Ciutadella de Menorca, 20 de gener de 2012. Preu 2,10Ciutadella de Menorca, 20 de gener de 2012. Preu 2,10 ee Nº 3.506Nº 3.506

EELL DDIISSCCUURRSS DDEELL BBAATTLLEE

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 20 MARCH Plaça Jaume II, 5Dissabte dia 21 CAVALLER Plaça de la CatedralDiumenge dia 22 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDilluns dia 23 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimarts dia 24 OLEO Federico Pareja, 54Dimecres dia 25 MOLL Eivissa, 50Dijous dia 26 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Divendres dia 27 CASTANY Tres Alqueries, 3

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

SIN SERVICIO

HASTA EL 31

DE ENERO

Núm. 3.506. Any LXIX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (Esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS

3 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE ENERO

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

61 6407:15

08:00

10:00

11:00

12:00

08:00

11:00

17:00

18:00

09:003

10:003

12:30

16:00

19:00

14:002

15:001

17:00

19:45

64CALETA

CALA BLANCA CALAN BOSCH

DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS

07:003

08:003

09:003

13:00

14:002

15:001

16:003

18:00

19:00

2

3

El discursdel batle

Degut a la seva importància i contingut us volem oferir a aquesteditorial part del discurs pronunciat pel batle de Ciutadella, JoséMaría de Sintas, en el seu discurs de Sant Antoni.

“Ciutadella és un poble obert, integrador: volem acollir i volemirradiar-nos: ni tancam ni ens tancam a res ni a ningú, però espe-ram, en justa correspondència, complir un paper en es context gene-ral de Menorca. Ciutadella és un poble disposat a conviure i acompartir amb una perspectiva perfectament insular de sa vida me-norquina i balear. En definitiva, aspiram a contribuir i, a la vegada,a ser tinguts en compte. La llei de sa reciprocitat no pot reivindicar-se de cap altra manera, ni amb cap forma rebaixada de justícia dis-tributiva”. (...)

“A vegades, determinats acords institucionals no garanteixen esbé comú, perquè certs programes (o certes obres públiques), encaraque suposin equipaments ben útils, tenen una repercussió que fa mal,que afecta directament ses famílies i a cadascú de noltros, indivi-dualment parlant. En aquests moments és quan es polític que vol ser-vir (en lloc de ser servit) ha d’oposar-se, encara que pertorbi sesnaturals directrius d’una formació política, o d’una administraciósuperior. Prendre aquesta actitud sempre pot resultar perillosa; peròes bé de sa població no pot quedar relegat per davall de certes disci-plines que a vegades pensen en clau política i no en clau ciutadana.Arribar a sa governació d’una institució ens obliga a llevar-nos sescucales des partidisme duit a posicions extremes, i a no oblidar maique —per bé o per mal— passam a governar per a tothom, inclososaquells que no són electoralment des nostres. Si no saben entendre sapolítica fins en aquestes conseqüències, anirem errats de comptes. Espolítics, a la vista de certes conductes molt esteses a s'Administració enes darrers temps de sa democràcia, tal vegada hem anat“errats de comptes” massa temps, i és hora d'ajustar-les”.

S E T M A N A R I

MMEENNOORRCCAA EESS PPRREESSEENNTTAA AAFFIITTUURR AAMMBB LL’’OOBBJJEECCTTIIUU DDEEPPOOTTEENNCCIIAARR EELL TTUURRIISSMMEE AACCTTIIUU

4

TEXT I FOTOS: CONSELL INSULAR DE MENORCA

Els propersdies tindràlloc a Madrid

la 32 edició de Fitur, citaobligada pels profes-sionals del turisme pertal de definir les líniesde treball, estratègies ialiances empresarialsamb la finalitat de dina-mitzar i reforçar l'acti-vitat turística de lesdestinacions, i poderaixí atendre les can-viants demandes delmercat, que a Menorcaes direccionen cap alturisme actiu, d’esport,de natura, gastronòmic icultural.

A la Fira Interna-cional de Turisme estaràpresent el President delConsell Insular de Menorca, SantiagoTadeo i la Consellera de Turisme, Mª Sa-lomé Cabrera, juntament amb FundacióDestí. El President del Consell Sr. D. San-tiago Tadeo serà present el dia 18 de gener,juntament amb els representants del Go-vern Balear.

En el marc d’aquest important esde-veniment, la consellera de Turisme, M. Sa-lomé Cabrera, assistirà el proper dimarts17 de gener en el sisè Foro de LideratgeTurístic de Exceltur que, en aquesta ocasióporta per títol “Turisme motor de creixe-ment i feina: Polítiques per estimular lacompetitivitat”, i que tindrà lloc en el cen-tre de convencions d’IFEMA. L’oberturaoficial anirà a càrrec del president delGovern d’Espanya, Mariano Rajoy, quitractarà sobre “El Turisme, una prioritat deGovern i locomotora de la recuperació so-cioeconòmica d’Espanya”. Resulta tambéigualment rellevant la ponencia que duràa terme el President del Govern Balear,José Ramón Bauzá. “Considerem que esmolt important aquesta cita, ja que en-tenem que serà la presentació de les línies

mestres de la política turística que durà aterme el nou Govern central i en concretel ministre de Industria, Energia i Truisme,José Manuel Soria, i la Secretaria d’Estatde Turisme, Isabel Borrego”, manifesta laconsellera.

En aquesta edició, i tenint en comptela difícil situació econòmica per la quepassen les arques públiques, els noustemps i perfils dels turistes, i la necessitatde Menorca de recuperar la competitivitat,el Consell ha assumit dues prioritats,l’austeritat i la feina. La austeritat quant aassolir el màxim de resultats amb el mínimcost, i la feina quant a que s’ha previst unaagenda direccionada a contactar amb elsprofessionals del sector, com turoperadors,companyies aèries, agències de viatges,amb els directors de les Oficines Espany-oles de Turisme més importants o ambl’Institut de Qualitat Turística de Espanya,entre d’altres.

Així mateix, el dimecres dia 18 degener es presentarà la Festa del Mar, unprograma que pretén potenciar el turismeactiu a través d’una gran quantitat d’acti-

vitats programades per al mes de maig. Unprojecte organitzat per Estacions Nàu-tiques juntament amb Fundació Destí, laqual cosa suposa una forma molt impor-tant d’incentivar l’arribada de turistes i deposicionar Menorca en el turisme nàutic iesportiu.

Un altre dels objectius d’aquesta Fira,és el d’arribar a acords amb les OficinesEspanyoles de Turisme, per tal d’orga-nitzar famtrips i presstrips i poder així cap-tar clients mostrant les especificitats de lailla, “Menorca guanya en la distànciacurta”, afirma la Consellera, “per tant ésfonamental ser capaços de mostrar als nos-tres venedors i compradors potencials, l’a-tractiu i les possibilitats de la nostra illa”.

Tant el President del Consell Insularcom la consellera de Turisme assisteixena aquesta cita amb optimisme i amb l’ob-jectiu de duu a terme una bona feina per aMenorca.

INSULAR

5

RACIÓN DE CHURROS.... 1,50 €€RECORTANDO ESTE ANUNCIOCHOCOLATE A LA TAZA GRATISENCARGOS PARA FIESTAS!!!

UUNNEESS 116600 PPEERRSSOONNEESS PPAARRTTIICCIIPPEENNAA LLAA VVIISSIITTAA AALL CCAAPP CCOOSSTTAANNEERR FFOORRTTIITTIICCAATTDDEE CCAALLAA MMOORREELLLL,, UUNNSS DDEELLSS AACCTTEESSOORRGGAANNIITTZZAATTSS PPEELL CCOONNSSEELLLL IINNSSUULLAARRPPEERR CCEELLEEBBRRAARR LLAA DDIIAADDAA DDEE SSAANNTT AANNTTOONNII

TEXT I FOTOS: CONSELL INSULAR DE MENORCA

Com ja és tradició, entre els actesorganitzats pel Consell Insularper celebrar la Diada de Sant

Antoni, es sol organitzar una excursió. Lad’enguany va tenir lloc ahir diumenge almigdia, i va consistir amb una excursióamb sortida des de La Vall pel Camí deCavalls i la visita al Cap costaner fortificatde Cala Morell, una part del qual s’ha ex-cavat aquesta tardor.

L’acte va resultar un èxit de públic(unes 160 persones van participar-hi) quevan poder escoltar les interessants expli-cacions dels arqueòlegs MontserratAnglada i Antoni Ferrer, que han realitzatl’excavació d’una part d’aquest curiós as-sentament; es tracta d’un jaciment pre-històric propi de les Illes Balears i quepresenta unes característiques molt es-pecífiques: són assentaments situats a lavorera de la mar, de difícil accés i prote-gits per una murada: els caps costanersfortificats.

