Ciutadella de Menorca, 15 de juny de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.527

L’Iris de Sant Joan espresenta a Mallorca

Denuncien que Ports IB haaccedit il·legalment a lesembarcacions del port i haalterat la llista d’espera

d’amarradors

José Antonio Fortuny:“Hi sobra assistencialisme ihi falten drets humans”

Entrevistes alscaixers pagesos

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 15 PLAÇA NOVA Plaça NovaDissabte dia 16 OLEO Federico Pareja, 54Diumenge dia 17 CAVALLER Plaça de la CatedralDilluns dia 18 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dimarts dia 19 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimecres dia 20 MARCH Plaça Jaume II, 5Dijous dia 21 CAVALLER Plaça de la CatedralDivendres dia 22 MARTÍ-SUREDA Plaça Colón

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.527. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 7 DE MAIGSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*09:0509:3509:50*10:3011:3012:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*15:0015:3016:3017:3018:30*19:3020:3021:3022:30*

07:001

08:001

08:50 09:3510:1011:40*

12:3013:1515:15*

16:0018:0019:00*

20:0021:00*1

22:301

07:0008:0009:0009:3010:0010:3011:0012:0012:3013:0013:3014:0014:3015:00

15:3016:0016:30*

17:0017:30*

18:0018:3019:0019:30*

20:3021:00*

21:3022:30

3

Implicat-hi!Ja veis que tot arriba per molt que es faci pregar. En po-

ques hores tornarem a l’ambient de festa tan esperat. Vetllaremel be, sentirem el toc senzill del tambor i del fabiol i ens emo-cionarem de nou, fluixos de cor. El fet és que així, un anymés, començarem a viure Sant Joan. Com sempre. Però, malgrat que els escenaris, el ritual i els protagonistes

siguin pràcticament els mateixos, les festes d’enguany tenenalguna cosa especial que les fa diferents a les altres. En elsmesos que hem viscut entre el Sant Joan de 2011 i aquest queesteim apunt de començar, molta gent, des de diversos àm-bits, ha treballat de valent cercant solucions als problemes i amenacesque pateixen les nostres festes i que l’any passat van provocar la reac-ció de caixers, cavallers i santjoaners en general. Ha arribat el momentde posar-les en pràctica. A poques hores del “Primer Toc”, volem insistir des de l’Iris, en la

necessitat de que els santjoaners, siguin d’allà on siguin, col.laborin,amb el seu comportament i actitud, a celebrar unes festes dignes, di-vertides per a tothom, on tots hi tinguem el nostre espai i ens hi tro-bem a gust, com a casa. És imprescindible que els qui ens sentim lafesta a dintre, aportem el nostre granet d’arena a la bona festa. L’Ajuntament de Ciutadella ha estat valent i ha elaborat i aprovat

una ordenança que regula l’ús comercial de la festa i castiga l’abús. Elscavallers de la Colcada de Sant Joan han pres la iniciativa i han pre-sentat als caixers senyors una normativa que concreta els drets i deu-res de caixers i cavallers, i que el Caixer Senyor de l’actual bienni hadecidit aplicar. Un grup de ciutadellencs santjoaners s’ha presentat vo-luntari per a fer pas als Jocs des Pla... Molta gent es mou per a preser-var la festa. No pensau que es mereixen el suport i la col.laboració detots els qui ens auto proclamam santjoaners? Tenim una nova oportunitat de demostrar el que realment sentim

per les nostres festes. No la desaprofitem i facem, entre tots, el millorSant Joan. Des de l’Iris, de tot cor, vos desitjam molt bones fes-

tes! S E T M A N A R I

Primera rentada del be deSant Joan a Son Planes

Sant Joan a la sang.Com viuen els preparatiusde la festa a Ciutadella

Normativa de festa gran

editorial

4

actualitat

urbà de Ciutadella. Aquests 54amarradors són fruit de la reorde-nació aprovada el proppassat mesde febrer i els nous pantalanes ins-tal·lats al desembre.

Ports IB pretenia així reduir lallista d'espera, que ha esdevingutun dels objectius prioritaris delGovern en la gestió del port deCiutadella, perquè des de 2001 nos'havia fet cap adjudicació.

Al mateix temps, des de Portsde les Illes Balears s’anunciavaque ja s'ha donat resposta a peti-cions d'amarradors de 1991, 1994 iel 1995, així com d'anys succes-sius. La petició més recent que haresultat adjudicada es remunta a2003.

La reordenació dels nous llocsd'amarraments, distribuïts en setnous pantalanes, sis d'ells flotants,va ser acordada al febrer pel Con-

sell d'Administració de Ports IB, que varatificar l'acord unànime aconseguit peldirector general, Antoni Deudero, ambusuaris, empreses i entitats.

Amb aquesta nova distribució, el portantic de Ciutadella disposa de 240 amar-raments de gestió directa -159 ja existentsmés 81 nous- i 185 de gestió indirecta,dels quals 65 es troben a la passarel·la, 93a Cala en Busquets i 27 al Moll de laTrona.

Per a embarcacions en trànsit hi ha 56amarradors, dels quals 13 són de gestiódirecta i la resta són gestionats pel ClubNàutic de Ciutadella, que compta ambcinc llocs d’atracament a la passarel·la,27 al Moll de la Trona i 11 a Cala en Bus-quets.

embarcacions”·, i han afegit que, “si cal,aquest fet es traslladarà davant els tribu-nals”.

Tanmateix, han acordat impugnar lallista d'espera per aconseguir lloc d'atra-cament, després de constatar que “moltsusuaris han estat esborrats” perquè siguintinguts en compte els usuaris que figura-ven abans i que ara no hi són, així comels que hi haurien de ser però mai no hanestat inclosos.

Els usuaris han lamentat la “passivi-tat demostrada i la falta de sensibilitat dePorts de les Illes Balears respecte al portde Ciutadella”.

TràmitsPorts de les Illes Balears va iniciar a

principis de mes els tràmits per adjudicaraltres 27 amarraments de base, que per-tanyen als 54 nous llocs creats en el port

TEXT: Carles marquèss FOTOS: Bep Al·lès

Denuncien que Ports IB ha acceditil·legalment a las embarcacions delport i ha alterat la llista d’esperad’amarradors

L'Associació d'Usuaris del Portde Ciutadella ha denunciat “laforma caòtica i arbitrària del

funcionament de Ports de les Illes Ba-lears” i ha demanat la dimissió del direc-tor general i del gerent d'aquest enspúblic del Govern, Antoni Deudero i Da-niel Ramis, respectivament.

Els usuaris del port antic denuncienque la forma de gestionar el port de Ciu-tadella “no és correcta” en considerar queno es tenen en compte les necessitats delmunicipi i que els responsables de PortsIB “no volen trobar una solució”.

Segons aquesta associació, la formade gestionar el port és “arbitrària” i norespon als interessos ciutadans.

Mitjançant acord unànime dels socis,reunits en junta extraordinària, els usua-ris han denunciat que Ports de les IllesBalears “ha accedit de forma il·legal a les

Els usuaris censuren “la forma caòtica i arbitrària” del funcionament de l’ens públic del Go-vern i demanen la dimissió del seu director general, Antoni Deudero, i del gerent de Ports, Da-niel Ramis.

5

coses de sant joan390 sacs d’avellanes buides per Sant JoanDes de la setmana passada es troben a la Cooperativa de Ciutadella els 390 sacs d’avellanes que s’han encomanat

per a ser tirats “amb amor” aquest diumenge, Dia des Be, i també el Dissabte de Sant Joan fosquet a la Contramu-rada.

S’han encomanat 30 sacs menys que l’any passat, per mor que són els que van sobrar de la comanda de 2011.Els comerciants del carrer de sa Carnisseria, han regalat –com ho va fer fa més d’una década Es Rodol des Casc

Antic- un petit sac d’avellanes –una ambosta- per a ser tirat amb amor i recuperar s’acte “d’anar a tirar avellanes” iacabar d’una vegada per totes amb la malanomenada “guerra de les avellanes”.

El Casino Nou ja llueix la seva banderaDes del cap de setmana passat, el Casino 17 de Gener ja llueix la més gran de les banderes de Sant Joan a la seva

façana.

Arriben els firairesDimarts van arribar a Ciutadella els firaires que avui divendres han començat a instal·lar les seves atraccions per

a les festes de Sant Joan a la plaça des Pins. Seran més de 20 els firaires que estaran enguany a Ciutadella i, que a l’i-gual que han de fer els bars, també hauran d’acatar la nova normativa que els hi ha imposat una fiança de 1.500 eurosa les més grans i 300 a les més petites per a garantir que deixaran el lloc on s’instal·lin de la mateixa manera que elvan trobar. També hauran d’acomplir amb els horaris on es permet tenir música, fins a les 23 h els dies laborals i finsla 1 de la matinada els caps de setmana. Durant el caragol des Born i la convidada no podran tenir música.

Les atraccions hauran de ser desmuntades entre el 26 i el 27 de juny.

Diumenge des Be: 101 visites i 7 tocs de dolLa comitiva que acompanya s’Homo des Be en el seu recorregut festiu pels carrers i places de Ciutadella realitzarà un

total de 101 visites i 7 tocs de dol. A les 9 del matí, just sortir de ca’s Caixer Senyor, es dirigirà a l’Ajuntament on serà re-buda pel plenari de la Corporació municipal. La segona visita serà, com és tradició, a Ca’l Bisbe. Entre les visites previs-tes s’hi troba la seu del Consell Insular de Menorca, a la plaça de la Catedral, i el teatre salesià, on enguany es represental’obra costumista “Foc i Fum”.

S’amplia fins el 21 de juny la inscripció de voluntaris de Sant Joan.L'àrea de Festes i l'Alcaldia de l'Ajuntament de Ciutadella, han determinat d'ampliar el termini per tal d'inscriure's com

a voluntari de Sant Joan. Ara el període de formalització a les oficines de l'OAC queda fixat fins al proper dia 21 de juny,el mateix dia en el qual els regidors titulars de Festes, Esperança Juaneda, de Policia Local, Francisca Marquès, i l'alcalde,José María de Sintas, faran una trobada amb tot el grup de voluntaris. La trobada tindrà lloc in situ, en el mateix Pla deSant Joan on es celebren els jocs, a les 20h, de manera que s'hi pugui dur a terme un assaig general de la tasca que hi tin-dran encomanada.De moment, unes quaranta persones han respost ja a la crida de l’Ajuntament per a crear un cos de voluntaris que col.la-

bori amb Protecció Civil durant els Jocs des Pla. Dilluns es van reunir al saló Gòtic municipal per a escoltar les explica-cions del cap de la Policia Local, Ignasi Camps i del responsable local de Protecció Civil, Agustí Hitar. “Si som pocs,assegurava Ignasi Camps a la seva intervenció, serà només un acte simbòlic”, es tracta d’implicar el major nombre de per-sones possible”. I afegia, “hem de ser realistes i fer entendre que fem passadís perquè puguin córrer els cavalls; si podemevitar un sol accident, ja haurem fet molt”.

