cop d'ull 235

El TC admet els recursos pel Castor

cop d’ull

Caçadors i pagesosexigeixen méscoordinació contrala sarna del Port

Salvador PeiróSOCIÒLEG

“I una de calaveres”

#p8

Amposta reordenaels horaris de les línies de bus

AlfonsMontserrattroba unmicro ocultal despatx

Segueix-nos a

#p24

#p26

La torre de la Candela de l’Aldeatenia una cisternadel segle XIII

#p28

#p19

#p21

ELS ALCALDES AFECTATS I LA GENERALITAT LAMENTEN LA FALTA D’INFORMACIÓ

Residus en rodes

Escàndol amb els diners de la grua

L’únic rastre del futur hospital de l’Ebre

CiU torna a confiar en els alcaldes de les quatre capitals

NUCLEARS / VOLEN TRANSPORTAR EL COMBUSTIBLE GASTAT PER CARRETERA

Política Tortosa

#p23

#p16#p3

Un cartell envoltat de males herbes i destrossat pel vent és l’únic que recorda el nou hospital al pla parcial de la Farinera de Tortosa. Havia d’estar a punt el 2015, però la Generalitat no té diners. / FOTO: G.M.

ENRESA PREVEU UTILITZAR LA C-12, LA C-44 IL’AP-7 PERQUÈ EL TREN RESULTARIA MÉS CAR

#p34 i Editorial

cop d’ull// Març 20152

cop d’ull Març 2015 // 3

P TORNA L’ENTESA PER FLIXMARC MUR optarà a la reelecciócom a candidat de la coalició Entesaper Flix, que formaran Esquerra iAvancem. Els encarregats de rubricarel pacte electoral van ser l’actual al-calde, en representació d’Avancem, iel republicà Francesc Barbero, queocuparà el segon lloc de la candida-tura. Mur va explicar que han recupe-

rat el nom de l’Entesa per Flix ambquè els partits d’esquerres van guan-yar les primeres eleccions democràti-ques, l’any 1979. Segons Mur, ara Flixtambé està vivint uns moments com-plicats, a causa de la crisi pels acomia-daments a la factoria d’Ercros, i peraixò les esquerres també han conside-rat que calia concórrer junts. G.M.PORTADA

Els alcaldes de Tortosa, Am-posta, Gandesa i Móra d’Ebre,tots de CiU, optaran a la ree-lecció en les eleccions munici-pals del proper 24 de maig.Ferran Bel va anunciar-ho el 16de febrer passat, quan ja falta-ven menys de 100 dies per a lesmunicipals. D’aquesta manera,s'acabaven mesos d'especula-cions sobre un possible relleual capdavant de la candidaturaque aquest mandat ha gover-nat Tortosa amb majoria abso-luta. Bel és alcalde de Tortosades del 2007, quan CiU va pac-tar amb Esquerra per apartarel socialista Joan Sabaté de l'al-caldia. Però amb les eleccionsdel 2011 Bel va ser el primer al-calde de Tortosa en assolir elcàrrec amb majoria absoluta.Bel va explicar que treballaràper configurar un equip "ambcerta continuïtat", i va deixarclar que la seua prioritat és lapolítica municipal, al margedel seu pas pel Senat. "Tincpassió per la meva ciutat i lameva prioritat és el món local,i si no em presentava a les elec-cions no era per anar a fer po-lítica a un altre lloc sinó perreincorporar-me a la meva ac-tivitat professional", va mani-festar. De fet, Bel va assegurarque ha considerat afrontarquatre anys més per acabar deconsolidar el projecte iniciatara fa vuit anys, i va deixar en-treveure que serà el darrermandat. "Quatre anys més sónmés que suficients per acabarel projecte i després se li podràdonar continuïtat d'una altramanera", va afegir-hi. A més,Bel va admetre que serà difícilmantenir l’actual majoria ab-soluta, i per això no es fixa un

objectiu concret en nombre deregidors. En aquest sentit, elcandidat de CiU va alertat quehi haurà més llistes que el 2011i que això fragmentarà més elvot. Segons va dir, es tracta debuscar un govern “estable”,amb l’objectiu de donar conti-nuïtat al seu projecte.

Ferré repeteix a AmpostaL’endemà de fer-ho Bel, l’al-calde d’Amposta també vaconfirmar que optarà a la ree-lecció com a candidat de CiU.Manel Ferré va avançar aCanal 21 Ebre que li agradariatornar a liderar el creixementde la ciutat d’Amposta i poderacabar tot el que va començarfa vuit anys. Ferrer va concre-tar que hi ha alguns projectesque estan madurant, com laconstrucció d’un complex so-ciosanitari al voltant de la novaresidència per a la gent gran, ol’ampliació de les instal·lacionsesportives d’Amposta. Segonsl’alcalde, un total de 12 anysseran “més que suficients” peracabar de completar el seuprojecte polític. Ferré va parlarde convertir Amposta en una“capital prestadora de serveis”i en “la ciutat esportiva perexcel·lència” al Camp de Tarra-gona i les Terres de l’Ebre. D’altra banda, Ferré va volerexplicar com afrontarà la pro-pera campanya electoral, te-nint en compte els movimentsque fan els seus contrincantspolítics. Així, l’alcalde d’Am-posta va dir que intenta abs-traure’s de polèmiques i dedenúncies, i va acusar els par-tits de l’oposició de no plante-jar propostes ni programa degovern. Segons Ferré, “l’únicpunt del programa” del PSC,ERC i ICV és enderrocar el go-vern de CiU per implantar “eltripartit” a Amposta.

Els quatre grans repeteixenFerran Bel, Manel Ferré, Carles Luz i Joan Piñol optaran

a la reelecció a Tortosa, Amposta, Gandesa i Móra d’Ebre

POLÍTICA

Els alcaldes de Tortosa i Amposta aspiraran a revalidarla majoria per afrontar el que seria el seu últim mandat

L’alcalde de Gandesa, CarlesLuz, també es presentarà a lareelecció com a cap de llistade CiU en les eleccions del 24de maig. L’encarregat de pre-sidir l’anunci oficial de Luzva ser el conseller de Presi-dència i vicesecretari generald’Estratègia de Convergència,Francesc Homs, el passat 6 defebrer, davant d’un bon nom-bre de militants de CiU a lacapital de la Terra Alta. Luz vaafirmar estar “emocionat” detornar a encapçalar la llista deCiU a Gandesa, amb el ple su-port del comitè local i dels re-gidors que l’han acompanyat

en aquests darrers quatreanys, en què ha compartit go-vern amb el Partit Popular(PP) tant a l’Ajuntament comal Consell Comarcal de laTerra Alta. Quant als reptesque es planteja per al propermandat, Luz va explicar quevol materialitzar els projectesque s’han redactat aquestmandat, i que no s’han poguttirar endavant per qüestionseconòmiques, així com liderarla comarca i crear i consolidarllocs de treball per a la gentjove de la Terra Alta.Per la seua part, també l’al-calde de Móra d’Ebre, Joan

Piñol, va anunciar a principisde febrer que tornarà a pre-sentar-se com a candidat deCiU a la capital de la Riberad’Ebre. En declaracions aRàdio Móra d’Ebre, Piñol vadir que sotmetria la seua deci-sió al comitè local de CiU i al’assemblea de militants, peròque tenia la il·lusió per encap-çalar el projecte “quatre anysmés”. Piñol va afegir-hi queespera comptar amb la majo-ria de membres del govern deMóra d’Ebre per a la novallista de CiU, tot i que algunsregidors no repetiran per mo-tius personals.

Carles Luz i Joan Piñol volen quatre anys més perculminar projectes a Gandesa i Móra d’Ebre

Gustau MorenoTORTOSA


Els partits d’esquerres de lesTerres de l’Ebre ja han activatla seua maquinària de precam-panya, alhora que treballen pertancar aliances amb altres par-tits per fer un bon resultat a lesmunicipals del maig. A priori,el partit que sembla tenir-homés de cara és Esquerra, que jaha anunciat una candidaturaconjunta amb Avancem a Flix, ique si no hi ha sorpreses ga-ranteix que l’exsocialista MarcMur mantindrà l’alcaldia. Elsrepublicans esperen fer el ma-teix en altres pobles de la Ri-bera d’Ebre i del conjunt delterritori. A més, en feus d’ERCcom Roquetes i l’Aldea tornena confiar en els seus alcaldes,Francesc Gas i Dani Andreu. AGandesa, en canvi, l’aposta ésamb l’exalcalde independentMiquel Aubà. En el cas d’Am-posta, l’ERC d’Adam Tomàs ne-gocia obertament amb ICV,mentre que ha renovat la seuacoalició històrica amb el partitEsquerra d’Amposta. Un acordque no preocupa el PSC de lacapital del Montsià, que fàcil-ment optaria per un pacte ambERC i ICV, si amb això pogues-sin apartar CiU de l’alcaldia.En el cas de Tortosa, el PSC, Es-querra, Movem Tortosa -amb laparticipació d’ICV-, però tambéles CUP, han començat a pre-parar ja la campanya electoral.Un dels que ha volgut revolu-cionar la precampanya ha estatel candidat del PSC, EnricRoig, tot aprofitant que se su-perava la barrera psicològicadels 100 dies per a les munici-pals. En concret, Roig ha apos-

tat per una campanya de proxi-mitat per "denunciar els in-compliments del govern deFerran Bel, amb el lema “Veri-tat o Mentida? Tu decideixes!".De fet, el PSC va presentar lacampanya davant de l’estadimunicipal, per denunciar no-vament "l’engany del projecteestrella de CiU per a aquestmandat, el complex d’aigües".“És veritat o mentida que a Tor-tosa tenim ja les piscines muni-cipals? Pensem que això hohan de dir els nostres conciuta-dans, els tortosins i tortosines,que decideixin ells si és veritato mentida “, va apel·lar Roig. Elcandidat del PSC va advertirque el govern municipal tor-narà ara a fer creure que tiraendavant aquest projecte, comja va fer fa quatre anys tirant a

terra el mur de l’entrada. Se-gons els socialises, “exemplesde grans promeses" comaquesta n’hi ha una cinquan-tena”. “Promeses fallides” quepodrien sumar-se als incompli-ments del pla d'actuació muni-cipal (PAM) i també del mateixprograma electoral de CiU, se-gons Roig, que donen com a re-sultat “una lamentable xifraque podria arribar als 300 in-compliments", tot comptant els270 del PAM que els socialistesvan denunciar ja l'any passat.

Nou partit a UlldeconaPer la seua banda, la diputadaNúria Ventura ha confirmat jala seua intenció de tornar aoptar a l’alcaldia d’Ulldecona,amb l’objectiu de vertebrar unaalternativa d’esquerres a l’ac-

tual govern municipal de CiU,PP i independents. Venturatambé ha assenyalat que aca-barà la legislatura com a dipu-tada del grup parlamentari delPSC, quan al juliol Artur Masdissoldrà el Parlament per con-vocar les eleccions del proper27 de setembre. Però abans,Ventura concorrerà a les elec-cions municipals del proper 24de maig amb una candidaturaque es dirà Socialistes d’Ullde-cona, i que aplegarà membresdel PSC i exmilitants socialis-tes, però també d’altres partitsd’esquerres i gent que no hamilitat mai en cap partit. Se-gons l’exalcaldessa, ara estanrecollint diversos avals perdonar suport a la candidatura,al mateix temps que acaben dedefinir el nou programa.

PORTADA

La nova candidata d’Inicia-tiva a Amposta, RosabelRecio, ha admès que seràdifícil trencar l’actual hege-monia de CiU al consistori,després de 28 anys de go-verns amb majories absolu-tes. Però, en declaracions aCanal 21 Ebre, Recio va de-clarar-se il·lusionada amb elrepte, i va remarcar queestan negociant amb les al-tres forces d’esquerres de lacapital del Montsià, ambl’objectiu de “confluir” ambels altres partits i decantarla balança en les eleccionsdel proper 24 de maig. Enaquest sentit, la candidataecosocialista va confirmarque ja han negociat amb Es-querra, així com amb elPSC, però va assegurar queencara no hi ha cap acordtancat. Així, Recio va dir queles principals condicionsque posarà Iniciativa per as-solir qualsevol tipus d’en-tesa serà que els seus votsno serveixin per mantenirCiU al govern, i que el futurgovern d’Amposta no ac-ceptarà cap retallada en ser-veis públics imposada perles altres administracions.En la mateixa entrevista,Recio va afegir-hi que si noés fent una candidaturaconjunta amb altres partitsd’esquerres, intentaran as-solir algun pacte després deles eleccions per forçar uncanvi de govern a Amposta.A més, també va confirmarque han tingut conversesamb gent de les CUP i dePodem, per poder integrar-los a la candidatura d’ICV.D’altra banda, Recio va ex-plicar que entra en políticamunicipal per donar unaresposta a l’increment deles desigualtats socials, iperquè considera que laciutadania necessita unAjuntament que estiga alcostat de les persones. Defet, va dir que Iniciativa tin-drà com a prioritat comba-tre les desigualtats socials,amb un pla de rescat sociali d’emergència contra l’atur,a més d’un fons social per al’habitatge. També va afegir-hi que defensaran l’educa-ció i la sanitat pública, i quetreballaran per tenir unAjuntament d’Ampostamés participatiu. G.M.

24-M

RosabelRecio, candidatad’ICV a Amposta

Les esquerres es reactivenEl PSC de Tortosa accelera la precampanya

posant l’accent en els incompliments de BelNúria Ventura impulsa Socialistes

d’Ulldecona per concórrer a les municipals

PRECAMPANYA

Adam Tomàs (ERC) ha renovat la seua coalició amb el partit Esquerra d’Amposta. // FOTO: ERC TERRES DE L’EBRE.

G.M.TORTOSA


La marca Terres de l'Ebre Re-serva de la Biosfera començarà afuncionar abans de SetmanaSanta. Així ho va avançar el con-seller d'Agricultura, Josep MariaPelegrí, durant la reunió del con-sell consultiu que va fer-se el 16de febrer a Tortosa, per donar aconèixer el contingut del regla-ment que s’aprovarà aquest 3 demarç, a més del logotip de la Re-serva de la Biosfera de les Terres

de l’Ebre. Pelegrí va insistir quela marca Terres de l’Ebre Reservade la Biosfera serà un pas “defi-nitiu” i “estratègic” per dinamit-zar el territori. El reglamentdefineix les condicions concretesa partir de les quals productors,establiments i entitats podransol·licitar, voluntàriament en totsels casos, l'ús de la marca als seusproductes, béns i serveis, un copsuperin el procés d'avaluació iacreditació per part del Consorcide Polítiques Ambientals de lesTerres de l'Ebre, el Copate. Lessol·licituds hauran de superar re-

quisits com que els productes,béns i serveis han d’estar elabo-rats, obtenir-se o realitzar-se dinsde la zona de la reserva o la sevaàrea d'influència. Podran formar-hi part productes com l'oli, l'a-rròs, la fruita dolça, l'horta, elscítrics, els fruits secs, els vins, elsous, la mel, els carnis, la pesca, elsbivalves i l'artesania alimentàriai la no alimentària. També s'esta-bleixen les condicions que hau-ran de complir els allotjaments,restaurants, centres d'interpreta-ció i serveis turístics de la Reservade la Biosfera.

L’EbreBiosfera ja és una marcaEl 3 de març s’aprova el reglament que defineix l’ús de

l’acreditació Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera

ECONOMIA

Cinta BonetTORTOSA

Pelegrí diu a laPDE que faràl’informe pendent

MEDI AMBIENT

El col·lectiu fa mesos que reclama un document del govern contra el pla hidrològic

La reunió del consell consultiu d’EbreBiosfera. // FOTO: M. VELÁZQUEZ.

Agricultura preveu que serà efectiva abans de SetmanaSanta per a productes i serveis turístics del territori

El conseller d'Agricultura,Josep Maria Pelegrí, s'ha com-promès a treballar de formacoordinada amb la Plataformaen Defensa de l'Ebre (PDE),per redactar l'informe sobrel'afectació del Pla Hidrològicde l'Ebre sobre els espais de laXarxa Natural 2000 al Delta. Enteoria, l'acord ha de desenca-llar definitivament la redacciódel document, que la PDE re-clamava des de feia mesos perdemostrar davant de la Comis-sió Europea els efectes perju-dicials de la planificacióhidrològica espanyola.El compromís de Pelegrí es vaproduir amb motiu de la reu-nió que membres de la PDEvan mantenir amb el consellera Tortosa, el 16 de febrer. Defet, una quinzena d’activistesantitransvasament van con-centrar-se per rebre Pelegríamb una pancarta i entregar-liun paquet de sal. El portaveude la PDE, Manolo Tomàs, varemarcar que si bé era "moltimportant" haver-lo pogut

tenir el passat mes de novem-bre, quan la Comissió Europeai el govern espanyol discutiensobre el pla, l’informe del go-vern català segueix tenint"molt de valor en la lluita jurí-dica" contra el pla hidrològic.Especialment, davant la nega-tiva de la Confederació Hidro-gràfica de l'Ebre i del governespanyol de revisar els cabals,que haurà de valorarBrussel·les. El conseller va justificar el re-tard per la modificació dels cri-teris, per part de la ComissióEuropea, per crear noves zonesd'especial conservació. SegonsPelegrí, Agricultura podrà aca-bar de definir les afectacions ales zones de la Xarxa Natura2000, com el delta de l'Ebre, uncop que el Departament de Te-rritori i Sostenibilitat hagi fina-litzat el seu informeincorporant aquestes modifi-cacions normatives. Pelegrítambé va convidar els repre-sentants de la PDE a manteniruna reunió a la seu del Depar-tament, a Barcelona, a primersdel mes de març, per fixar uncalendari de treball i redactarconjuntament l’informe.

Cinta BonetTORTOSA

PORTADA


L’Ebre emblanquinat

El passat 4 de febrer, bona part de les Terres de l’Ebre es van despertar enblanqui-nades. La primera nevada important de l’any va deixar imatges de postal en moltsmunicipis del territori, especialment a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. La nevada vaprovocar problemes de mobilitat i que gran part del transport escolar s’hagués desuspendre. En concret, al conjunt del territori van ser gairebé 790 alumnes de se-cundària els que no van poder accedir als seus centres educatius. Pel que fa a les ca-rreteres de la Generalitat, es va treballar a la C-43 a Gandesa, que es va haver detallar per camió accidentat, i també a la T-330 Prat de Comte a Horta – Arnes, i vanhaver alguns problemes de circulació a C-12 a Flix. Tant a la C-43 a Gandesa com ala C-44 a Tivissa es va necessitar cadenes per circular. Les llevaneus van treballar aBatea, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i també al Coll de Fatxes.

TTELEOBJECTIU

REORDENEN LA PLAÇA J. BAUL’AJUNTAMENT de Tortosa ha fina-litzat recentment la reordenació de laplaça Joaquim Bau, amb nova pavimen-tació, enjardinament i redistribuciód'estacionaments, després de descartar-se el projecte de pàrquing soterrani.L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha ex-plicat que aquesta actuació, junt amb lacreació d’una nova zona de lleure en un

dels extrems de l’estadi municipal,busca fer una plaça més urbana i mésamable als vianants, i al mateix tempsdotar el barri d’un equipament per a lapràctica de l’esport similar als que jaexisteixen al parc municipal i al passeigde Ribera. L’Associació de Veïns deFerreries han fet una valoració positivade les dues actuacions. C.B.

C.B. / Fotos: Àngels Brull, Pau Roncero, Gemma Monllau, Joan Rabadà, Judit Brú

TERRES DE L’EBRE


Campanya per lasubsidència del Delta

TELEOBJECTIU

SEO/BirdLife, la Plataforma en De-fensa de l'Ebre, Ecologistes en Acciói altres entitats del territori han pre-sentat la “Campanya pels sedi-ments”, que es durà a terme durantels pròxims mesos per fer difusió dela crítica situació que viu el Delta del'Ebre. Conjuntament, doncs, de-

nuncien la subsidència de la zona,reclamen solucions per restaurar elscabals ecològics de l'Ebre i que elssediments arribin al tram final delriu, i anuncien que faran pressió po-lítica per restaurar l'equilibri naturaldel delta. En una trobada a la Re-serva Riet Vell també van mostrar alsassistents un dels reflectors ques'han instal·lat per mesurar, científi-cament, l'enfonsament del Delta del'Ebre.

Cinta BonetFoto: ACN

20 anys mostrant el millor oli del territori

L’EMD de Jesús va celebrar aquest passat mes de febrer la XX Fira de l’Oli deles Terres de l’Ebre. I ho va fer amb una novetat important, l’Àgora de l’Oli, elnou espai gourment dedicat a majoristes, distribuïdors i restauradors. El pre-sident de l’EMD de Jesús, Pere Panisello, va fer una valoració positiva de laFira i de la participació registrada en els concursos. L’oli elaborat per l’em-presa japonesa Taka Oiré-Empresa Nipón Olive, que està explotant la fincaHostal Don Ramon de Tortosa, va endur-se el premi al Millor Oli del XXXIConcurs al Tast dels Olis de les Terres de l'Ebre.

Cinta BonetFotos: Manel Capell

Concentració de suport als imputats de la PAH

Els disset activistes de la Plataforma d'A-fectades per la Hipoteca (PAH) de les Te-rres de l'Ebre imputats per l'ocupació,durant 48 hores, d'una oficina de Cata-lunya Caixa a Amposta a principis delpassat mes de novembre, van declarar alsjutjats en qualitat d'imputats per nou de-lictes, entre els quals, coaccions, extorsió,ocupació d'immoble, danys o omissiód'auxili. El primer dia de declaracions, di-verses desenes de persones es van con-centrar davant dels jutjats d'Amposta perdonar suport als imputats.

Cinta BonetFoto: ACN


EM PREGUNTO si algun dia uneminent equip de científics dedi-caran part de la seva carrera pro-fessional a descobrir les mevesdespulles. Probablement, i n’es-tic convençut, no hauré fet resdestacable per a la humanitatperquè una bona porció delpressupost públic vagi destinadaa exhumar el que quedi de lameva calavera. I ben pensat; hoprefereixo així. Però veient l’ex-pectació que han generat l’estudiultra-sofisticat d’esquelets comel del general Prim i el de l’es-criptor Cervantes, no em resis-teixo ha imaginar com seriad’estimulant aquesta atenciópòstuma i personalitzada.

ÉS SABUT QUE TOTS els nacio-nalismes requereixen d’un con-junt d’herois i heroïnes quehagin destacat en alguna activi-tat de la qual el nacionalisme enpugui extreure un valor diferen-ciat respecte a altres patriotis-mes. Aquests personatges són

elevats al grau de símbol nacio-nal, a partir del qual es recreauna història que valoritza la nos-tra pertinença a un bàndol o a unaltre. Estic d’acord que la inves-tigació històrica constati i docu-menti l’evolució de l’ésser humàa través dels diferents períodesde la nostra jove existència; aixòés important perquè el coneixe-ment del nostre passat, i la sevacomprensió, ens permet definirun present millor i connectar-loa un futur coherent. Però desviarels escassos recursos que dispo-sem per a centrar la investigacióen un individu en particular nocontribueix en absolut, des delmeu punt de vista, a millorar elprogrés de la nostra existència.En canvi, sí que enforteix la doc-trina nacional en el seu paperd’aglomerar consciències al vol-tant del mite patriòtic.

EL CULTE ALS MORTS i la de-voció que se n’extreu pertanyenal camp de la metafísica, i no hi

ha explicació racional que ensfaci entendre com els individussón capaços de patir emocional-ment i físicament per adorar unesquelet o el que pugui quedard’aquest. En aquest sentit, i do-nades les circumstàncies, l’espi-ritualitat que és susceptible degenerar els ossos momificatsd’un general i d’un escriptornomés es pot justificar per raonsd’interès nacionalista. L’autoritatde torn inverteix grans quantitatsde diners en la creació d’un miteassociat a una cultura nacionaldeterminada perquè la ciutada-nia assimili un valor afegit a laseva pertinença a un grup.

