cop d'ull 251- juliol de 2016

Dos anys per canviarel monument

cop d’ull

El Parc Natural delsPorts celebra el seu15è aniversari

Meritxell RoigéDIPUTADA

“Comencem a escriure el futur”

#p12

Les Terres de l’Ebreclamen per unstrens dignes i mésinversions

Segueix-nos a

#p6

#p16

Nova àrea pediàtrica

#p32

#p5 i Teleobjectiu

ERC GUANYA A L’EBRE, PERÒ EN COMÚ PODEM A LA

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I A TOT CATALUNYA

Escenari enrevessatTEMA DEL MES / LES ELECCIONS DEL 26-J HO DEIXEN TOT IGUAL A L’ESTAT ESPANYOL

#p3 a 4

EL PP TORNA A GUANYAR ELS COMICIS I PUJA FINS A 137

ESCONS, PERÒ HO CONTINUA TENINT DIFÍCIL PER GOVERNAR

Els arqueòlegs busquen mésvestigis de la Dertosa romana

Foto: Gustau Moreno.

www.uncopdull.com

UN ANY SENSE LES CASES DE LA CATEDRAL

#p26

2 // Juliol 2016 cop d’ull

3Juliol 2016 // cop d’ull

P RAJOY PODRÀ FORMAR GOVERN?

ELS POSSIBLES pactes i els dife-rents resultats electorals a Catalunya iEspanya van centrar la tertúlia políticaque Canal 21 Ebre va organitzar l’en-demà de les eleccions per analitzar elsresultats. Jaume Solé (PP), Manel de laVega (PSC), David Jarque (En ComúPodem), Francesc Barbero (ERC) i JoanPere Gómez (CDC) van coincidir en va-

lorar que no preveuen una nova repe-tició de les eleccions, i que d’alguna oaltra manera hi haurà un nou governa l’Estat espanyol. De fet, gairebé totsveuen que Mariano Rajoy aconseguiràla reelecció com a president. SegonsSolé, s’ha imposat el sentit comú. Tot iaixí, va afirmar que Ciutadans ha d’a-judar a la governabilitat. G.M.PORTADA

El PP es reforça a l’EstatEl partit de Mariano Rajoy torna a guanyar i incrementa

fins a 137 el nombre d’escons en les eleccions espanyolesEn Comú Podem repeteix victòria a Tarragona i ERC

torna a ser primera força a les Terres de l’Ebre

El PP ha sortit reforçat de leseleccions d’aquest passat 26 dejuny. No només ha tornat aguanyar sinó que ha incremen-tat el nombre de diputats fins als137, 14 més que en les eleccionsdel 20 de desembre. En segonlloc, i tot i el més que anunciat“sorpasso”, s’ha mantingut elPSOE amb 85 escons, cincmenys que els obtinguts en lespassades eleccions. Unidos Po-demos només guanya dos es-cons i passa de 69 a 71 diputats,mentre que Ciutadans ha per-dut fins a vuit escons passant de40 a 32 diputats. Pel que fa a Ca-talunya, el vencedor dels comicisha estat novament En ComúPodem. Aquesta coalició tambéha estat la força guanyadora alconjunt de les comarques de Ta-rragona, on novament els sis re-presentants al Congrés delsDiputats han quedat repartits dela mateixa manera que en elsanteriors comicis, amb l’empat aun diputat. I si ens fixem nomésamb les Terres de l’Ebre, ERCs’ha tornat a situat com la forçamés votada seguida d’En ComúPodem.

En Comú repeteix victòriaPel que fa a la demarcació de Ta-rragona, a poca distància d'EnComú Podem, que ha obtingutel 21’84% dels vots, un punt mésque en les eleccions de desem-bre, ERC manté la segona posi-ció amb un diputat i el 19,67%dels vots, dos punts més res-pecte el 20D. El PSC es quedaamb la tercera posició amb undiputat i el 15,66% dels vots;mentre que el PP guanya més de2 punts i aconsegueix la quartaposició a la demarcació amb el

14’87% dels vots, per davant deCDC que perd més d’un puntamb un 13’72% dels vots i obtéun diputat. C's queda en la si-sena posició amb un diputat ca-dascun.

Els representantsEls sis diputats al Congrés per ala demarcació de Tarragonaseran novament Fèlix Alonso(En Comú Podem); Jordi Salva-dor (ERC); Joan Ruiz (PSC); JordiRoca (PP); Ferran Bel (CDC) iSergio del Campo (C's). Així,l’únic diputat ebrenc serà FerranBel, que aconsegueix mantenirl’escó tot i que les enquestesapuntaven a que CDC es podríaquedar sense representació a lademarcació.Les Terres de l’Ebre també tin-dran un senador, el republicàMiquel Aubà, exalcalde de Gan-desa. Aubà ha estat el senadormés votat a la demarcació amb el21’86% dels vots. En concret, elssenadors de Tarragona elegitssón tres d’ERC, Miquel Aubà,Josep Rufà i Laura Castell; i unade En Comú Podem, Celia Cáno-vas. No continuarà a la CambraAlta el fins ara senador de CDC,Carles Pellicer. Tampoc aconse-

gueixen entrar al Senat els torto-sins Joan Sabaté i Jordi Jordan,tot i que Jordan s’ha quedat a lesportes, ocupant la cinquena po-sició amb el 18’38% dels vots.La participació a la demarcació

de Tarragona va ser del 63,31% il'abstenció del 36,69%, més detres punts superior respecte el20-D. Els vots nuls van suposar el0,93% i un 0,89% van ser enblanc.

Cinta Bonet TORTOSA

ELECCIONS 26-J

t El senador Miquel Aubà votant al col·legi electoral de Gandesa. / Foto: EMILIO ZARAGOZA.

Mira elvídeo enaquestenllaç


PORTADA

El tortosí Ferran Bel, alcalde deTortosa, i el republicà MiquelAubà, seran de nou els repre-sentants ebrencs al Congrés ial Senat, respectivament. A lesTerres de l’Ebre, ERC s’ha si-tuat com la força més votadaamb gairebé el 25’9% dels votsseguida d’En Comú Podemamb el 22’4% dels vots, CDCocupa la tercera posició amb el16% dels vots i en quart lloctrobem el PSC amb 15’2% delsvots. El cinquè i sisè lloc l’ocu-pen el PP i Ciutadans amb el13’5% i el 6’6% dels vots.

Les valoracionsLa nit electoral, els represen-tants de les candidatures feienuna valoració dels resultats. Elcandidat ebrenc d’En ComúPodem al Senat, Jordi Jordan,no va aconseguir entrar a laCambra Alta però va fer unavaloració molt positiva dels re-sultats obtinguts a Catalunya,Terres de l’Ebre i també perl’increment aconseguit a Tor-tosa. En canvi, Jordan va reco-nèixer que els resultatsobtinguts per Unidos Podemosal conjunt de l’Estat no hanestat els que esperaven. Des d’ERC, el candidat alSenat, Miquel Aubà, va mos-trar la seva satisfacció nonomés per haver aconseguitentrar de nou al Senat, sinótambé per l’increment de votsobtinguts per ERC al conjuntde la demarcació i especial-ment a les Terres de l’Ebre, ontorna a ser primera força. Per laseva part, la candidat ebrencad’ERC al Congrés, Carme Na-varro, va afirmar que seran laveu de l’Ebre a Madrid.Des del PSC van reconèixerque no havien obtingut els re-sultats esperats, però van valo-rar positivament que elssocialistes continuen sent lasegona força a l’Estat. El candi-dat del PSC al Senat per Tarra-gona, Joan Sabaté, també vacarregar contra l’estratègia se-guida per Unidos Podemos ique, segons el socialista, va im-pedir que avui a l’Estat espan-

yol hi hagi un govern progres-sista. Sabaté també va valorarque el cansament electoral dela ciutadania va afavorir l’abs-tenció.El candidat ebrenc del PP, JoanBertomeu, va compartir la nitelectoral amb la resta de mem-bres de la llista des de Tarra-gona. Enmig d’un ambientd’eufòria, el diputat al Con-grés, Jordi Roca, va afirmar que“n'hi havia molts que desitja-ven” que no obtinguessin capescó però que han acabat“avançant altres forces políti-ques i millorant resultats”.El candidat de Convergència,Ferran Bel, també va seguir lanit electoral des de la seu de laformació a Tarragona. La dipu-tada de Junts pel Sí i tinentd’alcalde de Tortosa, MeritxellRoigé, va destacar que CDChagi aconseguit mantenir elsresultats a la demarcació i que,per tant, l’alcalde de Tortosatorni al Congrés. Ara bé, tantRoigé com la candidataebrenca al Senat, Teresa Moya,van lamentar la pèrdua del se-

nador de CDC, Carles Pellicer,i també la baixada de la parti-cipació.La incertesa davant la possibi-litat que Ciutadans es quedéssense representació a les co-marques tarragonines va apa-gar l’ambient a l’hotel SBCiutat de Tarragona durant lesprimeres hores de la nit. Final-ment, el candidat de Ciuta-dans, Sergio del Campo, vaassegurar que estaven con-tents d’haver aconseguit man-tenir el diputat que van treureel 20-D i va carregar contra les“polítiques de la por” i una“llei electoral injusta”.

ERC guanya a Gandesa i MóraSi ens fixem amb els munici-pis, En Comú Podem va tornarguanyar les eleccions espanyo-les al municipi de Tortosa. Lacandidatura de coalició d'es-querres -amb el tortosí DavidJarque com a número 3 per Ta-rragona- va obtenir un total de3.437 vots, 157 més que en leseleccions de desembre. Per laseua banda, ERC va quedar en

segon lloc, amb 2.837 vots,pràcticament igual que en elsanteriors comicis, mentre queCDC -amb l'alcalde de Tortosa,Ferran Bel, com a cap de llistaper Tarragona-, es va quedaren tercera posició, amb 2.388vots, 365 menys que en leseleccions del 20-D. El PSCtambé perd 233 vots però esmanté com la quarta força aTortosa, amb 2.070 vots, mentreque el PP se situa en cinquèlloc, amb 1.854 vots, 225 més.Ciutadans és la sisena força aTortosa aquest 26-J, amb 1.119vots. Esquerra va guanyar les elec-cions espanyoles a Amposta,després de fer-ho també a lesdarreres eleccions espanyoles iles municipals. Els republicansvan tornat a incrementar resul-tats amb un total de 2.386 vots,per davant dels 2.217 vots d'EnComú Podem, que continuacom a segona força. Els socia-listes van quedar en terceraposició, ja que el PSC va acu-mular 1.291 vots, però en perd270. CDC continua caient a

Bel i Aubà tornen a Madrid

Cinta BonetTORTOSA

ELS RESULTATS A L’EBRE

ELECCIONS 26-J

t L’alcade de Tortosa, Ferran Bel, tornarà a ocupar una escó al Congrés dels Diputats. / Foto: IRENE LÓPEZ.

El convergent Ferran Bel serà de nou l’únic diputat del’Ebre i el republicà Miquel Aubà l’únic senador

En Comú Podem guanya a Tortosa i ERC a Amposta itambé, per primera vegada, a Gandesa i Móra d’Ebre

Amposta després dels mals re-sultats de les passades muni-cipals, i es queda de nou ambla quarta posició amb 967 vots,292 menys que el 20-D. El PPés la cinquena força, amb 953vots a Amposta, per davant deCiutadans, amb 605 vots. ERC va aconseguir imposar-seper primera vegada en uneseleccions espanyoles a Mórad'Ebre i Gandesa. En aquestsdos municipis, CiU va guanyarper majoria absoluta a les da-rreres eleccions municipals itambé va ser primera força enels comicis del 20-D. En el casde Móra d'Ebre, aquest 26 dejuny, ERC va obtenir 567 vots,71 més que CDC que va ser se-gona força amb 496 vots. EnComú Podem va ser la terceraforça a Móra d'Ebre, amb 441vots, mentre que el PSC va ob-tenir 390 vots. El PP va tindre281 vots; i Ciutadans 169.En el cas de Gandesa, ERCtambé va ser la força més vo-tada, amb 354 suports, i CDCva caure a la segona posicióamb 345, només nou votsmenys que els republicans. EnComú Podem va ser terceraforça amb 195 vots. El PP ésara la quarta força, amb 165vots, mentre que el PSC va erla cinquena amb 129 vots. Ciu-tadans ha obtingut 78 vots.

ERC CREIX

ERC ha aconseguit

imposar-se per

primera vegada en

unes eleccions

espanyoles a Móra

d'Ebre i Gandesa.

En aquests dos

municipis,

Convergència va

ser primera força a

les municipals i a

les eleccions

del 20-D.


PORTADA

Tall a l’estació de l’Aldea per unstrens dignes a les Terres de l’EbreUna incidència a Mont-roig del Camp provoca retards

de fins a quatre hores a la línia entre Tortosa i BarcelonaLa Generalitat afirma que portarà l’Estat als tribunals

si no s’inverteix a la xarxa ferroviària del territori

Un centenar de persones vaprotestar el 19 de juny a l'esta-ció de l'Aldea pel servei ferro-viari al territori i per demanaruns trens dignes. La concen-tració, convocada per la Plata-forma Trens Dignes, va acabaramb l'entrada a la via de des-enes de manifestants, que vantallar la de circulació d'un trenTalgo procedent de Valènciadurant 15 minuts. La portaveude la Plataforma Trens Dignesa les Terres de l’Ebre, MontseCastellà, va afirmar que elpoble havia actuat amb ci-visme però amb contundència,per denunciar les “comunica-cions tan precàries” del terri-tori. “Quan un poble se sentagredit i maltractat, actua endefensa pròpia”, va dir. Durant la protesta l’escriptorAndreu Carranza va llegir unmanifest on es lamentava que

les línies R15 i R16 estan ins-tal·lades en “la incidència con-tínua i el retard habitual” i esreclamava que Adif i Renfefacin un calendari d'inversionsal territori per un servei detrens digne. De fet, en el mani-fest de la protesta es parlavade "maltractament cruel" queAdif i Renfe sotmet al territori,i es va agrair el suport del Go-vern –amb la presència del se-cretari d'Infraestructures iMobilitat, Ricard Font. Ambtot, Trens Dignes va recordarque "el Govern fa sis anys queté les competències transferi-des i fins ara no havia aixecatla veu de manera contundenten defensa de les Terres de l'E-bre". Així, la portaveu de TrensDignes va destacar que depènde la Generalitat millorar lesfreqüències dels trens i la mi-llora dels combois.Per la seua banda, Font va afir-mar que l’estat de la xarxa fe-rroviària a les Terres de l’Ebreés precària, i que si Adif no

respon al requeriment de laGeneralitat recorrerà als jut-jats. De fet, les línies R15 i R16són "les més impuntuals deCatalunya i de l'Estat", ambuna fiabilitat de només el 28%.Per tant, un 70% dels comboisregistren retards. Tot plegat, esva agreujar per l'avaria elèc-trica a l'estació de Mont-roigdel Camp del passat 8 de juny,que va fer que es registrin unsretards en els trajectes cap aTarragona i Barcelona d'entreuna i quatre hores.En la protesta hi van participarrepresentants de tots els par-tits polítics, excepte del PP iCiutadans. També s’hi vansumar diversos candidats perles eleccions del 26-J com Mi-quel Aubà, Ferran Bel o FèlixAlonso. De la mateixa manera,també es va poder veure la di-putada de Junts pel Sí, Merit-xell Roigé, el diputat del PSC,Carles Castillo, i alcaldes i re-gidors de les Terres de l’Ebre irepresentants sindicals.

Cinta BonetL’ALDEA

Segona víctima mortal altram ebrenc de l’N-340

El xoc entre un camió i un tu-risme va deixar el 14 de junyla segona víctima mortal del2016 en accident de trànsit altram ebrenc de l’N-340. L’ac-cident va produir-se al quilò-metre 1.066, entre Alcanar iSant Carles de la Ràpita, molta prop de la cimenteraCemex. La víctima va ser elconductor i únic ocupant delturisme. L’accident va obligara tallar l’N-340 en els dossentits de la marxa durantmés d’una hora. Durantaquest temps fer-se desvia-ments per l’interior de la po-blació. Fins al lloc del’accident van desplaçar-secinc dotacions dels Bombers idiverses ambulàncies delServei d’Emergències Mèdi-

ques. El portaveu del movi-ment veïnal de l’N-340, quesetmana rere setmana talla lacarretera per reivindicar lagratuïtat de l’AP-7, LlorençNavarro, va fer arribar el seucondol a la família de la víc-tima i va reclamar que d’una

vegada per totes s’escoltin lesdemandes dels veïns i es posifi a la sinistralitat a la 340. Laprimera víctima d’aquest anyen aquesta via es va produirel 10 de febrer, en unacol·lisió entre un turisme iuna furgoneta a l’Aldea.

C.B.ALCANAR

La protesta a l’estació de l’Aldea. // FOTO: MANEL CAPELL.

Una imatge de l’accident a l’N-340. // FOTO: ACN.


PORTADA MEDI AMBIENT

El delegat del Govern a les Te-rres de l’Ebre, Xavier Pallarès,ha negat que la Generalitat vul-gui convertir el Parc Naturaldels Ports en Parc Nacional, tal icom ha denunciat el PSC du-rant la campanya electoral. Pa-llarès ha explicat que en el seumoment es va encarregar un in-forme per valorar les avantatgesi desavantatges d’aquesta figurade protecció integral, i que es vadescartar fer cap pas en aquestsentit per preservar la convi-vència existent entre l’home i lanatura a la zona dels Ports. D’altra banda, i quant a la pos-sible ampliació del Parc Naturaldels Ports a les serres de Pàn-dols i Cavalls, i la muntanya deSanta Bàrbara, una propostaque va llençar el Consell Co-marcal de la Terra Alta, Pallarèsha afirmat que la Generalitat hoveu amb bons ulls però que nofarà cap pas endavant si no hiha consens entre els quatre mu-nicipis implicats: Gandesa, Bot,Pinell de Brai i Horta de SantJoan. De fet, aquest darrer mu-nicipi seria el més reticent, peròclau per crear el corredor entreel Parc Natural dels Ports i laserra de Pàndols.

Pallarès també comparteix lesdemandes d’aquells que recla-men més recursos per al ParcNatural dels Ports, però ha re-cordat que el govern català noha pogut tirar endavant unspressupostos que ho podrienfer possible.

La denúncia del PSCEn concret, el PSC de l’Ebre vamanifestar el seu rebuig a lapossible conversió del Parc Na-tural dels Ports en Parc Nacio-nal. Una proposta que hauriallençat l’actual president delParc i alcalde de Prat de Comte,Joan Josep Malràs. El socialistaJoan Sabaté va explicar que lafigura de Parc Nacional com-porta un règim de protecció in-tegral, que és incompatibleamb les activitats econòmiquestradicionals, forestals i ramade-res, i de l’incipient activitat tu-rística, d’esports d’aventura iturisme rural. En la mateixalínia es van manifestar els al-caldes de Mas de Barberans,Josep Maria Lleixà, i Alfara deCarles, Josep Mas, que consi-deren que un Parc Nacionalfaria “incompatible el fet deviure-hi dintre la zona”. Així, elPSC va exigir a la Generalitatmés recursos econòmics i depersonal per a l’actual Parc Na-tural dels Ports.

C.B.TORTOSA

La Generalitat negaque es vulga convertir els Portsen Parc Nacional

t Un moment de l’acte de celebració dels 15 anys. // FOTO: M.V.

El Parc Natural dels Ports fa 15 anys

El passat 21 de juny es van complir15 anys de la declaració dels Portscom a Parc Natural. Per comme-morar-ho, el departament de Terri-tori i Sostenibilitat va celebrarl’acte central de l’aniversari ambuna xerrada a la seu del Parc Na-tural dels Ports, a Roquetes, i ambla presentació d’un audiovisualamb imatges inèdites preses desde l’aire. El president del Parc delsPorts, Joan Josep Malràs, va afirmarque, malgrat els entrebancs pres-supostaris, durant aquest 15 anyss’ha consolidat un organisme que

protegeix i conserva aquest espainatural, i que alhora potencia elspobles que hi formen part. En l’acte a Roquetes també va par-ticipar-hi qui va ser el primer di-rector dels Parc Natural dels Ports,Rafel Balada. Visiblement emocio-nat, Balada va explicar una sèrie devivències personals i anècdotesdurant gairebé 14 anys al capda-vant del Parc. A més, va encoratjarels actuals gestors a treballar pelPort, malgrat haver de viure mo-ments molt durs. L’acte del 15è aniversari del ParcNatural dels Ports va estar presiditper la secretària de Medi Ambienti Sostenibilitat de la Generalitat,Marta Subirà, qui es va mostrar

partidària de buscar més sinèrgiesentre els dos parcs naturals de lesTerres de l’Ebre. A banda, les activitats per comme-morar l’aniversari s’allargaran finsel juny de 2017 i se celebraran a ca-dascun dels nou municipis que in-tegren el Parc: Tortosa, Roquetes,Alfara de Carles, Paüls, la Sénia,Mas de Barberans, Arnes, Prat deCompte i Horta de Sant Joan.També es realitzarà una activitat encol·laboració amb l’Escola d’Art iDisseny de Tortosa, la presentaciódel Manual de bones pràctiquesen arquitectura rural, xerrades dedivulgació científica, cursos amb lacol·laboració de Picampall i sorti-des guiades pel Parc.

