Ciutadella de Menorca, 20 de juliol de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.532

Racons d’arta Ciutadella

Albert Ribes Pons:“No saben escoltar

el nostre cos”

Margarita Llorens recorre elcanal Menorca-Mallorcaquedant-se a 5 minuts del

récord mundial

LLeess bboommbbeess ddee RRaajjooyy

EEllss eeffeecctteess ddee llaa ccrriissiiii ccoomm eennss aaffeeccttaarraann

lleess ddaarrrreerreess mmeessuurreess ddeell GGoovveerrnn

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 · Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 · Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 13 CASTANY Tres Alqueries, 3Dissabte dia 14 MARCH Plaça Jaume II, 5Diumenge dia 15 CAVALLER Plaça de la CatedralDilluns dia 16 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimarts dia 17 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimecres dia 18 OLEO Federico Pareja, 54Dijous dia 19 MOLL Eivissa, 50Divendres dia 20 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)· Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins ·

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.532. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JULIO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*08:4009:0509:35*09:50 10:05*10:3010:5011:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00*17:3018:0018:30*19:0019:3020:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:1010:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15*

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:30

22:30

22:30

23:001

24:301*

07:0008:0008:45*09:0009:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

3

La conspiracióde la crisi

Ho descartam per convicció. No pot ser que la realitat su-peri la ficció. És impossible que el que està passant responguia un pla minuciosament dissenyat per a provocar el caos eco-nòmic i, com a conseqüència, un canvi de model, de forma deviure i d’intercanviar bens i serveis. No pot ser. Això noméspot existir en la matèria gris de qualsevol guionista de Holly-wood.

Però la nostra convicció trontolla quan miram amb aten-ció el que ens envolta i veiem, per exemple, que les dràstiquesmesures aprovades divendres pel Consell de Ministres espanyol nonomés no ha fet pujar la confiança dels “mercats”, sinó que l’ha feta bai-xar sensiblement.

A Mariano Rajoy, cinc minuts després d’explicar que pren aques-tes mesures obligat, se li ha quedat cara de “no m’ho puc creure”. Totala seva credibilitat dilapidada per no res. Un error de càlcul? Una apostaarriscada? Una ordre/exigència del “més enllà”? No ho sabem, però elresultat és el que és: manco consum, baixa la borsa, puja la “prima” derisc i continua en caiguda lliure la confiança en la nostra malmesa eco-nomia.

Els soferts ciutadans ens demanam, llavors, si són inútils els esfor-ços que ens obliguen a fer, si no servirà de res l’estreta de cinturó apli-cada, si val la pena acceptar amb resignació franciscana el maleït destíque ens espera. Alguns col.lectius ja han arribat a la conclusió de queno, de que no val la pena, de que així no ens en sortirem. I surten alcarrer a protestar i a dir la seva. Prest s’hi afegiran altres sectors afectats,cansats de pagar la penitència d’un pecat que no és seu. La gent cridaràa la desobediència civil, pacífica i democràtica, per a lluitar contra l’a-tropell. I els polítics hauran d’elegir: seguir fent de titelles dels quimouen realment els fils o posar-se al costat dels seus conciutadans, a quirepresenten i a qui, per tant, es deuen.

El camí de les retallades de drets socials i d’increment de la pressiófiscal no ens traurà del forat. O comencen a aplicar me-sures que fomentin el consum i la productivitat, o no ensen sortirem. Clar que, a lo millor, aquest és, precisament,l’objectiu de la conspiració de la crisi. S E T M A N A R I

La cultura menorquina,asfixiada per la pujada

d’IVA

Mamà, vull sertrapezista!

Ramón Jesús, 50 anysembrutant teles i papers

editorial

4

cas, privatització dels serveis ferrovia-ris, portuaris i aeroportuaris; i l’elimina-ció de les bonificacions a la contractació,excepte per discapacitats i emprenedors;a més d’una retallada als ministeris de600 milions d’euros.

Front comú dels partits d’esquerrai dels sindicats

Les principals forces polítiques d’es-querres –PSOE, PSM i Esquerra de Me-norca- i sindicals –CCOO, UGT il’STEI- de l’Illa es van reunir divendresmateix per aprovar un manifest on ex-pressen el seu rebuig frontal a les mesu-res aprovades pel Consell de Ministres, ique per a Menorca, “signifiquen aug-mentar la probresa, i perdre competitivi-tat econòmica”.

Per als partits i sindicats signants, lesmesures aprovades pel Govern posen enperill drets constitucionals com ara l’ac-cés al treball, l’habitatge, l’ensenyamenti l’educació. Es tracta –insistien- de me-sures “totalment desequilibrades”, queprioritzen interessos privats, “com es de-

suportaran en les seves compres de bénsi serveis, però que no podran repercutiral consumidor final justament per laseva condició d’exemptes.

El president del Govern espanyol,Mariano Rajoy, va anunciar les reformesdeclarant que “jo sóc el primer en estarfent el que no m’agrada. Vaig dir queabaixaria els impostos i els estic apujant,no he canviat de criteris i no renuncio aabaixar-los quan sigui possible, però hancanviat les circumstàncies i he d’adap-tar-me a elles”.

El paquet de mesures de l’Executiuespanyol contempla també: la supressióde la paga extra de Nadal dels funciona-ris i empleats públics; la reducció de lesprestacions d’atur del 60% al 50% de labase reguladora a partir dels 6 mesos,mantenint els 24 com a període màxim;la disminució de les cotitzacions socialsun punt el 2013 i un altre punt addicio-nal el 2014; l’eliminació de la desgrava-ció per habitatge a partir de 2013; unanova tributació mediambiental per im-pulsar el principi “qui contamina paga”;una reducció del 30% dels regidors; unadisminució d’empreses i fundacions pú-bliques i una liberalització i, en el seu

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

LLeess bboommbbeess ddee RRaajjooyy

El Govern central ha anunciatun paquet de mesures per in-tentar estalviar 65.000 milions

d’euros en dos anys i mig i poder acom-plir els objectius del dèficit. Les mesu-res, entres les quals la pujada de l’IVA ila reducció de productes i serveis ambtipus d'IVA reduït, entraran en vigor apartir de l'1 de setembre. Les reaccions aaquestes mesures no s’han fet esperar entot el país. Menorca no n’ha estat unaexcepció.

Dissabte passat, el Butlletí Oficial del’Estat publicà el paquet de mesuresaprovat divendres al Consell de Minis-tres, l’objectiu del qual és complir ambels objectius del dèficit i estalviar 65.000milions d’euros en els pròxims dos anysi mig.

Les mesures, a hores d’ara, ja sónprou conegudes de tothom. Pel que fa ales entitats, el Govern Central ha instau-rat una pujada de l’IVA, la més gran dela història, que passarà del 18% al 21%.El tipus reduït també augmentarà, enaquest cas, del 8% anterior al 10%, men-tre que el tipus superreduït es mantindràestable en el 4%.

A més, alguns dels productes i ser-veis que actualment estan gravats altipus reduït passaran a estar gravats atipus general, patint un augment del13%. D'aquests serveis, els canvis queafectaran més a les entitats no lucrativessón:

- Serveis relacionats amb l'esport,prestats a persones físiques: quan no es-tiguin exempts, passaran a tributar altipus general.

- Serveis culturals: quan no estiguinexempts, passaran a tributar al tipus ge-neral, amb l'única excepció de les entra-des a biblioteques, arxius i centres dedocumentació i a museus, galeries d'art ipinacoteques.

Serveis d'acció social: quan no esti-guin exempts, continuen tributant a tipusreduït.

Amb aquesta reforma fiscal, les enti-tats exemptes de la tributació de l’IVApatiran un augment de despesa perquèhauran d’assumir aquesta pujada, que

Partits d’esquerres i sindicats s’organitzen en un front comú en protesta contra el paquet de mesuresaprovat per l’Executiu de Mariano Rajoy. Els hotelers exploten contra la pujada de l’IVA turístic del 8al 10%. La reducció del nombre de regidors deixaria Menorca amb només 80 dels 114 regidors actuals.

més dèbilsd’aquesta so-cietat i anun-ciar aquestesmesures amb ex-pressions ofensi-ves i aplaudintles mateixes, jaque significa notenir cap sensibi-litat social ni res-pecte cap elstreballadors pú-blics, aturats,pensionistes, pimes i treballa-dors en general”.

D’altra banda, els signantsdel manifest recorden que elPP en la campanya electoral vadir que no pujaria l’IVA, queno tocaria la sanitat, l’educaciói els pensionistes i que en elseu programa electoral no fi-

guraven les mesures aprovades del gabi-net de Mariano Rajoy; per tant,considerem que no està legitimat demo-cràticament i, en conseqüència, dema-nen un referèndum sobre aquestesmesures.

El front comú format per PSOE,PSM, EM i les principals forces sindi-

5

report

mostra amb el reflotament de Bankia perdamunt dels interessos col·lectius, reta-llan l’estat del benestar i les prestacionssocials”.

La pujada de l’IVA, la retallada de laprestació d’atur, l’eliminació de la pagade Nadal per als empleats públics, la pri-vatització d’aeroports, ports, etc. i laresta de mesures impulsades per l’Exe-cutiu de Mariano Rajoy -subratllen par-tits i sindicats-, “criminalitzen als mésfebles, són ineficients per sortir de lacrisi i profundament desequilibrades, jaque ni tant sols hi hagut criteris de pro-gressivitat segons els ingressos; per tant-conclouen-, són injustes i anti-socials”.

Un horitzó de 8.000 aturatsLa conseqüència real d’aquestes me-

sures a Menorca –avisen- serà l’augment

de l’atur, el tancament d’empreses i l’o-fegament de PIMEs que faran superar laxifra de 8.000 aturats a Menorca, abansde finalitzar l’any.

A les retallades aprovades pel Go-vern de Rajoy, s’ha d’afegir –segons elsmanifestants- que es castiga a les comu-nitats autònomes i se les obliga a aug-mentar la política d’austeritat.Considerant que les comunitats gestio-nen serveis bàsics de l’Estat de Benes-tar com ara sanitat i educació, la situaciód’aquests sectors –pronostiquen- empit-jorarà, marginant cada cop a més part dela població i augmentant el perill defractura social.

Partits d’esquerra i sindicats insistei-xen que “és inmoral seguir criminalit-zant als funcionaris, els aturats, elsimmigrants, els pensionistes i els sectors ”

“ El Govern Centralha anunciat un paquet demesures per intentar estal-viar 65.000 milions d’eurosen dos anys i mig i acomplirels oblectius del dèficit

6

cats de l’Illa exigeixen al president delConsell, Santi Tadeo, que es pronunciïrealment sobre la situació actual i queconvoqui un debat públic sobre les con-seqüències d’aquestes mesures per aMenorca, a més d’activar urgentment elConsell Econòmic i Social de Menorca,on estan representats administracions,empresaris i sindicats per avaluar la si-tuació econòmica i social tant preocu-pant.

Transport aeriReivindiquen, a més, la solució del

problema de transport aeri, “com a pasprevi per sortir de la crisi”. “Difícilmentserem competitius amb tantes dificultatsper a la mobilitat, tant per als que vivimaquí com per als que ens volen visitar iopten per altres destins davant els preusabusius”, afirmen.

En referència a la modificació del

Pla Territorial de Menorca engegada perl’equip de govern insular del PP, asse-guren partits d’esquerres i sindicats quel’Illa “no sortirà de la crisi desprotegintel territori”, per la qual cosa reclamen unmodel de creixement “sostenible i res-pectuós amb el medi ambient i que im-pulsi la R+D+i i sectors econòmics ambvalor afegit”.

També creuen, i així ho palesen en elmanifest, que el Consell insular i elsajuntaments han de convocar un debat i,

per tant, que el presidentSantiago Tadeo i els batlesconvoquin plens on es con-vidi als agents econòmics isocials a debatre sobre la si-tuació econòmica i social del’Illa i dels municipis men-roquins.

Reducció de regidorsD’altra banda, PSOE,

PSM, EM-EU, STEI,CCOO i UGT rebutgen lespropostes “demagògiques”de reducció de regidors,“que enfora de ser la solu-ció, el que pretenen és eli-minar pluralitat democràticai no tindran un impacte real,a més d’anar cap un modelrecentralitzador de l’Admi-nistració”. “L’Administra-ció local –afirmen- no ha

provocat la crisi, i les alternatives hau-rien d’anar en la línia de mancomunarserveis i millorar l’eficiència dels re-cursos econòmics, a més de garantir elfinançament de les entitats locals”. Peraçò, demanen que les administracionsdefensin els interessos de l’Illa i els seusciutadans per damunt d’interessos departit.

