cop d'ull 246 - febrer de 2016

cop d’ull

Rocamora exposa alMuseu de Montserrat

Polèmica a Batea

Meritxell RoigéDIPUTADA AL PARLAMENT

“Nova etapa,seguim el camí

traçat”#p13

Amposta estudiaexternalitzar laresidència d’avis

Sant Carles de laRàpita reprèn lesobres de l’auditoriper enllestir-lesel 2017

Segueix-nos a

#p23

#p27

Les donacions desang creixen un 5%

#p34

#p19

#p21

ENCARA CAL DESCONTAMINAR L’AIGUA AÏLLADA I ACABAR LES OBRES

Flix preocupa

Crida a la manifestacióde la PDE el 7-F

Les obres de reforma del pont vellafectaran la plaça Agustí Querol

TEMA DEL MES / EL FUTUR INDUSTRIAL DE LA RIBERA D’EBRE

Tortosa Pla Hidrològic

#p6, 24 i Editorial

#p3 a 4#p15

L’ANUNCI DE TANCAMENT DE LA PLANTA DECLOR COINCIDEIX AMB EL CAS D’ACUAMED

L’EMPRESA CONFIRMA QUE UNS 85 TREBALLADORS ES QUEDARAN SENSE FEINA A PARTIR DEL 2018

ERCROS POSA DATA DE CADUCITAT A LA FÀBRICA Foto: FLIX.CAT

www.uncopdull.com

2 // Febrer 2016 cop d’ull

3Febrer 2016 // cop d’ull

P DEURES PER A RULLEL CONSELLER de Territori i Soste-nibilitat, Josep Rull, s'ha compromès apresentar en breu els plans de gestióde la Xarxa Natura 2000. La Plataformaen Defensa de l'Ebre (PDE) els venia re-clamant des de fa tres anys, per poderqüestionar de forma més efectiva elPla Hidrològic de la Conca de l'Ebre da-vant les autoritats de la Unió Europea.

Rull es va reunir el 23 de gener a Tor-tosa amb membres de la PDE, amb laintenció de mostrar-los la sintonia delnou govern amb les seues reivindica-cions. Tot i això, va evitar pronunciar-se sobre un dels punts espinosos delpla: la reserva d'aigua per a 150.000noves hectàrees de regadiu a Cata-lunya sol·licitades pel govern. G.M.PORTADA

‘El 7-F baixem a Amposta’La Plataforma en Defensa de l’Ebre creu que la

manifestació del proper 7 de febrer serà multitudinària

PLA HIDROLÒGIC

La convocatòria contra el Pla Hidrològic de la Conca del’Ebre té garantits molts suports d’arreu de Catalunya

Amposta és aquest 7 de febrerl’escenari de la manifestació perrebutjar el Pla Hidrològic de laConca de l’Ebre que el governespanyol en funcions va aprovarel 8 de gener. La protesta tindràper lema ‘L'Ebre sense cabals ésla mort del Delta’, i la Plataformaen Defensa de l’Ebre (PDE) con-fia en què serà una de les mésmultitudinàries dels darrersanys. I és que, més enllà de la res-posta positiva que ja han donatmoltes entitats catalanes, o laconfirmació que hi assistirà lapresidenta del Parlament, la xer-tolina Carme Forcadell, també ales xarxes socials s'han fet algu-nes campanyes espontànies(com ‘El 7-F natros baixem a Am-posta!, de l’ANC) per animar a laparticipació. La manifestació co-mença a les 12.00 hores des delparc dels Xiribecs, i recorrerà elcentre d’Amposta fins a l'avin-guda Alcalde Palau, just a l'en-trada del pont Penjant. La PDE vol que la manifestaciód’Amposta siga una protestamassiva i festiva, en què el con-junt de la ciutadania deixe clarque el rebuig al nou Pla Hidrolò-gic és una qüestió de territori itambé de país. Un dels portaveusde la PDE, Joan Antoni Panisello,va confirmar que han rebut ad-hesions d’arreu de Catalunya, ique confien en l’arribada de per-sones de tots els punts del país.De fet, Panisello va remarcar quela revisió del Pla Hidrològic del’Ebre és també una agressió alconjunt de Catalunya, i que pertant cal una resposta “de país”per aturar aquesta amenaça. Enaquest sentit, el portaveu anti-transvasament va fer una cridaperquè la gent de fora de les Ter-

res de l’Ebre també es mobilitzeen defensa del riu.D’altra banda, Panisello va desta-car l’estreta col·laboració ambl’Ajuntament d’Amposta, ques’ha bolcat amb la convocatòria ien l’organització de la manifesta-ció. El portaveu de la PDE tambéva agrair que l’alcalde d’Am-posta, Adam Tomàs, haja comen-çat a liderar un nou frontinstitucional contra el Pla Hidro-lògic, amb una primera reunió enquè van participar una trentenad’alcaldes. De fet, s’ha aprofitataquest consell d’alcaldes perconvidar els 52 municipis del te-rritori a participar en la protestad’Amposta.

G.M. / C.B.AMPOSTA

El proper 8 de febrer, l’endemàde la manifestació convocadaper la PDE contra el nou PlaHidrològic de la Conca de l’E-bre, una delegació d’europarla-mentaris del Partit PopularEuropeu, dels Verds, d'Esque-rra Unida- Esquerra Verda, id'Europa de la Llibertat i la De-mocràcia visitaran l'Illa deBuda, on se'ls mostrarà elsefectes de la regressió del Deltade l’Ebre i els problemes delcreixement del nivell del mar. Ala tarda, a petició de la PDE, esreuniran amb agents socials i

experts del territori perquè elstraslladin les seves inquietuds ipors davant els plantejamentshidrològics de l'Estat espanyol.Els sis eurodiputats, en repre-sentació del Comitè de Peti-cions de la Comissió Europea,s'encarregaran de redactar uninforme que es traslladarà, des-prés, al Comitè de Medi Am-bient. Segons la PDE, sil’informe és desfavorable, elComitè de Medi Ambient po-dria encetar un procedimentd'infracció contra el Pla Hidro-lògic de l'Ebre. Així les coses,des de la PDE insisteixen en laimportància que pot tenir en lavisita dels eurodiputats la re-percussió i participació en la

manifestació del 7 de febrer.També han recordat quant elsha costat aconseguir aquestavisita al territori.En la reunió que els eurodipu-tats mantindran amb els agentssocials en la seva visita al terri-tori, també es donarà la paraulaa pescadors, mariscadors i pa-gesos, principals damnificats,mentre que els experts explica-ran la seva experiència en lalluita contra la regressió. L'en-demà els eurodiputats es reu-niran amb representants delgovern espanyol i de les confe-deracions hidrogràfiques del'Ebre i del Tajo, una trobada ala qual la PDE també està in-tentant poder participar.

Visita d’europarlamentaris al Delta

t La PDE va avançar el 19 de gener els primers detalls de la manifestació del 7-F a Amposta. / Foto: ACN.

Cinta BonetAMPOSTA

Mira elvídeo enaquestenllaç


Millorar l’accés a l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta i de-fensar l’Ebre són dos dels prin-cipals reptes del nou governcatalà de Carles Puigdemontper a les Terres de l’Ebre. Així

ho va explicar Xavier Pallarès,que ha estat ratificat com a de-legat de la Generalitat al terri-tori. De fet, Pallarès va reiterarque el nou Pla Hidrològic del’Ebre és “una barbaritat”, i valamentar que el govern del’Estat en funcions haja“menystingut” les propostes

de Catalunya i el règim de ca-bals que es van consensuar a laComissió per a la Sosteniblitatde les Terres de l’Ebre. Així,durant una entrevista a Canal21 Ebre va afegir-hi que la Ge-neralitat insistirà en la seuaqueixa a Europa, i que confienen l’acció conjunta dels euro-

diputats catalans. Pallarèstambé va afirmar que cal tirarendavant el Pacte Nacional del’Aigua que el nou presidentCarles Puigdemont va anun-ciar durant el debat d’investi-dura. De fet, el delegat varefermar que el pla hidrològicés “un problema de país”.

PORTADA

Puigdemont es mulla per l’Ebre

El nou president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, es vareunir el 29 de gener amb laPlataforma en Defensa de l’E-bre (PDE). Abans de la mani-festació del proper 7 de febrera Amposta, el nou govern habuscat refermar el seu com-promís en contra del Pla Hi-drològic de la Conca de l’Ebre,tal i com es va poder visualit-zar també durant el mateix pled’investidura, el passat 10 degener. Així, Puigdemont vaafirmar que entre les prioritatsdel nou govern hi ha impulsarun “Pacte Nacional sobre l’Ai-gua” que superi els planteja-ments anacrònics del plahidrològic de l’Estat. A més,Puigdemont va deixar clar queaquesta qüestió era un tema“més urgent que mai”. De fet, en aquell ple d’investi-dura van ser poques les refe-rències directes a les Terres de

l’Ebre. Per exemple, el socia-lista Miquel Iceta va iniciar laseua intervenció manifestantel seu compromís en la lluitacontra el nou el Pla Hidrològicde la Conca de l’Ebre que di-vendres passat va aprovar elConsell de Ministres, amb el

govern del PP en funcions. Per la seua banda, la PDE hareconegut que els preocupaque Puigdemont digués quecal impulsar un Pacte Nacionalde l’Aigua, un tipus d’afirma-cions que el moviment socialsempre rep amb recel. I és que

històricament quan s’ha fetservir aquesta expressió, entrelínies, s’estava parlant de la in-terconnexió de xarxes o deportar aigua de l’Ebre a l’àreametropolitana de Barcelona através del canal Segarra-Garri-gues. En aquest sentit, Inicia-

tiva ha anunciat que presenta-ran una moció contra el Pla Hi-drològic de l’Ebre a tots elsajuntaments de Catalunya onhi tenen representació. La pro-posta ecosocialista dóna suporta la manifestació del 7-F a Am-posta, però la moció encara vamés enllà i també demana larevisió del pla de gestió deconques de Catalunya. Segonsaquest pla, en un període decinc anys, el sistema Ter-Llo-bregat tindrà un dèficit hídric il’àrea metropolitana necessi-tarà d’una “font complementà-ria”. En aquest sentit, JordiJordan va dir que volen que esrevisi el pla perquè Catalunyadeixe clar que renuncia a la in-terconnexió de xarxes.De fet, Jordan ha confirmatque l’Ajuntament de Barce-lona, amb l’alcaldessa AdaColau al capdavant, té previstaprovar la moció. En aquestalínia, Jordan ha volgut remar-car que per primer cop Barce-lona es manifestarà contra lainterconnexió de xarxes.

G.M. / C.B.TORTOSA

El president Puigdemont al Parlament, durant el debat d’investidura. // FOTO: ACN.

‘No és només unproblema d’unazona de Catalunya’

El delegat de la Gene-ralitat està convençutque Europa es mirarà“amb delicadesa” lareivindicació del terri-tori. “El Pla Hidrològicno és només un pro-blema d’una zona deCatalunya que es diules Terres de l’Ebre ique estem al sud, sinóun problema de país”,ha afirmat Pallarès.

El nou president es reuneix amb la PDE, però aixeca recels quan parla d’un Pacte Nacional sobre l’Aigua

Iniciativa reclama amb una moció que Catalunya renuncie al projecte per portar aigua de l’Ebre a Barcelona

Pallarès: ‘El pla és una barbaritat’El delegat lamenta que el govern de l’Estat en funcions

haja menystingut el consens i les propostes de CatalunyaLa Generalitat insistirà en la seua queixa a Europa i

confiarà en l’acció conjunta dels eurodiputats catalans

Gustau MorenoTORTOSA


PORTADA

Lluís Salvadó, l’ebrenc amb méspes dins del govern PuigdemontEl republicà, que havia sonat com a conseller de

Governació, és el nou secretari general d’HisendaSerà la mà dreta de Junqueras a la conselleria

d’Economia i l’encarregat d’activar la hisenda pròpia

El nou govern de Carles Puig-demont no té cap conseller deles Terres de l’Ebre, tot i que sídos consellers de la demarca-ció de Tarragona. Són JordiJané, que repeteix com a con-seller d’Interior, i la reusencaMeritxell Ruiz, que és la novaconsellera d’Ensenyament. Fi-nalment, el rapitenc Lluís Sal-vadó, que havia sonat com apossible conseller de Governa-ció i també com a substitut delriberenc Jordi Ciuraneta a laconselleria d’Agricultura, haestat nomenat secretari gene-

ral d’Hisenda. Per tant, Sal-vadó serà l’encarregat de des-envolupar la hisenda pròpia deCatalunya. De fet, la hisendapròpia és una de les estructu-res d’estat més importants queel nou govern de Catalunya témarcades en el full de ruta capa la independència. "Tots som conscients que és elcoll de l'ampolla. Si tenim lapossibilitat de recaptar impos-tos, l'estat té viabilitat, si no, nola tenim", va assegurar Sal-vadó en una entrevista a l’A-gència Catalana de Notícies.De fet, Salvadó té assumit queen el moment polític actual idavant del repte de crear"noves estructures d'estat" en

divuit mesos, la tasca que tin-drà al Departament d'Econo-mia es prefigura com una deles més "essencials" i "estratè-giques" de tot el Govern. Enconcret, apunta que caldrà im-pulsar i crear òrgans regula-dors, transformar l'InstitutCatalà de Finances en un bancpúblic, posar en marxa el ca-dastre, les duanes o gestionarel registre. Però, sobretot, elgran repte serà redimensionari posar en marxa l'actual "pe-tita" Agència Tributària de laGeneralitat. Un organisme quehaurà de multiplicar els efec-tius "per deu", amb personalpreparat, infraestructures i sis-temes informàtics adaptats.


“El procés constituent és unaoportunitat per al territori”

El president d’Òmnium Cul-tural a les Terres de l’Ebre,Josep Moragrega, va afirmarque el territori té una oportu-nitat molt important, amb l’o-bertura del procés constituenti la redacció de la proposta defutura Constitució per a Cata-lunya. Durant una tertúliasobre la situació política aCanal 21 Ebre, Moragrega vaassenyalar que a partir d’ara

és el moment de deixar claresqüestions com el reequilibriterritorial, la gestió de l’aiguai de l’energia, la llei electoral,la vegueria de les Terres del’Ebre, o un sistema de finan-çament que puga garantir elsrecursos que el territori ne-cessita per al seu desenvolu-pament. “Penso que ara lesTerres de l’Ebre tenim unaoportunitat, perquè ara s’o-brirà el procés constituent iaixò vol dir que hem de tractaruna proposta de Constitució

en què, com a territori, enshem d’assegurar que hi hauràreflectida tota una sèrie decoses que després han de faci-litar el nostre desenvolupa-ment”, va dir Moragrega. Així,el president d’Òmnium a lesTerres de l’Ebre va insistir queara és el moment de tornar aparlar del necessari reequili-bri territorial, i també d’unanova llei electoral que afavo-risca els interessos de les co-marques de l’Ebre. “Ens hemd’assegurar que la vegueria

siga una realitat, i que hi hagiprevist un sistema de finança-ment just per a les Terres del’Ebre”, va afegir-hi. SegonsMoragrega, si això no es faaprofitant el procés consti-tuent, després serà molt difíciltirar endavant els projectesprevistos al territori.

G.M.TORTOSA

Baubí: ‘Cal una discriminació positiva per a lesTerres de l’Ebre’

El periodista JosepBaubí ha demanat alnou govern de CarlesPuigdemont una dis-criminació positiva pera les Terres de l’Ebre,que els governs deCiU no han practicat“mai”. En la mateixalínia, el també presi-dent de la Federaciód’Associacions deVeïns de Tortosa hatornat a reclamar lapresentació del pla demobilitat de l’hospital.

Lluís Salvadó, en una imatge d’arxiu. // FOTO: ERC.



PORTADA

L’operació per una presumpta tramad’adjudicació fraudulenta d'obres deconduccions i tractaments d'aigües ales conques mediterrànies que afectaAcuamed ha esquitxat a Flix. El direc-tor de les obres de descontaminaciódel pantà, Pablo Martín, és un dels de-tinguts en l’operació anticorrupció enquè es troben implicats els màximsresponsables d’aquesta empresa pú-blica que depèn del Ministeri d’Agri-cultura i Medi Ambient. De fet, laneteja de l’embassament de Flix ésuna de les principals obres sota sos-pita, i per això la Guàrdia Civil va es-corcollar la seu d’Acuamed enaquesta població de la Ribera d’Ebre.L'operació policial, batejada com aFrontino i executada per membres dela Unitat Central Operativa (UCO) dela Guàrdia Civil, va suposar la deten-ció de tretze persones arreu de l'Estat.En el cas concret de Flix, l’operació esva centrar en la recerca de documen-tació. La investigació pretén esclarir,entre d'altres, si en el cas de les obresde la descontaminació de l'embassa-ment de Flix es van adjudicar actua-cions de forma fraudulenta, així comla possible falsificació de certifica-

cions i liquidacions per incrementarles quantitats a abonar a les empresesadjudicatàries. De fet, l’escàndol d’Acuamed va por-tar el subsecretari de Presidència, Fe-derico Ramos, a presentar la dimissió.Ramos havia estat secretari d’estat deMedi Ambient, i per tant presidentdel consell d’administració d’Acua-med. La dimissió de Ramos va arribardesprés que diversos extreballadorsd’Acuamed asseguressin davant deljutge que Ramos va participar en unareunió amb la constructora FCC, en laqual es va pactar una compensació in-deguda de 40 milions modificant elcost de la descontaminació que la ma-teixa empresa estava fent a Flix. Se-gons les mateixes fonts, les feinescostaven només uns 3,5 milions, peròes tractava de compensar FCC per lainundació que va inutilitzar una des-saladora a Almeria.En aquest context, des de l’Ajunta-ment de Flix s’espera que el cas Acua-med no afecti el final de ladescontaminació i recorden que,entre d’altes, encara hi ha pendent ladescontaminació de la gran massad’aigua que ara es troba aïllada en elrecinte de les obres, abans de retonar-la al riu. Acuamed també ha de realit-zar les obres pendents del pla derestitució territorial.

C.B. / G.M.TORTOSA

Federico Ramos en una visita al pantà de Flix al març de 2013. // FOTO: MINISTERI AGRICULTURA.

L’escàndol d’Acuamed esquitxa Flix

Imatge d’arxiu de les obres del Museu del Mar. // FOTO: GENERALITAT.

El 3% de Teyco arriba a l’Ebre

Escorcollen la seu de l’empresa a la població i detenenel director de les obres de descontaminació del pantà

Diversos extreballadors denuncien que es va adjudicarfeines que costaven 3’5 milions d’euros per 40

El llistat confiscat a Jordi Sumarroca cita cinc obreslicitades a les Terres de l’Ebre entre els anys 2001 i 2003

Estan inclosos els parcs de bombers d’Ascó i Ulldecona,un bloc d’habitatges de Móra o la delegació de Salut

El cas del 3% per les presump-tes comissions pagades per laconstructora Teyco a Conver-gència Democràtica de Cata-lunya (CDC) ha esquitxatdiverses obres adjudicades ales Terres de l’Ebre. Segons vapublicar el Diari de Tarragona,el llistat confiscat a l’empre-sari Jordi Sumarroca cita obreslicitades durant l’últim governde Jordi Pujol, set de les qualses van fer al Camp de Tarra-gona i les Terres de l’Ebre. Ésel cas de les obres dels parcsde bombers d’Ascó i Ullde-cona; un bloc de 14 habitatgesi 15 pàrquings al carrer Gràciade Móra d’Ebre o la reformade les antigues Casotes deSant Carles de la Ràpita, on

després s’ha instal·lat elMuseu del Mar de l’Ebre, oles oficines de la delegació deSalut a Tortosa, a uns baixos del’edifici Orleans. En el cas delMuseu del Mar les anotacionsde Sumarroca apunten que lesobres es van adjudicar per

480.000 euros i que la comissióva ser de 14.400 euros. Estracta d’obres adjudicadesentre desembre del 2001 i fe-brer del 2003. En el cas dels

parcs de bombers, l’empresalicitadora era GISA, mentreque l’Institut Català del Sòl(Incasol) va gestionar les obresdels habitatges de Móra d’E-bre i de les Casotes de la Rà-pita. Finalment, el ServeiCatalà de la Salut era l’enca-rregat de licitar les obres de laseu de Sanitat a Tortosa. Elconseller delegat de Teyco estàimputat pel jutge i en una notamanuscrita va apuntar unavintena d’adjudicacions de laGeneralitat, així com suposatspagaments del 3% correspo-nent a alguna persona identifi-cada com a “J.P.”. Unes inicialsque es poden identificar ambl’aleshores president de la Ge-neralitat.La investigació es va iniciar apartir d’unes suposades irre-gularitats a l’Ajuntament deTorredembarra.

G. Moreno / C. BonetTORTOSA

La suposadacomissió per lesobres del Museudel Mar podria serde més de 14.000

euros


La Cambra de Comerç, Indús-tria i Navegació de Tortosaacaba de realitzar una novamissió comercial a GuineaEquatorial. Des del 2009, laCambra viatja dos vegades al’any aquest país centreafricàper tal d’introduir els produc-tes del territori al país. Enaquesta ocasió, la Cambra haviatjat amb 10 empreses cata-lanes de les quals unes 6 sónde les Terres de l’Ebre, i la ma-joria d’alimentació, un mercaton hi ha força sortida a GuineaEquatorial. Però per aquest2016 el pla d’actuació de laCambra de Comerç de Tortosava més enllà amb la realitzaciód’una primera missió a AràbiaSaudita aquest mes de febrer ia Costa d’Ivori al mes d’abril.El gerent de la Cambra de Co-merç de Tortosa, Francesc Min-

guell, va afirmar que són mer-cats on és difícil entrar-hi peròsi s’aconsegueix els beneficissón importants. En aquestesmissions, la Cambra de Co-merç funciona com a agentd’internacionalització de lesempreses interessades enaquests mercats estrangers.S’ofereix el servei de consulto-ria però també de seguimentde les operacions que es tan-quen i la logística que se’npugui derivar. Aquest modelde gestió ha començat a gene-rar certs beneficis a la Cambrade Comerç de Tortosa en unmoment d’importants ajustoseconòmics. En aquesta línia, el presidentde la Cambra de Comerç deTortosa, José Maria Chavarria,va mostrar la seva preocupacióper la falta de govern a l’Estatespanyol per la inestabilitateconòmica que podria generar.També va demanar un governcatalà “sòlid, dins la legalitat i

Europa”, i més diàleg entreambdós governs.Aquest 2016, la Cambra de Co-merç de Tortosa també estàdesenvolupant un programaamb el qual s’ofereix orienta-ció i formació per intentar re-duir l’atur juvenil amb

bonificacions per a les empre-ses. També es vol potenciar laplataforma de factura electrò-nica que ha creat l’ens camerali avançar en el món de la digi-talització dins l’empresa. Alnovembre es realitzarà la 4aedició dels Premis Cambra,

possiblement a la comarca delMontsià.

PORTADA

La Cambra ven a Aràbia Saudita

Jose Maria Chavarria i Francesc Minguell a la sala Federico Mayor Zaragoza de la Cambra de Comerç. // FOTO: A.P.

Aquest 2016 l’ens cameral vol introduir-se als mercatsd’Aràbia Saudita i Costa d’Ivori i consolidar Guinea

El president de la Cambra demana un govern catalàsòlid, dins la legalitat i Europa, i més diàleg amb Espanya

Cinta BonetTORTOSA

Els veïns de l’N-340 van re-prendre els talls de carreteraper reclamar la gratuïtat del’AP-7 un cop van finalitzar lesfestes nadalenques. Els tallssetmanals a l’N-340 es combi-naran amb campanya “Prou!”que consisteix en pintar silue-tes als punts on hi ha hagut ac-cidents per conscienciar isensibilitzar els conductors.Els veïns del Vendrell i Cala-

fell també s’han sumat als tallsde cada dijous a la tarda a l’N-340 mentre que els veïns del’Ebre han decidit ampliar lesmobilitzacions als caps de set-mana. La primera d’aquesteses va produir el passat diu-menge 31 de gener a l’alçadade l’Ampolla i la previsió ésrealitzar-ne una altra al febrera Vinaròs i al març a Amposta.D’altra banda, el movimentveïnal de l'N-340 també ha co-mençat a enregistrar vídeos deconscienciació sobre accidentsde trànsit.

Tall de carretera a l’Ametlla de Mar. // FOTO: M.C.

C. BonetTORTOSA

Reprenen els tallsa l’N-340

21 empreses ja usen la marcaReserva de la Biosfera

Les primeres empreses que han rebut el certificat per usar la marca Reserva de la Biosfera. // FOTO: M. V.

