cop d'ull 234

cop d’ull

Manel FerréALCALDE D’AMPOSTA

“A prop de les

persones...”

#p11

Traslladaran l’embarcador davant del mercat

Un pont centenari

Tortosa VinaròsAmposta

#pag. 16 #pag. 6 #pag. 26

Segueix-nos a

Unes municipalsmarcades pel 27-SL’anunci d’eleccions accelera la precampanyadels partits pels comicis del 24 de maig

TERRA ALTA / ELS CAÇADORS ALERTEN QUE EL BROT POT REDUIR UN 30% LA POBLACIÓ DE CABRA SALVATGE

LA SARNA ARRIBA AL PORT./ FOTO: ACN. #p23

Imputats els responsablesdel projecte Castor

El sector dels cítricsendureix la pressióSindicats i cooperatives convoquen una protesta a Alcanar per reclamar ajuts urgents

#p39#p3a5

cop d’ull// Febrer 20152

cop d’ull Febrer 2015 // 3

P CIMERA DE PODEMOS A TORTOSAL’ESTRATÈGIA de Podemos da-vant de les municipals i l'avançamentde les autonòmiques a Catalunya vaser el motiu de la trobada dels secre-taris i secretàries generals dels cerclesde Podemos de la demarcació de Ta-rragona, que va tenir lloc a Tortosa elpassat 10 de gener. Finalment, hi vanassistir els representants de Tortosa,

Alcanar, l'Aldea, Sant Carles de la Rà-pita, Cunit, Calafell, el Vendrell, Torre-dembarra, Roda de Berà, Altafulla,Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Vila-seca i Valls. També hi va estar repre-sentat el cercle d’Amposta, tot i quesense el seu secretari general. Era laprimera gran reunió del partit dePablo Iglesias a la província. G.M.PORTADA

No fa ni quinze dies que el pre-sident de la Generalitat, ArturMas, va anunciar que les elec-cions al Parlament s’avançaranal 27 de setembre, amb llistesseparades i un full de ruta encomú. Mas va explicar quehavia acordat amb el presidentd'ERC, Oriol Junqueras, queels comicis serien després del'estiu. El president va escollirel 27-S perquè aquest dia faràun any que ell mateix va signarel decret de convocatòria de laconsulta del 9 de novembre. Amés, el primer dia de cam-panya electoral coincidirà ambla diada de l'Onze de Setem-bre. Mas també va assenyalarque el govern de CiU i ERC re-afirmaven l'acord de legisla-tura signat fa dos anys, i quereactivarien les converses peraprovar el pressupost de la Ge-neralitat per al 2015. A més,tots dos estaven d’acord enprioritzar els pactes CiU-ERCamb motiu de les eleccionsmunicipals del 24 de maig.Però l’idil·li només ha duratuns dies, i les paraules d’aquellanunci de plebiscitàries, el pas-sat 14 de gener, han quedat jaen un pla molt secundari, ambERC marcant ja distàncies ambCiU, davant de la proximitat deles municipals. De fet, vist desde les Terres de l’Ebre, nomésels membres de CiU van mani-festar-se entusiastes amb laidea del 27-S. “Molt bé, presi-dent Mas! Només tenim unaoportunitat i hem de fer-hobé”, escrivia l’alcalde de Gan-desa, Carles Luz, en el seucompte de Twitter minuts des-prés de l’anunci d’eleccions.“Llegint la premsa catalana ide Madrid, tothom ha de tenir

clar que l’acord és un bonacord i que era imprescindi-ble”, tuitejava també l’alcaldede Tortosa, Ferran Bel, l’en-demà de la compareixença deMas. “Avui hem fet un pas his-tòric, ara tots a construir el noupaís”, hi afegia la regidora i di-putada Meritxell Roigé, tot re-clamant també “unitat” per a lacita del 27-S.

Els pactes CiU-ERCEl PSC de l’Ebre va ser ràpiden posar el dit a la nafra de l’a-cord per prioritzar els pactesCiU-ERC. “L’acord entre ERC iCiU per governar junts elsajuntaments situa el PSC comla millor opció per votar pro-gressista a les municipals”,afirmava el tortosí Manel de laVega, secretari adjunt de Polí-tica Municipal del PSC. “Empregunto quants de pactes ales municipals entre CiU i ERCpermetrà l’acord sobre el fullde ruta de Catalunya”, reflexio-nava també el rapitenc JosepPitarch. “Els pactes locals onparticipi ERC es decidiran acada municipi després de lesmunicipals”, afirmava el candi-dat ampostí d’Esquerra, AdamTomàs, interpel·lant amb untuit una reflexió semblant delcandidat del PSC a Amposta,Francesc Miró.Per la seua banda, l’alcalde deTivissa i president del ConsellComarcal de la Ribera d’Ebre,Jordi Jardí (CiU), també consta-tava que els pactes CiU-ERCseran “complicats” en algunespoblacions de les Terres de l’E-bre. Tot i que va defensar que ladata del 27-S és la millor per alpaís i per a les forces quedonen suport al procés sobira-nista, Jardí va reivindicar l’au-tonomia municipal a l’hora deplantejar possibles acords degovern després del maig.

Un moment de la visita de Mas a Arnes, el passat 18 de gener. // FOTO: ACN

El 27-S marca les municipalsL’acord entre CiU i ERC per avançar les eleccions ja

comença a escalfar la precampanya a les Terres de l’Ebre

POLÍTICA

Convergents i republicans constaten que serà complicatpactar als ajuntaments i apel·len a l’autonomia local

Artur Mas va fer una visita ales Terres de l'Ebre la mateixasetmana que tancava l’acordamb Esquerra per celebrar leseleccions “plebiscitàries” el27 de setembre. Mas va inau-gurar-hi les obres al nucliantic d’Arnes i la nova biblio-teca de Sant Cales de la Rà-pita. A Arnes, acompanyatper Xavier Pallarès, alcaldedel poble i delegat del Go-vern a l'Ebre, Mas va qualifi-car de "necessari i possible" elprocés català, i va constatar elsuport de la societat civil, quehi creu de debò i que "em-peny com una sola persona".

Segons Mas, aquest frontcomú permetrà afrontar totesles dificultats. Malgrat això,també va ser prudent i va de-manar temps per poder "ferles coses ben fetes". "Enaquest moment, la societat ca-talana, la política catalana iles institucions catalanesestan fent possible per Cata-lunya allò que és necessariper Catalunya", va insistir-hi,"que és poder assolir el somnide la seva llibertat com a país,com a poble, com a nació". D'altra banda, després que elpresident del govern espan-yol, Mariano Rajoy, afirmés

que les eleccions plebiscità-ries "no existeixen i són unengany", Mas va defensar desde Sant Carles de la Ràpitaque el 27-S és "la conseqüèn-cia lògica d'una voluntat co-muna i compartida entremolta gent de Catalunya perdecidir el nostre futur com apaís". Mas va insistir que sis'ha arribat fins aquí és "per-què no ho hem pogut ferd'una altra manera". "En unpaís de diàleg i amb valorsdemocràtics sòlids i consoli-dats, no ho hauríem hagut defer a través d’unes eleccions",va advertir el president.

Mas afirma des de la Ràpita que el 27-S és “la conseqüència lògica de la voluntat del país”

Gustau MorenoTORTOSA


Esquerra treballa per presentar42 candidatures a les Terres del’Ebre, amb motiu de les elec-cions municipals del 24 demaig. A més, ja ha tancatacords amb Avancem a la Ri-bera d’Ebre, i més concreta-ment amb l’alcalde de Flix,l’exsocialista Marc Mur. Tambéamb el Moviment d’Esquerres(MES) i amb la FIC en el cas deGandesa, on l’exalcalde inde-pendent Miquel Aubà es pre-sentarà a les eleccions com acandidat republicà. Així ho vaconfirmar el president d’ERC ales Terres de l’Ebre, GervasiAspa, en la presentació de lajornada municipalista que elsrepublicans havien de celebrara Rasquera el passat 31 degener, amb més de 100 càrrecselectes inscrits. Segons Aspa,"la voluntat dels partit és cons-truir una alternativa municipa-lista des de l’esquerra”, queporti els republicans a consoli-dar-se com a segona força polí-tica al conjunt de les Terres del’Ebre. De la mateixa manera,un altre dels objectius d’ERCés "trencar les majories de go-vern de CiU i PP als consellscomarcals del Baix Ebre, la Ri-bera d’Ebre i la Terra Alta".Així, Aspa va explicar que elpartit obrirà el seu projecte per"sumar persones i col·lectiusque treballin per la millora so-cial i la llibertat nacional, aixícom per la regeneració políticadels ajuntaments".

Plataforma socialistaTambé des del PSC de les Te-rres de l’Ebre estan treballant

en la creació d’una fórmulaelectoral que puga permetre lasuma de candidatures progres-sistes als diversos municipisdel territori. Així ho va avançarel secretari adjunt de PolíticaMunicipal del PSC, Manel dela Vega, durant una entrevista aCanal 21 Ebre. De la Vega vaafirmar que el PSC intentaràpresentar candidatures en els52 municipis de les Terres del’Ebre, o com a mínim tenir unapresència important en lesquatre comarques. El dirigentsocialista va detallar que elPSC vol presentar una “plata-forma nova”, amb què els so-cialistes no buscaran “amagarles sigles”, sinó obrir-se a altrescandidatures progressistes igent d’esquerres que vulguengovernar els ajuntaments. De

fet, De la Vega també va deixarla porta oberta als republicansque no se sentin còmodes ambels possibles pactes CiU-ERCanunciats després de negociarles eleccions al Parlament del27 de setembre. El secretari adjunt de PolíticaMunicipal del PSC va acusarArtur Mas i Oriol Junqueras deconvertir la política catalana enun “joc de cromos”, i va remar-car que el PSC pot ser unabona plataforma per sumarcandidatures independents ipossibilitar governs progressis-tes a les Terres de l’Ebre. Finalment, De la Vega va analit-zar la situació del PSC en al-guns municipis del territori enquè els alcaldes o regidors so-cialistes han estat crítics amb lacúpula del partit pel procés so-

biranista. El dirigent del PSCva reconèixer que el més com-plicat per refer l’entesa és elcas de Flix, on l’alcalde MarcMur va deixar el PSC acom-panyat per la resta de regidorsi militants. Però li va deixar lesportes obertes. En canvi, De laVega confia en què l’alcalde deDeltebre, José Emilio Berto-meu, no escolte les altres ofer-tes que té per presentar-se a leseleccions, i que opte per sumartambé amb el PSC. De la ma-teixa manera, De la Vega haapuntat que també han parlatamb la diputada crítica NúriaVentura, per garantir una can-didatura progressista a Ullde-cona. Precisament, Ventura hadecidit no abandonar el grupparlamentari del PSC, com síha fet Marina Geli.

PORTADA

El president del grup deCiU al Parlament, Jordi Tu-rull, ha reclamat aquest 28de gener, des de l’Aldea,que el PP no impugni l’im-post a les nuclears que haaprovat la Generalitat, “siels interessa i es preocupenper la gent de les Terres del’Ebre. Un impost amb elqual es preveu aportar alvoltant de 5 milions d’eurosal territori, com a inversiódirecta per al desenvolupa-ment econòmic i social deles àrees d’influència de lesnuclears. Turull va feraquestes declaracions des-prés de participar en unareunió de treball al BaixEbre. Turull va aprofitar l’o-casió per subratllar la im-portància d’aprovar elpressupost de la Generalitatper al 2015, que ha qualifi-cat com els “primers lleuge-rament expansius”. De fet,va remarcar que en l’apartatd’esmenes s’han inclòsnoves partides per a les Te-rres de l’Ebre, com els400.000 euros per al centrede dia de l’Aldea.Per la seua banda, també el28 de gener, el diputat perles Terres de l’Ebre i secre-tari general adjunt d’Esque-rra, Lluís Salvadó, va parlarde la reversió del 10% delnou impost nuclear al terri-tori. Així, Salvadó va desta-car que l’acord entre CiU iERC per aprovar el pressu-post farà possible la imple-mentació del nou fonseconòmic derivat de l’im-post a les nuclears catala-nes. Segons va dir Salvadó,l’impost nuclear pot acabarportant a l’Ebre fins a 5’5milions d’euros. El diputatd’ERC va remarcar queaquesta era una reivindica-ció històrica, que permetràanticipar-se al tancamentde les centrals nuclears ievitar l’impacte econòmic ilaboral que això pot supo-sar per a les comarques del’Ebre. Ara bé, no serà finsal gener del 2016 que es tin-dran tots els mecanismespreparats per poder comen-çar a utilitzar aquest fonseconòmic sobre el territori.Per això, serà necessari queel Govern redacte un regla-ment en els propers sismesos. C.B. / G.M.

PARLAMENT

CiU reclamaal PP que noimpugni l’impost nuclear

Tothom busca amb qui sumarERC tanca acords amb Avancem, MES i

l’exalcalde de Gandesa, Miquel AubàEl PSC prepara una plataforma electoral

per aglutinar candidatures progressistes

PRECAMPANYA

ERC preveu presentar 42 llistes a l’Ebre. // FOTO: MARIA ACOSTA

G.M.TORTOSA


Independència nacional iindependència municipal

Gervasi AspaPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ERC ALES TERRES DE L’EBRE

L’acord entre Artur Mas i OriolJunqueras per “prioritzar” elspactes CiU-ERC després de lesmunicipals, per enfortir el pro-cés de cara al 27-S, serà difícilde complir en algunes pobla-cions de l’Ebre. Sobretot, enaquells municipis en què un oaltre partit són alternativa clarade govern. És el cas d’Amposta,on el republicà Adam Tomàscreu que pot trencar la majoriaabsoluta de Manel Ferré, i on

des del PSC s’ofereixen perpropiciar un canvi de governdesprés de 28 anys de governsconvergents. A Deltebre, Es-querra i CiU també són forma-cions antagòniques, ambGervasi Aspa i Lluís Soler en-frontats i en posicions difícil-ment reconciliables. Una cosamolt semblant passa a Alcanar,ja que l’equip de govern d’Es-querra culpa el grup municipalde CiU, a l’oposició, d’estar aldarrera de la investigació poli-cial i judicial que va desembo-car en tot un dia d’escorcolls del’Ajuntament i amb la imputa-ció de l’alcalde i del regidor

d’Urbanisme. La relació entreCiU i Esquerra tampoc és gensbona a Móra la Nova, ja que lapolèmica per les obres del noutanatori ha endurit l’oposiciódel republicà Jesús Álvarez capa l’equip de govern de FerranBladé. A l’Aldea, els conver-gents són alternativa de governdel republicà Dani Andreu,que ha qüestionat el paper dela Generalitat en la gestió de lacrisi de la cooperativa. A Tor-tosa, els darrers quatre anys al’oposició han acabat distan-ciant Esquerra de CiU.

Amors impossiblesEls pactes entre CiU i ERC seran especialment difícils en poblacions

com Amposta, Deltebre, Alcanar, Móra la Nova, l’Aldea i Tortosa

POLÍTICA


SUPERAT L’ATZUCAC en quèestàvem encallats, sembla quehem pogut aconseguir el milloracord possible per poder votarla independència de debò el 27de setembre, sense més subter-fugis ni dilacions. És veritat queno era l’acord que volia Esque-rra Republicana, ni el que voliaCiU, ni el que volien les entitatssobiranistes, però és el quetenim. A partir d’aquí, caldonar un fort impuls a la crea-ció decidida de les estructuresd'estat imprescindibles, perobrir el procés constituent ambgaranties, una vegada obtingutel mandat democràtic el 27-S.La materialització d’aquestesestructures, el Govern, leshaurà de plantejar com la tascaprimordial, decidida i efectivaque prepari la Generalitat per al'exercici de la independència.

L’ACORD de col·laboració ambel Govern també ens porta apactar uns nous pressupostosútils per a la transició nacionali que marquin un gir social.Perquè el procés guanyarà en lamesura que esdevingui elmàxim d'inclusiu possible isituï la ‘pobresa zero’ i la ‘co-rrupció zero’ com a divisesprioritàries. En paral·lel, tambécal continuar debatent amb laresta de forces polítiques i enti-tats sobiranistes un full de rutacomú per fer la independència,que haurà d’estar enllestitabans de les eleccions munici-pals del maig, i que caldrà as-sumir en els programeselectorals del 27-S, data en quèfarem la consulta definitiva queha d'obrir un procés consti-tuent, de canvi, de regeneraciópolítica i d'exercici de la inde-pendència. Per tant, tenim pocsmesos per treballar, més quemai, per convèncer els indeci-sos que el somni d’un nou paísnet, just i lliure és possible des-prés de l’estiu.

ABANS, PERÒ, hi haurà leseleccions municipals, en lesquals Esquerra blindarem launitat d’acció als ajuntamentsen tots els aspectes vinculats areforçar el procés cap a la inde-pendència, com vam fer amb laconvocatòria de la consulta del9-N. Ara serà determinantpoder acumular la màxima

força institucional al servei delprocés, de la regeneració polí-tica i democràtica, perquèaquestes eleccions ens han depermetre accelerar el camí capa la independència, i forjar unnou poder local que construeixiel nou país de baix a dalt. Hi haqui, de forma interessada, haparlat d'eixamplar l'acord Mas-Junqueras per a les municipals.Són els que obliden, interessa-dament, la independència mu-nicipal i les peculiaritats onecessitats de cada municipi.Junqueras ha recordat que l’au-tonomia municipal és sagrada.Per tant, de cara a les eleccionsdel maig, tan important serà laindependència de Catalunyacom la regeneració política i de-mocràtica dels ajuntaments.Són dues cares de la mateixamoneda, irrenunciables.

AQUESTA AUTONOMIAmu-nicipal, fins ara, no ha condicio-nat ni la consulta del 9-N ni elprocés cap a la independència.L’exemple més clar el tenim ales Terres de l’Ebre, on el 9-N iel procés no han estat cap obs-tacle perquè CiU tingués com asoci preferent de govern el PP i,per tant, governin conjunta-ment als consells comarcals delBaix Ebre, el Montsià i la Riberad’Ebre. Mentre a municipiscom Reus o el Consell Comar-cal del Tarragonès CiU trencavaels governs de coalició amb elPP després del 9-N, a les co-marques de l’Ebre CiU i el PPcontinuen governant junts.

DES DE la independència mu-nicipal, Esquerra Republicanatreballarem per la independèn-cia nacional, però també per laregeneració democràtica i polí-tica dels nostres ajuntaments.El proper mes de maig, aspirema continuar governant allà on jaho fem i a ser alternativa de go-vern en molts municipis del te-rritori. Els possibles pactes quees puguin acordar es fixarand’acord amb les necessitats lo-cals i sota les premisses exposa-des. Per tant, ERC, al mes demaig, tornarem a dir sí-sí. Sí ala independència municipal i sía la independència nacional.


De dol pel Castor

Unes 400 persones es van manifestar a Alcanar, la majoria vestides de dol, per mo-bilitzar-se contra el pagament de la indemnització de 1.350 milions d'euros a EscalUGS, la concessionària del magatzem de gas Castor. La mobilització va començar a

la plaça Major del municipi i va arribar fins a la plaça de bous on es van cremar bitl-lets de 650 euros, batejats com a florentinos, la quantitat que es calcula que costarà,a cada consumidor de gas, la compensació que s'ha pagat a l'empresa. La manifes-tació la va encapçalar una gran pancarta amb el lema “No ho volem!”. Tot plegat perreclamar el tancament definitiu del magatzem de gas i el desmantellament de lesinstal·lacions.

TTELEOBJECTIU

EL CENTENARI DEL PONT PENJANTL’AJUNTAMENT d’Amposta i unadotzena d’entitats de la ciutat estan tre-ballant en un extens programa d’activi-tats per commemorar el centenari delPont Penjant. I és que aquest 2015 secelebren cent anys de la col·locació dela seva primera pedra i l’inici de la cons-trucció, que va durar fins l’any 1921. Undels actes més rellevants serà la ma-

teixa inauguració del centenari el dia11 d’abril. També es donarà especialprotagonisme a l’alcalde Joan Palau,que fou el principal impulsor de l’obra.També es farà la recreació de l’acte decol·locació de la primera pedra, que esva fer el dia de la Mare de Déu de l’As-sumpció, patrona d’Amposta, el 15 d’a-gost del 1915. C.B.

Cinta Bonet / Fotos: Manel Capell

ALCANAR

Reconeixement a laPlataforma del SéniaL’ALCALDE D’ALCANAR, Alfons Montserrat, vaanunciar que es posarà el nom de la Plataforma enDefensa de les Terres del Sénia a la plaça del muni-cipi on hi ha el Centre Cívic, fins ara sense nom, pertal de reconèixer d’alguna manera la seva feina i laseva lluita incansable contra el projecte Castor du-rant més de set anys. Una lluita que continuarà aEuropa amb la finaliat de mostrar que s’està davantun deute “il·legitim”.


Noelia, la primera catalana

TELEOBJECTIU

Noelia Martí Benet és la primera catalanadel 2015 i també el primer nadó de l'Estat.Va néixer a l'Hospital Verge de la Cinta deTortosa quan passaven 32 segons de lamitjanit de l’1 de gener en un part per ce-sària. Noelia és la segona filla de RaquelBenet i Òscar Martí, de Tortosa, que jatenen un xiquet, l’Unai, de quatre anys. Elconseller de Salut, Boi Ruiz, es va despla-çar fins a Tortosa per visitar la primera ca-talana junt amb l’alcalde, Ferran Bel.

Cinta BonetFoto: ACN

[ ] Un dels detinguts en un xalet de l’Ametlla de Mar.

Represa de curs amb “la roba bruta” de l’educació

El marc unitari de la comunitat educativa a les Terres de l'Ebre (MUCE Ebre)va organitzar, el primer dia després de les vacances escolars de Nadal, unaacció de protesta sota el títol “Penja la teua samarreta per l'educació. Traiemla robar bruta al carrer a les escoles i instituts de les Terres de l'Ebre”. Ambaquesta acció es va denunciar la manca d'inversió a l'escola pública i l'aplica-ció de la LOMCE a les escoles. Abans d’entrar a classe, xiquets, professors ifamílies van escriure queixes i propostes sobre l'educació en samarretes gro-gues de paper que van penjar a les tanques dels centres.

Cinta BonetFotos: MUCE

Frau fiscal a l’Ametlla de Mar i el Perelló

Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i poli-cia francesa van detindre 35 persones a Ta-rragona i Perpinyà en una operacióconjunta per desmantellar una organitza-ció internacional especialitzada en el fraufiscal. La xarxa estava dedicada a defrau-dar l'IVA de la hisenda francesa a travésde la compra de cotxes de gama alta. Esvan produir registres en un xalet de TresCales de l'Ametlla de Mar, on es van de-tenir dues persones; i al Perelló, on tambées van detenir dues persones, entre ellesla directora de l’oficina de La Caixa.

Cinta BonetFoto: ACN

[ ] Agents policials sortint del xalet escorcollat a Tres Cales.


DEIXANT DE BANDA el cop desort i les activitats contempladesal codi penal, em pregunto si pen-seu que, donat l’actual model eco-nòmic, algú pot enriquir-serespectant escrupolosament la lleii l’ètica?

SI TENIM EN COMPTEque exis-teixen, a grans trets, tres tipologiesd’aconseguir els recursos quepermeten a l’individu cobrir lesseves necessitats creades: l’assala-riat que treballa per compte d’altrija sigui del sector privat com delpúblic; el rendista que ha heretatuna o més fonts de recursos, i fi-nalment, l’autònom que englobatot el ventall de casos en què elsrecursos aconseguits depenen del’activitat que l’individu realitzade forma unipersonal. Òbvia-ment, en aquest darrer cas, el sis-tema capitalista permet unasubcategoria en la que la condiciód’autònom hagi estat heretada il’activitat sigui gestionar de formabeneficiosa l’empresa o el patri-moni que s’ha heretat. En defini-tiva, estem en condicions, més omenys objectives, de considerar

que aquestes tres formes d’acapa-rament de recursos s’englobendins del ventall d’activitats con-templades com a lícites i ètica-ment prescrites pel sistemaeconòmic vigent.

