sumi alprojecte. En la mateixa línia es va pronunciarl’alcalde de Morella, Rhamses Ripollés, qui va

avançar que en breu s’organitzarà una trobada aMorella on seran invitats els alcaldes i tècnics deturisme de tots els municipis del Matarranya i laTerra Alta, i els empresaris del sector del turisme, lacultura i la hostaleria per posar damunt la taula totel ventall de possibilitats que es dibuixen amb elretro bament dels tres territoris. En aquest sentit, el president de la Comarca delMatarranya, Francisco Lombarte, va destacar queamb aquesta aliança no inventen res de nou, sinóque el que pretenen es rellançar “allò que amb eltemps s’havia perdut”.

La Terra Alta, Morella i elMatarranya retroben sinèrgies peroferir nous productes turístics

La comarca de la TerraAlta incorpora fins a 470hectàrees més de regadiu

La Comunitat de Regants de laTerra Alta ja ha enllestit lesobres per transformar 470 hec-tàrees més de la comarca en re-gadiu. Amb el suport del depar-tament d'Agricultura, les actua-cions han suposat una inversióde gairebé 1,1 MEUR. Mentrela Generalitat va executar lescanonades principals, bassesde regulació i hidrants de lesparcel·les, la Comunitat hacompactat la taca regable enca-rregant-se de conduir l'aiguades dels hidrants ja construïts,fins al peu de les parcel·les,unes 338, i d'instal·lar lesclaus de pas per tal de perme-tre el reg de forma efectiva. Elreg oriental de la Terra Alta pre-veu la transformació de 8.200hectàrees, més de 7.000 de lesquals ja estan en disposició deregar. El director general deDesenvolupament Rural, JordiSala, va verificar l'acabamentde l'obra executada per laComunitat de Regants. Això hapermès l'alliberament d'un altretram d'aval i preveure una altrafase d'actuacions. Així, laComunitat i el Departamentd’Agricultura promouen tambéla transformació en regadiud'un nou sector als termesmunicipals de Caseres i Batea.Les obres del regadiu orientalde la Terra Altaes van iniciarl'any 1997.

breus

Els Consells Comarcals de la TerraAlta i el Matarranya, i l’Ajuntamentde Morella ha fet un pas més enl’impuls del projecte “Tres territo-

ris, una sola terra” amb el qual esvol potenciar el turisme i les rela-cions comercials dels tres territorisque comparteixen una cultura.

Vegeu el vídeo sobreel projecte “Tresterritoris”

19

Terra Alta NotíciesMARÇ 2014

La imatge d’aquesta nova temporada està dedicada al poble ras, a lagent del carrer, a tots aquells i aquelles que lluiten cada dia per unmón més just, més igualitari i més lliure. En aquest sentit, l'eslòganescollit és del “Del poble, en lo poble i per al poble” destacant així lamàxima del mític discurs pronunciat pel qui fou president dels EstatsUnits d'Amèrica, Abraham Lincoln, durant l'homenatge a les víctimesde la Guerra de Secessió, ara fa 150 anys, tot reivindicant aquestmodel ideal de democràcia que Jesucrist ja proclamava al segle I. El programa d'actes d'enguany inclou dos representacions de Lapassió. La primera, el Dijous Sant, a les 21.30 h, i la segona, elDissabte Sant 19 d'abril, a les 17.00 h. El dia central serà el 19d'abril, amb una programació d'activitats que s'iniciarà a les deu delmatí i que inclou mercat d'artesania, tast de vins comentat, concursde pintura ràpida, animació infantil i concurs de fotografia a travésd'Instagram.Un altre acte remarcable de la jornada serà l'obertura de les àmforesde La passió, que contenen un vi de garnatxa que s'ha elaborat duranttot l'any amb els sistemes que utilitzaven els romans. Entre lesnovetats d'enguany, cal destacar la participació en les representacionsde l'Orfeó de Gandesa i de les colles de grallers de Batea i Horta deSant Joan, amb la qual cosa es vol donar una dimensió comarcal aaquesta activitat.La Passió de Vilalba dels Arcs té com a escenaris diferents punts dela població. La majoria dels escenaris són naturals, aprofitant elpaissatge i l’arquitectura que gaudeix el poble. Cada escena estàsituada en un lloc estratègic de Vilalba dels Arcs. Hi ha escenes quees representen a peu de carrer, i d’altres que es fan damunt unescenari per facilitar la visibilitat dels espectadors.

El poble serà la imatge de la nova temporada'La passió' de Vilalba dels Arcs El Patronat de La Passió de Vilalba dels Arcsva presentar aquest passat mes de febrer elcartell i la programació de la 19a temporadade La passió. Una representació que en el cas

de Vilalba dels Arcs destaca pel fet de ser laúnica representació del país que es fa a l'airelliure, pels carrers del nucli antic i pels aforesde la població.

