Ciutadella de Menorca, 27 de gener de 2012. Preu 2,10Ciutadella de Menorca, 27 de gener de 2012. Preu 2,10 ee Nº 3.507Nº 3.507

MMIIQQUUEELL RROOSSSSEELLLLÓÓ,,PPRREESSIIDDEENNTT DDEE

LL’’AATTEENNEEUUPPEERREE MMAASSCCAARRÓÓ

EELL CCOONNSSEELLLLEERR CCAARRLLOOSS DDEELLGGAADDOODDEEMMAANNAA AA LLAA MMIINNIISSTTRRAA

DDEE FFOOMMEENNTT EELL CCOOMMPPLLIIMMEENNTTDDEELL CCOONNVVEENNII PPEERR AA LLEESS OOBBRREESS

DDEE SSOONN BBLLAANNCC

PPPP II PPSSOOEE FFAANN FFRROONNTT CCOOMMÚÚ PPEERRDDEEFFEENNSSAARR LLAA GGEESSTTIIÓÓ DDIIRREECCTTAA DDEELL

PPOORRTT AANNTTIICC DDEE CCIIUUTTAADDEELLLLAA IIEEVVIITTAARR--NNEE LLAA PPRRIIVVAATTIITTZZAACCIIÓÓ

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 27 CASTANY Tres Alqueries, 3Dissabte dia 28 MARCH Plaça Jaume II, 5Diumenge dia 29 CAVALLER Plaça de la CatedralDilluns dia 30 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimarts dia 31 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimecres dia 1 OLEO Federico Pareja, 54Dijous dia 2 MOLL Eivissa, 50Divendres dia 3 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.507. Any LXIX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (Esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS

3 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

61 6407:15

08:00

10:00

11:00

12:00

08:00

11:00

17:00

18:00

09:003

10:003

12:30

16:00

19:00

14:002

15:001

17:00

19:45

64CALETA

CALA BLANCA CALAN BOSCH

DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS

07:003

08:003

09:003

13:00

14:002

15:001

16:003

18:00

19:00

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00 16’00

Mar tes 08'00 16’00

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

3

Josep Maria Quintana

L’escriptor Josep Maria Quintana ha fet paler una ve-gada més, i com ell acostuma: amb moderació i educació,el seu suport a la llengua catalana a les Illes Balears.

Quintana va ser el guanyador del Premi Llorenç Vi-llalonga, dels Ciutat de Palma, amb la seva darreranovel·la “Ningú no pot enganyar als morts”, una obra no-vedosa en el corrent literari del reconegut jurista queplasma el drama personal d’un pintor illenc marcat perl’experiència d’un camp de concentració nazi.

Però aquest fet no va ser el més important de la nit delspremis, sinó que Quintana manifestés que volia manifes-tar la seva preocupació per la dinàmica que ha pres la po-lítica lingüística de les nostres institucions representatives,les qual, darrerament, sembla que s’obliden de la natura-lesa jurídica del català com a llengua pròpia de la nostraComunitat Autònoma (...). “Aixó fa que l’acte d’avui ten-gui un sabor agredolç, a pesar de la joia que implica rebreun guardó literari de tant prestigi. Com a mostra d’aquestsentiment, en el fons contradictori, he decidit acceptaragraït el premi, però destinar la dotació econòmica a duesentitats menorquines, l’Obra Cultural Balear de Menorcai Acció Cultural perquè els serveixi d’ajuda i estímul percontinuar treballant com han fet fins ara endefensa de la llengua catalana pròpia de lesIlles Balears”. S E T M A N A R I

EELL CCOONNSSEELLLLEERR CCAARRLLOOSS DDEELLGGAADDOODDEEMMAANNAA AA LLAA MMIINNIISSTTRRAA DDEE FFOOMMEENNTT EELLCCOOMMPPLLIIMMEENNTT DDEELL CCOONNVVEENNII PPEERR AA LLEESSOOBBRREESS DDEE SSOONN BBLLAANNCC

4

TEXT I FOTOS: BEP AL·LÈS

El conseller de Tur-isme i Esports delGovern de les Illes

Balears, Carlos Delgado, es vareunir dimarts passat a Madridamb la nova ministra de Fo-ment, Ana Pastor, en unaprimera presa de contacte per aexposar-li les principals qües-tions en matèria de ports iaeroports que afecten a les IllesBalears, entre elles el compli-ment del conveni de2010.12.30 per a l'execució deles obres del port de Ciu-tadella, pendent de la signaturade l'addenda de 16 milions d'euros per a 2011.

AeroportsPel que fa a temes rela-

cionats amb matèria aeropor-tuària, Delgado ha sol·licitad aPastor la reducció d’un 25% del preu delbitllet dels vols interilles, així com lafixació d’un preu únic en els mateixos,amb independència de que singuin sols perla compra d’una trajecte com pels d’anadai tornada. Delgado també ha demanat a laministra de Foment, establir un còdigcompartit en el vols interilles, per tal queel mateix bitllet serveixi per volar ambqualsevol companyia.

Un altres dels temes que ha incidit elconseller de Turisme i Esports és la de-claració de servei públic dels vols amb laPenínsular, amb aplicació efectiva per ales illes menors en temporada baixa. Del-gado també ha demanat a Ana Pastor lasol·licitud del control de la competènciaruinosa.

CogestióEl conseller Carlos Delgado ha dem-

anat a la ministra de Foment la cogestióaeroportuària de la xarxa d’aeroports deBalears, amb la creació de l’autoritat aero-portuària de Balears, com també ha dem-anat la col·laboració de l’Executiu central

en l’aplicació de la “Quinta Libertad”, en-llaçar en Palma amb trajectes interna-cionals mitjançant una específica políticade taxes aeroportuàries.

Altres temes exposats pel conseller a laministra és la negociació i legislació per al’exenció de pagament per l’equipatge delmaterial turístic-esportiu i desclasificarSon Bonet com aeroport d’interés general,de la mateix manera que l’hi ha sol·licitadla transferència de la gestió de les in-stal·lacions aeroportuàries no d’interésgeneral com són els heliports i camps d’ul-tralleugers.

RetardsCarlos Delgado ha expresat a la mi-

nistra Pastor la seva preocupació de cara ala mala imatge turística que donen els re-tards als aeroports, especialment als msosd’estiu, tot demanant a la ministra que nos’escatimin esforços per a trobar-hi solu-cions efectives. Delgado ha demanattambé l’ampliació de les imfraestructuresde l’aeroport de Palma per tal d’incremen-tar la seva capacitat.

Matèria portuàriaPel que fa als temes de matèria por-

tuària el conseller de Turisme i Esports haposat damunt la taula del ministeri difer-ents temes com la sol·licitud d'informaciósobre la situació actual del contracte marí-tim entre la Península i Balears, l’assump-ció per part del Ministeri de la totalitat deldescompte per residència de les tarifes deltransport marítim interilles, la bonificaciódels vehicles en el transport marítim i ladesafectació dels ports d'interès general deLa Savina, Ciutadella, Alcúdia, Eivissa, ElPortixol i el Molinar així com de les in-stal·lacions esportives i nàuticopesqueresdel port de Palma.

Finalment Delgado ha demanat a AnaPastor el compliment del conveni de2010.12.30 per a l'execució de les obresdel port de Ciutadella, pendent de la sig-natura de l'addenda de 16 milions d 'eurosper a 2011.

REPO

RT

El consellerd’Economia,Medi Ambi-

ent i Caça, FernandoVillalonga, va asssitiraquest divendres 20 degener a la Comissió deSeguimient del Pro-jectes Life+BOSCOSque té per objectiubàsic fer compatible laviaibilitat econòmicade les finques deMenorca amb la lluitacontra el canviclimàtic.

El comité de segui-ment del projectelife+BOSCOS estàpresidit pel consellerd'Economia, Medi Am-bient i Caça i constatambé dels represen-tants dels ajuntaments,conselleria d'Agricul-tura i Medi Ambientdel Govern baler,PIME, AGRAME, Unió de pagesos, IME,GOB, escoltes de Menorca i propietaris deles finques pilot que integren aquest pro-jecte.

Aquest acte, que va tenir lloc a les in-stal·lacions de La Granja, va comptar ambdues xerrades divulgatives, destinades alpúblic en general però especialment ori-entades a propietaris, pagesos i empresarisvinculats amb el medi rural de Menorca:viabilitat econòmica de la pastura per re-duir densitat forestal a Menorca i viabilitatde l'ús de biomassa forestal per energiacalòrica a Menorca.

El primer té per objectiu avaluar lapossibilitat d'integrar la gestió ramadera deles finques amb la gestió i mantenimentdel bosc i el segon avaluar a nivell globalles diferents possibilitats, quant a recursosdisponibles i demanda de l'ús de la bio-massa forestal (estella, pellet) per energíacalòrica.

Aquests dos estudis, que volen clari- 5

RACIÓN DE CHURROS.... 1,50 €€RECORTANDO ESTE ANUNCIOCHOCOLATE A LA TAZA GRATISENCARGOS PARA FIESTAS!!!

EELL CCOONNSSEELLLL AAVVAALLUUAA EELLSS PPRROOJJEECCTTEESSCCIIEENNTTÍÍFFIICCSS QQUUEE VVOOLLEENN FFEERR CCOOMMPPAATTIIBBLLEE LLAAVVIIAABBIILLIITTAATT EECCOONNÒÒMMIICCAA DDEE LLEESS FFIINNQQUUEESS AAMMBBLLAA LLLLUUIITTAA CCOONNTTRRAA EELL CCAANNVVII CCLLIIMMÀÀTTIICC

TEXT I FOTOS: CONSELL INSULAR DE MENORCA

ficar la viabilitat econòmica de diversesopcions de tenir un major aprofitament delbosc que de forma sostenible el faci mésrobust al canvi climàtic, estan emmarcatsdins les accions preparatòries del projectelife+BOSCOS per elaborar les Directriusde gestió forestal per l'adaptació dels

boscos de Menorca al canvi climàtic.“Aquest projecte és molt important

perquè Menorca només serà sosteniblemediambientalment quan també ho sigui anivell econòmic”, explica el conseller Fer-nando Villalonga.

