Ciutadella de Menorca, 7 de setembre de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.538

La temporada turística noaconsegueix reduir l’atur

Ciutadella celebra aquestcap de setmana laseva Fira d’Estocks

Llorenç Coll:“les gallines i galls del

Canal Salat s’han de llevar”

LL’’eessccoollaa,, ddee llaa iill··lluussiióóaa llaa iinncceerrtteessaa

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 · Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 · Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 7 CASTANY Tres Alqueries, 3Dissabte dia 8 MARCH Plaça Jaume II, 5Diumenge dia 9 CAVALLER Plaça de la CatedralDilluns dia 10 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimarts dia 11 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimecres dia 12 OLEO Federico Pareja, 54Dijous dia 13 MOLL Eivissa, 50Divendres dia 14 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)· Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins ·

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.538. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JULIO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*08:4009:0509:35*09:50 10:05*10:3010:5011:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00*17:3018:0018:30*19:0019:3020:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:1010:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15*

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:30

22:30

22:30

23:001

24:301*

07:0008:0008:45*09:0009:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

3

Retallades tambéals polítics

Se’ns fa difícil entendre els criteris que utilitzen els polítics per adecidir d’on retallar serveis i personal per a emmagrir l’Administració.Serveis com la sanitat i l’educació, que fins no fa gaire semblaven “in-tocables”, estan patint unes retallades notables de personal i de recur-sos, provocant una baixada de la qualitat que afecta directament alsciutadans.

Aquesta setmana us oferim un extens reportatge sobre l’inici delnou curs escolar a Ciutadella. Tots els centres públics de la ciutat ob-riran les seves portes amb un 10% manco de mestres i professors ientre un 20% i un 30% manco de recursos econòmics. Manco diners, mancopersonal, per a educar el mateix número d’alumnes.

Els hospitals i centres de salut de les Illes estan patint també les tisorades delGovern. Desapareixen especialitats de les consultes i dels quiròfans, es reduei-xen recursos, els ciutadans han de pagar per a obtenir la tarja que dóna accés alservei, han de pagar més per a obtenir medicines, els “sense papers” es quedenfora del servei gratuït de salut... La qualitat de la sanitat pública baixa també,malgrat l’esforç dels professionals que encara hi treballen.

Aquest país nostro pateix una greu situació laboral: hi ha cinc milions depersones en atur. No es creen llocs de feina i els desocupats no poden aprofitarel moment per a millorar la seva formació per què el Govern ha decidit retallartambé la partida destinada a formació i estalviar-se així uns euros de la caixa pú-blica. Ens deixen sense feina i ens retallen serveis bàsics. Conseqüències de lacrisi, ens recorden.

Però als ciutadans no ens acaba de convèncer aquesta lacònica explicació.Perquè la crisi no ha aconseguit encara reduir despeses perfectament prescindi-bles de les diferents administracions que ens administren, ni aquestes adminis-tracions han mogut un dit encara per a propiciar la creació de llocs de feina. Siexceptuam el lloable comportament de la corporació municipal de Ciutadella idels ajuntaments de Menorca en general, no veiem tisorades destacables en l’ad-ministració insular, autonòmica i central. I això és el que, als ciutadans, ens fapensar i arribar a conclusions no massa complaents amb els polítics en general.Si els administrats, és a dir, els que pagam la nòmina de regidors, consellers, di-putats, senadors, ministres, presidents, funcionaris, etc..., hem de renunciar alsserveis que hem disfrutat fins ara, els nostres assalariats (llegiu lallista de nou) també s’han de sacrificar. I això, per ara, no hoveiem enlloc.

S E T M A N A R I

Santiago Faner,nou Ecònom Diocesà

Els serveis d’orientaciólaboral i autoocupació,

l’alternativa a l’atur

Pablo Portilla:“El club vol Créixer”

editorial

4

sigut el darrer motiu perquè l’Ajuntamentdecidís actuar. “Jo visc davant l’escola deMonte Toro i a les tres de la matinada elssent cantar”, diu un veí. “No em semblabé que els hagin matat d’aquesta manera,però s’havien de llevar. A l’estiu, amb lesfinestres obertes, no podem dormir”, as-severa.

Un altre veí, propietari d’una armeria,diu que “jo no hi visc aquí, només tinc labotiga. Però fa uns dies va saltar l’alarmade la tenda a les cinc de la matinada i essentien més els galls que l’alarma”.

Després de la batuda de la setmanapassada, alguns galls i gallines amb elsseus polls, encara passegen per la zona,essent una atracció per als turistes nacio-nals que han vist la noticia a la premsalocal i s’atraquen curiosos a veure als ani-mals. El regidor diu que se n’han llevat

no va ser mai matar a cap animal, peròells son els experts, estan acostumats a feraquest tipus de feina. Ja han vingut altrevegades a matar gavines o coloms, quanhi ha una població que excedeix un nú-mero suportable per la zona i ningú diures.” Preguntat sobre la manera en què esva dur a terme la batuda, assegura que“l’hora no va ser la millor, a les dotze delmatí. No es va donar una bona imatge, peraçò la següent batuda es va fer de vespre.El veterinari tirador que va venir, no obs-tant, és un professional que es dedica aaçò i va fer la seva feina de manera queels animals no sofrissin innecessària-ment”.

Veïns descontentsMés de cinquanta signatures de veïns

de la zona demanant la retirada dels galls,gallines i pollets, que des de fa molts anyss’han fet seu l’espai del Canal Salat, han

TEXT I FOTOS: P.B.

LLlloorreennçç CCoollll:: ““lleess ggaalllliinneess ii ggaallllss ddeellCCaannaall SSaallaatt ss’’hhaann ddee lllleevvaarr””

Informes favorables“Feia molts anys que el veïns de la

zona demanaven que es llevessin els galls,especialment, del canal”, declara Coll,que per una banda entén el revolt, però diuque “les gallines i els galls del Canal Salats’havien de llevar”. En dóna prou motius.“Fa uns mesos vam demanar un informe ala Conselleria de Ramaderia i Pesca delGovern, sobre la tinença d’aquests ani-mals a un espai públic. I el resultat és prouclar. És contraproduent i pot provocar pro-blemes de tipus sanitari perquè al no seranimals controlats poden ser portadors demalalties.” Per altra banda, destaca l’in-forme fet per la policia local de Ciutade-lla, “que diu que és perillós tenir animalsque poden accedir al bell mig de la cal-çada perquè poden provocar accidents.”Per reforçar la necessitat de llevar als ani-mals d’aquest indret, el regidor continua.“També hi ha un informe tècnic fet pel capde medi ambient de l’Ajuntament que diuque és desfavorable tenir allà als galls igallines per les renous i molèsties quecausen”. I per acabar, “vam xerrar amb elpresident de l’Associació de la Gallina deraça menorquina, en Joan Mercadal, i ensva assegurar que els animals del canal notenen cap valor genètic, que son gallines igalls molt mesclats i que no serveixen percriar”. Diu Coll que “els únics, a bandadel veïns, que es podien queixar son elsusuaris del centre de salut, perquè algunsgalls i gallines entren dins del centre per laporta d’urgències. Vam demanar al IB-Salut si s’havien donat casos, però ens vandir que ningú s’havia queixat, tot i que al-guns usuaris tenien fotos que no passavende l’anècdota”. Però l’anècdota es va aca-bar la setmana passada. El veterinari del’Oficina de Protecció d’Espècies Autòc-tones del Govern es va encarregar delsanimals que va poder –en total 47- a basede perdigons i escopeta a la mà. “Vull dei-xar clar que la intenció de l’Ajuntament

El passat dijous, una persona amb una escopeta va disparar als galls i gallines del Canal Salat. L’anècdotaha causat gran revolt entre la gent de Ciutadella que, perplexa, no es podia creure el que estava passanta les dotze del migdia davant del centre de salut. Però tot té un perquè. En aquest cas, molts perquès. Elregidor de serveis socials, Llorenç Coll, explica aquesta peculiar creuada contra els animals que habitenel Canal Salat.

5

““LLaa iinntteenncciióó ddee ll’’AAjjuunnttaammeenntt nnoo vvaasseerr mmaaii mmaattaarr aa ccaapp aanniimmaall””

que poble Ciutadella, com les de Dalt SaQuintana, Coll diu que “si els veïns no esqueixen no els llevarem”. Però també de-mana consciència per part dels veïnats.“El que no pot ser és que al Canal Salat hihagués persones que els donessin menjar.Molt d’aquest menjar, que les gallines iels galls no podien assumir, provocava lavinguda de rates, i ja estaríem xerrantd’un problema molt major”

“47, segons ens va dir el veterinari de laConselleria, però que n’hi havia devers65. No els va poder llevar tots.” Diu queencara hi queda feina per fer, i que “lle-varem els galls que queden amb unes tèc-niques que ens han mostrat de laConselleria. Son una espècie de gàbiesque pengen dels arbres i que cacen alsgalls mentre mengen”.

Pel que fa a la resta de galls i gallines

actualitat

“A l’estiu, ambles finestres ober-tes, no podemdormir”

6

TEXT: Silve Pons FOTO: Silve Pons

LL’’eessccoollaa,, ddee llaa iill··lluussiióóaa llaa iinncceerrtteessaa

Amenys d’una setmana de l’i-nici oficial del curs escolar2012/13, des d’El Iris hem

volgut saber quines són les perspectives, anivell docent, que els educadors tenend’aquest nou curs que es preveu compli-cat. Ens hem dirigit a una entitat emble-màtica de l’educació a Menorca, elMoviment de Renovació Pedagògica, quejust acaba de tancar unes interessants jor-nades on, precisament, es parlà dels reptesen front d’una corrent neoliberal que ame-naça la vessant més humanista de l’ense-nyament. També hem reunit un grup demestres i professors d’educació primàriai secundària perquè ens comentin quinessensacions tenen davant les grans retalla-des en personal i en recursos, quines sónles seves pors i quines són les seves espe-rances. I també hem volgut conèixer laopinió de l’administració que és qui pro-pugna aquesta nova situació, el Delegat

territorial d’educació a Menorca ens haatès molt amablement però les obligacionsdel seu càrrec precisament aquests diesd’inici de curs escolar, no li han deixattemps per a respondre les nostres pregun-tes. A la propera edició d’El Iris, però, tin-drem les seves valoracions de l’inici delcurs.

Entre tots ens han dibuixat un mapa,el de l’educació a Menorca, que ens hau-ria de preocupar a molts. Un dels profes-sors em comentava: - “Voldria que quedésclar que el que demanam no són milloresni de sous ni d’horaris per als professors,són millores pel desenvolupament dels fi-llets i filletes. Aquí, l’important no són niels mestres ni els diners, ni els polí-tics...l’important és l’educació dels me-nors, i per aquí no hi hauria d’haverretallades”. Aquesta declaració de princi-pis hauria de ser assumida per tots els im-

plicats, i els primers, els pares, que tenimla obligació d’assegurar la millor educa-ció pels nostres fills. Gestors públics, do-cents, alumnes i famílies, només amb ungran acord global per totes les parts podemaconseguir formar grans ciutadans, granspersones i grans professionals.

Aprofitam per convidar a tots els paresi mares a formar part de la vida educativadels seus fills, i a refermar el compromísamb el seu futur. Així mateix, pensam queseria molt interessant que alguna de lesconferències pronunciades en el marc deles passades Jornades organitzades pelMRPM, es repetissin obertes al públic per-què tots els pares i mares poguessin com-partir els pensaments i les experiènciesdels nostres docents.

7

TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

LLaa ooppiinniióó ddeellss eedduuccaaddoorrss

- Menys personal, menys sou, menysrecursos, més alumnes per aula, méshores lectives...benvinguts al curs2012/13.

