Ciutadella de Menorca, 21 de setembre de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.539

Enciclopèdia de Menorca,any 33

Aura-Iris Canet Alibau“Més que experiència

teatral, per fer aquest curses necessiten les pròpiesexperiències personals”

Miquel Comellas TaltavullEcocarn, la primera

carnisseria ecològica deMenorca

SSeettmmaannaa nneeggrraappeellss bboossccooss ddee MMeennoorrccaa

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 · Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 · Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 21 MOLL Eivissa, 50Dissabte dia 22 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Diumenge dia 23 CASTANY Tres Alqueries, 3Dilluns dia 24 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimarts dia 25 CAVALLER Plaça de la CatedralDimecres dia 26 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDijous dia 27 PLAÇA NOVA Plaça NovaDivendres dia 28 OLEO Federico Pareja, 54

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)· Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins ·

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.539. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JULIO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*08:4009:0509:35*09:50 10:05*10:3010:5011:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00*17:3018:0018:30*19:0019:3020:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:1010:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15*

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:30

22:30

22:30

23:001

24:301*

07:0008:0008:45*09:0009:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

3

Qui cremaMenorca?

Setmana negre pels boscos de Menorca. Una mà criminal apro-fita la tramuntana per a escampar el foc de nord a sud, arrasant ambtot allò que troba al seu pas. Tant de bo que hi ha grans professio-nals de la lluita contra els incendis i grans persones que, voluntà-riament, s’afegeixen a les tasques d’extinció, que estan evitantdesgràcies majors. De moment, quatre zones del centre de l’illahan patit les conseqüències de l’acció premeditada del piròman:S’Enclusa, els Alocs, Son Parc i sa Costa Nova. Però ho ha intentaten altres indrets (Alaior, Cala Morell, costa sud...), en un intent de descoor-dinar les tasques d’extinció, obligant-les a dividir-se i a desplaçar-se de foc enfoc, fent així tot el mal possible a la natura de la nostra illa.

Qui està cremant Menorca sap el que fa. Pren la metxa de l’incendi allàon més ràpid pot prendre. Ho fa en dies de vent del nord perquè l’objectiués cremar quantes més hectàrees millor. Coneix perfectament la geografia in-sular i sap com de difícils són els accessos a determinats indrets. I no te captipus de consideració als danys col·laterals. A Son Parc es van haver de des-allotjar unes 60 persones i sa Costa Nova es va tapar de fum mentre el bosccremava a banda i banda de carretera, posant en perill la circulació.

Aquests dies corren intensos rumors sobre l’identitat del piròman. Diuensi és algú que hauria estat vinculat als serveis de protecció de la natura. Al-tres asseguren que no. La Guardia Civil investiga els indicis de que disposai, oficialment, a l’hora d’escriure aquest editorial, no hi ha nom pel sospitósencara. Deixem treballar els professionals i esperem els fruits de la seva feina.Quan hagin acabat serà el moment d’exigir claredat i transparència. Els me-norquins tenim dret a conèixer l’identitat de qui s’està dedicant, amb pre-meditació i traïdoria, a cremar la nostra illa. I tenim dret a exigir que caiguisobre ell tot el pes de la justícia. Sigui qui sigui, estigui vinculat a qui estiguivinculat.

No volem acabar sense reiterar l’agraïment sincer del nostre setmanari alsbombers, policies locals, policia nacional, Guardia Civil, forestals, vigilantsd’IBANAT i, de manera molt especial, a tots els voluntaris ivoluntàries que han volgut col·laborar en les tasques d’extin-ció. Gràcies a tots ells, el drama no ha esdevingut tragèdia.

S E T M A N A R I

Menorca, seu mundial enDesenvolupament Sosteniblede la Xarxa Reserves deBiosfera Illes i Zones

Costaneres

Menorquins del món: lesarrels de l’illa als altres

continents

Dêlen duu la seua“Bonanova” a Catalunya

editorial

4

pot donar perquè una espurna o una pinyapoden saltar molt enfora”.

Solidaritat i preocupació En aquests quatre incendis es van me-

nester tots el mitjans d’Ibanat a l’illa, on hiha uns 35 efectius i els gairebé 70 bom-bers, entre professionals i semi professio-nals, que hi ha als parcs de l’illa. “Per araes demostra que som prou en una situaciótan extrema com la que hem viscutaquesta setmana, tot i tenir l’ajuda de lesbrigades de Mallorca que van arribar ambels mitjans aeris”, assegura Jorge Casado,qui ha estat coordinant en els quatre casosles feines d’estabilització del foc princi-palment. Tant ell com el cap de bombersremarquen que “es molt probable que elsquatre incendis siguin intencionats i elshagi provocat la mateixa persona”, tot ique Casado aventura que “la investigaciód’aquests incendis es preveu complicada is’ha d’anar amb molta prudència”. El que

tallar la carretera general des de la rotondade la ITV fins a la rotonda d’entrada aFerreries. Molts cotxes van quedar aturatsi la policia local i la Guàrdia Civil vancontrolar el trànsit i recomanaven tornararrere a tots aquells que esperaven la re-obertura de la via. “M’ha costat car elviatge a Cala Galdana”, comentava un ta-xista, visiblement resignat a la situaciód’espera que van compartir una vintenade cotxes.

En aquesta cas, i com els incendis dedia 10, la ràpida actuació de tots els mit-jans de l’Ibanat, tant de Menorca com deMallorca, el parc de bombers de l’illa imolts efectius de la policia local, la Guàr-dia Civil, protecció civil i els voluntarisvan assegurar l’èxit en quatre incendisque “podrien haver estat moltíssim pit-jors, especialment els de divendres degutal fort vent de tramuntana”, comentaJorge Casado. “Degut al vent el foc deSon Parc va saltar de banda a banda de lacarretera, igual que el de sa Costa Nova.En situacions de vent fort és un cas que es

TEXT I FOTOS: P.B. / IBANAT

SSeettmmaannaa nneeggrraa ppeellss bboossccooss ddeeMMeennoorrccaa

Crema FerreriesPoc abans de la una del migdia del

passat dilluns dia 10 es donava l’alerta.Des de la carretera, arribant a Ferreries, espodia veure una columna de fum. Un in-cendi cremava terreny boscós a la munta-nya de S’Enclusa, molt a prop del nucli deFerreries i a uns escassos metres d’unpunt de vigilància que hi té establert l’Ins-titut Balear de la Natura. “Era esfereïdorveure des del cotxe fum i flames tan alcostat de la carretera general”, comenta unconductor que passava per allà en iniciar-se l’incendi. Els efectius de l’Ibanat i elsbombers es van personar amb rapidesa allloc dels fets. Però minuts després es do-nava l’alarma des d’un altre punt. Era EtsAlocs, també al terme de Ferreries. “Elfoc va començar també molt a prop d’unavia, tot i que va ser més complicat accedir-hi”, assegura Jorge Casado, cap tècnic del’Ibanat a Menorca. La proximitat entemps i espai dels dos focs va fer pensartot d’una en la possibilitat de la mateixaautoria i que fossin de fet intencionats.Malgrat tot, ambdós incendis van quedarestabilitzats el mateix dilluns i les tasquesd’investigació es van derivar al SE-PRONA i als agents de Medi Ambient delGovern. “No és normal tenir dos focs tanpropers en temps quant durant tot l’estiugairebé no se n’han declarat”, deia JorgeCasado.