Cinta BonetROQUETES

LA POLÈMICA


TTELEOBJECTIU

IRONIA CONTRA EL MONUMENTLA COMISSIÓ per la Retirada delsSímbols Franquistes de Tortosa va orga-nitzar el 21 de juny un acte per comme-morar el que consideren ‘50 anys deVergonya Monumental’. Així, just quanes complien 50 anys de la inauguraciódel polèmica monument franquista dela Batalla de l’Ebre, els partidaris de laseua retirada van programar un acte ple

d’humor, ironia i reivindicació, per dei-xar clar que tot i la consulta del 28 demaig no volen llançar la tovallola. Defet, van recordar que el monument delmig del riu és només un dels símbols dela dictadura que perduren a Tortosa, alcostat de la creu franquista del Calvaride Santa Clara o el nom de l’institut i laplaça en record a Joaquín Bau. G.M.

Un riu blau a Barcelona

Unes 15.000 persones es van manifestar el 5 de juny pels ca-rrers de Barcelona, en defensa del riu Ebre i el seu Delta. Mi-lers d’ebrencs però també més de 60 entitats, sindicats i partitspolítics, excepte Ciutadans i el PP, van participar en la mani-festació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) que esva plantejar com una continuació de la gran manifestació delpassat 7 de febrer a Amposta, amb 50.000 persones. Unariuada de gent va sortir a les 12 hores de la plaça Universitatper defensar que “la lluita per l’Ebre és la de tot un país, i nonomés d’un territori”. Però, sobretot, com va remarcar el por-taveu de la PDE, Manolo Tomàs, per convèncer la ComissióEuropea que faci modificar l’actual Pla Hidrològic de la Concade l’Ebre al govern espanyol. La manifestació va recórrer elcarrer Pelai, va passar per la plaça de Catalunya i va baixarper Via Laietana fins arribar a la plaça de la Catedral, on vantenir lloc diversos parlaments i actuacions musicals. En totmoment es va mantenir l'ambient festiu i reivindicatiu, ambels clams de “Lo riu és vida, No al transvasament” i “Ni unpam de terra, ni una gota d'aigua”.

C.B.Fotos: ACN

Manifestació de la PDE

[ ] Un dels molts autocars fletats per la PDE.

[ ] Un detall de la capçalera de la manifestació, amb una pancarta en què es llegia un dels lemes clàssics de la PDE: ‘L’Ebre sense cabals és la mort del Delta’.

[ ] Manifestants ballant jotes a la plaça de la Catedral.


TELEOBJECTIU

Nombrosos representants polítics van acompanyar la plataforma Trens Dignes en el tall de via a l’estació de l’Aldea

Desenes de persones van protestar el 19 de juny a l’estació de l’Aldea, per rebutjar la si-tuació del servei ferroviari a les Terres de l’Ebre i per demanar uns trens dignes. La con-centració, que havia estat convocada per la plataforma Trens Dignes, va acabar ambl’entrada a la via de bona part dels manifestants, que van tallar la circulació d’un Talgo pro-

cedent de València durant 15 minuts. Durant la mateixa protesta, l’escriptor riberenc An-dreu Carranza va ser l’encarregat de llegir el manifest. La manifestació, a pocs dies de leseleccions estatals, va aplegar alguns representants polítics, inclòs el secretari d’Infraestruc-tures i Mobilitat, Ricard Font. Només van faltar càrrecs del PP o de Ciutadans. G.M.

[ ] L’alcaldessa d’Ulldecona, a l’andana de l’estació de l’Aldea. // FOTO: M.C.

Via tallada a l’AldeaProtesta de Trens Dignes

[ ] L’escriptor Andreu Carranza va llegir el manifest de la protesta. // FOTO: MANEL CAPELL.

[ ] El moment en què els manifestants van baixar a la via per tallar el trànsit ferrovari. // FOTO: MANEL CAPELL.


TELEOBJECTIU

Retorn a BombitaFesta de la Plantada a Deltebre

Els veïns i veïnes de Deltebre, així com centenars devisitants, van poder tornar a entrar als arrossars dela finca Bombita, amb motiu de la tretzena Festa dela Plantada. L’Ajuntament de Deltebre va explicarque aquesta edició ha estat un èxit de participació,ja que durant els tres dies que la festa va estar obertaa la ciutadania, la plantada va acollir més de 6.000 vi-sitants, i es van repartir 5.300 degustacions, entretapes, arrossos i carn rostida.Durant els tres dies d’activitat, la gent va gaudir d’unfarcit programa d’activitats, com ara visites guiadesa la finca, mercadet artesanal, demostració de tirarel rall, jocs tradicionals, xerrades, la projecció d’undocumental sobre el cicle de l’arròs o el concert dePep Gimeno Botifarra, que donava el tret de sortidaa les celebracions. Amb els peus a l’arrossar, el con-seller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va re-marcar “l’autèntic privilegi d’estar a la plantada ipoder trepitjar físicament la terra per poder empel-tar-nos de l’identitat i orgull del territori”.

Gustau MorenoFoto: Manel Capell

Camionetes gastronòmiques al parc

DOS MESOS DESPRÉS del Food Trucks d’Amposta, i poques setmanes desprésd’una primera cita d’aquest tipus a Tortosa, el menjar ràpid sobre rodes també vaarribar a Tortosa. La moda de les camionetes gastronòmiques va arribar amb elHappy Fook Tucks els dies 10 i 11 de juny, amb motiu d’una festa que va omplir d’a-nimació el passeig central del parc municipal Teodor González. Va haver-hi músicajazz i activitats per a tota la família, així com un mercat de productes artesanals.

El Food Trucks a TortosaLa moda del menjar sobre rodes

[ ] Els participants a la plantada van gaudir d’una gran jornada tradicional a la finca Bombita.

[ ] La festa Food Trucks va tenir un important caràcter familiar. // FOTO: IRENE LÓPEZ.

[ ] El passeig central del parc de Tortosa, ple d’animació. // FOTO: IRENE LÓPEZ.


TELEOBJECTIU

Els Castellers de Tortosa van celebrarel seu bateig l’11 dejuny, a la plaça del’Ajuntament. Pocmés d’un any des-prés del seu naixe-ment, els grana vanorganitzar una diadacastellera amb la par-ticipació de la CollaJove dels Xiquets deTarragona i dels XicCaleros. De fet, la deTortosa és la terceracolla ebrenca, des-prés dels Xics Calerosi els Xiqüelos i Xiqüe-les del Delta.

Tortosa fa pinyaBateig de la colla grana

L’hora del pont vellComença la reforma integral

Els talls de trànsit i l’enderroc de les escales del carrer PintorGimeno han estat els símptomes més visibles de l’inici de lesobres de reforma del pont de l’Estat, que l’Ajuntament deTortosa ha començat durant aquest mes de juny. Els treballstenen una durada de 10 mesos i un pressupost superior als1,3 milions d’euros. Per tal de garantir al màxim la mobilitati evitar embussos, la circulació pel pont de l’Estat és de sentitúnic, per als vehicles que van des del centre de Tortosa cap albarri de Ferreries. Per als que fan el sentit contrari, han decircular necessàriament pel pont del Mil·lenari.

Gustau Moreno

[ ] Els castellers de les diferents colles formant la pinya a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA.


ENCARA que un dels comen-taris més escoltats en els últimsdies és que les eleccions gene-rals del 26J han deixat les cosesigual com estaven, una lecturamenys apressada ens indicaque això no és ben bé així. Tin-drem temps d’analitzar resul-tats i valorar-ne lesconseqüències. Però la urgèn-cia de la impremta m’obliga aun primer anàlisi que situo atres nivells, òbviament sempredes de la perspectiva de lameva formació política, Con-vergència, un ens polític ambmés de 40 anys d’història queha arribat a aquests comicis enplena refundació.

LES ÚLTIMES eleccions legis-latives han tingut un guanya-dor clar en el conjunt de l’Estat,el Partit Popular, i dos perde-dors també evidents. D’unabanda, Ciudadanos, la sagniadel qual ha permès alimentarla victòria del PP, i de l’altra,Podemos, que si bé manténombre de diputats amb Iz-quierda Unida, perd més d’unmilió de vots i veu com s’es-vaeix el somni de ser alterna-

tiva als socialistes. El PSOE dePedro Sánchez, malgrat deixar-se cinc diputats, reté el lide-ratge de l’oposició i es consolainternament gràcies a la de-rrota de la lideressa andalusaSusana Díaz. El panorama performar govern continua sentcomplicat, però la ciutadaniano entendria de cap de les ma-neres que haguem d’anar cap auna tercera convocatòria elec-toral. Per tant, malgrat la gesti-culació i les línies vermellesexpressades per alguns, i obli-dades per altres, seguramentacabarem veient un nou go-vern més aviat que tard. Un go-vern, surti el que surti, amb elqual continuarà sent molt difí-cil parlar de Catalunya i delprocés actualment en marxaper construir un nou país.

EN CLAU nacional, els resul-tats efectivament han canviatmolt poc. Només el transvasa-ment d’un diputat del PSC alPP, i la resta exactament igual.Convergència ha mantingut els8 diputats obtinguts en les an-teriors eleccions. Les enquesteshan punxat en general, però en

el nostre cas d’una forma estre-pitosa. Vuit diputats és un bonresultat. Expressa, com va dir elpresident Mas, una gran capa-citat de resistència de la gentde Convergència i demostraque, a pesar dels mals auguris,som útils i necessaris per alpresent i futur del nostre país.No podem oblidar que hemarribat a aquestes eleccions enel pitjor moment possible, enplena refundació d’un partitque, en poques setmanes, nai-xerà. Hem concorregut sols perprimera vegada, sense oblidarl’oportunitat perduda per nohaver-hi anat junts amb ERC,amb la qual cosa l’indepen-dentisme hauria guanyat pergolejada a Catalunya. Aquestresultats representen la basesòlida sobre la qual anem aconstruir la nova Convergèn-cia. És un excel·lent punt departida.

I, FINALMENT, volia fer unalectura del 26J més en claulocal, sobretot tenint en compteque el cap de llista a la demar-cació de Tarragona ha estat elnostre alcalde, Ferran Bel. Els

resultats de Convergència alCamp de Tarragona i Terres del’Ebre estan en la línia dels queha tingut el partit en el conjuntde Catalunya. I el PP ha pujatgràcies sobretot als vots que haperdut Ciutadans. La resta,pocs canvis. La renovació del’acta de diputat de Ferran Belté un mèrit afegit que val lapena recordar. Els atacs perso-nals i la campanya de despres-tigi que ha hagut d’afrontar elnostre cap de llista, per pro-moure la consulta sobre el mo-nument a la Batalla de l’Ebre,ha estat lamentable. I tot perposar les urnes, tal i com va de-manar majoritàriament la ciu-tadania, amb el suport de 19 de21 regidors. Hi ha hagut gent,suposadament demòcrata detota la vida, que van convertirla candidatura de Ferran Bel enun plebiscit sobre la seva per-sona. Doncs bé, no se n’hansortit. I avui, les Terres de l’E-bre continuaran tenint veu alCongrés dels Diputats. Arapertoca continuar treballantper Tortosa i per les Terres del’Ebre amb més força que mai.I així ho farem.

LA PERSECUCIÓ independen-tista. El novembre de 2012, ambles eleccions al Parlament asobre, sortia un informe sobrecomptes d’Artur Mas a Suïssa.El PP no va trobar estrany quesortís en època electoral, ans alcontrari, ho van utilitzar durantla campanya, i després. L’any2014 es va filtrar una informaciósobre un possible compte aSuïssa de Xavier Trias. No hihavia eleccions; hi havia, però,com ara, un procés sobiranistasobre la taula. Aquelles filtra-cions han quedat en no res. Elsescàndols de corrupció al PP,però, s’han succeït.

L’ESCÀNDOL. El 2014 eldia-rio.es publicava que hi haviauna unitat secreta de la policiaper trobar escàndols de corrup-ció en polítics independentis-tes. Poc cas se’ls va fer. No ha

estat fins que el diari Público hapublicat les gravacions de con-verses entre el ministre de l’In-terior i el cap de l’OficinaAntifrau de Catalunya que eltema ha tornat a l’actualitat.

EL CINISME. El ministre del’Interior s’ha presentat comuna víctima d’unes gravacionsles quals, segons interpreten elsmitjans, són una confirmaciód’una estratègia de l’ús delsmitjans de l’Estat per a beneficipropi del partit, en aquest cas“conspirar” per construir es-càndols dels partits indepen-dentistes. No nega el contingut,sinó que es queixa de la publi-cació d’aquest, i que es faci encampanya electoral. El PP maino ho faria, això. S’està compa-rant aquesta conspiració amb elcas del Watergate. També se’lcompara amb els GAL. No sé si

tant però, com a mínim, seriauna Camarga 2. I com amb laCamarga, en què Sánchez Ca-macho no va haver de donar ex-plicacions sobre el contingut deles gravacions, aquí l’estratègiatorna a ser la mateixa: no parlarde la cosa, sinó del missatger. Isobretot, fer-se la víctima per-què hi ha eleccions. El partit del“Váyase señor González” no volque els demanin a crits, cadadia, que marxin.

ELS MITJANS. En plena èpocadel transvasament l’editorial deL’Ebre feia referència al tracta-ment informatiu que tenia lalluita pel riu als mitjans, argu-mentant que el problema nosón els periodistes, sinó els mit-jans. Podríem discutir-ho, per-què hi ha periodistes ques’autocensuren i altres que no,malgrat les conseqüències que

pugui tenir això. Però suposemque són només els mitjans.Amb l’escàndol de les grava-cions al ministre de l’Interior, lapremsa escrita del dia 22 dejuny li donava una importànciaminsa. El mitjans que més vandestacar, el diari Ara i el PuntAvui. La resta, catalans i espan-yols, o no ho van destacar o hivan destinar una part molt pe-tita a la portada. Tenien al da-vant un escàndol monumentalen una democràcia i hi van pas-sar de puntetes.

I RAJOY... A la ràdio, en una en-trevista, Mariano Rajoy diu queno sabia res de la reunió fins eldia 21, en sortir als mitjans i queni tan sol sabia que existia unaoficina antifrau a Catalunya. Elpresident del govern espanyolno coneix les institucions del’Estat que presideix.

OOPINIÓ

UNA AMPOSTINA A L’OFICINA ANTIFRAUMAITE MASIÀ, nascuda a Am-posta l’any 1969, és interinament lanova directora de l’Oficina Antifrau deCatalunya. El Parlament ha aprovataquest 29 de juny la revocació de Da-niel de Alfonso com a director de l’O-ficina Antifrau, amb els vots a favor detots els grups parlamentaris, a excep-ció del PP. El cessament es va fer efec-tiu una setmana després que es fessin

públics els enregistraments de les con-verses entre De Alfonso i el ministrede l’Interior, Jorge Fernández Díaz,que apunten a conspiracions contraCDC i ERC. Per tant, amb el cessamentde De Alfonso, l’Oficina Antifrau haquedat en mans de Masià, fins ara di-rectora adjunta. Però aquesta situacióha generat també una certa polèmica,ja que Masià -exdirectora de l’ICAEN-

va ser criticada el 2014 pels grupsd’ERC, ICV, la CUP, Ciutadans i el PP, jaque va ser considerada una de les per-sones clau en la trama del cas de lesITV, pel qual es va imputar Oriol Pujol.Per això, ara Ciutadans, Catalunya Síque es Pot i la CUP han criticat el seunomenament interí, i ERC ha anunciatque votarà a favor de posar un altredirector a l’Oficina Antifrau.

MERITXELL ROIGÉTINENT D’ALCALDEDE TORTOSA I DIPUTADA AL PARLAMENT

MANEL ZAERAINFORMÀTIC I MÚSIC

Comencem a escriure el futur

La Camarga de Fernández Díaz


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós, Montse Callariza

EL 10 DE JULIOL tindràlloc la tretzena edició de laPiraguada en Defensa del’Ebre. L’activitat és tot unclàssic en el calendari d’ac-cions lúdiques i reivindicati-ves de la PDE, però enguanytambé servirà per reforçar la

queixa contra el Pla Hidrolò-gic davant de la ComissióEuropea. Una presentacióque es formalitzarà, moltpossiblement, el 13 de juliola Brussel·les. Per tant, la pi-raguada tindrà un majorsimbolisme europeista.

OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Les Terres de l’Ebre diuen ‘prou’ als trens indignes

El conflicte entre taurins i animalistes

Xerta decideix en consultasi han de tocar campanes

EDITORIALS

a xarxa ferroviària ca-talana té 126 punts enquè els trens han de

frenar a causa d’incidènciespendents de reparació. A leslínies R15 i R16, que uneixenles Terres de l’Ebre amb Bar-celona, s’acumulen 30d’aquestes incidènciespendents de reparació.De fet, la línia R16, amb13 incidències, és lamés impuntual de Ca-talunya, seguida deprop per la R15, amb 17incidències només finsa Tarragona. Així ho haconstatat aquest mes dejuny un document ambels punts de limitaciótemporal de velocitat, queAdif va facilitar a la Generali-tat i que després va revelar Te-levisió de Catalunya.

DE FET, la informació de-mostraria que els retards quepateix la xarxa es deuen prin-cipalment a aquestes repara-cions pendents, amb algunesobres que esperen des de fa 15anys. Però més enllà de les in-cidències pendents de reparari cronificades a la xarxa ferro-viària, el que provoca els ma-jors retards dels trens ebrencsés el fet de compartir la via

única entre Tarragona i Vande-llòs, a més de compartir laxarxa amb els trens de Roda-lies de Barcelona, amb elstrens de llarga distància, ambl’Euromed i amb els trens demercaderies. A causa de les

incidències no reparades, perexemple, al seu pas per la Ri-bera d’Ebre, els trens de lalínia R15 han de baixar la ve-locitat fins a 30 quilòmetresper hora a l’altura d’Ascó, perevitar els descarrilaments.També els trens de la línia R16han de baixar a aquesta velo-citat a Vandellòs, quan po-drien anar a 140 quilòmetresper hora, per una incidènciaque s’arrossega des del 2013.

PERÒ PER SI AIXÒ no fospoc, el 6 de juny va haver-hiuna incidència a l’estació de

Mont-roig del Camp, que vaprovocar una avaria en el sis-tema de senyalització i de se-guretat. Un problema que vaafectar els trens de llarga dis-tància del Corredor del Medi-terrani, així com els trens de la

línia R16 i de l’RT2 deles Rodalies delCamp de Tarragona.A partir d’aquell mo-ment, els usuaris delstrens de la línia Ull-d e cona -To r t o s a -Barcelona han sofertretards intolerables,amb una jornadacaòtica el dimecres 8de juny, en què untren va trigar gairebé

sis hores en fer el trajecte Bar-celona-Tortosa. El pitjor de totés que Adif ja va advertir quetrigaria mesos en repararaquesta incidència.

EL COL·LECTIU Trens Dig-nes, que el 19 de juny va tallarla via a l’estació de l’Aldea, téraó quan qualifica de “ver-gonyosa” la situació, alhoraque es coneix el nou cas depresumpta corrupció que haesquitxat Adif. Un forat de 83milions d’euros en les obresde l’AVE a la Sagrera, i que al’Ebre haurien anat molt bé.

XERTA decidirà amb unaconsulta ciutadana si lescampanes de l’església hande tornar a tocar a les nits.L’Ajuntament va silenciar elcampanar el 2014, arran dela queixa d’un hotel delpoble, perquè el toc de lescampanes molestava elsclients a les nits. Ho va fer

amb el vot de qualitat del’anterior alcaldessa, de CiU,i ara el grup convergent vapresentar una moció al pleper recuperar el toc de lescampanes. L’alcalde, el re-publicà Roger Aviñó, fa béde posar les urnes per solu-cionar d’una vegada pertotes la polèmica veïnal.

MontseCastellàPORTAVEU DE

TRENS DIGNES

EL MUR

Els usuaris dels trens dela línia Tortosa-

Barcelona han sofert retards intolerables

SERÀ NOTÍCIA

L

La plataforma TrensDignes va fer una acciócontundent a la pro-

testa del 19 de juny a l’Aldea. Untall de la via que va provocar unretard a un tren Talgo, no mésgran dels que la pròpia Adif pro-voca als trens ebrencs.

