Ciutadella de Menorca, 8 de juny de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.526

Josep Juaneda Mercadal,substituirà a Maite Salord al’Ajuntament de Ciutadella

Estudiants menorquins,l’aventura de fer-se adults

fora de l’illa

Bep Marquè Marquès,en Rafel s’esquerrà

Entrevistes al caixer casati al caixer fadrí

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 8 OLEO Federico Pareja, 54Dissabte dia 9 MOLL Eivissa, 50Diumenge dia 10 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDilluns dia 11 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimarts dia 12 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimecres dia 13 CAVALLER Plaça de la CatedralDijous dia 14 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDivendres dia 15 PLAÇA NOVA Plaça Nova

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.526. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 7 DE MAIGSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*09:0509:3509:50*10:3011:3012:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*15:0015:3016:3017:3018:30*19:3020:3021:3022:30*

07:001

08:001

08:50 09:3510:1011:40*

12:3013:1515:15*

16:0018:0019:00*

20:0021:00*1

22:301

07:0008:0009:0009:3010:0010:3011:0012:0012:3013:0013:3014:0014:3015:00

15:3016:0016:30*

17:0017:30*

18:0018:3019:0019:30*

20:3021:00*

21:3022:30

3

Qui juga amb foces crema

No deu estar gaire satisfet el president Bauzá amb els resultatsobtinguts a les urnes populars. O no hi hauria d’estar. Els militantsdel PP de les Illes han decidit passar d’anar a votar la candidaturaúnica encapçalada per l’actual president. Alguns, segur, per indife-rència. Els altres, segur també, per a demostrar el seu descontent. Idels que hi ha anat, més d’un 5% ha emès un vot en blanc.

Fa unes poques setmanes que els sondejos permanents que fanles grans formacions polítiques no auguren un bon futur per al PPde Baleares. La deriva del govern Bauzá està provocant variacions enla intenció de vot. I no precisament a favor de l’actual partit de la majoria ab-solutíssima.

En poc menys d’un any de gestió la credibilitat de José Ramón Bauzá iel seu equip ha baixat considerablement. Pensam que per un doble motiu:per la insolidaritat demostrada amb el poble a l’hora d’aplicar les tisores, re-tallant serveis públics mentre mantenen l’augment de les seves nòmines, iper l’abandó de la línia política regionalista que tants beneficis li ha donat alPP en el passat.

A Menorca en concret, en Bauzá està jugant amb foc i es pot cremar. Un76% dels militants ha decidit no votar-lo. L’hauran castigat per l’intent maldissimulat de defenestrar en Tadeo?

I si ens fixam en el tradicional graner de vots populars, Ciutadella, elpercentatge de la suma de l’abstenció, el vot blanc i el nul (no estava permèsvotar “no”) ha estat d’un 82%. Quasi res.

El PP de Ciutadella no està satisfet amb el Govern Balear. No hi potestar. La darrera bufetada l’ha rebuda a la galta de l’esport. Mentre el Vale-riano Allès, campió de la superlliga femenina de voleibol, ha de renunciar ala categoria per manca d’ajuts públics, el conseller Delgado es reuneix ambl’Ajuntament de Maó i el Menorca Bàsquet i es compromet a fer-lis gestionsper a trobar-lis doblers si pugen a ACB.

No es tracte de reobrir estantisses polèmiques localistes, si no de recla-mar un tracte igualitari i just.

El tàndem Bauzá-Delgado no ha rebut el recolzament que esperaven,tot i ser la única opció que tenien els seus companys de par-tit. Tenen tres anys per a intentar recuperar la seva confiançai la dels electors. S E T M A N A R I

Pedagogia de festa

Valeriano Allès compra SonSintes a Mª Ángeles

Mercadal

El projecte Vintage Sunsetarrenca des del Port de

Ciutadella

editorial

4

manera de fer política i es volguessin im-plicar en la feina municipal. Jo mai he vol-gut ser un ciutadà passiu. M’agradariaformar part de les preses de decisions quesón importants pel meu poble i poder apor-tar els meus coneixements per fer de Ciu-tadella un poble millor. I com que teniaafinitat amb l’equip que es presentava vaigdir que sí.

- I les teves expectatives s’han com-plert?

- Si perquè he arribat a un partit on es faun treball seriós i eficient amb unes perso-nes coherents amb la realitat social de Ciu-tadella. I sobretot valor molt positivamentel treball en equip. En el món de l’esportés bàsic saber treballar en equip, enten-dre’s, unir sinèrgies...el resultat és infinita-ment millor que quan es treballaindividualment.

- Què és exactament el Coaching

des de fa temps. La veritat és que ja teniaassumit, perquè així ho havíem acordat,que na Maite em deixaria el seu lloc a l’A-juntament després del segon any de legis-latura; per les raons que ella mateixa haanunciat, l’equip del PSM Més per Me-norca vam decidir avançar el canvi. Ja faun parell de mesos que estic treballantamb l’equip de regidors que em van po-sant al dia dels principals temes munici-pals. També estic aprenent l’estructuraburocràtica i el funcionament del consis-tori perquè em sembla important arribaramb els deures fets.

- Tu vas anar de nombre 5 com a in-dependent a la candidatura municipalque encapçalà na Joana Gomila ara faun any, com et vas enrolar en aquestaaventura?

- Va ser na Maite Salord qui em vavenir a veure i em va explicar que volienintegrar a la llista un grup de persones in-dependents que creguessin en una altra

TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

Josep Juaneda Mercadal,substituirà a Maite Salord al’Ajuntament de Ciutadella

En Bep Juaneda és ciutadellenc ite 31 anys, va estudiar a Barce-lona el Grau Superior en Tècnic

d’Esports, després es llicencià en Educa-ció Física i Esports i just l’any passat va fi-nalitzar a Lleida un Màster en GestióEsportiva. També té formació en CoachingTransformacional que va estudir al presti-giós Institut Gestalt de la ciutat comtal. Ac-tualment és el responsable de l’esport baseal departament d’Esports del Consell deMenorca i coordinador de l’escola base delDOSA a Ciutadella. Amb aquest bagatgearriba a les portes del consistori ciutade-llenc on, en el primer ple ordinari de juliol,prendrà possessió de la seva acta de regi-dor en substitució de Maite Salord que cen-trarà els seus esforços com a consellera delConsell de Menorca.

- Bep, tot un repte!- Sí, un repte al que hi arrib amb tota la

il·lusió del món i pel que m’estic preparant

5

actualitat

BAR - CAFETERÍA

CAMÍ VELL, 5607760 CIUTADELLA

poble. També tenc moltes ganes d’escoltarla gent i m’agradaria ser una mica altaveud’aquells que no tenen oportunitat de dirla seva.

- Pels teus coneixements acadèmicspodem pensar que duràs un seguimentde les àrees d’esports i de joventut?

- Encara no hem parlat amb el grup dequins temes faré el seguiment, però crecque la meva aportació ha d’anar encami-nada cap allò que millor sé fer.

- Coneixes a l’actual regidora d’es-ports?

- Sí, amb na Tico González tenim unabona relació i evidentment, tot i no ser en-cara al grup municipal, fa temps que faigun seguiment dels temes d’esports que ésl’àrea en que treball. Estic a disposició dela regidora, perquè com ja he dit abans,estic convençut que només fent feina enequip podem aconseguir grans coses perCiutadella.

Transformacional?- Es tracta d’un procés d’acompanya-

ment en el creixement personal de la gent.És com un entrenament per ajudar a la genta superar-se a sí mateixos i potenciar lesseves fortaleses en l’àmbit d’organització ode lideratge. És molt bo per a comanda-ments mitjans o líders d’equips, educadors,directius, emprenedors, etc.

- I tu creus que el Coaching Trans-formacional es pot aplicar als diferentsgrups polítics municipals?

- En Bep riu- ja t’he dit que és un pro-cés individual i que treballa sobre la per-sona mateixa, el que potser sí que aniria béés fer algunes “dinàmiques de grup” ambla finalitat d’aconseguir un objectiu comú.Es suposa que tots els partits són a l’Ajun-tament per aconseguir el major benestarper la gent del poble, per tant ja tenim unobjectiu comú. Jo em deman, perquè nofeim feina conjunta per resoldre els pro-

blemes i arribar a l’objectiu més prest? Toti les discrepàncies que hi pugui haver decaire ideològic, el més normal i sensat ésanar tots a una.

- Què creus que et costarà més d’a-questa nova etapa?

- Com a ciutadà som conscient que esnecessita més celeritat en alguns processosadministratius i també en la presa de deci-sions. Som una persona molt activa i crecque la lentitud administrativa serà el queduré pitjor.

- I què pot aportar en Bep Juaneda,des de la oposició, al consistori ciutade-llenc?

- Il·lusió i ganes de fer feina. Ara ma-teix estic en un moment vital molt positiu icrec que amb aquesta energia que tenc pucaportar idees i propostes que vagin enca-minades a millorar el benestar dels ciuta-dellencs. Vull aportar els meusconeixements i posar-los al servei del meu

6

- Quines creus que són les mancancesdel nostre poble en les que tu hi podriesaportar alguna cosa?

- D’entrada crec que s’ha de treballarper Ciutadella des d’un punt de vista inte-gral, no fragmentat. S’han de tenir encompte totes les edats i necessitats a l’horad’organitzar una ciutat. Pens que hi faltaconscienciació per als adults, formació perals més petits, dinamització i ajuda al crei-xement en bones condicions per als esco-lars, potenciar la creació d’hàbitssaludables...

- Tu has treballat molt en la formaciói aprenentatge dels joves de Ciutadella,què has detectat que pensis que es potsolucionar?

- Crec que hi ha una infrautilització delsespais públics. Els joves necessiten el seuespai per a compartir experiències i sipoden ser motrius, encara millor. Cal quesiguin els propis al·lots i al·lotes els quedissenyin els seus espais públics urbans,perquè només així se’ls sentiran seus. Siells poden gestionar el seu lloc de trobada,se l’estimaran i el mantindran net i adequat.A Bilbao hi ha un model de centres cívicsmolt ben pensats on ells són conscients que

allò és el seu espai i no un préstec perhores. Aquest és un primer pas, després cal-dria fomentar la mobilitat sostenible, etc.Hem de recuperar l’esperit del Projecte deCiutat! També he de dir que es fa una bonatasca des de l’Ajuntament referent a les es-coles municipals i s’ha de reforçar; igual-ment s’ha de mantenir l’ajuda a les entitatsesportives. Un altre factor a reforçar és lapromoció de l’esport entre els escolars.

- Arribes a la política activa en unmoment en que sembla que els políticssón els culpables de tot, que són insoli-daris i que només cerquen el seu prestigipersonal o el seu enriquiment, què enpenses d’aquesta percepció?

- La ciutadania té una visió negativa dela política perquè les persones tenim la ten-dència de responsabilitzar sempre a terce-res persones d’allò que ens passa anosaltres i som incapaços de superar. Crecque hauríem de ser més actius, la políticaes fa dia a dia i cada un de nosaltres hau-ríem de ser una mica més responsables, noqueixar-nos tant i actuar perquè les cosespuguin canviar. L’actitud és molt impor-tant. Si tu amb el teu vot dones la confiançaa una persona perquè gestioni coses tan im-

portants com la hisenda, la teva feina, l’e-ducació dels teus fills, etc. és perquè hi had’haver una confiança i ha de ser mútua icompartida. El problema és que molts po-lítics són gestors del poder d’uns interes-sos concrets en tost de ser gestors del poderdel poble.

- Quin consell t’ha donat na MaiteSalord?

- Una vegada em va dir: -“Rebràs mol-tes crítiques, no et deixis enfonsar per lesdestructives, escolta i aprèn de les cons-tructives i gaudeix de les positives, és elmés gratificant”.