COM VEIEU, la doctrina nacio-nalista és capaç de practicar l’ar-queologia forense en beneficidels seus objectius i els individusnomés podem esperar que undia la nostra calavera sigui exhu-mada, rentada i fotografiada, i re-tornada amb tots els honors al’obscuritat eterna.

COM CADA ANY en aquestesdates, els diferents centres educa-tius d’arreu de ciutats amb unaoferta plural i diversa, ens prepa-rem per presentar a les famílies lanostra proposta educativa. Cadas-cun dels nostres centres procu-rem oferir allò que ens és propi,específic o concret i ens diferen-cia de la resta, amb la voluntat deseduir i convèncer els qui podenser futurs alumnes.

NO ÉS UN TEMA MENORper aqui, preocupat per l’educació delsfills, ha de discernir quina pot serla millor proposta, la més adient ales circumstàncies i expectativesque famílies i joves fan o desitgenenvers el present immediat i elfutur. Triar col·legi no ha de ser untema “banal” i val la pena posar-hi els cinc sentits.

A TORTOSA mai ha hagut unasectorització o mapa escolar quehagi condicionat la tria de col·legi

o institut. Cadascú, dintre d’unsparàmetres comuns, ha pogut es-collir centre i optar, d’aquesta ma-nera, per un o altre projecteeducatiu.

ACABADA LA FORMACIÓ pri-mària, s'obren noves expectativesa l'hora de cursar uns estudis quevincularan, al menys durant elsquatre anys que dura l'ESO, lavida i la formació de xiquets i xi-quetes que creixeran i es farangrans amb nous companys i com-panyes provinents d'altres cen-tres, amb històries diferents iexpectatives semblants.

COM PASSA SEMPRE, tota elec-ció suposa risc i, malgrat aquest sío sí, ens veiem abocats a prendredecisions. És per aquest motiuque, a l’hora d’afrontar aquestrepte, el millor que podem fer éscercar informació, fer preguntes,explicitar els dubtes i procurar es-coltar el que uns i altres ens diran

a l’hora d’aconsellar-nos una oaltra opció.

SOM, SOU LES FAMÍLIES -lesque voleu el millor per als vostresfills i filles- qui haureu de decidirsi un o altre criteri és el que té méso menys pes a l’hora d’escolliruna o altra opció. Sou vosaltres elsqui, amb perspectiva de futurhaureu de mirar que és el mésadient per als vostres fills i filles.Després, el temps i les circums-tàncies –múltiples, plurals, diver-ses, impredictibles– us confirmarào no aquesta opció que ara féu.

NO TINGUEU POR, segurs quetot el que, al respecte, féu, nomésté un únic i òptim objectiu: escollirel que és el millor, segons la vostraopció, formació, experiència i co-neixements, per al vostre fill ofilla.AIXÒ SÍ, una cosa us recomano:escolteu veus diferents, entreuper més d’una porta, penseu en

perspectiva i no en la immedia-tesa, pregunteu a altres i nomenystingueu el que us puguindir aquells qui millor coneixen,acadèmicament parlant, els vos-tres fills i filles. Tingueu present,també, que res és definitiu i quesempre hi ha segones opcions.

ESMERCEU EL TEMPS amb lesdiverses propostes que els dife-rents centres de la nostra ciutatus farem, no ho fareu debades.Parleu amb els vostres fills i fi-lles, escolteu les seves propos-tes que també us poden ajudari penseu que, també nosaltres,mestres, professors i educadorstots, volem el millor per al nos-tre alumnat.

SIGUEU BENVINGUTS alsnostres centres.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: GUERRA DE TANATORIS MÓRA D’EBRE disposarà el 2016d’un nou complex funerari promogutper Funerària del Priorat-Ribera-TerraAlta SL. Es construirà en uns terrenysannexos a l’actual tanatori, propietatde la mateixa empresa, al polígon in-dustrial La Verdaguera. La funeràriaque ara impulsa el tanatori a Mórad’Ebre és la mateixa que va impugnarla concessió de la llicència d’obres del

nou tanatori de Móra la Nova, que l’A-juntament va adjudicar en el marc dela restauració de l’antic escorxador. Defet, el govern de Móra la Nova ja vaadvertir que l’empresa demandanttenia un altre projecte al mateix poble,a pocs metres del tanatori municipalque també pretenia gestionar. Ara laFunerària del Priorat-Ribera-Terra Altatambé ha anunciat l’obertura d’un nou

tanatori al municipi veí de Móra d’E-bre. La inversió serà de 500.000 eurosi suposarà la creació d’un equipamentamb tanatori, oratori multiconfessio-nal, crematori per a incineració de di-funts i 100 places de pàrquing. Perpoder fer-ho, l’empresa ha hagut decomprar una finca que era propietatde l’Ajuntament de Móra d’Ebre, perun import de 110.000 euros.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

Sisco LahosaDIRECTOR DE L’INSTITUT J. BAU DE TORTOSA

I una de calaveres

Portes obertes

L’espiritualitatque és susceptible degenerara elsossos momificatsd’un general id’un escriptornomés es potjustificar perraons d’interèsnacionalista”

“


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Maria Acosta,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

EL 3 DE MARÇ és ladata elegida per aprovardefinitivament el logotip iel reglament d’ús de lanova marca Terres de l’EbreReserva de la Biosfera. Lesempreses i entitats vincula-des als sectors agroalimen-

taris i al turisme que vul-guen fer ús de la marca po-dran fer-ho al llarg de tresanys, prorrogables si com-pleixen els requisits del re-glament. La previsió és quela marca ja es puga utilitzarabans de Setmana Santa. OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

L’Ebre es mereix saber si podrà tenir un nou hospital Uns fets que perjudiquen la

imatge de la Policia Local

Els residus no haurien demarxar per carretera

EDITORIALS

omés un cartell, envol-tat de males herbes idestrossat pel vent, re-

corda avui el lloc en què s’hade construir el nou hospital deles Terres de l’Ebre. És un car-tell amb els escuts de la Gene-ralitat de Catalunya i del’Ajuntament de Tor-tosa, al pla parcial de laFarinera, que l’excon-sellera de Salut i l’exal-calde tortosí, MarinaGeli i Joan Sabaté, vancol·locar després que el2006 van acordar eltrasllat de l’actual Hos-pital de Tortosa Vergede la Cinta. Inicial-ment, el nou hospitalhavia d’estar fet el 2010. Peròva ser just abans de les elec-cions guanyades per CiU queSalut encara escollia els arqui-tectes guanyadors del pro-jecte, amb la previsió que elnou hospital pogués entrar enfuncionament aquest 2015.

LES RETALLADES que elsgoverns de CiU han aplicat ala sanitat pública han acabatprovocant que poca gent se’nrecordi que Tortosa i les Terresde l’Ebre havien de tenir unnou hospital enguany, amb unpressupost de més de 133 mi-

lions d’euros. L’argument dela crisi ha acabat enterrant unprojecte que Xavier Pallarès iFrancesc Sancho, després deles eleccions del 2010, van tit-llar de “fum” i d’“engany deltripartit”, tot i que l’alcaldetortosí, Ferran Bel, defensava

la necessitat de construir elnou hospital a través d’unConsorci d’Inversions Públi-ques (CIP) que havien d’im-pulsar conjuntament Tortosa,Amposta i Reus. Però els pro-blemes de finançament i l’es-clat de la polèmica pel casInnova també van fer que esdescartés aquesta via.

ELS MATEIXOS professio-nals de la salut i els usuaris dela sanitat pública han concen-trat els seus esforços en evitarel desmantellament o el tras-llat a Tarragona d’alguns dels

serveis afectats pels ajustos dela Generalitat. O bé s’han pre-ocupat més per la reoberturade quiròfans i el col·lapse deles urgències a l’hospital Vergede la Cinta. Per la seua banda,els partits de l’oposició, PSC,Iniciativa i també ERC, han

anat afluixant en laseua reivindicació detenir un nou hospitalo, com a mínim, deredactar el projecteper quan es puguencostejar les obres.

AQUEST MES de fe-brer, el delegat XavierPallarès ha reconegutque no hi ha diners

per al nou hospital, i ha defen-sat les ampliacions que s’hanfet al Verge de la Cinta. Però siSalut ha aparcat definitiva-ment el nou hospital de l’E-bre, el que ha de fer és dir-hoclarament, com ja ha fet a Gi-rona amb el nou hospitalTrueta. El conseller Boi Ruizva reunir-se al maig del 2014amb tots els grups de l’Ajun-tament de Girona i els va dirque remodelarà l’actual hos-pital. No hauria de fer Ruiz elmateix amb els grups de l’A-juntament de Tortosa?

ENRESA ha previst que elsresidus de les tres centralsnuclears catalanes marxaranper carretera fins al futurmagatzem temporal centra-litzat (MTC) que ha de cons-truir-se a Villar de Cañas, aCastella-la-Manxa. Els ca-mions sortirien d’Ascó i deVandellòs i travessarien la

Ribera d’Ebre, el Baix Ebre iel Montsià per l’eix de l’Ebre(C-12), per la carretera de Ti-vissa (C-44) i per l’AP-7. Unaplanificació que els alcaldesdel territori i el mateix go-vern català han conegut perla premsa. Moure els residusen tren seria molt més segur,encara que siga més car.

Pere PaniselloPRESIDENT

DE L’EMD DE

JESÚS

EL MUR

L’argument de la crisi haacabat enterrant un

projecte que a CiU vantitllar de ‘fum’

SERÀ NOTÍCIA

N

La XX Fira de l’Oli deles Terres de l’Ebre, aJesús, ha estat un èxit. A

més, una de les novetats d’en-guany era l’Àgora de l’Oli, unnou espai gourmet dedicat amajoristes, distribuïdors i res-tauradors. Tot un encert.

Jesús FernándezINSPECTOR EN

CAP DE LA

POLICIA LOCAL

DE TORTOSA

No és gens habitualveure un responsablepolicial demanar discul-

pes públicament a la ciutadania.Fernández ho va fer el mateix diaque l’Ajuntament anunciava lainvestigació a sis agents per lagestió irregular de la grua.

JordiPujol JR.FILL DE

L’EXPRESIDENT

DE LA

GENERALITAT

En la seua comparei-xença a la comissió d’in-vestigació del Parlament,

l’hereu de Jordi Pujol i Marta Fe-rrusola va presumir d’haver guan-yat un milió d’euros invertint al’abocador de Tivissa. Un any des-prés, el va revendre a FCC.

JaumeRocamoraPINTOR

Fins el 17 d’abril es potvisitar a l’Escola d’Art iDisseny de la Diputació

de Tortosa l’exposició ‘Suma alquadrat’. Una col·leció de pecesinèdites en què l’artista tortosípresenta una producció exclusiva,formada per unes trenta d’obres.

AdamRagaPILOT DE TRIAL

El pilot d’Ulldecona haposat punt i final a laratxa de 28 victòries

seguides de Toni Bou. A la pobla-ció francesa de Pau, va pujar alpodi per davant de Bou, desprésde cinc anys de domini del bar-celoní al Mundial X-Trial Indoor.

ELS MECANISMES decontrol de l’Ajuntament deTortosa han permès detectarque almenys sis agents de laPolicia Local no gestionavencorrectament els diners de lataxa de retirada de vehicles.L’alarma la van donar elsserveis d’Intervenció i Treso-reria de l’Ajuntament, al de-tectar que els policies noingressaven quan tocava elsdiners que es cobren als ciu-tadans quan la grua munici-pal se’ls endú el vehicle. Totseguit, una investigació vadetectar fins a tres tipus d’i-rregularitats, que l’Ajunta-ment de Tortosa ja ha posaten coneixement de la Fisca-

lia, perquè investigue si hiha indicis de delicte.

AQUESTS FESTS perjudi-quen seriosament la imatgede la Policia Local de Tor-tosa, que en els darrers anyshavia aconseguit presentar-se com un cos modern, pro-fessional i molt proper. I mésencara, tenint en compteque les multes de trànsit il’actuació de la grua provo-quen un gran malestar entrela ciutadania. Si s’acaba de-mostrant que algun delsagents va fer un ús personaldels diners, l’Ajuntamentnomés pot actuar amb tota lafermesa possible.


OPINIÓ

VEIENT el ple de l’Ajunta-ment de Tortosa del passatmes de gener, em va sorpren-dre la seua moció sobre l’his-tòric Monument de la Batallade l’Ebre, emplaçat al mig delnostre estimat riu. Li he de dirque fa temps que el conec itinc un bon concepte de laseua persona, però esta ve-gada m’ha decebut. Els seusgestos el delataven i les seusparaules, titllant d’extremadreta el Partit Popular, mani-festen un menyspreu i un odiimpropis d’algú del seu nivellpolític i humà.

TOTS SOM CONSCIENTSque el seu partit és hereu delcomunisme i, tirant del refran-yer popular, ‘la cabra siempretira al monte’. Esta rancúniacap a la dreta ha portat a unalluita antagònica que pareixno tenir solució, per molt quepassin els anys i per molt queel poble s’hagi cansat d’aque-lla política de bàndols i d’a-

quelles lluites de classe. Avuiuna persona de dretes potvotar a un partit eminentmentd’esquerres com Podemos, iun partit d’esquerres com Iz-quierda Unida pot arribar apactar amb el Partit Popular(com ha passat a Extrema-dura), per trobar solucionsreals a problemes reals. Al capi la fi, és això el que demandaavui el poble. He tingut i tincuns amics comunistes que de-fensen que el monument con-tinuï formant part del paisatgetortosí. I també coneixemcasos com a Madrid, on el Par-tit Popular va permetre amb laseua abstenció que SantiagoCarrillo donés el seu nom a uncarrer de la capital d’Espanya,tot i que la mateixa IzquierdaUnida, que ho va proposar,votés en contra que el funda-dor del PP, Manuel Fraga, tin-gués idèntic honor.

VOSTÈ ÉS MASSA JOVE,però és historiador i com a tal

deu saber que el dictador nosols va manar construir aquestmonument, sinó que també esva encarregar de la recons-trucció de l’església del Roser,l’aixecament dels actualsmurs del riu o l’edificació delpont de l’Estat. És més, enaquella època es van construirles piscines de Tortosa queeren l’enveja de tota Cata-lunya, mentre que en demo-cràcia l’únic que hemaconseguit és ser la riota detotes les Terres de l’Ebre, al serde l’únic municipi que nogaudeix d’unes piscines públi-ques a l’altura d’una capitalde comarca com és Tortosa.

CREU QUE NO es pot canviarel sentit i significat del monu-ment perquè tots els tortosinsi tortosines el sentin com aseu. Però bé que es van can-viar les plaques dels habitat-ges de protecció oficialconstruïdes pel règim fran-quista. D’igual manera que es

va canviar el sentit de la pagaextra de juliol, que va ser ins-taurada a Espanya per com-memorar el dia de l’alçamentde les tropes franquistes. ElMonument de la Batalla del’Ebre és pura memòria histò-rica i és un reclam turístic mésde la nostra ciutat.

AQUELLA TERRIBLE guerraque va patir la meua genera-ció és sens dubte una de lestaques més fosques de la his-tòria de la nostra Nació. Jo solvull lo millor per al a meuaciutat i això passa per conser-var un monument històric quehonora la memòria de totsaquells que, en nom d’un oaltre bàndol, van vessar lasang dels seus germans. Re-corda aquella frase de PauloCoelho: “El que ofega a algúno és caure al riu, sinó mante-nir-se submergit en ell”.

UNA SINCERA i forta abra-çada.

EN EL MOMENT d'escriureel present article ens trobema tres mesos de les eleccionsmunicipals del proper 24 demaig, uns comicis que, llunyde ser un camp de proves,representen una veritableoportunitat per fer un canvien la política municipal da-vant de les conseqüènciesque estem vivint a causa dela crisi, així com de les polí-tiques dels governs de dre-tes que ens han regit fins almoment. Perquè crec que hiha una altra manera de ferpolítica.

ES POT FER POLÍTICAsense entrar sempre en el "itu més", sense fer falsespromeses de grans projectesque mai es faran, desenvolu-pant noves propostes pensa-des per i per a les persones,propostes reals, realistes iconcretes, propostes basa-des en la justícia social, en lacreació d'ocupació i en unnou model de ciutat.

I EN AQUEST SENTIT, caldir que, des el Grup Munici-pal del Partit dels Socialistesde Catalunya a l'Ajuntamentde Tortosa, en el nostre es-forç continu per treballarper la ciutat i per als seus

ciutadans hem presentat, enels darrers tres anys, mésd'un centenar de propostesal plenari en forma de mo-cions, una setantena de lesquals han estat destinades aresoldre els problemes queafecten directament als tor-tosins i tortosines tot i que,malauradament, la majorpart d'elles han estat rebut-jades per la majoria del go-vern de CiU i, més enllà,també hem fet propostescom un projecte realista iconcret per a les piscinesmunicipals.

UN GOVERN, el de FerranBel, que després de vuitanys de mandat està esgotat.Un govern que ens els pri-mers quatre anys, cal dir-ho,va fer coses positives perògràcies als projectes ende-gats pel govern d'esquerresanterior i pels ajuts del Go-vern de Zapatero, però queen els darrers quatre anysha estat el govern de la dei-xadesa, el govern de les ab-sències, el govern dels gransincompliments, com ara lamanca de piscines munici-pals, o la zona d'oci i comer-cial del pont del ferrocarril;el govern de l'ampliació dela zona blava, en definitiva,

el govern del desgovern, queno pensa en les persones ique s'ha estancat en el pas-sat.

PER AIXÒ AL PSC estemconvençuts que queda moltafeina per fer, que és neces-sari donar un tomb, escoltara les persones i, amb elles,tornar a somiar i canviar elfutur. Dit d'una altra ma-nera, cal endreçar la casa iocupar-nos de la gent, i ambles nostres propostes ja hoestem fent. A més, enaquesta línia, estem duent aterme assembles obertes perconfeccionar el programaelectoral, amb la participa-ció de tot aquell qui vulguiformar part, i d'elles estansorgint els temes que verita-blement preocupen als ciu-tadans com l'elaboraciód'un pla per solucionar elproblema de l'habitatge,apropar l'Ajuntament a laciutadania amb total trans-parència o potenciar la par-ticipació ciutadana en temesque els afecten directamentcom els pressupostos muni-cipals.

AQUESTA ÉS L’APOSTA delPartit dels Socialistes de Ca-talunya fer un govern pensat

per Tortosa, per als tortosinsi les tortosines, perquè pen-sar en roig és desenvoluparplans d'ocupació per a queels joves puguin treballar aTortosa; pensar en roig ésgarantir l'accés a l'habi-tatge; pensar en roig és gau-dir d'un espai públic per atothom; pensar en roig ésque Tortosa sigui una ciutatcomercial i de serveis; pen-sar en roig és que els xiquetsi xiquetes no passin gana;pensar en roig és que elsaturats de llarga durada tro-bin feina i tinguin una pen-sió digna; pensar en roig éscrear infraestructures peratraure la indústria; pensaren roig és cuidar al petit co-merç; pensar en roig ésviure en una ciutat capitaldel territori i una ciutat d’o-portunitats. A mi em vandonar una oportunitat percanviar Tortosa i per tantvull que a Tortosa tothomtingui la seva oportunitat.

ARA ÉS L’HORA, ara el mo-ment de tornar a somiaramb la Tortosa que volem,amb fermesa, amb decisió,amb valentia, amb tu, per-què cada tortosí i tortosinadecidiu. ATREVEIX-TE!Pensa en ROIG.

JOSEP SOLÉ MORAJUBILAT

Enric RoigPORTAVEU DEL PSC I CANDIDAT A L’ALCALDIA DE TORTOSA

Carta oberta a Jordi Jordan, regidor de l’Ajuntament de Tortosa

ATREVEIX-TE! Pensa en ROIG


OPINIÓ

FA TEMPS que no em posodavant d’un teclat per ex-pressar allò que penso. Cir-cumstàncies professionalsfan que estigui lluny de lameva Tortosa. Però el meu lli-gam amb la ciutat segueixsent viu, molt viu, i tambéamb el meu partit polític, elPSC. D’ençà de la darreracontesa electoral el maig del2011 molts fets han succeït.Entrar a valorar-los ara notindria cap sentit i em vullcenyir a allò que realment ami sempre m’ha apassionat,que és la política municipal.

FA QUATRE ANYS, el PSCvam obtenir un mal resultata la ciutat de Tortosa. Però,des del primer moment vamtenir una cosa molt clara:anar a poc a poc, però sem-pre dins del mateix criteri ide la mateixa línia, i persobre de tot, treballar per lanostra ciutat. Encara que aalguns ens hagin volgutnegar el pa i la sal, nosaltreshem treballat i treballaremper Tortosa.

FRUIT D’AQUELL resultat,Joan Sabaté, després de vuitanys d’Alcalde i molts mésde dedicació a la política mu-nicipal, va anunciar que re-nunciava a prendre l’acta deregidor i que no tornaria aoptar a l’alcaldia de Tortosa.La història farà justícia al seullegat. Deixava un projectede ciutat que havia aconse-guit transformar Tortosa ini-ciant actuacions de les qualsavui en recull els fruits el go-vern actual.

I TOT I QUE CAP CAMÍ noés fàcil, a meitat del mandathi va haver un home que vafer un pas endavant persubstituir-lo en el lideratge ala ciutat: Enric Roig, que vaser escollit candidat del PSCa l’alcaldia en unes eleccionsprimàries. Era la primera ve-gada que un partit polítictriava el seu cap de llista aTortosa amb votació de totsels afiliats.

ARA ÉS L’HORA perquè Tor-tosa torni a somiar. I EnricRoig ha de ser l’home que hade portar a la nostra ciutat afer els somnis realitat. Al’Enric l’avala la seva feina,la seva dedicació tenaç, cons-tant, incansable. Treball, tre-ball i treball han estat i sónla seva màxima. Podríemparlar del seu llarg currícu-lum a l’Ajuntament de Tor-tosa, on és tècnic de l’àrea dePromoció Econòmica, des definals dels 80, quan va co-mençar com a director del’Escola Taller Sant Joan, ambatenció a l’ocupació juvenil,tasca de la qual sempre parlaamb molt d'orgull. De fet,aquest ha estat un dels seuscavalls de batalla ara com acap de l’oposició: atenció alsjoves, amb la proposta de di-ferents plans per generartreball en un context de difi-cultat com l’actual.

ROIG TAMBÉ ha treballat endiferents àrees com a cap deservei, sempre des d’unsegon pla en benefici delstortosins i tortosines. Tambéva ser director de l’Idece, cà-

rrec no exempt de dificul-tats, fet que ell no ha amagatmai, però això no treu que vaser la millor època d’aquestorganisme, molt lluny del’actualitat quan pràctica-ment no existeix. En els da-rrers anys s’ha centratsobretot en la seva professió,l’arquitectura, desenvolu-pant tasques d’arquitectemunicipal i sense deixar maide banda el seu despatxd’arquitecte, que va obrir aTortosa l’any 1989.

PERÒ, SENSE CAP DUBTE,el fet que més ha marcat laseva trajectòria és haverestat, des del seu comença-ment fins el 2005, responsa-ble de la Festa delRenaixement, portant-la aser un referent a nivell na-cional i internacional i obte-nint els màximsreconeixements d’aquest es-deveniment.

HE ESPERAT FINS ARA perfer allò que portava molttemps volent fer, expressarpúblicament el meu suport aEnric Roig. Perquè el 24 demaig, dia de les eleccionsmunicipals, ja és aquí.

TORTOSA NECESSITA serla capital de les Terres de l’E-bre, però ho ha de ser de fet,no de nom, i això només hoaconseguirem si tots els tor-tosins i tortosines treballem.Per aconseguir-ho el primeren fer un pas endavant ha deser l’alcalde. I perquè conecbé a Enric Roig penso que ésla persona que necessitem

ara al capdavant de la ciutat.