INSULAR

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,

S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.

MÓNICA TELÈFON636840443971482917

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

El Consell de Menorca fomenta l’equilibri entre la protecció de lanatura i el progrés econòmic amb l’ajuda del GOB La conselleria d'Economia, Medi Ambient i Caça vol fomentar l'equilibri entre la protecció de la natura

i el progrés econòmic de Menorca amb un seminari

d'agricultura i medi ambient que organitza el GOB amb

la col·laboració de la Unió Europea, el Govern central i

el Consell Insular de Menorca.

Aquest seminari tindrà lloc els propers 28 de gener, 4 i

11 de febrer i consta de vuit conferències a càrrec de

ponents, tant de Menorca com de la resta d'Espanya -

Conca, Astúries i Catalunya.

Un enginyer tècnic de monts, empresaris, un pagés, un

doctor d'universitat i membres del propi Gob, duran a

terme aquestes xerrades que estan dirigides tant a

pagesos i propietaris de llocs, com a tècnis de

l'administració o consumidors de productes del camp.

“El Consell Insular combrega amb aquesta filosofia i estem obligats a fomentar aquesta conservació”,

ha explicat avui el conseller d'Economia, Medi Ambient i Caça, Fernando Villalonga, durant la

presentació d'aquesta iniciativa.

Per la seva part, Núria Llabrès, tècnica del GOB i responsable d'aquest projecte ha recordat que es

tracta de la cinquena edició i que l'any passat va congregar al voltant d'un centenar de persones.

Preocupació per part de les famílies beneficiaries dels ajuts almenjador escolar El Govern diu que anirà pagant les ajudes socials de menjadors escolars del curs 2011/2012 “en funció

de la liquiditat disponible” (com es pot veure en el document adjunt). El diputat menorquinista Nel

Martí reclama al Govern que posi en marxa fórmules per evitar que els retards en els pagaments dels

ajuts deixi desprotegides a milers de famílies i infants, beneficiàries d'aquesta compensació per

circumstàncies sociofamiliars desfavorables. Martí recorda que en aquests moments moltes famílies no

han cobrat encara les ajudes del curs 2010/2011, i que algunes d'elles han deixat el servei de menjador

degut a les seves dificultats per avançar la quota de menjador.

Per al PSM-Més per Menorca el servei escolar de menjador és avui en dia una prioritat i per açò és

necessari convocar beques de menjador que tenen per objecte ajudar els alumnes que, bé per la situació

econòmica familiar, bé per circumstàncies sociofamiliars desfavorables, bé per dificultats de

desplaçament al centre escolar, tinguin més dificultats per afrontar el pagament d’aquest servei.

L’objectiu de les ajudes que es convoquen és compensar els alumnes que cursin estudis a centres

docents públics no universitaris, en els nivells d’educació infantil, primària i secundària, amb el

finançament de part del cost del servei escolar de menjador, quan concorrin determinades

circumstàncies socioeconòmiques o de transport i per tal d’afavorir-ne l’escolarització.

Per al curs 2010/2011 es va preveure un import màxim de 1.000.000 a aquest objectiu, per al curs

2011/2012 s'han pressupostat 700.000 euros, segons resposta parlamentària.

UPCM demana a l'equip de govern si la secretaria de l'Ajuntamentactúa amb diligència El portaveu d'UPCM a l'Ajuntament de Ciutadella, Joan Triay, té previst demanar al proper ple

municipal sobre la Secretaria municipal i sobre algunes de les seves actuacions. Triay assegura que fa

poc s'ha sabut que durant un període superior a un any s'han desatès des de la secretaria de

l'Ajuntament de Ciutadella els requeriments del Tribunal Superior de Justícia, cosa que ha provocat fins

i tot la imposició d'una sanció i des de l'Ajuntament s'ha admès que "en aquest cas no s'ha actuat amb la

diligència necessària ". Triay demana a l'equip de govern si es té constància que en altres casos similars

tampoc s'hagi actuat amb la diligència necessària des de la Secretaria.

8

LA LLISTA D'ESPERA PER A IN-TERVENCIÓN QUIRÚRGIQUES ALMATEU ORFILA ÉS DE 70 DIES

Segons dades del mateix Govern deles Illes Balears referides a l'HospitalMateu Orfila de Menorca, el temps d'es-pera per a intervencions quirúrgiques ésactualment de quasi 70 dies, i el de visitesa metges especialistes de 58.

Davant aquesta realitat, que el diputatdel PSM-Més per Menorca Nel Martí nodubte en qualificar el fet com una “ex-pressió i conseqüència de les polítiques deretalls del Govern Bauzà a la sanitatpública”. Martí ha presentat vàries pre-guntes per conèixer quines mesures pen-drà la Conselleria de Salut per a resoldrel'actual situació.

AURORA HERRÁIZ: “POSAMLES PERSONES EN EL NORT DE LANOSTRA GESTIÓ DIÀRIA”

La consellera de Benestar Social iJoventut, Aurora Herráiz, va presidir laprimera reunió de l'anomenat Pla d'Ac-cions 2012, una iniciativa que ha posat enmarxa aquest departament amb l'objectiude potenciar l'equip de treballadors per a

benefici dels usuarisd'aquests serveis.

“Posam a les per-sones en el nort de lanostra gestió diària”,explicà la conselleraHerráiz, desprésd'haver mantingut laprimera d'un seguit dereunions amb els tèc-nics del departamentde Benestar Social iJoventut, juntament

amb els dos directors insulars, CarlesCanes i Cristina Fernández.

Millorar el treball en equip, potenciarel millor de cada treballador i aprofitar lessinèrgies, són alguns dels punts que esvolen abordar. De fet, molts d'aquests tre-balladors no es coneixien entre ellsmateixos -en total, Benestar Social iJoventut consta de 220 treballadors- i pertant tampoc sabien el que es feia a altresseccions d'aquesta Conselleria. També esvolen començar a emprar noves eines perarribar millor a la joventut.

“La suma de molts formen un tot quevol beneficiar al conjunt de la societat”,explica Herráiz, qui recorda la importàn-

cia caddal que téaquesta Conselleria,per la funció de cohe-sió social que reporta.

ELECCIÓ DELS2 DELEGATSMENORQUINS A38È CONGRÉSPSOE

Marc Pons i PilarCarbonero amb 47 votsdels delegats van serescollits com a repre-sentants menorquins al 38è Congrés delPSOE. La candidatura de Vicens Tur iElena Baquero va obtienir 45 vots i hi vahaver 4 vots en Blanc. La Federació so-cialista hi envia 5 convidats més, amb veuperò sense vot: Dissabte passat es van des-ignar 3: Vicens Tur, Bienvenido Perea iCarolina Marquès. També hi assstiranJoana Barceló com a membre del ComitéFederal del PSOE i Guillem GarciaGasulla per la seva condició de Diputat.

En aquest Congrés Extraordinari cele-brat al centre de convencions de Es Mer-cadal s'han aprovat, gairebé perunanimitat, les 154 esmenes que han elab-

orat les agrupacions lo-cals a la Ponència MarcFederal

Respecte a la valo-ració de la gestió dels òr-gans federals els i lesdelegades han deciditque el vot de la Fed-eració Socialista ha deser en contra (32 dele-gats ha votat per l'absten-ció i 63 en contra.

BREUS

9

"LA MARE... QUINA NIT" AVUIVESPRE A CALÓS

Avui vespre a les 21 h la CompanyiaD9 Don Bosco estrenarà l'obra d'AssumptaGonzàlez, "La mare... quina nit", unacomèdia d'embulls i de situacionscòmiques que, malgrat algunes d'ellespoden ser molt extremes, també és fàcilque passin a la realitat de qualsevol famíliai potser ens hagi passat a nosaltresmateixos o a gent que conèixem.

El director de la D9 Don Bosco, MiquelFullana, explica que l'obra transcorreix aun pis on hi habiten una dona embaraçada,a punt de sortir de comptes, i el seu espòs,que és massa bona persona. A la casa s'hitroben també en aquell moment els paresd'ella i uns veïns i amics, i a partir d'aquí esdesencadenaran un caramull de situacionscòmiques que faran les delícies dels espec-tadors.

"La mare... quina nit" es representaràavui divendres i demà dissabte a les 21 h iel diumenge a les 19 h. El preu de les en-trades és de 15 euros.

LOT DE CARN PER A QUI

GUANYIEl sorteig mensual d'un lot de carn és la

nova iniciativa que s'ha posat en marxa desdel projecte de custòdia agrària del GOBper tal de promocionar la compra directade la carn als pagesos.

Per la compra superior a 5 euros en pro-ductes de custòdia a les oficines del GOBo a les parades identificades com a finquesen custòdia del mercat setmanal AgroMaó,es reparteix un nombre per entrar al sorteig.

Aquesta iniciativa pretén donar aconèixer a la societat la possibilitat que ex-isteix d'adquirir carn als pagesos de custò-dia. Aquesta carn garanteix un maneigresponsable i, a la vegada, implica un preumés assequible al consumidor i més justper al productor.

El sorteig s'emmarca dins el projectepilot "Cultivant Sinergies" cofinançat pelMinisteri d'Agricultura, Alimentació iMedi Ambient i FEADER, amb la col·la-boració de l'Obra Social de Sa Nostra.