Un total de 21 empreses del te-rritori ja compten amb l’auto-rització d’ús de la marca Terresde l’Ebre, Reserva de la Bios-fera. Aquest passat mes degener es va realitzar el lliura-ment dels primers certificats iles plaques que les empresespoden penjar a l’exterior delsseus establiments. Tant els res-ponsables del Consorci de Polí-tiques Ambientals de les Terres

de l’Ebre (COPATE), ens enca-rregat de la gestió de la marca,com les empreses que han ob-tingut el distintiu han animataltres negocis del territori asumar-se a la iniciativa per talde posar en valor els actius delterritori. El vicepresident del COPATE,Alfons Montserrat, també vadestacar que les empreses quehan obtingut el distintiu prove-nen de diferents sectors i que lamarca Terres de l’Ebre, Reservade la Biosfera ha de contribuira la millora de la seva competi-

tivitat. Un dels establimentsque han rebut el certificat haestat el restaurant L’Estany –Casa de Fusta. El seu propie-tari, Lluís Garcia, va destacar-que la figura de la Reserva de laBiosfera és una oportunitat peral territori i per donar a conèi-xer el seu patrimoni a nivell in-ternacional. Des del COPATE ja han avançatque actualment ja hi ha més de20 noves empreses interessadesen poder fer ús de la marca Te-rres de l’Ebre, Reserva de laBiosfera.

C. BonetTORTOSA

Mira elvideo enaquestenllaç


L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif)està enllestint aquestes setmanes els treballs de pinturade l'edifici de l'estació de Tortosa, que fins ara oferia unaimatge molt degradada. A més, els treballs han coinciditamb la instal·lació d'un tòtem d'informació a la porta del'estació, amb què el Departament de Territori i Sosteni-bilitat busca indicar als usuaris dels trens la proximitatde l'estació d'autobusos.D'altra banda, els treballs de pintura a l'estació culminenuna sèrie de millores que Adif ha vingut fent a l'estacióde Tortosa en el darrers mesos, amb un pressupost d'uns350.000 euros. D'una banda, s'han fet els treballs d’allar-

gament del tancament existent, la modernització de lail·luminació i la clausura de l'antic pas inferior. Tambés'han fet els treballs de recreixement de les andanes, ques'han elevat fins als 68 centímetres per facilitar l’accésmés segur i còmode als trens. A més, s'ha instal·lat unafranja de seguretat i paviment podotàctil a la vora, per ales persones amb discapacitat visual.Les obres també inclouen 58 noves columnes de llum decinc metres d’altura i vuit projectors a la marquesina,amb l’objectiu d’optimitzar la intensitat lumínica a lesandanes. Per últim, també han previst l’allargament deltancament existent entre la via 1 i la ciutat, amb la cons-trucció d’un mur de formigó d’un metre d’altura sobreel qual va una tanca metàl·lica de dos metres d’altura, deles mateixes característiques que l’actual.

350.000El pressupost de lesobres que ha fetAdif a l’estació detrens de Tortosa erad’uns 350.000 euros.Aquest mes s’ha repintat l’edifici del’estació, que estavaforça degradat.

TTELEOBJECTIU

ÀREA CANINA A REMOLINSEL BARRI de Remolins de Tortosa haestrenat aquest gener una àrea caninad'esbarjo. És un espai tancat de 1.250metres quadrats, ubicat al parc de la Fira,on els gossos poden córrer en una àreadelimitada amb tanques i que comptaamb bancs i papereres. L'alcalde, FerranBel, ha volgut precisar que no es tractad'un pipican i que els excrements dels

animals s'han de recollir igualment.Aquesta actuació s'ha fet amb recursospropis i a càrrec del personal de la bri-gada municipal. Es tracta d'un espai si-milar al que l'Ajuntament va posar enfuncionament fa uns mesos a Ferreries,al parc Lluís Companys. L’Ajuntamenttreballa per habilitar zones d’esbarjo ca-nines a Sant Llàtzer i al Temple.

La nova imatge de l’estació de Tortosa

Gustau Moreno


El 10 de gener va tancar una de les pastisse-ries més emblemàtiques de Tortosa. La pas-tisseria Pallarès va baixar la reixa després de60 anys d’activitat al carrer Sant Blai, oferintsempre els millors productes cent per centartesanals i de primera qualitat. Els propie-taris es jubilen i els seus fills s’han vist obli-gats a tancar en no poder fer front a lacompetència de les grans pastisseries queofereixen productes de menys qualitat peròamb preus més baixos. La filla dels propieta-ris, Àngels Pallarès, va explicar que ha estatuna decisió difícil i que no tenien alternativa.Pallarès també ha lamentat que es perdin“les coses artesanes” a Tortosa. Aquest mesde gener també ha tancat el forn d’AlejandroEspuny, a la plaça Agustí Querol, per un pro-blema de salut del propietari.

Contes infantils per explicar el territori

Alumnes d’Esardicol·laboren al projecte

TELEOBJECTIU

Una educadora, una geògrafa i una periodistahan creat una sèrie de contes per explicar elpatrimoni de les Terres de l’Ebre als més me-nuts. La tècnica en educació infantil AndreaFerreres, la geògrafa Neus Pons i la periodistaNúria Pons, les tres impulsores del Grup LaDeriva, a través del qual es realitza el projecte,han afirmat que van detectar un importantdèficit de material per treballar les Terres del'Ebre i la figura de Reserva de la Biosfera al'escola. Així les coses, van decidir endegaruna col·lecció de contes per repassar la histò-ria, la natura i la vida, la llengua i la literatura,les tradicions orals i les llegendes, i la culturai les tradicions d'un "valuós" però desconegutterritori. Les tres impulsores destaquen queels currículums escolars són tancats, i en elscontes hi van veure una eina més fàcil per su-plir aquest dèficit.L'estrena dels contes es farà a la primaveraamb la publicació de quatre llibres, dos sobrecultura i tradicions, un d'ells sobre les bandesde música, i dos més sobre les tradicions oralsi les llegendes com el personatge de Panxam-pla o éssers imaginaris com la Serena. Lesil·lustracions, a més a més, van a càrrec delsalumnes ebrencs d'Esardi, l'Escola d'Art i Dis-seny d'Amposta. L'objectiu de les impulsores del projecte éspublicar vint contes, escrits en la variant delcatalà nord-occidental pròpia de l'Ebre.Onada Edicions publicarà la col·lecció però elGrup la Deriva ha encetat ara una ronda decontactes per aconseguir la implicació de lesadministracions, sobretot d'ajuntaments, es-coles, i també d'empreses privades. A més deser "una eina divertida i útil" per ensenyar alsxiquets la riquesa de l’entorn, Pons ha defen-sat que la col·lecció pot servir també per ferpromoció i difusió del territori entre els turis-tes i convertir-se en "un souvenir".

[ ] Il·lustracions dels primers contes sobre l’Ebre dedicats a les bandes musicals, el bandoler Panxampla o la Serena.

Cinta BonetFotos: ACN

LES IL·LUSTRACIONS dels contes van a càrrecdels alumnes ebrencs de l'Escola d'Art i Dissenyd'Amposta. A més, un dels primers contes de lacol·lecció els ha il·lustrat la professora Sefa Villalbí,col·laboradora del projecte 'A l'escola, Terres de l'E-bre'. Onada Edicions publicarà la col·lecció i els pri-mers contes estaran a la venda a la primavera, abansde Sant Jordi. Per publicar tota la col·lecció, tambéhi haurà una campanya de micromecenatge.

Adéu a la Pallarès i al forn d’Alejandro

Cinta BonetFoto: Manel Capell / Gustau Moreno


EN TEORIA POLÍTICA hi hamoltíssima literatura dedicadaa la configuració i sistemes degovern dels estats compostos.La més abundant és possible-ment la que està dedicada alsestats federals. En tots ells hi hael reconeixement implícit o ex-plícit de què les parts federadesformen part del conjunt federalper voluntat pròpia i en l’avi-nentesa que la situació resul-tant és més avantatjosa que nopas anar per lliure en allò quese’n diu “el concert de les na-cions”. No seria molt coherent,doncs, que el conjunt volguésimposar la seva voluntat a lesparts.

UN ESTAT COMPOST pre-senta una diversitat evidententre els seus ciutadans degudaa causes d’origen territorial,cultural, ètnic, religiós, etc. Ouna barreja de les anteriors.Com que el Regne d’Espanya jaés capaç de reconèixer, de vega-des a contracor, la seva plurali-tat i diversitat (tot i que encara

es resisteix a fer-se conscient dela seva plurinacionalitat) nohauria de ser motiu de contro-vèrsia acceptar que estem da-vant d’un estat compost i nounitari. D’aquí que ja els paresde la Constitució van preveureun sistema autonòmic amb so-biranies compartides. Algunsdefensen que és un sistemaquasi-federal o federal, tot i queés una tesi difícil d’afirmar atèsque, per exemple, el Senat noactua com a una veritable cam-bra territorial, com passaria enuna autèntica federació de terri-toris diferenciats. Per tant, laTransició va fer curt en l’intentde donar un encaix institucionala la diversitat real d’un estatcompost com l’espanyol. Cosaque no representaria cap pro-blema si el sistema autonòmichagués suposat el punt de par-tida en l’evolució cap a unaforma federal generadora d’unaintegració més gran de les partsen el tot. No ha estat el cas, ni hiha prou consens per pensar quepassi en el futur.

MALAURADAMENT, encaraavui en dia existeixen al conjuntde l’estat espanyol un seguit deforces econòmiques que utilit-zen tots els mecanismes socialsi polítics al seu abast per elimi-nar la diversitat o, com a mínim,sotmetre-la a una visió reduc-cionista i centralista que per-meti l’acumulació de poder enun punt geogràfic des d’on unaelit pugui controlar tot el terri-tori per a benefici dels seus in-teressos (diguem-li Madrid, oPalco del Bernabéu, o les portesgiratòries, o l’Ibex 35, o el PontAeri, o com vulguem). La faltade voluntat política per a queels grups afins a Podemos, comEn Comú Podem, haguessintingut grup parlamentari propi,així com les dificultats per a queERC i DiL l’hagin aconseguit, oles crítiques cap a aquells queho han afavorit, són una mostrad’aquesta estratègia malinten-cionada a la que massa sucum-beixen.

SOM MOLTS els que pensem

que la construcció d’un estat es-panyol amb institucions políti-ques de naturalesa compostaestà cridada al fracàs, permanca de voluntat d’aquellsque concentren el poder real, iper la desafecció permanentque generen en aquelles partsque no coincideixen amb labase troncal d’aquest estat. Sommolts els que pensem que haarribat l’hora de que la part essepari del tot i busqui pel seucompte la llibertat i el benestar,de forma democràtica i sempreen bon veïnatge. En el marcd’una Europa també més lliurei més justa, que recuperi elsseus ideals fundacionals de paui prosperitat. I per això ensadrecem als que no compartei-xen aquesta conclusió per dir-los que, si algun dia el seuposicionament canvia, treballa-rem junts per aconseguir ple-gats viure tots i totes moltmillor. Mentre, anirem avançantfeina predisposats a col·laboraren tot allò en el que ja ara coin-cidim. Que és molt!

MARIA DOLORES de Cospe-dal vol una segona transició, unacord PP+PSOE per formar ungovern estable a Espanya departits "constitucionalistes mo-derats". Constitucionalistes quereformen el text sagrat sensepreguntar sempre que poden.De la moderació, del PP, potserno cal parlar-ne. Autodefinir-seés fàcil, i és obvi que el PP nos'autodefinirà com extremista nide dretes. Ells, liberals o centris-tes i moderats, evidentment.

LA SECRETÀRIA general d'unpartit plagat de casos de corrup-ció, d'un partit imputat en el casdels discos durs de Bárcenas,lluny de mostrar humilitat dónalliçons de democràcia, i fins i totassenyalen el president de laGeneralitat per la corrupció alseu partit. Amb gent així, unasegona transició millor que no.

A BANDA, la socialista Merit-xell Batet afirma que la majo-ria de catalans no vol laindependència, però va mésenllà i diu que molts votantsde Junts pel Sí i de la CUPtampoc no la volen. Potser tin-gui raó, però les seves afirma-cions no es basen en un criteriobjectiu. L'única forma desaber si els catalans volen laindependència és amb un re-ferèndum, referèndum que elPSOE nega per a Catalunya.Les eleccions del 27-S vandonar la majoria absoluta dediputats a les opcions inde-pendentistes. PSOE, PP i Ciu-tadans volen equipararaquelles eleccions amb un re-ferèndum, ja ho sabem. Per-què el resultat ja els va bé. Iaixí es permeten afirmar quela majoria de catalans no sónindependentistes.

ÉS MÉS DIFÍCIL, però, demos-trar amb dades que els votantsde Junts pel sí i de la CUP novulguin la independència. Bà-sicament, perquè el seu pro-grama electoral era claramentindependentista. Si el raona-ment de Batet és que hi ha ca-talans que han votat aquestpartit malgrat que no són inde-pendentistes, i que per això elPSOE ha de continuar negantel referèndum i el dret d'auto-determinació, aleshores qual-sevol raonament anàlog ésvàlid. En saben molt els polí-tics, de manipular la realitat enbenefici propi.

FINALMENT, una broma deràdio va aconseguir que unimitador del President Puigde-mont parlés amb MarianoRajoy i que gairebé tanquessinuna data per trobar-se. Els de

Ràdio Flaixbac ho estan explo-tant aquests dies amb el ressòque ha tingut. Un ressò quesegur que ha indignat a Ma-drid, tot i que no ha estat elprimer cop que un imitador haparlat amb un càrrec políticfent-li creure que era el perso-natge real. Que hagi estat araun mitjà català és la diferència.Un país molt plural, Espanya.

DE LA BROMA, una cosa quecrida l'atenció és un presidentdel govern espanyol que atènamablement, cordialment, elpresident separatista de la Ge-neralitat. Quan surten als mit-jans, utilitzen un discurs quesembla que als independentis-tes ni aigua. Però, en privat elto és un altre. Pura hipocresiaque es fa evident i que no des-taquen els mitjans. Teatre, purteatre.

OOPINIÓ

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT O PLAÇA LLUÍS COMPANYS?ENRIC ROIG ha assegurat que elPSC no va posar cap impediment a ERCperquè els republicans lideressin ungovern de progrés a Tortosa, desprésde les eleccions municipals. El socia-lista ha afirmat que estaven oberts aun pacte amb ERC i Movem, i que enla negociació amb els republicans finsi tot van accedir a canviar el nom de laplaça de l’Ajuntament, batejada com a

plaça d’Espanya des de la postguerra.Segons Roig, els republicans els vansuggerir un possible canvi de nom,plaça Lluís Companys, ja que en aquellmoment l’Ajuntament encara teniapendent de dedicar algun espai delmunicipi al president màrtir de Cata-lunya. Roig, segons va explicar a Canal21 Ebre, els va dir que estaven d’acord,però que potser seria millor rebatejar

la plaça de la vila amb el nom de plaçade l’Ajuntament, que és com popular-ment és coneguda a Tortosa. Final-ment, com ja és conegut, el republicàJosep Felip Monclús no ha estat l’al-calde d’aquest pacte de progrés queambicionaven tant el PSC comMovem. ERC va signar un acord de go-vernança amb CiU i ara Lluís Com-panys té un parc a Ferreries Nord.

JOSEP MORAGREGAPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL A LES TERRES DE L’EBRE

MANEL ZAERAINFORMÀTIC I MÚSIC

Estats compostos, estats descompostosi estats en composició

La segona transició i la broma a Rajoy


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós, Belén Giné

EL PROPER 10 de febrertindrà lloc la dotzena edicióde la Jornada Tècnica de l’A-rròs, a la sala d’actes de laCooperativa Arrossaires delDelta de l’Ebre, a Deltebre.La principal novetat d’en-guany és que l’organització

ha introduït per primera ve-gada la presència d’estandsde les empreses que oferi-ran informació sobre elsseus productes. Les jorna-des estan organitzades perl’estació experimental del’IRTA a l’Ebre.

OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Un projecte ambiciós i que modernitza Tortosa

El 7 de febrer, tothom a Amposta

Ercros i Acuamed, uns dies difícils per a Flix

EDITORIALS

a reforma integral delpont de l’Estat és, apriori, una de les

obres més ambicioses i com-plexes que s’han planificat enels darrers anys a Tortosa. Untotal de 10 empreses opten afer-se càrrec dels tre-balls, que tenen unpressupost d’1,3 mi-lions d’euros i un ter-mini d’execució de 10mesos. Per tant, lesobres haurien d’estarenllestides abans definal d’any. Serà una ac-tuació que en bona partcanviarà la imatge ac-tual de Tortosa, i que se-gueix la transformacióde la façana fluvial que va ini-ciar-se fa pocs anys amb la re-habilitació de l’antic pont deltren -l’actual pont Roig-, l’aca-bament dels murs i la conti-nuació de les baranes de lesdues vores de l’Ebre.

EL PROJECTE definitiu, queha dissenyat l’arquitecte XeviBayona, preveu l’ampliació dela secció del pont en uns qua-tre metres, dos per banda, perincorporar dos carrils bici imillorar l’actual pas de via-nants. De fet, si alguna cosacalia millorar del pont Vell era

el trànsit dels vianants, ambvoreres insuficients, sense capprotecció entre aquestes i lacalçada per als vehicles, i ambunes baranes que no complei-xen les actuals normatives deseguretat. També els ciclistes

necessitaven un trànsit méssegur, ja que no tots els con-ductors respecten la prohibi-ció de fer avançaments a lespersones que circulen pelpont en bicicleta. Però, a més,tant l’estructura del pont del’Estat com les escales d’accéspresentaven unes deficiènciesi unes patologies que feienmolt necessària una interven-ció profunda, més enllà de lesactuacions puntuals que s’hanfet en les darreres dècades.

EL PONT de l’Estat tindrà arados carrils bici que estaran a

la mateixa calçada que els ve-hicles, però separats perquèquedaran fora de l’estructurade les arcades. En una cota in-ferior se situarà el pas per alsvianants, i el desnivell s’apro-fitarà per utilitzar una part del

carril bici com a banc,amb seients que esconvertiran en gransmiradors sobre laciutat i l’Ebre.Paral·lelament, tambées reformarà la plaçaAgustí Querol i esmillorarà la il·lumi-nació del pont, tantdels arcs com de labase, amb l’ús de tec-nologia led.

ES POT debatre si l’obra quehan acordat tirar endavant elgovern de CiU i ERC, a l’opo-sició, és una actuació priorità-ria, tenint en compte quealtres grups polítics destina-rien els 1,3 milions d’euros aaltres projectes urbanístics o apolítiques socials. També espot discutir aquest o l’altre de-tall del disseny, o del procésde redacció del projecte. Peròno es pot negar que és una ac-tuació ambiciosa i que reno-varà la imatge de la ciutat,adaptant el pont al segle XXI.

LA NOTÍCIA del tancamentde la planta de producció declor d’Ercros ha coincidit enel temps amb l’esclat de l’es-càndol d’Acuamed, que haesquitxat greument les obresde descontaminació de l’em-bassament de Flix. En unamateixa setmana, aquestapoblació de la Ribera d’Ebre

ha vist com es confirmava lapitjor de les notícies des delpunt de vista econòmic, itambé com s’enterbolia undels projectes en què mésesperances havia posat permillorar el seu atractiu in-dustrial. Per sort, Flix té proumarge de maniobra per mi-nimitzar aquests impactes.

Lluís SalvadóSECRETARI

D’HISENDA DE LA

GENERALITAT

EL MUR

Serà una obra que canviarà la ciutat i quesegueix la transformacióde la façana fluvial

SERÀ NOTÍCIA

L

El secretari general ad-junt d’ERC ha estat no-menat nou secretari

d’Hisenda de la Generalitat. Elrapitenc serà la mà dreta de Jun-queras a la conselleria d’Econo-mia i l’encarregat d’impulsar lanova hisenda pròpia catalana.

Xevi BayonaARQUITECTE DE

LA REFORMA DEL

PONT DE

TORTOSA

L’arquitecte olotí ha re-dactat el projecte defini-tiu per a la reforma

integral del pont de l’Estat, unade les obres més importants quees faran a Tortosa en els propersmesos. Bayona ja va fer una ac-tuació d’art efímer al pont Roig.

FedericoRamosEXSECRETARI

D’ESTAT DE MEDI

AMBIENT

El cas Acuamed ha pro-vocat la dimissió de l’ex-secretari d’estat de Medi

Ambient, acusat d’haver interceditper pactar una compensació inde-guda de 40 milions a FCC, laconstructora que ha realitzat lesobres de descontaminació de Flix.

Xavier PallarèsDELEGAT DE LAGENERALITAT ALES TERRES DEL’EBRE

L’alcalde d’Arnes haestat ratificat en el càrreccom a delegat de la Ge-

neralitat a les Terres de l’Ebre.ERC ha preferit no recuperar ladelegació a l’Ebre, i el nou governde Carles Puigdemont ha decidittornar a confiar en Pallarès.

DaniAndreuPRESIDENT DELCONSELL COMARCAL DELBAIX EBRE

El Consell Comarcaldel Baix Ebre destinarà263.000 euros a impul-

sar l’economia per crear llocs detreball. Serà en el marc del pro-grama Baix Ebre Avant, que haprevist un total de vuit accionsdurant l’exercici del 2016.

LA PDE creu que la mani-festació del proper 7 de fe-brer, a Amposta, seràmultitudinària. La Plata-forma en Defensa de l’Ebreha rebut suports d’arreu deCatalunya, ja que el nou PlaHidrològic s’ha percebutcom un atac de l’Estat contrael país. La presidenta delParlament, la xertolinaCarme Forcadell, ha confir-mat la seua presència, itambé entitats sobiranistescom l’Assemblea NacionalCatalana (ANC) i ÒmniumCultural han anunciat quedonen suport a la crida de laPDE. De fet, fins i tot orga-nitzaran autocars per portar

manifestants cap a l’Ebre.

PERÒ AL MARGE del fetque la conjuntura políticanacional puga afavorir araels interessos de la PDE, elmés important és que les Te-rres de l’Ebre han recuperatla unitat d’acció social i polí-tica en defensa del riu i delcabal ecològic. Els alcaldeshan fet gestos per refer elfront institucional, i tant elsajuntaments com els con-sells comarcals aproven mo-cions amb àmplies majories.Igualment, també cal cele-brar que la PDE té la Gene-ralitat de cara, cosa que nosempre ha estat així.

SOL·LICITAT CONTROL PGD


OPINIÓ

SI VOLEM ANIMARla gent a aga-far a la bicicleta, cal eliminar els pe-tits entrebancs i fer-los sentir méscòmodes i segurs quan pugen daltdel selló. No hi ha diners, ensdiuen, per a fer grans obres –però,de vegades, no fa falta gaire dinersper usar la imaginació i fer canvispetits a la ciutat. En l’últim article deMe Moc En Bici ja vam repassar al-gunes de les propostes d’actua-cions que ens heu fet arribar.Propostes que amb més o menysdiners, alguns més o menys facti-bles, es podrien anar fent a les nos-tres poblacions. En l’articled’aquest mes us en presentem al-gunes més.

ELS CAMINS NATURALS i vies

verdes que passen per les nostresciutats són molt importants, peròcal revisar sempre la seguretat, so-bretot en els llocs on les bicicleteshan de conviure amb els cotxes. Hiha espais com el camí que uneixTortosa i Campredó, o el tram queva paral·lel al pont abans d’arribaral Grup El Temple, que es podrienmillorar. També s’ha comentat moltel punt on la Via Verda travessa elcamí de Terrer Roig a Jesús. Segurque no és possible posar un pont?

PARLANT de la Via Verda: és pos-sible millorar la connexió entre lavia i el centre de Roquetes?

TORNANT a Tortosa, molts ciclis-tes, i no-ciclistes, pensem que es

pot treure molt més profit del fet detenir la Via Verda a cinc minuts deles estacions d’autocars i trens aTortosa. Es pot posar un centred’informació i/o alguns serveis pera la gent que ve a les Terres de l’E-bre amb la bicicleta dalt del trans-port públic. Al costat de l’estació hiha un edifici antic de Renfe senseusar, on realment es podrien fermoltes coses de cara al turisme sos-tenible.

ELS CARRILS BICI cal mantenir-los lliures de deixalles i vidres tren-cats. És difícil perquè la majoriapassen pel costat de contenidors deresidus, però si som més cívics i esvigila més la neteja, podem guan-yar molt.

QUAN VAS pels carrers en bici,veus una multitud de petits detallsque es podrien millorar, com podenser simplement l’orientació de lesreixetes del drenatge, ja que podenser una “trampa” pels ciclistes se-gons com estan posades. Aquestsdetalls es veuen en el dia a dia, i peraixò animaríem als regidors i/o tèc-nics de l’Ajuntament a usar la bici-cleta com a mitja de transport quanpoden, per així apreciar per ells ma-teixos aquestes coses.

BÉ, NOMÉSsón algunes idees pera que les autoritats locals avaluïn sisón factibles o no, però com acol·lectiu estem convençuts queamb molt poc podem aconseguirgrans canvis!

BRIAN CUTTSMEMBRE DEL COL·LECTIU ME MOC EN BICI

Petits canvis (2)

No volem fronts, volem pontsAQUESTA FRASE la va pro-nunciar el primer secretaridel PSC, Miquel Iceta, enrelació a la situació actual algovern català, però voldriaaprofitar-la per una qüestiómés local i que li dóna tot elsentit: la reforma del pontde l’Estat que endegarà enbreu el govern de Bel, i quesegons declaracions seuesl’objectiu és convertir la in-fraestructura en “una iconade la ciutat”.

