cop d'ull 230

cop d’ull

El Bisbat de Tortosaaposta pel turisme

Jordi JardíPRESIDENT DEL CONSELL

DE LA RIBERA D’EBRE

“Del nou de l’onze a l’onze del nou”

#p12

Inici de curs amb nova escola a Sant Llàtzer

El corder, a la carta

Tortosa Ribera d’EbreTerra Alta

#pag. 14 #pag. 22 #pag. 24

Segueix-nos a

#p28

Èxit de la primerafira de l’Esport i laSalut a Amposta

#p32

Arriba la targetaT-10/120 al transport públicde les Terres del’Ebre

A partir de l’1 d’octubre, elsusuaris del transport públicde les Terres de l’Ebre podenadquirir la targeta T-10/120,que permet efectuar 10 viat-ges dins del territori en 120dies, amb un preu d’un euroel trajecte. També s’implantala primera línia del bus ex-prés Tortosa-Alcanar.

Elmón local, amb el 9NTEMA DEL MES / AJUNTAMENTS I CONSELLS DONEN SUPORT A LA CONSULTA

L’ANC ES MOBILITZARÀ PER RESPONDRE ALA SUSPENSIÓ DE LA CONVOCATÒRIA

LA MOCIÓ PEL DRET A DECIDIR S’APROVAEN 48 DELS 52 MUNICIPIS DE L’EBRE

La Terra Alta accelera la verema per la pluja,amb una collita abundosa i de qualitat /FOTO: M. Velázquez.

#p39

#p3 a 7

#p18

Convertiran el Camí deSirga en ‘Via Blava’

cop d’ull// Octubre 20142

cop d’ull Octubre 2014 // 3

El ple del Consell Comarcal delBaix Ebre va ser la primera ins-titució del territori que el 19 desetembre al migdia aprovavauna moció de suport a la con-vocatòria de la consulta del 9de novembre. Va ser, fins i tot,unes hores abans que el ple delParlament aprovés la Llei deConsultes amb 106 vots a favori 28 vots en contra. Al ple delconsell del Baix Ebre, la mocióes va aprovar per unanimitatamb els vots de CiU, ERC i elPSC, ja que els consellers delPP van sortir de la sala de ses-sions abans de fer-se la votació.Però el primer ajuntament deles Terres de l’Ebre en aprovarla moció de suport al 9N va serl’Aldea, el mateix 19 de setem-bre al vespre. Ho va fer amb elsvots d’ERC i de CiU, peròtambé del PSC, al govern ambels republicans. La coincidèn-cia amb la celebració d’un pleordinari va fer que s’inclogués,per la via d’urgència, la mocióde suport a la Llei de Consultesi a la convocatòria del 9N, tal icom havien proposat l’Associa-ció de Municipis per la Inde-pendència (AMI) i l’AssociacióCatalana de Municipis (ACM).

Gran majoria d’ajuntamentsCinc dies després, ja eren mésde 40 els ajuntaments de l’Ebreque s’havien compromès ambla convocatòria del 9N. Tambéels quatre consells comarcalsdel territori. Finalment, nomésno ho han fet Mas de Barbe-rans, Godall, Aldover i Hortade Sant Joan. Això són 48 dels52 municipis ebrencs. Tant Tor-tosa com Amposta ho van fer eldilluns 22 de setembre. A pri-mera hora del matí, el ple de la

capital del Montsià aprovava lamoció amb els vots de CiU iERC, l’abstenció del PSC, il’absència de PxC. Així, la posi-ció dels socialistes en relació ala convocatòria del 9N ha anatvariant en cadascuna de lesinstitucions del territori. Perexemple, en el cas de Tortosa, elPSC va optar per votar en con-tra de la moció, que va tirar en-davant amb els vots de CiU,ERC i Iniciativa. En canvi, Xa-vier Dalmau (PP) va preferir noassistir al ple, com també haviafet el popular Joaquim Llopis ala ciutat veïna de Roquetes, onla moció es va aprovar amb elsvots d’ERC, CiU i PSC, i ambels vots en contra de PxC. Encanvi, el regidor de PxC de Tor-tosa també es va absentar delple, com havia fet el seu repre-sentant a Amposta.Altres municipis del Baix Ebrei del Montsià que ràpidamentvan aprovar la moció del 9Nvan ser Benifallet, Camarles,Deltebre, el Perelló, l’Ametllade Mar, l’Ampolla, Paüls, Alca-nar, la Galera, la Sénia, Mas-denverge, Sant Carles de laRàpita, Sant Jaume d’Enveja,Santa Bàrbara i Ulldecona.A Móra d’Ebre, la moció va seraprovada amb els vots de CiU,PSC i ERC, i el vot contrari delregidor del PP. A la Ribera d’E-bre també van afanyar-se aaprovar la moció els plensd’Ascó, Benissanet, Flix, Gar-cia, Ginestar, la Palma d’Ebre,la Torre de l’Espanyol, Miravet,Móra d’Ebre, Móra la Nova,Riba-roja d’Ebre, Vinebre iRasquera. A la Terra Alta, amés de Gandesa, els que pri-mer van aprovar la seua mocióa favor del 9N van ser Arnes,Batea, Bot, Caseres, Corberad’Ebre, el Pinell de Brai, laPobla de Massaluca, Prat deComte i Vilalba dels Arcs.

PEL PP EBRENC I LA CONSULTA

EN LA LÍNIA del partit a Catalunyai Espanya, el Partit Popular (PP) de l’E-bre ha tingut una posició inequívoca,en contra de la consulta del 9 de no-vembre. Però ha actuat de manera di-ferent a l’hora de decidir si participavaen els plens en què s’aprovaven lesmocions. Així, si al consell del BaixEbre van abandonar la sala de ses-

sions, tant a Tortosa com a Roquetesels regidors Xavier Dalmau i JoaquimLlopis no van assistir al ple, titllant laconsulta d’”antidemocràtica i anti-constitucional”. Però el PP sí va assistirals plens d’Ulldecona o Móra d’Ebre,votant en contra. La sorpresa es vaproduir a Camarles i a l’Ametlla deMar: el PP va votar-hi a favor. G.M.

PORTADA

El ple de l’Ajuntament de l’Aldea, el primer ajuntament en donar suport al 9N. // FOTO: ACN.

Suport dels municipis al 9N48 dels 52 ajuntaments de les Terres de l’Ebre aproven

la moció a favor de la convocatòria de la consulta

POLÍTICA

La Delegació de la Generalitat treballa “a fons” i “deforma discreta” per garantir la col·locació de les urnes

El delegat de la Generalitat a les

Terres de l’Ebre. // FOTO: E.Z.

El delegat de la Generalitata les Terres de l’Ebre, XavierPallarès, va aprofitar l’acteinstitucional de la Diada, alsReials Col·legis de Tortosa,per donar algunes pistes decom estava preparant el go-vern el dispositiu de la con-sulta del 9 de novembre.Segons Pallarès, l’adminis-tració de la Generalitat feiatemps que treballa “molt afons” però també “de formamolt discreta” en l’organit-zació del 9N a les Terres del’Ebre. Pallarès va precisarque les delegacions haurande treballar per complir la

seua funció com a “juntaprovincial electoral”. “Pertant, estem treballant ambels tècnics i els funcionarisque s’hi volen implicar, ambl’objectiu de tenir-ho totpreparat perquè el 9 de no-vembre siga una jornada de-mocràtica i amb totes lescondicions que ha de teniruna votació com la que esvol celebrar”, va relatar Pa-llarès. Ara només faltaràveure com es mantenen elspreparatius per al 9-N, uncop que el Tribunal Consti-tucional ja ha suspès caute-larment la convocatòria.

Xavier Pallarès: “Les delegacions de la Generalitatfaran funcions de junta provincial electoral”

Gustau MorenoTORTOSA


L’Assemblea Nacional Cata-lana (ANC) ha fet una crida a laciutadania de les Terres de l’E-bre, perquè s’animen a fer-sevoluntaris de la campanya ‘Araés l’hora’, que busca un total de100.000 activistes arreu delpaís. Després de l’èxit de la ‘V’humana de l’Onze de Setem-bre a Barcelona, l’ANC i Òm-nium Cultural ja es vanconjurar per respondre des dela moblització a la suspensió dela consulta del 9 de novembre,a mans del Tribunal Constitu-cional. Per això han volgut mo-bilitzar 100.000 voluntaris percomençar una campanya deproximitat a favor del dret a

decidir. El flixenc Marcel Guiu,membre del secretariat nacio-nal de l’ANC, va explicar elsdetalls de la nova campanya,que es basa molt en el porta aporta per escoltar l’opinió de lagent, més enllà de convèncerels indecisos sobre la indepen-dència. I és que, segons l’ANC,sumar-se com a voluntaris a lanova campanya és també unamanera de donar suport a laLlei de Consultes que el Parla-ment de Catalunya va aprovarel passat 19 de setembre.Segons va dir Guiu, una partdels voluntaris sol·licitaranajuda econòmica per costejar lacampanya ‘Ara és l’hora’. Abanda, hi haurà d’altres activis-tes que pintaran o vestiran degroc tot tipus d’elements quo-tidians, per recordar la ciutada-

nia que el 9N cal anar a votar.A més, en la seua campanyaporta a porta, els voluntaris del’ANC faran una breu enquestai evitaran polemitzar sobre laindependència. Segons Guiu,el que sobretot faran serà es-coltar què vol i què espera delprocés cadascuna de les perso-nes enquestades. A més, elsvoluntaris aniran acompanyatsde persones conegudes que jahan confirmat la seua partici-pació en la campanya.El membre del secretariat na-cional de l’ANC va insistir quela consulta del 9N és la milloropció per conèixer l’opinió dela ciutadania, per davant d’u-nes possibles eleccions plebis-citàries. De fet, quant a lasuspensió de la consulta perpart del Tribunal Constitucio-

nal, Guiu va remarcar que l’Es-tat espanyol s’equivoca dedonar una resposta legal a untema polític. A més, va valorarque el més important del refe-rèndum d’Escòcia no és la vic-tòria del ‘No’ per davant del‘Sí’, sinó el fet que el RegneUnit permetés que la gentvotés democràticament. Final-ment, Guiu va assenyalar queen els propers dies podranconcretar quants ebrencs vansumar-se a la campanya ‘Signaun vot per la independència’,que en xifres globals ha assolituns 750.000 suports.

L’estelada que des del 5 desetembre oneja a l’entradade Tortosa es va hissar enuns terrrenys privats, amb elconsentiment del seu pro-pietari. Així ho va aclarir alsmitjans el coordinador deTortosa per la Independèn-cia, Manel Casadó, desprésde la polèmica que va haver-hi durant els dies previs, pelfet que l’Ajuntament inclo-gués l’acte en el programaoficial de la Cinta 2014. Ca-sadó també va afegir-hi quela totalitat del cost de l’acteva ser sufragat per l’ANC deTortosa. La plantada de l’es-telada, que va comptar ambla presència de mig miler depersones, va estar acompan-yada d’un parlament delmateix Casadó i del cera-mista Joan Panisello, a mésde la ballada del FandangoTortosí a càrrec del grup Sa-ragatona. G.M.

L’ANC busca voluntaris a l’EbreDonaran suport a la consulta del 9N amb

un porta a porta i “vestint de groc” el carrerEn alguns casos, aniran acompanyats de

famosos que s’han sumat a ‘Ara és l’hora’

POLÍTICA TORTOSA

L’estelada esva hissar enuns terrenysprivats

PORTADA

Mira elvídeo enaquestenllaç



PORTADA

El dirigent republicà LluísSalvadó va afirmar que Cata-lunya haurà de “saltar-se” lasentència del Tribunal Cons-titucional, que ha suspès laconvocatòria del 9 de novem-bre. El diputat d’ERC per lesTerres de l’Ebre va remarcarque aquesta sentència serà“el primer obstacle” que cal-drà superar per posar lesurnes de la consulta. En de-claracions a Canal 21 Ebre, iquan només faltava un diaperquè el president de la Ge-neralitat signés formalmentla convocatòria, Salvadó vaassenyalar que aquest impe-diment era previsible des delmateix moment en què CiU ila resta de forces del bloc so-biranista van anunciar ladata i la pregunta de la con-sulta. Per tant, Salvadó vaparlar “d’intentar saltar” unasentència que serà “política”i “sense cap tipus de consi-deració judicial”; i que el go-vern espanyol vol utilitzarper impedir que els catalanspuguen decidir lliurament elseu futur. “Sabem que el Tri-bunal Constitucional no fad’àrbitre, sinó que juga a l’e-quip contrari”, va dir Sal-vadó. “Simplement vestiranuna decisió del senyor Rajoyde què els catalans no tenimdret a decidir, a diferènciadels escocesos”, va afegir-hi.Segons el diputat d’ERC, Ca-talunya i Espanya estan da-vant d’un “xoc de legitimitatspolítiques”. Salvadó va advertir que des-prés arribaran nous obsta-cles, però va reiterar elcompromís d’ERC amb laciutadania que majoritària-ment s’ha manifestat a favordel dret a decidir. El secretarigeneral adjunt d’Esquerra noes va deixar intimidar per lesveus que han proposat acu-sar de prevaricació tots elscàrrecs públics, des del pre-

sident Mas fins a l’últim regi-dor de poble que done su-port al 9N. Salvadó va dir queMadrid sap que si això passahaurà d’acabar actuant legal-ment contra tots els catalans,i que al final aquesta “estra-tègia de la por” toparà ambla realitat. “Si han d’entrar aactuar legalment en contradels catalans, hauran de fer-ho contra tots els ciutadans,perquè després d’uns entra-rem els altres”, va reblar: “Siacaben afectant algun ajun-tament, ja trobarem gent pera suplir-los”. “Al final, Ma-drid es toparà ambun mur: sivolen inhabilitar algun al-calde català, hauran d’inha-bilitar a 950”, va afirmar.

El suport del món localDe fet, Salvadó va afegir-hique la implicació del mónlocal és “importantíssima”per a l’èxit de la consulta. Amés, va recordar que el 4d’octubre es concentraran ala plaça de Sant Jaume deBarcelona tots els alcaldesque han donat suport al 9N, ique això tindrà un gran ressòinternacional. El dirigent re-publicà va recordar que el92% dels municipis ja hanexpressat el seu suport a laconsulta. I que, a les Terresde l’Ebre, només hi hauràquatre ajuntaments petitsque no hauran aprovat lamoció de suport. “La millormanera de solucionar el con-flicte polític profund quetenim és posar una urna da-munt de la taula i decidir;perquè en altres momentsels conflictes es resolien ahòsties, però avui s’han deresoldre de forma civilitzadai amb paperetes de vot dinsd’una urna”, va concloureSalvadó.

Salvadó (ERC):“Haurem de saltar-nos elConstitucional”El dirigent ebrenc dels republicans destaca

el compromís dels ajuntaments amb el 9N


El republicà Lluís Salvadó, en una compareixença recent davant dels mitjans. / Foto: ACN.

POLÍTICA



“eVrencs a Varcelona”

Més de 5.000 ebrencs van participar la tarda de l’Onze de Setembre en la mobilitzacióque havien convocat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural alcentre de Barcelona. Més d’una vuitantena d’autocars van sortir des de primera horadel matí des de diversos punts de les Terres de l’Ebre per participar en la Via Catalana2014. Els més matiners, els d’Alcanar. Així, unes 5.000 persones van optar per des-

plaçar-se a Barcelona amb els busos reservats, mentre que més o menys la mateixaquantitat van viatjar amb tren o amb vehicles propis. Els ebrencs van ocupar majo-ritàriament els trams 1 i 2 de la “V”, en un ambient festiu. La coordinadora de l’ANCa l’Ebre, Irene Fornós, va mostrar la seua satisfacció per la resposta de la ciutadaniaa la crida de l’organització, i també pel bon desenvolupament de l’acte. També vanser nombrosos els polítics del territori que van participar en la “V” de Barcelona,com ara els alcaldes de Tortosa, Amposta i Deltebre, Ferran Bel, Manel Ferré i JoséEmilio Bertomeu, o el delegat del govern a les Terrs de l’Ebre, Xavier Pallarès.

TTELEOBJECTIU

INICI ‘SENSE NORMALITAT’EL CURS 2014-2015 va començar el15 de setembre amb protestes contral’aplicació de la llei Wert i les retalladesen un total de 13 escoles de les Terresde l’Ebre. Les concentracions estavenconvocades pel Marc Unitari de la Co-munitat Educativa (MUCE), una platafo-ram que agrupa els sindicats del sectorde l’ensenyament, mestres, professors i

associacions de mares i pares d’alum-nes. Els manifestants es van concentrara les portes dels centres amb camisetesi globus grocs, retardant uns quinze mi-nuts l’entrada a les classes. D’altrabanda, més de 29.000 alumnes han co-mençat el curs escolar 2014-2015 a lesTerres de l’Ebre. En total, són 547 alum-nes més. També 37 mestres més. G.M.

Text: GUSTAU MORENO / Fotos: FRANCESC MARTÍNEZ

TERRES DE L’EBRE


TELEOBJECTIU

La coordinadora de l’ANC a les Terres de l’Ebre va agrair la respostade la ciutadania i el bon desenvolupament de l’acte


EL PROCÉS d’autodeterminaciód’Escòcia ens ha servit, entre d’al-tres coses, per comprovar la filo-sofia que empren les granscompanyies i entitats financeres. Ial mateix temps, per generar im-portants dubtes sobre la integritatd’aquestes empreses privades. Através d’una filtració interessadafeta des d’un mitjà de comunica-ció anglès, el món sencer va saberque, en el cas que el poble escocèsdecidís ser lliure, alguns bancstraslladarien les seves seus cen-trals (pagar impostos) a Londres.Aquesta amenaça, elaborada,sens dubte, des del Ministeri d’E-conomia de la capital britànica, nonomés planteja la hipòtesi d’unsbancs, suposadament privats, sot-mesos al xantatge oficial, sinó quetambé genera el dubte sobre l’è-tica empresarial, que està tan demoda darrerament.

QUÈ PODEM PENSAR d’unaempresa que produeix a un país ique adverteix que, en cas de canvipolític, desviarà part dels seus be-neficis cap a un altre lloc? Perso-nalment, penso que una posiciócom aquesta demostra una mes-

quina manca de confiança en totun poble; un interés vomitiva-ment econòmic que desapareixtan bon punt el poble d’on treu elsbeneficis pretén governar-se lliu-rement. A més a més, acabo pen-sant en la falsedat manifesta delcapitalisme quan promulga alsquatre vents que el capital noentén de fronteres ni de pàtria. Itant que hi entén de naciona-lisme; i tant que necessita d’unacomplicitat amb el poder polítichegemònic, i tant que sí. Senyorsapòstols del liberalisme: el capitaltambé fa nacionalisme, però unnacionalisme al millor postor.

CANVIANT DE LLOC i d’esde-veniment, però seguint amb lameva modesta matisació al credoliberal, fixem-nos-hi ara en unade les empreses amb més poder al’Estat espanyol: Movistar. No calque us la presenti, ja que segura-ment haureu sentit parlar d’ella.Doncs el que no sé és si heu tingutl’experiència denigrant de sol·lici-tar algun dels seus serveis a travésdel 1004. Sóc dels qui pateixen ha-bituals episodis de la ineficiènciatecnològica d’aquests apòstols del

nou món promès a través de la fic-ció publicitària, i consegüentmentem veig obligat a utilitzar el 1004

de manera freqüent. De les innu-merables vegades, en cap delscasos m’han atès en català: diuenque si m’atenen en espanyol l’a-tenció serà més ràpida. Potser ésque els catalanoparlants som méslents. Aproximadament, el 50% deles meves trucades han estat ate-ses desprès d’una espera de mésde 7 minuts, i el 50% restant sen-zillament no em podien atendre.Ara bé; al final de les trucades ate-ses una veu sublim et preguntacom de satisfet estàs de l’atenció.

MOVISTARencara no ha amena-çat en abandonar-nos quan tin-guem la independència política.Però potser perquè ja ho ha fet,donades les circumstàncies delentitud que patim els catalans. Ijo em pregunto si en una Cata-lunya independent Movistar se-guirà tractant-nos de lents o siorganitzarà un curs accelerat derapidesa en l’atenció tècnica perals seus treballadors indígenes.Més que mai, és l’hora de recupe-rar la dignitat com a consumidorscompromesos amb el nostre país,i denunciar qualsevol escletxa deconfiança amb Catalunya per part

AMPOSTA ÉS UNA CIUTATúnica en les seves característi-ques, sempre ho he dit i defensat.Poques ciutats com la nostrapoden dir que tenen mar, mun-tanya, riu, delta.... i que s’hi puguinfer tantes activitats a l’entorn d’a-quests indrets naturals que elstenim a tocar de dits, i que fins itot formen part de la vida quoti-diana. Activitats tant en família, engrup o bé individualment.

NOMENAR EUCALIPTUS emporta records de la infantesa. A laplatja d’Amposta, la nostra platja,que era quasi verge, fins i totfèiem marisc. Hi anàvem bàsica-ment en diumenges i festius,quan aprofitàvem que el pare oalgun familiar ens hi portava, i allàestàvem tot el dia, perquè s’haviad’aprofitar el desplaçament. Ja, demés grandet, anàvem algun copamb la bicicleta o en la motet, elsque en tenien. Certament, erenuns altres temps. Però el cert és

que, tot i l’encant de la platja d’A-luet, apuntàvem més cap a la Rà-pita. Les platges d’allà tenien unsserveis dels que mai ha disposatEucaliptus. I sobretot, freqüènciade bus. Podíem anar a primerahora i tornar al migdia.

