cop d'ull 245 - gener de 2016

La Ràpita reforça lespolítiques socials

cop d’ull

El COPATE exigeixmés diners per lluitar contra elsmosquits al Delta

Jordi JordanMOVEM TORTOSA

“La Tortosa inexistent”

#p14

Les tarifes de trende les línies R15 i R1 6 baixen un 12%

La Federació d’Associacions deVeïns de Tortosa reclama un pla dexoc de via pública

Segueix-nos a

#p23

#p24

Els vins de la TerraAlta, a Barcelona

#p25

#p12

#p8

AL JUNY FARÀ 50 ANYS DE LA INAUGURACIÓA CÀRREC DEL DICTADOR

Aquest any, sí

Els 15 morts a l’N-340han marcat l’any

L’Ajuntament aprova un pressupost de 19,6 milions

TEMA DEL MES / EL DEBAT SOBRE EL MONUMENT FRANQUISTA

Amposta Resum del 2015

#p17 i Editorial, #p15

#p4 a 11#p15

TORTOSA CELEBRARÀ DURANT EL PRIMER SEMESTRE LA CONSULTA SOBRE EL MONUMENT

CIU I ERC EVITEN APROVAR LA MOCIÓ DE LA COMISSIÓ PER LA RETIRADA DELS SÍMBOLS FRANQUISTES

LA DESCATALOGACIÓ, SUPEDITADA A LA CONSULTA Foto: G.M.

www.uncopdull.com

2 // Gener 2016 cop d’ull

3Gener 2016 // cop d’ull

P JARQUE ES TREU UNA ESPINAEL NÚMERO 3 d’En Comú Podemper Tarragona, el tortosí David Jarque,va fer una valoració molt positiva delsresultats del 20-D, en què la seua for-mació va imposar-se tant a Catalunyacom a la demarcació. Durant una ter-túlia a Canal 21 Ebre, Jarque va afirmarque ha arribat l’hora dels pactes, i vavoler descartar la celebració de noves

eleccions. Però, a més, no va dubtar entreure’s l’espina dels que havien acu-sat Iniciativa i En Comú Podem de seruna opció poc catalanista, i que ara ce-lebren el triomf del dret a decidir.“M’he hagut de sentir que jo era unbotifler”, va lamentar. De fet, va recor-dar que mai s’han mogut de la reivin-dicació del referèndum català. G.M.PORTADA

Bel al Congrés, Aubà al SenatL’alcalde de Tortosa i l’exalcalde de Gandesa són

després del 20-D els únics representants ebrencs a Madrid

POLÍTICA

En Comú Podem guanya a la demarcació de Tarragonai és la primera força en ciutats del territori com Tortosa

Ferran Bel serà l’únic ebrenc alCongrés dels Diputats. De fet, eltambé alcalde de Tortosa seràtambé l’únic diputat de Demo-cràcia i Llibertat (DL) per la de-marcació de Tarragona. Per laseua banda, el republicà MiquelAubà, exalcalde de Gandesa,serà l’únic representant ebrencal Senat. El PP va guanyar leseleccions espanyoles del 20 dedesembre, però ni tan sols lasuma amb Ciutadans li garan-teix la majoria suficient per go-vernar. A Catalunya, En ComúPodem va ser la primera força.Aquesta coalició d’esquerres vaser la força més votada també aTortosa, mentre que a Ampostaho va ser Esquerra. Democràciai Llibertat només va ser la forçamés votada en dues de les qua-tre capitals de comarca de l’E-bre: Móra d’Ebre i Gandesa.De fet, En Comú Podem vaguanyar les eleccions espanyo-les del 20-D al Camp de Tarra-gona i les Terres de l'Ebre, tot ique en aquesta demarcació esva produir un empat de sis for-ces amb només un diputat. Pertant, es van complir els pronòs-tics de la majoria d'enquestes, iels principals partits van repar-tir-se els sis diputats que s'ele-gien per la demarcació deTarragona. Només Unió va que-dar-se sense representació alCongrés, com va passar a laresta de Catalunya. Per tant, elsnous diputats pel Camp i l'Ebreseran els sis caps de llista: FèlixAlonso (En Comú Podem), JordiSalvador (ERC), Joan Ruiz(PSC), Ferran Bel (DL), Sergiodel Campo (Ciutadans) i JordiRoca (PP). En canvi, no hanpogut mantenir la representació

el fins ara diputat del PP, el del-tebrenc Joan Bertomeu, ni el se-nador de l’Entesa, el tortosí JoanSabaté (PSC), que optava a la re-elecció. Finalment, tampoc vanobtenir representació per alSenat la candidata de Democrà-cia i Llibertat, l’ampostina An-nabel Marcos, ni el candidatd’Unió, el tortosí Toni Polo.A les Terres de l’Ebre, ERC va si-tuar-se aquest 20-D com la forçamés votada amb el 23’20% delsvots. En segona posició va que-dar En Comú Podem amb el19’69% dels vots, mentre queDL va ocupar la tercera posicióamb el 17’76% dels vots. Enquart lloc es va quedar el PP,amb el 16’07% dels vots. La par-ticipació a la demarcació de Ta-rragona va ser del 68,48% il'abstenció del 31,52%. Els votsnuls van suposar el 0,89% i un0,72% van ser en blanc.

Gustau MorenoTORTOSA

En Comú Podem va guanyarles eleccions del 20-D al muni-cipi de Tortosa. La candidaturade coalició d'esquerres -amb eltortosí David Jarque com a nú-mero 3 per Tarragona- va obte-nir un total de 3.280 vots. Per laseua banda, ERC va quedar ensegon lloc, amb 2.896 vots,mentre que Democràcia i Lli-bertat (DL) -amb l'alcalde deTortosa, Ferran Bel, com a capde llista per Tarragona-, va que-dar-se en tercera posició, amb2.753 vots. El PSC va ser laquarta força a Tortosa, amb

2.303 vots, mentre que el PP vasituar-se en cinquè lloc, amb1.629 vots. Ciutadans va ser lasisena força a Tortosa aquest20-D, amb 1.474 vots. Final-ment, Unió només va obtenir245 vots a Tortosa. Esquerra va guanyar les elec-cions espanyoles a Amposta,després de fer-ho també a lesdarreres municipals. Els repu-blicans van doblar els resultatsde fa quatre anys a Amposta ivan obtenir 2.234 vots, per da-vant dels 2.193 vots d'En ComúPodem, que va ser la segonaforça. Els socialistes van quedaren tercera posició, ja que el PSCva acumular 1.561 vots. DL vaconfirmar el mal moment de

Convergència a Amposta, jaque va quedar en quarta posi-ció amb 1.259 vots. El PP va serla cinquena força, amb 863 votsa Amposta, per davant de Ciu-tadans, amb 802 vots. Uniónomés va rebre 146 vots a la ca-pital del Montsià.En canvi, DL va imposar-se aMóra d'Ebre i Gandesa, on CiUva guanyar per majoria abso-luta a les darreres eleccionsmunicipals. A Móra d’Ebre,ERC va ser segona força. AGandesa, DL també va ser laforça més votada, amb 404 su-ports. Esquerra -que tenia l'e-xalcalde Miquel Aubà com acandidat ebrenc al Senat- vaser la segona, amb 339 vots.

Victòria d’En Comú Podem a Tortosa

Una imatge de la celebració d’En Comú Podem a la seu de Tarragona, amb el tortosí David Jarque. / Foto: EN COMÚ PODEM.



PORTADA

Canvi històric a Amposta

EL 2015 EN NOTÍCIES

Si una cosa defineix aquest 2015 és que,sens dubte, ha estat un any d’eleccions:eleccions municipals el 24 de maig, elec-cions catalanes el 27 de setembre i elec-cions estatals el 20 de desembre. Lesmunicipals van destacar per una pujadaclara d’ERC a les quatre comarques del’Ebre. Especialment significatiu van serels resultats que els republicans van ob-tenir a Amposta, on Adam Tomàs va acon-seguir una històrica majoria absoluta. CiUperdia així l’alcaldia després de 28 anysde govern, enmig d’una campanya forçadura que es va veure condicionada perl’escorcoll realitzat per la Guàrdia Civil el28 abril a l’Hospital Comarcal el Montsiài també al mateix Ajuntament. La nit elec-toral, Tomàs va posar de relleu que la plu-ralitat de la seva candidatura havia estatclau per assolir aquests resultats.A Tortosa, Ferran Bel va perdre la majoriaabsoluta, cosa que va obligar CiU a signarun Acord de Governança Estable ambERC. En canvi, Joan Piñol va revalidar lamajoria absoluta de CiU a Móra d’Ebre iCarles Luz l’obtenia per primera vegadaa Gandesa, també amb CiU. El convergentLluís Soler també va assolir l’alcaldia deDeltebre. Alfons Montserrat (ERC) va sor-tir reforçat a Alcanar, però sí va haver-hicanvi a les alcaldies d’Ulldecona, Móra laNova i Sant Carles de la Ràpita.

Cinta BonetTORTOSA

Adam Tomàs i el nou equip de govern d’Esquerra d’Amposta. // FOTO: ERC.

A Tortosa, Ferran Bel vaperdre la majoria absoluta, cosaque va obligarCiU a signarun Acord deGovernança Estable ambEsquerra

“

Un any d’eleccions

Ferran Bel i Josep Felip Monclús van signar l’Acord de Governança Estable de Tortosa el 8 de juny. // FOTO: ACN.

[ LA XIFRA ]

54,28%dels vots de l’Ebrevan ser per a Juntspel Sí, el 27-S

En acabar les municipals, ja va arrancarla campanya per les eleccions del 27 desetembre, amb un estiu ple d’actes afavor del procés d’independència. Juntspel Sí, la candidatura formada per Con-vergència, ERC i gent de la societat civila favor de la independència, va obtenirel 54,28% dels vots a l’Ebre, seguits delPSC amb el 10,34% dels vots i Ciuta-dans amb el 9,4% dels vots al territori.Les últimes eleccions del 2015 han tin-gut el passat 20 de desembre, desprésd’un mandat marcat per la crisi econò-mica. El PP ha perdut la majoria abso-luta i no té garantit tornar a governar.


PORTADA EL 2015 EN NOTÍCIES

L’N-340, UN MALSONEl clam del territori per assolir la gratuïtat de l’AP-7

Setmana negra al PerellóEl 7 de setembre morien tres persones en un xoc entre dos camions i un turisme. Dos diesdesprés, un altre mort. / ACN

Vuit talls simultanis i tres marxes lentesLa protesta de l’11 de desembre vacol·lapsar l’N-340 i l’AP-7 a les Terres de l’Ebre. / ACN

El darrer accident mortal del2015, a CamarlesDues persones van morir el 19 dedesembre en un xoc entre una autocaravana i un camió. / ACN

Una de les grans preocupacions a lesTerres de l’Ebre aquest darrer any haestat l’alta sinistralitat registrada a lacarretera N-340, amb un total de 15 víc-times mortals en el tram ebrenc duranttot el 2015. Aquest és el fet que va aca-bar disparant l’alarma i la indignaciódel territori. Sobretot, quan a principisde setembre morien quatre personesen dos accidents al Perelló, en noméstres dies. En aquest context, les Federa-cions d’Associacions de Veïns de Tor-tosa i d’Amposta van arribar adenunciar els governs espanyol i catalàals jutjats de la capital del Montsià, perla “deixadesa de les seves funcions” il’estat “vergonyós de l’N-340”.La pressió veïnal i el malestar dels al-caldes afectats pel pas l’N-340 va donarlloc a l’inici de diversos talls de carre-tera. en protesta per l’alta sinistralitatde la carretera però també per exigirsolucions. D’entrada, semblava que hihavia un cert consens per demanar lagratuïtat de l’autopista AP-7 pels vehi-cles pesants i la construcció del trampendent de l’autovia A7 a les Terres del’Ebre. Però aviat van aflorar les discre-

pàncies al voltant d’aquesta infraes-tructura. Els veïns d’Amposta i els deTortosa van separar les seves estratè-gies, els primers centrats en la gratuïtatde l’AP-7 i els segons en la creació d’unfront institucional que defensés tambéla necessitat de construir l’A7, mésenllà de l’alliberament dels peatges.Les mateixa diversitat d’opinions es vadonar entre els alcaldes afectats perl’N-340: mentre uns defensaven la ne-cessitat estratègica de construir l’auto-via, altres veus apuntaven com asolució recuperar la concessió de l’AP-7 i, fins i tot, en aquest cas es va sugge-rir la construcció d’un tercer carril del’autopista. Tampoc es va veure ambbons ulls la decisió de Foment de cons-truir 11 rotondes al tram ebrenc de l’N-340. L’alcalde del Perelló, Ferran Cid, vadir que les rotondes convertirien l’N-340 en una “carretera turística”.Enmig d’aquesta situació, es va produiruna esperada reunió entre els alcaldesde Tortosa, Ferran Bel; del Perelló, Fe-rran Cid; i de Camarles, Ramon Brull;amb el secretari general d’Infraestruc-tures del Ministeri de Foment, ManuelNiño. Una reunió que va ser com unpoal d’aigua freda, deixant fins desprésde les eleccions del 20 de desembre l’a-dopció de qualsevol mesura per acabar

amb la problemàtica de l’N-340, inclòsel desviament de camions a l’autopista.La falta de compromís va fer reaccionarde nou el territori, i els alcaldes es vanafanyar a convocar una gran manifesta-ció l’11 de desembre, amb vuit talls decarretera simultanis als municipisebrencs afectats pel pas de l’N-340.També, de nou, al costat de les federa-cions de veïns d’Amposta i Tortosa, perfer reaccionar Madrid. A més, també esvan unir a la protesta la Federació Em-presarial d’Auto Transport a Tarragona,amb marxes lentes a l’autopista. Inevitablement, la polèmica per la si-tuació de l’N-340 va ser un dels temesde la campanya electoral del 20-D a lesTerres de l’Ebre. Només el candidat delPP va defensar l’actuació del govern del’Estat, tot assegurant que entre la cele-bració de les eleccions i la presa de pos-sessió del nou govern ha d’aprovar-sela bonificació per als vehicles pesantsque es desvien des de l’N-340 cap al’AP-7. La mesura s’havia anunciat ambmotiu d’un viatge de la Cambra de Co-merç de Tortosa a Madrid. En concret,el compromís de Foment és una bonifi-cació del 35% per als vehicles indus-trials "passants" i d'un 50% per a totsels vehicles industrials amb trajectesentre l'Ametlla de Mar i Alcanar.

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA

El govern de l’Estatha plantejat bonificacions per alscamions que circulen per l’N-340, i ha assegurat que no esrenovarà la concessió de l’autopista, quequedaria alliberadaa partir del 2019.Mentrestant, estàconstruint onze rotondes per pacificar el trànsit altram ebrenc de l’N-340

“



El nou Pla Hidrològic

La pitjor plaga

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)ha continuat mobilitzant-se al llarg del2015, i advertint dels perills de l’aprovaciódel nou Pla Hidrològic de l’Ebre. Un plaque finalment la Confederació Hidrogrà-fica de l’Ebre (CHE) va acabar aprovant alsetembre, sense tenir en compte les 4.030al·legacions presentades per la ciutada-nia. Tampoc la proposta de cabals am-bientals aprovada per la Comissió per laSostenibilitat de les Terres de l’Ebre, elpassat mes de juny, amb un acord històricentre regants, administració i la mateixaPDE. L’acord establia un volum anual de5.871 hm3 en anys secs, 7.732 hm3 en nor-malitat, i 9.907 hm3 en anys humits. Unesxifres molt allunyades de l’actual Pla Hi-drològic vigent, de 3.009 hm3/any. La PDE va avisar a la ministra d'Agricul-tura i Medi Ambient que l’actual Pla Hi-drològic de l'Ebre incompleix diversesdirectrius europees en el marc d'aigües.El moviment social va remarcar queaquests reiterats incompliments, no co-rregits tot i els advertiments i recomana-cions de la Comissió Europea, podrienbloquejar els fons europeus per actua-cions agrícoles i ambientals. El pla defini-tiu ha d’arribar a Brussel·les la març del2016, i per això la PDE té previst convocaruna manifestació per al mes de febrer.

Cinta BonetTORTOSA

El govern del’Estat ha demorat l’aprovació dela revisió delPla Hidrològicde l’Ebre. Segons laPDE, haviad’aprovar-seen Consell deMinistresabans del 22de desembre,per arribar aBrussel·lesabans delmarç del 2016

“

El nus antitransvasament va presidir el 18 d’abril la 13a assemblea general de la PDE. // FOTO: ACN.

L’amenaça del transvasament

Al juliol, la Comissió Europea va anunciar que enviaria inspectors al Delta. // FOTO: ACN.

El caragol maçana no s’atura[ LA XIFRA ]

5 milionsd’euros preveu invertir Agriculturafins al 2020, per frenar la plagaLa plaga del caragol maçana continua escampant-se per totl’hemidelta esquerre del Delta, i aquest any hi ha hagut denou sabotatges en arrossars de l’hemidelta dret. També aRoquetes i en punts tan allunyats com els estrets d’Arnes.També es van trobar alguns exemplars al riu Ebre. Desprésque el territori reclamés un pla de xoc per aturar la plaga,finalment el conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta, vaanunciar al juliol que el Departament destinarà 5 milionsd’euros fins al 2020 a la lluita contra el caragol maçana. El2016, Agricultura ha promès un nou pla contra la plaga.



Flix, net de residusAcaben la descontaminació[ LA XIFRA ]

165milions d’eurosha estat el pressupost global del projecte

Una vista aèria de l’embassament de Flix, durant les obres de descontaminació a càrrec d’Acuamed. // FOTO: FLIX.CAT.

L'extracció de llots tòxics del pantà de Flixha arribat aquest 2015 a la seua recta final.L’alcalde Marc Mur va celebrar que tot elprocés de descontaminació va realitzar-sesense cap incident, i va recordar el neguitque generaven els possibles efectes en elmedi ambient d'aquesta actuació, teninten compte que era la primera vegada quees feia a l'Estat una descontaminació d’a-quest tipus. L'alcalde flixenc va explicarque les obres de desmantellament delcomplex i la depuració de les aigües aca-baran cap a l'estiu de 2016, i va avançar

que la planta de tractament de fangs esdesmuntarà amb la resta de les instal·la-cions, ja que la seua continuïtat no és via-ble perquè la crisi econòmica ha provocatque les indústries del país no estiguenprioritzant el tractament dels seus residus.L’alarma per la contaminació del pantà deFlix es va encendre al setembre del 2004,quan els mitjans de comunicació van re-velar l’existència d’un informe del CentreSuperior d'Investigacions Científiques(CSIC) que per primer cop posava noms icognoms als residus que s’acumulaven alfons de l’embassament. Metalls pesants,mercuri, compostos organoclorats i altreselements tòxics i radioactius que durantdècades han contaminat els sediments flu-

vials retinguts a la presa. En un primermoment, l’Estat espanyol es va compro-metre a començar les obres durant el 2005,perquè el pantà de Flix pogués estar netper al 2008. Però el projecte va anar acu-mulant retards importants, i Espanya vaestar a punt de perdre els fons europeusque tenia assignats per netejar l’embassa-ment de Flix. Els treballs havien de co-mençar durant el 2012, i a última horaencara van haver informacions que adver-tien d’un possible replantejament del pro-jecte per part del govern del PP. Peròfinalment les obres van començar i s’hanacabat, no sense polèmica perquè encarahi ha actuacions (pous i dipòsits) pendentsdel pla de restitució territorial.

Gustau MorenoFLIX

[ LA XIFRA ]

960.000tones de sediments tòxics s’han extret delpantà

La planta de tractament de fangs es desmuntarà quans’acaben les obres

Ha finalitzat l’extracció delsllots tòxics del pantà de Flix.Han estat dos anys i migd’obres per extreure més de960.000 tones de sedimentstòxics. Ara bé, l’alcalde deFlix, Marc Mur, va explicarque les obres de desmante-llament del complex habili-tat per la descontaminació ila depuració de les aigüesacabaran a finals de 2016. Enconcret, un cop acabada laneteja dels fangs, ha comen-çat un període d'uns sismesos en què es depuraràl'aigua del recinte, s'acaba-ran de traslladar els llots al'abocador, se segellarà elRacó de la Pubilla i es des-mantellaran les instal·la-cions. A més, la planta detractament de fangs es des-muntarà amb la resta de lesinstal·lacions. C.B.



Sortim de la crisi?Bones notícies econòmiques, amb algunes ombres

El passat 21 de març el president Artur Mas va inaugurar el centre Ebre Km0, a Amposta. // FOTO: GENERALITAT DE CATALUNYA.

[ LA XIFRA ]

1.000treballadors a la recàrrega de combustible d’Ascó I

La unitat I de la central nuclear d'Ascóes va reconnectar a la xarxa elèctrica elpassat 13 de desembre, després de fina-litzar els treballs de la vint-i-quatrenarecàrrega de combustible. L'operació vapermetre renovar 64 dels 157 elementscombustibles del nucli del reactor. Entotal, durant l'aturada, es van arribar aexecutar 11.000 ordres de treball, la ma-joria de les quals corresponien a tas-ques de manteniment preventiu de lainstal·lació i inspeccions d'equips i sis-temes. Per executar tot el pla, les em-preses que presten servei en la paradade la nuclear d’Ascó van haver d’apor-tar més d'un miler de treballadors, quevan rebre una formació específica iajustada a les activitats previstes.

El 2015 es considera, ara sí, l’any de l’i-nici de la recuperació econòmica.També a les Terres de l’Ebre. Les dadesrecollides per la Càtedra d’EconomiaLocal i Regional de la URV refermenque, en el segon trimestre, les Terres del’Ebre continuaven avançant en la recu-peració. Una de les dades que ho indi-cava era l’augment del 4,2% del nombrede cotitzants a la Seguretat Social, lleu-gerament per sobre de la mitjana cata-lana. A més, l’atur seguia caient fins aun 11,2%, un rècord històric al territorides que es fan aquests estudis. El direc-tor de la càtedra de la URV, Juan Anto-nio Duro, va explicar que es registravaun creixement del 3,8% en la construc-ció, d’un 4,9% en els serveis, o de fins aun 9,1% de creixement interanual alsector de l’hostaleria. Però Duro tambéva remarcar les “ombres” de la recupe-ració econòmica, i va afegir-hi que cal-dran polítiques públiques per corregirproblemes com la precarietat laboral oels aturats de llarga durada.Mentrestant, la Generalitat ha accedit atraure del calaix el Pla Estratègic Em-

presarial i per l’Ocupació de les Terresde l’Ebre, un fet que ha contribuït aapaivagar la tensió amb els sindicats.Tot i així, el col·lectiu d’opinió Grup2027 ha exigit l’aprovació i el desenvo-lupament immediat del pla estratègic, idurant el 2015 tant els sindicats com elspartits de l’oposició han acusat el go-vern de Convergència d’“amagar” eldocument. El que sí que ha tirat enda-vant ha estat el soterrament de la líniaelèctrica del Trabucador, necessària pera les salines de la Trinitat. El consellerd’Empresa i Ocupació, Felip Puig, vadir que el projecte “és una obra llarga-ment esperada”, i va reivindicar-lo comuna gran millora per al Delta de l’Ebrei l’economia del territori.Altres notícies econòmiques que hanestat rellevants durant el 2015 han estatla inauguració del viver d’empreses deGandesa, o l’obertura de dos espais depromoció turística a Deltebre i Am-posta. En el cas de Deltebre, el ConsellComarcal del Baix Ebre ha obert l’espaiEbreTerra, Centre d’Inspiració Turís-tica. Un centre que permet confluir enun mateix edifici la projecció turística,la formació, la professionalització, ladescoberta dels municipis, i els seusatractius turístics, així com la gastrono-mia o l’enfortiment empresarial del

sector. El centre va ser inaugurat almarç, abans de les municipals, per lavicepresidenta del Govern, Joana Or-tega, qui va subratllar que EbreTerrasuposa un gran pas per al desenvolupa-ment del sector turístic. En el cas d’Am-posta, el president de la Generalitat,Artur Mas, va inaugurar també al marçel nou centre de promoció turística igastronòmica Ebre Km0, situat a l’anticescorxador de la capital del Montsià.