LA QÜESTIÓ ÉS VEURE si éscreïble que mitjançant la pràcticaexemplar d’alguna d’aquestes“modalitats”, els individus són ca-paços d’aconseguir molts més re-cursos dels que necessiten. O ditd’altra manera; si són capaçosd’enriquir-se. Ho plantejo aixíperquè la regulació de l’activitateconòmica és una realitat que,quan es pateix, implica una sèriede limitacions i gravàmens quedifícilment permeten acumularles enormes quantitats de dinersque algunes persones posseeixen.No vull dir amb això que aquestaapreciació no tingui excepcions, ique no hi hagin casos en què l’es-forç -i la sort- acabin enriquint aalguns. Però estic convençut que,en general, el compliment estrictede les lleis que regulen els impos-tos, contractacions, transaccions, iel patrimoni em fan pensar que

tan el rendista com l’autònom os-tentós, o l’empresari exitós s’hanvist seduïts per la rendibilitat de

les corbes i dreceres que voregenels reglaments. Posem per exem-ple, els facultatius amb consultaprivada que no emeten factures, orendistes que aconsellen unaquantitat no escrita, o els propie-

taris que exploten immigrants persous de misèria, o els tècnics queno entenen d’IVA, o la proliferacióde contractes indignes o hores tre-ballades invisibles als detectors.

NO ÉS CAP SECRET,excepte pera les autoritats encarregades decontrolar l’aplicació de les lleis,que una bona part de l’economiaactual es basa en aquestes petites,però no per això insignificants,violacions de les lleis que molta,moltíssima gent pràctica a diari. Iaixò no fa més que confirmar lainvisibilitat dels i les assalariadesen aquesta cacera de la riquesa.Aquells que bescanvien les co-rresponents hores de treball acanvi d’un salari no tenen cappossibilitat d’assolir aquell para-dís que el sistema capitalista pro-met a tort i a dret. Condemnats alcontrol incorruptible de la nòminai a la voluntat dels qui decideixenel valor del treball, aspiren tan solsa l’ascens social i econòmic delsseus descendents a través de l’e-ducació que, a la vegada, també éscontrolada per autònoms, rendis-tes i empresaris.

PAREIX QUEa qui ens governe jali està bé que les persones, les as-sociacions i les fundacions conti-nuen en situacions d’inestabilitati precarietat econòmica. No famassa temps enrere, les manifes-tacions pels impagaments erenconstants. Mentre l’administraciópagava a grans multinacionals del’oligopoli, rescatava bancs i sus-tentava targetes de dubtosa trans-parència; la gent que treballe permillorar mínimament la situacióde persones en risc d’exclusió so-cial passava mesos i mesos sensecobrar.

PERÒ EIXOS mateixos bancs ieixes mateixes empreses rescata-des exigien cobrar els seus rebutsa temps, o les conseqüències po-dien arribar a ser molt dramàti-ques. Tot això ja ho sabem, cadavegada en parlem menys deltema, ja que l’estafa esta que ensvenen com a crisi no és agradableper ningú. Ni tant sols per a qui lapaguem. Callem, què hem de fer.

Si no callem podem acabar fentcoses de les que no sentim massaorgull. Així que, entre injeccions iretallades, portem més de 10 anysde crisi.

I EN TOT ESTE TEMPS, l’admi-nistració ha continuat gotejantsubvencions ací i allà. Un goteigque proporcione les molles delpastís que ja s’han menjat la gentde dalt, la gent gorda. Subven-cions que han representat lleuge-res inversions per a molts sectorsdesfavorits i per a moltes organit-zacions que treballen, sense espe-rar res a canvi, pel benestar de lasocietat. Subvencions que nomésvalen per a crear més xarxes clien-telars, per a silenciar dites organit-zacions i aconseguir que no esqueixen per l’infrafinançament alque es veuen abocades. Personalque calle si vol mantenir el seusou, gerències que han de fer elsomriure per mantenir els serveis.

EN DEFINITIVA, fer clientelisme

de l'exclusió social. Tan trist i tanrastrer com això.

LA SOLUCIÓ a tot este problemaés fàcil i el nostre govern ho sap.Passe per crear línies de finança-ment estable vinculades als pro-jectes i també a l’auditoria delsprogrames i organitzacions perpart de professionals. Línies quepermeten rebre aportacions eco-nòmiques atenent al treball fet i alque es farà, que proporcionen es-tabilitat i que permeten fer previ-sió a mitjà i a llarg termini. Però nonomés això, línies de finançamentque no precaritzen les interven-cions amb sectors en risc d’exclu-sió social, permetent la llibertatd’expressió tant de professionalscom de dirigents i organitzacions,al temps que desvinculen lesquanties econòmiques de la pos-sibilitat o no de tocar els nassos al’administració. En definitiva, unfinançament estable més enllà dela rendibilitat econòmica, que espuga treure en eleccions i que

permeta actuar amb llibertat a totsels sectors professionals.

EN RESUM, propostes de finan-çament que garantisquen el be-nestar de la societat i la prestacióde recursos més enllà del propibenefici polític dels partits. Unaproposta transgressora i que pro-porcionaria flexibilització buro-cràtica i també llibertat en lesintervencions. Una proposta queaposte per l’atenció ciutadana iper la felicitat de les persones, dei-xant de banda la permanència enles institucions d’uns i altres grà-cies al vot clientelar.

UNA PROPOSTA que no reque-reix més inversió, sinó aprofitar iredistribuir correctament la que jaexisteix. Una manera de gestionarl’administració pública que notenim costum de veure, que posel’administració al servei de quisempre hauria d’haver estat: alservei de les persones.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: INICIATIVA PER AMPOSTA

INICIATIVA per Catalunya (ICV) tor-narà a presentar-se a les municipalsd’Amposta, amb Rosabel Recio com acandidata. Això ja és un secret a veusa la capital del Montsià, on paral·lela-ment s’ha esvaït l’opció que les CUPtinguen prou estructura per concórrera les eleccions. Diferents fonts desta-quen la bona preparació de la candi-data ecosocialista, que podria ser la

revelació i una de les novetats de lacampanya ampostina, al marge de lapresència de l’exalcalde de Godall,Francesc Miró, com a candidat del PSC. A més a més, les opcions d’ICV de ferun bon paper a Amposta es multipli-caran si finalment acaben fructificantles converses que han obert amb Es-querra per concórrer plegats a les mu-nicipals. Una negociació que s’ha

mantingut amb molta discreció, i que,si cristal·litza, el republicà AdamTomàs podrà presentar com un valorafegit per a la seua candidatura. Enaquest cas, les dues llistes del PSC id’ERC-ICV miraran de trencar l’hege-monia de CiU, tot esperant que perdivots per la dreta si també hi ha Ciuta-dans, ara amb l’expresident del PPd’Amposta, Guillermo Martínez.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

Marta SorlíPORTAVEU COMARCAL DE COMPROMÍS MAESTRAT-ELS PORTS

Enriquir-se legalment

Pobresa clientelar

Els que bescanvien leshores de treball a canvid’un salari notenen cap possibilitatd’assolir el paradís”

“


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

TORTOSA serà l’escenari,del 6 al 8 de febrer, de lasetena edició del Congrésde Confraries de SetmanaSanta de Catalunya. L’esde-veniment inclourà confe-rències i taules rodonessobre temes com la restau-

ració de la imatgeria reli-giosa, l’art cristià o la novafiscalitat de les entitats.L’organització preveu l’as-sistència de més de 200persones d’una setantenade confraries d’arreu de Ca-talunya i de Perpinyà. OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

El camp de l’Ebre necessitamés suport de la Generalitat El 10% de l’impost

nuclear, per al territori

Lentitud en la lluita contrala sarna al Port

EDITORIALS

lcanar serà l’escenari,el proper 8 de febrer,d’una nova mobilitza-

ció del sector citrícola, convo-cada per la Unió de Pagesos(UP) amb el suport dels sindi-cats obrers i les cooperativesdel territori. Els pagesos ja ha-vien advertit, desprésdel tall de carretera delpassat 17 de gener aTortosa, que hi haurianoves mobilitzacions sila Generalitat i el go-vern de l’Estat no reac-cionaven amb laceleritat que el sectorels reclama. Els pro-ductors de cítrics fa set-manes que exigeixenuna resposta immediata de lesdues administracions, quenomés els responen amb si-lencis. Des d’UP afirmen queel delegat de la Generalitat,Xavier Pallarès, pels seus orí-gens pagesos, sembla enten-dre la gravetat del problemaque travessa el sector arran deles pèrdues en la collita demandarines. Però de momentles seues gestions, si és quen’ha fet alguna, han estat in-suficients, totalment bordes.

FINS ARA, ni la Generalitatni el govern de l’Estat han

donat una resposta satisfactò-ria al sector dels cítrics, undels més castigats del campebrenc. El sector ha arribat auna situació límit, agreujadaper les pèrdues que la clima-tologia va provocar a principisde desembre en la collita de

mandarines del Baix Ebre i delMontsià, i que ja està forçantels primers acomiadamentsde personal a les empreses iexplotacions citrícoles. Lespluges i el vent del pont de laPuríssima van ser catastròfi-ques per a la collita de man-darines, i Agroseguro no s’havolgut fer càrrec de les indem-nitzacions, fins i tot qüestio-nant que el causant de lespèrdues haja estat el vent. Amés, al desembre l’Estatnomés va autoritzar la reti-rada per a sucs de 5.000 de les8.000 tones que havien dema-

nat UP i les cooperatives. Abanda, el sindicat també vasol·licitar la destrucció de lesmandarines més malmesesque no podien ser retiradesper a sucs, ja que són unaamenaça per la proliferació dela mosca de la fruita. Per tant,

les mobilitzacionsnomés podien anar amés, ja que les admi-nistracions no han ac-tuat per resoldreaquest problema.

SERÀ LA SEGONAprotesta en menysd’un mes. Si no es fares, entre 30 i 50 mi-lions de quilos de cle-

mentina quedaran pendentsde donar-los una sortida, elque suposa entre un 30 i un40% del total de la campanya.Això comportarà que els con-tractes dels temporers s’aca-baran abans d’hora, i que2.500 dels 4.000 treballadorsque ocupa el sector citrícola alterritori puguen perdre laseua feina. Només fins a finalsde desembre, els agricultors jahavien perdut unes pèrduesde 15 milions d’euros. La pa-gesia de les Terres de l’Ebrenecessita que les coses esfacin bé i que es facin ràpid.

L’ASSOCIACIÓ Professio-nal d’Agents Rurals ha de-nunciat que el Govern portaun mes de retard, i que noels ha deixat actuar contra elbrot de sarna que afecta lescabres salvatges del Port.Potser tenen raó si, des queel passat 11 de desembre esva confirmar la mort d’un

exemplar a Horta de SantJoan, la notícia no es vasaber fins el 20 de gener. Enaquest temps, els agents ha-vien identificat una quin-zena d’animals sospitososde tenir la malaltia, però laGeneralitat no els va deixaractuar fins al 22 de gener,quan en van abatre quatre.

Laia SubiratsREGIDORA DE

SERVEIS

SOCIALS

D’AMPOSTA

EL MUR

El sector dels cítrics haarribat a una situaciólímit, agreujada per lespèrdues de la collita

SERÀ NOTÍCIA

A

L’Ajuntament d’Am-posta ja ha reclamat alsbancs que posin en llo-

guer social més d’un centenard’habitatges desocupats que sónde la seua propietat. Si els bancsno ho fan, el consistori els podràaplicar sancions coercitives.

Dani AndreuALCALDE DE

L’ALDEA

A partir d’una esmenad’ERC, el pressupost dela Generalitat per al

2015 ha incorporat una partidade 400.000 euros per al centre dedia per a la gent gran de l’Aldea.L’Ajuntament podrà acabaraquest nou equipament social.

Recaredodel PotroPRESIDENT

D’ESCAL UGS

El president d’Escal UGSi cara visible del projecteCastor ha estat una de

les 17 persones encausades en elcas que instrueix el jutjat número4 de Vinaròs. La jutge l’acusa d’unsuposat delicte contra el medi am-bient i els recursos naturals.

AndreuCarranzaESCRIPTOR

L’autor riberenc ha am-pliat el seu reconeixe-ment assolint el premi

Josep Pla de narrativa en català,amb l’obra ‘El poeta del poble’. Eljurat del prestigiós guardó va va-lorar l’obra com una fascinantbiografia de Jacint Verdaguer.

JosepMaria PelegríCONSELLER D’AGRICULTURA

El conseller ja tenia elcamp ebrenc molestpel retard en el paga-

ment dels ajuts agroambientalsals pagesos del Delta. Ara són elsproductors de cítrics, sindicats icooperatives els que reclamensolucions urgents per al sector.

LA PRESSIÓ de la Mesad’Alcaldes de l’Energia deCatalunya (MADE) i delConsell Comarcal de la Ri-bera d’Ebre ha servit perquèCiU, ERC i el PSC s’hagincompromès a fer que el 10%de l’impost nuclear puga re-vertir en inversions i projec-tes al territori en què estanimplantades les tres centralscatalanes. El diputat repu-blicà Lluís Salvadó calculaque durant el 2015 l’impostpot recaptar uns 55 milions.Per tant, això vol dir que leszones d’Ascó i de Vandellòspodrien arribar a rebre, apartir del 2016, més de cincmilions d’euros per finançar

polítiques i projectes perpreparar l’endemà del tan-cament de les nuclears ambla reactivació i diversificacióde la seua economia. De fet,durant els propers sismesos, el Govern redactaràel reglament que ordenarà laimplementació d’aquest noufons econòmic.

JORDI JARDÍ, president dela MADE i del consell de laRibera d’Ebre, ja ha dit queaquests diners haurien dedestinar-se a projectes abso-lutament necessaris. I no adespeses supèrflues, comhavia passat antigamentamb els diners nuclears.


OPINIÓ

VOLEM UNES PISCINES adap-tades a les necessitats dels torto-sins, preparades per acollircompeticions, econòmicamentsostenibles i de gestió pública,mantenint els professionals quehi treballen actualment.

EN EL MARC de l’elaboraciódel programa municipal 2015-2019, des d’ERC-Tortosa hem re-alitzat un procés participatiu enquè els ciutadans ens han fetarribar demandes que conside-ren prioritàries per a la ciutat.Les preocupacions dels partici-pants se centren en l’espai pú-blic, destacant l’estat de carrers ivoreres, la neteja o l’enllumenat.En un context de crisi econòmicacom l’actual, moltes respostestambé s’orienten a impulsar mésllocs de treball, lògicament. Arabé, hi ha un assumpte concretque ha assolit nivells de preocu-pació gens habituals en una en-questa ciutadana: les novespiscines.

LA GESTIÓ DEL PROJECTEper part del govern municipal deCiU ha estat nefasta. Es tractad’una evidència empírica: co-mençaren les obres just abansde les municipals, fent-s’hi lafoto al davant, i s’abandonaren

tot seguit. Ben entrat el mandat,empresa i Ajuntament decidiendesentendre’ls del contracte,sense aplicar penalitzacions. Icom a resultat, haurem estatquatre anys amb l’equipamentdestrossat, perdent temps i di-ners dels contribuents. Així noes governa una ciutat.

NO HO VOLEN ADMETRE,però a CiU són conscients de lamala gestió i, per aquest motiu,des de fa uns mesos busquenuna sortida al problema. La sevaidea és rentar-se la cara abansde les eleccions locals, aprovantun nou projecte per al complexd’aigües. Per aconseguir-ho,malgrat que disposa de majoriaabsoluta, el govern municipal hademanat la col·laboració de laresta de forces del consistori.

ARRIBATS A AQUEST PUNT,com a oposició municipal, ERCtenia dues opcions sobre lataula. Una possibilitat era seguirel camí del PSC: exigir unes pis-cines, però negar-se a negociaramb l’equip de govern. Aquestaposició, on també s’ha situatICV, és molt còmoda però noajuda en res a desencallar el pro-blema, sinó que representa unanova pèrdua de temps. L’alter-

nativa era negociar amb CiU elprojecte tècnic, fent-hi aporta-cions per tal de millorar-lo, comampliar les graderies i reestruc-

turar-ne les dimensions. Iaquesta és la nostra opció: con-tinuar avançant fins deixar-lo apunt per al proper govern muni-cipal, sigui quin sigui.

DES D’ERC creiem que la pis-cina és una prioritat de ciutat,que com a tal necessita assoliraviat el màxim consens. Per aixòhem instat PSC i ICV a partici-par en les negociacions, i peraquest mateix motiu no avala-rem que CiU lligui de peus imans el nou ajuntament, pre-nent decisions irreversibles iprecipitades. ERC continua ne-gociant el projecte tècnic per-què el proper govern, sigui delcolor que sigui, pugui tirar-loendavant el més aviat millor, silegítimament ho consideraoportú. Volem unes piscinesadaptades a les necessitats delstortosins, preparades per acollircompeticions, econòmicamentsostenibles i de gestió pública,mantenint els professionals quehi treballen actualment. I espe-rem que tots els grups munici-pals exposin el seu model, demanera constructiva. Perquè,en definitiva, seran els ciuta-dans els qui jutjaran, lliure-ment, l’actuació i els projectesde cadascú.

FA POQUES SETMANES,l’atemptat contra la revistaCharlie Ebdo va trasbalsar elmón, una vegada més. Comse sol dir, aquest acte de vio-lència travessava una d’a-quelles línies roges que tantcosta reparar. Aquells salvat-ges trets representaven unatac més que simbòlic a lallibertat d’expressió, i esga-rrifaren l’audiència de migplaneta (sí, sí, mig; i no sé siaquesta fracció és gran o pe-tita) que corria a manifestar-se físicament i virtualment.

D’ALTRA BANDA, d’actes deviolència n’hi ha molts, n’hiha massa, tot i que ens es-quitxin de forma irregular.La nostra pell no és neutra.Alguns, malauradament, ob-tenen una repercussió simi-lar a la que provocaria lacaiguda d’un meteorit a Júpi-ter.

LA VIOLÈNCIA no tan solsem repugna, sinó que em re-sulta incomprensible, és unmedi on no m’hi trobo a gust,on em costa respirar. Semprerecordo que de xiquet, quan

jugàvem a futbol al carrerdel meu poble, sovintejavenels crits contra membres delmateix equip a causa d’al-guna mala jugada, motiu pelqual, vaig acordar amb unamic de llavors que semprejugaríem al mateix equip,amb la única condició de nocridar-nos mai.

PERÒ NO TAN SOLS m’ofènla violència física; cal teniren compte que les paraules,els silencis, o les mirades,poden fer tant de mal com uncop de puny directe a lamandíbula. Em desagrada,per exemple, la superioritatamb què es creuen algunsper a menysprear els altres, oels presumptes acudits quees perpetren contra certspersonatges burlant-se deles seves mancances físiqueso intel·lectuals.

NO, NO SÓC UN HOME re-ligiós, la meva fe és d’aquestmón, però respecto la fe delsaltres. Quan passa la pro-cessó de Setmana Santa aprop de casa, no poso fort elvolum de la tele, i si entro en

una església, camino a poc apoc i en silenci. Aquests ins-tants de silenci i respecte noels veig com una restricció,sinó que formen part de lameva manera d’entendre lallibertat.

LA MEVA RELIGIÓ és la to-lerància, el respecte a quitinc davant, amb indepen-

dència de les seves opinions;i exigeixo el mateix respectei tolerància a canvi. Con-viure, en gran part, és això; siés possible, compartir, i sino, almenys respectar. Desit-jar bon dia als veïns, cedir-los el pas, no fer soroll quanestan malalts... són petits es-forços que no costen gaire; acanvi, potser un somriure.

PERÒ QUAN la incompren-sió i la intolerància obrenpas a la violència, les feridescosten massa de curar. És in-admissible, i aquí els dosbàndols estan ben clars, i nodubto al costat de quin emtrobo. Arribats a en aquestpunt, el perill és caure enuna espiral infinita sense re-torn. Calen dosis de genero-sitat enormes, no a l’abastde tothom. Retirar-se davantel foc de la violència ésdonar-li ales, però la soluciótampoc no rau en tirar-hillenya.

ON ESTÀ EL LÍMIT de la lli-bertat d’expressió? No ho sé,que el sentit comú, si enqueda, la dibuixi.

Marc PuigdomènechPRESIDENT D’ERC A TORTOSA

Jesús TibauESCRIPTOR

Les piscines de Tortosa, projecte de ciutat

Sobre la llibertat

Volem unes piscines adaptadesa les necessitatsdels tortosins, preparades peracollir competicions, econòmicamentsostenibles i degestió pública,mantenint els professionals quehi treballenactualment”

“

La violència notan sols em repugna, sinóque em resultaincomprensible,és un medi onno m’hi trobo agust, on emcosta respirar”

“


ÉS CLAR que de la tasca d’ungovern municipal allò quesempre resulta més visible ésl’obra pública, un edifici, un ca-rrer o un barri sencer rehabili-tats. Una zona més il·luminadasón la pell, la superfície, laconstatació de la feina que es fades de l’Ajuntament. Moltesvegades se’ns retreu als políticsuna espècie de dèria per inau-gurar les obres. Però no és pelgust de destapar una placa otallar una cinta que volem ferinauguracions; és perquè da-rrera de cada obra hi ha els au-tèntics motius pels que s’ha fetaquella acció, i aquests motiusno són altres que les persones.

DES DEL GRUP DE CiU, l’e-quip de govern, tenim moltpresent aquest motiu, i el be-nestar dels nostres conciuta-dans i de les famíliesd’Amposta és la nostra màximaprioritat en cada nova accióque emprenem.PER POSAR ALGUNS exem-

ples de què les persones sónprimer, hem iniciat ja els trà-mits perquè els bancs quetenen pisos desocupats a Am-posta els cedeixin en lloguersocial, de manera que cap fa-mília d’Amposta es quedisense sostre per no poder ferfront a un lloguer o hipoteca.En el cas que les entitats finan-ceres no tinguin en compte elsnostres requeriments, els apli-carem una multa, ja que va da-vant la dignitat de les personesque els seus interessos.

D’ALTRA BANDA, les políti-ques socials passen també pertenir cura de la nostra gentgran, i en aquest punt és on enstrobem amb l’oposició dels al-tres grups presents a l’Ajunta-ment, que ens acusen de volerinaugurar la residència d’avisel més aviat possible per mo-tius electoralistes. Sembla queno acabin d’entendre la neces-sitat de que els avis que actual-ment estan a la residència

tinguin un espai amb les mi-llors condicions, un lloc onviure dignament arribada lavellesa, després d’una vida detreball i dedicació. L’actual as-sistència que es dóna a aques-tes persones és la millor

possible en l’espai actual, peròun edifici nou, més modern,amb uns espais que facilitin laseva mobilitat i la dels profes-sionals que els atenen s’haconvertit ara per ara en unaprioritat perquè resulta absolu-tament necessari. Darrera d’a-questa obra no hi ha una placainaugural, hi ha les persones ales que ha de donar servei, itambé altres avis de la ciutatd’Amposta que no han pogutaccedir a una plaça de residèn-cia a la ciutat i actualment nopoden viure a prop de les sevesfamílies.

ENS PODRÍEM allargar moltmés encara amb exemplessobre com cada nou projectes’inicia i es treballa en favor dela gent d’Amposta, del seu be-nestar i amb la finalitat que, endefinitiva, tinguin una vida mi-llor, perquè és aquesta, i no capaltra, la major compensacióque ens aporta a l’equip de go-vern la gestió municipal.

AMB AQUESTES PARAULESés recordat el que, sens dubte,és el millor discurs de la his-tòria de la humanitat. El 28d’agost de 1963, Martin Lu-ther King Jr, en el transcurs dela Marxa pel Treball i Llibertata Washington, des de les esca-les del monument a Lincoln,va fer una crida en defensa dela justícia i la llibertat.

