cop d'ull 249 - maig de 2016

Horta prepara la millora del nucli antic

cop d’ull

Amposta inicia elstràmits per protegirla façana fluvial irecuperar la Vila

Meritxell RoigéDIPUTADA

“Qui realment estàdefensant l’Ebre”

#p8

El 28 demaig, consultasobre elmonumentfranquista

Segueix-nos a

#p16

#p20

El Sant Jordi ebrenc

#p26

#p13

EL SECTOR DE L’AUTOMOCIÓ GUANYA UN 20% MÉSD’ESPAI I ES RECUPERA LA PIRAGUADA POPULAR

Expoebre es reinventaTEMA DEL MES / TORTOSA RENOVA LA FIRA MULTISECTORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE

#p3 a 7

FIRA DE TORTOSA AMPLIA EL PROGRAMA D’ACTIVITATSPER REFORÇAR LA INTERACCIÓ AMB ELS VISITANTS

“Al maig començarem les obresde reforma del pont de l’Estat”Foto: JORDI ALJARILLA

www.uncopdull.com

FERRAN BEL, ALCALDE DE TORTOSA:

2 // Maig 2016 cop d’ull

3Maig 2016 // cop d’ull

P LABERINT INFANTIL

UNA DE LES NOVETATS de l’11èSaló de Medi Ambient i Sostenibilitat,Ebreambient, és un laberint construïtamb peces encaixables sense cargolsni coles, format per 40 peces de xopd’explotació forestal ecològica i soste-nible. El laberint, dissenyat per JoanAntoni Blanc amb la col·laboració de lafusteria Rupérez, anirà canviant amb

la participació del visitant. D’altrabanda, es faran tallers de fusta per almuntatge de mobiliari ecològic-reuti-litzable, tallers de punts de llibre, debosses i moneders amb materials reu-tilitzats, d’introducció a la semiòeticadel còmic i a les tècniques d’il·lustracióo de cal·ligrafia amb canya i tinta xi-nesa. C.B.PORTADA

Obre portes la fira de firesLa 72a Expoebre es renova i amplia el seu programa

d’activitats perquè el visitant interactuï amb la FiraLa Fira inclou nous expositors de parament de la llar i

jardineria i recupera la piraguada popular

Del 28 d’abril a l’1 de maig mésde 180 expositors mostraran lesúltimes novetats del seus sec-tors a la 72a Expoebre, la Fira deles Terres de l’Ebre. Una de lesnovetats d’aquesta edició ésque Expoebre es presenta comla Fira de Primavera, i inclouràaparadors centrats en el para-ment de la llar i la jardineria.Un altre aspecte destacat ésl’ampliació del programa de ta-llers i activitats paral·leles perdotar de més atractiu la Fira iaconseguir que el visitant hiinteractuï. El regidor de Promo-ció Econòmica i Fires, EmiliLehmann, va explicar que ambaquest objectiu s’ha creat unnou espai dinamitzador on esrealitzaran diversos actes i acti-vitats.

El saló de l’automòbilLehmann també va destacar-que en aquesta edició és conso-lida el creixement del sector del’automoció després d’anys dedificultats per la crisi econò-mica. De fet, el regidor de Firesva remarcar que l’exposició devehicles d’Expoebre és el salóde l’automòbil de les Terres del’Ebre.El saló Ebreambient també ocu-parà de nou un espai destacatdins Expoebre. Lehmann va ex-plicar que es realitzaran diver-sos tallers i demostracions apartir dels productes que s’hiexposaran.La inauguració d’Expoebre ésdijous 28 d’abril a tarda mentreque diumenge se celebrarà elDia de les Terres de l’Ebre, en-guany amb la comarca del BaixEbre com a convidada. Tambées recupera la Piraguada de la

Fira. D’altra banda, Canal 21Ebre realitzarà dos programesespecials en directe des de l’Ex-poebre. Serà divendres 29 a les16 hores amb la tertúlia l’Entre-llat, moderada per ManelRamon, i a les 18:30 amb el ma-gazín Districte 21, conduït perla periodista Sílvia Alarcón.Una altra de les novetats d’a-questa 72a edició de la Fira deles Terres de l’Ebre és que el re-cinte firal tancarà als migdies,de 14 hores a 16 hores, en res-posta a la demanda dels expo-sitors que es troben a l’interiordel pavelló firal. La mesura noafectarà les activitats d’oci i res-tauració de l’exterior.

Cinta Bonet TORTOSA

La Fira de Primavera tindràmés de 6.000 metres quadratsd’exposició, amb una ampliaciódel 20% de la superfície desti-nada al sector de l'automoció.Mantindran una rellevància re-presentativa l'artesania, el sec-tor turístic, i el mediambiental.També es recupera Piraguadadins de les activitats esportivesjuntament amb la Marxa Ciutatde Tortosa i una caminada Nor-dic Walking. Entre els actes ofi-cials se celebrarà la Recepcióals Expositors o la jornada soli-dària de la Creu Roja. Com ja és

tradicional, el Campus de l’E-bre de la URV presentarà elscursos d’estiu.Lehmann va destacar “l'esforçaddicional” que s'ha fet en l'e-dició d'Expoebre 2016 per reo-rientar-la, redissenyar-la iactualitzar-la cap a un conceptede fira més actual. “Una fira,avui dia, si es manté com unaexposició de producte i serveité molts competidors. Hemd'intentar anar més enllà i ferque el consumidor gaudeixi ve-nint a les fires, interactuant, nonomés veient l'exposició”, vaapuntar el regidor. “Intentemdes de fa uns anys donar-liaquest sentit a la fira i ve donatper un seguit d'accions dels úl-

tims anys. Cada cop ens acos-tem més a l'objectiu que elsconsumidors confiïn en Expoe-bre i en les fires com un puntno només d'exposició sinó d'in-teracció i gaudi”, va afegir. En aquestat línia, s’ha redissen-yat l’espai interior del pavellófiral de Remolins, amb sis àm-plies illes centrals per donarresposta a les necessitats delsexpositors i trencar amb unaestètica continuista de passa-dissos. L’entrada continua sent gra-tuïta , i s’ha bonificat en un 25%el preu de l’expositor a totsaquells emprenedors i empre-ses que acrediten una activitatinferior a tres anys.

Un 20% més d’espai per automoció

t Una imatge de l’anterior edició d’Expoebre. / Foto: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

C.B.TORTOSA

Mira elvídeo enaquestenllaç


PORTADA

-Enguany, la fira multisectorialExpoebre se celebra del 28 d’a-bril a l’1 de maig. Què destaca-ria d’aquesta 72a edició?-”El que s’intenta és que sigaun lloc de trobada. Aquestesfires multisectorials han anatevolucionant de manera moltdiferent al llarg del temps.N’hi ha moltes, i per tant calinnovar i canviar. El que voll’expositor és que per la firapassi molta gent, i entenemque cal crear nous espais per-què, més enllà de visitar els es-tands, es puguin trobar moltesactivitats i entreteniment du-rant tots els dies. Però emconsta que també s’ha fet unesforç amb els emprenedors, ique hi haurà iniciatives em-presarials que cridaran l’aten-ció. Són d’aquí del territori, i ésbo que la fira també pugui ser-vir per donar-les a conèixer.”

-Aquesta serà la seua novenaExpoebre com a alcalde. Hanestat uns anys molt difícils desdel punt de vista econòmic. Escomença també a notar unacerta recuperació, a l’hora d’or-ganitzar l’Expoebre?-”La veritat és que han estatuns anys molt difícils. Recordoalguna edició complicada de lafira, i també en què mantenirl’EbreOkasió va ser molt com-plicat, perquè realment hihavia moltes dificultats perpart dels expositors. Crec queaixò ja ha passat, i al llarg dels

últims anys ha quedat acredi-tat que les xifres de venda deles diferents fires també hananat incrementant-se. Per tant,no sé si l’Expoebre és el millortermòmetre, perquè avui endia hi ha moltes empreses queja no veuen la necessitat d’es-tar en una fira d’aquestes ca-racterístiques; però sí que ésun bon indicador. Potser ambuna tendència encara molt pe-tita i més lent del que vol-dríem, la situació econòmicava millorant. Fa pocs dies hoplantejava també durant la in-auguració del Fòrum d’Ocupa-ció Universitària, al campus dela URV: en relació a l’any pas-sat, ha millorat la xifra de per-sones que no tenen feina, tanta Tortosa com al conjunt de lesTerres de l’Ebre. Queda mol-tíssim per fer, però objectiva-ment és el quart any en què lataxa d’atur va millorant, i aixòtambé ho hem de posar da-munt de la taula.”

-La fira evoluciona. Com veul’Expoebre dels propers anys,el seu futur més immediat?-”Caldrà fer una reflexió sobreel model de la fira. Crec quecal donar-li continuïtat, i quecal especialitzar-se més senseperdre el caràcter multisecto-rial, en temes com el turisme,el medi ambient, la innovació...Crec que aquest és el futur. Inosaltres vam implementar unmodel fa uns anys, perquètorni a ser una fira oberta i gra-tuïta, una fira on es puguiinteraccionar fàcilment. Quanta les dates, potser també seria

bo canviar-les, però aquest ésun debat que jo crec que nohem d’obrir. Sobretot, perquèel calendari firal ja està tancopat que els solapaments sóninevitables. Hi ha expositorsque enguany no vénen perquèels coincideix amb la fira Ali-mentària de Barcelona. Però ésque la mateixa setmana tambése celebra la fira Seafood deBrussel·les. Per tant, és moltcomplicat i no crec que aramateix sigui convenient obriraquest debat. A més, a nivellde territori també seria difíciltrobar un millor encaix.”

Consulta ciutadana-Ja tenen clara la data i la pre-gunta per la consulta sobre elmonument franquista de laBatalla de l’Ebre. Com seràaquesta consulta?-”Ja des de les primeres con-sultes amb els portaveus, imés enllà de la textualitat dela pregunta, tots coincidíem.Ha de ser una pregunta quetingui una doble resposta. Si elmonument es retira, tots pen-sem que no s’ha de destruir,sinó que s’haurà de museïtzar,ja veurem en quins termes.Però això no es podrà concre-tar abans de la consulta, sinóque haurà de venir avalat peralguns treballs tècnics. L’altraopció seria que el monumentes mantingués, però no exac-tament com està ara, ni quecontinuï sent un monumentdedicat a la Batalla de l’Ebre.Hi ha diferents propostes, comque es pugui reinterpretar,contextualitzar... Però que el

“L’Expoebre també és unbon indicador econòmic”Gustau MorenoTORTOSA

MONUMENT

“Tortosa necessita

resoldre d’una

vegada per totes el

debat. Sabrem qui

opta per retirar-lo i

museïtzar-lo, i qui vol

mantenir-lo però

transformar-lo”

INNOVACIÓ

”Em consta que

enguany s’ha fet un

esforç amb els

emprenedors, i que hi

haurà iniciatives

empresarials del

territori que cridaran

molt l’atenció”

FERRAN BEL. Alcalde de Tortosa

HOSPITAL

”A llarg termini, la

solució ha de passar per

fer un aparcament,

perquè fer només unes

escales o un ascensor

només soluciona el

problema a la gent de

Tortosa ciutat”


monument després estiguidedicat a algun altre elementcom la concòrdia, la fraterni-tat, la pau... Per què? Per resol-dre d’una vegada per totes eldebat. Quan des de fora deTortosa es diu que si es con-serva el monument és perquèa Tortosa són franquistes, osón feixistes... Això és una ba-janada. Hi ha molta gent queoptaria per mantindre el mo-

nument, i ja li ben asseguroque no són ni feixistes ni fran-quistes. Per tant, amb la con-sulta copsarem quin és elgruix de posicionaments a laciutat, sobre retirar i museïtzarel monument, o sobre mante-nir-lo però transformar-lo.”

-És viable retirar-lo i construiren el seu lloc una passarel·laper a vianants, com proposa el

grup d’Esquerra?-”El govern de CiU també vamincorporar aquesta opció alpla especial del nucli antic,tant si es retirava el monu-ment com si es mantenia. Peròel problema és que no és via-ble, ja que la Confederació Hi-drogràfica de l’Ebre ja ens hamanifestat que no autoritzaràuna passarel·la d’aquestes ca-racterístiques. Fins i tot man-tenint el gàlib del pont del’Estat, tampoc l’autoritzaria,ja que la CHE contempla el riuen un període de retorn de 500anys. Tampoc ens han autorit-zat a posar una barana devidre o de metacrilat d’altaqualitat a la reforma del pontde l’Estat, ja que diuen que encas d’una gran avinguda del’Ebre no deixaria passar l’ai-gua. Jo els explicava que, sialgun dia el riu va per damuntdel pont, a Tortosa ja l’hem dedonar per eliminada; però toti així tampoc ens van autorit-zar per posar aquest tipus debarana. Per tant, ens van dirque si volíem, podem presen-tar un projecte de passarel·la,però ja ens van avisar que elcriteri seria el mateix. Si alfinal es decideix traure el mo-nument, hem de plantejar op-cions que siguin factibles.”

Pont de l’Estat i piscines-Quan començaran les obresdel pont de l’Estat? -”Després d’adjudicar lesobres, ara se signarà l’acta dereplanteig i en poques setma-nes podran començar. Crecque durant el mes de maig japodran començar. El terminid’execució serà de 10 mesos.Per tant, no esperarem a pas-sar la Festa del Renaixement.Si podem, començarem i esta-rem en obres durant la Festadel Renaixement i durant lesfestes de la Cinta. De fet, capal juliol començaran a haver-hiles primeres restriccions altrànsit. A més, intentarem queno sigui necessari tallar del tot

el pont, més enllà d’algunsdies molt puntuals. Gairebésempre es deixarà un carrild’anada o tornada, tant per avianants com per a vehicles.Potser per a vehicles els tallsseran més freqüents, i per tantens haurem d’acostumar a uti-litzar més el pont del Mil·le-nari. De fet, avui per avui jas’ha desviat una part impor-tant del trànsit de vianants al’antic pont del tren.”

-Ja tenen tancat el sistema definançament de les noves pis-cines. Però des del PSC hancriticat que amb el nou pro-jecte de zona d’aigües es perdla piscina d’estiu...-”El PSC critica quan tombemles cases de davant de la cate-dral i també ha criticat el pro-jecte de reforma del pont del’Estat. En realitat, és un pro-jecte que està consensuatabans de les eleccions munici-pals, menys pels socialistes,que només van estar un minuta la taula de negociació. Pen-sem que és el projecte que ne-cessita Tortosa. A més, a l’estiuhi haurà una part de la piscinaque es podrà obrir a l’exteriorperquè té unes portes de vidreabatibles, i comunicarà ambuna zona per prendre el sol. Abanda, tant a la ciutat com alspobles del municipi hi ha al-tres piscines públiques i priva-des per prendre el banydurant els mesos d’estiu.”

-D’altra banda, quines aporta-cions farà l’Ajuntament al Plade Mobilitat de l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta?-”Més enllà de les solucions amig i llarg termini, cal implan-tar-ne també a curt termini. So-lucions que puguin seroperatives en poques setmaneso pocs mesos. A la llarga, pensoque la solució ha de passar perla construcció d’un pàrquing,perquè només fer unes escaleso un ascensor només solucionael problema per a la gent que

viu a Tortosa ciutat. Però mésdel 80% de la gent que accedeixal Verge de la Cinta arriba defora de Tortosa. Per tant, aquestagent ha de deixar el cotxe enalgun lloc. En qualsevol cas, noserà una solució a un any vista.A banda, la construcció de l’a-parcament també serviria perresoldre la consolidació deltalús. Però també esperem quees puguin implementar altressolucions a pocs mesos vista.”

-Estem parlant de fer aparca-ments en altres punts de la ciu-tat, i d’habilitar autobusosllançadora?-”Podria ser una de les alterna-tives que hem plantejat a la Ge-neralitat. Esperem a veure quèés el que ens explicaran a lareunió de treball que han con-vocat el 5 de maig a Barcelona,abans de presentar el pla demobilitat de l’hospital.”

-Per cert, està preparat per feruna nova campanya electoral?Perquè suposo que li agradariatornar a ser candidat...-Al marge d’això, que encara noho hem parlat, les campanyesens les toca fer totes. Tot fa pre-veure que hi haurà noves elec-cions, per la incapacitat delsquatre partits espanyols d’arri-bar a un acord. Aquesta és unasituació una mica atípica, per-què abans d’unes eleccionssempre hi ha un procés per ele-gir els candidats. Caldrà veuretambé com acabem concorrenta les noves eleccions. Hi ha l’op-ció de fer una llista potent entreConvergència, Demòcrates, Es-querra i Reagrupament; peròERC creu que és millor anar perseparat. La veritat és que nohem parlat si donarem conti-nuïtat a les candidatures.”

PORTADA


FOTO:

Jordi Aljarilla


PORTADA

72 anys d’evolució gràfica

Una mostra d’alguns dels cartells que ha tingut Expoebre al llarg de les seues 72 edicions. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

Fira de Tortosa ha volgut re-llançar enguany l’Expoebre iapropar-la més al consumi-dor. Per aconseguir-ho, enaquesta edició ha canviat laimatge del cartell, tot remar-cant que es tracta de la fira dela primavera. L’objectiu és po-tenciar el sector del paramentde la llar i de la jardineria. Defet, només cal repassar els car-tells i la imatge gràfica quel’Expoebre ha tingut al llargde les 72 edicions, per com-provar com els canvis econò-mics i polítics, però també lesmodes i les tendències socials,han modificat l’ADN de la firaen cada moment. Tot i que lafira de Tortosa té orígens me-dievals, la primera fira mo-derna que després donarà lloca Expoebre és la del 1944. Enrealitat, era un “Concurso-Ex-posición y Feria Comarcal deGanados”, que va celebrar-sedel 2 al 10 de setembre, totcoincidint amb les festes de laCinta, i no al maig. A més,com que tenia la col·laboraciódel Sindicato Comarcal deGanadería, al cartell hi aparei-xia l’escut de Falange. L’any1965, la maquinària agrícola java passar a primer terme,però entremig van haver-hidues edicions extraordinàries,les de 1953 i 1959, que segonsl’arxiver Albert Curto van ser“autèntiques fires de mostresde l’època”. Segons el cartell,la fira del 1965 ja es va fer a fi-nals d’abril i principis demaig. Els anys 60 i 70 són unaèpoca de cartelleria molt mo-derna, amb dissenys d’Egea,Salomó, Gras o Amat. El nom”Expoebro” no apareix fins alcartell del 1977, dissenyat perJulio Arruga. I amb l’arribadade la democràcia, la fira es ca-talanitza i es converteix en“Expoebre” a partir del 1980,tot i que el cartell d’IsidoroFernández encara està escriten castellà. El primer cartellíntegrament en català va ser eldel 1983, amb disseny deManfer, tot i que l’any abansel cartell d’Arruga va incorpo-rar una senyera que onejavaformant el cos d’un gall, sím-bol de la fira. En els darrersanys, els cartells de l’Expoebrehan estat obra del dissenya-dor Joan Carles Prats.

Gustau MorenoTORTOSA


PORTADA

Tallers i activitats lúdiques per atota la família

G.M.TORTOSA

Un dels punts forts de la 72aedició de l’Expoebre és lagran quantitat de tallersoberts que enguany ha or-ganitzat Fira de Tortosa perfer més atractiva la visita alpavelló de Remolins. Diven-dres, a partir de les 11 delmatí, tindrà lloc un taller dePop Up, treballs amb carto-lina i retallables, a càrrec delMuseu de l’Ebre. A la tarda,hi haurà un taller de fusta,muntatge de mobiliari eco-lògic i reutilitzable, a càrrecd’Infoyma, Guillamon&Pra-das i Estudi Blanc. A les vuitdel vespre, serà el nomentdels tallers ‘La natura dibui-xada’, a càrrec de l’il·lustra-dor Toni Térmens; tallers depunts de llibre, dibuixos deplomes a partir de plomesdaus del territori, i tallersd’onomatopeies, introduc-ció a la semiòtica del còmici a les tècniques d’il·lustra-ció. Dissabte al matí es re-petirà el taller de Pop Up,però també hi haurà un ta-ller de cal·ligrafia ambcanya i tinta xinesa, a càrrecde Saeta. A la tarda, hihaurà tallers de bosses imoneders amb materialsreutilitzats (La Segona Volta)i també es repetirà el tallerde fusta i muntatge de mo-biliari ecològic. També elmateix dissabte a la tarda esrepeteixen els tallers de ToniTérmens, sobre natura di-buixada, punts de llibre i in-troducció a la semiòtica delcòmic. Diumenge, 1 demaig, també es podran ferels diversos tallers, tant enhorari de matí com en ho-rari de tarda. A més a més,tots els dies de la fira, La Se-gona Volta farà un taller cre-atiu amb capses de cassets,vídeos i discos compactes.Per la seua banda, el Museude l’Ebre farà una presenta-ció permanent de jocs di-dàctics interactius. A banda,Toni Térmens farà il·lustra-cions in situ, mentre que eldissenyador Ignasi Barrera(Saeta) farà una exposició altaller d’escriptura. L’altranovetat interactiva serà elLaberint Infantil, construïtamb 40 peces encaixables,sense cargols ni coles.

OPINIÓ

JA SÓN 72 primaveres lesque han contemplat com,quan arriba Expoebre, arribaun aire nou a la ciutat; unaire de sortir al carrer, detrobada, de festa... en defini-tiva, un aire primaveral. Po-dríem dir que la ciutat estàalterada, com aquella sensa-ció que tots vivim en aques-tes dates. Tot això és el quevolem expressar amb l’eslò-gan d’enguany: la fira deprimavera.

PORTEM JA uns quantsanys en què les fires multi-sectorials –qualsevol entèsen màrqueting ja detesta lamateixa paraula en sí- estanpatint una situació compli-cada. D’una banda, l’avançde la nostra societat ha com-portat que els hàbits de con-sum hagin variat molt, enquant a gustos i necessitatsdes de la proliferació d’a-quest tipus de fires a mit-jans del segle XX. I moltaculpa d’aquest fet es deutambé en gran mesura alsnous canals de comercialit-zació sorgits amb els pas deltemps. El més proper, l’e-fecte del comerç online, queens ofereix qualsevol pro-ducte o servei a qualsevolhora i en qualsevol lloc,sembla que hagi estat defi-nitiu.

PERÒ JA HAVÍEM viscut lalenta pèrdua d’importànciade la ramaderia, la incessantsubstitució de gran oferta deproductes amb grans es-tands per tot tipus de serveisamb una necessitat menord’espai, que en el seu mo-ment van reflectir el que su-posa avui aquest comerçonline: l’evolució de la so-

cietat, ja sigui per canvis tec-nològics, culturals o polítics.Si enfoquem el futur inten-tant combatre aquest esce-nari des del punt de vistacomercial, la batalla estàperduda abans de començar-la. No obstant, aquí s’evi-dencia una de les nostresoportunitats, a diferència de

les fires professionals de lesgrans ciutats que són mera-ment comercials: la nostrafira, les nostres fires, són al-guna cosa més que una einade promoció econòmica delterritori. Són una activitat dedinamització social, culturali turística, i explotantaquests camps poden tenirun futur molt més clar.

A FIRA TORTOSA, durantels últims anys hem estat en-focant els nostres esforços

en crear un esdevenimentatractiu, per posar a l’abastdel visitant no sols una bonaoferta comercial, sinó tambéuna proposta d’oci gratuïtadurant quatre dies a la nos-tra ciutat.

AQUESTA EVOLUCIÓ –nom’agrada parlar de canvi demodel- no és radical, és pro-gressiva; va iniciar-se ara facinc anys amb la tornada a lagratuïtat i va seguir en pos-teriors edicions amb la in-troducció de nous sectorsindependents, com l’artesa-nia i el turisme; l’apariciódels tallers pràctics al SalóEbreambient, i també conti-nua enguany amb unaaposta decidida per un ata-peït programa d’activitatsd’esbarjo: música, màgia,contacontes, fotografia, cas-tellers, piraguada...

