Ciutadella de Menorca, 17 de febrer de 2012. Preu 2,10 Ciutadella de Menorca, 17 de febrer de 2012. Preu 2,10 e e Nº 3.510Nº 3.510

BEP MARQUÈSPRESENTA

“SAL”, EL SEUSEGON DISC EN

SOLITARI

L’ORDENANÇA DESANT JOANPROHIBIRÀ

LA MÚSICA EN ELSESTABLIMENTS QUE

DISPOSIN DE TAULELLI PROHIBIRÀ ELS

REPLECS AL CARRER

TOLO FRAU: PRESIDENT DE LAUNIÓ D’ANTICSALUMNES SALESIANSDE CIUTADELLA

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 17 OLEO Federico Pareja, 54Dissabte dia 18 MOLL Eivissa, 50Diumenge dia 19 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dilluns dia 20 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimarts dia 21 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimecres dia 22 CAVALLER Plaça de la CatedralDijous dia 23 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDivendres dia 24 PLAÇA NOVA Plaça Nova

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.510. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS

3 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

61 6407:15

08:00

10:00

11:00

12:00

08:00

11:00

17:00

18:00

09:003

10:003

12:30

16:00

19:00

14:002

15:001

17:00

19:45

64CALETA

CALA BLANCA CALAN BOSCH

DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS

07:003

08:003

09:003

13:00

14:002

15:001

16:003

18:00

19:00

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00 16’00

Mar tes 08'00 16’00

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

3

Comissions pervideoconferència

Dimarts de la setmana passada, i com cada dimarts imolts de dimécres, es reunia al Parlament una de les tantescomissions informatives -en aquest cas era la d’Afers Socialsi Drets Humans. Els molt honorables diputats sols hi vanestar reunits uns 40 minuts amb l’única aprovació d’unaproposició no de llei presentada pels populars per a instar alGovern a activar la comissió interdepartamental i organit-zar-la en diferents subcomissions que englobin a tots els de-partaments que afecten d’alguna manera la problemàticadels joves a les Baleras per tal de poder-lis oferir sol·lucionsen forma de polítiques actives, globals, transversals, coordi-nades... Açò pot sonar molt bé però la realiat és una altra, iben trista en els moments que estam patint molts de ciuta-dans i empresaris.

La realitat es que aquesta comissió que va durar 40 mi-nuts va costar als ciutadans de les Balears 2.500 euros en die-tes dels polítics, perquè cada diputat mallorquí que hi vaassisitir va cobrar 39 euros, i cada diputat menorquí o pitiús160 euros. Una vergonya al nostre entendre i més quan esfan retallades en materia de Sanitat, Cultura, Llengua, etc.

No seria millor que les comissions es celebresin des delsConsells i mitjançant la video conferència? No és escandalósque els polítics cobrin dietes a més dels seus elevats sous quanhi ha gent que no té per menjar i perden la seva llar per a nopoder pagar la hipoteca? Hom només pot dir una cosa: “Ver-gonya, cavallers, vergonya” i donin exempled’una vegada per totes. El poble segur que hoagraïrà.

S E T M A N A R I

EL CASINO ORGANITZA UNSCARNAVALS A LA BAIXA,

PERÒ DE QUALITAT.

EL GOVERN ES TROBA 16MILIONS D’EUROS

PENDENTS DE PAGAMENTDE LES OBRES DEL PORT DE

CIUTADELLA

EL FUTBOL ÉS UN ESPORT SÀPELS MÉS PETITS?

4

- Què ens pots dir de “Sal”?- Principalment que és el millor disc

que he fet, un disc on en mostro tal i comsom, potset més contundent que els anteri-ors, però amb la mateixa essènciamenorquina i propera on també hi ha al-guna cançó en castellà per tal de fer uncanvi de registres.

- Perquè “Sal”?- Perquè estam a una illa i ara més aï-

llats que mai, però les composicions fetes auna illa sempre són diferents a les fetes aaltres llocs, perquè tenen aquest punt desal, de la mar, de saladura. A més Sal és untítol directe, senzill, clar com les mevescançons i pels que vivim a una illa un ele-ment indispensable, que respiram, quevivim i que notam.

- Què en destacaries del disc?- El que de moment diuen els crítics,

que sona molt bé i molt net, molt guitarreroi amb una veu plena de matissos i diferental que havia fet fins ara, que és en sí en quecercava. La veu és el centre i el demés sonacompanyaments de la mateixa.

- Són gairebé 17 anys en el món de lamúsica amb els “Inventari”. Com hasevolucionat?

- Mira, encara recordo que vas ser túqui em va entrevistar per primera vegada ivaig sortir a l’Iris. Era l’any 1996 i havíemde tocar al carrer de Sant Miquel i allà edeia que la meva il·lusió era poder arribara viure de la música... Ha costat, i puc durque des de 2008 visc de la música, bé coma músic i bé fent programes de ràdio.Aquell somni d’adolescent s’ha fet realitati també és clar que hem evolucionat com amúsics i com a persones.

- El 2011 no sols ha estat l’any de lapreparació de “Sal” sinó que tambét’has casat, tot agafant més responsabi-litat i compromís. Açò condiciona la tevamanera de fer música?

- El que sí et puc dir és que he donat elsalt cap a la felicitat. El món de la músicaés inestable, et duu a tocar avui aquí i demàallà i el fet de trobar una persona que entenla teva feina és importantíssim i jo l’hetrobada i per tant “Sal” es nota que és un

disc molt estable, que respira felicitat, queés en si com en sent a la meva vida.

- Em comentaves a una de les tevesrespostes que estam més aïllats que mai.Ús afecta molt als músics la manca devols?

- Més que mai, i més si volem fer pro-mocions fora de l’illa. És una llàstima queel polítics no hagin pogut resoldre aquesttema, siguin del color que siguin, i no hau-ria de ser així. Mira, als músics que somuna minoria, a més de pagar el bitllet hihem d’afegir 50 euros per trajecte siportem una guitarra o un instrument forade l’illa, cosa que trobo de vergonya, quehagis de pagar 100 euros més del que val elpassatge per a portar l’eina amb la que etguanyes la vida, com és més vergonyósque gent que està malalta s’hagi de pagarels bitllets per a ser atès per metges que noes troben a l’illa.

- Parlant de sortir, deus tenir la giraa punt...

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP MARQUÈS

BEP MARQUÈS PRESENTA “SAL”,EL SEU SEGON DISC EN SOLITARI

que ha de rebre el que abans es destinava acultura. Com t’he dit és un moment moltcomplicat. Som del parer que la cultura noes pot deixar de banda i que s’ha de sub-vencionar, especialment cap als quecomencen, aquesta gent és la que ver-taderament la que ho necessita.

5

ENTREVISTA

- Sí, dia 24 es presentarà el disc al BarCalós de Ciutadella a les 21 h, després alllarg del mes de març dia 3 actuarem aldescans del Menorca-Burgos, el dia 22 a lasala Sart d’Inca, el 23 a l’Espai Mallorcade Barcelona; el 24 a Polisportiu Corberade Llobregat amb Amelie i Pep Sala, el 29a Xocolat de Palma i el 30 al FNAC l’Illade Barcelona. A partir de l’abril concerts aEivissa, Migjorn, Barcelona i Ciutadella.Crec que serà un bon any amb el disc.

- El 2012 disc nou i també la tevaprimera filla en camí...

- Sí, serà el mes de maig... És per açòque s’ha avançat tot el procés del disc.

- Costa molt fer un disc?- Sí molt, més del que la gent es pensa.

Per sort compto des de fa 10 anys amb elrecolçament de “Blau” i que a manca de re-cursos públics hem comptat amb el suportde “Menorca Moda” que ens ha donat ungran estaló i a la gira portarem roba i calçatde Nasi Mascaró al que estic molt agraït.Una persona amb les coses clares en elmón de la imatge i que ha apostat pernoltros.

- Actuacions a la tele?- De moment al Canal 4 de Mallorca

per actuar a “Nit de Bauxa” el mes demarç, mentres a IB3, res de res. És com siens donés l’esquena a tots els músics de lesIlles. Des de sempre ens ha donat més su-

port i difussió TV3 que IB3.- Com veus l’actual situació de reta-

llades en temes culturals?- La situació és molt dolenta per a

tothom i a la vegada complicada. A mancad’ajudes t’has de cercar la vida i esperarque venguin un poc més ben donades, peròsi els que estam consolidats ho passammalament, pensa amb els que comencen, elcomplicat que és per a ells obrir-se pas,com també entenc l’altra banda, la de lagent que no té recursos ni per a menjar i

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,

S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.MÓNICA TELÈFON636840443971482917

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

El paper de la dona al camp a la darrera jornada del seminari Dissabte passat va tenir lloc la darrera jornada del seminari Agricultura i Medi Ambient, a la sala

d'actes del Centre Social de Sa Nostra a Ciutadella (Camí deMaó, 9).

La primera xerrada va anar a càrrec d'Anna Vilaseca,tècnica de la Fundació Món Rural, que explicà els dife-rentsprojectes que estan desenvolupant des de la Fundació, di-rigits a visualitzar el paper de les dones, agents clau per aldesenvolupament rural.

La gestió responsable de les vinyes Binitord va ser lasegüent xerrada, a càrrec d'Antoni Salord, copropietari de lafinca. Actuacions com la pastura de bens entre els ceps percontrolar les herbes o afavorir la presència de xòrics per evi-tar plagues d'ocells sol les duen a terme en aques-ta finca deCiutadella.

I per acabar, des del GOB s'explicaren els avanços de lacustòdia del territori aplicada al sector agrari a Menorca, ila importància d'una gestió agrària respon-sable per a man-tenir i conservar el paisatge i els valors de la nostra illa.

El Seminari està emmarcat dins el projecte pilot "Cultivant Sinergies" cofinançat pel Ministerid'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i FEADER, amb la col·laboració del Consell Insular deMenorca.

350 agents de viatges europeus visitaran Menorca amb dos creuersdurant la segona quinzena d’abril

Un total de 350 agents de viatge procedents de diferents païssos europeus visitaran Menorca du-rant la segona quintzena del mes d'abril amb dos creuers del TTOO alemany Hapap LloydKreuzfharten.

Així ho ha confirmat a la consellera de Turisme, Salomé Cabera, la responsable de Absolute BettyVan Gent, l'agència que representa a Baleares aquest TTOO.

Aquests dos creuers constitueixen dos famtrips que portaran cap a Menorca un total de 350 per-sones entre agents i propietaris d'agències de viatje. Aquesta iniciativa es realitza amb motiu del vi-atge inaugural del nou vaixell de Hapag Lloyd, el Columbus 2.

El primer famtrip arribará a Menorca el proper 13 d'abril procedent de Barcelona i aquell mateixdia partirà cap a Mallorca. Aquí es comptarà amb 200 persones procedents d'Alemanya, Austria iSuïssa. El segon famtrip arribarà a Menorca el 15 d'abril per partir cap a Mallorca aquell mateix dia.

Durant aquestes visites està previst promocionar l'illa com a destinació de creuers. També esmostrarà el nostre potencial cultural, gastronòmic i de turisme actiu.

“Amb aquestes actuacions volem posicionar Menorca a les mateixes persones que han de promo-

cionar l'illa. Menorca guanya molt amb les distàncies curtes”, explica la consellera Salomé Cabrera.Segons la responsable d'Absolute Betty van de Gent, aquesta iniciativa es pot convertir en una accióde negoci per a l'illa.

El PSOE preguntarà sobre l'obertura del Centre d'Alzheimer deCiutadella La consellera del grup socialista Noemí Gomila presentarà al proper ple insular tres preguntes

relacionades amb diversos equipaments i serveis que són competència de l'àrea de Benestar Social.

Una d'aquestes qüestions se centrarà en demanar si l'equip de Govern "té previst posar a disposició

de les persones afectades per la malaltia d'Alzheimer i als seus familiars, el Centre de Dia

d'Alzheimer i altres trastorns cognitius de Ciutadella". Gomila formularà aquesta pregunta tenint en

compte que després d'anunciar un canvi en la tipologia de centre, la consellera Aurotra Herráiz va

assegurar que aquest equipament obriria portes tot just finalitzessin les festes de Nadal. Cal recordar

que l'anterior equip de Govern va deixar enllestit, pendent només d'un tràmit administratiu, un

projecte per al Centre ciutadellenc d'atenció als malalts d'alzheimer que es troben en una fase

primerenca, ja que els casos més greus s'atenen en equipaments com el de Santa Rita. Per sufragar el

seu cost el Consell va signar un conveni amb l'executiu autonòmic que preveia una primera

aportació de l'administració autonòmica per el 2011.