En Bep és un jove molt actiu i carregatd’energia positiva; destil·la ilusió, és sen-zill i proper i se li il·luminen els ulls cadavegada que parlam dels infants i dels joves,de la seva formació com a persones, de lesseves oportunitats, del molt que s’aportaeducant amb l’esport...Se’l veu amb ganesde ser ja Dalt la Sala però fins el juliol noli toca. Nosaltres li desitgem, com no podiaser d’altra manera: Sort i ventura!

norquins, que han destacatel contigunt i lesfotografies de larevista, que en-guany ha apostatclarament per uncontingut didàctic,i deixar clar quinssón els temes pre-ocupants de lafesta, els seuspunts calents, nor-mes de comporta-ment, així cominformar del que és la festa en si,els seus actes principals i tambéla figura de cadascun dels mem-bres de la junta de caixers, a mésdels cavallers, fabioler o s'homodes be. Donar a conèixer, estimari respectar la festa és l'objectiu del'Iris de Sant Joan d'enguany, ona més hi ha, com sempre des defa 37 anys, els escrits dels col·la-boradors, els poemes de festa, lesfotografies, dibuixos..., que fanque la revista de Ciutadella, la demés tradició santjoanera hagi tor-nat a ser la més demandada a les

llibreries i amb una major difussió, cosaque valoren també i tenen molt en compteels anunciants que cada any aposten peruna revista ben feta i amb essència sant-joanera.

grafies son de Bep Al·lès i Foto Hernando.

Iris de Sant JoanL'acollida de l'especial dedicat a les

Festes de Sant Joan ha obtingut una granacollida per part dels ciutadellencs i me-

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

Quants de dies hi manquen...?Calendari de Sant Joan 2012-2013

Diuen que per als ciutadellencsl'any comença i acabaper Sant Joan i no per

Cap d'Any, perquè les coses lesvolen abans o després de SantJoan i és aquesta data i aquestafesta màgica la que mou en ca-lendari anual de la gent de Ciuta-della i també dels santjoaners, queconten els dies que hi manquenper aquesta diada. Enguany elSetmanari EL IRIS ha editat uncalendari de ses festes de SantJoan que va de juny de 2012 ajuny de 2013, però amb la parti-cularitat que inclòu el compte en-darrera amb els dies que himancaran des del dia de Sant Joa-net d'enguany fins el dia de SantJoan de l'any que ve. D'aquestamanera sabrem que el dia 30 dejuny de 2012 hi mancaran 360dies, el 31 d'agost 297, el 31 degener 144 dies o el 5 d'abri 80dies.

El calendari s'ha editat en tresformats (A3, A4 i A5) i consta deportada, amb la fotografia queil·lustra la revista de Sant Joand'enguany més 13 pàgines inte-riors que van de juny a juny. Cada pàginaconté una fotografia d'alguns dels actes dela festa com el Diumenge des Be, caragoldes Born, Sant Joan de Missa, Jocs des Pla,caragol de Santa Clara, replecs... Les foto-

7

coses de sant joan

Bar de tapes, cafeteria,pizzeria Es Truc

Horari de 6.30 a 24.30de Dilluns a Diumenge

ReservasTelf: 971 48 79 25

C/ Pere cortes nº70 (Plaça L'Emporda)Carrer Sant Isidre, 46 , 1er local - Tel.: 615 341 022

07760 Ciutadella de Menorca

· Sepia limpia grande ...........8’15 € Kg.· Boca y pecho (cranca) ........11’38 € Kg.· Sepia sucia K-6 .....................6’60 € Kg.· Gamba langostinera nº4 .......6’98 € Kg.· Calamar nacional nº3 ...........12’35 € Kg.· Raya pelada ............................3’97 € Kg.· Almeja marrón .......................5’90 € Kg.· Bogavante 400/500 ...........17’70 € Kg.· Rape nacional 250/500 ........11’60 € Kg.· Canelones carne grandes ......4’65 € Kg.

OFERTASA PARTIRDEL 20DE MAYO

8

El Cor Gospel posa punt i final als concerts del mes de Maig El Cor Gospel de sa Fàbrica de Músics de Ciutadella

va posar aquest dissabte punt i final als concerts del mesde Maig que, organitzats per la Unió d'Antics Alumnes deDon Bosco de Ciutadella, han actuat tots els dissabtes a lanit en el Santuari de María Auxiliadora.

El grup, format per deu veus i acompanyats al piano perSuso Gonzalez, va anar desgranant tot el repertori de can-çons espirituals negres en un ambient amable i alhora ale-gre, així com es va sol·licitar en diverses ocasions que elpúblic acompanyés amb les palmes determinats ritmes icançons.

Vist l'èxit que han despertat els concerts d'aquest any,tant a nivell interpretatiu com del públic assistent, la JuntaDirectiva s'ha proposat dinamitzar aquests concerts per al proper any, millorant, si cap, l'organitza-ció i difusió dels mateixos.

Berenar de María Auxiliadora Dins dels actes programats per a la festa

externa de María Auxiliadora, Patrona deCiutadella, els Antics Alumnes de DonBosco van organitzar el tradicional desde-juna típic al que van assistir unes 140 per-sones entre la qual es trobaven el Sr.Alcalde de Ciutadella i la seva esposa i laVice-presidenta del Consell Insular de Me-norca D. Pilar Pons Faner.

Aquest tradicional berenar que portamés de mig segle de tradició es va desen-volupar en un ambient de família, alegre idivertit, en el qual no van faltar la rifa i elsobsequis.

Durant l'acte, es va realitzar un petit homenatge al ClubBasquet Boscos que aquest any ha complert 50 anys d'existèn-cia educand als xavals en l'esport.

Sorpresa per en Bep Fedelich L'amo en Bep Fedelich en el moment en que es va veure re-

tratat al cartell que El Iris ha distribuït amb la revista de SantJoan 2012. Feia poques hores que la revista era al carrer i l'amoen Bep, que no en sabia res, es va mostrar sorprès i content deveure's tan ufanós corrent l'ensortilla. Una mescla d'orgull isenzillesa que traspua la mirada d'aquest home del camp que japensa en vestir-se de cavaller i pujar dalt el cavall.

breus local

9

report

Preparant un futur

En Sebastià te molt clar què vol estudiar.Però alguns joves no veuen el seu futur tanclar. “Trobem casos de tot tipus. Al·lots ambvocació des que eren petits, i al·lots que notenen gens clar cap a on anar”, diu na MariaSansó. “A aquests darrers els hem d’ajudarmés, perquè apart que van més nerviosos ala selectivitat, els intentem orientar. Sonal·lots que tampoc solen tenir molta nota iels proposem com a sortida els cicles degrau superior, que també son una bona al-ternativa a la universitat o per entrar-hi mésendavant”.

Els dubtes de què fer i on anar, també elsintenten solucionar des dels centres. “Cada

TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

Estudiants menorquins, l’aventurade fer-se adults fora de l’illa

Marató d’estudi

Els passadissos dels ins-tituts de l’illa tenenaquests dies un aire di-

ferent. Els exàmens dels estudiantsdel darrer curs, segon de batxilleren totes les seves modalitats, hanacabat. I els joves preparen la dar-rera empenta abans d’un estiu quepromet ser memorable. Una per-sona els observa, els guia i elsajuda. No ara, sinó durant tot elcurs, els orientadors i orientadoresdels centres vetllen perquè els estu-diants assoleixin el seu objectiu.

A l’institut Josep Maria Qua-drado, aquest paper és de na MariaSansó, responsable d’orientaciód’aquest curs. Ella és qui millor co-neix com estan en aquests moments elsalumnes. “Ara estan entre concentrats i ner-viosos, la selectivitat els acuba bastant. En-cara que sempre intentem fer una taularodona amb alumnes de primer de carrera iels asseguren que no és tant com els sembla.Però que han d’estudiar”. Per açò fan feinadurant tot el curs. “ Els donam guies d’es-tudi i pautes . A més, els professors els fanexàmens tipus els que es trobaran a la selec-tivitat i també exàmens concentrats. Fer tan-des d’exàmens durant pocs dies i moltseguits, com es trobaran a la universitat”. Laselectivitat és un procés que segueixentambé els professors. “Els acompanyem du-rant els dies de la selectivitat fins a Alaior(on es fan els exàmens) i els dies previs n’hiha molts que fan classes de repàs o peravançar temari fins i tot a hores no lectives”.

És per exemple, el cas d’en SebastiàBenejam. Ell acaba ara els exàmens de se-gona de batxiller de ciències socials a l’ins-titut Maria Àngels Cardona. El seu objectiués entrar a la carrera de Criminologia o, sino és possible, a Relacions Laborals. “Elsexàmens concentrats han estat durs, perquèrepresenten el 70% de la nota i tens moltapressió damunt, han de sortir be”. Es pre-para ara la selectivitat “a un hortal amb unamic. Ens aïllarem del món per estudiar ambtranquil·litat.” Duu tot el curs preparantaquest pas, en el que en Sebastià ha de treurenota, per poder entrar a Criminologia. “Elsdarrers mesos els professors ens han fet por,suposo que perquè ens preparem bé. Encaraque la meva germana, que va partir a estu-diar l’any passat, em diu que la selectivitatno és tant terrible com sembla”.

Per la majoria dels estudiants de la península, el pas del batxiller o un grau mitjà cap a la uni-versitat, no sol comportar més que fer un esforç per aconseguir la nota desitjada i canviar decentre. Però per els estudiants de les illes, especialment per als de les illes menors, anar-se’n aestudiar significa un canvi radical de vida. A més del nervis dels exàmens, s’afegeixen els dub-tes de quin destí triar, què s’ha d’aprendre per començar a viure sol o si, pel contrari, optar elprimer any d’estudis universitaris per una residència o col·legi major. La diferència, amb elsestudiants de la península, és que la majoria dels estudiants menorquins no van tan sols a es-tudiar una carrera, van a fer-se adults.

10

any fem un viatge amb els estudiants desegon als campus universitaris de Barcelonao Palma. També visitem residències i elsmostrem com s’han de moure per una granciutat”. Na Maria apunta que s’han plantejaten els darrers anys si era necessari fer aquestviatge, degut a que, gràcies a internet, es pottrobar tot a la xarxa. “I em vist que si. Quanson allà és quan realment s’adonen que enuns mesos partiran a estudiar i a iniciar unavida totalment diferent. I tornen totalmentmotivats i il·lusionats, que és el que els ajudaa superar els darrers exàmens”.

Així i tot, els estudiants menorquinstenen preferència pel destí de Barcelona.“Per llengua, per proximitat...son molts elsfactors que tenen en compte. En canvi, anara Palma no els estira tant”, diu na Maria.“Perquè sortir per sortir, per què anar a unaaltra illa? Suposem que aquesta és la refle-xió dels al·lots. Molt pocs trien el destí de

Palma”. Madrid, el País Basc i Valènciasolen ser les altres destinacions que més elsagraden. “Encara que tenim la sort que, allàon van, els estudiants menorquins estan moltben considerats”, diu na Maria amb orgull,“surten ben preparats”.

En Sebastià, el nostre estudiant de Cri-minologia, te de fet preferència per Barce-lona. “La meva germana ja hi és. Ja hi heanat també unes quantes vegades, a veure re-sidències, que no em van agradar. Suposoque aniré a un pis d’estudiants”. La nota detall, que li permetrà o no entrar a Criminolo-gia, és alta. Per açò no descarta altres op-cions. “Em fa ganes anar a viure a Barcelonaperquè hi ha molta gent de Ciutadella. Peròsi he d’acabar a una altra banda tampoc pas-sar res”. Reflexiona sobre el fet de partir decasa i viure sol per primera vegada “em famoltes ganes partir, però també m’agafa lanostàlgia, perquè som conscient que s’acaba

una etapa. A partir de l’any que ve viuré totsol, i hauré de fer les coses de casa. I em faun poc de vessa!”. Després de la selectivitat,li espera un estiu que ell vol destinar “a ferfeina. Vull ajudar a casa, perquè ells handonat molt per jo”.

Estiu per davant. I ara què?