ROIG NO HA ESPERAT quearribin les eleccions per sor-tir al carrer i parlar amb lagent. Ho ha fet des del pri-mer moment, escoltant lespersones amb reunions, ambels Dissabtes Roig, faci plujao vent. La seva és una apostapel compromís i la regenera-ció democràtica, per la igual-tat, l’atenció als més febles ila integració social. El seu ésun projecte que incideix enl’economia, l’ocupació i que,sobretot, pensa en el dia adia, amb especial atenció alsserveis i l’espai públic.

DURANT AQUEST TEMPSha fet dues de les propostesmés innovadores per afavo-rir la transparència i la parti-cipació: els pressupostos il’urbanisme participatiu.Que la gent s’involucri ambla ciutat, que es faci seva laseva millora i gestió, aquestaés la seva premissa. I que elstortosins i tortosines fiscalit-zin la feina amb un ple anualper debatre l’estat de la ciu-tat. Els que ens governen,amics de la vella forma defer política no l’han escoltat.Però us ben asseguro que laperseverança de l’Enric aca-barà do5nant el seu fruit.

PERQUÈ ARA ÉS L’HORA,perquè el 24 de maig ja ésaquí, perquè Tortosa torni asomiar, perquè la millora deTortosa sigui una realitat. I johi confio perquè al capda-vant d’aquest somni hi ha elcompany Enric Roig.

NOMÉS CAL MIRAR enrereper veure que després degairebé dotze anys des deque el grup municipal deCiU vam assolir el govern al’Ajuntament de l’Ametllade Mar, tot i que les dificul-tats han estat i segueixen es-sent moltes, i que la situacióés delicada encara per amolts dels nostres ciuta-dans, hem millorat en elnostre estat del benestar.

ÉS BO FER un breu recorda-tori d’on érem, d’on som i detot el camí que hem fet totsplegats.

ENS HEM ESMERÇAT per afer que viure a l’Ametlla deMar sigui més fàcil queabans. Els caleros i caleres

tenim ara al nostre abastmolts serveis i moltes op-cions del nostre dia a dia,que podem fer aquí sensenecessitat de marxar a fora.

L’ÀMBIT SANITARI ha estatun dels que més evolució amostrat a l’Ametlla de Maramb l’ampliació del CAP, lacreació d’especialitzacions ola posada en marxa del Cen-tre de Rehabilitació, peròtambé ho ha estat el de l’es-port i el lleure amb una novai moderna zona esportiva icentre d’aigües i salut, avuiutilitzat per 1200 persones oel de la mobilitat, amb lacreació de prop de més de200 places d’aparcamentgratuït i l’aparcament sote-rrat de 300 places que ges-

tionem en connivència ambel sector comercial de la lo-calitat. Aquests són nomésalguns dels exemples mésclarificadors.

NOSALTRES hi hem posattot el nostre coratge i tota lanostra passió. Treballar pelpoble i pels nostres ciuta-dans ha estat la nostra voca-ció i per a molts el somnicomplit que dona sentit al’estima cap al nostre poblei dignifica tot el que en elseu dia van fer els que ensvan precedir.

SI FEU AQUEST exercicisincer de mirar enrere, usvindran al cap moltes de lesmancances ja solucionades imoltes necessitats ja gestio-

nades.

QUAN VAM ARRIBAR al go-vern, ens vam marcar unrumb a seguir. Teníem clarquin tipus de poble volíem.I us ben asseguro que LaCala d’avui en dia s’hi as-sembla molt, i evidentmentque hem comptat amb la de-cisòria contribució ciuta-dana i la complicitat de lesadministracions en la cons-trucció d’aquest camí con-junt.

HEM PENSAT EN GRAN ihem assolit fites que enshan posicionat com una so-cietat avançada i preparadapels molts reptes que elfutur immediat ens dema-narà.

Ricard LleixàSECRETARI EXECUTIUDEL PSC DE TORTOSA I EXREGIDOR

Andreu MartíALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR

Ara és l’hora

Dotze anys de transformació


Francesc MiróCANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA D’AMPOSTA

EN MÉS D’UNA OCASIÓ tots hem ajudatalgun veí que tenia dificultats per pujar a lavorera, bé sigui a peu o amb cadira de rodes,fins i tot per caminar per la mateixa, donatque en la majoria dels casos estan plenesd’obstacles. L’explicació d’aquest fet tanhumà es podria resumir amb aquest gest.

PERÒ A MÍ em ve una altra reflexió, sí, nopuc negar-ho, probablement em vingui do-nada per l’edat avançada dels meus pares, jaque els he d’acompanyar al metge. Es tractasempre d’una llarga peregrinació. Tot i que ladistància sigui curta, es fa interminable deguta la seva mobilitat reduïda i és precisamentper aquesta raó quan te n’adones, encaramés, dels obstacles que han de salvar perpoder anar pel carrer. Fins i tot, es fa pràcti-cament impossible que vagin sols.

ÉS CERT QUE LA NOSTRA CIUTAT, pelque respecta a obrir carrers nous s’ha anatadaptant, en part, a la normativa sobre barre-res arquitectòniques. Però què passa quan estracta d’accedir als equipaments oficials?Pràcticament no s’ha fet res, llevat de petitesrampes per accedir-hi. Però, com s’accedeixa aquestes rampes, que en la majoria delscasos ni tenen el pendent adequat? No es

pot de cap manera: voreres en malt estat, osimplement estretes on no hi passa una ca-dira de rodes, i menys dues persones a la par,aparcaments de vehicles que impossibilitenel pas de cadires de rodes, o bé simplementel pas de la mateixa persona ajudada d’unbastó. I així, en tots i cadascun dels edificispúblics.

PER TANT, PRIMER COMPROMÍS. Cal so-lucionar, d’una manera immediata, aquestsimpediments. No és possible que una ciutatcom la nostra no tingui cura de les dificultats

que pateixen les persones discapacitades iamb mobilitat reduïda per accedir a tots elsedificis públics, especialment als sociosani-taris. El canvi serè que defenso ha de vetllarperquè la nostra ciutat sigui la capital hu-mana de les persones, posant especial èmfasien els que tenen més dificultats

AIXÍ MATEIX, em comprometo a establir unpla quadriennal de millora per a la mobilitat,de tal manera que tant aquelles persones dis-capacitades com les que tenen mobilitat re-duïda puguin desplaçar-se amb totalnormalitat per la ciutat. Cada any, destina-rem una part del pressupost municipal perpal·liar aquesta mancança. Una ciutat de to-thom i per a tothom.

TREBALLARÉ COLZE A COLZE amb les as-sociacions implicades per tenir una ciutatlliure d’obstacles i que faciliti l’accés per laciutat a aquests nombre de població, quecada dia és més gran. Encara que fos per auna única persona, ho faré perquè hi crec itambé per justícia social. Junts decidim queuna ciutat com la nostra ha d’ocupar-se delmés vulnerables i protegir a la nostra gentdels perills i infortunis de la vida. Junts hofarem possible.

Amposta, una ciutat per a les persones

No entenc la políticasi no és estar al costat de la gent les24 hores del dia, elsset dies de lasetmana, els 365 diesde l’any”

“ELS PRODUCTES turístics deTortosa, els hem vist promo-cionats de diferents maneres:en fires, en exposicions itine-rants de molt bona qualitat,en un excel·lent vídeo quepodeu trobar, entre altresllocs, a la pàgina web de l’A-juntament... A tot arreu es vi-sualitza la Festa delRenaixement, la gastronomia,el riu i la navegació fluvialamb el llaüt “lo Sirgador”.

D’AQUEST DARRER, en vullparlar, perquè amb aquestproducte turístic sortim alsactes i productes promocio-nals. A la pàgina web, obser-vem que el descriu molt bé, elllaüt. Parla de “lo Sirgador”com d’aquella eina turísticaque recupera, homenatja i ac-tualitza la navegació de seglesper l'Ebre al pas per la Franjai les nostres terres. Diu quevol posar en valor la vida demilers d'homes dedicats altransport pel nostre riu finsals anys 50. Explica les carac-terístiques de l’embarcació,les rutes que es poden con-tractar, una excel·lent fotogra-fia tot navegant a l’alçada deFerreries i un telèfon de con-tacte.

AL JUNY DEL 2010, es va ava-

rar a Tortosa el llaüt “lo Sirga-dor”. Aquest producte turís-tic, el va impulsar la DireccióGeneral de Turisme de la Ge-neralitat de Catalunya i tenial’objectiu de donar un nouimpuls a la navegabilitat del’Ebre. Responia als criterisinspiradors del Pla estratègicde Turisme de les Terres del’Ebre. Concretament, desen-volupava una línia estratègicade foment de la navegabilitat

de l’Ebre amb la recuperaciód’embarcacions tradicionalsper navegar pel riu.

AL 2012, EL LLAÜT, desprésque es dissolgués el consorcicreat entre els quatre consellscomarcals per desenvoluparel Pla de dinamització del Tu-risme a les Terres de l’Ebre,que era qui en disposava de lapropietat, va ser cedit a l’A-juntament de Tortosa. Des

d’aleshores, l’embarcació jano ha tornat a funcionar coma producte turístic.

AMB AQUEST ESCRIT, vol-dria denunciar la incompe-tència de l’actual governmunicipal tortosí que, tot ique en fa promoció, ha estatincapaç d’aconseguir quetorni a navegar. Al·lega queels falten permisos. De fet, elsestà costant més això que nopas va costar construir-lo, le-galitzar-lo i treure’l a concursperquè fos explotat com aproducte turístic.

MENTRE EL SEU GERMÀbessó “lo Roget”, gestionatpel municipi d’Ascó, fa viat-ges entre aquest municipi i elde Miravet, “lo Sirgador” nosirga i descansa. Actualmentestà a terra, al moll del port deDeltebre, com podeu veure ala fotografia.

EL TURISME DÓNA FEINAperquè crea llocs de treball iTortosa ni pot renunciar acrear-los, ni a aquesta embar-cació que permetria recorre-guts pel riu per contemplardes de dins l’impressionantespai al seu voltant: la façanafluvial, el bosc de ribera, lesilles...

Josep Felip MonclúsPORTAVEU I ALCALDABLE A TORTOSA PER ERC

Caldria sirgar més

OPINIÓ


OPINIÓ

Joaquín Roca‘Arsís’

QUAN ERA MENUT, al'estiu, venia a casa de vi-sita un home alt, prim,amb bigotet, mirada ale-gre, simpàtic. Venia aveure mon iaio, Pepe deLlaó. Li duia puros i cafède França, on vivia. El diaque venia es quedava adinar i els grans parlavende les seves coses. Jo erauna criatura i no me n'as-sabantava de res. Pocacosa en sabia, de la histò-ria d'aquell home.

AMB ELS ANYS vaigsaber que aquell home,tan simpàtic i de semblantalegre, havia estat soldatrepublicà i es va haver d'e-xiliar a França, deixantpart de la família, inclosala seva mare, a Amposta.La seva mare, velleta, undia va anar a veure moniaio per demanar-li sipodia ajudar-la perquèson fill tornés al poble.Mon iaio va fer allò que vapoder i va signar els avalsque li asseguraven podertornar al poble, i sense re-plesàlies.

GRÀCIES a les xarxes so-cials he recordat aquesthome, Joaquín Roca"Arsís", a través d'un fa-miliar seu qui ha publicatunes imatges i n'ha expli-cat la història, fent-me lli-gar caps. Una història comtantes altres, fruit de gue-rres cruels que no entenend'amics ni de familiars. Noles oblidem.

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

UN CICLISTA JOVE baixa pedalejant per l’ampla vorera, que hiha al costat de la calçada, d’una avinguda d’una gran ciutat. Quanarriba a l’alçada d’un pas de vianants es para, per tal que una donagran pugui accedir-hi per travessar l’avinguda. La dona li diu al-guna cosa i el ciclista s’empipa i li diu “Escolti. Què vol? Que jo jahe parat!” I la dona se li apropa una mica més i li diu “Si ja ho sé.Si li estava donant les gràcies, perquè molt pocs es paren!”

L’ANÈCDOTA ÉS REAL, la ciutat és Saragossa, i la dona la mevamare. Malauradament, il·lustra el grau de crispació que l’auge dela bicicleta ha generat a moltes ciutats grans –i no tan grans-, perla redistribució de l’espai públic amb un nou actor que abans noexistia.

EL CONFLICTE va arribar a la seva fi a l’abril de 2014, quan elTribunal Suprem espanyol va anular part de les ordenances mu-nicipals de Saragossa, afirmant que els ajuntaments no poden le-gislar en contra de normes de rang superior com ara el codi de lacirculació, que les bicicletes són vehicles i que, com a tals, nopoden circular per les voreres i ho han de fer per la calçada, llevatdel cas de carrils-bici expressament delimitats i diferenciats de lavorera.

COM A CONSEQÜÈNCIA, les bicis tornen a circular per la cal-çada a les principals avingudes de Saragossa que encara no dis-posen de carril-bici. El ciclistes se senten pressionats pelsconductors, els taxistes i conductors d’autobusos es desesperenper l’alentiment del trànsit. L’ús de la bicicleta ha minvat signifi-cativament a la ciutat i molts vianants passegen ara alleujats perno haver de preocupar-se per quin serà el vàndal en bici què se’lsemportarà per davant aquell matí.

PODEM I CAL QUE EXTREGUEM algunes reflexions de tot

això, per tal d’aprendre de les errades:

-Molts governs municipals i col·lectius ciclistes intentem dur aterme en pocs anys un canvi de costums al país que a la resta d’Eu-ropa ha trigat més de 40 anys en produir-se.

-Aquesta evolució (i no revolució) ha fet que la majoria de ciuta-dans d’aquests països tinguin interioritzades les conductes, i elsconductors respectin els ciclistes perquè sovint ells també peda-legen a una altra hora del dia, per exemple.

-Redistribuir l’espai públic és una tasca delicada, que no permetactuacions simplistes, descoordinades o sense visió a mig i llargtermini.

-No podem caure en el desànim ni prendre el camí més fàcil, queen aquest país sovint és el de prohibir abans que regular.

-Aprendre a conviure requereix temps i esforç, educació en el res-pecte, drets i deures des de la més tendra infantesa, i idees ambi-cioses i innovadores –no costoses necessariament- peròconsensuades. Aquesta és la missió que encomanem als nostrespolítics, per tal d’aconseguir que el món que heretin els nostresfills sigui una mica més habitable.

EL TEMPS DIRÀ si amb aquesta sentència hem perdut o no unaoportunitat d’or per a avançar en la convivència.

JOSÉ ANTONIO IZUEL NAVARRO,membre del col·lectiu Me Moc en Bici

ME MOC EN BICI

Un pas endavant o un pas enrere?

DESPRÉS QUE EL CAP DE SETMANA del passat 24 de geners'hagin celebrat els actes relatius a les Festes de Sant Francesc Gilde Frederich, màrtir i sant tortosí, només ens cal reafirmar el queja sabíem de la societat tortosina. Tortosa és solidària i agraïda. Unsactes dirigits i adreçats a una finalitat social i benèfica sempre es-peren una acollida digna, atenta i de compromís.

LA REALITAT ha desbordat les expectatives. Ple total al sopar be-nèfic al Viena, el divendres amb la Tuna Folk i les pubilles, passantpel repartiment de coquetes el dissabte al migdia pels carrers i bo-tigues i el Concert Insòlit per la tarda (quin concert!) amb la con-fluència de la Banda Municipal de Tortosa, la Colla Jove deDolçainers i els Gaiters de l'Aguilot, i la Coral Preludi a Caro deRoquetes, en un marc incomparable com és l'església de la Repa-ració, ens han fotografiat la Tortosa que sent i creu en la solidari-tat.

AQUESTA PART DE LA BALANÇA (solidaritat de la societat tor-tosina), es referma amb el goig de participar de l'alegria de la gentque, per les seves mancances físiques, econòmiques, afectives, et-cètera, es mouen diàriament pel menjador social de Càritas i queens han mostrat el seu agraïment per la nostra col·laboració.

DONEM GRÀCIES a la Tortosa Solidaria i ens afegim a la TortosaAgraïda, i ens mostrem receptius per continuar removent cors iesperits amb l'ajut del nostre sant.

EL DIUMENGE, a la missa solemne a l’Altar Major de la Catedral,li vam demanar a Sant Francesc Gil de Frederich continuar treba-llant i que ens impregne de la seva valentia, fe i dedicació alsdemés. Les veus de l'Orfeó Tortosí ens van fer sentir, dintre del cor,el profund missatge dels nostres valors cristians.

JOAN OTEROpresident de l’Associació

Sant Francesc Gil de Frederich de Tortosa.

Tortosa, solidària i agraïda

AGRAÏMENT

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no

superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos

s’han d’adreçar a [email protected]

La junta de govern de Tortosa jaha aprovat el projecte per en-derrocar les cases de davant dela catedral. De fet, també s’hainiciat la fase d’expropiació deles tres últimes finques que en-cara estan pendents d’adquirirper part de l’Ajuntament. Estracta d’un pis situat al número19 del carrer Croera i d’unsegon pis i d’una planta baixadel número 21. Així, tot i iniciarel projecte d’expropiació, l’al-calde va assegurar que encaraconfia en poder arribar a unacord amb els propietaris afec-tats. En qualsevol cas, FerranBel espera poder executar elprojecte d’enderroc en pocsmesos. Ara bé, l’alcalde de Tor-tosa va precisar que el dissenydefinitiu de l’espai obert que esgenerarà davant la catedral noes tancarà fins a realitzar les ex-cavacions arqueològiques. I és que, segons Bel, la recentaparició de restes romanes alPalau Episcopal, just a tocar deles cases de la catedral, els fasospitar que es puguin trobar

més restes en aquest espai.Unes troballes que poden con-dicionar l’actuació a realitzar.“En funció d’aquestes troballes,si existeixen, tenint en compteque a Tortosa no tenim restesromanes físiques rellevants, va-lorarem si s’han de deixar a lavista i s’han de posar en valor”,va explicar Bel. Segons l’al-

calde, abans de final d’any espodria saber si les restes que hiapareixeran són rellevants, perpoder fer les obres de la novaplaça durant el 2016.Les obres per enderrocar lescases de la catedral tenen unpressupost de 227.158 euros.Uns diners que cal sumar alsmés d’1’2 milions que l’Ajunta-

ment ha destinat en les darrersdècades a l’adquisició de totsels immobles per poder obrir lacatedral al riu Ebre.


TTORTOSA

Les cases de la catedral, a terra El govern de Bel fa els darrers passos per expropiar les

últimes finques del carrer Croera i començar l’enderrocL’Ajuntament ha destinat ja més d’1,2 milions d’euros

en l’adquisició dels pisos i locals afectats pel projecte

[ ] Ferran Bel i Meritxell Roigé, davant de les cases de la catedral de Tortosa. // FOTO: ACN.

Jordan (ICV)acusa Roigé d’haver mentit

El portaveu d’Iniciativa-En-tesa per Tortosa, Jordi Jor-dan, ha tornat a reclamaraquest febrer la dimissió dela primera tinent d’alcalded’Urbanisme, la convergentMeritxell Roigé. El passatmes de juny, Jordan ja va de-manar la dimissió de la regi-dora després de lamentar lanegativa del govern de CiUde fer públic el pla directorde les muralles de Tortosa.En aquell moment, Roigé vaafirmar que el document en-cara no havia arribat a l’A-juntament, i Jordan la vaacusar de mentir, ja que ICVhavia tingut accés al mateixdocument. Jordan s’ha rea-firmat ara en aquestes acu-sacions. Segons Jordan, en lacomissió informativa d’Ur-banisme que va celebrar-sejust abans que el 2 de febrerla junta de govern localaprovés el pla director demuralles, la regidora va dirque l’any 2013 havia arribatun primer esborrany al con-sistori. Així, Jordan ha de-manat de nou la dimissió deRoigé per “haver mentit”, itambé ha denunciat que l’a-provació del pla directors’ha retardat en una “claramaniobra electoralista”. Jor-dan també ha denunciat la“hipocresia política” del go-vern de CiU, perquè s’apro-pia d’un projecte de ciutatcom el pla de les muralles,deixant de banda els grupsde l’oposició, tot i que des-prés vulga fer un reglamentde participació ciutadana.

Cinta Bonet / Gustau MorenoTORTOSA

URBANISME

Mira elvídeo enaquestenllaç

LA NOVA C-12, UN PROJECTE SENSE PRESSUPOSTL’ALCALDE DE TORTOSA feial’11 de febrer una “valoració molt posi-tiva” de l’aprovació del projecte de des-doblament de l'eix de l'Ebre (C-12) alseu pas pel municipi, que ja ha fet el De-partament de Territori i Sostenibilitatde la Generalitat. Bel va voler agrair alconseller Santi Vila i al seu antecessoren el càrrec, Lluís Recoder, “pel seu tre-

ball en la recerca d’una solució apostantsempre pel diàleg amb el territori, a di-ferència del que va passar amb el go-vern anterior"."Esperem ara que enpropers pressupostos es puguin dotarper iniciar l’obra”, va dir Bel. Mentres-tant, l’alcalde també va avançar que aral’Ajuntament treballarà per modificar elPla d'Ordenació Urbana Municipal

(POUM) del 2007, amb l’objectiu de des-afectar totes les propietats que estavensentenciades per l’anterior traçat. Unamodificació que era una de les darreresreivindicacions de la plataforma veïnalSalvem Lo Canalet, que precisament esva mobilitzar per evitar el trinxamentd'aquesta zona amb l’antic projecte dela variant de la C-12. G.M.

Una façana fluvial sentenciada

Les cases de davant de la cate-dral de Tortosa són un dels úl-tims vestigis de l’antiga façanafluvial de la ciutat, però estansentenciades per l’Ajuntamentdes de fa dècades. De fet, el con-sistori calcula que ja ha destinatmés d’1,2 milions d’euros a ad-

quirir els immobles afectats pelprojecte d’obrir la catedral al riuEbre, per construir-hi una granplaça. Si no hi ha un acord ambels darrers propietaris, el nouprojecte d’expropiació per taxa-ció conjunta ascendeix a unpressupost de 199.044 euros, iafecta a dos pisos i a uns baixosque són propietat de dues famí-lies diferents. Un cop aprovat elPla Especial del Conjunt Histò-ric i Artístic de Tortosa, ara fa uns

mesos, l’Ajuntament ha pogutaplanar el camí per poder iniciaraquest procés expropiatori.En aquest sentit, a l’octubre del2007, els veïns afectats pel pro-jecte van aconseguir que la jus-tícia els donés la raó, i quealeshores l’Ajuntament estiguésobligat a redactar el pla especial.A partir d’aquell recurs conten-ciós administratiu, el jutge vaanul·lar el projecte d’expropia-ció i afectació dels immobles si-

tuats entre els números 7 i 21 delcarrer Croera, tot considerantque el valor històric i artístic delconjunt hauria de predominarper damunt de l’interès urbanís-tic i econòmic de l’operació. Defet, aquesta sentència judicial fa-vorable als veïns, que Bel es vatrobar pocs mesos després d’ha-ver arribat a l’alcaldia de Tortosa,és el que va obligar l’Ajunta-ment a reiniciar un procés ques’ha allargat durant vuit anys.