Roger AviñóALCALDE

DE XERTA

Durant cinc dies, del 4 al8 de juliol, el veïnat deXerta podrà decidir si

vol que les campanes de l’esglé-sia tornin a sonar a les nits. Elpoble arrossega la polèmica desdel 2014, ja que és un tema here-tat de l’anterior govern local.

David CameronPRIMER MINISTRE

BRITÀNIC

La decisió del RegneUnit de sortir de la UnióEuropea, a partir del re-

ferèndum convocat per Cameron,ja comença a tenir conseqüènciesal nostre territori. El sector de la ci-rera de la Ribera d’Ebre viu el ‘Bre-xit’ amb molta incertesa.

LluísSolerALCALDE DE

DELTEBRE

Ha estat un gran encertde l’Ajuntament de Del-tebre traslladar la Festa

de la Plantada de l’Arròs a lafinca Bombita. Un espai públic ifins ara desaprofitat, que duranttres dies de celebracions va rebremés de 6.000 visitants.

GonzaloFerrePRESIDENT D’ADIF

L’Administrador d’In-fraestructures Ferrovià-ries no dóna resposta a

les reivindicacions del territori ide la Generalitat. I pocs dies des-prés de la incidència a Mont-roigdel Camp, esclata un altre escàn-dol amb les obres de la Sagrega.

VETAR els animalistes a lesplaces de les Terres de l’Ebrei carregar contra els mitjansde comunicació no és la mi-llor manera de defensar latradició de les festes ambbous. Després dels incidentsa Aldover i Mas de Barbe-rans, l’Agrupació de Penyesi Comissions Taurines va ce-lebrar un acte festiu i reivin-dicatiu a les festes de laSegregació de Sant Jaumed’Enveja. El dia abans,també en aquesta poblaciódel Montsià, un grup d’ani-malistes van ser escridassa-des pels aficionats queomplien la plaça; una plaçaque va estar tancada per als

professionals de la informa-ció -també els del territori-que volien cobrir les festes.

PARAL·LELAMENT, l’enti-tat Anima Naturalis va di-fondre un vídeo de bousembolats a Sant Jaume, perdenunciar el “maltracta-ment animal” durant la cele-bració de les festes. A lesimatges es veu un dels bousamb una pota atrapada enuna estaca amb la corda quehavia de servir per contro-lar-lo, i com els aficionatsimpedeixen que s’enregis-trin imatges. Uns fets que nomilloren res el relat dels afi-cionats als bous de l’Ebre.


OPINIÓ

VAL A DIR, i és cert, que Tor-tosa no ha estat mai tant no-tícia en els diferents mitjansde comunicació d'aquestpaís, com ho ha estat aquestsdies, i tot gràcies al monu-ment a la Batalla de l'Ebre, omés conegut en lo sobrenomde Lo Monument.

ELS DIES PREVIS a la con-sulta, mirava el debat televi-siu que es va emetre arrande la consulta sobre el ques'havia de fer amb aquesttros de ferro al mig del pilarde l'antic pont de la Cinta,que era segons els entesosde Barcelona, el màxim ex-ponent d'exhaltació feixistadel franquisme. Com si elValle de los Caidos fos unaminudència. Quan el des-muntaran?

COM SI D’UNA pel·lículad'’Star Wars’ es tractés, emva donar la sensació que tor-nava a veure ‘El imperiocontraataca’, com si el mo-nument fos obra de Darth

Vader i els tortosins ‘solda-dos del imperio’, als quals laRepública vol destruir ‘cualEstrella de la muerte’ repre-senta.

VOLDRIA fer la meva apor-tació sobre aquesta qüestió,arran de la fama que tenimarreu de Catalunya de fatxesespanyolistes, totalment im-merescuda.

EN PRIMER LLOC, la inicia-tiva d'erigir-lo no va sorgirdels tortosins, sinó del go-vernador civil de l’època idel president de la Diputacióprovincial de Tarragona. Ensegon lloc, les autoritats delrègim van voler dedicar elmonument a los ‘Vencedoresdel Ebro’, tal i com era parti-dari el llavors ministre deMarina l'almirall Nieto An-túnez, al qual es va oposarl'escultor de l'obra JosepMaria Saumells –català, percert-, que volia que es dedi-qués ‘a todos los combatien-tes de la batalla’ i ‘a todos

los muertos de la guerracivil’. L'escultor va voler evi-tar que la seva obra desapa-regués, i que fos un recordd'aquells que no ha de tor-nar a passar mai més. Aquí,cal recordar els brutals bom-bardejos que va patir la ciu-tat, que va deixar un grannombre de morts?

LO MONUMENT, s'ha decontextualitzar, interpretar-lo històricament, i no es-quarterar-lo i que agafi polsen un racó oblidat d'unmuseu. Ha de servir com atestimoni de l'horror d'unaguerra, per a que no torni asucceir en el futur.

PER FINALITZAR, i ja apor-tant l'anècdota, és el monu-ment més fotografiat pelsturistes a la nostra ciutat.Causualitat?

FINS AL proper culebrot…‘The show must go on!!’

DAVID JIMÉNEZTÈCNIC DE TURISME

Lo Monument del riu i el ‘show must go on’

Així no!EL TURISME és un dels poten-cials més importants amb elsque compta una ciutat com Tor-tosa. I el turisme ha de servircom a reclam per a nous visi-tants i per reactivar i potenciarl’economia i el comerç de laciutat que ha d’esdevenir la ve-ritable capital de les Terres del’Ebre.

ESTEM a les portes d’una novaedició de la Festa del Renaixe-ment. Si volem potenciar el tu-risme i que Tortosa recuperil’esplendor que tenia aquestaciutat al segle XVI, cal fer lescoses a consciència i demostrarque estem disposats i preparatsper fer-ho. Però ara per ara, la-mentablement, no ho estem!

HO VAM constatar fa unsmesos quan el regidor de Pro-moció Econòmica, Comerç iFires, Emili Lehmann, confir-mava que s’havia descartat acurt termini la declaració deTortosa com a municipi turístic,en una mostra més d’un governdesgastat i cansat que es mantéestancat en la seva política im-mobilista i defuig de contribuiral desenvolupament econòmici turístic de la ciutat. Es podriaentendre aquesta decisió si en

aquest moment s’estiguessinduent a terme altres proposteso estratègies d’aquest tipus;però lluny d’això, la política delgovern municipal en matèriaturística viu de les rendes delpassat.

A MODE d’exemple, l’Oficinade Turisme de les Terres de l’E-bre, ubicada a l’antic escorxa-dor, inaugurada el mes de marçde 2015, i gestionada conjunta-ment per la Generalitat i l’A-juntament, es va crear amb lavoluntat de dotar les Terres del’Ebre d’una Oficina de Turismede referència al territori i, d’a-cord amb la informació publi-cada per la Generalitat en elmoment de la seva inauguració,restaria oberta tot l’any, set diesa la setmana, amb un mínim deset hores i mitja diàries.

RES MÉS LLUNY de la realitat:segons la pàgina web de Tu-risme de Catalunya, l’oficinaobre de dilluns a diumenge, pertant set dies a la setmana, peròen diumenge per la tarda estàtancada, amb el que ja no com-pleix lo de les set hores i mitja.En canvi, segons la pàgina webde Turisme de Tortosa, l’oficinaestà tancada en dilluns i alguns

dels horaris d’obertura no coin-cideixen amb els de la web dela Generalitat, i això queaquesta oficina està gestionadaconjuntament per la Generali-tat i l’Ajuntament de Tortosa.

PERÒ EL PITJOR de tot és queel dissabte 25 de juliol de 2015,en plena vintena edició de laFesta del Renaixement, vampoder comprovar que l’Oficinade Turisme ubicada a l’antic es-corxador estava tancada a les 18hores de la tarda. Així comvolem promocionar la ciutat ien particular la Festa del Renai-xement?

UNA FESTA sobre la que ja heparlat a aquestes pàgines en-tenent que cal renovar i que, aconseqüència d’aquelles de-claracions, va ser objected’una moció per part de l’opo-sició demanant un nou modelde Festa, que va ser rebutjadapels Republicans de Tortosa,en aquell moment també a l’o-posició. D’aquesta manera de-mostraven la seva aposta perla promoció de la ciutat i de laFesta com un dels principalsactius turístics. Si això ho feiades de la bancada de l’oposi-ció, què no farà ara que és res-

ponsable de la regidoria de Tu-risme?

SI ES VOL promocionar lanostra ciutat és necessari ofe-rir als visitants totes les totesles eines i infraestructurespossibles per fer la seva estadael més agradable possible ésnecessari que es treballi con-sensuada i coordinadament entots els aspectes. És inadmissi-ble l’actual descoordinació enmatèria d’horaris, així comque l’Oficina de Turisme esti-gui tancada per la tarda el dis-sabte de la Festa delRenaixement.

I PER ACABAR-HO d’adobar,sembla ser que ara volem sor-tir-nos de la Red de Juderíasde España - Caminos de Sefa-rad, xarxa que en el passat ensva donar grans resultats. Seràperquè és d’Espanya? Aques-tes són les curtes mires del go-vern de Junts X NO?

VOLEM APOSTAR o no pelturisme? Si realment hovolem fer, no anem pel boncamí i hem de plantejar-nosseriosament cap on hem d’a-nar. Però, Republicans de Tor-tosa, així no!

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA

La Monuments’ha de contextualitzar,interpretar-lo històricament, i noesquarterar-lo ique agafi pols enun racó oblidatd’un museu. Ha deservir com a testimoni de l’horror d’unaguerra”

“


JA HA PASSAT el referèndum de Tortosasobre el monument en qüestió. El resul-tat és inapel·lable i de moment l’escul-tura es quedarà sobre el pilar de l’anticpont de la Cinta que hi ha al mig del riui que abans de la guerra de 1936-1939unia les dues ribes. Curiós que allà onoriginalment hi va haver un pont, ara ides de 1966 hi haja un monument que sité alguna característica artística és la ver-ticalitat. És a dir, del tot contraposat a laconstrucció original, que era horitzontali pràctica. El monument és del tot verti-cal, inútil des del punt de vista pràctic iabsolutament perniciós per a la societat,començant per la local. Es podria viureperfectament sense l’andròmina enqüestió i ens estalviaríem la divisió sociallocal al seu voltant. Local i més enllà.

ELS NOSTÀLGICS de la dictadura estanencantats amb la feina de l’Ajuntamentde Tortosa, que té un equip de govern te-òricament independentista. De fet, Tor-tosa forma part de l’Associació deMunicipis per la Independència i podriahaver paregut que aquesta orientaciópolítica tenia ben clares les coses en re-lació al tractament que s’ha de donar ala memòria històrica i a la memòria de-mocràtica, que és un concepte amb unmatís diferent, potser més aclaridor. Peròels fets desmenteixen la ideologia i eldiscurs que se’n deriva quan surt de se-gons quins emissors.

NO ÉS CAP símptoma a favor del que

proposen. Tampoc no va ser cap símp-toma favorable la votació que, en relacióal mateix monument, hi va haver al Par-lament de Catalunya el 3 de març de2016. El grup parlamentari del govern vavotar dividit: els diputats independentsvan votar de manera dividida a favor i encontra; ERC va abstenir-se i CDC vavotar-hi en contra. La iniciativa de dema-nar a Tortosa que retirés el monumentsense més romanços va aprovar-se perun sol vot de diferència: 43 a 42. A favorvan votar la CUP, el PSC i Catalunya Síque es Pot (CSP); en contra, CDC i el PP;a més d’ERC també va abstenir-se Ciu-tadans, que van sumar una majoria de 46abstencions. Unes coincidències d’inter-pretació enrevessada, si ens fixem encom representa que van les coses des delgener en la política catalana. Va ser la pri-mera votació en què els integrants deJunts pel Sí, que dóna suport al governde Puigdemont, van votar dividits.

A TORTOSA, en canvi, la proposta de ferla consulta, desatenent la llei de la me-mòria històrica, la crida del Síndic deGreuges i la resolució del Parlament, vasuscitar més unanimitat. Hi van donarsuport els grups del govern municipal:CiU i ERC, i s’hi van afegir MT-E i elPSC. S’hi van oposar la CUP i el PP.Atenció al matís que encara hi funcionela coalició entre CDC i UDC, si més notal com consta a la web de l’Ajuntament.MT-E és la marca local d’ICV, que vallançar la idea de la consulta quan l’al-

calde Ferran Bel i CiU tenien el PP coma aliat al govern municipal i l’immobi-lisme sobre el cas era la seua posició. Nos’acaba d’entendre en quina mona dePasqua devien estar pensant els grupsd’ERC, PSC i MT-E quan van donar su-port a la iniciativa de la consulta, sobre-tot els dos últims grups, si és que ensvolem atenir al signe del vot dels seushomòlegs del Parlament. Si és que ens hivolem atenir, que potser no és el méslògic per mirar d’entendre per què la ini-ciativa va materialitzar-se.

SI NO EM FALLA la memòria, PSC iMT-E o bé els seus antecedents polítics,van precedir Ferran Bel en el govern mu-nicipal. La seua acció sobre el monumentva consistir a inventariar-lo arran de laredacció d’un nou POUM. Podrienhaver-lo retirat. Potser fins i tot tenienl’obligació moral de fer-ho. Potser fins itot tenien l’obligació de fer-ho en contrade l’opinió pública local, malgrat l’opo-sició i l’escàndol que una acció d’aques-tes característiques hauria suscitat enaquell moment. A la millor ara Tortosaseria un exemple radicalment contraridel que és. Altres ciutats ho van fer en elseu moment, amb més o menys agilitat.Ho van fer al capdavall. Per exemple Va-lència ho va fer el 1979 amb l’estàtuaeqüestre del dictador que hi havia a laplaça de l’Ajuntament. Barcelona ho vaacabar fent amb l’estàtua feixista que hihavia a la plaça Joan Carles I, el Cincd’Oros. De la mola que hi havia a l’avin-

guda Infanta Carlota, avui Josep Tarrade-llas, no en queda ni rastre. Però aquellAjuntament de Tortosa no va fer res mésque inventariar el monument, que alcapdavall era una manera de donar-hicarta de naturalesa. No se sap quinaexactament, perquè la polèmica sobre laprotecció continua a dia d’avui. Mentres-tant el paper de MT-E amb la idea de laconsulta i encara més el d’ERC amb laseua trajectòria erràtica, resulta del totdecebedor. Que se suposa que són for-macions polítiques que defensen la dig-nitat de la memòria democràticarepublicana. No s’entén com s’han posaten aquests esbarzers.

EN CONJUNT, ja es veu com Ferran Belsurfeja la situació. Capitalitza una ideaque no era seua, eludeix la llei de la me-mòria històrica, complau la franja polí-tica del tortosinisme reaccionari quesempre ha votat pujolisme com a alter-nativa al franquisme i així pot presentar-se com a cap de llista de la candidaturade CDC per la província de Tarragona.Perquè el catalanisme benpensant de lesTerres de l’Ebre, avui tunejat d’indepen-dentisme, potser faria servir el terme de-marcació en lloc de província, peròresulta del tot evident que en la seua es-tructura mental hi subjau la mateixa ar-quitectura de l’estat liberal espanyol,que el franquisme va llegar tan ben grei-xada: el provincianisme. Al territori del’eufemisme tot és susceptible de rein-terpretació. Lampedusiana.

VICENT SANZ. ESCRIPTORIl Gattopardo de Tortosa

OPINIÓ

PER PRIMERA vegada aquestany hem organitzat a Ulldeconaunes interessantíssimes jorna-des sota el títol de «Patrimo-nium», amb la intenció dedonar a conèixer no només elsnostres elements patrimonialsmés destacats, sinó com els ges-tionem per tal que es convertei-xin també en motor dedesenvolupament a nivell locali, a la vegada, de cohesió social.

EL CICLE s'emmarca dins d'unprojecte a llarg termini i de mésenvergadura com és «Ullde-cona, un passeig per la Histò-ria», que naixia al 2006, i quepretén impulsar accions per es-devenir de nou referent en elcamp del patrimoni treballantdes del vessant de la conserva-ció, de la innovació, la recupera-ció i l'educació, fomentantl'estima també per allò que enshan llegat els nostres avantpas-sats i deixar-ho igual, o en mi-llors condicions, per ageneracions futures. Un pro-

jecte que camina de nou ambpas ferm, des de fa uns quantsmesos.

PATRIMONI en totes els seusvessants: històric, arqueològic,natural, cultural, etnològic, in-dustrial… I desenvolupamenttambé des de diferents àmbits:social, econòmic i cultural. Endefinitiva, desenvolupamententès com a procés d'enriqui-ment educatiu, personal icol·lectiu, del nostre poble i, perextensió, del territori que ensenvolta.

AQUELLA vella idea de pensaren patrimoni i imaginar-se qua-dres, pedres, esglésies o vitrinesamb restes arqueològiques iprou, ha caducat. Ens aportapoc. El patrimoni no és nomésun element fix per guardar enun museu i contemplar passiusla seva bellesa. El patrimoniestà en contínua evolució i aixòens ha de permetre estudiar,impulsar projectes de conserva-

ció i restauració, investigar i fo-mentar la recerca, el desenvolu-pament i la innovació al seuvoltant. I aquí rau la importàn-cia del mateix.

HISTORIADORS, arqueòlegs iinvestigadors de primer nivellvan prendre part de la primeraedició de «Patrimonium», queens va deixar importants nove-tats i que a poc a poc aniremdesgranant. A banda, es va obrirper primera vegada al públicl'Abric 8 de les pintures rupes-tres, després de les obres d'ade-quació de l'accés, finançadespel Departament de Cultura dela Generalitat i l'Ajuntamentd'Ulldecona. Amb aquest noupunt de visita, els visitants po-dran a partir d'ara, gaudir d'unmagnífic complement perpoder tenir una visió global delconjunt d'art rupestre més com-plex i ben conservat de Cata-lunya.

L’ART RUPESTRE, i tots els

projectes tecnològics que tenimen marxa al seu voltant, hancentrat enguany bona part de«Patrimonium» junt amb lestroballes fetes a la necròpoliibèrica d'Esquarterades i lescampanyes arqueològiques delpoblat preibèric de la Ferra-dura/Els Castellets.

HA ESTAT només el principi,perquè el certamen ha nascutamb voluntat de continuïtat iamb l'objectiu molt clar, apro-par a la societat civil el ric patri-moni que tenim a Ulldecona icom, mitjançant la seva gestió,aquest es converteix en unaeina de dinamització cultural,econòmica i científica, i actuacom a motor de desenvolupa-ment del nostre poble.

ESTEM convençuts que treba-llar per la recuperació del nos-tre patrimoni, i la inversió enconeixement que hi va lligada,ens ajuda a la construcció d'unpoble més potent i atractiu.

NÚRIA VENTURAALCALDESSA D’ULLDECONA

El patrimoni com a motor de desenvolupament local


El passat 21 de juny, es van com-plir 50 anys de la inauguració delmonument franquista de la Bata-lla de l’Ebre a Tortosa. Gairebé unmes després de la consulta ciuta-dana convocada per l’Ajunta-ment, l’alcalde va valorar que laproposta per reinterpretar i con-textualitzar el monument hauriad’estar materialitzada en el ter-mini màxim de dos anys. FerranBel no va voler avançar gaire de-talls, però va apuntar que s’in-tentarà encarregar un projecte aalgun artista de prestigi. L’alcalde va afegir que és impen-sable que algun dels partits queva donar suport a la consulta del28 de maig ara la puga qüestio-nar o no respectar els resultats.En aquest sentit, Bel va lamentarque l’exalcalde Joan Sabaté hajaafirmat que la consulta va ser un“referèndum trampa”. En con-cret, Sabaté va afirmar que eraprevisible un resultat favorable amantenir, reinterpretar i contex-tualitzar el monument franquistade la Batalla de l’Ebre. En aquestpunt, Sabaté va assenyalar que laconsulta que ni tan sols hauria

d’haver-se celebrat perquè Tor-tosa havia de retirar el monu-ment per complir amb la llei dela Memòria Històrica i acabaramb la mala imatge que provocaaquest vestigi del franquisme.

Monument protegit?D’altra banda, Bel va restar im-portància al fet que el monumentfranquista de la Batalla de l’Ebreno està protegit, sinó simplement

inventariat com a Bé Integrantdel Patrimoni Cultural Català(BIPCC), una figura molt menorque no suposa cap protecciólegal. En tot cas, Bel va remarcarque aquesta catalogació és la quefigura a la fitxa del Pla d’Ordena-ció Urbana Municipal (POUM),accessible des de la mateixa pà-gina web de l’Ajuntament. Ambaquestes paraules, Bel va intentartreure rellevància a la informació

que publicava Marfanta.com.L’alcalde també va concloure quela fitxa del catàleg també diu queel monument hauria de restau-rar-se i conservar-se.