AQUESTA ACTUACIÓ ésd’aquelles que passenmassa sovint en l’àmbit po-lític, crear un front, un con-flicte inexistent i llavors aixíes justifica l’actuació com asolució al problema; no,senyor Bel, no volem fronts,volem ponts.

JO CREC que el senyor Beloblida que la veritable iconaés la nostra ciutat, Tortosa, ique amb aquest tipus d’in-tervencions no contribuïmgaire a preservar el que la fade Tortosa la icona que és,entre d’altres, el nostre pa-trimoni històric i cultural.

CERTAMENT el pont del’Estat necessita millores imanteniment; millores res-pecte a les passeres de via-nants i millores per garantirla seva seguretat. Peròaquestes millores no enspoden costar més d’un miliód’euros als tortosins i torto-sines. Tortosa té altres ne-cessitats molt més impor-tants que invertir 1,3 mi-lions d’euros dels qualsnou-cents mil els aporta laDiputació de Tarragona. I totve d’on ve, quan l’any pas-

sat, en vespres de la cam-panya electoral, el governde CiU s’inventa aquestaobra semifaraònica pertapar el forat de les piscinesdel que, fins la data, no ensabem res més que el ma-teix forat.

DE LA MATEIXA maneraque vaig manifestar públi-cament que era molt encer-tada la intervenció que vafer el Ministeri de Fomentamb la recuperació del pontdel ferrocarril, el Pont Roig,aquesta vegada no puc estard’acord amb la intervencióque es vol fer en un elementtan singular com el pont del’Estat, un del exemples del’arquitectura racionalistade meitat del segle XX. Obradels enginyers Eduardo To-rroja i Cèsar Villalba, va serel primer pont construït al’Estat amb soldadura elèc-trica i, per tant, constitueixuna peça clau en la històriade l’enginyeria civil que cal-dria preservar.

EL PONT de l’Estat està ac-tualment catalogat com a BéCultural d’Interès Local i,com a tal i davant una possi-ble intervenció, no és neces-sari que la comissió dePatrimoni de la Generalitatemeti el corresponent dicta-men, sinó que només s’hapronunciat sobre l’actuacióa la rampa d’accés des delcentre de Tortosa, fet insòliti sorprenent. Això sí, ha fetincorporar al projecte pre-sentat per l’Ajuntament queles actuals baranes siguinrecollides, inventariades iguardades. Al meu entendrecaldria esperar més com-

promís per part de la Co-missió de Patrimoni davantde projectes com aquest quees plantegen des de l’Admi-nistració.

L’OBRA suposadament es faper a poder compaginar lacirculació de vehicles moto-ritzats, bicicletes i vianantsi per tal d’aconseguir-hoprescindeix de les actualsescales d’accés del carrerFrancesc Gimeno, de les ba-ranes del pont, element sig-nificatiu de l’arquitecturaracionalista, i dels actualselements d’il·luminació,entre d’altres modifica-cions.

AQUESTA OBRA semblafeta en “honor, loor i glòria”del senyor Bel per desviar lavista del fracàs en la gestióde les piscines i, lluny deser imprescindible per re-soldre els problemes realsdels tortosins i tortosines,tampoc resol allò que el go-vern de CiU considera unproblema i que és la compa-tibilitat entre vehicles moto-ritzats, bicicletes i vianants.La solució passa per un co-rrecte i adequat manteni-ment de l’actual Pont del’Estat, millorant l’ampladade les zones per vianants isolucionant tècnicament laseguretat de les baranes,així com per complir ambles normes de circulació ique els vehicles no avancinels ciclistes. Hem de saberracionalitzar les coses iaprofitar els actius quetenim i, per tant, si aratenim un nou pont, el PontRoig, podem aprofitar-lo iamb una reordenació de la

seva circulació per bicicletesi vianants ja tindríem unaaltra solució al problema,amb tot això impulsant i re-forçant l’ús de la bicicletaper aconseguir una Tortosamés saludable.

PERQUÈ el problema, si ésque el hi ha, continuaràexistint ja que, tal i com s’hamanifestat en la presentaciódel projecte, la configuracióde l’església del Roser i lacasa Garcia al costat de Fe-rreries fan impossible unaactuació que solucioniaquest accés on tornen aconfluir en un coll d’ampo-lla els diferents vehicles, jaque s’han eliminat les ram-pes del passeig de l’Ebrecontemplades al projecteinicial.

EN DEFINITIVA, estem no-vament davant d’un projecteamb molta escenificació imoltes llums de neó i leds,que ja va començar mala-ment donat que es va obrirúnicament a arquitectes deMadrid i Barcelona i a capde les Terres de l’Ebre, temasobre el que el Col·legid’Arquitectes s’ha mostratcontrari. Un projecte fetsense consens polític ni par-ticipació ciutadana i amb elbeneplàcit dels seus socis,els Republicans de Tortosa,per resoldre un front creatdavant la coexistència devehicles i bicicletes. Contrà-riament a les paraules deFerran Bel, crec que aquestareforma convertirà unaicona de la ciutat en una in-fraestructura més.

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA


TOTHOM en algun moment de-terminat, en la vida quotidianahem hagut de fer un pressupostper no tenir massa sorpreses eco-nòmiques d’última hora per tald’aconseguir allò que volem. A lavida municipal passa exactamentel mateix, però n’hi ha un persobre de tots que és el pressupostgeneral de la corporació, aquellque marca les línies mestres dedespeses i ingressos de tot un anynatural, en aquest cas el 2016.

PERQUÈ ens entenguem, estemparlant d’una declaració d’inten-cions, i més si tenim en compteque parlem d’un supòsit, per aixòs’anomena pressupost. Supòsit,declaració d’intencions. Fruit d’undiàleg constant des del mateix inicidel mandat, no hi hem parat de ferpropostes en positiu. Per tant, hemnegociat perquè s’incorporinaquestes iniciatives i d’altres queen alguna ocasió coincideixintambé amb les de l’equip de go-vern, no en va tots dos partits d’es-querres volíem un canvi per aAmposta.

APORTACIONS que fem en be-nefici de les persones i no perquèli agradin o no a l’alcalde, a l’equipde govern. Si bé és cert que tenenmajoria absoluta i, per tant, si ha-guessin volgut no les haurien ac-

ceptat, com així ha estat en algu-nes d’aquestes, negociar tambésignifica cedir per part nostra sem-pre que no es superin el que per anosaltres són línies roges. Ara bé,Adam Tomàs corria el risc d’aquellgeneral de la Roma antiga quedesprés de la batalla desfilava vic-toriós pels carrers de Roma i nofeia cas dels que li deien: Me-mento Mori (recorda que ets mor-tal i no un déu ) per tal que noincorregués en la supèrbia i pre-tengués, a la manera d'un déuomnipotent, usar el seu poder ig-norant les limitacions imposadesper la llei i el costum.

ARA MÉSque mai el pressupostmunicipal es veu limitat per l’ob-sessió del govern Espanyol ambel dèficit públic i pel govern de laGeneralitat que ha deixat aban-donats als ajuntaments. Per unallei la RSAL que sota l'apriorismeque els ajuntaments som el cul-pables del dèficit públic, cosa queno és veritat perquè el conjuntdels Ajuntaments d’Espanyahem tancat pràcticament ambdèficit zero, no ens deixa créixer ino ens deixa fer inversions ni quesigui amb recursos propis comseria el nostre cas. Per això, s’hahagut de fer un pla quadriennald’inversions, amb aportacionsdels socialistes també, que espe-

rem que el govern el compleixi.

INVERSIONS en la millora delscamins municipals, en l’enllume-nat públic, en la millora del clave-gueram i la recollida d’aigüespluvials, en la supressió de barre-res arquitectòniques, en l’arranja-ment del mercat municipal, enl’arranjament de les voreres entred’altres. En la millora de l’entornurbà.

CALIA estar al costat dels ciuta-dans. Per això es destinaran180.000€ a plans d’ocupació pro-pis per ajudar col·lectius que noestan coberts per altres adminis-tracions, que seran més de500.000€ en total tenint en comptel’aportació d’altres administra-cions destinats a plans d’ocupació.

I ALLÒque per a nosaltres és unalínia roja i que reclama tota la ciu-tadania és el compromís de la re-baixa de l’IBI, la contribució, perarribar al 10%.

CAL tenir en compte que la nostraciutat és una de les que té els tri-buts més alts i aquí hi ha moltcamí per recórrer si actuem ambausteritat des de l’administraciólocal.

L’AUGMENTde les beques a uni-

versitaris, ampliables a Màster i acicles formatius de grau superior,amb un increment del 150% hanestat una de les nostres condicionsper aprovar els comptes munici-pals. Cal tenir present que sónmolt necessàries aquestes beques,donat que nois i noies d’Ampostahan hagut de deixar d’estudiar permanca de recursos econòmics enaugmentar el preu de les matrícu-les el govern de la Generalitat.

PELS SOCIALISTES també eraimprescindible la gratuïtat del busurbà, que en l’actualitat ja enscosta 124.000€ i que no l’utilitzapràcticament ningú. Quins dinersmés mal emprats! Ara valia lapena afegir-li un 10% més i al-menys serà gratuït perquè tothomel faci servir alhora que descon-gestionarem el trànsit i guanya-rem en qualitat ambiental.

PER TOTaixò i d’altres incorpora-cions, com ara un pla de suportper a famílies sense recursos eco-nòmics, la creació d’un pla d’ajutsalimentaris d’urgència social,l’augment de la dotació econò-mica a les entitats de la nostra ciu-tat i també ajuts a les empresesper a contractació de personal,vàrem votar a favor del pressu-post general de la corporació pera l’any 2016..

FRANCESC MIRÓPORTAVEU DEL PSCD’AMPOSTA

En benefici de la ciutadania

OPINIÓ

CATALUNYA VIU momentsdecisius en la seva històriacontemporània. Aquestaafirmació ben bé l’hauríempogut fer també en altresmoments de la nostra histò-ria més recent. I és que desde l’any 2010, quan el presi-dent Mas va ser escollit perprimera vegada per coman-dar el Govern de la Genera-litat, han passat tantes coses,i tan de pressa, que en elsllibres d’història estic con-vençuda que aquest períoderequerirà no només un capí-tol a part, sinó un volumsencer.

DINS DEL PROCÉS queestem vivint, el que ha tin-gut lloc en els últims tresmesos i, particularment elsúltims dies, posa les basesde la Catalunya que la majo-ria de catalanes i catalansimaginem des de fa temps,un estat propi on puguemconviure en llibertat i sense

estar sotmesos al jou de l’Es-tat espanyol.

EN AQUESTES HORES lessensacions encara són agre-dolces, però estic conven-çuda cada dia més que el pasque s’ha fet era l’únic possi-ble i, per tant, encara quedolorós per a la majoria,també necessari. Disgustper la pèrdua del principalactiu que ha tingut Cata-lunya i el sobiranisme. AlPresident Mas li hem de re-conèixer l’astúcia, la valentiai el risc personal assumit enla defensa de construir unnou país, enfrontant-se a lesamenaces de l’Estat. El pasal costat del President Masno vol dir que no el conti-nuem necessitant perquè elprocés arribi a bon port. Mésque mai. Però aquest comiatdolorós no ens ha de fer per-dre de vista el gran acord depaís assolit en els últimsdies que ha cristal·litzat amb

el nomenament de CarlesPuigdemont com a 130è Pre-sident de la Generalitat. Elrepte que assumeix Puigde-mont és immens i emocio-nant. I en aquest viatge somtots necessaris, perquè si bél’objectiu és possible i està al’abast, els obstacles seranigualment importants. L’Es-tat està ara en hores baixes,amb una monarquia en crisii un govern en funcions ab-solutament descol·locat perl’incert futur de la governa-bilitat a Espanya i per l’em-branzida que el sobiranismeha agafat a Catalunya, ambel nomenament de nou pre-sident i la constitució d’unnou govern. I sobretot, ambuna il·lusió col·lectiva reno-vada i amb ganes de culmi-nar un procés iniciat fa cincanys pel President Mas.

EN LA MEVA CONDICIÓ dediputada al Parlament emposo, una vegada més, a dis-

posició dels meus conciuta-dans i amb ganes, com va direl President Puigdemont, dedeixar-m’hi la pell. Les Te-rres de l’Ebre també ens hijuguem molt en aquestanova etapa que acaba de co-mençar. Els reptes del terri-tori són els reptes del país iels del nou govern. Toca pré-mer l’accelerador perquè enuna Catalunya lliure, el nos-tre país i les nostres Terresde l’Ebre hi guanyaran. Tin-drem major poder de decisiósobre allò que ens toca deprop, com les infraestructu-res o el cabal de l’Ebre, itambé serem partíceps deles decisions d’un governdemocràtic i sobirà, sorgit dela voluntat d’un poble quehaurà guanyat la llibertat.

MERITXELL ROIGÉDIPUTADA DE JUNTS PEL SÍ AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Nova etapa, seguim el camí traçat


OPINIÓ

ARA FA UNS ANYS vam ini-ciar una aventura que no sa-bíem ben bé on ens portaria.Tots els inicis són difícils. Lanecessitat però, era evident.Havíem de ser capaços decrear ponts i trencar fronte-res que limitaven el nostreprogrés. Aquest va ser l'em-brió del que avui coneixemcom a Mancomunitat de laTaula del Sénia. Si volíem re-soldre problemes enquistatsi lluitar per aconseguir ob-jectius compartits, havíemde treballar plegats a bandai banda del riu Sénia i deixarde viure d'esquena en un te-rritori que socialment sem-pre ha estat un. El setembredel 2003, després de diversestrobades d'alcaldes, es con-vocava a la mateixa hora unple extraordinari als ajunta-ments de Vinaròs, Alcanar, laSénia i Ulldecona, per apro-var una moció que detallavadiverses problemàtiquesconjuntes.

VAN SEGUIR MESOS d'in-tenses gestions, reunionsamb representants d'aquestsi altres municipis que s'hivan anar incorporant, trà-mits burocràtics inacaba-bles, molts quilòmetresrecorreguts i moltes portestocades. Dos anys més tard,a finals del 2005, a Morella,se celebrava la primera as-semblea de la Mancomunitatlegalment constituïda i re-gistrada. Al mateix lloc, ara

fa uns dies, en commemorà-vem els 10 anys. Ho hem fetamb la mateixa voluntat delprimer dia, amb les mateixesganes i la mateixa il·lusió,però amb energies renova-des per continuar avançant.Ens avala la feina feta.

DURANT AQUEST tempss'han desenvolupat projec-tes i accions tant importantscom l'arranjament de caminsrurals, les ajudes a la indus-trialització, el foment del pa-trimoni històric, la promocióturística, el desenvolupa-ment d'una xarxa d'itinera-ris naturals, tallersd'ocupació, l'edició de lli-bres d'interès històric, pro-tecció mediambiental o lavalorització de les oliveresmil·lenàries i el seu oli coma motor de desenvolupa-ment rural. Seguramentaquest darrer és dels mésemblemàtics, atesa també laimplicació de nombroses co-operatives, molins, restau-rants i demés agentsrelacionats amb un mateixobjectiu. Els objectius delmateix eren i són encara avuiambiciosos, però el camí re-corregut ja no té marxa en-rere. Posar en valor lesoliveres mil·lenàries exis-tents al territori del Sénia,evitar-ne l'espoli, garantirun futur per al sector agrí-cola i el manteniment delnostre paisatge, millorar laqualitat i la valoració de tots

els olis de la zona, i generarsinergies amb altres sectorscom la gastronomia i el tu-risme. Enlloc d’impulsar ac-cions protectores estàtiques,des del territori apostàvemllavors i ho continuem fent,per dinamitzar la zona apro-fitant les oportunitats queens brinda el nostre entorn,sempre amb el respecte quees mereix.

PODEM AFIRMAR, sensecomplexes, no només que laTaula del Sénia ha estat uninstrument molt útil al ser-vei del territori, sinó que ésencara avui, com afirmava elmateix president de la Gene-ralitat Valenciana, XimoPuig, "un artefacte institu-cional d'una gran potènciade futur".

EL SEU NOM, Taula, com apunt de trobada i diàleg, ex-plica el seu objectiu princi-pal, que no és altre que serun mitjà de treball comú pera la millora de las condicionsde vida de tots els habitantsdel territori, d'aquests 27 po-bles que avui formen part dela Mancomunitat (113.000habitants en 2.070 km2). Laforça de la Taula del Sénia esbasa en buscar el màximconsens entre els municipis,col·laborar amb totes les ad-ministracions i cooperaramb els sectors econòmics isocials. 10 anys és un bonmoment per fer una mirada

enrere i fer balanç del resul-tat aconseguit. Sense mati-sos, la tasca feta durantaquest temps per cosir el te-rritori i superar les divisionsa través de la cooperació ésmolt positiva.

EXEMPLE a seguir, sensdubte a tots els nivells, do-nada, a més, la complexa si-tuació política sorgidadesprés de les eleccions del27S i el 20D. El diàleg, la ne-gociació, el consens... sónclau per superar diferènciesi buscar punts d'acords desd'on començar a caminar enbenefici dels nostres poblesi dels nostres territoris. Siparem atenció només a lesdiferències i al desacord, noavançarem. Pot semblar pocèpic, però us asseguro queés el més útil. I la política, ninova ni vella, la bona, abansde res, ha de ser útil i sisumem esforços multiplica-rem resultats.

Per molts anys!

NÚRIA VENTURAALCALDESSAD’ULLDECONA

Taula del Sénia: 10 anys sumanten benefici del territori

Reivindiquem una política seriosaM’HE ADONAT que hi hamolta gent que no es prenseriosament el seu vot, m'ex-plico:

AQUESTES PASSADES elec-cions al Congrés i al Senatmolta gent ha votat unes si-gles o un líder sense investi-gar quin és l'equip humàque els acompanya enaquesta empresa, que és nimés ni menys que la de go-vernar un país. Molts copshe escoltat allò de "un Presi-dent del Govern hauria deparlar anglès" i en part, crecque tenen raó, però alhorano entenc perquè aquestsmateixos acaben votant unallista política que està pla-

gada de candidats amb pocaformació acadèmica i nul·laexperiència al front d'unaadministració pública.

ESTIC PARLANT per exem-ple del diputat de PodemosTenerife que es defineix a símateix com "un pibe de ba-rrio que solo estudió FP", oel senador per Lanzaroteque fou detingut per tràficde drogues i és paleta deprofessió (res en contra delspaletes, jo mateix treballo enaquest ofici, sigui dit depas). Però els que portenanys repetint que "a Es-panya hi ha joves molt pre-parats a l'atur i moltspolítics poc vius governant

el país" són els mateixos quehan votat a aquesta gent, almeu parer, poc preparadaper al càrrec que hauran dedesenvolupar.

ÉS CERT que el poble es so-birà i que la democràcia per-met que qualsevol individu,independentment del seunivell d'estudis, religió opoder adquisitiu pugui arri-bar a ser President del Go-vern si així ho decideixlliurement la ciutadania. Apesar d'això, crec en la meri-tocràcia i considero que lapolítica a les altes esferescomporta una enorme res-ponsabilitat i que, per tant,els ciutadans haurien d'eme-

tre el seu vot pensant no solsamb unes sigles o un líder,sinó votant als més prepa-rats per al càrrec que haurande desenvolupar els propersquatre anys. Llistes obertes?Podria ser una opció moltfactible a tenir en compte sies disposa de la informacióadequada i sempre i quan nos'acabin imposant altres fac-tors per davant de la merito-cràcia o l’honestedat.

I ÉS per aquest motiu queem preocupa la deriva de-magògica de la política a Es-panya, que acaba fent de laocurrència el seu dia a dia iaixí, sincerament, no es potgovernar un país.

JAUME SOLÉSECRETARI GENERAL DEL PP DE TORTOSA I PRESIDENT DE NOVES GENERACIONS A TARRAGONA


TTORTOSA

Així serà el nou pont vellTortosa presenta el projecte definitiu de la reforma

integral del pont de l’Estat, que costarà 1,3 milions Les obres, que afectaran la plaça Agustí Querol per

l’ampliació de la rampa, incorporen carrils bici i voreres

URBANISME

SÍMBOLS RELIGIOSOS LA CUP-AE de Tortosa ha presentatuna moció perquè el ple d’aquest 1 defebrer acorde la retirada de tots els sím-bols religiosos dels equipaments i ins-tal·lacions municipals, començant per laimatge del Sagrat Cor que hi ha a la salade plens. La moció també demana reti-rar elements amb alguna connotació re-ligiosa, com ara estàtues de verges,

crucifixos o sants que puga haver-hi enqualsevol altre indret de l'ajuntament ode qualsevol altra dependència munici-pal. A més, reclama no adoptar ni expo-sar cap símbol religiós de cap altrareligió, ni a l'ajuntament ni als edificisde municipals. La CUP-AE respecta la di-versitat religiosa, però diu que s’ha demantenir en l’àmbit privat. G.M.

L’Ajuntament de Tortosa té pre-vist adjudicar en les properessetmanes les obres per a la re-forma integral del pont de l’Es-tat. El projecte definitiu, que téun pressupost d’1,3 milionsd’euros, té un termini d’execu-ció de deu mesos i hauria d’es-tar acabat a finals d’any. En elprocés de licitació s’han pre-sentat deu empreses i aviat s'o-briran les pliques per conèixerles propostes. El projecte pre-veu l'ampliació de la secció delpont en uns quatre metres, dosper banda, per incorporar doscarrils bici i millorar l'actualpas de vianants. Els carrils biciestaran a la mateixa cota que lacalçada per a vehicles, però se-parats d'aquesta en quedar forade l'estructura dels arcs. En unacota inferior se situarà la passa-rel·la de vianants. El desnivells'aprofitarà per utilitzar partdel carril bici com a banc, ambseients puntuals que acabaranesdevenint grans miradors, anord i a sud, sobre la ciutat i l'E-bre. També es reformarà laplaça Agustí Querol i es millo-rarà la il·luminació dels arcs delpont i de la base, amb l’ús detecnologia led.L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel,va afirmar que el projecte per-met adaptar el pont al segleXXI. Per la seua banda, el porta-veu d'ERC, Josep Felip Mon-clús, va recordar que aquestaactuació format part de l’Acordde Governança signat amb CiU.El projecte ha patit alguns re-tards per la quantitat de serveisque el travessen. De fet, quedenpendents alguns tràmits admi-nistratius amb Endesa i ambGas Natural. De fet, ambaquesta darrera empresa, final-

ment, s’ha decidit traslladar lacanonada de gas a l'antic pontdel ferrocarril. Per la seua banda, l'arquitecteautor del projecte, Xevi Bayona,va destacar que el repte ha estatdotar de singularitat aquestpont, alhora que resoldre lesnecessitats d'accessibilitat.L'encaix més difícil ha estat elde les arribades del pont alnucli antic i al barri de Ferre-ries. L'estretor del final del ponta Ferreries, amb habitatges i laparròquia del Roser als laterals,fa que el carril bici hagi de tor-nar al dels cotxes en uns pocsmetres. Les escales de baixadatambé es canvien, es fan nor-matives i amb una escala de ca-ragol. Pel que fa al desenllaç delpont al centre de la ciutat, s'haoptat per pronunciar la rampade baixada i ampliar la plaçaAgustí Querol canviant d'ubi-cació la parada del bus, i prio-ritzant l'ús per als vianants. Lesescales laterals s'eliminen i es

farà d'ús de vianants una partdel carrer Pintor Gimeno, d'ontambé s'eliminaran els aparca-ments. L'actual pont de l'Estates va construir el 1941, substi-tuint el que es va destruir du-rant la Guerra Civil, el qualdatava d’un projecte del 1893.Des de llavors ha estat objectede diferents actuacions de man-teniment i reparació, però capd'integral.

Dubtes del PSCPer la seua banda, el socialistaEnric Roig va titllar de “granpedaç” la reforma integral delpont de l’Estat, un cop que elgovern de Tortosa va presentarel projecte definitiu de l’obra.Roig va acusar el govern de Fe-rran Bel de voler compensar“el forat” del projecte de lesnoves piscines amb una altraobra “semifaraònica” quetrenca el pont original que vadissenyar l’enginyer EduardoTorroja. En aquest sentit, Roig

va advertir que la comissió dePatrimoni de la Generalitat noha dictaminat sobre la inter-venció del pont, catalogat coma Bé Cultural d’Interès Local(BCIL), i que només s’ha pro-nunciat sobre l’actuació a larampa d’accés des del centrede Tortosa. Així, el portaveu delPSC ha instat la comissió dePatrimoni a revisar la seuafeina.Roig ha insistit que el pontnomés necessitava una repara-ció del ferm per als vianants isubstituir les baranes. I que espodia desviar el trànsit de bici-cletes per l’antic pont del tren,en lloc de voler eixamplar elpont de l’Estat per encabir doscarrils bici. El portaveu socia-lista ha remarcat que Tortosa téaltres necessitats per invertirmés d’un milió d’euros, i ha re-cordat altres projectes fallitsdel govern municipal, com lazona lúdica del pont roig o elsnous passejos fluvials.