Finalment, es comprometen a “se-guir fent feina de manera col.lectiva pertreballar en la recerca d’alternatives ipropostes a les mesures anti-socials queens estan aplicant i que cada dia enfon-sen més i més l’economia de l’Illa, aixícom a intentar obrir espais de debat onel conjunt de la societat pugui avançaren un camí unitari de defensa de l’Estatde Benestar i un model de creixementpropi que garanteixi la justicia i la co-hesió social”.”

“ PSOE, PSM EM-EU,STEI CCOO i UGT rebutgenles propostes de reducció deregidors

7

tipus de decisions”.La Federació Hote-

lera de Mallorca ha re-cordat que havia realitzatun estudi en el qual es re-flectia que cada punt d'IVAque s'incrementarà suposa-ria una pèrdua de 2.000llocs de treball, el tanca-ment de 70 empreses i ladisminució dels ingressosen 168 milions en el con-junt de l’arxipèlag.

En aquest sentit, ha assegurat queaixò significa que amb la decisió presa,“es perdran 4.000 llocs de treball, es tan-caran més de 100 empreses i es deixarand'ingressar uns 336 milions d'euros,aconseguint solament un increment en larecaptació d'IVA del 8% i una disminu-ció en el global dels ingressos de 82 mi-lions d'euros, la qual cosa significa un-0,68%”.

320.000 turistes menys A més, afegeix que el nombre total

de turistes que deixarien de venir ascen-diria a 320.000, mentre que, a nivell es-tatal, aquestes xifres “es transformen enuna disminució dels ingressos de més de2.500 milions d'euros, amb la pèrdua de22.000 llocs de treball”.

D'altra banda, les organitzacions em-presarials hoteleres recorden queaquesta mesura provocarà un creixementde l'oferta il·legal a Espanya i, especial-ment, a Balears i un “fre” a la realitzaciód'inversions, “moltes d'elles previstesper a aquest hivern 2012-2013 i que sig-nificarien la dinamització de l'economiabalear”.

CàstigEls representants empresarials recor-

den també que amb aquestes mesures“s'està castigant al sector turístic”, tenint

report

anunciades ajudaran a reactivar l'econo-mia.

“Error letal”Les Federacions Hoteleres de Ma-

llorca, Menorca, Eivissa i Formenterahan ratllat d’“error letal” per a l'econo-mia de les Illes la pujada de dos puntsde l'IVA turístic, atès que –avisen- elsempresaris “no podran retribuir tots elsfactors productius i, per tant, es frenaranles inversions previstes per a l'hivern2012-2013 per haver d'assumir directa-ment” l’esmentat increment.

En un comunicat, les FederacionsHoteleres de Balears han manifestat laseva “total decepció” en relació a la pu-jada de l'IVA turístic, ja que, segons cre-uen, l'Executiu “està demostrant que elturisme no és una qüestió d'Estat com havingut manifestant”.

“Els càstigs que està sofrint el sectorseran irreparables per a tota l'economiaespanyola i balear”, va advertir la gerentde la Federació Hotelera de Mallorca,Inmaculada de Benito.

ASHOMEPer la seva banda, l'Associació Ho-

telera de Menorca (ASHOME) ha recor-dat que els contractes de la temporada2013 ja estan signats i, en relació a latemporada de 2012, afirma que, a aques-tes alçades de l’estiu, “sembla una in-consciència que ara es prenguin aquest

Joan Carles GrauPSOE, PSM, Esquerra de Menorca i

els principals sindicats van demanar di-vendres mateix la dimissió del diputatmenorquí Juan Carlos Grau per la sevaactitud al Congrés dels Diputats en elmoment en què Mariano Rajoy anun-ciava la retallada de les prestacions alsaturats. L’acusaven de no demostrar sen-sibilitat. Les xarxes socials bullien ambel vídeo en el qual, suposadament, Graucrida “Ja era hora” quan el president delGovern anunciava la reducció de lesprestacions.

El diputat del Partit Popular no tri-gava a desmentir els fets a la premsa.“No vaig cridar ‘Ja era hora’. El que jovaig dir va ser ‘a treballar’ i ‘quinacara’, referint-me als diputats socialis-tes”. Per a Grau, “si la gent sabés tambéel que deien des dels bancs socialistes,algun s'avergonyiria”. El diputat acusàal PSOE de “manipular” els fets i de“jugar amb els sentiments” dels aturats,en una demostració de “baixesa moral”.

Sobre la seva actitud en el ple del di-mecres, en el qual se’l va veure aplau-dint animadament la intervenció deMariano Rajoy, Juan Carlos Grau asse-gura que “aplaudia el discurs més im-portant dels últims anys, en el quals'anunciaven mesures fonamentals per aaquest país”. Grau creu que va ser unaintervenció valenta, i que les decisions ”

“ Les Federacions Ho-teleres de Mallorca, Me-norca, Eivissa i Formenterahan ratllat d’“error letal”per a l'economia de les Illesla pujada de dos punts del'IVA turístic

8

frontar una reforma estructural de l’Ad-ministració, a través de l’eliminació d’a-quells ajuntaments que siguineconòmicament i financerament invia-bles.

ASCOMEPer als comerciants, el paquet de me-

sures aprovat pel Consell de Ministressuposa un gerro d’aigua freda per al sec-tor. Insisteixen que tant la pujada del'IVA com la supressió de la paga de de-sembre per als 5.000 treballadors públicsde Menorca comportarà la contracció delconsum de les famílies i pèrdues per alsbotiguers.

D’aquesta manera, la pujada de 18%al 21% de l'equipament personal enca-rirà els productes afectant directamente ales vendes i contribuïnt a crear una si-tuació que el president de la patronal, Vi-cente Cajuso, qualifica de “caòtica”.

La mesura pot representar, per AS-COME, la mort de molts comerços del’Illa, que ja acumulen molts mesos decaiguda en les vendes.

Però hi ha, encara, més coses. La su-pressió de la paga de desembre per als5.000 funcionaris que hi ha a la Illa s'in-terpreta des de la patronal com una me-sura «molt perjudicial» puix quesuposarà que un gran nombre de famíliesmenorquines vegin reduït el seu poderadquisitiu a les portes del Nadal.

RegidorsLa reducció del nom-

bre de regidors aprovadaper l’Executiu de Ma-riano Rajoy suposaria,d’altra banda, en el cas deMenorca que els 114 regi-dors actuals triats pelsmenorquins en els comi-cis celebrats al maig de2011 per formar les vuitcorporacions municipalsde l’Illa es vegin reduïtsdins de tres anys, quan secelebrin les propereseleccions locals, a només80.

Els ajuntaments deMaó i Ciutadella passa-rien de vint-i-un a quinzeregidors; Alaior, Es Mer-cadal, Sant Lluís i EsCastell de tretze a nou; iFerreries i Es Migjorn,

lament pot fer que disminueixin els gua-nys, sinó que pot accentuar les pèrdues”.”.

Les patronals tenen clar que, amb tot,que un dels sectors més afectats per lesmesures del Govern serà el turisme. Enaquest sentit, Josep Fortuny afirma que“l'increment de dos punts en l'IVA d'a-quest sector suposa directament una pèr-dua de dos punts sobre el marge debenefici d'unes empreses que ja portentemps funcionant amb marges moltsajustats”. Per açò, aquesta nova retallada–avisa- suposarà que algunes empreses,sobretot hoteleres, hagin de tancar lesseves portes.

Per a Pau Seguí, el Govern Centrals’equivoca quan intentar fer disminuir eldèficit, augmentant la pressió fiscal i ac-tuant menys en la reducció de la despesapública. Creu que el Govern hauria d'a-

en compte que en qüestió d’unes setma-nes, “se'ns han pujat les taxes aèries i araes preveu pujar l'IVA, essent l'únic sec-tor que està demostrant que pot generari mantenir ocupació”, per la qual cosaauguren que la pujada d'IVA “trencariaaquesta tendència”.

Per als hotelers de l'arxipèlag, les de-cisions de Rajoy són “totalment erròniesen el context actual que ens movem” i,en aquest sentit, han censurat que el tu-risme “solament està sent qüestió d'Es-tat per castigar-lo, mentre que no s'estàprenent cap mesura que permeti la mi-llora de la competitivitat d'Espanya i deles seves empreses com a destinació tu-rística”.

PatronalsQuan a les patronals, CAEB i PIME

han avisat també que un augment delsimpostos comportarà una reducció im-mediata del consum, cosa que suposaràun empitjorament de l’economia. Per aldirector de CAEB a Menorca, Josep For-tuny, “un augment de l'IVA significa quehi haurà menys doblers en circulació imés dins la butxaca del Govern, la qualcosa suposarà un refredament de l'eco-nomia”.

El secretari general de PIME-Me-norca, Pau Seguí, creu, per part seva,que l’augment de l’IVA general “no so-

”

“Per als comerciants, elpaquet de mesures aprovatpel Consell de Ministres su-posa un gerro d’aigua fredaper al sector. Comportarà lacontracció del consum de lesfamílies i pèrdues per als bo-tiguers

9

PSOE perdrien 14 i 9 regidors respecti-vament, aplicant els resultats electoralsde 2011, però si això es tradueix en per-centatges, els populars disminuirien elseu nombre de regidors un 24 per cent, iels socialistes un 26.

En canvi, els anomenats partits mi-noritaris patirien una retallada moltmajor. Sense comptar els representantsde la Entesa de Ferreries ni la des Mer-cadal, el PSM perdria un 43 per centdels seus regidors, Unió des Poble deCiutadella (UPCM) un 50 per cent, Es-querra de Menorca un 66 per cent i UnióMenorquina un 75 per cent.

Les reaccions a la mesura no hanestat pas gens favorables, ni tan sols desde les mateixes files del Partit Popular,on insisteixen que la simplificació i re-dimensionament de l'administració noha de passar únicament pels ajunta-ments, sinó que ha d'afectar també alSenat, els parlaments regionals, les di-putacions i l'estructura de les comunitatsautònomes.

report

que compten amb 11 i 9 regidors, res-pectivament, quedarien amb set.

Altres mesures de gran impacte con-sistiran en la “dràstica reducció, i fins itot eliminació, d'empreses públiques enl'àmbit local”; la delimitació de les com-petències de cada administració, la qualcosa solucionarà el problema de lescompetències impròpies; i l'homogene-ïtzació i publicació de les retribucionsque perceben els alcaldes i regidors. LaLlei de Pressupostos de cada any fixaràles assignacions en funció de les carac-terístiques del municipi.

Si aquesta reducció s'apliqués avui, is'agafessin com a base els resultats deles últimes eleccions municipals del 22de maig de 2011, alguns municipis veu-rien modificada substancialment la com-posició dels seus consistoris, i fins i totes podrien conformar noves majoriespolítiques, tal com ha analitzat el DiariMenorca.

Majoria absolutaAmb la composició actual de 21 re-

gidors, el Partit Popular es va quedar aun regidor de la majoria absoluta a Ciu-tadella. Si es passés a una corporació dequinze regidors, i els resultats fossin elsmateixos que en 2011, els populars ob-

tindrien vuit regidors, és a dir, majoriaabsoluta.

Quelcom semblant passaria as Cas-tell. Amb els actuals tretze membres dela corporació municipal, el PP està a unde la majoria absoluta i governa mitjan-çant un pacte amb Unió Menorquina. Sila retallada deixés Es Castell amb nouregidors, i amb els resultats de les urnesdel 22-M, el PP passaria a governar ambmajoria absoluta, en tenir cinc regidors.

A Ferreries, podria canviar el colorpolític de l'Ajuntament. A dia d'avui, elPP governa encara que en minoria per-què UMe, que té la clau amb el seu únicregidor, va decantar la balança cap alsconservadors i no cap al pacte Entesa-PSOE. Doncs bé, si es reduïssin els re-gidors a set, aquests dos partits sumarienquatre regidors pels tres que tindria elPP. Unió Menorquina, que ara és qui de-cideix, desapareixeria.

En la resta de municipis, variaria elnombre de regidors, però això no afec-taria al color polític de qui governa.Això sí, un dels efectes més notablesd'aquesta reducció seria la pèrdua de pesdels partits més petits.

De fet, la reducció de regidors tindriauna major influència en aquestes forma-cions que no en les majoritàries. PP i

10

Restauración, pintura,decoración, impermeabilización

Para comunidades de vecinos, apartamentos,hoteles, aparthoteles, casas y chalets.

