cop d'ull 240 - agost 2015

La jutgessa arxiva elcas Carraus d’Alcanar

cop d’ull

La Generalitat dónallum verd a lesobres de la línia delsAlfacs

Adam TomàsALCALDE D’AMPOSTA

“Per una ciutatmillor”#p15

Amposta ajorna l’obertura de la residència d’avis

Movem Tortosaporta als jutjats lesirregularitats de l’hospital de Jesús

Segueix-nos a

#p23

#p24

Inicien un novacampanya de signatures contra elprojecte Castor

#p27

#p21

#p17

LA COMISSIÓ CÍVICA RECLAMA LA PRESERVACIÓ D’ELEMENTS HISTÒRICS

Les cases, a terra

Germà Bel i CarmeForcadell, Junts pel Sí

Adéu a un dels últims vestigis de la façana fluvial

Aixequen la prohibició delstemptejos de bous amb públic

URBANISME / TORTOSA COMENÇA L’ENDERROC DE L’ILLA DE CASES DEL CARRER CROERA

Baix Ebre Política

#p19

#p3#p20

Després de més de 50 anys de projectes per obrir la catedral al riu, Tortosa comença aquest mes d’agostels treballs per tombar les cases del carrer Croera i construir-hi una nova plaça. / FOTO: Sílvia Alarcón.

ADJUDIQUEN PER 209.730 EUROS UNES OBRESD’ENDERROC QUE DURARAN QUATRE MESOS

cop d’ull// Agost 20152

cop d’ull Agost 2015 // 3

P PRIMER PUNTER HUMÀUNS 300 EBRENCS van ser elsprimers catalans en formar el punterhumà que vol incentivar la participa-ció per omplir la Meridiana l'11 de se-tembre, i que simbolitza “el camí de lavictòria” cap a les eleccions del 27-S.El punter va culminar l’acte celebrat alparc de Tortosa, el 5 de juliol, que vaencetar la campanya d'estiu de l'As-

semblea Nacional Catalana (ANC), 'Ontot Comença'. De fet, el nou presidentde l'ANC, Jordi Sànchez, va destacarque s’havia escollit començar a Tor-tosa, la capital de l'Ebre, perquè el te-rritori ha estat "símbol del treball perla dignitat". “És a partir de la cohe-rència i la perseverança que es podenguanyar les batalles, va dir. " G.M.PORTADA

Bel i Forcadell, Junts pel Sí L’economista de les Cases d’Alcanar encapçalarà la llista

independentista a la demarcació de Tarragona el 27-S

POLÍTICA. COMPTE ENRERE CAP AL 27-S

L’expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, nascuda a Xerta, serà la número 2 per darrera de Romeva

L'economista ebrenc Germà Belencapçalarà la candidatura deJunts pel Sí a les comarques deTarragona. Així ho va confirmarEsquerra el passat 24 de juliol,amb un missatge a Twitter. D'a-questa manera, només resta perconèixer el nom del candidatque encapçalarà la llista deConvergència, Esquerra i les en-titats sobiranistes a la demarca-ció de Lleida, després que elmateix dia s’anunciés que elcantant Lluís Llach acceptavaanar de número 1 a les comar-ques de Girona. Nascut a lesCases d’Alcanar, Bel és catedrà-tic de la Universitat de Barce-lona i doctor en Economia per lamateixa universitat, a més detenir experiència com a profes-sor en diverses universitats eu-ropees i nord-americanes. Ésautor de llibres com 'Espanya,capital París' i ha rebut el XIIIPremi Catalunya d'Economia. Abanda, Bel també és membredel Consell Assessor per a laTransició Nacional.L'anunci de la participació deGermà Bel va arribar el mateixdia que el cap de llista per Bar-celona, Raül Romeva, va confir-mar en una entrevista aBarcelona Televisió que el líderdel col·lectiu Súmate, EduardoReyes, i el catedràtic d’Econo-mia Financera de la UniversitatPompeu Fabra (UPF), OriolAmat, ocuparien els llocs 6 i 7.Per tant, ja hi ha confirmats al-menys set primers llocs de Juntspel Sí per Barcelona, una llistaformada també per l'expresi-denta de l'Assemblea NacionalCatalana (ANC), la xertolinaCarme Forcadell, que ocupa elsegon lloc de la candidatura per

darrera de Romeva. Els primersllocs de la llista els completenl'expresidenta d'Òmnium Cul-tural, Muriel Casals, en el nú-mero 3; el president de laGeneralitat, el convergent ArturMas, que finalment anirà de 4, iel president d'ERC, Oriol Jun-queras, que és el número 5.

La llista amb el presidentJunts pel Sí és finalment elnom de la candidatura con-junta independentista, acor-dada entre CDC, Esquerra i lesentitats sobiranistes. La pre-sentació va fer-se el 20 de ju-liol, des de la terrassa delMuseu d’Història de Cata-lunya, a Barcelona. A més delpresident de la Generalitat,també van participar-hi el pre-sident d’Esquerra i els núme-ros 1, 2 i 3 de la llista, RaülRomeva, Carme Forcadell iMuriel Casals. D’una banda,Romeva va assegurar que Juntspel Sí declararà la indepen-dència de Catalunya encaraque l’Estat espanyol vulga blo-quejar l’autogovern. D’altrabanda, Forcadell, que va serl’encarregada de cedir la pa-raula a Romeva, va remarcarque les diverses mobilitzacionsal carrer han servit per demos-trar la força de la societat civilde Catalunya, i per deixar benclar que volen liderar el procéscap a l’estat propi al costat delParlament. A més, l’expresidenta del’ANC va fer una crida per om-plir l’avinguda Meridiana deBarcelona el proper Onze deSetembre, per formar el queserà la Via cap a la RepúblicaCatalana. Segons Forcadell,estan cridats a participar-hi“tots els demòcrates” del país,com a prèvia de les eleccionsdel 27 de setembre.

Gustau MorenoTORTOSA

El secretari general adjuntd’ERC, el rapitenc Lluís Sal-vadó; l’exregidora tortosinaAlícia Gamundi i el nou alcaldede Móra la Nova, Francesc Xa-vier Moliné, són els ebrencsd’Esquerra que el consell na-cional del partit ha escollit perintegrar-se a la candidatura deJunts pel Sí, al costat del tambéebrenc Germà Bel. La professora i periodistaMontserrat Palau, també in-dependent, serà el número

dos de la llista, mentre queConvergència ha proposatl’alcalde de Valls i actual dipu-tat, Albert Batet, per al nú-mero 3 de al candidatura.El número 4 de la llista per Ta-rragona i l’Ebre estaria ocupatper Ferran Civit, nou presi-dent regional d’ERC al Campde Tarragona i un dels princi-pals activistes de l’ANC enaquelles comarques. La cin-quena posició de la candida-tura podria ser per a MeritxellRoigé, de CDC. La regidoriatortosina i actual diputada,però, s’està disputant aquestlloc amb una regidora de

Reus, Montse Vilella. El repu-blicà Lluís Salvadó seria elnúmero 6 de la candidatura,on també hi haurà els ebrencsGamundi i Moliné. Jordi Sen-dra (CDC) seria el número 7, il’alcalde de Tortosa, FerranBel, podria anar de número 8,però només si Roigé no va de5 a la llista. Finalment, els nú-meros 9, 10 i 11 els ocuparanTeresa Vallverdú (ERC), l’am-postina Anabel Marcos (CDC)i Ester Alberich (ERC). Quedafora Neus Sanromà, regidorad’Arnes, que els republicanshavien designat com a repre-sentant de la Terra Alta.

Salvadó, Gamundi i Moliné, elsebrencs d’ERC a la candidatura

Carme Forcadell, amb Oriol Junqueras, Muriel Casals, Raül Romeva i Artur Mas. / Foto: ACN.

Gustau MorenoSANT CARLES DE LA RÀPITA


La coordinadora de l’àrea d’in-ternacional de l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC), LizCastro, va manifestar el 23 dejuliol, des de Tortosa, el seuconvenciment en les possibili-tats de la candidatura Junts pelSí, amb què Convergència, Es-querra i les entitats sobiranis-tes concorreran a les eleccionsdel 27 de setembre. Així, Castrova destacar que convertir leseleccions al Parlament en unesplebiscitàries sobre la indepen-dència de Catalunya és la mi-llor fórmula possible. Sobretot,si hi ha diverses candidaturesque es posen d’acord per re-presentar el vot del “sí”.

Quant a la resposta del governde l’Estat, amb declaracionsd’alguns ministres que fins i totamenacen de suspendre l’auto-nomia de Catalunya si és ne-cessari, Castro va afirmar quela reacció del PP i d’altres par-tits espanyols és “depriment”.Segons l’editora nord-ameri-cana, els arguments que s’es-tan utilitzant, fins i tot negantel dret dels catalans a plante-jar-se la independència, són“antidemocràtics”. De fet, Cas-tro va remarcar que la comuni-tat internacional rebutjariamajoritàriament la suspensióde l’autonomia de Catalunya,una mesura extrema que esveuria com una “aberració”.D’altra banda, Castro va im-partir el 22 de juliol un tallersobre activisme i xarxes socials

al viver d’empreses de Tortosa.Segons la responsable d’inter-nacional de l’ANC, l’activismede la ciutadania a través de xar-xes com Twitter ha estat fona-mental per al creixement delprocés sobiranista. També perexplicar a la resta del món lesraons de la independència. Amés, Castro va mantenir diver-ses reunions durant la seua es-tada a l’Ebre, amb col·lectiuscom els empresaris o els page-sos del Delta.Per la seua banda, la monja ilíder de Procés Constituent, Te-resa Forcades, va realitzar el 13de juliol una xerrada sobre laconfluència de les forces d’es-querres en els comicis del 27 desetembre. Forcades va insistirque les eleccions no són plebis-citàries, sinó constituents.

PORTADA

Liz Castro avala Junts pel Sí a TortosaLa coordinadora d’internacional de l’ANC lamenta la

resposta ‘depriment’ del PP i d’altres partits espanyolsL’editora nord-americana remarca que la comunitat

internacional rebutjaria la suspensió de l’autonomia


Liz Castro, durant la seua estada a Tortosa. // FOTO: MANEL CAPELL.


Nou recurs del govern de l’Estat TORTOSA

El govern del PP ha interposatun recurs d'apel·lació, a travésde l'Advocacia de l'Estat, con-tra la resolució del Jutjat Con-tenciós Administratiu I deTarragona, que l'1 de febrer de2013 va declarar la inadmissiódel recurs que havia estat pre-sentat prèviament per la Sub-delegació del Govern de l'Estata Tarragona, en contra de l'a-cord del ple de l'Ajuntament

de Tortosa de 17 de setembrede 2012, en què es declaravaTortosa com a “territori catalàlliure”. En concret, la moció de-manava que el Parlament votésuna declaració "unilateral" desobirania nacional de Cata-lunya i que, si s'escaigués, quees convoqués un referèndumsobre la independència. La ma-teixa moció també recollia quel’Ajuntament donaria suport ales diferents accions que realit-zés l’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) per aconseguir laindependència, i demanava

que el Parlament acordés, ambcaràcter immediat, les mesuresi accions convenients per orde-nar la transició fins a la consti-tució formal de l'estat català.El recurs ja ha estat duramentcriticat per part de l'alcaldedeTortosa, Ferran Bel, qui consi-dera "absolutament incom-prensible" que el govern del'Estat plantegi un recurs dosanys després i a pocs mesosd'unes eleccions, en una deci-sió que constata "el tarannàfrontista del govern del PP".Per la seua banda, el portaveu

municipal d'ERC, Josep Mon-clús, en la seua condició deproposant de la moció objectedel recurs, ha volgut recordarque la moció va ser presentadaamb la voluntat de reivindicarla sobirania de Catalunya desdels municipis, com van fer al-tres ens locals del país. PerMonclús, l'actitud de l'Estat és"una manca de respecte a lavoluntat expressada pels re-presentants democràtics de laciutat de Tortosa, i demostra denou la necessitat imperiosa deconstruir un país lliure".

Cinta BonetTORTOSA

Ferran BelALCALDE DE TORTOSA

No entenemaquesta formad’actuar. És absolutament incomprensibleque el governplantegi un recurs dos anysdesprés, i a pocsmesos d’uneseleccions”

“


PORTADA

Ja són 18 dels 21 regidors quetenia Unió Democràtica de Ca-talunya (UDC) a les Terres del’Ebre, els que han abandonatel partit en les darreres setma-nes. També ho han fet els dosalcaldes d’Unió al territori: l’al-calde de Prat de Comte, JoanJosep Malràs, i el nou alcalded’Horta de Sant Joan, JoaquimFerràs. Segons fonts de la novaformació Demòcrates de Cata-lunya, ara s’han donat de baixad’Unió els dos regidors de Tor-tosa, Emili Lehmann i Joaquimdel Pino. Es dóna la circums-tància que Lehmann era finsara el president de l’executivalocal d’Unió Democràtica aTortosa. D’altra banda, tambéha deixat el partit la regidorad’Unió a Amposta, Rosita Per-tegaz. Les mateixes fontstambé han assenyalat que al-tres regidors ebrencs que hanabandonat recentment el partitde Duran i Lleida són els regi-dors d’Ulldecona i de SantCarles de la Ràpita.El passat 8 de juliol, l’executivaintercomarcal d’Unió a les Te-rres de l’Ebre ja va anunciar laseua dissolució. De fet, el finsaleshores president de la inter-comarcal, Joan Josep Malràs, java anunciar que més d’un cen-tenar de militants tenien la in-tenció d’abandonar el partit enles dies següents. Malràstambé va explicar que farienuna aposta decidida per refun-dar Unió a través d’una altraformació política, que final-ment s’ha cristal·litzat amb lacreació de Demòcrates de Ca-talunya, partit que vol afegir-se

a la candidatura Junts pel Síque han impulsat Convergèn-cia, Esquerra i les entitats sobi-ranistes per al 27-S.Malràs va criticar la “deixadesai menyspreu al principi de sub-sidiarietat” de la direcció d’U-nió, tot remarcant que sovints’ha renunciat a qüestions te-rritorials en favor de qüestionsnacionals. També va recordar lafalta de diàleg de la direcció,així com el desacord majoritaridels militants ebrencs amb lapregunta d’Unió sobre la posi-ció del partit amb el procés in-dependentista. De fet, a l’Ebreel ‘no’ es va imposar claramenten la consulta interna, amb un74% dels vots. Tot i així, Malràsva dir que garantiran l’estabili-tat en ajuntaments, als consellscomarcals i a la Diputació.

El primer secretari del PSCi candidat a la presidènciade la Generalitat, MiquelIceta, va defensar el 25 dejuliol, des de Tortosa, unanova llei electoral de Cata-lunya que permeti que lesTerres de l’Ebre puguen de-signar directament els seuscandidats en les eleccions alParlament. Iceta va volerdestacar que les Terres del’Ebre tenen una realitatpròpia i que, per tant, hau-rien de constituir una de-marcació pròpia. En aquestsentit, el primer secretaridel PSC va lamentar que enaquesta legislatura no hajaestat possible arribar a unacord per tirar endavantaquesta proposta. Tot i així,Iceta va afegir-hi que desdel PSC que continuarantreballant en aquesta direc-ció, perquè “ha d’haver-hiuna relació directa entreelectors i electes”.Iceta va fer aquestes decla-racions en el marc de laseua visita a Tortosa ambmotiu de la Festa del Renai-xement. També poqueshores després del ConsellNacional Extraordinari delPSC aprovés les candidatu-res i el programa per leseleccions del 27 de setem-bre. En el cas de la circums-cripció de Tarragona, laprimera secretària del PSCde Sant Jaume d’Enveja, Bi-biana Porres, ocuparà el nú-mero 3 de la llista delssocialistes. Per la seuabanda, l’alcaldessa de Ti-venys, Maria Beltran, serà lanúmero 7. El portaveu delPSC a Móra la Nova, JordiLópez Leor, serà el 12; i elsecretari executiu del PSCde Tortosa, Eugeni Monllaóel número 16 de la candida-tura. A banda, durant laseva visita a la Busca de Tor-tosa Iceta també ha aprofi-tat per felicitar al PSC deTortosa per contribuir a laFesta del Renaixement através de la Busca de Tor-tosa, i contribuir així a la re-cuperació cultural i depromoció de la festa. S.A.

TORTOSA

Iceta defensaque l’Ebrepuga designarels candidats

Unió intenta aturar la sagnia Dos alcaldes i 18 dels 21 regidors deixen el

partit, tot coincidint amb la creació de Demòcrates

Es constitueix una nova executiva de la

intercomarcal, que presideix Eduard Masip


L’anterior executiva d’UDC a l’Ebre va comparèixer el 8 de juliol per anunciar la seua dissolució. // FOTO: ACN.

G. Moreno / C. BonetTORTOSA

Les baixes han obligat Unió arecosir ràpidament el partit a lesTerres de l’Ebre. El nou presi-dent de la intercomarcal d’Unióés l’anterior alcalde de la Torrede l’Espanyol, Eduard Masip.En la nova executiva també hiha l’exregidor tortosí de Cul-tura, Joan Caballol; el també tor-tosí Toni Polo, i l’exdirectorgeneral d’Afers Exteriors de laGeneralitat i expresident nacio-nal de la Unió de Joves, Iban Ra-basa, a més de l’exalcalde deGarcia, Francesc Acero. El pas-

sat 15 de juliol, la nova executivava rebre el suport del secretarigeneral d’Unió, Ramon Espada-ler. Des de Tortosa, Espadaler vaposar en qüestió el programaamb què Junts pel Sí pretén go-vernar el país, tot posant de ma-nifest que serà molt difícilcompaginar la ideologia de Ro-meva amb allò que representenArtur Mas i Oriol Junqueras. Es-padaler va afirmar que Uniópresentarà un programa des delcatalanisme moderat, i que noes posarà límits, però sí seny.

Espadaler afirma que Unió noes posarà límits, ‘però sí seny’

Mira elvideo enaquestenllaç


El president de la federacióde l’Ebre d’ERC, Albert Sal-vadó, ha reclamat "el prota-gonisme, els mitjans i elsrecursos que les Terres del’Ebre es mereixen", amb ladivisió efectiva de l’actualDiputació de Tarragona. Defet, els republicans han ad-vertit de la possible renúnciadel nou govern de CiU i elPSC a nomenar un vicepresi-dent per a les Terres de l’E-bre. La proposta d'Esquerraconsisteix en una modifica-ció de l'estructura organitza-tiva de l'ens provincial, quepassaria a tenir un vicepresi-dent delegat a l'Ebre, aixícom un diputat delegat decadascuna de les comissionsi àrees tècniques de la Dipu-tació. Així, aquesta descen-tralització es faria a partirdels diputats ebrencs. Se-

gons Salvadó, la delegació dela Diputació que hi ha a Tor-tosa ha de "deixar de ser unsimple decorat, i dotar-la derecursos i mitjans". “Fins ara, la Diputaciónomés ha aplicat una des-centralització estètica peròno real cap a les Terres del’Ebre, que patim una certadiscriminació", ha afirmat elpresident d’ERC a l’Ebre.Salvadó ha afegit que la des-centralització no es pot basarnomés en càrrecs polítics. Eldirigent republicà ha qualifi-cat d’"inadmissible" la conti-nuada centrifugació quepateixen els organismes dedecisió. Així, ERC demana algovern de la Diputació queno faci cap pas enrere en elreconeixement territorial iinstitucional de les Terres del’Ebre. Salvadó proposa quela Diputació "s’adapti a larealitat territorial de la de-marcació, i que desplegui re-cursos, mitjans i gestió a les

Terres de l’Ebre, que tenenuna personalitat pròpia". Enaquesta línia, demana "divi-dir de manera formal, efec-tiva, funcional i depressupost la Diputació, perfer, així, l’embrió de la futuravegueria de l’Ebre". Per alsrepublicans, els passos des-centralitzadors que s’han fetfins ara han estat del tot in-suficients. Segons Salvadó,per poder fer realitat la pro-posta republicana, "nomésdepèn que els diputats pro-vincials tinguin la mateixavoluntat política que en elseu moment va tenir la Ge-neralitat". “Això podria serd'aplicació immediata, sensela necessitat de modificarcap llei ni de dependre decap administració superior,sinó només d'una voluntatpolítica”, ha dit. Per dur-ho aterme, ERC demana l'adhe-sió de la resta de forces polí-tiques i dels agents socials ieconòmics del territori.

La Diputació de Tarragonaha nomenat els vicepresi-dents, els membres de laJunta de Govern, els res-ponsables de cada àrea i elspresidents dels organismesautònoms de la institucióper al mandat 2015-2019.Pel que fa als diputats deles Terres de l’Ebre, l’al-calde de Masdenverge, Ál-varo Gisbert, serà eldiputat delegat de Contrac-tació, Aprovisionaments iExpropiacions; l’alcaldePrat de Comte, Joan JosepMalràs, serà el diputat de-legat de Recursos Humans,Ocupació i Promoció Eco-nòmica; l’alcalde de Delte-bre, Lluís Soler, serà eldiputat delegat d'Hisenda,mentre que el socialistaFrancesc Miró s’encarre-garà de l’àrea de Préstecs aens locals. D’altra banda,

l’alcalde de Móra d’Ebre,Joan Piñol, serà el presi-dent de BASE, l’organismeautònom de gestió d’in-gressos. D’altra banda, la Diputaciótorna a estar presidida perJosep Poblet, mentre queJosep Maria Cruset i JosepMasdeu són els dos vice-presidents. El diputat dele-gat dels Serveisd’Assistència al Ciutadà ésJoan Olivella; la diputadadels centres educatiusd’ensenyaments especials,Montserrat Carreras; el di-putat del Servei d’Assistèn-cia Municipal, Josep MariaCruset; la diputada deMedi Ambient, Salut Pú-blica i Territori, Immacu-lada Costa; el diputat delPla d’Acció Municipal, Sal-vador Ferré; i el diputatdels Serveis d’Assistènciaal Territori, Josep Masdeu,entre d’altres. El nou presi-dent del Patronat de Tu-risme és Martí Carnicer.

PORTADA

L’alcalde de l’Aldea, el repu-blicà Dani Andreu, és el noupresident del Consell Co-marcal del Baix Ebre, des-prés de rebre el suport delconsellers comarcals d’ERC idel PSC. Andreu ocuparà elcàrrec els dos primers anysdel mandat, mentre que elportaveu del PSC a l’Ajunta-ment de Tortosa, Enric Roig,ho farà els dos últims anys.En el seus discurs posterior ala presa de possessió, An-dreu va apostar per impulsarmesures de control de ladespesa efectives, per en-grandir l’activitat del viverd’empreses, i per reforçar elprojecte 7 Comarques. An-dreu també va parlar d’afa-vorir que la Reserva de laBiosfera siga una font d’o-portunitats per al territori.

Finalment, va posar sobre lataula la necessitat d’aconse-guir la unitat d’acció entreles quatre comarques de lesTerres de l’Ebre, per aconse-guir millores per al conjuntdel territori.D’altra banda, el nou presi-dent també va oferir “mà es-tesa i diàleg” a la resta deformacions polítiques, pertal de fer “pinya” en favor dela comarca. Aquest és el pri-mer cop que ERC pacta ambel PSC al Consell Comarcaldel Baix Ebre, i també queIniciativa hi té representació. El mateix pacte entre ERC iel PSC s’ha produït al Con-sell Comarcal del Montsià,on la regidora republicanad’Alcanar, Carme Navarro,és la nova presidenta. A més,Navarro és la primera donaque ocupa el càrrec al Mont-sià. De fet, en el seu discursva homenatjar les dones queal llarg del temps han lluitat

en defensa dels seus drets iper la normalització de laposició de la dona a la polí-tica. Navarro va dir que lesseves prioritats seran lespersones, el territori i elpaís. Així, es vol potenciarels serveis als municipis i lespolítiques de progrés al ser-vei dels ciutadans, i s’apostapel consell d'alcaldes. Elportaveu del PSC a l’Ajunta-ment d’Amposta, FrancescMiró, substituirà Navarro elsdos darrers anys del mandat.També té nova presidenta elConsell Comarcal de la Ri-bera d’Ebre, amb GemmaCarim. L’alcaldessa de Vine-bre, de CiU, va rebre el su-port dels independents itambé d’ERC, tot i que elsrepublicans es queden a l’o-posició. Finalment, l’alcaldede Gandesa, Carles Luz, se-gueix a la presidència delConsell Comarcal de la TerraAlta.

Andreu crida a la unitat d’accióEl president del Baix Ebre aposta per ‘fer pinya’ entre

partits i comarques per aconseguir millores per al territori

POLÍTICA. ELS NOUS CONSELLS COMARCALS

Cinta Bonet TORTOSA

Carme Navarro i Gemma Carim, presidentes al Montsià ia la Ribera d’Ebre. Carles Luz continua a la Terra Alta

Els nous quatre presidents comarcals. // FOTO: ARXIU.

