Ciutadella de Menorca, 2 de març de 2012. Preu 2,10Ciutadella de Menorca, 2 de març de 2012. Preu 2,10 ee Nº 3.512Nº 3.512

UUPPCCMM DDEEMMAANNAAQQUUEE SS’’IINNIICCIIÏÏ II EESS

CCUULLMMIINNII LLAALLEEGGAALLIITTZZAACCIIÓÓ DDEELLSS

HHOORRTTAALLSS

IINNDDEEMMNNIITTZZAACCIIÓÓ DDEE220000..000000 EEUURROOSS AAUUNNAA FFEERRIIDDAA AA LLAA““FFEESSTTAA DDEELLCCAAVVAALLLL””****************************CCOOMM PPOOTTAAFFEECCTTAARRAAQQUUEESSTTAASSEENNTTÈÈNNCCIIAAAALLSS RREEPPLLEECCSS??

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 2 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDissabte dia 3 CASTANY Tres Alqueries, 3Diumenge dia 4 OLEO Federico Pareja, 54Dilluns dia 5 MOLL Eivissa, 50Dimarts dia 6 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dimecres dia 7 CASTANY Tres Alqueries, 3Dijous dia 8 MARCH Plaça Jaume II, 5Divendres dia 9 CAVALLER Plaça de la Catedral

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.512. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS

3 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

61 6407:15

08:00

10:00

11:00

12:00

08:00

11:00

17:00

18:00

09:003

10:003

12:30

16:00

19:00

14:002

15:001

17:00

19:45

64CALETA

CALA BLANCA CALAN BOSCH

DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS

07:003

08:003

09:003

13:00

14:002

15:001

16:003

18:00

19:00

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00 16’00

Mar tes 08'00 16’00

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

3

Servei PúblicMenorca-Madrid

La ministra de Foment, Ana Pastor, anuncià dijous pas-sat que el Govern estatal sol·licitarà la declaració de serveipúblic per a la conexió aèrea Menorca-Madrid. Una de-manda que, ha esta benvinguda per part de les autoritats iempresaris menorquins, i que a hores d’ara no hi ha cap en-llaç directe entre la nostra illa i la capital espanyola, i s’had’optar per sortir des de l’Aeroport de Palma o de Barcelonaamb el notable increment de tarifes.

La setmana que ve hi haurà la primera reunió entre Fo-ment i el Govern balear per a definir les condicions vincu-lades a la obligació de servei públic, però no podem fer sonarles campanes fins que sapiguem de primera mà quines seranaquestes condicions i quines seran les tarifes.

Aquesta és, sens dubte, una gran passa endavant, peròno ha de ser la darrera. Menorca necessita de més freqüèn-cies aèries i a millors preus no sols amb Madrid, sinó quetambé amb Barcelona i també amb Palma, perque anar aMallorca ens sol costar encara 108 euros, ja que poques ve-gades es troben bitllets per 88 euros, i no és de rebut quesigui més car volar entre Menorca i Mallorca, que entre Ma-llorca i Madrid, Mallorca i Barcelona o fins i tot Mallorcai Santiago de Compostela, que és una de les distàncies mésllargues entre Balears i la Península, per tant s’han de revi-sar els preus dels bitllets entre illes que han de ser com a moltde 30 euros per trajecte, ja que ni tenim auto-pistes, ni AVES, ni cap de les infraestructures deles que gaudeixen els peninsulars. S E T M A N A R I

LLAA GGAAVVIINNAA QQUUEE AARRRRIIBBÀÀDDEELL FFRREEDD

VVIISSIITTAA DDEELL RR..CC..DD..MMAALLLLOORRCCAA AA CCIIUUTTAADDEELLLLAA

PPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ DDEE LL’’EESSCCOOLLAA DDEECCIICCLLIISSMMEE DDEELL GGRRUUPP EESSPPOORRTTIIUU EESS

PPOORRTT

4

El Decret Llei de Mesures Ur-gents per a l'Ordenació Ur-banística Sostenible del Govern

Balear "ajudarà a desbloquejar moltes ini-ciatives dels ajuntaments" segons ha ma-nifestat el conseller d'Agricultura, MediAmbient i Ordenació del Territori del Go-vern de les Illes Balears, Gabriel Company,mentres que el conseller d'Ordenació delTerritori del Consell Insular de Menorca,

Cristòfol Huguet afirma que el Decretresoldrà la problemàtica dels nuclis rurals. En el Ple de 13/09/2007 es va aprovar

una proposta amb els vots favorables de PPi UPCM instant al Consell Insular deMenorca a permetre legalitzar les cons-truccions existents en cada parcel·la delsnuclis d’hortals fins a una edificabilitatneta màxima de 150 metres quadrats cons-truïts per parcel·la en comptes dels 90 pre-

vistos en el PTI. En l'acta d'aquella sessió consta que des

d’UPCM es manifestava que es tractavad'una proposta inclosa en el seu programaelectorañ, en què asseguraven que des dela seva formació instarien a la legalitzaciód'aquest tipus d'habitatges fins als 150 me-tres quadrats "per les característiquespròpies que solen tenir aquest tipus d’habi-tatge en el camp, planta baixa, solen tenirterrassa, cotxeria i de fet n’hi ha moltes ques’apropen en aquestes mides" i afirmàvem"que seria una errada bastant seriosa tirarendavant tots els plans especials, deixanttants habitatges fora d'ordenació ". Segons indica el portaveu d’UPCM,

Joan Triay, al Ple de maig de 2009s'aprovava una moció d’UPCM en la quel'exposició de motius explicaven que perpoder legalitzar els nuclis d’hortals "laproblemàtica estribava en aquells que vaninfringir el PTI no podien, en principi, teniraccés a serveis bàsics com l'enllumenat,clavegueram o aigua corrent al no poderobtenir la cèdula d'habitabilitat que es ne-cessita per accedir a aquests serveis. Això,segons Triay implicaria que els residentsd’aquests nuclis que haguessin vulnerat elPTI, haurien de suportar les quotes d'ur-banització que es fixessin, sense tenir accésa la major part dels beneficis derivats de lalegalització ".Triay recordava què efectivament, la

qüestió era que segons una estadística ela-borada per l'àrea d'Urbanisme de l'Ajunta-ment en el primer semestre del 2008, nimés ni menys que el 49% dels habitatgesdels nuclis d’hortals infringien el PTI jaque s’havirn construït més de 90 metresquadrats, mentre el 51% no l’infringien(encara que en molts casos s'havien vul-nerat també normatives anteriors). Per tantresultava inviable repercutir les càrregues

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

UUPPCCMM DDEEMMAANNAA QQUUEE SS''IINNIICCIIÏÏII EESS CCUULLMMIINNII LLAA LLEEGGAALLIITTZZAACCIIÓÓDDEELLSS HHOORRTTAALLSS

de les corresponents qüotes d'urbanitzacióper legalitzar i adeqüar els nuclis d’hortalsa tots els propietaris, ja que a la pràcticanomés aproximadament la meitat podrienaccedir als beneficis de la seva legalitzacióperquè el PTI deixava a la altra meitatsense poder connectar-se a la xarxa d'en-llumenat, aigua corrent, clavegueram, etc.,davant la impossibilitat d'obtenir la cèdulad'habitabilitat necessària per al subminis-trament d'aquests serveis.Per solucionar d'una forma efectiva el

problema que la meitat dels ciutadans quehaguessin de pagar les millores dels nuclisde Hortals no poguessin obtenir cap con-traprestació per les càrregues suportades,s'havia proposat des d’UPCM, que en totsi cadascun dels plans especials que esredactessin, s'establís que amb la pre-sentació del projecte visat, o preferible-ment amb certificat de solidesa signat perun tècnic qualificat, es pogués obtenir cè-dula d'habitabilitat. La qual cosa probable-ment també implicaria modificar el PTI.

MocióDavant el nu decret llei del Govern de

les Illes Balears, el Grup Municipal d'Uniódes Poble de Ciutadella de Menorca pre-

sentarà al ple del mes de març la següentMoció:1er. Que en conseqüència amb el que

disposa el Decret Llei de mesures urgentsper a l'Ordenació Urbanística Sostenibledel Govern de les Illes Balears, des de l'A-juntament de Ciutadella es procedeixi a ini-ciar i culminar els tràmits necessaris perresoldre la problemàtica dels nuclis d’hor-tals.2n. Que des de l'Ajuntament de Ciu-

tadella s'insti Consell Insular perquè tinguien compte la solució aportada en l'exposi-ció de motius de la moció de UPCM

aprovada en sessió plenària de maig de2009, per distribuir equitativament les càr-regues i beneficis dels plans especials delsnuclis d’hortals, en el sentit que amb la pre-sentació de projecte visat, o preferiblementamb certificat de solidesa firmat per un tèc-nic qualificat, es pugui obtenir cèdulad'habitabilitat dels habitatges ubicats enaquests nuclis a efectes d'accedir alsserveis que s'hagin de costejar mitjançantqüotes d'urbanització. I procedint, sis'escau, modificar el PTI per adaptar-lo alDecret Llei 2/2012 de 17 de febrer.

5

LOCAL

”

“ En el Ple de 13/09/2007 es va aprovaruna proposta amb els vots favorables de PP i UPCMinstant al Consell Insular de Menorca a permetre le-galitzar les construccions existents en cada parcel·ladels nuclis d’hortals fins a una edificabilitat netamàxima de 150 metres quadrats construïts per par-cel·la en comptes dels 90 previstos en el PTI.

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,

S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.MÓNICA TELÈFON636840443971482917

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

Castro i Herráiz estudien possibles sortides econòmiques per a laFundació de persones amb Discapacitat La consellera de Salut, Família i Benestar Social del

Govern balear, Carmen Castro, es va reunir la setmana pas-sada amb la consellera de Benestar Social i Joventut, AuroraHerráiz, al Consell Insular de Menorca per rallar sobrediferents qüestions relacionades amb aquesta àrea, a mésd'estudiar les possibles sortides econòmiques per resoldreel problema del finançament de la Fundació per a Personesamb Discapacitat.De fet, la consellera Herráiz ha viatjat en nombroses

ocasions a Mallorca per mantenir reunions a la mateixa seude la Conselleria autonòmica. “Els problemes de finança-ment que té la conselleria de Benetar Social i Joventut deMenorca fan del tot necessari aquestes trobades per mirar dedesbloquejar temes”, explica Aurora Herráiz.

“Abordar els problemes que hem heretat és la nostrares-ponsabilitat i per açò és básic mantenir una relaciófluïda i constant amb el Govern balear”, explica Herráiz.