Crema Es Mercadal i CiutadellaSemblava que no es podia tornar a re-

petir, però divendres, tan sols quatre diesde veure com cremava Ferreries, un in-cendi es va iniciar a mitjan matí a l’en-trada de Son Parc. “Aquest ha estat moltperillós, perquè era ben devora una zonahabitada”, comenta en Joan Gorrías, capde bombers de Menorca. “I sempre sapscom un foc comença però mai comacaba”. La mateixa situació es repetia po-ques hores després. S’avisava d’un segonincendi a sa Costa Nova que va obligar a

Quatre incendis forestals han cremat aquesta setmana passada a l’illa. La Guàrdia Civil segueix la pistaa un possible sospitós d’aquests quatre incendis que han devastat en total més de trenta hectàrees de zonesboscoses properes a vies transitades. El foc i el fum ha encès en la consciència de molts menorquins la pe-rillositat d’aquestes situacions i la solidaritat amb els efectius que han evitat que el desastre fos major.

5

““QQuuii ssiigguuii qquuee hhaa ccaauussaatt aaqquueessttss ffooccss ccoonneeiixxmmoolltt bbéé lleess zzoonneess ffoorreessttaallss ddee MMeennoorrccaa””

a casa molt consternat de veure les flamesi el fum a dalt de la muntanya. No m’hovaig pensar dues vegades i vaig telefonaral 112 per presentar-me voluntari. Em vandemanar el meu nom i em van dir que, enprincipi, no feia falta”. En Joan va teniruna segona ocasió, el divendres. “Quanme’n vaig entémer que cremava a Ciuta-della vaig tornar a telefonar al 112. Sé queson molt de pel·lícula, però em va sortirdel cor. Aquesta segona vegada em vandemanar si tenia alguna experiència i vaigdir que no, però que si feia falta em cri-darien. No em van avisar i vaig pensarque era millor així, encara que personesjoves com jo segurament podríem donar

si remarquen és que “qui sigui que ha cau-sat aquests focs coneix molt bé les zonesforestals de Menorca i ha anat a cremar azones susceptibles de causar grans danys.”En total han cremat més de 30 hectàrees atota l’illa en menys d’una setmana.

Veure com crema Menorca ha desper-tat en molts ciutadans, especialment a laxarxa, la necessitat de defensar el territoriamb les pròpies mans. És per açò quemolts s’han volgut apuntar com a volun-taris en cas de ser necessaris en l’extinciód’incendis. És el cas d’en Joan, que diuque “vaig veure l’incendi de S’Enclusaben d’a prop, el passat dilluns. Tornavad’una reunió de feina de Maó i vaig arribar

actualitat

“En total han cre-mat més de 30 hectà-rees a tota l’illa enmenys d’una set-mana.”

un cop de mà per la forma física”. A la xarxa de Facebook i també a twit-

ter es van donar avisos d’on apuntar-se,tot i que, per ara, els voluntaris haurand’esperar per actuar. Afortunadament.

6

lupament sostenible de les nostres socie-tats en benefici dels nostres pobles i de lesfutures generacions”.

La Seu Mundial en Desenvolupa-ment Sostenible

A la trobada s’ha signat el Memoràn-dum que certifica oficialment davant laUNESCO que Menorca és Seu Mundialen Desenvolupament Sostenible de laXarxa Reserves de Biosfera Illes i ZonesCostaneres, mentre que Jeju ha estat rati-ficada com a seu de Canvi Climàtic.

La delegació menorquina, també inte-grada pel conseller de Medi Ambient, Fer-nando Villalonga, i el seu director insular,José Luis Orfila, han lliurat a les autori-tats de Jeju el llibre sobre la resta de lesreserves de biosfera que formen part de laXarxa Mundial d'Illes i Zones Costane-res, editat a Menorca per part de l'OficinaTècnica que es va crear com a resultat dela I Trobada d'aquest grup que va tenir lloca la nostra illa el passat mes de febrer, encol·laboració amb la UNESCO.

El president Tadeo ha estat entrevistatper un diari corea on ha pogut 'vendre' lesbondats turístiques i ambientals de Me-norca als lectors d'aquest país.

sentació del Govern espa-nyol mitjançant l'Ambai-xada espanyola a laRepública de Corea i lesautoritats de Jeju.

En el seu discurs, San-tiago Tadeo ha informatde les gestions que s'estanduent a terme des de Me-norca amb Turespaña per-què l'Illa pugui arribar aser destí pilot de turismesostenible. També ha fetmenció de la col·laboració

entre el Consell Insular i el Govern balearper a redactar un pla que serveixi per de-finir les possibilitats en matèria d'energiesrenovables.

La voluntat de que Menorca pugui dis-posar d'una agenda de renovables per a2030 amb l'objectiu de comptar amb elmajor grau possible de generació d'ener-gia amb tecnologies netes, també ha for-mat part del discurs del president insular.

“Tots hem de treballar plegats per alluitar contra el canvi climàtic, especial-ment les illes i les zones costaneres per-què en som més vulnerables”, ha afirmatel president Tadeo, qui ha afegit que “calunir esforços per a impulsar el desenvo-

TEXT I FOTOS: G. C. C.

MMeennoorrccaa,, sseeuu mmuunnddiiaall eennDDeesseennvvoolluuppaammeenntt SSoosstteenniibbllee ddee llaa XXaarrxxaaRReesseerrvveess ddee BBiioossffeerraa IIlllleess ii ZZoonneessCCoossttaanneerreess

El president del Consell Insular deMenorca ha explicat el potencial turístic iambiental de l'Illa davant les autoritats deJeju en el marc de la IITrobada de laXarxa Mundial de Reserves de BiosferaIlles i Zones Costaneres que s'han celebrata l'illa coreana.

En aquesta iniciativa internacional hihan pres part a més de 19 Reserves deBiosfera -entre les que hi figuren GranCanària, Lanzarote, El Hierro i Menorca-membres del Comitè MaB espanyol icoreà; per part de la UNESCO la subdi-rectora general de Ciències Naturals i eldirector de la Divisió de Ciències Ecolò-giques i de la Terra, així com una repre-

El president Tadeo ha explicat el potencial turístic i ambiental de Menorca a les autoritats deJeju, l’illa coreana on s’ha celebrat la II Trobada de la Xarxa Mundial de Reserves de Bio-sfera Illes i Zones Costaneres.

actualitat

7

8

Marc. “D’ells he aprés molt, perquè lamajoria s’interessa per els seu origen peròtambé coneixen com van arribar els seusavantpassats a aquelles terres i son histò-ries increïbles”.

El tercer grup i el més nombrós, va serel que va migrar a Alger. “A Alger hi vahaver dues migracions. La primera entreels anys 1830 i 1860. I els segons en anar-hi son exiliats de la Guerra Civil, cap al1939”. Explica Pallicer que molts d’ellsson “apàtrides, perquè després de viuretres o quatre generacions a aquesta colò-nia francesa, els musulmans els van ex-pulsar d’Alger, en la guerra de la

Allà van dur les seves costums, la llenguai la tradició, però prest es van mesclaramb els habitants de la zona. De fet, al-guns es van traslladar a zones com l’ac-tual Miami, Nova Orleans o Texas.Actualment, la majoria es troben a SanAgustí de la Florida, i d’allà van venir unsdescendents de menorquins no fa massa acercar les seves arrels. Encara que la ma-joria m’escriuen per correu electrò-nic...venir d’Estats Units és car!”

El segon grup, menys nombrós, vaquedar una mica més a prop. En concret,“a Gibraltar. Va ser cap al 1782, però vanser pocs i molts d’ells van passar a ser an-dalusos o van partir cap a Anglaterra. Peraçò m’escriuen d’ambdós llocs”, diu en

TEXT I FOTOS: P.B.