Albert Salvadó (ERC) demanala divisió de l’actual Diputació

POLÍTICA


Soler, diputat provincial d’Hisenda

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Cinta BonetTARRAGONA


Més d'un centenar de persones,convocades per la PlataformaTrens Dignes, es van mobilitzarel passat 18 de juliol a l'aparca-ment de l'estació de tren deMóra la Nova, per protestar perl’eliminació de la venda de bit-llets a l’estació riberenca. Unatasca que fins ara realitzava elpersonal del bar, i que possible-ment ara es veuran obligats atancar. Com a alternativa, la pro-posta d’Adif, acordada amb elDepartament de Territori i Sos-tenibilitat, és instal·lar-hi màqui-nes expenedores. Però des delterritori s'hi mostren totalmentcontraris. Així, la portaveu de laPlataforma Trens Dignes a lesTerres de l’Ebre i el Priorat,

Montse Castellà, va alertar de lafalta de serveis amb què es tro-baran els usuaris de l'estació.Segons va assegurar Castellà, estracta d'un "procés de tanca-ment de l’estació, de convertir-laen un baixador". I és que l'esta-ció de Móra la Nova era l'únicpunt de venda de bitllets perso-nalitzat que hi havia en funcio-nament en tot el tram de la líniaR15 entre Casp i Reus. Castellàva anunciar l’inici d’una reco-llida de signatures per al Síndicde Greuges, en què s’exposal’estat del servei ferroviari al te-rritori i es reclamen millores.Per la seua banda, l’alcalde deMóra la Nova, Francesc Moliné,va assegurar que la decisió d’A-dif ha estat una “bomba de re-llotgeria” per al municipi, i valamentar la “manca de sensibi-litat” de Madrid amb el territori.

De fet, l’Ajuntament morano-venc ja havia iniciat contactesamb Adif, per tal de demanarexplicacions. Segons Moliné, elfet d’acabar amb la venda de bit-llets pot comportar el tancamentdel bar i de l’estació, ja que ac-tualment és el personal del barqui gestiona aquest servei, des-prés que Adif va eliminar les ta-quilles fa quatre anys. L’alcaldeha matisat que aquesta resolucióno és per una qüestió econò-mica, ja que la venda de bitlletsgenera un volum de 30.000 eurosmensuals. Així les coses, l’Ajun-tament de Móra la Nova ha de-manat una reunió amb Adif.

PORTADA

Cop mortal a l’estació de Móra la NovaMOBILITAT

Adif elimina la venda de bitllets que es feia al bar iacorda la instal·lació de màquines expenedores

La mesura no convenç el territori i Trens Dignes anuncia una recollida de signatures per al Síndic

Cinta BonetMÓRA LA NOVA

Mira elvideo enaquestenllaç La concentració a l’estació de Móra la Nova. // FOTO: ACN.


Nou morts en set mesos enel tram ebrenc de l’N-340Durant els mesos d’estiu ja hi ha hagut tres

accidents greus, amb tres víctimes mortalsEl RACC proposa desviar el trànsit de

camions cap a l’autopista, com a Girona

Nou víctimes mortals al tramebrenc de la carretera N-340 enel que portem de 2015. El con-ductor d'un camió va morir lamatinada del 22 de juliol perencalç amb un altre camió aCamarles. A més, en el sinistretambé es van registrar dos fe-rits menys greus, que van sertraslladats a l'Hospital de Tor-tosa Verge de la Cinta. Tambéaquest estiu, el 28 de juny, cincpersones van quedar ferides,tres de gravetat, en un xoc fron-tal entre un cotxe i un tot te-rreny a l'N-340 a l'Aldea. Peròl’accident més greu de l’estiues va produir el passat 15 dejuny, quan un xoc entre uncamió i un cotxe, també a l’Al-dea, va deixar dos morts, unferit crític i un de greu.Paral·lelament, el RACC ha re-clamat la prohibició del pas decamions per la carretera N-340i també per l’N-240, amb l’ob-jectiu de reduir l’accidentalitat.Segons un estudi recent de laseua fundació, l’aplicació del’experiència de l’N-II a Gironaals trams catalans de les duescarreteres estalviaria gairebé 70

morts i ferits greus, així comentre 26 i 50 milions d’euros encostos socials, i 27 milions d’eu-ros als transportistes. Les emis-sions de CO2 es mantindrienpràcticament igual, mentre quel'estalvi de combustible arriba-ria als 2,8 milions, i el temps espodria calcular en uns 16,5 mi-

lions d'euros estalviats. En elcas de l’N-II a Girona, es vaprohibir el pas de camionsentre Maçanet de la Selva i laJonquera, i se’ls va obligar a cir-cular per l’autopista AP-7 ambun descompte del 50% en el pe-atge. En el cas de la N-II a Gi-rona i la N-340 al Camp i l'Ebre,

el RACC considera que és "im-mensament" més barat aplicarla reducció de peatges i prohi-bir el pas de camions a les viesconvencionals que desdoblaraquestes últimes, ja que el costés molt superior i la intensitatdel trànsit sumat a les dues viesno ho requeriria.

Un dels camions accidentats el 22 de juliol a Camarles, on va morir un dels conductors. // FOTO: ACN.

Llum verd a laredacció de lavariant de Gandesa

El Departament de Territori iSostenibilitat ha adjudicat laredacció del projecte cons-tructiu de la nova variant dela carretera C-43 a Gandesa.L’actuació permetrà evitar eltrànsit de pas per l’interiordel nucli urbà, així com millo-rar la mobilitat en aquest en-torn. La futura carretera, quetindrà una longitud de quatrequilometres, suposarà una in-versió estimada de 20 milionsd’euros. La redacció del pro-jecte constructiu s’ha adjudi-cat per un import de 496.000euros i s’enllestirà durantl’any vinent. El traçat de novavia s’inicia a l’enllaç oest de lavariant de la N-420 que pre-veu construir el Ministeri deFoment, a un quilòmetre al’oest del nucli urbà de Gan-desa. El punt final de la va-riant se situarà a la C-43, amig quilòmetre del barri deles Planes, al sud del nucli deGandesa. Al llarg del recorre-gut, es preveuen tres enllaçosper a facilitar les connexionsamb el nucli de Gandesa i laxarxa viària de l’entorn. Elprimer es connectarà amb elfutur enllaç de l’N-420, elsegon amb la carretera que vade Gandesa a Bot, i el tercer,al punt final, sobre la C-43,que estarà format per unagran rotonda situada sota eltronc de la variant. La seccióde la nova carretera serà dedeu metres d’amplada, for-mada per dos carrils de tresmetres i mig i dos vorals d’unmetre i mig. Per la seua banda, l’alcalde deGandesa, Carles Luz, ha valo-rat molt positivament que laGeneralitat haja estat sensi-ble cap a les necessitats delterritori, i que el projecte de lavariant de la C-43 puga co-mença a caminar. En decla-racions a Canal 21 Ebre, Luzva tornar a reclamar a l’Estatl’execució de la variant del’N-420, ara amb un partidaminsa de 5.000 euros: “Des deMadrid no tenen ni la sensi-bilitat ni la proximitat quehaurien de tenir”. S.A.

Gustau Moreno / ACNL’ALDEA

CARRETERES

PORTADA MOBILITAT. L’N-340, UN PUNT NEGRE A LA XARXA VIÀRIA

Obren un nou servei de busentre Tortosa i l’Ametlla de Mar

TRANSPORT PÚBLIC

El Departament de Territori iSostenibilitat ha posat en fun-cionament, des del passat 1 dejuliol, un nou servei diari regu-lar entre les poblacions de l'A-metlla de Mar i Tortosa, totpassant pel Perelló, l'Ampolla il'Aldea. El nou servei funcio-narà tot el juliol, l'agost i la pri-mera quinzena de setembre,amb dues expedicions d'anadai dues de tornada. Aquesta és

una de les mesures incloses enel Pla de millora dels serveis detransport públic a les Terres del'Ebre, redactat pel Departa-ment en col·laboració amb elsajuntaments i els consells co-marcals del territori.Però el principal inconvenientque presenta aquest servei és ladurada total dels trajectes entreTortosa i l’Ametlla de Mar, quesón de més dues hores. La pri-mera sortida des de l'estaciód'autobusos de Tortosa és a les10.30 hores del matí, i la pri-mera de les parades a l'Ametlla

de Mar, a l'avinguda Part deCala-Camí de les Candenes, ésa les 12.50 hores. L'altre auto-bús des de Tortosa surt a les18.05 hores, i la parada al mer-cat municipal de l'Ametlla deMar és a les 19.55 hores. El pri-mer servei des de l'Ametlla deMar surt a les 07.10 hores del'avinguda Ametlla de Mar(plaça de l'Olivera-Calafat) iarriba a l'estació d'autobusosde Tortosa a les 09.50 hores.L'altre servei surt de l'Ametllade Mar a les 14.30 hores i arribaa Tortosa a les 17.00 hores.

Tot i així, el Departament haapuntat que el nou servei estàpensat per millorar les conne-xions entre els municipis costa-ners del Baix Ebre i la capital decomarca, i per donar resposta ala mobilitat interior i interur-bana, ja que els busos passenpels principals punts de con-centració de mobilitat de l'es-tiu: càmpings, hotels, zones deservei, mercat municipal, ajun-taments, Club Nàutic i CAP.També es potencia la intermo-dalitat, amb parades a les esta-cions de tren i d'autobusos.

Gustau MorenoL’AMETLLA DE MAR


L'evolució positiva d'alguns in-dicadors econòmics durant el2014 a les Terres de l'Ebre, comel repunt de sectors com la cons-trucció i la indústria, s'ha vist en-fosquida per la pèrdua depoblació. En concret, es tracta de3.584 persones, que situa la po-blació de l’Ebre en 185.294 per-sones. La davallada demogràficaha estat generalitzada per co-marques, però inferior als dosgrans municipis -Tortosa i Am-posta- i en els situats entre els2.000 i 5.000 habitants. Nomésset municipis han crescut. Se-gons el responsable de l'Informed'Economia Local i Regional de2014 a l'Ebre i catedràtic de la

URV, Juan Antonio Duro, aquestretrocés s'hauria centrat en elcol·lectiu de persones d'origenestranger, davant la pèrdua d'o-portunitats laborals a causa de lacrisi. "La caiguda de la demogra-fia es basa en la població estran-gera. Davant la situació delmercat treball han fet, segura-ment, una recomposició de laseva residència cap a altres op-cions amb millors possibilitatsde treball", ha raonat. Un esce-nari preocupant, segons Duro,que requereix actuar amb mesu-res que permetin que "els joveses quedin" o, aquells que mar-xen a estudiar i treballar al terri-tori, puguin tornar.

Registres positiusD’altra banda, Duro també hasubratllat que l'any passat va su-posar un "trencament" respecte

la tendència de destrucció d'o-cupació dels anys anteriors,plasmada en un registre globalpositiu de l'afiliació a la Segure-tat Social d'un 0,5%. La cons-trucció, per exemple, ha arribat,per primer cop, a generar regis-tres positius i el sector industrialha assolit el creixement més alt,amb un 1,2% més dels cotitzantsa la Seguretat Social. Malgrat tot,Duro ha advertit que, tot i cele-brar conjunturalment el repuntde la construcció, cal tenir encompte que aquesta tendència,a mig i llarg termini, no és elcamí a seguir. "La gran destrossadels últims anys al territori s'haoriginat amb l'esclat de la bom-bolla de la construcció", ha re-cordat. Tot i això, segons certificael mateix estudi, els serveis hancontinuat funcionant com a l'enstractor de l'economia.

L’informe també detecta proble-mes en el desenvolupament sec-tor primari, especialment per lamanca de relleu generacional.També subratlla que l'atur -queassota les persones de més edatdins del mercat laboral- reque-reix actuacions decidides perpart dels poders públics. Així, elsmunicipis més petits, de menysde 2.000 habitants, i els quesuperen els 20.000 habitants, hanregistrat un pitjor comporta-ment de les afiliacions. Tot i lacaiguda de la taxa d'atur en mésd'un 5% global, sempre per sotade la mitjana catalana, els índexshan crescut en 27 dels 52 muni-cipis de les Terres de l’Ebre.

ECONOMIA

Entra en vigorla nova marcaReserva de laBiosferaLes empreses que vulguenutilitzar la nova marca Terresde l'Ebre Reserva de la Bios-fera s’hi poden adherir desdel passat 1 de juliol. La novamarca, que utilitza el mateixlogotip del Patronat de Tu-risme a les Terres de l'Ebre,vol convertir-se en un nou se-gell de qualitat amb projeccióinternacional per al territori i,específicament, per acreditarals seus productes agroali-mentaris, ambientals i serveisturístics. En aquests mo-ments, s’han identificat fins a18 productes i serveis suscep-tibles de ser acreditats ja si-guin agroalimentaris, turísticso artesanals. Cinta Bonet.

BREUS

L’Ebre tindràun inventaride recursos demicroturisme

Les Terres de l’Ebre tindranun inventari de recursos demicroturisme. Aquest instru-ment, que impulsa l’Institutper al Desenvolupament deles Comarques de l’Ebre(Idece), pretén garantir uncreixement turístic sostenibledel territori. Per aquest motiu,la Diputació de Tarragona hidóna suport amb una aporta-ció econòmica de 32.000euros. El president de la Di-putació, Josep Poblet, i el pre-sident de l’Idece i conseller dela Generalitat, Santi Vila, vansubscriure recentment l’a-cord. L’inventari pretén defi-nir una microgeografia quedibuixe la multiplicitat defocus d’interès turístic sobreel territori, a partir d’un valorcultural, històric i paisatgístic.L’objectiu és aportar-hi unanova perspectiva, que sumials objectius establerts finsara, per tal de garantir uncreixement turístic sostenible,arrelat al territori, i cohesio-nat, equilibrat i respectuósamb el medi ambient. C.B.

Menys gent, menys recuperació

Cinta Bonet / ACNTORTOSA

La pèrdua de població enfosqueix el repuntde la construcció i la indústria durant el 2014

La URV constata un retrocés demogràfic de3.584 persones, sobretot d’origen estranger

La presentació de l’informe d’Economia de la URV es va fer a l’aula magna del campus Terres de l’Ebre. // FOTO: ACN.

PORTADA

Mira elvideo enaquestenllaç


Unes 200 persones van llançar-se al riu Ebre, el 12 de ju-liol, en la quinzena edició de la piraguada reivindicativade la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). A la seuaarribada a Tortosa, els participants van estendre diversespancartes al mig del riu, on van demostrar el baix cabal,ja que l'aigua només els arribava a la cintura. El movi-ment social veu amb bons ulls que diverses institucionsdel territori, com ara consells comarcals i ajuntaments,aproven mocions per defensar els cabals ambientals delriu, però els ha demanat que agafen les regnes de les ne-gociacions, perquè ja han passat a un nivell que la PDEno pot assumir. També han anunciat que busquen el su-

port de ONG europees perquè s'uneixin a la seua causa.D’altra banda, la PDE tenia prevista una mobilització peral 19 de juliol, per pressionar el Consell de l'Aigua de laConca, que havia d'aprovar la revisió del Pla Hidrològicde l'Ebre el dia 30. Però la acció es va ajornar, ja que latrobada del Consell es posposarà fins al setembre. "Notenia sentit fer la manifestació ara, quan la reunió es faràa finals de setembre", va manifestar el portaveu de laPDE, Manolo Tomàs. Malgrat això, va dir que "hi hauràmobilització segur", però "quan tingui una utilitat". Així,ha exposat que si l'acord de la Comissió per a la Sosteni-bilitat l'accepta el Ministeri d'Agricultura, però no laConfederació Hidrogràfica de l'Ebre, "es farà pressió perobligar la CHE perquè incorpore aquests cabals al PlaHidrològic de l'Ebre".

200La PDE va aprofitar laquinzena edició de laPiraguada en Defensa de l’Ebre,amb unes 200 persones, per realitzar una vistosaacció reivindicativa

TTELEOBJECTIU

LA CINTA TORNA A CALACEIT200 ANYS DESPRÉS, la relíquia dela Santa Cinta va tornar, per un dia, alseu lloc de refugi a Calaceit. L’any 1814,en plena Guerra de la Independència, elcanonge de la catedral de Tortosa, Joa-quín Olivan, va decidir pel seu compteemportar-se la relíquia al seu poble d’o-rigen. D’aquesta manera, el reliquiari vaarribar a Calaceit, que en aquella època

encara formava part del bisbat de Tor-tosa, i el canonge va amagar la relíquiaa casa d’un amic, fins que el 29 de junyde 1814 la Santa Cinta va tornar final-ment a la catedral. Per commemorar l’e-femèride, la Reial Arxiconfraria de laCinta va organitzar el passat 19 de julioluna sèrie d’actes religiosos a Calaceit,amb centenars de participants.

Pancartes al mig del riu i l’aigua per la cintura

Gustau Moreno / ACN


Tortosa va acomiadar la XX Festa del Renaixement el 26 de juliol, amb la gran desfiladade grups participants, que va tornar a tenir un seguiment multitudinari. Adéu al segleXVI, després de quatre dies intensos d’activitats, espectacles i animació al carrer. Enun primer balanç, l’organització ha destacat que la xifra d’espectadors continua crei-xent, i que s’ha consolidat la presència del públic internacional. En relació amb això,l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel va detallar que s’ha incrementat el turisme francès ianglosaxó, i que s’ha consolidat el públic rus. Un exemple són els més de 150 russosque van assistir als espectacles de les Gàrgoles o a la Dansa del Dervitx.L’organització ha destacat un any més el volum de visitants que ha assistit a la Festa.Malgrat la dificultat de posar-hi xifres, l’alcalde ha revelat alguns dels indicadors queconstaten aquesta important afluència de gent, com ara la recaptació dels espectaclesde pagament, que s’estima un 20% superior a la de l’any passat. D’altra banda, Bel hadestacat la incorporació de nous espais a la Festa, com la plaça Mossèn Sol.Per la seua banda, el regidor de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs, ha explicatque les companyies internacionals que han assistit a la Festa del Renaixement han fe-licitat l’organització pels espais de la ciutat, adequats als diferents espectacles que s’hihan representat. Tot i la dificultat de comptabilitzar els visitants del Renaixement, desde 2013 es calcula que el nombre d’assistents supera les 200.000 persones.

TELEOBJECTIU

El Renaixement atrau més públic internacional

Sílvia AlarcónFotos: FESTA DEL RENAIXEMENT


M’HA COSTAT MOLT escriureaquest article; entre d’altrescoses, perquè anticipo una des-aprovació convençuda per partd’una bona colla de companysde lluita. Però a vegades, i en cir-cumstàncies determinades, crecsincerament que les persones,de vegades, renunciem a fi d’as-solir horitzons més amplis. Enaltres escrits he parlat sobrada-ment sobre el significat socialdels símbols sota els quals elsindividus reforcem la nostravulnerable individualitat. Peròen certes situacions d’extremanecessitat, aquest paraigua sim-bòlic, protector i intensificadordels sentiments de pertinençaperd la seva força davant l’ins-tint de supervivència. I llavors lafe dóna pas a la raó.

AL BELL MIG de la ciutat deTortosa, i envoltat d’aigua, untros de metall, oxidat i fosc,evoca per a uns el ressentimentd’un episodi odiós; per a unspocs, un tribut metàl·lic al mi-ratge feixista, i per a la gran ma-

joria, un curiós element distor-sionador de l’entorn urbà, tanvisible com invisible. I mentreuns malgasten paper amb infor-mes de greuges, altres dediquentemps a l’etern debat i els quequeden alteren pressupostos;una gran majoria no troba unafeina precària, no rep una aten-ció sanitària justa ni una educa-ció competitiva i no classista. Elsserveis públics són devorats pergrans empreses sense controldemocràtic, les condicions labo-rals anticipen el domini total delcapital sobre els individus i elprogrés de les ciutats ja nomésdepèn d’un anhelat inversorasiàtic.

HAVENT SUPERAT les enfron-tades teories historiscistes iconscient del delicat període enquè la societat s’està acomo-dant, no defenso la seva conti-nuïtat; tan sols qüestiono el costd’oportunitats que suposa la de-molició d’aquesta andròminad’acer. Una consulta popularimplica uns mitjans materials i

humans, sense comptar amb elcost que les dues faccions inver-tiran per convèncer-se els unsals altres, ni amb la garantiad’una participació seriosa. Peròcom que estic convençut que call’esfumament total del subjecte,

proposo que la consulta siguiacceptada com a vinculant perl’Ajuntament, que l’organitzacióvagi a càrrec de la societat civilque la promou i, finalment, queel pressupost municipal quecaldrà habilitar en un altre casvagi destinat a la contractació demestres, o metges, o bombers, oeducadors, però amb la garantiaque facin servir el català com allengua habitual i coneguin elshorrors del feixisme.

PERQUÈ el problema està en elfet d’evitar que d’aquí a 30 anysens puguem trobar sense ferra-lla al riu, però amb unes genera-cions de joves totalmentignorants de la història, mono-lingües i de pensament únic.Perquè tinc molt clar que elfutur no se sustenta sobre unapilastra enmig del riu, sinósobre individus cultes d’un paíslliure, modern, solvent i presta-dor d’un serveis públics de qua-litat, justos i igualitaris. Assolimaixò i l’infame acer caurà a lafarga.

ORIOL JUNQUERAS va negar-se a una llista única. Això, en elseu moment, va semblar que erala causa perquè el procés s'enda-rrerís fins el 27S. Després, nonomés Junqueras ha canviat d'i-dea, sinó que ha acabat acceptantel model de llista única proposatper Artur Mas al principi. Encanvi, no proposen CDC i ERC elmodel de llista única sense polí-tics. I per què? Perquè els partitsnecessiten representants. Repre-sentants significa ingressos isense representants aquests in-gressos no entren. Per tant, vul-guem o no, els interessos departit s'imposen als de país.

LA CUP, potser l'únic partit queha parlat clar des del principi ique ha mantingut la coherència,se n'ha desmarcat. CDC i ERC,amics de retallades, ara volenconstruir-se un futur junts pergovernar la Catalunya indepen-dent. No només ens maregen ge-nerant polèmiques que no fan

més que embolicar el procés,sinó que al final sembla que ensprenen el pèl i escenifiquen, uncop més, que tot ha estat un granacord de país amb grans sacrifi-cis. Si us plau, acabem ja.

RAÜL ROMEVA serà el cap de lallista unitària per a les eleccionsdel 27S. És un actiu important.Muriel Casals i Carme Forcadelll'acompanyaran. Ara bé, aixòtapa la presa de pèl de tants demesos de donar voltes, sobretotOriol Junqueras, per acabar ac-ceptant la proposta d'Artur Mas,havent perdut un temps preciós.A hores d'ara podríem havervotat en unes eleccions plebisci-tàries i sabríem què vol el poblecatalà. A més, si al final es preténfer president igualment Mas, totplegat augmenta l'engany.

EN AQUESTES eleccions, tot i lasimpatia per Romeva, tot i serpartidari de la llista unitària, el fetque la CUP se n'hagi desmarcat,

em fa plantejar si no val la penadonar el vot de confiança a qui nos'ha mogut en els seus planteja-ments, a la vegada que han vol-gut ser generosos. També seràimportant que la llista unitària,com he llegit en algun lloc, es co-negui també en les diferents cir-cumscripcions electorals, perveure qui es postula com candi-dat territorial per al 27S.

D’ALTRA BANDA, tenim ICV,que acusen Romeva de passar al'altre costat ideològic, de treba-llar per fer president Mas. ICV nos'ha mogut de l'ambigüitat du-rant aquests anys. Molt de dret adecidir, però mai no han parlatclar de la independència, i hanesquivat el tema contínuament.Ara que cerquen aliances ambPodemos sembla que comencena posicionar-se. Podrien haver-hofet abans i no haver marejat tant.

ZAPATERO entrevistat a laRazón. Si un diari de la dreta en-

trevista un destacat polític socia-lista, marramèu! O hi ha trampa,o és per parlar de temes queuneixen PSOE i PP. I en part ésaixí, perquè un dels temes estre-lla de l'actualitat, Catalunya, surta l'entrevista.

L’EXPRESIDENT espanyol esmostra content que el PSC hagiabandonat el dret a decidir. Pim!Reconeix que el PSC no vol eldret a decidir. I ho remata dientque el dret a decidir és un embo-lic que divideix la gent. Pam! Femdemagògia., doncs. Si el dret adecidir divideix la gent, alesho-res la democràcia divideix lagent. Perquè en democràcia lagent vota diferents opcions. I si amés pensem que el PSOE haviscut del bipartidisme en els da-rrers anys, les eleccions dividei-xen molt la gent, entre PP iPSOE. Per tant, i prenent-me lallicència de la demagògia, igualque el dret a decidir, la democrà-cia és un problema. Pum!