ANTONI JUANEDA, POSSIBLEDIRECTOR INSULAR DE L'ESTAT AMENORCA

El ciutadellenc Antoni JuanedaCabrisas serà amb tota probabilitat el noudirector general de l'Estat a Menorca al serproposat pel president del Consell deMenorca, segons ha informat UH-Menorca, hi ha obtingut el vist i plau delpresident del PP a Balears i president delGovern de les Illes Balears, José RamónBauzà, i també del Delegat del Govern ales Illes Balears, José María Rodríguez.

Antoni Juaneda compleix els requisitsmarcats pel càrrec al ser funcionari de car-era del Consell de Menorca, ara en situaciód'excedència com interventor, càrec que va

ocupar des de 1992 a1995, per a donar de-sprés al pas a lapolítica de mans deJoan Huguet com a vi-cepresident del Consellde Menorca.

"EL "FRÀGIL"GUANYA LA RE-GATA TRANS-OCEÀNICA

El veler menorquí"Fràgil" ha estat elguanyador de la regata Gran Prix del'Atlàntic en la seva 7ena edició, desprésd'invertir 15 dies en fer la travesia entre lesilles de Lanzarote i Martinica a la categoriade vaixells de menys de 10 metres d'eslora.

La tripulació del "Fràgil" està formadapels ciutadellencs Antoni Pons Faner, An-toni Cavaller i Josep Pons, a més del mal-lorquí Francisco Gil.

4 MENORQUINS AL OPEND'ESCACS DE PRAGA

Des del 13 al 20 d'aquest mes de generes va disputar un any més el prestigiósopen de Praga, amb la participació degairebé 300 jugadors dividits en dos cate-gories. En el grup A, es van inscriure elsmestres menorquins, Santi Pons, JoanCubas i David Pons. Els tres van estar a unexcel · lent nivell, David i Santi Pons vanaconseguir 5,5 i 6 punts respectivamentquedant en la part alta de la taula, i JoanCubas va aconseguir el 5è lloc absolut,amb un extraordinari 6'5 / 9. Cubas es de-semborsament 4000 Corones txeques (200€ al canvi).

BREUS

PETIT RECEPTARIPETIT RECEPTARIDE LA CUINA DEL PEIXDE LA CUINA DEL PEIX

A MENORCAA MENORCA

PRÒXIMAMENTPRÒXIMAMENTA LES LLIBRERIESA LES LLIBRERIES

DE L’ILLADE L’ILLA

10

El Casino 17 de Gener ha convo-cat un nou concurs de carrossesi comparses de Carnaval, tot es-

perant que es mantengui la participaciód'altres anys i fent un veritable esforç per ala conservació de les festes de Carnaval aCiutadella, on el Casino ha vist com en elsdarrers anys anaven minvant les ajudesmunicipals, que dificulten la participació ifan que gairebé el Casino nou es quedi totsol en l'organització del actes dels "DarrersDies".

Segons ha explicat el president de l'en-titat, Antoni Pons Torres, entraran en con-curs tots els participants que compleixinamb una de les següents modalitats:

A-CARROSES – Estarà formada perun grup mínim de sis (6) persones, quehauran de formar conjunt damunt uncamió, tractor o vehicle amb motor.

Si hi hagués algun concursant quedugués un objecte de similars proporcions,(cotxe camuflat o vehicle a motor), el juratel podrà incloure dins aquesta modalitat.

B-COMPARSA PRIMERA – La for-marà un grup mínim de quinze (15) per-sones, formant conjunt, duguin o novehicle, sempre i quant no fos camió o trac-tor.

C-COMPARSA SEGONA – Estaràformada per un grup mínim de quatre (4)persones i un màxim de catorze (14),duguin o no vehicle, sempre i quant no foscamió o tractor.

Els interessats en participar haurand’inscriure’s al Casino 17 de Gener, em-plenant la fulla de participació que s’en-tregarà a l’efecte.

Pons Torres ha recordat que la datafinal d’inscripció queda fixada pel dia 10

TEXT : BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

OOBBEERRTT EELL TTEERRMMIINNIIDD''IINNSSCCRRIIPPCCIIÓÓ PPEERR AALL CCOONNCCUURRSSDDEE CCAARRRROOSSSSEESS DDEE CCAARRNNAAVVAALLDDEELL CCAASSIINNOO 1177 DDEE GGEENNEERR

de febrer de 2012 , a les 14h, de la mateixamanera que tots el participants tindran dreta sol·licitar les bases del concurs en el mo-ment de la inscripció.

El Divendres 10 de febrer de 2011 a les20.30 h .es celebrarà una reunió al Casino17 de Gener, Av. Constitució, 18 de Ciu-tadella de Menorca, on estarà obligat a as-sistir un representant de cada grup inscrit.En la trobada la Comissió Organitzadoraestarà obligada a donar a conèixer elssegüents temes: La composició del jurat,informar de l’itinerari de la desfilada., dia,hora i lloc on s’hauran de reunir tots elsparticipants del concurs, esclarir els possi-bles dubtes dels assistents, sobre aquestesbases , o qualsevol altre cosa, així com en-tregar els dorsals de cada modalitat i donara conèixer la forma de repartir els1.000,00€ que es destinaran als partici-pants.

Pons Torres recorda que els partici-pants tindran que acudir al carrer Sant An-

toni M. Claret, el dia 19 de febrer de 2011.L’hora de sortida esta fixada per les 17.30h., per tant , a les 16´30 h. tindran que acudirtots els participants a l’esmentat lloc.

No tindran dret els 1.000,00€, que esrepartiran entre els participants, tots els queno hagin emplenat la Fulla d’inscripció ono hagin assistit a la reunió prèvia, però po-dran participar en la desfilada. El juratpoder visitar les carrosses o comparsesabans de la data de la desfilada si ho creuenoportú.

El fall del jurat serà inapel·lable i elspremis seran entregats després de la desfi-lada, al teatre de la Societat CulturalCasino 17 de Gener. Els premis estan sub-vencionats per l’Ajuntament de Ciutadella.

Tots els participants es comprometen aacceptar i complir les bases, si no ho fessin,la comissió organitzadora, els podràdesqualificar.

LOCAL

Un total de96 dele-gats i de-

senes de militants isimpatitzants, a mésdels representants delsòrgans de direcció delpartit, han determinatavui quines són les es-menes que la Fed-eració Socialista deMenorca defensarà alCongrés Federal delPSOE que se cele-brarà a Sevilla a prin-cipis de febrer.

Dividides en 5blocs, i defensades perdelegats de les agru-pacions locals que lesvan elaborar, en totals'ha aprovat 154 es-menes gairebé perunanimitat ( només 1 vot en contra en unbloc i 4 abstencions en total).

Entre aquestes esmenes n'hi ha dereferides a la necessitat de que la PonènciaFederal reconegui i reculli el problema dela doble insularitat o sobre la percepció queel text elaborat per els responsables delFederal no analitza prou el present i lespossibilitats de futur del sector turístic. Lanecessitat de transparència, la defensa delsvalors socialistes o el debat sobre els sous,la limitació de mandats i les incompatibil-itats entre càrrecs electes i orgànics hanestat d'altres aspectes recollits en les es-menes.

Prèviament al debat sobre les esmenespresentades s'ha analitzat i s'ha votat lagestió dels òrgans Federals. En aquest cas

els delegats i delegades han decidit, ma-joritàriament, votar-hi en contra (32 dele-gats ha votat per l'abstenció i 63 en contra).

El Congrés Extraordinari s'ha tancatamb l'elecció dels 2 delegats Menorquinsque participaran amb veu i vot al 38è Con-grés PSOE. Han estat escollits Marc Ponsi Pilar Carbonero amb 47 vots dels dele-gats. La candidatura de Vicenç Tur i ElenaBaquero ha obtingut 45 vots i hi hagut 4vots en blanc.

A més la Federació Socialista deMenorca hi envia 5 convidats més, ambveu però sense vot: Avui se n'han designat3: Vicenç Tur, Bienvenido Perea i CarolinaMarquès. També hi assistiran JoanaBarceló com a membre delComitè Federaldel PSOE i Guillem Garcia Gasulla per la

seva condició de Diputat.Respecte a la postura dels 2 delegats de

Menorca amb veu i vot sobre els candidatsque es puguin presentar al 38è CongrésFederal cal destacar que, per primer cop,s'ha convocat per finals de gener un ComitèInsular Extraordinari obert a la militànciaper abordar tant aquest debat com tot elrelacionat amb el Congrés Federal.

Esmentar també que abans d'aquestCongrés Extraordinari s'ha celebrat almateix centre de Convencions de Es Mer-cadal un Comitè Insular Extraordinari perconvocar el 12è Congrés Ordinari de laFederació Socialista que se celebrarà elsdies 24 i 25 de març.

11

TEXT : BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

EELL PPSSOOEE DDEE MMEENNOORRCCAA AAPPRROOVVAA PPEERRPPRRÀÀCCTTIICCAA UUNNAANNIIMMIITTAATT PPRREESSEENNTTAARR 115544EESSMMEENNEESS AA LLAA PPOONNÈÈNNCCIIAA DDEELL PPSSOOEEFFEEDDEERRAALL II DDEESSIIGGNNAA MMAARRCC PPOONNSS IIPPIILLAARR CCAARRBBOONNEERROO PPEERR DDEEFFEENNSSAARR--LLEESS AALL3388ÈÈ CCOONNGGRRÉÉSS FFEEDDEERRAALL

INSULAR

12

La Policía segueix la pista del possibleautor o autors de l’incendi que va cremardiumenge passat un chalet deshabitat a lacarretera de Santandria, al costat de l’insti-tut de Secundària Maria Àngels Cardona.El cap dels bombers, Joan Gorrias, diu quehi ha indicis suficients que fan pensar el focpodria no haver estat fortuït. “Els bomberssempre mirem d’avariguar les possiblescauses dels incendis. Si després resulta ques’ha de buscar algun culpable, aquesta ésuna tasca de la policía, que és a qui pertocadur a terme la investigació oportuna. Peròen aquest incendi –afegí el responsable delCós- un cop determinat el punt d’origen delmateix, podem parlar de manera bastant fea-cent que es tracta d’un incendi provocat”.