[ ] La presentació de la reforma del pont de l’Estat, el passat 18 de gener. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

Bel reclama elpont roig i els terrenys de Renfe

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel,confia que els canvis en el go-vern de l’Estat puguen servirper desbloquejar la reversió del’antic pont del ferrocarril a laciutat, així com el procés peraprofitar urbanísticament elsantics terrenys de Renfe. Du-rant una entrevista a Canal 21Ebre, Bel va recordar que l’A-juntament ja es fa càrrec de laconservació i el mantenimentdel pont roig, i que és lògic queara puga revertir al patrimonidel consistori. De fet, el governmunicipal manté vigent el pro-jecte de construir-hi una novazona lúdica aprofitant la meitatde les pilastres que no s’utilit-zen. De la mateixa manera, Belva dir que l’Ajuntament no pa-garà cinc milions d’euros perrecuperar els terrenys en desúsde Renfe, i que l’estratègia delconsistori és renegociar el con-veni amb Adif i poder recupe-rar ara la part del sector que noté cap afectació ferroviària. Bel també va assenyalar que es-pera que el nou govern catalàpuga tirar endavant el projectede desdoblament i soterramentde l’eix de l’Ebre al seu pas perTortosa. Així, l’alcalde va recor-dar que es tracta d’una inversiómolt elevada, amb un pressu-post d’uns 90 milions, i va ad-vertir de la greu situaciófinancera de la Generalitat.Amb tot, Bel va remarcar quel’obra està planificada ser perexecutada en fases, i que confiaen els pressupostos del 2016 odel 2017 perquè es puga co-mençar a executar l’obra.

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA


TORTOSA

Convergència i ERC pacten 424 accionsL’esforç inversor del tercer PAM de Tortosa se centrarà

en els anys 2017 i 2018, amb obres com les noves piscinesLa CUP, Movem i el PSC critiquen amb duresa el

full de ruta, que consideren continuista i poc rigorós

POLÍTICA

La plaça de la catedral es farà durant el 2017. // FOTO: ACN.

El nou Pla d'Actuació Munici-pal (PAM) 2015-2019 de Tor-tosa, que els grups municipalsde CiU i ERC van presentar elpassat 12 de gener, exposa les424 accions que s'han acordatarran dels 37 punts d'actuacióconsensuats a l’Acord de Go-vernança Estable. L’alcalde deTortosa, Ferran Bel, va dir queel PAM és el “full de ruta” delgovern, però també un “instru-ment de transparència” de lagestió municipal, i un compro-mís de l’acció del govern ambla ciutadania. Bel va subratllar que l'esforçinversor del pla se centrarà enels exercicis 2017 i 2018, perquèel consistori té un pla de rea-

justament de les finances mu-nicipals, amb una reducció del'endeutament planificada finsa aquest any 2016, i es vol man-tenir. Algunes de les actua-cions que preveu el PAM són lareforma del pont de l’Estataquest 2016; la construcció dela piscina coberta i el complexd’aigües entre el 2016 i el 2017;la creació de l’oficina d’atencióa l’emprenedor també entre el2016 i el 2017; la renovació delsconvenis amb les EMD i lanova plaça de davant la Cate-dral al 2017, o la nova zonad’esbarjo al pont del ferrocarrilentre el 2018 i el 2019. Tots els grups de l’oposició, aexcepció d’ERC i del PP, hanfet rodes de premsa o comuni-cats per criticar el nou PAM. LaCUP l’ha qualificat de “conti-nuista i poc ambiciós”, i ha

afirmat que la influènciad’ERC es constata en què l’ac-ció social no és una prioritat,però sí plantar arbres, millorarvoreres i senyalitzacions i elmanteniment de parcs i jar-dins. Movem també ha dit queel PAM és continuista, i que elgovern de Bel “no ha fet elsdeures”. Movem també ha de-nunciat que CiU i ERC els hacopiat propostes del seu pro-grama electoral, com ara el ti-quet fresc, i també ha lamentatque el PAM no tinga una me-mòria econòmica que detalli elfinançament de les diverses ac-tuacions. El PSC ha afirmatque el nou PAM, “poc transpa-rent i rigorós”, “torna a ser unmenyspreu” per als tortosins idenota “un govern de CiU,continuista i cansat, ara amb elsuport dels republicans”.

Cinta BonetTORTOSA


TORTOSA

El Síndic hi posa culleradaMEMÒRIA HISTÒRICA

Rafael Ribó resol que Tortosa hauria de retirar el monument franquista sense fer la consulta prèvia

L’alcalde defensa que el referèndum és “la solució mésintel·ligent” i l’opció que té més consens a l’Ajuntament

La polèmica pel monumentfranquista de la Batalla de l’E-bre ha enfrontat aquest generel Síndic de Greuges amb l’al-calde de Tortosa. L’oficina deRafael Ribó va fer pública el 18

de gener una resolució en quèrecomana a l'Ajuntament deTortosa que retiri el monumentcommemoratiu sense fer abansla consulta popular previstadurant aquest primer semestre.Ribó destaca que l'anomenadaLlei de la memòria històricaobliga les administracions aadoptar les mesures oportunes

perquè es retirin els símbolscommemoratius d'exaltació,personal o col·lectiva, de la su-blevació militar, de la GuerraCivil i de la repressió de la dic-tadura. Per tant, el Síndic creuque la retirada del monumentés una obligació legal que l'A-juntament ha de promoure, ique no es pot sotmetre a con-sulta popular com si fos unaopció d'actuació pública entrediferents alternatives.El Síndic considera que la vin-culació de l'escultura amb elfranquisme continua sent evi-dent, tot i que s'hagin pogut re-tirar els símbols d'expressióque més directament n'expres-saven una exaltació. D’altrabanda, Ribó creu que el fet queel monument figuri a l'inven-tari del patrimoni cultural ca-talà no n'impedeix la retirada,ja que, com ha indicat el Depar-tament de Cultura al Síndic, laseua catalogació respon a unadecisió municipal, de maneraque correspon al mateix Ajun-tament la iniciativa de sol·licitarque siga descatalogat. Final-ment, el Síndic també adverteixque fer una consulta popularpodria fer aflorar “les divisionsi les actituds de confrontaciódel passat”. Per la seua banda, l'alcalde deTortosa, Ferran Bel, va expres-sar el mateix dia la seua "per-plexitat" per la recomanacióque el Síndic de Greuges feia al'Ajuntament, per retirar el mo-nument franquista de la Batallade l'Ebre sense fer la consultapopular prèvia. Bel va mostrar-se sorprès pel "neguit, preocu-pació i inquietud" actual deRibó per aquest tema, quanporta dotze anys en el càrrec, iva assegurar que en cap de lesvisites i reunions que han fet alllarg d'aquest temps s'havia

parlat del monument. Bel vadefensar la celebració d'unaconsulta popular com "la solu-ció més intel·ligent" per afron-tar el debat, "coneixent larealitat de Tortosa". Segons Bel,la consulta popular es convo-carà, amb tota probabilitat, almes de maig, i és un dels puntsde l'acord d'estabilitat entreCiU i ERC al consistori.L'alcalde també va demanar aRibó que no pretengui canviarel mandat democràtic de lespassades eleccions municipalson, a excepció del PP i la CUP,la resta de formacions políti-ques -que representen 19 dels21 regidors- es van mostrarpartidàries de consultar la ciu-tadania. Bel, a més a més, va la-mentar que el Síndic creguique una consulta popular sobreel monument franquista pot re-obrir ferides del passat. "La ge-neració actual aquesta reflexióni l'entén ni li encaixa. Dir queno s'ha de fer una consulta per-què obri ferides crec que éstraslladar-nos 50 anys enrere iportar-nos a la transició, cosaque puc entendre perquè Ribóés un home més de la transicióque del segle XXI", va etzibar.Sobre la consulta, l'alcalde vaexplicar que hi haurà dos pro-postes i que, en cap cas, el mo-nument es quedarà com estàactualment. Una de les opcionsserà la seva retirada i museïtza-ció, posició per la qual faràcampanya ERC. Finalment,Ribó va visitar Tortosa el passat25 de gener, i es va limitar a rei-terar que l’Ajuntament no hau-ria de fer la consulta.


El monument franquista de la Batalla de l’Ebre. // FOTO: G.M.


‘Vergonya monumental’ ales xarxes

La Comissió per la Retiradadels Símbols Franquistes ha fetuna valoració molt positiva delsrequeriments del Síndic, qui vaobrir una actuació d’ofici sobrela polèmica del monumentfranquista el passat mes dejuny. Segons la comissió, “su-posa un acompanyament moltimportant” i una demostracióque van “pel bon camí”. Ambtot, han assegurat que estan“molt sorpresos i molt dece-buts” pel cas omís que fa el go-vern municipal i també elsgrups municipals que condicio-nen la retirada del monumental resultat de la consulta. De fet,la Comissió ha dut a terme du-rant les darreres setmanes unaronda de reunions amb els di-ferents partits polítics amb re-presentació al ple municipal perexposar-los els seus argumentsa favor de la retirada del monu-ment i també en contra de laconvocatòria de la consulta. Ladignitat democràtica, el compli-ment de la llei de la memòriahistòrica o la imatge que es pro-jecta de la ciutat són alguns d’a-quests arguments.La Comissió ha explicat tambéque han posat en marxa unanova campanya a través de lesxarxes socials, sota el títol de'Vergonya monumental', quetindrà com a eina comunicativaprincipal un bloc que ja estàdisponible a l’adreça vergonya-monumental.wordpress.com.D’altra banda, la portaveu deCiU i primera tinent d’alcaldede Tortosa, Meritxell Roigé, vaavançar que la data i la pre-gunta es tancaran i es consen-suaran en breu. La regidoratambé va deixat clar que a laconsulta no es plantejarà deixarel monument tal i com està ac-tualment. Així, va apuntar queles diverses opcions podrien serrehabilitar-lo, museïtzar-lo, re-convertir-lo o traure’l, perquè elmonument no està en condi-cions. El portaveu de MovemTortosa, Jordi Jordan, també vareafirmar el seu suport a la con-sulta popular que els grups deCiU i ERC s’han compromès aconvocar aquest semestre, mal-grat la resolució del Síndic deGregues per la retirada.


Deltebre obre una oficina de contractació

L'Ajuntament de Deltebre(Baix Ebre) ha creat una OficinaLocal de Contractació (OLC),un instrument que pretén “fo-mentar la transparència i lalliure concurrència en la con-tractació pública” del consistorii “enfortir les empreses del mu-nicipi”. L'alcalde Lluís Soler va

explicar que “el compromís del'equip de govern és garantir latransparència i la participacióen tots els àmbits de maneraque, en el cas de l'OLC, totes lesempreses i autònoms tinguinels mateixos principis d'igualtati d'oportunitat en les diferentscontractacions de l'Ajuntamentde Deltebre”. Amb el reglamentque s'aplicarà, totes les empre-ses i autònoms registrats, ambexcepcions molt tipificades,

seran convidats a les diferentscontractacions del consistori deforma obligatòria, a partir de3.000 euros, i opcionalment finsa aquesta quantitat. L'Oficinade Contractació també regularài centralitzarà les compres del'Ajuntament “de forma agre-gada per tal d'abaratir costoseconòmics i oxigenar la hisendamunicipal”. Totes les societats iautònoms del municipi quevulguin optar a participar en

aquestes ofertes s'han d'ins-criure al registre municipald'empreses. L'OLC s'emmarcaen el nou Reglament Municipalde Contractació, una normativaque vol anar més enllà de lanormativa vigent de contracta-ció de l'Estat espanyol. Una deles primers accions de l’Oficinaha estat traure a concurs públicels actes taurins de les festesmajors que tindran lloc del 13al 21 d’agost.

Cinta BonetDELTEBRE

Auditoria econòmica del’Ajuntamentde DeltebreL’Ajuntament de Deltebre hainiciat els treballs d’una audi-toria econòmica i financera decomptes, una auditoria de lagestió administrativa i una au-ditoria ètica dels darrers man-dat. L’alcalde de Deltebre,Lluís Soler, va explicar quel’objectiu és conèixer quineshan estat les operacions i latransparència dels procedi-ments i concursos que s’handesenvolupat en relació a unaselecció de més de 30 expe-dients que afecten a l’Ajunta-ment de Deltebre i que al seumoment, des de l’oposició,van denunciar públicament.També confia que l’auditoriaaporti propostes de milloraper tal que la gestió sigui “lamés curosa possible i fomentila transparència”. L’auditoriaanirà a càrrec de la multina-cional Crowe Horwath i es-tarà enllestida a l’estiu. C.B.

BREUS

BBAIX EBRE

MESURES CONTRA LA REGRESSIÓ EL PLE DE L’AJUNTAMENT deDeltebre va aprovar una proposta d’al-caldia que demana actuacions urgents ales administracions competents per talde desenvolupar mesures de contenciói estabilització que evitin la pèrdua dela superfície costanera. Entre aquestesmesures, l’Ajuntament demana la crea-ció de barreres fixes per evitar l’entradade l’onatge i l’aportació de sediments.

Al mateix temps, amb aquesta propostatambé es demana que es duguin aterme les obres de recuperació del camíd’accés al Fangar i les accions de conten-ció necessàries per a la zona del restau-rant dels Vascos. L’Ajuntament deDeltebre també va lamentar la “passi-vitat” de les adminitracions competentsper tal de frenar la regressió del Deltade l’Ebre. C.B.

El Consell Comarcal del BaixEbre invertirà enguany 263.000euros en el projecte Baix EbreAvant que té com a objectiu re-activar l'economia i crear llocs detreball a la comarca, a travésd'accions encaminades a donarsuport a les empreses, especial-ment del sector turístic i agroali-mentari, i a les personesdesocupades. Aquests diners esdestinaran a vuit projectes. Elpresident del Consell Comarcal

del Baix Ebre, Dani Andreu, vadestacar que una de les novetatsd’aquest 2016 és una acció desti-nada a incentivar l'exportació deles empreses agroalimentàriesde la comarca.D'altra banda, l'acció “GrowingUp. Anem a créixer!”, un pro-grama d'assistència tècnica adre-çat a empreses de la comarca pertal d’ajudar-les a millorar la sevaestratègia empresarial així comla gestió i promoció del seu ne-goci, beneficiarà enguany un 50per cent més d'empreses ja quese'n podran seleccionar un totalde 18. Amb una durada prevista

de sis mesos, abastarà àmbitscom el màrqueting, benchmàr-queting, vendes, finances i con-trol de gestió. Una altra de lesaccions previstes és un cicle deset seminaris que pretén oferir ales empreses del territori els co-neixements necessaris per a lacreació d'una estratègia onlinecompetitiva. Baix Ebre Avant2016 també inclou dos seminarisde creativitat culinària amb pro-ducte de proximitat, un dedicatals productes de la terra i un altreals de mar. Andreu va destacar laimportància de saber vendre lespotencialitats gastronòmiques

del territori. En aquest context,Andreu, va subratllar que, preci-sament, l'objectiu del programaBaix Ebre Avant, a banda de re-collir les necessitats i demandesdel teixit empresarial autòcton, éscontribuir a maximitzar l'efectede la posada en marxa de lamarca Terres de l'Ebre, Reservade la Biosfera. “També pretenendonar un salt de major qualitat ique sapiguem aprofitar aquestamarca tant potent. Aquestes ex-periències d'anys anteriors ensserveixen per a proposar el queles empreses volien. Sumat a laReserva de la Biosfera volem que

signifiqui un salt de qualitat enl'atractiu i en la generació d'em-presa i treball al territori”, va dirAndreu. L’any passat el projecteBaix Ebre Avant va beneficiar untotal de 181 empreses i 15 perso-nes desocupades que van assistiral curs d'operacions bàsiques decuina. Totes aquestes accionsestan subvencionades pel Serveid’Ocupació de Catalunya.

263.000 euros per a la creació d’ocupacióECONOMIA

A través del projecte Baix Ebre Avant, l’ens comarcalimpulsarà vuit accions per reactivar l’economia

Una de les accions va encaminada a incentivarl’exportació de les empreses agroalimentàries

Cinta BonetTORTOSA



L’alcalde d’Amposta, AdamTomàs, assegura que la inten-ció del govern d’Esquerrad’Amposta (EA) és obrir lanova residència per a la gentgran abans de l’estiu d’en-guany, quan estiguen fetes lesobres i els tràmits pendents. Defet, durant una entrevista aCanal 21 Ebre, Tomàs va dirque en breu començaran atraslladar els avis, i que tambéfaran un servei de càtering desde la cuina de la residènciavella. L’alcalde va afirmar quela residència va ser una “irres-ponsabilitat” del govern ante-rior, i que només és viable si laGeneralitat concerta totes lesplaces. En aquest sentit, va afe-gir que cal trobar la fórmulaper poder-la obrir. Així, Tomàsva plantejar una possible mo-dificació de l’operació de crè-dit, o bé que el govern catalàpuga concertar el 100% de lesplaces, o que es comprometi aassumir el dèficit que genera laresidència. La tercera opcióseria buscar fórmules de gestióexterna, sense perdre la titula-ritat de la residència. En la ma-teixa entrevista, Tomàs vaafirmar que la residència va seruna “alcaldada” de ManelFerré, i que serà molt complicatque la Generalitat vulga fer-secàrrec de les places, per moltque ara governin tant Conver-gència com Esquerra.

Polèmica enmig l’assembleaDe fet, l’obertura de la residèn-cia va centrar la primera as-semblea informativa d’AdamTomàs sobre la situació de l’A-juntament. Una assemblea a la

qual van assistir uns 600 veïnsdel municipi. En aquesta,Tomàs també va mostrar laseva preocupació per la viabili-tat econòmica de la nova resi-dència de 160 places tenint en

compte que la Generalitat noha concertat noves places i, pertant, només es compta amb les80 de la vella residència. En eltorn de precs i preguntes, l’e-xalcalde d’Amposta, ManelFerré, va demanar la paraulaper respondre a Tomàs. Ferréva assegurar que “si CiU ha-gués continuat al capdavant delgovern municipal la residència

d’avis ja estaria oberta”. Se-gons Ferré, el contracte de lallum ja estava signat pel governde CiU i només depenia de lavoluntat de l’ajuntament resol-dre la qüestió del subministra-ment elèctric pendent. Ferrétambé va dir les obres de lacuina, pressupostades en unmilió d’euros, no és un impedi-ment per obrir la nova residèn-cia ja que pot funcionar amb elcàtering de la residència actual.Quant a la viabilitat econòmicaFerré es va mostrar convençut

que amb les places concertadesactuals i algunes de privadespot funcionar.Tomàs va respondre Ferré quefins que l’equipament com-pleixi amb tots els requisits le-gals no s’obrirà i va carregarcontra la forma de fer de l’an-terior govern de CiU.

AAMPOSTA

CONSULTA A POBLENOU DEL DELTAEL PROPER 3 D’ABRIL els veïns delPoblenou del Delta votaran el seu repre-sentant a l’Ajuntament d’Amposta. Aixího preveu la iniciativa de l’equip de go-vern d’Esquerra Amposta per realitzaruna consulta popular sectorial no refe-rendària al municipi per conèixer les pre-ferències dels veïns del nucli. El ple del’Ajuntament va aprovar autoritzar ini-ciar els tràmits de la consulta, que es fo-

namenta en la llei de consultes catala-nes. L’alcalde, Adam Tomàs, va remarcarque aquest era un els compromisos elec-torals d’Esquerra Amposta i que podenpresentar-se com a candidat a l’elecciódel representant tot els majors de 18anys empadronats al Poblenou. En total,són unes 150 persones sobre una pobla-ció d'unes 180 les que podran exercir eldret a vot, a partir dels 16 anys. C.B.

Amposta podria externalitzar lagestió de la nova residència d’avisL’equip de govern preveu obrir l’equipament abans de

l’estiu, un cop fetes les obres i els tràmits pendentsL’alcalde, Adam Tomàs, afirma que la residència només

és viable si la Generalitat concerta totes les places

Obres urgentsd’1 MEURal mercatmunicipalAmposta haurà de fer obresurgents al mercat munici-pal. Així ho va explicar l’al-calde ampostí, el republicàAdam Tomàs, durant unaentrevista a Canal 21 Ebre.Segons Tomàs, l’Ajunta-ment invertirà un miliód’euros en rehabilitar elsostre del mercat, que tédeficiències detectades pelsserveis tècnics municipalsdes de l’any 2008. Així, l’al-calde va dir que si Ampostano pot acollir-se a cap sub-venció, finançaran l’obraamb algun préstec, ja queés molt necessari repararun edifici històric i catalo-gat, que data del 1947.Tomàs va lamentar que du-rant gairebé vuit anys nos’hagi fet res per resoldre elmal estat del mercat muni-cipal, i va advertir que elsostre, a més de les goteres,també té un problema detèrmits. De fet, l’alcalde vaanunciar que durant el mesde gener s’instal·laria unaxarxa de seguretat, per evi-tar que els possibles des-preniments puguen cauredamunt de la gent del mer-cat. D’altra banda, Tomàs vamanifestar la voluntat del’equip de govern de com-prar per a l’Ajuntamentl’antic col·legi de les Mon-ges durant aquest mandat,tal i com li reclama el grupdel PSC.

ECONOMIA

Cinta BonetAMPOSTA

Miró insta el govern a l’obertura

El portaveu del PSC d’Am-posta, Francesc Miró, va la-mentar els problemes queestà tenint l’Ajuntament perobrir la nova residència per ala gent gran. El projecte vatenir un pressupost de 12 mi-lions d’euros, i la residènciava ser inaugurada per la con-sellera Neus Munté a finalsde març del 2015. De fet, laprevisió de l’anterior govern

de Convergència era obrir lanova residència durant l’es-tiu passat. Però la darreraprevisió del nou governd’Esquerra d’Amposta ésobrir la nova residència capal mes de juny. Tot i així,Miró va dir que la residènciad’avis segueix sense funcio-nar, després de vuit mesosdel nou govern d’Esquerrad’Amposta.

Un moment de l’assemblea informativa de l’alcalde d’Amposta. / Foto: MANEL CAPELL.


La nova residència té160 places

Actualment només escompta amb 80 placesconcertades per laGeneralitat.


La benzinera de la partida del’Oriola, a Amposta, té el gasoilmés barat de les Terres de l’E-bre, a un preu d’entre 84 i 85cèntims el litre. De fet, més de150 estacions de servei de la de-marcació de Tarragona vénen elgasoil a menys d’un euro el litre,segons dades del Geoportal Ga-solineras, del Ministeri d’Indús-tria, Energia i Turisme. El gasoilmés econòmic de la província estroba en una benzinera d’Alco-

ver, a un preu de 0,839 euros.Però la segona gasolinera ambel gasoil més barat és la del BonÀrea d’Amposta, més econò-mica que les estacions de serveidel Simply de Reus o la del ma-teix Bon Àrea de la capital delBaix Camp. La propietària delsortidor del Bon Àrea d’Am-posta, Pepi Ribas Pedrol, va ex-plicar que cada dia tenen untrànsit constant de tot tipus devehicles, amb clients procedentsd’arreu de tot l’Estat espanyol.També va recordar que oferir ungasoil a baix preu i per a tothomés una de les polítiques del

Grup Alimentari de Guissona.La propietària de la benzinerava explicar que encara no hanquantificat el nombre de vehi-cles que diàriament arriben autilitzar el sortidor del BonÀrea. Segons Ribas, tenen lasort que són un lloc de pas demolts transportistes proce-dents de la Comunitat Valen-ciana i de Madrid, els qualsaprofiten per omplir el dipòsit,deixar el camió i visitar Am-posta. La benzinera tambéatrau clients de la mateixa ciu-tat i d’altres poblacions delMontsià i del Baix Ebre.

AMPOSTA

L'Associació d'Engrescats deles Terres de l'Ebre gestionarà,a partir d'aquest 2016, la gos-sera municipal d'Amposta,ubicada a la C-12 a la sortidade la ciutat. Així es desprèndel conveni que han signatl'Ajuntament i l'entitat, enquè el consistori fa una apor-tació de 14.000 euros a l’asso-ciació per al manteniment i

gestió de la gossera. Des del’equip de govern d’EsquerraAmposta s’ha remarcat qued’aquesta manera es dónacompliment al compromíselectoral adquirit amb l'asso-ciació, que des de la seua cre-ació treballa, de formaaltruista i completament vo-luntària, per a la protecciódels gossos a través de casesd'acollida i fomentant l'adop-ció dels animals. La gosseramunicipal té capacitat per auna trentena de gossos.

Cinta BonetAMPOSTA

L'Associació Engrescatsgestionarà la gossera

La benzinera del Bon Àrea d’Amposta. // FOTO: M.V.

El Bon Àrea d’Amposta té el gasoilmés barat de les Terres de l’Ebre

ECONOMIA

Gustau MorenoAMPOSTA

Les instal·lacions de la gossera municipal. // AMPOSTA.CAT.

