en un cop d’ullCatalunya

Capital: BarcelonaPoblació: 7.364.078 habitants (2008)Densitat de població: 224,6 hab./km2Superfície: 32.107 km2PIB: 216.923 milions d’euros (2008)PIB per càpita: 29.184 euros (2008)Esperança de vida: 81,39 anysTaxa d’immigració: 15,4% (dada del 2008)Idioma oficial: el català i el castellà, i l’occità a la Vall d’AranClima: mediterraniUniversitats: 12Espais naturals: 16 parcs naturalsMoneda: euroDomini d’Internet: .catPrefix telefònic: +34Fus horari: CET (a l’estiu CEST) Festa nacional: 11 de setembrePatró: Sant JordiGovern: Generalitat de Catalunya (nom històric del govern català)Situació:

Catalunya en un cop d’ull7.364.078 habitants / 224,6 hab./km2 / 32.107 km2 / PIB 216.923 milions d’euros / PIB per càpita 29.184 euros

Foto

: Fra

ncis

co S

anch

ez

El Parlament català és un dels més antics d’Europa:

els seus orígens es remunten al 1283, quan el

rei català Pere II el Gran va perdre el poder absolut

i va passar a necessitar també l’autorització dels estaments del clergat, la

noblesa i els representants de les viles del país per aprovar les normes. Les

Corts Catalanes, integrades pels tres estaments, es consideren un autèntic

parlament medieval.

Catalunya ha mantingut al llarg dels segles

una tradició i una voluntat d’autogovern

Catalunya es constituí políticament al segle XII, quan diversos comtats es desvincularen de la dominació franca i esdevingueren sobirans. Durant l’edat mitjana, els reis catalans conqueriren València, les Illes Balears, Sicília, Sardenya i el Regne de Nàpols, i convertiren Catalunya en una de les grans potències de la Mediterrània. Al segle XIX, Catalunya dugué a terme una industrialització reeixida que coincidí amb la Renaixença de la llengua i la cultura catalanes. Cap al final de segle, el moviment cultural desembocà en un moviment pel reconeixement polític i Catalunya aconseguí l’autonomia el 1931. Però el 1939 Catalunya fou ocupada per les tropes franquistes, que prohibiren les institucions democràtiques i la llengua i la cultura del país. Tanmateix, amb l’arribada de la democràcia a l’Estat espanyol, Catalunya recuperà l’autogovern el 1979, a través de l’Estatut d’autonomia. Precisament, el 2006 es reformà l’Estatut per incrementar els poders de les institucions catalanes.

L’Onze de Setembre és la festa nacional de Catalunya. S’hi commemora la voluntat tenaç de recuperar el govern propi, després de la derrota dels catalans el 1714 a mans de l’exèrcit espanyol de Felip V. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les seves institucions politiques, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua catalana.

Catalunya, nacionalitat autònoma, exerceix l’autogovern dins de l’Estat Espanyol d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya des de 1359 i està integrada pel Parlament, la Presidència, el Govern i les altres institucions d’autogovern. Les institucions catalanes tenen àmplies competències en matèries com educació, sanitat, seguretat ciutadana i protecció civil, cultura, joventut, política lingüística, indústria, habitatge, immigració, transports, medi ambient i acció exterior, entre d’altres. Així mateix, al territori català s’hi aplica el dret civil català, de tradició històrica.

Organització política Història

L’Onze de Setembre de 1714, oli sobre tela d’Antoni Estruch.

Fons d’art de la Fundació Caixa de Sabadell.

Foto

: Par

lam

ent d

e C

atal

unya

El català és la tretzena llengua en nombre de parlants de la Unió Euro-pea, per davant del danès i el finès, i equiparable en nombre de parlants al suec, al grec o al portu-guès. En concret, més de nou milions de persones la saben parlar, i l’entenen més d’onze milions. El ca-talà és la llengua pròpia de Catalunya, on és ofi-cial.

