iris 5-1-2012
DESCRIPTION
INFORMACIO I CULTURATRANSCRIPT
Ciutadella de Menorca, 5 de gener de 2012. Preu 2,10 e Nº 3.504
LA DESSALADORA DE 2012
Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112
Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87
Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22
FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 23 OLEO Federico Pareja, 54Dissabte dia 24 MOLL Eivissa, 50Diumenge dia 25 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dilluns dia 26 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimarts dia 27 OLEO Federico Pareja, 54Dimecres dia 28 CAVALLER Plaça de la CatedralDijous dia 29 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDivendres dia 30 PLAÇA NOVA Plaça Nova
S E T M A N A R I
AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)
PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI
CAMÍ DE SA FAROLA
CAMÍ DE SA FAROLAPOICI
CANAL SALAT-PLAÇA PINS
07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00
14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*
07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30
14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*
CIUTADELLA MAÓ
6:40
7:15
7:45
8:15
8:45
9:30
10:45
11:30
12:30
13:15
14:15
15:15
16:30
17:00
18:15
19:30
21:00
22:15
6:45
7:15
7:45
8:15
8:45
9:30
10:15
11:15
12:00
13:15
14:15
15:15
16:15
17:00
18:15
19:30
21:00
22:15
De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ
9:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
9:00
10:30
12:00
13:00
17:00
20:00
CIUTADELLA MAÓ
8:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
8:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
Dissabtes
Diumenges i Festius
PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •
* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES
I FESTIUS
RESERVESCIUTADELLA
AL
971 484 216
SIN SERVICIO
HASTA EL 31
DE ENERO
Núm. 3.504. Any LXIX. Di pò sit le gal ME 54-1958.
DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (Esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / [email protected]À GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris
EDI TA:
PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA
HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:
1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS
3 PER CALA’N BOSCH
Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY
61CALAN BLANES
DELFINESCALAN FORCAT
61 6407:15
08:00
10:00
11:00
12:00
08:00
11:00
17:00
18:00
09:003
10:003
12:30
16:00
19:00
14:002
15:001
17:00
19:45
64CALETA
CALA BLANCA CALAN BOSCH
DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS
07:003
08:003
09:003
13:00
14:002
15:001
16:003
18:00
19:00
2
3
INFORMAR,VIURE I ESCRIURE
L'any 1986 s'aprovà la llei de Normalització Lingüística a la nos-tra Comunitat Autònoma, fruit d'un ampli consens de tots els partitspolítics i entitats socials i culturals. En aquests moments aquest pacterubricat legalment és a punt de trencar-se; n’hi ha prou amb mirarqualsevol mitjà de comunicació per adonar-nos que s'està rompent elconsens, l'acord, que hi ha crispació i malestar.
Durant 25 anys el català ha estat la nostra llengua pròpia i, pertant, la llengua que s'empra normalment en l'administració. Tenimdues llengües oficials: el català (la pròpia), el castellà (la de l'Estat). Elsciutadans poden utilitzar ambdues, qualsevol ciutadà té dret a emprarla llengua que vulgui, i l'Administració ha de conèixer el castellà, peròel català és la llengua de l'Administració. A Menorca hi ha un ampliconsens sobre el tema lingüístic, el compliment de l'Estatut i la Llei deNormalització Lingüística s'ha fet sempre amb consens i acord social ipolític.
La llengua és el nostre patrimoni, la nostra cultura, és la nostraidentitat com a poble i comunitat. Tots hem d'estimar la nostra llengua,defensar-la i impulsar-ne l'ús dins la societat i més que ningú els quetenim una responsabilitat política.
La llengua és una herència que mantindrem viva si l'emprem entots els àmbits.
És important que no oblidem, tampoc, que la llengua és un delsprincipals mecanismes d'inclusió i integració social.
Com a menorquins, considerem que hem de vetllar perquè la nos-tra llengua sigui un veritable instrument de cohesió social i d'identifi-cació col·lectiva de tots els habitants de Menorca. I hem de vetllar pera garantir que el personal de l'Administració l'utilitzi amb normalitat.
Ens trobem en un punt d'inflexió, podem continuar amb el consensen tema lingüístic que ha caracteritzat la vida institucional en els da-rrers 25 anys o trencar-lo. Cadascú ha d'assumir la res-ponsabilitat que li pertoca.
Nosaltres defensem el consens.S E T M A N A R I
4
EL CONSELL DESESTACIONALITZA:300 PERSONES RECORRERAN EN BTTEL CAMÍ DE CAVALLS AL MAIGGRÀCIES A NON STOP CAVALLSDE FERROTEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: CONSELL INSULAR DE MENORCA
El Consell Insular de Menorca téentre les seves prioritats deses-tacionalitzar la temporada turís-
tica donant contingut a altres mesos que nosiguin només els de juliol i agost i peraquest motiu i per promocionar l’esport,col·labora amb l’organització d’una provaesportiva que té per objectiu recórrer enBTT el Camí de Cavalls en només 24hores al mes de maig.
Aquest esdeveniment, que té per nomNon Stop Cavalls de Ferro i que està or-ganitzat per l’empresa Menorcasport, tin-drà lloc concretament entre el 26 i 27 demaig de 2012 i es preveu que concentri aMenorca al voltant de 300 participants.
Aquesta prova es basa en la ruta Cav-alls de Ferro, que va néixer ja fa dos anys,i que consisteix en recórrer la major partdel Camí de Cavalls en quatre dies. Non
Stop Cavalls de Ferro ho vol fer en només24 hores.
El conseller d’Esports, Juanjo Pons, hadestacat avui en la seva presentaciópública que Non Stop Cavalls de Ferro volconvertir-se en un referent a nivell na-cional. Prova d’aquesta afició és queMenorca és el punt d’Espanya amb mésratio de bicicletes de muntanya d’altagama.
Per la seva part, la consellera de Tur-isme, Salomé Cabrera, ha senyalat queNon Stop Cavalls de Ferro ajuda aMenorca a recuperar la competitivitatperquè ofereix diferenciació i especial-ització mitjançant el paisatge, el patrimonihistòric i cultural a més dels valors gas-tronòmics. Cal destacar també el fet im-portant de col·laborar a desestacionalitzar.
Arturo Sintes, president de la Fede-
ració Balear de Ciclisme, ha destacat queels esportistes ja no només volen competir,sinó que “volen reptes personals que su-perar”. Des de l’organització de la prova,Alfredo Mallo, director de Menorcasport,ha informat que Cavalls de Ferro ha tingutressò a diferents mitjans de comunicaciócom són les revistes Bike, amb una tiradade 35.000 exemplars, Planeta MTB, que lidedica un reportatge de nou pàgines, elportal web todoMTB.com, el magazinebritànic Wanderlust o el programa de TV3Temps d’Aventura. La coneguda ciclistaRuth Moll també en forma part dels mem-bres organitzadors.
REPO
RT
5
REPO
RT
RACIÓN DE CHURROS.... 1,50 €
RECORTANDO ESTE ANUNCIO
CHOCOLATE A LA TAZA GRATIS
ENCARGOS PARA FIESTAS!!!
CERVESA ILLA ES CONVERTEIXEN UNA OBRA DʼARTTEXT I FOTOS: CERVESA ILLA
La Cervesa Illa treu a la venda unaedició especial limitada de 1.000unitats amb una il·lustració del
pintor menorquí Torrent VivóAquestes festes, la cervesa menorquina
ofereix als seus clients la possibilitatdʼadquirir una petita obra dʼart. Es tractadʼuna il·lustració, creada especialment pelpintor menorquí Torrent Vivó i que única-ment es podrà adquirir a Menorca i durantun temps limitat, fins que se nʼexhaureixinles 1.000 unitats produïdes.
Segons lʼartista “No mʼho vaig pensar unmoment quan els amics de Cervesa Illa emvan proposar aquest projecte. Em semblauna idea molt innovadora i una forma difer-ent de mostrar sa meva pintura”. Per PauMarquès, de la cervesera, “en Torrent Vivótransmet valors molt propers a la filosofia dela nostra cervesa perquè és una persona moltespecial, meticulós amb la seva feina i quesap trobar el punt just de transgressió en cadauna de les seves obres”.
Una obra solidàriaEl preu dʼaquesta edició especial serà
lleugerament superior per poder aportara una ONG, encara per confirmar, part
dels beneficis obtinguts.
Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos
Comidas para llevar - Domingos cerrado
C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72
BarCafeteria
6
7
TAULA DE R
EDACCIÓ
HHOORRAARRII DILLUNS ADIJOUS
DE 9 A 14’00 HI DE 16 A 18’30 H
DIVENDRES
DE 9 A 14’00 HORES
C/ Cabrera, 3TEL: 971 38 29 20CIUTADELLA
Tu tienda especializadaen pesca de superficie y
pesca submarina.