L’anàlisi de l’incendi no sembla donarlloc a dubtes. Gorrias afirmà, en aquest sen-tit, que “si se van emprar elements accele-rants aquests devien quedar consumits pelmateix foc. No hem trobat res que ens facipensar que han emprat açò o allò per en-cendre’l, però sí que semblar clar que teninten compte on ha començat, no es pot parlarque la causa sigui fortuïta o s’hagi poguttractar d’un fall elèctric o de qualsevol altracircumstància que pugui donar peu a altreshipòtesis. Tenint en compte on comença, onse propaga i la dinàmica que agafa, tot fapensar que estem davant un foc provocat”.

No ha estat l’únic incendi que s’ha de-clarat els darrers dies a Ciutadella, que haviscut quatre focs en cinc dies, tots al nucliurbà. El darrer, la matinada de diumenge,a un pis del carrer Eivissa. El foc se va ori-ginar en una estufa situada en el dormitoriinfantil, després que una manta caigués a

sobre de l’aparell elèctric. Ben prest, lesflames es van estendre per tota la casa.....La mare i les dues filles que hi vivien vanpoder sortir a temps, per sort, de l’edifici.La major de les filletes, de 12 anys, hahaver de ser atesa per inhalació de fum i an-sietat, igual que sa mare. Tot i que l’habi-tatge va quedar completament calcinat iinhabitable, els serveis tècnics de l’Ajunta-ment varen confirmar que l’estructura del’immoble no se n’havia ressentit.

El primer dels quatre incendis d’aquestsdarrers dies es va produir dimecres a unasegona planta del carrer Conqueridor, quees va calar foc devers les cinc i mitja de lamatinada. Per sort, no se van haver delamentar danys i el propietari va poder sor-tir il·lès.

La segona cridada d’avís es produí dis-sabte passat, cap a les onze de la nit. Un fallelèctric en una secadora hauria estat la

causa del foc en una casa del carrer deSanta Clara, que només va resultar parcial-ment afectada.

El cap dels bombers, Joan Gorrias re-conegué que el fet que s’hagin produït qua-tre incendis al nucli urbà de Ciutadella ennomés cinc dies és molt poc habitual. Ambtot, va aprofitar per fer una crida a la pre-venció dels ciutadans davant qualsevol pos-sible descuit o davant el risc que suposa,per exemple, fumar en alguns llocs, oquedar-se dormits davant una estufa o detenir cura que aquesta estigui aprop d’ele-ments fàcilment inflamables. “Tots pensemque açò no ens passarà mai a nosaltres,però, malauradament, aquestes cosespassen, i cada any hi ha episodis d’incendisque són fruit d’algun descuit que pot acabarcreman-te la casa.

El cap dels bombers, Joan Gorrias, admet que fets com que es produesquin quatre in-cendis en només cinc dies al nucli antic de Ciutadella no són habituals, però nega taxativament quehi hagi algun tipus de connexió entre els focs. Només el de l’habitatge situat al costat de l’IES

Maria Àngels Cardona és clarament intencionat.

LOCAL

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTO: BEP AL·LÈS

LLAA PPOOLLIICCÍÍAA SSEEGGUUEEIIXX LLAA PPIISSTTAA DDEELL’’AAUUTTOORR DDEE LL’’IINNCCEENNDDIIPPRROOVVOOCCAATT EENN UUNN XXAALLEETT DDEE LLAACCAARRRREETTEERRAA DDEE SSAANNTTAANNDDRRIIAA

13

El PP i el PSOE han aconseguitun acord per instar a Ports delsIlles Balears a mantenir la gestió

directa dels amarraments de la zona reor-denada del port interior de Ciutadella, talcom han subratllat aquest dilluns els con-sellers del Grup Socialista en el Consell deMenorca, Marc Pons i Joan Marquès.

En concret, els socialistes han pactatamb el conseller d'Ordenació del Territori,Cristóbal Huguet, la proposta d'acord queva aprovar la Comissió Informativa i queserà ratificada durant la sessió plenària delConsell prevista per dilluns que ve.

En aquest sentit, Marquès va recordarque durant el ple del passat mes de desem-bre el Grup Socialista va presentar una pro-posta d'acord que finalment va quedardamunt la taula davant la possibilitat d'ar-ribar a un consens amb l'equip de governper elaborar un text que fos votat favo-

rablement per tots els grups. El Consell de Menorca es postularà

d'aquesta manera en el mateix sentit quel'Ajuntament de Ciutadella i el col·lectiud'usuaris, que ja es van mostrar contraris ala proposta de Ports d'adjudicar a una em-presa externa la gestió dels amarradors dela zona reordenada del port.

Marquès defensà que la gestió directaés la “millor fórmula” per protegir l'activi-tat econòmica i els interessos dels usuarisdel port de Ciutadella.

Per la seva banda, el conseller MarcPons es referí a la importància del port dePonent com un element dinamitzador del'economia insular i, en aquesta línia, con-siderà que “entendre el port des de la con-cepció de la gestió com una font d'ingressosdevalua immediatament les possibilitats degeneració econòmica”.

Pons posà l'accent en la necessitat de no

convertir el port de Ciutadella en un “espaide subhasta” que acabi suposant un encar-iment dels preus dels amarradors que,segons va dir, motivarà una pèrdua de com-petitivitat de la badia, “tal com ha ocorreguten altres punts de l’illa”, en referència alport de Maó.

”Busquem afavorir al màxim l'ajustdels preus i afavorir des de la competitivi-tat un major dinamisme econòmic”, va direl conseller, qui reclamà directament alconseller de Turisme, Carlos Delgado, que“sigui sensible” a aquest plantejament.

Finalment, el conseller del PSOE vavalorar de forma molt positiva el fet que l'e-quip de govern del Consell “sigui capaç detancar acords a favor de Menorca”.

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

PPPP II PPSSOOEE FFAANN FFRROONNTT CCOOMMÚÚ PPEERRDDEEFFEENNSSAARR LLAA GGEESSTTIIÓÓ DDIIRREECCTTAA DDEELLPPOORRTT AANNTTIICC DDEE CCIIUUTTAADDEELLLLAA IIEEVVIITTAARR--NNEE LLAA PPRRIIVVAATTIITTZZAACCIIÓÓ

LOCAL

14

L'equip de la conselleria de Tur-isme de Menorca ha mantinguten el dia d'avui diferents re-

unions amb Oficines espanyoles de tur-isme per afermar estratègies de promociósobre la base dels productes amb els ques’està fent feina.

La primera reunió mantinguda avui haestat amb l'Oficina Espanyola de Turismede Berlin on la consellera de Turisme, Sa-lomé Cabrera, ha donat la benvinguda aldirector de l'oficina el Senyor Clavé.Aquesta trobada ha servit per intercanviarinformació de la situació del mercat ale-many. S'han plantejat diverses accionspromocionals com a viatges de premsa es-pecialitzats on l'enfocament seria el tur-isme actiu.

Amb la oficina de Suècia la línia haestat similar. Ha estat realment interessantl'aposta del mercat suec amb Menorca ienllaçant l'estratègia de comercialitzacióexposada pels TTOO també s'ha plantejatdiverses propostes de promoció com a vi-atges de premsa especialitzats i sobretot

TEXT I FOTOS: BEP AL·LÈS

LL’’OOFFEERRTTAA DDEE MMEENNOORRCCAA DDEE TTUURRIISSMMEE AACCTTIIUUEENN TTEEMMPPOORRAADDAA BBAAIIXXAA HHAA TTIINNGGUUTT BBOONNAAAACCOOLLLLIIDDAA EENNTTRREE LLEESS OOFFIICCIINNEESSEESSPPAANNYYOOLLEESS DDEE TTUURRIISSMMEE

la importància d'intercanvi d'informacióper poder executar accions econòmiquesamb alta repercussió.

Els directors de les diferents oficineshan vist amb bons ulls l'aposta deMenorca de potenciar la temporada baixaamb activitats esportives. De fet s'està es-tudiant la possibilitat de difondre la Festadel Mar i els esdeveniments esportius através dels canals de difusió de Turespaña.

Amb l'oficina de Polonia s'estudiarà lapossibilitat de fer una campanya a lesxarxes socials on la repercussió amb cam-panyes similars ha estat altament produc-tiva.

A destacar la reunió mantinguda ambel Corte Ingés on s'ha transmès la im-portància que té Menorca entre els seusproductes la venda dels quals cada vegadaés mes important per a la companyia.

La petició del TTOO ha estat sobre elspreus dels vols a la Illa, manifiestant quesi fossin més baixos repercutiria directa-ment en un augment del mercat nacional acausa de la demanda que hi ha de la illa

sobretot a Madrid.

VIENA CONNECTARÀ AMBMENORCA A PARTIR DE LA PRI-MAVERA

A partir de la primavera d’enguanyViena connectarà amb Menorca. Així hoha anunciat el director de la Oficina Es-panyola de Turisme a Austria a la con-sellera de Turisme, Salomé Cabrera,durant la seva ronda de contactes en elprimer dia de la Fira Internacional de Tur-isme Fitur, que té lloc a Madrid aquestasetmana.