Parla.cat és el sistema més innovador d’aprenentatge d’una llengua en línia.

El catalàté més parlants que

10 de les llengüesoficials de la UE

El català és una llengua molt viva a Internet, fins al punt que l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) va autoritzar el 2006 el domini .cat, que agrupa els webs de la xarxa en català. En poc més de dos anys, ja hi havia 30.000 dominis registrats.

el català,llengua mil·lenària

Dins l’Estat espanyol, també és llengua oficial del País Valencià i les Illes Balears i es parla en una part de l’Aragó, la Franja de Ponent. També es par-la a Andorra, estat on és l’única llengua oficial; a la Catalunya Nord, al sud de França; i a la ciutat de l’Alguer (Sardenya).

El català es va formar entre els segles VIII i X com una evolució del lla-tí, igual que el francès, l’italià, el castellà i la res-ta de llengües romàni-ques. Cada any s’editen 10.000 títols en català, llengua que és la des-ena que més tradueix del món i és ensenyada a 166 universitats dels cinc continents.

Homilies d’Organyà, primer text escrit en català (S. XII)

Llengua

Catalunya té una extensió de 32.107 km2, de la mida de Bèlgica (30.528 km2) i comparable a la d’Holanda (41.543 km2) o Dinamarca (43.098 km2). També es caracteritza per la seva diversitat paisatgística:

una terra

mediterràniaEls seus 16 parcs naturals i espais protegits són la millor mostra de l’extraordinària riquesa paisatgística del país.

Un clima, una vegetació i una personalitat típicament mediterrànies

al nord hi ha els Pirineus, amb desenes de cims de més de 3.000 m, i a l’est i al sud hi ha una costa que ressegueix 580 km. El clima és mediterrani: l’hivern és suau i l’estiu, calorós.

Territori

Foto

: Nic

olas

Gué

rin

Catalunya té més de set milions d’habitants, població semblant a la d’Àustria, Bulgària i Israel, i su-perior, doncs, a molts estats mem-bres de les Nacions Unides, amb una densitat demogràfica de 224,6 hab./km2, lleugerament inferior a la d’Alemanya o a la del Regne Unit, i

un país

d’acollida

Catalunya és un país d’acollida: entre el 1950 i el 1975 va rebre un milió i mig de ciutadans del sud d’Espanya, i des dels anys noranta ha absorbit centenars de milers d’immigrants, provinents sobretot del Magreb, de l’Amèrica del Sud i també de l’est d’Europa. La societat catalana és, doncs, una societat multicultural on conviu gent de més de 180 nacions d’arreu del món, que hi han trobat una terra d’oportunitats.

Catalunya és un país molt agradable per viure-hi. El poble català és treballador i emprenedor. En la seva manera de ser es complementen l’esforç amb la imaginació, la creativitat amb el rigor, la tenacitat amb la seriositat. La geografia catalana és rica i variada. El mar i la costa, al litoral, i les muntanyes i les valls, a l’interior, ofereixen moltes possibilitats per al lleure durant tot l’any. Barcelona consolida la seva posició com la millor ciutat europea en qualitat de vida. Com a resultat de tot plegat, els catalans

Catalunyava rebre l’any 2008vint-i-set milionsde turistes

PoblacióFo

to: J

ordi

Mot

a

Foto

: Jor

di B

alce

lls

per sobre de la mitjana europea (112 hab./km2). El país ha estat, històricament, porta d’entrada a Eu-ropa a través de la costa mediterrà-nia i un gran centre d’intercanvi co-mercial. És per això que Catalunya ha estat sempre una nació empelta-da de diverses cultures i tradicions.

es troben entre els ciutadans amb més longevitat del món.

Per la seva situació geogràfica, per la diversitat dels seus recursos naturals i per la riquesa del seu patrimoni cultural i artístic, Catalunya és un país especialment atractiu per al turisme. Compta amb unes bones infraestructures, i la quantitat, capacitat i qualitat de les empreses i serveis públics adreçats al turisme la situen com a potència mundial en aquest àmbit.