En el cas de Cala Morell s’han obser-

INSULAR

vat fins a tretze estructures de planta nav-icular, i durant el passat octubre es va por-tar a terme la primera campanyad’excavació arqueològica a la naveta 11,naveta d’habitació adossada a la murada iorientada al sud, organitzada internament apartir d’una llar de foc central i banquetes

associades. Durant l’excavació es va tro-bar una base de molí in situ i una estruc-tura de fang.

L’acte va comptar amb la presència dela consellera de Cultura, Patrimoni i Edu-cació del Consell Insular, Maruja Baíllo.

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

HHHHOOOORRRRAAAARRRRIIII DILLUNS ADIJOUS

DE 9 A 14’00 HI DE 16 A 18’30 H

DIVENDRES

DE 9 A 14’00 HORES

C/ Cabrera, 3TEL: 971 38 29 20CIUTADELLA

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

Menorca anys 50Avui divendres dia 20 de gener s'inaugurarà simultàneament a la

Sala Municipal d'Esposicions El Roser i la Sala de Cultura de Sa

Nostra la mostra de fotografies dels membres fundadors del Foto

Club del Cercle Artístic de Ciutadella, allà als anys 50, que ens

mostren la seva visió de la Menorca d'aquells anys. Juntament amb

l'exposició s'ha editat un complert catàleg fotogràfic sobre la vida

quotidiana dels menorquins que començaven a sortir de la

postguerra.

Segons els organitzadors l'objectiu d'aquesta exposició era el de

recuperar i salvar de l'oblit i la destrucció unes simples fotografies

realitzades per un grup de pioners menorquins, que formanven el

Foto Club del Cercle Artístic -només hi havia en aquell moment 12

foto clubs arreu de l'Estat- i que van dinamitzar aquest art a la nostra

illa al llarg d'una dècada. Persones com Gaspar Oliver, Alfredo

Mallo, Agustí Sintes, Gabriel Moll, Damià Cardona, Agustí Marín, Alberto Serra, Tòfol Torres, Tomeu

Camps, Joan Torrent, José Delfín Serra, Joan Pons i Rafel Vilafranca, van ser els fundadors d'aquest

foto club i les seves instantànies, juntament amb les de Can Hernando, formen part d'aquesta

interessant exposició.

Rebuig a les polítiques lingüístiques del Govern BalearUnes 400 persones van omplir dissabte

passat la plaça de la Catedral de

Ciutadella per a mostrar el seu rebuig a

l'actual política lingüística del Govern de

les Illes Balears, on segons els

organitzadors es persegueix a la llengua

catalana.

En el manifest van expresar la seva

preocupació davant les mesures

anunciades i les ja posades en marxa per

part de l'executiu de Bauzà, que ha

incomplert la Llei de Normalització Linguïstica, de la manera que van criticar la nova Llei de la Funció

Pública, on es van recollir tot el matí al·legacions de persones i també de 17 entitats socials, culturals i

esportives que han secundat la iniciativa de l'Acció Cultural Catalana que considera que s'esta

marginant a la llengua catalana a les Illes Balears.

Acció Cultural Catalana a més de denunciar els incompliments de la Llei de Normalització Lingüística

i algunes normatives com el Decret d'Ús del Català a l'Administració, el canvi de la Llei de la Funció

Pública, la doble xarxa escolar, la bilingüització dels mitjans de comunicació públics, topònims,

retirada del suport a la premsa en català i l'Escola d'Estiu, eliminiació de programes de suport a la

llengua catalana, retallades a l'associacionisme cultural i cívics, entre altres.

Entre els manifestants hi destacaven diferents polítics del PSOE i PSM, presidents d'entitats socials,

culturals i esportives, i inclús persones afins al Partit Popular.

Demà es concediran els fabiols dels "Ciutadellencs de s'Any"Demà dissabte es celebrarà al Teatre del Casino 17 de Gener la XXXIX edició del Concurs

Ciutadellencs de s'Any que organitza el Casino 17 de Gener.

Degut a la crisi econòmica enguany sols s'entregaran tres fabiols de plata i es recuperen els finalistes,

per tant un dels finalistes rebrà el fabiol i els dos restants un diploma commemoratiu.

Els finalistes en la present edició són: C. B. Boscos, Alba Cardona i Valeriano Allès en l'apartat

d'activitats esportives; Llibreria des Racó, Diari Menorca i Chelo Férez Figuerola, a l'apartat d'ativitats

socials i econòmiques, i Miquel Cardona, Biel Camps i Jordi Baulies a l'apartat d'activitats culturals.

8

EXCURSIO PER L’ANTIGUITATDEL NORDEls boscos vigorosos que bordegen

les tanques de La Vall, donen pas a unave-getació molt més adaptada a lescondicions difícils, quan s'agafa el Camíde Cavalls cap a ponent.

Aquest paisatge típic del nord deMenorca va acompanyar als 140 partici-pants de la darrera excursió del programaA peu per Menorca, que van celebrar elpassat diumenge una nova caminada.

Aladerns, socarrells, alguns pins queserpentegen aferrats al terreny, així comexemplars esporàdics de garbó (lapalmera pròpia de l'illa) deixen ben evi-dent que aquest tros de litoral rep ambmolta rigorositat l'embat de la tra-muntana.

El destí en aquesta ocasió era CalaMorell. En el marc de la festivitat deSant Antoni, la coordinació amb la Con-selleria de Cultura del Consell Insular vapermetre la visita, guiada per dos ar-queòlegs, del poblat fortificat situat alcap de llevant de la cala. Organitzats en

dos grups, els ex-cursionistes mésuna trentena de per-sones vingudes di-rectament a CalaMorell, van podervisitar amb detall elpoblat fet denavetes d'habitatgei murades de granspedres.

Els utensilis lo-calitzats donen unaidea de l'organ-ització de la gent de

va habitar aquest paratge, fa entre 3000 i3500 anys. Els ossos d'animals informende l'alimentació (molt de boví i tambéovella, cabra i porc). No està encara prouclara la funció d'aquests poblats fortifi-cats que sempre es construïen a petitespenínsules per aprofitar la protecció delspenyals.

En acabar la visita, el minibús dis-posat pel Consell Insular va anar fent vi-atges fins retornar tothom al punt departida. El febrer, A peu per Menorca re-cupera el seu calendari ha-bitual i celebrarà un nouitinerari el primer diu-menge de mes.

L ' A S S OC I A C I ÓCONTRA EL CÀNCERRECAPTA 600 EUROSPER SANT ANTONI

L'Associació Contra elCàncer de Ciutadella havalorat molt positivamentla iniciativa de fer una tor-rada popular a Ses Voltes, a

la plaça Vella, on esvan vendre cócs desobrassada, botifar-rons i llom torrat alpreu de tres euroscadascun amb unaconsumició. En totmoment hi va havercoes per la demanda iper tal de col·laboraramb aquesta iniciativaque de segur es repe-tirà.

El president del'Associació Contra el Càncer, ÀngelJulián, ha informat que un cop pagadesles despeses (carns, pa i begudes), el ben-efici ha estat d'uns 600 euros nets queajudaran a l'Associació. També va voleragraïr públicament els balls de fandangodel Grup Folkloric de Sant Miquel i deSoca de Mots pel seu glosat, així com elGrup Folklòric Arrels de Sant Joan queno va poder participar per la mort en ac-cident de tràfic d'una de les seves inte-grants.

BREUS

9

REPO

RTQué la informàtica és present tanta les nostres llars com a les em-preses no crec que sigui una

novetat, estem constantment creant, modi-ficant, eliminant documents, fotografies,correus electrónics, etc., totes aquestesdades queden emmagatzemades en uncomponent de l'ordinador denominat discdur. Aquest component encara que moltsegur i eficient no és infal·lible, com tot potfallar, i és aquí quan a tots ens horroritza elpensar que podem perdre les nostres dades,és per això que és convenient realitzar elque es denomina un backup.

Un backup no és més que una còpia deseguretat, una réplica de les dades que con-siderem més importants, per a posteriori encas de que es produeixi una pérdua d'a-questes les poguem recuperar. El manteniruna còpia de les dades més sensibles és fo-namental, ja sigui per qué em perdut elnostre portàtil, o per qué s'hagi infectatamb un virus i perdem informació, aque-stes són les situacions en que si no real-itzem backups ens enrecordem.

Quina informació he de desar?Normalment no es sol fer una còpia

total del nostre disc degut a la quantitat d'e-spai que requeriria, i sobretot si volemmantenir vàries versions del backup. Engeneral és recomanable planificar quinsdocuments es volen guardar, per això hemde separar la informació que és importantde la que és prescindible, per exemple pera un usuari domèstic podrien ser les fo-tografies, correu electrònics, música,vídeos i arxius de text.