Jornades gastronòmiques dedicades a les "porquejades" L'Associació Menorquina de Cafeteries, Bars i

Restaurants de PIME MENORCA està ultimant elspreparatius per a l'organització entre els seus restau-rants associats d'unes noves jornades gas-tronòmiques, ara sota la temàtica de les matances delporc i tots els seus productes derivats.Després de la notable acceptació i participació en

la cinquena edició de les jornades de tapes i monta-ditos del passat mes de desembre, s'havolgut conti-nuar aprofitant aquesta època de l'any on solenrealitzar-se les tradicionals "porquejades".La seva celebració tindrà lloc els propers dies 1,

2, 3 i 4 de març en els diferents establiments parti-cipants, aprofitant el cap de setmana i la festivitat deldia 1 de març (dijous). D'aquesta forma els establi-ments participants oferiran diversos menús especial-ment dissenyats per a l'ocasió a base dels productesderivats de les "porquejades".És la primera ocasió que s'organitzen per part de

l'Associació unes jornades gastronòmiques d'aquesttipus amb una temàtica de "porquejades". El fomentde la gastronomia menorquina i dels seus productes sempre ha estat un dels valors en què s'ha donatsuport al gremi de la restauració de Menorca.Els restaurants de Ciutadella que hi participaran són: Es Passeig, Es Puntet i Es Tastet. Pel que fa

a fora de Ciutadella hi participen: Mesón Rias Baixas (Ferreries), Ca n'Aguedet, Molí des Racó i Jeni(Es Mercadal), Sa Paradeta den Doro i Sa Pedrera des Pujol (Sant Lluís) i Casino de Sant Climent(Sant Climent).

L’Associació de Balls de Saló de Ciutadella va celebrar el passatdissabte dia 18 l’habitual Ball de Carnaval La festa es va desenvolupar en un ambient molt agradable i alegre, la major part dels assistents van

venir disfressats i el públic va triar la disfressa de Torero com la millora de la nit. La festa va durar finsa la matinada.El dilluns dia 20 vam celebrar el “Ball de Ses Cadiretes”, una iniciativa que hem començat aquest

any, amb concursos i rifes molt divertides. Donat l’èxit de la fita, ho celebrarem cada any.L’Associació vol recordar al públic en general, que les nostres instal·lacions estan obertes a qual-

sevol persona interessada en els Balls de Saló. Si volen venir a gaudir d’una estona d’oci, amb bon am-bient i bona música, seran ben vinguts.

8

CONVENI ENTRE L'AJUNTA-MENT I L'AGRUPAMENT ESCOLTASANT ANTONI M. CLARETL´Ajuntament de Ciutadella de Menorca

i l´Agrupament Escolta Sant Antoni MariaClaret, han signat un conveni de col·labo-ració pel qual l´Ajuntament cedeix als es-coltes els vehicles del dipòsit municipal enestat d´abandonament i que estan pendentsdel seu desballestament, perque siguin uti-litzats per l´agrupació per impartir un tallerde formació bàsica sobre mecànica de ciclo-motors.Des de l´Ajuntament es dóna així res-

posta a una petició que es va fer en el seu diaper part de l´Agrupació i que tenia com a ob-jectiu plantejar propostes atractives quecombinéssin els aspectes formatiu i lúdic ique fóssin d´especial interès pels joves del´Agrupament. Els dissabtes matí, dos mo-nitors imparteixen el taller formatiu a l´In-stitut Mariàngels Cardona on, amb elsvehicles que ja no són aptes pel seu ús i queestaven al dipòsit Municipal pendents delseu desballestament, i que, a partir d´araténen una altra finalitat: ser eines d´aprenen-tatge pels joves que estiguin interessats enaprendre sobre el funcionament d´aquests ialtres vehicles o que igual es dedicaràn en el

camp professional a sermecànics.La Regidora de Policia

Local, Francisca Marquès,valora molt positivamentaquesta iniciativa sorgida desde l´Agrupament EscoltaSant Antoni Maria Claret ique l´Administració Localhagi cercat i trobat un camíde col.laboració establint unasimbiosi entre ambdues parts:per una banda l´Adminis-

tració col.labora amb l´entitat sense afany delucre, donant resposta a la seva petició sensecap cost per les arques municipals, a la ve-gada que l´Agrupació obté també part delmaterial necessari per impartir la formació,sense cap cost afegit. Aquest és un exemplea seguir en el sentit de que es pot fer un in-tercanvi de recursos, i en aquest cas, onaquests vehicles ja no teníen més destí finalque el seu desballestament, ara, ademés,serviran per una cosa més útil i pràctica: laformació dels joves.Altres projectes, en aquest sentit i d´al-

tres, seràn estudiats per l´Administració pertal de donar resposta a la demanda, sempre iquan el cost sigui zero i la finalitat sigui e-ducativa i de formació.

EL CONSELLER HUGUET ES-PERA QUE EL DECRET LLEID'ORDENACIÓ URBANÍSTICASOSTENIBLE AJUDI L'ECONO-MIA DE MENORCAUna de les conclusions que es van

prendre a les jornades tècniques sobrel'aplicació del Decret Llei d'OrdenacióUrbanística Sostenible és el compromísd'executar una ronda de reunions ambcadascun dels vuit ajuntaments de

Menorca per analitzarles relacions entre elsplanejaments i el PTI.A la sala de plens del

Consell Insular deMenorca gairebé un cen-tenar de persones s'hi vanreunir entre tècnicsmuncipals, regidors d'ur-banisme, alguns batles deMenorca, el consellerd'Ordenació del Territori,Cristòbal Huguet, i, perpart del Govern balear, eldirector general del Territori, Joan Mesquidai el cap de servei d'Urbanisme, José deBonilla, per consultar i resoldre dubtes sobrel'aplicació del recent Decret Llei d'OrdenacióUrbanística Sostenible.

El director general del Territori ha aclaritque a partir d'ara es podran recollir via es-menes les apreciacions que es vulguin ferdes de cada illa per millorar el text. Segonsel conseller Huguet, l'objectiu final és millo-rar l'activitat econòmica dels treballadors iempresaris del sector i que el PTI no siguiun obstacle, sinó una eina d'accés.

Cristòbal Huguet espera que amb aquestDecret Llei s'augmenti la transparència, se-guretat jurídica i la confiança dels inversorsper a benefici de l'economia menorquina.

BREUS

9

10

La consellera de Serveis Gene-rals, Treball i Innovació delConsell Insular de Menorca,

Pilar Pons, assegura que l'equip de governinsular treballa colze a colze amb el Go-vern Balear per trobar solució al greuproblema de finançament que avui pateixl'illa.La consellera Pons explica que el Con-

sell Insular de Menorca és plenament cons-cient d'aquesta situació i que intenta ferfront a aquest problema, en part a conse-qüència de la no aprovació de la Llei de Fi-nançament Interinsular, que s'haviad'elaborar des de l'1 de març 2007 tal icom marca l'Estatut d'Autonomia de lesIlles Balears.El Consell ha anat assumint des-

peses i compromisos sense assegurar-se de que efectivament es podia ferfront a les mateixes. Exemples com elde la Fundació Destí, en la que es vamantenir i augmentar l'estructura sensetenir garantits els recursos des del Go-vern Balear, són prova de lamanca de rigurositat en lagestió i la poca conscièn-cia de la problemàticasocio-econòmica actual,i suposa tenir que pen-dre decisions compli-cades a dia d'avui. En canvi, si s'ha-

gués treballat enaprovar la nova lleique determinés el fi-nançament dels con-sells insulars,aquesta problemàticaestaria resolta engran part, ja que elConsell no estariatant sotmès a la sig-natura de convenis, ni

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

al sistema temporal de bestretes (paga-ments a compte d'aquest nou marc de fi-nançament) que no és una sol·lució.“Ara el grup socialista al Consell de-

mana explicacions a l'equip de govern, des-prés de 8 mesos de gestió, quan ells van serincapaços d'assegurar la viabilitateconòmica del Consell de Menorca, nid'explicar els motius pels que deixaven enherència 24 milions d’euros pendent de co-brament. No entenem el perquè no es vareivindicar abans”.

SolucionsDavant d'aques-ta situació, l'e-quip de governinsular mantéun fil directe icontinu ambel Governbalear pertrobar solu-cions. Fruit

d'aquestes gestions, s'haaconseguit un miliód'euros mitjançant con-firming, així també comuna propera reunió entre Consells Insularsi Govern Balear per iniciar les conversesper treballar en el futur marc de finança-ment dels mateixos.Una mostra més del compromís per

aportar solucions és que en els nou pressu-post es contempla una partida de 1,8 mi-lions d'euros per fer front als deutesadquirits en anys anteriors amb diferentsempreses, per exemple en matèria de trans-port públic, que va deixar l'anterior equipde govern insular.“Tot i que no podem obviar que l'herèn-

cia rebuda ens deixa poc marge de manio-bra, el nou equip de govern insular estàtreballant intensament per trobar solucionsi normalitzar la situació econòmica, peraixò ens han elegit els ciutadans, i aquest ésel nostre compromís”.En referència a la noticia sobre

l'aprovació per part de l'Estat de mesuresper fer front als pagaments a proveï-dors, l'equip de Govern valora positi-vament que es faixin esforços perdonar resposta als proveïdors i pro-fessionals que tenen factures pen-dents de cobrament d'algunaadministració, ja que en aquests mo-ments l'administració causa gransperjudicis als empresaris i no afa-voreix la recuperació econòmica. Des del Consell de Menorca

estarem molt atents a les mesuresque s'acordin, per veure de quinamanera poden beneficiar també aMenorca.

INSULAR

PPIILLAARR PPOONNSS:: ““AALL CCOONNSSEELLLL DDEEMMEENNOORRCCAA NNOO EESS VVAANN FFEERR EELLSSDDEEUURREESS EENN MMAATTÈÈRRIIAA DDEEFFIINNAANNÇÇAAMMEENNTT””

11

PRUEBA NUESTRA KEBAPBURGER I DÉJATE SORPREN-DER POR SÓLO 3,50 EUROS.

SI RECORTAS ESTE ANUNCIO,PATATAS FRITAS GRATIS CON

TU KEBAP BURGER.

TE ESPERAMOS,PROMOCIÓN LIMITADA.

Y TAMBIEN.....

· KEBAPS

· PIZZA TURCA

· FALAFEL...

El Grup Municipal Socialista del'Ajuntament de Ciutadella pre-sentarà uana proposta d’acord al

ple por tal que el consistori insti el Govern deles Illes Balears a regularitzar els pagamentsde les dotacions econòmiques de subminis-trament i manteniment dels centres de se-cundària pendents de l’exercici 2011, i amantenir l’any 2012 les mateixes partidespressupostàries de 2011 per a les dotacionseconòmiques de subministrament i mante-niment dels centres de primària i secundària.Els socialistes recorden de des del canvi

de Govern a les Illes els centres educatius,així com també les Universitats, han tingutmoltes dificultats per cobrar la dotacióeconòmica que els corresponia en conceptede despeses de manteniment i subministra-ment.El PSOE de Ciutadella recorda, de fet,

que actualment hi ha classes sense calefac-ció, en les quals el professorat i l’alumnathan d’assistir amb els abrics dins l’aula. Aixímateix, els professors i professores i l’alum-nat han de fer les fotocòpies a la seva casa oaportar els fulls de paper necessari.Per a l’any 2012 això es veurà agreujat

si es compleix l’avís de la conselleria als

TEXT: CARLES MARQUÈS

centres tant de primària com de secundària.De fet, aquestes dotacions ja s'han disminuitun 30% en educació secundària i un 37% enformació professional. Tota aquesta situació,“absolutament precària i més pròpia de mit-jans del segle XX, és intolerable –diu elPSOE- en una societat moderna, avançada ique té l’educació com a finalment s’hagin defer càrrec de les mancances de la conselle-ria, sobretot en referència als centres deprimària, cosa que augmentaria la càrrega dematèries que no son competència municipali que, malgrat això, s’han de ser assumidespensant en les necessitats de la ciutadania.