La família és el pilar bàsic en aquest pro-cés de canvi de vida. Després de les notescomencen els preparatius. Cercar pis, o resi-dència, en saber el destí que ha tocat. “Ara lapressió familiar és molt més gran. Moltspares els preocupa no poder pagar els estudisi una casa a fora. En aquest sentit, la crisiss’ha notat moltíssim”, apunta na Maria. L’al-tra pilar és el centre universitari. N’Emilia,la seva coordinadora, guia als joves en tot elque necessiten per partir, des de com s’ha defer la preinscripció, a posar en contacte gentque vol compartir un pis. “Després de Nadaln’Emilia s’atansa als centres a fer una xer-rada i mostrar-lis què els pot oferir el CentreUniversitari”.

Na Rosa Llufriu va partir el curs passat.Ara és estudiant d’infermeria i els nervis dela selectivitat ja li queden lluny. Recomana

”“ Els donam guiesd’estudi i pautes. Amés, els professors elsfan exàmens tipus elsque es trobaran a la se-lectivitat i també exà-mens concentrats.

11

report“estudiar molt i prepara molt bé la selectivi-tat, perquè puguin triar on anar i fer el quemés els hi agrada”, als estudiants que parti-ran enguany.

Ella recorda el seu darrer estiu a Me-norca. “Va passar molt lentament, tenia mol-tes ganes de partir i el temps no passava! Enarribar a Barcelona, em va acompanyar elmeu pare, per instal·lar-me al pis. Vaig aga-far fotos de la meva família i una llista decompres per anar a Ikea i prepara la novacasa”.

Pel que fa a l’experiència de sortir de l’i-lla, diu que “s’aprèn molt, has de saber comcuidar-te. Si hagués quedat a casa, res hauriacanviat. Ara som molt més independent, nohi ha ningú que em digui què fas o d’onvens, però també s’enyora no trobar el plat ataula i el llit fet. Sortir t’ajuda a valorar moltmés el que tens a Menorca.” El que mésenyora, però “és la tranquil·litat!” Posa èm-fasi en aquest aspecte. “Barcelona és un es-très, sempre vaig accelerada. Tornar aMenorca sempre em relaxa molt, tot i queper caminar ja he agafat el pas de ciutat!”.

L’experiència d’estudiar fora, diu, és ne-cessària “perquè la universitat a Menorca, laseu d’Alaior, no dóna moltes opcions”. Re-

”“ Molts pares els

preocupa no poderpagar els estudis i unacasa a fora

corda que el seu primer dia de classe “m’hovaig passar molt malament. Tot i xerrar elmateix idioma ningú entenia el què deia!Però al cap dels dies la gent s’acostuma al’accent d’aquí i tu al seu i tot és molt mésfàcil. Es fan molts amics i de molts llocs di-ferents”.

Tornar a Menorca, per na Rosa “és bo al’estiu, perquè a casa s’està molt millor. Peròno sabria dir quin dels dos llocs m’agrada

més”. Es queda pensant. “Cada ciutat té lesseves coses bones!”

Na Maria Sansó recorda asseguda aldespatx de l’institut com reben cada any es-tudiants que han passat el seu primer any afora “tornen canviats, maduren. Ës una ex-periència vital molt important i que els can-via molt més que el simple fet d’anar aestudiar”.

12

Hi falta just una setmana perquès’estreni a Ciutadella Foc iFum - quadro de costumbres

en forma de zarzuela- la sarsuela costu-mista escrita per mestre Joan Benejam imusicada per Francesc d’Assís Rosselló iSintes, mestre Rossó cap al 1885. Des d’ElIris hem volgut xerrar amb un dels perso-natges de l’obra, aquell que en Francesc deBorja Moll definia com a “mancat d’aque-lla bondat patriarcal de tots els altres i ser-veix com de peça de contrast per a ferressaltar el triumf de la virtut damunt la fri-volitat (i no m’atrevesc a dir <<damunt elvici>>, perquè la dolentia den Rafel no ar-riba a tant).” Efectivament, anem a conèi-xer una mica més a n’en Rafel s’esquerrà oal seu Alter Ego en Bep Marquès.

- En Bep Marquès, polifacètic músici productor ciutadellenc, ha acceptat unpaper destacat a una sarsuela, però delsprincipals és l’únic que no canta! Qui hoentén a n’açò?

- És molt senzill: jo hagués acceptatqualsevol paper masculí que m’haguessinofert de Foc i Fum. Un dia vaig trobar enMiquel Fullana, el director i em va dir:“Què t’han telefonat de Calós?”. A miningú m’havia dit res però ja em vaig en-

sumar colque cosa i al fosquet em va tru-car en Tolo Frau, el president de laUAASS i em va oferir el paper de’n Rafela Foc i Fum 2012. Vaig dir que sí sensedubtar. Més tard vaig pensar: estic enplena promoció del meu disc i estic a puntde ser pare, no tindré temps però...tenc lail·lusió de participar a n’aquesta obra desde que era petit. No podia dir que no. Coma curiositat us diré que l’any passat vaiganar a veure Foc i Fum amb la meva dona,que és andalusa, ella era la primera vegadaque ho veia i jo li anava explicant. En aca-bar em va dir: “Tu hi treus en el paper dequalsevol dels personatges”. I avui miraper on, faig de Rafel.

- Com definiries Foc i Fum des delteu punt de vista com a músic?

- És una sarsuela preciosa i encara quesembli una peça menor és molt importanti complexa. Jo escolt els cantants als assa-jos i estic bocabadat. A Menorca semprehem tingut molt bones veus i poder repre-sentar un Foc i Fum amb gent de casa éstot un luxe. És una obra a l’alçada de l’altnivell musical de l’illa.

- Qui pujarà a l’escenari de Calósamb tu?

- En els papers principals comptamamb en Gabi Pons en el paper de Barto-

meu, n’Àngels Bagur serà na Francisca, naJúlia Marquès, na Maria, en Toni Juan, enCarrelet i en Seto Bosch serà l’amo enJoan. El director és en Miquel Fullana, queja va per el seu tercer Foc i Fum i la direc-ció musical de mestre Josep Agustí Colom.Enguany som molts de novells i açò ajudaa fer més pinya que mai, sempre amb latranquil·litat que et dona tenir al costat per-sones com en Toni Juan, un experimentaten aquesta obra.

- Com són els assajos? - Imagina’t amb quina il·lusió hi anam

tots! Des de finals de febrer assajam cadasetmana un parell de dies. Gaudim d’es-coltar els companys i ja ens sabem els dià-legs els uns dels altres. Sobretot vulldestacar la gran implicació d’en MiquelFullana, el director, que ens encomana atots les ganes de fer-ho el millor possible ide passar-ho bé a la vegada.

- Pots comentar colque novetat d’en-guany?

- Ja és una tradició que cada any el di-rector proposi algunes pinzellades origi-nals, de collita pròpia, i aquest és un delsatractius de la gent que ens ve a veure. Ésclar que hi ha detalls enguany que no hihan estat mai però ho deixarem en l’aireperquè la gent ho vengui a veure. No obli-dem que és una obra costumista i per res-pecte a qui la va escriure s’han de mantenirmolts dels factors principals, però quan estracta d’obres tan populars sempre hi hauna mica de marge.

- Què més duis en secret?- En Bep riu- el nom dels “civils” per

exemple, és un dels atractius que la gent es-pera cada any. Només et puc dir que et sor-prendrà.

- Però aniràs a la presó?- Et puc assegurar que em resistiré i el

crit de “Jo no hi he estado” el sentiran pertota Ciutadella. –aquí ja esclata a riure-

- Com t’has preparat el teu paper?Has recorregut a Rafels anteriors?

- Caaaa! Açò no és bo! Cada un té laseva manera de fer-ho. Ni tan sols m’hemirat cap vídeo. El que sí he rebut són fe-licitacions d’antics Rafels i cada un d’ells

TEXT I FOTOS: Silve Pons

Bep Marquès Marquès,en Rafel s’esquerrà

13

primera vegada com apare. Però també tencpermís de “l’autoritatcompetent” per fer una sorti-deta com a “santjoaner”!!

- Ara li demanam an’en Bep si fumarà puro ono dalt l’escenari tal comdiu el guió i marca la tradi-ció. Ell ho té clar:

- Si ho voleu saber hau-reu de venir a veure Foc iFum, el 15, 16 o 17 de juny aCalós.

Des de El Iris l’hi hemregalat un “bon puro” a n’enBep per dues raons: perquè quan femaquesta entrevista ja està fora de comptesper rebre la seva primera filla i li desitjamla més sincera enhorabona!! I perquè comque no sabem si el director deixarà fumaren Rafel sobre l’escenari, per si de cas no-saltres hem volgut fer un recorregut per laCiutadella de Foc i Fum “puro a mos”. EnBep/Rafel es deixa retratar al Carrer Cur-niola, antic carrer dels sabaters i a Ses Vol-tes, just abans que passi la qualcada i on elnostre protagonista comet l’error de tiraravellanes als cavalls. Finalment tenim unaimatge d’en Rafel assegut a una “cocarossa” tot pensant allò de...”M’agrada unavida amplota, fumar puros i no ser es-clau...”.

gent nostra

m’ha dit el mateix: gaudeix al màxim!! Elprimer dia el director em va dir que cer-qués en la meva personalitat tot allò quetenc de Rafel i que ho aprofités per al per-sonatge; açò, és clar, no s’aprèn.

- I què té en Bep Marquès de Rafel?- Jo sempre he estat una mica pocaver-

gonya – i hi afegeix un parell d’adjectiusque, tot i ser molt propis de la gent de Ciu-tadella, ambdós conveniam que no sónpropicis per publicar a El Iris- i aquest ésun tret que compartim. He estat “pillo”,sobretot de fadrí i una mica cràpula. L’al-tre part que tenim en comú és l’esperitsantjoaner. En Josep Maria Mompó, queva dirigir Foc i Fum, va dir en una ocasióque “tots els ciutadellencs per Sant Joanduim un Rafel a dins”, idò, jo també hocrec. El Rafel que el públic veurà enguanydurà la meva empremta, tindrà molta e-nergia, així li vaig fer saber al director iaixí ho faré.

- D’acord que vulguis du el perso-natge a la teva personalitat, però avuien dia te poc sentit...

- Avui pràcticament no hi ha sabatersde banqueta, però hi ha molts de “Rafels”!Crec que a molts ens hagués agradat viureel Sant Joan que es descriu a Foc i Fum,quasi idíl·lic comparat amb el que es viuavui; idò jo faré el personatge pensant quevisc les festes de finals del segle XIX, queés quan es va escriure. Però quan deixi deser en Rafel i sigui en Bep els dies 23 i 24de juny, viuré la festa com s’ha de viureavui, amb els pros i contres, adaptada alsnostres temps.

- Per quin motiu aniria en Rafel a“la prevensión” el 2012?

- Per fer botellot! – respon sense dub-

tar i sense embuts-- I l’esperit rebel d’en Rafel com es

manifestaria avui?- Segurament seria un indignat! En

Rafel no restaria callat davant segons qui-nes situacions que viu la societat d’avui.Segurament les injustícies el farien reac-cionar. Tu ho has dit, era un esperit rebel.Que fos un irreflexiu no vol dir que no tin-gués personalitat.

- Fa cent i pico d’anys en Rafel vaanar a la presó per tirar avellanes alscavalls. Avui el moment de “tirar ave-llanes” ha degenerat molt, el tema ésmolt més transcendent, què n’opinesdels excessos que s’hi produeixen com aresultat de la massificació indiscrimi-nada de la festa?

- Crec que la mesura bàsica de controlés la informació. És molt trist haver detancar les portes d’una festa que es carac-teritza perquè fins i tot els cavalls entren aca teva. És un tema molt complicat. Nocrec en la repressió però s’ha de controlarl’entrada de menors beguts i irresponsa-bles, pel bé de la festa en general peròtambé dels cavalls i cavallers en particu-lars. Pens que només hi ha una minoria devàndals, igual que n’hi ha a qualsevol festapopular de qualsevol poble del món. Jocrec en la bonhomia de la gent i vull pen-sar que la majoria de visitants venen ambrespecte, coneixement i bon rotllo. Sem-bla ser que hi ha un grup de voluntaris dis-posats a ajudar durant ses Corregudes desPla, idò benvingudes siguin totes les ini-ciatives en pro de millorar la festa.

