iris 20-4-2012
DESCRIPTION
INFORMACIO I CULTURATRANSCRIPT
Ciutadella de Menorca, 20 d’abril de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.519
El “Rápido del Puerto” deCape Balear és retirat de
les aigües del port de Sóller6 anys després
Hotel de ciutat o seu delPalau Judicial, opcions
per a Can Saura
Na Rosita sa perruquera,una emprenedora
en el segle XX
Menorca en elNew York Times
La nostra illa protagonitza un reportatge ala secció de viatges del New York Times.
Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112
Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22
FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 20 PLAÇA NOVA Plaça NovaDissabte dia 21 OLEO Federico Pareja, 54Diumenge dia 22 MOLL Eivissa, 50Dilluns dia 23 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dimarts dia 24 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimecres dia 25 MARCH Plaça Jaume II, 5Dijous dia 26 MOLL Eivissa, 50Divendres dia 27 MARTÍ-SUREDA Plaça Colón
S E T M A N A R I
AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)
PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI
CAMÍ DE SA FAROLA
CAMÍ DE SA FAROLAPOICI
CANAL SALAT-PLAÇA PINS
07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00
14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*
07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30
14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*
CIUTADELLA MAÓ
6:40
7:15
7:45
8:15
8:45
9:30
10:45
11:30
12:30
13:15
14:15
15:15
16:30
17:00
18:15
19:30
21:00
22:15
6:45
7:15
7:45
8:15
8:45
9:30
10:15
11:15
12:00
13:15
14:15
15:15
16:15
17:00
18:15
19:30
21:00
22:15
De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ
9:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
9:00
10:30
12:00
13:00
17:00
20:00
CIUTADELLA MAÓ
8:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
8:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
Dissabtes
Diumenges i Festius
PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •
* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES
I FESTIUS
RESERVESCIUTADELLA
AL
971 484 216
Núm. 3.519. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.
DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / [email protected]À GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris
EDI TA:
PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA
HORARI A PARTIR DEL 27 DE FEBRERSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:
1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS
3 PER CALA’N BOSCH
Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO
61CALAN BLANES
DELFINESCALAN FORCAT
61
64CALA BLANCA SANTANDRIA
65CALETA
CALAN BOSCHSON XORIGUER
DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS
2
DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.
Lu nes 08'00 16’00
Mar tes 08'00 16’00
Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30
Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30
Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00
Sá ba do 08'00 19’30
Do min go 16'00 19’30
07:1508:0009:0509:5011:3012:0012:3013:1514:002
15:001
16:0018:3019:3020:00
07:003
08:003
09:453
13:00
14:002
15:001
16:003
17:003
19:00
20:15
07:00
08:00
09:45
12:00
13:00
14:002
15:001
16:00
17:00
19:00
20:15
09:05
09:50
11:30
12:00
12:30
13:15
16:00
18:30
19:30
64
09:453
13:00
17:003
20:15
65
09:45
12:00
13:00
17:00
20:15
3
Llumal final del túnel
Entre tanta renou i foscor sorgeixen, de tan en tan,petits però lluents raigs de llum que ens permetenmantenir viva l’esperança en un futur millor. Lesmales notícies que ens desperten cada dia del somnireparador no han de tapar les que parlen de nous rep-tes, de noves iniciatives, d’homes i dones valents i atrevitsque veuen en la crisi una oportunitat.
Aquesta setmana recollim a El Iris les paraules d’una pe-riodista experta en viatges que ha escrit un magnífic repor-tatge sobre Menorca en una de les més prestigiosespublicacions internacionals: el New York Times. La reporteratransmet als seus lectors una imatge de la nostra illa que, benaprofitada, podria significar l’obertura d’un nou mercat tu-rístic, amb clients que cerquen la Menorca en primavera, laMenorca autèntica, La Menorca que veu passar el temps len-tament, sense presses. Una obertura que es veuria recolzadatambé per l’iniciativa, presentada aquesta setmana a Ciuta-della, d’apropar la gastronomia de l’illa als americans delnord. Si a tot això hi afegim el projecte francès d’un hotel deluxe al centre de Ciutadella, ens és lícit pensar que hi ha llumal final del túnel i que amb esforç i coratge tot éspossible.
S E T M A N A R I
Al·legats d’innocència delsimputats en el Cas CITUR
Tríptics sobre Sant Joan per ainformar als mallorquins
De la Casa de Culturaa la Sala Centenari de Calós
editorial
4
TEXT: Pere Bagur FOTOS: Lourdes Segade per al N.Y.T
Menorca en el New York TimesLa nostra illa protagonitza un reportatge a la secció de viatges del New York Times. Sarah
Wildman, la seva autora, després de trepitjar la nostra terra el mes de juny passat, destaca
dos valors de Menorca: el lent passar del temps i la tranquil.litat.
Sarah Wildman és una col.labo-
radora habitual de la secció de
viatges del New York Times.
No escriu d’oïda ni a partir dels follets
promocionals oficials. Ho fa després
d’haver-nos visitat el mes de juny de
l’any passat, una de les èpoques millors
per a conèixer Menorca.
Comença el reportatge parlant de Ciu-
tadella, l’antiga capital, dels seus carrers
tranquils, dels enfronts de pedra rosada a
la llum del fosquet. I destaca la “profunda
diferencia” entre Menorca i Mallorca.
En el segon paràgraf destaca dos dels
valors de Menorca que defineixen també
la seva cultura i la manera de ser dels seus
habitants: allò que ella nomena una
“timeless quality”, el passar lent del
temps, i també “una cosa rara en un resort
mediterrani: la tranquil.litat.
El reportatge destaca que menorca fou
declarada Reserva de la Biosfera el 1993
per la UNESCO i que el 2004, la de-
claració es va ampliar al seu ric patrimoni
arqueològic. I, per suposat, també es
referix a les 120 platges del nostre litoral,
la majoria d’elles en estat natural.
Singular identitat
La periodista americana ha captat
també altres aspectes de la realitat de
l’illa. Diu que Menorca no és “exacta-
ment” espanyola, ni “simplement” cata-
lana (en referència a la cultura i l’idioma)
i comenta que tots els pobles i cultures
que han passat per aquí han deixat alguna
cosa en herència. Sarah va viatjar a
Menorca amb la seva família el mes de
juny de l’any passat, cercant la “singular
identitat” que li suposava a l’illa. I no els
va decebre. L’època és de les millors per
a venir a Menorca, fins el punt que, asse-
gura en el reportatge, ella i la seva família
es van sentir en qualque moment “com in-
trusos” entrant en un territori sense tu-
ristes ni massificació, de paisatges
silenciosos i carrers tranquils. I diu a con-
tinuació:
“Mentre la gent que vam conèixer –
”“ Menorca no és
exactament espa-nyola ni simplementcatalana
esmenta el mercat
al.legal de lloguer
d’habitacions que fun-
ciona pel boca a boca i que
recomana per econòmic i
de qualitat. Recomana el
restaurant Es Gust (Ciu-
tadella), el Restaurant
Migjorn, el bar Es Moll des
Grau i la Pastisseria des
Centre a Ciutadella.
Les fotografies que
acompanyen el reportatge i
que reproduïm en aquest article son de
Lourdes Segade per al New Tork Times.
5
actualitathotelers, restauradors, comerciants, fa-bricants de sabates, pagesos – eren real-ment amables, expressaven un sentimentde protecció cap a Menorca, una reticèn-cia que, per a nosaltres, va significar unaexperiència de viatge profundamentautèntica. Estava clar que no es tractavad’un lloc que se maquilli per als turistes”.
Petits hotels i habitacions de lloguer
Sarah Wildman conta el seu recor-
regut per platges, fars, pobles...destaca
l’hotel on es van allotjar a Ciutadella, un
petit hotel familiar del cas antic: el Tres
Sants; a Es Migjorn s’allotjaren a l’agro-
turisme de Binigaus Vell; a Sa Mesquida
van dinar en el bar restaurant del mateix
nom, on el peix fresc del dia està tan
garantit que no disposen de carta, si no
d’un llistat de possibilitats escrit a mà que
es renova cada dia segons la pesca. Parla
de l’hotel Xoroi d’Alcaufar, a Sant Lluís i
Valorar la Menorca autènticaL’article de na Sarah Wildman al New York Times sobre Menorca, i també els comentaris dels seus lec-
tors que apareixen al final, me semblen molt interessants per diferents motius:
- Dóna una imatge de Menorca que és l’autèntica, el que Menorca és realment. Per tant me fa pensar una
vegada més que aquest és i ha de ser el nostre producte turístic, ja el tenim, només hem d’aprendre a valorar-lo
i oferir-lo.
- L’encant de Menorca és percebut millor fora de juliol i agost. O sigui, que ens equivocam en alguna cosa
quan la “temporada turística” realmente està afectant el que som i oferim. Això me confirma que el clàssic “sol
i platja” ens l’han imposat des de fora: els grans hotels i aparthotels i el turisme massificat són un model estrany
a la identitat de Menorca.
- No hem d’estar empegueïts del que som, ni “maquillar-nos” per al turista. Posem en valor allò que
som i provem d’oferir-ho a qui hi pugui estar interessat. Encara hi som a temps.
- L’article me confirma que el luxe no és un hotel amb marbres i daurats, sinó un cap roig ben fresc a la
planxa, unes tomàtigues acabades de collir de l’hort, les vistes a la mar, el paisatge, la tranquil.litat, el silenci…
- No és lògic que ens promocionem amb Mallorca i Eivissa. No ens semblam, no oferim el mateix, no som
el mateix. Cada illa ha de trobar el seu producte i promocionar-lo on ho trobi més convenient, segons els seus
objectius i prioritats, i amb un pressupost adequat que el Govern Balear ha d’amollar.
- L’estratègia de dirigir-nos a “mercats” i no a “clients” és un error. No ens serveixen els britànics, ni els
alemanys, ni els francesos ni els espanyols… hem de cercar persones interessades en allò que Menorca és i pot
oferir, siguin de la nacionalitat que siguin.
- El Consell té molta feina que fer, especialment per convertir Menorca en una illa connectada al món.