Llibres de textEn aquest mateix sentit, el regidor del

PSOE-Ciutadella, Josep Moll Massanet, pre-sentarà una moció per instar al Govern a quèno suspengui el programa de reutilització dellibres de text, després de tenir coneixementde les intencions de la Consellera de nodonar continuïtat a aquest programa, iniciatel 2008, al·legant falta de liquidesa.Aquest programa permetia a 2.600

famílies estalviar 200 euros per fill a l'any ien certa manera, ajudava a garantir l'escolar-ització, sobretot per a famílies que no tenen

suficients recursos; pertant, eliminar-lo, per al PSOE, és fer passesenrere en la qualitat educativa. Els socialistes creuen que s’haurien de

valorar diferents aspectes. Així, en primerainstància, i en referència a l'aspecteeconòmic, cal tenir en compte la situació perla qual estan passant moltes famílies, que notenen suficients recursos i realment neces-siten d'aquestes ajudes. L'eliminació d'aquestprograma no els afavoreix gens, ja que su-posarà per a elles un increment del cost del'educació i un ofec econòmic en l'àmbit fa-miliar. En segon lloc, aquest programa aju-dava a conscienciar als fillets i filletes de quès'ha de tenir cura dels llibres. I, en tercer lloc,hi ha l'aspecte mediambiental, atès que la re-utilització dels llibres de text suposa un es-talvi de paper i altres recursos important. ElPSOE afegeix que, a més en el nostre cas,hauríem de fer valer el sentit de Menorcacom a Reserva de la Biosfera. En el cas queaquest programa es suprimís per instaurar or-dinadors portàtils dins l'aula, opina que aque-sta transició s'hauria de fer de formaprogressiva, sense eliminar l'utilització de lli-bres de text i la conseqüent ajuda.

LOCAL

EELL PPSSOOEE VVOOLL QQUUEE CCIIUUTTAADDEELLLLAAIINNSSTTII AALL GGOOVVEERRNN AARREEGGUULLAARRIITTZZAARR EELLSSPPAAGGAAMMEENNTTSS AA LLEESS EESSCCOOLLEESS

12

Deu fer uns 14 anys, un grup demallorquins enamorats de lafesta de Sant Joan i bons amics

del nostre recordat col·laborador BepGelabert Novella, que residien o estiue-

javen al municipi mallorquí de Ses Salines,van celebrar una festa de sant Joan a Ma-llorca. Segons es relatava Bep Gelabert enuna de les seves col·laboracions a l’Iris deSant Joan "els bars de Ses Salines van

prendre per uns dies els noms dels bars mésemblemàtics de Ciutadella com “ElJoyan”, “Es Molí”, “L’Aurora”, “ElTritón”... i es servia gin amb llimonada,mentres que al carrer sortien uns quants de

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

Se vende traje de neopreno en muy buen estado.Poco uso.

Talla 54 de 5 milímetros de grosor y doble forro.Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al

686 703 178

IINNDDEEMMNNIITTZZAACCIIÓÓ DDEE 220000..000000EEUURROOSS AA UUNNAA FFEERRIIDDAA AA LLAA““FFEESSTTAA DDEELL CCAAVVAALLLL””

Ses Salines a pagar unaindemnització de206.772 euros a la fotò-grafa que va resultarferida i incapacitada pera exercir la seva profes-sió. La sentència esferma i contra la que nohi ha possibilitat de re-curs.El magistrat reconeix el dret de l’afec-

tada a ser indemnitzada pel Consistori ma-llorquí a l’entedre que existeixresponsabilitat patrimonial per part de l’A-juntament demandat, ja que correspòn almateix, com a titular de la via en la que esva produïr l’accident i en la que se cele-brava l’activitat cultural, l’adopció demesures de seguretat vial per tal d’evitarque es produeixin sinistres com l’ocorregutel 25 d’agost de 2007.La sentència detalla que l’afectada no

participava al “Jaleo”, sinó que es trobavaa una de les voravies on no s’haviencol·locat valles de protecció per a aïllar alsparticipants de la resta del públic.El jutjat contenciós administratiu, des-

prés d’examinar minuciosament l’expedi-ent administratiu i la prova practicada, vaconcloure que existia responsabilitat patri-monial per part de l’Ajuntament de sesSalines pel fet que és l’encarregat d’adop-tar totes les mesures de seguretat vialnecessàries per a evitar aquests tipus d’ac-cidents, bé directament, pels seus propismitjans, o bé imposant a l’entitat orga-nitzadora l’obligació d’adoptar-les. I és elConsistori, com a titular del carrer, el queha de controlar que aquestes mesures deprotecció estiguin presents amb la possi-bilitat de prohibir la celebració de la festaen cas contrari.La demandant ja fou indemnitzada amb

9.000 euros per part de l’entitat orga-nitzadora de l’acte. Tanmateix, el jutjat de-termina que el pagament d’aquesta

13

REPORT

cavallers i es sonava a la plaça el típicJaleo”.Aquella inciativa d’un grup d’amics va

obtenir una bona resposta i es va anar con-solidant poc a poc, i la “Festa del Cavall”de Ses Salines ja forma part del calendariestival de festes de Mallorca i està ben ar-raigada celebrant-se a les darreries del mesd’agost amb l’assistència de milers de per-sones que recreen a “la mallorquina” lesfestes de Sant Joan de Ciutadella. De fet laprincipal novetat de l’any passat, cele-brades el 27 d’agost, fou l’estrena d’un tocde fabiol pròpi, amb segell local a càrrecde Toni Puigserver, membre de la banda demúsica de Ses Salines, que va compondrela nova tonada inspirada en l’himne delmunicipi mallorquí i l’encarregada desonar-lo fou la fabiolera Cati Delgado.La Festa del Cavall té, inspirant-se amb

la de Sant Joan, un ritual propi: primer tocde fabiol, replec de cavallers (de SesSalines i d’altres municipis), jaleo, jocs... iels que presideixen la festa son el caixermajoral i l’abanderat. Com a Ciutadellaomplen els carrers d’arena, especialmentdavant l’església de Sant Bartomeu, on escelebra el jaleo.No hi manquen els serveis de preven-

ció, ambulàncies i protecció civil. Sona el

jaleo i es beu gin amb llimonada i comtotes les festes de recent creació té els seusdefensors i els seus detractors. Aquests dar-rers argumenten que es tracta d’un simplei inadequat simulacre del que és la granfesta de Sant Joan de Ciutadella. En aque-sts 14 anys hi hagut varis incidents i acci-dents, ja que el risc de la festa és evident.

Els fetsEl 25 d’agost de 2007, damunt les

22,30 h una fotògrafa es trobava damunt lavoravia d’una via pública on es celebravala Festa del Cavall en el marc de Sant Bar-tomeu de Ses Salines. La perjudicada fouembestida per un dels cavalls participantsquan es trobava entre el públic realitzantun reportatge fotogràfic. Degut a l’accidentl’afectada va haver de ser ingressada al’hospital al llarg de quatre dies i va estarde baixa 188 dies. Patí seqüeles consistentsen la limitació de flexió i mobilitat d’unaextremitat i espatlla dolorosa. Com a con-seqüència de l’ocorregut, es declarà la sevaincapacitat permanent per a l’exercici de laseva professió habitual de fotògrafa.

Condemna a l’AjuntamentUn jutjat de Palma va condemnar el

passat mes d’octubre a l’Ajuntament de

LLaa sseennttèènncciiaa ddeettaallllaa qquuee ll’’aaffeeccttaaddaa nnoo ppaarrttiicciippaavvaa aall““JJaalleeoo””,, ssiinnóó qquuee eess ttrroobbaavvaa aa uunnaa ddee lleess vvoorraavviieess oonn nnooss’’hhaavviieenn ccooll··llooccaatt vvaalllleess ddee pprrootteecccciióó ppeerr aa aaïïllllaarr aallss ppaarr--ttiicciippaannttss ddee llaa rreessttaa ddeell ppúúbblliicc..

14

compensació en seu extraprocesal noeximeix a l’Administració del deure devetllar per tal que la via en qüestió estés enperfectes condicions de seguretat per a par-ticipants i públic. I, en aquest cas, no es vaninstal·lar valles protectores o de seguretatper a evitar l’accident.

Com pot afectar als replecsAquesta sentència deixa entreveure que

l’Ajuntament és el responsable dels acci-dents dels replecs que s’organitzin a la viapública. Açò vol dir, aquells que no es facindins finques privades, i per tant al haveruna sentència ferma es crea jurisprudènciai en el cas que l’Ajuntament de Ciutadellaautorítzi un replec en el nucli urbà, polígonindustrial o urbanitzacions, en serà el res-ponsable subsidiari sinó es prenen lesmesures de seguretat necessàries, comhaurà de vetllar també el seu compliment.El batlle de Ciutadella, José María de

Sintas, en declaracions a EL IRIS, ha ma-nifestat que l’organització de replecs a lavia pública és un tema seriós i delicat pelque fa a la seguretat dels mateixos, i enreferència a les al·legacions fetes percol·lectius i associacions que organitzavenen els darrers anys replecs a zona urbana, el

que no pot fer l’Ajuntament de cap maneraés dir sí a uns i a altres no, encara que a-questa decisió no agradi als afectats, peròun cop coneguda la sentència condem-natòria contra l’Ajuntament de Ses Salines,pel fet de autoritzar la “Festa del Cavall”que no l’organitza l’Ajuntament sinó uncol·lectiu, ens ve a donar la raó a l’hora deprohibir replecs de cavalls en zona pública,bé siguin al polígon o a una barriada, ensdóna peu a fer complir l’ordenança.El batle de Ciutadella manifesta que un

cop existeix una sentència judicial que con-demna a un ajuntament com a responsablesubsidiari i ha d’indemnitzar a una personaque resulta ferida, com és el cas d’aquestafotògrafa, l’Ajuntament de Ciutadella ambmés motiu que mai ha de prohibir aquesttipus de replecs.De Sintas afirma que la nova ordenança

no posa cap impediment en que es puguincelebrar els replecs tradicionals, al camp,com s’havien fet des del principi i que esfan a una finca privada, on el propietari ésel responsable del que passi a casa seva.“Crec que ja hi ha prou problemes de se-guretat al llarg dels dies de la festa, per en-cara incrementar-los amb els replecs”.Pel que fa al replec qu organitza l’As-

sociació de Veïns des Cavallitos, és certque allà no es ven alcohol i no es fa cap ne-goci amb l’organització del replec, però elperill d’accident hi és i ens hem de dema-nar, diu De Sintas, “que passaria si trepit-gen o es produeix un accident greu i unapersona queda discapacitada per mor d’ell?Qui seria el responsable? No crec que con-tractant una companyia d’assegurances peraquest moment pugui tenir prou coberturaper atrendre al ferit, i aquest és el meu grandubte”.