UNA CRIDA QUE AVUI, tot ihaver passat més de 50 anys,no tan sols és vigent sinó que,ara més que mai, és justa i ne-cessària. Avui, mig segle des-près que el doctor LutherKing ho pronunciés, jo tambéhe tingut un somni.

I HE SOMIAT amb una ciutatfeta entre tots els tortosins itotes les tortosines; una ciutatcompartida, democràtica itransparent; una ciutat agosa-rada, valenta i creativa; unaciutat oberta, atractiva i com-petitiva; una ciutat inclusiva,segura i saludable; però so-bretot un ciutat que tinguifutur. On els nostres joves, onels nostres fills puguin tenirun futur.

I HE TINGUT UN SOMNI. Hesomiat amb una ciutat fona-mentada en la participació de

tots i totes, perquè la ciutatl’hem de construir tots i totesalhora.

I HE TINGUT UN SOMNI. Hesomiat amb una ciutat social,oberta i accessible a tothom.Una ciutat inclusiva que facifront a les necessitats bàsi-ques dels seus ciutadans. Unaciutat que aposti per la igual-tat d’oportunitats, que lluitiamb totes les seves forcescontra la desigualtat, que s’o-posi al poderós, que recolzi alnecessitat. Perquè només aixíaconseguirem la justícia so-cial.

I HE TINGUT UN SOMNI.He somiat amb una ciutat onla gent tenia treball. Una ciu-tat competitiva, activa econò-micament. Una ciutatatractiva i engrescadora peraquells que volen fer fortuna,una ciutat comercial, una ciu-tat de serveis. Una ciutat queaposti pel seu patrimoni, pelturisme, per la innovació, benconnectada i amb les infraes-tructures necessàries per tor-nar a ser capital al nostre país;una ciutat que aposti per l’ac-tivitat empresarial innova-dora i emprenedora. Perquènomés així podrem crear ocu-pació.

I HE TINGUT UN SOMNI.He somiat amb una ciutatinclusiva, segura, i saluda-ble. Una ciutat que siguicapaç d’oferir un espai urbàobert a tothom i per tothom.Una ciutat que cohesioni alsseus pobles i EMD i siguiun clar referent de capitali-tat dintre del territori. Unaciutat que tingui capacitatper adaptar-se a les neces-sitats futures, vetllant pelmedi ambient i la promoció

d’hàbits saludables. Perquènomés així crearem unaciutat on valgui la penaviure.

HE TINGUT UN SOMNI. Ide la mateixa manera queaquell dia de 1963 moltsvan dir-li a Martin LuterKing que somiar amb lajustícia i la llibertat era unaquimera, jo avui em nego aque algú ens robi l’oportu-nitat de somiar. Perquè avuitots necessitem tornar a so-miar. Perquè Tortosa neces-sita tornar a somiar.

I PER SOMNIAR necessi-tem projectes reals, realis-tes i concrets, pensats perpersones que vulguin estaral costat dels seus veïns iveïnes, que vulguin escol-tar a la gent i, sobre tot, queimpliquin molt als ciuta-dans. I per somiar necessi-tem gent que estimi lanostra ciutat, Tortosa, i queestigui disposat a treballarfins al final per a que elsnostres somnis es facin rea-litat.

TORTOSA, SI TU VOLS, pottornar a somiar! A Tortosa,si tu vols, podem tornar asomiar!

Manel FerréALCALDE D’AMPOSTA

Enric RoigPORTAVEU DEL PSC I CANDIDAT A L’ALCALDIA DE TORTOSA

A prop de les persones, treballant per una Amposat millor

He tingut un somni

No és pel gustde destaparuna placa o tallar unacinta, quevolem fer inauguracions”

“

He somiat unaciutat on la genttenia treball. Una ciutat competi-tiva, activa econò-micament. Unaciutat atractivaa iengrescadora”

“


OPINIÓ

El monumentes queda, demomentTORTOSA i e l f ran-quisme. El debat és re-current . Recurrentperquè la situació no esresol . El govern tortosíva homenatjar l 'anypassat l 'a lcalde repu-bl icà Josep Rodríguez,afusellat pels franquis-tes . El museu de Tor-tosa va acol l i r e l 2013una exposic ió sobre laGuerra Civil i els bom-bardejos que va patir laciutat . Tortosa, e l seugovern, va indignar-seper la imatge de TV3 enel seu reportatge de laVia Catalana el 2013,perquè es mostravagent no independen-tista tortosina mostrantla seva opinió, entre al-tres . Tortosa no voltreure el monumentfranquista del mig delr iu . Tortosa, e l seu go-vern, no vol treure' l nipreguntar la ciutadaniasi ho vol . L'alcalde acu-sant els ecosocial is tesde no haver-ho fet quangovernaven. Té raó,però potser no seria unmotiu per no preguntarels tortosins i tortosi-nes . L'estratègia de l '"itu més".

CADA COP que Tortosaés not íc ia per un temarelacionat amb la me-mòria històrica o ambel sobiranisme no pucdeixar de pensar enaquest monument, e lqual per molt que elreinterpretin és un mo-nument d'homenatge alfranquisme i a qui vanlluitar al costat dels re-voltats . S'ho haurien defer mirar, e ls pol í t icstortosins .

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

EL GRUP ME MOC EN BICI som un col·lectiu que intentempromoure i millorar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transporturbà a Tortosa i altres poblacions de la vora. Amb aquest objectiuvolem fer la nostra proposta per al trajecte del nou carril de bici-cletes que s’ha de fer per la zona de la Raval de Sant Llàtzer, elqual, entre altres coses, connectarà la nova escola de Sant Llàtzeri l’Institut Despuig amb el centre de la ciutat.

PENSEM QUE A MIDA que s’urbanitza el carrer Cornellà i l’a-vinguda Canigó, la solució ideal seria la de fer el carril bici enaquests carrers, just al costat de la via de tren. Aquest carril bicipodria anar també al costat d’un passeig de vianants en línia con-tínua i ininterrompuda fins al Consell Comarcal. Faria el mateixservei que el passeig/carril que hi ha a la zona de l’altra banda dela via de trens on també hi ha un passeig i carril bici pels quals esveu moltíssima gent passejant, fent esport, gaudint del tempslliure... Un projecte així seria de gran valor per a Tortosa, no només perl’esgambi paisatgístic que la ciutadania fruiria sinó perquè ambaquesta nova urbanització les noves generacions de tortosins quehan d’anar a l’escola i a l’institut podrien acudir-hi durant les pro-peres dècades en un entorn pacificat de trànsit, com solen gaudirels estudiants dels països del nord d’Europa, molt més conscien-ciats del benestar i la seguretat dels seus joves.

PEL CARRIL BICI PODRIA, fins i tot, arribar fins l’estació detrens compartint espai amb la vorera dels vianants com a opció

més segura entre la passarel·la i l'estació de trens. Creiem que de-gudament regulat i senyalitzat és l’opció millor. Només caldriatrasplantar mitja dotzena d'arbres per donar més espai a la vorera.

AQUEST CARRIL BICI es podria fer d’una manera relativamentfàcil i econòmica, adaptant les obres ja començades. A més a més,aquest trajecte tindria el gran avantatge que no hi ha cap cruïllaamb altres carrers i així es generaria molt poc perill per als ciclistesi menys incomoditats per als vehicles de motor i vianants.

L’ALTRA OPCIÓ de què s’ha parlat seria la de fer el carril pel ca-rrer Barcelona, però aquest plantejament presenta els inconve-nients de trobar-se amb una vintena de cruïlles de poca visibilitat,el qual deixa tots els usuaris de la via pública en una situació derisc.

SI VOLEM QUE LA GENT vegi la bicicleta com una bona opcióper moure’s per la ciutat, cal que les infraestructures siguin de lesmés segures, útils i eficaces possibles. Cosa encara més certa aquíen aquesta zona, ja que aquest carril ha de servir per als joves quevolen anar a l’escola en bicicleta.

PENSEM QUE, si allò que es vol és potenciar el transport soste-nible a la ciutat, la millor opció no és sempre la més senzilla a curttermini. Les institucions tenen el deure de desenvolupar infraes-tructures segures que siguin capaces d’impulsar els ciutadans acaminar o desplaçar-se en bicicleta.

ME MOC EN BICI

Carta oberta del col·lectiu Me Moc en Bici a l’Ajuntament de Tortosa

NO HO OBLIDARÉ MAI. Nooblidaré mai el moment quevaig aconseguir proclamar-mepresident de la Generalitat deCatalunya. Va ser el dia més feliçde la meua vida. Abans vaighaver de fer la travessia del de-sert a l’oposició. I mira que hovaig intentar tot per a aconse-guir la meua fita. No em va ser-vir de res aquella nit a Madrid,amb Zapatero, després de queem prometés que li tallaria elcap a en Maragall, i que col·lo-caria una persona de perfil baix,prometent-me que de bensegur no podria guanyar leseleccions. Montilla va sorpren-dre a tothom, i jo hem vaighaver d’esperar una mica més.

VAM PAGAR CAR lo nostrepacte amb el PP. Des d’allavonsvaig tindre clar que si hi haviaun altre pacte, de cap manerano podia ser explicitat. S’hauriade portar en secret. Com secretava ser la reunió que vam feramb l’Estat espanyol abans del9-N.

I M’HA ANAT BÉ.Tot i que uni-lateralment vaig prendre la de-cisió de rebaixar la consulta, novaig sortir com a culpable, sinótot lo contrari. L’Estat m’ha fetlo favor de presentar-me com a

màrtir. Ja ningú se’n recorda deles meues promeses d’unitatdel 2013. Les decisions se pren-dran entre tots els partits sobi-ranistes!, vaig repetir allavons.Ningú se s'adona que uns pocsdies abans vaig canviar la con-sulta per una altra manifestacióamb molt menys valor. I aixòdesprés d’aprofitar, durant toteste temps, el suport d’ERC,fent política de dretes, i venent-me la sanitat pública mentre ladesmantello sense escrúpols.

LO QUE NO M’ESPERAVA ésque després de prendre la deci-sió unilateral en contra de totslos altres, ERC i l'ANC se la fes-sen igualment seua i acabéssent un èxit. I mira que en vaigposar de traves! A Tortosa lespedanies no tenien punts de vo-tació, los iaios van haver depujar fins a la muntanyeta demossèn Manyà per a podervotar, i va haver gent que vaarribar a voltar per tot Tortosafins endevinar el seu punt devotació. Tot i així se’n van sortir,i més de dos milions 300.000persones van anar a votar ambla promesa que després, i abansde tres mesos, convocaria elec-cions.

LES ENQUESTES DIUEN que

guanyarà ERC. I si guanya tincclar que proclamarà la indepen-dència de Catalunya en sondemà.

LO MEU PLA era una llistaconjunta perquè així, quanguanyés esta llista, podria con-tinuar boicotejant lo procés.Però Junqueras ja m’ha vist lollautó, i ja no puc tornar a en-senyar-li la pastanaga. La confe-rència amb la reiteradapromesa d’unes estructuresd’estat, a les quals no hi he des-tinat ni esforços, ni diners, tansols ha servit per a enlluernar aForcadell, que s’ho ha cregut.Gràcies a ella he aconseguit queles eleccions se celebren al se-tembre, però em vaig reservar ladata per a mi, i per suposat vaigdecidir fer-ho l’últim cap de set-mana de setembre.

ARA ELS HI TOCA als del PP ia Mariano Rajoy moure fitxa iavançar les Generals per a quetot se’n vaigue en orris. I men-trestant jo tinc lo que vull, con-tinuar a la cadira. Qui dia passaany empeny.

ESPERO, PERÒ, que no passecom al 31 i que a les municipalsCiU no es fume una castanyad’aquelles que fan època!

Núria MenasanchESCRIPTORA

Jo tinc un pla


OPINIÓ

Francesc MiróCANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA D’AMPOSTA

ESTIC IL·LUSIONAT, engrescat i esperançat.Sí, jo vull ser alcalde de la nostra ciutat, Am-posta. I vull ser-ho perquè he comprovat parlantamb la gent i a peu de carrer que tots som cons-cients que cal un canvi. Un canvi no per recri-minar ni per cremar-ho tot, sinó per fer un pasendavant col·lectiu i millorar en qualitat de vida,en benestar, i en orgull de ciutat.

SÉ QUE ELS REPTESque ens esperen són con-siderables però no tinc por perquè he compro-vat l'esperit de treball i de superació personalque tenim els ampostins i ampostines. Ben ca-nalitzat i amb un Ajuntament al servei de lespersones, aquest esperit ens portarà a escriure,de nou, les pàgines més brillants de la nostrahistòria que encara estan per venir. Junts deci-dim que una ciutat com la nostra ha d’ocupar-se dels més vulnerables i protegir a la nostragent del perills i infortunis de la vida. Junts hofarem possible.

EL PITJOR ÉS LA CRISI i les seves conseqüèn-cies en forma d'atur i d'augment de les des-igualtats. Cada cas, cada família amb personesa l'atur, és una angoixa, un patiment, un dramaque exigeix una resposta immediata per part del'Ajuntament. No tinc solucions màgiques nifaré promeses estèrils que no pugui complirperò tingueu present que em deixaré la pell enla lluita per eradicar l'atur del nostre poble.

TAMBÉ M’HE TROBATpersones desesperan-çades que afirmen que tot està perdut, que nohi ha res a fer i que la crisi i les desigualtats sónuna mena de maledicció bíblica contra la qualno es pot lluitar. Els dic que ho entenc perquèestan patint, però també que no ens resignem,que s’obre l’esperança a una nova ciutat, la quecreu amb la gent. Que junts ho canviarem.Aquesta és l'empenta que ens ha caracteritzatsempre als ampostins i aquest esperit és el quevull portar a l'Ajuntament.

PER ACONSEGUIR-HO ens calen uns diri-gents que deixin de banda les desqualificacionspersonals i polítiques a tots els qui no pensencom ells. Jo mai menystindré propostes en po-sitiu que arribin d'altres partits. Mai no ho fet imai no ho faré! Cap persona és aliena a aquestsomni de fer una Amposta gran i líder en be-

nestar i serveis socials. Aquí no hi ha d’haver-hiadversaris, ni menys encara enemics, aquí hi hadiferents maneres d’entendre la vida pública.Volem polítics que siguin servidors públics, quees deixin la pell per aconseguir els nivells de be-nestar que els ciutadans es mereixen. El canviserè que defenso implica també sumar totsjunts encara que sigui amb accents i intensitatsdiferents pel bé de la nostra ciutat. Sempre heentès que quan els temps canvien, nosaltrestambé hem de fer-ho; que la fidelitat als nostresprincipis fonamentals requereix noves respos-tes a nous reptes.

CAL UNA NOVA POLÍTICAbasada en el con-sens, contràriament al que ha fet el govern mo-nocolor d’Amposta els últims 28 anys, que haignorat les opinions del altres grups, tot obli-dant sovint que també representen una partimportant de la ciutadania. Només ha volgutcomplicitat quan alguna cosa li ha cremat.

NO ÉS EL NOSTRE ESTIL, ni molts menys elmeu. Nosaltres volem la participació de to-thom cercant el màxim consens sense descans.Hem d'obrir pas a una nova política basada enla transparència on tothom tingui la certesa delque es fa i de quins recursos públics disposemper fer-ho. S’han de rendir comptes perma-nentment a la ciutadania. Volem obrir les por-tes de l’Ajuntament de bat a bat, que entri sabanova en defensa dels homes i dones d’Am-posta.

LES PORTES D’ALCALDIAromandran ober-tes a les aspiracions de tots i cadascun dels am-postins. Per mi no quedarà, encara que hagi desortir a les 12 de la nit de l’Ajuntament. La po-lítica ciutadana, la que es viu a peu de carrer,m'apassiona, és cert, m’agrada la gent i els an-hels i preocupacions de les ampostines i am-postins també són els meus.

ÉS DES DE L’AJUNTAMENTdes d’on podemfer més per ajudar els nostres veïns i veïnes, atots aquells que hem vist créixer al nostre costati que tant ens estimem: companys d’escola, defeina, amistats, veïns dels barris, de lluites so-cials i que ara per culpa d’aquesta crisi que ellsno han provocat pateixen i estan angoixats per-què no tenen prou recursos per poder viureamb dignitat i miren al futur amb temor. Doncsno serà així, us ho asseguro! No quedarà ningúabandonat a la seva sort.

PER TANT, LA PRIMERA PRIORITAT és im-pulsar un govern de progrés que torni a posarles persones en l’epicentre de l’acció política. Lavida de la gent és el més important per a nosal-tres. L’era de les retallades s’ha d’acabar.

VOLEM UN CANVI,sí, però un canvi serè, res-ponsable i seriós. Un canvi que no alça la mà,sinó que –al contrari- l’estén a la recerca depunts de trobada. No entenc la política si no ésestar al costat de la gent les 24 hores del dia, elsset dies de la setmana, els 365 dies de l’any.Aportaré la meva experiència en l’àmbit muni-cipal per liderar l’alternativa serena que neces-

sita Amposta.

I NO PODEM PARLAR DE PERSONES senseparlar de lluita contra el perill públic número 1:l’atur i la falta de llocs de treball. La meva deter-minació serà total a l’hora d’impulsar les políti-ques municipals orientades a la generaciód’ocupació, la inserció laboral i a tot allò que es-tigui a les nostres mans per captar noves inver-sions.

AMPOSTA HA DE SER UNA CIUTAT mo-derna, que respecti la tradició però al mateixtemps que sigui signe del seu temps, afavorintpropostes pròpies d’una ciutat del segle XXI.Que no sigui només un conjunt d’edificis arti-

culats al voltant d’un nucli urbà. Amposta és,sobretot, els valors que assumim i exercim totsels ampostins i ampostines. Vull una Ampostalliure de pobresa, socialment cohesionada i quetingui uns serveis municipals d'excel·lència.Una Amposta de tothom i per a tothom.

ALGÚ EM VA PREGUNTARun dia pel carrerper què volia ser alcalde d’Amposta. La veritatés que hi ha moltes respostes a aquesta pre-gunta. Vull ser-ho perquè tinc l’ambició políticaper desenvolupar el projecte que us acabo d’ex-posar, perquè vull fer créixer la ciutat que em vaveure néixer i a la qual estimo “com si dins meuhi fes arrel”, que diria el poeta. Però vull desta-car una imatge que em ve ara a la ment. La d’undels nostres conciutadans a qui em vaig trobari que em va expressar el seu neguit per la situa-ció en què es trobava: sense feina i amb fills pe-tits a càrrec. Sabeu per què vull seu alcalde?Perquè el dia que deixi de ser-ho ningú de vo-saltres, cap dels ciutadans d’Amposta, s’ex-pressi amb l’angoixa que em transmetiaaquesta persona. Vull ser-ho per consultar laweb del departament de Treball i llegir: “atur re-gistrat, Amposta: 0 persones”.

PODEM ACONSEGUIR-HO si tots oferim elmillor de nosaltres i enaltim aquest sentimentampostí que ens farà grans. Si ho fem, l’Am-posta que somio serà imparable...

L’Amposta que somio serà imparable

Els reptes que ens esperen són considerables però notinc por perquè hecomprovat l’esperitde treball i de superació personalque tenim a Amposta”

“No entenc la políticasi no és estar al costat de la gent les24 hores del dia, elsset dies de lasetmana, els 365 diesde l’any”

“

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin

les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar

a [email protected]


TTORTOSA

El ple de l’Ajuntament de Tor-tosa va rebutjar el 12 de gener,amb els vots de CiU, PP i PxC,la moció d’Iniciativa que pro-posava la celebració d’una con-sulta ciutadana sobre el futurdel monument franquista de laBatalla de l’Ebre, així com laconstrucció d’una passarel·laaprofitant la pilastra de l’anticpont de la Cinta. Una mocióque ni tan sols fixava la data, ique en cap moment parlava dela retirada o de la destrucciódel monòlit feixista. Tot i així, elgovern de CiU va argumentarel seu vot recordant que ante-riorment ja ha proposat la cele-bració d’una consulta sobre elmonument; però va rebutjar lamoció d’Iniciativa titllant-la de“molt electoralista”. De fet, l’alcalde Ferran Bel jahavia advertit, uns dies abansdel ple, que no pensava convo-car la consulta abans de les mu-nicipals del maig. Segons Bel,primer cal concretar un pro-jecte clar sobre la reordenacióde la zona, com preveu el nou

pla especial del conjunt històrici artístic de Tortosa.Per la seua banda, tant el PPcom PxC van ser més contun-dents per rebutjar la moció d'I-niciativa, fins i tot negant que elmonument tinga ja elementsfranquistes. De fet, el PP va serl'únic grup municipal que vadonar suport a la moció que

havia presentat Jordi Casanova,de PxC, per mantenir, restaurari il·luminar el mateix monu-ment feixista. Una moció queno va prosperar perquè varebre els vots contraris de CiU,PSC, ERC i Iniciativa, i que esva debatre a banda. "Una ve-gada més, la dreta i l'extremadreta s'ajunten a Tortosa per

evitar la celebració d'una con-sulta sobre el monument”, valamentar Jordi Jordan (ICV) du-rant el debat de la moció.

Monument sense dret a decidir Els vots de CiU, PP i PxC rebutgen celebrar la consulta

ciutadana que proposava una moció d’IniciativaEl govern municipal sosté que té previst preguntar la

població, però quan tinga clar un projecte per a la zona

[ ] El monument de la Batalla de l’Ebre ocupa la pilastra de l’antic pont de la Cinta. // FOTO: G.M.

Jordan: “És unaoportunitat perduda”

El portaveu d’Iniciativa-En-tesa per Tortosa, Jordi Jor-dan, va valorar com “unaoportunitat perduda” que elconsistori no aprovés la cele-bració d’una consulta sobreel monument de la Batallade l’Ebre. Jordan va afegir-hique havia fet una proposta“en positiu”, “suau” des delpunt de vista polític, i ques’emmarcava en el contextde transformació que s’estàfent de la façana fluvial deTortosa. El portaveu ecoso-cialista va remarcar que erael moment oportú per iniciarun debat seriós sobre aquesttema tan polèmic dins i forade la ciutat. Jordan va acusarel govern de CiU d’haverutilitzat “excuses infantils”per haver negat la consulta.Jordan va assenyalar que noentèn per què CiU va rebut-jar la seua proposta, si real-ment volen consultar laciutadania sobre el monu-ment. A més, va anar mésenllà i va apuntar què cal-dria preguntar en la hipotè-tica consulta: transformar elmonument en un espai per ala memòria, o bé la seua re-tirada i exposició en un altrelloc de la ciutat, on tambéseria explicat des del puntde vista històric. Jordan vadir que és ridícul discutir siel monument conserva ele-ments franquistes, tenint encompte que l’àguila repre-senta el feixisme. De fet, Jor-dan va lamentar el discursde “defensa del franquisme”que va fer el regidor del PP.


POLÍTICA

Mira elvídeo enaquestenllaç

RETIRAR EL MONUMENT SENSE PREGUNTARERC I LA CUP han estat molt clars enl’últim debat sobre la polèmica del mo-nument franquista de Tortosa. D’unabanda, la republicana Alícia Gamundiha defensat obertament la seua reti-rada, tot recordant que ERC ja la va in-cloure al programa electoral del 2011,amb la construcció d’una passarel·la.Gamundi ha recordat, també, els ele-

ments franquistes que encara conservael monument inaugurat pel mateixFranco: l’àguila, l’estrella que corona elmonument o la inscripció de la pilastra.La regidora d’ERC també va dir queseria molt fàcil desmuntar el monumenti obrir un nou pas entre el nucli històrici el barri de Ferreries. D’altra banda,també Núria Rodríguez, de les CUP de

Tortosa, ha afirmat que caldria retirar elmonument sense cap consulta prèvia,“per justícia històrica”. Finalment, elPSC va aporfitar el debat per carregarcontra CiU. Enric Roig va lamentar la“bona sintonia dels tres partits de ladreta al consistori” per rebutjar mo-cions que afavoreixen la participacióciutadana i la transparència. G.M.