“Per Sant Joan a Ciutadella, avellanes amb amor”Sota aquest lema, els comerciants del carrer Carnisseria han decidit sumar-se a la campanya de l’Ajuntament dirigida

a recuperar l’autèntic esperit del “tirar avellanes” durant les festes de Sant Joan. Així, durant el mes de juny, els comerçosregalaran als seus clients un saquet d’avellanes buides amb un cartellet que diu: “Aquest és el teu punyat d’avellanes per-què les tiris amb molt d’amor. Et desitgem bones festes de Sant Joan.” En total es repartiran 4.000 saquets d’avellanes.

En Rafel de Son Blanc, de 88 anys, cavaller de més edat de la Colcada.L’amo en Rafel de Son Blanc serà el cavaller de més edat de la Colcada de Sant Joan d’enguany. Sortirà a la tanda del

matí de dia 24. En el punt de replec que li pertoca, la placeta d’Artrutx, rebrà l’homenatge de la resta de caixers i cavallers,que el saludaran en passar davant ell abans d’incorporar-se a la colcada. El dissabte de Sant Joan, el cavaller de més edat serà l’amo en Toni de Son Angel, que serà recollit a ca seva, al carrer

Cabrera, 21, en el primer replec de les festes.El dia de Sant Joan capvespre, el cavaller de més edat tornarà a ser l’amo en Diego de s’Aranjassa.

6

Bar de tapes, cafeteria,pizzeria Es Truc

Horari de 6.30 a 24.30de Dilluns a Diumenge

ReservasTelf: 971 48 79 25

C/ Pere cortes nº70 (Plaça L'Emporda)

· Sepia limpia grande ...........8’15 € Kg.· Boca y pecho (cranca) ........11’38 € Kg.· Sepia sucia K-6 .....................6’60 € Kg.· Gamba langostinera nº4 .......6’98 € Kg.· Calamar nacional nº3 ...........12’35 € Kg.· Raya pelada ............................3’97 € Kg.· Almeja marrón .......................5’90 € Kg.· Bogavante 400/500 ...........17’70 € Kg.· Rape nacional 250/500 ........11’60 € Kg.· Canelones carne grandes ......4’65 € Kg.

OFERTASA PARTIRDEL 20DE MAYO

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Itziar Lecea

Primera rentada del be de Sant Joana Son Planes

Diumenge passat centenars depersones amigues del matrinoniBosch Anglada, pagesos de Son

Planes, van anar fins al lloc de la Tramun-tana ciutadellenca per a viure i participar dela primera rentada del be de les Festes deSant Joan de 2012.

En Pau Bosch i na Susana Anglada, jun-tament amb les seves famílies i la del caixerpagès de Migjor, el seu cosí Pau Bosch, vanpreparar l’anyell que diumenge portarà da-munt les seves espatlles l’amo d’Albranxe-lla, en Tòfol Bosch. Entre les visites mésesperades hi havia la del caixer senyor sub-stitut, Lluís d’Olivar O’Neill, acompanyatdel caixer capellà i de la resta de la junta decaixers del bienni.

A Son Planes es va viure una festa fami-liar, amb bon ambient, ganes de viure SantJoan i deixar de banda la crisi i gaudir delsactes d’una festa preparada de manera moltespecial al llarg de tot l’any, perquè tan enPau com na Susana saben que és un acte quesols viuran una vegada en la vida com a cai-xer pagès.

ques, pa amb com-panatge, ensaïma-des i no hi mancaràtampoc el Gin Xo-riguer amb llimo-nada i les cervesesIlla.

La vetlla del beés un acte relativa-ment nou dins ladensa història de lesfestes de Sant Joan,i ens mostra la claraevolució de la festa,que manté sempreels seus actes tradi-cionals; tot i així en va incorporantde nous, com és el cas de la vetlla,iniciada de manera popular a finalsdels anys 70 i que s’ha convertit enels darrers 20 anys en un acte mul-

titudinari i són milers i milers les personesque la nit abans del Diumenge des Be van ala posada del caixer pagès per a contemplarl’anyell.

El be es contemplat des del fosquet finsa la matinada a la cotxera, després es tan-quen les portes i és pujat al domicili del cai-xer pagès on les dones de la casa elguarniran de flocs i el prepararan per a sor-tir a la festa. Damunt les 7 del matí arribaràla resta de la Junta de Caixers i el fabiolerque pintarà les creus a l’homo des be i pocabans de les 8 del matí sortiran cap a la casadel caixer senyor un cop recollit el caixercapellà.

7

BAR - CAFETERÍA

CAMÍ VELL, 5607760 CIUTADELLA

report santjoaner

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

Ciutadella inicia les Festes deSant Joan amb la Vetlla del Be

Demà dissabte al fosquet Ciuta-della iniciarà els rituals de lafesta de Sant Joan amb la Vet-

lla des Be a la posada del caixer pagès deTramuntana, en Pau Bosch Salord, l’amode Son Planes, al carrer Formentera 48. Elbe de Sant Joan serà portat pel seu germàen Tòfol Bosch, l’amo d’Albranxella.

Des de fa setmanes la família del caixerpagès, especialment la seva dona, na Sus-ana Anglada, estan preparant de valent total’organització d’aquest acte, on són milersles persones que s’atraquen a veure l’anyellde la festa i un milenar els convidats a laposada, que gaudiran de veure el be de benaprop. Al llarg de la nit, a la casa de l’amo

en Pau de Son Planes.El be de sant Joan d’enguany és criat al

lloc i pesa uns 35 quilos.Entre les visites més esperades hi ha la

del caixer senyor i la resta de la comitiva delDiumenge des Be, així com la del batle deCiutadella i excaixer senyor de la festa, JoséMaría de Sintas.

Els carrers dels voltants de la posada delcaixer pagès també s’han vestit de festa, sónmolts els veïns que també preparen les sevescases, especialment els que tenen cotxeriesper a viure i celebrar la vetlla des be, guar-nint els enfronts amb banderes santjoaneres,i els interiors amb canyes verdes, cartells defesta i convidant a les seves amistads a co-

8

prés de berenar el tradicionalxiculati amb ensaïmada, elcaixer a la sala gran delPalau farà entrega de la ban-dera de la festa al caixer fadríi de les safates de plata al cai-xer pagès que aporta el be ial caixer casat. En el momentque el rellotge de la Catedralvagi a sonar les 9 del matí, elcaixer senyor indicarà al fa-bioler que just es senti la pri-mera campanada faci elprimer toc de tambor i fabiolde les festes de Sant Joan.Tot seguit, sa Comitiva ini-ciarà el seu recorregut pels carrers de Ciu-tadella. La primera visita serà al’Ajuntament, on seran rebuts pel batle JoséMaría de Sintas i després la segona visitaprotocolaria a Cal Bisbe, després cadascunade les posades on ha de sortir un cavaller ocavall a la festa, cases nobles, cases de pro-pietaris i compromisos de la junta.

report santjoaner

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

Diumenge des Be, sa festa mésfesta comença de valent

El palau Olivar de davant l’Esglé-sia es torna a vestir de festa i deSant Joan. Poc abans de les 8 del

matí la junta de caixers arribarà a la noblecasa, juntament amb el fabioler, s’homo desbe, el descarregador i la tradicional parellade la Guàrdia Civil, que enguany tornarà aestar present al Dia de Be, gràcies a les ges-tions fetes pel director territorial de l’Estata Menorca, Antoni Juaneda. Com recorda-ran els nostres lectors, l’any passat no hi vahaver presència de la Benemérita al Di-umenges des Be, una presència més quecentenaria, i que fins hi tot la veim presenta “Foc i Fum” escrita al 1885.

Com apuntàvem, poc abans de les 8 delmatí la Comitiva arribarà a Ca n’Olivar iallà el caixer senyor els anirà rebent i des-

petita, conten amb il·lusióque acompanyaven alsseus pares en molts delsactes de la festa, encaraque fossin de matinada.“Amb tant sols catorzedies (va néixer el 10 dejuny) ja em van dur al meuprimer caragol de SantaClara!”, diu la filla, “i em deixaven abanda, perquè era petita. Però hi fèiemfins les tantes. Plorés, o no!”. N’Óscarafegeix, “de Sant Joan ho he vist quasitot. As final, si des de petit t’hi han ficattant, la festa t’ha d’agradar. I semprel’hem vista de molt a prop, estant davantper no perdre detall”.

La tradició familiar segueix viva a lacolcada. Enguany, na Maria Àngles mareha fet la buldrafa i els flocs del cavallad’un cunyat que surt com a cavaller.“Sempre m’han agradat les manualitats icosir. I va ser una alegria poder fer-li elsdetalls del cavalla a algú de la família”.

De coques i floquetsLa vena artesana de na Maria Àngels

ve de lluny, i sempre molt relacionadaamb la festa. “Fa quatre anys que m’hivaig començar a dedicar seriosament. Emvaig apuntar a un curs de miniatures i faigtot tipus de detalls santjoaners. Des de cla-uers de flocs de cavall, fins a ventalls pin-tats”. Moltes de les llibreries de Ciutadellas’han fixat en el treball d’aquesta santjoa-nera i exposen les seves creacions alsmostradors. “A Es Celleret, Castell, as’Imprenta des Racó, a ca na Tònia Liz,can Quintana i ses llibreries del carrer Ma-llorca i Eivissa els hi duc les noves crea-cions”. Enguany toquen petits tamborsfets amb un tap de suro de vi i un estelamb una avellana al mig. “Intent innovari fer coses diferents, perquè una vegada

9

report santjoaner

viure al camp, al lloc de Sant Ignasi, finsque em vaig casar. I he tingut molts fami-liars propers que han sortit a la colcada.Tinc dos germans que han estat s’Homodes Be i un d’ells també va fer de caixerfadrí. I un cunyat que va participar a lajunta com a caixer pagès. Per tant, he vis-cut sempre la festa de molt aprop.”