Nou ERO a CelulosaEn l’àmbit empresarial, Celulosa de Le-vante de Tortosa, Celesa, ha presentat afinals d’any un nou expedient de regu-lació d’ocupació de suspensió de con-tractes. Es tracta del cinquè EROd’aquestes característiques que l’em-presa ha presentat des del 2009 i afectaa tota la plantilla, formada per 87 treba-lladors. El passat mes de juny va fina-litzar l’anterior expedient que vasuspendre els contractes de la majorpart dels treballadors durant 180 diesrepartits en un any i mig. Ara, la pro-posta de l’empresa consisteix en unasuspensió de contractes de 240 dies na-turals els pròxims dos anys. Diferent ésla situació a la planta de Rehau a Tor-tosa, que aquest desembre ha deciditacomiadar almenys 17 persones.

G. MorenoTORTOSA

Han començat lesobres per soterrar lalínia elèctrica delTrabucador, i la Generalitat ha tretdel calaix el Pla Estratègic Empresarial i perl’Ocupació de les Terres de l’Ebre. ADeltebre s’ha inaugurat el centreEbreTerra, i a Amposta, l’espaiEbre Km0”

“



Educació

Dues famílies instal·lades quehan ajudat a salvar l’escolaUna família s’encarrega de l’albergmunicipal i l’altra comercialitza l’aiguardent ‘L’esperit de Comte’.

Prat de Comte salva l’escola

El poble amb menys habitants de les Terres de l’E-bre ha estat notícia durant aquest 2015. L’escola dePrat de Compte té garantida la seua continuïtat,després que les mesures posades en marxa des delmarç per part de l’Ajuntament hagen donat el seufruit. El consistori va fer un cens de cases disponi-

bles per llogar, i va fer una crida per atraure novesfamílies amb fills al poble, tot facilitant-los la possi-bilitat de trobar feina i habitatge. El tema va tenirun gran ressò mediàtic, tant a Catalunya com a laresta de l’Estat. Finalment, han estat 12 els alumnesque s’han matriculat per al curs 2015-2016. G.M.

Projecte Castor

La compareixença de Del Potro a Vinaròs va generar molta atenció mediàtica. // FOTO: ACN.

Revoltats contra la indemnització[ LA XIFRA ]

1.350milions d’euros per a Escal UGS

L’any 2015 començava amb una manifestació a Alcanar con-tra la indemnització de 1.350 milions d’euros a Escal UGSpel fallit projecte Castor. Mentrestant, el jutjat número 4 deVinaròs avançava en les diligències per investigar el magat-zem de gas, sense activitat arran dels terratrèmols de se-tembre de 2013. La plataforma del Sénia ha recorregut aEuropa contra la indemnització milionària a ACS, que totsels consumidors de gas començaran a pagar en les sevesfactures a partir del 2016. De fet, el ple del Parlament Euro-peu també va aprovar un informe crític amb el projecte. Enaquest context, el passat 19 d’octubre començaven les de-claracions judicials a Vinaròs amb alts funcionaris i tècnicsdel govern de l’Estat. Una de les més esperades va ser la delpresident d’Escal UGS, Recaredo del Potro, qui va negar caprelació entre la injecció de gas i el terratrèmols. C.B.

Una de les famílies instal·lades a Prat de Comte. Al costat, una imatge del primer dia del curs. // FOTO: ACN.



La catedral mira al riuTortosa enderroca les cases de l’antiga façana fluvial

Més de 50 anys desprésA principi del 2015, l’Ajuntament va aprovar el projecte d’enderroc de l’illa de cases del carrer Croera. En pocs mesoss’ha culminat un projecte que datava almenys del 1964.

Una perspectiva diferentL’enderroc de les cases de la catedral no només ofereix unavisió nova de la façana barroca des del barri de Ferreries.També és nova la perspectiva des de la banda de Remolins.

El mes d’agost es produïa un dels fetsque més pàgines ha omplert a Tortosaen els darrers anys: l’enderroc de lescases de la catedral. El 17 d’agost es vainiciar l’enderroc del primer dels sisedificis que conformaven l’illa de casessituada entre el carrer Croera i la ram-bla Felip Pedrell, a tocar del Palau delBisbe. En concret, l’enderroc va comen-çar a la cantonada del tercer pis del nú-mero 21 del carrer Croera, al damuntde l’antiga pirotècnia Besalduch. Elstreballs van durar uns quinze dies i perles festes de la Cinta la catedral ja eraben visible des del riu.Això és el que havia perseguit l’Ajunta-ment de Tortosa des de fa més de cincdècades, quan el pla urbanístic del 1964ja preveia enderrocar les cases. El pro-jecte ha comptat amb el suport de totsels consistoris dels últims 50 anys, i esva desencallar amb les negociacionsimpulsades des de l’Ajuntament ambels propietaris. L’alcalde de Tortosa, Fe-rran Bel, va afirmar que l’obra transfor-maria la imatge de la ciutat. L’enderrocde les cases de la catedral va generarforça expectació a la ciutat i van sermolts els veïns que es van acostar finsa la zona per observar de primera mà el

desenvolupament dels treballs amb co-mentaris a favor i en contra de l’ende-rroc. Un cop finalitzat l'enderroc de lescases, datades del segle XIX, durant el2016 caldrà fer l'excavació del subsòl dela zona, on hi ha la possibilitat de tro-bar restes de la Tortosa romana. Les ad-judicacions de les excavacions espodrien fer a principis del 2016, durantel primer trimestre, i no seria fins al2017 que es podrà treure a concurs elprojecte d'urbanització de la plaça, quehaurà de tenir en compte els resultatsde les prospeccions arqueològiques.

‘Un despropòsit brutal’Però l’enderrocament de les cases del’antiga façana fluvial no va evitar elressorgiment de la polèmica al voltantdel projecte d’obrir la catedral al riu.Segons l’arquitecte Xavier Rollan, ex-portaveu dels veïns afectats, l’enderrocha estat “un despropòsit brutal”. Rollanva recordar que l’Ajuntament està con-sumant l’antic projecte franquista decrear una gran plaça davant de la cate-dral. També va acusar el consistori depracticar un joc de “mentides i de mit-ges veritats” per confondre la gent ique la societat tortosina acceptés l’en-derroc de l’illa de cases. Així, Rollan varecordar que el pla urbanístic del 1986va catalogar les cases de la catedral coma zona de protecció paisatgística.

Cinta Bonet / Gustau MorenoTORTOSA

L’enderroc va començar el 17 d’agost a la cantonada del tercerpis del número 21del carrer Croera, aldamunt de l’antigapirotècnia Besalduch. Els treballs van duraruns quinze dies iper les festes de laCinta la catedral jaera ben visible desdel riu”

“



Cultura

[ TORTOSA ]

PérezBonfillHomenatge de 365 diesDes del passat octubre, Òmnium Cultu-ral de les Terres de l’Ebre, l’institut Joa-quim Bau i l’Ajuntament de Tortosadediquen tot un any a homenatjar la fi-gura del professor de llengua i litera-tura i escriptor, Manuel Pérez Bonfill,amb motiu del seu 90è aniversari. L’ob-jectiu de l’homenatge també és expan-dir l’obra de Pérez Bonfill, company degeneració del desaparegut Gerard Ver-gés i també de Jesús Masip. C.B.

Un any daurat per a l’Ebre

[ VINEBRE ]

Tibauconvenç amb laprimera novel·laUn altre nom d’aquest 2015 és el deJesús Maria Tibau. L’escriptor, nascut aCornudella de Montsant i veí de Tor-tosa, va guanyar el XXXIII Premi Narra-tiva de la Ribera d’Ebre, a Vinebre, amb“El nostre pitjor enemic”, la seva pri-mera novel·la. Conegut també pel pro-grama ‘Tens un racó dalt del món’ deCanal 21 Ebre, Tibau, que fins aleshoreshavia mostrat una tendència al relatcurt, va afirmar que el premi ha estat unpas endavant com autor. C.B.

[ TORTOSA ]

Anys de llumdel XIX al XXTortosa ha estat l’escenari de la macro-exposició ‘Anys de llum a la ciutat’. Unaexposició que convidava a “rellegir” lahistòria de la ciutat de finals del segleXIX i principis del segle XX, en un mo-ment que la ciutat apostava per la mo-dernització. Impulsada per l’Escolad’Art i Disseny de la Diputació, l’expo-sició ha mostrat l’art, l’urbanisme, l’ar-quitectura o la ciència que va afavorir latransformació de Tortosa. C.B.

[ TORTOSA]

Nit de lletresLa cultura ebrenca brilla per la Nit de Santa Llúcia i homenatja Gerard VergésUn dels esdeveniments culturals més importants d’aquest2015 ha estat, sense dubte, la celebració de la 65a Nit deSanta Llúcia a Tortosa, el passat 11 de desembre. En la seva65a edició, la Festa de les Lletres Catalanes va atorgar elPremi Sant Jordi a Pep Puig, per la seva novel·la ‘La vidasense la Sara Amat’. Tot plegat, en una gala dirigida pel ba-llarí i coreògraf Roberto Olivan, que va partir de la tradiciócultural de les Terres de l’Ebre, però accentuant els aspectesinnovadors d’artistes com Quico el Célio, Riu en So, CarmeBalaguer i Lo Planter, el Cor Flumine, Cecília Aymí, AlbertRoig o la Banda Municipal de Música de Tortosa. L’obra i fi-gura de Gerard Vergés també va ser present en tot l’acte, re-transmès per TV3. El mateix president d’Òmnium Cultural,Quim Torra, va iniciar el seu discurs en defensa de la llen-gua catalana i amb la lectura d’uns versos de Vergés.Però aquest no ha estat l’únic esdeveniment de l’any queha posat en valor les lletres ebrenques i els autors del terri-tori. Precisament, durant tot el 2015 s’ha fet tot un seguit dereconeixements a l’obra i a la figura del poeta tortosí GerardVergés, mort el dia de Sant Jordi del 2014. Un dels més sig-nificatius va ser la inauguració d’un espai al parc municipalTeodor González dedicat a l’obra i la figura de Vergés, peròtambé l’edició de l’obra poètica completa, per part de l’E-ditorial Proa. El director general del Grup 62, Emili Rosales,es va mostrar convençut que l’edició de l’obra poètica com-pleta permetrà que el seu valor continuï creixent i tambéfacilitarà que Vergés arribi a nous lectors. C.B.


PORTADA

L'Ajuntament de Tortosa ha treta licitació la concessió del ser-vei públic de transport col·lec-tiu urbà de viatgers al municipiper als pròxims 15 anys. Per unimport d'1,5 MEUR, el conistoriha iniciat l'expedient de con-tractació que es podria adjudi-

car el pròxim mes de febrer ientrar en vigor a l'estiu. L'ob-jectiu és fer més eficient i asse-quible el transport públic i, peraixò, s'abarateix el preu del bit-llet. El bitllet senzill passarà acostar 1 euro, mentre que si escompra la targeta abonamentde deu viatges sortirà per 0,85euros. Els estudiants tenen unarebaixa en el preu del bitlletd'un 20% i cada viatge passarà

a costar 0,60 euros. L'estalvimés destacat es fa pels jubilatsi pensionistes amb una rendade suficiència (IRSC) inferior a1,5 que veuran reduït el preudel bitllet en un 46% i passarà acostar 0’40 euros, i la resta depensionistes pagaran 0’70euros. Afectarà les línies L2 iL3, les úniques totalment urba-nes, ja que l'L1 la gestiona laGeneralitat perquè també

arriba fins al municipi veí deRoquetes. Amb l'objectiu depotenciar l'ús del transport pú-blic també s'han ampliat lesdos línies urbanes amb novesparades. Pel que fa a l'L2, s'am-plia el recorregut que feia pelbarri de Sant Llàtzer, arribant al'avinguda Canigó i el nou cen-tre educatiu, per després conti-nuar fins a l'Hospital Verge dela Cinta i el centre. Respecte

l'L3 que anava al barri de Re-molins, canvia el seu recorregutper endinsar-se, per primercop, al centre històric i nucliantic, apropant el transport pú-blic a la Biblioteca, al barri delRastre, i també donant un ser-vei turístic amb parades a lesavançades de Sant Joan i el Pa-rador. Tots els vehicles es can-vien i seran microbusos ambcapacitat per a 21 persones.

Cinta BonetTORTOSA

El departament de Territori iSostenibilitat ha rebaixat les ta-rifes en els trajectes entre Barce-lona i les Terres de l’Ebre, és adir, les estacions de les línies R15i R16 amb parada als municipisebrencs. Així, s’estableixen unspreus específics del bitllet sen-zill i del Bono Exprés. Pel que faal bitllet senzill, s’equiparen elspreus del viatge Barcelona-Ull-decona i Barcelona-Riba-rojad’Ebre amb els de Barcelona-Vi-naròs i Barcelona-Faió-La Poblade Massaluca. La mesura, recla-mada pel territori, es pren peracabar amb les actuals diferèn-cies tarifàries dels serveis deRenfe que comuniquen Barce-lona amb poblacions de fora delterritori català, on la competèn-cia per a la fixació del règim ta-rifari correspon a l’Estat. I ésque amb els descomptes d’a-nada i tornada era més baratviatjar a Barcelona des de Vina-ròs o Faió que des d’Ulldecona oRiba-roja d’Ebre.Aquesta equiparació suposa un

descompte del 20,18% en el preuper viatge entre Barcelona i Ull-decona-Alcanar-La Sènia i Bar-celona-Riba-roja d’Ebre, i del12% en la resta de relacions. Larebaixa en el preu dels bitlletsoscil·la entre els 2’88 i els 3’70euros en el bitllet d’anada i tor-nada entre les estacions de l’E-bre i Barcelona, i entre els 8 i els10 euros en el Bono Exprés.

La integració tarifàriaLa Plataforma Trens Dignes a lesTerres de l’Ebre va valorar comuna “petita gran victòria”aquesta rebaixa de les tarifesferroviàries anunciada per laGeneralitat. La portaveu deTrens Dignes, Montse Castellà,va afirmar que aquesta rebaixade les tarifes és un benvingut“factor corrector” però va recla-mar la implantació de la integra-ció tarifària al territori. En aquestsentit, Castellà va reconèixerque la Generalitat està equipa-rant el servei ferroviari de lesTerres de l’Ebre amb la resta deCatalunya però va remarcar queencara queda molta feina per fercom ara incrementar les fre-qüències dels serveis.

Les tarifes de tren baixen un 12%INFRAESTRUCTURES

Des del passat 1 de gener el bitllet senzill entre l’Ebre iBarcelona s’ha reduït entre un 12 i un 20 per cent

La mesura vol corregir les diferències tarifàries delsserveis que comuniquen amb pobles de fora de Catalunya

Cinta BonetTORTOSA

Montse Castellà va valorar la rebaixa de les tarifes ferroviàries. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ

Tortosa rebaixa fins un 46% el bus urbà

L’alcalde Ferran Bel i la regidora, Meritxell Roigé, van explicar els canvis. // FOTO: M.V. El bus urbà arribarà per primera vegada al centre històric i el nucli antic. // FOTO: M.V.


En marxa les obres de les delegacionsEl Govern ha reemprès les obres de l’edifici de les

delegacions del Govern amb una inversió de 6 MEURLa previsió és que els treballs acabin a finals del 2016 i

que l’edifici estigui operatiu el primer trimestre del 2017

INFRAESTRUCTURES

Gairebé sis mesos desprésdel previst, el Govern ha re-emprès les obres de l’edificide les delegacions a Tortosa.L’actuació va quedar paralit-zada fa tres anys per la crisieconòmica i només es vaconstruir el pàrquing sote-rrat del carrer Montcada.Després es va preveure queels treballs comencessin al

juliol un cop es va aprovar elnou projecte constructiu quesuposarà una inversió de 6milions d’euros, dos menysque el projecte original. Peròa l’hora de signar el con-tracte, l’empresa que ha deconstruir el nou edifici vamostrar el seu desacord ambuna sèrie de partides perquèel contracte del projecte ligarantia uns ingressos mésimportants. Finalment s’hapogut resoldre la situació i elpassat mes de desembre van

començar els treballs previsde l’obra, així com lainstal·lació de la maquinàrianecessària. Per tant, no seràfins aquest gener que s’ini-ciarà la construcció de l’edi-fici. La previsió del governés acabar les obres a finalsdel 2016 per tal que l’edificiestigui operatiu durant elprimer trimestre del 2017.L'edifici tindrà planta baixamés dos. Amb més de 3.400metres quadrats, l'edifici en-globarà els diferents serveis

que la Generalitat té majori-tàriament a Tortosa i que, ac-tualment, estan en edificisde lloguer.Al nou edifici es traslladaranels serveis territorials d’A-gricultura, Benestar Social iFamília, l’Institut Català deles Dones, Joventut, Empresai Ocupació, l’Agència Cata-lana de Consum, l’Oficina deGestió Empresarial i el Ser-vei d’Ocupació Catalunya.També Governació, Territorii Sostenibilitat Interior, Jus-

tícia, l’Agència de Salut Pú-blica i CATSalut, l’AgènciaCatalana de l’Aigua, Habi-tatge, Urbanisme i l’IDECE.També disposarà d'una ofi-cina d'atenció ciutadana.

Cinta BonetTORTOSA

PORTADA

La redacció del projecte de l’e-difici judicial a Tortosa ja s’haadjudicat. El Diari Oficial de laGeneralitat va publicar la for-malització d’un contracte deserveis per a l’assistència tèc-nica per a la redacció del pro-jecte bàsic i executiu i laposterior direcció d’obra ambl’empresa Josep Camps Povill& Olga Felip Ordis per un im-port de 276.000 euros i un ter-mini d’execució del nouprojecte de cinc mesos i mig. Elprojecte consisteix en l’adapta-ció de l’anterior, redactat el2009, per adequar la distribuciói agrupació d’òrgans a l’estruc-tura de la nova oficina judiciali crear una àrea de reserva. El

nou edifici, que s’ha de cons-truir al solar del carrer de laMercè, acollirà cinc unitats pro-cessals de suport directe de 1ainstància i instrucció, el Jutjatde Guàrdia, el Servei ComúGeneral, el Servei Comú d’Exe-cució Civil, el Servei de Clínicade l’IMLC i dependències perals procuradors, advocats, arxiui zona de detinguts. La restad’òrgans judicials i serveis s’u-bicaran a la seu actual, situadaa la plaça dels Estudis. Pel quefa a noves tecnologies, l’edificidisposarà d’eines per a la infor-matització dels registres i delrepartiment d’assumptes, con-nexió amb diferents bases dedades, així com videoconferèn-cia i enregistrament de judicisi declaracions. La població delpartit judicial de Tortosa és demés de 80.000 habitants.

Solar on s’ha de construir l’edifici judicial. // FOTO: M. V.

C. BonetTORTOSA

S’adjudica la redacciódel projecte del’edifici judicial

Mira elvídeo enaquestenllaç

Investiguen deu Mossos perirregularitats en subhastes

La comissaria dels Mossos d’Esquadra de Tortosa. // FOTO: M. V.

El jutjat d'instrucció número 5de Tortosa està investiganttretze persones, deu de lesquals agents dels Mossos d'Es-quadra, per suposades irregula-ritats en les subhastes devehicles embargats. Entre elsinvestigats també estaria el di-rector de l'oficina de Tresoreriade Seguretat Social de Tortosa ialguns familiars dels agents. Eljutjat ha citat a declarar elstretze investigats aquest mes degener pels delictes de tràficd'influències, negociació i acti-vitat prohibida a funcionari pú-blic, i abús a l'exercici de la sevafunció. La causa està oberta des delpassat 25 de febrer quan el de-

partament d'Assumptes Internsdels Mossos d'Esquadra va ini-ciar la investigació arran d'unadenúncia anònima sobre possi-bles irregularitats en el procedi-ment de subhasta que es fandels vehicles embargats per laSeguretat Social a alguns deu-tors. Segons fonts pròximes alcas, alguns vehicles embargatsper a Tortosa i que, posterior-ment, es subhasten, podrienhaver estat adquirits per agentsdels Mossos o de familiars. Segons va informar la DireccióGeneral de la Policia en un co-municat, el passat 15 d'abril laFiscalia de Tarragona va reque-rir als Mossos d'Esquadra per-què iniciessin una investigacióarran d'una informació anò-nima i que també alertava deles mateixes irregularitats. Set-manes després, el 8 de maig, la

Fiscalia va traslladar tota la in-formació del cas al jutjat d'ins-trucció número 5 de Tortosa,que va obrir diligències prèviesi va acordar el secret de les ac-tuacions, fins el passat 23 de no-vembre que es va aixecar elsumari.Habitualment, els cotxes em-bargats i destinats a subhastapública es fan arribar al dipòsitque la Tresoreria de la SeguretatSocial té a Tarragona on la gentque després hi participa potveure l'estat dels vehicles. Lesdeclaracions judicials, previstespel mes de gener, intentaran es-clarir el motiu pel qual algunsdels cotxes embargats a Tortosano es van traslladar al dipòsitde Tarragona, i si el procedi-ment de subhasta pública va serel correcte i no va haver-hi fraude llei.

C. BonetTORTOSA


EL 2016 Tortosa tornarà a teniruns pressupostos del passat illuny del que necessita la ciutat.Uns pressupostos elaboratsamb les mateixes línies que elsdarrers anys amb la majoria ab-soluta de Bel, però ara amb elsuport de qui els apuntala en elgovern, els senyors del PP iERC. És paradoxal que una ciu-tat que va votar majoritària-ment a les esquerres estiguigovernada una vegada més perla dreta amb el suport d’ERC.

DES DE MOVEM, pensem queaquests pressupostos no respo-nen a cap estratègia a mig i llargtermini per a la ciutat. Què sen’ha fet d’aquell Pla Estratègicque Bel va prometre fa vuit anysi que cada any diu que farà? Peraixò, continuem pensant i insis-tint en la idea que Tortosa, enels temps que corren, necessitadefinir cap a on vol anar en elfutur per poder esdevenir unaciutat d’èxit, capital de l’Ebre,del nord de Castelló i del sudd’Aragó. I això només es pot feramb una visió estratègica, pen-sant amb quines inversions,sectors econòmics i objectius

ens volem posar com a ciutatpensant a llarg termini. Tenimmolts d’actius però hem desaber prioritzar-los i convertir-los en oportunitats.

ELS PRESSUPOSTOS ques’han aprovat, tampoc responena la participació ciutadana,sense que els tortosins puguinvotar entre diferents propostesd’inversions com sí que ja estanfent altres municipis com Ull-decona o Deltebre. Aquí, unavegada més, la participació ciu-tadana és inexistent. De fet, lagran inversió se l’emportarà,amb més d’un milió dos centmil euros, la reforma del pontde l’Estat. Una reforma quecompartim, però no amb tantsrecursos econòmics ja que pen-sem que és millor diversificarles inversions atès que tenimmoltes obres a desenvolupar ipocs recursos: el call jueu a Re-molins, les fortificacions i mura-lles, la rehabilitació decentenars de cases al centre inucli antic o la millora dels ca-rrers en tants de barris i poblesde la ciutat són algunes de lespropostes de Movem que ara

per ara es queden al calaix iseran inexistents.

D’ALTRA BANDA, en relació ala lluita contra l’atur i la po-bresa pensem que els pressu-postos són insuficients. Mésenllà del programa de tiquetsfrescos –que arriba tard- encarahi ha molt de camí per recórrer:subvencions per ajudar a pagarimpostos a les famílies a l’atur;plans d’ocupació per crear llocsde treball; o partides per esti-mular sectors econòmics quenecessiten un impuls més im-portant són també un cop mésinexistents.

FINALMENT, aquests comptestampoc compleixen amb lestres EMD’s de Jesús, Bítem iCampredó, ja que no se’ls hipaga tot allò acordat en els con-venis establerts, una situacióque es repeteix any darrera any.Tampoc s’aporta una solució aTortosaEsport, una societat mu-nicipal deficitària, amb moltadespesa, a la vegada que esconstata que el projecte de pis-cines, ara per ara, també és in-existent.