8

SEnSE Por Al vEnt DE for-nEllS

Un grup de valents i valentes es van a-nimar a anar d'excursió aquest passat diu-menge, malgrat el fred i les amenaces depluja i neu. Aquest itinerari per Fornellss'havia ajornat ja dues vegades pel maltemps, però finalment es va dur a terme,en un dia poc acollidor però un tant emo-cionant.

I és que el fort vent de cara accen-tuava encara més la ja important sensacióde fred, que estava a punt de neu. Benabrigats, a les 10 h van partir de la urba-nització que feia de punt de trobada ianaren fent el camí de la vorera del portde Fornells, que conserva la seva bellesahabitual, amb l'afegit del component mésagresta dels dies de tramuntana.

El castell de Sant Antoni va oferir unrecer ben agraït. En el seu interior,Francesc Carreras va explicar la historiacompleta d'aquest indret, que s'edificavaa Fornells a principis del segle XVII perintentar millorar la defensa de l'illa des-prés dels importants saquejos de Maó iCiutadella patits uns anys abans. De lesfamílies de treballadors i soldats s'aniriaformant una arraval que acabaria confor-mant els inicis del poble de pescadors queavui coneixem.

Seguint el mateix destí que el castellde Sant Felip, a la bocana del Maó, elcastell de Fornells seria derruït per ordrede Carlos III, amb l'objectiu de desincen-tivar l'interès dels britànics per l'illa. Undesig mal dissenyat, perquè el 1798 l'ar-mada britànica desembarca a SaMesquida i conqueria de nou l'illa. Unapart dels materials de l'antic castellservirien per construir la torre de defensa

que encara es conserva, avui com a cen-tre de visitants.

Els caminants seguiren cap a la zonadel cementiri, des d'on es pot accedir a lavorera de ponent, que ofereix un paisatgeben original de dunes fossilitzades quebesen la mar. Eren poc més de les 13 hquan s'havia arribat al punt d'inici,quedant citats per la propera edició d'Apeu per Menorca, que serà el primer capde setmana de març.

DIàlEg I rEflExIonS Amb ElSECtor AgrArI

El passat dissabte, 11 de febrer, tinguélloc la darrera jornada del Seminari Agri-cultura i Medi Ambient, espai que s'ha con-solidat com a punt de trobada i diàleg per alsector agrari. Un total de 67 per-sones han participat al llarg deles tres jornades realitzades aMaó, Es Mercadal i Ciutadella.

Les diferents experiènciesque s'han presentat durant elSeminari han servit per a refle-xionar i debatre alguns temesque afecten al camp de Menorca,com la necessitat d'una comer-cialització diferenciada, la res-

ponsabilitat de fer vi-sible les dones pagesesi les seves reclama-cions o la importànciadel paper dels inverte-brats en la gestió agrària,entre d'altres.

Espais com aquestsón necessaris per aconèixer iniciatives ques'estan duent a terme a

diferentsllocs del'estat i aMenorca, per així recolliridees i trobar noves opor-tunitats per al sector lli-gades a la conservació delsvalors naturals.

Els propers dies espenjaran al web les dife-rents presentacions rea-litzades durant el Seminari,i així tothom podrà consul-

tar la informació. El Seminari està emmarcat dins el pro-

jecte pilot "Cultivant Sinergies" cofinançatpel Ministeri d'Agricultura, Alimentació iMedi Ambient i FEADER, amb la col·la-boració del Consell Insular de Menorca.

BREUS

9

EL PSOE RECLAMA QUE EL GOVERN PARTICIPIECONÒMICAMENT EN LES DESPESESD'EXPLOTACIÓ DE LA DESSALINITZADORA DECIUTADELLATEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: EL IRIS

El Grup Socialista en el Parla-ment ha presentat una proposi-ció no de llei a través de la qual

insta al Govern a participar econòmica-ment en les despeses d'inversió i explotacióde la dessalinitzadora de Ciutadella amb lafinalitat de garantir un preu de l'aigua d'a-cord amb les tarifes existents en la resta demunicipis de les Illes.

En aquesta proposició, presentada peldiputat menorquí Damià Borràs, el PSOErecorda que la responsabilitat de l'Execu-tiu autonòmic és vetllar pel principi d'e-quitat en la repercussió als consumidorsdels costos de construcció i explotació de

la dessalinitzadora perquè aquests puguingaudir de l'aigua potable a un preu asse-quible.

Borràs va criticar dimarts passat a lacambra autonòmica que aquest principid'equitat s'ha incomplit perquè el Governparticipa econòmicament en l'amortitzacióde les despeses de construcció i en els cos-tos d'explotació de les plantes dessalin-itzadores de Formentera, Alcúdia, Andratx,Eivissa-Sant Antoni i la badia de Palma.

El diputat menorquí va registrar aque-sta proposició abans que s'anunciés que elGovern i el Ministeri de Medi Ambientestan treballant conjuntament per fer ar-

ribar l'aigua dessaliniztada al major nom-bre possible de municipis de Menorca.

En aquest aspecte, Borràs assenyalàque el PSOE està obert a donar suportaquelles mesures que suposin resoldre de-finitivament tant el greuge comparatiu quepateix Ciutadella, com el problema de con-taminació dels aqüífers.

No obstant això, va advertir que elprocés per planificar i executar aquest pro-jecte serà llarg, motiu pel qual va insistirque, fins que no es resolgui definitivament,l'Executiu autonòmic ha de complir amb laseva obligació de garantir l'equitat en l'ac-cés als serveis bàsics.

SE OFRECE CHICA PARACUIDAR NIÑOS, CAMARERA,LIMPIEZAS DE CASAS... BUENAS REFERENCIAS.INTERESADOS LLAMAR

AL 655 397 677

LOCAL

10

Tóbal Caules i Joan Benejam, que desde fa uns mesos formen part de la Junta Di-rectiva del Casino 17 de Gener són els en-carregats de dirigir els actes del Carnavalal Casino Nou que començaran avui di-vendres a la nit i que s’allargaran fins di-lluns amb el tradicional “Ball de SesTauletes”.

Caules i Benejam ens expliquen que lasituació no és bona per l’entitat ni pels car-navals a Ciutadella, però que s’han fet granesforços perquè aquest valor tan nostre noes perdi i Ciutadella gaudeixi d’uns car-navals vistosos i a la vegada participatius.

El Casino organitzarà els carnavalsgairebé sense suport institucional, sols1.000 euros per als premi del concurs decarrosses, i Benejam i Caules han estat elsque s’han posat les piles per aconseguirgrups per amenitzar els balls i oferir unprograma de carnaval bén atractiu, malgratles limitacions pressupostàries.

Caules ens explica que els carnavalsd’enguany els va tancar personalment enun termini de dos dies, ja que no estava niplantejat. Les negociacions amb els grupsde música han esta bones de dur, ja que ellstambé en són conscients de la situació perla que atravessa l’entitat i també Ciutadellai s’han possat a tir davallant els preus a-rribant a acords molt a la baixa.

Benejam i Caules volen aprofitar lespàgines de l’Iris per a fer una crida a la so-cietat per tal que participi, que vagi alCasino, que vengui als balls...

Avui vespre serà el torn de l’OrquestraHuracan, una de les més consolidades iconegudes de l’illa, una formació de pres-tigi amb molt bona música que és unagarantia i que han fet un esforç per aco-modar-se al que podia oferir el Casino.També es comparà amb la presència dels

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: EL IRIS

EL CASINO ORGANITZAUNS CARNAVALS A LABAIXA, PERÒ DE QUALITAT

joves “Mood Fight” que ac-tuaran de ma-nera desintere-sada, conscients de queactuar per carnaval al casinotambé és una gran promocióper als conjunts que comen-cen i estan encantats decol·laborar als carnavals.

El que preocupa a TóbalCaules és la nit del dissabte,on la gent té el costum desortir fora poble i anar a Fer-reries o Mercadal. Aquí és ones fa necessari que la gentquedi a Ciutadella sinóvolem que el carnaval moride finor. “Un dels objectiusde futur és que la gent quedia Ciutadella el dissabte a la nit”.

El dissabte és però pel Casino Nou eldia de l’Estudiantina, que com marca latradició sortirà a les 14 hores des del Teatrede l’entitat i recorrerà carrers i places finsgairebé les 11 de la nit. Caules i Benejamtenen com objectiu que la gent vagi alteatre a veure el comiat de l’Estudiantina ies quedin després al ball, que enguany es-tarà amenitzat pel conjunt “A la carta”.

Una desfilada bona de veureLa retllada ha afectat també als car-

navals, i especialment al concurs de ca-rroses, on la dotació municipal ha passat de4.000 a 1.000 euros. Açò ha fet que la par-ticipació havi davallat considerablement 3carrosses, 2 comparses i una disfressa.“Una desfilda bona de veure, segons Bene-jam”, on el Casino i els participants hanacordat que no es repartiran els premismetal·lics, sinó que es repartiran els 1.000euros entre els participants i els premis peral 1r, 2n i 3r seran simbòlics.

Des de l’organització també es troba afaltar la participació de la Banda Munici-pal de Música, que enguany no partici-paran, com tampoc la batucada que hademanat cobrar per a la seva participació,cosa que el Casino no ha cregut conve-nient.

Kevin al ball de Ses tauletesUn dels plats forts del carnaval del

Casino 17 de Gener serà l’actuació del can-tant Kevin al Ball de Ses Tauletes, un balltradicional i ple de records i emotivitat pera moltes parelles de Ciutadella. És per açòque des del Casino es vol potenciar almàxim aquest acte i recuperar el prestigi dedècades anteriors pel fet que la gent joveque puja no n’és concient del seu signifi-cat i les seves arrels, i per tant no l’hem dedeixar perdre. A més de l’actuació deKevin, també es comptarà amb la músicade “Trivium”.

Kevin actuarà al ball de Ses tauletes

LOCAL

Quant als14.000.000 euros del2010, 8 milions d'euros es van destinar aPorts dels Illes Balears i els 6 milionsrestants a pagar ajudes de l'antiga conselle-ria d'Habitatge.

Aquesta proposta de derivació parcialde fons estatutaris a altres actuacions del'antiga conselleria d'Habitatge i els corres-ponents expedients administratius pertraspassar aquests 6 milions d'euros aajudes per a habitatge, va comptar tant ambl'autorització de la Direcció General dePressuposts, com amb la de la Intervencióde la comunitat autònoma, aprovant amb-dues la tramitació dels expedients adminis-tratius. Això va ser possible ja que lacomunitat autònoma ja tenia línies depréstecs concedides per finançar les obres,i aquestes (les seves certificacions d'obra ifactures) ja estaven pagades.

Delgado va afirmar que el Govern jaestà treballant per solucionar "els batibu-rrillos i desorganitzacions d'un govern malgestor. Ha hagut de ser aquest govern l'en-carregat d'organitzar i arreglar els disbaratsals que l'anterior executiu ens tenia acostu-mats ".

Per la seva banda, la diputada Maria A-ssumpció Pons Fullana, ha recordat que els16 milions d'euros apareixen expressamentrecollits en el conveni signat pels dos go-verns socialistes, una quantitat que desprésvan desviar a altres menesters. "Ara resultaque els mateixos que van subscriure a-quests contractes són els que des de la ban-queta de l'oposició vénen amb exigències ireclamacions al nou govern del Partit Po-pular, el que no saben és que per reclamar iexigir cal tenir credibilitat i fiabilitat".

11

INSULAR

RACIÓN DE CHURROS.... 1,50 €RECORTANDO ESTE ANUNCIOCHOCOLATE A LA TAZA GRATISENCARGOS PARA FIESTAS!!!

El conseller de Turisme del GovernBalear, Carlos Delgado, va revelar dimartsque l'anterior executiu de Francesc Antichva desviar 6 milions d'euros de la partidadestinada a les obres del dic de Ciutadella apagar ajudes de l'antiga conselleria d'Habi-tatge, com ara subvencions a la primerahipoteca, rehabilitació d'habitatges, comprad'habitatges, rehabilitació per a lloguer,ajudes a promotors, etc.

Delgado ha fet aquestes declaracions enresposta a la pregunta de la diputada delGrup Parlamentari Popular, María Asun-ción Pons Fullana, que va voler saber en

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: EL IRIS

EL GOVERN ES TROBA 16 MILIONSD'EUROS PENDENTS DE PAGAMENTDE LES OBRES DEL PORT DECIUTADELLA

quina situació s'ha trobat elGovern el conveni signat perl'anterior president de l'execu-tiu de les Illes Balears i el ante-rior ministre de Foment, JoséBlanco, per a l'execució de lesobres del port de Ciutadella.