També l’ha feta viure als seus fills.N’Óscar, el major, i na Maria Àngels, la

TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

Sant Joan a la sang. Com viuen elspreparatius de la festa a Ciutadella

Arrels de pagesia

Entrar a casa dels Barber Garcíaés com viure un petit museu dedetalls santjoaners en miniatura.

Quadres fets de flocs, fotografies i motiuscom un peluix que representa el Be sant-joaner et miren des de cada racó de les ha-bitacions. Sant Joan, en aquesta família esduu a dins. Na Maria Àngels García, lamare, explica perquè: “Jo de jove vaig

Els forns i pastisseries del poble tenen aquests dies més feina que mai. Coques, pastissets, en-saïmades i tot tipus de dolços santjoaners aniran de casa a casa en obrir les primeres cotxe-ries el dia de la vetlla des Be. Al carrer Formentera, la família Barber García celebra ambespecial il·lusió aquestes festes i els seus preparatius. I es que duen Sant Joan a la sang.

10

m’hi poso a fer coses, se m’acudeixenidees noves i si veig que les puc fer, lesfaig”, diu na Maria Àngles, que mostra or-gullosa un ventall pintat per ella. “Aqueststambé son de fa poc”.

No tant sols detalls santjoaners. L’am-bient de festa es respira ja de fa dies.“Cada setmana fa alguna cosa de menjar.Coques, pastissets, macarrons i confits”,diu n’Óscar. Ell, com la seva mare, és unsantjoaner que li sap treure el profit i anarmés enllà de la festa feta a casa. ”

“ Amb tant sols ca-torze dies ja em vandur al meu primer ca-ragol de Santa Clara!

11

report santjoaner

El Sant Joan de la webwww.santjoanweb.com és l’aportació

de n’Óscar a la festa. “El 2004 em vaigadonar que no existien pàgines web dedi-cades a Sant Joan i vaig decidir fer-na una,amb la que vaig guanyar el premi BalearWeb. Cada any intento actualitzar-la i om-plir-la de contingut nou, a més de les noti-cies que sorgeixen arrel de la festa durantel mes de juny”. No es queda tant sols ambla web. “També hi ha pàgina de Facebook,on hi ha més de 2.000 seguidors, i twitter,

que s’activa per les festes i es poden se-guir en directe. La idea, principalment, ésque la gent que no és a Ciutadella també hipugui interactuar”.

Enguany la família Barber García tébona feina. La posada des Be els toca bena prop i el congelador de casa està ja plede safates amb els típics menjar de festesper passar, com cada any, un Sant Joan dedalt de tot.”

“ Tinc dos germansque han estat s’Homodes Be i un d’ells tambéva fer de caixer fadrí

12

Mallorquins de totes les edats,alguns menorquins residentsa l’illa veïna, tots ells lligats

per les festes de Sant Joan, van omplir di-vendres passat la sala d’actes de la Funda-ció Alcover, a Manacor, per a assistir al’acte de presentació de l’Iris de Sant Joan.A la taula de convidats, els batles de Ma-nacor i Ciutadella i els editors de la revista.

“Allò que no es coneix no es pot es-timar”

El batle de Manacor, Antoni Pastor, vi-sitant habitual de Ciutadella per les festesde Sant Joan, va mostrar el seu total suportals esforços del poble de Ciutadella permantenir viu l’esperit santjoaner i evitarque la massificació acabi definitivamentamb la Festa. En la seva intervenció va

agrair a Setmanaris i Revistes, empresaeditora de l’Iris, el fet d’elegir Manacor pera realitzar la primera presentació públicade l’especial de Sant Joan a Mallorca. Varecordar que Manacor, en particular, i lacomarca de llevant en general, han man-tingut sempre profunds lligams amb Ciu-tadella i amb les seves festes. Antoni Pastores va mostrar totalment partidari d’incre-mentar la informació sobre les festes deSant Joan perquè, “allò que no es coneix,no es pot estimar”. Va acabar la seva inter-venció demanant als santjoaners mallor-quins que s’impliquin en la solució delsproblemes que pateixen les festes de SantJoan i que col.laborin amb els ciutadellencsen el seu afany de preservar-les.

“Els ciutadellencs demanamrespecte “

José Mª de Sintas, per la seva banda, vaparlar com alcalde de Ciutadella, però des deles tres visions que té de la festa: la de ciu-tadellenc, la de Caixer Senyor i, ara, la debatle. Va dir que els problemes de les fes-tes de Sant Joan no són responsabilitat ex-clusiva de la gent de fora, perquè també hiha ciutadellencs que la desvirtuen amb elseu comportament. Va recordar que Ciu-

TEXT: Setmanari El Iris FOTOS: Aina Nicolau Pujol

L’Iris de Sant Joan es presenta aMallorcaMés d’un centenar de santjoaners van omplir la sala d’actes de la Fundació Alcover de Manacor per aassistir a la presentació de la revista de l’Iris dedicada a les festes de Sant Joan. Els batles de Manacor iCiutadella, Antoni Pastor i José Mª de Sintas, respectivament, van reclamar respecte per a la forma tra-dicional de viure aquestes festes.

13

prés d’explicar la relacióde la seva família, im-pressors de tradició, ambla gran obra filològica i lite-rària del fill il.lustre de Ma-nacor, Mn. Antoni MªAlcover i del seu íntimcol.laborador, el ciutadellencFrancesc de B. Moll.

Al.lès va agrair la col.la-boració rebuda de part del’Ajuntament de Manacor,del seu batle i de la FundacióAlcover, va agrair també lapresència del batle de Ciuta-della i la de totes aquellespersones que han treballatenguany en fer possible la re-vista especial de Sant Joan ila seva presentació, per pri-mera vegada, a Mallorca.

La notícia de la presentació de l’espe-cial de l’Iris ha estat recollida per tota lapremsa local de Manacor i pels principalsmitjans de comunicació insulars. El pro-grama “Tassa i Mitja” d’IB3 Ràdio, dirigitper na Noemí Garcíes, va dedicar di-umenge més de mitja hora a parlar en di-recte amb els editors de la revista sobre elscontinguts de la publicació i sobre el com-portament de la gent a les festes de SantJoan.

report santjoaner

tadella és un poble obert, hospitalari, or-gullós dels seus costums i de les seves tra-dicions, que només demana respecte a lagent que vol venir a viure Sant Joan. Vaacabar convidant els santjoaners presents aviure de nou les festes de Ciutadella iagraint al batle de Manacor la seva impli-cació en la iniciativa d’informar als ma-llorquins sobre les festes de Sant Joan.

“En dues paraules: informació i res-pecte”

En el torn dels editors del setmanariEl Iris, Pere Bagur va resumir el contingutde la revista de Sant Joan, entretenint-seespecialment en el reportatge que analitzaels problemes actuals de la festa i en les“normes” que tot bon santjoaner hauriad’aplicar per a viure convenientment lesfestes de Sant Joan. En un moment de laseva intervenció va dir que “hi ha dos con-ceptes clau en la solució dels problemes:informació i respecte. L’iniciativa de l’I-ris de sortir de Menorca cerca això, preci-sament: donar tota la informaciónecessària perquè, el qui vengui a les fes-tes, tengui clares les coses”. Va acabar de-manant als presents que col.laborin enaquesta iniciativa, que s’informin ells i in-

formin als seus coneguts, que d’això endepèn la pervivència de la festa tal comavui la coneixem.

“El Iris explica la Festa des de faquasi 40 anys”

José Manuel Al.lès va voler tenir unesparaules de record pel seu avi i el seu pare,fundador de El Iris el primer, i editor deles primeres revistes de Sant Joan, elsegon. “Des de El Iris explicam la festades de fa quasi 40 anys”, va recordar des-”

“Un centenar desantjoaners va assistira la primera presenta-ció a Mallorca d’unarevista de Sant Joan

”“ La notícia de la presentació de l’Iris de SantJoan ha estat recollida pels principals mitjans de co-municació de Mallorca

14

a caixer pagès?- Enguany supòs que serà es dissabte

de Sant Joan quan es fabioler vengui a canostra per a convidar-me i avisar-me percomençar es replec.

– I com a cavaller de festa, quinssón els moments que més esperes o quemés t’agraden?

- M’agrada molt es moment que surt deca meva per anar cap es primer replec oquan retornes a casa. De sa festa hi hamolts de moments especials, però a mim’agraden aquells on hi ha manco gent,com es caragol de Santa Clara de les 9 desmatí, que és molt polit. Allà veus elsal·lots, els fillets, sa gent major. Allà hi haun altre ambient. I com a moment on bullsa festa sa darrera volta des caragol des Plades capvespre. Allà estàs ample i s’am-

edat ja no poden viure sa festa de moltaprop i quan els visiten tenen sa festa dinsca seva. Sa veritat és que emociona veureaquestes coses.

- Enguany més tranquil·litat perquèno et toca posar es be, però l’any queve...

- És cert (rialles), enguanytranquil·litat, però també anirem fins a SonPlanes per ajudar al cosí en tot el que facifalta i gaudir de tots es preparatius. En-guany ho veurem venir, l’any que ve seràuna altra història.

- Diuen que els dos caixers pagesoshan d’estar ben avinguts, el fet de ser co-sins ajuda, hi ha més confiança?

- Sí, hi tant. A més sempre hem fet moltbó i hem xerrat molt de sa festa, i aquestdarrer any encara més.

- Quin és el moment de sa festa quemés esperes, el que et fa més il·lusió com

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Hernando / Itziar Lecea

Pau Bosch Moll, l’amo des Lloch Nou,caixer pagès de Migjorn

- Quants anys fa que va sortir perprimera vegada a sa festa?

- Ja en fa 21, en tenia 13 i vaig sortircom a fill de l’amo.

- Ets nét de l’amo en Pau i fill denNando de Torre Calafat. El teu pare haestat tot el que un pagès pot ser a safesta?

- Sí, mon pare ha estat descarregador ihomo des be, caixer fadrí pagés i tambécaixer pagès, a més de cavaller de festa.

- Tú a més de cavaller has estat homodes be?

- Sí, vaig dur es be de Sant Joan a l’any1998, quan mon pare va ser caixer pagès.