Pídanos presupuesto y le atenderemos los másecuánime posible.

c/ Alfonso V, 55 - Ciutadella de MenorcaTel. / Fax: 971 48 22 66

TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

LLaa ccuullttuurraa mmeennoorrqquuiinnaa,, aassffiixxiiaaddaappeerr llaa ppuujjaaddaa dd’’IIVVAA

Per alguns, la sortida només esveu en l’exportació o la feina afora del país. És el cas del pin-

tor Carles Gomila, que tot i tenir un mer-cat a Estats Units i Anglaterra, treballaestretament amb galeries de Menorca.“Aquesta pujada és un despropòsit alprojecte de llei d’emprenedors. El Go-vern va dir que facilitaria la feina als au-tònoms i és al contrari. Els autònomsfinançarem les arques públiques en pri-mer lloc, com si fossim petits bancs”, as-segura. “Això provocarà que enscerquem (es refereix als pintors) la vidavenent fora exportant, amb despeses detransport incloses a qualsevol banda delmón, abans que vendre a un veí del ma-teix carrer”.

Encara és una sortida, que no con-templen altres sectors, com el d’espec-tacles. Siscu Riudavets, de DAUProduccions, remarca el fet que “la pu-jada d’IVA serà a Menorca més greu quea la península, perquè a més de l’incre-ment en el preu de l’entrada, molt delmaterial que emprem per fer espectaclescom atrezzo o vestuari també veu el seupreu incrementat i a més l’hem de dur defora”. Afegeix que “aquesta pujada sig-nifica uns sobre costos en tots els aspec-

tes que ens obligarà encara més a ajustarel benefici. En molts casos sortirà més acompte no muntar res a fer un espectaclea l’illa.”

En l’àmbit de l’exhibició cinemato-gràfica, encara no es veu clar fins quinpunt la gent notarà aquesta pujada. An-dreu Torres, de l’empresa que fa l’ex-plotació dels cines del Canal Salat, diuque “només pot afectar de manera nega-tiva, però no sabem fins a on. El que sípreocupa és la pujada de la llum o les as-segurances socials, que si poden resul-tar un problema per mantenir un negoci

com el nostre, on els beneficis sonpocs”.

Pel que fa a altres negocis relacionatsamb l’art, com les galeries, la pujadatambé afecta de manera molt negativa.En Toni Salord, propietari de la galeriaVidrart, assegura que “açò fomentarà elnegoci en negre. L’economia submer-gida, que tant volen perseguir, serà l’ú-nica manera de subsistir, si no volemtancar espais. Així i tot, el negoci de ga-leries a Menorca fa anys que pateix unacrisi molt forta i la pujada d’IVA és unacosa més a afegir”.

La pujada del tipus reduït de l’IVA del 8 al 21% general suposarà molts problemes al món dela cultura menorquina, des de l’exhibició cinematogràfica a la venda d’obres d’art. Els dife-rents sectors culturals no veuen encara moltes sortides a aquesta pujada, que en alguns casos,com la realització d’espectacles, suposarà una baixada molt gran de l’oferta existent actual-ment.

report

11

breusVisita d’agents turístics japonesosL'Ajuntament de Ciutadella ha rebut a la casa consistorial a un

grup d'agents turistics japonesos, que han visitat la ciutat, amb idead'obrir nous mercats espanyols als turistes de Japó.

El grup de quatre agents turístics han estat rebuts pel regidor del'àrea de Turisme, Pedro Gener, que ha volgut mostrar-los les de-pendències de la casa consistorial: alcaldia de gala, el bastió desGovernador i saló de plens. Han estat obsequiats amb un conjunt dedocuments turistics i una biografia del fill il·lustre, el pintor JosepR. Torrent. L'arquitectura de l'edifici consistorial els ha complagutespecialment.

Un grup de professionals de la cadena de televisió britànica ITV està gravant un re-portatge sobre Menorca que s’emetrà en horari de màxima audiència

Un equip de professionals del programa britànic “This Morning” de la cadena detelevisió ITV, una de les més importants del país anglès, va arribar aquesta setmana aMenorca per gravar un reportatge que s’emetrà en horari de màxima audiència.

“This Morning” és un programa que s’emet en horari de matí de dilluns a diven-dres, compta amb una audiència de 1,2 milions d’espectadors i està enfocat a un pú-blic d’entre 16 i 55 anys.

Aquest mateix programa produirà 4 episodis d’un mini-films sobre Menorca ques’emetran al llarg d’aquest any. S’ha de destacar que la pròpia cadena amb el seu canalsecundari ITV+1 oferirà també un especial sobre la nostra illa.

Aquesta acció ben segur serà una gran oportunitat per donar a conèixer l’illa deMenorca al públic del Regne Unit. Les platges, llocs d’ensomni o la gastronomia seranprotagonistes d’aquestes filmacions.

La fundació destí ha posat a l’abast de la productora totes les facilitats per realitzar la seva feina.

Nel Martí demana al nou conseller de Salut, Antoni Mesquida, que reconsiderialgunes decisions que afecten als centres de salut de Menorca

Concretament demana que es reconsideri el tancament dels centres de salut a les 17.30 hores, i especialment que no s'eliminiel metge del Punt d'Atenció Continua que cobreix les urgències en la zona centre de l'illa. L'eliminació d'aquests serveis nomésdesencadenarà colapses en els serveis d'urgències, i la posada en perill de la salut dels que ho necessitin.

Martí defensa que el sistema que ha funcionat fins ara és molt més barat i segur que el que se'n derivaria de la reducció del'atenció primària i la necessària concentració de visites per la via del servei d'urgències.

És per açò que el diputat menorquinista presentarà al Parlament de les Illes una proposició no de llei instant al Govern a re-considerar les esmentades propostes i a pactar amb el Consell de Menorca, ajuntaments i especialistes de la medicina els canvisque s'hagin de produir però sempre primant l'accessibilitat dels ciutadans a la sanitat pública.

S'Arangí i Santa Catalina millors formatges de 2012Dilluns es van entregar els guardons que entrega el CRDO del Formatge Mahón-Menorca a les millors fogasses de formatge

artesà amb denominació d'origen protegida. Els guardons de 2012 van ser per s'Arangí, lloc des Mercadal, per al semicurat; men-tres que la millor fogassa de formatge vell va ser per Santa Catalina, lloc de Maó amb pagès ciutadellenc. També van obtenir gu-ardons So n'Olives i Binicanó, de Ciutadella a l'apartat de formatges semi, i Biniatzem, des Migjorn amb propietari i pagèsciutadellenc i Ses Arenetes, també de Ciutadella, a l'apartat de formatge vell.

Joan Pons es retira del món operísticDivendres passat, mitjançat un comunicat a la seva pàgina de Facebook, el baríton Joan Pons Álvarez anunciava la seva ju-

bilació del món operístic. Pons que aquestes setmanes representarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la seva darrera "Aida"on interpreta el paper del pare de la protagonista, el rei Amonastro, s'acomiadarà dels temples de l'òpera del món i ho farà al Liceu,on va començar la seva carrera professional com a part del seu cor.

Joan Pons és avui en dia un dels principals barítons dramàtics del planeta, especialista en el repertòri de Verdi, Pons ha ac-tuat gairebé cada any al Metropolitan de Nova Iork, l'Scala de Milà, i el grans teatres europeus, americans i sudamericans.

El Fill Il·lustre de Ciutadella ha anunciat que el seu retir del escenaris no és definitiu, ja que pensa actuar en gales benéfiques,concerts en solitari i allà on se demani la seva aportació. El que sí deixa són les seves gires operístiques per a passar més tempsal costat de la seva família i la seva Ciutadella.

La carrera de Pons és extensa, activa i densa des de que al 1981 va debutar en el paper de "Falstaff" a l'Scala. Des de llavoncesel paper de Sir John Falstaff és Joan Pons, i amb ell, juntament amb el d'Scarpia a "Tosca", Tonno a "La Traviata", el seu in-comparable "Rigoletto" i les representacions de "Il Plagiacci" han fet que el nostre baríton sigui una de les grans estrelles del fir-mament operístic mundial.

12

TEXT: Maria Dabén FOTOS: Son Circ

MMaammàà,, vvuullll sseerr ttrraappeezziissttaa!!

Perquè el circ és molt més queuna carpa on es mostren ani-mals exòtics, na Irene Estradé,

juntament amb en Federico Cortés, ar-tistes professionals del circ, van fundarfa tres anys Son Circ. Creien que a Me-norca hi mancava un espai on entrenar itambé on els interessats en iniciar-se enel circ en poguessin aprendre. Ella ésamb la que conversem avui. Nascuda aBarcelona, es va iniciar en el món de lesacrobàcies i cabrioles fa més de quinzeanys després de descobrir-ho en un cen-tre social i passar una temporada a For-mentera, on es va adonar que fentespectacles pel carrer es podia guanyarla vida.

- Què creus que et va enganxar oenganxa a la gent que ve a Son Circ?

- És diferent com es pren el circ aquía Menorca que com es pren a altres llocscom Barcelona o un lloc més gran. Allàqui vol aprendre és per muntar un es-pectacle, una activitat concreta. Aquí ésmolt més obert. Molta gent ve com perprovar i per moure's una mica, per veurequè passa. Primer la gent ho veu comuna cosa totalment impossible i desprésmolts s'enganxen, perquè visualment ésmaco i te n'adones que a més el teu cos

va millorant. Estàs més elàstic, més fort,més flexible. És una manera de fer es-port i creativitat.

- Quan temps ha d'estar una per-sona per poder ser autònom i no de-pendre del professor al 100% perentrenar?

- Depèn de la disciplina i la persona.Jo aquí ensenyo trapezi, les teles i verti-cals i la meva especialitat gran és acro-bàcia en parella. Clar, el trapezi perexemple pot semblar molt difícil però enrealitat és una barra i quan aconseguei-xes dominar el teu cos per arribar-hi t'hipots asseure. Les teles són més compli-cades perquè és una tela que cau i la tèc-nica per poder fer-te tu un nus amb ellai quedar-te enganxat per no caure reque-reix més esforç.

I les verticals sembla una tonteria,perquè ho hem vist sempre i és al terra,però és una de les tècniques més difícilsque hi ha.

- Munteu activitats tant per adultscom per fillets. Quina és l'actitud quetenen els pares, animen als petits avenir o són reticents?

- Jo normalment dono classes alsadults, més enfocades al control del cos,i el meu company als nens, al que se'lsplanteja com un joc per millorar la fle-

xibilitat o l'equilibri. Les classes d'adultsi fillets no tenen res a veure. De totesmaneres al taller per nens que vaig donaraquest Nadal, centrat en els més petits,d'uns 4 anys, vam tenir tants nens queens sortien per les orelles. Molts parestenen ganes que els seus fills ho provin.També crec que el pare d'avui en dia ésmés obert. L'actitud és que els nens hoprovin i si els agrada, endavant.

- Quina és l'activitat més recla-mada?

- Avui en dia teles, encara que tra-pezi va funcionar molt bé l'any passat.

- I amb els grups heu pogut mun-tar espectacles?

- No, perquè fins ara jo estava treba-llant en una companyia gran i anava ivenia. Per tant als grups que muntavasempre els deia que tal vegada al cap depoc me n'hauria d'anar vint dies de girai després tornar. Llavors, clar, no és fàcilcombinar. Tot aquest hivern he estatanant i venint.

- I amb tant de viatge i espectacle,com ho fas per combinar la vida pro-fessional i personal?

- Ara és un moment en el qual he de-cidit sortir de l'espectacle per poder que-dar aquí una temporada, però la veritatés que mai he tingut rutina, així que vaigfent i a veure què penso d'aquí unsmesos. Cada mes programo algunesclasses o decideixo anar-me'n a fer unespectacle. És un ja veure'm.

- Dius que no tens rutina, però re-alment el circ, l'entrenament que re-quereix, deu ser necessari manteniruna disciplina.

- Sí, dic que no tinc rutina, però aixòen realitat si ho penso des de fora ho és,perquè entreno tots els dies pràctica-ment. El que passa és que com que dis-fruto no ho veig així.

- Quantes hores li dediques nor-malment?

- Depèn. Quan estava aprenent desde les 9 del matí fins quasi les 9 de la nit.Després si sé que estic en un espectacle,

L'escola sense ànim de lucre Son Circ ofereix des de 2009 classes d'acrobàcies, trapezi, verticals i diferentstipus d'activitats creatives relacionades amb el control del cos.

13

- Quin és el for-mat que normalmentutilitzeu per l'espec-tacle?

