Ciutadella de Menorca, 27 d’abril de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.520

El “cas de les rates” acabaamb un pacte de penes

mínimes per als sis acusats

Pau Faner, Medalla d’Or deCiutadella: “Som molt més

sociable que no era”

Ca’n Santiestà tancat

El turisme nacional,principal preocupaciódel sector turístic davantl’inici de la temporada

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 27 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDissabte dia 28 PLAÇA NOVA Plaça NovaDiumenge dia 29 OLEO Federico Pareja, 54Dilluns dia 30 MOLL Eivissa, 50Dimarts dia 1 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dimecres dia 2 PLAÇA NOVA Plaça NovaDijous dia 3 MARCH Plaça Jaume II, 5Divendres dia 4 CAVALLER Plaça de la Catedral

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.520. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 27 DE FEBRERSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS

3 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

61

64CALA BLANCA SANTANDRIA

65CALETA

CALAN BOSCHSON XORIGUER

DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00 16’00

Mar tes 08'00 16’00

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:1508:0009:0509:5011:3012:0012:3013:1514:002

15:001

16:0018:3019:3020:00

07:003

08:003

09:453

13:00

14:002

15:001

16:003

17:003

19:00

20:15

07:00

08:00

09:45

12:00

13:00

14:002

15:001

16:00

17:00

19:00

20:15

09:05

09:50

11:30

12:00

12:30

13:15

16:00

18:30

19:30

64

09:453

13:00

17:003

20:15

65

09:45

12:00

13:00

17:00

20:15

3

És justala Justícia?

El que ha succeït en el popularment conegut “cas de sesrates”, on un pacte entre les parts ha possibilitat la imposicióde penes mínimes per als sis imputats, obre de nou el debatsobre el funcionament de la justícia, la seva imparcialitat i,sobre tot, el seu encert a l’hora de determinar culpabilitats oinnocències.

Suposam que si la pregunta sobre la justesa de la Justíciafós contestada per un jurista, jutge o missè, ens diria que sí, que unsfets, unes proves i uns testimonis provoquen un veredicte i porten, in-exorablement, a l’absolució o a la condemna. Les penes, en el segon cas,les determina també la llei. Res a dir. Teòricament perfecte.

Però si la pregunta en qüestió se li fa a un ciutadà qualsevol, igno-rant dels codis i de la pràctica dels tribunals, i pensam en el que hasucceït en el cas de “ses rates” abans de contestar, difícilment trobaremalgú que digui que sí amb la suficient contundència.

Al nostre modest entendre, set anys d’instrucció, tres jutges ins-tructors i dos fiscals acusadors, no són bona garantia d’una justa deci-sió. I si hi afegim el pacte previ entre les parts, la decisió ni és justa, niés decisió. És un simple pacte que determina culpables sense convicciói aplica penes en absolut ajustades. Explicat d’una altra manera: Si elsimputats són culpables dels delictes que se’ls imputen, de cap manerase’n poden sortir amb una multa similar a la de no portar el carnet deconduir. I si no ho són, de cap manera se’ls pot condemnar a portar persempre l’estigma de la culpa a sobre.

Ja sabem que la llei i la pràctica judicial contemplen la via del pacteper a evitar el judici oral i la despesa que això comporta. Legalment ésinapel.lable. Però èticament no és una solució justa perquè manté eldubte moral sobre la culpa dels imputats i sobre la seva penitència.

Una vegada més, la llei és una cosa i la justícia, unaaltra.

S E T M A N A R I

XIX Mostra Nàuticade Menorca

Un sector del PP balearproper a Bauzà vol a Tadeo

fora de la direcció delPP menorquí

“Sa cuina de cincogema”es presenta a Mallorca

editorial

4

pliquin la pena de presó, perquè tanmateixno hi he d’anar. Me’n fot. Podria canviar lapena presó per una multa de sis euros dia-ris durant un any, per evitar tenir antece-dents, però no ho faré. Tenir antecedents ono tenir-ne, tant me fa”, va declarar.

Per a Llorenç Casasnovas, pagar els270 euros de multa addicional “me sortiràmés barat que pagar els 1.600 euros queHisenda m’ha obligat a pagar perquè novaig declarar el meu sou de regidor, tot ique durant quatre anys va anar destinat ín-tegrament al Centre Ocupacional s’Aubacom a donatiu. Ja no tenc cap més judicipendent ni tampoc faré mai més cap dona-tiu, ni a Hisenda, ni als minusvàlids ni aningú. Ni tan sols a cap pobre”.

“No és cert que amenacés

Sebastià Marquès”

L’exregidor del Partit Menorquí nega,per altra banda, que mai no hagués ame-naçat l’antic propietari del solar de lesrates, Sebastià Marquès, ja mort: “No ésdever ni consta aumón. El mateix SebastiàMarquès va declarar al Jutjat que li havienfet un gran favor. Va explicar que s’haviaadreçat a l’antic alcalde, Josep Carretero,després a Pau Lluch, i, finalment, a Llo-renç Brondo, i que cap dels tres el van aju-dar. Va dir que l’únic que l’havia ajudathavia estat en Llorenç Casasnovas. Vananar a parlar amb els hereus de SebastiàMarquès i els hi van demanar si volienprendre part com a acusació particular enel cas, però ells ho van tenir clar. Van dirque no volien anar contra en Llorenç Ca-sasnovas perquè van recordar que és l’ú-nica persona que va ajudar a son pare”.

El fiscal va acusar, inicialment, Llo-renç Casasnovas de negociacions prohibi-

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

Els ‘cas de les rates’ acaba amb un pactede penes mínimes per als sis acusatsLa cúpula d’Urbanisme del primer govern de Llorenç Brondo accepta davant l’Audiència que va incòr-

rer en frau a l’administració

L’anomenat cas de les rates, enquè es jutjava la trama disse-nyada per a la compra pública

d’una parcel·la urbana al Camí de Maó i laseva permuta posterior per un solar muni-cipal al carrer de la Creu, va arribar dillunsa la seva fi, després que la Fiscalia assolísun pacte de conformitat amb els dos ex-càrrecs públics implicats -els exregidorsd’Urbanisme, Avel·lí Casasnovas i LlorençCasasnovas-, l’empresari mallorquí a quies va voler afavorir amb l’operació, AntoniPicó Ginard, i els tres extècnics acusats,Xavier Quintana, Marián Castro i Filo Sa-lord. Es posa així punt i final a set anysd’instrucció, una dilació indeguda que, enaquest cas, ha actuat com atenuant qualifi-cat dels reus. Si la permuta s’hagués dut aterme, el perjudici causat a la caixa públicahauria estat dels voltants de 288.000 euros.

L’expresident del PP de Ciutadella iexregidor titular d’Urbanisme, Avel·lí Ca-sasnovas, ha assumit una condemna de tresmesos per frau a l'administració, substituï-ble per una multa de 540 euros i mig anyd’inhabilitació per exercir com a càrrec pú-blic. Casasnovas responia de dos delictes

de malversació de doblers públics i frau,però finalment ha estat condemnat única-ment com a “cooperador necessari” d’undelicte de frau a l’administració.

L’exregidor, que va deixar el PP pocabans de ser suspès de militància arran dela seva imputació, evita així la pena inicialde dos anys i mig de presó i 11 d’inhabili-tació. En declaracions a EL IRIS, Casas-novas ha assegurat que ha acceptat lacondemna “en termes processals, però node portes cap a defora”. Insisteix en la sevainnocència i en la de la resta de condem-nats.

Llorenç Casasnovas: “Tant me fa

tenir antecedents o no”

D’altra banda, l’expresident del PartitMenorquí (PMQ), Llorenç Casasnovas,que va ser regidor col·laborador d'Urba-nisme durant el mandat 2003-2007, haestat condemnat a dues penes que sumenun any per frau i falsedat documental, i dosd’inhabilitació. Casasnovas no pagarà, se-gons va declarar a EL IRIS, la multa subs-titutòria de 2.190 euros per evitar tenirantecedents penals. “M’és igual que m’a-

tions prèvies i retardar,una altra vegada, el ju-dici dos anys més. Els pro-cessaments van evitar lavista pública i van esquivarla possibilitat de penes ambanys de reclusió. AntoniTriay, l’advocat ciutadellencd’Antoni Picó Ginard, va re-clamar que el cas fos jutjaten un tribunal amb jurat,mentre que la defensa deMarián Castro va demanarque la causa es traslladàs al Jutjat Penal deMaó. Els polítics no estaven d'acord ambaquesta estratègia, però després de dueshores de negociacions entre les parts i re-dacció de l'acord el cas va quedar tancat.

“Condemna moral i pública”

La secretària general del PSOE de Ciu-tadella, Pilar Carbonero, va expressar elseu respecte per les decisions judicials i noentrar a valorar l’acord assolit entre les di-ferents parts. Açò sí, va destacar que “s'hadestapat que va existir un delicte de frau ide falsedat, la qual cosa suposa uns fetsmolt greus”.

Per a Carbonero, allò veritablementtrascendent, més enllà de les penes indivi-duals imposades a cadascun dels acusats,“és la condemna moral i pública que s'harealitzat d'aquests fets”.

Per la seva banda, la portaveu del GrupMunicipal del PSM, Joana Gomila, desprésde reiterar el rebuig seu i del seu partit da-vant la corrupció, recordà que “encara queara algun dels inculpats siguin ja exmem-bres del Partit Popular, quan es van come-tre els fets, els ara inculpats actuaven sotales sigles d'aquest partit”. Gomila creu queel PP és responsable d’haver deixat actuarlliurement els processats sense imposar captipus de control.

condemnats a tres mesos de presó cadas-cun per sengles delictes de frau a l’admi-nistració. En el cas de Quintana, el fiscaldemanava inicialment tres anys i dosmesos de presó per dos delictes addicionalsde malversació i tràfic d’influències; en elde Salord, dos anys i mig de presó, en con-siderar que va ser, a més, igual que MariánCastro, col·laboradora necessària d’un de-licte de malversació. Tant Quintana, quequeda inhabilitat, a més, durant un any perexercir la funció pública, com Filo Salord,podran quedar lliures d’antecedents si pa-guen una multa de 540 euros, a raó de siseuros per dia.