EN DEFINITIVA, tornem a seron érem fa un any. Tenim unpressupost sense visió defutur, on es fia tot a una granobra; un pressupost senseparticipació ciutadana, i quedista molt de tirar endavantpolítiques per lluitar activa-ment contra l’atur. Des deMovem Tortosa, insistirem, demanera constructiva i pel bécomú de la ciutat, a que esrectifiqui i es mogui la ciutatcap a un futur millor i per atothom.

COMENÇAVA EL 2015 amb l’ac-tualitat marcada per Podemos,pels regufiats sirians que arriba-ven a Itàlia i pel Procés. El partitmés mediàtic dels nostres tempsprometia una forta entrada en lapolítica espanyola, després del’èxit de les eleccions europeesdel 2014. Les eleccions munici-pals havien de ser el preludi deles eleccions espanyoles i el partitde Pablo Iglesias va donar lacampanada. Aquells que els rep-taven per defensar a les urnes lesdemandes socials del carrer s’hoveien negre, com es va confirmara les municipals i s’ha acabatconfirmant a les eleccions espan-yoles del 20 de desembre. Les de-mandes del carrer, capitalitzadesper Podemos, s’han fet un llocimportant en la política espan-yola, malgrat els intents de des-acreditar-los un cop que van

deixar de ser només personatgesmediàtics.

ELS REFUGIATS sirians hanposat a prova la Unió Europea.Més aviat, l’han deixat en evidèn-cia. La imatge d’un xiquet morten una platja turca va ser el deto-nant als mitjans perquè es parlésde la vergonya del drama dels re-gufiats. Se’n va parlar i se’n vadeixar de parlar, com passa avuidia. Els temes van i vénen, comles modes. Després que Europano s’aclarís per acordar com aju-dar els milers de persones quefugen de la guerra de Síria, delsrefugiats se’n parla quan hi haalgun drama familiar. La qüestióés quants refugiats acullen uns iquants els altres. Xifres, no per-sones. Ens preocupen més els te-rroristes que ataquen en territorieuropeu. Però, fins i tot això, un

cop transcorreguts els dies, deixade ser notícia.

AL PRINCIPI de 2015, Esquerrapressionava el president Masperquè convoqués eleccions.Aleshores no sabíem si hi hauriaeleccions al març o més tard, si hihauria llista unitària o llistes se-parades. El Procés continuava elseu camí de tensions i l’ANCcontinuava fent el paper d’ate-nuador d’aquestes tensions, demotivador social. Prova d’aixòl’exitosa manifestació de la Diadai la participació a les eleccionsconvocades per Artur Mas el 27de setembre. Majoria absoluta dediputats independentistes, 62 dela llista unitària amb polítics,Junts pel Sí, i 10 de la CUP. Haacabat el 2015 i no hem tingut go-vern a Catalunya perquè la CUPno vol Artur Mas de president i

perquè Artur Mas no vol fer-se aun costat.

A ESPANYA,després de les elec-cions del 20 de desembre, no estàclar qui governarà. Hi ha quiapunta a una coalició PP-PSOE,si no és que tornen a convocar-seeleccions. Igual que pot passar aCatalunya. Però, havent pogutestar a hores d’ara contemplantla disbauxa de Madrid amb eltrencament del bipartidisme, enstrobem patint en paral·lel la dis-bauxa al Parlament sense saberencara si anirem a noves elec-cions, perquè la CUP no ha can-viat d’opinió. Al final de 2015 hanestat Junts pel Sí i els mitjans quihan pressionat la CUP, sovintamb poc respecte democràtic.Aconseguirà l’ANC mantenir lacohesió social del Procés aquestcop? 2016, un any decisiu.

OOPINIÓ

LA CUP EBRENCA TAMBÉ VA DIR ‘NO’ A MAS LA CUP de les Terres de l’Ebre vaemetre un comunicat l’endemà mateixdel ‘No’ de l’organització a Artur Mas,el 3 de gener passat. De fet, tres repre-sentants de la CUP ebrenca van tras-lladar la veu dels militants del territorien l’assemblea territorial plenària,amb dos vots en contra de la investi-dura de Mas com a president de Cata-lunya, i un vot a favor. Així, des de la

CUP Ebre insisteixen que el procés capa la República catalana no va comen-çar el 27 de setembre, sinó que vé demés lluny, i que tampoc no s'acabaamb la decisió de les 10 abstencionsde la CUP a la investidura de Mas.La CUP de l’Ebre “no accepta una pre-sidència que representa les retalladesa l'educació i la sanitat públiques, lesprivatitzacions, la repressió i la corrup-

ció·. Així, consideren que el pla de xocpresentat per Junts pel Sí “no satisfàles necessitats bàsiques de la poblaciómés desfavorida”. Els cupaires ebrencstambé remarquen que Mas, com a pre-sident en funcions, era l’únic que po-dria decidir si es convoquen noveseleccions. En el mateix comunicat, laCUP ebrenca instava ERC a moure fitxaper presentar un altre candidat.

JORDI JORDANPORTAVEU DE MOVEM TORTOSA

MANEL ZAERAINFORMÀTIC I MÚSIC

La Tortosa inexistent

2016, el desenllaç

“Tampoc s’aportauna solució aTortosaEsport,una societat municipal deficitària, ambmolta despesa”


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós, Belén Giné

EL PROPER 8 de gener,a partir de les vuit del ves-pre, l’alcalde d’Amposta,Adam Tomàs, ha convocatuna assemblea informativaoberta a la ciutadania.L’objectiu de l’equip de go-vern d’Esquerra d’Amposta

és donar compte sobre lasituació econòmica de l’A-juntament. De la mateixamanera, també s’informaràla ciutadania dels pressu-postos municipals per al2016, i es farà una valora-ció de l’estat del municipi.

OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

2016, l’any de la consulta pel monument franquista Noves eleccions a

Catalunya i Espanya?

Cal resoldre ja els problemesd’accés a l’HTVC

EDITORIALS

l 2016 pot passar a lahistòria de Tortosacom l’any en què la

ciutadania va decidir què feramb el monument franquistamés gran de Catalunya. Tot ique hi ha sectors que conside-ren que en un país ve-ritablement democràticno caldria consultar a laciutadania la necessitathigiènica de retirar del’espai públic tots elssímbols d’una dicta-dura feixista, la realitatés que la polèmica delmonument és un temaque Tortosa ha arrosse-gat durant dècades. Perfalta de valentia polí-tica de la majoria de tots elsalcaldes que ha tingut, peròtambé perquè el triomf delfranquisme sociològic i de lamateixa propaganda de la dic-tadura han fet creure moltsciutadans que el monumentera un homenatge apolític atotes les víctimes de la Batallade l’Ebre. Quan, en realitat,era un homenatge als “cai-guts” del bàndol nacional iper celebrar “25 anys de pau”.

FINALMENT, el compromísdel govern de CiU, i d’ERC, al’oposició, és celebrar una

consulta durant el primer se-mestre del 2016. Històrica-ment, els republicans havienestat els més clars a l’hora dereivindicar la retirada del mo-nument franquista. De fet,una de les seues primeres mo-

cions, quan el 1999 va tornarper primer cop a l’Ajunta-ment, va ser per retirar elssímbols predemocràtics quequedaven a la ciutat, i amb laseua entrada al govern deJoan Sabaté va aconseguir re-tirar la claraboia que encara hihavia a l’Ajuntament (l’agostdel 2001) amb un gran escutfranquista. Ara, però, ERC haoptat per una posició més mo-derada, i accepta la propostadel convergent Ferran Bel derealitzar una consulta ciuta-dana que encara no té ni datani pregunta. Una consulta que

també accepten Movem Tor-tosa i el PSC, tot i que aquestsdos grups van donar suport ala moció presentada per laCUP en consonància amb laComissió per la Retirada delsSímbols Franquista. La moció

qüestionava la con-sulta ciutadana i, enqualsevol cas, recla-mava la modificaciódel pla d’ordenacióurbana municipal(POUM) per descata-logar el monumentfranquista, que inex-plicablement es trobaprotegit per l’Ajunta-ment des del 2007.

SI HI HA CONSULTA, totaquest joc d’imprecisions,dubtes i ambigüitats ha d’aca-bar. Els grups polítics peròtambé les entitats socials, cul-turals, veïnals i cíviques tenenel deure de participar en elprocés manifestant la seua po-sició sobre el monument fran-quista més gran de Catalunya.I menys encara, no s’enten-dria que algun dels partitsque convoquen la consultas’inhibís de fer campanya afavor (o en contra) de la reti-rada del monument inauguratper Franco ara fa 50 anys.

LA INCERTESA política haretardat la presentació del’esperat pla de mobilitat permillorar els accessos a l’Hos-pital de Tortosa Verge de laCinta. La Generalitat s’haviacompromès a presentar-lo alsindicat CATAC-CTS i a lesfederacions veïnals de Tor-tosa i d’Amposta abans del

desembre del 2015, just des-prés de les eleccions del 27-S. Però això no ha estat així,i tant les entitats veïnals comel sindicat estudien convo-car mobilitzacions. Cal re-soldre d’una vegada la faltad’aparcament i la milloradels accessos, mentre no espuga fer el nou hospital.

Ferran BelDIPUTAT DE

DEMOCRÀCIA I

LLIBERTAT A

MADRID

EL MUR

No s’entendria que algundels partits que

convoquen la consultas’inhibís de fer campanya

SERÀ NOTÍCIA

E

L’alcalde de Tortosaserà la veu de les Terresde l’Ebre al Congrés

dels Diputats. El cap de llista perTarragona de la candidatura deDemocràcia i Llibertat ha estatl’únic ebrenc que ha obtingutescó en les eleccions del 20-D.

MiquelAubàSENADOR PER

ESQUERRA

L’exalcalde de Gandesaserà l’únic representantebrenc al Senat espan-

yol, després de les eleccions del20 de desembre. Aubà, que era elcap de llista d’ERC, ha estat elcandidat més votat de la demar-cació de Tarragona.

Sergio delCampoDIPUTAT DE

CIUTADANS

Tot i que és originari deSaragossa, el nou diputatde Ciutadans per Tarra-

gona va ser l’únic que durant lacampanya electoral pel 20-D vadefensar un nou PHN i va arribara justificar un possible transvasa-ment de l’Ebre.

AdamTomàsALCALDED’AMPOSTA

El nou pressupost del’Ajuntament d’Am-posta per al 2016 reserva

una partida de 550.000 per finan-çar plans d’ocupació. La previsiódel govern municipal d’Esquerrad’Amposta és poder crear uns130 llocs de treball.

GemmaCarimPRESIDENTA DELCONSELL DE LARIBERA D’EBRE

El ple del Consell Co-marcal de la Riberad’Ebre va aprovar el 22

de desembre un pressupost de5,3 milions per al 2016. Ho va feramb cap vot en contra: amb elsuport de CDC, de la FIC i d’Es-querra, i l’abstenció del PSC.

EL ‘NO’ de la CUP a la in-vestidura d’Artur Mas, i lanegativa de Junts pel Sí aproposar un altre candidat,aboca el país a celebrar unesnoves eleccions al Parlamentde Catalunya. Seran cap al 6de març d’enguany, si abansdel proper 10 de gener no hiha una sorpresa d’últimahora que permeti aprofitarels resultats del 27-S i evitarla convocatòria automàticade nous comicis. Però la rea-litat en el moment de tancaraquesta edició és que tantConvergència com Esquerrai la CUP, tot i les diferènciesinternes, ja estan marcantperfil propi i fixant les seues

estratègies, davant de la im-minència de la nova cam-panya electoral. En aquestcontext, es fa difícil imaginarque es puga reeditar la fór-mula de Junts pel Sí. Però niels favorables ni els contrarisa la independència de Cata-lunya han de pensar que elprocés ja s’ha acabat. Nomésha entrat en una nova fase,després d’haver superat undels últims bucles.

A ESPANYA la situació noés diferent. La victòria curtadel PP i les dificultats performar un govern establetambé fan preveure la cele-bració de noves eleccions.


OPINIÓ

EL GRUP MUNICIPAL delPartit dels Socialistes de Ca-talunya a Tortosa fa anys quedemanem al govern munici-pal solucions al molt defi-cient estat de mantenimentde l’espai públic de la nostraciutat. Ho hem demanat peractiva i per passiva, ambcampanyes com el Xeic! Poscom tenen Tortosa, que hemreeditat recentment, ambmocions, en campanya elec-toral plantat arbres o arre-glant les voreres i sempreens ha donat la sensació deque estàvem sols en aquestalluita. No hi ha més sord queaquell que no vol escoltar.

MOLT POQUES d’aquestesaccions han tingut respostaper part del govern, que haprocedit a arranjar deficièn-cies en carrers com l’avin-guda Canigó o el carrerArgentina arran de les de-núncies recollides en els es-crits presentats a lacampanya del Xeic, o ques’han aprovat mocions, pre-sentades pels seus socis degovern, els Republicans deTortosa, per arranjar les fontso replantar arbres. Per cert,algú sap d’on raja l’aigua deles fonts que recentment esvan obrir? O algú sap què

costa als tortosins i tortosi-nes tornar a obrir els esco-cells que es van tapar perreplantar els nous arbres?Però com he dit, sempre enshem sentit sols en la nostralluita.

ARA, PERÒ, sembla que lescoses estan canviant en tanten quant la Federació d’As-sociacions de Veïns de Tor-tosa ens ha fet arribar unescrit a resultes d’una reuniómantinguda amb l’alcalde enla que li demanen, entred’altres, l’elaboració d’un plade xoc anual per a la millorade la via pública que con-templi la neteja dels puntsmés conflictius de la ciutat;l’arranjament de les voreresen mal estat i dels carrersamb asfaltat deficient; unaactuació integral en la senya-lització horitzontal de ca-rrers i vies urbanes;l’enllumenat de passos devianants perillosos; la realit-zació de campanyes de cons-cienciació als veïns de laneteja i cura de la via públicao un correcte mantenimentde les lluminàries.

PER CERT, parlant d’enllu-menat, sembla ser que elcontracte de manteniment de

l’enllumenat que havia dedonar solució a tots els pro-blemes de la ciutat no haestat tant “fantàstic” coms’esperava, ja que el propi al-calde ha reconegut que hi hahagut errades, però llunyd’atribuir la culpa a la sevagestió ho ha fet als tècnicsexterns que van fer l’audito-ria inicial.I mentrestant, Tor-tosa continua estant fosca;però d’això ja en parlaremun altre dia.

PROBLEMES i més proble-mes, queixes i més queixes i,a canvi, solucions ben po-ques. Per això paguem unadedicació exclusiva al senyorDomingo Tomàs? De que ser-veixen aquests diners?

DES D'AQUÍ vull felicitar ales Associacions de Veïns pererigir-se, a través del seupresident, en portaveus delsciutadans i ciutadanes alsque ens representen i mani-festar les nostres queixes perla manca de manteniment ialtres deficiències i proble-mes que presenta la nostraciutat, exercint un papermolt important al que, alnostre entendre, estàvemmolt poc acostumats a veureen els darrers anys.

ES TRACTA, per tant, d’unimportant toc d’atenció a l’al-calde i a un equip de governque, acostumat a gaudird’uns mandats tranquils i re-laxats en la seva relació ambles Associacions de Veïns,s’enfronta ara al cansament iles queixes dels seus propisveïns i veïnes, que denotenun govern cansat i esgotatque no ha estat capaç dedonar resposta a les deman-des veïnals i a solucionar elsproblemes que realment pre-ocupen als tortosins i tortosi-nes. Però el més preocupantés el fet de que si fins el mo-ment les coses han anat comhan anat, que passarà araque l’alcalde estarà molt méstemps absent de la ciutatdesenvolupant altres tasquespolítiques a Madrid?

TOTHOM POT veure que elssocialistes, que portem cua ibanyes, i que se’ns acusa deser culpables de tots els malsde Tortosa i de que sempreens queixem de tot, no estemsols; ara també les Associa-cions de Veïns han expressatel seu malestar i les sevesqueixes. Li passarà a FerranBel com a Juli Cèsar i hauràd’acabar dient allò de 'Tutambé fill meu'?

EL PROCÉS és cada vegada més di-vers i fluctuant. Ja fa anys que es de-tecta una progressiva disminució dela identificació dels votants amb unpartit en concret, però les seves con-seqüències s'han accentuat en eldarrer cicle electoral. Actualment, ala caiguda en la identificació parti-dista, s'hi suma una major ofertaelectoral en forma de noves opcionspolítiques, que pretenen oferir res-postes diferents als problemes eco-nòmics i socials existents. Això, enun país divers com el nostre, ambelectors cada vegada més formats iinformats, porta a un vot canviant,més líquid, i a resultats que fa pocsanys haurien semblat inversem-blants.

AQUEST 20-D, a la circumscripcióde Tarragona i l'Ebre, hem tingut unresultat insòlit. Dels 6 escons a re-partir, n'ha guanyat un cadascunade les sis principals candidatures. Laprimera i la segona força (En Comúi ERC) no han arribat a doblar la cin-quena o la sisena (C's i PP), malgratsuperar-les àmpliament. I gràcies al'aplicació de la llei d'Hondt, tantesvegades acusada de perjudicar elspartits petits, totes les candidatures

han obtingut la mateixa representa-ció. Això ha estat així, també, perl'extraordinària diversitat de resul-tats que s'ha produït a escala terri-torial. Malgrat que ERC, DiL o EnComú guanyin més municipis,també la resta de partits han quedatprimera força en algunes pobla-cions, i en d'altres s'han situat coma segona força.

LA NOSTRA circumscripció des-taca també per un major pes de votde referent estatal. Aquesta és unacaracterística pròpia des de la res-tauració de la democràcia, que con-tinua reproduint-se malgrat elscanvis electorals dels darrers quinzeanys. No em refereixo només al pesde C's al litoral de Tarragona sinótambé a la major resistència del PSCi PP en alguns municipis de l'Ebre, ia l'ascens d'En Comú en zones ur-banes. Aquesta característica es re-força amb un fenomen compartitamb el conjunt del país: el tradicio-nal vot dual. Abans, aquest es pro-duïa bàsicament entre CiU(autonòmiques) i PSC (generals),però en aquesta ocasió hem vistcom En Comú recollia votants delPSC, i en menor mesura de la resta

de formacions, inclosa la CUP. Aixòexplica, per exemple, la seva victòriaen ciutats electoralment tan dife-rents com Tortosa o Cambrils, mal-grat el fort increment respectiud'ERC o C's.

EN COMÚ-PODEM, doncs, harebut un fort vot dual, aconseguintun suport molt superior a l'escàsresultat de CSQEP el 27 de setem-bre. És una darrera crida d'unapart dels catalans que encara con-fien a intentar canviar l'Estat es-panyol, i a pactar un referèndumd'autodeterminació. Això no des-legitima els resultats del 27-S, nimolt menys, perquè no es podenfer comparatives fàcils entre elec-cions (un vici compartit per moltsrepresentants polítics). És impos-sible saber què haurien obtingutJxSí si ara haguessin concorregutjunts, o llavors si s'haguessin pre-sentat per separat. I molt menys espoden treure conclusions de ca-ràcter local, en cap sentit. El queestà clar és que arreu hi ha uns re-presentants democràtics quetenen un mandat electoral peracomplir, als municipis, a Cata-lunya i al conjunt de l'Estat.

PER ACOMPLIR el seu mandat, elPP ha assolit una victòria insuficiental Congrés, però té majoria absolutaal Senat. Això els dificulta governar,però permet bloquejar qualsevol re-forma constitucional que no comptiamb el seu vistiplau. L'únic acord degovern aparentment viable i estableseria amb el segon partit, el PSOE,que ha aguantat relativament el copsobretot gràcies a l'efecte de les cir-cumscripcions petites (com el ma-teix PP). Ara bé, aquesta sumacorreria el risc d'aprofundir en laseva pèrdua de vot urbà i jove, queha estat el graner de Podemos, ambun missatge populista però mésefectiu que el de C's. Acabarà pac-tant el PSOE amb el PP un governsense Rajoy? Veurem... El que serialògic és que Podemos mantingui lafermesa, i l'exigència del referèn-dum a Catalunya per a pactar. So-bretot perquè saben que els altressocis necessaris (DiL, ERC) també esmantindran ferms en la mateixaexigència. I com que un govern ambel PSOE amb aquestes condicionsno té opcions de prosperar, mante-nir l'aposta els afavoreix de cara aunes possibles eleccions anticipadesa Catalunya.

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSCDE TORTOSA

MARC PUIGDOMÈNECHPOLITÒLEG I PRESIDENTD’ERC A TORTOSA

Tu també, fill meu?

20-D: anàlisi i perspectives


El ple de l'Ajuntament de Tor-tosa va aprovar aquest 4 degener, amb els vots dels grupsmunicipals de CiU i ERC, unamoció que supedita al resultatde la consulta ciutadana la fu-tura descatalogació del polèmicmonument franquista de la Ba-talla de l'Ebre, que actualmentés un bé integrant del patri-moni cultural català i està pro-tegit pel POUM del 2007.Segons CiU i ERC, la consultaes preveu realitzar a finals delprimer semestre del 2016, queés quan es compliran 50 anysde la inauguració del monu-ment per part del mateix dicta-dor Francisco Franco.Finalment, com es temia la Co-missió per la Retirada dels Sím-bols Franquistes de Tortosaquan va conèixer la presentaciód'una moció conjunta per partde convergents i republicans,els grups de CiU i ERC nomésvan fer seu una part del textque el col·lectiu va registrarabans de Nadal, i que va ferarribar als grups municipals delconsistori perquè fos assumidades de l'alcaldia i pels partitspolítics. El text original va serassumit en una altra moció perla CUP, però no va rebre els su-ports suficients per prosperar,ja que proposava la descatalo-gació del monument indepen-dentment de la celebració de laconsulta.De fet, només els grups deMovem Tortosa i el PSC vandonar suport a la moció presen-tada per la CUP. Per la seuabanda, la portaveu del govern iprimera tinent d'alcalde, la con-vergent Meritxell Roigé, va ex-plicar que supediten ladescatalogació del monument

al resultat de la consulta popu-lar que es farà a finals del pri-mer semestre. En canvi, elportaveu de la CUP, Xavier Ro-dríguez, va lamentar que CiU iERC vulguen fer un referèn-dum sobre el monument, tot as-senyalant que el feixisme no espregunta. Membres de la Co-missió per la Retirada dels Sím-bols Franquistes van seguir endirecte el ple des del mateixsaló de sessions.La Comissió per la Retiradadels Símbols Franquistes va re-gistrar el 22 de desembre unamoció a l'Ajuntament de Tor-tosa, en què es demanava ladescatalogació del monumentfranquista ubicat al mig del riuEbre. La moció, però, va ser re-gistrada a nom del Casal Popu-lar Panxampla, ja que lamateixa comissió no està ins-crita legalment com a entitat.Segons el text de la moció, “elfet que el monument es trobecatalogat i protegit podria con-

vertir-se en un condicionamentper abordar el debat sobre laretirada del monument ambtotes les garanties”. A més, con-sidera que un monument denaturalesa feixista, que es vaconstruir amb la clara intenciód'homenatjar el dictador Fran-cisco Franco i els combatentsdel bàndol guanyador de laGuerra Civil Espanyola, no ésmereixedor de la protecció queatorga el catàleg als seus ele-ments inventariats. Per tot ple-gat, va presentar la mocióperquè s'iniciessin els tràmitsper a la descatalogació i perquè,un cop aquesta desprotecciósigue efectiva, es comunique alsorganismes pertinents.

Reactivació de la comissióLa correlació de forces en el side l'Ajuntament és ara diferentde la del 2010, quan la comissióva presentar una moció popu-lar per la retirada dels símbolsfranquistes que va ser tombada

amb els vots de CiU i el PP. Lareactivació de la comissiótambé ve motivada pel canvi enl'escenari polític a nivell nacio-nal.En aquest sentit, la comissió re-butja frontalment la convocatò-ria de la consulta ciutadanasobre la conveniència o no deretirar el monument. “Consi-derem que el mer planteja-ment d’aquesta consulta és undespropòsit immens, una faltaabsoluta de respecte cap a lespersones represaliades i unademostració que el franquismesociològic és encara ben pre-sent a la nostra ciutat”, assegu-ren. De moment, i just abans dela presentació de la seuamoció, la comissió també vainiciar una ronda de trobadesamb els partits amb represen-tació municipal per posarsobre la taula els seus argu-ments contraris a la consulta ia favor de la retirada del monu-ment franquista.