Quin tipus de backup he de fer?Aquest és un factor important ja que va

lligat amb la nostra manera de treballar i elsuport a utilitzar. Generalment podem es-tablir tres tipus de backups, la còpia com-pleta, còpia incremental i còpia diferencial.La còpia completa fa referència al emma-gatzemament de tot el conjunt de dades, laincremental crea una còpia amb les modi-ficacions que s'hagin produït des del darrerbackup realitzat, i la diferencial realitzauna còpia dels canvis produits des del dar-rer backup complet.

Quan he de fer el backup?La periodicitat és un altre factor a tenir

en compte, si realitzem backups amb moltafreqüència i no hi ha gaire modificacionsd'arxius estarem duplicant i desat informa-ció de forma redundant, en canvi si es-paiem massa la freqüència correm el riscde perdre informació. El recomanable po-dria ser realitzar còpies setmanals, per ex-emple el dilluns realitzar una còpiacompleta, el dimarts, dimecres i dijouscòpies diferencials i el divendres la incre-mental.

Quin suport he d'utilitzar?Després de decidir quines dades volem

desar, el tipus de còpia i la periodicitat hemde triar sobre quin suport es realitzaran,bàsicament així dependrem de la quantitatd'informació i la disponibilitat. Avui en diafer backups en un CD o DVD no és moltcòmode, tant per la seva capacitat com perlentitud, una altra opció són les memòriesUSB però són fràgils i tenen tendència a

TEXT: LLUC PALLEJÀ I SEGUÍ, EXTENS SOLUCIONS FOTO: SETMANARIS I REVISTES

EELL BBAACCKKUUPP,, LLAA IIMMPPOORRTTÀNNCCIIAADDEE LLEESS CCÒPPIIEESS

fallar, segurament la opció més robusta ino excessivament cara és un disc dur ex-tern ja que et permet emmagatzemar granquantitat de dades d'una manera senzilla imés segura que un CD/DVD o unamemòria USB.

Com realitzar el backup?La manera més fàcil és fer-ho manual-

ment, per exemple un dia per setmana, peròel més recomanable és utilitzar algun pro-grama que ho faci automàticament, comCobian Backup (www.educ.umu.se/~co-bian/cobianbackup.htm) o encara que enanglès Backup Maker (www.backup-maker.com). Amb qualsevol dels dos pro-grames es poden programar per realitzarles còpies setmanalment tant les completes,les incrementals com diferencials. En elproper article explicarem detalladamentcom preparar i programar els backupssobre un disc dur extern.

10

La professora i filòloga Joana MollCapó (Ciutadella, 1950) va apropar dillunspassat al públic present al Saló Gòtic lafigura de l’historiador i sacerdot menorquímossèn Josep Salord i Farnés, FillPredilecte de Ciuutadella a qui Josep Mas-caró Passarius va definir com “un dels méspreparats i honrats investigadors contem-poranis del nostre passat històric”.

Segons la conferenciant, Josep Salord iFarnés (Ciutadella, 1911-1970) va tenir unpaper rellevant en la defensa del menorquí.“Malgrat l’actitud de fermesa que adoptàamb el tema de la llengua, fou molt res-pectat per tots els estaments de la societatde l’època i no fou mai considerat rebel perles autoritats, perquè portà la seva empresaamb docilitat i sense combativitat”. Ambtot, a començaments dels anys 60, quans’obrí el debat sobre la llengua en la litúr-gia, Salord i Farnés “féu sentir, amb força,la seva veu, tot defensant el català i no elcastellà, com a vernacle de Menorca”.

D’ençà la seva joventut, l’historiadorva estar present en les manifestacions rela-cionades amb la cultura menorquina. Elsacerdot dirigí el Full Menorquí, un suple-ment del setmanari El Iris que es publicàmensualment des de gener de 1934 fins eljuny de 1936. “Quan s’inicià la publicació,Josep Salord tenia 23 anys i comptava ambla capacitat, la força i la il·lusió que pro-porciona la joventut, amb un menorquin-isme suficientment clar i madur perorganitzar i dinamitzar una publicació tanemblemàtica com fou el Full Menorquí.Per tal de tirar endavant la seva empresa,treballà incansablement, recollint col·labo-racions de totes les persones relacionadesamb la nostra cultura, de tal manera que hideixà plenament reflectida l’empremta delseu menorquinisme”. “L’objectiumenorquinista va ser l’element que cohe-sionà la publicació i es fa evident a través

TEXT : CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

SSAANNTT AANNTTOONNII 22001122LLAA LLLLEENNGGUUAA,, EESSPPEERRIITT DDEELL PPOOBBLLEE MMEENNOORRQQUUÍÍ

de les seves sec-cions”, destacà laconfe-renciant.

Salord i Farnéstambé presidí la Sec-ció d’Estudis delCercle Artístic, que apartir de 1953 vadonar resposta a lesinquietuds culturalsd’un nombrós grupde socis i un conjuntd’intel·lectuals ciu-tadellencs, entre elsquals Gabriel Martí i Bella, Josep MascaróPasarius, Guillem Florit Piedrabuena, An-toni Mesquida Cavaller, Josep Al·lès, JosepPons Lluch, Fernando Martí Camps o elpintor Torrent, entre d’altres. Els unia l’in-terès comú de la cultura pròpia, “sempreperò, tal com indiquen els estatuts, dins eldogma de la moral catòlica i dels principisfonamentals de l’Estat”.

L’obra de Salord i Farnés, juntamentamb la seva extensa biblioteca, es pot con-sultar avui a l’Arxiu Històric Municipal.Segons la ponent, “tractà, amb passió, eltema de la nostra llengua, senyera indes-tructible que dirigí el curs de la seva e-xistència i de la qual fou fidel defensor”.Al seu article titolat “La llengua delsmenorquins”, “n’argumenta la filiació cata-lana, fent referència a la conquesta de l’illapel ‘catalaníssim rei d’Aragó, Alfons elLiberal, que va conquerir Menorca, en vatreure els moros, i s’hi va quedar la sevagent’”.

La tasca investigadora de Joana Mollsobre la figura de Salord i Farnés li perme-ten arribar a quatre grans conclusionsbàsiques. Primera, la saba que va mourel’historiador va ser la religió i els trets cul-turals i lingüístics relacionats ambMenorca. Segona, el rigor científic que

acompanyà la seva obra. En tercer lloc, laseva condició de capellà, que impregnà elsseus estudis i la seva vida. I en darrerterme, la coherència de plantejaments. “Anivell personal, mitjançant les seves actua-cions vitals que es manifestaren, en algunesocasions, de forma contundent, sobretotquan calgué defensar la nostra llengua. Anivell d’obra, perquè recull els interessos,la consciència lingüística, la ideologia i elsvalors culturals i morals propis. La sevaobra explicita el seu esperit”.

Joana Moll Capó va cloure la confe-rència institucional de la Diada Nacionaldel Poble de Menorca amb el record de lesparaules que va pronunciar mossèn JosepSalord i Farnés en el sermó de Sant Antonide 1953: “Qui dubta que una de les cosesque més caracteritzen un poble és la seuallengua, expressió del seu esperit? Es-timem, per tant, i conservem aquest llen-guatge nostro, aquest rallar en pla, que ental dia com avui se va començar a parlardins la nostra illa amb els conqueridors ique els nous pobladors van trasplantar de-finitivament de llurs comarques d’origen.És també l’herència sagrada dels nostrespares”.

La professora i filòloga Joana Moll Capó glosà la figura de l’historiador i sacerdot menorquímossèn Josep Salord i Farnés

crida ferma a la mod-eració radical de lades-pesa” davant lacrisi econòmica. “Nofer-ho em semblariairresponsable i im-moral” i es referí aque la pràctica “d’a-nar a demanar alpare-estat” s’ha aca-bat. “Hem de prendreseny, al respecte, i ac-ceptar les restriccionsgenerals que s’hanhagut d’imposar”, afirmà, en referència a lesretallades de les institucions.

El batle va insistir, d’altra banda, que“Ciutadella és ara mateix més pobre, moltmés pobre, que fa 5 o 10 anys enrere”. Peraixò, subratllà que “serem jutjats el dia dedemà en la mesura que sabrem afrontar elsanejament dels comptes públics i en lamesura que sabrem resoldre el voluminósdeute que tant pesa sobre els pressupostsde les administracions”.

El signe de l’actual mandat municipal–anuncià- serà la restricció de la despesa,per la qual cosa diposità la seva confiançaen el suport de la ciutadania i dels repre-sentants municipals.