El conseller de Turisme vaassegurar que en aquest con-veni de data 30 de desembre de2010 es establia que es fi-nançava el projecte del Port deCiutadella a Menorca amb14.000.000 euros el 2010 i16.000.000 euros el 2011

(30.000.000 euros en total), assenyalant queels 14.000.000 euros s'abonarien a la sig-natura del conveni i el finançament de lesactuacions de l'exercici 2011 es condi-cionaven a la signatura posterior d'una ad-denda a aquest conveni.

El Consell de Ministres de l'anteriorGovern estatal va prohibir signar convenisrelatius a inversions estatutàries amb les co-munitats autònomes que no complien ambels plans de dèficit, aquest era el cas de lanostra comunitat, per tant l'addenda al con-veni no va arribar a signar.

l'anterior govern PSoE-PSm va desviar a altres fins 6 dels 14 milions de les inver-sions estatutàries per construir el dic de Son blanc.

12

- fa un any que vau agafar lapresidència de la Unió d’Antics AlumnesSalesians de Ciutadella. S’han complertels objectius que us havieu marcat?

- Els objectius s’han complert tot i les

dificultats que hem pogut trobar amb lesdespeses que hi havia pendents. En prin-cipi, estem satisfets de la feina que hem fet.

- la situació econòmica no eraidíl·lica quan van agafar les regnes de la

Unió...- No, la situació era crítica quan els

deutes, sobretot perquè eren deutes efec-tius, que s’havien de pagar tot d’una, i nohi havia liquidesa. Hem passat un any real-ment molt dolent. A final d’any, però, al’assemblea vam presentar un balanç posi-tiu. Es va entendre que hi va haver uns be-neficis, però uns beneficis que no han estatreals, perquè en realitat les caixes sónbuides. Tot açò s’ha aplicat a haver depagar deutes i a corregir determinadessituacions que no estaven ben comptabi-litzades.

- vau tenir superàvit?- Sí. El benefici real, en termes comp-

tables, va ser de 26.000 euros, dels qualss’han de descomptar unes partides que noestaven ben comptabilitzades. A més, caltenir en compte que no s’han cobrat totesles subvencions –hi ha més de 9.000 eurospendents de cobrar inclosos dins aquests26.000 euros- i que hi ha unes quantitatsque la junta anterior ja havia retirat el generdel 2011, abans de fer el canvi de directiva.Amb tot, quan hem passat per tot, hem que-dat zero-zero. Allò que sí que és cert és quela situació econòmica de l’entitat ens ha

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

TOLO FRAU,PRESIDENT DE LA UNIÓD’ANTICS ALUMNES SALESIANSDE CIUTADELLA

BARCELONA,PIS PER LLOGAR:

3 HAB,PROP PLÇA. ESPANYA670 EUROS/MESTELF. 616 747 260

Se vende traje de neoprenoen muy buen estado.

Poco uso.Talla 54 de 5 milímetros degrosor y doble forro.

Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al

686 703 178

ssumir, però al mateixtemps comprenem quela situació és difícil, nonomés per a nosaltres,sinó també per als or-ganismes públics, ambla qual cosa no ensqueda cap més remeique jugar amb els ele-ments que tenimdisponibles.

- S’ha fet moltafeina?

- El benefici mésgros que tenim és quetotes les persones de sa junta hem fet unafeinada, i aquest fet ens compensa d’haverd’assumir moltes despeses que finalmentno hem hagut de fer. La junta s’ha en-grescat molt a través de les noves tecnolo-gies, el facebook, fent els cartells sensehaver d’anar a cap imprempta.... Het miratde fer qualsevol tipus d’activitat quepoguéssim fer a un baix cost o a un costmínim, encara que açò ens representàs unmajor esforç a tots. Totes les dificultats, leshem suplides amb hores de dedicació i defeina de la junta. Per tant, només pel fet deposar ordre a la part comptable i a la partadministrativa ens podrem estalviar moltde doblers.

- A banda dels objectius econòmics,heu aconseguit la resta de coses que ushavieu plantejat com a president?

- Pràcticament s’han fet totes les acti-vitats que estaven programades, més totesles que nosaltres hem programat.

- Quins reptes hi ha per al 2012?- Alguns ja els hem enfrontat amb èxit,

com la representació de La mare....quinanit!, que acabem de rodar per Maó, SantLluís i Es Mercadal. Tenim, a més, el Foci Fum d’enguany, i pendent també, peracabar l’Any Centenari que vam començarl’any passat, de fer una gala lírica, que tin-drà lloc dia 25 de febrer, amb cantants deprimer ordre. D’altra banda, tenim pendent

13

ENTREVISTA

permès al manco anar pagant deutes que hihavia pendents, deutes urgents, que s’hananat liquidant. A més, amb el cobrament deles quotes dels socis, el mes de gener, laidea és seguir pagant deutes. Ens queden,al manco, dos anys més de pagar deutes. Elnostre objectiu és deixar sanetjada l’entitatquan acabem el nostre mandat, d’aquí atres anys. En qualsevol cas, confiï en poderliquidar tots els deutes dins l’any que ve.

- teniu 9.000 euros pendents de co-brament de les institucions. Quines ad-ministracions són les que us deuen mésdoblers?

- L’Ajuntament de Ciutadella ha liqui-

dat gairebé tot el deute que tenia pendentamb nosaltres. Hi resten només a pagar lesdarreres partides després d’haver justificatles despeses. Del Consell, no hem cobratres en tot l’any, ni tampoc del Govern. Sónpartides que ja estan concedides, i, per tant,les tenim comptabilitzades com a benefici,però no hi són. Els ajuts arribaran, però nosabem quan. Nosaltres no hi comptem, defet, per al 2012. Allò que ens arribi, ben ar-ribat serà, i de ben segur que ens facilitaràpoder fer les activitats que tenim progra-mades. El que feim, però, ara mateix, ésajustar les activitats al pressupost quetenim. Hi ha activitats que són males d’a-

“M’AGRADARIA QUE HI HAGUÉSMÉS PARTICIPACIÓ DELS JOVES”

14

també la presentació del llibre sobre el cen-tenari de la UAAAASS, que ha escrit BielJulià i que està gairebé enllestit del tot. Himanquen només les correccions i la feinad’imprempta, però esperem que el llibrepugui sortir públicat entre finals d’abril iprincipi de maig. És un llibre esperat, delquan en farem, en principi, 300 exemplarsper als socis que el vulguin comprar i totesaquelles persones que hi puguin estar in-teressades. Hem tingut també el problemade buscar finançament, però finalment hohem ressolt.

- Què més ens podeu contar de lagala lírica?

- És una activitat que mirem de fer ambun cost que sigui assequible. És a dir, estracta d’un muntatge que per res es potcomparar al d’una òpera o una sarsuelaque, per mor del seu elevat cost, sóngairebé impossibles de muntar. Són espec-tacles ara mateix inassumibles econòmica-ment per una entitat com la Unió.

- la celebració del centenari de laUAAAASS era un repte important...

- Les activitat van començar dia19 de febrer de l’any passat idia 18 de gener van acabar,coincidint amb el dia quees complien els 100anys de l’emissió delsprimers estatuts. Vamaprofitar per modi-ficar-los i adaptar-losa la llei, cosa que vaquedar aprovada durantl’assamblea generalde la setmanapassada.

Dintre de l’any del centenari, hem rebut lavisita del Consell Nacional d’AnticsAlumnes d’Espanya, que es va celebrar elmes de juny amb un èxit notable. Ens vadur moltíssima feina perquè ens vam veureobligats a organitzar-ho tot en només dosmesos: hotels, xe-rrades, visites, etc. Lagent se’n va anar molt contenta i vamrebre, de fet, felicitacions de tot Espanya.

- Els joves i la societat han canviatmolt aquests darrers 100 anys. Creis quela Unió pot complir un segle més devida?

- Sí. Primer de tot, si a nivell culturalCiutadella té una bona oferta d’activitats,a nivell social hi ha encara moltes man-cances, i també a nivell religiós, que és unpunt important dins la nostra entitat i queens diferencia molt de les altres. A nivelljuvenil, hi ha un projecte d’integrar elsjoves a través del teatre. De fet, el teatre elporten pràcticament només joves. Tenimaltres activitats en projecte, però es trobenen un estat d’embastament. Però crec quesí, que la Unió té futur, no només perquè

abasta el sentit cultural sinó també elsocial, el religiós i l’esportiu i

perquè té a més un caràcterfami-liar que ompl un buit

molt gros que hi ha, enaquest sentit, a la nostrasocietat d’entitats que espuguin dedicar a lafamília.

- Són molts, elsreptes....

- Tenim més reptes davantnoltros, però també tenim

més camp per recò-

rrer. Una de les filosofies dels salesians ésadaptar-se als temps. Açò és tot just el queestem intentant nosaltres. Per exemple,amb la utilització de les noves tecnologies,malgrat la resistència que hi posen algunespersones majors. Però la veritat és que hemobtingut una resposta molt bona de la gent,des de els socis que ens han donat els seuscorreus electrònics perquè els facem a-rribar la informació de la UAAAASS finsa les visites que continuament rep la nostrapàgina de facebook, a través de la qualmantenim una relació continua amb la restad’entitats d’Antics Alumnes d’arreu del’Estat.

- la UAAAASS de Ciutadella, estàben considerada arreu de l’Estat?

- Sí, és clar. Us puc assegurar que enstenen molt de respecte. A nivell deCatalunya i Menorca som segurament elsque més en movem. A nivell de tot Es-panya, és cert que hi ha associacions moltfortes, sobretot a Andalusia i a la zona dellevant. La part nord del país està una micamés aturada, tot i la qual cosa tenen enmarxa activitats realment polides, algunesde les quals hem decidit fer també aquí. Ésel cas del Grup d’Excursionisme Familiar,que hem engegat enguany. Ara mateix,tenim una sortida prevista al Castell deSanta Àgueda, si no ens fa molt de maltemps. Hem anat ja al Pas d’en Revull, aCala Pilar, vam fer una visita guiada a laCatedral, que va ser fantàstica.... Vénen desde fillets de 4 i 5 anys, que ja poden cami-nar, i, per tant, aguantar l’excursió fins agent de més de 80 anys que també s’hi haafegit algun cop. També hi ha gent que essorprèn de conèixer indrets que no sabiaque existissin a Menorca. Aquesta idea,l’hem importada d’una associació d’AnticsAlumnes de Catalunya. La resposta querebem és molt positiva. Hi participen entre50 i 60 persones cada vegada. A més a més,aquestes activitats ens donen el caliu fa-miliar i social que crec que fa falta a la nos-tra societat.

- El valor de la família sembla que haentrat en crisi....

- Seguim reivindicant el valor de lafamília tradicional, tot i que estem oberts atothom. No per açò discriminarem a ningúni fer-hi prop, però sí que volem manifes-tar que el sentit de família dóna estabilitat

des Born, un cops’hagi executat el pro-jecte de reforma, peròés el que tenim a Ciu-tadella, i crec que si hotenim ho podem aprofitarmentre no tinguem unaaltra espai que sigui mésdigne. És una sala moltgran, per la qual cosa devegades té certs pro-blemes d’acústica per ferteatre, però, en canvi, téuna capacitat molt grossaque no té, per exemple, elTeatre des Born. Crec queallò que més hem de de-manar els ciutadellencsals poders públics és queens donin espais per poder fer activitats. Devegades, abans que les subvencions, el quenecessitem són més infraestructures:teatres, sales, espais per fer exposicions,cadires, entarimats....

- la Companyia Dom bosco era undels vostres objectius principals...

- Quan vam arribar, el projecte de la

15

ENTREVISTA

i pes a la societat. Perdre segons quins va-lors va en contra del bé social. La família,com a valor, ajuda a estructurar i a cohe-sionar la societat.

- Estau contents de com va anar la

gala del Premi born de teatre?- Crec que va ser una experiècnia posi-

tiva i que el públic se’n va anar content. Ésclar que el teatre de calós no té la presènciadel Teatre Principal de Maó ni la del Teatre

16

pots cobrar una entrada, et veus obligat afinançar certes activitats d'una altra ma-nera, de manera que corren el risc de de-saparèixer.

- Quines són, ara per ara, les princi-pals mancances que s’haurien de resol-dre?