- El que més ens preocupa de tot açòés l’augment de ràtio, és a dir més alum-nes per aula. Amb aquest canvi passarema tenir de 22 a 30 alumnes per aula, ambel què açò significa. D’entrada tenim unclar problema d’espai, per exemple al IESM Àngels Cardona les aules dels nousmòduls estan dissenyades per 25 alumnesno per 30, per tant, les classes ja no po-dran ser tan participatives com eren finsara perquè l’espai físic es redueix. Ja noseran tan organitzades i la metodologia nopodrà ser tan participativa, fet que ens

durà a les classes de 30 anys enrere enque el professor seia i explicava i elsalumnes apuntaven i callaven. Un altretema és el dels recursos informàtics, elsalumnes de primer i segon d’ESO tenienun ordinador personal cada un, adquiritspensant en determinades ràtios i ara non’hi haurà prou; i les aules d’informàticatambé quedaran petites, no hi haurà prouordinadors.

- I que es sol fer en aquests casos?- Desdoblar les classes, però per açò

has de tenir prou professors i la retalladaen personal docent és d’un 10% aproxi-madament. També perillen les tutoriesperquè si tu eres tutora de 22 i ara hoseràs de 30, d’on trauràs les hores per de-

dicar als alumnes? Si ens augmenten leshores lectives, quina disponibilitat horà-ria tindrem per atendre’ls?

- I en el cas de l’educació infantildeu ser més complicat.

- Tot el que siguin nadons i fillets de 3a 6 anys és complicat. A l’EI MargaridaFlorit per exemple, les dues classes de P3,és a dir fillets de 3 anys, tenen 25 filletsper classe. Trobau què es pot fer una feinaprofessional amb fillets petits que neces-siten més cura que qualsevol altra edatamb una sola mestra i 25 infants? Per moltquè hi posin un mestre de reforç, que nosabem si en posaran, és molt complicat.

Hem reunit un grup de mestres i professors de primària i secundària a pocs dies de l’inici delcurs, els hi hem plantejat les principals amenaces (segons els propis docents i els sindicatsd’ensenyament) i hem volgut saber de primera mà què suposen les retallades econòmiques ide personal en el cas d’una escola o un institut de Ciutadella. Ells han demanat que no els hifes cap foto perquè no volen personalitzar els seus arguments ni volen comprometre els equipsdirectius dels seus centres; però si venen d’acord en participar d’aquesta xerrada perquè cre-uen que és necessari que la gent conegui la realitat de l’educació dels seus fills. També volenagrair a El Iris que s’hagi interessat per un tema tan cabdal com és aquest.

actualitat

8

ciència, no tenen capacitat d’espera, aratot ha de ser immediat. La societat actualels du a la immediates, amb un “click”pots tenir totes les respostes que vulguis iaçò els du a tenir molta capacitat de com-prensió però poca atenció temporal. Lescoses que duren massa els avorreixen, sónefervescents i impulsius. I clar, el que etcomentàvem abans de la metodologiad’estar quiets i escoltar, amb la forma deser dels al·lots d’avui en dia és molt com-plicat.

- Parleu-me de la retallada en re-cursos econòmics.

- La reducció en general és d’entre un20 i un 30%, depèn de cada centre. Elsque més han rebut han estat els cicles for-matius que s’han vist reduïts a la mínima

- I els alumnes amb necessitats espe-cífiques?

- Pensau que a l’escola hi ha tot tipusd’alumnes, amb motivacions diferents,amb interessos diferents, amb situacionssocials i culturals diferents i tots conviuenen una mateixa aula, si fins ara al mestreli venia just atendre la diversitat, imagi-neu-vos amb l’augment de ràtio, els per-judicats, com sempre, seran els alumnesamb més problemes.

- Podeu aprofundir una mica enaquesta “diversitat” perquè els lectorsde El Iris puguin entendre aquesta partde la vostra feina?

- La diversitat com hem dit pot venirdonada per motius de motivacions, cultu-rals, però també socials, intel·lectuals, fa-

miliars, amb problemes d’exclusió, etc. ipot ser atesa de maneres diferents, per ex-emple desdoblant l’aula i fer grups flexi-bles amb classes més pràctiques peraquells que els costa més entendre lescoses, intentar que els que duguin unritme diferent avancin. Però clar, per açònecessites més professors. Hi ha alumnesamb necessitats especials molt concretes,que necessiten una atenció constant iaquests no podran ser atesos com toca perfalta de recursos horaris i de personal.Fins ara hi havia tutories especialitzadesi l’escola tenia capacitat per atendre’ls, apartir d’ara no serà possible.

- En general com són els fillets i fi-lletes d’avui en dia?

- Molt inquiets, tenen molt poca pa-

les classes d’idiomes per afavorir la mi-llora en la conversa en llengua estrangera.Aquesta figura, ens informen al moment,s’ha eliminat en quasi tots els centres ads-crits al programa corresponent. Acabamde viure una “retallada” més del sistemaeducatiu en directe. El que més m’ha sob-tat de la conversa amb aquests mestres iprofessors és que jo esperava una actitudcombatent i ofensiva i n’he trobat una decompromesa amb la feina i d’esperit desuperació. “Nosaltres ens en sortirem-diuen- però els perjudicats seran els mésdèbils, els alumnes amb necessitats espe-cials i les famílies més febles”.

9

existència. També és preocupant pensarque alguns programes externs (per exem-ple de convenis amb entitats socials) d’in-tegració social estan en l’aire i a pocs diesde l’inici de curs no en sabem res. Menysrecursos econòmics i més hores lectivesvol dir que les activitats extraescolars esveuran afectades. En el cas del IES J MQuadrado, per primera vegada en la his-tòria el centre deixa de subvencionar eltransport de les activitats extraescolars.

- Voleu dir que ela alumnes que s’a-puntin a una sortida o una excursióhauran de pagar la totalitat del bitlletd’autobús?

- Així és, el perjudici serà per l’eco-nomia domèstica, igual que amb la com-pra de llibres de text. El Quadrado i elCardona són els dos únics instituts de Me-norca adherits al programa de reutilitza-ció de llibres de text, idò a partir d’aradesapareix aquest programa i la conselle-ria donarà 17€ per alumne per adquisicióde llibres de text, quan abans donava100€.

- 17€! I què poden costar els llibresper un estudiant per exemple d’ESO(de 12 a 17 anys)?

- Uns 250€ aproximadament i açò sino tenen germans, què els hi costa eldoble. Per açò pensam que les famílieshaurien de conèixer tots aquests detalls.Que els mestres i professors no ens quei-xam perquè sí, sinó perquè veim com esva minvant la qualitat de l’ensenyament iper tant la formació dels nostres joves.

- Per acabar, sobre la polèmica de

l’elecció de llengua què s’ha obert a in-fantil i primària, creieu què n’hi ha pertant?

- La majoria de famílies han elegit elcatalà que és el que correspon en una so-cietat catalanoparlant per tant no hi hauràproblemes en aquest sentit, ara bé, el quemés ens ha molestat ha estat la forma enquè ho han fet. Des de la conselleria esvan dedicar a enviar cartes el mes de junya totes les famílies amb fills que haviende cursar infantil i primària per tal d’in-formar que podien triar el castellà com allengua lectoescriptora. Com que quasiningú va triar el català, a principi de juliolvan tornar a enviar les cartes recordantque podien elegir, açò va suposar que du-rant una setmana de juliol la Conselleriad’Educació, Cultura i Universitats vaestar paralitzada perquè tots els seus tre-balladors estaven enviant cartes a la cor-reguda. Mentre les escoles i instituts nopodíem contactar amb ningú de la conse-lleria per programar aquest curs que aracomença. Ens van tenir desatesos i desin-formats. Quan vam aconseguir contactarles informacions eren tan contradictòriesque no vam aclarir res del que necessità-vem saber. I ara encara esteim a l’esperade saber si alguns programes continuen ono.

En el decurs de la conversa, un delspresents rep una trucada de telèfon quel’informa de que el seu centre enguany nocomptarà amb auxiliar de conversa, unprofessor becat estranger què assisteix a

“ Menys recur-sos econòmics imés hores lectivesvol dir que les ac-tivitats extraesco-lars es veuranafectades. ”

actualitat

10

TEXT: Silve Pons FOTOS: Silve Pons

EEll MMoovviimmeenntt ddee rreennoovvaacciióóppeeddaaggòòggiiccaa ddee MMeennoorrccaa

El Moviment de renovació pedagògicade Menorca MRPM neix com a tal el1984, tot i que abans ja havia desenvolu-pat la seva tasca com a Sindicat de treba-lladors de l’ensenyament de MenorcaSTEM. El motiu de la transformació desindicat en moviment de renovació ésl’intent d’assolir una major operativitat enel camp de la formació integral del mestremenorquí i en la defensa de l’escola pú-blica menorquina i de qualitat. Al seuideari es parla concretament “d’una escolapública, explícitament gratuïta, democrà-tica, participativa, integradora, aconfes-sional, arrelada al medi, activa, educadoraper la pau i, no cal dir-ho, menorquina.”

Primer com a STEM i després ja coma MRPM venen organitzant anualmentl’Escola d’estiu per a Ensenyants, consis-tent en una setmana de formació plena decursos, conferències, tertúlies i tallers di-rigits a mestres i professors de tots els àm-bits. L’assistència sol ser molt alta: entre

150 i 200 docents; l’any de més partici-pació va ser el 1990 amb 281 partici-pants, mentre que l’any passat van ser163. Sempre s’hi ha apuntat mestres tantde l’escola pública com de la concertadai de pràcticament tots els pobles de l’illa.El nivell de l’escola d’estiu és elevat i solcomptar amb ponents destacats d’aquestai d’altres comunitats autònomes amb ungrau de coneixements pedagògics alt iamb professionals de diferents àmbits re-lacionats amb la temàtica elegida anual-ment pels membres del MRPM.

Enguany, però, després de 34 anysd’existència i per mor de la manca de su-port econòmic -concretament la revoca-ció de l’ordre d’ajuts per a activitats deformació a les entitats sense ànim delucre- s’ha substituït l’Escola per unesjornades de debat que van tenir lloc el 27i 28 d’agost a Ciutadella. El tema a deba-tre enguany ha estat el model d’escola ac-

tual condicionat per la visió economicistaque impera actualment a la societat. Desdel MRPM consideren que és un bon mo-ment per fer una aturada i replantejar elsfonaments que haurien de regir l’educa-ció. L’objectiu de les jornades de l’agostera el de intentar redefinir el model d’es-cola que volen els docents en front del ques’està imposant.

Així es va convidar als ponents: la ca-tedràtica ciutadellenca Pilar Benejam, elDoctor en Ciències de l’Educació JuliPalou i el reconegut pedagog alaiorencPere Alzina; ells van preparar els trestemes que des del MRPM es considerenbàsics per a fer front al moment actual enl’àmbit educatiu.

Sota el títol “Quin és el pensament quedomina en el món actual i en l’educa-

ensenya i els coneixements requerits perentendre i intentar dominar el que enspassa, de manera individual o col·lectiva.El MRPM considera que s’expliquenmassa matèries, d’una manera molt frag-mentada i repetitiva. Proposen un apre-nentatge més disciplinar, reorganitzat ennuclis de continguts que donin eines per ala vida real. Hi ha d’haver continguts re-lacionats amb l’afectivitat, les emocions iels sentiments i s’han d’utilitzar diversesmetodologies que contemplin un anàlisiexhaustiu de situacions i problemes realsque es pot trobar l’alumnat.

Aquests són els paràmetres i la refle-xió que el MRPM ens fa a les portes d’uncurs que es preveu complicat. Ells tenenclar que les retallades en matèria d’educa-ció formen part d’aquest moviment socialneoliberal que determina l’esdevenir eco-nòmic, polític, social i, evidentment, edu-catiu. I defensen per damunt de tot unaeducació humanista basada en la dignitatde tota persona humana, amb els valors dela llibertat, la igualtat i la participació.L’objectiu no és altra que ajudar als alum-nes a ser ciutadans informats i responsa-bles, amb bons sentiments, integratssocialment, amb capacitat de projecte,compromesos en el bé comú i, el méssavis i capacitats possible.

