Manresa, maig 2015

Exemplar número 26 Coordinació Josep Xicota

Premi Regió7 de Comunicació 2013

El reportatge Text: Josep Xicota “PTV”, el microcotxe més bonic dels anys 50, i autènticament manresà

Això diu la història que, acompanyada de les

pertinents imatges comparatives que us

ensenyarem més avall, segur que serviran per

evidenciar la gran diferència estètica entre el

nostrat PTV i els seus competidors més

immediats: El Biscúter i l'Isetta (1). Aquest

darrer, va rebre diversos mots en diferents

països, però a casa nostra fou conegut

popularment com “l’ou”, per seva forma de

bombolla.

El petit utilitari manresà va ser batejat amb

les inicials dels emprenedors que dugueren el

projecte endavant: Maurici Perramon, Antoni

i Guillem Tachó i Josep Vila, o sigui PTV. No

van perdre gaire temps en trobar-li nom.

Abans, però, d’entrar en la fabricació massiva del nou vehicle i de la fundació d’AUSA (Automobiles Utilitarios S.A.),

Tallers Tachó, dedicats a la reparació d’automòbils i situats al principi de la Muralla de Sant Francesc, tragueren al

carrer un parell de prototipus: el Ballena (1950) i el Coca (1954), dels que només se’n va fer una unitat.

Després d’aquesta experiència és quan Josep i Antoni Tachó s’associen amb Josep Vila i Maurici Perramon per crear

AUSA, traslladant el negoci al carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, amb la idea de produir i comercialitzar el PTV 250.

Comença l’aventura (1956-1961)

Paral·lelament a les tasques preparatòries per a la producció, a partir de finals de 1954 es va iniciar el procés legal

d'homologació del producte i d’autorització de la posada en marxa de l’empresa. Aquesta burocràcia era complicada

perquè estava en mans del Ministeri d’Indústria i el sistema d’adjudicació era bastant arbitrari, a més de lent i costós

El primer pas era la sol·licitud de la llicència per

fabricar, que havia d’anar acompanyada d’una

memòria explicativa i que posteriorment es

publicava al BOE per tal que les empreses que

es creguessin perjudicades, poguessin presen-

tar les corresponents al·legacions, el que van

fer els fabricants del Biscùter (Autonacional,

SA), els dels seus motors (Hispano Villiers, SA) i

una empresa de Bilbao que fabricava tricicles

(Construcciones Acorazadas, SA). Maurici

Perramon va rebatre les al·legacions remarcant

la qualitat del PTV, el fet que era un prototip

que ja tenia milers de quilòmetres i que al

mercat hi havia prou demanda per a totes les

Estoc del PTV 250, al primitiu taller del carrer Jacint Verdaguer, a finals dels 50.

El Coca, segon dels prototips del taller Tachó. El sobrenom Coca prové de les formes geomètriques i aplanades que tenia, com el famós producte de pastisseria típic de Catalunya. A la foto en una prova de resistència, conduit per Guillem Tachó i amb Josep Vila d’acompanyant.

empreses. El ministeri li va donar la raó, i el

temps també, perquè les competidores van

anar desapareixent.

Mancava encara l’homologació del prototip,

requisit imprescindible per obtenir el permís

de fabricació. Com a demostració clara de les

qualitats del PTV, Guillem Tachó i la seva

esposa, Francisca Cuatrecases, viatjaren a

Madrid el gener de 1956, d’on tornaren a

casa sense problemes i amb la fitxa

d’homologació sota el braç (2) i (3).

L’únic microcotxe fet autènticament a casa

A la meitat del s. XX, Manresa i la seva

comarca ja s’havien alliberat força de la

dependència quasi exclusiva del sector tèxtil –tan important a finals del XIX i principis del XX-. Hi havia empreses

especialitzades en gairebé tots els subsectors del metall: fosa de diferents tipus de metalls i d’acer, mecanització,

torneria, estampat, xapa... a banda de vidre, plàstics, pintura, gomes i pneumàtics o confecció de tapisseries.