Foto

: Fra

nces

c G

omà.

Tur

ism

e de

Cat

alun

ya

La cultura catalana és, alhora, nacional i cosmopolita i els corrents d’art i de pensament nous penetren tradicionalment amb força a Catalunya, gràcies a la situació geogràfica, oberta als països de la Mediterrània i d’Europa, i també gràcies a l’atracció que genera Barcelona. És per aquest motiu, en bona part, que hi ha tants artistes catalans de renom internacional: els arquitectes Antoni Gaudí i Enric Miralles; els pintors Joan Miró, Salvador Dalí i Antoni Tàpies; els escriptors Ramon Llull, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel i Quim Monzó; els músics Pau Casals, Montserrat Caballé i Josep Carreras; els científics Narcís Monturiol, Joan Oró i Joan Massagué; o el cuiner Ferran Adrià, entre d’altres.

una cultura

universal i singularA proposta de Catalunya, la UNESCO va proclamar el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.

Durant la Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, Catalunya celebra la festa de l’amor i la cultura, simbolitzades per la rosa i el llibre. Totes les ciutats i pobles s’omplen de parades de llibres i de roses que els ciutadans regalen a les persones estimades.

Joan Miró i Salvador Dalí són dos dels grans mestres de les arts plàstiques catalanes. Picasso va passar gran part dels seus anys de formació a Barcelona.

L’elevació de castells humans és la més espectacular de les tradicions catalanes.Foto: Joan Miró i Bayó

Foto

: Llu

erna

@A.

Bofi

ll

Foto: © Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (F. Català-Roca)

Cultura

Barcelona,capital de Catalunya

Catalunya gaudeix d’un important entramat esportiu, amb un gran nombre de clubs i associacions espor-tives. Destaca, per la seva trajectòria, el Futbol Club Barcelona, una de les primeres entitats esportives del món amb més de 100.000 socis.

l’esportmou Catalunya

A Catalunya hi ha esportistes d’alt nivell mundial i l’esport català ha aconseguit excel·lir en els esports de motor, el tennis, l’alpinisme o la natació sincronitzada.

Catalunya compta amb una excel·lent xarxa d’infraestructures esportives com ara el Circuit de Catalunya, un dels traçats més moderns que re-uneix les condicions per acollir les competicions més importants del motor, l’anella olímpica, o el Centre d’Alt Rendiment (CAR), unes instal·lacions modernes amb els mitjans necessaris per a la formació integral d’esportistes d’elit.

Esport

Foto

: ww

w.fc

barc

elon

a.co

m

Foto

: Miq

uel R

ovira

Foto

: Jor

di B

alce

lls

Barcelona és l’única ciutat en tot el món amb nou edificis declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO: la Pedrera, el Parc Güell, el Palau Güell, el Palau de la Música Catalana, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Casa Vicens i la Cripta de la Colònia Güell.

L’oferta cultural es complementa amb més de cinquanta museus, un gran nombre de galeries d’art i una variada i extensa oferta musical en edificis moderns i emblemàtics com ara l’Auditori, el Palau de la Música Catalana o el Gran Teatre del Liceu.

Barcelona és una les destinacions favorites a Europa a l’hora de celebrar reunions científiques i empresarials de tot tipus: congressos, convencions, presentacions de productes, etc. Amb aquesta finalitat disposa d’unes infraestructures excel·lents: un modern recinte firal, dos palaus de congressos i el Centre de Convencions Internacional Barcelona amb una capacitat de fins a 15.000 persones.

Barcelona és la capital de Catalunya i actua com a motor del país en moltes facetes de la vida catalana. Amb més de 2.000 anys d’història, exerceix la seva vocació de gran metròpoli de la Mediterrània i ha estat testimoni de les civilitzacions ibera, romana, jueva, àrab i cristiana.

Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, en el seu moment considerats els millors de la història, Barcelona va experimentar una de les seves transformacions més espectaculars amb la recuperació de la seva façana marítima, amb la construcció de la Vila Olímpica i l’Anella Olímpica a Montjuïc. La celebració, el 2004 del Fòrum Universal de les Cultures ha suposat la culminació del procés d’obertura de la ciutat al mar.

La cultura, una de les principals atraccions de la ciutat, la posicionen com a destinació turística urbana. El llegat del modernisme és una riquesa arquitectònica de primera magnitud amb obres cabdals com la Sagrada Família o el Parc Güell.

una ciutat dinàmica, creativa i imaginativa

Foto

: © G

rup

Agba

r

Foto

: Jor

di B

alce

lls

Foto

: Jor

di P

aret

o. T

uris

me

de C

atal

unya

Foto

: Col

umne

s ba

lcó@

Ric

ard

Pla

i Per

e Vi

vas

- Tria

ngle

Pos

tals

Foto

: Pi

eter

Offr

inga

porta d’entrada a Europa

El PIB català va crèixer un 3% de mitjana entre 2000-2008, un punt per sobre de la mitjana europea (2%). Catalunya ha liderat un dels creixements econòmics sostinguts més importants de l’àrea del Medite-rrani que, en forma d’arc, va des del nord d’Itàlia cap a l’est d’Espanya passant pel sud de França.

Catalunya és un país ubicat es-tratègicament: és porta d’entrada a Europa, i un nexe d’unió entre els diversos territoris de la Medi-terrània. La indústria és un pilar de l’economia catalana: a més de la tèxtil tradicional, també són im-portants la indústria de l’automòbil i els seus accessoris, la indústria química, l’alimentació, les construc-cions navals, els mobles, els elec-trodomèstics i el material informàtic i telemàtic d’última generació.

Les arts gràfiques i la indústria edi-torial constitueixen un sector deci-siu dins l’economia catalana, com també el de la biomedicina, la bio-tecnologia i especialment el turístic en constant creixement. Pel que fa al sistema financer, destaca la cen-tralitat i el poder de les grans caixes d’estalvis, que apleguen gairebé el 70% dels dipòsits privats catalans, i tenen una influència decisiva en les grans empreses catalanes i espan-yoles.

Catalunya té tres aeroports inter-nacionals, els de Barcelona, Reus i Girona; i dos dels ports més im-portants del Mediterrani, el port de Barcelona i el de Tarragona. Més de 12.000 km de carreteres, prop de 1.600 km de línies de ferrocarril i la futura línia de tren d’alta velocitat faciliten el seu accés als mercats internacionals.

La seva xarxa de centres logístics intermodals, integrada pel Parc Lo-gístic de la Zona Franca, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i el parc empresarial ProLogis cobreix un total de 300 hectàrees a l’àrea de Barcelona, amb el paper clau de Fira de Barcelona. Les infraestruc-tures de telecomunicacions i dades són avançades, extenses i fiables.

Economia

Foto

: Jor

di B

alce

llsFo

to: P

ort d

e Ba

rcel

ona/

Osc

ar F

erre

r

Catalunya té una xarxa extensa d’universitats:

set de públiques, quatre de privades i una de virtual, que ofereixen

més de 500 titulacions a uns 200.000 estudiants.

Entre aquests, n’hi ha 13.500 d’estrangers, que participen en programes

d’intercanvi internacional.

Les universitats catalanes ofereixen més de 300

màsters plenament adaptats a les exigències

de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior,

és a dir, estructurats en crèdits d’acord amb el sistema europeu de

transferència de crèdits.

700 anysde tradicióuniversitària

Catalunya és un gran centre

de formació empresarial: les

escoles de negocis catalanes, com

ara ESADE i IESE, ocupen els

primers llocs en els rànquings mundials

que elaboren periòdicament

publicacions com The Wall Street

Journal o The Economist.