I no parl dels avions, que també, sinó de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació: la desconnexió pot
ser un valor a promocionar, però no si és obligada per la manca d’infrastructures. Per què no seguim l’exemple
d’El Hierro, una illa que ha implantat el wifi gratis a tot el seu territori?
Ester Mascaró
Redactora en cap d’Hosteltur
”“ Estava clar quel’illa no és un lloc quese maquilli per als tu-ristes
opinió
6
7
Tu tienda especializadaen pesca de superficie y
pesca submarina.
Ven a disfrutar de lasúltimas novedades
del mercado.
Plaça Sa Font, 3971 48 21 02
EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,
S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.MÓNICA TELÈFON636840443971482917
Taller de bonsais a càrrec de l’Associació Bonsai MenorcaL’Associació Bonsai Menorca va realitzar dissabte a laPlaça d’Artruitx , un taller de bonsais .El temps var esser molt bo, es va poder informar a gent que te un
bonsai a casa com cuidar-lo, importància del seu abonament, el mo-ment de trasplantà, com posar insecticides i fungicides i lo mes impor-tant sabre regar el bonsai (l’abús d’humitat far podrir les arrels i l’aiguaha d’esser de pluja, de ampolla o d’osmosis) .
Vam tenir gent que var dur el seu bonsai per rebre informació i fer-li una lleu poda.
També esta previst a curt termini una exposició de bonsais i altrestallers al carrer.
Recordar a tothom que al Carrer Gustavo Más , 118 a Ciutadella hiha el local social estaï’m els dimecres a les 20 H.
La Penya Barcelonista Ciutadellacampiona de copa de Futbol-7
La Penya Barcelonista Ciutadella es proclamà campi-ona de copa de futbol-7 en guanyar 4-0 a taller JoanCapella a Son Marçal. Seguidament es lliuraren els tro-feus del campionat de la temporada passada al campióJamma Peix i subcampió P. Madrid/Bar Ruz en el Nivell1 i al campió Obres Tobajas al Nivell 2.
El trofeu a la deportivitat fou per P. Madrid/Bar Ruz.
Blues i Ball al Teatre del Casino 17 de GenerEl Casino 17 de Gener continua amb la temporada de música i balls de saló que tant d’èxit està tenint.
La combinació de grups sel.leccionats i un ambient càlid i agradable, fan que el Casino s’estigui convertintamb un referent d’aquest tipus d’espectacles.
Gracies a la multifuncionalitat del teatre delCasino 17 de Gener, la sala es convertirà, el propercap de setmana del 27 i 28 d’abril amb un night club.Divendres 27 d’abril, blues de la ma de CrosstownTraffic i dissabte 28 d’abril ens traslladarem al míticCotton Club, amb el ball de saló més divertit.
Crostown Traffic te un estil inconfundible deblues amb pinzellades rockeres. Actualment el seurepertori el formen versions de cançons de bandesemblemàtiques con Z.Z.Top, Jimi Hendrix, StevieRay Vaughan, etc.
El casino 17 de gener te l’orgull de presentar el retorn dels anys 20. El proper dissabte 28 d’abril, el teatredel Casino es convertirà en el mític COTTON CLUB, tot per passar una nit agradable i plena de diversió.A les 21h s’obriran les portes per a poder gaudir del servei de barra de càtering de pizzes i del servei de barraamb musica ambient de l’època.
Diada de Sa Pastisseria de Menorca al Santuari del Toro d'Es MercadalAquest diumenge dia 22 d'abril a partir de les 12 h es celebrarà al Santuari de la Mare de Déu del Toro
la 22ena edició de la Diada de sa Pastisseria de Menorca, organitzada per l'Associació Professional dePastisseria, Fleca i Afins de Menorca (APAME).
L'acte principal de la "Diada" consisteix en una degustació pública i gratuïta de "braços de gitano", ambel principal objectiu de difondre entre l'opinió pública la importància de la pastisseria artesanal a Menorcaposant en valor els seus productes elaborats.
En aquesta edició són 13 les fleques i / o pastisseries col · laboradores que aportessin les seves elabo-racions per a la celebració, entre elles les ciutadellenques: Forn de Can Diego, Forn del carrer Curniola,Pastisseria Herbera, Pastisseria Ignasi Pons i Gelats Torres.
breus
8
pel que invertia uns55 minuts per a ferel trajecte. Mentresestava al Port deSóller, Cape Balearva fer fallida definitiva i va aban-donar el vaixell a la seva sort, comtampoc el va reclamar Maresur.
El mes de març de 2008, elGovern de les Illes Balears, mit-jançant la Conselleria de Medi Am-bient va haver d’actuar de maneraurgent davant un perill de “mareanegra” al Port de Sóller, degut aque els tancs del vaixell abandonatper Cape, encara conservaven alseu interior entre 2.000 i 4.000litres de combustible. Degut a ungran temporal de nord amb ones defins a 3 metres, el vaixell va rompreels amarratges i es va colpejar ambel moll quedant bastant malmés iamb el risc d’enfonsar-se i partir-se, provocant la possibilitat seriosa
d'un desastre sense precedents a la costa nordde Mallorca.
Després de gairebé sis anys d’abandona-ment, una empresa dedicada al desballesta-ment va ser autoritzada per a desmuntar elvaixell de Cape Balear, i eliminant la malaimatge que oferia el “Rápido del Puerto” aSóller.
Interilles
Des de la desaparició de Cape Balear, lalínia entre Ciutadella i Cala Ratjada va serreempresa al cap d’un parell d’anys per “In-terilles” també amb base al port de Cala Rat-jada i que opera en temporada amb el“Balear Jet”. De fet té previst reiniciar elsseus serveis el proper 1 de maig i ja ha posata la venda els seus bitllets per a les festes deSant Joan. Com a nota curiosa, cal destacarque un dels responsables de Cape Balear,Enric Ferrades, és també un dels caps res-ponsables d’Interilles. Potser només és coin-cidència?
actualitat
TEXT: Bep Al·lès FOTO: Bep Al·lès
El “Ràpido del Puerto” va ser eldarrer vaixell amb el que va o-perar la naviliera “Cape Balear”
entre els ports de Cala Ratjada i Ciutadella,en el moment en que la companyia ma-llorquina va fer fallida deixant nombrosesdeutes i que a dia d’avui són molts els acree-dors que encara no les han cobrades.
Cape Balear, dels que eren caps visiblesPere Bonnin i Enric Ferrades va iniciar a fi-nals dels anys 90 i a manera d’excursió lalínia marítima entre els ports de Cala Ratjadai Ciutadella amb el “Menorca Express” apteper a un centenar i mig de passatgers que esva anar consolidant i va operar al llarg del’any.
Degut a l’èxit de la travesia, Cape Baleardecideix fer una major inversió a la línia Ciu-tadella-Cala Ratjada amb l’adquisició delcatamarà “Iris Jet” construit als astillersfrancesos de La Rochelle i que va entrar enfuncionament al 2001, i que va estar ope-ratiu fins a 2003. Aquest prototip va patirdiferents averies que van desencadenar ambel decliu de la naviliera mallorquina quetambé s’embarcà en la creació d’una línia
aèria que va resultar tot un desastre.El darrer vaixell amb el que va operar
Cape Balear va ser el “Ràpido del Puerto”,moment en el que el Jutjat de Manacor vadeclarar la fallida de la naviliera que vaseguir operant sota un concurs de creditors,llogant també vaixells turístics a l'empresa"Barcos Azules" de Sóller.
Abandonament
El vaixell “Ràpido del Puerto” va serabandonat pels seus responsables i tripulacióal Port de Sóller l’any 2006, on va romandreen estat d’abandonament fins la setmanapassada en que va ser tret de l’aigua i inicia-des les seves feines de desballestament pera ser aprofitat com a ferralla.
El darrer vaixell de Cape Balear arribavaal port de Sóller per a ser reparat el mes desetembre de 2006 després de realitzar la tem-porada turística entre els ports de Ciutadellai Cala Ratjada per mor d’una avaria a un delsseus jets. Cape havia llogat l’embarcació al’empresa gaditana “Maresur” i tenia una ca-pacitat per a 200 passatgers. Pertanyia a laclasse “B” amb una velocitat de 25 nussos,
El “Rápido del Puerto” de CapeBalear és retirat de les aigües delport de Sóller 6 anys després
9
TEXT: Pere Bagur FOTOS: Bep Al·lès
Es tracte de conscien-
ciar la gent que vol
venir a Ciutadella du-
rant les festes de Sant Joan.
Seran uns tríptics que infor-
maran sobre la festa, fent espe-
cial referència a les normes a
seguir i als perills existents per
als participants que no les acom-
pleixin. Així ho ha decidit aque-
sta setmana la Junta Local de
Seguretat, reunida sota la
presidència conjunta del batlle
José Mª De Sintas i del director
insular de l’Estat, Antoni
Juaneda, per a tractar monogrà-
ficament sobre la seguretat du-
rant la celebració de les Festes
de Sant Joan. La trobada ha
servit també per a acordar instar
als organismes i entitats impli-
cats a que adoptin les mesures pertinents
per a controlar els passatgers que vénen a
Ciutadella durant la setmana de festes i
per a col.laborar en la difusió de l’autèn-
tic esperit de Sant Joan.
A la Junta Local de Seguretat hi estan
representats els tres cossos policials que
operen a Ciutadella (Policia Local, Na-
cional i Guardia Civil). A la reunió s’han
exposat els dispositius que posarà en
marxa cadascú i han acordat els meca-
nismes de coordinació i intervenció, tan
necessaris per a evitar, per exemple, els
incidents de l’any passat a la zona de les
avellanes, el Dissabte de Sant Joan. Per a
poder complir amb garanties tot el servei
de prevenció i vigilància establert, s’ha
decidit sol.licitar reforços a la Coman-
dancia de la Guardia Civil i a la Jefatura
del Cuerpo Superior de Policia de Balears.
Tríptics sobre Sant Joan per ainformar als mallorquins local
L’Ajuntament de Ciutadella editarà uns tríptics informatius sobre les festes de Sant Joan
per a repartir en els col.legis de Mallorca i entre els passatgers dels barcos que venguin per
les festes.