El cartell de la nova temporada de la Passió deVilalba dels Arcs. Vegeu el vídeo sobre el cartell

de la Passió de Vilalba dels Arcs

20

Notícies Ribera d’EbreMARÇ 2014

Així, l’equip de govern vol millorar tots els serveisbàsics dels carrers Trullet, Major i una part delcarrer Costa, així com de la plaça de l’Església, lesquals daten de l’any 1961. L’actuació també incloula substitució del paviment d’aquests carrers iplaces combinant un nou tractament de formigóamb llambordes. L’alcalde de la Torre de l’Espanyol,Eduard Masip, va avançar a Canal 21 Ebre ques’aprofitaran aquestes obres per instal·lar el serveide gas, fins ara inexistent en aquesta zona. Masipha assegurat que les obres al nucli antic delmunicipi és una obra molt esperada pels veïns jaque resoldrà bona part dels problemes sorgits peldeteriorament dels antics serveis, alhora que

suposarà un gran canvi d’imatge del poble.L’actuació tindrà una durada de quatre mesos. Enaquest sentit, l’alcalde de la Torre de l’Espanyol hademanat comprensió als veïns per les molèsties queles obres els puguin ocasionar durant aquestperíode. L’actuació té un pressupost de 258.000euros finançats amb ajuts de la Unió Europea, laGeneralitat, la Diputació de Tarragona i ambrecursos propis de l’Ajuntament de la Torre del’Espanyol. L’empresa adjudicatària de l’obra ésServidel.

La Torre de l’Espanyol inicia laremodelació integral i milloradels carrers del nucli antic

Més de 1.200 personesparticipen en la 11a Festade la Clotxa a Vinebre

Més de 1.200 persones vanparticipar en la 11a Festa de laClotxa de la Ribera, que en-guany es va celebrar a Vinebre.El president del Consell Co-marcal de la Ribera d’Ebre, Jor-di Jardí, va aprofitar l’ocasióper anunciar que la propera edi-ció de la Festa de la Clotxa a laRibera d’Ebre es farà al munici-pi de Tivissa. Així mateix, vaavançar que el Consell Comar-cal ha creat un grup de treballper tal d’aconseguir “més ressòi potenciar la clotxa com un desactius turístics de la comarca”.La Festa de la Clotxa també vadonar el tret de sortida a lesJornades Gastronòmiques de laClotxa que s’allargaran fins al’1 de maig.

Ascó donarà un xec nadóde fins a 1.000 euros

Una norantena de famílies d'As-có podran rebre 1.000 eurosgràcies al xec nadó que haaprovat l'Ajuntament d'aquestapoblació de la Ribera d'Ebre.Segons els càlculs del consisto-ri, el xec nadó beneficiarà unes90 famílies que tingut fills desde l'any 2007. El nou ajutmunicipal va entrar plenamenten vigor dilluns 17 de febrer,després que transcorregues elperíode de presentació d'al-·legacions.

breus

L’Ajuntament de la Torre del’Espanyol ha iniciat aquesta set-mana la remodelació de diversoscarrers i places del nucli antic del

municipi. Amb aquesta actuacióel consistori vol posar fi a les fui-tes d’aigua i clavegueram registra-des en els darrers anys.

Vegeu el vídeo sobreles obres a la Torre del’Espanyol

21

Ribera d’Ebre NotíciesMARÇ 2014

L'objectiu d'aquesta actuació,que tira endavant la BrigadaMunicipal d'Obres i Serveis deMóra d’Ebre, és millorar lafluïdesa del trànsit rodat pelscarrers del centre de la vila ievitar al màxim l'obligació alsautomobilistes d'haver d'efectuartombs per l'interior de la vila perdesplaçar-se entre llocs situats apoca distància. És el cas delcanvi que s'efectua al carrer deBonaire, a l'alçada de la cruïllaamb el carrer de Roger de Llúria,per permetre d'ara endavant girarcap al barranc de Faneca des delmateix carrer de Bonaire, tal com

s'ha fet tradicionalment. Tambées practica el canvi de sentit dela circulació rodada al carrer delTrinquet, que d'ara endavantnomés serà de pujada. Mésendavant es vol canviar el sentitde circulació al tram del carrerdel Dr. Peris des del carrer deSant Valentí, per la qual cosadesapareixeran els aparcamentssituats davant de la floristeriaAgrocamp del municipi a fi iefecte de facilitar la circulació devehicles en direcció al carrerd'Antoni Assens, també tal comha sigut tradicionalment a lapoblació.

Móra d’Ebre canvia ladirecció de carrersL'Ajuntament de Móra d'Ebre ha iniciat els tre-balls per a fer efectius un seguit de canvis enles direccions de circulació de vehicles enalguns carrers de l'interior del nucli urbà.

Durant una entrevista a Canal 21Ebre, l’alcalde de Móra la Nova,Ferran Bladé, va reiterar quel’adjudicació del tanatori a lafunerària Mena “ha estat im-pecable” i va assenyalar quepotser els serveis tècnics mu-nicipals haurien d’haver estatmés contundents a l’hora devalorar l’oferta de l’empresa de-mandant, Funerària Priorat, Ri-bera d’Ebre i Terra Alta SL. Peròl’alcalde va afegir que Móra laNova acatava la sentència queobliga a l’Ajuntament a reiniciarel procès d’adjudicació, ja que nianul·la el procés ni adjudica el

projecte a la funerària que vaperdre el concurs. De fet, fi-nalment no van presentar unrecurs d’apel·lació per evitarjudicialitzar el procés. Això sí,Bladé va concloure que no aca-ben d’entendre que l’empresademandant, vulga gestionar eltanatori municipal quan tambéha demanat permisos per obrirun equipament funerari ambcrematori a només 300 metres.Segons l’alcalde, caldrà veure sila normativa urbanística de Mórala Nova preveu la instal·laciód’un crematori tan a prop delnucli urbà. Bladé també va volerdiferenciar entre el tipus deposició “més prudent” que haadoptat el PSC i l’estratègia delgrup d’Esquerra, que en el pleextraordinari del 23 de gener vaarribar a demanar-li la dimissió.Segons l’alcalde, els republicansvolen aprofitar la situació amb uninterès electoralista. Siga comsiga, Bladé ha calculat que almarç d’enguany, el nou tanatorimunicipal de Móra la Nova jaserà una realitat.

