cop d'ull 232

Troballa ibèrica i romana a Gandesa

cop d’ull

10 restaurants de laRàpita se sumen ales jornades del Llagostí

Salvador PeiróSOCIÒLEG

“Spanish Business”

#p8

Amposta inaugurael centre tecnològicdels compòsits

Campanyade TrensDignes perimplicar elsusuaris

Segueix-nos a

#p21

#p28

L’hospital Verge dela Cinta promoualternatives a l’hospitalització

#p34

#p7

#p16

DIRIGENTS D’ERC AL TERRITORI DUBTEN DE LALLISTA UNITÀRIA I ICV LA DESCARTA

Eleccions de país

Canvien el pla contrael caragol maçana

Adéu al 2014, l’any del dret a decidir

CiU aprova en solitari l’últimpressupost del mandat

TEMA DEL MES / EL DEBAT SOBRE LA LLISTA UNITÀRIA TAMBÉ ARRIBA A L’EBRE

Tortosa Pagesia

#p3

#p39#p15

Repassem les principals notícies que ens ha deixat l’any que acaba. El nou Pla Hidrològic de la Conca del’Ebre, el tancament del Castor, el 9-N, l’economia o la mort de Gerard Vergés. / FOTO: Manel Capell.

EL NOU FULL DE RUTA DEL PRESIDENT PREVEUPLEBISCITÀRIES A MESOS DE LES MUNICIPALS

#p4 a 7

cop d’ull// Desembre 20142

cop d’ull Desembre 2014 // 3

“Orgullós del meu president.Un exemple per a tots”, escrivial’alcalde de Tortosa al seucompte de Twitter la nit del 25de novembre, poc després de laconferència en què Artur Masanunciava el seu full de ruta perassolir la independència de Ca-talunya en 18 mesos. Ferran Belho feia des de Madrid, on els se-nadors catalans de CiU, davantdel president espanyol MarianoRajoy, acabaven de mostrar unscartells autoinculpant-se perl’organització del 9-N, com aresposta a la querella de la Fis-calia contra Mas i dues conse-lleres. La proposta de Mas passa percelebrar unes eleccions plebis-citàries, però només si els par-tits sobiranistes acorden abansuna candidatura transversal pel“sí”. És a dir, amb personalitatsde la societat civil i professio-nals especialitzats per a la cons-trucció del nou estat català. Itambé per realitzar, al llarg d’unany i mig, la desconnexió polí-tica d’Espanya “amb una majo-ria absoluta i inequívoca alParlament”. De fet, segons elscàlculs de Mas, les eleccionshaurien de fer-se durant el mesde febrer del 2015, a pocs mesosd’unes eleccions municipals enquè es preveu un canvi impor-tant del mapa polític als ajunta-ments, amb una davallada deCiU i un creixement d’ERC. Per la seua banda, la presidenta

de l’Assemblea Nacional Cata-lana (ANC), la xertolina CarmeForcadell, va afirmar que la pro-posta de Mas és “molt valenta”i “molt difícil” de rebutjar, enun clar missatge a ERC. Així,Forcadell també va apuntar ques’adiu bastant al calendari pro-posat per l’ANC per assolir l’es-tat propi. Però fins ara Forcadellno ha volgut concretar si estariadisposada a formar part de lallista transversal que proposaMas. Amb tot, el president del’Associació de Municipis per laIndependència (AMI), JosepMaria Vila d’Abadal, ha propo-sat que la presidenta de l’ANCi Muriel Casals, d’Òmnium,haurien d’encapçalar la llista sino hi ha acord entre partits.

Debat sobre la llista únicaEn aquest sentit, el president dela federació d’ERC a les Terresde l’Ebre, Gervasi Aspa, haviaadvertit després del 9-N queuna llista conjunta amb CiU po-dria “foragitar vots” i restar su-ports a la independència. Així,va remarcar que ara el més im-portant és “sumar al procés elmàxim de gent possible”. En lamateixa línia, Aspa també haviareclamat eleccions immediatesdesprés del 9-N, perquè la con-sulta sobre la independèncianomés hauria de ser el punt desortida per resoldre “els proble-mes reals de la gent del país”.Segons Marc Puigomènech, po-litòleg i president d’ERC a Tor-tosa, la proposta de Mas és“gairebé un xantatge, una viaper a la seva supervivència po-

Un total de 67.270 personessón les que finalment hanvotat a la consulta alternativaque la Generalitat va convocarel 9 de novembre sobre la in-dependència de Catalunya. Enprimer lloc, 66.635 personesho van fer durant la mateixajornada del 9-N, amb un acla-parador 85,22% dels vots per al’opció del “Sí-Sí”, un percen-tatge quatre punts superior ala mitjana catalana. Però a par-tir de l’endemà i fins al 25 denovembre, encara va haver-hi

635 persones més que tambévan utilitzar l’urna instal·ladaa la Delegació del Govern a lesTerres de l’Ebre, al carrerMontcada de Tortosa. D’entreles notes curioses, destaquenels usuaris d’una residènciaque el 24 de novembre es van

desplaçar en autobús fins aTortosa per a poder votar, ouna ciutadana que va viatjarexpressament des d’Andalu-sia per tal de dipositar el seuvot a l’urna.En canvi, finalment no hanestat vàlids els 150 vots del’urna que es va improvisar al’EMD de la Serra d’Almos,perquè alguns veïns es nega-ven a desplaçar-se fins a Ti-vissa. Per la seua banda, 437dels 900 votants d’Horta deSant Joan van acceptar despla-çar-se a Gandesa el 9-N, men-tre que una trentena van votarel 15 de novembre a Tortosa,com a acció de protesta.

P NOU PARTIT PER A VENTURALA DIPUTADA ebrenca al Parla-ment, Núria Ventura, va confirmar laseua intenció de deixar el PSC i formarpart del nou partit que preparen laplataforma Moviment Catalunya, ambla també diputada Marina Geli, i laNova Esquerra Catalana (NeCat) del’exconseller Ernest Maragall. Un noupartit “català, socialista, sobiranista i

d’obediència estrictament catalana”que voldrien posar a caminar abans deles eleccions municipals del 2015, pertenir presència als ajuntaments i ambl’objectiu d’aconseguir la celebraciód’un referèndum vinculant sobre la in-dependència. De fet, Ventura ja va ad-vertir que les plebiscitàries no podensubstituir un referèndum. G.M.

PORTADA

Més de 67.200 persones voten al’Ebre en la consulta del 9-N

Eleccions plebiscitàriesabans de les municipals

Forcadell (ANC) creu que la proposta delpresident és “molt difícil” de rebutjar

Gustau MorenoTORTOSA

Gustau Moreno

TORTOSA

Del 10 al 25 denovembre, 635persones van participar en el 9-N votant a la Delegació

POLÍTICA

[] Un moment de la conferència de Mas a l’Auditori Fòrum de Barcelona. / Foto: ACN.

POLÍTICA

lítica”. Així, considera que siERC hi participa passa de serl’adversari principal de Mas aconvertir-se en el “salvavides”.Per Puigdomènech, ara Mas s’ha“apropiat” de la llista de tipustransversal que molts vénen de-fensant des de fa mesos, com a“alternativa a un referèndumimpossible”. Però el presidentd’ERC a Tortosa no hi troba mésaltra sortida que donar el seusuport. “És arriscada, però si esfa bé pot esdevenir la via per as-solir reconeixement internacio-

nal”, va escriure Puigdomènechal seu mur de Facebook. “Que esconcreti data i manera per inte-grar el màxim de sensibilitats aaquesta candidatura, per acon-seguir una majoria el més àm-plia possible. Amb un calendariclar, acords transparents i elcompromís inequívoc de decla-rar la independència”, conclouel dirigent republicà.Des d’ICV tampoc no s’acaba deveure gens clara l’opció de feruna llista unitària. Jordi Jordan,president d’ICV a l’Ebre, consi-

dera que Mas està utilitzant elprocés català per intentar “sal-var-se políticament”, després dela seua “desastrosa gestió”.També el president d’ICV a Tor-tosa, David Jarque, consideraque les eleccions són la sortidaal conflicte, però sense llistaúnica: “Podem anar de la mà deCiU, d’ERC i de la CUP per de-fensar el dret a decidir, però di-fícilment anirem de la manerade CiU per aplicar les retalladeso polítiques de privatització”.


PORTADA

El mes de febrer acabava ambuna notícia, malauradament,molt esperada. El Consell deMinistres aprovava, sense con-sens, el nou Pla Hidrològic deConca de l’Ebre, amb una pre-visió de cabals ambientals peral tram final del riu de poc mésde 3.000 hectòmetres cúbicsanuals. Una xifra que la Plata-forma en Defensa de l’Ebre(PDE) ja havia advertit que eratotalment insuficient i que su-posaria la “mort del Delta”.El moviment antitransvasamentva activar ràpidament els seusmecanismes jurídics, per evitarl’aplicació pràctica del nou plahidrològic i va fer una crida a lamobilització. Una crida que vaculminar el passat 30 de marçamb la mobilització de més de10.000 persones al cor del Delta,per reclamar un altre cabal peral tram final del riu. Així, en lamanifestació es van recuperarles samarretes blaves i el nusutilitzats fa una dècada. També es van tornar a veure al-tres pancartes clàssiques de laPDE, com ara 'Riu mort, Deltaperdut, Catalunya sense sud'. Itambé una altra de més actual:'Bancs d'aigua igual a transva-saments'. En aquell moment, elportaveu de la PDE, ManoloTomàs, va afirmar que la mobi-lització just acabava de comen-çar, i que la gent de les Terres del’Ebre necessitaria el suport detothom per poder aturar el nou

pla hidrològic; amb més mani-festacions, però també lluitantals tribunals i a Europa.

Recurs al Tribunal SupremDe fet, el Tribunal Suprem vaadmetre a tràmit el contenciós-administratiu presentat per laPDE i Depana contra el Pla Hi-drològic. El recurs davant l'alttribunal espanyol és només undels fronts oberts pel movimentsocial per lluitar contra la lleique redueix el cabal ambientaldel tram final de l'Ebre, tot prio-

ritzant els regadius aigüesamunt del riu. A més, la PDEtambé va formalitzar la seuaqueixa davant la Comissió Eu-ropea, sense esperar a què hofes també la Generalitat. Preci-sament, aquest passat mes denovembre el Pla Hidrològic dede l’Ebre es va debatre a Brus-sel·les, sense que el govern es-panyol canviés de criteri. De fet,la nova ministra d’Agricultura,Isabel García Tejerina, ja haviarebutjat modificar els cabalsambientals que recollia el nou

Pla de Conca, tot i que va asse-gurar que l'executiu espanyol iel govern català treballaven enla seva revisió de 2015, basant-se en informes tècnics.

Distanciament amb el GovernEl portaveu de la PDE, ManoloTomàs, ha acabat l’any manifes-tant el profund malestar delmoviment social amb la Gene-ralitat, pel fet que el govern ca-talà no ha redactat un informesobre l’afectació negativa delnou pla sobre el Delta, una zona

protegida que forma part de laXarxa Natura 2000. Es tractad’un informe tècnic que la PDEhavia demanat a la Generalitatper completar la documentacióque ha presentat a la Unió Eu-ropea, per forçar l’Estat espan-yol a modificar el pla hidrològicajustant-lo a la normativa co-munitària. Tomàs va ser moltclar quan va afirmar que la Ge-neralitat “passa de tot” i “noestà fent res” del que diu, tot ique té competències exclusivessobre la Xarxa Natura 2000. Defet, el portaveu de la PDE tambéva posar en dubte que el governcatalà vulga acudir Brussel·lesper rebutjar el Pla Hidrològic.Segons Tomàs, sembla que laGeneralitat no té cap intencióde pressionar per aconseguir lamodificació del pla, ja que bonapart de la reserva d’aigua per anous regadius és per a Cata-lunya. De fet, el portaveu va ad-vertir que la PDE no modificaràla seua línia d’acció, siga quinasiga la situació política del país.En aqeust sentit, va afegir-hique una possible independèn-cia de Catalunya no blinda eltram final de l’Ebre, perquè araés la Generalitat qui està pagantels canals Xerta-Sénia i Sega-rra-Garrigues, que segons laPDE serviran per transvasaraigua. Segons el portaveu, hi haun projecte per transvasar l’E-bre amb més de 40 anys, i laconjuntura política del futur noafectarà la gestió de l’aigua, laqual “no està marcada per lí-ders polítics, sinó per lobbyseconòmics i financers”.

L’Ebre torna a les mobilitzacions i a Brussel·les per aturar l’última amenaça

PLA HIDROLÒGIC DE LA CONCA DE L’EBRE

La Plataforma en Defensa de l’Ebre denuncia el pla al Tribunal Suprem i també a les institucions comunitàries

Malestar antitransvasament amb la Generalitat perquèel govern no concreta la seua lluita europea contra el pla

Un moment de la manifestació que va fer-se el 30 de març entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, com a resposta del

territori a l’aprovació del nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. // FOTO: ACN.

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA

2014, un any per recordar

S’acaba l’any 2014 i és obligat fer repàsdel que ens han deixat aquests darrersdotze mesos a les Terres de l’Ebre. El 2014ha estat un any marcat, sense dubte, pelprocés cap a l’estat propi que ha iniciatel govern català amb els partits del blocsobiranista, també amb un clar protago-nisme de l’Assemblea Nacional Catalana(ANC) i Òmnium Cultural. Un procés

que va arribar al seu punt més àlgid elpassat 9 de novembre, amb la consultaalternativa sobre la independència deCatalunya; i que ens portarà a unes elec-cions plebiscitàries els primers mesos del2015. Això, si es compleix el full de rutaque el president Artur Mas va formularen la seua conferència del 25 de novem-bre a l’Auditori Fórum de Barcelona.Un altre tema que, sense dubte, cal re-marcar d’aquest 2014 és l’aprovació delnou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre,que va portar més de 10.000 persones a

mobilitzar-se de nou al cor del Delta, enresposta a la crida de la Plataforma enDefesa de l’Ebre (PDE). Les conseqüèn-cies al territori dels terratrèmols causatspel projecte Castor, amb el tancament dela planta i l’aprovació d’una indemnitza-ció milionària per a l’empresa promotoraEscal UGS, també ha ocupat bona partdels espais informatius.En l’apartat econòmic, enguany tambés’han conegut els primers indicadors po-sitius després de més de sis anys de crisieconòmica. Una crisi que ha portat al-

guns ajuntaments a renunciar a projectescom el de les piscines de Tortosa o el delbarranc de les Moreres de Móra d’Ebre.En canvi, Amposta ha aconseguit activarobres públiques que sumen 14’5 milionsd’euros, i a la Terra Alta la temporada deverema ha estat extraordinària, amb 43milions de quilos de raïm, un volum queno s’aconseguia des de fa deu anys.Malauradament, el món de la cultura ensha deixat una notícia força trista: el pas-sat 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, moriael poeta Gerard Vergés, als 83 anys.

Cinta BonetTORTOSA

Un any de notícies


La plaga del caragol maçanaha continuat expandint-se pelDelta, i també s’han localitzatles primers postes al mateixriu Ebre. En aquest context, ien aplicació del pla de xoc,Agricultura va assecar 7.726hectàrees de l’hemidelta es-querre i va inundar ambaigua salada unes 3.406 hec-tàrees més. L’assecament vapermetre arribar a ràtios demortaldat d’entre el 80 i el85%, mentre que la inundaciódels arrossars amb aigua sa-lada va permetre eradicargairebé la presència dels ca-ragols en aquella zona. En conèixer aquests resultats,el director general de Desen-volupament Rural, Jordi Sala,

va afirmar que no es podiacamtar victòria, però va afe-gir-hi que hi havia hagut uncanvi de tendència. Mesosdesprés, en finalitzar la cam-panya de la sega, els produc-tors d’arròs van decidir notornar a inundar els campsamb aigua salada. I és que as-seguren que la mesura els vagenerar pèrdues de produc-ció d’entre el 30 i el 40% enmolts dels camps salinitzats.La Generalitat ja va avançarque aplicaria mesures alter-natives, si els arrossaires esmantenen contraris a no tor-nar a inundar els camps ambaigua salada. Una d’aquestesmesurs passa per la “lluitabiològica”, i és que Agricul-tura estudia introduir al riuuna espècie de gamba gegantd’aigua dolça que es menjales cries del caragol poma.

PORTADA

Una indemnització de1.350 milions d’eurosEl tancament del magatzem d’Escal UGS ha desfermat la polèmica

Cinta BonetDELTEBRE

La planta marina del projecte Castor, davant de Vinaròs i Alcanar. / Foto: ACN

PROJECTE CASTOR

La Plataforma Ciutadana enDefensa de les Terres delSénia; els ajuntaments d’Alca-nar, Sant Carles de la Ràpita oUlldecona; el Síndic de Greu-ges, i també el govern català,havien demanat reiterada-ment al govern de l’Estat eltancament definitiu i el des-mantellament del projecte

Castor. Un magatzem sub-marí de gas que va causarmés de 500 terratrèmols a fi-nals del 2013. Finalment, idesprés de moltes pressions ique els informes de l’InstitutGeogràfic Nacional i de l’Ins-titut Geològic i Miner certifi-quessin la relació causa-efecteentre el projecte Castor i elssismes, la companyia EscalUGS, participada pel grupACS, anunciava el 25 de junyque renunciava a la concessiód’explotació del magatzem de

gas davant de les costes de Vi-naròs i Alcanar. El 3 d’octu-bre, el Consell de Ministresliquidava el projecte Castor,tot i que evitava parlar del seudesmantellament, i acceptavaque l’empresa concessionàriafos indemnitzada amb 1.350milions. Una compensacióque Enagás va avançar el pas-sat 11 de novembre, tres diesabans que finalitzés el ter-mini, i que es recuperarà en30 anys a través del rebut delsconsumidors de gas.

Cinta BonetALCANAR

Una plaga demalson

CARAGOL MAÇANA

Exemplars de caragol poma en un arrossar del Delta. / Foto: ACN

Un any de notícies


L’any 2014 ha estat per a moltsel principi del final de la crisieconòmica. Però, en clau estric-tament ebrenca, també s’ha em-portat alguns dels projectes queels ajuntaments havien impul-sat per reactivar l’economialocal o resoldre dèficits histò-rics. És el cas del complex d’ai-gües de Tortosa, que el governde CiU va descartar definitiva-ment a principi d’any. Desprésde més de dos anys amb lesobres aturades, l’Ajuntament varescindir els contractes ambQuatuor en un ple força tens.Algunes de les constructores dela unió temporal d’empreseshavien fet fallida, i el projecte vafracassar sense el finançamentnecessari per a les piscines i elpàrquing. També es va rescindirl’acord amb Quatuor per cons-truir el pàrquing soterrat de laplaça del Rastre i de gestió de lazona blava. La resolució delscontractes va provocar una forta

polèmica, tot i que al llarg del’any hi ha hagut conversesentre govern i oposició per in-consensuar un nou projecte depiscines, del qual es va desmar-car el PSC. Ara Iniciativa tambéha deixat la taula de diàleg.A Móra d’Ebre, l’Ajuntamenttambé va haver de renunciar aun projecte ambiciós, l’edificipolivalent del barranc de lesMoreres. En canvi, enguany l’A-juntament d’Amposta, que vatancar el 2013 amb un romanentde tresoreria de tres milions, haaconseguit activar un conjuntd’obres públiques que sumen14’5 milions. És el cas de la resi-dència per a la gent gran o lesobres del carrer Major i de laplaça de l’Ajuntament, entred’altres projectes com la rehabi-litació de l’antic escorxador.També a la capital del Montsiàs’han fet les obres de la nova es-tació d’autobusos, que entraràen funcionament aquest 2 dedesembre. Una actuació de laGeneralitat molt esperada a lacapital del Montsià, en un anyen què les Terres de l’Ebre han

aconseguit millors connexionsde bus i la targeta T-10/120. Durant el 2014 també ha estatnotícia la subhasta del CentreComercial Futuro Ciudad Am-posta i el tancament de la disco-teca Metro. D’altra banda, elsdiversos indicadors econòmicshan constatat una certa recupe-ració de l’economia de l’Ebre,que posa moltes esperances en

el turisme. Així, el 2014 ha estatl’any de l’arribada dels primerscreuers turístics a Sant Carlesde la Ràpita, i un molt bon anyd’arribada de visitants en altrespoblacions del territori com Tor-tosa o Deltebre. A la Ribera d’E-bre, la comarca es va recuperarmolt lentament del sotrac queva suposar l’ERO d’Ercros aFlix, amb actuacions com la des-

contaminació del pantà o ambla recàrrega de la central nu-clear d’Ascó. A la Terra Alta, latemporada de verema ha estatextraordinària, amb 43 milionsde quilos de raïm. I això, justl’any en què els vins de la TerraAlta, amb el Mil·lenium 2011del celler Clua al capdavant,s’han consagrat entre els mi-llors vins de Catalunya.

PORTADA

L’estiu del 2014 han arribat al port de Sant Carles de la Ràpita els primers creuers turístics, una de les notícies positives per a l’economia

Llums i ombresde l’últim anyde la crisi

ECONOMIA

Tortosa ha hagut de descartar el complexd’aigües per la fallida de les constructores


Procés participatiu històricEL 9-N A LES TERRES DE L’EBRE

Els voluntaris i els ciutadans van ser elsprotagonistes de la jornada del 9-N

Milers d’ebrencs van expressar la sevavoluntat sobre el futur polític de Catalunya

El procés participatiu del 9 denovembre va portar milers deciutadans de les Terres de l’Ebrea sortir al carrer per exercir elseu dret a votar. Voluntaris i ciu-tadans es van convertir en elsprotagonistes d’un dia històric.Des de primera hora del matí,abans que s’obressin els puntsde votació, ja es podia veure a lagent preparada amb la seva pa-pereta per participar i expressarla seva voluntat sobre el futur

polític de Catalunya. És el casde l’IES de l’Ebre, institut deGandesa o l’institut BerenguerIV d’Amposta, on durant tot eldia hi va haver molta afluènciade gent i cues per participar enel procés. De fet, molts d’ells ex-pressaven amb il·lusió l’emocióque sentien de poder votar. Elsveïns de les EMD i pobles deTortosa o Alcanar que no po-dien votar al seu lloc habitual esvan mobilitzar fins al seu puntde participació assignat. L’A-juntament de Tortosa fins i totva habilitar uns autobusos perfacilitar el desplaçament dels

veïns, i la participació va sermajoritària. Capítol a part cal dedicar aHorta de Sant Joan, l’únic mu-nicipi de les Terres de l’Ebreque no tenia urnes el 9-N alpoble. Després de diversionsreunions i polèmiques entrel’alcalde d’Horta de Sant Joan,el popular José Antolí, i la Dele-gació del Govern a les Terres del’Ebre, els veïns es van haverdesplaçar fins a l’institut deGandesa per poder votar. I hovan fer enmig d’un gran am-bient festiu i acompanyats degegants, gralles i tabals. Afirma-

ven que malgrat el malestar i“divisió” que havia generatentre els veïns el fet de nopoder votar al poble, l’impor-tant en aquell dia “històric” eravotar.La jornada participativa del 9 denovembre també va ser seguidaamb atenció per diversos obser-vadors internacionals. És el casde l’eurodiputat de Compro-mís, Jordi Sebastià, qui va afir-mar que el procés del 9-Nresponia als paràmetres demo-cràtics, de transparència, lliber-tat de vot, i garantia que no hihauria vot duplicat.