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: JUNTS PERÒ NO BARREJATSLA LLISTA de Junts pel Sí a la de-marcació de Tarragona s’ha anat coenta foc lent, i la poca informació sobre lanegociació entre Convergència, Esque-rra i les entitats sobiranistes ha anatsortint amb comptagotes. Finalments’ha sabut que l’economista ebrencGermà Bel serà el número 1 de la can-didatura independentista pel Camp il’Ebre, però això els primers dies no es-

tava gens clar. El nom que més sonavaera el de Jordi Salvadó, secretari gene-ral de la UGT al Camp de Tarragona i,fins ara, una persona força descone-guda a les Terres de l’Ebre. És el que téhaver de compartir una candidatura,qualsevol llista electoral, amb la gentde més enllà del Coll de Balaguer. Així,tot i que es valorava la implicació deSalvadó amb els moviments socials i

associatius, tant des de l’AssembleaNacional Catalana (ANC) com desd’Òmnium Cultural a les Terres de l’E-bre es va pressionar perquè el cap dellista de Junts pel Sí fos Germà Bel,ebrenc i més conegut arreu de Cata-lunya. Menys coneguda al territori ésla número 2 de Junts pel Sí, MontsePalau, professora i parella de l’excon-seller republicà Josep Bargalló.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

MANEL ZAERAINFORMÀTIC I MÚSIC

De ferralla no viu l’ésser humà

L’enganyifa de la llista única... i més

Proposo que laconsulta sobre elmonument sigui acceptada com avinculant perl’Ajuntament, ique l’organitzi lasocietat civil”

“


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Maria Acosta,Sílvia AlarcónDisseny:Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Sílvia Altadill,Núria de Santiago, Toni Pons, J.Ll. VergésAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós

EL 8 d’AGOST tindràlloc la segona edició de‘Les nits a la Baranova’, al’emblemàtica plaça de Ti-vissa. Sota el nom ‘Enamo-ra’t de la lítica’, l’activitatvol apropar l’òpera a unpúblic ampli i divers, sota

la direcció artística del pro-fessor Roger Alier, i ambl’actuació de la sopranoSara Blanch, del tenorBeñat Egiarte, del barítonCarles Daza i de la mezzo-soprano Carol Garcia, ambel pianista Josep Burforn. OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Recuperar el temps perdut a Alfara de Carles

L’estació de Móra la Novano s’ho mereix

Prou morts al tram ebrenc de l’N-340

EDITORIALS

esprés de les eleccionsi d’una agra polèmicaentre els partits polí-

tics i les penyes taurines, queva servir per escalfar la cam-panya de les municipals, unjutjat de Barcelona ha acabataixecant la suspensió cautelarque pesava contra lacelebració dels tempte-jos de bous amb públicque es feien en algunesramaderies d’Alfara deCarles. El desencade-nant d’aquesta decisiójudicial, favorable alsinteressos dels rama-ders i als afeccionatstaurins, ha estat un re-curs d’apel·lació que laGeneralitat va presentar elpassat 26 de juny. En cosad’un mes, s’ha resolt una si-tuació que feia 22 mesos quetenia les ramaderies amb l’ai-gua al coll, als taurins i als ani-malistes en peu de guerra, ials partits polítics intercan-viant retrets estèrils.

LA NOTÍCIA, ha estat moltben rebuda a Alfara de Carles,tot i que tant l’alcalde com lapropietària de la ramaderiaMur veuen molt complicattornar a recuperar l’activitatenfocada al turisme. De fet,

tant Josep Mas com ÀngelaMur han lamentat que el re-curs de la Generalitat no espresentés abans. És a dir, quepotser arriba massa tard.

LES TEMPTES són les provesde bravura dels bous que es

fan a les ramaderies, però lesramaderies d’Alfara de Carlesvan començar a obrir-les alpúblic fa uns anys, amb la pre-sència de visitants de fora delterritori. De fet, la polèmica vaesclatar quan els mitjans decomunicació d’abast nacionalvan descobrir que, tot i la pro-hibició de les curses de bous aCatalunya, en aquestes rama-deries del Baix Ebre es feientemptejos per a turistes, majo-ritàriament russos. I tot i quea les finques d’Alfara de Car-les no es torejava amb la mortfinal de l’animal, aquesta rea-

litat va fer que els col·lectiusanimalistes aprofitessin l’o-portunitat per clavar la banyai reclamar també la prohibiciód’aquest tipus de pràctiques.Això és el que va provocar lasuspensió cautelar de lestemptes amb públic, decre-

tada per un jutge deBarcelona al setem-bre del 2013.

HAN ESTAT gairebédos anys de neguitsper a les ramaderiesd’Alfara de Carles,però també per unpoble petit que haviaposat moltes espe-rances en aquest

tipus de turisme. I és que cadatemporada passaven per lesfinques ramaderes uns 15.000turistes, que arran de la sus-pensió es van frenar de cop.Una de les ramaderies vahaver de tancar i també vapujar l’atur al poble. Ara l’A-juntament assegura que in-tentarà recuperar el tempsperdut, i que intentaran aju-dar les ramaderies a repren-dre la seua activitat. També hohauria de fer la mateixa Gene-ralitat i les institucions del te-rritori que, en el seu dia, vanaprovar mocions de suport.

EN EL QUE portem d’any jasón nou les víctimes mortalsen accidents que s’han re-gistrat en el tram de la carre-tera N-340 a les Terres del’Ebre. Tres d’aquests mortss’han produït en el que por-tem d’estiu. L’entrada enfuncionament de la variantde l’Aldea ha tret el trànsit

pesat del centre d’aquestapoblació del Baix Ebre, peròsegons alguns conductorstambé ha provocat que tor-nen a haver-hi més camionscirculant per l’N-340. Cadavegada són més les veus quereclamen desviar el trànsitde camions per l’AP-7, comja s’ha fet a Girona.

Carles LuzALCALDE

DE GANDESA

EL MUR

Tant l’alcalde com la ramaderia han lamentatque el recurs del governno es presentés abans

SERÀ NOTÍCIA

D

Després de quatre anysde reunions, l’alcaldede Gandesa ha aconse-

guit que la Generalitat haja ad-judicat la redacció del projectede la variant de la C-43. Una ac-tuació molt necessària per a lacapital de la Terra Alta.

AlfonsMontserratALCALDE

D’ALCANAR

La jutge ha arxivat lacausa oberta contra 19persones, entre els quals

el mateix alcalde i l’exregidord’Urbanisme, per l’anomenat casCarraus. Un veritable malson pera Montserrat, que havia estat im-putat després d’un escorcoll.

ManuelAmancioÁlvarezASSASSÍ

D’ESTELA

CALDUCH

Àlies ‘El Bravo’. És l’autorde l’atracament del bancSantander de Cambrils

en què va morir la jove rapitencaEstela Calduch. L’Audiència deTarragona l’ha condemnat a 21anys i sis mesos de presó. Acusa-ció i fiscalia en demanaven 25.

MiquelEsteveESCRIPTOR

L’escriptor moranovencha estat enguany el pri-mer pregoner de les fes-

tes majors de Móra la Nova.Esteve és conegut arreu del paísper obres com ‘El joc de Sade’, ienguany ha publicat la novel·lahistòrica ‘La fi dels secrets’.

Jaume SorollaJUGADOR DEBÀSQUET

El tortosí Jaume Soro-lla, fins ara jugador delBarça, deixa la plantilla

blaugrana per provar sort als Es-tats Units. El proper curs comen-çarà una nova etapa a Amèrica,tot i que el Barça tindrà en el seupoder els drets sobre el jugador.

DESPRÉS d’intentar-ho endiverses ocasions, Adif haacabat per prescindir delservei de venda de bitllets aMóra la Nova, l’estació mésimportant de la línia R15 a laRibera d’Ebre. Ho havia in-tentat com a mínim en dosocasions en el passat més re-cent, però l’Ajuntament s’hihavia oposat enèrgicament.L’últim intent va ser fa qua-tre anys, i la solució de mí-nims que es va adoptar vaser que la venda de bitlletses faria des del bar de l’esta-ció. Ara això ja no és així.

EL DEPARTAMENT de Te-rritori i Sosteniblitat ha pac-

tat amb Adif la instal·lacióde màquines expenedores.Però això no és el demanavala població, molt vinculadades del punt de vista econò-mic i comercial, però tambédes d’un vessant històric itambé sentimental, ambl’activitat de l’estació i ambel ferrocarril. De fet, ara faquatre anys l’Ajuntament vafrenar la instal·lació de mà-quines expenedores.

LA MESURA sembla un copmortal a l’estació de Móra laNova. I també hauria de serun toc d’atenció per al conjuntdel territori, com adverteix laplataforma Trens Dignes.


OPINIÓ

A PRINCIPIS d'aquest mesd'agost està previst que quedidissolt el Parlament de Cata-lunya, posant punt i final a laX legislatura. Ens trobarem,doncs, davant de la convoca-tòria d'una cita electoral peral 27 de setembre; unes elec-cions ja anunciades que supo-sen, igual que el 2012, un nouavançament electoral per partd’un govern esgotat.

AQUESTA X legislatura delParlament ha estat marcadaper diversos elements quehan saccejat l'escenari políticcatalà. En primer terme, per lagreu crisi econòmica i lesseves conseqüències socials.Lamentablement, el governde la Generalitat, amb el su-port de CiU i ERC, no ha pre-sentat una estratègia persortir de la crisi diferent a laque aplicat el PP a Madrid:austeritat mal entesa, reta-llada de serveis bàsics i aug-ment de la competitivitatbasada en pèrdua d'ocupaciói precarietat del mercal labo-ral. Això a les Terres de l'Ebreho patim especialment. A ni-vell territorial no s'ha fet resni s'ha planificat el futur. Iaixò ens condemna durantuna altra dècada a la irrelle-vància més absoluta.

EL SEGON ELEMENT quecrec que s'ha de destacar enla part positiva de la balançaés l'empoderament de la so-cietat, dels ciutadans, que ha

impulsat una implicació moltmés directa en els afers pú-blics. Aquest fet ha provocatdebat i ha pressionat tant elParlament com el govern peravançar en mesures de trans-parència i lluita contra la co-rrupció. Ara toca fer el pasdefinitiu. Tenim els instru-ments i la legislació. S'ha defer complir.

I EL TERCER, és la defensaper part d'una immensa ma-joria de catalans i catalanesde la nostra sobirania i la uni-tat entorn al que vam anome-nar col.lectivament "dret adecidir", després de sentir-nos durant anys "maltractats"pel govern espanyol. Un sen-timent compartit per mésd'un 80% de la societat cata-lana que reclama ser escol-tada davant l'immobilismeirresponsable del governRajoy. Fins i tot en aquest te-rreny el balanç del governMas i els seus socis és zero.Molta gesticulació, bons dis-cursos, bona èpica i molts ti-tulars, però poca feina i capresultat.

EL SEU GRAN ERROR finalha estat trencar, per interes-sos partidistes, la transversa-litat del catalanisme políticdel darrer segle, en fer unaaposta per la independènciasense el referèndum vincu-lant al que no podem renun-ciar. Un procés políticd'aquesta embergadura, si es

fa, si decideix la majoria ques'ha de fer, no es fa ni amb el45 ni amb el 50% dels vots imenys sense preguntar demanera clara i directa als ca-talans i catalanes. No ambinstruments com unes elec-cions autonòmiques que noestan dissenyades ambaquesta finalitat.

EN TRES ÀMBITS en el que elgovern català no ha sabut ac-tuar com tocava, s'han presdecisions errònees de grancalibre i han situat el país enuna cruïlla històrica d'incert icomplex i insegur final.

PERÒ AQUESTA legislaturaha tingut per a mi un caràcterespecial, donat que acaboamb aquí una etapa de nouanys com a diputada al Parla-ment de Catalunya en repre-sentació de les Terres del'Ebre. Aquests nou anys (i400.000 quilòmetres aproxi-mats) els podem dividir endos períodes. El primer, enquè vaig formar part d'undels grups que donava suportal govern i, el segon, des del2010 fins avui, com a diputadaa l'oposició. He format part demés d'una quinzena de co-missions i grups de treball ihe presentat més de 3000 ini-ciatives parlamentàries. Peròallò important no són lesdades en cap cas. Sempre hetreballat per traslladar a seuparlamentària aquells proble-mes i aquelles qüestions més

rellevants del que ha succeïtal territori i amb la voluntatde solucionar els possiblesproblemes. Sempre amb ànimde consens i buscant acordsen benefici dels nostres po-bles i la nostra gent.

VULL AGRAIR des d'aquí a lagent de l'Ebre la confiança re-buda i que m'hagin donat elseu suport i recolzament du-rant aquests nou anys en quèhe tingut el grandíssim honorde representar el Montsià, elBaix Ebre, la Terra Alta i la Ri-bera d'Ebre. També aprofitoper demanar disculpes pelserrors que hagi pogut come-tre. Han estat nou anys d'a-prenentatge constant i durantels quals he rebut molt mésdel que he donat. M'enducuna experiència valuosíssimaque ara poso a disposició delsmeus veïns i veïnes més pro-pers. A partir d'ara, em troba-reu al meu poble centrada enla política municipal, que és,a més, on verdaderament emsento més útil per contribuira desenvolupar polítiques pú-bliques en benefici de la so-cietat. A Ulldecona, elsSocialistes tenim un projecteil.lusionador, un projecte demodernització del nostrepoble, d'obediència 100% mu-nicipal, un projecte que ensuneix per damunt de qualse-vol altra qüestió, un projecteque toca de peus a terra, i tre-ballem amb esforç dia a diaper fer-lo realitat.

LA DIPUTACIÓ és una ins-titució del govern local queactua sobre la ciutadania demanera directa o cooperantamb els ajuntaments. És im-portant ser conscients de lagran quantitat de recursos, itambé serveis, que presta laDiputació als ajuntaments iles entitats del nostre terri-tori. El criteri pel qual esdetermina la distribuciód’aquests recursos és pura-ment polític, amb una ab-sència notable de cap criteriterritorial. Així, el fet detenir el mateix color políticque el govern de la Diputa-ció, tradicionalment, haestat un factor clau a l’horade poder comptar amb elseu suport decidit. Mai nos’ha fet una distribució delsrecursos de la Diputació se-gons l’extensió territorial ila quantitat de població que

representem les Terres del’Ebre; i mai no s’han vistles Terres de l’Ebre com unaunitat d’actuació des de laDiputació. Per això, segura-ment, sempre hem tingut lesde perdre en aquesta distri-bució respecte d’altres terri-toris. No n’hem estat mai laprioritat.

DES DE la presidència deJosep Poblet, només s’haaplicat una descentralitza-ció estètica, però no real,cap a les Terres de l’Ebre,que han patit i continuenpatint una atenció menorque altres territoris de lademarcació. Descentralitzarde manera real la Diputacióno significa obrir una sub-seu a Tortosa, o bé nomenarun polític de les Terres del’Ebre vicepresident de lainstitució. Des d’ERC pro-

posem una divisió formal,efectiva, funcional i de pres-supost de la Diputació ac-tual en dues parts. Aquestadescentralització té dos ob-jectius clars: apropar mésmitjans i recursos a l’Ebre idescentralitzar serveis, cre-ant així l’embrió de la fu-tura vegueria. I aquestamesura, que podria ser d’a-plicació immediata, nomésdepèn del fet que els dipu-tats provincials tinguin lamateixa voluntat políticaque en el seu moment vatenir la Generalitat per des-centralitzar el seu Govern ales Terres de l’Ebre.

PER DUR-HO a terme, con-videm el conjunt d’agentssocials i econòmics del te-rritori, com també el con-junt de diputats provincialsebrencs, a exigir decidida-

ment els recursos i mitjansque ens pertoquen. Cal quela delegació de la Diputacióque hi ha a Tortosa deixi deser un simple decorat, esdoti de recursos i mitjans, ique aquests puguin ser ad-ministrats, en gran part, desde les Terres de l’Ebre.

POSEM FIL a l’agulla, modi-fiquem, des del debat, l'es-tructura organitzativa del'ens provincial i duguem aterme de manera immediatai efectiva una descentralit-zació comandada pels dipu-tats ebrencs. No podemrenunciar a continuar rei-vindicant-nos per consoli-dar les Terres de l’Ebre comun territori major d’edat, unterritori amb personalitatpròpia, a qui no li cal ser tu-telat per ningú.

NÚRIA VENTURAALCALDESSA D’ULLDECONA I DIPUTADA AL PARLAMENT

ALBERT SALVADÓPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ERC ALES TERRES DE L’EBRE

Final de nou anys com a diputada

Per la Diputació de les Terres de l’Ebre


OPINIÓ

SEGUINT l’actualitat de lesnostres terres i dels diferentsequips de govern nous sorgitsarran de les darreres elec-cions municipals, he pogutveure com en alguns dels mu-nicipis, principalment enaquells que s’ha produït uncanvi de color polític, els pri-mers plens s’han aprofitatper fer modificacions depressupost per moure parti-des i possibilitar fer un gestamb els votants i introduiralgun petit canvi que faci vi-sible que l’equip de governha canviat.

LA VERITAT és que m’ho hemirat amb certa enveja, per-què a Amposta, el nou equipde govern d’Esquerra d’Am-posta, que encapçalo i delqual he de dir que estic moltsatisfet de la feina que estàduent a terme, ha fet duesmodificacions de pressupost.La primera va ser per tirarendavant un bloc de nínxolsals cementiri municipal,donat que la mateixa set-mana que vam assumir lesresponsabilitats de governens va trucar l’empresa que elgestiona, alarmats que tan

sols en quedaven sis de lliu-res. No hi havia diners ni pro-jecte, per tant es va haverd'habilitar una partida de100.000 euros per procedir asolucionar aquest tema.

LA SEGONA modificacióarriba tot just quan havíemde fer el ple del mes de juliol.En plena onada de calor, de lamàquina de refrigeració delCentre de Tecnificació Espor-tiva s’espatllen dos compres-sors, dels quatre que té, iquan demanem solució, ensassabentem que els altres doss’havien trencat a principisd’any i no es van reparar, cosaque ha fet que la màquinatreballés el doble i hagi aca-bat malmetent-se tota.Aquesta actuació va tenir uncost d’instal·lació de 50.000euros, pel que es va haver d’-habilitar partida i tambédotar-la fent una altra modi-ficació de pressupost.

M’HAGUÉS agradat molt feraquestes modificacions depressupost per poder tirarendavant algun punt del pro-grama electoral d’Esquerra,però governar és això,

moure’t en la incertesa i prio-ritzar, i si és necessari, renun-ciar a les polítiquesd’aparador per aquelles queno són tan vistoses, però ab-solutament necessàries percontinuar donant servei alsciutadans.

COM DIU un dels regidorsdel meu grup municipals, de“bocadillets” com aquests entenim alguns, i desconec, evi-dentment, quantes coses méssobrevingudes apareixeranaquesta legislatura; però elque sí que tinc clar és que siés necessari renunciarem apropostes programàtiquesper tal de deixar el poble enbon estat, malgrat això no enspermeti fer-nos fotos inaugu-rals.

QUAN ENTRES de nou en unajuntament, es parla molt defer auditories de comptes,com si això fos el més impor-tant, els comptes. És cert quesón importants, però l’estatdel poble també ho és:instal·lacions esportives ambgotelleres, carrers amb sots,voreres malmeses, pluvialsinsuficients, instal·lacions

elèctriques obsoletes, serveid’aigües amb rendiments del50%, un ajuntament obsolet ipoc eficient, etc., fan queposem també l’atenció en elmanteniment.

TENIM quatre anys per en-davant, molta feina, i per sort,molta il·lusió per fer-la.

ADAM TOMÀSALCALDED’AMPOSTA

Per una ciutat millor

Governar ésmoure’t en laincertesa iprioritzar, i siés necessari,renunciar a lespolítiques d’aparador”

“

EN EL PASSAT mes de maigels ciutadans d'Amposta esvan pronunciar a les urnes ivan posar fi a 28 anys ininte-rromputs de governs de CiU.Obrim ara, doncs, un noucicle polític que no pot néixeramb els mals hàbits de tantsanys de majories monocolors.Ho vaig dir durant la cam-panya i ho repeteixo ara, elgrup socialista estarà espe-cialment amatent a evitarmales pràctiques a l'Ajunta-ment d'Amposta, vinguind'on vinguin. Hem de serferms a l’hora de garantirque el nostre consistori seràel màxim transparent i ho-nest. No volem, en aquestsentit, dur a terme cap recri-minació ni res que soni a re-vengisme; ara bé, cal fer net iposar llum als espais d'om-bra per saber de quin esce-nari real partim i cap a onanem.

EN AQUESTS dos primersplens hem exigit al nou equipde govern que compleixi ambaixò que és també un com-promís democràtic. No per-metrem que darrere actitudsconformistes o de deixar feres tornin a reproduir com-

portaments que els ampos-tins i ampostines han sancio-nat a les urnes. Esticconvençut que és des de jamateix, del primer minut delnou mandat, que hem de dei-xar clares les regles del jocque fixa la democràcia. Ras icurt, els informes jurídics id'intervenció dels tècnics del'Ajuntament s'havien d'ha-ver respectat en el passat is'han de respectar ara.

CONFIQUEM en què siguiaixí perquè hem de reconèi-xer, amb tota sinceritat, quede moment hi ha bona sinto-nia i una permanent comuni-cació amb el nou alcalde (fetmolt important si tenim encompte la realitat d'ignoràn-cia de l'oposició de què ve-níem amb CiU). El mateixalcalde reconeix la nostra ac-titud responsable, la nostravàlua i la nostra experiènciapolítica. Esperem, doncs,donar continuïtat a aquestafluïdesa pensant sempre enla satisfacció dels interessosgenerals dels ampostins iampostines. Aquesta és lanostra voluntat. Una de lesprimeres decisions del nouequip de Govern, la compra

de l'antic sindicat, va en labona direcció.

UN COP DIT això, però, hemde lamentar una decisió delgovern municipal que perju-dica greument els nostresjoves. Em refereixo a la re-cent convocatòria de bequesper a universitaris que ha fetl'Ajuntament. Quina ha estatla nostra sorpresa en veureque la dotació econòmicadestinada a aquesta finalitatés la mateixa que atorgaval'antic govern de CiU, unsminsos 8.000 euros. Cal tenirpresent que això amb proufeina suposa uns 60-70 eurosper estudiant.

DES DEL GRUP socialistahem proposat en reiteradesocasions, i ho tornem a ferara, que cal augmentar sensi-blement aquesta partida eco-nòmica i ampliar-la a màstersuniversitaris i cursos de pos-tgrau. La situació del nostrejovent és especialment vul-nerable en rebre de ple elsefectes perniciosos de la crisieconòmica. Amb taxes d'aturjuvenil que voregen el 50% iamb els preus de les taxes imatrícules universitàries to-

talment disparades, que hanprovocat que molts joves am-postins/es, més de 75.000 desdel 2012 a tota Espanya,hagin renunciat a matricular-se. Quina alternativa de futuroferim als nostres joves?Com podran marxar de lacasa dels seus pares? Compodran iniciar un projecte devida autònom? Cal posar fil al'agulla amb urgència i fer-hodes de l'Ajuntament am-pliant les ajudes i bequesofertades als nostres jovesuniversitaris. Volem donarals joves d'Amposta un mis-satge d'esperança davant delfutur. Ens tindreu en tot mo-ment al vostre costat. Lesportes del grup socialista al'Ajuntament estaran sempreobertes per atendre les vos-tres inquietuds i necessitats.No en tingueu cap dubte.

INICIEM el nou mandat rei-terant que defensem els inte-ressos del conjunt de laciutadania ampostina: classespopulars, dones, treballa-dors, joves, aturats, gentgran, etc. Defensàvem obriruna nova etapa i farem entraraire fresc i saba nova a l'A-juntament.

Aire fresc i saba nova

FRANCESC MIRÓPORTAVEU DEL PSC D’AMPOSTA


OPINIÓ

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no

superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos

s’han d’adreçar a [email protected]

QUAN TORTOSA obria lesportes a la ciutat del segleXVI, amb motiu de la Festadel Renaixement, un angeletbaixava del portal del Romeui donava les claus de la ciutatal procurador en cap, sotauna pluja de flors. Com deiala cançó... "Què se n'ha fetd'aquelles flors?"

AQUELLES FLORS i el seuolor s'han perdut, com s'haperdut l'olor de la Festa i coms'ha perdut gran part delrigor històric i la qualitat queva caracteritzar la Festa delRenaixement, i que semblaque amb cada nova edició vaminvant. Perquè si bé la Festagaudeix d'una relativa bonasalut i d'un alt nivell de visi-tants, si bé no tant de partici-pació ciutadana, pateix unaconstant pèrdua d'històriaderivada d'una manca d'in-vestigació i d'estudi que hanfet perdre els aspectes mésculturals, com ara els Col·lo-quis de la Insigne Ciutat deTortosa, els monogràfics, lesexposicions, els concerts, elspersonatges, esdevenint unafesta que, tot i ser molt popu-lar, corre el perill de conver-tir-se en un mercat medievalmés com tants altres que pro-liferen arreu de l'estat,agreujat amb el fet de quequan s'acaben els especta-cles, massa d’hora, es poten-cia el "botelló" a lesavançades de Sant Joan, queaixí queden any rere any debrutes i deixades.

I ÉS QUE la Festa del Renai-xement és molt més que unmercat d'època ple de barba-coes. La Festa del Renaixe-ment és una forma de donara conèixer el patrimoni i lacultura de la nostra ciutat,

acompanyada d'un importantcomponent lúdic i festiu, demanera que es complementinmútuament. Però la Festa, noho oblidem, és una importan-tíssima eina de promocióeconòmica de la ciutat i ho hade ser durant tot l'any. És l'a-parador de Tortosa de cara almón i sembla que, com elrigor històric, això tambés'està perdent. Només cal re-cordar que el govern de Fe-rran Bel va passar la Festa del'àrea de Promoció Econò-mica a l'àrea de Festes, des-lligant-la així d'un dels seusobjectius principals.