G.M.TORTOSA


Comencen les obres per connectar el barride Temple amb els Portals de Ciutat

URBANISME

Els treballs provoquen alteracions en el trànsit als carrersFerran d’Aragó i Ferran Arasa, i també al passeig Jaume I

L’Ajuntament i els propietaris dels terrenys van pactarel 2013 incrementar les zones comercials de tot el sector

En pocs mesos, el barri del Tem-ple quedarà connectat amb lazona dels Portals de Ciutat, a tra-vés del nou vial que s’obrirà ambla urbanització del pla parcialTemple Sud. De fet, des del 18 defebrer passat, i amb motiu d’a-questes obres, ja es va tallar altrànsit la rambla Ferran d’Aragó,a partir del carrer Montserrat Vi-ladrich, i també el carrer FerranArasa. A més, des de la plaça delBimil·lenari s’ha habilitat una viade servei exclusiva per als Mos-sos d’Esquadra, per tal que pu-guin accedir a la comissaria. Desdel passeig Jaume I, durantaquesta primera fase de les obreses podrà circular i sortir fins a laplaça del Bimil·lenari. La circula-ció de vehicles estarà restringidafins a meitat del mes de març,moment en què es preveu obriral trànsit la rambla Ferran d’A-ragó, que connectarà el barri delTemple amb els Portals de Ciutat.Però les obres d’urbanització delcarrer Ferran Arasa encara esperllongaran unes setmanesmés. La Policia Local ha senyalit-zat tota la zona amb les alternati-ves per minimitzar lesafectacions als conductors, via-nants i veïns.La rambla Ferran Arasa connectala plaça del Bimil·lenari amb lacomissaria dels Mossos d’Esqua-dra i el carrer Ferran d’Aragó, elqual també s’està urbanitzant ipermetrà connectar el centre de

Tortosa amb els portals de CiutatNord i Centre, esdevenint un nouaccés a la ciutat des del sud. Ambaquestes obres es farà encaramés permeable l’entrada a Tor-tosa des d’aquest punt, i es millo-rarà la connexió amb l’àreacomercial dels Portals de Ciutat.L’Ajuntament i els propietaris delpla parcial Temple Sud van signaral novembre del 2013 el convenique reactivava la urbanització dela zona, a l’entrada de Tortosa. Defet, el conveni comprometia elspropietaris a executar la prolon-gació i connexió de la rambla Fe-rran d’Aragó, al costat del canalde l’Esquerra, amb els Portals deCiutat, així com a la urbanitzaciódel carrer Ferran Arasa.

Les obres d’urbanització del pla parcial Temple Sud permetran connectar el barri del Temple amb la zona comercial dels

portals de Ciutat Nord i Centre. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.

Nou carrerd’entrada isortida perSant Llàtzer

Un barri nou amb 598 pisos i quasi 10.500 m2 de comerços

L’Ajuntament de Tortosa faràen tres mesos les obres del da-rrer tram d’obertura de l’avin-guda Canigó, al barri de SantLlàtzer, a tocar de la via deltren. Aquests treballs perme-tran millorar la mobilitat delpropi barri, però també gene-raran un nou vial d’entrada isortida de la ciutat, ja que l’a-vinguda Canigó serà de dossentits. El carrer Barcelona, encanvi, es transformarà en unavia de sentit únic des del Con-sell Comarcal del Baix Ebre. Laintersecció entre els dos ca-rrers es farà davant de la pas-sarel·la de la via del tren, ambla construcció d’una rotonda.Per tant, el carrer Barcelonanomés serà d’entrada a la ciu-tat i això permetrà ampliar laxarxa de carril bici del muni-cipi. En aquest sentit, el col·lec-tiu Me Moc en Bici haviademanat per carta a l’Ajunta-ment que el nou carril bici deSant Llàtzer s’habilités per lanova avinguda Canigó, i no pelcarrer Barcelona, “amb unavintena de cruïlles de poca vi-sibilitat” i deixant els usuarisen una situació de risc.

El govern de Tortosa va reactivarel desenvolupament del pla par-cial Temple Sud al novembredel 2013, amb menys habitatgesperò amb més zona d’equipa-ments comercials. A canvi decomprometre’s a urbanitzar laconnexió del barri del Templeamb els Portals de Ciutat -abansde l’estiu del 2014-, els propieta-ris del sector aconseguien am-pliar el sostre comercialinicialment previst. En concret,el sostre comercial assolia els

10.494 metres quadrats, mentreque l’edificabilitat residenciales reduïa passant de 668 a 598habitatges. En aquest sentit, tantel PSC com ICV van criticar quel’Ajuntament donava “cartablanca” per construir un barrinou al Temple Sud, amb menyspisos de protecció oficial i senseforçar els promotors a rehabili-tar cases al nucli històric. Tambévan qüestionar la implantacióde més grans superfícies, en de-triment del comerç local.



Denuncien Bel pel monument

L’advocat madrileny EduardoRanz ha denunciat al TribunalSuprem l'alcalde de Tortosa i se-nador per CiU, Ferran Bel, totacusant-lo d'incomplir la llei dela Memòria Històrica per man-tenir el monument franquista dela Batalla de l'Ebre. El mateix lle-trat també ha denunciat 37 alcal-

des més d’arreu d’Espanya pelfet de mantenir altres símbols dela dictadura. Per aquest motiu,l’advocat creu que Bel podriaenfrontar-se a una pena de sismesos a dos anys d'inhabilitació,com estableix el Codi Penal.Ranz ha hagut d'elevar la de-núncia al Suprem per la condi-ció de senador de Bel. Amb tot,la denúncia sembla ignorar quela mateixa llei de la MemòriaHistòrica -consensuada el 2007

per l’anterior govern del PSOEamb ICV-ICV, PNB i CiU- contéuna excepció: els monumentsque són considerats obres d'art.Això es va fer per salvar el debatsobre el mausoleu del Valle delos Caídos. Però de retruc tambéva blindar el monument de Tor-tosa, obra de l'escultor Lluís M.Saumells i protegit pel Pla d'Or-denació Urbana Municipal(POUM) com a bé integrant delpatrimoni cultural català.

G.M.TORTOSA

MEMÒRIA HISTÒRICA

Un detall del monument franquista de Tortosa. // FOTO: G.M.

TORTOSA


Policies investigats per quedar-seels diners de la grua municipal

IRREGULARITATS

Sis agents de la Policia Local haurien comèsirregularitats en la retirada dels vehicles

L’Ajuntament de Tortosa ja ha posat elsfets en coneixement de la Fiscalia

L'Ajuntament de Tortosa haposat en coneixement de la Fis-calia presumptes irregularitatsdetectades en la gestió dels ex-pedients de retirada de vehi-cles de la via pública queafecten sis agents de la PoliciaLocal. L'alarma la van donar, ameitat del mes de febrer, elsserveis de tresoreria i interven-ció de l'Ajuntament al detectarretards en els ingressos dels di-ners de la taxa que es cobra alciutadà quan el seu vehicle ésretirat de la via pública amb lagrua. Una investigació internava detectar tres tipus d'irregu-laritats, que segons l’Ajunta-ment de Tortosa no tenen aveure entre sí, i que afecten sisagents del cos, alguns delsquals n'haurien pogut fer un úspersonal dels diners. L’alcaldede Tortosa, Ferran Bel, ha expli-cat que s’ha posat en coneixe-ment de Fiscalia els fets perquèinvestigui si hi ha indicisd’il·lícit penal.

Tres tipus d’irregularitatsUn primer cas fa referència aquantitats d’uns 4.606,03,4.253,25 i 1.651,95 euros que co-rrespondrien a tres agents queen el moment en què se’ls varequerir no havien fet els perti-nents ingressos a la tresoreriamunicipal. Aquestes quantitatsara ja han estat ingressades.Dos agents més, amb irregula-ritats detectades per import de2.961,55 i 3.519,10 euros, que els

haurien ingressat amb retard, ique porten a pensar que hau-rien pogut ser utilitzats per alseu ús personal. I una tercerasituació que afecta un únicagent amb cobraments pervalor de 435,20 euros que hanestat localitzats al seu armer i,en aquest cas, no hi ha indicisque s’hagi produït un ús perso-nal. Un dels implicats seria elresponsable de coordinació icontrol de sala del cos.

L’alcalde de Tortosa i l’inspector en cap de la Policia Local van informar de les irregularitats detectades i de la denúncia

presentada a Fiscalia. // FOTO: MARIA ACOSTA.

TORTOSA

El 70% de lesllars podrantenir fibraòptica a l’abril

Sorpresa i indignació entre laresta de membres del cos policial

L’alcalde de Tortosa, FerranBel, va anunciar que el propermes d’abril el 70% de les llarsdel nucli urbà de Tortosa po-dran tenir fibra òptica. Bel vaexplicar que en aquests mo-ments la pràctica totalitat delsedificis públics estan connec-tats ja a la xarxa de fibra òp-tica i que en pocs mesostambé ho podran estar lesllars. I és que la companyiaMovistar ha avançat el des-plegament de la xarxa defibra òptica, previst per finalsdel 2016, i el proper mes d’a-bril aquell que ho desitgi japodrà sol·licitar a la compan-yia l’arribada de la fibra òp-tica a casa seva. C.B.

Mira elvideo enaquestenllaç

Cinta BonetTORTOSA

BREUS

Reordenen laplaça del’Estadi i lazona blava

La brigada municipal de Tor-tosa està enllestint la reorde-nació de la plaça Joaquim Baui la reforma de l’accés a l’es-tadi municipal Josep Otero.Un cop descartat el pàrquingsoterrat que s’havia vinculat ala construcció del complexd’aigües, l’Ajuntament haoptat per sanejar la plaça del’Estadi i tornar a pavimentarel gran aparcament en super-fície. De la mateixa manera,ara s’instal·laran unes baranesper evitar l’accés de les perso-nes a les zones que s’han tor-nat a enjardinar. D’altrabanda, la brigada també estàmillorant l’accés a l’estadi,que ara s’obrirà a la plaça Jo-aquim Bau amb una reno-vada zona d’esbarjo. L’equipde Manteniment i Logísticatambé ha reordenat els apar-caments del carrer Alfara deCarles ja que fins ara es podiaestacionar damunt de la vo-rera. Com a contrapartida,s’han eliminat una part delsaparcaments en zona blavadel carrer València. G.M.

L'inspector en cap de la Poli-cia Local de Tortosa, Jesús Fer-nàndez, visiblement afectat,va demanar "excuses" a la ciu-tadania, i va expressar la “sor-presa” i “indignació” de laresta de membres del cos da-vant d'aquestes irregularitats.En aquest sentit, l'alcaldetambé va voler deixar clar queaquests irregularitats són fruitde comportaments "personalsi singulars" i que en cap cas es

pot posar en entredit la "pro-fessionalitat" i "honestedat"dels agents de la Policia Local.Fins que el Ministeri públices pronunciï, l'Ajuntament hacomençat a prendre mesurescautelars de suspensió de fun-cions per alguns dels agentsafectats. En cas que Fiscalia hivegi indicis de delicte penal,alguns dels afectats s'enfron-tarien a anys d'inhabilitació i,fins i tot, penes de presó.


BBAIX EBRE

SENSE INDICIS DE DELICTE

EL JOVE ebrenc que va ser imputatpels Mossos d’Esquadra per un pre-sumpte delicte contra la corona espan-yola per cremar una foto del rei ha estatabsolt. Marc Fontanet, veí d’Alfara deCarles, va ser imputat arran dels fetsocorreguts el passat 2 de juny del 2014a Tarragona, on es va convocar una con-centració popular per l’abdicació del rei

Joan Carles I. A aquesta concentració, esva cremar una fotografia del nou rei es-panyol Felip VI, i posteriorment, elsMossos d’Esquadra van identificar tresjoves, un d’ells el jove d’Alfara de Car-les. Després de declarar, el jutge ha tan-cat el cas per falta d’indicis de delicte enles fotografies de l’expedient dels Mos-sos d’Esquadra. C.B.

Bankia, l'entitat financera ambla qual treballava la Secció deCrèdit de la Cooperativa del'Aldea, assegura desconèixerque els socis disposessin de lli-bretes de comptes amb el logo-tip de Caja Madrid i nega quefossin clients seus. Així ho sos-tenen els advocats del banc enel recurs presentat al jutjat nú-mero 1 de Tortosa per demanarla seva desimputació per apro-piació indeguda. La jutgessaconsidera que Bankia preteniaincrementar els seus beneficis acosta de la societat, contribuintal bloqueig de comptes i la fa-llida, que manté atrapats mésde 4,5 milions d'euros de 300impositors. Els socis de la Secció de Crèditvan descobrir que, sense quehaguessin efectuat cap autorit-zació expressa ni hagi aparegutcap document en aquest sentit,tenien obert un compte correnta l'oficina de Bankia d'Am-posta, actualment ja tancada. Amés, se’ls lliurava una llibreta

amb el logotip de Caja Madrid,alguns d'ells disposaven de ta-lonaris de xecs, i tenien a dispo-sició un caixer automàtic del'entitat a la mateixa porta del'oficina de la Secció de Crèdit.A més, i segons va constatar lajutgessa de Tortosa, era la ma-teixa entitat financera la quetrametia informació sobre ope-racions i estat de comptes alsimpositors. Malgrat tot, Bankiasegueix argumentant que elssocis de la Cooperativa aldeana"no eren clients" seus.

Comptes “perifèrics”El recurs addueix que elscomptes d'aquests socis es tro-baven vinculats operativamenta dos que anys enrere haviaobert la Secció de Crèdit pertreballar amb el banc i en elsquals ingressava els diners delsimpositors. Els anomenatscomptes "perifèrics" dels socis.Segons Bankia, d'aquesta ma-nera, es carregaven ingressos,rebuts i domiciliacions delssocis durant el dia que es com-pensaven amb aquests comptesde l'entitat agrària a la nit, dei-xant un saldo de zero als dels

impositors. La jutgessa no vatrobar cap document que acre-dités de la vinculació formalentre ells. D'acord amb el relatautoexculpatori doncs, no hau-ria incorregut en apropiació in-deguda i bloqueig del capitaldels comptes dels socis perquè,precisament, es trobaven "dià-riament a zero". Davant aquest recurs, l'Asso-ciació d'Afectats de la Coopera-

tiva de l'Aldea ha presentat jarecurs d'oposició davant l'Au-diència de Tarragona contra lapetició de Bankia.

Bankia nega ara que els socis de lacooperativa de l’Aldea fossin clients

CAS L’ALDEA

L'entitat assegura desconèixer que els socisdisposessin de llibretes de Caja Madrid

Els advocats del banc demanen la sevadesimputació per apropiació indeguda


El 2012, la cooperativa va tapiar el caixer de Bankia. // FOTO: ACN.

C. Bonet / ACNL’ALDEA

El propietari d'AmbulànciesBaix Ebre (Ambulebre), Ber-nardo Coslado, va declararals jutjats de Reus davantdel magistrat que porta elcas Innova. Coslado està im-putat per diversos delictes iel jutge li va imposar unafiança d'1,2 milions d'eurosen la interlocutòria feta pú-blica el desembre passat, ons'exposaven indicis d'irre-gularitats en diversos conve-nis entre Ambulàncies BaixEbre, per una banda, i Ge-cohsa, l'Hospital d'Ampostai la fundació Fussmont perl'altra. Coslado va respondrenomés per l'adjudicació adit de la seva empresa.

Durant mitja hora escassade declaració, Coslado es vadesentedre i va derivar laresponsabilitat als tècnicsque van signar els convenis.El seu advocat va dir que desd'un punt de vista jurídic,“s'estava als llimbs en matè-ria de convenis”. Segons ellletrat, “tot es redueix a quèuns tècnics creien que elsconvenis no s'ajustaven a lalegalitat vigent i que uns al-tres interpreten que sí”, i haafegit que tot això al seuclient “no li afecta” perquèés una “discussió jurídicaper la qual Coslado no potser imputat". D'altra banda,a Coslado no se li va formu-lar cap pregunta sobre elssuposats pagaments de, coma mínim, 5.000 euros men-suals, a Josep Prat, com apresident de l’ICS per in-fluir en el concurs públicd'adjudicació del serveid'ambulàncies. C.B.

LOCAL

Coslado esdesentén del'adjudicaciód’Ambulebre

El seu advocatassegura que“s’estava als llimbsen matèria deconvenis”


BAIX EBRE MEDI AMBIENT

Els municipis d’Alfara de Carlesi Xerta han obert les seves novesdeixalleries. Aquestes dues ins-tal·lacions donaran servei a uns1.700 habitants de la comarca ihan tingut un cost de gairebé283.500 euros, subvencionats enun 80% pel PUOSC. Les duesdeixalleries, d’uns 700 metresquadrats cadascuna, disposendels elements necessaris per feruna gestió correcta dels residusi alhora continuar conscienciantla ciutadania sobre la importàn-cia del seu ús. El president delConsell Comarcal del Baix Ebre,Lluís Soler, ha explicat que per ala comarca és rellevant poderdisposar d’una xarxa de deixa-lleries que pugui donar plena

resposta a les necessitats delsciutadans. Per la seva part, l’al-calde d’Alfara de Carles, JosepMas, va destacar els beneficisque tindrà l’obertura de la dei-xalleria no només des del puntde vista mediambiental sinó

també per reduir el rebut de lesescombraries. Aquestes instal·lacions s’afegei-xen a les vuit deixalleries que jaestan en funcionament en altresmunicipis de la comarca. La pro-pera es construirà a Benifallet.

Alfara de Carles i Xertaobren dues deixalleries

BREUS

El Consell Comarcal del BaixEbre ha plantejat cinc accionsper aquest 2015 en el marcdel projecte “Baix EbreAvant”, inclòs en el pro-grama del Servei d'Ocupacióde Catalunya (SOC) “Treballa les 7 comarques”. Tres ac-tuacions es faran en el marcdel nou Centre d'inspiracióturística, que es preveu obrira l’abril a Deltebre, i dos mésque es duran a terme al viverd'empreses de Camarles. Escontinua impulsant l'asses-sorament a empreses delsector turístic i agroalimen-tari en seminaris de forma-ció com el negoci on line, is'introdueix la formació ocu-pacional en l'àmbit de l'hos-taleria i, concretament, de lacuina. Una de les accionsserà un curs d'operacionsbàsiques de cuina adreçadaa aturats de la comarca.També s’apostarà per la for-mació en rebosteria. C.B.

El Consell de BaixEbre aposta per la formació enhostaleria

La inauguració de la deixalleria d’Alfara de Carles. // FOTO: MARIA ACOSTA.

[ LA XIFRA ]

1.700 habitants enseran beneficiats

Cinta BonetALFARA DE CARLES


L’Ajuntament d’Amposta ha re-ajustat els horaris de les línies L1i L2 del bus urbà del municipiper tal de realitzar un ús “mésracional i massiu” del servei. Enconcret, i tenint en compte la re-ducció de l’activitat nocturna alpolígon de Tosses, l’Ajuntamentha optat per suprimir el servei debus nocturn de les 12 de la nit dedissabte i fins a les 7 de la mati-nada de diumenge, i redistribuiraquestes set hores entre les dueslínies. Tres d’aquestes hores estraslladen a la L1, que enlloc d’i-niciar el servei a les 8 hores delmatí o farà a les 7:30 hores. El re-gidor de Governació d’Amposta,Josep Garriga, va explicar qued’aquesta manera es vol facilitarals estudiants que arriben a l’es-tació d’autobusos interurbanspuguin agafar la L1 per arribarfins als seus instituts. Així ma-teix, Garriga va explicar que la L1també ampliarà el seu nombrede parades fins al tanatori muni-cipal, sempre a petició de l’u-suari, i també es farà arribar el

bus fins a la urbanització de Fa-varet. La recent incorporaciód’un nou vehicle de dimensionsmés reduïdes per cobrir el serveide les línies L1 i L2 farà possibleaquesta ampliació donada la di-ficultat d’accés que existia finsara per arribar als dos punts ambun bus més gran. Les altres qua-tre hores que es recuperen de lasupressió del servei nocturn dela L2 els dissabte a la nit, es man-tenen a la L2 però en horari detarda, de 18 hores a 22 hores .

AAMPOSTA

MÉS DE 50 FAMÍLIES NECESSITEN UN LLOGUER SOCIAL LA REGIDORA de Serveis Socials del’Ajuntament d’Amposta, Laia Subirats,va afirmar que l’objectiu del consistorino és multar els bancs que tinguenpisos buits a la ciutat, sinó que el cen-tenar d’habitatges desocupats vagin aparar al lloguer social. De fet, Subiratsva afegir que les sancions coercitivesque imposaran a les entitats bancàries,

i que poden arribar fins als 100.000euros, serviran per impulsar polítiquesde lloguer social i donar d’alta els ser-veis de llum elèctrica i aigua potabledels habitatges. La regidora va assen-yalar que actualment a Amposta hi haentre 50 i 75 famílies que necessitenaquest tipus de suport de l’administra-ció per tornar a la normalitat, perquè

travessen alguna situació greu des delpunt de vista laboral i econòmic. De lamateixa manera, Subirats va explicarque l’equip de govern de CiU d’Am-posta continua treballant per trobaruna solució als pisos buits que hanestat ocupats il·legalment per personesdesnonades que eclamaven als bancsun lloguer social. G.M.

Amposta amplia els horaris del busurbà i reajusta el servei fins a TossesLa línia de bus urbà amplia el seu horari als matins per

facilitar l’arribada dels estudiants fins als seus institutsL’Ajuntament ha suprimit el servei de bus nocturn dels

dissabtes a Tosses i ha traslladat les hores a la tarda

L’estaciód’autobusospodria tenirbar i quiosc

Gustau MorenoAMPOSTA

L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, va detallar que la reor-denació dels horaris de busha vingut forçada pel tanca-ment de la sala Metro al po-lígon de Tosses. Durant unaentrevista a Canal 21 Ebre,Ferré va assenyalar que “unavegada va tancar la salaMetro, que era el principalmotor de la zona lúdica deTosses, no tenia cap sentitque durant tota la nit anésl’autobús”. “Per tant, el quehem fet és reorientar els ho-raris, perquè la gent que vagials multicinemes tingui l’op-ció d’agafar el bus, els dis-sabtes a la tarda”, va dir.D’altra banda, Ferré va expli-car que la gestió de la novaestació d’autobusos d’Am-posta depèn de la direcciógeneral de Transport. Transi-tòriament, se n’està encarre-gant l’empresa tortosinaHife, i una vegada estiga apunt la licitació es farà l’ad-judicació definitiva. SegonsFerré, amb el nou concurs espodrien introduir milloresper a l’estació d’autobusos,com ara un servei de cafete-ria-restaurant i de quiosc:“D’aquesta manera, l’estaciód’autobusos serà més atrac-tiva per a les empreses quevulguin optar a la gestió”.

MOBILITAT

Cinta BonetAMPOSTA

Bonificació del 50% per estudiants

L’Ajuntament d’Amposta haapostat per ampliar l'horaride la Línia 1 per afavorir l'úsdel transport urbà per partde tots els estudiants, tantdels que ja viuen a Ampostacom dels que hi vénen a es-tudiar. Per reforçar aquest as-pecte, l'Ajuntament ampliarà

la bonificació del 50% en elspreus dels bitllets que ja s'a-plica als alumnes de primà-ria als alumnes dels centresde secundària. Per podertenir la bonificació, l'únicque cal fer és demanar a l'A-juntament d'Amposta un car-net gratuït d'estudiant.

Garriga va mostrar el nou vehicle que cobreix els trajectes urbans de la ciutat. / Foto: ACN.


AMPOSTA

El ple de l’Ajuntament d’Am-posta va rebutjar, amb els votsde l’equip de govern de CiU, lamoció del grup municipald’ERC que demanava que elconsistori fes les gestions neces-sàries per la compra de l’edificide l’antic cinema Olímpia, co-negut popularment per l’edificidel “Sindicat”, situat a l’avin-guda de la Ràpita. El portaveud’ERC, Adam Tomàs, va remar-car que el preu de sortida almercat, 340.000 euros, repre-senta una oportunitat de recu-perar el patrimoni per la ciutat.En declaracions realitzades pocabans de la celebració del ple,Tomàs va manifestar que tot ique calia estudiar quina actua-ció arquitectònica i econòmicas’ha de fer a l’edifici, la seva lo-

calització i distribució en duesplantes el fan ideal per plantejarun projecte municipal d’ubica-ció d’espai d’ús social per enti-tats, o bé d’una oficina quepodria acollir el servei d’Am-posta Empresa i promoció delcomerç. La primera tinent d’al-calde de l’Ajuntament d’Am-posta, Isabel Ferré, va explicarque si bé el preu de sortida almercat de l’edifici del Sindicatés correcte, un estudi arquitec-tònic revela que la rehabilitacióde l’edifici costaria 1’5 milionsd’euros. Una inversió força ele-vada i que Ferré ha afirmat queara per ara no és una prioritatper l’Ajuntament tenint encompte que ja té en propietat al-tres edificis que també s’han derehabilitar. A més, Ferré ha ex-plicat que el POUM ja preveu laprotecció de la façana, estigui enmans públiques o privades.