Una causa, tres jutges i dos fiscals

La causa es va iniciar en 2005 en unjutjat de Ciutadella pel qual han passat tresjutges instructors diferents i, almenys, dosfiscals. Abans del judici, el denunciant per-judicat, Sebastià Marquès, va morir als 72anys. Des de l'Ajuntament –fets que Llo-renç Casasnovas nega- van avisar al pro-pietari amb obrir-li un expedient per lapresència de rates i l’abandó de la parcel·la,fets no provats, amb l’advertència que, encas contrari, seria multat amb 8.000 euros.

Des de la Fiscalia i des de l’acusacióparticular exercida pel PSOE i el PSM esdemanaven penes que sumaven globalment21 anys de presó per al conjunt dels sis im-plicats, quan a l’hora de la veritat les penesacordades en el pacte no superen, indivi-dualment, l'any i mig de presó. També esdilueixen les peticions d'indemnització deprop de 200.000 euros.

El tribunal va evitar resoldre les qües- 5

actualitatdes, frau, falsedat, malversació de doblerspúblics i tràfic d'influències i va reclamarper a ell més de set anys de presó i 75.000euros de multa. Divendres passat, va rebreuna oferta de la Fiscalia: 13.000 euros i unany de presó. No la va acceptar i va decidiranar a judici. Dilluns, abans de la vista, laproposta va variar i l’exregidor del PMQ lava donar per bona.

Llorenç Casasnovas confessà que “noestic massa satisfet amb el resultat del ju-dici, però, per a mi, 270 euros són un soparamb els amics, i barat”, va dir, irònicament.

Penes

Quant a la resta d'acusats, l'empresarimallorquí Antoni Picó Ginard i els extèc-nics municipals Xavier Quintana, Filo-mena Salord i Marián Castro, han acceptatpenes de presó inferiors a un any quepoden ser substituïdes per multes econò-miques pels delictes de falsedat i frau ambatenuant de dilació indeguda.

Picó Ginard es qui ha estat castigat ambla pena més petita de totes: dos mesos depresó i 720 euros de multa per un delictede frau, però no des de l’àmbit públic, sinódes del privat, a més d’un any d’inhabilita-ció pública. El fiscal demanava inicialmentun any i deu mesos de presó per a l’empre-sari mallorquí i l’acusava d’induir la mal-versació de cabals públics.

Taxacions

Entre els extècnics, l’exarquitecta Ma-rián Castro és qui s’ha emportat la pitjorpart. Si vol evitar tenir antecedents penals-ha estat condemnada a nou mesos depresó per falsetat en document oficial-haurà de fer front al pagament d’una multade 1.620 euros. Castro, que va ser l’encar-regada de redactar les taxacions de les fin-ques implicades en l’operació de permuta,enfrontava una petició de pena de la Fisca-lia de quatre anys i mig de presó i 6.750euros de multa, en considerar que era res-ponsable també d’un delicte de malversa-ció en grau de col·laboradora necessària.

Per part seva, l’exgerent de l’àrea d’Ur-banisme, Xavier Quintana, i la redactora del’informe jurídic que avalava la permutafraudulenta, Filomena Salord, han estat

”

“Des de la Fiscaliai des de l’acusacióparticular exercidapel PSOE i PSM es de-manaven penes quesumaven globalment21 anys de presó

6

7

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,

S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.

MÓNICA TELÈFON636840443971482917

Bep Marquès protagonista a EnderrockEl cantant i compositor menorquí Bep Marquès reapareix en solitari amb el seu segon disc: Sal ( Blau,

2012 ). El músic de Ciutadella ha publicat sis treballs al capdavant del grup de pop-rock Inventari, però desde fa un temps ha trobat gust a presentar les seves cançons més personals, en clau de cantautor rocker. Eltítol del treball té, com tota la seva obra, un regust marcadament illenc: "A Menorca vivim envoltats del blaude la mar i quan bufa la tramuntana hi ha saladura per tot. Quedam ben salats!". Per a Marquès, "compon-dre en una illa és diferent a fer-ho a altres llocs. Hi ha un factor d'aillament molt important". A diferènciade la seva obra anterior, Sal té un sabor més contundent: " Potser és perquè els anys passen i he anant ad-quirind experiència. He volgut fer un disc amb unes caixes ben potents i unes guitarres molt presents, senseque això vagi en detriment de la veu". I una novetat: per primer cop hi ha temes en castellà, com "Tu bufón"o "Margarita": " Quan estem de bolo, a les proves de so amb els tècnics sempre faig broma fent cançons deSabina. Com que no hi res a perdre ho hem provat i de moment a la gent li agrada". La dinàmica de BepMarquès en solitari vol dir que Inventari està en stand by? "El grup durarà fins que vulguem perquè abansde res som amics. Cada setmana assagem i ens ho passem bé, i tenim força feina per les Illes."

Professionals del diferents TTOO austríacs visiten Menorcaper primera vegadaUn grup de 13 professionals de diferents touroperadors austríacs han visitat per primera vegada Menorca

per promocionar l'Illa en aquest mercat gràcies a un viatge organitzat per Fundació Destí Menorca amb lacol·laboració de l'Oficina Espanyola de Viena i la companyia aèria Fly Nikki, encarregada de connectar Me-norca amb Viena.

El programa de la visita, dissenyat pels tècnics de Fundació Destí, és variat i complet, i té com a fina-litat principal potenciar el turisme cultural, gastronòmic i natural amb visites a diferents monuments comsón la Torre de Fornells, Torre d'en Gaumés, l'Albufera des Grau, així com diferents activitats com per ex-emple un kayak Tour per la platja des Grau.

La consellera de Turisme, Maria Salomé Cabrera, els hi va donar la benvinguda junt a l'emblemàticmonumet de la Torre de Fornells i ha pogut resaltar amb aquest Famtrip el potencial de Menorca. De fet,la sorpresa positiva i admiració ha estat generalitzada entre els visitants.

“Els famtrips i presstrips són molt importants perquè permeten que el professional que ha de promo-cionar Menorca i les diferents rutes pugui transmetre tot el potencial de l'illa perquè ho ha pogut compro-var personalment”, explica Cabrera.

Apareixen més factures de proveïdors a l’Ajuntament de CiutadellaContrastades les factures que deu l’Ajuntament de Ciutadella als seus proveïdors amb els interessats,

resulta que el deute és de 6.200.000 euros, quasi un milió d’euros més dels que els serveis d’hisenda ha-vien localitzat. En total, el paper pendent de liquidar als 318 proveïdors municipals és de 2.800 factures.

La regidoria de festes treballa ja en l’organitzaciódels serveis especials de Sant Joan. Amb l’objectiu de reduir despeses al màxim sense que s’afecti la festa, l’Ajuntament de Ciutadella està

treballant ja en l’organització dels diferents dispositius de seguretat i assistència que es munten per Sant Joan.Així, el batlle ha demanat a l’IB Salut que enguany prepari un servei d’assistència pròpi al Caragol desBorn i al Pla. Això significaria un estalvi important en la partida d’assistència sanitària que fins ara prestaCreu Roja i finança l’Ajuntament.

D’altra banda, els policies nacionals que la Delegació del Govern enviarà de reforç a Ciutadella es po-drien allotjar a la casa de colònies d’Es Torretó, ja que la del Pinaret és ocupada pels membres de Protec-ció Civil i l’alberg de Sa Vinyeta el lloga el Govern Balear.

Presentades les bases del XXXVII Premi Born de TeatreLa gran novetat de l’edició d’enguany és la modificació del premi en metàl·lic que s’emportarà el gua-

nyador. 14.000 euros més la publicació de l’obra guanyadora en les quatre llengües oficials de l’estat. Elsoriginals es podran presentar a la Secretaria del Cercle Artístic de Ciutadella abans del 30 de juny. Podenestar escrits en català o castellà, indistintament. El fall del jurat es donarà a conèixer, com és costum, el dar-rer dissabte de novembre, enguany dia 24. El Premi Born de Teatre compta amb el suport del Ministerio deEducación y Cultura, el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament de Ciu-tadella i la Fundació Rubió-Tudurí-Andrómaco.

breus

8

El Casino 17 de Gener convoca eleccions a la presidènciaLa junta directiva del Casino 17 de Gener va decidir obrir el període de presentació de candidatures a la presi-

dència de l'entitat, a més de renovar els càrrecs de vicesecretari, tresorer i vocal primer. El vocal tercer ha manifes-tat la seva voluntat de continuar si la junta directiva ho aprova. Per altra banda, la secretaria, interventor i blibliotecarideixaran els càrrecs a la propera junta general que es celebrarà el mes de juny pel que aquests càrrecs també s'hau-ran de renovar.

El termini de presentació de candidatures conclou el proper dia 15 de maig.

Cap de setmana de música al Casino 17 de GenerAvui divendres a les 21 hores al Teatre del Casino 17 de Gener, Nit de Blues-Rock amb Crosstown Tràfic que

ens oferiran la millor música dels anys 70. 80 i 90 en clau de blues i rock.Demà dissabte tornen els balls de saló amb el "Cotton Club" del Casino Nou a partir de les 21 h. Hi haurà ser-

vei de càtering de pizzes de La Roma, acompanyats de música ambiental. A partir de les 22 h i fins les 2 de la ma-tinada música i copes.

El Casino Nou ofereix l'oferta 2x1. Amb l'entrada del divendres a la nit et regalen la del dissabte.

Exposició de pintures i gravats d'Andreu Maimó al RoserDimarts es va inaugurar a Sala Municipal El Roser de

Ciutadella l'exposició de pintures i gravats de l'artista ma-llorquí Andreu Maimó. A l'acte de presentació hi van ser pre-sents l'artista, la regidora de Cultura de l'Ajuntament deCiutadella, Sili Pons i el president de l'Institut d'Estudis Ba-leàrics, Cristòfol Vidal, que patrocina aquesta important ex-posició que es podrà veure al llarg del mes de maig a la SalaMunicipal El Roser.

breus

9

de l’actual, dels que 2.100 s’han cobertamb les quotes de participació.