Ven a disfrutar de lasúltimas novedades
del mercado.
Plaça Sa Font, 3971 48 21 02
Els Reis d'Orient a CiutadellaAvui vespre arribaran a Ciutadella els Reis d'Orient per tal de repartir il·lusions i regals per a tots elsciutadellencs i ciutadellenques.Com ja és habitual i tradicional, els nostres il.lustres visitants, acompanyats pels seus sèquits, recorreràn lapoblació en forma de Cavalcada, baixant des del Camí de Maó, Avinguda Constitució , Avinguda de Jaume Iel Conqueridor, Avinguda Negrete , Plaça dels Pins i Plaça d´esBorn.Per tal de facilitar el recorregut de Ses Majestats, l'Ajuntament de Ciutadella informa que a partir de les 12del migdia es prohibeix l'estacionament de tot tipus de vehicles als carrers que s´esmentaven abans: Camí deMaó, Avinguda Constitució ( tram comprès entre la Plaça Alfons III i C/ Vila Juaneda) , Avinguda Jaume I elConqueridor, Avinguda Negrete, Plaça dels Pins i Plaça d´Es Born.Des de l´Ajuntament es convida a tot el poble a rebre amb alegria als Reis Mags i als seus acompanyants, ala vegada que volem compartir els nostres millors desitjos per la Nit Màgica de Reis.
El Consell Insular fa costat a l’Associació Molins de MenorcaRecollint diverses iniciatives privades i amb el suport del Consell Insular de Menorca, es presentàpúblicament el dia 28 de desembre a la Sala de Congressos des Mercadal, l’associació sense ànim de lucreMolins de Menorca.Les finalitats d’aquesta entitat són les d’inventariar, protegir i recuperar els quatre tipus de molins que durantsegles van prestar importants serveis a la societat rural i urbana menorquines: els de vent, d'aigua, de foc i desang o de tracció animal.Per poder posar en marxa aquesta iniciativa s’ha partit del treball de recopilació de dades fet pelsinvestigadors menorquins Antoni López Pons i Jaume Murillo Orfila, d’arxius particulars i de fontsprocedents del propi Consell Insular. També es pretén aprofitar l'experiència de molins recuperats, com elsde Sant Lluis i Ciutadella.Per aquesta presentació pública es va convidar als batles dels municipis de Menorca. Igualment,l’esponsorització de cada projecte i el respecte a la propietat privada exigirà una implicació per part dediferents estaments de la societat menorquina.D’aquesta forma es convida a la societat menorquina a participar en aquesta primera reunió de caràcterinsular, que definirà estatuts i objectius alhora que dissenyarà la primera junta directiva que haurà de pilotarla iniciativa.Des del Consell Insular de Menorca s’aposta per aunar la recuperació del patrimoni històric amb els seuspossibles usos turístics com un més dels productes que pot oferir l’illa a residents i visitants. El voluntariat ila implicació de la societat també és un dels aspectes que vol potenciar l’administració insular amb aquesttipus d’iniciatives.
Promoció de productes en temps de crisiEn temps de crisi és un bon moment per recuperar el comerç directe i els preus assequibles. És un bonmoment per fer economia local, per apostar per les coses que realment són importants.Aquí podeu veure l'espot publicitari dels productes de custòdia agrària,(http://www.gobmenorca.com/noticies/2112119 un sistema de conservació dels valors ambientals que s'hacomençat a Menorca (on ja hi ha 1.500 hectàrees conveniades) i que ara també es durà a terme a l'AltEmpordà, un territori que participa en el projecte.Entre aquests dos indrets ja hi havia vincles importants. Compartim la tramuntana i l'article salat. Ara tambécompartim la feina de custòdia agrària, que vol ajudar els pagesos que es comprometen amb la conservaciódel territori.
Regals per ajudar la naturaUns gravats sobre els cinc fars de l'illa, contes infantils,llibres de Menorca per a adults, itineraris d'excursió, puzzlesartesans d'animals menorquins, peluixos que reprodueixenocells vinculats al camp, camisetes per a fillets i filletes...són alguns dels productes que pots trobar al Molí del Rei sitens compromisos per fer obsequis aquestes festes.Aquests productes provenen de donacions, decol·laboracions o d'elaboracions pròpies, i els fons que esrecapten van destinats als projectes de protecció que el GOBduu a terme a Menorca.Hi ha moltes maneres de col·laborar amb la conservació delsvalors naturals. Si tens regals per fer, passa't primer pel Molí del Rei (Camí des Castell, 53 de Maó. Obert de9 a 15h i de 17:30 a 20 h).
8
enTreGA de PremiS delSorTeiG de nAdAl de dAlT eSPenYAlS
Per primera vegada elscomerciants deDalt els Penyals, s'han reunit per sortejarentre tots els seus clients 2 premis amb lagrossa de Nadal (1r. i 2n.).
Els premis consistien amb 2 lots motcomplerts de productes dels seus propiscomerços.
Els premis van entregar ahir dissabtedia 24 de desembre.
El primer premi el va repartir enXavier del comerç "Ca na Nina" i li vatocar a n'Isabel Juanico, vesina de Dalt esPenyals.
El segon premi, el va repartir na MaDolors Castany de la "Farmacia Castany"seguent l'afortunada Mercedes MollCatalà;
ben segurque tant ella com els seus hodisfrutaran moltíssim.
Enhorabona i felicitats de part de elscomerciants de Dalt els Penyals.
el ConSell mAnTÉ Con-TACTeS AmB el GoVern i diFer-enTS ComPAnYieS AeriÈS PerinTenTAr reCUPerAr VolSAmB mAdrid
Des de que va tenir coneixement de ladecisió d’Air Nostrum d’eliminar tresvols a la setmana entre Menorca i Madrid,
el conseller de Mobili-tat i Projectes, LuisAlejandre, està man-tenint contacte directeamb el Govern balear iamb diferents compa-nyies aèries per inten-tar recuperar aquestesfreqüències.
“Veiem amb pre-ocupació la decisiópresa per Air Nostrum
perquè afecta directament els interessosde Menorca, encara que, com a empresaprivada, es pot entendre aquesta reduccióde vols”, explica el conseller Alejandre.
Alejandre ha mantingut diferents con-verses amb el director general de Ports iAeroports, Antonio Deudero, qui, a laseva vegada, està en contacte directe ambel president del Govern balear, JoséRamón Bauzá, per informar-li sobre aque-sta problemàtica.
El conseller Alejandre ha intentat con-vèncer Air Nostrum perquè faci marxa en-rera en aquesta decisió. Mentrestant hacontactat amb Vueling, Spanair i EsayJetper explorar les possibilitats de que al-guna d’aquesta companyies pugui com-pensar la pèrdua dels vols esmentats.
AjUdeU A lAmAre eriçonA
En el vídeo delGOB podreu veure lafeina que es fa al Cen-tre de Recuperació deFauna Silvestre, elnostre hospital d'ani-mals que atén els ex-emplars silvestresaccidentats deMenorca.
El GOB dur a
terme aquesta feinaperquè l'administraciópública no té capservei a Menorcad'aquest estil. Els cos-tos d'aquest centre sóninfinitament mésbaixos que els de Mal-lorca i d'Eivissa (que esgestionen amb un con-sorci públic). Però elGovern Balear no hacomplert el seu com-promís d'aportar l'ajutacordat per 2011 i aixòens ha generat un dèficit important.
Volem mantenir aquest servei i les in-stal·lacions que tenim, per fer possiblescoses com la de la família d'eriçons quesurten al vídeo, però necessitam acon-seguir el suport de les persones quecreguin amb la necessitat d'ajudar la faunasilvestre.
És per aquest motiu que demanamque, si podeu, ens ajudeu amb un donatiua partir de 10 euros, amb el sistema quetrobeu més adient. A l'apartat Col·laboradel web, trobareu els diferents sistemesque podeu emprar. Moltes gràcies i bonesfestes
BREUS
9
REPO
RT
L’escassetat de pluges i les ele-vades temperatures dels mesosd’agost i setembre han propiciat
una verema d’excel·lent qualitat a les IllesBalears però de menys quantitat que lacampanya passada. Concretament, el 2011s’han veremat 7.252.133 quilos de raïmdestinat a vins de denominació d’origen i vide la terra, xifra que suposa un 13 % menysque el 2010, però un 6,7 % més que la mit-jana de les produccions del darrer quin-quenni.