11

actualitat

ció?”, Pilar Benejam planteja l’escolacom a part de la societat, per tant els mo-dels socials i econòmics produeixen can-vis en el model educatiu. A partir del’explicació i les pautes de Benejam desdel MRPM pensen que la progressiva ne-cessitat d’obtenir cada cop més beneficisi d’ampliar els mercats ens condueix a unmodel capitalista on l’Estat perd la sevacapacitat reguladora i el sistema demo-cràtic queda debilitat; augmenten les de-sigualtats i una petita minoria moltqualificada gestiona l’economia de mi-lions de persones. Açò ens du a un fracàsdel sistema per aconseguir el benestar so-cial. Ens estan abocant cap al neolibera-lisme que considera el model d’educacióhumanista inoperant i car on la igualtat ésimpossible; en canvi fomenta la selecció,la competitivitat i l’excel·lència de l’a-lumnat. A més demana al professorat lamàxima productivitat i potencia els cen-tres privats en front dels públics. Des delMRPM tenen clar que aquest model no ésel que cal defensar. Ells demanen mante-nir una escola pública i de qualitat per atothom que garanteixi el dret a l’educaciósense exclusions. Creuen en una escolaque prepari als fillets i filletes per a unfutur incert fomentant les següents habili-tats: de pensament, de relació i de partici-pació. És a dir: pensar de manera raonada,ser flexibles amb els canvis, aprendre adialogar i conviure, desenvolupar l’edu-

cació emocional, ser coherents entre elque es pensa i el que es fa...

Juli Palou parlà sobre “Educar per al’excel·lència o l’excel·lència d’educar”,on es planteja una escola que demana elsmàxims mèrits en qualificacions, tenir elsmillors alumnes amb qualificacions extra-ordinàries, és a dir l’excel·lència entesacom a educació minoritària d’èlits o en-tesa com a realització personal què treu elmillor de cada un. El pensament neolibe-ral vol fer creure que més enllà del seumodel no hi ha alternativa i el MRPMcreu que s’ha de repensar el model huma-nista repensant-lo en clau d’actualitat.

Pere Alzina coordinà el debat sobre“Què ha de quedar demà del que ense-nyam avui?” El professor Alzina exposàla situació actual en que l’escola s’ha tan-cat en la uniformitat i en el saber persaber, consistent en una transmissió delsaber per part dels docents i en l’estudi del’alumnat moltes vegades basat en la me-morització, per tal d’abocar-los més tard,d’una manera més o menys literal en con-trols i exàmens. Aquest sistema només ésvàlid per als millors alumnes, els quetenen la capacitat de reconstruir els seusconeixements de forma autònoma i alritme que marca el mestre. L’escola ha demillorar la seva tasca ja que existeix undesequilibri espectacular entre el que s’hi

12

present en que s’ha jubilat. En l’àmbiteclesial ha estat vinculat a l’obra salesianaessent secretari dels Antics alumnes i tre-sorer de la Confraria de la Bona Mort.Juntament amb la seva esposa han estatresponsables de sector dels EMD i enllaçamb els regionals de Catalunya i Me-norca. També participà activament a l’As-semblea Diocesana de Menorca, enrepresentació dels salesians.

actualitat

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bisbat de Menorca

SSaannttiiaaggoo FFaanneerr,,nnoouu EEccòònnoomm DDiioocceessàà

El passat dissabte, dia 1 de se-tembre, Santiago Faner Bagur,va prendre possessió del seu

càrrec com a Ecònom Diocesà de la Diò-cesi de Menorca, pels propers cinc anys,substituint Josep Moncada Torres, qui hohavia estat els anteriors cinc anys.

En un cerimònia íntima, amb l’assis-tència del Vicari General, el Canceller se-cretari, el jutja eclesiàstic, familiars itreballadors del bisbat. Davant del BisbeSalvador Guiménez, Faner, va prometreel seu càrrec, després d’escoltar el nome-naments i les atribucions que pertoquen alnou Ecònom Diocesà.

L’Ecònom Diocesà és qui administraels bens de la diòcesi, baix l’autoritat delbisbe, segons la manera determinada delConsell d’Assumptes Econòmics. És pertant una funció netament executiva, queconsisteix en dur a terme les decisions ad-ministratives del bisbe i fer les despesesque aquest, o els que hagin estat encarre-gats per ell, ordenin legítimament, amb elsingressos propis de la diòcesi i d’acordamb el pla determinat pel Consell d’As-sumptes Econòmics, a qui està obligat aretre comptes anualment.

Durant la cerimònia, el Bisbe, vaagraïr a Josep Moncada la bona tasca queha dut a terme en el període de cinc anyspels que havia estat nomenat, i a SantiagoFaner per acceptar el nou servei que l’Es-glésia de Menorca li confia.

Com a resposta a aquestes paraules, enJosep Moncada, agraí la confiança, dient“Només he fet el que tenia que fer”. EnSantiago Faner ha manifestat la sorpresadavant la petició del Bisbe al qual nopodia dir no, i que assumia el càrrec comun servei a l’església. Agraí a Moncada ia l’equip que l’ajuda la informació, l’as-sessorament i per a fer amb ell aquestatasca que la diòcesi li confia.

Santiago Faner Bagur, va néixer aCiutadella l’any 1944. Està casat amb naMagdalena Aguiló Taltavull i tenen un fillde nom Joan. Estudià als salesians i co-mençà a treballar com a aprenent d’admi-nistrador el 1959 a l’empresa de calçatd’Antoni Juaneda Suarez. Aquesta em-presa passa anys més tard a ser Novus, enla qual ell hi treballà fins el 1987, en queinicià l’empresa Balearica, on assessora-ven financerament i portaven la compta-bilitat d’algunes empreses, fins al moment

13

14

si bé va ser tot un èxit en matèria de ven-des i resposta per part dels clients, cosaque ha fet la seva repetició.

El fet de que caigui al final de les re-baixes i de celebrar-se encara en tempo-rada turística pot ser un atractiu, no solspels residents, sinó també pel turisme. Defet des de l'Ajuntament de Ciutadella esposaran cartells de la fira als hotels i apart-hotels, com també a les urbanitzacions, totconfiant que hi hagi una bona resposta perpart d'aquest sector. Esperança Juanedatambé informa que des de l'Ajuntaments'han posat en contacte amb els bars i res-taurants de la zona per tal que oferèixin unmenú de fira, per tal de dinamitzar la zona.

Juaneda anima a la gent a visitar lafira, que hi hagi una bona resposta de pú-blic i de vendes, tot recordant que Ciuta-della és una ciutat acollidora, que reb a la

tands al llarg de dos mesos, quan noltrosen dos dies la muntam i en dos dies des-muntam". Esperança Juaneda lamenta lamanca de col·laboració de Fires i Con-gressos, que ha pujat un 1.000% el costdel lloguer dels estands, i a més a més l'A-juntament de Ciutadella ha d'anar fins aMaó a recollir-los de POIMA i cercar elpersonal que els munti al Canal Salat. Laregidora de Fires explica que davantaquest fet, decidí consultar a les empresesinteressades la seva participació i tambéles dades de celebració, elegint-se aquestcap de setmana, malgrat coincidir amb lesfestes de Maó, cosa que ha minvat la par-ticipació dels botiguers de Llevant. A mésde botiguers de Ciutadella i participarantambé comerços de Ferreries i Mercadal.Juaneda també ha destacat que el fet deque hi hagi els Cinemes amb el seu bar iterrassa farà que la fira no quedi tan desa-tesa com l'any passat en aquesta matèria,

TEXT I FOTOS: Bep Al·lès

CCiiuuttaaddeellllaa cceelleebbrraa aaqquueesstt ccaapp ddeesseettmmaannaa llaa sseevvaa FFiirraa dd''EEssttooccss

Malgrat les dificultats troba-des per part de l'organismede Fires i Congressos del

Govern de les Illes Balears, l'Ajuntamentde Ciutadella celebrarà aquest cap de set-mana la seva "Fira d'Estocs", que s'avançaal mes de setembre pel fet que els estandsque enguany lloga el Govern a l'Ajunta-ment de Ciutadella no estaven disponi-bles, segons li van confirmar a la regidorade Fires i Mercats de Ciutadella, Espe-rança Juaneda, "no estaven disponibles elsmesos d'octubre i novembre", cosa quedes de Ciutadella no entenen, ja que tam-poc els han informat de quin ús tindrien.

Esperança Juaneda reconeix que en-guany "hem passat un poc de pena per or-ganitzar la fira i Ciutadella ha de tenir elsmateixos drets que altres municipis al'hora de comptar amb les infraestructuresde Fires i Congressos. "No entenem queper dues fires es tenguis reservats els es-

Avui matí s'obrirà al públic la "Fira d'Estocs" que organitza l'Àrea de Fires i Mercats de l'Ajuntamentde Ciutadella al llarg de tot el cap de setmana a la Sala Polivalent del Canal Salat. La fira romandràoberta avui i demà de 10 a 21 h i el diumenge de 10 a 19 h. Comptarà amb la participació de 15 empreses.

Sports, Retrucsmoda infantil i com-plements, PuertoPiel, Ecològica de Me-norca, Can Magí, Daltels Penyals calçat i es-parteria, Wish moda, Be-belin roba infantil icalçat, Isabel Mercadalmoda i complements iCalzados Ángela, a mésde la Floristeria Maríanque ha col·laborat amb la decoració dela Sala Polivalent.

Properes firesD'aquí a final d'any la Regidoria de

Fires i Mercats està estudiant la possi-ble celebració de la Fira de Cotxes deSegona Mà, en els propers mesos, i decara al mes de desembre es celebrarienles fires i mercats nadalencs. Juaneda

també ha començat a treballar en la Firade Sant Antoni, la més important de l'illaper tal de dinamitzar-la amb més exposi-tors i més presència d'expositors de forade Menorca.

15

local

gent amb els braços oberts. De cara a pro-peres edicions, la regidora vol veure quinaés la resposta de fer-la el setembre i sinóde cara a l'any que ve es faria l'octubre, totconfiant que Ciutadella tindrà els matei-

xos drets que Maó davant Fires iCongresos.

Els comerços participants són: Eixe-rida Moda, Maxibebé, Join Us moda in-fantil, Perfil, Magda Roba Interior, Top

Divendres 7 de setembre10.00 h: II Fira d'estocs, fins a les 21 h. Sala polivalent del Canal Salat22.00 h: Concert de Tributo Trio, amb Marc Gornès, Pepe Ruete i Siscu Caballero. Plaça des Pins (davant bar Delaneys). Gratuït.

Dissabte 8 de setembre10.00 h: II Fira d'estocs, fins a les 21 h. Sala polivalent del Canal Salat.

Diumenge 9 de setembre10.00 h: II Fira d'estocs, fins a les 19 h. Sala polivalent del Canal Salat.22.00 h: Festival Illa Sona: concert a càrrec de Delên (Menorca), a la plaça des Mercat (defora bar Ulisses). Gratuït.

Dilluns 10 de setembre21.00 h: Concert de Joventuts Musicals-Ciutadella, a càrrec de Maricel Pons (piano). Sala de conferències del Seminari. Gratuït.

Dimecres 12 de setembre20.00 h: Obertura d'una exposició amb obra dels alumnes del taller de fotografia digital del Centre Municipal d'Art. Espai d'Art Xec Coll. Fins al 29 de setem-bre. Gratuït.21.00 h: Festival Illa Sona: concert amb músics per determinar, a la plaça d'Artrutx. Gratuït.

Dijous 13 de setembre20.30 h: Festival Illa Sona: concert amb músics per determinar, al c/ de sa Carnisseria. Gratuït.