Les empreses participants a la presentedició són: Estacions Nàutiques, ASMEN,Club Nàutic de Ciutadella, Amics de laMar, Menorca en Kaiac, Nàutica Rove-llada, Astilleros Mardaya, Nàutica TorresFedelich, Centre Nàutic-barcosdealqui-ler.com, el mestre d’aixa Miquel Huguet,Astilleros Llompart, Nàutica Reynés, Ser-vinàutic i Radio Telefonía.

La cerimònia d'obertura de la Mostra,que es farà a l'aire lliure en els molls ma-teixos estarà presidida pel batle de Ciuta-della, José María de Sintas, acompanyatpel director general de Ports de la Comu-nitat Autònoma de les Illes Balears, AntoniDaudero Mayans, i el president del Con-sell Insular de Menorca, Santiago Tadeo.Es farà a les 10h.

L'acte d'inauguració de la mostra seràaprofitat per l'Ajuntament per tal de fer unreconeixement municipal a la tripulació deCiutadella que aquest passat hivern va par-ticipar en el Gran Prix de l'Atlàntic. Ellssón: Antoni i Josep Pons Faner, AntoniCavaller Pons i Francesc Gil Vives.

actualitatTEXT: Bep Al·lès FOTO: Bep Al·lès

Aquest cap de setmana, els dies28 i 29 d’abril es celebrarà ales aigües del port de Ciutade-

lla la dinovena edició de la “Mostra Nàu-tica de Menorca” que organitzal’Ajuntament de Ciutadella, en els darrersanys, cada bienni.

Segons ha explicat al Setmanari El Iris

la regidora de Fires i Mercats, EsperançaJuaneda malgrat la situació de crisis des del’equip de govern s’ha cregut oportú cele-brar aquesta mostra per a donar suport alsector de la nàutica i destaca a l’ediciód’enguany la recuperació del que fou undels seus primers emplaçaments, el MollComercial de Baixamar, al lloc on finsl’any passat i amarraven els vaixells detrànsit de càrrega i passatgers. De fet laMostra va canviar d’ubicació quan el portde Ciutadella va recuperar la seva líniaamb Alcúdia i des de llavonces els empla-çaments han estat el Moll de La Trona, laPlaça des Born o l’aparcament de la Ter-minal Marítima. Juaneda considera queenguany els participants gaudiran tambédels pantal·lans instal·lats a Baixamar onhi podran posar les embarcacions que vul-guin estar a l’aigua, mentres que les car-pes s’instal·laran davant el mur del Moll

Comercial. La regidora destaca la col·la-boració obtinguda per part de Ports de lesIlles Balears, i de manera especial del seuresponsable a Menorca, José AntonioPérez Lorente.

VIATGES AL DIC

Una de les novetats de la Mostra seranles sortides en barca turística des de Bai-xamar al Dic de Son Blanc mitjançantl’embarcació “San Telmo” de l’empresaMenorca Blava de Jaume Clar, que trans-portarà als que ho desitgin de manera gra-tuïta. Les sortides des de Baixamar seranel dissabte i diumenge a les 12 del migdia.

14 EXPOSITORS

A l’edició d’enguany hi haurà 14 ex-positors front als 23 de l’edició de 2010,indicatiu de que el sector no atravessa undels millors moments. Els 14 expositorshan pagat una cuota de 150 euros com alloguer de les carpes. Juaneda explicavaque ha davallat la participació d’empresesde fora de Ciutadella, si bé els participantshan acceptat la quota d’organització, de lamateixa manera que l’Ajuntament ha re-tallat els costos d’organització passantdels 18.000 de l’edició de 2010 als 3.000

XIX Mostra Nàutica de Menorca

10

El turisme nacional és la princi-pal preocupació del sector tu-rístic de Menorca davant

l’imminent inici de la temporada d’estiu.El president de l’Associació Hotelera deMenorca (ASHOME), Joan Melis, va ferpartícep fa uns dies d’aquesta preocupa-

ció al cap de l’Executiu balear, JoséRamón Bauzá. Durant la seva entrevistaamb Bauzá, Melis assenyalà que Me-norca, arran la desaparició de Spanair,està pràcticament “incomunicada” ambMadrid, un aspecte que està afectat al tu-risme de l’illa ja que està provocant que

es cancel·li gran part de l'oferta turísticaque es ven a través dels portals on line.En concret, des de gener Menorca hauriaperdut devers 16.000 turistes per aquestmotiu.

Melis va fer saber al cap de l’Execu-tiu regional que no veu cap “millora” en

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

El turisme nacional, principalpreocupació del sector turístic davantl’inici de la temporada d’estiu

afectar els patrons deconsum en produir-seun augment del preudels bitllets. Segons dadesfacilitades per les aerolí-nies, la pujada del preu delsvols se situaria entorn del5% en el conjunt de lesIlles.

Des d’Exceltur tambéhan apuntat a un altre delsgrans perills de la mesura:que els turistes es “redireccionin” cap aaltres països emergents.

Exceltur ha realitzat un càlcul numè-ric dels passatgers que poden perdre elsprincipals aeroports espanyols per les di-ferents pujades de taxes que el Govern deMariano Rajoy té previst aplicar. La sevaprevisió és que l'augment de les taxes enl'aeroport de Son Sant Joan, molt similara la que experimentarà el de Menorca, su-posarà la pèrdua de 268.567 passatgers.El PSOE de Menorca ha calculat queaixò, en el cas de l’illa, pot representar totplegat 25.000 turistes manco.

11

report

aquest sentit i assegurà que Menorca ésl'illa que té menys connectivitat amb lacapital. El president d’ASHOME recalcà,de fet, que, “de cara a la temporada turís-tica”, el mercat nacional és “importantís-

sim” per als interessos dels menorquins.Melis creu que és vital “donar la segure-tat als compradors emissors” que “noexisteixen problemes de connectivitat”.

Un altre problema que preocupa és elde la pujada generalitzada de les taxes ae-roportuàries anunciada pel Govern, queha posat en estat d'alerta al sector turísticper les conseqüències que es poden deri-var en l'arribada de visitants a l'aeroportde Menorca. Així, segons el lobby turís-tic Exceltur, la pujada d'impostos per l'ar-ribada d'avions se situarà entorn del 13%.

Tant des d’Exceltur com des d’AS-HOME han advertit de l'efecte dissuasorique pot tenir la mesura del Govern Cen-tral, al qual han demanat que rectifiqui enel procés d'aprovació parlamentària delsPressupostos Generals de l'Estat.

En l'actual conjuntura econòmica,diuen els hotelers, la pujada de taxes pot

”

“Arran la desapa-rició d’Spanair, Me-norca està practi-cament “incomuni-cada” amb Madrid,un aspecte que estàafectant al turisme del’illa

”

“Segons dades fa-cilitades per les aerolí-nies, la pujada delpreu dels vols se si-tuaria entorn al 5% enel conjunt de les Illes

Balears

12

Restauradors

Des de l’Associació de Restauració deMenorca no es veuen les coses millor.Les cancel·lacions de reserves cap a l’i-lla, per part, sobretot, del turisme nacio-nal fan que els restauradors no siguinmassa optimistes. Per al seu president,Paco Carrasco, “la gran incògnita és quepassarà aquesta temporada amb els turis-tes espanyols. El sector de la restauraciói el de l’oferta complementària en el seuconjunt ho estan passant força malamentels últims estius. Si, a sobre, no hi haperspectives de millora en els tres mesosen què feim més feina, la cosa no pintamassa bé. Ara mateix –admet- ja firma-ríem repetir els resultats de la temporadapassada”. A tot això, se li afegeix l’incre-ment de les taxes aeroportuàries, quefaran encarir els bitllets. “Tot és una ca-dena”, insisteix Carrasco. “Ja es fa veuredurant la Setmana Santa, en què ambprou feines ens van visitar unes 2.500persones, front les 400.000 de Palma. Haestat la Setmana Santa més dolentad’ençà faig feina en el sector turístic”.

Llei de Turisme

D’altra banda, les federacions hotele-res de Mallorca (FEHM), Menorca (AS-

HOME) i Eivissa i Formentera (FEHIF),l'Associació de Constructors, l'Associa-ció d'Agències de Viatges de Balears(AVIBA) i la Federació d'Empreses deComerç de Balears (AFEDECO) han sig-nat aquesta setmana un acord sobre laLlei del Turisme de Balears.

En el document queda reflectida la ur-gent necessitat de la seva aprovació, almateix temps que es descriuen els objec-tius que els empresaris esperen de la Llei,i es plantegen les propostes i els compro-misos de les patronals en relació a l’es-mentada norma.

Després de la signatura de l'acord, elsrepresentants de les patronals del turismei la construcció, conjuntament, han recla-mat que s'acceleri la tramitació de la novaLlei de Turisme de manera que pugui seraprovada en el present curs parlamentari.

En opinió dels presents, l'objectiu ésfonamentalment “no perdre un any més”,i arribar a temps per planificar, amb se-guretat jurídica, les obres el proper hi-vern, així com promoure la dinamitzacióde l'economia i la millora de la competi-tivitat de Balears com a destinació turís-tica.

Els presidents de les patronals hanopinat que encara que el projecte fosaprovat en el Consell de Govern del pro-per 4 de maig no arribaria a temps per aaquest curs parlamentari, per la qual cosa,de comú acord, han demanat “que s'habi-litin sessions extraordinàries” en el Par-lament que permetin avançar latramitació per a l'aprovació de la llei aljuliol.

El president dels hotelers menorquins,Joan Melis, ha recalcat que és necessaritenir temps per planificar les ampliacionso reformes i també que tots els ens impli-cats, com els ajuntaments o el departa-ment de Costes, estudiïn i interpretin lanormativa per elaborar els seus informesals diferents expedients d'obra que es pre-sentin.

report

”“Des de l’Associa-

ció de Restauració deMenorca no es veuenles coses millor

13

És hora d'obrir les barreresFeina feta?