Cinta BonetAMPOSTA

Reformar el ‘Sindicat’costaria 1’5 MEUR

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré. // FOTO: M.V.

Ferré reivindica la millor gestió de l’Hospital

L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, va afirmar aque està“molt tranquil” per la gestióque s’ha fet de l’Hospital Co-marcal del Montsià i de laFUSSMONT, un cop que el Tri-bunal de Comptes ha enviat a lafiscalia les irregularitats detec-tades durant l’exercici del 2013.Segons l’auditoria encarregadapel mateix Ferré, van haver-hi4,1 milions d’euros repartits en16 adjudicacions irregulars.L’alcalde va afirmar que estracta d’un tema exclusivament

administratiu, ja que no hi hacap implicació penal en la ges-tió de l’hospital d’Amposta.Ferré va apuntar que les matei-xes irregularitats -sobre renova-ció automàtica de convenis icontractes- poden sorgir en lesauditories dels anys anteriors.De fet, l’alcalde ha donat ins-truccions perquè totes les inci-dències detectades abans del2013 també siguen corregides.A més, va recordar que el con-sell d’administració de Sagessano tenia control directe sobreaquestes adjudicacions directesi convenis, però que ara els cà-rrecs polítics tenen el suportd’un assessor jurídic que garan-

teix que tot el que s’aprova s’a-justa a la llei. D’altra banda, laregidora de Serveis Socialsd’Amposta, Laia Subirats, va re-butjar, durant una entrevista aCanal 21 Ebre, la petició de“responsabilitats polítiques”que feia la CUP de les Terres del’Ebre, per la suposada falta decontrol del consell d’adminis-tració de Sagessa davant d’unpossible malbaratament de re-cursos públics. Subirats va afir-mar que el govern municipal noté “res a amagar” i va voler des-vincular la gestió dels hospitalsebrencs i el suposat malbarata-ment de recursos públics delcas Innova de Reus.

SOCIAL

G.M.AMPOSTA

L’edifici del “Sindicat” d’Amposta. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

PATRIMONI


MMONTSIÀ

RENÚNCIA DEL CENFIMEl PLE DE LA SÉNIA va aprovaramb els únics vots a favor dels quatreregidors de Futur per la Sénia; les abs-tencions de CiU, el PSC i ERC, i els votsen contra del PP, un pressupost de pocmés de 4,2 milions d’euros per al 2015.Quant a inversions, el pressupost inclouuns partida de 224.600 euros, que pre-veu, la reparació de la climatització de la

Casa de la Cultura i el tub que s’ha decol·locar al carrer Domenges-Clotada i alcarrer Barranquet, per solucionar elsproblemes de pluvials. El ple també vaaprovar acceptar la renúncia del CENFIMa l’ús i gestió del Centre Internacional deNegocis del Moble de la Sénia, amb elsvots a favor de Futur, el PP, CiU i ERC, il’abstenció del PSC. C.B.

L'alcalde d'Alcanar, AlfonsMontserrat, ha revelat ara latroballa d'un micròfon ocult alseu despatx de l'Ajuntament elpassat 29 d'octubre, coincidintamb les primeres declaracionsjudicials pel cas de suposadesirregularitats en adjudicacionsd'obres i serveis municipals.Després de constatar que no estractava d'un dispositiu autorit-zat en el marc de la investigaciójudicial, Montserrat va denun-ciar els fets davant la titular deljutjat número 4 d'Amposta, en-carregada de l'anomenat casCarraus. L'alcalde, que sospi-tava feia temps que podia servíctima d'escoltes il·legals, vacontractar una empresa espe-cialitzada per a revisar l'edificiconsistorial. Els seus tècnicsvan localitzar el micròfon. Montserrat va relatar els fets al’Agència Catalana de Notícies(ACN): "Feia temps que teníemsensacions i indicis. Per aixòvam cridar a una empresa es-pecialitzada perquè escanegés

diverses sales de l'Ajuntamentper si trobava algun aparell ins-tal·lat. I la sorpresa va ser, per-què pensàvem que el resultatseria negatiu, quan van detec-tar al meu despatx un micrò-fon". Després de consultar lesinstàncies judicials pertinents,l'alcalde va constatar que eldispositiu no havia estat auto-ritzat en el marc de cap investi-gació policial en curs. Això el vaportar, seguidament, a denun-ciar els fets davant la jutgessad'Amposta. L'alcalde, que haqualificat el fet de "molt greu",s'ha mostrat confiat que les in-vestigacions iniciades arran ladenúncia permetin esclarirl'autoria dels fets.La troballa va tenir lloc el pas-sat 29 d'octubre, precisament elmateix dia que el regidor d'Ur-banisme, Manel Martí, havia deprestar declaració com a impu-tat en el jutjat d’Amposta, en elmarc de la investigació pel casCarraus. A l'endemà, el 30 d'oc-tubre, prestava declaració elmateix Montserrat, també coma imputat en el cas de suposa-des irregularitats en les adjudi-cacions d’obres i serveis.

Guerra bruta a Alcanar: l’alcalde trobaun micro ocult al despatx del consistori

POLÍTICA

Alfons Montserrat revela que va contractaruna empresa perquè sospitava que l’espiaven

El govern d’ERC constata que les escoltes noformaven part de cap investigació judicial

L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, en una imatge d’arxiu.

FOTO: ACN.

G.M. / ACNALCANAR

CAS CARRAUS

Les diligències prèvies delcas Carraus d’Alcanar conti-nuen al jutjat número 4d’Amposta, després de laimputació de constructors itreballadors de l'Ajunta-ment, alguns dels quals jahan declarat en seu judicial.Precisament, el passat di-vendres, 13 de febrer, estavaprevista la declaració com aimputada de l'exsecretàriamunicipal, Mercè Colomé,que finalment ha estat ajor-nada sense nova data. Se-gons fonts municipals,Colomé ha jugat un paperclau en la investigació. Va ser

ella qui va ratificar les acu-sacions contingudes en lesdues denúncies que van ori-ginar el cas, una d'elles anò-nima i l'altra presentada perun militant de CiU d’Alca-nar, Andreu Queralt. Segonsel govern municipal d'ERCd'Alcanar, l'exsecretària ac-tuava amb ressentiment capa l’alcalde per haver prescin-dit dels seus serveis i, a més,estava vinculada sentimen-talment amb un dels res-ponsables de la GuàrdiaCivil que va conduir l'opera-ció d'escorcoll i la detenciótemporal de Montserrat iMartí, el 16 d'octubre del’any passat. D’altra banda,el 17 de febrer estava previstque declaressin al jutjatd'Amposta els responsablesde dues empreses d'engin-yeria, així com l'arquitecte il'aparellador de l’Ajunta-ment canareu. G.M.

Ajornada la declaració del’exsecretària

El govern canareuconsidera MercèColomé una figura clau en el cas

Va avalar les denúnciescontra l’alcalde


MONTSIÀ POLÍTICA

L’alcaldessa d’Ulldecona,Núria Balagué, va proposar el 6de febrer la reubicació de laplanta mòbil d’aglomerat asfàl-tic que ha provocat una certapolèmica a la població. Balaguétenia previst reunir-se aquelldia amb les empreses Becsa iDurantia Infraestructures SA,després que el dia anterior laComissió d’Urbanisme sus-pengués l’aprovació definitivade la planta, per no disposar de50.000 metres quadrats en laseua ubicació actual, a tocar dela pedrera del final de l’avin-guda Terrers. Durant una en-trevista a Canal 21 Ebre,Balagué no va amagar la sor-presa del consistori, pel fet quel’empresa ja havia parlat ante-riorment amb Urbanisme. Se-gons l’alcaldessa, seria difícilque els propietaris de la planta

puguessen justificar abans dedos mesos els 45.000 metresquadrats que els falten, i peraixò seria millor que l’empresaacceptés la reubicació de l’acti-vitat fins al polígon de Vallde-pins. De fet, Balagué varecordar que aquesta va ser laprimera ubicació proposadapel consistori. A més, desprésde l’enrenou que la planta vagenerar entre la població, l’al-cadessa havia decretat l’atu-rada cautelar de l’activitat lasetmana anterior, tenint encompte que l’empresa no teniaen regla tots els permisos am-bientals i urbanístics. Per la seua banda, la portaveudel PSC, Núria Ventura, va la-mentar que l’Ajuntament haviaactuat tard i malament en lapolèmica. De fet, Ventura va cri-ticar la “incompetència” delgovern municipal, ja que vapermetre que la instal·laciófuncionés sense permisos i enuna ubicació que no complia elplanejament urbanístic.

Gustau MorenoULLDECONA

Polèmica per la plantad’aglomerat asfàltic

Una imatge d’arxiu del ple de la Ràpita. // FOTO: CEDIDA.

El govern rapitenc aprova el pressupost en solitari

El govern municipal de CiU, enminoria, va aprovar el pressu-post municipal del 2015 a travésde la junta de govern local.Aquesta és una prerrogativa es-tablerta a la polèmica llei de Ra-cionalització i Sostenibilitat del’Administració Local (Arsal), ique el govern rapitenc ha presdesprés que els grups de l’opo-sició votessin en contra delpressupost. L’any 2014, el con-sistori de la Ràpita ja va tenir elscomptes prorrogats. El pressupost per aquest 2015

està valorat en 11,2 milionsd’euros, que hi inclouen, entred’altres, una partida de 60.000euros per a ajuts socials d’ur-gència per a famílies del muni-cipi, així com una partidalimitada de 220.000 euros per aobres sense concretar, perquèsiguin decidides pel govern quesurti de les properes eleccions.Tot i això, la partida més impor-tant correspon a la millora delscarrers Constància, Sant Isidre iavinguda Constitució, per unimport de 429.089 euros. Es pre-veu la renovació de l’enllume-nat, el clavegueram i tots elsserveis, a més de la millora en laurbanització de l’entorn.

També es destinaran 308.550euros a estudis i projectes tèc-nics per a la reparcel·lació delpolígon industrial El Salt; i200.000 euros per a la substitu-ció de la gespa del camp de fut-bol de La Devesa.D’altra banda, l’alcalde de laRàpita, Joan Martin Masdéu, varecordar que la partida d’in-gressos s’ha vist reduïda en unmilió d’euros respecte al primerpressupost del mandat, com aconseqüència de la rebaixa del’IBI. A més, segons l’alcalde, laràtio d’endeutament de l’Ajun-tament rapitenc és d’un 37,17%del pressupost municipal, quanel límit màxim és d’un 110%.

C.B. / G.M.SANT CARLES DE LA RÀPITA

La polèmica planta d’aglomerat asfàltic. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

ULLDECONA


RRIBERA D’EBREi PRIORAT

ASCÓ DENUNCIA EL RETARD DEL POU ALTERNATIUL’AJUNTAMENT d’Ascó ha acusatla societat estatal Acuamed de "dilatarintencionadament" les obres d'abasta-ment alternatiu d'aigua potable per ala població en cas d'accident a lesobres de descontaminació de l'embas-sament de Flix. En un comunicat, l'A-juntament explica que valoren com unintent de dilatar en el temps l’obra elfet que Acuamed aportés al desembre

la documentació sobre una consulta ala Direcció General de Medi Ambientsobre les afeccions que les obres tin-drien en l'avifauna. L'administració ca-talana ja va respondre el 2010, que elstreballs s'havien de fer fora del perí-ode de nidificació de l'àliga cuaba-rrada, de gener a juny. Davant d'això,l'Ajuntament d'Ascó apunta que Acua-med podria haver fet aquest tràmit el

passat mes de març sense esperar eldesembre, més encara sabent que lesobres no podrien començar fins al ju-liol. El consistori recorda que el muni-cipi resultaria el "primer afectat" en casque es produís un episodi de contami-nació Ebre avall. Així, considera "inac-ceptable" el retard pel risc sobre lapoblació i assegura que el Pla de Resti-tució "ha estat un fracàs rotund". C.B.

L’alcalde de Flix, Marc Mur, haqüestionat ala idoneïtat de lasolució per transportar els resi-dus nuclears de les centrals ca-talanes fins al magatzemtemporal centralitzat (MTC)que ha de construir-se a Villarde Cañas. L’estudi d’impacteambiental del projecte incloules rutes de transport per carre-tera que hauran de seguir elsresidus que hagin de ser tras-lladats des del complex nucleard’Ascó fins a l’MTC d’aquestpetit poble de Conca. En con-cret, els residus de les centralsAscó I i II es traslladaran percarretera i no per tren, utilit-zant l’eix de l’Ebre (C-12), la ca-rretera de Tivissa (C-44) il’autopista AP-7, tot travessantles comarques de la Ribera d’E-bre, del Baix Ebre i del Montsià.Durant una entrevista a Canal21 Ebre, Mur va qüestionar queaquestes carreteres tinguen lescondicions necessàries perpoder transport-hi una matèriatan perillosa. Mur va assenyalarque la línia de mercaderies quetravessa la Ribera d’Ebre en-

cara es podria utilitzar més, ique seria més apta per al trans-port dels residus nuclears fins al’MTC de Villar de Cañas. L’estudi que ha promogutl’Empresa Nacional de ResidusRadioactius (Enresa) ja es trobaen fase d’avaluació final perpart del govern de l’Estat. Enresum, es descarta l’opció delferrocarril, en totes les rutes,pel cost de condicionament de

les estacions. A més, el Consellde Seguretat Nuclear ja hadonat el seu llum verd, i el pe-ríode d’al·legacions va expirarfa mesos. En declaracions aDiari de Tarragona, diversos al-caldes riberencs, com els deMóra la Nova i Tivissa, han afir-mat que desconeixien aquestsplans d’Enresa. Per la seuabanda, el grup ecologista Gre-enpeace ha criticat que no s’-

haja informat als municipisafectats que al llarg de 60 anysviatjaran per les carreteres es-panyoles unes 6.700 tones deresidus radioactius.

Residus nuclears per carretera Els residus de la central d’Ascó passaran per la C-12, la

C-44 i l’AP7 per poder arribar a l’MTC de Villar de CañasL’alcalde de Flix qüestiona que les carreteres tinguen

les condicions per transportar-hi matèria tan perillosa

[ ] La central nuclear d’Ascó. // FOTO: M.V.

Pallarès: “Tenimun problema ala vista”

El delegat de la Generalitata les Terres de l’Ebre, XavierPallarès, va afirmar que hanconegut pels mitjans de co-municació els plans d’En-resa de traslladar els residusnuclears per carretera. Du-rant una entrevista a Canal21 Ebre, Pallarès va lamentarque és una pla que “no ésdel tot correcte”, tot recor-dant l’existència d’una líniade ferrocarril al costat delcomplex nuclear d’Ascó. “Elmés normal, per seguretat,seria traslladar els residusamb tren”, va assenyalar eldelegat. Segons Pallarès, elcost econòmic de l’adaptacióde les estacions no hauria deser una excusa per descartarel trasllat dels residus de lesnuclears per ferrocarril. “Ésun cost important, però enuna activitat que també téuns beneficis molt impor-tants”, va advertir. En aquestsentit, Pallarès va valorarque el pla d’Enresa per tras-lladar els residus nuclearsfins a l’MTC de Villar deCañas és un document “poctreballat i poc consensuatamb els territoris”. “Per tant,em sembla que tenim unproblema a la vista”, va aler-tar Pallarès. A més, el dele-gat també va remarcar quela nul·la informació que harebut la Generalitat sobreaquest tema “és una de lespràctiques habituals de lacasa”, en referència al go-vern de l’Estat: “Les infor-macions en aquest i altresaspectes són molt minses”.

G. Moreno / C. BonetTORTOSA

ENERGIA


Móra d’Ebre ja té a punt el nou POUM

Móra d’Ebre ja té gairebé enlles-tida la redacció del nou Pla d’or-denació urbanística municipal(POUM). L’equip redactor hapresentat el document definitiuque permetrà l’aprovació iniciald'aquest Pla. El document ha

estat entregat a l’alcalde deMóra d'Ebre, Joan Piñol, i alsresponsables dels serveis tècnicsd’Urbanisme de l’Ajuntament,els quals a partir d'ara iniciaranel període de revisió interna queha de permetre que el POUMpugui ser sotmès en breu a l’a-provació inicial del ple del con-sistori. Un cop aprovat s’obriràun procés de participació ciuta-

dana i, finalment, un cop publi-cat el document, s'obrirà un pe-ríode d’al·legacions que l’equipde govern vol que sigui ampli ivagi més enllà dels 45 dies pre-ceptius per llei. Piñol ha explicatque el document fa unes previ-sions de creixement inferiors ales previstes per la proposta delPOUM plantejada per l’anteriorequip de govern. Piñol ha re-

marcat que després de 10 anysque s’iniciés la redacció d’aquestdocument per part de l’anteriorgovern municipal i d’haver-hidestinat prop de 130.000 eurossense obtenir-ne res a canvi ja esdisposa d’un document “real ipalpable” que permetrà iniciarel procés que ha de culminaramb l’aprovació definitiva delPOUM de Móra d’Ebre.

C.B.MÓRA D’EBRE


TTERRA ALTAi MATARRANYA

BOT OBRE EL CENTRE DE DIA L’AJUNTAMENT de Bot ha enllestitun dels projectes més importants d’a-quest mandat: el centre de dia per a lagent gran. Un equipament reivindicat iles obres del qual s’han allargat en eltemps per qüestions urbanístiques. L’al-calde de Bot, Lluís Agut, va explicar quemés del 65% de la població del municipiés gent gran i que el centre de dia, amb

servei de fisioteràpia, infermeria i cuina,ha de donar un gran servei a aquestsveïns. Alguns dels veïns de Bot que vanparticipar en la jornada de portes ober-tes al centre van mostrar la seva satis-facció per poder disposar d’unesinstal·lacions d’aquest tipus al poble. Elcentre de dia de Bot té un total de 17places. C.B.

El director dels serveis territo-rials d’Agricultura, Pere Vidal,va sol·licitar a la conselleria l’o-bertura d’un expedient d’in-vestigació al cap dels AgentsRurals a les Terres de l’Ebre,Miquel Àngel Garcia. Durantuna entrevista a Canal 21Ebre, Vidal no va voler amagarel seu profund malestar ambel responsable dels AgentsRurals, arran de la polèmicaper la gestió del brot de sarnaentre la població de cabressalvatges del Port. Vidal va re-cordar que no té competènciesdirectes sobre els Agents Ru-

rals, i que el seu responsableha actuat sense seguir les or-dres del Departament. Així, vaacusar Garcia d’haver amagatinformació sobre el brot desarna durant quinze dies, ambla intenció de perjudicar lagestió de la Generalitat. Da-vant aquesta polèmica, el de-legat del Govern, XavierPallarès, va demanar calma ales entitas, propietaris privatsi ajuntaments, que en les da-rres setmanes havien dema-nat la destitució de Garcia, i vadefensar la seva professionali-tat. “La meva confiança cap aGarcia és total”, va afegir.Sobre l'informe elaborat peldirector dels serveis territo-rials d'Agricultura que de-mana que s'obri un expediental cap dels Agents Rurals, Pa-llarès va explicar que ja estàals serveis jurídics del Depar-tament i que aquests seran elsque l'hauran de validar o no, iconsiderar si és pertinent o noprendre alguna mesura.

G.M.

Caçadors i pagesos exigeixen “coordinació” per frenar la sarna

BROT DE SARNA INVESTIGACIÓ

Retreuen la desconnexió entre lesactuacions d’Agricultura i els Agents Rurals

Pallarès defensa a gestió del govern idiu que el brot comença a estar controlat

Societats de caçadors i sindicatsagraris de les Terres de l'Ebreexigeixen "coordinació" a la Ge-neralitat per evitar que la plagade la sarna sarcòptica que afectales cabres salvatges s'escampipel massís del Port. Represen-tants d'aquestes entitats vanmostrar la seva preocupació alrespecte durant la reunió delConsell Territorial de Caça de lesTerres de l'Ebre. Retreuen que ladesconnexió de les actuacionsdel departament d'Agricultura iels Agents Rurals, la manca d'in-formació o la presa de decisionslluny del territori, dificulten lagestió del problema. El presidentde la Federació Catalana de Caçaa les Terres de l’Ebre i vicepresi-dent del Consell Territorial, Ma-nolo Royo, va lamentar que nose'ls estigui informant sobre l'e-volució de la gestió de l'epidèmiai, en aquest sentit, considera unerror i una manca de considera-ció que les decisions en aquestsentit del Departament estiguin

centralitzades a Barcelona. Enaquest sentit, Royo ha reclamatla designació d'un responsableterritorial per fer front al pro-blema. Segons Royo, la malaltiaes troba en aquests moments ales àrees privades de municipiscom Gandesa, Horta de SantJoan, Prat de Comte, Bot i Pinellde Brai, sense que hagi entrat en-cara dins la Reserva Nacional deCaça. En aquest sentit, va recor-dar a la Generalitat que caldriahabilitar franges d'exclusió a lazona de Prat de Comte per evitarque els animals la portin capPaüls i la Reserva, i converteixinla seva expansió en imparable. El delegat de la Generalitat a lesTerres de l’Ebre, Xavier Pallarès,va defensar la gestió de la crisique està fent el govern català. Pa-llarès també va confirmar quenomés una quarta part de les 69cabres que s’han abatut tenien lamalaltia. Segons el delegat, des-prés de dos mesos d’actuacions,el brot de sarna “comença a estarcontrolat”, tot i que va reconèixerque caldrà millorar algunescoses per quan hi haja més brotsde sarna en el futur.

Reunió de la junta consultiva de la Reserva Nacional de Caça. / Foto: M.V.

Agricultura investigarà elcap delsAgents Rurals

El delegat delGovern defensa la“professionalitat”dels cap dels Agents Rurals

C. Bonet / G. MorenoGANDESA

Fase 2 del pla contra la sarna

El passat 19 de febrerAgricultura va activar lasegona fase del pla d'ac-tuació contra el brot desarna que afecta les cabresdel massís del Port en cincmunicipis de la Terra Alta.Així, només s'abaten ani-mals per raons humanità-

ries. L'objectiu és facilitarque els animals tinguenles millors condicions pos-sibles per superar la ma-laltia, per sí mateixos. Peròa la resta d'àrees de caça ia la Reserva Nacional deCaça encara es manté laprimera fase.


TERRA ALTA

Les obres de la piscina cobertai de la nova pista de pàdel deBatea començaran en poquessetmanes. Així ho va confirmarl’alcalde de Batea, Joaquim Pa-ladella, un cop que ja s’han ad-judicat les obres de l’estructurai de la pista de pàdel. De fet, elpassat diumenge 15 de febrerja es va fer la presentació pú-blica del projecte definitiu, quel’Ajuntament de Batea finan-çarà amb recursos propis grà-cies al romanent de tresoreriadel consistori. Paladella va ex-plicar que hi destinaran 250.000euros, i que després s’adjudi-carà un altre concurs per al sis-tema de climatització, al costatd’altres mesures per fomentarl’estalvi energètic a les

instal·lacions municipals deBatea. De fet, en una primerafase ja es van fer els vestidors ila depuradora. Paladella va ex-

plicar que han dissenyat unapiscina ajustada a les necessi-tats de la població, que l’Ajun-tament hauria de podermantenir amb una partida de40.000 euros anuals. Segonsl’alcalde terraltí, el conjunt deles obres han d’estar enllesti-des en el termini d’un any.