TTORTOSA

Descatalogar el franquismeL’Ajuntament aprova amb els vots de CiU i ERC

desprotegir el monument si així es decideix en la consulta La CUP, Movem i el PSC es diferencien assumint el text

de la Comissió per la Retirada de Símbols Franquistes

[ ] Una imatge del ple ordinari del mes de gener. // FOTO: ACN.

La Nit de SantaLlúcia i el monument

Més enllà dels parlaments detots els premiats, la celebracióde la Nit de Santa Llúcia a Tor-tosa, el passat 11 de desembre,va tenir contínues reivindica-cions polítiques. El ja expresi-dent d’Òmnium Cultural,Quim Torra, va demanar alspartits independentistes que“sàpiguen estar a l'alçada del'expectativa generada el 27-S”.A banda, tot recordant la perse-cució que va viure el català du-rant el franquisme, Torra tambéva demanar la retirada del mo-nument de Tortosa. Les parau-les de Torra van arrencar elsaplaudiments de bona part delpúblic i de la presidenta del Par-lament i expresidenta del’ANC, Carme Forcadell. A més,la referència va ser una sorpresaper a molts, ja que Òmnium noes va implicar en la campanyapopular del 2010 per la retiradadel monument. Tres dies des-prés, l’alcalde va valorar a Canal21 Ebre que Torra reivindiquésla retirada immediata del mo-nument. Segons Bel, va ser unareacció pròpia de qui arriba perprimer cop al territori. Beltambé va recordar que el go-vern municipal va fer “moltapedagogia” amb l’anterior pre-sidenta d’Òmnium per aconse-guir que fos una gala moltebrenca, i va assenyalar que encap moment els van traure eltema del monument franquista.L’alcalde també va recordar que20 dels 21 regidors estan a favorde fer una consulta, “la millorforma de demanar l’opinió de laciutadania”.


MEMÒRIA HISTÒRICA

PÀRQUINGS RESERVATS MOVEM TORTOSA ha volgut de-nunciar "l’abús de l’equip de govern”amb la reserva de més places d’aparca-ment al centre". Movem assegura queha rebut les queixes de desenes de tor-tosins arran de la reserva de tres placesd'aparcament per part de l'Ajuntament,en plena campanya per les festes deNadal, tot i que l’alcalde i els regidors

disposen de manera gratuïta del pàr-quing de la plaça d'Alfons XII. Les placesreservades es trobaven en un carrer pro-per a la plaça de l’Ajuntament, ocupadaper la pista de gel durant la campanyade Nadal i Reis. A més, Movem ha anun-ciat que els seus regidors han renunciata les targetes per poder aparcar deba-des en el mateix pàrquing. G.M.


TORTOSA

Els veïns volen un pla de xocURBANISME

La millora de la via pública és la principal demanda de laFederació d’Associacions de Veïns de Tortosa per al 2016

El moviment veïnal també reclama un semàfor davantde l’escola Ferreries i la reforma de la cruïlla del Paiolet

La millora de la via pública, lainstal·lació d’un pas de via-nants amb semàfors a l’eix del’Ebre i la reforma de la cruïllaentre el carrer Pintor Gimeno il’avinguda Felip Pedrell, a laplaça del Paiolet. Aquests vanser tres dels punts més impor-tants de la reunió que la juntade la Federació d’Associacionsde Veïns de Tortosa va manteniramb l’alcalde, Ferran Bel, el 26de novembre passat. Així ho vaexplicar el president veïnal,Josep Baubí, durant una entre-vista a Canal 21 Ebre. SegonsBaubí, Tortosa necessita un plade xoc per a la via pública, totincloent-hi la neteja viària peròtambé l’enllumenat dels carrersi la millora de la senyalització

dels passos de vianants. De lamateixa manera, Baubí va re-clamar “tolerància zero” ambles conductes incíviques, i ques’apliquen les sancions previs-tes a l’ordenança municipal decivisme. “Hi ha molta gent quees pixa al carrer; al carrer Mer-caders, davant del Patronat, allòés un veritable pixador públic”,va denunciar. Així, Baubí va ex-plicar que la previsió de l’Ajun-tament és millorar l’estat de lavia pública amb el concurs delnou contracte de neteja. En canvi, el dirigent veïnal valamentar que l’alcalde no fosgens receptiu a la demandaperquè s’instal·le un semàfor al’eix de l’Ebre, que facilitarial’accés dels vianants a l’escolade Ferreries. Baubí va recordarque, a petició de l’AMPA delmateix centre, només han de-manat el mateix que fa uns

anys ja es va aplicar a l’autoviade l’Aldea, davant de l’antic 13de Gener. “Sabem que això vacostar molt , i per això vam de-manar una altra opció, queseria fer una altra passarel·laamb uns accessos més suaus”,va dir Baubí. Els veïns tambévan reclamar més presènciapolicial al carrer i la reactivacióde la policia de barri. Quant a lamillora de l’enllumenat públic,l’Ajuntament va admetre que larenovació no s’ha fet correcta-ment perquè es van equivocaren calcular els punts de llumque calia millorar. Una situacióque, segons el consistori, ja estàen vies de solució.


La federació de veïns va comparèixer el 3 de desembre. // FOTO: ACN.

El govern voldria fer pressupostosparticipatius a partir del 2017

HISENDA

El regidor d’Hisenda de Tor-tosa, Emili Lehmann, va desta-car que el nou pressupost per al2016 no és el primer en què elgovern de Ferran Bel incre-menta les partides d’acció so-cial. Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, Lehmann va re-butjar les crítiques d’alguns

partits de l’oposició als nouscomptes, tot reivindicant l’a-posta decidida per les políti-ques socials que han fet elsgrups de Convergència i Es-querra en la redacció del pres-supost. En la mateixa línia, elregidor també va replicar l’acu-sació que són uns pressupostospoc participatius, i va recordarque només el grup del PSChavia fet aportacions durant lapreparació dels comptes. Final-

ment, quant a la possibilitat defer un pressupost que tinga encompte la participació ciuta-dana, Lehmann va remarcarque la situació econòmica en-cara no permet habilitar unapartida important per a inver-sions. Però va afegir-hi que in-tentaran fer uns pressupostosparticipatius de cara al pressu-post del 2017.El pressupost de Tortosa per al2016 es va aprovar el 30 de no-

vembre amb els vots de Con-vergència, Esquerra i el PP. Lapartida més important en l’a-partat d’inversions serà la re-forma integral del pont del’Estat. El regidor d’Hisendatambé ha dir que, tot i que elpressupost no preveu ara cappartida per a les noves piscines,la voluntat del govern munici-pal és fer modificacions delpressupost i poder començar elprojecte durant aquest 2016.


EMILI LEHMANNREGIDOR D’HISENDADE TORTOSA

“Encara hem de destinar el capítold’inversions al manteniment de lavia pública. Nopodem incrementar lapartida. I si el queposem per a la participació ciutadanaés misèria, després jano ens quedaria resper al manteniment”



Els socialistes segueixen ambla campanya del ‘Xeic, poscom continuen tenint Tor-tosa!’ i aquest mes de desem-bre van centrar-se al barridel Temple, per denunciarl’estat amb què es troba unade les zones més dinàmiquesdel municipi. Des del PSCvan aprofitar també per re-clamar de nou solucions alsaparcaments a Tortosa, i vaninsistir en què s’eliminel’ampliació de la zona blava.“Hem proposat mesures perafavorir l’aparcament del Ca-

rrilet i també hem demanatque la fira dels dilluns s'ubi-qués als antics terrenys deRenfe, amb un aparcamentde superfície mentre no esresol amb Adif la situacióque sembla que CiU i ERCno estiguin massa per lalabor de desencallar”, vaapuntar el portaveu, EnricRoig, Roig. A més, van de-nunciar el fet que l'Ajunta-ment no haja acceptat lapetició dels socialistes perrebaixar la taxa de gual alsafectats per la fira dels di-lluns. Roig va concloure queseguiran insistint perquè elgovern municipal “es posi lespiles”amb el manteniment.

Movem constata el malestar a les EMDDenuncien la “discriminació” que pateixen els pobles del

municipi en el pressupost de l’Ajuntament per al 2016Jordan modificaria els convenis que s’estan incomplint

i Pujol acusa ERC d’”enganyar” la gent de Jesús

POLÍTICA

El PSC ha portat la seua campanya al barri del Temple. // FOTO: PSC.

G.M.TORTOSA

El PSC reubicaria lafira dels dilluns alsterrenys de Renfe

POLÍTICA

Movem va comparèixer el passat 14 de desembre. // FOTO: MOVEM.

El grup municipal de MovemTortosa ha denunciat una ve-gada més la discriminació queassegura que pateixen els po-bles de Tortosa any rere any, enels pressupostos de l’Ajunta-ment. Tot i que en la presenta-ció del pressupost per al 2016els grups de CiU i ERC vanafirmar que s’incloïa una mi-llora del finançament i inver-

sions de pobles i EMDs, des deMovem Tortosa han asseguratque l’Ajuntament continua in-complint amb els convenis sig-nats l’any 2009 amb les entitatsmunicipals descentralitzadesde Jesús, Bítem i Campredó.Així les coses, el portaveu deMovem Tortosa, Jordi Jordan,va assenyalar que no cal espe-rar a la revisió del 2017, sinóque caldria modificar de ma-nera immediata els convenis,per donar resposta a les neces-sitats dels pobles del municipi.

En aquest sentit, el regidor deMovem Jesús, Ramon Pujol, vaacusar al portaveu d’ERC,Josep Felip Monclús, de desco-nèixer la realitat dels pobles, iva demanar-li que “no engan-yin més la gent de Jesús”.De fet, segons Movem Tortosa,els regidors d’ERC a Jesús vanvotar en contra del pressupostde la mateixa EMD, en des-acord amb la dotació pressu-postària que l’Ajuntament deTortosa ha previst per al pobleper a l’exercici del 2016.

Cinta BonetTORTOSA

TORTOSA


Oli Coll de l’Alba guanya l’Emprenedoria

L'emprenedor del Perelló Xa-vier Guilera Ximenis va obtin-dre el Premi a l'Emprenedoria2015 amb el projecte Oli Collde l'Alba que promou el cultiuecològic d'olivera i posteriorelaboració d'oli d'oliva vergeextra, a partir de la recupera-ció de finques agrícoles aban-

donades. El Premi a l'Empre-nedoria, concedit anualmentpel Consell Comarcal del BaixEbre, pretén fomentar l’esperitemprenedor i innovador en elen el món de l'empresa, i po-tenciar les oportunitats de ne-goci a la comarca del BaixEbre. Guilera va explicart queactualment tenen en arrenda-ment 12 finques d'oliveres,que sumen en total 22 hectà-rees, i enguany han obtingut la

primera producció d'oli. Així,Guilera va afirmar que elpremi és un reconeixement“molt gran” a l’esforç realitzat.El president del Consell Co-marcal del Baix Ebre, DanielAndreu, va qualificar la inicia-tiva premiada “de projectemolt ambiciós, que produeixun oli d'oliva verge extra dequalitat a partir de la recupe-ració d'un paisatge que es vaperdent per l'abandonament

de l'activitat agrícola”. Enaquesta edició, el jurat tambéva decidir premiar el projected'artesania Alma Mater pre-sentat per Gemma Meca ambla col·laboració de KarmeMartínez, de l'Aldea, consis-tent en l'elaboració de collarsi penjolls amb espills. Cal des-tacar que una part dels dinersde la venda d’aquests articleses destinen a una associacióde malalts d'Alzheimer.

Cinta BonetTORTOSA

El Baix Ebredisposarà de10’8 MEURal 2016El ple del Consell Comarcaldel Baix Ebre va aprovar sensecap vot en contra el pressu-post de l'exercici de 2016 ques'eleva a 10’8 milions d’euros.ERC, PSC i PP van votar afavor mentre que CiU i Entesaes van abstenir. La partidamés important del capítold’ingressos és la de les trans-ferències corrents, que corres-ponen a la prestació de serveistransferits, bàsicament perpart de la Generalitat, i quesumen 9’6 milions d’euros. Elcapítol d’inversions puja a952.149 euros i inclou l'execu-ció del projecte de construccióde la planta d'envasos a l'Al-dea, i també les millores a fera les estacions depuradoresd'aigües residuals així com laposada en funcionament deles noves instal·lacions de Vi-nallop, Tivenys, Alfara de Car-les i Benifallet. C.B.

BREUS

BBAIX EBRE

SAULÓ A LES PLATGES LA DIRECCIÓ general de Costes hahagut d'esmenar l'error de l'empresa ad-judicatària del servei de regeneració deles platges després que portés sauló enlloc de sorra de platja, a la zona de CalaVidre i Sant Jordi de l'Ametlla de Mar. Elconsistori ja havia preparat un informeper portar el cas a la Fiscalia de MediAmbient, tenint en compte que es tractad'una zona protegida Xarxa Natura 2000

i es posava en risc les llacunes amb pra-deria de posidònia. L'alcalde de l'Amet-lla de Mar, Jordi Gaseni, es va mostrarmolest perquè l'actuació de regeneracióa les platges no hagués estat comuni-cada prèviament al consistori pel depar-tament de Costes. L'empresa haviaacumulat a la platja uns 1.000 metres cú-bics de sauló que s’ha hagut de retirar irestituir per sorra de platja. C.B.

El ple de l’Ajuntament de Delte-bre va aprovar amb els vots favo-rables de l’equip de govern deCDC, CE-Socialistea i PP, i l’abs-tenció d’ERC i de la CUP, unpressupost de 13’3 milions d’eu-ros per al 2016, un 2’83% més res-pecte a l’anterior. L’alcalde deDeltebre, Lluís Soler, va explicarque el primer pressupost de l’ac-tual equip de govern de CiU escentra en reforçar la imatge depoble, les polítiques socials, la re-

valorització econòmica i l’enfoca-ment turístic, i la cohesió social.Soler també va afirmar que elpressupost compleix amb els ob-jectius plasmats durant la cam-panya electoral i també “donenresposta a les inquietuds que laciutadania ha marcat en els pres-supostos participatius”. En concret, la dotació econòmicad’imatge de poble s’incrementaun 35% per tal de millorar i ade-quar els carrers del municipi, o laneteja de les zones verdes i delsdesaigües. Pel que fa a les políti-ques socials, aquestes augmen-ten en un 111% en relació al

darrer pressupost de maneraque es passa d’una partida de118.761 euros el 2015 fins als250.593 euros al 2016. L’alcaldede Deltebre va destacar que “perprimera vegada”, l’Ajuntamentdisposarà d’una partida que per-metrà donar ajudes específiquesa la ciutadania que més ho ne-cessita atenent a la seva capacitateconòmica. La partida per a la re-valorització econòmica i l’enfoca-ment turístic incrementa un250%, mentre que en el cas de lacohesió social, el pressupost pre-sentat augmenta en un 18% ladespesa contemplada en el full

de ruta econòmic del 2015. Entreles inversions més destacades, hiha la nova biblioteca, que s’inau-gurarà durant l’últim trimestrede l’any 2016, la segona fase deles obres de Riumar, el soterra-ment de la línia elèctrica d’Una-muno i l’adequació iimplementació de l’escola demúsica.L’equip de govern tambépreveu reduir en un 17% la des-pesa no productiva, com és el casdel telèfon o la llum. El pressu-post elaborat per CiU també in-clou una reducció de la ràtiod’endeutament de manera quesigui inferior al 75%.

Durant el ple ordinari del mes dedesembre també es van aprovarels reglaments de contractació id’entitats municipals. En el ma-teix també es va presentar elConsell de Riumar, un òrgan dedesconcentració municipal ambel qual hi haurà 11 representantsescollits pels partits polítics.

Deltebre aprova un pressupost de 13 MEURECONOMIA

Els comptes reforcen la imatge de poble, les polítiquessocials, la revalorització econòmica i la cohesió social

L’alcalde de Deltebre destaca que per primeravegada hi haurà ajudes específiques a la ciutadania

Cinta BonetDELTEBRE



El ple de l'Ajuntament d'Am-posta va aprovar un pressupostde 19,59 milions d'euros per al2016 amb els vots favorables del'equip de govern d'Esquerrad'Amposta, del Partit dels Socia-listes i del regidor German Cís-car, i el vots en contra de CiU. Entot cas, el pressupost és un 1,16%inferior al que s'ha executat el2015. L'alcalde del municipi,Adam Tomàs, va justificar la dis-minució per la "rebaixa d'impos-tos directes i indirectes". Tambéva recordar que aquest any s'harebaixat l'IBI de finques rústi-ques un 10% i l'IBI de les urba-nes un 6% per a 12.000 immoblesde la ciutat. En l'àmbit de les in-versions hi haurà una partida de500.000 euros per arranjar elspluvials de l'avinguda de la Rà-pita i del carrer Tarragona. Elscomptes també incorporen, perprimer cop, una planificació qua-driennal d'inversions que sumen14,3 milions.Pel que fa les despeses, en elpressupost del 2016 hi ha un in-

crement de les de personal del8,25%, passant dels 7,9 a 8,5 mi-lions d’euros motivada pel reforçde l'administració pública. Enconcret, s'han incorporat un ins-pector i dos agents de la policialocal i dos tècnics de l'adminis-tració especial. A banda s'ha am-pliat la jornada a tres tècnicsmés. Pel que fa a les despesescorrents, les partides més desta-cades són les de manteniment dela via pública amb 322.000 i delscol·legis amb 57.000 euros.

AAMPOSTA

CANVI DE NOMS FRANQUISTESL’AJUNTAMENT d'Amposta canviaràels noms dels dos últims carrers queestan dedicats a la ciutat a personatges ifets vinculats al franquisme. La iniciativasorgeix de la moció de l'equip de governd'ERC, que va rebre el suport del regidorno adscrit, Germán Ciscar, i del PSC, il'abstenció de CiU. L’alcalde d’Amposta,Adam Tomàs, va afirmar que aquesta erauna moció que ERC presentava cada

mandat des dels anys 90 i era un com-promís electoral que requeria, però, l'a-cord de ple. El canvi de nom es farà alscarrers Ruiz de Alda, fundador de la Fa-lange, i Garcia Morato, aviador militarfeixista. També es preveu la substitucióprogressiva de les catorze plaques d'ha-bitatge de protecció oficial en les qualshi ha la icona del jou i les fletxes, símbolde l'època franquista. C.B.

Amposta aprova un pressupostde 19,6 milions per al 2016Els comptes es van aprovar amb els vots favorables d’ERC,

el PSC i el regidor German Ciscar, i el vot en contra de CiUEs destinarà una partida de 500.000 euros per arranjar

els pluvials de l’avinguda de la Ràpita i el carrer Tarragona

CiU critical’augment dela despesa enpersonal

C.B.AMPOSTA

El grup municipal de CiU al’Ajuntament d’Amposta vajustificar el seu vot contrarials pressupostos del 2016 endetectar-hi “incompliments”per part de l’equip de go-vern, un augment de lestaxes i dels preus públics, il’increment de la partida dedespesa en personal. Entred’altres, els convergents de-nuncien que ERC no ha in-clòs en el pressupost lamesura aprovada en sessióplenària per destinar 400.000euros de l’IBI rústic a ac-cions de suport a l’activitatagrícola. Tampoc s’ha inclòsel tancament de la pista po-liesportiva o la compra delsterrenys del centre tecnolò-gic al polígon de l’Oriola.D’altra banda, des de CiUafirmen que els “sobta” laprevisió d’un agument delsingressos per taxes i preuspúblics de fins a 400.000euros. Una xifra que consi-deren “lluny de la realitat” ique amaguen un augmentdels impostos. També la-menten que s’incrementi lapartida de personal ens240.000 euros amb la creacióde noves places que consi-deren “absolutament inne-cessàries” tot assegurantque hi ha “personal sufi-cient” per realitzar les tas-ques del consistori.

ECONOMIA

Cinta BonetAMPOSTA

Més recursos a l’atenció social

El pressupost del 2016 del’Ajuntament d’Ampota in-corpora una partida d'ajutsalimentaris d'urgència socialde 24.000 euros, manté el plade suport a les famílies amb102.000 euros i crea un pla desuport a persones sense re-cursos per ajudar a pagar re-

buts amb una partida inicialde 50.000 euros. També escrea una línia d'ajut directe ala contractació de llarga du-rada a aturats d'Amposta,amb 30.000 euros. D’altra banda, s'invertiran550.000 euros en plans d'ocu-pació.

Un moment del ple de l’Ajuntament d’Amposta. / Foto: EMILIO ZARAGOZA.

cop d’ull// Gener 201622

El grup municipal del PSC al’Ajuntament d’Amposta vaportar al ple de desembre unamoció que reclama millores al’estació d’autobusos. El porta-veu socialista, Francesc Miró,afirma que els usuaris del ser-vei d’autobús han d’esperar alras en ple hivern, ja que l’horaridels combois no s’adequa al del’obertura de l’estació. Així lescoses, els socialistes reclamenmesures per solucionar aquesta

problemàtica però també quees millori la il·luminació de lazona exterior de l’estació; la do-tació d’una nova marquesina ila instal·lació d’un panell infor-matiu lluminós a l’exterior del’estació per garantir el serveiinformatiu en qualsevol mo-ment del dia. El contracte degestió també contemplava l'o-bertura d'un bar-cafeteria quehavia de romandre en funcio-nament en el mateix horari quel'estació d'autobusos.

20.000 euros per a la LiraD’altra banda, el també diputat

provincial va avançar que la Di-putació de Tarragona ha consig-nat en el pressupost del 201610.000 euros per un conveniper al sosteniment de l’Escolad’Art i Disseny d’Amposta(ESARDI), i 20.000 euros per ala Lira Amposta que el properany celebrarà el seu centenari.Segons Miró aquest acordforma part del compromís delssocialistes amb la cultura i vaassenyalar que “cal esmerçaresforços ara més que mai quanla crisi molts cops deixa la cul-tura al marge de les aportacionseconòmiques”.

AMPOSTA

Des de fa uns dies, la zona de laTorre de la Carrova i la mateixatorre estan a les fosques. El robatoridel coure d'aquell indret, a tocar del’Eix de l’Ebre, han deixat sensesubministrament elèctric aquestelement patrimonial. Per restablirel servei, les arques municipalshauran de sufragar una despesa de

5.000 euros. L’alcalde d’Amposta,Adam Tomàs, va lamentar aquesttipus d'actes vandàlics i va qualifi-car de “lamentable” haver de su-fragar aquesta despesa “en aquestsmoments d'una greu situació eco-nòmica, en què les famílies fan ungran esforç per pagar els seus im-postos i l'Ajuntament per poder feraccions que realment ajudin a lasocietat. Tomàs va dir que seran“molt durs i estrictes amb aquesttipus d'actuacions.

Cinta BonetAMPOSTA

La Torre de la Carrova,sense llum per robatori

L’estació d’autobusos d’Amposta. // FOTO: M.V.

El PSC reclama la millora de l’estaciód’autobusos i dels seus serveis

POLÍTICA

Cinta BonetAMPOSTA

La Torre de la Carrova d’Amposta. // AMPOSTA.CAT.

SUCCESSOS

cop d’ull Gener 2016 // 23

MMONTSIÀ

SONDES A L’ENCANYISSADA UNA DESENA de sondes, instal·ladesa l'entorn de l'Encanyissada, controlaranels nivells d'inundació de les llacunes.Les sondes envien informació detalladai contínua del lloc, amb tecnologia mòbilGPRS, per satèl·lit. Es tracta d'unesdades fins ara impossibles d'aconseguirper la inaccessibilitat de l'Encanyissada.Les sondes permetran "afinar" la infor-

mació sobre quina superfície concretade terreny està inundada i, per tant,senyalar el possible desenvolupamentde larves de mosquit. Aquest nou sis-tema de mesurament permetrà millorarel control i l'eficàcia de la lluita contra elmosquit al Delta, perquè es pot actuarcontra les larves més acuradament i evi-tarà tractaments amb avioneta. C.B.