MALAURDAMENT,ara que s’haacabat la temporada de platja, en-cara avui constatem que Ampostano mira suficientment cap a lanostra costa. Els poders públics,l’Ajuntament no fa el que hauriade fer per potenciar-la i implicar-s´hi en aconseguir estàndards dequalitat que facin que sigui unactiu turístic. L'equip de govern,tampoc aquí, no ha fet els deures.

PER TOT AIXÒ, emprendrem lesmesures necessàries per tal que lanostra platja disposi dels serveisbàsics necessaris com ara dutxes,lavabos, bons accessos, servei devigilància, entre d’altres, per acon-seguir que tinguem una platja de

qualitat amb la màxima distincióEuropea “Bandera Blava”, quefarà sense dubte que la gent quevisiti Amposta i la gent dels po-bles del nostre entorn vagin a lanostra platja i al nostre Delta.

PER FER-HO POSSIBLE tambécal millorar el transport públicamb quatre serveis diaris d’auto-bús d’anada i de tornada, per talque la gent s’hi pugui desplaçaramb facilitat, en tot moment. I so-bretot, ben connectats amb els po-bles veïns, per tal que els siguimés fàcil i còmode venir a Am-posta que no pas desplaçar-se ad’altres municipis.

ESTIC CONVENÇUT que és unobjectiu plenament realitzable sitenim, des de l'Ajuntament, la vo-luntat decidida de dur-ho a terme.No és temps de recriminacions,sinó de remar tots junts en la ma-teixa direcció per assolir aquestaAmposta gran, en lideratge terri-

torial i en qualitat de vida, que de-fensa la nostra proposta de reno-vació i d'entrada de saba nova. Elcanvi serè que represento fuig deles recriminacions estèrils, i tansols vol sumar en benefici de totsels ampostins i ampostines, sensefalsos apriorismes.

ARA BÉ, ENTENC que és urgentpotenciar i millorar el nostre en-torn natural com el gran actiu tu-rístic que és, i així també poderdinamitzar la nostra economia, lade la gent que hi vivim. Per això elnostre compromís en aquest temaés clar i inequívoc. Dedicarem elsrecursos municipals necessarisper tal de convertir el nostre litoraltambé en un nòdul de creació denous llocs de treball entorn del tu-risme, que és l’únic sector que toti la crisi ha aguantat bé la recessió.Ens hi deixarem la pell en tot allòque suposi generar nova ocupa-ció; aquesta és la nostra prioritatabsoluta.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: GOOGLE I LA TAIFA DE TORTOSA

L’AJUNTAMENT de Tortosa ha re-clamat formalment a la multinacionalGoogle la retirada del topònim “Taifade Tortosa” que apareix en diverses deles seues aplicacions. El consistori vaadreçar un correu electrònic a GoogleEspaña per sol·licitar la retirada imme-diata d’aquest topònim que recordal’antic regne islàmic anterior a la con-questa catalana per part de Ramon Be-

renguer IV, l’any 1148. Diversos inter-nautes ja havien advertit, a prinicpisd’estiu, que en el moment de fer al-guna consulta en el cercador apareixiala capital del Baix Ebre com a “Taifa deTortosa”. Un mes després del correuelectrònic, Google encara nomena Tor-tosa d’aquesta manera, tot i que coma mínim respecta la grafia catalana delnom, i la ciutat de l’Ebre no hi surt com

a “Turtuxa”, que era el nom de la Tor-tosa sarraïna. Ara l’Ajuntament tor-narà a insistir-hi a través de la Red deJuderías Caminos de Sepharad, teninten compte la bona relació que aquestaxarxa de ciutats manté amb Google.De fet, cal recordar que Google i laRed de Juderías van impulsar un pro-jecte per conèixer els calls de Tortosa id’altres ciutats amb l’Street View.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

Francesc MiróCANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIAD’AMPOSTA

La confiança dels mercats

L’Amposta que somio serà imparable

A través d’unafiltració interessadafeta des d’unmitjà anglès, elmón sencer vasaber que siEscòcia votava‘Sí’ algunsbancs es traslladrien aLondres ”

“


LA DIPUTACIÓ de Tarra-gona té previst començar amitjans del més d’octubreles obres de millora de lacarretera que va des d’Am-posta fins a la platja del’Eucaliptus, en la seuaaposta per millorar la xarxa

viària del Delta. Així ho vaconfirmar la primera tinentd’alcalde d’Amposta, IsabelFerré, qui va explicar que elpressupost del projecte as-cendeix a 2 milions d’euros.Unes obres molt esperadesa la capital del Montsià. OPINIÓ

Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

L’hora de la veritat del dret a decidir

Un primer pas cap a la integració tarifària

El bisbat aposta pel turismecultural amb Dertosa Sacra

EDITORIALS

a consulta del 9N ja haestat convocada pelpresident Artur Mas i

suspesa cautelarment pel Tri-bunal Constitucional. Ha estatpoc més d’una setmana des-prés de l’aprovació dela llei de Consultes, elmarc legal que durantels darrers mesos elGovern ha elaboratamb el suport de lesforces del bloc sobira-nista: CiU, ERC, ICV-EUiA i les CUP. Enrealitat, el Parlament vaaprovar al llei de Con-sultes amb una majoriaencara més ampla, grà-cies als vots favorablesdel PSC: 106 vots afavor i 28 en contra.

EL MÓN LOCALtambé ha donat unaresposta majoritària a favor dela consulta. La xifra d’ajunta-ments del país que han apro-vat mocions de suport al 9N jaés, a l’hora d’escriure aques-tes línies, molt propera als875. Això suposa més del 92%del total d’ajuntaments de Ca-talunya. També ho han fet lesquatre diputacions catalanes i37 consells comarcals. En elcas de les Terres de l’Ebre,

només hi ha quatre ajunta-ments que encara no hananunciat la celebració de ses-sions plenàries de suport a laconsulta: Mas de Barberans iGodall, al Montsià; Aldover, al

Baix Ebre, i Horta de SantJoan, a la Terra Alta. Per tant,48 dels 52 ajuntaments de lesTerres de l’Ebre ja s’han com-promès amb el 9N.

EL GOVERN DE L’ESTAT itambé el conjunt de la societatespanyola no poden continuarignorant aquest clam que hiha a Catalunya, a favor deposar les urnes el 9 de novem-

bre. El fet de celebrar la con-sulta, que en realitat no és unreferèndum ni té caràcter vin-culant, no suposa haver deproclamar la independènciade Catalunya l’endemà del

9N. Fins i tot negantque Catalunya pugaser una nació, nos’entén que una de-mocràcia modernaimpedisca que unapart de la seua ciuta-dania puga organit-zar-se i expressar-selliurement, en unesurnes, sobre qualse-vol qüestió, sigaquina siga. De fet,això és sempre el méssaludable. I també elsque estan en contrade la independència,els que votarien ‘No’,haurien de defensar

amb naturalitat poder partici-par en aquesta consulta.

ARA ÉS L’HORA de la veri-tat del dret a decidir. Però el9N no es pot plantejar com unpunt i final, com una meta.Fins i tot si el 9N no arriba,això no farà que s’esvaïscal’anhel de milers de catalans icatalanes de poder decidir elseu futur col·lectiu.

LA DIÒCESI de Tortosa hapresentat amb encert el pro-jecte turístic, religiós i cultu-ral Dertosa Sacra. De fet, ésuna adaptació de la xarxaCatalonia Sacra que van im-pulsar els 10 bisbats i arque-bisbats de Catalunya, perpromocionar el seu patri-moni artístic i històric. Però

com que el bisbat de Tortosaté bona part del seu territoria les comarques del nord deCastelló, la diòcesi ha optatper un nom propi a l’horad’oferir les seues rutes. Tresrutes per visitar la catedralde Tortosa i també les esglé-sies i ermites de les terres ales dos bandes del Sénia.

AlfredoFerréREGIDOR DE

TURISME DE

TORTOSA

EL MUR

El fet de celebrar la consulta, que en realitatno és un referèndum nité caràcter vinculant, no

suposa haver de proclamar la independència

SERÀ NOTÍCIA

L

Tortosa ja recull els pri-mers fruits de l’esforçen promoció. El turisme

estranger va créixer fins al 35%durant el mes d’agost, i el nom-bre de consultes a les oficines hacrescut en un 60% a l’estiu.

RicardFontSECRETARI

DE MOBILITAT DE

LA GENERALITAT

La Generalitat ha anun-ciat la creació de la novatargeta T-10/120, el pri-

mer pas cap a la integració tari-fària. Permetrà que els ebrencspuguen fer trajectes pel territorien autobús per només un euro.

José ManuelSoriaMINISTRE

D’INDÚSTRIA

El ministre d’Indústria jaté decidit que s’indem-nitzarà els responsables

del projecte Castor, en no perme-tre’ls l’ús de les instal·lacions.Mentrestant, no se sap res deldesmantellment del Castor.

Iban RabasaDIRECTOR GENERAL DERELACIONS EXTERIORS

El jove Iban Rabasa, no-menat recentment coma director general de Re-

lacions Exteriors, va pronunciar laconferència institucional de laDiada a Tortosa, molt centrada enreivindicar la identitat ebrenca.

Joan Castor GonellALCALDE DESANT JAUMED’ENVEJA

Amb alguns anys de re-tard acumulat a a causade la crisi, l’Ajuntament

de Sant Jaume d’Enveja ha inau-gurat el nou pavelló poliesportiu.Tot i les dificultats, enguanytambé va estrenar la biblioteca.

AQUEST 1 D’OCTUBREarriba a les Terres de l’Ebrela nova targeta T-10/120, quepermetrà que els usuaris deles línies d’autobús inte-rurbà puguen fer fins 10 tra-jectes a un euro durant untotal de 120 dies. El nou títolde transport, que té un costde 10 euros, serà vàlid perals desplaçaments en busentre les quatre comarquesde l’Ebre, i per als usuarissuposarà estalvis d’entre el50 i el 80% del preu del bit-llet senzill. En aquest sentit,la nova targeta és un primerpas cap la integració tarifà-ria, reivindicada per la plata-forma Trens Dignes a les

Terres de l’Ebre i també pelsajuntaments del territori quehan aprovat mocions en lamateixa línia. Ara només calesperar que la integració ta-rifària s’implante de veritatamb l’arribada dels mateixosdescomptes per als ebrencsque utilitzen els trens i les lí-nies de bus urbanes. Segonsla Generalitat, això serà apartir del gener del 2015.

A MÉS, amb el mes d’octu-bre també arriba el primerbus Exprés.cat. Un serveiràpid entre Alcanar i Tor-tosa, passant per Amposta,la Ràpita i les Cases.


HAN PASSAT DS MESOS des que JordiPujol i Soley, expresident de la Generali-tat i fundador de Convergència s’autoim-molés –políticament parlant- mitjançantun comunicat en què reconeixia tenir di-ners no declarats en un país estranger.Diferents mitjans de comunicació hanparlat abastament de l’assumpte. Ho hanfet, i ho fan, no cal dir-ho, des de perspec-tives diferents i amb interessos diversos:nacionalistes, independentistes, unionis-tes, federalistes, des de Madrid o de“casa nostra”, des d’altres països i comu-nitats, n’han dit, i continuaran dient-ne,la seva.

ENTRE TANTA proliferació d’articles, es-crits i opinions, m’ha sorprès la “poca li-teratura” que a les nostres terres i entreels nostres mitjans s’ha dedicat al tema.No seria d’estranyar si sempre haguésestat així. Això, però, sobta quan es con-trasta amb la quantitat d’elogis que s’hanexpressat en aquests mateixos mitjans,en temps pretèrits i a les nostres contra-des, en parlar de la figura i la tasca del’expresident de la Generalitat. Repasseul’hemeroteca, repasseu-la...

LA MADURESA democràtica d’un país,la capacitat per assolir “la majoria d’e-dat” passa també per saber reconèixer elserrors, rebaixar les eufòries i desmitificarels nostres ídols. Aquella adulació queuns i altres professaren envers la figurade Jordi Pujol i que no dubtaren de ferpública, s’ha convertit en vergonyós i ver-gonyant silenci quan ell mateix ha “aixe-cat la catifa”. Ara “ningú” el coneix, elsseus “palmeros” parlen d’altres temes i/oen volen fer del cas una “qüestió perso-nal”.

EN ESCRIURE aquest article, a la vegadaque em manifesto incompetent per jutjarningú, sí que he de dir que, amb inde-pendència de no compartir uns mateixosideals polítics, sempre he considerat i

respectat l’expresident Pujol com un moltgran estadista i gran polític, un homeque, a la seva manera, estima Catalunya.El temps i els esdeveniments que al res-pecte es vagin succeint el posaran al llocque es mereix.

MÉS ENLLÀ de la decepció i el desen-gany que em pugui provocar el fet queun president de la nostra Generalitathagi estat un persistent evasor fiscal, i,per tant, un delinqüent, el que em doltambé és la manca d’explicitació públicadels qui, en privat, s’han sentit i se sentenenganyats. Es miri per on es miri, l’escàn-dol és massa gran, doncs, amb indepen-dència dels colors polítics que un puguisentir o seguir, Jordi Pujol i Soley fou pre-sident de la Generalitat durant 23 anys!Ell, amb la seva declaració, voluntària oforçada per circumstàncies ara descone-gudes -això ja es veurà- ha obert la “caixade Pandora” i els “trons i llamps” comen-cen a caure.

NO ES TRACTA de “lapidar” ningú, nitampoc de menystenir un fet tan greu, es

tracta de fer net i que surti la veritat, unaveritat que cal exigir perquè ens afecta atots, una veritat que no la garanteix el si-lenci ni el mirar cap a l’altra banda o par-lar del temps que fa.

JO, COM LA IMMENSA majoria de ciu-tadans i contribuents, tenim dret a saberla veritat, volem saber si -tornant al símilde Pandora- el que manifesta el senyorCarod Rovira en afirmar que no era el 3%sinó el 5% és veritat, si l’exfiscal en capd’Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejoté raó quan diu el que diu, volem saber siel que denuncia el sindicat Manos Lim-pias té fonament o si els motius que ad-dueixen entitats com la Confederaciód’Associacions Veïnals de Catalunya, laFederació d’Associacions de Veïns i l’ob-servatori de Drets Econòmics, Socials iCulturals en presentar la querella contraJordi Pujol per evasió fiscal, poden con-tribuir a esbrinar la veracitat d’uns fetsque van o no més enllà del comunicatque va fer l’expresident el passat 25 dejuliol.

NECESSITEM CONSTRUIR un nou paísi no ho podem fer en fals, necessitem co-nèixer la veritat per fer un país millor, unpaís on la justícia sigui la mateixa per atothom, amb independència dels advo-cats que hom es pugui pagar, del cognomque es tingui o del color polític que es de-fensi. Un país on un delinqüent fiscal nopugui ser-ne el president. Ens cal saber laveritat per no pagar hipoteques que al-tres han generat amb maneres de fer poctransparents, dubtosament legals quanno delictives, i, en tots els supòsits, man-cades del més mínim sentit del que es co-neix per ètica. És aquesta una necessitatglobal, de país. Ens hi van moltes coses,entre d’altres, i no és un tema menor, lacredibilitat d’un projecte que albira unpaís més lliure, més solidari, més just imés transparent.

OPINIÓ

Francesc LahosaPROFESSOR DE FILOSOFIA

Delerosos per saber la veritat

Núria RodríguezPORTAVEU DE LA CUP A TORTOSA

La retirada de la llei de l’avortament, una notícia per celebrarENS HEM DE FELICITAR com a societat perla retirada d'una llei que pretenia mantenir lesdones en un estatus de minoria d’edat, negantels seus drets més fonamentals. I ens hem defelicitar perquè si la reforma de la llei contra l’a-vortament ha acabat a un calaix és perquè lasocietat ha demostrat tenir uns valors i convic-cions molt per davant dels que tenen, els quegovernen a Madrid. Que el dret a l’avortamentestiga assumit per la societat com a dret inalie-nable, malgrat la joventut d’aquest dret a casanostra, és motiu de satisfacció.

AQUESTA LLEI que el PP volia aprovar i quecondemnava les dones a la maternitat forçada,ha generat un profund debat a l’Estat mostranta la fi que la gran majoria de la societat (fins itot part de la dreta), no està disposada a fer unpas enrere en una qüestió tan important comara el dret a una maternitat lliure i desitjada.

ALHORA, PERÒ, no cal oblidar que en lesdeclaracions de Rajoy s’afirma que la llei noes quedarà com està, sinó que es prohibiràl’avortament entre les menors d’edat que notinguen el consentiment dels seus pares.Aquesta modificació, si s’acaba fent, impli-carà una nova barrera a la llibertat d’eleccióde les dones. És més sensat obligar a unaadolescent a la maternitat no desitjada quedeixar-li aquesta decisió? S’acostuma a dir,des de la dreta més reaccionaria, que lesadolescents (des de l'aprovació de la llei determinis del 2010) han emprat l’avortamentcom anticonceptiu, però el cert és que ni elnombre d’avortaments entre les més jovesha augmentat des de l’aplicació de la llei, nitampoc les més joves són les que més avor-ten. El col·lectiu de dones que més nombred’avortaments practica va des dels 20 als 34anys, segons l’Idescat.

MANIFESTEM EL NOSTRE REBUIG a la pro-hibició d’avortament a les menors d’edat senseconsentiment dels pares, així com la necessitatper proporcionar als més joves una educaciósexual-afectiva lliure (de rols i estereotips) i res-ponsable. Aquesta educació lliure de repres-sions i alhora educar en la responsabilitat decura al propi cos (protegint-nos de contagis,evitant embarassos no desitjats...) així com eldret a poder triar la maternitat, és sens dubte,la millor herència que podem deixar a la nostrajoventut.

DES DE LA CUP Tortosa celebrem profunda-ment la retirada del projecte de modificació dela llei de l’avortament i aprofitem per autore-cordar-nos que el poble quan manifesta la seuaindignació, obté resultats positius. Cal conti-nuar lluitant pels nostres drets, per millorar-losi també per no perdre els que ja tenim.

Aquella adulació queuns i altres professaren envers lafigura de Jordi Pujol ique no dubtaren defer pública, s’ha convertit en vergonyós silenciquan ell mateix ha aixecat la catifa”

“


OPINIÓ

Marc PuigdomenechPOLITÒLEG

LA LLEI DE CONSULTES va molt més enllàde la consulta sobre el futur polític de Cata-lunya, encara que tota l’atenció mediàtica hi es-tigui centrada. Amb la seva aprovació, elParlament ha introduït novetats importants queestan passant bastant desapercebudes malgratla seva transcendència. En una època en què hiha tanta separació entre la població i les institu-cions, aquestes novetats haurien de convertir lallei una eina per aproximar la voluntat ciuta-dana als representants polítics. Tot seguit s’ex-posen els motius pels quals, tant a escalanacional com municipal, representa un recursper facilitar la presa de decisions i per contribuira l’aprofundiment democràtic que la ciutadaniademana.

LA NOVA LLEI desenvolupa l’article 122 del’actual Estatut, que preveu “la convocatòria perla mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àm-bit de llurs competències, d'enquestes, audièn-cies públiques, fòrums de participació iqualsevol altre instrument de consulta popu-lar”. S’impedeix explícitament la celebració dereferèndums, l’autorització dels quals és com-petència reservada a l’Estat per l’article 149 dela Constitució. Per això, les consultes que se ce-lebrin en el marc de la llei catalana són no refe-rendàries, com el propi títol de la normativadeixa ben clar. Ara bé, quan es coneix l’opinióde la població, és democràticament esperableque els seus representants la respectin, tot i quejurídicament no sigui exigible.

L’EXPECTATIVA DE COMPLIR la voluntatpopular malgrat que la llei no hi obligui, i elpropi coneixement d’aquesta voluntat, sóndoncs els principals elements d’aprofundimentdemocràtic. Però el més difícil d’una votació ésque s’arribi a convocar, i en aquest aspecte lanova llei també representa un pas endavantmolt significatiu. Les consultes nacionals podenser convocades pel President de la Generalitat,pel Parlament de Catalunya, o per un 10% delsmunicipis, que sumin almenys 500.000 habi-

tants. Ara bé, també els ciutadans poden impul-sar les consultes, a un llindar molt baix i amb lagarantia que la votació tindrà lloc si es complei-xen les condicions. Una sola entitat o tres per-sones físiques poden impulsar la recollida designatures per a convocar-la, i són suficients75.000 signatures, que es poden recollir en untermini de 90 dies.

AMB L’AVAL d’aproximadament un 1% de lapoblació, doncs, es poden impulsar consultes enl’àmbit de les competències de la Generalitat,des de política territorial a educació, passant persanitat, habitatge, serveis socials... Unes compe-tències que lògicament seran moltes més si Ca-talunya esdevé un estat. La llei estableixexcepcions, com l’impediment d’alterar elsdrets fonamentals, així com els tributs i pressu-postos aprovats, cosa habitual en la legislaciócomparada. Es limita la repetició de consultes,havent de deixar dos anys entre dues votacionssobre un mateix assumpte, i s’estableixen perí-odes inhàbils en època electoral.