- Com viuràs enguany la festa?- Per primera vegada com a Rafel, per

primera vegada com a home casat i per

14

que no podem aturar el fluixde gent, però sí aconseguirque la gent vengui infor-mada, que conegui la festa, laseva essència i d'aquesta ma-nera col·laborar amb l'Ajun-tament i amb la Junta deCaixers, amb la gent impli-cada cap a un millor SantJoan, a que aquest sigui pos-sible.

A més de la revista,també es repartiran els folle-tons informatius editats perl'Ajuntament de Ciutadella,aportant d'aquesta manera elnostre suport i també la nos-tra col·laboració social cap aun major i millor coneixement. Fer pedago-gia de la festa.

Després de l'acte, es convidarà als assis-tents a un tast de productes menorquins onno hi mancarà el Gin Xoriguer amb llimo-nada, els formatges de Binigarba, els vins deBinitord, la cervessa Illa i altres productes tí-pics de la nostra festa.

Tenim un nou repte, donar a conèixersant Joan de primera mà, des de ses pàginesd'una revista feta a Ciutadella, per ciutade-llencs i santjoaners. Estan segurs que hoaconseguirem.

seva festa a part, però sense adonar-se queestan al mig dels recorreguts, dels itineraris

de Sant Joan i amb les seves actituds irres-ponsables, el que fan és mal al que més esti-men els santjoaners.

Des del Setmanari El Iris hem cregutoportú fer aquesta presentació a Mallorca,especialment a la comarca de Manacor, queés des d'on vé més gent mallorquina. Sabem

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Andreu Bosch

Pedagogia de festa

Més de 1.000 persones i 40 cavalls al replec de Can Valeriano

Avui fosquet, a les 19,30 h a laFundació Antoni Maria Alcoverde Manacor es presentarà per

primera vegada a Mallorca la nostra revistade festes. L'acte comptarà amb l'assistènciadels batlles de Ciutadella i de Manacor, JoséMaría de Sintas i Antoni Pastor que aporta-ran les seves vivències santjoaneres, no coma batles sinó com a persones que coneixen -un com a caixer senyor i l'altre com a sant-joaner d'enfora- la nostra festa i donar-la aconèixer als que ens visiten, especialment alsmés joves.

La revista de Sant Joan d'enguany haapostat per aquesta vertent pedagògica,apostant cap al coneixement de cadascundels personatges i dels actes de la festa, dela manera que els escrits també van dirigitsa deixar ben clar que Sant Joan no és unamacro-festa, un gran botilió, sinó que és unconjunt de tradicions ancestrals estimades irespectades pels santjoaners, una festa queha perdurat al llarg de les centúries perquèhan estat respectats sempre els seus proto-cols i perquè la seva essència festiva és sem-pre ben viva, i evoluciona amb els temps,però sempre dins unes pautes de respecte ide comportament, que en els darrers anys nosón les mateixes per part de la massificaciói del desconeixement de molts de joves defora que vénen a Ciutadella a beure, a fer la

Més de mil persones i gairebémig centenar de cavalls vanparticipar diumenge passat

al replec que organitza l'empresari Vale-riano Allès a Ses Arenes, on no hi vanmancar els balls de fandango dels Arrels deSant Joan, així com el gin amb llimonada,aigua fresca, coques i panets de viena.

coses de sant joan

15

avellanes. Allà és on més sa notaque hi ha gent que sols ve abeure i fer bulla, i no entenen irespecten la festa. Aquest és elgran problema, que molta gentjove i no tan jove ve a Sant

Joan a l’idea que ve a una “macrofesta” i aquí sorgeixen els problemes

que la fan perillar.- Tens colque idea o possible solu-

ció ?- Personalment n’havia pen-

sada una que es llimitar la gentque ve de fora sense tenir una

reserva d’hotel o lloc onanar a dormir no es pu-guin embarcar. El que nopot ser es que venguin adormir enmig del carrer,com tampoc veig bé quevenguin menors d’edatsense una autorització pa-terna signada per venir ala festa. De la mateixamanera que un menor nopot viatjar sol en avió,

sense l’autorització dels pares o tutor, quees faci també als vaixells. També som par-tidari d’eliminar la música dels bars en elmoment en que hi passen els cavalls, comper exemple a ses corregudes de sa plaça,on hi ha establiments que tenen música enplan discoteca que ni siquiera deixen es-coltar els sons del tambor i fabiol.

- Açò vol dir que estàs d’acord ambla nova normativa municipal?

- Sí, totalment, i encara la trobo massasuau en segons quins casos, però no som joqui comand.

que hi ha uns actes ques’han massificat méscom es Born i es Pla, amés de Ses Voltes o ladegradació que ha patitel anar a tirar

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

Marc Casasnovas Llufriu,caixer fadrí menestral

- La teva família realitza un dels ofi-cis de festa que, malgrat no ser mol co-neguts, són molt importants en eldesenvolupament de la part interior dela festa com és l’organització i el servirles begudes a cal caixer senyor?

- Sí, és cert, el meu avi va servir i or-ganitzar les begudes al llarg de 60 anys,també el meu pare és ara qui fa el paper del’avi i jo ja en porto 10 participant enaquests actes, no molt coneguts de la festa.

- Has viscut idò una de ses parts mésíntimes i desconegudes de la festa per ala gran majoria de gent, però enguany,pel teu ofici de ferrer la podràs viure desde dalt es cavall, ser un dels protago-nistes de sa festa. Quin és o quinssón els moments que més es-peres?

- Principalment seran dos,el sortir de ca nostra com a cai-xer fadrí, i el moment en que ladona den Joan, el caixer casat,m’entregui sa bandera. Després tot el queve i viure per primera vegada con a caixer:es caragol des Born, Santa Clara, es Pla...Tot Sant Joan és especial.

- Fins ara has viscut safesta des de baix, i com aciutadellenc, com a sant-joaner quin era es mo-ment que més esperaves?

- Es caragol de SantaClara, per jo és un dels mo-ments més polits de la festa.No hi ha massa gent, i la gent que hi ha ésmajoritàriament d’aquí i gent de fora queconeix i respecta Sant Joan, mentres que lagent que ve sols a beure, a fer sa seva festaja ha davallat al port o està per altres car-rers.

- Com a jove, com veus sa festa?Creus que està tan degradada? Hi hamassa gent amb poc coneixement?

- Hi ha un poc de tot, però sí que és cert

entrevista

En Marc Casasnovas Llufriu, de 25 anys d’edat, serà el caixer fadrí menestral del bienni 2012-2013 de les Festes de Sant Joan de Ciutadella. D’ofici manual ferrer, que va alternant com adependent de la ferreteria on treballa. La seva família, començant pel seu avi, i després son parehan estat els encarregats de coordinar les begudes a cal caixer senyor, on ell mateix hi ha col·la-borat alguns anys com cambrer per a servir el berenar del diumenge des Be o les begudes alscavallers de la festa els dies 23 i 24 de juny.

dar-lo en tot el que fos possible, controlaruna mica la gent allà dintre. Enguanyaquesta tasca la farà en Teo Benejam, queconeix molt bé la festa i serà una mica elresponsable del que era jo anteriorment.

- Digues Joan, realment tant et va

sorprendre que et demanessin per ser

caixer casat?

- Sincerament em va sorprendre molt,més que res perquè mai ho havia dema-nat, era una cosa que pensava que si que

16

- Certament sempre l’hem vist molt

lligat a les festes, molts de ciutadellen-

ques i ciutadellencs segur que volen

saber el que feies exactament, ens ho

podries explicar?

- Evidentment que si. La meva tascaera ajudar en tot el que podia perquè lafesta pogués sortir el millor possible. Esticficat dins un grup de voluntaris que el quefem es ajudar en tots els preparatius de lafesta, anar a tallar canyes, preparar lesastes dels jocs d’es pla, etc. Encara que josobretot el que feia era estar a l’escala deca el caixer senyor que per intentar aju-

TEXT i FOTOS: Joan Canals Soldado

Joan Florit Vinent,caixer casat

- Joan, que significa per tu ser el

caixer casat d’aquest bienni?

- Sobretot significa un orgull moltgran, és a lo màxim que podia aspirar dinsla festa i enguany tenc la sort de poder-hoaconseguir, a més d’una forma sorprenentja que mai ho havia demanat personal-ment, sinó que va ser el caixer senyor elque m`ho va proposar directament. A mésestic molt content també per la família jaque durant aquest any s’han involucratmolt amb els preparatius i açò m’omplede satisfacció.

- Quina és la relació actual que

teniu amb la junta de caixers?

- La veritat és que tenim una moltbona relació, jo abans, personalmentnomés coneixia a n’en Marc, el caixerfadrí i a n’en Carlos, el caixer senyor, perarrel de la nostre elecció per ser els mem-bres de la junta de caixers, ens hem anattrobant en set o vuit ocasions, a diferentsesdeveniments i sopars o dinars, on enshem anat coneixent i molt, la veritat esque tots fem el que fem per il·lusió i per-què ens estimem molt la festa, açò ja faque tot sigui mes fàcil, a mes tots tenenun molt bon fons, hem connectat molt bé.

- Coneix personalment a n’en Car-

los d’Olivar, caixer senyor del bienni?

- I tant que si que el conec, ara amb ellno viure a Ciutadella no tenc tanta relaciópersonal amb ell, però si molta amb laseva família, amb en Carlos ara mateixens comuniquem molt per telèfon, aquesttipus de relació si que no l’hem perduda.A més, ells són com la meva segona fa-mília, podríem dir que jo m’hi he criatallà dins, em sento molt estimat i jo elsestimo molt a ells.

En Joan Florit Vinent (Ciutadella, 08-06-1960) serà el caixer casat d´aquest any, casat amb na MargaritaMoll Moll i pare de dues filles, na Maria i na Júlia. En Joan treballa al sector de la sabata, ell en fa labase del producte a una coneguda fàbrica de Ciutadella. Espera aquest Sant Joan amb molta il·lusió jaque per ell va ser una sorpresa la seva elecció com a caixer casat.

polit per a totes i tots, jaque per els del poble ésmolt especial.

- Com creus que va

avançant Sant Joan amb

la massificació de gent?

- Sincerament ho veigmolt complicat, a jo perso-nalment ningú no em fa

n o s a ,e v i -

dentment, peròhem de tenir encompte queCiutadella sem-

pre és la mateixa, els espais de festa sónels mateixos i cada vegada i anem posantmés gent, per mi això ho desllueix tot unamica, però els ciutadellencs i ciutade-llenques ens hem de sobreposar a aques-tes coses i no ens ha d’afectar de talforma que no ho passem tant bé com hohauríem de fer només amb gent delpoble.

MARGARITA MOLL MOLL

NaMargarita Moll (Ciutadella, 22-

03-1962) serà l’encarregada de donar la

bandera de Sant Joan al caixer fadrí du-

rant els dies de festa, la dona d-en Joan

Florit treballa a la casa i durant els dies

entre el be i el dissabte de Sant Joan po-

sarà la bandera al balcó de la seva casa

quan surti el sol i la llevarà quan el ma-

teix es posi.

- Com et sents a pocs dies de la festa

- Ho hem anat preparant durant totl’any amb la família i amb molta il·lusió.La veritat es que tant la dons com la fillas’han portat de deu, l’altre estudia a Bar-celona i físicament noha pogut estar amb elspreparatius, en-cara que semprem’he sentitmolt recolzat

per les tres.- Que demanes a aquest Sant Joan

2012?

- Sobretot que sigui un Sant Joan quetots puguem gaudir amb molta alegria isatisfacció, m’agradaria un Sant Joan

em podria fer il·lusió però oficialmentmai ho havia comentat a ningú. Quanm’ho varen proposar ho vaig estar pen-sant tot un vespre amb la meva dona, i ensol demà ja vaig contestar que sí, que hovolia ser i que en tenia moltes ganes.

- Després d’aquest moment de dir

que si, que és el que esperes amb mes

ganes?