Procès “impecable”a Móra la NovaL’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, rei-tera que l’adjudicació del tanatori a la fune-rària Mena ha estat “impecable” i lamentaque s’hagi judicialitzat la vida municipal.

Ferran Bladé al plató deCanal 21 Ebre.

Vegeu el vídeo del’entrevista aFerran Bladé

22

Notícies Terres de l’EbreMARÇ 2014

Va ser en el marc de la jornadatècnica sobre les barreres salinesi de defensa deltaiques que hanorganitzat l’Associació de Deltesdel Mediterrani, Deltamed i laComunitat de Regants de laDreta de l’Ebre. El repte és quela falca salina deixe de ser unaamenaça permanent per al Delta.El president de la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre, Xavier dePedro, va explicar que el Pla deConca de l’Ebre, que es preveuque s’aprovi de forma imminentpel Consell de Ministres, jainclou la barrera anti-sal per alDelta de l’Ebre. Ara bé, De Pedrova deixar clar que cal estudiarquina pot ser la millor propostaper al Delta, agafant de basel’experiència exitosa del Delta delPo, a Itàlia, i fer un projecteacurat dels costos tenint encompte que conflueix la inter-venció de diverses adminis-tracions. De Pedro també vadeixar clar que la barrera anti-salno és una mesura incompatibleamb el Parc Natural del Delta del’Ebre ni tampoc una mesuraalternativa al cabal mínim delriu. Un dels primers conferen-ciants va ser el president honoraride la Comissió Internacional deGrans Presses, el professor LluísBerga, qui va insistir que malgrat

la importància de trobar unequilibri pel que fa als cabals delriu entre la producció i la soste-nibilitat mediambiental, és priori-tari actuar contra la falca salinaamb la construcció d’un dic cos-taner. Des de la Federació deRegants de la Conca de l’Ebre, elseu president, César Trillo, vaafirmar que veuen amb bons ullsinstal·lar una barrera salina da-vant el Delta. A més, considerenque aquesta mesura trobarà elconsens al conjunt de la Concade l’Ebre a diferència d’unincrement de cabals al tram finaldel riu. Així mateix, va deixar clarque la Federació s’oposarà aqualsevol transvasament del’Ebre. Un missatge menys alar-mant és el que va llençar el Capde l’àrea de gestió sostenible,aigua i territori del Centre d’Es-

tudis Hidrogràfics, Julián Martí-nez, qui va explicar que segonsl’estudi que ha realitzat la salque arriba als arrossars acabasortint de nou amb les estacionsde bombeig. De fet, va assegurarque la salinització del sòl i delsarrossars és per l'aigua que entradels canals i de l'aqüífer i no perla falca salina del riu, però que lasituació no és alarmant pelconreu de l'arròs. El president dela Comunitat de Regants delcanal de la Dreta de l'Ebre,Manolo Masià, també va insistiten la necessitat de prendremesures contra la falca salinaperquè als arrossaires els afectamolt a la qualitat i quantitat delconreu.

El pla de Conca de l’Ebre preveuuna barrera anti-sal al Delta

Aproven inicialment el Pla director dels masetsLa comissió territorial d'Urbanisme de lesTerres de l'Ebre ha aprovat inicialment el Pladirector urbanístic de les construccionsagrícoles tradicionals de les Terres de l'Ebre,els masets, amb l'objectiu principal de posaren valor i regular aquestes edificacionspròpies del sòl rural de la zona que serveixen,principalment, per a l'emmagatzematge delsestris i productes de conreu i d'aixopluc. Laimportància paisatgística i de suport a l'úsagrícola dels masets, i l'arrelament tradi-

cional en el territori d'aquest tipus d'edifi-cació, va desembocar en una demanda dedotar-se de la figura urbanística necessàriaper preveure la preservació de les casetes decamp existents i la regulació de possiblesnoves construccions. El pla també vetllaperquè aquestes construccions no derivin capa altres usos no compatibles amb el sòl nourbanitzable. Així ho va explicar el directorgeneral d’Urbanisme, Agustí Serra, qui vadestacar que l’aprovació del Pla director dóna

l’oportunitat a que moltes edificacions siguinlegalitzades. La Generalitat i el territori vanconsensuar una proposta per regular laconstrucció d’aquest tipus d’edificacions quediferencia entre les casetes d’eines amb unasuperfície màxima de 20 metres quadrats, iels anomenats masets amb una superfíciemàxima de 60 metres quadrats i elreconeixement de l'ús agrícola així com elcaràcter lúdic i d'esbarjo que tradicionalmenthan tingut.