L’existència prèvia d’aquest sector metal·lúrgic va propiciar la diversificació dels elements necessaris per construir el

PTV. Es compraven les peces de disseny propi a proveïdors, incloent-hi la pintura i les tapisseries, mentre que AUSA

es dedicava a muntar els cotxes i a fer-ne els acabats finals. Comprar els productes elaborats a preu de mercat

resultava més barat que fer-los a la pròpia factoria. Un altre factor important en la reducció de costos fou la

independència tecnològica, que feia estalviar el pagament de llicències a altres empreses.

Vet aquí perquè parlem de l’únic microcotxe dels anys 50 amb tecnologia, ja no només espanyola, sinó plena i

autènticament bagenca. El Biscúter va ser dissenyat pel francès Gabriel Voisin, mentre que l'Isetta fou dissenyat a

Itàlia i construït a diversos països del món.

En el decurs dels cinc anys de producció (1956-1961) es van fabricar 1.325 unitats. Si tenim present la feina que feien

els petits tallers secundaris, podem concloure que es van arribar a crear uns 400 llocs de treball, una quantitat

important a tenir en compte.

Principals industries bagenques proveïdores dels components del PTV

La Metal·lúrgica Textil: Feia el bloc del motor i

mecanitzava la resta d’elements.

Obradors: Feia les carrosseries.

SAF: Servia les peces de fosa. Antoni Guix: Les pintava.

Tallers Ratera: Fabricava els components de la

direcció i la carcassa de la transmissió.

Foneria Alegre: S’encarregava de les peces

d’alumini.

Josep Escalé (d’Artés): Soldava els bastiments. Manufactures Esquius: Fabricava les peces de

plàstic injectat.

Pujol Muntalà: Feia els engranatges. Tuset: Feia les tapisseries.

Un flamant PTV 250 que podem veure exposat a l’actual seu d’AUSA.

L’Isetta i el Biscúter foren altres dels microcotxes fabricats a Espanya al llarg dels anys 50, com podeu veure amb

unes línies de disseny molt allunyades dels nostrat PTV

En base al PTV 250 es van fabricar 45 vehicles comercials entre 1959 i 1961. Disposaven de poca capacitat de càrrega

en portar el motor darrere. Se'n va fabricar un prototipus amb motor al davant que durant anys va ser utilitzat per

AUSA com a vehicle de transport.

També es va fer un prototip del model PTV 400. Dotat d'un potent motor bicilíndric de dos temps amb compressor i

enginyoses solucions tècniques, no es va arribar a produir, ja que el seu desenvolupament tardà (1961) va coincidir

amb l'apogeu del Seat 600.

Característiques tècniques del PTV 250

Motor: monocilíndric de dos temps en posició posterior transversal. Diàmetre x carrera: 66 x 72 mm.

Cilindrada: 247 cc. Relació de compressió 6,2: 1. Alimentació: Carburador Tachó d’un sol cos, de 22 mm.

Potència: 11 CV a 4.500 rpm. Encesa per bobina i ruptor. Acumulador de 12 v. i 130 ampers per dinamotor.

Transmissió: tracció posterior. Canvi: 3 velocitats i marxa enrere. Embragatge per discos múltiples en bany

d'oli.

Bastidor: suspensió davantera: Independent, amb amortidors hidràulics i suspensió del darrere barra tipus

Panhard, amb amortidors hidràulics. Frens: Tambors en les quatre rodes per circuit hidràulic. Direcció: Cargol

i femella amb atac central. Rodes: llantes de xapa de 12" i pneumàtics de 400 x 12.

Carrosseria: monocasc de xapa sobre bastidor tubular d'acer. 2 places amb dipòsit de combustible de 18

litres. Batalla: 1.800 mm. Via davantera: 1.000 mm. Via posterior: 1.000 mm. Dimensions (llarg x ample x alt):

2.950 x 1.320 x 1.250 mm. Pes: 330 kg.