ES TRACTA d’anar mes enllàdel tradicional concepte defira com a lloc per tal d’esta-blir relacions comercials, iconvertir-la en un esdeveni-ment on els visitants puguinpassar una agradable jor-nada lúdica, tot tenint un ex-tens aparador de l’ofertacomercial de les Terres del’Ebre. Creiem fermamentque és l’objectiu a perseguir,que ens aportarà un elementdiferenciador, i que proba-blement no serà immediat,però que captarà tota la nos-tra atenció i esforços peraconseguir-ho.

DES DE FIRA Tortosa us ani-mem a participar del nostreprograma d’activitat alhoraque us volem desitjar unabona fira de primavera.

EMILI LEHMANNREGIDOR I PRESIDENT DE FIRA DE TORTOSA

La fira de la primavera

Volem convertirl’Expoebre en unlloc on els visitants puguinpassar una agradable jornada lúdica,tot tenint un extens aparadorde l’oferta comercial de les Terres de l’Ebre”

“


ELS ÚLTIMS MESOS han ser-vit per situar cadascú en el seulloc de cara a les cada dia mésinevitables eleccions estatalsdel proper 26 de juny. També enmatèries sensibles per a Cata-lunya i les nostres terres com elriu Ebre. El 7 de gener, el go-vern del Partit Popular, ja enfuncions, va aprovar el Pla Hi-drològic de Conca, sense aten-dre cap de les propostespresentades per Generalitat,ajuntaments i Plataforma enDefensa de l’Ebre, especial-ment en allò que fa referènciaal cabal mínim, absolutamentinsuficient en la proposta ava-lada per l’executiu central i quesuposa una agressió sensepal·liatius per als interessoseconòmics i mediambientalsdel tram final del riu, especial-ment al Delta.

EL PASSAT 5 D’ABRIL, elsgrups al Congrés de Democrà-cia i Llibertat i Esquerra vanpromoure una Proposició Node Llei per tombar la propostade cabal amb què el govern del

PP havia aprovat el Pla Hidro-lògic i tornaven a posar damuntla taula el règim de cabals ava-lat per la Comissió per la Sos-tenibilitat de les Terres del’Ebre, és a dir, amb tots els ar-guments científics exigibles.Aquesta era una oportunitatmagnífica per garantir, d’unavegada per totes, la supervi-vència de l’Ebre i el seu delta. Ila nova composició del Con-grés, resultant de les eleccionsdel 20 de desembre, feia pre-veure el suport majoritari aaquesta iniciativa parlamentà-ria presentada per DiL i ERC.Era l’oportunitat també perquètotes aquelles formacions quehavien donat suport a la ma-teixa proposta en ajuntaments,consells comarcals, diputacionsi que, a més, s’hi havien mani-festat públicament, podien fi-nalment guanyar la partida.

DONCS BÉ, quant tot estavaben encarat per salvar definiti-vament l’Ebre, llavors van arri-bar els socialistes i van liquidarles il·lusions de la ciutadania

de l’Ebre, pendent com estavade la votació al Congrés. In-comprensiblement, els 90 dipu-tats del PSOE –inclosos elssocialistes catalans- van abste-nir-se en la votació i van evitarque prosperés, gràcies als votscontraris de PP i C’s. En el mo-ment de la veritat, quan s’estàdiscutint sobre el futur deldelta de l’Ebre i es tenia tan al’abast el suport legal per evitarla mort de l’Ebre, els socialistesvan decidir mirar cap a un altrecostat. El greu del cas és que elsquatre diputats de la federacióaragonesa del PSOE van tren-car la disciplina de vot i vanvotar contra la proposició no dellei. Els socialistes catalans, encanvi, van optar per girar l’es-quena als interessos delsebrencs i van mantenir la disci-plina imposada pel PSOE. Totauna declaració d’intencions.

INCOMPRENSIBLEMENT, ladirigent socialista Carme Cha-cón, en campanya permanent,es planta a Tortosa fa quatredies i té l’atreviment de justifi-

car el seu vot perquè DiL i ERCno van acceptar la seva es-mena, on en cap moment esparlava de tocar el cabal ecolò-gic de l’Ebre. I, a sobre, diu quesi algun dia governen es com-promet a revisar el Pla deConca. Més cinisme impossi-ble.

EL PLA HIDROLÒGIC, pertant, no s’ha tocat, gràcies a PP,C’s i PSC-PSOE. Entretant, elsqui estem al costat de l’Ebre nodefallim. I el Govern de Cata-lunya, el primer. En la trobadade fa uns dies entre el presi-dent Puigdemont i el presidenten funcions Rajoy, el català li vapresentar un llistat amb 46 re-clamacions, totes imprescindi-bles. Una d’aquestes és lanecessitat d’un cabal ecològical riu Ebre que garanteixi elfutur dels seus habitants.

EM SEMBLA que, en matèriade defensa de l’Ebre, quedaclar el paper de cadascú enaquestes alçades.

DIU ALEXANDER Slidell enel seu llibre "A Year inSpain" (1830) que Ampostaera un poble de carrers senseanimació, sense ambient.L'autor havia arribat al pobleamb la diligència, després decreuar el riu en barca, i haviade fer nit a la posada. Igualque alguns encara parlen de"més enllà de l'Ebre", Slidellassumia que en creuar l'Ebrehavia arribat al regne de Va-lència, i que els ampostinseren, per tant, valencians. Enel seu passeig pels carrersdel poble així els identifica.Pescadors i pagesos arriben acasa després de tota la jor-nada fora i romanen assegutsa la porta de casa o bé s'a-grupen a les cantonades ob-servant els viatgers al seupas, fixant-se impressionatsen les seves vestimentes.L'autor també s'impressionaamb les robes. No havia vist

mai, explica, la vestimentadels pagesos valencians.

AQUESTA VESTIMENTA deben segur que l'hauria tornata veure si hagués arribat al'Amposta de principis delsegle XX. I també s'hauriatrobat uns paratges sem-blants i una població emi-nentment pagesa ipescadora. Aquella poblacióque vivia en unes condicionsmolt dures per poder tirarendavant, és la que recordemcada any quan celebrem laFesta del Mercat a la Plaça. Sibé és una festa també de ta-berna i xalera amb l'excusade vestir-se de pagès o pa-gesa; si bé són dies per recu-perar fotografies antigues iintentar identificar-hi llocsdel poble i avantpassats,també és una festa en quèd'alguna manera els home-natgem i els recordem a ells,

i a com van fer créixer aquellpoble apagat del segle XIX iel van deixar a les següentsgeneracions per fer que es-devingués la ciutat que avuidia coneixem.

PARLANT de fotografies. Siuna hagués de ser la mésdestacada aquest any a laFesta, seria la d'un grup demúsics amb els seus instru-ments i faristols, formantrotllana, i envoltats de nom-brós públic, a la plaça de laVila. S'aprecien tubes, bom-bardins, un saxofon, clari-nets, un requint, un flautí,trompetes, plats, untrombó... Al mig, dos joves iel mestre i director. Als vol-tants, fent rotllana, i tots mi-rant a la càmera, nombróspúblic de diferents edatsacompanyant la formació. Alfons, on hi ha l'Ajuntamentactual, un grup de gent asse-

guda a l'ombra d'un toldo noparen gaire atenció d'allòque passa uns metres mésenllà. En canvi, al cantó de lacasa Miralles, mirades curio-ses a la gentada pendent dela fotografia. Tots han quedatimmortalitzats a la imatge.Un imatge que presideix ellocal social de La Lira Am-postina. Era el primer con-cert de la banda de músicade la Societat, el 1917, fun-dada un any abans per Fran-cesc Roig i Treig, i fentmúsica ja des del 1915 grà-cies a un grup de músics quevolien amenitzar les festesde la població. Imatge quevam rememorar amb una fo-tografia en el mateix lloc, elpassat mes de febrer.

PER AQUELLS músics, perLa Lira, pels Cent anys d'a-rrels musicals, aquesta Festaserà especial.

OOPINIÓ

NEGUIT PER LA NOVA TEMPORADA TAURINALA CARA del delegat de la Genera-litat a les Terres de l’Ebre, Xavier Palla-rès, traspuava neguit el 19 d’abrilpassat, després de saber-se l’incidentque es va produir entre taurins i ani-malistes durant el primer bou embolatde la temporada, a Aldover. El delegatva demanar “serenitat” als aficionatstaurins i també als col·lectius contrarisals correbous, que van a les festes per

enregistrar-hi imatges i vetllar perquèno es maltractin els animals. Així, Pa-llarès va dir a les comissions i als ajun-taments de l’Ebre que, si es fan lescoses bé, no han de tenir por que elsanimalistes vagin amb càmeres a lesplaces. I als animalistes, els va dema-nar respecte per la gent que estima lafesta dels bous. De la mateixa manera, Pallarès creu

que no cal enviar més Mossos d’Es-quadra per evitar aquestes situacions.De fet, al final de la temporada pas-sada es va reforçar el protocol per evi-tar boicots a la festa, o bé possiblesincidents entre partidaris i detractorsdels correbous. Només cal veure lesimatges del vídeo enregistrat pels ani-malistes a Aldover per constatar quel’actuació de tothom era millorable.

MERITXELL ROIGÉPRIMERA TINENTD’ALCALDE A L’AJUNTAMENT DETORTOSA IDIPUTADA AL PARLAMENT

MANEL ZAERAINFORMÀTIC I MÚSIC

Qui realment està defensant l’Ebre

Fa 100 anys...


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós

EL 7 DE MAIG se cele-brarà la primera assembleaoberta de Movem Tortosa.Gairebé un any després deles eleccions municipals, laformació ecosocialista faràuna assemblea “transpa-rent” per retre comptes da-

vant de la ciutadania i re-passar l’activitat municipal.El portaveu de Movem,Jordi Jordan, recorda queera un dels seus compromi-sos electorals. L’assembleaserà a les 18.30 hores al cen-tre cívic de Ferreries.

OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Una consulta per girar el full de la història

L’Ebre necessita unnou accelerador lineal

El passiu ambiental que Ercros deixarà a Flix

EDITORIALS

ra que ja sabem ladata i la pregunta dela consulta sobre el

monument franquista de Tor-tosa, només podem esperarque els partits que han donatsuport a la convocatòria facinuna campanya activa idecidida en favor de laparticipació de la ciuta-dania. També la CUP iel PP, els dos únicsgrups que no han con-sensuat la preguntaamb l’alcalde FerranBel, haurien de deixarclara quina és la seuaposició davant de laconsulta, que finalmentes farà el proper dis-sabte, 28 de maig. La consultaha de ser un èxit de participa-ció, perquè el tema és prouimportant però també perquèTortosa tindrà bona part delpaís pendent dels resultats.

EL MONÒLIT que el mateixdictador va inaugurar el junydel 1966 és, segons el catàlegdel Memorial Democràtic, elmonument franquista mésgran dels que s’han conservata Catalunya. En altres llocs,des de la recuperació de la de-mocràcia, els monuments d’e-xaltació de la dictadura han

acabat retirant-se per decisiódels respectius governs muni-cipals. Però a Tortosa serà ne-cessària la celebració d’unaconsulta ciutadana per avalarla retirada i museïtzació delmonument, o bé el seu mante-

niment, reinterpretació i con-textualització. Seria massallarg analitzar aquí què hapassat durant dècades a Tor-tosa, perquè s’haja arribat aaquest punt. Al desembre del2008, el ple de Tortosa es vaquedar a només tres vots d’a-provar la retirada del monu-ment. Però el debat ciutadàsobre el monòlit va més enllàde la divisió entre franquistesi antifeixistes, o entre dretes iesquerres, o entre catalanistesi no catalanistes. És cert queno és franquista tothom queha defensat el monument;

però la nostra opinió és que laTortosa del 2016 no es pot per-metre durant més temps teniral mig de la ciutat, al mig del’Ebre, un vestigi tan evidentde la propaganda de la dicta-dura. Un monument aixecat

sobre la pilastra del’antic pont de laCinta per recordarels morts de la Bata-lla de l’Ebre -nomésels del bàndol guan-yador, perquè la re-conciliació i lareparació de les vícti-mes no havia arribat-i també per home-natjar el Caudillo “delos 25 Años de Paz”.

TORTOSA necessita girar elfull de la història i superaraquesta llarga infàmia, fruittambé de la por dels primersanys de la democràcia i de ladesmemòria que es vainstal·lar a tot el país durant laTransició. Pensem que la mi-llor opció de les dues que esplantegen a la consulta és laretirada i la museïtzació delmonument. Afortunadament,els tortosins i les tortosinespoden arrencar a partir del 28de maig l’estaca que l’Ebre hatingut enclavada 50 anys.

El PASSIU ambiental quel’activitat d’Ercros deixarà aFlix podria ser de més de 500milions d’euros, segons latesi de la doctora Marta Pu-jadas. Segons la científica,les administracions conti-nuen actuant amb una certatolerància amb Ercros, queja ha confirmat que tancarà

la seua planta de clor a Flix,i que en canvi farà una in-versió a l’Aragó. Segons Pu-jadas, Ercros també acabaràtancant la línia de fosfats dela fàbrica de Flix. Per això ésimportant que el Govern re-clami a Ercros, abans demarxar, una declaració desòls contaminats.

FrancescaAliernESCRIPTORA

EL MUR

La consulta ha de ser unèxit. El tema és prou important i Tortosa

tindrà el país pendent

SERÀ NOTÍCIA

A

L’escriptora de Xerta hatornat a ser la més ve-nuda a les Terres de l’E-

bre, amb motiu de la diada deSant Jordi. Aquesta vegada, laseua darrera novel·la, “El Cafède París”, s’ha situat de nou alcapdamunt dels rànquings.

Anna AlgueróREGIDORA DE

SERVEIS SOCIALS

DE TORTOSA

L’Ajuntament de Tor-tosa ha implantat re-centment el programa

Tiquet Fresc, per ajudar les famí-lies més necessitades. A més,Tortosa s’ha incorporat al pro-grama europeu Intercultural Ci-ties, per gestionar la diversitat.

Ana PastorMINISTRA

DE FOMENT

La ministra de Foment,tot i estar en funcions, vavisitar Tarragona i va fer

declaracions en clau preelectoral.Va anunciar que el Corredor Me-diterrani entrarà en funcionamentel 2017, i que la decisió sobre l’N-340 es prendria en setmanes.

AdamTomàsALCALDED’AMPOSTA

El govern d’Ampostavol catalogar la seua an-tiga façana fluvial per

evitar l’enderrocament dels im-mobles. L’actuació formarà partdel projecte per recuperar el barride la Vila des del punt de vistaurbanístic, social i econòmic.

Raúl ClementeSOCORRISTA

Els socorristes ebrencsRaúl Clemente, de Ro-quetes, i Ferran Gis-

bert, de Sant Jaume d’Enveja,formen part de l’equip de volun-taris que han viatjat a l’illa gregade Lesbos per ajudar els refugiatssirians que arriben a Europa.

LA LLIGA contra el Càncerde les Terres de l’Ebre ha fetuna crida a la unit de laclasse política del territori,per aconseguir la renovacióde l’accelerador lineal de launitat de radioteràpia de l’-Hospital de la Santa Creu deJesús-Tortosa. Durant elsseus gairebé vuit anys d’ac-tivitat, la unitat de radioterà-pia ha atès un total de 2.380persones, i ha estalviat untotal de 83.000 desplaça-ments a l’hospital de Reus.Però ara hi ha alguns tipusde càncers que ja no podenser tractats a la unitat de ra-dioteràpia de Jesús, ja quel’accelerador lineal ha que-

dat obsolet per fer algunstractaments molt específics.Des de la Lliga contra elCàncer eviten fer qualsevoltipus d’alarmisme sobreaquesta situació i, en canvi,veuen la part bona de la no-tícia, ja que això vol dir quela ciència ha avançat a l’horade combatre la malaltia. Defet, el normal és canviaraquestes màquines cada 10anys.

PER TANT, la Lliga té raóde començar a demanar unnou accelerador lineal per ales Terres de l’Ebre. El temaha de començar a figurar enl’agenda dels partits polítics.


OPINIÓ

Un nou partit per guanyar CatalunyaAQUEST MES d’abril Ini-ciativa per Catalunya Verdscelebràvem l’onzena As-semblea Nacional amb mésde 700 delegats i convidatsd’arreu del país; una assem-blea amb participació d’a-grupacions d’arreu deCatalunya, amb una fortapresència de la gent de lesTerres de l’Ebre on hem as-solit 28 regidories i tres al-caldies en les darreresmunicipals.

MÉS ENLLÀ de l’embran-zida i de l’energia que es vasentir en aquesta assem-blea, on vam iniciar unanova etapa amb Ernest Ur-tasun, Marta Ribas i DavidCid com els màxims diri-gents del partit, la nostratrobada va servir per fixar elnostre posicionament políticrespecte els temps actuals.Així, ens refermem amb dosidees bàsiques per als ac-tuals reptes que té el país: ladefensa del referèndum i lanecessitat urgent de crearun nou subjecte polític d’es-querres i catalanista percanviar de polítiques a Ca-talunya.

ÉS EVIDENT, en relació a lacomplexa situació que viu

Catalunya com a poble, quel’única possible i –tot i quedifícil- solució és la convo-catòria d’un referèndumcom han fet la resta de paï-sos del món que es trobenen una situació similar. Noens val ni el discurs de ferveure que no passa res i queno és necessari cap referèn-dum com diuen PP, Ciuda-danos i PSOE, ni tampoc undiscurs fictici de tirar enda-vant i de manera unilateralla independència, comdiuen CDC, ERC i CUP,sense reconeixement inter-nacional ni amb una majoriaàmplia al conjunt de Cata-lunya, que sí ho està pel re-ferèndum. De fet, cadavegada són més els actors iles veus que han tornat adefensar aquesta propostacom l‘única possible perdesencallar aquesta situa-ció, tot i que ho negaven fauns mesos. Els independen-tistes i federalistes d’ICVcoincidim i treballarem perinternacionalitzar la de-fensa del referèndum, jaque és la via més intel·ligenti plausible al nostre enten-dre.

D'ALTRA BANDA, mésenllà d’aquest fet, la situa-

ció de precarietat de laclasse treballadora, la conti-nuada retallada de drets bà-sics com la sanitat,l’educació o les pensions; lacorrupció instal·lada en elspartits més grans o el fraufiscal de les grans empresesi multimilionaris, com s’hademostrat amb els docu-ments de Panamà, eviden-cien altre cop que cal unaesquerra amb voluntat degovernar aquí i arreu d’Eu-ropa, capaç de plantar caraa aquestes lògiques que ensdiuen que no hi ha res a feri que volen que ens resig-nem. Mai en un continent imón tan ric havia hi haguttanta desigualtat.

PER AIXÒ des d’ICV pen-sem que cal la creació d’a-quest nou subjecte políticque sigui capaç d’aglutinartotes les forces d’esquerres,les noves i les que fa tempsque lluitem, menudes igrans així com els diferentsmoviments socials i ciuta-dans per plantar cara i ofe-rir una alternativa al nostrepaís. La presència d’AdaColau, de Pablo Iglesias, deMònica Oltra o d’AlbertoGarzón en la nostra Assem-blea escenifica aquesta vo-

luntat de treballar plegats iguanyar un futur millor. Leseleccions del 20 de desem-bre ens van convertir en laprimera força a Catalunya iTortosa, ara cal fer un pasmés i treballar per organit-zar i construir un espai noud’esperança des de la coo-peració i la diversitat. Juntsi juntes ho hem de fer i hofarem per la gent i pel futurdel nostre país.

JORDI JORDANCOORDINADOR D’ICV-ENTESA A LESTERRES DE L’EBRE

DEURES – els xiquets entenen massa, o massa pocs? Hiha molts d’estudis i compara-cions de resultats acadèmicsentre països on es fan més omenys deures, que indiquenque l’eficàcia o necessitatd’una gran quantitat de deu-res no està gaire demostrada.Més aviat el contrari. Entitatscom l’OCDE i l’OMS qüestio-nen seriosament aquest sis-tema que tenim, el sistemaactual que creu que com mésdeures, millor.

HAVENT DIT això, jo no hefet els meus deures i no pre-tenc donar una opinió cientí-fica basada en aquestesestadístiques o argumentsdels experts, sinó una opinióbasada en les meves impres-sions personals i subjectives,com a alumne, professor, i arapare. Alguns dels arguments afavor dels deures que he sen-tit són: que cal practicar/refor-çar allò que han après al’escola; que ajuden a crearconnexions entre els pares i

l’aprenentatge dels petits; ique cal crear una cultura del’esforç entre els xiquets. Però,personalment, trobo que xi-quets en edat d’escola primà-ria, fent 5 o 6 hores diàries al’escola, 5 dies a la setmana, jatenen prou temps per a apren-dre i practicar i consolidar totallò que necessiten dins del’escola, i que ja fan prou es-forç. Els aniria millor teniruna bona estona per a jugar,llegir, o simplement avorrir-sequan arriben a casa. Quan amés a més alguns xiquets vana una activitat extraescolar,què han de fer desprès? Ferdeures fins les 8 o les 9 de lanit?

ALGUNES de les tasques quereben els xiquets són diverti-des i, amb prou temps (no“d’avui per a demà”), podenser entretingudes, animadoresi productives de fer en família;però en la meva experiència,la majoria de deures encarasón una còpia del que ja fan aclasse - per exemple, fer una

pàgina més d’exercicis del lli-bre tal. Els xiquets estan tancansats, i el temps lliure queels queda és tan poc, que mésque crear bona entesa pares-xiquets-escola els deures sim-plement generen nervis iestrès. Per més inri, sovinttenen deures per a fer durantel cap de setmana, quan nor-malment és el moment que lamajoria de pares tenen tempslliure i ganes de fer algunacosa de lleure amb els fills.Passar el dissabte al matí a lataula d’estudi, no crec quesigui necessari ni millor queagafar la bici, anar a la biblio-teca, acompanyar als pares almercat, o simplement avorrir-se al sofà.

TAMBÉ està el problema deles desigualtats que el fet depassar l’aprenentatge de l’es-cola a casa pot generar. No ésel mateix fer els deures ambpares que estan a casa a les17.00 hores de la tarda, ambconeixements d’informàtica ogramàtica, que fer-los tot sols.

Per sort, ja hi ha escoles queposen en pràctica una menad’educació diferent, i que in-tenten racionalitzar la quanti-tat de deures i, sobretot,triar-los tranquils i divertits,com és el cas de l’Escola Con-sol Ferré d’Amposta. Peròcosta canviar costums de totauna vida, i crec que cal que to-thom, els pares i els profes-sors, hauríem de fer unareflexió seriosa sobre aquesttema. Com a mena de resum,pregunteu a un jove de 13 o 14anys si encara està motivat perestudiar. Pregunteu-los siestan motivats, o si simple-ment tenen temps, per a aga-far un llibre en el seu tempslliure, o crear un projecte digi-tal per ells mateixos a casa. Osi els hem cremat de jóvens.

ANIMARIA els mestres i pro-fessors de tallar els deures perla meitat (com a mínim) tant aprimària com a secundària, iobservar quins canvis hi ha,tant en resultats com en ganesi el benestar dels xiquets.

Retallem els deures?

BRIAN CUTTSPROFESSOR D’ANGLÈS I PARE

Des d’ICV pensem que cal lacreació d’aquestnou subjecte polític que siguicapaç d’aglutinartotes les forcesd’esquerres, lesnoves i les que fatemps que lluitem, menudes i grans”

“


OPINIÓ

TOT I QUE PENSÀVEM que,després de llargues reivindica-cions, Tortosa tornaria a tenirpiscines, després de set estiussense tenir-ne, veiem que aixòno serà així. Hem pogut accedirfinalment a l’estudi previ delcomplex esportiu, i hem pogutveure que no inclou piscinad’estiu, amb el que Tortosa con-tinuarà sense una piscina recre-ativa que permeti el bany i elgaudi dels tortosins i tortosinesa l’estiu. Un nou engany!