- Qué té d’especial es dia des Be?- Personalment s’ambient que es res-

pira. Vas a moltes cases on tothom et rebamb molta alegria i per poder-ho explicarno hi ha paraules, s’ha de viure. Veus aque-lles persones que per circumstàmcies o per

En Pau Bosch Moll, caixer pagès de Migjorn, té 34 anys, Casat amb na Pili Marquès Pons són pares dedos fills, en Pau i na Catalina, i des de fa set anys és l’amo des Lloch Nou, de 82 hectàrees. Abans haviaestat l’amo d’Alputze i de La Trinitat. Va ser s’homo des be a l’any 1998 amb en Simón Olivar com a cai-xer senyor i el seu pare com a caixer pagès. És Fill den Fernando Bosch Taltavull, l’amo de Torre Calafat.

15

entrevista

bient explosiona, és un moment on ho pasmolt bé.

- Una de ses principals preocupa-cions que teniu la Junta de Caixers és lamassificació per una banda i per s’altraaquella gent d’aquí i de fora que no essap comportar?

- Sempre xerram dels que vénen defora... i d’aquests n’hi ha moltíssims quela respecten i se l’estimen, com també hiha gent d’aquí que no la respecta prou,sigui per alcohol o per altres coses. Pertant el que hem de demanar és màxim res-pecte i màxim coneixement de sa festa perpart de tots, dels d’aquí i dels de fora. Hemde tornar a s’essència de sa festa. SantJoan no és un macro-botilió, no és unafesta per a venir a beure, açò s’ha de tenirclar. No llevaràs sa gent, i és bo que envengui, però entre tots hem d’intentar quees desvirtui el menys possible.

- A més de ser caixer pagès aquest bi-enni i cavaller de ses festes de Sant Joan,ets també president de FAGME. Comestà el camp de Menorca?

- El camp està tocat, està bastant mala-ment i ja fa molts d’anys que ho deimsense que ens facin cas i ara, amb la crisi itemes de preus estam realment malament.

- Hi ha solució?- Sa primera i sa més important és rom-

pre amb es fet de s’insularitat. Mentres no

ens donin unes compensacions pel fetd’estar a una illa, tant per compra com pervenda de productes, el camp no anirà en-davant i no hi haurà res a fer. Una altra so-lució és intentar vendre més formatge...Estam a una illa i sa llet és blanca per tot-hom i dur-la a vendre fora té un sobrecost,en canvi feim un formatge molt bo i hemd’obrir nous mercats i salvar el camp ambvendes de formatge.

- Qui és el teu desig de cara a safesta?

- Que tot vagi amb normalitat, queningú es faci mal i que tot vagi bé. Que po-guem dir que enguany Sant Joan no ha pas-sat desapercebut, però que no quedi as’història o s’el recordi per ses desgràcieso per fets desafortunats com els que hanpassat els darrers anys.

- Sí, és ben cert, però són coses que et

fan il·lusió sempre i si veus que pots, físi-

cament estàs bé s’edat no ha de ser cap

impediment, com tampoc ho és pes cava-

llers que amb 80 anys surten a sa colcada.

- Que va significar per a tuquan dony Carlos d’Olivar etva comunicar si volies ser cai-xer pagès?

- Són coses que quan les has

viscudes una miqueta no hi pen-

ses un segon. Dius que sí de cop

perquè són coses que crec que

agraden a tothom i és sa il·lusió

de molts dels pagesos que parti-

cipam a sa festa.

- Quin és es moment que es-peres amb més ganes o il·lusió?

- Enguany és clar que es Dia

des Be i veure com va, perquè en-

guany és on tenc més responsabi-

litat. Criar es be, triar-lo, sa

vetlla, es Diumenge des Be..., són

molts de mesos de dedicació per-

què tot vagi bé.

- Comporta idò moltafeina....?

- Més de la que sembla, hi ha

moltíssimes coses que no es veuen i espe-

cialment les que fa la meva dona i sa fa-

mília. Per a ella és una feinada molt

grossa però que es fa a gust, perquè sabem

que és una cosa que viurem una vegada en

sa vida.

16

- Has participat a Sant Joan en totesses maneres que pot aspirar un cavallerpagès. De totes elles amb quina et que-daries?

- No sé que dir-te, cada cosa te el que

és seu. Crec que per un al·lot el més polit

és ser caixer fadrí, en aquells moments no

penses en ser caixer pagès, el que penses

és en dur sa bandera, però quan tens una

edat com sa que pugui tenir jo el més polit

és ser caixer pagès, perquè t’ho mires amb

una altra mentalitat. Cada etapa de sa vida

té es seu moment a sa festa.

- Però vas ser homo des be ben gra-nat...

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès / Itziar Lecea

Pau Bosch Salord, l’amo de Son Planes,caixer pagès de Tramuntana

- Vas participar per primera vegadaa sa festa com a cavaller l’any 1983.Des de llavonces creus que ha canviat oevolucionat molt Sant Joan?

- Personalment, jo de canvis n’he vists

molt pocs. Potser uns quants

de cavallers més participant,

però no molts més... De gent

crec que hi ha sa mateixa en es

troços des cavalls i sempre és

ple. Talvega n’hi ha més de re-

partida fora dels itineraris de sa

colcada, però sa festa, amb

poca diferència, jo l’he vista

sempre igual.

- De cada vegada hi hamés gent de fora que desco-neix un poc s’essència de safesta. S’ha perdut un poc elrespecte pels cavalls i cava-llers, tant per part dels quevénen de fora com pels prò-pis ciutadellencs?

- Jo crec que no, a vegades

hi ha una estirada o colque

agafada de brida involuntaria...

No és que ho facin aposta.

Però malescriances com les que jo he vist

fa molts d’anys ja no se fan.

- Com quines...- Ses que solien fer alguns de punxir

un cavall o cremar-lo apagant un puro o

una cigarreta damunt la seva pell fa molts

d’anys que no es fa i açò es feia i no era

gent de fora sinó que ben ciutadellencs.

Era gent d’aquí que feia aquestes males-

criances.

Pau Bosch Salord, de 43 anys és l’amo de Son Planes. Està casat amb na Susana Anglada i fa 29 anys queparticipa a sa colcada. Nét del recordat l’amo en Pau d’Algaiarens ha estat també descarregador des’homo des bé al 1984, quan sompare va ser caixer pagès amb Gabriel Squella; caixer fadrí pagès al bi-enni 1990-1991 amb Joan Squella; el 2010 va ser caixer pagès substitut, per mor de la mor del pare delcaixer pagès Pau Bosch Pons, el seu cosí i l’amo de Ses Tavernes, que l’any passat el va fe homo des bé.Enguany, el caixer senyor Carlos d’Olivar Despujol l’ha nomenat caixer pagès, per tant en Pau partici-parà enguany a la colcada havent gaudit del màxim del que pot aspirar a ser un pagès a les festes de SantJoan.

- Normalment en solia fer dues, els

dos capvespres i enguany en toca fer tres.

Un poquet més però amb més gust que

mai.

- Quants de cavalls treuràs?- De moment dos. Es meu que nom

“Valent” que té 8 o 9 anys i s’altre m’el

deixa en Tóbal de sa Creueta.

- És cert que hi ha pagesos que a-guanten al camp pel fet de poder sortira sa festa?

- No és certament així, perquè si el

camp no dóna per viure no hi segueixes,

però així com estan les coses a poble

també aguantes. Sant Joan sí que és un

estímul pels pagesos, però ningú aguanta

al cap només pel fet de sortir a sa col-

cada.

- Es teu germà serà s’homo des be,tot seguint sa tradició familiar... Teniesclar que ho seria ell?

- Quan em van fer caixer pagès no

tenia res pensat, perquè si t’he de dir sa

veritat no hi penses. Després poc a poc

van sortint ses coses que s’han de fer, per-

què te ve tot de nou.

- On serà enguany sa posada?- Al carrer Formentera 48.

- I sa primera rentada des be?- Serà dia 9 de juny, després de sa re-

unió amb es cavallers. És una festa fami-

liar de caràcter més privat on convidam

també als principals amics. No és un acte

com els que es fan enmig des poble com

sa vetlla on hi passa molta gent.

- Tornant a sa participació a sa col-cada. Solies fer ses tres tandes?

- Una cosa que moltes vegades notenim en compta sa gent des poble ésque voltros a més de sortir a sa colcadatambé heu de fer sa feina des lloc. Quefeis aquests dies, demanau ajuda, con-tractau gent...?

- Enguany no tindré altre remei que

demanar ajuda. Sortir ses tres tandes i fer

sa feina des lloc és impossible. Els altres

anys el que solem fer és sortir es dissabte,

venir després de sa beguda cap es lloc,

aclarir el que has d’aclarir i sense anar al

llit tornes a partir i segueixes.

- En es moment de fer s’entrevista,a finals de maig, quants de bens tenstriats?

- Ara mateix en tenim 12, però de

cada dia que passa n’anam llevant fins

quedar-mos amb un o dos.

17

entrevista

18

- Has de fer un bon call als peus per-què el dia és molt llarg i l’asfalt cremamolt. A més s’animal també pesa els seusquilos, pel que has d’estar preparat física-ment.

- Es teu germà el va dur l’any pas-sat... T’ha donat molts de consells?

- Sí, molts i bons. Ell va viure s’expe-riència l’any passat i la té encara ben viva

- Per a tú serà una novetat du es be,però es una jornada de festa que ja co-nèixes?

- Sí, el vaig descarregar l’any 1991quan en Pau va ser caixer fadrí, però d’açòja fa molts d’anys i em fa mola il·lusió tor-nar a viure sa festa.

- És dura sa preparació per a sers’homo des be?

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

Tòfol Bosch Salord, s’Homo des Be

- Que ha significat per a tu que el teugermà t’hagi confiat portar el “Be deSant Joan”?

- Una alegria molt grossa perquè pucseguir la tradició de la família, mon pare ien Pau han dut es be, els tres germans hemfet de descarregadors, enguany ho farà escunyat. A més un germà de la meva donava dur el be i un altre germa el va descar-regar.

En Cristòfol Bosch Salord, l’amo d’Albranxella té 39 anys i és germà del caixer pagès de Tramuntana queenguany ha confiat amb ell per a dur damunt les seves espatlles el be de Sant Joan. Casat i pare de duesfilletes. A l’igual que el seu germà, també sompare va ser homo des Be i d’aquesta manera segueix la tra-dició dels descendents del mític l’amo en Pau d’Algaiarens.

- Sa primera vegadava ser al 2005 i des dellavonces no he fallat.

- Has viscut Sant Joandes de dalt i des de baix.Què és per tu sa festa?