ARA BÉ, des del punt de vista de qui escriu,el més transcendental és el que estableix l’ar-ticle 38.2 de la llei: “la convocatòria de la con-sulta demanada només es pot denegar,mitjançant una resolució motivada que s’hade notificar a la comissió promotora, si elnombre de signatures validades no arriba almínim legalment exigible”. És a dir, si es com-pleixen les condicions i el nombre de signa-tures, el govern de la Generalitat ha deconvocar obligatòriament la consulta en els 90dies següents. En conseqüència, ens trobemdavant d’un instrument molt útil per a perso-nes i entitats que desitgin influir decisivamenten l’agenda pública, posant sobre la taula ini-ciatives o problemàtiques que creguin que nosón prou tingudes en compte. És una einaque complementa les Iniciatives LegislativesPopulars (ILP), i a la pràctica pot tenir moltamés efectivitat. I, COM DÈIEM, això no només s’aplica a escala

nacional. També es poden impulsar consultesals municipis per a assumptes estrictament lo-cals, tant per part dels electes (l’alcalde o la ma-joria del ple, en el cas dels ajuntaments) com perpart dels ciutadans, amb un llindar de signatu-vres que varia en funció del nombre d’habi-tants. S’estableix un aval mínim del 15% de lespersones cridades a participar en els pobles demenys de 1.000 habitants, que baixa fins al 2% iun mínim de 5.000 signatures en els municipisde més de 100.000. En el cas de ciutats entre20.000 i 100.000 habitants, com Tortosa, recollint2.000 signatures es pot convocar una consultaque haurà de ser organitzada obligatòriamentpel govern municipal, encara que no hi simpa-titzi.

ESTEM PARLANT,doncs, d’una eina legal quehauria d’esdevenir una autèntica revolució de-mocràtica als ens locals de Catalunya, i que escomplementa amb altres instruments com lesenquestes, les audiències públiques i els fòrumsde participació. Aquests altres instruments, amés, esdevenen preceptius per al govern mu-nicipal amb necessitat de menys signatures (600en el cas de Tortosa, per exemple), i també espoden instar a escala nacional amb només20.000 avals.

PODRIA ALLARGAR-MEmés exposant altresnovetats, com les diverses garanties de transpa-rència, publicitat, igualtat i no discriminació, ol’extensió del dret de participació dels joves apartir de 16 anys, que representa l’assolimentd’una reivindicació històrica. Però per acabar,crec que allò més substancial de la nova llei ésla legitimació que atorga, directament a les de-cisions preses, i també indirectament a aquellsgoverns que en facin ús. Per això, i més enllà dela consulta sobre el futur polític de Catalunya,els representants polítics de tots els colors hau-rien de veure la llei de consultes com una opor-tunitat, i no pas com una amenaça. Com unaeina per legitimar-se, ells i llurs decisions, mésenllà de les eleccions cada quatre anys.

Una eina d’aprofundiment democràtic

Enric RoigPORTAVEU DEL GRUPMUNICIPAL DEL PSC I CANDIDAT L’ALCALDIA DE TORTOSA

El Renaixement de la política municipalVIVIM TEMPS DIFÍCILS. Nous temps on elsciutadans i ciutadanes demanen a crits una re-generació democràtica en totes les esferes depoder. Davant d’això, la majoria dels polítics esresisteixen a canviar. I el diagnòstic és clar: l’im-mobilisme paralitza la nostra societat. Ara, al-guns s’han omplert la boca de regeneració,apostant per mesures que suposadament recu-peraran la confiança dels ciutadans.

LA MAJORIA D’AQUESTES, però, oblidenque la regeneració passa, en primer lloc, perapostar per propostes que donin veu als ciuta-dans per a decidir sobre els aspectes de la sevavida quotidiana. Només així demostrarem queestem disposats a canviar. Per això des de fatemps al PSC a Tortosa no ens cansem de pre-sentar propostes. Aquesta és la nostra aposta.En els últims mesos hem proposat, entre moltesd’altres, al govern municipal l'elaboració d'unReglament de Participació que contempli lacreació d’un consell social, una carta de dretsde la ciutadania i uns pressupostos participa-tius que permetrien una veritable implicació enla presa de decisions de la nostra ciutat. Unespropostes que han estat sistemàticament rebut-jades. El que oblida CiU és que apostar per la

participació és apostar per integrar la ciutada-nia, generar responsabilitat i fer més transpa-rent la gestió municipal. I això sí és regeneració.

EN SEGON LLOC,la regeneració vol dir com-plir amb els compromisos. Als ciutadans nose’ls pot enganyar adoptant decisions populis-tes que després es deixen morir. A Tortosa ja haesdevingut massa habitual que l’equip de go-vern aprovi acords que ha decidit incomplir,com les mesures de suport als afectats pels des-nonaments, o el suport a la plataforma per lasalut pública a l’octubre de 2011, que encara nohan estat aplicades. Però, com ha d'aprovar elgovern de CiU a Tortosa propostes dels altres sino compleixen amb les seves? Així, és flagrantl’incompliment del Pla d'Acció Municipal, as-solit en un 90% segons el govern i que en reali-tat no arriba 35%. El PAM a Tortosa és fum, moltfum.

PER ÚLTIM, la regeneració passa per assumirresponsabilitats. El debat no pot quedar circums-crit al “i tu més” del que fa gala constantmentCiU. Davant de la falta d’arguments, la seva únicadefensa consisteix en fer oposició de l’oposició.Si algú dubta el convido que escolti qualsevol in-

tervenció de la portaveu municipal al Ple.

EL RESULTARés devastador: A la nostra ciutatpatim cada dia aquesta "vella política", amb unpaternalista que mostra un model de fer políticaque no oculta l'esgotament del projecte de CiU,si és que mai ha existit aquest projecte.

DES DEL PSC tenim clares aquestes tres pre-misses. Així, apostem per la transformació de lapolítica a través de propostes participatives,comprometent-nos amb polítiques socials jus-tes i assumint la nostra responsabilitat en la si-tuació actual, refermant el nostre compromísamb la ciutadania.

ÉS JUST I NECESSARI treballar per un noumodel d’alcalde que entengui que no es pot de-fugir de la rendició de comptes; que accepti lespropostes dels altres; que el seu objectiu nosigui el control de tothom; que assumeixi que lacrítica i la discrepància són bones i necessàries,i que entengui que el lideratge és sinònim d'a-companyament i no de submissió. Característi-ques aquestes que són necessàries perrecuperar la confiança en els polítics de tots elstortosins i tortosines.

En ciutats com Tortosa,recollint 2.000signatures espot convocaruna consulta,encara que elgovern municipal nohi simpatitzi

“


A AQUESTES ALÇADES se-gurament ja queda poc a direnvers el procés que viu Cata-lunya. És difícil obrir un diari,escoltar una ràdio o mirar unatelevisió i que no hi apareguialguna qüestió, directa o indi-rectament, relacionada amb el9N. També s’ha parlat amb in-sistència sobre el referèndumque s’acaba de celebrar a Escò-cia. Un referèndum que haestat posat com a exemple delque voldríem per a casa nostra.Ep! Parem atenció, no siguique si remirem una mica mésenllà del que els mitjans enshan fet arribar, descobrim quepotser el procés britànic no haestat tan exemplar com ensl’han volgut fer creure. Aixòsí... ells han votat i aquest fet jaés una autèntica victòria, més

enllà de si el resultat ha segutmés o menys del nostre gust.

DIT AIXÒ, deixeu que em per-meti, a títol personal, fer caurealguns mites que s’han elevat anivells èpics en referència a lesilles britàniques. Parlant ambun bon amic que l’ha viscutdes de dins, tampoc hi hahagut tantes diferencies enversel que ens passa als catalans:les amenaces del govern deCameron han estat sistemàti-ques i “in crescendo”, de ma-nera directament proporcionala la incertesa que plasmavenles enquestes. Els mecanismesgovernamentals de la por hanestat una costant, i els cants desirena demagògics i populis-tes, també. O sigui, que la de-mocràcia més antiga d’Europatambé coixeja quan se la posaa prova.

AIXÒ SÍ, Alex Salmond ja hadimitit, només per la senzillaraó de no haver aconseguitl’objectiu que perseguia, isense estar imputat per res.Igualet que aquí, vaja!

PRENEM NOTA, doncs. Si perallà dalt les coses, resultat almarge, han anat com han anat,preparem-nos de valent peraquí baix. O som capaços dejugar el partit fent equip, o l’è-

xit que ha de representar deci-dir què volem ser haurà d’es-perar alguna generació més. Iés que tinc la sensació que totplegat es pot aixafar d’un mo-ment a l’altre. El cor em diuque votarem, però el cap i al-guns moviments personals ipartidistes de la majoria de re-presentants polítics (de tots elscolors) em diuen tot el contrari.

MASSA PES per a un sol indi-vidu. Massa solitud institucio-nal i política pel president deCatalunya. Aquella sensacio-nal piràmide que vam cons-

truir entre tots, la qual estavasuportada per una base sòlidai consistent, em sembla ques’ha invertit i tota aquella ar-quitectura faraònica es mantéen un fràgil equilibri sobre lapedra que la coronava, i que

ara en forma la minúsculabase. Si el tacticisme de “tots”,la mirada curta d’alguns i l’am-bició d’altres guanya aquestabatalla, qui hi perdrà serà elpaís.

ARA MÉS QUE MAI, o hi posatothom generositat o no ens ensortim. Per això, o ara “tots somel president de Catalunya” oromandrem pels segles delssegles ... no vagant per l’espaisideral, com deia aquell, peròsí immersos en el “cafè per atots” que tants mals de panxaens ha provocat. I és que l’am-bició personal suposo que deuser una conseqüència de lacondició humana. Només peraixò s’entén que en política depoc serveixen els principis demèrit, capacitat i bona gestió.És més útil estar al lloc ade-quat en el moment oportú i,sobretot, saber riure les gràciesal que més en gràcia cau.

UN SERVIDOR, tossut demena, per insignificant i mi-núscul que sigui el pes delmeu suport, estaré al costat delpresident del país mentre honecessiti, senzillament perquèno se m’acudeix cap altra opciómillor i perquè amb ell hi tincdipositada tota la meva con-fiança.

De l’onze del nou alnou de l’onze... passant per Escòcia

Jordi JardíALCALDE DE TIVISSA I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCALDE LA RIBERA D’EBRE

Escòcia hadit “No”, Catalunya nopot dir res

HA GUANYAT EL NO aEscòcia, com estava pre-vist. Hi ha qui se n’alegraque els escocesos hagin ditque no volen independit-zar-se. Hi ha qui, a més, noreconeix que els escocesosalmenys han pogut votar.El primer ministre brità-nic, David Cameron, ha ditque podria haver posat im-pediments al referèndum,però que, com a demò-crata, ha volgut que els es-cocesos parlessin a lesurnes. Rajoy continua a laseva. Els mitjans espan-yols, contents. Però, no ensdeixen votar.

L’ENDEMÀ D’ESCÒCIA,el Parlament va aprovar lallei de Consultes. Ni ambaquesta llei no ens deixa-ran votar. I ara que parlemde la llei de Consultes,penso que és una llei queestèticament es veu com siel Parlament fes trampa.Legítima, però trampa.Com que sabem que noens deixen votar, legislemper crear el marc legal queho permeti, i ho fem ajus-tant els terminis, quan lallei s'hauria pogut fer ja famolt de temps. En un altrecontext, però, això és com-parable a la reforma de lallei electoral que volia ferel govern de MairanoRajoy, tot i que finalmentsembla que no es farà. Úslegítim de la capacitat delegislar, però que fa mal ala vista des de fora. I vullvotar, que consti.

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

O som capaçosde jugar el partit fent equip,o haurem d’esperar alguna generaciómés”

“

DAVID BENITOESTUDIANT

CATALUNYA està vivint un mo-ment històric. El 9 de novembreels partits pro-consulta ens hanconvidat a decidir el nostre futur,però sembla que des del governespanyol no volen que votem. “Laconstitució no ho permet”.Aquest és l’argument que utilit-zen aquells que volen prohibir el9N. Però es fa complicat enten-dre’l, ja que consultar hauria deser totalment legítim en una de-mocràcia.

ÉS COMPLICAT també utilitzarl’argument constitucional quan laCarta Magna ja està obsoleta icaldria adaptar-la als nous temps.Era una bona Constitució quan sesortia d’una dictadura, però arales circumstàncies demanenmolts de canvis. És innegable quehi ha un gran nombre de pobla-

ció, per no dir una majoria, queestà a favor de preguntar al poblecatalà què pensa. Tant per dirSÍ/SÍ, SÍ/NO o NO, seria bo ex-pressar-se a través de les urnes. Abanda, hi ha un altre gran volumde la població que es manifestaclarament a favor de la indepen-dència, i així s’ha demostrat en elsdarrers anys en cada Diada deCatalunya. Una marxa, una via iuna gran “V” amb els colors de lasenyera han demanat la llibertatdel poble català. Però com podemsaber si l’opinió majoritària és laque demana independència?Senzillament, consultant.

LA VEU de les Terres de l’Ebretambé s’ha sentit arreu del país.Molta gent de les quatre comar-ques han estat presents a tots elsactes independentistes. Un exem-

ple és l’últim Onze de Setembre,quan fins a 83 autobusos van arri-bar a Barcelona. L’ANC de les Te-rres de l’Ebre, també, està fentuna crida per tal que s’apuntinvoluntaris per anar casa per casai explicar els beneficis de la inde-pendència, i escoltar què enpensa la població.

A MÉS, molts municipis ebrencstambé estant aprovant mocions afavor de la consulta en diversosplens ordinaris i extraordinarisconvocats pels diferents ajunta-ments. Ara per ara és molt com-plicat pensar amb quin escenariens trobarem el 9N. Uns volenvotar, però seguint la legalitat;d’altres voldran votar, sigui comsigui, i si cal desobeiran. Uns al-tres seguiran pensant que votar el9N no és possible.

Consultar és anticonstitucional?

OPINIÓ


OPINIÓ

AQUEST CAP DE SETMANA, com cada any,s’ha celebrat a Catalunya la Setmana de laMobilitat Sostenible i Segura. A Tortosa tambéens hi hem afegit i, sota el lema 'Fem el carrermés nostre', hem volgut proposar noves for-mes de mobilitat dins la nostra ciutat.

PRINCIPALMENT, durant aquest dies s’handesenvolupat activitats adreçades als alumnesde diferents escoles de la ciutat. Amb la col·la-boració de la Policia Local, els xiquets i xique-tes han sigut “peque-agents de mobilitat” perun dia. D’aquesta manera, el que intentem ésmostrar-los la importància d’un bon compor-tament per part dels ciutadans en l’ús del ve-hicle, per aconseguir un desenvolupamenturbà sostenible i segur.

IGUALMENT IMPORTANT és que els méspetits també siguin conscients del fet que elvehicle particular no és l’única opció. Per això,una altra de les activitats ha sigut, en la col·la-boració de l’empresa HIFE, ensenyar-los elfuncionament del transport públic a la nostraciutat, tot visitant l’estació d’autobusos.

COM CADA ANY, les escoles de Tortosa han

participat en el concurs de dibuix, aquest anycentrat en el transport públic en autobús. Totsaquests dibuixos, després, s’han exposat a la

Biblioteca Marcel·lí Domingo. Per finalitzar lesactivitats al voltant de la Setmana de la Mobi-litat Sostenible i Segura, el dia 5 d’octubre, icol·laborant amb la Penya Ciclista Baix Ebre,celebrem el Dia de la Bicicleta, que tindrà inici

a la plaça de l'Ajuntament a les 10.00 hores delmatí.

AMB LA VOLUNTAT que els objectius quepromovem durant la Setmana de la Mobilitates mantinguin la resta de l’any, a la nostra ciu-tat hem fet un important esforç en la creacióde nous trams de carril bici. Això ens ha per-mès connectar les estacions de tren i autobu-sos amb la via verda i amb l’Institut JoaquimBau i l’Institut de l’Ebre. Properament, con-fiem en completar l’obertura de l’avingudaCanigó, cosa que ens permetrà ampliar el ca-rril bici també a aquesta zona.

DE LA MATEIXA MANERA, seguirem fo-mentant i millorant el servei de transport pú-blic, ja que també pensem que és una moltbona opció per moure’ns a la nostra ciutat.

MÉS ENLLÀ D’AQUESTA SETMANA, desde l’Ajuntament de Tortosa continuarem tre-ballant perquè Tortosa sigui cada vegada mésaccessible, sostenible i segura, fomentant l’úsdel transport públic, la bicicleta, els desplaça-ments a peu, i qualsevol altra manera de mo-bilitat sostenible i segura.

USAR LA BICICLETA com a mitjà de transporturbà té molts avantatges en general. Però us voldriaressaltar que, concretament, a la conurbació queformen les poblacións de Jesús, Roquetes i Tortosa,tenim unes característiques que les fan ser uns llocsideals per moure’ns pedalejant.

PER COMENÇAR, el clima. Molt pocs dies plou ofa fred de veritat, a les Terres de l’Ebre. Per tant, enspodem anar en bici sense impermeables ni abricsdobles, i sense embrutar-nos de fang.

UN ALTRE MOTIU que facilita l’ús de la bicicletaés l’orografia. I si no vivim “a les muntanyes”, bàsi-cament ens movem en pla. No hi ha gaire pujadesgrans, dins de les nostres ciutats.

A MÉS A MÉS, les distàncies són molt curtes.Podem anar des de la zona del Temple fins a Remo-lins en 5 o 10 minuts, o des de la biblioteca de Tor-tosa fins la de Roquetes en un quart d’hora. Itrobem aparcament normalment al costat del llocon volem anar-hi. Proveu de fer petits viatges a lafeina, a la botiga, o a l’Ajuntament a peu, en cotxe,o en bici. I veureu que realment és molt més eficaçi còmode anar en bicicleta.

LA SEGURETAT. Com que no hi ha grans avingu-des amb quatre fileres de cotxes travessant la ciutatcom a les grans capitals, i a més a més s’està comen-çant a habilitar carrils bicis, és una zona relativa-ment segura en quant a problemes o accidents ambaltres usuaris del carrer. També pel que fa a robato-ris – evidentment, com a tot arreu, pot passar, peròtrobo que passa més bé poques vegades en ciutatsrelativament petites com les nostres.

SI, A MÉS A MÉS, afegim els beneficis per a lasalut i la cartera que vam explicar el mes passat,personalment crec que el triangle Tortosa-Roque-tes-Jesús té moltes possibilitats d’esdevenir un petitCopenhaguen (una de les llocs ideals per als ciclis-tes). Un petit Copenhaguen ebrenc on tothom sor-tiria guanyant. Cada cop més gent sembla decidit aagafar la bici, i els ajuntaments i consells comarcalstambé treballen per millorar detalls que poden fa-cilitar la convivència de bicis, vianants i cotxes.Entre tots ho aconseguirem!

ELS TUITS ME MOC EN BICI

Eduard Robert @eduardrob20 de setembre

Escòcia ha votat, els escocesos han de-cidit. Per tant, ells són lliures #9N2014#democracia #CatalansVote9N

Ferran Bel @FerranBel11 de setembre

Magnífica conferència institucionalde la #Diada nacional @aTortosa de@ivanrabasa entorn el paper de #terresdelebre en l’horitzó nacional

Fra9Ncesc Barbero @francescbarbero21 de setembre

Per fi comença a refrescar. A veure sibaixa el nivell de rucades unionistesque hem patit aquest estiu. Perquèdevia ser la calor, no?

Manel Ferré @manelferrem22 de setembre

Des del món local hem d’estar al cos-tat del Govern de Catalunya en elprocés poder votar el #9N2014

Vivim en un lloc ideal per moure’ns en bicicleta

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de te-

lèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters

d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o

amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

BRIAN CUTTSÉS MEMBRE DEL COL·LECTIU

ME MOC EN BICI

Joan Sabaté @JoanSabateB19 de setembre

A #Escòcia s’imposa allò tan catalàdel seny, els independentistes derrotats a les urnes @EbrePSC

Beatriz ViñuelaREGIDORA DE MEDI AMBIENT I MOBILITAT DE L’AJUNTAMENTDE TORTOSA

Fem el carrer més nostre

A Tortosa hem fet unesforç amb la creacióde nous trams de carril bici. Hem pogutconnectar les estacions de tren id’autobús amb la viaverda i els instituts”

“


TTORTOSA

El curs escolar 2014-2015 va co-mençar a Tortosa amb l'estrenade la nova escola de Sant Llàt-zer, un equipament llargamentreivindicat al barri i a la ciutat.La nova escola s'ha construït enels darrers dos anys, tot i elcontext de forta restricció pres-supostària. Els 69 alumnes delstres cursos d'infantil van ser elsprimers a estrenar l'edifici, elpassat 15 de setembre. L’en-demà s’hi van afegir 180 alum-nes de primer i segon curs desecundària de l'Institut Cristò-fol Despuig, una extensió quepermetrà descongestionar lesactuals instal·lacions provisio-nals a l'edifici Betània. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel;el director dels Serveis Territo-rials d'Ensenyament, AntoniMartí; el regidor de barri, Al-fredo Ferré, i els directors del'escola, Cinta Sales, i de l'insti-tut, Josep Ramon Subirats, vanvisitar la nova escola en el pri-mer dia del curs. “Feia 20 anysque esperàvem aquestes ins-tal·lacions", va dir Bel, després

de recordar que ara fa dos anysl'escola de Sant Llàtzer es vapoder recuperar en mòdulsprefabricats, a pocs metres delnou centre. Bel, que va destacarque la construcció de l’escolaha tirat endavant en un contexteconòmic i financer gens fàcilper a la Generalitat, va valorarque la ciutat queda ara "molt

ben coberta" en les seues ne-cessitats educatives. Per la seuabanda, Martí va explicar que elnou centre ha suposat una in-versió de 6,4 milions, mobiliaria banda. De la mateixa manera,el director territorial d’Ensen-yament va voler agrair el treballrealitzat pels equips directiusde l’escola i l’institut. Precisa-

ment, els dos directors vanapostar per aprofitar les siner-gies que es generaran entre elsdos centres educatius.