“En la meva investidura vaig dir –recordà- que volia començar el mandatamb la mà estesa a tot el consistori, i lameva mà no s’ha tancat ni es tancarà.Abans me la deixaria tallar que retirar-la dela cooperació lleial amb tots els grupspolítics”. José María de Sintas apostà, d’al-tra banda, per “fer ajuntament” i defugir“formes polítiques enverinades, que esmiren, primer, el llombrígol de la seva doc-trina ideològica i només en segon terme esmiren l’interès general de la gent del

poble”.El batle de Ciutadella va reservar també

un espai del seu discurs per parlar de lacorrupció i el malbaratament dels doblerspúblics. “Els polítics, a la vista de certesconductes molt esteses a l’Administracióen els darrers temps de la democràcia, talvegada hem anat ‘errats de comptes’ massatemps, i és hora d’ajustar-les”.

Quant a la festivitat del patró deMenorca, Sant Antoni, va dir és “la festade tots, la festa de la menorquinitat plena igenuïna”, i posà l’èmfasi en els 725 anystranscorreguts des que es produí la con-questa cristiana de Menorca. “Podríem en-tendre que l’exaltació d’identitatmenorquina que conté deriva de la idiosin-cràsia ciutadellenca de protegir els ele-ments definitoris de la personalitat delpoble de Menorca”.

Els ciutadellencs, insistí, “ni tancam niens tancam a res ni a ningú”, i demanà “enjusta correspondència, complir un paper enel context general de Menorca”. “Aspirama contribuir i a ser tinguts en compte”, vaconcloure.

El batle de Ciutadella, José María deSintas, va mostrar en el seu primer discursde Sant Antoni el seu vessant més reivin-dicatiu en recordar que “el bé de lapoblació no pot quedar relegat per davallde certes disciplines que a vegades pensenen clau política i no en clau ciutadana”. DeSintas va deixar ben clar, per si algú hodubtava, que si s’ha d’enfrentar al seu par-tit, el PP, a l’hora de defensar els interes-sos generals de Ciutadella, ho farà. En unesparaules que molts van entendre referidesal recent enfrontament entre l’alcalde deCiutadella i el Govern balear pel que fa a ladessalinitzadora, el polític ciutadellenc varecordar que “de vegades, determinatsacords institucionals no garanteixen el bécomú, perquè certs programes (o certesobres públiques), encara que suposinequipaments ben útils, tenen una repercus-sió que fa mal, que afecta directament lesfamílies i a cadascú de noltros, individual-ment parlant”. “En aquests moments –afegí-, és quan un polític que vol servir (enlloc de ser servit) ha d’oposar-se, encaraque pertorbi les naturals directrius d’unaformació política, o d’una administraciósuperior”. De Sintas digué, a més, que “ar-ribar al govern d’una institució ens obligaa llevar-nos les cucales del partidisme duita posicions extremes, i a no oblidar maique -per bé o per mal- passam a governarper a tothom, inclosos aquells que no sónelectoralment dels nostres”.

José María de Sintas va fer, d’altrabanda, una crida a “renovar cada any unaespècie de gran acord tàcit de diàleg plural-políticament divers i socialment múltiple-entre institucions, pensant sempre en lesexigències que reclama la ciutadania, a laqual ens devem”.

Al mateix temps, el batle va fer “una

José María de Sintas deixa clar en el seu primer discurs de Sant Antoni que no es sot-metrà a les directrius del partit si estan en joc els interessos de Ciutadella i reclamael paper del municipi de Ponent en el context de Menorca: “Aspiram a contribuir i

a ser tinguts en compte”.

11

““EELL BBÉÉ DDEE LLAA PPOOBBLLAACCIIÓÓ NNOO PPOOTTQQUUEEDDAARR RREELLEEGGAATT PPEERR DDAAVVAALLLL DDEECCEERRTTEESS DDIISSCCIIPPLLIINNEESS QQUUEE NNOO PPEENNSSEENNEENN CCLLAAUU CCIIUUTTAADDAANNAA””

REPORT

12

SSAANNTT AANNTTOONNII 22001122 EENN FFOOTTOOSS

FOTOS: BEP AL·LÈS

13

El bisbe de la diòcesi de Menorca, mon-senyor Salvador Giménez, va fer una invo-cació a Sant Antoni en la seva homilía de laMissa solemne del patró de l’illa, oficiadaa la Catedral, en presència d’una importantrepresentació institucional de Menorca i dela Comunitat autònoma i d’un nombre al-tíssim de fidels d'arreu de l'illa.

“Nosaltres —assenyalà el prelat— de-manam protecció al sant, perquè els esde-veniments actuals no esclafin l’esperançani elevin el sentiment a un somni irreal, o auna promesa incompleta. El papa BenetXVI ens deia fa uns dies que tot açò pot es-devenir una oportunitat per compartir i ferel bé. Demanam protecció, perquè la nostrasocietat actual, on la responsabilitat enscompromet en la seva construcció o de-strucció, sigui més justa, més solidària, mésfraterna”.

Per al bisbe Salvador, els creients “con-fiam que el mateix Déu orienta i dirigeixels camins de la història i, alhora, ens volcom a col·laboradors seus per fer realitat elcompliment de totes les seves promeses pera la Humanitat, beneficiant, si és el cas, elsmés necessitats i fràgils”. “Açò s’acon-seguirà si la nostra visió és realista, si fuigde l’egoisme, si és oberta i confia en la bon-dat del proïsme. La nostra fe ens e-xigeixmirar el futur amb esperança i treballar elpresent amb tenacitat, moltes vegades ambgratuïtat, i sempre animant la solidaritat i

la dignitat de les persones que ens en-volten”.

En un altre moment de la seva al·locu-ció, el bisbe Salvador considerà que “no hiha cap dubte que, cada any, té les seves pe-culiaritats, les seves pròpies caracterís-tiques que el fan diferent dels anteriors. Hiha situacions antigues que desapareixen pelpas dels anys i els canvis socials. Algunesd’elles, amb forta càrrega problemàtica,són tractades per diverses generacions pertrobar solucions justes i adequades; hi hasituacions noves que, per imprevistes, ensdesconcerten, ens sorprenen, ens costad’afrontar-les, o ens semblen una bonaoportunitat per al desenvolupament de lespersones i de les societats. Són els reptes iels riscos que cada generació ha de cana-litzar, intentant que els problemes i dificul-tats no impedeixin una convivènciapacífica i solidària. En l’actualitat, la pa-raula més repetida per definir la nostra rea-litat social –remarcà- és la de crisi. Hi haexperts que s’afanyen a descobrir les sevescauses, els seus diversos perfils i tractar detrobar respostes satisfactòries. És una cosaque ens preocupa a tots, però, mentre anal-itzam, estudiam, valoram alternatives, potenfonsar als més fràgils, als més necessi-tats, als més dependents, en el més profundde l’abisme”. Per tant, va concloure amb unprec: “No caigueu en el desànim ni uscanseu d’anunciar Crist. Comptem amb la

força de l’Esperit Santi, com ens recorda avuiSant Pau en forma depregunta-res-posta:‘Qui serà capaç d’al-lunyar-nos de Crist, quetant ens estima’. Res niningú. Ell manté la seva fidelitat perpètua-ment, no deixarà mai d’acompanyar-nos,no abandonarà a la seva sort l’ésser humà,sinó que el conduirà constantment amb elseu amor, amb el seu perdó i amb la sevamisericòrdia. Estem obligats els creients adonar una resposta positiva a aquest amor,a retornar amb autenticitat i bones obres totel que hem rebut”.

“El nostre patró és un model de vida perexigir cada vegada una mica més i per com-prendre el proïsme quan, en la seva debili-tat, és incapaç de complir amb aquestsanhels que neixen de l’Evangeli”.

Abans de finalitzar l’homilia, ben car-regada de missatge per a tots, encara elbisbe Salvador reflexionà així: “En aquestsmoments de crisi no ens en hem d’entestara cercar responsabilitats alienes. Treballemper mesurar la nostra trajectòria. Pregun-tem-nos si l’actitud que hem mantingut enaquests últims anys perjudica o afavoreixla solidaritat i la pau en els cors del pròxim.Tampoc convé ancorar-nos en el passat. Elscristians valoram l’esforç de tantes per-sones que s’esbraonen a orientar els difer-ents sectors socials en la recerca desolucions justes; nosaltres mateixos col·lab-oram en tots els nivells de l’activitat hu-mana per fer realitat l’esperit fratern que hade presidir les relacions personals. Tenimunes línies esplèndides d’actuació en tantsi tants documents de la Doctrina Social del’Església que, si els atenguéssim o elscomplíssim diligentment, hi hauria una sor-tida més justa per a tothom. Aconsell a totsla seva relectura i el seu estudi. Ens obriràgrans dosi d’espe-rança”, digué per acabar.

El bisbe apel·là a la Doctrina Social de l’Església per ajudar a sortir de l’estat de crisique ens colpeix.