- Per jo és una cosa moltpolida, sempre m’ha agradatsa festa. He anat molts d’a-nys darrera es meus cunyatsper si necessitaven res finsque ells en vam convèncer aparticipar i des de llavoncesno he fallat mai.

- Quin és el moment desa festa que més t’agrada?

- M’agraden tots, SantJoan és tot, no podria esco-llir un moment o un altre, sinó que és unconjunt sa festa, encara que sí que te pucdir que m’agrada molt es matí de SantJoan.

- Sols fer dues tandes, tres...?- Ara només faig una tanda perquè tenc

s’al·lot que surt es dia de Sant Joan matí ijo surtiré es capvespre.

- Quants anys té el teu fill?- 12 i en fa tres que ja surt a Sant Joan.- Com a pares que teniu un fill rela-

tivament jove a sa festa, com viviuaquesta responsabilitat?

- Els primers anys un poc nirviós perpor de que els hi passi res. A més per edatells van davant i jo ja començ anar endar-rera., senyal de que ja tornam vells.

- Enguany seràs es descarregadordes be, com ho dus?

- Bé, se que és una cosa molt polida ique me fa molta il·lusió, però quan mésens hi atracam més nirviós estic (rialles ies mira la seva dona i cunyats). És sa veri-tat...

tirar-la a l’aire jo vaig quedar un poc mésendarrera i en el moment que algú va voleragafar-ne un bocí, que era el tros on hihavia s’ansa, en ves d’agafar-lo el va llan-çar cap a munt i em va rebotar a la cara do-nant-me un bon cop al nas. Va ser un bonensurt.

GINES RUIZ MOLINA, DESCAR-REGADOR

Ginés Ruiz Molina, de 47 anys, va ar-ribar a Ciutadella amb sols un any d’edat.Com molts al·lots d’aquells anys va anar al’Escola des Born (sols hi havia Es Born oCalós) i després d’acabar EGB es va posara fer feina de manobre, però al conèixer laseva dona va decidir fer-se pagès i ara ésl’amo d’Alfurinet des de fa 20 anys.

- Com vas decidir fer-te pagès?- Jo festejava amb sa que ara és sa

meva dona i amb ella, és clar, anava alcamp on ells vivien. Vaig quedar sensefeina de manobre i va ser quan va decidirfer-se pagès i d’açò ja en fa 20 anys.

- Quan vas començar a sortir a sacolcalda?

dins ell. He entrenat molt dins ses tanquesde per ca nostra i ara un poc d’asfalt per afer més call.

- Quin és el moment que et fa mésil·lusió des Dia des Be?

- Supòs que vestir-me es matí, quan empintin ses creus, es primer toc i sa sortidades cas caixer i arribar es vespre a ca nos-tra, a trobar-me amb sa família imagin queha de ser molt polit.

- Com a cavaller quins són els mo-ments de la festa que més t’agraden?

- Triar un moment és molt mal de fer...Hi ha actes de sa festa que a mi m’agradenmolt i potser sa resta de cavallers no elsaprecien tant com es caragol de SantaClara des matí on estàs amb contacte ambels més petits i els més majors de cadacasa. M’agranden més aquests momentsque es “bum” que hi ha al Caragol des Bono as Pla. Són moments totalment diferents.

- L’any passat vas tenir un petit acci-dent als Jocs des Pla, que de tot d’unava preocupar a més d’un al perdre el co-neixement. Recordes que va passar?

- En el moment de rompre sa carota i

19

entrevista

20

TAPAS · BOCADILLOSMENÚS DIARIOS

MENÚS ESPECIALESSALA DE JUEGOS

BAR O.A.R.Se alquila casa de campo en Camí deSant Joan de Missa, Ses Quarterades. 4 habitaciones dobles, cocina, 2 baños,

2 terrazas (1 cubierta), comedor,porche, piscina.

Sólo meses de verano.

Para más información llamar a:638 555 887 - 971 38 47 62 TEL.: 971 38 26 97

posen enguany per a la participació i quehan de ser acatades per tots els partici-pants.

Entre aquestes normes n’hi ha algunesde protocol, de comportament, d’imatge itambé de participació als actes. Entre ellscal destacar per exemple, pel que fa a cai-xers i cavallers s’explica on s’ha de salu-dar com per exemple davant lesresidències del caixer senyor i caixer ca-

cions per a caixers i cavallers de la qual-cada. Festes de Sant Joan de Ciutadella deMenorca. Any 2012” es va entregar a ca-dascun dels cavallers de la festa en el mo-ment d’apuntar-se a la colcada i que hanpogut repasar i consultar fins a la reunió dediumenge passat. Els dos caixers senyorsque representaran a Carles d’Olvar van re-cordar als participants de la colcada elsprotocols de la festa i les normes que s’im-

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Itziar Lecea

Normativa de festa gran

Diumenge passat els represen-tants del caixer senyor Carlosd’Olivar Despujol, Lluís i

Simón d’Olivar es van reunir Davant l’Es-glésia amb els caixers i cavallers que par-ticiparan a la colcada de les festes de SantJoan de 2012, així com amb els dos fabio-lers.

La Casa d’Olivar va editar un petit lli-bret que sota el títol de “Normes i obliga-

l’arribada de Sant Joan deMissa no es podran fer incursions als car-rers veïns i fora del recorregut tradicional.S’intentarà també agilitzar el caragol deSanta Clara evitant incursions pels carrersno tradicionals.

Finalment es van fer recomanacionssobre les begudes. El no assistir senseprevi avís justificat es tindrà com unaofensa cap al caixer.

Pla. Les carotes les correran els cavallersde més edat amb el cavaller que ells ele-geixin. A un dels dos caixers pagesos licorrespon una carota. Pel que fa al córrerabraçats tenen prioritat els 12 cavallersque han corregut la tercera tanda de s’en-sortilla amb la parella que triïn. Per reco-manació de caixer senyor s’evitarà ferentra i abeurar els cavalls a cotxeries ihorts del Pla per tal de no retardar la col-cada. També el dissabte de Sant Joan, a

pellà, palaus nobles, Ajuntament, CalBisbe, esglésies i capelletes per on passi lacoalcada, o davant cal caixer casat sempreque hi hagi la bandera posada. A sant Joande Missa no es podrà descavalcar fins queho faci el caixer senyor. Per no rompre lacolcada i perdre temps només es podràabeurar el cavall en els punts establerts,com a Sant Joan de Missa.

Pel que fa a la vestimenta els caixers icavallers han d’anar vestits tradicional-ment, tan ells com els seus cavalls que totsells han de ser sementals. Els cavallers hande portar els cabells arranjats i no dur pier-cings a l vista.

Els caixers pagesos estaran a les ordresdel caixer senyor i com a tals hauran de serrespectats.

Pel que fa als replecs els cavallers hande respectar els punts de replec i ser puntu-als, i donar-lis agilitat. No es podran incor-porar a la colcada una vegada s’hagi recollitla bandera. El replec del dia de Sant Joancapvespre començarà mitja hora desprésd’haver deixat el caixer senyor al seu palaudesprés de la beguda de la Capellana.

Els jocs des Pla també tenen la sevanormativa. L’anella serà col·locada pel ca-valler de més edat que hagi de córrer s’en-sortilla, tan es matí com es capvespre deSant Joan i no pels caixers pagesos coms’havia fet darrerament. Els cavallers quevulguin participar als jocs s’han de llevarel capell com a senyal de la seva intenció.Els caixers pagesos no podran cedir la sevaasta, tampoc els cavallers que per edat elshi pertoqui. Si no volen córrer ho han decomunicar als caixers pagesos. Els caixersfadrí i casat no podran córrer als jocs des 21

report santjoaner

22

tenia el llibre publicat. Pensa que quan en-vies l’original ells no saben qui hi ha aldarrera, si vas en cadira de rodes o cami-nant. És primordial tenir paciència enaquests casos i jo vaig tenir sort i m’haagafat una editorial que edita llibres d’au-tors japonesos, nord europeus i d’altres.

- Quina és la teva opinió sobre el mo-ment actual de la literatura menor-quina?

- És una situació molt bona! No enshem de preocupar perquè els escriptors iartistes en general solen tenir un ego tangran que en cas de proliferació s’eliminenentre ells per mantenir l’equilibri de l’es-pècie. No hi ha por que desapareguem elsescriptors menorquins. – xerra tan seriosa-ment que jo estic concentrat escrivint, finsque veig que les seves paraules són ironiade la pura i me’l mir...ell esclata a riure ijo...us ho podeu imaginar!-

- Alehop reflecteix la Menorca actualo és una visió universal de les feblesesdels humans?

- Per precaució vaig eliminar colqueescena massa evident de la realitat menor-quina! Si és una visió universal? Realmentsi el que he escrit afecta altres galàxies es-teim ben fotuts! Es tracta d’un llibre pro-fund i crític disfressat de comèdia, que ésla manera més directa d’arribar a la gent.El més difícil és conjugar la diversió ambla profunditat de l’obra. És un llibre pensatper llegir-lo entre línies.

- Escriure és per a tu una teràpia?- Per mi és un exercici que haig de fer

per mantenir-me en forma. És un estímulper aferrar-me a la vida. Em van recoma-nar massatges hawaians i molt de sexe, ivaig descobrir que escriure és el que méss’hi assembla.

- Com definiries la Atròfia MuscularEspinal? Però no vull la definició mè-dica, ja la trobarem a la wikipèdia, elque vull és la teva definició personal...

- Depèn de si l’ha llegit o no, tanma-teix el llibre és prim, té la mida ideal per-què me’l llencin al cap.

- Quina ha estat l’evolució de l’es-criptor en aquests 8 anys des de Diálo-

gos con Axel fins a Alehop? Què hitrobarem a n’aquest llibre que el fa di-ferent de l’anterior?

- Ara sé més coses, tenc més experièn-cia. Sé escriure millor. L’estil de cada llibreés ben diferent i el tracte amb els perso-natges també. La temàtica no té res aveure, l’altre era més descaradament auto-biogràfic, aquest té esquitxos autobiogrà-fics en tots els personatges. El que té mésen comú amb l’anterior és el punt irònic ide comèdia.

- És difícil publicar a Menorca? Etva ajudar la teva cadira de rodes a queet publiquessin?