Les universitats catalanesestan molt ben valorades a Europa

Sistema universitari

Foto

: Esa

de

Foto

: Cam

pus

Nor

d U

PC

Catalunya s’ha convertit en una gran regió de la biotecnologia i la biomedicina, amb una xarxa de 60 hospitals capdavanters, entre els quals es troben sis dels més prolífics de l’Estat espanyol en termes de producció científica. Compta amb dotze universitats i parcs científics, sis d’ells dedicats específicament a activitats d’R+D biomèdic i agroalimentari. Les empreses i les institucions públiques de recerca treballen conjuntament per dinamitzar la regió a través de l’organisme Biocat.

recerca i

innovació,prioritats estratègiques

Barcelona allotja l’oficina gestora de l’ITER

(Reactor Termonuclear Experimental

Internacional) i serà també la seu d’un nou

sincrotró europeu. A banda d’això, el Centre

de Supercomputació de Barcelona IBM-

UPC alberga el Mare Nostrum, actualment el supercomputador més

potent d’Europa i el novè del món.

Recerca i innovació

Foto

: Bio

cat

Foto

: Bio

cat

Catalunya disposa d’un sistema sanitari d’alt nivell amb una xarxa de 400 centres d’atenció mèdica i 63 hospitals tant de proximitat com d’alta especialització. En concret, el parc hospitalari català és un referent mundial en l’àmbit dels transplantaments i de la recerca avançada, i també en elde l’economia de la salut i de la gestió dels serveis sanitaris.

una xarxa

d’hospitals pioners a Europa

Barcelona té un parc hospitalari i assistencial, tant públic com privat, molt ampli i reconegut internacionalment. És per això que molts ciutadans de la resta de l’Estat espanyol i de l’estranger es van a tractar i a intervenir quirúrgicament als hospitals catalans.

Els hospitals catalansestan connectats ambles xarxes internacionals de recerca més punteres

Sistema sanitari

Foto

: Bio

cat

Foto

: Jor

di M

ota

Montevideo

Catalunya ha tingut històricament una vocació inter-nacional clara, gràcies a la seva ubicació geogràfica, com a porta d’entrada a Europa i com a nexe d’unió amb la Mediterrània. Catalunya és un país de comu-nicació i d’intercanvi, d’emprenedoria i d’acollida, amb una llarga tradició d’obertura cap a l’exterior. Després de tres dècades d’autogovern, el Govern de Catalunya

Barcelona ha estat elegida seu del secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània

afers exteriors

desplega una política exterior ambiciosa que inten-sifica les relacions bilaterals amb governs estatals i subestatals i consolida la seva presència en organis-mes multilaterals. La viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació és la responsable de coordinar i impulsar la política exterior del Govern de Catalunya.

Des de l’any 1989, la Generalitat promou la presència a l’exterior per defensar els interessos de Catalun-ya, impulsar la internacionalització de les empreses, difondre la cultura i la llengua catalana, incentivar el turisme, gestionar la immigració i fomentar la coopera-ció al desenvolupament.

Alemanya :Charlottenstr. 18 - D-10117 Berlín / Tel 00 49 30 208 86 430 / Fax 00 49 30 554 89 104 / deutschland@gencat.cat

Unió Europea :Rue de la Loi, 227. Wetstraat, 227 - 1040 Brussel·les / Tel 00 32 2 231 03 30 / Fax 00 32 2 230 21 10 / delegacio.ue.presidencia@gencat.cat

Argentina :Pasaje Carabelas, 344, 2n pis - 1009AAD Buenos Aires / argentina@gencat.cat

Regne Unit :17 Fleet Street - EC4Y 1AA Londres / Tel 00 44 207 583 42 63 / Fax 00 44 507 042 08 55 / unitedkingdom@gencat.cat

Estats Units :One Rockefeller Plaza, 26th Floor - 10111 Nova York / Tel 00 1 212 782 3330 / Fax 00 1 212 782 3338 / unitedstates@gencat.cat