El control del mosquit al delta del'Ebre va tancar el 2015 una bonacampanya, amb 2.405 hectàreestractades contra el mosquit lito-ral, una xifra dins de la mitjanadels últims 20 anys. El tractamentcontra aquest agressiu mosquites fa amb avió i amb la molèculaBTI, que acaba amb les larvesquan la ingereixen. Però el vice-president del Consorci de Políti-ques Ambientals de les Terres del’Ebre (COPATE) i alcalde deSant Jaume d’Enveja, Joan CastorGonell, ha lamentat que el pres-supost pactat amb la Generalitat-que era de 920.000 euros- hagiestat menys del previst, de770.000 euros, i també que nosiga possible acabar amb lesaportacions econòmiques quefan els municipis afectats. Per això, de cara a l'any 2016, Go-nell va reclamar més finança-ment i també la millora de lesinfraestructures de les avionetesper lluitar contra el mosquit alDelta. En aquest sentit, la Gene-ralitat va aprovar el 22 de desem-

bre una subvenció de Territori iSosteniblitat de 2 milions d’eu-ros per al COPTE, per controlarles plagues de mosquit i moscanegra. L’import es distribuiràentre les anualitats que van desdel 2015 fins al 2017, amb uns673.680 euros cada any. D’altra banda, la biòloga del CO-PATE, Montse Masià, va detallarels tractaments que s'han dut aterme el 2015. En concret, hanestat 2.405 hectàrees tractades i465 tractaments, contra els focus

larvaris del mosquit litoral. Unnou repte de cara la campanyavinent serà incloure en la cam-panya el control del mosquittigre, que ja ha colonitzat tot elterritori ebrenc. Cal recordar quea l’estiu passat es van viure dosepisodis greus causats pels mos-quits a la Ràpita i Alcanar quehaurien sortit de les zones de laPunta de la Banya. Com es tractad'un espai de reserva integral,allunyat de zones poblades, imalgrat que es tenia poblacions

de mosquits localitzades, no esfeien tractaments per respectarl'espai natural i perquè no cau-saven problemes. Els tècnics jatreballen per solucionar la situa-ció aquest 2016, per identificarl'origen d'aquestes poblacionsde mosquit i trobar la millor so-lució per tractar-lo.

El COPATE reclama més dinersper lluitar contra els mosquitsGonell afirma que el pressupost del govern

català no arriba als 920.000 euros pactatsDurant el 2015 s’han tractat 2.405 hectàrees

del Delta, amb un total de 456 tractaments

Ulldeconacontractarà12 personesper al 2016

G.M.ULLDECONA

L’Ajuntament d’Ulldeconacontractarà 12 persones enplans d’ocupació durant el2016, per realitzar serveis demanteniment i millora del’espai públic i equipamentsmunicipals. Des del 2010,Ulldecona pot beneficiar-sede les ajudes de la Llei deBarris, i ja ha rebut la comu-nicació del Servei d’Ocupa-ció de Catalunya (SOC)sobre els programes d’expe-rienciació laboral autoritzatsper a l’any 2016. A més,aquest programa comptatambé amb el finançamentdel Ministeri d’Ocupació iSeguretat Social i del FonsSocial Europeu.El SOC ha adjudicat a l’A-juntament d’Ulldecona tresplans d’ocupació per a per-sones en situació d’atur iamb especials dificultatsd’inserció, que incideixen enactuacions de millora de lacohesió social, la dinamitza-ció comercial i el manteni-ment d’espais comuns. En elcas d’Ulldecona, els plans esdedicaran a l’adequació del’entorn urbà; a l’adequaciói manteniment de parcs, jar-dins i entorn forestal, i almanteniment i neteja de lavia pública i els equipa-ments municipals. Totes lescontractacions es faran encol·laboració amb l’Oficinade Treball d’Amposta.

ALCANAR

G.M. / C.B. / ACNSANT JAUME D’ENVEJA

Una imatge de la presentació del balanç de la campanya 2015 de lluita contra el mosquit. / Foto: ACN.

ECONOMIA



MONTSIÀ POLÍTICA

L’Ajuntament d’Ulldecona haanunciat la posada en funciona-ment del projecte ‘Integrals Ull-decona’, un programa deGarantia Juvenil que oferirà as-sessorament i formació a 20joves per facilitar-los l’accés almercat laboral i permetrà la con-tractació d’una persona amb es-tudis superiors. Des del ServeiPúblic d’Ocupació (SOC) de Ca-talunya s’impulsa una línia desubvencions, anomenada Pro-grames Integrals – Garantia Ju-venil, adreçada a les persones demenys de 30 anys que, per cir-cumstàncies diverses, necessitenun procés de reflexió i d’orienta-ció per redirigir les seves trajec-tòries educatives i professionals.De fet, el programa s’emmarcadins les iniciatives de segonesoportunitats o noves oportuni-tats recomanades des de la UnióEuropea. El seu objectiu és quejoves que no treballen ni estu-dien rebin una oferta d’ocupacióde qualitat, de formació, o bé pu-guin realitzar un període depràctiques en un termini dequatre mesos després d’haveracabat l’educació formal o d’ha-ver-se quedat en situació dedesocupació. El programa ofe-

reix, en tres etapes diferents, ser-veis d’orientació i tutorització,formació i adquisició d’expe-riència professional. En el cas d’Ulldecona, es realit-zarà un pla de treball d’onzemesos. Durant la primera fase,que serà de dos mesos, es realit-zaran entrevistes personals i tre-balls grupals per tal de conèixerles persones usuàries i definirfulls de ruta individuals per a totel procés. A partir d’aquí s’ini-ciarà la segona fase, amb unadurada de set mesos. Algunsjoves podran anar directamental mercat laboral i altres podranoptar per reprendre els estudiso formar-se mitjançant Certifi-cats de professionalitat de l’àm-bit del Comerç i de l’Hostaleria.Tots ells seguiran rebent el su-port directe de la persona queels tuteli, de manera més omenys intens en funció del seufull de ruta (pot arribar a ser in-tensiu en el cas de les personesque hagin de completar els seusestudis secundaris o preparinproves d’accés a cicles de graumitjà o superior). Una vegada fi-nalitzada la segona fase, s’ini-ciarà la darrera, de dos mesos,en què es marcaran els passos aseguir en el futur i els objectiuspersonals a curt, mitjà i llarg ter-mini per acabar el treball delsmesos previs.

G.M.ULLDECONA

Integrals Ulldeconapodrà assessorar ioferir formació a 20 joves del poble

t Caparrós, durant l’entrevista a Primera Columna. // FOTO: CANAL 21 EBRE.

La Ràpita reforça les polítiques socials

L’Ajuntament de la Ràpita vaaprovar per unanimitat el pres-supost municipal per al 2016,que ascendeix a 11 milions d’eu-ros. Uns comptes que es consi-deren continuistes respecte a lapolítica de contenció dels últimsanys, ja que representen unadisminució del 2% en relació alpressupost d’enguany. Amb tot,el nou govern de la Ràpita havolgut destacar que el primerpressupost del nou mandat ga-ranteix els serveis que s’oferei-xen a la ciutadania, i que també

optimitza les despeses destina-des a polítiques socials. Durantuna entrevista a Canal 21 Ebre,l’alcalde de rapitenc, republicàJosep Caparrós, va manifestar laseua satisfacció perquè la totali-tat dels grups polítics de la Rà-pita, tant els del govern com elsde l’oposició, hagin entès queaquest és el pressupost que aranecessita la població.A més, va remarcar que el pres-supost incorpora una partida es-pecífica per poder atendre casosd’emergència social, i que esmantenen els ajuts per al trans-port als universitaris i per a l’ad-quisició dels llibres de text. En lamateixa línia, es mantenen les

subvencions a les entitats, is’amplien els ajuts a dues asso-ciacions més, Morràpita i RàpitaFelina. A banda, el nou pressu-post de la Ràpita rebaixa la ràtiod’endeutament municipal, del28% fins al 24%. De fet, Caparrósva destacar que la bona situacióeconòmica de l’Ajuntament elsha permès fer recentment unamodificació de crèdit extraordi-nari, per desencallar una quin-zena d’inversions que pugen amés d’1,9 milions. Sobretot, aixòservirà per tirar endavant diver-sos projectes per a usos socials iesportius, a més de finançarnous plans d’ocupació per donarfeina a persones aturades.

Gustau MorenoSANT CARLES DE LA RÀPITA

OCUPACIÓ


TTERRA ALTAi MATARRANYA

PLATAFORMES DE VENDA EN LÍNIAELS EMPRENEDORS de la TerraAlta volen crear plataformes de vendaen línia. El Consell Comarcal de la TerraAlta va oferir un curs per a emprenedorsi representants de petits empreses inte-ressades en aquesta temàtica per tald’oferir-los les claus per crear aquesttipus de plataformes. El curs va ser im-partit per consultors de l'empresa TAC-TIC Consultora Informàtica, amb la

presència d’una quarantena de perso-nes. També es va celebrar el curs"Aprendre a promocionar el teu negoci"sobre les principals eines de publicitaten línia, tant gratuïta com de pagament.Es van donar pautes sobre la publicitaten les diferents plataformes i xarxes so-cials i els sistemes de correu electrònic imàrqueting MailChimp, que ajuda aarribar directament al client. C.B.

Uns 100 vins de 23 cellers de laTerra Alta van viatjar a Barce-lona en el marc del projecteTerra Alta +, impulsat pel Con-sell Comarcal, per presentar-seal sector de la restauració. Lapresentació, celebrada al Palauetdel passeig de Gràcia, una edificimodernista de 1906, va aplegarun gran nombre de professio-nals de la restauració, propieta-ris de restaurants, distribuïdorsde vi, mitjans de comunicacióespecialitzats i altres professio-nals vinculats als sectors de l'e-nologia, la gastronomia il'enoturisme. L'acte, amb el títold’“Els vins de la Terra Alta, tre-sors per descobrir”, va ser pre-sidit pel secretari d'Ocupació iRelacions Laborals del departa-ment d'Empresa i Ocupació,Joan Aregio, qui va qualificar elsvins de la Terra Alta com “els mi-llors vins de Catalunya” que esprodueixen actualment. El pre-sident del Consell Comarcal,Carles Luz, va admetre que Bar-

celona “és un dels mercats quemés els costa” i confia queaquesta activitat afavoreixi unamajor presència del vi de la TerraAlta als restaurants barcelonins,una zona que considera estratè-gica per incrementar la comer-cialització del producte. Elpresident del Consell Reguladorde la DO Terra Alta, Joan Arrufí,

va animar els presents a gaudirdel centenar llarg de vins que esvan poder degustar i a aprofitarl'ocasió per a conèixer el territorique produeix aquests vins. Enconcret, durant l’acte es va oferirla possibilitat als professionalsde degustar i conèixer els vinsde la gamma mitja-alta de laTerra Alta, molts dels quals

guardonats per reconeguts con-cursos i guies vinícoles en l'àm-bit nacional -Premis Vinari, laGuia Peñín i la Guia de vins deCatalunya- i internacional, comara el concurs Grenaches duMonde, en què la DO Terra Altava ser la Denominació d'Origenmés guardonada del món, i ambmolt bona crítica.

ECONOMIA

23 cellers de la Terra Alta espromocionen a BarcelonaEls professionals de la restauració van

poder degustar un centenar de vinsL’objectiu és afavorir la presència dels vins

de la DO Terra Alta als restaurants barcelonins

ECONOMIA

Poder produir cava és unapetició que fa més de quinzeanys que es repeteix a laTerra Alta. Ara, el ConsellComarcal de la Terra Alta harecuperat la idea perquè lacomarca s’inclogui dins laregió del cava. “És lògic quela Terra Alta, que té actiusdel sector vinícola, pugui as-pirar a ser regió del cava i ala possibilitat de produir-ne”, va assegurar el presi-dent del Consell Comarcal,Carles Luz, que consideraque “fer el salt al cava seriafàcil” perquè alguns cellersde la zona ja comercialitzen“vi escumós”. Segons Luz, sila Terra Alta obtingués ja elpermís per comercialitzarampolles amb el nom de

“cava”, “en un any i mig odos” es podria beure la pri-mera ampolla. La proposta, però, no estàben vista des del Consell Re-gulador de la DO Terra Alta.El president de l’organisme,Joan Arrufí, va dir que, mal-grat que pot ser “interessantel món del cava a la TerraAlta”, “ningú del movimentpolític ha de decidir sobreaixò”. Arrufí va explicar queel Consell Regulador estàconsultant sobre les possibi-litats de produir cava als ce-llers de la comarca però vaafirmar que és una decisióque han de prendre “entretots els socis que pertanyena la DO Terra Alta” i quedesprés ha d’examinar unequip tècnic, per valorarquins pros i quins contrespodria portar al conjunt delterritori la producció decava. C.B.

El Consell de laTerra Altareivindica poderproduir cava

Cinta Bonet BARCELONA

Un moment de l’acte celebrat a Barcelona. // FOTO: CONSELL COMARCAL TERRA ALTA

El ConsellRegulador de laDO diu que són elssocis els que handecidir què fer


Pressupost ‘auster’ de tres milions

RRIBERA D’EBREi PRIORAT

LLUM VERD A L’IMPOST NUCLEAREL TRIBUNAL Constitucional ha deses-timat la suspensió de l’impost nuclear ca-talà proposada pel govern espanyol. El TCno accepta del govern de Mariano Rajoy,que considerava que la taxa catalana eraincompatible amb l'impost estatal sobrela producció de combustible nuclear i re-sidus radioactius. El Consell Comarcal dela Ribera d’Ebre ha rebut la notícia ambsatisfacció. Tot i això, tant la presidenta

de l’ens comarcal, Gemma Carim, com elvicepresident primer i alcalde d’Ascó, vanvoler ser prudents. També van assenyalarque es desconeix com es repartirà el 10%de la recaptació de l’impost, que en el seumoment es va dir que recauria en el terri-tori. El que sí que té clar el Consell Comar-cal és que aquests diners han decontribuir al desenvolupament econòmici social de tota la Ribera d’Ebre. C.B.

El ple de Móra d'Ebre va apro-var el 28 de desembre el pressu-post municipal per al 2016, queascendeix a 6,1 milions d’euros.Els comptes inclouen els pres-supostos de l'Escola Municipalde Música i Dansa, i també deles dues societats municipals(Móra d'Ebre Bus i Societat Es-portiva Móra d'Ebre). El pressu-post es va aprovar per 11 vots afavor (CiU, ERC i PP) i dos abs-tencions (PSC). L'alcalde, JoanPiñol (CiU), va agrair l'esforç delgrup d'ERC per aportar propos-tes al pressupost i per negociar-les amb l'equip de govern. Piñolva considerar que amb aquestaactitud “hi guanya Móra d'E-bre”, i va desitjar que aquestalínia encetada “perduri”.Piñol també va explicar que 5,7milions d’euros corresponien alpressupost de l'Ajuntament; al'Escola Municipal de Música iDansa li corresponien 264.000

euros; a la Societat Móra d'EbreBus, 178.000 euros, i a la SocietatEsportiva Móra d'Ebre, altres137.400 euros. El capítol d'inversions suposauns 590.000 euros, que es desti-naran a la construcció de lesnoves piscines descobertes, a l'a-rranjament de la coberta de pa-velló esportiu, a les obres a

esplanada castell, a la climatitza-ció de la planta superior de la Bi-blioteca Comarcal, a l'adquisiciód'un nou vehicle policial, a laconstrucció d'unes noves pistesde petanca, a la instal·lació d'unabateria de columbaris al cemen-teri, al manteniment i a la pin-tada de les ratlles camp defutbol, a l'adquisició de dos des-

fibril·ladors, i al restabliments deles tapes dels pous d'aigua pota-ble. Piñol va dir que estan pen-dents d'altres inversions, comara la segona fase de reforç delstalussos del castell, subjecta aaconseguir part del finança-ment, i també la rehabilitació delpasseig del Pont, subjecta al quesiga la licitació de l'obra.

Móra d’Ebre prioritza la construccióde les noves piscines durant el 2016

PRESSUPOST

El ple de l’Ajuntament aprova el noupressupost amb els vots de CiU, ERC i PP

Els comptes del consistori i de les societatsmunicipals pugen a 6,1 milions d’euros

El ple per aprovar el nou pressupost morenc va ser el 28 de desembre. // FOTO: AJUNTAMENT DE MÓRA D’EBRE.

Gustau MorenoMÓRA D’EBRE

El proper any 2016 el pres-supost que gestionarà Ri-bera d’Ebre Viva serà de397.500 euros, el 52% delqual es destinarà a la indús-tria agroalimentària; el 5% acomerç, el 28% a personesdesocupades; el 12% a Tu-risme, i el 3% a Comunica-ció. Algunes de les accionsprevistes són la dinamitza-ció del sector vitivinícola dela Ribera vinculat amb laDO Montsant; la penetraciódel sector comarcal de lafruita dolça en nous mer-cats, com Àustria, Suïssa i elnord d’Itàlia; la implantacióde l’estratègia turística en-torn del GR-99, i les prime-res actuacions amb elcomerç, per vincular el seupotencial creixement al tu-risme de la comarca; o unamarca pròpia per al sectorde l’oli.El projecte Ribera d’EbreViva, amb el suport de totsels ajuntaments riberencs ide més de 23 entitats priva-des i públiques i de 155 em-preses, vol diversificarl’economia d’una comarcamolt dependent del sectorenergètic. Des del 2011 hainvertit 1,4 milions, princi-palment per millorar lacompetitivitat de les empre-ses dels sectors estratègics:l’agroalimentari, el turisme iel comerç. En el cas del 2015,les principals inversions hanestat la creació d’un nou vide la Ribera d’Ebre i la diag-nosi del sector comercial dela comarca, juntament ambun pla estratègic d’actua-cions que es començarà adesenvolupar el pròxim any2016 amb els comerciants, amés de formació per a per-sones aturades i seminarisde professionalització. Amés, també han posat ellínia el nou portal web, a l’a-dreça www.riberadebre-viva.riberaebre.org. C.B.

ECONOMIA

Ribera d’EbreViva invertirà397.500euros

MÓRA LA NOVA

L’Ajuntament de Móra la Novava aprovar el 21 de desembre,per unanimitat de tots els grups-ERC i PSC, a l’equip de govern,i CDC, a l’oposició-, un pressu-post per al 2016 de poc més detres milions d’euros. L’alcalde,el republicà Francesc XavierMoliné, va explicar que aquest“és un pressupost de trànsit,molt auster i de continuïtat”.Moliné va detallar que no espreveuen ingressos extraordi-

naris, i en canvi s’ha hagut defer front a l’increment dels sala-ris als treballadors d’acord ambel nou conveni, a més d’assumirl’enderroc d’una casa i pagar elscrèdits contrets per l’anticequip de govern de CiU. Pelque a la partida de despesa co-rrent, la regidora d’Hisenda,Laura Griñó, va destacar ques’ha fet un “gran esforç” per re-duir 100.000 euros de la partidade despesa corrent.L’equip de govern ha destinat205.310 euros al capítol d’inver-sions. El projecte més destacat,al qual es destinaran 25.000

euros, és el condicionamentd’una nau industrial del polí-gon dels Aubals per a ajudar ala implantació de petits empre-saris. Però l’obra que s’empor-tarà la suma més gran de lapartida d’inversions del 2016,amb 40.000 euros, és la cons-trucció d’una agrobotiga i d’unpunt d’informació al Mas de laCoixa per tal de contribuir a ladinamització el turisme i l’eco-nomia del poble.En la sessió plenària també esva aprovar, amb el vot a favor del’equip de govern i amb el voten contra de CDC, avançar en el

tràmit per poder ubicar el nouinstitut-escola a la zona del Co-mellar, tràmit que passa per re-qualificar una zona verda de9.000 metres quadrats com azona d’equipaments per poder-hi construir el nou centre. Defet, el segon tinent d’alcalde, elsocialista Jordi López Leor, vaaprofitar el seu pas per Canal 21Ebre per defensar l’acció delnou govern municipal davantde les crítiques de l’exalcalde, elconvergent Ferran Bladé. LópezLeor ha remarcat que la novaubicació de l’institut-escola estàavalada per Ensenyament.

C.B. / G.M.MÓRA LA NOVA


BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

#NoPagoCastorLA FACTURA DEL GAS inclouràaquest 2016 el pagament de 15,72 mi-lions d’euros en concepte de costos d’o-peració i manteniment provisionals delmagatzem de gas Castor i 80,6 milionsd’euros més, que per decret llei han decompensar part de la indemnització queels bancs van avançar per pagar aESCAL UGS el novembre de 2014.

Una vintena d’organitzacions socialshan engegat una campanya per ferressò de la situació i ironitzar sobre lagrossa que ha tocat als ciutadans ha-vent d’assumir els costos d’este projectefallit. Les diferents entitats participantsexigeixen que es congele aquest cobra-ment mentre no es resolguen els pro-cessos judicials oberts. A.P.

El diumenge 3 de gener es vapresentar a la Sala del Consellde l’Ajuntament de Morella alnou dinosaure de la localitat, elMorelladon beltrani. En l’acteva estar present el president dela Generalitat, Ximo Puig,acompanyat per la directora ge-neral de Cultura, Carmen Amo-rraga, l’equip de paleontòlegsque ha format part de l’estudiencapçalat pel morellà José Mi-guel Gasulla, i l’alcalde de laciutat, Rhamsés Ripollés.La nova espècie de dinosaurevivia al sud d’Europa fa 125 mi-lions d’anys durant el CretaciInferior. El Morelladon beltraniera un ornitòpode, un grup ontrobem els Iguanodons quetambé habitaven les comarquesdel nord de Castelló. El nom dela nova espècie és un home-natge a la ciutat on s’ha trobat iés el segon dinosaure descrit ala Comunitat Valenciana. Tan-mateix, és la primera espècieque es troba que pertany al Cre-taci Inferior.La presentació de l’estudi l’hadut a terme el grup d’investiga-dors del Grup de Biologia Evo-lutiva de la UNED amb elmorellà José Miguel Gasulla,amb els seus companys JoséLuis Sanz (UAM) i Fernando Es-caso, Iván Narváez i FranciscoOrtega (UNED), que de formahabitual desenvolupen el seutreball en la fauna de vertebratsd’aquesta època a Morella.

Tradició en dinosauresMorella és un poble amb mésd’un segle de tradició dinosau-rològica. El material descobertd’esta espècie exclusiva, el pri-

mer descrit a la capital delsPorts, està compost per les res-tes d’un únic animal represen-tat per part de la zona dorsal isacra, la regió de la pelvis i partde l’extremitat posterior.El Morelladon beltrani és un or-nitòpode estiracostern de midamitjana, amb una longitudd’uns 2,5 metres i molt similaren grandària i proporcions a laforma europea del Mantellisau-rus atherfieldensis, una espèciedel cretàcic.L’alcalde de Morella, RhamsésRipollés, afirma que la troballa“és històrica, sent una de lesmés importants que s’han fet eneste país”. Com a màxim repre-sentant de la ciutat afirma que

l’Ajuntament “farà valdre la tro-balla perquè els veïns i els visi-tants coneguen esta novaespècie de dinosaure”.L’exposició en la qual es potveure el Morelladon beltraniporta el títol de ‘Grans i me-nuts: dinosaures i tortugues aMorella’. A més de la represen-tació de l’esquelet a tamanyreal, es poden veure altres es-pècies trobades als voltants dela ciutat.Per la seua part, el president dela Generalitat, Ximo Puig, hatancat l’acte destacant la im-portància de la investigació i lacultura com a avanç de la socie-tat, agraint el treball a l’equipde paleontòlegs i s’ha compro-

més a estudiar vies per reivin-dicar l’extens patrimoni pale-ontològic de la regió.