- Normalment fem unespectacle de carrer d'unstres quarts d'hora. Mun-tem un pòrtic, una estruc-tura de set metres imuntem tot l'escenari a laplaça on anem. Fem nú-meros de circ, però expli-cant una història. És unamescla entre teatre i circ,on la interpretació es mescla amb lesacrobàcies.

És fantàstic actuar aquí perquè lagent no està acostumada a aquest formatde circ. El públic s'emociona i és moltagraït.

Però l'espectacle de carrer no és l'ú-nic que planegen. I tampoc Son Circatura. Apart de les classes programadesi un intensiu d'acrobàcia en parelles,l'especialitat de na Irene, pel proper mesorganitzen la segona trobada de CircSocial, “Circ i Igualtat”. Entre el 27 d'a-gost i el 2 de setembre, Son Circ, En-cercla'rt i professionals del circ d'Itàlia,Finlàndia, Rumania i Espanya imparti-ran cursos de formació per petits i gransa Son Putxet (Alaior). En aquesta tro-bada, co-financiada pel programa Jo-ventut en Acció de la Unió Europea,esperen poder donar eines socials pertreballar la igualtat a través de la diver-sió i creativitat que proporciona el circ.

cultura

en temporada i he d'estar apunt, entre 3 i4 hores al dia. Ara que estic una micamés relaxada i estic donant més classesdues hores més o menys, però sempre en-treno cada dia.

- D'aquestes classes el que m'hasobtat quan he vist la vostra pàginaweb és que, tot i que sou una escolasense ànim de lucre, no són tampoc ba-rats.

- Realment el que treiem és per man-tenir el local i les despeses que tenim. Nofem negoci amb això i a vegades fiquemmolts diners de la nostra butxaca, perquèsi estàs donant classes i pots posar-te mésgrups sí treus diners, però no és la nostrafinalitat. Vam arribar aquí, vam veureque hi havia una mancança d'un espai on,primerament per nosaltres, per entrenar iper crear, així que vam voler obrir un llocperquè els artistes de l'illa poguessinvenir i crear, pagant una quota mínimaperquè hem de pagar lloguer, la llum. Téunes despeses. Els preus són perquè esmantingui i menys mal que treballo fentespectacles, perquè algun mes que ens vauna mica millor guardes el que t'ha so-brat per l'hivern, que hi ha menys de-manda.

- El divendres teniu assaig lliure.Està obert a tothom o és per personesamb un cert nivell?

- Està enfocat a gent que ja té una tèc-nica mínima, perquè el divendres no im-partim classes. El que busquem aquestdia és, com en espais que hi ha a altresllocs, que la gent entreni, comparteixiidees i que hi hagi un intercanvi de co-neixements. De moment vénen els alum-nes. És pas a pas. Fa poc vam fer unatrobada per crear i per fer creació de nú-meros. Per a això Menorca és ideal, so-

bretot a l'hivern. Tota aquesta tran-quil·litat que no pots trobar a la ciutat,perquè allà amb tanta informació, tantarenou, és difícil centrar-se en una cosa.I això és el que també vull moure, quegent de fora de la illa vinguin aquí perper trobar motivacions pel seu especta-cle, per trobar inspiració.

- I per fer aquests espectacles aMenorca?

- Això és més difícil. Si haguéssimde viure dels espectacles que feim aquíno podríem. De totes maneres, nosaltrescom a companyia, que no té res a veureamb Son Circ, nosaltres som, per unabanda Plom i Vol i per l'altra, Volandan-dós, ens han contractat diferents ajunta-ments de la illa i hem sortit al carrerdiverses vegades.

14

TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

RRaaccoonnss dd’’aarrtt aa CCiiuuttaaddeellllaa

Art contra el vandalisme

L’Associació de comerciants deCiutadella Antiga ja havienpromocionat altres activitats i

exposicions culturals al carrer. Però maia aquest nivell, on les teles es substitu-eixen per parets, amb una única raó.“Moltes de les altres iniciatives que ha-víem fet anteriorment, van ser víctimesdel vandalisme de cap de setmana. Hi hagent que es dedica a fer malbé el que hiha al carrer, especialment si veuen queson coses fetes amb una finalitat, com vaser la de Velo amb Velo”, diu en Macià

Coll, gestor de l’Associació. “Però entemps de crisi, necessitem treure unsomriure a la gent. I amb aquestacol·lecció d’obres que es poden trobar adiferents racons, la gent agraeix torbaruna sorpresa!”. En Macià xerra espe-cialment orgullós dels comentaris quesent dels que passegen i s’aturen a con-templar una d’aquestes obres d’art. “Ésdivertit sentir a senyores majors de Ciu-tadella que comenten i miren i es dema-nen les unes a les altres si n’han vistmés i a on, per fer la ruta”.

D’aquesta manera, en Macià asse-

gura que “s’ha fet una cosaque a les institucions els hau-ria costat molts doblers, i queamb un poc d’imaginació imoltes ganes s’ha demostratque es pot fer. A més, aconse-guim que els que pintaven pa-rets sense cap criteri ni motiu,de manera il·legal, ho puguinfer d’una manera legal (s’hademanat permís a l’Ajunta-ment) i a espais que realmentnecessiten ser embellits”.

Pintar paretsA finals del mes d’abril,

l’associació va demanar per-mís a l’Ajuntament per dur aterme aquest projecte, cons-cients de la gelosia de les ins-titucions per mantenir un cascantic històric com el de Ciuta-

della. “El projecte va passar per la co-missió de patrimoni, i ho van veure bé.A partir d’allà, es va donar a conèixer elprojecte perquè els diferents artistes in-teressats, i no tan sols plàstics, s’hi po-guessin afegir”, diu en Macià, que es vasorprendre de la bona acollida per partd’aquesta comissió. “Som conscientsque hem de ser respectuosos i ens hemd’estimar el que tenim, però tampoc hemde posar traves a idees que poden servircom a reclam per mantenir viu l’interèsper Ciutadella”. En aquest aspecte re-marca el fet que “aquest estiu un turista

L’Associació de comerciants de Ciutadella Antiga ha pres els carrers de Ciutadella per embellir els raconsmés desfavorits. Caixes de llums, portes abandonades o parets malmeses serveixen de full en blanc pelsartistes que han deixat una obra d’art que pretén treure “un somriure en temps de crisi”.

Alan Florit, FrancescFlorit Nin, Macià Flo-rit, Tònia Coll, GrupTres3Tres, Pepe Capella,Joan Pons i l’AssociacióCiutadella Vella. L’exposi-ció, de caràcter efímer,l’haureu de descobrir alsracons més insòlits delcasc antic.

15

Divendres 20 de juliol20.30 h: III Festival de Dansa de Menorca: cercavila amb escoles de dansa, i música i performances en directe, a les places de ses Palmeres, d'Artrutx i des Pins. Gra-tuït.21.30 h: 40è Festival de Música d'Estiu 2012: concert a càrrec de Menaix a Truà, amb Juanjo Muñoz, Toni Xuclà i Cris Juanico presentant el seu nou disc Guia de pe-tits senyals. Claustre del Seminari.22.00 h: Mèdit 4: Cinema a la fresca: projecció d'Eva de Kike Maíllo, presentada per l'actor Daniel Brühl, a la plaça de la Catedral. Gratuït.23.00 h: Mèdit 4: sessió de curtmetratges a la terrassa del Jazzbah, amb la projecció d'Ahora no puedo de Roser Aguilar, Anata O Korosu de Philippe David Gagné iJean Marc E. Roy, Deux Iconnus de Lauren Wolkstein, Fear me not de Malika Whitaker, Para no dormir de Miguel Larraya, La gran carrera de Kote Camacho, i Ple-namar de J.C. Martorell. Gratuït.

Dissabte 21 de juliol18.00 h: III Festival de Dansa de Menorca: tallers de dansa i de maquillatge per a fillets, i també amb demostracions de dansa. Plaça des Pins, fins a les 20.30 h. Gra-tuït.20.00 h: Inauguració de l'exposició del II Concurs de Fotografia a les Pedreres de s'Hostal. Espai d'Art Xec Coll. Fins al 7 d'agost. Gratuït.21.00 h: III Festival de Dansa de Menorca: actuacions dels inscrits al concurs coreogràfic, concurs obert a tothom que vulgui participar (prèvia inscripció) i presentarla seva coreografia. Inclou actuacions de Brodas i convidats. Teatre del Casino 17 de Gener.22.00 h: Mèdit 4: Cinema a la fresca: presentació i projecció del curtmetratge del taller Fem un curt!, realitzat durant la setmana, i projecció de la pel·lícula Todos uste-des son capitanes d'Oliver Laxe, a la plaça de la Catedral. Gratuït.

Diumenge 22 de juliol23.30 h: Mèdit 4: Acte de cloenda, amb concert del grup Tremendamente, liderat per Dani Rifà i presentant el seu nou disc Al punt, al Jazzbah. Gratuït.

Dimarts 24 de juliol21.00 h: Òpera i ballet al cinema: retransmissió en diferit d'El caballero de la rosa de Richard Strauss, des del Teatre del Maggio de Flo-rència. Cinemes Canal Salat.

Dimecres 25 de juliol20.00 h: Capvespres d'estiu a la pedrera dels Tarongers: Les Flors del Paradís. Pedreres de s'Hostal.

JJJJUUUULLLLIIIIOOOOLLLL2222000011112222

DEL 20 AL 25 DE JULIOL DE 2012DEL 20 AL 25 DE JULIOL DE 2012

cultura

que passegi pel centre es podrà fer la tí-pica fotografia al davant de la Catedral,però segur que també s’aturarà a foto-grafiar la dona suïcida de Marc Jesús(plaça dels Pins) o els pirates d’en Jofre(a la paret de la gelateria cas Mèrvol).”

Els artistesEn aquests moments, hi ha 15 artis-

tes participants a aquesta mostra de

Sreet Art, que te com a principal objec-tiu treure un somriure a la gent. “Lafeina que s’ha fet realment és la de tro-bar espais adequats per exposar lesobres o els motius”, diu en Macià. “N’hiha que estan més elaborats, com el deIvàn Jordà, i d’altres que son més sen-zills, com el de Juan Elorduy. Però totscerquen cridar l’atenció de l’especta-dor”. A més dels mencionats, participenen aquesta mostra Rafel Jofre, Morgan,Marta Mañes, Pepe Torrent, Tòfol Pons,

16

havíem cobert la inversió inicial. A Ciuta-della el boca orella funciona molt bé i nos-altres que teníem ganes i empenta ens vamfer el nostre lloc entre la gent de Ciutade-lla. Encara avui mantenc clients d’aquellaprimera època.

- I vau obrir el centre de Ferreries...- Efectivament, la cosa anava tan bé

que vam obrir un espai a Ferreries on a mésde les cabines de massatge hi havia unasala polivalent on hi organitzàvem cursos ialtres activitats. Aquells anys van ser verti-ginosos: jo feia massatges a Ciutadella, aFerreries i a Fornells, a més anàvem a mer-cats artesans per donar-nos a conèixer,col·laboràvem amb alguns hotels de Ciuta-della i jo feia de fisio al Club Esportiu Fer-reries. Vam haver de dir que no a moltsclients i fins i tot vaig desestimar una pro-posta d’un client per anar a Ginebra a ferfeina a un complexe d’ alt standing quecomprèn Fitness Center i una clínica de te-

reries i Ciutadella.- Com t’inicies en el món dels mas-

satges?- Amb 14 anys em va passar una cosa

curiosa: una vident em va agafar les mansi en tocar-les em va dir que aquest haviade ser el meu ofici; i una de dues, o lesseves paraules em van suggestionar prou ola doneta realment ho va veure. Sigui comsigui el 1987 vaig fer el meu primer cursde massatges. Com que em va interessarmolt el 1988 ja vaig estudiar a Barcelonaper ser quiromassatgista. Per pagar-me elsestudis treballava a una cooperativa. El1992 em vaig diplomar però en aquestofici la formació ha de ser continuada. Jodisfrut tant fent un massatge com fent uncurs i formant-me.