Reunió amb RodríguezDilluns matí el batle de Ciutadella es va

reunir amb el delegat del Govern a Balears,José María Rodríguez; els membres de laJunta de Seguretat; el director insular del’Estat a Menorca, Antoni Juaneda; el capde la Policia Nacional a Balears, AntonioJarbo; el coronell de la Guàrdia Civil aBalears, Basilio Sánchez i e cap de la Guàr-dia Civil a Menorca, Fernando García il’inspector en cap de la Policia Local, Ig-nasi Camps.

tadella ha demanat que els menors que ven-guin sols a les festes portin una autoritzacióescrita dels sus pares i efectius de paisà enel moment de les avellanes.Rodríguez va informar al batlle que

aquesta mateixa setmana es posava enmarxa el protocol de feina i seguretat de lesfestes de Sant Joan i que dins el mes demarç o principis d’abril es tornarien a re-unir per a veure quins èxtres s’han de de-manar tant de policia local, policia nacionali guàrdia civil. Rodríguez també es mostràpartidari d’informar sobre la festa als insti-tuts de Mallorca.

15

REPO

RT

El batlle de Ciutadella ha qualificataquesta primera reunió de bastant positivai amb molt de temes encara damunt lataula. De Sinta valora molt positivament lapresència del cap de la policia a Balears idel coronell de la Guàrdia Civil, que hansabut de primera mà quins són els prob-lemes que tenim en matèria de seguretat,de la mateixa manera que reconeixia que elque fins ara ha passat a Ciutadella i amb lagran quantitat de gent que ve no ha estathipergreu, a excepció del que va passar ala plaça des ses Palmeres durant les avel-lanes, que va ser prou delicat. “Som del’opinió -diu el batlles de Ciutadella- que

estam a un fil de que passi cosa greu a Ciu-tadella i no podem donar abast amb elsefectius de la Policia Local i ProteccióCivil, que prou feina fan, donar abast algran moviment de gent que rebem els diesde festa”.De Sintas ha demanat més control de

seguretat als ports emissors (Alcúdia i CalaRatjada) pel que fa a la presència demenors que viatgen sols, així com contro-lar l’embarcament de begudes alcohòliquesals vaixells o de persones que s’embarquinsota els efectes de l’alcohol, de la mateixamanera que ha demanat més efectius poli-cial i de la guàrdia civil. El batlle de Ciu-

16

AANNAA PPAASSTTOORR EESS RREEUUNNIIRRÀÀ DDIIAA 77 DDEEMMAARRÇÇ AAMMBB BBAAUUZZÁÁ PPEERR AAVVAANNÇÇAARR EENNLLAA OOBBLLIIGGAACCIIÓÓ DDEE SSEERRVVEEII PPÚÚBBLLIICC DDEELLAA LLÍÍNNIIAA MMEENNOORRCCAA--MMAADDRRIIDD

La ministra de Foment, Ana Pas-tor, es reunirà el proper dia 7 demarç amb el president del Go-

vern balear, José Ramón Bauzá, per tal d’a-vançar en la idea de declarar el serveipúblic de la línia aèria entre Menorca iMadrid.Pastor va fer l’anunci de la OSP dels

vols Maó-Madrid en una entrevista conce-dida dijous passat a Televisió Espanyola.Pastor, que no va oferir més detalls sobrequan es posarà en marxa aquesta de-claració, va explicar que al intervenció del’Estat ha de posar remei al problema creatper la falta actual de connexions entre l'illai Madrid, després del cessament d'opera-cions de Spanair.“Quan no hi ha qui operi una línia com

aquesta, l'Estat ha de sortir a licitar aquestaruta. És possible que aquesta Obligació deServei Públic sigui deficitària, però l'hemd'assumir”, va dir. Des del Ministeri de Foment, asse-

guren, mentrestant, que estan fent feina enla normativa per a aquesta declaració deservei públic, ja que Menorca és una prio-ritat per al departament d'Ana Pastor. D’altra banda, després de la reunió del

Consell de Govern de divendres passat, elportaveu de l'Executiu balear, Rafel Bosch,assenyalà que després de les converses delpresident amb la ministra “es va obrir lapossibilitat de declarar de servei públic lalínia Maó-Madrid”, la qual cosa suposauna notícia “important” perquè Menorcahavia quedat “molt incomunicada”.Bosch anuncià que la “reunió formal”

entre els dos alts càrrecs servirà per “enfo-car directament la recta final”, més enllà

d'un “acord d'intencions”.

Per a l’equip de govern del Con-sell, “és fruit del treball en equip”L'equip de govern insular del Con-

sell de Menorca ha fet una valoració dela notícia avançada per Ana Pastor aTVE. El conseller de Mobilitat i Pro-jectes, Luis Alejandre, ha explicat queles paraules de la ministra Pastor evi-dencien que “és fruit del treball en

equip”. En aquest sentit, ha fet referènciaa les gestions que, des de fa temps, duen aterme el president del Govern balear, JoséRamón Bauzá, el director general de Portsi Aeroports, Antoni Deudero, el mateixpresident del Consell, Santiago Tadeo; eldiputat nacional Juan Carlos Grau i lasenadora Juana Francis Pons Vila, perquèaquest fet sigui una realitat.A part dels esforços que s'estan fent des

de les diferents administracions, Alejandretambé ha destacat el suport de laplataforma El Transport Aeri ofegaMenorca i la seva recollida de més de20.000 firmes o recents moviments socialscom el #menorcaexisteix.El conseller Alejandre també ha desta-

cat la rapidesa amb la qual el nou GovernCentral presidit per Mariano Rajoy ha“agafat el bou per les banyes” i ha afrontatun dels principals problemes delmenorquins. Ara, des del Consell de Menoca, s'es-

pera que aquesta declaració vingui dotadaamb les condicions idònies de freqüències,horaris i preus.

Valoració positiva del PPEl diputat nacional del PP per Balears,

Juan Carlos Grau, ha celebrat la disposicióde la ministra de Foment, Ana Pastor,d'establir una declaració de servei públicper a la ruta aèria entre Menorca i Madrid,la qual cosa, al seu judici, suposa unamostra més de la sensibilitat del nou Exe-cutiu central cap a Balears.Grau ha remarcat que després del ces-

sament d'activitat de Spanair l'illa haviaquedat “aïllada” pel que fa a les conne-

xions aèries amb Madrid iBarcelona, per la qual cosaera necessari abordar a-questa situació.També ha incidit que,

des que va prendre posses-sió el nou Govern central, els diputats delPP i el nou Executiu autonòmic duen tempsfent gestions amb el Ministeri de Fomentper intentar articular una sèrie de conne-xions “normals” entre Balears i la Penín-sula.Per tant, el diputat menorquí ha valorat

de forma molt positiva la determinació deFoment de cara a establir aquesta obligacióde servei públic, la qual cosa revela al seujudici que el nou Executiu “escolta i atén”les demandes de Balears a diferència delque passava amb els governs del PSOE.

Satisfacció a CAEBPer part seva, el director de CAEB

Menorca, Josep Fortuny, en declaracions aIB3 Notícies, va mostrar la seva satisfac-ció per l'anunci realitzat per la ministra deFoment en relació a la propera declaracióde servei públic dels vols entre Menorca iMadrid. “Aquest assumpte ja formava partdels acords que va signar la CAEB en 2008amb el Govern i els sindicats en el marc delPacte per a la competitivitat, en el qual esva sol·licitar la declaració de servei públicdels vols entre Menorca i la península du-rant els mesos d'hivern”. Des de llavors, laConfederació Empresarial ha vingut de-fensant la necessitat d'una solució a la faltade connexions aèries de la illa, situació ques'ha vist agreujada des del tancament deSpanair.Segons Fortuny, “ara tenim una con-

nexió amb Palma assegurada i una con-nexió amb Barcelona en precari però queencara ofereix la possibilitat de viatjar apreus raonables. La declaració de serveipúblic amb Madrid podrà pal·liar lasituació actual en els casos en els quals elmercat no garanteixi l'oferta de vols”.

INSULAR

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

17

18

SE OFRECE CHICA PARACUIDAR NIÑOS, CAMARERA,LIMPIEZAS DE CASAS... BUENAS REFERENCIAS.INTERESADOS LLAMAR

AL 655 397 677

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: EL IRIS

LLAA GGAAVVIINNAA QQUUEE AARRRRIIBBÀÀDDEELL FFRREEDD

Ornitòlegs de la SOM observen una espècie de gavina “rara” a Menorca. S’han pogut observardues gavines cendroses Larus canus al port de Maó. Es tracta de les primeres cites d’aquesta es-pècie a Menorca des de la dècada del 70. Els ornitòlegs de la SOM apunten la possibilitat que l’o-

nada de fred siberià que hem patit aquestes darreres setmanes sigui la causant que aquesta espècie hagifet moviments dispersius cap a àrees més temperades del sud d’Europa.

19

El seguiment del’avifauna menor-quina és una de lestasques que duen aterme els membres dela SOM (censos pe-riòdics, estacionsd’anellament d’esforçconstant, seguimentd’ocells comunsSOCMe,...). A mésd’aquest seguiment, úl-timament la SOM haenllestit l’Atles delsocells hivernants aMenorca, ha participat en els censos inter-nacionals d’ocells aquàtics, així comtambé ha estat una de les organitzacionsque han fet possible l’edició del llibre"Spring migration in the western Mediter-ranean: the results of 16 years of PiccoleIsole ", entre moltes d’altres activitats.

REPORT

El passat 25 de febrer, Joan Florit Sans,ornitòleg de la SOM (Societat Ornitolò-gica de Menorca) va observar dos exem-plars de gavina cendrosa Larus canus alport de Maó. Es tracta de les primeres citesd’aquesta espècie a Menorca des de la dè-cada del 70, any en què es van fer les dar-reres observacions a la nostra illa.La gavina cendrosa és un tipus de ga-

vina que es distribueix durant l’època decria per l’extrem septentrional del Paleàr-tic, des del nord d’Europa fins al sectororiental de Rússia, així com també aAlaska i Canadà. A l’hivern està present aEuropa, golf Pèrsic, sud-est d’Àsia i elssectors més occidentals d’Amèrica delNord. Només alguns exemplars arribenfins al Mediterrani. En els darrers vintanys ha estat observada en nou ocasions ales illes Balears (Mallorca i Formentera).Està considerada espècie “accidental” al’estatus de les aus de les illes Balears

(Mallorca, Menorca i Formentera) i absenta la llista de l’avifauna d’Eivissa-Es tracta d’una gavina lleugerament

més petita que la gavina camagroga, lamés comuna a Menorca. A l’hivern mostrauns tons grisosos al cap, una taca negra ala punta del bec i unes marques blanquesmés grans a la punta de les plomes de lesales, molt visible en vol. Les potes i el becno són d’un groc tan clar com en la gavinacomú, són d’unes tonalitats més verdoses.Així mateix, el bec és lleugerament més fien la gavina cendrosa. Els ornitòlegs de la SOM apunten la

possibilitat que l’onada de fred siberià quehem patit aquestes darreres setmanes siguila causant que aquesta espècie (i proba-blement altres no detectades) hagi fetmoviments dispersius cap a àrees méstemperades del sud d’Europa, en aquestcas el Mediterrani, per trobar zones mésaptes per a alimentar-se.

aprenguent, segons lesedats, les modalitats de btt,carretera i pista, en di-verses incursions a laveïna illa. I ja a contin-uació es van anar ano-menant als esportistes de l’escola deciclisme, on en l’actualitat les edat ques’abarcan va, desde fiets i fietes de5 a 6anys fins a joves de 18 anys, o sigui cate-gories: promeses, principiants, alevins, in-fantils, cadets i juniors; en l’actualitat enles diferents categories enomenades, dinsel curs 2011-12 hi hà prop de seixanta per-sones que practiquen aquest esport dexalar, com és el ciclisme. Tot seguit del’acte de la presentació de tots i totes elscorredors i fer les fotografies de rigor es vaacabar amb un pica pica, on tots els asis-tents havien aportat el seu granet de coca ivarem poder disfrutar d’una estona de ter-tulia i de projectes de futur, amb un got derefresc o un gotet de vi el majors.Després, el qui va voler va poder anar a

animar el volei al Valeriano Allès, ja queens havien convidat a presènciar el partit,gràcies. I gràcies sobretot els tost i totesque varen fer en la presència un acte agra-dable, d’amistat i diversió.