- És complicat publicar per tothomarreu. Jo vaig enviar el manuscrit a diver-ses editorials i em vaig posar com a datalímit de publicació un any; als sis mesos ja

TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

José Antonio Fortuny:“Hi sobra assistencialisme i hi faltendrets humans”

Avui hem anat fins a Maó aveure en José Antonio Fortuny,l’escriptor menorquí autor de

l’exitosa “Diálogos con Áxel” i que ara, 8anys més tard, publica “Alehop”. Ambien-tada en un circ, es tracta d’una comèdianegra que ens parla de la supervivènciadels més febles en un món hedonista i hos-til. Quan el 2008 el Govern de les Illes Ba-lears li va concedir el Premi Ramon Llull,el primer que va dir ell va ser: “Però si jono m’he presentat a cap premi!”. Fortunypateix una malaltia neuromuscular dege-nerativa, però té intactes els signes que mésdemostren intel·ligència en una persona:els sentits de l’humor i de la ironia.

- Ara estàs en plena promoció del teunou llibre i ja t’han fet algunes entrevis-tes, què és el que no t’han demanat en-cara?

- Creus que la gent et fotrà el llibre pelcap?

- I tu què haguessis contestat?

23

és culpa teva imeva, que alcap i a la fi somels que la pa-guem?

- Crec quenomés l’ambiciód’uns pocs ha pro-vocat aquesta catàs-trofe. Les regnesdel món les duenuns pocs i aquestspocs, com els do-lents del cinema,només perden a les pel·lícules; elque em sap més greu és que no tin-dran el càstig que es mereixen. Ienmig de tot aquest desgavell comsempre s’obliden les coses bàsi-ques com ara complir els drets hu-mans, respectar la diversitatfuncional (la discapacitat). Fixa’tquines paraules he utilitzat, perquècrec que s’han d’emprar les parau-les adequades, sobretot quan feimreferència a la “capacitat” de lespersones. Els que són “incapaços”

d’oferir-nos una assistència digna ensdiuen “discapacitats” a nosaltres que nofeim més que lluitar pels nostres drets.

- I jo que t’anava a demanar per lateva relació amb els polítics...

- Els polítics amb els que he tractat sóntots molt amables però amb poques solu-cions. Tant de bo fos al revés! La veritat ésque tenc una relació tensa amb ells i nomésdeman que no siguin tots iguals. Vull pen-sar que hi ha gent honesta.

- Ara et vull fer un parell de pregun-tes per posar a prova la teva ironia:Creus que Ciutadella i Maó estan amolta distància o poca?

- Depèn de si hi vas amb cotxe, cami-nant o nedant! Vull dir que depèn de la ideaamb què hi vagis: si vas cercant diferènciesestan molt enfora, si vas amb una mentoberta són molt a prop. No hi ha cap dis-tància que una “pomada”...ui perdó! Queun “gin amb llimonada” no pugui fer méscurta!

- Creus que els menorquins llegimmolt o poc?

- Llegim massa i tot! Com que el sis-tema educatiu actual obliga als fillets de 7anys a llegir Proust quan arriben als 10 jaho han llegit tot i es dediquen als videojocs.Seriosament vull dir que la lectura és unaactivitat minoritària...i si llegeixen el meullibre ja rematem als pocs lectors què hi ha.

som un activista en aquest sentit. Espanyaestà a la cua d’atenció social a nivell euro-peu, una atenció pèssima, poc dotada i moltmillorable. Mira, a efectes socials, la mevamalaltia és el mateix que una persona ques’ha romput l’esquena, no demanem res es-pecífic per nosaltres. Som una societat di-versa on hi ha miopes, gent gran...personesque van perdent facultats, – aquest és undels arguments del meu llibre- la gent vaacumulant problemes al llarg dels anys.

- Quina és la teva proclama?- No deman que la gent prengui cons-

ciència, ni deman caritat...vull que la genttengui drets i que hi hagi lleis ben dotadeseconòmicament per assegurar la consecu-ció d’aquests drets. Un 80% de personesamb discapacitat viu per davall del llindarde la pobresa i açò en 40 anys de democrà-cia no estranya a ningú? Crec sinceramentque alguna cosa falla en el sistema de dis-tribució tan injust d’aquest país.

- Menorca és una societat prou ma-dura per conviure amb malalties com lateva?

- Personalment percep una mentalitatuna mica desfasada vers la resta de l’estat.Veig massa caritat, massa “mesquinet”,massa “minusvalidisme” com solem dirnosaltres. Hi sobra assistencialisme (que ala llarga resulta car) i hi falten drets hu-mans.

- Com a observador privilegiat de lanostra societat, creus que aquesta crisi

cultura- És una malaltia cruel i des-

pietada que et va destrossant el cosmentre et manté intacte el coneixe-ment. Un 80% dels casos diagnos-ticats no arriben als 2 anys de vidai la majoria són fillets. La malaltiaté diferents graus, per açò jo he ar-ribat als 40 anys sempre amb lameva vida penjant d’un fil. Dona-ria el que fos per veure el final d’a-questa i altres malalties perquè lagent deixi de patir. Crec que hemd’aprofitar cada moment quevivim, no ens hem de resignar illuitar.

- Què et permet i què no etpermet aquesta malaltia?

- Com a exemple et diré que elprimer llibre el vaig poder escriurea mà i aquest altre l’he dictat. Grà-cies als programes informàtics hepogut escriure el llibre. Ara mateixjust puc borinar un parell de dits dela mà dreta i respir amb dificultatperò encara puc veure la mar, pucgaudir d’una bona conversa, pucsomriure i pensar que encara esticviu. Per sort el cap em ben funciona! Crecque ens hem d’aferrar a qualsevol fita,hem de tenir motivacions i qualsevol pe-tita cosa que aconsegueixes és molt mésbarato que intentar arribar als grans som-nis.

- Com s’afronten les percepcionsdels demés sobre un mateix? T’afectenles mirades de la gent?

- Ara ja surt molt poc de casa i quan hofaig veig que les mirades són generalmentd’admiració. No m’importa gens el quepensen quan em veuen, fins i tot em di-verteix. – Ara comença amb les anècdotesque ens fan riure de valent- N’hi ha queem criden com si fos sord, n’hi ha que s’a-drecen al meu interlocutor per parlar de micom si jo no hi fos i hi ha els fillets que sónels més sincers; molts menuts s’atraquenperquè els fa gràcia la cadira, alguns pen-sen que és un cotxe o un tren i les sevesmares els estiren del braç tan fort quesegur que més d’un s’ha romput la claví-cula per culpa meva. Que et considerin“tonto” té les seves avantatges: els pucmatxacar als meus llibres sense que es sen-tin al·ludits!

- Anem ara a un tema ben seriós, éseficaç l’actual llei de dependència?

- És una estafa! Jo tenc el grau màximde dependència que vol dir que necessit as-sistència les 24 hores del dia i em donen350€ al mes, creus que és raonable? Jo

24

Divendres 15 de juny20.00 h: Inauguració d'una exposició amb els originals de les portades dels especials de Sant Joan del diari Menorca dels darrers 30 anys. Espai d'Art Xec Coll. Fins al30 de juny. Gratuït.22.00 h: Representació de la sarsuela Foc i Fum, amb la direcció escènica de Miquel Fullana i la musical de Josep Agustí Colom. Teatre de Calós.Dissabte 16 de juny22.00 h: Representació de la sarsuela Foc i Fum, amb la direcció escènica de Miquel Fullana i la musical de Josep Agustí Colom. Teatre de Calós.Vetlla des be, al carrer Formentera, 48 bis. Gratuït.Diumenge 17 de juny09.00 h: Dia des Be: primer toc de fabiol a cal caixer senyor (plaça de la Catedral, 8). Visites durant tot el dia. Gratuït.11.00 h: Representació de la sarsuela Foc i Fum, amb la direcció escènica de Miquel Fullana i la musical de Josep Agustí Colom. Teatre de Calós.20.00 h: Tirar avellanes a l'avinguda de la Constitució. La Banda Municipal de Música actuarà davant el bar de Calós. Gratuït.Dimarts 19 de juny20.00 h: Inauguració oficial de l'exposició Ritus IV: Cap i Cua, obres de Rafa Forteza. Oberta des del 14 de juny i fins al 21 de juliol. El Roser. Gratuït.Dimecres 20 de juny20.30 h: Projecte ERA, concert fusió de rock i música gregoriana amb la Coral Clau de Sol de Ferreries, dirigida per Montse Mercadal, i un grup de rock. Sala Poliva-lent del Canal Salat.Divendres 22 de juny21.00 h: Festers de Sant Joan a diversos punts de Ciutadella. Gratuït.Dissabte 23 de juny14.00 h: Dissabte de Sant Joan: a cal caixer senyor, el fabioler demana permís per començar el replec de la qualcada. Gratuït.18.00 h: Entrada del caixer senyor al Caragol des Born. Plaça des Born. Després, diferents actes amb la qualcada de protagonista (ves-pres a l'ermita de Sant Joan de Missa, Corregudes a sa Plaça i Caragol de Santa Clara), que acaben, ja de matinada, amb la beguda decaixers i cavallers a cal caixer senyor. Quan són a Sant Joan de Missa, moment de tirar avellanes a la Contramurada. Gratuït.

JJUUNN YY220011 22

molt importanttenir el feedbackdel lector, i que ellsol escriure per unideal de lector moltconcret: dones rossesde llavis turgents; iqui li sol enviar co-mentaris solen ser se-nyors amb barba.Parlam d’unes figuressantjoaneres que te ala paret. M’explicauna col·laboració im-minent del baix baríton Simón Orfilaamb la causa de la seva malaltia. I fi-nalment me’n vaig, però abans pucparlar una bona estona amb sa mare,sense que ell en sapi res, és una entu-siasta senyora, amiga i gelosa del seu

fill a qui li brollen paraules d’agraïment iamor cap al seu José. Em despedesc i emsembla que la veig vestida de taquillera imentre vaig baixant per Es Camí des Cas-tell sent una música de trompetes i tamborsque m’avisen que la funció és apunt de co-mençar, ja tenc ganes d’entrar al circ deJosé Antonio Fortuny i sentir...Alehop!

Abans de tornar cap a Ciutadella li dicque he llegit al Web del seu llibre un co-mentari d’un jove de València que desitjaveure l’edició digital perquè “los que nopodemos rascarnos la nariz la necesita-mos”. Ell em diu que dels llibres en paper– en té l’estudi ple a vessar- enyora fulle-jar-los amb els dits i sobretot la olor delpaper en passar les pàgines. Em diu que és

cultura

- I del sentit de l’humor què me’ndius?