La temporada turística té un dia que marca el seu inici -almenys psicològicament-: el primer de maig;

però en té 364 més per fer-ne promoció.

La promoció és la feina prèvia per arribar al primer de maig amb els deures fets. És clar que els co-

merços, bars i restaurants, les brigades de serveis dels ajuntaments, les administracions competents, etc.

han de complir i tenir les zones turístiques, els pobles, la costa, les platjes, el transport públic i tot el que

faci falta en condicions; açò, però, es dóna per fet, i si algun dels agents anomenats no compleix amb

aquesta tasca hem de demanar-li responsabilitats perquè aquesta és una feina de tots. És tan perjudicial

pel nostre turisme un hotel amb overbooking com un excrement de ca a la via pública i fa tant de mal un

preu desorbitat en els bitllets d'avió com una farola que no s'encén. Així que ja ens cal l'aplicació de “El

turisme és cosa de tots”, perquè si no ho creiem així malament anam.

Obrir les barreres de la imaginació!

Sempre he cregut que els sectors productius illencs (agroalimentari, bijuter, calçat ) i el turisme al cap-

davant, s'han “viciat” d'uns hàbits promocionals que els han resultat còmodes però també efectius; fins que

arriba un dia que deixen de ser-ho! El dia que els mercats emissors pateixen una greu crisi. El dia que les

tecnologies de la informació reforcen el producte i la seva promoció. El dia que aplicam un disseny ob-

solet al nostre producte. El dia que la competència ofereix el nostre producte reforçat i abaratit. El dia que

rebem turisme de creuers sense ser conscients que no podem oferir el mateix a un turista que farà 6 hores

a Menorca que a un que hi farà una setmana. El dia que oferim rutes ecològiques i tenim els camins sense

senyalitzar. El dia que oferim turisme patrimonial i monumental mentre reduïm els informadors i horaris

de visita dels monuments...aquest dia ha arribat i les promocions segueixen essent – en general- les de sem-

pre: les mateixes fires, les mateixes fotos, els mateixos paquets turístics... ah! I amb quasi tots els diners

per a la promoció de Menorca gestionats des de Mallorca.

Darrerament, però, hem pogut veure iniciatives i negocis emergents com el turisme nàutic, les rutes

eqüestres, en bicicleta o el trekking que són imaginatius i treballen per un turisme sostenible i benentès i

amb promocions originals i encertades; i d'açò ens en beneficiarem tots! Tant de bò aquest sigui l'exem-

ple a seguir i la promoció turística de la nostra illa es re-dissenyi.

Tanmateix aquest dimarts Menorca obrirà les seves centenàries barreres d'ullastre a visitants novells.

Benvinguts idò!

Silve Pons

opinió

14

El president del PP de Menorca,Santiago Tadeo, continua, a diad’avui, sense desvetllar les seves

intencions pel que fa a la possibilitat que espresenti a la reelecció per dirigir la formacióconservadora. Una incertesa que no fa sinóalimentar les informacions segons les qualsl’entorn del president balear, José RamónBauzá, amb qui Tadeo no es sent còmode,estaria fent el llit al president del Consell deMenorca per posar a una altra persona –sonael nom de la batlessa d’Alaior, MisericòrdiaSugrañes- al capdavant del PP menorquí.

Les discrepàncies entre l’equip de go-vern del Consell i l’Executiu de José Ramón

Bauzá arran de les modificacions del PlaTerritorial Insular van estar a punt, de fet, deprovocar fa unes setmanes una greu crisi po-lítica i institucional, després que el consellerde Territori, Cristòfol Huguet, posàs el seucàrrec a disposició de Tadeo, qui, no obstant,va rebutjar la renúncia i va ratificar la sevaconfiança en Huguet. No només a Menorcael Govern ha tingut problemes. El consellerde Territori d’Eivissa, Mariano Juan, tambéva declarar que s’havia sentit “desautoritzat”pel Govern balear, tot i descartar la possibi-litat de dimitir. El propio president del PP-Eivissa i diputat al Parlament, Miquel Jerez,expressava fa només uns dies la seva “ràbia”

i “resignació” davant el bloqueig imposat perl’Executiu regional a la recuperació de lanormativa que permetria l’aplicació íntegradel Pla Territorial Insular (PTI) de la Pitiüsamajor.

Des dels passadissos del Parlament ba-lear, Tadeo comentava la setmana passada aCope-Menorca que “encara no toca” parlarde les eleccions en el PP menorquí. El presi-dent insular del PP va recordar que “encarano està tancada la data per a la celebració delcongrés insular” i va insistir que el PP deMenorca disposa de fins a quatre mesos determini per celebrar-lo, un cop hagi tingutlloc el Congrés Regional. “En aquest mo-ment, l'atenció està posada al Congrés Re-gional i, només quan aquest s'hagi celebrat,s'obriran els congressos locals. Crec que hemde respectar aquest ordre de coses. L'impor-tant és que hi hagi un PP fort i cohesionat,tant a nivell regional, com a insular i local”.

A nivell regional, la incògnita és com estraudirà en el proper congrés del PP balear,previst per als propers dies 1 i 2 de juny, lacontestació interna a Bauzá, qui, després del’autoeliminació del seu principal rival, elvice-president del partit, Antoni Pastor, de lacarrera per la presidència del Partit Popular,podria esperar un congrés ‘a la búlgara’. Seràun passadís per a Bauzá?, rebrà el suportunànim de tot el PP de Menorca? Caldràveure com es comporta el PP de la Part Fo-rana i com es comporten també els militantsd’Eivissa i Menorca per copsar la veritable

TEXT: Q. V. FOTO: 4 Vents Comunicació

Un sector del PP balear proper a Bauzá vol aTadeo fora de la direcció del PP menorquí

Tant pú-blica comp r i v a d a -ment, la dipu-t a d aautonòmica in-sisteix que maino s'ha plante-jat optar a lapresidència delPP menorquí -Pal-ma podriatenir altres noms en cartera sifalla l'Operació Sugrañes- ique ningú del PP balear “m'hademanat que em presenti”. Elproblema per a Palma pot ser,precisament, que Sugrañes,qui manté excel·lents relacionsamb Bauzà, accepti encapçalar

la llista si Tadeo insisteix a presentar-se. Defet, si l’actual president del PP menorquí de-cideix finalment optar a la reelecció, Sugra-ñes desistirà. Açò és gairebé segur. Nodebades, la batlessa d’Alaior sempre ha in-sistit que “el president que surti triat ha deser el president que vulgui Menorca”. L'al-caldessa té clar que el prioritari és la unitatdel partit: “En aquestes bregues no m’hi tro-baran”, va contestar a preguntes d'aquest pe-riodista. Sugrañes té clar que “mai no farégens que el partit no em demani”.

Bauzá és coneixedor dels fils que mou elseu entorn més directe per desbancar aTadeo, però mentrestant ha prescrit als seuscalma. L'aparell del partit no es pronunciaràsobre el cas Tadeo fins al 3 de juny, un diadesprés del Congrés Regional.

15

insular

magnitud del descontent.Els esdeveniments que han fet disparar

totes les especulacions sobre una suposadamaniobra conspirativa des de Palma, quecomptaria amb la participació d’alguns ele-ments del PP de Menorca, es van produir fauns dies, amb la trucada de telèfon urgentdel president Tadeo a un conegut càrrec pú-blic del PP menorquí, informant-li sobre lasuposada intenció de la presidenta del PP-Alaior i actual alcaldessa d'aquest municipi,Misericòrdia Sugrañes, de disputar-li la pre-sidència insular. En aquesta trucada –els fetsestan confirmats al 100% per EL IRIS-,Tadeo hauria reclamat a aquest afiliat el seusuport incondicional a la seva reelecció coma president dels populars menorquins.

La Cope va ser el primer mitjà de co-

municació a informar, fa dues setmanes,sobre la possibilitat que Tadeo es presentifinalment per ser reelegit. Una possibilitatque el propi Tadeo no s'ha encarregat dedesmentir, però tampoc de confirmar. Peròla Cope va donar, a més, un altre nom: el deMisericòrdia Sugrañes, qui, no obstant això,insistia a negar la notícia. “En cap momentno se m'ha passat pel cap”, va ser el seu curtmissatge, desmentit al matí següent des defonts properes al president balear del PP,que apuntarien fins i tot a una reunió ambl'alcaldessa d'Alaior per tractar l'assumptede la seva candidatura. “Tinc massa cosesper fer, com per exemple ocupar-me d'Ala-ior”, va assenyalar, després de confessar quela informació servida per l'emissora “és laprimera notícia que tinc sobre aquest tema”.

16

SE OFRECE CHICA PARACUIDAR NIÑOS, CAMARERA,LIMPIEZAS DE CASAS... BUENAS REFERENCIAS.INTERESADOS LLAMAR

AL 655 397 677

sempre poca importància. El bon humorden Santi, la delicadessa de na Rosa enel tracte amb els clients, l’habilitat de fer-los sentir com a casa i, sens dubte, la qua-litat dels productes que elaboraven iservien (sempre recordarem els panetsamb sobrassada de na Rosa!) han estat la

TEXT: Pere Bagur FOTOS: Bep Al·lès

Ca’n Santi està tancatEn Santi i na Rosa deixen la barra on han viscut pràcticament els darrers 25 anys. La cafeteria Ca’n

Santi del carrer del Santíssim de Ciutadella passa a millor vida. La parella propietària se’n duu en el cor

els centenars d’amics fets i l’agraïment de tota la gent que, en un moment o altre, han gaudit del seu

tracte i del seu somriure.

Són les quatre del capvespre ino se sent la cafetera, ni fansoroll les càmeres, ni hi ha mo-

viment a la barra. Unes reixes al carrercomuniquen a la gent que Ca’n Santi estàtancat. En Santi i na Rosa, els propietarisque van muntar aquest negoci fa 25 anys,me conviden a seure i parlam. “Cap delsdos erem de l’ofici - diu en Santi - naRosa va duu es bar tota sola els quatreprimers anys, mentre jo feia de comer-cial”. Na Rosa ho recorda: “Era feixugala feina per a una persona tota sola”. Defet, quan el negoci va créixer, en Santi vadecidir baratar el carrer per la barra i em-barcar-se també en l’aventura. Des de lla-vors, la família ha viscut pel bar totes leshores del dia.