““EELL NNOOSSTTRREE PPAATTRRÓÓ ÉÉSS UUNN MMOODDEELL DDEEVVIIDDAA PPEERR CCOOMMPPRREENNDDRREE EELL PPRROOÏÏSSMMEE””

REPORT

14

Aquesta setmana i aprofitant quela setmana que ve la tindremde nou a la seva illa preferida

oferint una jornada de protocol empresar-ial, entrevistarem a na Maria Vives Ro-dríguez de Hinojosa (Barcelona,25/04/1962) que és experta en protocold’Estat i Internacional per la Universitatd’Oviedo i actualment és la cap de protocoli relacions públiques d’Endesa aCatalunya.

TEXT I FOTOS: JOAN CANALS

MMAARRIIAA VVIIVVEESS RROODDRRÍÍGGUUEEZZ DDEE HHIINNOOJJOOSSAA,,CCAAPP DDEE PPRROOTTOOCCOOLL II RREELLAACCIIOONNSS PPÚÚBBLLIIQQUUEESSDD’’EENNDDEESSAA AA CCAATTAALLUUNNYYAA

Com hem comentat ja anteriorment, lasetmana que ve tindrà lloc una jornada deprotocol empresarial que organitza l’em-presa Vintage on es tractaran diferentspunts com podrien ser: l’empresa i la sevaorganització base, el consell d’adminis-tració, l’organització d’esdeveniments al’empresa, la recepció i acomiadament delsconvidats, l’atenció telefònica.... I na MariaVives n’és la protagonista, ja que serà l’en-carregada d’oferir als assistents els seus

coneixements i contar les seves experièn-cies i consells dins aquest mónprotocol·lari, la jornada finalitzarà amb unsopar pràctic on na Maria comentarà elprotocol a taula.- Maria, quants anys fa que visites ja

Ciutadella?- Doncs ja fa molt que visito Ciutadella,

la primera vegada que vaig venir a l’illatenia catorze anys, això vol dir que ja son35 els que vinc aquí a passar diferents mo-ments de l’any .- Que és realment el protocol i com

ho emprem a la nostra vida laboral iquotidiana?

- La millor definició que hi ha de pro-tocol per mi no està a cap llibre, la va dir ungran líder del nostre país, en Jordi Pujol,que manifestà que “el protocol és l’expres-sió plàstica del poder”, claríssimes lesseves paraules. Cada dia s’empra més elprotocol a la vida laboral i quotidiana, or-dena i posa a cada ú al seu lloc.- A quines persones va dirigida aque-

sta jornada?- Aquesta jornada va dirigida a tot

aquell que vulgui saber cosa del apassion-ant món del protocol empresarial, englobatot tipus de gent, que amb això vull dir queno ho vull acurtar a ningú, des de l’empre-sari que té una pastisseria i cada dia veu acents de persones, fins al gran empresarique treballa habitualment amb milers declients. Cada casa és una empresa, en totsels sentits, Menorca realment és una mag-nifica empresa, amb molt de futur, a moltscamps diferents, i no tan sols en turisme...no hi ha que aturar-se. Menorca està demoda fora de l’illa, però els menorquins nopoden adormir-se, han de millorar dia adia.- Quin és l’objectiu d’aquesta I Jor-

clau de l’oferta.- Ets una dona que estima molt Ciu-

tadella, que trobes que ha canviat a mil-lor i pitjor durant aquests darrers anysal poble?

- Sempre ha anat a millor, però en elmeu punt de vista massa lent, no hem deperdre de vista que és una illa, amb lesseves avantatges i desavantatges, la tec-nologia ajuda a apropar-se, però és una car-rera de pons sense aturada. Crec que avuiper avui hi ha massa llocs de descans imentre els altres segueixen millorant

nada de Protocol Empresarial?- Donar una primera passa d’un mode

global i intentar emocionar i posar enmarxa una eina tan útil com és el protocol.- Ara, en temps de crisi, creus més

convenient que la gent es formi per serencara més professional?

- Ara més que mai, amb tanta oferta escerca l’expert en coses diferents, del quen’és el professional, ha de ser el millor. Elstemps corren ràpidament i el protocol avuien dia està a les nostres vides molt més delque pensem. En l’especialització hi ha la

Menorca queda unamica aturada...

Per el contrari Ciu-tadella té un encant espe-cial i una personalitat queajuda a estimar-la sensegens d’esforç i l’efected’enamorament al primermoment és un aliat, peròl’amor, a vegades, aixícom arriba pot marxar, iles coses s’han de cuidar.

15

ENTREVISTA

Setmanaris i Revistes S.L.Tel.: 971 38 29 20

eliris-digital@infotelecom.es

L'exposició va ser inaugurada el passatdivendres amb la presència de gairebé migcentenar de persones. El president del FotoClub, Furin Hernández, va donar la benvin-guda al batle de Ciutadella que va assistir al'acte acompanyat de diversos regidors del'equip de govern, mentres que per part delConsell de Menorca hi va ser present el di-rector insular Fernando Vivó. També hi vaser present el president del Casino, AntoniPons Torres que va agraïr la tasca delsmembres del Foto Club que no han pogutcomptar amb ajudes per a fer aquesta ex-posició que està inclosa dins els actes de lafesta social del Casino i encoratja als pres-ents a gaudir de la cultura i col·laborar ambles entitats, com el Casino Nou, que no re-nuncien als seus actes, malgrat la difícilsituació econòmica.

El batle de Ciutadella va explicar ladifícil situació de les arques municipals i lesraons que han obligat a retallar moltesajudes, no per gust sinó per vertadera ne-cessitat, tot confiant que en poc temps sor-tirem de la crisi, si bé reconeixia que noseria d'una manera imminent, però sensecaure en catastrofismes. 16

REPO

RTEEXXPPOOSSIICCIIÓÓ DDEELL FFOOTTOO CCLLUUBBDDEELL CCAASSIINNOO 1177 DDEE GGEENNEERR

TEXT I FOTOS: BEP AL·LÈS

Fins diumenge es podran veure a la Sala d'Actes del Casino 17 de Gener les fotografiesdels membres del Foto Club, així com una mostra de càmeres fotogràfiques antigues.

17

18

LLAA MMIILLLLOORR RREECCEEPPTTAA CCOONNTTRRAA LLAACCRRIISSII:: UUNN SSOOMMRRIIUURREE

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

La Companyia Delfí Serra deTeatre ha omplert de somriuresi alegries l'aforament del Teatre

del Casino 17 de Gener en la posada enescena del vodevil de LLuís Coquard "Unamant de comèdia", que va aconseguir ferdesconectar al públic dels actuals tempsde crisi i passar una estona molt agra-dable entre riures i somriures.

La Delfí Serra, després d'un any"sabàtic" ha tornat a l'escena d'una maneraencertada, amb una obra que molts podentildar de sense pretensions, però certamentel objectiu de fer passar una bona estonaera el que s'ha complert, i a més a mésamb grans dosis de saber estar damunt lestables de l'escenari, cosa que ha funcionatdes de l'estrena de la comèdia divendrespassat, i el boca a boca ha fet que totes lesrepresentacion obtinguesin gairebé un pletotal, omplint-se no sols els seients de laplatea mòvil, sinó també les llotges delCasino i fins i tot es van afegir cadires alslaterals.

Josep Serra ha tornat a encertar amb lacomèdia i també amb els seus actors quevan estar brillants i segurs damunt les ta-bles. Des de la veterania de MagdalenaGoñalons i Marga Mestres, als valorssòlids de Tóbal Caules, Joan Benejam iXec Mesquida, al saber estar de JoanaMoll, Marga Orfila i Montse Anglada.

Les anades i vingudes, els jutipiris fetsper dos joves actors que es volen ferfamosos sortint a un programa de televisióde premsa rosa o més bé groga. A partird'aquí dalt de l'escenari hi ha de tot i elpúblic en va gaudir de les situacionscòmiques i extremes premiant a la DelfíSerra amb prolongats aplaudiments.

Ara la veterana companyia de teatre deCiutadella iniciarà el compte endarrerapel que ha de ser el 50è aniversari de laCompanyia, tot coincidint també amb elscinquanta anys de la mort del director iactor José Delfín Serra Amorós, el mésgran dels actors i directors que ha donat

l'illa de Menorca i quegràcies a ell es va crearl'afició a l'art de Talia pera molts de Menorquins.

Segons ha explicatJosep Serra, nebot deDelfí Serra i fill del tambérecordat actor AlbertSerra, que la companyia pensa comme-morar de manera especial aquests cin-cuanta anys, i segurament ho farà amb unaobra emblemàtica de la trajectòria de lacompanyia, de la mateixa manera que esfaran actes paral·lels com exposicions,recitals, etc.