Record per Teudo SangüesaTant l’alcalde Rhamsés Ripollèscom el Cap del Consell, XimoPuig, van voler recordar la fi-gura de Teudo Sangüesa que vafaltar a Barcelona el passat 1degener després d’una llarga ma-laltia. Sangüesa, professor del’antic institut de Morella i pro-fessor de filosofia a Benicarlóestava molt vinculat en les tra-dicions i cultura del municipi.En el ple municipal de ge-ner, s’ha acordat concedir-li laCreu de Santa Llúcia a títolpòstum.

El President de la Generalitat presentael dinosaure ‘Morelladon beltrani’La troballa històrica dels paleontòlegs correspon a un

dinosaure que habitava el sud d’Europa en el Cretaci InferiorLes restes del dinosaure es poden veure a la Sala del

Consell de l’ajuntament de la capital dels Ports

MORELLA

Albert PascualMORELLA Un vinarossenc

a Eurovisió?

Maverick López, conegutamb el nom artístic de Ma-verick és un dels sis aspi-rants anunciats per TelevisióEspanyola a la representa-ció anual de la cadena pú-blica al Festival d’Eurovisióque se celebrarà a Estocolmel pròxim mes de maig.Maverick va donar-se a co-nèixer a l’exitòs programade nous talents de Telecinco“La Voz”. Dins l’equip deLaura Pausini va acabar ter-cer en l’edició de 2015 i arabuscarà el somni continen-tal amb una aposta amb unacançó de pop llatí per inten-tar representar a Espanya.La cançó proposada per alprograma de selecció deTVE és un tema elaborat pelbadaloní Juan Magán,Darlyn Cuevas “DCS” iLuiggi Giussepe Olivares.“És una cançó pensada perposar a ballar al públic”,afirma el cantant vinaros-senc a la televisió pública.Maverick s’haurà d’enfron-tar musicalment a cinc can-tants més: El murcià XusoJones amb els compositorssuecs de la cançó “Eupho-ria”. Salvador Beltrán quecantarà un tema propi.María Isabel, cantant cone-guda pel públic europeu enguanyar l’edició Junior ambel famós “Antes muerta quesencilla”. Electric Nana,amb el seu estil indie, i fi-nalment Barei, que buscauna oportunitat en el pano-rama musical a escala inter-nacional. A.P.

Presentació del Morelladon Beltrani. / Foto: GENERALITAT VALENCIANA


'Els veïns de dalt', de Cesc Gay, i 'Sòcrates', deMario Gas, són alguns dels plats forts de lanova temporada del Teatre Auditori Felip Pe-drell de Tortosa. La regidora de Cultura, DolorsQueralt, va destacar que la programació haestat “molt pensada i treballada”. També va dirque l'Auditori té una discriminació en positiuque permet tenir una programació de primernivell. “Les companyies i les obres que presen-tem no són una programació qualsevol i persortir del pas, sinó molt pensada i molt treba-llada; tornem a portar a Tortosa les obres quetenen una més bona acollida a la capital delpaís”, va remarcar Queralt: “La programació del’Auditori té una discriminació en positiu, i elnostre objectiu és que continuï sent una pro-gramació de primer nivell”.La temporada arrencarà el 22 de gener amb'Ser-ho o no. Per acabar amb la qüestió jueva'de Josep Maria Flotats, una obra sobre la iden-titat col·lectiva i, sobretot, la personal que debatentorn a la tolerància. El 12 de febrer es podràveure a Tortosa l'aclamada 'Els veïns de dalt' deCesc Gay, la revisió de la clàssica guerra desexes amb els actors Pere Arquillué, ÀgataRoca, Carme Pla i Jordi Rico. El 22 d’abril seràel torn de 'Sócrates', amb Josep Maria Pou, Car-

les Canut o Amparo Pamplona. 'Autoretraro deun joven capitalista español' amb l'actor Al-berto San Juan tancarà la programació d’adultsel 13 de maig.La música tindrà el seu espai l'11 de març ambuna variació de 'La Flauta Màgica' dirigida perGemma Beltran, mentre que el 9 d’abril tornaràa Tortosa la dansa romàntica amb el Ballet deMoscou que presentarà 'Giselle'. Per als méspetits, en els Diumenges en Família, hi haurà lamàgia de Raphael Capri (24 de gener), el móncreatiu i imaginari d'Engruna Teatre amb 'CodiPostal 00' (21 de febrer), i els clàssics amb el'Llop Ferotge' de la Companyia del Príncep To-tilau (13 de març) o 'Gulliver, al país de Lil·liput'(8 de maig) del Centre de Titelles de Lleida.La nova programació de l’Auditori Felip Pedrellinclou també la companyia Lo Tat de Tortosa,que proposa tres obres en un format reduït pertal de fomentar la relació entre l'espectador il'actor. Serà els dies 15, 16, 23 i 24 d’abril. Hihaurà, a més, dins de la programació teatral, lesactuacions del Festival de Jazz del mes de julioli la participació en el “Liceu a la fresca”, que esfarà el 8 de juliol, en un espai obert del Museude Tortosa, on es podrà gaudir de la retransmis-sió de 'La Bohème'.

Consulta sobre l’hora del teatreD’altra banda, a partir de gener, l’Ajuntamentde Tortosa valorarà la satisfacció dels especta-

dors amb l'objectiu de replantejar, de cara la se-güent temporada, un canvi del dia i l'hora ques'acostuma a programar el teatre al Felip Pe-drell. “L’objectiu és saber si realment el dia i l’-hora del teatre és l’adequat, ja que potser es potcanviar. Potser en lloc de fer-ho en divendresho podem fer en dissabte, i en lloc de fer-ho ales deu de la nit ho podem fer a les nou del ves-pre o a dos quarts de nou”, va explicar MariaJosé Bel, la tècnica responsable de la programa-ció. “Fins i tot les mateixes companyies ens handit que les deu de la nit és molt tard; però aquíel públic està acostumat a aquest horari i potsercanviar-ho seria un enrenou, però hem pensatque estaria bé preguntar-ho”, va concloure.

Nou carnet de l’espectadorA partir del 16 de desembre es va posar a lavenda el nou carnet de l'espectador. Per 25euros, dóna opció a un 40% de descompte enels espectacles de la programació estable, unaentrada, i un 20% de descompte a la Mostra deJazz i en la programació de Joventuts Musicals.El nou carnet està a la venda exclusivament ala taquilla del Teatre Auditori Felip Pedrell, elsdimecres i dijous, de 12.00 a 13.30 hores. Tambées poden comprar les entrades de l'obra ‘Ser-ho o no. Per acabar amb la qüestió jueva’, quetindrà lloc el proper 22 de gener. Les entradeses poden adquirir tant a la taquilla del Teatre,com al web www.treatreauditoritortosa.cat.

Alberto San Juan, Josep Maria Pou, Pere Arquillué i el Ballet de Moscou, en la nova temporada del Teatre Auditori Felip Pedrell, que comença el 22 de gener amb l’última de Flotats

CULTURA

CLA NIT DE SANTA LLÚCIA

Cartellera de luxeARTS ESCÈNIQUES

TORTOSA va tornar a ser, 33 anys des-prés, la seu de la festivitat de les LletresCatalanes, en la 65ª edició de la Nit deSanta Llúcia. La vetllada més especial dela literatura catalana va celebrar-se al Pa-velló Firal, en el sí d’una de les cites mésrellevants de l’àmbit cultural català. Amés, el fet que les Terres de l’Ebre haginacollit el certamen va voler ser també unhomenatge a tots aquells escriptors

ebrencs de la contemporaneïtat, però so-bretot als mítics escriptors ebrencs que jano hi són entre nosaltres, com és el cas delpoeta Gerard Vergés. El president d’Òm-nium a les Terres de l’Ebre, Josep Mora-grega, va encoratjar els catalans perquèllegeixin els llibres guanyadors i va recla-mar la importància “de tenir un país nouamb millors recursos, on la cultura juguiun paper molt important”. IRENE LÓPEZ

SENS DUBTEva ser una de lesveus femenines més conegu-des de la ràdio a Tortosa i de lesTerres de l’Ebre. Luz DivinaAcero i Álvarez va nàixer a Vi-llablino (Lleó) el 7 de juliol de1930; es traslladà al Perellóquan van destinar-hi el seupare, que era Guàrdia Civil, id’allà va arribar a Tortosa amb5 anys. Als 18 anys va entrar atreballar a l’emissora munici-pal de Tortosa tres cops per set-mana per portar-hi elscomptes, a petició del LluísMestres, director de l’emissora.La casualitat va fer que per lanecessitat de trobar una subs-titució temporal d’Emília Mira-valls (per afonia) fes unesproves per a uns anuncis; ésquan Mestres es va adonar deles qualitats radiofòniques deLuz Acero: una veu agradable iuna parla correcta del castellà(obligat aleshores). Aquell vaser el començament d’una bri-llant carrera radiofònica a l’e-missora tortosina, com alocutora.

LUZ ACERO va tenir la gransort de treballar al costat degrans professionals com EmíliaMiravalls, Joaquín Marín, JosepÀngel Òdena o Paco Guimerà.El programa ‘Discos dedicados’fou un dels de màxima audièn-cia de tota la comarca. També vaser la veu dels informatius ambJosep Àngel Òdena, i realitzàprogrames de teatre i musicasimfònica. El tancament deRàdio Tortosa al juliol de 1991va ser el dia més dur per a LuzAcero. Una necrològica van serles últimes paraules que vapronunciar per la freqüència deRàdio Tortosa.

Luz Acero,veu de Ràdio Tortosa

David JiménezTÈCNIC DE TURISME

1Pinzellades de Tortosa

C.B. / G.M.TORTOSA

Una imatge promocional de ‘Ser-ho o no. Per acabar amb la qüestió jueva’, amb Josep Maria Florats. / Foto: TEATRE LLIURE.


CULTURA

RAMON LLULL va nàixer a Palma l’any1232, sis anys abans que Jaume I entrés aValència i incorporés la taifa a la cristian-dat i a la seua corona catalanoaragonesa.Als trenta anys, el cortesà Ramon Llull,casat i amb fills després d’haver practicatels costums de l’amor cortès i les seuesderivacions literàries, va experimentaruna revelació religiosa i va decidir dedi-car la resta de la seua vida a escampar laparaula de Déu, motiu pel qual va con-vertir-se en escriptor polígraf, amb 240obres conservades, filòsof, missioner,apologeta, polemista, poeta no que jan’era d’abans de la revelació… Una per-sonalitat única als inicis de la Baixa EdatMitjana europea. A fi de guanyar-se elfavor dels poderosos, va escriure en ca-talà, occità i llatí.

TAMBÉ VA ESCRIURE en àrab, llenguaque va aprendre amb el propòsit no gensmodest de convertir els infidels musul-mans al cristianisme per via de raona-ment. Del que pensava n’estava moltconvençut. Mallorca havia estat conque-rida pel mateix Jaume I el 1229. De resul-tes d’aquella necessitat de difondre laseua proposta filosòfica i els seus conei-xements, Ramon Llull va escriure en ca-talà sobre matèries que en aquella època,a Europa, eren patrimoni privatiu del llatí,llengua que es mantenia en el sí de l’Es-glésia. Ramon Llull era un llec que es de-dicava a promoure la seua personalíssimamanera d’entendre el cristianisme. En laseua carrera hagiogràfica va assolir la ca-tegoria de beat. No ha estat mai santificatperquè, de fet, el seu pensament és tanpotent que s’escapa de l’ortodòxia catò-lica, per dir-ho de manera que s’entenga.

ALS EFECTES que ens interessen ara,Ramon Llull va ser el codificador del catalàculte en una època en què les llengües ro-màniques, evolucionades del llatí vulgarde finals de l’Antiguitat i començamentsde l’Edat Mitjana, no passaven de les pri-meres provatures literàries populars i parade comptar. Als reialmes catalonaragone-sos, per exemple, la poesia, que era can-tada, s’expressava en occità. Ramon Llullva escriure obra filosòfica i poesia en llen-gua catalana. De fet, va inventar moltes so-lucions lingüístiques que van servir percrear el català culte i moltes altres que novan anar gaire més enllà. La inventiva deRamon Llull tenia aquesta capacitat pro-positiva. També va escriure una narrativaprenovel·lesca, quan la novel·la tal com laconeixem actualment encara havia de tar-dar molt a configurar-se. I en romanç ca-talanesc.

LA SEUA INFLUÈNCIA a nivell europeu,que va ser l’àmbit en què es va mouremés, entre la Sorbona i Roma, entre la uni-versitat i el papat, va ser efectiva i dura-dora, malgrat que en vida no vaaconseguir atraure als seus postulats nil’escolàstica universitària ni la políticapapal. D’aquesta manera, per exemple, haestat descrita la concepció del món quetransmet la poesia d’Ausiàs March, el mésinsigne poeta valencià de tots els temps,com el resultat de l’ascendència lul·lianasobre el pensament literari medieval enllengua catalana. I és sabut que AusiàsMarch, des de Beniarjó, des de València, vafer com Ramon Llull més de cent anysabans: va abandonar definitivament l’oc-cità per escriure en un català pur, el de laValència del XV.

PER AQUESTS MOTIUS, Ramon Llull ésconsiderat el fundador de la llengua co-muna culta i literària. La mateixa que li ser-veix a Jaume I per escriure el seu ‘Libre delsfeits’ i a Ramon Muntaner per escriure laseua crònica, des de Xirivella.

ÉS PER AIXÒ que l’Institut Ramon Llull(IRL) du aquest nom. Es tracta d’una orga-nització governamental originalment cre-ada per la Generalitat de Catalunya i elGovern de les Illes Balears per a la projeccióexterior de la llengua, la literatura i la cul-tura catalanoparlants. Entre altres coses,l’Institut subscriu convenis amb universi-tats per promoure-hi els estudis catalans,més de 140 a tot el món. En aquestes uni-versitats, s’hi ensenya llengua catalana i ca-talanística. L’Institut Ramon Llull convocaproves internacionals de llengua en atencióal Marc Europeu Comú de Referència pera les llengües (MECR) que serveixen per-què les persones que s’hi presenten pu-guen acreditar els seus coneixements decatalà arreu d’Europa. A més, l’Institut pro-mou la presència de la literatura catalanaen fires internacionals del llibre i fa promo-ció cultural en ciutats estratègiques perdonar a conèixer la cultura catalana arreudel món

COM A CONSEQÜÈNCIA de l’accés delPP al Govern de les Illes Balears, aquestainstitució autonòmica va abandonar l’Ins-titut Ramon Llull, que ens els darrers anysha estat consorciat únicament per la Gene-ralitat de Catalunya i l’Ajuntament de Bar-celona. D’altra banda, des de 2008 existeixla Fundació Ramon Llull, inicialment for-mada per l’Institut i el Govern d’Andorra,amb seu al principat pirinenc, que va crear-

se per impulsar l’acció de l’Institut. Al 2009,van afegir-se a la fundació la ciutat de l’Al-guer, el Consell General dels PirineusOrientals, la demarcació administrativafrancesa de la Catalunya Nord, i la Xarxa deciutats valencianes Ramon Llull, inicial-ment creada per quatre poblacions: More-lla, Sueca, Gandia i Vinaròs. Al 2012,l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)va subscriure un conveni amb l’IRL perquèaquesta institució entrés al finançament detres lectorats de valencià a Cambridge, Toríi Amiens.

FA UNES SETMANES, com a conseqüèn-cia dels canvis polítics derivats de les elec-cions autonòmiques a les Illes Balears demaig d’enguany, el Govern d’aquesta co-munitat autònoma s’ha reincorporat al’Institut Ramon Llull. En constituir-se laXarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llullal 2008, l’alcalde de Morella era l’actual pre-sident de la Generalitat Valenciana.Aquesta xarxa avui compta amb vuit mu-nicipis que en formen part. S’hi han afegitBurjassot, Bellreguard, Pedreguer i Xeresa.La Xarxa té una pàgina pròpia amb tres en-trades de 2012, una de les quals anuncia elconveni de l’AVL. Després de la reincorpo-ració balear, ha tingut lloc a Barcelona la in-auguració de l’Any Ramon Llull, que esdesenvoluparà aquest 2016. L’AVL dedi-carà el 2016 a Isabel de Villena.

ELS DIRIGENTS ACTUALS del governvalencià tenen alguna intenció d’afegir-sea l’Institut Ramon Llull i promoure la pro-jecció exterior de la llengua i la cultura va-lencianes? Esperen a fer-ho més avant,potser al 2019, abans de les eleccions auto-nòmiques? No se sap.

Ramon LlullILERCAVÒNIA VICENT SANZ. Escriptor

El conreu de la vinya a la TerraAlta, les festes majors de Ras-quera, el ball de mantons d’Ull-decona, la cucafera de Tortosa, eljoc de la morra de Sant Carlesde la Ràpita, les curses tradicio-nals de Prat de Comte, les birlesa les Terres de l’Ebre, l’Aurora ala Fatarella, o la jota ballada dela Terra Alta i la Ribera d’Ebresón alguns dels elements queformen part de l’Inventari delPatrimoni Cultural Immaterialde les Terres de l’Ebre. Així es vadonar a conèixer el 17 de des-embre en un acte públic alMuseu de Tortosa. Des del pas-

sat mes de març, dos antropò-legs han estat treballant en do-cumentar i inventariar diversoselements del patrimoni culturalimmaterial de les Terres de l’E-bre, dels quals deu ja han estatregistrats al web ipcite.cat. Aaquests elements s’hi aniran su-mant d’altres de manera pro-gressiva.El director general de CulturaPopular, Lluís Puig, va afirmarque l’acte volia donar a conèixeri aproximar a la ciutadania elpatrimoni immaterial de les Te-rres de l’Ebre. Per la seva part, lacoordinadora de l’Inventari delPatrimoni Cultural Immaterialde les Terres de l’Ebre, Pepa Su-birats, va agrair la participacióde la ciutadania en l’elaboració

del registre.Per difondre la feina que s’ha feti al mateix temps apropar unamica més al públic el singularpatrimoni cultural immaterialde les Terres de l’Ebre es va rea-litzar una acció poètica que ambel títol d’EBRI, inspirada en elmón del vi, i en l’escenificaciód’alguns dels elements inclososen l’inventari del Patrimoni Im-material de l’Ebre. L’acció estavapensada i ideada pel músic deDeltebre Miquel Àngel Marín,en col·laboració amb l’escenò-grafa ampostina Maria Pons.Tot i no estar present a l’acte, elconseller de Cultura, FerranMascarell, va fer arribar un co-municat de reconeixement a lafeina dels organitzadors. Un moment de l’acte al Museu de Tortosa. // FOTO: IRENE LÓPEZ.

El patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre es posa en valor

PATRIMONI IMMATERIAL

Cinta BonetTORTOSA


AAGE N D A

US RECOMANEMFESTA DE SANT ANTONI A ASCÓDel 14 al 17 de gener

Exposició

Amposta‘Sub-versió’, de ManelMargalefFins el 9 de generLloc: Centre d’Art Lo Pati

Tortosa‘L’habitació insomne’, d’AnnaZaera, Josep Igual i AntòniaRipollFins el 9 de generLloc: Museu de Tortosa

La Galera‘Cànters per a l’aigua’Fins el 10 de generLloc: Museu Terracota

Benicarló‘Culturarte’, de l’AssociacióCulturarte de ValènciaFins el 10 de generLloc: Mucbe

Considerada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional i ca-racteritzada per preservar encara avui, amb tota la seva sin-gularitat, una de les tradicions que ahir més identificaven lafestivitat de Sant Antoni: les corrides de cavalls, rucs i matxos.La festa se celebra des de temps immemorials i combina lavessant religiosa, la devoció pel sant, amb els aspectes méslúdics, propis d'una festa major.

Tortosa

Anys de llum a la ciutatL’empremta social, cultural i científica delXIX al XX a Tortosa

Fins el 10 de gener

'Anys de llum a la Ciutat' és un tast artístic pensat per aun espectador inquiet amb ganes d'establir una reflexiópersonal posterior amb l'urbanisme, la música, la ciència,l'antropologia i l'empremta social i econòmica de la Tor-tosa del canvi de segle.

Lloc: Escola d'Art i Disseny de Tortosa

Fires i festes

Sant Jaume

Pobles i gent.Paisatges icultura.

En família

Ulldecona‘Patatu’, d’Àngels BassasDissabte, 9 de gener

Hora: 18 h.

Teatre Orfeó Montsià

Preu: 6 euros, amb descomptes per adults i xiquets/tes

Exposicions

El muntatge està inspirat en la col.lecció de llibres dels contes dén PATATUde la mateixa autora de léspectacle, láctriu Àngels Bassas, editats per LaGalera. Una coproducció del Grec 2014 Festival de Barcelona i Únics Pro-duccions.

El PerellóFestes Majors de Sant AntoniDel 14 al 18 de gener

BenicarlóFesta de Sant Antoni16 i 17 de generLloc: carrers de la ciutat

Exposició

Tortosa‘Ser-ho o no. Per acabar amb laqüestió jueva’, de Jean-ClaudeGrumbergDirecció: Josep Maria FlotatsDivendres, 22 de generHora: 22 h.Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell

Teatre

Espectacles

TortosaMàgia Junior presenta:Raphael CapriDiumenge, 24 de generHora: 12 horesLloc: Teatre Auditori Felip PedrellPreu: 5 eurosMés info:www.teatreauditoritortosa.cat

UlldeconaUh! Quin cangueli, de lacompanyia Xip XapDiumenge, 31 de generHora: 11:30 h.Lloc: Teatre Orfeó MontsiàEspectacle gratuïtMés info:www.ulldeteatre.org

Fins el 24 de gener

Lloc: Biblioteca MunicipalFrancesc Balagué

Gandesa‘Transversal: Paraula / Plàstica/ Natura’, de Sergi QuiñoneroFins el 24 de generLloc: Celler Cooperatiu

Corbera d’Ebre‘Biennals d'Art de Corberad'Ebre - Drets Humans’Fins el 25 de generLloc: Poble Vell

Gandesa‘Aviadores de la República’Fins el 30 de generLloc: Centre d’Estudis de la Batallade l’Ebre

Amposta‘Objectiu Terres de l’Ebre’,produïda per Zoom EbreFins el 31 de generLloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Lectura

GandesaHora del conte i club delectura infantilDimarts 12 i 26 de generLloc: Biblioteca comarcal

GandesaClub de lectura d’adultsDijous, 14 de generLloc: Biblioteca comarcal

Exposicions

Campredó‘Terres d’Arbó’Fins el 9 de generLloc: Biblioteca municipal

La RàpitaEscultures de RamonGuzman DragoFins el 10 de generLloc: Museu de la Mar de l’Ebre

GandesaExposició de Jesús Moncadai MequinensaFins el 12 de generLloc: Biblioteca ComarcalHorari: de dilluns a divendres, de16h. a 19h.

Tortosa‘Rússia innata’Fins el 26 de febrerLloc: Escola Oficial d’Idiomes


GARCIA compta amb una escola, El Ver-ger. Aquesta escola forma part de la ZonaEducativa Rural Ribera d’Ebre Nord. És unaescola molt petita però amb uns petits ar-tistes molt xarradors. El tema proposat sónles mascotes. La majoria dels xiquets entenen una, molts d’ells gossos i ocells, al-guns també tenen un gat o hàmster. El casmés curiós de la nostra pàgina mensual ésel xiquet amb una ovella com a mascota!

Però el més habitual són gossos i canaris.Especialment gossos. Als nostres petits ar-tistes de Garcia els agrada anar a passejaramb la seva mascota a la vora del riu.També jugar amb ells i donar-los a menjar.Tot i no ser unes mascotes estranyes, enaquesta ocasió els gats són poc presentsentre les mascotes preferides pels xiquetsde Garcia.I recordeu, lectors del Cop d’Ull, que els

animals domèstics han de tenir un cuidatresponsable i un cop passats els dies fes-tius de Nadal, Cap d’Any i Reis no elspodem abandonar en qualsevol lloc!

“El meu gos esdiu Gus, és unYorkshire Terrieri és molt petit. Liencanta jugar. Ésmolt simpàtic iafectuós.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA EL VERGER: Les mascotes


“Antoni Rodríguez“La meva mascota és una ovella que esdiu ‘Capità de Neu'. Es diu així perquèés tota blanca com la neu.”