FENT UNA MICA d’històriavoldria recordar que, tot justabans de començar la cam-panya de les eleccions munici-pals del 2011, l’alcalde Bel, en elque ha estat la més gran presade pèl a la que hem assistit enl’últim mig quart de segle a Tor-tosa, va fer veure que iniciavales obres de construcció de lespiscines a l’estadi municipal.D’això ja fa gairebé cinc anys i,fins ara, tot ha estat un cúmulde despropòsits i de falses pro-meses, als quals se li va sumaruna polèmica resolució del con-tracte amb una empresa que vaincomplir la seva part, que vadeixar sense fer l’aparcamentdel Rastre però sí que va endur-se el benefici de dos anys degestió de l’explotació de la zonablava i la seva ampliació.

DESPROPÒSITS perquè va seral passat ple del 7 de març quanes va portar a aprovació unaplurianualitat per a la construc-ció de les piscines per al 2016,2017 i 2018, així com una modi-ficació pressupostària on hiconsta una partida per a l’any

2016 de 607.780,00 € per al com-plex de les piscines. I tot aixòdesprés de que el 30 de novem-bre passat s’aprovés el pressu-post de l’Ajuntament per al2016 i en què no hi consta cappartida ni menció per a les pis-cines, amb excepció de la refe-rència a la memòria del’alcalde.

I FALSES PROMESES perquèen plena campanya electoralCiU va presentar un projecte depiscines, fet a l’Ajuntament, enquè els socialistes vam conside-rar una utilització partidistadels recursos municipals, enpresentar un projecte a les as-sociacions esportives de la ciu-tat i no als grups polítics, algunsdels quals (ERC, PP PxC) vandonar suport sense fissures i,suposadament van consensuar,evidenciant el xec en blanc algovern.

EN DEFINITIVA, un llarg camíen el que s’ha passat d’un pro-jecte inicial de 22 milions i fi-nalment 17 milions d’eurosamb la fórmula de concessióadministrativa, amb aporta-cions anuals de 1,2 milions du-rant 25 anys, a un projecte de5,5 milions d’euros amb endeu-tament.

EN CANVI, el grup municipaldel PSC, un any abans de la re-solució del contracte, a l’agostde 2013, va posar a disposiciódel govern un projecte de pisci-nes realista i adaptat a les ne-cessitats reals dels ciutadansque, a diferència del projectepressupostat en 22 milions

d’euros, valoràvem en 3 milionsd’euros. Així mateix vam feruna oferta de consens per tre-ballar conjuntament en el pro-jecte i vam oferir una propostade gestió pública però a travésd’una concessió administrativaque suposés un cost zero per ales arques municipals. Peròse’ns va dir que això no podiaser i, en canvi, és una fórmulahabitual utilitzada per les ad-ministracions, tal i com es dónaen els casos dels aparcamentsde la plaça d’Alfons XII, del Ca-rrilet o del carrer Montcada, iningú no dubta que són equi-paments públics.

A BANDA d’aquests temes degestió i pressupostaris, els so-cialistes denunciem que, con-sultada la documentaciótècnica, el nou projecte de pis-cines no contempla cap piscinadescoberta, en canvi sí que hiha una piscina gran i una petitacoberta; una zona d’espà; qua-tre pistes de pàdel, i tota unasèrie de sales d’activitat física ifitness a la planta primera. Aixòs’aproxima més al gran projectepromès per Bel el 2011, peròs’allunya de la realitat dels tor-tosins i tortosines, que nova-ment s’hauran de desplaçar al’estiu per gaudir d’un piscinadescoberta i d’una zona d’es-barjo a l’aire lliure. Això sí, tin-drem quatre pistes de pàdel,quan Tortosa sí que disposad’oferta per a la pràctica d’a-quest esport, però no de piscinadescoberta. Suposadamentaquestes pistes de pàdel s’ha-vien de fer al velòdrom que aracontinua sense estar preparat

per acollir proves i competi-cions oficials. Recordem que,ara fa 10 anys, el govern pro-gressista de Joan Sabaté va pre-sentar un projecte de piscinesque no es va poder desenvolu-par per les pressions sobre elvelòdrom. I ara què tenim: res,ni piscines ni velòdrom en con-dicions.

RESULTEN ridícules les decla-racions del govern al respected’aquest tema, quan diuen queels pobles ja ofereixen el serveide piscina d’estiu, o que hi haun solàrium connectat amb lapiscina coberta, amb què etbanyes a cobert i t’asseques alsol. Davant d’aquesta situaciódes del PSC volem manifestarnovament que aquest no és elmodel de complex esportiu i depiscines que els tortosins i tor-tosines necessiten, volen i esmereixen. Ens trobem nova-ment davant d’una altra impo-sició del govern de Bel, amb elsuport dels Republicans deTortosa, i ara també de MovemTortosa i sense pensar en elstortosins i tortosines. Dubtemmolt d’aquest nou projecte, ide la seva temporalització, jaque mentre l’alcalde diu queles obres començaran a finalsde 2016, la regidora d’urba-nisme ho posa en qüestió; i delseu cost i forma de finança-ment i ja veurem quan podemgaudir finalment d’unes pisci-nes que no són les que Tortosaes mereix i, per tant, creiemque el projecte s’ha de replan-tejar des del principi, encabint-hi una piscina i zona d’esbarjodescoberta.

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA

El nou engany de les piscines

EL MONUMENT franquista deTortosa no pot continuar al migdel riu ni un dia més, ni com estàni "tunejat". És d'importànciacabdal per a la imatge exterior dela ciutat. Estic segur que moltagent que vota a partits conserva-dors en altres països d’Europa es-taria d’acord amb el que diré.Estem a la Unió Europea, ambtots els seus defectes; però encaramolts de fora, pregunteu perUcraïna, ens veuen com a refe-rent en drets humans i democrà-cia. Estem a l'Europa que recordai s'avergonyeix de les víctimes del'Holocaust, a l'Europa que cada23 d'agost recorda les víctimesdels règims totalitaris.

TÉ CABUDA en un espai públicd'aquesta Europa un monumentd'exaltació d'un règim que, se-

gons dades de l'historiador Ed-ward Malefakis, de la universitatde Colùmbia a Nova York, entemps de pau (1939-1941) va exe-cutar a 10.000 vegades més per-sones que el total de personesque va executar Mussolini de1922 a 1940? Un règim que, se-gons el mateix autor, tenia l'any1940 fins a 10 vegades més perso-nes tancades a les presons queels que hi havia a l'Alemanyanazi en aquell moment? Té ca-buda, ara que volem promoure elturisme jueu, un monument d'e-xaltació d'un règim que sabia dela solució final dels nazis i no vafer res per evitar-ho? (Veure arti-cles "La lista de Franco para elHolocausto", El País 20 de juny de2010 i "Franco y el exterminionazi", La Vanguardia, 21 de se-tembre de 2012).

FA UNA MICA de vergonya, no?No patiu, hi ha solució, a Europa elsmonuments que exalten aquestamena de règims es museïtzen.Mireu, per exemple, el Museu Gru-tas a Lituània, ple de monumentssoviètics, representants d'un règimque tothom tenia clar que feia ver-gonya tenir-los al mig de les ciutats.Aprofitem que no hi ha cap museuencara que expliqui què va ser re-alment el franquisme per passar aldavant de tothom. Qui vulgui veurequè va ser el franquisme, mentres-tant, només pot anar a Casa Pepe deDespeñaperros.

TAMPOC SERVEIX "tunejar-lo",traient una placa i canviant un par-dal per un altre. Aquesta mena d'o-peracions simbòliques només sóncreïbles quan hi ha una històriaexemplar al darrera que contar. Re-

convertir el monument, com van fera Berlín amb l'East Side Gallery, noés encertat. Allà tenen una històriade la qual estar orgullosos en relacióal mur que van enderrocar. Quinmur hem enderrocat nosaltres?Tampoc està al centre de la ciutat,com és el cas que ens ocupa. Co-rrem el risc seriós que vinguinencara més turistes a fer fotos.Avui en dia es pugen fotos detot a Instagram: de tapes devàter, per exemple.

UN ÚLTIM missatge per als quellegeixen això, tenen més de 50anys, i, per tant, van viure la inaugu-ració del monument. Possiblementpensen que treure'l simbolitzatreure una part de la història.Només us diré una cosa, penseu béen el futur que deixeu als vostresfills i nets, el futur no es limita a Tor-

tosa, i, sigui l'entorn de preses dedecisions sobiranes Catalunya o Es-panya, no oblideu que estem a Eu-ropa i estem en una competicióglobal, també a nivell de pobles iciutats, per la bona reputació delsllocs. Una bona reputació a partir dela qual s'atrauen turistes i residentsnascuts fora amb talent creatiu iempresarial. La tolerància i la con-demna de règims que van desfigu-rar el continent en el passat sónapostes segures per guanyar puntsen aquesta competició. I les grapes,que ningú vol enlloc, de tolerànciamés aviat poca.

Perquè estem a Europa: el monument, ni un minut més

JORDI ARRUFATPOLITÒLEG@JordiArrufat


L’Ajuntament de Tortosa ja haadjudicat les obres de la re-forma integral del pont de l’Es-tat d’acord amb el resultat delsinformes tècnics sobre deu em-preses que han optat al concurs.Finalment, els treballs es vanadjudicar per poc més d’unmilió d’euros a la UTE BarderaObras Civiles y Marítimas SL-Acciona Infraestructuras SA i espreveu que s’executin en 10mesos. Al pressupost de l’obracal afegir-hi el cost del trasllatde serveis, que resultarà final-ment en 1,3 milions d’euros,900.000 euros dels quals elsaporta la Diputació de Tarra-gona. L’objectiu de les obres ésmillorar la mobilitat entre elcentre i el barri de Ferreries, ferque el pont s’integri millor en latrama urbana i, alhora, poten-ciar-lo com a element turístic.La formalització de l’acta de re-planteig de l’obra, necessàriaper a l’inici de les obres, estàprevist que es faci aviat. Les obres se centraran en elsdos extrems de la secció del

pont, que creixeran uns dos me-tres cada costat per encabir-hiun carril bici i el pas de vianants.Segons el projecte, de l’arqui-tecte Xevi Bayona, els carrils biciestaran a la mateixa cota que lacalçada per a vehicles, però se-parats d’aquesta en quedar forade l’estructura dels arcs. En unacota inferior se situarà la passa-rel·la de vianants. El desnivells’aprofitarà per utilitzar part delcarril bici com a banc, amb

seients puntuals pensats per serutilitzats com a grans miradorssobre la ciutat i l’Ebre. L’amplia-ció del vial dels vianants esplanteja per mitjà de peces deformigó armat i prefabricat su-portat per la nova prolongaciósoldada i suportada a les anti-gues mènsules. A la part de Ferreries es projec-ten també dos accessos per avianants, a banda i banda, ambescala de caragol. Al marge es-

querre, l’actuació s’aprofita perreordenar la plaça Agustí Que-rol, tot prioritzant als vianants.La reforma inclou també la in-troducció de nous colors i il·lu-minació dels arcs i la base ambtecnologia led.

TTORTOSA

L’Ajuntament adjudica les obresde reforma del pont de l’Estat L’actuació costarà poc més d’un milió d’euros

i es preveu que s’executi en deu mesosLa secció del pont creixerà dos metres per

costat i inclourà un carril bici

Imatge virtual del remodelat pont de l’Estat. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

El PSC denunciaque Tortosacontinuarà sensepiscina d’estiuEl grup municipal del PSC hadenunciat que el projecte depiscines que ha elaborat el go-vern de CiU no inclou la piscinadescoberta d’estiu. El portaveudel PSC, Enric Roig, va dir queaquest no és el model de com-plex esportiu i de piscines queTortosa necessita. Roig tambéva detallar que el projecte depiscines del govern de FerranBel contempla una piscina grani una petita cobertes, una zonad’spa, quatre pistes de pàdel, itota una sèrie de sales d’activitatfísica i fitness a la planta pri-mera. Roig considera que s’a-proxima més al projecte“faraònic” promès per Bel el2011 i que aquest s’ha de re-plantejar de cap i de nou, elimi-nat alguna de les quatre pistes

de pàdel previstes per encabir-hi una piscina i zona d’esbarjodescoberta. Els socialistestambé van manifestar els seusdubtes que la nova piscina esti-gui acabada al 2018, el seu cost ila forma de finançament. Davant la denúncia realitzadapel PSC, el regidor d’Esports,Joaquim del Pino, va remarcarque el municipi de Tortosa jacompta amb servei de piscinad’estiu als pobles. Del Pinotambé va dir que el nou com-plex d’aigües inclou una zonad’esbarjo exterior amb solà-rium, connectada a la piscina,que compleix amb la funció lú-dica de piscina d’estiu. El regi-dor d’Esports també valamentar que Roig busqui crearuna “polèmica falsa” i li va re-cordar que “s’està quedant solcriticant els grans projectes deciutat com la reforma del pontde l’Estat o l’enderroc de lescases de la Catedral”. C.B.

Cinta Bonet TORTOSA

URBANISME

RETRETS PER L’IMPOST NUCLEAREL PLE DE l’Ajuntament de Tortosadel mes d’abril va rebutjar la moció delgrup municipal del PSC que reclamavaque el 50% del nou impost nuclearpugui revertir a les Terres de l’Ebre i elBaix Camp. Els socialistes defensen queel territori necessita un pla de reindus-trualització per preparar-se per al pro-per tancament de les centrals nuclears i

que amb els diners de l’impost es po-drien emprendre alguns inversions perafavorir el desenvolupament de l’Ebre.A diferència del que va succeir a Am-posta, CiU i ERC hi van votar en contraenmig de retrets entre republicans i so-cialistes sobre quin ha estat el governque ha tirat endavant finalment aquestimpost nuclear. C.B.


URBANISME

Del Pino diuque Tortosa jaté servei de piscina d’estiuals pobles


TORTOSA

La consulta, convocada per al 28-MMONUMENT FRANQUISTA

Els grup municipals partidaris de la consulta consensuenla data i una pregunta binària: retirada o transformació

Només els grups de la CUP i el PP es desmarquen de laconvocatòria, però per motius totalment oposats

Ferran Bel i els portaveus delsgrups municipals de CiU, ERC,Movem Tortosa i PSC han acor-dat la pregunta i la data per a laconsulta sobre el monumentfranquista de la Batalla de l’E-bre. La data elegida és el dis-sabte, 28 de maig, tot i queinicialment estava previst fer-laa finals de juny. Però s’ha avan-çat la data per no coincidir ambuna possible repetició de leseleccions estatals. A més, retar-dar la consulta també s’ha des-cartat, ja que Tortosa celebramoltes activitats al juliol. Lapregunta és la següent: “En re-lació al monument de la batallade l’Ebre, que va inaugurar elgeneral Franco l’any 1966, què

creu que l’Ajuntament de Tor-tosa ha d’impulsar:a) Retirar-lo i museïtzar-lo perpromoure la memòria històricai la pau.b) Mantenir-lo, reinterpretar-loi contextualitzar-lo per pro-moure la memòria històrica i lapau.”La consulta es farà entre lesnou del matí i les vuit del ves-pre. Es podrà votar en 11col·legis electorals del muni-cipi, un en cada poble i sis mésdins de la ciutat, als barris deFerreries, Remolins, Remolins,Sant Llàtzer, Temple, Grup ElTemple i Centre. A més, d’a-cord amb la llei catalana deconsultes no referendàries, po-dran votar totes les personesempadronades a Tortosa endata 31 de desembre de 2015,amb 16 anys complerts el dia

abans de la consulta. A més,aquesta serà la primera con-sulta que Tortosa farà en elmarc del desplegament del noureglament de Participació Ciu-tadana. L’alcalde de ha volgutdestacar l’esforç dels grupsmunicipals a l’hora d’acordar ladata i la pregunta del a con-sulta. Així, tots els grups quehan pactat la consulta han fetaquest dilluns una crida a laparticipació, amb el desig qued’aquesta manera es resoldràde forma definitiva la qüestiódel monument. Només la CUPi el PP no donen suport a laconsulta, però per motius dife-rents. La CUP, perquè creu queel monument hauria de retirar-se sense consulta prèvia. I el PP,perquè defensa que cal mante-nir el monument, fins al puntque proposa rehabilitar-lo.


El monument franquista de Tortosa. // FOTO: G.M.


TORTOSA

La directora d’Ensenyament ales Terres de l’Ebre va avançaren una entrevista a Canal 21Ebre que s’han reobert les nego-ciacions per a la construcciód’un nou institut a Tortosa. Ma-nolita Cid va explicar que a fi-nals d’abril tenia previstreunir-se amb els equips direc-tius de l’Institut Cristòfol Des-puig i de l’escola Sant Llàtzer,que des d’aquest curs compar-teixen el mateix edifici. De fet, laGeneralitat ja ha hagut de feruna ampliació de les instal·la-cions, amb la construcció de setnoves aules a la planta baixaporxada del complex educatiu.Cid va recordar que fa pocsmesos que ocupa el càrrec a En-senyament, i que abans de pren-dre qualsevol decisió vol saberquina és la situació i les necessi-tats dels dos centres. En aquestsentit, Cid va remarcar que nodescarten la construcció d’unnou institut a Tortosa, però vaadvertir que la previsió del crei-xement d’alumnat a secundàrianomés serà per uns quants cur-sos, ja que després tornarà abaixar.

Descartat només fa un anyTot just fa un any, el març de2015, el llavors director dels ser-veis territorials d’Ensenyament,Antoni Martí, i l’alcalde de Tor-tosa, Ferran Bel, van comparèi-xer davant els mitjans decomunicació per anunciar queen breu la Generalitat iniciariales obres d'ampliació de l’escolaSant Llàtzer, inaugurada al se-tembre de 2014, per encabir-hifins a set noves aules que haviende permetre el trasllat complet

de tot l'alumnat de l'InstitutDespuig des de l'antic Betània,on fins llavors havia estat demanera provisional. D’aquestamanera, es descartava definiti-vament la construcció del tercerinstitut al pla parcial TempleSud. En aquell moment, l’al-calde de Tortosa va afirmar quela iniciativa responia a la de-manda de la comunitat educa-tiva. Per la seva part, el director elserveis territorials d’Ensenya-ment va explicar que les expec-tatives de natalitat permetien

garantir un horitzó de 10 a 20anys amb l'espai suficient per ala demanda prevista d'alumnat.Els directors de l'escola SantLlàtzer, Cinta Sales, i de l'insti-tut Cristofol Despuig, JosepRamon Subirats, també van va-lorar positivament la solucióplantejada i van destacar la con-vivència entre l'alumnat i labona coordinació entre elsequips docents i directius.El pressupost de les obres d’am-pliació de l’escola Sant Llàtzerva ser finalment d’uns 500.000euros.

Sis anys de recorregutEl projecte vé de lluny. Desprésd’anys de reclamacions per partde la ciutat de Tortosa, el conse-ller Maragall va anunciar la cre-ació de l’embrió del tercerinstitut al desembre del 2009. Elsprimer anys, i abans de traslla-dar-se al Betània, el nou centreva compartir espai amb l’IES del’Ebre.

G. Moreno / C. BonetTORTOSA

L’escola de Sant Llàtzer una vegada finalitzada la seva ampliació. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA


Estudien si cal un nou institutLa directora d’Ensenyament, Manolita Cid,

avança que s’han reobert les negociacions Adverteix que el creixement a secundària

només serà per uns quants cursos

ENSENYAMENT

El Palau deJustícia no esconstruirà acurt terminiEl conseller de Justícia, CarlesMundó, va reconèixer que l’ac-tual disponibilitat pressupostà-ria del Govern no permetconstruir el nou Palau de Justí-cia de Tortosa a curt termini.Mundó va assegurar que el nouedifici està previst al pla d’equi-paments judicials de Catalunyaperò que mentre no sigui pos-sible la seva construcció es faranactuacions de millora a les dosseus dels jutjats de Tortosa. Així,el conseller de Justícia va avan-çar que s’unificaran els dos jut-jats penals en una únicadependència, a l’antiga comis-saria dels Mossos d’Esquadra,al barri de Ferreries. “Creiemque aquesta unificació perme-trà millorar la relació entre jut-jats i també entre els jutjats i elsadministrats”, va destacar. Desde la Federació d’Associacionsde Veïns de Tortosa ja van mani-festar el seu malestar per la de-cisió del departament de

Justícia i van advertir el conse-ller que Tortosa no renuncia al’equipament. Així mateix, imentre no es construeixi, elsveïns demanen que es delimitiel solar on s’ha de construir elPalau de Justícia de maneraadequada per tal d’evitar donaruna imatge de degradació de lazona, al bell mig del nucli anticde la ciutat.En la seva primera visita oficiala les Terres de l’Ebre, Mundótambé va visitar els jutjatsd’Amposta, on recentment s’haubicat nova oficina judicial, unade les vuit que hi ha actualmenten marxa a tot Catalunya.Mundó va explicar que es tractade la implementació d'un noumodel organitzatiu que s'aniràfent gradualment als 42 partitsjudicials i que permetrà opti-mitzar processos i recursos do-nant respostes més àgils ieficaces als ciutadans. Mundótambé va voler fer un agraïmentpúblic als treballadors d'aquestequipament pel seu esforç"personal i laboral" pel tràgicaccident de Freginals. C.B.

EQUIPAMENTS

Mundó diu que esfaran millores alsactuals jutjats

Els veïns adverteixenel conseller queTortosa no renuncia al’equipament


Pendents del pagament desentències i indemnitzacions

L'Ajuntament de Deltebre haxifrat en un mínim de 900.000euros i un màxim de 4,2 mi-lions d'euros el forat que potsuposar el conflicte obertamb l'exconcessionària delcomplex esportiu municipal, ila reobertura de l’equipa-ment. També s'haurà d'estirardel pressupost municipal538.000 euros per fer front alscostos de readmissió de l'ex-sotinspector de la PoliciaLocal, Francesc Edo, absolt del'acusació de presumptes de-

lictes sexuals, per la qual es-tava suspès de feina des de2009. De fet, l’alcalde LluísSoler ha lamentat que els go-verns anteriors no fessin capreserva de pressupost. A més,s'han elevat fins a 250.000euros les despeses “amaga-des” que han anat apareixenten els darrers mesos i que esdeurien a actuacions i res-ponsabilitats de l'anterior go-vern municipal. El nouconsistori també hauria tro-bat més de 250.000 euros dedespeses relacionades amb“aspectes amagats” de l'ante-rior equip de govern. C.B.

BBAIX EBRE

SOCORRISTES EBRENCS A LESBOSL’AJUNTAMENT de Roquetes ha en-tregat un xec de 500 euros a Raúl Cle-mente, un dels dos socorristes ebrencsque han viatjat com a voluntaris a l’illagrega de Lesbos per ajudar els refugiatssirians. Clemente ha marxat amb FerranGisbert, de Sant Jaume d’Enveja, i ambdeu socorristes més del Camp de Tarra-gona, preparats i equipats per realitzartasques de rescat a les platges de Les-

bos. Clemente ha dit que són conscientsque el que es trobaran serà molt dur. Peraixò, més enllà de realitzar tasques hu-manitàries, els socorristes voluntarisparticiparan en un projecte educatiuamb les escoles. L’alcalde de Roquetes,Francesc Gas, ha afirmat que l’Ajunta-ment no podia deixar de col·laborar-hi.Clemente i els seus companys seran aLesbos fins a l’11 de maig. C.B.