De les 7.252 tones veremades enguany,més de la meitat, 4.449 tones, corresponena raïm registrat a les denominacions d’ori-gen mallorquines, DO Binissalem i DO Plai Llevant, i la resta, 2.802 tones, correspo-nen al raïm destinat a la producció de vi dela terra, majoritàriament al Vi de la Terra deMallorca.
La verema de 2011 ha estat similar a laque es va obtenir el 2006 quant a quantitatde raïm, i inferior a la de l’any passat, quan
es va registrar la major collita de la darreradècada a les Illes Balears, amb 8.338 tonesde raïm, gràcies a les pluges abundantscaigudes durant la primavera i l’estiu.
Del raïm obtingut en la verema de 2011s’han elaborat a les Illes Balears 46.312 hlde vi, un 14,3 % menys que l’any passat.Més de la meitat d’aquesta xifra, concreta-ment 28.270 hl, corresponen a vi registratper la Denominació d’Origen Binissalem(17.000 hl) i la Denominació d’Origen Plai Llevant (11.271 hl). La resta, 18.041 hl,corresponen a vi de la terra, majoritària-ment a Vi de la Terra de Mallorca (14.939hl), però també a Vi de la Terra d’Eivissa(1.614 hl), Vi de la Terra Illa de Menorca(703 hl), Vi de la Terra Serra de Tramuntana(390 hl), Vi de la Terra de Formentera (257hl) i Vi de la Terra de les Illes Balears (136hl).
Pel que fa als tipus de vins, enguany lagran majoria és negre, concretament 27.201hl, un 23,7 % menys que l’any passat, que
TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
LA VEREMA DE 2011 A LES ILLESBALEARS VA PRODUIR 7,2 MILIONSDE QUILOS DE RAÏMD’EXCEL·LENT QUALITAT
es destinarà tant a vi jove com a vins per acriança i reserva. Els vins negres ma-joritàriament han estat elaborats a partir devinyes de varietats de raïm autòctones, comel manto negre o el callet, però també deforanes, especialment de cabernet sauvi-gnon, ull de llebre o merlot, entre d’altresmés minoritàries. De la resta de vi elaboratel 2011, 12.658 hl s’han destinat a vi blanc,la mateixa xifra que l’any anterior, i 6.452hl a vi rosat, un 18,8 % més que el 2010.
Cal destacar que l’anyada de 2011 s’haqualificat d’excel·lent ja que, en general, elraïm collit ha presentat una elevada con-centració de sucres i un estat sanitari moltbo a causa que les condicions meteo-rològiques no han afavorit l’aparició demalalties importants a les vinyes.
10
Enguany s’han complert 10 anysde la desaparició de la pessetaper a començar a fer les nostres
compres, inversions i estalvis amb l’euro,la nova moneda única europea que va can-viar la nostra economia i per a molts, enopinió generalitzada cap a pitjor.
Era el primer de gener de 2002 quanens vam aixecar amb les noves monedes ales nostres butxaques, després de mesosd’intentar d’adaptar-nos a la moneda únicai a pensar en euros.
El famós redondeig va fer que les mon-edes de 100 pesseteses convertisincom per artde màgiaen uneuro quetenia unpreu de166, 386pesse tesen llocdels 60c è n t i m sd’euros quehavia de ser laseva conversió naturaltot provocant un impacte tres vegadesmés gran que el govern d’Aznar haviaprevist després de la seva implantació.El mateix ens va passar amb els bitllets de10 euros que els vam assimilar com els de1.000 pessetes, els de 20 pels de 2.000 i elsde 50 pels de 5.000 però el valor era moltmés.
Amb l’incorporació d’Espanya a l’eu-rosistema la ciutadania va començarllavonces a patir aquesta pujada dels preusde les coses bàsiques, però com que es-tavem en anys de bonança econòmica i lagent disposava de més doblers es va ele-var la pressió sobre la demanda d’articlesi no ens van adonar que van pujar el pa, elcafè, els aliments bàsics i l’habitatge d’unamanera desmesurada.
TEXT I FOTOS: BEP AL·LÈS
10 ANYS DE L'EUROA LES NOSTRES VIDES
Passats 10 anys des de que vamcomençar a viure diariament amb l’euro,es coses no valen el mateix. Els salaris hanpujat sols un 13% mentres que l’IPC s’hadisparat un 31%. L’alimentació és un 48%més cara, l’habitatge ha pujat un 66%, eltransport un 58%... La conclussió que ar-riba l’OCU és ben clara, avui en dia fent lamateixa feina que fa 10 anys, el que tenenfeina, tenen menys poder aduisitiu queabans de l’arribada de l’euros.
Si volem cercar alguns exemples n’hiha molts, però potser alguns com la pujadade la barra de pa en un 24%, la llet i l’ar-
ròs un 45%, l’oli d’oliva o la carn devedella un 35%, els ous i les
patates un 115% o el 51%d’augment en els segells deCorreus. Per exemple en-viar l’Iris per Correu als
subscriptorde fora
d e
l’ i l laés ara un
107% més car que a finals de 2001.Si al 2001 la cistella anual de la com-
pra ens venia a costar 765.000 pessetes(4.600 euros) ara ens costa gairebé 7.000euros.
El turisme ha estat un altre dels gransperjudicats de l’entrada de l’euro, pel fetque al ser una moneda forta al canvi per apaïsos com anglaterra i el fet del redondeigva disparar també els preus dels bars irestaurants, no dels hotels que no han
modificat preus des de fa 7 anys, i des dellavonces hem deixat de ser un destí atrac-tiu i competitiu.
Les empreses que es dedicaven alcanvi de divises van ser unes de les mésperjudicades amb l'entrada de l'euro, quevan veure reduïts els seus beneficis en un75%
L’euro també va tenir aspectes positiuscom poder viatjar a Europa o aconseguiren el seu moment prèstecs barats. Vandavallar els productes informàtics i ls elec-trodomèstics, les assegurances, els cotxes,etc, però no els de primera necessitat, elsdel dia a dia, i açò en un temps de crisipura i dura com l’actual ens obre els ullsdavant un canvi, el de la pesseta a l’euroque no e va fer com tocava i potser des delGovern central s’havien d’haver regulatels preus, el trànsit de l’enyorada pesseta ala nova moneda evitant el redondeig que ala llarga tan de mal ens ha fet.
11
REPORT
COMPARATIVA
12
Una de les opcions després de cursar elbatxillerat és iniciar estudis universitaris.Encara que en els últims anys ha augmentatl'oferta d'estudis de la seu de la Universitatde les Illes Balears (UIB) a Alaior (actual-ment es poden cursar Dret, Infermeria, Ed-ucació Infantil i Administració d'Empreses)i es pot cursar també el grau de Turisme aMaó, les places en algunes titulacions sónlimitades i existeix poca diversitat entre laqual escollir.
Per la gran majoria això implicatraslladar-se o bé a Palma, on es troba laUIB, o bé a altres comunitats autònomesper cursar estudis que, o no s'imparteixen aBalears o creuen són de major qualitat. Acontinuació presentem el testimoni de cincjoves que han escollit alguna d'aquestes op-cions, com han afrontat el canvi i quinsconsells donen als que tenguin pensatseguir un camí semblant.
GeorGinA SAlord
Estudis: 1r de Criminologia Universitat Pompeu FabraLloc de Residència: Barcelona
-Com definiries l'ambient de la tevaunviersitat?
-Encara que hi hagi moltes festes, potseruna mica sectari, perquè sent tants a classes'han format diferents grups. No és elmateix ambient que a l'institut, els profes-sors són més tancats, per exemple.
-Quin consell donaries a algú que es-tigui pensant cursar els teus estudis?
-Realment tenia altres expectativessobre Criminologia. Per ara no m'apas-
TEXT I FOTOS: MARIA DABÉN
COM SOBREVIURE A LA JUNGLAUNIVERSITÀRIA
Quatre joves ciutadellenques ens expliquen la seva experiència com estudiants universitàries, ja siguia la península o a la nostra illa.
siona, però suposo que poc a pocm'agradarà més. Tothom diu que el primerany és el pitjor, així que... El que nom'agrada gaire és que hi ha molts treballs
-Barcelona és un lloc molt diferent demenorca. Què és el millor i què és elpitjor per tu?
-És un lloc on surts al carrer i ningú etconeix, cosa que engloba alhora els dos ad-jectius, perquè vas molt per lliure, peròtambé et crea inseguretat.
-T'ha costat adaptar-te a això? T'hasenyorat?
-Els primers dies vaig notar molt elcanvi, perquè l'ambient és molt diferent itrobes a faltar Menorca, però ara ja m'heacostumat i m'hi trobo a gust.