TORTOSA

El nou col·lector de la C-12abocarà directament al riu

Un nou sistema de col·lectorsque desguassarà directament alriu Ebre és la solució que el De-partament de Territori i Sosteni-bilitat executarà per solucionarde manera definitva els proble-mes d'inundacions al tram del'eix de l'Ebre (C-12), per sotadel pont de la Via Verda, a Tor-tosa. L’actual sistema de bombesqueda freqüentment inutilitzaten episodis de fortes pluges, iprovocava acumulacions d'aiguaque ogliguen a tallar la carretera

cinc o sis vegades a l'any. El pro-jecte, que ha de sortir a concursa principi d’any i s'executarà ensis mesos, preveu conduccionsd'entre 800 i 1.200 mil·límetresde diàmetre al llarg d'uns 800metres, per recollir les aigüespluvials d'una zona de 40 hectà-rees del barri de Ferreries, delpolígon industrial del Pla del’Estació i del municipi veí deRoquetes. Segons la Generalitat,el nou sistema de col·lectors estàdissenyat per poder desguassarfins a l’Ebre un cabal de fins a5,7 metres cúbics per segon.El Departament de Territori iSosteniblitat ha habilitat una

partida d’un milió d’euros per ala seua construcció, i les obrespodrien començar cap a la pri-mavera. Les obres tindran algu-nes afectacions, ja que caldrà ferexpropiacions i ocupacions tem-porals. També afectaran el tràn-sit per la C-12, que no s’arribaràa tallar completament. De la ma-teixa manera, el Govern ha asse-gurat que aquesta actuació seràcompatible amb el soterramentde l’eix de l’Ebre al seu pas pelbarri de Ferreries. La Generalitatté previst aprovar de forma defi-nitiva el projecte del desdobla-ment de la C-12, amb un costestimat de 106,5 milions.

OBRES

G.M.TORTOSA

EL DESTÍ DEL MONUMENTfranquista hauria de quedarben definit en els programesper a les municipals del 24 demaig, sense ambigüitats. Po-drien ser unes eleccions plebis-citàries sobre aquest tema.L'any que ve farà 50 anys de lavisita de Franco a Tortosa perinaugurar el monument alscombatents que van trobar "laglòria" a la Batalla de l'Ebre. Pertant, el 2016 podria ser l'any enquè Tortosa retirés un monu-ment que perjudica la seuaimatge arreu del país, i que elmateix consistori amaga siste-màticament, per exemple, de laseua promoció turística. Tot ique alguns afirmen senserubor que és el més fotografiatde la ciutat. Un monument queha estat plantat al mig de l'Ebre,aprofitant la pilastra de l'anticpont de la Cinta, més anys du-rant l'actual etapa democràtica(39) que durant la mateixa dic-tadura (11). Un monument queofèn les víctimes de la repressiófranquista i els seus familiars,però també la memòria demo-cràtica. I també, per què no, ladignitat i els sentiments nacio-nals de la gent catalanista, pertot el que van suposar els 40anys de dictadura.

LA POLÈMICApel monumentfranquista de la Batalla de l'E-bre ha tornat a protagonitzar elple de l'Ajuntament de Tortosa.Ho va fer un dia abans del 13 deGener, la data de l'ocupaciótotal de la ciutat per les tropesde Franco; però més de 50 anysdesprés de la construcció delmonument als Caiguts. De fet,tot i que el monòlit va ser inau-gurat al juny del 1966 pel ma-teix dictador, les obres delmonument van ser enllestidesal novembre del 1964. Cin-quanta anys al mig del riu Ebre,ocupant un lloc preeminent a lafaçana fluvial del centre històricde Tortosa, una de les 'ciutatsmàrtirs' de Catalunya durant laGuerra Civil.

ELS REGIDORS i les regidoresde Tortosa, amb l'alcalde al cap-davant, tenien l'oportunitatd'escriure una plana importantde la història de la ciutat. Hihavia dues mocions sobre lataula: la d'Iniciativa demanavauna consulta sobre la retiradadel monument i la construcciód'una passarel·la; mentre quela de PxC proposava la seua re-habilitació i il·luminació. Però almarge d'això i de qui presen-tava les mocions, i de si el debat

retorna a l'Ajuntament més omenys a prop d'unes eleccions,el més important era que Tor-tosa havia de decidir d’una ve-gada què cal fer amb unmonument bel·licista i d'origenfeixista, que en realitat enaltia larebel·lió militar contra la Repú-blica, la croada nacional-catò-lica, el règim de Franco i elsseus "25 años de paz".

NOMÉS PER AIXÒ, en un sis-tema democràtic, la necessitatde retirar el monument fran-quista de la Batalla de l'Ebre jahauria d’estar fora de qualsevoldiscussió. Fora de qualsevoldubte. De la mateixa manera,per exemple, que l'avinguda dela Generalitat ja no es diu Ave-nida del Generalísimo. Unaciutat com Tortosa, més de 30anys després de la recuperacióde la legalitat democràtica, nopot tenir el trist honor de con-servar el monument franquistamés gran de Catalunya. Tortosahauria d'acordar d’una vegadaper totes la retirada del monòlitfeixista i després decidir, en unaconsulta o com es cregui conve-nient, quin és el projecte que had'ocupar aquest espai a la ciu-tat. Una passarel·la. Un altremonument. O res, només la pi-lastra buida: durant el mateixfranquisme, la pilastra va estarmés anys buida (25) que amb elpolèmic monument (11).

EL TEMA va ser debatut perenèsima vegada a l'Ajunta-ment de Tortosa el passat 12 degener, quan es va tornar a es-coltar que el monument ja noté elements franquistes, o queFranco també va fer cosesbones. També va ser ofenedorque alguns vulguen presen-tant-lo com un símbol de con-còrdia i reconciliació,reproduint el discurs de la pro-paganda d’un règim que el1966, davant dels primers in-tents d’obertura democràtica,es reafirmava inaugurant elmonument a Tortosa. Que elmonòlit feixista fos dissenyaten part per l’escultor tarragoníLluís M. Saumells tampoc nosuposa que el monument nosiga franquista i antidemocrà-tic. Hi ha escultors molt mésimportants que Saumells quevan fer obres, també de propa-ganda, molt millors que el sol-dat o l’àguila del monumentde Tortosa. En canvi, fa anysque les seues escultures vanser retirades i que dormen enmuseus o magatzems munici-pals.

GUSTAU MORENOPERIODISTA

Unes plebiscitàriessobre el monument


L’embarcador del mercat de Tortosa estarà construït i operatiu abans de l’estiu

TURISME

L’Ajuntament i el Consell Comarcal han acordat finançarel trasllat de l’actual pantalà de l’antic Escorxador

Les obres tenen un cost de 90.000 euros i també suposaran l’ampliació del paseig fluvial arran de riu

L'Ajuntament de Tortosa i elConsell Comarcal del Baix Ebrehan concretat el projecte del nouembarcador fluvial que es cons-truirà al centre de la ciutat. Esfarà en el marc de les actuacionsde la Xarxa Ebrebiosfera que esfinançaran amb la reversió de lataxa turística de la Generalitat.L'embarcador passarà a estar si-tuat just a l'alçada de la plaçaBarcelona i del mercat munici-pal. De fet, el nou embarcadorestà dissenyat per donar serveipúblic a la navegació d'oci, turís-tica i esportiva pel riu Ebre. Ambun pressupost de 90.000 euros iun termini d'execució de tresmesos, les obres consisteixen enel trasllat de l'actual embarcadorde l'antic escorxador de Tortosa,un espai molt sotmès a les fortescorrents quan el riu va crescut,fet que dificultava el seu funcio-nament i l'exposava a ser objectede desperfectes.

Millora de les rampesUna de les millores que l’Ajun-tament ha introduït al projecteés el condicionament de les duesrampes de baixada a riu, situa-des davant del mercat munici-pal, les quals ara incorporaranunes escales i una barana de se-guretat. A més, l’obra també in-corpora la prolongació delpasseig fluvial construït arran deriu, amb 70 metres més en direc-ció nord. El projecte va ser pre-sentat per l'alcalde de Tortosa,Ferran Bel; el president del Con-

sell Comarcal del Baix Ebre,Lluís Soler, i el director de l'I-dece, Jordi Borràs, acompanyatsdel regidor i conseller de Tu-risme, Alfredo Ferré, i el gerentdel Consell Comarcal. Per laseua banda, Bel va destacar quees tracta d’una obra clau en eldesenvolupament turísic de laciutat i del territori, així com lacol·laboració entre administra-cions per tirar el projecte enda-vant.

El llagut turístic Lo Sirgador, navegant per l’Ebre just davant del mercat de Tortosa, on quedarà instal·lat el nou embar-

cador fluvial de la ciutat, en una imatge d’arxiu. // FOTO: G.M.

TORTOSA

Els projectesde la novatemporada turística

El llagut turístic Lo Sirgador,pendent dels permisos de l’Estat

Tortosa ha presentat aquestmes de gener algunes de lesactuacions i projectes que hande marcar la propera cam-panya turística al municipi. Ésel cas del nou embarcadorfluvial de davant del mercat,però també de les rutes temà-tiques per Tortosa que ha pre-parat l’empresa Gubiana delsPorts, i del nou accés elevat ales Avançades de Sant Joanper la muralla medieval deRemolins. En el cas de lesrutes, la singularitat de la pro-posta és la tematització delsitineraris, que busquen des-cobrir als visitants i també alsmateixos tortosins la història,les llegendes i les anècdotesdel patrimoni de la ciutat. Lesrutes porten per títol “Espur-nes tortosines”, i es fan els ter-cers diumenges de cada mes.Són rutes sobre el camí deSant Jaume de l’Ebre, la Tor-tosa templera, la llegenda del’Orde de l’Atxa, la Tortosamarinera, la cova d’en Rubí, elpont de barques, la marbrerade la Cinta o el pla de Sitges.A més, durant una entrevistaa Canal 21 Ebre, el regidor deTurisme, Alfredó Ferré, vaavançar que una de les prope-res obres que l’Ajuntamentvoldria impulsar per promo-cionar el call de Remooins ésla rehabilitació de l’edifici del’antiga terrisseria del barrijueu. A banda, un altre pro-jecte de futur és la recupera-ció de l’antic fortí de Tenasses,ara que ha passat a formarpart del patrimoni municipal.Finalment, el regidor vaanunciar que l’Ajuntamenttornarà a traure a concurs lagestió del Centre d’AcollidaTurística (CAT), ubicat a lazona comercial dels Portals deCiutat, i que ara es troba tan-cat.

El regidor de Turisme, Al-fredo Ferré, confia que el lla-gut turístic Lo Sirgador podràtornar a funcionar la properacampanya de navegació flu-vial, un cop que l’embarcacióhaurà obtingut tots els permi-sos de la Confederació Hidro-gràfica de l’Ebre (CHE) i deCostes de l’Estat. Lo Sirgadorva ser inaugurat el 2010 i dosanys més tard, després de ladissolució del Consorci per ala Dinamització Turística deles Terres de l’Ebre, els quatre

consells comarcals van decidirque el llagut turístic seria ges-tionat per l’Ajuntament tor-tosí. De fet, fa uns dos anysque Lo Sirgador no opera pelriu, i l’Ajuntament espera re-soldre la falta de permisos peradjudicar-lo a alguna empresaprivada. Com que no ha desortir a navegar pel mar, l’A-juntament vol que el llagutturístic no haja de complir elsrequisits que un buc de la ma-rina mercant o una gran em-barcació de passatgers.


Mira elvideo enaquest



BBAIX EBRE

NOVES CARESELS PARTITS polítics estan enllestintels seus candidats per les eleccions mu-nicipals del 24 de maig. Alguns repetei-xen, d’altres aprofiten el moment perfer un canvi, amb noves cares i novesidees. És el cas de l’Ametlla de Mar ol’Aldea. Joan Pere Gómez prendrà el re-lleu a Andreu Martí com a candidat deCiU a l’Ametlla de Mar. Martí, així, ple-

garà després de dotze anys com a al-calde. També a l’Aldea Elisabeth Zapa-ter pren el relleu a Xavier Royo com acandidata de CiU a l’alcaldia. En canvi,qui sí que repeteix com a alcaldable enles eleccions d’aquest 2015 és PacoArasa, l’alcalde de l’Ampolla, que tor-narà a encapçalar la candidatura de CiUal municipi. C.B.

La vicepresidenta del Govern,Joana Ortega, va inaugurar lesobres del parc del Bon Repòs,que l’Ajuntament de l’Ametllade Mar va iniciar al febrer del2012 amb una inversió global demés de 400.000 euros i actuantsobre més d’una hectàrea de te-rrenys. El parc del Bon Repòs ésun dels projectes històrics per al’Ametlla de Mar, ja que suposala recuperació d’un gran espaiverd a l’entrada de la població,perquè en puga gaudir tothom.Ortega va afirmar que l’espais’ha convertit en un lloc de con-vivència, i va destacar la neces-sitat que els administracions escoordinin per impulsar projec-tes com el del parc del BonRepòs.L’alcalde de l’Ametlla de Mar,Andreu Martí, va recordar queun espai que abans era privatara ja serà públic i per a tothom,polivalent i situat al mig delnucli urbà.En una primera fase, es va habi-litar l’espai de l’Oficina de Tu-

risme i la seu de l’àrea munici-pal de Turisme, a més d’unazona de jocs infantils i una pistaesportiva. En la segona fase s’haactuat sobre més de 6.300 me-tres quadrats, i ha suposat la fi-nalització definitiva del parc,amb una zona enjardinada de3.350 metres quadres. A més, elparc disposa també d’un granespai multifuncional i polivalentde 638 metres quadrats, que

s’ha habilitat per poder celebrarqualsevol acte públic.

Destinació Turística EsportivaD’altra banda, l’Ametlla de Marha aconseguit la certificació dedestinació turística esportiva.L’Ametlla de Mar és el segonmunicipi ebrenc que aconse-gueix aquesta distinció, desprésd’Amposta. En aquest sentit,Martí va afirmar que la certifica-

ció de destinació turística espor-tiva ha de suposar un impulsmolt important per a l’economiade l’Ametlla de Mar, on ja hi ha14 empreses especialitzades enel turisme nàutic.

La vicepresidenta Ortega inaugura elparc del Bon Repòs de l’Ametlla de Mar

OBRES

Les obres es van inicar al febrer de 2012amb una inversió de més de 400.000 euros

L’actuació ha permès recuperar un granespai verd a l’entrada de la població


Joana Ortega i Andreu Martí al parc de Bon Repòs. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

C. Bonet / G. MorenoL’AMETLLA DE MAR

L’alcalde de Deltebre, JoséEmilio Bertomeu, ha denun-ciat que la creació del con-sorci de la finca de Bombitacontinua encallat, tot i les ges-tions que l’Ajuntament ha fetamb el govern de l’Estat i laGeneralitat durant quatreanys. Al febrer del 2010, l’an-terior govern del PSOE vatancar la compra de la finca,que té 516 hectàrees, per 9,5milions d’euros. Però encaracalien 14 milions més perobrir Bombita als turistes ifer-hi obres de restauracióambiental i contra la regres-sió del Delta. Amb la crisieconòmica i el canvi de go-vern, el Partit Popular va dei-

xar el projecte en suspens i vaanunciar que veïns de Delte-bre podrien fer-se càrrec de lagestió de la finca. A l’octubredel 2013, el Parlament tambéva aprovar una propostad’ERC que instava l’Estat acrear urgentment la comissiómixta. Però Bertomeu ha ex-plicat que ha estat parlant deltema amb el responsable deCostes, i que encara no hi haavenços per a l’aprofitamentturístic i agrícola de Bombita.L’alcalde ha asse- nyalat quevoldrien tornar a plantararròs en una part de la finca, ique l’altra part de Bombitahauria de ser aprofitada turís-ticament a través del con-sorci. D’altra banda,Bertomeu va anunciar la in-tenció del govern de Deltebrede rescindir el contracte ambl’empresa que té la concessiódel complex esportiu Trèvol.C.B.

LOCAL

Deltebre faquatre anysque espera elconsorci de lafinca Bombita

En una part dela finca esplantaria arròs, il’altra s’aprofitariapel turisme


BAIX EBRE SOCIAL

El projecte Racó dels Joves de l’as-sociació juvenil de l’Ametlla deMar va guanyar el XI premi Pro-jecte Jove que atorga el ConsellComarcal del Baix Ebre. Un premique té per finalitat guardonar lesmillors iniciatives juvenils enge-gades per persones físiques o en-titats sense ànim de lucreradicades al Baix Ebre l’any 2014.En aquesta edició, han estat nouels projectes que s’han presentata la convocatòria. Projectes forçatransversals que han tractat temestant diversos com la cultura popu-lar o l’educació pel respecte a lanatura. El vicepresident del Consell Co-marcal del Baix Ebre i conseller deFoment de la Cohesió Social, Joa-

quim del Pino, va explicar que eljurat va valorar que el projecte del’associació de La Cala se centravaen el retorn a l’origen de l’associa-cionisme juvenil. L’associació ju-venil està formada actualment peruna cinquantena de membres.

Una de les seves representants vaexplicar que el projecte es va ini-ciar l’any 2011 i que després desuperar diverses dificultats econò-miques s’ha reemprés amb la vo-luntat de consolidar-lo.

El XI premi Projecte Jove ésper l’associació de La Cala

BREUS

El projecte tiquet fresc delConsell Comarcal del BaixEbre ha beneficiat a 654 famí-lies. Entre totes aquestess’han repartit 3.000 tiquets deconsum a raó de 30.000 euros.El president del Consell Co-marcal del Baix Ebre, LluísSoler, va destacar que aquestprojecte ha permès ajudar ales persones més necessita-des de la comarca i dinamit-zar el petit comerç local jaque amb el bescanvi dels ti-quets els botiguers s’assegu-ren un ingrés extraordinari.Pel que fa als ajuts d’urgènciasocial, han estat 104 famíliesles famílies beneficiades. Enaquest cas, el valor econòmicde les prestacions ha ascenditfins a 25.840 euros que s’handestinats a diferents qües-tions, des de manutenció, alsubministrament de llum iaigua, transport o material es-colar. C.B.

El projecte tiquetfresc beneficia finsa 654 famílies delBaix Ebre

Els guanyadors del XI premi Projecte Jove i els representants del Consell

Comarcal del Baix Ebre // FOTO: CCBE

[ LA XIFRA ]

1.000 euros pel projecteguanyador

Cinta BonetTORTOSA


El ple d’Amposta va aprovar el26 de gener, per unanimitat peròdesprés d’un llarg i tens debat,una moció del grup d’Esquerraque demanava la realitzaciód’una auditoria de la gestió del’Hospital Comarcal del Montsiài de la Fundació Privada de Ser-veis Socials del Montsià (Fuss-mont) entre els anys 2009 a 2014.El portaveu dels republicans,Adam Tomàs, va explicar quepresentaven la moció pel “bé dela transparència” i després quel’auditoria encarregada pel ma-teix Hospital Comarcal sobre lagestió i activitats del 2013 conclo-gués que s’havien fet 16 contrac-tacions irregulars per un valor demés de quatre milions d'euros”. Per la seua banda, l’alcalded’Amposta, Manel Ferré, va afir-mar que no hi havia “res a ama-gar”, i que el govern de CiU notenia cap problema en aprovar lamoció d’ERC. Ferré també va re-cordar que allò que l’auditoriadel 2013 va trobar són, en realitat,“incidències administratives” i

recomanacions que ja es vanportar aprovació per resoldre-les, però que en aquell momentERC es va abstenir. De la mateixa manera, Ferrétambé va lamentar que el porta-veu d’ERC Amposta haja criticatl’opacitat i manca de transparèn-cia en qüestions com el de laconstrucció del mur de la futuraresidència d’avis d’Amposta,quan els republicans també vanaprovar el procés de licitació iadjudicació d’aquesta obra.

AAMPOSTA

NOVA UNITAT DE MITJA ESTADA L’HOSPITAL Comarcal d'Amposta haposat en marxa una nova unitat peratendre pacients convalescents o querequereixen cures pal·liatives, per per-metre el retorn en condicions al seu do-micili. Això és especialment important,segons l'equip mèdic, perquè moltesd'aquestes persones, d'edat avançada,després de retornar a casa acabaven

acudint de nou a l'hospital pocs diesdesprés. La Unitat de Mitja d'Estada Po-livalent" disposa inicialment de catorzellits, que podria ser ampliada posterior-ment fins als 28. Segons els responsa-bles, el servei permet "tancar el cercle"de l'atenció sociosanitària i donar res-posta a les necessitats mèdiques i so-cials d'un societat que envelleix. C.B.

Amposta encarregarà una auditoria del’Hospital Comarcal des del 2009El ple aprova per unanimitat una moció d’Esquerra que

reclamava un informe extern sobre la gestió del centreL’alcalde afirma que “no hi ha res a amagar” i recorda

que ja s’han resolt “incidències administratives” del 2013

Ferré nega caprelació de l’hospital ambel cas Innova

Gustau MorenoAMPOSTA

La gestió de l’Hospital Co-marcal d’Amposta no té capvinculació amb les suposadesirregularitats detectades en elgrup Sagessa, arran del casInnova de Reus. Aquest és elmissatge que el passat 9 degener va transmetre l’alcalded’Amposta, Manel Ferré, enresposta a la petició de res-ponsabilitats polítiques queabans de Nadal van fer-li desde les CUP a l’Ebre. De fet, laCUP també havia exigit ex-plicacions als alcaldes de Tor-tosa i de Reus, tot reclamantauditories des del 2007 al2013. Segons Ferré, tant l’hos-pital d’Amposta com el Cen-tre Sociosanitari de Jesús, aTortosa, han pogut compro-var que no hi ha facturescreuades ni cap vinculaciódels dos centres hospitalarisebrencs amb Innova. Quant ales possibles irregularitatsadministratives, Ferré va afir-mar que es va encarregar unaauditoria de seguiment, i queel consell d’administració vaaprovar una sèrie de mesuresper adequar totes les con-tractacions a la normativa vi-gent en cada moment. Ferréha afirmat que té la conscièn-cia “molt tranquil·la”, mentreque a la CUP s’han declarat“decebuts” amb les explica-cions dels alcaldes.

POLÍTICA

C.Bonet / G. MorenoAMPOSTA

Aval de l’hospital per a la residència

En el primer ple ordinari del2015 també es va aprovar,amb els únics vots a favor deCiU, l’autorització a l’Hospi-tal Comarcal del Montsià pera la formalització d’un avalbancari de sis milions d’eu-ros a favor de la Fussmont,que s’ha encarregat d’impul-

sar la residència d’avisd’Amposta. Sobre aquesttema, el PSC d’Amposta vaadvertir que l’aval de l’hos-pital a favor de la Fussmontpot posar en risc les financesmunicipals. De fet, AntoniEspanya va titllar el projectede “quimera electorlista”.

L’Ajuntament s’ha compromès a encarregar una auditoria sobre l’Hospital Comarcal del Montsià. / Foto: M.V.


AMPOSTA

L’exalcalde d’Amposta, JoanMaria Roig, va obrir el 15 degener el quart cicle “Biografiesampostines” que organitza laUniversitat Rovira i Virgili, elMuseu de les Terres de l’Ebre il’Ajuntament d’Amposta. Enaquesta edició, les personalitatsescollides han estat represen-tants de molt diversos campsprofessionals, com ara la polí-tica, la música, l’esport o la cul-tura. L’objectiu és que aquestesconferències permetin redes-cobrir les històries i aspectespoc coneguts dels biografiatsque ajudin al públic en el pro-cés de construcció de la històriacontemporània d’Amposta.Pocs minuts abans de comen-çar la conferència, Roig va afir-mar que estava molt content depoder explicar diversos aspec-tes de la seva infància, compar-

tir algunes de les anècdotesque ha viscut al llarg de la sevatrajectòria política i parlar deles seves grans passions, la fa-mília, i en especial, els seusnéts. Roig va recordar la sevaetapa a la Unió de Botiguers,com a jugador de futbol, el ca-sament amb la seva dona Arlet,l’arribada dels seus fills, i l’o-portunitat d’haver pogut con-tribuir a convertir la ciutatd’Amposta en capital. Roigtambé va defensar la necessitatde “dignificar la política”. El 22 de gener va ser el torn dela conferència 'Lolín la Toia,pionera universitària ampos-tina', a càrrec de Caterina SenísZaragoza. El 29 de gener va fer-se la conferència 'Adolf Ventas,músic', a càrrec d’Emilio Mira-lles i Octavi Ruiz. Finalment, elproper dijous 5 de febrer esparlarà de 'Manuel BatallaJordà, futbolista', amb una con-ferència que anirà a càrrec deManuel Batalla Jordà i de JordiPastor Nolla.