COM SEMPRE he defensat,la Festa del Renaixement ésla festa dels tortosins i torto-sines per a la gent de fora,per als visitants, per al tu-risme. I amb ella hem dedonar a conèixer el nostrepatrimoni, la nostra història,la nostra ciutat i el nostre es-plendor. I això s'ha de cuidari hem d'educar a la gent enaquest sentit, perquè tothomsigui conscient i d'aquestamanera recuperem la impli-cació i la participació de lagent, en especial dels col·lec-tius i associacions, cada ve-gada més oblidats, i delsvoluntaris, que no s'han delimitar a acompanyar alsgrups participants, sinó aestar al costat dels ciutadansi dels visitants.

EN AQUEST SENTIT, és tristveure com tant a l'acte inau-gural com a la desfilada cadaany són menys els col·lectiusque hi participen. Associa-cions de veïns i de dones hanreduït la seva presència a lamínima expressió, però siningú se'n cuida d'ells aca-baran per desaparèixer. Però

més trist és fer una Mostrad'Armes i que no hi siguipresent l'estendard de la ciu-tat perquè els seus portadorstenen una actuació a la ma-teixa hora. Desorganització,desinterès, passivitat, o de totuna mica?

AIXÍ NO recuperarem mail'esplendor, per molt que elgovern de Bel defensi, un anymés, l'èxit i la internaciona-lització de la Festa gràcies ala presència de grups de tu-ristes russos. O que afirmique hi ha hagut un incrementd'assistència perquè els es-pectacles de pagament hanaugmentat la recaptació, cosalògica si cada any hi ha mésespectacles de pagament. O,el que és més xocant, pelvolum de brossa recollida. Iés que, amb lo bruta que estàTortosa, el resultat ha degutser espectacular.

ENS ENLLUERNEM i ensperdem en la quantitat i dei-xem de costat la qualitat.Deixem de costat efemèridescom el 500è aniversari delnaixement de Santa Teresa deJesús o de la mort de Ferrand'Aragó; deixem de costat elsCol·loquis de la Insigne Ciu-tat de Tortosa; deixem de cos-tat els jocs del segle XVI;deixem de costat els ReialsCol·legis; fem que les cam-panyes (Mengeu de Festa, lesLlepolies de la Festa, Taulellal Carrer) desllueixin; tro-bem a faltar l'engalanamentde balcons; en definitiva, dei-xem de costat la Festa.

AQUESTA VINTENA edicióde la Festa hauria d'haverestat un punt d'inflexió decara a una futura renovacióde la mateixa. En canvi, ha

tornat a repetir el seu es-quema, com venia fent anyrere any, convertint-se enuna Festa cada vegada mésendogàmica, que perd llen-çols a cada bugada i que nitan sols ha estat capaç de ferun acte o espectacle comme-moratiu de les vint edicionsde la Festa. I no parlem d'unagran despesa, sinó de ganesde fer gran la Festa. Una ve-gada més, una nova oportu-nitat perduda per un governesgotat com el de Bel, que totho fa igual i que utilitza laFesta per excloure, en comp-tes de sumar.

CAL CANVIAR i millorar.Cal que els actes propis tor-nin a fer vibrar a la gent i queels tortosins i tortosines hivulguin participar. Cal quel'acte inaugural torni alsReials Col·legis, la nostra joiade la corona, cada vegadamés oblidada. Cal que el tan-cament de portes sigui aquellacte emotiu que ens faci sal-tar la llagrimeta i ens posi, uncop més, la pell de gallina ique realment ens faci pensaren la propera edició. Cal unaMostra d’Armes organitzadai ben estructurada on semprehi siguin presents tots elssímbols de la ciutat, en espe-cial l'estendard.

LA FESTA del Renaixements'ha de concebre com unapart de tots els tortosins i tor-tosines i la tasca del governmunicipal és la de sumar, tre-ballar, investigar, renovar ipromocionar adequadamentla nostra Festa. Només així, iamb la participació de tots,podrem recuperar aquellesflors.

Què se n’ha fet d’aquelles flors?

Enric RoigPORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA I EXDIRECTOR DE LA FESTA DEL RENAIXEMENT

ÉS CONEGUT el meu posicionament en contra detombar el pany de cases del davant la catedral. Deraons històriques, arquitectòniques i urbanístiquesa favor de recuperar- les dignament crec que, endiferència, n'hi ha més que de tombar-les. Sentodir que aquí s'ha fet trampa: la darrera decisió del'Ajuntament de Tortosa no va preveure la possibi-litat de parlar-ne, la decisió ja estava presa.

ERA LA MATEIXA que va preveure Regiones De-vastadas, en acabat de la Guerra Civil. El que no

van acabar de tombar les bombes franquistes l'a-cabarà de tombar l'Ajuntament més independen-tista de la història de Tortosa. És penós i fereix lasensibilitat d'aquells que clamàvem la seua salva-guarda el no poder fer res, simplement perquè tos-sudament tots els consistoris s'han deixatarrossegar per una inèrcia sense arguments. Aixòsí, al llarg de tots estos anys s'ha optat per nodonar permís d'obres, a l'espera que la ciutadania,en veure el seu aspecte ruïnós, es posicionés afavor d'eliminar-les.

I TA COM DIU Salvador Tarragó, membre de SOSMONUMENTS: “Tombar és l'últim!”

HEM ARRIBAT TARD. Una altra oportunitat per-duda!

ALONS NAVARROés veí de Tortosa.

CARTA AL DIRECTOR

Adéu, façana fluvial de Tortosa


Movem Tortosa ha presentat alsjutjats de Tortosa una denúnciaa la Fiscalia, arran de les irregu-laritats detectades a l’hospitalde la Santa Creu de Jesús. Se-gons va explicar el portaveu deMovem Tortosa, Jordi Jordan,una auditoria de legalitat vadetectar diverses irregularitatsen la contractació de serveis ide personal del centre sanitari,en l’exercici del 2013. Aquestaauditoria de legalitat es va rea-litzar a instàncies de l’interven-tor de l’Ajuntament de Tortosaa l’empresa municipal GESAT,que s’encarrega de la gestió del’hospital de Jesús.Segons Movem Tortosa, aques-tes irregularitats farien referèn-cia a contractacions que nos’ajusten a la llei. En conèixer lasituació, la direcció de GESAT il’equip de govern de CiU vancomunicar a l’oposició ques’estava treballant per corregirles irregularitats. Jordan va de-tallar que, com a membre delconsell d’administració de laGESAT i com a portaveu d’Ini-ciativa-Entesa per Tortosa va

sol·licitar informació de les em-preses i quanties a les que feienreferència aquestes irregulari-tats; i que, tot i demanar-ho enrepetides ocasions, l'última al’abril, encara no se’ls ha facili-tat. En aquest sentit, Jordan vadir que han esperat a presentarla denúncia després de les mu-nicipals, perquè no se’ls acusésde tenir un interès electoralista.

Jordan va deixar clar que noestan qüestionant la feina delstreballadors de l’hospital, sinóla manera com s’ha gestionat.De fet, va demanar una investi-gació d’aquestes irregularitats,per determinar si hi ha il·lega-litats greus. En cas afirmatiu,Jordan ja va avançar que dema-naran responsabilitats políti-ques. Així, també va aclarir que

s’han efectuat canvis en lescontractacions per part deGESAT, per adequar-les a lanormativa, però que els preo-cupa allò que s’ha fet abans.

TTORTOSA

L’hospital de Jesús, als jutjats Movem Tortosa denuncia a la Fiscalia les irregularitats

detectades en contractacions a l’hospital de la Santa CreuJordan adverteix que l’Ajuntament i l’empresa

municipal GESAT no faciliten informació sobre el cas

[ ] Movem Tortosa va acudir als jutjats el passat 22 de juliol. // FOTO: CLAUDIO ENA.

Bel asseguraque les irregularitats esvan esmenar

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel,ha assegurat que les irregulari-tats en el sistema de contracta-ció de personal i serveis al’Hospital de la Santa Creu deJesús, denunciades pel grup deMovem a la Fiscalia, van ser es-menades arran l’auditoria queles va detectar. Segons Bel, l’A-juntament ha regularitzat perprimer cop les borses de treballper seleccionar empleats, aixícom els procediments d’adjudi-cació dels serveis per concurspúblic. En aquest sentit, tot i queja existien les borses de treballper contractar personal per alcentre, l’auditoria va recomanarque es formalitzés i regularitzésel seu funcionament, per a per-metre que nous aspirants tin-guessin l’oportunitat d’optar aun lloc de treball.En el cas dels serveis contrac-tats, Bel ha reconegut que laseva concessió no s’havia fetmai per concurrència pública,però ha remarcat que, finsaquests moments, ningú haviapresentat cap requeriment osuggeriment. Aquests serveisafectarien des de la contractaciódel subministrament elèctric adispositius sanitaris. Bel tambés’ha escudat en el fet que estractaven d’irregularitats quevenien d’anteriors governs, finsi tot durant l’època en que ICVgovernava al consistori. Enaquesta línia, ha carregat contrael portaveu de Movem Tortosa,Jordi Jordan, per haver portat elcas a Fiscalia. S. ALARCÓN

Cinta BonetTORTOSA

POLÍTICA

ÈXIT DE LA ‘NOVA’ PLAÇA L’AJUNTAMENT de Tortosa va apro-fitar els darrers dies abans de la Festadel Renaixement per enllestir les obresde la plaça Mossèn Sol, al barri del Ras-tre. El projecte, amb un pressupost de476.000 euros, ha estat executat perl’empresa local Also Casals, i les obress’han allargat durant sis mesos, en elmarc del pla integral del nucli antic. De

fet, els dies de Renaixement han servitde prova de foc per a la plaça, amb forçaèxit, i després de la Festa han començatles obres per enllaçar aquest nou espaiurbà amb els carrers Providència i delVall. La millora de la plaça Mossèn Sols’ha retardat uns set anys, ja que la pre-visió del primer govern de Bel va ser es-cometre el projecte en el 2008. G.M.

Mira elvídeo enaquestenllaç


Polèmica per la reforma del pont vellURBANISME

Rebutjat un recurs del col·legi d’Enginyers perquè lamillora del pont de l’Estat s’ha encarregat a un arquitecte

El Col·legi d’Arquitectes qüestiona l’adjudicació delprojecte amb un procediment negociat sense publicitat

La junta de govern local de Tor-tosa ha rebutjat desestimar ínte-grament el recurs de reposicióque havia presentat el Col·legiProfessionals d’Enginyers deCamins, Canals i Ports de Cata-lunya, contra l’adjudicació de laredacció del projecte bàsic i exe-cutiu de la reforma del pont del’Estat. A partir d’ara, si ho cre-gués necessari, aquest col·legiprofessional té un termini dedos mesos per interposar un re-curs-contenciós administratiudavant del jutjat contenciós-ad-ministratiu de Tarragona. El passat 18 de maig, la junta degovern de Tortosa va adjudicar laredacció del projecte bàsic i exe-cutiu de les obres del pont del’Estat a l’arquitecte olotí Xevi

Bayona, després d’haver obertun procediment negociat sensepublicitat. Un mes després, el 19de juny, el col·legi d’Enginyersde Camins, Canals i Ports va in-terposar un recurs de reposiciócontra la decisió del govern mu-nicipal. En resum, el que re-clama el recurs és reiniciar elprocediment, perquè es contem-pli la intervenció necessàriad’un enginyer de camins, canalsi ports en la redacció del pro-jecte bàsic i executiu de la re-forma del pont de l’Estat. Però elgovern de Tortosa considera quela titulació professional d’arqui-tecte és “plenament admissible”en ordre a la seua capacitat icompetència. A més, l’Ajunta-ment argumenta que ja va in-cloure en el plec de condicionsadministratives la necessitatd’incorporar a l’equip redactordel projecte un enginyer de ca-

mins, canals i ports. D’altra banda, també ha trans-cendit que la junta de la demar-cació del Col·legi d’Arquitectesde Catalunya (COAC) a les Te-rres de l’Ebre ha adreçat unacarta a tots els seus membresper expressar el seu rebuig a lamanera com l’Ajuntament deTortosa ha adjudicat el projecte.Segons el COAC, l’adjudicacióper procediment negociat sensepublicitat els mereix “molt pocacredibilitat”. En aquest sentit, elsarquitectes ebrencs demanendonar prevalença als concursosde mèrits per sobre d’altres al-ternatives de “dubtosa transpa-rència”, si el que vol fer és“repartir els encàrrecs de feinaamb criteris de pluralitat”. Defet, el PSC ja va presentar almaig una moció que qüestio-nava el procediment que haviaseguit el govern de CiU.


TORTOSA

L’alcalde de Tortosa amb l’arquitecte Xevi Bayona, el dia de la presentació

de l’avantprojecte de reforma del pont de l’Estat . // FOTO: TORTOSA.CAT

CiU i ERC rebutgen la moció de Movemper reduir la zona blava a Tortosa

POLÍTICA

El primer ple ordinari del noumandat a l’Ajuntament de Tor-tosa, celebrat el 6 de juliol, vaportar les primeres picabaralles.El portaveu de Movem Tortosa,Jordi Jordan, va recriminar aERC que no votés a favor de lamoció per eliminar l’ampliacióde la zona blava que el govern

de CiU va aplicar durant el man-dat anterior als barris del Templei Ferreries. El portaveu d’ERC,Josep Monclús, va defensar queels places de zona blava afavo-reixen la rotació i l’activitat co-mercial. Però, segons Jordan, elsrepublicans van perdre l’oportu-nitat d’aconseguir allò que de-fensaven fa un any. De fet, vaacusar els republicans d’haveresdevingut la “crossa de CiU”. També es van debatre les mo-

cions del grup de Movem Tor-tosa i el PSC, que a darrera horaes van presentar com a unaúnica proposta, per a l’oberturade menjadors per a xiquets du-rant tot el període de vacancesescolars a Tortosa. Ara bé, mi-nuts abans del ple, ERC vaanunciar un acord amb el go-vern municipal de CiU per co-brir també durant el mes d'agostles necessitats alimentàries d’a-quests xiquets, mitjançant una

aportació suplementària a les fa-mílies a través de les entitats so-cials que gestionen el Bancd'Aliments. Els republicanstambé van explicar que s’estàtreballant per tal d'incloure alPAM i als pressupostos de 2016l'ampliació del servei de campusde cara al proper estiu. La porta-veu de CiU, Meritxell Roigé,també va rebutjar que s’hagi li-mitat el nombre de places demenjador infantil d’estiu.

Cinta BonetTORTOSA

JOSEP FELIP MONCLÚSPORTAVEU D’ERC

“La zona blavapermet una rotació d’aparcamentque afavoreixel comerç deproximitat. Comerç que ala nostra ciutatla fa més convivencial imés compacta”


TORTOSA

Setge sobre el monument franquistaMEMÒRIA HISTÒRICA

El Síndic obre una actuació d’ofici i rebutja que esbusquen ‘subterfugis’ per no retirar la polèmica estructura

Bel afirma que respondrà al requeriment de Ribó, peròdefensa que hi ha ‘consens’ per celebra una consulta

El Síndic de Greuges, RafaelRibó, es va reunir el 8 de juliolpassat amb la Comissió per laRetirada dels Símbols Franquis-tes de Tortosa. Una trobada enquè Ribó va comunicar que elpassat 15 de juny va obrir unaactuació d'ofici dirigida a FerranBel, alcalde de la ciutat, sobre lapresència del monument fran-quista de la Batalla de l’Ebre. Estracta d'una carta de queixa querecorda el que marca la Llei deMemòria Històrica del 2007, és adir, la retirada de "tots els sím-bols” que es troben en una pro-pietat pública. Ribó va explicarque per obrir l'actuació d'ofici vaesperar-se a la finalització de lacampanya electoral i a la consti-tució del nou consistori. De mo-ment, ha apuntat que encara nohan rebut cap resposta i que,quan la rebin, si no desmenteixla seua carta, s'elaborarà una re-solució. Al mateix temps, però,recorda que com a Síndic noméspot "plantejar el que diu la llei",sense poder anar més enllà.

Així mateix, Ribó també va volerabordar la proposta de celebrarconsulta sobre el tema, tal i comdefensen CiU, ERC, ICV, MovemTortosa i també Podem. Ribóentén que les administracionspoden adoptar la via que vul-guen per complir la llei, peròque veuria "inadmissible" quees busquessen "subterfugis" persaltar-se la norma. De fet, durantla trobada amb la comissió, elSíndic va destacar que en caplloc de l'Estat espanyol s'ha fetuna consulta per retirar un sím-bol franquista.De fet, Ribó va referir-se al mo-nument franquista de Tortosacom un dels darrers, sobretot endimensió, que queden a Cata-lunya. Així, va reconèixer que laproblemàtica és "molt com-plexa", però va destacar que elterritori català és una de leszones de l'Estat espanyol en quès’ha fet una "major neteja" desímbols franquistes.Per la seua banda, la comissió vaagrair-li públicament la inicia-tiva i va expressar el seu neguitdavant de la consulta. De fet, vaanunciar que li enviarien tota lainformació recollida durant els

set anys de treball de recerca. En canvi, Bel va refermar la seuavoluntat de celebrar una con-sulta. De fet, va recordar queaquesta és una qüestió inclosaen l’acord de governança estableentre CiU i ERC. Bel va afegir-hi

que l’Ajuntament de Tortosa res-pondrà de forma diligent el re-queriment del Síndic deGreuges, però va voler remarcarque finalment hi ha un ampliconsens per realitzar la consulta,i que li sobta que sigui precisa-

ment ara quan el Síndic ha deci-dit actuar. Quant a la possiblepregunta que es realitzarà a laciutadania sobre el monumentfranquista, Bel va assenyalar queaquesta no està decidida, peròque s’ha de consensuar.

Gustau Moreno / ACNTORTOSA

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, es va reunir a Tortosa amb els membres de la Comissió per la Retirada de Símbols

Franquistes. // FOTO: CEDIDA.

Les cases de la catedral ja van a terraPATRIMONI

L’Ajuntament adjudica per 209.730 euros l’enderroc del’illa de cases del carrer Croera, que durarà quatre mesos

La Comissió Cívica del Patrimoni reclama la preservacióde tots els elements històrics que puguen aparèixer

L’Ajuntament de Tortosa ha ad-judicat a l'empresa Semac lesobres d'enderroc de les cases delcarrer Croera. Una catorzenad'empreses s'havien presentat ala licitació d'una obra que esdurà a terme majoritàriamentdurant el mes d'agost, per evitaral màxim complicacions al tràn-sit, però que durarà quatremesos. L'import de l'actuació ésde 209.730 euros i inclou unapartida per al seguiment ar-queològic de l'obra. Un cop ques’acabe l'enderroc, s'adjudicaràl'excavació arqueològica del sòli del subsòl, que actualmentocupen l'illa de cases situada da-

vant de la Catedral. El govern deTortosa ja va anunciar, setmanesenrere, que el seu objectiu eraque les obres poguessen comen-çar just després de la Festa delRenaixement.Per la seua banda, la ComissióCívica del Patrimoni de les Te-rres de l’Ebre ha presentat pú-blicament el seu dictamen, enquè s’assenyala la importància“històrica i patrimonial” d’al-guns elements de les cases delcarrer Croera que recomanarienla seua conservació. La presi-denta de la Comissió Cívica delPatrimoni, Victòria Almuni, n’haapuntat algunes, com ara el fetque amb l’enderroc es pot des-dibuixar un dels eixos històricsmés antics de la ciutat. Ara bé,tenint en compte que hi ha con-

sens polític i una certa accepta-ció social al voltant del projecte,la Comissió Cívica del Patrimoniha demanat especial cura en lapreservació dels elements histò-rics visibles i no visibles quepossiblement apareixeran du-rant les tasques d’enderroc.També demanen que la infor-mació històrica que puga anarsorgint sigui degudament docu-mentada per un arqueòleg.El dictamen de la Comissió Cí-vica del Patrimoni ja s’ha entre-gat a l’equip de govern de CiU al’Ajuntament de Tortosa. Tambées demana que els membres dela Comissió puguen fer un se-guiment de l’enderroc i que elprojecte d’urbanització posteriorconsideri una correcta adaptacióa les restes arqueològiques.


L’enderroc de les cases de davant de la catedral es farà majoritàriament

durant el mes d’agost, però durarà quatre mesos. // FOTO: G.M.


BBAIX EBRE

SOLER JA DIBUIXA EL CANVI L’ALCALDE de Deltebre, el conver-gent Lluís Soler, ha anunciat l’encàrrecd’una auditoria de l’Ajuntament, aixícom la creació de la nova Oficina d’Aten-ció a la Ciutadania i la redacció d’unspressupostos participatius. Aquestessón algunes de les primeres accions delcanvi a Deltebre, que Soler va avançardurant la celebració d’un sopar popularque va aplegar més de 400 persones, or-

ganitzat per l’agrupació local de CiU. Abanda, una altra del centenar de mesu-res anunciades pel nou alcalde de Delte-bre és la projecció i l’adequació del’entrada al municipi. Però Soler va insis-tir en la necessitat de potenciar la parti-cipació, amb mesures com el canvid’hora del ple municipal, ja que la ciuta-dania haurà de jugar un paper “relle-vant” durant els propers anys. G.M.

Un jutjat de Barcelona ha aixe-cat la suspensió cautelar contrala celebració dels temptejos debous amb públic que es feienen algunes ramaderies d’Alfarade Carles. La suspensió es vadecretar al setembre del 2013.Però ara, després del recursd'apel·lació que la Generalitatva presentar el 26 de juny, s'haaixecat la mesura. La notícia haestat "molt ben rebuda" des dela ramaderia Mur d'Alfara deCarles. Ara bé, la seva propietà-ria, Àngela Mur, veu "molt difí-cil" tornar a engegar elstemptejos amb públic desprésde 22 mesos que ha qualificatde "caòtics i catastròfics". Tot iaixí, ha assegurat que ho inten-taran, a la vegada que ha la-mentat que el recurs del governno es presentés abans.Les temptes són les proves debravura d’un bou. Les ramade-ries d’Alfara de Carles en vancomençar a fer obertes al públicfa uns anys, amb presència deturistes majoritàriament rus-sos. Mur ha afirmat que per ella“fer la feina no és temptar a

porta tancada”, sinó que consi-dera que “allò important és queve la gent a veure-ho i passa eldia a la ramaderia, on tambéacostumen a fer algun àpat”.En el seu cas, van fer temptejosamb públic durant els anys2011, 2012 i 2013. Des de llavors,han tingut sempre la confiançaque el tema se solucionés, peròha qualificat “d'agonia” els gai-rebé dos anys que han hagut deparalitzar l’activitat.També l’alcalde d’Alfara deCarles, Josep Mas, ha fet unavaloració positiva de l’aixeca-

ment de la suspensió cautelarcontra la celebració dels temp-tejos de bous. Mas ha celebratque les ramaderies del poblepuguen tornar a realitzar l’acti-vitat, tot i que aquest aixeca-ment arriba tard, desprésd’haver-ho passat malament id’haver perdut un turisme jaconsolidat que visitava les ra-maderies. Ara cal començar denou, cosa que veu difícil.En aquests 22 mesos que hadurat la suspensió dels tempte-jos amb públic, una de les ra-maderies del poble, la de

Rogelio Martí, ha tancat, i la deMur travessa dificultats. Mascreu que si no haguessin prohi-bit l’activitat potser hi hauriamenys atur al municipi. Mas harecordat que cada temporadapassaven per les ramaderiesdel poble uns 15.000 turistes, ique ara les ajudaran a recupe-rar el temps perdut.

Les ramaderies d’Alfara ja poden tornar a fer temptejos amb turistes

ALFARA DE CARLES

Un jutjat de Barcelona aixeca la suspensiócautelar decretada al setembre del 2013

L’alcalde i la ramadera Àngela Mur diuenque tornarà a començar serà molt difícil

Les ramaderies van deixar de fer temptejos després de la suspensió del setembre del 2013. // FOTO: ACN.