MMeennoorrqquuiinnss ddeell mmóónn:: lleess aarrrreellss ddeell’’iillllaa aallss aallttrreess ccoonnttiinneennttss

La feina a l’arxiu diocesà de Me-norca, on es registren naixe-ments, defuncions i

matrimonis, augmenta a l’estiu. L’arxiver,en Marc, diu que la majoria “son turistesfrancesos, que saben que tenen arrels aMenorca”. Com pot ser, però, que hi hagipersones a altres països que tinguin arrelsa l’illa? L’arxiver ho explica. “De Me-norca han sortit quatre grans grups migra-toris, cadascun a una època i un destídiferents. Els primers que van sortir hovan fer devers l’any 1760 i van anar cap aFlorida, als Estats Units. Va ser un grupben nombrós, d’unes 500 persones, quevan partir amb el Pare Camps i allà vanfundar una localitat, la de Nova Esmirna.

Diverses han estat les migracions que han hagut de fer els menorquins cap a altres territoris llunyans. Noés molt complicat trobar algun Moll, Florit o Juaneda enmig França. Son uns quants els turistes que, sa-bent de les seves arrels menorquins, s’atraquen a l’arxiu diocesà cercant l’origen propi mitjançant elsseus avantpassats. En Marc Pallicer, l’arxiver, assegura que n’han vingut fins i tot de Nova Zelanda.

““DDee MMeennoorrccaa hhaann ssoorrttiitt qquuaattrreeggrraannss ggrruuppss mmiiggrraattoorriiss””

poden demostrar que son descendentsd’espanyols, els donen els ‘papers’. Encanvi, els francesos venen a cercar la sevapàtria perduda. Saben que no son france-sos i mai s’han sentit lligats a un territori.Però aquí troben allò que els manca aFrança. Per la seva banda, els americansdel nord simplement demostren curiosi-tat, així com els anglesos de Gibraltar.”

La sang menorquina, tanmateix, cor-reu arreu dels cinc continents. “La peticióde genealogia que ha arribat de més llunyho ha fet de Nova Zelanda! I de Líban emva escriure un descendent d’un legionarimenorquí que va partir al segle XIX.”

I els d’aqui? “Molt poca gent de Me-norca es preocupa per les seves arrels. En-cara que sempre hi ha excepcions”.

9

report

Independència, a mitjans del segle XX, imolts van emigrar cap a França. Allà,però, no els reconeixien com a ciutadansdel país, i els anomenaven despectivament`pied noir’ o peus negres.” Potser per açò,remarca en Marc que “van ser els únicsque no es van mesclar amb la gent del ter-ritori. Els tractaven de manera despectivai ells van fer la seva vida apart. Xerravenel català, i feien formatge i sobrassada.Avui en dia, molts dels seus descendents,es sorprenen quan venen a fer-se el seuarbre genealògic i descobreixen que aquíxerrem com ho feien els seus avis”.

El darrer grup el trobem de nou al con-

tinent americà. “Argentina, Cuba, PuertoRico son els tres destins que van triar elsmenorquins a finals del segle XIX”, diuen Marc, “tot i que des de Cuba és moltcomplicat conèixer els descendents demenorquins. El règim de Castro els im-pedeix tenir internet, no poden sortir del’illa i el viatge és per ells immensamentcar...així que ens comuniquem per correupostal! Imagina els temps i esforç ques’ha de dedicar per treure res en clar...”Tanmateix, assegura que “els sud-ameri-cans, especialment els argentins, quevenen a cercar les seves arrels, ho far perregularitzar la seva situació a Espanya. Si

“ La petició degenealogia que haarribat de més llunyho ha fet de NovaZelanda!”

“Molt poca gentde Menorca es pre-ocupa per les sevesarrels. Encara que hiha excepcions”

10

mesura que arriben els originals, comptenamb una nòmina de fins a quasi cinquantaautors, especialistes dels diferents temes ique fan la feina de manera altruista, i unllistat de temes que van des de la Geogra-fía Física (1) a la Història de l'Art (2), peròpassant també per l'Antropologia (2), l'E-conomia (1), la Història (3), l'Arqueolo-gia (1), la Música (1), els Vertebrats (2),els Invertebrats (1) i el Món Vegetal (1).El càlcul és que de la dotzena de volumsque hi queden per sortir n'hi hagi un altrede Música, dos més d'Antropologia, altrestres d'Història, un d'Aus i Mamífers, un deSistemes Naturals, un de Medicina, unaltre d'Invertebrats i dos de Llengua i Li-teratura.

Com a curiositat, s'ha de dir que sil'Enciclopèdia s'hagués fet tal i com espensava en un principi, cap allà l'any 1977

de consulta obligada per als investiga-dors”, ja que, i ara agafa l'exemple con-cret del tom d'Economia, “no hi ha capaltre llibre que sigui de síntesi i resumeixtot el que es sap fins aquell moment con-cret”.

El darrer tom aparegut, fa unes setma-nes, és l'escrit per Gabriel Julià sobre laHistòria de la Música, mentre que el pro-per que s'espera, a principis de 2013, és eldedicat a la Història de la Medicina, delqual n'és autor el propi Josep MiquelVidal. De fet, a més a més del dedicat a laMedicina, el que s'espera surti el 2013 ique ara per ara està en fase de repassar-se, és un segon volum sobre Música. Des-prés d'aquests, es suposa que ja al 2014,la sèrie continuarà amb un altre tom d'An-tropologia, “que està quasi fet i que si espot avançar s'avançarà”.

De moment, els quinze toms ja publi-cats de l'Enciclopèdia, que van sortint a

TEXT I FOTOS: L.M. Mascaró

EEnncciiccllooppèèddiiaa ddee MMeennoorrccaa,, aannyy 3333

El físic i investi-gador menor-quí Josep

Miquel Vidal Hernàndez(Maó, 1939), director ifundador de l'Enciclopè-dia (i que, per cert, fa unmes va rebre el premi Ca-nigó de la Universitat Ca-talana d'Estiu i que més omanco d'aquí a un mes hade rebre la primera insíg-nia d'or que atorga l'Insti-tut Menorquí d'Estudis,de qui és el seu coordina-dor científic), calculaque, si es pot seguir a unritme de dos toms per anycom darrerament, l'Enci-clopèdia de Menorca es-tarà acabada d'aquí a sisanys, cap allà el 2018 i apunt de complir-se lesquatre dècades d'ençà l'a-parició del primer fasci-cle.

Llavors, en acabar,serà el moment de començar a posar al diala feina feta (en aquests moments “nosabem si per Internet o què”, diu Vidal),ja que si bé cada tom “resumeix el que essap d'aquell tema fins al moment en quèsurt al carrer” hi ha matèries que, anysdesprés, requereixen d'una posada al diaconstant. Per il·lustrar açò, el director del'Enciclopèdia agafa l'exemple del volumde Geografia Física, el primer que vaveure la llum (1981). Diu que quan es vacomençar (1979) es referia a la climatolo-gia de 1960, però que ara s'hauria de fer lade 1990 per veure si ha canviat o no, a lavegada que llavors no hi havia els matei-xos instruments d'investigació que ara,com els satèl·lits i les fotos per satèl·lit, ipot ajustar-se més: “no vol dir que el quehi posa no sigui bo, només que es tractade la climatologia de 1960”. El que síqueda clar és que l'Enciclopèdia “és labase de partida per a qualsevol estudi i és

Era el 23 de juny de 1979 quan l'Obra Cultura de Menorca presentava a Maó el primer fascicle de l'En-ciclopèdia de Menorca, escrit per Agustí Jansà sobre metereologia i que es va exhaurir (3.000 exemplars)el gener de 1981. Aquell mateix 1981, a finals d'octubre, apareixia el primer tom relligat de l'Enciclopè-dia, dedicat a la Geografia Física i realitzat per fins a vuit autors diferents. Un poc més de trenta-tres anysdesprés d'aquell primer fascicle i quasi trenta-un de la sortida al carrer del primer tom, l'Enciclopèdia deMenorca compta amb quinze volums apareguts i amb encara al voltant d'una dotzena per aparèixer.