- Sobretot la meva sortida de casa eldissabte de Sant Joan dalt cavall, a veurecom ho faré, davant els meus i amb lagent que vengui a veure com surt vullestar a l’altura. El moment de Sant Joanque trobo també molt especial i que es-pero molt és el pla del dia de Sant Joan acapvespre, segur que dalt cavall ha de sermolt impactant.

- Quants i quins cavalls trauràs

aquestes festes?

- Doncs en treure tres: en Shangai, enPluto i en Jackie.

- Quant de temps fa que qual-

ques?

- Quan em van nombrar caixercasat vaig començar a colcar, elmeu cunyat té un cavall i m’hivaig ficar damunt, després el mesde setembre vaig començar a SaCreueta d’Es Migjorn Gran a entre-nar tres dies cada setmana, maihavia pujat dalt un cavall i la veritates que un s’ha de preparar bé i allà, a SaCreueta sa veritat és que m’han tractatperfectament, tot són coses positives quepuc dir d’ells.

- Enguany ets l’encarregat de la be-

guda del dia del be, com la prepares?

17

entrevista

Viernes dia 8 de junio

CENA ESPECTACULOcon monólogo de TONI CRUZ.

SOLO 25.00 EUROSIMPRESCINDIBLERESERVAR

Infórmese llamando al971 48 14 14

han fet jo també ho farébé.

- Et veies qualque

dia com a dona del caixer

casat?

- No m’ho haguéspogut imaginar mai, sonpoques les famílies quehan pogut gaudir d’aquestacosa tant especial i la veri-tat és que crec que som unsprivilegiats. M-he ficatmolt en les altres donescom ho han fet a través devídeos perquè les coses surtin be. És unaresponsabilitat de tot un any i fins que noho vius no saps sa feina que et porta totl’aspecte de preparatius.

- Com espera que sigui el moment

d’entregar per primer cop la bandera?

- Em fa molta il·lusió, tot d’una reco-nec que no ho assimilava, però ara ja hoesper amb moltes ganes, espero estar al’altura d’una festa com Sant Joan, segurque les cames em tremolaran ja que és unmoment molt important per tots.

- Que li has demanat al teu home per

aquestes festes?

- Encara no li he dit molta cosa però ipenso, juntament amb les meves filles.Passaré molta pena, segur, ara em posomés al lloc de les dones de caixers i cava-llers, mares de joves i mares i dones demolts de cavallers i la veritat és que pensoque passen una penada. Sé que en Joan hiposa moltes ganes i il·lusió i segur que hofarà molt bé, però qualque cosa li diréabans de sortir de casa.

18

i sabent que seràs l’única dona de la

festa?

- La veritat és que no m’agrada el pro-tagonisme, però ho he de fer, primer de

tot per el meu home i després per jo ma-teixa. Segur que seré molt observada itenc moltes ganes de veure el carrer decasa ple, penso que si les altres dones ho

entrevista

19

noticies de festaL'Ajuntament impulsa la creació d'un voluntariat de Sant JoanLa setmana passada, el Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella es va omplir amb la presència

d'un bon grup de persones que hi van ser convocades per part de l'alcalde de Ciutadella, José Mariade Sintas, per tal d'articular una prova pilot durant el capvespre del 24 de juny, amb l'objectiu d´aug-mentar la seguretat dels Jocs des Pla.

De Sintas va convocar el grup per constituir la iniciativa d'un voluntariat de Sant Joan, tot fent-hiuna crida a totes aquelles persones que, en el seu dia, ja van col·laborar en el desenvolupament de lesfestes de Sant Joan quan De Sintas va actuar com a Caixer Senyor.

La prova consistirà en què, les dites persones del voluntariat, amb la direcció dels voluntaris deProtecció Civil i la Policia Local, esdevindran els encarregats del bon desenvolupament dels jocs,amb la màxima seguretat possible i garantint el correcte desenvolupament de les proves que hi tenenlloc.

Tots aquells que vulguin participar com a voluntaris a les corregudes des Pla el capvespre del 24de juny es podran inscriure fins al proper dilluns, dia 11, o bé emplenant una inscripció que podranformalitzar a través de l'OAC (Oficina d'Atenció al Ciutadà), o bé emplenant la fitxa que trobaran ala web de la Policia Local i enviant-la al correu electrònic cap.policia@policiaciutadella.org

Per als interessats, la propera reunió serà el dilluns, 11 de juny, a les 20.00 hores, també al SalóGòtic de la casa consistorial.

171 cavallers participaran a la colcada de Sant Joan Són manco que l’any passat, però suficients per a formar

una colcada esplèndida els dos dies de festa. El dissabte cap-vespre sortiran 96 cavallers, el dia de Sant Joan dematí, 99, i elcapvespre, 121. En total colcaran 237 cavalls.

El cavaller de més edat serà l’amo en Toni de s’Albufera elsdos capvespres, mentre que el dia de Sant Joan dematí, ho seràl’amo en Rafel de Son Blanc, de 89 anys d’edat.

El cavaller més jove tornarà a ser en Joan Pons Taltavull, de10 anys, fill de Joan Pons i Mª Antònia Taltavull, pagesos deTorralbet.

Els focs de Sant Joanet, un 46% més barats Tots els ajuntaments de Menorca s’han posat d’acord per a contractar amb la mateixa empresa la

partida de focs artificials de les respectives festes patronals. Per un total de 40.000 euros, l’empresavalenciana Lluch Pirotècnics muntarà els 9 espectacles prevists. L’Ajuntament de Ciutadella inver-tirà enguany en els focs poc més de 7.000 euros, un 46% més barats que els dels dos darrers anys.

20

Obertcada dia

Més informació i reservade taules al971 387 895

TAPAS · BOCADILLOSMENÚS DIARIOS

MENÚS ESPECIALESSALA DE JUEGOS

BAR O.A.R.

TEL.: 971 38 26 97

oficines i el taller de manteniment. María Ángeles Mercadal es queda la

part interior de Son Sintes, mentre que Va-leriano Allés es converteix a tots els efectesen propietari de la part que es va desagregarel 1993, amb una superfície de devers280.000 metres quadrats. L’antiga propie-taria continua essent la titular de la part dedalt de la marina de Son Sintes, cap a SonPlanas i Ses Tavernes.

L’acord de compravenda implica tambéla retirada de tots els plets que ambdues partsmantenien actius a dia d’avui en els tribu-nals de justícia.

Valeriano Allès: “Me sent molt feliç”Valeriano Allès expressava les seves

emocions després de tornar a Son Sintescom a propietari de la pedrera: “Me sentcom si hagués tornat a ca nostra, perquè SonSintes ha estat sempre com ca meva. La pro-pietària va creure en el seu moment quetenia les seves raons per fer-me fora i vaaconseguir que un conseller m’extirpàs unaautorització. Arran d’això hi va haver un ju-dici civil. Dos mesos després hi va haver unasentència i en vuit dies em vaig veure al car-

Mercadal de Sintas, es va firmar el proppas-sat dijous, 24 de maig, per una xifra que,malgrat el silenci oficial, es podria haverconcretat en devers un milió i mig d’euros.Dins aquesta quantitat s’inclouen els

693.188,15 euros que l’antiga titular delsterrenys havia de pagar a l’empre-sari en concepte d’indemnització

per la nau industrial i demés instal·la-cions “no separables” que havien que-

dat dins la finca amb el desallotjament.Les negociacions es van precipitar

arran de la darrera sentència de l’Audièn-cia Provincial favorable als interessos de

l’empresari i han avançat a bon ritme fins alpunt que ha estat possible tancar l’acord en

només unes poques setmanes de temps.L’Audiència va acceptar parcialment

el recurs interposat per l’industrialmenorquí de les pedreres, que de-manava una compensació de 6,1milions. Els tribunals van decidirque quedaven fora de la indem-nització les edificacions, la ma-quinària i les instal·lacions, peròque s’havia d’indemnitzar al llo-gater per la nau industrial, les

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

Valeriano Allés dóna un cop d’efecte icompra Son Sintes a María Ángeles deMercadal

Tres anys després de la seva sortidaprecipitada de Son Sintes, obligatper una ordre judicial de desnona-

ment, Valeriano Allés ha tornat a la pedrera,però ja no com a llo-gater, sinó aquestavegada com apropietari. L’a-cord de com-pravenda deSon Sintes entreAllés i l’antigapropietària,María Ánge-l e s

Lloga les instal·lacions d’Impresa, la seva principal antiga competidora, a través d’Hormigones Ciutadella,l’empresa controlada pels seus fills.

tot va anar molt bé, ningúno em va poder treure alcarrer. Va ser tocar el mo-nopoli, començar a entrarpolítics per enmig i falsetatsdocumentals, i fer-me fora”.

L’empresari ciutadellencacusa a l’exconseller de Co-merç, Indústria i Energia delGovern, Josep Juan Cardona,d’haver “extirpat” l’autorit-zació amb què comptava desd’un any i quatre mesosabans en relació a lainstal·lació de benefici de la planta de prefa-bricats. “Un cop se’m va extirpar aquesta au-torització, se’m va fer un judici ràpid per lavia civil i gràcies a això em van poder treurede la pedrera. Però com que jo tenia aquellaautorització, cinc anys i quatre mesos des-prés el Tribunal Superior de Justícia de Ba-lears condemna al Govern en costes i emdóna la raó en confirmar que tenia totes lesautoritzacions legals”. Valeriano Allés vapresentar una reclamació contra l’Executiuautonòmic per danys i perjudicis. Demana26 milions d’euros d’indemnització. “Si elGovern paga els danys i perjudicis no hihaurà problema; si no ho fa, aleshores inter-posarem una demanda”, avisa.

Dic de CiutadellaQuan Valeriano Allés va ser desallotjat

de Son Sintes, el 23 de setembre de 2009, en-cara figurava com a soci de la unió temporald’empreses (UTE), encapçalada per Ferro-vial, que se n’ocupava de construir el dic deCiutadella. El desnonament va tenir reper-cussions en la seva economia. “Encara hi haprop d’un milió d’euros en materials que en-cara no m’han pagat amb l’excusa que mevan fer fora de la pedrera i que no havia

21

report

Caldera de cap roig i gambes de CiutadellaCarpaccio de vedella amb làmines de formatge curat

Amanida de tonyina marinadaMusclos de Maó al vi blanc

...................

Paella de marisc s'AmaradorEntrecote de vedella de MenorcaTronc de lluç amb salsa d'avellanes

Porcella al forn

.....................

Postres de la casa

MENÚ DE CAP DE SETMANA

rer. Allò important ara és que hem assolit unbon acord, que crec que és prou profitós tantper ella com per a mi. Creu i ratlla, tornem aser allà a dintre i amb ganes de lluitar per tor-nar a partir. Em sent molt feliç perquè torna-rem a donar feina i a partir de debó. SonSintes ara és ca nostra i nosaltres hem de llui-tar ara per tirar per endavant i aconseguir elque teníem”.

“El dia de la sortida va ser un diaamarg”

Valeriano Allés confessa que “el dia de lasortida de Son Sintes va ser un dia amarg pera mi, perquè crec que es va cometre una in-justícia. No és just que t’extirpin una indem-nització que t’han donat i que, arran d’aixòet puguis trobar al carrer. Però nosaltres hemaguantat, hem lluitat, hem defensat els nos-tres interessos i hem arribat on hem arribat.Finalment, hem pogut asseure’ns amb la pro-pietat i arribar a un acord”.

Juntament amb Valeriano Allés, han tor-nat a Son Sintes la dotzena d’empleats quehan seguit fent feina a les seves ordres a lafinca de Ses Arenes, realitzant tasques d’ex-tracció, excavació i transport d’àrids. “Totsells vénen amb mi, però a banda n’agafaremalgun més dels 55 que tenia en plantilla quanem van fer fora de la pedrera. S’acosta mol-tíssima gent a la pedrera a demanar feina. Emfa mal al cor de veure la gran quantitat degent que ve que està a l’atur, però no hi pucfer res. En primer lloc, he de recòrrer als tre-balladors que tenia abans. Per desgràcia, elsvaig haver de fotre al carrer, i ara he d’inten-tar recuperar-ne tots els que pugui. Pens queper ventura en podria recuperar sis, set.... Ésmolt complicat perquè no hi ha feina. Però lapedrera s’ha de posar en marxa i encara hi hamolta feina per fer”.