- I quan t’instal·les a Ciutadella?- El 2001 juntament amb na Bel Febrer

de Ferreries iniciam un projecte comúanomenat l’Oracle que va ser el nostrecentre de massatges al carrer GustavoMas. La veritat és que ens va anar molt béi vam tenir tants clients que en un any ja

TEXT I FOTOS: Silve Pons

AAllbbeerrtt RRiibbeess PPoonnss::““NNoo ssaabbeemm eessccoollttaarr eell nnoossttrree ccooss””

Sabeu quins mals pot produiranar amb xancles? Quines le-sions poden patir els cavallers a

les nostres festes? com pot afectar al nos-tre cos anar amb barca?...l’estiu és propiciper un cert tipus de lesions i n’AlbertRibes, ens en parlarà. Ell és quiromassat-gista i està avesat a tractar tot tipus demals; quan una tècnica o teràpia no li fun-ciona en té una altra de preparada i si noderiva al client a un altre professional ambmés coneixements. – Som sincer amb mimateix i si crec que una altra persona estàmés preparada que jo, no tenc cap pro-blema en enviar-hi al meu client – tota unadeclaració d’intencions!

- Quan de temps fa que ets per Me-norca?

- Realment sempre m’he consideratmenorquí, tot i que vaig néixer a Barce-lona fa 42 anys, la meva mare és de Fer-reries i jo de petit sempre vaig tenir laintenció de venir a viure a sa roqueta. I arafa 14 anys que hi visc, sempre entre Fer-

17

gans. Totes les teràpies es poden potenciaracompanyant-les d’aromateràpia. Aquí aMenorca tenim un gran mestre en l’aroma-teràpia i les essències florals que és enMarc Moll.

- I com decideixes quina teràpia apli-caràs en cada cas?

- Depèn de la dolència o de la lesió delclient i sempre d’acord amb ell. Si una te-ràpia no funciona passam a una altra i siveig que tampoc va bé, no em fa res derivaral client a un altre professional, que a Me-norca n’hi ha molts i bons. També he deri-vat gent al metge. No vull emprar el terme“medicina tradicional” perquè tradicionalés per exemple la xinesa, la d’aquí seria la“medicina occidental”. Crec que s’han d’a-profitar tots els recursos, si un s’ha de pren-dre un paracetamol ho pot fer, però no uncada dia, igualment que no es pot aplicaracupuntura cada dia. En la gran majoria decasos, les dolències físiques solen venir do-nades per una dolència emocional i hem deser capaços de reconèixer quin és l’origendel dolor. En general no sabem escoltar elnostre cos.

- Ara, en temps d’estiu, quines són leslesions més habituals que et pots trobar?

- Pensa que la majoria de menorquinsdurant 8 mesos aproximadament feim una

de setmana agafava la moto i anava a ferrutes pels Alps. Vaig arribar a fer 1040 Kmen un dia i mig! Van ser uns anys que emvan equilibrar molt. M’agrada definiraquella època com la que em va permetrecompaginar la feminitat de Menorca – lasensualitat de la mar- amb la masculinitatdels Alps – la força de la muntanya.

- I després d’aquesta època ja tornesa Ciutadella?

- Si, durant els tres anys següents heestat al centre de Ciutadella on he gauditmolt del poble. Feia massatges a Ciutade-lla, a Ferreries i a Fornells i açò m’ha per-mès tenir temps per seguir amb la mevaformació. Ara vull aprofundir en l’acupun-tura amb la Auriculoteràpia (acupuntura ala orella). Aquests afany d’aprendre mésm’ha duit a conèixer a Alejandro Lorente,un gran mestre madrileny que viu a Ber-lín. Ara visc a Ferreries i venc un parell dedies a la setmana a Ciutadella a fer mas-satges a domicili per aquells clients que noes poden desplaçar a Ferreries.

- Quines tècniques o teràpies sols uti-litzar?

Moltes i diverses, depèn de cada caspuc utilitzar els diferents tipus de massat-ges, friccions, manipulacions, tècniques ja-poneses amb pedres calentes i fredes,acupuntura, ventoses, simpaticoteràpia (re-flexologia nasal)...i ara també faig Chi meitsang què és un massatge abdominal d’òr-

ràpies alternatives. Durant uns anys vaigdir que no, fins que el 2007 vaig conside-rar que era el moment de fer-ho, les condi-cions em van semblar bones i era un bonmoment vital i personal per partir.

- I deixes tots els teus clients de Me-norca?

- Noo, per res. Durant tres anys vaig aGinebra 10 dies cada mes i així faig feinaa cavall entre Suïssa i Menorca. Tant allàcom aquí arribava a fer fins a 7 i 8 massat-ges cada dia.

- Per curiositat, quin és el preu mésalt què han pagat per un massatge teu aGinebra?

- Allà tot eren clients d’alt poder ad-quisitiu i record un japonès que volia duessessions, i per les sessions va pagar un pocmés de 300€ ( uns 400 francs suïssos) mésles despeses de desplaçament.

- Què et va aportar l’experiència deGinebra?

- Allà érem un equip de gent de dife-rents països europeus i tothom aportavamolts coneixements. També vaig descobrirmaquinària molt moderna com ara una mà-quina de congelació per a tendons o per ferdrenatges limfàtics. La veritat és que lapersona que m’hi va portar va passar de serclient a ser amic i després d’aquells tresanys puc dir que també va ser un gran mes-tre. A part d’açò vaig aprendre un idioma,el francès i vaig conèixer els Alps. Els caps

gent nostra

18

desentrenat és molt probable que elspunts on fan més força siguin els mésagredits. Per exemple es solen carregarels abductors de fer força amb les cuixesper subjectar-se al cavall i la mà i braó es-querra que és el de menar les regnes. Éscom els manobres que no fan un escalfa-ment previ ni estiraments posteriors. Hiha certes activitats especialment feixu-gues que s’han de realitzar amb una pre-paració per evitar lessions i accidents.

- I els mals de cap tan típics de l’es-

ral qualsevol sabata plana pot provocardolències lumbars. L’esquí aquàtic pro-voca lesions de genolls igual que anar dretdamunt una barca. I els copets que ensdonen les ones quan naveguem? Aquestpetit “boti boti” són agressions directes al’os sacre i a les lumbars.

- I els nostres caixers i cavallers?- El tema dels cavalls és un altre molt

freqüent a l’estiu. Hi ha caixers que noqualquen habitualment i només surten ales festes patronals. Com que el seu cos va

vida sedentària i llavors en 4 mesos feimfer un esforç extra al nostre cos que enssol passar factura. Quan anem al camp al’hivern hi anem ben preparats, amb lesxiruques ben fermades, amb un bon cocamb sobrassada per berenar, i amb un“plumes” per si plou. En canvi a l’estiusota la premissa de que “anem a la platja”,descuidam el calçat, l’alimentació i el ves-tir.

- Què ens pot passar?- Les avarques o les xancles, en gene-

19

pam. Una altra passióque té és la seva motoamb la que es recorreEuropa com si fos un pas-seig. I els seus viatges mésrecents a Crakòvia, Eslovà-quia o Madeira, on sempreva a cercar coneixements.Ara en prepara un a Transil-vània....Tot i que ell és moltdiscret amb els seus clients,sabem que colque ex CaixerSenyor en alguna ocasió liha demanat disponibilitatper atendre’l en cas que elnecessiti en baixar del ca-vall, igualment colque Cai-xer Batle ha necessitat elsseus serveis. Sigui qui sigui, tenc el con-venciment que qui es posa a les sevesmans sap que està en molt bones mans!

prou força quan cal. Parla amb passió de laseva feina però sempre amb un to tranquil,suau, com si en tost de estar fent una en-trevista fóssim a la cabina de massatges.És un home curtit i experimentat que trans-met confiança i saviesa. Per altra banda

descobrim a un fillet petit quevol conèixer més i més

d’allò que li agrada.Parlam de les

seves aficions:el trekking,

el subma-rinisme ianar amb

c a i a c ,que li

permetengaudir de

la Menorcaque ell es-

tima i es co-neix pam a

tiu?- Jo sempre he cregut que “el mal de

cap” és el millor aliat que tenim; és el “xi-vato” que ens avisa que alguna cosa no vabé o que alguna cosa hem fet malament.Llavors hauríem de fer un recés i pensarquines actituts o quins moviments enspoden haver afectat de tal manera que elcap ens avisi què hi ha problemes. Pot serun disgust, un ensurt, una mala pos-tura continuada, un movimentbrusc...la diferència entre la me-dicina tradicional oriental i la me-dicina occidental és que, aquestadarrera, et treu el mal de capperò va a cercar l’origen delmal.

N’Albert és un tio gros, ambunes mans potents que coneixencada part del cos humà i que elsolen recórrer amb delicadesa i amb

gent nostra

guanyadora del Concurs Per-manent de JJ.MM. d’Espa-nya i ha actuat dues vegadesa Ciutadella, primer amb unrecital d’hivern i desprésamb una actuació com a so-lista en l’obertura del Festival de Músicad’Estiu 2005 interpretant dues aries de Haen-del i la part solista de la Missa de Haydn, jun-tament amb l’OCIM i la Capella Davídica.La seva ràpida projecció li està permetentactuar de protagonista en els grans teatres eu-ropeus i és titular d’una plaça a lÒpera deViena.

Un quartet de grans cantants, que junta-ment amb la resta d’actuants serà dirigit perZUBIN MEHTA . El prestigiós director indino cal donar-lo a conèixer, tothom sap que ésun dels més grans directors actuals i una ga-rantia d’una representació de gran qualitatque ens farà gaudir d’una gran òpera.

EL CABALLERO DE LA ROSA ocupael lloc 37è de les 100 òperes més represen-tades des de l’any 2005 fins al 2010. I es lasegona de les de Richard Strauss després deSalomé.

TEXT I FOTOS: Cinemes Canal Salat

EEll CCaabbaalllleerroo ddee llaa RRoossaa aallssCCiinneemmeess CCaannaall SSaallaatt cultura

EL CABALLERO DE LA ROSA(Der Rosenkavalier Op. 59) ésuna òpera còmica amb tres actes.

La música es de Richard STRAUSS (1864-1949) i el llibret , en alemany, del mateixcompositor i Hugo von Hofmannsthal.

L’òpera ens mostra còmicament unes si-tuacions d’amor i intriga en la Viena del s.XVIII i primers anys del regnat de l’empe-radriu Maria Teresa I.

Fou estrenada a Dresde el 26 de gener de1911, i a Espanya la primera audició fou al

Liceo de Barcelona el 2 d’abril de 1921.El repartiment ens presenta a la soprano

alemanya ANGELA DENOKE en el paperde La Mariscala . Soprano de gran trajectòria,es una de les més destacades en aquest rolque va cantar per primera vegada a l’Òperade Viena l’any 1997, i va suposar el seudebut al Metropolitan de Nova York el 2005.

El baix islandès KRISTINN SIG-MUNDSSON interpreta al Barone Ochs.Sigmundsson és un dels més destacats bai-xos de la seva generació. El seu ample re-pertori l’ha portat a tot el món per actuar alsmillors teatres i amb els millors directors.

La mezzosoprano australiana CAITLINHULCUP va començar els seus estudis mu-sicals com a violinista. El seu debut com acantant no fou fins l’any 2000 amb papers aMadama Butterfly i Les noces de Figaro. Laseva actuació a Londres i Madrid amb l’ò-pera Ariodante de Haendel li van obrir lesportes dels grans teatres. En El Caballero dela Rosa interpreta a Octavian, jove amant deLa Mariscala. Aquest paper masculí ha estatescrit i interpretat per una dona.

L’últim paper important de l’òpera, el dela jove Sophie està interpretat per la sopranoespanyola SYLVIA SCHWARTZ . Sylvia és

20

amenitzar als visitants a ac-tivitats dirigides als joves ar-tistes. "Vull que els fillets ifilletes de Ciutadella inter-pretin la meva obra, quefacin un dibuix del quadre que més els haagradat, i la darrera setmana de la mostra elsvull exposar, que la gent vegi la meva pin-tura vista des dels ulls d'un infant. A canvi acadascun que m'entregui un dibuix, jo els hientregaré un gravat meu. Un intercanvi entreartistes".

La Sala del Roser es vestirà de llum, decolors Mediterranis, de festa, de participació,i també de converses, de mil i una històriescontades per l'ànima bohèmia i sobre totlliure de Ramon Jesús, el pintor dels cabellsblancs que es va enamorar de Menorca alsanys 80, l'illa que ha vist crèixer els seus fillsi on s'hi han quedat a viure dos d'ells, en Vitoi el també artista Marc Jesús, el pintor de lesdones blaves.

TEXT I FOTOS: Bep Al·lès

RRaammoonn JJeessúúss,, 5500 aannyysseemmbbrruuttaanntt tteelleess ii ppaappeerrss

El proper dia 27 de juliol s'inaugu-rarà a la Sala Municipal d'Expo-sicions El Roser de Ciutadella

l'exposició antològica de l'artista catalàRamon Jesús, molt vinculat a la nostra illaon hi ha passat diferents etapes de la sevavida i també de producció pictòrica.