L’alcalde de Deltebre, LluísSoler, ha afirmat que estan treba-llant intensament en la redacciódel nou pla d’ordenació urbanamunicipal (POUM). Durant unaentrevista a Canal 21 Ebre, Solerva dir que l’Ajuntament ha de-manat l’empara de la direcciógeneral d’Ordenació del Terri-tori, tot i que Deltebre sí quehaurà de fer-se càrrec d’algunesdespeses, com ara la redacciódels estudis d’inundabilitat i demobilitat. Segons l’alcalde, la Ge-neralitat assumirà la major partdel POUM de Deltebre, tenint encompte la “situació tercermun-dista” d’alguns carrers i serveisdel municipi. De fet, Soler va re-velar que Deltebre perd un 70%de l’aigua a la xarxa municipal, oque hauria de soterrar les líniesàries de mitjana tensió.Soler va afegir-hi que no volendissenyar un Deltebre de 60.000habitants, sinó una actualitzacióde les normes urbanístiques perals propers 20 anys. Segons l’al-calde, serà un POUM que aniràacompanyat d’un pla de millorade la imatge de Deltebre, ques’aprovarà al setembre, amb in-versions que s’executaran du-

rant els propers 12 anys. “Quepermeti creixement, consolidaciói una capacitat d’inversió perio-dificada, lligada a un pla d’i-matge de poble que no deixa deser un pla d’actuació municipal”,va explicar Soler. “Tot això had’anar lligat a una inversió a 12anys vista, per posar Deltebre apunt; sabem que és molt difícil,però posarem les bases i cadaquatre anys hi haurà les previ-sions per actuar al municipi, go-verni qui governi”, va insistir.En la mateixa entrevista, Solertambé va valorar l’aprovació, per

part de la comissió d’Urbanisme,del nou punt d’informació turís-tica que l’Ajuntament habilitaràa la urbanització de Riumar.

Equipament a RiumarL’alcalde va recordar que l’acciós’emmarca en el procés per crearel Consell de Riumar, i quetambé serà un espai d’atencióciutadana. A més, el primerequipament municipal a Riumartambé inclourà un local per a laPolicia Local. Segons Soler, lesobres tindran un cost d’uns35.000 euros, i l’objectiu és poder

inaugurar l’equipament a l’inicidel proper estiu. L’edifici for-mava part del patrimoni munici-pal, però feia anys que s’hirealitzava una activitat privada. Apartir d’un procés judicial iniciatper part de l’actual equip de go-vern, l’immoble ha tornat a serd’ús públic. A banda, la previsióde l’Ajuntament és adjudicar lesobres a partir de la nova OficinaLocal de Contractació, de ma-nera que totes les empreses re-gistrades al registre d’empresesde Deltebre tindran l’oportunitatde presentar les seues ofertes.

Deltebre ja redacta el nou POUMURBANISME

L’Ajuntament compta amb la col·laboració especial de la direcció general d’Ordenació del Territori

Soler vol un pla d’urbanisme realista, lligat a unpla de millora de la imatge del poble en 12 anys

Gustau MorenoDELTEBRE

Una imatge del ple ordinari de Deltebre d’aquest mes d’abril. // FOTO: AJUNTAMENT DE DELTEBRE.

4,2 milions pel complex esportiu

És el màxim que costarà reobrir l’anticcomplex Trèbol. Elmínim, 900.000 euros


L'Ajuntament d'Amposta haanunciat que ja negocia amb elservei de Costes del Ministerid'Agricultura per aconseguir lacatalogació com a Bé Culturald'Interès Nacional (BCIN) detretze immobles de la façana flu-vial de la ciutat, aigües avall delPont Penjant. L’objectiu és evitarque s'acabin degradant i ende-rrocant. Els edificis es trobenafectats per la zona de servitudmarítimo-terrestre i el Pla Espe-cial Urbanístic aprovat el 2008,que preveia acabar convertintl'espai en una zona verda, res-tringint a la pràctica la majoriad'usos i actuacions. La catalogació de la façana flu-vial és una de les accions que elconsistori ha previst per recupe-rar urbanística, social i econòmi-cament el barri de la Vila,després que l'associació de veïnshaja denunciat que hi ha uns 50immobles en estat de degrada-ció, molts dels quals són de pro-pietat municipal o dels bancs.L’alcalde ha explicat que amb la

catalogació es podrà preservar lazona existent, on també hi harestes de l’antiga muralla.L’Ajuntament també treballaràper convertir una bona part delshabitatges de titularitat públicade la Vila en habitatge públic. Acurt termini, l'Ajuntament s'hacompromès a enderrocar dosedificis per obrir una plaça al ca-rrer Sant Roc. El president del’Associació de Veïns de la Vila,Ramon Peris, creu que l’impor-tant és començar a treballar.

AAMPOSTA

RECÀRREGA RÀPIDA DE VEHICLES ELÈCTRICSAMPOSTA tindrà una estació de re-càrrega ràpida de vehicles elèctrics.Serà l'única estació urbana ràpida quehi haurà entre Tarragona i Castelló. Lainstal·lació, que té un pressupost depoc més de 48.600 euros, no suposaràcap cost per a l'Ajuntament. El regidorde Noves Tecnologies, Transparència,Sostenibilitat i Eficiència Energètica,Pau Cid, ha destacat que, gràcies a di-

ferents gestions fetes per l'equip degovern, la instal·lació es finançarà através de dues subvencions i d'aporta-cions de marques de vehicles. En con-cret, el consistori rebrà una subvencióde l'ICAEN (Institut Català de l'Energia)de 25.000 euros; una de MOVEA (delministeri d'Indústria, Energia i Turisme)de 15.000 euros, i l'aportació de 12.000euros repartits entre quatre de mar-

ques de vehicles. Per tal d'avançar elprojecte, en el ple del 30 de març es vaaprovar una modificació de pressupostde 23.700 euros, que servirà per avan-çar part de les subvencions que encarano s'han fet efectives. L'alcalde d'Am-posta, Adam Tomàs, ha posat èmfasi enel fet que la instal·lació donarà un ser-vei que fomentarà la implantació delsvehicles sostenibles. G.M.

Amposta vol catalogar lafaçana fluvial per salvar-laL’Ajuntament ja negocia amb Costes per

declarar-la Bé Cultural d’Interès NacionalHi ha un pla urbanístic aprovat el 2008 que

preveu convertir l’espai en una zona verda

Retrets d’ICVpel cismad’Esquerrad’Amposta

G.M.AMPOSTA

Àngel Porres ha aprofunditen els motius que han por-tat ICV-EUiA a trencar lacoalició d’Esquerra d’Am-posta, just un any desprésde presentar l’acord entreecosocialistes i republicansper concórrer junts a leseleccions municipals del2015. Durant una entrevistaa Canal 21 Ebre, el respon-sable de Comunicació d’Ini-ciativa va remarcar queestan en contra de la priva-tització de la nova residèn-cia per a la gent gran. De fet,va apuntar que potser cal-dria preguntar a la ciutada-nia si vol una gestió públicao privada de la residència. Amés, va dir que s’estava in-complint el programa elec-toral, i que Esquerra elshavia marginat en el govern,fins al punt que no se’ls vaconsultar el pressupost del2016. Segons Porres, els re-publicans van pactar puntsdel pressupost amb elsgrups de l’oposició, i encanvi no van fer-ho amb elsseus socis de coalició. Porres també va assegurarque, després de la renúnciade Rosabel Recio per motiusde salut, Esquerra no va fercórrer la llista electoral per-què pogués entrar a l’Ajun-tament un independentproper a Iniciativa. Una per-sona que hauria estat l’en-llaç entre les dues forces.Així, va insistir que la coali-ció s’ha trencat per unamala entesa i una falta devoluntat per part d’Esque-rra. A més, Porres va lamen-tar que l’alcalde AdamTomàs digués que Iniciativano era ningú per demanarque el govern municipaldeixés d’utilitzar el nomd’Esquerra d’Amposta.

URBANISME POLÍTICA

Cinta BonetAMPOSTA

Reclamen un pla per a la Vila

La nova junta de l’Associacióde Veïns de la Vila va comen-çar a reunir-se al febrer ambl’Ajuntament, per reclamarun pla especial d’actuació peraquest barri del nucli anticd’Amposta. L’entitat va pre-sentar un informe amb suportfotogràfic sobre l’estat d’im-

mobles en males condicions iles seues prioritats d’inter-venció, amb motiu d’una ter-cera reunió amb l’alcalde i elregidor d’Urbanisme. Elsveïns van demanar la deroga-ció del pla parcial de la façanafluvial i un pla per dinamit-zar el barri de la Vila. G.M.

L’alcalde Adam Tomàs, durant una visita a diversos immobles del barri de la Vila. / Foto: SÍLVIA ALARCÓN.


AMPOSTA

El govern d’Esquerra Ampostaha creat la figura del director dela Festa del Mercat a la Plaça. Elnou director serà Jordi Príncep,que actualment també és direc-tor de l’Escola de Teatre i Circd’Amposta (EtcA). Segons vaexplicar l’alcalde, Adam Tomàs,la voluntat de l’Ajuntament éspotenciar els atractius d’unafesta ja consolidada, i també tre-ballar perquè es converteixi enel gran pol d’atracció de la pro-

moció exterior d’Amposta. Peraconseguir-ho, enguany es par-ticiparà a la Fira de Turisme deBarcelona, a l’Expoebre de Tor-tosa i a la Fira Modernista de Te-rrassa. “No volem que la Festadel Mercat siga un esdeveni-ment endogàmic, sinó una einaexcel·lent per potenciar la ciutata l'exterior”, va dir Tomàs.D’altra banda, el passat 18 d’a-bril també es va presentar elcartell de la vuitena edició de laFesta del Mercat a la Plaça, quese celebrarà del 13 al 15 de maig.“Reflecteix els principals tretsidentitaris de la festa: música,

tradicions, espectacles, gastro-nomia i cultura popular al ca-rrer”, va detallar Príncep. De fet,el cartell incorpora, com a sub-títol, el lema “Tradició i culturaebrenques a principis del segleXX”. La regidora de Cultura,Inés Martí, va explicar que s’hanvolgut posar en valor els aspec-tes que caracteritzen la Festa delMercat a la Plaça.La Festa del Mercat a la Plaças’inaugurarà en divendres en-lloc de dissabte, tindrà més pa-rades i tavernes, i comptarà amb15.000 euros més de pressupost,un total de 80.000 euros.

El candidat Josep Sancho, queformava part de la llista deCiU, és el nou representant del’alcalde pels pròxims tresanys al Poble Nou del Delta.Sancho va guanyar la consultacelebrada el 3 d’abril a PobleNou, en què podien participar147 veïns per escollir l’alcaldepedani d’aquest nucli del mu-nicipi d’Amposta. Era el pri-mer cop que els veïns dePoble Nou podien escollir elseu representant directament,i també la primera consultad’aquestes característiquesque es feia a Catalunya empa-rada per la llei de Consultes.La participació va ser del86,98%, i 50 dels 127 vots eme-sos han estat per Sancho, quiva admetre que feia dies que

sospitava que podia guanyar. Sancho també va afirmar, du-rant una entrevista a Canal 21Ebre, que plantejarà al veïnatla creació d’una entitat muni-cipal descentralitzada (EMD).De fet, el nou alcalde pedaniva valorar que la creació d’unaEMD podria ser una fórmulamolt vàlida per al futur encaixde Poble Nou en el municipid’Amposta. En qualsevol cas,Sancho va afegir que caldriatenir clar el sistema de finan-çament de l’EMD, així com elsuport de la ciutadania. Abanda, quant a la cohabitacióamb un alcalde d’Esquerra,Sancho va admetre la bonavoluntat del govern d’Am-posta per haver fet la consultaa Poble Nou, i va concloureque també és positiu que l’al-calde pedani puga estar pre-sent al ple de l’Ajuntament.

C.B. / G.M.POBLE NOU DEL DELTA

Sancho proposarà lacreació d’una EMD

La presentació del cartell de la VIII Festa del Mercat. // FOTO: J. A.

Jordi Príncep serà el nou director de la Festa del Mercat a la Plaça

RECREACIÓ HISTÒRICA

Cinta BonetAMPOSTA

Sancho votant a la consulta de Poble Nou. // AMPOSTA.CAT.

POBLE NOU DEL DELTA


MMONTSIÀ

ALCANAR APROVA UN PRESSUPOST DE 9,6 MILIONSL’AJUNTAMENT d'Alcanar va apro-var el 14 d’abril, en un ple extraordi-nari, el pressupost per al 2016. Es tractad’un pressupost de poc més de 9,6 mi-lions, aproximadament un milió d’eurossuperior al de l’any anterior. L’incre-ment es deu, en gran mesura, a la incor-poració de la dotació per fer front alpagament de la sentència del cas Turov.

El govern d’ERC ha destacat els més de900.000 euros destinats a inversions,entre les quals sobresurten l’acabamentde les obres de reforma de l’alberg alsJosepets i el seu equipament, així comla reforma del mercat municipal o el co-briment de les pistes esportives de l’es-cola Joan Baptista Serra. Tambédestaquen les obres de la urbanització

del carrer Magallanes, a les Cases d’Al-canar. Tanmateix, s’han dotat partidesper a la redacció de projectes d’urbanit-zació de diversos carrers, com el JaumeI, Onze de Setembre, Enric Granados,Càlig o Passatge Espanyol, que es pre-veuen executar en els propers anys. Amés, s’encarregarà l’avantprojecte perrehabilitar l’auditori municipal. G.M.

L’alcalde de la Ràpita, Josep Ca-parrós, ha avançat quina serà laposició del grup d’Esquerra enla consulta sobre el futur de lazona de Garbeach que l’Ajunta-ment celebrarà entre els dies 9 i15 de maig. Durant una entre-vista a Canal 21 Ebre, Caparrósha assenyalat que els republi-cans aposten per una utilitzaciómixta dels locals del parc deGarbí, amb la instal·lació de ne-gocis d’oci nocturn però tambépermetent altres usos comercialsi turístics. Segons l’alcalde, elmodel d’oci nocturn concentraten un únic espai ha fracassat a laRàpita i també en altres llocscom ara Amposta, Barcelona oTarragona. Per tant, Caparróscreu que és millor destinar unslocals a l’oci nocturn i uns altresa les activitats comercials i turís-tiques.A la consulta de la Ràpita hi po-dran participar tots els veïns iveïnes més grans de 16 anys, ique portin empadronats al mu-nicipi durant almenys tres anys.

Segons va dir Caparrós, la pre-gunta tindrà tres respostes pos-sibles: dedicar els locals a l’ocinocturn; destinar el Garbeach aactivitats diürnes amb locals co-mercials i de serveis turístics, obé l’opció mixta. Segons l’alcalderapitenc, l’Ajuntament no haconvocat la consulta per espol-sar-se la responsabilitat de la de-cisió final, sinó per fer participarla ciutadania.

De fet, Caparrós també s’hacompromès a considerar com avinculant el resultat de la con-sulta, sempre que finalment hihagi una participació superior al25% del cens.

Cessió de l’antic SindicatEn la mateixa entrevista, Capa-rrós ha detallat que a l’espai del’antic Sindicat es podrien ubicardependències municipals com la

Policia Local, els Serveis Socialsi un viver d’empreses. L’Ajunta-ment ha demanat a l’Estat la ces-sió gratuïta de l’edifici durant 30anys, tot i que espera obtenir latitularitat definitiva.

Caparrós aposta per una solució mixtaper als locals del parc de Garbí L’Ajuntament de la Ràpita convoca una consulta

ciutadana que se celebrarà entre els dies 9 i 15 de maigHi poden participar totes les persones majors de 16 anys,

que portin empadronades durant almenys tres anys

La Ràpita esposa en mansdel MemorialDemocràtic

G.M.LA RÀPITA

L’Ajuntament de la Ràpitaprendrà les “mesures perti-nents”, si el Memorial De-mocràtic acaba catalogant lacreu i el Sagrat Cor de latorre de la Guardiola dinsdel cens de simbologia fran-quista de Catalunya. L’al-calde Josep Caparrós haassenyalat que caldria retirarel monument, però fentabans una campanya divul-gativa, informativa i pedagò-gica a la ciutadania de laRàpita. Segons Caparrós, eldebat sobre el mirador delSantet ha sorgit com a efectecol·lateral de la polèmica pelmonument franquista deTortosa. Però Caparrós des-carta convocar una consultasobre la qüestió, com sí quees vol fer a Tortosa. Caparrósha admès que el monumentes va construir el 1965 percommemorar els 25 anys dela victòria de Franco, però haassenyalat que des de la re-cuperació de la democràciano conserva cap símbol d’e-naltiment de la dictadura.De fet, ha insistit en què noforma part del cens de sim-bologia franquista del Me-morial Democràtic. El Síndicde Greuges ja ha obert unaactuació per instar l’Ajunta-ment a la retirada.

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Gustau MorenoSANT CARLES DE LA RÀPITA

La zona de locals del parc de Garbí. / Foto: MANOLO VELÁZQUEZ.



MONTSIÀ PATRIMONI

L’Ajuntament de Freginals volpromocionar la Ruta de lesBarraques de Pedra en Sec, uncircuit de quatre quilòmetresque envolta el municipi i quetranscorre per un total de 20estructures de pedra, datadesdels segles XVII i XVIII. Ac-tualment, la ruta -que passaper la serreta de Freginals- jaés transitable; però el consis-tori té la intenció de demanarajuts econòmics a ens supe-riors, per tal de donar-la a co-nèixer turísticament.En declaracions a Canal 21Ebre, l’alcalde de Freginals,Josep Roncero, va explicar queFreginals és el poble amb mésbarraques de les Terres de l’E-bre. Per aquest motiu, segonsRoncero, és necessari divulgarla seva història i apropar lesbarraques als visitant. “Tenimla sort de tenir més construc-cions de pedra en sec que en-lloc de les Terres de l’Ebre,tenim catalogades més de 150barraques”, va afirmar.Per la seva part, el promotorde la Ruta de les Barraques,Sisco Accensi, va destacar lasingularitat d’aquest circuit,tant per la seva bellesa paisat-

gística com pel valor de les ba-rraques. Accensi va detallarque les senderes estan pràcti-cament acabades, però queencara no s’han instal·lat elspanells explicatius, ni s’ha

senyalitzat correctament.Les barraques de pedra en secsón antigues construccionsd’ús principalment agrícolaen terrenys de secà, que esconstruïen únicament amb lapedra de la zona. Algunes deles funcions d’aquestes es-tructures eren com a magat-zem de les eines del camp ode caça, o fins i tot algun copde refugi. Una de les barra-ques més importants de la po-blació és la de Quicolis.

Sílvia AlarcónFREGINALS

Freginals impulsa elturisme amb la novaruta de barraques depedra en Sec

t Una imatge del pont dels Estretets. // FOTO: ARXIU.

El riu Sénia té interès etnològic

La Comissió Cívica del Patrimonide les Terres de l'Ebre ha dema-nat que s'estudiï demanar la de-claració del riu Sénia com a Zonad'Interès Etnològic. Ho han fetdesprés d'elaborar un nou dicta-men; concretament, sobre elpont dels Estretets que comunicaels termes d'Alcanar i Vinaròs.Des de la Comissió s'apunta queel conjunt d'infraestructures hi-dràuliques que es conserven alllarg del riu Sénia, ja siguinponts, molins o tolls, són sufi-cientment importants com per

dotar-los de contingut i interpre-tar-los. L’arquitecte Ferran Torta,membre de la Comissió, ha afir-mat que el desenvolupament delterritori està lligat a aquestes in-fraestructures.Sobre el cas concret del pont delsEstretets, la Comissió ha valoratpositivament la implicació delsajuntaments d’Alcanar i Vinaròsper recuperar la zona i fer-la vi-sitable. De fet, proposen aprofi-tar el projecte de recuperació decamins de ronda de la Taula delSénia. Però més enllà d'això, laComissió proposa actuacionsconcretes per millorar la conser-vació del pont; pactar amb elsveïns el pas per finques privades,

o donar visibilitat al pont ambexcursions anuals, per donar aconèixer l'entorn. El dictamentambé qüestiona la datació delpont i rebutja que sigui d'èpocaromana o andalusí. Per assegu-rar-ho, es recomana fer l'estudidel carboni 14, que ajusta la cro-nologia del patrimoni. En tot cas,per fer qualsevol actuació, caldràd'actuar d'acord amb la Confe-deració Hidrogràfica del Xúquer,de qui depèn el riu Sénia.

Cinta BonetALCANAR

PATRIMONI



[ LA XIFRA ]

20estructures depedra dels seglesXVII i XVIII


TTERRA ALTAi MATARRANYA

PLANTADA D’ARBRES A GANDESAGANDESA va realitzar el 19 d’abril elprimer acte per commemorar el seu no-menament com a Ciutat Forestal 2016.Va ser amb una plantada d’arbres autòc-tons al parc de la urbanització Povet dela Plana, amb la participació dels alum-nes de l’escola Puig Cavaller. L’alcaldede Gandesa, Carles Luz, va explicar queamb aquest acte es volia fer pedagogia,entre els més petits, de la importància

de cuidar els actius naturals. També re-forçar la idea de millorar la gestió delsboscos a través de la biomassa. De fet,Luz va anunciar que està força avançatel projecte per construir una gran cal-dera que donarà cobertura als edificisd’ús públic del municipi. La plantadad’arbres de Gandesa va comptar amb lapresència de la directora general de laForest, Montserrat Barniol. C.B.

Horta de Sant Joan ja està execu-tant una vintena de les 59 actua-cions definides en el seu pla dedinamització econòmica, comer-cial i turística. Així ho va explicarl’alcalde, Joaquim Ferràs, durantuna entrevista a Canal 21 Ebre.Segons Ferràs, la Generalitat hicol·labora amb un pla de forma-ció d’emprenedors, però tambéés important la participació al-truista dels veïns i la iniciativaprivada. De fet, es tracta de di-versos projectes que busquenapropar la producció agrícoladel poble als comerços i els res-taurants d’Horta; millorar elsprincipals accessos a la poblacióamb la incorporació de carrilsbici; programar visites guiades,o fer un pla de revegetació de lazona, així com tenir més curadels arbres monumentals. Amés, Ferràs va dir que al setem-bre han de començar les obresde reforma integral dels carrersi places del nucli antic.Les obres tindran un cost de mésd’un milió d’euros, que Horta deSant Joan tirarà endavant ambaportacions del govern de l’Es-tat, de la Generalitat i amb re-cursos propis. A banda, Ferràs vaexplicar que han demanat al go-vern català un pla director del’antic convent de Sant Salvador,per saber quin tipus de milloresi actuacions cal emprendre enaquest monument arquitectònic.

Nou Centre PicassoDe la mateixa manera, Ferràstambé va afegir que continuennegociant amb el Bisbat de Tor-tosa la cessió de l’antiga CasaAbadia, per fer viable la rehabi-litació de l’edifici i la instal·lació

del nou Centre Picasso. Al febrerd’enguany, Ferràs ja va anunciarque l’Ajuntament reprendria lanegociació amb el Bisbat de Tor-tosa per a la rehabilitació del’antiga Casa Abadia, on fa mésde cinc anys que projecten ins-tal·lar el nou Centre Picasso. ElBisbat havia bloquejat el pro-jecte perquè havia demanat quel’edifici puga acollir també lacasa del mossèn. Però l’alcaldeconsiderava que això ara no éspossible, ja que caldria refer unprojecte en què la Diputació deTarragona va destinar-hi uns100.000 euros. A més, Ferràs varecordar que el Centre Picassoha pogut subsistir amb unmodel d’autogestió, però quenecessita un nou espai per re-llançar-se i poder rebre exposi-

cions de primer nivell. Segonsl’alcalde, ara la pilota és a la teu-lada de l’Ajuntament, que faràarribar al Bisbat una altra con-traproposta que hauria de per-metre la instal·lació del CentrePicasso a la Casa Abadia.