- La gent, quan demanes alguna cosa,et respòn molt bé. És cert que el local po-dria estar més insonoritzat i que se li po-dria fer una pintada. Sí, però no sónactuacions prioritàries, ara mateix. Lescoses que es poden aguantar, s’aguantenaixí com estan, i en el moment en què espuguin escometre, ja s’escometran. D’altrabanda, m’agradaria que hi hagués més par-ticipació dels joves, però també som cons-cient que els joves vénen, s’estan uns anysaquí i s’en van. A Menorca, els joves, quanacaben segons quins graus d’estudis,marxen a fora i et queden els grups coixosi és mal de fer tornar-los reenganxar.

companyia Dom Bosco ja estava una micaen marxa. La junta anterior havia fet unasèrie de gestions, i nosaltres simplement livam donar suport. I ha tirat endavant i hoseguirà fent amb altres projectes que tenimen marxa, on hi haurà un protagonismedels joves. La Gala a benefici d’AS-PANOB la va dur, precisament, aquestgrup de teatre, que està funcionant molt bé.

- recentment heu editat un catàlegamb una selecció de fotografies de foto-bosco...

- De totes les fotografies que es pre-senten al concurs, sempre se’n classifiquen30, s’edita un catàleg i es cedeixen al’Arxiu d’Imatge i So del Consell insularde Menorca per al seu arxiu i manteniment.El Consell ha digitalitzat les fotografies detotes les convocatòries que hem fet fins aldia d’avui, però enguany ha estat a l’in-revés: nosaltres ja li hem duit l’arxiu digi-tal. L’Ajuntament d’Alaior també s’hainteressant en l’exposició. Enguany hempogut obrir FotoBosco, i hem anat presen-tant aquestes fotografies a Ferreries, asMigjorn, i ara, probablement també, aAlaior. La idea és obrir la convocatòria atot Espanya. De fet, el concurs, als seus ini-

cis, ja es feia així. Volem aprofitar tota laxarxa d’Antics Alumnes que hi ha per totaEspanya per poder fer-ne una publicitatben feta.

- Compartiu les crítiques que s’hanfet des de diferents associacions i entitatsper les retallades de les administracions?

- Ho compartesc i no ho compartesc.Ens soluciona més la papereta trobar in-fraestructures i elements que no les ajudeseconòmiques en si mateixes. Ara bé, com-prenc que algunes activitats, sense subven-cions, és impossible que puguin dur-se aterme, almenys amb la qualitat que tenenara. El que passa és que les subvencionspúbliques havien derivat en unes pràc-tiques poc aconsellables, de cafè per a tots.No vull criticar a cap govern en concret, lescoses ja portaven temps funcionant d'a-questa manera

- És a dir, que hi havia massa gentacostumada a la subvenció....

- Crec que primer allò important és a-sseure’ns i decidir què es allò que hem desubvencionar realment i allò que no. Al-gunes coses crec que sí han de ser subven-cionades, sobretot aquelles activitats en lesquals és difícil finançament fàcil. Quan no

ENTREVISTA

17

18

hauran de col·locar en un lloc visible i per-fectament llegible la llista de preus segelladaper l'organisme competent, amb unes di-mensions mínimes de 50 x 50 cm. Els localshauran de penjar, a més, a la façana un cartellon s'indiqui que queda prohibida la vendad'alcohol als menors de 18 anys, amb lesmateixes dimensions que en el cas anterior.A més, hauran de permetre el lliure accés deles persones als serveis higiènics del local, iper aquest motiu hauran de disposar d'uncartell visible des de l'exterior on s'indiqui ladisponibilitat de les instal·lacions.

Un dels aspectes importants que reculll’ordenança és que els establiments que dis-posin de taulell no podran instal·lar cap tipusd'equip ni d’instal·lació de reproducció mu-sical en la via pública o projectada cap a lavia pública. Tampoc no es podran obrir omodificar els elements de tancament de lafaçana (portes i finestres) en el cas que es

L’ORDENANÇA DE SANT JOAN PROHIBIRÀLA MÚSICA EN ELS ESTABLIMENTS QUEDISPOSIN DE TAULELL I PROHIBIRÀ ELSREPLECS AL CARRERTEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: EL IRIS

Si es compleixen les previsions,l’Ajuntament de Ciutadellaaprovarà el proper mes de març la

nova ordenaça que regula el procedimentd’intervenció administrativa de les activitats,actes i aspectes relacionats amb les festes deSant Joan, i que inclou elements novedososcom ara la prohibició de fer ‘replecs’ al ca-rrer o la decisió de fer pagar de la seva but-xaca l’arena i la fusta als peticionaris defesters.

D’acord amb l’esborrany de l’ordenança,que dilluns va ser presentada a les associa-cions ciutadanes i entitats lligades amb lafesta, estableix que el sol·licitant del festerhaurà de dipositar una fiança de 300 € a latresoreria de l'Ajuntament, la qual serà re-tornada després de la prèvia comprovacióper part del consistori que no s'han produïtdanys en el paviment, i que la zona ha que-dat en perfectes condicions de netedat. La re-visió de com ha quedat la zona on s'hacelebrat el fester serà realitzada, d’altrabanda, pels agents de la Policía Local lamateixa nit de la festa. El peticionari hauràde proveir-se de la fusta necessària per a l'e-xecució del fester, així com de l'arena o dequalsevol altra mitjà per prevenir mals en elpaviment, havent de disposar, com a mínim,de quatre sacs d'arena per a cada mig palet defusta utilitzat, per garantir un gruix mínim de10 cm.

Quant als replecs, també s’hi intro-dueixen canvis. En vies i espais públics,queda prohibida la celebració de replecs decavalls, la celebració dels quals queda res-tringida a espais i finques de titularitat pri-vada. Queden exclosos d'aquesta prohibicióles reunions de cavalls que se celebren per ales escoles.

taulellsEls taulells només podran ser instal·lats

durant els dies 23, 24 i matinada del 25 dejuny per a les activitats de bar, cafeteria,

restaurant o similar que permetin el despatxde begudes, així com les gelateries.

Les dimensions màximes dels taulellsseran, d’acord amb la nova normativa, de 2metres d'amplada per 1,50 metres de fons,excepte en les zones on, per les especials ca-racterístiques de la via pública, s'haurà d'u-bicar el taulell dins el buit dels forats defaçana, com per exemple al carrer de sesVoltes.

Els taulells s'hauran de separar com amínim 1 metre de les mitgeres amb altres lo-cals o habitatges, excepte en el cas que esdisposi d'una autorització signada pel veí au-toritzant l'ocupació.

El peticionari del taulell haurà de diposi-tar, a més, una fiança de 1.500 € a la tresore-ria de l'Ajuntament, la qual serà retornadadesprés que el consistori hagi comprovat ques'han complert les condicions imposades enl'autorització i no s'ha produït cap tipus d'in-cidència durant els dies d'instal·lació deltaulell.

Els establiments que instal·lin taulell

no és perillosa, però sí l'aproximació i la in-teractuació amb els membres de la comitiva.Per tant, dins aquest segon conjunt s’hi in-clouen totes aquelles zones per on passa lacomitiva i que no han quedat directamentmarcades com a zones de màxim risc i, encanvi, sí que hi ha presència dels caixers icavallers.

Finalment, es consideren zones seguresaquelles zones i aquells espais que es trobenaïllats de la presència dels caixers i cavallersamb els seus cavalls, i, per tant, per on no hipassen ni s'hi acosten els membres de lacomitiva.

ProhibicionsL’ordenança de les festes de Sant Joan,

que dilluns passat va ser presentada formal-ment als mitjans de comunicació, incloutambé una sèrie de prohibicions concretes.Així, queda taxativament prohibida qual-sevol conducta que pugui ser lesiva o mo-lesta cap als caixers i cavallers, especialmentcap als cavalls. De cap manera es poden aga-far, estirar o danyar els elements d'orna-mentació i de guarniment dels cavalls, aixícom tirar objectes que puguin ser causa d'unrisc per a la gent o per a la comitiva, o tenir

19

REPO

RT

disposi de música a dins del local. Però hi haencara més limitacions. Els establimentshauran de servir totes les begudes en gots decartó per tal d’evitar les relliscades dels ca-valls; queda prohibida, per tant, la dispensade llaunes, gots i bòtils de vidre, i de bòtils deplàstic amb una cabuda superior a mig litre.

fira i venda ambulant Pel que fa a la fira de Sant Joan, un dels

punts polèmics que contempla la normativaés que no s'autoritzarà la instal·lació de bars,cafeteries, restaurants ni similars.

D’altra banda, fora de l'espai de la fira,queda prohibida en l’ordernança la vendaambulant durant els dies festius, entenentcom a venda ambulant o no sedentària la re-alitzada fora d'un establiment comercial per-manent, de manera habitual, ocasional,periòdica o continuada, en els perímetres ollocs autoritzats com cal a instal·lacionscomercials desmuntables o transportables,inclosos els camions-botiga.

Zones de riscD’altra banda, i atès que qualsevol per-

sona ha de ser conscient dels riscos que com-porta gaudir i participar de les festes en leszones amb un alt risc o allà on, per mor de laproximitat amb els cavalls, es creen mo-ments de perill, és que l’ordenança fa una

classificació de les zones de risc de SantJoan.

Les zones de risc i els moments de perillalt són aquells espais i actes en els quals hi hauna gran concentració de gent amb alta ac-tivitat festiva, ja sigui amb la presència o node cavallers i cavalls.

Els actes considerats serien els següents:primer toc de fabiol del Diumenge des Be,primer toc de fabiol del dia 23 de juny,Caragol des Born, Corregudes de sa plaçadels dies 23 i 24 de juny, caragols de SantClara, Jocs des Pla del matí del Dia de SantJoan, Convidada del consistori als Jocs desPla, Jocs des Pla del capvespre de dia 24 dejuny, i llançament d'avellanes del Dissabtede Sant Joan.

L’ordenança considera, d’altra banda,que les zones de risc i els moments de perillmoderat són aquells en els quals la comitivarealitza el replec. El Dissabte de Sant Joan apartir de les dues del capvespre el fabiolercomença a recollir els integrants de la comi-tiva per tots els carrers del poble. En aquestsmoments no hi sol haver una aglomeració depúblic tan important com en els actes princi-pals, però el text de la normativa consideraque els perills d'interactuar amb els caixers icavallers són ben presents. Per tant, segueixen un perill moderat; la simple presènciacom a observador a una distància prudencial

ControlsL'Ajuntament de Ciutadella demanarà,

d’altra banda, a la Direcció General d'Inte-rior del Govern balear un major control enels ports emissors (Alcúdia i Cala Rajada)per evitar l'arribada de menors d'edat per viamarítima, segons va avançar dilluns la regi-dora de Policía, Paquita Marquès.

La responsable del departament munici-pal afirmà que el consistori vol evitar que esrepeteixin els incidents que es van produirl'any passat durant la ‘guerra de les ave-llanes’, per la qual cosa vol incrementar lapresència policial dissuasòria o preventiva.

Aquest mes està prevista la celebració dela Junta de Seguretat de Sant Joan, la primeraque s'avança a aquesta època de l'any i laprimera també per al nou director insular del'Administració General de l'Estat.

L'alcalde, José María de Sintas, sol·lici-tarà en el marc d’aquesta trobada majordotació d'efectius. El consistori ha pressupo-stat 303.000 euros per a aquestes festes, és adir, el mateix que es va gastar l'any passat.

També hi haurà trobades amb IB3“perquè la televisió autonòmica no transmetila idea que Sant Joan és simplement unbotellot”, segons Marquès.

20

REPO

RT

objectes que puguin fer mal al genet orompre’n l’ornamentació, destorbar, dificul-tar el pas de gent o de la comitiva, o ser sus-ceptibles de crear un risc.