10
Un grup inversor francès acabade tancar un acord amb lapropietat de la casa de Can
Faustino per a transformar l’edifici en unhotel. El projecte, que preserva íntegrament
l’arquitectura original de la casa, serà pre-sentat a l’Ajuntament de Ciutadella i a la di-recció insular de Patrimoni del ConsellInsular de Menorca en els pròxims dies.
L’hotel previst oferirà als seus clients un
total de 23 habitacions i totsels serveis complementarisd’un establiment d’alta qua-litat. Segons els promotors,crearà 16 llocs de feina i contribuirà a millo-rar l’economia local, generant visites d’unaclientela d’alt poder adquisitiu. No es pro-nuncien encara respecte la data d’obertura,ja que, segons expliquen, tot depèn del quees perllonguin els tràmits administratius pera l’obtenció de les preceptives llicències.
Can Faustino té una superfície construïdade més de 1.600 metres quadrats. Està in-closa en el catàleg d’edificis singulars delcasc antic de Ciutadella, amb una proteccióde nivell 2 que permet l’ús hoteler. La normaurbanística municipal obliga a preservar ín-tegrament i, per tant, a mantenir-la tal qualestà ara, l’entrada i l’escala d’accés a laplanta noble de l’edifici.
TEXT: Bep Al·lès FOTO: Bep Al·lès
Projecten un hotel de 23habitacions a Can Faustino local
11
12
Els advocats que defensen els im-putats en el cas CITUR, en quès’investiga una pressumpta
trama de corrupció a l’àrea de Turisme du-rant el periode comprès entre els anys 2005i 2009, demanen la lliure absolució delsseus clients. Tot això, mentre s’espera a co-nèixer l’escrit d’acusació de la Fiscalia.
Carlos Nadal, l’advocat de l’exregidorde Turisme, Gabriel Cardona, insisteix queels fets s’han de situar dins l'àmbit admi-nistratiu, no penal, amb la qual cosa lespossibles sancions que hi pogués haver se-rien per irregularitats presumptament co-meses de caràcter administratiu.
El lletrat ha qüestionat la fiabilitat delstestimonis que acusen Cardona Rotgerd’haver donat les ordres per elaborar els ex-pedients de contractació a l'àrea de Tu-risme, atès que tots ells figuren també coma imptats en el cas per diferents pressump-tes delictes. Nadal ha demanat, d’altrabanda, a la jutgessa que instrueix les dili-gècies, Raquel Martínez, la declaració, encondició d'imputat, de l'interventor munici-
pal, Joan León, perquè era qui tenia la dar-rera paraula a l’hora de d'ordenar els paga-ments.
Insisteix que el seu client, Gabriel Car-dona, era només un membre més de la ca-dena en la qual intervenien també l’alcalde,Llorenç Brondo, imputat en el cas per unpressumpte delicte de prevaricació admi-nistrativa i malversació de doblers públics,el secretari municipal, Santiago Saura,també imputat per sengles delictes de fal-setat documental i tràfic d’influències, il’interventor de l’Ajuntament.
Carlos Nadal, que duu també la defensade l’exregidora de Governació, Antònia Sa-lord, a qui la jutgessa ha imputat un pres-sumpte delicte de prevaricacióadministrativa, ha demanat igualment quesigui exclosa del procediment, en argu-mentar que no hi va haver cap voluntatconscient de fer un delicte i que es va limi-tar a signar tres resolucions que duen l’avali la firma del secretari municipal SantiagoSaura. De Saura, ha dit la jutgessa en l’acteque declara acabada la instrucció del cas,
TEXT: Carles Marquès FOTO: Bep Al·lès
Al·legat d’innocència dels imputats enel cas CITUREls advocats dels acusats en la pressumpta trama de corrupció a l’àrea de Turisme de Ciutadella dema-
nen la lliure absolució dels seus clients
que “juntament amb l’assessor jurídic JoséMaría de Simón Chueca, avalava jurídica-ment totes les propostes de resolució i, coma funcionari de carrera i lletrat del consis-tori, amb la seva firma participava en lesadjudicacions directes” a l’empresa SAB,qui resultaria adjudicatària del Pla de Di-namització del Producte Turístic (PDPT) deCiutadella. Ell va ser, insisteix la jutgessainstructora, qui, “segons es desprès de lesdeclaracions practicades en seu d’instruc-ció, no tan sols va idear l’existència de re-solucions bis –resolucions que incloïenmanipulacions en les dates-, sinó que va or-denar, juntament amb Gabriel CardonaRotger i amb el coneixement i consenti-ment de José María de Simón Chueca, afuncionaris l’alteració de documents pú-blics”.
Per part seva, Bartomeu Vidal, advocatd'Antònia Gener ha recorregut també l’actede la jutgessa que imputa l’exregidorad’Hisenda de l’Ajuntament de Ciutadella
13
gidor d'UrbanismeAvel·lí Casasnovas, perun presumpte delicte deprevaricació administrativa imalversació de doblers pú-blics, i contra les exregido-res d'Hisenda i deGovernació, Antònia Gener iAntònia Salord, respectiva-ment, ambdues per un supo-sat delicte de prevaricació administrativa.
Per la seva banda, el document declaraa més el seguiment de la diligències contraels funcionaris Santiago Saura i XavierCardona, l'excap de contractació de l'Ajun-tament de Ciutadella, José María SimonChueca, l’exgerente del Pla de Dinamitza-ció del Producte Turístic (PDPT) de Ciuta-della, Javier Arturo Liy Lozano, el gerentde Serprosport, Manel Mercadal i l'engi-nyer mallorquí Daniel Aguiló.
Tanmateix, també continua oberta lacausa contra la TAG de l'Ajuntament, EsterAllès; la coordinadora de Turisme, SoledadNavarro, i l'administrativa Maite Bagur,totes elles acusades d'un presumpte delictede falsedat documental.
Per la seva banda, la jutgessa declara elsobreseïment parcial i provisional de lesacusacions contra els tècnics externs Mi-guel Ángel Mayol Amengual, Gisela LoranBenavent i José Manuel Urós Gallego, l'ar-quitecte municipal, Marian Castro, aixícom contra Gema J. Arellano i Teresa Ver-gara.
A data d'avui, la causa iniciada arran dela querella presentada per Unió des Poblede Ciutadella, consta de 8.000 folis.
per un pressumpte delicte de prevaricacióadministrativa. Vidal demana que no s'im-puti a l'actual secretària general del PP deMenorca en el cas. Gener està imputada perhaver signat un dels decrets suposadamentirregulars com a batlessa accidental.
El lletrat entén que el delicte que s'im-puta a la seva clienta és incompatible ambel compliment d'un càrrec de manera acci-dental i que, en qualsevol cas, és contra-dictori pensar que un càrrec accidental potsignar un decret irregular essent conscientde què el que està fent no és correcte .
D’altra banda, Carlos Dubón, l’advocatque duu la defensa de l’exbatle LlorençBrondo, ha insistit que no hi ha base sufi-cient que justifiqui la imputació del seuclient i que les acusacions contra ell esbasen en simples suposicions, i coincideixamb Nadal a assenyalar que els fets inves-tigats s’han de situar, en qualsevol cas, enl’àmbit administratiu, no penal.
Instrucció
Tal com va informar extensament ELIRIS en l’edició de la setmana passada, latitular del Jutjat de Primera Instància i Ins-trucció número 2 de Ciutadella ha decretatla continuació de la tramitació de les dili-gències prèvies obertes contra l’exalcaldede Ciutadella, Llorenç Brondo, acusat d'unpresumpte delicte de prevaricació adminis-trativa i malversació de cabals públics, i laseva cúpula.
L'acte dictat per la magistrada dóna perconclosa la instrucció de les diligènciesprèvies del cas CITUR, ordenant la conti-nuació de la tramitació com a procedimentabreujat també per a l’exregidor de Turismei Urbanitzacions de Ciutadella, GabrielCardona Rotger, per un presumpte delictede falsedat documental, prevaricació admi-nistrativa, tràfic d'influències, malversacióde cabals públics i frau.
L'acte també dicta la continuació de latramitació de les diligències contra l’exre-
local
14
L'alcalde de Ciutadella, José Maríade Sintas, ho té clar: Can Sauras’ha de vendre, encara que qualse-
vol possibilitat en aquest sentit passa perquèels industrials que han acomès les obres de re-forma de l’edifici cobrin el que l’Administra-ció encara els deu. Després d’oferir, en unprimer moment, Can Saura com a parador tu-rístic nacional –una proposta que no té capopció, ara mateix, de prosperar- i d’anunciar
públicament la seva intenció de vendre o decedir temporalment l’edifici a mans privadesper dur a terme algun projecte d’inversió, DeSintas i el seu equip donen voltes ara dins elcap a una nova possibilitat: vendre l’edifici alMinisteri de Justícia perquè hi dugui els dosjutjats de Primera Instància i Instrucció deCiutadella i el Jutjat Social de la Plaça desBorn.
En aquest sentit, el batle ha anunciat que
TEXT: Carles Marquès FOTO: Bep Al·lès
Hotel de ciutat o seu del Palau Judicial,opcions per a Can SauraL'alcalde consultarà amb José María Rodríguez la possibilitat de fer marxa enrere a la cessió del solar
de Santa Rita al Ministeri de Justícia per convertir la casa senyorial d’estil barroc del segle XVIII en la
seu dels Jutjats. D’altra banda, l’alcalde, José María de Sintas, rep la setmana que ve a uns inversors ita-
lians interessats a llogar la casa senyorial per transformar-la en un hotel de ciutat
tractarà amb el delegat del Govern a les IllesBalears, José María Rodríguez, la possibilitatde fer marxa enrere al conveni que l'Ajunta-ment va signar en el seu dia amb la finalitatde cedir al Ministeri el solar de Santa Rita peral futur Palau Judicial. Tot això, amb una ideaclara: recuperar els terrenys, de 3.317 metresquadrats, per al consistori i oferir al Ministeride Justícia el palau barroc que va pertànyer ala família Saura Miret per allotjar tots els jut-jats de Ciutadella. Segons va confirmar elpropi alcalde, la proposta ja ha estat debatudaen el si de l'equip de govern i formarà parttambé de la reunió que De Sintas té previst ce-lebrar, d’açí a unes setmanes, amb el conse-ller d'Administracions Públiques, SimónGornés, i el director insular de l'Estat, AntoniJuaneda.