De Kismy a Ca’n Santi

Sempre atents a les necessitats delsclients, han anat modificant el seu serveiper a adaptar-se. Així, fa una dotzena d’a-nys, van decidir convertir el local en barcafeteria, reduint l’oferta de productesper a fillets i incorporant una extensa va-rietat de tapes casolanes, molt apreciadespels clients. Així va deixar d’existirKismy per a donar pas al que realment jaera quasi des del principi: Ca’n Santi. Elnom comercial, en aquest cas, ha tingut

”“ Santi: Un bar

sense gent no és res

l’aire lliure – explica naRosa – i no li fa capil·lusió fermar-se en unbar.” Així i tot, no tenienprevist tancar. Han estatles circumstàncies, l’apa-rició d’uns interessats enquedar-se el local i el ne-goci, que els ha fet decidir.“Guanyarem en qualitat devida, sens dubte”, asse-gura en Santi. “Fins arahem viscut pel negoci i araviurem per la família”,afegeix na Rosa. Podrantornar a trepitjar carrer per Sant Joan des-prés de tants d’anys de taulell dia i ves-pre. Na Rosa recorda que la darreravegada que en Santi va sortir per les fes-tes encara anava a cavall. Des de llavors,

sempre les ha viscudes darrera labarra del bar.

En el moment de posar la claual pany i rodar-la, en Santi i naRosa volen agrair als seusclients el suport i la confiançaque els han donat durantaquesta etapa de la seva vida;

perquè, com diu en Santi, “unbar sense gent no és res”.

Els nous inquilins de la cafete-ria Ca’n Santi son catalans

i tenen experiènciacontrastada en elmón de la restaura-ció. Pensen obrirde nou el local dia1 de juny.

perquè des del principi hem fet les cosesbé”.

A l’hora de tancar

Els dos fills que té la parella no volenseguir amb el bar. El major és cuiner d’o-fici. Un bon cuiner que ha treballat en ho-tels de cinc estrelles i que ara ho fa a la

cuina del conegut restaurant Cafè

Balear de baixamar de Ciutade-lla. El petit va per a monitoresportiu. “Li encanten lesactivitats a

17

gent nostra

Viernes dia 27 abril

CENA ESPECTACULOcon monólogo de ÁLVARO CARRERO.

SOLO 25.00 EUROSIMPRESCINDIBLE

RESERVARInfórmese llamando al

971 48 14 14

clau de l’èxit.

Amics i psicòlegs

“És una feina que m’encanta - diu enSanti - M’agrada molt la barra i m’hopas molt bé en el tracte amb la gent. Hexalat molt aquí, en el bar!” La forma deser den Santi ajuda a crear complicitatamb els clients. “Li agrada la broma isempre està somrient, de bon humor –explica na Rosa – Jo som un poc més se-riosa i la gent me conta a mi les coses sè-ries. Trob que hem estat persones deconfiança per a molts dels nostresclients. A vegades he fet un poc de psi-còleg amb algún d’ells”. En Santi re-corda que han tingut clientsforasters que ho són desque van venir per pri-mera vegada a Ciutade-lla. “Trob que és

”“ Fins ara hem

viscut pel negoci. Araviurem per a lafamília

són elscasos dels dedicats a

Sant Joan, SetmanaSanta i Pàsqua, Nadal i

Cap d’Any o bé altres com elsde cuina econòmica, cuina vegetariana irecentment el dedicat a la cuina del peix.

El receptaris de Bep Al·lès ens convi-den a gaudir de la cuina d’arrels, a lacuina dels nostres avis, dels nostrespares, la cuina feta amb amor, ambtemps, elaborada però fàcil on tambéjugua un paper molt important en la pro-moció i el foment del consum dels pro-ductes pròpis de l’illa, del peix, la carn,les verdures, les fruites de Menorca, totapostant per una manera sostenible de fercuina de ca nostra.

18

TEXT: Pere Bagur FOTOS: Arxiu El Iris

“Sa cuina de cincogema” espresenta a Mallorca

Demà dissabte a les 11 delmatí es presentarà la la lli-breria “Born de Llibres” una

de les més prestigioses de Mallorca i quedestaca per la seva secció dedicada a lagastronomia la col·lecció de receptaris“Sa cuina de cincogema i d’anar a vega”editats i escrits pel director del SetmanariEl Iris, Bep Al·lès Salvà, on s’hi podentrobar els principals plats de la cuina tra-dicional de l’illa amb més de 700 recep-tes elaborades amb ingredients de canostra.

Bep Al·lès serà presentat al públicmallorquí per Jaume Bover, un dels prin-cipals bibliògrafs de les Illes i especia-lista en llibres de cuina que ha definit elsreceptaris de Bep Al·lès com una petitajoia en el món dels llibres de cuina me-norquina i de les Illes per la riquessa deles seves receptes i per la manera de re-dactar-les que fa possible la seva elabo-ració per part dels lectors.

“Sa cuina de cincogema i d’anar avega” havia de ser en principi una trilo-gia sobre la cuina de Menorca, però poca poc es va anar convertint un una petitaenciclopèdia de la cuina de sempre, unsreceptaris on es presentaven en un prin-

gastronomiacipi els

plats típicsde cincogema ide les sortides alcamp o a la mar, elque els menorquinsdeim anar a vega icuinades per homes.Aquestes receptes de sem-pre les va anar recompil·lant ia la vegada cuinant -perquè en Bep a mésd’escriure també cuina- i d’aquesta ma-nera en quedava constància escrita i no esperdien. Després anaren apareguentnoves receptes, aportacions familiars,d’amics, de coneguts que van donar peu ala creació de nous receptaris, fins a 6 decuina tradicional i amb el receptari nú-mero 7 s’iniciaven aquells destinats a larebosteria, la cuina del dolç, la pastisse-ria i confiteria tradicional.

A partir de les receptes de “Sa cuinade cincogema” han aparegut també re-ceptaris referents a la cuina de festa com

19

20

Escriure i pintar, pintar i escriure.

Pau Faner va exposar les sevesprimeres obres pictòriques dosanys abans que es publiqués la

seva primera novel·la. “ Jo escric llibres,pintar m’exigeix molta dedicació perquèa més de fer quadres, els has de promo-cionar. I no em podia prendre tant ensèrio dues coses. A més, escriure és mésbarat”. Així, el ser escriptor es va con-

vertir en una tria que li ha valgut, a diad’avui, ser reconegut amb el segon gu-ardó més important que li pot dedicar laseva ciutat. “Va ser una sorpresa quan naSili Pons (regidora de cultura), em va te-lefonar per demanar-me si acceptava lamedalla d’or, perquè també podia haverdit que no”, riu. “Va ser una cosa agrada-ble i imprevisible. Quan un és del lloc onel condecoren es fa estrany, perquè som

Pau Faner, Medalla d’Or de Ciutadella:

“Som molt més sociable que no era”Pau Faner, medalla d’Or de Ciutadella (li serà entregada el mes de juliol), es descriu com una persona

a la que no li agradava gens xerrar. Però m’ha retingut més d’una hora a casa seva, a Calan Blanes, re-

cordant com va ser l’inici de la seva vida literària. Diu que va ser una tria, una opció davant la pintura,

que li va resultar més fàcil de fer i de vendre. Son, assegura, dos llenguatges diferents amb els que ex-

pressa, finalment, el què duu a dins.

TEXT: Pere B. FOTO: PB

”“Som la meitat del

què seria si haguéspromocionat els meusllibres a Barcelona

tat del què seria”, diu, si la seva vida,tranquil·la i relaxada de Menorca, s’ha-gués desenvolupat a Barcelona, la capitalde la publicació en literatura catalana. “Ajo el que m’agrada és escriure, i si m’ha-gués traslladat a Barcelona, hauria tingutmolta més promoció i seria més conegut,perquè allà és molt fàcil concedir entre-vistes i que els mitjans xerrin d’un. Peròno hi podia viure! Jo necessito calma, i lagent a Barcelona va molt estressada, nohi ha qui hi escrigui. Aquí s’està molt méstranquil”. Ningú li podrà negar. Des dedarrera de la seva pantalla d’ordinador,on han sortit les darrers novel·les, es veula costa de Ciutadella llepada de blau ivermell. Avui el dia és humit de migjorn.

“Si un llibre és bo, ho sé amb el

temps”

Hi ha uns 35 textos literaris publicatsde Pau Faner, i molts altres manuscritsque no han vist – ni veuran – mai la llum.“El millor llibre que he escrit mai sempreés el que estic fent ara. No m’agrada tor-

21

cultura

Catalunya per fer-me una entrevista. Il’al·lota que m’entrevistava, abans de co-mençar (amb un focus de llum que no emdeixava tranquil), em va demanar si xer-rava molt.” Segurament, la impressió vaser de què no, perquè ell mateix contesta:“quan em va demanar què era Un Regne

per a mi, li vaig dir que una novel·la. I ala resposta de qui era Pau Faner, vaigcontestar simplement que un escriptor”.Quedar clar que la part de promoció de laseva feina és la que menys li agrada, tot ique reconeix que “som molt més sociableque no era” – “un poquet”, afegeix laseva dona, na Rosa. Però és dels que cre-uen que és la seva feina la què s’ha devendre sola, i que tot el què ha de dir d’unllibre, ho diu el text mateix. “Som la mei-

una persona quotidiana per la gent deCiutadella, i un no espera que se’l reco-negui.” Per açò diu que la Medalla d’Orté per ell doble mèrit “perquè m’he l’hadonada gent que em coneix”.