11

culturaDDee mmoommeenntt hhaann ssoorrttiitt qquuiinnzzee ttoommssii ssee nn''eessppeerreenn uunnaa ddoottzzeennaa mmééssffiinnss aa 22001188

amb regularitat”, que vol dir al manco dosa l'any. És justament quan hi ha retards enles sortides quan més poden arribar elsproblemes de liquidesa. Vidal explica queles despeses anuals “quan surten dos tomss'en van a uns 120.000 €”, que actualmentes financien “la meitat a través de les sub-scripcions i de les vendes i la resta arribade la Fundació Enciclopèdia de Me-norca”, presentada públicament a princi-pis d'aquest 2012 i on no només s'hiinclouen les institucions públiques sinótambé entitats privades.

en què es començà a gestar, el resultatseria una enciclopèdia d'un sol tom, deconsulta per a les escoles. Vidal diu quehagués estat així si en aquell moment “ha-guéssim tingut doblers, quan cercàvemdos milions de pessetes”. Ara bé, seria unsol tom, però “llavors sí que ja l'hauríemhagut de refer del tot”.

Pel que fa a l'economia de l'Enciclo-pèdia de Menorca, no la del tom, JosepMiquel Vidal ralla de que, gràcies als propde 600 subscriptors fidels amb què comp-ten, “no hi ha problemes si els toms surten

“ Compten ambuns 600 subscrip-tors, que, amb lesvendes, financenun 50% del costanual ”

Josep MiquelVidal Hernàndez(Maó, 1939), lasetmana passadaal Claustre delSeminari de Ciu-tadella. És el di-rector i un delsfundadors del'Enciclopèdia deMenorca, queedita Obra Cul-tural de Me-norca. D'aquí aun mes rebrà laprimera insígniad'or de l'InstitutMenorquí d'Estu-dis, de qui és elseu coordinadorcientífic des del1985

12

va estrenar aquest estiu amb música “en-llaunada” a un dels seus espectacles depetit format realitzats a les pedreres des'Hostal (Líthica) i que, a finals d'agost,Delên i Tal i Tal varen interpretar junts ien directe al bar La Margarete de Ciuta-della.

Però la Bonanova de Delên (el qualtítol fa referència a la bona notícia que re-presenta el “retorn” del grup després d'unatemporada instal·lats a l'Empordà i d'unparell d'anys llargs de silenci mediàtic ifora dels escenaris, a la vegada que tambéal lloc de Ciutadella que tenen al costat decasa seua i que presideix el paisatge desd'on gravaren el disc) és molt més queaquest parell de cançons comentades. Tantque es pot dir que, a través de les dotzecançons, d'una mena de dotze postals enforma de pop intimista, fan un retrat ben

estat reproduït més de 2.250 vegades. Aixíi tot, Quan xerres amb els ulls encara esqueda un poc “enfora” (és un dir...) de lesprop de 13.000 reproduccions que té aYoutube la cançó Crit de Sa roba estesa,una cançó, Crit, per altra banda, que va serun dels quatre temes seus de l'anterior discque van sonar a la sèrie de TV3 Ventdel-plà (altres dos temes també sonaren a lasèrie Kubala, Moreno i Manchón) i quefou elegit per formar part de la banda so-nora de la pel·lícula catalana Xtrems, di-rigida per Abel Folk.

Si bé, de moment, cap de les cançonsde Bonanova ha estat triada per cap altrasèrie televisiva sí que n'hi ha una, l'afer-redissa Quan xerres amb els ulls, que, amés a més d'escoltar-se al quart episodidel What to do in Menorca per Internet,ha servit com a música per a una coreo-grafia de dansa, la que la companyia Tal iTal (els germans Joan i Carme Taltavull)

TEXT: L.M. Mascaró FOTOS: Joan Mascaró Bosch

DDeellêênn dduuuu llaa sseeuuaa ““BBoonnaannoovvaa””aa CCaattaalluunnyyaa

Les primeres cites catalanes deDelên, que esperen tenguincontinuïtat durant una bona

temporada, seran del 8 a l'11 de novem-bre propers, quan actuaran al local ano-menat L'Hotel de Matadepera (el dia 8 idins el cicle Dijous a L'Hotel), al JazzCava de Vic (el divendres dia 9), a la SalaNauB1 de Granollers (el dissabte 10) i alsJardins de la Mercè de Girona (diumenge11 de novembre). A més a més de QuimTorres (guitarra i veu) i Len Mesquida(veu i percussió), veritables ànimes màterde Delên, el grup el formaran Aitor Arria-ràn (guitarra), Pau Marquès (violoncel) iJosep Andreu (baterista que ja els veniaacompanyant en els directes per Catalu-nya amb el seu primer disc, Sa roba es-tesa, i que aquests dies substituirà DaniBenejam, habitual bateria dels concertsper Menorca). No hi serà el baixista JoanTorres i, així, Delên tocarà en formatquintet i no sextet com ve essent més ha-bitual amb Bonanova.

De moment, quasi cinc mesos desprésde la sortida al carrer del seu segon disc(que està rebent bones crítiques no nomésa Menorca sinó també fora de l'illa),Delên, Quim Torres i Len Mesquida, esmostren “contents” del camí i de la “res-posta positiva” rebuda amb Bonanova, undisc amb el qual “ja ens notam més rodatsi amb molta més confiança concert rereconcert”, a la vegada que també se n'ado-nen que el seu públic coneix ja les lletresd'algunes de les dotze cançons del disc.

En aquest sentit, comenten, les can-çons que “enganxen” més són les duespotser amb ritmes més aferredissos: la di-vertida Moix de finestra i la preciosa i pul-cre Quan xerres amb els ulls, tema quevan convertir en un magnífic videoclip ique només a Youtube (s'ha de dir que elvideoclip va ser estrenat a través de l'edi-ció digital del diari català Ara i les nom-broses visites rebudes no s'hi sumen) ha

Després de sis concerts de presentació a Menorca, des que l'estrenaren el 8 de juny a l'IES Josep M. Qua-drado de Ciutadella i fins el passat 9 de setembre en què tocaren a Can Ulisses també de Ciutadella, Delênprepara ja la seua primera mini-gira de directes amb el seu segon disc Bonanova a Catalunya, on els es-peren amb una certa expectació després d'un llarg temps sense actuar-hi, pràcticament dos anys, quasi elmateix període que fa que retornaren a l'illa des de Girona.

13

sentació del disc, fet du-rant la primavera pas-sada, Delên diu que “sialgú té pensat escapar-seaquest estiu a Menorca, queno oblidi posar aquest discals auriculars tot just pujaral vaixell o a l'avió. I qui noho tengui previst, amb Bo-nanova ha trobat la millorexcusa”. Fos premonitori ono, el cert és que, tot justpassat l'estiu, algunes de lescuriositats que Quim Torresi Len Mesquida expliquen del camí fetfins ara amb Bonanova és, precisament,que una parella de catalans, al concert deLa Margarete de finals d'agost, els con-fessaren que el disc “havia estat la bandasonora de les seues vacances”, a la vegadaque una persona de parla anglesa i que re-sideix a New York, via Internet, apart dedir que els havia agradat el disc els co-mentà que “l'havia ajudat molt a aprendrecatalà”. Tot un descobriment.

cultura

acurat de la vida quotidiana dels menor-quins, que, més enllà dels tòpics del sol iplatja, fins i tot entren una mica molt dinsla idiosincràsia illenca.