Sant Llàtzer ja té nova escolaEl nou edifici s’ha construït durant dos anys i ha suposat

una inversió de 6,4 milions per part de la GeneralitatL’extensió de l’institut Cristòfol Despuig comença a

funcionar al mateix edifici, amb els primers 180 alumnes

[ ] La nova escola de Sant Llàtzer ha suposat una inversió de 6,4 milions, mobiliari a banda. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN

Dos centres diferents en unmateix edificiEl director dels serveis terri-torials d’Ensenyament, An-toni Martí, va destacar lafeina dels equips directius idels claustres de professorsper “conjugar” dos centresdiferents en un mateix edi-fici. Així, la directora de l’es-cola Sant Llàtzer, CintaSales, va manifestar la satis-facció dels mestres i alum-nes amb el nou edifici, i es vamostrar il·lusionada de tirarendavant projectes en comúamb l’institut, com ara elspadrins de lectura. “Tambéper nosaltres és un repteamb espais nous, perquè al’edifici Betània vam heretarun espai de la URV”, va as-senyalar el director de l’ins-titut Cristòfol Despuig, JosepRamon Subirats, en relacióamb la nova extensió a l’edi-fici de l’escola Sant Llàtzer.Segons Subirats, la projeccióde futur de l’institut s’am-plia amb la seua arribada ala part baixa de la ciutat, tot ique va afegir-hi que a “curttermini” caldrà redissenyarel Cristòfor Despuig.De fet, el portaveu del PSC,Enric Roig, va advertir querebutjaran que la nova es-cola de Sant Llàtzer acabeconvertint-se en un institut-escola al marge esquerra del’Ebre. Roig va recordar elcompromís de la Generalitatde construir el nou instituten els terrenys que l’Ajunta-ment va cedir al pla parcialtemple Sud, al costat de lacomissaria regional delsMossos d’Esquadra.


ENSENYAMENT


UN NOU ACCÉS A TORTOSAPOCS DIES ABANS de l’inici decurs, l’Ajuntament de Tortosa va enlles-tir les obres d’urbanització de la prolon-gació de l’avinguda Canigó i de milloradel carrer Rubí, al barri de Sant Llàtzer.Així, també es garantien els accessos ala nova escola. L’actuació ha tingut uncost d’uns 250.000 euros i ha consistiten la pavimentació dels dos vials, uns

355 metres llargada, construcció de vo-reres, enllumenat i dotació de serveis.A banda, l’Ajuntament completarà l’o-bertura de l’avinguda Canigó en l’únictram que encara resta pendent, en laseua connexió amb el carrer Barcelona.Això permetrà que el carrer Barcelonasiga només d’entrada, mentre que elCanigó serà de sortida. G.M.


La Diputació de Tarragona ha fet unainversió de gairebé 1,5 milions d’euros

La Diputació de Tarragona jaha enllestit els treballs de mi-llora a la carretera T-301, queuneix Tortosa i l'EMD de Bítem.Amb l'obra, que ha tingut uncost de gairebé 1,5 milionsd’euros, s'han eliminat les cor-bes més perilloses i s’ha mi-llora la seguretat dels usuaris.Es tracta d’una carretera ambuns 2.500 vehicles diaris, bonapart dels quals són vehicles pe-sats durant l’època de recollidadels cítrics. La inauguració vafer-se el 21 de setembre, durantla festa major de Bítem i coin-cidint amb la commemoraciódels 300 anys de al proclamacióde la Mare de Déu de l’Olivacom a patrona del poble. L’en-carregat de tallar la cinta inau-gural va ser el president de laDiputació, Josep Poblet, qui vaestar acompanyat per l’alcaldede Tortosa, Ferran Bel, i tambépel president de l’EMD deBítem, Josep Cugat, entre d’al-tres autoritats del municipi idel territori.La carretera T-301, que uneixTortosa amb Benifallet -passantper Bítem i Tivenys-, havia patital llarg dels anys un importantdesgast pel volum de trànsitque suporta. El seu arranja-ment havia estat llargamentreivindicat, ja que era una ca-rretera molt estreta. El dia de lainauguració, Bel va destacarque s'ha modificat el traçat i

que la carretera s’ha fet mésampla, tot ampliant també elpont que hi havia abans d’arri-bar a Bítem. "Pràcticament s’hafet una carretera nova", va ce-lebrar l’alcalde, qui també varemarcar que s’han complertels terminis previstos, i que lesmolèsties han estat mínimes. “Aquestes obres posen fi a unallarga reivindicació de al gentdel municipi”, va afirmar elpresident de l’EMD de Bítem.En la mateixa línia, el presidentde la Diputació va ressaltar queaquestes obres han comportatuna gran millora per a la segu-retat viària, perquè s’han mo-dificat els revolts perillosos del’antic traçat, les irregularitatsde l’antic paviment i les sec-cions transversals insuficients.A més, Poblet va assenyalarque es tracta d’una obra quepromou l’augment de l’activi-tat productiva del territori, jaque a Bítem hi ha ubicades tresempreses dedicades a l’expor-tació de cítrics a Europa. De fet,l’arranjament de la carreterahavia estat llargament reivindi-cat, ja que la T-301 es feia en-cara més estreta durant lacampanya dels cítrics, amb lacirculació de vehicles pesats itràilers que incrementaven en-cara més la inseguretat.

Gustau MorenoBÍTEM

INFRAESTRUCTURES

La carretera entreTortosa i Bítem ja ésmés ampla i segura


La inauguració de les obres a la T-301. // FOTO: CEDIDA.

TORTOSA

Movem Tortosa convocauna assemblea oberta

La plataforma electoral MovemTortosa ha convocat una assem-blea oberta a tota la ciutadania peraquest 11 d’octubre. L'assembleaes farà de nou del matí a una delmigdia, al centre cívic de Ferre-ries. Per participar en l'assembleaque acabarà de constituir MovemTortosa cal apuntar-se al web mo-vemtortosa.cat, o bé a les parade-tes que es muntaran els caps desetmana al mercat central o a lafira dels dissabtes del barri de Fe-

rreries. L’objectiu és teixir un pro-jecte amb el màxim de participa-ció possible, per començar aredactar les propostes que en unsmesos es plasmaran en el pro-grama amb què Movem Tortosaconcorrerà a les eleccions munici-pals del 2015. Des dels impulsors,entre els quals hi ha l'actual por-taveu d'Iniciativa-Entesa per Tor-tosa, Jordi Jordan, s'ha fet unacrida a la participació de les per-sones “indignades” amb la ma-nera com s’està governant.“Volem implicar la gent en unprojecte de ciutat fet amb la gent iper a la gent”, va dir Jordan. El

moviment té com a pilars bàsics ladefensa dels drets socials, unaeconomia pensada al servei de lespersones, un contracte ètic entrepolítics i ciutadania, i la defensadel dret a decidir-ho tot. Així,volen un "moviment ciutadàtransversal, inclusiu i de confluèn-cia", per poder fer un projecte"il·lusionant i engrescador quecohesioni la ciutadania, l'Ajunta-ment i les entitats socials". A par-tir de l’assemblea es crearangrups de treball i a principis del2015 es farà una altra assemblea,per tancar el programa electoral ila mateixa candidatura.

POLÍTICA

G.M.TORTOSA


La Generalitat recorrerà lainterlocutòria del jutjat con-tenciós administratiu nú-mero 1 de Tarragona quel'obliga a obrir expedientsancionador per la celebra-ció de bous al mar al port del'Ampolla el juny de l'anypassat. Arran d'una denún-cia de l'entitat animalistaActyma, el jutge argumentaque es tracta d'una modali-tat que contravé la llei de co-rrebous i en la qual vanparticipar menors. El dele-gat del Govern a les Terresde l'Ebre, Xavier Pallarès, haexplicat que el recurs, que espresentarà en els pròximsdies, respon a la mateixa es-tratègia de la Generalitat en

altres processos judicials iaddueix que, si finalment,se'ls ho reclama, reobriranel cas. La interlocutòria cer-tificava que la modalitat de"bous al mar" denunciada al'Ampolla no només està in-closa dins de la llei de 2010sinó que hi entra en contra-dicció. Principalment, pel fetque la llei apunta queaquests actes han de tenirlloc en places tancades i, enaquest cas, es fa en un re-cinte obert a les aigües delport, on s'acaba precipitantl'animal. Per contra, Pallarèsdeclarava que la nova llei hapermès que celebrant "elsmateixos actes" taurins"cada vegada es fan lescoses millor". També va re-cordar que el Govern es reu-neix amb les penyes iajuntaments perquè tinguincura de respectar la norma-tiva. Cinta Bonet

Foment aprova el traçat de l’autoviaA-7 entre el Perelló i l’Hospitalet

INFRAESTRUCTURESBOUS

L’Estat ja disposa de tots els requisits periniciar la redacció dels projectes constructius

Es tracta d’un tram de 21 quilòmetres i quetindrà un cost de 178 milions d’euros

El Ministeri de Foment ha publi-cat l’estudi informatiu del trampendent de l'autovia A-7 a les Te-rres de l’Ebre, entre el Perelló i l'-Hospitalet de l'Infant. Ho fa setanys després d'haver sotmès eldocument a informació pública,

i un cop que ha obtingut la de-claració d'impacte ambiental fa-vorable, l'agost del passat 2013.Per tant, el govern de l’Estat haanunciat que ja disposa de totsels requisits administratius periniciar la redacció dels projectesconstructius. Es tracta d’un tramde 21 quilòmetres, que ha deprolongar l'actual autovia A7que finalitza a l'Hospitalet, i tot

seguit connectar-la amb el tramen projecte entre el Perelló i laJana. Segons Foment, aquest noutram tindrà un cost d'uns 178 mi-lions d'euros.Davant l'existència de dues alter-natives, Foment ha optat final-ment per l'alternativa interior,resseguint el traçat de l'antigacarretera N-340, en detriment deldesdoblament en dos carrils del'actual carretera. Un dels aspec-tes més controvertits del pro-jecte, el pas pel nucli urbà delPerelló, es resoldrà amb la cons-trucció d'una variant que allun-yarà l'autovia cap a l'est de lapoblació. També amb un falstúnel que substituirà el desmuntprevist per minimitzar l'impacteambiental, especialment a lesproximitats de la zona protegidadel Tossal de Montagut.A més, l'estudi d'impacte am-biental preveu tornar a vegetartalussos i restaurar les zonesafectades amb les obres ambplantacions, habilitar passos defauna, estudiar la instal·lació debarreres acústiques o minimitzarl'afecció sobre el tram de la ViaAugusta romana al Perelló, ambun seguiment arqueològic. L'au-

tovia disposarà de carrils de 3,5metres d'amplada cadascun,amb vorals exteriors de 2,5 me-tres i interiors d'un metre, sepa-rant cada sentit amb una mitjanade quatre metres. Tot plegat, se-gons el govern espanyol, l'ha deconvertir en la gran alternativa al’N-340 al seu pas per les Terresde l'Ebre, que a diferència delCamp de Tarragona o el nord delPaís Valencià no disposen d'unavia ràpida d'accés gratuït. Amb eltram entre Tarragona i Vandellòsen funcionament, i el del Perellói la Jana ja aprovat recentment,aquest nou estudi informatiuafegirà 21 quilòmetres més detram. Segons Foment, l'actual N-340 ha de suportar una intensitatmitjana de 16.000 vehicles diaris,amb una elevada proporció devehicles pesats, uns 4.100. Aixímateix, l'autopista de peatge AP-7 absorbeix uns 18.000 vehiclesdiaris, dels quals 3.200 són pe-sats.

BBAIX EBRE

OBRES AL PARC DEL BON REPÒS

LA SEGONA fase de les obres delparc del Bon Repòs de l’Ametlla de Marja està en marxa. L’actuació ha de con-vertir aquest espai de la població en unpulmó verd. En una primera fase es vareformar la zona per tal d’habilitar l’es-pai on s’ha ubicat l’Oficina de Turisme, laseu de l'àrea municipal de Turisme del’Ajuntament, una zona de joc infantil i

una petita pista per a l’activitat espor-tiva. Aquesta segona fase contempla ac-tuar sobre 6.391 metres quadrats i lafinalització definitiva del parc, amb unazona enjardinada que es dividirà en di-verses zones i vegetacions temàtiquesde palmeres i pinars. L’obra té un pres-supost de 443.200 euros i un termini d’e-xecució de tres mesos. C.B.

Recurs a lainterlocutòriaper bous almar del'Ampolla

El jutge diuque la modalitatcontravé la lleide correbous Cinta Bonet / Gustau Moreno

EL PERELLÓ

El final del tram ja executat a l’Hospitalet. / Foto: ACN



Els usuaris de transport públicde les Terres de l'Ebre podranadquirir, a partir de l'1 d'octubre,la nova targeta T-10/120, que per-metrà efectuar deu viatges dinsdel territori en 120 dies amb unpreu d'un euro el trajecte. El noutítol de transport, que costarà 10euros, serà vàlid per als trajectesen bus entre les quatre comar-ques del territori. En funció deles línies i el trajecte, la Genera-litat calcula que la posada enmarxa de la T-10/120 represen-tarà estalvis, respecte el preu ac-tual, d'entre el 50 i el 80% delpreu del bitllet senzill. De fet, segons va remarcar el se-cretari d’Infraestructures i Mobi-litat, Ricard Font, la posada enmarxa d'aquest nou abonamentsuposarà que el preu que pa-guen els usuaris que es mouen"dins de les Terres de l'Ebre ésequivalent amb la integració ta-rifària de la resta de territoris iciutats de Catalunya".En aquest sentit, el delegat delGovern les Terres de l'Ebre, Xa-

vier Pallarès, s'ha felicitat per lanotícia i ha recordat que aques-tes condicions permetran impor-tants estalvis als ciutadansebrencs, especialment, als queviuen en els municipis mésallunyats de les ciutats, com araArnes.

AAMPOSTA

SUPERMERCATS VIDAL A AMPOSTA

A FINALS d’octubre, l’empresa valen-ciana Supermercats Vidal obrirà un nouestabliment a Amposta. Es tracta delprimer supermercat que l’empresa obrea Catalunya. Concretament, el super-mercat s’ubicarà en un local de 1.200metres quadrats dins el nucli urbà, alsvoltants de la plaça Adolf Ventas on finsfa poc temps hi operava un altre super-

mercat que es va traslladar a l’extra-rradi. L’empresa calcula que crearàentre 25 i 30 llocs de treball a la ciutat ija ha avançat que prioritza la contracta-ció de veïns del municipi. El supermer-cat oferirà tot tipus d’alimentació, peròtambé parament per a la llar, ferreteriai papereria, i a uns preus força competi-tius. C.B.

Una nova targeta permetrà moure's enbus a l’Ebre per un euro el trajecte

La nova targeta T-10/120 representarà estalvis d’entreel 50 i el 80% del preu del bitllet senzill actual

Les obres de l’estació d’autobusos d’Amposta avancena bon ritme i entrarà en servei al mes de novembre

En marxa elprimer serveide bus expressde l’Ebre

C. BonetAMPOSTA

El responsable de Territori iSostenibilitat, Ricard Font,també va anunciar la posadaen marxa del primer serveide bus express a les Terres del'Ebre que cobrirà la líniaentre Tortosa i Alcanar, pas-sant per Amposta, Sant Car-les de la Ràpita i les Casesd’Alcanar. Operada per l'em-presa Hife, la nova línia "e3"tindrà un cost anual d'uns300.000 euros. El nou serveiescurçarà en 20 minuts l'ac-tual trajecte fins complimen-tar-lo en 45 minuts. Oferiràun total de divuit freqüèn-cies: nou d'anada i nou detornada amb sortides cadadues hores. La línia és una de les quemajor demanda de viatgersregistra, segons la Generali-tat: 280.000 en total. Es tractadel catorzè bus express dels40 previstos que es posa enmarxa a Catalunya. SegonsFont, el desplegament d'a-quest servei no només supo-sarà millores en temps,freqüències i preus sinó quetambé permetrà oferir unamajor qualitat, comoditat iaccessibilitat, incorporantpremsa gratuïta i wifi a bord,a més d'oferir informació de-tallada i actualitzaa sobre lesparades, estacions i conne-xions.

MOBILITAT

Cinta BonetAMPOSTA

L’estació d’autobusos, per fi d’any

Territori i Sostenibilitat pre-veu que la nova estació d’au-tobusos d’Amposta entri enservei durant el novembre.L’estació ha de millorar lamobilitat en transport públical municipi i la qualitat delservei. La instal·lació està si-tuada a la cruïlla entre l’avin-

guda de Santa Bàrbara i elcarrer Sebastià Juan Arbó, itindrà capacitat per a 7 anda-nes i 5 places addicionals perautobusos. També hi hauràun edifici terminal amb salad’espera, despatx de bitllets iservei de bar. El pressupostés d’1,2 milions d’euros.


Visita a les obres de l’estació d’autobusos d’Amposta, amb el nou autocar Exprés.cat. / Foto: M.V


AMPOSTA

La primera tinent d’alcalde iregidora d’Urbanisme, IsabelFerré, ha garantit que hihaurà diàleg per decidir eltrasllat de la zona d’oci noc-turn fins al centre comercialFuturo Ciudad Amposta. Du-rant una entrevista a Canal 21Ebre, Ferré va voler contestarel candidat del PSC a l’alcal-dia, Francesc Miró, qui haviareclamat “consens”. SegonsMiró, traslladar la zona d’ocinocturn al centre comercialFuturo Ciudad seria “trencarles regles del joc” amb elsveïns i comerciants d’aquestsector de la capital del Mont-

sià. En aquest sentit, la regi-dora va lamentar que l’oposi-ció estiga confonent laciutadania d’Amposta, quans’afirma que el govern muni-cipal ja té a punt la modifica-ció del pla d’urbanisme.Segons Ferré, el consistorinomés ha està valorant lasol·licitud d’alguns empresa-ris del polígon de Tosses,arran del tancament de lasala Metro. La primera tinentd’alcalde va afegir-hi que, entot cas, el govern d’Ampostaescoltarà les al·legacions quetothom podrà presentar si de-cideixen impulsar la requali-ficació urbanística: “No hihaurà ningú que es quede in-defens; treballem per la ma-joria i som molt receptius”.

El govern d’Ampostagaranteix diàleg pertraslladar l’oci nocturn

URBANISME

Una imatge de la sala Metro, al polígon de Tosses. / Foto: M.V.

Gustau MorenoAMPOSTA

Una imatge de les obres del carrer Major. / Foto: M.V.

URBANISME

Ferré assegura que empresesd’Amposta també hi treballen

Picabaralla entre el govern de CiU i el grup d’Esquerra per la participació de les empreses locals en les obres públiques a la ciutat

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré,va assegurar que una desenad’empreses de la ciutat estan tre-ballant com a subcontractades pera la constructora que executa lanova residència per a la gent gran.A més, Ferré va remarcar quel’empresa que està fent les obresdel carrer Major i de la plaça de

l’Ajuntament també ha contractatampostins que es trobaven a l’a-tur. De fet, va dir que cap empresad’Amposta es va presentar al con-curs de les obres del carrer Majori de l’antic escorxador. Ferré, queva insistir que a les obres de l’es-tació d’autobusos també hi treba-llen algunes empreses d’Amposta,va contrarestar així les crítiquesd’ERC, als qui va acusar d’haverfet un tipus d’oposició “frívol i de-magògic” quan van dir que les

empreses d’Amposta no s’estavenbeneficiant prou de les obres pú-bliques en marxa, per valor demés de 10 milions d’euros. Per laseua banda, el portaveu d’Esque-rra, Adam Tomàs, va aclarir que elsrepublicans només demanavenmés facilitats perquè les construc-tores d’Amposta poguessin optarals concursos públics. La primeratinent d’alcalde, Isabel Ferré, va re-plicar ERC que el govern noméspot actuar dins de la legalitat.

G.M.AMPOSTA


MMONTSIÀ

SOSTENIBILITAT EN EL MOBLE

EL CENTRE Tecnològic del la Fusta iel Moble de Catalunya (CENFIM), a laSénia, lidera un projecte europeu perdesenvolupar continguts formatius ba-sats en la sostenibilitat i l'ecodissenyper als tècnics de la indústria del moble.Batejat com a Eco4vet, el projecte esdesenvoluparà al llarg de 24 mesos i hiparticipen una desena d'entitats, entre

les quals el Servei d'Ocupació de Cata-lunya (SOC). La idea principal és podercobrir la mancança formativa identifi-cada el terreny de la sostenibilitat apli-cada a la indústria del moble,considerat un factor competitiu impor-tant a mig termini. Els continguts s'im-plementaran i s'oferiran, de forma pilot,en cinc països europeus. C.B.

El secretari general de l’Esport,Ivan Tibau, i l’alcalde de SantJaume d’Enveja, Joan CastorGonell, van inaugurar el passat18 de setembre el nou pavellópoliesportiu del municipi. Lesobres van arrencar l’any 2008però l’inici de la crisi econò-mica va reduir els ingressos del’Ajuntament i va ralentitzarmolt els treballs, sense que espoguessin complir els terminisprevistos. Finalment, l’obra esva acabar a finals del 2013 i desd’aleshores s’ha treballat en l’e-quipament de les instal·lacions.L’alcalde de Sant Jaume d’En-veja va afirmar que era unequipament molt reivindicat,però que després dels entre-bancs que han hagut de supe-rar per poder-lo finalitzar, avuiel municipi compta amb unainstal·lació de primer ordre.En la mateixa línia es va pro-nunciar el secretari general del’Esport qui va destacar queSant Jaume d’Enveja comptaara amb un bon equipament

“De les primeres coses que vaigtrobar sobre la taula quan vaigocupar el càrrec l’any 2011 vaser el projecte de Sant Jaume il’alcalde ja em va dir que entretots caldria fer enginyeria fi-nancera per trobar solucions ipoder enllestir el projecte. Araels veïns podent realitzar es-port de manera digna”, va dirTibau.El gimnàs i la sauna, una altrapart de la infraestructura, haquedat sense acabar i l’objectiude l’Ajuntament és ara obrir unconcurs públic perquè una em-presa pugui acabar l’obra i s’en-carregui de la gestió d’aquestsserveis.El nou pavelló poliesportiu deSant Jaume d’Enveja dóna ser-vei a esportistes de bàsquet, fut-bol sala o gimnàstica rítmica.També es vol realitzar les activi-tats esportives extraescolars del’AMPA i també fomentar lesactivitats per a la gent gran.