Ampliació del Parc NaturalD’altra banda, l’alcalde d’Hortade Sant Joan va confirmaraquest dimecres la bona predis-posició de l’Ajuntament per par-lar de l’ampliació del ParcNatural dels Ports. El canvi degovern en aquest municipi de laTerra Alta, després de les elec-cions del 2015, ha propiciat ques’hagin reprès les negociacionsentre ajuntaments, Consell Co-marcal i Generalitat, amb l’ob-jectiu d’ampliar el parc a les

serres de Pàndols i Cavalls. Amés, Ferràs ha celebrat que elsparcs naturals tornin a ser unacompetència directa del Depar-tament de Territori i Sostenibli-tat. Però l’alcalde d’Horta deSant Joan ha afirmat que una deles condicions que posarà el seuconsistori és que hi hagi més re-cursos econòmics i humans peral Parc Natural dels Ports.De la mateixa manera, Ferràs havinculat el reconeixement de lesTerres de l’Ebre com a Reservade la Biosfera a una major apostapressupostària per al Parc Natu-ral.

Horta començarà al setembrela reforma del nucli anticLes obres costaran més d’un milió d’euros,

que en part pagaran l’Estat i la GeneralitatL’alcalde fa un primer balanç del pla de

dinamització local, que inclou 59 actuacions

La nova piscina deBatea, el 15de maig

Cinta BonetBATEA

Les obres de la nova piscinacoberta de Batea acabaranaquest proper mes de maig,segons la previsió de l’Ajun-tament. La nova piscina téquatre carrils, 25 metres dellargària i 1,40 metres de pro-funditat, ja que sobretot té fi-nalitats terapèutiques i desalut. L’alcalde, Joaquim Pala-della, ha explicat que un delsaspectes que els ha costat mésconcretar és el sistema perpoder climatitzar la piscina.Finalment, s’ha optat per unasistema mixt, que combinaenergia solar i gas. “En el pro-jecte inicial ja havíem previstutilitzar biomassa, geotèrmia,gas o energia solar; en defini-tiva, el que hem decidit des-prés de valorar les diversespossibilitats i parlar amb dife-rents empreses, és fer un sis-tema mixt, amb plaquessolars i gas”, ha dit Paladella.La intenció de l’Ajuntamentde Batea és que la nova pis-cina coberta funcioni tot l’any,menys els dos mesos de l’es-tiu, quan s’utilitzarà la piscinaexterior. Paladella ha afegitque la gestió de la piscinatambé serà mixta. La voluntatde l’Ajuntament és obrir lapiscina coberta el proper 15de maig i fins a Sant Joan, iper reobrir-la al setembreamb cursets i activitats de ca-ràcter terapèutic.L’Ajuntament posarà a lavenda entrades diàries, abo-naments i també inclourà lapiscina en el conjunt de ser-veis inclosos al carnet ViuBatea, amb un cost anual de30 euros. La festa d’inaugura-ció de la piscina coincidiràamb la celebració de l’atorga-ment dels primers 1.000 car-nets de Viu Batea.

URBANISME

Gustau MorenoHORTA DE SANT JOAN

Una imatge d’arxiu de la plaça renaixentista d’Horta de Sant Joan. / Foto: GUSTAU MORENO.

BATEA


cop d’ull// Maig 201622

El passiu ambiental de l’activi-tat d’Ercros a Flix podria serd’uns 500 milions d’euros, se-gons la tesi doctoral de MartaPujadas, doctora en Ciència iTecnologia Ambientals. La des-contaminació de l’embassa-ment, per tant, només és unpart del que costarà netejartambé els terrenys del polígonde Flix, al marge d’avaluar l’im-pacte de l’activitat centenàriade la fàbrica sobre la salut de lapoblació. Durant una entrevistaa Canal 21 Ebre, Pujadas va afir-mar que les administracionscontinuen actuant amb unacerta tolerància amb Ercros, ique només estan reclamant al’empresa la restitució ambien-

tal d’una part molt petita delsterrenys contaminats.Pujadas va explicar que ha fetuna tesi sobre la relació d’Er-cros i Flix perquè durant anyshavia estat un cas de conflictesocioambiental latent. A més,va dir que la presència d’Ercrosa Flix té els dies comptats, jaque a més de la fàbrica de clortambé acabarà tancant la líniade fosfats. Així, Pujadas va re-marcar que la Generalitat hau-ria d’obligar Ercros a fer unadeclaració de sòls contaminats,per lligar l’empresa a una fu-tura neteja dels terrenys.Per la seua banda, l’economistaJoan Martínez-Alier va assenya-lar que Ercros ha tingut la com-

plicitat dels diversos governsperquè ha estat una empresaque, històricament, ha tingutmolt de poder i influència polí-tica. Amb tot, Martínez-Alier varemarcar que Ercros té undeute moral amb Flix, peròtambé un deute real.Tant Martínez Alier com Puja-das van afirmar que és molt di-fícil que s’implanten novesempreses al polígon de Flix, siabans no hi ha una descontami-nació dels terrenys.L'oferta de sòl inclou diversesparcel·les que, en conjunt,sumen 200.000 metres qua-drats.

MEDI AMBIENT

El passiu ambiental d’Ercrosa Flix és d’uns 500 milions Adverteixen que s’hauria d’obligar Ercros

a fer una declaració de sòls contaminatsLa doctora Marta Pujadas avisa que la planta

de fosfats també s’acabarà tancant

ECONOMIA

Empreses de la fruita dolçade la Ribera d’Ebre han par-ticipat recentment en unviatge de prospecció comer-cial al nord d’Itàlia i Àustria,amb l’objectiu de d’obrirnous mercats per al pro-ducte de pinyol de la co-marca, principalment, cirera,préssec i paraguaià. Lesprincipals raons per triaraquestes destinacions vanser l’oportunitat que repre-senta Àustria pels produc-tors de la Ribera d’Ebre perla forta concentració d’im-portadors i la baixa penetra-ció del producte espanyol enel seu mercat, només un 7%de les 67’5 tones anuals. I enel cas d’Itàlia perquè, tot iser el principal productor de

fruita dolça a nivell europeu,adquireix el seu producte dequalitat al mercat espanyol:més de 143 tones a l’any, elque representa un 70 percent de les importacions d’a-quest país.L’actuació forma part delprograma Ribera d’EbreViva, coordinat pel ConsellComarcal de la Ribera d’E-bre. La comitiva, encapça-lada per la presidenta delConsell Comarcal de la Ri-bera d’Ebre, Gemma Carim,estava formada per les em-preses del Grup La Coma –La Capelleta, Grup Fruiterde Benissanet i Cerima Che-rries, que representen apro-ximadament el 80% de laproducció de fruita dolça dela Ribera d’Ebre. Aquestsector dóna feina a fins a1.500 persones al conjunt dela comarca de la Ribera d’E-bre. C.B.

Les empreses defruita dolçaestudien exportara Itàlia i Àustria

Gustau MorenoFLIX

La planta d’Ercros a Flix. // FOTO: ACN.

L’actuaciós’emmarca en elprograma Riberad’Ebre Viva,del Consell

L’Ajuntament de Flix, la Ge-neralitat i Ercros han arribat auna acord per allargar un anymés la cerca d’empreses per ala reindustrialització del mu-nicipi. Ercros ha acceptat pro-rrogar fins a l’abril de 2017 elcontracte amb la consultoraespecialitzada en reindustria-litzacions MOA BPI en elmarc del pla per trobar nousprojectes que generin llocs detreballs a Flix. Segons ha in-format el grup químic, els tre-balls fins ara han permèsidentificar diverses empresesinteressades que haurien pre-sentat projectes encara enfase d’anàlisis. En concret,l’empresa assegura que du-

rant la primera fase del pro-jecte, la consultora s’ha posaten contacte amb 770 empre-ses que operen a l’Estat es-panyol en sectors afins al’activitat d’Ercros, com és laquímica, el reciclatge i tracta-ment de residus i la fabricacióde plàstics, resines i deter-gents. En aquesta nova fase,es preveu ampliar la prospec-ció a altres sectors i obrir larecerca a empreses europeesi del sector públic. Des d’Er-cros asseguren que les em-preses que s’instal·lin a Flixpoden beneficiar-se d'una es-tructura de costos energèticsmolt competitiva o apartadorde ferrocarril propi.

Un any per nova indústria


RRIBERA D’EBREi PRIORAT

ES REEMPRENEN LES OBRES AL PANTÀEL CONSELL d'Administració de la so-cietat estatal Acuamed ha autoritzat l'ad-judicació del contracte de direcció de lesobres d'eliminació de la contaminació quí-mica que encara s'ha de treure de l'em-bassament de Flix. Acuamed està sentinvestigada per l’Audiència Nacional perun cas de corrupció, i els treballs pen-dents s'han assignat a l’empresa InypsaInformes y Proyectos, amb un pressupost

de 315.000 euros. Els treballs adjudicatsconsisteixen en dur a terme la feina i elsserveis tècnics necessaris per “efectuar ladirecció facultativa de les obres del pro-jecte d'eliminació de la contaminació quí-mica” al pantà de Flix, seguint lesinstrucció que determina la Declaraciód'Impacte Ambiental. No s'inclou en l'ad-judicació la direcció i el seguiment me-diambiental d'aquestes obres. C.B.

A més de lade clor, Ercrosacabarà tancant lalínia de fosfats

cop d’ull Maig 2016 // 23

RIBERA D’EBRE LA PALMA D’EBRE

Oli amb gust de Barça

La cooperativa de la Palma d’E-bre produeix l’oli oficial del Fut-bol Club Barcelona. L’oli ha sortital mercat amb la marca “FutbolClub Barcelona 1899”. A travésde la iniciativa de l’empresa pri-vada MT Impulse, es va fer unapartida inicial de 2.000 botellesde 100 i 200 mil·lilitres d’oli, perònomés un mes després la pro-ducció ja s’ha elevat a 7.000 bote-lles. Es tracta d’un oli d’olivesalberquines de la Denominaciód’Origen Protegida (DOP) Siu-rana, de molta qualitat. Un dels

socis de MT Impulse, DavidGonzález, resident a la Palma, haaconseguit la llicència per a dis-tribuir-lo a Espanya, Portugal iAndorra, ja es ven a la Megastoredel Camp Nou i la previsió ésque tingui projecció internacio-nal en mercats com el dels Emi-rats Àrabs o Xina.El president dela Cooperativa de la Palma d’Ebre,Eduard Vernet, va afirmar que està“orgullós i emocionat” per aquestprojecte que ajudarà als pagesosdel municipi a poder continuar vi-vint de la terra. També l’alcalde dela Palma d’Ebre, Gil Martí, va des-tacar que amb la concessió de lallicència oficial, l’oli elaborat a lacooperativa rep tot el reconeixe-

ment que es mereix. En aquestsentit, Martí va recordar tot elspremis que ha rebut l’oli de laPalma, com ara el Romanico Esen-cia al 2006, 2009 i 2014. En l’acte depresentació de l’oli oficial del FCBarcelona també hi va participar elpivot de l’equip handbol del FCBarcelona, Andrei Xepkin. L’exju-gador va descobrir una placa com-memorativa i va animar alsimpulsors a tirar endavant el queconsidera un “bon projecte”.

Cinta BonetLA PALMA D’EBRE


FRANCESC BARBEROPORTAVEU D’ERC ALA RIBERA D’EBRE

OPINIÓ

Impost nuclear, horad’actuarAQUESTS DARRERS dieshem tingut diferents notíciessobre l’impost nuclear català.D’una banda, les primeresreunions per engegar el re-glament que ha de servir perarticular el fons territorial del’impost. De l’altra, la peticiódel PSC que el 10% que ha dedestinar-se a aquest fonssigui un 50%.

SOBRE L’IMPOST, destacarque, des que es va crear a fi-nals de 2014 –fruit de l’acorddels pressupostos, i a pro-posta d’ERC–, ha patit l’habi-tual rosari d’al·legacionsprimer i d’impugnacions,després, de l’Estat espanyol.Així, l’estiu passat, just des-prés d’uns mesos en vigor, elTribunal Constitucional elsuspenia cautelarment. Cincmesos després, al desembre,deixava de tenir efecteaquesta suspensió i s’enge-gava de nou el mecanisme re-captatori. Per cert, no recordoels escarafalls socialistesarran d’aquesta suspensióque deixava el territori (i laGeneralitat) directamentsense un duro de l’impost.L’argument per a la suspen-sió era la possible doble im-posició arran d’un nouimpost sobre el combustiblenuclear gastat que el PPhavia aprovat a finals de2012. Tampoc no recordo cappetició perquè el nou impostespanyol tingués algunamena de compensació terri-torial.

PEL QUE FA a la moció delspercentatges, obrir araaquest debat no portarà a resmés que distreure’ns de latasca urgent que cal abordar:redactar un bon reglamentper articular el fons i comen-çar a desplegar-lo. Aquest ésel principal repte. Fer que els4,5 milions que aniran al fonsacabin en projectes potents idemostrar que el territori éscapaç de captar alternatives,

cosa que fins ara no ha pas-sat. Cal, també, no repetir elserrors que s’han comès ambels fons d’ENRESA, que hanacabat als capítols de despe-ses corrents dels ajuntamentsque els reben. En aquest sen-tit, que les inversions del noufons siguin liderades per laGeneralitat és una bona noti-cia.

I QUE CONSTI que, si per mifos, el percentatge no seria niun 10% ni un 50%, seria un100%. Sobretot perquè ahores d’ara ningú no pot as-segurar quants anys més es-taran obertes les centralscatalanes. Les llicències d’ex-plotació d’Ascó, per exemple,expiren l’octubre del 2021, sibé els reactors no compliranels 40 anys fins més endavanti, possibles pròrrogues abanda, queda clar que l’ho-ritzó de tancament ja no estàen un futur llunyà i la urgèn-cia per actuar en la diversifi-cació econòmica de les àreesnuclears és evident. Especial-ment en l’àrea d’Ascó, on elsmunicipis no tenen alternati-ves econòmiques clares –si-tuació que es veuràagreujada per la crisi d’Er-cros- i acumulen un inauditdeclivi demogràfic des delsanys vuitanta.

AIXÍ, des del 1986 (any enquè entra en funcionamentAscó II), mentre Catalunya haexperimentat un creixementdemogràfic del 25,17%; lesTerres de l’Ebre, del 17,78%, iel sud de la Ribera d’Ebre,del 9,8%, tots els pobles delnord de la Ribera (Ascó, Flix,la Palma d’Ebre, Riba-rojad’Ebre, la Torre de l’Espanyoli Vinebre) presenten creixe-ments negatius acumulant,en conjunt, una pèrdua del21,71%.

A LA VISTA d’això, no éshora de discutir més. És horad’actuar.


BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

EL TRON DE FERRO, A PENÍSCOLALA CIUTAT A LA MAR, un dels mu-nicipis escollits per a la producció de la fa-mosa sèrie de televisió ‘Joc de Trons’,acollia el passat dilluns 25 d’abril la pro-jecció especial de l’estrena de la sèrie dinsles muralles del castell que corona la ciutatantiga; una fita en la història d’amor entrela Ciutat a la Mar i la indústria del cinemai la televisió. L’alcalde del municipi, An-

drés Martínez, ha volgut destacar la vin-culació de Peníscola amb part importantde la filmografia del nostre país, de la màde Berlanga o de les primeres superpro-duccions que arribaven de Hollywood,com ‘El Cid’ amb Charlton Heston i SofiaLoren. Ara amb ‘Joc de Trons’ s’assoleixuna nova fita i posiciona la ciutat dins delpanorama turístic internacional. A.P.

La Conselleria d'Educació haanunciat que està estudiant lapossibilitat d'implantar a Beni-carló un cicle formatiu de TècnicSuperior en Química Industrial.Pròximament es convocarà unareunió entre empresaris, centreseducatius i Conselleria per avan-çar en la planificació d'aquestprojecte en una ciutat on hi hados importants indústries quími-ques com són la IFF i AshlandChemical.I és que la directora general deFormació Professional i Ensenya-ments de Règim Especial, Ma-rina Sánchez, és sabedora queBenicarló és una zona amb fortapresència d'empreses relaciona-des amb el sector. Així ho haanunciat l'alcaldessa de Beni-carló, Xaro Miralles, després dela reunió mantinguda, juntamentamb el regidor d'Educació, XimoBueno, i la regidora de ServeisGenerals, Marta Escudero, a laConselleria el passat 15 d’abril.De moment, el projecte està enfase d'estudi i per tal d'anaravançant en la planificació esconvocarà pròximament unareunió a tres bandes a Benicarló,entre empresaris del sector, cen-tres educatius i la mateixa Con-selleria.Sobre la proposta de l'equip degovern de revisar els cicles for-matius que s'imparteixen aramateix i d'implantar a Benicarlóun cicle formatiu d'agriculturaecològica, la Conselleria s'hacompromés a estudiar-ho, atèsque tant la Conselleria d'Agri-cultura com la Regidoria d'Agri-cultura de l'Ajuntament estanapostant fort per aquest sectorproductiu.

D'altra banda, la Conselleriatambé ha anunciat que s'implan-tarà a Benicarló, al Centre Inte-grat Públic de FormacióProfessional, un cicle formatiu deFP bàsica de segona oportunitat(per a alumnes d'entre 17 i 29anys) de Fusta i Mantenimentd’Habitatges.

Fira d'Oferta FormativaCom cada any, els centres educa-tius de secundària del Baix

Maestrat i el Montsià, van eixir alcarrer per mostrar tota l'ofertaeducativa de cicles formatius.Enguany, la plaça de la Constitu-ció de Benicarló va ser l'escenaride la trobada, en la qual partici-paren l'IES Serra d'Irta d'Alcalàde Xivert, l'IES Joan Coromines il'IES Ramón Cid de Benicarló,L'IES José Vilaplana i l'IES Leo-poldo Querol de Vinaròs, l'IESMaestrat de Sant Mateu, el Cen-tre d'Educació Especial Baix

Maestrat de Vinaròs, el CentreIntegrat Públic de Formació Pro-fessional de Benicarló i l'InstitutSòl de Riu d'Alcanar.L'oferta que acumulen totsaquests centres va des d'estudisagraris, d'administració i gestió,de màrqueting i comerç, edifica-ció i obra civil fins a electricitat ielectrònica, hoteleria i turisme,informàtica, instal·lacions o sani-tat, entre d'altres, a banda delBatxillerat Artístic.

BENICARLÓ

Albert PascualBENICARLÓ

L’alcaldessa i el regidor d’Educació a la roda de premsa / Foto: ALICIA COSCOLLANO

Estudien implantar el grausuperior de química industrial

També s’estudia ampliar l’oferta ambun cicle d’agricultura ecològica

La ciutat compta des de fa anys amb dosimportants indústries d’aquest sector

La directora general deFormació Professional i en-senyaments de règim espe-cial, Marina Sánchez, i eldirector territorial d'agri-cultura, Vicent Marzà, esvan reunir amb l'alcalde deMorella, Rhamsés Ripollés,i diferents institucions delmunicipi per preparar laimplantació d'un mòdul deFP de Producció Agrope-cuària a la localitat. D'a-questa manera, espotenciarà el sector pri-mari, molt important per aMorella i la comarca delsPorts com és el primari.D'aquesta manera es tre-ballarà en l'adequació

d'espais i instal·lacionsperquè el Grau Mitjà deProducció Agrària puga co-mençar el pròxim curs2016/2017. Les classes s'im-partiran a l'IES Els Ports,els coneixements pràcticsen la Fàbrica Giner, lloc ones troba actualment l'O-CAPA, i se signaran conve-nis amb explotacions de lacomarca. A més, cal assen-yalar que a Morella es dis-posa també de l'EscolaLlar, que és un importantcomplement perquè els es-tudiants de fora de la loca-litat tinguen allotjament.D'aquesta manera tambées donarà suport a un ser-vei tan important per al'ensenyament a Morella icomarca com és l'IES ElsPorts i s'augmentarà elnombre d'alumnes que es-tava previst per al pròximcurs. A.P.

MORELLA

Els Ports tindranun mòdul deProduccióAgropecuària

Aquest mòdulbusca impulsar elsector primari alspobles del nord deCastelló


CULTURA

CI JORNADA D’ARQUEOLOGIA DE L’EBRE

L’Ebre viu el Sant Jordi

SANT JORDI

ELS PROPERS 6 i 7 de maig se celebraràla I Jornada d’Arqueologia de les Terres del’Ebre, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa.Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, el di-rector dels serveis territorials de Cultura, Fer-ran Bladé, va recordar que en els darrers anyshan tingut lloc diverses jornades sobre l’ar-queologia i el patrimoni de la Guerra Civil;però que ara han volgut donar una visió mésglobal de les actuacions més destacades dels

darrers anys sobre el patrimoni arqueològicdel territori. De fet, les jornades s’han distri-buït en diferents blocs, que es desenvolupa-ran per àmbits cronològics des de laprehistòria fins a l’època recent. El primer diaestarà més centrat en la prehistòria i la pro-tohistòria, i el segon dia en el món romà, l’e-dat mitjana i l’època moderna. A més, lesjornades també inclouen una visita guiada aljaciment de l’Assut de Tivenys. G.M.

Francesca Aliern amb “Cafè de París”, Artur Gaya amb “L’Ebre, un riu que fa pujada”, i Víctor Amela amb “La filla delcapità Groc” , entre els més venuts per Sant Jordi a les Terrres de l'Ebre

A les Terres de l'Ebre, com ja va sent tradició, la darreranovel·la de la xertolina Francesca Aliern, “El cafè de París”,va tornar a adquirir protagonisme al rànquing de vendesaquest Sant Jordi. Segons Rosa Cubeles, de la llibreria La 2de Viladrich de Tortosa, també van destacar “El nazi de Siu-rana” de Toni Orensanz -que s’havia exhaurit al migdia-,“L’Ebre, un riu que fa pujada” d’Arturo Gaya o “Lo llibre2”, la nova proposta del col·lectiu Paraules Ebrenques. Pelque fa a les novetats d’autors de fora del territori, VíctorAmela amb “La filla del capità Groc”, Empar Moliner amb“Tot això ho faig perquè tinc molta por”, Flàvia Company oLluís Foix també es van vendre a un bon ritme. Altres pro-postes molt buscades van ser “Confessions d’un culer de-fectuós” de Sergi Pàmies.Durant tot el dia van ser diversos els autors de les Terres del’Ebre que es van acostar fins a la llibreria per signar llibres.És el cas de d’Artur Gaya, Miquel Crespi o Jesús Maria Tibauqui presentava el seu setè recull de contes “No és la derrotasinó el vent”. Tibau també va valorar molt positivament l’es-tat de salut de la literatura ebrenca per la quantitat, la qua-litat i la diversitat de gèneres que es tracten.

A Amposta es va viure una Diada especial. I és que era l’úl-tim Sant Jordi de la històrica llibreria La Gavina, que en breubaixarà la reixa. La seva propietària, Clara Salvadó, va expli-car que van aprofitar l’ocasió per tornar als orígens de lafesta i treure al carrer els llibres del fons dels prestatges.Amb tot, a La Gavina es podia trobar una novetat literàrialocal “Flors i violes”, de Carme Miró, una novel·la escrita apartir de converses amb gent gran de la població.Tant la plaça del Castell a Amposta com els carrers Sant Blaii la Rosa de Tortosa es van omplir de tot tipus de parades,tant de llibres com de roses. El bon temps i finalment tambéel fet que fos un dissabte i no un dia laboral va acabar afa-vorint l’afluència de públic ja des de primera hora del dia.A Móra d’Ebre l’activitat es va centrar a la plaça de Dalt ones va inaugurar l’exposició “A la vora del riu...!” produïdaper la Fira del Llibre Ebrenc i la Biblioteca Comarcal deMóra d’Ebre, que mostra d’una manera visual i entenedorael lligam i la influència que el riu ha tingut en els escriptorsebrencs.