SSSSEEEETTTTEEEEMMMMBBBBRRRREEEE2222000011112222

DEL 7 AL 13 DE SETEMBREDEL 7 AL 13 DE SETEMBRE

16

- Sport Bike Centre- Societat Martí i Bella- L'amo en Rafel de Son

Blanc- Iscomar- Balearia- Miquel Torres Allès, fundador Auto-

cars Torres (a títol pòstum)- Cervesa Illa- Formatges Binigarba- Agrupació Musical Ciutadella, 25

anys- Institut Menorquí d'Estudis- Gabriel Julià Seguí.- Penya Ciutadella

localCCaannddiiddaattss aallss PPrreemmiiss EEll IIrriiss22001111--22001122

Van arribant a la nostra redaccióels primers candidats als Pre-mis El Iris 2011-2012 en el di-

ferents apartats del concurs.

- Músics promotors del concert home-natge a Pink Floyd

- Lola Romeo, advocada (a títol pòs-tum)

- Miquel Cardona, impressor ( a títolpòstum)

- Josep Pons Florit ( a títol pòstum)- Joan Pons Alvarez- Josep Caules Coll- Albert Torres, ciclista- Andreu Torres i Jaume Mayans, ci-

nemes canal salat.- Clara Torres, bijutera- El Paladar

PREMIS SETMANARI EL IRIS 2011-12

PRIMERAEl Setmanari EL IRIS convoca els seus premis anuals que aniran desti-

nats a distingir a aquelles persones de Ciutadella o benefactores d'aquestaciutat que, durant l'any o en el transcurs de la seva vida s'hagin fet credito-res del respecte i l'admiració general per alguna acció significativa, o béperquè han destacat en qualsevol activitat cultural, econòmica, social, tu-rística, esportiva, així com la millor exposició d'arts plàstiques celebrada aCiutadella.

Els premis tindran els següents noms i dedicacions:– Premi Josep Salord i Farnés a la cultura i difusió de la nostra llengua– Premi Jeròni Cabrisas i Caymaris a l'economia, industria i comerç– Premi Antoni Seguí Sintes als fets socials i beneficència– Premi Josep Torrent Prats a la millor exposició d'arts plàstiques celebradaa Ciutadella

– Premi Joan Victòry Manella a l’hostaleria i turisme– Premi Joan Salord Comella "Sindelar" a l'esport en totes les seves especialitats– Premi Josep Al·lès Serra, premi especial del Jurat– Premi Josep Al·lès Quintana a la votació popular

SEGONASeran elegibles totes aquelles persones que hagin estat proposades a

través de les paperetes publicades al Setmanari EL IRIS. El Premi Josep Al·lèsQuintana serà entregat a la persona o entitat que més vots populars hagiobtingut a través de les paperetes de votació que seran remeses al nostresetmanari.

SETMANARI EL IRIS / PREMIS EL IRISCarrer Cabrera, 3 - 07760 Ciutadella de Menorca

TERCERALes propostes per la presentació de candidatures al Premi Josep Al·lès

Quintana hauran d'especificar clarament la persona o entitat presentada.

QUARTAEl termini de presentació de candidatures i d'emissió de vots al Premi

Josep Al·lès Quintana finalitzarà el 21 de setembre de 2012.

QUINTAEl Jurat estarà composat pel cos de redacció del Setmanari i una sèrie

de col·laboradors especials per l'assessorament a cada matèria premiada.

SEXTAEs podran atorgar reconeixements a títol pòstum a aquelles persones

difuntes que dins l'any anterior o al llarg de la seva vida, hagin tingut unaactivitat destacada dins qualsevol apartat del concurs que hagi afavorit aCiutadella.

SETENAEls guardons dels Premis Setmanari EL IRIS s'entregaran en el transcurs

d'un sopar popular que es celebrarà el 5 d’octubre a les 21:30 h. a l’AsadorMolí des Comte.

VUITENAEls guardons dels Premis Setmanari EL IRIS, consistiran en la repro-

ducció d'una obra del pintor ciutadellenc Pau Faner creada especialmentper a aquest concurs on hi figurarà el nom del premi i el nom del guanya-dor.

NOVENAEls membres del Jurat Qualificador dels Premis Setmanari EL IRIS no

podran ser presentats com a candidats als premis.

DÈCIMAEls membres del Jurat podran resoldre qualsevol incidència no prevista

en aquestes Bases i la seva decisió serà inapel·lable.EL PRESIDENT DEL JURAT, José Manuel Al·lès Salvà

Organitzats pel Setmanari EL IRIS amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ciutadella, Consell de Menorca, Govern de les Illes Balears, Caixa de Balears Sa Nostra

BASES

Imatge dels Premis El Iris

17

Bep a l’Iberostar EstadiBep Marquès va actuar dissabte passat a l'Iberostar Estadi abans del par-

tit Reial Mallorca-Reial Societat, l'actuació va resultar un èxit total, i el can-tant de Ciutadella ha estat de nou convidat a cantar a l'estadi abans de finalde temporada.

PSM-Més per Menorca presenta una proposta per pro-tegir les praderes de posidòniaPSM-Més per Menorca ha registrat una proposició no de llei que te per

objectiu protegir les 67.000 hectàrees de posidònia que hi ha a les Illes Ba-lears. La iniciativa ve motivada pel fet que recentment la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) ha donat

a conèixer els resulats d'un estudi segons el qual aquestes plantes marines subaqüàtiques tenen un important potencial coma captadores de CO2 atmosfèric.El diputat Nel Martí explica que “aquesta constatació fa que la posidònia, a més del seu conegut valor biològic i la contribució a la di-

versitat marina, passi a tenir també un important valor econòmic en el mercat de carboni. En aquest sentit, s'ha estimat que el valor de lespraderes de posidònia de les Illes Balears puja a 4.000 milions d'euros.”Per tot això, el partit menorquinista defensa que la posidònia és una actiu que no podem malbartar, ja que ens permet, a mig i llarg ter-

mini, aconseguir recursos econòmics a partir de la conservació dels recursos naturals i, de retruc, lluitar contra el canvi climàtic.Martí també afirma que “aquesta visió, però, és totalment oposada a les múltiples agressions que pateixen les praderes: la pesca d'arros-

segament i els fondejos descontrolats estan arrassant el verd submarí produïnt el mateix efecte que el incendis forestals en els boscos terres-tres. En aquest sentit, cal recordar que l'associaicó Oceana, només aquest any, ha fet múltiples denúncies per agressions a les praderes deFormentera.”El diputat menorquinista entén que la Llei de pesca, que actualment està en procés de redacció, és una oportunitat per mitigar els efec-

tes de l'arrossegament sobre la posidònia, però els esborranys que s'han donat a conèixer no contemplen aquest objectiu.Per tot això, en la proposició no de llei que PSM-Més per Menorca defensarà al Parlament, en primer lloc, s'insta al Govern a establir

les mesures oportunes per protegir al màxim les praderes de posidònia i a requerir el suport d'altres administracions.També s'insta al ministeri d'Agricultura i Medi Ambient a què l'estratègia espanyola del canvi climàtic i energies netes fins a 2020 re-

conegui la posidònia balear com a embornal de CO2, al mateix nivell d'importància que les masses forestals terrestres.Al mateix temps, es demana al Govern de l'Estat que defensi davant la UE i els organismes internacionals mecanismes de finançament

per garantir la preservació de les praderes de posidònia com mecanismes de compensació de CO2. En aquesta línia, Martí demana al Con-seller Company “que reivindiqui els recursos econòmics que s'estima que te la posidònia balear.” En definitiva, els menorquinistes defensen l'aposta per un model de desenvolupament més sostenible i que generi riquesa a partir de la

conservació del medi ambient i la biodiversitat, no de la seva destrucció, com preten defensar l'actual Govern

La setmana que ve no hi haurà edició de l'IrisLa setmana que ve degut a les vacances del personal de Setmanaris i Revistes, no hi haurà edició del Setmanari El Iris. Aquesta setmana

de vacances tradicionalment la solíem fer el mes de juny, per Sant Joan, o al juliol, però degut al volum de feina que genera la temporadaturística, es va acordar celebrar aquesta setmana de vacances el mes de setembre, quan la feina afluixa un poc.A partir del mes d'octubre, just després de la celebració dels Premis El Iris, es començaran a presentar les novetats de la revista i també

els actes programats per a la celebració del centenari de la capçalera de l'Iris (1913-2013) i també dels 70 anys de publicació ininterrom-puda com a setmanari (1943-2013).En els darrers mesos hem anat incorporant nous col·laboradors que han donat un aire més proper i actual a setmanari, que s'ha vist re-

flexat amb una pujada de vendes a les llibreries i també amb nous subscriptors.

breus

18

L’afiliació mitjana a la Seguretat Sociald’agost es va situar en 458.589 persones enel conjunt de les Illes Balears. Aquesta xifrasuposa una davallada del -0,20% respecteel mes de juliol (inferior a la mitjana estatal,del -0,80%) i del -1,46% respecte del ma-teix mes de 2011. En aquest sentit, la bai-xada en l’afiliació a les Illes ha estat la mésmoderada de tot Espanya, on com a mitjanaha caigut un -3,45% a nivell interanual. ABalears, la contractació en el mes d’agostfou de 23.501 nous contractes, pràcticamentel mateix nombre que el 2011. Respecte delmes de juliol, baixa un 34,3%, habitual enaquesta època de l’any, segons els respon-sables d’ocupació del Govern. En termesinteranuals, la contractació es manté esta-ble en el conjunt de Balears (2 contractesmenys respecte de l’agost de 2011). La con-tractació és major a les Pitiüses: Eivissa(+19,6%) i Formentera (+1,3%), mentreque baixa a Menorca (-3,5%) i Mallorca (-3,3%). Per col·lectius, es donen incrementsrelatius entre els homes (+1,6%), els majorsde 25 anys (+3,0%), els espanyols (+3,8%),els treballadors de l’hostaleria (+6,4%) i del’agricultura (+14,5%). En canvi, la contra-ctació és menor entre les dones (-1,8%), elsmenors de 25 anys (-8,3%), els estrangerscomunitaris (-6,7%) i no comunitaris (-10,4%), i entre els treballadors de la indús-

a motivar les contractacions, ni tan sols lestemporals. Això si, el Govern Balear des-taca que, per primera vegada en els darrers14 anys, l’atur a les Illes (en general) baixal’agost respecte el mes de juliol. Clar queaixò ha estat gràcies al bon comportamentde la contractació a Formentera i a Eivissa,illes on l’atur ha baixat un 4,4% i un 2,5%respectivament. A Mallorca baixa un0’54% i un 0,53% a Menorca, com ja hemcomentat.

TEXT I FOTOS: P.B.

LLaa tteemmppoorraaddaa ttuurrííssttiiccaa nnooaaccoonnsseegguueeiixx rreedduuiirr ll’’aattuurr

Si hem de trobar algun aspecte po-sitiu a les dades referides a Me-norca que ens ofereix el

Ministerio de Empleo y Seguridad Socialdesprés dels mesos forts de la temporada tu-rística, ens hem de quedar en el lleuger in-crement d’empleats que s’ha registrat elmes d’agost en referència al juliol, un aug-ment del 0,53%, és a dir, de 29 persones. Latemporada no ha servit tampoc enguany per

Menorca ha augmentat en 517 persones la llista d’aturats en el darrer any. Aquesta és la diferència exis-tent entre el nombre d’aturats que hi havia a la nostra illa a finals del mes d’agost de l’any passat (4884)i el que hi ha ara (5401).

19

anys respecte del mes dejuliol. El Govern destacatambé que Balears acu-mula ja 7 meses consecu-tius de baixada de l’atur.

Per la seva banda, elPSIB-PSOE lamenta “queLes dades de l'atur del mesd'agost tornen a posar de ma-nifest que Menorca és l'illaque més problemes presentatant pel que fa a la contracta-ció com a les xifres de perso-nes sense feina. En aquest darrer aspecte callamentar el fet que l'atur respecte a l'agostde l'any passat s'incrementa el doble que lamitjana de la Comunitat”. En un comunicatde premsa, els socialistes recorden a mésque “Les dades de contractació manifestentambé que Menorca torna a patir la situaciómés complicada de Balears amb un descensde contractació respecte a l'agost de l'anypassat del 3,5% i una caiguda del 40,3% enrelació al juliol (6 punts més que la mitjanade Ses Illes)”. La portaveu socialista entemes de treball i formació, Joana Barceló,ha afegit que “cal tenir en compte que segu-eixen essent molts els treballadors inscritsal SOIB que no reben cap prestació. A ni-vell Balear al mes d'agost, mes de màximaactivitat, en són 49.398”. Una realitat que,segons reitera Barceló, "la temporalitat dela contractació i l'escurçament de la tempo-rada turística agreujarà".

reporttria (-7,0%), la construcció (-10,1%), el co-merç (-4,7%) i la resta de serveis que nosón hostaleria ni comerç (-2,3%).