-Barcelona pot ser molt diferent, peròés una ciutat on sempre hi ha coses difer-ents a fer, per molt temps que t'ocupin elsestudis. Has descobert coses noves?
-Normalment feim coses molt típiques:anar a fer un cafè, una volta...Però sí podemaprofitar ofertes puntuals, com l'Open-House, dos dies a l'any en què hi ha moltsedificis emblemàtics i oberts al públic. Peraixò Barcelona està molt bé, perquè semprehi ha activitats noves.
-encara que acabis de començar,segur que ja tens alguns plans de futur.on et veus d'aquí uns anys?
-Per ara encara no veig res. La mevaidea seria, quan acabi Criminologia cursarDret, perquè em convaliden moltes assig-natures.
GiBeT BenejAm
Edat: 19 anys
Estudis: 2n de Medicina Universitat de BarcelonaLloc de Residència: Barcelona
-Com has afrontat una carrera commedicina?
Com ja és sabut el nivell d'exigència ésalt el que comporta una certa rivalitat entrecompanys, allò de que sa competitivitat éssana, làstima que de tant en tant açò se'ns ob-lidi i semblem més salvatges en una junglaque companys.
-Quin consell donaries a algú que tépensat fer la teva carrera?
Que no li afecti el que faci la resta, quefaci la seva i es cerqui bons amics a classedels que es pugui enfiar, ja que hi passaràmolt de temps...i a la llarga t'adones que sónla teva segona família.
-Sí, perquè, realment medicina com-porta moltes hores. Potser una de les cosesque més et deuen preguntar és si et quedatemps per tu.
- Són moltes hores, però quan t'agrada ies fa de gust, se't passen volant, i com ja hecomentat es companys es converteixen enfamília i gaudeixes de fer realitat es teusomni. Hi ha d'haver moments de cada, tot ique per nosaltres la carrera ja és diversió. Siho feim és per vocació, per alguns som unafreaks, però jo no podria estudiar cap altracosa. A més, les nostres festes també són mí-tiques! Després de tant estudiar toca diver-tir-se i aquesta diversió és proporcional altemps invertit estudiant... Quan acabam ensho passam beníssim i aprofitam cada ocasióque se'ns presenta per desconnectar i quedaramb amics, posar-nos al dia, riure, etc.
-i una de les llegendes que envolten elsestudis de medicina són també les no-vatades.
- A nosaltres ens van fer de tot i no va sermés perquè va haver d'intervenir el mateixdegà de la facultat...en fi. Però aquest anyque ja hem passat de "novatos" a categoriade veterans de 1r no hi ha dubte que hem fetles tomes.
-Us heu quedat a gust amb la ven-
aquí a Maó, perquècada dia hi ha 1 horad’anada i 1 hora detonada que feim per lacarretera. I això pot arribara ser cansat, si no tens uncotxe propi i depens massadel transport públic, ja queels horaris i les freqüèn-cies no són gaire seguides.
- Quedar-se a estu-diar a menorca és unaopció cada vegada mésescollida per alguns queacaben el batxillerat. enel teu cas, quins avantat-ges hi vas veure?
- Que et permet estu-diar a casa, sense grans de-splaçaments i estalviar perfuturs gastos; ja siguin fu-turs viatges, cursets, metzina, classes,capritxos... A mi especialment em va per-metre treure el carnet de cotxe mentres estu-diava, anar a classes de conversa d’anglès icompaginar-ho amb algun capvespre fent decangur i obtenir així algun ingrés extra.
-Quins avantatges creus que etdonaran els teus estudis?
- Turisme és una carrera molt oberta imolt complerta, que et dóna uns coneixe-ments de diferents matèries. Ja que tothompensa que estudiar turisme és per fer feinasols en hotels i no és així, sinó que pots ferfeina a més a més de tot el relacionat amb elturisme, a empreses de lloguer de vehicles,com a una gestoria, com a una notaria, unanotaria turística, una gestoria ambiental, tra-ductora de textos, a agències de viatges... Amés, a Menorca és la principal activitat.Aquí, ja sigui de manera directa o indirecta,depenen el Turisme. A més és una carreramolt completa, que t’ofereix molts coneixe-ments i t’obre moltes portes en el món labo-ral.
-Cursant turisme segurament tensalgun pla per fer alguna escapada, unerasmus...
- L’any que ve demanaré la beca per fer3 setmanes per perfeccionar i millorar elmeu anglès, i després quan acabi la carreratenia pensat demanar la beca de 4 o 6 mesosper treballar en un altre país. Més tard su-poso que faré un màster o algun curset rela-cionat amb el turisme i continuarperfeccionant les llengües. Però, això sí,voldria quedar-me a viure definitivament aMenorca, ja que el ritme de les gran ciutatscom Barcelona o Madrid no m’agraden, noper fer alguns anys.
reres.-Això ha afectat a les novatades? em
sembla que en vas patir de dures.-Sí (riu). Com que la majoria són al·lots
les novatades van ser una mica bèsties. Ensvan fer fer una cadena de roba (les noies e-videntment no ens vam voler despollar), da-vant cent persones ens van fer fingir unorgasme, encara que jo no ho vaig fer, sinóque, al negar-me, em van dir que fés un pasde models. Quina vergonya!
-Pel que fa a l'oci es manté aquest am-bient, aquesta actitud tan familiar? Quèsoleu fer a Vic els universitaris per passarel temps?
- Em vaig apuntar a rugby a la universi-tat i li aconsello a tothom que hi vagi s'hiapunti, perquè hi ha molt bon ambient i no éstan sols fer esport, sinó que també heconegut gent i he fet amistat. I sortir... perl'única discoteca de Vic, no hi ha molt pertriar.
-Amb un ambient tan bo no et deusenyorar massa.
-Em pensava que m'anyoreria menys,però ara ja m'he acostumat. De fet, de casano em puc enyorar molt, perquè ma mare emtruca bastant, unes dues vegades al dia.
-el teu pis d'estudiants potser ha aju-dat...
-Sí, perquè visc amb un amic de Ciu-tadella que ja coneixia, i amb un parell depersones que ens hem dut molt bé.
-i pel que fa perspectives de futur,estàs ideant algun pla?
-M'agradaria fer la carrera de fisioteràpiaquan acabi CAFE, encara que tampoc hotinc molt clar. Ja es veurà, tenc temps perpensar-m'ho.
eVA BenejAm
Edat: 19 anysEstudis: TurismeUniversitat de les Illes Balears (UIB)Lloc de residència: Ciutadella de
Menorca
-Pots citar alguns adjectius per definirla facultat de maó de la UiB?
Amb 3 adjectius; agradable, familiar i pr-opera.
-Quin consell donaries a algú que tépensat quedar-se a estudiar a menorca?
- Que s’ho hagi pensat prou bé estudiar 13
ENTREVISTA
jança?- Per començar els hi hem ofert un CD
d'apunts amb el mòdic preu de 2€ per fi-nançar les novatades, el qual no veuranmai...haha. Els hi hem preparat un examensorpresa d'estadística amb el pretext de queles pitjors notes hauran d'anar a fer pràc-tiques a un altre hospital per un problemad'infraestructures del Clínic.
A més, els hi hem fet la tradicional fotode grup a la porta de la facultat i quan elstinguem ben juntets i estretets els hem acor-ralat i ebanyat amb aigua. També el tradi-cional discurs de benvinguda on els hideixàvem ben clar l'estructura jeràrquica dela facultat en forma de piràmide inveritda onels de 6è estan a dalt, nosaltres de 2n al vèr-tex inferior i ells... ni tan sols hi apareixen.També van recitar "Los 10 mandamientosdel novato” que els teníem preparats. I...
-encara més?Sí, la cirera del pastís. Hi va haver una
gimcana d'allò més picant, aquí ja deix volarla imaginació de cadascú...Aquestes activi-tats només són per a què socialitzin i perdinla vergonya...Bé, crec que n'he explicat untast, més o menys el que vam patir nosaltresl'any passat a més d'algunes cançonetes debenvinguda com "Novato que vuela, novatoa la cazuela...lala" I alguns ensurts ambpeces de la sala de disecció amb el nom denovatos d'altres anys... Tota una tradició queno es pot perdre...
núriA FemeniAS
Edat: 18 anysEstudis: Ciències de l'Activitat Física i
l'Esport (CAFE)Universitat de VicLloc de Residència: Vic
-Vic no és un destí molt anomenatquan es pensa en cursar estudis universi-taris.
-Sí, però ma'agrada més Vic queBarcelona, perquè allà no m'agobio tant, ésmés poble, encara que una mica més fred.
-la Universitat de Vic també és mésfamiliar?