20

ESPORTS

Dissabte,25, a les 5 descapvespre va tenir lloc la pre-sentació del Grup Esportiu Es

Port i de la Escola de ciclisme. Va tenir lloca la Sala Vip del Club de Volei del Valea-riano, ubicat al Poliesportiu de Ciutadella.L’acte va comptar amb la presència delConseller d’Esport del Consell Insular,Juanjo Pons, l’alcalde de Ciutadella, JoséMaría de Sintas, la regidora d’Esport del’ajuntament ciutadellenc, Tico, el presi-dent de la federació balear de ciclisme Ar-turo Sintes, així com també la presència delregidors Loren Coll i Juana Mari i la dele-gada de ciclisme de menorca Pili Servera.Va obrir l’acte al President del Grup Es-portiu Es Port, Josep Janer, amb unes pa-raules d’agraïment per la presència delpúblic, pares/mares, fiets, fietes, esponsorsque fam posible el sosteniment económicde la entitat i de la presència a l’acte de lesautoritats havans citades. El president delgrup esportiu es port va destacar el granlema de l’escola de ciclisme ‘’Xalar fentciclisme’’ i destacant la importància quetenen els valors de l’esport, sobretot en l’e-ducació: esforç, equip, respecte, superació,amistat, diversió, estratègia, ..., tinguensempre en compta que l’esport d’un fiet ofieta és ben diferent a l’esport del majors,on els des petits té que anar en funció i elrespecte del creixement dels al.lots i

al.lotes. Josep Janer, va demanar, també, elsuport en tots els camps, d’aquest esporttant divertit que es el ciclisme, a les autori-tats presents, recordant a la fedració de ci-clisme, ajuntament de ciutadella, consellinsular i el govern balear, la gran asignaturapendent, com són unes instal.lacions a-dients i segures per aquesta pràctica, comés la voltadora; va tenir, també un record idonar la enhorabona Albert Torres, corre-dor sortit de l’escola del Grup Esportiu EsPort, on fa poc va fer medalla d’or a la pas-sada copa del Món. Seguidament tant elconseller, com el batlle i regidora d’esport,aixì com el presidentde la federació balear,varen tenir unes pa-raules d’agraïmentper l’invitació an’aquesta presentaciói unes paraules deseguir endavant i es-talò, dins les sevesmesures a n’aquestesport, el ciclisme.Tot seguit es va pro-jectar unes fotos,d’entrenaments, sor-tides, ... on anavensortiguen els fiets i fi-etes de l’escola de ciclisme. Escola de ci-clisme, on en l’actualitat, varen

TEXT I FOTOS: ESCOLA DE CICLISME DEL GRUP ESPORTIU ES PORT

PPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ DDEE LL’’EESSCCOOLLAADDEE CCIICCLLIISSMMEE DDEELL GGRRUUPP EESSPPOORRTTIIUUEESS PPOORRTT

21

La seu del Partit Popular de Ciu-tadella va despertar dissabtepassat amb una sèrie de pin-

tades vandàliques i restes d'ous llançatscontra l'immoble.El Partit Popular ha condemnat, en un

comunicat, aquest tipus d'actes vandàlics iha recordat que “vivim en un Estat de Dreten el qual regeixen unes normes democrà-tiques i en el qual la tolerància i el respectehan de ser alguns dels principis bàsicsd'una societat moderna i lliure”. El Partit Popular espera que no es

tornin a produir aquest tipus d'actes sensefonament, “propis de radicals que no ac-cepten la pluralitat i que es manifesten encontra d'una ideologia que ha comptat ambel suport de la majoria dels ciutadans a lesurnes”.

PETIT RECEPTARIPETIT RECEPTARIDE LA CUINA DEL PEIXDE LA CUINA DEL PEIX

A MENORCAA MENORCA

EL PODRÀS TROBAREL PODRÀS TROBARA LES LLIBRERIESA LES LLIBRERIES

DE L’ILLADE L’ILLA

A CÀRREC DE: JOSÉ NAVARRO CID· Doctor en Psicologia.

· Docent i Investigador del Departament de Psicologia Social, Universitat de Barcelona

· Especialista en equips de treball i direcció d’equips, les seves investigacions s’han cen-

trat fonamentalment en comprendre la motivació en el treball i el funcionament dels

equips entre ells els esportius.

Data: 23-24 marçLloc: Pavelló Municipal d’Esports de Ciutadella

Duració del curs: 8 HORESHorari: Divendres de 17.00-20.00 i dissabte de 9.00 a 14.00

Preu del curs: 30 eurosInscripcions:Mitjançant via telefònica al número 971481832 o el 686748344 (matins)

o al correu electrònic:menorca@ebe.es; montse@ebe.es

LOCAL

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: EL IRIS

AACCTTEE VVAANNDDÀÀLLIICC CCOONNTTRRAALLAA SSEEUU DDEELL PPPP--CCIIUUTTAADDEELLLLAA

CC// CCaabbrreerraa,, 33 ·· 0077776600 CCiiuuttaaddeellllaa ddee MMeennoorrccaaTTeell ii FFaaxx:: 997711 3388 2299 2200

eelliirriiss--ddiiggiittaall@@iinnffootteelleeccoomm..eess

22

no es podia. Ara aquests projectes que es pre-senten com a sostenibles, podran anar acom-panyats d'oferta complementària, és a dir,d'urbanització. I també les evaluacions d'im-pacte ambiental es podran resoldre quan l'ad-ministració simplement no contesti.L'economia no s'alçarà a base de destruir

el territori. Precisament ha estat aquestmodel el què ens ha duit a l'actual crisi.Aquest decret és urbanisme a la carta, és adir, pensat perquè alguns grups de pressióobtenguin grans beneficis ràpidament, men-tre que la resta de la societat hi perd. Això éstotalment contrari a la lògica de la planifi-cació territorial i un agravi comparatiu ambels que ho han fet bé. Un Decret que des-planifica, no pot crear seguretat jurídica niactivar l'economia.Aquesta filosofia és del tot incompatible

amb una Reserva de Biosfera. Esperem queel Consell Insular mostri més seny en l'orde-nació del territori o això serà un ridícul in-ternacional.

IINNSSEEGGUURREETTAATT JJUURRÍÍDDIICCAAIINNSSOOSSTTEENNIIBBLLEETEXT: GOB MENORCA FOTOS: GOB MENORCA

Premiar als que s'han saltat lesnormes, afavorir interessos parti-culars i rescatar antics projectes

d'urbanització en primera línia de costa.Aquesta és la filosofia que es desprèn delnou Decret urbanístic aprovat pel GovernBalear i que ha de discutir-se al Parlament.Aquells ciutadans que han fet les coses

conforme a la llei, que han redactat projectes,han pagat llicències i han passat inspeccions,veuen ara com la nova norma atorga unpremi als que s'han saltat tots els tràmits.Aquells que no han seguit la llei, que no hancontribuit amb els seus impostos, que no hangenerat llocs de feina legals, ara tindran unasituació de privilegi.El Decret no només preveu la lega-

lització de zones d'hortal i similars, sinó queobliga als ajuntaments (la redacció actual noés opcional) a declarar-ho urbà. I quan unterreny es declara urbà, llavors cada ajunta-ment ha de proveïr de tots els serveis propisd'aquest sòl (llum, aigua, recollida de fems,etc). Un servei que es pagarà amb dinerspúblics, o sigui, amb càrrec a la resta de ciu-tadans.

Certament la nova normativa proposadapel Govern és l'antítesi de la seguretat ju-rídica que tan proclamaven en campanyaelectoral. Si s'aprova l'actual redacció,tornarem als anys setanta i vuitanta, quan espermetia als promotors edificar i vendresense tenir totes les tasques d'urbanitzacióprèviament executades (sanejament, il·lumi-nació, construcció de voreres, etc). En moltsde casos, les empreses promotores es van es-fumar quan ja tenien prou cosa venuda, i lla-vors, una vegada més, els serveisd'urbanització es van haver de fer amb càrrecpúblic.Alguns trams d'urbanització en primera

línia, que el PTI va aconseguir desclassificar,podrien tornar a aparèixer gràcies a l'am-bigüetat d'aquest Decret llei. I els béns depatrimoni que no estiguin als inventaris mu-nicipals (generalment molt deficients) po-dran ser destruits, perquè els ajuntaments jano estaran obligats a incorporar el catàleg demanera prèvia als processos urbanístics.Ara, els camps de golf tornaran a ser el

què sempre han volgut ser a les nostres ter-res: una excusa per poder urbanitzar allà on 23

OPIN

IÓ

central, l’expedició vermellenca i la juntadirectiva de la Penya Mallorquinista deCiutadella van sopar al Restaurant GrillMolí d’es Compte, tancant així aquesta se-gona visita vermellenca a la penya ciu-tadellenca, i primera amb jugadors delprimer equip.

22

ESPORTS

L’expedició mallorquina, encapçaladaper el president Jaume Cladera, el vi-cepresident i màxim accionista LlorençSerra Ferrer, el capità de la primera plan-tilla José Carlos de Araújo Nunes i inte-grants de la primera plantilla com en PauCendrós i en Kevin García, juntament ambmembres del filial encapçalats per en PedroBigas, visitava primerament l’Ajuntamentde Ciutadella on els rebé el batlle JoseMaría de Sintas Zaforteza i la regidora d’es-ports Immaculada González, el club ma-llorquí va signar al llibre d’honor del’Ajuntament.Una vegada passats per l’emblemàtic

ajuntament del poble, l’expedició, coordi-nada sempre per en Berto Gomila, es va di-rigir a la seu de la Penya al Bar Bananas,allà una autèntica festa, nombrós públic,molts de fillets i filetes i aficionats per rebreals que son els seus referents futbolístics,que no es cansaven de signar autògrafs i fer-

EELL RR..CC..DD.. MMAALLLLOORRCCAAVVIISSIITTAA CCIIUUTTAADDEELLLLAA

se fotografies amb tots els assistents, el clubvermellenc repartia també productes demerchandising als aficionats. Al mateix bares va rendir homenatge a José Fluvià “Pio”i a Diego Llopis, que van ser jugar amb elclub mallorquí durant la seva etapa fut-bolística.Una vegada finalitzat l’esdeveniment

TEXT: JOAN CANALS SOLDADO FOTOS: BEP AL·LÈS

Aquest passat dilluns, una expedició del R.C.D. Mallorca de la primera divisió del fut-bol espanyol va visitar la Penya Mallorquinista de Ciutadella .