A Menorca s’han signat el mes d’agostun total de 1797 nous contractes, 930 perdones i 867 per homos. La gran majoriason espanyols de més de 25 anys. Per sec-tors econòmics, els nous contractats es re-parteixen segons el gràfic següent:

“Govern Balear:l’atur baixa respectedel juliol per primeravegada en 14 anys

”

“ PSOE: Menorcaés l’illa que presentamés problemes d’ocu-pació”

“ A Menorca hiha actualment 5.401aturats, 517 més quefa un any

”A l’altra plat de la balança laboral hi tro-

bam un total de 5.401 persones aturades,2.484 dones i 2.917 homos. Per sectors eco-nòmics, es distribueixen segons el gràfic .

En el seu informe de conjuntura, el Go-vern Balear destaca, com deiem al principi,que l’atur baixa per primera vegada en 14

TEXT I FOTOS : P.B.

EEllss sseerrvveeiiss dd’’oorriieennttaacciióó llaabboorraall iiaauuttooooccuuppaacciióó,, aalltteerrnnaattiivvaa aa ll’’aattuurr

FormacióEl Consell de Menorca posa a dispo-

sició dels col·lectius amb dificultats es-pecials per trobar llocs de feina, com arapersones amb discapacitats, un serveid’orientació laboral per ajudar-los a la re-inserció en el mercat de treball. En aquestaspecte, la consellera de treball PilarPons, remarca que “en aquests momentsde crisi és quan fan més falta aquest tipusd’ajudes, tot i no ser competència delConsell, sinó del Govern balear a travésdel SOIB”. I destaca que “fem tot el pos-sible per ajudar a les persones amb mésrisc d’exclusió social i laboral, personesque fa temps que no fan feina, que venende fora i no tenen recursos i persones ambcertes discapacitats”. D’aquesta manera,el Consell ha posat en marxa dins aquestany, a banda del servei d’orientació labo-ral que es dóna principalment a Ciutade-lla, Maó i Alaior, diferents cursos. “Lamajoria ja els hem fet, perquè a l’estiu ésquan la gent troba o té més possibilitatsde trobar feina. Els primers, com el d’O-peracions Bàsiques de Bars i restaurants oCamberar de pisos ja es van fer de febrera maig, per facilitar aquesta entrada almercat laboral en època estival”. En total,35 persones ja s’han beneficiat d’aquests

Acaba l’agost i moltes son les persones que, després d’haver fet feina durant uns escassos dos mesos, tor-nen a l’atur. Els serveis d’orientació laboral i els programes d’ocupació del Govern, gestionats pel SOIBi executats pel Consell molts d’ells, son una bona alternativa per a aquelles persones amb més dificultats.Tanmateix, les retallades autonòmiques també afecten a aquestes ajudes, que en el conjunt de les illes hanbaixat més d’un 50% en un any.

20

““TToottss eellss ccuurrssooss ss’’hhaann oommpplleerrtt iiffiinnss ii ttoott nn’’hhii hhaa aallgguunnss qquuee tteenneennlllliissttaa dd’’eessppeerraa ppeerr eennttrraarr””cursos abans de temporada i 30 més es-peren per començar els nous cursos a par-tir del setembre. La consellera remarcaque “tots els cursos s’han omplert i fins itot n’hi ha alguns que tenen llista d’es-pera per entrar”, el que segurament evi-dencia la necessitat de formació a certscol·lectius amb dificultats especials pertrobar feina.

En aquest aspecte, l’anterior conse-llera de treball de Govern, Joana Barceló,assegura que “han desaparegut del tot elsprogrames extraordinaris, que l’any pas-sat si es van donar. Programes que ajuda-ven als Ajuntaments a contractar apersones que havien esgotat totes lesprestacions i ajudes durant sis mesos perpoder tornar a cobrar algun tipus de pres-tació.” El que per ella significa que “elGovern ha retallat moltíssim en les sevespolítiques actives, i en temps de crisi comel que vivim, amb una taxa d’atur tan ele-vada, és intolerable”.

Orientació LaboralPel que fa als serveis d’orientació i

d’ocupació experimental, gestionats prin-cipalment mitjançant Càrites i la Funda-ció per a Persones amb Discapacitat, jan’han estat usuàries més de 500 personesen el que duem d’any. “El servei d’orien-tació laboral el vam haver de reestructu-rar a finals de l’any passat, i ara es dónacobertura a Alaior, Ciutadella i Maó, que

és on més es necessita”, diu Pilar Pons.Per Joana Barceló això suposa tornar ar-rere. “Abans es donava cobertura a totsels pobles, i ara qui ho necessiti i no hivisqui (a les tres poblacions que si se’ndóna) s’ha de desplaçar.” Els servei d’o-rientació laboral proposa als usuaris unseguiment continu per part dels quatreorientadors, així com dotació d’eines perpoder inserir-se de manera més efectivaal mercat de treball. A dia d’avui, ja hanpassat per aquests servei unes 280 perso-nes, tot i que la previsió per a final d’anyés que s’hagin atès a més de 370.

Pel que fa als programes d’ocupacióexperimental, dins els que s’inclouen elPrograma Experimental d’Ocupació pera persones amb discapacitat i el de disca-pacitat per Malaltia Mental, es destinen a160 usuaris que serien atesos per la Fun-dació de Persones amb Discapacitats Illade Menorca, amb la que s’espera la pro-pera firma d’un conveni per a l’execució.En aquest aspecte, Joana Barceló destacaque “hi ha entrada d’una pregunta parla-mentària sobre la signatura d’aquestsconvenis, que encara no s’han dut aterme dins d’aquest any”. Ambdós pro-grames experimentals van destinats apersones amb especials necessitats al’hora d’incorporar-se al mercat laboral.

El darrer programa és el del ServeiOrientat cap a processos d’acompanya-ment a l’ocupació per a persones benefi-

ciàries de Renda Mínimad'Inserció (RMI) i quetambé està pendent de la signatura d’unconveni amb Càrites, que será qui ges-tioni les peticions d’aquest perfil d’usua-ris.

Tanmateix, el nombre d’aturats segu-eix creixent, especialment després de latemporada, i cada vegada hi ha un majornombre de persones que esgoten les pres-tacions d’atur. En aquest sentit, JoanaBarceló destaca que “les retallades en re-lació a les polítiques d’ajuda a la incor-poració al mercat de treballa son maltesretallades. Hi ha col·lectius moltíssimvulnerables a les illes, com les personesde mitjana edat, o els joves que cerquenuna primera feina. Retallar, per part delGovern, en ocupació i orientació laboralen moments de més dificultat, serà con-traproduent per a l’economia de Me-norca”.

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLATEL: 971 38 29 20

eliris-digital@infotelecom.es

report

“Hi ha entrada d’unapregunta parlamentàriasobre la signatura d’a-quests convenis, que en-cara no s’han dut a termedins d’aquest any”

21

22

TEXT I FOTOS: Maria Dabén Florit

PPaabblloo PPoorrttiillllaa:: ““EEll cclluubb vvooll ccrrééiixxeerr””

El santanderí Pablo Portilla duudes de setembre del 2011 comentrenador i coordinador del

Bàsquet Ciutadella, un club cada vegadamés centrat en la formació dels més petitsen aquest esport després de la desapari-ció del seu equip en categoria sénior.

- Com va trobar la situació del bàs-quet a Menorca en comparació ambSantander o Galícia, on havia estat tre-ballant abans?

- No és molt diferent realment. Aquíhi ha molta més tradició que a Santander.Allà hi ha més tradició de futbol, ambaixò del Racing. A Cantàbria en generalhi ha afició, però el número d'equips enproporció a la quantitat de població quehi ha a cada lloc, aquí és més elevat. I elnivell és més o menys igual, la qual cosavol dir que aquí es treballa bastant millor.

- Creu que el club Bàsquet Ciuta-della ha millorat des de la seva incor-poració?

- Hem millorat en la dinàmica. Hi haequips que han evolucionat més que d'al-tres. Per efectes econòmics hem hagutd'eliminar el de categoria sénior. Tenimcadets, infantils i minibàsquet. Tambétenim escola d'iniciació amb fillets i fi-lletes d'entre 3, 6 i 10 anys, que estanmesclats.

Pel que fa a la millora crec honesta-ment que hem millorat, però no nomésper la meva feina, sinó per la dels altresentrenadors. Hem millorat en organitza-ció. És una feina d'equip. Hem treballatmolt més coordinats. No puc comparar-ho amb abans, perquè no hi era, però arapodem dir que els jugadors podrien en-trenar amb qualsevol equip, perquè femreunions periòdiques, juguem tots el ma-teix estil de bàsquet. Intentam entrenard'una manera el més parescuda possible.Evidentment cada entrenador té el seuestil, però volem que s'entreni i que estreballi per igual.

- Així els deu ser més fàcil als juga-dors passar d'un grup a un altre.

- Clar, aquí tenim alguns grups in-complets, i amb això facilitem el pas d'ungrup a altre de jugadors. Si tu ets mini ihas de jugar en infantil és molt més fàcilper tu com a jugador i no et fan tornar

boig. En això per exemple hem millorat,perquè sé que altres anys no es feia. Feimtambé reunions periòdiques de tècniques,per canviar el tipus de defensa, per ex-emple, i reunions de coordinació per pas-sar jugadors d'un grup a un altre. Crecque esteim treballant molt en equip. Peraixò si hem millorat ha estat gràcies atots. Allò bo és que si veus un dels nos-tres equips fora l'identifiques, saps que ésdel Ciutadella, perquè fa tres coses igualtant d'una categoria o altra. Que semprehi ha coses que per edat no es poden fer,però diguem que l'essència del joc és lamateixa.

- Creu que la desaparació del Me-norca Bàsquet pot afectar a la situació

El coordinador de Ciutadella Bàsquet explica l'evolució del club des de la seva arribada l'any passat i lesiniciatives que s'han pres per captar nous jugadors.

“ Crec honesta-ment que hem mi-llorat, però nonomés per la mevafeina, sinó per ladels altres entrena-dors”

23

hagin practicat mai aquest esport, estrobaran ja amb un equip de cert ni-vell?

- Entrenaran directament al grup queels correspondria, perquè tampoc nocreim bo pintar-ho molt polit i que des-prés es trobin amb el que no és. Aquí en-trenen tres dies a la setmana, hora i mitja,amb un entrenador que exigeix fins a certpunt. Perquè no ens enganyem, és un es-port de competició. Entraran directamenta l'equip que els correspongui i entrena-ran normal. Evidentment en aquestesdues setmanes de prova si veim que hi hapersones que no tenen el nivell esperat elsentrenadors tenim el marge de maniobraper poder modificar la nostra sessió i quela persona es pugui integrar. Simplementes baixarà un poc el llistó perquè els ju-gadors nous no es frustrin i vegin quepoden jugar. Realment si no saps res imenys dels que estem fent la captació,que són fillets d'iniciació i minibàsquet,si ets continu entrenant et poses més omenys al dia en un mes. Perquè excepteen contades ocasions els altres van moltavançats. És una edat en què els filletssón autèntiques esponges i que en un meso un mes i mig poden jugar igual que elsaltres. No seran els millors jugadors alprincipi, però no es notarà que han co-mençat aquell any.

de l'esport a l'illa?- A nosaltres probablement no, però sí

que a la llarga ens pot arribar a afectar.Que un esport surti a la premsa, a la tele-visió, sempre ajuda. Que en els JocsOlímpics Espanya hagi aconseguit meda-lla de plata jugant bé contra els ameri-cans, sempre ajuda. Igual que ajuda queel futbol guanyi l'Eurocopa. Al final elque es veu a la tele és el que els filletsvolen fer. La guerra del bàsquet amb elfutbol és difícil, perquè el futbol està les24 hores a la televisió. De fet hi ha doscanals que només es dediquen a aquestesport. Segurament ens afectarà la des-aparició de l'equip d'ACB. A Cantàbriaens va passar amb la desfeta del Lobos,que era l'equip que nosaltres teníem enaquesta categoria. La gent ja no ho viviade tan aprop.