TTORTOSA

Dos anys per la reinterpretacióL’alcade de Tortosa, Ferran Bel, vol reinterpretar i

contextualitzar el monument franquista en dos anysTot i que no va voler donar detalls, la idea és intentar

encarregar un projecte a algun artista de prestigi

[ ] El monument franquista de Tortosa. // FOTO: G.M.

Ester Baiges: “eldebat s’ha obertde maneradefinitiva”

Coincidint amb els 50 anys de lainauguració del monument perpart del dictador FranciscoFranco, la Comissió per la Reti-rada del Símbols Franquistes deTortosa va celebrar un acte lúdici reivindicatiu per tornar a de-manar la retirada del monu-ment franquista de la Batalla del’Ebre. La portaveu de la Comis-sió per la Retirada dels SímbolsFranquistes de Tortosa, Ester Bai-ges, va explicar que volien apro-fitar l’efemèride per mostrar lavoluntat ferma de continuar llui-tant per aconseguir la retirada detota la simbologia franquista laciutat. Així mateix, Baiges vanegar que malgrat el monumentcontinuï al mig del riu, la situaciósigui la mateixa que mesos en-rere. En aquest sentit, la portaveude la Comissió va valorar positi-vament que finalment s’hagiobert el debat a Tortosa d’unamanera definitiva.Quant a les declaracions quel’alcalde de Tortosa, Ferran Bel,feia a Canal 21 Ebre valorant quela proposta per reinterpretar icontextualitzar el monumenthauria d’estar materialitzada enun termini màxim dos anys, Bai-ges es va mostrar convençudaque durant aquest període eldebat continuarà i que finalmentguanyarà el convenciment queel millor és aplicar la llei de laMemòria Històrica i retirar elmonument. També va recordarque el Parlament i el Síndic deGreuges han instat l’Ajunta-ment a retirar el monument .

G. Moreno / C. BonetTORTOSA

EL MONUMENT FRANQUISTA

MÉS SEGURETAT VIALLA FEDERACIÓ d’Associacions deVeïns de Tortosa reclama un estudi deseguretat vial a l’eix que formen l’avin-guda Felip Pedrell, l’avinguda Lleida i elpasseig Joan Moreira, després de l’atro-pellament mortal del 7 de juny. El presi-dent de l’entitat, Josep Baubí, vadenunciar l’excés de velocitat d’algunsvehicles en aquest eix viari, i va recor-

darque fa mesos que demanen una mi-llor il·luminació dels passos de vianantsmés perillosos, així com altres mesuresper pacificar el trànsit. Baubí també vaadvertir que ara l’avinguda Felip Pedrellsuporta més vehicles, a causa de lesobres de reforma del pont de l’Estat. PerBaubí és necessari fer la vora del riu méspermeable per als vianants. G.M.



TORTOSA

L’organització criminal que elsMossos d’Esquadra i la PolicíaNacional van desmantellar a Tor-tosa el passat 7 de juny, amb ladetenció de set persones de na-cionalitat romanesa i marro-quina, va estafar més de 450.000euros mitjançant assegurancesfraudulentes. Els investigadorshan pogut acreditar que el grup,conegut popularment com elsFaraonii, havia estafat unes 2.200persones a tot l’Estat espanyol. Elmodus operandi de la bandaconsistia en captar les víctimes apartir d’anuncis per internet, enpàgines especialitzades. Els ofe-rien assegurances mensuals pera tot tipus de vehicles, per un im-port que oscil·lava entre els 30 iels 50 euros. Paral·lelament, elsmembres de l’organització do-naven d’alta una assegurança através d’internet, on facilitaven ala companyia un número decompte correntaconseguit deforma fraudu-lenta. En con-seqüència, elmateix dia quela companyiaasseguradorapassava elrebut i que-dava retornat,l’assegurançano tenia cap efecte. Els diners arribaven a algun dels18 comptes corrents que tenial’organització. Diàriament, duespersones de l’organització retira-ven tots els diners obtinguts cadadia a través de caixers automà-tics, que acostumava a ser entre150 i 600 euros. Els diners quel’organització obtenia a travésdel frau els destinaven a l’adqui-sició de vehicles d’alta gamma,que posaven a nom dels patriar-ques del clan; enviaven una altrapart dels ingressos a Romania,uns diners que invertien poste-riorment en or i propietats; i lapart que quedava la utilitzavenper comprar vehicles que acaba-ven venent a un concessionarique havien obert al barri de Fe-rreries de Tortosa. Segons les in-vestigacions policials, elsinvestigats feien aquesta activitatdes de l’any 2013. Als domicilis de l’Ampolla, alspisos dels barris del Temple iSant Llàtzer, i al local escorcollata Ferreries els policies hi van lo-calitzar nombrosa documentaciórelativa a la contractació de les

assegurances, sis ordinadors, 25telèfons mòbils, set llibretes ban-càries obertes amb documenta-ció fraudulenta i 24.190 euros enefectiu. A més, també van inter-venir 11 vehicles d’alta gamma,dos quads i un remolc. El jutge va decretar l’ingrés apresó de cinc dels investigats i lallibertat amb càrrecs per als al-tres dos. Se’ls acusa dels delictesde pertinença a organització cri-minal, estafa, usurpació de l’estatcivil i falsificació documental.

Presumien a YouTubeEls detinguts es coneixien popu-larment com Faraonii, el mateixnom que utilitzaven a YouTubeon regularment penjaven vídeosencarregats a un cantant de rapde Romania. A través de la lletrade la cançons que els feia el can-tant, els detinguts feien ostenta-ció dels seus béns i diners, i espresentaven com a triomfadorsdavant dels seus coneguts. Estractava d’un grup força conflic-tiu que havia aixecat força quei-

xes entre elsveïns del barridel Temple. Peraixò, l’operaciópolicial va des-pertar una grane x p e c t a c i óentre el veïnat,el matí del ma-teix 7 de juny. L’operació varealitzar-se de

manera simultània amb l’en-trada en un pis de l’Ampolla,que va resultar estar buit, i duesentrades més a pisos de Tortosa.Un d’ells situat al carrer Saba-dell, al barri de Sant Llàtzer, onvan ser detingudes dues perso-nes, i l’altre al número 20 del ca-rrer Lamote de Grignon, al barridel Temple, on van detenir cincpersones més. Entre els vehiclesrequisats hi havia dos PorscheCayenne però també cotxes deles marques Mercedes, BMW iChrysler. De fet, en el marc d’a-quest operatiu policial tambévan escorcollar el concessionaride vehicles d’ocasió Far Auto si-tuat al barri de Ferreries, a lacruïlla entre la rambla Cata-lunya i el carrer de Juan Sebas-tián Elcano. Tots els vehicles quehi havia al concessionari tambévan ser requisats.

Cinta BonetTORTOSA

L’operació contra la banda Faraonii es va fer enmig d’un fort desplegament policial. // FOTO: ACN.

SUCCESSOS

La policia ha acreditat que elsFaraonii van

estafar unes 2.200 persones amb assegurances

Els Mossos i la Policía Nacional desmantellen a Tortosa una organització que havia estafat més de 450.000 euros

L’ocàs tortosí dels Faraonii



BBAIX EBRE

ESTABILITAT PER A L’OBSERVATORIEL NOU PRESIDENT de la FundacióObservatori de l'Ebre és l'alcalde de Ro-quetes. El republicà Paco Gas s’ha fixatcom a objectiu prioritari aconseguir unspressupostos estables per donar segure-tat a l'activitat que desenvolupa l'Obser-vatori. Gas va assumir la presidència del’ens el 3 de juny, quan es va celebrar ala darrera reunió del Patronat de la Fun-dació Observatori de l'Ebre, en substitu-

ció del doctor Josep Maria Garrell, rectorde la Universitat Ramon Llull (URL). Larenovació de la presidència es deu a uncanvi en l'estructura del Patronat. Dei-xen de ser patrons la URL, que fins arapresidia la Fundació de l'Observatori, itambé la Companyia de Jesús. A partird'ara, la presidència de la fundació seràexercida per l'Ajuntament de Roquetes,a través del seu alcalde. C.B.

Xerta celebra del 4 al 8 de juliolla consulta ciutadana per acabaramb la polèmica del toc de cam-panes de l’església a les nits.Poden participar-hi totes les per-sones empadronades al muni-cipi i que siguen majors de 16anys. L’alcalde de Xerta, RogerAviñó, va dir que la pregunta téuna doble resposta, en la línia dela consulta del 9-N. Així, es pre-guntarà si el veïnat vol que lescampanes toquin a les nits, i sinomés ho han de fer a les hores iels quarts, o només a les hores enpunt. Segons Aviñó, amb aquestprocés participatiu volen tancaruna polèmica que Xerta arros-sega des del 2014, arran de la pe-tició de l’hotel Casa Ceremines.Fa dos anys, el consistori va deci-dir desconnectar les campanesentre la mitjanit i les vuit delmatí. Aleshores, un grup deveïns va recollir més de 300 sig-natures per restituir el toc decampanes però el vot de qualitatde la llavors alcaldessa, RoserCaballeria (CDC), va determinarque es mantenia silenciat el cam-panar durant la nit. Ara, unamoció del mateix grup de CDC,

que instava l’Ajuntament a recu-perar el toc nocturn de les cam-panes, ha portat l'equip degovern de Més per Xerta-AcordMunicipal a impulsar un procésde participació ciutadana com a“millor opció”. L’alcalde creuque és un tema complicat, per-què atén més als sentiments queno pas a qüestions polítiques.A banda, en la mateixa entre-vista a Canal 21 Ebre, Aviñó varepassar altres qüestions de l’ac-tualitat de Xerta, i va fer una ba-lanç positiu del primer any a

l’alcaldia. De fet, va destacar quel’Ajuntament ha reduït l’endeu-tament en un 24%. Aviñó tambéva parlar de la renovació de l’en-llumenat públic o de la reivindi-cació per aconseguir la protecciódel conjunt de l’assut, a més dela recuperació de l’antic molí.A més, Aviñó va prioritzar la re-cuperació de l’ambulància du-rant les 24 hores, així com lareobertura del CAP a les nits. Se-gons l’alcalde, un altre tema quepreocupa l’Ajuntament és el malestat del camí del canal Xerta-

Sénia, que ha quedat gairebé in-utilitzat a causa de les obres.Quant a projectes importants delmandat, Aviñó prioritza la mi-llora del clavegueram o la cons-trucció de la depuradora, aixícom la modificació del POUM ol’impuls a l’antiga estació com aatractiu turístic de la Via Verda.

Xerta posa les urnes durant cinc diesper decidir el toc de les campanes

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L’Ajuntament vol tancar així una polèmicaveïnal que s’arrossega des del 2014

L’alcalde proposa una pregunta amb unadoble resposta, com la consulta del 9-N

L’Ajuntament va decidir, el 2014, desconnectar les campanes a les nits. // FOTO: ARXIU.

G.M. / C.B.XERTA

La penya taurina de Roque-tes ha hagut de suspendreels correbous i els bous em-bolats previstos per les fes-tes majors, per problemesen la contractació de l’asse-gurança. A causa de les difi-cultats per trobar unaassegurança que cobrís lacelebració dels actes ambbous, la penya taurina va de-manar a l’Ajuntament quese’n fes càrrec, però la llei nopermet aquesta opció. El re-gidor de Festes, Joan Salva-tella, ha recordat que no ésel primer cop que no es pro-gramen bous, i ha deixatclar que la voluntat és recu-perar aquests actes per a lesfestes majors del 2017.Enguany, les festes de Ro-quetes comencen aquest 1de juliol amb la proclamacióde les pubilles i les pubille-tes, i el primer ball a la te-rrassa d’estiu. L’endemàdissabte es repartirà el típicpanoli i les responsables deSurtdecasa pronunciaran elpregó oficial. Per la tarda, esfarà l’Ofrena de Flors iFruits amb la presència delconseller de Justícia, CarlesMundó. Portarà la banderade la ciutat Salvador Salesen reconeixement per mésde 30 anys de servei a lesfestes majors, mentre quel’il·lustrador roquetenc Ig-nasi Blanch, qui des del 2001dissenya la portada del pro-grama de festes, portarà labandera del Patronat. Elcosso-iris, les proves delconcurs de joves i no tanjoves, les nits de ball i les di-ferents menjades popularscomplementen un pro-grama per a tots els públics.Una de les novetats d’en-guany és el I Rocket’s Festi-val la nit del 7 de juliol, ambgrups de les Terres de l’Ebrecom El Mafio, Apolo, Sego-namà, Hellfighters i Some-rock Grup Versions. C.B.

FESTES

Roquetes esqueda un anysense bous perl’assegurança



L’exalcalde d’Amposta, ManelFerré (CDC), ha trencat el seu si-lenci per negar taxativamenthaver cobrat fraudulentament23.600 euros en dietes de l’Ajun-tament i diversos organismes pú-blics entre els anys 2011 i 2014.Segons Ferré, la informació pu-blicada a partir d’un informe delsMossos d’Esquadra -encarregatper la titular del jutjat número 2d'Amposta dins de les diligènciesprèvies en les quals figura com ainvestigat per malversació de ca-bals públics-, és errònia. Ferré vacomparèixer el 9 de juny i va re-cordar que la investigació arrancaarran d’una denuncia presentadapel regidor de PxC, German Cis-car, un mes abans de les elec-cions municipals del 2015. A mésd’aquesta denúncia també n’hihavia tres més, que ja han estatarxivades. Ferré va afirmar ques’està fent una “instrumentalitza-ció política intolerable” del cas, iva assegurar que mai ha malver-sat diners públics. A banda, Ferréva explicar que el Consorci de

Salut i Social de Catalunya, queencara presideix, va posar a laseua disposició un vehicle d’em-presa a temps parcial, i que laresta de temps era una “retribu-ció en espècie”, que utilitzavacom a cotxe particular i per aafers municipals.

AAMPOSTA

NOU ENLLUMENAT A POBLE NOUVUIT JOVES d'entre 16 i 29 anys ambalgun grau de discapacitat han treballatels darrers mesos en la primera fase dela renovació de l'enllumenat del PobleNou. Són joves que han participat al pro-grama Joves per l'Ocupació, dins elmòdul d'Electricitat i MantenimentAdaptat. A més de la part teòrica, durantles hores de pràctica han renovat 36 fa-roles del Poble Nou, tot completant la

primera fase de renovació de l'enllume-nat. En concret, s’han recuperat els peusde les faroles i s’han modificat lesinstal·lacions per adaptar-les a la tecno-logia led. Segons l’alcalde, Adam Tomàs,aquests joves també realitzaran la se-gona fase de recuperació de l’enllume-nat. L’actuació, que ara ha costat 8.000euros, suposa l’inici de la renovació del’enllumenat de tot el municipi. C.B.

Ferré denuncia ‘interessos polítics’ inega haver comès cap malversacióL’exalcalde d’Amposta afirma que no va cobrar de forma

irregular 23.600 euros en dietes entre els anys 2011 i 2014El convergent recorda que la investigació comença arran

d’una sèrie de denuncies presentades pel regidor de PxC

L’Ajuntamentvol ser part interessada

G.M.AMPOSTA

L'Ajuntament es personaràcom a part interessada enles diligències prèvies ober-tes pel jutjat número 2d'Amposta per les dietes co-brades de forma suposada-ment fraudulenta perl'exalcalde de CiU, ManelFerré. L'alcalde d’Amposta,el republicà Adam Tomàs,va anunciar que el consis-tori reclamarà a Ferré queretorni els imports dels des-plaçaments abonats, en elcas que el procés judicialacabi determinant que elsva percebre irregularment.Segons va avançar l’AgènciaCatalana de Notícies (ACN),un informe dels Mossosd'Esquadra ha revelat que,entre els anys 2011 i 2014,Ferré hauria reclamat i co-brat un total de 23.630 eurosen dietes de l'Ajuntament id'altres organismes públics,uns diners que ja havia su-fragat prèviament amb mit-jans del Consorci de Salut iSocial de Catalunya, delqual n'és president. Segonsel mateix informe dels Mos-sos, a través d’una doble im-putació “irregular”,l'Ajuntament d'Amposta lihauria abonat 13.828,43euros durant quatre anys.Així, l’exalcalde hauria per-cebut 9.802,46 euros d'altresens públics en què partici-pava o formava part dels òr-gans de direcció.

POLÍTICA

Cinta BonetAMPOSTA

Cap desplaçament ja cobrat

Ferré va negar haver cobratd'altres administracions elcost de desplaçaments que jahavien estat sufragats pelConsorci de Salut i Social deCatalunya. A més, l’exalcalded’Amposta també va dir queen cap cas ha aprofitat l’acti-vitat pública per enriquir-se.

De fet, va afegir-hi que maiva rebre cap notificació deSecretaria o Intervenció del’Ajuntament que l’alertésque s’estava cometent capirregularitat. Ferré també vadir que quan es va construiruna caseta al Delta encara noera en cap espai protegit.

L’exalcalde Manel Ferré va comparèixer públicament el passat 9 de juny. / Foto: ACN.



El ple de l’Ajuntament d’Am-posta va aprovar aquest 27 dejuny, per unanimitat, una mociód’urgència del grup de CiU quereclama a la Generalitat el man-teniment de les delegacions deTerritori i Sostenibilitat i de Tre-ball, Afers Socials i Famílies a laciutat. Els representants muni-cipals volen evitar que aquestesdelegacions es traslladin a Tor-tosa, una vegada s’enllesteixinles obres del nou edifici de les

delegacions al carrer Montcada.La portaveu del grup de CiU,Isabel Ferré, va recordar quequan l’any 2001 es va realitzar eldesplegament de l’administra-ció de la Generalitat a les Terresde l’Ebre va costar molt aconse-guir l’equilibri territorial, i queara no hi renunciaran.L’alcalde d’Amposta, el repu-blicà Adam Tomàs, va explicarque la junta de govern local vasol·licitar a secretaria l’envia-ment d’un escrit als consellersde Territori i Sostenibilitat i deTreball, Afers Socials i Famílies,així com als directors dels de-

partaments a les Terres de l’E-bre on l’Ajuntament reclama elmanteniment de les delega-cions existents a Amposta. Finsi tot, el consistori proposa lacessió d’un espai de 500 metresquadrats a l’edifici on hi ha elservei de rehabilitació, perposar-hi les delegacions que hiha Amposta si el problema és elcost del lloguer dels locals. El ple d’Amposta també vaaprovar una moció de CiU desuport a la gestió de la CambraArrossera del Montsià, i l’orde-nança reguladora de les mesu-res alternatives a les multes.

AMPOSTA

Els estudiants d’Automoció id’Electromecànica de l’IESMontsià han adaptat durantaquest curs acadèmic un anticvehicle del parc de la PoliciaLocal cedit per l’Ajuntamentd’Amposta, perquè el faci ser-vir l’Associació Engrescats deles Terres de l’Ebre. En concret,els estudiants han recuperat lacarrosseria i han fet milloresmecàniques. L’alcalde d’Am-posta, Adam Tomàs, va afirmarque amb la cessió d’aquest ve-hicle el govern d’EsquerraAmposta dóna compliment alcompromís assolit amb l’Asso-ciació Engrescats, alhora ques’han creat noves sinèrgiesamb l’institut Montsià i elsseus alumnes. Per la seua

banda, el director de l’IESMontsià, Gabriel Perles, va dirque ha estat una experiènciainteressant i una motivacióextra per als alumnes.La presidenta de l’AssociacióEngrescats de les Terres de l’E-bre, Núria Espanya, va agrair lacessió del vehicle, així com eltreball i la il·lusió amb què elsalumnes han adaptat el cotxe.Espanya també va explicar elbenefici que comportarà per al’associació poder disposard’un vehicle adaptat.Recentment un altre alumnede l’IES Montsià, dins delmòdul de Manteniment d’E-quips Microinformàtics, vaconstruir un ordinador a partirdel reciclatge de material in-formàtic antiquat, que poste-riorment també es va donar al’Associació Engrescats de lesTerres de l’Ebre.

Cinta BonetAMPOSTA

Vehicle adaptat per al’entitat Engrescats

Una imatge del ple d’Amposta del 27 de juny. // FOTO: E. ZARAGOZA.