Entre altres i sense dir-los tots, ho fanamb temes tan propers com Neu a Me-norca (rallant de l'excepcionalitat de la neuper aquí), Ets ametlers (que xerra tambédels “petits detalls que s'han de mirar”),Es darrers dies d'agost (“s'acaba s'estiu ies guarden 'coca-rosses', 'sombrilles' i his-

t ò r i e s ” ) ,Estic espan-tat (inspi-rada, sensedir-ho ex-pressament,en l'impacteque va pro-vocar a l'illael macabresuccés de latrobada d'unamaleta ambel còs d'un fi-llet assassi-nat per laseua pròpiamare) o la

meravellosa 400 milles, 17 nussos, 24hores, on recreen, també sense dir-ho ex-plícitament, les vivències i sensacions del'únic supervivent conegut, Marcel Bau-dez, del naufragi del vapor GénéralChanzy, del qual en 2010 es va celebrar elcentenari del seu enfonsament en aigüesde la costa menorquina quan feia la tra-vessia entre Marsella i Alger.

Incidint en el protagonisme que téMenorca a Bonanova, en l'escrit de pre-

Divendres 21 de setembre20.00 h: Presentació de la novel·la La vall de la matança de Josep Masanés Nogués, a càrrec de Pau Faner i amb la presència de l'autor. XXIX Premi de Narrativa Ribera d'Ebre,editat per Cossetània. Sala d'actes de la Casa de Cultura. Gratuït.20.00 h:Al Centre Municipal d'Art (Can Saura Morell) es podrà seguir per videoconferència la xerrada titulada "Ètica de la felicitat" que el filòsof José Antonio Marina oferirà endirecte des de la Sala de Plens del Consell Insular de Menorca a Maó. Entrada lliure.22.00 h: Concert de Clara Gorrias Trio, amb Clara Gorrias, Pere Arguimbau i Lluís Gener. Plaça des Pins (davant bar Delaneys). Gratuït.Dissabte 22 de setembre21.00 h:Al Teatre Calós tindrà lloc la representació de "La venganza de don Mendo" de Pedro Muñoz Seca, a càrrec de la companyia de teatre Federico García Lorca de la Casade Andalucía de Menorca. El preu de l'entrada general és de 8 € i per a fillets fins a 12 anys i jubilats costarà 5 €.Dimarts 25 de setembre18.00 h: Presentació en societat del nou senzill de Sal, darrer disc de Bep Marquès. Bar La Margarete. Gratuït.Divendres 28 de setembre18.30 h: Demostració i venda de bonsais a favor de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), fins a les 22.30 h. Demostració a càrrec del màster Salvatore Liporace, di-rector artístic de l'Escola Europea de Bonsai (EEB) i president de l'Escola Bonsai Milà, i de Cristopher Torres, de l'EEB Puerto Rico. Plaça des Mercat.20.00 h: Inauguració de l'exposició Policia Local Ciutadella: 1862-2012. Història i evolució, commemorativa del 150è aniversari de la creació de la Policia Local de Ciutadella.El Roser. Fins al 20 d'octubre. Gratuït.21.00 h: Espectacle de dansa oriental Més enllà del temps, repetició del final de curs de Yemaya, dirigit per Emma Sastre. Plaça des Pins. Gratuït.22.00 h: Concert de Tributo Trio, amb Marc Gornès, Pepe Ruete i Siscu Caballero. Plaça des Pins (davant bar Delaneys). Gratuït.Dissabte 29 de setembre19.00 h: Ballada popular entre illes, a càrrec de FEMEFOLK i amb la participació de grups folklòrics de Menorca, Mallorca i Eivissa. Plaça desPins. Gratuït.19.45 h: Festa d'inici de curs de les seccions de la comunitat Salesiana de Ciutadella. Pati de Sant Joan Bosco del col·legi Salesià. Gratuït.Diumenge 30 de setembre12.00 h: Concert de Bep Marquès amb el seu disc Sal. Bar de Calós. Gratuït.

SSSSEEEETTTTEEEEMMMMBBBBRRRREEEE2222000011112222

DEL 21 AL 30 DE SETEMBREDEL 21 AL 30 DE SETEMBRE

14

tant si tens vocació d’actor, com per ex-pressar-te amb seguretat, per incentivarl’esperit creador i trobar aquell infant dinsnoltros que juga lliure de prejudicis.

- I tu, com te vas introduir en el móndel teatre?

- A poc a poc. Ara fent teatre a l’es-cola, ara escenificant alguna història acasa, participant a obres, fent cursos deteatre fins que vaig decidir marxar a An-

misme.- És necessari tenir algun tipus d'ex-

periència per començar a les Aules?- No. Les Aules de Teatre estan ober-

tes a qualsevol persona a partir dels sisanys. Precisament el que un necessita perfer aquest curs no és experiència teatral,sinó les seves pròpies experiències perso-nals. Hi ha alumnes de tot tipus, gent queja té anys d’experiència i alguns altres queno s’ho hagueren pensat mai fer teatre.Les coses que es treballen et poden servir

TEXT: L.M. Mascaró FOTOS: A.I.C.A.

AAuurraa--IIrriiss CCaanneett AAlliibbaauu““MMééss qquuee eexxppeerriièènncciiaa tteeaattrraall,, ppeerr ffeerraaqquueesstt ccuurrss eess nneecceessssiitteenn lleess pprròòppiieesseexxppeerriièènncciieess ppeerrssoonnaallss””

- Què voleu transmetre a través deles Aules de Teatre?

- En qualsevol aprenentatge hi ha unatransmissió d’informació i fins i tot d'ac-tituds, però a les Aules, més que transme-tre hi veig un espai on es pot compartir.Per jo el concepte d’Aules és molt mésque anar a donar classes de teatre. Crecque suposa crear un espai on la gent s’hipot expressar. Una vegada l’alumne s’haalliberat “d’allò” que l’impedeix comuni-car-se en plena llibertat, llavors dóna lli-bertat al seu potencial creador. La creacióartística és una expressió de l'esperithumà, amb ella pretén transmetre la visiópersonal del món. I al cap i a la fi, aquestarecerca i comprensió del que ens envoltaés intrínsec al ser humà.

No som de les de creure que apuntar-se a un curs de teatre sigui merament per“anar a fer teatre i comèdia” o “passar-s’ho bé”. Per jo, un curs de teatre es potconvertir en una eina d’aprenentatge i nonomés sobre tècniques interpretatives, ex-pressió corporal i història. Un aprèn a re-lacionar-se amb els altres, a expressar-se,i et permet formar una opinió sobre el queens envolta, conèixer altres realitats, de-sinhibir-se, compartir pors i esbarjos.M’agrada començar el curs preguntant alsalumnes perquè s’han apuntat al curs, quèn'esperen i quines coses els agradaria tre-ballar... a vegades les respostes són sor-prenents. De totes maneres ara ja m’hasfet pensar... si es tracta de transmetre,aleshores voldria que fos alegria i opti-

Han començat les inscripcions pel curs de teatre Aules de Teatre, impartit per Aura-Iris Canet Alibau alCercle Artístic. Obert tant a infants i joves com a adults, el curs té una durada de set mesos. S'hi impar-teixen diferents disciplines, com ara veu, moviment, expressió corporal, improvisació, text, cinema mut,construcció de personatges, text anàlisi i finalitza amb la posada en escena d’una obra, monòleg o escena.Aquest any també s’oferiran una sèrie de tallers monogràfics, destacant els d’Escriptura Teatral, Treba-llant Shakespeare, Club Monòleg, etc. S’impartiran al llarg del curs un dissabte al mes. La seva finalitatés iniciar a aspectes més concrets del món del teatre.De tot açò i un poquet més en ralla Aura-Iris Canet en aquesta entrevista, que comença citant a StellaAdler: “La paraula teatre ve del grecs. Significa lloc per veure. És el lloc on la gent va a veure la realitatsobre la vida i la situació social. El teatre és una radiografia social i espiritual del seu temps. El teatre vaser creat per contar i mostrar a la gent la realitat i condició social que ens envolta”.