SOCIAL


MMONTSIÀ

DEPURADORA EN MARXA LA NOVA DEPURADORA de SantJaume d’Enveja ja ha entrat en funcio-nament. Finalment, i després de quatreanys des que van finalitzar les sevesobres, a càrrec d’Acuamed, el municipija pot depurar les aigües residuals. Lafalta d’acord entre el governs català i es-panyol per gestionar la depuradora ésel que va retardar enormement el seu

funcionament, fins al punt que l’Ajunta-ment de Sant Jaume d’Enveja va rebreuna penalització per part de la Confede-ració Hidrogràfica de l’Ebre per seguirabocant aigües no depurades al riu. L’al-calde de Sant Jaume, Joan Castor Go-nell, va celebrar que finalment lasituació s’hagi resolt, i que ara ja espugui fer ús de la depuradora. C.B.

Les obres de l'auditori munici-pal de Sant Carles de la Ràpitaes reprendran durant aquestany. Estan aturades des del 2013per desavinences amb l'em-presa adjudicatària, uns proble-mes que han suposat alconsistori afrontar un conten-ciós administratiu i haver de re-tornar, amb interessos irecàrrec, un préstec FOMIT delministeri de Turisme de 2,3 mi-lions d'euros per l’incompli-ment de terminis en l’execuciódel projecte. Ara s'ha obert unnou concurs per acabar el 40%pendent d'executar d'aquestequipament, que es preveu ques'enllesteixi el 2017. El cost de lafinalització de l'auditori és d'1,7milions d'euros. L'equipamenthaurà costat uns 4 milions d'eu-ros, aproximadament. L’alcalde de la Ràpita, Josep Ca-parrós, va afirmar el passat 26de gener que l’auditori és unprojecte desitjat i reclamat pelsveïns. Caparrós també va re-marcar que La Ràpita necessita

un equipament cultural de pri-mera línia, per ampliar i diversi-ficar l'oferta cultural al poble. L'arquitecte municipal, RamonCorbella, va detallar que estracta d'un auditori amb capaci-tat per 368 espectadors, vuit deles places pensades per perso-nes amb mobilitat reduïda, i ques'ha redissenyat aprofitant l'atu-rada de les obres, perquè sigui"molt polivalent" i serveixi per

al teatre, la música, el cinema oqualsevol activitat cultural ques'hi vulgui dur a terme. Per aaixò, el nou auditori comptaràtambé amb una part de la gradaretràctil i 120 seients seran fixes.La zona d'accés disposarà deservei de bar, guarda-roba i ta-quilla, i s'han projectat, al sote-rrani, camerinos i magatzems,alguns reconvertits en bucsd'assaigs per als grups musicals

de la població. També hi hauràuna gran sala d'assaig. El projecte preveu també l'habi-litació d'una àrea d'aparcamentde més d'un centenar de placesintegrada a una zona verda.

La Ràpita reprèn les obres del’auditori per enllestir-les el 2017El projecte estava aturat des del 2013 per

diferències amb la constructora adjudicatàriaEl govern de Caparrós redissenya el nou

equipament cultural per fer-lo més polivalent

Tenien unaplantació demarihuana enuna nau

G.M.GODALL

La policia espanyola ha des-mantellat una plantació demarihuana amagada en unanau industrial de Godall i hadecomissat 6 quilos de cab-dells, 4 quilos de brancatge i2 quilos de fulla d'haixix,així com 3 bàscules de preci-sió, 40 condensadors, 39bombetes de sodi i 3 ventila-dors. Es van detenir duespersones, de nacionalitat es-panyola i suïssa, que havieninstal·lats càmeres de vigi-lància per evitar ser sorpre-sos. La nau industrial estavaannexa i comunicada a lacasa on residien els dosarrestats. Els investigadorsvan localitzar la nau sospi-tosa a finals de novembredel 2015 i van comprovarque la instal·lació servia percomercialitzar marihuanatant a països europeus, prin-cipalment Suïssa, com a lazona d'influència de Tortosa. Els responsables de la plan-tació tenien antecedents po-licials i eren considerats"molt conflictius" entre elveïnat. L'augment dels con-trols policials a la fronteraels havia obligat a emmagat-zemar i retenir una granpart de la marihuana a lanau industrial, que comp-tava amb una graninstal·lació elèctrica per a lail·luminació de les plantes,sistema de reg i ventilació.

URBANISME

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

Vista general de l’escenari del nou auditori de la Ràpita, durant la visita d’obres. / Foto: ACN.

GODALL


cop d’ull// Febrer 201622

MONTSIÀ INFRAESTRUCTURES

L'Ajuntament d´Alcanar haaprovat en junta de govern elprojecte d'enderroc del conjuntd'habitatges situats al carrer Bu-gamvilla 3 d'Alcanar Platja, i queestan afectats per la sentènciadel cas Turov que els va declararil·legals. La restauració de la le-galitat urbanística va ser dicta-minada en ferm el mes dedesembre de 2014, en rebutjar elrecurs d'apel·lació presentat pelmateix ajuntament i contra lanul·litat de la llicència de l'edificiTurov SL. El projecte d'enderroci direcció d'obra ha anat a càrrecdel despatx M6 Arquitectura2003 SLP i té un pressupost d'e-xecució per contracte de203.406,72 euros. Feta l'aprovacióper part del consistori, es vaobrir un període d'exposició pú-blica del projecte de 30 dies, perdesprés poder dotar l'enderrocde partida pressupostària.Al novembre passat, l'Ajunta-ment d'Alcanar ja va anunciarque exigirà per la via judicial alsresponsables municipals, tèc-nics i polítics, que l'any 2003 vanautoritzar el projecte il·legal de32 habitatges executat la promo-tora Turov que assumeixin patri-monialment responsabilitats

després de la primera sentènciaque obliga el consistori a indem-nitzar per vuit apartaments ques'han d'enderrocar. La junta degovern també va encarregar a lasecretaria municipal que incoïun expedient per determinar elsresponsables contra els quals esdirigirà una acció de repeticiódavant del jutjat contenciós ad-ministratiu. Després que la res-ponsabilitat penal pel casprescrivís fa dos anys, el consis-tori vol recuperar així part o totel cost de les indemnitzacions.El cas Turov va arribar als tribu-nals arran la denúncia d'unaveïna del complex, situat a la ur-banització de Serramar, al nuclid’Alcanar Platja. Segons vaconstatar el jutjat contenciós nú-mero 2 de Tarragona, el consis-tori d’Alcanar va autoritzar lapromotora Turov a construir uncomplex de 32 apartaments enun espai qualificat com a ciutatjardí on, segons la planificacióurbanística vigent, només s'ad-metien nou xalets unifamiliarsaïllats –incrementant l'edificabi-litat en un 243%-. Per aquestmotiu, el mateix jutjat va acabardeclarant nul·la la llicència l'any2006 i, a principis de 2013, instaval'Ajuntament a executar la res-tauració de la legalitat urbanís-tica, tot enderrocant de formaefectiva els habitatges.

G.M.ALCANAR

Alcanar aprova elprojecte per enderrocar els habitatges de Turov

t Una imatge de l’inici dels treballs. // FOTO: GENERALITAT DE CATALUNYA.

Inicien l’estesa de cable submarí als Alfacs

Ja han començat els treballs persubmergir 4,6 quilòmetres de ca-blejat dins del mar, a la badia delsAlfacs i fins a les Salines de la Tri-nitat, al Trabucador. Durant aquestmes de gener, la Generalitat, En-desa i Infosa, l’empresa responsa-ble de l’explotació de les Salines,han iniciat la tercera fase del pro-jecte que permetrà soterrar pelmar la línia elèctrica del Trabuca-dor. En concret, les gairebé 52 tonesde cablejat s’enterraran a un metrede profunditat. Així, l’estesa delcable es realitza des d’un vaixell

que compta amb una retroexcava-dora, un equip de dragatge i unradar. Des de l’aigua, un equip debiòlegs bussejadors guien el cablefins al fons marí. Un cop s’hagiestès tot el cablejat, s’enterrarà totala línia mitjançant el procedimentde “postrenching amb bomba desucció”, que es considera el menysinvasiu per al medi aquàtic. El nou conseller d’Empresa i Co-neixement, Jordi Baiget, va poderseguir en persona l’inici dels tre-balls a la badia dels Alfacs. Baigetva destacar que l’actuació ha depermetre millorar l’activitat pro-ductiva d’Infosa, però també elimi-nar l’impacte visual que generavenels pals de llum enmig del Delta.

La previsió és que el soterra-ment de la línia puga finalitzara principis del proper mes demarç. Un cop entri en funciona-ment, el ministeri de Medi Am-bient retirarà la línia aèria queactualment alimenta les Salinesde la Trinitat. El cost d’execuciódel cablejat submarí es preveuque sigui de 800.000 euros. In-fosa n’assumeix el 50%, Endesael 30% i la Generalitat el 20%.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

URBANISME


cop d’ull Febrer 2016 // 23

TTERRA ALTAi MATARRANYA

TRANSPORT AMB HORARIS ADAPTATSELS ESTUDIANTS de Batxillerat i laFormació Professional (FP) de Batea queestudien als centres educatius de Gan-desa ja disposen d'un servei de trans-port públic més adaptat als seus horarisescolars per desplaçar-se fins a la capitalterraltina. L'Ajuntament de Batea va feruna queixa al mes de novembre sobre elservei. El Consell Comarcal de la TerraAlta va sol·licitar una revisió de la línia

regular de bus perquè no hi hagi tandesfasament amb els horaris dels alum-nes i, l'empresa Hife que ofereix el ser-vei, ha aplicat el canvi en la línia deBatea per oferir una solució als joves.Així els alumnes de Batea disposen arad'un bus a les 7:30 hores del matí quearriba a Gandesa a les 7:50 hores i d'unbus a les 14:30 hores que arriba a Bateaa les 14:50 hores. C.B.

Nou episodi en la polèmicaentre l’alcalde de Batea i el grupCent per Cent per Batea, a causade la polèmica pel servei de re-habilitació. Joaquim Paladella vaaprofitar el ple de pressupostosper reclamar la dimissió dels re-gidors de Cent per Cent perBatea, en considerar que ha que-dat demostrada la seua vincula-ció amb la Fundació Terra AltaSegle XXI, entitat que manté di-versos litigis amb el consistori.Paladella va fer públic un correuelectrònic entre l’advocat de lafundació i la regidora CintaRams, que fins ara havia recone-gut vincles familiars amb pa-trons de la mateixa fundació.Segons Paladella, Rams va en-viar per error el correu electrò-nic a la secretària del’Ajuntament, en què celebraque finalment han aconseguit eldret a la justícia gratuïta per a laFundació Terra Alta Segle XXI,en la seua lluita judicial contral’Ajuntament. Durant una entre-

vista a Canal 21 Ebre, Paladellava insistir que fa temps que co-neixen el nivell de col·laboracióentre la fundació i el grup deCent per Cent per Batea. L’al-calde va apuntar que no creuque dimiteixin, però va voler ad-vertir que Rams està utilitzant elseu càrrec públic per afavoriruna empresa en què hi té inte-

ressos privats. Per tant, va deixarclar que el govern de la UPTAestudiarà quin tipus de docu-mentació sobre el cas facilita, apartir d’ara, al grup de Cent perCent Batea. Abans de les festes de Nadal, elple de Batea va aprovar el pres-supost per al 2016, que ascen-deix a 1,4 milions d’euros. Entre

les principals inversions desta-quen l’acabament de les obresde la piscina i completar la ins-tal·lació de pissarres digitals al’institut-escola. El pressupost esva aprovar amb els vots del go-vern de la UPTA i de CiU, a l’o-posició. En canvi, el grup deCent per Cent Batea va votar-hien contra.

BATEA

Paladella demana la dimissiódels regidors de Cent per CentL’alcalde considera que un correu mostra

la vinculació amb la Fundació Terra Segle XXITambé assenyala que s’utilitza un càrrec

públic per afavorir una empresa privada

ECONOMIA

L'Agrícola Sant Josep de Botva celebrar aquest passatgener la quarta edició de laFesta del Vi Novell i l'OliNou. L'esdeveniment va ser-vir per commemorar la festade Sant Antoni i per donar aconèixer el vi novell d'a-questa població de la TerraAlta i el nou oli de la marca1898, dedicat a Pablo Picasso,en honor a les seues estadesa Horta de Sant Joan i almassís dels Ports a la darre-ria del segle XIX i a la prime-ria del XX. Un oli produïtamb oliveres centenàries dela varietat empeltre. Quant alvi, el president de l'AgrícolaSant Josep, Joaquim Aguiló,va destacar que enguany,com a novetat, s’havien posat

les cares dels productors a lesetiquetes de les ampolles devi novell. La festa d'enguanyva estar apadrinada perJaume Aguadé, crític vitiviní-cola i bloguer, responsabledel web Vins de Catalunya,un dels portals més presti-giosos i seguits del sector.Aguadé va assegurar que elsaficionats al món del vi"tenen les seues mirades po-sades en els vins de la TerraAlta a causa de la revolucióde qualitat que han experi-mentat en els últims anys".També va subratllar el paperque tenen les cooperativesper crear les bases del con-sum de vi de qualitat al terri-tori. La celebració va consistiramb la presentació dels pro-ductes esmentats i una de-gustació de tots els vins del'Agrícola Sant Josep acom-panyats de punxades de per-nil i llonganissa. C.B.

Bot elabora unoli dedicat alpintor PabloPicasso

Gustau Moreno BATAEA

El moment en què Joaquin Paladella mostra a Cinta Rams el correu electrònic enviat per error. // FOTO: C21

L’oli estàfet amb oliverescentenàries dela varietatempeltre


RRIBERA D’EBREi PRIORAT

PER UNA LÍNIA R-15 DIGNAEL CONSELL COMARCAL de la Ri-bera d'Ebre ha reclamat a Adif que es facicàrrec del manteniment de la línia R-15per garantir un bon servei. La petició esva produir just després que el 23 de generpassat el servei ferroviari quedés inte-rromput durant uns dies, entre Móra laNova i Flix, pel descarrilament d'un trende mercaderies a la sortida de l'estaciód'Ascó. De fet, el 31 de desembre també

va descarrilar un altre tren de mercaderiesa la mateixa línia, a Móra la Nova. La pre-sidenta comarcal, Gemma Carim, va mos-trar la seua preocupació per l'estat actualde la via i va reclamar que es prenguin lesmesures necessàries, també per qüestionsrelatives a la seguretat, tenint en compteque es tracta d'una infraestructura pro-pera a les instal·lacions de dues centralsnuclears i de la fàbrica de Flix. G.M.

L’Ajuntament de Flix no confiaen convèncer Ercros perquè re-consideri la seua decisió de tan-car la fàbrica de clor a partir del2018. El primer tinent d’alcaldei regidor de Promoció Econò-mica, Francesc Barbero, va re-cordar que l’empresa mai hatingut la intenció d’invertir aFlix per adaptar el seu sistemade producció, i que l’Ajunta-ment treballa amb aquest esce-nari des del 2013, quan Ercrosva fer els últims acomiada-ments. Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, Barbero va dirque Flix no es resigna, i que peraixò fa temps que el consistoritreballa amb la Generalitat peratraure noves inversions indus-trials per al polígon químic. De fet, Barbero va assenyalarque són optimistes i que creuenque alguna de les opcions quetenen al damunt de la taulaacabarà reeixint. Així, va dirque l’objectiu és aprofitaraquests dos anys per poder re-llevar la planta de clor d’Ercrosper una altra activitat indus-trial. En aquest sentit, Barberova reconèixer que una de lesmancances del polígon de Flixés la falta de subministramentde gas. Per tot plegat, el primer tinentd’alcalde va remarcar que l’A-juntament de Flix està en con-tacte amb totes les conselleriesde la Generalitat que podenajudar a trobar una alternativaal tancament de la fàbrica d’Er-cros. Sobretot, per crear nousllocs de feina. De fet, el pressu-post de l’Ajuntament també in-corpora, des del 2013, partidesper impulsar polítiques i planslocals d’ocupació. “Ha començat el compte enrereper minimitzar l’impacte deltancament d’Ercros”, va valorar

l’alcalde flixenc, Marc Mur. Pera Mur, la situació que es generaa Flix el 2017 és preocupant, toti que ja es coneixia la intencióde la companyia. Mur va la-mentar que Ercros no apostiper Flix, i que no haja fet inver-sions al poble en els darrers 20anys. Amb tot, Mur també vaassegurar que hi ha possibili-tats per atreure inversió o apro-fitar el polígon químic. El tancament d’Ercros a Flixafectaria entre 80 i 85 personesdels 119 treballadors de la plan-tilla actual, a més d’uns 50 o 60d’empreses externes. En aquestsentit, el secretari general deComissions Obreres (CCOO) ales Terres de l’Ebre, Josep Ca-sadó, va lamentar que Ercroshaja confirmat el tancament dela planta de clor de la seua fà-brica de Flix. Casadó va recor-dar que l’empresa ja haviamanifestat que no adaptaria elsistema de producció per dei-

xar d’utilitzar el mercuri a par-tir del 2018, tal i com estableixla normativa europea. Però vadestacar que aquesta és la pri-mera vegada que Ercros posa laseua decisió per escrit. SegonsCasadó, Ercros “mai ha tingutintenció d’invertir a Flix”, i peraixò va fer el seu comunicat -ala Comissió Nacional del Mer-cat de Valors- més pensant enels accionistes que en els treba-lladors i en la resta de la socie-tat. De la mateixa manera,també va advertir que Ercrosno és aliena al tancament de laplanta de Covestro a Tarragona,el principal client de la fàbricade Flix. Però va voler recordarque si Ercros tanca del tot laseua fàbrica de Flix, inclosa laplanta de fosfat bicàlcic, estaràobligada a descontaminar lazona.Amb tot, Casadó també va in-sistir que encara falten dosanys perquè Covestro marxe de

Tarragona, i també dos anysperquè Ercros tanqui la fàbricade clor de Flix. Per tant, va re-marcar que ara hi ha dos anysperquè tothom es posi a treba-llar per trobar una solució o béuna alternativa industrial per alnord de la Ribera d’Ebre. Se-gons Casadó, aquest va ser elprincipal argument de la tro-bada entre CCOO i Ercros queva fer-se el 22 de gener a Barce-lona. Casadó va advertir que fatemps es coneixien els plansd’Ercros, però que segueixsense haver una alternativa in-dustrial per al nord de la Riberad’Ebre. Segons Casadó, no elsconsta cap actuació per part dela Generalitat, i només conei-xen la feina conjunta que s’hafet entre l’Ajuntament de Flix ila mateixa Ercros, amb la con-tractació d’una empresa espe-cialitzada en captar novesindústries.

Flix busca alternatives industrials percompensar el tancament d’Ercros

ECONOMIA

El tancament de la fàbrica de produccióde clor podria afectar uns 85 treballadors

L’Ajuntament i la Generalitat intensificaranles gestions per atraure noves empreses

Una imatge d’arxiu de l’entrada a la fàbrica d’Ercros a Flix. // FOTO: ACN.

Gustau MorenoFLIX

L’alcalde de Móra d’Ebre,Joan Piñol, va confirmar el27 de gener a Canal 21 Ebreque la població podria tenirdos càmpings en un futurmolt proper. El primer delscàmpings inclou una zonade bungalous i es cons-truirà a tocar de la carreteraN-420, en direcció a Gan-desa. El segon està projectaten una zona de bancals,amb la instal·lació d’iglús, ies construirà entre la valldels Lladres i la partida dePerles, prop de la muntanyade Sant Jeroni. En canvi,Piñol va celebrar que final-ment no tire endavant unaltre projecte més polèmic,ja que la promotora preveiacomercialitzar els bunga-lous del càmping com si fosuna urbanització. Però l’al-calde va assegurar que elsaltres dos projectes estan entràmit, i que si no hi ha capentrebanc tiraran endavant,amb característiques moltdiferents i un total de mésde 500 places d’allotjament.Piñol va remarcar que lafalta d’alguna infraestruc-tura hotelera continua sentuna assignatura pendent aMóra d’Ebre. Però l’alcaldeva dir que la millora de lasituació econòmica ha depermetre atraure aquesttipus d’inversions a la capi-tal de la Ribera d’Ebre.D’altra banda, Piñol va de-tallar algunes de les actua-cions que tenen previstesper posar en valor el castellde Móra d’Ebre, com l’ade-quació de l’esplanada pro-pera al mateix recintefortificat. De fet, l’arranja-ment de l’esplanada delcastell és una de les obresprevistes en el pressupostmunicipal per al 2016.També va dir que les obresde les piscines descoberteshaurien de començar ara alfebrer, perquè puguin estara punt per a l’estiu. G.M.

TURISME

Móra d’Ebreté dos projectes decàmpings


RIBERA D’EBRE I PRIORAT

Des de fa més d’un any, Ras-quera està desenvolupant unprojecte Life Taxus per conser-var el seu bosc de Teixos, el mésantic de Catalunya. El projectes’ha impulsat des del CentreTecnològic Forestal de Cata-lunya, tenint en compte que estracta d’un hàbitat d’interès co-munitari però molt vulnerablei en procés de regressió. Enaquest sentit, el principal pro-blema de la teixeda de Ras-quera és que li costa moltregenerar-se. En una superfícied’unes set hectàrees s’hi trobenprop de 300 arbres centenaris,però sense relleu dins la sevapròpia població, en part acausa de la pressió de la cabrablanca. El tècnic del Consorcide Polítiques Ambientals de lesTerres de l’Ebre (COPATE),Guillem Argelich, va explicar

que s’han alliberat els teixos dela competència d’altres plan-tes, i que també s’han protegitamb uns tancats els teixos méspetits, per afavorir la conserva-ció de la teixeda. “Moltes vega-des, la competència de lespinasses i les carrasques fa queles copes s’acaben tancant, ique els teixos s’acaben mo-rint”, va detallar. “A més, aquía Rasquera hi ha la presènciade la cabra blanca, perquè ésun dels pocs animals que esmenja les fulles del teix, que ésun arbre tòxic per als humans ialtres animals”, va advertir Ar-gelich. El tècnic també va expli-car que quan aquests teixosarriben al metre i mig d’alçada,els tancats individuals i col·lec-tius es podran traure, per talque els arbres puguen créixersense problemes. Per la seua banda, el regidor deMedi Ambient de l’Ajunta-ment de Rasquera, Joan Pe-llissa, va explicar que el poble

fa més de vint anys que realitzaaccions per conservar la tei-xeda. Pellissa no va amagar elvalor sentimental que té aquestbosc de teixos per al poble, totrecordant que sempre ha estatun lloc de pastura de la cabrablanca, una espècie autòctonatípica de Rasquera. Pellissa també va explicar quel’entorn de la teixeda tambés’està recuperant des d’unpunt de vista turístic, amb elcondicionament de la sendera iel camí que hi donen accés i lamillora de la senyalització. El projecte Life Taxus a Ras-quera, que compta amb unpressupost de 120.000 euros, esva iniciar l’any 2014 i la previsióés que puga enllestir-se a finalsd’aquest 2016.

Rasquera recupera la teixeda

Els tancats que s’han instal·lat al bosc dels Teixos. // FOTO: M. VELÁZQUEZ.

Un programa Life permet regenerar el bosc dels Teixos,fins ara amenaçat i considerat el més antic de Catalunya

El projecte, amb un pressupost de 120.000 euros, tambébusca posar en valor l’espai des del punt de vista turístic

Cinta BonetRASQUERA

El president de la Diputació deTarragona, Josep Poblet, i l’al-calde de Tivissa, Jordi Jardí,han signat un conveni decol·laboració que permetràdesenvolupar un projecte derecerca i gestió del coneixe-ment com estratègia contra elsdesastres naturals, segons elmodel de l’incendi de la Molade Bellerils de Tivissa de junyde 2014. El foc va cremar 839

hectàrees i ha estat reconegutcom un incendi únic a Europapels tècnics de Bombers de laGeneralitat i de l’Institut Fo-restal Europeu. Aquest reco-neixement és perquè va ser elprimer cop que en la decisiód’estratègia d’extinció d’un in-cendi es van incorporar criterisde confinament. A més, el pro-jecte -amb un pressupost de33.750 euros- no és una inicia-tiva aïllada sinó que forma partde la recerca que s’ha fet desdels anys 90 del segle passat ales muntanyes de Tivissa.

L’incendi de Tivissa del juny del 2014. // FOTO: ACN.

C. BonetTIVISSA

Més recerca contra incendis

El veïnat de Flix elegeixtenir una xarxa wifi pública

Un moment de l’escrutini. // FOTO: FLIX.CAT.

La creació d’una xarxa wifi haestat l’opció que ha rebut méssuport en el procés de consultaciutadana que ha impulsat l’A-juntament de Flix per redactarels seus pressupostos participa-tius. Finalment, un total de 849persones van participar en lesvotacions, que tenien un censde 3.310 electors, per poder ele-gir entre un total de 15 propos-tes seleccionades i acordades

pel Consell de la Vila, un òrgande participació ciutadana ques’ha creat en aquest nou man-dat. A més, els votants podienescollir fins a cinc de les 15 op-cions. En aquest sentit, 486 per-sones van optar per crear unaxarxa de comunicacions oberta,lliure i neutral a Flix, mitjançantwifi. Just darrera van quedar al-tres propostes, com ara dispo-sar d’un nou centre derehabilitació (443 vots), substi-tuir les finestres d’alumini del’Escola Enric Grau Fontseré(376 vots) o pintar els dos edifi-

cis de l’escola (276 vots). Altresopcions que van rebre menyssuports van ser instal·lar unparc de salut al poble, habilitaruna pista poliesportiva al centrede Flix, posar portes dobles al’edifici del mercat, il·luminar elCastell Nou, o arranjar i ade-quar la planta baixa de l’edificide l’ajuntament vell. Les vota-cions es van fer entre els dies 12i 16 de gener. Hi podien partici-par tots els veïns i veïnes empa-dronades a Flix, majors de 16anys. L’escrutini de les vota-cions es va fer el 18 de gener.