Molt rovell i molts de canvis a ferValeriano Allès no va trigar massa, gai-

rebé gens, a tornar a Son Sintes, un cop vaposar la seva firma damunt el paper. Els ma-terials que hi va deixar no estaven en massabon estat i, inevitablement, s’hi haurà de feruna inversió perquè la pedrera pugui repren-dre la seva activitat. “Vam firmar l’operaciódijous passat. El migdia mateix m’hi vaigatracar per veure els danys. Feia tres anys queno m’hi havia acostat. Tot el material humitestà molt deteriorat. Possiblement, s’haurande posar totes les instal·lacions noves. Laresta estava tot ple de rovell, però encara nos’ha menjar el ferro. S’hauran de baratarmolts de corrons, molts de coixinets”. La in-versió serà forta: “No crec que me’n surtiamb menys de mig milió d’euros”. El que éssegur és que s’haurà de comprar maquinàrianova per a la trituració d’àrids en banyat.

Allò primer va ser donar llum i aigua a lafinca. “El llum no l’he donat de baixa, per-què era meu. Era dins una parcel·la de ses Ta-vernes. Hi tenia un transformador, que erameu. N’hi havia prou a aixecar la fulla pertenir llum a Son Sintes. Pel que fa a l’aigua,pensava que la bomba del pou podria haver-se engarrotat, però no, estava bé. Vam donarcorrent i tot d’una vam tenir aigua i vam tenirllum”.

Fi a 19 anys de pletsL’operació d’adquisició de Son Sintes

posa fi a 19 anys de plets que es van animaramb les successives denúncies d’obres il·le-gals a dins de la pedrera. “La propietàriam’ha de perdonar, però crec que algunescoses les tenia mal enteses. Tenia a favor meusentències fermes que deien que tenia tot Sin-tes per explotar –de fet, ara ho ha ratificatl’Audiència-, que tenia tots els documents enregla per poder fer feina. Fins que ValerianoAllés no va tocar el monopoli de Menorca,

22

“Veig una cosa molt fotuda: la vendade pisos”

La crisi, però, no ha tingut feda de mol-tes empreses i hi ha passat per damunt sensecontemplacions. Valeriano Allés no veuprop, encara, la sortida a l’actual situació derecessió econòmica. L’empresari ciutade-llenc creu que a Menorca, “hi manquen cosesgroses per fer que poden donar un fruit, crearllocs de feina i generar ingressos per als ajun-taments, però hi ha una cosa que veig moltfotuda, i són els pisos. No vull que no se n’a-cabin fent, de pisos, perquè potser la gentvindrà a comprar un pis per venir a fer l’es-tiu aquí, en lloc d’agafar un apartament aCala Blanca o a Cala en Blanes. Quan es tiritot aquest rovell que duim damunt, tal ve-gada es tornarà a generar activitat a la cons-trucció i se’n faran de nous, de pisos. Peròno crec que la recuperació arribi el 2013,com diuen alguns”. Valeriano Allés confessaque “no tenc ni idea del temps que podemtardar a vendre tot l’estoc de pisos actual, apesar que els bancs estan venent els pisos apreu d’hipoteca i encara hi ha gent que té do-blers i es pot permetre comprar-ne algun, depis. El que tenc molt clar és que el 2013 en-cara n’hi haurà molts, de pisos, a vendre”.

ImpresaLa compra de Son Sintes no ha estat l’ú-

nic cop d’efecte que ha donat aquests diesValeriano Allès. A través de l’empresa Hor-migones Ciutadella, controlada pels seusfills, ha llogat les instal·lacions de la seva an-tiga principal competidora en el sector, In-dustrial Menorquina de Prefabricados(Impresa), dels germans Barber Pons. Lesnaus d’Impresa estan afectades per un em-bargament judicial. L’objectiu de l’empresarimenorquí de les pedreres és produir desd’Impresa els materials necessaris per sub-ministrar a la pedrera de Son Sintes, de ma-nera que, quan s’executi la hipoteca, Allés i

pogut subministrar allò que ells m’havien de-manat. A més a més, van deixar de demanar-me formigó. No hi ha dubte que la sortida deSon Sintes va repercutir de manera negativaen la meva empresa”.

Son SintesSon Sintes “és un barco molt gros”, en

expressió de Valeriano Allés. A dins, s’hiduen a terme força activitats. “L’activitat ex-tractiva consisteix a anar al front, fer un bar-rubí i arrabassar el material. Aleshores hi hael que en deim instal·lacions de benefici. Uncop has triturat el material, l’has de llençardins una planta que el tritura, el classifica il’amuntega. Aquesta és ja una instal·lació debenefici. Si, a més, vols treure els àrids ba-nyats en formigó, necessites una altra ins-tal·lació de benefici. Si la resta de materialsels vols rentar, classificar i produir com aprefabricats, aleshores n’has de fer una altra,d’instal·lació. O si vols ensecar material omoldre arena tota sola. La pedrera de SonSintes tenia tots els permisos en regla perpoder fer aquestes activitats. Totes i cadas-cuna d’elles. Fins que no vaig tocar el mo-nopoli dels blocs de Menorca, ningú nom’havia dit res mai. Quan a un fillet li prenenun carmel o és perquè te’l vols menjar tú operquè el vols donar a un al·lot teu”.

“Érem capaços a fer en un dia la pro-ducció d’una setmana”

“És cert que abans la gent guanyava moltde doblers al sector i feia molta feina. Jo tenia55 operaris i Valeriano Allés no ha estat maiuna persona a la qual li agradi anar a fer vol-tes amb un iot. Tot el que guanyava ho in-vertia en la pedrera o en maquinària. Quanhi havia una obra grossa, aportava una sèrie

de màquines i allò li donava rendibilitat.Tenia la pedrera preparada de tal manera queérem capaços a fer en un sol dia la produccióde tota una setmana. Totes aquestes coses,afegides les unes a les altres, eren les quefeien que Valeriano Allés Canet fos una em-presa rendible”.

Abans de la crisi, els guanys de l’empre-sari eren notables. Valeriano Allés Canet SLva facturar el 2012, el seu primer any fora deSon Sintes, 1,5 milions d’euros. Una xiframolt enfora dels 9,2 que arribava a vendreabans que esclatés la bimbolla immobiliàriai sobrevingués la crisi. “S’ha de pensar –diul’empresari- que Valeriano Allés Canet no ésnomés Son Sintes; és també perforacions,excavacions, arena, trituració d’àrids, ense-cats, prefabricats, formigons....”. La vendade formigó era una de les activitat que moviamés doblers: “Facturava prop de 3 milionsd’euros, però cal tenir en compte que tambéhavia de comprar el ciment. Tot plegat, eramolt car, el producte. Però quan fiques unaquantitat de feina dins una empresa és quanesdevé rendible. Què si Valeriano Allès erauna empresa rendible? És clar, que ho era,crec que ho he demostrat. Cada any he pre-sentat els números a Hisenda i, fins avui,ningú no m’ha encalçat, encara. D’altrabanda, sempre he anat fent inversions. I elpersonal estava content”. La reinversió en elmateix negoci és fonamental perquè lescoses marxin: “Si deixes caure tot el que tensestàs llest. Si parteixes avui i no generes ma-quinària nova, de manera que quan ve unafeina bona no la pots agafar perquè no tensmaquinària, no hi ha res a fer. Us puc dir, perexemple, que hi ha una maquinària que valun milió d’euros i ha estat aturada tres anys”. ”

“ Hi manquencoses groses per ferque poden donar unfruit, crear llocs defeina i generar ingres-sos per als ajunta-ments

23

Divendres 8 de juny20.30 h: Música Oberta: concert a càrrec de Zalas Trio, amb Beatriz Graf (clarinet), Carlota Amargós (violí) i Nikolaos Stavias (piano). Sala de conferències del Se-minari. Gratuït.20.30 h: Concert del Cor Cadenza, dirigit per Corretja Genestar, amb projecció d'imatges de Joan Allès. Inclòs als actes del 25è aniversari de l'Agrupació Musical deCiutadella. Església del monestir de Santa Clara.21.00 h: Concert de Delên, que presenta el seu nou disc Bonanova. Sala d'actes de l'IES Josep M. Quadrado.

Dissabte 9 de juny17.00 h: Representació de fragments de Foc i Fum per a persones grans. Plaça de Sant Antoni. Gratuït.20.30 h: Concert del Cor Cadenza, dirigit per Corretja Genestar, amb projecció d'imatges de Joan Allès. Inclòs als actes del 25è aniversari de l'Agrupació Musical deCiutadella. Església del monestir de Santa Clara.21.00 h: Concert solidari a benefici d'Aspanob, amb la participació dels cantants Jaume Olives (tenor), Joan Caules (baríton), Maria Camps (soprano) i Elena Carreras(soprano), i de la pianista Marlén Coll. Sala Polivalent del Canal Salat.21.30 h: Espectacle de dansa oriental Kyria, final de curs de Dansànima, dirigit per Geliah. Bastió des Governador de l'Ajuntament.

Diumenge 10 de juny10.00 h: Visita guiada pels jardins i circuit botànic de les pedreres de s'Hostal.

Dijous 14 de juny18.00 h: Obertura de l'exposició Ritus IV: Cap i Cua, obres de Rafa Forteza. Inauguració oficial el 19 de juny. Hi serà fins al 21 de juliol. El Roser. Gratuït.

Divendres 15 de juny20.00 h: Inauguració d'una exposició amb els originals de les portades dels especials de Sant Joan del diari Menorca dels darrers 30anys. Espai d'Art Xec Coll. Fins al 30 de juny. Gratuït.22.00 h: Representació de la sarsuela Foc i Fum, amb la direcció escènica de Miquel Fullana i la musical de Josep Agustí Colom. Teatrede Calós.

JJUUNNYY22001122

ció política per impedirque fes la competència alconglomerat d’empresescontrol·lat aleshores per lesfamílies Barber i Pallisser.“Vaig patir una persecuciópolítica pura i dura. MarcPons mai no va ser capaç dedir-nos quin article del PTIprohibeix que faci blocs dinsla pedrera”.

Quan a la multa, l’indus-trial ciutadellenc té la convic-ció que “es farà justícia i emposaran la multa que em pertoqui pagar. Quèval, fer la nau? 200.000 euros. Doncs, el 5%de 200.000 € són 10.000 €. Què val fer l’as-falt? 38.000 euros. Doncs, el 5% de 38.000 €són 800 euros. Això és el que em toca pagar:el 5% de l’obra realitzada. A mi m’han cobratl’asfalt a 92 euros i l’estan pagant a 38. ElConsell està pagant l’asfalt de les carreteres a38 euros. El camí de ses Arenes, des de Bini-sabani fins a ses Arenes de Dalt, arrabassares camí vell, asfaltar-lo i fer-lo nou va costar170.000 euros. Jo, a ca nostra, amb 3.800 me-tres quadrats, només per posar una capa d’as-falt he hagut de pagar 170.000 euros. És just,això?”, es queixa.

170.000 euros d’asfalt, quan la condemna del’Audiència és a pagar només 7.000 euros.Això, ho dic perquè vegeu la barbaritat de lamulta imposada pel Consell”, es queixa.

Per a Valeriano Allès, “el Consell es vasubrogar en unes competències que no erenseves. D’açí se’n deriva una querella criminalque he dirigit contra Marc Pons i contraJoana Barceló, perquè del seu puny i lletra vasignar un decret ordenant que em tallassin elllum de la pedrera perquè suposadament duiaa terme una activitat prohibida pel Pla Terri-torial Insular”. Per a l’empresari, però, “elConsell no pot posar una multa per usos pro-hibits pel PTI perquè això és mentida. El PTIno ralla de pedreres en cap moment; l’únicque diu és que has de complir amb el Pla Sec-torial de Pedreres i amb el pla de restauraciói que has de passar l’avaluació d’impacte am-biental. El Pla de Pedreres està per damuntdel PTI; és, de fet, el que ens comanda. Diuque podem exercir altres activitats comple-mentàries a les extractives; per això em vanautoritzar a tenir una instal·lació de beneficide prefabricats de formigó dins la pedrera”.