L’alcalde admet que no té clar del tot, aramateix, que sigui possible anul·lar el conveni,però que, en les circumstàncies actuals de di-ficultats econòmiques per a la caixa munici-pal, s’han d’esgotar totes les opcionspossibles.
La venda de Ca Saura al Ministeri és, entot cas, només una més de les propostes que elgovern municipal del PP té en aquest momentsobre la taula per desprendre's de l'edifici, queno pot mantenir i, a poder ser, treure profit de
pliació d'usos de Santa Rita, fins llavors res-tringits exclusivament a l'àmbit sanitari. El PPpretenia amb aquesta modificació urbanísticadonar cabuda a Santa Rita al tercer institut desecundària del municipi i a l'edifici cridat aconcentrar en una sóla seu tots els jutjats deCiutadella: els dos de Primera Instància i Ins-trucció i el Jutjat social, situat actualment enuna planta de l'edifici de Correus, a la Plaçades Born.
Fins llavors, l'Ajuntament havia reservatun solar al Ministeri a l’Avinguda Josep Mas-caró Passarius –antiga Via Perimetral-, peròla decisió de destinar-lo a la construcció d'ha-bitatges socials el va empènyer a buscar unemplaçament diferent per a la futura seu judi-cial.
15
local
la seva venda. Una altra de les alternatives éscedir l'edifici perquè pugui acollir un hotel deciutat. En aquest sentit, l'alcalde rebrà la set-mana que ve a uns inversors italians interes-sats, en principi, a transformar l'edificisenyorial construït pels mestres d'obres de lafamília Amorós en un luxós hotel d'interior.La fórmula podria ser, en aquest cas, el llo-guer.
La possibilitat que Can Saura es puguiacabar convertint en un hotel no és el primercop que es planteja. El propi José María deSintas va afirmar al gener que “si algú es pre-sentés davant l'Ajuntament per comprar l'edi-fici i transformar-ho en un hotel, estudiariaatentament la petició”.
Totes les opcions, ara mateix, són possi-
bles, però totes tenen dos elements en comú:la condició que es liquidin els deutes amb elsindustrials que van fer les obres i la necessitatapressant del consistori de desprendre's del'immoble, actualment tancat i el capítol dedespeses del qual resulta senzillament insos-tenible per la caixa municipal. Però entre lespossibilitats que s’estudien, l’opció d’oferirCan Saura al Ministeri de Justícia i recuperarel solar de Santa Rita per a l’Ajuntament nodisgusta gents a l’alcalde.
Santa Rita
La proposta de situar la seu judicial denova planta a Santa Rita va sorgir durant l'úl-tim mandat de Llorenç Brondo. Al desembrede 2006, el ple de Ciutadella va aprovar l'am-
16
- Primer volem conèixer els teus orí-
gen.
- El 14 d'abril de 1931 en Lluís Com-
panys surt a la balconada de l'Ajuntament
de Barcelona i proclama la II República.
Mon pare, militar, era el seu xofer; en
aquell moment va veure venir temps de
convulsió social i als pocs mesos va en-
viar a ma mare, que estava embarassada,
cap as Mercadal on vaig neixer el 1932.
Mon pare més tard es va exiliar a França
mentre jo i els meus germans creixíem as
Mercadal. Als vuit anys ja estava llogada
a Lluriach.
- I quan agafes unes estisores per
primera vegada?
- Tenia 12 anys i ma mare em va en-
viar a Barcelona interna a una casa per fer
les feines que m'encomanassin, em duia
molt bé amb la mestressa, la Sra. Maria,
que va ser qui em va animar a pentinar i
em va ensenyar l'ofici. En vaig aprendre
Na Rosita sa perruquera,una emprenedora en el segle xxUna vegada em van dir: “Quan una persona et parla bé d'una altra sense que tu li hagis demanat la seva
opinió és que aquella tercera persona és valuosa de ver”. I açò és el que ens ha passat amb na Rosa Pi-
neda, que la gent que la coneix sempre en parla d'ella, i no només en parla sinó que en parla bé. Així ens
trobem un capvespre d'abril davall les voltes de Sant Antoni, aquell hospital on neixíem els de la meva
generació i on ara, com a geriàtric, hi trobem la història pura i dura de Ciutadella. I hi ha una part d'a-
questa història que volem conèixer avui: la de la primera gran perruquera del segle XX a Ciutadella, na
Rosa Pineda.
SE OFRECE CHICA PARACUIDAR NIÑOS, CAMARERA,LIMPIEZAS DE CASAS... BUENAS REFERENCIAS.INTERESADOS LLAMAR
AL 655 397 677
TEXT: Sive Pons FOTOS: Silve Pons / Familia Pineda
com si fos un fiet del cel. Una família on
massa membres han partit massa prest,
però els que hi són mantenen viu l'amor –
jo diria delit – cap a la mare.
- Tu venies de fora poble i amb la
fama de bona perruquera. Com vas en-
caixar entre les altres perruqueres i
entre la societat d'aquell moment?
- La veritat és que em vaig sentir molt
acollida per les companyes d'ofici, no
vaig notar cap rebuig. Jo havia habilitat
una sala de ca una tia per fer feina i per
part de les dones que venien mai vaig
tenir cap problema; te'n podria anomenar
moltes - (efectivament em detalla noms i
llinatges de clientes de llavors)-. Teníem
17
m'ho demanaven. Açò ho vaig fer durant
uns 4 anys. Després vaig començar a fes-
tejar amb en Miquel Camps de Ciutadella
i les coses van canviar. Al cap d'un parell
d'anys ens vam casar i ja em vaig instalar
definitivament a Ciutadella, açò era el
1954.
En aquest moment na Rosa allarga la
mà i em remena els cabells, dos dels seus
fills, presents en tot moment li diuen -
”Què fas ara?” i ella respòn solemne: -”
Li vull tocar els cabells que els té pre-
ciosos!” El seu to de veu, ferme i senyor-
ial denota l'estatus de matriarca que
sempre ha exercit na Rosa. Aglutinadora
d'una família que l'adora i l'embolcalla
molt! Allà hi vaig fer 3 anys i vaig tornar
a Menorca. Aquí vaig començar a arreglar
caps dins una sala de ca s'àvia as Mer-
cadal i prest es va correr la veu de que ho
feia bé i va començar a venir gent d'altres
pobles i tot.
- Avui diríem que eres una filleta
però supòs que antany amb 15 anys ja
eres una dona...
- I tant! Jo sempre he estat molt
“resolta”, quan he volgut una cosa l'he
feta i mai m'he estat de res. En aquell mo-
ment vaig voler anar a Alaior i allà que
em vaig instalar, a Loreto concretament.
Tenia moltes clientes però un dia per set-
mana agafava les eines i anava as Mer-
cadal a pentinar perquè les dones d'allà
gent nostra
18
Menorca quan encara no hi havia PIME
ni res d'açò. Llavors era es “sindicat”. Jo
m'apuntava a tot i vaig tenir la sort que el
meu home em va deixar fer sense ficar-se
mai en la meva feina i així m'he sentit rea-
litzada en aquesta vida.
- Què ho anyores?
- Als 62 anys vaig decidir que no en
volia fer més de feina i és clar que ho a-
nyores una mica. Aquí al geriàtric tenc
cura de la gent, de com duen el cap, els hi
duc es control, els hi don consells...
- Què ha estat el millor d'aquesta
feina teva i com t'agradaria que et
recordessin?
- El tracte amb la gent, el gran nom-
bre de persones que he conegut i tot el que
hem pogut compartir. I diuen que he estat
una bona perruquera i molt professional i
si açò és ver, voldria que em recordessin
així.
- A tu qui et pentina?
- Sempre les meves filles o el meu fill.
- Quin consell li donaries a una per-
ruquera o perruquer jove que ara
comença?
- Que sigui ell o ella mateixa, que ten-
gui estil propi i no es deixi endur.
molta confiança, m'agradava molt xerrar
amb elles i precisament elles van ser les
que em van demanar un espai més ample
i còmode. Així vaig llogar el local del car-
rer Dolors – avui propietat del seu fill
Toni Camps- que era de'n Pito Sintes. Feia
3.000 pesetes de lloguer, que llavors era
molt, però amb una clàusula especial:
l'amo de la casa només podria augmentar
el sensal en cas que el pa augmentés el
preu.
- Quin tipus de clientes tenies lla-
vors?
- Venia tothom que volia, però a mí em
va anar bé el fet que pentinava a totes les
“senyores” de la noblesa ciutadellenca i
aquell temps açò era prestigi i doblers. Els
pentinats eren més complicats que ara,
solies estar fins a dues hores per fer un
pentinat elegant; els secadors tampoc eren
com els d'ara. Colque vegada començaves
un pentinat, la clienta se n'anava a dormir
a ca seva i ensoldemà l'acabaves. Els anys
60 i 70 van ser molt bons, fins i tot vaig
participar a alguns concursos fora de l'illa,
a Barcelona i a París. Clar que no ho feies
tota sola, llavors tenia mosses que m'aju-
daven.
- I a quanta gent calcules que has
ensenyat l'ofici?
- Uff! No t'ho sabria dir, però
bonibé totes les que he ensenyat
han arribat a posar perruqueria
pròpia. Fent un poc de recompte
pots ben dir que més de 30 segur
que han passat per ca nostra.
- Entre els que hi ha els teus
fills...
- Ells van decidir, jo no vaig
imposar a ningú que aprengués el
meu ofici. Però a diferència de jo
tots ells van anar a estudiar fora i
a preparar-se bé. Ells van triar, i
ara em fa feliç veure com una de
les meves netes també és perru-
quera, i de ses bones!