- Amb la crisi que hi ha ara, entenc per-fectament que la gent perdi el sentit del’humor.

- Què m’aportarà el teu llibre?- Pots passar una estona ben divertida.

Tindràs una visió de la vida amb coses queno hauries ni pensat. I segurament et trauréun somriure.

DEL 15 AL 23 DE JUNY DE 2012DEL 15 AL 23 DE JUNY DE 2012

25

Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36- Me ofrezco para cuidar personas mayores y limpieza porhoras. Buenas referencias y coche. Elena 679 287 699- Chica joven se ofrece para trabajos de limpieza, camarera depisos y camarera de bar. Tel. 663 410 437- Vendo bicicleta MTB de carbono talla L Mérida 96 en buen es-tado. 1.500 euros. Tel: 650 289 264-TENGO 36 AÑOS , soy trabajador, honesto y me ofrezco paratrabajar de camarero, ayudante de camarero, friegaplatos, re-ponedor o peón de limpieza. con muy buena actitud en el tra-bajo. Tel: 675 13 25 33 - Ivan.- CAMARERA DE PISOS , con formación específica en esta ramay con amplia experiencia en hoteles de menorca, se ofrece paratrabajar. rápida, eficiente y eficaz. Tel: 637 24 64 92.- CHICO MENORQUÍN , responsable y con carnet de coche, seofrece para trabajar de friegaplatos, pinche de cocina, peón delimpieza, mozo de almacén o reponedor. Tel: 618 19 94 18- CHICO RESPONSABLE busca trabajo de friegaplatos, pinche decocina, limpieza o similar. También como ayudante de cama-rero. Muy trabajador. Tel: 630 76 32 87.- CAMARERA DE COMEDOR con mucha experiencia se ofrecepara trabajar en hoteles o restaurantes. trabajadora y con buencarácter. Tel: 628 66 27 83.- Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo en unaempresa de limpieza o bien en hoteles de camarera de pisos,friegaplatos o ayudante de cocina. Tel. 639 88 10 24.- CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar.también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegapla-tos. Muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27- Se ofrece chico para jardineria con mucha experiencia y ma-nejo de todas las herramientas. Carnet de conducir y vehiculopropio. 676 66 95 97- CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar.también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegapla-tos. muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS

– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254- Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254- Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel.626 000 254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. % puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- AYUDANTE DE COCINA con amplia experiencia se ofrece paratrabajar. También como ayudante de camarero, pinche, limpiezao friegaplatos. Gracias por su atención. Tel: 627 63 52 45.- Busco trabajo de LIMPIEZA, CAMARERA DE PISOS, FRIEGAPLA-TOS o PINCHE DE COCINA. Muy responsable y cumplidora enel trabajo. Tel 639 88 10 24.- ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza.También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén.

26

27

Recuerdo Cincogema de años pa-sados, cuando todavía no se habíaconvertido en un desmadre.

Antiguamente estas fiestas eran deocio y porque no, reposo; los jóvenesde antes solíamos ir a acampar, nos

llevábamos las cañas de pescar, una luzde carburo, un fogón o una parrilla, un balón para jugaren la playa, y por supuesto los ingredientes para la pae-lla, o sea arroz, un conejo, tomates, ajos y cebollas parael sofrito, lo demás lo adquiríamos en el mar; cangrejos, caracoles ylapas, y la paella salía soberbia. Pero ahora como cojas un cangrejo o unalapa tienes que trabajar un año para pagar la multa y menos mal que noestamos en un país árabe ya que se nos cortarían las manos, ¡Ah! Se meolvidaba, y una botella de gin por si antes de comer alguien quería hacerun ginet con pescado frito que solíamos pescar. Ahora las cosas han idocambiando Cincogema ha evolucionando y cada vez con mas ímpetu, yse han ido agregando nuevos grupos. Lo cierto es que antaño para insta-larte en una cueva o trinchera, tenias que espabilarte y madrugar, porquesi no te quedabas fuera, era tal la demanda, que la juventud opto por latienda de campaña, pero llegaron los políticos y los del GOB que lo sabentodo, y empezaron a prohibirlo todo, y empezó la persecución contra losque íbamos de acampada. En Estados Unidos ocurrió algo similar, losYankis y algunos colonos perseguían a los indios arrasando sus pobla-dos, bueno es una comparación exagerada, pero la verdad es como te pi-llen en una tienda de campaña se te cae el pelo y quizás dormir en lacárcel, como si fueras un delincuente o peor, ya que los delincuentes estánen la calle, y eso te da tanta rabia, que te dan ganas de emigrar.

¿Como es la Cincogema de ahora? Pues la juventud de ahora piensamás en la bebida que en la comida, se olvidan que la comida es lo másimportante, es una pena, pero así es; e de ir a pescar como no vaya su tía,en fin sigamos, y además bajan a la ciudad a la discoteca y suben a la ur-banización de madrugada, y vete a saber como, bueno siempre hay algúngrupo que es responsable y suele ir a pescar y hacer vida natural, aunquetenga que pasar estas fiestas en un apartamento o en un camping legali-zado, claro, pero tienes que desplazarte a Cala Galdana o Alayor, si no,no acampas, y paga un mínimo de 45 € o mas . Así ha terminado nuestracincogema, en apartamentos y bebida, con algunos actos de gambe-rrismo, provocados por el alcohol. Yo lo que no entiendo es que si detoda la vida estas fiestas han sido tradicionales ¿Por qué el Ayuntamientono acondiciona sitios para que la juventud pueda ir a campar? ¿Acaso noseria interesante colaborar en estas fiestas con la juventud, para que nose pierda la tradición? ¿Porque no se acondiciona es Pinareto cualquierotro sitio?

Demasiado bonito ¿no creen? En fin tendremos que esperar otrostiempos con más libertad y menos democracia ya que la democracia nosha privado de muchas costumbres en Menorca. Nuestra democracia malpracticada solo ha beneficiado a los delincuentes, periodistas y a los po-líticos que se llenan los bolsillos con nuestro dinero, mientras la gente deha pie esta en el paro, y naturalmente se ha empobrecido ¡¡¡ y a vivir mu-chachos que la muerte es segura!!!

. José Mª Cleofe Estévez

Cincogema(Pentecostés)La gran sort per l’estabilitat i pau del poble pot

ser la manca d’informació, o desconeixement, peròcrec que més i majoritàriament la despreocupació,perquè de saber moltes coses com les que ara vaig adonar a coneixia al millor podria ser un greu obsta-cle per el benestar dels nostres conciutadans, és bencert i llastimós que els principals governs democrà-

tics no han mogut ni un dit per fer justícia que proufalta fa, a tota persona que s’ha aprofitat indegudament dels dinersdels altres, a primera vista justa però mirant i so pesant aquest fets unainjustícia digna de ser castigada, per tant no es d’estranyar que sentisdir molt sovint que la Llei no es igual per a tots.

Un pot entendre que un negoci vagi malament, per mala gestió,per ineptitud o perquè els gestors són uns lladres o fins i tot de vega-des perquè sorgeix en el teu sector una Apple de torn que tu no vasveure arribar i deixes de ser competitiu de la nit al matí. Fins aquí totnormal, així és la vida. El que francament costa bastant d'entendre i ex-plicar, és que els màxims responsables de totes les caixes d'estalvisespanyoles que en aquests últims quatre anys s'han anat a les roques,no només hagin de no afrontar cap tipus de responsabilitat penal sinóque s'hagin deixat el vaixell enfonsat amb la vida totalment solucio-nada. Com a mínim als EUA van haver de passar la vergonya de des-filar pel Senat en una comissió d'investigació a donar explicacions.Estem parlant d'entitats financeres no només rescatades amb dinerspúblics, sinó que estaven en la seva majoria controlades per organis-mes públics. El més semblant a una banca nacionalitzada.

Manuel Escribano, exdirector general de Caixa Segòvia. Es pre-ju-bilar amb una pensió pactada de 6 milions euros.

José Luis Méndez, exdirector general de Caixa Galícia. Ha rebutuna pensió de entre 15 i 20 milions euros.

Lluc Hernández, exdirector general de Caja Duero. Ha rebut unaindemnització de 1,3 milions euros.

Francisco Fernández, exvicepresident de Caixa Espanya. Ha co-brat 500.000 euros, com a treballador en excedència de l'entitat.

Roberto López Abad, ex director de CAM. Se va assegurar ambquatre alts executius una prejubilació de 12,8 milions euros en total.

Josep Maria Loza, exdirector general de Caixa Espanya-Duero.Va cobrar 10 milions euros, entre indemnització i pla de pensions.

María Dolores Amorós, exdirectora general de CAM. Va pactaruna pensió vitalícia de 370.000 euros anuals.

Ricard Pages, expresident de Caixa Penedès. Comptava amb unpla de pensions d'11 milions euros.

Domingo Parra, exdirector general de Banc de València (Ban-caixa).

Va pactar una indemnització per la seva sortida de 7,5 milionseuros.

José Luis Pego, exdirector general de Nova Caixa Galicia.Va pactar el pagament de 10,8 milions euros, en concepte d'in-

demnització i pensió.Juan Salido, exdirector general de Cajasol (Banca Cívica). Es pre-

jubilar amb una pensió de 950.000 euros.Manuel Troyano, ex-director general de Caixa Penedès.Va pactar amb tres directius una pensió per un volum agregat de

20 milions euros. Com ja he dit al principi la gran sort és que aquesta per a una de

tantes nefastes noticies sols es sabuda per una minoria.Hi ha una gran quantitat de persones corruptes que sembla ser que

tots ells són intocables , i alguns d’aquests fins i tot tenen la vergonyade donar lliçons de honestedat i de com viure honradament, tant solsveureu o sentir-los, fa que me vinguin pensaments que no me són be-neficiosos ja que durant la meva llarga vida he anat aprenent i inten-tar viure, honradament. És una llàstima que cada vegada, són menysles bones noves, però així i tot tinc l’esperança de que el món puguitrobar el bon camí on hi pugui , regnar la justícia,la pau i la llibertat,i on veritablement les Lleis siguin igual per a tots.

Andreu Genestar Sabater

Privilegis

opinió

28

I damunt l’escenari el cos

i la veu de Simon Orfila. Un

luxe.

I tots els altres: Donna Anna una espècie

d’Anita Ekberg desesperada i Zerlina, i Ma-

setto, i Don Ottavio i un etc.d’admiració.

Magnífics.

I l’orquestra ... i el cor...

I una direcció d’escena agosarada i sense

vergonya. I el vestuari, i la llum...