23

UN HOMO MOLT ESCRUPOLÓS

Primer de tot vull dir que açò quecontaré són coses que passaven tempsenrere, i aquesta va passar al camp, peròtambé en passaven dins es poble i a sesplatges, es darrer dia de Carnaval o esdia de Sant Cristòfol anant a fer sa be-reneta o a sopar a sa vorera de la mar osempre que hi hagués un grup de gentcelebrant qualque cosa. Aquesta va passar a un lloc un dia

de mesurades. Jo encara era molt al·loti aquesta història la vaig sentir contar aen Pepe (que, dit sia de passada, era unsenyor molt bromista i molt escrupolós:per exemple, en un got on hagués begutuna altra persona, si no li ben escuraven,no volia beure-hi).Una vegada el van convidar a un

lloc a ses mesurades. Era un lloc gran i,com que havia estat molt bon any, hihavien convidat molta de gent. Mentrees missatges anaven mesurant i cantant,

sa gent estava arraconada perses voreres i asseguda a sa ba-rana de s’era; es propietaris,ses senyores i ses personesmés grans estaven asseguts acadires i es majoral, dret da-vant, vigilava es qui mesura-ven amb una caramuixa i unganivet.. Mentrestant, una filla de

la casa va anar a sa cisterna adur una gerra d’aigua fresca i una altragermana amb un got i un bòtil d’a-nissat va començar per un cap a convi-dar tota sa gent que era allà present. En Pepe era es que feia quatre o

cinc i per no beure amb aquell mateixgot, com un qui no fa res, fent un poces despistat, es va alçar i va anar a feruna volta per dins sa tanca. Quan vaveure que ja havien convidat a tothom,a poc a poc es va tornar atracar as grupi va sentir un des tants que li deia:“Bono, i en Pepe, que l’heu convidat?”Quan va sentir açò es cor li va caure

dins sa panxa i tot d’una va dir que notenia set. “Mai faràs es despreci!Venga, mai no faràs un glopet ambaquesta calor!”, li van dir. Ell va trobarque seria ridícul rebutjar s’ oferimentdavant de tanta gent, i per més inri hihavia un parell d’avis que tot es diaestaven pipa a mos, amb una olor detabac de pota que no hi havia qui s’hiatraqués i amb uns mostatxos de quasimig pam. “Mira què m’ha passat perno beure amb ses baves de quatre ocinc, pensava dins ell, ara m’hauré defotre ses d’una quarantena!”.

TEXT: TÒFOL CAPÓ FOTOS: ARXIU EL IRIS

Converses d’antany

26

diferentes pueblos y las relaciones entreAyuntamientos. Por supuesto, no por negli-gencia, sino por un interés basado en que siMenorca estaba muy bien comunicada, enlo que respecta a carreteras y los Ayun-tamientos muy bien avenidos, su tingladode órgano superior carecía de sentido y, portanto, su existencia hubiera sido puesto en-tredicha. Por esa razón, asumió tantas com-petencias, se amplió y diversificó,asegurando siempre el aislamiento interiorcon diversos mecanismos tecnocráticos yburocráticos que afectan a la totalidad de lapoblación isleña en muchos sentidos.En un espacio de 701 km cuadrados,

hay un total de ocho Ayuntamientos. Sufi-cientes para administrar la isla en ocho es-pacios denominados “Municipios”. Crearun ente, désele el nombre que quiera, conlas ocho cabezas que administran la isla noes sólo más barato y coherente, sino muchomás sustancial y beneficioso. La visión decada alcalde siempre sería global, los in-tereses se contemplarían como un todo, yno se harían las barbaridades de gastar 80millones de euros en un lisiado brazo por-tuario, ni un túnel en un espacio conside-rado geológicamente plano, que cualquierbuen ingeniero de puentes y caminos, mín-imamente competente hubiera optado poruna carretera abierta por motivos prácticos,como el coste de mantenimiento y motivosestéticos como el hecho de poder circular

LLAA SSEEÑÑOORRAA CCAARRMMOONNAATEXT: SOLE SÁNCHEZ FOTOS: EL IRIS

“Hablar es fácil, decir algo es real-mente difícil”, ésta es una de lasfrases que más me marcó de la

señora Carmona, profesora de Historia deArte del Instituto José María Cuadrado.Una mujer que imponía respecto con susola presencia. Por aquellos tiempos, con-trajo cáncer y de igual modo acudía a clase.Las malas lenguas siempre decían que ibaborracha, sin embargo, no podía ser mayorsu lucidez. Normalmente, se hacía bromascrueles con su peluca, que no era especial-mente favorecedora con tanto rizo y que nose sabía si la llevaba de lado o al revés. Y yohubiera sido una de las peores en este sen-tido, pero sus grandes conocimientos, suvalía como persona, su objetividad…hacían que todo lo demás careciera de im-portancia. Sus clases eran sublimes, suconocimiento del arte y sus explicacionestransversales con la Historia y la Filosofía,aportaban todo el sentido para la compren-sión del temario. A pesar de que losexámenes se centraban estrictamente a loscontenidos de la asignatura.Cuando habló de los romanos, del pro-

ceso de romanización, no ensalzó su carác-ter práctico ni la supuesta herencia de losgriegos. De ellos dijo que eran una pandade pastores listos, muy listos que en pocotiempo supieron aprovechar su expansión.E incidió mucho en la concesión de la ciu-dadanía, que conllevaba la obtención detierras; las obras públicas y sobre todo, lascomunicaciones y su fluidez.

“El imperio cayó con la decadencia delas comunicaciones navales y terrestres; elaislamiento dio paso a la Edad Media quese traducía simplemente al AIS-LAMIENTO”. Y eso, aun siendo una ado-lescente, especialmente soberbia einsolente, me dio que pensar.

Mientras el cáncer la devoraba, día trasdía; hubo ocasiones en que me concedióvisitarla examinando escrupulosamente queno fuera por compasión y sí por interés hu-mano. “Menorca es una roca, un emplaza-miento militar en el mejor de los casos y unpunto de encuentro para piratas en el peor,pero una roca yerma. Siempre lo ha sido,porque así es como se concibe en el imagi-

nario colectivo” Pasamos de la Edad Mediadirectamente al siglo XX en la fase de tran-sición democrática. Y aquí nos hemosquedado. Los pueblos siguen estando tanaislados como siempre y solo hay un trechode Ciutadella hasta Mahón con algunos“maltrechos” que nos acercan al resto depueblos. Ante tal situación de aislamiento,la creación de un organismo cohesionadorque fue el Consell, tuvo como cometidodefender los intereses generales de la isla,ya que entre Ayuntamientos no había con-tacto.

“La maquinaria romana en lo que res-pecta a política era compleja, pero a efectosprácticos, en el imperio sólo importaban lascomunicaciones y la creación de enclavesurbanos que fomentaran el comercio y lariqueza para así nutrir a la madre Roma me-diante impuestos. Por supuesto, la sociedadde entonces tenía una ventaja social,hablando desde el punto de vistaeconómico y más frívolo, que era la pre-sencia de esclavos. Pero pronto, se dieroncuenta que eran más rentables los ciu-dadanos y mucho más comprometidos,pues defenderían su tierra costara lo quecostara frente a las posibles incursiones delos “bárbaros”, que no significaba otra cosaque extranjeros” En este sentido, elcometido del Consell no sólo ha sido inútil,sino contraproducente: Ni obras públicas,ni facilidad para el asentamiento de ciu-dadanos y, sobre todo, no se ha invertido enuna red de comunicaciones fluida entre los

“el cambio”. (Y no merefiero a Fidel Cas-tro…)No hay otro modo. Los

habitantes de Menorca a-gonizan, y es verdad queel Consell tiene una lista deoperarios en nóminalarguísima, que se sumaráa las largas colas del paro.Pero con ello, ganamostodos. Del mismo modo,que empresas menorquinashan reducido su personal ycerrado sucursales para no defenecer, la Ad-ministración también debe contemplar eserecorte, y no recortando más el sueldo delos funcionarios. Cualquier economistaconvendrá que la única solución para so-brevivir y volver a crecer es mantener laraíz viva.Si salimos del mercado turístico ahora,

nunca más volveremos a entrar.Con este nuevo marco, la población

cuenta con muchas ideas y proyectos yganas de invertir, a cuenta y riesgo propio.Y viendo perspectivas de futuro lo hará. Ladinamización volverá a los libros de cuen-tas y una nueva etapa de prosperidad dis-frutará esta tierra nuestra.Tenemos mil días y una noche. Cuanto

más esperemos, más grandes serán los in-tereses de demora, los embargos, las colasdel paro, las colas de Cáritas, la petición deayudas estatales y el fomento de unaeconomía sumergida que asfixia el mayorlogro de la historia de España: La Seguri-dad Social.La señora Carmona, era muy intransi-

gente con “los menorquines”, con su formade pensar, a menudo se enfadaba por ello yme comentaba “Si es que no me vale de ex-cusa que sean isleños, casi todos tienen tele,y mucha gente dice ver los reportajes de lasegunda, a ver si espabilan ya con tantapamplina y tanto noble y vasallaje y dere-cho de pernada” Y razón no le faltaba.

De eso, hace casi veinticinco años. Yano soy una adolescente aunque sigo siendoigual de soberbia e insolente, y aún me estádando qué pensar lo que decía la SeñoraCarmona.Y de cáncer, la gente se sigue muriendo

igual.

27

OPIN

IÓpor una zona elevada para deleitarse con lasvistas. Lo mismo con la ubicación de Hos-pitales, Universidades, centros Culturales,hubiera tenido otro talante más práctico yenriquecedor para todos los municipios.