- M'han dit que els anys 70
vas montar una perruqueria
dins un hotel!
- Si senyor, vaig ser pionera a
Menorca, amb açò vaig tenir
visió. Va ser a l'hotel Eleycon da-
vant el Castell de Sant Nicolau. Era un
servei més que es donava als turistes i va
agradar molt. Al cap dels anys també en
vaig posar una a Sa Cala Blanca. I n'he
fet més de coses: vaig ser la primera pre-
sidenta de l'associació de perruqueries de
PS. Vull agraïr sincerament la ge-nerositat i disponibilitat dels fills de naRosa per poder realitzar aquesta entre-vista. Gràcies a n'en Toni, na Susana i naSílvia Camps Pineda.
19
El sol es pon i comença a refredar a la
plaça de Sant Antoni. En un ambient dis-
tès i familiar na Rosa m'explica anèc-
dotes esperonada pels seus fills que les
han sentit altres vegades, tots prenem un
gustàs d'escoltar-la. Conta com un bon
dia va decidir deixar de cobrar els 90
cèntims de pesseta que costava pentinar i
pujar a una pesseta, “-Ciutadella va anar
en revolt”. O aquella vegada que ella
amb el seu peculiar accent mercadalenc li
va demanar a una clienta si duia el “cap
net” i aquella li contesta que a ella mai li
havien demanat el “carnet” per tallar-li
els cabells. O una altra que quan li de-
mana si vol dur la clenxa “a la banda” li
res-pòn que ella “de Lavanda res”, que
du perfum Maderas de Oriente. I així
entre rialles ens despedim amb la
promesa d'una pròxima visita sense paper
ni boli. Aquest darrer somriure de na
Rosita és el que recull el millor d'una
dona treballadora, pionera, emprenedora,
lluitadora, feinera i amb una gran per-
sonalitat. Des-prés d'haver criat cinc fills,
d'haver muntat quasi una desena de per-
ruqueries, d'haver viscut tant i tan inten-
sament, per a mí és un plaer estrényer les
seves mans de senyora. Perquè na Rosita
sa perruquera, és, no ho dubteu, una gran
senyora.
gent nostra
20
L’any 1987, entre els darrers
mesos del mandat del batlle
Orell i els primers del mandat
d?Antoni Salvador, es constituí l’Agru-
pació Musical de Ciutadella, una asso-
ciació que naixia per a emparar legalment
la contractació dels músics de la banda
municipal per part de l’Ajuntament i que,
en només 25 anys, ha esdevingut el prin-
cipal i més sòlid referent musical de la
ciutat.
Com en tota obra humana, hi ha hagut
encerts i desencerts, penes i alegries, èxits
i fracassos. En Silve Soler, el seu presi-
dent actual, en Joan Mesquida, director de
la Banda municipal i n’Andreu Cardona,
director de l’escola municipal de música i
dansa, ens comenten que avui, l’Agru-
pació compta amb 210 socis i mou unes
600 persones, entre l’escola de i les di-
verses formacions musicals que adminis-
tra. Expliquen que sota la mateixa
associació hi habiten tres col.lectius: la
banda, l’escola municipal de música i el
cor “Cadenza”.
Fa 25 anys, l’Agrupació Musical de
Ciutadella va ocupar unes sales de la fla-
mant Casa de Cultura. Avui ocupa tres es-
pais: la primera planta de l’edifici del
Consell Insular, l’antic centre d’adults del
carrer Pius VI i la Sala Centenari de la
UAASS, on assaja actualment la banda.
Progrés
En Joan Mesquida ho té clar: la pa-
raula que defineix la feina feta al llarg
d’aquests 25 anys és progrés, perquè
“hem passat de tenir una banda d’una vin-
tena de músics a tenir-la de 55 i gaudir de
dues bandes més, la infantil i la juvenil,
amb uns 30 músics cadascuna”. Què ho ha
fet possible? En Silve Soler ho te clar: “el
fet que l’Agrupació es fes càrrec de
De la Casa de Culturaa la Sala Centenari de CalósL’Agrupació Musical de Ciutadella celebra enguany el seu 25è aniversari. Va néixer quasi per impera-
tiu legal i s’ha convertit en el principal referent musical de la ciutat. Tenen un objectiu de futur: crear
una orquestra simfònica permanent .
TEXT: Pere Bagur FOTOS: Pere Bagur
t a d e l l a
demostren un
bon nivell de
qualitat. Això
només és possible
amb una bona
preparació dels
músics. Les noves
incorporacions
provenen de
l’escola municipal,
on 28 professors,
tots ells titulats superiors, s’encar-
reguen de preparar-los convenient-
ment. “Avui hi ha membres de la
banda que estan estudiant el su-
perior de vent”, afirma el mestre
Mesquida.
Però en aquests 25 anys no
només ha augmentat el nivell
qualitatiu de la banda. També ho
ha fet l’educació musical del públic. “ac-
tualment no hi ha ningú que aplaudeixi
una peça abans de l’acord final. La gent
està molt més educada musicalment.”
Orquestra
Al llarg de la conversa, sempre que
parlam del futur, surt la paraula “orques-
tra”. És, diuen, el gran repte que es plante-
gen. Asseguren que la fórmula per a fer-la
realitat és coneguda i està en la seva mà.
“Noltros esperam que, un dia, el nucli
central de l’Agrupació sigui l’escola de
música i que, a partir d’ella, es manten-
guin la banda i una orquestra simfònica
que acompleixi el paper d’incentiu per als
alumnes de corda que no poden tocar en
una banda.”
21
cultura
l’escola municipal de música l’any 1999”.
Des de llavors, escola i banda han cami-
nat de la mà. I totes dues en treuen profit.
La banda aporta professors a l’escola i
representa un al.licient important per als
alumnes. I l’escola nodreix la banda dels
músics que necessita. De fet, en Joan
Mesquida assegura que “sense la conjun-
ció escola-banda, la banda ja no existiria”.
I n’Andreu Cardona diu que “mantenir
una bona i permanent relació entre els res-
ponsables de l’escola i de la banda fa que
tots dos col.lectius se’n beneficiïn. I puc
dir – afegeix – que és tot un luxe i una sa-
tisfacció treballar per als fillets i per a la
música amb aquesta gent (assenyala en
Silve i en Joan)”.
Qualitat
Ja fa alguns anys que les actuacions
públiques de la banda municipal de Ciu-
”“Sense la conjuncióescola-banda, la ban-da ja no existiria
”“ En 25 anys haaugmentat al cent percent l’educació musicalde la gent
22
Dissabte 21 d'abril10.00 h: Festa del llibre: Els llibres surten al carrer, a l'envelat de la plaça des Pins, fins a les 22 h. A les 11 h, al costat de l'envelat, pregó amb lectura compartida defragments d'Els meus primers trenta anys de Francesc de Borja Moll, a càrrec d'alumnes de tercer cicle de Primària; a les 12 h, presentació de l'edició de La puçaMurta a l'Índia, de Núria Pons Capella, relat guanyador del XII Premi Contarella de Literatura Infantil 2011; a les 19 h, presentació del llibre Bumi Barú, de MartaMañes; a les 21 h, conte musicat El mestre armer, a càrrec dels alumnes de l'Escola Municipal de Música i Dansa. Gratuït.17.00 h: Jornada de conscienciació i recaptació de fons a favor de la Protectora d'Animals de Ciutadella, amb diversos tallers de manualitats, i activitats de música idansa infantil. A partir de les 21 h, activitats per a adults. Sala polivalent del Canal Salat.20.00 h: Presentació de les bases del XXXVII Premi Born de Teatre 2012. Sala d'actes del Cercle Artístic. Gratuït.20.45 h: Festa de la Federació Menorquina de Grups de Ball Folklòric (Femefolk), amb ballades populars i torrada de sobrassada i botifarró. Sonaran els grups Ba-rranc d'Algendar, Ciutadella, Rondalla d'Alaior i Sant Isidre. Plaça Joan de Borbó. Gratuït.Diumenge 22 d'abril10.00 h: Festa del llibre: Els llibres surten al carrer, a l'envelat de la plaça des Pins, fins a les 21 h. A les 11 h, al costat de l'envelat, activitat Jugam a jocs tradicionals.Més que jocs!, a càrrec de l'Associació de Gent Gran i Pensionistes L'Esplai de Ciutadella; a les 18.30 h, contacontes a càrrec de Kay Mercadal, amb En Miquelet, elfutbolista i El drac Basili de Ponç Pons. Gratuït.Dilluns 23 d'abril10.00 h: Festa del llibre: Els llibres surten al carrer, a l'envelat de la plaça des Pins, fins a les 21 h. A les 17 h, al costat de l'envelat, activitat infantil Feim roses ambtela de feltre, a càrrec de l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament; a les 19 h, presentació del llibre Els secrets de na Maria de Jordi Gutiérrez Jané. Gratuït.20.00 h: Humor i boleros, contes per a adults amb boleros, a càrrec de Martha Escudero. Biblioteca Pública Municipal (Casa de Cultura). Gratuït.Dimecres 25 d'abril20.45 h: Cineclub: pel·lícula per determinar. Cinemes Canal Salat.Dijous 26 d'abril20.15 h: Cineclub: pel·lícula per determinar. Cinemes Canal Salat.Divendres 27 d'abril20.00 h: Conferència A l'ombra del poder, al servei de la institució, a càrrec de Jaume Badia Pujol, subdirector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona iassessor polític. Sala d'actes del Cercle Artístic. Gratuït.20.00 h: Conferència Darwin y el darwinismo: causas y consecuencias, a càrrec de Máximo Sandín, professor i autor de llibres de di-vulgació científica. Sala d'actes de la Casa de Cultura. Gratuït.Dissabte 28 d'abril11.30 h: L'hora del conte: Menú de contes, a càrrec de Martha Escudero. Sala d'actes de la Casa de Cultura. Gratuït.19.00 h: Sessió del club de lectura Plaça de Lletres per comentar Llibertat de Jonathan Franzen. Casa de Cultura. Gratuït.21.00 h: Representació de l'espectacle de dansa i teatre Boleros, nostalgias y algún que otro café, a càrrec de la companyia Vuelta yVuelta, dirigida per Alejandro Porto i Doryan Suárez. Teatre de Calós.