Gent que valora la seva feina com aescriptor, a la què tornem. “Vaig triar serescriptor també perquè veia que em sor-tia molt fàcil, que no em costava escriurede manera ràpida.” Tant, que en 23 diesva tenir feta la seva primera publicació,que va enviar als premis Illes d’Or, Con-

tes Menorquins. “Ara ja no escric tan rà-pidament, abans m’havia de frenarperquè hi havia el perill que sortissincoses sense sentit. Ara planifico lesmeves novel·les. Suposo que per aixòtambé em surten més llargues.”

Llibres que es venen sols

Li agrada xerrar a en Pau. De manerapausada, però ben filada, recorda com eraell quan es va llançar a la vida literària.Un jove que, amb 25 anys, açò de les en-trevistes no li agradava massa. “Quanvaig guanyar el premi Sant Jordi, l’any75, em van cridar als estudis Miramar de

”“El millor llibre que

he escrit mai és sem-pre el que estic fentara

nar a llegir-los,normalment elsoblido, però n’hi haque aguanten el pasdel temps, i aquestsson els bons de veri-tat. Però la majoria,quan estan acabats,penso que no estanmalament però quetampoc maten”. Ambla pintura passa el mateix, diu. Fauna hora que estem al sofà, quasiescoltant-lo na Rosa i jo. “Jo n’heaprès de xerrar en públic, però en-cara em poso nerviós”. Potser peraçò, la darrera vessant artística dePau Faner, es queda dins les paretsde casa. “La música és tant sols unhobby. Va molt be tocar algunacosa abans d’anar a dormir, em re-laxa. Escriure no puc, perquè sivaig a dormir, després somio”.

22

Divendres 27 d'abril

20.00 h: Conferència A l'ombra del poder, al servei de la institució, a càrrec de Jaume Badia Pujol, subdirector del Centre de Cultura Contemporània de Barce-lona i assessor polític. Sala d'actes del Cercle Artístic. Gratuït.20.00 h: Conferència Darwin y el darwinismo: causas y consecuencias, a càrrec de Máximo Sandín, professor i autor de llibres de divulgació científica. Salad'actes de la Casa de Cultura. Gratuït.Dissabte 28 d'abril

11.30 h: L'hora del conte: Menú de contes, a càrrec de Martha Escudero. Sala d'actes de la Casa de Cultura. Gratuït.19.00 h: Sessió del club de lectura Plaça de Lletres per comentar Llibertat de Jonathan Franzen. Casa de Cultura. Gratuït.21.00 h: Representació de l'espectacle de dansa i teatre Boleros, nostalgias y algún que otro café, a càrrec de la companyia Vuelta y Vuelta, dirigida per Alejan-dro Porto i Doryan Suárez. Teatre de Calós.Dimarts 1 de maig

18.00 h: XXI Trobada d'escoles de ball folklòric de Ciutadella. Sonarà el Grup de Balls Populars Arrels de Sant Joan. Plaça Joan de Borbó. Gratuït.Dimecres 2 de maig

20.45 h: Cineclub: pel·lícula per determinar. Cinemes Canal Salat.Dijous 3 de maig

20.15 h: Cineclub: pel·lícula per determinar. Cinemes Canal Salat.

CONCURSOS

XXIX Concurs d'Imatge de les Festes de Sant Joan 2012

Termini d'admissió d'originals: del 10 d'abril al 7 de maig, a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Ciutadella (plaça des Born, 15). Premi únic de 1.000 € ala imatge guanyadora, que servirà per fer el cartell de les festes de Sant Joan 2012. Les tècniques són lliures, i s'ha de presentar en format vertical mida DIN A3,rígid i sense marc ni vidre. Per a més informació: 971 48 41 54, www.ajciutadella.org i cultura@ajciutadella.org

XIII Concurs de Poesia Festes de Sant Joan 2012

Termini d'admissió d'originals: fins al 7 de maig, a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Ciutadella (plaça des Born, 15).Premi de 500 € i la publicació del poema a l'estampa de les festes de Sant Joan 2012, que es reparteix a la Missa de Caixers del 24de juny. Per a més informació: 971 48 41 54, www.ajciutadella.org i cultura@ajciutadella.org

AABBRRIILL--MMAAIIGG22001122

DEL DIVENDRES 27 D’ABRIL AL DIJOUS 3 DE MAIGDEL DIVENDRES 27 D’ABRIL AL DIJOUS 3 DE MAIG

cultura

23

24

TEXT: Joan Canals Soldado FOTOS: Joan Canals Soldado

N’Eduardo Jenner és una per-sona molt coneguda arreu delmón, sobretot dins el futbol,

ja que porta més de deu anys ficat de pledins el futbol base mundial, sobretot aBrasil, la seva terra, però darre-rament tots els continentspoden gaudir de la seva sa-viesa i experiència. En Jen-ner, molt amic de

l’entrenador del Penya Ciutadella TóbalTudurí, havia planejat amb temps passaraquests dies de vacances a l’illa per la dis-puta de la MeCup, on havia de portar aquatre equips de primer nivell mundial, fi-

nalment, ha vingut a l’illa i s’ha trobatorfe de futbol de primer nivell.

- Jenner, comenta’ns una mica

que és el que fas actualment.

- La veritat és que no sé exac-

tament com definir-me, ja que no som nisecretari tècnic, ni observador, ni caça-ta-lents... Podríem dir que som un amant delfutbol, una persona que el futbol l’apas-siona i sobretot el futbol base, m’agradamolt estar ficat dins aquest món, amb elsmés joves, veure com creixen com espor-tistes i persones arribant a ser grans juga-dors. Ara mateix porto un projecte a Brasilanomenat Base Brasil, que consisteix enfer feina a la pedrera brasilera per podernodrir al futbol professional de jugadorstrets per nosaltres mateixos. Actualmenttenim setze centres d’entrenament repar-tits arreu del País i crec que estem acon-seguint formar la millor escola base delmón. La marca Red Bull va comprar unequip professional allà i estem seguintmolts de jugadors per intentar que arribina aquest equip professional.

A més d’aquest projecte som una per-sona de confiança per molts equips, reco-mano a jugadors que poden anar bé adiferents equips i em demanen jugadorsamb unes característiques determinades ijo intento sempre donar la meva opinió alrespecte, però no som professional d’això,no som ni representant de jugadors ni viscd’això, suposo que és una de les coses queels clubs agraeixen, sempre els seré sin-cers ja que no guanyo res col·locant a ju-gadors meus a diferents equips.

- Per arribar a formar aquest pro-

jecte, que havies fet anteriorment amb

el futbol base?

- He fet moltes coses dins el món fut-bolístic, he fet feina dos anys amb el fut-bol base de l’ Orlando City, que és delmateix propietari que el Stoke City de laPremier League anglesa observant juga-

Eduardo Jenner,de Sao Paulo a CiutadellaEl professor Eduardo Jenner, com se’l coneix al món futbolístic, ha passat uns dies a Menorca, lamenta-

blement no ha pogut dur a terme els seus projectes a l’illa ja que enguany no s’ha pogut disputar la

MeCup, però si ens ha donat el seu punt de vista del futbol base.

25

Menorca al mapa, percercar-la i ubicar-la,tota aquesta gent ha anatenguany al MIC, de laCosta Blava, un equip quehe portat jo i havia de venira Menorca ha estat finalistad’aquest torneig, tot això,ho ha perdut Menorca,molta qualitat, moltes opor-tunitats per a jugadors del’illa que tenen una bonaoportunitat per donar-se a conèixer, per-què els puguin seguir i per competir ambels millors, amb els que un dia seran pro-fessionals del futbol.

esportsdor per pujar-los a l’equip professional.Ara he estat a Estats Units fent gestionsper portar jugadors allà, on estic en con-verses per portar un menorquí que crecque arribarà prest a Amèrica. Anterior-ment he fet feina a Càtar i això m’ha ser-vit per ara tenir un càrrec dins els juvenilsdel PSG francès que presideix un alt càr-rec del país àrab. He fet feina també ambel San Roque de Lepe espanyol, que hacomprat un grup d’empresaris anglesos...Ja veus que he fet moltes coses relacio-nades amb el futbol base, però quasi capamb un nom determinat.

- Sempre lligat amb el futbol base,

quins jugadors que ara son contrastats

has descobert?

- Jo vaig ser el primer en seguir agrans jugadors actuals com són en Ro-binho (AC Milan), en Diego (At. Ma-drid), en Marcello (PSV), en Tardelli(Betis) i molts de jugadors que han jugati juguen a la primera divisió brasilera defutbol. Ha estat i és un orgull quan veigaquests futbolistes a categories impor-tants i jugant partits molt emotius arreudel món.

- Com veus actualment el futbol

brasiler?

- Fatal, el veig molt malament, és to-talment diferent al futbol europeu, ambmolts de diners mesclats, amb molts inte-ressos, i que si no fos perquè la pròximaCopa del Món és celebra allà, estaria moltenfonsat. Ara han tornat molts de juga-

dors que havien sortit del país, tornenamb uns salaris molt elevats perquè escerca poder pujar el nivell del futbol dela primera divisió abans de que es celebriallà el Mundial per intentar involucrar atot el país, que necessita un esdevenimentaixí per intentar millorar.

- A més de venir a veure a jugadors

i portar equips a Espanya, també vens

per una altre cosa veritat?

- Doncs si, la veritat és que aquestsdies porto un jugador a fer una prova ambel Reial Mallorca, en Matheus Martins,un mitja-punta de molta qualitat. Ha jugatquatre anys amb el Sao Paulo brasiler i jaés professional del futbol i tan sols estàal segon any de juvenils, farà una provaamb els Divisió d’Honor vermellencsaquests dies per si es pot in-corporar amb ells.

- Que en penses de que no

s’hagi celebrat enguany la

MeCup?