Supervendes a CatalunyaLa primera novel·la en català de Víctor Amela, “La filla delcapità Groc”, va ser el llibre més venut per Sant Jordi de fic-ció en aquesta llengua. “Tot això ho faig perquè tinc moltapor” d'Empar Moliner és llibre que el segueix en el ràn-

quing facilitat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, en unpodi que completa “La noia del tren” de Paula Hawkins.“Confessions d'un culer defectuós” de Sergi Pàmies va serel més comprat de no ficció en català, seguit d'”Educar mi-llor” de Carles Capdevila i “La màgia de l'ordre” de MarieKondo. En castellà, “La chica del tren” es va imposar en pri-mera posició en ficció, seguida d'”Historia de un canalla”de Julia Navarro i “Los besos en el pan” d'Almudena Gran-des. “La magia del orden” , “X” de Risto Mejide i “Auron-Play, el libro” van ser els més populars de no ficció encastellà. Quant als llibres infantils i juvenils en català, va des-tacar ”Sant Jordi i el drac” d'Anna Canyelles, seguit d'”Elmonstre de colors” d'Anna Llenas Serra i “Sant Jordi de lesGalàxies” de Jaume Copons.En castellà, la primera posició va ser per “Wigetta y el antí-doto secreto” de Vegetta777/Willyrex, seguit de “¡Cachorrosal rescate!” de Nickelodeon i “Wigetta y el báculo dorado'¡”de Vegetta777/Willyrex.

Cinta Bonet / Gustau MorenoTORTOSA


Imatges de Tortosa i Amposta amb la gent gaudint de la Diada de Sant Jordi / Foto: MANEL CAPELL


El Govern ha acordat concedirla Creu de Sant Jordi al pro-fessor Joan Beltran i Cavaller,autor d’obres com “Vocabu-lari de cruïlla”. Beltran vanàixer a Tortosa l’any 1933.Amb una àmplia experiènciacom a professor i coordinadorde cursos de català i de reci-clatge a les Terres de l’Ebre,Beltran ha estat autor de tex-tos fonamentals per a l’apre-nentatge del model formaltortosí de la llengua catalana.Les seues obres més impor-tants han estat “L’estàndardoccidental. Una proposta

sobre l’estàndard català a lesterres del darrer tram de l’E-bre (1986)” i també els dosvolums elaborats en coauto-ria amb Josep Panisello,“Cruïlla. Curs de llengua”(2002) i “Aïnes. Exercicis dellengua i claus de correcció”(2002). Amb “Vocabulari decruïlla”, publicat el 2010, l’au-tor va culminar una trajectò-ria fonamental al servei delconeixement i la difusió de lallengua catalana. En total, elGovern va concedir la Creude Sant Jordi a 27 personali-tats i 13 entitats que s’handestacat pels serveis prestatsa Catalunya en la defensa dela seua identitat o en el placívic i cultural.

G.M.TORTOSA

El professor JoanBeltran, Creu deSant Jordi

t Pilar Lanau. // FOTO: DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Pilar Lanau, directora de l’Escola d’Art

La professora Pilar Lanau (Tor-tosa, 1967) va ser nomenadaaquest mes de març nova direc-tora de l'Escola d'Art i Dissenyde la Diputació a Tortosa. Lanaués artista plàstica, llicenciada enBelles Arts, màster en direcció idisseny de projectes expositius,professora i tècnica en dinamit-zació cultural de l'Escola des del'any 2006. La nova directorasubstitueix en el càrrec a CarmeClemente, qui ha dirigit l'escolades de l'any 2004 fins a l'any2016, i que després de sol·licitarel relleu continuarà exercintcom a professora en aquest cen-tre i desenvolupant les seves

funcions habituals en matèriade conservació i restauració.L'Escola d'Art i Disseny de laDiputació a Tortosa, que ofereixensenyaments artístics des de

l’any 1952, ha anat evolucionanti adaptant-se a les demandesformatives i culturals fins a con-vertir-se en un centre de refe-

rència en conservació i restau-ració de béns culturals a Cata-lunya. Precisament, larestauració de béns, juntamentamb l'ensenyament artístic enpintura, dibuix, ceràmica, gravato restauració, entre d’altres, i elsprojectes culturals, conformenels tres programes que desen-volupa actualment aquest cen-tre d'ensenyament de laDiputació.Amb el nomenament de la novadirectora, la Diputació de Tarra-gona assegura que manté elcompromís de “continuar tre-ballant amb vocació de serveieducatiu i cultural a la ciutat deTortosa, a les Terres de l’Ebre i ala demarcació, fent de l’Escolad’Art un centre de referència iobert al món”.


LLENGUA

CULTURA

Lanau substitueixa Carme

Clemente, qui hadirigit l’escolad’Art i Dissenydurant 12 anys

t Joan Beltran en un acte recent a Campredó. // FOTO: M.C.


CULTURA

EL DIA DE SANT Jordi hapassat deixant com sem-pre al seu darrera l’esteladels rànquings de llibresmés venuts durant la jor-nada, dels escriptors méssol·licitats i uns quantscentenars de milers devolums que, afectuosa-ment signats pels seusautors després d’unesquantes hores de cua, esguardaran i lluiran persempre més el llom en unprestatge. Sant Jordi ésaquell dia de l’any en quètractem els escriptorscom si fossin estrelles delrock.

SABEM QUE el dia mun-dial del llibre se celebrael 23 d’abril en honor ados grans escriptors de laliteratura universal, Mi-guel de Cervantes i Wi-lliam Shakespeare, quevan morir en aquestadata fa just 400 anys. Lafeliç coincidència no vaser ben bé aquesta percapricis de l’adaptació alcalendari gregorià degu-dament obviats pels de-partaments demàrqueting de les edito-rials.

TANT EL BARD anglèscom el “manco de Le-panto” van gaudir envida de l’èxit de les sevesobres, fins al punt quesabem per una obra queShakespeare va escriure amitges amb un altre dra-maturg, que l’autor deHamlet havia llegit la pri-mera traducció anglesadel Quixot. Al segle XVII,quan encara no hi haviaestrelles del rock, el pú-blic esperava que els au-tors agafessin la plomanomés per transmetre lesseves històries, no elscalia dedicar tota una jor-nada a dedicar a cente-nars de desconegutsexemplars signats en ca-dena de producció.

De genis iestrelles derock

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDSENS ENDINSEM aquest mesen un personatge força oblidatde la nostra història local id'importància cabdal dins delspersonatges històrics de la nos-tra ciutat. Parlem d'Adrià VI, l'-únic bisbe de Tortosa nomenatPapa i l'últim Papa no italià finsl'elecció de Joan Pau II l'any1978, cinc segles després.

ADRIAAN FLORISZOON Bo-eyens, conegut com Adrià d'U-trech, holandès d'origen, vanàixer a la ciutat d'Utrech l'any1459. Fill de fusters, l'any 1479va ingressar a la Universitat deLovaina d'on va arribar al rec-torat essent professor de Teolo-gia.

EN AQUELL TEMPS l'empera-dor Maximilià d'Àustria, so-berà del Sacre Imperi RomanoGermànic es va fixar en ell pereducar el seu net Carles deGant – el futur Carles V-, del

qual va ser preceptor durantdeu anys.

A LA MORT DEL REI Ferran elCatòlic, Carles va enviar el seupreceptor com a llegat del re-gent de Castella, el CardenalCisneros, per vigilar el compli-ment del testament del rei. JaCarles convertit en rei de les Es-panyes, va veure com el seu dei-xeble va impulsar la seva carreraeclesiàstica nomenant-lo bisbe

de Tortosa l'any 1516, més enda-vant inquisidor de les Coronesd'Aragó i Castella i finalment,membre del col·legi cardenalici.

NOMENAT Regent de Castellaen absència del rei Carles Il'any 1520, es va distingir per laseva gestió davant la rebel·lióde les Comunitats Castellanesdurant la batalla de Villalar, i larevolta de les Germanies alregne valencià.

EL 9 DE FEBRER de 1522 va sernomenat Papa. El nomenamentli va ser comunicat quan es tro-bava a Vitòria, preparant la de-fensa contra la invasió deFrancesc I de França. De se-guida va començar el viatge se-guint el curs de l'Ebre fins aTarragona, on va embarcarrumb a Roma, on el 31 d'agostde 1522 es va celebrar la ceri-mònia.

LA SEVA POLÍTICA papal esva basar en dos eixos: d'unabanda la unió dels príncepscristians per combatre l'ame-naça turca i en segon lloc refor-mar la cúria. El seu pontificat vaser breu – va morir el 14 de se-tembre de 1523-.AL PAPA Adrià VI li deuen elsbisbes de Tortosa el privilegisespecials dels cardenals de re-vestir-se amb els colors de lapórppora, i de portar el solideuvermell.

David JiménezTÈCNIC DE TURISME

Adrià d’Utrech, Bisbe de Tortosa i Papa

VICENT SANZESCRIPTOR

EL 31 DE MARÇ va presentar-se “Fes cultura“, l’a-nomenat pla estratègic cultural valencià del go-vern de la Generalitat per al període 2016-2020. Estracta d’un pla ambiciós de rellançament de la cul-tura com a sector econòmic a tenir en compte, quepreveu una inversió de 500 milions d’euros enquatre anys i la generació de 10.000 llocs de treballnous. Els objectius del pla són revifar els índex delectura del País Valencià, actualment inferiors a lamitjana espanyola, i l’activitat artística en general,lligada a la incentivació de públics nous.

ES TRACTA DE revertir un panorama culturaldestrellatat, basat en iniciatives erràtiques o direc-tament malintencionades, en tot cas determinadespel clientelisme com a divisa. El que es podia es-perar d’una formació política que a dia d’avui témés de 120 casos acusats de malifetes diverses re-lacionades amb la corrupció. Un panorama cultu-ral dominat per la festivitat com a plat únic, elfolklorisme interessat i el provincianisme com ahoritzons.

EL PLA CONTEMPLA la territorialització mitjan-çant l’impuls de consells comarcals de les arts, lacultura i la creació. Salvant la contradicció que alPaís Valencià les comarques no tenen cap reconei-xement oficial potser es tracta d’una oportunitatper remoure la qüestió. Almenys, pel que respectaal món associatiu i als centres d’estudis, es tractad’una oportunitat per establir un àmbit de coor-dinació que fins a data d’avui pot considerar-seinexistent. Fóra bo que, tractant-se de la cultura,que les associacions culturals i els centres d’estu-dis plantegen que aquesta territorialització es co-rresponga amb la totalitat dels pobles del

Maestrat històric, de manera que les polítiquesculturals que s’hagen d’aplicar de resultes del plasuperen el localisme i miren el Maestrat com unconjunt actual. I no com un espectre esvaït o unsimple tòpic.

AQUEST PLANTEJAMENT és convenient si ésque es vol tenir accés a la possibilitat de bastir uncircuit cultural i d’espais creatiu dinàmic i inte-grat. Avui, el Maestrat té unes infraestructuresculturals insuficients i endarrerides. Hi ha mu-seus amb col·lecció museogràfica registrada queno tenen cap calendari d’activitats o senzillamentestan tancats. La integració d’aquestes infraes-tructures en un circuit cultural suposa un incen-tiu turístic molt important, que s’ha menystingutdurant molt de temps. Tampoc no es tracta d’es-perar que un nou pla ho solucione amb diners dela Generalitat, sinó de coordinar esforços tambédes dels municipis. En tot cas, el turístic, l’econò-mic, no és l’incentiu més important. Hi ha una re-lació directa entre museus, patrimoni i educació.No es poden programar excursions escolars amuseus que no compten amb cap programa edu-catiu.

DE LA MATEIXA MANERA, el pla contempla lacreació de 80 punts de lectura. Això no trau queresulte necessària una biblioteca comarcal.

DEIXEM-HO aquí i no entrem a tractar la proble-màtica dels arxius municipals dels pobles més xi-cotets. Esperem que els agents que han departicipar en aquest consell comarcal estiguenprou a l’aguait per no deixar passar de llarg l’o-portunitat.

Fem cultura?


AAGE N D A

US RECOMANEMVIII FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇAD’AMPOSTADel 13 al 15 de maig

Música

La Ràpita‘Mirades a La Ràpita’Fins l’11 de maigLloc: Museu de la Mar de l’Ebre

Vinebre‘La Sirga de la Vida’Fins el 15 de maigLloc: Ca Don Joan

Tortosa‘Creativitat al Museu del’Ebre’Fins el 31 de maigLloc: Museu de l’Ebre

Tortosa‘Diaris de l’opressió’Del 9 de maig al 10 de junyLloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Entre mantons i faldetes, entre carros i cavalls, entre cants iballades, arriba la vuitena edició de la Festa del Mercat a laPlaça. Una festa ja reconeguda arreu del territori, que s’haconvertit en la festa de la primavera, i que ha consolidat unatradició, fent possible que la gent conegue l’Amposta de fa100 anys, les seves arrels i els seus valors. Un espai ple de vi-talitat, de compromís i de germanor.

Tortosa

Gulliver, al país de Lil·liputEspectacle de titelles

Diumenge, 8 de maigHora: 12 h.Teatre Auditori Felip PedrellPreu: 3 euros

Gulliver, infant encara, somnia sempre en fer-se a la mar i esdevenircapità de goleta. En créixer, podrà viure la seva primera aventuraque el durà a naufragar i caure presoner dels pobladors de Lil·liput.En aquell món, Gúlliver és talment un gegant i els lil·liputencs estanben espantats. Ell, però, se’n guanya la confiança i l’amistat fins alpunt d’esdevenir l’heroi del poble. Ell és qui, d’un cop per sempre,acaba amb les disputes i les guerres entre Lil·liput i Belfuscú i pro-picia l’esperit de concòrdia i de cooperació d’ambdós pobles.

Lectura

Amposta

Tomeu Penya

Fires i festes

Móra d’Ebre9è Litterarum i 13a Fira del Llibre EbrencDel 27 al 29 de maig

Novena edició de Litterarum, la Fira d’espectacles literaris de Mórad'Ebre, que té com a missió donar a conèixer i promocionar especta-cles literaris professionals basats en la literatura en llengua catalana.

Coincidint amb el Litterarum, també se celebra la 13a Fira del LlibreEbrenc, el punt de trobada de totes aquelles persones que produei-xen, editen, promocionen, venen o llegeixen llibres fets per autors oentitats de les Terres de l’Ebre o que són de temàtica ebrenca.

En família

Diumenge, 29 de maig

Hora: 19 h.

Lloc: La Unió FilharmònicaFires i festes

Tortosa72a Fira ExpoebreDel 28 d’abril a l’1 de maigLloc: Pavelló Firal

La GaleraXXIII Fira de la TerrissaDel 29 d’abril a l’1 de maig

L’AmpollaXXVI JornadesGastronòmiques de l'OstraDel 7 al 22 de maigLloc: Restaurants col·laboradorsMés info:www.ampolla.org

L’AmpollaXXVI Jornada de l'Ostra delDeltaDegustació de 2500 kg. d’ostresDiumenge, 8 de maigLloc: Port pesquerHorari: de 11h. a 14h.

Menjar i beure

Arts

Santa BàrbaraXXV Jornades Culturals deSanta BàrbaraFins el 22 de maigLlocs diversosMés info: www.santabarbara.cat

RoquetesDesenvolupa-MentActivitat per a xiquets i xiquetes de3 i 4 anys.6 i 20 de maig, i 2 i 17 de junyLloc: Biblioteca Mercè Lleixà

Nens

GandesaPresentació de llibre“Objetivo: califato universal”Divendres, 6 de maigLloc: Biblioteca Comarcal

GandesaTaller de poesia ambFrancesca CalafDijous, 12 de maigLloc: Biblioteca Comarcal

RoquetesClub de lectura: “La Clivella”de Dores LessingDivendres, 13 de maigLloc: Biblioteca Mercè Lleixà

Teatre

Tortosa‘Autorretrato de un joven ca-pitalista español’Divendres, 13 de maigHora: 22 h.Lloc: Teatre Auditori Felip PedrellPreu: 10 euros

Mou-te!

Horta de Sant JoanEncerclant els PortsDel 2 a 8 de maigRecorregut total: 89 km.Més info: www.catalunyasud.net

AmpostaBicicletada ‘Camí de Sirga’Dissabte, 7 de maigHora: 10 h.Lloc: Camí de Sirga

AmpostaBicicletada ‘Ruta a les llacu-nes de l’Encanyissada i a laTancada’Dissabte, 21 de maigHora: 10 h.Lloc: Delta de l’Ebre

AmpostaBicicletada ‘Ruta pels Ullalsde Baltasar’Dissabte, 28 de maigHora: 10 h.Lloc: Ullals de Baltasar

Exposicions

En família

FlixFesta de les CigonyesDiumenge, 8 de maigLloc: Reserva Natural de Sebes

JesúsTaller d’endevinallesDimecres, 18 de maig a les 17h.Lloc: Punt Jove


LES SET MERAVELLES és eltema que els Petits Artistes delCol·legi Santa Teresa de Móra d'E-bre van escollir per a la pàgina d'a-vui. Els xiquets i xiquetes d'aquestcentre van viatjar per tot el mónbuscant informació sobre les mera-velles antigues i les modernes. Amolts d'ells els fa molta il·lusiópoder anar a visitar indrets com la

Gran Muralla de la Xina, les Piràmi-des d'Egipte, el Col·liseu de Romao el Crist Redemptor de Rio de Ja-neiro.Els Petits Artistes morencs tambétenen molt d'interès per les mera-velles antigues, especialment pelFar d'Alexandria; i és que Egipte ésun lloc ple de monuments molt in-teressants per visitar. Estem segurs

que en uns pocs anys podran co-mençar a visitar, de veritat, totsaquests llocs tan fantàstics quetrobem al nostre planeta!

"El Far d'Alexan-dria m'agradamolt i m'ha sob-tat que poguésfer llum fins alscinquanta kilò-metres de distància."

PPETITS ARTISTES

COL·LEGI SANTA TERESA DE MÓRA D’EBRE


“"Jo he dibuixat els Jardins Penjants deBabilònia perquè a mi m'agraden moltles plantes. El monument estava a l'an-tiga Mesopotamia o l'actual Iraq."

"Jo també he di-buixat totes lesmeravelles delmón antic, peròsobretot m'agra-den els jardins

penjants de Babilònia."

2 PINZELLADES

Carola Papaseit

Martí Gaixet

"He dibuixat elFar d'Alexandriaperquè és el pri-mer far que es vaconstruir al mónantic."

“Al mes de fe-brer la meva co-sina va anar aEgipte a veureles piràmides,per això he esco-

llit aquest monument. A mi também’agradaria anar a Egipte!”

Josep Llop

Aida Ortega

"Jo he dibuixat elCrist Redemptorperquè m'agradamolt Brasil pelseu clima. Algundia m'agradariaanar a Brasil i visitar-lo a Rio"

“Jo també he es-collit el Far d’A-lexandria. El vaordenar cons-truir un rei d’E-gipte al segle III

abans de Crist.”

Iona Melchor

Kiara González"La piràmided'Egipte està si-tuada a Egipte iés una de les setmeravelles delmón antic queencara està intacta. A dins hi ha elfaraó."

"He escollit el fard 'A l e x and r i aperquè era un fari a la nit augmen-tava molt la llumi de dia baixava

la llum. També em va agradar moltla història de la seva construcció."

Judit Cutrona

Nil Vidal

"Jo he dibuixattambé la Pirà-mide de Gizehperquè és el mo-nument més fàcilde dibuixar."

"El Mausoleu d 'H a l i c a r n à sm'agrada moltper la quàdrigaque hi havia daltde tot!"

Izan Llanos

Vinyet Papaseit

"He dibuixattotes les merave-lles perquè m'a-gradaven totes ino sabia quinaescollir."

Candela Carolina

"Jo prefereixol'estàtua de Zeusa Olímpia per-què m'agradal'escultura i téunes dimensions

molt grans."

Mercè González

Deva Ivanova


EESPORTS

LA REGATA DEL DELTA TORNA AL PORT DE LA RÀPITAEl passat 22 d’abril al vespre, es va donar el tret de sortida a lavuitena Regata del Delta entre Port Ginesta, a Sitges, i Sant Car-les Marina, que va comptar amb la participació d’una trentenad’embarcacions que reuniren més d’un centenar de tripulants.Vuit embarcacions ho feren des del port de l’Ampolla per com-petir en la versió de la regata Mini Delta. La regata es va córrersota les fórmules de compensació de temps, RI i MOCRA permulticascs, i presentà un recorregut molt interessant i tàcticamb un primer obstacle al Cap de Salou i el següent, a la des-

embocadura de l'Ebre, on les embarcacions van haver de cir-cumnavegar i superar indrets com el cap de Tortosa, la Puntade la Banya i la Punta Corballera, fins arribar al port de la Rà-pita. Pel que fa als resultats, l’embarcació Don’t Ask, First 50,d’Alberto Fucale, va resultar vencedora; seguida de modark, X-37, de Javier Garcia, i de J 105, d’Oriol Badia. D’altra banda, elvencedor absolut de la Mini Delta fou Elias II, Furia 32J, d’AlfredRocha (CN Ampolla). A la regata va participar també el popularmeteoròleg de TV3 Tomàs Molina. A.P.

DE JOVE va entrar al móndel bàsquet al Cantaires, l'e-quip de casa, del seu poble.El van descobrir a Barcelonaon s'ha format com a pivotal planter blaugrana. Des-prés d'uns mesos de prepa-ració als Estats Units, abansde seguir la seva carrera a laUniversitat de Valparaíso aChicago on podrà jugar a lalliga universitària de bàs-quet americà.La tornada va coincidir ambel partit amb el Messer,"Vaig sentir-me molt il·lu-sionat en el retrobamentamb l'afició, sempre he vol-gut jugat a casa".Sobre els mesos que estaràjugant a Tortosa abans decreuar l'Atlàntic, Sorolla

firma poder ajudar a l'equipen les seves aspiracions ajugar el play-off d'ascens:"He millorat tàcticament ifísicament, perquè als EUAel treball físic és molt dur iaixò ho puc aportar al Can-taires."La tornada a Tortosa va feromplir el pavelló de Ferre-ries.Sorolla, davant la seva aficióafirma que "em van veurebé tot i estar molt nerviós.Ara tot serà per a millorar".Jaume també valora la situa-ció de l'equip: "Som delsmillors equips de la catego-ria".Sorolla marxarà a finals dejuny a Chicago a fer la pre-temporada amb el Valpara-íso, equip referent de laConferència on juga. A.P.

Mai se sap sijugarà a l’NBAperò és elsomni”“

Jaume SorollaJUGADOR DE BÀSQUET

Tornar a casa

1ENTREVISTAEl mes d'abril ha estat marcatper les diferents proves inter-nacionals que s'han celebrat allacs internacionals. A pri-mers de mes, al trentè memo-rial Paolo d'Aloja ques'organitza al llac de Piedi-luco, al centre d'Itàlia, els di-ferents participants de lesTerres de l'Ebre van optenirimportants resultats en unaregata on van participar mésde 200 equips de 26 països di-ferents en una de les compe-ticions internacionals de remmés prestigioses.Aina Cid del Club NàuticAmposta va aconseguir dosmedalles de plata juntamentamb la barcelonina AnnaBoada amb el dos sense timo-ner. En aquesta categoria l'orva ser per a les italianes en lesdos ocasions, que van guan-yar per cinc i sis segons demarge.També va ser una gran jor-nada per a la parella formadaper Pau Vela i Àlex Sigurb-jörnsson del Club Rem Tor-tosa. Ja amb la tranquil·litatde saber que van als JocsOlímpics de Rio, els tortosinsvan seguir amb la preparacióolímpica i van aconseguir unamedalla de bronze en el dossense timoner en una provaque primer van quedar ita-lians i segon els competidorsgrecs.