15

i el canvi de categoriaens volen fer creure quela cultura és un privi-legi! Com pot ser un privi-legi quan es tracta delconjunt de coneixements,creences, conductes i opi-nions d’un grup social ques’utilitzen per comunicar-nos i resoldre necessitatsintel·lectuals i personals?

- Amb el Cor Illa deMenorca i tu dirigint es-cènicament el muntatge,el passat abril i amb gran èxit de públicvàreu estrenar a l'Orfeó Maonès el mu-sical Xoroi d'Antoni Pons Morlà. Eltornareu a posar en escena propera-ment?

- Aquesta és la idea. No vull concretardetalls fins que no sigui el moment. L’es-trena de Xoroi va ser un gran èxit. Per joaquest projecte va ser exitós perquè es vafer en temps difícils, es va produir amb elsmínims recursos, va ajuntar grans artisteslocals i l’esforç i l’ajut de moltíssimagent. Existeix el prejudici de pensar queproduir un espectacle original, ara per ara,no és rendible. Un bon equip i una bonagestió pot donar molt de sí. Jo anim a tot-hom a anar a veure espectacles, a donarsuport als artistes locals.

- Ja que has començat amb una cita,pots acabar amb una altra...

Sí, idò amb una d'Oscar Wilde, quedeia que “consider el teatre com la mésgran de totes les formes d’art, la maneramés immediata amb la que un ser humàpot compartir amb un altre el sentit delque és ser un ser humà”.

glaterra a cursar estudis d’arts escèniquesi interpretació. Llavors arriba un dia quemires enrere i veus que el teatre sempreha format part de la teua vida. De fet, jomateixa vaig passar per Aules de Teatreen el seu moment.

- No sé si és cert o no, però qualcúens ha dit que ta mare va rompre ai-gües estant al teatre...

- Jajaja... Açò jo no ho record, peròm’ho crec.

- Apart de la representació quesoleu fer a final de curs, teniu previstalguna cosa especial durant la tempo-rada, com ara participar en la gala delPremi Born com vàreu fer l'any pas-sat?

- Si, ja hi ha vàries idees, entre ellesparticipar a la gala del Premi Born.També volem mirar de representar odonar sortida al treball que es creï durantels tallers monogràfics. Ah... i un grupetdel grup d’adults també té ganes de for-mar companyia i treballar més seriosa-ment.

- I tu personalment, en quins altresprojectes estàs ficada actualment?

- Jo sempre intent tenir cosa en ment.La creativitat és una disciplina que s’had’exercitar. A jo no m’agrada massa par-lar dels projectes embrionaris, ja que totel temps que s’inverteix rallant el perdsde fer feina. Però posats a parlar del futur,veig una necessitat de canvis. La culturaestà patint molt. No hauríem d’oblidarque els orígens del teatre es remunten enels rituals prehistòrics, on el ser humà vacomençar a ser conscient de la importàn-cia de la comunicació per a les relacions

socials. Els grecs feien servir el teatrecom a mitjà de difusió d’idees i einamoral. Aleshores consider necessari quees continuï fent teatre, sigui com sigui icosti el que costi. Amb la pujada de l'IVA

cultura

“ Consider ne-cessari que escontinuï fent tea-tre, sigui comsigui i costi el quecosti”Les inscripcions a les Aules de Teatre del Cercle Artís-

tic es poden fer a través de correu electrònic (geren-cia@cercleartistic.com), mitjançant el perfil del CercleArtístic a Facebook o bé telefonant al 971 38 57 53 els di-lluns, dimecres i divendres de 9.30 h a 13.30 h o els dimartsi dijous de 15.30 h a 19.30 h. Els infantils i juvenils espoden apuntar per anar-hi els dimarts de 18 a 19 h o bé elsdimarts i dijous de 18 a 19 h, mentre que els adults tenenla possibilitat d'inscriure's per als dimarts i dijous de 20 a21.30 h. El curs comença el 16 d'octubre i es desenvolu-parà durant set mesos.

TEXT I FOTOS : Silve Pons

MMiiqquueell CCoommeellllaass TTaallttaavvuullllEEccooccaarrnn,, llaa pprriimmeerraa ccaarrnniisssseerriiaaeeccoollòòggiiccaa ddee MMeennoorrccaa

- La teva vocació era ser carnisser?- No, que va! Quan vaig tenir edat de

treballar va coincidir amb la crisi dels 80,a casa som molt germans i a jo no m’a-nava açò d’estudiar per tant em vaigposar a fer feina d’estiu a una carnisseria.He estat a sa cooperativa Sa Roqueta,amb els germans Roman, a la Plaça desPins, a la Plaça des Mercat i darreramenta la cooperativa ecològica Econura. Ambmés de 20 anys de fer de carnisser arribaun moment en que et fa ganes posar el teunegoci. Quan treballes per altres sempreet toquen les mateixes feines i jo necessi-tava sentir-me més realitzat, fer méscoses i em va sortir la oportunitat d’aga-far aquest local que es traspassava i ara fa2 mesos que vaig obrir.

- Però el camp sí que t’agrada.- El meu avi ha fet sempre de pagès, i

a jo m’agrada tot el que està relacionatamb el camp, l’agricultura i la ramaderia.Els dos darrers anys i mig treballant aEconura vaig aprofundir en l’alimentació

ecològica i vaig agafar més gust a ser car-nisser. Tot el que surt del camp és ecolò-gic, després hi afegim conservants,colorants, edulcorants, etc. i esdevé con-vencional. Jo preferesc el que és autèntic

del camp, l’agricultura ecològica.- Quin és el teu objectiu en obrir la

primera carnisseria amb certificaciód’agricultura ecològica a Ciutadella?

- Com a objectiu empresarial el pri-

Ens trobam un dilluns de setembre a la carnisseria d’en Quel, és el dia que ell descansa i ens reb amb l’a-ire d’home tranquil que el caracteritza. Coincideix que és el seu aniversari i m’explica com ha fet uns po-llastres ecològics as forn per a la seva família; no és pagès però xerra del camp i de l’agricultura ambadmiració i estima com si fos un l’amo d’aquells d’en primer. En sentir-lo ningú diria que és un jove em-prenedor, que ha creat una carnisseria diferent, on només serveix carn ecològica, amb uns horaris adap-tats a les necessitats actuals, amb servei a domicili, amb un sistema de comandes on line i per WatsApp iamb la voluntat de poder explicar a cada client quines són les avantatges de l’alimentació ecològica. Ben-vinguts a Ecocarn!

16

lles al seu gust li va en-cantar.

- I com funcionauna carnisseria ecològica?