Unanimitat per mantenir a Ampostales delegacions de la Generalitat

POLÍTICA

Cinta BonetAMPOSTA

Els alumnes, amb les voluntàries de l’entitat. // FOTO: AMPOSTA.CAT

SOCIETAT


MMONTSIÀ

MENYS PRODUCCIÓ DE MUSCLOSLA PRODUCCIÓ de musclos al Deltade l’Ebre ha baixat aquest any en relacióa la del 2015. El president de la Federa-ció de Productors de Marisc del Delta del’Ebre (Fepromodel), Miquel Carles, haprecisat que la producció habitual sesitua entre els 3 i 4 milions de quilos, ienguany no arribaran als 3 milions.També ha disminuït el volum del musclo,

que si habitualment se situa entre els220 i els 28l grans, enguany és d’entre180 i 210 grams. Carles atribueixaquesta disminució a la manca d’apor-tació d’aigua dolça a les badies pels trac-taments contra el cargol maçana. Elpresident de Fepromodel ha reclamat al’administració que escolti el sector i noadopti decisions a cop de decret. C.B.

Els aficionats taurins de les Terresde l’Ebre van celebrar el 26 dejuny un acte reivindicatiu a SantJaume d’Enveja, en defensa de latradició de les festes amb bous.Un acte amb catorze bous i va-ques aportats gratuïtament perramaderies de l’Ebre, del País Va-lencià i de l'Aragó. Però més enllàde defensar la tradició dels bousal territori, el president de l’Agru-pació de Penyes i ComissionsTaurines, Ximo Martí, va explicarque també es volen recaptar fonsper finançar actuacions judicialsi per emprendre accions legalscontra la “persecució” a la qualconsideren que són sotmesos perpart de les entitats animalistes.Just abans de la sortida dels bous,des del mateix centre de la plaça,Martí va llegir un manifest on vareclamar “llibertat” per poder or-ganitzar i assistir als correbous,perquè són una activitat “legal”.Martí també es va comprometrea defensar “totes” les modalitatsde correbous. De fet, en declara-cions prèvies, Martí va dir que en

cas que els animalistes segueixinimpulsant la modificació de la lleide 2010 que regula l’activitat, itambé les modalitats com l’em-bolat i el bou capllaçat, els aficio-nats intentaran prohibir-losl’entrada a les places.

Els taurins de l’Ebre amenacende vetar animalistes a les placesL’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines

fa un acte festiu i reivindicatiu a Sant JaumeDenuncien la “persecució” dels embolats i

capllaçats i volen emprendre accions legals

Polèmicaentre SomCuina i l’Ajuntament

C.B.LA RÀPITA

La Federació d’Associacionsde Dones Rurals (Fademur)va denunciar el 17 de junyque l’Ajuntament de SantCarles de la Ràpita voliadesnonar la cooperativa deserveis a domicili SomCuina, fundada per donesde la comarca. La coopera-tiva es va crear amb el su-port de la mateixa Fademuri l’Ajuntament de la Ràpita,que els va llogar un local perdesenvolupar l’activitat. Lapresidenta de la cooperativaSom Cuina, Olivia Lucha,afirma que la cooperativaestà al corrent de tots els pa-gaments, que l’activitat fun-ciona, i que no entenen perquè se’ls vol fer fora dellocal. En canvi, des de l’A-juntament al·leguen que lacooperativa no va presentara temps la documentació re-querida per justificar elcompliment del projecte so-cial pel qual Som Cuina téarrendat un local municipal.En concret, Som Cuina haal·legat que treballa tambéper l’alberg de la Generalitatal Poble Nou del Delta ser-vint menús diaris; quecol·labora amb els alumnesde pràctiques de l’escola decuina Pons de la Ràpita, ique cedeix els excedents aCreu Roja i a algunes perso-nes que deriven els serveissocials municipals.

BOUS

Cinta BonetSANT JAUME D’ENVEJA

Moments de tensió a la plaça

Durant les festes de la Segre-gació de Sant Jaume d’En-veja es van viure momentstensos entre taurins i anima-listes. Les quatre activistesd’AnimaNaturalis que vanassistir a la plaça van ser es-cridassades quan van sortirdel recinte. En aquest cas, els

actes estaven organitzats peruna empresa privada i elsmitjans de comunicació novan poder accedir a la plaça.L’alcalde santjaumer, JoanCastor Gonell, va afirmarque les festes s’havien cele-brat amb tranquil·litat i vadonar suport als taurins.

Un moment de l’acte celebrat a Sant Jaume d’Enveja el passat 26 de juny. / Foto:ACN.

SOCIAL


cop d’ull// Juliol 201622

MONTSIÀ MEDI AMBIENT

La regidora de Turisme de la Rà-pita, Rosa Anglès, ha asseguratque esperen tenir una molt bonacampanya turística. La tempo-rada va començar oficialment elcap de setmana de l’11 i 12 dejuny amb la Festa del Mar i el Ma-rina Day, que va organitzar l’Es-cola Nàutica La Ràpita-Delta del’Ebre amb el suport de l’Ajunta-ment. Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, Anglès va remar-car que el turisme interior s’ha re-cuperat després dels anys mésdurs de la crisi econòmica, i quehi ha hagut un repunt molt im-portant del turisme estranger, so-bretot el francès i el britànic. “Através de Sant Carles Marinahem notat un augment del tu-risme anglès, i si tornem a aprofi-tar el turisme rus, aspirem asuperar l’increment del 15% quevam tenir l’any passat”, va remar-car la regidora.De fet, Anglès també va assenya-lar que un dels reptes és aconse-guir atraure novament el turismerus, que torna a interessar-se perla Costa Daurada i pel delta del’Ebre. “Volem captar una altravegada el mercat rus; estem tre-ballant amb un ‘tour operadorrus’ perquè preveiem un aug-

ment de visitants a la zona deCosta Daurada, i per tant els atrauvenir a visitar també el delta del’Ebre”, va dir Anglès. Segons laregidora, el repte és donar a co-nèixer el producte turístic de laRàpita que tenen estructurat através de l’Estació Nàutica.De la mateixa manera, la regi-dora va afirmar que continuentreballant per portar altrescreuers a la Ràpita, després quela companyia Star Clippers va dirque aquest estiu no visitaria elport rapitenc. De fet, va dir quehi ha dos noves companyies in-teressades. També va parlar de lapossibilitat d’implantar unaoferta d’embarcacions vincula-des a vols xàrters. “Aquest sectorens aportarà una repercussióeconòmica indirecta de llocs detreball, perquè a la Ràpita s’ubi-carien dues o tres embarcacionsper donar serveis al turisme dexàrters, amb tot el que comportaperquè caldrà condicionar-los”,va dir Anglès. La regidora va re-cordar que aquests viatgers pro-cedeixen sobretot del RegneUnit o Alemanya, i que arribenmajoritàriament en avió.

C.B. / G.M.AMPOSTA

La Ràpita vol aprofitar el retorndel turisme rus iatraure el de xàrters

t La fusta apilada que hauria provocat la plaga. // FOTO: Gepec.

Denúncia per una tala de pins a la Sénia

Gepec-Ecologistes de Catalunyaha denunciat davant la Fiscaliade Medi Ambient de l'Audiènciade Tarragona una tala de pinsdins del Parc Natural dels Ports,a la Sénia. L'entitat ecologista ex-posa una cadena de fets denun-ciables i tipificats, segons diu, enel Codi Penal, tant de tipus eco-lògic, com de prevaricació, estafai tracte de favor. Segons elGepec, el Departament d'Agri-cultura, a través de l'empresapública Forestal Catalana S.L., vatolerar que l'empresa privada

Monroyo Industrial S.L., actués ala zona natural "sense control".Va ser a cavall entre el 2014 i el2015, quan segons els ecologistesaquesta empresa va talar unaàrea de 10 hectàrees i va deixartota la fusta apilada durant mésd'un any, a fi d'obtenir mésguanys, tot incomplint les direc-trius del parc i provocant unaplaga d'escarabats barrinadors.L'entitat lamenta que l'adminis-tració "girés el cap cap a unaaltra banda", i que no sols li es-talviés una sanció, sinó que la"premiés" adjudicant-li la tala de10 hectàrees més, afectades perla plaga que la mateixa societathauria incentivat. Així, el Gepec

tem que aquest cas sigui nomésla punta de l'iceberg, i que surtina la llum altres punts on s'hagi"mercantilitzat" amb els boscospúblics. "Si s'actua així en unparc natural, com es deu actuaren espais menys emblemàtics,però que són boscos públics", espregunta l'advocat de Gepec, Al-bert Calduch. Des d'Agricultura s'ha rebut ladenúncia de Gepec amb sor-presa i preocupació. La directorageneral de Forests del Departa-ment, Montse Barniol, es vaposar en contacte amb el Gepecper interessar-se pel cas i tambéva anunciar l’obertura d’un ex-pedient informatiu.

G.M. / ACNLA SÉNIA

TURISME


cop d’ull Juliol 2016 // 23

TTERRA ALTAi MATARRANYA

DIGNIFICAR EL JACIMENTL’AJUNTAMENT de Gandesa i la Di-putació de Tarragona dignificaran el ja-ciment arqueològic de la necròpolis delColl del Moro, en el marc del projecteque també preveu la retirada del monò-lit franquista de la Batalla de l’Ebre. L’al-calde Carles Luz ha explicat que laprevisió és que la Diputació aprovi elprojecte aquest proper mes de juliol. Defet, ha dit que la intenció de l’Ajunta-

ment és actuar el més aviat possible,també per evitar que el Coll del Morocontinue sent un lloc de peregrinació defeixistes, com quan la Fundació Fran-cisco Franco va fer-hi una trobada el 18de juliol del 2013. El monòlit franquistade Coll del Moro està situat dins del con-junt arqueològic del poblat ibèric i la ne-cròpolis, catalogats com a bé culturalsd’interès nacional (BCIN). G.M.

El president del Consell Co-marcal de la Terra Alta, CarlesLuz, ha explicat que les 12 po-blacions de la comarca hansol·licitat un ajut conjunt alsfons europeus Feder, per a larealització d’inversions rela-cionades amb el patrimoni, elpaisatge i el turisme. Durantuna entrevista a Canal 21 Ebre,Luz va destacar que els muni-cipis han sabut deixar debanda les seues diferènciespolítiques i demanar plegatsun projecte a Europa, que po-dria suposar una inversió de2,5 milions d’euros. “Hempogut fer un projecte conjuntdels 12 municipis, i celebroque hem sabut parlar i signartots aquest projecte; poderaconseguir que ens financien2,5 milions seria una fita mésque gratificant”, va afirmar.De fet, segons Luz, el projecteFeder suplirà el pla de dina-mització turística que van de-manar a la Generalitat, però

que no ha pogut tirar endavantper falta de pressupost. Així, hiha actuacions relacionadesamb el sector del vi, com la quees farà a Batea, i d’altres mésvinculades al paisatge, com lesprevistes a Horta de Sant Joano Arnes. En el cas de Gandesa,el projecte suposarà la revalo-ració de l’entorn del Palau delCastellà.

D’altra banda, va assenyalarque l’ampliació del Parc Natu-ral dels Ports hauria de ser unarealitat en el termini màximd’un any. Luz va trobar-se re-centment amb la secretària deMedi Ambient i Sosteniblitat,Marta Subirà, perquè la Gene-ralitat acceleri les reunionsamb els sectors afectats perl’ampliació. Així, va afirmar

que els ajuntaments també sónara més receptius, perquè to-thom està d’acord que el parcha de tenir més pressupost imés recursos.

TURISME

Projecte comú de la TerraAlta per a projectes turísticsLes 12 poblacions de la comarca opten

amb un projecte als ajuts europeus FederEl programa suplirà el pla de dinamització

que sol·licitat demanat a la Generalitat

GANDESA

ERC va homenatjar el 18 dejuny l’alcalde de Gandesadurant la Guerra Civil, Vi-cent Soro i Bauló, afusellatpel franquisme el 24 degener de 1941, fa 75 anys.L’acte va comptar amb laparticipació de familiars deSoro Bauló, de representantsdel partit, i del nét de l’al-calde de Tortosa també afu-sellat pel franquisme, JosepRodríguez. Abans de desco-brir la placa de record al parcde la Bassa de Gandesa, esva fer un acte al Palau delCastellà, lloc on havia estatempresonat el mateix Soro,amb diferents parlamentssobre la seva figura. Vicent Soro Ramon, besnétde l’alcalde Vicent SoroBauló, va parlar en nom de la

família, tot destacant els va-lors que li havien transmèsels fills de Soro, Carme iMilio. Segons el besnét, vaaprendre que davant de tots’ha de ser honrat. Sorotambé va dir que actes dememòria són bons i han deservir per aprendre delserrors i evitar-ne de nous. El president de la FederacióComarcal de la Terra Altad’ERC, Ramon Jornet, va de-manar que les institucionsdemocràtiques restitueixinla figura i l’honor de les víc-times del règim franquista.Jornet va sol·licitar que l’A-juntament de Gandesa sesumi com a part demandanta la querella contra l’Estatespanyol per crims contra lahumanitat per l’afusella-ment del seu alcalde, com javan fer els ajuntaments deTortosa i Xerta. C.B.

ERC honoral’alcalde republicà VicentSoro Bauló

Gustau MorenoGANDESA

Les Roques de Benet, a Horta de Sant Joan. // FOTO: ACN.

Amb la descoberta d’unaplaca al parc de laBassa i un acte alPalau del Castellà



RRIBERA D’EBREi PRIORAT

NORMES PER A LA CONVIVÈNCIAL’ÀREA DE SERVEIS a les Personesdel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre,amb la col·laboració dels ajuntaments, haelaborat unes normes per a la convivènciaper a tots els ciutadans de la comarca. Estracta d’una iniciativa pionera que recullpautes i consells per promoure la cohesiósocial entre el veïnat i millorar la qualitatde vida als pobles. Recull aspectes com elrespecte al descans dels veïns, el mante-

niment d’una via pública neta, la pràcticade la recollida selectiva de les escombra-ries, o el compliment de les normes de cir-culació. El contingut d’aquesta campanya,que porta per lema Viu i Estima la Riberad’Ebre, s’ha editat en quatre idiomes: ca-talà, castellà, romanès i àrab. L’inici d’a-questa campanya coincideix amb laposada en marxa l’Espai d’Entesa, el nouservei de mediació de la comarca. C.B.

El Govern i representants de lasocietat civil de les Terres del'Ebre van avaluar, en una reu-nió a Tortosa, la situació delprocés de descontaminació del'embassament de Flix. En lareunió es va posar sobre lataula la desconfiança generadaarran del cas de corrupcióAcuamed i les darreres infor-macions que apunten que esplanejava dur a terme algunespràctiques en la descontamina-ció de l'embassament de Flix,com ara l’abocament d’àcidclorhídric, que han alarmat elterritori. La secretaria de MediAmbient i Sostenibilitat, MartaSubirà, va exigir una auditoria“imparcial” del procés de ne-teja i sobretot garanties per altram final de les obres ques'han reprès fa poc més d’unmes. També va demanar al Mi-nisteri de Medi Ambient quedoni explicacions in situ, des-prés del canvi de direcció delstreballs, i que es tornin a con-vocar les comissions tècniquesi socials de seguiment d'aquestprocés perquè hi hagi un “in-tercanvi fluid i ràpid” d'infor-mació que permeti “recuperarla confiança” amb l'empresaestatal. Dies més tard, el Minis-teri de Medi Ambient va re-pondre al govern català queacceptava la petició per l’elabo-ració d’una auditoria impar-cial, però sense concretar capcalendari per l’acabament deles obres.El Govern no descarta empren-dre les “mesures legals oportu-nes” si es detectés algundelicte en el procés de netejadel pantà de Flix. De totes ma-neres, Subirà va remarcar quel'Agència Catalana de Residusha estat duent a terme un se-guit d'anàlisi de control de la

descontaminació i que se se-guiran fent més mesuramentsdels sòls per determinar quinsestan contaminats i quins no.De fet, la secretària de MediAmbient també ha demanat alMinisteri una anàlisis de sedi-ment dins del recinte confinatde l'embassament “perquè hihagi total garantia que els te-rrenys i el riu queden en per-fecte estat un cop donades peracabades les obres”.

Reunió positivaEls moviments veïnals i ecolo-gistes que van participar en lareunió la van valorar com a po-sitiva. El copresident de la Fe-deració d'Associacions deVeïns d'Amposta, Llorenç Na-varro, va exigir més informació

per garantir la tranquil·litat dela ciutadania que el procés dedescontaminació a Flix s'ha feti es fa correctament. “Hi hahagut notícies desagradables ivolem que ràpidament ensdonin la confiança que hem detenir i que el dia de demà, si noes així, es prenguin les mesureslegals que calgui, el més aviatpossible”, va dir. També el pre-sident de la Federació d'Asso-ciacions de Veïns de Tortosa,Josep Baubí, va assenyalaraquest compromís pres pel Go-vern d'arribar a la justícia si esrevelessin actes delictius en laneteja del pantà de Flix.“Només tenim notícies i moltesinformacions que no són deltot clares i necessitem contras-tar la informació i prendre les

mesures que calgui”, va dir laportaveu de la Plataforma enDefensa de l'Ebre, SusannaAbella.

Missatge de tranquil·litatEl delegat del Govern, XavierPallarès, també va voler llençarun missatge de tranquil·litat ala població i va assegurar quetotes les analítiques que rea-litza a diari l’Agència Catalanade l’Aigua confirmen que l’ai-gua que baixa pel riu Ebre éssaludable.

El Govern exigeix una auditoria sobrela descontaminació del pantà de Flix

MEDI AMBIENT

El Ministeri de Medi Ambient ha acceptat lapetició arran el cas de corrupció d’Acuamed

També es reclama que es convoquin lescomissions tècniques i socials de seguiment

El director de Greenpeace i la responsable de la campanya nuclear de l’entitat. // FOTO: ACN.

Cinta BonetFLIX

El jutjat Contenciós Admi-nistratiu de Tarragona haavalat el procediment d'ad-judicació del tanatori muni-cipal de Móra la Nova quel'anterior govern municipalde CiU va haver de repetirarran de la demanda inter-posada per la societat des-cartada del concurs,Funerària Priorat-Ribera-Terra Alta. L'empresa, qued'acord amb l'informe d'uneconomista contractat pelconsistori havia presentatuna oferta “desproporcio-nadament deficitària”, vatornar a recórrer davantdels tribunals la seva exclu-sió de l'adjudicació persegon cop. Segons el grupmunicipal convergent, lasentència del ContenciósAdministratiu de Tarragonadel passat mes d'abril con-firma el criteri de la mesa decontractació, que va decidiradjudicar la concessió deltanatori a la FuneràriaMena Margalef, com a“ajustat a dret”. En concret,el portaveu convergent iexalcalde de Móra la Nova,Ferran Bladé, ha remarcatque la decisió judicial con-firma que el procediments'havia fet “de manera co-rrecta” emparant-se en ar-guments tècnics a l'hora deprendre les decisions. Bladétambé ha retret a l'actualgovern municipal els“atacs” per l'adjudicació iels ha inquirit si, amb lasentència, assumiran “res-ponsabilitats” en la mesurade les que li van reclamar-L'actual govern municipal,format per ERC i PSC, hadeclinat valorar el cas finsque finalitzi el seu recorre-gut judicial, atès que la Fu-nerària Priorat-Ribera-TerraAlta ha recorregut nova-ment la sentència, ara da-vant del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya.

SOCIETAT

El jutge avalal’adjudicaciódel tanatori deMóra la Nova

La reunió entre el Govern i representants de la societat civil a Tortosa. / FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.



BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

ANÀLISIS DEL PARC PÚBLIC D’HABITATGELA DIRECTORA GENERAL del'Entitat d'Infraestructures de la Gene-ralitat (EIGE), Blanca Marín, es va reuniramb l'alcaldessa de la ciutat, Xaro Mi-ralles, i també amb la regidora de Ser-vei Socials, Marta Escudero per fer unaanàlisi del parc públic d'habitatge almunicipi. La Conselleria d'Habitatgegestiona, a través d'EIGE, quatre habi-tatges a Benicarló. Tres d'ells estan ce-

dits en règim de venda amb pagamentajornat, pendents d'escripturar. Pel quefa al quart, està pendent de reparació.Els tècnics d'EIGE estan valorant els tre-balls a executar i una vegada refor-mada, la Conselleria i l'Ajuntament escoordinaran per a posar-la a la disposi-ció d'una família que es troba en el llis-tat de demandants d'habitatge enrègim de lloguer social. Des del Consis-

tori, s'ha posat de manifest l'escassetatd'habitatge públic existent a Benicarlóper a poder oferir-la als col·lectius ambmajors necessitats. Blanca Marín ha ex-plicat a les representants municipalsque la nova política del Consell té entreles seves prioritats facilitar l'accés a l'-habitatge a tots els ciutadans, però es-pecialment a totes aquelles personesen risc d'exclusió social. A.P.