Però aquesta no ha estat la única bonanotícia de la darrera edició de FITUR,perquè la presentació pública de la Festadel Mar de Menorca ha tingut una bonaacceptació entre els diferents operadorsdel sector, els quals han destacat aquestainiciativa per la seva innovació. El presi-dent del Consell de Menorca, SantiagoTadeo, i el president d’Estacions Nàu-tiques de Menorca, Dàmaso de la Cruz,van ser presents durant aquest acte junta-ment amb la consellera de Turisme, Sa-lomé Cabrera, i els representantsd’Ashome.

Com a mostra del seu èxit mediàtic, untotal de 276 mitjans de comunicació ale-manys on line publicitaran aquest esde-veniment. De fet, alguns dels operadors jahan demanat informació més concretaamb l’objectiu de potenciar el mes demaig entre els seus clients. Cal recordarque la Festa del Mar és una iniciativa perpotenciar el turisme actiu, nàutic i es-portiu, específicament, durant el primermes de la temporada turística.

En el marc de les diferents reunionsque ha mantingut avui la delegaciómenorquina del Consell Insular de

nacions turístiques adherides a la xarxanàutica i mostra pública del seu compro-mís amb la marca de garantia.

Aquestes Banderes Estació Nàuticasón els guardons que es concedeixen a lesdestinacions membres del Club de Pro-ducte de Turisme Nàutic de Turespaña iper aquest motiu l'acte ha estat presidit pelDirector General de Turespaña, ManuelButler, al que va acompanyar el president

Menorca a Fitur –la majoria de la màd’Ashome-, destaquen les bones perspec-tives de l’illa entre els mercats estrangers,la qual cosa respon a l’especialització deproductes.

Les reunions amb les diferentsOficines Espanyoles de Turisme s’hantraduÏt en noves accions promocionals pera Menorca, des de fantrips a presstrips es-pecialitzats per continuar amb el camí ini-ciat.

L'ASSOCIACIÓ ESPANYOLAD'ESTACIONS NÀUTIQUES PRE-MIA L'EXCEL·LÈNCIA DE DESTI-NACIONS QUE COM MENORCAAPOSTEN PEL TURISME NÀUTIC

El president del Consell Insular deMenorca, Santiago Tadeo, va recollir aMadrid, en el marc de la Fira interna-cional de Turisme Fitur la bandera quecertifica a Menorca com a destinació es-pecialitzada en activitats nàutico-es-portives.

Per segon any consecutiu, l'AssociacióEspanyola d'Estacions Nàutiques (AEEN)va celebrar aquest esdeveniment, en elmarc de Fitur, com a reconeixement a lesprofessionalització i qualitat de les desti-

de la AEEN, Joan Campolier.En total, han estat un total de 35 ajun-

taments els que han participar d'aquestacte, els quals al seu torn representen 28destinacions, distribuïts per tot el litoralespanyol incloent les Illes Balears i lesIlles Canàries.

15

REPO

RT

16

OPIN

IÓ

Un dels conceptes més presents aInternet avui en dia, és el que esconeix com el “núvol” o en an-

glès “cloud computing”, tothom en parla ihi està interessat però moltes vegades nos’està segur del què significa i sobretot deles seves implicacions. Així doncs, a quèens referim quan parlem del “núvol”?,quèés el “cloud computing”?

El núvol o cloud computing no és mésque una metàfora per a referir-nos a unmodel de funcionament. Quan treballemamb els nostres ordinadors, tant els pro-grames com els documents s’emmagatze-men al propi ordinador, en el cas del núvoltotes els programes i dades estan en algunlloc sense saber realment on i en principitampoc ens importa. Un exemple entene-dor, és quan algú disposa d’un blog per-sonal com Wordpress, aquest blog estàemmagatzemat en milers d’ordinadors enun centre de dades, probablement nosabem ni on estan aquests ordinadors ni lesdades, l’únic que sabem és que estan aWordpress i que Wordpress és al núvol.

Això és el principi del cloud comput-ing, construït sobre la idea de no saberquins recursos necessitem, tant sols enshem de preocupar d’obrir el programa i re-alitzar la tasca, els requisits i la ubicaciópassen a un segon pla. Evidentment, elsbeneficis són múltiples, podem accedir auna infinitat d’aplicacions i els nostres doc-uments des de qualsevol ordinador con-nectat a Internet, no necessitem baixar niinstal·lar cap programa, podem compartirels nostres documents amb qualsevol altrapersona, accés als nostres correus elec-

trònics a través de l’ordinador, el telèfonmòbil o qualsevol altre dispositiu etc.

Però així com el cloud computing témolts de beneficis també té desavantatges,requereix connexió constant a Internet, nofunciona molt bé en connexions lentes, lesaplicacions necessiten un gran ample debanda i les seves funcions són més limi-tades, dependència del proveïdor i sobretotla part més negativa és que les dades ja noestan emmagatzemades als nostres ordi-nadors. Aquest és un factor clau a l’hora dedecidir-nos a utilitzar serveis de cloudcomputing, ser conscient de que en partperdem el control de les dades i una qüestióque sol passar desapercebuda és la sevaprivacitat. Quina empresa deixaria lesseves operacions comptables fora de laseva oficina? i les dades dels seus clients i

TEXT: LLUC PALLEJÀ I SEGUÍ, EXTENS SOLUCIONS FOTO: SETMANARIS I REVISTES

EELL NNÚÚVVOOLL AA VVEEGGAADDEESSSS''EENNFFOOSSQQUUEEIIXX

proveïdors? Qui ens assegura que les dadesno seran robades com va passar recentmenten el servidors de Sony? o com va passaramb el servei de Dropbox que va deixarobertes milers de comptes d’usuaris durant4 hores facilitant l’accés sense necessitatde saber la contrasenya. Un cas ben actualha estat el tancament de Megaupload perpart del FBI, en que centenars de milers depersones s’han quedat sense poder accedirals seus arxius encara que fossin perfecta-ment legals.

Què la informàtica es dirigeix cada ve-gada més en el model de compartir icol·laborar és més que evident, però hemde ser conscients del que significa que lesdades estiguin ubicades al núvol, i que demoment aquest núvol a vegades s'enfos-queix.

17

18

MMIIQQUUEELL RROOSSSSEELLLLÓÓ,,PPRREESSIIDDEENNTT DDEE LL’’AATTEENNEEUU PPEERREE MMAASSCCAARRÓÓ

TEXT I FOTOS: CARLES MARQUÈS

L’exvicepresident del Consell de Ma-llorca i exconseller de Treball en el primerGovern del Pacte de Progrés, MiquelRosselló, presideix l’Ateneu Pere Mascaró,una entitat cívica que té com a objectiugenerar elaboració, reflexió i difusió

d’idees i pensament crític i alter-natiu.

El col·lectiu va néixer elsetembre del 2010, impulsatper un grup de ciutadanes iciutadans conscients de laimportància que té, a unasocietat hegemonitzadapel pensament únic, pro-moure instruments que fa-cilitin la lluita d’idees iapostin pel pensamentdiferent.

Els promotors de l’as-sociació van donar al’ateneu el nom de PereMascaró en homenatge ireconeixement a aquestmenorquí, que durant anys

va aportar els seus coneixe-ments d’economia i les seves pro-postes polítiques. Com a

economista fou membre del Gabi-net tècnic de Comissions Obreres,

director de l’Escola Universitària deTreball Social i professor associat dela UIB, entre d’altres coses. Fou regi-dor de l’Ajuntament de Palma i, coma secretari tècnic de la Conselleria deTreball i Formaci´ño negocià lestransferències de polítiques activesd’ocupació. A més, fou el primer di-rector del Servei d’Ocupació de les

Illes Balears (SOIB). Per als fun-dadors de l’ateneu, Pere Mascaró

fou un referent del pensamentcrític, compromès amb l’acciói la lluita per un món millor.

La presentació de l’ateneu es faràaquest divendres a la sala de plens de l’A-juntament de Ferreries. S’ha triat aquestpoble per a l’acte perquè és on Pere Mas-caró, malgrat haver nascut a Ciutadella, vapassar bona part de la primera infantesa, acasa d’uns familiars. La família Mascaróés d’origen ferrerienc, i els parents que ro-manen en aquest poble conserven ben viui apreciat el record de Pere Mascaró. Lapresentació anirà a càrrec de MiquelRosselló, president de l’Ateneu.- L’àmbit d’actuació de l’ateneu no

es circumscriu només a Mallorca, oi?- No, en cap cas. L’associació abasta

totes les Illes Balears, tot i que és cert quel’activitat principal de l’ateneu l’hem de-senvolupada a Mallorca. Duim un any imig d’activitat. Ja hem fet una presentacióa Eivissa i ara la feim a Menorca. Allò quepretén l’associació és la reflexió sobre lasituació social i política general i el pensa-ment crític, i, en aquest sentit, ens oferim adonar cobertura a aquella gent que puguitenir interès en una tasca d’aquestes carac-terístiques.- De veus crítiques, però, n’hi ha

Menorca. Una d’elles és la de JoanFrancesc López Casasnovas, que inter-vendrà a la presentació al costat deMiquel Àngel Maria...