InfraccionsEs considera, per exemple, infracció lleu

en l’ordenança no col·locar en un lloc visiblei perfectament llegible la llista de preussegellada per l'organisme competent, ambunes dimensions mínimes de 50 x 50 cm.Entre les greus, incomplir les prescripcionsestablertes en les autoritzacions administra-tives previstes en el text regulador; nocol·locar els cartells indicatius de serveishigiènics oberts al públic o de prohibició devenda d'alcohol a menors, amb unes dimen-sions mínimes de 50 x 50 cm., per part de lesactivitats amb taulell; la venda ambulant dequalsevol tipus d'aliment, beguda o article enla via pública; la negacció de l'accés al públicals serveis higiènics de les activitats que dis-posin de taulell en la via pública; l’elabo-ració i manipulació de menjars en els taulellsautoritzats al carrer; o tenir ambientació mu-sical en les activitats de la fira de Sant Joandurant les hores i els períodes en els quals lamúsica queda prohibida. De la mateixa ma-nera, es considera infracció greu ocupar unespai destinat a l’espera dels serveis d’inter-venció sanitaris, de Protecció Civil o de Poli-cia Local marcats amb el senyal SOS durant

el transcurs de la festa en dita zona.

molt greusFinalment, es consideren infraccions

molt greus: fer un fester en una via o un espaipúblic sense l'autorització administrativacorresponent; instal·lar un taulell en la viapública sense els permisos adequats; fercrèixer les dimensions dels taulells; muntarequips de música al carrer; obrir o modificarels elements de tancament de la façana(portes i finestres) en el cas que es disposi demúsica en l'interior del local; traspassar, su-barrendar o cedir, fins i tot gratuïtament, lesautoritzacions administratives per ocuparllocs a la fira de Sant Joan; provocar un ac-cident tant de caixers, cavallers o del públicen general; o dur utilitzar objectes per ame-naçar o intimidar als membres de la comi-tiva o la gent del carrer.

SancionsLes multes oscil·len des dels 150 euros

per a les infraccions lleus, fins als 750 per ales greus, amb la possibilitat, a més, de sus-pendre l’activitat per un període de fins a 3mesos, o els 1.500 euros en els casos d’in-fraccions qualificades a la normativa com amolt greus. En aquests casos, la suspensió del’activitat pot ser per un període de temps defins a mig any.

Llegó el día de los enamorados,y¿como decirte que te quiero?siento el palpitar de tus latidos

aún en los míos encadenados.

Sin darme cuenta pasó el tiempo,¡cuántos momentos añorados!día a día siempre te recuerdoaunque nunca te he olvidado.

¡Que duro saber que no te tengo! sin ti que sola me he quedado,de noche siento la marga ausenciade tu vacío tan prolongado.

Aún siento el olor de tu aroma,ella me abraza en cada minuto,me calma el ansia en mi alcobaal traerme la soledad su tormento.

Yo se que estás de mi cercay me sigues en cada momento,para librarme de tanta congojay evitar mi gran sufrimiento.

Yo se que no te has marchado,sólo hiciste un viaje largo, cambiaste la tierra por el cielo,porque Dios te llevó a su lado.

Con cariño para las viudas que añoran a su amor.

ANTONIA NAVARRETE LEBRATO. FEBRERO 2010.

¿COMO DECIRTEQUE TE QUIERO?

21

OPIN

IÓ(Lectura de premsa) El diari d'ensoldemà era més comestible.

Ensoldemà el diari es deixava roegar. Els periòdics enderreritstenen una càrrega literària més explosiva. I és que els queixals jano estan per faves noticiables.

&&&

(Garzón) El juez se había endiosao.

&&&

Tot escrivint epitafis la mort el va caçar amb la ploma en la ma.

&&&

(Normativa) El llibre Això Del Català de n'Albert Pla (ed. Co-lumna) és, si més no, cent per cent recomanable. M'agradava lle-gir coses i cosetes de normativa catalana que n'estic gairebéplenament d'acord. Açò que la gramàtica hagi d'estar al servei del'ús d'una llengua i sobretot dels seus parlants, s'ha de subscriureper evitar artificis normatius. S'ha carregat la cosa d'una maneratal que un, per aprovar exàmens i treure certificats d'acreditació deconeixement a efectes administratius, en tost d'aprendre la gramà-tica, idò, memoritza/rememoritza les excepcions que fa fort. I aixíanam cap a ses penyes...

&&&

No voldria estar en la pell del jutge Castro: remenant la merdadels negocis del gendre d'un rei de monarquia parlamentària. Elsjutges que porten aquest tipus de casos, de qualque manera, s'hau-rien de blindar davant l'escomesa dels poders fàctics. Fins dia 25d'aquest febrer, Palma n'anirà plena d'espietes. No sabem a càrrecde quin pressupost... El governador Rodríguez deu estar més tran-quil només de pensar que no és l'únic xivato interinsular, perquè lideu tenir jurada al tàndem de fiscals Horrach/Garau.

&&&

Mentre don Mariano Rajoy estigui o visqui en un embull nopassarà res. La cosa es pot agreujar quan passi de l'embull a l'em-broll. Després sí que les carreres seran de sac...

&&&

(Sentència ponentera) Ni amb la neu tenim sort.

Damià Coll

Escrits llebetjats“L’heura de les hores”

HHOORRAARRII DILLUNS A DIJOUSDE 9 A 14’00 HI DE 16 A 18’30 H

DIVENDRESDE 9 A 14’00 HORES

C/ Cabrera, 3TEL: 971 38 29 20CIUTADELLA

22

física i la declarada i autoritzada en lallicència, i que la capacitat màxima per-mesa pel Consell insular és de 150 per-sones, quan l'Ajuntament va autoritzar, enaquest cas, un aforament de 281 persones.

Però no acaben aquí les queixes del ti-tular de l'apartament, que denunciava en elseu recurs que l'activitat musical no es re-alitzava a porta tancada i que es duia aterme, per si no n’hi hagués prou, amb uns“punts de llum potents” que enfocaven ales terrasses dels veïns.

fora de terminiEl consistori, per la seva banda, va pro-

posar que el recurs s'havia presentat forade termini i, subsidiàriament, va sostenir lalegalitat dels decrets municipals que vanautoritzar l'activitat. La societat Super-

EL TSJB RESSOL: EL PGOU DE CIUTADELLAPERMET CAFÈS-CONCERT EN EL ‘LAGO’ DECALA EN BOSCTEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: EL IRIS

Com abans el Jutjat del Contenciósnombre 2 de Palma, també el TribunalSuperior de Justícia de Balears(TSJIB) ha desoït ara la reclamaciód'un veí del complex d'apartamentsChristine Beach Club, en el lago deCala en Bosc, perquè l'Ajuntament deCiutadella revisi els permisos d'ober-tura i funcionament del Flamingo Bar,així com la llicència per a lainstal·lació de l'activitat de cafè-con-cert del local. Es reviu així un nouepisodi de la ‘guerra dels renous’ queenfronta als veïns i als locals d'ambientde la zona i que té com a rerefons eldebat dels usos en la zona de ladàrsena esportiva de la urbanització.Més enllà del cas particular tractat enla sentència, la recent resolució judi-cial del TSJIB deixa asseguda unaconclusió de molt major calat, en decidirque el Pla General empara la concessió dellicències de bars i restaurants amb espec-tacle, on hi entraria la categoria del cafè-concert, en el lago de Cala en Bosc.

Baixant al cas concret tractat en la sen-tència, el veí damnificat que ha lliurat laseva batalla en els tribunals posseeix unhabitatge situat damunt del Flamingo Bar,propietat de la societat Superplayas SA,també demandada, que li ocasionamolèsties a causa dels renous. En el seu re-curs contenciós, va demanar que es re-conegués per part dels tribunals la “nul·litatradical” de les llicències d'activitat i d'ober-tura i funcionament del local. Argumentavaque, segons els usos urbanístics de la zona,no es permeten l'oci o l'activitat comercialen els locals com el que ocupa el Flamingo,més enllà de l'ús de bar i restaurant, unraonament que ara ha destruït el TSJIB.

bar o cafè-concertEl resident exposava que el Flamingo

Bar no és, en realitat, un bar, sinó un cafè-concert i que, d'acord amb la interpretacióde la normativa urbanística en vigor rea-litzada pel consistori, l'Ajuntament dóna,en la pràctica, el mateix tractament a un barque a una discoteca, un fet “inadmissible”,segons el molest veí del Christine BeachClub, per qui tampoc és possible queprevalgui una nomenclatura fiscal de l'any1974 per damunt de la normativa turísticaautonòmica, que distingeix clarament entreaquestes dues activitats.

El propietari de l'habitatge recordava, amés, que l'activitat de bar és complemen-tària de la de cafè-concert, que ha de ser laprincipal de les dues en cas d'oferir-se. De-nunciava també l'existència de deficièncieso irregularitats en la concessió de la llicèn-cia, tals com la discordança entre la realitat

El DEbAt DElS USoS. la Sala certifica la validesa dels permisos concedits per l'Ajuntament alflamingo bar. El consistori ‘va encertar’, segons el tribunal, en la seva interpretació del PgoU.la llicència empararia, en conseqüència, l'activitat dels bars i restaurants amb espectacle. Els usos

urbanístics del sòl “no tenen per què coincidir”, segons el tSJIb, amb la classificació turística dels dife-rents tipus d'oferta complementària de restauració i entreteniment.

23

pectacles i sense espectacles, és possibleincloure en aquests usos el de cafè-concert.El Tribunal Superior de Justícia de les IllesBalears dóna la raó a aquesta interpretaciói conclou, en conseqüència, que “la inter-pretació realitzada per l'Ajuntament s'a-justa als paràmetres que l'article 90 delPGOU contempla com a activitat de bar-restaurant”. Segons el tribunal, “els usosurbanístics del sòl que contempla un plane-jament urbanístic no tenen perquè coincidirnecessàriament amb la classificació turís-tica dels diferents tipus de l'oferta comple-mentària de restauració i entreteniment”.Així, “que el bar i restaurant sigui una ac-tivitat definida en la LGT 2/1999 com aoferta de restauració estrictament, i la decafè-concert s'inclogui en l'oferta d'en-treteniment, no suposa –insisteix el TSJB-que l'ús del sòl que contempla el PGOU deCiutadella, anterior a la normativa generalturística, sigui erroni”.

LOCAL

playas SA va argumentar, en sentit sem-blant, que el veí coneixia l'existència de lesllicències i va considerar “contrari al prin-cipi de seguretat jurídica” que sis anys des-prés de la concessió dels permisos aquestpretengués la revisió d'ofici dels actes ad-ministratius en qüestió.

El Jutjat del Contenciós nombre 2 dePalma va rebutjar la causa d'inadmissibili-tat denunciada per l'Ajuntament i va con-firmar que, en el cas en qüestió, lapossibilitat del recórrer era exercitable enqualsevol moment pel vesí, si bé va negarque els vicis denunciats siguin “d'entitatradical o de ple dret”, apreciació que aracorregeix el TSJIB, que, en la resta, arribaa la mateixa solució.

UsosEnfront de l'argumentació del veí, en el

sentit que el Pla General de Ciutadella nopermet altres usos a la zona diferents queels de bar i restaurant, el TSJIB és clar ensentenciar que l'Ajuntament encerta en in-cloure en l'article 90 del PGOU, dins de la

categoria de bar i restaurant, als establi-ments de begudes i cafès que no solamentes dediquen a la restauració de menjars ibegudes, sinó també a aquells establimentsamb espectacle. Contradiu, així, per tant,al recurrent, que sostenia que l'activitat decafè-concert queda fora d'aquests con-ceptes, en emmarcar-se dins de les activi-tats d'entreteniment contemplades enl'article 35 de la Llei General Turística deBalears, que engloba tant les activitatsd'entreteniment musical en viu o per mit-jans de reproducció mecànica o elec-trònica, com les d'exhibicions de varietatsartístiques i de ball públic. L'ús de cafè-concert es classifica, en concret, en elsegüent article, el 36, de la LGT.

EncertL'Ajuntament interpreta que, com el

Pla General, en el seu article 90, quan de-fineix l'ús de bar i restaurant remet a laClassificació Nacional d'ActivitatsEconòmiques de 1974, que contemplal'establiment de begudes i cafès amb es-

que no faci el que estem fent nosaltres?Jo crec que el món del futbol ha

avançat molt, ja no es veuen les barbaritatsque fa un temps es veien a un camp de fut-bol, però es que queda molt per avançar. Elfutbol, hauria de ser esport, i més quan ésel mirall de molts de petits i petites quepràcticament a diari formen part d’aquestmón d’enveges, rivalitat, insults i agres-sions, coses que haurien d’estar evident-ment fora de l’educació de qualsevolpersona.

22

OPIN

IÓ

Aquesta ha estat la pregunta quem’he fet aquesta setmana no-vament després de veure a-

questa fotografia d’un partit de futbol de latercera divisió balear. A la part esquerre dela imatge podem observar com una maretapa les orelles al seu fill perquè no senti elque l’home del centre li diu a l’àrbitre.Desgraciadament, ens hem de platejar siaquest esport que mou el món, aquest es-port que desperta il·lusions i alegries alsmés petits i petites i que els fa gaudir del’esport, és un bon exemple per l’educaciódel més petits.