Sant Jaume d’Enveja inaugura elreivindicat pavelló poliesportiu

INFRAESTRUCTURES

Les obres van arrencar al 2008 però la crisieconòmica va obligar a ralentitzar els treballs

El nou pavelló poliesportiu dóna servei alsesportistes de futbol sala o gimnàstica rítmica


El nou pavelló poliesportiu de Sant Jaume d’Enveja. //FOTO: AJ. SANT JAUME D’ENVEJA

Cinta BonetSANT JAUME D’ENVEJA

Un grup de veïns d’Alcanarva lliurar aquest passat mesde setembre un total de2.500 signatures a la delega-ció del Govern a les Terresde l’Ebre per demanar quees mantingui el servei d’am-bulància al municipi les 24hores del dia. L’alerta vasorgir en conèixer la inten-ció de la Generalitat de Ca-talunya de reduir el serveide transport sanitari al mu-nicipi a 12 hores recuperantla unitat de Suport VitalBàsic. Des de l’Ajuntamentd’Alcanar ja es va advertirque aquests recursos no sónsuficients perquè els VIR notenen capacitat de transportde pacients amb patologies

de caràcter urgent, la qualcosa s’agreuja a causa de ladistància al centre hospita-lari més proper, l’HospitalVerge de la Cinta a Tortosa.També es va recordar quepel municipi d’Alcanar hipassa la carretera N-340 ique té tres nuclis de poblaciódiferenciats: el nucli urbàd’Alcanar, Alcanar Platja,Les Cases d’Alcanar i quecompten amb més de 10.000habitants. Abans de l’en-trega de les signatures delsveïns d’Alcanar a la delega-ció del Govern i preguntatpels mitjans de comunicació,el delegat del Govern a lesTerres de l’Ebre, Xavier Pa-llarès ha dit que de la sanitatno en volia fer política peròsí que ha volgut deixar clarque el concurs del serveid’ambulàncies s’ha tirat en-davant per tal de millorar elservei. C.B.

ALCANAR

2.500 suportsper mantenirl’ambulància24 hores

Pallarès afirmaque el concurs deles ambulàncieses fa per millorarel servei


Després de l’èxit aconseguitl’any passat, Sant Carles de laRàpita repetirà enguany lesJornades gastronòmiques delPop i l’Arròs fins al proper diu-menge 12 d’octubre. En aques-tes segones jornades hiparticiparan un total de 17 res-taurants del municipi, els qualsoferiran suculents plats amb elpop i l’arròs com a protagonis-tes amb menús tancats de 30 o38 euros, depenent de l’establi-ment. L’objectiu no és nomésdonar a conèixer les possibili-tats que ofereix la cuina delpop sinó també desestaciona-litzar el turisme i allargar latemporada fins a mitjans octu-bre.Des del Col·lectiu de Cuina dela Ràpita, el seu vicepresidentJoan Pons, va destacar la quali-tat de l’arròs que es cuina a laRàpita i també les possibilitatsque ofereix el pop com a pro-ducte. En aquest sentit, Pons vadetallar alguns dels plats que

es cuinaran per l’ocasió comara el timbal de pop amb rajald’oli al pebrot de romesco, l’a-rròs melós de pop amb esca-marlans o el caneló de pop,verduretes i bolets. Pons tambéva explicar quin creu que és elmotiu d’haver aconseguit unrecord de participació en lesjornades.Per la seva part, l’alcalde deSant Carles de la Ràpita, JoanMartin Masdéu, va voler posarde relleu la qualitat dels res-taurants de la Ràpita i de laseva cuina, més enllà del segellpromocional que ha significatl’arribada dels primers creuersal port rapitenc.El secretari de la Confraria dePescadors de la Ràpita, JoanBalagué, va detallar que l’any2013 es van capturar fins a 269tones de pop blanc i 139 de poproquer.

Alcanar celebrarà de l’1 al 13d’octubre les Festes Quin-quennals. Just quan es com-pleixen 75 anys de la promesapopular que les va originar,enguany serà el primer copque aquesta festivitat se cele-brarà sota la declaració deFesta tradicional d’interès na-cional. Les Festes Quinquen-nals d’Alcanar escaracteritzen per l’ornamen-tació dels carrers del muni-cipi per al pas en processó dela Mare de Déu del Remei,que es traslladarà des de l’er-mita fins al poble. L’alcalded’Alcanar, Alfons Montserrat,va destacar que “aquestesfestes són un ball de colors igent al carrer. Són unes festesque ajuden a donar cohesió al

municipi i, també, a projectar-se i donar la millor imatged’Alcanar”. La regidora deFestes, Mercè Fischer, va re-marcar que les Festes Quin-quennals són llum i color, ique “tot un poble s’esforça,surt al carrer i es dedica aunes festes tradicionals quesón de devoció, però sobretotsón de germanor”. Fischertambé va explicar que s’ha fetuna àmplia promoció turís-tica del municipi per donar aconèixer les Festes a Espanyai al sud de França. Un delsactes més emotius és la bai-xada de la Mare de Déu delRemei des de l’Ermita fins al’entrada del poble. Aquestserà l’acte que donarà el tretde sortida a la decoració delscarrers. Cada dia la Mare deDéu del Remei recorrerà enprocessó els carrers d’un delsnou sectors en què es dividiràel municipi. Diumenge 12d’octubre serà un dia dedicata l’Ermita. La Mare de Déudel Remei es durà en romeriapopular fins al seu ermitori,en un acte multitudinari.Entre els actes musicals pre-vistos destaquen les actua-cions dels grups Xeic i LosBuhos, el musical Boig per tude Sau, i el concert de SergioDalma.

MONTSIÀ

Jornades del Pop i l’ArròsSant Carles de la Ràpita repeteix les

jornades gastronòmiques fins al 12 d’octubreEn aquesta segona edició hi participaran

un total de 17 restaurants del municipi

GASTRONOMIAALCANAR

Llum, art icolor percelebrar lesQuinquennals

Presentació de les jornades del pop i l’arròs. // FOTO: M.V.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA


Cada dia laMare de Déu delRemei recorreràels carrers d’undels nou sectorsdel municipi


El Centre d'Informació del ParcNatural dels Ports, a Prat deComte, va acollir l'acte inaugu-ral de les VI Jornades Gastronò-miques del Corder de la TerraAlta que s’allargaran fins al 26d’octubre. En les jornades hiparticiparan 21 restaurants dels12 pobles de la comarca, queoferiran menús gastronòmics abase de corder, vi de la DOTerra Alta, oli també de la DOPTerra Alta i dolços típics de lacomarca. També hi participenestabliments d’allotjament queoferiran descomptes del 10% enel preu de les estades delsclients que acreditin haver con-sumit un menú del corder,mentre que per primera vegadatambé ho faran 8 carnisseries.

Carnisseries i pastorsL'acte de presentació de les VIJornades Gastronòmiques delCorder va reunir una bona re-presentació dels restauradorsde la comarca, del sector del'hosteleria i del turisme rural;

així com de les denominacionsd'origen del vi de l'oli de la co-marca, i de les carnisseries iproductors de carn de corder.El president del Consell Co-marcal de la Terra Ata, CarlesLuz, va destacar d'aquestasexta edició de les Jornades laconsolidació d'aquesta activi-tat. Luz també va remarcar elfet que enguany s'han implicat

en l'organització els pastors iels carnissers terraltins, queprodueixen i comercialitzen elcorder que es podrà degustar.La presentació oficial de les Jor-nades va comptar amb els par-laments de Teresa Lluís i LoretoMeix, autores del llibre LaCuina de la Terra Alta, les qualsvan basar la seua conferència acaracteritzar la cuina tradicio-

nal de la Terra Alta i a fer unrepàs històric a l'evolució delsector de la restauració de lacomarca.

TTERRA ALTAi MATARRANYA

LOCOMOTORA DE LA VAL DE ZAFÁNPRAT DE COMTE ha instal·lat unalocomotora dièsel a la sortida del pobleen direcció a l’estació de la via verda,per recordar la línia de la Val de Zafán.La màquina ha estat restaurada per l’as-sociació Amics del Carrilet. En el seu ori-gen, la locomotora va fer tasques demanteniment a la línia ferroviària. ElConsell Comarcal de la Terra Alta i la Di-

putació de Tarragona han finançat eltrasllat de la màquina que en un prin-cipi s’havia de situar a la mateixa antigaestació de la via verda de Prat de ComteAquesta antiga locomotra serà, precisa-ment, un dels atractius de la properaFesta de l’Aiguardent que se celebraràa la població el propers 11 i 12 d’octu-bre. CINTA BONET

La Terra Alta dóna el tret de sortida ales Jornades Gastronòmiques del Corder

GASTRONOMIA

Un total de 21 restaurants dels 12 poblesde la comarca oferiran menús amb corder

Els pastors i les carnisseries també s’hansumat a les jornades gastronòmiques


Cinta BonetPRAT DE COMTE

L’escola CRA Tastavins dePena-roja, al Matarranya, hadecidit canviar l’assignaturaoptativa de català per deno-minar-la llengua aragonesapròpia de l’àrea oriental,Lapao. Com si es tractésd’una nova assignatura, ladirecció del centre ha enviatuna carta als pares perquèsignin si volen que els seusfills la cursen durant tota laprimària. La professora de lanova assignatura serà la ma-teixa professora de català,que aquest curs haurà d’im-partir Lapao a primer, terceri cinquè, i català a segon,quart i sisè, ja que segonsl’equip directiu, la implanta-ció de la Lapao va lligada a

la implantació de la llei es-panyola d’educació, que co-mença amb cursos imparells.Un membre de l’equip direc-tiu va dir en declaracions a ElPunt Avui que “la decisió haestat obligada per la conse-lleria d’Ensenyament i Cul-tura d’Aragó”, i que “elprograma curricular de lanova assignatura serà el ma-teix que es feia amb el nomde català”, tot i que amb méslèxic propi de la zona. Un80% d'alumnes del centrefeien català fins ara. La deci-sió ha causat sorpresa i irri-tació en els moviments quedefensen la normalitzacióde la llengua. La Plataformaper la Llengua ja va emetreun comunicat denunciant laqüestió. A més, temen queaquesta substitució s'esten-gui a altres centres, tot i queno consta que cap altre es-cola o institut de la Franjahagi substituït el català perla nova llengua. C.B.

PENA-ROJA

Una escolacanvia el català per laLapao

Plataforma perla Llengua tem queaquesta substituciós’escampi Presentació de les jornades del corder de la Terra Alta. // FOTO: CEDIDA


El govern municipal de Bateaha emès un comunicat lamen-tant la “opacitat i manca detransparència” en què afirmaque estan actuant els serveisterritorials de Salut en relacióal cas del servei de rehabilita-ció a Batea i la polèmica amb laFundació Privada Terra Altasegle XXI. En el document as-senyalen que el passat 28 de ju-liol el director dels serveisterritorials de Salut, AlbertGómez, va avançar que CAT-SALUT autoritzava per l’en-demà, 29 juliol, la represa delservei de rehabilitació i logopè-dia a municipi en base a unconveni signat entre la Funda-ció i l’ICS. En conèixer aquestfet, l’Ajuntament de Batea vasol·licitar a Salut una còpia d’a-quest conveni entre la Funda-ció i l’ICS, informació en base aquina normativa o fonamentjurídic se signava aquest con-veni que dóna dret a utilitzarles instal·lacions públiques de

l’ICS, sense fer cap concurs pú-blic, i també informació sobrela negativa a acceptar l’oferi-ment de l’Ajuntament de lesseves instal·lacions per realit-zar el servei de rehabilitació te-nint en compte que és unainstitució pública. Davantaquesta petició, Gómez hauriarespost que “no enviava la do-cumentació sol·licitada perquèja es contestarien les preguntesparlamentàries registrades pelgrup socialista al Parlament.Des de l’equip de govern deBatea consideren que aquestfet “és molt greu” ja que al seuparer “no es respecta el caràc-ter institucional i democràticde l’Ajuntament, alhora que esnega una informació a la quales té dret”. El delegat del Govern a les Te-rres de l’Ebre, Xavier Pallarès,va respondre al comunicat quehavia emès l’ajuntament deBatea lamentant la “opacitat imanca de transparència” quehi ha al voltant del cas del ser-vei de rehabilitació a Batea. Pa-llarès ha insistit que laFundació Privada Terra Alta

segle XXI va guanyar el con-curs públic per poder oferiraquest servei de rehabilitació,que els seus usuaris estan con-tents amb el servei que espresta des de la Fundació i hanegat que en cap cas hi hagiopacitat o falta de transparèn-cia al voltant d’aquest cas. Pa-llarès va remarcar que allò quecal es “cenyir-se a la realitat” iha insistit en que tota la infor-mació que vulgui l’equip degovern de Batea o el grup par-

lamentari del PSC està dispo-nible.En aquest context, l’alcalde deBatea es va reunir amb el con-seller de Salut, Boi Ruiz, per in-tentar trobar una soluciódefinitiva a la prestació del ser-vei de rehabilitació.

El portaveu i candidat socia-lista a l’Ajuntament de Tor-tosa, Enric Roig, va declararel passat dijous 25 de setem-bre als jutjats de Gandesacom a imputat per un pre-sumpte delicte de nomena-ment il·legal. Segons vaexplicar Roig en roda depremsa als mitjans de co-municació, la seua imputa-ció respon a presumptesirregularitats en la seva rela-ció contractual com a asses-sor en matèria urbanísticade l’Ajuntament de Batea.En la mateixa comparei-xença, Roig va afirmar quesempre ha actuat “seguint eldictat del personal jurídic del’ajuntament” i està “total-ment convençut” que la

seva situació laboral i con-tractual amb els diferentscontractes que durant setanys ha mantingut ambaquest consistori s’emmar-quen dintre de la legalitat.El regidor i candidat delPSC a l’alcaldia de Tortosatambé es va voler desmarcarde la polèmica oberta entreel consistori i la FundacióPrivada Terra Alta segle XXIpel servei de rehabilitació.Segons va assenyalar, en eldesenvolupament de la sevaactivitat professional en capmoment ha intervingut enl’afer d’aquest servei. Roigtambé va manifestar que“l’entristeix molt” queaquells que “estan interpo-sant la querella” aprofitin laseva situació de candidat al’alcaldia de Tortosa per “in-volucrar-lo” en un afer ad-ministratiu que, segons elregidor del PSC, no hi té“cap tipus de relació”. Roig,de professió arquitecte, rea-litza serveis contractualsamb l’Ajuntament de Bateades de 2007 sota diferentsmodalitats contractuals que,segons va remarcar, “són co-muns en altres consistoris idepartaments”.

TERRA ALTA I MATARRANYA

Més dades sobre el cas BateaEl govern municipal lamenta “l’opacitat”

de Salut i exigeix la documentació sol·licitadaPallarès diu que tota la informació està

disponible i que “cal cenyir-se a la realitat”

SALUTSOCIAL

Roig declaraper la relaciócontractualamb Batea

Roig defensa queels contractessón legals

Es desmarca de lapolèmica pel serveide rehabilitació

C. BONET / G. MORENOBATEA

El centre de la Fundació a Batea. // FOTO: T.A. S. XXI



L'Ajuntament de Móra d'E-bre, amb l'assessorament tèc-nic del Consell Comarcal dela Ribera d'Ebre, ha impulsatun projecte de creació d'unazona d'accés Wifi compartida,de forma segura i entre pri-vats, a l'eix comercial de lapoblació. La nova xarxa Wifi,que més endavant podrà am-pliar-se al conjunt de al ciuta-dania, està basada en unatecnologia que s’implantaràde forma pilot amb l'empresamultinacional FON. Aquestaidea té com a objectiu que elsusuaris que tenen punts enaquesta xarxa puguen cedirpart de la seua línia de bandaampla ADSL privada alsusuaris de la comunitat FON,a través d'un dispositiu ano-

menat fonera. D’aquesta ma-nera, els que ho facen tindrancom a compensació una con-nexió gratuïta a qualsevolaltre punt FON de la pobla-ció, i també en altres puntsiguals situats arreu de l'Estati en diferents països amb co-bertura d'aquesta xarxa. Així,l'Ajuntament ajudarà a im-pulsar un servei innovadorentre els negocis de Mórad'Ebre, perquè aquests pu-guen oferir-lo als clients.L'objectiu també és potenciarla zona comercial amb unainiciativa que permetrà tenirinternet gratuïtament amb eltelèfon, la tauleta o l’ordina-dor portàtil. A més, els ciuta-dans també podran adquiriraquest dispositiu en algunade les botigues d'informàticade la població que hi col·labo-ren. La xarxa actual està for-mada, inicialment, per untotal de 25 punts. G.M.

La Ribera d’Ebre vol convertir elCamí de Sirga en una “Via Blava”

TURISME INTERNET

El projecte de millora del GR-99 es finançaràen el marc del programa Xarxa EbreBiosfera

El Consell Comarcal enllesteix un vídeo promocional amb els atractius de la nova ruta

El president del Consell Comar-cal de la Ribera d’Ebre, JordiJardí, va avançar alguns detallsdel projecte integral per poten-ciar la via turística pel Camí deSirga, el tram riberenc del CamíNatural de l’Ebre o GR-99. Elprojecte es finançarà en el marcdel programa Xarxa EbreBios-fera, que impulsen els quatreconsells comarcals de les Terresde l’Ebre amb el suport econò-mic de la Generalitat i de la Di-putació de Tarragona, amb unainversió global de 800.000 euros.Segons Jardí, es tracta de fertransitable l’antic camí que utilit-zaven els sirgadors per estirar elsllaguts riu amunt, tot adequant-lo i dotant-lo dels equipamentsnecessaris per al seu aprofita-ment turístic. Durant una entrevista a Canal 21Ebre, el president riberenc vaparlar d’instal·lar-hi àrees dedescans amb dutxes, embarca-dors i fins i tot altres serveis comrestaurants i allotjaments, per

donar a conèixer els atractius del’Ebre des de dins mateix del riu. Jardí va afirmar que el Camí deSirga serà una “Via Blava” per ala comarca de la Ribera d’Ebre,en la mateixa línia que la ViaVerda ho és per a les comarquesveïnes de la Terra Alta i el BaixEbre. A més, va anunciar la pro-pera presentació d’un vídeo perpromocionar els atractius de laruta del Camí de Sirga.

Enllumenat públicD’altra banda, Jardí va afirmarque els 10 pobles de la comarcaque participen en el projecte degestió comuna de l’enllumenatpúblic podran assolir un estalvide fins al 50%, a més de compliramb els paràmetres legals decontaminació lluminosa. La in-tenció del Consell Comarcal ésque els 10 pobles riberencs tin-guen renovat el seu enllumenatpúblic a l’abril del 2015.

Una imatge del concurs de sirgadors a Móra d’Ebre. / Foto: ACN

Móra d’Ebretindrà unaxarxa Wificompartida

Els usuaris hande cedir una partde la seua línia privada d’ADSL

Gustau MorenoMÓRA D’EBRE

Aposta per la fruita, el vi i l’oliEl president del Consell Co-marcal de la Ribera d’Ebre,Jordi Jardí, va voler relativit-zar les possibles conseqüèn-cies negatives que tindrà elveto rus en la campanya de lafruita dolça a la comarca.Jardí va recordar que el sec-tor té altres problemes defons a causa dels preus bai-

xos, i que enguany ha estatun any dolent per al présseci la nectarina. Jardí va expli-car que treballen colze acolze amb el sector de lafruita dolça. De la matixamanera, el Consell tambéestà donant suport al sectorvitivinícola i al de l’oli, ambun viatge recent a Dubai.

RRIBERA D’EBREi PRIORAT

DIA DE LA PAU A MÓRA D’EBREPER TERCER ANY CONSECUTIU,l’Ajuntament de Móra d’Ebre va com-memorar el Dia Internacional de la Pau,el passat 19 de setembre. En realitat, elDia Internacional de la Pau és dos diesdesprés, però el consistori va avançar-lo en divendres per facilitar la participa-ció de la canalla. Tot un encert, perquèla cultura de la pau ha d’ensenyar-se

també als més menuts, i perquè els in-fants són sempre les víctimes més inno-cents de les guerres. A la plaça de Baix,els xiquets i xiquetes van encendre es-pelmes sobre les banderes dels païsosque actualment pateixen conflictesbèl·lics. També es va fer un enlairamentde globus blancs com a símbol de pau,a més d’un berenar popular. G.M.