Els sondejos a boca d'urna vanfallar i al final no va haver-hisorpasso d'A la valenciana(Compromís, Podem i EsquerraUnida) al Partit Popular a lesprovíncies de Castelló i Valèn-cia.Respecte a les eleccions de de-sembre de 2015, els escons nocanvien a Castelló. El Partit Po-pular n'aconsegueix dos, i un esreparteixen A la Valenciana, elPSPV-PSOE i Ciutadans.De fet, els populars incremen-ten en nombre total de votspassant dels 98.474 del 20-D als106.566 de la cita electoral dejuny. La resta de partits baixenen nombre total de vots i enpercentatge, especialment Ciu-tadans que es deixa 4.000 vots.Pel que fa a la participació,aquesta va caure una mica mésd'un punt, passant del 74,98%al 73,80%.Per municipis, a Vinaròs, la co-alició A la valenciana milloraresultats respecte al desembre,i és el municipi de Castelló on

aconsegueix un millor resultatsituant-se en primera posicióamb 4.067 vots i el 31,66%, gai-rebé un punt més que al 20-D.El partit amb major pèrdua a lacapital del Baix Maestrat devots va ser Ciutadans.A Benicarló, els conservadorsvan augmentar un 4%, passantde 3.701 a 4.147 vots. Per la sevapart, Podem va perdre 100 votsi mig punt quedant-se, en totalnomés 3.053 vots. Els socialistesvan millorar feblement i el par-

tit d'Albert Rivera va patir unadavallada d'uns 200 vots en unaciutat on la formació taronja tétres representats i una activitatforta.A la capital dels Ports, Morella,els socialistes continuen guan-yant les eleccions tot i perdre 73vots (37,39% i 587 vots). El PartitPopular, que va patir el desem-bre passat en aquesta plaça, re-munta i s'apropa al PSOE(33,18% i 521 vots). La participa-ció a Morella va superar el 80%

amb un total de 1.598 vots.Un municipi on van canviar elscolors va ser Vilafranca, a l'AltMaestrat. En aquest poble, elPSOE, que havia quedat primeren les passades eleccions gene-rals, va ser avançat per Podem,que va quedar primer amb 407vots (31,36%). Els socialistes vanquedar segons amb 393 vots, iel Partit Popular pràcticamentva repetir el mateix resultatamb 331 vots, dos menys que ales anteriors eleccions.

El Partit Popular aguantai remunta al nord de CastellóAls municipis de costa, A la valenciana

destaca com a segona força políticaAls Ports i Alt Maestrat, el Partit Socialista

aguanta sent el segon partit més votat

Ciutatmedieval perSant Joan

A.P.PENÍSCOLA

Desfilades, música, màgia imalabars van omplir els ca-rrers de Peníscola durant elpont de Sant Joan en unaagenda d'actes dedicadaper complet a la Peníscoladel Papa LunaUn dels actes més vistososva ser la primera gran des-filada històrica que recreal'arribada del papa Luna ila seva cúria pontifícia a Pe-níscola. Durant més d'unahora, la comitiva, formadaper unes 50 persones apro-ximadament, diversos ca-valls i una gran marioneta,van recórrer el passeig ma-rítim fins a arribar a laplaça de Santa Maria, llocon acabava l'itinerari de ladesfilada.Durant tot el dia els raconsmés emblemàtics del nucliantic de la Ciutat en el Marvan allotjar diverses activi-tats programades dins de laPeníscola, Ciutat Papal: es-pectacles de màgia alMuseu de la Mar, contacontes per als més petits enel Portal Fosc, funcions detitelles en el Portal de SantPere o malabars en la plaçad'Armes en són algunsexemples. Tot açò, junta-ment amb la música mossà-rab i la decoració delscarrers, que transporten elsvisitants a l'època medie-val, en la qual s'ha inspiratl'esdeveniment.

ELECCIONS GENERALS

Albert PascualBENICARLÓ

Resultats al nord de Castelló. / ELABORACIÓ PRÒPIA.

VINARÒS


Gairebé un any després del’enderroc de les cases de la fa-çana fluvial, Tortosa ha comen-çat la segona fase de lesexcavacions arqueològiques dela futura plaça de la catedral.L’Ajuntament ha previst queels treballs permetin confirmarla importància de les restes ro-manes i medievals localitzadesal subsòl del palau del Bisbe i ales excavacions del desembrepassat. Segons la segona tinentd’alcalde d’Urbanisme, Merit-xell Roigé, en aquesta nova fases’excavarà a més profunditat,perquè els arqueòlegs conside-ren que és el moment de fer-hoi perquè així ho havien dema-nat. A més, Roigé va assenyalarque les restes també seran unactiu turístic important. En la primera fase de les exca-vacions, s’hi van trobar restesromanes. Carraus molt gransque es van reutilitzar en èpocamedieval, com a mínim en l‘an-dalusina, i que donaven pistessobre els vestigis de possiblesconstruccions romanes impor-tants. També van localitzar partde la muralla del segle XIV irestes humanes de l’antic fos-

sar de Santa Anna, el cementiride la Guerra de Successiósobre el qual, al segle XIX, esvan construir les cases enderro-cades ara fa un any. Roigé vaafegir-hi que en pocs mesos espodrà disposar d’un estudi ar-queològic que, de ben segur,condicionarà el disseny de lafutura plaça de la catedral. De fet, el projecte urbanístic delnou espai públic es redactaràen base al resultat i la magni-tud d'aquestes noves excava-cions, que dirigeix l'arqueòleg

Jordi Diloli. Aquesta nova cam-panya d'excavacions té un ter-mini d'execució de quatremesos, i s'ha adjudicat per87.568 euros. Els treballs queara han començat s'estenen atot el solar i consisteixen en unaexcavació fins assolir els nivellsmés antics, amb cotes de fins atres metres de profunditat. Pertal de garantir que no hi hauràafectacions en l'edifici adjacentde l'Hospitalitat, es construiràun mur de contenció de for-migó armat. Els experts consi-

deren que estem davant d’unaseqüència històrico-construc-tiva de la ciutat de Tortosa forçaimportant. D'entrada, un espaimonumental romà, de l’antigaDertosa; la muralla andalusina,possiblement participant de laromana, delimitant la ciutat is-làmica; la muralla del segleXIV, bastida per ordre directadel rei Pere El Cerimoniós, queva guanyar espai al riu; i diver-ses estructures posteriors queexpliquen l’evolució urbanad’aquest sector de la ciutat.

El projecte del nou espai es redactarà en funció de les troballes, que poden ser importants

CULTURA

CARRIBA EL DELTEBRE DANSA

Tortosa reprèn l’excavacióa la plaça de la catedral

ARQUEOLOGIA

DE L’11 AL 24 DE JULIOL tindràlloc la dotzena edició del festival inter-nacional Deltebre Dansa. Una de lesprincipals novetats és el canvi d’ubicaciódel festival, ja que el Deltebre Dansa esrealitzarà al parc del Riu, per tal d’apro-par-lo a l’Ebre i al centre del municipi. Amés, una altra de les novetats d’en-guany és l’aposta clara pels cursos d’ini-ciació, amb unes 450 places disponibles:

a més del curs de dansa en família o elpopular curs de Bollywood, hi haurà uncurs de percussió corporal. Però el Del-tebre Dansa no oblida la seua apostaper la qualitat professional. De fet, en-guany, en només tres minuts, el festivalha esgotat l’oferta de 160 places per alstallers professionals, amb noms comMaura Morales, Erick Jiménez, Will Men-ter o Wim Vandekeybus. G.M.

Les excavacions es van reprendre formalment el 13 de juny. // FOTO: GUSTAU MORENO.

FA UNS QUINZE anys,abans de la meva primeracàmera digital, cada anyomplia un parell d'àl-bums de fotos, viatges abanda. Per tal de fer-losmés divertits, i més su-portables les sessions demostrar les fotos a amics ifamiliars, vaig agafar elcostum d'afegir-hi imat-ges de famosos o de di-buixos, amb l'anticmètode del "retalla i en-ganxa", de tota la vida.Tenia certa gràcia fer apa-rèixer Michael Jacksonenmig d'un viatge alDelta, o al Mickey Mousea Montjuïc.

DE TOTS aquests perso-natges que hi afegia, nosé per què, n'hi havia unque es veu que tenia re-petit, i a qui li vaig agafarestima, i per això apareixen diversos àlbums. Estractava d'un xiquet ros-set, d'esquena, amb lesmans a les butxaques,com mirant el panorama.

DESPRÉS va arribar la fo-tografia digital i, méstard, el nostre fill. Un dia,mirant-me'l d'esquena,em va recordar aquell xi-quet de dibuix que afegiaals àlbums. I la veritat, ésque cada cop s'hi assem-bla més. O no? No crec enel destí. Cada dia ens pas-sen milers de coses; mi-lions al cap de l'any, ialgunes d'elles són coinci-dències. Dolces, tendres, imeravelloses coincidèn-cies per qui sap i vol gau-dir-les.

Xiquets

Jesús TibauESCRIPTOR

1RACÓ DALT DEL MÓN

Gustau MorenoTORTOSA


CULTURA

La Mostra de Jazz omple de sonsla nit del mercat de TortosaUna de les novetats d’enguany és el Tapes i Jazz al

Mercat, amb música i tapes de vuit a onze de la nitL’actuació dels mítics Spyro Gyra és el plat fort, amb

Ignasi Terraza Trio & Luigi Grasso i Mambo Jambo

Del 4 al 9 de juliol, Tortosa cele-bra la XXIII Mostra de Jazz, or-ganitzada per Acadèmic il’Ajuntament de Tortosa. El con-cert inaugural anirà a càrrec dela Big Band Tortosa, al passeigde Ribera. Els plats forts d’a-questa edició són Ignasi TerrazaTrio & Luigi Grasso, MamboJambo, que aprofitaran el con-cert per enregistrar un disc i unvídeo dintre d’un context de‘beepop’, i sobretot Spyro Gyra.El director de la Mostra de Jazz,Xavier Bertomeu, va destacarespecialment l’actuació del

mític grup de jazz, ja que elsSpyro Gyra iniciaran la sevagira europea a Tortosa. Una altra de les novetats d’a-quest edició és que el jazz en-trarà al mercat municipal. Sotael nom de Tapes i Jazz al Mercat,el mercat obrirà les portes el di-vendres 8 de juliol, de les vuitdel vespre a les onze de la nit,per oferir tapes i també músicaen directe amb Xalecos StreetJazz Band. En total, seran 29 concerts, dosdels quals de pagament. La pro-gramació també inclou la X edi-ció de l’Espai Jazz Jove delsPaïsos Catalans, amb la partici-pació de 13 grups i la XIII Mos-tra de Cuina Cajún. En aquest

sentit, la regidora de Cultura deTortosa, Dolors Queralt, va re-marcar la gran oferta i varietatd’activitats que ofereix la Mos-tra de Jazz. Aquest any, i per primer cop,també s’ha creat l’APP gratuïtaMostra de Jazz Tortosa XXIIIamb tota la informació del cer-tamen. D’altra banda, la Mostrade Jazz homenatjarà al Cor Flu-mine pel seu 20è aniversari i eltreball envers el jazz i la músicaen general.

Cinta BonetTORTOSA

MÚSICA


Els Spyro Gyra, en una imatge promocional. // FOTO: ARXIU.


AAGE N D A

US RECOMANEMXXIII MOSTRA DE JAZZ A TORTOSADel 4 al 9 de juliol

Menjar i beure

La Ràpita‘El Montsià. Pobles i gent,paisatges i cultura’Fins el 24 de juliolLloc: Museu de la Mar de l’EbreMés info:museuterresebre.cat

Benifallet‘Creuar l’Ebre. Dels passosde barca als ponts penjantsdel Delta'Fins el 31 de juliolLloc: Centre d'Interpretació TomásPascual

La Galera‘Atuells per a l'oli’Fins el 31 de juliolLloc: Museu Terracota

Sant Jaume‘100 anys del Vapor Anita'Fins el 31 de juliolLloc: Biblioteca Francesc Balagué

La Fatarella‘La mirada de l’altre'Fins el 17 de setembreLloc: Fundació El SolàMés info: www.facebook.com/fundacioelsola

Tortosa de nou es vesteix de jazz amb artistes de prestigi in-ternacional, i en aquesta edició destaquem els concerts cen-trals, amb la Tortosa Big Band, Ignasi Terraza trio & LuigiGrasso, Mambo Jambo i Spyro Gyra. A tenir en compte tambéla música al mercat de Tortosa, sota el nom de Tapes i Jazz alMercat, la X edició de l’Espai del Jazz Jove dels Països Cata-lans, i la XIII edició de la Mostra de Cuina Cajún.

Amposta

‘Temps’ de Quim Masferrer

Dissabte, 16 de juliolLa Lira Ampostina

Estrenat al Festival Temporada Alta, l’espectacle vol mostrarels diferents estats d’ànim pels quals passa el protagonista al’escenari. Una hora i mitja de la més autèntica i plena lliber-tat de què mai podrà gaudir un ésser humà. La llibertat depassar comptes, de dir de veritat tot el que pensa, de ser sin-cer per una vegada. La llibertat de saltar-se les normes polí-tiques, socials i morals. La llibertat de qui no es potempresonar, ni multar, ni imputar ni castigar.

Música

L’AldeaL’A. Ruta de lestapes

Música

TortosaDàmaris Gelabert en concert!Dissabte, 16 de juliol - 19h.

Teatre Auditori Felip Pedrell

La Dàmaris porta a l’escenari un assortit de cançons diverti-des amb les quals tota la família podrà cantar, ballar i pas-sar-s’ho d’allò més bé, amb els seus temes més populars:‘Bon dia’, ‘Els dies de la setmana’, ‘Tu’, o ‘Qui sóc jo?’.Acompanyada a l’escenari per la Lola (videoclip ‘Qui sócjo?’), la Caterina (videoclip ‘Bon dia!’), l’actor David Cuspi-nera, les coristes Anil·la i Cristina i quatre músics.

Espectacle

Del 8 al 10 de juliolBars i restaurantsTapa + beguda = 2,5 euros

Arts

Amposta, la Ràpita iUlldeconaMónfilmat. Festivalinternacional de cinemai paisatgeFins el 9 de juliolLlocs diversosPreu entrada des de 3 eurosMés info:www.monfilmat.cat

Amposta14a BIAM - Biennal d’ArtCiutat d’AmpostaFins el 30 de juliolLloc: Centre d’Art Lo PatiMés info:www.lopati.cat

Tortosa24 h nedant contra el càncerDissabte, 16 de juliolLloc: Club de TennisHora: 12 h.

Solidaritat

RoquetesRocket’s Music FestivalDijous, 7 de juliolHora: 0h.Lloc: Terrassa d’estiuPreu: 8 euros

L’AldeaMítics FestivalDissabte, 9 de juliolLloc: Pla dels CatalansMés info:www.miticsfestival.com

MiravetMiraRockDissabte, 9 de juliolHora: 22 h.Lloc: CastellPreu: 12 euros ant. / 17 taquilla

Música

Flix, Garcia i AmpostaSirga FestivalFins el 17 de juliol

Tercera edició del festival Sirga. Músiques de Recerca i Patri-moni, certamen internacional per potenciar la creació sonorai musical d'arreu del món com un valor i un motor de pro-grés. Enguany, hi participaran músics i compositors de finsa catorze nacionalitats diferents entre les quals hi ha Aus-tràlia, Japó, Mèxic, Holanda o Canadà.

UlldeconaConcert de New York Ska JazzEnsembleDiumenge, 10 de juliolObertura de portes: 18:30 h.Inici del concert: 20 h.Lloc: Ermita de la Pietat

UlldeconaConcert de Los Bengala + BigSirulo OrchesterDiumenge, 17 de juliolObertura de portes: 18:30 h.Inici del concert: 20 h.Lloc: Ermita de la Pietat

Música

Exposicions

DeltebreFestival Deltebre DansaDe l’11 al 24 de juliolLloc: Carpa Deltebre DansaMés info:www.deltebredansa.cat

Espectacle


"El T-Rex és elmeu dinosaurepreferit perquèés gran i ferotge.Era carnívor i eldinosaure méstemible de tots."

PPETITS ARTISTES

ESCOLA DE SANT JAUME D’ENVEJAL’ESCOLA SANT JAUME va visitar el parc Dinopolis aTerol i als alumnes de sisè els va entusiasmar molt veure elsesquelets i reproduccions de dinosaures! Com si es tractésdel guió de la pel·lícula ‘Jurassic Park’, els xiquets i xiquetesde l'escola de Sant Jaume d'Enveja van conèixer tot sobreaquests grans animals ja desapareguts i, a més a més, s'hovan passar d'allò més bé amb les diferents atraccions delparc. Així, els alumnes d'aquesta escola del delta de l'Ebreens han dibuixat els seus dinosaures preferits.

La majoria han triat el tiranosaure, però alguns també hanoptat per altres opcions com els pterodàctils voladors, elsmegalodons marins o els entranyables triceratops.

“Michelle Serret“Els Alamosaurus s’alimenten d’herba i plan-tes. El seu pes era equivalent al de cinc ele-fants. M’agrada perquè no es menja a altresdinosaures i també pel seu coll i la cua.”

"M'agrada moltel tiranosaurepels bracets tanpetits que té, emfan molta gràcia iquan són tan pe-

tits són molt guapets."

2 PINZELLADES

Marc Marqués

Karla Cesmelyte

"El parasaurolo-phus va viure afinals del cretà-cic. Eren pecu-liars per la sevagran cresta i elpic d'ànec."

"A mi m'agradal'aragosaure per-què té el collmolt alt i el seunom és molt di-vertit!"

Jaume Monllaó

Martina Pardo

"He triat el tira-nosaure perquèm'agrada molt iera molt fàcil dedibuixar. Também'agrada moltper la seva cua i les dents."

"A mi m'agradael triceratop per-què és molt grani té unes gransbanyes, Tambéperquè és molt

fort i robust i té el cap molt dur."

Rupinder Kaur

David Gasparín


"A mi m'agradael pterodàctilperquè pot volari caminar, duescoses en una. Emsembla molt in-teressant!"

Duna Masià

"Fa unes setma-nes vam anar aDinopolis onvaig veure el T-Rex. Aquest di-nosaure em vaimpressionar molt."

Jordi Matuhen

"El meu preferités el triceratopperquè té unesbanyes moltgrans i per de-fendre's dels de-predadors."

Màxim Fumador

"He elegit el me-galodon perquèés un animal quem'impressionamolt per la sevagrandària i laseva agressivitat."

Adriana García

“Els pterodàctils eren uns dinosaures ambunes ales molt grans. Eren carnívors i menja-ven peixos i altres animals petits.”

Aleix Casanova

“He dibuixat el T-Rex perquè és molt gran imolt conegut perquè és un dels més forts quehi ha en el món dels dinousaures!”

Nerea Fernández »

»

»


EESPORTS

40 ANYS DE JOCS ESPORTIUS ESCOLARS A LA RIBERAMés de 200 escolars van participar en el40è aniversari dels Jocs Esportius de la Ri-bera, la cita esportiva d'aquest tipus mésantiga de Catalunya.L'acte es va celebrar a Ascó on els més me-nuts van participar en diverses activitatsd'atletisme. Durant l'aniversari també esva celebrar una gran desfilada amb els di-ferents centres educatius de la Ribera,

Terra Alta i Priorat que van participar enl'esdeveniment.L'acte de commemoració va incloure unreconeixement a tots els presidents quehan estat al capdavant d'aquesta organit-zació des del 1976. El premi MemorialJosep Antoni Fortuño als valors i l'entregapersonal va ser per a l’exentrenador delClub de Ginestar, Josep Figueres. A.P.

NASCUDA l'any 95 a Tor-tosa, Laura Montesó estàpassant unes setmanes ales Terres de l'Ebre desprésd'un llarg curs a la Univer-sitat Ohio State dels EstatsUnits. “Vaig anar a unMundial, i entrenadors d’a-quella universitat en vanvenir a buscar per remaramb ells”. D’això ja en fados anys. Ara, aprofitantles vacances d’estiu, passauns dies entre les Terres del’Ebre i Banyoles on conti-nua entrenant cada dia.Al contrari del que passa alnostre país, l'esport univer-sitari als Estats Units ésuna prioritat per a molts

estudiants. “No és comaquí que l’esport és una di-versió. L’esport universitariés una cosa molt seriosa, anosaltres ens ho paguentot, tots els estudis nomésper remar per l’equip uni-versitari”. I és que Laura,que ja ha competit en qua-tre mundials junior i sots-23 amb resultats prou bons,és una de les esperancesdel Rem Tortosa de cara alspròxims anys. El seu entre-nador de tota la vida, JosepPla, està segur que la veu-rem a Tòquio 2020. Per aLaura, els Jocs Olímpicssón la màxima il·lusió.Després de tot, per a LauraMonteso, la tornada a lavora del riu Ebre és la tor-nada a casa, al Club deRem Tortosa. A.P.