-El tracte és molt personal, a les aulessom entre 25 i 50 alumnes. Fins i totconeixem els de quart, hi ha molt bones rela-cions amb els estudiants de les altres car-
14
Torna estar de moda parlar del'aigua i de la dessaladora de Ciu-tadella. Sembla que fa mesos que
la instal·lació està a punt per produir 10.000m3 diaris d'aigua dessalada. Els problemeseconòmics i especialment polítics no per-meten aprofitar-ho. Mentrestant, elsaqüífers no milloren.
Els dos darrers estudis fets sobre laqualitat de l'aigua a Menorca (vegeu web
de l'Obsam) indiquen que un 35 % delspous presenten problemes de salinització. Ique entre el 35 i 55 % dels pous tenen con-taminació excessiva de nitrats. Tot i quesembla que tendim a una estabilització,això no deixa de ser preocupant en unaèpoca on les pluges han estat més abun-dants de l'habitual.
De fet, dels darrers deu anys, n'hi hagutnou que han tingut un règim de precipita-cions superior a la mitjana. De manera que,si ha entrat més aigua que mai a l'aqüífer,alguna millora s'hauria d'estar notant. Ambtot, el més preocupant és saber que, prest otard, tornarà un període de sequera i no enshauria d'agafar altra vegada desprevinguts.
La dessaladora ha costat devers 42 mil-ions d'euros. El concessionari ha assumitl'obra i ara el Govern està obligat a comprarcada mes tota l'aigua que es produeixi. Famés de mig any que la dessaladora està en-llestida, però no aporta aigua
perquè les connexions amb els dipòsits mu-nicipals corresponents no estan fetes. Elprincipal fre, però, és la por de l'Ajunta-ment a una pujada dràstica del preu del'aigua.
Encaixar l'existència d'una gran dessal-adora com la que tenim a Ciutadella, amb lagestió d'un aqüífer que és comú a tots elsmunicipis de l'illa i que presenta problemesimportants, és un dels principals reptes enqüestió d'aigua que haurà d'afrontarMenorca en el curt termini.
Quan el GOB va elaborar, en 2007, elseu document sobre anàlisi i propostessobre l'aigua, una de les mesures que esproposaven era la creació d'un Consorci In-sular de l'Aigua. Perquè els recursos hídricssón ara mateix competència del GovernBalear, que sempre té altres prioritats. Peròsi sumam els vuit ajuntaments i el ConsellInsular en una mateixa estratègia en
TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
LA DESSALADORA DE 2012
15
seu dia, els que governaven van decidirapostar per la tecnologia de dessalació. Elsque ara critiquen en Jaume Matas en aquellmoment l'aplaudien, i la votació a l'Ajunta-ment de Ciutadella es va aprovar per una-nimitat. L'actuació responsable, ara que lainstal·lació ja està feta, és decidir la millormanera d'usar-la, no seguir discutint sis'hauria d'haver fet.
Cal seure a la taula i veure les opcions aabordar. És urgent deixar descansar els
pous. Si encara així sobraaigua de la dessaladora (sem-pre en sobrarà si no s'enviacap a altres municipis) s'hau-ria d'usar per infiltrar-la a leszones més necessitades del'aqüífer. Si es treballàs en
una galeria comuna deserveis vora la car-retera, es podrien soterrarels cablejats de llum, detelèfon, la fibra òptica i laconducció d'aigua.
I amb les dades infor-matitzades que es tenen, espodrien fer els rebutsd'aigua tenint en compteles persones que viuen acada casa. Establint duestarifes, es podria seguiroferint un preu molt baixper a l'aigua bàsica (per ex-emple,100 lts/persona/dia)i un de molt més car per aquells que n'usinde més.
Seria bo que el Nadal de 2012 lescoses ja estassin d'una altra manera.
Una feina, potser, adequada perl'Oficina de Reserva de Bios-
fera?
REPO
RTtemes d'aigua, tindrem sumades les com-petències d'ordenació territorial, d'urban-isme, d'agricultura, d'activitatsclassificades, de llicències per nous pous,de promoció de les cisternes, etc.
Una política comuna hauria de servirtambé per acordar una gestió de l'aqüífercom un bé comú de tota l'illa, on aplicareconomies d'escala. Una política per con-sensuar unes mateixes tarifes per a tots elsmunicipis, a fi de compartir les interven-cions que s'hagin de fer. Una política queposi la vista més enllà d'aquesta legislatura,perquè el problema que hem creat ambl'aigua a Menorca no es resol en dos dies.
La dessaladora no és la millor solució.Però és que la millor solució (emprarl'aigua d'una manera més racional) fa quar-anta anys que vam deixar d'aplicar-la. En el
OPIN
IÓ
Arran de la notícia publicada avuien la qual s'informa de quèMenorca es queda sense vols a
Madrid tres dies a la setmana, el PSM-Mésper Menorca vol exposar:
Primer. La seva preocupació d'aquest nou retall
en els enllaços de Menorca amb Madrid,que es farà efectiu a partir de dia 12 degener del 2012. Uns retalls que deixaMenorca amb només quatre dies comuni-cats amb Madrid.
Segon. La poca capacitat del Consell de
Menorca i del Govern de les Illes d'antici-par una reacció que eviti situacions com lesanunciades. I una mostra d'aquesta mancad'interès per a resoldre l'actual situació ésque els ciutadans sempre s'assabenten de lapèrdua de freqüències a través de les agèn-cies de viatges i dels mitjans de comuni-cació, i que la reacció dels governs esprodueix sempre després dels esdeveni-ments.
Tercer. La d'avui és una molt mala notícia per
als menorquins. Per als menorquins malaltsque han de desplaçar-se a Madrid per seguirun tractament o per assisitir a una visitamèdica; per als menorquins emprenadors iempresaris que han de fer gestions a la cap-
ital de l'Estat; per als menorquins que hand'enllaçar amb vols internacionals; etc. Peral PSM-Més per Menorca la manca de volsi els preus abusius són "una crisi" particulardels menorquins a la qual s'ha de donar unasolució. Sense freqüències suficients i ac-cessibles Menorca té una doble crisi ques'autoalimenta, tenim una doble dificultatper sortir de la crisi.
TEXT: PSM MÉS PER MENORCA FOTOS: BEP AL·LÈS
EL PROBLEMA DEL TRANSPORT AERIDEMANA UNA ACTITUD MÉSREIVIDICATIVA PER PART DECIM I GOVERN
Quart.El PSM-Més per Menorca reclama una
major intervenció pública per part de l'Estatper tal de garantir el dret constitucional dedesplaçar-se amb llibertat arreu de l'Estat.Però el Consell de Menorca i el Govern deles Illes han de ser actius i reivindicatius da-vant Madrid per a resoldre amb celeritat eltema.
Se vende traje de neoprenoen muy buen estado.
Poco uso. Talla 54 de 5 milí-metros de grosory doble forro.
Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al 686 703 178
16
17
18
PAU FANER ENLLESTEIX UNA NOVANOVEL·LA AMBIENTADA EN L’EDAT MITJANA, PERÒ AMB UNCAIRE “MÉS REALISTA”TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
Després de l’èxit assolit per la seva úl-tima novel·la, Les bodes del diable, l’e-scriptor ciutadellenc Pau Faner treballa jaen el seu següent llibre, una nova novel·laambientada en l’Edat Mitjana que, coml’anterior, ja no està emmarcada en l’eti-queta del realisme màgic. Més encara, estracta d’una novel·la on tot allò que passaés versamblant, i on Faner, q u es’ha recuperat fa poc d’un càncer de pròs-tata, va deixant enrere la fantasia que haanegat fins avui cadascun dels seus lli-
bres.Faner, un dels escriptors més presti-
giats dins el panorama de la literaturacatalana (Premi Sant Jordi 1975, PremiVíctor Català 1983, Premi Josep Pla 1983,Premi Sant Joan 1992, Premi de la CríticaSerra d’Or de narrativa 2010), explicàaquest passat dilluns en una entrevistaconcedida a l’espai Es Matí de Menorcade la cadena COPE, que “quan vaig anaramb el meu agent literari a veure a l’edi-tor de Proa em van suggerir que escrivís
una altra novel·la ambientada en l’EdatMitjana. Vaig pensar que qualsevol ideanova que tingués es podia adaptar a qual-sevol època. Aleshores, vaig pensar queadaptaria la meva idea a l’Edat Mitjana,perquè en aquella època històrica les per-sones tenien les mateixes dificultats queara. Si abans et mataven perquè etllençaven a sobre una caldera d’oli, avuidematí han dit que Iran té armament nu-
Després de l’èxit de ‘Les bodes del diable’, l’escriptor menorquí s’enfronta a un nou repte, que volque sigui “un pas endavant” en la seva carrera..
lector arriba al final delllibre, allò que li quedamés és el final, i elfinal és el diable”.