Copa del món de VareseEl segon campionat celebraten terres italianes, aquestavegada al llag de Varese, a laLlombardia (nord), també vaser magnífic per Aina Cid i laseva parella del Club de RemOlímpic de Barcelona.En el dos sense timoner, la re-mera del Club Nàutic Am-posta i la barcelonina van ser

les úniques en aconseguiruna medalla per a la seleccióespanyola a la Copa del Món.La parella va acabar tercera

després de superar a les ale-manyes, que en els primers500 metres van anar per da-vant de les catalanes. Elbronze per a Aina Cid i AnnaBoada se'l van penjar en com-pletar el recorregut en7:39:510. L'or el van aconse-guir les sud-africanes KateChistowitz i Lee-Ann Persse ila plata va ser per a les amfi-triones, les italianes Alessan-dra Patelli i Sara Bertolasi.Aina Cid podria ser la quartaesportista de les terres de l'E-bre en aconseguir el passa-

port als jocs olímpics de Rio.La decisió serà el pròxim 22de maig a les classificatòriesde Lucerna, a Suïssa.En aquesta ocasió, no tan po-sitiva va ser l'actuació de laparella del Club Rem Tortosaformada per Pau Vela i ÀlexSigurbjörnsson, que van aca-bar en sisena posició en unafinal guanyada pels remers dela Gran Bretanya. L'embarca-ció espanyola va fer un tempsde 7:03:130 i va anar a remolcdes de bon inici sense opció aremuntar posicions.

REM

Bona actuació ebrenca a ItàliaAina Cid guanya dos plates al Paolo d’Aloja

i l’única medalla espanyola a Varese

Albert PascualREDACCIÓ

Anna Boada i Aina Cid (dreta) amb el bronze aconseguit a Varese. // FOTO: VRsport ROWING.

Aina Cid podriaparticipar en elsJocs de Rio si fa unbon paper el 22 demaig a Suïssa

“

El tàndem Vela-Sigurbjörnsson completenles competicions amb un bronze


Deltebre ha estat l'escenari, per tercer anyconsecutiu, de l'esdeveniment Trilimit. Unacte que ha aplegat a més de 650 atletesd'arreu del territori i que ha permés dina-mitzar l'economia del municipi, ja que lamajoria de restaurants i hotels han vist in-crementada la seva facturació.Els atletes participants s'han dividit en lesquatre proves diferents que s'han realitzat:l'olímpica, l'sprint, la half i la short. Unesproves que han permès la participació d'at-

letes de tots els nivells gràcies a les condi-cions geogràfiques, topogràfiques i mete-orològiques.La prova Half masculina, va estar clara-ment dominada per Jordi Matos, amb mésde 17 minuts d'avantatge sobre el segonclassificat, Jordi Torrejón. Gina Brull es vaproclamar campiona en categoria feme-nina amb un avantatge d'11 minuts sobreAlicia Sánchez.Pel que fa la short, el primer classificat vaser Xavi Queral amb un temps total de 2hores i 18 minuts. La classificació femeninaen aquesta prova la va encapçalar EvaGonzález amb 2 hores 50 minuts.

ESPORTS

650 atletes citats al Trilimit de DeltebreJordi Matos i Gina Brull aconsegueixen el podi en la

prova Half, la més difícil de la provaEn Short, el podi el van dominar Xavi Queral en homes

i Eva González en categoria femenina

Albert PascualDELTEBRE

Prova ciclista al Trilímit de Deltebre. // FOTO: AJUNTAMENT DE DELTEBRE.

TRIATLÓ

AGENDAESPORTIVA

Dissabte 7 de maig 3a Cursa de les CigonyesFlix

Diumenge 15 de maig Cursa del VentEls Reguers

Dissabte 21 de maig 26a Copa Catalanad’escalada de dificultatTortosa

Dissabte 21 de maigBicicletada popular:Ruta de les LlacunesAmposta

Dissabte 21 de maig10.000 El PerellóRunning Series

Dissabte 28 de maigIroncat Copa de les Na-cions a l’Ampolla

Uns 300 Alumnes de dotzeinstituts de les Terres de l'E-bre han format part, un anymés i ja en porten cinc, delprojecte Cursa per Muntanyadels Instituts.La jornada es va celebrar elpassat dijous 14 d'abril al matíen una activitat que va co-mençar al Cocó de Jordi, a lafalda del Montsià i que vaconsistir a pujar a la Foradadaen un recorregut d'uns 6 kilò-metres. Del total de 300 alum-nes, 200 van ser elsencarregats de completar elrecorregut, mentre que laresta, principalment estu-diants de Formació Professio-nal de l'Institut de Tecnificaciód'Amposta entre d'altres, vanser els encarregats de dissen-yar i controlar el recorregutaixí com donar el suport ne-cessari als corredors.Aquesta proposta que parteixdel professor de física i quí-mica, Florenci Sales, de l'Ins-

titut de la Sénia, tracta d'apro-par l'experiència de les cursesper la muntanya als estu-diants, tot lligant-ho amb al-tres activitats acadèmiques.La cursa va començar a les 9del matí, i es va desenvoluparfins passat el migdia.Per a uns més fàcil, per a al-tres més cansat, el comú de-nominador per a tots va ser labona experiència de passarun dia a la muntanya ambcompanys i gent d'altres po-bles, i aprofitant una activitatlúdica per aprendre.Com en tota cursa per mun-tanya, el perill no es va poderobviar. A la forta calor se livan haver de sumar algunescaigudes que van requeriratenció mèdica per part del'organització.Al final de la cursa es va orga-nitzar un dinar i l'entregad'uns premis també elaboratspels alumnes de diferents ins-tituts del territori. A.P.

Els instituts pugen a la ForadadaCURSES PER MUNTANYA


SS A L U T

ES MULTIPLIQUEN PER CINC ELS INGRESSOS PER GRIPDES QUE VA començar la temporadade grip, l’Hospital de Tortosa Verge de laCinta ha ingressat un total de 90 malaltsamb grip greu o molt greu, dels quals 15han estat ingressats a la Unitat de Medi-cina Intensiva. El nombre de casos s’hadisparat, ja que la xifra gairebé quintu-plica els 19 ingressos del 2015, segons vainformar el departament de Salut. La in-cidència de casos pediàtrics també ha

augmentat significativament ja que 33dels 90 casos han estat pediàtrics, 21 delsquals en menors de cinc anys. Durant les13 primeres setmanes de la temporadagripal, les taxes més altes de grip a Cata-lunya s’han observat a les Terres de l’E-bre, on s’ha arribat als 500 casos per100.000 habitants, el doble que a laRegió Sanitària de Girona, per exemple.A més, el servei d’Urgències ha hagut

d’augmentar fins a un 60% el nombred’atencions diàries per complicacions se-cundàries relacionades amb el quadregripal. Segons el responsable del serveid’Epidemiologia i Medicina Preventivade l’hospital tortosí, Josep Rebull, la dis-paritat de xifres s’explicaria pel fet quela majoria de pacients del territori es vi-siten en centres de l’ICS, on es notifiquentots els casos atesos. C.B.

El delegat de la Lliga contra elCàncer a les Terres de l’Ebre,Francesc Vallespí, va detallarque, durant gairebé vuit anysd’activitat, la unitat de radiote-ràpia de l’Hospital de la SantaCreu de Jesús-Tortosa ha atèsun total de 2.380 persones. Pertant, la unitat de radioteràpia haestalviat als pacients ebrencsuns 83.000 desplaçaments a l’-hospital de Reus. Durant unaentrevista a Canal 21 Ebre, Va-llespí va destacar aquestes xi-fres com una fita molt positiva;però va afirmar que la Lliga se-guirà reclamant millores en l’a-tenció als pacients del territori.En aquest sentit, va avançarque cal renovar l’acceleradorlineal de Jesús, perquè hi haalguns càncers que ja nopoden ser tractats a la Unitatde Radioteràpia de les Terresde l’Ebre. Vallespí va afegir queel nou director territorial deSalut, Ismael Piñas, ja coneix lasituació, i que s’ha compromèsa canviar l’accelerador linealde Jesús en dos anys. El dele-

gat de la Lliga contra el Càncerva evitar fer alarmisme sobreel fet que l’accelerador s’hajaquedat obsolet per fer algunstractaments. De fet, Vallespí vadestacar que la ciència avança,i que el normal és canviar

aquestes màquines cada 10anys. Així, va remarcar que laLliga començarà a reivindicarals polítics ebrencs que suminper aconseguir el canvi d’ac-celerador lineal. El cost delnou aparell podria ser d’un

milió d’euros.

Crida de la Lliga contra el Càncerper renovar l’accelerador lineal

INSTAL·LACIONS MÈDIQUES

El director de Salut s’hauria compromès acanviar l’accelerador en dos anys

Hi ha alguns càncers que ja no poden sertractats a la unitat de radioteràpia de Jesús

L’accelerador lineal de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.

Gustau MorenoJESÚS

Un total de 894 pacients es-peraven el desembre del2015 per ser operats de ca-taractes, pròtesi de genoll omaluc a les Terres de l'Ebre,una xifra inferior als 1.174que esperaven el desembredel 2014. El procedimentamb més pacients pendentsd'intervenir són les catarac-tes, amb un total de 623, enel cas de la pròtesi demaluc, el desembre del 2015hi havia 67 pacients pen-dents d'intervenir, i pel quefa a les pròtesis de genoll, elhi havia 204 pacients pen-

dents de ser intervinguts.D'altra banda, els pacientsque portaven esperant mésde 181 dies, sis mesos,també es van reduir res-pecte el 2014. Segons dadesdel departament de Salut, eldesembre del 2014 el 98,3%dels pacients pendents d'a-questes intervencions por-taven esperant menys demig any per ser operats, iun any després, al desem-bre del 2015, la xifra pràcti-cament es manté en el98,2%. Per procediments, hiha set pacients que portenesperant més de sis mesosper ser operats de catarac-tes, set més que estan pen-dents d'una pròtesi degenoll, i dos pacients queesperen més de mig any perser operats d'una pròtesi demaluc. D'altra banda, el89,6% dels pacients sotme-sos a procediments de ci-rurgia oncològica vanesperar dins dels terminisgarantits. C.B.

CIRURGIA

900 operacionspendents de cataractes,genoll i maluc

Fins a 623pacients esperenper serintervinguts decataractes



ESTEM arribant a la recta final delcurs escolar i és quan els estudiantsque s'enfilen cap a la universitat hande treure el rendiment del treball quehan estat realitzant els últims cursos,i també és quan arriben els exàmens iquan apareix la temuda ansietat al'hora d'afrontar-los. Però no nomésels estudiants que es juguen la notad'accés a la carrera que volen triarsón els que pateixen d'aquesta ansie-tat, sinó que en totes les edats moltscops apareix l'ansietat quan ens hemd'afrontar a un examen i hem d'obte-nir un rendiment. Podem conceptua-litzar l'ansietat com un mecanismedefensiu que presenten totes les per-sones, sent aquest mecanisme real-ment adaptatiu, ja que té com a missiómantenir l'organisme alerta per aprevenir-nos de qualsevol amenaça.

EL PROBLEMA sorgeix quan aquestmecanisme funciona incorrectament ien lloc de motivar-nos ens paralitza,ens bloqueja i fa que realitzem unexamen desastrós. Els estudiants re-coneixeran l'ansietat pels símptomes

que provoca i que són clàssics abansdels exàmens com les palpitacions,sequedat de boca, sensació d'ofec amés de tenir les mans gelades i humi-des. Si aquest nivell d'ansietat és mésalt del què estem preparats per asso-lir ens perjudicarà, ja que interferiràen el nostre nivell atencional i dismi-nuirà també el rendiment del proces-sament de la informació, dificultant elrecord i inclús arribant al clàssic blo-queig davant del paper, encara que elque ens pregunten segurament hosabem.

HI HA MOLTS de factors que contri-bueixen a fer front als exàmens demanera òptima, i que si es presental'ansietat, aquesta sigui motivadora ino bloquejant, començant per portaruns hàbits de vida saludables en quèl'alimentació sigui adequada, variadai acompanyada de la pràctica d'algunesport o si més no que portem alguntipus d'activitat física. D'altra bandahem de vigilar de descansar prou i dedormir les hores que necessitem. Ésclàssic en molts estudiants els dies

previs als exàmens estar-se fins alteshores de la matinada davant dels lli-bres, molts de cops intentant aprendreel que no han fet durant el curs, sentaixò totalment contraproduent, ja queens portarà a tenir malestar durant eldia i a una segura disminució del ren-diment tan físic com intel·lectual.

PER A PREVENIR l’ansietat abans del'examen o que aquesta sigui mínima,cal haver estudiat abans i portar lamatèria preparada, però no el dia an-terior a l'examen, cosa que fan moltsd'estudiants, sinó que l'estudi ha deser una activitat regular de tot l'any,ajudat d'unes bones tècniques d'es-tudi que incorporen resums i esque-mes d’allò que hem estudiat. El dia del'examen, per no caure en un estat an-siós, és recomanable un esmorzar nu-tritiu i evitar els estimulants, arribantamb un poc d'anticipació al centre perpoder parlar amb els companys, peròsempre anant en compte de no estarprop d'algun company dels que moltscops generen ansietat, ja que moltesvegades aquesta ansietat es contagia.

SALUT

Ansietat i exàmens

Lluís VergésPSICÒLEG

EQUIPAMENTS

El departament de Salut, a través de CatSalut,preveu licitar abans de l’estiu la construcció delnou Centre d’Atenció Primària (CAP), amb unainversió de 4’2 milions d’euros. La idea és quedurant el tercer trimestre de l’any puguin co-mençar les obres que s’enllestirien en dos anys.L'equipament estarà ubicat darrera de la novaestació d'autobusos d'Amposta, a tocar de la

plaça de la Castellania. L’alcalde d’Amposta,Adam Tomàs, va destacar que aquest és un equi-pament molt esperat ja que l'actual CAP, cons-truït als anys vuitanta, s'ha quedat petit perdonar abast als 21.000 habitants que té la capitaldel Montsià. També va dir que la nova ubicaciópermetrà resoldre els problemes d’aparcamentde l’actual CAP. El nou CAP, de planta baixa mésdos, tindrà àrea d'urgències i extraccions, medi-cina de família, àrea de la dona, pediatria, odon-tologia, i està preparat també per l'especialitatde ginecologia.

El CAP d’Amposta, per al 2018

L’ORTORÈXIA és un trastorn de l'alimen-tació, que consisteix en una obsessió perconsumir exclusivament una alimentaciósana (orgànica, vegetal, sense conservants,ni colorants etc.) i per la forma de prepa-rar-la. Aquestes persones prefereixen pas-sar gana, abans de consumir alimentacióque ell consideri insana. No és dolent volerportar una dieta sana i equilibrada, el pro-blema rau quan això es converteix en unaobsessió malaltissa, portada a l'extrem, i elmenjar passa a ser el centre de tot. Es tractad'una patologia de la conducta alimentàriaque pot desencadenar greus problemes desalut. Aquesta obsessió per menjar ali-ments naturals o sans, pot dur a les perso-nes que la pateixen a deixar d'ingeriralguns aliments, que aporten nutrients es-sencials per a l'organisme, i desencadenarefectes nocius per a la salut.

ELS ORTORÈXICS solen eliminar de la

seva dieta carns, aliments rics en greixos iadditius, i productes en el cultiu dels qualss'utilitzin pesticides, fins a l'extrem de pre-ferir no menjar res abans que ingerir unproducte que no considerin biològicamentpur (sense additius, sense conservants,sense colorants). Aquesta conducta pot tra-duir-se en anèmia, osteoporosi, desnutri-ció, manca de vitamines i minerals,disminució de les defenses, depressió. Noels preocupa la quantitat, sinó la qualitatdels aliments. Les persones que pateixenortorèxia volen conèixer l'origen dels ali-ments i prefereixen cuinar-los personal-ment, fins al punt que eviten menjar enrestaurants o a casa d'altres persones.Aquesta obsessió afecta també a la salut fí-sica i mental de qui la pateix.

COM EN LA majoria dels aspectes queafecten la salut, la clau resideix en la mo-deració. Qualsevol canvi en l'elecció dels

aliments que formen part de la nostra dietas'ha de fer de manera gradual i d'una ma-nera que encaixi amb els gustos i l'estil devida de cadascú. Vols saber si estàs unamica capficat amb l’alimentació? Si responsafirmativament 4 o 5 preguntes, vol dir quet’has de relaxar una mica més, pel que fa al'alimentació.1. Passes més de tres hores al dia pensanten tot allò que menges?2. Planifiques els teus menjars amb diver-sos dies d'antelació?3. Consideres que el valor nutritiu d'un ali-ment és més important que el plaer quet’aporta?4. Ha disminuït la qualitat de la teva vida, amesura que augmentava la qualitat delsteus menjars?5. T’has tornat més estricte amb tot allòque menges?6. Ha millorat la teva autoestima des quemenges més “saludable”?

Obsessionats per menjar sa

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

Cinta BonetAMPOSTA


Amposta Es ven pisprimer, 2 habitacions,cuina menjador, bany,traster, a prop HospitalComarcal, estacióautobusos, centrescomercials i col.legis. � 645888266

Tortosa zona rastre. Esven pis semi-noutercera planta amb 3habitacions, cuina,menjador i bany alaPlaça Mossèn Sol 2.

� 977267583 - 661083807

Jesús Es ven planta baixaamb 2 habitacions, cuina,menjador, 1 bany, a/a ambbomba de calor i moblat.Preu 27.000 euros. � 620 39 28 50

La Ràpita Zona plaça CarlesIII. Es lloga local comercialplanta primera, 75 m2,assolellat, ideal per a despatx,cèntric. � 676919378

La Ràpita Es lloga localcomercial planta baixa,100,61 m2, situat agaleries comercials Hortdel Rei. Cèntric, Zonaplaça Carles III, molt

lluminós, tot escaparate � 676919378

La Ràpita Zona plaça CarlesIII. Es lloga local comercialplanta baixa, 95,32 m2,ampliable 163,19 m2,annexant altre local 67,87 m2,cantoner. � 676919378

La Ràpita Galeriescomercials Hort del Rei. Eslloga pis tercera planta, sensemoblar, 4 habitacions, totesexteriors, menjador, cuinaindependent, lavabo complert,aseo, galeria i balcó al carrerSant Isidre. � 676919378

Tortosa Zona rastre. Es lloga

pis tercera planta amb 3habitacions, cuina, menjador ibany a la Plaça Mossèn Sol2.� 977267583 - 661083807

Contactes Home busca donaper amistat. Enviar per correu

postal carta de presentació aAntonio Fàbregues. JoanLamote de Grignon 23 1º A,43500 Tortosa.

Varis Es ven mobiliari formatper 3 mòduls de fusta, enprestatgeries de vidre, mous,ideal per a tot tipus de negoci,perruqueria, perfumeria,farmacia, tenda de roba. �977580536

Varis Tortosa. Es ven pianoCasio MF520. Preu 100euros. � 636950207[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS 1.Compactació d’aliments des-aconsellada per als submarinistes.Ve sense ni cinc / 1. Comarca moltadequada per posar fi als brots deparanoia. Gàbies de fusta per pro-tegir els plançons (i els carnots?) /3. Poca broma. Com menys con-sultat més així, el llibre de biblio-teca. Mal to / 4. Ensopir a based’enaltir. Si no el trobes a la sina-goga segur que serà entre arabis-tes / 5. Regidor de la dreta.Botorn, sufocació i ardor / 6.Àngel a sou de Prosegur. Omplenl’ànima d’en Roger / 7. És tanbàsic per a la vida com començarcorrectament amb la corbata. Co-lorant groc de força planetària / 8.Indi antillà amb una expressivitatanàtida. Radical: és a la imina comel nino a la nina / 9. Finals d’hi-vern. Taxatiu a l’hora de rebutjarels draps de plàstic. Preu lliure /10. Del menjar dels pagesos sen’enduia el deu per cent. Està malcuinat, és un assumpte de pell /11. Interior de pis. Tan treballadaque ves que no resulti impugnada.Dos quarts d’onze / 12. Baratestan malament que et quedes unarbust. Si és tan bo és per ser so-brenatural / 13. Minuta a nom deVida S.A. Introductor del carnavala la vida natural.

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[TREBALL]

VERTICALS 1.Tot de diners baixant pel riu.Del massatge que ningú demana/ 2. Encara dos quarts. La plantadel costat li fa el salt. El productemés correcte de l’Estat / 3. Blaucausat pel cop contra una móramassa verda. Pals fets a miquesper ficar-los al salpasser / 4. Filsper fer xarxes denostades pels ar-gentins. Entre els udmurts passaper un paio ben normal / 5. Fi-lera en forma de rastellera (peròcurta). Els carters berbers nosaben on enviar-los la correspon-dència / 6. El partit. En ovaris ésestèril però en vocabulari gens.Símptomes clars de necrosi / 7.Intocable, com una família del’Eixample. Agressions pels quepugen del sud / 8. Senyora rà-pida. Qualitat que limita la nos-tra expansivitat. A mig termini /9. Torni en males condicions perculpa de la tecla de passar ratlla.Presa com a model / 10. Un pa-rell d’ous. De la victòria obtin-guda amb la llengua a fora.Mitges de nàilon / 11. Pista d’en-trenament de futurs esquiadors.Com que ja n’hi ha vuit diu quees queda a casa / 12. S’obté po-sant a jeure el benzè. Per ser re-alment pública ha de serpublicada.

ÀRIESAquests seran uns dies més aviatagradables per a vosaltres, ja queus tiraran els trastos i això sem-pre agrada. Es molt reconfortantque us elogiïn i us diguin tot elque feu bé, però heu de tenir encompte que no us hi podeu re-penjar i heu de seguir treballantamb ganes. Per cert, és molt pro-vable que al llarg d’aquests diesconegueu gent de fora.

TAUREEstareu molt fora de lloc aquestsdies, el motiu serà el vostre campsentimental. Per una banda, sem-bla que tot va de primera i, perl’altre, teniu molts dubtes basatsde certa manera en la descon-fiança que vosaltres mateixosaneu fent créixer. No penseu tantmalament, si teniu algun dubteho pregunteu directament a qui liafecta i ja està.t

BESSONSSi per alguna d’aquelles cosesmai heu pensat que no sabíeuparlar clar, al llarg d’aquests diesno ho podreu pas pensar ja quela vostre facilitat de paraula vin-drà acompanyada d’una facilitatde concretar i deixar clar tot elque es vol dir. O sigui, que si fatemps que teniu ganes de posarels punts a sobre les is a algú araseria un bon moment.

CRANCAquests dies us toca deixar-vosanar i convertir els vostres som-nis en la realitat. Seguramentpenseu, i això com es fa? Donsbé, és fa deixant totes les pors en-rere i creient més amb vosaltresmateixos. Si us ho proposeu,podeu fer grans coses i podeusentir-vos molt bé amb les vos-tres creacions. En definitiva,pareu de pensar i actueu.

LLEÓSeran uns dies molt contradicto-ris: per una banda, les coses nopoden ser millors, si parlem delcamps del plaer, dels viatges i dela relació amb la societat i elsamics, i fins i tot a la feina. Però,d’altre banda, sembla que tot esgiri del revés en el camp de la fa-mília, els germans, fills , i tambéamb la parella. És ben bé que noes pot tenir tot, ja millorarà.

VERGESi ens ho mirem bé seran uns diesen els quals els diners tindran unagran importància, no és pas perquèus toqui cap rifa, si no que haureude controlar la vostre economiaque estarà força alterada. A partd’això, la vostre part sentimental esveurà afectada per una riuada debones experiències, cosa que agrai-reu, ja que necessiteu poder estabi-litzar els vostres sentiments.

BALANÇAA vosaltres sembla que aquestsdies no esteu massa bé que di-guem, hi ha una falta de comuni-cació bastant gran i no teniu ganesd’estar amb ningú. Si podeu,mireu-vos alguna pel·lícula deriure i, a poder ser, us la creieu.D’aquesta manera us animareuuna mica més i ho veureu tot ambbons ulls. Us aconsello que nopenseu tant amb el passat.

ESCORPÍLa seguretat que tindreu amb vo-saltres mateixos serà d’admirar, jaus convenia passar uns dies així.Ara bé, heu de parar compte jaque és un bon moment per esta-bilitzar-se i deixar clares les coses,sobretot, en l’àmbit familiar. Famassa temps que aquest temaestà aparcat i s’ha de deixar clar.D’altra banda, no us costaràmassa lligar.