L’esport, ha de servir d’educació per elspetits, per tenir una rutina i per anar agafantprogressivament responsabilitats, obliga-

EL FUTBOL ÉS UN ESPORT SÀPELS MÉS PETITS?

TEXT I FOTOS: JOAN CANALS SOLDADO

cions i fins i tot un cert protagonisme quehauria de ser sà.

Desgraciadament, no és gens estranytrobar a pares i mares als camps de futbolcridant, insultant, amenaçant, criticant... imoltes més coses que ara mateix no venenal cas. Actualment estem acostumats a queel camp de futbol és l’únic lloc on no hi hanormes, l’únic lloc on no hi ha lleis i on unpot insultar gratuïtament, pot amenaçar defranc a una altre persona com no fariaenmig del carrer, inclús es habitual que elsnens facin com els pares, és a dir, insultin iamenacin, sense que els majors els diguinres, sense que els corregeixin, sense que elsmostrin aquesta educació tant necessària,però clar, com hem de dir a un fill nostre

23

SA CrIADA trAPASSErA

En es llibre Rondaies de Menorca

d’Andreu Ferrer, en vaig llegir una titu-lada “Sa criada trapassera”, contada perAntoni Moll Triay des Migjorn Gran.Quan era al·lot, quasi la sabia de me-mòria, i sempre havia sentit a dir ques'autor era en Francesc d’ Albranca.Sigui com sigui, sa rondalla diu així:açò era un rector d’un poblet que teniauna criada molt trapassera. Sempre n’hifeia qualcuna d’esguerrada. Tenia es de-fecte de ser molt llarga d’ungles i apro-fitava ses estones que es rector teniaocupades per menjar-se ses coses mésbones que hi havia dins sa casa. Es rec-tor se’n va arribar a cansar i un dia li vadir: “Mira, he pensat que puc passar

sense criada i he cercat un al·lotet per

servir-me, que crec que em bastarà; li

mostres allò més necessari i, quan ho

sàpiga fer, te’n podràs anar”.Ella ho contà a s’enamorat, i, tan

bandits com eren, un i altra van quedarpactats per fer-ne una as rector. Ellaagafà es criadet nou i, cosa per cosa, lianava mostrant totes ses coses de la casai dient-li es nom, però malament. Li

mostrà es rector i li va dir que es deiaPare Santis Deis; s’ al·lotet se’l vaaprendre de cor, a aquest nom. Desprésli va mostrar es llit i li digué que allò esdeia es potestatis. Mira, açò són es xiri-mil·lis, li deia mentre li ensenyava espeücs, i açò són els escarepitatis, i li se-nyalava ses sabates. Va veure es moix ili va dir que allò era es ratipoti i que esfoc era sa clarència. Li mostrà llavors sapallissa i li digué que es deia es vitroc; iel va passejar pes carrer i li digué queallò eren ses llongues llargues.

Quan el va tenir ben ensenyat, vaavisar es rector que ja se’n podia anar ivan quedar arranjats pes vespre. I ellaquè trobau que va fer? Va fer venir s’e-namorat i, quan va ser ben fosc (que tot-hom dormia), van ben carregar un asede doblers, sobrassades, cuixots, lescoses millors que van trobar dins sacasa. Quan ho tingueren carregat, fer-maren un cerro d’estopa a sa coa desmoix, li van pigar foc i van fugir cor-rents.

Quan es moix va sentir sa calentor,va partir com un coet cap a sa pallissaon jeia es criadet, que estava just davalls’estudi des rector i hi va pigar foc. Es

petit just se’n temé, es va aixecar i vacórrer cap a s’estudi des rector per des-pertar-lo tot dient-li :

Pare Santis Deis, vós que estau enpotestatis,

posau-vos es xirimil·lis i es escare-pitatis,

que es ratipoti ha vingut tot carregatde clarència,

ha tingut poca prudència i ha pigatfoc en es vitroc.

Es rector, quan el va sentir, no va en-tendre ni una paraula i es va girar cap as’altre costat.

S’ al·lotet, en veure que no li feiacas, corregué cap as balcó i començà acridar:

Germans i parroquians, correu perses llongues llargues,

que es ratipoti ha vingut tot carregatde clarència,

ha tingut poca prudència i ha pigatfoc en es vitroc.

Però sa gent tampoc no es va moure;ell fugí corrents, i rectoria i rector prestva estar tot encès. I encara hi deu estarsi qualcú no ho ha apagat.

TEXT: TÒFOL CAPÓ FOTOS: ARXIU EL IRIS

Converses d’antany

26

era impracticable. Los únicos que podíanpermitírselo eran catalanes, madrileños dealto standing y alemanes e ingleses, obvia-mente por las ventajas que suponía la pesetaen su momento. Mientras, los cascos ur-banos, como el del casco antiguo de Ciu-tadella, quizás el más afectado, pero sin dejarde considerar el resto de poblaciones sonauténticos “pueblos abandonados” en in-vierno y realmente bulliciosos en verano.

Hasta que llegó el euro. La entrada deleuro fue fatídica para la isla, pues supuso, es-pecialmente para la comunidad extranjera el“descarte” de su propiedad como destinopor razones obvias: el euro, el coste del trán-sito y su ausencia. En consecuencia, ahorason espacios abandonados todo el año, pre-sentando un aspecto ruinoso.

Así pues, el menorquín de a pie seguíabuscando alternativas donde poder vivir.Nuevas generaciones se vieron avocadas ala única opción: núcleos rurales (hortals) yhacer malabares para vivir en ellos. En estesentido, debo añadir que durante esa época elgrado de corrupción y extorsión a estas per-sonas no pudo ser mayor. Los inspectores deurbanismo cobraban sustanciosas sumaspara hacer la vista gorda y esto se extendía alos departamentos de urbanismo de los co-

EL PTI:UN CANTO EN LOS DIENTESTEXT: SOLE SÁNCHEZ FOTOS: EL IRIS

El Gobierno. Uno cualquiera,pongamos por caso el deMenorca. Cuando se realiza un

proyecto de la envergadura del PTI, a saberPlan Territorial Insular, lo que se estáponiendo sobre la mesa no es un mapita de laisla, para quienes la dirigen jueguen a Pin yPon. No se trata de crear una ley para desa-rrollar las actividades de los amigos y paracompensar sus aguinaldos y sacar tajada. Y,de ningún modo, se trata si suben éstos oaquéllos para fastidiar tanto como se puedaal supuesto oponente. No se trata de otrojuego de mesa de estrategas imperialistas.

Menorca no es un pedazo de cartón ometra quilato.

Y los gobernantes ni son críos, en elmejor de los casos, ni deben ser los clásicosimperialistas tecnócratas donde mover estoaquí y poner esto allá, pintando una líneacon rotulador o poniendo un pin de algúncolor determinado por una leyenda.

Menorca es un espacio geográfico conbiodiversidad tanto vegetal, animal y hu-mana. Del mismo modo, sus condiciones ge-ológicas y disposiciones geográficas leconfieren un valor añadido que es la diversi-dad de suelos y microclimas. Y, por todo,ello se ganó la designación de RESERVADE LA BIOSFERA, bendita sea para lo quesirve tal título…al menos aquí.

En cualquier caso, cuando se lleva unproyecto a cabo en cualquier región, perosobre todo, en zonas tan particulares comoMenorca, se deben realizar no como estudiosprevios, sino como condicionantes impera-tivos e integrantes del propio proyecto, estu-dios antropológicos donde se preste atencióna las personas. A las personas que viven ytransitan por la isla. Conocer la poblaciónisleña es fundamental para el éxito de unaregularización del suelo. Tanto rústico comourbano. Desde el índice de natalidad y mor-talidad; la ocupación laboral; la renta percápita; la modalidad de familias; la inflacióneconómica que condiciona sus vidas; lasatenciones básicas como Educación ySanidad y Transporte; vías de comunicación;

e incluso el tipo de dieta. Y por“supuestísimo” los agentes humanos exter-nos: desde los que tienen la isla como se-gunda residencia, o residencia vacacional;los trabajadores de temporada y las personasque eligen Menorca para vivir. Cada uno deesos aspectos de la inmigración, deben sercuidadosamente examinados y tenidos tam-bién en cuenta. Todo ese conjunto de ele-mentos se encierra en lo que se denomina“estudio antropológico”. Es laborioso e im-plica el estudio del ciclo comprendido almenos en un año. Estudio que debe serrepetido cíclicamente para observar los cam-bios producidos y ajustar adecuadamente lasnormativas y leyes en general ya vigentes.

Es imprescindible saber cómo respira elconjunto humano de la isla para elaborar unplan así. Pues de ello depende la represen-tatividad de una ley de esta envergadura. Suéxito. Y el éxito consiste en que se puedacumplir, respetar e imponer: El actual PTI estan ambiguo y caprichoso y, sobre todo, estátan desvinculado de la realidad que obliga ala gente a delinquir y del mismo modo a de-mandar a la entidad gubernamental.

Las personas que tuvieron que marcharsea huertos a vivir, no lo hicieron por gustosbohemios. Sin luz. Sin agua corriente; sin al-cantarillado; sin ningún tipo de servicio. Lohicieron porque durante la década de losochenta y noventa, comprarse un inmueble

27

En cuanto a los téc-nicos competentes,siempre que han repre-sentado un conflicto de in-tereses, han sidodestinados a rincones enforma de despacho, insalu-bres y hasta el techo de ex-pedientes para que “esténentretenidos” y no den porel tergi anus *

Crisis. Todos a correr.Todos se echan la culpa. Y,mientras, todos los acree-dores cuyas deudas no hansido saldadas por el Gobierno, se ven despi-diendo a personal y cerrando sus empresas.Porque el mayor moroso de nuestro país, esnuestra tela de araña llamada Gobierno.

Las empresas se han hartado. Demandasjudiciales por impago, por negligencia…poruna mala praxis en general. Y, todo, a cargode nuestros bolsillos: desde las demandas ju-diciales hasta los pagos por sentencia, lasmultas impuestas y los incrementos por mo-rosidad. Ahora, quienes recogen todas esasdemandas son los miembros del PP. Pero noseamos ingenuos, ellos también tuvieron susperíodos de gobierno y también la cagaron,también robaron y también pasaron olímpi-camente del pueblo.

Alea jacta est. (la suerte está echada). Noson los colores. Ni los uniformes. Ni las in-signias. Son las personas las que piensan yhacen. Y yo creo en las personas, porque sonellas las que escriben la historia.

El Consell y los Ayuntamientos deMenorca tienen una disyuntiva: Seguir lacorriente o enfrentarse a quien sea y por loque sea para defender al pueblo de Menorca.Su auténtico sustento y razón de ser. Y si enese empeño hay quienes tengan que denun-ciar a sus homólogos, sean o no de su par-tido; aunque tengan sacrificar sus propiospuestos, departamentos y entidades, que asísea.

Que – así – sea.Porque en su cometido no está su super-

vivencia, sino el de todos los habitantes deesta bendita isla que es Menorca.

* tergi anus: agujero de la espalda, li-

teralmente…El único que hay situado en la

parte baja.

OPIN

IÓrrespondientes Ayuntamientos. La gentevivía permanentemente bajo la presión con-stante de si les iban a derribar la casa o no.

Y, entonces, vino la paradoja: los mismosque dictaminaron el PTI, los mismos que tra-bajaban en los departamentos de urbanismo,los cabildos y sus familiares, amigos y losbesucones de nalgas, por no caer en la soezde decir “besaculos”…FORMARON UNANUEVA OLIGARQUÍA de terratenientes.Y, fue, entonces, cuando en medio decualquier parte se podía ver una mansión a loFalcon Crest, con un despliegue de os-tentación sin precedentes.

Sin precedentes.Recuerdo cómo venían inspectores a

contarme cómo se elaboraban y escogían losexpedientes. Cómo eran perseguidos los queabiertamente se declaraban políticamente deun lado o de otro. “Éste no, que es el hijo delprimo de mi mujer; este sí, a este le vamos adar bien”. Recuerdo cómo estas personasme contaban con resignación e indignacióncómo tenían que ir a “inspeccionar” unpuñetero toldo de obra de algún pobre des-graciado, mientras al lado se elevaba unchalet de ensueño. Lo reconozco, yo mismarecomendé a estas personas a que se en-frentaran pese a su sueldo, y su oficio al sis-tema “O haces la vista gorda con todos, o sela clavas a todos” Por supuesto, cuando losmandamases ya no podían controlar a susperros tuvieron que aguantarse y la cosaquedó en tablas.