Gustau MorenoBATEA

Batea impulsa l’obrade la piscina coberta

L’argilera on s’havia de construir el dipòsit. // FOTO: M.V.

Urbanisme denega el pla del dipòsit de residus

La Comissió d’Urbanisme deles Terres de l’Ebre ha denegatel Pla especial del dipòsit con-trolat de residus industrials quediverses empreses projectavenen unes antigues argileres delPinell de Brai. Un projecte d’a-bocador que els veïns del Pinellvan rebutjar majoritàriament enun referèndum l’any 2010 i queno entrava en la planificació degestió de residus de la Genera-litat. De fet, l’Agència Catalanade Residus ha emès un informedesfavorable al projecte, cosa

que, més enllà de les múltiplesal·legacions presentades des-prés de sotmetre’l a informaciópública, ha estat determinantperquè Urbanisme hagi tancatla tramitació urbanística d’a-quest pla. En aquest sentit, eldirector general d'Urbanisme,Agustí Serra, va explicar quel'informe més rellevant ha estatel de l'Agència de Residus deCatalunya, "totalment desfavo-rable" i que deixava clar quel'activitat no està prevista al plade residus de Catalunya d'a-quest quadrienni.

800 tones diàriesEl projecte d’abocador de resi-

dus del Pinell de Brai l’impulsa-ven les empreses Puigfel SA,Pàndols SA i Suministros deArcillas SA i preveia reomplirdurant els propers 25 o 30 anysel forat de l'argilera amb més desis milions de tones de residus,cosa que significaria que l’abo-cador hagués pogut rebre fins a800 tones diàries de residusamb bales d’ecoparc. La con-sulta popular que es va celebrarper demanar l'opinió dels veïnsva comptar amb una participa-ció del 69% del cens. Així, vanvotar un total de 680 veïns, delsquals 456 ho van fer en contra,212 a favor, 2 van votar en blanci es van registrar 10 vots nuls.

PINELL DE BRAI

Cinta BonetPINELL DE BRAI

Imatge virtual de la futura piscina coberta. // FOTO: AJ. BATEA

EQUIPAMENTS

[ LA XIFRA ]

250.000d’inversió per lanova piscina


El Tribunal Constitucional (TC)ha admès a tràmit els recursospresentats per la Generalitat, elParlament i el grup parlamen-tari del PSOE al Congrés delsDiputats contra el Reial Decretamb què el govern de l’Estat vafixar la indemnització de 1.350milions d'euros per a EscalUGS, l'empresa promotora delprojecte Castor. El tribunal haacceptat estudiar la inconstitu-cionalitat d'aquest decret demesures urgents en relacióamb el sistema gasista, i haacordat donar trasllat de la de-manda al Congrés dels Dipu-tats, al Senat i a l'executiuespanyol, els quals ara dispo-sen de quinze dies per perso-nar-se en el procediment iformular al·legacions. El recursd'inconstitucionalitat de la Ge-neralitat es basa en la "falta" dejustificació i proporcionalitat dela mesura, i en fet que no eraurgent. Quant al recurs presen-tat pel Parlament, amb l'únic

vot en contra del PP, al·legavaque la indemnització, tal i comestà plantejada, excedeix els lí-mits constitucionals i vulnera eldret a la tutela judicial efectiva.Finalment, el recurs presentatpel grup parlamentari socialistaal Congrés dels Diputats qües-tionava la "celeritat i urgència"amb què es va tramitar la in-demnització pel Castor. El reial

decret llei, qüestionat peraquests tres recursos d'incons-titucionalitat, regula el procedi-ment d'acceptació de larenúncia, amb la conseqüentextinció de la concessió d'ex-plotació del magatzem subte-rrani de gas natural Castor. Amés, acorda posar les instal·la-cions en hibernació i s'enca-rrega el manteniment de les

mateixes a la societat EnagásTransporte, regulador tècnic delsistema. També detalla que En-agás recuperarà la indemnitza-ció, en 30 anys, a través delrebut dels consumidors del gas.En concret, el cost total de l'o-peració pot superar els 4.700MEUR, segons càlculs de l'Or-ganització de Consumidors iUsuaris (OCU).

BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

“L’EXEMPLE” DELS FUNCIONARIS

EL MINISTRE d’Indústria, José Ma-nuel Soria, va defensar els funcionarisdel seu ministeri imputats per prevari-cació mediambiental en la tramitació dela concessió d'explotació del projecteCastor. El ministre va assegurar que l'ac-tuació dels funcionaris d'Indústria és"exemplar" i s'ha mostrat esperançatque "tot s'aclareixi" en el procés judi-

cial. Així mateix, Soria va manifestarque cal ser "molt respectuós" amb l'ac-ció de la justícia, que investiga per quèels funcionaris del Ministeri van emetreun informe favorable sobre la viabilitattècnica del projecte de magatzem degas Castor. La jutge de Vinaròs ha im-putat fins a 17 persones per delictes deprevaricació mediambiental. C.B.

MEDI AMBIENT

El TC admet els recursos perla indemnització del CastorAccepta estudiar la inconstitucionalitat del

decret de l’Estat que va fixar els 1.350 MEUR El recurs de la Generalitat es basa en la falta

de justificació i proporcionalitat de la mesura

REACCIONS

L’Ajuntament d’Alcanar hareclamat a la Defensora delPoble que s’obri una investi-gació per aclarir per què elprojecte Castor d’emmagat-zematge subterrani de gasnatural no tenia els informesambientals previs per a re-soldre la declaració d’im-pacte ambiental. Així ho haconfirmat la Direcció Gene-ral de Qualitat i EvaluacióAmbiental i Medi Naturaldel Ministeri d’Agricultura,Alimentació i Medi Ambienten una carta que ha dirigit al’Ajuntament d’Alcanar coma resposta de la sol·licitudque aquest últim havia fetdels informes jurídics ques’haguessin emès en relacióa la declaració d’impacteambiental del projecte Cas-

tor. L’alcalde d’Alcanar, Al-fons Montserrat, ha explicatque “resulta incomprensiblela inexistència d’informesprevis dels serveis jurídicsen una activitat potencial-ment contaminant com és elCastor, i vist l’impacte am-biental associat al projecte”.En aquest sentit, una de lesqüestions claus en el procésobert arran la denúncia deFiscalia, serà esbrinar perquè, tot i les advertènciesd'institucions científiques id'entitats socials, es va exi-mir la promotora d'efectuarun estudi de risc sísmic dinsde l'estudi d'impacte am-biental. Les injeccions de gasal magatzem Castor, entrejuny i setembre de 2013, vanarribar a provocar més de1.000 terratrèmols a la zonade les Terres de l'Ebre i delnord de Castelló. C.B.

Alcanar reclamauna investigacióa la Defensoradel Poble

Cinta Bonet / ACNVINARÒS

Una imatge d’arxiu de la plataforma Castor, davant la costa de Vinaròs. // FOTO: ACN.

Montserratafirma que ésincomprensible lainexistènciad’informes jurídics


El ple de l'Ajuntament de Be-nicarló va aprovar un pressu-post de més de 20 milionsd’euros per al 2015. El regidord'Economia i Hisenda, JoséMaria Serrano, va afirmar quees tractava d'un pressupost "desubsistència i realista" que s'haelaborat pensant en tot l'exer-cici, de manera que "qui vingadarrere, siga que siga, es trobeun pressupost en condicions iunes partides consignades perpoder acabar l'any".En el capítol d'inversions s'in-clouen un total d’1’4 milionsd’euros. La inversió més alta ésde més de 300.000 euros i esdestinaran a la segona fase deles obres de rehabilitació de lacapella del Convent, que supo-saran la recuperació definitivai total d'un dels edificis mésemblemàtics de Benicarló. Al-tres partides destacades són

per la compra de mobiliariurbà amb 115.000 euros, pelmanteniment de vies públi-ques amb 75.000 euros o elmanteniment de clavegueramamb 273.000 euros. En el capí-tol de despeses, destaquen lesdespeses de personal amb 8,4milions d'euros. Pel que fa alsingressos, els impostos directescom l’IBI, l’IAE o l’Impost devehicles suposen un total de 8,8milions d'euros; els impostosindirectes com ara les llicènciesd'obres s'han previst en 24.000euros -l'any 2005 van ser de 3milions d'euros-; les taxes ipreus públics que inclou elsubministrament d'aigua, re-collida de residus, taxes de ce-menteri, taxa d'expedició dedocuments, guals o multes su-maran 4,1 milions d'euros; l'a-portació de les diferentsadministracions serà de 5,7 mi-lions d'euros; i finalment, elsingressos patrimonials per cà-nons o zona blava s'han previsten 144.000 euros.

ECONOMIA

Benicarló tindrà 20milions de pressupost

Riu Bergantes al seu pas per la Balma. // FOTO: VIKIPÈDIA.

Primer pas per crear la Mesa del riu Bergantes

Morella ha donat un pas mésper a la creació de la Mesa delriu Bergantes. El ple de l’Ajun-tament va aprovar, per unani-mitat, instar la constituciód'aquest organisme, per con-sensuar les decisions i actua-cions a dur a terme en aquestenclavament. L'ens proposat es-taria coordinat per la Confede-ració Hidrogràfica de l'Ebre iformarien part d'ell les comuni-tats autònomes, ajuntaments,col·lectius i sectors afectats, comper exemple, la plataforma "El

Bergantes no es toca", agricul-tors i ramaders. A més, l'alcaldede Morella, Rhamsés Ripollés,ha recordat que "es parla moltde concessions i promeses, peròno s'ha assegurat cap inversióper millorar l'abastament d'ai-gua en els propers anys". Enaquest sentit, l'alcalde tambéindica que la millor solució peral territori serien les obres delaminació en diversos punts perconstruir minipantans, ja queaixò produiria “menys impactei seria més econòmic i méssegur que la construcció de lapresa d'Aguaviva”. A més, afa-voriria el subministrament d'ai-gua per a les explotacions

ramaderes. Cal recordar que elgovern d'Aragó ha donat suportal projecte de construcció d'unapresa a Aguaviva, que substitui-ria la de Calanda. L'Ajuntamentde Morella va ser un dels pri-mers a donar suport a la Plata-forma "El Bergantes no es toca",situant-se contra aquest pro-jecte. A més, molts consistorisdels Ports i del Baix Aragótambé s'han sumat a aquestesal·legacions. La proposta queestà realitzant l'Ajuntament deMorella és similar a la que hi haal riu Matarranya, on les diver-ses entitats i col·lectius de dife-rents àmbits territorialsconsensuen les decisions.

MEDI AMBIENT

C. BonetMORELLA

Imatge de la capella del Convent. // FOTO: AJ. DE BENICARLÓ.

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS

C.B.BENICARLÓ


Els treballs de rehabilitació dela torre de la Candela de l’Al-dea han deixat al descobertuna antiga cisterna vinculada al’assentament de la finca de laPalma, vora la variant de la N-340 i a tocar d’Amposta. Tant laconstrucció com la cisterna da-tarien del segle XII. L’arqueò-leg dels serveis territorials deCultura, Joan Martínez, ha ex-plicat que les excavacions hanpermès determinar que la cis-terna es va deixar d’utilitzarcom a sistema per l’aprofita-ment d’aigua a meitat del segleXIII i que, des d’aleshores i finsal segle passat, ha tingut altresusos, des de corral fins a ma-gatzem.La torre de la Candela formapart dels conjunt de torres deguaita esteses per la plana del-taica, per vigilar i protegir el

territori de les incursions mo-risques. De fet, al poble hi hatres torres de guaita més: la deVinaixarop, la de Burjassénia ila de l’ermita de l’Aldea. Amés, segons l’arqueòleg, les to-rres de guaita de l’Aldea te-nien un estreta relació amb latorre del castell d’Amposta.L’alcalde de l’Aldea, Dani An-dreu, ha mostrat la seva satis-facció per poder recuperar iposar en valor el patrimonihistòric, i ha avançat que enl’espai on està ubicada la torrede La Candela s’habilitarà unazona de lleure. La torre de laCandela era de propietat pri-vada. Fa quatre anys, el seupropietari la va donar al muni-cipi, que ja ha destinat 104.000euros.

PER UNA VEGADAhem tro-bat un premi literari que nopremia als escriptors sinó alslectors, i que no promouen elseditors, sinó un escriptor. Mà-rius Serra va crear l'any passatel primer Premi Borni, un cer-tamen en el que es premia elbon ull (mai millor dit) i laperspicàcia dels lectors que perparticipar han d'assenyalar i ar-gumentar un anacronisme quehagin detectat en alguna de lesseves lectures, que com es potsuposar seran en la seva majo-ria de novel·la històrica. El tro-feu, una lupa; el repte, lalectura activa.

EN AQUESTA SEGONAedi-ció del premi hi ha noms tandestacats com Carlos RuizZafón, J.K. Rowling, ThomasMann o la mateixa MargueriteYourcenar, mestra indiscutible,al nostre humil parer, d'aquestgènere. També hi ha autorsmés propers als quals els lec-tors han atribuït relliscades ex-temporànies, com MartíGironell, Xulio Ricardo Trigo oDavid Martí. Compartir candi-datura amb clàssics de la tallade Shakespeare per un premique en la passada edició assen-yalava un anacronisme de lapremi Nobel de LiteraturaDoris Lessing no pot molestara cap dels presents, i en qualse-vol cas sempre cal aplaudir unainiciativa que convida a la lec-tura activa, a qüestionar-se allòque un relat ens proposi, siguiquin sigui el gènere en què esvulgui emmarcar.

NOMÉS RESTAsaber-ne elsresultats i tenir present que lanovel·la històrica no ha de des-tacar per l'exactitud dels fetsque caracteritzen l'època en laque es vulgui ambientar; aixònomés és el context que ha derelligar un bon relat, per da-munt de les dades, el llibre hade tenir ànima.

Premis Borni

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDSCULTURA

COBRES AL JACIMENT DE VINEBRE

Cisterna a la CandelaARQUEOLOGIA

LA DIPUTACIÓ de Tarragona ha sig-nat un conveni de col·laboració amb l'A-juntament de Vinebre per impulsar lasegona fase de l'adequació del jacimentiberoromà de Sant Miquel. L’assenta-ment va estar ocupat entre l'últim quartdel segle II a.C. i la meitat del segle I a.C.Des de finals de la dècada dels 70 vanfer-se treballs arqueològics que han per-mès posar al descobert importants es-

tructures del jaciment, i conèixer la sevaorganització i funcionament. Ara, la Di-putació destinarà 24.000 euros per ferpossible els treballs d'adequació d'a-questa segona fase, que contemplen lasenyalització i consolidació del jacimentde cara a l'acollida de visitants. El con-veni l'han signat el president de la Dipu-tació, Josep Poblet, i l'alcaldessa deVinebre, Gemma Carim. C.B.

Cinta BonetAMPOSTA

L’Ajuntament impulsa la rehabilitació de latorre de guaita, on farà una àrea de lleure

Els arqueòlegs descobreixen un gran aljubdel segle XII a la torre medieval de l’Aldea

Alcanar ha obert al públic L’Espai Galià. El re-conegut pintor, nascut a Tortosa el 1925, hadonat al poble d’Alcanar part de la seua obra i,fruit de l’acord a què han arribat l’artista i l’A-juntament, aquestes obres es podran visitar deforma provisional a la Casa O’Connor, on el 31de gener passat es va inaugurar l’Espai Galià.La donació inclou 48 obres, entre pintures i di-buixos, i 3 escultures, que Galià ha donat ambl’única condició que siguin exposades perma-nentment al públic, en un lloc adequat. En eltranscurs de l’acte d’inauguració, Galià, canareud’adopció des de fa 35 anys, es va definir com acolorista. A més a més, va explicar els recordsd’infància que té del poble d’Alcanar.

A punt de complir 90 anys, Galià té obra en mu-seus i institucions públiques, i també forma partde col·leccions particulars de diversos indretsd’Europa i d’Amèrica. En l’Espai Galià es potveure obra de les diferents temàtiques que hatractat el pintor.L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va as-segurar que Galià ha deixat empremta en l’arti la cultura del municipi. Provisionalment, lacol·lecció es podrà visitar a la planta baixa de laCasa O’Connor, a l’espera de ser traslladada aun lloc definitiu on s’exposarà permanentmentjunt amb un fons documental sobre l’artista.

PINTURA

Alcanar inaugura l’Espai Galià


Cinta BonetALCANAR

[ ] Una imatge de l’excavació arqueològica a la torre de la Candela, a l’Aldea.

// FOTO: L’ALDEA.ORG.

Mira elvídeo enaquestenllaç[ ] Obra de Narcís Galià. // FOTO: M.C.


La companyia Tortosa Arts Teatrals (Lo TAT) porta unaversió del conegut musical al Teatre Auditori Felip Pedrell

CULTURA

PINZELLADES DE TORTOSA

TOT I QUE L’OBRA de Francesc Gimeno (Tortosa,1858) hauria d’emmarcar-se dins del Modernisme,la seva creació va passar, en general, desaperce-buda per a la crítica artística de l’època. Gimenova ser, essencialment, un plasmador de la realitatsocial del seu temps. Els seus quadres destil·lenuna realitat crua i marginal, molt d’acord amb lavida bohèmia de la qual n’estava orgullós.

GIMENO INICIÀ els seus passos com a artista dela mà del mestre Marquès a Tortosa, a l’edat de 14anys. Després del servei militar i de la mort del seupare, Gimeno s’instal·la a Barcelona on s’inicia enla pintura de cavallet; era l’any 1888 i a la ciutatcomtal es respira un aire de progrés i d’ascendèn-cia clara del poder econòmic de la burgesia. L’any1884 esdevé alumne i deixeble del gran pintor Car-los de Haes, del que aprèn l’esperit del realisme ila pintura basada en la fotografia.

EL 1888 ES CASA amb Caterina Massaguer i s’es-tableix al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Apartir d’aquí la seva obra és classificada de “prole-tària”, atès el perfil dels personatges que a partird’aquest moment plasma als seus quadres, i quemantindria fins a la seva mort: quadres com ‘Cate-rina Massaguer’ (1890), ‘Martí i Aurèlia’ (1895) o

‘Mare i Filla’ (1898) en són alguns exemples.

A PARTIR DE L’ANY 1915, la crítica artística co-mença a somriure-li: en una primera exposició a laGaleria Dalmau de Barcelona. Seria la primera deles exposicions que l’acompanyarien fins a la sevamort. És en aquest moment quan viatja arreu de lageografia dels Països Catalans, retornant a la temà-tica paisatgística; així, el trobem a Port d’Armen-tera (Alt Camp), Mallorca, Girona, Torroella deMontgrí i Begur, on Gimeno també cultiva la temà-tica paisatgística marina.

L’ANY 1917 exposa al Saló Goya de Barcelona, onrep bones crítiques per la seva obra. A l’any se-güent la seva producció artística decau; exposa denou a la Sala Parès i presenta al Palau Municipalde Belles Arts de Barcelona la seva obra més cone-guda, ‘Un poble empordanès’, que obtingué ungran èxit.

L’ÚLTIMA ETAPA ARTÍSTICA, Gimeno la passà aSabadell, on el doctor Bedós, mecenes de l’artista,el presenta en els cercles socials vallesans, i on liorganitzen diferents exposicions. Francesc Gimenomor l’any 1927 als 69 anys. La seva obra al completse li reconegué pòstumament.

Francesc Gimeno i ArasaDavid Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

‘Cabaret’ des de dinsTEATRE

Fins a 32 espectadors poden veure l’espectacle des delmateix escenari en cadascuna de les quatre representacions

[ ] La presentació de l’obra ‘Cabaret, adéu Berlín’, a l’escenari del Felip Pedrell. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

El Berlín dels anys 30, amb l'am-bient de preguerra i la sordidesadels barris més marginals, és l’es-cenari del musical 'Cabaret, adéuBerlín', que la companyia TortosaArts Teatrals (Lo TAT) ha portat al'escenari del Teatre AuditoriFelip Pedrell el 28 de febrer, l’1 demarç, i aquests 7 i 8 de març. Unade les singularitats d'aquest mu-sical és que, més enllà del pati debutaques, fins a 32 espectadorspoden veure el musical des delmateix escenari, a poca distànciadels actors i de les actrius. El clàs-sic, basat en la novel·la de Chris-topher Isherwood, es va estrenara Broadway el 1966 amb llibret deJoe Masteroff i cançons de FredEbb, i el 1972 va ser adaptat al ci-nema per Bob Fosse, amb LizzaMinelli, Michael York i Joel Grey.Aquesta nova versió està dirigida

per Margà Julià, amb direccióvocal a càrrec d'Albert Muntan-yola, i Sisan Grup a la direcciómusical.Julià va explicar que el guió delmusical beu directament del lli-bret original de Masteroff, i quela companyia ha fet un gran es-forç en l'ambientació i recreaciódel moment històric i polític enquè té lloc l'obra, que discorre endos escenaris, el propi cabaret i lapensió on viuen els protagonis-tes. Setze actors i els quatre mú-sics de Sisan Grup donaran vidaa aquell cabaret i a aquell Berlínfatalista que comptava els diesper entrar en la Segona GuerraMundial, de la mà del nazisme.Les entrades per veure ‘Cabaret,adéu Berlín’ des del mateix esce-nari costen 15 euros, mentre quela reta de tiquets són a 10 euros.Els espectadors que s’asseguin alcabaret seran només especta-dors, és a dir, no se’ls demanaràde fer res a l’espectacle.

Cinta BonetGUSTAU MORENO


AAGE N D A

US RECOMANEM

Gastronomia

FALLES DE BENICARLÓDel 15 al 19 de març

Ribera d’EbreJornades Gastronòmiques dela ClotxaFins el 22 de març.Lloc: Restaurants de la Ribera d’Ebre.

Amposta12enes Jornades Gastronòmiques de la CarxofaFins el 29 de març.Lloc: Restaurants col·laboradors.

Les Passions

Ulldecona

La Passió d’Ulldecona15, 22 i 29 de març

L’actual Passió d’Ulldecona naixel 1955 de la mà de Josep MªRafí i Poblet i, després dínter-pretar diversos textos refosos,lány 1964 séstrena la versió encastellà de Josep Mª JunyentQuintana. Lány 1993 aquesttext es compagina alternativa-ment amb un nou text en ca-talà de Jaume Vidal i Alcover ilány 2014 séstrena la versió enllengua catalana del dramaturgIgnasi Roda Fàbregas, de lóbraoriginal de Junyent Quintanadesprés de fer un redactat deltext evangèlic més actual. Ara,a la temporada 2015 arriba launificació escènica, estructural,literària, dramàtica i evangèlica,

respectant les representacionsen els dos idiomes.

Vilalba dels ArcsLa Passió de Vilalba2 i 4 d’abril.

Festes

Tivissa12a Festa de la Coltxa de la Ribera d’EbreDiumenge, 22 de març

Literatura

La RàpitaPresentació 'Tuitpoemes i al-tres tuiteries'Divendres, 6 de març a les 19.00h.Lloc: Biblioteca Sebastià Juan Arbó.

La RàpitaPresentació del llibre 'JohnFante, vidas y obra' Divendres, 13 de març a les 19.00hLloc: Biblioteca Sebastià Juan Arbó

GandesaClub de lectura infantil ambPilar FerrandoDimarts, 10 de març a les 18.00h.Lloc: Biblioteca Comarcal.

GandesaCelebrem el Dia Mundial dela Poesia amb l'associació "Poemes al vent" acompanyatsper la pianista Ma José Montañés de l'Escola de Música Migjorn de Gandesa. Dissabte, 21 de març a les 19.00h.Lloc: Biblioteca Comarcal.

GandesaClub de lectura Adults: ‘L’hivern del tigre’, d’AndreuCarranza (amb presència del’autor) Dijous, 26 de març a les 18.30h.Lloc: Biblioteca Comarcal.