Cinta BonetALFARA DE CARLES

L’edició 2.0. de la Llista Patródels ocells del Delta de l’E-bre ha elevat fins a 391 elnombre d’espècies detecta-des algun cop en aquestespai natural. Aquesta xifrarepresenta un incrementrespecte la primera versióde la llista, l’any 2012, ambset espècies més. Respectel’any 1977, quan es van obte-nir les primeres dades, lallista ha crescut en 146 espè-cies. Durant la presentaciód’aquesta edició de la llistatambé es desprèn la dadaque quatre espècies ja loca-litzades han estat cataloga-des com a nidificants.D’aquestes noves espècies,l’ornitòleg David Bigas vadestacar l’arpella pàl·lidarussa, rapinyaire de l’Estd’Europa, i el cuanegre d’Is-làndia. També s’ha trobat elcapsigrany bru, que nidificade la Sibèria oriental, a l’À-sia central. Quant a les espè-cies nidificants, el biòleg icoautor de la llista, AntoniCurcó, ha destacat les espè-cies de la fredeluga, el trobati el tallarol trencamates.De cara al futur, Bigas haadmès que les noves incor-poracions al catàleg proce-diran d’espècies accidentalsdetectades a la zona, és a dir,ocells que es perden o fan“migracions mirall”.Una de les preocupacionsdels experts en aquests mo-ments passa per estudiarcom poden afectar els asse-caments de camps de l’he-midelta esquerre en la lluitacontra el caragol maçana enla presència d’aus. De mo-ment, asseguren, es manté elnombre, però canvia la sevadistribució, ja que es con-centren al marge dret, ontroben aigua i aliments.La Llista Patró dels Ocellsdel Delta de l’Ebre es pottrobar a la xarxa i amb for-mat imprès. S.A. / ACN

MEDI AMBIENT

El Delta ja téregistres de391 espèciesd’ocells



El nou govern d'Amposta ha de-nunciat aquest 29 de juliol que lanova residència per la gent granno pot obrir les seves portes perincompatibilitats urbanístiques,problemes elèctrics, i també perfalta de documentació. Segons elnou alcalde, el republicà AdamTomàs, l’anterior equip de go-vern de CiU va voler inaugurar laresidència d’avis de forma “ma-ratoniana”, abans de les elec-cions municipals, però enaquests moments aquest equi-pament es troba paralitzat.Un dels principals problemesamb què s’ha trobat el nou equipde govern ha estat la licitació pera l’activitat de cuina. El serveisjurídics de Sagessa van alertar elgovern de Tomàs de la incompa-tibilitat urbanística entre la lici-tació que es va realitzar il’activitat que l’Ajuntament potoferir. La causa és que la residèn-cia d’avis es troba en terrenysd’equipaments, una catalogacióque no permet una llicènciad’activitat per part del consistori.

Davant d’això, Tomàs ha explicatdiferents opcions per solucionarel problema: una modificació ur-banística dels terrenys; un serveide càtering amb restriccions, oque hi hagi servei de cuina prò-pia. Tot i això, segons Tomàs, encap dels casos es podria posarobrir abans de novembre.

AAMPOSTA

CAMPANYA DE CIVISME PELS TRASTOS VELLSAMPOSTA ha iniciat una campanyade civisme per incidir en la importànciadel reciclatge de les escombraries i defer-ho correctament. Especialment,aquesta campanya vol conscienciar laciutadania de la despesa econòmicaque genera no dipositar les bossesd’escombraries dintre dels contenidors,o bé deixar-hi trastos vells enlloc deportar-los a la deixalleria o fer ús del

servei de recollida municipal. Segonsl’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, amés del cost, també dóna una malaimatge de la ciutat. Però al marge de lacampanya informativa, se sancionaràamb multes que aniran dels 120 als12.000 euros les conductes incíviquesen matèria d’escombraries. SegonsTomàs, Amposta ingressa 1,3 milionspels rebuts de les escombraries, però la

pràctica totalitat va a parar al consorcide residus perquè no es fa bé el reci-clatge. Uns costos als quals cal sumarles despeses que generen les conductesincíviques. El veïnat d’Amposta pot tru-car al telèfon 977701345 per demanarque els passin a recollir els trastos vells,o bé també poden fer arribar qualsevolincidència a l’Ajuntament a través delnúmero 977702112. C. BONET

La nova residència per a la gent grand’Amposta, sense data clara d’oberturaEl nou govern denuncia que hi ha incompatibilitats

urbanístiques, problemes elèctrics i falta de documentacióInaugurada pocs abans de les municipals, no podrà obrir

les portes fins a finals d’any o potser a principis del 2016

Una inversiód’11 milionsd’euros

G.M. / S. A.AMPOSTA

L’equip de govern d’Am-posta ha afirmat que la si-tuació de la nova residènciaper a la gent gran és conse-qüència de les presses quetenia l’anterior alcalde, elconvergent Manel Ferré, perfinalitzar i poder inaugurarles obres abans de les muni-cipals. De fet, la consellerade Benestar i Família, NeusMunté, va inaugurar la novaresidència el 28 de març, ados mesos de les eleccions.La nova residència, que se-gons l’anterior govern deCiU havia d’obrir aquestestiu, ha d’oferir 160 placesassistides i 50 de centre dedia, tot duplicant així les del'antiga residència de la ca-pital del Montsià. L'equipa-ment ha suposat unainversió d’uns 11 milionsd'euros, que l’Ajuntamentha finançat sobretot amb re-cursos propis. Compta ambgairebé 10.000 metres qua-drats, tot i que l'edifici po-dria ampliar-se en un futuramb la construcció d'unaaltra planta per poder oferir256 places de residència.Tant Munté com el mateixpresident Artur Mas van re-fermar el compromís de laGeneralitat de concertar lesplaces de forma progres-siva. Però el nou govern am-postí vol el compromís perescrit, i ja ha demanat dereunir-se amb Munté.

URBANISME

Sílvia AlarcónAMPOSTA

‘És un entramat de males praxis’

Adam Tomàs ha remarcatque la voluntat del governd’Amposta és tirar endavantla nova residència per a lagent gran, però amb “totesles garanties”. Així, ha vol-gut enviar un missatge detranquil·litat a la ciutadania.A més, la regidora de Serveis

Socials d’Amposta, RosabelRecio, ha descrit aquesta si-tuació com un “entramat demales praxis” per part del’anterior govern. El regidord’Urbanisme, Tomàs Berto-meu, ha dit que un altre pro-blema que s’ha detectat és lafalta de connexió elèctrica.

Adam Tomàs va comparèixer amb Rosabel Recio i Tomàs Bertomeu. / Foto: EDUARDO BERTOLÍN.



L'alcalde d'Amposta, AdamTomàs, i representants del go-vern municipal van reunir-se el15 de juliol amb una delegacióde la Plataforma en Defensa del'Ebre (PDE), per manifestar-losel seu compromís i suport ambla lluita del moviment anti-transvasament. Amb aquestacte, el nou govern municipalha volgut escenificar el canvi desensibilitat institucional, des-prés de la històrica mala relació

entre el moviment social i elsanteriors governs de CiU. LaPDE va agrair el gir i va subrat-llar la importància d'aquest su-port en la lluita per garantir elscabals ambientals del tram finalde l'Ebre i el Delta. De fet, en elple ordinari de juliol es va apro-var una moció sobre el tema. Tomàs va remarcar que el canvide govern al consistori, desprésde 28 anys de domini conver-gent, suposa també un "canvide la política institucional cap ala PDE", que ara tindrà el "su-port absolut" de l'Ajuntamentampostí. I més encara, davant

de "l'espasa de Dàmocles quepenja sobre el riu i el Delta"amb l'aprovació del Pla Hidro-lògic de la Conca de l'Ebre i lareducció de cabals que planteja."Estem disposats a liderar desdel Delta aquesta pugna", vavoler assenyalar Tomàs.La PDE no ha ocultat la seva"alegria" per la declaració d'in-tencions de l'alcalde i l'acte dedesgreuge, que la portaveu Su-sanna Abella va arribar a titllarde "moment històric". “Ha estatquelcom més que una reunió.Ha estat un acte sentimental”,va admetre Abella.

AMPOSTA

Quico el Célio, el Noi i el Mut deFerreries (dijous 13 d'agost) i elsCatarres (diumenge 23 d'agost)són els dos concerts estrella deles festes majors d'Amposta, queenguany duraran del 13 al 23d’agost. De fet, els Quicos obri-ran les festes, mentre que els Ca-tarres posaran el punt i final a 10dies de festa major, tot just des-prés del castell de focs d’artifici.Els dos concerts seran d'accésgratuït i tindran lloc al pàrquingde la vora del riu Ebre. Enguany, les nits de ball i con-certs es mantindran com en elsúltims anys, a l'aparcament deles antigues piscines. Amb tot, elregidor de Festes, Ramon Bel, haavançat que de cara a l'any vi-nent l'equip de govern està estu-

diant tornar el ball a la zona delpavelló firal.El pregoner de la festa major2015 serà Josep Parrot, una per-sona molt coneguda a la ciutat ique ha estat molt vinculat alsmitjans de comunicació locals. Abanda, l’alcalde Adam Tomàstambé ha volgut destacar el fetque el dia 15 d'agost es complei-xen 100 anys de la posada de laprimera pedra del Pont penjanti que, a més d'estar preparant unacte commemoratiu, tambés'han imprès 5.000 banderolesamb el logotip del centenari delpont, que es repartiran amb elpanoli el dijous 13 d'agost.

Cinta BonetAMPOSTA

Els Quicos i els Catarres,concerts de les festes

Un moment de la trobada institucional amb la PDE. // FOTO: AMPOSTA.CAT

Gest de ‘desgreuge’ del govern d’Ampostaamb la Plataforma en Defensa de l’Ebre

MEDI AMBIENT

Gustau Moreno / ACNAMPOSTA

Adam Tomàs i Ramon Bel. // FOTO: AMPOSTA.CAT

FESTA MAJOR



MMONTSIÀ

NETEJA DE LA PLATJA DE GARBÍLA QUALITAT de l’aigua i l’augmentde la temperatura per l’onada de calorha afavorit l’increment de macròfits imol·luscos a la platja de Garbí de la Rà-pita. Per aquest motiu, el govern muni-cipal ha instal·lat dos panells de fustainformatius que avisen els banyistesperquè evitin les zones afectades. Els rè-tols estan ubicats a uns dos metres mar

endins i delimiten la zona concreta ons’ha detectat presència d’aquestes espè-cies. A més, amb la col·laboració de laConfraria de Pescadors Verge del Carme,també s’està netejant la platja de Garbí,on mariscadors professionals s’encarre-guen de retirar els exemplars d’eriçonsque es detecten a l’aigua i de traslladar-los vius a d’altres zones del mar. C.B.

El Departament de Territori iSostenibilitat ha autoritzat l'inicide les obres de construcció de lalínia elèctrica submarina d'altatensió a la badia dels Alfacs. Elstreballs s'han de fer amb un ter-mini màxim d'execució de dosanys. A més, la Generalitattambé ha atorgat la corresponentconcessió d'ocupació del dominipúblic maritimoterrestre per untermini de 24 anys. El traçat delcable entre les dues ribes de labadia dels Alfacs, a Sant Carlesde la Ràpita, es farà en línia recta.Anirà entre el costat del canal deSant Pere i les Salines de la Trini-tat. Però un petit tram, proper ales muscleres existents enfrontdel canal de Sant Pere, modifi-carà lleugerament el seu traçatper no afectar-les.El cable elèctric anirà soterrat aun metre de fondària sota el llitmarí, al llarg dels 4.600 metrescentrals de la traça dins la badiadels Alfacs. Per al soterramentcaldrà la intervenció d'una em-barcació especial, dissenyada per

aquesta finalitat. Amb tot, la tèc-nica d'instal·lació del cable és re-lativament de baix impacte sobreel medi. Tot i això, la PonènciaAmbiental va dictar tota unasèrie de mesures preventives icorrectores que s'hauran d'apli-car per minimitzar els efectesque la línia submarina pugatenir sobre l'aigua de la badia, lesmuscleres, les praderies de fane-rògames o altres espècies prote-gides com la nacra, que és unbivalve de grans dimensions.

La Generalitat autoritza lesobres de la línia dels AlfacsEl soterrament de la línia d’alta tensió ha de

fer-se en el termini màxim de dos anysEl projecte d’Endesa té un cost de 800.000

euros, que Infosa finançarà en un 50%

El Violí tornarà a serzona humida

G.M.SANT JAUME D’ENVEJA

El Departament de Territorii Sostenibilitat, a través del’Institut Català del Sòl (In-casol) ha iniciat les obres derestauració de la finca elViolí, un antic arrossar situatal costat de les llacunes del’Alfacada i la Tancada. Estracta d’una superfície de63,5 hectàrees, uns antics ai-guamolls que formaven partde l’Alfacada i que es vandessecar per convertir-losen arrossars.. Amb l’objectiude retornar aquesta zona alseu estat natural, els te-rrenys es convertiran en unazona humida, amb un ob-servatori ornitològic tancat iitineraris dissenyats pergaudir de les aus i del pai-satge. L’obra la farà l’em-presa Construcciones 3G SAper un import de més de569.000 euros, amb un ter-mini de quatre mesos. Elstreballs formen part del pro-jecte europeu LIFE Delta-Lagoon, de restauració igestió de l’hàbitat d’aques-tes llacunes situades a lacosta del Delta, a Sant Jaumed’Enveja. La resta d'accionsles executaran l'Institut deRecerca i Tecnologia Agroa-limentàries (IRTA), la Fun-dació Catalunya-La Pedrera,el Ministeri d'Agricultura, elDepartament d'Agricultura,i Forestal Catalana SA.

SANT CARLES DE LA RÀPITA


Adéu a la línia del Trabucador

El projecte, promogut perEndesa, assegurarà la quali-tat del subministrament elèc-tric a la Trinitat. Fins ara, elservei es veu afectat per lesllevantades que desplacen otrenquen la barra del Trabu-cador, però també per acci-dents amb els estels de surf.

Quan es posi en servei, esdesmantellarà la línia aèriaque recorre el braç del Trabu-cador. El projecte té un costde 800.000 euros que finan-çarà en un 50% Infosa (l’em-presa que explota lessalines), un 30% Endesa i un20’% la Generalitat.

La línia elèctrica que abasteix les salines, amb els pals dins de l’aigua. / Foto: ACN.

MEDI AMBIENT


MONTSIÀ SANT CARLES DE LA RÀPITA

La jutgessa ha arxivat la causaoberta contra 19 persones, entrepolítics, funcionaris municipals iconstructors, per suposades irre-gularitats en l’adjudicació de di-verses obres públiques per partde l’Ajuntament d’Alcanar entre2008 i 2013. Així ho avançat l’edi-ció d’aquest 31 de juliol el Diaride Tarragona, que també in-forma que el dijous 30 de juliol lajutgessa va prendre declaració acinc testimonis, i posteriormentva lliurar a les parts la interlocu-tòria on anunciava el tancamentdel cas. Segons aquestes infor-macions, els testimonis que vanpassar pel jutjat van ser la tèc-nica d’Administració General del’Ajuntament i l’aparellador mu-nicipal, a més de tres construc-tors.En aquest sentit, el primer deco-mís de documents va tenir lloc el20 de novembre de 2013, quanuna delegació judicial es va pre-sentar a l’Ajuntament d’Alcanar,amb l’objectiu d’endur-se docu-mentació de les adjudicacionsque havia realitzat el consistorides del 2007. Aquesta actuaciójudicial venia arran de dues de-núncies presentades per part

d’un veí, afiliat a la federació deCiU, i un anònim. La investigacióse centrava en presumptes delic-tes contra l’Administració i laHisenda Pública. En aquell mo-ment, l’alcalde d’Alcanar, el re-publicà Alfons Montserrat, vaacusar CiU d’haver orquestratuna “maniobra política d’asset-jament i de desprestigi perso-nal” per erosionar el governmunicipal d’Esquerra. Tot i això,el grup municipal de CiU vavoler desmarcar-se dels fets.Però la rèplica més forta d’a-quest primer escorcoll va arribarel 16 d’octubre de 2014, quan laGuàrdia Civil va tornar a entrara l’Ajuntament i va detenir deforma preventiva l’alcalde, el re-gidor d’Urbanisme d’aquell mo-ment, Manel Martí, i tresconstructors en l’anomenadaoperació Carraus. Tots van que-dar en llibertat amb càrrecs uneshores més tard. Ara, després demenys de dos anys d’investiga-ció, l’actual jutgessa instructoraha decidit tancar l’assumpte deforma provisional, ja que el casencara es podria arribar a reobrirsi hi hagués noves proves.El govern d’Alcanar ja coneixial’arxivament del cas i ha infor-mat que aquest dimarts 4 d’a-gost convocaran una roda depremsa per valorar públicamentla decisió de la jutge.

Sílvia AlarcónALCANAR

Arxiven la causa delcas Carraus contra l’alcalde i membres del’Ajuntament canareu

t La imatge captada per les càmeres del Banco de Santander. // FOTO: ACN.

21 anys i mig per a l’acusat de matar Estela

L'Audiència de Tarragona hacondemnat a 21 anys i sis mesosde presó Manuel Amancio Ál-varez per l'assassinat de la cai-xera de Sant Carles de la Ràpita,Estela Calduch durant l'atraca-ment d'una sucursal del Bancode Santander a Cambrils l'any2010. La sentència atribueix aÁlvarez els delictes d'assassi-nat, robatori amb intimidació iús d'arma en grau de tempta-tiva així com tinença il·lícitad'armes. El tribunal consideraprovat que Álvarez, juntament

amb un segon home, va dispa-rar contra la jove empleada queexercia aquell dia com a caixera"amb la intenció d'atemptar"contra la seva vida. La sentènciaha comptat amb el vot particu-lar absolutori d'una dels tresmagistrats. El gruix de la penade 21 anys i mig imposada a Ál-varez -Fiscalia i acusació parti-cular demanaven un total de 25anys- prové de la seva respon-sabilitat per un delicte d'assas-sinat: divuit anys de presó. Se liafegeixen dos anys per robatoriamb intimidació i ús d'arma engrau de temptativa, a més d'unany i sis mesos per tinença il·lí-cita. El tribunal també li prohi-

beix residir o acudir a Sant Car-les de la Ràpita i Palma de Ma-llorca, on resideixen elsfamiliars d'Estela Calduch, co-municar-se o aproximar-se aells a menys de 200 metres du-rant 24 anys. El condemnat ja vaestar empresonat durant dosanys, des d'abril de 2011 a abrilde 2013.A banda, aquest mes de juliolvan detenir a Bilbao el segonautor de l’atracament. L’indi-vidu va ser traslladat a Reus, onel jutge va decretar-hi presóprovisional i sense fiança. Defet, el jutge li imputa delictesd’assassinat i robatori amb inti-midació i ús d’arma de foc.

Sílvia AlarcónSANT CARLES DE LA RÀPITA

ALCANAR


L’alcalde de Móra la Nova, Fran-cesc Moliné, ha explicat que elconsistori ha començat a buscarun altre emplaçament per a ubi-car-hi el nou institut-escola ques’ha de construir al municipi. Se-

gons Moliné, l'emplaçament quetenia l'Ajuntament, a la zona suddel poble, no havia satisfet mai elgrup d'ERC, que sempre l’haviadescartat des de l’oposició; nitampoc al PSC, a l’AMPA ni a lacomunitat docent. Moliné argu-menta que els terrenys estanmolt a prop de l'eix de l'Ebre (C-12) i de la rotonda del Mas de la

Coixa, però també que hi passaun petit barranc i que estanallunyats del poble.Moliné ha explicat que ara queels republicans han arribat al go-vern local es poden plantejaraquest canvi, perquè després detants anys l’anterior equip de go-vern de CiU no havia fet cap delstràmits per cedir els terrenys al

departament d’Educació. De fet,entre els tràmits necessaris cal-dria un estudi geotècnic i un demediambiental. De la mateixamanera, el govern de Móra laNova dóna per perduda la par-tida de 200.000 euros que ERC vaaconseguir introduir als pressu-postos d’enguany de la Genera-litat, perquè es pogués redactar

el projecte del nou edifici.Moliné ha recordat, també, quedes d’ERC sempre s’ha apostatper unes terrenys propers a lallar d’infants municipal, un llocmolt tranquil, proper al poble ide fàcil i ampli accés. Segons l’al-calde, l’Ajuntament podria con-centrar en aquest sector tots elsequipaments educatius.

RRIBERA D’EBREi PRIORAT

APOSTA PELS VINS RIBERENCSSET CELLERS elaboradors i embotella-dors de vins, i dos empreses de cervesaartesanal de la Ribera d’Ebre van partici-par els dies 18 i 19 de juliol a la segonaedició de la Mostra de Vins de la Riberad'Ebre, organitzada per l'Ajuntament i laComissió de Festes de Móra d'Ebre. L’al-calde, Joan Piñol, va afirmar que la mos-tra pretenia ser un aparador anual delsector vitivinícola comarcal i de la cervesa

artesana, unes empreses que sovinttenen poca visibilitat, ja que la comarcade la Ribera d'Ebre es troba envoltada depotents denominacions d'origen viníco-les, com són les de la Terra Alta, Montsanti el Priorat. La plaça de l’Estrella es vatransformar en zona de degustació de lesbegudes exposades i tapes que va apor-tar el Restaurant Le Loup. També vahaver-hi música en directe. C.B.

L’alcalde republicà de Móra laNova, Francesc Moliné, va entraral registre de l’Institut Català dela Salut (ICS), a Tortosa, més de300 signatures de veïns -majori-tàriament de la població- que re-clamen la reobertura del serveid’urgències al centre d’atencióprimària (CAP) en els caps desetmana, com a mínim en horaridiürn de 8 del matí a 8 del ves-pre. Aquest servei es va deixard’oferir el mes d’octubre del2011, arran de les retallades enels serveis sanitaris imposats pelgovern català per la crisi econò-mica. Ja en aquell moment elgrup municipal d’ERC de Mórala Nova va manifestar la sevaoposició a la mesura. El passat 20de juliol, Moliné també va reu-nir-se amb el director dels ser-veis territorials de Salut, AlbertGómez, qui s’hauria compromèsa estudiar el cas, així com la via-bilitat de recuperar les urgènciesal CAP de Móra la Nova.Moliné manté que la supressióde les urgències en cap de set-

mana comporta un mal serveiper a la gent de Móra la Nova idels pobles veïns, ja que ara totesles poblacions del sud de la Ri-bera d’Ebre han de desplaçar-sefins a l’Hospital Comarcal deMóra d’Ebre, que és on es con-centren totes les urgències de lacomarca, i els toca esperar mésdel temps necessari. “La supres-sió de les urgències en cap desetmana suposa un empitjora-ment del servei per a la gent delnostre poble i dels pobles veïns,ja que el CAP és centre de refe-rència per als usuaris de Ras-quera, Ginestar, Tivissa, Garcia,Benissanet, Miravet i Móra d'E-bre”, ha argumentat l'alcalde.Segons Moliné, a més, "no hi hamotius econòmics per a mantin-dre el CAP tancat els caps de set-mana, ja que segons el convenisubscrit ara, l'Institut Català de laSalut (ICS) ha de pagar un llo-guer a SAGESSA per realitzaraquest servei a l'Hospital Co-marcal de Móra d'Ebre". "Éscom vendre la casa i anar de llo-guer", va clarificar.A banda, Moliné va voler valorarmolt positivament la trobadaamb el director territorial de

Salut, per traslladar-li aquestesreivindicacions veïnals, i va des-tacar la "bona empatia" deGómez, que es va comprometrea estudiar el cas i el retorn de lesurgències al CAP moranovenc.Des del nou govern de Móra la

Nova també es reclama tornar alsistema anterior per demanarhora al mateix CAP, ja que aras’ha de fer trucant a un númerode telèfon. Segons Moliné, “aixòés molt traumàtic, sobretot per ala gent gran”.

Més de 300 signatures per reclamar lareobertura de les urgències al CAPEl nou alcalde es reuneix amb el director de Salut, que

es compromet a estudiar l’obertura els caps de setmanaMoliné afirma que la supressió de les urgències en

dissabte i diumenge perjudica el sud de la Ribera d’Ebre

MÓRA LA NOVA

Cinta BonetMÓRA LA NOVA

Moliné va entregar les signatures al registre de l’ICS a Tortosa. / Foto: SIRGA COMUNICACIÓ.