- Sí, de fet nosaltres ens hem recolzaten gent que coneixem des de fa molt detemps i que sabem que coincideix ambnosaltres en el punt de vista d’allò queestem parlant. Per açò és que hem volgutcomptar a la presentació amb JoanFrancesc López Casasnovas i amb MiquelÀngel Maria.- Disposeu ja d’algun nucli de

col·laboradors a Menorca?- Encara no. Precisament, el que feim

L’exvicepresident del Consell de Mallorca i exconseller de Treball del primer Govern de FrancescAntich critica la “subvaloració” i el “despreci” de l’administració pública i “l’abandó de les polí-tiques de promoció de la cultura” per part de l’Executiu de José Ramón Bauzá. El perill d’invo-

lució, diu, és evident.

avui divendres és una presa de contacte,una presentació pública per posar-nos adisposició de la gent que vulgui. Nosaltrestenim relació amb molta gent que es moudins l’esquerra menorquina. - L’Ateneu Pere Mascaró vol tenir al-

guna cosa de plataforma política?- Sí. Inicialment, l’Ateneu Pere Mas-

caró sorgeix com a una organització degent lligada a Iniciativa-Verds a Mallorca ique treballa en coalició amb el PSM a ni-vell polític. Però nosaltres, com a entitat,som autònoms i feim la nostra pròpia feinade reflexió i de creació de pensament, novinculada directament a una tasca políticaquotidiana i que necessiti donar solucionari actuar en el dia a dia. Açò ens permet una

reflexió més a llarg termini. - Per tant, seria just dir que actuau,

en certa manera, des de la independèn-cia política?

- Sí, tot i que evidentment ho feim dinsel marc de l’esquerra.- La vostra crida, està oberta a

tothom?, poseu algun tipus de barreres ala integració de noves veus dinsl’ateneu?

- En absolut. Nosaltres, per exemple,hem posat en marxa ara una revista digital,que surt cada mes, que es diu L’Altra Mi-rada, que es pot trobar també a la pàginaweb de l’ateneu (ateneuperemascaro.org).De moment, hem tret dos números al carreri la nostra intenció, precisament, és donar

veu a tot l’espectre de l’esquerra més amplide les Illes.- Perquè el nom de Pere Mascaró per

a l’ateneu?- El nucli de gent que va engegar la idea

de posar en marxa l’ateneu va col·laborardurant molts d’anys amb Pere Mascaró. Jomateix era conseller de Treball quan ell vamuntar el SOIB. Som una gent que hemtingut una relació molt estreta amb la sevaactivitat, tant intel·lectual com de pensa-ment, com política. La nostra idea de posara l’ateneu el nom de Pere Mascaró és unamena d’homenatge i reconeixement a una

19

““EELL GGOOVVEERRNN DDEELLSS MMEERRCCAATTSS PPOOSSAAEENN QQÜÜEESSTTIIÓÓ LLAA PPRRÒÒPPIIAADDEEMMOOCCRRÀÀCCIIAA””

ENTREVISTA

20

tasca que aquest menorquí va fer durantmolts d’anys, tant des del vessantpedagògic com d’elaboració de propostesde pensament i d’activitat política.- És coincident, la idea de posar en

marxa l’ateneu, amb l’esclat del Movi-ment 15-M?

- Més o menys és coincident en eltemps, encara que açò no vol dir que hohagi alguna relació directa entre aquestsdos fets. És cert que no podem ignorar quedavant una situació que fomenta la crisique vivim, dominada pes un pes acla-parador del que se’n diu el pensament únici l’esclat de les idees conservadores en elmarc de la Unió Europea, des de l’ateneuvàrem valorar que era més necessari quemai donar un espai a la lluita d’idees i alcombat dialèctic entre posicions diferents.- El focus de la vostra crítica, on és?- Ens centrem principalment en expe-

riències i en activitats a nivell de Mallorcai de Baleares, però avui en dia és evidentque no pos parlar d’una zona concretasense deixar de parlar del món. Vivim enun món globalitzat on la influència d’unpensament determinat té un abast planetari.És molt difícil afrontar una línia de pensa-ment crític sense que tengui una senya deglobalització. - Hi ha la sensació, avui, que els mer-

cats governen les nacions i que són quidirigeixen l’economia real dels països.Fins quin punt obeeix aquesta reflexió ala realitat?

- La revista digital que feim té cinc osis seccions fixes. Una està dedicada, pre-cisament, a analitzar el pes de l’economiasobre la política. Estem promocionant lacreació de grups de reflexió sobre diferentstemes. Doncs bé, un dels grups que està apunt de posar-se en marxa, i que comptaràamb la participació de professors universi-taris i de tot un seguit de gent que es mouen diferents organismes. Som conscientsque aquest és un element vertebral de lavida social, econòmica i política d’avui en

dia; en definitiva, és l’element que estàqüestionant ara mateix la pròpia democrà-cia.- El Govern de José Ramón Bauzá

representa una passa enrere, política-ment i socialment, per a les Illes?

- Sense cap dubte. Aquest és un tema,per a nosaltres, altament preocupant i que,desgraciadament, va amb linia amb el queestà passant a nivell estatal i europeu. Lesconseqüències són molt evidents. Aquestespolítiques econòmiques de retalls i de sub-valoració i despreci del que és l’adminis-tració pública, de prioritzar el que és privatper damunt del que és públic, és quelcomque va en totes les direccions. Ho estemveient, sobretot, amb la subordinació o l’a-bandó de polítiques de promoció de la cul-tura o de la nostra llengua i en lespolítiques d’abandó dels serveis socials ide tota una sèrie d’elements centrals d’allòque durant dècades ha estat, a nivell eu-ropeu, tot un model d’Estat del Benestar.Nosaltres pensem, per tant, que existeix unrisc seriós d’involució en tots els aspectes.- A Menorca també albirau un canvi

de rumb negatiu?

- Crec que del canvi polític que s’haproduït a Balears se’n pot derivar i, de fet,se n’està derivant a la pràctica, un retallsubstancial en tot allò que té a veure ambels serveis socials i altres serveis públicscom la sanitat, l’educació i les polítiquessocials en general. Jo crec que aquest ja ésun fet clar arreu de les Illes. En el cas con-cret de Menorca, conec manco les reper-cussions de tot plegat, però en el cas deMallorca és evident que s’ha produït unretrocés en la defensa de les polítiques deterritori. El que s’anuncia és la urbanitzacióde noves zones, la qual cosa significatornar al mateix model que ha causat lacrisi que vivim. La crisi que patim no ésnomés conseqüència de la crisi mundialsinó també d’un determinat modeleconòmic que s’ha aplicat a les Illes i queno és el més adequat. Per últim, el ques’està notant en aquest moment és un atacseriós a tot el que sigui l’expressió, en unsentit més ampli, de la cultura. Si açò con-tinua així, acabarà destrossant una estruc-tura associativa i cultura molt important,com hi ha a les Illes, per manca d’ajudes ide suports, entre d’altres.

L’APUNT

Pere Mascaró, perfil d’un lluitador per lademocràcia

L'economista menorquí Pere Mascaró Pons, exdirec-tor del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) ambel Govern del Pacte de Progrés, va morir a Palma l’estiudel 2007, a l'edat de 51 anys.

Nascut en Ciutadella l'any 1956, Pere Mascaró va mantenir una estretarelació amb la coalició Esquerra Unida i el sindicat Comissions Obreres. Des-prés de llicenciar-se en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelonael 1978, va ser assessor laboral de CCOO entre 1979 i 1981.

Des de l'any 1981 a 1983 va exercir com a gerent d'Indústries Drac i entre1983 i 1987 va ser director de l'Escola Universitària de Treball Social, on va ex-ercir com a professor fins a 1998.

21

La conselleria d'Economia, MediAmbient i Caça vol fomentarl'equilibri entre la protecció de

la natura i el progrés econòmic de Menorcaamb un seminari d'agricultura i medi am-bient que organitza el GOB amb la col·lab-oració de la Unió Europea, el Governcentral i el Consell Insular de Menorca.

Aquest seminari tindrà lloc els propers28 de gener, 4 i 11 de febrer i consta de vuitconferències a càrrec de ponents, tant deMenorca com de la resta d'Espanya -Conca, Astúries i Catalunya.

Un enginyer tècnic de monts, empre-saris, un pagés, un doctor d'universitat imembres del propi Gob, duran a termeaquestes xerrades que estan dirigides tanta pagesos i propietaris de llocs, com a tèc-nis de l'administració o consumidors de

productes del camp. “El Consell Insular combrega amb

aquesta filosofia i estem obligats a fomen-tar aquesta conservació”, ha explicat avuiel conseller d'Economia, Medi Ambient iCaça, Fernando Villalonga, durant la pre-

sentació d'aquesta iniciativa.Per la seva part, Núria Llabrès, tècnica

del GOB i responsable d'aquest projecte harecordat que es tracta de la cinquena edi-ció i que l'any passat va congregar alvoltant d'un centenar de persones.

EELL CCOONNSSEELLLL DDEE MMEENNOORRCCAA FFOOMMEENNTTAALL''EEQQUUIILLIIBBRRII EENNTTRREE LLAA PPRROOTTEECCCCIIÓÓ DDEELLAA NNAATTUURRAA II EELL PPRROOGGRRÉÉSS EECCOONNÒÒMMIICCAAMMBB LL''AAJJUUDDAA DDEELL GGOOBB

OPIN

IÓ

22

– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, concochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35

FEINA– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad.tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES– Vendo furgoneta Opel Combo, turbo diesel, clor burdeos, cris-tales oscurecidos, 5 puertas (2 laterales correderas, trasera divi-dida en 2). 5.900 euros negociables. 663 706 150.– El 15 de diciembre , en un supermercado, una señora se llevósin querer una carpeta, Es roja y contiene papeles importantes.Agradeceria su devolución. Puede dejarla en el apartado de co-rreos 628 de Ciutadella. tel.: 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com

23

SEBASTIÀ “BAANET”Aquest home nomia Sebastià, però

tothom el coneixia per “En Baanet”perquè de petit li deien Sabastianet i d'a-quí va passar a “Baanet”. Ell va ser undes primers al·lots que va anar a escolaa cas “padres salesians”, quan aquests lavan inaugurar a finals del segle XIX.