El Consorci d’Aigües deTarragona invertirà 4’5MEUR en una canonadaal coll de Balaguer

El Consorci d’Aigües de Tarrago-na invertirà fins a 10 milionsd’euros en cinc anys per substi-tuir les canonades deterioradesde la xarxa d’abastament lesquals estan patint un procés decarbonatació que està provocantla seva corrosió. El CAT ja haaprovat un pla per aplicar mesu-res preventives per intentarreparar les canonades quepuguin, i substituir aquellesmés afectades. El projecte mésimportant i prioritari és la cons-trucció d'un traçat alternatiu a lacanonada que travessa el Coll deBalaguer, per un túnel d'un qui-lòmetre. El Consorci ja té el pro-jecte fet i a punt i només estàpendent de trobar finançamentper tirar-lo endavant ja que té unpressupost de 4,5 MEUR. Eldirector gerent del CAT, SalvadorPlana, va explicar que davant ladificultat de reparar la canonadaque passa pel túnel del coll deBalaguer s’ha optat per construiruna variant que garanteixi elsubministrament d’aigua fins alCamp de Tarragona, en cas quela canonada actual tingui ungreu problema. La direcció delCAT va anunciar aquesta impor-tant inversió en el transcursd’una compareixença davant elsmitjans de comunicació on es vafer balanç de l’actuació delConsorci d’Aigües de Tarragonadurant el 2013.

breus

Científics, tècnics i regants vantractar i analitzar aquest passatmes de febrer la proposta de

diverses actuacions de barreresanti-sal que s’han previst per alDelta de l’Ebre.

Vegeu el vídeo de lajornada sobre lesbarreres salines

23

Vinaròs NotíciesMARÇ 2014

Amat anunciava sobre aquestaqüestió que davant la impossibi-litat material de poder fercompliment al mandat judicial enel termini donat, l'Ajuntament esveu en l'obligació d'iniciar unexpedient d'amortització de sòlrústic, per poder així tractard'obtenir recursos, amb els qualsfer front a aquest pagament senseaugmentar les càrreguestributàries als ciutadans delmunicipi.Així mateix, Amat matisava que lesfinques que es posaran a la vendaestaran totes elles inclosesúnicament en les fases dos, tres iquatre "Soterranyes", de maneraque la fase u del polígon que, a diad'avui és l'única fase que no s'haparalitzat, no es veuria en cap casafectada per aquesta mesura.El regidor d’Hisenda i Ocupació del’Ajuntament de Vinaròs també vadestacar el fet que aquesta mesuras'adopta obligats per lescircumstàncies, ja que l'únicaalternativa a l'amortit-zació depatrimoni hauria estat l'augmentde les càrregues tributàries , opcióque el regidor ha anunciat l'equip

de Govern no preveu sota capsupòsit .Respecte a la conveniència d'op-tar per l'amortització d'aquestesfinques i no per la del "CarrerMajor", el regidor ha explicat queper poder amortitzar la segona, esrequeriria d'una prèviarequalificació urbanística queautomàticament suposaria unadevaluació de la mateixa, passarde ser dotacional esportiu a sòlrústic, amb el perjudici que aixòocasionaria per al conjunt delsvinarossencs. En aques sentit,Amat ha assenyalat que respecte ala finca del " Carrer Major " hi hainiciat una sol·licitud d'expro-piació al Ministeri, que elfonament per justificar el valor dela mateixa és la seva qualificacióurbanística i que seria contra-produent convertir-la en sòl rústica iniciativa del Ajuntament deVinaròs per poder amortitzar, quanni tan sols estan en disposició desaber si alguna d'aquestes finquesdespertarà l’interès d’algú i espodran vendre.Amat finalitzava la seva inter-venció davant els mitjans de

comunicació assenyalant que ésl'actual equip de govern qui estàassumint el compliment de lessentències que aquest Ajunta-ment té pendents des de fadiverses legislatures , sent aquestcas una mostra més d'això , i vaassenyalar que quan van arribar algovern municipal van fer lesmodificacions pertinents per

delimitar les sol·licituds d'expro-piació, posant solució a l'origen delproblema i que quan s’acabe lalegislatura també hauran pagat elque altres equips de govern, “deforma negligent”, van decidir nopagar, obviant el sobrecost enforma d'interessos que aquestapassivitat s'ha produït al mu-nicipi".

Vinaròs vendrà finques de Soterranyes perpagar la sentència del cas ArizmendiEl regidor d'Hisenda i Ocupació de l’Ajunta-ment de Vinaròs, Juan Amat, ha anunciat lanotificació a l'Ajuntament de l'Acte de la Sec-ció Segona de la Sala del Contenciós Admi-nistratiu del TSJC, en virtut del qual s'imposa

a l'Ajuntament l'obligació de pagar 1.237.841euros en el termini de tres mesos, com a con-seqüència de l'execució de sentència de data19 de maig de 2004 en relació amb el cone-gut com "cas Arizmendi".

24

Notícies BenicarlóMARÇ 2014

Un dels motius essencials de la declaració radicaen el suport popular i en la consolidació que hanaconseguit les festes falleres en una trajectòria queja ha sobrepassat els 40 anys. Però també en larepercussió de les Falles en l'àmbit econòmic i enla implicació de tots els sectors socials. I perdamunt de tot, en allò que fa úniques a les Fallesde Benicarló: que són una festa oberta a tothom.