Cinta BonetAMPOSTA

Cicle ‘Biografies ampostines’ amb Roig

La regidora de Serveis Socials, Laia Subirats. // FOTO: CEDIDA.

Amposta vol 100 pisos per al lloguer social

L'Ajuntament d'Amposta hacomençat a reclamar als bancsque posin en lloguer social, pera famílies amb dificultats, elsmés de 100 pisos de la seua pro-pietat que es troben desocupatsa la ciutat. Així, la regidoria deServeis Socials ha iniciat la se-gona fase dels protocols peraplicar sancions a les entitats fi-nanceres propietàries d'aquestshabitatges, tot comunicant-losque tenen un termini de dosmesos per justificar si està ocu-pat. De fet, es considera que un

pis es troba desocupat quan du-rant els darrers dos anys no haestat donat d'alta el subminis-trament d'aigua potable. En elcas que no es justifiqui, l'Ajun-tament declarà l'incomplimentde la funció social de la propie-tat i es podran imposar fins atres multes. Les sancions coer-citives es podran imposar quanhagin transcorregut els dosmesos de termini per justificarl'ocupació i amb un mínim dequinze dies naturals de separa-ció entre elles.A més, la regidora de ServeisSocials, Laia Subirats, ha anun-ciat que s'està treballant perpoder aprovar, en els propers

mesos, una taxa per incoació del'expedient, de manera que "lesentitats bancàries, a més d'a-frontar les multes que corres-ponguin si no posen els pisosen lloguer social, hauran depagar igualment una taxa quel'Ajuntament els hi imposaràper posar iniciar l'expedient".Subirats ha puntualitzat queamb tot plegat volen que "lesfamílies amb dificultats, quereben prestacions econòmiquesde l'administració i que ocupende manera irregular algun habi-tatges, entrin al circuit norma-litzat de lloguer encara que sigaamb un import molt baix, comés el cas del lloguer social”.

ECONOMIA

G.M.AMPOSTA

Un moment de la conferència de Roig. // FOTO: M.V.

MEMÒRIA


MMONTSIÀ

SEGON RADAR DE TRAMEl Servei Català de Trànsit ins-tal·larà un radar de tram a l’AP-7, entreFreginals i Ulldecona, per tal de reduir laperillositat en aquesta zona afectadatambé pel vent. Es tracta del segonradar de tram que s’instal·la el territori.El primer està ubicat a l’N-340, a l’alçadade la Ràpita. Precisament, el director delServei Català de Trànsit, Joan Josep

Isern, va admetre que un dels principalspunts negres de la xarxa viària catalanaés l’N-340 al seu pas per l’Ebre i va asse-gurar que continuaran “fent pressió”per buscar solucions. La prioritat per mi-llorar la via és el seu desdoblament, toti que no es descartaria com a soluciótransitòria la prohibició del pas de vehi-cles pesants. C.B.

El govern municipal de CiU aSant Carles de la Ràpita haaprovat finalment el pressupostmunicipal del 2015 a través dela junta de govern local.Aquesta és una prerrogativa es-tablerta a la Llei de Racionalit-zació i Sostenibilitat del’Administració Local (Arsal)que ha pres el govern rapitencdesprés que els grups de l’opo-sició votessin en contra delpressupost en sessió plenària itenint en compte que l’any pas-sat el consistori ja va tenir elspressupostos prorrogats. Elsgrups de l’oposició i els dos re-gidors no adscrits van retreurea l’alcalde, Joan Martin Mas-déu, que no hagués obert unprocés de diàleg amb l’oposicióprèviament a l’aprovació delpressupost. Una crítica queMasdéu va rebutjar tot assen-yalant que els va fer arribar unesborrany dels comptes, espe-rant rebre les seves aporta-cions, i que encara no haviaobtingut cap respostas. El pres-

supost per aquest 2015 està va-lorat en 11,2 milions d’eurosque inclouen, entre d’altres,una partida de 60.000 euros pera ajuts socials d’urgència per afamílies del municipi, així comuna partida limitada de 220.000euros per a obres sense concre-tar, “perquè siguin decididespel govern que surti de les pro-peres eleccions”. La partidamés important correspon a lamillora urbanística dels carrersConstància, Sant Isidre i avin-guda Constitució, per un im-port de 429.089 euros. També esdestinaran 308.550 euros a estu-dis i projectes tècnics per a lareparcel·lació del polígon in-dustrial El Salt; i 200.000 eurosper a la substitució de la gespadel camp de futbol de l’estadimunicipal La Devesa. L’alcaldetambé va recordar que la par-tida d’ingressos s’ha vist re-duïda en un milió d’euros,respecte al primer pressupostde la legislatura, com a conse-qüència de la rebaixa de l’IBI.Masdéu també va destacar quela ràtio d’endeutament és d’un37’17%, quant el límit màxim ésd’un 110%.

La Ràpita aprova un pressupost d’11,2milions d’euros en junta de govern

ECONOMIA

CiU va optar per aquesta via després quel’oposició votés en contra dels comptes

L’any 2014 el consistori rapitenc ja va haverde prorrogar els pressupostos

El consistori invertirà 200.000 euros en la substitució de la gespa de

l’estadi de La Devesa. // FOTO: E.Z.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

BREUS

Ports de la Generalitat hatret a concurs els treballs dedragatge del canal d’entradadel port de Sant Carles de laRàpita. L’objectiu de lesobres és garantir la correctamaniobrabilitat dels vaixellscomercials que hi accedei-xen, com ara els creuers tu-rístics que l’estiu del 2014van començar a operar alport de la Ràpita. L'anuncide licitació va sortir publicatel passat 23 de desembre. Defet, l’Ajuntament de la po-blació havia sol·licitat a latardor passada una actuacióde dragatge del port, perquè

els creuers hi puguin accedirsense problemes. Les obresconsistiran en el dragatged’uns 55.000 metres cúbicsde material a la zona de re-virament del canal d’accés,que té set metres de calat, 83metres d’amplada i 4.200metres de longitud creuantla badia dels Alfacs. El pres-supost de sortida de lesobres és de gairebé 342.000euros. El material estret s’a-bocarà en un abocador ma-rítim existent a un total d’11quilòmetres en direcció sud.Per la seua banda, l'Ajunta-ment de la Ràpita fa mesosque treballa per ampliar l’a-rribada de creuers turísticsde petit i mitjà format. Amés, la companyia Star Clip-pers, que l'any passat va ferles primeres escales al portde la Ràpita, ja va confirmarque enguany repetirà l'expe-riència. G.M.

Dragaran el canald’entrada al portde la Ràpita

L’Ajuntament vasol·licitar l’actuacióperquè hi puguinaccedir els creuers

Es dragaran 55.000 metres cúbics


MONTSIÀ

La investigació judicial de l’ano-menat cas ‘Carraus’, sobre la pre-sumpta comissió de delictescontinuats del govern d’Alcanar(ERC) contra l’administració pú-blica, ha continuat aquest mesde gener amb les declaracionscom a imputats de quatre treba-lladors de l’Ajuntament. És el cas,com estava previst, de l’exsecre-tària Dolors Roo, així com de di-versos paletes del municipi, amés dels dos representants de laconstructora Becsa i de l’enginye-ria reusenca Invall. Fonts prope-res al cas han explicat que, en lesseues declaracions al jutjat, elsencausats van voler corrobararl’absència de cap contractacióirregular. A més, també vannegar el cobrament de cap co-missió o bé l’existència de cap

conxorxa amb l’equip de governdel republicà Alfons Montserrat,per repartir-se les obres públi-ques al municipi.Per la seua banda, les mateixesfonts van detallar que va quedarajornada la declaració de dos tre-balladors del consistori, l’arqui-tecte i l’aparallador municipals,que havien estat citats per al 27de gener. També s’ha ajornat,però en aquest cas per al proper13 de febrer, la declaració d’unafigura clau en el procés, l’exsecre-tària municipal Mercè Colomé.En aquest sentit, Colomé ja nodeclararà com a testimoni de cà-rrec, sinó també com a imputada. De fet, el govern canareu ja vadenunciar que Colomé va provo-car que la Guàrdia Civil es pren-gués seriosament la denúnciad’un militant de CiU d’Alcanar,Andreu Queralt, que qüestio-nava la legalitat dels projectes ad-judicats per l’equip de govern de

Montserrat. A més, van advertirque l’exsecretària acomiadadaper l’alcalde d’ERC havia tingutuna relació amb el comandamentde la policia judicial encarregatde l’operatiu que va culminar elpassat 16 d’octubre, quan unatrentena d’agents de la GuàrcdiaCivil van escorcollar durant 14hores l’Ajuntament d’Alcanar. Apartir de l’operació ‘Carraus’, latitular del jutjat d’instrucció nú-mero 4 d’Amposta va imputarl’alcalde d’Alcanar, Alfons Mont-serrat, i també el regidor d’Urba-nisme, Manel Martí, per delictescontra l’administració pública.De fet, ja van declarar als jutjats afinals d’octubre, en qualitat d’im-putats. En conèixer la implicacióde Colomé en els fets que vandesembocar en la investigaciópolicial i judicial, el govern d’Al-canar va presentar una recusaciói després un recurs a l’Audiènciade Tarragona.

Els tècnics i constructors imputats al cas ‘Carraus’neguen que hi hagués cap conxorxa a Alcanar

TRIBUNALS

L’escorcoll a l’Ajuntament d’Alcanar, el 16 d’octubre passat. // FOTO: ACN.

Gustau MorenoALCANAR


TTERRA ALTAi MATARRANYA

ORIENTACIÓ PEL JOVENTGANDESA ha obert una Oficina Joveque donarà servei a tota la comarca dela Terra Alta. El director general de Jo-ventut, Toni Reig, acompanyat per l’al-calde de Gandesa i president del ConsellComarcal de la Terra Alta, Carles Luz,van inaugurar el nou equipament a l’an-tic Telecentre de la Terra Alta. L’OficinaJove oferirà assessorament personalit-

zat i especialitzat sobre orientació labo-ral i formació, orientació acadèmica itemes de salut als 1.781 joves d’entre 15i 29 anys de la Terra Alta. Luz va asse-nyalar que es tractava d’un equipamentreivindicat i una bona eina pels joves dela comarca. Aquesta Oficina Jove és latercera que s’obre a l’Ebre, després deles del Montsià i el Baix Ebre. C.B.

Alarma a les Terres de l’Ebreper l’aparició d’un brot desarna sarcòptica entre la pobla-ció de cabra salvatge del Port. Elpassat mes de desembre es vatrobar un animal mort peraquesta malaltia a la muntanyade Santa Bàrbara, a Horta deSant Joan, i posteriorment es vaabatre un segon animal sospi-tós, que finalment va donar po-sitiu. L’epidèmia es trobalocalitzada en la zona situadaentre els termes municipalsd’Horta de Sant Joan, Prat deComte, Arnes i Gandesa on a fi-nals de gener ja hi havia mésd’un centenar de casos. Tots enàrees privades de caça. El director dels serveis territo-rials d’Agricultura, Pere Vidal,va explicar que l’arribada de lasarna sarcòptica a les cabres delPort no era una qüestió que elshagi agafat per sorpresa ja quedes que es van detectar els pri-mers casos a les muntanyes deValència eren conscients quetard o d’hora acabaria afectantal territori, tot i que desconei-xen la via d’entrada. Vidaltambé va reconèixer que la si-tuació és complexa perquèafecta a animals salvatges. Arabé, va voler deixar clar que noexisteix perill d’extinció de lapoblació de cabra salvatge alPort, amb més de 5.000 exem-plars. En tot cas, Agricultura ha acti-vat un protocol d’actuació, encoordinació amb els propietarisde les àrees privades de caça,que preveu un sistema d’inter-venció ràpida. Així, s’autorit-zarà als caçadors de les àreesprivades de caça a abatre totaquell animal sospitós de tenir

la malaltia, treure-li la pell iportar-la a analitzar. Els AgentsRurals també podran actuarsubsidiàriament en aquestesàrees.

Crítiques a la gestióPrecisament, l'Associació Pro-fessional d'Agents Rurals deCatalunya va denunciar la ges-tió del departament d'Agricul-tura des que es va confirmar lamort d'un exemplar de cabrasalvatge per sarna sarcòptica.Els agents van assegurar quedes de desembre que treballa-ven per localitzar animals sos-pitosos de patir la malaltia, queen tenien identificats una quin-zena, i que des de la Generalitatno se'ls ha deixat actuar fins algener tot argumentant ques’havia d'elaborar un protocold'actuació per part del Depar-tament. L'associació va recor-dar que l'única manera decontrolar la sarna, tot i la difi-cultat, és una actuació "contun-dent" des de l'inici, i reclamencoordinació entre els agents iels caçadors. El president del'Associació Professional d'A-gents Rurals de Catalunya,Francesc Coll, ha assegurat quela participació dels caçadors enel control d'aquest brot és "ne-cessària" però que no es potdeixar "tota la responsabilitaten la voluntarietat dels caça-dors", que només podrancol·laborar a hores soltes, men-tre que els agents rurals asse-guren disposar dels mitjansnecessaris per actuar.

Detecten un brot de sarna entre lapoblació de cabra salvatge del Port

MEDI AMBIENT

El brot ha aparegut en una zona de la TerraAlta i afecta a àrees privades de caça

Agricultura ha autoritzat els caçadors aabatre les cabres sospitoses de malaltia


Un grup de cabres del tancat cinegètic. // FOTO: ACN.

Cinta BonetHORTA DE SANT JOAN

L’alcalde de Batea, JoaquimPaladella, ha revelat l’exis-tència d’un acord entre l’A-juntament i la Generalitat,que hauria pogut desenca-llar la polèmica per la pres-tació del servei derehabilitació i logopèdia enaquesta població de la TerraAlta. Paladella ha deixat clarque manté oberta la seuaoferta de diàleg, tot i que haculpat la Fundació PrivadaTerra Alta Segle XXI d’haverbloquejat l’acord assolitamb el Departament deSalut durant una reunió quees va celebrar a Tortosaabans de les festes de Nadal.Una de les condicions eraretirar les diverses quere-

lles. Paladella va reiterar queles instal·lacions de la Fun-dació Privada Terra AltaSegle XXI no compleixen lescondicions per poder pres-tar el servei de rehabilitació,i que això no és negociable.Des del grup Cent per Centper Batea consideren que eltema no s’ha gestionat bédes de l’Ajuntament. Quanta les possibles solucions, elportaveu del Cent per Centper Batea, Ramon Arnal, haafirmat que el consistorihauria de reprendre el dià-leg amb Salut i amb la fun-dació per intentar arribar aacords. Però Arnal, ha ditque veuen el govern de Joa-quim Paladella “incapaç denegociar” perquè consideraque la rehabilitació hauriade fer-se al centre sociosani-tari. Arnal ha rebutjat les crí-tiques de “joc brut” quePaladella ha fet als grups deCent per Cent per Batea iCiU. G.M.

LOCAL

Paladella diuque la Fundacióha bloquejat unacord amb Salut

Cent per Centper Batea veul’alcalde incapaçde negociar

Royo adverteix que el brot desarna pot reduir un 30% lapoblació de cabra salvatge

El president de la Federacióde Caça de les Terres de l’E-bre, Manel Royo, va afirmarque estan força preocupatsper l’aparició d’un brot desarna entre les cabres delPort. Royo ha explicat que toti que eren conscients quetard o d’hora la malaltia arri-baria al territori, s’esperavaque ho fes per la zona de Cas-telló i la Sénia, i no pas a laTerra Alta. El president de laFederació de Caça va recordarque Agricultura va habilitarfa uns anys un tancat cinegè-tic per protegir l’espècie encas d’epidèmia, però tot i així

va advertir que el brot desarna pot ser “devastador” ireduir un 30% la població decabra al Port. Royo va insistirque el brot de sarna és fàcilde controlar dins d’una rama-deria però no en cas d’ani-mals salvatges. Segons elpresident de la Federació deCaça a l’Ebre el més impor-tant ara és aïllar la zona infec-tada de la Terra Alta, icontrolar el brot. En qualse-vol cas, Royo va reconèixerque les perspectives “no sónbones”, i que hi estan molt aldamunt per actuar amb rapi-desa.


L’Institut Català del Sòl (Inca-sol) ha iniciat les obres deprotecció i estabilització delstalussos del penya-segat delcastell de Móra d’Ebre sobreels edificis del carrer de Grà-cia i el passeig de l’Ebre. Elple de Móra d’Ebre havia en-carregat a l’Incasòl la gestiód’aquest projecte, que serà fi-nançant a càrrec del pressu-post municipal amb un costde 360.102,70 euros més IVA.L’obra serà executada per launió temporal d’empresesConstrucciones Jaén VallésSL-Urcotex SL, en un terminide cinc mesos.

Els talussos que envolten labase del mur perimetral delcastell han estat castigats perl’erosió de la climatologia i ésen el carrer de Gràcia i altram final del passeig de l’E-bre on els habitatges pateixenpetits despreniments de cò-dols. La intervenció consistiràen evitar el deterioramentdels talussos mitjançant unamalla de triple torsió, que re-cobrirà la superfície a prote-gir juntament amb una mallainterior de polipropilè que re-tindrà els còdols fins la capa-citat resistent que imprimeixla malla d’acer i els perns an-corats en el penya-segat. Totala intervenció seguirà el cri-teri de donar un acabat har-mònic amb la zona i, on siguipossible, regenerar-ne la ve-getació. En aquest sentit, l’al-calde de Móra d’Ebre, JoanPiñol, ha mostrat la seua sa-tisfacció per poder iniciar elstreballs, tot remarcant queaquesta és una actuació "moltnecessària". G.M.

Móra d’Ebre impulsa la reforma deles piscines i la nova façana fluvial

URBANISME NUCLI ANTIC

Piñol assenyala que el primer pas del projecte és la millora del passeig de l’Ebre

L’Ajuntament implicarà estudiants d’arquitectura i podria fer una consulta

La reforma integral de les pisci-nes d’estiu i l’inici de la milloradel passeig de l’Ebre seran lesprincipals inversions de l’Ajun-tament de Móra d’Ebre per al2015. Abans de marxar de vacan-ces de Nadal, el ple del consistoriva aprovar el nou pressupostmunicipal amb una partida d’in-versions de poc més de 394.000euros, en què també destaquenles obres de construcció dels ta-lussos del castell de Móra d’E-bre. Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, l’alcalde de Mórad’Ebre, Joan Piñol va afirmar quees tracta d’un pressupost conti-nuista i de final de mandat, queamb un total de 5,2 milions d’eu-ros serveix per tancar l’acció degovern en aquest mandat. Quant a les obres de les piscines,que tindran un pressupost de530.000 euros i haurien d’estaracabades per al començamentdel proper estiu, Piñol ha insistitque serà una reforma integral detot l’espai i de la maquinària. A

més, les tres piscines actualsquedaran alineades, de maneraque evocaran el curs del riu.D’altra banda, el programa Lea-der ha atorgat a Móra d’Ebre unasubvenció de 100.000 euros per ala reforma del passeig de l’Ebre;una obra que també serà finan-çada, en part, amb recursos pro-pis i amb els diners de la llei deBarris. Així, Piñol va explicar queaquest projecte busca eixamplarel carrer entre la plaça de Baix iel Club Nàutic, amb un voladísque guanyarà terreny al riu, totconfigurant un nou miradorsobre l’Ebre. De fet, l’alcalde vaafegir-hi que l’objectiu és refor-mar el conjunt de la façana flu-vial de Móra d’Ebre, aprofitanttambé la compra de la finca del’illa de Saurí i implicant la restade forces polítiques i el conjuntde la ciutadania.Precisament, Piñol va dir que volconsensuar la reforma de la fa-çana fluvial, i que no descarta or-ganitzar una consulta perquè laciutadania puga votar les millorspropostes que ara faran elsalumnes d’arquitectura de l’es-cola La Salle de Barcelona.

La façana fluvial de Móra d’Ebre. / Foto: M.V.

Comencen lesobres dels talussos delcastell morenc

Els treballs s’executaran en cincmesos i tenen unpressupost de mésde 360.100 euros

GUSTAU MORENOMÓRA D’EBRE

El nou POUM, abans del maigJoan Piñol va replicar lescrítiques del grup del PSCa la falta de polítiques so-cials i per l’ocupació, en elpressupost del 2015. De lamateixa manera, l’alcaldede Móra d’Ebre també varebutjar que els socialisteshagen criticat el retard enla redacció del pla d’orde-

nació urbana municipal(POUM), un dels projectespendents del govern ante-rior del PSC i ERC. De fet,Piñol va assegurar queabans de final del mandatel nou planejament urba-nístic de Móra d’Ebre es-tarà aprovat, com a mínim,de manera inicial.

RRIBERA D’EBREi PRIORAT

A LA RIBERA D’EBRE TAMBÉ HI HA VILA RIBERA D’EBRE destinaràaquest 2015 més de 381.000 euros adonar a continuïtat al projecte Riberad’Ebre Viva-Treball a les 7 Comarques,amb accions per dinamitzar l’activitateconòmica i generar ocupació. La novaedició del programa se centra en la mi-llora de la competitivitat de les empre-ses i també de l’ocupabilitat de lespersones amb dificultats d’inserció al

món laboral. Entre d’altres, es mantéel foment de la innovació dels sectorsoleícola i vitivinícola, i la internaciona-lització cap als països nòrdics amb lesempreses de fruita dolça de pinyol. Defet, la creació i comercialització con-junta d’un nou vi a la Ribera d’Ebre pera un target-client específic del seg-ment consum és un dels reptes mésdestacables amb els empresaris del

sector vitivinícola, que aglutina untotal de 23 cellers. El desenvolupamentdel sector comercial és una altra prio-ritat per aquest any, especialment per-què el comerç té una oportunitat decreixement lligada a l’increment de tu-ristes a la comarca. De fet, també es re-alitzaran altres accions de formacióprofessional, promoció econòmica i fo-ment del turisme riberenc. C.B.

Unitat d’acciópel 10% del’impost nuclear


RIBERA D’EBRE I PRIORAT ENERGIA

El president del Consell Co-marcal de la Ribera d’Ebre,Jordi Jardí, ha assegurat queels grups polítics de l’enshan acordat unificar la seuaacció per garantir que el 10%del nou impost nuclear es re-vertirà a les zones amb cen-trals. Amb l’impost esrecaptaran 43 milions d’eu-ros, i l’objectiu dels grups deCiU, ERC i PSC és que espuga destinar un 10% a habi-litar un fons per aplicar polí-tiques de desenvolupamentdel territori. G.M.

URBANISME

Obres als carrers Prim iUnió de Mórala NovaLes obres d’arranjament iremodelació dels carrersPrim i Unió de Móra la Novaja han començat. En concret,els treballs afecten el carrerPrim, el tram de ponent delcarrer Unió i la travessia dePrim, i formen part de la se-gona fase de millora delnucli antic. L’obra té unpressupost total de 296.000euros, i el termini d’execucióprevist és de tres mesos.L’empresa adjudicatària delprojecte ha estat la construc-tora PAMESA. G.M.

TURISME

Nou catàlegturístic aRiba-roja d’EbreL’Ajuntament de Riba-rojad’Ebre ha editat una novadocumentació turística, perpromocionar els seus actius,obrir-se al territori i captarvisitants. Es tracta d’un catà-leg que recull imatges degran qualitat i textos quedonen a conèixer el muni-cipi, els seus valors i els seusrecursos. El catàleg té 24 pà-gines i es pot t robar en ca-talà, castellà i anglès. Com acomplement també s’ha edi-tat un mapa amb rutes a peui en BTT pel terme. G.M.