Sólo en las elecciones y, por motivoselectoralistas, donde la estrategia suprema esdeslegitimar al oponente, todas estas infra-cciones salían a la luz. A la gente, nunca leimportó, puesto que nadie “estaba libre depecado”. Por supuesto, también se utilizó elPTI, su revisión, como pretexto para acercara los que aún tenían miedo.

Pero la verdad, es que ni uno sólo de lospolíticos ha investigado sobre el tema, ni unosolo se ha preocupado de todos los aspectosantropológicos más arriba mencionados:sólo importa la silla, el despacho, y la mesade ocho millones de las antiguas pesetas dela presidencia del Consell. Y, de igual modo,en los Ayuntamientos. Mientras, lossupuestos técnicos, cargos de confianza ensu mayoría, son unos papanatas que sepasean todo el día de la cafetería a la oficina,o a hacer la compra, ir a la esteticista, hacercursos de inglés o llamar a mi puerta parahablar de cuestiones impertinentes. “Yo ya

tengo mi trabajo hecho, con dos horas mebasta, yo ya he cumplido”, me dijo una vezuna persona del servicio jurídico de urba-nismo. Y, encima, todos estos chupatintastitulados tenían que hacer cursos para podermanejar las cuestiones de su área. ¿Para quésirven entonces las oposiciones?

Desde que se creó el PTI ha habido añossuficientes para subsanarlo. Pero a la genteno le gusta leer…Y de eso puedo dar fe, puescada vez que he entregado una propuesta dereglamentación, por ejemplo: de tenencia deanimales de unas cincuenta páginas, las pa-labras siempre han sido las mismas: “Es muylargo, ¿me lo podrías resumir?” Casi dosaños de trabajo, leyendo todas las normativaseuropeas, nacionales, regionales…consul-tando a abogados y conservacionistas, ha-ciendo un estudio de la población que sí tieneanimales y la que no y no le gustan, tuvocomo resultado la creación de una normativaecuánime. Coste para el ciudadano cero. Nise toman la molestia para sopesarla, criticarlao mejorarla.

Una lista de nóminas inacabable de téc-nicos en ésto y aquéllo, pero incompetentesen su mayoría, bien por su afección depereza congénita o sencillamente por su i-rresponsabilidad. Ellos, siempre se escudancon que “es una decisión política”. Es men-tira, su cometido es primordial. Un políticopuede ser un panadero, una charcutera, unzapatero, un albañil o un empleado de bancao un funcionario cualquiera. Lo único quehace que se presenten a las elecciones es suvoluntad de mejorar las cosas.

O eso dicen.Por eso, precisamente, es el cuerpo de

todos los miembros del Gobierno, da igualel calibre, los que deben presentar las op-ciones a las soluciones prometidas en cam-paña. En consecuencia, el político mediohonrado –digo “medio”, porque éste es unpaís de medias tintas donde la ideología vaen conjunción con la billetera y, en conse-cuencia, poco queda de lo primero- ha debuscar asesoramiento FUERA. Millones ymillones de pesetas, y de euros se han gas-tado en empresas privadas para proyectosque han acabado polvorientos en un cajóncualquiera. Proyectos muy buenos y muymalos, también. (Por no mencionar, lascomisiones autoadjudicadas del político encuestión). En cualquier caso, todos pagaditospor nuestros bolsillitos.

Corría el año 1956 era Febrero ytoda Ciutadella se preparaba para loscarnavales, y es que en los años cin-cuenta el carnaval de nuestra ciudadtenía mucha fama en toda la isla. Yosiendo un niño me acuerdo que la gentejoven solo pensaba en los carnavales pa-

rara ir a bailar durante 6 días. El jueveslardero salía una coral, nosotros le llamábamos estudiantinadel teatro Circulo Artístico (es born), otra del 17 de Enero (escasino nou) y a veces se agregaba otra de Cas General un an-tiguo bar situado en una esquina de la plaza des pins con-fluencia con la calle Mallorca. El jueves lardero no era festivo,pues ese día se iba a trabajar ya que era laborable, pero losjóvenes y los no tan jóvenes pedían permiso a la empresa parair a cantar en dicha estudiantina, naturalmente se les concedíadicho permiso. Estas tres estudiantinas solían salir a las dos de la tarde ¡ah! y conun distintivo en forma de lazo colocado en la solapa de la chaqueta y cantaban portoda Ciutadella, en los bares, en instituciones etc, cada estudiantina tenia un mozoo dos que normalmente iban de blanco con unas cintas de colores como si llevarauna especie de corbata y pasaban el plato para recoger algo de dinero y con lo re-caudado hacer una comida, y así con todo el grupo lo celebraban con una comida,pero eso era al finalizar los carnavales, la costumbre era ir a comer e Se Fonde deCan Mario, en cuanto la estudiantina solía cantar hasta la noche, luego se retirabaa su teatro y allí abarrotado de gente, cantaban la última canción del jueves lardero,luego se hacia la presentación de la orquesta que se había contratado para dichocarnaval, normalmente siempre solía ser una orquesta de la península. El baile esedía empezaba a las diez de la noche y era gratis para todos los que habían cantadoen dicha estudiantina.

Pero este año las cosas cambiaron empezó a nevar nadie daba crédito a susojos, jamás habían visto este tipo de fenómeno la gente joven preocupada pues losbailes de carnaval en aquella época eran muy importantes, y había que llegar al te-atro fuera como fuere; recuerdo que mis hermanos se ponían unas botas para llegarhasta el teatro, se las quitaban al llegar y se ponían los zapatos, luego el conserje delbar les guardaba dichas botas, y se las ponían una vez al finalizar el baile, y es queen aquellos entonces para ir al baile había que ir bien arreglado de lo contrario noentrabas.

Los bailes en aquellos año eran muy bonitos cada día había algo diferente undía tocaba el baile de la farra, se colocaban unos collares muy tupidos de papel encolores como esos collares de Hawai, otro día era el baile des capellet, otro día erade disfraces pero con la cara descubierta ya que estaba prohibido llevar la cara ta-pada, otro día era es ball des cascarrus y finalmente el ultimo martes de carnavaldespués de ir casi todo el pueblo a la playa de Santandria hacer la merienda. Esteultimo día se hacia el baile del entierro, era todo un espectáculo este baile empezabaa las siete de la tarde y finalizaba a las doce de la noche ya que empezaba la cua-resma, luego ya no se hacia baile durante siete semanas, para la gente joven esto eraterrible, pero con algo de ingenio se invento aquello del guateque. En cuanto a lagran nevada fue todo un espectáculo había calles estrechas que al pasar la nieve tellegaba casi a la cintura, las canales de las tejas de las casas colgaban unas estalac-titas enormes de hielo, era impresionante, me acuerdo cuando empezó a nevar eraal atardecer, yo y mi madre estábamos en el Horno del Rancho esperando que se co-cieran unas empanadas de carne y craspallets muy típico de los carnavales ya queasí por la noche mi madre no tenia que hacer cena y es que mis hermanos toma-ban una empanada, y al baile no había tiempo que perder, y como iba diciendo yoestaba en el horno con mi madre a la espera de las empanadas y cuando ya estu-vieron cocidas nos fuimos a casa, ya era de noche con las calles totalmente blan-cas, y seguía nevando, nevó toda la noche y al día siguiente a mi no me dejaron salirya que seguía nevando y además era normal ya que casi era un crió, recuerdo quetenia unos cuantos peces de colores y los tenia en el patio dentro de una lata, los po-bres se quedaron congelados, aquello para mi fue tremendo se que algunos vecinosse rompieron una pierna o un brazo debido a los resbalones; muchos perros y ani-males de compañía también murieron y una gran mortaldad de pájaros y animalesdel campo. Las escuelas se quedaron sin alumnos ya que no había manera de ir yademás sin calefacción. Y en cuanto a la isla quedo bajo un gran manto blanco denieve un espectáculo para recordar todos los que lo vivimos yo aconsejaría a lagente joven que si tiene la oportunidad de ver fotos de esa nevada, se darán cuentade lo que aquí yo relato todavía me quedo corto, porque al pillarme con pocos añosuno no se acuerda de todo.

José Mª Cleofe Estévez

CARNAVAL I NEU

28

Començaré per dir, que tots els animalsmenys l’home saben que el principal objectede la vida és gaudir-la, cerquem l’alegria entorn a noltros i en el món, (en les circums-tàncies) No sabem que sols neix en el fonsdel cor ? (Tagore)

El secret de la felicitat no es fer sempre elque es vol, sinó voler sempre el que es fa. La nostra felici-tat depèn de la distancia entre els nostres desitjos i el quetenim. Si un no sap gaudir de la vida, inevitablement seràuna carrega per els demés. Si el que ens preocupa i amargano té solució , perquè preocupar-se i amargar-se ? i si la té ,perquè preocupar-se i amargar-se ?

Obrir els nostres sentits, nostre cos i nostre esperit és om-plin-nos de pau , de força, l’ordre i la bellesa d’aquesta me-ravellosa simfonia de la creació i així descobrim que la vidaen si mateixa és un generador constant d’alegria.

Record sobre tot els meus pares que des de la meva in-fantesa, vàrem procurar educar-me, per l’alegria posar-meen contacte directe amb l’equilibri, l’ordre, la força i la be-llesa de tots els éssers de que era rodejat.

Quan faig un repàs de la meva existència, crec, que tincque canviar moltes de les meves actituds fins i tot depressi-ves a vegades, també negatives, i cercar contínuament perpoder descobrir valors humans, per tant, si alguns sentenigual que sento jo: hem de ajudar a elevar l’autoestima delsmés pròxims, fent que se sentin importats i necessaris dins lafamília, en l’escola, en definitiva, allà on ens troben per bédels demés.

Portar una vida ordenada i senzilla, gaudint de les cosespetites, dia a dia que estan al abast de qualsevol : el descans,el diàleg familiar, el contacte amb la natura la sana diversió,el viure intensament el present.

Pensar sempre en positiu, no permetre l’entrada a la nos-tre ment el derrotisme i actituds depriments i desesperança-dores.

Aconseguir que la nostra ocupació, sigui quin sigui elnostre estat procurar que sigui font d’alegria.

Fomentar cada dia, en cada instant, els sentiments de ac-ceptació de conformitat i fins i tot de complaença i alegria dela realitat quotidiana, sigui l’estat que sigui.

No ens de conformar tant sols en sentir l’alegria dins nol-tros, em de fer que aflori a l’exterior i em de contagiar a totsels qui ens rodegen amb paraules, actituds i gestos que aju-din a compartir la nostra alegria.

Aprendre a no perdre ni un instant en lamentacions i quei-xes inútils sobre allò que és irreversible. Acceptar allò que noté remei, ja que un actitud de protesta i disgust per allò queno té remei ens privarà de l’alegria de viure.

Tenim que convertit l’alegria en fel amiga de la vida.La vertadera alegria , la que neix del cor, de profundes

motivacions, se manifesta més per l’estat de constant placi-desa , fàcil somriure i bon humor que per la queixalada fàcil, poruga i momentània.

La vertadera alegria neix sempre de la bondat de les nos-tres accions i de les nostres sinceres intencions.

Andreu Genestar Sabater

OPIN

IÓAPRENDRE DESCOBRINT

con experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35

FEINA– Educadora infantil de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fieteses capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43.– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad.tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisico

29

19 octubre 1788 – El Jurats de Ciutadella reberen una carta delgovernador D. Antonio de Anunciavay amb l’ordre de la Cort sobreestablir els cementiris fora de les esglésies per enterrar els cadàvers,i que es posi en execució per part de nostra Universitat, i que tambéha escrit al Sr. Vicari general.

8 Desembre 1788 – D. Gavino Martorell, obrer clavari de l’hos-pital de Ciutadella manifestà als Jurats el mal procedir del donant dedit hospital, perquè no li participa cosa alguna, ni manco les entra-des i sortides, i això es en greu perjudici. Resolgueren que sia èxpli-cit l’actual donant. Va ser elegit en Francesc Femenies.

28 Desembre 1788 – El governador comunica als Jurats de Ciu-tadella la mort del Rei Carles Tercer, i que han de portar dol desdeel primer de l’any vinent fins 6 mesos.