L’esport és unserious businessals Estats Units”“

Laura MontesóREMERA CLUB REM TORTOSA I OHIO STATE

Del fredd’Ohio al caliude l’Ebre

1ENTREVISTATercera cursa dels Biberons aPinell de Brai, la semi nocturnaamb rerefons històric pels esce-naris bèl·lics de la serra de Pàn-dols i Cavalls. Aquesta és enuna prova puntuable per al cir-cuit de Curses de Muntanya deles Terres de l'Ebre.La jornada esportiva va ser moltmés que una cursa, i és que desde migdia i en diferents escena-

ris del poble, es van dur a termerecreacions històriques d'aque-lla Lleva del Biberó, la quinta dejoves que amb tan sols 17 anysvan haver d'anar a la GuerraCivil i ara són els homenatjatsamb el nom de la cursa.La cursa va començar des del'interior de la Catedral del Vi,un dels edificis més emblemà-tics de Pinell i la Terra Alta. Des-prés de passar pel nucli antic, el

recorregut es va dirigir cap a lesserres de Cavalls i Pàndols. 22kilòmetres i més de 1.300 me-tres de desnivell en una cursaabsoluta que va arribar fins a laCota 705 on s'erigeix el monu-ment a tots els que van lluitar ala Batalla de l'Ebre.En total han participat més de200 participants en les diferents

proves: cursa absoluta, marxa,junior i cadet amb una proce-dència molt diversa.Mustapha Basyid de la UECTortosa va ser el primer a com-pletar el recorregut amb 2:11:13.En categoria femenina, RagnaDebats es va imposar en fer uncrono de 2:23:32. Només queden tres curses al

circuit ebrenc i la classificaciógeneral femenina l'encapçalaMarta Paulino amb 1.008punts a quasi 400 punts de lasegona, Diana Garcia. La ge-neral masculina és per a Mus-tapha Basyid amb 982 punts.El segueix Lluisma Mas amb748 i Víctor Mestre amb 742punts en total.

CURSES PER MUNTANYA

Històrica Cursa dels BiberonsLa prova discorre per les serres de Cavalls i

Pàndols i arriba fins al monument de la Cota 705

Albert PascualPINELL DE BRAI

Sortida de la III Cursa dels Biberons. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA.

La cursa comptaamb recreacionshistòriques de laGuerra Civil”“

Mustapha Basyid (UEC Tortosa) i RagnaDebats triomfen en la prova absoluta


ESPORTS

Tortosa i Flixperden l’ascens

No va poder ser. Al Club Depor-tiu Tortosa se li va escapar l'as-cens a Primera Catalana quantenia una tornada prou còmodadesprés de l'empat a un gol aMontgat. Li valia el gol d'or peròla Fundació Privada Hermes vatenir més encert de cara a por-teria que l’equip tortosí.Tot i això, l'equip roig-i-blanc vaser el primer en ficar la pilotadins la porteria. Albert Arnau vamarcar un espectacular gol defalta, que va anul·lar l'àrbitreper falta d'un atacant tortosí.Després d'això, la Fundació Pri-vada va arribar dues vegadesamb força perill però sense

gaire encert a la porteria.Amb tot l’Hermes gaudia deldomini de la pilota, Vicente Ber-múdez va marcar el primer alminut 36’, tot enganyant al por-ter en un llançament que sem-blava més una centrada quesorprenia a Figo, el porter delTortosa.A la tornada del descans, el Tor-tosa ho seguia intentant peròamb més cor que cap.Una altra constant durant elpartit van ser les nombroses in-terrupcions per faltes i picaba-ralles entre jugadors, que vanescalfar massa l'ambient.Amb dues grogues per a cadaequip i l'expulsió del tortosíCarles Kader al 85', jugador queestava escalfant a la banqueta, elpartit encarava la recta final.

Amb el Tortosa bolcat a l'atacamb intensitat i amb el gol moltprop, l'Hermes va acabar sen-tenciant a un minut per altemps afegit amb la passada dela mort a Rachid, un gol que su-posava el 0 a 2 definitiu, l'alegriaper a la Fundació Privada Her-mes que jugarà a primera, i laresignació del Tortosa que hauràde tornar a jugar un any més aSegona Catalana.

El Flix tampoc ho aconsegueixTampoc ho va poder aconseguirel Flix en perdre els dos partitscontra el Salou. Amb aquest re-sultat, només un equip de lesTerres de l’Ebre pujarà a se-gona, el Batea, en quedar pri-mer del seu grup de terceracatalana.

El gran slam de l'Altadill PàdelTour celebrat aquesta setmanaa les instal·lacions del ClubTennis Tortosa va acabar el diu-menge 19 de juny amb el partitd'exhibició dels jugadors de laclasse World Padel Tour, JuanRestivos - Andrés Britos, i ArisPatiniotis - Luciano Capra,quatre jugadors entre els mi-llors del món que van combre-gar un gran nombred'espectadors a la pista centraldel Tennis Tortosa. Aquest ju-gadors top a escala internacio-nal van disputar les fases degrups amb una selecció delsmillors padelistes de les Terresde l'Ebre, Castelló i Tarragona.

La final del diumenge a latarda va ser un partit d'altnivell amb les parelles Res-tivo-Britos i Patiniotis-Capra, aquesta darreraparella va guanyar per 2 a 0amb 6-3 i 6-2. Aquests juga-dors de pàdel a escala inter-nacional comentaven al finaldel partit el bon ambient vis-cut a l'Altadill Pàdel Tour itambé el repte d'haver dejugar en unes condicionsmeteorològiques a les qualsno estan acostumats. Els ju-gadors del circuit WorldPadel Tour, generalment en-trenen i juguen en pistes co-bertes. A.P.

Final de luxe per alGrand Slam de Tortosa

FUTBOL

Albert PascualTERRES DE L’EBRE

PÀDEL


SS A L U T

NOU DIRECTOR AL VERGE DE LA CINTALA COMISSIÓ Executiva del Conselld’Administració de l’Institut Català dela Salut (ICS) ha aprovat el nomena-ment de Juan Victorian Peralta Bioscacom a director de l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta (HTVC). Peralta subs-titueix Salvador Pallejà al capdavant delcentre hospitalari de les Terres de l’E-bre, a qui la comissió executiva ha vol-

gut agrair-li la seva dedicació i compro-mís durant tot el temps que ha ocupatel càrrec. Peralta és llicenciat en Medi-cina i Cirurgia, diplomat en MedicinaLaboral, diplomat en Gestió GerencialHospitalària, i màster en gestió sanità-ria. Ha estat director de centre de l'Hos-pital Arnau de Vilanova i gerent de l'ICSde Lleida i l'Alt Pirineu i Aran. C.B.

L’Hospital Comarcal d’Am-posta disposa des de finals dejuny d’una àrea pediàtrica alservei d’urgències. La voluntatés oferir un servei més específicals pacients menors de 15 anysi a les seves famílies, tot sepa-rant-los de l’àrea general d’ur-gències. De fet, d’acord a unacord de ple de l’Ajuntamentd’Amposta, el centre va treurea concurs una plaça de pedia-tria a urgències, però desprésque aquesta quedés deserta idavant la manca de professio-nals existents amb aquesta es-pecialitat, s’ha donat formacióen pediatria a 12 metges i 12 in-fermeres del mateix HospitalComarcal. "Vam obrir unaoferta de treball per cobrir unaplaça de pediatra per urgèn-cies, però va quedar deserta",ha recordat l'alcalde d'Am-posta, Adam Tomàs. "Davant ladificultat de trobar pediatres almercat laboral actual, s'haoptat per aquest model que jas'està fent per tot el país", hainsistit Tomàs.Una aposta que ara es comple-

menta amb la nova àrea pedià-trica, que consta d’una salad’espera, un box i una consulta.L’alcalde també ha afirmat qued’aquesta manera també esdóna resposta a una de les de-mandes de la ciutadania. En aquest sentit, el director del’Hospital Comarcal d’Am-posta, Josep Saá, ha detallatque el centre atén anualment alvoltant de 35.000 urgències;d’aquestes, 6.000 són de pa-cients pediàtrics, dels quals3.000 tenen menys de set anys.Una xifra important que els haportat a donar un pas més permillorar l’atenció als ciutadans,tant pel que fa als espais com ala formació dels professionals,mentre esperen poder cobrir laplaça de pediatria a urgències.

Amb aus del DeltaEn concret, s'ha creat una zonaannexa a l'àrea d'urgències,amb una consulta de visita i unbox específic per aquests pa-cients. A més, s'ha habilitat unasala d'espera específica i s'hacreat un circuit d'admissionsespecífic per a l'àrea d'atenciópediàtrica. La nova àrea pedià-trica ha estat il·lustrada amb di-buixos d’aus del Delta de l’Ebre

per part de l’artista local Her-nan en H. "És una satisfacciópoder treballar per la ciutat,amb projectes d'aquest tipus",ha dit l’artista, qui també ha de-corat la zona de consultes ex-ternes de pediatria. El circuitespecífic per als nens comen-çarà amb una valoració inicial al'àrea de triatge per part d'unainfermera, per posteriorment

ser enviats a la Àrea d'AtencióPediàtrica, on seran visitats perun metge i una infermera a l'à-rea de boxes. Un cop acabada lavisita, el pacient serà donatd'alta hospitalària. Quan lacomplexitat de la patologia su-peri els serveis de l'hospitald’Amposta, serà derivat al ser-vei de pediatria de l'Hospitalde Tortosa Verge de la Cinta.

Amposta habilita una àrea pediàtricaa les urgències de l’Hospital Comarcal

HOSPITALS

Ha estat necessari donar formació en pediatria a 12metges i 12 infermeres del mateix centre hospitalari

És una zona específica per proporcionar un tractamentdiferencial als menors de 15 anys i les seues famílies

Un moment de la prestació de la nova àrea de pediatria de l’hospital d’Amposta. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.

C.B. / G.M.AMPOSTA

Retards enels CAP deRoquetes iAmposta

La no aprovació del pressu-post de la Generalitat per al2016 ha provocat que el de-legat del Govern a l’Ebre,Xavier Pallarès, reconeguésque caldrà reestructurar iprioritzar les inversionsprevistes al territori. Palla-rès no va amagar que el nouedifici de les delegacionsque s’està construint a Tor-tosa podria patir algun re-tard. Altres obres que espoden veure afectades perla pròrroga del pressupostsón les dels nous CAP deRoquetes i Amposta, ol’ampliació de l’hospital deMóra d’Ebre.


SALUT

CÓRRER és una activitat que s’ha po-pularitzat molt en els darrers anys. Siens fixem al nostre voltant, de ben segurque veureu gent corrent per tot arreu ia qualsevol hora del dia. Fins i tot quanes fa fosc, es poden veure corredors quedesafien la foscor de la nit, corrent ambun frontal al cap. La passió per córrer (o“running”, com molts l’anomenen), s'haconvertit per a molta gent, entre elsquals jo m'incloc, en un hàbit per totsels beneficis que aporta.

SORTIR a córrer, que sempre s'haviaconsiderat una activitat individual, lli-gada al sofriment i a l'agonia, ha passata convertir-se en un esport que en-ganxa, que sedueix, que es pot practicarsol, en parella, amb un o diversos amics,fins i tot en col·lectiu i que se celebracom una autèntica festa grupal. Hi haqui parla que és l’esport de moda; al-tres, diuen que és una filosofia de vida;altres el defineixen com una religió, pelsgrans adeptes que té. La pregunta queens podríem fer és: per què cada cop hiha més gent que surt a córrer? La res-posta no és senzilla, cadascú tindrà elsseus motius...

1.- PERDRE PES i posar-se en forma: Si béal principi notarem més el guany de mús-cul que la pèrdua de pes, per perdre calo-ries cal córrer a un ritme constant untemps determinat. A partir dels 45 minutsde carrera contínua, el cos comença a cre-mar el greix acumulat. Al cap d'uns diesde pràctica continuada, començarem acomprovar els efectes, tot i que és moltconvenient complementar l'exercici ambuna dieta adequada. Si fa temps que nofeu cap tipus d’esport, és recomanable co-mentar-li al vostre metge de capçalera obé fer-se un reconeixement mèdic, perdescartar alguna possible contraindicació.

2.- REDUIR L’ESTRÈS i l'ansietat: Sortiruna estona a córrer ens permet descon-nectar de la rutina diària i de les nostrespreocupacions, ja siguin laborals, perso-nals o familiars. A mesura que anem co-rrent, descarreguem energia però tambéles pressions i tensions, i ens serveix perveure els nostres problemes des d'unaaltra perspectiva.

3.- ORDENAR els nostres pensaments, re-flexionar i tenir noves idees. Córrer és unaforma idònia de desconnectar i ens pro-

porciona un temps preciós per ordenar elsnostres pensaments i reflexionar sensedistraccions. A més, en ocasions, podemtenir grans idees mentre correm. Cada ve-gada més personalitats creatives, reconei-xen que moltes de les seves innovacionsels vénen a la ment mentre recorren elscarrers.

4.- ACONSEGUIR superar-nos i ser mésconstants: Si bé córrer implica cert pati-ment, fer-ho també ens permet superar-nos contínuament i augmentar la nostradisciplina. A poc a poc anirem augmen-tant la nostra constància per aconseguirels objectius atlètics que ens marquem i,cada vegada que els superem, sentiremuna satisfacció especial. Aquesta disci-plina i capacitat de superació és tambéaplicable a altres facetes de la nostra vidapersonal i professional.

5.- FER AMISTATS. Córrer ha deixat deser una activitat individual. Al practicar-seamb més gent, ens permet compartir afi-nitats i eixamplar el nostre cercle d’amis-tats. Fins i tot qui sap si podem arribar aconèixer a la nostra futura parella co-rrent?

Quin és el teu motiu per sortir a córrer?

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

TERRES DE L’EBRE

Durant els mesos de juliol, agost isetembre, el Servei Català de laSalut (CatSalut) reforçarà elsequips d'Atenció Primària delcentres de la xarxa sanitària pú-blica de Catalunya. En el cas deles Terres de l’Ebre, el reforç secentra a les zones costaneres. Enconcret, s’incrementen 7 metges,7 professionals d’infermeria i 7

auxiliars administratius, que esconcentren als centres de l’Amet-lla, l’Ampolla, Deltebre, Les Casesd’Alcanar, Sant Carles de la Rà-pita i Sant Jaume d’Enveja. Pelque fa a la disponibilitat de llitsdels hospitals durant el períoded’estiu, la disponibilitat mitjana ala regió sanitària de les Terres del’Ebre serà del 79%. C.B.

Salut reforça l’atenció primàriaamb 21 professionals

INVESTIGACIÓ

t La tesi és una investigació de la infermera Georgina Casanova. // URV.

Quina és la conducta suïcida a l’Ebre?

Investigar quin és perfil clínic ipsicosocial de les persones quehan protagonitzat algun intentde suïcidi a les Terres de l’Ebre,per tal de desenvolupar un pro-grama de prevenció eficaç per ales conductes suïcides a la zona.Aquest és l’objectiu de la tesidoctoral que sota el títol 'Factorsde risc associats als intents desuïcidi atesos al servei d’urgèn-cies d’una unitat de salut mental

al sud de Catalunya' està duenta terme la infermera de la unitatd’hospitalització de la FundacióPere Mata Terres de l’Ebre, Geor-gina Casanova, i que està diri-gida pels doctors Pilar MontesóCurto i Carlos López Pablo, de laFacultat d’Infermeria de la URVal Campus Terres de l’Ebre. La investigació parteix de la hi-pòtesi que les persones que fanun intent de suïcidi tenen unescaracterístiques diferents a lesaltres. Així, recollirà variables so-ciodemogràfiques, clíniques i del’intent de suïcidi d’un miler de

casos, que després analitzarà es-tadísticament per si hi ha resul-tats significatius a considerar.“Aquest anàlisi ens servirà perconèixer el perfil de les personesque fan un intent de suïcidi a lazona, ja que d’acord a l’evidènciacientífica és el primer pas per adesenvolupar un programa deprevenció eficaç perquè afavo-reix la identificació precoç de lespersones amb risc i ajuda a mi-llorar la intervenció”, apunta Ca-sanova. De fet, la tesi buscaomplir un buit en investigacionssobre el tema a la zona.

G.M. TORTOSA


Multiópticas Forteza

L’experiència que la teva salut visual necessita

Multiópticas Forteza, un servei integral de la visióMultiópticas Forteza és una de les òptiques de re-ferència a Tortosa i la comarca del Baix Ebre. Partd’aquest èxit recau en l’experiència aplicada als ser-veis de salut visual. L’òptica també té un valor dife-rencial destacable: ofereix una atenció integral alsseus clients, a través dels serveis professionalsd’optometria i de salut visual. A banda d’això, Multiópticas Forteza compta ambmés de 1.000 models d’ulleres de primeres marquesi els llançaments diaris de noves col·leccions que se

sumen a les anteriors per comptar sempre amb lesúltimes tendències. La qualitat-preu i l’ús dels mi-llors materials són elements comuns en totes lesseves ulleres. La pròpia marca Multiópticas o DKNY,Oakley, Tom Ford o Alain Mikli, entre d’altres, en sónun exemple de l’ampli ventall que es pot trobar.A més, Forteza va de la mà del líder Multiòpticas,que compta amb més de 500 establiments a Es-panya. Amb tot, Forteza ofereix un servei proper i personalamb la garantia d’una gran marca, Multiópticas.

IMMACULADA FORTEZAOptometrista de MultiópticasForteza. La seva professió l’haheredat, juntament amb elsseus germans, dels seus avis ipares. Exerceix activament desde fa més de 35 anys i ha con-vertit la seva feina amb part dela seva vida. La seva experiènciaés un dels valors afegits de Mul-tiópticas Forteza. Segons Im-maculada, elegir aquesta òpticaés una qüestió de confiança. Icom qualsevol altre servei sani-tari, això és fonamental.

Jesussport

Jesussport, la millorforma de gaudir amb lapràctica de l’esportUn ventall de possibilitats per fer esportJesussport és un dels centres més com-plets de la comarca del Baix Ebre, gràciesals serveis de piscina, pàdel descobert igimnàs. Precisament, l’activitat que méstriomfa entre els usuaris de Jesussport sónles classes dirigides de gimnàs, on es potpracticar bodypump, zumba, body combato pilates entre d’altres.A banda de les classes, Jesussport apostacada cop més pel pàdel, l’esport de moda ales Terres de l’Ebre. El centre compta ambtres pistes de pàdel exteriors. Això permetorganitzar diferents tornejos i també assis-

tir a classes d’entrenament dirigit.Un altre dels avantatges que ofereix Je-sussport és la instal·lació de piscines. Elcentre ofereix cursets per a nens i nenes,classes d’aquagym i un espai per a ús lliurede la piscina.Amb totes aquestes possibilitats, Jesuss-port compta amb diferents tarifes adapta-des a cada usuari. Per tant, a les Terres del’Ebre ja no hi ha excusa per no practicar es-port i gaudir en família d’unes instal·lacionsde primer nivell. Segons el responsable delcentre, aquest és l’objectiu: demostrar quel’esport està ben viu al territori.

DAVID PUIGDavid Puig és el responsable del centred’esports Jesussport. Al 2014, David i laseva parella decideixen iniciar una aven-tura empresarial en el món de l’esport.Des de llavors la valoració és més quepositiva: van començar amb 40 socis alcentre i actualment ja hi ha 250 abonats.Segons David, l’esforç i el treball continuhan estat la clau de l’èxit..

Jesús

càpsulescomercials

JesussportCarretera de Jesús a Roquetes núm.23 / 616484843www.jesussport.cat

Tortosa

Multiópticas FortezaCarrer Cervantes 9 / 977 441963www.opticaforteza.com


F O G O N S

FPer Lourdes Sanchís

NOVA DIADA DE LA TALLARINAL’ASSOCIACIÓde Bars de la Ràpita, l’A-barra, i la Unió de Comerç Rapitenc, amb elsuport de l’Ajuntament, han tirat endavantuna nova iniciativa per promocionar la gas-tronomia i els productes típics del Delta. Estracta de la Diada de la Tallarina i se cele-brarà el proper 9 de juliol a partir de les 12hores, a la plaça del pavelló firal. El presi-dent de l’Associació de Bars de la Ràpita,Pepo Reverté, ha afirmat que més enllà de

potenciar el producte, també s’ofereix unnou atractiu turístic. L’alcalde de de la Rà-pita, Josep Caparrós, ha afirmat que la ta-llarina és un producte molt consumit,especialment a l’hora del vermut, i que l’A-juntament donarà suport a totes les inicia-tives que permetin dinamitzar l’economialocal. Abanda, la regidora de Turisme, RosaAnglès, ha remarcat que la tallarina és unproducte “exquisit”. C.B.