SAGITARITindreu tendències a veureu totforça negre, feu el favor d’ani-mar-vos una mica que la cosa noestà pas tant greu. Si que hem detenir present que en el tema dediners ho porteu una mica mala-ment però és perquè us costa or-ganitzar-vos i no us administreuprou bé. A part, això no us ha defer estar desanimats ja que no ésmotiu.

CAPRICORNSeran uns dies en els quals elsmalsons faran acte de presencia, ials que heu de mirar de no fermassa cas, senzillament perquè sius hi capfiqueu ho passareu forçamalament i no val la pena. Al cap ia la fi, tan sols són somnis i no sónreals, encara que ens donin algunainformació o algun missatge enclau. També seria interessant queestiguéssiu més per la parella.

AQUARIAquests dies sembla que no ussurt res a dretes, i és que esteuforça nerviosos i, això, comportaque no esteu atents al que esteufent, hauríeu de calmar-vos unamica i, a poder ser, fer alguna te-ràpia de relaxació. D’altra banda,un dels motius que us fa posardels nervis és el tema parella, tantsi en teniu com si no, en aquestaspecte us aniria bé tenir calma.

PEIXOSA vosaltres la mainada petita usdonarà molta força per continuarlluitant, no té perquè ser cap fillvostre, potser és el fill d’altresperò a vosaltres us dóna vida ialegria. Si teniu parella haureude prendre precaucions o uspodeu endur un ensurt. Enaquests dies també seria conve-nient posar una mica de peu alfre amb l’economia.

HORÒSCOP


F O G O N S

FPer Lourdes Sanchís

NOU MÀSTER A VILLA RETIROL'hotel i restaurant Villa Retiro de Xerta,amb una Estrella Michelin, amplia la sevaoferta a través de la formació de cuinersprofessionals. El xef Fran López lidera lacreació de l'Escola de Cuina Villa Retiro,que s'estrenarà el pròxim mes de setembreamb el Màster en Gastronomia i Lideratgeen Cuina amb l'objectiu de formar líders.L'Escola, que es projecta a nivell interna-cional, oferta fins a 25 places d'un màster

que durarà tot un any i que inclou 600hores de pràctiques en restaurants amb Es-trella Michelin. El projecte, però, és ambi-ciós i ja s'està en contacte amb diferentsuniversitats per esdevenir grau universi-tari. López va explicar que en el mercat ac-tual no només val ser un bon cuiner, sinóque també cal ser un bon gestor i un bonlíder. El màster va adreçat a alumnes ambalmenys dos anys de cuina. C.B.

Ingredients•1/4 de kg d’abadejo• 4 tasses d’arros • 4 carxofes • 1 grapat de pe sols • 1 tomata• 4 alls •1 rameta de julivert • pebre roig en pols • 3 fils de safra •oli d’oliva aigua • sal i salsetes

Arròs amb abadejoi carxofes

Elaboració

El dia abans, poseu l’aba-dejo en remull, per a des-salar-lo ben dessalat. Enuna cassola, amb un bonraig d’oli, poseu a sofre-gir la tomata, el julivert,els alls, l’abadejo dessa-lat, les carxofes ben talla-des, i els pesols.Remeneu-ho tot ben re-menat, durant un minutme s o menys. Afegiu elpebre roig i els fils desafra . I per ultim tireul’aigua. La mida de l’ai-gua seran dos tasses percada una d’arros. Quanaquesta trenque a bullir,tireu-hi l’arros.Deixeu-ho coure uns 20minuts, sense deixar devigilar l’arros. Afegiu lasal i les salsetes al vostregust. A poder ser, aquestarros ha de quedar sec.

LA CUINA DEL

DELTA

1. Trossegem la ceba ( a tires o a dauspetits, al gust de cadascú) i la ma-çana.2. En una paella posem a escalfar unbon raig d'oli d'oliva. Daurem lallonganissa i la retirem. 3. Sofregim la ceba i la maçana unscinc minuts. Incorporem la llonga-nissa i fem que torni a agafar tempe-ratura, a foc fort.

4. A continuació afegim el mosca-tell i les prunes. Baixem el foc i hofem coure, que faci xup-xup. Anemcontrolant la cocció però amb uns30-40 minuts serà suficient.

Pots trobar aquesta i més receptesal meu blog:La Cuina de l’Olga.

Llonganissa ambsalsa de maçana,ceba i moscatell

ELABORACIÓ:

LA CU INA DE L ’OLGA

Olga Casanova

Els ingredients d’aquesta receptasón semblants a undels plats de lameva mare que més m'agrada. Substituint elpollastre per la llonganissa hemaconseguit un platfestiu amb un producte a l'abastde tothom. Desitjoque us agradi molt avosaltres! ”

“

• 1/2 de llonganiss d’uns10-15 cm, tallada a tros-sets• 1 ceba mitjana• 2 maçanes• 8 prunes (quantitat alvostre gust)• 1/2 got (d’aigua) de vimoscatell• Oli d’oliva verge

INGREDIENTS:


PINICIEN LA INUNDACIÓ DELS CAMPSELS ARROSSARS del delta de l'Ebrehan començat ja a inundar-se a perquèels pagesos puguin iniciar, durant lespròximes setmanes, la sembra del ce-real. El procés, que va començar deforma gradual a l'hemidelta dret de l'E-bre i quatre dies després ho va fer almarge esquerre, generalitzarà la pre-sència de la làmina d'aigua sobre propde 22.000 hectàrees de conreu d'arròs.

Més enllà de la incerta influència queles condicions climàtiques puguin teniren el desenvolupament de la cam-panya, els regants i productors conti-nuen molt pendents de l'evolució de laplaga del caragol maçana. Especialmentpreocupant resulten les previsions al'hemidelta esquerre, on després d'unhivern sense fred els agricultors temenun rebrot important de la plaga. C.B.PAGESIA

TURISME

Una vuitantena de productors,allotjaments, restaurants i em-presaris turístics de les Terres del'Ebre s'han adherit al programaBenvinguts a Pagès, que im-pulsa la Fundació Alícia, el De-partament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca i Alimentacióde la Generalitat i l’Agència Ca-talana de Turisme. Els dies 17, 18 i 19 de juny tindràlloc la primera edició de Benvin-

guts a pagès, un cap de setmanade portes obertes a explotacionsagrícoles i ramaderes, que escomplementarà amb propostesde restauració, allotjament i ac-tivitats per tot el territori català. Aquesta és una de les accionsdestacades de Catalunya RegióEuropea de la Gastronomia 2016i de l’Any de la Gastronomia.

L’objectiu és posar en valor ipromoure el turisme anomenatd'interior i experiencial, oferintals visitants l'oportunitat d'a-propar-se i conèixer de la màdels propis pagesos les riquesesd'aquest món d'on sorgeixen elsaliments, poder veure els ani-mals, els horts i aprendre i gau-dir de tot aquest patrimoni. Desdels consells comarcals s’hacontactat amb els productors,restaurants i allotjaments de lacomarca convidant-los a partici-

par oferint una visita a les sevesexplotacions i pel que fa a res-taurants i allotjaments un preuespecial i/o serveis especials pertal de fomentar la pernoctaciódurant el cap de setmana deBenvinguts a Pagès. En la primera sessió de treballque va aplegar els participantsen el programa de Benvinguts apagès, el president del ConsellComarcal del Baix Ebre, DaniAndreu, va animar els pagesos aparticipar en el programa tot re-

marcant que és una bona opor-tunitat per promoure els nostresproductes i la nostra gastrono-mia per dinamitzar el territori.En l'acte també hi van intervenirel director dels serveis territo-rials d’Agricultura, Ferran Grau,la directora territorial d'Em-presa i Coneixement, Mercè Mi-ralles, el gerent del Patronat deTurisme de la Diputació, AlbertFolch i el dirtector gerent deProdeca-Fundació Alícia,Ramon Sentmartí.

Els pagesos s’apropen al turistaEls productors ebrencs obriran les portes

de les seves explotacions als turistes Es podrà conèixer de la mà dels pagesos les

riqueses del camp i gaudir d’aquest patrimoni

Imatge promocional del programa Benvinguts a Pagès. // FOTO: FUNDACIÓ ALÍCIA

Cinta BonetTORTOSA

Denuncien lesdificultats d’úsde productesfitosanitaris

C.B.TORTOSA

Unió de Pagesos ha denun-ciat la inoperància del Minis-teri d’Agricultura alhorad’autoritzar nous productesfitosanitaris. Segons el sindi-cat agrari, aquesta manca dediligència dels responsablesdel registre de fitosanitaris, ila poca predisposició peratorgar autoritzacions excep-cionals d’aquesta productesper a la pagesia, estan provo-cant pèrdues milionàries delsector agrari català, que en elcas de la fruita dolça arribaals 21 milions d’euros. El res-ponsable de Sectors Agríco-les d’Unió de Pagesos, RafelVerdiell, va explicar quementre en altres països eu-ropeus com Itàlia o Ale-manya aquest tràmit es forçaràpid, a l’Estat espanyolpoden passar més de 5 anysabans que autoritzin un nouproducte fitosanitari. Al ter-ritori un dels sectors que pa-teix més les conseqüènciesd’aquesta situació és el del’arròs. El responsable delsector de l’arròs d’Unió dePagesos, Dani Forcadell, varecordar que les característi-ques del Delta només fanviable el cultiu d’arròs cosaque no permet fer rotació deconreus, i malgrat tenir sem-pre les mateixes problemàti-ques i malalties cada anypateixen la incertesa de sipodran usar i en quin mo-ment els fitosanitaris neces-saris. Forcadell va explicarque una situació similar esdóna en la lluita contra el ca-ragol maçana. Tot i que vansortint el mercat nous pro-ductes que podrien ajudar acombatre la plaga, abans depoder-los aplicar cal passarmolts filtres i fer una llargapaperassa.

MEDI AMBIENT

El programa escomplementaràamb propostes de

restauració,allotjament iactivitats


LG ens presenta un concepte revolucionari de Smart-phone, el nou LG G5, que com a substitut del G4, passa aser el model “top gamma” de la firma coreana. Anem aveure algunes de les exclusives característiques que lafirma coreana a ideat, amb la finalitat de diferenciar-se dela competència:El primer gran canvi el trobem en el material emprat enla seva construcció, així el típic acabat plàstic/cuiro quecobreix el G4 ha estat substituït per un cos totalment d’a-lumini, com és propi del nivell que marca la competència.Sens dubte, aquest és un canvi molt encertat que LG ne-cessitava efectuar.Un altre element destacat del nou LG G5 té que veureamb l’espectacular pantalla IPS de 5’3”, fabricada per lapròpia marca i que amb una resolució Quad HD (2560 x1440dpi) i una densitat de 554ppi ens permetrà gaudird’una qualitat gràfica realment insuperable. Sens dubte,aquest és un dels components més destacables de l’e-quip. També ressalta la nova funció always-on display,capaç d’il·luminar tant sols determinada zona de la pan-

talla per mostrar-nos lesnotificacions del sis-tema. Això ens aportaràun elevat estalvi en elconsum energètic, jaque segons LG consu-mirà solament un 0’8%de la bateria per cadahora d’us.També volem destacarl’espectacular joc de cà-meres que integra elnou LG G5, amb un totalde 3. Tot i no ser el pri-mer dispositiu en incor-porar la doble càmerafotogràfica, el nou LGG5 disposa de dos sen-sors de 16 i 8Mp., un en-carregat de les tomes

més convencionals, mentre que el segon sensor ens per-metrà prendre fotos de més angular, gràcies als seus 135ºde visió. A més, gràcies al software Pop-out Picture po-drem jugar amb els primers i segons plans o escenes mésamples, tot sense distorsió aparent. Cal ressaltar tambéla gran qualitat de la càmera frontal de 8Mp, i que mésd’un telèfon actual ja voldria gaudir com a seva principal.Ja per últim, la gran revolució del G5, la revolucionariacapacitat modular ideada per LG, una autèntica apostapersonal del fabricant que el consumidor final jutjarà.Així, mitjançant el LG Cam Plus disposarem d’un mòdulde càmera amb zoom i bateria extra, o el LG Hi-Fi Plusun reproductor d’àudio d’alta definició. De moment,només aquest 2 disponibles. A tot això, s’ha d’afegir unasèrie d’accessoris externs dissenyats específicament peral telèfon i que LG a batejat com els LG Friends, ulleresde realitat virtual, auriculars Bluetooth de Harman Kar-don, o un controlador de drones LG Smart Controller,entre d’altres. Recordem que el nou dispositiu de LG G5està ja disponible al mòdic preu de 700€ (a partir de).

TELEVISIÓ

PANTALLES

P QUEIXA DE CANAL 21 AL SÍNDIC DE GREUGESL’OFICINA del Síndic de Greuges haadmès a tràmit la queixa presentadaper Canal 21 Ebre, en què aquesta te-levisió posa de manifest els entre-bancs que està patint per poderadherir-se a la Xarxa AudiovisualLocal. L’admissió a tràmit de la queixano pressuposa cap actuació irregular,però el Síndic ja s’ha adreçat a la Di-

putació de Barcelona per demanar in-formació sobre el cas. Canal 21 Ebre famés d’un any que espera la seua ad-hesió a la Xarxa, tot i tenir l’aval de 48dels 52 ajuntaments de les Terres del’Ebre. La Xarxa és una plataformamultimèdia de suport a l’audiovisuallocal, que té com a objectiu donar res-posta a les necessitats del sector i con-

tribuir a la seua dinamització. Canal21 Ebre va completar els tràmits per alsetembre del 2014, després de sol·lici-tar-ho reiteradament. Una altra tele-visió privada de l’Ebre ja forma partde La Xarxa, així com algunes ràdiosmunicipals. Segons 21 Ebre, tot plegatperjudica l’empresa, els seus treballa-dors i els seus espectadors. G.M.

Canal 21 Ebre tindrà una pre-sència important a la fira Expo-ebre aquest divendres, 29d’abril, ja que hi traslladarà dosdels seus platós, on el públicpodrà veure en directe com esfan dos programes de televisió.D’una banda, a les 16 hores s’hirealitzarà la tertúlia L’Entrellat,conduït per Manel Ramon. Ales 18:30 hores serà el torn del’emissió en directe del pro-grama Districte 21, dirigit perSílvia Alarcón. Durant el maga-zín es donaran a conèixer lesprincipals novetats d’Expoebre2016, de la mà dels seus res-ponsables. Però també es po-sarà la mirada en les activitatsculturals més destacades, de lamà de les entitats participants.Serà fins les 19:30 hores.

RedaccióTORTOSA

TECNOLOGIA

LG ens presenta el nou LG G5per Jaume Querol

En directe des d’ExpoebreLa tertúlia de Manel Ramon es veurà a la nit en diferit,

però el magazín de Sílvia Alarcón s’emetrà en directeCanal 21 Ebre desembarca al pavelló firal de Tortosa

amb dos dels seus programes, L’Entrellat i Districte 21


El nou director general deMitjans de Comunicació, Jordidel Río, ha afirmat que Cata-lunya ha d’aspirar a tenir unsmitjans públics d’excel·lència ide qualitat. Durant una entre-vista a Canal 21 Ebre, Del Ríotambé va assenyalar que volimpulsar un Pacte Nacionalper l’Audiovisual, i que cal fo-mentar que la televisió de pro-ximitat puga ser viable, aixícom contribuir a millorar laseua qualitat i penetració. Fi-nalment, també va afegir-hique volen donar més veu alsmitjans del tercer sector. “Te-nint en compte la pèrdua delmotor de TV3 de cara a la pro-ducció externa, el sector au-diovisual necessitaria un PacteNacional per l’Audiovisual, i elCAC està treballant i tot justacaba de presentar un LlibreBlanc sobre el sector”, va ex-plicar. “Però d’altra banda, calaprofundir més perquè la tele-visió de proximitat pugui tenir

vies de viabilitat i de supervi-vència, i fins i tot millorar laseva qualitat i penetració”, vainsistir. “I també penso que calregular els mitjans del tercersector; crec que els mitjans co-munitaris han de tenir unaveu pròpia en un marc regulati estable, com també tenen enaltres països veïns”. En la mateixa entrevista, DelRío va afirmar que les televi-sions locals són les que estanmés a prop de la ciutadania.També va remarcar que l’ob-jectiu de la Generalitat és ga-rantir la seua viabilitat i també“regular i normalitzar” elmapa de la TDT a Catalunya.“Són els mitjans que més aprop estan dels ciutadans, iper tant el seu servei públicestà molt clar. Però el que hade fer l’administració en rela-ció a la televisió de proximitatés assegurar la seva viabilitat,regular i normalitzar el mapade la TDT que en certa mesuraestà en una situació de confu-sió, juntament amb el CAC”,va assenyalar.A banda, Del Río també va va-

lorar la renúncia de BrauliDuart com a president de laCorporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals (CCMA),així com el fet que la nova res-ponsable, Núria Llorach, hajademanat més recursos per al’ens. El director general deMitjans va dir que enteniaaquesta demanda, i va afegir-hi que tant la Corporació comla resta del sector audiovisualde Catalunya són una verita-ble “estructura d’estat”.

Reciprocitat Finalment, el director generalde Mitjans de Comunicació vaafirmar que és una notícia“excel·lent” que la GeneralitatValenciana estiga avançant enla represa de les emissions dela ràdio i televisió valencianes.De fet, des del passat 15 d’a-bril, Catalunya ha recuperatles emissions de la televisiópública balear. Es tracta delcanal IB3 Global, que s’emet através del múltiplex de laCCMA. La reciprocitat entreCatalunya i Baleras ja haviaestat vigent del 2009 al 2012.

08.00 Calaix de Sastre08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fem una ullada10.00 Primera Columna11.30 Districte 2112.30 Poliesportiu13.00 Primera Columna14.30 Petits Artistes15.00 Poliesportiu15.30 Fem una ulladaViu les festes i actes mésculturals del cap de set-mana a les Terres de l’Ebre.16.00 Districte 2117.00 Primera Columna18.30 L’Entrellat20.00 Fet Aquí/Gent del BarriCada 15 dies s’estrena delFet Aquí o bé del Gent delBarri, on els protagonistessón la gent del territori, elspobles i els seus productes.20.30 L’informatiu21.00 Tens un racó daltdel món21.30 L’informatiu22.00 Districte 2123.00 Fet Aquí/Gent del Barri23.30 Tens un racó daltdel món

08.00 Calaix de Sastre08.30 Fem una ullada09.30 Tens un racó daltdel món10.00 Primera ColumnaLes primeres notícies ientrevistes, amb GustauMoreno. EN DIRECTE11.30 L’Entrellat13.00 Primera Columna14.30 L’Entrellat16.00 Fem una ulladaReviu les festes i actes culturals del cap de set-mana a les Terres de l’Ebre.16.30 Tens un racó daltdel món17.00 Primera Columna18.30 Fet Aquí/Gent del Barri19.00 Fem una ullada20.00 Calaix de sastre20.30 L’informatiu21.00 Fem una ullada21.30 L’informatiu22.00 Temps Afegit22.15 El PartitCada setmana, el futbolde casa nostra,amb el partit de la jornada. 00.00 Tens un racó daltdel món

08.00 Petits Artistes08.30 Calaix de sastre09.00 L’informatiu09.30 La RDPLes principals rodes depremsa de la setmana,emeses íntegrament.

11.30 Districte 2112.30 El retrovisorReviu moments de festesdel passat, amb bous,balls, fires... Amb el segellde qualitat de Canal 21 13.30 Recull de notíciesLes principals notícies de lasetmana, per posar-te aldia de l’actualitat ebrenca.

15.00 El retrovisor16.00 Ple Municipal deBatea/ Fem una ullada18.30 Temps Afegit18.45 El Partit20.30 Recull de notícies22.00 Districte 2123.00 L’EntrellatSi et vas perdre l’estrena,dissabte a la nit es repeteixla tertúlia de referència ales Terres de l’Ebre.

08.00 Calaix de sastre08.30 Petits Artistes09.00 Fem una ullada09.30 La RDPSegona part del recull deles rodes de premsa de lasetmana, emeses íntegra-ment.11.30 Districte 2112.30 El retrovisor (2)Reviu moments de festesdel passat, amb bous,balls, fires... Amb el segellde qualitat de Canal 2113.30 Recull de notícies15.00 El retrovisor16.00 L’Entrellat17.30 Fem una ullada20.30 Recull de notícies22.00 L’Entrellat23.30 Fet Aquí/Gent del Barri

A LA CARTAPodeu veure tots elsprogrames, en quasevol moment deldia, al webcanal21ebre.com

08.00 Petits Artistes08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fet Aquí/Gent del Barri10.00 Primera Columna11.30 Districte 2112.30 Poliesportiu13.00 Primera Columna14.30 Fem una ullada16.00 Districte 2117.00 Primera Columna18.30 Fem una ullada19.00 Tens un racó daltdel món19.30 Petits ArtistesVisita amb nosaltres unnou col·legi de les Terresde l’Ebre, amb els més pe-tits com a protagonistes.20.00 Calaix de sastreNova entrega del pro-grama infantil i juvenil,conduït per Joan Iniesta iamb el pallasso Muniatto.20.30 L’informatiu21.00 Petits Artistes21.30 L’informatiu22.00 Districte 2123.00 Fem una ullada23.30 Fet Aquí/Gent del Barri

08.00 Petits Artistes08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fet Aquí/Gent del Barri10.00 Primera Columna 11.30 Fet Aquí/Gent del Barri12.00 Tens un racó daltdel món12.30 Fem una ullada13.00 Primera Columna14.30 Fem una ullada16.00 Districte 21El magazín més cultural dela sobretaula, amb SílviaAlarcón. EN DIRECTE17.00 Primera Columna18.30 Temps Afegit18.45 El Partit20.30 L’informatiu21.00 PoliesportiuAlbert Pascual ens explical’actualitat esportiva en lesdiferents disciplines. 21.30 L’informatiu22.00 Districte 2123.00 Poliesportiu23.30 El ple de Tortosao d’Amposta. Un cop almes se celebra el ple muni-cipal, que s’emet íntegre.

PROGRAMACIÓ DE CANAL 21 EBRE La televisió d’aquí, feta aquí.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

08.00 Calaix de Sastre08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fem una ullada10.00 Primera Columna11.30 Districte 2112.30 Fet Aquí/Gent del Barri13.00 Primera Columna14.30 Calaix de sastre15.00 Tens un racó daltdel món15.30 Fet Aquí/Gent del Barri16.00 Districte 21Resum setmanal de tots elsprogrames, amb especialatenció a l’agenda culturaldel cap de setmana.17.00 Primera Columna18.30 Calaix de sastre19.00 Petits Artistes19.30 Fem una ullada20.30 L’informatiu21.00 Poliesportiu21.30 L’informatiu22.00 L’EntrellatManel Ramón condueix latertúlia de referència de lesTerres de l’Ebre, per analit-zar l’actualitat.23.30 Districte 21

PANTALLES COMUNICACIÓ

Fer viable el mapa de la TDT

G.M.TORTOSA

Jordi del Río aposta per impulsar un Pacte Nacional perl’Audiovisual i per uns mitjans públics “d’excel·lència”

El nou director general de Mitjans de Comunicació sostéque cal fomentar que la tevisió de proximitat siga viable

Deltebre i la Generalitat ja redactenel nou POUM

La Ràpita convoca unaconsulta per decidir elfutur dels locals de lazona de Garbeach

La factura ambientalque Ercros deixarà aFlix serà d’uns 500 milions d’euros

La cooperativa de laPalma d’Ebre ja elabora l’oli oficial delFC Barcelona

La Lliga contra elCàncer reclama un nouaccelerador lineal

L’hotel Villa Retiro deXerta impulsa un màster de cuina per alíders

El programa Benvingut a Pagès obreles explotacions als turistes

Canal 21 Ebre fa unaprogramació especialamb motiu de la firaExpoebre de Tortosa

#p18

#22

#p23

#p32

#p35

#p36

#p38

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p15

cop d'ull 249 - maig de 2016

Documents