Por no hablar de las comunicaciones deultramar, dentro de la Comunidad de lasBaleares y la Península. El gran tema de laactualidad. Centrados en nuestra primacíacomo municipios, el Consell nos ha tenidoentretenidos rivalizando inútilmente sobreaspectos de primera necesidad para todoslos habitantes de la isla.Pero, ahora, con el tema de las comuni-

caciones “transporte aéreo, marítimo…” sehan puesto en evidencia. No hablemos decolores, hablemos de la funcionalidad delConsell en sí mismo, su validez y pertinen-cia. Vivimos en un presente donde la isla sírequiere de esas comunicaciones porque,afortunadamente, va asumiendo su mo-dernidad. Y la necesidad de una circulacióncon el momento histórico presente generales imperativa: con el exterminio sucesivodel sector primario (agricultura yganadería), la casi total desaparición delsector secundario, centrado en la industriadel calzado y la bisutería y la obcecacióndel dinero rápido con el desarrollo del sec-tor terciario (todo lo relativo a servicios,donde se incluye el turismo), nos encon-tramos en el peor momento económico denuestra historia reciente por culpa de nues-tra inclemente inflación, que sumada a laentrada del euro, hace de Menorca un des-tino deseado pero no a la altura de su coste.Comparado con otros parajes. Si a ello sesuma la inexistencia del “transporte” bienpor su precio abusivo o por el desinterés delas compañías a tal efecto, “tenemos lo quenos merecemos” que es nada de nada.A pesar de las grandes inversiones en

infraestructuras turísticas de las pequeñas,medianas y grandes empresas, Menorca adía de hoy es una inversión a fondo per-dido.La única solución es abaratar costes que

empiezan desde arriba: la disolución delConsell como ente, y creación del mismopero con la sola presencia de los alcaldes:cuya infraestructura requiere una habitacióncon la cabida de ocho personas, que encualquier ayuntamiento hay a disposición,el reparto de todas las competencias a losAyuntamientos para que sus diferentesáreas tengan su funcionalidad “funcionando

a pleno rendimiento” para con los ciu-dadanos de cada municipio. Y un macroproyecto, no vista a cuatro años, sino comoun proyecto patrimonial, donde cada legis-latura cada cual se pueda lucir más, cuantomás haya contribuido a ello y, por tanto, alciudadano me-nor-quín.Requiere una visión de conjunto. Nada

más. Las ligas las ganan los equipos, no losjugadores. Hagamos de Menorca unequipo. Cada Ayuntamiento tendría que tra-bajar en dos sentidos: hacia dentro, es decirhacia su municipio y hacia afuera, hacia losintereses de la isla. Que implica batallar conel gobierno autonómico y el estatal para de-fender esos intereses.Las jerarquías son siempre contrapro-

ducentes en los espacios pequeños (ymuchas veces en los grandes, también) sinembargo, la colegialidad y el fraternalismo,consiguen resultados espectaculares porquees un frente lineal donde se aprovecha lomejor de cada uno para formar una solafuerza. Y en eso, nada tiene que ver lapolítica. Si no el plato, a la hora de comer,donde nadie cuestiona ni se posiciona enideologías. Si su plato está lleno.Es lo único que importa.Estamos en un momento histórico ex-

cepcionalmente positivo: gobierna un par-tido único, en este caso el PP. Y he aquí lagran prueba: Siendo todos de un mismogrupo ideológico que siempre ha defendidoel desarrollo económico como base de laprosperidad y que no ha dudado en recortarlo que hiciera falta para que los númerossalgan, son por excelencia “conceptual” losque pueden dar este gran paso: Disolver elConsell, sanear sus deudas y establecer unnuevo marco político-administrativo comose ha sugerido más arriba. Mientras ya sepodría estar buscando una solución al temadel transporte, que siendo una isla Menorca,debería tener transportes propios, cuyogasto y mantenimiento es mucho másagradecido que mantener otro organismogubernamental del que se podría prescindir.Conlleva una burocracia interminable,

pero me consta que tenemos alcaldes aptos,con equipos eficientes, si hay empeño.Tienen mil días y una noche para hacer deeste cuento una realidad. Y en ese proceso,además, tendrán garantizada su continuidadporque estarán demostrando su valía y esaidea tan usada por el gallego de las barbasque consiste en “hacer un gran sacrificio”;

Aquello si que era cine: sobre todo el nortea-mericano. Aquí en Ciutadella esperábamos el finde semana solo para ir al cine, allá en los 50 solohabía dos salas de estreno, el Cine Borne y el Al-cázar, con una competencia fuera de lo común, y

es que los dos cines no tenían otra opción que dar al público lomejor, y lo chocante del caso es que la población estaba divididaen dos bandos, unos decían que las mejores películas las dabanen el Cine des Born y los otros que en el Alcazar (Casino Nou);lo cierto era que en aquellos entonces se hacia buenas películas,el publico se solía mirar la cartelera, fijarse que actores trabajabany con eso ya se sabia que la película tenia que ser buena y mas siera de la 20 Centuri Fox, La Metro,Warner Brodhers, Paramount,La Universal, La Columbia, United Artist y la .R. K.O Radio,esta ultima absorbida por La Paramount que compro dicha pro-ductora.También hay que decir que en la misma década se inauguro un

cine de verano ubicado en el ya desaparecido Cine O.A.R. y laverdad es que se hacían buenas películas unas de las que yo re-cuerdo era Odongo con Jhon Wayne, La Guerra de los Mundos yalgunas mas bastante interesantes. ¡Ah! se me olvidaba que tam-bién había tres cines mas, pero eran para colegiales y jóvenes; elcine que allí se proyectaba era un tipo de cine blanco y mas cen-surado; los cines estaban ubicados, uno en el Colegio Salesiano,otro el centro para jóvenes de San Miguel y de vez en cuando sehacia cine en el edificio de la Falange, antiguo Centro MercantilLo cierto es que si aquí había competencia, imagínense en Es-

tados Unidos con las productoras, aquello era una lucha constante,a ver quien lo hacia mejor, y quien tenia la estrella mas rutilantey deslumbrante de la pantalla. La gran competencia empezó alláen los años cuarenta con la llegada del color, lo malo fue que Eu-ropa entro en guerra y el mercado europeo se fue al traste, enton-ces se pensó en el mercado latino americano pero había que haceralgo, contrataron actores latinos como Ricardo Montalbán, CesarRomero, Fernando Lamas, Carmen Miranda, Dolores del Rió,Maria Montez considerada la reina del technicolor, y una de lasactriz, considerada la mas escandalosa, y despampanante de lapantalla la Rita Hayworth una actriz medio española mas explo-siva que el TNT, y sin olvidarnos, de las actrices americanas Ivonede Carlo o Dorothi Lamour, y con todo eso, se opto por películasde aventuras y musicales, muchas veces adornados con la nada-dora y actriz Esther williams con orquesta incluida del catalan Xa-vier Cugat, y con todo eso a ritmo latino y algo mas, se hicieronpelículas muy agradables, tales como Copacabana, Fiesta Brava,Escuela de Sirenas, Ave del Paraíso 1ª versión en blanco y negrocon Joel Mc Crea , la Reina de Cobra, Ali Baba y Los Cuarentaladrones, Las mil y una Noche, Gilda, Bailando nace el amor, y unlargo etc.. Eso refiriéndose al mercado latino, en cuanto al mer-cado interior de Estados Unidos se optaba por el cine negro, terror,películas de Tarzan, suspense, la comedia, humor de los Herma-

nos Marx, filmes bélicos y películas del le-jano Oeste, todo películas entrañables que nosdeleitaron allá por los años 50, ya que por culpade la segunda guerra mundial y bloqueo in-cluido, muchas llegaron con retraso

Termino el conflicto bélico y la cosa cam-bio. Lo malo es que entro en ese campo la cajatonta o sea la televisión un competidor casero, yclaro, las productoras se vieron obligadas a bus-car algo para dar batalla a la tele, en fin habíaque hacer algo, fuera lo que fuere, fue entoncescuando la Fox se saco de la manga el cinemas-cope, el sistema consistía un cliché comprimidoque al ser proyectado sobre una pantalla curvada de grandes di-mensiones, daba la sensación de que estabas dentro de de la his-toria, con un sonido estereofónico difícil de igualar, muchasproductoras optaron por este sistema tan colosal para aquellaépoca, en cambio la Paramount se resistió al principio ya que laproductora quería un sistema propio y opto por el Vista Visiónproyectado sobre una gran pantalla panorámica, otros optaron porel cine en relieve, aunque el sistema ya venia de muchos años atrásfue en los 50 cuando se hizo mas cine en este sistema, de todosmodos eso fue todo un acontecimiento, que hasta la Parmount loempleo en Crimen Perfecto, Con La Muerte En Los Talones, Vér-tigo y algunas mas, pero lo incomodo de llevar gafas, fue deca-yendo y la gente se canso, y opto por el cine convencional, y afinales de los 50 se invento el Cinerama muy parecido al Cine-mascope pero en vez de un cliché comprimido se empleaban trescámaras sincronizadas para filmar y luego se proyectaba con tresproyectores sobre una pantalla semi circular, el problema es quetuvieron que adaptar salas a propósito para este tipo de cine y conel inconveniente de que se veían las rayas de las uniones de las cá-maras sobre la pantalla, solo se rodaron dos películas La Con-quista del Oeste y Los Fabulosos Cuentos de los HermanosGrimm, se estrenaron en el 62, este tipo de cine se empleo maspara documentales y al final se opto por el sistema de 70mm elTechnirama. En cambio la Metro aliada con la Paramount al finaloptaron por el sistema Todao de 65mm. Quiero decir con todo esoque sin despreciar el cine de ahora, que el cine de antaño no tienenada que ver con el cine actual ya que las maravillosas películasde los años 40, 50, 60, y 70 tenían algo especial que llegaban alpúblico. Ahora es diferente, bueno siempre hay alguna películaque esta bien, pero lo que impera, en estos momentos son los efec-tos especiales con ordenador muy empleado en películas de cien-cia ficción, y aventuras, y a veces con efectos disparatados queestoy seguro que los que producen el film, ni ellos mismos se locreen. Este artículo va dedicado con afecto a dos cinéfilos, José ya Jesús Pons Serra.

José Mª Cleofe Estévez

CINE DE ANTAÑO Y NOSTALGICO

28

OPIN

IÓ

porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35

FEINA– Educadora infantil de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fieteses capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43.– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad.tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-

29

4 Març 1787 – En Gaspar Benejam i Sastre , havia deter-minat donar l’ofici d’apotecari al seu fill, Miquel Benejam, fetpel qual l’havia posat baix la direcció del més famós de Maó,però no sabia si podria mantenir-lo tot el temps de la seva ins-trucció, per tant, demanà ajuda als Jurats. Resolgueren que hihavia molts pares que volen fer aprendre l’ofici d’apotecarials seus fills i que ajudant a ell haurien d’ajudar a tots els al-tres, per tant se li negà qualsevol tipus d’ajuda.

4 Març 1787 – La mare Abadessa del convent de SantaClara de Ciutadella va fer present als Jurats, que el dormitorii refectori (menjador) amenacen ruïna, i tenen por de quedar-hi sepultades, i per poder fer la reparació necessiten 200 pecesde 8, i no tenint dites religioses possibilitat alguna de fer-hosoliciten ajuda. Resolgueren que es donin les 200 peces de 8a compte del que se’ls deu.

1 Maig 1787 – Per diferents Reials Ordes s’ha destinat elllatzeret de Maó per admetre tots els vaixells que venguin dellevant i altres parts infectats pel seu exfurg. I que a l’illa d’enColom es troba l’arca del capità Escudero que porta esclausde l’Alger que estan infectats.

2 Juliol 1787 – A son Mestres de Baix es trobaven allot-jats, en la pallissa, 2 dragons (soldats de cavalleria) i el pagèsnecessitava dita pallisa, per tant els Jurats decidiren fer unacasa pels soldats i els cavalls. Consultaren amb el Governa-dor, i els digué que sí, però tenia que estar a la vista de SantaGaldana.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (166)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Patatesal forn amb cebesIngredients: 1 kg de patates, 4 cebes grosses, 3 grans d’all,50 g formatge de Maó vell ratllat, 2 cullerades de mantegaanglesa, 1 got de llet sencera, pa ratllat, pebre bo negre isal.