Delfí Serra va ser el referent teatraldels anys 40 i 50 a Menorca amb la Com-panyia d'Educació i Descans, gràciestambé a una sèrie de persones que com elles van desviure pel teatre i van donarmoltes vetllades i entreteniment a una so-cietat de postguerra, que no tenia molts derecursos com els actuals, i que el teatreera, possiblement, un dels principals en-treteniments juntament amb el cinema, enuns anys on no hi havia televisió, i a-quells conciutadans, aquells veïns de Ciu-tadella i de Menorca es convertien, comper art de màgia, en reis, cardenals, sol-dats, mariners, exploradors, xinesos,comendadors, reines i princeses, dones decaràcter, heroïnes... gràcies al teatre.

REPO

RT

19

HHIISSTTÒÒRRIIAA BBIIZZAANNTTIINNAA DDEE LL’’HH,,LLAA CCOONNSSOONNAANNTT MMUUDDAA

TEXT: RAMÓN CAVALLER

Els italians, quan van establir les reglesortogràfiques, la van suprimir completa-ment, ja que no es pronunciava. Així el llatí“Homo”, home, es va convertir en Uomo.

Els castellans l’usen per indicar unaantiga F que els bascos no sabien pronun-ciar, ja que el basc no la té, com no té la V.Els bascos de la Rioja (les famoses glosesde San Millán de la Cogolla, es consideren

les primeres paraules es-crites del castellà) quan vanaprendre llatí, el van adap-tar i simplificar segons lapronúncia de l’euskera,així, harina, hijo, hacer, etc.

També volgueren con-servar la H llatina i aixítenim hombre (però ambinconseqüències: huevo, oval; hueso, óseo,etc.)

Jo em deman a quin polític italià li pas-saria pel cap de ficar-se en temes científicsi canviar el sistema de la llengua i reintro-duir Huomo allà on s’escriu Uomo.

I què passaria si un polític espanyol lle-vava la H incorrecta de Huevo per passar aUevo (del llatí) ovum?

Però els nostres i les nostrespolítics/polítiques es consideren amb proud’aixonses per jugar amb la ciència i ficar-se en coses que demostren el seu atreviment,la seva ignorància i la seva malcriança.

No es podrien ocupar, per exemple, defer una estació d’autobusos a Ciutadella, oresoldre el problema de les cases abandon-ades i en estat ruïnós en el centre, o de labarreja de malalts terminals amb els qui noho són a l’hospital geriàtric de la mateixaciutat?

Les discussions bizantines no serveixenmés que per fer perdre el temps i l'energiade la nostra societat

OPIN

IÓ

Unes reflexions dirigides alsmenorquins:

· La lletra H (hac, hache, acca) en llatíantic devia correspondre a un so de la veu,es devia pronunciar.

· Les llengües filles de Roma tenen com-portaments ortogràfics diferents enversaquesta consonant muda.

20

vant els seus rivals, de sis combatsque va disputar, va imposar-se enquatre, un va quedar en taules i unde perdut, el còmput dels resultats ila forma de lluitar va convença al se-leccionador nacional per que fosJesús Triay finalment qui s’em-portés la plaça en la seva categoria.

Shutín lluitarà en la categoriacadet (14 i 15 anys) en la modalitatde kúmite combat) i en el seu pes -63kg. El campionat es celebra del 10al 12 de febrer, i serà el divendres 10quan el menorquí salti al tatami ambla intenció de fer-se amb unamedalla, ja que després del mundialque va disputar el passat mes d’oc-tubre a Malàisia que va caure en oc-

taus de final, en aquesta ocasió vol treu-sel’espina i sortirà amb mentalitatguanyadora, conscient del gran nivell quees trobarà i sabent que actualment a Eu-

JJEESSÚÚSS TTRRIIAAYY DDEELL FFÍÍSSIICCSS SSHHOOTTOOKKAANNAALL EEUURROOPPEEUU DDEE KKAARRAATTEE

El passat cap de setmana Jesús Triay(Shutín), del club Físics Shotokan de Ciu-tadella, va ser seleccionat per representara Espanya en els 39 campionats d’Europade karate cadet a Bakú, Azerbaiyán. Des-

prés de passar una exhaustiva triba, el ciu-tadellenc va ser elegit de entre els prese-leccionats que varen estar concentrats enla Blume de Madrid els passats 14 i 15. AMadrid va defensar la plaça barallant da-

TEXT I FOTOS : JOAN CANALS

21

ropa hi ha els millors karatekes del Món.No obstant, tant el propi competidor comels seus entrenadors, estan segurs de que,mínimament farà un paper molt digne.

En les properes setmanes Triay en elFísics Shotokan intensificarà els entrena-ments, treballant per polir tècnica i definirestratègies i sistemes d’afrontar aquestcomplicat i difícil campionat. Tot açòcuidant el seu, ara millor, problema en lazona lumbar.

La importància d’haver estat selec-cionat, una vegada més per portar els col-ors nacionals, és verdaderamentsignificatiu del nivell que Triay està mar-cant, ja que son molts els que volen estaren el seu lloc i per tant volen arravatar-liel puesto en la selecció nacional. Segonsel seus entrenadors Pere Calafat i JesúsTriay (Shuto) i també el seu company icompetidor Dani Pérez, “Shutín està por-tant una trajectòria fantàstica i estar enaquest nivell, per un menorquí, és un èxitdoblement meritori per la mancança decampionats i per la baixa rivalitat en queestà treballant aquí, per poder seguir com-petint en aquest ritme a de sortir a disputarcampionats fora de l’illa”

Una setmana abans del campionat, l’e-quip nacional és concentrarà a Madrid desde on volaran a més de 5.000 kilòmetresfins arribar a terres caucàsiques on s’hau-ran d’aclimatar a les baixes temperaturesi al l’ata humitat de Bakú. Des del 3 al 13de febrer Shutín viurà un ambientd’autèntica competició a on el karate és lamàxima i mamaran karate al cent per cent,en definitiva una experiència molt posi-tiva en la formació de qualsevol atleta.

DANI PÉREZ FIRMA UNA GRANACTUACIÓ EN EL OPEN DE PARÍS

L’altre competidor internacional delFísics Shotokan, el veterà Dani Pérez,Torna de França de disputar el “Open deParís” campionat que forma part del cir-cuit mundial de la “Premier LeagueKarate1” sense medalla però amb la sat-isfacció de haver fet un gran campionat id’haver demostrat que està al nivell delsmillors del rankin mundial, ja que a pesarde no ser un campionat del Món si que hieren tots els màxims representants de cadapaís. Provinents de 65 estats i de cinc con-tinents, més de 850 karatekes disputavenuna medalla molt cara i que segons diu el

propi competidor “ésel campionat de mésnivell en que partici-pat, cada eliminatòriaera més difícil que unafinal d’un campionatd’Espanya”.

Dani va realitzar doscombats, el primer contraun marroquí al que el ciu-tadellenc en un altreocasió ja s’hi havia im-posat, però a París Danino va poder amb ell, elqual el va superar per 2 a0, rival que finalment és va proclamarsubcampió. En el segon combat Dani vaplantar cara a un austríac, a tot un campiód’Europa, després dels tres minuts, quanva sonar el gong, Dani tenia un marcadornegatiu de 4 a 3.

Evidentment i amb tota seguretat, tec-nicament Dani està a l’altura de qualsevoldels competidors d’elit que en aquestaocasió eren a París i possiblement l’auto-confiança va ser l’únic aspecte en que vafallar el ciutadellenc

ESPORTS

22

– Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, concochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35

FEINA– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0– Se ofrece chica con experiencia para cuidar personas mayores(higiene, medicación, alimentación), limpieza y tareas domésti-cas en general (plancha, recados, acompañamientos...). Disponi-bilidad de horarios. Papeles en regla. Zona Ciutadella. Tel.:697799231.– Me ofrezco para trabajos de jardinería y mantenimiento defincas (labrar, pared seca, desbrozar, sembrar...) por horas o jor-nada completa. También tengo experiencia en construcción.Total disponibilidad. Con vehículo propio. Tel.: 620677900.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES– Vendo furgoneta Opel Combo, turbo diesel, clor burdeos, cris-tales oscurecidos, 5 puertas (2 laterales correderas, trasera divi-dida en 2). 5.900 euros negociables. 663 706 150.– El 15 de diciembre , en un supermercado, una señora se llevósin querer una carpeta, Es roja y contiene papeles importantes.Agradeceria su devolución. Puede dejarla en el apartado de co-rreos 628 de Ciutadella. tel.: 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555

23

EN TONI SA NYECRAEn Toni “sa Nyecra” era un home

fadrí que vivia tot sol. Feia molteshores en es casino o a un soterrani ju-gant a cartes i fent qualque gotet de vi.Es seu ofici era sabater i sa seua prin-cipal afecció era sa caça. Era un homeno gaire gros i senzillet; però, açò sí,tenia una bona llengua: a s’ hora de dis-cutir no tenia por de ningú. Xerrava pescolzes i tot, i sa veritat, si no s’equivo-cava, poques vegades la deia.