El programa “Fem Ocupacióper a Joves”, fruit d’un con-veni signat entre els ConsellsComarcals del Priorat i el BaixCamp, ha arribat a la seua fide manera molt positiva, des-prés que s’haja incentivat lacontractació de diversos jovesper part d'empreses de la co-marca. De fet, la incorporaciód’un treballador jove al bar ViNovell de Falset s’ha sumat,en els darrers dies del pro-grama, a les incorporacionsanteriors de joves a l’HostalRestaurant Populetus de Po-boleda, i a l’AJ Restaurant i laCarnisseria Miró de Falset.Al llarg dels darrers mesos,l’Agent d’Ocupació i Desen-volupament Local (AODL) delConsell Comarcal del Priorat,i el tècnic del programa delConsell Comarcal del BaixCamp han estat informant lesempreses del territori delsavantatges del programa, ambl’objectiu d’aconseguir la seuaparticipació. En concret, elprograma va finalitzar el pas-sat 15 de setembre, amb ungran interès mostrat per partde les empreses en aquesttipus d’ajudes. El programa “Fem Ocupacióper a Joves” desenvolupa ac-tuacions ocupacionals per afa-vorir la inserció laboral dels

joves en situació d'atur, totcombinant la formació amb lacontractació subvencionadaper a les empreses que pre-nen la iniciativa d’incorporarun treballador d’aquestes ca-racterístiques. La subvencióque rep l'empresa consisteixen l'import del salari míniminterprofessional (tots elsmesos de durada del con-tracte i per un màxim de sismesos), en consonància ambel tipus de contracte a jornadacompleta o la part proporcio-nal, segons quina sigui la jor-nada parcial prevista. A més,aquests contractes subvencio-nats són compatibles amb elsincentius fiscals i amb les bo-nificacions en les quotes de laSeguretat Social per a cadas-cuna de les modalitats con-tractuals.El pla “Fem Ocupació per aJoves” està subvencionat pelServei d'Ocupació de Cata-lunya, el Ministeri d'Ocupaciói Seguretat Social, i el Fons So-cial Europeu. Per la seaubanda, l’acció de col·laboracióde l’AODL s’inclou dins delprojecte comarcal de promo-ció i desenvolupament econò-mic, formatiu i per l’ocupaciódel Consell Comarcal delPriorat, un projecte subven-cionat pel Servei d’Ocupacióde Catalunya en el marc delsprogrames de suport al des-envolupament local i cofinan-çat pel Fons Social Europeu.

RIBERA D’EBRE I PRIORAT

Campanya de reciclatge irenovació de contenidors

RESIDUS

El Consorci de Residus Riberad’Ebre, Terra Alta i Priorat ha en-gegat una nova campanya queporta per títol “Al capdavant enreciclatge”. La campanya inclouuna sèrie d’actuacions per rendircomptes amb la ciutadania; feli-citar la gent de les tres comar-ques per ser dels que millor fanla recollida selectiva de Cata-lunya; i fer una crida a qui encarano la fa, per seguir al capdavant

en reciclatge. Segons el presidentdel Consorci, Jordi Jardí, la TerraAlta és la segona comarca de Ca-talunya amb un percentatge méselevat de reciclatge; el Priorat, laquarta, i la Ribera d’Ebre, la si-sena. Però Jardí va insistir que caltreballar per assolir “l’excel·lèn-cia”. Així, la campanya consistiràen el repartiment de cinc fulle-tons informatius en què es deta-llarà que és consorci i els seusserveis; com s’ha de reciclar elvidre, el paper o el plàstic, itambé, coincidint amb el Nadal,una sèrie de recomanacions per

un consum sostenible. L’altra part de la campanya laprotagonitza la Ramoneta Pulidai Neta, un personatge que realit-zarà un espectacle teatral als di-ferents municipis del consorci.Finalment, Jardí també va avan-çar que el consorci substituirà totels contenidors en superfície deles tres comarques, amb una in-versió de 800.000 euros. Enaquest sentit, també es realitzaràun concurs per dissenyar el logo-tip que s’estamparà a cadascundels contenidors i que haurà dedonar una imatge “fresca”. Un moment de la presentació de la nova campanya. // FOTO: ACN

Cinta BonetMÓRA D’EBRE

El Priorat tanca amb èxitel programa ‘Fem Ocupació per a Joves’

TREBALL

G.M.Falset


BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

INDEMNITZACIÓ MILIONÀRIA

L’ACORD que hauria de certificar lacompensació a ACS podria passar pelconsell de ministres durant les pròxi-mes setmanes. ACS rebria els 1.400 mi-lions d'euros en una operació querecorda a la de la també frustrada cen-tral nuclear basca de Lemóniz i en laqual participarien alguns dels bancsque havien de finançar inicialment el

Castor. Les pèrdues d'aquest negoci s'a-cabarien socialitzant, indemnitzant laconstructora amb un crèdit i traslladantel seu retorn de forma diferida durant20 o 25 anys amb càrrec al rebut delsconsumidors de gas. Per la seva banda,la companyia Enagás, gestor tècnic delsistema gasista, assumiria el manteni-ment de la infraestructura, que el go-

vern espanyol es resisteix a desmante-llar. Segons el portaveu de la Plata-forma Ciutadana en Defensa de lesTerres del Sénia, Evelio Monfort, lasuma de tot aquest joc d'encaixos,compensacions i interessos financerspodria acabar disparant el cost total delprojecte fins a uns 3.000 milions d'eu-ros. C.B.

La crisi sísmica dels mesos desetembre i octubre de 2013 vaacabar convertint-se en el prin-cipi del fi d'un projecte quehavia nascut i crescut emparatper fosques ombres administra-tives, polítiques i tècniques.Mesos després de partir sismesde fins a 4’2 graus a l’escala deRitcher tot just quan es va co-mençar a injectar gas, els infor-mes encarregats a l'InstitutGeogràfic Nacional i l'InstitutGeològic i Miner acabarien con-firmant aquesta correlació quedeixava tocat de mort el pro-jecte, malgrat els 1.700 milionsd'euros gastats. A més, mai esva requerir un estudi sísmicprevi. La promotora, a qui li vapassar per alt l'existència d'unafalla activa dins del magatzem,tampoc hauria seguit les reco-manacions tècniques per injec-tar i podria haver incorregut enun càlcul erroni de la porositatde l'antic jaciment petrolífer.Exigir responsabilitats a totsaquells que el van autoritzar i

executar i evitar que tot plegatrepercuteixi en la mateixa so-cietat, és l’objectiu que s'ha tra-çat la Plataforma. Amb l'activitat paralitzada arrande l'episodi sísmic i la renúncia

a la concessió de l'empresa pro-motora, Escal UGS, aquest pas-sat estiu, la PlataformaCiutadana en Defensa de les Te-rres del Sénia i les administra-cions catalanes avisen queencara queden comptes pen-dents. El govern espanyol nonomés descarta, de moment,desmantellar les instal·lacionssinó que podria anunciar enbreu una fórmula per compen-sar l'empresa amb uns 1.400 mi-lions d’euros per la inversió,socialitzant les pèrdues.

ENERGIA

La plataforma marina del projecte Castor. // FOTO: ACN

Cinta Bonet / ACNVINARÒS

La Plataforma,la Generalitat iAlcanar, deciditsa no afluixar

Des de la Plataforma Ciutadanaen Defensa de les Terres delSénia ho tenen clar, no afluixa-ran. “No estem disposats a aflui-xar amb aquesta perspectiva.Hem de continuar lluitant.Tenim adhesions internacionalsi continuarem demanant a lagent el seu suport. Tot i que ensvulguin fer creure que està solu-cionat, això no aguantarà: la gentque hem patit els desastres nopodem pagar", sosté Joan Fe-rrando, president de la Plata-forma. I, malgrat tots aquestsepisodis, tant l'Ajuntament d'Al-canar com el Govern de la Gene-ralitat encara esperen que elMinisteri d'Indústria els informidirectament, malgrat les reitera-des reclamacions formals i lesdenúncies judicials presentades.L’alcalde d’Alcanar, AlfonsMontserrat, creu que cal ente-rrar definitivament el projecteper evitar futures temptacionsde reviure el projecte. També laGeneralitat, satisfeta pel tanca-ment de la planta, segueix recla-mant no només la informacióque se li va negar sinó tambéque s'executi el desmantella-ment. La seva denúncia continuaviva dins les diligències obertesd'ofici per la Fiscalia de MediAmbient de Castelló, que enbreu s'haurà de pronunciarsobre possibles responsabilitatspenals pel cas.

C.B. / ACNALCANAR

El moviment social contra el Castor avisaque encara hi ha comptes pendents

Es compleix un any dels terratrèmols que vanprovocar les injeccions de gas al magatzem submarí

La lluita es focalitza en el desmantellament de lesinstal·lacions i impedir la socialització de les pèrdues

[ LA XIFRA ]

1.700milions d’eurosgastats alprojecte Castor


La diòcesi de Tortosa s'ha sumatal projecte turístic, religiós i cul-tural anomenat “CataloniaSacra” creat pels deu bisbats i ar-quebisbats de Catalunya per pro-mocionar el seu patrimoni artístici històric, ara fa un parell d'anys.Al bisbat de Tortosa s'ofereixentres rutes per visitar les esglésiesi ermites de la zona: una per lacosta, l'altra pel Maestrat i elsPorts de Morella, i l'altra per laTerra Alta i la Ribera d'Ebre. El fetque el bisbat de Tortosa tinguiuna bona part del seu territori alPaís Valencià ha fet que al pro-jecte s'hi sumi amb nom propi:Dertosa Sacra. El canonge arxiver bisbat de Tor-tosa, Mossèn Josep Alanyà, vaafirmar que la idea sorgeix de lavoluntat de donar a conèixer elpatrimoni i la història de la Diò-cesi sense deixar de banda la te-ologia i apostant per la“modernitat” amb la presència ala xarxa, on es poden trobar lesrutes que es podran fer per partde les esglésies de la diòcesi.Mossèn Josep Alanyà també varemarcar que aquestes rutestambé afavoriran els restaura-

dors de la zona. El projecte també inclou xerradesi trobades per donar detalls delvalor que té el patrimoni cultural

i teològic de la diòcesi.El passat 26 de setembre es va ferla presentació oficial del projectea la Catedral de Tortosa.

Si alguna cosa agrada al mónliterari i sobretot a la indústriaeditorial són els centenaris.Cada any hi ha excusa per re-cordar algun autor del qual escommemora el centenari, pocimporta si de la mort o delnaixement, i fem bona la citad'Hipòcrates Ars longa, vitabrevis, la vida és breu, senyors,però l'art perdura. Aquest2014, per dir-ne alguns, tenimany Vinyoli, any Estellés, anyPlatero, any Octavio Paz, anyCortázar (coincidint amb elmig segle de Rayuela) tricente-nari de la Guerra de Succes-sió, quatricentenari del Greco,i aquí hi sumen tots els quecadascú hi vulgui afegir.

No se sap del cert si un cente-nari té alguna utilitat meritò-ria, queda clar que serveix ales editorials per reeditar lesobres més emblemàtiques delcelebrat, ja sigui sense mésnovetat que una portada de ti-pografia més moderna o ambcomentaris erudits d'algunestudiós de l'editorial de torn.Trobarem assajos nous sobrel'autor i l'obra que donen a lesantigues idees un aire de novarevelació mística, i fins i totpot arribar a sortir d'un calaixun text inèdit per a major glò-ria de l'editor i gaubança ge-neral.

Amb celebració centenària,galons i festeig, o sense, el mi-llor homenatge per a un autorés llegir la seva obra, la cele-brada o la que s'ha oblidat, laversió erudita i anotada o lade butxaca, el volum de dis-seny acabat de sortir del forno el de puntes doblegades dela biblioteca. Si no, quin sentittindria dedicar tot un any aomplir els prestatges i la fac-turació de Random House?

Ars longa, vita brevis

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDSCULTURA

CCONTE SOBRE EL MONTSIÀ

Neix Dertosa SacraPATRIMONI

LES PINTURES rupestres d’Ullde-cona són l’escenari del primer conte in-fantil de l’arqueòloga i tècnica decol·leccions de fòssils de l’institut Catalàde Paloecologia Humana i Evolució So-cial, Núria Ibáñez. El conte es titula Untresor dins la muntanya i ha estat publi-cat per Onada Edicions. Es tracta del pri-mer de la col·lecció El Montsià deBàrbara i Jaume, destinada a fomentar

i donar a conèixer la cultura, el patri-moni i la natura del territori entre xi-quets de 8 a 12 anys. De fet, són dosxiquets de deu anys, la Bàrbara i elJaume, els qui descobriran diferents in-drets del Montsià a través de les sevesaventures. En el conte també hi hanparticipat la il·lustradora Míriam Cid, elfotògraf Alfred Blanch i Anna Soterraten el tractament de les imatges. C.B.

Cinta BonetTORTOSA

Al bisbat de Tortosa s'ofereixen tres rutesper visitar les esglésies i ermites de la zona

La diòcesi de Tortosa s'ha sumat al projecteturístic, religiós i cultural “Catalonia Sacra”



CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

EL 14 DE DESEMBRE del 2012 ens deixava l’escultorvalencià Andreu Alfaro, un dels artistes més impor-tants de l’escultura cinètica del segle XX, amb mésde dos mil escultures en espais públics arreu delmón.

NASCUT A VALÈNCIA l’any 1929, fou autodidactades dels seus inicis; va manifestar una preocupacióper la integració de l’escultura en espais arquitectò-nics definits; emprà els seus coneixements sobre ge-ometria per a la producció de creacions forçasingulars i abstractes que juguen amb els mòduls,les sèries i els colors.

LA SEVA OBRA es consolidà internacionalment du-rant la Biennal d’art de Venècia celebrada l’any 1966.D’aquest període són les obres La Rella, La Veu d’un

poble i Monument a l’amor (1961 – 1967). Durant ladècada dels setanta realitza les seves conegudesobres Bon dia Llibertat (1975) i Catalan Power (1976).

ANDREU ALFARO ha estat un referent internacio-nal de l’escultura contemporània i un ferm defensorde la llengua catalana i valenciana. Entre els premisque va rebre Alfaro durant la seva trajectòria profes-sional podem destacar-ne el Premi Nacional d'ArtsPlàstiques, el Premi Jaume I o el Premi Alfons Roig.L’any 2008 esdevé membre d’honor de la Reial Aca-dèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

DINS EL TERRITORI català es poden comptar obresa Barcelona, Madrid i Girona, però també a d’altresllocs de l’Estat com València. La petjada d’Alfaro aTortosa ens ha quedat per sempre en l’oblidat Mo-

nument al Bimil·lenari de Tortosa, que actualmentpresideix la plaça – glorieta del mateix nom, a l’en-trada de la ciutat; feta d’acer inoxidable i dotadad’il·luminació nocturna, fou inaugurada el 29 de no-vembre de 1986, formant part dels actes de cloenda“Tortosa – 2000″ celebrats en commemoració dels2.000 anys de la ciutat.

DE LES SEVES creacions en deia el següent: “Quanmireu una escultura meva, mireu-la com si miréssiual mar, no li feu preguntes, mireu-la amb curiositat idesprés penseu simplement si us agrada o no. Da-rrera de qualsevol obra d’art modern hi ha sempreun home que té l’esperança d’un món millor, on totsnosaltres plegats serem lliures per a decidir el nostrefutur. Que és la nostra realitat d’avui.”

Andreu Alfaro, el “traductor” de metalls. David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

[ ] Seu de l’Institut Ramon Muntaner a Móra la Nova. // FOTO: IRMU

La Secció Filològica de l'Institutd'Estudis Catalans (IEC) cele-brarà a Móra la Nova la seva reu-nió anual els pròxims 17 i 18d'octubre. Obertes a la ciutada-nia, les jornades, "acadèmiques icíviques", volen convertir-se enun espai de contacte i intercanviamb estudiosos de cada territoridel domini lingüístic del catalàon tenen lloc. Entre els ponents,escriptors i filòlegs participantsfiguren especialistes ebrencscom Olga Cubells, Natxo Sorolla,Roser Vernet, Josep S. Cid i CarlesM. Castellà, entre d'altres, queaprofundiran sobre aspectescom el parlar de transició entre eltortosí i lleidatà, la disglòssia dela Franja o la figura de l'escriptorasconenc Carmel Biarnès. La reunió anual acollirà tambéles trobades d'escriptors "Prioraten Primera Persona" i discutiran

el procés d'estandarització de lavarietat lingüística del Baix Ebre.D'entre els membres de la SeccióFilológica que hi assistiran des-taquen noms com Màrius Serra,Jaume Cabré, Joaquim M. Puyali Joan Veny, entre d'altres."Per Móra la Nova és molt im-portant poder acollir aquestesjornades, que en els darrers anyss'han celebrat a Reus i Santa Co-loma de Farners, i que tenen coma objectiu contribuir a l'estudi i ladifusió de la llengua i la literaturadels diferents territoris amb lacol·laboració dels principals es-pecialistes en la matèria. En el casde Móra la Nova les jornades sónuna plataforma per a estudis iprojectes principalment de lesTerres de l'Ebre amb l'objectiude donar-los-hi una major pro-jecció", ha assegurat la directorade l'Institut Ramon Muntaner,Maria Carme Jiménez. Les jor-nades estan organitzades per laSecció de l'IEC, l'Institut RamonMuntaner i l'Ajuntament deMóra la Nova.

LLENGUA

Jornada acadèmica per lallengua a Móra la Nova

Cinta BonetMÓRA LA NOVA


La Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Mórala Nova és un certamen multisectorial on es re-presenta la maquinària agrícola, l'automoció, elsormejos, el comerç i els serveis en general.L'àmbit territorial de la fira es focalitza en la to-talitat de les comarques de la Ribera d'Ebre, TerraAlta i Priorat. Parcialment el Baix Ebre, BaixCamp, Bajo Aragón i Les Garrigues.

La superfície neta d'exposició és de 10.000 me-tres quadrats, amb un total de 170 expositors iun nombre de visitants aproximat de 50.000 per-sones.Hi podrem trobar des de maquinària i eines delssectors agrícola i ramader, automoció, materialsi equipaments per a la construcció, informàtica,ceràmica, alimentació, editorials, etc.

AAGE N D A

Prat de Comte

XIII Festa de l’AiguardentDurant els dies de la Festa de l’Aiguardent, tot el poble obre lesportes per acollir els alambins i les diferents mostres d’entitats,cellers i cooperatives de la Terra Alta. Els pratdecomtins convidenals visitants a entrar a les seues cases que fan la funció d’originalsstands firals.Recordeu que l’aiguardent s’ha de prendre sempre amb mode-ració i acompanyat per un dolç típic de les nostres terres com lescoquetes d’aiguardent, els redots i les casquetes.11 i 12 d’octubre

Festes

US RECOMANEM

Fires

Horta de Sant JoanX Festa del Mostillo iProductes d’ArtesaniaDiumenge, 5 d’octubre

AlcanarFestes QuinquennalsFins el 13 d’octubre

GandesaXXVII Festa del ViDel 31 d’octubre al 2 denovembre

AmpostaXXIV Festa de la Sega del’ArròsUn any més se celebra aquestafesta amb els tradicionals actes del’arribada dels carros, la sega prò-piament dita o la batuda a potes,tot combinant jotes tradicionalsamb música popular de la nostraterra.

Diumenge, 5 d’octubreLloc: Llacuna de l’Encanyissada

L’AmpollaJornades Gastronòmiquesde l’Arròs Fins el 5 d’octubre

La Ràpita2es Jornades Gastronòmi-ques del pop i l’arròsFins el 12 d’octubre

TortosaA Tortosa de TapesFins el 12 d’octubre

Terra AltaVI Jornades Gastronòmi-ques del Corder de la TerraAltaFins el 26 d’octubre

Menjar i beure

FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA I INDUSTRIAL DE MÓRA LA NOVADel 23 al 26 d’octubre de 2014

MasdenvergeVII Fira del Caçador4 i 5 d’octubre

TivenysXVIII Fira d’Artesania iTurismeDel 10 al 12 d’octubre

BítemVII Fira de la ClementinaDel 17 al 19 d’octubre

Espectacle musical

Ulldecona

Tom Sawyer detectiuEn el marc de la 11a edició dels 'Dissabtes de Teatre', organitzatsper Ulldeteatre Grup Escènic, espectacle musical 'Tom Sawyer de-tectiu' a càrrec de Lazzigags Produccions, amb música original basaten la novel.la que va escriure Mark Twain inspirant-se en un fet real.

Sinopsi:Tom Sawyer i el seu amic Huckleberry Finn es veuen implicats enun embolicat cas amb diamants robats, usurpació d´identitats i fal-ses acusacions.Preu: 8€ Xiquets i xiquetes, socis: 5€

Dissabte, 4 d’octubreLloc: Teatre Orfeó Montsià

Música

La SéniaMúsica en Terres de Cruïlla25 i 26 d’octubre

L’AldeaTrobada de bandesDissabte, 25 d’octubreLloc: Pavelló Poliesportiu

Mas de BarberansPorts i mansFins al 31 de desembre, alMuseu de la Pauma

Exposicions

Freginals‘Qui són, qui som? Freginalsen Blanc i Negre’Fins el 16 d’octubreLloc: Ajuntament de Freginals

Tortosa‘Simetria cerimoniosa’, deMikel BorràsFins el 25 d’octubreLloc: Taller Cinta Dalmau


“Jo practico elball de saló desde fa dos anys.En aquest tempsja he fet diversescompeticions aReus, a Tarragona i a Vila-real. ”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA SORIANO MONTAGUT: L’esportEL CENTRE SORIANO MONTAGUTés una de les escoles amb que comptala ciutat d’Amposta. Situada al carrerBalada de la capital del Montsià, l’es-cola va obrir les seves portes al 1981com a centre d’EGB. Posteriorment, elcentre es va ampliar i van arribar elsmés petits a les aules. Actualmentcompta amb dos línies i amb totes les

instal·lacions necessàries per activitatsescolars i extraescolars. En el programainfantil de Canal 21 parlem amb elsalumnes de quart de Primària sobre elsesports.

“Adrià Labernia“Jo practico el hoquei al Pavelló d’Ampostades de fa dos anys. M’agrada molt aquest es-port perquè és en equip i fas molts amics. Amés, et diverteixes molt!”