- El pròxim 17 de setembre inicienamb el Ciutadella Bàsquet unes jorna-des gratuïtes de dues setmanes anome-nades PromoBàsquet, perquè els filletsi filletes tastin el bàsquet i el seu equip.És perquè ha baixat el número de ju-gadors?

- Més que per la baixada de jugadorsés perquè el club vol créixer. Volem mésfillets perquè, com més n'hi hagi més fa-cilitat hi ha que en surti algun que siguimitjanament bo. Pel que fa a la nostra si-tuació econòmica, les subvencions hanbaixat, tenim unes despeses fixes com lafederació, l'equipació, el material... Ensmantenim de les quotes, que són una ne-

cessitat recíproca. Com més fillets tin-guem més èxit esportiu tindrem, peròtambé més sanejament econòmic. No hoamagarem. Però sobretot ens interessaperquè el club cresqui. La directiva delclub és amateur, el dirigeix perquè liagrada. I vol veure el club amb certa vida.I si veus que no tens el número de filletsque esperes, que alguns equips estan in-complerts, t'interessa omplir aquestsbuits. D'aquí ha sortit com a necessitatimperiosa. El que intentem és tenir lamajor base possible perquè d'aquí unsanys poguem tenir els equips grans com-plerts. Ens interessen fillets de primària.Som un club formador, la finalitat mà-xima no és guanyar competicions. Undels premis que vam tenir l'any passat vaser el de subcampions en totes les cate-gories, perquè l'Alcazar és un equip con-tra el que no podem competir, són eldoble que nosaltres. Però tal vegada elmajor premi del que podem estar orgullo-sos és que ara de les que han acabat en ca-tegoria femenina, la que ha volgut seguiramb el bàsquet ho ha pogut fer a Barce-lona, on li hem trobat un equip.

- És un mèrit pel propi entrenador.- Sí, sobretot ara que no tenim equip

sénior. És més donar l'oportunitat als quese'n van a estudiar a fora per poder se-guir amb un altre equip de cert nivell. Sinosaltres aquí som capaços d'enviar gentfora a jugar, és un alicient.

- I els fillets i filletes que ara entrinen les dues setmanes de prova i no

entrevista

24

Olímpic Menorca, es va realitzar el primertiratge de lliga, després del descans esti-val, en la modalitat de pistola foc centralque a més era una competició classifica-tòria IGA-Menorca.

En aquesta modalitat s'utilitzen pisto-les o revòlvers de gran calibre i es disparaa una diana situada a 25 metres en duesfases, una de precisió i una altra de velo-

citat.

Els tres primers classificats van ser elssegüents:

1 º Lorenzo Marques Llorens 559/6002 º Pere Portella Salord 532/6003 º Francisco Pons Sintes 511/600

esportsRReessuullttaattss ddee TTiirr OOllíímmppiicc

Carabina lleugera 3x20El passat diumenge 2 de setembre, a

les instal·lacions esportives del Club TirOlímpic Menorca, es va celebrar un cam-pionat de tir en la modalitat de carrabinalleugera 3x20.

En aquesta modalitat s'utilitzen carra-bines de petit calibre i es realitzen 60 tretsa una petita diana situada a 50 metres, 20en posició estesa, 20 de peu, i 20 genollen terra.

Els tres primers classificats van ser elssegüents:

1 º Pedro Portella Salord 577/6002 º Jaume Camps Torres 551/6003 º Ignacio Viu Pons 536/600

Pistola foc centralEl passat diumenge 2 de setembre, a

les instal · lacions esportives del Club Tir

TEXT i FOTO: Setmanaris i Revistes S.L.

25

09.- Cuido personas mayores en el domicilio. También hago tareasde limpieza. Seriedad y con experiencia. Tel: 632 43 60 60- Marcela.- Busco trabajo como ayudante de cocina, pinche ofriegaplatos en la zona de Ciutadella. Con mucha experien-cia. También como mozo de almacén, reponedor, peón de lim-pieza o similar. Responsable y muy trabajador. Tel. 655 27 2511. Lluís.- Mujer brasileña, con mucha experiencia en la atención a per-sonas mayores y cuidado del hogar, busca trabajo. Disponibili-dad mañanas y tardes. Tel. 629 81 50 24 - Marcia.- TRABAJADOR AGRÍCOLA , con muchos años de experiencia,busca trabajo en finca o predio. También de jardinero, peón delimpieza o mozo de almacén. Tel: 658 08 78 33 - José.- AYUDANTE DE COCINA con mucha experiencia se ofrece paratrabajar. Total disponibilidad. Tel. 696 59 33 52.- AYUDANTE DE COCINA con experiencia se ofrece para traba-jar. También para pinche o friegaplatos. Con vehículo propio.Tel. 698 73 03 84.- Joven de 28 años se ofrece para trabajar de ayudante o pin-che de cocina, friegaplatos, reponedor de supermercado, ayu-dante de camarero o repartidor. Responsable y muy trabajador.Con carnet de conducir. Tel. 654 06 67 88 - Miguel.- Bosco Domingo Servera, Servei de Fisioteràpia a domicili, le-sions treumàtique, esportives, patologies reumatològiques i decolumna vertebral, Reabilitació, contractures musculars, mas-satge, tractament de dolors..etcHoraris a convenir. Telèfon 628452037, e-mail: boscodo-mingo@hotmail.com.- Busco trabajo de mantenimiento: pintura, jardinería y peque-ñas reformas. También como repartidor, friegaplatos, peón delimpieza u otro empleo similar. Tel. 663 72 58 12 - José Antonio.- ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza.También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén.Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36- – EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS- Venc segadora de gespa eléctrica amb recollida de cable auto-màtic. Preu a convenir. 609 336 863- Vendo vitrocerámica compacta, con horno eléctrico, casi nueva. 300euros. Antes del 7 de agosto. Tel. 667 663 604– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES- Se vende Suzuki GSR 600, año 2009. Nacked. 9.000 Km.Precio a convenir. Tel.: 971 48 14 68 - 676 853 230– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Per impediment de anar a caçar venc Pointer mascle de 3anys, ensenyat per perdiu i cegues. 100 euros. 609 336 863- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254- Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254- Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel.626 000 254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- Mujer de 24 años se ofrece para trabajar de limpieza, ayu-dante de cocina o friegaplatos. Tel 639 88 10 24. Zona de Ciu-tadella.- Hola, soy Carmen y busco trabajo de limpieza (apartamen-tos, chalets, oficinas, escaleras, locales). Tengo mucha experien-cia en este sector y soy eficaz y muy trabajadora. Tel. 677 04 93

26

Aprofitar s’aigua (I)M’agradaria ser capaç de poder es-

criure un article sobre es curs de s’ aiguadels darrers anys a s’ illa de Menorca. Perfer-ho m’hauré de valer de coses conta-des pes nostres avis i d’algunes altres quehe trobat escrites a llibres molt antics. Perexemple, el senyor Josep Riudavets Tu-durí en es segle XVIII ja va escriure queses persones grans de s’ època deien quequan ells eren al·lots plovia més. Ara, aprincipis del segle XXI també el vellsdeim, sense por d’ equivocar-nos, queplou menys que quan érem al·lots. Fa mésde cinquanta anys que no hem vist cap di-luvi ni una borrasca que duràs set o vuitdies sense aturar de ploure. Està ben com-provat que de cada vegada plou menys.

També he sentit contar que tempsmolt enrere, principalment pes termes deFerreries i des Mercadal, només sembra-ven es costers, perquè ses terres planesquasi sempre estaven tapades d’ aigua.Diuen que es pagesos sempre havien dedur polaines per transitar pel camp per-què hi havia moltes sangoneres i s’afer-raven per ses cames.

Des de baix de sa Costa Vermella finsa sa Costa de sa Quadra (ço que ara endiuen es Pla Verd), abans li deien es PlaErm, perquè sempre hi havia aigua i no elpodien llaurar. Expliquen que els angle-sos van manar fer-hi síquies, gràcies a sesquals van poder escórrer s’ aigua i el vanpoder cultivar.

Quan era al·lot, sentia contar a unhome d’edat que recordava Alfurinet comun des llocs més flacs des terme. Tot i quetenia molt gran, tot era jonquet, i no s’hipodia cultivar per sa gran humitat quesempre hi havia. Es propietari va fer crearun torrent i diferents síquies per treure s’aigua, i amb es pas des temps va arribar aser un des llocs més bons des terme deCiutadella; açò sí, molt terreny que arapertany a sa Font Santa era seu. Moltagent hi anava a sembrar un hort de me-

lons i un altre de monyacos, amb sa con-dició de dur una carretada de fems per as’ hort.

On ara hi ha “es llac” de Cala enBosch, abans era una planada de terra ons’ acumulava molta aigua i no tenia sor-tida; hi naixien canyes, canyet, joncs i di-ferents plantes que cerquen sa humitat; lideien s’ estany de Son Xoriguer.

A Bellavista també hi havia un trosmolt humit, a sa marina d’ Algaiarens hiha sa Bassa Verda, que quasi sempreanava plena d’ aigua, i també hi havia saBassa de Sant Pere, en es terme d’Alaior,que deien que era molt gran.

A mon avi que era d’Alaior, a vega-des li sentia contar que un dia uns quantsbergants per fer una broma van dur unabarca dins sa bassa i s’hi van posar de-dins. Van fer unes quantes voltes i quanvan estar cansats van cridar un parelld’homes que feien feina per allà i els vandir: “Anau a dir an es batle que ha arribatun barco, a veure si mos dóna permís perdesembarcar”. Aquells homes van seguirsa broma i van anar a rallar amb es batle.Era es temps d’epidèmies de pesta, i nor-malment quan arribava un barco de l’es-tranger no deixaven desembarcar ningú

fins passats quaranta dies; volien assegu-rar-se que no duguessin cap malaltia (açòera posar “en quarantena”). Es batletambé va seguir-los sa broma i els va en-viar sa Guàrdia Civil amb s’ ordre quefins passats quaranta dies no podrien de-sembarcar. Va dir que li sabia molt degreu, però que sa seva obligació era fercomplir sa llei. Es familiars des jovescada dia els havien de dur menjar, si béallò només va durar tres o quatre dies jaque es batle va tenir compassió. Sa bromaels va sortit un poc cara.

Rallarem ara des xorriaments. Erencom a fontetes que donaven molt pocaaigua, no es podien dir fonts. Aquestespetites quantitats d’ aigua brollaven dedins sa terra o per una encletxa de sapenya. On eren més abundosos era a sapart de La Vall i a sa zona de tramuntanade Ferreries i es Mercadal. A qualcun hifeien una abeurada, i donava prou perquèbegués es bestiar de sa finca i moltes ve-gades encara en sobrava. Ara pràctica-ment tots aquests xorriaments s’hansecat.