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA

Un any de notícies

Imatge d’alguna de les cues que es van formar el 9


PORTADA

del territori. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.

La nova estació d’autobusos d’Amposta obre al públic aquest 2 dedesembre

L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, i el conseller d’Empresa iOcupació, Felip Puig, van inau-gurar aquest 14 de novembre elCentre Tecnològic del Compòsitde les Terres de l’Ebre, el Cete-com. El centre està dedicat a larecerca, el desenvolupament i lainvestigació de materials com-pòsits, que inclou materials comla fibra de carboni, la fibra devidre o els termoplàstics refor-çats; i també a la transferènciatecnològica. El principal poten-cial dels materials compòsits ésla seua multitud d’aplicacions,en mercats i sectors com l'eòlic,l’automoció, el ferroviari, l’hi-dràulic, el nàutic i el marítim,l’aeronàutic, els mobiliaris inte-riors o la construcció. El projectedel Centre Tecnològic del Com-pòsit, per tant, suposa involucrarel territori en el desenvolupa-ment tecnològic d’un sector es-tratègic, i molt innovador,especialitzat en la transferènciade tecnologia i coneixementsentre el món científic, l’empresa,la universitat i la pròpia societat.L’edifici del Cetecom està ubicatal parc tecnològic de l’Oriola. Lainversió en la construcció de l’e-difici i l’adquisició dels equipsd’investigació ha estat d'1,8 mi-lions d’euros, dels quals un milióvan ser aportats a través del Fonsper a la Reindustrialització deles Terres de l’Ebre. C.B.

Amposta ja té el CentreTecnològic delCompòsit

CULTURA

Adéu a Gerard VergésLa Diada de Sant Jordi es va tenyir de dol amb la mort del poeta

El funeral de Gerard Vergés va fer-se a l’altar major de la catedral de Tortosa. / Foto: ACN

En l’àmbit de la cultura, si caldestacar una notícia d’aquest2014 és sens dubte la mort delpoeta i escriptor Gerard Ver-gés, que va morir la nit deSant Jordi als 83 anys. Vergésva ser acomiadat per cente-nars de persones en una ceri-mònia que es va celebrar al’altar major de la catedral deTortosa. El funeral va incloureun recital de versos per partdel professor Manel Ollé i undels néts del poeta. El conse-ller de Cultura, Ferran Masca-

rell, també va assistir al fune-ral pel poeta, que havia rebutla Creu de Sant Jordi l'any1997, qualificant Vergés com"un dels grans homes de lle-tres i humanistes del país".Mascarell va expressar el con-dol en nom del Govern, i vaavançar que es parlaria ambla família, la ciutat, i el mónacadèmic per retre-li un ho-menatge.Al funeral de Vergés també vaassistir-hi el delegat del Go-vern a les Terres de l’Ebre, Xa-vier Pallarés, i l’alcalde deTortosa, Ferran Bel. També elsexalcaldes de Tortosa, VicentBeguer, Marià Curto, i Joan

Sabaté; un emocionat JesúsMassip, amic i cofundadorjuntament amb Vergés de larevista ‘Geminis’, l'escriptor ieditor ebrenc Emili Rosales,entre molts ciutadans anò-nims que van voler retre l'úl-tim homenatge al poeta.Enguany, la mostra Littera-rum i la Fira del Llibre Ebrencde Móra d’Ebre també vanhomenatjar la figura de Ge-rard Vergés. A banda, aquestmes de novembre, també elcampus de la URV de les Te-rres de l’Ebre ha recordat lafigura i l’obra del poeta tortosíamb una conferència de PilarAndreu i un macropoema.

Cinta BonetTORTOSA

L’endemà del 9-N, la coordi-nadora de l’Assemblea Nacio-nal Catalana (ANC) a lesTerres de l’Ebre, Irene Fornós,va fer una valoració molt posi-tiva del desenvolupament dela jornada al territori, tant perl’alta participació assolidacom el volum de vots a favordel ‘Sí-Sí’ en la doble pre-gunta. Fornós va remarcar elcivisme de la jornada i el fetque al territori s’han trencatfalsos mites sobre la catalani-tat de les Terres de l’Ebre isobre l’independentisme de lagent d’aquestes comarques.Fornós va aprofitar l’ocasióper recordar als càrrecs electes

que l’ANC va demanar elec-cions plebiscitàries abans detres mesos, per seguir cami-nant cap a la independènciade Catalunya. També el noupresident d’Òmnium Culturala les Terres de l’Ebre, JosepMoragrega, va fer una valora-ció molt positiva dels resultatsdel 9-N al territori. Ara bé,Moragrega va remarcar queno era realista plantejar-se lapossibilitat de fer un referèn-dum legal i vinculant, i va des-cartar un acord amb el governespanyol del PP o fins i totamb el PSOE. Així, el presi-dent d’Òmnium a l’Ebre vadeixar clar que és “urgent” fer

unes eleccions, ja que el go-vern de CiU ja ha exhaurit elseu programa electoral amb el9-N. Moragrega va assenyalarque a la societat catalana hi hahagut una sèrie de canvis queno estan prou ben represen-tats en el Parlament i que, pertant, seria important constituirun altre Parlament que pugafer “passos segurs” cap a l’ho-ritzó nacional que demani laciutadania. Moragrega tambéva dir que més enllà de lallista unitària, el més impor-tant és que els partits sobira-nistes facin una aposta “clarai inequívoca” sobre la inde-pendència de Catalunya.

L’ANC i Òmnium a l’Ebre aposten per fer eleccionsper seguir caminant cap a la independència

Un any de notícies

-N a l’institut Berenguer IV d’Amposta. // FOTO: MANEL CAPELL.


US IMAGINEU que el vostre fillde 25 anys o la vostra néta de 23anys decideixen crear una em-presa com a sortida professional?Un dia es presenten i us diuen so-lemnement: Pare, mare, avi, àvia,vaig a invertir 1.300 milions d’eu-ros en un negoci. Molt probable-ment sentireu que el cor se usaccelera, i notareu com la gola seus resseca i que les extremitatssón sacsejades per estranyes des-càrregues elèctriques. No usamoïneu: és la reacció natural, iplenament humana, davant d’unaocurrència d’aquesta mena. Pri-mer pensareu que no ho heuentès bé, i que segurament es re-ferien a 1.300 euros, i llavors que-deu a l’expectativa de conèixer enquè volen invertir aquest capital.

POTSER ES TRACTA d’un bonnegoci i els joves troben una bonaoportunitat de tirar endavant. Pot-ser es guanyaran bé la vida i po-dran formar una família. Tot siguiper bé. Ara imagineu-vos que elvostre marit o la vostra dona -des-prés de treballar durant 15 anys ala mateixa empresa- són acomia-

dat, senzillament, perquè els seusaccionistes ja no ingressen els ma-teixos diners que havien acumulatfins ara. I en lloc d’enfonsar-se alpou del subsidi, prenen la decisiód’emprendre el seu propi negociamb una inversió inicial de 1.300milions d’euros. Ja hi som! Hau-ran volgut dir 1.300 euros. Tanma-teix experimentarem, si més no,un fort sentiment d’admiració, totsabent que no és fàcil ser empre-nedor a partir dels 40.

PERÒ EL CAS és que ho havíemsentit perfectament, i que el quevolen invertir aquests eixelebratsi eixelebrades són 1.300 milionsd’euros. Amb les mans al cap, elsadvertiu que és una bogeria, queés inimaginable aconseguiraquesta quantitat, i que si s’hanbegut l’enteniment. Llavors ells ielles, esgrimint una seguretatdesconcertant, us diuen: “No calamoïnar-se per res. Està tot calcu-lat i apamat. En primer lloc, calfer-se amb la presidència d’unclub de futbol; donat el nivell exi-git, no cal saber-ne gaire, senzilla-ment ser simpaticot i gestionar les

invitacions a la llotja presidencial.Després, és convenient demostraruna espanyolitat impol·luta, casi

marcial, i lliure de deliris autonò-mics. Si convé, calen certes aten-cions especials al partit políticgovernant, discretes, casi invisi-bles. Llavors, anem a buscar unpresident o ministre caspós, nos-tàlgic d’antigues grandeses nacio-nals i li exposem que el nostre

negoci és estratègic perquè l’or-gull nacional torni a planar mésenllà de l’horitzó. Li diem que Es-panya tornarà a ser gran i lliuregràcies al nostre projecte; un di-pòsit estratègic artificial de gas na-tural que esmicolarà ladependència del país del mercatenergètic internacional. A ferpunyetes el mercadeig amb elMagrib i l' Europa limítrofa ambÀsia. Al secretari d’estat li regalemun abonament familiar a la llotjade l’estadi, i ja està”.

PERÒ ON ÉS EL NEGOCI? –pre-guntem atabalats. “No hi ha ne-goci; és un atracament legal.L’operació consisteix a generar unservei d’interés nacional, i per tanpúblic, a través d’una empresaprivada. El govern ho presentacom una qüestió d’estat i garan-teix als inversors, o sigui a mi, queen cas que no hi hagi beneficistota la gent que paga els seus im-postos, vosaltres inclosos, em pa-gareu durant 30 anys els dinersque jo hagi invertit. Així de senzill.Què me’n dieu? És genial no?Adoro aquest país!”

EL VEÍ D’AMPOSTA que ha vistcom el seu sou s'ha congelat o re-duït (per no parlar dels aturats idels que ja no tenen ingressos perviure amb un mínim de dignitat)...El botiguer que cada dia ha d'o-brir les portes i tirar endavantcomptant només amb el seu es-forç...El jubilat que cobra unapensió minsa i, a més, ha d’ajudarels fills a arribar a final demes...Tots ells no es mereixenhaver d'afrontar, damunt, unapressió fiscal municipal asfixiant.No parlo d'opinions, sinó de rea-litats objectives. Amposta és unmunicipi que té la mitjana méselevada de l'Impost de Béns Im-mobles (IBI), la contribució, delconjunt de municipis de més de10.000 habitants de les Terres del’Ebre. Això és fruit de les pujadesencobertes dels últims 10 anys,amb prop del 100% d’augment.Podem reduir aquesta pressió fis-cal desproporcionada? Sí, podemfer-ho i ho farem. Podem fer-ho, amés, sense afectar la qualitat dels

serveis municipals, retallant des-pesa supèrflua perfectamentprescindible en uns momentscom aquests encara molt marcatsper la crisi econòmica.

COM FER-HO? El canvi serè queproposo defensa reduir un 10%l'impost de l'IBI a tothom, així declar. Això representa al voltant demig milió d'euros. Podem fer-hosense tocar ni un cèntim d'inver-sions socials, però eliminant ladespesa de 100.000 euros en gra-tificacions als càrrecs de confiançai de comandament de l'Ajunta-ment (fer bé la feina no necessitacap gratificació, com sabeu totsaquells que treballeu de valent,cada dia, per tirar endavant). Aixímateix, estic convençut que tambépodem estalviar en consum ener-gètic dels equipaments munici-pals (si fem les auditoriespertinents, tal i com defenso);crear una central de compres perunificar tota la despesa corrent,entre d'altres mesures, i també

que paguin els prop de 260.000euros que es deuen de contribu-ció per Futuro Ciudad. Tenimcamí per recórrer si hi ha una de-terminació ferma i rotunda.

AMPOSTA NO ÉS NOMÉS unconjunt d'edificis articulats al vol-tant d'un nucli urbà. Amposta és,sobretot, els valors que assumim iexercim tots els ampostins i am-postines. Vull una Amposta on capciutadà quedi abandonat a la sevasort -que no hi hagi ningú senseun mínim d'ingressos econòmics-per viure dignament. Una ciutatlliure de pobresa, socialment co-hesionada i que tingui uns serveismunicipals d'excel·lència. Per fer-ho possible ara (ara, no d'aquí aun any), és el moment de treure elpeu de l'accelerador impositiu ireduir la pressió fiscal municipalper aconseguir que els ampostinsi ampostines guanyin així uns re-cursos econòmics que es necessi-ten com l'aire que respirem.Sense demagògia (dient que tot és

senzill), però també sense afirmar-com sovint fa el govern munici-pal- que no hi ha alternatives a lesretallades i a l'augment de la pres-sió fiscal, perquè això tampoc noés veritat. Aquests diners públicsque ara es destinen, entre d’altres,a gratificacions d'alts càrrecs, itambé els que obtindrem optimit-zant els recursos i estalviant endespesa municipal, nosaltres elsadreçarem a fomentar plans mu-nicipals d'ocupació, i reforçar lespolítiques socials. Vull una Am-posta sense aturats, i sense capampostí angoixat perquè nopugui arribar a final de mes. Unsol aturat (i més encara en el casque aquesta persona hagi esgotatja tota la prestació per desocupa-ció, i no tingui ingressos per poderdonar benestar material a la sevafamília) és una vergonya col·lec-tiva i un menyspreu a aquestsomni d'una Amposta líder en be-nestar que nosaltres desitgem. Perfer-ho possible cal, també, uncanvi serè.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: LA PDE I LA CONFERÈNCIA DE MAS

EL PORTAVEU de la Plataforma enDefensa de l’Ebre (PDE), ManoloTomàs, va ser un dels absents volunta-ris en la conferència que Artur Mas vapronunciar el 25 de novembre a l’Au-ditori Fòrum de Barcelona. Tomàs vapreferir no assistir com a convidat a laconferència en què el president de laGeneralitat va anunciar el seu full deruta per a l’assoliment de l’estat propi.

De la mateixa manera, el portaveu dela PDE tampoc té previst assistir a laconferència del president d’ERC, OriolJunqueras, aquest 2 de desembre alPalau de Congressos de Catalunya, aBarcelona, amb el títol “Crida a un noupaís: la República Catalana”. TantTomàs com altres membres de la PDEhan fet costat al procés sobiranista, ifins i tot han participat en alguns actes

de l’Assemblea Nacional Catalana(ANC) i Òmnium Cultural, tant a les Te-rres de l’Ebre com a Barcelona. Però lesrelacions actuals entre la PDE i el go-vern català no són les millors, i Tomàsté molt clar que un canvi de l’estatuspolític de Catalunya no és cap garantiaper defensar els interessos mediam-bientals i socieconòmics de l’Ebre. Lalluita de la PDE és una altra.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

Francesc MiróCANDIDAT DEL PSCA L’ALCALDIAD’AMPOSTA

Spanish Business

Sí, podem pagar menys impostos a Amposta

L’operació consisteix a generar un servei nacional,i per tant públic, a travésd’una empresaprivada”

“


EL DIA 11 de desembreestà previst que el conse-ller de Territori i Sostenibi-litat, Santi Vila, puga fer lainauguració de la nova es-tació d’autobusos d’Am-posta. De totes maneres,serà aquest 2 de desembre

quan la nova estació en-trarà ja en funcionament.L’adjudicació de la gestióes durà a terme en els pro-pers mesos i, temporal-ment, el servei seràrealitzat per l’empresa Hifeamb un permís especial. OPINIÓ

Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Una solució per a la falta d’aparcament a Tortosa

La carretera de Riba-rojano pot esperar més

Cal posar en valor turístic elpatrimoni ibèric de l’Ebre

EDITORIALS

quest mes de desem-bre està previst queentrarà en funciona-

ment el nou pàrquing soterratdel nucli antic de Tortosa, quel’Ajuntament i la Generalitathan impulsat al subsòl del ca-rrer Montcada, on tot seguitcaldrà construir tambél’edifici de les delega-cions del Govern. Elnou aparcament té untotal de 197 places depagament, distribuïdesen dos plantes. Hanestat gairebé cinc anysd’obres fins poderobrir el pàrquing, i en-cara falta per veure siel nou edifici de les de-legacions podrà començar aaixecar-se durant el segon se-mestre del 2015. Però és unaparcament molt demandatper veïns i comerciants delnucli històric, i que també do-narà servei al centre comercialde Tortosa, ja que és a pocsminuts a peu de la zona devianants del carrer Sant Blai ide la plaça de l’Àngel.

PERÒ SOBRETOT, solucio-narà la falta d’aparcamentamb què es troben cada diaels treballadors i usuaris deles diverses delegacions de la

Generalitat, de la seu ebrencade la Diputació de Tarragona,de l’Escola Oficial d’Idiomes,o dels jutjats de Tortosa, perdir només algunes de les ins-titucions que hi ha ubicades alnucli antic de la ciutat.

AQUEST SEGON MANDATde l’alcalde Ferran Bel, pertant, acabarà amb la inaugu-ració del segon aparcamentsoterrat en poc més de tresanys, ja que el pàrquing de laplaça del Carrilet va aixecar labarrera al setembre del 2011,també amb 200 places. Enaquest mandat, Tortosa hauràguanyar unes 400 places depàrquing soterrat, al Temple ial nucli antic. Però també hahagut de renunciar als aparca-ments de la plaça Mossèn Sol,amb 200 places al barri deRastre, i de la plaça Joaquim

Bau, amb 290 places al barride Ferreries. Amb la fallidadel grup d’empreses quehavia de construir les piscinesi gestionar aquests dos apar-caments, a més a més, l’Ajun-tament tortosí ha hagut defer-se càrrec de la zona blava,

que també es va am-pliar durant l’actualmandat. També hihavia en previsió elpàrquing als terrenysde Renfe, amb 1.500places, del qual ja nose’n parla.

FINS ARA, la majo-ria d’aquests nousaparcaments que

s’han creat a Tortosa són pla-ces de pagament, tot i quetambé és cert que s’han creatalgunes zones de pàrquinggratuït, de caràcter dissuasori,en sectors com Ferreries Nordo el barri de Sant Llàtzer. Peròla falta d’aparcament, sumadaa l’incivisme d’alguns conduc-tors, provoquen que la mobi-litat continuï sent un temapendent a Tortosa. Ara tambécaldria reformular la zonablava, establir zones verdesper a veïns, i potenciar l’ús deltransport públic, per acabard’ordenar la ciutat.

EL LLEGAT de la culturaibèrica a les Terres de l’Ebrehauria de convertir-se en unatractiu turístic de primerordre. Al territori hi ha jaci-ments tan importants com eldel Castellet de Banyoles, aTivissa, o la necròpoli delColl del Moro, a Gandesa,on ara ha tingut lloc una im-

portant descoberta, amb l’a-parició d’un poblat i de lesrestes d’una fortificació ro-mana. Les administracionslocals i la Generalitat hau-rien de poder conservar i re-cuperar aquest patrimoni, amés de posar-lo en valor tu-rístic. Queda molta feina perfer i cal prioritzar què es fa.

ManelFerréALCALDE

D’AMPOSTA

EL MUR

El pàrquing del carrerMontcada, amb 197 places, és el segon ques’obre aquest mandat

SERÀ NOTÍCIA

A

Després de diversosentrebancs, l’alcalded’Amposta i el conse-

ller d’Empresa i Ocupació vaninaugurar el 14 de novembre elCentre Tecnològic del Compòsitde les Terres de l’Ebre (Cete-com), al poligon de l’Oriola.

ManoloTomàsPORTAVEU DE LA

PLATAFORMA EN

DEFENSA DE

L’EBRE

Una delegació del mo-viment social viatja aBrussel·les aquest 2 de

desembre, per traslladar al Co-mitè de Peticions del ParlamentEuropeu la necessitat que el nouPla Hidrològic de l’Ebre com-plisca la normativa comunitària.

MiguelSebastiánEXMINISTRE

D’INDÚSTRIA

D’ESPANYA

L’exministre que va sig-nar el decret de conces-sió de l’explotació del

Castor a Escal UGS afirma ara quepotser haurien pogut demorar elprojecte. Una suposada autocríticade Sebastián, que ara costarà 1.350milions als consumidors.

JordiPríncepDIRECTOR DEL’ETCA

L’Escola de Teatre i Circd’Amposta (ETCA) il’entitat APASA impul-

sen un nou projecte escènic amb43 persones amb discapacitatintel·lectual. Serà amb la com-panyia Sensacions, que represen-tarà ‘El boletaire indecís’.

Rafel JornetCODIRECTOR AL’EXCAVACIÓ DELCOLL DEL MORO

Els arqueòlegs de la UBi de l’Institut Catalàd’Arqueologia Clàssica

han fet una troballa excepcionalal jaciment ibèric del Coll delMoro, a Gandesa. Restes d’unpoblat ibèric i també d’una forti-ficació de l’època romana.

DISSET ANYS després dela construcció del pont deRiba-roja d’Ebre, la Genera-litat ha fet un pas més perresoldre la falta de la carre-tera entre aquesta poblaciódel nord de la Ribera d’Ebrei la Granja d’Escarp i Alma-tret. Una nova carretera que,a més a més, forma part delPla d’Evacuació Nuclear deTarrgona (PENTA), però quefins ara és un camí de terra.Aquest mes de novembre, eldirector general d’Infraes-tructures de Mobilitat Te-rrestre, Xavier Flores, vapresentar a Riba-roja l’es-tudi informatiu i d’impacteambiental de la nova carre-

tera, que tindrà una longitudde 27 quilòmetres i suposaràuna inversió de 40 milionsd’euros. Segons l’alcalde deRiba-roja d’Ebre, AntonioSuárez, la carretera és neces-sària per la millora de les co-municacions en aquestazona del país, un veritablecul-de-sac; però també perdonar un impuls a l’econo-mia local.

PER TANT, un cop assolit elconsens entre els tres muni-cipis quant al traçat, ara tocaa la Generalitat trobar els re-cursos perquè la carreterasiga una realitat. Que no cal-gui esperar disset anys més.


OPINIÓ

ESTEM VIVINT UNS TEMPSconvulsos social i econòmica-ment. Les polítiques de retalla-des aplicades a la majoria de laciutadania, la defensa i enri-quiment dels banquers i lesgrans fortunes, la corrupció,l’autoritarisme de l’alcalde, lesmajories absolutes a Madrid iTortosa o la manca de transpa-rència són, malauradament,protagonistes en el dia a dia dela nostra societat. Davant d’a-questa situació, només podemactuar de dos maneres possi-bles: amb la resignació d’ac-ceptar-ho tot amb normalitato, pel contrari, amb el combatferm i decidit defensant la nos-tra dignitat com a ciutadania,amb l’esperança de canviar-hotot. Precisament, és aquestadarrera actitud la que moltespersones, hem decidit dur aterme tant a Tortosa com a totel país, plantant cara a tot allòque no podem tolerar.