6 febrer 1789 – El Sr. Comissari de Marina encarregà als Juratsde Ciutadella que plantessin arbres, oms i roures en el pla de la Font.Resolgueren comunicar al Sr. Comissari que és impossible, per nopoder-se conservar , per la raó que moltes vegades en l’any s’expe-rimenten unes corrents ( rissagues) impensades, de manera que lesaigües del mar arriben fins la paret dels horts de regadiu, i aquestesaigües matarien tots els arbres.

27 febrer 1789 – La Universitat de Ciutadella va fer totes les re-presentacions pel fi de que la proclamació del nou Rei Carles Quarts’executés en Ciutadella com a capital de l’illa. El governador, acon-sellat pel Sr. Assessor i Fiscal civil, ordenà que s’havia de practicara Maó, com efecte es va fer el dia 22 pel primer jurat D. Joan Mer-cadal , metge.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (164)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Guixonsamb carabassaIngredients: : 400 g de guixons, 1 kg de carabassagroga, 6 grans d’all, julivert, 1 cullerada de farina,oli d’oliva i sal.

Elaboració: Posam els guixons en remull un parelld’hores i, després d’escórrer-los, els posam dins unaolla, tapats d’aigua freda amb un pessic ben gros desal, que portarem al foc fins que arranqui el bull i hodeixam coure a foc dolç durant mitja hora, amb l’o-lla de terra tapada, fins que els guixons siguin ten-dres.

Tot segui, partim la carabassa per la meitat, en treimles pepides, els fils i la pell i la tallam a quadradets;la posam dins un tià de terra i la salpebram. Hem dereservar la pell o la clovella a part.Dins un morter feim una picada amb quatre gransd’all i la cullerada de farina i, amb oli d’oliva, hoemulsionam com si es tractés d’una salsa maonesa oun allioli; però ha de quedar clareta. Posam aquestasalsa damunt els bocins de carabassa i ho ben reme-nam o sacsam. Després tapam els trossos de cara-bassa amb les pells o clovelles que hem reservat i hoenfornam mitja hora a 170 graus. Per acabar, llevamles pells de carabassa del damunt i les tiram.A part, feim una altra picada amb els dos alls quehem reservat i el julivert. I, finalment, escorrem elsguixons, els amanim amb l’all i julivert picats amboli d’oliva i els servim acompanyats de la carabassacuita.

La posada en escena de l’obra “Can Miraprim” del mallor-quí Martí Mayol Moragues va constituir un gran èxit a Ciuta-della a càrrec de la “Compañía de Educación y Descanso” quedirigia Delfí Serra. L’obra va estar protagonitzada per la pri-mera actriu Annita Piedrabuena, acompanyada damunt de l’es-cenari per Manolita Extremera, Pili Anglada, Mary Capó,Juanita Genestar i Magdalena Goñalons. Els papers masculinsvan córrer a càrrec de Llorenç Mercadal, Diego Aguiló, JeroniMarquès, Andreu Genestar, Joan Moll, Gonçal Pons, Pere Mar-quès, Joan Portella i M. Gener.

L’Hotel “Playa Grande” augmentava la seva capacitat ambuna nova planta d’habitacions.

Preocupació per la manca de noves comunicacions maríti-mes amb Mallorca i Barcelona de cara a la propera temporadaturística.

El Iris 17 de febrerde 1962

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3TEL: 971 38 29 20

31

Els 900.000 euros d’inpagaments de la Fun-dació Destí, més el milió d’euros en pèrdues,que provocarà un ERE que afectarà a 18 tre-balladors.Que la neu no ens arribi cap vegada.Que el Govern doni la culpa de l’encarimentde les obres de Can Saura a l’Ajuntament.

Que els turistes amb paquet turístic organitzat gastenuns 20 euros menys per persona i dia en la seva estada aMenorca.El preocupant aïllament aèri que pateix Menorca i quees veu encara més agreujat quan per mor del mal tempss’han de suspendre les connexions marítimes.Que la manca de consum a l’illa obligui als productorsde llet i formatge a vendre el 85% de la producció forade l’illa.Que segons les previsions dels sindicats, la xifra d’aturpodria superar a Menorca les 8.000 persones.

Que Menorca i l’illa coreana de Jejuhagin estat aclamades com a seus mundialsde reserves de biosfera a illes.Que Ports reserva la majoria dels amarrat-ges del port de Ciutadella per als residentsi arribi a un acord amb el Club Nàutic per

a gestionar el port interior.La nova normativa de Sant Joan, especialment al que faa la música dels bars.La petició de controls per a menors als ports d’Alcúdiai Cala Ratjada durant les festes de Sant Joan.Que Ciutadella il·luminarà el camí de Sa Farola fins alfar emprant les antigues llums del Passeig Marítim.Que Madrid accepti portar l’aigua de la dessalinitza-dora fins a Maó i així Ciutadella no haurà de córrer ambtotes les despeses.La Setmana de Menorca a Mallorca organitzada per laCasa de Menorca.

Dites i refranys...- Per Sant Macià, de sa nit as dia diferència no hi ha.

PARENÒSTIC DEL MESDE FEBRER DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,53 i es va pondre a les 18,02 h.Dia 29 el sol sortirà a les 07,19 i es pondrà a les 18,35 h.

LES LLUNES DE FEBRER

Dia 7 lluna plena en Lleó.Dia 14 lluna minvant en Escorpí.Dia 21 lluna nova en Peixos.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSSi voleu cebes grosses, planteu-les en el quart creixent o du-

rant la lluna vella de febrer. també aquesta lluna és bona per sem-brar alls i per podar els ceps i les parres.És el temps de recol·lectar la llatra i altres similars, i millor si

ho feis en la lluna minvant.Pel que fa al bestiar, les egües començaran a anar de part.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada dia

CARNAVALAhir, Dijous Jarder, començaven de manera oficial els car-

navals de Ciutadella, uns carnavals que fa anys que estan fe-rits de mort i amb poques medecines per a curar-los.

Potser és el moment de revisar conjuntament aquesta tra-dició tan nostra. Potser és l’hora d’aunar esforços entre les en-titats que en porten la iniciativa, com és el Casino 17 deGener i l’Ajuntament de Ciutadella per tal de no crear com-petències en els actes i en els horaris, en la contractació degrups de música, en activitats al carrer, on també es fa ne-cessària la implicació de la iniciativa privada, si de veresvolem impedir que el jovent gaudeixi dels carnavals forapoble i Ciutadella, poc a poc es quedi sense el carnaval.

Divendres dia 17, Julià, Aleix de Capadòcia.Dissabte dia 18, Simeó, Secundí, Eladi.Diumenge dia 19, Marcel, Àlvar, Gaví.Dilluns dia 20, Eleuteri, Nil.Dimarts dia 21, Pere, Damià.Dimecres dia 22, Pere d’Antioquia.Dijous dia 23, Marta, Policarp.

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2 CIUTADELLA DE MENORCATel. 971 38 34 76 Móvil 610937827E-mail: inmob.anglada@terra.eswww.inmobiliariaanglada.com

PISO RECIÉN ESTRENADO de 70 m2 aprox. en primera planta, con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y patio interior. Amueblado y equipado. Precio gran ocasión: 106.000 €. APARTAMENTO EN CALA BLANCA. TIPO DÚPLEX. A 50 metros de la playa. Con 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, patio propio y patio comunitario. Amueblado y equi-pado. Precio Gran Ocasión: 73.500 €.CASA EN PASSEIG SANT NICOLAU DE PLANTA BAJA CON VUELO PARA 2 PLANTAS. Consta de 147 m2 edificados y una superficie de solar de 432 m2. Enorme patio y grandes posi-bilidades. Precio: 494.000 €. CHALET INDIVIDUAL EN CALA’N BLANES en una parcela de 750 m2. aprox. Consta de 150 m2 edificados aprox. En perfecto estado. Dispone de 4 dormitorios, comedor-estar, cocina in-dependiente, 2 baños (1 en suite), trastero, terraza cubierta, jardín, piscina, barbacoa y solarium edificable. Aire acondicionado y amueblado. Precio Gran Oferta: 340.473 €.LOCAL COMERCIAL MUY CÉNTRICO de 120 m2 aprox. Todo planta baja. Recién estrenado: 3 años. Dispone de tienda, trastero, almacén, despacho, taller y cuarto de baño. Preinstalaciónde aire acondicionado. Precio Oferta: 214.000 €.HORTAL EN CAMI DE LA TRINITAT de 1.500 m2 aproximados de terreno y una edificación de 100 m2 aproximados. Consta de 3 dormitorios, cuarto de baño, comedor-estar, cocina, terraza,jardín, aljibe, pozo de agua, barbacoa y caseta de aperos. Precio: 190.000 €.PARCELA EN CALA’N BOSCH de 575 m2 aproximados. Dispone de proyecto para edificar un chalet unifamiliar aislado de 2 plantas. Zona tranquila. Cerca del puerto deportivo. Precio Oca-sión: 105.000 €.PISO EN PRIMERA PLANTA RECIÉN ESTRENADO. 1 dormitorio, comedor-estar, cocina independiente, baño y preinstalación de a/a. Semi equipado. Precio Oferta: 84.000 €.PISO EN BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS. 85 m2 edificados. Con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina independiente, baño completo, terraza/balcón, trastero y calefacción. Amueblado yequipado. Precio Oferta: 130.000 €.DÚPLEX con 3 dormitorios, baño, aseo, terraza semicubierta, lavadero, comedor-estar con chimena, cocina independiente, a/a y galería. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 134.000 €.PLANTA BAJA CON ENTRADA INDEPENDIENTE. Consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y pequeña terrazita. Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da aplaza peatonal. Precio Gran Ocasión: 141.237 €.CASA TOTAL Y RECIENTEMENTE REFORMADA. Zona Playa Grande. Consta de 230 m2 edificados en total repartidos entre garaje, sala loft tipo local, barbacoa, comedor-estar, cocina,baño, aseo y 2 dormitorios y 2 terrazas. Precio: 320.000 € Negociable.CASA EN LA CONTRAMURADA DELANTE PLAZA DE ARTRUIX. DE 3 PLANTAS. Posibilidad de convertir la planta baja en local comercial. Superficie del terreno: 140 m2. Superficie totalconstruida: 293 m2. Precio: 412.000 €.BUNGALOW INDEPENDIENTE EN C. BLANES 2 dormitorios dobles, sala de estar, cocina independiente, amplia barbacoa, trastero, lavadero, baño completo, ducha exterior, terraza cu-bierta, patio y parking. Semiamueblado. Precio oferta: 176.697 €.BUNGALOW EN CAP D’ARTRUIX, todo planta baja, con entrada independiente. Compuesto de 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, jardín privado con césped y piscina co-munitaria. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 115.000 €.PARCELA EN 1ª LINEA DE MAR EN CAP D’ARTRUIX. De 900 m2. Edificable 2 alturas. Vallada y vistas excelentes al mar. Infórmese en nuestra oficina. GARAJE en la calle Torres Quevedo. Es un garaje individual en un parking comunitario. Cerrado con puerta de pvc Tiene 26,13 m2. Precio Oferta: 19.500 €.HORTAL A 100 METROS DE CIUTADELLA. Dispone de un terreno de 1.400 m2 aproximados. Edificados tiene en total 150 m2 aproximados distribuidos en amplio garaje, cuarto almacén-lavadero, casa amueblada que consta de 2 dormitorios dobles, comedor-estar con chimenea, cocina independiente y cuarto de baño. Además la finca también dispone de aljibe, gran varie-dad de árboles frutales, barbacoa, solarium y paredes muy bien valladas. Precio: 211.000 €.PISO TOTALMENTE REFORMADO. BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS en calle céntrica. Con 3 dormitorios dobles con armarios empotrados, baño completo, aseo-lavadero, comedor-estar conchimenea, terraza cubierta, despensa, trastero y derecho a vuelo. Construidos: 120 m2 + trastero y vuelo de 56’50 m2. Precio: 155.000 €.PISO DÚPLEX DE PLANTA BAJA RECIÉN ESTRENADO. Bonitos acabados (parket, etc.) Consta de 2 dormitorios dobles (1 por cerrar), baño, aseo, aire acondicionado, comedor-estar ycocina. Total 75’26 m2 edificados. En perfecto estado. Posibilidad de trastero a parte. Precio: 149.350 €.

Inmobiliaria

Busca personas arraigadas en MENORCA.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividaden el sector Seguros.

Como Agente Profesional de Seguros;a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de unaOficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: antonio.rossello@catalanaoccidente.com

(Antonio Rosselló)jose.peon@catalanaoccidente.com

Fax: 971719416.(J. Vicente Peón)