L’Ajuntament busca uns altres terrenys per a l’institut-escolaMÓRA LA NOVA

Gustau MorenoMÓRA LA NOVA


Els molestos flaixos nocturnsdels parcs eòlics de la Terra Alta,que tantes queixes han generat,podrien tenir els dies comptats.Departament de Territori i Soste-nibilitat ha instat els promotorsde parcs eòlics a canviar les bali-ses lluminoses nocturnes per al-tres de menys impacte sobrel'entorn. A Catalunya hi ha mésde 200 aerogeneradors que ge-neren molèsties a les personesper enlluernament i que caldriasubstituir, tot i que el Governn'ha identificat 175 de prioritaris.En el cas de la Terra Alta, amb107 aerogeneradors, caldria can-viar-ne 102. A més, a la TerraAlta, que és una de les comar-ques amb més queixes per lesmolèsties que provoquenaquests llums nocturns delsparcs eòlics, només es podenapagar tres de les balises. Aquestsistema d’il·luminació provocamolèsties a veïns i també als con-ductors, a més de generar unadesagradable contaminació llu-minosa a la Terra Alta.Des del 2010, la normativa del'Agència Estatal de SeguretatAèria (AESA) ja preveu que lallum que indica l'altura i posiciódels aerogeneradors pot ser ver-mella fixa, la de menys impacte.Però en els parcs eòlics construïtsanteriorment, amb molins quetenen altures superiors a 100 me-tres, se senyalitzaven amb llumblanca o vermella intermitent,que pot provocar afeccions am-bientals. Un dels principals in-centius per al canvi és l'ordred'ajuts que el Departament hapublicat i que cobreix el 40% delcost de les actuacions de substi-tució de balises lluminoses dels

aerogeneradors d'un parc eòlic,amb un límit màxim de 60.000euros per cada parc. Per la seua banda, l'alcalde deGandesa i vicepresident de l’As-sociació de Municipis Eòlics deCatalunya, Carles Luz, ha valoratde forma positiva l’acord entre elDepartament de Territori i Soste-nibilitat i els promotors delsparcs eòlics de substituir pro-gressivament els flaixos eòlicsnocturns per una balisa de colorvermell, fixa i de menor intensi-tat, que suposin menys impactesobre l’entorn. Segons ha expli-cat Luz en declaracions a Canal21 Ebre, es tracta d’una reivindi-cació de fa molt temps pels per-judicis que generava a lapoblació. Així, el vicepresident

de l’Associació de Municipis Eò-lics ha insistit en què es tractad’una bona opció per al conjuntde la comarca.També ha celebrat la mesura elnou alcalde de la Fatarella, Fran-cisco Blanch. En declaracions alDiari de Tarragona, Blanch ha re-cordat que el municipi feia anysque treballava per la substituciódels flaixos, ja que de nit els ae-rogeneradors semblaven “unadiscoteca”. De fet, com a mesurapal·liativa es va arribar a reduirla intensitat d’algunes balises,però el sistema es va mantenir.També la patronal eòlica catalanaEolicCat s’ha felicitat per l’acord,conscient de les molèsties que elsistema d’il·luminació dels parcsprovoquen en el territori.

TTERRA ALTAi MATARRANYA

NOU CELLER AL COLL DEL MOROLA COMISSIÓ d'Urbanisme de les Te-rres de l'Ebre ha aprovat definitivamentel projecte per construir, a Gandesa, unceller d'elaboració, embotellat i criançade vins. Tindrà una capacitat per produirun milió de quilos de vi anuals i l'im-pulsa l'empresa Exportiberia Trading. Lainstal·lació tindrà 4.102 metres quadratsde superfície construïda, repartida ensoterrani, planta baixa i altell, i se si-

tuarà a l'extrem oest del terme munici-pal gandesà, al sud de la carretera N-420i a la zona del Coll del Moro, propera alpoblat ibèric i al mirador de la Batalla del'Ebre. El soterrani es destinarà a sala debarriques, embotelladora, magatzem,producte acabat i comunicacions. Laplanta baixa es destinarà a l'elaboració,l'envelliment, tastos i serveis. Per últim,l'altell acollirà també part dels processos

d'elaboració, administració i comunica-cions. Pel que fa a l'accés al celler, el pro-jecte preveu habilitar un vial queconnectarà directament amb l'antigatraça de la carretera N-420. L'àmbit ons'ha aprovat la construcció del nou cellerté una superfície de 14,68 hectàrees desòl no urbanitzable i actualment acullterrenys agrícoles que es troben endesús en la seva major part. C.B.

Els parcs eòlics de la Terra Alta hauran decanviar les balises d’un centenar de molins

ECONOMIA

La comarca concentra més de la meitat dels 200 aerogeneradors que generen molèsties a Catalunya

Satisfacció dels alcaldes de Gandesa i la Fatarella, undels pobles amb més queixes pels flaixos nocturns

Gustau Moreno / ACNGANDESA

Gandesa acull la presentació del’Associació de Municipis Eòlics

El compliment de l’acordper substituir les balisesnocturnes dels parcs eòlicsserà un dels cavalls de ba-talla de la nova Associacióde Municipis Eòlics de Ca-talunya (AMEC), que im-pulsen quatre municipiscatalans, entre els quals laTorre de l’Espanyol i Gan-desa. De fet, a la capital dela Terra Alta es va celebrarel passat 30 de juliol unacte de presentació de l’en-

titat, que va constituir al’octubre del 2014 amb lafinalitat de representar,defensar i promoure elsinteressos dels municipiseòlics del país. Una de lesprimeres actuacions del’AMEC ha estat l’ediciódel llibre ‘Impacte econò-mic de les centrals eòli-ques en els pressupostosmunicipals de Catalunya’,que ha estat realitzat pelgeògraf Sergi Saladié.

Imatge d’arxiu d’un parc eòlic a Vilalba dels Arcs / Foto: ACN


La Plataforma Ciutadana enDefensa de les Terres del Séniaha iniciat una nova campanyade recollida de signatures desuport a les accions que em-prengui el Síndic de Greugesde Catalunya, Rafael Ribó, endefensa dels interessos gene-rals, i contra el pagament deldeute del projecte Castor a cà-rrec de la ciutadania. A més amés, el passat 13 de juliol laplataforma va lliurar a la dele-gació de la Comissió Europea aCatalunya una denúncia contrael finançament del projecteCastor a càrrec dels ciutadans.Els membres de l'organitzacióhan exigit que es retornin els1.350 milions d'euros que l'em-presa semipública Enagás ja hadonat a Escal UGS. La portaveudel col·lectiu, Cristina Reverter,va argumentar que "aquestscostos no els paguen els quehan fet l'obra malament, sinóque repercutiran en la tarifa degas" de tots els espanyols. Se-

gons ha explicat Reverter, eldeute, que amb els interessosarribarà gairebé als 5.000 mi-lions, “suposarà un pagamentextra durant 30 anys”. D’altra banda, l'enginyer demines i criminòleg MiguelÁngel Gallardo va presentar el6 de juliol una querella criminalcontra el projecte Castor, perun presumpte excés de finança-

ment de l'Institut Geològic iMiner d'Espanya (IGME) i elpagament de complements deproductivitat d'imports no jus-tificats a tècnics que podrienestar relacionats amb l'elabora-ció dels informes i visats delCastor. Hi veu possibles "con-flictes d'interessos" si algunaempresa o persona relacionadao beneficiada amb el Castor ha

pagat treballs encarregats al'IGME o als seus funcionaris, obé a entitats amb les qualsl'institut tingui convenis o con-tractes. Finalment, quatre pa-tronals han presentat unadenúncia davant de la Unió Eu-ropea, en considerar que lacompensació que rebrà EscalUGS per la renúncia del Castorés una “ajuda d’estat”.

BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

TAXA DE VESSAMENT D’AIGÜESL’ALCALDESSA de Benicarló, XaroMiralles, ha sol·licitat entrevistar-se ambel director general de l'Aigua, Manuel Al-deguer, per arribar a una solució de con-sens sobre la taxa per vessament d'aigüesal mar, que no supose un cost tan elevatper a les arques municipals. El pagamentque imposa la Generalitat suposa un im-portant trasbals per a l'estat de comptes

de l'Ajuntament, més encara tenint encompte que l'import de la taxa (més de500.000 euros comptant també la taxa del2014) no té consignació en els pressupos-tos. A hores d'ara, el consistori de Beni-carló té pendent de pagament 151.000euros corresponents a la taxa per autorit-zació i control de vessaments a les aigüesmarítimes litorals de l'any 2013. G.M.

VINARÒS

La plataforma recull firmescontra el projecte CastorHa iniciat una nova campanya per donar

suport al Síndic de Greuges de CatalunyaTambé ha presentat una denúncia davant la

Comissió Europea per la indemnització a Escal

BENICARLÓ

El consum d'alcohol en la viapública, per part de menorsd'edat, centrarà els esforçosde les forces de seguretatdurant les properes festespatronals de Benicarló. Aixího ha confirmat la nova al-caldessa de Benicarló, XaroMiralles, després de presidirla Junta Local de Seguretatque ha tingut lloc el 29 de ju-liol amb representants delscossos i forces de seguretatmunicipals i de la provínciade Castelló, a més de mem-bres de la corporació muni-cipal. “Aquest és un delstemes que més ens preo-cupa l'equip de govern ivolem ser molt estrictes”, haassegurat Miralles.El cap de la Policia Local,Agustín Parra, ha confirmat

que faran “un esforç supe-rior” per intentar evitar elsanomenats 'botellons', i es-pecialment en el cas que elsimplicats siguen menors d’e-dat. Així, es controlarà l'as-sistència de menors alrecinte de les penyes, en quèno podran servir ni beurebegudes alcohòliques.Paral·lelament, la Junta Localde Seguretat ha servit tambéper planificar tot el disposi-tiu de les Festes Patronals(del 22 al 30 d'agost) i que in-clou la presència de PoliciaLocal, que reforçarà tots elstorns de treball, GuàrdiaCivil (fins a 490 efectius), Po-licia de la Generalitat, CreuRoja, Protecció Civil i Bom-bers. Els festejos taurins i elsactes amb presència de pól-vora (focs d'artifici, mascle-taes) seran els que mésefectius requeriran. G.M.

Vigilància especial contrael ‘botellón’ durant les festes

Cinta BonetVINARÒS

La plataforma també ha denunciat a Europa la posició dominant d’Enagás amb el Castor. // FOTO: ACN.

Al recinte de lespenyes, els menorsno podran beure niservir begudes alcohòliques

Vinaròs vol una correcta gestió de l’actual N-340

El nou alcalde de Vinaròs, EnricPla, considera necessari que Vi-naròs, Benicarló i Peníscola ac-tuen conjuntament a l'hora derebre l'actual N-340 com a viaurbana, en el moment en quèquede finalitzada l'obra de lavariant. La reunió mantingudael 27 de juliol a la Diputació

amb el diputat de Carreteres,Juan Bautista Juan, i els alcaldesde Peníscola, Andrés Martínez,i Benicarló, Xaro Miralles, con-firmava el compromís de l'ensprovincial de realitzar un avant-projecte d'adequació del vial,que passarà a considerar-seurbà. També de fer diverses ac-tuacions, com ara la construcciód'un carril bici, aparcaments,fanals i altres equipaments enel transcurs de la via des de Pe-

níscola fins a Vinaròs. En el tramde Vinaròs, l’actuació més im-portant seria la construcciód'una rotonda a l'altura del PAIde Salines, que serviria d'en-trada al centre comercial Portaldel Mediterráneo.Per a l'alcalde, "el fet que la viapasse a ser urbana suposa unasèrie d'avantatges, com la co-moditat en els accessos o que esconvertisca en una via inte-grada per als tres municipis, a

mode de bulevard" tot i que ad-verteix també dels inconve-nients. És a dir, haver d’afrontar“l'important cost de manteni-ment que tenen aquest tipus devials i que, en eliminar el trànsitde vehicles pesants, s'incre-mente la velocitat, amb el con-següent perill". Pla espera tenirel suport de la Diputació Pro-vincial i de la Generalitat Valen-ciana per garantir una correctagestió del nou vial urbà.

Gustau Moreno / ACNALCANAR / VINARÒS


L’Eufònic 2015 portarà a les Te-rres de l’Ebre més de 30 artistessonors i visuals. Del 3 al 6 desetembre, la quarta edició del’Eufònic vol consolidar-se comla gran cita amb les arts sono-res i visuals, amb Sant Carlesde la Ràpita com a centre neu-ràlgic però ampliant la seua in-fluència a d’altres poblacionsdel territori com Amposta, Tor-tosa, Miravet i Ulldecona, aixícom espais naturals del deltade l’Ebre. Per exemple, hi hauràconcerts audiovisuals, instal·la-cions sonores i visuals, arts di-gitals, accions a la natura i laconvotòria del primer Campusd’Aprenentatge, una experièn-cia ancorada en el paisatge ioberta a totes les disciplines del’art d’avantguarda. En aquestaquarta edició es comptarà ambnoms com beGun, MariaRodés, Tiger Menja Zebra,Montgomery Experience, SergiFäustino, LCC o Amatria, aixícom obres i instal·lacions d’ar-tistes com Jan Mech, Digrafs,Playmodes o Xavi Lloses.L’Eufònic 2015 s’inaugurarà ala platja de Sant Carles de laRàpita amb l’espectacle ‘Mont-

gomery Experience’, projecteque uneix Montgomery, lanoba banda de Miguel Marín(Arbol), amb la companyia dedansa de Teresa Navarrete. Estracta d’un concert ballat que java inaugurar el Mes de laDanza de Sevilla. En l’apartat estrictament au-diovisual del festival, des del’organització destquen nomspunters de l’electrònica cata-lana, joves emergents combeGun, Orange Broek o Inner-Cut, però també propostes in-classificables que se saltentotes les normes i que apostenper un llenguatge personal i ra-dical, com fan Tiger MenjaZebra. Però a l’Eufònic 2015també hi haurà lloc per a con-certs delictes i intimistes com elde Maria Rodés; el de l’artistasonor Edu Comelles actuantamb banda per presentar el seunou disc, o l’ambient lluminósde Combray o el pop electrònicde baixa fidelitat de Salfumán.L’Eufònic 2015 també incoporaun nou espai dedicat a la inter-vencions sonores més experi-mentals, a la part abandonadadel mercat de Sant Carles de laRàpita. Per allà passaran pro-postes com la de LCC, RubénPatiño, Jan Mech, o Sergi Fäus-tino. En un canvi radical d’estil

i en horari de vermut, hi ac-tuarà Amatria, que presentaràla seua proposta de pop elec-trònic i vistalista als Ullals deBaltasar, al mig del parc naturaldel Delta de l’Ebre. A més, la ja

tradicional musclada musical alXiringuito de la Costa tancaràl’Eufònic 2015 amb Meneo a lacabina. Tota la programació iactivitats es poden consultar ala pàgina www.eufonic.net.

El festival d’arts sonores i visuals de les Terres de l’Ebre s’instal·la del 3 al 6 de setembre a laRàpita, Amposta, Tortosa, Miravet i Ulldecona, així com en diversos espais naturals del Delta

CULTURA

CEL FONS D’ADOLF VENTAS, A L’ARXIU

Arriba Eufònic 2015ARTS

LA LIRA ha cedit a l’Ajuntamentd’Amposta el fons documental delmúsic i compositor Adolf Ventas. El fons,propietat dels fills del músic, estava enmans de la Lira per voluntat del mateixVentas. Ara bé, per tal de garantir laseva bona conservació, però també pertal que el fons de Ventas pugui ser con-sultat, la direcció de la Lira, d’acord ambla família, ha decidit cedir-lo a l’Ajunta-

ment, tot i que aquest serà dipositat al’Arxiu Comarcal del Montsià. El fonsestà format per més de tres metres line-als de documentació del músic bàsica-ment obra original, llibres i quadernsd’ensenyança de saxo i clarinet, fotogra-fies i catàlegs de premsa. L’alcalded’Amposta ha agraït a la família quehagi acceptat que els fons d’Adolf Ven-tas es dipositi a l’arxiu comarcal. C.B.

Playmodes farà una instal·lació a l’església del castell de Miravet. // CEDIDA

L’ESCRIPTOR Jesús M.Tibau acaba de publicar elseu desè llibre. No és l’es-perada primera novel·la deTibau, que els seus segui-dors i amics fa temps que lireclamem, sinó un recull depoemes minimalistes. Es ti-tula ‘La pluja ha vessat mi-lions de núvols abans’. Defet, l’autor de Cornudella deMontsant, resident a Tor-tosa, segueix la seua líniad’estil, marcada per la bre-vetat en aquests deu llibres(sis reculls de contes, dosdietaris i dos poemaris). Se-gons diu Tibau, són poemesque, tot i els seus tres ver-sos, escapen de la mètricadel haikú. Una mirada altemps que ha quedat enrerei a les seues petjades, peròamb els peus ben plantatsal present: la passió tran-quil·la per la vida que Tibaudestil·la en cadascuna de lesseues obres.

L’ALTRE protagonista delmes de juliol és l’activistacultural Octavi Serret. El lli-breter de Vall-de-roures hapresentat aquest 29 de juliolun espai Serret de llibres iautors a Barcelona, que s’i-naugurarà el proper mes desetembre amb un especta-cle literari. El nou Espai Se-rret-Món Llibres. Els 4Gatsdel Serret-BCN es trobaubicat als baixos de MónMedieval, al número 108 delcarrer Aragó. Un projecteengrescador que també ser-virà per portar la cultura del’Ebre i del Matarranya alcor de Barcelona.

Tibau i Serret noparen

Gustau MorenoPERIODISTA

1APUNT DE CULTURAGustau MorenoSANT CARLES DE LA RÀPITA


CULTURA

PER UN ENCÀRREC que eixiràprompte a la llum, he hagut depensar sobre el Maestrat històric.L’estat de la qüestió està a horesd’ara bastant embarrancat, si em-barrancar en sentit històric potconcebre’s encara que noméssiga com a metàfora del que esvol dir. Hi ha més d’un enfoca-ment per abordar-la, la qüestió. Elque interessa aquí i ara és deveure què entenem avui perMaestrat històric i quina conti-nuïtat avui.

EL RECONEIXEMENTadminis-tratiu actual consisteix en duesdemarcacions territorials homo-logades de segon grau per part dela Generalitat: l’Alt Maestrat i elBaix Maestrat. Aquestes entitatsvan ser delimitades en l’informeemès el 1987 de resultes del de-cret 170 de 28 d’octubre de 1985,en què la Generalitat demanavaa la Conselleria d’AdministracióPública per una eventual “creacióde demarcacions funcionals ambincidència en el territori de la Co-munitat Valenciana”. L’informeva ser fet tot establint una grada-ció de demarcacions territorials.En els 19 anys següents de vigèn-cia de l’estatut d’autonomia de1982, que contemplava la creaciód’una llei de comarcalització quehavia de ser aprovada per majo-ria absoluta, no es va emprendrecap acció al respecte. El 2006, elnou estatut d’autonomia elevavaaquesta majoria als dos terços deles Corts. En conseqüència, mal-grat el manteniment de la possi-bilitat de comarcalització, elsarticles que tracten aquest as-pecte de la legislació valencianapoden considerar-se lletra morta,sense cap efecte. Algú s’imaginaque això puga produir-se en elspropers temps? Així és que la de-limitació existeix sobre el paperd’un informe de 1987, els munici-pis han mancomunat serveis ques’han de prestar d’aquesta ma-nera a falta d’altres mitjans i lescomarques valencianes, que sónuna realitat social molt viva, estanmancades de la rellevància i elcontingut polítics que acumulenles diputacions provincials, insti-tucions creades per l’estat liberalespanyol al segle XIX, sobre laqual estructura ha descansat permolt de temps la seua organitza-ció territorial.

EL MAESTRAT històric és el te-rritori corresponent al senyoriupatrimonial del mestre de Mon-tesa, conegut històricament coma Maestrat Vell de Montesa. Vaconstituir-se el 1317, quan JaumeII va crear l’orde a causa de la des-aparició de l’orde del Temple i hiva adscriure els territoris delRegne de València que eren feus

d’aquest orde desaparegut i delde l’Hospital. D’aquesta manera,el Maestrat Vell va configurar-se apartir de set demarcacions depe-nents de castells: Cervera, Penís-cola, Xivert, Polpís, Les Coves,Ares i Culla. A més del MaestratVell, l’orde posseïa el MaestratNou, a l’Horta de València, i el cas-tell de Montesa (Costera), quen’era la seu. El 1592, el rei Felip IIde Castella va incorporar els bénsde Montesa a la corona, de ma-nera que l’orde va perdre la seuajurisdicció directa sobre el terri-tori.

EN LES COMARQUES actualsde l’Alt Maestrat i el Baix Maes-trat de l’informe de 1987 no hi haalguns pobles que pertanyen alMaestrat històric i que van ser in-corporats a la Plana Alta i l’Alca-latén: Les Coves de Vinromà, laSarratella, la Torre d’en Doméneci Vilanova d’Alcolea van pertàn-yer al castell de les Coves i van seradscrits el 1987 a la Plana Alta; At-zeneta del Maestrat, Benafigos iVistabella del Maestrat van per-tànyer a la setena de Culla i vanser adscrits el 1987 a l’Alcalatén.També hi ha, en l’informe de 1987,algunes incorporacions sensebase històrica: Vilafranca a l’AltMaestrat i la Tinença de Benifassàal Baix Maestrat. Vilafranca per-tany als Ports per la vinculacióhistòrica amb Morella; la Tinençade Benifassà sempre va ser feuprivatiu de l’abat del monestir.

ENTRE 1592 I 1987 hi ha algunsaltres esdeveniments que inter-venen en aquesta història. Des-prés de l’abolició del feudalismea començaments del segle XIX,pel qual es regien els pobles i elterritori del Maestrat històric, enla primera guerra carlina o delsSet Anys (1833-1840), el generalcarlí Ramon Cabrera, mitjançantla creació d’una comandància, vaestablir la denominació Maes-trazgo per als territoris que vaarribar a controlar militarment:els Ports de Morella i l’Alt Maes-trat, part de les Terres de l’Ebre, elBaix Aragó, part de la Serranía deConca i algunes comarques va-lencianes, entre les quals el BaixMaestrat. De resultes d’aquestaextensió, va consolidar-se unaampliació imprecisa de l’abast delterme, castellanitzat, que, al capdel temps, havia d’incloure elsPorts i el Baix Aragó.

ARRIBEMa la segona meitat delsegle XX. El 1972 el turisme era unfenomen que començava a tenirimplantació i rellevància econò-miques. Es crea, de la mà de lesdiputacions provincials de Caste-lló i Terol, la Mancomunidad Tu-rística del Maestrazgo, per a la

Maestrat històricpromoció conjunta d’un territori acavall de les dues províncies, que in-clou els municipis que, per dir-hod’alguna manera, bonament s’hivolen afegir. La mancomunitat, unengendre franquista, es basava en“arrels històriques comunes” quepartien de la idea que a l’Edat Mit-jana els territoris que hi participavenhavien quedat sota la jurisdicció de“maestres” d’ordes militars que ha-vien participat en la conquesta terri-torial als regnes de taifesmusulmans. Aquesta argumentacióper relacionar territoris que antiga-ment havien pertangut no a ordesmilitars diferents sinó a regnes dife-rents, amb furs diferents, va donarlloc a una mistificació identitàriaque va durar fins que, al 2012, des-prés d’anys d’inactivitat i baixes de

municipis que hi havien estat ads-crits, la mancomunitat va ser dis-solta.

MENTRESTANT, el 2003, el Con-sejo General de Aragón estableixper llei la comarcalització del terri-tori aragonès. Entre aquestes co-marques, s’oficialitza la delMaestrazgo, amb seu a Cantavella,significativament un altre dels bas-tions principals de Cabrera, junta-ment amb Morella, durant laprimera guerra carlina. D’aquestamanera, un territori que original-ment no s’anomena així, pren el to-pònim del Maestrat original ambconsistència administrativa recone-guda. Aprofundint una mica més,trobem que el topònim Maestrazgoes manté en l’anomenat Parque

Cultural del Maestrazgo, una entitatturística que agrupa 43 municipis desis comarques, en el que sembla serla continuació terolenca de la man-comunitat franquista.

AQUESTA UTILITZACIÓ turísticaAragó endins ha tingut el seu con-trareflex costaner en la marca Costadel Azahar, avui abandonada perl’administració valenciana en favorde Castellón Mediterráneo. La de-signació del litoral del Maestrat his-tòric com a Costa del Azahar oCosta Azahar, designació que en-globava tot el litoral provincial, haestat històricament un altre elementque ha incidit en la identificació delMaestrat, sobretot de cara a la iden-tificació que n’han fet els turistes.

ILERCAVÒNIA VICENT SANZ. Escriptor


AAGE N D A

US RECOMANEMBONEY M. SHOW

Divendres, 14 d’agost, a les 23:30h.

Corbera d’Ebre‘La guerra et canvia la vida’ deMaria OmsFins el 18 de setembreLloc: Centre d’Interpretació

Amposta‘Col·leccionar passions: JesúsBru i el Grup d’Estudi i Re-cerca del Patrimoni de Vilalba’Fins el 20 de setembreLloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Gandesa‘Tinta i vi’Fins el 20 d’octubreLloc: Celler cooperatiu gandesà

Concert amb motiu del 15è aniversari de Partinando,per reviure les mítiques cançons del grup Boney M.

Preu entrada: 15€ anticipada (Hiper Europa La Ràpita,Vinaròs, Benicarló, Tortosa i Amposta), i 18€ a taquilla.

Lloc: Estadi Municipal de la Devesa.

Amposta‘De la Ràpita a Peníscola (Lacosta abans del turisme)’Fins el 30 d’agostLloc: Museu de les Terres de l’Ebre

BenicarlóExposició de l’AssociacióART LLIUREFins el 30 d’agostLloc: Edifici Gòtic (carrer Major)

Amposta‘Paisatges de llarga expressió’de Kiu FotografiaFins el 6 de setembreLloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Godall'Les papallones de la serra deGodall'Fins el 13 de setembreLloc: Centre d’Interpretació de laSerra de Godall

Benifallet

Lo gitano blancen concertDissabte, 15 d’agost a les 0h.

L'escriptor Andreu Carranza està de moda i el seu grup derumba, Lo Gitano Blanc, també. S'han convertit en un delsconjunts més originals de casa nostra. Bona música, boneslletres i connexió amb el públic. Guanyadors del Premi En-derrock per votació popular a millor cançó folk 2014 per 'Larumba ebrenca', prenen el nom del personatge de ficciócreat per l'escriptor Andreu Carranza, un dels componentsdel grup.