Prestacions i consums: Velocitat màxima: 75 km / h ii consum mitjà: 4,5 l .

El PTV va “resistir” fins l’any 1961 quan es va deixar de fabricar davant la pressió del Seat 600, que amb tecnologia

italiana de la casa FIAT i fabricat a Barcelona, comptava amb el recolzament i la participació de l’estat, de qui rebia

un tracte preferent en la seva promoció, finançament, autoritzacions d’importacions tecnològiques i disponibilitat de

primeres matèries i de divises.

També van irrompre al mercat les franceses Fasa Renault, amb el seu 4L, o Citroën Hispania i el seu mític 2CV que,

tot i vendre’s a un preu lleugerament superior al PTV, van inundar les carreteres a partir dels 60.

L'Isetta, conegut a casa nostra com “l’ou”. El Biscúter, fabricat entre els anys 1953 i 1960.

La caiguda de les vendes va dur a AUSA a

abandonar la producció del PTV (com també

feren els altres microcotxes, com el Biscúter o

l’Isetta. S’acabava una brillant època però, com

veureu més endavant, se n’obria una altra

encara més engrescadora.

Durant els anys 1960 i 1961, la Metalúrgica

Téxtil, que fins llavors fabricava el bloc del

motor i mecanitzava la resta d’elements dels

vehicles, va encarregar a AUSA les feines de

muntatge de diversos mecanismes, com

màquines embotelladores.

De l’estudi de les possibilitats comercials en

relació a la capacitat de l’empresa es dedueix

que, vista la importància que en aquells

moments adquiria la construcció, l’alternativa

passava per la fabricació de bolquets tractors (dúmpers) i elevadors, un tipus de maquinària pràcticament

desconeguda llavors a Espanya. Uns vehicles que són a dia d’avui un símbol de la maquinaria industrial i la raó de

l’existència i prosperitat d’AUSA.

Algunes anècdotes que ens ha deixat el PTV

Al voltant de la curta vida del PTV han sorgit diverses anècdotes dignes d’explicar. Així, un important personatge de

l’administració marroquina en va demanar un per a ús familiar amb tapisseria i acabats especials; a AUSA se’l va

batejar com a PTV Jalifa.

El PTV també ha tingut usos curiosos: va servir de reclam en la portada del disc single El cochecito, del grup de pop

espanyol The Brisks. Al poble navarrès d’Echauri el van dotar d’una funció luctuosa: van posar un PTV dalt una

columna de pedra com a petit monument en honor de la Virgen del Stop, en contra dels accidents de trànsit. Amb el

pas dels anys, el PTV ha rebut merescuts homenatges que l’han recordat com un dels cotxes més aconseguits

desenvolupats íntegrament a Espanya. Se li va retre un reconeixement al circuit del Jarama de Madrid a càrrec del

Real Automóvil Club de España el 12 de setembre de 1996. El PTV també s’ha convertit en peça de museu, l’any 1990

va formar part de l’exposició “Cent anys de l’automòbil a Espanya”, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de

Catalunya, i el maig de 1998, de l’exposició “Diseño Industrial Español”, instal·lada al Centro de Arte Reina Sofía de

Madrid i al Palau de Pedralbes de Barcelona

Galeria d’imatges

Guillem Tachó conduint el seu utilitari per l'actual Plaça de Crist Rei.

Dos dels cartells publicitaris del PTV 250. El Ballena (1950), aparcat davant l’Institut Lluís de Peguera.

(1) Quan es parla genèricament de microcotxes fabricats a Espanya s’hi acostuma a esmentar el Goggomobil o

Goggo, atès que una empresa basca, Munguía Industrial, SA, va fabricar el model “T 250” després d’un acord amb

“Hans Glas”, propietària de la patent i amb seu a la ciutat alemanya de Dingolfing.