Gustau MorenoFLIX



BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

BONES PERSPECTIVES PER AL TURISMEFITUR és la fira de turisme de referènciaper a les comarques del nord de Castelló.Javier Moliner, president de la Diputació,fa un balanç molt positiu de la participa-ció provincial a Madrid on s’ha treballatper millorar els resultats dels touropera-dors un cop s’han instal·lat a Castelló talcom ha ocorregut a l’aeroport amb Rya-nair. En aquest sentit l’aeroport ha de ser

un punt determinant per obrir mercats ija s’està començant a treballar en unacampanya molt potent al Regne Unit peratraure el turista britànic de tipus mitjà.La Diputació de Castelló també ha tancatun important acord amb el touroperadorEuroplayas per oferir paquets de turismerural de Castelló a agències de tota Es-panya. A.P.

L’alcaldessa de Benicarló i l’al-calde de Vinaròs han presentatl’Estratègia de Desenvolupa-ment Urbà Sostenible Integrat(EDUSI) per poder optar als fonsFeder de la Unió Europea. L’es-tratègia identifica 16 reptes im-portants i s’articula a través d’unintens i profitós procés de parti-cipació ciutadana. Xaro Mirallesi Enric Pla s’han mostrat conven-çuts de la importància d’optar aaquests fons per al desenvolupa-ment futur de les dos ciutats.“Hem fet un esforç molt intensen un temps molt curt per a pre-parar tota l’estratègia, i ara hemd’esperar que Europa ens conce-disca la subvenció, perquè seriauna oportunitat immillorableper dissenyar i crear un noufutur per als nostres municipis”,ha dit l’alcaldessa de Benicarló.Per la seua banda, el batlle vina-rossenc ha reconegut que«aquesta oportunitat al final,també és un repte, una ocasióúnica per plantejar-nos un pro-jecte nou i per reflexionar sobrenous objectius”.La decisió de les subvencions esfarà pública a finals d’abril. Elsdos ajuntaments confien que elfet de representar un importantnucli de població de quasi 60.000habitants amb problemes co-muns com l’atur o el canvi climà-tic, els done més punts de cara ala comissió d’avaluació.L’estratègia presentada se centraen una economia basada en elconeixement i la innovació, quefaça ús dels recursos d’una ma-nera més eficaç i que promoga lacohesió social i territorial.Cinc grans àrees inclouen els 16reptes. Els climàtics, com ara

prevenir el risc d’inundacions;els ambientals, centrats en la re-ducció del consum energètic, re-duir els nivells de contaminacióacústica, millorar la qualitat del’aire o protegir el patrimoni na-tural. La demografia, centrada enl’adaptació de les necessitats a lagent gran i persones amb mobi-litat reduïda i la creació d’opor-tunitats per al desenvolupamentdels joves. Els reptes socials: pro-moure la cohesió social i oferirrespostes als grups vulnerables itambé millorar l’accés a lesnoves tecnologies. Per últim, elsreptes econòmics estan centratsa convertir el territori en unazona atractiva per atraure el ta-lent jove, mantenir un teixit pro-

ductiu diversificat i crear treballde qualitat.En cas de rebre la subvenció, elsobjectius dissenyats es podranfer efectius fins a l’any 2022.

Pressupostos 2016 a BenicarlóEl ple municipal ha aprovat ambels vots favorables de Socialistesi Compromís-Esquerra els pres-supostos per a l’exercici 2016 quesumen més de 21 milions d’eu-ros, un 8% més respecte a l’anypassat. En el capítol d’inversionses destinaran 1,6 milions a la mi-llora de mobiliari urbà, carrers imaterial per a la brigada muni-cipal entre altres. La major des-pesa serà la de personal queascendeix a més de 8 milions

d’euros. Els ingressos suposenprop de 10 milions d’euros grà-cies als impostos indirectes coml’IBI o l’impost sobre vehicles.Les taxes i preus públics supo-sen una aportació de 4,3 milionsd’euros a les arques municipals.L’oposició ha criticat duramentla pujada de l’IBI un 10% i con-sidera els pressupostos com a“decebedors i buits de contin-gut” ha afirmat Juan AntonioMañá del Partit Popular. Per laseva banda, Ciutadans ha criti-cat “la falta d’estratègia per pre-parar el futur de Benicarló” i lamanca d’una “política de fo-ment de l’activitat empresa-rial”, ha dit el seu portaveu,Benjamín Martí.

Estratègia conjunta de Benicarló i Vinaròs per optar als fons Feder16 reptes per a la millora de la qualitat de vida estan

pendents de dur-se a terme un cop aprovada la subvencióEls alcaldes confien que els diners suposaran una

magnífica oportunitat per desenvolupar el territori

ECONOMIA

Albert PascualBENICARLÓ

El Consell de Salutde l’àrea de Vinaròsja té presidenta

La Junta General Ordinàriadel Consell de Salut del De-partament de Vinaròs ha no-menat presidenta del Conselll'alcaldessa de Benicarló, XaroMiralles. Els principals objec-tius al capdavant de l'orga-nisme seran millorar elfuncionament de la sanitat itreballar per la reducció de lesllistes d'espera.L'alcalde de Morella, Rham-sés Ripollés, exercirà com a vi-cepresident. Segons haexplicat Miralles, assumeixaquest càrrec “amb moltesganes de treballar bàsicamenten dos línies: millorar el fun-cionament de la sanitat en ge-neral i reduir les llistesd'espera, sempre en el marcde les nostres competències”.El Consell de Salut està con-cebut com un òrgan de parti-cipació comunitària per a laconsulta i seguiment de lagestió del Sistema Valencià deSalut en el seu àmbit territo-rial i està format per cincmembres de la Conselleria deSanitat Universal i Salut Pú-blica, tres representants d'a-juntaments i representantsd'organitzacions empresa-rials, sindicals, de consumi-dors, de pacients i del col·legiprofessional sanitari.El Consell de Salut té potestatper a promoure la participacióciutadana en el departamentde salut, formular propostesdestinades a millorar el sis-tema sanitari i traslladar ini-ciatives dels diferents sectorsi col·lectius socials, entre d'al-tres. A.P.

Presentació de l’EDUSI / Foto: AJUNTAMENT DE BENICARLÓ.


CULTURA

CINTERVENCIONS PLÀSTIQUES ALS PORTS

Rocamora a MontserratARTS

LO PATI – Centre d’Art de les Terres de l’E-bre ha preparat una extensa programacióper aquest 2016, amb activitats dins i fora delcentre d’Amposta i seguint projectes de pro-ducció pròpia o en col·laboració amb agentsculturals del territori. Així, es dóna continuï-tat al festival de vídeo i art Strobe, la Biennald’Art Ciutat d’Amposta, el festival d’acció po-ètica Bouesia, el MónFILMAT, Eufònic, la con-vocatòria d’art jove Ebrergent, el programa

Aula al Pati per explorar les interseccionsentre art i educació o el cicle de cinema sobrela violència contra les dones. Una de les no-vetats és “Ports, natura i art”, un projected’intervencions plàstiques i performativesque proposa una reflexió sobre la relació quemantenim amb la natura amb intervencionsefímeres respectuoses amb l’entorn. La pro-posta es desenvoluparà en l’entorn d’algunspobles de la Terra Alta. C.B.

LES XARXES SOCIALS, aquestaltaveu de la vida irreal on totsfingim interessar-nos per allòque moltes vegades ni tan solsconeixem més que d’oïda, por-ten dies fent-me topar de morrosamb un estudi de la Universitatde Roma que assegura que llegirens fa més feliços. Perdó, no ambl’estudi, sinó amb una referènciaa aquest estudi, perquè no s’hiinclouen les dades, ni gràfics, niles enquestes, només un resultatdegudament destacat en el titu-lar (casualment, en una web devenda de dispositius de lecturaelectrònica).

AUTOMÀTICAMENT la màdirigeix el ratolí cap al botonetde compartir, un acte irreflexiu,entusiasta: “Clar que sí, llegiu,deixeu de compartir fotos degatets i frases que VirginiaWoolf no va dir mai, de felici-tar-li l’aniversari al veí de daltamb una frase acabada enpunt i coma i un parèntesi. Lle-giu i sereu feliços”. Sí? Segur?

EL PROBLEMAés no saber quèllegeixen els enquestats perquèla lectura és una activitat de re-sultat imprevisible. Hi ha lecturesque ens descobreixen la misèriahumana: llegeixin Chirbes, n’hiha que ens endinsen en menta-litats perverses: llegeixin Dos-toievski, altres ens arrencaran elsomriure: regalin-se un Men-doza; i fins i tot alguns ens farandubtar de si realment ens agradallegir: intentin un Joyce.

LA FELICITAT no està enqua-dernada en tapa dura ni en edi-ció de butxaca, llegir ens pot fermés feliços però també mésconscients de que la realitat éscrua, o avorrida, o còmica, de-pendrà de nosaltres què en femd’aquesta consciència. Simple-ment, llegir ens fa.

Llegir ens fa

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDS

Jaume Rocamora davant la seva obra exposada al Museu de Montserrat. / Foto: ACN

L'artista tortosí, Jaume Rocamora, exposa unasèrie de gofrats "fets a mida i pensats exclusivament" en Montserrat

“El Museu de Montserrat de les pedres enfa cultura i art”. L'artista tortosí Jaume Ro-camora reivindica la tasca del Museu deMontserrat com un dels únics espais delpaís on s'aposta per posar en valor l'art ca-talà. Per això, ha volgut presentar una expo-sició “digna” del lloc, “pensada i feta amida” per Montserrat. La mostra, titulada“Les Variacions de Rocamora”, consta detres parts: una sèrie de gofrats contempo-ranis, una altra de més antiga, i una mostrade collages. Com és habitual, l'artista jugaamb la geometria, però aquest cop ho faamb pasta de paper i estampacions en sec.L'artista va explicar que la sèrie de gofratsmés contemporanis ha estat “pensada i fetaa mida” per Montserrat, ja que “es tracta

d'un dels únics espais del país on s'aposta perl'art català”.

L’expressió de la geometriaRocamora va explicar que té la necessitatd'expressar-se amb la geometria perquè“està a tot arreu i forma part de tot”. “El quèintento amb la meva obra és crear afecte queno és el mateix que efecte. Afecte vol dir quela persona que utilitza la meva obra se l'ha defer seva i d'alguna forma ha de ser com unafinestra que li obri els ulls i li doni més curio-sitat per mirar el món d'una altra manera”,va dir. L'exposició ha estat comissariada pelcrític d'art Daniel Giralt-Miracle, qui va ex-plicar que la mostra arriba “en un momentde plenitud de Rocamora”. Segons el críticd'art, l'artista ha fet una experiència “escèp-tica que és només treballar amb pasta depaper i estampacions en sec fent tot el joc decomposicions amb la línia i el quadrat”.

Reivindicació del Museu de MontserratTant el comissari de l'exposició com l'artistavan voler fer una defensa del Museu deMontserrat perquè consideren que és undels pocs espais del país on s'aposta per l'artcatalà. Segons Giralt-Miracle, “el Museu deMontserrat està fent una tasca que cap delsmuseus públics o privats de Catalunya fa,que és la de recuperar o presentar artistesque no tenen lloc on donar-se a conèixer,han estat oblidats o ningú els fa cas”.

Jaume Rocamora va néixer a Tortosa l'any1946. L'any 1965 va realitzar a seva primeraexposició individual al Círculo Artístico deTortosa i el 1978 presenta a l'Ateneu de Bar-celona l'exposició “Els Cartons i Rocamora”.En els darrers quinze anys, l'artista ha expo-sat la seva obra a Itàlia, França, Estats Units,Anglaterra i a múltiples sales de Catalunyai l'Estat espanyol.

C.B. / ACNTORTOSA


El departament de Cultura ha homenatjat a l’es-criptor Artur Bladé Desumvila en el 20è aniver-sari de la seva mort. Va ser en un actemultidisciplinari als serveis territorials de Tor-tosa durant el transcurs del qual es va presentaruna nova edició de la beca Artur Bladé, i la guiade lectura de l’escriptor que han elaborat un se-guit de biblioteques públiques del territori.L'acte central de l’homenatge va ser la taula ro-dona “Recordem Bladé”, amb la intervenció deJosep-Lluís Carod-Rovira, professor de la Univer-sitat Pompeu Fabra (UPF) i exdirigent d'ERC, i deJosep-Sebastià Cid, filòleg, professor i represen-tant Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Carod-

Rovira va qualificar Bladé com un dels escrip-tors més elegants de la prosa catalana i va re-marcar que no és possible conèixer l’exilicatalà durant el franquisme sense llegir la sevaobra. Per la seva part, el professor Cid va asse-gurar que Bladé va contribuir a construir l’i-maginari literari de l’Ebre català. Per la sevapart, el fill de l’escriptor, Artur Bladé i Font, vaexplicar que el seu pare era una persona intro-vertida, amb una personalitat marcada per lamarxa dels seus pares a l’Argentina quan noméstenia 2 anys.

CULTURA

La Lira Ampostina ja ha donat eltret de sortida a la celebració delseu centenari amb un concert. Elrecital, dirigit per Octavi Ruiz, vaanar a càrrec de la Banda de Mú-sica de La Lira. Durant l'acte inau-gural, que va donar inici a dotzemesos de concerts, cicles, formació,trobades i altres actes culturals, es

va estrenar l’obra “ReminiscènciesDeltaiques”, del compositor am-postí i exmúsic de La Lira Antoni-Ernest Sebastià Torrent, professordel Conservatori de Música de Ta-rragona de la Diputació. Fundadaa Amposta l'any 1916, la societatmusical Lira Ampostina ofereixprojectes musicals propis de grantranscendència a àmbit local i na-cional. La Lira té prop de 800 socis,una banda amb gairebé 130 músicsi uns 240 alumnes.

Cinta BonetAMPOSTA

La Lira Ampostina iniciaels actes del centenari

L’Ebre homenatja Artur BladéLITERATURA

Cinta BonetTORTOSA

MÚSICA

Un moment del concert inaugural. // FOTO: DIPUTACIÓ DE TARRAGONA.


CULTURA

AL FONS DEL carrer Sant Do-mènec, dins el que fou elmuseu de Tortosa l'any 1910 iavui Centre d'Interpretació delRenaixement, roman una deles peces de mobiliari més sin-gulars de la nostra ciutat: l'ar-mari arxiu on el ConsellGeneral de Tortosa dipositavatota la documentació, que laciutat generava en la seva acti-vitat administrativa, en aquellaèpoca. Aquí podem observar elmodel de classificació docu-mental establert l'any 1574. Ladocumentació estava distri-buïda en calaixos on la infor-mació quedava distribuïa enbase a criteris toponímics, ma-terials, orgànics i funcionals.

EN AQUEST ARXIU s'hi guar-daven documents com els pri-vilegis reials i senyorials, de labatllia, del bisbat i el capítol, dela Castellania d'Amposta il'Orde del Temple, l'host i ca-valcada, de la vegueria de Tor-tosa i la Paeria, del Governador,

del Consolat, de documents di-versos o Diversorum.

RESPECTE ALS calaixos sobrellocs geogràfics, aquests feienreferència al terme municipal -que comprenia les actuals co-marques del Baix Ebre i elMontsià-; la documentació delitigis relacionada amb delimi-tacions dels termes municipalsi les ciutats amb les quals Tor-tosa mantenia relacions comer-cials. Altres documentsguardats eren els llibres d'or-denances o llibres d'establi-ments, els llibres d'acords o deprovisions, els llibres de clava-ria -comptes de la ciu-tat- i llibres de racional.

A BANDA D’AQUESTA docu-mentació, actualment conser-vada a l'Arxiu Comarcal delBaix Ebre, no estar de mésmencionar paral·lelament l'im-mens gruix del fons municipalde la ciutat, que permet seguirmés de 600 anys d'activitat al

municipi. Per fer-nos una ideade la seva profunditat histò-rica, cal dir que conserva docu-mentació des del segle XII, detota la baixa edat mitjana; 1.754pergamins; el fons del districtenotarial de la ciutat amb proto-cols des del segle XIV i ambmés de 3.000 volums. Tot plegatmés de 3.000 metres de docu-mentació conservada.

DEL FONS, voldria destacardues joies imprescindibles: ElConsetudines Dertosae -Llibrede les Costums de Tortosa- querecull tota la legislació aplicadaa la ciutat, terme i zona d'in-fluència (1272). El Llibre de lesConstitucions de Catalunya(1430), compilat arran de lescorts de Catalunya de 1430, undels quatres que es conservenmanuscrits al Principat. Abanda, mencionar la Carta dePoblament (1149), otorgada a laciutat pel comte Ramón Beren-guer IV, després de la con-questa de Turtuxa.

David JiménezTÈCNIC DE TURISME

De l’armari de l’arxiu, vestigi viude l’administració del segle XVI


AAGE N D A

US RECOMANEM128è CARNAVAL DE GODALLDel 5 al 9 de febrer

Benicarló‘Emociones’, de José Antonio SerranoFins el 14 de febrerLloc: Mucbe

Amposta‘Dissolution is the best solution for pollution’, deLara FluxàFins el 20 de febrerLloc: Centre d’Art Lo Pati

Amposta‘Cauty Said to Franco: Whattime is love’Fins el 20 de febrerLloc: Centre d’Art Lo Pati

Benicarló‘Gods and Monsters’, deRaúl CamposFins el 21 de febrerLloc: Mucbe

Tortosa‘Rússia innata’Fins el 26 de febrerLloc: Escola Oficial d’Idiomes

Reconegut com un dels esdeveniments festius més peculiarsde les Terres de l’Ebre, amb la cèlebre batalla de la farina ques’organitza el dissabte i el dimarts, i amb el seu particular ballde disfresses, amb màscares habitualment fetes amb sacs deroba, i les famoses mascarulles.A més, durant els dies de festa es poden degustar els produc-tes de la gastronomia local, tals com el cóc de sal.

Ulldecona

Pippi LangstrumpLazzigags Produccions

Dissabte, 13 de febrerHora: 18 h.Teatre Orfeó MontsiàPreu: 13 euros

Torna el musical clàssic de la Cia Lazzigags Produccionsamb el personatge literari creat per l´escriptora AstridLindgren “Pippi Langstrump”, l’espectacle que no ha paratde representar-se arreu. Estrenat per la companyia barce-lonina fa 10 anys, de nou a escena per fer les delicies demoltes generacions de persones. La Pippi independent,caòtica i amb una gran imaginació a Ulldecona!

Música

Teatre

Tortosa‘Els veïns de dalt’, de Cesc GayDissabte, 12 de febrer

Hora: 22 h.

Teatre Auditori Felip Pedrell

Preu: 22 euros amfiteatre i 25 euros platea.

Exposicions

Les coses cauen pel seu propi pes. De dalt a baix. Ves per on, la vida,el sexe i totes les comunitats de veïns comparteixen una mateixa llei:la de la gravetat. I en aquesta obra, sota la força gravitatòria d’’Elsveïns de dalt’, hi ha un retrat social i tots els nostres temors de la vidade parella.

En família

TivissaSerres del MestralDies 13 i 14 de febrerDistància: 14 km.Més info: www.catalunyasud.net

GandesaCaminant per la Terra AltaDies 27 i 28 de febrerDistància: 12 km.Més info: www.catalunyasud.net

Tortosa‘100 anys del Vapor Anita’,amb motiu del seu centenariFins el 26 de febrerLloc: Palau Oliver de Boteller

Amposta‘El sexe a l’època romana’Fins el 28 de febrerLloc: Museu de les Terres de l’EbreMés info: museuterresebre.cat

Amposta‘Sweet home’, d’Asbel EsteveFins el 5 de marçLloc: Centre d’Art Lo PatiMés info: www.lopati.cat

La Ràpita‘Plomes i colors. Il·lustradorsd’aus a les Terres de l’Ebre’Fins el 27 de marçLloc: Museu de la Mar de l’Ebre

Tortosa‘Creativitat al Museu del’Ebre’Fins el 31 de maigLloc: Museu de l’Ebre

AmpostaOrquestra Simfònica de lesTerres de l'EbreDiumenge, 7 de febrerHora: 19 h.Lloc: La Lira AmpostinaEntrada gratuïta

TortosaTxaç QuartetDijous, 25 de febrerHora: 20 h.Lloc: Conservatori de MúsicaEntrada gratuïta

TortosaDuo de violí i piano,en concertDijous, 3 de marçHora: 20 h.Lloc: Conservatori de MúsicaEntrada gratuïta

Fires i festes

TortosaTortosAnticDies 12, 13 i 14 de febrerLloc: Pavelló FiralPreu entrada: 3 euros

Tortosa‘No estrenem!’, del grupLos comediants de TivenysDissabte, 6 de febrerHora: 22 h.Lloc: Teatre Auditori Felip PedrellPreu: 7 euros

TortosaTeatre infantil ‘Codi postal 00’Diumenge, 21 de febrerHora: 12 h.Lloc: Teatre Auditori Felip PedrellPreu: 5 euros

EspectaclesMou-te!

Bítem6a Cursa de la MarcencaDiumenge, 7 de febrerHora: 8 h.Lloc: zona esportiva (sortida)

Miravet8a Cursa de La Cameta CoixaDiumenge, 21 de febrerHora: 8 h.Lloc: Castell (sortida)

Lectura

GandesaHora del conte: Narració decontes relacionats amb elmón biograàfic i literarid’Artur Bladé i Desumvilaen conmemoració del 20 ani-versari de la seva mort.Dimarts, 16 de febrerLloc: Biblioteca Comarcal

Xerrades

AmpostaLes deportades republicanesals camps nazisDivendres, 26 de febrerHora: 19 h.Lloc: Arxiu Comarcal del Montsià

Arts

AmpostaDocumental 'La filla del farer'de Mario PonsDivendres, 4 de marçLloc: Casal MunicipalHora: 19 h.


L’ESCOLA AGUSTÍ BARBERÀd’Amposta i els seus xiquets de 6èhan parlat per al Cop d’Ull sobre l’ho-ròscop. El resum més clar és que pocscreuen en els seus signes zodiacals iamb les prediccions que poden llegira diaris o revistes.Els alumnes nouvinguts semprepoden oferir altres perspectives, és elcas de l’alumne d’origen xinès que

ens va explicar el significat del nouAny del Mico que comença oficial-ment, tal com ordena el poder de lalluna, aquest mes de febrer. Curiosa-ment l’Any del Mico que comença alfebrer és el signe de l’horòscop xinèsde tots els xiquets de la classe de sisède l’Agustí Barberà d’Amposta. Espe-rem que tots els xiquets d’aquesta es-cola -i els de la resta de les Terres de

l’Ebre que tinguin el signe del Micoaquest any- gaudeixin de la millor deles sorts!

“L’horòscop re-presenta les per-sonalitats quecada signe atorgaa una persona.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA AGUSTÍ BARBERÀ: L’HORÒSCOP


““El meu horòscop és Balança i m’agradabastant. A la Xina sóc el Mico com totsels de la classe i em sento molt afortunatperquè enguany és el nostre any!”

“Jo no crec en elshoròscops peròquan llegeixo eldiari sempre elmiro perquè tinccuriositat per

veure el que dirà.”

2 PINZELLADES

Pol Fernàndez

Naiara Gonzaga

“El meu horòs-cop és Peixos. Al-gunes vegadescrec en allò quediuen, però nomolt. El llegeixoen les revistes però no m’apas-siona.”

“Jo no crec en elshoròscops. Eldestí que et diués absurd. Pensoque el que serà elmeu destí el de-

cideixo jo i no una constel·lació.”

Raúl Granados

Oumayma Rhorbal

“Sóc Balança. Pera mi l’horòscopés una cosa moltreal i hi crecmolt. En el meucas diu que mol-tes vegades aconsegueixo el quevull i és veritat.”

“Sóc Aquari peròno crec en l’ho-ròscop. En tot casm’agrada llegir-lo de tant entant.”

Alfred Martínez

Fàtima Lachgar“No crec en l’ho-ròscop però sem-pre m’ha agradatsaber amb el quecreuen els altres.També em sem-bla interessant saber que existei-xen aquests signes.”

“Jo no hi crecmolt amb els ho-ròscops, peròm’agrada mirarel que signifi-quen i tot això. El

meu símbol, Taure, significa resis-tència i força.”

Esperança Bonet

Albert Conde

“Els bessons somels que naixementre el 21 demaig i el 20 dejuny. A mi m’a-gradaria tindreuna germana igual que jo.”