Entorn

Exposicions

La RàpitaSup PilatesTots els dimarts i dijousHora: 19h.Lloc: Platja del Far

La RàpitaAeròbic, sol i platjaFins el 16 d’agostHora: a partir de les 19 h.Lloc: Parc de Garbí

Mas de BarberansI Cursa de l’AirosaDissabte, 8 d’agostHora: 18 h.Lloc: Parc Natural dels Ports

AlcanarVisita teatralitzada a la postade sol - La Moleta del RemeiDissabte, 8 d’agostHora: 20:30 h.Lloc: La Moleta del Remei

L’Ametlla de MarCaiac a la llum de la llunaDies 28, 29 i 30 d’agostLloc: Platja de l’Alguer

Cursos

Poblenou del DeltaCurs de ceràmica, a càrrecde Teresa-Marta BatallaVidalDies 28, 29 i 30 d’agosti 4, 5 i 6 de setembre

Lloc: Raval de l’ArtMés informació i inscripcions:[email protected]@batalla.org

MúsicaMúsica

AmpostaFestival ‘Formes Diverses deVida’Dies 21 i 22 d’agostLloc: CastellEntrada gratuïta

BenifalletConcert de Joan MasdéuDissabte, 22 d’agostHora: 0 h.Lloc: Antiga estacióEntrada gratuïta

AmpostaConcert dels CatarresDiumenge, 23 d’agostHora: després del castell de focsLloc: aparcament antigues piscinesEntrada gratuïta

La RàpitaConcert del quintetSommeliersDiumenge, 30 d’agostHora: 20 h.Lloc: El MasetMés info a www.larapita.cat

BenifalletConcert de Jordi NinusDissabte, 8 d’agostHora: 0 h.Lloc: Antiga estació

UlldeconaConcert de Culs Cultsi El ChamuyoDiumenge, 9 d’agostHora: 20 h.Lloc: Ermita de la PietatPreu entrada: 3 euros

AmpostaQuico el Célio, el noi i el mutde FerreriesDijous, 13 d’agostHora: 22 h.Lloc: aparcament antigues piscinesEntrada gratuíta

FreginalsConcert d’Harmonies barro-ques de la naturaDissabte, 15 d’agostHora: 20 h.Lloc: Barraca de Quicolis


GODALL compta amb l’escola SantSalvador. Anteriorment l’escola estavasituada a la plaça de l’Església. El centreactual es troba al carrer del Molí, a lapart alta de la població, des de l’any1985. Actualment el CEIP és un centrede quatre unitats, amb una plantilla demestres, més els itinerants que es com-parteixen amb la resta de pobles queformen el ZER Montsià. En aquesta

plana parlem amb els petits de l’escolaque ens expliquen com viuen l’estiu iquè fan durant els mesos de vacancesamb la seva família i amics.

“Jo vaig a laplatja amb lameva mare i elmeu pare que elsagrada prendreel sol. Tambévenen les meves amigues.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA SANT SALVADOR: L’estiu i les vacances


“Pol Clemente“El que més m’agrada fer a l’estiu ésanar a la platja amb el meu germà iels meus amics. En aquest dibuix espot veure com estic fent buceig, quetambé m’agrada molt perquè pucveure els peixets. També he dibuixatalguns detalls com la tovallola o jo-guines. Quan vaig a la platja anemmolts carregats perquè portem mol-tes coses i fins i tot a vegades dinema la platja. A banda d’anar a la platja,a l’estiu també faig cursets, embanyo a la piscina i vaig a circuits demotos amb la moto que em va rega-lar el meu pare.”

“A l’estiu jo vaiga pescar i tambévaig a les pisci-nes de la mevapoblació, Godall ila de casa meva.

M’agrada molt banyar-me!”

2 PINZELLADES

Genís Carrillo

“El que més m’a-grada de l’estiusón els gelats.Cada dia pucarribar a menjar-me deu gelats. Elmeu preferit és el de natilles.

“Si parlem del’estiu jo pensoamb pirates almig del mar. Ami m’agradariaser un pirata i

navegar durant tot l’estiu.”

Lluc Monfort

Alex Stan

“A mi m’agradamolt l’estiu i lesvacances. Unesde les platgesque més m’agra-den són les deSant Carles de la Ràpita.”

“Jo mai de la vidaprenc el sol, nom’agrada gens!Sempre esticdins a l’aiguaben fresqueta,

que fa molta calor.”

Aroa Martínez

Marina Villalbí

“Quan anem a laplatja la mevamare pren el sol,el meu gos corre,el meu iaio va enbarca i el meu

pare vigila que no s’escapi el gos.”

Pau Gutiérrez

“Jo vaig a la plat-ges de la Ràpitaamb la mevacolla. Mentre elspetits ens ban-yem el grans fan

surf per les ones. ”

Cinta Garcia

“A mi m’agradaanar a la piscina ijugar a la pilota al’aigua. Com fatanta calor vad’allò més bé per

refresca-nos. ”

Laia Subirats

“A mi m’agradamolt anar a laplatja perquèjugo amb elsmeus amics Lucai Àlex.”

Maria Carmen Stancu

Aral Matamoros


EESPORTS

L’ESPECTACLE DEL FUTBOLLES ELECCIONS del FC Barcelonas’han seguit minut a minut a tot el te-rritori català. Les Terres de l’Ebretambé han dit la seva i tres dels can-didats a la presidència, concretamentAgustí Benedito, Josep Maria Barto-meu i Joan Laporta, van decidir fercampanya en aquestes terres. D’unabanda, Bartomeu va fer un dinar al

restaurant Noves Algues de Sant Car-les de la Ràpita amb un gran segui-ment mediàtic. De l’altra, Laporta vadecidir visitar el cinema auditori Vic-tòria de El Perelló. L’expresident vaviure una nit eufòrica acompanyatdels socis blaugrana. Finalment Barto-meu va guanyar les eleccions el passat18 de juliol. M.A.

Karting Terres de l’Ebre és elnom de la nova iniciativa oci-es-portiva que s’ha posat en marxaa Roquetes, a la carretera delMas de Barberans. El kartingdisposa de karts de lloguer pera xiquets, adults i també biplaçaon hi poder pujar pares i fills obé parelles. El seu propietari,Miquel Borràs, va explicar queel seu objectiu ha estat obrir unkarting on es pugui gaudir de lavelocitat i també poder divertir-se en família.“El circuit està dis-senyat per a buscar la màximadiversió, té 300 metres de longi-tud i 6 metres d’amplada”, ex-plica Borràs, “això garanteixque els nostres clients tinguinuna lluita interessant amb elsseus rivals i veiem que la gents’ho passa d’allò més bé.” El karting Terres de l’Ebre dis-posa d’una àmplia varietat devehicles, tandes i tarifes depreus: karts infantils de 120 cen-tímetres cúbics (cc) per 10 euros10 minuts, karts juvenils de 200cc per 13 euros 10 minuts, kartsadults per 15 euros 10 minuts, ikarts biplaça per 18 euros 10 mi-nuts. A més, s’ofereixen packsfamiliars. El propietari va re-marcar que “la nostra idea és

convertir-nos en un referent ales Terres de l’Ebre i, per tant,també volem oferir packs desti-nats a tota la família de maneraque puguin gaudir tots juntsd’una experiència molt diver-tida.” Els karts també van equi-pats amb un control de potènciaamb comandament a distànciaper regular-la, especialment enel cas dels petits, per tal que pu-guin rodar de forma més segura

i agafar confiança.

Les instal·lacionsEl karting també disposa d’unbar amb terrassa i mirador perpoder seguir l’activitat del cir-cuit, “està permès que els com-panys puguin enregistrar envídeo les carreres que es dispu-ten a la pista, així s’emporten unbon record de les seves bata-lles”. A més, les instal·lacions

compten amb un futbolí i uncastell inflable per als més pe-tits que augmenta la diversiódels petits. Segons Borràs, elKarting Terres de l’Ebre té l’es-perit de seguir avançant, és pera això que també estan oberts aorganitzar tots tipus de celebra-cions ja siguin curses, aniversa-ris, comiats de solter o trofeus, ies pot sol·licitar servei de càte-ring.

MOTOR

Adrenalina sobre rodesEl Karting Terres de l’Ebre se situa a

Roquetes, a la carretera del Mas de BarberansDisposa de karts infantils, juvenils, d’adults i

biplaça de diferents cilindrades

Cinta Bonet / Maria AcostaROQUETES

Vistes del circuit i la resta de les instal·lacions. // FOTO: KARTING TERRES DE L’EBRE

La sisena cursa de l’Au-berge BTT va posar el punti final a la Xallenger BTT2015. Aquesta prova de Be-nissanet va reunir un totalde 288 participants de lesTerres de l’Ebre i el Campde Tarragona. Així, els ven-cedors van ser José JuanMarrasé i Cristina Masca-rreras. Pel que fa a la classi-ficació general de lacompetició, els ciclistes quevan alçar el trofeu com aguanyadors absoluts vanser Marcos Vázquez i Cris-tina Puyo. M.A.

Finalitza el circuitXallenger BTT

El tortosí Jaume Sorolla, finsara jugador de bàsquet delBarça, deixa la plantilla ca-talana per endinsar-se enuna aventura als EstatsUnits. El proper any el de lacapital del Baix Ebre co-mençarà una nova etapa ala high school de la SunriseChristian Academy. Tot iaixò, el club blaugrana tin-drà al seu poder els dretssobre el jugador, en cas queel pivot torni a l’Estat es-panyol. M.A.

Jaume Sorollacomplirà el somniamericà

BÀSQUET

CURSES

El Campus d’Hanbdol ToniGerona, organitzat pel Cen-tre d’Esports Tortosa, bat elrecord de participació. I ésque aquest estiu s’hi hansumat un total de 65 xiquetsi xiquetes, d’entre 8 i 14 anys.Aquest campus es va iniciarel 6 de juliol i ha tancat lesportes el 31 d’aquest mateixmes. Aquest projecte va nài-xer per tal de perfeccionarl’estil del joc i donar-li conti-nuïtat durant l’estiu. M.A.

65 xiquets al Campus d’handbolToni Gerona

HANDBOL


AGENDAESPORTIVA

Dissabte 1 d’agost10 km de la Pobla de Mas-saluca, 7a Prova CircuitRunning Series

Diumenge 2 d’agost17a Travessia d’Ampostanedant l’Ebre

Dissabte 8 d’agostGarxal Desert Race 2015,

cursa 8 km Deltebre

Dissabte 15 d’agostXL Travessia Port del Fan-gar-L’Ampolla

Dissabte 29 d’agost6è Km vertical de Roque-tes: Caramella-Caro, 6aCopa Catalana de cursesverticals

ESPORTS BÀSQUET

El Club de Bàsquet CantairesTortosa ascendeix a la PrimeraDivisió Catalana. El fet que hafet possible l’ascens d’algunsequips de Segona Catalana ésl’ampliació de la Lliga EBA, de14 a 20 equips, cosa que permetla inscripció de fins a 18 equipscatalans. Això ha provocat quealguns equips de Segona Cata-lana puguen ascendir al a cate-goria superior. En el cas delCantaires Tortosa, la temporadapassada va quedar classificaten cinquena posició, empatatamb el quart. La junta directiva,el cos tècnic i els jugadors hanrebut la notícia de l’ascens ambuna gran alegria i il·lusió, pel

repte que representa competiren la Primera Divisió Catalana,la segona lliga autonòmica persota de la competitiva Copa Ca-talunya. De fet, l’ascens de l’e-quip sènior suposa també unfet històric per al bàsquet mas-culí tortosí, que d’aquesta ma-nera ha assolit una plaça enuna de les lligues més fortes icompetitives de l’Estat. A banda, l'Equip tortosí ja harenovat el gruix de l'equip de latemporada passada, confir-mant-se la participació de PauBenito, Luc Florian, Ivan Pi-trach, Stephano Coari, Sandy Jr,Xavi Fortuño, Dave King, i MikiNovovic. D’altra banda, tambédestaca la nova incorporació al'equip del pivot tortosí DaniValldeperez, que reforçarà eljoc interior de l'equip.

El Cantaires puja a PrimeraLa Lliga EBA s’ha ampliat de 14 a 20 equips i alguns

equips de Segona Catalana han ascendit de categoriaLa temporada passat l’equip tortosí va quedar classificat

en cinquena posició, empatat amb el quart


Imatge d’un dels partits de la passada temporada, concretament enfront el Santpedor. // FOTO: FERRAN ALMENDROS

CURSES

La Cursa del Llop, organitzadaper l’Associació Cultural i Es-portiva que duu el mateix nom,va arribar a la vint-i-tresenaedició. A diferència d’altresanys, en aquesta ocasió noméses va dur a terme l’etapa mésemblemàtica de la cursa i unacaminada. L’organitzador de laCursa del Llop, Rafa Flores, vadetallar que el trajecte de laMitja Marató-Pujada a Caro,que sortia des del Parc Teodor

González de Tortosa, constavade 21 quilòmetres i 1.100 mes-tres de desnivell positiu. La Pu-jada a Caro està homologadaper la Federació Catalana d’A-tletisme i compta amb les vistesmés privilegiades del territoriebrenc. De fet, Flores afirmavaque “un cop els corredors arri-ben al cim podem contemplarla Vall de l’Ebre i el Delta.”A la categoria absolut mascu-lina, Marc Treso, atleta inde-pendent, va coronar el cimdesprés d’1 hora 45 minuts i 33segons. Ismael Guiu, del KM 0Ponent, va ser el segon classifi-

cat amb un crono d’1 hora, 47minuts i 41 segons. Jordi Seguí,del 100 x 100 Fondistes Tàrrega,va tancar el podi amb 1 hora 48minuts i 4 segons.Quant a la modalitat femenina,Paquita Giménez, del Club Ten-nis Tarragona, va ser-ne la ven-cedora després de 2 hores 24minuts i 29 segons. ArantzaUgalde, del 100 x 100 FondistesTàrrega, va classificar-se en se-gona posició amb un temps de2 hores, 32 minuts i 44 segons,mentre que l’atleta indepen-dent, Vanessa Santos, va creuarla meta en tercera plaça.

La cursa més salvatge, la del LlopMaria AcostaTORTOSA

Els tres primers classificats al podi.// FOTO: ORGANITZACIÓ CURSA DEL LLOP


UNS DELS LLOCS habitualson es va de vacances és la platja.Podem aprofitar aquests diesper relaxar-nos, fer un capbussóen l’aigua, prendre el sol (sem-pre amb la protecció d´un foto-protector ) i donar unapassejada per la sorra de laplatja. Caminar vora la platja itrepitjar la sorra pot convertir-seen una experiència molt agrada-ble que ens aporti una sensacióde relació. La remor de la mar,l’aigua fresca als peus, el pessi-golleig de la sorra a cada passa,poden ser petits plaers que ensfaran sentir bé.

UN ALTRE BENEFICI molt im-portant afecta directament al sis-tema cardiovascular. Caminarajuda a millorar la circulaciósanguínia, el contacte de laplanta del peu amb la sorra faque es renovi el flux sanguini.Això és ideal per prevenir elsturmells inflats i l’aparició de va-rius. Però abans de començar acaminar s´ha de tenir presentque hi ha diferències entre tre-pitjar l’arena mullada i la seca. Ala seca és més difícil caminar,perquè és menys estable imoure´s per ella implica realit-zar més esforç. És recomanablecomençar per l’arena mulladaperquè està més compacta, idesprés passar a la seca.

SI ES VOL FER una mica mésd’exercici, cal endinsar-se finsque l’aigua arribi a l’altura delsmalucs, i caminar amb pas ferm,aixecant ben alt les cames. És unexercici més pesat i cansat, per-què s´ha de vèncer la resistènciade l’aigua, però es treballa inten-sament la musculatura de lescames i dels glutis. Caminar perla platja també aporta beneficisdes de un punt de vista estètic:l’arena és un gran exfoliant na-tural si caminem descalços.

SS A L U T

VACUNES DE LA FEBRE GROGAEL MINISTERI de Sanitat ha acredi-tat la Unitat de Salut Internacional deles Terres de l’Ebre, adscrita al Serveide Medicina Preventiva de l’Hospitalde Tortosa Verge de la Cinta, per a dis-pensar la vacuna de la febre groga.D’aquesta manera, l’hospital de Tor-tosa és l’únic centre de la província deTarragona que tindrà aquesta possibi-

litat. El Ministeri també ha atorgat a launitat de l’Ebre el reconeixement perdonar assistència sanitària als viatgersinternacionals. Fa uns dos anys que launitat està acreditada pel Departa-ment de Salut per fer les funcions d’a-tenció al viatger, però encara nodisposava de l’autorització per dispen-sar la vacuna de la febre groga. G.M.

L'Institut Català de la Salut(ICS) ha informat que el passat27 de juliol es van iniciar lesobres de millora i modernitza-ció de la cuina de l'Hospital deTortosa Verge de la Cinta(HTVC). Uns treballs que, ambuna durada prevista de dosmesos i mig, haurien de finalit-zar la primera setmana d’octu-bre. La inversió en obres deconstrucció i equipament enaquest espai, d’uns 400 metresquadrats de superfície, és de900.000 euros finançats per laconcessionària de la cuina,l’empresa Arcasa.El projecte inclou un sistemade producció en fred per millo-rar la qualitat dels àpats, talcom la mateixa empresa va ins-tal·lar a l’Hospital UniversitariJoan XXIII de Tarragona l’any2010. Provisionalment, i mentredurin les obres, les tasques dela cuina de l'hospital es portena terme a la cafeteria de perso-nal, a fi de garantir la seguretatdels pacients. Per aquest

motiu, durant aquest període,s'ha unificat el servei de cafe-teria, tant per als usuaris comper al personal, a la cafeteriaexterna. La nova cuina faràpossible un nou sistema deproducció dels menús que esbasa en l’elaboració en fred.Això permet cuinar els platsamb una antelació d’uns dies iconservar-los a una tempera-tura de quatre graus. Ambaquesta tècnica, segons l'ICS,els aliments no perden lesseues propietats nutritives finsque se’ls sotmet a un procés deregeneració per inducció en lesmateixes plantes de l’hospital,i se serveixen, en condicionsòptimes, a les habitacions i ales cafeteries del personal idels usuaris. Aquest sistemagaranteix la seguretat i la qua-litat alimentàries i millora lapercepció de l’usuari. Precisament, el 2 de juliol elParlament va aprovació unamoció d’ICV perquè el serveide cuina de l’hospital de Tor-tosa es puga tornar a fer desdel mateix centre, i no amb uncàtering des de Tarragona.

La nova cuina de l’HTVC tindrà unsistema de producció en fred

HOSPITALS

Els menús s’elaboraran amb antelació i esconservaran a quatre graus de temperatura

Les obres tenen un cost de 900.000 euros ihaurien d’estar acabades a primers d’octubre

Una imatge d’arxiu de la cafeteria de l’hospital. // FOTO: G.M.


Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTCaminar per laplatja

Retorn de la gerència a l’Ebre

Al marge del retorn del serveide cuina a l’HTVC, la mociód’ICV que es va aprovar alParlament també incloïa la ne-cessitat de recuperar el retornde la gerència de l’ICS a lesTerres de l’Ebre. En canvi , elsecosocialistes van denunciarque els vots de CiU i d’ERC

van impedir altres propostesd’ICV en l’àmbit sanitari, comara la reobertura de les urgèn-cies al CAP El Temple de Tor-tosa en horaris de matí i tarda,o la restitució de la plaça decardiòleg i dotar l’HTVC d’unaparell ecocardiògraf i d’unlaboratori d’hemodinàmica.


AMB AQUESTES TRES simples paraulescom són estiu, vacances i ruptura sintetit-zarem el que els passa moltes vegadesquan s’acaba l’estiu a un bon número deparelles. Si bé les vacances són l’època del’any que tenim per recarregar-nos lespiles, passar-ho bé i desconnectar de lesodioses rutines diàries de tot l’any, lestendències cada any es repeteixen i quanacaba l’estiu els jutjats tenen un augmentsignificatiu de demandes de separació odivorci i, tanmateix, els psicòlegs tambéincrementem la nostra feina considera-blement en la vessant de la teràpia de pa-rella. En veure això, ens hauríem depreguntar, si durant la resta de l’any totfunciona dins de la normalitat amb l'es-tira-i-arronsa típic de les parelles, perquès’arriba a aquestes situacions amb con-flictes tan oberts després de les vacances?

ÉS DE REBUT CONSTATAR que en pa-relles que durant l’any tenen una bonacomunicació i un bon ‘feeling’ seria moltestrany un conflicte d’aquestes caracte-

rístiques; per tant, per trobar l’origen dela ruptura l’hem de buscar en el funcio-nament de les parelles en el dia a dia.Durant el transcurs de l’any les personestenim el temps ocupat amb la feina, ocu-par-nos dels nens, portar la casa al dia,els compromisos socials, i així un llarg et-cètera d’ocupacions. Per tant, molts copsno coincidim amb la parella, ajornant-sela solució dels conflictes existents per unfutur pròxim.

DINS LA PARELLA solen haver-hi diver-sos tipus de conflictes i acostumen a serrecurrents en totes les parelles. El princi-pal d’aquests és la comunicació, però n’hiha d’altres com poden ser la intromissióper part de la família política dins el nuclide la parella, l'organització de les tasquesdomèstiques, els conflictes d’origen se-xual, tot incloent-hi les infidelitats i elscels. Hem de ser conscients que aquestsproblemes no sorgeixen de la nit al dia,sinó que s’han anat forjant durant tota latrajectòria vital de la parella.

SÓN MOLTES LES HORES que les pa-relles passen juntes a les vacances i ésrealment quan es posen a prova les nos-tres habilitats per a comunicar-nos i re-soldre conflictes. És el moment en què laindependència i la monotonia de totl’any deixa pas a un temps compartit enel qual els petits desacords van sumanti creant autèntics nuclis de tensió en elsquals, si no es dialoga i s'és empàtic ambla posició de l’altre, és quan s’originenautèntics conflictes. Per a evitar quequan acaben les vacances d’estiu es des-emboqui en un divorci, és necessari tre-ballar durant tot l’any la relació amb lanostra parella i estar sempre oberts auna comunicació constructiva evitantque aquells petits problemes que sorgei-xen en el dia a dia els haguéssim de trac-tar tots al temps de les vacances. Hem derecordar que les vacances són per a gau-dir i passar-ho bé, no per a entrar en unaeterna discussió.

BONES VACANCES a tothom!!!

SALUT

Estiu, vacances i ruptura

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

Des d’aquest mes de juliol, qua-tre farmàcies de les Terres de l’E-bre, dos de Tortosa i dosd’Amposta, ofereixen la prova rà-pida per a la detecció precoç delVIH, amb l’objectiu d’incidir enla prevenció de la infecció delvirus de la sida. Es tracta de lesfarmàcies Montserrat Renau, delcarrer Cervantes, i Gamundi del’avinguda Colom, a Tortosa; i

Maria del Carme Abella, a l’avin-guda Santa Bàrbara, i Juan CarlosMoran al carrer Barcelona, a Am-posta. Aquestes quatre farmàciess’afegeixen a les 12 de les ciutatsde Tarragona i Reus que des del2012 ofereixen aquesta prova, totdemostrant d’aquesta manera elcompromís dels farmacèuticscom a agents de salut propers ala població. C.B.

Quatre farmàcies de Tortosa i Ampostaofereixen la prova ràpida del VIH

Célia TéllezNUTRÒLOGA(NUTRITEGA)

EL NOSTRE COS està compost d’un 70% d’aigua, encara que aquest percentatge variaamb l’edat. Sempre solem escoltar que hembeure molta aigua, però en realitat les neces-sitats diàries varien molt depenent de les ca-racterístiques personals de cadascú i del seuestil de vida, ja que un excés també pot forçarels ronyons, afavorir desordres i descompen-sar l’organisme. Revisarem quines són lesprincipals funcions de l’aigua al nostre cos,quina quantitat és idònia per a cada tipus depersona, com podem proveir-nos, quinespèrdues diàries tenim i quins són els símp-tomes i conseqüències de la deshidratació.

L’AIGUA és imprescindible per: -Transportar nutrients a les cèl·lules. -Diluir els líquids corporals.-Regular la temperatura corporal.-Netejar l’organisme de impureses o residus.

L’EQUILIBRI D’AIGUA en el nostre cosdepèn no només de l’aigua que bevem, sinótambé de determinats minerals que ingerim

amb els aliments. Les cèl·lules i l’espai que hiha fora d’elles necessiten mantenir un equi-libri d’aquests minerals per poder realitzarles seves funcions adequadament. L’espai in-tern de les cèl·lules requereixen major con-centració de potassi, per altra banda l’ espaide fora de les cèl·lules requereix major quan-titat de sodi, i el magnesi és un mineral re-gulador de tots; per això una bona idea seràconsumir sempre aliments que siguin pobresen sodi, més rics en potassi i molt més rics enmagnesi.

CONSELLS per mantenir l’equilibri mineral:-Reduir el consum de carn, peix i embotits. -Disminuir la ingesta de patata, tomàquets,albergínies i fruites tropicals. -Consumir en abundància cereals integrals,llegums i verdures.