(2) Sembla que aquell hivern de 1956 va ser especialment dur, amb temperatures inferiors al 10º sota zero. Viatjar

en un cotxe sense calefacció i amb una capota, que aïllava ben poc, el viatge es va convertir en una autèntica

epopeia. Però calia demostrar que el PTV funcionava perfectament, com ho van reconèixer, afortunadament, a

Madrid.

(3) D’altra banda, en aquells temps, arribar a ser reconegut com a fabricant (del que fos), en aquest cas d’un vehicle

utilitari, no va ser pas fàcil pels aventurers bagencs –malgrat anar carregats de seny i de raó-. L’actual directiva

d’Ausa, descendent d’aquell novell empresariat de principis dels 50, publica periòdicament la revista “PTV News”,

una interessant manera de compartir experiències, i informació dels PTV que encara “donen guerra” arreu del món.

En primer lloc hem escollit el núm. 30, perquè vegeu la pressió que van exercir les empreses competidores, en

aquest cas l’anomenada “Construcciones acorazadas”, que es dedicava a la fabricació, entre altres coses –tancs

inclosos- de tricicles. Ull també a la pàgina 6 del pdf que podeu descarregar aquí. Tampoc es queda curt el número

31, i sobretot el contingut, també, de la pàgina 6, sota el títol de “Pals a les rodes 3”.

Bibliografia:

AUSA. 1956-2006, cinquanta anys de treball i creativitat. Virós i Pujolà, LLUÍS. ISBN: 84-96521-26-5.

La indústria automobilística manresana. El P.T.V. Descals i Casamitjana, JOAN. Dovella, 1981, número 1, pag 6-7.

Fotografies:

Arxiu Tachó.

Editorial

Amb la revista que esteu veient tanquem el tercer cicle de Manresa a cop d’ull, que vam encetar aquell passat mes

de setembre de 2012. Si tot va bé, així ho esperem, el proper setembre engegarem la quarta temporada, o el que és

el mateix, els quatre anys amb la vostra companyia i fidelitat a la publicació.

Heu vist que aquesta vegada hem dedicat el reportatge al PTV, aquell microcotxe que pot presumir de ser l’únic

fabricat amb tecnologia integrament espanyola... però si anem una mica més enllà, veurem que, al damunt, tots els

petits elements necessaris per a la fabricació del petit utilitari foren exclusivament bagencs.

Els primers anys del franquisme es van caracteritzar, estranyament, per una política excessivament intervencionista

que va lligar de mans i peus a les manufactures i bens de consum del propi país en bé del productes vinguts de fora.

Als anys 50 aquesta tendència es va anar esvaint la qual cosa va propiciar, sobretot en zones d’un fort caràcter

industrial com el Bages, una deriva del tèxtil, predominant encara llavors, cap a una emergent industria

metal·lúrgica, de la que AUSA i el nostrat PTV en són un clar exemple.

Tornant al nostre estimat, i bonic –diuen totes les fonts consultades- microcotxe i, sobretot als seus il·luminats

inventors, deixeu-nos dir una frase, extraordinària al nostra entendre, que va sentenciar en Maurici Perramon i Font,

un dels prohoms del PTV: “Les dificultats formen les persones en la mesura que sàpiguen rebre els èxits amb

humilitat”.

Ens agradaria acabar parlant d’aquells “productes” faceboquistes que depenen, d’una o altra manera de Manresa a

cop d’ull, sobretot perquè és la mateixa persona qui les administra. A banda d’un grup i dos fanpages sota aquest

nom també anem estretament lligats amb Fotografies antigues de Manresa. Administrar una pàgina com aquesta és

molt i molt complicat. Cal per damunt de tot la vostra aportació; sense ella la pàgina difícilment pot avançar, oi?

Doncs res més, que tingueu un bon estiu!

Un altre cop d'ull Galdric Sala

Racó literari Veus del pati Maria Montserrat Morera

Són les onze; sona la música que marca la fi de la classe: Sweet Home Alabama.