“El meu gos ésun cocker i lidiuen Cocker.M’agrada jugaramb ell i liagrada moltmenjar.”

2 PINZELLADES

Ariadna Díaz

Sergi Sabaté

“Com la mevagermana, Paula,el meu gos Cocoa més té el morroxafat i li agradamolt jugar i có-rrer. ”

“El meu gos ésnegre, té la panxablanca. Es diuCoco i ja ha com-plit un any devida. Li agrada

que li graten el cap.”

Júlia Gallego

Paula Gallego

“La meva mas-cota és un canaria qui li agradamolt cantar. Elscaps de setmanasortim a passejari quan li xiulo, ell respon.”

“La meva gataKitty és moltafectuosa però tépor a conèixer al-tres persones. Ésde color gris i

negre amb ratlles. Els ulls són decolor verd.”

Jesús Rodríguez

Anahí Plosca“La meva mas-cota és una gossai es diu Lluna. Ésmolt simpàtica iobedient, fa tot elque li dic!”

“El meu gos ésun pitbull. Tot iser un gos moltfort sempre témolt de fred.Amb ell jugo a

fet i amagar.”

Alfred Muñoz

Sorin

“El meu gos, Ri-ques, és gran i decolor blanc ambtaques negres. Liagrada anar apassejar al parc ijugar amb la pilota. Reques és unregal del meu iaio!”

“La Cuca és unaconillet d'Índies.Sempre dormamb els ullsoberts. La Cucaés blanca amb ta-

ques marrons i viu en una gàbiamolt gran. ”

Zimeb

Mar Muñoz

“Pic és el meu ca-nari groc amb elbec de color ta-ronja. La mevamascota té tresanys de vida i li

agrada cantar els dies que fa bontemps.”

Mariona Gaixet

“M’ag r ada r i atenir un gos i aixísempre jugariaamb ell i em fariamolt bona com-panyia.”

Gisela Quixalós


EESPORTS

TEMPORADA DE PREMISDESEMBRE és el mes on, per excel·lèn-cia, els diversos ajuntaments i consells co-marcals organitzen els premis als millorsesportistes de l’any. Un reconeixementinstitucional a aquells que de manera des-interessada ajuden amb els seus actes a lapromoció de l’esport i amb el nom de lesnostres comarques ben alt. Però aquestspremis és sabut que serien molt més pro-

fitosos si, a més, es destinessin els sufi-cients diners a la promoció de l’esportamb instal·lacions de primer ordre i for-mació d’esportistes d’elit. De segur queles Terres de l’Ebre en tenen molts de des-coneguts amb gran potencial com aquellsque ja han tocat o estan a punt de tocarel sostre més alt possible. A uns i altres,l’enhorabona. A.P.

PREMIS ESPORTIUS

Els remers Pau Vela i Àlex Si-gurbjornsson en categoria abso-luta, el remer Yago Gavilan enescolar-federat, i la nedadoraLaia Núñez en categoria escolarvan ser escollits els millors espor-tistes del Baix Ebre de l’any 2015.Així ho va decidir el jurat dels XIIPremis Esportius organitzats pelConsell Comarcal i el Consell Es-portiu del Baix Ebre.En una gala amb un miler depersones organitzada al casal deXerta, els diferents premiats, fins

a un total de 700 entre escolars ifederats, pujaren a l’escenari arecollir els guardons.Vela i Sigurbjornsson van serpremiats per la excepcional tem-porada en la que han acabat coma Campions d’Espanya i classifi-cats per als jocs de Rio de Janeiroel pròxim estiu.Yago Gavilan en el seu últim anyen categoria juvenil. El remeraldeà va sumar un campionatd’Espanya. Per la seua part, la ne-dadora de l’Ametlla de Mar, LaiaNúñez, fou campiona de Cata-lunya i provincial de natació en lacategoria benjamí.

Els millors del Baix Ebre Vela i Sigurbjornsson elegits els millors de l’any preparen

la seua participació als Jocs de Rio de JaneiroEl remer Yago Gavilan i la nedadora Laia Núñez també

van guanyar el premi a millors esportistes de 2015

Albert PascualXERTA

Corredors per la Marató. // FOTO: UEC TORTOSA

Una imatge de grup dels premiats. // FOTO: CONSELL COMARCAL BAIX EBRE

AGENDAESPORTIVA

Diumenge 10 de gener7a Cursa les II Torres i 9èCanicròs a Campredó

Dissabte 16 generSegona prova de la LligaTerritorial d’Escacs aBatea

Diumenge 17 generFutbol Tercera Divisió Na-cional, FC Ascó - UE Fi-gueres a l’EstadiMunicipal d’Ascó

Dissabte 23 generHandbol femení, divisió deplata, CH Amposta - Cas-telldefels al Pabelló Muni-cipal d’Amposta

Diumenge 24 gener7a Cursa de muntanya “LoPastisset” de Benifallet

Diumenge 7 de febrer6a Cursa per la muntayade la Marcenca a Bítem

LA MARATÓ

Esport per la diabetis i l’obesitat

Amb motiu de La Marató de TV3 esvan dur a terme diversos actes es-portius per recaptar fons per a ladiabetis i l’obesitat. Dos dels mésllargs van ser les 24 hores de ci-clisme al velòdrom de Tortosa orga-nitzades per la Unió ExcursionistaCatalunya, i també les 24 hores co-rrent del Club ATE.La Unió Excursionista Catalunyade Tortosa va organitzar per primercop les 24 hores pedalant. Aquestva ser un acte de solidaritat on vanparticipar unes 250 persones i esvan recaptar 500 euros. L’activitatcelebrada al velòdrom va incloureun berenar amb xocolata sensesucre i un vermut el diumenge almatí. Des de la Unió ExcursionistaCatalunya de Tortosa es va valorarmolt positivament com entre dife-rents associacions esportives es vapoder dur a terme aquesta activitat.A la mateixa hora i al Parc de la Naude Tortosa, el Club d’Atletisme Te-rres de l’Ebre va organitzar un altra

activitat esportiva per recaptar fons.En aquest cas va ser la segona edi-ció de les 24 hores corrent pel parc.El president del Club ATE va des-tacar la nombrosa participació desde primera hora de gent anònima.Per la seva part, Maite Ribot vavoler incidir en la resta d’activitatsde caràcter solidari que es fan du-rant l’any a banda de les destinadesa la Marató.En les 24 hores corrent pel parc esvan arreplegar més de 2.600 euros,amb una participació molt desta-cada de fins a 620 persones, un50% més respecte a la primeraedició.

Pàdel a Jesús54 participants van jugar el torneigde pàdel solidari que e va organit-zar Jesussport. L’acte en benefici deLa Marató va recaptar 545 euros entotal. Les 27 parelles van jugar du-rant tot el dia a les noves instal·la-cions esportives municipals ontambé es va realitzar classes dezumba, una activitat cardiovascularque combina exercicis de tonifica-ció amb passos de balls llatins.

Albert PascualTORTOSA


El Tortosa-Ebre tancaval’any amb una victòria perla mínima enfront delCamp Clar de Tarragona.L’equip de Javier Subiratsamb els dos últims partitsde 2015 amb victòries essitua cinquè en la classifica-ció de la lliga preferent fe-menina, a set punts delMolins de Rei, quart classi-ficat, i a deu punts del SantGabriel B, líder amb 33punts. A.P.

Any vell, any nouamb bonesperspectives

FUTBOL FEMENÍ

Les Vinyes del Convent Bàs-quet Cantaires de Tortosaacaba el 2015 amb derrota aFerreries en el partit quel’enfrontava a l’Olesa. Elmarcador final de 63 a 70 elsdeixa en cinquena posicióamb 21 punts, a quatre dellíder. Fins a la derrota en-front del CB Olesa, el Can-taires portava quatre partitssense perdre. A.P.

Final d’anyagredolç per alCantaires

BÀSQUET

Bona actuacióebrenca a l’obertd’Andalusia

REM

Bona actuació dels equipsebrencs a l’Obert Interna-cional de Rem d’Andalusia.Per equips, el Club NàuticAmposta va acabar quart icinquè va ser el Club RemTortosa. Albert Tafalla delTortosa es va penjar la me-dalla d’or en skiff absolut.

A.P.

L’EDAT és un problemaque tots els clubs tenim ales Terres de l’Ebre. “Les ca-rreres universitàries alCampus de Remolins sónles que són, i els que arribena sènior en molts casos hande marxar; en el nostre cassi volen continuar amb elrem, ha d’anar a Banyoles”.Alguns xiquets poden optara una beca per conviure iseguir amb el rem a les ins-tal·lacions de Banyoles.Aquest és un factor preocu-pant tenint en compte queper població, la ràtio d’es-portistes de nivell en com-paració a Barcelona oGirona és molt major aquí ales Terres de l’Ebre.Prova d’això són Pau Vela iÀlex Sigurbjornsson, que“tot i que s’han montat lavida a Banyoles, l’essènciaque han viscut al Club deRem Tortosa es manté, i tot ihaver-los oferit remar per aaltres clubs, ells sempre hancontinuat sentit els colorsdel Club de Rem Tortosa”.

Pel que fa a la financiació del’activitat esportiva, l’entre-nador Josep Pla incideix enla dificultat de trobar patro-cinadors. Contats clubs aSevilla i el Pais Basc comp-ten amb forts patrocinis quepermeten evitar computarles despeses com ara el des-plaçament dels equips a lesfamilies dels esportistes.D’aquesta manera l’equipes pot centrar en la bonaformació i preparació delsremers. A.P.

Trobar bonspatrocinadorsés el principalproblema decara a fercrèixer l’equip”

“

Josep PlaENTRENADOR CLUB REM TORTOSA

Fer front al’èxode delsesportistes

1ENTREVISTAEl canicross és un esport que con-sisteix a córrer juntament amb ungos que es troba unit al cos mitjan-çant un arnès. Normalment la su-perfície sobre la qual es practica ésla terra, encara que també es potcórrer sobre neu utilitzant raque-tes. Aquest factor, a les nostres co-marques és més difícil, però no peraixò deixa de practicar-se.El passat diumenge 13 de desem-bre, Sport Salut i Paleo TrainingDelta d’Amposta van organitzar lasegona edició d’aquest esport al’Encanyissada del Delta on vanparticipar gairebé unes cinquantapersones amb els seus gossos.Les novetats d’aquesta edició vanser la modificació del circuit ambalgunes parts més tècniques per algos.Amb una major participació, elsguanyadors finals van ser Christian

Pellicer amb el seu gos Jack acom-panyat de Rubén Roig amb Bulmai Joan Fernández amb Cahui entreels nois, i Laura Jiménez amb Lyahcom a primera en la categoria denoies acompañada de Carme Tortaamb Mila i Jordana Salvadó amb la

seva mascota, Nerón. El primerdels locals va ser Dani Climentamb Arithz i Bea Sáez amb Txiki. Elpremi; un trofeu, un sac de pinso iuna inscripció al pròxim canicrossde Tivenys a celebrar el pròxim tresde gener.

Albert PascualAMPOSTA

CURSA AMB GOSSOS

Segon Canicrossde l’Encanyissada 35 corredors van participar en la cursa de cinc kilòmetres. També

es va fer una caminada de dos kilómetres amb les mascotes

CURSES DE MUNTANYA

Els millors corredors de muntanyade Catalunya

La Federació d’Entitats Excursio-nistes de Catalunya va entregarels premis del calendari de com-peticions de curses per muntanyade la temporada 2015.La festa es va celebrar al CasalMunicipal de Miravet, i comptavaamb la col·laboració del Club Es-

portiu de Muntanya La CametaCoixa.Pel que fa als premis, Ferran Sam-pere, de l’Associació Excursio-nista Sant Vicenç de Montalt, iPaloma Lobera, de l’AssociacióEsportiva Matxacuca, s’han pro-clamat campions de la 14a CopaCatalana de Curses per Mun-tanya.Sampere s’ha fet amb la primeraplaça de la copa gràcies a la victò-

ria aconseguida a la Taga2040, aSant Joan de les Abadesses; ter-cera plaça de La Faiada, a Pont deSuert; i quarta a la Trail MontroigExtrem, a Sant Llorenç de Mont-gai.Per la seva banda, Lobera s’haproclamat campiona gràcies a lavictòria a la Trail Montroig Ex-trem; segona plaça a la Taga2040;i quarta plaça a la Cameta Coixade Miravet.

Albert PascualMIRAVET

Els millors corredors de muntanya // FOTO: FEEC

El podi guanyador del 2on Canicross. // FOTO: CANICROSS ENCANYISSADA

ESPORTS

Amb quatre jornades con-secutives sense perdre aca-ben el 2015 les noies del’Handbol Amposta. Enaquesta ocasió la victòria acasa va ser enfront del Mis-lata per 25 a 19. L’equip va-lencià es va veure superatpel bon joc de les del Mont-sià que es situen quartes enla lliga de plata femenina.

A.P.

Encarant el 2016amb bonesperspectives

HANDBOL


ELS MEDICAMENTS usatscorrectament aporten gransbeneficis, però si s'utilitzende manera incorrecta podenproduir riscos, efectes no-cius i complicacions. Encaraque un medicament no re-quereixi recepta mèdica, espodria donar el cas que re-sulti perjudicial.

ABANS DE PRENDREqualsevol medicament hemde conèixer la resposta aaquestes preguntes: Per quèserveix? Quina dosi m’hede prendre? Quina és la du-rada del tractament? Tambécal saber si es pot combinaramb altres medicaments i siles activitats diàries espoden veure afectades, aixícom els possibles efectessecundaris. Perquè un me-dicament faci correctamentel seu efecte, és importantque no se’ns oblidi cappresa. En cas d’oblit, s’ha deconsultar al metge o al far-macèutic, però mai hem dedoblar la dosi. Tot i que elssímptomes de la malaltiahagin desaparegut, cal con-tinuar prenent el medica-ment durant el tempsindicat.

ALGUNS ALIMENTSpoden dificultar l’absorciódel medicament i/o dismi-nuir-ne la seva eficàcia. Peraixò hem d’estar ben infor-mats de com l’hem de pren-dre, si durant les menjades,o bé una hora o dues abanso després dels àpats. És molt important no pren-dre begudes alcohòliques,perquè poden potenciar odisminuir l’efecte, i infor-mar el metge de tots els me-dicaments que prenem.

SS A L U T

NOVA CONSULTA ESPECÍFICA DE PEU DIABÈTICL’HOSPITAL de Tortosa Verge de laCinta ha obert una consulta específicade peu diabètic de referència territo-rial. El principal problema del peu dia-bètic és la neuropatia, que provocauna pèrdua de sensibilitat, cosa que famolt difícil detectar-hi qualsevol trau-matisme que, per petit que sigui, potderivar en una lesió greu. Per aquest

motiu, la mesura més important és laprevenció. Els pacients diabètics hande tenir molta cura dels peus pel quefa al calçat, la higiene i la hidratació, ivigilar diàriament que no hi hagi capcanvi o anomalia. En aquest cas, hand’acudir immediatament al seu centred’atenció primària (CAP) perquè el seumetge o infermer en faci la primera va-

loració i tractament. Són aquests pro-fessionals els que detecten la necessi-tat de fer la derivació a la consultaespecialitzada. La consulta de peu dia-bètic s’ha ubicat provisionalment a laplanta baixa de l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta, al costat del vestíbulprincipal, i està oberta cada dijous desde les 8 a les 12 hores. C.B.

L'Hospital de Tortosa Vergede la Cinta ha fet balanç del'activitat del centre durantel 2015, després d'haverrebut per quart any consecu-tiu el premi Top 20 en l'apar-tat de Gestió HospitalàriaGlobal, sent l'únic de la de-marcació de Tarragona dis-tingit amb aquest guardó. Eldirector de l’Hospital de Tor-tosa Verge de la Cinta, Salva-dor Pallejà, va destacarl’increment de l’activitatquirúrgica. L'Hospital ha in-crementat en un 3,5% les in-tervencions quirúrgiques,arribant fins i tot a superarl'activitat que es feia al 2010.També s'ha incrementat lacirurgia major ambulatòria il'hospitalització domicilià-ria. Entre els reptes per l'anyvinent, segons va detallarPallejà, hi ha la millora i lareubicació de l'hospital dedia, que ha incrementat elspacients atesos. La majoriasón malalts oncològics, ambun increment del 12,5% en el

darrer any. “Creiem que éson hem de focalitzar els nos-tres esforços durant el 2016;tenim un espai millorable, iesperem que tindrem els re-cursos per millorar l’hospi-tal de dia, per estalviar leshospitalitzacions i fer-lesd’una forma ambulatòriaque permeti que el malaltpugui anar a dormir a casa”,va remarcar Pallejà.Per la seva part, el directordels serveis territorials deSalut a les Terres de l’Ebrel’Ebre, Albert Gómez, haavançat que, d’acord amb elPla de Salut de Catalunya, aprincipis d’any s’implemen-tarà un nou servei de nefro-logia per a malalts aguts i und’atenció a la síndrome desensibilitat central. “Són dosserveis que ja es fan al nos-tre territori però que es mi-lloraran en coordinacióentre l’atenció primària i l’-hospital”, va dir Gómez.

El Verge de la Cinta vol millorar i reubicar el seu hospital de dia

HOSPITALS

Hi haurà un nou servei de nefrologia i unper a la síndrome de la sensibilitat central

Serà la prioritat del centre tortosí a causa de l’increment de malalts, sobretot oncològics

El director de l’hospital, Salvador Pallejà. // FOTO: M.V.

Cinta BonetTORTOSA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTEls medicamentsno són gominoles

Retard del pla de mobilitat

El gerent de l’Institut Català dela Salut (ICS) al Camp i l’Ebre,Pere Montserrat, va detallarque durant aquest primer tri-mestre explicaran les solucionsper millorar la mobilitat i els ac-cessos a l’hospital Verge de laCinta. El compromís, però, erafer-ho abans del desembre. “El

que no podem estar és de bra-ços creuats, esperant a veurequè passa i si tenim pressupostper poder fer un nou hospital”,va dir. Segons Montserrat, famesos que Salut i Territori iSosteniblitat treballen amb l’A-juntament de Tortosa per millo-rar l’accessibilitat del centre.


S’acaba la paciència dels veïnsESTUDIEN CONVOCAR MOBILITZACIONS

La Federació d’Associacionsde Veïns de Tortosa i el sindi-cat CATAC-CTS no descartenconvocar mobilitzacions, sijust després de les festes deNadal no es presenta el Pla

de Mobilitat de l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta(HTVC). Segons el presidentde la federació veïnal, JosepBaubí, la Generalitat els vaprometre que a finals de no-vembre se’ls presentaria elpla. Però ara sospiten que eldocument ha quedat al ca-laix, fins que es puga formar

un nou govern a Catalunya.També hi hauria discussionssobre qui ha de pagar elsquatre milions que costariael pla: Territori i Sostenibili-tat o Salut, i si ha de partici-par o no l’Ajuntament deTortosa. Així, Baubí ha dema-nat a la classe política quedeixi d’enganyar-los i que

presentin el pla. També la de-legada del sindicat CATAC-CTS, Cinta Sarroca, hademanat que es tinguin encompte les més de 6.000 sig-natures que van presentarper reclamar la millora delsaccessos, i perquè es resolguiun problema que s’arrossegades de fa 40 anys.

C. BonetTORTOSA


ACABEM DE COMENÇAR l’any, i cadacop que això succeeix són moltes lespersones que es proposen deixar defumar, però no els resultarà una tascasenzilla, ja que el tabac és una de lesdrogues que creen més addicció. Hi hamoltes maneres de deixar aquest perni-ciós hàbit, però a cada persona li funcio-narà alguna de diferent i, encara que novull desanimar a ningú, hi haurà gentque no serà capaç de deixar-ho mai.

ENTRE ELS MÈTODES que se solen uti-litzar, i sense voler ser exhaustiu, hi haels mètodes d’autoajuda. Hi ha molts lli-bres que ofereixen normes i consells, ique d’una forma senzilla desmunten elsarguments que tenen els fumadors pera continuar fumant. També n'hi ha queutilitzen fàrmacs, entre els que podemtrobar els pegats, els xiclets, inhaladorsi el Bupropion, entre d’altres. I per fina-litzar, tenim la teràpia psicològica d’o-rientació cognitiva conductual, en laqual s’utilitzaran diverses eines com larelaxació i l’autocontrol dins de la terà-pia. Quan ens proposem deixar de

fumar, hem de tenir presents les raonsper les quals ens hem convençut que hohem de fer, entre les quals podríem no-menar evitar tenir problemes a llarg ter-mini com poden ser el càncer, lestemudes MPOC, problemes de cor, amés de millorar la salut, respirar millori millorar l'aparença física, disminuint lainsofrible olor a tabac, sense deixar depart l’important estalvi econòmic quecomporta.

PEL QUE FA A LES TERÀPIES psicolò-giques, aquestes poden ser individuals,estructurant-se les sessions d’acord ambuna anàlisi funcional de la conducta iadaptant les estratègies necessàries ques’han d’utilitzar en aquest àmbit, men-tre que en les teràpies en l'àmbit grupales combinen diverses estratègies en lesquals és fonamental el compromís delgrup. En l'àmbit del tractament psicolò-gic, els programes multicomponents sónels que s’han revelat com a més eficaçosper deixar de fumar, tot basant-se el seuèxit en l'aplicació de mètodes que siguinacceptables pels fumadors, utilitzant

tècniques dins del programa com la des-sensibilització sistemàtica, la relaxació ofins i tot les tècniques aversives.

HEM DE SER CONSCIENTS que elcomportament de fumar és un hàbit for-tament consolidat i que és après. És peraixò que, per a poder eradicar-lo, serànecessari temps i un considerable esforça causa del fort poder addictiu que té lanicotina. Els fumadors han de ser cons-cients del nociu que és el consum deltabac i han de valorar com els afecta a laseva salut i a les persones que els envol-ten, sabent que en l'àmbit físic sónmolts els perills que comporta fumar.De vegades, plantejar-nos el problemadel tabac és tan senzill com fer-nos unapregunta que pot semblar absurda i queprobablement la resposta encara siguimés absurda, i que si ens la plantegem,podria ser així: realment, per quèfumem? La resposta és ben senzilla: en-cenem una cigarreta, per a poder méstard encendre’n una altra. No hi ha capraó més. No hi ha cap benefici, tot sónpèrdues.

SALUT

Per què fumem?

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

L’escàndol sanitari per la investi-gació sobre les pròtesis defectuo-ses de Traiber podria tenirramificacions a l’Hospital de Tor-tosa Verge de la Cinta. Segons lainterlocutòria del jutge del cas In-nova, que va obrir un procés d’in-vestigació per tretze delictes a 47metges de 23 centres mèdics detot Catalunya i als responsablesde l’empresa, Traiber va pagar co-missions als metges perquè po-

sessin les seues pròtesis als pa-cients. Fins i tot els compensavaamb viatges perquè callessin, si hihavia alguna pròtesi en mal estat.Segons la investigació judicial,Traiber anomenava ‘royalties’ anegocis jurídics simulats per en-cobrir el pagament de comissionsirregulars. Així, una nota manus-crita de Traiber afirma que haviende pagar un ‘royalty’ del 20% ametges de l’Hospital de Tortosa

Verge de la Cinta, tot i que facul-tatius d’altres centres podien arri-bar a cobrar un 25% del valor deles pròtesis, d’uns 5.600 euros. Altres informacions també apun-ten que Traiber tenia una taula decomptabilitat amb regals deNadal realitzats a centres com ara’hospital Sant Joan de Reus otambé l’hospital de Tortosa, ambles persones de contacte per a ferels mateixos regals. G.M.

El cas de Traiber esquitxa el Verge de la Cinta

QUAN PARLEM de defenses, noméspensem en preparar el nostre organismedavant de qualsevol malaltia que ben bépodria ser una grip, un refredat comú, omalalties de més importància.