Segons ha explicat a EL IRIS, RamonJesús, aquesta exposició ha significat una pe-tita reinaxença, retrobar-me de bell nou ambels pinzells després d'una època de poca ac-tivitat artística. "És una exposició que m'hadonat vida i a la vegada servirà per a fer unpetit recorregut, una volteta -que deis a Ciu-tadella- per part de la meva trajectòria. Nom'agrada que es qualfiqui d'antològica, per-què degut a la crisi econòmica i al gran costde portar part de la meva obra principal aMenorca, no serà possible tenir algunes deles meves obres principals, però sí que serà

una exposició molt importan, perquè és elmeu retrobament amb Menorca" .

L'artista dels cabells blancs ha comptatamb el suport de l'Ajuntament de Ciutadella,especialment de la regidoria de Cultura, i depersones com na Maria Camps que en pa-raules de Ramon Jesús. "Ha deixat nues lesparets de ca seva per tal que els que passinpel Roser puguin admirar la meva obra. NaMaria té una important col·lecció de quadresen gran format de la meva etapa al Marrocque complementaran aquesta exposició querespirarà i tindrà la gust de la sal de Mediter-rani".

Ramon Jesús no vol que la seva exposi-ció es limiti a ser un passeig visual per la sevapintura, sinó que vol que sigui activa, quetengui vida pròpia més enllà dels pinzells. Ésper açò que té planificades diferents activi-tats al Roser. Des de la música en viu per

cultura

21

22

Els 36 km que separen Cala Rat-jada del Cap d'Artrutx són elprincipal motiu del somriure

de na Margarita, més coneguda com Tita,des del passat dimarts. Aquesta ciutade-llenca de 44 anys, que va començar apracticar la natació als 28, va aconseguirapropar-se a les marques de nadadorsprofessionals. Amb les seves 12 hores i23 minuts va quedar a només 5 minuts debatre el récord mundial establert per latravessia Mallorca Menorca.

- Com et sents després del teu èxit?- La sensació d'ara és que, no ho sé.

És una cosa que la prepares, tens moltesganes que surti bé i les darreres setmanestens dubtes de dir: “i si no em surt bé,què?” Jo tenia clar que si no em sortia béaquesta setmana, el setembre tornava arepetir. Ara és una cosa molt polida, peròmolts de caps de setmana els hem inver-tit en què surti bé. Que ara la sensacióque tenc és que ni la puc explicar, peròhi ha molta feina darrera. Que a vegadesho dic, que aquestes setmanes a ca nos-tra, és que no he tingut temps ni de fernet.

- Des de quan t'entrenaves per ferla travessia?

- Des de l'octubre. Primer entre

25.000 i 30.000 metres setmanals i des-prés entre 50.000 i 70.000. En total, he fet1.470 km des de llavors.

- Per quasi batre el récord, semblaun temps ben invertit.

- Jo no hi anava per fer res, per batrecap récord. Però les circumstàncies vanser bones, vam tenir un poc de brisa afavor i ells [el seu marit l'acompanyavaen piràgua i la barca que li marcava elcamí] sempre em deien que duia molt bontemps, molt bon ritme.Vaig poder aguan-tar quasi les dotze hores amb la mateixavelocitat. Jo tenia calculat més o menysunes 14 hores per fer-ho. I per l'edat quetenc i per quan vaig començar, no em pucqueixar.

- Però més de dotze hores dins l'ai-gua, com s'aguanten?

- M'acompanyava una barca i el meuhome, en Sisco, en piràgua. Anàvem atu-rant primer cada hora, després cada tresquarts, i les darreres 4 hores vaig aturarcada mitja hora. Però jo no podia ni tocarla barca, perquè si no, no hauria estatvàlid. Tot fet damunt normes perquè nopodíem córrer el risc. Havia de menjardins l'aigua el que ells em donaven.

- I quins aliments et prenies permantenir-te amb energia?

- Em donaven plàtan ambmel, fruits secs, alguna barretaenergètica de muesli i begudesisotòniques, però sobretot aigua.

- Al teu costat durant latravessia, també nedant, t'a-companyava en Toni Huguet,però ell no va poder feraquests avituallaments com tuperquè va patir problemes fí-sics. Quan vau notar que no estrobava bé?

-Al principi jo ja vaig veureque quedava un poc enrere, peròvaig pensar que tal vegada esvolia reservar, perquè són mol-tes hores i si t'ho agafes moltfort tot d'una, després acabesmalament. Però vaig veure queno anava prou bé i em va dir quees notava un pes al ventre. A joa vegades m'ha passat de treure

dins l'aigua i li vaig recomenar que pren-gués primp eran, perquè va molt bé peraturar els vòmits, però no se li va passar.Igualment va nedar sis hores, amb mal,que al darrer moment feia mala cara, finsque va decidir pujar. Li va saber greu,però ja el tenim convençut que ho repeti-rem.

- Aquesta no és la primera traves-sia a mar obert que completes. L'anypassat, també amb en Toni, vau ferl'Estret de Gibraltar i heu anat fent,per etapes, la volta a Menorca. T'a-grada més fer travessies al mar que lescompeticions a la piscina?

- M'agrada més nedar a la mar. Emsento més lliure. No veig ningú quem'observa. Una prova així no veus ni etveuen, només a l'arribada. I això em dónamolta llibertat. A més, en proves de pis-cina on hi ha molts participants i jo a ve-gades em passa que em fixo amb el delcostat i que aquell sembla que vagi mi-llor, que no té perquè ser així.

- Tot i així al 2010 vas gunyar dospremis en les proves de 400 i 800 me-

TEXT: Maria Dabén FOTOS: Sisco Pons

TTiittaa lllloorreennss:: ““TTeenniiaa ccllaarr qquuee ssii llaa ttrraavveessssiiaannoo ssoorrttiiaa bbéé,, eell sseetteemmbbrree ttoorrnnaavvaa aa rreeppeettiirr””Margarita Llorens recorre el Canal Mallorca Menorca quedant-se a 5 minuts del récord mundial

m'aturava atreure. A més,vaig passarmolt de fred, en-cara que no me no-tava marejada nires. L'únic, que es-tava molt tensa. Jono m'havia prepa-rat per nedar aaquelles tempera-tures de 16 o 17graus. Vaig veureque havia de polir unes quantescoses i quan vaig venir aquívaig entrenar provant amb bio-dramina. I anava provant. Unaltre dia una biodramina i unprimperan, un altre biodramina,primperan i ibuprofè...

- Anaves experimentant.- Clar, perquè enmig de la

mar no et pots arriscar a prendre una cosaque no has pres mai.

- I amb tota aquesta experiència,quin nou repte et planteges?

- Vam dir que si anava bé la travessiadel canal Mallorca-Menorca ens apunta-ríem a la competició del riu de l'Ebre,d'uns 30.900 metres. És una travessia quecom estàs dins un riu tens estones que fasmolta via, amb moltes baixades. Segura-ment ens hi apuntarem tots dos, en Tonii jo. També planegem la volta a l'illa deManhattan, de New York, que realmentem fa ganes fer-la.

23

esports

tres lliures en una competició nacional.Havies competit mai a aquests nivells?

- L'única competició anterior haviaestat al 2009, a una triatló que van fer aCalan Blanes. En Franki, el meu entre-nador, em va donar ànims perquè m'hipresentés a la part de natació. Vaig sortirla quarta o la cinquena de l'aigua, que jomai m'ho hagués pensat, perquè tot erenhomesi jo vaig sortir molt fresca i moltbé. I això em va donar un puntet. A par-tir d'aquí vaig començar a veure quinstemps feien els de la meva categoria ivaig creure que tenia possibilitats. I hovaig provar. Però prefereixo la mar.

- Suposo que al principi no vas co-

mençar per 36 km com ara, però.- La primera travessia va ser de 750

metres, després una de 3.000, una de7.000 , després me'n vaig anar a 10.000.L'any passat vaig fer l'Estret de Gibraltari el maig d'aquest any una travessia aAlacant que em va servir d'entrenamentper aquesta del canal Mallorca Menorca.A n'aquesta última m'ho vaig passar unpoc malament i vaig veure coses que maihavia fet i que les havia de fer.

- Quines eren aquestes coses, elstrucs que vas aprendre?

- El primperan. Allà vaig beure moltaaigua salada, perquè hi havia ones. I allàles estones que m'havia d'aturar a menjar

24

L’Escola de Ciclisme del GrupEsportiu Es Port, des de diven-dres 13 matí a diumenge 15

capvespre, amb un grupet d’infantils:Joan Villafranca, Gerard Fernández, Joa-quín Stenta, Llorenç Villalonga, MarcPons, un aleví: Roberto Ledesma i unajunior femení: Júlia Torres, acompanyatsper els directors esportius: Bosco Do-mingo i Biel Domingo. Es van desplaçardes de Ciutadella a Alcúdia, gràcies a IS-COMAR, i el mateix divendres a fosquetcompetir a la voltadora de Sineu, que desde finals de juny es disputa una xallengede 4 curses durant 4 caps de setmanes se-guits. Cal dir que la xallengue està com-posta, per a la majoria de categories, perdues proves puntuables: un scratch o unaeliminació (segons la setmana) i unapuntuació. La voltadora de Sineu, té unacorda de 333 mts. i és ideal per a l’apre-nentatge dels al.lots i al.lotes, ja que espot competir i entrenar amb la bicicletade carretera.

Aquest cap de setmana la primeraprova va ser una eliminació. Dita provaés espectacular, ja que cada vegada quepassen per meta és produeix un sprint is’elimina el darrer que entra en la rodade darrera per línea de meta. Remarcarque tant l’ aleví Roberto Ledesma i comels demés infantils i la junior fèmina,varen ser dels darrers en eliminar. Des-prés, els nostres fins que no varen quetornar competir varem estar observant lescategories més grans i aprofitar per ali-mentar-se, ja que la competició comen-çar a les vuit des vespres i no acaba finsles dotze. La següent prova va ser la pun-tuació, on es portaven a terme un deter-minat nombre de voltes a la voltadorasegons la categoria (alevins en varen fer9, i puntuaven cada 3 voltes, els infantilsen varen fer 16 i varen puntuar cada 4 iels cadets i juniors varen fer 40 voltes ipuntuaven cada 5 voltes). Cal esmentarque 3 dels nostres varen puntuar, fins i tosi no fos per la fatiga acumulada pelviatge, i a la darrera volta (que puntuadoble), segurament haguessin estat aldarrer sprint capdavant entre els tres pri-mers. Encara que, el més important va

ser l’aprenentatge en tot moment, i deldesenvolupament a dins d’una voltadora,tant desitjada i necessària a Ciutadellaper a l’aprenentatge.

El dissabte, dir que el capvespre ensvarem desplaçar al velòdrom del PalmaArena, on allà poguérem entrenar en bi-cicletes de pista, a més varem contarentre nosaltres amb la presència d’AlbertTorres (ciclista olímpic) durant els entre-naments. La veritat és que tots el inte-grants del grup que es va desplaçar,l’estona de que disposaven per l’ús delPalma Arena varen molt ben aprofitar. Ésimpressionant veure petits anar per daltel peràlte amb el seu màxim desnivell.Després, en acabar ens farem fer una foto

amb n’ Albert Torres, queens va ajudar i tocava cam-pana a les voltes que esfeien.

El diumenge matí ja va ser per noméssortir en bicicleta a rodar per Palma, perdivertir-se i xalar. Tots varen quedar enganes de repetir. La setmana que ve tor-naran anar a Sineu.