AABBRRIILL22001122DEL DIVENDRES 21 AL DISSABTE 28 D’ABRILDEL DIVENDRES 21 AL DISSABTE 28 D’ABRIL
culturaEls actes commemoratius
Dies 18 i 20 de Maig:
Concert de la Banda Municipal de Ciutadella amb la participació de les bandes infantil i juvenil, ambfinal conjunt de les tres formacions.Sala Multifuncional de Ciutadella.
Dies 26 i 27 d’Agost:
Concert de la Banda Municipal de Ciutadella amb la participació d’una orquestra simfònica formadaper alumnes i exalumnes de l’escola municipal de música.Sala Multifuncional de Ciutadella.
Dia 21 de Desembre:
Cloenda dels actes commemoratius del 25è aniversari. Concert especial de cant i banda amb la Banda Municipal de Ciutadella i veus sorpresa.Teatre Principal de Maó.
Dies 22 i 23 de Desembre:
Cloenda dels actes commemoratius del 25è aniversari.Concert especial de cant i banda amb la Banda Municipal i veus sorpresa.Sala Multifuncional de Ciutadella.
23
24
TEXT: Joan Canals Soldado FOTOS: Joan Canals Soldado
Que a Menorca una de les coses
més importants és el turisme
ja no és nou, ja no és un se-
cret a veus, i que el primer que s’ha de fer
es cuidar al client, tampoc. Això és el que
ha fet Comercial Catchot a aquesta III Fira
gastronòmica que ells mateixos han or-
ganitzat a l’hotel Audax de Cala Galdana,
oferint a tots els assistents uns productes
d’excel·lent qualitat i una forma de treba-
llar que sens dubte és més que interessant.
Els assistents d’aquest esdeveniment,
menys dels previstos per Comercial
Catchot, que a aquesta part si està una
mica decebut, com ens explica el seu cap
de vendes Tóbal Caules, comentant que
“quan un organitza un esdeveniment
d’aquesta magnitud, amb aquesta qualitat
de producte, que mou a moltes empreses
de fora de l’illa que venen expressament
perquè Menorca tingui al seu abast el mi-
llor producte, un espera que la resposta
dels menorquins sigui sempre la millor, i
així com altres vegades han respost i molt,
desgraciadament aquesta vegada no ha
estat així”, han pogut tastar i veure com es
tracten els diferents productes que s’ofe-
rien als diferents professionals. Demostra-
cions en directe i una infinitat de productes
innovadors deixaven bocabadats als assis-
tents durant tot el dia a una fira molt
dinàmica.
Sosa Gastronomic va oferir les dar-
reres tendències en cuina avantguardista,
Sandro Desii les millors pastes i gelats car-
regats de sabors sorprenents, Exquisitar-
ium mostrava els seus productes culinaris
de gran qualitat, Erismar diferents pro-
ductes selectes del mediterrani, Rougié
Sarlat el millor foie francès, L’Aduc unes
increïbles solucions de qualitat per a qual-
sevol lloc i moment, Lavazza el millor
cafè italià... fins a setze cases comercials
posaven absolutament tot el que tenien a
l’abast de tots els professionals, que mo-
ment a moment es sorprenien de la gran
qualitat que tenien els productes exposats,
de la forma senzilla de tractar-se i de la in-
finitat de possibilitats que tenen amb aques-
ta gran varietat de productes.
A aquesta III Fira gastronòmica hi va
haver també lloc per els millors vins i
Brillant III Fira gastronòmicaorganitzada per Comercial CatchotA finals de la setmana passada varem poder gaudir a l’illa d’una més que interessant fira organitzada per
Comercial Catchot a l’hotel Audax de Cala Galdana, on l’empresa menorquina va oferir a tots els seus con-
vidats uns productes diferents i amb una alta qualitat, sorprenent a la majoria d’assistents de forma molt
positiva.
25
directe dels millors
batuts i frappés de fruita
amb Domingo Sorrenti,
que amb més de deu anys
d’experiència demostrà una
vegada més la importància
de la qualitat, de la mà d’en
Leonardo Gàlvez, campió
de flairs de la Comunitat
Valènciana varem poder
gaudir d’un espectacle molt
vistós i interessant.
Després, ja a poc temps d’acabar la III
Fira gastronòmica, és van obrir les portes
al públic en general, deixant ja el con-
tingut expressament per professionals, i
donant l’oportunitat als visitants de
quedar aprovar el nou menú degustació
que té preparat el nou xef de l’ Hotel
Audax, Rubén González.
empreses
caves, el menorquí de la vinya de sa Cudia
amb la varietat de rem malvasia, el Rioja
Vega, els sempre present Mont Ferrant, el
cava Espuma de Mar que està elaborat per
empresaris de l’illa, el champagne Gosset
de la bodega més antiga de França, i els
Vinos Divertidos tant característics dar-
rerament de Comercial Catchot, que varen
posar el toc divertit i innovador a aquesta
part de la gastronomia tant
important com és l’enolò-
gica.
La fira no sols estava
organitzada i presentada
perquè els assistents
poguessin veure i tastar els
productes in situ, sinó que
també va contar amb dife-
rents activitats a mode de
demostració perquè
poguessin veure la forma
de tractar els productes, les
diferents alternatives de
presentació i la facilitat que
ofereixen. A primera hora
del matí un show room de
la mà de Sergi Ferrer,
mostrant les millors tapes,
pinxos i platets de mar que
ofereix Sosa Gas-
tronomic. Seguida-
ment una gran
demostració de
Sandro Desii ela-
borant les millors
pastes i gelats, amb plats molt fà-
cils i creatius dins un món tant
important com és la pasta. Per
tancar la primera part del dia Fri
Art presentava els seus plats aca-
bats amb productes de quinta
gama.
La segona part del dia va
començar amb un flair show en
De nou al seu serveiObrim amb menú als
migdies
Més informació i reservade taules al971 387 895
PETITPETITRECEPTARIRECEPTARIDE LA CUINADE LA CUINADEL PEIXDEL PEIX
A MENORCAA MENORCA
EL PODRÀS TROBAREL PODRÀS TROBARA LES LLIBRERIESA LES LLIBRERIES
DE L’ILLADE L’ILLA
26
Busca personas arraigadas en MENORCA.Con un claro perfil comercial y de servicio.
Interesados en iniciar su actividaden el sector Seguros.
Como Agente Profesional de Seguros;a tiempo completo o con dedicación parcial.
OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.
Pudiendo llegar a ser gerente de unaOficina de Agencia.
Interesados enviar C.V. a: [email protected]
(Antonio Rosselló)[email protected]
Fax: 971719416.(J. Vicente Peón)
27
Dia 7 d’abril el diari“Menorca” va publicar unasimpática i interessant carta de Maite Torrent titu-lada “Quan aquí rallàvem enpla”, voldria comple-mentar-la.
Efectivament, el nostre idioma viu en una situa-ción de diglòssia i amb unes condicions anormals (joen dic de vil lingüisme) i això duu conseqüències.
Vet aquí uns exemples:En català les paraules indefinides s’empren en
frases interrogatives , negatives i dubitatives. Exem-ple: “Ella vol res més?” , “No vol res més”, “No sé si ella vol resmés”, així també amb “gaire”,“cap”, “gens” , “mai”, “ningú”, etc.Així, en bon català direm “Que hi ha ningú que vulgui res més?” ino “”Que hi ha algú que vulgui algo més?”
Ara, la paraula “algo” s’ha infiltrat com una mala herba i aplaça et poden demanar “Vol algomés?” jo solec respondre“Les al-gues, a la mar!”
He sentit coses com “una petxuga de pollo” en lloc d’un pit depollastre; “el cubo de sabasura” en lloc del“poal dels fems”,“elspanyals”, en lloc dels bolquers,“la [cuna” en lloc del bres, “Es de-saiuno” en lloc del berenar, “sa lavadora”, “es cubitos de gel” “elfin de setmana” “en serio”,“menos mal” i aquí un gran etcéteramonumental.“vale?”
Abans tastàvem el menjar, ens assajàvem un vestit i provàbemuna moto, ara provam una paella, ens provam unes sabates i provamun cotxe.
La paraula“companatge” també ha quedat en desús. Coinga po-dría fer una campanya publicitària fent reviscolar aquesta paraula:
“El millor companatge: el formatge. I del fromatge el millor: elformatge de Maó” o també:“El millor companatge: el formatge. Idel formatge el millor, diu ella: el formatge deCiutadella”
Res, amics, a defensar el“rallar en pla” que la cosa (amb la gentque ens comanada) no està per bovejar.
Ramon Cavaller
Som passat el Divendres Sant sense el concert habitual dejazz. Un s'acostuma a tot. L'albariño era fresquet i el pop noera de Galícia.
D'ençà les dones porten capirotes la professó s'ha animatsense tampoc arribar al vertigen. He notat a faltar una banda decornetes i tambors més canyera. Si jo fos regidor de culturamaldaria de tenir més subvencionada aquesta banda. Que quino fa renou no és ningú.
&&&Quan vaig veure la claca que aplaudia al jutge Castro tal-
ment una vedette de l'espectacle, em vaig adonar que la justí-cia se retroalimenta d'aquests elements que són sang-i-fetge.Administrar justícia requereix d'un escenari més enllà delsfreds palaus. Focus, càmares, gestos, etc., la sentència dictadaen nom del Rei poc importa.
&&&(Or i llor) Li van concedir la medalla d'or de la ciutat. Amb
una corona de llor n'hi havia prou.&&&
En el llibre Cuba Santa: Comunistas, Santeros y CristianosEn La Isla de Fidel Castro escrit per Román Orozco i NataliaBolívar (ed. Aguilar) he trobat la clau de volta de les visites pa-pals a l'illa, abans de què aquestes fossin realitat. Un maldad'entendre allò que s'insinua en els reportatges... Un interpretasegons les circumstàncies. Tal vegada, allò més ocult era resi-dent a la superfície de les cançons d'Uetam.