Ingredients• 2 kg. de caragols • 1 ceba tendra • 1 tomata madura • 1 cabeca d’alls • 2 fulles de llorer • 1/2 pesteta• allioli • julivert • oli d’oliva

Caragols de terra

Elaboració

Purgueu els caragols, elsnetegeu i els bulliu ambherbes aroma tiques. Elsreserveu. Sofregiu, enuna cassola, la ceba, latomata, els alls, el juli-vert, el llorer i la 1/2pesteta, tot ben picat.Doneu unes quantesvoltes per lligar tots elssabors. Afegiu els cara-gols, ben escorreguts iels cobriu amb aigua.Poseu sal i deixeu-loscoure fins que l’aiguas’hagi reduit a la meitat.Procureu que no usquede aigualit. Una ve-gada tingueu el guisat alpunt, tireu pel damuntl’allioli, que haureu pre-parat abans.

LA CUINA DEL

DELTA

1. Tallar a rodanxes primes el cara-bassó i la patata.2. Ratllar els tomàquets.3. Tallar la ceba a tires (tamany, alvostre gust). 4. Sofregir una mica la ceba i el to-màquet. 5. Afegir el carabassó i remenar. 6. Al cap d'uns minuts, incorporarla patata. Ho anem remenant a foclent. 7. Quan estigui quasi cuit hi afe-

gim els daus de pernil. Remenar. 8. Si haguéssim triat l'opció deposar-hi tomaca fregida, ara seria elmoment d'incorporar-la. Remenar.9. Tot seguit, afegirem els ous i elssalarem. Amb el foc baix, espera-rem a que els ous estiguin cuits. Uncop estiguin cuits, apagarem el foc.Aquest plat ens el podem menjarcalent o tebi, al nostre gust. És molt senzill i... molt bo!!!! Més receptes al bloc La Cuina de l’Olga.

FreginatELABORACIÓ:

LA CU INA DE L ’OLGA

Olga Casanova

Aquesta recepta ésmolt d'estiu, ja quees fa quan els tomà-quets i els carabas-sons de l'hort estanen marxa, i quans'arrenquen les pa-tates i tenim cebestendres. És una re-cepta que he aprèsde la meva sogra, laJuanita de Quarteróde Benifallet. Jo hi he afegit al-guna coseta més...sofregeixo més laceba i el carabassó i també hi incorporodauets de pernilsalat. ”

“

• 2 Carabassons mitjans • 2 tomàquets ratllats o D6 cullerades de tomacaDfregida casolana• 1 ceba tendra grossaDtallada a tires• 2-3 patates grosses•Daus petits de pernilDsalat • 4 ous

INGREDIENTS:


PCOOPERATIVES EN PEU DE GUERRA

LA PLATAFORMA Antifons Obliga-tori, amb una representació de socis deles seves cooperatives, es van manifes-tara davant del Parlament de Catalunyaper mostrar la seva disconformitat a lacreació del fons cooperatiu aprovat pelGovern per finançar la liquidació del lesseccions de crèdit. Asseguren que la fi-nalitat amb què s'ha creat és per apor-tar diners al préstec de 10 milions

d'euros a què es va comprometre la Fe-deració de Cooperatives Agràries de Ca-talunya per retornar els estalvis a laCooperativa Agrícola de Cambrils. Lescooperatives que formen la PlataformaAntifons Obligatori ja han interposatun recurs contenciós administratiu con-tra aquesta norma, que finament es tra-mitarà a través d’un projecte de llei i nod’un decret. C.B.PAGESIA

EXPORTACIONS

La presidenta del Consell Co-marcal de la Ribera d’Ebre,Gemma Carim, i la directoradel projecte Ribera Ebre Viva,Pili Carballo, van visitaraquest passat mes de juny lesinstal·lacions de l’empresa Ce-rima Cherries, a Tivissa. L’ob-jectiu era conèixer de prop elprocés de producció de la ci-rera i també els resultats de lacol·laboració entre els sectorpúblic i privat per una majorcompetivitat de les empresesriberenques. I és que la visitas’emmarcava dins de les ac-cions realitzades des del pro-grama Ribera d’Ebre Viva, imés concretament del viatgede prospecció comercial realit-zat el passat mes d’abril a Ità-lia i Àustria. Un dels socis deCerima, Roderic Ceró, va ex-plicar que arran d’aquestviatge s’han pogut començar aenviar alguns palets de cireresa Itàlia i ha valorat molt posi-tivament el programa.

65% d’exportació al RegneUnitL'empresa Cerima Cherriesexporta el 65% de la cirera quecomercialitza al Regne Unit.

La companyia té clar que el“Brexit” afectarà les seves re-lacions comercials però el sen-tit en què ho farà dependrà decom es resolgui la sortida delRegne Unit de la Unió Euro-pea i les futures relacions mer-cantils d'Anglaterra. Per laseva part, la presidenta delConsell Comarcal de la Riberad’Ebre va afirmar que l’agroa-limentari és un sector en crei-xement i clau en la

diversificació econòmica de lacomarca. 1.500 tones de producció Tot i que ha estat una cam-panya difícil per les inclemèn-cies meteorològiques, estancarà en breu amb una pro-ducció de 1.500 tones, similara l'any passat. Tot i les incerte-ses, Cerima Cherries preveutenir 350 hectàrees en produc-ció l'any 2020, 150 hectàreesmés que actualment, i assolir

les 4.000 tones de cireres. Aixòduplicaria els més de 200 llocsde treball que ofereix la plantade Tivissa i també la mà d'obraque es necessita al camp per ala recol·lecció, actualmentunes 800 persones.

Efectes del Brexit en la cireraLa principal exportadora de cirera de

l’Ebre, preocupada per l’afectació comercialCerima Cherries exporta el 65% de la cirera

que comercialitza al Regne Unit

Les instal·lacions de l’empresa Cerima Cherries a Tivissa. // FOTO: ACN.

Cinta Bonet TIVISSA

Condicionsavantatjosesals socis de laDO Terra Alta

C.B.GANDESA

El Consell Regulador de laDO Terra Alta ha signat unconveni de col·laboracióamb vuit entitats i empresesque de manera directa o in-directa aportaran valor afe-git i tot un seguitd’avantatges als 1.200 socis i49 cellers inscrits a la DO.En concret, s’han signatconvenis amb CaixaBank,l’asseguradora Reale, unaempresa de fitosanitaris,l’institut de Gandesa, l’Es-cola de Capacitació Agrària,

l’assessoria Rius&Rius,l’empresa informàtica TacTic i una gestora elèctrica.Totes aquestes empresesoferiran condicions avantat-joses en l’ús dels seus pro-ductes o assessorament alsassociats per millorar laseva tasca. El president de laDO Terra Alta, Joan Arrufí,va explicar que al mateixtemps, aquetes empreses ientitats col·laboradorestambé ajudaran a promocio-nar els vins de la DO. La iniciativa s’ha impulsatdes del nou ple del ConsellRegulador de la DO, quanes compleix un any de l’e-lecció de la nova presidèn-cia. Va ser la primera vegadaque els cellers petits obte-nien una elevada represen-tació al Consell Regulador.En aquell moment, Arrufí esva comprometre a apostarfort per la promoció de lamarca DO Terra Alta.

VI


Vuit entitatscol·laboraran en lapromoció dels vinsde la DO TerraAlta


MónFILMAT

PANTALLES

P AMPOSTA REFLEXIONA SOBRE EL PAS DEL TEMPSEL DOCUMENTAL del Mes portaràa Amposta la pel·lícula xilena TeaTime. Es tracta d’una divertida reflexiósobre la joventut, el pas del temps il’amistat des del punt de vista d’ungrup d’amigues octogenàries, algunescasades, d’altres solteres o vídues, quemantenen vius el seus records i lesganes de gaudir del temps que els

queda. Passen els anys i cada mes esreuneixen per prendre el te. En aques-tes reunions mensuals riuen, xerren,organitzen excursions i discuteixensobre com ha arribat a canviar la so-cietat xilena. Però sobretot parlen dela seva vida, els seus amors i les histò-ries que tenen en comú, tot menjant-se deliciosos dolços i prenent el te.

La directora de la pel·lícula, MaiteAberdi, és la néta d’una de les prota-gonistes. Durant cinc anys va estargravant aquest grup de senyores ambuna acurada i colorista posada en es-cena i amb molt sentit de l’humor. TeaTime va guanyar el premi a MillorPel·lícula al Festival DocsBarcelona2015. C.B.

La mostra de cinema PaisatgeActor que el 2014 va impulsarLo Pati – Centre d’Art de les Te-rres de l’Ebre s’ha redefinit i ex-pandit en el que serà el primerFestival de Cinema i Paisatge deles Terres de l’Ebre, MónFIL-MAT. Aquest se celebrarà de l’1al 9 de juliol a Amposta, SantCarles de la Ràpita i Ulldecona.El festival portarà al territori ci-nema inèdit i d’autor, amb unasecció competitiva, atenció a lespropostes locals i temàtiquesvinculades al territori, sessionsfamiliars i també a l’aire lliuremaridades amb gastronomialocal. El paisatge serà l’eix ver-tebrador de MónFILMAT. Més enllà de projectar una vin-tena de pel·lícules i documen-tals, el Festival de Cinema i

Paisatge portarà els directors deLa propera pell, Isaki Lacuesta iIsa Campo, protagonitzada perEmma Suárez, Sergi López iÀlex Monner, o el director d’ElPerdut, Christophe Farnarier,guanyadora de la millor pel·lí-cula, actor i director de la seccióZonaZine del Festival de Mà-laga. MónFILMAT acull també la pri-mera edició de Kino Tarragonik,que té la voluntat de reunir aprofessionals i amants del móndel cinema i la creació artísticaque duran a terme un projecteper crear un curtmetratge en untemps límit de 54 hores. El festival comptarà amb unasecció competitiva, anomenadaTossal, dedicada a llargmetrat-ges inèdits a les sales comer-cials del territori. El crític JaumeFigueras, l’actriu Neus Sanz, i eldocumentalista Santi Valldepé-rez, n’escolliran el guanyador.

C.B.AMPOSTA

TECNOLOGIA

Com mantenir la teva bateria en formaper Jaume Querol

Primer festival de cinema i paisatgeSe celebrarà de l’1 al 9 de juliol a Amposta, Sant Carles

de la Ràpita i Ulldecona. El paisatge serà l’eix vertebradorEl festival portarà al territori cinema inèdit i d’autor,

amb una secció competitiva i atenció a propostes locals

Amb la finalitat d’allargar al màxim la seva vida, sovintens plantegem quina serà la manera més adequada dedonar-li l’ús més correcte a les bateries dels nostresdispositius. I, amb tantes opinions escrites al respecte,anem a analitzar breument quina és l’opció més ade-quada per cuidar aquest element tant important i de-licat. Bàsicament, ens centrarem en tres condicionantsamb els que hem de tenir especial atenció:

Efecte memòria. Molts usuaris creuen en “l’efectememòria” de les bateries. És cert que era propi de lageneració anterior amb NiMH o NiCad, però ambl’actual de liti, ja no existeix. Una bateria de liti nos’ha d’esperar a descarregar-se, tot el contrari, con-servarà millor els cicles de carga útils si la carreguemsovint (un cop al dia estaria bé). Ben al contrari delque es sol pensar, és erroni deixar-la descarregarcompletament abans de tornar-la a carregar. Aquestprocediment estressa els ions de liti i acurça consi-derablement la seva vida.

Emmagatzemat exterior.Hi ha qui pensa que la millor opcióper tenir una bateria sana es treure-la del dispositiu (perexemple, un portàtil) i usar-la només en cas necessari. Aixòque podria ser correcte, resulta totalment innecessari. Sivolem conservar les cel·les de la nostra bateria totalment enforma, l’hauríem d’emmagatzemar amb un nivell de càrregaal voltant del 40-45% i en un ambient fresc al voltant dels20ºC. Però, per què buscar-nos mals de caps si amb prou fei-nes el nostre aparell electrònic ens durarà d’uns 3 a 5 anys?El més raonable serà tenir la bateria sempre funcionant a l’e-quip, ja que els dispositius actuals solen controlar els nivellsde càrrega electrònicament, aturant-la quan arriba al 100%.

Temperatura. És un dels factors que més influeix en laseva durabilitat. Així, les temperatures elevades (+35ºC)o molt baixes (0ºC) reduiran considerablement la seva ca-pacitat de càrrega i rendiment i, en aquests casos, queda-ran irreversiblement danyades. Un exemple ben comú:deixar-nos un dispositiu al cotxe en ple estiu o sota unaexposició solar intensa destruirà irremeiablement la nos-

tra bateria. També hi ha equips mal dissenyats que s’es-calfen molt, i danyen ràpidament les seves bateries.

També s’ha de tenir en compte que les bateries de liti ne-cessiten ser recalibrades regularment, per tal de recuperarles seves prestacions. Així, si has notat que la duració marcaun 15% (per exemple) i el dispositiu es para de cop, la bateriaestarà mal calibrada. Aquest procés consisteix en deixar-ladescarregar completament, esperar unes hores i posterior-ment procedir a carregar-la durant un llarg període (perexemple, tota una nit). Amb aquest procediment, la nostrabateria hauria de tornar a recuperar la seva durada normal.

Finalment, recordar que en una bateria de liti, 1.000 cicles ésla xifra que se sol considerar com a mitjana de duració. Aixòno vol dir que després d’aquests 1.000 cicles ens deixarà defuncionar, sinó que veurà reduïda paulatinament la seva du-rada original. Tot això, tenint en compte que no hagi estatforçada a treballar sota extrems de temperatura, els quals,com hem comentat, reduiran considerablement la seva vida.

Cartell de la primer festival internacional de cinema i paisatge. // FOTO: MónFILMAT


08.00 Calaix de Sastre08.30 Anem de festa09.30 Què fem?10.00 L’informatiu10.30 Anem de festaL'espai on gaurirem de lesfestes majors de cadapoble.12.30 Calaix de Sastre13.00 L’informatiu13.30 Què fem?14.00 Anem de festa15.00 Què fem?Tota l’agenda actualit-zada d’aquest estiu per-què sàpigues què fer.15.30 Anem de festa16.30 Tens un racó daltdel món17.00 Gent del Barri17.30 Anem de festa18.30 Fet aquí19.00 Anem de festa20.00 Calaix de Sastre20.30 L’informatiu21.00 Què fem?21.30 L’informatiu22.00 Què fem?22.30 Anem de festa00.00 L’informatiu

Canal 21 Ebre va rebreaquest passat mes de juny lavisita d’un grup d’alumnesde tercer d’ESO de l’institutJoaquim Bau de Tortosa. Lavisita als estudis d’aquestatelevisió local i comarcal deles Terres de l’Ebre es va pro-duir després que els alumnestreballessin els gèneres infor-matius a l’aula, dins l’assig-natura de llengua catalana. Els alumnes van poder conèi-xer de primera mà el funcio-nament de la televisió i laseva redacció, però també en-trar al plató, veure els deco-rats, la sala de realització iconèixer detalls tècnics. Al-guns fins i tot es van atrevir afer de periodistes i simular lapresentació d’alguns delsprogrames de la casa. Entotal van ser més d’una sei-xantena els alumnes que vanvisitar les instal·lacions deCanal 21 Ebre en dues jorna-des.

PANTALLES COMUNICACIÓ

Els alumnes del Bau a Canal 21

RedaccióTORTOSA

Els alumnes van conèixer el funcionament de la televisiói la seva redacció, i també van entrar al plató

Dos grups d’alumnes de tercer d’ESO de l’institutJoaquim Bau de Tortosa van visitar les instal·lacions

Un dels grups d’alumnes de l’institut Joaquim Bau que va visitar Canal 21 Ebre. // FOTO: JORDI ALJARILLA.

08.00 Calaix de Sastre08.30 Anem de festa09.00 L’informatiu09.30 Què fem?10.00 L’informatiu10.30 Anem de festa12.30 Gent del BarriSílvia Alarcón t’apropa alspobles de l’Ebre, a la sevagent i a la seva gastrono-mia.13.00 L’informatiu13.30 Què fem?14.00 Anem de festa15.00 Què fem?15.30 Anem de festa16.30 Gent del Barri17.00 Fet aquíAlbert Pascual et mostra lacultura de les nostres te-rres i els seus productesmés característics.17.30 Anem de festa18.30 Plens20.00 Fet aquí20.30 L’informatiu21.00 Què fem?21.30 L’informatiu22.00 Què fem?22.30 Anem de festa00.00 L’informatiu

08.30 Calaix de sastre09.00 L’informatiu09.30 La RDPLes principals rodes depremsa de la setmana,emeses íntegrament.

12.00 Repetició de lesfestes d’estiu del teupoble i agenda cultural

13.30 Recull de notíciesLes principals notícies de lasetmana, per posar-te aldia de l’actualitat ebrenca.


16.00 Ple municipal deBatea / Anem de festa


20.30 Recull de notícies

22.00 Anem de festa

08.00 Calaix de sastre08.30 Anem de festa

09.30 La RDPSegona part del recull deles rodes de premsa de lasetmana, emeses íntegra-ment.




17.30 Ple municipal deTortosa / Anem de festa


22.00 Anem de festa

A LA CARTAPodeu veure tots elsprogrames, en quasevol moment deldia, al webcanal21ebre.com

08.00 Anem de festa09.00 L’informatiu09.30 Què fem?10.00 L’informatiu10.30 Anem de festa12.30 Calaix de SastreNova entrega del pro-grama infantil i juvenil,conduït per Joan Iniesta iamb el pallasso Muniatto.13.00 L’informatiu13.30 Què fem?14.00 Anem de festa15.00 Què fem?Tota l’agenda actualitzadad’aquest estiu perquè sà-pigues què fer.15.30 Anem de festa16.30 Calaix de Sastre17.00 Tens un racó daltdel món17.30 Anem de festa18.30 Tens un racó daltdel món19.00 Anem de festa20.00 Gent del Barri20.30 L’informatiu21.00 Què fem?21.30 L’informatiu22.00 Què fem?22.30 Anem de festa00.00 L’informatiu

08.00 Anem de festa09.00 L’informatiu09.30 Què fem?10.00 L’informatiu10.30 Anem de festa12.30 Tens un racó daltdel mónEspai dedicat a la litera-tura, amb converses ambgent de les lletres, ambjocs literaris, amb lecturesde fragments i amb moltescoses més.13.00 L’informatiu13.30 Què fem?14.00 Anem de festa15.00 Què fem?15.30 Anem de festa16.30 Fet aquí17.00 Calaix de Sastre17.30 Anem de festa18.30 Gent del Barri19.00 Anem de festa20.00 Tens un racó daltdel món20.30 L’informatiu21.00 Què fem?21.30 L’informatiu22.00 Què fem?22.30 Anem de festa23.30 Ple / Anem defesta

PROGRAMACIÓ DE CANAL 21 EBRE La televisió d’aquí, feta aquí.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

08.00 Calaix de Sastre08.30 Anem de festaL'espai on gaurirem de lesfestes majors de cadapoble.09.00 L’informatiu09.30 Què fem?10.00 L’informatiu10.30 Anem de festa12.30 Fet aquí13.00 L’informatiu13.30 Què fem?14.00 Anem de festa15.00 Què fem?15.30 Anem de festa16.30 Gent del Barri17.00 Fet aquí17.30 Anem de festa18.30 Calaix de Sastre19.00 Anem de festa20.00 Calaix de Sastre20.30 L’informatiu21.00 Què fem?21.30 L’informatiu22.00 Què fem?Tota l’agenda actualitzadad’aquest estiu perquè sàpi-gues què fer.22.30 Anem de festa00.00 L’informatiu

Segona víctima mortal del 2016 en eltram ebrenc de l’N-340

Més de 6.000 visitants i5.300 degustacions en laFesta de la Plantada deDeltebre, a Bombita

Cop policial contraels Faraonii, una bandaque estafava assegurances

Xerta podrà decidiren una consulta si es recupera el toc de campanes a les nits

Amposta fa pinya permantenir les delegacions del Govern

Nova polèmica entretaurins i animalistes,després de les festes deSant Jaume d’Enveja

Els pobles de la TerraAlta demanen diners aEuropa per a projectesde foment turístic

Una tesi investigaràper primer cop la conducta suïcida a lesTerres de l’Ebre

#p10

#17

#p18

#p20

#p21

#p23

#p33

1

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p5

cop d'ull 251- juliol de 2016

Documents