El jutge havia anul·lat la llicència d’obres a petició de la part demandant

L’alcalde de Móra la Nova, Fe-rran Bladé (CiU), s’ha mostrattranquil i confiat davant de lasentència judicial que haanul·lat la llicència d’obres delnou tanatori del municipi. Du-rant una entrevista a Canal 21Ebre, Bladé va assenyalar que,a primera vista, la sentènciadóna la raó a l’empresa de-mandant, la Funerària Priorat-Ribera d’Ebre-Terra Alta. Peròl’alcalde va advertir que aral’Ajuntament pot recórrer ladecisió judicial perquè no ésdefinitiva. De fet, Bladé va ex-plicar que la sentència està ba-sada en la informació tècnicaaportada pel pèrit de la funerà-ria demandant, i que ara elconsistori farà arribar al jutge ladocumentació del tècnic muni-cipal. En concret, el jutge con-sidera que la classificació delsterrenys en què està ubicatl’antic escorxador és sòl no ur-banitzable de valor agrícola, ique abans de concedir la llicèn-cia d’obres per fer-hi el tanatorihaurien d’haver modificat lesnormes subsidiàries de Móra laNova. En canvi, Bladé va afir-mar que la planimetria situal’edifici en sòl urbà, però aïllatde la resta de terrenys ambaquesta qualificació.De fet, l’alcalde va afegir-hi queels serveis tècnics municipals iel govern de Móra la Nova es-taven convençuts que això no

havia de ser cap problema.Bladé també va remarcar queels ha sorprès que només la se-gona demanda de la funeràrias’haja basat en criteris urbanís-tics, un cop que va ser desesti-mat el primer recurs queavalava la concessió del serveide tanatori a la FuneràriaMena. Segons l’alcalde, tot ple-gat respon a una estratègia del’empresa demandant per en-torpir i demorar la posada enfuncionament del tanatori.En la mateixa entrevista, Bladéva afirmar que el nou equipa-ment funerari podrà obrir tanaviat com l’Ajuntament pugacertificar que tota la documen-tació s’ajusta la normativa ur-banística. Així, l’alcalde vadetallar que, al marge de recó-rrer la sentència, l’Ajuntamenttambé buscarà la validació delprojecte per part de la Comis-sió d’Urbanisme de les Terresde l’Ebre.Finalment, Bladé va lamentarque el grup d’ERC haja presposició a favor de la part de-mandant al conflicte. L’alcaldeels va respondre que les expli-cacions tècniques i polítiquescaldrà demanar-les més enda-vant, i va apuntar que potserhauran de ser els republicansels que hauran d’assumir-les.En concret, el republicà JesúsÁlvarez va recordar que el 30d’octubre passat ja van denun-ciar els fets, i que la llicènciad’obres és nul·la de ple dret,per la qual cosa el govern had’assumir responsabilitats.

Gustau MorenoMÓRA LA NOVA

POLÍTICA

Móra la Nova recorrela sentència pel nou tanatori municipal

El nou tanatori de Móra la Nova. // FOTO: M.M.


El jutjat número 4 de Vinaròs hadecidit obrir diligències prèviesper investigar el projecte Cas-tor. Segons l'auto de la jutgessad’aquest 26 de gener, les dili-gències s'obren a partir de ladenúncia de la Fiscalia de Cas-telló contra 17 persones i contrala promotora Escal UGS. La im-putació ha arribat pocs diesdesprés que la justícia anul·lésla llicència d'obres de la plantaterrestre del projecte Castor, jaque les instal·lacions d'aquestaindústria gasística es van cons-truir en uns terrenys rústics. Entre els encausats hi ha el pre-sident de l’empresa, Recaredodel Potro. En concret, han im-putat per un suposat delicte deprevaricació mediambiental anou persones responsables del'informe de l'Institut Geològici Miner del 2007 i de la declara-ció d'impacte ambiental del2010. Així mateix, però per su-posats delictes contra el mediambient i els recursos naturals,la jutgessa també ha imputat

als vuit membres del conselld'administració d'Escal UGS,així com al representant legalde l'empresa promotora. Elsmembres del consell d’admi-nistració imputats per la jutgede Vinaròs són Recaredo delPotro, Mohammad Jaffar, JoséLuis Martínez, Harold Philip,José Alfonso Nebera; Juan Cris-tóbal González, Ramón Jimé-nez i Óscar Manuel Yunta.

Quant a l'administració, hau-ran de declarar com a imputatsels responsables de l'InstitutGeològic i Miner que van eme-tre un informe l'any 2007 enquè van considerar que el Cas-tor era apte per l'emmagatze-matge de gas: el coordinador del'Institut, Jesús Gómez de lesHeras; el director de RecursosMinerals Geoambiente, José A.Fernández; el director de Geo-

logia i Geofísica, L. Roberto Ro-dríguez; el director general JoséPedro Calvo; i el director gene-ral de Política Energètica i deMines del Ministeri d'Indús-tria, Turisme i Comerç, JorgeSanz. De la mateixa manera,també han estat encausats elsresponsables de la SubdireccióGeneral d’Avaluació Ambientalque l’any 2010 van validar elprojecte a Escal UGS.

BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

Una hibernació amb molts dubtes

ELS TREBALLS per fer efectiva la hi-bernació “programada” del projecteCastor duraran sis mesos, però no sesap quant costaran, al marge de la in-demnització de 1.350 milions a EscalUGS. Així va quedar demostrat quanEnagás va rebre les claus del Castor demans d’Escal UGS, seguint l’encàrrec delgovern de l’Estat. El procés suposarà in-

ertitzar les instal·lacions de superfície,tant al mar com a la terra, per mantenir-les inoperatives de forma segura, inde-finidament. Així, es tancaran lesvàlvules dels pous i se substituirà el gasnatural dels gasoductes per nitrogen.Enagás també serà qui encarregarà di-versos estudis a institucions estrange-res sobre el futur del Castor. G.M.

MEDI AMBIENT

El projecte Castor arriba alstribunals amb 17 imputatsEntre els encausats per la jutge de Vinaròs

hi ha càrrecs ministerials i el president d’EscalLa justícia també anul·la la llicència de la

planta terrestre, ubicada en terrenys rústics

REACCIONS

Els alcaldes dels municipisdel Baix Maestrat propers alCastor han afirmat que ésnecessari investigar i depu-rar responsabilitats, en lacausa que ha obert el jutjatd’instrucció número 4 de Vi-naròs per les suposades irre-gularitats en la tramitació iautorització del projecte. Elmateix dia en què es va ferpública la imputació de 18persones i de l’empresaEscal UGS, l’alcalde de Vina-ròs, Juan Bautista Juan, varecordar que sempre hantingut dubtes sobre el pro-jecte Castor i les seues ga-ranties, i que així li ho vanfer saber al ministre d’In-dústria l’any 2013. De la ma-teixa manera, després del’onada de sismes que vaprovocar la injecció de gasmatalàs, l’Ajuntament de Vi-naròs va oferir-se per traslla-dar a la Fiscalia qualsevolreclamació dels afectats.Per la seua banda, l’alcaldede Peníscola, Andrés Martí-nez, va manifestar a EuropaPress el seu respecte per ladecisió del jutjat. “Vam de-manar la paralització de laplanta perquè no era normalque s’aprovés un projectesense els informes de sismi-citat”, va afegir-hi Martínez,qui va reclamar que la inves-tigació arribe fins al final ique també es depuren lesresponsabilitats “polítiques”de l’autorització del projecte.“Alguna cosa hauran de dirdes de les administracions”,va dir l’alcalde de Peníscola. Finalment, l’alcalde de Beni-carló, Marcelino Domingo,va assenyalar que la conces-sió del projecte Castor gene-rava “molts de dubtes”, entant que va fer-se molt depressa i sense la documenta-ció necessària. Segons Do-mingo, ara “el més normal”seria que la planta fos des-mantellada, “ja que no fun-ciona ni funcionarà, i no lavolem de decoració”. G.M.

Els alcaldes delBaix Maestratvolen depurarresponsabilitats

Gustau MorenoVINARÒS

Una imatge d’arxiu de la planta terrestre del projecte Castor, construída en terrenys agrícoles. // FOTO: ACN


L’Ajuntament de Benicarló hadecidit batejar amb el nom dela població bretona de Saint Polde Léon la rotonda situada enla cruïlla entre l’avinguda deles Corts Valencianes i el carrerde Peníscola. Una delegaciófrancesa, encapçalada pel seualcalde, va participar en l’acteaprofitant la seua estada a Be-nicarló, amb motiu de la cele-bració de la Festa de la Carxofa.La visita de la delegació deSaint Pol de Léon confirma labona relació dels dos munici-pis, agermanats oficialmentdes del 2013. Com a reconeixe-ment d’aquesta unió, els alcal-des Marcelino Domingo iNicolas Floch, van visitar la ro-tonda, ubicada just davant delcentre integrat públic de for-mació professional.La rotonda conté elements or-namentals típics del camp be-

nicarlando, com ara una sénia,i simbolitza la unió entre Beni-carló i Sant Pol de Léon, dosmunicipis amb una forta tradi-ció agrícola.Prèviament a la inauguració dela rotonda, la delegació de lapoblació francesa també va vi-sitar l’edifici de l’Ajuntament.Els dos alcaldes es van mostrarconvençuts de continuar treba-llant per enfortir els llaços d’u-nió i van apostar per estendreles relacions a altres àmbits,com ara l’esportiu, el social i elcultural. De fet, ja s’estan pro-duint algunes contactes perpossibilitar intercanvis entreassociacions. A més, NicolasFloch, coneixedor que Marce-lino Domingo no tornarà a pre-sentar-se a les propereseleccions municipals, va feruna petició al seu futur succes-sor a l’alcaldia de la població,perquè mantinga els llaços d’u-nió que s’han creat en els da-rrers anys entre Benicarló iSaint Pol de Léon.

BENICARLÓ

Dediquen una rotondaa Saint Pol de Léon

La trobada entre Rhamsés Ripolllés i Guillem Alsina. // FOTO: PSPV-PSOE.

Aliança dels socialistes de Morella i Vinaròs

L’alcalde de Morella, RhamsésRipollés, i el candidat del PSPV-PSOE a l’alcaldia de Vinaròs,Guillem Alsina, es van reunir elpassat 15 de gener per establiruna estratègia comuna que im-pulse l’economia, el benestarsocial i les comunicacions entreles dues poblacions. De fet, vanestablir un full de ruta per a im-pulsar el turisme a la zona, da-vant del que consideren “lafalta de visió política” dels ac-tuals responsables autonòmics iprovincials. Així, Ripollés i Al-

sina van coincidir en què unade les grans potencialitats per alBaix Maestrat i els Ports és lacombinació de costa i muntanyaen un espai reduït. “Cal establirfórmules que beneficien els em-presaris turístics a través depromocions conjuntes que inci-disquen en l’increment de lademanda turística del nostre te-rritori”, van assenyalar.D’altra banda, la necessitat demillorar la xarxa viària també vamarcar bona part de l’agendade la reunió. Tant Alsina comRipollés es van comprometre areclamar l’eliminació del portde Querol, i salvar-lo amb unaautovia que permeta una sor-

tida natural des del nord d’Es-panya cap a la costa. De fet, vanrecordar que l’anterior governdel PSOE va convertir l’N-232,entre Vinaròs i Vitòria, en unaautovia; però que ara seria es-sencial salvar el port de Queroli avançar en les obres que arri-ben de Ràfels a Alcanyís, i queel govern del PP va paralitzar.D’altra banda, Ripollés i Alsinavan acordar reivindicar la mi-llora del transport públic entreMorella i Vinaròs, on s’apleguenels serveis administratius i sani-taris. De fet, van destacar quel’hospital de Vinaròs és el refe-rent per a un terç de la poblacióde la província de Castelló.

POLÍTICA

G.M.MORELLA

La inauguració de la nova rotonda. // FOTO: AJ. DE BENICARLÓ.

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS

G.M.BENICARLÓ


El president de la Generalitat, Artur Mas,acompanyat del conseller de Cultura, Fe-rran Mascarell, va inaugurar a Sant Car-les de la Ràpita la nova bibliotecamunicipal Sebastià Juan Arbó, un equipa-ment que ha estat subvencionat en partpel Pla Únic d’Obres i Serveis de Cata-lunya (PUOSC). Les autoritats van fer unavisita per les noves instal·lacions, queocupen una superfície de més de 1.000metres quadrats. Mas també va parlaramb alguns dels xiquets i les xiquetes queen aquell moment estaven a la biblioteca.L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, JoanMartin Masdéu, va recordar que el camíper poder disposar de la biblioteca haestat llarg i laboriós, però que el resultatfinal ha estat del tot satisfactori.Per la seva part, el president de la Gene-ralitat va assenyalar que la inauguració dela biblioteca de la Ràpita es produeix elmateix any que se celebra el centenari dela creació de la Xarxa de Biblioteques Po-pulars que va impulsar la Mancomunitatde Catalunya. Mas va lloar la feina de laMancomunitat tot remarcant que ja ente-nien que s’havia d’apropar la cultura a lespersones. Catalunya disposa de 378 bi-blioteques, uns equipaments que Mas vaassegurar que són la millor eina per llui-tar contra la intolerància i la incompren-sió, amb una clara referència als fets de la

revista francesa Charlie Hebdo. La biblio-teca de Sant Carles de la Ràpita va obrirportes el passat mes de juny amb 18.000 lli-bres, un miler d’audiovisuals i més de1.000 discs.

CULTURA

CCARRANZA GUANYA EL JOSEP PLA

L’ESCRIPTOR riberenc Andreu Car-ranza ha guanyat la 47a edició delPremi Josep Pla de prosa en català, perl'obra “El poeta del poble”, una novel·laque ressegueix la fascinant biografia deJacint Verdaguer, des del seu momentmés àlgid fins a les darreres polèmiquespúbliques. El premi Josep Pla és un delsguardons de més prestigi literari delpaís. Anteriorment, Carranza ja havia

guanyat altres guardons importants,com ara el premi Sant Joan de novel·laamb 'Anjub. Confessions d'un bando-ler', o el Vila d'Ascó de Narrativa, amb'La filla de la memòria'. Altres llibres deCarranza són 'El que l'herbolària sap','L'hivern del Tigre', 'La Clau Gaudí' i 'Im-premta Babel'. Els veredicte es va donara conèixer durant la tradicional nit lite-rària de l'editorial Destino. G.M.

Biblioteca activaSANT CARLES DE LA RÀPITA

Artur Mas i Ferran Mascarell inauguren labiblioteca Sebastià Juan Arbó de la Ràpita

L’equipament va obrir portes el passat mesde juny amb 18.000 llibres i més de 1.000 discs

LA PRIMERA SETMANAde l’any, commocionava elmón sencer en defensa dela llibertat d’expressió perun atemptat contra unsperiodistes. Vam assistir amanifestacions multitudi-nàries, ens dèiem tots queérem Charlie, i ens indig-nàvem contra els que sesenten molestos per lescrítiques a la religió, a lapolítica, a la vida social,als que fan bona la mà-xima “Castigat ridendomores” (critica els cos-tums amb el riure).

VAL A DIR, PERÒ, que lamateixa setmana d’a-questa eclosió del valor dela llibertat i el dret a l’opi-nió i l’expressió, de has-htags, articles, arenguesenceses d’intel·lectualstertuliosos i altres efu-sions; sortia la dada de-molidora que el 35% delsespanyols no llegeix mai oquasi mai. El baròmetredel CIS ens posava aixídavant dels nassos la cruarealitat de què els hàbitsno reflecteixen el que elsdits tuitegen. Més encara,qui no llegeix mai afirmaque és “perquè no liagrada o no li interessa”.

A L’OMBRA ALLAR-GADA del baròmetre nopodem deixar de pregun-tar-nos quins drets recla-mem com a societat, sidesprés no ens agrada ono ens interessa fer-ne úsni exercir-lo. Alguna cosaestem fent malament, te-rriblement malament.

Demanemdrets que noexercim

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDSCinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA


[ ] Mas amb una xiqueta a la biblioteca de Sant Carles de la Ràpita. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ


Incongruència o humor de l’absurd. Aquest és l’eix ver-tebrador del 9è Festival de Vídeo i Art Digital Strobe,organitzat per Lo Pati – Centre d’Art de les Terres del’Ebre. Al voltant d’aquesta idea, els artistes David Bes-tué & Marc Vives, Carles Congost, Momu & No Es,Oriol Nogués, Pierric Sorin i Zoraida Rosselló presen-ten diversos treballs en forma d’instal·lacions o suportaudiovisual. El tret de sortida anirà a càrrec de l’actor imonologuista Miguel Noguera, que portarà a Ampostael seu espectacle d’humor postmodern Ultrashow, ondesenvoluparà entre 30 i 40 idees i ocurrències que sor-geixen a partir d’anotacions i dibuixos que fa durant elseu dia a dia. L’edició d’enguany d’Strobe també ha programat untaller a càrrec de Zoraida Roselló, una de les artistesque participen en l’exposició, i la projecció, com a clo-enda del festival, de la pel·lícula, d’Isaki Lacuesta Mu-rieron por encima de sus posibilidades que comptarà ambla presència de dos dels actors que surten al film, JordiVilches i Ivan Telefunken. Strobe pretén contratacar els ànims generals amb sen-tit de l’humor. En aquesta línia, el director i comissaridel festival, Blai Mesa, ha explicat que aquest “humorabsurd” permet entendre la realitat que ens envolta.Segons Mesa, amb el festival no només es “riurà”, sinóque també es”reflexionarà”.Les diferents instal·lacions i treballs es podran visitara Lo Pati – Centre d’Art de les Terres de l’Ebre fins al21 de març.

PINZELLADES DE TORTOSA

ELS AVENÇOS mèdics actuals han fet desaparèixergairebé al món occidental les epidèmies clàssiquesque han assolat el continent al llarg dels segles. Noobstant, en el passat han estat nombroses les pandè-mies que han minvat la població tortosina:

LA PESTA NEGRA (1347) fou una de les pandèmiesmés virulentes que afectaren a l’Europa medieval delfinal de la primera meitat del segle XIV. Es creu queTortosa se’n va veure afectada, quan seguramentarribà a la ciutat a través del seu port marítim, puixque era per mar, a través de les ciutats costaneres comarribaven les malalties a altres indrets.

ENTRE 1520 I 1598 set epidèmies de pesta afectarenla ciutat, sent les més virulentes les que es van donar

els anys 1525 i 1547, segons afirma Despuig en elsseus ‘Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa’.

L’ANY 1647 ES DECLARA una epidèmia de pesta aValència; la noticia alertà a les autoritats tortosines delmoment, donat que hi mantenien relacions de comerçper mar. L’epidèmia sembla ser que es temia que en-trés a través del port tortosí, i pels destacaments desoldats valencians que arribaven a la ciutat. Davantaquests temors, quan l’epidèmia va fer acte de pre-sència al municipi, els procuradors de la ciutat dema-naren ajuda humanitària a la ciutat de Barcelonadavant el creixent nombre de morts ocorreguda a l’-hospital de Jesús i la impossibilitat de contenir-la. Da-vant la situació, el governador militar, Monsieur deLennay, ordenà l’evacuació immediata de la ciutat.

L’ANY 1821 ES VA DECLARAR una epidèmia defebre groga a Barcelona, i entrà a Tortosa a través delseu port, portada per la tripulació del llagut Vergede la Cinta. La primera víctima fou un fabricant desabó de la ciutat que anava a bord. En arribar a casanostra, es va propagar amb una rapidesa extraordi-nària, començant pel carrer Santa Catalina, carrerCosta de Capellans i d’aquí a tota la ciutat. Cal dirque la calor va ser-ne el catalitzador principal, jaque els fets ocorregueren a l’agost de 1821. El cordósanitari establert per les autoritats catalanes (Juntasuperior de Sanitat de Catalunya) va establir unasèrie de mesures, com l’avís a tota la ciutat de lapresència de la malaltia i un mètode de curació perfer-la front. Al desembre de 1821 la malaltia haviaremès.

Les pandèmies històriques a TortosaDAVID JIMÉNEZ. Tècnic de Turisme.

CULTURA

StrobeARTS

La incongruència o l’humor del’absurd és l’eix vertebrador del 9èFestival de Vídeo i Art Digital

Cinta Bonet / Sílvia AlarcónAMPOSTA

Mira elvídeo enaquestenllaç 1.Miguel Noguera 2.Oriol Nogués 3.Momu & No Es

1

2

3


AA G E N D A

US RECOMANEM

Gastronomia

FIRA DE L’OLI DE JESÚSDies 20, 21 i 22 de febrer

Ribera d’EbreJornades Gastronòmiques dela ClotxaFins el 22 de març.Lloc: Restaurants de la Ribera d’Ebre.

Alcanar, l’Ampollal’Ametlla de Mar, i la RàpitaJornades Gastronòmiques dela GaleraDel 13 de febrer al 8 de març.Lloc: Restaurants col·laboradors.

Festes

Bot

Festa Major de Sant Blai 2015Fins el 6 de febrer

Curses a peu i dansada de la jota a la plaça. És tradició donarpastes beneïdes ja que tenen el miracle de curar el mal degola. Aquest dia s'hi fa una missa major i dels diners recollitses fa un donatiu a les monges del convent de Tortosa. És unafesta molt arrelada per a tots els botencs i botenques.

La Candelera

L’Ametlla de MarFins el 4 de febrer

ACTES DESTACATS

Dilluns, 2 de febrerDIADA DE LA PATRONA

9.00h Benedicció de les Candeles.

13.15h Festa del Vermut.

19.00h Solemne processó enhonor a la patrona, la Mare deDéu de la Candelera.

23.30h Ball amb l’orquestra LaDama.

Dimarts, 3 de febrer

12.30h Degustació de tonyina,amenitzada per la Dixie Strom-boli Jazz Band.

23.00h Ball amb l’orquestraÀgora.

Dimecres, 4 de febrer

12.00h 33a Edició del ConcursSuquet Calero.

20.00h Gran Castell de Focsd’Artifici, al passeig Marítim.

Exposicions

TortosaReserves de la BiosferaFins el 6 de març.Lloc: Campus Terres de l’Ebre.

TortosaJocs didàcticsFins el 28 de febrer.Lloc: Museu de Tortosa.

La Ràpita‘Creuar l'Ebre. Dels passos debarca als ponts penjants delDelta'Fins el 30 de març.Lloc: Museu del Mar de l’Ebre.

BenicarlóMediterraneamentFins el 19 de febrer.Lloc: MUCBE.

Video-art

AmpostaStrobeArrenca la novena edició de Strobe: riure #2 “incongruència” inclou videocreació, instal·lacions, unespectacle humorístic, cinema,un taller i un programa onlineFins el 21 de març..Lloc: Centre d’Art Lo Pati

Conferències

Música

La RàpitaU*Rock, concertDivendres, 6 de febrer a les 23.00hLloc: Passarel·la Cafè Cantant

La RàpitaPájaros Nocturnos, concertDivendres, 13 de febrer a les 23.00hLloc: Passarel·la Cafè Cantant

JesúsPepet i Marieta + Xarop deCanyaDissabte, 21 de febrer a les 23.00h.Lloc: EMD Jesús.

La RàpitaSol Negro, concertDivendres, 13 de febrer a les 23.00h.Lloc: Passarel·la Cafè Cantant.

EXPOSICIÓ:15è Concurs de Fotografia Paisat-gística de les Terres de l’Ebre

Dies 3 i 4 de 10.00 a 13.00hCentre d’Interpretació de la Pesca

La Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre, que cada últim cap de set-mana de febrer se celebra a Jesús, esdevé una plataforma per im-pulsar el nostre patrimoni etnològic i recuperar i mantenir lestradicions lligades al món de la pagesia. Aquesta voluntat de re-cuperació de les tradicions troba en la Fira de l’Oli el marc mésadient per optimitzar els recursos disponibles, assolir amb moltamés eficàcia aquest objectiu de recuperació de les nostres tradi-cions i oficis, i arribar a un major col.lectiu de persones.