“Vaig patir una persecució políticapura i dura”

Valeriano Allés té molt clar que darrerede l’acció del Consell hi havia una conspira-

reportels seus familiars donaran les passes quehagin de donar per fer-se també amb la pro-pietat de l’empresa. “Ara per ara, Impresaperdia doblers. De fet, hi ha un concurs decreditors en marxa. La idea dels meus fills ésfer que l’empresa sigui rendible. Què inten-tem fer, idò? Més que anar en contra seva,allò que intentem és sobreviure”. ValerianoAllés diu que els únics problemes els ha tin-gut amb Antoni Barber, a qui assenyala com“el cervell de tota la trama” denunciada enel seu dia per l’empresari a través d’un in-forme encarregat a l’agència de detectiusMétodo 3.

“La multa del Consell és una barbari-tat”

Un dels fronts judicials que ValerianoAllés manté encara oberts actualment és elque l’enfronta amb el Consell insular. La ins-titució va imposar, de fet, a l’empresari lamulta urbanística més elevada de la seva his-tòria (390.000 euros) per l’edificació en sòlrústic d’una planta de prefabricats de for-migó. No obstant, un defecte de forma va ob-ligar després a la primera corporaciómenorquina a tornar l’import de la multa al’empresari i a pagar-li, a més, 69.000 eurosaddicionals d’interessos, mentre reprèn latramitació de l’expedient. “Me posen

DEL 8 AL 15 DE JUNY DE 2012DEL 8 AL 15 DE JUNY DE 2012

24

25

DITES I REFRANYS

• Qui és ruc i ho sap no és tan ruccom sembla.

• Per saber, s'ha de cremar oli. • Val més llegir un llibre mil vega-

des que mil llibres una vegada.• L’home val tant com sap. Deixa

fer a qui sap. Val més un home que sapque cent que cerquen.

• Fer s’andoi, fer s’estarot, andoiar,fer sa pupoa, endengar. Aquestes cosesvolen dir caminar sense saber on anarni què fer.

• “El sabio no dice lo que sabe y elnecio dice lo que no sabe”. Un savi nomou es llavis.

• Vós que teniu tan bon seny noprocureu fer massa, sabeu que el quemolt abraça, quan ve la fi, poc estreny.

• Per saber s’han de girar fulls.• El saber no ocupa lloc, el no saber

embarassa, tant es perd pel qui sapmassa com pel qui sap massa poc.

• Ma mare em va dur a Son Blaiperquè aprengués a rallar, i ara m’hivol tornar perquè diu que ja rall massa.

• D’aquí on no n’hi ha no en podentreure.

• Callar és consell de savis. • Qui tropissa en terra plana, en cos-

tera què ha de fer? • Hi ha molts batxillers sense títol. • Qui de seny és pobre sa llengua li

sobra. • Qui neix ase no pot morir ruc. • Ves, si ses ovelles grunyen, es

porcs què han de fer?• Feina ben feta paga espera. • Bona feina no necessita propa-

ganda. • Feina amb pa és bona de pesar. • Feina feta es diumenge, el dimoni

se la menja. • S’ofici de burgès és seure i no fer

res. • Sastre i barber tallen més amb sa

llengua que amb ses estisores.• Hi ha aguantador de mantí que

llaurador no ho és mai, de petit ha devenir per saber armar tornall.

• Sembrar a mà a Maó diuen sem-brar al vol i, a Ciutadella, sembrareixam.

• Llaura fondo i posa fems i deixaque corri es temps.

• Per jugar a cartes val més sort quetraça.

• L’art de pagès ha de dur barretd’espart.

• Qui canta a la taula o al llit no té el

seny complit.• Rallar molt i no dir res a vegades

té molt de mèrit i a vegades no en tégens.

• En broma en broma l’ensellaren.•Qui ho cerca i ho troba no perd es

temps.• Qui té mal cap ha de tenir bones

cames.• Una cosa és tenir mal de cap i una

altra és tenir maldecaps. • Desgraciat de pagues que es mis-

satges l’alaben.• Quan es ciri crema, es hora d’a-

plegar sa cera. • Dos galls a un galliner no canten

bé.

TEXT: TÒFOL CAPÓ

Converses d’antany

26

ponedor o peón de limpieza. con muy buena actitud en el tra-bajo. Tel: 675 13 25 33 - Ivan.- CAMARERA DE PISOS , con formación específica en esta ramay con amplia experiencia en hoteles de menorca, se ofrece paratrabajar. rápida, eficiente y eficaz. Tel: 637 24 64 92.- CHICO MENORQUÍN , responsable y con carnet de coche, seofrece para trabajar de friegaplatos, pinche de cocina, peón delimpieza, mozo de almacén o reponedor. Tel: 618 19 94 18- CHICO RESPONSABLE busca trabajo de friegaplatos, pinche decocina, limpieza o similar. También como ayudante de cama-rero. Muy trabajador. Tel: 630 76 32 87.- CAMARERA DE COMEDOR con mucha experiencia se ofrecepara trabajar en hoteles o restaurantes. trabajadora y con buencarácter. Tel: 628 66 27 83.- Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo en unaempresa de limpieza o bien en hoteles de camarera de pisos,friegaplatos o ayudante de cocina. Tel. 639 88 10 24.- CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar.también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegapla-tos. Muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27- Se ofrece chico para jardineria con mucha experiencia y ma-nejo de todas las herramientas. Carnet de conducir y vehiculopropio. 676 66 95 97- CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar.también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegapla-tos. muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27– AYUDANTE DE COCINA , pinche o friegaplatos, se ofrece paratrabajar en la zona de ciutadella. formación en cocina y expe-riencia. muy trabajador. Tel: 660 93 89 98– Hola, soy Miguel Ángel y estoy buscando trabajo como ayu-dante de cocina en la zona de Ciutadella. Tengo formación y ex-periencia en este puesto. Tel. 605 49 19 79.– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS

– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254- Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254- Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel.626 000 254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. % puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- Me ofrezco para cuidar personas mayores y limpieza porhoras. Buenas referencias y coche. Elena 679 287 699- Chica joven se ofrece para trabajos de limpieza, camarera depisos y camarera de bar. Tel. 663 410 437- Vendo bicicleta MTB de carbono talla L Mérida 96 en buen es-tado. 1.500 euros. Tel: 650 289 264-TENGO 36 AÑOS , soy trabajador, honesto y me ofrezco paratrabajar de camarero, ayudante de camarero, friegaplatos, re-

SALA 1 MEN IN BLACK 3 3D

DURADA106 m.

DIRECTORBARRY

SONNENFELD

7 anys

En aquest nou lliurament de la saga"Men in Black", els agents J (Will Smith)i K (Tommy Lee Jones) tornen ... al pas-sat. En els seus 15 anys de servei, l'agentJ ha vist moltes coses inexplicables,però res, ni tan sols els extraterrestres, liprodueix tanta perplexitat com el seu irò-nic i poc comunicatiu company, l'agent K.Quan el destí del planeta i la vida de l'a-gent K són posats en perill, l'agent Jhaurà de fer un viatge al passat per re-conduir les coses. L'agent J descobreixsecrets de l'Univers que K mai li va ex-plicar, secrets que s'aniran revelant en laseva aliança amb un jove agent K (JoshBrolin), per salvar el seu company, l'a-gència i el futur de la humanitat.

DIVENDRES 8: a les 18’00 i22’15 h.DISSABTE 9: a les 20’15 i22’15 h. DIUMENGE 10: a les 18’00 i22’15 h.DILLUNS 11: a les 18’30 i20’45 h.DIMARTS 12: a les 18’30 h.DIMECRES 13: a les 20’30 h.DIJOUS 14: a les 18’30 h.

SALA 2 BLANCANIEVES Y LA LEYENDA DEL CAZADOR

DURADA127 m

DIRECTORRUPERTSANDERS

12 ANYS

En l'aventura èpica d'acció BLANCA-NEUS I LA LLEGENDA DEL CAÇADOR,Kristen Stewart encarna l'única donaque supera en bellesa a la malvadareina decidida a destruir-la tant sí. Peròla pèrfida sobirana ignora que un caça-dor tenia com a missió matar-la, ha en-senyat a la jove a defensar-se. SamClaflin s'uneix al repartiment en elpaper del príncep encisat per la bellesai el poder de la Blancaneus.

DIVENDRES 8: a les 19’30 i22’00 h.DISSABTE 9: a les 18’00 i22’30 h. DIUMENGE 10: a les 19’30 i22’00 h.DILLUNS 11: a les 20’30 h.DIMARTS 12: a les 20’30 h.DIMECRES 13: a les 18’15 h.DIJOUS 14: a les 20’30 h.

SALA 1 i SALA 2 CUANDO TE ENCUENTRE

DURADA104 m.

DIRECTORSCOTT HICKS

APTA

Logan Thibault (Efron), sergent de la Marinanord-americana, torna a casa després de laseva tercera missió a l'Iraq juntament ambl'única cosa que considera que el manté viu:una fotografia d'una dona a qui ni tan solsconeix. Descobreix que es diu Beth (Schi-lling) i on viu, i decideix presentar a casa,acabant fins i tot per acceptar una feina enel viver de gossos de la seva família. Mal-grat la desconfiança inicial i dels problemesque omplen la vida de la Beth, sorgeix unromanç entre ells, fent que Logan pensi queBeth podria ser molt més que el seu talismàde la bona sort.

DIVENDRES 8: a les 17’30 i20’15 h.DISSABTE 9: a les 18’00 i20’30 h. DIUMENGE 10: a les 17’30 i20’15 h.DILLUNS 11: a les 18’30 h.DIMARTS 12: a les 18’30 i20’45 h.DIMECRES 13: a les 18’30 i20’45 h.DIJOUS 14: a les 18’30 i20’45 h.

27

28

pectatives. Una idea simple ieconòmica -en comparacióamb lo gastat fins el moment-. Fàcil d’entendre i, lo mésimportant, de fàcil difusió.

A algú de voltros ús sona“What to do in Menorca?”.Una altra manera de promo-cionar Menorca contada en primera personaper un turista que acaba d’arribar. Ni milionsd’euros, ni viatges pagats, ni consideracionsespecials per a ningú. Senzill, barat i amb lapossibilitat de ser conegut arreu del mónamb un simple click, gràcies a internet. Arabé, si noltros, es menorquins i menorquines,no li donam força, pot ser queda en un pro-jecte estrictament local. Facebook, Twiter,Twenty...fem que aquest projecte sigui unarealitat a nivell mundial. Noltros som els mi-llors “politics” o “touroperadors” que, sensecobrar ni un euro, tenim sa possibilitat de“vendre” Menorca arreu del món.

Jo ja he posat sa meva part. Vaig entrara sa seva pàgina:(https://www.facebook.com/menorca.fun) igràcies als seus vídeos, tres amics anglesosvindran a s’agost amb moltes ganes demenjar a alguns dels restaurants que allà espromocionen.

Ja dic, es pot fer molt amb poc. Si hi haganes, imaginació i medis, hi han molts me-norquins amb idees positives i aquí en tenimun exemple.

Salut i bon estiu!Pau Rotger

és, per què? Pot ser per tot el seuentramat econòmic, sa oferta sociali cultural que té, per sa seva arqui-tectura, per sa seva gent...diguemque camina per si sola. Ara bé, hempensat com a què de vegades hau-rem vist es nom de Londres a in-ternet? Webs, reds socials,converses entre joves de diferents

països, etc. I dic jo, que podríem aprendrede tot açò els menorquins i menorquines quevoldríem una Menorca oberta al món els365 dies a s’any?

Bona pregunta, perquè noltros tambétenim infraestructures i arquitectura “espe-cial” única al món. Tenim aeroport, portsnàutics, fàcil mobilitat, transport públic,bona gent...que falta perquè sa gent vengui aca nostra? Fàcils i barates connexions aè-ries? Obertura dels hotels tot s’any? Pot ser,però en temps de crisi com s’actual, hauríemde pensar primerament com vendre Me-norca al món, econòmicament i àgilmentpossible.