França :3 rue La Boétie - 75008 París / Tel 00 33 1 56 81 29 29 / Fax 00 33 1 56 81 29 20 / france@gencat.cat

Delegacions del Govern:

Carrer de la Pietat, 208002 BarcelonaTel: +34 93 554 51 01Fax: +34 93 554 51 07email: afersexteriors@gencat.cat

catalans universals

Ramon Llull, filòsof Joan Miró, artista Salvador Dalí, artista Josep Maria Sert, artista Ferran Adrià, cuinerCarme Ruscalleda,

cuinera Josep Carreras, tenor

Josep Trueta, metgeMontserrat Caballé,

soprano Pau Casals, compositor Joan Massagué, científicIgnasi Barraquer,

oftalmòleg Antoni Gaudí, arquitecte

Pau Gasol,jugador de bàsquet

Dani Pedrosa,pilot de moto Sergi López, actor

Isabel Coixet, directora de cinema Charlie Rivel, pallasso

Federico Mayor Zaragoza,

exdirector generalde la UNESCO

Antoni Tàpies, artista

Valentí Fuster, metge

Josep Lluís Sert, arquitecte

Xavier Cugat, músic

Foto

s: T

àpie

s (P

ere

Virg

ili/la

rxiu

.cat

); M

iró, D

alí,

JL.S

ert:

©Ar

xiu

His

tòric

del

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

(F. C

atal

à-R

oca)

; F.A

drià

(Mar

ibel

Rui

z de

Ere

nchu

n); C

.Rus

calle

da (E

ster

Sau

leda

); P.

Cas

als

(Fun

daci

ó Pa

u C

asal

s - w

ww.

pauc

asal

s.or

g) G

uard

iola

(Per

eVirg

ili/la

rxiu

.cat

) J. M

assa

gué

(©R

aim

on S

olà)

; V.F

uste

r (Ò

scar

Mac

h/la

rxiu

.cat

); I.C

oixe

t, (M

anue

l Out

umur

o)

Pep Guardiola,entrenador de futbol

‘Vaig decidir investigar al Centre de Regulació Genòmica perquè és un laboratori molt dinàmic i innovador, amb investigadors i grups de recerca pioners. A banda d’això, volia quedar-me a Europa, i francament, Catalunya i Barcelona tenen un entorn molt agradable: hi ha la mar, el sol, la muntanya...’Adèle Faucherre. Investigadora. Francesa

‘Tinc una empresa de disseny industrial i disseny gràfic, i tenim clients per tot Europa. Si tot va bé, aviat també tindrem clients del Japó. Visc a Barcelona, a la zona del Barri Gòtic i el Born, i m’agrada molt perquè hi ha gent jove i diversa. També m’agrada la natura: Montserrat, la platja... Em sembla que la vida a Catalunya s’adiu amb la meva manera de ser’.Hiroshi Tsunoda. Dissenyador. Japonès

‘Vaig establir la meva empresa a Catalunya perquè és una zona on hi ha moltes empreses multinacionals, i hi ha bones infraestructures per a les empreses. A banda d’això, Catalunya és un país magnífic per viure-hi: hi ha la costa, la muntanya, estacions d’esquí i una gran oferta cultural’.Lawrence Franks. Empresari. Anglès

‘Vaig decidir estudiar arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) perquè és un centre de prestigi a tot Europa, que dóna una formació molt completa: tant en l’àmbit tècnic com en l’artístic i l’humà. El meu objectiu és treballar en un despatx que estigui en contacte, alhora, amb l’arquitectura catalana i amb la marroquina’. Adil Khouya. Estudiant d’arquitectura. Marroquí

‘A Catalunya tenim accés a personal especialitzat en tecnologies i altament qualificats. Això ens ha facilitat molt la feina de construir un equip de treball. Des d’aquí venem productes de programari per als mercats dels Estats Units, Europa i Àsia’.Mark Meumann. Desenvolupador de programari. Anglès

han triat Catalunya

www.gencat.cat/afersexteriors