TEXT: TÒFOL CAPÓ

Converses d’antany

27

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2CIUTADELLA DE MENORCATel. 971 38 34 76 Móvil 610937827E-mail: inmob.anglada@terra.eswww.inmobiliariaanglada.com

Inmobiliaria

ESPECIAL GRANDES OFERTAS

CHALET INDIVICUAL EN CALA BLANCA RECIÉN REFORMADO. Parcela de 322 m2. Edificados: 86m2. Compuesto de 2 dormitorios con armarios empotrados, comedor-estar, cocina, baño, calefacción,garaje, terraza cubierta cerrada, jardín, barbacoa y derecho a vuelo. Semiamueblado.Precio Ocasión: 159.000 €€.CHALET INDIVIDUAL EN CALA’N BOSCH. Parcela de 400 m2 y vivienda de 96 m2 más piscina.Consta de 3 dormitorios dobles, 2 baños, comedor-estar, cocina, terraza cubierta, aire acondicionado,piscina y jardín. Amueblado y equipado. Precio gran oferta: 218.000 €€.CHALET INDIVIDUAL A ESTRENAR EN C. MORELL. Con vistas al mar. Tiene una parcela de 1.240m2 y una edificación de 340 m2. Dispone de piscina de 70 m2, 4 dormitorios dobles, vestidor, comedor-estar de 50 m2 con chimenea, cocina de 40 m2, , 2 baños, aseo e hidromasaje. Excelentes acabados(entre otros: Carpintería interior de teca y calefacción en el suelo).Antes: 1.200.000 €€. Precio Gran oferta: 650.000 €€.HORTAL EN SANT AGUSTÍ (EN CIUTADELLA) con un terreno de 464 m2 y una caseta de 39 m2 edifi-cados (3 departamentos juntos). Dispone de aljibe, barbacoa, árboles frutales y paredes bien valladas.Dispone de agua con contador. Dispone de Ibi urbana.Antes: 145.000 €€. Precio gran ocasión: 93.000 €€.HORTAL CON EDIFICACIÓN EN SON AIET. 1.500 m2 aprox. de terreno y edificación de 90 m2 aprox.Dispone de 2 dormitorios dobles (posibilidad de un 3º), lujoso comedor-estar, amplia y reformada cocinaindependiente, cuarto de baño, barbacoa, 2 trasteros, cobertizo, gallinero, establo y paredes bien valla-das. Precio Oferta: 211.150 €€.GARAJE-LOCAL CON DERECHO A VUELO. 70 m2 edificados. 4’10 m. x 14’40 m. + patio y aseo. Todoedificable. Dispone de luz eléctrica, agua y clavagueram. Se pueden edificar 2 plantas y altillo.Antes: 130.000 €€. Precio Ofeta: 100.000 €€. Negociables.LOCAL COMERCIAL MUY CÉNTRICO de 120 m2 aprox. Todo planta baja. Recién estrenado: 3 años.Dispone de tienda, trastero, almacén, despacho, taller y cuarto de baño. Preinstalación de aire acondi-cionado. Precio Oferta: 214.000 €€.PLANTA BAJA CON ENTRADA INDEPENDIENTE. Consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina,baño y pequeña terrazita. Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da a plaza peatonal.Antes: 157.500 €€. Precio Gran Ocasión: 132.000 €€. PISO INDIVIDUAL CON GARAJE. La vivienda consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina indepen-diente, baño, terraza y vuelo edificable. Total construido en 1ª planta: 90 m2 aprox. Garaje de 90 m2aprox. más. Antes: 186.000 €€. Precio Ocasión: 154.500 €€.PISO A ESTRENAR EN 1ª PLANTA A ESTRENAR. Con ascensor. Consta de 2 dormitorios, comedor-estar con boinder, cocina, cuarto de baño y terraza lavadero. Antes: 155.000 €€. Gran Oferta: 99.800 €€.

28

Nuestro más sentido pésame

Dia 6 de setembre farà 50 anys que na Lluïsa i en Lu-ciano es van casar i tota la família els volem felicitar.

Per molts anys.

Desde la Junta Local en Ciutadella de la AsociaciónEspañola contra el Cáncer queremos expresar nuestromás sentido pésame a la familia y amistades de la Doc-tora, Oncóloga del “Hospital Mateu Orfila”, CatalinaAbal Curras, igualmente hacerlo extensivo a las personesallegadas a su enorme humanidad.

Numerosos pacientes, usuarios de esta Junta Local,quieren hacer constar también su dolor por esta perdidatan repentina y dolorosa y darle las gracias por sus aten-ciones y cuidados, siempre más allá de lo estrictamentemédico, que hicieron más llevadero el periodo de dia-gnostico y tratamiento de la enfermedad.

Junta local de AECC Ciutadella.

Noces d’oropinió

• • • • • • • • • •

�� �� BERTO VAQUERO,BERTO VAQUERO, davanter del Penya Ciutadella que

va marcar el primer gol del seu equip a Son Marçal a la Tercera

Divisió.

* * * * *

�� �� FEDERICO BOSCH,FEDERICO BOSCH, primer president del Penya Orient,

ara Penya Esportiva, que va fer el toc d'honor en el primer partit

dels de Son Marçal a Ciutadella.

* * * * *

�� �� JOAN PONS ÁLVAREZ,JOAN PONS ÁLVAREZ, Fill Il·lustre de la ciutat és una

de les personalitats que juntament amb l'olímpic Albert Torres i

el cantant Cris Juanico forma part de la campanya "Vull que

torni s'Atlètic".

* * * * *

�� �� SÍLVIA VILLALONGA GARCÍA,SÍLVIA VILLALONGA GARCÍA, arqueòloga i

codirectora de l'excavació de la naveta de So n'Olivaret, feina

que està ara exposada a la Sala Municipal d'Exposicions El

Roser.

* * * * *

�� �� RAMON JESÚS,RAMON JESÚS, pintor català resident a Ciutadella que

ha obtingut un gran èxit a la seva exposició del Roser amb més

de 7.000 visites.

* * * * *

�� �� GABRIEL JULIÀ SEGUÍ,GABRIEL JULIÀ SEGUÍ, és l'autor del tom de

l'Enciclopèdia de Menorca: "Història de la Música" que va ser

presentat la setmana passada a Ciutadella.

* * * * *

�� �� JOSEP MONCADA,JOSEP MONCADA, que en els darrers cinc anys ha

ocupat el càrrec de ecònom diocesà, ha donat el relleu a

Santiago Faner pel proper quinquenni.

Atentos a la jugada: según el coordinador de la política delGOB Miguel Camps arremete y vuelve a remeter sobre eltema de las playas vírgenes masificadas, y en realidad tienetoda la razón, y es que en verano se tendría que prohibir quelos turistas o la gran masa humana como dice el coordinadorvayan a la playa, además los turistas en los hoteles tienen pis-cina, ¡pues que la usen! Y nada de playa, de todos modos yo

propondría al Consell dar pases a los turistas pagando, ¡claro esta! Una cantidadrazonable con bonos especiales más económicos, en caso de querer ir a mas de unaplaya virgen, esto seria como una cartilla de racionamiento y así se habrían aca-bado las aglomeraciones, y de esta manera el GOB podría celebrarlo con cham-pán y ser mas feliz ya que abría recuperado unos cuantos metros de arena; y enun par de años habríamos regresado a los años 50 donde todo era verde, no habíacasi coches, y si íbamos a las playas íbamos a pie y el mas privilegiado iba en bi-cicleta, una BH de aquellos tiempos, aquello si que era felicidad llegabas a Ma-carrella y ¡¡ala!! Toda la playa para ti, y ahora ya ven, según ese gran coordinadordel GOB cuenta que el año pasado tanto Macarelleta como Cala Mitjana solohabia 4 metros cuadrados de arena por persona, ¡terrible verdad! hay que ponercoto sea como sea, de momento ya se ha trasladado el aparcamiento de Cala Mit-jana a mas de un kilómetro y así a lo mejor se consiguen 6 metros cuadrados envez de cuatro, aunque yo creo que a este paso lo que se va ha conseguir es una hec-tárea por persona, ¡ah! Eso si, ¡que venga mucho turismo! Y sobre todo de cali-dad, y los que tienen mas de sesenta años que se queden en la península o en supaís de origen ya que no les conviene coger un sofocón si se deciden ir a una playavirgen, y es que los safaris aquí se hacen a patita y nada de coches todo terreno.Una pregunta ¿se han fijado ustedes que todas esas payasadas solo ocurren enMenorca? No hay ningún lugar de España que pasen estas aberraciones anti tu-rísticas, y luego vemos estadísticamente que vamos perdiendo turismo cada año,¡Muy buena política! ¿A que si?

Seguimos: según ese coordinador hace muy buenas comparaciones; dice asíen uno de sus titulares “EL TEATRO DE LA PLAYA” y dice: que si vamos al te-atro y no hay entradas nos aguantamos y no se nos ocurre querer entrar a la fuerza,si no que optamos ir el día siguiente, así que a partir de ahora ya no vamos a laplaya, ¡vamos al teatro! ¡Que clase verdad! ¡Ah! No olviden que hay que ir prontoantes de que suban el telón, si no, tienes que volver al día siguiente. Una de las ven-tajas de ir al teatro de algunas playas es que te avisan por el camino con cartelesdigitales anunciándote si hay localidades o están agotadas, en caso de no haber lo-calidades no queda mas remedio que dar un golpe de volante y a casa, otra de lasventajas es que al terminar la función no se aplaude, y la desventaja es que pormuy buena que sea la obra con los dos kilómetros de caminar, uno de ida y el otrode vuelta te vas cabreado y echando chispas, y no recomiendas a nadie el bodriode la obra, así que ya lo saben si quieres sufrir al teatro, y no se olviden de llevarseun Water portátil ecológico, agua, tiritas para los pies y algo de comer, y si contodo eso ha sobrevivido, rece a San Martín de Porres, eso le aliviara.

Una de las noticias que nos ha sobrecogido esta semana pasada ha sido lamasacre de gallinas en el Canal Salad, según la prensa dicen que se cargaron aunas 45 gallinas inocentes a perdigonzazo limpio. Yo me pregunto ¿Qué habíanhecho estas pobres gallinas para ser asesinadas vilmente? Sea lo que fuere esto nose hace así, las gallinas se cazan en red o montando un gran gallinero, lo que nopuede ser es que se irrumpa en dicho canal con rifles de aire comprimido y conmira telescópica y cargarse a medio centenar de pobres animalitos, ¡vamos hom-bre! ¿Quién seria el iluminado que dio la orden? ¡Desde luego se las trae! Vayaespectáculo que hemos dado, no es raro que La Protectora de Animales hayanpuesto el grito en el cielo y con toda la razón del mundo; esto parecía una de esaspelículas americanas, lastima que faltara un helicóptero para terminar el cuadro.En fin, ha sido vergonzoso, y menos mal que no se les ocurrió usar un lanzalla-mas ya que solo hubiera quedado un solar, y es que en Ciutadella somos así dechulos.

José Cleofé Estévez

Crónicas fantásticasy alucinantes

29

El primer dia defeina tothom parlava deles excel·lents vacancesque havia passat enguany,malgrat la crisi. Potser síque el somni d’anar a Me-

norca s’havia encongit desde Maó passant per tots els altres pobles iarribar a Ciutadella.

Vivim un temps dur, deien, i ja veuràsel què ens espera.

És clar, ni un mot sobre els que no ha-vien passat de Ciutadella, o sobre els queno havien sortit del hotel de tot inclòs o d’aquells quevaren tenir la sort de poder visitar algunes platges vergescom, Macarella, Cala Turqueta, Son Saura, Cala MorellLa Vall, i algunes altres platges de Menorca amb el re-cord de que anessis on anessis, sempre estava ple degent.

Així va ser el primer dia, a l’hora del cafè, repesantles vacances passades.. Però va venir el segon, i el ter-cer... i la primera setmana... i “les coses de cada dia”, lesnormals, les ben conegudes amb els seus ritmes i exigèn-cies han anat agafant protagonisme. En molt poc tempss’ha difuminat aquell Agost de la moguda i tot torna comabans, conegut i quotidià.

“Les coses de cada dia” cadascú se les sap. No sónles mateixes als 20 anys que als 40, si hom viu amb pa-rella, en solitari o en comunitat, si és home o dona, si tre-balla per a ell o ha de fitxar per altri, si hi ha fills o nets,si......