Es nota que l’han triada els de sisè. Soroll pels replans.

- Agafem les jaquetes?

- Sí, que fa fred. No marxeu encara, que us he de donar una taronja.

- Oh, me la pots encetar, que a mi no em va bé? - A mi tampoc...

Baixem l’escala fins al pati. Toca repartir els jocs; hi ha un gran batibull.

- Jo la corda - Jo una pala i una galleda - Jo una pilota

- Que no hi ha més cordes?

- S’han acabat!…

- Teresa, aquests no em deixen jugar a bàsquet!

- Per què no el voleu?

- Perquè no en sap i sempre vol la pilota. No la passa...

- Mira: ens ha fet la paraulota del dit!

- Per què vas amb els pantalons abaixats?

- És que he caigut i m’he pelat el genoll.

- Anem, que t’ho curaré.

- La mà també em fa mal i la tinc vermella.

- Renta-te-la al lavabo.

- Martí, el rocòdrom no és per enfilar-se a la tanca. Baixa i juga a una altra cosa.

L’Olga em tiba l’anorac i m’ensenya una petita carmanyola de plàstic:

- Mira, m’ho he acabat tot!

- Molt bé, aviat et faràs gran com aquestes altres nenes.

Ja ha passat la mitja hora. Torna a sonar la música pels altaveus del pati. Hi ha cua per tornar els jocs a la caixa.

Alguns han recollit les pales i galledes oblidades.

- Per què ho deixeu al sorral? Ho heu de portar aquí. Feu la fila bé, o no pujarem.

- Jo sóc el primer i aquest s’ha colat!

- Va, res d’empentes!

Tornem a les classes.

Taulell d’activitats

Programació del Cine Club Manresa Del 3 al 30 de maig de 2015 Dg. 3 · TIMBUKTU

DIRECCIÓ: Abderrahmane Sissako Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dj. 7 · ART & CRAFT

DIRECCIÓ: Sam Cullman i Jennifer Grausman Auditori Plana de l’Om 20:00h. / Entrada gratuïta

Dg. 10 · MAMMA ROMA

DIRECCIÓ: Pier Paolo Pasolini Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dg. 17 · MEDEA

DIRECCIÓ: Pier Paolo Pasolini Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dg. 24 · SALO, O LOS 120 DÍAS DE SODOMA

DIRECCIÓ: Pier Paolo Pasolini Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Ds. 30 · VISUALS 2015

DIRECCIÓ: Daniel Garcia / Gabriel Casanovas Auditori Plana de l’Om 20:15h. / Entrada gratuïta

Cliqueu al títol de la pel·lícula -en negreta- per veure’n la sinopsi.

Abril al Museu Comarcal de Manresa

Dia internacional dels museus. Els dies 16 i 17 d’abril “Dia internacional dels museus”, amb jornada de portes

obertes i diversos actes repartits pels tres museus de la ciutat: Comarcal, Geològic i de la Tècnica.

Sala Josep i Mestres Cabanes. On es pot veure la donació de les obres que l’artista va fer a la ciutat. Josep

Mestres i Cabanes, fou pintor i escenògraf, (Manresa, 13 de juny de 1898 - Barcelona, 17 de setembre de 1990), Exposicions permanents:

Un passeig per l'art i la història de la prehistòria fins al s. XX.

Visiteu també la nova sala Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 1678 – 1775). Dissabtes de 10 a 14 h i 17 a

20 h. Diumenge de 10 a 14 h. De dimarts a divendres visites concertades. Entrada 3 €. Gratuït tots els primers

diumenges de mes.

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Museu de Geologia Museu de la Tècnica Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Dissabtes: de 10 a 14 h. i de 17 a 20 h. Divendres, diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Gratuïta: jubilats, menors de 16 anys i el primer diumenge de cada mes per a tothom.

Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuïta.

Crta. de Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Reduïda: 1,5 € per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuïta: menors de 12 anys, docents i Club Súper 3.