Video-art

AmpostaStrobeArrenca la novena edició de Strobe: riure #2 “incongruència” inclou videocreació, instal·lacions, unespectacle humorístic, cinema,un taller i un programa onlineFins el 21 de març.Lloc: Centre d’Art Lo Pati.

Tallers

Música

AmpostaBanda del Conservatori de laDiputació de TarragonaDissabte, 14 de març a les 20.00h.Lloc: La Lira Ampostina.

La SéniaMontse Castellà amb la Bandade l’Agrupació Musical SeniencaDivendres, 27 de març a les 22.00h.

AmpostaBanda de la Societat Musical“La Lira Ampostina”Dijous, 2 d’abril a les 22.30h.Lloc: La Lira Ampostina.

La festa gran de Benicarló arriba aquest març i els ninots quecomposen els monuments fallers de les dotze comissions fa-lleres de la ciutat plenaran els espais més emblemàtics de lapoblació. Al llarg d’aquests dies trobareu el millor ambientfaller, caracteritzat per les despertaes, les mascletaes, les ofre-nes de flors i el millor ambient nocturn dels casals de festes i,com no, de la cremà el dia de Sant Josep.

Mas de BarberansVímet viuDissabte, 7 de març de 10 a 19h.Lloc: Museu de la Pauma.

RoquetesTaller de digitalització d'imatgesFins el 19 de març.Lloc: Edifici antic Ajuntament.

AmpostaMaster class amb Toni AlbàDijous, 26 de març.Lloc: Escola de Teatre i Circ.

TortosaLes habilitats socials: una as-signatura pendent?Dimecres, 11 de març a les 19.00h. Lloc: Universitat Oberta de Catalunya.

Musicals

TortosaCabaret, Adeu BerlínDissabte, 7 de març a les 20.30h i diumenge, 8 de març a les 19.00h.Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.

Infantil

UlldeconaTeatre infantil “La veritablehistòria dels tres porquets”Dissabte 7 de març a les 18.00h.Lloc: Teatre Orfeó Montsià.

TortosaTeatre infantil “Tut-tururut laprincesa!”Diumenge, 15 de març a les 12.00h.Lloc: Teatre Orfeó Montsià.

Teatre

TortosaEl CrèditDivendres, 13 de març a les 22.00h.Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.

AmpostaComèdia Humana i Comèdia dell'ArteDivendres, 27 de març a les 22.00h.Lloc: Auditori de La Fila.

Móra d’Ebre11a Mostra de Teatre Amateurde Móra d'Ebre

D’un temps, d’un poble, deJesús Moncada.Dissabte, 7 de març a les 22.00h.Lloc: La Llanterna Teatre.

Mascles, d’Albert Llorens.Dissabte, 14 de març a les 22.00h.Lloc: La Llanterna Teatre.

Les dones sàvies, de MolièreDissabte, 21 de març a les 22.00h.Lloc: La Llanterna Teatre.

El casament dels petitburge-sos, de Bertoit BrechtDissabte, 28 de març a les 22.00h.Lloc: La Llanterna Teatre.

Fires

GodallFira de l’Oli i l’Espàrrec14 i 15 de març.

Exposicions

Gandesa“Xeic! Paraules de l'Ebre” Fins el 29 de març.Lloc: Biblioteca Comarcal.


“De gran vull serveterinària per-què m’agradenmolt els animals.Així, podré estartota l’estona ambells i curar-los quan estiguin ma-lalts.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA MONTSAGRE: LES PROFESSIONS

L’ESCOLA MONTSAGRE d’Horta deSant Joan protagonitza en aquesta oca-sió l’espai Petits Artistes del periòdic Copd’Ull. Es tracta d’un centre que comptaamb els cicles d’educació infantil, cicleinicial i cicle mitjà i superior. L’escola ac-tual és el resultat de diverses amplia-cions que s’han fet al llarg dels anys, iestà situada des de l’any 1968 al carrer

Escoles de la població. Els seus alumnes,dels cursos de 3r i 4t de primària han ex-plicat a les càmeres de Canal 21 Ebre quèvolen ser de grans.

“Abril Carbó“He dibuixat un restaurant de cinc estrellesMichelín i jo sóc la xef. M’agradaria arribara ser com els cuiners que surten al pro-grama ‘Master Chef’. Ara ja sé fer entrants ialguns postres, com cócs i pastissos.”

“De gran vull serjugador de bàs-quet perquè m’a-grada molt botarla pilota. Comtinc una cistella

hi practico tres dies a la setmana. Jacomenço a fer triples!”

2 PINZELLADES

Isona Llombart

Oriol González

“M’agraden moltels bous i de granm’agradaria serpastor de bous.El padrí del padrídel meu pare jaera pastor de bous.”

“Jo vull ser mes-tra de músicaperquè m’agradamolt. Ara mateixestic aprenentamb la nostra

mestra de música. Toco el baix, lagralla, la flauta i la guitarra.”

Eric Subirats

Ainhoa Lombarte

“Jo de gran seréferrer perquèm’agraden lesmatemàtiques iperquè el meupare també hoés. Vull treballar al seu taller.”

“De gran vull sermetgessa i cirur-giana. M’agrada-ria explorar elcos des de dins.Vull curar a les

persones perquè no els hi passi resdolent. ”

Pau Celma

Emma Antolí

“Voldria ser vete-rinària del zoo deBarcelona. Desde petita m’agra-den molt els ani-mals i cada diamiro el programa‘Veterinaris’.”

“La professióque m’agradariaser és bomber.Vull ser bomberperquè el meupare també ho és

i m’agrada molt la seva feina.”

Anna Garcia

Albert Fabregat

“De gran m’a-gradaria ser en-trenador defutbol sala per-què és un jocmolt ràpid. Amés, a mi m’a-grada manar.”

“De gran vull sersenyoreta o béveterinària. M’a-gradaria ser mes-tra perquè lameva mare ho és.

Veterinària, perquè m’agradenmolt els animals.”

Xavier Vives

Mireia Solé

“De gran vull sercantant i molt fa-mosa. M’agrada-ria ser com elgrup ‘One direc-tion’. M’agrada-

ria tenir 1.999 seguidors, i si sónmés, millor!”

Ainara Grau“Jo vull ser bom-ber perquè elsbombers ajudena la gent i a mim’agrada ajudarals altres. A més,

els bombers van al perill i jo sócmolt actiu.”

Salvador Targa



EESPORTS

EL BINOMI DONA I ESPORTL’ESPORT és una peça clau per gaudirde bona salut, recordin el llatinisme Menssana in corpore sano, i també aporta va-lors com ara la constància o el sacrifici. Defet, si els més petits tenen l’hàbit de prac-ticar esport segurament hi trobaran un lli-gam més fort: l’amistat. No obstant això,les dades de l’Informe de l’ObservatoriCatala de l’Esport del 2010 situen els

homes per davant les dones a l’hora depracticar més activitat física. Però sónmoltes les dones que, cada cop més, esconverteixen en una referència dins d’a-quest món i cal informar-ne. Per aquestmotiu, els convido a la II Jornada Dona iEsport que tindrà lloc el 9 de març a laSala Jordi Brull de l’EMD de Jesús. Obrim-nos camí en el món esportiu. M.A.

TRIAL

La localitat francesa de Pau vaacollir la tercera prova del Mun-dial X-Trial Indoor. L’ulldeco-nenc Adam Raga (Gas Gas) vapujar a l’esglaó més alt del podi,per davant de Toni Bou (Mon-tesa-Honda). El barceloní por-tava 28 victòries i cinc anysconsecutius sent vencedor in-victe del mundial indoor. El pilotde Gas Gas, després de superarla lesió al canell, està en plenaforma i així ho va demostrar enaquest circuit. Raga va superar la

fase de classificació en segonaposició, per darrera de Bou. A laprova final, l’ebrenc va acabar lescinc zones de les que constava laprova en tan sols 4 punts, mentreque el barceloní va patir set pe-nalitzacions. Un fet que li va ator-gar la segona plaça, mentre queJeroni Fajardo (Beta) va acabartercer amb 12 punts. A la classifi-cació general, el pilot de MontesaHonda continua primer amb 55punts, el segueix el de Gas Gasque compta amb 47 punts. Final-ment, se situa en tercera posicióel tarragoní Albert Cabestany(Sherco) amb 36 punts.

Raga agafa Bou per les banyesL’ebrenc trenca la ratxa de victòries del barceloní que, al

Mundial X-Trial Indoor, duia invicte cinc anys consecutius L’ulldeconenc, després de superar la lesió de canell, és un

dels clars candidats a endur-se aquest campionat de trial

Maria AcostaULLDECONA

Joan Guillamon durant la prova. // FOTO: MOTO CLUB AMPOSTA.

Adam Raga celebra la victòria al podi , juntament amb Toni Bou i Jeroni Fajardo. // FOTO: DAVID REUGONDEAU.

AGENDAESPORTIVA

Diumenge 1 març3a Cursa Figot Race de-Riba-Roja, primera provadel Circuit Xallenger BTTTerres de l’Ebre

Diumenge 1 març5a Pujada a la Foradada iCanicròs, cinquena provadel Circuit de Curses deMuntanya

Diumenge 8 marçI Mitja Marató d’Amposta,IV 10mil d’Amposta i IICanicròs solidari Mont-bike

Dies 6,7 i 8 març7a Cursa de les Fonts deXerta, quarta prova delCircuit de Curses de Mun-tanya

Diumenge 15 marçFase Comarcal Baix Ebre-Montsià de GimnàsticaRítmica a Alcanar

TRIAL

Petites proeses del motor

La Torre de la Carrova va ser l’esce-nari on es va disputar el dotzè Trialde Nens del Montsià, la segonaprova puntuable de la Copa Cata-lana. La competició va reunir 45 pi-lots d’arreu de Catalunya i d’altrescomunitats com ara Euskadi. El re-

corregut constava de 6 zones pervolta dividit en les categories inicia-ció, aleví, aleví +8, base i promo. Enla modalitat promo, Carlos Palma,del Moto Club Amposta, va acon-seguir el tercer esglaó del podi dela mà de la seva Beta. En quant a lacategoria base, Joan Guillamon vapujar al segon esglaó, una bona fitaque evidencia la bona adaptació alcanvi de categoria i de moto.

Maria AcostaAMPOSTA


ESPORTS

La capital del Montsià vaser l’encarregada de cele-brar la primera competiciónacional en la modalitat derem. El Club Nàutic d’Am-posta va organitzar, junta-ment amb el consistori delmunicipi, el catorzè cam-pionat de rem ergòmetre.La prova va reunir un totalde 330 remers provinentsde 60 clubs nacionals, aixícom també internacionals,com d’Israel o Perú. Tot iaquesta participació, tambévan donar la talla els espor-tistes ebrencs, inclosos enels quatre club de les Terresde l’Ebre, com ara AndreuElias, del Club Nàutic Am-posta, i Verònica García, delClub Rem Tortosa. M.A.

Amposta enceta lanova temporadanacional

El descans de la lliga regu-lar del futbol català va seruna parada marcada per lesreivindicacions com a pro-testa contra la persecuciófiscal i recentralitzadoraque pot provocar la desapa-rició de molts clubs i com-peticions a curt termini. Defet, tots els clubs van fervaga el cap de setmana del14 i 15 de febrer, inclòs elsde Tercera Divisió Nacionalcom el FC Ascó que haviade disputar un encontrecontra el Figueres. El presi-dent de la Federació Cata-lana de Futbol, AndreuSubies, va avançar que, apartir d’ara, es farà una atu-rada d’un minut abans decada encontre com a senyalde protesta en la fiscalitza-ció de l’esport. M.A.

Els clubs catalanscontra la fiscalitatde l’esport

FUTBOL

L’EVOLUCIÓ DEL SÈ-NIOR femení del ClubHandbol Amposta durantaquesta temporada ha estatnotable, així ho afirma elseu entrenador Mateu Cas-tellà. És el seu primer anycom a tècnic, però dur a lesseves espatlles molt tempscom a jugador d’aquest es-port. “La defensa és unabona estratègia a l’hora dejugar”, explica Castellà.“No es tracta de fer mésgols, sinó que te’n facinmenys”. Les ebrenques dis-puten a la Divisió d’Honorde Plata Femenina, és a dir,a la lliga nacional i, de mo-ment, se situen quartes

amb 34 punts. “Matemàti-cament encara tenim possi-bilitats d’arribar al segonlloc”, sentencia el tècnic.“Crec que amb treball, de-dicació, temps i, sobretot,il·lusió totes poden arribaral nivell més alt”. I és quel’objectiu principal és man-tenir-se a la categoria iaprendre al màxim d’e-quips com el BM Castelló oel UCAM Múrcia, capda-vanters a la classificació.Amb tot, és un equip for-mat per 19 esportistes jovesi “aquesta joventut és elnostre handycap, ens faltenjugadores que aportin certgrau de maduresa com arala Noel”. No obstant, l’en-trenador assegura que lesampostines “han evolucio-nat d’allò més des dels en-trenaments d’estiu i aixòinflueix en els resultats”. Iés que un jugador pot ferun gran partit, però no seràdeterminant per guanyar-lo. El treball en equip és fo-namental. M.A.

Mateu CastellàENTRENADOR DE L’EQUIP SÈNIOR

FEMENÍ DEL CLUB HANDBOL AMPOSTA

Les ampostines,al nivell de lesmés grans

1ENTREVISTALa cursa de la Cameta Coixa deMiravet arribava el passat 22 de fe-brer a la setena edició. Aquestaprova era una de les més especials,vist que a més de ser puntuableper al Circuit de Curses de Mun-tanya, era la primera puntuable dela Copa Catalana de Curses deMuntanya de la Federació d’Enti-tats Excursionistes de Catalunya.Un total de 520 participants vangaudir del paisatge i l’ambient me-dieval en les tres modalitats: cursa,marxa i cursa júnior. Totes les cur-ses van tenir el tret de sortida a l’in-terior del castell de Miravet i vantenir com a protagonista un canóubicat al pati d’armes. En quant a la cursa, tenia un reco-rregut de 21 quilòmetres i amb undesnivell acumulat positiu de 1.300metres. Pel que fa a la modalitatabsoluta masculina, el més ràpid

va ser Zaid Ait Malek (1.51) , seguitde Cristòbal Adell (1.52), finalment,va creuar la meta en tercera posicióKiko Martí, de l’Associació Espor-tiva Diedre (1.54). Respecte a la ca-tegoria absoluta femenina, va estardominada per Ragna Debats, del

Club Esportiu de Muntanya LaCameta Coixa-Ous Roig (2.31) , en-titat organitzadora, per davant deGemma Colomé del Centre Ex-cursionista Refalgarí (2.32), i JuditLamas, també del Centre Excur-sionista Refalgarí (2.38).

Maria AcostaMIRAVET

Miravet dóna el tret desortida a la Copa Catalana La quarta prova del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres

de l’Ebre arriba a la setena edició en un escenari medieval

MÚIXING

Vallespí, tercer a la Valgaude Traineau

L’equip EbreMúixing va co-mençar la temporada de neu.Kiko Vallespí va participar a laValgaude Traineau, una cursaper etapes, similiar a la Pirena,que recorria diverses localitatsfranceses. El tortosí partici-pava en les categories de vuit isis gossos, després d’una set-

mana de competició, i unaetapa nocturna no puntuable,l’ebrenc va quedar desqualifi-cat en la categoria de vuit gos-sos, ja que en una de lesjornades va perdre’s, perdentaixí l’ocasió de puntuar. Mal-grat tot, va assolir una moltbona fita en la modalitat de sisgossos, ja que Vallespí va sertercer a la general per darreradels francesos Eric Boudenneti Ludovic Kupezak.

Maria AcostaTORTOSA

Sortida de la cursa des del Castell de Miravet. // FOTO: LA CAMETA COIXA.

REM CIRCUIT DE CURSES DE MUNTANYA

Les claus són eltreball en equipi una bonadefensa”“


“PEL FEBRER, posa't la bu-fanda, que fa fred”. El mes defebrer acostuma a ser un mesrabiós poc de fiar. Moltes ditesdiuen que febrer té un tempscanviant, que tant fa bo commal temps. Aquest canvi bruscde temperatures propicia in-feccions víriques com la grip,els refredats i altres infeccionsrespiratòries. Malalties típiqueshivernals que no es podentractar amb antibiòtics i que lamillor manera de vèncer ésamb un sistema immunològicactiu i estimulat, que actuï re-coneixent i destruint els agentsexterns que puguin causar-nosproblemes. L'equinàcia és unaplanta medicinal que ens potajudar a reforçar les defenses ia passar un bon hivern.

CONEGUDA com "l’antibiòticvegetal", l'equinàcia és unaplanta que augmenta les de-fenses i ens protegeix contral'atac de virus, bacteris i fongs.És una de les plantes més uti-litzades per prevenir i tractarrefredats i grips. També ens potajudar a reduir els símptomesde les al·lèrgies, combatre lesinfeccions de la pell i fer garga-rismes. És una planta que pre-senta pocs efectes secundaris,però les persones al·lèrgiques ales plantes de les famílies de lamargarida i el gira-sol, inclo-ent-hi les carxofes, han deprendre-la amb precaució.Tampoc s’aconsella l’ús en pa-cients amb malalties autoim-munes, ni durant l'embaràs nila lactància. Aquesta planta ésbeneficiosa per a la salut, peròadministrar-la individualmento conjuntament amb altres me-dicaments pot provocar efectesi interaccions no desitjables oemmascarar símptomes d’al-guna malaltia.

SS A L U T

FORMACIÓ PER COMBATRE EL DOLORELS METGES i infermeres del CAP del’Ametlla de Mar, assessorats per la Uni-tat del Dolor de l’hospital Verge de laCinta, iniciaran la formació en aquestamatèria. L’objectiu és realitzar una deri-vació a l’especialista més eficient i així re-duir les llistes d’espera, evitar trasllatsinnecessaris dels pacients, i millorar elsresultats. El cap del Centre d’Atenció Pri-

mària de l’Ametlla de Mar, Manolo Ma-dueño, ha afirmat que la Cala es troba amig camí entre Tortosa i Tarragona, i pertant, assenyala, “lluny de tot arreu”. Peraixò, Madueño considera que els profes-sionals de l’Ametlla de Mar han d’estarformats per donar una atenció més efi-cient als pacients. Aquest és un servei rei-vindicat per l’Ajuntament. C.B.

El delegat de la Generalitat ales Terres de l’Ebre, Xavier Pa-llarès, va defensar les actua-cions del govern al territori, toti la retallada en el pressuposten el pressupost d’inversionsper al 2015. Pallarès va recordarque la Generalitat aprofitaaquests anys de crisi per redac-tar projectes estratègics per alterritori, com ara el desdobla-ment de l’eix de l’Ebre. Encanvi, Pallarès no va dir el ma-teix del nou hospital de refe-rència de les Terres de l’Ebre,que havia de construir-se al plaparcial de la Farinera de Tor-tosa. Així, va deixar clar queavui en dia no hi ha el pressu-post per poder fer el nou hospi-tal, un projecte que el governtripartit va xifrar en 133 milionsd’euros perquè el centre esti-gués operatiu aquest 2015. En un primer moment, l’excon-sellera de Salut, Marina Geli, vaanunciar el trasllat de l’hospitalVerge de la Cinta al pla parcialde la Farinera al 2006, amb la

intenció que estés a punt per al2010. Ara bé, no va ser tot justfins al novembre del 2010 quees van escollir els arquitectesguanyadors del concurs d’i-dees, cosa que va retardar lapevisió de Salut fins al 2015.Dies després, Geli ja va mostrarla seva preocupació perquè elgovern d’Artur Mas abandonésel projecte. A hores d’ara, elcartell anunciant la futura cons-trucció del nou hospital conti-nua al seu lloc, però en un estatforça deplorable, envoltat de lesmales herbes i trencat perculpa del vent. En aquest sentit, el primer se-cretari del PSC de Tortosa iexalcalde de la ciutat, Joan Sa-baté, va afirmar que el nou hos-pital “és una necessitat” per ales Terres de l’Ebre, i que peraixò s’acabarà construint. “Pot-ser no es farà en un any o endos, i haurem d’esperar sis o setanys; però el nou hospital ésnecessari perquè el Verge de laCinta necessita de constantsampliacions, tot i les retallades,i perquè el centre actual té ungreu problema d’accessibilitat ide falta d’aparcament”, va ma-

nifestar Sabaté en una entre-vista a Canal 21 Ebre. “Hem derecuperar una sanitat públicapotent”, va afegir-hi Sabatédesprés de recordar que ell ma-teix i la consellera Geli vanoptar per fer el trasllat de l’-hospital al pla de la Farinera,tenint en compte l’ampliació deserveis sanitaris, els problemesd’accessibiltat i la falta d’apar-

caments al Verge de la Cinta.Per la seva part, també en unaentrevista a Canal 21 Ebre, eldelegat va reivindicar les millo-res que s’han fet en els darrersanys a l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta, i va apuntarque l’Ajuntament de Tortosa téun projecte per integrar el cen-tre amb la ciutat, facilitant-nel’accessibilitat.

Pallarès diu que no hi ha dinersper al nou hospital de Tortosa

HOSPITALS

El delegat del Govern reivindica les milloresque s’han fet a l’hospital Verge de la Cinta

El centre havia de construir-se al pla parcialde la Farinera i estar operatiu aquest 2015

Estat actual del cartell del nou hospital de Tortosa. // FOTO: G.M.

G. Moreno / C. BonetTORTOSA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTL’equinàcia ‘reforça les defenses’

L'Hospital Joan XXIII de Tarra-gona va atendre una urgènciaen la primera nit d'obertura delservei d'hemodinàmica, ara en

funcionament durant les 24hores de dia. Va ser un home,veí de Tortosa, que es va derivaral centre de Tarragona amb uncodi infart i al qual se li va prac-ticar posteriorment, amb èxit,una angioplàstia. El directordels serveis territorials de Salut

a les Terres de l'Ebre, AlbertGómez, va celebrar l'oberturadel servei en horari nocturn i elfet que es pogués atendre ja elprimer cas de les Terres de l'E-bre, situades a gairebé dueshores de camí amb ambulànciadels centres habilitats de Barce-

lona. Gómez va explicar que enaquestes dotze hores, de vuitde la tarda a vuit del matí, s'es-pera atendre un cas cada tresdies" i va insistir que el territori"més beneficiat" per la posadaen marxa del servei seran lesTerres de l'Ebre.

Un tortosí estrena l’horari nocturnSERVEI D’HEMODINÀMICA

C. Bonet TORTOSA


El programa de cribatge decàncer de còlon i recte al BaixEbre ha permès diagnosticar 60càncers en estadis precoços. ElBaix Ebre va ser la primera co-marca de la demarcació de Ta-rragona en engegar elprograma al maig del 2012. Enaquell moment es van convidarmés de 17.000 persones d'entre50 i 69 anys a fer-se les proves ihi van participar més de 10.300,el percentatge més alt assolitfins ara a tot Catalunya. Delstests realitzats van donar posi-

tius 748, un 7,2%, una mica mésdel que s'esperava, i les 700 co-lonoscòpies que s'han fet hanpermès detectar 60 càncers, lamajoria en estadis precoços.També es va detectar un càncerinvasiu en 49 casos, un càncerin situ en 11 casos, i adenomesen 401 casos. En altres casos esvan detectar altres alteracionscom poliposis, malalties infla-matòries intestinals i pòlips hi-perplàstics. En 123 casos lacolonoscòpia va resultar en unatotal normalitat. Des de Salutasseguren que, encara que lataxa de detecció de càncer inva-siu observada en aquesta pri-mera volta del programa al Baix

Ebre és elevada, això no indicaque la incidència d'aquest càn-cer a la comarca sigui anormal-ment alta. En aquest sentit,assenyalen que la taxa d'inci-dència d'aquest càncer en elshomes de la regió Terres de l'E-bre és lleugerament inferior ala del Camp de Tarragona,mentre que en les dones la dela regió Terres de l'Ebre és pràc-ticament igual en ambdues re-gions. Durant el 2014 es vainiciar la primera volta a la co-marca del Montsià. Aquest 2015s'acabarà de desplegar la pri-mera volta al Montsià, i a finalsd'any s'iniciarà el cribratge a lacomarca de la Terra Alta.