- Tota la carn que puguitenir de Menorca li tenc i elque no hi ha aquí ho duc deBarcelona. El porc, el be i elvedell són d’Es Tudons aCiutadella i de son Arrossa ala banda de Maó. El pollas-tre l’he de dur de Barcelonaperquè aquí encara no se’ncrien. A Menorca hi ha bas-tant agricultura ecològicaperò encara hi ha poca rama-deria, i el pollastre és un ani-mal que per criar-lo necessita moltaextensió, n’has de fer molts i els has depoder vendre. A més el pinso ecològic éstres vegades més car que el convencional.

- Parlem de preus: perquè l’alimen-tació ecològica és tan cara?

- La pregunta hauria de ser: quina por-queria hi posen al menjar convencionalperquè sigui tan barat?...açò de que tot elque sigui ecològic és molt car és un clixéque s’ha d’explicar. Si tu compares preusper exemple en un bistec de vedella veu-ràs com el meu només és un 2 o un 3 %més car que l’altre. Nosaltres prescindimde productes químics per mantenir lacarn, productes que, per altra banda estàdemostrat científicament que són perju-dicials per la salut. Quan fas un bistec a laplanxa moltes vegades surt escuma oaigua, que són els productes químics ques’evaporen, i el bistec acaba que es quedaen la meitat del seu volum i pes. Açò enun bistec ecològic no passa. Per altrabanda nosaltres tenim un risc i és quecom que no hi posam conservants, la peçade carn té una durada inferior i s’ha de

gent nostra

mer és que els vesins que eren clients del’anterior carnisseria ho segueixin essentde la meva; i agafar els clients que cer-quen producte ecològic. Un altre dels ob-jectius és fer pedagogia del que ésl’alimentació ecològica entre la gent queho desconeix.

- I creus què a Ciutadella hi ha mer-cat pel teu producte?

- Si no ho cregués no hauria donataquesta passa. Crec que hi ha mercat peròque hi falta molta informació entre lagent. Hi ha moltes persones que no hanprovat mai carn ecològica i ara, desprésde dos mesos oberts, esteim en el procésde donar a conèixer què tenim a Ecocarn.La veritat és que encara no m’he donat aconèixer, de fet aquesta entrevista és laprimera acció de promoció, després vin-

drà el Web i demés, de moment estic sa-tisfet d’aquestes primeres setmanes.

- La ubicació de la carnisseria –Camí de Sant Joan de Missa – és moltbona, sobretot pels turistes que van ales platges, ja n’han entrat?

- I tant! Pensa que a la península eltema de l’alimentació ecològica està moltmés desenvolupat que aquí; a Menorcajust fa un parell d’anys que se’n xerramentre que a tota Europa fa temps ques’hi treballa i és un mercat molt ben va-lorat. Una turista madrilenya em va dirque era la primera vegada que compravacarn ecològica a una carnisseria al detall,que no n’havia vista cap mai perquè allàtroben la carn ecològica envasada en sa-fates als supermercats. Açò de poder triarella mateixa la peça que volia i que li ta-

17

18

consumir prest; per açò la producció és in-ferior. Jo cada setmana no puc fer més de15 quilos de sobrassada. La carn s’oxidaràpid i per exemple les hamburguesess’han de preparar diàriament. I que quediclar que no em vull carregar la carn con-vencional ni les carnisseries clàssiques,però crec que la gent hauria d’estar mésinformada i que hi ha prou mercat pels dostipus de carn.

- I el gust?- No hi ha color! La textura de la carn

ja marca la diferència i després el gust queés sa, fresc, a camp. Imagina’t un vedellque ha mamat de sa mare i ha pasturat imenjat verd i se li dona pinso ecològic unparell de mesos a un que ha menjat pinsosempre. A més un vedell ecològic el matesperfectament als 10 o 12 mesos mentreque a un de convencional el sacrifiques als6 o 7 mesos.

- Quines són les condicions idealsper criar bestiar d’una manera ecolò-gica?

- El més idoni és que hi hagi poquesbísties de cada i que tenguin espai permoure’s, que mengin verd, que pasturinamb tranquil·litat i que estiguin ben cui-dades. Els pocs pagesos que crien vaquesecològiques ho fan amb la raça de Me-norca, les vermelles, perquè duen menysllet i són més àgils; la carn és ben diferent.Fa uns anys hi va haver el boom de la lleti molts pagesos es van dedicar a criar va-ques frisones per vendre llet, hi havia llocs

amb 100 vaques i tot. Això ha acomodatuna mica als pagesos que en tenen prouen criar per vendre llet. Ara han deixat defer blat i farina perquè du molta feina.Abans es criaven 10 vaques, 6 porcs, 15gallines, 20 bens, es sembrava el blat i esfeia farina, els llocs tenien molins, prem-ses...eren altres temps.

- És com si l’agricultura ecològicafos l’agricultura que feien els pagesosde fa 100 anys.

- No vas desencaminat. Avui els tempshan canviat i a un pagès li costaria moltd’esforç tornar al sistema antic. La socie-tat de consum ens du a un ritme de vidaon no hi caben certes coses, i certs hàbitscanvien vertiginosament. Em dol peròcrec que amb els anys desapareixerà laplaça des Mercat de Ciutadella i la gentnomés hi anirà per passejar i seure alsbars. Ara anem a cercar la comoditat iprou, al supermercat ho trobam tot i om-plim el carro i el temps que hem avançatper no anar a la carnisseria, fruiteria o pei-xateria el passam davant la tele. Per sort ales escoles i a alguns programes de tele-visió sí que se’n parla de l’alimentacióecològica.

- Quin és el producte que més et de-manen els clients?

- Com a qualsevol altra carnisseria,depèn de la temporada: ara a l’estiu hansortit molt els “pinxitos” per fer barba-coes, quan vengui el fred vindrà l’èpocadels bullits amb pollastre ecològic, o el

pollastre as forn, sa carn ambsalsa...També tenc confitures que com acompanatges agraden molt. Les dates se-nyalades ja ho saps: pilotes o formatjades;pels més petits sempre triomfen les ham-burgueses.

- Per acabar, diga’m algunes raonsper consumir productes ecològics.

- No contenen additius sintètics, nipesticides, ni antibiòtics, són sosteniblesamb el medi ambient, tenen els màximsnivells de qualitat, són respectuosos ambel benestar de l’animal, són respectuososamb la natura i són més saborosos.

Les persones que conec que consu-meixen productes ecològics em diuen quela salut millora amb aquest tipus d’ali-mentació, que no es veu d’un dia per l’al-tre, no és una sensació immediata demillora però que el cos va integrantaquests aliments i desintoxicant-se d’ad-ditius i productes químics. Em diuen quetotes les hamburgueses fan el mateix gust(perquè generalment s’utilitzen les matei-xes espècies) excepte les ecològiques. Par-lant amb en Quel ens ha quedat clar queno és qüestió de preu, sinó d’intencions.Que no es tracta de fer competència a lescarnisseries convencionals sinó d’oferir unproducte diferent. Els consumidors, al capi a la fi, som els que tenim la voluntat d’e-legir.

19

Després d'una gala que va superar lesexpectatives de tots els professionals deMenorca, es va celebrar al Restaurant EsPasseig de Ciutadella, un sopar de compa-nyonia que va finalitzar amb un animat ball.

La satisfacció expressada per tots els as-sistents, va animar l'Associació a proposar aÀngel Deu que en el transcurs del properany, torni a desplaçar-se a Menorca, per im-partir un curs d'estilisme, curs al qual ja vanpoder assistir alguns professionals l'any2010 , i que amb tota probabilitat repetiranel 2013.

dels clients, oferint treballs tècnics que s'a-daptin perfectament al seu ritme de vida ique els resultin afavoridors.