La proposta es va començar a treballar l'estiupassat, de la mà de les regidories de Falles i deTurisme, amb la col·laboració de la Junta LocalFallera. Des del primer moment, els tècnics de laConselleria de Turisme encarregats de tramitar lesdeclaracions han vist amb bons ulls la proposta deles Falles de Benicarló. De fet, si no hi ha capimprevist, s'espera que la declaració oficial esconfirme abans de les pròximes festes falleres.Amb tot aquest procediment, l'Ajuntamentdemostra una vegada més el seu suportincondicional a les festes falleres. Ja ho va fer ambla celebració, l'any passat, del 40 aniversari de lesFalles i posteriorment en tota la tramitació delsexpedients i requisits per al muntatge dels casalsfallers.

Dispositiu de seguretat per a les Falles Les Falles 2014 comptaran amb un importantdispositiu de seguretat per a les properes Falles.Seran uns 700 serveis els que es destinaran avetllar per la seguretat durant els dies de mésafluència de gent. La major aportació d'efectiusanirà a càrrec de la Guàrdia Civil (amb 400 serveisprogramats), Policia Local (160 serveis), Creu Roja(48), Protecció Civil (48), Bombers (17), i PoliciaAutonòmica, que també destinarà alguns efectius,tot i que no ha concretat la quantitat exacta.L'alcalde de Benicarló, Marcelino Domingo, haexpressat el seu desig de tindre unes Fallestranquil·les i i ha demanat la col·laboracióciutadana per evitar al màxim els possiblesincidents.

Benicarló demana que les Fallessiguin d’Interès Turístic AutonòmicEl servei d'assessorament

hipotecari evita cincdesnonaments a Benicarló

El servei gratuït d'assessora-ment i mediació hipotecària queofereix l'Ajuntament deBenicarló, gràcies a un convenisignat amb el Col·legi d'Advo-cats de Castelló, va atendre 96persones des del juliol al des-embre de 2013. La majoria deles consultes ateses feien refe-rència a peticions de reestructu-racions de deute, sol·licitud dequitacions o eliminació de clàu-sules abusives. Pel que fa alsexpedients que ja s'han tancat,el servei va aconseguir pactaramb les entitats bancàries laparalització de cinc procedi-ments de desnonament i vanegociar una dació en paga-ment. A més, es van gestionarquatre refinançaments deldeute i cinc sol·licituds d'elimi-nació de l'anomenada clàusulasòl. Al marge d'aquestes ges-tions, també es van atendreassumptes referents a assesso-rament en general i consultespuntuals. L'objectiu del conveniés donar cobertura a la situacióde crisi econòmica i a les difi-cultats amb què es troben mol-tes persones a l'hora de pagar lahipoteca de la seua vivendahabitual. Actualment el serveies presta tres dies al mes. Elmes de març s'han previst elsdies 6, 20 i 21. Per a demanarcita es pot telefonar al 964 8250 13.

breus

El ple de l’Ajuntament va aprovarper unanimitat sol·licitar que lesFalles de Benicarló siguin declara-des Festa d’Interés Turístic Auto-

nòmic. Un tràmit que se suma altreball realitzat ja per les regidoriesde Falles i de Turisme, i per la Jun-ta Local Fallera.

26

CulturaMARÇ 2014

GANDESA

Fins el 18 de març‘Flors’, exposició de pinturaMucbe Centre Cultural

Fins el 19 de marçBenicarló en FallesCarrers de la ciutat

Fins el 23 de març‘D.O. III Mostra Col·lectiva d’Artistesde Benicarló’, exposicióMucbe Centre Cultural

Fins el 29 de marçXIX Jornades Gastronòmiques de laCarxofa de Benicarló, gastronomia

Fins al 17 de maig'100 anys d’escola pública a Amposta(1913-2013)', exposicióMuseu de les Terres de l'Ebre

Fins el 17 d'abril'Amposta de Banda a Banda', cicle deconcertsLa Lira Ampostina

Fins el 16 de marçXI Jornades Gastronòmiques de la Carxofa, gastronomiaRestaurants col·laboradors

Dimecres, 26 de marçMaster Class en teatre, a càrrec deBerty TovíasAuditori de la Fila, de 20:30 a 23 h.

Dissabte, 29 de marçConcert de la Banda de la SocietatMusical ‘La Alianza’ de VinaròsLa Lira Ampostina, a les 20 h.

AMPOSTA

Fins al 26 d'abril de 201410a Temporada 'Dissabtes de Teatre'Hora: 18.00 horesLloc: Ulldecona, Teatre Orfeó Montsià

Del 16 de març a l'1 de maigLa nova Passió d'Ulldecona (2014)Teatre Orfeó Montsià

ULLDECONA

Fins el 30 de març'Contes infantils de la guerra',exposicióCEBE Centre d’Estudis de la Batallade l’Ebre

Divendres, 7 de marçPresentació del llibre ‘ Un pessic al’ànima’, d’Alfons CamaBiblioteca Municipal, a les 19.30 h.

Fins el 23 de marçVI Jornades de la Cuina de la galeraRestaurants de la ciutat

Fins el 31 de desembre‘Pulchra Magistri. El esplendor delMaestrazgo’, exposicióEsglésia Arxiprestal

VINARÒS

TORTOSA

Fins al 28 de maig2n SEUminaris, cicle de xerradesSeu de la UOC

Fins el 14 de març‘Oxirrinc: Un jaciment ric en història’,exposicióPalau Oliver de Boteller

Fins al 15 de marçI Concurs de Cupcakes de primaveraBiblioteca Marcel·lí Domingo

Dimarts, 4 de març‘I l’Òpera...?’, cicle deretransmissions d’òperaCampus Terres de l’Ebre

Diumenge, 9 de març‘Fresenda’, teatreTeatre Auditori Felip Pedrell, 18 h.