&&&Menorca s'ha de reinventar! Sent que un xarnego li diu a
un altre xarnego. Recony!
Damià Coll
La contaminació de la nostrallengua, d’on ve?
opinióEscrits llebetjats
“L’heura de les hores”
28
UN 24 D’ABRIL
Vaig néixer dia 24 d’abril de l’any1924 as lloc de Sant Nicolau, en esterme de Ciutadella. Eren es mateixosdies que per aquell rodol hi habitava undesertor que havia fugit de la presó dela Mola; per tant, eren dies de poca tran-quil·litat. En aquell temps un desertorsemblava un animal feroç, tothom es-tava carregat de por.
A ma mare no li van dir res per porque es part no anàs malament; perquè siho hagués sabut, tal volta jo no estariaescrivint aquestes retxes. Tampoc volienque es al·lots anassin tot sols pel campi, abans que entràs sa fosca, totes sescases tancaven amb clau; principalmenten el llocs, darrera sa porta posaven unferro que li deien s’ encontre o bé unabarra d’ullastre fermada a sa porta ambuna corda ben forta. Guàrdies civils,carrabiners municipals, guàrdies rurals,tothom estava mobilitzat.
D’aquesta persona només he pogutafinar que era un soldat que estava tan-cat a una presó de La Mola (en aquelltemps ses condemnes eren molt rigoro-ses): tal volta l’ havien trobat adormitestant de guàrdia o tal vegada un mo-ment donat va mal contestar a un supe-rior, qualsevol bogeria,... Allò que sí queera segur és que no havia comès capcrim ni cap cosa important, perquè enaquest cas ja l’haurien passat per sesarmes. També contaven que no havia fetcap mal a ningú i que un vespre migmort de fam es va entregar a sa GuàrdiaCivil. Sa gent no va tenir més notícies ino sé s’ assumpte com va acabar.
Durant sa Guerra Civil també hi vahaver desertors, però aquests no erenfugitius d’una presó, sinó militars que
havien intentat passar-se alscontraris; que aquest fet entemps de guerra també es con-siderava una falta grossa. Erendesertors per assumptes de po-lítica, eren catòlics practicantsi en aquella època perseguitspels comunistes. Aquests tipusde desertors no causaven por aningú, ja que sa gent els conei-xia i sabien que no crearienproblemes. Ara en contaré unapetita anècdota.
Aquests dos joves desertors van feruna bona temporada dins una cova quehi ha a una altura bastant considerablede ses penyes des Barranc d’ Algendar.Allà no s’hi podia pujar ni baixar si noera amb una escala bastant llarga.
Baix, hi feia una esplanada on unranxo d’al·lots de cada banda des bar-ranc es diumenges capvespre hi juga-ven un partit de futbol. Ses porterieseren dues pedres, una a cada cap de por-teria, i jugaven sense àrbitre; allò moltesvegades era un flicot: que si sa pilotahavia passat massa amunt o per labanda, que si era gol o si no ho era ...,tot eren discussions.
Aquells dos desertors eren els únicsespectadors i tenien es privilegi de nopagar entrada.
Frissaven que arribàs es diumengecapvespre per veure es partit, ja que eras’ únic entreteniment que tenien en totala setmana; però un dia la cosa es vaembrutar tant que es partit va acabar enuna batalla campal: més de vint al·lotsque es fotien llenya com a bojos. Alsdos joves se’ls va acudir anar a posarordre, però tenien dos inconvenients: esprimer era que tenien por de ser acusatsi s’ altre que era difícil davallar d’ allà
sense una escala. Al cap d’una estona,els van veure tots asseguts fumant i con-tant rondalles, rebentant-se de riure.Aquests al·lots ara ja són vells, però apesar de tantes baralles, durant tota lavida han estat grans amics.
Un altre presoner de la Mola, quetambé va fugir, anava armat amb un fu-sell (no sé com el va aconseguir). Unmissatge d’ Alfurinet que festejava unajove de Ses Arenetes, es diumenges avespre quan se n’anava de ca s’ al·lotaen bicicleta per anar a dormir en es lloc,per fer drecera passava per sa carreteraque va des de sa Costa Nova fins escamí de la Vall (avui en dia gairebéabandonada) i, un vespre de moltafosca, de per dins sa marina (que dit siade pas aquella carretera hi passa tota), liva sortir aquell desertor apuntant-loamb es fusell i li va demanar si duiatabac. Es missatge li va donar tot es pa-quet i tot allò que duia damunt, i moltprest sa Guàrdia Civil el va detenir.
L’ any 1962 també van agafar un de-sertor un vespre que va anar a beure asa Font des Setileno.
TEXT: TÒFOL CAPÓ
Converses d’antany
Entiendo que alguien le hicieragracia la receta que tuve el atrevimientode incluir en el articulo “Semana santa”es cierto que talvez saliera del contesto,pero que quiere que les diga a mi me pa-reció que como curiosidad culinaria no
estaba mal, ya que ese plato forma parte dela semana de Pascua.
Yo quisiera decirle a ese Sr. tan simpático, que en Me-norca tenemos una gran variedad de platos caseros, y algu-nos bastante típicos que encandilan a nuestros visitantes.mire tenemos un plato muy menorquín que lo llamamos Panadera; el origende la receta es con carne de cordero, patatas y rebanadas de pan, con el típicosofrito de cebolla, ajos, tomate, aceite, sal, agua para el caldo, y un par dehojas de laurel, pues bien: este plato sufre unas cuantas variaciones aunquela base sea la misma, le citare algunas; por si alguien no le gusta el cordero,se puede sustituir por carne de cerdo, pollo o ternera, también se le puedeañadir verduras, como guisantes con vaina o alcachofas, pero esto es opcio-nal, ya que acercarse a comprar verduras es como ir de compras a una joye-ría. Una de las variantes interesantes es hacer este plato con pescado, comoraya, rascacio o incluso calamar que esta muy rico, ¡ah! y sin olvidarnos delbacalao, pero bueno, eso depende del bolsillo de cada uno, y con la crisisencima, y estando desplumados con tantos impuestos, me parece que la vacano da para tanta leche, pero bueno, sigamos: una de las variaciones mas eco-nómicas de este plato, es sustituir la carne o el pescado por huevos durospartidos en cuatro partes, la verdad es que queda muy rico a pesar de ser unplato económico, y si anda mal del bolsillo, siempre tiene la opción de acer-carse a los matorrales del Canal Salat, porque con tanta gallina suelta y po-llos que hay por allí, seguro que si se agacha encuentra huevos bajo una mata,así que la cosa casi puede salirle gratis. También esta la panadera de caragols,(caracoles) si no la han probado, les aconsejo que la prueben seguro que lesgustara, y si los caracoles los buscan en el campo, mas barato imposible,siempre que no te multen, porque entonces a lo mejor hay que empeñar algúnanillo, digo esto, porque en Menorca, todo o casi todo esta prohibido, yopersonalmente creo que es la isla con mas prohibiciones del mundo. Mirenesta prohibido coger caracoles de mar, ortigas, erizos, cangrejos, lapas, os-tras, almejas rayadas, datiles, peus de cabrit etc. Tenemos cotos de esclate-sangs, camemille, alcaparras, espárragos, caracoles etc. En fin todo lo quenos da la naturaleza STOP, hasta se prohíbe ser anacoreta ya que te echan delas cuevas a manos destempladas, y no se te ocurra hacer fuego en el campoo en la playa para calentar el café aunque sea con hornillo de camping gas,que como te pillen se te cae el pelo, mejor llévese un termo. Sigamos: estasúper prohibido acampar o dormir en la arena de una playa, porque a lo mejorpuedes terminar en alguna mazmorra; ¡ah! un consejo si por la noche se en-cuentra en alguna playa y tiene sueño le aconsejo que duerma de pie, y si ade-más duerme vestido tiene la ventaja que así no se desplancha, porque comole pillen tumbado le puede costar mas caro que dormir en la Suite Real delhotel Ritz. Y volviendo a lo culinario le diré a ese Sr. X tan simpático; queLa panadera de caracoles se le puede añadir huevos duros, así que lo queusted dice no es tan descabellado; le aconsejo que la pruebe, le gustara, y sino, un reto, le invitare personalmente a probarla, y además tiene la garantíade que todo lo que ha probado de mi cocina, le ha gustado, ¿Qué mas quiere?¡Ah! Y perdone si me ido por otros derroteros, pero a veces es necesario desalirse del contesto, para que la gente se entere en que clase de isla vivimos.
José Mª Cleofe Estévez
Ous amb caragols
29
Fa alguns dies es va sol·licitar a un pres-tigiós assessor que fes un explicació de formasenzilla la crisi que estem vivint, perquè lagent de peu, entengués les seves causes i con-seqüències, aquest va ser relat.
Un home es va presentar en un poble onno hi havia estat abans i va oferir als seus habitants 100 eurosper cada ase que li venguessin. Bona part de la població livan vendre els seus animals. L'endemà va tornar i va oferirmillor preu 150 euros per cada ase. Una altra part de la po-blació va vendre els seus. Va tornar un dia després i va ofe-rir 300 euros, la resta de la gent va vendre els últims ases. Enveure que no hi havia més animals disponibles, l'home vaoferir 500 euros per cada aset, donant a entendre que elscompraria a la setmana següent , i va marxar . L'endemà vamanar al poble al seu ajudant amb els ases que havia com-prat, perquè els oferís a 400 euros cadascun. Davant el pos-sible guany a la setmana següent, tots els de el poble vancomprar els ases a 400 euros, el que no tenia diners ho vademanar prestat. De fet, van comprar tots els ases dels poblespropers. Com era d'esperar, l'ajudant va desaparèixer igualque el seu cap i mai més es va saber res més d'ells.
RESULTAT:
El poble va quedar ple de ases i d'endeutats. Fins a aquíel que va explicar l'assessor. Vegem el que va ocórrer des-prés.