El novel·lista menorquíconta que “la diferènciaentre el diable de l’EdatMitjana i el d’avui és queen aquella època de lahistòria la gent creia en ellcent per cent. A l’EdatMitjana, la presència deldiable a la vida quotidianaera real. Era tan real, alsegle XIII, que va sortiruna heretgia segons la qual el món va serfet pel diable perquè Déu és incapaç de fermal i els homes, per tant, són obra del di-able. L’heretgia dels càtars va causar alsegle XIII milers de morts perquè elsheretges no volien abjurar de creure en eldiable, s’estimaven més que els cremassinvius”.
19
REPO
RTclear i que dominarà el Golf Pèrsic i ensllençarà un coet un dia i quedarem re-tratats”, afirma el narrador amb el seu pe-culiar i fi sentit de l’humor.
La nova novel·la està ambientadatambé en l’Edat Mitjana però hi ha, encanvi, una visió més realista que no pas aLes bodes del diable. “L’estructura és lamateixa i intent aprendre d’allò anterior id’autors com Ken Follet. Me llegesc tot elque trob. En aquest sentit, vull fer unanovel·la amb la mateixa estructura peròamb un fons més real. Tal vegada no hihaurà tanta fantasia, encara que fos unafantasia ben realista, com era la del diablea l’Edat Mitjana”, explica. Faner creu queaquest nou repte que es planteja pot rep-resentar “un pas endavant” en la seva car-rera. “Es tracta de fer el mateix, però deposar-hi més realitat, a fi que qui lallegesqui pugui pensar que el que cont po-dria perfectament ser veritat”, conta.
Sobre Les bodes del diable, la sevadarrera novel·la, Faner explica, com aanècdota, que l’obra fou acceptada i pub-
licada per l’editorial Proa no pel seu val-orat nom d’escriptor, sinó pel pseudònimde P. K. Highfield, Pau Faner en anglès“Highfield –explica el novel·lista- vol dir,en anglès, camp de fenc. Faner no vol dirfeiner. Segons el diccionari d’en Moll,Faner ve de fenc, que en castellà és‘heno’. Per tant, el meu nom, en castellà,seria Pablo Henar”, diu en to humorístic.
El titol original de l’obra no era, tam-poc, Les bodes del diable, sinó El secretdel pelegrí. “Va passar que quan estaven apunt de publicar el llibre, va sortir unanovel·la que es deia El secreto del pere-grino, de Peter Harris, les inicials del qualsón també P.H., com a P. Highfield”. “Elfil de la història era el misteri del pelegrí,però aleshores me’n vaig adonar que el di-able tenia presència al llarg de tota l’obrai que n’anava agafant més cap al final. Laidea d’aquest tipus de novel·les és que lagent comenci el llibre i no pugui deixar dellegir-lo, de manera que el principi con-dueixi al lector a la part central i la partcentral el dugui a la part final. Quan el
20
CLÍNICA JUANEDA ASSUMEIX LAGESTIÓ DE LA POLICLÍNICAVERGE DE GRÀCIATEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
La Clínica Juaneda ha assumitaquesta setmana la gestió de laPoliclínica Verge de Gràcia de
Maó. Aquesta empresa, que compta ambla Clínica Menorca a Ciutadella i un cen-tre as Mercadal, i FIATC han aconseguitun acord per a l'explotació del centre deMaó.
Les negociacions, en les quals ha par-ticipat el director general de la mútuaFIATC, Gonçal Lloveras, s'han dut aterme amb una gran discreció, segons uainformació que recull el Diari Menorca.
Fa tres dies, es va comunicar l'acordentre les dues entitats a les 50 personesque formen la plantilla i als metges queatenen i operen en el centre de Maó. Al'espera que Clínica Juaneda expliqui els
seus plans, s'anticipa el tancament delCentre de Medicina Avançada del carrerSant Sebastià, les consultes del qual iserveis es desplacen a l'edifici de la Poli-clínica.
FIATC compta amb al voltant de4.000 persones assegurades a la Illa. D'en-trada, l'explotació del centre per part deClínica Juaneda pot representar una mil-lora de servei, ja que podran ser ateses enles instal·lacions que aquesta empresamallorquina disposa a Ciutadella i EsMercadal. El contracte va entrar en vigordia 1 de gener.
Amb aquesta entesa, FIATC i ClínicaJuaneda han passat del conflicte pel deutea l’acord. Les dues empreses estaven en-frontades des de juliol de 2010. El motiu
va ser un deute d’uns 600.000euros queJuaneda no pagava pels serveis prestatsper la Policlínica Verge de Gràcia. Peraquesta raó, aquest centre va rescindir elcontracte d’assistència sanitària i vadeixar d’atendre als assegurats de Muface,Adeslas i Asisa, que representaven un20% dels serveis de la Policlínica. Per partseva, Clínica Juaneda respongué obrintconsultes en el seu Centre de Me-dicinaAvançada. FIATC amenaçà amb dur lareclamació als tribunals, tot i la qual cosava optar per un pacte per al pagament aterminis.
REPO
RT
21
AMICS DE LA MAR REBUTJA LAPRIVATITZACIÓ DELS AMARRADORSDEL PORT DE CIUTADELLATEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
Amics de la Mar de Menorcadefensa la gestió pública delport antic de Ciutadella....
L’associació sense ànim de lucre dedicadaa la conservació i divulgació del patri-moni marítim de l’illa avisa contra el per-ill d’una gestió privada dels amarradorsque avantposi, per damunt d’altres con-sideracions, el valor des beneficieconòmic. El president de l’associació,Rafael Oliver, insisteix que l’explotaciódels amarratges “ha de restar en manspúbliques, ja sigui de Ports, que és l’ensque fins ara els ha gestionat, o, en el seudefecte, de l’Ajuntament de Ciutadella”.Oliver recorda que “hi ha una experiènciamolt per part de les administracions lo-cals, en països com França, És una menade garantia per tal d’evitar que els amar-radors no es gestionin amb un afany delucre desmesurat, com ha passat, de fet, alport de Maó”.
Pel que fa a la reordenació interior delport de Ciutadellla, Amics de la Mar deMenorca ha plantejat, tant a l’Ajuntamentcom a Ports de les Illes Balears, la possi-bilitat de gestionar els amarradors que vandes del pont de ferro fins a l’antic pòsit depescadors, que serveix actualment de seua l’associació. Fins ara, però, la propostade l’entitat no ha tingut resposta. “Ofer-íem –explica Oliver- crear una arra-conada, un espai lúdico-cultural onpoguéssim posar totes les barques clàs-siques de llenya. Estic seguríssim queaquest espai atreuria al públic i, sobretot,als turistes. D’una manera o altra, elscridaríem perquè travessessin el pont iaixí es veurien afavorits tots els comerçosque hi ha a l’altra part del port. Aleshores,nosaltres intentaríem revitalitzar aquestazona”.
‘maria Glòria’D’altra banda, Amics de la Mar de
Menorca presentarà per Sant Antoni alcentre de documentació del port (antic
pòsit de pescadors) una exposició sobre laMaria Glòria, un llaüt pesquer donat al’entitat pel seu propietari, una vegadaacabada la seva activitat pesquera. L’A-juntament de Ciutadella n’ha acceptat lapropietat per tal de salvar l’embarcaciódel seu desballestament i en cedirà l’ús aAmics de la Mar,
Rafael Oliver, president de s’entitat,explica que “la Maria Glòria, fins ara, hatingut el seu amarrament propi, perquèfins el 30 d’octubre va estar fent activitatsde pesca, Ara –afegeix- intentarem qued’una manera o altra, tengui el seu llocquan hi hagi la reordenació tengui el seulloc al port de Ciutadella, perquè volemmostra a la gent i als turistes diversesmaneres com hi havia abans de pesca itambé de navegar”.
Trobada de Vela llatinaLa celebració de la Diada del Poble de
Menorca durà també enguany l’onzenaedició de la Trobada de Vela Llatina i Bar-ques Clàssiques, una reunió d’embarca-cions que ha esdevingut imprescindible ien la qual, a diferència de la vela es-portiva, allò important és no córrer, sinógaudir de la mar. El president dels Amicsde la Mar, Rafael Oliver, explica que “lavela llatina és la manera més antiga denavegar que coneix l’home, des del tempsdels egipcis, en què es va començar anavegar amb un aparell que estava com-posat de pal i antena i les diverses veles. AMenorca, en concret, tenim l’exemple den’Adrià, que era una persona que fins a fi-nals dels anys noranta havia sortit a nave-gar al port de Ciutadella amb vela llatina.Nosaltres, d’una manera o altra, volemrecollir aquest llegat”.