ÉS PER TOT AIXÒ que el mesde juliol naixia Movem Tortosa,una plataforma ciutadana, po-lítica i social, amb la vocaciód’unir esforços, lluites i plante-jaments de tots aquells que fatemps, des de diferents ves-sants, treballem ja per una ciu-tat millor, així com de totsaquells que volen sumar-s’hide nou per dir prou a tanta co-rrupció, a la pèrdua dels nos-

tres drets com la sanitat i l’e-ducació, a tanta opacitat i caci-quisme, i a un model econòmicque ens està portant a la ruïnaa la majoria dels tortosins, onla pobresa creix dia a dia, arri-bant a xifres escandaloses. Desde Movem Tortosa, treballemper presentar una candidaturade confluència a les propereseleccions municipals. Una can-didatura que sumi ciutadans atítol individual, a gent queprové de diferents platafor-mes, associacions i col·lectius,i finalment, a aquells partitsque s’identifiquen en la ideade la suma i el canvi en la ma-nera de fer política com Avan-cem, Procés Constituent oIniciativa-Entesa per Tortosa.Volem presentar una alterna-tiva sòlida per moure Tortosa,per guanyar l’Ajuntament ambl’objectiu de redemocratitzar-lo, transformant la ciutat, apos-tant per una Tortosa construïdaper a tothom i entre tothom.

EN L’ASSEMBLEA OBERTAd’octubre, on van participarmés de cent persones, MovemTortosa vam definir els objec-tius: la transparència i lluitacontra la corrupció; la planifi-cació estratègica de la ciutat; ladefensa de la sanitat i educaciópúbliques; la potenciació delturisme cultural i el patrimonihistòric com actius de desen-

volupament; el bon governbuscant el consens i amb par-ticipació ciutadana; la lluitacontra la pobresa; la defensade l’habitatge com a dret, evi-tant desnonaments, tot apos-tant per la rehabilitació delsmilers de pisos buits al centrei barris antics; l’aprovació d’unnou codi ètic entre polítics iciutadans; l’arranjament de ca-rrers i places, en un greu estatde degradació; i finalment, l’a-plicació de polítiques per mi-llorar sostenibilitat i mobilitat.

EN AQUESTS MOMENTS, i apartir d’aquesta primera diag-nosi de les principals mancan-ces i necessitats de la ciutat,des de Movem Tortosa concre-tant cadascun d’aquests eixosprogramàtics amb la ciutada-nia. Ho fem a partir de novesassemblees obertes a tothom,de debat i treball, amb aporta-cions d’experts en cada matè-ria i amb la involucració demolts ciutadans i ciutadanesque, a títol individual, dia reredia se sumen a Movem Tor-tosa. És per tot això que usanimo, en la mesura de lesvostres possibilitats i inquie-tuds, a participar-hi perquèdepèn de tots i totes vosaltresque aquest nou moviment,plural i obert, esdevingui unèxit per a transformar la nostrasocietat, la nostra Tortosa.

Moure Tortosa és cosa de tots i totes

Jordi JordanREGIDOR D’INICIATIVA-ENTESA PER TORTOSA IPORTAVEU DE MOVEMTORTOSA Madrid

i l’amistatSEMBLA QUE l'estratègiade Madrid continua sent lade confrontació, en llocd'intentar atreure els cata-lans perquè no marxin. Elprograma ‘Polònia’ de TV3va emetre un gag en què esparodiava la situació delgovern espanyol desprésdel 9-N inspirant-se en lapel·lícula ‘El hundi-miento’, la qual narra elfinal de Hitler, i que el pre-senta aïllat de la realitat,obstinat a lluitar com sitingués un exèrcit podero-síssim. El PP ha posat elcrit al cel i vol que el CACes pronunciï sobre el tema.

ESCOLTAVA A LA RÀDIOEnric Millo dient que aixòno era llibertat d'expres-sió. Ah, no? Diria que encap moment es va veuresimbologia nazi, diria queaquella situació, inspiradaen el final de Hitler, podriaassociar-se a molts altrescasos. És més, sabent queés una paròdia, no n'hi haper a tant, encara que hede dir que quan ho vaigveure ja m'esperava reac-cions del PP. Però, tornantal tema del nazisme, no ésuna mica estrany, contra-dictori, insultant, que elpartit que utilitza el na-zisme per comparar allòque passa a Catalunya, araes queixi d'aquest gag?

CIUTADANS VOL que esretirin les subvencions aVilaweb per ser indepen-dentista i els crits a la des-obediència el 9-N. Lallibertat d'expressió i depremsa no compten. Ima-gino que si fos un partit es-panyol, Ciutadans tambédemanaria accions contraels mitjans que menteixensobre Catalunya i insultenels catalans.

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

Volem presentar unaalternativa sòlida permoure Tortosa,per guanyarl’Ajuntamentper redemocra-titzar-lo, transformant laciutat”

“

SI HA GUANYAT TORTOSA... amb la recuperació de l’anticpont del tren com a continuïtat de la Via Verda i per a ús exclusiude vianants i ciclistes! Segur que esta és una expressió que com-partim la majoria de les persones que hem tingut l'oportunitat depassar-hi, ni que siga una sola vegada. Recuperar l'antic pont deltren, en desús durant gairebé vint anys, ha estat sens dubte un en-cert. Ara mirem més de cara el riu, tenim una nova zona d'esgambi,s'ha facilitat la mobilitat tant a peu com en bicicleta, se veuen mésbicicletes, s'ha guanyat un nou espai emblemàtic per a la ciutat...

JA FA UN ANY I MIG que cada dia centenars de persones teniml'oportunitat de constatar els beneficis i avantatges que ens haaportat l'obertura de l'antic pont del tren. Passar el riu en bicicletaper l'antic pont del tren no té res a veure a passar-lo pel pont del'Estat. La perillositat i, en conseqüència, l'angúnia i la temor delpont de l'Estat esdevenen tranquil·litat i confiança al pont del tren;la increpació i el poc respecte cap a les persones que ens movemen bici -que de vegades patim al pont de l'estat-, són amabilitat isalutacions cordials al pont del tren; la sensació de pressa i anoni-

mat es torna calma , alegria i pausa per xarrar...

FETES ESTES CONSIDERACIONS , una vegada més, em pre-gunto: no seria hora ja de recuperar també el que va ser el pas del'Ebre més antic de Tortosa? No seria hora de retirar el monumentfranquista més gran de Catalunya que tenim encara al bell mig delriu per a dotar la nostra ciutat d'un nou pont per a vianants i ciclis-tes?

TORTOSA TORNARIU A GUANYAR i a gaudir de tots els bene-ficis que ens ha aportat l'obertura del pont del tren. Esta vegada, amés a més, també guanyaria en dignitat democràtica i en recupe-ració de la memòria històrica, que ja en va sent hora, també! Unnou pas de riu per poder-lo passar tranquil·lament, en confiança,en calma i alegria... Ara és l'hora!

ME MOC EN BICI

Passar el riu en bici

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat

o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No

es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

ESTER BAIGES MIRÓÉS MEMBRE DEL COL·LECTIU

ME MOC EN BICI


OPINIÓ

JESÚS TIBAUESCRIPTOR

REALITAT O FICCIÓ? Aquesta és una de lespreguntes més repetides a un escriptor. Tambéés una de les preguntes que sovint es fa un es-criptor a sí mateix; una de les preguntes queaprens a respondre't amb el pas dels anys i lesparaules. Els lectors volen saber què hi ha dereal rere les teòriques fantasies que mostra elllibre, volen endevinar quin percentatge del jode l'escriptor es despulla entre les línies, i moltscops tenen la certesa d'haver-ho descobert.

PERÒ QUE ÉS LA REALITAT? Què és la fic-ció? Hi ha alguna frontera? En aquest cas, lafrontera és nítida, borrosa, negociable, esquizo-frènica? Vaig començar com a aspirant a escrip-tor fa més de trenta anys, en uns poemes onpretenia abocar els meus sentiments en versos,o simplement trobar un camí per expressar-mea través de la paraula escrita; jo, que era tan re-servat i discret amb la paraula oral. També ex-plicar alguna història més o menys inventada.

MOLT MÉS TARD , arribaren els contes. La fic-ció pura i dura? Parlo de coses properes, demarges del meu poble, de reines de Siurana, derecords d'infantesa. Aprofito gestos, situacions,anècdotes que m'envolten per embolicar-les dela fantasia necessària per convertir-les en con-tes. Després de quatre-cents relats, m'endinsoen el dietarisme, i parlo directament de fets

reals, renuncio a cuinar tot allò que veig i sento,i també a afegir-hi el sabor de cap espècie; aixòsí, filtrats, inevitablement, pels meus ulls.

REALITAT O FICCIÓ? No són dos cares de lamateixa moneda, o dos monedes de la mateixacara? Són reals els records que tinc del meu

padrí, que es morí quan jo tenia pocs anys? S'a-justen a la realitat la visió que tinc de les noiesde qui em vaig enamorar, dels carrers del pobleon corria de xiquet? Ens vam canviar de casaquan tenia tretze anys, i aquell trasllat físic foucom un adéu a la infantesa que ja començava aidealitzar. Molt després, en tornar-hi algun cop,l'entrada em semblava més petita, l'escalamassa estreta, els marcs de les finestres recentpintats, d'un estrany color.

I TOTS ELS PERSONATGES de ficció que heconegut, no són ben reals per a mi? Qui ha in-fluït més en la meva manera de ser, el padrí queno vaig conèixer, o el Quixot? Algun dels xiquetsamb què jugava a pilota, o el Petit Príncep? Elssentits que ens fan arribar la informació tenenpoc d'objectius i molt de partidistes; els recordssón joguines en mans del temps, o armes ambdoble fulla. La ficció és una de les millors ma-neres d'explicar la realitat, fins i tot sense voler,o, potser, precisament quan no es vol.

NANOCONTE: Per a acabar aquest article, ques'aproxima al límit establert, un nanoconte, ungènere subtil que m'apassiona, per a reflexionarsobre els perills del record:“Caminava descalç pel record, fins que es clavàel primer vidre”.

Realitat o ficció

Enric RoigPORTAVEU DEL PSCDE TORTOSA I CANDIDAT A L’ALCALDIA

Malauradament, res de nou a Tortosaen l’últim pressupost del mandatEL PASSAT 24 DE NOVEMBRE el ple de Tor-tosa va aprovar el darrer pressupost d'aquestmandat. Per aquesta raó vàrem arribar al pleamb moltes ganes de poder encetar un debatde model de ciutat amb el govern municipal deFerran Bel. Perquè en definitiva, parlar del pres-supost de l’Ajuntament és parlar de políticamunicipal. És parlar de formes d’entendre lanostra ciutat i d'aportar diferents punts de vista,confrontats si volen, però perfectament legí-tims. Per aquesta raó, esperàvem, en va, queaquesta vegada l’alcalde de Tortosa no es de-fensés atacant. Esperàvem que novament noutilitzés com a únic argumentari la política del“i tu més” a la que malauradament ens haacostumat en els últims vuit anys. En un plebrusc, caracteritzat novament per les males for-mes de l’alcalde, no vàrem poder encetar ambèxit l'esperat debat, que va ser furtat als ciuta-dans, una vegada més, pel nostre alcalde.

ENS VAM OPOSAR oposar als pressupostosmunicipals per quatre raons fonamentals. Laprimera, de forma: malgrat que tothom diuestar-hi d’acord, no s’ha fet cap aposta per re-dactar uns pressupostos participatius, tal i comreiteradament hem demanat des del PSC, ambel total convenciment que els tortosins i torto-sines som majors d’edat per a decidir lliure-ment en què gastem els nostres impostos.

LES ALTRES RAONS són de fons. En primerlloc, creiem que l’Ajuntament de Tortosa no faprou esforços per tal de crear llocs de treball ala nostra ciutat, escudant-se en què això és unatasca d’altres administracions. Pensem que lespersones sense feina necessiten respostes, i lesnecessiten ja, i el govern de CiU ha rebutjat,sense ni tan sols valorar-les, més d’una vintena

de mesures per a lluitar contra l’atur al voltantd’un gran Pacte Local per l’Ocupació, proposa-des pel PSC en plens passats.

EN SEGON LLOC,són uns pressupostos anti-socials que dediquen minsos i insuficients re-cursos a aquells que estan patint la crisi. Cap

ajuda per a beques de menjadors escolars, capajuda per a una bossa de llibres escolars, capajuda per a les famílies amb tots els seus mem-bres a l'atur. Un any més, el nostre Ajuntamentabandona als seus ciutadans quan més ho ne-cessiten.

L’ÚLTIM ARGUMENTper votar no a aquestspressupostos ha estat la denúncia de la mancade manteniment de la ciutat. No es dediquenels recursos suficients i només fa falta veurel’estat de les nostres places i carrers. I algú potpensar: és clar, no hi ha diners! Res més llunyde la realitat. El cert és que el govern municipalha preferit avançar el pagament de 5,5 milionsd’euros als bancs cada any, abans d’invertiraquests mateixos diners en la creació de llocsde treballs, en ajudar els més necessitats o enmantenir la ciutat.

ÉS UN MODEL RESPECTABLE, però no és elnostre. Amb el que estan patint els ciutadans,és ara el moment d’invertir diners en tombarles cases de la Catedral? En un moment de crisicom l’actual no fóra més normal invertir en lanostra ciutat abans que avançar els diners alsbancs per a reduir deute? Quin bon pare de fa-mília prefereix liquidar els préstecs abans quedonar de menjar als seus fills? Aquesta ha estatla nostra proposta des de fa temps, retardar elretorn dels diners als bancs per a solucionar elsproblemes reals dels tortosins i tortosines, quesón l’atur, la pobresa i fins i tot diria que la pre-carietat. Creiem que ara és el moment d’apos-tar i invertir aquests diners en la creaciód’ocupació, la justícia social i el mantenimentde la nostra ciutat. Des de la prudència, però al-hora des de la gosadia. Aquest és el nostremodel.

ESTIC CONVENÇUTque a Tortosa la manerade fer política de Bel correspon a la “la vella po-lítica”, on el seu model de ciutat, i ell mateix,s’han quedat ancorats en el passat i presentensignes evidents d’esgotament. Les conclusionsque les treguin els ciutadans de Tortosa.

Qui ha influït més enla meva manera de ser,el padrí que no vaig conèixer, o el Quixot?Alguns dels xiquetsamb què jugava a pilota, o el Petit Príncep? (...) Els records són joguinesen mans del temps, oarmes de doble fulla”

“

Amb el que estanpatint els ciutadans, és ara elmoment d’invertirdiners en tombarles cases de la catedral? (...) Quinbon pare de famíliaprefereix liquidarpréstecs abans quedonar de menjarals seus fills?”

“


TTORTOSA

Després de més de quatre anysd’obres, l’aparcament soterratdel carrer Montcada ja estàacabat, i obrirà al públic durantaquest pont de la Puríssima.Per tant, serà tot coincidint ambl’inici de la campanya de Nadali amb la reobertura al trànsitdel carrer Montcada, de laplaça Montserrat i del carrerBonaire, un cop que hagin aca-bat les obres de reforma inte-gral d’aquest eix viari. L'obrade l’aparcament ha estat d'ex-trema complexitat per la seuaubicació, al bell mig del nucliantic, i ha suposat una inversióde cinc milions d’euros. El noupàrquing incorpora 197 placesd'aparcament de pagament,distribuïdes en dues plantes. Apartir de les dues actuacions,l’Ajuntament ha previst reorde-nar el trànsit i invertirà el sentitdels carrers Montcada i del Vall.Així, ara el carrer Montcadaserà d’entrada al nucli antic i almateix pàrquing, mentre que elcarrer del Vall serà de sortida.El responsable de la concessio-

nària ACSA, Manuel Delgado,va explicar que el nou aparca-ment està destinat a la rotació ials abonaments diversos, queinclouen el lloguer mensual deplaces. Delgado confia que lagent siga "sensible" a la impor-tància de disposar d'aquest ser-vei, i ha explicat que l'empresainiciarà una campanya de pro-

moció per fer-lo atractiu a co-merciants, veïns i usuaris de lazona. També va dir que les tari-fes seran semblants a les delsaltres pàrquings de la ciutat.D'altra banda, la Generalitat haexplicat que l'edifici de les de-legacions, amb el projecte “re-formulat i adaptat al contexteconòmic actual”, es podria in-

cloure al pressupost del 2015,perquè les obres puguen co-mençar al segon semestre.

Obre el pàrquing del MontcadaAmb 197 places i una inversió de cinc milions d’euros,

els treballs s’han allargat durant més de quatre anysLa Generalitat confia ara en poder començar l’edifici

de les delegacions durant el segon semestre del 2015

[ ] L’alcalde, el delegat del govern i els responsables de l’obra van visitar el nou aparcament. // FOTO: TORTOSA.CAT

A pocs minuts dela catedral i delcentre comercialEl president de l’Associacióde Veïns del Centre-NucliHistòric, Josep Baubí, va feruna valoració positiva de l’e-volució de les obres del carreMontcada, plaça Montserrati carrer Bonaire. De fet, se-gons Baubí, aquesta zona delnucli antic quedarà “moltbé”, i el pàrquing del carrerMontcada donarà un serveimolt important al barri i alcentre comercial de la ciutat.Baubí, que va recordar quela construcció del pàrquingsoterrat va ser extremada-ment complexa, va assenya-lar que serà una de lesinfraestructures més impor-tants del nucli històric. “Do-narà servei als treballadors iusuaris de diverses adminis-tracions que tenim al barri,com ara la Delegació del Go-vern, la seu de la Diputació,els jutjats o l’escola oficiald’idiomes”, va afegir-hi. Elpresident veïnal va dir queel nou aparcament i el fluxede vehicles servirà per revi-talitzar el nucli antic, ja queaquest nou pàrquing quedaa pocs minuts de la plaça del’Àngel, a la zona comercial,i de la plaça de la Cinta, alcostat de la catedral. D’altrabanda, Baubí va remarcarque l’entitat veïnal esperaque quan s’acaben les obresdel carrer Montcada tambées restaure el carrer del Vall ila zona de la plaça del Pontde Pedra, uns espais que hanquedat molt malmesos pelpas de la maquinària pesadai pels mateixos treballs.

Cinta Bonet / Gustau MorenoTORTOSA

URBANISME

Mira elvídeo enaquestenllaç

ESQUERRES EN PRECAMPANYALA PRECAMPANYA per a les muni-cipals del 2015 ja ha començat per alspartits d’esquerres a l’Ajuntament deTortosa. El socialista Enric Roig ha acti-vat una pàgina web per buscar la impli-cació dels ciutadans en la redacció delseu programa electoral. El seu lema és“A Tortosa, si tu vols, podem tornar asomiar”. Una estratègic semblant han

seguit a ERC, ja que Josep Felip Monclústambé ha iniciat una enquesta ciuta-dana, al carrer i internet, per captar lesseues propostes electorals. ICV, dins deMovem Tortosa, busca engrescar diver-sos moviments socials per construir unaaposta guanyadora. I aquí és on se so-lapa amb la CUP, que també ha anunciatuna candidatura a Tortosa. G.M.


Conscient de la importància del teixit empresarial enel creixement econòmic, social i sostenible del territori,la Diputació de Tarragona ha lliurat, un any més, elsPremis Emprèn de foment de l'emprenedoria, desti-nats a reconèixer les millors iniciatives de negoci de lesTerres de l'Ebre i Camp de Tarragona i , bé siguin denova creació o ja existents, i estimular així la creaciód'empreses i la consolidació del teixit econòmic del te-rritori.

El lliurament dels premis es va dur a terme a l'AuditoriDiputació, a Tarragona, en un acte amb les interven-cions del president de la Diputació, Josep Poblet; deldiputat delegat de Recursos Humans, Ocupació i Pro-moció Econòmica de la Diputació, Joan Josep Malràs;del director de l'àrea de Recursos Humans, Ocupació iPromoció Econòmica de la Diputació, Àlex Grau, i del'empresari Jacint Manel Subirats, guanyador delPremi Emprèn i Sorprèn en l'edició de l'any passat delsPremis Emprèn, amb el projecte de caiacs desmunta-bles Cubikayak. La vetllada la va conduir l'actriu icoach tarragonina Mercè Rovira.

La dotació global dels Premis Emprèn és de 35.000euros, distribuïts en set categories de 5.000 euros ca-

dascuna. "L'import dels premis i l'assessorament tèc-nic que oferim als participants esdevé un estímul moltimportant per als nous emprenedors, sobretot per alsmés joves", va afirmar el president de la Diputació deTarragona, Josep Poblet, tot destacant que "la Diputacióaposta per l’aparició de nous negocis, cabdals per a larecuperació econòmica".

Enguany, han optat a la convocatòria un total de 92 pro-jectes (65 del Camp de Tarragona i 25 de les Terres del'Ebre), amb la participació de 117 persones. Totes ellesmereixen el nostre reconeixement, per la seva actitudemprenedora, creativa i audaç. Del total de treballs pre-sentats, 7 s'han endut els premis: Emprèn en femení,Emprèn jove, Emprèn al món rural, Emprèn social-ment, Emprèn i sorprèn, Emprèn i consolida i Reem-prèn. Així mateix, s'han atorgat reconeixements a untotal de 14 premis finalistes, dos per cada categoria.D'altra banda, i per primer cop dins de la convocatòriad'aquests guardons, la Diputació ha obsequiat a tots elsparticipants de la convocatòria d'enguany amb la ses-sió de business networking "Els 7 hàbits de les Perso-nes Altament Efectives", a través de la qual podranperfeccionar les seves habilitats personals i professio-nals i intercanviar contactes.

PUBLICITAT

Talent emprenedorEls Premis Emprèn de la Diputació de Tarragona reconeixen 21 iniciatives

de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona

L'import dels premis i l'assessorament tècnic que oferim als participants

esdevé un estímul molt important per als nous emprenedors, sobretotper als més joves"

“Josep Poblet

en femenímón rural

socialmentsorprèn

consolida

reemprèn

PROJECTES GUANYADORS I FINALISTES

jove


La Federació d’Associacions de Veïnsconsensua les propostes per als partits

La Federació d’Associacions deVeïns de Tortosa ha consensuatun document amb un total dequinze “propostes de ciutat”per als propers quatre anysque ja han presentat a l’alcalde,i que per tant també donaran aconèixer als candidats a leseleccions municipals del 2015.Així ho va avançar el presidentde l’Associació de Veïns delCentre-Nucli Històric, JosepBaubí, durant una entrevista aCanal 21 Ebre. Baubí va recor-dar als partits polítics que lesonze associacions de veïns queformen part de la federació tre-ballen tot l’any, i no nomésquan hi ha eleccions. Però queara han elaborat un llistat ambles demandes per al propermandat. Unes peticions quevolen que els partits tinguen encompte de cara a la campanyade les municipals.