Però tenen molta importància aquestes coses perquèsón de “cada dia”.

Potser val la pena de pensar-hi en les teves “coses decada dia”. Menudes, necessàries, repetitives, cansades,conegudes, no gaire sorprenents,... sempre poden esde-venir motiu de malestar, avorriment, buidor... o relació,felicitat, servei, densitat i fe.

Quines són les “coses de cada dia” que més et costen ?Quines aquelles que tenen una llavor de goig ?Quines les que realment fan servei ?Segurament un dels secrets del possible goig de viure

sigui que “les coses de cada dia” vagin esdevenint unapossibilitat de bona relació.

Poden “les coses de cada dia” augmentar la qualitatde relació amb les altres persones?. I no podríem mirarde que esdevinguin motiu de millorar la relació amb nos-altres mateixos?

Podria també passar que una persona més important,sobre tot si ets creient hi sigui present en “les coses decada dia”.

T’imagines, aleshores, la densitat que poden tenir ?.Què en penses de tot plegat?...................De segur que totforma part de la vida , però hi ha coses que mai mésseran esborrades del nostre record i aquestes ens ajuda-ran a viure en més plenitud, i més si són coses de cadadia.........

Andreu Genestar Sabater

Les coses de cada dia

opinió

30

Ses pàgines d'en Bep d'Cuina nostra

Roberto Coll Vinent publicava a la portada de l'Iris un articleque sota el títol de "Turismo masivo" analitzava els pros i els con-tres de la nova indústria, el turisme, a la nostra illa. Fa 50 anysColl Vinent ja xerrava de la perillositat de la carretera general i dela seva incapacitat d'acollir tràfic de manera fluïda a l llarg de latemporada d'estiu, cosa que encara és un problema endèmic.

A la seva "Instantánea" l'apotecari Martí Bella ens parlava del'ona de calor patida al llarg del mes d'agost i que els estiuejants en-cara no davallaven a poble.

Joan Timoner Petrus, poeta alaiorenc, publicava en català itambé a la portada el sonet "Pregaria íntima".

Es publicava part d'un article del recordat reverend FernandoMartí Camps sobre el descobriment i l'excavació de la Basílica Pa-leocristiana de Son Bou al 1952, amb motiu dels primers 10 anysdel seu descobriment.

El Club Nàutic de Ciutadella convocava la seva Junta Extraor-dinària per a renovar els càrrecs de: secretari, comodoro i cinc vo-cals. També s'explicarien les gestions fetes pel nou local.

L'Atlètic de Ciutadella perdia per 2-3 davant el Menorca alcamp de Sant Nicolau. L'actual camp de Sant Antoni estava enconstrucció.

El Iris 7 de setembrede 1962

Macarronada ambsobrassadaIngredients: 1/2 kg de pasta de macarrons, 250 g de carn capo-lada meitat vedella i meitat porc, 100 g de sobrassada tendra o pastade sobrassada, formatge vell de Menorca ratllat, mantega de Menorca,1 pot de conserva de tomatigat, 1 cabeça d’alls, 1 fulla de llor, aigua,oli d’oliva, moraduix i sal.Elaboració: Bullim els macarrons amb aigua, un pessic de sal, unraig d’oli i la cabeça d’alls sencera el temps que indiqui el sobre dela pasta. Quan siguin cuits els posam dins un escorredor, els passamper aigua freda i els deixem degotar.Dins un tià de terra amb oli d’oliva sofregim la carn capolada ambun parell de grans d’all picats i la fulla de llor. Quan la carn comencia daurar-se hi afegim la pasta de sobrassada, deixam que es cogui afoc ben dolç devers cinc minuts i tot seguit hi incorporam el pot detomatigat i un pessic de moraduix. Deixam que tot es ben confiti unscinc minuts més i remenam de tant en tant. Finalment hi afegim elsmacarrons, ho ben remenam i quan estiguin ben impregnats del so-fregit, hi espolsam per damunt el formatge ratllat al gust, hi repar-tim tres o quatre nous de mantega i ho enfornam uns 10 minutetsa 1800, fins que el formatge quedi ben gratinat.

· El nou tom de l'Enciclopèdia de Menorcadel que és autor Gabriel Julià Seguí.· La primera victòria del Penya Ciutadella a laTercera Divisió en el seu primer partit a casa.

· El resorgir de l'Atlètic de Ciutadella.· Que els metges assegurin que atendran als immi-grants sense papers.· Les pluges que han caigut a principis de setmanaque seran bones pel camp, després de gairebé qua-tre mesos de sequera.· Que les obres del Teatre des Born avancen a bonritme.· Que el Consell netejarà els boscos i marines de l'illaper a minimitzar el risc d'incendis.· Els balls de saló que van animar la plaça des Pinsde Ciutadella.

31

· El sobrecost que pateix Menorca per la sevadoble insularitat, ja que tot primer sol passar per Ma-llorca abans d'arribar aquí.· La matança de galls i gallines al Canal Salat a tir decarabina amb mira telescòpica i la prohibició de la

policia de fer fotos i fer esborrar-les als que les van fer.· Que mentres a altres indrets es fomentin la vida al carreramb terraces i concerts, a Ciutadella fem tot el contrari.· Que el Consell i l'Ajuntament de Maó aprofitin les festersde Gràcia per a fer propaganda als mercats polonès i nipó.· Que paraules com: ensaïmada, dolça, gualdrapa... Ara re-sulta que són paraules pròpies de les Festes de la Mare deDéu de Gràcia de Maó.· Les poques ajudes i facilitats que donen els bancs als petitsempresaris, i mentres tant els governs els engreixen.· Que malgrat el gran risc d'incendis encara hi ha qui llençallosques de cigarretes per la finestra del cotxe.

Dites i refranys...- Arc de Sant Martí es capvespre, demà farem sa festa.

PARENÒSTIC DEL MESDE SETEMBRE DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,12 i es va pondre a les 20,15 h.Dia 30 el sol sortirà a les 07,40 i es pondrà a les 19,28 h.

LES LLUNES DE SETEMBRE

Dia 8 lluna minvant en Bessons.Dia 16 lluna nova en Verge.Dia 22 lluna creixent en Capricorn.Dia 30 lluna plena en Àries.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSÉs el mes per sembrar cols tardanes, lletugues, pastanagues,

espinacs, raveguins i bledes. Si plou al setembre es poden apro-fitar les primeres saons per sembrar fesols i civada. Se sembrenles llavors de ceba i s’han de podar els ametllers. És bona èpocaper llaurar i posar fems a les terres d’hortalisses.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que el servei d’atenció als clients de l’IB Salut que s’han derenovar la tarja sanitària no ha estat operatiu a principis d’a-questa setmana per mor d’una avaria en el sistema informàtic.• Que dimarts era la festivitat de Santa Rosalia, i avui divendresho celebraran amb festa els veïns d'aquest carrer tan santjoa-ner.• Que aquest cap de setmana comencen a partir els joves uni-versitaris menorquins cap el seus respectius centres, la majoriaubicats a Barcelona.• Que els regidors de l’Ajuntament de Ciutadella tampoc cobra-ran la paga extra de Nadal. Així ho han decidit aquesta set-mana.• Que Fires i Congressos de les Illes Balears no posa les cosesfàcils a l’Ajuntament de Ciutadella per a que organitzi fires. Siés més un engrony que una ajuda, a lo millor convindria fer-lodesaparèixer i els ciutadans ens estalviaríem uns quants euros.• Que la doctora Catalina Abal descansa en pau, acompa-nyada de tants i tants pacients seus a qui va ajudar a traspassaramb la seva humanitat i delicadesa.

Ens demanam...• Tindrà èxit la iniciativa del Consell Insular i l’Ajuntament deMaó de convidar turoperadors japonesos i periodistes polonesosa les festes de la Mare de Déu de Gràcia?• Atorgaran les institucions l’interès social al projecte de cam-ping a So Na Parets Vives després de comprovar que el promo-tor ha fet desaparèixer diversos elements d’un assentamenttalaiòtic protegit?• Seguiran l’exemple dels regidors de Ciutadella els membresde les altres institucions polítiques de Menorca, de Balears i del’Estat, i renunciaran a la paga extra de Nadal?• Trobarà l’Ajuntament de Ciutadella el doblers necessari per apoder equipar com toca el Teatre Municipal des Born?• Viurem un inici de curs tranquil als centres docents de Me-norca, malgrat les retallades de personal anunciades des de laconselleria d’Educació?

Divendres dia 7, Regina, Melcior.Dissabte dia 8, Gràcia, Adela.Diumenge dia 9, Pere Claver.Dilluns dia 10, Nicolau, Climent.Dimarts dia 11, Jacint.Dimecres dia 12, Nom de María.Dijous dia 13, Joan Crisòstom.

SALA 1 LAS AVENTURAS DE TADEO JONES 3D

DURADA: 85 min DIRECTOR: ENRIQUE GATO APTA

A causa d'una confusió, Tadeo, un paleta somiador, serà presper un famós arqueòleg i enviat a una expedició a Perú. Ambl'ajuda del seu fidel gos Jeff, una intrèpida professora, unlloro i un buscavides, intentaran salvar la mítica ciutat per-duda dels inques d'una malvada corporació de caçatresors.

DEL DIVENDRES 7AL DIJOUS 13

CADA DIA

A LES 18’00 HI

A LES 19’00 H

SALA 2 LOS MERCENARIOS 2

DURADA: 102 min DIRECTOR: SIMON WEST 16 ANYS

A "Els mercenaris 2", Barney Ross (Sylvester Stallone) i el seuequip es tornen a unir quan el senyor Church (Bruce Willis) els re-cluta per encarregar-se de un treball aparentment senzill. No obs-tant això, tot i semblar diners fàcil, les coses es torcen i un delsseus membres és brutalment assassinat, el que impulsa a la restadels seus companys a buscar venjança. L'equip, entestat a resca-balar, va deixant un rastre de destrucció al seu pas entre les forcesenemigues, sembrant el caos, per acabar trobant una amenaça in-esperada: cinc tones de plutoni apte per a ús militar, una quantitatmés que suficient per canviar l'equilibri de poder al món.

DEL DIVENDRES 31AL DIJOUS 6

CADA DIA

A LES 20’15 H

SALA 2 EL IRLANDÉS

DURADA: 96 m. DIRECTOR: JOHN MICHAEL MCDONAGH 12 ANYS

Gerry Boyle és un excèntric, groller i subversiu policia irlandès queha col · laborar amb un més que avorrit agent de l'FBI per detenirun grup de traficants de drogues que estan amenaçant la tranquil· litat del comtat de Galway. "El Irlandès" és la pel · lícula més ta-quillera de la història a Irlanda i la gran guanyadora dels PremisIFTA de l'Acadèmia Irlandesa: Millor Pel · lícula, Millor Director, Mi-llor guió, Millor Actor de Repartiment.

DEL DIVENDRES 31AL DIJOUS 6

CADA DIA

A LES 21’15 H

APLICACIÓ NOVA NORMATIVA IVAA PARTIR DEL DIA 1 DE SETEMBRE DEGUT A L’INCREMENT DE L’IVA EN EL PREU DE LES ENTRADES, QUE PASSA DEL 8% AL 21%,

L’EMPRESA CINEMES CANAL SALAT, S.L. ES VEU OBLIGADA A INCREMENTAR LES TARIFES DE LA FORMA SEGÜENT:ENTRADES CINEMA DIGITAL: INCREMENT DE 50 CTS.ENTRADES CINEMA 3D: ES MANTENEN ELS PREUSENTRADES ÒPERES : ES MANTENEN ELS PREUS

D’AQUESTA MANERA, L’EMPRESA ASSUMEIX PART DE L’INCREMENT DE L’IVA EN LES ENTRADES DE CINEMA DIGITAL I LA TOTALITAT ENLES DE 3D I ÒPERES, PER TAL DE FACILITAR L’ASSISTÈNCIA DEL PÚBLIC A LES DIFERENTS SESSIONS I ESPECTACLES.