- La MeCup era un esdeve-niment molt important per l’i-lla de Menorca, no entenc coms’ha deixat perdre enguanyaquest torneig ja que tenia re-percussió a nivell mundial, en-guany havien de venir equipsde sud-amèrica, tant brasilerscom veneçolans, japonesos,russos, grans clubs europeus iespanyols. La MeCup serviaperquè el món fiqués l’illa de-

De nou al seu serveiObrim amb menú als

migdies

Més informació i reservade taules al971 387 895

PETITPETITRECEPTARIRECEPTARIDE LA CUINADE LA CUINADEL PEIXDEL PEIX

A MENORCAA MENORCA

EL PODRÀS TROBAREL PODRÀS TROBARA LES LLIBRERIESA LES LLIBRERIES

DE L’ILLADE L’ILLA

26

nejo de todas las herramientas. Carnet de conducir y vehiculopropio. 676 66 95 97- CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar.también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegapla-tos. muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27– AYUDANTE DE COCINA , pinche o friegaplatos, se ofrece paratrabajar en la zona de ciutadella. formación en cocina y expe-riencia. muy trabajador. Tel: 660 93 89 98– Hola, soy Miguel Ángel y estoy buscando trabajo como ayu-dante de cocina en la zona de Ciutadella. Tengo formación y ex-periencia en este puesto. Tel. 605 49 19 79.– AYUDANTE DE COCINA CON MUCHA EXPERIENCIA, se ofrecepara trabajar. Total disponibilidad. Tel. 650 22 09 53 - Félix– Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo enuna empresa de limpieza o en hoteles o apartamentos (cama-rera de pisos, friegaplatos o ayudante de cocina). Tel. 639 8810 24.– Menorquina, seria, responsable, con idiomas y experiencia, seofrece como: dependienta, dependienta/cajera/reponedora su-permercados, limpieza ( domicilios, oficinas, baqncos, escaleras,apartamentos....), fregaplatos, camarera de pisos o lo que surja.Tambien me ofrezco para el cuidado de personas mayores(acompañamientos, paseos, y tareas de hogar), canguros no-ches incluidas. CON EXPERIENCIA, SERIEDAD Y RESPONSABILI-DAD. Telf: 644 338 602 Anabel– Tengo formación y experiencia como ayudante de cocina yestoy buscando trabajo en restaurantes o en hoteles. Soy unapersona honesta, trabajadora y puntual. Tel. 605 49 19 79. Mi-guel Ángel.– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad.tel.: 691 747 914 / 971 480 652.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. % puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com

FEINA- Se ofrece chico para jardineria con mucha experiencia y ma-

27

esports

TEXT i FOTOS: Tot Velo

El passat diumenge es va cele-brar la 4ª prova de la challengede Menorca de ciclisme en car-

retera.Aquesta prova es va du a terme al cir-

cuit del polígon de ciutadella organitzadaper el club ciclista tot velo.

La prova constava de dues parts, unaen la que els mes petits van fer una cursames una gimcana, i per altre banda les ca-tegories superiors van disputar una carreraper eliminació. Es tractava de que cadavolta que passessin per meta s'eliminariael darrer en passar fins que en quedessindos i disputar la final.

Abans de començar amb la prova deeliminació es va realitzar un esprint boni-ficat.

Va haver una gran participació tant perles categories base con per els grans.

Els guanyadors de les diferents cate-gories varen ser:

Categoria Base

Aleví masculí

1r. Andreu Moñino

2n. Javier Barrera3r. Roberto Ledesma

Aleví Femina

1r Nuria Moll

Infantil Masculí

1r Marc Pons2n Gerard Fernandez3r Antoni Bosch

Infantil Femina

1r Nuria Bosch2n Julia Bosch

Categories Superiors

Cadet

1r Miguel Ledesma2n Eric Vega3r Lluis Castellano

Open

1r Xavi Mercadal2n Pau Torres3r Pere Timoner

Màster

1r Alfredo Portella2n Santiago Alonso3r Matias Gornes

Guanyador de l'esprint bonificat: XaviMercadal

4a. Prova de la Challenge Menorcade Ciclisme en Carretera

28

S’ASE

Abans de venir es boom desa maquinària, a quasi tots esLlocs acostumaven a tenir al-manco un ase, perquè quasi béera imprescindible. L’empra-ven per a moltes castes defeina: per poar des pou de torn,per si havien d’anar a poar aqualque aljub enfora de sescases, per anar a menar bestiar,per entrar palla a sa pallissa,per anar a poble en carretó, pertreure amb sa sàrria somades defems, per anar a dur carabas-sons, beta-raves, síndries i me-lons, per passar barrera, per durllet, verdures i fruita a vendreen es poble, etc... Però per allò que nofeien gaire bo era per llaurar: prest es-taven cansats i feien poca via.

Quan encara hi havia Llocs en quèes camí no arribava a ses cases o no te-nien carretó, si havien d’anar a poble oa qualque banda, posaven els al·lotsdins ses beaces i un o dos damunt sesanques de s’ase, i, si tenien una cria-tura de mesos, madona la duia as braç.Quan plovia, estenia un paraigua i sem-blava una lloca amb un ranxo de pollsdavall ses ales. L’amo anava a peu dar-rere per si en perdien cap.

També s’ha de dir que es ases pernaturalesa són un poc vessuts. Per fer-los espavilar, amb una branqueta debruc feien un punxó (anomenat agulló)i els picaven damunt es golès. Peròtambé és cert que les passaven magres:feien molta feina i rebien poc menjar;

com que eren ases, semblava que tot-hom hi tenia dret, i es tracte que se’lsdonava en general no era mai gaire bo.

Des del Barranc d’Algendar, recordque, quan duien sa fruita a Ciutadella,havien de fer un viatge quasi cada dia.Es pagesos, a més d’ases, empravenmatxos i mules, i d’aquesta manera po-dien carregar més ses bèsties, i es po-bres ases no patien tant.

En es Llocs grans de molt de bes-tiar, tenien un ase a posta per cobrir so-meres i eugues. Li deien s’ase de bram.Igualment tenien un cavall que tenia samateixa funció, i a aquest li deien escavall pare. Tot i que tant d’ases comde cavalls n’hi havia molts, en sortienpocs d’avantatjats. Record que, a saTorreta Saura, en tenien un de moltaanomenada: li menaven eugues de totes terme de Ciutadella i fins de Ferre-

ries. I, a sa Torre del Ram, tenien uncavall que també tenia molta fama.

Quant als costums de pagament,perquè un cavall cobrís tant una eugacom una somera feien pagar, a mitjansegle XX, vint duros, cosa que es podiafer o bé amb diners o bé amb ordi, enaquest cas tres quarteres. Valia igual siun ase cobria una euga, però per a unasomera només s’havia de donar unaquartera i mitja d’ordi. Quan s’animalja era nat i havia mamat, tenien s’obli-gació de pagar (si es pagava amb ordi,esperaven sa collida). En cas d’avorta-ment o bé si naixia mort, no pagaven,tanmateix, res.

TEXT: TÒFOL CAPÓ

Converses d’antany

Esto si que tiene tela: y mássi casi todos hacemos lo que nos dala gana. Hay un sector de conductoresque se lo saltan todo, y más si hu-biera.

Los hay que no saben que existenlos pasos cebra incluso te miran extrañados si ven quealguien los cruza, e insultándote si no te das prisa encruzar y no te preocupes que no aminoraran la marchasi ven que lo estas cruzando, o sea, para según queconductores prevalece aquello de ¡como no te apartestu! También hay que decir que esta la otra cara de la moneda, y es quealgunos viandantes caminan sobre la acera y en cuanto ven un pasocebra se lanzan a el, dando un giro de 45 grados sin mirar si pasa uncoche o no, y claro el conductor tiene que frenar en seco o intenta sor-tear al insensato en cuestión, y luego están esos peatones que te salendetrás de un coche aparcado, y casi matan del susto al pobre conduc-tor, en fin hay de todo.

En cuanto a los excesos de velocidad esto es muy típico de aquí,hay algunos conductores que se lo saltan todo, las señales de traficoson ignoradas por completo, además tienen la seguridad de que no losvan a multar, siempre que no se carguen algún indefenso peatón o laaleta de otro coche, el problema de las multas es el aparcamiento in-debido, ahí si que no te salvas.

Hay algunos conductores que me parece que no quieren entender,o ignoran para que sirven los intermitentes, pero por si hay algunaduda; les diré que sirven para avisar al conductor del coche que vienedetrás, de que se va a girar en un sentido u otro, o sea a la derecha oa la izquierda, sepan que estas señales si se hacen bien, evitan mu-chos accidentes. Hay otro tipo de conductores que no entienden quecuando hay dos carriles es para que el vehiculo que va mas despaciose coloque en el carril de la derecha y el que va mas rápido en el dela izquierda, y otra cosa, no deben olvidar que se adelanta por la iz-quierda no por donde uno le da la gana, ya que es muy habitual ennuestra población saltarse el código de la circulación como quien sesalta un charco. También no hay que olvidar que en varias rotondassuele haber dos carriles, uno a la derecha y otro a la izquierda, el dela derecha es para los coches que vayan a girar en esta dirección, y elde la izquierda, para los vehículos que giren a la izquierda, o vayan endirección recta sin cambiar de sentido ¡pero que va! Aquí cada unogira por donde le da la gana dando sustos al conductor que se rige porlas reglas de la circulación. Y que decir del conductor novel, esos quellevan la L, hay algunos que la llevan, pero la ignoran totalmente, in-cluso van mas rápidos que algún conductor con experiencia, otros nila usan la llevan despegada al lado de la luna trasera, y si por casua-lidad los paran, justifican que se habrá caído por culpa de algún bachey no se han dado cuenta, en fin hay de todo.