QUINA QUANTITAT d’aigua necessitembeure al dia? Les necessitats de cada personavarien depenen de l’edat, el sexe, l’exercicifísic, la temperatura ambient i l’alimentació.

Cada dia perdem aproximadament 2,5 litresd’aigua per l’orina, la suor, la femta i la res-piració, i aquesta és una quantitat que s’hade recuperar. Obtindrem l’aigua ingerintsucs, llet, i infusions, a més a més de l’aiguaque bevem. Quan ingerim vegetals i fruitatambé l’estem ingerint, de la mateixa maneraque quan mengen cereals i llegums cuits, jaque suposen una font important d’aigua. Iper últim afegirem unes recomanacions peruna hidratació adequada: Portar una dietarica en verdures, cereals cuits i llegums; noesperar a tenir set per beure aigua, i la quan-titat ha de ser d’ 1-2 litres d’aigua al dia, perno forçar els ronyons; beure major quantitatsi es fa exercici o si la temperatura és moltelevada. Les persones de major edat han debeure més, ja que l’organisme no reté l’aiguade manera tan eficaç com una persona jove.

ALGUNES de les conseqüències de la des-hidratació poden ser els marejos, la fatiga,mal de cap, problemes musculars, nàusees iinclús insuficiència cardíaca.

L’aigua

cop d’ull// Maig 201536

Amposta Carrer Saragossa.Vols comprar una plaça depàrquing, a un preuimmillorable, ara és elmoment 1500 Euros. Papersa part. � 650756727

Amposta Es ven parcel.laedificable de 120 m2, zonade Valletes, a prop delcol.legi Miguel Granell.Particular a particular. � 649114580

Tortosa La CentralImmobiliària us ofereixl'oportunitat de comprar unpis a Tortosa com unainversió de futur. Aquestpis és totalment exterior iestà situat a la zonauniversitària, molt a propdel campus Terres del'Ebre de la UniversitatRovira i Virgili al barri deRemolins. Preu de venda25.000€ � 699910364

Tortosa Ferreriesapartament per a la venda.La propietat té l'edat dedos anys, amb un ubicacióa l'exterior, amb 72,92 m 2construïts i 60.77 m2 útils.Amb una cuina, menjador,dos dormitoris dobles i unbany, equipat amb mobles,electrodomèstics, gas,calefacció, airecondicionat, ascensor,terrassa. Preu venda63.630€ � 699910364

Tortosa pis en venda aTortosa situat a laconeguda zona deVoraparc. Compta ambuna superfície de 110 m²construïts dels que 90m²són útils, distribuïts enquatre habitacions, dosbanys, cuina, galeria imenjador. Aquest pis envenda està equipat ambclimatitzador, mobles ielectrodomèstics. L'edificidisposa d'ascensor,piscina comunitària, parc

infantil, jardí i servei deconsergeria. Tambédisposa de pàrquing itraster. Preu venda183.000€ � 699910364

Tortosa zona de Ferreries,de 113m² construïts delsque 94m² són útils. Ladistribució és de quatrehabitacions dos banys,una cuina de unasuperfície deu m² de i unmenjador de vint-i-un m²,tot això amb orientaciósolar a l'est. El pis estàequipat amb airecondicionat, bomba decalor i 1 pàrquing privat.L'edifici disposad'ascensor i una gran zonaenjardinada. Preu venda100.000€ � 699910364

Tortosa En venda pis aTortosa amb ubicació al'exterior situat a la zonade Ferreries amb 103.73m2 construïts i 86.44 m2útils, composta de dueshabitacions dobles i unasimple, bany, cuina,menjador, balcó i terrassacoberta. Equipades ambaire condicionat icalefacció. Preu venda55.000€ � 699910364

Tortosa Es lloga pàrquinga Vora Park. Preu: 50€/mes. Interessats trucar al� 685 331 865

Tortosa Zona Temple. Eslloga pis cantoner, terceraplanta, sense moblar, 3habitacions, totes exteriors,menjador, cuina indepen-dent, lavabo complet, aseo,galeria, balcó, vora parc. � 676919378

La Ràpita Zona plaça CarlesIII. Es lloga local comercialplanta primera, 75 m2,assolellat, ideal per a despatx,cèntric. � 676919378

La Ràpita Es lloga localcomercial planta baixa,100,61 m2, situat a galeriescomercials Hort del Rei.Cèntric, zona plaça Carles III.� 676919378

La Ràpita Zona plaça CarlesIII. Es lloga local comercialplanta baixa, 95,32 m2,ampliable 163,19 m2,annexant altre local 67,87 m2,cantoner. � 676919378

La Ràpita Sant Carles de laRàpita. Carrer Sant Isidre,galeries comercials Hort delRei. Es lloga pis tercera planta,sense moblar, 4 habitacions,totes exteriors, menjador.� 676919378

La Ràpita Carrer Sant Isidre,galeries comercials Hort delRei. Es lloga pis tercera planta,sense moblar, 4 habitacions,totes exteriors, menjador.� 676919378

La Ràpita Sant Carles de laRàpita. Zona plaça Carles III.Es lloga pis tercera planta,sense moblar, 4 habitacions,totes exteriors, menjador,cuina independent, lavabocomplet, galeria.� 676919378

TORTOSA Lloguem unapartament a Tortosa a lanova zona del campusuniversitari de les Terres del'Ebre de 55 m2, amb 2habitacions, cuina, menjador ibany, tot això moblat i equipatamb electrodomèstics.Completament exterior amborientació solar sud. 275€.� 699910364

Tortosa apartament enLLOGUER o venda localitzatal nucli antic de la ciutat, al vellmig de la zona comercial.Totalment exterior i ubicat enuna quarta planta, estàdistribuit en tres habitacionsdobles i una individual, cuina,bany i balcó sobre unasuperfície construida de117.60 m2 i 96 m2practicables. El pis està

condicionat amb mobles ielectrodomèstics i disposad'ascensor. Per entrar a viure.Preu de lloguer 300€.� 699910364

Ofertes VOLKSWAGENTOUAREG 3.0 V6 TDI Quatroautomatic, pell, sostre,navegació, xènon. Preu devenda 14.300 € � 606974315

Ofertes VOLKSWAGENPASSAT 1.6 TDI EDITION105 CV 9.700 KM ANY2.014. Preu de venda 18.500 €� 606974315

Ofertes AUDI A-6 2.0 TDIANY 2007, navegació, xènon,aparcament acústic. Preu devenda 12.500 € � 606974315

Ofertes MERCEDES ML 3203.0 4 X 4 ANY 2007. Preu devenda 13.500 € � 606974315

Ofertes CHEVROLETCAPTIVA 140 CV 5 PORTESANY 2007. Preu de venda8.400 € � 606974315

Ofertes AUDI A-6 2.0 TDI 140CV 6 VEL., navegació, xènonPreu de venda 12.500 € � 606974315

Demanda M’ofereixo pertreballar de cambrer ambexperiència. Amposta,Tarragona, Peníscola, Riumar,Deltebre. � 650756727

Demanda M’ofereixo per tenircura de gent gran, a casa o al’hospital, fer dinar, comprar,dutxar-los, passejar, demanarhora al metge. Preu a convenir.També caps de setmana.� 650756727

M’ofereixo per treballar decambrer amb experiència, pertorns, caps de setmana,

Amposta i comarca.� 650756727

Contactes Home de 45 anys,cerca dona per a relacióseriosa i de futur. Enviarcurriculum vitae més fotocarnet a: Cid AF a l’avingudade la Generalitat 151, 1ºC43500 Tortosa.

Contactes Desitjo relació ambdona lliberal, amb fins seriosos,o parella matrimoni. Jo, noi de50 anys.� 645668213

Varis Es ven mobiliari decuina: forn de pa, planxa,fregidores, estanteries, bancde treball tot complert, i a partmobles de pi massís, boteller,neveres refrigeradores, taules,cadires i mobiliari de terrassa.Interessats trucar al:� 977580536

Varis Compro antiguitats,coses velles, joguines,cromos i tota classed’objecte vell.Pagament al contat.Roberto. � 629368942

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS][TREBALL]

[AMISTAT]

PASSATEMPS

HORITZONTALS: 1. Éssers humans en fase (per sortefímera) d’erupció / 2. Pops amb missions de vigilàn-cia i arrest d’altres animals marins. Fa de mal venir,belluguet com és / 3. Al cor d’algú. Els italians sovints’exclamen de veure que enlaire que arriba. Cap debrot / 4. Absorbeixo la pluja com si fos mon propi en-teniment. T’ajuda a sentir-te molt i molt lliure / 5.Lloro molt freqüent en hàbitats perifèrics. La sevafeina és que els lleidatans facin les paus / 6.Marxende Minnessota per entrar a Otawa. Conflictes perculpa dels colors / 7. Assenyalat com el que més.Contingut de la plica / 8. Matà segons els principisd’Occident. Ensinistrada, ara, segons els principis dela convivència / 9. Raja fotent-li un roc. No es refe-reix a l’usurer ans a la usura en ella mateixa. El corde la ciutat / 10. Metres sempre variables en funcióde les circumstàncies. Acceleració cap a El Corte In-glés / 11. Un tastet del gintònic. Ho torno a fer, queno sé si m’ha convençut… La pífia / 12. Facilitin l’ac-cés a l’interior de la colobrina. S’assemblen molt alsBeatles, però més grandetes i no tan mogudes / 13.Impost per convertir la riba en un garatge. En Sala,el que sempre apareix durant la resintonització.

VERTICALS: 1. Recullo les peces del Lego. Ésa l ’obac com a la l lum la claror / 2. Pels rivalspolít ics és un ofuscat, pels companys un fidelparadigmàtic . Esmorzi en un jardí del nordd’Àfrica / 3. Ànima de foll . Generosament ra-mificat . Espina de turbot / 4. Espiritualmentse sol situar primer que els altres . Dificultaten la micció (especialment a Súria) / 5. Filò-sof amb vocació de bon vivant. Ardent senseaigua / 6. Passatges centrals de tots els mis-sals . Esquinçat com un llàtzer. Quart de gram/ 7. I quart de cram. Si hagués quedat bol-cada segur que no estaria tan paral i tzada.Amics dels Bons Enemics / 8. Dóna sentit a lavida de l ’enòleg. Miri detingudament cap allàdalt / 9. Amunteguen començant per la base.Fa una estoneta l i hem vist el cor / 10. Des-coberta de l ’ou com se sosté en l ’a igua. Noparo de donar voltes a la rotonda / 11. Uni-des en la desventura. Deixalles que no van alcontenidor. Encenen encens / 12. Un prede-cessor del poblat . Entrada de l ’espectador enla funció (sense interrompre, però).

[L’ACUDIT]per Gras LE

S SET DIFERÈNCIES

[MOTOR]


Quant llegiu aquest article, la nova versió del sistemaoperatiu de Microsoft, Windows 10, ja estarà disponi-ble per a milions d’ordinadors d’arreu del món. Pertant, molts es preguntaran si és convenient actualitzarel meu equip. Anem a veure-ho.

El que més inquieta la majoria té a veure amb el preu.Quin és el seu cost? Doncs durant el primer any devenda de Windows 10, qualsevol equip amb Windows7 o 8 (8.1) legal, podrà efectuar l’actualització de formatotalment gratuïta mitjançant una descàrrega o actua-lització del sistema. Els usuaris il·legals amb el pro-grama “Windows Insider” activat també podranactualitzar el seu equip sense cap cost. I per últim, siels dos requisits anteriors no es compleixen, la llicèn-cia nova suposarà un cost de 119 euros.

La configuració o potència del teu equip també s’hade tenir en compte, amb un mínim d’1Gb de RAM (re-comanats 4Gb), processador d’1Ghz (recomanats Dual

Core o superiors de 2Ghz), targeta gràfica compatibleDirectX9 o superior, i una resolució de pantalla de1024x600dpi.

Altres aspectes a tenir en compte són sempre fer unacòpia de seguretat dels arxius personals, ja que enprincipi no ha de passar res, fins que passa (Llei deMurphy). Tot i que Microsoft assegura un alt nivell decompatibilitat, hi ha la possibilitat que algun progra-mari no s’executi o no arranqui correctament. Tambécal comprovar el requisit mínim d’espai (al voltant de20Gb lliures), desinstal·lar l’antivirus abans de la ins-tal·lació del sistema, ja que pot ocasionar conflictes, ifinalment també és recomanable desendollar els ac-cessoris i perifèrics de l’equip, i passar a connectar-losposteriorment a la instal·lació.

Un bon consell també és cultivar la virtut de lapaciència i esperar uns dies a veure com respon la im-plantació del nou sistema en els milions d’usuaris que

el posaran en marxa. D’aquesta manera evitaràs moltsmaldecaps i problemes d’incompatibilitat, per altrabanda totalment comprensibles en qualsevol sistemaoperatiu nou.

COMUNICACIÓ

PANTALLES

P EL NOU CANAL 9, POTSER EL 9 D’OCTUBREEL NOU PRESIDENT de la Generali-tat, el socialista Ximo Puig, té la intencióque Canal 9 torne a emetre a partir del9 d’Octubre, que és la diada del País Va-lencià. "No sé si serà possible, però s'had'intentar", ha assegurat Puig aquest 28de juliol en una entrevista al diari El País.El president subratlla que l'actual go-vern vol "tot el contrari del que ha estat

l'anterior model televisiu", i que apos-ten per una televisió amb poc personal iamb un contingut "adequat i enfortidorde l'ecosistema informatiu". Puig tambéha expressat la voluntat que el canal,que l’anterior govern del PP va tancar elnovembre del 2013 quan tenia 1.438 tre-balladors, sa "sostenible, innovador, ge-neralista, pedagògic i plural". G.M.

Canal 21 Ebre ha obert aquestmes d’agost una nova finestrade comunicació amb els seuesespectadors. Després de conso-lidar la seua presència a inter-net amb el nou portal de vídeosCanal21ebre.com, i de poten-ciar els seus comptes a Twitteri Facebook, la cadena de televi-sió privada de les Terres de l’E-bre també ha posat a disposiciódels espectadors un número deWhatsApp, la popular aplicaciómòbil. És el 606 56 65 21, un nú-mero molt fàcil de recordar.En els darrers mesos són mol-tes les televisions d’arreu delmón que han optat per incor-

porar el WahtsApp a les seuesredaccions i programes, perafavorir la participació i la co-municació dels espectadorsamb el mitjà. Així, Canal 21Ebre ha volgut continuar laseua aposta per la innovació isumar-se també a l’ús d’a-questa potent eina de comuni-cació, que cada dia utilitzenmilions de persones. A partird’aquest mes d’agost, tothompodrà enviar-hi comentaris,notícies, opinions, fotografies ivídeos propis, que Canal 21Ebre aprofitarà per als seusprogrames. Per exemple, L’In-formatiu, el Primera Columna,el Districte 21, el Calaix de Sas-tre i el Poliesportiu són nomésalguns dels programes deCanal 21 Ebre que potenciaran

la interacció amb els seus es-pectadors, aprofitant els mis-satges, les fotografies i elsvídeos que tothom podrà en-viar al número 606 56 65 21. Elsespectadors només hauran deposar el seu nom i població alfinal dels diversos missatges, sivolen que allò que envien apa-regui després a la programacióde Canal 21 Ebre.D’altra banda, Canal 21 Ebre jaha superat els 2.600 seguidorsen el seu compte de Twitter. Dela mateixa manera, la nova pà-gina de Facebook també acu-mula més de 1.140 seguidors,tot i que fa poques setmanesque és en funcionament. Final-ment, el canal a YouTube ja hapassat dels 6.000 vídeos penjatsi dels 450 subscriptors.

RedaccióTORTOSA

El número de Canal 21 Ebre és el 606 56 65 21. / FOTO: C21.

TECNOLOGIA

Arriba el nou Windows 10per Jaume Querol

Canal 21 Ebre ja té WhatsAppTothom podrà enviar-hi comentaris, notícies, opinions,

fotos i vídeos propis, que es veuran en els programes

La televisió posa el número 606 56 65 21 a disposició delsespectadors, per facilitar la comunicació i la participació


Calentem l’aigua fins que quedi auns 35ºC. Notarem que l’aiguaestà tèbia, però una mica calenta.Un cop hagi agafat aquesta tempe-ratura, desfem el llevat a l’aigua iho movem una mica. Afegim elsucre i ho remenem bé.Deixem actuar la massa durantuns 5 minuts. Mesclem bé l’aiguaamb la farina i hi afegim l’aiguaamb el llevat. Col·loquem la massaa un bol i posem una mica d’oli

d’oliva al bol, per a que quan pugila massa no s’apegui. La tapemamb un drap humit, i deixem quepugi la massa durant 45 minuts.Un cop hagi pujat, l’extenem i asobre hi col·loquem la sobrassadaa trossos. Tot seguit ho cobrimamb la ceba pelada i laminada.Fornegem la massa a 200ºC durant20-25 minuts. Un cop estigui apunt, la treiem del forn i decoremla coca amb el julivert.

VI RECOMANATClos del Pinell

Garnatxa BlancaCooperativa

Unió Agrària de ReusD.O. TERRA ALTAPinell de Brai

Preu aprox. : 3,20€

F O G O N S

FLa ressenya

Ingredients

1 ceba gran150 g. de sobrassada

Julivert

Per a la massa:200 g. de farina (preparat per a pa)

200 ml. d’aigua tèbia25 g. de llevat premsat

5 g. de sucreOli d’oliva

Sal

Coca de sobrassadai ceba

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMCASA RAMON MARINÉS

Ubicat a Sant Carles de la Ràpita, el CasaRamon Marinés és una marisqueria fun-dada l’any 1948 amb una gran tradició fa-miliar, ara ja amb la tercera generació quecontinua oferint la típica cuina marineraautòctona amb mariscs, llagostins i peix dela Badia dels Alfacs com a principals pro-tagonistes. D’aquí els plats més caracterís-

tics que ens ofereixen: la mariscada espe-cial de la casa, l’arròs “pelat”, el suquet depeix de roca i la caldereta de llagostins.Podem destacar també els seus menúsabundants i excel·lents, ben elaborats iperfectament servits, i per a diferents tipusde butxaques.

C/ Arsenal, 16 - La RàpitaReserves: 977 74 03 61

Un parc municipal, al méspur estil romàntic i moder-nista, és l’entorn perfecte peracompanyar un àpat a qual-sevol moment del dia. Es tracta d’un edifici emble-màtic que es troba al centrede la ciutat però que, entemps remots, fou espai d’o-bertura de les seves muralles.Evidentment, aquest entornimplica un treball acurat i ensintonia directa amb l’exqui-sidesa dels seus plats per tald’estar-ne a l’altura.A més, gràcies al restaurantEl Parc podem gaudir de lanatura al bell mig de la ciu-tat, mentre degustem algu-nes de les seves tapes, algundels seus plats d’alta cuinad’estil minimalista i sibaritao fins i tot, una copa de lamillor selecció de licors o ungintònic suprem, per arrodo-nir la vetllada.

La gerència actual del restau-rant El Parc s’ha posat, desdel primer moment, al serveide tot tipus de gustos i eco-nomies per tal que tothompugui gaudir-ne. Els menúsdiaris a base de plats típicsde la cuina mediterrània dela zona i també una carta cu-rosament seleccionada ambuna oferta àmplia de produc-tes de temporada. Les jorna-des de marisc, de bolets o dela tòfona, en són algunsexemples interessants. Un dels restaurants impres-cindibles en la ruta gastronò-mica a les Terres de l’Ebre.

Treball acurat ien sintoniadirecta ambels seus plats”“

RestaurantEl Parc


PPERE VIDAL, A FORESTAL CATALANA

L’ACTUAL director dels serveis te-rritorials d'Agricultura a l'Ebre, PereVidal, serà el nou conseller delegat deForestal Catalana, SA, empresa pú-blica de la Generalitat dependent delmateix departament. Així ho va con-firmar el conseller d’Agricultura, JordiCiuraneta. Vidal ha estat responsableterritorial d'Agricultura en dues eta-pes, i s'ha vist al front de la gestió d'e-

pisodis complexos com la lluita contrael caragol maçana o l'arribada desarna a la població de cabres del Port.Paral·lelament, també ha estat prota-gonista de diverses controvèrsies ambel Cos d'Agents Rurals i entitats eco-logistes. Ciuraneta va evitar avançarel nom del substitut de Vidal, però vaassegurar que estan treballant amb eldelegat per cobrir la vacant. C.B.PAGESIA

AGRICULTURA

La Comissió Europea enviaràenguany tècnics de diferents di-reccions generals perquè pu-guen comprovar, sobre elterreny, l'eficiència de les diver-ses mesures impulsades ambfons europeus en la lluita contrael caragol maçana. També perquèestudiïn les accions efectives perintentar acabar amb la plaga delcaragol poma al delta de l'Ebre.En una visita llampec a la zona,el director general de Salut i Se-guretat Alimentària, LadislavMiko, va reconèixer que la Co-missió està preocupada per laseua expansió des del Delta ad'altres indrets d'Europa, i va re-cordar la importància d'implicarcol·lectivament tots els sectorsafectats en la lluita contra laplaga. En aquest sentit, Miko va recor-dar que les actuacions presesfins aquest moment, que va de-finir com a "mosaic", poden so-lucionar problemes concrets deparcel·les, però no "tota la com-plexitat" del problema que pro-voca el caragol maçana. Així lescoses, Miko va proposar establirun sistema de monitoritzacióque estudiï la seva evolució, perpoder concretar les mesures i re-

cursos econòmics necessaris.A banda, conscient que la pobla-ció de caragol maçana a l'hemi-delta esquerre és "massiva", ique afecta arrossars i canalitza-cions, Miko no va descartar queels tècnics comunitaris puguenplantejar sortides que suposinl'eradicació del caragol. Per acon-seguir-ho, i més enllà dels recur-sos econòmics esmerçats, va dirque "tothom ha de contribuir, ésun problema de tots", tot recor-dant que no només els agricul-tors en surten perjudicats, sinó

que, a la llarga, el medi ambienti el turisme de en poden quedarafectats.Miko va estar acompanyat perl'eurodiputat Ramon Tremosa,qui va destacar que la visita deMiko al territori evidencia queEuropa és sensible amb la pro-blemàtica. També van acompan-yar Miko l'alcalde de Deltebre,Lluís Soler; el nou director gene-ral d'Agricultura, Alfons Vila-rrasa; el director d'IndústriesAgroalimentàries, Joan Girona;el president de la Cooperativa

Arrossaires del Delta, Jordi Casa-nova; i els dirigents de la Comu-nitat de Regants de l'Esquerra,José Pedro Castells i FrancescCasanova. Miko també va ser in-format sobre els caragols que co-lonitzen els col·lectors oberts delmunicipi de Deltebre, la lluitacontra els mosquits, o la regres-sió.

Europa, contra el caragol pomaLa Comissió enviarà enguany tècnics per

avaluar sobre el terreny les mesures aplicadesEl director general de Salut i Seguretat

Alimentària, molt preocupat per la plaga

Ladislav Miko va visitar el Delta acompanyat per diversos càrrecs polítics, arrossaires i regants. // FOTO: DELTEBRE. CAT

Cinta BonetDELTEBRE

DESPRÉS de molts anysfixant-nos en les macro-xifres de temperatura anivell mundial, es cons-tata que molt lentaments’està escalfant el planetaper l’acció humana. Peròsi ho traslladem a nivellde camp ( o carrer) aningú se’ns escapa que elclima està pertorbat oembogit. Hem passat dela típica setmana d’onadade calor al tsunami men-sual de calor. Hem passatde les pluges regulars hi-vernals a dos o tresmesos seguits d’un res-sec “vent de dalt”.

HEM PASSAT d’estrenarabric el dia de Tots Sants,a estrenar camisa prima-veral. O hem passat d’unventall o ventilador, a unsplit d’aire condicionat.

I QUÈ PODEM FER coma ciutadans? Jo crec que“castigar” a les urnes alspolítics i partits que pe-nalitzen i obstaculitzen eldesplegament de l’ener-gia “verda” o que afavo-reixen de forma tandescarada el sistemaenergètic actual. I que,casualment, molts acabensent membres dels seusconsells administratius.

Twitter: @daniforcadell

Canvi climàtico canvi meteorològic?

Dani ForcadellPAGÈS

1CEL ROGENC,PLUJA O VENT


Unió intenta aturar lapèrdua de més càrrecs i militants a l’Ebre

Salvadó (ERC) reclamala divisió efectiva de laDiputació per acabar ambla discriminació territorial

La pèrdua de població alenteix la recuperació econòmicaa les Terres de l’Ebre

CiU i ERC rebutgen lamoció de Movem quereclamava la reduccióde la zona blava

El Síndic actua d’oficiper la retirada del monument franquista

Condemnen a 21anys i sis mesos depresó l’acusat de lamort d’Estela Calduch

La nova cuina de l’hospital de Tortosa incorpora un sistemade producció en fred

Europa enviarà inspectors al Delta persupervisar la lluita contra el caragol poma

#p6

#9

#p18

#p19

#p24

#p34

#p39

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p5

cop d'ull 240 - agost 2015

Documents