“L’esport quemés m’agrada ésla natació. Prac-tico aquest es-port al ClubNatació Am-

posta. Nedant m’ho passo molt béi faig molts amics. ”

2 PINZELLADES

Pau Pellisé

Maria Pagà

“Jo practico lagimnàstica rít-mica des dels 6anys. Se’m dónabé fer la roda, elpi-pont, el pont,la ‘planxa’, i el pont en colzes.”

“El patinatge ésun esport moltdivertit. La mevagermana practicaaquest esport i josempre vaig a

veure-la. Però l’esport que mésm’agrada és l’esgrima.”

Laia Marín

Pau Roselló

“A mi m’agradael tennis i el pra-tico a la terrassade casa meva. Ensé molt perquè elmeu pare m’en-senya a jugar a tennis.”

“A mi m’agradamolt el futbol. Elmeu equip prefe-rit és el Reial Ma-drid i el meujugador preferit

és Xabi Alonso perquè sap jugarmolt bé. ”

Joan Bayarri

Mohamed Essannobri

“Jo pratico lagimnàstica rít-mica. M’ensen-yen moltes coses.c omp l i c a d e s .Acabo de comen-çar però m’a-grada molt. ”

“Jo jugo a futbolsala amb elsmeus amics a lapista de l’escola.Sempre quemarco un gol ho

celebro amb els meus amics.”

Judit Pagà

Joan Conde

“Des de quetenia un anypractico la nata-ció i en sé molt.M’agrada moltnedar baix l’ai-gua amb el meupare a la piscina.”

“A mi m’agradamolt el futbol im ’ a g r a d a r i ajugar al FutbolClub Barcelona.M’agradaria arri-

bar a ser com Víctor Valdés.”

Maria Gascón

Arnau Fumadó

“Jo pratico el ba-llet des dels tresanys i m’agradamolt. Té algunadificultat però ésmolt divertit. ”

Noa Valldepérez“A mi m’agradamolt tirar-me a lapiscina. De fet,he dibuixat elsalt lliure. A casatinc una piscina i

m’ho passo molt bé.”

Omar Rosario


EESPORTS

EN MARXA EL POLIESPORTIUEL MES D’OCTUBRE assenyala l’inicide la temporada de molts dels esportsque es practiquen a les Terres de l’Ebre.Amb el futbol en marxa, ara és el torn decedir el protagonisme al poliesportiu. Bàs-quet, handbol, voleibol... inicien les res-pectives lligues en la seva modalitat i ambl’objectiu majoritari de realitzar una bonatemporada que garanteixi a tots els clubs

i entitats, almenys, mantenir la categoria.I no oblidem tampoc tots els esdeveni-ments que omplen els caps de setmana,com les curses i competicions, que acabende configurar l’excel·lent teixit esportiuebrenc. Tot això, ho analitzarem, una tem-porada més, al programa ‘Poliesportiu’,l’aposta de Canal 21 Ebre amb l’esport deli per al territori. J.B.

ACTES

La primera edició de la Fira del’Esport i la Salut d’Amposta vaaplegar més de 50 estands d’untotal de 40 clubs esportius, gim-nasos i botigues especialitzadesper la pràctica de l’esport i cen-tres de fisipoteràpia, que vanomplir el cap de setmana del 20i 21 de setembre el pavelló firalde la capital del Montsià.

La inauguració d’aquesta mos-tra va anar a càrrec del jugadord’hoquei patins nascut a Am-posta, Xavi Costa, que actual-ment forma part del ReusDeportiu i que es va proclamarsubcampió d’Europa en aquestesport. Costa va mostrar-semolt satisfet d’inauguraraquesta fira i va apuntar queuna iniciativa d’aquest tipus ésmolt important a l’hora dedonar a conèixer les diferentsdisciplines esportives. Per la

seva part, l’alcalde d’Amposta,Manel Ferré, va assenyalar queés una fita molt important per ala ciutat i va agrair la presènciadel jugador Xavi Costa, ja queés un esportista d’elit nascut ala capital del Montsià.

Iniciativa d’Sport SalutL’entitat Sport Salut, amb lacol·laboració de l’Ajuntamentd’Amposta, va ser l’encarre-gada d’organitzar aquesta mos-tra. Els membres d’aquesta

entitat, Josep Roda i XaviAguiló, van explicar que la firava néixer a partir del potencialesportiu de la ciutat.Tots els assistents van podergaudir d’exhibicions de dife-rents disciplines esportives,com aeromodelisme, tir, judo,bàsquet, taekwondo, rubgi orem, entre d’altres.

Amposta, esport i salutEl jugador d’hoquei del Reus Deportiu Xavi

Costa va ser l’encarregat d’inaugurar la firaEl certamen va acollir més de cinquanta

estands al pavelló firal de la ciutat d’Amposta

Judit BrúAMPOSTA

Èxit total de participació enel I Open Ciutat de Tortosade tennis taula, disputat elpassat 21 de setembre al Pa-velló Municipal d'Esports deFerreries, a Tortosa. El cam-pionat, organitzat pel ClubTennis Taula Tortosa, va reu-nir un total de 35 partici-pants provinents dediferents clubs tarragonins iva proclamar campió el pa-lista ebrenc Jaume Querol,després d’imposar-se al 12vegades campió provincialJosep Pajuelo, del Nàstic deTarragona. Querol va adju-dicar-se el campionat per unajustat marcador de 3 sets a2, en un final d'autèntic in-fart que va fer vibrar tota lagrada. J.B.

Primer llocde Querol

TENNIS TAULA

AGENDAESPORTIVA

Dissabte 4 octubreII Trencacims de Paüls: Ul-tramarató Terres de l’Ebre.

Diumenge 5 octubre62a Festa de la Bicicleta ade Tortosa

Diumenge 5 octubre7a Cursa Urbana de la Ga-lera. Running Series.

Diumenge 5 octubre II Piraguada Campus Te-rres de l’Ebre-URV. Xerta-Tortosa.

Dissabte 11 octubreI Festa de l’Esport Localde Móra d’Ebre.

Diumenge 12 octubre9a Cursa de muntanya deTivissa. Circuit ebrenc decurses de muntanya.

Diumenge 19 octubreV Cursa de la Policia Localde Tortosa. Running Series

Un moment de la inauguració de la fira. // FOTO: MANEL CAPELL

Sònia Franquet, primer bitlletespanyol als Jocs de RioLa tiradora d’Ascó Sònia Franquet vaaconseguir el passat 12 de setembre laprimera plaça ebrenca, i també espan-yola, per als Jocs Olímpics de Rio 2016.Franquet va assolir el sisè lloc a laprova de deu metres pistola d’airecomprimit en el Campionat del Món deTir, que es va dur a terme a la ciutat deLas Gabias, a Granada, des del 6 fins al

20 de setembre. Es tractarà de la terceracita olímpica consecutiva per a la tira-dora asconenca, que va valorar positi-vament aquest bitllet a Rio, en el seudebut amb la prova de deu metres.Amb la participació assegurada als JocsOlímpics, Franquet afrontarà les pro-peres cites al campionat mundial ambmenys pressió. J.B.

TIR OLÍMPIC

Sònia Franquet. // FOTO: CEDIDA

Imatge d’una de les exhibicions de la fira. // FOTO: MANEL CAPELL


El Club de Rem Tortosa va presen-tar el passat 9 de setembre el seuprojecte de micromecenatge perpoder adquirir una nova embarca-ció i que l’equip sènior puga guan-yar el campionat d’Espanya de 8+absolut. Actualment, l’equip sèniorestà format per 12 remers, delsquals vuit han participat enguanyen alguna competició internacio-nal amb la selecció espanyola. Perexemple, aquest estiu Àlex Sigurb-jornsson i Pau Vela van quedarquarts en el Campionat del Mónque es va celebrar a Amsterdam.Al Club de Rem Tortosa creuenque tenen un bon equip sènior, iara només els falta una embarcaciónova de vuit amb timoner, perpoder guanyar a la categoria estrella del rem. La reco-llida dels diners es fa a través del

web Sponsorto.com, on tot aquellinteressat pot realitzar una aporta-ció que finalitzarà a mitjans d’oc-tubre. L’objectiu, és recollir untotal de 28.200 euros, però des del’entitat de Rem volen assolir unmínim de 30.000 euros per poder

assumir altres despeses com la re-paració de les embarcacions. Elremer Pau Vela va explicar que se’lsfa difícil competir al més alt nivell,ja que els seus rivals sí que han re-novat unes embarcacions que aells se’ls han quedat obsoletes.

Judit BrúTORTOSA

ESPORTS

REM

Acció de micromecenatgedel Club de Rem Tortosa

L’entitat ha de recollir un total de 28.200 euros per adquirir una nova

embarcació per a la participació de l’equip sènior al campionat espanyol

Amb aquest nou equipament, el CF Ampolla ja té tres equips de futbol base

L’Ampolla inaugura elcamp de gespa artificial

FUTBOL

L’Ampolla va inaugurar oficial-ment la gespa artificial delcamp de futbol municipal elpassat 19 de setembre. De fet,aquest equipament ja està enmarxa des de l’abril i això hapermès l’increment de la pràc-tica futbolística en aquesta po-blació del Baix Ebre. Un delsexemples ha estat la creació detres equips de futbol base, quejuntament amb el conjuntamateur, aglutina al voltantd’un centenar de jugadors, aixícom el doble de participants enel IV Torneig Jordi Pitarque, tali com va apuntar l’alcalde del’Ampolla, Francesc Arasa. Desdel Club de Futbol l’Ampolla,el seu president Paco Gilabert,

destacava que el nou camp degespa artificial era un objectiua complir i va assegurar queactualment s’ha convertit en unterreny de joc de primer nivella les Terres de l’Ebre. La inau-guració de la nova gespa artifi-cial va anar a càrrec delvicepresident de la Diputacióde Tarragona, Pere Panisello, iva ser finançada a través delPla d’Acció Municipal. L’acteva comptar també amb la pre-sència del president de la Fe-deració Catalana de Futbol,Andreu Subies, així com la re-presentant territorial de l’Es-port a l’Ebre, Cinta Espuny.Durant l’acte, es van lliurar pla-ques commemoratives als ex-presidents del Club de Futboll’Ampolla i es va realitzar lapresentació oficial dels equipsde futbol base de l’entitat.

Judit BrúAMPOLLA

El circuit Running Series deles Terres de l’Ebre encara larecta final d’aquest any 2014.Després de la prova que es varealitzar el passat 21 de setem-bre a l’EMD de Jesús, el cir-cuit d’atletisme ebrencfinalitzarà la temporada ambles proves de La Galera i Tor-tosa, que tindran lloc a l’octu-bre. Amb la disputad’aquestes darreres cites, elRunning Series tancarà latemporada amb un balanç de

deu proves que van començarel passat mes de març amb elsDeu Mil d’Amposta.La prova a Jesús, la vuitenad’aquest circuit, va reunir mésde 110 corredors. La cursa esva desenvolupar sense cap in-cidència i amb una duradatotal de 59 minuts. En aquestacita, el primer classificat de lacategoria absolut masculí vaser l’atleta Sergi Hidalgo del’equip Runnersworld Tarra-gona (34:55) i la guanyadora

en la categoria absolut femeníva ser la corredora del BorgesTrail, Pilar Rus (40:12). Vacompletar el podi absolutmasculí Joan Martos, del Vi-naròs, (35:39) i Xavier Alqué-zar, del Team Flowers, (35:57).En dones, va obtenir el segonlloc Mireia Guarner, de l’ATE(40:34), i el tercer Neus Espi-nach, del Trail Roquetes,(42:24). Els guanyadors localsvan ser Marta Sales i Xavi Al-quézar. J.B

Recta final del Running Series 2014

El 4 d’octubre arriba una deles cites més esperades perals amants de la ultra resis-tència: la segona Trencacimsde Paüls. La Ultramarató Te-rres de l’Ebre presentarà untrail de 50 quilòmetres dedistància i 4.000 metres dedesnivell positiu; i un marxade 24 quilòmetres i 950 me-tres de desnivell. J.B.

Arriba laTrencacims

BREU

Inauguració de la gespa artificial del camp. // FOTO: JUDIT BRÚ

Presentació del projecte de micromecenatge de l’embarcació. // FOTO: CRT


TOTS VOLEM TENIR lesdents blanques, perquèsabem que un somriure atrac-tiu ens aporta una major con-fiança i autoestima. Hi hamoltes maneres d'aconseguirunes dents perfectament blan-ques, però el primer i més im-portant és evitar que les dentses taquin més de l'inevitable.Perquè tot allò que no estàtacat no cal netejar-ho. L'hàbitde fumar, que a part de serperjudicial per a la salut en ge-neral, també és molt perjudi-cial per a l'esmalt dental, jaque provoca unes taques gro-guenques que són molt difícilsd'eliminar amb la higienebucal tradicional.

TOT SEGUIT us donaré unpetit truc que us permetràgaudir d’unes dents més blan-ques. Els plàtans són unafruita deliciosa, fàcil de digerir,que ens aporta força nutrients.A més, podem emprar la sevapell per blanquejar les dents.El potassi, el magnesi i elmanganès són minerals queconté la pell del plàtan madur,i tenen un efecte blanquejadorper a les dents. Aconseguiu unplàtan madur; quan estàmadur, la pell conté els nivellsòptims de minerals que usdeixaran les vostres dents res-plendents.Peleu i talleu untrosset de pell de plàtan queus resulti amanosa i fregueu-vos suaument les dents, ambla part interna de la pell du-rant un parell de minuts, asse-gureu-vos d’arribar a totes lesdents, així les dents absorbi-ran els minerals que les blan-quejaran. Tot seguitraspalleu-vos les dents amb lavostra pasta dentifrícia prefe-rida -cosa que cal fer desprésde cada àpat-, i lluireu unesdents més blanques.

SS A L U T

BANC DE PERRUQUES SOLIDÀRIES

EL BANC de perruques solidàriesBySandraM es troba als salons de Raf-fel Pagès, però és una iniciativa pròpiaque no té res a veure amb la marca. Ésuna associació sense ànim de lucreque es dedica a reciclar perruques usa-des i en bon estat, per ajudar personesque necessiten tractar-se amb quimio-teràpia i no tenen els recursos neces-

saris per obtenir una perruca nova. Laúnica condició és que han de ser retor-nades perquè un altre client les pugatornar a utilitzar. De fet, el banc de pe-rruques solidàries treballa amb la Lligacontra el Càncer de les Comarques deTarragona i les Terres de l’Ebre, i ambels assistents socials dels ajuntaments.Per reciclar les perruques, utilitzen tèc-

niques que van aprendre a Alemanya.Quan els articles estan netejats, penti-nats i esterilitzats, presenten les ma-teixes condicions que un article nou. Amés, també disponsen d’un estoc deperruques noves, que han pogut obte-nir d’una acció de micromecenatge perinternet. A banda, també preparen uncalendari solidari. G.M.

Un equip de professionals dediferents universitats, lideratper la psicòloga i infermeraMar Lleixà, ha creat una pàginaweb de suport a les persones noprofessionals que cuiden delsmalalts crònics. Amb el portalwww.cuidadorascronicos.com,el projecte vol facilitar informa-ció, per part de professionals dela salut, a aquelles personesque s'encarreguen de cuidarmalalts, habitualment familiarsi a temps complet. Lleixà, pro-fessora del departament d'In-fermeria del Campus de lesTerres de l'Ebre de la URV, hadestacat també que una partdel web està dedicat a donarconsells a les persones que cui-den aquests malalts, perquètambé trobin temps per a ellesmateixes i es recuperin tant fí-sica com emocionalment.A més, tal com ha explicatLleixà, s'ha creat un espai pri-vat, al qual s'hauran de regis-trar per poder accedir-hi, on escrearà una comunitat virtual on

les persones cuidadores podrancompartir experiències i con-tactar amb persones expertesen aquest àmbit. El projecteneix a partir d'un estudi de re-cerca previ sobre el paper deles cuidadores, té una duradade tres anys, i un cost de 24.000euros que seran finançats perl'Institut de Salut Carlos III, elMinisteri d'Economia, i els fonseuropeus Feder.El web ha estat funcionant deforma pilot des de fa uns mesos

després d'haver contactat ambuna cinquantena de personesque cuiden malalts crònics através de l'Hospital de TortosaVerge de la Cinta. El perfil d'a-questes cuidadores és el d'unadona que fa de cuidadora sola.L'equip d'investigació del pro-jecte està integrat per catorzepersones, entre les que hi haprofessorat dels departamentsd'Infermeria i Pedagogia delCampus de les Terres de l'Ebrede la URV i del de Tarragona,

també professorat d'infermeriade les universitats de Barce-lona, Alacant, i Màlaga, i del'Escola Sant Joan de Déu deBarcelona, així com infermeresdels centres assistencials dlgrup Sagessa i de l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta.

Els cuidadors no professionals demalalts crònics ja tenen un web

HOSPITALS

El portal facilita informació fiable i una comunitat virtual per compartir experiències

El projecte està liderat per una psicòloga i infermera del campus de la URV a l’Ebre

Una part de l’equip investigador que ha creat el portal d’internet dirigit a les persones cuidadores. // FOTO: ACN

Cinta BonetTORTOSA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTDents mésblanques



ÉS HABITUAL veure grups de joves reunitsen els que, la gran majoria, estan més pen-dents dels seus telèfons que de qualsevol altracosa que passa al seu voltant. Des de fa moltspocs anys hem vist una gran expansió a l'àreade les tecnologies de la informació i la comu-nicació, repercutint-nos directament en el diaa dia. Si Internet va ser la gran revolució en elssistemes d'informació i comunicació, l'arri-bada dels smartphones ha revolucionat l'ac-cés a aquestes tecnologies des de qualsevollloc. Estem de ple en aquesta era de les novestecnologies, que moltes vegades ens facilitenla vida, millorant-nos l'accés a la informació,però que en moltes altres ens la compliquend'una manera essencial, transformant aques-tes tecnologies en eina d'obsessió per tenir elmillor model de telefonia o fins i tot quedaratrapats al món virtual de les xarxes socials.

PODEM DIR QUE l'addicció a les noves tec-nologies en general, per no circumscriure'nssolament a Internet, disten molt de les addic-cions que tracten els manuals de psiquiatriacom el DSM Americà, que és l’habitualmentusat en la pràctica clínica pel diagnòstic delstrastorns mentals, en el qual es defineix a lesaddiccions segons la substància que les causa.Encara que si podríem parlar aquí de les “ad-

diccions comportamentals” ja que poden arri-bar a generar dependència i fins i tot en oca-sions pèrdua de control, ocorrent igual que enles addiccions a les substàncies, que l'addicteno es considerés a sí mateix com a tal.

AL MÓNcientífic solen generar-se controvèr-sies sobre el que és normal o el que és patolò-gic temes incipients d'estudi com el que ensocupa, en el qual encara s'ha de generar unimportant cos de recerca sobre el mateix perarribar a conclusions encertades. Si bé hi hadiversitat d'opinions sobre els símptomes quepoden denotar una addicció a les noves tec-nologies, hem d'estar atents a algunes senyals

d'alarma, especialment si la persona descuidaactivitats importants com la salut, el treball oles relacions socials, si el temps dedicat a dor-mir és inferior a cinc hores o si es passa mésde quatre hores davant de qualsevol tipus dedispositiu i al mateix temps mentir sobre eltemps real de connexió o preferir estar con-nectat a internet que realitzar qualsevol altraactivitat. També s'està observant que algunespersones arriben a presentar incapacitat persortir al carrer sense el telèfon mòbil, aparei-xent símptomes com l'ansietat i la irritabilitatclàssics en símptomes d'abstinència, així comreaccionar malament a les limitacions horà-ries imposades pels pares a l'us d’internet.

UN GRUP DE RISC molt important a sofriraquest tipus d'addiccions és la població ado-lescent ja que estan molt familiaritzats amb lesnoves tecnologies i estan travessant una etapade la vida en la que estan sofrint una sèrie decanvis psicològics, intel·lectuals i socials on nocompten amb la maduresa necessària persaber quant els està interferint negativamentaquesta dependència, encara que la recon-ducció d'aquestes situacions és possible desde la vessant cognitiva conductual, havent decentrar-se l'objectiu del tractament en el rea-prenentatje del control de la conducta.

SALUT

Els perills dels smartphones

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

Polèmica pel col·lapse de les urgènciesHOSPITALS

Un

Unes declaracions realitzadespel director dels serveis territo-rials de Salut, Albert Gómez,durant la valoració de l’activitatassistencial al territori va gene-rar força polèmica. Fins al puntque Iniciativa va demanar laseva dimissió. Els ecosocialistesdenunciaven que Gómez haviaafirmat que “la gent gran ésuna plaga per la sanitat pú-blica” i que havia “culpabilit-

zat els ciutadans” del col·lapsede les urgències de l’HospitalVerge de la Cinta aquest estiu.També el portaveu del PSC deTortosa, Enric Roig, va exigiruna disculpa a Gómez. Per laseva part, Gómez va acabaremetent un comunicat lamen-tant que s’hagués “tergiversatintencionadament” algunes deles sevesparaules. En aquestsentit, Gómez va especificarque Salut treballa en un Pro-grama d’Atenció a la Cronicitatper tal de facilitar un serveicontinuat a la gent gran, quepateix malalties cròniques i

complexes, i que “són aquestesmalalties, les que s’han conver-tit en la plaga o epidèmia delsegle XXI”, i no pas la gentgran. Quant a la polèmica enrelació al col·lapse d’urgènciesGómez va reiterar que “els ciu-tadans poden rebre atenció im-mediata i propera al CAP, sensehaver d’arribar al servei d’ur-gències de l’hospital d’aguts deTortosa i, d’aquesta manera,descongestionar el servei, ipoder oferir així també una mi-llor atenció sanitària als pa-cients amb malalties mésgreus”.