José Mª Cleofe Estévez

Circulación

29

És palès per a una majoria ciutadanaque després de les eleccions generalspassades, en majoria absoluta del PP,sens dubte s’ha esdevingut un canvi,una nova fase d'intensificació i accelera-

ció en l'ajust de les macromagnitudes i paràmetres quela Unió Europea ve dictant des de fa temps, però queno són en absolut alguna cosa estrany al model deconstrucció europea fixat en el Tractat de la Unió Eu-ropea de 1993. I això és així independentment de quigoverna , sigui aquest del signe que sigui, des de fatemps el nostre País ha tingut que soportar les seve-res i a vegades per a mi injustes decisions. La crisi ,lesseves característiques, el ja llarg període d'una duradasense aspectes de finitud i les teràpies de xoc que estanafeblint encara més als països que les suporten, haguésd'haver significat un intent honest de reflexió per partd'els qui ho han de més que ningú: els apologistas dela rutina i de les fórmules inservibles. És aquesta unaèpoca de transició marcada per la declaració d'un Estatd'Excepció Global: suspensió del Dret i substituciód'aquest per fets consumats que arrasen principis, con-questes i models que han gaudit d'un gran consens, al-menys en aquesta part del món. Els poders fàctics o, laqual cosa és el mateix, la plutocràcia dominant han so-brepassat la incompatibilitat bàsica entre el capita-lisme històric i les llibertats també bàsiques pertraslladar-la a la qual en aquesta hora es planteja entreel capitalisme financer i el lligat a la producció de mer-caderies, béns i serveis. La laminació dels drets socialss'estén ja als civils i polítics. La derrota històrica i des-comunal de l'esquerra al nostre país :(que és respon-sabilitat gairebé exclusiva d'ella) ha desembocat en ladesaparició de qualsevol alteridad en l'imaginaricol·lectiu. Falten energies morals i ideals visualitzats,aquí i ara, com a alternativa ètica d'Estat. No es lluita,es resisteix. Ja ho va anunciar Margaret Thatcher ambrotunditat, en exposar el que es coneix com a TINA ,no hi ha alternativa. , aquesta oposició actual ja no sapel que té que fer per convence al seu electrorat el quals’ha quiedat en les llanies d’en “GANFUS “, aquestaés la meva modesta opinió, encertada o no.

Andreu Genestar Sabater

Seriosa opinióopinió

· 9 maig 1775 – Es trobaven reunits a Mahó, amb su Exa. elsdiputats de totes les Universitats per mirar d’alleugerir l’estat mi-serable en que es trobaven. Segons l’Universitat de Ciutadella unsdels mitjans era llevar les despeses supérfules en la manutenciódels seus ministres que la carreguen en unes 1.000 peces de 8 ique es mudi el govern antic, i se reformin tots els salaris. I ques’elegesian 4 perçones perque formin un nou pla de perçones peradministrar l’Universitat, i açó sens salari, perque es just que ser-viguen al públic sens cap interés, i que l’Universitat hage de con-tribuir en cap despesa pels seus vestits, si sols una petita marcade destinció, perque servesca d’honor a les perçones qui repre-sentan al públic.

· 4 juny 1775 – Su Exa. demana a les Universitats 30.000 fai-xines i 90.000 estaques i que l’Universitat de Ciutadella en deufer 7.500 faixines i 22.500 estaques de 6 a 10 pams de llargaria, ique enciarà a un castillar per dar el model de com s’han de fer ique una vegada llestes s’han de transportar al Castell de SantFelip, i que la seva intenció es que tot serà pagat en el mateix mo-ment en que s’entregaran.

· 6 juny 1775 – D. Gaspar Saura i Olives representà als Juratsde Ciutadella que de temps immemorials s’elegeixen caixers perla festa de Sant Joan, i que un dels eclesiàstics va junt amb l’obrercavaller, que el representant va ser elegit obrer pels anys 1774-1775 junt amb el Rvt. Bartomeu Taltavull el qual no asistí pel de-cret de su Exa., i que el representant asistí sens la seva companyia,i que per aquest any no tenint obrer eclesiàstic seria un deshonor,ja que tots els altres obrers cavallers havian tengut, per soci, uneclesiàstic.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (175)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Caragolins ambpatatesIngredients: 2 quilos de caragolins, aigua, sal, farina, herbes aromàtiques,(àpi, llor, fonoll, herba sana, moraduix, tem), 8 patates grosses, una ceba pe-tita i una bastanaga i, si vos agraden coents, un pebre de cirereta, oli d’oliva isal.Elaboració: Passau els caragolins d’aigua freda dues vegades. Llavors els dei-xau tapats amb aigua i sal i una cullerada de farina. Els anau remenant detan en tant. Quan hagin tret tota la mucositat, els tornau a passar per aiguaclara.Posau els 2 quilos de caragolins nets i escorreguts dins una olla amb aigua fredaque els tapi. Els tindrem a molt poc foc fins que treguin les banyes, i llavon-ces pujam el foc al màxim i hi afegim un manat d’herbes aromàtiques (àpi,llor, fonoll, herba sana, moraduix, tem), una ceba petita i una bastanaga i sivos agraden coents un pebre de cirereta. Salem i ho deixam bullir de mitjahoreta a tres quarts a foc dolç. Hi afegim 8 patates grosses senceres i sense pelar-les haurem fet net abans- i ho deixam coure uns vint minuts més o fins queles patates bullides estiguin al punt.Escorrem els caragos i les patates i els servim a taula acompanyats d’una salsamaonesa, un all i oli d’ou, o bé un all i oli de patata bullida i tomàtiga to-rrada.

El megalitisme i els símbols megalítics obrien la portadade l’Iris del 28 d’abril. Els navetiformes eren els protagonis-tes de l’article signat per M.B.La família salesiana celebrava la festa del seu director,

Jesús Idoate. També celebraven la seva festivitat els filletsdel “Temple de Jerusalem” que participaren a les processonsdel Diumege de Rams i del Divendres Sant.Ciutadella havia celebrat la Setmana Santa.Eren estrenades amb gran èxit, pel Quadre Artístic de

Ràdio Popular, les obres de teatre “Mal llamp, es doblers” i“Hotel Cosmopolita” de Martí Mayol. Les obres van ser po-sades de nou en escena per la gran demanda de públic.Es publicava com a separata d’El Iris la monografia me-

norquina “La religión de los honderos de Baleares” de Ga-briel Llompart.Es començaven a vendre solars al Cap d’Artrutx.Partit de fútbol nocturn al pati de Santa Clara.

El Iris 27 d’abrilde 1962

31

• Que volar des de Menorca a Barcelona sigui 80euros més car que si es fa des d’Eivissa a Barcelona,cosa que sembla impossible pel fet que la pitïusa majorestà més lluny de Barcelona que Menorca.• Que les grans superfícies de capital forani el que fan

és enfonsar al petit comerç i si bé creen llocs de feina, també endestrueixen molts directa i indirectament, com tampoc donensuport a la premsa local escrita amb la nostra llengua.• Les pintades a les seus dels partits polítics. Embrutar façanesno és exercir la democràcia.• El copagament sanitari.• Que molts de llibreters preferèixin vendre llibres editats forade l’Illa que donar suport a les edicions fetes a Menorca.• La poca acceptació de les jornades de l’anyell de llet organit-zades per la CAEB que segueix discriminant a la premsa fetaamb menorquí i premsa local.

• Que el Govern Balear faci una esmena als Pressu-posts Generals de l’Estat per a congelar les taxes aeropor-tuàries.• La possible fussió de les cooperatives de Sant Guillem iSanta Escolàstica de Ciutadella amb la de Sant Llorenç

d’Alaior.• L’exposició d’Andreu Maimó al Roser.• La conferència sobre la massoneria de divendres passat al Cer-cle Artístic.• Les enhorabones rebudes per l’Iris de la setmana passada i pelcanvis realitzats en les dareres setmanes.• Que setmana a setmana va augmentant el número de subscrip-tors i s'esgoti la revista a les llibreries.• Que a partir de la setmana que ve, ser subscriptor de l’Iris tin-drà premis i descomptes a comerços.• Que poc a poc es vagi animant la cosa amb l’entrada del mesde maig.

Dites i refranys...- Si a l’abril plou, blat, ordi i sèu de vou

PARENÒSTIC DEL MESD’ABRIL DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,28 i es va pondre a les 20,09 h.Dia 30 el sol sortirà a les 06,45 i es pondrà a les 20,38 h.

LES LLUNES D’ABRIL

Dia 6 lluna plena en Balances.Dia 13 lluna minvant en Capricorn.Dia 21 lluna nova en Taure.Dia 29 lluna creixent en Lleó.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

La tradició diu que si plou per Sant Marc, dia 25 d’abril,plourà encara 40 dies més, de la mateixa manera que es creuque si per Sant Marc es mengen caragols no es patiran embò-lies.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que l’amo d’Albranxella, lloc ubicat en el terme des Mig-jorn Gran, germà del caixer pagès de Tramuntana, seràs’Homo des Be.• Que Pau Bosch Salord, l’amo de Son Planes, caixer pagèsde tramuntana, i el de més edat dels dos caixers pagesos,serà l’encarregat enguany de posar el be.• Que en Luís de Olivar O’neil, substituirà el seu oncle, Car-los de Olivar Despujol, caixer senyor del bienni 2012-2013,a tots els actes de les festes de Sant Joan.• Que en José Ramón Bauzá no podrà impedir que en SantiTadeo sigui reelegit president del PP de Menorca.• Que en Santi Tadeo compta amb el suport de la majoriade militants populars menorquins. • Que na Pilar Carbonero serà reelegida divendres com asecretaria general del PSOE de Ciutadella.• Que na Joana Barceló serà la nombre dos com a secreta-ria d’organització.• Que això és resultat d’un pacte entre crítics i oficialistesper a tancar files i preparar el futur. • Que la resolució del “cas de ses rates” no ha deixat satis-fet a quasi ningú.

Ens demanam...• Hi haurà candidatura alternativa a la de José RamónBauzá per a dirigir el PP de Balears?• Perquè anuncia Antoni Pastor que no competirà amb enBauzá si no està d’acord amb com està fent les coses l’actualpresident popular?• Podran treballar juntes i empenya en la mateixa direccióna Carbonero i na Barceló?• Després de la confirmació pública den Xiqui de Sintas coma candidat a presidir el PP de Ciutadella, es presentarà capaltre candidat?

Divendres dia 27, Montserrat.Dissabte dia 28, Pere Chanel, Prudenci.Diumenge dia 29, Caterina de Siena.Dilluns dia 30, Pius, Lluís.Dimarts dia 1, Josep Obrer, Amador.Dimecres dia 2, Atanasi, Aracel·li, Celestí.Dijous dia 3, Fèlip apòstol, Violeta.