REPO
RT
22
nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 610 54 19 21– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48
FEINA– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0– Se ofrece chica con experiencia para cuidar personas mayores(higiene, medicación, alimentación), limpieza y tareas domésti-cas en general (plancha, recados, acompañamientos...). Disponi-bilidad de horarios. Papeles en regla. Zona Ciutadella. Tel.:697799231.– Me ofrezco para trabajos de jardinería y mantenimiento defincas (labrar, pared seca, desbrozar, sembrar...) por horas o jor-nada completa. También tengo experiencia en construcción.Total disponibilidad. Con vehículo propio. Tel.: 620677900.
MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311
MOTOS I BICICLETES– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914
NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.
ALTRES– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. [email protected]– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, concochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-
23
GloSeS
Sant Antoni gloriós, / patró dels
animals, / guardau-nos el moix, sa
cussa, / es batle i es concejals.
Si se fa amb bona intenció, / una
glosa no fa mal, / sa salut és lo
principal, / més que es xampany i
es torró. / Tingueu pau i molta
unió, / i per a tots bon Nadal!
Aquesta glosa la va fer s’ apote-cari Cavaller durant sa Guerra Civil dins una salade Sa Coma, de la qual ell era es propietari. Sé queen va fer més, però jo només he pogut recolliraquesta que diu així:
Na Carme i s’ apotecari / sense por des
avions / juguen sense fer embrullons / an es joc
des solitari. / Sa mare pela ciurons / i na Jua-
nita llig es diari.
Gloses fetes per l’amo en Jaume Servera desRafal des Capità:
Ara som sa primavera, / mos aixecarem de-
matí. / Si a ses vistes vols venir, / seurem a fila
primera, / ses plantes veurem florir / i es ocells
fent cantarella, / també es sol veurem sortir, / que
la terra ja l’ espera. / El camp el veurem lluir, /
mes brunyit que una centella. // Madona, te tenc
de dir / que no hi ha pel·lícula tan bella.
M'agrada es garrover / perquè té fruita tot
l’any. / Quan li cullen sa d’ enguany, / ja té sa de
l’ any qui ve.
Ell pesava un ocellet / tot carregat d’alegria
/ i cantant, cantant va dir: / - ‘Nau a dinar, que
és migdia.
Ses joves de Vilafranca, / quan no tenen res
que fer, / se’n van a un garrover / a engronsar-
se a una branca.
Tòfol Capó
OPIN
IÓ
24
És molt interessant, i més sies té en compte l'any en què fouescrit. Increïble! .Segons sem-bla gens canvia en aquest món.I per tant, encara podria ser realitat ?.
Fill meu, per favor, del teu tou llit ai xiquet.Deixa'm dormir, mamà, que no fa cap falta. Però
fill meu, per favor, aixeca't i desdejuna. Deixa'mdormir, mamà, que no fa cap falta. Fill t’ho demano, per favor, aramateix et porto el cafè amb llet, però desprès t’ho’ prego ai xiquet.Mamà, deixa que en els llençols una estona més ho aprofiti apro-fiti.. Fill meu, per favor, que Espanya sencera s'afanya. Que no!Que no m'aixeco perquè no em dóna la gana!. Fill meu, per favor,que el sol està ja al capdamunt. Deixa'm dormir, mamà, no passagens si manco al Parlament ningú ho notarà. Fill meu, per favor,que és l'hora de l'esmorzar. Deixa'm, que aixecar-me em suposamolt esforç. Fill meu, per favor, van a dir-te que ets un aprofitat.Deixa'm, mamà, que mai m'ha importat el què diran. Fill meu,per favor, i si el teu cap s'enfada? Que no, mamà, deixa'm, et re-peteixo que no em passarà res. Fill meu, per favor, que ja has dor-mit a l'excés.. Deixa'm, mamà, que sóc diputat del Congrés etrepeteixo, que si manc a les sessions ni s'adverteix ni es nota. So-lament necessito acudir quan es vota, que els diputats som ove-lles d'un ramat per votar el que diguin i dormir en l'escó. De debò,mareta meva, jo no sé per què t'inquietes si per ser diputat o se-nador sols es important el cobrament del sou i les dietes. L'únicacosa que precís, de debò, mamà, no insisteixis, és aconseguir unaaltra vegada que em posin en les llistes.
Fer que alabi al capdavanter, ser submís, ser amable I aplau-dir-li, les seves intervencions, per descomptat, quan parli en latribuna. I és que ser parlamentari fatiga molt i dona maldecaps.Per això estic tan fet pols. Deixa'm, mamà, que dormi. Bé,etdeixo, fill meu. Perdona'm, ho lamento. Jo no sabia l'estrès queprodueix ser membre del Parlament! .
Fra Junípero (1713 - 1784) Religiós franciscà espanyol . Pen-sin que va ser escrit per aquest franciscà en el 1700 i valorin laseva vigència !
Andreu Genestar Sabater
Corría la década de los años 50 cuando Ciu-tadella estaba saliendo ya de la posguerra, y enlas navidades de esos años se respiraba un am-biente muy distinto del que hay ahora.
Es cierto que ahora en estas fechas las fami-lias viven mucho mejor ya que hay mas como-didades y una gran variedad de productos que en
aquella época era impensable obtenerlos, claroesta, que no todo es oro lo que reluce ya que desgraciadamenteestamos padeciendo una de las peores crisis económicas que yojamás he visto, pero no obstante hasta hora se vivía bastante bienen relación a la década de los años 50. Y volviendo a las navida-des entrañables de hace cerca de sesenta años recuerdo que casitoda la repostería de estas fechas se hacia en casa, los famosos ro-llos, amargos, figuras de pastarral y cuscuso, todo eso se confec-cionaba con almendra y azúcar, y el cuscuso llevaba además deestos ingredientes migas de pan, pasas y grasa, lo único que sesolía comprar era algo de turrón; en cuanto a la comida navideñaera lo clásico el cocido y asado de capón, pollo u pavo asado, to-davía me acuerdo que en las casas que solían matar el pavo unmes antes le dábamos de comer habas para engordarlo, le abría-mos la boca y le hacíamos tragar las dichosas habas y es que anteslas casas que tenían patio solían tener un gallinero donde se cria-ban las gallinas para consumo propio y así los domingos con unpoco de suerte caía alguna en la cazuela, también algunos teníanconejos para el mismo fin. Seguimos hoy en algunas casas to-davía se sigue la tradición de la sopa, el cocido y el asado.
Para los niños la llegada de la Navidad era algo divino y má-gico, en las escuelas nos enseñaban unos versos navideños quesolíamos recitar después de la comida y éramos premiados con elaguinaldo, nos íbamos más contentos que unas pascuas valga laredundancia.
Recuerdo que se solía adaptar la iglesia del rosario (el ruse)para poner una tómbola aquello daba un toque muy navideño, losproductos que se solían rifar eran muy variados casi todo eran ta-petes, pañuelos con puntillas y bordados artesanales hechos amano por muchachas que solían ir durante el año aprender en lamisma iglesia, por si alguien no lo sabe le llamábamos “se cato-lique” es una iglesia cerrada al culto que hoy en día sirve de salade exposiciones. También hay que decir que en la misma décadase adapto otra iglesia también cerrada al culto “El Secors” allí sehizo una gran tómbola donde había de todo, hasta una moto vespay creo que un coche bis cúter aunque no lo recuerdo bien porqueen aquellos años yo era un niño. La iniciativa de esa macro tóm-bola fue del padre Damián “Es Capalla Arenes” creo que de ape-llido era coll que también tuvo la iniciativa de fundar al mismotiempo la emisora de radio la actual COPE.