“Jo no crec molten els horòscopsperò a vegadesm’agrada llegir-los. No sé si elque diuen sobre

el teu destí és veritat.”

Thalia Cortés

Maria Díez

“El meu horòs-cop és l’escorpí.Crec en això, hiha casos que sónveritat però hi hacoses que no.

Estic contentíssima amb el signeque m’ha tocat.”

Mireia Aguiló

“Jo sóc Verge. ElsVerge som elsque naixementre els dies 23d’agost i 22 desetembre. ”

Tatiana Cortés

Xijunkang Zhao


EESPORTS

UN PASTISSET MOLT SOLIDARILa lluita contra les malalties sempre ésmotiu de satisfacció. Les iniciatives es-portives que ajuden a la causa són exem-plars. És el cas de la cursa del Pastisset deBenifallet que enguany ha incrementatel seu compromís en la lluita contra elcàncer i també amb l’esport solidari in-ternacional. El millor? La resposta exitosaper part de la gent. A través de la inicia-

tiva Lo Pastisset Solidari, s’ha aconseguitformar una secció local de la Lliga contrael Càncer que presideix Mercè Lleixà. Enel recapte fet durant la cursa del passat24 de gener, Lo Pastisset Solidari a Beni-fallet ha recaptat 1.300 euros per a lacausa solidaria mitjançant la venda depastissets amb regal inclòs.A més, també s’ha fet una recollida de

roba i material esportiu que es destinaràa Esport Solidari Internacional, una enti-tat que centra el seu àmbit de treball enels col·lectius més desfavorits de Cata-lunya i dels països en vies de desenvolu-pament, perquè puguin gaudir de lapràctica saludable de l’exercici físic. Entotal s’han recollit més de 100kg de ma-terial esportiu. A.P.

EL CANTAIRES encara lasegona part del campionaten alguns dubtes desprésde perdre a casa contra elBàsquet Ateneu Montse-rrat. Un resultat final queva deixar gelat al públic delpavelló de Ferreries. Aixòdesprés d’un final de pri-mera volta acabat en altamb dos victòries. S’hauràde treballar, Sandy Jr es-pera una “segona volta al-menys igual que laprimera”.El Cantaires va acabar laprimera part de la tempo-rada amb 24 punts tot itenir un partit menys, con-tra el Montserrat, per la de-

núncia d’irregularitats en lapista i el material. “No ensesperàvem les condicionsde la pista, cistelles no re-glamentàries i pilotes queno botaven bé” afegeix Ki-liam Riverol.Però ara per ara l’objectiuprincipal de l’equip és lapermanència a la PrimeraCatalana i a partir d’aquí,“tot el que pugui venir seràuna recompensa. Tenimequip suficient per pujar decategoria, però venim d’unascens”.Tant Kiliam com Sandydestaquen també el bonpaper de l’afició, tenint encompte que s’ha de pagarper veure els partits. “Enaltres pistes, tot i ser gra-tuït, ningú va a veure el seuequip”. A.P.

L’afició tortosinaens recolza i ensanima en cadapartit al pavellóde Ferreries”

“

Sandy JrKiliam Riverol

CLUB BÀSQUET CANTAIRES

Segona volta

1ENTREVISTACampredó va celebrar la pri-mera cursa de muntanya del’any amb la setena edició de laCursa de les II Torres, la pri-mera del circuit ebrenc. A lacursa principal se li van sumarla tercera cursa del canicrós,que forma part del primer cir-cuit de curses amb gossos de lesTerres de l’Ebre, i la marxa nocompetitiva. A la jornada vanparticipar en total 305 persones.Pel que fa a la cursa amb 158 co-rredors i 21 kilòmetres, les tresprimeres posicions en categoriaabsoluta masculina van ser perLluisma Mas del Club Patxan-guerus d’Alforja amb un tempsde 1.54.58, Javier Heras del Cen-tre Excursionista Serres deMestral amb 1.55.09, i Ahmed ElQayed que va entrar dos minutsdesprés.En la categoria femenina laguanyadora va ser Sandra Bur-gués del Trail Roquetes amb uncronòmetre de 2.23.28. Burguésés la vigent campiona femeninade les Curses per la Muntanya idefensa el títol. En segona posi-ció va entrar Marta Paulino delBBT Montbike, i tercera Estefa-nia Guinovart del Patxanguerusd’Alforja.

En el cas de la setena edició de la“Cursa del Pastisset” de Benifa-llet, la segona del circuit de lesTerres de l’Ebre pel que fa a lescurses de muntanya, la prova habatut els rècords de participacióamb 490 inscrits.Jonatan Cuesta i Gemma Co-lomé han estat els guanyadors dela prova puntuable del Circuit deCurses de Muntanya de les Te-rres de l’Ebre. Cuesta, vencedorde la categoria absoluta mascu-

lina ha fet els 27,6 kilòmetres enun temps de 2:31:17. Gemma Co-lomé que ha guanyat l’absolutafemenina ho ha fet en 3:18:26.En aquesta edició, Lo Pastisset haincrementat el seu compromísen la lluita contra el càncer i ambl’esport solidari internacionalmitjançant la iniciativa Lo Pastis-set Solidari a Benifallet, que haconstituït la secció de la Lligacontra el Càncer de Terres de l’E-bre.

CURSES DE MUNTANYA

Primeres curses de l’anyLluisma Mas i Sandra Burgués guanyen la

Cursa de les II Torres de Campredó

Albert PascualCAMPREDÓ / BENIFALLET

Un moment de la Cursa del Pastisset. // FOTO: XIMO BARBERÀ.

Prop de mil corredors participen a les dos primeres curses demuntanya a les Terres de l’Ebre

“

Jonatan Cuesta i Gemma Colomé s'imposen enla Cursa del Pastisset amb rècord de participació


AGENDA ESPORTIVADiumenge 7 de febrer Cursa La Marcenca aBítem

Diumenge 7 de febrer CH Amposta - BM Caste-lló2a volta Lliga Femeninade Plata. Amposta

Diumenge 14 de febrerCursa Social de Ciclisme

“Memorial Pedro Franco”Tortosa

Diumenge 14 de febrerCursa de Pont 10kmDeltebre - Circuit Run-ning Series Terres de l’E-bre

Diumenge 21 de febrer8a Cursa per la Muntanya“La Cameta Coixa”

Miravet - Circuit Cursesde Muntanya Terres del’Ebre

Diumenge 28 de febrerCanicròs de Poble Nou delDelta

Diumenge 28 de febrerCursa per la muntanya LoFrare. 22 i 11 km. Gines-tar

ESPORTS HANDBOL

Durant el mes de gener ha con-tinuat la bona ratxa de resultatper a les noies del Club Hand-bol Amposta. Una de les victò-ries més importants ha estatenfront del Castelldefels, rivaldirecte, al que han aconseguitigualar a punts en la segonaposició de la Divisió de Platafemenina després de guanyar-les per un ajustat 25 a 24.El Castelldefels no li va posarfàcils les coses a l’Amposta-La-grama. L’equip de Dani Jimé-nez és el menys golejat del queportem de temporada. Les am-postines van sortir decidides aguanyar i al primer quart elparcial era de 9 a 6 a favor.La reacció del Castelldefels vaarribar després d’un tempsmort sol·licitat pel seu tècnic,

així les coses, van acabar guan-yant el segon parcial per uncontundent 1 a 6 i arribar aldescans amb un marcador fa-vorable de 10 a 12.La segona meitat també va sermolt igualada tot i que primerles ampostines van sortir aigualar el marcador. A l’últimminut de partit, les de Castell-defels a punt van estar d’empa-tar però la bona acció de SaraAlonso va assegurar la victòriadel Club Handbol Amposta-Lagrama per un marcador finalmolt ajustat de 25 a 24.La jornada 16 que es disputaràel pròxim 7 de febrer, el ClubHandbol Amposta s’enfrontaràal rival més difícil, el BM Cas-telló que actualment és líder dela lliga. Les ampostines vanperdre a l’anada per 27 a 23 elpartit disputat enfront les cas-tellonenques.

Ja són segonesLes noies entrenades per Mateu Castellà

s’apropen al Club Handbol CastellóEmoció en el partit contra el Castelldefels

i victòria per un gol de diferència

Albert PascualAMPOSTA

Les jugadores de l’Amposta a l’atac. // FOTO: CANAL 21 EBRE.

PREMIS ESPORTIUS

La Sénia va viure la vuitenagala de l’esport local que se vacelebrar el passat dissabte 9 degener a l’Auditori del CentreObrer. L’acte va servir per pre-miar als millors esportistes dela població i també a les seuesassociacions que han destacatdurant la temporada 2015/2015.L’alcalde de La Sénia, Joan Moi-sés, en el seu parlament va re-cordar la figura d’Aquiles totlligant-la amb el record a l’èxitdels esportistes més propers.Pel que fa als premis, el de mi-

llor esportista senienc en edatescolar va ser per a Lluis SerretQueral del Club Natació LaSénia, i en edat adulta a MiquelRipollès del Club de Birles LaSénia.Pel que fa als equips, en edatescolar triomfaren l’equip derelleus benjamí 4x25 del ClubNatació La Sénia.Finalment La Sénia B, equip sè-nior del Club de Birles La Séniava rebre el premi a millor equiplocal.El jurat també va voler fer unreconeixement a la trajectòriaesportiva d’alguns veïns delmunicipi.

Nit de l’esport SeniencAlbert PascualLA SÉNIA

Foto de grup dels millors esportistes seniencs. // FOTO: CANAL 21 EBRE.

El Perelló ha tornat a cele-brar una jornada esportivade Mini-Handbol amb rè-cord de participació. Prop de 500 xiquets han dis-putat més de cinquanta par-tits. D’aquesta manera s’hademostrat la consolidaciód’aquest esport entre les ca-tegories base, i també labona acollida d’aquest sis-tema dins el programa delsJocs Esportius Escolars deCatalunya que en aquest casorganitza el Consell Espor-tiu del Baix Ebre.La característica principalde la trobada és poder jugara l’handbol sense competir.Els partits no tenen resultatsi tampoc es comptabilitzenels gols de cap equip. D’a-questa manera es converteixla jornada en un dels millorsreferents per continuar im-pulsant projectes de valorsdins l’esport més enllà delspurament competitius. A.P.

Rècord a laTrobada Escolarde Mini-Handbol

MINI-HANDBOL

Tortosa ha sigut aquest generun referent en la competicióde judo amb motiu de la cele-bració de la Supercopa Infan-til i Junior d’aquestamodalitat d’arts marcials. L’escenari, el Recinte Firal deRemolins on 260 judokes detotes les comunitats autòno-mes, i alguns altres joves es-portistes vinguts d’Andorra iFrança, es van enfrontar en lesdiverses categories en com-petició.Pel que fa als lluitadorsebrencs, han participat tresjudokes en la Supercopa ju-nior. Jordi Borell va aconse-guir la medalla de bronze enmenys de 66 kilos i d’aquestamanera se situa quart en laclassificació nacional. A.P.

Capital espanyoladel judo

JUDO

L'esportista morenc Carles De-mattey va assolir el rècord d'Es-panya de press de banca ambparada després d'aixecar un pesde 227,5 kilos. En aquesta disci-plina de força, l'atleta està gitatsobre un banc i aixeca el pes des-prés de fer una retenció de dos se-gons a l'alçada del pit de la barraque sosté el pes. El rècord de De-mattey ha tingut lloc en el marc de

l'edició de 2016 de "L'Home MésFort de la Ribera: Pagès Edition”.L’altre moranovenc, Jordi Hernán-dez va acabar cinquè.El campió ha sigut David Mesa, se-guit del tarragoní Kasper i CristianEscring. La quarta posició ha sigutper a Edu Moreno, de Tarragona; lasexta per a Eric Vicens, mentre quePau Serrano, de Montbrió delCamp, ha tancat la classificació.

El morenc Carles Demattey batel rècord d'Espanya de 'press'

L’HOME MÉS FORT


El SERVEI de Neurologiade l’Hospital Verge de laCinta de Tortosa, amb lacol·laboració d’un equipmultidisciplinari, ha im-plantat una teràpia eficaç imolt beneficiosa per als pa-cients que tenen un estatmolt avançat de la malaltiade Parkinson. El tractamentes basa en l’administraciód’una infusió contínua in-traduodenal delevodopa/crbidopa, a travésd’una sonda que va directa-ment a l’intestí, mitjançantuna bomba. Això es fa a tra-vés d’una obertura al pell, oestoma. Segons els experts,això permet que el principiactiu es puga alliberar demanera contínua, cosa queafavoreix el tractament per-sonalitzat en funció de lesnecessitats específiques decada pacient.

A MÉS, el medicamentaconsegueix més estabilitatpel fet de ser administratdirectament a l’intestí, re-duint els símptomes motorsi no motors del Parkinson.Tot plegat es tradueix enuna millora de la qualitatde vida dels pacients, queaconsegueixen una majorautonomia.

EN EL PROGRAMA es co-ordinen el servei de Neuro-logia, el servei de Digestiu iel personal d’infermeria del’hospital. De fet, a més defer el seguiment i la super-visió dels pacients, tambés’encarreguen de fer reco-manacions sobre l’ús i l’ad-ministració correcta deltractament.

SS A L U T

MÓRA D’EBRE MANTÉ EL METGE DE L’AMBULÀNCIAL’ALCALDE de Móra d’Ebre, el con-vergent Joan Piñol, ha celebrat quel’ambulància medicalitzada de la po-blació puga mantenir el seu metge,després que la pressió feta per l’Ajun-tament i pel Consell Comarcal de la Ri-bera d’Ebre haja estat efectiva. Tant laplataforma Salvem les Ambulànciescom el grup del PSC havien advertit

que la plaça es podia perdre. De fet, enrealitat va ser així durant uns dies, jaque el responsable territorial del Ser-vei d’Emergències Mèdiques (SEM) vaaprofitar el relleu a al conselleria deSalut per eliminar la plaça de metge al’ambulància medicalitzada de Mórad’Ebre. En declaracions a Canal 21Ebre, Piñol ha agraït les gestions de la

presidenta del Consell Comarcal,Gemma Carim, i no ha dubtat en acu-sar el responsable del SEM d’haver ac-tuat amb “absoluta nocturnitat itraïdoria”. Així, l’alcalde ha asseguratque seguiran sent “molt bel·ligerants”per garantir el manteniment d’una ser-vei que és vital per a Móra d’Ebre itambé per a la comarca. G.M.

Els bancs de sang de Tarra-gona, Reus i Tortosa van re-gistrar durant el 2015 unincrement de donacions. A lademarcació es van generarunes 30.000 unitats de sang,un 5% més que l'any ante-rior. Així ho va explicar el di-rector assistencial del Bancde Sang i Teixits, Enric Con-treras, tot coincidint amb laMarató de Donants de Sang2.0, que es va celebrar fins el22 de gener. En aquell mo-ment, a Catalunya hi haviareserves de sang per unsvuit dies, però hi havia grupssanguinis com el 0 negatiu iA negatiu dels quals nomésn'hi havia per a cinc. Peraixò, els responsables delBanc de Sang van fer unacrida a participar en la cam-panya, que esperava aconse-guir unes 7.000 donacions desang suplementàries a totCatalunya. Finalment, la ma-rató va aconseguir batre rè-cords amb 9.520 donacions,una xifra força superior a l'a-conseguida l'any passat, queva ser de 8.500. En aquest sentit, Lluís Puig,director de l'àrea de sang delBanc de Sang i Teixits, va ex-plicar que del total de dona-cions, cap a un 8%, unes 700van ser del grup O negatiu,que és el més útil perquèserveix per a tothom. L'Hos-pital Clínic de Barcelona ésel lloc on van fer-se més do-nacions, igual que en les an-teriors edicions de laMarató. Puig també va des-tacar la donació que es va fera Plaça Catalunya, on en dosdies es van aconseguir 1.100donacions. Una xifra que va

superar l'aconseguida enedicions anteriors a indretscom la Torre Agbar o la Fun-dació Tapias.

68 donants a TortosaL'objectiu del Banc de Sangés poder garantir un bon ni-vell de reserves durant l'hi-vern, una època en quèfactors com el fred i la gripfan disminuir notablementles donacions. En el cas deles Terres de l’Ebre, la Ma-rató de Donants de Sang 2.0es va fer a l’Hospital de Tor-tosa Verge de la Cinta, on esvan fer un total de 68 dona-cions, quan la mitjana diàriaés d’entre 20 i 30. La nova di-rectora del Banc de Sang iTeixits del Camp i l’Ebre,Virginia Callao, va dir quemalgrat al territori s’acos-tuma a registrar un impor-tant nombre de donacionsde sang, no hi havia lloc pera la relaxació. Enguany, laMarató de Donants de Sang

2.0 va posar el focus d’aten-ció en els receptors de sang.L’exalcalde de la Fatarella,Fermin Ruana, va explicar elcas del seu fill, ara amb 17anys, però que només ambuns mesos de vida va patiruna insuficiència renal ter-minal i va necessitar transfu-sions de sang i també untransplantament de ronyó. També Maria Jesús Domingova explicar com a partird’una hepatitis que va con-traure en el moment del partdel seu fill va patir nombro-ses hemorràgies i complica-cions que van derivar en lanecessitat d’un transplanta-ment de fetge. Domingo vaafirmar que està viva gràciesa la sang dels donants. També el Cap de Trànsit delsMossos d’Esquadra a les Te-rres de l’Ebre, Sergi Saladié,va destacar que són moltesles víctimes d’accidents detrànsit que sobreviuen grà-cies a la donació de sang.

Relleu generacionalD’altra banda, un dels objec-tius del Banc de Sang és con-tinuar el relleu generacional,ja que els ciutadans podendonar sang fins als 70 anys.“Ens interessa que la gentjove comenci a fer el relleu iper això hem començat aparlar el seu llenguatge. Fauns anys els enviàvem unacarta postal que no obrien, iavui fem difusió per What-sapp, Facebook i missatgesde text, i estan responentmolt bé”, va subratllar Con-treras. En principi, pot donarsang qualsevol persona sanad'entre 18 i 65 anys que pesimés de 50 quilos.

Les donacions de sang creixen un5% als bancs del Camp i l’Ebre

HOSPITALS

En el conjunt de Catalunya s’aconsegueixbatre el rècord, amb 9.520 donacions

L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta recull68 donacions en la Marató de Donants 2.0

Una imatge de la Marató de Donants de Sang 2.0 a Tortosa. // FOTO: M.V.


Gustau MorenoPERIODISTA

1APUNT DE SALUTTractamenteficaç contrael Parkinsonavançat



LES PERSONES que tenen fills enl’etapa de l’adolescència molts decops arriben al límit de la paciènciaamb ells pel seu comportament, pelfet que van a la seva i sembla que noescolten el que els hem de dir. Sem-bla que tinguin un diàleg -amb ells-de sords, o que si els escolten, queparlem en un idioma diferent, aca-bant moltes vegades a crits o amb ba-ralles amb ells. És molt habitual enells i elles arribar a casa i llençar(que no és deixar) la motxilla al llocmés insospitat i anar-se’n a la sevahabitació per a posar-se els auricu-lars i escoltar música. Llavors, quantu els dius que la seva actitud no éscorrecta, et contesten que només elsparles per a maldar-los. A partir d’a-quí ja aconseguim estar tots enfa-dats.

QUAN ES TRACTA D’EDUCAR i con-viure amb adolescents, molts depares ja som conscients del fet que hiha importants canvis biològics i emo-cionals en aquesta edat, i hem detenir en compte que ens hem d’armar

de paciència per a educar i ajudar elsnens a passar aquesta etapa. Peròtambé és bo que recordem que nosal-tres també vam ser adolescents i, en-cara que cada persona ho fa d’unamanera depenent de l’època que li hatocat viure, les característiques depensament que presenten els adoles-cents vénen a ser sempre les matei-xes. És segur que les generacions depares joves molts podran recordarmés d’un “no em dóna la gana” alseu pare o mare.

ÉS NECESSARI comprendre les ca-racterístiques típiques del pensa-ment immadur de l'adolescent per apoder tenir-lo en compte quan enscontesten un “no em dóna la gana”,sent un dels trets comuns la indeci-sió, ja que s'obre per a ells un ventallmolt ampli de possibilitats en fer-seconscients de totes les possibilitatsde solució que pot tenir un pro-blema. També s'adonen que els paresno ho saben tot i no són els savis quepensaven que eren un poc de tempsenrere, tenint molta tendència a dis-

cutir com a manera de practicar lesnoves habilitats que estan assolint,cosa que pot molestar molt als paresque no estan acostumats a dialogaramb els seus fills.

UNA ALTRA de les característiquesbàsiques que assoleix en l'adolescèn-cia és l’autoconsciència, essent nor-mal que es noten observats i per daltde tot jutjats pels altres, encara quemolts de cops suposen que els altrespensen el mateix que ells, assolintmolts la hipocresia aparent en què noreconeixen la diferència entre ex-pressar un ideal i assolir-lo, podentassistir a una marxa contra lapol·lució mentre tiren escombrariesal carrer. Per finalitzar, encara queells no en són conscients, se solencentrar en si mateixos (algun adultno s'adona i també ho fa), creient quesón especials, pel que els fa assumirconductes de risc perquè creuen queno els pot passar res dolent. Per tant,necessitem molta paciència i mà es-querra per ajudar-los.

SALUT

No em dóna la gana

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

El debat sobre les retallades ensanitat tornarà al ple de l’Ajunta-ment de Tortosa. El grup deMovem Tortosa ha presentat unamoció en el ple ordinari d’aquest1 de febrer, en què proposa a l’A-juntament reclamar al nou go-vern de la Generalitat que posi fia les retallades en sanitat i rever-tir les que s’han realitzat a les Te-

rres de l’Ebre. La moció tambéreclama que es doni complimenta l’acord pres pel Parlament elpassat mes de juny i es recuperila gerència territorial. “Hem detornar a exigir, des de Tortosa, elfinal de les retallades en sanitat,aprofitant el canvi a la Generali-tat”, ha dit el portaveu de MovemTortosa, Jordi Jordan. G.M.

Moció de Movem Tortosacontra les retallades de Salut

QUAN VAS A LA TEVA farmàciabuscant un remei per a la tos, proba-blement et preguntaran quin tipusde tos tens, seca o productiva (ambexpectoració), perquè cadascunad'elles té el seu corresponent tracta-ment.

EN LA TOS SECA, no es produeixexpectoració o expulsió de mucosi-tats. Aquesta tos és molt molesta ipot arribar a irritar les vies respira-tòries, per això s’ha de tractar per aevitar-la. En la tos productiva, esprodueix una expulsió de mucosi-tats. Aquest tipus de tos és un me-canisme de defensa del nostre cosque serveix per netejar les vies res-piratòries. Quan s'esputa (desprésde tossir), s'eliminen microbis de

l'interior de l'organisme. Aquesttipus de tos és beneficiosa per a l'or-ganisme i no s’ha d'eliminar.

LA TOS no és cap malaltia, sinó unsímptoma que avisa que alguna cosano funciona bé en el nostre cos. Sisimplement la “fem callar” amb unmedicament i no en sabem la causa,el problema es pot complicar. Calevitar l’automedicació i acudir almetge o consultar el farmacèutic, sila tos és persistent i no desapareixen uns dies.

CONSELLS per lluitar contra la tos:

-EVITAR l'aire sec. És molt recoma-nable l'ús d'humidificadors, o bafs,sobretot en el cas de tos productiva.

-EVITAR la inhalació de pols, tabac,fum i els canvis bruscos de tempe-ratura.

-AUGMENTAR la ingesta de lí-quids.

-A L’HORA d’anar a dormir, posarel cap una mica elevat (amb dos coi-xins).

-UN REMEI de tota la vida i molteficaç, és deixar, a la tauleta de nit,una ceba gran partida per la meitat.

-TAMBÉ es poden fer infusions defarigola o bafs de fulles d'eucalip-tus, que descongestionen i calmenla tos, ja ho diu la dita: “Si la tos etdon neguit, eucaliptus ben bullit”.

Si la tos et don neguit...