Quan va tenir catorze anys va co-mençar a fer feina amb son pare, qui esdedicava a comprar, vendre i adobarpells de be. Als trenta anys va heretarunes tanques des seu progenitor de seto vuit quarteres de sembradura que teniadins es camí de ses Vinyes; va deixarde fer feina amb pells i se’n va anar afer de pagès, cosa que sempre li haviafet molta il·lusió.

Va construir una sínia per poderregar un tros de ses terres. Es rest desa sínia en aquella època el feien demurta que ell mateix anava a tallar dela Vall, i cada any l’havien de fer nou.Va comprar dos ases, els quals durants’estiu emprava per poar a sa sínia i perdavallar a poble, i en s’ hivern per llau-rar. Va sembrar ordi per engreixar dos otres porcs i per alimentar es ases;també sembrava civada perquè pastu-rassin ses dues vaques que tenia, a partd’una truja, conills i un parell d’ovelles

per si havia de me-nester un be.

Quan tenia una es-tona lliure treia pe-dres de marès de saseua pròpia finca, iquan en va tenir unbon grapat, va cons-truir una casa per, siun dia es casava,poder-hi dur sa famí-lia. Per ajudar-lo a ferses cases tenia unmestre d’obres i ellmateix li feia de peó. Per fer front a s’o-bra munyia una vaca de vedell tendreque donava molta llet (era en s’ estiuque sa llet sempre anava més cara) iamb es diners que cobrava cada dissabtepagava es mestre i es materials.

Una vegada va tenir sa casa mobladai tota sa finca en marxa es va casar ambuna al·lota bastant més jove que ell, queja en tenia més de quaranta, i van serpares de tres filles. Tenien il·lusió d’unfill, però en aquest món no tots els de-sigs es compleixen.

En Sebastià era un home molt decasa. Mentre va viure mai va freqüentarcap teatre ni cap bar, només de moltjove un parell de vegades va entrar a

qualque soterrani per fer un gotet de vii sentir una estona de glosat. Mai vaviatjar, tan sols dos cops va anar fins aFerreries, però d’allà no va passar mai.Sols dues vegades en sa vida va anar enautomòbil; ell es trobava més còmode imés segur amb un carretonet i un ase(el qual tota sa vida va emprar per anari venir de s’ hort a Ciutadella i vice-versa). No va gastar cap cèntim mai niper fumar ni en cap cosa de mal profit.Es seu mal vici segons ell era que cadadia quan havia descarregat sa llet i sesverdures que duia a vendre anava acomprar es diari i alguna revista, i detant en tant també comprava un llibre.

TEXT: TÒFOL CAPÓ FOTOS: ARXIU EL IRIS

Converses d’antany

Se vende traje de neopreno en muy buen estado.Poco uso.

Talla 54 de 5 milímetros de grosory doble forro.

Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al

686 703 178

24

Les últimes Paraules de Steve Jobs . La cita mésimportant de l'any. per Rav Benjamí Blech. M'encan-ten les llistes de finalització d'any que fan els mitjansde comunicació. Vam ser bombardejats amb compen-dis de totes les categories imaginables, i la que mésem va agradar va ser la llista de les millors cites del'any, les coses més poderoses, importants i significa-tives que van ser dites en el 2011.

D'acord al Wall Street Journal, la guanyadora va serl'exclamació de Steve Jobs: “Oh, quina pau “. Aquestes van ser les sevesúltimes paraules abans de morir. La seva germana, Mico Simpson, vadescriure l'escena en la seva elogia. Quan ella va arribar a la casa delseu germà i es va acostar al seu llit, prop del final, va trobar a Jobs en-voltat per la seva família , ell va mirar als seus fills als ulls com si no po-gués destravar la seva vista arreglant-les-hi per seguir conscient. Es veia,va dir, com algú que ja tenia l'equipatge acomodat en l'acte, a punt de co-mençar la seva travessia, a pesar sentir-se apesarat, molt apesarat, perestar deixant-nos. No obstant això, va començar a deteriorar-se. La sevarespiració va canviar. Va començar a ser intensa, intencionada, decidida.Ho podia sentir explicant els seus passos de nou, empenyent una micamés enllà. Això és el que vaig aprendre de la situació: també aquí ell es-tava treballant. Per a Steve, la mort no va ser una ocurrència, va anar unassoliment. Després de sobreviure una última nit, va escriure Simpson,el seu germà va començar a escapolir-se. El seu alè indicava una àrduatravessia, un camí empinat, altitud. Semblava estar escalant .Però ambaquesta voluntat, amb aquesta ètica laboral, amb aquesta fortalesa, tambéestava la seva dolça capacitat per a la sorpresa, la creença de l'artista enl'ideal, l'encara més bell futur .Les últimes paraules de Steve, unes horesabans, van ser monosíl·labs, repetits tres vegades. Abans d'embarcar, vamirar a Patty, la seva germana, després per una estona als seus fills, des-prés a Laurene, la seva companya de tota la vida, i finalment per sobreles espatlles darrere d'ells. Les últimes paraules de Steve van ser: 'Ohquina pau, oh quina pau, oh quina pau “. Aquest gran visionari va teniruna última revelació. I aparentment, aquesta revelació ho va aclapararamb la seva bellesa. Només va poder respondre a ella amb una repetidaexclamació de sorpresa. Destinació Universal . Què va ser el que vaveure?.

Per descomptat, no podem estar segurs. Però no podem descartartotes les pistes. Tenim evidència de moltes fonts. Algunes són meramentanecdòtiques, altres arrelades en tradicions religioses i creences místi-ques. Elles expliquen per què la majoria de la humanitat, al llarg delsmil·lennis, van triar acceptar que la mort no és el final, que d'algunaforma sobrevivim quan els nostres cossos ja no poden funcionar, i quehi ha alguna cosa que ens espera al final de la nostra última travessia, al-guna cosa que ens sorprendrà tant per la seva bellesa sobrenatural i perla seva esplendor, que l'única cosa que podrem balbotejar quan ho per-cebem serà “Oh, quina pau “.

La mort és la nostra destinació universal. Ningú escaparà al seu de-cret. I, encara així, el seu significat segueix sent un misteri. Tots deixa-rem aquest món sense tenir certesa de la nostra destinació. Ningú volcreure que som mortals. Vivim les nostres vides com si anéssim a viureper sempre. No podem imaginar nostra no existència, per la qual cosa ne-guem la possibilitat de la nostra desaparició. Són molts els quals elsquals, diem que no li temem a la mort però que no volem estar aquí quanocorri. Creiem obstinadament que, d'alguna manera, serem l'excepció ala destinació de tota la humanitat. En alguns aspectes, reconèixer la nos-tra mortalitat és alliberador. La popular cançó de ,Kris Allen diu “Desigque puguis viure la vida sabent que estàs morint”.

Tot moment és més valuós quan saps que podria ser l'últim. Tota ex-periència és més intensa quan saps que podria no repetir-se mai més.Però la contrapart és que la por al desconegut és debilitant i depriment.No tenim idea del que ens espera i hi ha molt més que hem de fer aquí.Mai sabrem el que passarà amb els nostres sers estimats, mai més veu-rem a la nostra parella ni als nostres fills. Volguéssim saber més sobre la

mort. I com més ens apropem a aquesta trobadaamb el misteri universal, més urgent és la nostranecessitat de definir-ho. És la mort el final o unnou començament ?. La ciència no ens pot donar laresposta, però la nostra tradició pot llançar una micade claredat. Les fonts jueves i cristianes descriuen ala mort no com un final, sinó com un gloriós nou co-mençament. És tan sorprenent el que ens espera, quela es declara: “El plaure d'una hora al món esdeveni-dor és major a tots els plaers d'aquest món”. Algunsfins i tot afirmen i ens asseguren que seguirem sentconscients de la nostra identitat, que ens reuniremamb els nostres sers estimats que van morir abans quenosaltres, que sabrem el que passa a la terra, i quegaudirem la benedicció d'estar prop de la presènciade Déu, alguna cosa que no pot ser descrit en termesterrenals. Les fonts místiques descriuen la primera ex-periència en la vida després de la mort com captar unapoderosa llum inexplicablement bella. És la llum delprimer dia de la creació, que Déu va separar per almón esdevenidor, i que difereix profundament de lallum del Sol, que no va ser creada sinó fins al quart dia. Il·luminats peraquesta llum primordial, podem veure tota la nostra vida en retrospec-tiva. Revivim en la memòria tots els nostres anys i assistim al judici ce-lestial sobre com ens comportem sentint un gran remordiment pelsnostres errors, i banyant-nos en alegria pels nostres assoliments espiri-tuals. Per descomptat, el paradís no és un lloc en el qual pots gaudir d'unrostit o d'algun altre plaure físic, ja que manquem de la capacitat físicaper fer aquestes coses. Sense un cos, algunes coses són simplement im-possibles. Però la vida ens va ensenyar que la felicitat real té molt mésque veure amb aprofundir en la nostra consciència espiritual i en els nos-tres sentiments que en el plaer físic. El grau en què gaudim la vida des-prés de la mort és proporcional a l'altura espiritual que aconseguim enaquest món. Després de tot, allí no fem gens del que fem en aquest mónamb els nostres cossos, com per exemple estar parats, asseure'ns, dormir,sentir dolor, actuar amb frivolitat, etc.

Després d'aquesta vida, les ànimes es beneficiaran de la lluentor dela Presència Divina , és a dir, coneixeran i entendran l'existència de Déud'una manera que no podien comprendre mentre estaven en els nostrescossos.