De todos modos en aquellos tiempos las calles no se engala-naban con iluminaciones navideñas, solo ponían potentes bom-billas desde la calle Mayor del Borne hasta la plaza de Alfonso III“Plase des rellotge” pero algo distanciadas de una a otra; ademásde todo esto, solíamos visitar los belenes Es Seminari, SantaClara, Las Carmelitas, La escuela del Borne, este ultimo Belén secolocaba en el ultimo piso que es como una especie de torre, allíse colocaba un gran Belén, era precioso ponías una moneda enuna ranura y se iluminaba todo hasta una estrella de Oriente quehabía en la parte de afuera de lo que es la torre. También quierodecir que nos adjuntábamos algunos amiguitos y solíamos visi-tar los belenes de las casas particulares, ya que era muy tradicio-nal en esos años ir a ver los belenes. También quiero puntualizarque aunque en aquella época hubiera mucho trabajo, ya que laindustria del calzado, la bisutería y alguna fabrica de cadenas deoro estaban en alza, los sueldos eran muy bajos y había que eco-
AQUELLAS NAVIDADESnomizar, y por eso muchas de las cosas se ha-cían en casa con la ventaja que todo nos parecíamas bueno y creo que es verdad ya que lo sabo-reábamos con mas gusto y le dábamos mas im-portancia, y para terminar diré que para mi“Cualquier tiempo pasado fue mejor”
José Mª Cleofe Estévez
OPIN
IÓ
BARCELONA, PIS PER LLOGAR:
3 HAB, PROP PLÇA. ESPANYA
670 EUROS/MES
TELF. 616 747 260
SER POLÍTIC
25
19 octubre 1788 – El Jurats de Ciutadella reberen unacarta del governador D. Antonio de Anunciavay amb l’ordrede la Cort sobre establir els cementiris fora de les esglésiesper enterrar els cadàvers, i que es posi en execució per part denostra Universitat, i que també ha escrit al Sr. Vicari general.
8 desembre 1788 – D. Gavino Martorell, obrer clavari del’hospital de Ciutadella manifestà als Jurats el mal procedirdel donant de dit hospital, perquè no li participa cosa alguna,ni manco les entrades i sortides, i això es en greu perjudici.Resolgueren que sia èxplicit l’actual donant. Va ser elegit enFrancesc Femenies.
28 desembre 1788 – El governador comunica als Juratsde Ciutadella la mort del Rei Carles Tercer, i que han de por-tar dol desde el primer de l’any vinent fins 6 mesos.
6 Febrer 1789 – El Sr. Comissari de Marina encarregà alsJurats de Ciutadella que plantessin arbres, oms i roures en elpla de la Font. Resolgueren comunicar al Sr. Comissari que ésimpossible, per no poder-se conservar , per la raó que moltesvegades en l’any s’experimenten unes corrents ( rissagues)impensades, de manera que les aigües del mar arriben fins laparet dels horts de regadiu, i aquestes aigües matarien tots elsarbres.
27 Febrer 1789 – La Universitat de Ciutadella va fer totesles representacions pel fi de que la proclamació del nou ReiCarles Quart s’executés en Ciutadella com a capital de l’illa.El governador, aconsellat pel Sr. Assessor i Fiscal civil, or-denà que s’havia de practicar a Maó, com efecte es va fer eldia 22 pel primer jurat D. Joan Mercadal , metge.
30
Ses pàgines d'en Bep d'
Coses de ca nostra
Sabem que... ? (158)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)
Cuina nostra
Coca dels Reis
ingredients: 40 g de llevat de pa, 4 ous, 4 dl d'aiguateba, 300 g de sucre, 125 g de seu de porc, la farina deforça que es begui i confits de colors per a guarnir-la.
elaboració: Posarem dins un ribell el llevat amb l'ai-gua teba -a uns 35 graus- i ho mesclam fins que es fon-gui el llevat. Seguidament hi afegim els ous, el sucre iel seu. Ho ben mesclam i a poc a poc hi anam incor-porant la farina fins aconseguir una pasta semblant a lade pa o d'ensaïmada de Sant Joan.Taparem la pasta i la deixam estovar una horeta, méso manco. Quan estigui estivada la tornam a pastar i enfeim peces d'uns 150 g i els hi donam forma rodona.Les posam damunt llaunes, el hi posam els confits da-munt -un enmig i despres un a cada cap- i les deixamfermentar fins que hagin doblat el seu volum. Llavon-ces tindrem el forn calent a 190 graus i és hor d'enfor-nar les coques que han de coure uns 25 minuts o finsque vegem que el seu damunt és de color mel. Deixemrefredar i les servim el dia dels Reis.
nota: Hi ha qui també hi posa una cullerada de lla-vors de matafaluga -anís- a la pasta un cop ha tovat,just abans de tornar-la a pastar.
La Mare de Déu del Toro era nomenada de manera oficial Pa-trona de l’Illa de Menorca pel Papa Joan XXIII i es fixava com afesta litúrgica el dia 8 de maig com a Festivitat de la Verge del Toro.
El pintor francès Jean Oaul Brusset, resident a Santandria i queel juny de 1961 havia exposat la seva obra al Saló Gòtic de l’Ajun-tament de Ciutadella estava obtinguent un gran èxit a Marsella ipreparava una nova exposició a Barcelona.
El director general de Carreteres visitava Menorcai de maneraespecial els terrenys on s’havia de fer la nova carretera de Ferreriesa Cala Galdana.
El recordat actor José Zazatornil, “Zaza” va actuar al Teatre delCercle Artístic de Ciutadella del 30 de desembre al 3 de gener ob-tinguent un gran èxit amb les obres “Padres que teneis hijos”, “Unloco hace ciento” i “La tercera esposa” entre altres.
El Iris 5 de generde 1962
31
La pujada de L’IBI en un 10% a Ciutade-lla per mor de les mesures del govern deRajoy.Que el volei es quedi sense Supercopa permanca de suport institucional.Les dures acusacions del la presidenta delCVC contra Tico Gonzàlez i Juanjo Pons, totmesclant ous amb caragols.
La denuncia de CAEB contra un emprenedor, quan elque s’ha de fer es donar-lis suport.Que l’entrada al nucli antic estigui tancada amb pivotsfins moltes hores després de l’horari comercial a l’hi-vern, tot perjudicant als residents que necessiten arri-bar a ca seva en cotxe per a descarregar la compra, elsseus fills o persones majors.Els abusos i amenaces de algunes companyies de telèfonsmòvils quan no vols seguir amb ells i vols canviar decompanyia. Els ciutadans i empresaris ens sentin ambuna idefensió total.
Que la Clínica Juaneda assumeixi lagestió de la Policlínica Verge de Gràcia.Que l’Ajuntament impulsi el desenvolupa-ment de quatre zones urbanes: carrer Ba-jolí, banda esquerra de Santandria, el seuaccés i Santa Rita.
Que es tengui previst adjudicar aquest mes de gener elnou Pla General de Ciutadella.La iniciativa del Consell de posar a la venda llibres queestaven enmagatzemants a un euro.L’exposició d’aquarel·les sobre el teatre de Ramon Ca-valler a l’Espai Xec Coll.Que el port de Ciutadella acollirà la trobada de barquesclàssiques i de la vela llatina de Sant Antoni el proper15 de gener.La nova temporada de teatre que s’iniciarà amb “Unamant de comèdia” al Teatre del Casino 17 de Gener, ique tindrà`un total de 9 obres fins al mes de maig.
Dites i refranys...- De gener a gener, es doblers són des banquer.
PARENÒSTIC DEL MESDE GENER DE 2012
SOL
Dia 1 el sol va sortir a les 08,06 i es va pondre a les 17,29 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,54 i es pondrà a les 18,01 h.
LES LLUNES DE GENER
Dia 1 lluna creixent en Àries.Dia 9 lluna plena en Cranc.Dia 16 lluna minvant en Balances.Dia 23 lluna nova en Aquari.Dia 31 lluna creixent en Taure.
FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSÉs un mes dolent per sembrar qualsevol cosa a Menorca, per-
què sol ser massa ventós. En tot cas podem sembrar patates pri-merenques, si bé vos recomanam que sigui en poca quantitat ique ho feu a un lloc a redossa.
QUE LLEIG!QUE POLIT!
Els sants de cada dia
2012Degut a la crisi econòmica, i malgrat la pujada
de les despeses en paper i consumibles, des del Set-manari El Iris hem decidit, de moment, no augmen-tar el preu de la revista, tal i com es sol acostumara fer a principis d’any, per tal d’agraïr el suport delssubscriptors i dels lectors.
Ens espera un trimestre difícil, però també hemde reconèixer que hi ha un excés de psicosi, perquèdoblers n’hi ha, el que passa es que són moltes lespersones que els tenen estalviats -de fet l’estalvi alsbancs està pujant- i el que feim és beneficiar-los aells i perjudicar al comerç, a les empreses, perquè siel doblers no roda, no en sortirem mai d’aquestacrisi.
Esperam el vostre suport i Bon Any 2012.
Divendres dia 6, Melcior, Gaspar i Baltasar.Dissabte dia 7, Ramon de Penyafort.Diumenge dia 8, Lucià, Maximilià.Dilluns dia 9, Eulogi, Julià, Basilisa.Dimarts dia 10, San Joan Bo, Nicanor.Dimecres dia 11, Higini, Anastasi.Dijous dia 12, Benet, Alfred.