Elaboració: Començam pelant les patates i les cebes i, des-prés de passar-les per aigua, les tallam a rodanxes ben finesque anirem col·locant per capes dins una palangana aptaper enfornar. Primer feim un llit de patates, damunt el qualhi posarem els alls tallats tant fi com sigui possible i benrepartits, ho salpebram al gust i també hi repartim trossetsde mantega de la mida d’una avellana. Hi espolsam for-matge ratllat i després posam al damunt una capa de cebes,ho salpebram novament, hi posam la mantega, ho regamamb mig got de llet, ho tornam a espolsar de formatge ifeim una altra capa de patates; i així successivament finsque acabem amb una capa de patates a la qual, a més de lamantega, hi posarem llet i formatge ratllat. També la podemespolsar amb pa ratllat. Finalment, ho enfornam una hora a170 graus. La primera mitja hora ho podem tenir tapat ambpaper de plata i la resta destapat. Si volem, podem posar elgrill del forn els darrers 5 minuts.

Notes:Aquest plat es pot menjar tot sol o bé com a acom-panyament de plats de carn o peix al forn. N’hi ha que, amés del pebre negre, hi posen un polsim de nou moscada.També quedarà exquisit si, entre capa i capa de patata iceba, a més del formatge i la mantega, hi posau bolletes depasta de sobrassada o bé llenques fines de botifarró blanc ode cuixot de Menorca.

Ciutadella preparava l’homenatge al filòleg Francesc deBorja Moll, al que s’havia d’entregar la Medall d’Or de la Ciu-tat.El publicista i crític teatral Alfredo Marquerie havia de pro-

nunciar una sèrie de conferències a Ciutadella, organitzades perla Secció d’Estudis del Cercle Artístic. Marquerie, va ser sub-director d’ABC, redactor en cap del NODO i autor de nom-broses obres sobre novel·la, viatges, biografies, assaig i crítica.Visitava Ciutadella el Delegat Especial de la Direcció Ge-

neral de Seguretat a Balears, Juan Estévez Domínguez, que varebre a les plantilles del Cos General de la Policia.El Governador Civil de Balears recordava mitjançant una

circular l’obligació de que totes les persones majors de 16 anyshavien d’estar en possessió del Document Nacional d’Identi-tat, i de renovar-lo en el cas que hagués caducat.La Casa de Menorca a Barcelona inaugurava el seu nou

local al carrer Diputació 215.

El Iris 2 de marçde 1962

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3TEL: 971 38 29 20

31

Que la nova executiva balear del PSOEhagi deixat de banda al sector crític menor-quí.Que hagin davallat els ussuaris a la línia debus entre Ciutadella i Maó per mor de la re-ducció de freqüències.Que la majoria del golfistes que visiten Balearsdesconeix que hi hagi un camp de golf a Me-

norca.Que l’Ajuntament de Ciutadella va construir un aljubper a 1.0000 tones d’aiga amb un cost de 150.000 eurosa càrrec del Pla E i que no s’empra.Que el bessó del “Fillet del Caragol”, el “Fillet de la Tor-tuga” que estava a la Contramurada davant Cas Gene-ral, hagi desaparegut sense deixar-ne cap rastre.Ambdues escultures formaren part de l’embelliment dela Contramurada fet a l’any 1954 pel llavoces batle deCiutadella, Josep Al·lès Quintana, que va encarregar lesescultures.

Que la onada de fred va incrementar lavenda als comerços de l’illa, especialment deroba d’hivern i d’estufes.Que Ciutadella podrà legalitzar el 80% de leszones d’hortals.Els panells informatius de les freqüències

d’autocars instal·lats perTMSA a la plaça Menorca.La celebració d’una nova edició de la Volta a Menorca enBTT.La presentació de “Sal”, el nou disc en solitari de BepMarquès.Que el Govern balear ha impulsat la creació d’un grup detreball tècnic i permanent amb l’objectiu d’unificar es-forços contra la lluita de esques enverinades.La reconstrucció altruïsta de l’escultura del “Fillet del Ca-ragol” a càrrec de Joan Gomila Camps, i que de segurpodrà tornar a la Contramurada aquests mateix estiu.

Dites i refranys...- Es març marceja, i es bord bordeja.

PARENÒSTIC DEL MESDE MARÇ DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,17 i es va pondre a les 18,36 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,29 i es pondrà a les 20,08 h.

LES LLUNES DE MARÇ

Dia 1 lluna creixent en Bessons.Dia 8 lluna plena en Verge.Dia 15 lluna minvant en Sagitari.Dia 22 lluna nova en Àries.Dia 30 lluna creixent en Cranc.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Diuen que si se sembra julivert el mes de març, no granaràfins el segon any. És un bon mes per sembrar ciurons a campobert, espinacs, bledes, cobrómbols, albergínies, les darreres to-màtigues de ramellet, alls i cebes.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada dia

SEGURETATEl passat dilluns, el delegat del Govern de les Illes Balears,

José María Rodríguez, es va reunir amb la Junta Local de Se-guretat de Ciutadella per a organitzar i coordinar el disposi-tiu de seguretat que s’ha de posar en marxa de cara a lesproperes festes de Sant Joan.

Entre els temes abordats van destacar la problemàticadels menors d’edat que es desplacen a Ciutadella amb motiude les festes amb un major control als ports d’expedició pertal que els menors no portin alcohol, com també una majorpresència d’efectius de la policia nacional i de la guàrdia civil.

També es demana incrementar la presència de policies depaisà i reforços de policia local per a dirigir el tràfic i vigilarles urbanitzacions.

Divendres dia 2, Pau, Basileu.Dissabte dia 3, Emeteri, Celedoni.Diumenge dia 4, Basili, II de Quaresma.Dilluns dia 5, Adrià, Joan de la Creu.Dimarts dia 6, Oleguer, Marcià.Dimecres dia 7, Felicitat, Pau.Dijous dia 8, Joan de Déu.

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2 CIUTADELLA DE MENORCATel. 971 38 34 76 Móvil 610937827E-mail: inmob.anglada@terra.eswww.inmobiliariaanglada.com

PISO RECIÉN ESTRENADO de 70 m2 aprox. en primera planta, con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y patio interior. Amueblado y equipado. Precio gran ocasión: 106.000 €. APARTAMENTO EN CALA BLANCA. TIPO DÚPLEX. A 50 metros de la playa. Con 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, patio propio y patio comunitario. Amueblado y equi-pado. Precio Gran Ocasión: 73.500 €.CASA EN PASSEIG SANT NICOLAU DE PLANTA BAJA CON VUELO PARA 2 PLANTAS. Consta de 147 m2 edificados y una superficie de solar de 432 m2. Enorme patio y grandes posi-bilidades. Precio: 494.000 €. CHALET INDIVIDUAL EN CALA’N BLANES en una parcela de 750 m2. aprox. Consta de 150 m2 edificados aprox. En perfecto estado. Dispone de 4 dormitorios, comedor-estar, cocina in-dependiente, 2 baños (1 en suite), trastero, terraza cubierta, jardín, piscina, barbacoa y solarium edificable. Aire acondicionado y amueblado. Precio Gran Oferta: 340.473 €.LOCAL COMERCIAL MUY CÉNTRICO de 120 m2 aprox. Todo planta baja. Recién estrenado: 3 años. Dispone de tienda, trastero, almacén, despacho, taller y cuarto de baño. Preinstalaciónde aire acondicionado. Precio Oferta: 214.000 €.HORTAL EN CAMI DE LA TRINITAT de 1.500 m2 aproximados de terreno y una edificación de 100 m2 aproximados. Consta de 3 dormitorios, cuarto de baño, comedor-estar, cocina, terraza,jardín, aljibe, pozo de agua, barbacoa y caseta de aperos. Precio: 190.000 €.PARCELA EN CALA’N BOSCH de 575 m2 aproximados. Dispone de proyecto para edificar un chalet unifamiliar aislado de 2 plantas. Zona tranquila. Cerca del puerto deportivo. Precio Oca-sión: 105.000 €.PISO EN PRIMERA PLANTA RECIÉN ESTRENADO. 1 dormitorio, comedor-estar, cocina independiente, baño y preinstalación de a/a. Semi equipado. Precio Oferta: 84.000 €.PISO EN BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS. 85 m2 edificados. Con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina independiente, baño completo, terraza/balcón, trastero y calefacción. Amueblado yequipado. Precio Oferta: 130.000 €.DÚPLEX con 3 dormitorios, baño, aseo, terraza semicubierta, lavadero, comedor-estar con chimena, cocina independiente, a/a y galería. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 134.000 €.PLANTA BAJA CON ENTRADA INDEPENDIENTE. Consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y pequeña terrazita. Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da aplaza peatonal. Precio Gran Ocasión: 141.237 €.CASA TOTAL Y RECIENTEMENTE REFORMADA. Zona Playa Grande. Consta de 230 m2 edificados en total repartidos entre garaje, sala loft tipo local, barbacoa, comedor-estar, cocina,baño, aseo y 2 dormitorios y 2 terrazas. Precio: 320.000 € Negociable.CASA EN LA CONTRAMURADA DELANTE PLAZA DE ARTRUIX. DE 3 PLANTAS. Posibilidad de convertir la planta baja en local comercial. Superficie del terreno: 140 m2. Superficie totalconstruida: 293 m2. Precio: 412.000 €.BUNGALOW INDEPENDIENTE EN C. BLANES 2 dormitorios dobles, sala de estar, cocina independiente, amplia barbacoa, trastero, lavadero, baño completo, ducha exterior, terraza cu-bierta, patio y parking. Semiamueblado. Precio oferta: 176.697 €.BUNGALOW EN CAP D’ARTRUIX, todo planta baja, con entrada independiente. Compuesto de 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, jardín privado con césped y piscina co-munitaria. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 115.000 €.PARCELA EN 1ª LINEA DE MAR EN CAP D’ARTRUIX. De 900 m2. Edificable 2 alturas. Vallada y vistas excelentes al mar. Infórmese en nuestra oficina. GARAJE en la calle Torres Quevedo. Es un garaje individual en un parking comunitario. Cerrado con puerta de pvc Tiene 26,13 m2. Precio Oferta: 19.500 €.HORTAL A 100 METROS DE CIUTADELLA. Dispone de un terreno de 1.400 m2 aproximados. Edificados tiene en total 150 m2 aproximados distribuidos en amplio garaje, cuarto almacén-lavadero, casa amueblada que consta de 2 dormitorios dobles, comedor-estar con chimenea, cocina independiente y cuarto de baño. Además la finca también dispone de aljibe, gran varie-dad de árboles frutales, barbacoa, solarium y paredes muy bien valladas. Precio: 211.000 €.PISO TOTALMENTE REFORMADO. BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS en calle céntrica. Con 3 dormitorios dobles con armarios empotrados, baño completo, aseo-lavadero, comedor-estar conchimenea, terraza cubierta, despensa, trastero y derecho a vuelo. Construidos: 120 m2 + trastero y vuelo de 56’50 m2. Precio: 155.000 €.PISO DÚPLEX DE PLANTA BAJA RECIÉN ESTRENADO. Bonitos acabados (parket, etc.) Consta de 2 dormitorios dobles (1 por cerrar), baño, aseo, aire acondicionado, comedor-estar ycocina. Total 75’26 m2 edificados. En perfecto estado. Posibilidad de trastero a parte. Precio: 149.350 €.

Inmobiliaria

Busca personas arraigadas en MENORCA.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividaden el sector Seguros.

Como Agente Profesional de Seguros;a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de unaOficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: antonio.rossello@catalanaoccidente.com

(Antonio Rosselló)jose.peon@catalanaoccidente.com

Fax: 971719416.(J. Vicente Peón)