Un dia, crec que era en es cafè deCan Llopis (davall ses voltes des car-rer de Maó), explicava a un ranxo decaçadors un pas que li havia succeït undia que va anar a caçar. Contava queun dia de molt de fred es va aixecaramb sa idea de caçar tres o quatre juies,o qualque altre animal un poc despistat,i va partir cap a s’ estany de Son Xori-guer. “Vatuadell!” va dir, quan va veureun ranxo d’animalots més grossos quegalldindis vells que es passejaven perdins s’ aigua. De mec de mec, s’hi vaanar atracant i quan hi va ser prop, elsfot mayonfla amb es dos canons, que envan quedar sis o set de mig estamordits.Els va agafar i els va penjar pes coll enes cinturó de sola que duia per aquestscasos. Quasi no podia caminar des gran

pes d’aquells animals.Sa qüestió és que aquells

bitxos a poc a poc van anar re-viscolant, i de ses aletades queenvelaven el feien anar de tur-mellons. Quan se’n va témer,aquells bitxos van comença-ven a agafar es vol, i ell benretgirat i sense poder fer res peraturar-les.

Quan va adonar-se’n ja so-brevolaven la mar, i li semblavaque es dirigien cap a Mallorca,però després van girar un poc a l’ es-querra. “Avam si me duran as continentafricà, sense conèixer ningú ni enten-dre sa seua llengua...”

Durant unes hores ho va donar totper perdut. Després de quasi dueshores de vol van torna enrere i vaigveure que anaven en direcció a Me-norca. “Bé, jo duia un tros de pa i so-brassada dins sa civadera i vaig pensarque mentrestant faria un mos perquè nohavia berenat i me sentia molta primor ime trobava molt cansat”.

Vam entrar damunt Menorca entreMacarella i Cala Galdana, vam agafardirecció gregal, passàrem per damuntFerreries i es Mercadal i mos atracàvema sa bateria de Favàritx. Vaig veure es

soldats fusell en mà i uns que tambécarregaven es antiaeris (es veu que es-taven ben espantats de veure aquell fe-nomen en l’aire i no se n’acabaven derefiar). Jo, quan vaig veure que sescoses anaven maldades vaig començara rumiar i vaig tenir una gran idea: vaigagafar un d’aquells animals pes coll i elvaig estrènyer ben fort fins que va per-dre ses forces i vam perdre un poc dealtura i a un altre li vaig fer el mateix.D’ aquesta manera vam aterrar bastantbé. Vaig desfer aquells animals i els vaigdir: “partiu a ca vostra i no torneuper aquí”.

Aquells homes li feien molts d'es-pants. No sé si és que li seguien sabroma o li feien creure que el creien.

TEXT: TÒFOL CAPÓ FOTOS: ARXIU EL IRIS

Converses d’antany

Se vende traje de neopreno en muy buen estado.Poco uso.

Talla 54 de 5 milímetros de grosory doble forro.

Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al

686 703 178

En 1956 corría la noticia de que llegaba la tele-visión; los niños de entonces estábamos alucina-dos, me acuerdo como si fuera hoy; en aquellosaños yo iba al colegio de la congregación de Fran-cisco de Sales “Calos” en el argot popular, ycuando salíamos del colegio nos apresurábamospara ir a ver un escaparate de una tienda de elec-trodomésticos para ver que es lo que se veía en la

tele, la verdad es que no se veía nada, ya que todavía no había repe-tidor de señal como hay ahora, solo se veían puntos, nosotros le lla-mábamos nieve, decíamos en menorquín ¡no mes fa neu! aquello eraun cachondeo, a veces se movía algo que parecían imágenes y todosexpectativos exclamábamos ¡are es veu! ahora se ve. Las tiendas entraer las primeras teles solo eran dos, a Can Sarris y una tienda quehabía enfrente del Casino 17 de Enero no se si se llamaba Can Tudzoo si dicha tienda había cambiado de dueño, ya que los que regenta-ban este comercio eran gente de Mahon, y creo que se tuvieron queir, porque la señora del dueño de dicho comercio, tuvo un percancecon un atacante que entro en su casa ha robar, o vete a saber que, loque si se, es que el agresor golpeo a la pobre mujer en la cabeza conun objeto contundente, y a consecuencia de este incidente se fueron.Este episodio tan desagradable en un pueblo como Ciutadella fuealgo muy sonado, y que por cierto, luego se dieron algunos casosmas, dando pie a una especie de leyenda urbana, llamando al agre-sor “El Duende” se le llamaba así porque dicen que llevaba pasa-montañas como un enmascarado y no había manera de cazarlo,dicho sujeto actuaba de noche o de madrugada, y los que éramosniños y solíamos jugar en la calle, cuando se ponía el sol corríamosa casa despavoridos, solo oír la palabra Duende se nos ponía la carnede gallina. Bueno luego se dijo que lo habían atrapado, luego se es-peculo si era fulano de tal o si era fulano de cual, lo cierto es quevolvió la tranquilidad, y aquí acabo la historia.

Volviendo al tema principal; como iba diciendo de las primerastiendas en tener estos aparatos de televisión, se añadieron dos tien-das más Can Avelino y Can Marjal.

Seria allá en el 1959 cuando ya se había instalado el repetidor yse empezó a ver la tele, los primeros en tener la televisión fueron losBares, y claro solíamos ir al Bar a ver la tele, una de las cosas que meacuerdo es que en verano en el Casino del Borne ponían el televisoren el ventanal hacia la plaza donde estaba la terraza, y es que enaquellos tiempos casi no había transito de coches, y no había peli-gro, así que tenían una gran terraza de mesas y sillas, y seguramentese pagaba poco por tenerla, no es como ahora que te desangran conel recibo de mesas y sillas. Seguimos; a poco a poco se iba impo-niendo lo de tener tele en casa, y como antes en Ciutadella era comouna familia ya que nos conocíamos todos, era muy normal que losque tenían tele, invitaran a sus vecinos a ver algún programa de Bo-nanza. Otro dato sobre las primeras teles que irrumpían en Ciutade-lla eran de la marca Philips, Telefunken, Inter, Anglo, Vanguard yotras marcas mas que no me acuerdo, ¡ah! eso si, todas emitían losprogramas en blanco y negro, el color llego a los hogares en 1975.Lo cierto es que la llegada de la televisión fue un bombazo, se ter-mino aquello de ir a la cama a las diez después de oír el serial de laradio. En fin es bonito recordar aquellos acontecimientos que deja-ron huellas, talvez sea un nostálgico, pero hay mucha gente jovenque les gusta que les cuenten cosas del pasado y mas vinculadas conCiutadella.

José Mª Cleofe Estévez

24

La crisi econòmica i elsabusos dels mercats handonat a llum a un nou esce-nari de protestes entre la de-núncia social, la provocaciói l'art. La Policia de Praga i

els bombers van haver d'actuar dilluns pas-sat contra nombrosos «suïcides» que penja-ven lligats a edificis, arbres i mobiliari urbà.

La capital txeca és la penúltima ciutat enla qual art i protesta es fonen «contra el in-crement del suïcidi amb el rerefons de cau-ses econòmiques. Fins a una vintenad'aquestes figures penjades van jalonar el centre de la ciu-tat a l'alba. Des del metrònom en Letná fins als famososponts sobre el riu Moldava.

Darrere de la iniciativa està un grup anomenat «*Prak»,que al costat de les figures ha deixat missatges com «Novull viure del deute», i «Estic estalviant diners dels teus im-postos». Segons un missatge transmès per l'organització,es tracta de «la primera expressió de rebot i oposició», sotala promesa que la enfilada de ninots penjats li seguiran al-tres accions.

L'imperi dels diners mata», diu «*Prak» en el seu llocweb. A la República Txeca, igual que en altres països as-sotats per la crisi, s'ha produït un creixent nombre de suï-cidis sota la pressió econòmica de la conjuntura actual. «Ésl'últim pas de la desesperació, l'elecció d'aquells que hanperdut tota esperança i creença que les coses puguin millo-rar en algun moment», resa el manifest del grup, que con-clou apuntant a les principals causes: «Els deutes, laincapacitat de pagar, problemes de subsistència, la pèrduade l'habitatge o el treball... i els judicis consegüents fan crí-tica la situació».

Prak» significa «fona» en txec: «Són, possiblement, unajoguina per a fillets, però sovint poden trencar finestres», icoses molt més importants.