Podríem seguir gastant-nos milionsd’euros en promocions –incloent el paga-ment dels viatges dels nostres polítics i l’a-jut als touroperadors-, o provar amb algunacosa nova. Perquè, siguem sincers, que hihem guanyat noltros de tot lo que s’ha gas-tat fins a dia d’avui? Que cadascú tregui sesseves conclusions.

Pot ser hem après dels errors comesos osimplement ha sigut una casualitat, però unnou projecte està tenint moltes bones ex-

Promoció turística: Molt amb poc

Per fi es bon temps ja és aquí. Fasolet i sa calor es comença anotar. Temps on es bars i restau-

rants arreu de sa nostra costa comencen aobrir. Temps on començam a veure es pri-mers turistes i ses seves peculiars vestimen-tes. Sant Joan s’atraca i s’olor a cavalls escomença a sentir. Ara bé, es bon temps im-plica també, que molts pensem com aniràaquesta temporada turística?.

Preocupa - i molt- veure ses dades actu-als de s’atur. Ens inquieta sa falta de liquidi-tat de ses nostres administracions i veurecom no paga a tots aquells per feines ja re-alitzades. Fa fredat sa situació actual, peròcom que els ànims canvien amb s’arribadade sa calor i des bon temps, donem una trevaa lo negatiu i xerrem de coses positives perMenorca -amb reflexió inclosa-.

M’agrada viatjar i més si és per Europa.Doncs bé, aquest any ha tocat Anglaterra.Ells, açò des turisme com que ho tenen moltper ma no tenen gaires preocupacions. Lon-dres és sa capital del Regne Unit, capital del’estat que rep més turistes a l’any, amb uns16 milions de visites, quasi res. I sa pregunta

opinió

CONVOCATÒRIA DE LA JUNTA GENERAL ORDINÀRIA DEL CASINO 17 DE GENER

Per encàrrec de President del Centre Cultural, Social i Esportiu, Casino 17 deGener i de conformitat en l’Art.18è del Reglament Social, se’l convoca perquèassisteixi a la Junta General Ordinària de l’entitat, que tindrà lloc el proper dia 8de juny de 2012 a les 20.00 hores en primera convocatòria i a les 20.30 horesen segona convocatòria, al Saló d’Actes del Casino 17 de Gener i per tractar elsegüent :

ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació si procedeix de l’acta de la Junta General anterior.2. Examinar i aprovar si procedeix el Balanç Econòmic de l’Exercici 2011.3. Proposta i aprovació si procedeix del Pressupost Econòmic del Exercici 2012.4. Examinar i aprovar si procedeix la memòria d’activitats de l’exercici 2011 i elprojecte d’activitats per l’exercici 2012.5. Nomenament i renovació de càrrecs vacants de la Junta Directiva. 6. Aprovació si procedeix del nomenament del Sr. Antoni Pons Torres com acomponent del Consell Consultiu del Casino 17 de Gener.7. Precs i Suggeriments.

29

report

TEXT i FOTOS: Joan Canals Soldado

El projecte Vintage Sunset arrencades del Port de Ciutadella

El passat divendres dia 1 de junyVintage Sunset va deixar de serun projecte per convertir-se en

una realitat amb la inauguració d’aquest in-teressant projecte que atraca a menorquinsi visitants als racons més impactants de lacosta de Ciutadella, on depèn del vent, elcatamarà partirà en destinació nord o sudper poder presenciar la posta del sol.

Una excursió de tres hores de duradaque inclou una degustació de productes tí-pics, un còctel i música chill-out vol ser elmoment de tranquil·litat que els visitants ihabitants de l’illa puguin viure de formaespecial, i és que inclús l-organització deVintage permet que si vas amb nens ho co-muniquis a la reserva a través de la webwww.efvintage.com i ells, sense càrreccontracten una educadora infantil perquèels altres assistents a l’excursió no es sen-tin intranquils.

S’Amarador, es Pont d’en Gil i s’Aiguadolça seran els punts emblemàtics on els

L’empresa d’organització d’esdeveniments Vintage ha inaugurat un projecte conjuntamentamb el catamarà Oceancatt per poder gaudir de les millors postes de sol des del mar de l’illa.Visitant els racons més polits de la costa propera a Ciutadella.

assistents podran relaxar-se i submergir-sedins les aigües cristal·lines, fotografiar-sedavant el millor paisatge de l’illa i gaudird’un del moment més romàntic de lesseves vides, sempre al costat de la naturapura de l’illa.

L’Oceancatt farà aquestes excursionsdurant tres dies a la setmana, els dimarts,dijous i divendres a partir de les 18;30h do-nant el millor preu des de la web de l’em-presa Vintage www.efvintage.com

30

Ses pàgines d'en Bep d'Coses de ca nostra

MES DE JUNY

Cuina nostra

Albergínies dins un cócXaparem les albergínies de per llarg i les bullirem amb aigua i saluns 20 minuts. Les traurem de l'olla i les deixarem escórrer. Quansiguim tebes les buidarem amb una cullera anant alerta de no rom-pre les barquetes.

Dins un tià de terra farem un sofregit amb un parell de cebes, unpebre verd, dues tomàtigues grosses i quatre grans d'all tot ben pi-cadet. Quan el sofregit sigui confitant-se hi afegirem mig quilo decarn picada de porc i vedella. Deixareu que es ben sofregeixi i quansigui boni llest davallarem el foc i hi afegirem la polpa de les al-bergínies, un pols de pebre negre, una molla de pa banyada amb lleti un ou batut. Ho ben mesclarem i ho farem sofregir uns cinc mi-nutets a foc ben dolç fins que la pasta quedi lligadeta i apagaremel foc.

Omplirem les barquetes d'albergínia amb aquesta pasta i per da-munt hi posarem pa ratllat mesclat amb all i julivert picats. Hoben regarem d'oli d'oliva i ho enfornarem 20 minuts.

Després que hagin ben reposat i refredat podrem omplir-ne els cócs.

Avui dia 8 de juny és el Dia Mundial dels Oceans idiumenge ho serà dels Alcohòlics Anònims. També estàprevista la primera rentada del Be de Sant Joan al lloc deSon Planes. Al matí hi haurà la reunió del caixer ambels cavallers de la festa.Dilluns entram a la setmana 24 de l’any i serà la set-

mana des Be, divendres viurem la vetlla i diumenge seràes Dia des Be.A la mar és un temps ideal per a la pesca del pop i

amb palangres, encara que és una de les setmanes bonesper a pescar llagosta per abastir als restaurants d’aquestcrustaci per les festes de Sant Joan.És el moment de recollir la camamil·la i la valeriana.A la lluna vella de juny no és convenient deixar la

roba estesa al ras; per la nit, ja que es farà malbé més de-pressa.

31

• Que malgrat l’inici de la temporada turís-tica a Menorca hi hagi 6.282 persones sensefeina i que hi hagi hagut menys contractacionsque el mes de maig de l’any passat i les xifres

de Menorca siguin sent les més preocupants de Ba-lears.• Que hagin quedat suspeses les visites didàtiquessobre la festa de Sant Joan que es feien a Sant Joan deMissa perquè des de les escoles no s’hagi sol·licitataquesta activitat.• Que en temps de crisi i retallades el Govern balearaprovi una nova indumentaria pels agents de la PoliciaLocal.• Que enguany només hi haurà tres festers de SantJoan per mor del dipòsit de 300 euros sol·licitad perl’Ajuntament.

• Que hagin començat les proves geotècniquesper a saber si les coves de Cala Blanca podran serobertes al públic com oferta turística.• Que en breu serà desmuntada la grua de la plaçades Born, per evitar riscos al caragol i sa convidada.

La grua tornarà a ser muntada després de les festes de SantJoan.• Que l’Ajuntament recollirà els fems del nucli antic dues ve-gades al dia al llarg de l’estiu.• Els voluntaris santjoaners per a fer una barrera humanaper a garantir pas als cavalls als jocs des Pla.• La gran acollida de l’Iris de Sant Joan a Ciutadella i lapresentació avui fosquet a Manacor.

Dites i refranys...- Quan hi ha sang de tot color, no es pot ser caixer senyor.

PARENÒSTIC DEL MESDE JUNY DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,17 i es va pondre a les 21,07 h.Dia 30 el sol sortirà a les 06,19 i es pondrà a les 21,17 h.

LES LLUNES DE MAIG

Dia 4 lluna plena en Sagitari.Dia 11 lluna minvant en Peixos.Dia 19 lluna nova en Bessons.Dia 27 lluna creixent en Balances.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

És un bon temps per sembrar blat d’indi, patata vella, mon-getes tendres i bledes.És època de començar a segar, sobretot ordi, civada i blat.

Se’n fan bales, i per al bestiar la millor palla és la de blat. Lesbales de civada i ordi no tenen tants nutrients i a més, el bestiarsol menjar civada tendra en pastura.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que els militants del PP que van anar a votar en contra delcandidat Bauzá es van trobar amb la sorpresa de que no hihavia paperetes del "no".• Que només podien votar "si" o en blanc. I que alguns vandecidir posar el "no" a la papereta, convertint el seu vot en nul.• Que a Ciutadella el 82% de la militancia decidís no recolzarel candidat únic a la presidència del Partit Popular de Balears.• Que la política avorreix les marmotes i que a Ciutadella s'es-timen molt més parlar de Sant Joan.• Que l'amo en Rafel de Son Blanc, de 89 anys, sortirà final-ment el mati de Sant Joan amb un cavall prestat per un fami-liar. El seu va morir fa un parell de mesos.• Que siguin set i no tres els festers que s'encendran la nit del22 de juny. • Que els anys que Sant Joan cau en cap de setmana hi hagimenys participants a la Colcada. • Que el batle de Manacor, el popular Antoni Pastor, està total-ment implicat en la campanya d'informació i sensibilització delsmallorquins sobre les festes de Sant Joan.

Ens demanam...• Permetrà el Govern a la naviliera Illespres realitzar viatgesextraordinaris des de Cala Ratjada per les festes, quan aquestacompanyia només opera a l'estiu?• Minvarà el negoci dels bars de Ciutadella que enguany noposaran barra exterior durant els dies de festa?• Tindrà èxit el grupet de propietaris de bars que reclamen al'Ajuntament que prohibeixi als particulars obrir cases i cotxe-ries per a convidar?• Seria molt demanar que el Caixer Senyor autoritzi al fabiolerdel mati, en Juanlu Gelabert, que, en consideració a la sevaedat i a tot el que ha aportat a la festa, vagi a cercar a ca sevaa l'amo en Rafel de Son Blanc? Si s'han de recollir firmes, aquívan les nostres.

OBITUARIDimarts va morir el que fou un dels grans represetants delmón de la sabata a Menorca, Gerardo Bagur Coll, que va re-presentar obrir importants mercats a Madrid i a la zona centreper la prestigosa marca de sabates Looky, entre altres. Erenmoltes llavonces les famílies que feien feina pels germans Mes-quida que confiaven en els parells que col·locava GerardoBagur a les més prestigioses botigues de la capital espanyola.Des del Setmanari El Iris volem testimoniar el nostro condol a laseva vídua Esperança Florit, fills Belen, José, Gerardo i Ma-riola, i també al seu germà Joan Bagur, exjugador de fútboldel Reial Madrid i Reial Societat entre altres.

Divendres dia 8, Guillem, Salustià.Dissabte dia 9, Efrem, Felicià.Diumenge dia 10, Corpus Christi, Maurici.Dilluns dia 11, Bernabé, Fèlix.Dimarts dia 12, Nofre.Dimecres dia 13, Antoni de Pàdua.Dijous dia 14, Anastasi, Eliseu.

OFERTAS VÁLIDAS DEL 7 AL 14 DE JUNIOOFERTAS VÁLIDAS SALVO ERROR TIPOGRÁFICO O AGOTAMIENTO DE EXISTENCIAS

PROHIBIDA LA VENTA DE BEBIDAS ALCOHÓLICAS A MENORES DE 18 AÑOS