Prou inundacionsLes quinze propostes de la Fe-deració d’Associacions de Veïnsde Tortosa són resoldre el pro-blema de les inundacions de laplaça de la Unió, al barri deSant Llàtzer, i instal·lar uncol·lector d’aigües pluvials a lacarretera Simpàtica, des de MigCamí fins al carrer Despuig, ala zona de l’Eixample. Tambéreclamen un altre col·lectord’aigües pluvials entre el pontde Tirant Lo Blanc i el pont del

Mil·lenari, així com solucionarles inundacions constants alparc municipal Teodor Gonzá-lez i a l’eix de l’Ebre (C-12), sotael pont de la via verda a Ferre-ries. De fet, una de les propos-tes de la federació també ésexecutar el soterrament de l’eixde l’Ebre al seu pas per Ferre-ries. A banda, Baubí va comen-tar la petició d’elaborar un plade xoc integral del manteni-ment de la ciutat, una de lesqüestions que més polèmicaprovoca entre el govern muni-cipal i els grups de l’oposició al’Ajuntament.De la mateixa manera, la Fede-ració d’Associacions de Veïnsreclama instal·lar un ascensor ounes escales mecàniques peraccedir a l’hospital Verge de laCinta, així com ampliar i millo-rar els aparcaments del centrehospitalari. Les altres propos-tes són acabar les obres del plaintegral del nucli antic (Pincat),sobretot a Santa Clara; impul-sar un projecte de recuperaciódel call de Remolins; la milloradel servei ferroviari entre Tor-tosa i Barcelona; un nou sis-tema tarifari de transportpúblic urbà; més duresa contrala falta de civisme; la milloradel pont de l’Estat, i un pla derecuperació d’habitatges alnucli històric, amb ajudes di-rectes a la rehabilitació. Encanvi, la federació no ha inclòsles noves piscines entre lesseues peticions, perquè consi-dera que no cal insistir en elnou complex d’aigües.


POLÍTICA

Quinze demandes veïnals per al propermandat 2015-2019

Una de les propostes és la millora del pont de l’Estat. // FOTO: G.M.

TORTOSA

Recta final de la renovacióde l’enllumenat públic

L'empresa adjudicatària de lagestió i manteniment del nouenllumenat públic a Tortosa, launió temporal SECE-ACSA, jaha iniciat la renovació de propde 8.000 punts de llum i 181 qua-dres elèctrics dels barris i poblesdel municipi, el que permetràaconseguir un estalvi energèticde més del 60%. De fet, la subs-titució de les làmpades s'ha ini-ciat als barris de Ferreries, de laSimpàtica i de Sant Josep de laMuntanya, i també s'han fet al-

gunes actuacions puntuals albari del Temple i al raval de SantLlàtzer, amb la renovació d’un31% dels punts de llum. Però enels propers dos mesos, la reno-vació serà total i haurà finalitzatamb la substitució d’uns 200 se-màfors, els quals passaran a in-corporar tecnologia led. Enaquest sentit, l'alcalde de Tor-tosa, Ferran Bel, va explicar que,allà on ja s'ha actuat, la ciutada-nia ha pogut apreciar un canvimolt significatiu. A més, va de-manar paciència a la resta dezones en què els canvis no hanarribat, ja que la renovació s'estàfent gradualment. Segons Bel,

l'objectiu és completar el canvi aprimers de l’any 2015.Durant la seua compareixença,el passat 17 de novembre, Bel vavoler destacar que feia “moltsanys” que no s'invertia a Tortosaen renovació lumínica, i que mais'havia fet una actuació integrald'aquesta envergadura. D’altrabanda, si fins ara el cost i man-teniment de l'enllumenat repre-sentava uns 900.000 euros a l’anyper a l’Ajuntament de Tortosa,amb aquesta externalització s'a-conseguirà un estalvi de 200.000euros a l’any, inclosa la inversióinicial, que el consistori estimaen uns 1,7 milions d'euros.

SERVEIS

G.M.TORTOSA


Tortosa aprova l’últim pressupost del mandat sense cap suport de l’oposició

POLÍTICA

El govern de CiU tira endavant els comptes amb els votsen contra del PSC, ERC i Iniciativa, i l’abstenció de PP i PxC

Les obres a la plaça del Rastre o la nova plaça de la catedral es pagaran amb romanents i noves subvencions

El ple de l’Ajuntament de Tor-tosa ja ha aprovat el pressupostmunicipal per al 2015, en unasessió extraordinària celebradael 24 de novembre. Els comptesvan aprovar-se amb la majoriaabsoluta del govern de CiU,l'abstenció del PP i PxC, i elsvots en contra del PSC, ERC iIniciativa-Entesa per Tortosa. ElPSC va afirmar que els comptesno són prou socials, i que no re-cullen les propostes que havienfet els socialistes els darrersmesos. Els republicans, per laseua banda, van justificar el seuvot en contra per la falta d'in-versions i de participació ciuta-dana. Finalment, Iniciativa, quetambé va votar en contra delpressupost, va sorprendre l’e-quip de govern quan va anun-ciar que deixarà de participaren les reunions per consensuarun nou model de piscines. Du-rant el ple del pressupost, amés, el govern de CiU va voleranunciar l'existència d'una par-tida per redactar el futur pla es-tratègic de Tortosa, una de lespromeses electorals de FerranBel l'any 2007 i, precisament,una de les reclamacions mésinsistents d’Iniciativa.

31,1 milions d’eurosEl nou pressupost supera els31,1 milions d’euros, un 0,6%més que l’anterior. Les inver-sions, amb una despesa globalde 240.000 euros, seran una partmolt minsa del pressupost de

l’últim any del mandat, tot i queel 2015 és un any electoral. Peròl’equip de govern també haprevist altres inversions finan-çades amb romanents i novessubvencions, com ara la re-forma de la plaça Mossèn Sol ol’actuació de les cases de la ca-tedral. Tant l’alcalde, Ferran Bel,com la regidora d’Hisenda, Ma-tilde Villarroya, van voler desta-car el caràcter “equilibrat” delnou pressupost.

Una de les actuacions previstes el 2015 és l’enderrocament de les cases de davant de la catedral, però no figura en el nou

pressupost i es pagarà amb diners d’enguany. // FOTO: G.M.

TORTOSA

ICV proposadestinar unmilió al pont ial front fluvial

Ferran Bel preveu deixar l’endeutament en 38 milions

El portaveu d’Iniciativa-En-tesa per Tortosa, Jordi Jordan,va qüestionar les inversionsque l’alcalde ha anunciat foradel pressupost, i va lamentarque Ferran Bel no haja dit aquè destinarà la subvenciód’un milió d’euros que podriaarribar des de la Diputació. Enaquest sentit, el portaveu d’I-niciativa va proposar queaquests diners es dediquen ala millora del pont de l’Estat idel front fluvial, tot aprofitantl’enderrocament de les casesde la catedral. De fet, Jordan varevelar que aquesta actuacióestà prevista en el pla especialdel conjunt històric de Tortosa,aprovat definitivament fa unessetmanes. I també va dir quecaldria aprofitar aquesta ac-tuació per construir una pas-sarel·la de vianants i ciclisteson ara hi ha el monumentfranquista de la Batalla de l’E-bre. En la mateixa entrevista aCanal 21 Ebre, Jordan tambéva suggerir que caldria fer unaconsulta ciutadana sobre eldestí del mateix monument. Elportaveu d’Iniciativa, però, vaadvertir que el govern de Tor-tosa no va explicar a l’oposiciól’actuació prevista al front flu-vial, tot i que es va organitzaruna reunió informativa sobreel pla especial. Així, Jordantambé va assenyalar que elprojecte també parla de can-viar el paviment entre la plaçadel Paiolet i la plaça de l’Escor-xador, per convertir aquesttram de l’avinguda Felip Pe-drell en una zona de vianantsoberta al trànsit de vehicles.Una actuació que, de fet, hau-ria d’anar lligada a la cons-trucció del tercer pont entreJesús i Remolins, per garantirl’accés dels vehicles pesats aBítem, i que Jordan considera“prioritària” per incrementarl’atractiu turístic de Tortosa.

Tot i que al pressupost de Tor-tosa per al 2015 només hi figu-ren unes inversions per294.000 euros, les obres pre-vistes pel govern de FerranBel per aquest 2015 se situenal voltant dels tres milions.Entre les inversions més des-tacades hi ha la remodelacióde la plaça Mossèn Sol, albarri del Rastre, l’actuació al’entorn de davant la façanade la catedral, la continuaciódel passeig de Ronda o la fi-nalització de l’avinguda Ca-

nigó. A més, Bel també vaanunciar l’arribada d’unasubvenció d’un milió d’eurosdes de la Diputació de Tarra-gona, tot i que no va volerconcretar a què es destinaranaquests diners. A banda, elgovern també ha dit que peral 2015 es preveu amortitzar5,5 milions d’euros deixantl’endeutament en 38 milionsd’euros, i amb un ràtio persota del 90%, mentre que nor-mativa de l’Estat fixa el límiten el 110%.


Mira elvideo enaquestenllaç



Una vintena de persones vanconcentrar-se el 17 de no-vembre davant el jutjat deTortosa en suport del joveMarc Fontanet, veí d’Alfarade Carles i militant del Sindi-cat d’Estudiants dels PaïsosCatalans. Fontanet va ser im-putat pels Mossos d’Esqua-dra per un presumpte delictecontra la corona espanyola.Els fets van tenir lloc el passat2 de juny a Tarragona, on esva convocar una concentraciópopular amb motiu de l’abdi-cació del rei Joan Carles I. Enaquella concentració es vacremar una fotografia delnou rei Felip VI, i posterior-ment els Mossos d’Esquadravan identificar tres joves. Elprimer dels joves va haver de

declarar a Tarragona, un altreno ho farà pel fet de sermenor d’edat, i el tercer és eljove d’Alfara de Carles, queva declarar als jutjats de Tor-tosa. En aquest sentit, des delGrup de Suport contra la Re-pressió de les Terres de l’Ebres’afirma que aquestes acusa-cions contra els tres joves,que van assegurar que són“aleatòries”, demostren “lesrestriccions d’un Estat espan-yol que nega qualsevol lleique no s’emmarqui dins laConstitució, limita la crítica iel dret de protesta, i aplica larepressió contra les veus dis-sidents”. Durant la concen-tració, el Grup de Suportcontra la Repressió de les Te-rres de l’Ebre va lluir dospancartes amb els lemes “Jotambé cremo la corona es-panyola” i “Els Països Cata-lans no tenim rei”. C.B.

Trens Dignes inicia una campanya perimplicar els usuaris en les reclamacions

INFRAESTRUCTURESTRIBUNALS

La plataforma vol sensibilitzar els viatgers queutilitzen les estacions de les Terres de l’Ebre

Adif anuncia una inversió de poc més de350.000 euros a l’estació de Tortosa

La Plataforma Trens Dignes a lesTerres de l’Ebre ha iniciat unacampanya d’informació i sensibi-lització dirigida als usuaris delstrens que surten de les estacionsdel territori. L’objectiu és impli-car-los en les reclamacions deTrens Dignes, per tal d’aconse-guir un millor servei ferroviari. Lacampanya arriba després que lamoció presentada als ajunta-ments i institucions del territoris’haja aprovat per unanimitat enun 60% del casos, i que Adif hajaanunciat una inversió de 350.000euros a l’estació de Tortosa. Així, des de Trens Dignes han fetuna crida a “no resignar-se da-vant de la situació que pateix elterritori amb els transports pú-blics”, i a continuar amb les rei-vindicacions per aconseguir unmillor servei. La campanya con-sistirà en el repartiment d’unaoctaveta als trens, de forma alea-tòria i en les diferents estacionsdel territori. A l’octaveta s’enu-meren els objectius que volenaconseguir, com incloure les Te-

rres de l’Ebre al servei de Roda-lies del Camp de Tarragona, refor-çar i revisar les connexions ambbus de les diferents poblacionsamb les estacions de referènciade les línies R15 i R16, i que elscombois vells siguen substituïtsper combois nous.

Millores a l’estació de TortosaPer la seua banda, l'Administra-dor d'Infraestructures Ferrovià-ries (Adif) ha anunciat diversesobres de millora a l'estació de Tor-tosa, per incrementar la seguretat,l’accessibilitat i el confort delsusuaris. D'una banda, ha adjudi-cat els treballs d'allargament deltancament existent, la modernit-zació de la il·luminació, i la clau-sura del pas inferior, per unimport d’uns 100.000 euros. D'al-tra banda, ha tret a concurs, ambun pressupost de 250.000 euros,els treballs de recreixement de lesandanes, que s'elevaran per faci-litar l'accés més segur i còmodeals trens. També es posarà unafranja de seguretat i paviment po-dotàctil a la vora, per a les perso-nes amb discapacitat visual.En aquest sentit, l'anunci d'Adifd'invertir 350.000 euros en la mi-

llora de l'exterior i dels accessosde l'estació de Tortosa ha estat re-buda de forma parcialment posi-tiva. Trens Dignes assumeix quecal millorar els enllumenats, l'al-çada de les andanes, eliminar elpas subterrani o tancar les viesfins la zona del consell comarcal,però critiquen que l'empresa es-tatal haja deixat fora la millora del'edifici de l'estació, força deterio-rat i sense cap reforma des de

l'any 1992. Unes actuacions que,en canvi, sí que es realitzaran al’estació de Móra la Nova.

BBAIX EBRE

OBRES A L’AMETLLA DE MAR

L’AJUNTAMENT de l’Ametlla de Marha iniciat aquest mes de novembre lesobres de millora dels pluvials al tram delcarrer Sant Joan, escaletes de l’Àngel, iplaça del Canó. L’objectiu és millorar elsserveis soterrats d’aquesta zona. El pres-supost és d’uns 154.000 euros, tot i quees comptarà amb el suport de la Diputa-ció amb 121.000 euros i de 25.300 euros

del PUOSC. La previsió és que les obresduren tres mesos. L’alcalde de l’Ametllade Mar, Andreu Martí, va explicar queles obres es van ajornar fins a la tardorde manera consensuada amb el sectorcomercial i de la restauració, per no coin-cidir amb la campanya turística. La mi-llora dels serveis també implicarà lamillora del ferm en aquest punt. C.B.

Al jutjat un noid’Alfara per lacrema d’unafoto del Rei

El jove nega serel responsable dels fets que els Mossos li vanimputar

Gustau Moreno / Cinta BonetL’ALDEA

Una activista de Trens Dignes informant un usuari. / Foto: ACN



La regidora de Comerç d’Am-posta, Rosita Pertegaz, va confir-mar que el centre comercialFuturo Ciudad pertany final-ment al Banco Popular, desprésque el procés de subhasta pú-blica del complex no haja servitper trobar uns altres propietaris.El centre comercial es va inaugu-rar al desembre del 2010 ambuna inversió inicial de 30 milionsd’euros, però ha travessat mo-ments molt complicats. El pitjor,sens dubte, va ser al maig del2013, quan Carrefour va decidirtancar el seu hipermercat, totacusant els promotors d’haverincomplert els acords. Durant la primavera passada novan haver-hi ofertes per les 28finques de Futuro Ciudad Am-posta, que sumaven un valor degairebé 20 milions, i que era eldeute de l’empresa promotoraamb el mateix Banco Popular.Durant una entrevista a Canal 21Ebre, Pertegaz va destacar queFuturo Ciudad ha quedat final-ment en mans del banc, i que ara

ja tenen un interlocutor vàlid perimpulsar diversos projectes. Enaquest sentit, Pertegaz va afegir-hi que el president de l’Associa-ció de Franquiciadors d’Espanyahavia de visitar el centre de Fu-turo Ciudad i altres zones co-mercials d’Amposta.

AAMPOSTA

APASA PUJA A L’ESCENARI

L’ENTITAT APASA d’Amposta, queatén unes 140 persones amb discapaci-tat intel·lectual, ha presentat la com-panyia Sensacions. Es tracta d’unprojecte de teatre i arts escèniques queduen a terme 43 persones amb discapa-citat, usuàries del centre ocupacional del’Àngel. La companyia s’estrenarà elproper mes de gener amb un espectacle

titulat ‘El boletaire indecís’. Es tractad’una obra “multidisciplinar i multisen-sorial de creació pròpia”, amb què elsactors i actrius compartiran el seu tre-ball artístic damunt de l’escenari del’auditori d’Amposta. Un gran projected’Apasa i de l’Escola de Teatre i Circd’Amposta, que ara busquen microme-cenatge a través de Verkami. G.M.

Amposta vol un substitut de Carrefour pergestionar les galeries de Futuro Ciudad El complex ja és del Banc Popular i l’Ajuntament ho veu

com una oportunitat de rellançar el centre comercialLa recaptació es destinarà a polítiques municipals per

atendre les famílies afectades per un desnonament

Presenten vuitmodels defranquícies alsemprenedors

C. BonetAMPOSTA

L’auditori d’Amposta va serl’escenari, aquest 21 de no-vembre, de la primera Jor-nada de Franquícies Ciutatd’Amposta, per facilitar elcontacte entre franquiciadorsi emprenedors que volen ini-ciar la seua empresa ambaquest sistema, i les franqui-ciadores de diversos sectors.La voluntat era donar a co-nèixer les alternatives queofereixen les franquícies, totminimitzant els riscos i apro-fitant l’experiència dels fran-quiciadors. A la jornada esvan presentar fins a vuit mo-dels de franquícies. L’alcalded’Amposta, Manel Ferré, vavoler posar de manifest lasensibilitat de la regidoria deComerç per promoure “lacreació d’un teixit empresa-rial i comercial de qualitat idigne per al municipi”. Per laseua banda, la regidora Ro-sita Pertegaz havia destacatque un dels objectius com-partits de la Jornada de Fran-quícies i del projecteAmposta Emprèn és donarsortida als diversos localsbuits que hi ha al municipi,així com dinamitzar els di-versos eixos comercials de laciutat, com ara l’avinguda dela Ràpita, la plaça del Mercat,l’avinguda Catalunya i el re-novat carrer Major.

ECONOMIA

Gustau MorenoAMPOSTA

Agraïment al comerç que ha resistit

La regidora de Comerçd’Amposta, Rosita Pertegaz,va voler agrair l’aposta delsempresaris que han resistital centre comercial FuturoCiudad en aquest temps difí-cils. A més, va assenyalarque ara falta que alguns ne-gocis més s’instal·len a les

galeries, i que un altre granoperador del sector de l’ali-mentació ocupe l’espai queCarrefour va deixar lliure.Així, Pertegaz va apuntarque a l’Ajuntament d’Am-posta voldrien que el mateixoperador es faci càrrec tambéde la gestió de les galeries.


L’hipermercat que Carrefour tenia al centre Futuro Ciudad Amposta va tancar al maig del 2013. / Foto: M.V.


AMPOSTA

La ciutat d’Amposta va cele-brar els dies 4 i 5 de novembrela III Fira d’Emancipació Juve-nil, que organitza l’àrea de Jo-ventut i Polítiques Activesd’Ocupació. En aquesta edicióvan ser més de 150 joves d’en-tre 16 i 29 anys els que van par-ticipar en aquesta nova edicióde la fira. Joves que busquenfeina o que bé no saben comemprendre el seu projecte devida. Així, a la III Fira d’Eman-cipació Juvenil d’Amposta vanpoder trobar i consultar els di-versos agents municipals alservei de la joventut; l’ofertaformativa de les Terres de l’E-bre; diversos tallers formatiusper saber preparar-se abansd’una entrevista de feina, i in-formació i inscripcions a la Ga-rantia Juvenil, que dóna suporti ajuts a les empreses per a la

contractació de joves que com-pleixin els requisits del pro-grama de la Generalitat.En aquest sentit, el regidor deJoventut i Polítiques d’Ocupa-ció, Eros Esquerré, va destacarque la fira va basar els seus ob-jectius en tres pilars: prepararels joves des del punt de vistaformatiu, preparar-los per almón laboral obtenint certificatsde qualificació en diversos àm-bits, i fomentar l’ocupació.Per la seua part, l’alcalde d’Am-posta, Manel Ferré, va voler re-marcar que l’Ajuntament de lacapital del Montsià està fent un“esforç suplementari” perdonar resposta a joves que bus-quen un lloc al món laboral. Defet, els visitants de la fira tambévan poder conèixer de primeramà com funciona la borsa detreball jove. L’Ajuntamentd’Amposta fa mesos que potoperar legalment com a agèn-cia de col·locació, i ara està ges-tionant al voltant de 60currículums diaris.

Cinta BonetAMPOSTA

OCUPACIÓ

Més de 150 joves a laFira d’Emancipació

El ple de l’Ajuntament d’Amposta. // FOTO: M.V.

L’Ajuntament congela impostos i preus públics

L'Ajuntament d'Amposta hadecidit congelar tots els impos-tos i preus públics municipalsper a l'exercici del 2015. Així, elspreus es mantindran igual quedurant el 2014, ja que tampocs'hi afegirà l'augment de l’índexde preus al consum (IPC) d'en-guany. Per tant, la mesura ha fetinnecessària la convocatòriad'un ple per a la seua modifica-ció. Segons la regidora d'Hi-senda, Isabel Ferré, lacongelació dels impostos busca"no augmentar la pressió fiscal"

sobre la ciutadania i, al mateixtemps, mantenir els serveis"amb la mateixa qualitat" enl'actual context de crisi. Ferré haafegit que alguns dels preus esmantenen des de fa quatreanys, com és el cas de les llarsd'infants, l'obertura d'establi-ments, l'impost de vehicles o lapiscina municipal. També escongelarà la taxa de recollidad'escombraries, que es va re-duir un 5% l'any passat i un10% l'anterior. Tot i això, les ar-ques municipals hauran de ferfront a un increment dels costosdel servei d'un 6%. També que-darà congelat l'Impost de BénsImmobles (IBI), ja que fins el

2013 s'aplicava l'augment co-rresponent a la revisió cadastralde 2003. Per la seua banda, l’al-calde d’Amposta, Manel Ferré,ha anunciat que continuaran lesbonificacions a les famíliesnombroses i als aturats que vul-guen fer ús de la piscina muni-cipal, i les dues modalitats delPla de Suport a les Famílies: elsajuts a jubilats amb les pensionsmés baixes i les persones a l'a-tur sense prestacions amb fills acàrrec. A banda, el ple d’Amposta va li-quidar el pressupost del 2013amb un superàvit de 353.000euros, que dedicarà a minorarel deute.

ECONOMIA

C.B.AMPOSTA

La Fira d’Emancipació Juvenil d’enguany. // FOTO: M.V.