Des de aquí, sobretot agraïr a ISCO-MAR, que ens ajuda amb el transport d’i-lla a illa, i fa possible que els al.lots ial.lotes de l’Escola de ciclisme del GrupEsportiu Es Port, puguin aprendre anardins una pista, enfortint així el seu apre-nentatge de la bicicleta.

esports

TEXT I FOTOS : Escola de Ciclisme del Grup Esportiu Es Port

LL’’EEssccoollaa ddee CCiicclliissmmee ddeell GGrruupp EEssppoorrttiiuu EEssPPoorrttaa aa llaa vvoollttaaddoorraa ddee SSiinneeuu ii aall vveellòòddrroommddeell PPaallmmaa AArreennaa

25

ñas reformas. También como repartidor, friegaplatos, peón delimpieza u otro empleo similar. Tel. 663 72 58 12 - José Antonio.- AYUDANTE DE COCINA con experiencia se ofrece para traba-jar. también para pinche o friegaplatos. con vehículo propio. Tel.698 73 03 84.- ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza.También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén.Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36- Busco trabajo de limpieza o camarera de pisos. También deayudante de cocina. Tengo experiencia y soy una persona cum-plidora y trabajadora. Total disponibilidad. Tel. 632 43 60 60 -Marcela.- Mujer joven residente en Ciutadella se ofrece para trabajarde camarera, empleada de lavandería o en limpieza. Tengo ex-periencia en estos empleos. Muy responsable. Tel. 628 72 3733.- Me ofrezco para cuidar personas mayores, limpieza por horas.Buenas referencias y coche propio. Elena. 679 287 699- Chica joven se ofrece para trabajos de limpieza, camarera depiso y camarera de bar. 663 410 437- AYUDANTE DE COCINA con mucha experiencia se ofrece paratrabajar en la zona de Ciutadella. Muy trabajador. Tel. 655 2725 11. Lluís.- Joven trabajadora y responsable se ofrece para trabajarcomo camarera de pisos, limpiadora, pinche de cocina o friega-platos. Jornanda completa o por horas. Tel: 673 69 49 49.- Persona con amplia experiencia en trabajos de mantenimien-tos de fincas y edificios se ofrece para trabajar. También en lim-pieza, pinche de cocina o friegaplatos. Muy honesto ytrabajador. Tel. 608 86 18 47 - Félix.- Chica, trabajadora y responsable, se ofrece para trabajar delimpieza, camarera de pisos o ayudante de dependienta. Tel.616 919 213.- AYUDANTE DE COCINA con amplia experiencia se ofrece paratrabajar. También como ayudante de camarero, pinche, limpiezao friegaplatos. Gracias por su atención. Tel: 627 63 52 45.- Busco trabajo de LIMPIEZA, CAMARERA DE PISOS, FRIEGAPLA-TOS o PINCHE DE COCINA. Muy responsable y cumplidora enel trabajo. Tel 639 88 10 24.– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES- Se vende Suzuki GSR 600, año 2009. Nacked. 9.000 Km.Precio a convenir. Tel.: 971 48 14 68– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254- Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254- Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel.626 000 254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- CHICO MENORQUÍN, responsable y con carnet de coche, seofrece para trabajar de friegaplatos, pinche de cocina, peón delimpieza, mozo de almacén, reponedor de supermercado o si-milar. Tel: 618 19 94 18, Josep.- Busco trabajo de LIMPIEZA, CAMARERA DE PISOS, FRIEGAPLA-TOS o PINCHE DE COCINA. Muy responsable y cumplidora enel trabajo. Tel 639 88 10 24.- Busco trabajo de mantenimiento: pintura, jardinería y peque-

26

Este erudito-autodidacta nació en Galicia, como yo, en Ferrol, en el año 1.919.Ingresó en el ejército a los trece años, destacando por su laboriosidad y excelentes calificaciones, siendo promovido a cabo, galo-

nes que ostenta, pero que le son retirados por no haber cumplido los catorce.Destaca en matemáticas y técnicas de disparo, pro lo que es comisionada o para instalar emplazamientos de artillería en Menorca.En la base de Mahón está anclado un buque-hospital o cárcel. Allí le pilla la Guerra, pretenden ascenderlo, pero él no acepta, por-

que entiende que la Contienda era una locura, una guerra entre hermanos.Alguien le delata de colaborar en los malos tratos o ejecuciones de los embarcados. Algunos Jueces lo consideran inocente, otros

lo condenan a siete penas de muerte. Pasa por diversas prisiones, la última en el Puerto de Santa María. Sufre abatates sin cuenta, unosle apoyan, otros le abandonan.

Defiende con ardor la Justicia, la Verdad, la Equidad y la Libertad. Su idealismo, su juventud o ambas no le benefician. Cumplida la condena, se le impone la condición de regresar a su lugar de nacimiento o al sitio donde se le procesó, Ciudadela. Aquí

se casa con una joven menorquina my guapa y bondadosa. Viven de trabajitos a domicilio que le facilitan las empresas de la isla. En lasdistintas prisiones, compra todos los libros que le permiten sus escasos ingresos, que va estudiando con tesón. En 22 meses cursa yaprueba desde el ingreso hasta el preuniversitario. Habla trece idiomas, domina el latín, el griego.... etc. Con este caudal de conocimientos, se dedica adar repasos en clases particulares, adquiriendo gran fama como docente. Alguien que se apreciara de buena formación, resaltaba que su profesor habíasido el Sr. José Ares Romero. Era un pozo de ciencia, pero también un modelo de sencillez, de modestia, de bondad y de amor a la verdad, y a la jus-ticia. Se integró en la sociedad de la isla, gozando de gran consideración y prestigio. Nunca buscó el dinero; su vocación era la docencia.

Fuimos amigos íntimos desde el año 1960, fecha en la que yo llegué a Ciudadela. Escribió varias novelas autobiográficas, que yo presenté en diversas editoriales de Barcelona. Para publicarlas, exigían que se suprimieran diver-

sos capítulos. El autor no accedió a mutilarlas y las quemó.José Ares Romero falleció el 19 de los corrientes, a los 92 años, al caerse por la escalera de su casa, tal vez al perder el equilibrio.Siempre eludió a la de la guadaña, pero al final la Parca ganó la última batalla ,de forma no natural.

CAMILO RODRIGUEZ LAMEIRA

obituariA la memoria de Jose Ares Romero

Fa unes setmanes va morir de manera sobtada la popular estanquera Valentina Fluxà, quan venia de signar el trespàs de l'estanc del carrer desa Carnisseria, que va regentar durant moltes dècades. Persona molt estimada per la seva amabilitat, tenia molts de clients fixes que encomanàvenla seva sort a Valentina, que s'havia acabat de jubilar quan va patir una aturada cardiàca a l'Aeroport de Menorca i no va ser possible reanimar-la.

Rebien el nostres més sincer condol el seu espòs Mateu Camps, recordat actor, i els seus fills.El passat dia 3 moria després de patir una cruenta malaltia, l'advocada Lola Romeo, que gaudia d'un gran respecte i estimació a la nostra ciu-

tat i a tota l'illa. Especialitzada en causes socials, Lola Romeo, va destacar exercin la seva feina als jutjats de Ciutadella. També formà part del Con-sell Consultiu de les Illes Balears, i en més d'una ocasió va exercir el seu treball de manera altruista amb clients amb pocs recursos. Rebin el nostrecondol els seus fills Pepe i Nacho.

Valentina Fluxà i Lola Romeo

Siempre es el ciudadano de a pie que paga los errores de los políticos: lo que ellos despilfarran, luego lo tene-mos que pagar nosotros, ellos lo tienen muy fácil, que ellos se endeudan, pues que lo pague el pueblo, y asunto arre-glado así de fácil, y como no pagues te embargan hasta las uñas del pie

Es cierto que ahora con el revuelo que han armado, no les toca mas remedio que bajarse los sueldos empezando porel Rey, claro hay que dar ejemplo, pero ellos se lo pueden rebajar, en cambio los que cobran cuatro perras, ¿que es lo quese tienen que rebajar? Como no se bajen otra cosa, ya me dirán media España en el paro, y la otra trabajando a duras penas,

mientras la otra chupando del bote, ¡menudo País! Pero ellos siguen subiendo impuestos, yo pienso que cuanto más suban mas pronto caeremos, una de las cosas que no entiendo es la su-

bida del IVA ya que este impuesto daña toda la economía del País, y naturalmente todo sube, y el que recibe las consecuencias son los em-presarios que se ven obligados a subir sus productos, y como siempre repercute sobre el ciudadano de a pie. Como sigamos así, no hay salidapara nuestra economía, cuanto mas impuestos, más empresas cerraran con la consecuencia de más gente en el paro. Una de las preguntasque me hago es ¿Es que no hay nadie que tenga un poco de sentido comun en el actual gobierno? Y una de las cosas que yo no entiendo, esque nuestro gobierno esta haciendo todo lo contrario que prometió antes de las elecciones.

Es cierto que arrastramos un déficit del anterior gobierno, pero esto ya se sabía, así que deberían cambiar la formula, que esta que están llevando acabo,esta condenada al fracaso más estrepitoso.

En cuanto a Menorca; que es lo que voy a decir que no sepamos: los negocios venden menos que el año pasado, el alquiler de vehículos baja el 100%,el comercio baja 71%, cafeterías y bares baja el 80%, vivienda turística baja el 50%, y empresas náuticas baja el 59%, en fin todo se desploma, y vayan pa-sando señores, que la próxima puñalada del IVA nos va ha terminar de sangrar a todos, porque aquí no se salva nadie, ya que esto es como una cadena, y enlos eslabones estamos todos. Y para terminar este pensamiento “Aquello que se considera ceguera del destino es en realidad propia miopía”

José Mª Cleofe Estévez

Siempre pagan los mismos

opinió

27

28

29

El pare Jordi tenia dos bessons idèntics,anomenats Toful i Tomeu amb el mateixgenes , el pare no entenia de cap de les ma-neres que en cap moment haguessin tingutni una sola discussió i si alguna vegada ello la seva dona els corregia un dels dos de-

fensava l’altre en tanta força que tant el parecom la mare tenien molt hem compte aquesta circumstàn-cia, procurant que sempre que tinguessin de corregir undels dos l’altre no estes pressent:: amb els estudis sempretreien les mateixes notes en totes les assignatures , al’hora de enamorar-se els dos s’enamoraren de la mateixajove na Remei, arribant a un acord els dos bessons, tiranta sort, va sortir que el que s’hi casaria seria en Toful i d’a-questa manera, en Tomeu va quedar fadrí però seguint es-timant de tot cor a na Remei però respectant la intimitatdel seu germà, con de na Remei.

El pare no estan conforme i no entenent perquè sem-pre es defensaven un i l’altre va voler fer una prova; vaparlar amb el seu pare avi dels bessons dient-li que sabentque tenia que fer testament a favor d’ell que fes el favorde fer-lo en nom dels seus fills però que a un li deixes un75% de l’herència i al altre el 25% qual fet ell creia entota certesa que seria una de les maneres de fer que discu-tissin: el seu pare complint ordres del seu fill així ho vafer i al cap de dos anys va morir l’avi en un poble de Me-norca.

La família va anar al enterrament i seguidament des-près del enterrament, van anar a la casa paterna on va serllegit el testament i tal com havia aconsellat el seu pare al’avi dels bessons el notari va donar lectura al mateix .Enacabat de llegit tant en Toful com en Tomeu és van alçarde la cadira i s’han van anar dins un estudi tan sols ellsdos, per parlar de aquesta incomprensible decisió del seuavi. Havia deixat a nen Toful el 75 % de la seva heretat ia nen Tomeu el 25 %.

Mira Toful li va dir en Tomeu, estic segur que està feta propòsit per veure la nostra reacció; idó mira, farem lacomèdia de la nostra vida en totes les conseqüències i aixípodrem demostrar el que tantes vegades amb discutit ambels nostre amics de que l’ofici d’advocat te racons obs-curs, i al mateix temps demostrarem als nostres pares queno hi ha res en aquest món que ens pugui separar ni tantsols fer-nos discutir: en Toful va demanar a n’en Tomeu iestàs d’acord,? ¡ es clar que si!. Tu Tomeu escolliràs enPere i jo en Isidor : en Tomeu abraçant-se al seu germà liva dir, ! d’acord, així ho farem !

Van entrar a la sala on estaven reunits la resta de lafamília, el pare en veure’ls tant tristos, al manco així lipareixia a ell, abraçant-los els i va dir,¡ en sap greu la de-cisió del vostre avi, no entenc perquè a fet això,! el dos seel va mirar ben seriosos i li van respondre, no et preocu-pis serà dut a judici , així ho hem resolt els dos, el pare nosabia com contenir la alegria pensant que havia donat enla clau i desvetllar d’una vegada el que ell creia estar con-vençut de que els diners tot ho desbarata.

En arribar a casa seva els dos és van posar en marxa elseu pla i els dos van anar a veure cadascun al seu advocat,

en Tomeu en Pere explicant-li el cas,aquest desprès de haver-lo escoltat li varespondre , no et preocupis això és un casguanyat.

Igual va fer en Toful, en sol demà dehaver-hi anat en Tomeu, va anar a l’hora dela tarda a visitar al seu advocat explicant-liel seu cas, desprès de haver-lo escoltat , neIsidor li va respondre, no et preocupisToful és un cas que en cap manera és potperdre, tranquil ja t’avisaré.