Més d’una trentena de perso-nes de les Terres de l’Ebre po-drien patir miastènia, unamalaltia autoimmune i crònicaque afecta el funcionamentneuromuscular. L’AssociacióMiastènia Catalunya s’ha co-mençat a implantar al territori.Vol donar a conèixer la malaltiai el seu diagnòstic als profes-sioanls de la salut. G.M.

Unes 30 personespateixen miastènia

Algunes senyals d’alarmasón el descuit de la salut, el treball o les relacions socials”“

Urgències de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta // FOTO: G.M.

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA


Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal de Vinaròs,partida Closa o Ribes(ermita de Vinaròs). Preu:130.000 euros � 636 256045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústicade 3,5 jornals al costat de lavia verda a 3 min de Jesús,sense casa. Interessatstrucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Per entrara viure. A 5 min deCamarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 - 605994 256

Alfara de Carles Es vencasa a Alfara de Carles amb130 m2, 5 hab., 2 banys,moblat, cuina i menjador,amb hort i finca d’oliveres.Interessats trucar al � 661 143 311

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador amb bombade calor/fred. 30.000 eurosnegociables. Trucar a partirde les 19h. � 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90m2, zona de Remolins,edifici ganadera, 4 hab., 2banys, gran terrassa, patiinterior, xemeneia,ascensor, primera planta.Preu: 86.000 euros. � 646465 499

Mas de Barberans Es vencasa al Mas de Barberans,amb dos hab, 1 bany, cuinamenjador, magatzem i granterrassa amb magnífiquesvistes. Preu: 56.000 euros � 638 170 363

Roquetes Es ven adossata Roquetes de 160m2,garatge més 3 plantes amb3 hab + suite, safareig iterrassa. Preu: 180.000euros � 617 518 827

Amposta Zona Valletes.Es ven parcel·la edificablede 120 m2, prop delcol·legi Miquel Granell. Departicular a particular. � 649114580

Tortosa Es ven per lazona Temple. Pis 2 hab.,saló menjador ambterrassa, 1 bany, cuina igaleria. Calefacció ambgas. Zona ajardinada ipiscina comunitaria. Perentrar a viure. Preu:130.000 euros. � 636 732222

Alfara de Carles Es venxalet de 180 m2, piscinaaigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles,amb hort i oliveres. Preu a

convindre. � 661 143 311

Amposta Es ven plaça depàrquing. 2.000 Euros. � 650756727

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà,edifici Voraparc. Preu: 55euros. � 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casarural amb encant, situada ales afores del poble dePauls, al centre del parcnatural. 12 places,barbacoa. Preu 17€/persona� 608 438 245

Amposta Es lloga pis al’avinguda la Ràpita, 4 hab.,cuina, 2 banys, terrasses imoblat. Preu: 350 euros � 610 471 851

Benicarló Es lloga pis amb3 hab., sala d’estar,menjador, 2 banys iascensor � 676 690 978

Jesús Es lloga planta baixaamb 2 habitacions, cuina,menjador, 1 bany, a/a ambbomba de calor i moblat.Preu 260 euros. � 620 39 28 50

Jesús Es lloga pis moblat aJesús amb 3 hab, bany,cuina i menjador. Preu: 320euros � 676 226 990

Tortosa Zona Temple. Es

lloga plaça de pàrquing.� 678461724

Roquetes Es lloga casaprefabricada 25 m2, fincaplana 4 jornals, 5 minTortosa, s'arriba per camiasfaltat, moblada,electrodomèstics, totalmentvallada. 250 Euros/mes.Xavi. � 605630017

Ofertes Es ven un remolcper a una moto, amb l’opcióde col.locar un altre carril percarregar 2 motos. Preu: 500euros. � 680 192 122

Ofertes Enginyer enTelecomunicacions ofereixclasses de repàs o reforçescolar de Matemàtiques iFísica per alumnes d’ESO iBatxillerat. Josep. � 608 438 245

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltaexperiència. Pressupostossense compromís. Netedatmàxima. � 686 085 657

Oferta AVON buscapersones que vulguinvendre o consumir els seus

productes. � 977442642

Ofertes Si tens més de 18anys i ganes de treballartruca. � 977442642

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.

Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Varis Es compra, es restaurai es venen tot tipus de moblesantics, antiguitats...Interessats trucar al � 977 503 113

Varis Recollida de trastosvells, desallotjament i netejade pisos i locals. Preusmínims. Per a mes informaciótruca � 618 792 176

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili � 977 510 705

Varis Compro tebeos,còmics de superherois,manga, àlbums de cromos,llibres, calendaris de butxaca,programes de cinema,soldadets de plom i joguinesen general. � 630930616

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[MOTOR]

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. Tècnica futbo-lística que s’aprèn al mercadillo.Moai escuat per culpa del mal amo/ 2. Sembla un lleopard però encaras’assembla més a un ocellot. La brisaque fa a la vall / 3. Un primer delmenú. Triples triplicats. I ara unúltim / 4. En Rusiñol hi va escriureels jocs florals de casa. Senyals queens fan anar errats / 5. Tot és així,quan la relació oscil·la entre el pro-nom i la conjunció. Cada quatreanys queda prenyada / 6. Enemicsde Collar el Lector. Flor de jardí quecreix al cor d’en Pau Riba / 7. Medu-ses molt estimades entre els Cèsars.L’àvia abstèmia / 8. Pilar per reforçarmurs tot i quedar submergit quasidel tot en un pantà. De l’intel·lectualque genera rebuig / 9. Assistiren alnaixement de la Svetlana. És al gelcom al fus el refús. Al cor d’en Moret/ 10. Faci veure que pilota l’avió. Hodeixa tot empastifat després d’untête a tête / 11. Cap de l’executiu. Delsistema que ja es va penjar fa vint otrenta anys. Cap de l’intensiu / 12. Elguapo d’esquena a la pantalla. Des-tinatari dels confits / 13. Té el mateixrepresentant que en Capone però elles dedica a fer cadires i bicicletes. Pa-rada i fonda al desert.

VERTICALS: 1. Fer el possible peresberlar les roques. Plantava a la ca-dira / 2. Paren en sec. Jugador nú-mero 12 al taller. Als extrems deldial / 3. De collonut poder no n’és,però de genolls en té. Tot i que lihem pres el primer i l’últim ell esmostra íntegre / 4.Despertadora detrobadors. Fer per manera que l’ar-bre ens deixi caure ben amunt / 5.El més gran sol estar als camions.Esquivà el preludi del preludi / 6.Sino fos a perpetuïtat podria ser teu.No és que no s’entengui, és que noes comprèn. El nunci la repeteix / 7.I amb aquesta conclou. Buscador depetroli com si fos aigua. Ideològica-ment pròxim a la parafina / 8.Diu-menge al vespre se n’acumulenmolts en poc temps. S’empassà lacarn, i es tractava de galta / 9. Es-quiar malament per culpa de la con-fiscació. Teixit hispano-egipci / 10.Calculo els centímetres de lesmeves paraules. Breu nota sobrel’estat de la ròtula / 11. Abracenl’Octavi. Tot se n’hi va quan enge-guen a rodar. Provatures de canut /12. Esmola la visió de Ragusa. Ela-bori un compost amb vinagre de la-boratori.

[VIDÈNCIA]

[AMISTAT]

[TREBALL]

PASSATEMPS


Aquest mes d’octubre, Canal 21 Ebre ha es-trenat una temporada carregada de nove-tats. I és que la televisió local i comarcal deles Terres de l’Ebre ha volgut iniciar la sevanova temporada renovant completament laseva imatge amb noves caretes i nous platósen cadascun dels programes que formen laseva graella.L’Informatiu, dirigit i presentat per la perio-dista Cinta Bonet, conserva el roig corpora-tiu de la cadena però en aquesta ocasiópren importància el blanc. Els espectadorstambé podran veure una petita variació enl’inici de l’informatiu, amb una explicaciómés detallada de la notícia més rellevantdel dia. Primera Columna, l’informatiu ma-tinal que dirigeix i presenta el periodistaGustau Moreno, conserva la seva essència

però incorpora noves imatges de l’actualitatde les Terres de l’Ebre. Els programesTemps Afegit i Poliesportiu, presentats perla periodista Judit Brú, donaran una imatgede més frescura i plasmarà cadascun delsesports que es practiquen al territori. El ma-gazin nocturn Districte 21, dirigit per la pe-riodista Sílvia Alarcón, també incorpora enla seva careta imatges de les nombrosesfires i festes, i actes tradicionals que se ce-lebren al nostre territori, i dels quals Canal21 Ebre vol fer partíceps els seus especta-dors. Complementaran la graella, tambéamb imatge renovada, Tens un racó dalt delmón i l’Entrellat, i continuaran els progra-mes Fet Aquí, Petits Artistes i els reculls deles activitats que es realitzen a l’Ebre. D’aquesta manera, Canal 21 Ebre vol con-tinuar reforçant la seva posició al territori,adaptant-se a les noves tendències i ambl’objectiu d’oferir el millor producte i elsmillors continguts als seus espectadors.

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaPOLIESPORTIU. Un cop s’han iniciattotes les lligues i els clubs esportius deles Terres de l’Ebre ja es troben a plerendiment, torna el programa Polies-portiu a la graella de programació deCanal 21 Ebre, de la mà de Judit Brú. Elprograma es pot veure cada dimarts ales 21 hores en primera emissió, i es re-emet el mateix dia a les 22 hores.

TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN.També l’escriptor Jesús Maria Tibau ini-cia nova temporada a Canal 21 Ebre.Nous autors i escriptors passaran pelplató de la televisió per presentar i par-lar del contingut de la seva obra ambTibau. El programa es pot veure els di-mecres a les 21 hores i en posteriors re-emissions.

Canal 21 Ebre estrena imatgeTELEVISIÓ TECNOLOGIA

La demarcació ebrenca delCol·legi de Periodistes va acor-dar sumar-se al Pacte Territorialde les Terres de l’Ebre pel Dreta Decidir. L’adhesió es va apro-var durant l’assemblea generalextraordinària de col·legiats, enquè hi havia 43 periodistes cri-dats a participar-hi. L’adhesióes va aprovar amb nou vots afavor i tres abstencions. G.M.

COMUNICACIÓ

Suma al Pacte pelDret a Decidir

Apple presenta les novetats del’iPhone 6 i l’iPhone 6 Plus

per Jaume Querol

RedaccióTORTOSA

La televisió local i comarcal de les Terres de l’Ebre renovales caretes i els platós de tots els seus programes

[ ] Imatge del nou plató de l’Informatiu de Canal 21 Ebre. // FOTO: CLAUDIO ENA

Apple presenta al món el seu nou telèfonsmartphone iPhone 6 i iPhone 6 Plus, di-ferenciats principalment per la grandàriade 4’7 i 5’5 polzades.Quant al seu disseny exterior, l’iPhone 6presenta idees pròpies de la família iPad,amb les cantonades més suaus i menyspronunciades. També és destacable queels enginyers d’Apple han aconseguit re-duir el seu gruix fins a només 6’9 mm. (7’1mm. l’iPhone 6 Plus), el qual li dóna unasensació de lleugeresa i disseny especta-cular.La nova pantalla és realment de qualitat,al nivell dels millors equips dels rivals. Elsseus colors són molt vius, el nivell de con-trast perfecte i es pot usar perfectament aplena llum solar. És sorprenent la nova re-solució de 1334 x 750 píxels amb una den-sitat de 326 punts per polzada, el que faque sigui pràcticament impossible distin-gir els seus píxels. Tot això permetrà afegiruna nova fila d’icones a la pantalla princi-pal, cosa que sovint trobem a faltar.Una altra de les novetats importants té aveure amb el seu nou processador que se-gueix la línia de nomenclatura A8, un cer-vell de doble nucli a 1’4 Ghz i 64 bits quepossiblement sigui el més potent del mer-cat actual. A més, aquest estarà recolzatper un també renovat coprocessador M8,dedicat a feines secundàries com la salut ifitness. La memòria RAM es manté en1Gb de RAM, que sembla escassa si hocomparem amb altres equips de primera

línia, però és que iOS es mou perfecta-ment, i no en cal més.Quant a la càmera, si ja de per si l’iPhoneintegra una de les millors del mercat,aquest cop Apple s’ha superat, i tot i man-tenir els 8Mp, la qualitat fotogràfica haaugmentat considerablement gràcies a lamillora de les seves lents i l’electrònica.Quant a la capacitat de gravar vídeo“només” és capaç de fer-ho fins FullHD1080p, inferior a equips punters d’altres fa-bricants, però més que suficient.Un altre aspecte primordial dels nostressmartphones té a veure amb l’autonomia:mentre l’iPhone 6 de 4’7” pràcticament nopresenta gaires millores sobre el modelanterior, el model més gran de 5’5” obtéresultats realment sorprenents, a causadels 2.915 mAh de capacitat, i que algunstests li donen fins a un 50% de millorasobre el seu germà petit de 4’7”.Finalment, iPhone 6 ens aporta la típica ac-tualització anual del seu sistema iOS, enaquest cas la v.8, amb novetats interessantscom ApplePay (pagament electrònic), fun-cions de salut iHealt , millores en l’assis-tent de veu Siri, Family Sharing,Continuity (permet iniciar una feina en undispositiu i acabar-la en un altre), etc.Resumint, disponibilitat a partir de 16Gben els models base (6 i 6Plus), es suprimeixel de 32Gb, per donar pas a 64Gb i 128Gb,amb un rang de preus de 699€ (iPhone616Gb) fins a 899€ (iPhone6 Plus 128Gb).Més informació www.apple.es


VI RECOMANATJordi Miró

2013Celler Jordi Miró

D.O. TERRA ALTACorbera d’Ebre

Preu aprox. : 6,50€

F O G O N S

F

Familiar, acollidor, per gaudirdel mar sota l’ombra d’unesmeravelloses moreres i sobre-tot, productes d’alta qualitat itracte excel·lent, què més lipodem demanar a un restau-rant?La natura i el mar són el pa-ratge ideal per gaudir d’unavetllada tranquil·la en un en-torn mediterrani i mariner. Unespai relaxat que converteix elmoment de l’àpat en un plaer.Les sobretaules es fan llarguesper que no trobes el momentper posar punt i final a allò quees converteix en una grata ex-periència. El Restaurant Casa Juanito ésd’aquells establiments en quèet sents com a casa perquètenen una llarga experiència almón de l’hostaleria i la restau-ració. De fet, tot i la seva llargaexperiència, sempre han sabutestar actualitzant-se en cadamoment, de totes maneres laseva cuina fa que altres localsno l’hagin pogut desbancar.Una aposta segura. Els productes sempre són dequalitat, frescos i de proximitat.Tot i que les seves especialitatssón els productes del mar, so-bretot en l’elaboració de maris-cos, cal dir que els arrossos sónuna exquisidesa, tractats des dela delicadesa i un saber fer quedel·laïta en cada cullerada. Eltataki de tonyina, els musclos,la graellada de peix i la paellamarinera són, sense dubte, lesestrelles de la carta. Sincerament, es tracta d’unespai gastronòmic que hasabut trobar el seu lloc apos-tant sempre per la qualitat iprioritzant-ho per sobre delsdetalls en la decoració del localo en la presentació dels seusplats. Tot i ser elements correc-tes, la qualitat del producte ésla seva insígnia i marca de lacasa que enganxen a tots tipusde clients per repetir.

RestaurantJuanito Platja

La ressenya deRestarium

En primer lloc, prepararem un morter i hi afegirem unadent d’all tallada i una mica de julivert també tallat, i ho pi-carem fins que quedi una pasta homogènia. Afegirem olid’oliva verge i ho remenarem amb l’all i julivert, de maneraque quedi tot ben mesclat.Després tallem la carxofa, el pebrot roig i la ceba a trossets.Tot seguit, prepararem una cassola amb oli d’oliva verge iposarem el foc a mig gas. Quan l’oli estigui calent, hi afe-girem l’anguila i la fregirem durant uns quants minuts i laretirem de la cassola.Ara afegim la sèpia a la cassola amb l’oli, i la fregim tambédurant pocs minuts per a què l’oli agafi una mica el gust, i

també la retirem de la cassola.Al mateix oli hi afegim la carxofa, el pebrot roig i la ceba jatrossejats,un cop s’hagin daurat les verdures afegirem eltomàquet i el deixarem durant uns minuts més fins quequedi ben ben sofregit, per acabar afegim l’arròs, i ho so-fregim tot durant uns cinc minuts més per a que l’arròs ensabsorbeixi el gust del tot el sofregit.Seguidament hi afegim l’anguila i la sèpia, li donem unesquantes voltes per a què agafi sabor, i hi tirem el brou depeix, la sal i la picada d’all i julivert.Ho deixem coure tot durant 15 minuts, i ja ho podem reti-rar del foc i servir.

Ingredients 400 g. de sèpia

100 g. d’anguila grossa

400 g. de carxofa

Ceba

Pebre roig

400 g. d’arròs

2 cullerades de tomàquet natural

Sal

2 cullerades soperes d’oli

1 l. de brou de peix

Picada d’all i julivert

Restaurantl’Estany

Arròs d’anguilai carxofaamb sèpia

Elisabet Bo i Sico Foz

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMRESTAURANT LA PIAZZAUn restaurant d'ambient cuidat i modern i,fins i tot, delicat, que compta amb dos men-jadors: un, de recent reforma, reservat habi-tualment per als dinars privats d'empresa inegocis, i un altre, més gran i florit, per alsclients en general. Un servei atent i properet farà sentir a gust a l'hora d'obrir la cartaja que, en cas que vulguis, t'aconsellarà.Aquest restaurant t’ofereix una gran varietat

de pizzes, motiu pel qual es tracta d’unaopció 100% segura per a degustar una bonaoferta de la cuina italiana, en un ambientagradable.

Plaça Catalunya, 15Móra la NovaReserves: 977 40 32 98


P MILLORES EN CAMINS RURALS EL CONSELL Comarcal de la Riberad’Ebre ha executat i finalitzat el pro-grama d’arranjament i millora dels ca-mins municipals a la comarca, actuaciófinançada a través del Conveni Únicentre la Diputació de Tarragona i elsconsells comarcals, amb un importtotal de 81.954 euros. Aquesta actua-ció ha arranjat camins rurals dels 14

municipis de la comarca. Les actua-cions s’han concretat, en uns casos, enla pavimentació de trams de caminsamb formigó amb fibres, i en altrescasos, en millores dels ferms de lesbases de terra. Aquesta concreció enunes actuacions molt específiques hapermès la major eficàcia i rendimentde les actuacions executades C.B.

PAGESIA

Al mes d’octubre se sem-bren les cebes, els enciams,les escaroles, els raves, elspèsols, les faves i els espi-nacs. També se sembra el ju-livert però abans caldràbuscar un lloc sec i expost alsol.D’altra banda, aquest pri-mer mes de tardor tambétransplantarem els bròquilsde primavera. Així mateix,és temps de recol·lectar elsapis, les primeres cebes, lescols de Brussel·les, el safrà,les carbasses bròquils, lespastanagues, les tomates iels bitxos.Durant l’octubre comença-ran a caure les primeres fu-lles de les plantes i arbres, ical treballar per mantenirl’hort ben net. C.B.

CALENDARI

A l’octubresembrarem elspèsols i tambéles escaroles

Octubre finit,raïm recollit”

“Si vols tenirun bon favarsembra per laMare de Déudel Pilar”

“Quan l’octubreva a la fi tots elsocells d’hivernja són aquí”

“

TERRA ALTA

La comarca de la Terra Alta estàplenament immersa en la cam-panya de la verema. Una cam-panya que es preveu excel·lentquant a volum de producció as-solint els 40 milions de quilosde raïm, tenint en compte quela mitjana se situa sobre els 35-36 milions de quilos, i tambépel que fa a la qualitat. La cli-matologia que hi ha hagut elsdarrers mesos ha afavorit lescondicions tant del raïm blanccom el negre. Ara bé, les plugesque van caure a finals de se-tembre van obligar a accelerarla verema per tal de preservar

la qualitat i evitar que es puguiveure afectada per podrits. Aixího explicava el director tècnicde la cooperativa de Batea,Lluís Martin Torres, qui tambéva detallar que enguany la coo-perativa absorbirà més de 10milions de quilos de raïm, delsmés de 25 milions que es cullena Batea. Per la seva part, el se-cretari del Consell Reguladorde la Terra Alta, Jordi Rius, ex-plicava fa uns dies a Canal 21Ebre que es trobaven davantuna campanya excel·lent tanten quantitat com en qualitat.Rius també assenyalava quecada cop es premia més la qua-litat del raïm i destacava que ala Terra Alta es concentra el33% de la producció mundialde garnatxa blanca.

Verema abundosa i de qualitatLes previsions apunten a una campanya

excel·lent amb 40 milions de quilos de raïmL’increment s’ha produït sobretot en les

varietats de garnatxa blanca i negra

Un pagès veremant en una vinya de Batea. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

Cinta BonetBATEA


Salvadó (ERC): “Haurem de saltar-nosel Tribunal Constitucional”

La carretera T-301 entre Tortosa i Bítem ja és mésampla i segura

Foment aprova el traçat pendent de lanova autovia A-7 entreel Perelló i l’Hospitalet

El govern d’Ampostagaranteix que hi hauràdiàleg si cal traslladarla zona d’oci nocturn

Sant Carles de la Ràpita comença les jornades del Pop i l’Arròs

L’Ajuntament deBatea reclama a Salutmés dades sobre el servei de rehabilitació

El centre comercialde Móra d’Ebre tindràuna xarxa Wifi compartida

Primera fira Esport iSalut a Amposta

#p16

#p17

#p19

#p20

#p23

#p24

#p32

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p5

cop d'ull 230

Documents