Sols hi ha que pregar a tots els politics actuals que ac-tuïn en justícia i sobre tot pregar a les persones que solapa-dament tenen les riendes de les economies del món, quedeixin d’una vegada de ofegar-les. Aquestes persones per lamajoria dels habitants del món incloent els polítics dels es-tats, són desconegudes, aquestes persones sols cap dema-nar-lis, que pretenen amb aquesta actitud. Sens faimpossible saber la resposta, sols fa pensar que la sevacausa pot ser prou important per haver provocat aquest estatque tant fa sofrir els més indefensos de les nostres societats.

Andreu Genestar Sabater

LLEGADA DE LA TELEVISIÓNA CIUTADELLA

OPIN

IÓ

BARCELONA, PIS PER LLOGAR:

3 HAB, PROP PLÇA. ESPANYA

670 EUROS/MES

TELF. 616 747 260

FINS QUANT?

25

15 Juny 1788 – Fra Josep Piris, provisor del Convent delsSocors de Ciutadella exposà als Jurats que troba convenientfer fabricar un orgue per dar més esplendor a l’església delseu convent, per tenir prest a Ciutadella la persona que li potfer, i que necessita d’una partida de diners. Per tant demanaque la Universitat torni alguna partida dels diners que esta de-vent a dit convent.25 Juny 1789 – El dia 23 els Jurats de Ciutadella reberen

una carta del seu agent en la cort de Madrid en la qual elsremet el reial decret de com s’ha de jurar fidelitat al nou rei.Resolgueren que s’esculli una persona per fer present el de-cret a Mallorca davant el capità general i fer el jurament ennom de tota la illa . S’elegí a D. Gabriel de Cardona, baró deLluriach, ja que en aquell moment es trobava a l’illa de Ma-llorca.18 Juny 1789 – El comandant dels Dragons de Ciutade-

lla reclamà als jurats un lloc més capaç per la tropa i els ca-valls que estaven allotjats en la casamota ( carrer Murallad’Artuitx), els jurats donaren les seves raons per no donaraltre lloc. El dia 9 de juliol vingué el comandant principaldels Dragons, D. Juan de Beve, i examinà el lloc i digué queera impropi per la seva petitesa, i que s’havia de fer entregad’un dels magatzems del blat o fer un nou quarter. El 4 de se-tembre arribà l’enginyer per fer els plànols del nou quarter. El21 de març de 1790 el comandant comunicà als jurats que lacort havia aprovat els plànols del nou quarter del born.

26

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (160)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Bacallà amb pebresDesalarem un llom de bacalla al llarg de 48 hores dinsaigua, que l'hem de canviar com a mínim cada 12hores.Un cop dessalat el deixem dins un col·lador per tal queperdi l'aigua. L'eixuguem amb un pedaç de cuina i des-prés el tallam a troços de racció, que passarem per fa-rina i els fregirem dins una paella amb oli d'oliva, 4grans d'all i una fulla de llorer. L'hem de fregir uns tresminuts per banda i el posam dins una palangana da-munt un paper de cuina per tal que absorbeixi el so-brant d'oli.Mentres fregim el bacallà, tindrem al forn dos pebresvermells amb un raig d'oli d’oliva al damunt. Els dei-xem coure uns 20 minuts, els treim, els deixem refre-dar un poc. Els pelam, eliminam les pipides i elsburcanys i els tallam a tires que reservam.Dins un tià de terra farem un bon sofregit amb duescebes grosses tallades el més finament possible, i justcomencin a transparentar hi afegim un pebre vermelltalladet a daus, els alls amb els que hem fregit el ba-callà, un pols de sal -no molta-, i quatre tomàtigues deramallet ratllades -sense pell ni pipides- o bé un poc detomatigat. Ho espolsam amb un poquet de sucre -permatar l'amargor- i deixem que el sofregit es ben con-fiti. Quan comenci a espessir davallam el foc i hiposam dins el tià els troços de bacallat fregits que co-brirem amb les tires de pebre vermell al forn. Si veimque el sofregit està molt espès hi afegim mig gotet devi blanc sec. Tapam el tià i ho deixem coure uns 10minutets a foc ben baix. Passat aquest temps està llestper servir.

El brillantíssim homenatge a Delfín Serra per part del CercleArtístic ocupa la portada del Setmanari El Iris amb una extensa crò-nica dels fets i es reprodueix íntegrament el discurs de l’homenat-jat.

Els 675 aniversari de la Conquesta de Menorca també ocupa laportada amb la crònica de la Processó dels Tres Tocs on hi van par-ticipar a cavall els regidors Miquel Sintes i Antoni Cardell, així comel secretari de l’Ajuntament, Jordi Baulies. Els Tres Tocs els vadonar el regidor Josep Pons Lluch.

Com a curiositat i com a comparativa als temps actuals, un botde 25 pams amb motor de 3 cavalls fora borda d’origen suèc (Volvo,potser?), rems, velam i tots els estris, inclòs un carburador de re-post costava 30.000 pessetes, 180 euros de l’actualitat.

Es preparen els actes commemoratius del 50è aniversari de laFundació de l’UAASS a Ciutadella.

El Iris 20 de generde 1962

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3TEL: 971 38 29 20

27

Que l’Ajuntament de Maó faci un Mercatper Sant Antoni, entrant en clara competènciaamb la Fira de Sant Antoni de Ciutadella.Que Menorca sols disposarà de l’helicòpterd’emergències tres mesos a l’any en lloc delscinc actuals.Que per mor de les retallades sanitàries lallista d’espera es dispara als 70 dies quan la

mitjana era de 49.Les absències d’alguns polítics als actes de la Diada delPoble de Menorc, celebrats a Ciutadella.La tragèdia del “Costa Concòrdia”.El forat de la depuradora al Camí de Ses Mongetes.Les deficiències detectades en el final d’obra del JosepM. Quadrado que impedeixen que l’Ajuntament les re-cepcioni.La denuncia feta per l’Associació de Bars i Restaurantsde CAEB contra el Casino Nou per a celebrar al teatreel sopar dels “Ciutadellencs de s’Any”

La gran acollida de la Fira de Sant An-toni de Ciutadella, amb milers i milers devisitant i la satisfacció dels venedors que hivan pendre part.La Festa de la Mar que s’organitzarà a Me-norca al llarg del mes de maig i que ha estat

presentada aquesta setmana a FITUR.Que el Catedràticxinès Huaizu Wang Li, un dels tra-ductors l’espanyol de Mao Tse-Tung estigui promocio-nant l’illa de Menorca a la Xina.Que dos restaurants asiàtics, un de Ciutadella i un altrede Ferreries, mitjançant un acord amb l’Associació Mo-viment per a la Integració de Persones sense Feina deBalears, hagin arribat a un acord on les persones en si-tuació d’atur tindran descomptes de fins al 50%.Les reivindicacions polítiques del batle de Ciutadella i elpresident del Consell al Govern balear.Les bones expectatives de FITUR.

Dites i refranys...- Si Sant Vicent va xalest, l’hivern acabarà prest.

PARENÒSTIC DEL MESDE GENER DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 08,06 i es va pondre a les 17,29 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,54 i es pondrà a les 18,01 h.

LES LLUNES DE GENER

Dia 1 lluna creixent en Àries.Dia 9 lluna plena en Cranc.Dia 16 lluna minvant en Balances.Dia 23 lluna nova en Aquari.Dia 31 lluna creixent en Taure.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSPer la lluna vella es pot endevinar el temps de la resta de l’any

i tallar les canyes que emprarem per enfilar les tomatigueres.És el moment de guaretar, açò vol dir donar el primer conreu

al sementer per la propera anyada. Se sembra el planter d’encovadin l’ordi.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada dia

FITURAquesta setmana s’ha celebrat a Madrid la Fira

de Turisme FITUR, una de les més importants per al’economia de l’illa, pel fet que es pot saber el com-portament dels mercats turístics a pocs mesos vistade l’inici de la temporada.

Tots els indicadors apunten cap a un augment delturisme britànic i també del turisme nacional, cosaque repercutirà positivament en l’economia de Me-norca, sempre que els hotelers augmentin els con-tractes de treball i des de les Administracions esconvoquin cursets d’inserció i places d’orientadorsque facilitin la migració de persones en situació d’a-tur cap al mercat turístic, però amb uns mínims deformació.

Divendres dia 20, Fabià, Sebastià, Eulogi.Dissabte dia 21, Agnès, Altagràcia.Diumenge dia 22, Vicenç, Víctor, Anastasi.Dilluns dia 23, Ildefons, Climent.Dimarts dia 24, Francesc de Sales.Dimecres dia 25, Conversió de Sant Pau.Dijous dia 26, Timoteu, Paula, Gabriel.