Quan Moisés li va demanar a Déu: "Permet-me veure't", la respostava ser: “Cap home pot veure'm i viure”. No obstant això, els savis infe-reixen que se'ns garanteix que en morir veurem La seva glòria , una visiótan magnífica que gairebé amb seguretat evocarà un “Oh, *wow”, (AHexitàs ), en resposta. Sobtada Serenitat

He aconsellat a centenars de persones en temps de desesperança ipèrdua, i també vaig aprendre molt d'elles. Els congregants van com-partir amb mi històries de mort i agonia, i també experiències místiquesque tenien vergonya de compartir fins i tot amb els seus familiars, per porde ser considerats bojos.

Elizabeth Kubler Ross, qui va dedicar la seva vida a l'estudi de lamort, va escriure que en els seus molts anys d'estar present en el mo-ment en què la vida s'esvaïa el que més la commovia era la visió de lasobtada serenitat i pau que sempre acompanyava el pas d'un estat a l'al-tre. Va triar descriure la mort com “ trencar un capoll i emergir com apapallona”. Durant la vida, els nostres cossos representen les limitacionsfísiques. Sense ells, podem per primera vegada ascendir a altures queabans ens resultaven impossibles.

Moltes persones místiques ens han dit; no tenir por de la mort ofe-rint-nos una paràbola diferent. Diuen. “La mort és qüestió d'anar d'unacambra a un altre , i el segon quart és molt més bell”.

Potser això és el que va portar a Steve Jobs a dir “Oh *wow, oh*wow, oh *wow”. ( Ah exitàs, ah exitàs, ah exitàs ). Estava descrivintl'indescriptible . una visió d'un lloc meravellós i bell que servirà com lanostra llar final després de ser alliberats dels límits restrictius dels nos-tres cossos mortals.

Les seves paraules ens donen l'oportunitat de reflexionar sobre lamort i concloure que la mort no té per què conduir a la desesperació , per-què la vida és més que el que experimentem aquí a la terra. I això certa-ment la fa ser mereixedora del títol "la millor cita de l'any".

Andreu Genestar Sabater

OPIN

IÓ

BARCELONA, PIS PER LLOGAR:

3 HAB, PROP PLÇA. ESPANYA

670 EUROS/MES

TELF. 616 747 260

UNA PROMESA I SORPRESA

25

10 Gener 1786 – Els Jurats de Ciutadella comunicaren alconsell que tenien notícies positives de que la Universitat deMaó, per mitjà del seu síndic, ha demanat a sa Majestat quesigui elegit un bisbe per aquesta illa, i es creu que han dema-nat que la seva residència sigui a Maó, quant nostra Univer-sitat te feta semblant proposta. Resolgueren que es facin totesles peticions necessàries a la Cort a fi d’impedir el que pre-tén la Universitat de Maó, i que s’elegeixi un bisbe amb resi-dència a Ciutadella.23 Gener 1786 – El Sr. Intendent comunicà a totes les

Universitats de l’illa, que tenia un ordre del Rei en la qualmanava que les Universitats paguin pels utensilis de les tro-pes residents, la meitat del que pagaven per les tropes angle-ses en els darrers 4 anys de residència.10 Juliol 1786 – Els Jurats de Ciutadella proposaren al

consell que s’experimenta una gran falta de mestre de mú-sica, tant per tocar l’orgue com per fer escola i sabent que al’illa no es troba persona capaç, escriure a Mallorca per fer-ne venir un donant-li un salari competent.27 Agost 1786 – En Miquel Futbet parlà amb els Jurats

de Ciutadella sobre l font de beure, i els digué que ell fariapujar l’aigua fins el mig del pla, a on es trobarien algunes pi-ques, i de la manera que ho faria no s’hi podria entrar per em-brutar-la, i es podria prendre l’aigua amb alguns canons.Resolgueren que de moment s’adobés l’escala de la font iprou.

26

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (161)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

OOlliivveess sseenncceerreessaa ll’’aannttiiggaaIngredients: tres o quatre quilos d’olives senceres,5 litres d’aigua, 600 g de sal, fonoll, sa pell de 3 lli-mones, 5 pebres de banyeta (opcional).

Elaboració: Triarem ben bé i un a una les olives pertal que no tenguin corc o cap tara i les anam diposi-tant dins un ribell amb aigua que no sigui de l’aixetai els hi deixam unes 48 hores canviant l’aigua cada8 hores més o manco. Farem una salmorra bullintl’aigua amb la sal. Està a punt quan hagi refredat hiposam un ou sencer i sura. Dins una alfabia o pots devidre hi posam una capa de quatre dits d’olives,tapam de fonoll, al damunt pells de llimona i pebresde banyeta sencers -si ens agraden coentes- tornama posar olives i així succesivament fins omplir el poto l’alfàbia. Cobrim amb fulles de llimonera, ho bencobrim de salmorra i tapam hermèticament els potso l’alfàbia amb la seva tapadora. Es deixa reposarentre mig any i vuit mesos, i després es poden men-jar.

Nota: Un cop netejades les olives i preparades mailes hem de tocar amb els dits, com tampoc l’aiguaamb sal (salmorra perquè ho faríem malbé. Semprefer les operacions ambn una cullera de fust o dellenya d’olivera. Aquest consell també s’ha de ferper qualsevol envinagrat com el fonoll maró o lestàperes.

La portada s'obre amb un article del que fou el primer director delSetmanari El Iris, Ramon Cavaller, sobre el futur turístic de Menorca.Cavaller apunta que el turisme a Menorca es viurà en tres fases ben di-ferenciades: el descobriment, l'auge i finalment el declivi. Ramon Ca-valler, expert en turisme manifestava que inicialment pensava que elsturistes vindrien a Menorca atrets pel seu legat arqueològic, a visitarla Naveta des Tudons, però la seva conclusió era "Menorca tindrà tu-risme mentres Mallorca estigui plena, si a Mallorca no hi caben vin-dran a Menorca, però si a Mallorca hi ha lloc, no esperem que vinguina Menorca". Potser el temps l'hi ha donat la raó.

Altres temes de portada són el primer aniversari de la mort de Fre-deric Endorzain Pons, autor de la versió teatral de "L'amo en Xec des'Ullestrar".

En un requadre es parla de les noces d'or de la Unió d'Antics Alum-nes Salesians que s'han de celebrar el diumenge a Calós.

L'Atlètic de Ciutadella es va classificar per a disputar la Lliguetad'Ascens.

El Iris 27 de generde 1962

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3TEL: 971 38 29 20

27

Que el català hagi desaparegut de les notesde premsa de l’IBsalut a Menorca.La passivitat administrativa de la Secretariade l’Ajuntament de Ciutadella amb advertèn-cies del Jutjat Contenciós Administratiu i delDefensor del Poble.Que la qualificació santitària dels lloc perilliper la manca de veterinaris i que els encarre-

gats de recollir les mostres de llet portin tres mesos sensecobrar.Que el Govern deixi sense ajudes a les associacions depares de l’illa.L’onada d’incendis a Ciutadella.Que segons el Banc d’Espanya el PIB caurà l’,5% i laxifra d’aturats superarà el 23%.L’abandonament del port de Ciutadella amb pivos tiratsal terra i una imatge de total abandonament.Que el negoci de les constructores s’hago reduit en 18milions d’euros a Menorca a l’any passat.

Les demandes presentades a la ministraAna Pastor per part dels consellers Del-gado, Company i el menorquí Simón Gor-nès, entre les que destaca el davallar en 11euros els preus del bitllets interilles.

Que el Govern pacti amb l’oposició alguns canvis de laLlei Turística.Que les Germanes Clarises de Ciutadella posin cada di-mècres a la venda de 9 a 13,30 h els seus tradicionalspastissets.Els nous jocs infantils instal·lats a la plaça des Pins.Que PP i PSOE al Consell de Menorca s’uneixin per ademanar una gestió pública del port de Ciutadella i ins-ten al Govern balear que desisteixi de voler atorgar auna empresa pública la gestió dels amarratges.Que els turistes d’alt poder adquisitiu es decantin per adestinacions ecològiques, com pot ser Menorca.

Dites i refranys...- Per Sant Pau, vaig a sembrar l’all.

PARENÒSTIC DEL MESDE GENER DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 08,06 i es va pondre a les 17,29 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,54 i es pondrà a les 18,01 h.

LES LLUNES DE GENER

Dia 1 lluna creixent en Àries.Dia 9 lluna plena en Cranc.Dia 16 lluna minvant en Balances.Dia 23 lluna nova en Aquari.Dia 31 lluna creixent en Taure.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSLa tradició marca que amb la lluna nova de gener es tallin les

canyes per fabricar els fabiols, en canvi si voleu canyes per a fercanyissos, per tal de que no es corquin, tallau-les a la lluna min-vant. Per Sant Pau és el moment idòni de podar les parres.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada dia

FITURLes bones perspectives de cara a la temporada

turística, són de cada vegada més evidents, desprésdels bons resultats de FITUR, on es destaca l’aug-ment de turisme britànic i alemany a la nostra illa,cosa que permetria allargar la temporada o com aminim tornar al que era amb bones ocupacions desde maig a octubre. També es preveu que es man-tengui el turisme nacional, que per mor de la crisielegirà destinacions properes, si bé en aquest captot dependrà de les ofertes i especialment del preudels bitllets d’avió i les freqüències per a desplaçar-se a Menorca.És hora idò de començar a preparar la tempo-

rada i de no tornar a perdre turisme per mals hàbits

Divendres dia 27, Àngela de Merici, Julià.Dissabte dia 28, Tomàs d’Aquino, Tirs.Diumenge dia 29, Constanci, Valero.Dilluns dia 30, Martina, Fèlix.Dimarts dia 31, Sant Joan Bosco.Dimecres dia 1, Brígida, Pau, Ignasi.Dijous dia 2, La Candelera, Purificació.