La nova estació d’autobusosd’Amposta entra en funcio-nament a partir d’aquest 2de desembre. Per tant, la pa-rada de l’avinguda Cata-lunya quedarà fora d’ús perals trajectes interurbans, i elsviatgers hauran de dirigir-sea l’estació situada a la plaçade la Castellania. G.M.


AMPOSTA

Manel FerréALCALDE D’AMPOSTA

AQUEST REFRANY encaixaperfectament en l’actitud del capd’ERC d’Amposta, que seguint filper randa la tònica de tot el man-dat es dedica a generar polèmicai treure punta de temes que noen tenen. I després, quan l’equipde govern explica correctamentamb documentació i informesdels tècnics quina és la situacióreal, sense enganyar la gent i nofrivolitzant... s’acaben tots elstemes. Això ve a col·lació de ladarrera sortida de to d’ERCd’Amposta (i van...), en quant noaccepta que l’Ajuntament utilitzeuna fundació, que és pròpia i pertant pública al 100% (encara queporti el nom de Fundació PrivadaServeis Socials del Montsià,FUSSMONT, i que es dedica a lagestió de l’actual residència d’a-vis i de tres centres de dia), per ala gestió del transport adaptatdels usuaris dels centres de dia.Què més lògic, que aquesta fun-dació FUSSMONT, gestionetambé el transport dels seususuaris!

BÉ, EL CAP D’ERC qüestionaaquest encàrrec de gestió de l’A-juntament a la FUSSMONT, per-què aquesta no realitza tot el

servei amb mitjans propis... Però,ja se li va explicar, per activa i perpassiva, que el cost del servei eramés elevat si la FUSSMONT elfeia tot directament (ja que haviad’adquirir un vehicle i contractarpersonal), que no pas si el treia alicitació, a més a més, amb la vo-luntat de que es pogués presen-tar a la mateixa l’assemblea localde la Creu Roja, que té vehicle ipersonal propi. Aquesta licitaciós’ha fet, i s’ha adjudicat a una em-presa per un preu inferior, 39.000euros a l’any, davant dels 43.500euros anuals si el feia totalmentla FUSSMONT.

PER CERT, la Creu Roja no es vapresentar a la licitació perquètampoc li sortien els comptes,malgrat l’interès de la regidoriade Serveis Socials. El senyorAdam Tomàs, en el seu afany decriticar l’equip de govern, s’hatornat a passar de frenada, per-què feia una roda de premsaabans de rebre un informe del’Ajuntament (a instàncies seves),on queda plenament justificatque l’encàrrec de la gestió delservei del transport adaptat a laFUSSMONT s’ajusta a la legalitatpels motius següents:

1.- La part més important delservei, l’Organització i Coordina-ció, la realitza directament laFUSSMONT, tal i com ho explicaa l’informe la directora de la resi-dència d’avis.

2.- El servei es presta amb eficà-cia, eficiència i a plena satisfacciódels usuaris, segons informe del’Àrea de Serveis Socials, i segonsl’alta valoració tècnica que ha fetel Departament de Benestar So-cial i Família.

3.- Per raons d’Economia, ja queés més econòmic i s’estalvien di-ners amb la licitació, i si no fosaixí, el preu s’hauria de repercutiren una quantitat més elevada al’usuari, cosa que no diu o amagael cap d’ERC.

EL MÉS GREU DE TOT és que,un cop té aquest informe a lesseves mans i malgrat els certifi-cats aportats, es ratifica en la sevapostura, en declaracions poste-riors a la ràdio. Com en tantesocasions, li ha pogut més la crí-tica fàcil, la demagògia i el popu-lisme que no pas acceptar quel’opció que acaba triant i execu-tant l’equip de govern, a més a

més d’ajustar-se a la legalitat, ésla millor possible tant per a l’A-juntament com per a la FUSS-MONT. Una fundació que, percert, gestionarà també la nova re-sidència i el centre de dia, i el seuservei de transport... Que tambého qüestionarà, com qüestiona laconstrucció de la residència aAmposta? I el més important ésque és el millor possible per alsusuaris.

COM DEIA al principi, amb lamolta feina que tenim, mentreuns es passen el dia asseguts albar (i sense acudir a l’obertura depliques per adjudicar obres i ser-veis que després critiquen), elsaltres ens dediquem a governar ia vetllar pels interessos de tots elsciutadans, com hem intentat fertot el mandat, perquè és el nostredeure i la nostra obligació... I hocontinuarem fent malgrat per-dem molt de temps i esforços enaclarir les polèmiques d’ERC, ique després no queden en res...què hi farem! Aquesta deu ser lamanera d’entendre la política perpart d’ERC d’Amposta... Quinallàstima!

Qui no té feina, el gat pentina

“Mentre uns espassen el diaasseguts al bar,els altres ensdediquem a governar i avetllar per totsels ciutadans”

El grup d'ERC a Amposta haacusat el govern de CiU d'utilit-zar la fundació privada de ser-veis socials, FUSSMONT, peradjudicar el servei de transportsanitari adaptat eludint la nor-mativa de contractació pública.El portaveu d’ERC, Adam Tomàs,va explicar que l’Ajuntament vatransferir les competències per

prestar el servei a la Fussmont.Després, la Federació d’Ampostad’Associacions de Veïns va pre-sentar un recurs davant aquestatransferència de competències,però Secretaria el va desestimara partir d’un informe del Tribu-nal de Comptes perquè enteniaque la Fussmont pot prestar elservei sempre que ho faci ambmitjans propis i segueixi criterisd’economicitat. Però finalment laFussmont va decidir externalit-zar el servei i contractar a l’em-presa Ambulàncies Baix Ebre.

En aquest punt, i a partir d'un in-forme de Secretaria i Intervenció,els republicans van acusar el go-vern d’Amposta que traslladar auna fundació privada la capacitatd'efectuar una contractació mu-nicipal podria suposar un “fraude llei”. En aquesta línia, els re-publicans van assegurar que handetectat una coincidència tem-poral entre la investigació judi-cial d'Ambulàncies Baix Ebre pelcas Innova i la transferència de lacontractació a la fundació Fuss-mont. Per tot plegat, els republi-

cans van anunciar que volienpresentar una moció al següentple ordinari, per esclarir si el con-tracte de transport sanitari adap-tat adjudicat a Ambulàncies BaixEbre ha vulnerat la llei.Per la seua banda, l’alcaldeManel Ferré va defensar “laplena legalitat” de l’adjudicaciódel servei de transport adaptat através de la fundació FUSS-MONT, a més de posar de relleuels avantatges que l’externalitza-ció té per a totes les persones quenecessiten aquest servei. Ferré va

assegurar que els informes ques’han fet arribar a ERC deixenclar que es va decidir externalit-zar el servei per evitar adquirirun vehicle i haver d’incrementarel preu del servei a les famílies.Així mateix, Ferré es va remetrede nou a l’informe que es va en-tregar al grup de l’oposició, totafirmant que en aquest s’explicaque “tot el procediment està to-talment ajustat a dret i és del totlegal”. A més, va dir que els ser-vei ara és eficaç i eficient, i que espresta a un preu raonable.

Cinta BonetAMPOSTA

POLÍTICA

ERC qüestiona l’ús de la Fussmont

BREU

El bus interurbà, ala nova estació el 2de desembre


La promotora Escal UGS, contro-lada per la constructora ACS, deFlorentino Pérez, ja ha cobrat els1.350 milions d'indemnització peltancament del projecte Castor. Vaser el passat dimarts, 11 de no-vembre, tres dies abans de la datalímit que es va fixar l'executiu es-panyol per abonar la compensa-ció. En aquest sentit, el consellerd’Empresa i Ocupació, FelipPuig, no només va lamentar elpagament de la indemnitzaciósinó que va voler contraposar l’a-bonament exprés de 1.350 mi-lions amb la falta de rapidesa del’Estat espanyol a l’hora de ferpúblics els estudis científics sobreles causes de l’onada de sismesprovocats pel magatzem de gas. Per la seva part, la PlataformaCiutadana en Defensa de les Te-rres del Sénia ja ha anunciat queconvocarà una manifestació permostrar el seu rebuig al paga-ment de la indemnització a la-promotora del projecte Castor itambé per reclamar el desmante-

llament del magatzem de gas.Des de la plataforma lamentenque el govern espanyol hagi pro-tegit una empresa privada perdavant dels ciutadans, ja que elsconsumidors de gas hauran depagar durant 30 anys la indem-nització multimilionària pel Cas-tor. De fet, la Plataforma esproposa plantejar desobediènciaals consumidors de gas a l’horad’assumir el “deute il·legítim”del Castor. De moment, però, esconvocarà una assemblea ciuta-dana per proposar una manifes-tació. En paral·lel, els portaveusde la Plataforma viatjaran a Brus-sel·les per posar en marxa lalluita europea contra la compen-sació de l’empresa.També l’alcalde d’Alcanar, AlfonsMontserrat, va qualificar “d’in-concebible” el pagament i la hi-bernació del projecte, i va criticarla "celeritat" amb què s'ha dut aterme el procés. El Síndic deGreuges, Rafael Ribó, ja ha de-manat a partits, governs i parla-ments autonòmics que recorrindavant del Tribunal Constitucio-nal, per fer reversible el paga-ment.

El regidor d’Urbanisme d’Al-canar, Manel Martí, primer, il'alcalde d'Alcanar, el repu-blicà Alfons Mont- serrat,després, van negar davant latitular del jutjat número 4d'Amposta -davant la impu-tació per delictes contra l’ad-ministració pública en elmarc del cas Carraus-, qual-sevol tipus de concertacióamb constructors locals enl'adjudicació de projectes,obres i serveis municipals, totratificant que el consistori vaser "escrupolós" a l'hora deseguir el procediment legal.Segons Montserrat, durantla seva declaració va intentar

donar resposta a totes lespreguntes dins d'un interro-gatori "molt exhaustiu" perpart de la jutgessa i que vaabordar la pràctica totalitatdels 35 expedients, dels úl-tims set anys d'ERC a l'equipde govern, que la GuàrdiaCivil investiga arran una de-núncia d'un militant de CiUel juliol de 2013. Montserrattambé va insistir en què lajutgessa no els atribueix cappossible fet delictiu concretni a ell ni al regidor d’Urba-nisme. D’altra banda, la titu-lar del jutjat número 4d’Amposta, dins les diligèn-cies per presumptes delictescontra l’administració pú-blica, ha imputat una exfun-cionària municipal, DolorsRoo. Cinc persones méstambé han estat citades a de-clarar en el cas. El MinisteriFiscal vol que ho facin com aimputats. C.Bonet

Convocaran una manifestació perla indemnització del Castor

INDÚSTRIA LOCAL

La Plataforma del Sénia vol mostrar el rebuigal pagament de 1.350 MEUR a Escal UGS

L’alcalde d’Alcanar qualifica “d’incocebible”la compensació i la celeritat del procés

L’alcalde d’Alcanar i la PDTS en roda de premsa. / Foto: M.CAPELL

MMONTSIÀ

Alcanar activa el projecte Calça’t

L’AJUNTAMENT d’Alcanar ha pro-mogut amb el suport de l’obra social de“la Caixa” i la col·laboració de l’associa-ció Alcanar Voluntariat el projecteCalça’t. Aquest projecte és la continua-ció de Lo Rober Solidari que es va iniciara principi d’any, ja que també té la fina-litat de garantir que les famílies més ne-cessitades tinguen accés a un calçat

adequat. En aquest sentit, seran els Ser-veis Socials d’Alcanar els qui derivaranels usuaris amb més necessitats, elsquals podran escollir l’establiment oncomprar el calçat necessari. Mentres-tant, Alcanar Voluntariat gestionarà lapart econòmica, gràcies a l’aportació de1.500 euros feta per l’obra social de “laCaixa”. Així mateix, la regidora d’Acció

Social i Ciutadania, Carme Navarro, vaagrair el suport dels comerços locals ques’han adherit al projecte. La regidoratambé va avançar que el proper projecteque impulsaran a Alcanar serà un serveide menjador social, en col·laboracióamb els restaurants. Es dirà “A Taula” ipodrà cobrir les necessitats alimentàriesmés urgents de les famílies. G.M.

L’alcalde i elregidord’Alcanardeclaren aljutjat

També imputenen el cas Carrausuna exfuncionàriamunicipal

Cinta BonetALCANAR


MONTSIÀ

La regidoria d’Educació de SantCarles de la Ràpita va presentarels dos textos guanyadors de ladarrera edició dels Premis alsTreballs de Recerca de l’alum-nat de l’institut Els Alfacs. Unguardó que consisteix en la pu-blicació dels treballs de recercadel batxillerat, que tracten sobrela Ràpita o el seu entorn ambl’objectiu de despertar l’interèsdels joves estudiants per cercari conèixer la història del poble odel territori i contribuir d’a-questa manera a enriquir lesfonts bibliogràfiques sobre lanostra història. Els treballs pre-

miats han estat “La avenida dela luz”, de Sergi Vizcarro Fer-nandez; i “La cara de la pobresaen les societats benestants", deMarta Reverter Pellicer. El pri-mer, tracta sobre el fenomen dela immigració a Catalunya du-rant la postguerra i sobre l’arri-bada a Sant Carles de la Ràpitad’un gran nombre de personesprocedents d’altres parts del’Estat espanyol, sobretot Anda-lusia. El segon treball aborda laproblemàtica de la pobresa comuna realitat present a la Ràpitaarran, sobretot, de l’actual crisieconòmica. El treball fa un re-cull de com treballen els ajunta-ments i les entitats solidàriesper donar resposta a les neces-sitats de les persones.

Premi per treballssobre immigraciói pobresa

CULTURA

Presentació dels treballs premiats. / Foto: ARIADNA RODRÍGUEZ

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

La cuina del llagostípren protagonisme

GASTRONOMIA

El passat 29 de novembre, SantCarles de la Ràpita va celebrarla dotzena edició de la Diadadel Llagostí. A diferència d’al-tres edicions, la Diada es va ce-lebrar enmig de les jornadesgastronòmiques que tenen llocfins al 7 de desembre, i en lesquals hi participen deu restau-rants locals, amb menús a partirde 30 euros, que ofereixen sucu-lents plats acompanyats d’altresproductes del territori com els

vins de la DO Terra Alta. El re-gidor de Turisme de la Ràpita,Lluís Granero, va destacar laqualitat del llagostí de la Ràpitai la importància de posar envalor aquest producte local ambactivitats com la Diada del Lla-gostí. Per la seva part, el vice-president del Col·lectiu deCuina La Ràpita-Delta de l’E-bre, Joan Pons, va afirmar queels restauradors estan contentsde l’èxit de les jornades gastro-nòmiques. A meitat novembreja s’havien capturat 21,6 tonesde llagostins amb la previsiód’assolir les 30 tones. Imatge de l’anterior edició de la Diada del Llagostí de la Ràpita. // FOTO: M.CAPELL

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

La consellera de Benestar So-cial i Família, Neus Munté, vainaugurar una Casa d’Infantsa Gandesa amb una desenade places. Es tracta d’un ser-vei residencial temporal per ainfants i adolescents que estroben en situació de risc odesemparament. Es treballaen la millora tant de l’usuaricom de la seva família. C.B.


Gran troballa al jaciment ar-queològic del Coll del Moro, aGandesa. Arqueòlegs de laUniversitat de Barcelona i del'Institut Català d'ArqueologiaClàssica han descobert, en unaàrea de 200 metres quadrats desuperfície, les restes d'un sectord'hàbitat, fins ara testimonial,amb nombroses restes de fona-ments de cases i carrers queformen un urbanisme complexconstruït amb terrasses.Aquesta actuació confirma laimportància d'aquest conjuntarqueològic, que està integratper una necròpoli d’incinera-ció, que comprèn tres àrees bendiferenciades i que s’enquadraentre finals del segles IX aC i elsegle V-IV aC, i un hàbitat queva des de l’època preibèrica finsal segle III dC. El codirector de les excavacionsa Coll del Moro, Rafel Jornet, vaexplicar que d’una banda s'handescobert les restes de 10 casesen una superfície que es podriaestendre més enllà d’una hec-tàrea, i d’altra banda, les restesd'un fortí d'època romanorepu-

blicana del segle II-I aC, proba-blement lligat a la xarxa militarromana per a la conquesta de lavall de l'Ebre i que reaprofitavai remonumentalitzava l'antigatorre ibèrica del Coll del Moro.L’alcalde de Gandesa, CarlesLuz, va posar de manifest lamagnitud de la troballa, la im-portància que té el jaciment ar-queològic del Coll del Moro itambé el que representa com aactiu turístic de Gandesa.L'Ajuntament de Gandesa, laUniversitat de Barcelona i l'Ins-titut Català d'ArqueologiaClàssica tenen previst de signarun conveni de col·laboració percontinuar amb aquesta inter-venció arqueològica. L’Ajunta-ment de Gandesa aportarà finsa 4.000 euros anuals durant elsanys 2014, 2015, 2016 i 2017, enconcepte d’aportació de maqui-nària, cessió d’espai de magat-zem, treballs de la brigadamunicipal i pernoctació dels ar-queòlegs.

TTERRA ALTAi MATARRANYA

Festa de rècord

LA 27a FESTA del Vi de Gandesa vacomptar amb la participació de méscellers que mai, 27, més de la meitat delsquals estan inscrits a la DO Terra Alta.També la 5a Nit de les Garnatxes blan-ques va ser de nou un èxit. Les 500 en-trades per assistir-hi es van esgotar en36 hores. A més, es va fer el lliuramentde premis del Concurs de vins amb DO

Terra Alta 2014, que va reconèixer elsnou millors vins d'aquesta denominaciód'origen. Alguns dels premiats van serMas d’en Pol 2013 de Xavier Clua Comaamb el guardó a millor vi blanc de collita;Nostra Senyora del Portal 2013 de VinsPiñol com a millor vi rosat de collita; oTern Arrel de nou 2013 de celler Terncom a millor vi negre de collita. C.B.

BREUS

Obren una Casad’Infants a Gandesa

Noves restes al Coll del MoroEl jaciment arqueològic de Gandesa posa al descobert les

restes d’un sector habitat amb nombroses cases i carrersEls arqueològes que hi treballen també han trobat un

fortí d’època romanorepublicana del segle II i I aC

CULTURA


Cinta BonetGANDESA

Restes del poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ


La UGT Catalunya va fer la re-posició de les plaques que com-memoren els ugetistes morts enla batalla de l’Ebre l’any 1938, ique es trobaven al Monumentde la Pau, situat a la cota 705 dePinell de Brai. L’homenatge perpart de l’organització es va ferl’any 2011, però el 10 de febrerpassat uns desconeguts van co-metre un acte vandàlic i les vantrencar. Des de la Unió de Jubi-lats i Pensionistes han cregutconvenient fer la reposició deles plaques. En l’acte hi va par-ticipar el secretari general de laUGT a Catalunya, Josep MariaÀlvarez, qui va insistir en la ne-cessitat de recordar la històriaper no cometre els mateixoserrors que en el passat. Des de la Unió de Jubilats i Pen-sionistes de Catalunya, Isabel

Zarza, també va remarcar la im-portància de respectar la histò-ria tot afirmant que un governque vol ocultar la memòria his-

tòrica, en al·lusió al govern delPP, “no mereix ser un governque es diu democràtic”.Per la seva part, l’alcalde de Pi-nell de Brai, Lluís Melich, vaposar de manifest la importàn-cia que té pel país disposard’espais de memòria històricacom el de la cota 705.

TERRA ALTA I MATARRANYA

Reposen les plaquesde la cota 705

SOCIAL

Acte de la UGT a la Cota 705. // FOTO: M.C.

Cinta BonetPINELL DE BRAI

BREUS

La comarca del Matarranyaha demanat un préstec de130.000 euros per l’adquisi-ció d’un nou camió per a larecollida de residus i conti-nuar millorant així la sevagestió. Una adquisició quesegons va explicar el presi-dent de Comarca, FranciscoEsteve, es fa a través de l’em-presa pública DIMSA i queha arribat després de l’am-ple consens entre la majoriadels municipis en l’últimConsell Consultiu d’Alcal-des celebrat a la capital delMatarranya. Esteve també vaavançar que enguany, fruitd’inversions com l’EstacióRural d’Interior de Quereteso la gestió de les llars d’in-fants, “l’estabilitat pressu-postària no és complirà”.Amb tot, va defensar quel’administració comarcalestà sanejada i que si es potinvertir, cal invertir”. C.B.

El Matarranya volun nou camió degestió de residus


El 10 de febrer esva cometre un actevandàlic i vantrencar les plaques


Quan es compleixen 17 anysde la construcció del pont deRiba-roja d’Ebre, s’ha fet unnou pas per la construcció dela carretera que ha de con-nectar la població amb laGranja d’Escarp i Almatret. Elpassat 11 de novembre, el di-rector general d’Infraestruc-tures de Mobilitat Terrestre,Xavier Flores, va presentarl’estudi informatiu i d’im-pacte ambiental de la novacarretera, que ha de permetresolucionar la falta de comuni-cacions viàries que pateixenaquests tres municipis, ara enun cul-de-sac. L’alcalde deRiba-roja d’Ebre, AntonioSuárez, va insistir en la neces-sitat de tirar endavant la ca-rretera, no només per la

millora de les comunicacionssinó també per donar un im-puls a l’economia local.La carretera, a més, formapart del Pla d’Evacuació Nu-clear de Tarragona (PENTA).El 1997 es va inaugurar aRiba-roja d’Ebre el pont persalvar el riu i connectar elpoble amb la carretereta, quehavia de suposar una sortidaal nord en cas d’accident nu-clear. Però el pont de Riba-roja continua connectat a uncamí de terra, però ara els tresmunicipis han assolit el con-sens sobre el traçat de la novavia. Així mateix, Flores vadestacar que, tot i que la Ge-neralitat no disposa ara de di-ners per fer aquesta obra, unacarretera de 27 quilòmetresamb un cost de 40 milions, ésimportant avançar en tota latramitació per tenir-ho tot apunt quan hi hagi disponibi-litat pressupostària. C.B.