Divendres, 14 de març‘Un aire de família’, teatreTeatre Auditori Felip Pedrell, 22 h.

Diumenge, 23 de març‘Gris’, espectacle de dansa-circTeatre Auditori Felip Pedrell, 12 h.

Diumenge, 30 de març‘Tirant lo Blanc’, espectacle detitellesMuseu de Tortosa, a les 12 h.

BENICARLÓ

MÓRA D’EBRE

Dijous, 6 de marçPresentació del llibre ‘La dona pagesade la Guerra Civil als ays seixanta.Terres de l’Ebre’, de M. TeresaCastelló BouBiblioteca Comarcal, a les 20 h.

GODALL

8 i 9 de març11a Fira de l’Oli i l’EspàrrecRecinte firal

L’AMPOLLA

Dissabte, 8 de marçIII Jornada per la PauLlar de Jubilats, a les 9:15 h..

8 i 9 de març5a Fira del Cítric i el món ruralCarrers de la població

XERTA

27

MARÇ 2014

Petits Artistes

Aquest mes ens hemanat fins l’EMD deBítem a preguntar alsnens i nenes d’a-questa població delBaix Ebre quines sónles seves pel·lículespreferides o les quemenys els hi hanagradat, com veureuhi ha moltes respos-tes i gustos, comnens i pel·lícules.

ZER Riu AvallCEIP de Bítem El cinema

Àngel Audív“He dibuixat un rodet de pel·lícula,que és com es fan les pel·lículesper poder-les veure al cine.”

Àgueda Carles“He dibuixat una escena de lapel·lícula Brave, que és d’una prin-cesa que vol ser arquera.”

Lara Cid“He dibuixat una ballarina que estàballant a dalt un escenari, com si fosuna pel·lícula.”

Pau Codorniu“He fet un dibuix d’una serp gegantque tira foc per la boca, es d’unapel·lícula que vaig veure fa temps i emva agaradar molt.”

Alba Forés“He dibuixat una escena d’un home iuna dona que tenien un lleó petit acasa i quan es va fer gran el van portaral zoo.”

Marc Galve“He fet un dibuix de la pel·lículaAvions, aquesta pel·lícula la vaiganar a veure a finals d’estiu.”

Paula Gómez“Jo he dibuixat una de les cosesamb les que anem al cine, palome-tes i una coca cola.”

Valentina Nediu“Jo he fet un dibuix de Rapunzel,que es d’una xiqueta que la va aga-far una dona que era molt dolenta ila va portar a un castell.”

Amb el suport de:

EMD Bítem

Ionut Nediu8 anys

“Jo he fet el dibuix de lameca pel·lícula preferi-da, El Gato con Botas.”

Mira el video delsPetits Artistes

Els FogonsEls Fogons

Albergínies farcidesIngredients3 albergínies grans400 g. de carn de vedella picada2 pebres verds1 ceba de mida mitjana3 tomàquets2 alls1 ouGaleta picadaSalPebre negrePebre vermellHerbes provençals o farigolaOli d’oliva

PreparacióPrimer hem de rentar les albergínies i treure el capoll. Les tallem enmeitats longitudinalment i les bollim en aigua amb sal, fins que siguinuna mica blanes. Les treiem del foc i les deixem refredar. Quan sónfredes procedim a buidar-les (és molt més còmode si són bollides, lapolpa surt millor). Estorgem les albergínies buidades i la polpa perseparat. Mentre anem fent el farciment, hem de posar a una paella unraig d'oli amb els alls, la ceba i el pebre ben picats. Quan s'estan fentincorporem el tomàquet també triturat i deixem que es confiti. Quanja és confitat hi afegim la carn picada, hi posem les espècies (sal,pebre negre, pebre vermell) i deixem que es faci tot. Quan la carn ésfeta ho deixem refredar. Quan la mescla és freda hi incorporem l'oubatut, les herbes provençals o farigola i la galeta picada, fins que lamassa sigui més compacta. Ara procedim a farcir les albergínies ambaquesta mescla, ho disposem dins una font i les cobrim amb galetapicada, farigola i un raig d'oli d'oliva. Enfornem a 170º durant uns 20minuts, fins que són daurades.

Es poden servir acompanyades de salsa de tomàquet, patates fregideso una ensalada.

Vi recomanatLafou El Sender

2011Lafou Celler

Batea - DO Terra Alta

Raïm: Garnatxa, syrah i morenillo.Vista: Grana / reflexos vermells / net / intens

Nas: Fresc / madur / voluminós / aromes fruitals /fruita negra / notes balsàmiques / flors fresques.

Boca: Fresc / voluminós / notes fruitals / notes espe-ciades / regalèssia / endolçat / estructurat.

Envellit durant 6 mesos en barriques usades de rourefrancès (80%) i centreeuropeu (20%).