Els que havien demanat diners prestats al no haver pogutvendre els ases , no van poder pagar els préstecs. Els que ha-vien prestat diners es van queixar a l'Ajuntament dient que sino cobraven, s'arruïnarien, i llavors no podrien seguir pres-tant… i s'arruïnaria tot el poble. Perquè els prestadors no s'a-rruïnessin l'alcalde en comptes de donar diners a la gent delpoble perquè aquests poguessin pagar els seus deutes, l'hi vadonar als propis prestadors, però aquests, ja cobrada una granpart dels diners, no van perdonar els deutes als del poble, quevan seguir igual endeutats . L'alcalde va dilapidar així elpressupost de l'ajuntament que va quedar també deutor, lla-vors va demanar diners als altres ajuntaments del seu vol-tant, però aquests es van negar a ajudar-li perquè estant en laruïna, no podrien retornar el que els prestarien.
El nou resultat: Els llestos del principi, forats. Els pres-tadors amb els seus guanys resolts i un munt de deutors alsquals seguia cobrant el que els van prestar, més els interes-sos , fins i tot endeutant-se dels ja devaluats ases amb elsquals mai arribarien a cobrir tot el deute. Molta gent arruï-nada i ases per a tota la vida i l'ajuntament igualment arruï-nat.
EL RESULTAT FINAL ?.
Per solucionar aquesta preocupant situació i salvar tot elpoble, l'ajuntament; va baixar el sou als seus funcionaris.
Fi ara com ara.
Andreu Genestar Sabater
Rondallaopinió
· 5 març 1775 – El Jurat Militar va rebre un missatge de partde l’obrer Cavaller de l’obraria de la Sang de Jesucrist, en queel Sr. Pavorde l’havia donat avís que tenia ordre de Su Ilma. elSr. Bisbe de Mallorca de no permetre processó alguna desprésdel toc d’Ave María, respecte d’evitar alguns escàndols ques’experimenten en la mateixa. I pensà amb els demés obrers sio no haurien d’assistir a la processó del Dijous Sant a la nit. Re-solgueren que no es fes dita processó, perquè fent-la de dia noevitarirn escàndols, ans bé augmentarien, respecte que la tropaen aquesta hora seria fora dels quarters. · 12 març 1775 –Els comerciants de Ciutadella exposen als
Jurats que per un edicte de su Exa. que es publicà queden pro-hibits de poder embarcar per fora l’illa les llanes i formatgesque tenen comprats als pagesos i consideren que l’orde és do-nada pel bon zel de tenir els habitants abastats dels queviures ne-cessaris, el que reporta un gran dany als exponents perquè ditsformatges perden pès a mesura que van assecant, i que també hiha l’ocasió d’embarcar-lo per Génova i que si no s’aprofita ditvaixell passaran alguns mesos sens altra. I que el formatge de lapròxima temporada és bastant per 4 anys de provissió.· 13 abril 1775 –Comparegué en l’Universitat de Ciutadella
el Rvt. Joan Ventayol, mestre de música, el qual digué que decostum immemorial sempre s’ha cantat el Misere en la processódel Dijous Sant amb música, i pensa que hi ha algú que és obli-gat en pagar dita música, i que com els Jurats assisteixen a lamateixa, fer-la cantant el Miserere, el present any gratis.
30
Ses pàgines d'en Bep d'
Coses de ca nostra
Sabem que... ? (174)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)
Cuina nostra
Formatjades de sípia
Per a fer la pasta: 1.200 g de farina, 400 g de seu de porc, 1 bon tros de lle-vat de forn, 1 got d'aigua calenta.Ho pastarem ben bé fins aconseguir una pasta ben fina i forta. La posaremdins un ribell i la taparem amb un cànyem de cuina i la deixarem tovar demitja hora a tres quarts.Farciment: 500 g de sípia neta, 2 grans d’all, 300 g de fesolets, 1 ceba bengrossa, pebrebord, oli d’oliva i sal.
Elaboració: Netejam la sípia, la tallam a bocins i la sofregim dins un tià deterra amb oli d’oliva, quan comenci a agafar color la treim i la reservan a part.Tallarem la ceba el més petit que poguem i la sofregirem amb oli que hememprat per a sofregir la sípia. Quan comencia a agafar color hi afegim els allsben picadets, els fesolets i un raig de vi blanc, deixem sofregir un parell de mi-nuts per afegir-hi la sípia i deixar que es confiti uns deu minuts a foc bendolç. Si queda molt sec hi posam un poquet més de vi. Quan la sípia sigui bentendra ho treim del foc i omplim les formatjades que ja tindrem preparades,les tapam i les enfornam uns 10-15 minuts al forn a 180 graus.
Ciutadella va celebrar amb esplendor el Diumenge deRams i es preparava per a commemorar la Setmana Santa.L’estrena de l’obra “Proceso a Jesús” de Diego Fabbri va
ser un èxit sense precedents al teatre de l’OAR, dirigida perMarcos Mascaró Montero. Hi van intervenir Josep Al·lès, Te-resa Salord, Clara Capdevila, Josep Antoni Vizcaíno, MariCapó, Sebastià Hernàndez, Salo Pons Moll, Jaume MollMarés, Ramon Pons, Miguel Maestro, Miquel Mesquida,Josep M. d’Olivar, Isabel Juaneda, Antoni Salord, ElisaGàmez, Cosme Florit, Carles Mascaró Montero, Miquel Or-tega, Conrado Gener, Pabla Pons, Pau Gorrías, Antoni Orell,José Valle de Lope, Pau Capella i Antoni Pons.L’Hotel Alfons III organitzava pel Diumenge de Pàsqua
a les 22 h un “Gran Sopar Americà” amenitzat per l’Or-questra Marazul i “la veu melodiosa de Morales i la seva gui-tarra”.Antoni Bosch campió de Menorca d’escacs.
El Iris 20 d’abrilde 1962
31
•Que Iberia cobri 4,5 euros des de dimarts pas-sat si es paguen amb tarja de crèdit els bitllets tretsdes de les oficines de la companyia als aeroports tal icom vam poder comprovar al de Son Sant Joan dePalma.
• Que des de fa mesos no hi ha borses als “pipicans” de Ciu-tadella.• Que Ports vulgui convertir la Terminal Marítima de Baixa-mar en un centre comercial, que sens dubte farà la competèn-cia al petit i mitjà comerç tradicional de Ciutadella.• La desaparició de la bijuteria Juan Valera SA.• El mal estat que torna a presentar l’obelisc del Born.• La caçera d’elefants del Rei Joan Carles I.• Que Menorca perdrà 8.000 places de turisme d’hivern permor de les retallades al Pla de Turisme de l’IMSERSO.• Que a Menorca hi ha molta més crisis que a la resta de lesIlles.
• Que la nova edició de Innovem arranqui amb 250inscrits i 11 nous projectes, entre ells el que obrirà llaços decooperació entre la nostr illa i Long Islanda als EstatsUnits.• Que el nostre director, Bep Al·lès, tingui previst presentar
el proper dia 28 d’abril a la prestigiosa llibreria “Embat” de Palmala seva col·lecció de receptaris “Sa cuina de cincogema i d’anar avega”.• El retorn de Silve Pons al Setmanari El Iris amb entrevistes itambé a la part comercial.• Que les Associacions Turístiques de PIME estaran presents alSaló Internacional de Turisme de Barcelona.• Que el batle de Ciutadella hagi demanat a l’Institut Balear de laNatura (IBANAT) una zona d’acampada al Pinaret.• Que Ryanair conectarà Menorca amb València tres dies a la set-mana a partir de juny.• Les novetats que prepara el Setmanari El Iris.
Dites i refranys...- S’aigua d’abril fa granar.
PARENÒSTIC DEL MESD’ABRIL DE 2012
SOL
Dia 1 el sol va sortir a les 07,28 i es va pondre a les 20,09 h.Dia 30 el sol sortirà a les 06,45 i es pondrà a les 20,38 h.
LES LLUNES D’ABRIL
Dia 6 lluna plena en Balances.Dia 13 lluna minvant en Capricorn.Dia 21 lluna nova en Taure.Dia 29 lluna creixent en Lleó.
FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS
Pel que fa al bestiar, és temps de cobrir les egües. Els vedellsque han de servir per a sementals continuaran la lactància, men-tre que els altres es porten a pasturar o a l’escorxador. També sesacrificaran els conills no aptes per a la reproducció i les galli-nes que no siguin molt ponedores i els pollastres.
QUE LLEIG!QUE POLIT!
Els sants de cada dia
Ens han dit...
• Que n’Ulises, el conegut i estimat propietari de Ca n’Uli-ses, enyorat bar de tertúlia i canyes, ens ha deixat per anara un lloc millor. Descansa en pau, amic. • Que l’escriptor Pau Faner veurà reconeguda la seva tascavital amb la Medalla d’Or de l’Ajuntament del seu poble,Ciutadella. Enhorabona, professor.• Que els imputats en el cas CITUR comencen a acusar-seuns als altres i que no es descarten noves imputacions. • Que el soci de n’Urdangarín, Diego Torres, implica ara alrei Juan Carlos i a la infanta Cristina en el cas Noos.• Que molts mallorquins s’estan involucrant en la tasca deconscienciar els que vénen a Ciutadella per Sant Joan. Novolem que ningú faci nosa.
Ens demanam...• Ha vist en Bauzá l’allau de videos de gent contraria a laseva política lingüística que pengen al Youtube?• I ha sumat la quantitat de reproduccions de cadascunad’aquestes protestes?• Hi haurà “crisi de govern” després del congrés regionaldel PP previst pels primers dies de juny?• Faran dimitir na Toñi Gener de la secretaria general delPP de Menorca abans del congrés insular per la seva impu-tació en el cas CITUR? • Aconseguirà Aspanob mantenir el magnífic servei quepresta a Palma a les famílies menorquines amb fillets ma-lalts?
Divendres dia 20, Sulpici, Severià.Dissabte dia 21, Anselm, Vidal.Diumenge dia 22, Parmeni, Lluci.Dilluns dia 23, Jordi, Fèlix.Dimarts dia 24, Fidel, Eusebi.Dimecres dia 25, Marc, Hermini.Dijous dia 26, Isidor, Bon Consell.