Móra d'Ebre emprendrà el 2015 laconsolidació dels talussos del castell

URBANISME ECONOMIA

L’alcalde afirma que la previsió és que lesobres puguen començar durant el mes de gener

L’Ajuntament també farà una renovació integral de les piscines d’estiu de la població

L’alcalde de Móra d’Ebre, el con-vergent Joan Piñol, va avançarquines seran les principals inver-sions de l’Ajuntament riberencper al 2015. Durant una entre-vista a Canal 21 Ebre, Piñol va as-senyalar que durant el mes degener haurien de començar lesobres de consolidació dels talus-sos del castell de Móra d’Ebre,un dels projectes que formenpart del programa de la llei deBarris de la Generalitat. A banda,el que també farà l’Ajuntamentmorenc serà emprendre la reno-vació integral de les piscinesd’estiu de la població. Piñol vaafegir-hi que l’equip de governde Móra d’Ebre ha decidit reno-var les piscines en lloc de fer-himillores puntuals, i que aixòobligarà l’Ajuntament a fer unesforç suplementari per aconse-guir el finançament necessari. D’altra banda, Piñol va voler re-passar la resta de projectes de lallei de Barris a Móra d’Ebre, almarge de la consolidació dels ta-

lussos del Castell. Així, l’alcaldeha parlat del projecte fallit de l’e-difici polivalent del barranc deles Moreres, a més de l’adquisi-ció d’una casa del carrer Vila queha de permetre obrir una novaplaça. Quant al complex del ca-rrer de les Moreres, Piñol nomésva dir que el projecte està sentvalorat per altres empreses, i queno el descarten perquè puga serrealitat en un futur.En la mateixa entrevista, Piñol varemarcar que el consistori ha ini-ciat un procés de pavimentacióde diversos carrers del nucliurbà, amb un pressupost globalde 460.000 euros. L’alcalde va as-senyalar que no es tracta del100% dels carrers, però va dirque s’està pavimentant la super-fície equivalent a fer una carre-tera de sis metres d’ampladaentre Móra d’Ebre i Miravet.

El castell de Móra d’Ebre. / Foto: M.V.

Impuls a la carretera delpont de Riba-roja

La carretera ja téa punt l’estudi informatiu i d’impacte ambiental

Gustau MorenoMÓRA D’EBRE

Adquisició de la finca de SauríJoan Piñol va negar que lacompra de la finca deSaurí s’haja fet per unpreu que triplica el seupreu de mercat, tal i comafirma el grup municipaldel PSC. L’alcalde va afir-mar que l’expedient de l’o-peració està a disposicióde tothom que el vulga

consultar, i que el governde Móra d’Ebre va fer casde la valoració econòmica,250.000 euros, que haviafet el tècnic municipal.Piñol va recordar que l’A-juntament podrà disposard’una gran finca a la fa-çana fluvial, per fer-hi unaparcament i un parc.

RRIBERA D’EBREi PRIORAT

ADHESIÓ PARCIAL DE LA RIBERA D’EBRE AL COPATEEL CONSELL COMARCAL de laRibera d’Ebre ha aprovat, amb els votsde l’equip de govern de CiU i del PSC, iels vots en contra d’ERC, adherir-se alnou Consorci de Polítiques Ambientalsde les Terres de l’Ebre (COPATE). Perjustificar el seu vot en contra, els repu-blicans han reclamat un major prota-gonisme de la comarca en el COPATE, i

critiquen que la Ribera d’Ebre siga "unconvidat de pedra" en un ens que ésfruit dels governs de CiU i PP del BaixEbre i Montsià. El COPATE es va consti-tuir a l’octubre amb els consells delBaix i el Montsià, també sense el su-port de la federació d’ERC i a l’esperaque durant el mes de novembre elsconsells comarcals de la Terra Alta i la

Ribera d’Ebre sol·licitessin l’entradaformal. Ara bé, la Ribera d’Ebre no faràús dels serveis del COPATE al cent percent. I és que, com ja s’havia avançat,tant la Ribera d’Ebre com la Terra Altan’exclouran la gestió dels seus residus.El COPATE també s’encarrega de la co-ordinació i d’establir el full de ruta dela marca Ebrebiosfera. G.M.



RIBERA D’EBRE I PRIORAT

MÉS ENLLÀ DEL TER hi ha elLlobregat. Una mica més enllàdel Llobregat hi ha el Francolí. Iencara una mica més enllà, hi hal’Ebre. I si seguim, el Sénia, elXúquer... però aturem-nos a l’E-bre. Perquè, quan sentim “mésenllà de”, sempre ve darrer elnostre riu. Tots aquests més enllàde rius són mirats sempre denord a sud, que és com es mirasempre el més enllà de l’Ebre.Com volent-s’ho mirar de millora pitjor. Buscant un límit clar idiàfan que no obligui a pensargaire. Cap d’aquests rius és gairefrontera de res, sobretot perquèles valls i els rius acostumen a noser fronteres sinó llocs d’encon-tre i intercanvi. És fàcil transitarpel fons de les valls i a les con-ques fluvials acostuma a crear-seriquesa. Especialment al secà. Isom terra i país de secà. El paperde fronteres el reservem a lesmuntanyes. Aquestes sí, quecosten de travessar, i si no ens ésimprescindible, fem el tomb perun lloc més planer.

EM VA TENIR AL CAP aquestareflexió fa uns dies en una taularodona sobre l’obra d’ArturBladé, quan un dels ponents,Genís Sinca, explicava com d’o-diosa se li feia l’expressió “mésenllà de l’Ebre” al nostre memo-rialista. La qüestió prenia tota laseua dimensió perquè feia totjust uns dies del 16 de novem-bre, data que marca el final de laBatalla de l’Ebre, el 1938. La líniaque segueix el riu havia quedatcom la divisòria entre els dosexèrcits l’abril del mateix any i,com que resulta força evidentque travessar un gran riu ambun bon exèrcit parapetat a l’altrabanda esperant-te no és cosafàcil, Franco havia preferit noarriscar-se i envestir direcció Va-lència. Però, ai, Negrín no ens vavoler estalviar res als catalans i vaordenar la maniobra de l’Ebre:sacrificar sis divisions per guan-yar temps. No eren unes divi-sions qualssevol. Hi havia elsveterans del front d’Aragó, lesbrigades internacionals, el su-port de la indústria de guerra ca-talana i el convenciment de tot

un país que calia donar-ho tot,conscient com era de què li es-perava sota la bota franquista aCatalunya. Així, aquell 25 juliol,l’exèrcit de l’Est republicà, refor-çat infamement amb uns xiquetsde 17 i 18 anys a darrera hora, esdisposava a creuar el gran riu.Tan boja semblava la idea que elcap de l’Estat Major republicà, elgeneral Vicente Rojo, presentavala dimissió aconsellat pels agre-gats soviètics que allò no anavaenlloc. No se li va acceptar i l’e-xèrcit popular va acabar, contratota lògica, anant més enllà del’Ebre. Malgrat l’eufòria inicialpel pas del riu, el resultat va serun desastre: l’Exèrcit de l’Ebre vaser anihilat i Catalunya va cauretot seguit.

ENTRE ELS QUE ACABARIENtravessant muntanyes –ara sí,frontera– fugint de la desfeta hihavia el nostre Bladé. Aquestadesgràcia propiciaria que coinci-dís amb tota la diàspora intel·lec-tual de Catalunya, reunida aMontpeller. A Occitània, d’ondiu que és “terra on tot catala-neja”, va conèixer, prou com perbiografiar-los, Pompeu Fabra,

Rovira i Virgili, Francesc Pujols...D’aquell any i escaig, en tenim lagran crònica de la diàspora:“L’Exilíada”. Feliçment editadaen les obres completes per Cos-setània, cal aprofitar ara que en-cara tenim present que vamestar a punt de perdre-ho tot perllegir una i altra vegada ArturBladé i convèncer-nos que l’es-criptor de Benissanet, poble demés enllà de l’Ebre, és la nostramillor arma contra la desmemò-ria i contra expressions desafor-tunades.

FRANCESC BARBEROTERCER TINENT D’ALCALDE DE FLIX IPORTAVEU D’ERC ALA RIBERA D’EBRE

Més enllà de ladesmemòria

L’Exèrcit de l’Ebre va ser anihilat i Catalunya vacaure tot seguit”“

FLIX

Ja s’han extret el 65%dels fangscontaminatsNomés un 11,5% dels fangstòxics del pantà de Flix hanrequerit tractament de des-contaminació abans de serdipositats a l’abocador espe-cial del Racó de la Pubilla.Això és menys del que espreveia inicialment, que eraentre un 15 i un 20%. Fins afinals del mes d’octubre,s’han retirà de l’embassa-ment un 65% dels llots con-taminats per l’activitat de laplanta d’Ercros. És a dir, uns600.000 metres cúbics dels960.000 totals. G.M.

ASCÓ

El pressupostparticipatiu,també per internetL’Ajuntament d’Ascó va ini-ciar el 29 de novembre el ter-mini per votar el destí dels500.000 euors del pressupostmunicipal d’inversions peral 2015. Això va ser durant laVI Fira de Nadal i la IV Mos-tra del Cava, però també du-rant els dies 1 i 2 dedesembre a l’edifici de l’A-juntament. A més a més, en-guany el consistori també hahabilitat una plataforma perexercir, també fins el 2 dedesembre, el vot a través delweb asco.cat. G.M.

MÓRA LA NOVA

Nous ajuts ala llar d’infants municipalL’Ajuntament de Móra laNova ha atorgat un total de7.587 euros en subvencions ales famílies de 26 xiquets ixiquetes del municipi, i ma-triculats a la llar d’infantsmunicipal El Comellar. Defet, l’import varia en funcióde la renda per càpita fami-liar, i per optar a la totalitatde la subvenció els pareshan de complir el requisit deportar almenys dos anysempadronats a Móra laNova. En cas contrari, l’ajutatorgat és del 75%. G.M.


L'Ajuntament de Benicarló estroba en plena tramitació admi-nistrativa per a sol·licitar al Mi-nisteri de Foment la reversió del'actual carretera N-340. Enconcret, és el departamentd'Urbanisme de l’Ajuntamentel que està gestionant tota ladocumentació administrativaper a negociar amb la Demar-cació de Carreteres de l'Estat lareversió de la carretera. La tra-

mitació, que va començar fatres mesos, s'està portant aterme conjuntament amb els

ajuntaments de Vinaròs i Penís-cola, tal i com van demanar elstècnics del Ministeri de Fo-ment. De moment, la documen-tació requerida ja s'ha enviat iara mateix queden pendents al-gunes reunions per establir laforma i moment en què es pro-duirà la reversió i una sol·lici-tud oficial de reversió aprovadapel ple municipal. El regidor d'Urbanisme, Pedro

López, va assenyalar que la tra-mitació administrativa es po-dria allargar durant un any. Pelque fa a les obres del desvia-ment, també es retardaran unany més respecte del que es-tava previst en un primer mo-ment i no s'acabaran fins a l'any2016. Ara bé, segons el regidord’Urbanisme, des de l’Ajunta-ment treballen per aconseguirla reversió el més prompte pos-

sible, per poder començar a ferús de l'actual N-340 de maneraimmediata després de la finalit-zació del desviament. Sobrel'estat actual de la carretera,López va dir que demanarà a laDemarcació de Carreteres quela via es trobe en perfectes con-dicions a l'hora de fer la rever-sió, ja que actualment hi hatrams que es troben en moltmal estat.

BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

Centre empresarial i per l’ocupació

DESPRÉS de tres anys amb les portestancades, l'antic Institut Tecnològic delMoble (Aidima) torna a obrir les portesreconvertit en un Centre de Desenvolu-pament Empresarial. Els Serveis Tècnicsde l'Ajuntament i la Brigada d'Obres iServeis han estat treballant per condi-cionar l'espai, que es convertirà en uncentre de referència en matèria empre-

sarial i d'ocupació, no només per a Be-nicarló sinó per a tota la comarca. La in-tenció de l'equip de govern és que enles instal·lacions del centre es puguendesenvolupar projectes a través del tei-xit empresarial del Baix Maestrat i quees duguen a terme activitats per al fo-ment del desenvolupament empresa-rial, la riquesa i l'ocupació. C.B.

INFRAESTRUCTURES

Benicarló inicia els tràmitsper a la reversió de l’N-340La sol·licitud es realitza conjuntament amb

Vinaròs i Peníscola i es pot allargar un anyLes obres del desviament també s’han

retardat i no s’acabaran fins a l’any 2016

BREUS

La Policia Local de Morellaha elaborat un informe ambdiverses zones mal senyalit-zades en carreteres de titula-ritat autonòmica i estatal.Aquest text s'ha aprovat enel ple per exigir a les admi-nistracions competents queresolguen aquestes deficièn-cies, que en alguns casosprovoquen que els visitantses perguen quan pretenenarribar al terme de Morella.El principal punt conflictiuestà a la sortida de la CV-10a l'altura de Cabanes, on nos'indica la sortida a Morellai fa que molts turistes que esdirigeixen a Morella arribinfins a la costa. Altres puntsque caldria millorar són l'ac-cés i sortida a l'AP-7, és a dirla indicació de la CV-11 a laN-232 a l'altura de Traiguerai el punt en què cal abando-nar l'autopista per anar capa l'interior, és a dir, la CV-110a Herbeset, la CV-117 a Xiva,la Llèqua o el Barri d’Endue-lla. C.B

Morella vol millorssenyalitzacions deles carreteres

La planta de tractament deresidus inerts de Morella jaés una realitat. Després demolts anys de reivindicacióde l'Ajuntament de Morella,aquestes instal·lacions s'hanposat en marxa després d'unllarg retard. Aquesta se situaen la Mina de la Parreta, ex-plotada per l'empresa Arci-llas Vega del Moll, i permetràque les empreses de cons-trucció locals puguen dipo-sitar la runa i rebaixar un12% els impostos i taxes dela construcció. En una pri-mera fase els residus inertses dipositaran a l'Ecoparc.Després d'unes setmanesd'estudis de volumetries, escomençarà a utilitzar directa-ment la planta de residus in-erts. C.B

Morella obre lareclamada plantade residus inerts

Cinta BonetBENICARLÓ

Obres de la variant de la N-340 en el tram de Benicarló. // FOTO: AJUNTAMENT DE BENICARLÓBenicarló exigirà quel’actual N-340 es trobien perfecte estatabans de la reversió

Les obres de la variant esretardaran un any


Móra d’Ebre ha obert al públicdues exposicions commemorati-ves del 125è aniversari del naixe-ment de l’escultor del segle XIXJulio Antonio, amb l’objectiu derecordar i potenciar la seva figurai obra. Una d’elles, Julio Antonio.Escultor presenta el cronogramade la seva trajectòria vital. A lamostra també s'hi poden veuresis escultures originals de JulioAntonio corresponents a la sèrieels Bustos de la Raza. L’altra ex-

posició, Julio Antonio. La vida i l'o-bra es tracta d'una mostra foto-gràfica sobre l'escultor i el seuentorn més pròxim, a través de laqual es podrà conèixer una micamés el personatge. El presidentde la Diputació de Tarragona,Josep Poblet, va anunciar que enl’horitzó de l’any 2019 Móra d’E-bre tindrà un espai permanentdedicat a Julio Antonio. L’alcaldede Móra d’Ebre, Joan Piñol, vaafirmar que "en patrimoni artís-tic, Julio Antonio té una impor-tància cabdal per municipi" i vamostrar la seva satisfacció davantl’anunci de Pobet.

SOBRE ELS ANYS 80, la gene-ració que ara té entre els 30 i els40 anys anys s’iniciava en lesprimeres lectures amb el que laliteratura juvenil ens oferia grà-cies a editorial com el Vaixell deVapor i el Grumets de la Ga-lera, per citar només els quepredominaven en el meu pres-tatge. Es publicaven grans re-lats d’autors d’arreu, en català ien castellà i ben classificats se-gons l’edat a la que anavenprincipalment dirigits.

ENTRE AQUELLS LLIBRES,una col·lecció blau elèctric enscridava i ens desafiava a la ve-gada, dient-nos “Tria la tevaaventura”. L’editorial TimunMas publicava aquests relats,van ser més de 250 títols, tra-duïts a més de 40 llengües, queR.A. Montgomery i EdwardPackard havien creat a finalsdels anys 70. No cal assenyalaraquí que tota una generació esva iniciar a la lectura gràcies aaquests llibres-jocs, que enspermetien començar la mateixahistòria una vegada i una altra,prendre decisions encertades otremendament dolentes. Peròsens dubte quan aquest mes denovembre ens hem assabentatde la mort de Montgomery, amolts ens han vingut a la me-mòria aquelles tapes d’un blauprofund (o roig si eren en caste-llà) que ens van ensenyar quecada dia cal prendre una deci-sió, que cada opció té les sevesconseqüències, i que de vega-des en porten a l’èxit, però nosempre.

UNA LLIÇÓ DE VIDAquehem après després, és cert, per-què com que la literatura ésimaginació i llibertat, als llibresde Montgomery i Packard sem-pre es podia desfer camí i can-viar aquella decisió presa. Peralguna cosa la literatura és lamatèria dels somnis.

Tria la tevaaventura

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDSCULTURA

CUnió de palaus per la música

Julio Antonio en valorEXPOSICIONS

L’ESCOLA i Conservatori de Músicade la Diputació a Tortosa ha inauguratles seves noves instal·lacions al nucliantic de la ciutat, després de les obres derestauració i adequació del Palau Des-puig, edifici annex al Palau Oriol, fins araseu del centre. Amb aquesta inversió, degairebé 1 milió d'euros, la Diputació deTarragona dóna resposta a les necessi-tats d'espai, ocasionades per la creixent

demanda d'estudiants de música, i d'a-questa manera, referma la seva apostaper la qualitat dels nou centres educatiusque gestiona arreu del territori. Lesobres, iniciades l’any 2011, han unit in-ternament els dos Palaus, tot conservantels accessos independents des del carrerde la Rosa. La celebració de l’ampliaciódel Conservatori s’emmarca en el 40èaniversari del centre. C.B.

Cinta BonetMÓRA D’EBRE

El municipi tindrà un espai permanentdedicat a Julio Antonio en l’horitzó del 2019

Móra d’Ebre potencia l’obra de l’escultor enel 125è aniversari del seu naixement

L'Escola d'Art i Disseny de la Di-putació a Tortosa acollirà, fins alproper 30 de gener, l'exposició Ori color al segle XVII. La restauraciódel retaule de les Santes Càndia iCòrdula de la Catedral de Tortosa.L'exposició és el resultat del pro-jecte impulsat per l'Escola d'Art iDisseny de la Diputació, a travésdels tallers de conservació i res-tauració de béns culturals delcentre, i que ha permès recupe-rar aquesta obra monumentalescultòrica, dedicada a les copa-trones de la ciutat. Aquest retauleés el més antic dels set que con-formen el grup, únic al territoriebrenc. De fet, el retaule era finsara desconegut per al públic, jaque des de fa dècades no ha estatexhibit en tot el seu conjunt.L'acte inaugural de l'exposició va

comptar amb la presència delpresident de la Diputació, JosepPoblet, qui va remarcar la impor-tància de la restauració realit-zada. Els tallers de conservació i res-tauració de béns culturals hantreballat des de l'any 2010, durantmés de 17.000 hores, en la recu-peració de les trenta-dues pecesdel retaule, que té unes midesaproximades de 5 metres per 7d'alçada. La directora de l’Escolad’Art i Disseny de Tortosa, CarmeClemente, també va voler desta-car que ha estat l'obra més gran isingular restaurada pel centre.Un cop es tanqui l’exposició, elretaule serà traslladat a la Cate-dral de Tortosa.

Cinta BonetTORTOSA

[ ] Inauguració de les exposicions a Móra d’Ebre. // FOTO: DIPUTACIÓ


ART

Recuperen el retaule deles santes Càndia i Còrdula


CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

SOVINT HEM SENTIT a parlar de la ciutat islàmicade Tortosa (Madîna Turtûxa) com un dels episodismés esplendorosos de la nostra història; formà partd’aquella realitat denominada Al-Andalus, que ambla disgregació d’aquest es convertí en un regne detaifes.

MADÎNA TURTÛXA, a la qual es referí Ibn Hayyancom qasiyat bilad al-Islam, es a dir “la que se situa al’extrem de l'Islam” fou el nucli musulmà més im-portant de la Catalunya islàmica. Segons paraulesAbu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, famós car-tògraf, geògraf i viatger andalusí, “Turtuxa és unabonica ciutat al costat de l'Ebre. Des d'aquesta almar de Síria hi ha vint milles. Té un castell fortificati dins les seves muntanyes es troba una fusta de pique no té comparació en cap lloc del món”.

ES CONEIX QUE aquesta ciutat disposava d’unport i d’unes drassanes on es reparaven i cons-truïen vaixells que després navegaven pel riu i perultramar; el port de la Madîna Turtûxa posseïauna vitalitat comercial important a través de l’E-bre, ja que era el centre portuari de Lârida(Lleida), de Saraqusta (Saragossa) i de Castella enel tan vital comerç del blat, dels cereals i de l’olid’oliva.

ÉS EN AQUEST CONTEXT on parlen dels bahriy-yûn ahl al-Andalus o mariners de la gent andalu-sina. Les activitats que portaven aquests marinersanaven des de la marina mercant, la pirateria o lesràtzies a través de les expedicions navals, possi-blement finançats per la noblesa regional i pelscomerciants jueus.

SEMBLA SER QUE responien al perfil d’un grup tri-bal originari de la Mediterrània Occidental ambbases a Turtûxa (Tortosa), Baggâna (Pechina, a Alme-ria) o Tanas (Tenes, Algèria). No obstant, els escrip-tors de l’època com al-Himyarî, donaven constànciaque la majoria provenien de la regió de Turtûxa o dela mateixa ciutat.

UNA D’AQUESTES RÀTZIES més conegudes fou laque portà tres-cents vaixells procedents de Turtûxacomandada per al-Hawwârî i Sulayman ibn Âfiyaal-Turtusî per la possessió de Siqiliyya (illa de Sicí-lia), que formava part de les lluites entre musulmansi bizantins per la possessió de la mateixa.

Els ‘bahriyyûn ahl al-Andalus de Turtûxa’David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

ART

Cinca Piqué cedeix vintobres de la seua col·lecció

La Fundació Privada Cinca Piquéde Tortosa ha cedit al Campus Te-rres de l’Ebre de la URV una vin-tena de quadres que formen partde la seua valuosa i importantcol·lecció d’obra pictòrica. Entreels quadres cedits, i que ja espoden veure exposats en dife-rents aules i espais del campus,hi ha diverses obres de FerranArasa, José Benet Espuny, AlbertFabà, Roberto Escoda, AntoniCasanova Estorach o Ricard Cer-

veto. Es tracta d’una cessió en co-modat per cinc anys. Durantaquest temps aquests quadrespassen a formar part del fonsd’art del Campus Terres de l’Ebrei és la URV qui es fa càrrec de laconservació i manteniment deles obres. El director del Campusde les Terres de l’Ebre, Azael Fa-bregat, ha destacat l’especial vin-culació de la Fundació en eldesplegament de la URV a les Te-rres de l’Ebre. Per la seva part, laresponsable de l’Antena CulturalTortosa de la URV, Núria Gil, hadestacat que la col·lecció puguiser exposada en un lloc públic.