Graduació: 14,5%

28

Noves Tecnologies

29

Noves TecnologiesMARÇ 2014

Sota el nom de DLink WiFi Smart Plug, trobem un endoll capaç demonitoritzar el consum elèctric de la presa de llum corresponent. Totaaquesta informació es transmet via wifi a la pròpia plataforma núvoldel fabricant, mitjançant el sistema mydlink, i d'aquesta manera espot consultar mitjançant l'ordinador personal o dispositius mòbilstipus tablets i smartphones.També destacar que el fabricant s'ha esforçat bastant per aconseguiruna configuració senzilla i ràpida de cara als usuaris menys experts.També integren un sensor tèrmic capaç de protegir contra els pics detensió i, per tant, protegir també els aparells endollats al mateix dis-positiu, tot això dintre d'un petit dispositiu que passa pràcticamentdesapercebut.El preu de mercat estarà al voltant dels 80€, tot i que la data de dis-ponibilitat encara no està determinada, sembla que serà a partir delsegons semestre del 2014 al territori europeu. Estarà disponibletambé en dues versions, una amb protector tèrmic i una altra sense,ambdues amb capacitat wifi i accés a plataforma mydlink.

Podeu veure més informació a www.dlink.com

Endolls domèstics intel·ligents:DLink WiFi Smart Plug

El fabricant especialitzat en dispositius de xarxa D-Link posarà en breu almercat l'endoll intel·ligent, una nova línia de productes que segur que seràmolt interesant per a controlar la despesa elèctrica de les nostres llars.

SanDisk, el llàpis USB universal

A efectes pràctics sembla la típica memòria USB, peròdisposa de 2 connectors USB i microUSB en els late-rals, per usar segons la necessitat. SanDisk prometcompatibilitat total PC/MAC i també amb dispositiusAndroid de tota mena (smartphones i tablets).Dintre del dispositiu també trobarem determinat softwa-re de còpies de seguretat, i la disponibilitat en dife-rents capacitats de 16, 32 i 64Gb per cobrir totes lesnecessitats i uns preus molt ajustats entre 20 i els 60€.

SanDisk ha creat un llapis de memòria USB molt curiós, però realment ben pensat si tenim en compteles necessitats d'emmagatzemat actuals. Es tracta d'un dispositiu que integra connexions USB i microUSB, segons les necessitats, per poder-se connectar a l'ordinador personal o al Tablet.

Jaume Querol

Tortosa Es lloga pàrquing al carrerMóssen Manyà, edifici Voraparc.Preu: 55 euros. � 977 73 07 21

Tortosa Mas Agueró, casa ruralamb encant, situada a les afores delpoble de Pauls, al centre del parcnatural. 12 places, barbacoa. Preu17€/persona. Més informaciówww.clubrural.net/Mas-Aguero � 608 438 245

Tortosa zona Sant Blai, es llogaparquing � 639594527

Roquetes es lloga pis davant delparc, bones vistes, lluminós, moblatde 110 m2, 3 hab, cuina, menjador,terrassa, galeria, 2 armaris de pareti un vestidor. Preu: 380€/mes � 664 363 541 - 619 154 123

Sant Carles Es lloga pis céntric,menjador estar, cuina, galeria, 3habitacions, 2 banys. 275 Euros. � 648783681 / 977504332

Caseres Es traspassa perruqueriaen ple funcionament, totalmentequipada i amb clients fixes. � 618296481/ 699174202

Vinaròs Es ven parcel.la urbana1000m2, situada al termemunicipal de Vinaròs, partidaClosa o Ribes (ermita deVinaròs). Preu: 130.000 euros �636 256 045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústica de3,5 jornals al costat de la viaverda a 3 min de Jesús, sensecasa. Interessats trucar � 605994 256

Camarles Es ven finca 11 jornalsamb aigua, llum, casa imagatzem. Per entrar a viure. A 5min de Camarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven finca d’oliveresde 7 jornals a ple rendiment ambcaseta de muntanya, prop delcanal Xerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 -605 994 256

Tortosa Es ven per la zonaTemple. Pis 2 hab., saló menjadoramb terrassa, 1 bany, cuina igaleria. Calefacció amb gas.

Zona ajardinada i piscinacomunitaria. Per entrar a viure.Preu: 130.000 euros. � 636 732 222

Jesús Es ven estudi a Jesus,habitació, bany i cuina-menjadoramb bomba de calor/fred. 30.000euros negociables. Trucar a partir deles 19h. � 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90 m2, zonade Remolins, edifici ganadera, 4hab., 2 banys, gran terrassa, patiinterior, xemeneia, ascensor,primera planta. Preu: 86.000 euros.� 646 465 499

Tortosa Es ven xalet de 180 m2,piscina aigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles, amb horti oliveres. Preu a convindre. � 661143 311

Tortosa Barri del Temple. Es ven pis80 m2, calefacció gas, ascensor,terrassa molt gran, cara sol. 88.000Euros. � 627056870

Alfara de Carles Es ven casa aAlfara de Carles amb 130 m2, 5hab., 2 banys, moblat, cuina imenjador, amb hort i fincad’oliveres. Interessats trucar al � 661 143 311

Tortosa Es ven un remolc per auna moto, amb l’opció de col.locarun altre carril per carregar 2 motos.Preu: 500 euros. � 680 192 122

PINTOR Aplicacions de pinturaen general. Pressupostos sensecompromís.� 661 14 33 11

Ofertes Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Si necessitesque et cusin algun tipus de roba, nodubtis en trucar. Servei a domicili � 977 510 705