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR


Amposta Es ven pis primer,2 habitacions, cuinamenjador, bany, traster, aprop Hospital Comarcal,estació autobusos, centrescomercials i col.legis. � 645888266

Tortosa pis situat a la zonade Sant Llatzer de 70 m²construïts, dues habitacions,bany, cuina office, menjador,balcó de 3m² i un garatgeparticular de 40m² amb banyinclòs. Bomba de calor i airecondicionat. L'edifici disposad'ascensor. Preu: 75.500euros � 699 910 364

Tortosa zona centre.Superfície útil de 142m² i de163m² construïts distribuïtsen dues plantes. Primeraplanta on es troba la cuina,sala d'estar i menjador.També disposa, la primeraplanta, d'un bany amb dutxaseparada del vàter i lavabo.Preu: 173.250 euros� 699 910 364

Tortosa pis zona de Remolinsal costat del campusuniversitari. Superfície de 46

m2 distribuïts en 3 hab, , unbany, menjador i balcó.Preparat per entrar a viureamb electrodomèstics,mobles i climatització (airecondicionat i bomba decalor).Preu: 22.420 euros � 699 910 364

Amposta segona planta de55m2,bany,menjador,cuinaoffice i safareig, traster alterrat, equipat amb mobles ielectrodomèstics per entrara viure disposa d'ascensor,lliure, de barreres arquitec-tòniques. Preu: 36.000euros. � 699 910 364

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Lluís Canalda deVoraparc. Preu: 50 €.� 685 331 865

La Ràpita Zona plaçaCarles III. Es lloga localcomercial planta primera, 75m2, assolellat, ideal per adespatx, cèntric. � 676919378

La Ràpita Es lloga localcomercial planta baixa,100,61 m2, situat a galeriescomercials Hort del Rei.Cèntric, Zona plaça CarlesIII, molt lluminós, totescaparate . � 676919378

La Ràpita Zona plaçaCarles III. Es lloga localcomercial planta baixa,95,32 m2, ampliable 163,19m2, annexant altre local67,87 m2, cantoner.� 676919378

La Ràpita Zona plaçaCarles III. Es lloga pistercera planta, sensemoblar, 3 habitacions, totesexteriors, menjador, cuinaindependent, lavabo com-plet, galeria. � 676919378

Cotxes VW Golf 1.6 TDI,Bluemotion, Negre, blanc,5P, 2014,16.900 Km . Preu:16.700€ � 606 974 315

Cotxes VW Polo 1.4 TDI,Advance, Roig, 5P, Any2015, 16.500 Km . Preu:12.500€ � 606 974 315

Cotxes Mercedes A160,Elegance, Negre Metal., 3P,Any 2015, 113.500 Km .Preu: 8.900€ � 606 974 315

Ofertes M'ofereixo per

treballar de cambrer, repartirpropaganda, carretoner,cuidar persones majors. Tinccotxe � 650756727

Ofertes Cambrer amb moltaexperiència, s’ofereix pertreballar d’extra, per torns,caps de setmana, rentarplants, Amposta, Tarragoona,Tortosa. � 650756727

Ofertes M’ofereixo pertreballar de cambrer tinc llargaexperiència, des de 5 euroshora. Amposta i comarca. �650756727

Ofertes M’ofereixo pertreballar de cambrer, tinccurset nivell 2 bar cafeteria,amb molta experiència enhotels, cafeteries, m’ofereixoper a tota classed’esdeveniments, a bon preu,amb cotxe. � 650756727

Ofertes M’ofereixo per cuidarpersones majors. �650756727

Contactes Home de 45 anys,cerca dona per a relacióseriosa i de futur. Enviarcurriculum vitae més foto

carnet a: Cid AF a l’avingudade la Generalitat 151, 1ºC43500 Tortosa.

Contactes Noi Verged’horòscop cerca noia per aamistat i després relació. � 650756727

Varis Es ven mobiliari format

per 3 mòduls de fusta, enprestatgeries de vidre, mous,ideal per a tot tipus de negoci,perruqueria, perfumeria,farmacia, tenda de roba. � 977580536

Varis Es ven alarma, mobleper al pa, mostrador. 300 € tot.� 650756727

Varis Es ven 4 rodes i llantes,Citroën Xsara, 65 Euros.Amposta. � 650756727

Varis Es venen 4 rodesseminoves. 260 euros� 650756727

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS 1.L’àpat cel·lular de cada dia. Astai bandera / 2. Massa petita percomportar-se com un animal. Con-fereix propietats magnètiques i au!,a la carretera / 3. Col isolada. Queviu als boscos, com la nena de calsMoral. En plena sega / 4.Que siguidigne de crèdit no vol dir que li dei-xin quartos. Colorant en biodegra-dació / 5. Era de qualsevol manera.Qüestionar l’oportunitat de la in-versió / 6.Quan deixa de ser exqui-sit perd continuïtat i guanyaputrefacció. Sopa mancada de fòs-for / 7. Dialecte grec que es parlaamb ventositats. Pressupostos nosotmesos a consell d’administració/ 8. Senyal que la batalla deu serper aquí a prop. Allò que fou elXino vist des del Poble Sec / 9. Enplena vida. Observo amb atenció ital vegada suspens. Quan decau labrama / 10. Moria entre convul-sions, com un indígena polinesi.Massa encantat per trobar feina /11.Trident desmanegat. Represen-tar que es tracta d’aparentar. Milmenys u / 12. Si a sobre és mares-menc ja cal que vigili on aparca.Nucli argumental de la querella /13. El sector sobiranista de labanca. Últim crit en silicona feme-nina?: no, secreció gelatinosa de lesaus.

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[MOTOR]

[TREBALL]

VERTICALS 1.Vint segons de ràdio sota la potade la taula. Exposició tan modernaque avui hi és i demà no / 2. Alcentre del camp. Visualitza aquellacorda doble que s’emprava abans.En llatí / 3.Toc de corneta per for-mar, que ve la quefa. Bloqueigeconòmic amb repercussionsal·lèrgiques / 4. Cregué sens fe.Assimilar sense necessitat decomprendre / 5. Habitació reser-vada a en Sixte. Tan bé que va a laintempèrie i tan inútil com és al’aigua / 6. Pilar prim. És com unagarrafa de Borges sense envàs nires. Neu remenada a les dunes / 7.Viu de les esgarrinxades d’altri.Dedico el gol a l’Enric, el fanta-sista dels camps nazis / 8. L’ar-bressa de la calma. Era el queveien els gitanos del Somorrostroquan miraven al cel. Muda rèptil /9. L’únic arbust amb llei pròpia.Obertures llargues, estretes i devegades temptadores / 10. Encaraen llatí. Quan s’acaba la costelladacomença el seu dinar. Rival inútil/ 11. Que avorrida, amb aquestamurga que té una divinitat d’im-portació… Diu que sí, que tot li vabé (especialment lo religiós) / 12.Jardí d’en Jordà. Fa de mal tallarperquè no és convenient de pas-sar.

ÀRIESNecessiteu comunicar-vos ambtothom, i és que teniu moltesganes de xerrar. Això ja esta bé,però heu de tenir compte de noatabalar massa a la gent del vos-tre costat perquè també us potpassar a vosaltres si no deixeuuna mica de marge. És importantque no toqueu massa el tema di-ners amb la parella.

TAURESón dies de molta serenitat, teniumolt clar què heu de dir i comdir-ho per tal de poder estabilit-zar coses que fan pinta d’anar-se’n a fer punyetes (ja sigui entemes laborals com en tema depapers). El secret està en relaxar-vos i deixar que la ment us donila resposta. Encara que no pu-gueu fer el que havíeu planejatno us enfadeu.

BESSONSTot i que nomes pensareu en di-vertir-vos s’ha de deixar clar quea l’hora de la feina i d’estudiar usconcentrareu força bé. Sabreudistingir els moments de diversiói els de treballar, cosa que estàmolt bé si tenim en compte queno passa gaire sovint. D’altrabanda, tindreu ganes d’assentarmillor la relació amb la parella.

CRANCEstareu una mica irritables iqualsevol cosa us farà saltar. Heude mirar de controlar-vos perquèés molt desagradable quan s’hadit tot i després s’ha de demanarperdó, si respireu una micaabans de deixar-ho anar tot deben segur que us estalviareu lesdisculpes. També cal tenir pre-sent que si teniu parella seràamb qui més us descontrolareu.

LLEÓUs sentireu generosos i oberts aqualsevol idea que a la gent delvostre voltant se’ls hi pugui acu-dir. No esta malament fer cas alsdel teu voltant, ara bé, abans defer qualsevol cosa sense pensarseria millor que us pareu a pen-sar si val la pena. Dit això, crecque depèn de vosaltres i prou. Ésimportant que tingueu clar quevoldreu fer canvis positius.

VERGEEstareu molt sensibles i captareucoses que normalment no ussolen afectar massa. Que no ussorprengui que noteu presèncieso que, de cop i volta, tingueu cal-freds. La sensibilitat a la quehem refereixo va lligada a lesenergies i això és el que us potfer sentir aquestes coses.

BALANÇAEn el camp econòmic les cosestenen ganes de millorar i d’esta-bilitzar-se força. Fins i tot po-dríem dir que tenen ganes decréixer, cosa que sempre va bé.De totes maneres, heu de pararcompte per poder fer que esmantinguin, no se sap mai quepot passar i gastar-los tots de copno es un bon sistema. Canviard’aires us convé.

ESCORPÍSeran uns bons dies per fer cosesrelacionades amb projectes an-tics, coses que fa temps pensà-veu fer però pel que fos tot vaquedar tot parat. Si es dona laoportunitat no la deixeu passar itireu endavant amb el que con-vingui, estareu forts i decidits perfer-ho. A banda d’això, heu detenir present que la relació ambel pare pot ser una mica tibant.

SAGITARIAquesta setmana estareu moltpatidors i la veritat és una sensa-ció incòmode, es passa mala-ment i al final tampoc potscanviar res. Si esteu massa capfi-cats i veieu que igualment nopodeu fer res per canviar la si-tuació aneu a caminar una micai accepteu com estan les coses.També podeu anar a parlar ambalgun amic o amiga.

CAPRICORNEncara que no pugueu fer el queus vingui de gust, les coses millo-raran. Només seran coses bonesi per a això sempre s’està a punt,nomes cal esperar. Pareu molt decompte amb els desplaçaments,teniu tendències a tenir algunensurt. La cosa és anar amb elsulls ben oberts pendents de lacarretera o del carrer si aneu apeu.

AQUARIHo porteu tot força controlat isembla que no hi hagi res quepugui escapar de les vostresmans. Tot i això, heu d’estar al casde tot i no confiar massa en lagent que no coneixeu, us podendonar alguna sorpresa que no usagradarà. És important quepareu compte en el tema econò-mic perquè és aquí on més fàcil-ment us poden tocar.

PEIXOSEncara que estigueu massa dis-trets, estareu molt contents. Ésallò de viure feliç sense saberben bé el perquè. Heu de tenirpresent que en el camp dels di-ners hi podeu tenir molt movi-ment, en general per anar millor.Ara, això no vol dir que no usheu de despreocupar, heu detenir clar que heu de controlarles coses.

HORÒSCOP


La plataforma de missatgeria mòbil més usadaacaba d’anunciar que deixarà de cobrar la petitaquota anual habitual (0’89€) a partir del segon any,com fins ara aplicava en algunes de les seves plata-formes com Android. Sens dubte, aquesta decisiócontribuirà a ampliar encara més el nombre d’usua-ris WhatsApp arreu del món, que actualment esparla que està al voltant dels 1.000 milions.Aquest anunci s’ha fet oficial a través del seu blocoficial, i a partir d’ara la companyia se centrarà enbuscar finançament mitjançant els serveis profes-sionals com, per exemple, notificacions de retard enels vols comercials, sol·licitud d’identitats bancàries,reserves d’hostaleria... De totes formes, sembla queaquests canvis no seran immediats, ja que l’empresahaurà de millorar i adaptar la seva aplicació perpoder oferir tots aquests serveis d’àmbit empresa-rial. Una altra cosa que preocupa molt als seususuaris és la inserció de publicitat, però la compan-yia segueix assegurant que aquesta està totalment

descartada i que no serà una font d’ingressos. Amés, es reafirmen que seguiran treballant perquè ladifusió del molest ‘spam’ no s’utilitzi en la seva pla-taforma.Recordem també que la companyia va ser adquiridaper Facebook ara farà un parell d’anys, per tantaquesta pot capitalitzar les seves necessitats mésimmediates, i és un dels motius pels quals no neces-sitaran més del model de subscripció anual, com ve-nien fent fins ara.En aquest darrer any, una de les novetats de Whats-app va ser la inserció de les trucades telefòniquesIP a través de la pròpia aplicació i sembla que ara lacompanyia estarà testant el servei de videotrucades.El seu CEO, Jan Koum, ha anunciat que estan treba-llant en un nou sistema de xifrat molt potent, el méssegur i potent de la història informàtica. Ambaquesta decisió intentaran seguir confiant amb elsmilions d’usuaris que utilitzen l’aplicació diària-ment.

COMUNICACIÓ

PANTALLES

P EL FAR DE BUDA, AL MUSEU DE LA RÀPITAEL MUSEU DE LA MAR de l’Ebre,a la Ràpita, va projectar el 23 de generpassat el documental ‘La filla del farer’,del realitzador ebrenc Mario Pons. Lapel·lícula rememora la història íntimadel far de Buda, a través de la històriade la última família que va viure a la mí-tica torre d’acer laminat del Delta. Amb54 metres, era el far metàl·lic més alt del

món. Segons els protagonistes del docu-mental, presents a l’acte, a Buda vanviure “els anys més feliços, però tambéels més tristos” de la seua vida. El 22 d’a-bril de 1938, el far va ser incendiat perl’exèrcit republicà en desbandada. Peròles restes del far van quedar dempeusfins que un temporal de mar el va afo-nar, la nit de Nadal de 1961. G.M.

TECNOLOGIA

WhatsApp passa a ser gratuïtper Jaume Querol

Cada mes, un documental premium

L’Associació Cultural Taram-bana projecta cada mes, alCasal d’Amposta, un documen-tal de qualitat, en el marc delcicle ‘El documental del mes’que recorre 25 ciutats catalanesi també altres poblacions del’Estat com ara Sevilla, Sara-gossa o Gijón. Aquest febrer ésel torn de la pel·lícula ‘Comcanviar el món. La revolució noserà organitzada’, de JerryRothwell, que serà projectadaen versió original subtituladaen català. Les projeccions alCasal d’Amposta es faran el dia5 de febrer, a partir de les 21.30hores, i l’endemà, 6 de febrer, apartir de les 18.00 hores. El preude l’entrada és de 4 euros.‘Com canviar el món’ explicaels antecedents i el naixementde l’organització ecologista

Greenpeace. Una història plenade llums i ombres, assimilable ala de qualsevol dels grans mo-viments socials i polítics de ladècada actual. “Planta unabomba mental”, “Posa el teu cosallà on tens la boca”, “Tinguespor de l’èxit” eren algunes deles premisses sota les que ac-tuaven el petit grup d’activistescanadencs, liderats pel perio-dista i ideòleg Bob Hunter, quefa de narrador i fil conductor de‘Com canviar el món’.A travésdels diaris personal de BobHunter, ‘Com canviar el món’ens ofereix un retrat íntim delsorígens de l’activisme ecolo-gista que es podria comparar alde molts grans moviments polí-tics i socials actuals. De fet,aquest primers activistes esta-ven convençuts que un petitgrup de gent podria canviar elmón, però no sempre estavend’acord sobre com fer-ho. Quinha sigut el seu llegat i de què ha

servit són només algunes de lespreguntes que intenta respon-dre el documental.Quant a l’autor, Jerry Rothwellés un documentalista anglès re-conegut internacionalment grà-cies a pel·lícules com ‘DonorUnknown’, ‘Town of Runners’ o‘Deep Water’. A més, ha treba-llat com a productor i editor endiversos projectes. L’any 2012va guanyar el prestigiós premide la Royal Television Society. Elseu proper projecte, per a laplataforma Netflix, es titula‘Sour Grapes’ i l’ha codirigitamb Reuben Atlas.El Documental del Mes és unainiciativa que, amb la voluntatd’apropar el documental als es-pectadors més enllà de lesgrans capitals, estrena cada mesun documental en una xarxa demés de 60 sales a tot l’Estat i atambé a Llatinoamèrica, en po-blacions grans, mitjanes o enpetits municipis.

G.M.AMPOSTA

El cartell original de ‘Com canviar el món’.


F O G O N S

FLa ressenya

ET RECOMANEMRESTAURANT ESPAIS

El restaurant Espais ens ofereix unacuina tradicional basada en la dieta me-diterrània. A més, està capacitat perpoder rebre grups i satisfer totes lesseves necessitats oferint les sevesinstal·lacions i una àmplia gamma de ser-veis per hores a preus molt competitius,i amb la possibilitat de personalitzar els

events, sense descuidar l’atenció.Ideal per celebrar festes privades, menjarsfamiliars, events empresarials i molt més.També compten amb una terrassa ambien-tada en un estil chill-out per a poder pren-dre una copa després del dinar o del sopar,que pot ser perfecte per acabar la vetllada.

Rambla Felip Pedrell, 132 - TortosaReserves: 633 799 744

El receptari del restaurantaposta per alguns dels platsmés tradicionals de la gastro-nomia del Delta: paella mari-nera, arròs negre, fideuà, arròsa la cassola... Plats heretats delsavantpassats i basats en lacuina popular, elaborats ambproductes frescos i de primeraqualitat del mar, del riu, de lallacuna, de l’horta i dels arros-sars. Per començar, és recoma-nable fer un menú degustacióen què us serviran els plats deltemps: ous de tenca, ortiguesde xapadillo d’anguila, bun-yols, tenca i moxarra. Tambéplats típics d’arròs com la cas-sola d’arròs amb brou d’ànec, ol’arròs amb col i fesols.El restaurant L’Estany de LaCasa de Fusta va nàixer el 1986,arran de la necessitat de donarservei a tots els caçadors que,durant la temporada de caça alDelta, es trobaven per esmor-zar i fer petar la xerrada de comhavia anat la nit. En un prini-cipi, no era més que una masiareformada, on se servien els di-ferents plats elaborats en unapetita cuina, tots casolans i tra-dicionals del delta de l’Ebre. Vaser amb el pas dels anys i ambl’arribada de més turistes alDelta que aquest restaurant varealitzar una primera amplia-ció, per oferir més serveis a totala gent que anava cap a la Lla-cuna de l’Encanyissada. A més,també s’instal·la la gran te-rrassa baix l’ombra d’arbrescentenaris. Actualment, el res-taurant compta amb un granmenjador amb capacitat per a200 persones, una zona de bar-cafeteria, la terrassa, i una zonade jocs infantils. Però potserl’espai més característic és laBarraca, un segon menjadorinspirat en les construccionstradicionals del Delta. Tambéhi ha una zona de pícnic i LoMas de la Cuixota, on us pro-posaran activitats pel Delta.

La Casa deFusta

Primer, netegem bé el pollatre. Totseguit, pelem una dent d’all i la fre-guem bé per l’interior del pollatre.En un bol petit posem un raig d’olid’oliva verge extra i les herbes aro-màtiques. Ho mesclem bé i amb lamescla cobrim bé l’interior del po-llastre.Seguidament posem unes rodanxesde llimona i de taronja a l’interior.A una safata del forn hi col·loquemla ceba i la pastanaga, prèviament

pelades i tallades a rodanxes. Dei-xem caure les dents d’all, i a sobred’això col·loquem el pollastre.Salpebrem, posem el vi blanc re-gant el pollastre i un raig d’oli d’o-liva, i ho deixem al forn a180-190ºC durant uns 90 minuts(dependrà del pes del pollastre).És molt important anar-li donant lavolta per a què es dauri per igual ino deixar que se sequi regant-loamb el seu propi suc.

VI RECOMANATVall Major

Blanc GarnatxaCeller Cooperatiu

de BateaD.O. TERRA ALTA

BateaPreu aprox. : 3,40€

Ingredients

1 pollastre de corral1 llimona1 taronja

Oli d’oliva verge extra1 ceba dolça blanca

1 pastanaga3 dents d’all

Herbes aromàtiques(romer, farigola...)

Sal i pebre1 got de vi blanc

Pollastre rostital forn

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:


PBATEA RECLAMA FER CAVA

EL PLE DE L’AJUNTAMENT deBatea ha aprovat una moció per donarsuport a la iniciativa del Consell Comar-cal de la Terra Alta, perquè els cellers dela comarca puguen entrar en la deno-minació d’origen del Cava. L’alcalde deBatea, Joaquim Paladella, va deixar clarque encara no han estat informats deles gestions iniciades pel Consell Co-marcal, però ha recordat que l’Ajunta-

ment de Batea fa anys que treballa enaquesta qüestió. Segons l’alcalde deBatea, la realitat és que la Terra Alta javen una part de la producció de raïm aproductors de cava d’altres parts delpaís, mentre que els cellers i cooperati-ves només poden elaborar vi escumósde qualitat. La producció de cava als ce-llers de la Terra Alta podria obrir novesexpectatives al sector. C.B.PAGESIA

AGRICULTURA

Unió de Pagesos adverteix que lasequera provocada per la mancade pluges i les altes temperatu-res dels últims mesos està afec-tant molts conreus de Catalunya,tot i que considera que encara ésaviat per avaluar possibles pèr-dues. Aquesta situació propiciafloracions avançades o descom-pensades, creixement de malesherbes o plagues en fruita dolçai arròs, o avançament de les colli-tes en el cas de l'horta, fet queprovoca solapament de collites iremeses que es perden, com és elcas d'espinacs, que en alguneszones no s'han pogut comercia-litzar. El sindicat demana aldepartament d'Agricultura “dili-gència” en el moment de fer lavaloració dels possibles danys“per tal que les pèrdues puguinser compensades adequada-ment”.En el cas de l'olivera, Unió de Pa-gesos adverteix que si persisteixla meteorologia de les últimessetmanes, en un o dos mesos espodrà valorar l'efecte de la se-quera en la collita 2016-2017. Se-gons el sindicat, a la Riberad'Ebre, Baix Ebre i Montsià l'a-fectació serà “important” si noplou en els propers dies. En la

campanya 2014-2015 d'olivera jahi va haver una reducció de lacollita del 40% respecte a unacampanya de mitjana. Al BaixEbre, Montsià i Urgell va arribaral 60%. Pel que fa la vinya, les plantes nopodades broten abans d'hora perfalta de fred, sobretot en varietatscom ara el xarel·lo.Quant a l'ametller, en alguneszones ja han florit arbres de lesvarietats marcona i llargueta. Toti que de moment no hi ha danys,

els que ja han florit una micamés aviat del normal "podenpatir si venen gelades", advertei-xen des del sindicat agrari.En el cultiu de l'arròs, malgratque encara no s'han inundat elscamps ni s'ha sembrat, la falta defred pot provocar un augment demales herbes, fongs i, sobretot,de la plaga del cargol poma. Enel cas dels cítrics, i en concret deles mandarines i clementines, lafalta de fred del novembre i des-embre passats ha escurçat la co-

llita un parell de mesos i s'ha re-duït la qualitat. Pel que fa a les ta-ronges, també s'ha avançat lamaduració. L'organització agrà-ria adverteix que si es produei-xen gelades, els arbres podenquedar molt afectats, fet que espodria traduir en una reduccióde la collita la propera campanyaper la falta de fred. Pel que fa al’horta, al Camp i l’Ebre la se-quera afecta sobretot l'horta d'-hivern: enciam, cols, espinacs iescaroles.

La sequera afecta els conreusUnió de Pagesos adverteix de l’afectació

que pot tenir la sequera en els conreusEl sindicat demana a Agricultura diligència

a l’hora d’avaluar els possibles d’anys

Estat d’un camps de cítrics a Bítem. // FOTO: ALBERT PASCUAL.

Cinta BonetTORTOSA

L’Agència Catalana de l’Ai-gua tan sols ha detectat lapresència de musclo zebrata l’embassament de laBaells durant el 2015, fetque confirma que les con-ques internes de Catalunya,

a excepció de la capçalerade la conca del Llobregat,no es troben afectades. AlLlobregat, l’espècie segueixconfinada únicament a l’em-bassament de la Baells desde fa 4 anys. Davant l’arri-bada del musclo zebrat,l’ACA està duent a termecontrols continus als embas-saments i estanys per tal dedetectar la presència demusclo zebrat a Catalunya.El primer registre d’una po-blació consolidada d’a-questa espècie a l’Estatespanyol es va produir altram baix del riu Ebre l’any2001, a Flix i Riba-roja. L’any2004 es detectaren adults aMequinensa, i el 2006 jahavia arribat a la capçalerade l’Ebre. El 2011 es va tro-bar el musclo a les conquesinternes catalanes, concreta-ment a l’embassament de laBaells. Durant el mostreigde 2012 es va detectar la pre-sència de larves al Gaià, i esva verificar la gran expansiódel musclo zebrat a l’em-bassament de la Baells, onla colonització del mol·luscd’aigua dolça ha quedatconsolidada. C.B.

AJUTS

El musclo zebraes manté concentrat alpantà de Baells

El primer registrede musclo zebra vaser al 2001

Es va produir al riuEbre, a l’alçada de Flixi Riba-roja d’Ebre

L’escàndol decorrupció d’Acuamedesquitxa Flix

La Cambra de Comerçde Tortosa s’introdueixals mercats d’AràbiaSaudita i Costa d’Ivori

El Consell Comarcaldel Baix Ebre destina263.000 euros a lacreació d’ocupació

Inicien l’estesa de 4’6quilòmetres de cableelèctric submarí a labadia dels Alfacs i finsa les Salines

Rasquera recupera lateixeda més antiga deCatalunya

Benicarló i Vinaròsestudien una estratègiaconjunta per optar alsfons Feder

Les II Torres deCampredó i el Pastissetde Benifallet, primerescurses de muntanya

Unió de Pagesosadverteix de l’afectacióque pot tenir lasequera en els conreus

#p7

#18

#p22

#p25

#p26

#p32

#p39

1

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p6

cop d'ull 246 - febrer de 2016

Documents