Cinta BonetTORTOSA

POESIA

La URV homenatja Vergésamb un recital de versos

L’acció artística de l’espai de cre-ació URVIART ha recordat la fi-gura del poeta tortosí GerardVergés, mort el passat 23 d'abril,amb un “Macropoema” col·lec-tiu que ha omplert la paret delvestíbul del Campus Terres del'Ebre a partir dels seus versos.L'acció artística ha permès con-feccionar un poema col·lectiuamb “post it” enganxats aleatò-riament i amb versos inspirats

en les creacions de l'escriptor.Aquesta acció es va veure re-forçada amb un acte d’home-natge al poeta que va comptaramb una conferència de la pro-fessora de secundària Pilar An-dreu, la qual es va centrar en lapart més humana i personal del’escriptor. També es van recitarversos del poeta i es va inter-pretar una cançó que els estu-diants dels graus d’Infantil iPrimària van composar a partird’alguns dels versos que s’ha-vien escrit als post-its del ves-tíbul del Campus.

Cinta BonetTORTOSA


La Fira d’Amposta té una gran importància es-tratègica per a l'economia de les Terres de l’Ebre,com a plataforma de promoció comercial i deprojecció de les empreses. De fet, és una de lescites obligades en el calendari firal del territori.L’origen de la Fira de Mostres d’Amposta cal bus-car-lo en l’antic mercat ramader, que alguns his-toriadors ja situen a l’Edat Mitjana, tot i que no

es va oficialitzar fins al 1825. Al llarg dels anys, lafira d’Amposta va canviar de dates fins que vaquedar fixada al desembre, durant el pont de laPuríssima. El 1960 es va rellançar com a Fira Ra-madera i de Maquinària Agrícola, i amb el pas deles dècades ha esdevingut una de les fires multi-sectorials més importants de Catalunya, per laseua diversitat agrícola, industrial i comercial.

AA G E N D A

Alcanar

XXI Jornades Gastronòmiques dels Cítrics

L’objectiu d’aquestes jornades és promocionar aquest productelocal de qualitat. Un producte de la terra que els restauradors ca-nareus i casens combinen a la perfecció, de mil i una maneres, enl’elaboració dels seus plats barrejant gustos i sabors, entre dolçosi amargants, així com textures i colors en la seva presentació.Fins el 14 de desembre.

Jornades

US RECOMANEM

Exposicions

54a FIRA DE MOSTRES D’AMPOSTADel 5 al 8 de desembre

AmpostaLuca Rullo i Miguel Ayesa: Lamort del DeltaFins el 10 de gener de 2015.Lloc: Lo Pati - Centre d'Art Terresde l'Ebre.

La GaleraPeces de terrissa dels alumnesdel Curs de Terrissa MontsiàActiu 2014Fins el 25 de gener de 2015.Lloc: Sala 2 de Terracota, Centred’Interpretació de la Terrissa de laGalera.

Mas de Barberans‘Ports i mans’, dels artistes TimJohnson i Mònica GuileraFins el 31 de desembre.Lloc: Museu de la Pauma.

Tortosa‘Or i color al segle XVII’, sobrela restauració del retaule de lessantes Càndia i Còrdula de laCatedral de Tortosa.Fins el 30 de gener de 2015.Lloc: Escola d’Art i Disseny.

Música

UlldeconaConcert solidari 'Sant Andreu JazzBand i Joan Chamorro'

En el marc de l’onzena temporada 'Dissabtes de Teatre', or-ganitzada per Ulldeteatre Grup Escènic, concert solidari a cà-rrec de la Sant Andreu Jazz Band & Joan Chamorro. Aquestabanda de música de jazz de la ciutat de Barcelona és la bigband més jove d´Europa, formada per joves -la majoria entre10 i 16 anys- i sota la direcció musical de Joan Chamorro.Tota la formació participarà al Concert per la Marató de TV3dedicat a les malalties del cor, ja que han estat escollits perinterpretar el tema principal del desè disc de la Marató“L´Al·leluia” de Leonard Cohen.

Dissabte 27 de desembre, a les 19h.Lloc: Teatre Orfeó Montsià.Venda anticipada: www.ulldeteatre.org

Espectacles

Ulldecona‘La Bella i la Bèstia’, a càrrec dela companyia Veus-VeusEspectacle musical on l’espectadorpodrà passar les aventures més di-vertides i emocionants que potcrear la màgia.Dissabte, 6 de desembre a les 18 h.Lloc: Teatre Orfeó Montsià.Preus: 6€ - Xiquets/tes i socis 4,5€.

Tallers

Mas de BarberansDecoració nadalenca ambpauma - nivell bàsicDissabte 6 de desembre, de 10 a 14hi de 16 a 19h.Lloc: Museu de la Pauma.Preu: 15€

UlldeconaFesta Olea EuropeaJornada temàtica d'immersió a lestradicions mil·lenàries relacionadesamb la cultura de l'oli per celebrarla Festa Olea Europea.

Dissabte 6 de desembre, matí.Lloc: Molí de la Creu.Preu: 15€, fins a 16 anys 7€.

Amposta“Les Terres de l’Ebre: unterritori amb arrels moltprofundes”, a càrrec deJoan-Hilari MuñozDijous, 4 de desembre a les 18h.Lloc: El Casal.

TortosaXerrada 'Controvèrsies envacunes'.Dijous 4 de desembre, a les 18hal Campus Terres de l’Ebre.

La Ràpita2es Jornades Gastronòmi-ques del LlagostíFins el 8 de desembre.Lloc: Restaurants adherits.

Gastronomia

Conferències

AmpostaPresentació del llibre “Elcódice del Mar”, a càrrec deM. Carmen Grau.12 de desembre, a les 19,30h.Sala d’adults de la Biblioteca.

Narrativa


“A mi m’agradafer manualitatsamb pintures,paper i pinzells.Sé fer dibuixos,polseres i méscoses. M’agrada regalar tot allò quefaig a les meves amigues. ”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA SANT MIQUEL: les aficions

L’ESCOLA SANT MIQUEL és un delstres centres que hi ha al municipi deDeltebre, al Baix Ebre. Es troba situatdes dels inicis de la dècada dels 80 a ungran edifici del carrer Sant Miquel, tot ique anteriorment ja existia l’escola enuna altra localització. L’escola comptaamb prop de 430 alumnes des de P3 finsa 6è de primària. En aquesta ocasió els

protagonistes són els alumnes del cursde 6è, que ens expliquen allò que mésels agrada fer. Descobrim una gran di-versitat d’aficions que practiquen elsmés petits de Deltebre en el seu tempslliure, amb els seus amics i la família.

“Cristina Dinu“La meva afició preferida és la plàstica. M’a-grada dibuixar quadres d’animals, de cases ide paisatges. En aquest dibuix a Petits Artis-tes he fet un dibuix on surto jo dibuixant unquadre a la meva habitació. ”

“La meva aficiópreferida és anaren bicicleta ambel meu pare.Sempre anemper la vora del

riu perquè és un lloc molt bonic. ”

2 PINZELLADES

Tania Casanova

Pau Arques

“El meu tempslliure el dedico apracticar infor-màtica amb l’ or-dinador. Jo sécrear aplicacionsi jocs i em connecto a Internet.”

“La meva aficiópreferida és elpatinatge. Joformo part delClub Patí Delte-bre i he anat a

tornejos a poblacions com el Pere-lló i l’Aldea.”

Sergio Benages

Paula Martín

“La meva aficiópreferida éspracticar scooterquan tinc estoneslliures. Es tractad’un monopatíamb què pots fer trucs. ”

“M’agrada prac-ticar el parkour.És un esport quees practica alsparcs i places ihas de saltar obs-

tacles. L’important és usar protec-cions per no fer-te mal. ”

Jordi Casanova

Jhon Jairo Camarasa

“El meu esportpreferit és el ka-rate i he aconse-guit el cinturógroc, després depassar diversesproves. M’agra-daria tenir el cinturó negre. ”

“A mi m’agradamolt escoltarmúsica. Els meuscantants preferitssón Malú i DavidBisbal. També,

m’agradaria molt anar a un concertper veure’ls dalt dels escenaris.”

Oriol García

Denisa Fosch

“Estic molt il·lu-sionat amb la re-vista Tot Parc i emfaig la col·lecció.M’agrada moltperquè contémolta informaciód’aquí baix, del Delta de l’Ebre. ”

“A mi m’agradamolt cantar, so-bretot cançonsde Malú, Bisbal iEnrique Iglesias.Canto mentre

faig els deures perquè em relaxa.M’agradaria ser com Malú.”

Marc Marro

Aina Méndez

“La meva aficiópreferida és elfutbol. Jugo elscaps de setmanai al pati amb elsmeus amics.

M’agrada ocupar la posició de por-ter i paro moltes pilotes.”

Emiliano Leonte“A mi m’agradamolt el ball. Ballotot tipus d’estils iho faig durant eltemps lliure,quan acabo els

deures. També entreno al pavellóesportiu de Deltebre.”

Antonia Atanasiu


EESPORTS

EL MÚIXER EBRENC

CIRCUIT DE CURSES DE MUNTANYA

Un total del 215 persones van pren-dre part el passat 23 de novembre ala darrera cita del circuit de cursesde muntanya de les Terres de l’E-bre: la sisena Cursa de les Roquesd’Horta de Sant Joan. Una provaque va proclamar campions PereAurell (2.34) i Olatx Alvariño (3.38).Amb la disputa de la Cursa de lesRoques, el circuit ebrenc arribava ala seva fi i el passat 28 de novembreel Casal Cultural de La Pobla deMassaluca va ser l’escenari de lafesta de cloenda i lliurament de

premis del VIII Circuit de Curses deMuntanya de les Terres de l’Ebre.Enguany, els campions absolutshan estat Ramon Curto i GemmaColomé, seguits per Dirk Fumadó iMustapha Basiyd i Mònica Olivani Mercè Calvo, respectivament. Perequips, el guanyador ha estat laUEC Tortosa. També es van lliurartres trofeus especials per a perso-nes que han contribuït en el circuit.Pel que fa a les novetats de l’any vi-nent, el circuit júnior estarà en la to-talitat de les 21 curses puntuables, ihi haurà Copa Terres de l’Ebre a lacursa nocturna dels Cocons de Ti-venys.

El circuit per a Curto i ColoméLa Pobla de Massaluca va ser l’escenari de la festa de

cloenda i entrega de premis als vencedors d’enguanyEl circuit júnior en totes les proves i una prova nocturna

de Copa Catalana, principals novetats de la propera edició

Judit BrúHORTA DE SANT JOAN

Imatge de l’acte de cloenda del Running. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

Imatge de la darrera prova del circuit ebrenc a Horta de Sant Joan // FOTO: MANEL CAPELL

AGENDAESPORTIVA

Dilluns 8 desembreVII Conxa Clàssica. Unaactivitat organitzada pelMoto Club Roquetes.

Dissabte 13 desembreXI Premis Esportius BaixEbre. Teatre Auditori FelipPedrell de Tortosa.

Diumenge 14 desembreIII Duatló de Muntanya deTortosa, segona prova delcircuit Templaris.

Diumenge 28 desembreIV Cursa-Marxa Sant Sil-vestre organitzada perl’Ajuntament de l’Aldea.

Diumenge 28 desembreCursa dels Innocents deDeltebre, una cursa imarxa entre esglésies.

Dimecres 31 desembre4a Cursa Sant SilvestreRoquetes-Jesús. Lloc sor-tida: piscines de Jesús.

RUNNING SERIES

L’Ampolla, novetat 2015

La prova dels deu quilòmetres del’Ampolla serà la principal novetatdel circuit Running Series del pro-per any. Aquesta cita s’inclourà alcalendari habitual de les deu pro-ves del circuit ebrenc de curses ur-banes. Es tracta de la principal

novetat que es va anunciar en lafesta de cloenda que es va celebrarel passat 7 de novembre a Am-posta. En l’acte de lliurament depremis, el president del circuit, RafaFlores, va valorar molt positivamentla consolidació d’aquest circuit ambun gran increment de participaciófemenina. Els guanyadors absolutsd’enguany han estat els atletes PilarRus i Sergi Hidalgo.

Judit BrúAMPOSTA

KIKO VALLESPÍ és el representantebrenc en l’esport del múixing, la disci-plina esportiva de les curses amb gossos,sobre les superfícies de terra o neu. Un es-port que té una nomenclatura específica,començant pel seu nom, el múixing, queprové de l‘expressió francesa que indical’ordre ‘endavant’. Per tant, qui executaaquesta ordre és el múixer, l’encarregat

de dirigir als animals. Completa l’equip elhandler, l’assistent del múixer. Kiko Va-llespí va arrencar el mes de novembre unanova temporada en aquest esport amb laparticipació a l’Europeu a França, un granrepte que seguirà amb el campionat esta-tal de Terra i les cites de neu, amb l’espe-rança de tornar a disputar la míticaPirena, encara amb un futur incert. J.B.


Les poblacions d’Alcanar iSant Carles de la Ràpita vancelebrar el passat mes denovembre les gales esporti-ves anuals en homenatge ala tasca d’esportistes, clubs ientitats locals que han des-tacat pels èxits esportius. Enel cas d’Alcanar es van lliu-rar 14 guardons en la II GalaEsportiva Canareva-Ca-senca entre els quals des-taca el premi al ciclistaEduard Prades, com a milloresportista. Pel que fa a la Rà-pita, la VIII Nit de l’EsportLocal es van entregar 20 tro-feus amb una menció espe-cial per a Rosa Carrasco,pels seus èxits en l’esportde la vela. J.B.

Gales esportives aAlcanar i Sant Carles de la Ràpita

ACTES

Nou èxit del la 31a ediciódel descens de l’Ebre Tor-tosa-Amposta, d’un recorre-gut de 15 quilòmetres i unescondicions meteorològi-ques òptimes. L’activitat vacomptar amb una participa-ció de 324 remers, de 13clubs d’arreu de l’estat iamb 125 embarcacions dediferents categories. Pel quefa la participació ebrenca, hivan prendre part membresdel Club de Rem Tortosa, elNàutic d’Amposta, el Nàu-tic Sant Carles de la Ràpitai el Club de Rem Delta deSant Jaume d’Enveja. J.B.

Uns 300 remers aldescens de l’EbreTortosa-Amposta

REM

Brillant inici detemporada delsTaus d’Amposta

RUGBI

El referent ebrenc en l’es-port del rugbi, los Tausd’Amposta Rugbi Club, hanarrencat una nova tempo-rada amb uns resultatsexcel·lents. El conjunt am-postí es troba al capdavantde la taula classificatòria delgrup Segon B, corresponenta la Segona Catalana, ambun balanç de sis victòries iuna derrota a manca de dospartits per finalitzar la pri-mera fase. En cas de mante-nir aquest lideratge, LosTaus podrien acabar la tem-porada entre els grans delrugbi català. J.B.

MOTOR

Vinebre torna a reunir els motoristes

INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

Pavelló ‘Josep Vidal i Lluís’

Gandesa va inaugurar el passat 15de novembre les millores al seu pa-velló municipal d’esports. Desprésde gairebé 30 anys, aquest espaipresenta les millores en el pavi-ment, la il·luminació i l’estructura ipassa a denominar-se Josep Vidal i

Lluís, en homenatge al primer regi-dor d’Esports del consistori gan-desà. L’alcalde de Gandesa, CarlesLuz, va explicar que aquest espaiprecisava d’una reforma considera-ble. D’altra banda, els familiars del’homenatjat van mostrar-se moltagraïts pel reconeixement al seupare, una persona que, segons afir-men, “va lluitar tant per tenir unpavelló a Gandesa”.

Judit BrúGANDESA

Imatge del pavelló esportiu remodelat. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

Uns 200 motoristes provinents d’arreu del territori català i espanyol van participar els dies 15 i 16 de novembre a a Vinebre a la 31a Concentració

Motorista Ribera d’Ebre. La principal novetat d’enguany va ser la mini concentració per als més petits i va seguir amb tres àpats i una sortida a la cooperativa

de Corbera d’Ebre. La trobada va estar organitzada per l’Escuderia Coll d’Arruix amb el suport de l’Ajuntament de Vinebre i el Consell Comarcal de la

Ribera d’Ebre. J.B. // FOTO: ESCUDERIA COLL D’ARRUIX


TOT I LES CREENCESpopu-lars, una dona embarassada noha de menjar per a dues perso-nes. El que sí ha de fer, és unaadequada elecció dels alimentsper cobrir totes les necessitatsdel fetus. Durant l’embaràs, lafutura mare haurà de cuidar laseva alimentació i mantenir unpes adequat, tenint en comptela seva alçada i composició cor-poral. Però això no vol dir ob-sessionar-se amb la dieta o elpes, ni tampoc acabar en el poloposat; és a dir, relaxar-semassa, passant per alt el consellprofessional o deixant-se portarper allò que més abelleix o pelsclàssics desitjos (fenomen queno té més transcendència, sem-pre que no sigui la causa d'undesequilibri alimentari).

CAL EVITAR tots els productescrus a excepció de les fruites iverdures, que s’han de desin-fectar bé abans de consumir-les. La raó és que els productescrus poden estar contaminatsper microorganismes i paràsits.Quan un fetus està en desenvo-lupament, el seu sistema im-munitari no està preparat percombatre cap intrús d’aquesttipus, i les conseqüències podenser molt serioses.

SI ESTIC EMBARASSADA,puc prendre una copeta? La in-gesta de l’alcohol durant la ges-tació pot ser perjudicial. Lesconseqüències seran diferentssegons la quantitat, l’estat degestació o la durada dels lapsesentre ingestes. El risc de beureuna copa cada nit no és el ma-teix que el de beure’n una almes, però hi és en totes i cadas-cuna de les vegades. Mai ésmassa tard per abandonaraquest hàbit nociu; perquè, commés aviat cessi el consum,major serà el benefici, tant per ala mare com per al seu futur fill.

SS A L U T

CALENDARI ENCORATJADOR

UN TOTAL de 27 dones que participenals Grups d’Ajuda Mútua de la Lliga Con-tra el Càncer del Camp de Tarragona i lesTerres de l’Ebre, que han superat o hanestat diagnosticades amb un càncer demama són les protagonistes del calendari2015 de la Lliga. Aquesta iniciativa hacomptat amb la col·laboració de la fotò-grafa cambrilenca Àngels Matamoros,

guanyadora d’una menció als premis Lux2014, Raffel Pagès by Sandra d’Ampostaen l’apartat de maquillatge i perruqueria,i de l’Estudi Ruth Heras de disseny enjoies i complements. Amb aquesta inicia-tiva es vol projectar una imatge de supe-ració i de normalitat envers el diagnòsticde càncer de mama, i encoratjar les donesafectades. C.B.

L’Hospital de Tortosa Verge dela Cinta ha aconseguit un anymés el Premi Top 20 en la cate-goria de gestió global, unguardó atorgat per la consul-tora de serveis socials Iasist.Enguany però ha assolit la se-gona posició d’un total de 29centres hospitalaris analitzats atot l’Estat espanyol. El directorde l’Hospital de Tortosa Vergede la Cinta, Salvador Pallejà, vadestacar que darrera aquest re-coneixement hi ha el treball iesforç de més de 800 professio-nals. Entre d’altres, s’ha valoratla disminució de l’estada mit-jana dels malalts al centre, deles hospitalitzacions evitables,la disminució de l’activitat qui-rúrgica a l’hospital en favor dela cirurgia ambulatòria que norequereix ni d’ingrés previ niposterior, i també l’incrementde l’atenció de malalts a l’hos-pital de dia.I és que com va explicar el di-rector de l’Hospital de TortosaVerge de la Cinta, Salvador Pa-

llejà, s’està fent una claraaposta per incrementar les al-ternatives a l’hospitalitzaciódels pacients. De fet, Pallejàafirma que “el llit no és el mésimportant”. D’altra banda, Pallejà va negarque hagi hagut cap col·lapse ales urgències de l’Hospital Vergede la Cinta de Tortosa durant elsmesos d’estiu i va afirmar que

els llits del centre s’obren o estanquen en funció de les neces-sitats. Per la seva part, el director delsserveis territorials de Salut, Al-bert Gómez, va posar de relleula professionalitat que han de-mostrat els treballadors malgratl’escassetat pressupostària deldepartament de Salut. Així ma-teix, va remarcar que l’Hospital

Verge de la Cinta poc a poc es vaquedant els pacients més com-plexos i en deriven altres quenecessiten menys atenció alscentres d’atenció primària.

El Verge de la Cinta aposta per lesalternatives a l’hospitalització

HOSPITALS

El centre assoleix la segona posició iguanya el Premi Top 20 en gestió global

El director de l’hospital de Tortosa, SalvadorPallejà, afirma que el llit no és el més important

El director de l’HTVC, Salvador Pallejà, va fer balanç de l’activitat hospitalària. // FOTO: JUDIT BRÚ

Cinta BonetTORTOSA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTL’alimentació a l’embaràs



L’institut Joaquin Bau és des delpassat mes de novembre unespai cardioprotegit, després dela instal·lació un desfibril·ladorextern semiautomàtic (DEA). Elprojecte naix per la iniciativa del’associació de mares i pares(AMPA) del centre, amb el su-port i implicació de la direcció iprofessorat, amb el vist i plaudels directors territorials deSalut, Ensenyament i Esports dela Generalitat. Les malalties car-diovasculars són la primera

causa de mort. Les possibilitatsde supervivència es tripliquenen funció del reconeixementprecoç de l’aturada, d’activar elsserveis d’emergència, de l’inicide maniobres de ressuscitació ide la desfibril·lació precoç, perla qual cosa, des de l’AMPA esva voler posar en marxa el pro-jecte “Institut Joaquin Bau:espai cardioprotegit”. A les Te-rres de l’Ebre s’ha dut a termeun innovador i pioner pla deSuport Vital Bàsic a l'Ensenya-ment per a la formació d’alum-nes de 3 anys fins al 16 anys.L'Institut Joaquin Bau ha estatun dels centres que ha partici-

pat des dels seus inicis l’any2006, i serà el primer centre delterritori que comptarà amb undesfibril·lador. El desfibril·ladorha estat adquirit per l’AMPA,igual que uns maniquis queserviran als professors d’Educa-ció Física per formar a l’alumnaten maniobres de suport vitalbàsic. A més, properament s’or-ganitzarà formació amb l’em-presa Forma-T Vida, perconvertir-se en instructor acre-ditat. Aquesta formació estaràoberta a personal del centre,pares i mares i també s’oferirà ales entitats esportives amb lesquals l’institut té conveni.

JA ESTEM A PROP de les festes nadalen-ques i de la paga extra, qui tingui la fortunad'estar treballant i de poder cobrar-la. Do-nada la situació laboral en la qual estem im-mersos, res no ens fa presagiar unacampanya de Nadal amb molts excessos.Amb això arriba un temps de celebracionsi festa, i també de compres, que molts copspoden arribar a convertir-se en un pro-blema quan aquestes són compulsives.Molt s'ha parlat de compres compulsives,però de fet és un problema que afecta a unapart molt petita de la població; no obstantaixò, es calcula que gairebé un terç de la po-blació té problemes d'impulsos a l'hora desortir de compres, produint-se un consumirreflexiu i innecessari.