Crec que el Principal de Maó, després de

quasi dos segles de representacions d’òpera

romàntica sobretot italiana, s’hauria d’espe-

cialitzar amb un repertori més antic, crec que

el públic de Menorca hi està preparat. Què

me’n deis d’un “Fidelio” de Beethoven? O

un Així ho fan totes de Mozart? O el Món de

la lluna de Haydn? O un Martin i Soler?

Deixau Nabucco, Aida i Carmen per als

grans escenaris.

Pensau-hi. L’arquitectura del teatre és

perfecta per un repertori “vienès” i crec que

vindria gent de fora si es feia una bona pro-

moció.

Ramon Cavaller

tits de la televisió berlusconiana, o sia, les

dones molt sexy i elegants.

No us faré el catàleg dels Don Giovannis

que he vist durant la meva vida d’anar pel

món, però us diré que el del Principal de

Maó és el que més m’ha emocionat:

El teatre, una bombonera que te trans-

porta al neoclacissisme, molt més que ho

podria fer un Liceu o un Scala. Amb una

acústica magnífica.

El públic, atent i entusiasta, càlid.

El “Don Giovanni” al Principal deMaó, entre la internacionalitat i elprovincianisme

Vaig assistir dia 3 de juny a la re-

presentació de “Don Giovanni”

al teatre Principal de Maó. Vet

aquí unes reflexions:

La lectura d’introducció, abans de co-

mençar l’espectacle, es va fer en castellà amb

l’excusa que així ho entendria més gent.

L’acte em va fer empegueir, escoltar un se-

nyor ben menorquí dirigint-se a un públic

menorquí i no confiar en la llengua de

Ramon Llull. Se’n diu d’això autodí?

La projecció de subtítols durant la repre-

sentació (Le didascalie, com en diuen els ita-

lians) no van aparèixer tampoc en la llengua

de Menorca. Us imaginau al Teatro Real de

Madrid que emprassin l’anglès amb l’excusa

que així ho entén tothom? Els madrilenys

protestarien.

He vist representacions d’aquesta òpera a

Praga, on es va estrenar, tenc el record d’una

posta en escena que recordava els expressio-

nistes alemanys. He vist també la producció

de Peter Brook a Estocolm on l‘acció se si-

tuava a les pel·lícules italianes dels cin-

quanta, fent èmfasi a la llengua que

semblava un italià exagerat.

Al teatro Olimpico de Vicenza vaig

veure el Don Giovanni de Gazzaniga , amb

els personatges moderns que pareixien sor-

opinió

29

esports

TEXT i FOTOS: Escola de Ciclisme del Grup Esportiu Es Port

Júlia Torres Barcelódel Grup Esportiu Es PortCampiona de Balearsde contrarellotge individual juniorfemení

El passat diumenge, dia 10 dejuny de 2012, pel matí, es dis-putar el campionat de contrare-

llotge individual de ciclisme, a Montuïri(Mallorca), per a diferents categories. Ladistancia a recórrer eren un total de 18,7km. En la categoria junior es varen despla-çar per participar a dita prova, els inte-grants de l’escola de ciclisme del GrupEsportiu Es Port en categoria junior, enPau Torres en masculí, i Júlia Torres en fe-mení. La meitat del recorregut es va ferbastant dur ja que el vent bufava ambmolta intensitat. En Pau Torres va quedaren 4rt lloc, i la seva companya d’equip delGrup Esportiu Es Port, Júlia Torres, va serla que va fer el recorregut en menys tempsque les altres participants contrincants iaixí es proclamar campiona de balears decontrarellotge individual femení.

Júlia Torres , tercera per l’esquerra, al podium de guanyadors.

úlia Torres Barceló amb el seu germà, Al-bert Torres subcampió balears CRI, catego-ria sub-23

Pau Torres Hu-guet, 4art clas-sificat en juniormasculí

30

Ses pàgines d'en Bep d'Cuina nostra

Coca amb tomàtigaIngredients: 500 g de farina, 150 g d'aigua, 175 g d'oli d'o-liva, un tros de llevat de forner, sal, all, julivert i pebre vermell.3 o 4 tomàtigues d'estiu ben polides o 1/2 quilo de tomàti-gues.

Preparacio: Per a fer la pasta de coca posarem la farina dinsun ribell i al mig hi farem un forant on hi ficarem primer elgot d'aigua teba on hi haurem desfet el llevat. Després hi afe-girem l'oli d'oliva i ho anirem pastant fins aconseguir unamassa ni molt dura ni molt molla. L'estendrem damunt unallauna de forn que estara untada d'oli. La deixarem estovarentre una hora i una hora i mitja. Salarem la pasta de la coca,i dins un bol o un got mesclarem un poquet d'oli amb pebrevermell i amb un pinzell untarem ben bé la superfície de lacoca. Després hi posam les tomàtigues tallades per la meitat -han de ser ben madures- i damunt cada mitja tomàtiga unaculleradeta d'all i julivert picats, un pols de sucre i una culle-radeta de pa o galleta maria ratllada.Ho enfornam uns 20 minuts a foc mitjà o fins que vegem queestigui a punt.

A la portada del Setmanari El Iris s'hi reproduïa en unrecuadre la Junta de Caixers que havia de protagonitzarel bienni 1962-1963. Caixer capellà, Miquel AngladaGelabert; caixer senyor, Juan Manuel Saura Mercadal;caixer pagès de Tramuntana, Francesc Camps Pons,l'amo de Santa Margalida; caixer pagès de Migjorn, ToniPons Salord, l'amo de Binipati Nou; caixer menestralcasat, Antoni Marquès Lluch; caixer pagès fadrí, Ton iBenejam Marquès de sa Muntanya Vella.També s'anunciava la celebració del Dia des Be i la

pelegrinació salesiana a Monte Toro.S'obria el quiosc de gelats "La Menorquina" de la

plaça de Ses Palmeres.Es representava "Foc i Fum" al Cercle Artístic.

El Iris 15 de junyde 1962

31

• Que IB3 TV no va voler informar de la pre-sentació de l’Iris de Sant Joan a Mallorca i solsdonà cobertura a l’acte com un acord entre elsajuntaments de Ciutadella i Manacor. Segons

fonts consultades IB3 no volia fer propaganda d’unaltre mitjà de comunicació. Açò es diu pluralitat infor-mativa a una tv pública que pagam entre tots els ciuta-dans de les Illes.• Que si no hagués estat per Càrites, 5.000 menor-quins no haguessin pogut menjar l’any passat.• Que el Govern xerri de retallar diputats, i no de eli-minar totalment la llista de diputats, la doble llista. Ales primeres legislatures sols hi havia una sola llista acada Consell Insular, i els consellers eren a la vegadadiputats i sols cobraven les dietes pere assistència alParlament. D’aquesta manera sí que es faria un granestalvi, i no retallant uns quants de diputats.

• La gran acollida de l’acte de presentació de l’Irisa Manacor per part del seu batle i dels responsables dela Fundació Alcover.• El tast de productes de Menorca a Manacor, amb ginXoriguer amb llimonada, formatges de Binigarba, pas-

tissets de s’àvia Rita, cervesa Illa i vins de Binitord.• Que l’ocupació hotelera prevista del 15 juny al 15 setembreserà del 95%, segons dades del Govern de les Illes Balears.• El Turisme de Salut, en la seva vertent de “turisme de ioga”que aquest dies s’està vivint a Sa Caleta on 17 turistes txequeshan escollit Ciutadella per a practicar les seves rutines d’aero-bic i meditacions sota la direcció de la campiona del món,Olga Sipkova.• La inauguració avui divendres de la Discoteca Space.

Dites i refranys...- Quan hi ha sang de tot color, no es pot ser caixer senyor.

PARENÒSTIC DEL MESDE JUNY DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,17 i es va pondre a les 21,07 h.Dia 30 el sol sortirà a les 06,19 i es pondrà a les 21,17 h.

LES LLUNES DE MAIG

Dia 4 lluna plena en Sagitari.Dia 11 lluna minvant en Peixos.Dia 19 lluna nova en Bessons.Dia 27 lluna creixent en Balances.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

És hora de recollir cireres, albercocs i peres de SantJoan,entre altres fruites, entre elles les figues flors, unes de les mésbones de l’estiu i també és l’hora d’empeltar els llimoners i ta-rongers, figueres, oliveres i arbres semblants. Hem de fermar leslletugues i les escaroles.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que aquest divendres, dia 15 de juny, s’inau-gura la nova discoteca Space de Ciutadellaamb l’actuació de tres prestigiosos DJ. • Que el mateix dia, els firaires començaran amuntar les seves atraccions a la plaça dels Pins. • Que el batle de Manacor, Antoni Pastor, teprevist volar a Menorca aquesta setmana per apassar totes les festes de Sant Joan a Ciutadellai oblidar-se així dels mal rotllos polítics.• Que la cúpula del PP de Balears ja te deci-dida l’expulsió d’Antoni Pastor des del passatmes de maig.• Que al carrer de Santa Clara de Ciutadellas’obra durant les festes de Sant Joan el “consu-lat de Manacor”.• Que la campanya conjunta de la Creu Roja,centres educatius, esplais i l’Ajuntament deCiutadella ha aconseguit recollir una tona imitja d’aliments bàsics per a famílies necessita-des.

Ens demanam...• Si un dia, esperem que no molt llunyà, IB3 Te-levisió aprendrà a escoltar i contar el quepassa, en lloc d’inventar-se la notícia. • Si IB3 Televisió haurà après dels errors pas-sats i realitzarà enguany una retransmissió as-senyada del Caragol des Born i dels Jocs desPla. • Si en José Ramón Bauzá vindrà a les festesde Sant Joan, com va fer l’any passat.

Divendres dia 15, Sagrat Cor de Jesús.Dissabte dia 16, Maria Miquela, Vito.Diumenge dia 17, Manel, Ismael.Dilluns dia 18, Paula, Marc, Germà.Dimarts dia 19, Gervasi, Romualda.Dimecres dia 20, Florentina, Nofre.Dijous dia 21, Lluís, Rudolf, Marcià.

OFERTAS VÁLIDAS DEL 14 AL 23 DE JUNIOOFERTAS VÁLIDAS SALVO ERROR TIPOGRÁFICO O AGOTAMIENTO DE EXISTENCIAS

PROHIBIDA LA VENTA DE BEBIDAS ALCOHÓLICAS A MENORES DE 18 AÑOS