Ofertes S’ofereix empresa deconstrucció d’obra nova,façanes, reforma i rehabilitaciód’habitatges, obra menor,piscines d’obra i pre fabricades.Pressupostos sensecompromís. Informació � 672 192 867 / 622 245 120

Ofertes S’ofereix cambrer amb 17

anys d’experiència amb capacitatde comunicació. Educació, respectei amabilitat amb el tracte. Interessatstrucar al % 697 487 296Enginyer enTelecomunicacions ofereix classesde repàs o reforç escolar deMatemàtiques i Física per alumnesd’ESO i Batxillerat. Josep. � 608438 245

Ofertes Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Si necessitesque et cusin algun tipus de roba, nodubtis en trucar. Servei a domicili � 977 510 705

Ofertes AVON busca personesque vulguin vendre o consumir elsseus productes. � 977442642

Ofertes S’ofereix cambrer amb 17anys d’experiència amb capacitatde comunicació. Educació, respectei amabilitat amb el tracte. Interessatstrucar al �697487 296

Demandes Noia de 33 anys cercafeina al sector del turisme. Roser. � 699175475

Demandes Si tens més de 18 anysi ganes de treballar truca. � 977442642

Demandes Busco treball per alsmatins i els caps de setmana, perBenicarló i rodalies. Roser. � 699175475

Demandes Dona de 35 anys,auxiliar geriatria, s’ofereix per tindrecura gent gran, portar casa, neteja,experiència. Referències.Ulldecona, Godall, Amposta, SantCarles de la Ràpita, Alcanar,Vinaròs, Tortosa. � 646710100

Amistat Noi de 44 anys, moltmaco, molt humil, molt simpàtic,desitja conèixer una noia entre28-52 anys, primer per a amistat idesprés relació estable. � 627742238

Amistat Desitjo relació amb donalliberal, amb fins seriosos, o parellamatrimoni. Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Amistat Maikal agenciamatrimonial de noies ruses, sit’agradaria tenir parella d’origen rus,perque t’agraden com son, truca’ns,tenim un mun de noies amb ganesde trobar el seu príncep blau alnostre país. Serietat i honestedat � 695 410 052

Amistat Si ets una noia o un noi, noimporta edat, i encara no tensnuvi/a però t’agradaria trobar unabona persona i amb ganes de teniruna relació estable, truca, tenimoficines a Tortosa, Tarragona, Reus,Vendrell, Barcelona, Girona,Sabadell, Terrassa, Manresa i Vic� 695 410 052

Amistat Si vols refer la teva vidaamorosa, vine a Maisol, un equip deprofessionals t’ajuda a trobar-la,tenim un amplia cartera depersones interessades en coneixer-te. Informa’t! Tenim oficina a Tortosa,Tarragona, Reus, Vendrell,Barcelona, Terrassa, Sabadell,Manresa, Vic i Girona. � 695 410 052

Amistat Apreciat amic/ga, cansatd’anar a discoteques per conèixergent i perdre el temps? Cansat deles cites ràpides i a cegues de lared? Has caigut varies vegades a lamateixa pedra en les tevesrelacions de parella i estàs fartd’equivocar-te? Vols trobar la parellaadequada? � 695 410 052

Amistat Anem a sopar i després aballar, també al cinema. Anima’t ivine a conèixer gent nova. Truca’ns!� 695 410 052

Amistat Si et sens sol o sola,t’agradaria tenir una relació seria iestable, vine a conèixer AgenciaMaisol, éxit assegurat. Informació

sense compromís. T’esperem! � 695 410 052

Amistat Sortida diumenge 6 d’abril,fira de la mel i l’oli al Perelló,informa’t � 695 410 052

Amistat No saps que feraquestes vacances d’agost? Vinei coneixeràs la nostra proposta,camí de Santiago 2014, si estàsinteressat truca’ns! � 695 410 052

Amistat VIne amb nosaltres,sortides amb grup per conèixergent nova, vine a la fira medievalde Montblanc, dia 4 de maig.T’esperem! Et divertiràs qui sap siinclús troves la teva parella ideal.Truca per més informació. � 695410 052

Amistat Maisol l’agencia que etbusca la parella ideal per tu, tenimofertes a tot Catalunya, truca’ns!Som els més grans!Presentacions il.limitades finstrobar la teva parella! � 695 410 052

Varis Es compra, es restaura i esvenen tot tipus de mobles antics,antiguitats... Interessats trucar al � 634 755 488

Varis Recollida de trastos vells,desallotjament i neteja de pisos ilocals. Preus mínims. Per a mesinformació truca � 687 658 282

Varis Compro Lp's, Cd's. MúsicaRock i sub gèneres: Heavy, etc.Taxo i recullo a domicili. E-mail:spotted.records@live.com � 644596466

Varis Tebeos antics, còmics desuperherois, manga, llibres,postals, monedes, àlbums decromos, programes de cinema,calendaris de butxaca, soldadetsde plom, Scalextric, Playmobils ijoguines en general compro. � 630930616

Varis Es venen dos mobles per alpa, mostrador, alarma. 1.250Euros.� 650756727

Varis Es ven tot l'interior d'unabotiga de xuxes, rètol de fora,llums de dintre, etc.� 977700383

30

Tot i més classificats MARÇ 2014

Lloguers

Vendes

Relacions

Treball

Motor

Varis