Amposta“Manuel Batalla Jordà” futbolistaDijous, 5 de febrer.Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre.

La Ràpita‘Creuar l'Ebre. Dels passos debarca als ponts penjants delDelta'Fins el 30 de març.Lloc: Museu del Mar de l’Ebre.

BenicarlóMediterràneamentFins el 19 de febrer.Lloc: MUCBE.

Cursos

Mas de BarberansCurs de cistelleriaDissabte, 7 de febrer.Lloc: Museu de la Pauma.

AmpostaCurs de Conta Contes.Del 5 de març al 23 d’abrilLloc: Escola de Teatre i Circ.

Infantil

GandesaEspectacle de guinyol ambtitelles de guant “Nyam Nyam”L’Udol Teatre. Dijous, 5 de febrer a les 17.30h.Lloc: Biblioteca Comarcal.

UlldeconaTeatre infantil: 'Musiquetes de paper'Dissabte 7 de febrer a les 18.00h.Lloc: Teatre Orfeó Montsià.

Lectura

GandesaConte amb Pilar FerrandoDimarts, 10 de febrer a les 17.00hLloc: Biblioteca Comarcal.

Gandesa“El terrible plaer de viatjar”Sessió de contes que parlen deles coses que poden passarquan es viatja (Públic adult)Dijous, 19 de febrer ales 18.30h.Lloc: Biblioteca Comarcal.

GandesaConte amb Pilar FerrandoDimarts, 24 de febrer a les 17.00h.Lloc: Biblioteca Comarcal.


“Tots els xiquetshem de jugarjunts. A l’hora del’esbarjo juguemtots els nens afutbol al pati del’escola. A vegades hi ha baralles,però ho solucionem.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA FERRERIES: L’AMISTAT

L’ESCOLA FERRERIES de Tortosa ésun dels centres d’educació infantil, par-vulari i primària amb què comptaaquest barri de la capital del Baix Ebre.L’escola està arrelada al barri des del’any 1947, quan estava situada a l’ac-tual Institut de l’Ebre. Posteriorment esva traslladar a l’edifici actual, a l’avin-guda Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Els alumnes de 5è de primària d’aquestcentre són els protagonistes d’aquestmes a Petits Artistes. En aquesta ocasióens parlen de la importància de l’amis-tat i dels seus valors.

“Aleix Rodríguez“He fet un dibuix sobre la importància de laigualtat i l’amistat. No s’ha de deixar aningú sol a l’hora del pati. L’amistat és con-fiar en tothom, respectar-nos i ser sincersamb els nostres amics i amigues.”

“Els amics s’aju-den als momentsdivertits i tambéals moments difí-cils. Jo ajudo a lesmeves amigues,

per exemple si treuen males notesi les han castigat.”

2 PINZELLADES

Samuel Perojil

Carla Gil

“La distància noha de ser un obs-tacle per a l’a-mistat. Unaamiga meva hamarxat a Françaperò continuem sent amigues.”

“Els amics ensajuden a no que-dar-nos sols.Hem d’estar totsunits i ajudar-nos mútuament.

Si als meus amics els hi passa al-guna cosa, jo els ajudo.”

Cinta Arasa

Joaquim Ferraté

“L’amistat estàpresent a tot elmón. És impor-tant perquè ensensenya valors.Els amics m’aju-den quan no sé fer alguna cosa.”

“Tots som iguals ihem de tenir elsmateixos drets.L’amistat t’ajudaa tenir una vidamillor. Jo tinc

molts amics: tant a l’escola comfora de l’escola. ”

Yassine Rafi

Urooj Jawed

“En l’amistat ésimportant com-partir el quetenim amb els al-tres. És impor-tant que aquellsque més tenendonin als que menys tenen.”

“La meva milloramiga es diu Ma-rina. És la mevamillor amiga per-què té un bon ca-ràcter i la seva

personalitat. Som molt amiguesdes de fa tres anys.”

Maria Chavarria

Marina Blanch

“És importantjugar tots elsamics junts per-què així podemcompartir, aju-dar-nos i diver-tir-nos molt.Amb amics mai et trobaràs sol.”

“Els amics hande ser per sem-pre. Perquè siguiaixí hem de res-pectar, no engan-yar i ser bons

companys. Així, segur que elsamics sempre estaran.”

Anni Shi

Muhammad Sheraz

“No ens hem dediscutir perquèno és bo. Per tanthem de ser totsmolt amics iquan algú es ba-

ralla hem d’ajudar-los i posar pau.”

Daniel Cid“En l’amistat totssom persones itots som iguals.Quant tens amicsal costat t’ajudena fer moltes coses

i et consolen quan estàs trista.”


EESPORTS

ORGULL EBRENCEl REM ebrenc és tot un referent al‘Estat espanyol. De fet, les Terres de l’E-bre donen el tret de sortida a les primeresproves oficials del calendari espanyol. Enaquest any preolímpic, se celebren el ca-torzè Campionat de rem ergòmetre i elvuitè Campionat d’Espanya de Fons. Unescites esportives molt importants que reu-neixen al voltant de 400 esportistes pro-

vinents de seixanta clubs nacionals i in-ternacionals. I, en el nostre cas, més d’uncentenar d’ebrencs. L’Ebre recolza i famés gran aquest esport, prova d’això sónels clubs que té el territori, estem parlantdel Club Rem Tortosa, el Nàutic Amposta,el Nàutic Sant Carles i el Club de RemDelta Sant Jaume. Tots els ebrencs podemsentir-nos orgullosos. M.A.

CIRCUIT DE CURSES DE MUNTANYA

La passió per la muntanya tor-nava el mes de gener amb duesproves puntuables per al Circuitde Curses de Muntanya de lesTerres de l’Ebre. La Cursa de lesII Torres de Campredó va obrir lanova temporada, mentre que lasegona va ser la Cursa del Pastis-set de Benifallet, que arribava a lasisena edició. A més de la cursaabsoluta, també se li van sumarla cursa júnior i la marxa. Més de450 participants van voler conèi-xer el nou recorregut amb un cir-

cuit privilegiat per la serra deCardó. La cursa es disputava en26,8 quilòmetres i un desnivellacumulat de 3552 metres, on l’al-çada màxima del traçat se situavaa la Creu de Santos. Els guanya-dors absoluts van ser Kiko Martí(2.36) i Estefania Barreda (3.13).D’altra banda, Youssef Abaghad(1.26) va creuar primer la línia demeta a la cursa júnior, una provaque recorria 14,5 quilòmetres.Cal destacar l’esperit solidari delPastisset, ja que juntament ambla fundació Esport Solidari Inter-nacionalvan fer una donació dematerial esportiu.

Torna la passió per la muntanyaLa cursa de les II Torres de Campredó, que arriba a la

sisena edició, dóna el tret de sortida a la temporadaLa segona prova puntuable ha estat la cursa del Pastisset,

amb un recorregut per l’entorn idíl·lic de la serra de Cardó

Maria AcostaBENIFALLET

Èxit de participació a les Supercopes // FOTO: CRISTÓBAL DAUDÉN

Juanma Oviedo, guanyador de la cursa en la modalitat sènior masculí // FOTO: FENT SENDERA

AGENDAESPORTIVA

Diumenge 1 febrerCampionat Provincial deTwirling en modalitat indi-vidual a Móra la Nova

Dissabte 7 febrerSegona prova de la LligaTerritorial d’Escacs a Batea

Diumenge 8 febrer5a Cursa i Marxa La Mar-cenca de Bítem, terceraprova Curses de Mun-tanya.

Diumenge 8 febrerII Mitja Marató de Tortosa, emmarcada en laHalf Marathon Series

Diumenge 22 febrer7a Cursa La Cameta Coixade Miravet, quarta provaCurses de Muntanya.

Diumenge 1 març3a edició Cursa Figot Race,primera prova del Xallen-ger BTT Terres de l’Ebre

JUDO

La clau de l’èxit, el judo

Tortosa va aplegar, el 17 i 18 degener, la Segona Supercopa d’Es-panya Júnior Catalunya i la Cin-quena Supercopa Espanya Infantil.Aquestes competicions van reunirmés de 500 judoques d’arreu del’Estat espanyol, de la Catalunya

Nord i de la selecció andorrana.Destaquen les medalles dels espor-tistes del Centre de TecnificacióPriorat-Tortosa. En la modalitat jú-nior, Jordi Borrell va aconseguir laplata en la categoria de menys de 66quilos. Pel que fa a infantil, ArnauMasdeu va penjar-se l’or en la mo-dalitat de menys de 38 quilos, i PolCiurana va aconseguir el segon llocen menys de 42 quilos.

Maria AcostaTORTOSA


La II Mitja Marató de Tor-tosa comptarà amb la parti-cipació de l’exatleta MaríaVasco, la corredora barcelo-nina guanyadora de l’únicamedalla olímpica espanyolaen atletisme. Aquesta provas’emmarca en el Half Mara-thon Series, i es tracta de latercera cita d’un circuit queinclou les proves al Vendrell,Tarragona, Salou, Cambrils il’Ametlla de Mar. A més dela prova reina, de 21 quilò-metres, hi haurà les modali-tats de 10 quilòmetres, i coma novetat una de 5 quilòme-tres destinada a tots aquellsque s’inicien amb l’atle-tisme. La cursa suposa laparticipació de 9.000 perso-nes. M.A.

María Vasco, con-vidada d’honor ala Mitja de Tortosa

ATLETISME

Amposta va finalitzar lesobres de reposició del pavi-ment de la pista de pati-natge coberta que es vaniniciar la darrera setmana denovembre. La inversió peraquesta obra és de 60.000euros per a la renovaciód’una pista que s’utilitzaprincipalment per a la pràc-tica del patinatge artístic il’hoquei patins. D’aquestamanera, la pista permetràals esportistes de les Terresde l’Ebre entrenar i compe-tir en millors condicions. Elstreballs els va dur a termel’empresa de construccióampostina Lluís Peralta. M.A.

Amposta enllesteixles obres de lapista de patinatge

INSTAL·LACIONS

El Perelló encetala temporada ciclista catalana

CICLISME

El Perelló va donar el tret desortida a la temporada ci-clista catalana amb la 73ªedició de la Cursa Ciclista,en el marc de les Festes Ma-jors de Sant Antoni. Ambun recorregut totalmenturbà, els ciclistes van donardiverses voltes fins a com-pletar un total de 60 quilò-metres. Els 42 corredors vanparticipar en les modalitatssub-23, èlit, màsters 30 i ve-terans 40, 50 i 60. En aquestacursa el guanyador de la ca-tegoría èlit va ser Joan Font,de l’equip Avenger Mon-ton. M.A.

CANVIAR LA MENTALI-TAT és un dels principalsreptes per al nou entrenadordel sènior masculí del Can-taires-Tortosa, ClaudioCésar Prieto. Des del primerencontre com a tècnic, con-tra el Vila-seca, la idea inicial“era buscar una nova filoso-fia de joc, tant ofensiva comdefensiva”. Amb tot, re-marca que on s’ha d’incidirmés és en la defensa. Ja enaquell partit, el control delsebrencs va suposar tot unpunt d’inflexió per tal de se-guir una altra línia. De fet,en aquell duel, els tortosins,afirma Prieto, “van efectuarun joc excepcional”, ja siguia nivell individual com enequip. El Torneig de Reis vadonar un cop de mà a lamoral del Cantaires, ja queels del Baix Ebre van guan-yar a un rival com el Tarra-gona, de Primera Catalana.La incorporació de nous ju-gadors, com ara el montene-grí Miki Novovic o ArmandPueyo, provinent de l’Am-posta, intenten injectar “unaire fresc a l’equip”, per talde renovar les estratègies alterreny de joc i “conformaruna plantilla que s’animi ajugar amb força cada entre-nament i cada matx”. La

unió com a equip hi fa molt,“que hi hagi sinèrgia és unaarma molt potent”, senten-cia l’entrenador. La clau del’èxit és “trobar la motivaciói la serietat adients”, és a dir,canviar el sistema de joc ibuscar una mentalitat guan-yadora, però sense presses.“La idea és treballar partit apartit, sense mirar més enllà,sinó ens equivocarem”, i ésque treballar dur dóna elsseus fruits. M.A.

A partir d’arahem de canviarel sistema de joci buscar unamentalitatguanyadora”

“

Claudio César PrietoENTRENADOR CB CANTAIRES TORTOSA

L’objectiu delCantaires ésmantenir-se ala categoria

1ENTREVISTAL’ulldeconenc Adam Raga (GasGas) va saber parar els peus a ToniBou (Montesa Honda), ja que elpilot ebrenc va aconseguir una vic-tòria al Trial Indoor de Toulouse. Toti que aquesta prova no forma partdel Mundial X-Trial, sempre és undels circuits amb més èxit i segui-ment en el món de les dues rodes.La decoració ambientada en els di-ners va ser l’escenari on van haverde superar diversos obstacles, comara monedes gegants, feixos debitllets, lingots o llavors d’or. Els catalans eren els pilots que vandominar des de l’inici. De fet, l’e-brenc i el barcelonès mantenienuna lluita que va emocionar els es-pectadors. Malgrat que Jeroni Fa-jardo (Beta) i Albert Cabestany(Sherco) estaven més allunyats, noalfuixaven ni un moment en elparticular duel per la tercera posi-

ció. Raga pressionava el rival po-sant-lo entre les cordes, quan enl’última zona de velocitat el barce-lonès va cometre un error, sofrintaixí una caiguda. D’aquesta ma-nera, l’ebrenc trencava la ratxa devictòries de Bou, que n’acumula

un total de nou consecutives. Lasegüent prova puntuarà per alMundial Indoor, serà també aFrança, però aquest cop a Marsella,on de ben segur es tornarà a veureuna altra exhibició del millor trialcatalà.

Maria AcostaULLDECONA

TRIAL

Adam Raga s’imposa alTrial Indoor de Toulouse L’ebrenc sap gestionar la pressió des del començament de la

prova, un fet que desestabilitza Toni Bou causant-li una caiguda

CROS ESCOLAR

Tivenys celebra el segon Cros Escolar

El més petits van gaudir de lescurses amb la segona jornadade Cros Escolar del Baix Ebreque va tenir lloc a Tivenys, unaprova que està inclosa als JocsEsportius Escolars de Cata-lunya 2014-2015. MohamedBenyazid, del Club Esportiu Pe-nedès, va ser el guanyador dela categoria cadet masculí, iAïda Accensi, d’Atletisme Te-rres de l’Ebre, va ser la primeraen la modalitat cadet femení.

Maria AcostaTIVENYS

Atletes a punt de començar la cursa // FOTO: CONSELL ESPORTIU BAIX EBRE

RUGBI

Dur inici dels Taus a Primera Catalana

Los Taus d’Amposta estan vi-vint un mal inici de temporada,després d’ascendir a PrimeraCatalana. Els ebrencs van per-dre contra el Vilanova i la Gel-trú per 50 a 0. Tot i que en elsegon partit, enfront el Banyo-les, van mantenir un nivell mésalt, van perdre 16 a 26.

Maria AcostaAMPOSTA

Los Taus d’Amposta són els referents ebrencs // FOTO: MARIANO CEBOLLA

Adam Raga en un dels obstacles de la prova // FOTO: BERNARD ESTRIPEAU

La teràpia de grup pot ser unaalternativa al tractament con-tra la fibromiàlgia, segons lesconclusions d'un projecte con-junt entre la URV i l'HospitalVerge de la Cinta de Tortosa,que ha analitzat el comporta-ment de 66 pacients amb lamalaltia i que han estat sotme-

ses a tres tractaments dife-rents per combatre la fibro-miàlgia. Concretament s’handividit en tres grups. Als pa-cients del primer se’ls ha rea-litzat un tractament pal·liatiuamb infiltracions, que és elque es du a terme de formahabitual. Als del segon grupse’ls ha aplicat una teràpia deresolució de problemes grupal(TRPG). I als del tercer se’lshan aplicat els dos tracta-ments. L'objectiu era veure

amb quin dels tres tracta-ments experimentaven unamillora més significativa. Des-prés d’analitzar els resultats,la principal conclusió és quel’estat de salut dels pacientsmillora després d’haver rebutel tercer tractament: infiltraciómés teràpia grupal. En aquesttercer tractament també dis-minueixen els pensaments desuïcidi, una situació amb índexelevat en pacients amb dolorcrònic.

Els impulsors del projecteconsideren que la teràpia deresolució de problemes grupalpodria ser una alternativa a lainfiltració ja que té un menorcost econòmic i és menys inva-siva, però per demostraraquest fet caldria augmentarla mostra de pacients. A més,dintre de la Teràpia de Resolu-ció de Problemes Grupal quees realitza, recomanen afegiralguna activitat per millorarl’exercici físic.


SÓN UN FÀRMACque contédues substàncies; estrògens iprogesterona, semblants a leshormones sexuals femenines.Van a parar a la sang i impedei-xen que els ovaris madurin l'ò-vul. Al no existir l’ovulació,tampoc és possible la fecunda-ció i, per tant, no pot produir-seun embaràs. És imprescindibleuna visita mèdica per a la sevaprescripció i per detectar lespossibles contraindicacions.Aquest mètode és molt segurper a evitar un embaràs inespe-rat; però no protegeix de lesmalalties de transmissió sexualni de la SIDA.

CAL PRENDREuna pastillacada dia, des del primer dia dela regla, a la mateixa hora, i des-cansar set dies. Malgrat que enel prospecte indiqui que s’estàprotegida des del primer dia, elprimer mes és convenient com-plementar les pastilles amb unaltre mètode anticonceptiu,com el preservatiu, perquè elcos es vagi habituant. A partirde la segona capsa ja es podràutilitzar com a únic mètode an-ticonceptiu.

EN CAS DE DUBTE,cal pre-guntar al metge o farmacèuticsobre les instruccions concretesd'ús, del tipus de pastilles ques’hagin de prendre. Durant totaquest procés pot haver-hi al-guna incidència (oblit d'unapastilla, interferències amb al-tres medicaments, petites pèr-dues de sang durant el mes,vòmits o diarrees...) que podenreduir el nivell de seguretat an-ticonceptiva.

L’ANTICONCEPCIÓhormo-nal és un mètode d'alta eficàcia,però és imprescindible complirles indicacions correctament.Disposar d'una bona informa-ció és la clau.

SS A L U T

INDIGNACIÓ AL SECTOR DEL TRANSPORT SANITARI

TOT I QUE fins d’aquí unes setmanesno s’adjudicarà de manera definitiva laconcessió del servei de transport sani-tari per als propers 10 anys, l’oberturade les ofertes econòmiques i tècniquesha generat força indignació en el sec-tor. I és que una vintena d’empreseshaurien quedat excloses del servei,entre elles Ambulàncies Baix Ebre, i ja

han anunciat la presentació d’al·lega-cions i recursos abans que es produeixil’adjudicació definitiva. En tot cas, lamultinacional danesa Falck VL ha estatla guanyadora del concurs després depresentar les millors ofertes per adju-dicar-se sis dels 13 lots en disputa. Elsegon lloc ha estat per Transports Sa-nitaris de Catalunya i el tercer per la

UTE Egara i Lafuente. El delegat delGovern, Xavier Pallarès, ha volgut dei-xar clar que el servei encara no està ad-judicat i que els tècnics tenen ara unmes per resoldre les al·legacions. En totcas, Pallarès ha assegurat que el noucontracte obliga a la nova empresa ad-judicatària del servei a subrogar elsllocs de treball. C.B.

Una vintena de centres d'aten-ció primària de l'ICS al Campde Tarragona i les Terres de l'E-bre busquen voluntaris majorsd'edat per al projecte Tobbstop,un assaig clínic que pretén ava-luar l'eficàcia d'una nova inter-venció per deixar de fumar quecompta amb el suport d'unaaplicació per a telèfons mòbils itauletes. El projecte ja ha reclu-tat 120 persones i necessita arri-bar a les 600. La meitat departicipants seguiran els tracta-ments habituals per deixarl'hàbit i, la resta, a més, tindranaccés a l'aplicació, de forma co-ordinada amb el seu terapeuta.A partir de reptes, jocs i missat-ges de suport, Tobbstop es pro-posa entretenir l'usuari enmoments d'ansietat i de mà-xima temptació a recaure.El projecte vol comprovar si elsparticipants inclosos al grupque utilitza l'aplicació obtenenun resultat més efectiu a l'horade deixar de fumar que aquellsque no la utilitzen.

L'aplicació situa el pacient enuna illa que es troba contami-nada, evocant un pulmó afectatpel fum del tabac. L'usuari hade descontaminar l'illa i, perfer-ho, ha de mantenir l'absti-nència i aconseguir elementsde millora de l'illa com ara mo-biliari o serveis que es podenadquirir a la mateixa 'app'. Elsusuaris poden obtenir monedes

en petits jocs pensats peraquells moments d'estrès pro-vocat per l'abstinència deltabac, com ara jocs d'habilitat ide preguntes i respostes que,alhora, asseguren la distracció.A banda del recorregut interac-tiu per l'illa i dels 'minijocs',Tobbstop també posa a disposi-ció del pacient una bibliotecasobre l'addició i el tabac i un re-

guitzell de consells pràctics peracompanyar el pacient en elprocés. L’aplicació també s’hadotat d'una xarxa social pròpiaque connecta tots els usuarisper a un acompanyament soli-dari. Els pacients també dispo-sen d'una línia directa ambexperts que els facilita la reso-lució de dubtes en un terminide 24 hores.

Una aplicació mòbil, nova eina perdeixar de fumar a través del joc

ASSAIG CLÍNIC

L’aplicació proposa reptes, entreté l’usuariamb jocs i dóna missatges de suport

Una vintena de CAP del Camp i l’Ebrebusquen 600 voluntaris per un assaig clínic

L’aplicació pregunta a l’usuari quin és el seu estat d’ànim cada vegada que l’obra. // FOTO: ACN

Cinta BonetTORTOSA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTLes pastilles anticonceptives

Teràpies alternatives per la fibromiàlgiaCinta BonetTORTOSA


El delegat del Govern a lesTerres de l’Ebre, Xavier Pallarès,i el delegat del Govern a Tarra-gona, Joaquim Nin, van confir-mar la propera ampliació delservei d’Hemodinàmica 24hores a l’hospital Joan XXIII deTarragona. El cost de l'ampliacióhorària al centre tarragoní, pre-vista per al 16 de febrer, està xi-frat en un milió d'euros l'any.Nin va reconèixer que hi hahagut una important demandasocial per l’ampliació d’aquest

servei i que serà la gent de l’E-bre una de les màximes benefi-ciades ja que la personaafectada no haurà d’anar fins aBarcelona per rebre l’atencióadequada. I és que ens aquestsmoments, les persones que pa-teixen un infart en horari noc-turn han de ser traslladades al'Hospital de Bellvitge, un tra-jecte de dues hores per carre-tera, que supera de llarg els 90minuts recomanats per aplicarel principal tractament terapèu-tic en casos aguts. De fet, fins al'hospital barceloní s'han detraslladar ara els pacients detota la província que tinguin un

infart en horari nocturn i reque-reixi una angioplàstia primària.Durant un d'aquests trajectes,quan el servei estava tancat, vamorir el dia de Nadal un pacientde Tarragona. Les protestesarran d'aquest fet han acabatforçant el Govern a ampliar. Enaquest sentit, Pallarès ha volgutsubratllar que "en època de re-tallades", l'actual Govern vaampliar ja des de les cinc de latarda fins les vuit del vesprel'horari d'atenció a Tarragona.També ha assegurat que la pri-mera assistència a l'Hospital deTortosa Verge de la Cinta "estàperfectament coberta".