EL NO DORMIR BÉ és una de les primeresalarmes que salten quan hi ha alguna cosaa les nostres vides a nivell psicològic que nofunciona bé. No obstant, l’insomni ocasio-nal és una situació habitual en la nostra so-cietat. Situacions com una separaciómatrimonial, l'estrès davant els exàmens,una discussió puntual a la feina, els proble-mes econòmics, o també circumstànciescom anticipar esdeveniments com un casa-ment fan, en moltes ocasions, que no dor-mim bé. El problema es produeix quanaquest insomni es perllonga en el temps,podent cronificarse quan passem alguntemps en la mateixa situació. A més de certstrastorns psicopatològics -entre els qualspodem citar, per exemple, la depressió- hiha diversos factors que poden incidir en elsnostres patrons de la son, com ara els malshàbits a l'hora d'anar a dormir, també qual-sevol malaltia amb símptomes orgànicscom el dolor, l'apnea del son, la síndromede cames inquietes i el consum de certs fàr-macs, i la ingesta de begudes alcohòliqueso estimulants.

SÓN MOLTES LES CONSULTES sobreproblemes psicològics, sobretot d'ansietat,que moltes vegades no ens deixen dormir,en els quals els tractaments farmacològicsprescrits per metges de capçalera es basenen les benzodiazepines com el Diazepam,ja que a curt termini disminueixen el tempsnecessari per conciliar el son, augmenten lasomnolència i disminueixen els despertarsnocturns. No obstant això, aquests tracta-ments, si bé són efectius a curt termini,tenen complicacions associades com la to-lerància i l'addicció al medicament, i pro-duint-se l'efecte rebot quan abandonem eltractament. Si bé moltes vegades per diver-sos motius no podem escapar dels tracta-ments farmacològics, el que sí està a lesnostres mans és aplicar una bona higienede la son, per controlar millor el descans.

ENCARA QUE EN CADA PERSONA s'had'estudiar els problemes que presenta perpoder adaptar unes pautes a la seva situaciópersonal, en termes generals hem de man-tenir en el possible a l'habitació que anem

a dormir una temperatura agradable ambuns nivells mínims de soroll i de llum.També hem de saber que al llit hem d'evitarveure la televisió o escoltar la ràdio, i quehem de romandre només el temps neces-sari per dormir. També hem de mantenir unhorari fix per anar-nos a dormir, fins i tot elscaps de setmana, evitant diverses horesabans de dormir les begudes amb cafeïna iteïna, el consum d'alcohol i els menjarsabundants a la nit.

D’ALTRA BANDA, també és recomanablefer exercici una hora al dia com a mínim,amb la llum del sol i almenys tres horesabans d'anar a dormir. Un altre dels factorsque incideixen en el son en la nostra zonasón les migdiades, encara que si bé està de-mostrat que una migdiada de fins com amolt 30 minuts pot ser beneficiosa per a lasalut i a més pot disminuir l'estrès, hem detenir en compte que quan passem d'aquesttemps, molt possiblement ens perjudicaràen el son de la nit.

SALUT

Per què dormim malament?

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

Diagnostiquen 60 casos en estadis precoçosCRIBATGE DEL CÀNCER DE CÒLON

L’Hospital de Tortosa Verge dela Cinta tarda menys de sismesos en operar els pacientsen llista d’espera dels 14 pro-cediments garantits pel CatSa-lut en un 98,3% dels casos. Lareforma de l’àrea de cirurgiamajor ambulatòria i l’oberturad’un quiròfan de tarda hanafavorit l’augment de l’activitatquirúrgica de l’hospital. C.B.

Llistes d’espera demenys de 6 mesos

Imatge d’un dels laboratoris de l’HTVC. // FOTO: InfoICS

C. Bonet TORTOSA


Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal de Vinaròs,partida Closa o Ribes(ermita de Vinaròs). Preu:130.000 euros � 636 256045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústicade 3,5 jornals al costat de lavia verda a 3 min de Jesús,sense casa. Interessatstrucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Per entrara viure. A 5 min deCamarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 - 605994 256

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador amb bombade calor/fred. 30.000 eurosnegociables. Trucar a partirde les 19h. � 664 562 637

Roquetes Es ven adossat aRoquetes de 160m2,garatge més 3 plantes amb3 hab + suite, safareig iterrassa. Preu: 180.000euros. � 617 518 827

Tortosa Es ven per la zonaTemple. Pis 2 hab., salómenjador amb terrassa, 1bany, cuina i galeria.Calefacció amb gas. Zonaajardinada i piscinacomunitaria. Per entrar aviure. Preu: 130.000 euros.� 636 732 222v

Alfara de Carles Es vencasa a Alfara de Carles amb130 m2, 5 hab., 2 banys,moblat, cuina i menjador,amb hort i finca d’oliveres.Interessats trucar al � 661 143 311

Mas de Barberans Es vencasa al Mas de Barberans,amb dos hab, 1 bany, cuinamenjador, magatzem i granterrassa amb magnífiquesvistes. Preu: 56.000 euros � 638 170 363

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà,edifici Voraparc. Preu: 55euros. � 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casarural amb encant, situada ales afores del poble dePaüls, al centre del parcnatural. 12 places,barbacoa.Preu 17€/persona � 608 438 245

Amposta Es lloga pis al’avinguda la Ràpita, 4 hab.,cuina, 2 banys, terrasses i

moblat. Preu: 350 euros � 610 471 851

Benicarló Es lloga pis amb3 hab., sala d’estar,menjador, 2 banys iascensor � 676 960 978

Jesús Es lloga planta baixaamb 2 habitacions, cuina,menjador, 1 bany, a/a ambbomba de calor i moblat.Preu 260 euros. � 620 39 28 50

Jesús Es lloga pis moblat aJesús amb 3 hab, bany, cuinai menjador. Pis molt acollidor ien molt bon estat Preu: 320euros � 676 226 990

Oferta Enginyer enTe l e c o m u n i c a c i o n sofereix classes de repàso reforç escolar deMatemàtiques i Físicaper alumnes d’ESO iBatxillerat. Josep. � 608 438 245

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltae x p e r i è n c i a .ZPressupostos sensecompromís. Netedatmàxima. �686 085 657

Oferta Buido trasters,pisos, oficines etc... Molt económic. � 698500303

Oferta Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili� 977 510 705

Oferta M'ofereixo pertreballar com cambrer, ambexperiència en cafeteria,menjador, amb discapacitatals peus però no m'impedeixtreballar. � 650756727

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Contactes Home de 45anys, cerca dona per arelació seriosa i de futur.Enviar curriculum vitae mésfoto carnet a: Cid AF al’avinguda de la Generalitat151, 1ºC 43500 Tortosa.

Varis Es compra, es restaura ies venen tot tipus de moblesantics, antiguitats... Interessatstrucar al � 977 503 113

Varis Recollida de trastos vells,desallotjament i neteja de pisosi locals. Preus mínims. Per ames informació truca � 618792 176

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili � 977 510 705

Varis Compro tebeos, còmicsde superherois, manga,àlbums de cromos, llibres,calendaris de butxaca,programes de cinema,soldadets de plom i joguinesen general. � 630930616

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. La millormanera de superar un tràngol:apartar-se del mig (tres mots) / 2.Tot de grans a la cassola. Aferriben fort a la manera valenciana,per darrere / 3. Abracen en Ber-nard. Tan ben apamat que està di-buixat i tot. Lineal sens vocal /4.Dóna servei a l’autopista. Ar-bres emprats en ebenisteria i agri-cultura del blat / 5. No és unmol·lusc dels que tenen cap sinóclosca. I aquest és el peix de lameva vida / 6.Tercera de tres. Sino hi ha una estàtua és un mitepersonal. I quarta de trens / 7.Tei-xit obligatòriament amb llanesStop. Civada amb risc d’addicció /8.Vocalitzen en albanès. Aquest,en canvi, no es refereix a l’agricul-tura sinó només als ramats / 9.Pendent que li trobin una solució.Un quart de quatre no, un terç /10. El de sa vida era empaitar enTirant i el meu llegir-ho. Embús al’autopista Artèria 1 / 11.Abracenel llop. Impost sobre l’activitat fo-togràfica. Amics de l’Escola enLlatí / 12. El virrei de la gramàtica.Introdueix gas a força de pulmons/ 13.Treballadores del suro en for-mat comestible. Pastura que a An-glaterra ja tenen superada.

VERTICALS: 1. La Ventafocs laperdé i la rateta, tot escombrant, latrobà. El segon sempre surt méspla / 2. És de compliment obliga-tori: prou de caos! Augmentar desde baix / 3. Vibració sostinguda.Punt d’observació amb plus de dis-creció. Cap escapçat / 4. Apa quintiberi, amb aquest raf! El camí méshonest per a l’evacuació / 5. Siad’alguna manera. Fa servir a bene-fici de la lírica clàssica. Vibraciósense sostenir / 6. Mira, ara sí!Fragments de monedes recents.Omplen el cor dels liniers / 7.Quotidians, com aquells paperspels entrepans. Quan estem decocos fins als collons, doncs bassals/ 8. La més encarcarada del certa-men. Passeres de fusta fetes ambesquals del mar de la Xina / 9. Pellde lèmur. Promesa que ningú exi-girà que compleixis. Segon i tercerde BUP / 10.No era un funcionaridel departament d’esbravamentsinó d’alimentació de la ramaderia.Filferro molt útil per a les ulleres /11. La Busquets, la santa de Polò-nia. Els petits Nicolaus que fanmonedes / 12. Varietat de sàlviaque acompanya els plats del bis-bat. Observat amb insistència comen Víctor quan balla.

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[TREBALL]

[MOTOR]


COMUNICACIÓ

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaJESÚS TIBAU entrevista l’escriptorriberenc Andreu Carranza en una novaentrega del programa ‘Tens un racódalt del món’. Carranza acaba de publi-car el llibre ‘El poeta del poble’, unabiografia novel·lada sobre Jacint Verda-guer amb què ha guanyat el premiJosep Pla. El programa amb Carranzas’estrena el proper 25 de març.

PRIMERA COLUMNA. El proper 6de març, a partir de les 10.30 del matí,l’informatiu matinal conduït pel perio-dista Gustau Moreno comptarà amb lapresència del diputat i secretari generaladjunt d’ERC, el rapitenc Lluís Salvadó.Altres entrevistats del mes de marçseran José Emilio Bertomeu (5 de març)i Mercè Miralles (9 de març).

Ja són 49 els ajuntaments de les Terres del’Ebre que han donat el seu aval a la cadena

Fa cinc mesos que l’empresa va entregar ladocumentació a la plataforma audiovisual

Canal 21 espera per entrar a La Xarxa

Canal 21 Ebre ja ha presentatl’aval de fins a 49 dels 52 ajun-taments de les Terres de l'Ebreper adherir-se a La Xarxa, unaplataforma multimèdia de su-port a l’audiovisual local que técom a objectius donar respostaa les necessitats del sector icontribuir a la seua dinamitza-ció. El darrer en avalar Canal21 Ebre ha estat l’Ajuntamentde la Pobla de Massaluca. Elsajuntaments han volgut de-mostrar, així, el suport del con-junt del territori a aquest mitjàde comunicació local que, desdels seus inicis ara fa cinc anys,ha apostat pel periodisme dequalitat i proximitat. Per diver-sos motius, els tres municipisque encara no han avalat l'ad-

hesió de Canal 21 Ebre a LaXarxa són els ajuntaments deTortosa, Paüls i Miravet. Canal 21 Ebre ja fa cinc mesosque va completar els tràmitsper adherir-se a La Xarxa, des-prés de sol·licitar-ho reiterada-ment. Per entrar a forma partde La Xarxa només és neces-sari comptar amb l’aval d’unajuntament del territori. Però,tot i disposar d’aquests 49 avalsi la documentació necessària ide complir amb tots els requi-sits, Canal 21 Ebre encara es-pera l’aprovació definitiva deLa Xarxa per adherir-s’hi.Canal 21 Ebre ja ha demanatsaber als responsables de LaXarxa i del mateix govern ca-talà per què s’està obstaculit-zant la seua entrada. Unasituació que afecta l’empresa,els seus treballadors i els es-pectadors del territori.

RedaccióTORTOSA

La demarcació ebrenca delCol·legi de Periodistes deCatalunya ha organitzat laque serà la primera edicióde la Festa del Periodismede les Terres de l’Ebre, unesdeveniment durant elqual es lliurarà també el pri-mer Premi de Periodisme deles Terres de l’Ebre. La festatindrà lloc el proper dis-sabte, 7 de març, al restau-rant La Torreta de Remolins,a Tortosa. Durant el sopar,els col·legiats i no col·legiatspodran votar els seus candi-dats a Micro Obert i MicroTancat. Tot seguit, es farà elrecompte de les votacions is’anunciaran els guanyadorsdels dos guardons, durant elmateix sopar. Quant al pri-mer Premi de Periodisme deles Terres de l’Ebre, un totalde 17 treballs competiranpel guardó, dotat amb 1.000euros, al millor treball perio-dístic del 2014 sobre alguntema del territori. G.M.

PERIODISME

Organitzen la primera Festa del Periodisme de les Terres de l’Ebre

[ ] Una imatge de la capçalera de l’informatiu de Canal 21 Ebre.

El Lumia 535 és un dispositiu que cerca el terme de phabletamb les seves 5” i que combina carcasses de diferents colorsper tal d’atreure a tots aquells que busquen un disseny senzilli modern, però mantenint per damunt de tot la premissa“lowcost”.

Entre les interessants prestacions que trobem està l’interes-sant processador de quatre nuclis a 1’2Ghz que permetmoure el S.O. Windows Phone i totes les seves aplicacionsamb una soltesa excepcional. També s’ha treballat correcta-ment en quant a la duració de la bateria, ja que el Lumia 535aconsegueix fins 13h de connectivitat 3G i fins 23 dies detemps en espera, excel·lent sens dubte. Un altre aspecte quedestacava en l’antiga Nokia tenia a veure amb la seva “famafotogràfica” i en aquest nou terminal es resol prou bé mitjan-çat una càmera de 5Mp i un altra frontal de també 5Mp peròamb objectiu gran angular pensada per a Selfies i videotru-cades Skype sens dubte, un excel·lent per als enginyers deMicrosoft.

En quant a emmagatzematge el Lumia 535 disposade 8GB de memòria interna, que òbviament no és molt, peròde fàcil solució mitjançant la unitat microSD que accepta fins128Gb, a més dels 30Gb addicionals totalment gratuïts delnúvol OneDrive. En seu cos és de 8’8mm de gruix i 146gr. depes, per tant, es converteix en un equip realment prou equi-librat, sobretot si tenim en compte el seu baix preu al voltantde només 120€. També destaquem que una versió dual-SIMestarà disponible en breu. http://www.microsoft.com/es-es/moviles/

TECNOLOGIA

Microsoft presenta el Lumia 535

Ja podem adquirir elnou dispositiu 100% Mi-crosoft, el primer smart-phone sense rastres deNokia que combinamolt bé les prestacionsamb el baix preu.

per Jaume Querol


En una paella se sofregeix la ceba, prèviament picada, iel alls tendres fins que estiguin daurats. Afegirem el viblanc i deixem reduir. A continuació s’afegeix el tomà-quet, ho sofregim, afegim el caldo de peix, rectifiquemde sal.Per un altre banda pelem, enfarinem i fregim les carxo-fes, que després incorporem al sofregit.I quan hagi agafat el gust, afegim els grúmols i els dei-xem al foc fins que s’obrin. Ja podem emplatar.Bon profit.

VI RECOMANATClot d’Encís

BlancCeller Agrícola de Sant Josep

D.O. TERRA ALTABot

Preu aprox. : 5,60€

F O G O N S

F

Ubicat al barri de Remolins idavant de l’antic escorxador deTortosa, ens trobem el restau-rant Matadero, un local quecompta amb més de trentaanys dedicats al negoci del’hosteleria.

Amb una llarga tradició que hapassat de generació en genera-ció, el restaurant Matadero deTortosa s’ha anat adaptant alsnous temps, a les noves exigèn-cies del sector i al nou conceptede cuina amb l’objectiu d’ofe-rir als clients les novetats culi-nàries del moment, sensedeixar de banda la tradició i elsingredients de la terra. És peraquest motiu que treballenamb els millors productes deles Terres de l’Ebre per poderoferir una cuina d’avantguardade la millor qualitat.

La carta ens presenta una bonavarietat de plats, a triar entrecarns a la brasa, arrossos, peix imarisc. El menú diari es basaen productes frescos i de tem-porada i amb una bona varia-ció de tipus de plats per a totsels gustos, ja sigui verdura,pasta, llegums, arrossos, carn ipeix, acompanyats d’un bon vide la casa, de la Terra Alta. Tota un preu molt assequible.I no podem passar per alt elsesmorzars de forquilla que ensofereix des de mandonguilles,sèpia, callos, bacallà, peus deporc, rabo de bou, etc.

A més a més podreu gaudird’una àmplia carta de vinsplena de grans caldos, amb re-serves i criances molt ben se-leccionats de diferentsdenominacions d’origen ressal-tant la de la Terra Alta.

A més, contactant amb l’esta-bliment podeu reservar menúsde grup, d’empresa i celebra-cions. Te tractaran com a casa.

RestaurantMatadero

La ressenya

Ingredients

Grúmols

1 ceba

Alls tendres

Carxofes

Tomàquet triturat o fregit

Vi blanc

Caldo de peix

Sal i oli

Restaurant l’Estany

Grúmols amb carxofa i alls tendres

Maria Isabel Bo Escala

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMRESTAURANT GÈNOVASituat al costat del col·legi de les Teresia-nes i del parc Teodor González de Tortosa,el Restaurant Gènova ens ofereix la sevacuina mediterrània amb personalitat. Elsecret es basa en l’acurada selecció de totsels ingredients, combinats amb encert iamb una presentació ben treballada.Al Gènova es cuina al moment i tots elsplats són d’elaboració pròpia, des dels en-

trants fins a les postres, passant per lesseves pizzes totalment artesanes i una va-riada oferta d’arrossos mariners. Aneu agaudir també de les seves pastes, carns ipeixos, dissenyats entre la tradició i l’ori-ginalitat, en un ambient elegant i confor-table. Un plaer per als sentits.

C/ Enric d’Ossó, 5 • TortosaReserves: 977 44 37 98


P 14 GARNATXES PREMIADESELS VINS de la DO Terra Alta han ob-tingut fins a 14 dels 22 premis que varebre la delegació catalana que va par-ticipar en el Concurs internacional deGarnatxes, Grenaches du Monde, cele-brat a Perpinyà aquest passat mes defebrer. En concret, els cellers i les coo-peratives de la DO Terra Alta van acon-seguir 9 medalles d’or i 5 medalles de

plata. Tant el delegat del Govern a lesTerres de l’Ebre, Xavier Pallarès, com elpresident del Consell Comarcal de laTerra Alta, Carles Luz, van assistir al’acte de lliurament dels premis i vanpresentar la candidatura de la DO TerraAlta com a seu de la celebració d’unanova edició d’aquest concurs interna-cional de garnatxes. C.B.

PAGESIA

Aquest mes de març se sem-bren i planten la majoria deles espècies horticultores.Les llavors més importantsque hem de sembrar sónl’escarola, l’enciam, la pasta-naga, el porro i el rave.També prepararem el plan-ter de tomates, pebrots i al-bergínies amb caixes deterra-fem i col·locades en unlloc arrecerat. Aquest plan-ter el regarem amb pulverit-zadors. A la lluna vella demarç també sembrarem lespastanagues, la bleda, el ravei la remolatxa de taula, men-tre que pels volts de SantJosep plantarem les patates,aprofitant encara la llunavella. Cal posar els grills decara amunt en el moment deplantar-los. És època d’es-pàrrecs. C.B.

CALENDARI

Al març,plantarem lespatates amblluna vella

Tota vinyaestimada, al marçtreballada”

“Si vols bonavianda, al marçpodada i cavada”

“Març ventós, pelpagès és profitós”

“

AGRICULTURA

Un centenar de pagesos i unadesena de tractors es van tor-nar a mobilitzar el passat diu-menge 8 de febrer a Alcanar, ivan tallar la carretera TV-3321fins a la rotonda d'entrada almunicipi, on van abocar 2.000quilos de mandarines per fervisible la seva queixa. El 17 degener els citricultors van tallarla carretera C-12 a Tortosa perreclamar una ajuda d'estat queels permeti collir les clementi-nes malmeses que queden alsarbres. També que el ministerid’Agricultura ampliï el contin-gent de retirada de fruita i quees revisin els criteris de valora-ció de danys d'Agroseguro.Tres setmanes més tard, les rei-vindicacions eren les mateixes.Des d'Unió de Pagesos conti-nuen reclamant ajuda al Mi-nisteri d'Agricultura, però si norespon demanen a la Generali-tat que els faci costat. Enaquest sentit, des d'Unió dePagesos reclamen que el pres-supost de la Generalitat inclo-gui una partida per donaralguna solució a la crisi quepateixen. Si les coses no can-vien, no descarten mobilitza-

cions "contundents" i "més so-vint" a les Terres de l'Ebre. Pocs dies abans de la mobilit-zació a Alcanar, durant la ses-sió de control al Govern delParlament de Catalunya, el di-

putat ebrenc d’ERC, Lluís Sal-vadó, va demanar al conselleral conseller d’Agricultura “unpla de xoc” que garantís la pre-servació dels centenars de llocsde treball i la viabilitat del sec-tor dels cítrics. El consellerd’Agricultura, Josep Maria Pe-legrí, va respondre que les so-lucions cal buscar-les amb elconsens de les parts afectades,i va remarcar que no és la pri-mera vegada, en els darrersanys, que el sector dels cítricspateix pèrdues importants. Elconseller va defensar algunesmesures que s’han aplicat a

través de l’Institut Català de Fi-nances, però va reconèixer quela retirada de fruites per a sucsno és suficient. Per la seva part, el director delsserveis territorials d’Agricul-tura, Pere Vidal, va afirmar queamb una Catalunya indepen-dent, sense tenir l’Estat espan-yol com a intermediari, hauriaestat més fàcil atendre les re-clamacions del sector dels cí-trics de les Terres de l’Ebre. Entot cas, Vidal va afirmar que elGovern seguirà insistint peraconseguir la retirada de 3.000tones més de mandarines.

El sector citrícola reclama ajutsEls pagesos exigeixen una solució per als

cítrics en el pressupost de la Generalitat ERC demana un “pla de xoc” per al sector

però Agricultura no s’hi compromet

Els pagesos van tallar la carretera TV-3321 a Alcanar, i van abocar 2.000 quilos de mandarines. // FOTO: MANEL CAPELL.

C. BONETALCANAR

[ LA XIFRA ]

2.000quilos de cítricses van tornar aabocar a Alcanar

La marca Reserva dela Biosfera, abans deSetmana Santa

El govern de Tortosaaprova el projecte per enderrocar les cases dedavant de la catedral

Bankia nega ara queels socis de la cooperativa de l’Aldeafossin clients seus

Les noves deixalleriesd’Alfara de Carles iXerta donaran servei a1.700 habitants

Urbanisme denegal’abocador de residusdel Pinell de Brai

Benicarló aprova unpressupost de més de20 milions d’euros peral 2015

49 ajuntaments avalen Canal 21 per adherir-se a La Xarxa detelevisions locals

El sector dels cítricsmanté la mobilitzacióper reclamar més ajutsa l’Estat i la Generalitat

#p14

#17

#p18

#p25

#p27

#p37

#p39

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p5

cop d'ull 235

Documents