VIVIM EN UNA SOCIETAT consumista enextrem, la qual cosa ens porta moltes vega-des a tenir difuminats els límits de la nor-malitat referents al consum. Si béactualment els manuals de diagnòstic norecullen les compres compulsives específi-cament com a diagnòstic, aquestes es po-drien classificar com un trastorn del controld'impulsos, ja que aquest fet implica un

malestar clínicament significatiu, a més deprovocar el deteriorament a les àrees per-sonal i social i crear problemes de natura-lesa econòmica. Podem conceptualitzar lescompres compulsives com un impuls irre-sistible i mancat de sentit que la persona nopot controlar, acompanyat d'un augment del'ansietat abans de realitzar la compra, aixícom un alleujerament de la tensió i unasensació hedònica en realitzar l'acte de lacompra, seguit al poc temps de sentimentsde remordiment i culpa.

SI ENS PREGUNTEM què és el que predis-posa a una persona a tenir aquest compor-tament compulsiu en les compres, ésprobable que ens trobem persones amb unpatró de comportament característic en elqual és possible que presentin una baixaautoestima, un patró de personalitat lligata la impulsivitat i l'ansietat relacionadaamb la compra, així com apatia o avorri-ment, i algun grau d'insatisfacció personal,tenint aquestes persones una falta d'actitudcrítica cap als mitjans de comunicació pu-blicitaris. Alguna vegada ens preguntem sia nosaltres ens pot arribar a afectar tal si-

tuació. Doncs bé, per respondre-ho hem defer-nos algunes preguntes molt elementalsi estar atents a símptomes com poden serobservar si comprem coses poc útils, de lesquals al cap de poc temps ja ens penedimd'haver comprat, adonar-nos si quan estemtristos, enfadats o irritats l'única cosa queens calma és anar a comprar, o si quanveiem alguna cosa que no ens la llevem delcap no parem fins a comprar-la. Altrescoses que poden sorprendre'ns és rebre elsextractes de les targetes bancàries per cosesque fins i tot ens havien oblidat que havíemcomprat i, sobretot, el que se'ns vagi els di-ners sense ni adonar-nos.

ALGUNS TRUQUETS que podem utilitzarper modular més correctament les compresi no caure en la temptació de la compracompulsiva és establir uns límits de des-pesa en funció de les nostres possibilitats,controlant la despesa que portem cada mes,evitar les targetes de crèdit i, fins i tot, lesde dèbit en compte (esperem que els sen-yors dels bancs no s'enfadin), i també elsestabliments on es venen productes quemolts cops són innecessaris.

SALUT

El consum compulsiu

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

L’institut J.Bau és espai cardioprotegitSUPORT VITAL BÀSIC

La consellera de Benestar So-cial, Neus Munté, va inaugurarl’ampliació de la residència icentre de dia Sant Miquel Ar-càngel de Tortosa. L’actuacióha permès oferir 150 places pera residents i 50 per a centre dedia. L’acte va donar inici a lesactivitats organitzades per ce-lebrar els 135 anys de la funda-ció de la residència. C.B.

Munté inaugura Sant Miquel

El nou desfribil·lador de l’institut Joaquim Bau. // FOTO: S.A.

C. Bonet TORTOSA


Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal de Vinaròs,partida Closa o Ribes(ermita de Vinaròs). Preu:130.000 euros � 636 256045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústicade 3,5 jornals al costat de lavia verda a 3 min de Jesús,sense casa. Interessatstrucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Per entrara viure. A 5 min deCamarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 - 605994 256

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador amb bombade calor/fred. 30.000 eurosnegociables. Trucar a partirde les 19h. � 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90m2, zona de Remolins,edifici ganadera, 4 hab., 2banys, gran terrassa, patiinterior, xemeneia, ascensor,primera planta. Preu: 86.000euros. � 646 465 499

Mas de Barberans Es vencasa al Mas de Barberans,amb dos hab, 1 bany, cuinamenjador, magatzem i granterrassa amb magnífiquesvistes. Preu: 56.000 euros � 638 170 363

Roquetes Es ven adossat aRoquetes de 160m2,garatge més 3 plantes amb3 hab + suite, safareig iterrassa. Preu: 180.000euros � 617 518 827

Amposta Zona Valletes. Esven parcel·la edificable de120 m2, prop del col·legiMiquel Granell. De particulara particular. � 649114580

Tortosa Es ven per la zonaTemple. Pis 2 hab., salómenjador amb terrassa, 1bany, cuina i galeria.Calefacció amb gas. Zonaajardinada i piscinacomunitaria. Per entrar aviure. Preu: 130.000 euros.� 636 732 222

Alfara de Carles Es venxalet de 180 m2, piscinaaigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles,amb hort i oliveres. Preu aconvindre. � 661 143 311

Amposta Es ven plaça depàrquing. 2.000 Euros. � 650756727

Alfara de Carles Es vencasa a Alfara de Carles amb130 m2, 5 hab., 2 banys,moblat, cuina i menjador,

amb hort i finca d’oliveres.Interessats trucar al � 661 143 311

Tortosa Es ven pis àtic 3habitacions, més un bany,cuina, sala d'estar, granterrassa, magatzem lateral,moblat, electrodomèstics,televisió, etc. 129.000 Eurosnegociables. � 610629522

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà,edifici Voraparc. Preu: 55euros. � 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casarural amb encant, situada ales afores del poble dePauls, al centre del parcnatural. 12 places,barbacoa.Preu 17€/persona � 608 438 245

Amposta Es lloga pis al’avinguda la Ràpita, 4 hab.,cuina, 2 banys, terrasses imoblat. Preu: 350 euros � 610 471 851

Benicarló Es lloga pis amb3 hab., sala d’estar,menjador, 2 banys iascensor � 676 960 978

Jesús Es lloga planta baixaamb 2 habitacions, cuina,menjador, 1 bany, a/a ambbomba de calor i moblat.Preu 260 euros. � 620 39 28 50

Jesús Es lloga pis moblat aJesús amb 3 hab, bany, cuinai menjador. Preu: 320 euros �676 226 990

Tortosa Es lloga plaça depàrquing, zona Temple. � 678461724

Ofertes Es ven un remolcper a una moto, ambl’opció de col.locar un altrecarril per carregar 2motos. Preu: 500 euros. � 680 192 122

Ofertes Enginyer enTelecomunicacions ofereixclasses de repàs o reforçescolar de Matemàtiques iFísica per alumnes d’ESOi Batxillerat. Josep. � 608 438 245

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltaexperiència. Pressupostossense compromís.Netedat màxima. � 686 085 657

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Contactes Home de 45anys, cerca dona per arelació seriosa i de futur.Enviar curriculum vitae mésfoto carnet a: Cid AF al’avinguda de la Generalitat151, 1ºC 43500 Tortosa.

Varis Es compra, es restaurai es venen tot tipus de moblesantics, antiguitats...Interessats trucar al � 977 503 113

Varis Recollida de trastosvells, desallotjament i netejade pisos i locals. Preusmínims. Per a mes informaciótruca � 618 792 176

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili � 977 510 705

Varis Compro tebeos,còmics de superherois,manga, àlbums de cromos,llibres, calendaris de butxaca,programes de cinema,soldadets de plom i joguinesen general. � 630930616

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[MOTOR]

[VARIS]

D

I

R

R

L

A

T

L

P

P

S

I

DT

RT

P

C

Z

N

N

UE

O

IA

ON

A

RS

T

A

E

I

E

O

I

E

D

E

T

R

M

BU

A

S

S

A

E

M

A

RE

B

A

S U R G

L A N O

R A T I

F R E

L

F D

A C

P A G A

D O

F E N

O I U D

A P A D

O R P R E S A

C E L L L F R

L L

U C U

A

U

A R

E

P

E D

I

R T

U S

N

D

T

S E

L

A C O L

S S A

D

T

A

A

A

A

A

A

A

A

E

13

12

11

9

10

8

7

6

5

4

3

2

1

13121110987653 421

U

C

I

O

C

T

N

O

S

S

O

I

A

A

A

A

A

A

A

HORITZONTALS: 1. Un goril·laeslau escampant-te cremeta solarper la pell. Menys que res / 2. Creo,d’alguna manera, un color. Nave-guem com si fóssim ossos / 3. Entranten matèria. L’Àngels disfressada desenyor euroescèptic. Eix central de labugia / 4. És el final natural de jugara pòquer o al casino. Per ser soldatsalemanys semblen molt cridaners /5. El crac del cabàs. Senyals que lesrates han pres les sabates per llami-nadures / 6.Tractament preventiu,especialment preservatiu. L’ou deColom / 7. De seguida la tens escam-pada. Resar durant el pertinent ho-rari /8. Van juntes a Vílnius. L’illa deSardenya en va plena. Clam a l’estadi/ 9. Si el destil·lessin de les raconadesdel Raval podrien fer una èau de per-fum. Donem l’esquena donant l’es-quena / 10. L’altre ou. Jugant jugantacaba ben asfixiat. Vocalitzen el des-honor / 11. Allí també fa, d’algunaaltra manera, un altre color. Casin,esposin / 12. Benefici de partida aquè els tenistes estan avesats. De di-lluns a diumenge / 13. Cop de tisoranomés a l’abast dels jugadors méshabilidosos. Llista d’epígrafs que esvan recorrent a mesura que hi passael segon dit.VERTICALS:

1.Magnificència i sumptuositat, i noprecisament de sabó. Trastorn queafecta de l’extrem nord fins al sud / 2.Maten el porc. Massa robatori conti-nuat per ser un sol poli, com assegura.La part central del civet / 3. Resarsempre dins de l’esmentat horari.Arrissat sí, però enredat o espoliat no/4.Aquella dolçor materna de segonsquins talls de carn. Florida de gent su-perba / 5.Ve sense ni cinc. No es tractade fer guixots a les parets sinó de so-breimpressionar. Escorça de tell / 6.Monja clarissa amb lligadura de to-rero. No és igual del tot, perquè obligaa superar un desnivell / 7.Tres quartsde tres. Despertant a crits la poblacióper un motiu certament preocupant /8.Que sigui tan cantelluda és perquèté molt de tossuda. Faci escalfamentde piano /9.Encara menys que res.Sumptuosa com una mansió costosa.Divisa tan poderosa que pel xava re-presenta tota la gent / 10.Vèncer labatalla del quiròfan. L’únic gos policiaque fumava negre. El capciró del dit /11. Parlant de negre: si no fos pel deValència aquí en tindríem un. Encaraque sembli que s’assembla a l’Anto-nin la semblança és amb un ós / 12.Resulta molt i molt temptadora, perals receptors. Pedra tan preciosa queacaba amb els macarrònics.

[VIDÈNCIA]

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[TREBALL] [RELACIONS]


El web Surtdecasa.cat, lideratper Neus Barberà i Anna Zaera,ha obtingut el Premi BonesPràctiques de Comunicació noSexista 2014, per una iniciativad’emprenedoria digital de pe-riodisme cultural de proximitat.El lliurament es va realitzar enel marc del 22è aniversari del’Associació de Dones Periodis-tes de Catalunya. C.B.

PREMI

Surtdecasa.cat repun nou guardó

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaRESUM DE L’ANY. S’acaba l’any itoca fer balanç d’allo que ha succeït alnostre territori durant el 2014. Canal 21Ebre ha preparat un resum dels aspectesmés destacats com el procés sobiranista,l’aprovació del Pla de Conca o la paralit-zació del projecte Castor. Tot plegat,acompanyat d’una tertúlia que es podràveure a partir del 19 de desembre.

DISTRICTE 21. A partir del 18 de de-sembre també s’emetrà un especial delmagazín nocturn de la televisió. El pro-grama inclourà tot un seguit de sec-cions que abordaran diversos aspectesde les properes festes nadalenques.També podrem veure els primers usua-ris de la pista de gel que s’instal·larà aTortosa fins al 6 de gener.

L’artesania i les manualitats arriben a Canal 21TELEVISIÓ

Canal 21 Ebre estrenarà el mes de desem-bre amb un nou pograma a la seva graella.Es tracta de Calaix de Sastre, un programa

d’artesania i manualitats de la mà de l’ar-tista tortosí Joan Iniesta, propietari del ta-ller d’imatgeria popular de Tortosa delqual pren el nom el programa. A la versiótelevisiva de Calaix de Sastre, Iniesta tre-ballarà les tradicions locals i col·lectives dela mà de l’expressió artística amb l’objec-

tiu de donar llum a la riquesa cultural del’Ebre. Així, en el programa es tractarandiversos temes relacionats amb el calen-dari festiu del territori a partir d’una ma-nualitat que Iniesta explicarà i posarà enpràctica, i també d’un retallable que espodrà descarregar dels mitjans digitals de

Canal 21 Ebre i també de la pròpia web deCalaix de Sastre. El programa acabaràamb la Pinzellada de Muniatto. El pa-llasso, cara coneguda a Canal 12 Ebre,clourà Calaix de Sastre amb un gag rela-cionat amb la festa o temàtica que s’a-bordi al programa.

Cinta Bonet TORTOSA

La televisió local i comarcal estrena Calaix de Sastre, un nou programa conduït per l’artista tortosí Joan Iniesta


VI RECOMANATMerlot Reserva

Celler SunyerD.O. TARRAGONA

GinestarPreu aprox. : 8€

F O G O N S

F

Ubicat a Sant Jaume d’Enveja, justal costat del pont Lo Passador queuneix aquesta població amb Delte-bre, ens trobem amb el Racó delRiu, un restaurant amb vint anysd’experiència que ha anat evolu-cionant al llarg del temps. Així espot percebre tant a la carta comtambé a les instal·lacions del ma-teix restaurant. Un d’aquests can-vis es va fer realitat l’any passat,amb l’obertura d’una nova terrassamolt agradable, amb vistes al pas-seig fluvial i al riu Ebre.

Com no podia ser d’una altra ma-nera en tractar-se d’un restaurantal cor del Delta, la seva especialitatés l’arròs. De fet, tanta és la impor-tància d’aquest producte a la cartadel Racó del Riu, que 32 dels seusplats són arrossos o paelles, men-tre que nou d’aquests plats són fi-deuades. Però a part de la granestrella de la carta, també hi po-drem trobar un bon assortit deplats de carn, de peix, de marisc itot tipus d’entrants, que la gent delRacó del Riu ens deixen a triarentre un total de més de 150 plats.

De la carta, hi destaquen l’ama-nida tèbia de llagostins i formatge,així com l’anguila fumada, el baca-llà marinat, els calamarsets ambcarxofes, l’escalivada amb for-matge de cabra, els musclos a l’in-fern, les gambes amb perfil ibèric,o les cloïsses amb carxofes. Quantals arrossos, són recomanables l’a-rròs amb ànec i foie, l’arròs ambbolets i escamarlans, l’arròs amberiçons de mar i pop, i l’arròs ambcloïsses i llagonstins. I això, senseoblidar les carns. A banda, aquestatardor han tingut un parell de platsde temporada fora de carta, comles tires de filet de vedella ambceps i els rovellons de pi amb llon-ganissa al forn. El Racó del Riu,amb una presència molt activa ales xarxes socials, només tanca elsdimarts. A més, també està obertper sopar els divendres, dissabtes idiumenges.

RestaurantRacó del Riu

La ressenya

Cruixent de cansalada:Tallar làmines molt fines de cansalada perquè que-din cruixents.Posar la planxa o bé una paella amb unes gotes d’olia calentar, i posar-hi les làmines de cansalada a focbaix, fins que es vagin fent cruixents.Reducció de moscatell:Posar al foc el moscatell amb el sucre i deixar reduira foc molt baix, fins que queda com un caramel.Crema d’ametlla:Són ametlles bullides, pelades i preparades perpicar, fins que queda pòls d’ametlla.

Posar la crema de llet a un cassó, afegir la pòls d’a-metlla i un polsim de sal.Deixar fins que arrenqui el bull, i tot seguit deixarreposar fins al moment de la presentació del plat.

Presentació del platTornar a escalfar la crema, i emplatar bé a un plat oen una copa. El cruixent de cansalada el posem asobre, amb un rajolí d’oli d’oliva i unes herbes aro-màtiques de la Terra Alta, que també hi donaran unmolt bon gust.

Ingredients 250 ml. de crema de llet

150 gr. d’ametlla marcona

Sal

Cansalada viada (de la papada)

125 ml. moscatell de la Terra Alta

25 gr. de sucre

Oli d’oliva

RestaurantNou Moderno

Crema d’ametllamarcona amb reducció de moscatell i cruixent de cansalada

Rosa Vallespí

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMRESTAURANT SANT CARLESAmb 45 anys d’experiència i amb un acu-rat servei d’hostaleria i una cuina de granqualitat, basada en la cuina tradicional dela zona, el restaurant Sant Carles està espe-cialitzat en peixos i mariscs. En aquests 45anys d'experiència, el ant Carles s'ha con-vertit en un dels principals referents de lacuina de la zona. Una mostra d'això és laquantitat de clients que hi han dipositat la

seva confiança. A més de poder degustaruns excel · lents productes elaborats ambles millors matèries primeres, els visitantspodran gaudir de Tortosa i els seus vol-tants, i gaudir d'un entorn peculiar molt aprop del nucli antic i del call, l’antic barrijueu de Tortosa.

Rambla Felip Pedrell, 13 de TortosaReserves: 977 44 10 48


P 5.000 BOTELLES D’OR LÍQUIDTOT I QUE encara és aviat per con-cretar cap xifra, els responsables de laMancomunitat de la Taula del Séniaconfien en superar la minsa xifra de les2.000 botelles d’oli mil·lenari de la cam-panya anterior, i arribar com a mínim ales 5.000 botelles de mig litre d’aquestor líquid. En aquest sentit, la gerent dela Mancomunitat de la Taula del Sénia,

Teresa Adell, va explicar que a meitatdel mes de novembre molts dels molinsja havien collit totes les olives i estavenimmersos en el procés de cata i anàlisis.Adell també va avançar que la Taula delSénia treu al carrer un nou llibre, titulatOli Via Augusta, essència del Territoridel Sénia. La Mancomunitat té catalo-gades 4.700 oliveres mil·lenàries. C.B.

PAGESIA

Aquest mes de desembrecaldrà sembrar julivert i pè-sols. També podem aprofitarel principi de l’hivern persembrar i plantar bledes, es-caroles o enciams. Tambéfarem la primera recollidade bròquils. D’altra banda,seria bo que plantèssim cri-santems al costat de l’hiver-nacle per eradicar la moscablanca. El desembre tambéés un bon mes per netejar imantenir l’hivernacle i pre-parar les terres per a les sem-bres de la primavera. C.B.

CALENDARI

Al desembre,prepararemles terres pera les sembres

En lluna deNadal talla el pii el verdal”

“Desembrenevat, bon anypel blat”

“Pel desembretremola el vent il’home mésvalent”

“Nadal senselluna, de centovelles en tornauna”

“

AGRICULTURA

El director dels serveis territo-rials d’Agricultura, Pere Vidal,va avançar els detalls del noupla d’actuació contra la plagadel caragol maçana al Delta.Durant una entrevista a Canal21 Ebre, Vidal va explicar que almarge esquerre del Delta s’as-secaran les mateixes finquesque l’any passat, i que les par-cel·les que van ser salinitzadespodran ser inundades ambaigua dolça fins al 31 de generdel 2015, quan s’acabarà l’apli-cació de les mesures agroam-bientals. Però, tot i així, Vidal vaassenyalar que hi haurà algunaparcel·la de la zona central delDelta que també caldrà eixugarcom a mesura preventiva, en-cara que ja van ser inundadesamb aigua salada perquè estanafectades pel caragol poma. Dela mateixa manera, Vidal va afe-gir que caldrà arribar a unacord amb les comunitats deregants per veure com es po-drien salinitzar els desguassos,per evitar que facin de reser-vori per als caragols maçana.De fet, va dir que s’està estu-diant quin seria el momentòptim per prendre aquesta me-

sura. A més, el director d’Agri-cultura va anunciar que almarge dret del Delta tambés’assecaran alguns camps, permirar de combatre els diversosfocus de caragol que s’hi hanpogut detectar.D’altra banda, el director d’A-gricultura va relativitzar l’afec-tació de la inundació delscamps d’aigua salada amb ladisminució de la collita d’arròs.Així, va recordarque la climato-logia d’aquest estiu també haestat un factor a tenir encompte, ja que al marge dret lacollita ha baixat un 10%, mentreque al marge esquerre, ons’han salinitzat els camps, ladavallada ha estat del 14%. Defet, Vidal va dir que el properany servirà per analitzar tots elsfactors. En aquest sentit, el di-rector d’Agricultura va valorarcom a “precipitada” la decisiódels arrossaires de no tornar ainundar els camps amb aiguasalada. Però va afirmar queentén el seu neguit, tenint encompte que tota la vida hanlluitat contra la salinització deles terres del Delta.

Més mesures contra el caragolTornaran a assecar les mateixes finques de

l’hemidelta esquerre i algunes del dretLes parcel·les salinitzades podran ser

inundades amb aigua dolça fins al febrer

Gamba gegant d’aigua dolça. // FOTO: REDACCIÓ

Cinta BonetL’ALDEA

Una gamba gegant, alternativaper combatre el caragol maçanaEl Departament d'Agricul-tura també busca en la "lluitabiològica" l'alternativa que lipermeti eradicar el caragolmaçana del delta de l'Ebresense perjudicar el conreu del'arròs i ara es plantejar intro-duir al riu una espècie d'unagamba gegant d'aigua dolçaque es menja els alevins del'invasor. El director general

de Desenvolupament Rural,Jordi Sala, ha explicat que laidea parteix d'un experimentrealitzat a la Universitat BenGurion de l'estat d'Israel ique, en el cas que la gambadevori les cries, "és qüestióde temps que es morin elsous". Les primeres proves allaboratori podrien començaral 2015.


Entra en funcionament el nouaparcament soterratdel carrer Montcada

Amposta busca unsubstitut de Carrefourper gestionar les galeries

Convocaran una manifestació contra lacompensació al projecte Castor

Reposen les plaquesdels ugetistes al monument de la Cota705 del Pinell de Brai

Benicarló inicia elstràmits per a lareversió de l’N-340

Móra d’Ebre estrenadues exposicions sobrel’escultor local Julio Antonio

Curto i Colomé, campions del 8è Circuitde Curses de Muntanyade les Terres de l’Ebre

El ‘Calaix de Sastre’de Joan Iniesta, nouprograma de Canal 21

#p17

#p20

#p23

#p26

#p28

#p32

#p37

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p12

cop d'ull 232

Documents