SOM AL MES DE SANT VALENTÍ, elpatró dels enamorats, encara que si hemde parlar de la paraula amor ens trobaremamb tantes definicions com autors n’hi ha.Realment, quan una persona s’enamoraqueda immersa en un estat emocional enel qual hi ha una explosió de sensacions onpotser la més coneguda és la de tenir pa-pallones a l’estómac. També podem sentir-nos les persones més felices del món iquan estem a prop de la persona de la queens hem enamorat ens pot començar a ba-tegar el cor de manera descontrolada, teniralterada la percepció del temps, tenir elriure fluix, l’augment de la pressió arterial,l’enrogiment facial sense motiu aparent,una excitació general, eufòria, incapacitatper a concentrar-se, increment del desigsexual, estar somiat despert i, així, un in-terminable nombre de sensacions que encondicions normal no succeeixen.

PER QUÈ ENS ENAMOREM? A a la pre-gunta de per què s’enamoren les personesa la cultura occidental, la contestació téuna triple resposta. D’una banda té un ori-

gen evolutiu en la perpetuació dels nostresgens, ja que si volem que els nostres genscontribueixin a les futures generacionshem de buscar una parella per poder tenirdescendència i poder contribuir a la curadels fills. Un segon component el tenim enels canvis químics que es produeixen en elnostre cos quan ens sentim atrets per unaaltra persona, ja que són moltes les hormo-nes i neurotransmissors que influeixen di-rectament en el nostre comportament.Entre les substàncies que influeixen en l’e-namorant tenim la feniletilamina, seroto-nina, dopamina oxitocina i vasopresina.Per finalitzar, el tercer component seria elpsicosocial, en el qual són molt importantstant la societat en què vivim com la pressiósocial que s’exerceix sobre les persones.

ÉS DURANT L’ENAMORAMENT quanaquest es converteix moltes vegades enobsessió, provocant alts nivells d’ansietat,essent aquest procés compatible amb certstrets característics del trastorn d’ansietatgeneralitzada i algunes característiquesdel trastorn obsessiu compulsiu, així com

podent crear dependència emocional.Aquesta és una situació transitòria, ja quel’estat emocional que genera l’enamora-ment pot durar des dels sis mesos per aca-bar concloent abans dels dos anys com amàxim, ja que el cos seria incapaç d’a-guantar fisiològicament l’estat d’activacióque genera l’enamorament.

QUAN ACABA AQUESTA FASE d’enamo-rament amb tots els seus alts i baixos, si larelació continua prosperat, és quan dei-xem enrere les idealitzacions i el romanti-cisme per arribar a un amor autèntic, basaten el suport mutu, la comprensió i el com-promís, sense tenir per què deixar debanda la passió. És llavors quan estem enparella i podem expressar un respectemutu l’un per l’altre; en definitiva, l’ena-morament no és que acabi, sinó que dónapas a una relació d’amor complet en quèes conjuguen la intimitat, la passió i elcompromís, sent essencial en la vida de laparella respectar els espais vitals de cadapersona.

SALUT

Sant Valentí i l’enamorament

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

Els ebrencs seran els “més beneficiats”AMPLIACIÓ DEL SERVEI D’HEMODINÀMICA

L’Hospital Comarcal de Mórad’Ebre assegura que ha realit-zat un important esforç de re-ducció de la llista d’esperaquirúrgica. S’han realitzat untotal de 1.120 intervencions deprocediments garantits i ac-tualment cap d’aquests 14 pro-cediments té una esperasuperior als 6 mesos, amb unamitjana de 155 dies. C.B.

L’Hospital de Móraredueix les llistes

Nin i Pallarès durant la trobada. // FOTO: ACN

C. Bonet TORTOSA


Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal de Vinaròs,partida Closa o Ribes(ermita de Vinaròs). Preu:130.000 euros � 636 256045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústicade 3,5 jornals al costat de lavia verda a 3 min de Jesús,sense casa. Interessatstrucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Per entrara viure. A 5 min deCamarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 - 605994 256

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador amb bombade calor/fred. 30.000 eurosnegociables. Trucar a partirde les 19h. � 664 562 637

Roquetes Es ven adossat aRoquetes de 160m2,garatge més 3 plantes amb3 hab + suite, safareig iterrassa. Preu: 180.000euros. � 617 518 827

Tortosa Es ven per la zonaTemple. Pis 2 hab., salómenjador amb terrassa, 1bany, cuina i galeria.Calefacció amb gas. Zonaajardinada i piscinacomunitaria. Per entrar aviure. Preu: 130.000 euros.� 636 732 222

Alfara de Carles Es venxalet de 180 m2, piscinaaigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles,amb hort i oliveres. Preu aconvindre. � 661 143 311

Alfara de Carles Es vencasa a Alfara de Carles amb130 m2, 5 hab., 2 banys,moblat, cuina i menjador,amb hort i finca d’oliveres.Interessats trucar al � 661 143 311

Mas de Barberans Es vencasa al Mas de Barberans,amb dos hab, 1 bany, cuinamenjador, magatzem i granterrassa amb magnífiquesvistes. Preu: 56.000 euros � 638 170 363

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà,edifici Voraparc. Preu: 55euros. � 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casarural amb encant, situada ales afores del poble dePaüls, al centre del parcnatural. 12 places,

barbacoa.Preu 17€/persona � 608 438 245

Amposta Es lloga pis al’avinguda la Ràpita, 4 hab.,cuina, 2 banys, terrasses imoblat. Preu: 350 euros � 610 471 851

Benicarló Es lloga pis amb3 hab., sala d’estar,menjador, 2 banys iascensor � 676 960 978

Jesús Es lloga planta baixaamb 2 habitacions, cuina,menjador, 1 bany, a/a ambbomba de calor i moblat.Preu 260 euros. � 620 39 28 50

Jesús Es lloga pis moblat aJesús amb 3 hab, bany, cuinai menjador. Pis molt acollidor ien molt bon estat Preu: 320euros � 676 226 990

Oferta Enginyer enTelecomunicacions ofereixclasses de repàs o reforçescolar de Matemàtiques iFísica per alumnes d’ESOi Batxillerat. Josep. � 608 438 245

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltaexperiència. Pressupostossense compromís.Netedat màxima. � 686 085 657

Oferta Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili� 977 510 705

Oferta M'ofereixo pertreballar com cambrer, ambexperiència en cafeteria,menjador, amb discapacitatals peus però no m'impedeixtreballar. � 650756727

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Contactes Home de 45anys, cerca dona per arelació seriosa i de futur.Enviar curriculum vitae mésfoto carnet a: Cid AF al’avinguda de la Generalitat151, 1ºC 43500 Tortosa.

Varis Es compra, es restaura ies venen tot tipus de moblesantics, antiguitats... Interessatstrucar al � 977 503 113

Varis Recollida de trastos vells,desallotjament i neteja de pisosi locals. Preus mínims. Per ames informació truca � 618792 176

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili � 977 510 705

Varis Compro tebeos, còmicsde superherois, manga,àlbums de cromos, llibres,calendaris de butxaca,programes de cinema,soldadets de plom i joguinesen general. � 630930616

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. Límits ad-verbials de les fotos que testimo-nien l’espectacular millora (tresmots i una de replec) / 2. Fot-n’hi,que només és una cerveseta! Re-clames l’atenció de milers d’indi-vidus / 3. Un sant en moto.Resulta molt evocador del quehem consumit / 4. O lligaré om’enduré una truita. Vivíem en laperemptorietat / 5.Aniré així per-què sóc de Banyoles. És tan pre-ciosa que no me la trec dels ulls.Para taula / 6. Canalla amb aspi-racions de classe. Estan en conso-nància amb Olmedo / 7. Ideasuggerida en fase d’anestesia-ment. Un alumne que de fet és totel sistema / 8. Desconnectar delmón. Vessant de la muntanya plede mots aznarians / 9. Para la ca-dira, també. Col·lecta per fer coca.Ànima de quisso / 10.Molt apre-ciat pels fumadors i molt poc pelsfutbolers. Proferit a Menorca / 11.Idea a mig desenvolupar. Ques’infereix, especialment quan etsa l’illa. Presenta la renúncia / 12.Per ser un casament és d’allò mésplural. Sexe del de fer figuresrares / 13.Malson de pollastre. Defornicaires res, el que són és bo-rratxons.

VERTICALS: 1. Clogui les aspira-cions a esdevenir un segon Fausto.Vitamina per a la parenta de SantAdrià / 2. Piles que no cal canviar.Aquells dies de març de ja fa tantsanys / 3. Símptomes d’anèmia. Elsmés sensibles de pàrquings i as-censors. Limiten la posteritat / 4.Senyal que algú ha queixalat. Esrefereix a les línies evolutives, queno deixen de ser un fil biològica-ment ètic / 5. Llençol d’importaciója amb els bitxos incorporats. Se-quaç en funcions subalternes / 6.Pilar prim. Només en tenen elssenyors, de pixera com aquesta.Arrel enfiladissa / 7. No arriben ados-cents, els mestres. Remenantper París es pot trobar quars d’a-questa varietat / 8. La primera, lade la gleva. Vestit de baix pressu-post i alta aprovació. Al cul delmón / 9. Dutes de qualsevol ma-nera a una muntanya centreeuro-pea. Parlant de París: el que hi hal’hi va dur un gal / 10. Plor que solafectar la canalla. Partícula fona-mental del temple de Luxor / 11.No re, no re, és que és darrere. Fapotàgia i es transforma en Borràsdavant del teu nas. Enmig de cent/ 12. I al final de tres. Les bruixesde la família.

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[TREBALL]

[MOTOR]


Mig centenar de persones van concentrar-se el 8 de gener a la plaça Ramon Cabrerade Tortosa, convocades per la delegacióebrenca del Col·legi de Periodistes de Cata-lunya (CPC), per defensar la llibertat d'ex-pressió i condemnar l'atac terrorista contrael setmanari satíric Charlie Hebdo, a París.Una acció en què van perdre la vida 10 pe-riodistes i dos policies, i que va provocaruna commoció que ha anat més enllà de lesfronteres de França. El periodista AndreuCaralt va ser l'encarregat de llegir un mani-fest de condemna, indignació i malestar per

l'atemptat, "un atac contra la llibertat d'ex-pressió" i "els drets democràtics de qualse-vol societat". A la concentració vanassistir-hi carrecs electes del territori itambé dirigents politics i sindicals. Tambéhi havia un representant de la comunitatmusulmana de Tortosa, a més de membresde col·letius i moviments socials. Per exem-ple, l'Ajuntament de Tortosa havia deciditadherir-se a la convocatòria del CPC, mal-grat la crida que havien fet les associacionsmunicipalistes de concentrar-se al migdia.L'acte va incloure un minut de silenci perrecordar les víctimes en l'atac al setmanari'Charlie Hebdo'. A més, el Col·legi de Pe-riodistes va habilitar un llibre per deixar-himissatges de condol.

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaPOLIESPORTIU. La periodista MariaAcosta és la nova responsable dels pro-grames Temps Afegit i Poliesportiu, ensubstitució de Judit Brú, que ha deixat lacadena. Temps Afegit es pot veure els di-lluns, just després de L’Informatiu, coma prèvia d’El Partit de Canal 21. El pro-grama Poliesportiu s’emet els dimarts apartir de les nou del vespre.

CALAIX DE SASTRE. El passat di-jous, 29 de gener, es va estrenar el ter-cer programa de Calaix de Sastre,l’espai de tradicions, cultura popular imanualitats que condueix l’artista tor-tosí Joan Iniesta a Canal 21. En aquestaocasió, el carnaval és el protagonistadel programa, que també compta ambun gag del pallasso Muniatto.

Per la llibertat d’expressióCOMUNICACIÓ TECNOLOGIA

La periodista Lali Ferrer, co-rresponsal de Catalunya Ràdioa l’Ebre, farà una conferènciaper explicar la seua experiènciad’informar des de zones enconflicte. Serà el dijous 5 de fe-brer, a les 20.00 hores, a la seudel Col·legi de Periodistes deTortosa. Anteriorment, Ferrerhavia estat corresponsal al Prò-xim Orient. G.M.

CONFERÈNCIA

Informar en zonesde conflicte

Microsoft presenta al públicWindows 10

per Jaume Querol

RedaccióTORTOSA

El Col·legi de Periodistes congrega mig centenar de personesen un minut de silenci a Tortosa, per condemnar els atemptats al setmanari satíric francès Charlie Hebdo

[ ] La concentració va fer-se a la plaça Ramon Cabrera de Tortosa. // FOTO: G.M.

Windows 10 constitueix una gran renova-ció, ja que ha estat reprogramat des dezero per aconseguir un únic sistema ope-ratiu compatible amb tota mena de dispo-sitius, ja siguin PC’s, tablets, mòbils ovideoconsoles. Tot i que l’entorn gràfic noserà el mateix per a tots, sí que es compar-tirà el kernel o nucli de sistema. Això faràque totes les “apps” puguin funcionar entots els dispositius, ja que existirà unaúnica “store” per adquirir-les, i serà méssenzill compartir informació entre dispo-sitius, de forma automàtica i transparent, isempre sincronitzats.Desapareix la controvertida pantalla ini-cial “escriptori Metro”, per donar pas a unúnic escriptori més proper al clàssic detota la vida. Recordem que a Windows 8cooperaven dos escriptoris de forma si-multània. El retorn del clàssic “botó inici”és ja una realitat, i és que no hauria d’ha-ver desaparegut mai, ja que molts usuarisde Windows 8 han de fer ús d’aplicacionsexternes per aconseguir integrar-lo al sis-tema actual. Com a novetat, les “app” mésutilitzades apareixeran integrades almenú inici fent un “mix” entre els menúsdesplegables de tota la vida i l’escriptoriMetro. Tot plegat, no pinta malament.Una altra de les grans novetats estarà enels “escriptoris virtuals”. Així, Windows 10permetrà crear diferents escriptoris se-gons el seu ús, podent disposar d’un es-

criptori de treball, un altre multimèdia, oper a jocs, com nosaltres volguem ordenarel sistema. A més, els sistema permetrà lamultitasca entre els diferents escriptoris.El nou explorador de fitxers es posa al dia.I és que les necessitats dels usuaris actualsi el gran volum de dades fan indispensa-bles l’ús d’aquesta aplicació i eina tanpràctica. Microsoft ha decidit actualitzar-la, aconseguint cerques més ràpides i in-tuïtives, també en documents al núvol ientre diferents dispositius.També serà interessant la integració de“Cortana”, l’assistent de veu només dis-ponible fins ara a Windows Phone, i queper primer cop estarà disponible alsequips Pc’s i portàtils, que ara també po-dran obeir les nostres ordres de veu. Perarrodonir més encara, Skype estarà dispo-nible com una aplicació base més del sis-tema. Per últim, una de les grans novetatstindrà a veure amb el preu, ja que tots elsusuaris de Windows 7 i 8 tindran un anyper actualitzar el sistema de forma gra-tuïta, un acte irreconegut per part de Mi-crosoft fins ara. Windows 10 mereix el seunom, ja que el salt a Windows 9 no existirà,i, per tant, ens podem fer a la idea de queMicrosoft vol seguir liderant el mercat desistemes operatius dels nostres equips do-mèstics i, amb aquesta nova aposta, inten-tarà recuperar el terreny en els dispositiusmòbils, on no ha aconseguit triomfar.

L’empresa líder mundial de software ha presentat el seu noubuc insígnia, el sistema operatiu Microsoft Windows 10.


Agafem la ventresca de tonyina i la netegem, i li donemforma de sandwitx.Ratllem el tomàquet a sobre de la motlla de pa, i amboli i sal fem una pasta de pa i tomàquet.Omplim la ventresca amb el pa i tomàquet i ho mar-quem a planxa. Fem una salsa tomàquet casolana tradi-ciona i la portem a reduir, per tal que ens quediconcentrada. Fem un purè de patata i per l'altra bandacremem els alls a foc lent. Quant aquest estigui ho mes-clem amb el purè i ho triturem amb un poc decrema de llet. Ho acompanyem amb uns brots de remo-latxa i rave. i una galeta d'olives negres.

VI RECOMANATCamí de Sirga

NegreCeller Pedrola

D.O. TARRAGONAMiravet

Preu aprox. : 5€

F O G O N S

F

El Restaurant l’Estany, situaten un paratge ben privilegiatdel Delta de l’Ebre, en concretdavant l’Estany de la Tancada,és un lloc ben acollidor on po-drem veure les construccionstípiques del Delta, les barra-ques, i on podrem, a més deprovar els fantàstics arrosssos iplats tradicionals de la zona,gaudir de passejades tant a peucom en bicicleta. També ambbarques de perxar que ens con-duiran a través de petits canalsd’aigua dolça, enmig de leszones humides on podremveure la fauna característica dela zona. Totes aquestes activi-tats estan destinades en espe-cial a passar una jornada ambfamília, on des dels més gransals més petits pasaran una jor-nada amena i divertida.

Pel que fa al menjar, podremde gaudir d’entrants o plats perpicar amb marisc de la zonacom els musclos, les cloïsses,les navalles o els ostrons; i sivolem ja alguna cosa més ca-racterística, podrem desgustarles anques de rana, les ortiguesde mar o els ous de tenca, amés dels arrossos típics com lapaella marinera, l’arrossejat ol’arròs negre. També arrossosamb polla d’aigua, d’ànec o detenca, au típica del delta, o es-pecialitats amb anguila compoden ser l’anguila fumada, elxapadillo, l’anguila en suc ol’arròs amb anguila. Ttambécal nombrar l’arròs, cols i fe-sols molt típic de la zona. Siparlem de postres típics. tambéen trobareu uns quants, comara les borraines amb mel, elmenjar blanc, les peres al vi oel pa amb vi i sucre. Tot benmaridat amb una àmplia cartade vins, remarcant els la D.OTerra Alta que faran que gau-dim d’un bon àpat en un delsllocs més bonics de les Terresde l’Ebre.

RestaurantL’Estany

La ressenya

Ingredients:

Ventresca de tonyina

Tomàquet

Pa de pagès

Oli

Sal

Salsa de tomàquet

All cremat

Patata

Crema de llet

Germinats

Galeta d'olives

Antic Molí

Sandwitx a lainversa de ventrescade tonyina ambpa i tomàquet

Vicent Guimerà Sales

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMRESTAURANT DELTA HOTELSituat a Deltebre, el Restaurant DeltaHotel ens ofereix una àmplia sala tran-quil·la i còmoda, amb magnífiques vistesdels arrossars del Delta.La imaginació renovada dels nous cuinersdel territori presenta una acurada carta,que permet triar entre més de vint platstradicionals i representatius de la cuinadeltaica, com ara arrossos, peix i marisc, i

en especial plats d’anguila o angula, totplegat acompanyat amb els millors vins dela terra.El Restaurant Delta Hotel compta amb eldistintiu d’expert en arrossos de les comar-ques de les Terres de l’Ebre.

Avinguda del Canal, camí de la Illeta, s/n.Deltebre • Reserves: 977 48 00 46www.deltahotel.net


P LA SALINITZACIÓ S’AJORNAELS ARROSSAIRES es mantenenferms en la decisió de no salinitzar elscamps per lluitar contra la plaga. Arabé, el sector no ha tancat la porta a lapossibilitat de salinitzar els desguassos.En aquest sentit, el gerent de Prodelta,Marc Ibeas, va voler deixar clar que fafalta finançament europeu per estudiarla mesura, i també que el moment més

adequat per la seva aplicació seria al’octubre enlloc de a la primavera. Elnou responsable del sector de l’arròsd’Unió de Pagesos, Albert Pons, insis-teix que l’administració ha actuat nova-ment “tard i malament” en la lluitacontra la plaga i adverteix que a horesd’ara la densitat de caragol maçana alcamp “és esgarrifosa”. C.B.

PAGESIA

Aquest febrer se sembren elsapis, les xirivies, els enciams,els raves, els pèsols, les favesi els espinacs. També és unbon mes per plantar cebes,escaroles, cols, bròquils, ble-des, maduixes i alls. De fet,les maduixes es poden plan-tar en cavallons. En canvi, ésel moment de recol·lectarnaps, porros i pastanagues.També tallarem les canyesamb lluna vella, que podenguardar per utilitzar a la pri-mavera i a l’estiu per lesmongeteres i les tomateres.Podarem els rosers, trasplan-tarem les plantes del viver iesporgarem els fruiters, elsarbres caducs i els arbustosque hagin florit. El febrertambé podem plantar arbresde fulla caduca. C.B.

CALENDARI

Al febrer,plantaremcebes, bledes imaduixes

Si la Candeleraplora l’hivern ésfora, si laCandelera riul’hivern és viu,tant si plora comsi riu, ja vél’estiu”

“El sol de febrermascara més queun calder”

“

AGRICULTURA

Els citricultors de les Terres del'Ebre tornaran a mobilitzar-seel pròxim 8 de febrer a Alcanarper exigir a la Generalitat i algovern espanyol que actuïn ur-gentment per fer front a la crisiprovocada per les pèrdues enla collita d'enguany. En una as-semblea organitzada per Unióde Pagesos a Alcanar, els pro-ductors de mandarines vanexigir una resposta immediatade les administracions davantel silenci de les últimes setma-nes. Recorden que retirar i des-truir el fruit que no es podràcomercialitzar és essencial perevitar futures plagues. Unaoperació, asseguren, amb uncost inferior al previst perquèpart d'aquesta fruita ha estatcoberta per les assegurances. Aquesta serà la segona mobi-lització que realitza el sector ci-trícola en menys d’un mes. Elpassat 17 de gener més d’uncentenar de pagesos i treballa-dors del sector dels cítrics del’Ebre van sortir al carrer perreclamar ajudes a les adminis-tracions per la crisi que patei-xen. Una marxa lenta detractors van tallar l'eix de l'E-

bre, al seu pas per Tortosa, du-rant una hora, i hi van abocar3.000 quilos de mandarines perfer visible la seva queixa. Lamobilització estava convocadades d'Unió de Pagesos, CCOO,UGT i la Cooperativa Soldebre.

Els pagesos insisteixen que sil'administració no dóna res-posta a les seves demandes,entre 30 i 50 milions de quilosde clementina quedaran pen-dents de donar-los una sortida,el que suposa entre un 30 i un40% del total de la campanya.Això comporta, d'una banda,que els contractes dels tempo-rers s'acabin abans d'hora.Dels més de 4.000 treballadorsque arriben a estar empleatsen el punt àlgid de la collita, lameitat poden perdre la feinaabans del que és habitual.D'altra banda, els agricultorshan registrat unes pèrdues

que, fins a finals de desembre,superaven els 15 milions d'eu-ros. El coordinador d’Unió de Pa-gesos a les Terres de l’Ebre,Joan Montesó, també va sermolt crític amb els criteris devaloració de danys d'Agrose-guro. Des del sector exposenque el que ha malmès la collitaha estat el vent, però des d'A-groseguro els ho qüestionen.Així les coses, des del sindicatagrari demanen a l'administra-ció que, ja que es tracta de di-ners públics, els facin costatper poder salvar les explota-cions de cítrics.

Més pressió del sector citrícolaEls pagesos convoquen una manifestació a

Alcanar el 8 de febrer per la crisi dels cítricsEls citricultors exigeixen a la Generalitat i

al govern espanyol accions urgents

Els 3.000 quilos de mandarines que es van abocar en la manifestació del 17 de gener. // FOTO: ACN.

C. BONETALCANAR

[ LA XIFRA ]

2.500treballadors delsector podenperdre la feina


ERC anuncia llistes en42 municipis i el PSCprepara una plataforma

El ple de Tortosa rebutja consultar sobre elmonument franquista dela Batalla de l’Ebre

L’Ametlla de Mar inaugura el parc delBon Repòs abans de laCandelera

Amposta encarregaràuna auditoria de la gestió de l’Hospital Comarcal del Montsià

Móra la Nova recorrel’anul·lació del permísd’obres del tanatori

El president Mas inaugura la nova biblioteca de Sant Carles de la Ràpita

Tobbstop, una aplicació mòbil, novaeina per deixar defumar a través del joc

Els arrossaires es neguen a salinitzar araels desguassos contrael caragol maçana

#p14

#17

#p19

#p25

#p28

#p34

#p39

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p4

cop d'ull 234

Documents