Al cap de una setmana complint el queen secret els dos bessons havien acordat van fer el segü-ent, en Tomeu va anar a rallar amb l’advocat del seugermà ne Isidor demanem-li com tenia l’assumpte, aquestli va contestar que no hi havia problema que tot estavaenllestit i que estes segur que el plet estava guanyat.

En Toful, va fer el mateix que el seu germà i un di-marts de bon mati va anar a visitar l’advocat del seugermà en Pere, aquest en veure’l li va dir, mira tot estàapunt per poder presentar les proves davant el jutge, esti-guis tranquil que l’assumpte està mes clar que l’aigua,estem amb tota la raó aquest judici no és pot perdre.

El capvespre del dijous els bessons, en Toful amb laseva dona Remei i el seu germà Tomeu, és van trobar acasa dels seus pares que prèviament havien estat avisatsde que a les set de la tarda és trobarien per explicar lo deljudici: com és sol fer en aquests casos van besar els seuspares i tant en Toful con en Tomeu mirant-los els vanconvidar a que seguessin i escoltessin la seva decisió, elpare donant una colsadeta a la seva dona li va dir a caud’orella ho sens Tomasa , no et deia jo que tenia raó, peròla seva dona mirant-lo amb un somriure li va respondre¡Jordi , te enduràs una sorpresa !, i mirant els seus fills elsi va dir¡ conteu el que teniu decidit !.

Els dos bessons posant-se un al costat d’altre, tots dosiguals, la mateixa estatura, els dos rossos, difícil d’ende-vinar quin dels dos era un o l’altre sols ho sabien per elcolor de la corbata en Toful en duia una de color vermell ien Tomeu amb el fondo blau: començant en Tomeu va co-mençar a rallar dient-los, ens sap molt greu el haver tin-gut que prendre aquesta decisió; a continuació prengué laparaula en Toful , els i va explicar en tot detall el que ha-vien fet i els dos mirant-se el seu pare li van dir, ¡ mos faangunia haver-te de dir que hem arribat a un acord i quel’herència del nostre avi ens la repartirem per parts iguals,però és molt possible que els diners siguin per cobrir unesnecessitats, però això encara no ho tenim decidit, seguraixò si, que serà per un centre benèfic ! i mirant-se al seupare amb simpatia li van dir: pare ens veiem obligats a re-cordar-te el que sempre te hem dit dels advocats, aquestssempre tenen la raó , i agafant a na Remei posant-la almig abraçats tots tres van sortir d’aquella agradable re-unió familiar.

Andreu Genestar Sabater

Semblant als polítics

opinió

30

Ses pàgines d'en Bep d'Cuina nostra

Amb motiu de la celebració de les noces d'or de la Unió d'AnticsAlumnes Salesians, s'imposava el distintiu d'or de la societat al Bisbe deTortosa, el ciutadellenc i exalumnes de Cas Padres, Manuel Moll Salord.Havia passat uns dies de vacances a la seva Ciutadella natal el doc-

tor Rafel Carretero, delegat científic de la Societat Espanyola d'Estoma-tologia, periodista i col·laborador del "Diario ABC" i del "Setmanari ElIris".Es destacava la bona temporada turística que es vivia a Ciutadella,

amb els carrers plens de visitants que feien les seves compres als co-merços locals i als restaurants de cuina local.El Club Nàutic de Ciutadella organitzava la celebració de la Mare de

Déu del Carme amb regates d'snipes i una verbena al nou restaurant de"Ses Set Voltes" amb l'orquestina "Marazul" i el conjunt melòdic "Ro-queta Boys". El dia 24, dissabte de Sant Jaume, s'anunciava la celebra-ció de la "Gran Verbena de la Flores". Servei d'autocar gratis finsSantandria i retornada des de la plaça des Born.La Confraria de Pescadors celebrava diumenge 22 la seva processó

de la Mare de Déu del Carme.Es publicava "L'Himme a Menorca" de Deseado Mercadal, escrit en

català i que formava part de la fantasia lírica "El tresor d'Albranca".

El Iris 20 de juliolde 1962

Ensalada deformatge de cabra i fruits secsIngredients: Escarola, lletuga fulla de roure, enciam vermell, una rodella deformatge de cabra de Menorca, un punyat d’avellanes, pinyons, ametlles, nousi panses, bacó talladet a daus, un iogurt grec, 1/2 magrana, 1 poma, 200 gde pit de pollastre a la planxa, el suc d’una llimona, oli d’oliva, una culleradade mostassa, sal, mel i pebre negre; a més de meló i raïm, segons l’estació.Elaboració: Primer de tot feim els pits de pollastre a la planxa i un cop cuitsels reservam de banda. Després netejam els diferents tipus d’enciam, els esco-rrem i els posam dins la safata. Tallam la poma a daus, els banyam tot d’unaamb el suc de llimona perquè no tornin negres i els afegim dins la safata ambels grans de la magrana i les panses. Opcionalment, si n’és l’estació hi podemafegir daus de meló i/o grans de raïm.Amb una picadora o robot de cuina feim una salsa amb el formatge de cabra,oli d’oliva, el iogurt grec, la cullerada de mel, sal, pebre negre i la cullerada demostassa.Finalment, dins una paella amb una mica d’oli d’oliva saltam els daus debacó, els fruits secs i el pit de pollastre -que prèviament hem fet a la planxa-tallat a daus i, un cop ben saltat, els posam damunt els enciams. Hi afegim lasalsa de formatge de cabra per sobre, ho ben amanim i ja està llest per servir.

31

· La pujada de l'IVA que serà catastròfica per amoltes economies domèstiques i per als petits i mitjansempresaris.· Els que tiren les llosques de cigarretes i puros per la fi-nestra del cotxe a la carretera, malgrat l'alt risc d'in-

cendis.· L'estat de brutor que presenten algunes marines properes ales platges, com per exemple els voltants del camí que porta alPilar.· La processó de la Mare de Déu del Carme a Ciutadella.· Les imprudències de banyistes a les platges de la costa nord,com La Vall, on els dies que bufa tramuntana hi ha perillosescorrents, i no fan cas a les banderes vermelles.· Els conductors que no respecten els passo de zebra. · Dilluns va ser atropellada una dona de 85 anys a la Contra-murada, davant l'OAR.· Que les empreses de lloguer de vehicles cobrin la benzina peravançat.

· Que dimarts passat el Setmanari El Iris va acom-plir 69 anys i començam el compte endarrera cap adues fites molt importants a celebrar al 2013. El cente-nari de la capçalera el més d'abril i els 70 anys com a

setmanari el juliol.· La recuperació d'una altra pedrera per part de Líthica.· El discurs de Joan F. López Casasnovas a l'acte d'entrega de laMedalla d'Or de Ciutadella a Pau Faner.· Que el govern de Ciutadella és un 43% més barat que fa cincanys, cosa que no passa, per exemple, a l'Ajuntament de Maóo al Govern de les Illes Balears.

Dites i refranys...- Els anys passen com el fum.

PARENÒSTIC DEL MESDE JULIOL DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,19 i es va pondre a les 21,17 h.Dia 31 el sol sortirà a les 06,42 i es pondrà a les 20,50 h.

LES LLUNES DE MAIG

Dia 3 lluna plena en Capricorn.Dia 11 lluna minvant en Àries.Dia 19 lluna nova en Cranc.Dia 26 lluna creixent en Escorpí.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSAltres feines a l’hort són les de llevar les males herbes i si

teniu tarongers els heu d’adobar. Es poden empeltar els alber-coquers, les pereres, les pomeres, les pruneres i els ametllers.És el mes ideal per anar a collir tàperes.El 23 serà ideal per a transplantar maduixeres.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que hi ha encara una possibilitat de que el Volei Ciutadellajugui la superlliga la pròxima temporada: que el Govern avaliun crèdit de 60.000 a compte del que Illesports deu al club.• Que Cati Moll, la presidenta del Volei Ciutadella assegura, noobstant això, que no competiran a la superlliga si això significal’ofegament econòmic del club.• Que els socorristes de les platges de Ciutadella no han cobratla paga del mes de juny i anuncien vaga pel dia 26, dijous dela setmana que ve, si no els paguen abans.• Que Mª Antònia Munar, Margarita Sotomayor i AlfredoConde, tots tres condemnats per l’Audiència Provincial a mésde dos anys de presó en el cas “Maquillatge”, no ingressaran ala presó fins que la sentència no sigui ferma, és a dir, fins queno s’hagi pronunciat el Tribunal Suprem, en el qual pensen re-córrer els condemnats.• Que la pujada de l’IVA no tindrà les conseqüències recaptatò-ries que espera el Govern central perquè frenarà el consum iaugmentarà l’economia submergida.• Que un grup d’agents de viatges japonesos han vingut a Me-norca per a valorar els productes que la nostra illa pot oferir almercat nipó. • Que en Santi Tadeo serà, finalment, l’únic candidat a seguirpresidint el PP de Menorca durant els pròxims quatre anys.

Ens demanam...• Tindrà èxit el portal de lloguer de cotxos que ASHOME acabad’obrir a la xarxa i on el client hi pot trobar tota la oferta renta car de Menorca?• Apareixeran els 800.000 euros robats fa uns dies durant eltrajecte Maó – Palma? • Seguiran l’exemple dels regidors ciutadellencs a resta de polí-tics de l’illa i es baixaran els sous?• Qui serà el substitut de José Mª Rodriguez a la Delegació delGovern a les Illes Balears? Podrà assenyalar Rodríguez el seusubstitut?• Què aplaudien els diputats del PP el dia que en Rajoy vaanunciar el “paquetot” de retallades i pujades d’imposts? Estancontents de com van les coses?

Divendres dia 20, Margalida.Dissabte dia 21, Pràxedes, Julià.Diumenge dia 22, Maria Magdalena.Dilluns dia 23, Brígida, Eugeni.Dimarts dia 24, Cristina, Vicenç.Dimecres dia 25, Jaume apòstol.Dijous dia 26, Joaquim, Anna.

SALA 1 EL CABALLERO OSCURO

DURADA165 m.

DIRECTORCHRISTOPHER

NOLAN

7 ANYS

Han passat vuit anys des que Batman(Christian Bale) va assumir la responsabi-litat dels crims de Dues Cares, una cosaque els ciutadans de la ciutat de Gothamno semblen donar credibilitat. Amb tot, elcavaller fosc torna a fer acte d'aparició illuitarà per la seva ciutat, ja que els crimi-nals s'han tornat més durs de tractar quemai ... Bane (Tom Hardy) i Catwoman (AnneHathaway) jugaran amb la seva ment i elposaran a prova més enllà dels seus límits.

DEL DIVENDRES 20AL DIJOUS 26 DE JULIOL

CADA DIA

A LES 19’00 HI

A LES 22’10 H

SALA 2 LA DELICADEZA

DURADA108 m.

DIRECTORDAVID

FOENKINOS,STÉPHANEFOENKINOS

7 ANYS

Nathalie perd en un accident a l'home de quiestà perdudament enamorada. Desprésd'una etapa de dol, no es pot creure que l'a-mor truqui de nou a la seva porta de la màde Markus, un company de feina que mai hatingut èxit amb les dones, però carregat debondat i de tendresa. Un home que per aella suposa la tornada a la vida.

DEL DIVENDRES 20AL DIJOUS 26 DE JULIOL

CADA DIA(EXCEPTE DIMARTS)

A LES 19’30 H

SALA 2 THE AMAZING SPIDERMAN 4 2D

DURADA110 m.

DIRECTORMARCWEBB

7 ANYS

“The amazing Spider-Man” és la història dePeter Parker (Andrew Garfield), un estu-diant de secundària que va ser abandonatpels seus pares quan era nen, deixant-lo acàrrec del seu oncle Ben (Martin Sheen) i laseva tia May (Sally Field) . Com la majoriadels adolescents de la seva edat, Petertracta d'esbrinar qui és i què vol arribar aser. Peter també està trobant el seu camíamb el seu primer amor de secundària,Gwen Stacy (Emma Stone), i junts lluitenpel seu amor amb compromís. Quan Peterdescobreix un misteriós maletí que va per-tànyer al seu pare, comença la recerca perentendre la desaparició dels seus pares,una recerca que el porta directament a Os-corp, el laboratori del Dr Curt Connors

DEL DIVENDRES 20AL DIJOUS 26 DE JULIOL

CADA DIA(EXCEPTE DIMARTS)

A LES 21’35 H

(Rhys Ifans), ex-company de tre-ball de seu pare. Mentre Spider-man es troba en plena col·lisióamb l'alter-ego de Connors, elLlangardaix.