LES DEFENSES ens ajuden a preveniruna grip, però també a recuperar l’ener-gia i a tenir un bon estat de salut, espe-cialment a la tardor i a l’hivern. Ambl’arribada d’un canvi d’estació, i sobretotdel mal temps i del fred, el nostre orga-nisme tendeix a debilitar-se. Per tant,haurien d’adoptar-se mesures per aug-mentar les defenses. L’ideal seria seguiruna dieta equilibrada i saludable, dormirbé, res d’estrès, una mica d’exercici, i unabona activitat mental.

LES VITAMINES i minerals poden ser degran ajuda a l’hora de recuperar l’energiai augmentar les defenses. A part dels ali-

ments quotidians nostres com ara elssucs naturals, infusions d’eucaliptus,brous vegetals, extractes de mel i pròpo-lis, zinc, seleni, gelea reial que conté vi-tamines del grup B,C,A i E i minerals comel fòsfor, calci, ferro, seleni i coure. A mésa més, existeixen productes de tipus na-tural (fitoteràpia) a les farmàcies, quecol·laboren eficaçment a aconseguir-hode forma més ràpida.

EN RESUM, és necessari enfortir el sis-tema immunitari de tots, però especial-ment el de la gent menuda i la gent gran.En lactants, l’enfortim amb la llet ma-terna i externament amb les vacunes quesón medicaments biològics elaborats apartir dels agents infecciosos, tractats oinactivats per eliminar la seva capacitatde produir la malaltia; però mantenint laseva capacitat d’estimular la respostaprotectora del sistema immunològic de la

persona vacunada. Les vacunes comença-rien en lactants i nens, però també s’apli-quen en persones adultes per prevenirdeterminades malalties que podrien sermortals, i continuar aplicant-les a gentgran com la vacuna de la grip. Aquestamalaltia, de produir-se en persones quetenen el sistema immunològic debilitat,greus problemes respiratoris com l’asma,o malalties del cor, podrien agreujar-se alpatir la grip.

ELS NENS han de portar una dieta ricaen verdures (minerals) i llegums, cereals,peix, carn i elevat consum de fruites (vi-tamines), sempre tenint en compte unabona hidratació. En canvi, en la poblacióde gent gran són de gran ajuda els suple-ments nutricionals, perquè hi ha carèn-cies nutricionals que, degut al tipus devida de cadascú, no s’arriben a ompliramb la dieta diària.

Les defenses

Cèlia TéllezNUTRÒLOGA


Amposta Es ven pis primer,2 habitacions, cuinamenjador, bany, traster, aprop Hospital Comarcal,estació autobusos, centrescomercials i col.legis. � 645888266

Tortosa pis situat a la zonade Sant Llatzer de 70 m²construïts, dues habitacions,bany, cuina office, menjador,balcó de 3m² i un garatgeparticular de 40m² amb banyinclòs. Bomba de calor i airecondicionat. L'edifici disposad'ascensor. Preu: 75.500euros � 699 910 364

Tortosa zona centre.Superfície útil de 142m² i de163m² construïts distribuïtsen dues plantes. Primeraplanta on es troba la cuina,sala d'estar i menjador.També disposa, la primeraplanta, d'un bany amb dutxaseparada del vàter i lavabo.Preu: 173.250 euros� 699 910 364

Tortosa pis zona de Remolinsal costat del campusuniversitari. Superfície de 46

m2 distribuïts en 3 hab, , unbany, menjador i balcó.Preparat per entrar a viureamb electrodomèstics,mobles i climatització (airecondicionat i bomba decalor).Preu: 22.420 euros � 699 910 364

Amposta segona planta de55m2,bany,menjador,cuinaoffice i safareig, traster alterrat, equipat amb mobles ielectrodomèstics per entrara viure disposa d'ascensor,lliure, de barreres arquitec-tòniques. Preu: 36.000euros. � 699 910 364

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Lluís Canalda deVoraparc. Preu: 50 €.� 685 331 865

La Ràpita Zona plaçaCarles III. Es lloga localcomercial planta primera, 75m2, assolellat, ideal per adespatx, cèntric. � 676919378

La Ràpita Es lloga localcomercial planta baixa,100,61 m2, situat a galeriescomercials Hort del Rei.

Cèntric, Zona plaça CarlesIII, molt lluminós, totescaparate . � 676919378

La Ràpita Zona plaçaCarles III. Es lloga localcomercial planta baixa,95,32 m2, ampliable 163,19m2, annexant altre local67,87 m2, cantoner.� 676919378

La Ràpita Carrer Sant Isidre,galeries comercials Hort delRei. Es lloga pis terceraplanta, sense moblar, 4habitacions, totes exteriors,menjador. � 676919378

La Ràpita Zona plaçaCarles III. Es lloga pistercera planta, sensemoblar, 3 habitacions, totesexteriors, menjador, cuinaindependent, lavabocomplet, galeria.� 676919378

Cotxes Es ven NissanNavara, any 2000, dièsel,rodes recentment

canviades, Tel: 650756727

Ofertes Si necessites uncambrer extra jo tincexperiència en sala cafeteria,bon tracte al client. � 650756727

Ofertes M'ofereixo pertreballar de cambrer, tincexperiència també rentaplats,repartidor, carratoner. � 650756727

Ofertes Cambrer amb moltaexperiència, s’ofereix pertreballar d’extra, per torns,caps de setmana, des de 5euros hora, Amposta,Tarragoona, Vinaròs,Peñíscola, Tortosa, Deltebre.� 650756727

Ofertes M’ofereixo pertreballar de cambrer, tinccurset nivell 2 bar cafeteria,treballaria com a extra, preus aconvenir. � 650756727

Contactes Home de 45 anys,cerca dona per a relacióseriosa i de futur. Enviarcurriculum vitae més foto

carnet a: Cid AF a l’avingudade la Generalitat 151, 1ºC43500 Tortosa.

Contactes Desitjo relació ambdona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Varis Es ven mobiliari formatper 3 mòduls de fusta, enprestatgeries de vidre, mous,ideal per a tot tipus de negoci,perruqueria, perfumeria,farmacia, tenda de roba. � 977580536

Varis Es ven dos quadres,gran format de GuillemBergnes. � 639108313.

Varis Compro Scalextric, noimporta l’estat ni l’antiguitat,cotxes, pistes o circuitssencers, pas a recollir, pago enefectiu. Wthatsapp. � 699640547

Varis Es ven alarma 180€. � 650756727

Varis additiu per al cotxegasolina, gasoil, menysconsum, menys fum, 4pastilles 25 Euros.Amposta. � 650756727

Varis Particular gestiona totesles coses que tingues envenda, cotxes, motos, cases...� 650756727

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. Capacitat dedistingir el mal de la displicència delbé de l’enteniment / 2. Esvaloto i se-gurament accelero. Donació forçosa ala generosa institució / 3. Les besso-nes malfamades. Vingut al món en unescampall de tucans. Abracen la Neus/ 4.Antic guant de boxa força ja pre-sent en l’ancestralitat. Ocelletes xe-rrant amb l’avi del portal / 5. EnSaint-Exupery quan no escrivia con-tes. Demana l’ajuda del senyor per ala bona fi de l’empresa / 6. A tort i adret. Pigment per pintar alzinesnanes. A tert i a drot / 7.Redistribucióde la plantilla en funció de la carta te-levisiva. Llei d’abans de les lleis / 8.Nucli bàsic de la gratuïtat. Absènciade vicis i tendències?: no, només defulles / 9. Gla d’importació que re-volta els Tobella. L’Enric quan no badaboca / 10. Sense dir res t’ho ensenyatot de tu. Era una noia normal ara sos-pitosa d’autoritària / 11. Retrogust deponiol. Esbudellar de paraula. Margesd’error / 12. En Camps, l’home del’enteniment natural. Delaten de pa-raula la gravetat de ta procedència ge-ogràfica / 13.Responsable del forn devidre molt donat a discutir. Apegalóscom acudit repetit.

VERTICALS: 1.Tan desvergonyit quediu que segur i no l’entén ningú.Mamo desordenadament perquè ésuna ganga / 2.Ragi per la vora, com fala cervesa. Expressa alegria contínuaper sa condició laboral / 3.Dominen elSalvador. Encarregat de repartir aiguafins i tot si no n’hi ha. Als límits del ge-nocidi / 4. Amb uns quants et potscomprar un centenar d’ocells ameri-cans. Monstre amb cap de dona i cosde drac mort a mans del seu amo / 5.Pista de ball del blat. Descriu exacta-ment el procés d’elaboració de mare-dedéus de fusta. Pilar prim / 6. Qualitatdel color dels cabells de la llum de lameva vida. Trepitjar raïm pensant enuna altra cosa / 7. Nou buida. Quatrecables i un generador i ja hi pots fer có-rrer els cotxes. Distret Comptant Ene-mics / 8. Dies bons (menys per JuliCèsar). Del consell que no es dóna a unamic ans a un mul·là / 9. Es refereix ala que ens va parir. Pregues pel mo-ment central de la desforestació / 10.Paren en sec. Són monjos però tenenfama de comediants. En la penúria vadespullat / 11. Instruments per a lesprimeres pràctiques de maternitat. Ésa la garsa com al puny la punyeta / 12.No tossiré però de cops de cap sí queen clavaré. Relleu causat per l’aigua, nopas pels karts.

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[MOTOR]

[TREBALL]


Tot i que diversos fabricants ja han provat la tecno-logia tàctil en alguns dels seus models d’ordinadorspersonals i portàtils, aquesta no ha acabat d’imple-mentar-se com un element de sèrie indispensabledemandat pels usuaris, més enllà dels equips AIO(tot en un) que, per concepte, la integren pràctica-ment com un element bàsic del propi sistema. Peraixò se’ns presenta AirBair, un dispositiu revolucio-nari fabricat i dissenyat a Suècia per l’empresa Neo-node INC, i que ens donarà l’oportunitatd’incorporar al nostre equip actual la tecnologia tàc-til, i encara més important, sense haver de fer unagran despesa econòmica.Però, necessitem realment una pantalla tàctil en elnostres ordinador? Bé, dependrà bàsicament del sis-tema operatiu que s’executi. I és veritat que, fins ara,els sistemes basats en Microsoft Windows no hanajudat gaire, tot i els esforços evidents en el redis-seny del seu ‘interface’. Finalment, el gegant americàha vist com el seu domini comença a tremolar davant

les fortes envestides de Google amb el seu Androidi Apple amb el IOS (ambdós tàctils), i ha hagut dedepurar el conegut Windows de tota la vida peradaptar-lo definitivament a les noves tendències idispositius tecnològics: tablets, smartphones, ordi-nadors AIO...I ara sembla que la cosa ha canviat. Amb el nou Mi-crosoft Windows 10 trobem un producte realmentsòlid (tot i molt millorable), i preparat per al que hade venir, el futur tàctil. I aquí és on apareix el AirBar,un petit sensor en forma de barra d’un centímetred’ample aproximat, al més estil del Sensor Bar de lavideoconsola Wii. Aquest dispositiu genera un campde llum enfront la pantalla que ens permetrà usarels dits i altres dispositius com llapis i pinzells, perposar un exemple. AirBar és connecta via USB is’instal·la a la part inferior de la pantalla, quedantperfectament enganxat mitjançant una sèrie d’i-mants. Per tant, serà molt fàcil de posar i treure.La primera versió disponible d’AirBar està pensada

per equips de 15’6” i és completament compatibleamb Windows 8.x, Windows 10 i Chromebooks. Enbreu estarà també preparada per entorns OS X de lacasa Apple. I el més interessant de tot és el seuexcel·lent preu, només 49€, amb disponibilitat en elprimer trimestre de 2016. Podeu consultar aquest in-teressant nou producte en el web neonode.com.

COMUNICACIÓ

PANTALLES

P LLUC INIESTA, PRIMER EBRENC DEL 2016LLUC INIESTA LABÈRNIA ha estatel primer ebrenc del 2016 i també el pri-mer tortosí de l’any. El petit Lluc va néi-xer a l’Hospital de Tortosa Verge de laCinta només una hora després de lescampanades que donaven inici al 2016.El xiquet és el primer fill de Beatriu La-bèrnia i Joan Iniesta, força conegut aTortosa ja que dirigeix el taller d’imatge-

ria popular Calaix de Sastre. A més amés, el pare de la criatura també és elpresentador del programa del mateixnom a Canal 21 Ebre. El naixement deLluc es va retardar uns dies, ja que en re-alitat els seus pares l’esperaven per al 28de desembre. En el moment del seu nai-xement, Lluc Iniesta Labèrnia va pesarmés de quatre quilos. C.B.

TECNOLOGIA

AirBar converteix en tàctil la pantalla del teu portàtil per Jaume Querol

Canvi de pell de Marfanta.com

El diari digital Marfanta.com haestrenat un nou disseny, ambmotiu del seu desè aniversari idesprés de tres mesos de treballen equip. Es tracta d’un dissenyintel·ligent, ja que s'adapta atots els navegadors i a totes lespantalles de tots els dispositius:ordinadors de sobretaula, por-tàtils, telèfons mòbils, tabletes itambé televisions connectadesa internet. A més, el fet d'estarconstruïda amb llenguatgeHTML5 també permet que lapàgina es carregui molt més rà-pidament, amb un menor con-sum de dades i amb unaexperiència més agradable perals lectors. La nova web Mar-fanta.com reforça la vocació deser una veritable plataformamultimèdia, ja que també inte-gra i comparteix els continguts

i els anunciants dels altres mit-jans del grup Doble Columna,com ara Canal 21 Ebre, Copd'Ull i Teveon. D’altra banda, el nou dissenydel web -encara en fase beta-identifica cadascuna de les sec-cions amb un color propi, idóna importància a les imatges,tant a les fotografies com als ví-deos. Des del punt de vista delscontinguts, al marge de priorit-zar els temes de les Terres del'Ebre, també s’ha volgut donarmés importància a les notíciesde les comarques veïnes delBaix Maestrat, els Ports, el Ma-tarranya i el Priorat, i es conso-lida la secció Catalunya. De lamateixa manera, també es re-força la secció Tribuna, ambmés articulistes i més opinionsinteressants. En 10 anys des dela seua creació, l’antic bloc Mar-fanta.com va publicar 15.860 ar-ticles, així com uns 46.295comentaris dels lectors.

REDACCIÓTORTOSA


Demaneu que us tallin el pollastre perrostir, a la mida que més us convingui.Començarem per enrossir el pollastre,salem el pollastre i l'empebrem. A con-tinuació, prepararem la nostra especialpicada. Pelem unes ametlles torrades iun parell d'alls també. Una mica de ju-livert fresc, i un parell de galetes tipus"Maria" que esmicolarem. Tambépodeu utilitzar llesques de pa fregit. Ifinalment, el vi ranci. Una mica debrandi també anirà bé. Finalment, hi

afegirem una mica de xocolata. La in-corporem a la picada i ho reservem.Mentrestant, el pollastre l'haurem anatenrossint per totes dues bandes. El re-servarem. En el mateix oli fregirem elsescamarlans. I els reservem. En el ma-teix oli sofregirem la ceba fins ques'enfosqueixi. A continuació, afegiremel tomàquet a la cassola i el deixaremfer uns 10 minuts fins que es consu-meixi tota l'aigua que du. El sofregitha de quedar una mica caramel·litzat,

intens i fosc. Seguidament, ja hipodem incorporar el pollastre i cobrir-lo amb aigua o brou de pollastre. Unamica de sal... i ho deixarem fer uns 45minuts a foc baix. Quan faltin 15 mi-nuts per acabar de coure el pollastre,hi afegirem una cullerada de farinaque ens ajudarà a lligar la salsa. I quannomés quedin 10 minuts per acabarincorporem els escamarlans... i la pi-cada. Escampeu bé la picada i remeneutot el conjunt.

VI RECOMANATMerian Blanc

2014Bodega Tarroné

D.O. TERRA ALTABatea

Preu aprox. : 6,25€

F O G O N S

FLa ressenya

Ingredients 1 pollastre trossejat

12 escamarlans3 tomàquets ratllats2 cebes trinxades1 raig de brandi

pebre negreoli d'oliva

farinaaiguasal

Per fer la picada:2 galetes

julivert fresc2 grans d'all

una mica de vi ranciun grapat d'ametlles

Pollastre amb escamarlans

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMCASA RAMÓN MARINÉS

El restaurant Casa Ramón Marinés ésuna marisqueria fundada l’any 1948amb una gran tradició familiar a SantCarles de la Ràpita, on gaudirem delsplats més tradicionals de la zona aixícom d’una varietat d’arrossos que ensfaran gaudir del peix i marisc del Delta.Tant en carta com en menú treballen

amb producte fresc i sempre amb preusajustats al mercat, cal destacar també lesmariscades, que amb un gran assortit decrustacis de la zona faran que gaudimcom mai. Bona carta de vins, tant peracompanyar carns com peixos.

C/ Arsenal, 16 - SANT CARLES DE LA RÀPITAReserves: 977 74 03 61

Situat davant de l’antic escor-xador de Tortosa, al barri deRemolins, ens trobem el res-taurant Matadero, un restau-rant amb una llarga tradicióque ha passat de generació engeneració i que s’ha adaptatals nous temps i al nou con-cepte de cuina amb l’objectiuque els seus clients puguingaudir de les novetats culinà-ries dels nous temps. Tot aixòben treballat amb els produc-tes que ens ofereixen les Ter-res de l’Ebre per tal d’oferiruna cuina d’avantguarda i dela millor qualitat.Ja d’entrada, comentar que alrestaurant Matadero has d’en-trar amb gana: tant el menúdiari, com el menú de cap desetmana com la carta ens pre-senten plats abundants i benelaborats.El menú diari ens ofereix coma primer plat des de mussaka,olla, estofat de cigrons ambcallos com arrossos i fideua-des. Destacar l’olla i els arros-sos. De segon, des dellenguado a la planxa, bistec,com gall a la planxa. Tot a unpreu econòmic de 10 euros.De la carta, destacar el carpac-cio de bacallà amb oli d’oli-ves negres, el típic timbaltortosí, les costelletes de ca-brit, el solomillo al foie i elllenguado a la crema de bo-lets.Les postres són casolanes i enconsonància amb el menjarque prepara el restaurant,amb el carpaccio de pinya ca-ramelitzat amb gelat de cocoo la crema catalana ambmousse de xocolata com apostres a destacar.Finalment, posar en valor eltractament que ofereix el per-sonal del restaurant al client.Si hi vas, repetiràs.Gaudeix del saber fer del res-taurant Matadero i aprofitaper descobrir el meravellósnucli antic de Tortosa.

RestaurantMatadero


PPRODUCCIÓ RÈCORD

ELS VUIT MOLINS d’oli d’oliveresmil·lenàries del territori de la manco-munitat de la Taula del Sénia han pro-duït més de 13.000 ampolles de miglitre en la campanya durant el passat2015. Una producció rècord i de quali-tat suprema, segons han constatat lesanàlisis químiques i els panells de tastoficials realitzats. En aquest sentit, calrecordar que l’any 2014 només es van

produir 3.876 ampolles. A més a més,els propietaris de les 680 oliveresmil·lenàries que s'han recol·lectat en-guany per a elaborar el preuat oli hanestat 50 en total. Des que es va iniciarla col·laboració entre el productors dela Mancomunitat de la Taula del Sénia,l’any 2008, ja s’han elaborat un totalde 32.465 ampolles d’olis de les olive-res mil·lenàries. C.B.PAGESIA

AGRICULTURA

Agrofruit, la principal exporta-dora de cítrics de Catalunya, hasortit del concurs de creditors enquè es trobava immersa desprésd'arribar a un acord amb elsbancs i subministradors ambuna quitança de 10 dels més de30 milions d'euros de deute quearrossegava. La finalització delprocediment, en el qual estavainclosa la mateixa Agrofruit iEbrefruit SAT, proveïdora delscítrics dels socis, preveu tornarels 20 milions pendents amb larenegociació dels crèdits banca-ris ja vençuts a nou anys i eldeute hipotecari en més de 20.Els socis hauran d'assumir qui-tances d'entre el 70 i el 95%. Undels advocats de l’empresa, LluísSalas, va voler remarcar que elconcurs de creditors ha acabat, ique les dues empreses tenenplena capacitat per desenvolu-par la seva activitat sense capaltre control que el del conselld’administració. “Els concursos ila intervenció judicial han aca-bat; això vol dir que la llei permetque Agrofruit i Ebrefruit tornin atenir plena capacitat d’obrar, decomercialitzar i de desenvoluparla seva activitat”, va dir Salas.“Això posa les dues companyies

en una millor situació per tirarendavant”, va concloure.De fet, el president del conselld’administració d’ambdós em-preses, Adolf Algueró, va avan-çar que caldrà reestructurar deles dues societats. Agrofruit ab-sorbirà Ebrefruit, i es redimen-sionarà per treballar amb menysquantitat de cítrics. “Hem d’ade-quar l’empresa per deixar de tre-ballar amb els famosos 70milions de quilos, sinó que hau-rem d’adequar la nova Agrofruit,

també des del punt de vista del’estructura i el personal”, va as-senyalar Algueró. “Si noméshem de treballar 20 milions dequilos, haurem de tenir menyspersonal fix i no fix”, va advertir.D’altra banda, l’advocat i secre-tari del consell d’Administraciód’Agrofruit, Javier Faura, va des-tacar que el jutge del Mercantilha decidit no obrir la peça de res-ponsabilitat contra els membresdel consell d’administració, i queles tres persones d’aquest con-

sell que estaven sent investiga-des, el mateix president, Fer-nando Ferrer i Josep Forés, handeixat d’estar imputats. Sí quecontinua estant imputat, tot i queja no per apropiació indeguda,l’exdirector general d’Agrofruit,Xavier Guarner.

Agrofruit comença a reflotarL’exportadora citrícola arriba a un acord

amb els bancs i surt del concurs de creditorsAgrofruit absorbirà Ebrefruit i es reduirà per

treballar amb menys producció de cítrics

Faura, Algueró i Salas, durant la compareixença a la seu d’Agrofruit, el passat 22 de desembre. // FOTO: ACN.

Cinta BonetTORTOSA


El Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca i Ali-mentació va anunciar l’11de desembre passat que co-mençava els pagamentsdels ajuts agroambientalsde la campanya 2015, amb

una despesa pública totalque ascendeix a 3,7 milions.Aquestes línies d’ajut for-men part de les mesuresamb compromisos vigentsdel Programa de Desenvo-lupament Rural de Cata-lunya 2007-2013, i estancofinançades pel fons euro-peu Feader, amb la finalitatde promoure una activitatagrària més sostenible me-diambientalment. En con-cret, es van començar apagar els ajuts relacionatsamb l’agricultura ecològica;l’agricultura racional i deconservació en el conreu dela fruita de closca; la lluitacontra l’erosió de mitjansfràgils de conreus llenyosos;els mètodes de produccióagrària compatibles enzones humides Ramsar reti-rada de la producció peruna durada mínima de 20anys, i la millora de pastu-res en zones de muntanyaper a la protecció del pai-satge i la biodiversitat en ra-maderia equina. Algunsdels ajuts ja s’han procedit apagar amb fons del pro-grama de Desenvolupa-ment Rural (PDR). G.M.

AJUTS

El govern iniciael pagament d’ajuts agroambientals

En total, la despesapública en aquestsajuts és de 3,7 milions d’euros

Alguns ja s’han pagata través del PDR

Ferran Bel i MiquelAubà, els únics ebrencsamb escó a Madrid

La Generalitat reiniciales obres de l’edifici deles delegacions, al carrerMontcada de Tortosa

Movem Tortosa constata el malestardels pobles i EMDs pelfinançament

Deltebre aprova unpressupost de 13 milions d’euros, que reserva ajuts específicsper a la ciutadania

Móra d’Ebre prioritzales obres de les novespiscines durant el 2016

Cartellera de luxe ala nova temporada delTeatre Auditori FelipPedrell de Tortosa

L’Hospital de TortosaVerge de la Cinta volreubicar i millorar elseu hospital de dia

Agrofruit surt delconcurs de creditors iabsorbirà Ebrefruit, adequant la producció

#p13

#19

#p26

#p28

#p34

#p39

1

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p3

#p20

cop d'ull 245 - gener de 2016

Documents