Pel que fa als talls dir que va presentarun tall de mitja cabellera llisa, un tall demitja cabellera arrissada i un tall amb mà-quina en una cabellera llarga.

De gran expectació resultar els penti-nats-recollits, presentant per a cadascuna deles tres models, dues recollits. Els profes-sionals en total van poder veure la realitza-ció de sis pentinats, resultant molt útils pera celebracions i ocasions especials.

TEXT I FOTOS: P.B.

IInntteennssaa ii eennrriiqquuiiddoorraaggaallaa ddee ppeerrrruuqquueerriiaa

Més de 50 professionals de per-ruqueria de Menorca, van as-sistir el passat dissabte a la

Gala de Perruqueria organitzada per l'As-sociació Professional de Perruqueria deMenorca a Ciutadella.

Àngel Díez, professional encarregat depresentar els treballs tècnics, té més de 20anys d'experiència, i s'ha format en dife-rents ciutats del món com Londres, París,Berlín i Milà entre altres, sempre amb fir-mes de gran prestigi com Vidal Sassoon,Patrick Cameron, Tony & Guy, Llonguerasi The Doves.

Aquesta ha estat la tercera ocasió queÀngel Deu ha col · laborat amb l'AssociacióProfessional de Perruqueria de Menorca, fetque demostra que la seva forma de treballari transmetre és del grat dels professionalsde l'illa.

Després d'un dia de preparació dels tre-balls tècnics, la realització de metxes i decolor a les models, a les 18,30 hores vadonar inici la gala de perruqueria, en la qualels professionals de l'illa presenciar a càr-rec d'Ángel Deu, la realització de tres tallsi sis pentinats-recollits.

En el transcurs de la gala va destacarque en perruqueria l'important no són lestendències, sinó satisfer les expectatives

report

Premi Joan Salord Co-mella, als esports

- Penya Esportiva Ciuta-della, pel seu ascens a Ter-cera Divisió

Premi Josep Al·lès Serra a la inno-vació i emprenedors

- Luis Meca, creador del cry baby- Nasi Mascaró Piedrabuena, creador

del Grup Menorca Moda

Premi Josep Al·lès Quintana, als em-prenedors dins el sector primari

- Formatges Binigarba- Amics del Cavall Vermell

Reconeixements a títol Pòstum- Lola Romeo, advocada- Miquel Cardona Florit, impressor i

dissenyador- Josep Pons Florit, estudiós i investi-

gador- Miquel Torres Allès, empresari

20

Premi Josep Salord i Farnès a laCultura i difussió de la llengua catalana

- Mariàngels Gornès, cantautora- Agrupació Musical Ciutadella, pels

seus 25 anys.

Premi Jeròni Cabrisas i Caimaris al'Economia, Indústria i Comerç

- Selecciones Comella, pels seus 50anys

- Andreu Torres i Jaume Mayans, pelsCinemes Canal Salat

Premi Antoni Seguí Sintes als fetssocials i solidaris

- Protecció Civil, pel seu voluntariat- Associació Espanyola Contra el Càn-

cer a Ciutadella, per la seva tasca de pre-venció i atenció.

Premi Josep Torrent Prats a les artsplàstiques

- Art al carrer

Premi Joan Victòry Manella al Tu-risme

- Sport Bike Centre, com activitat di-namitzadora

- Blancandria, com associació de veïnsi comerciants

localJJaa eess ccoonnèèiixxeenn eellss gguuaannyyaaddoorrss ddeellssPPrreemmiiss EEll IIrriiss 22001111--22001122

Dimécres es va reunir el JuratQualificador dels Premis ElIris, en les edicions de 2011-

2012, i un cop revisades les propostes pre-sentades pels nostres lectors i pel mateixcos de redacció del Setmanari. Després dediverses del·liberacions el Jurat va creureconvenient atorgar els segúents guardonsa cadascún dels apartats dels Premis ElIris.

Imatge dels Premis El Iris

SSSSOOOOPPPPAAAARRRR PPPPRRRREEEEMMMMIIIISSSSEEEELLLL IIIIRRRR IIIISSSS 2222000011111111----11112222

ASADOR MOLÍ DES COMTEReservi la seva taula abans del dimarts dia 3 d'octubreal 971 38 29 20 o bé passant pel Setmanari El Iris,

carrer Cabrera, 3 de Ciutadella.Preu del Sopar: 30 euros per persona

5 D’OCTUBRE DE 2012 A LES 21’30 HORES.

21

La Policia Nacional deté un individu acusat de nombrosos robatoris amb força en domi-cilis i establiments.El passat dia 14 funcionaris de la Comissaria de Ciutadella van procedir a la detenció del conegut delinqüent habi-

tual JLBQ de 38 anys d'edat i natural de Ciutadella de Menorca com a presumpte autor de diversos robatoris amb força endomicilis i establiments.Després d'un ampli dispositiu policial, ja que aquest individu es trobava ja identificat per diversos robatoris, es va pro-

cedir a la seva detenció quan acabava de perpetrar un robatori en un domicili, del qual va emprendre la fugida quan va sersorprès pel habitant de l'habitatge, iniciant-se una persecució per diversos carrers del nucli antic de la localitat, que acabà enun local del Pla de Sant Joan on el detingut, aprofitant que es realitzaven tasques de manteniment en el mateix, s'havia re-fugiat per intentar desfer-se de la persecució policial.El detingut que és un individu hartamente conegut per les forces policials, a qui li consta 57 detencions policials i també

ha estat a la presó en nombroses ocasions, se l'acusa d'un total de 21 delictes, la majoria d'ells robatoris amb força a domi-cilis i establiments, utilitzant diversos mètodes per accedir-hi, com ara fractura o escalament.Va ser posat a disposició judicial i posteriorment el jutge va decretar el seu ingrés a la presó.

Curs a la UIMIR sobre Custòdia Agrària, coordinat pel GOBEl curs és una oportunitat per reflexionar sobre noves formes d'abordar la conservació dels valors naturals, a partir de buscar la impli-

cació de propietaris, gestors i usuaris del territori. Una de les ponències presentarà l'experiència d'un dels referents europeus en matèria de custòdia del territori. Es tracta de Natuurmo-

numenten, una associació dels Països Baixos de més de 100 anys de trajectòria. Aquesta potent organització compta amb més de 750.000associats i gestiona unes 100.000 hectàrees de territori. El seu director de les regions del sud, Lars Koreman, explicarà com funciona Natu-urmonumenten i quines estratègies es plantegen en moments de canvis tan profunds com l'actual.El curs comptarà també amb la participació del conegut naturalista Luis Miguel Domínguez, director de Bio-diario i autor d'una gran

producció audiovisual d'arreu del món.Miquel Camps, coordinador de Política Territorial del GOB, i Núria Llabrés, responsable del programa de custòdia agrària a Menorca,

explicaran així mateix l'experiència d'aquesta aplicació a l'illa.El mètode de custòdia agrària que el GOB usa a Menorca cerca l'equilibri entre la conservació ambiental i la viabilitat econòmica de les

finques agràries.

Una empresa menorquina participa en la creació de “Favoralia”, una nova xarxa social d’intercanvi defavors.

Favoralia és un servei web 2.0 que possibilita l’intercanvi de favors entre particulars. Tothom pot oferir favors a canvi d’obtenir uns puntsque després es poden utilitzar per aconseguir altres serveis que també s’ofereixen a aquesta web per part d’altres usuaris. Favoralia, com qual-sevol altra xarxa social, serveix també per a conèixer gent nova i interessant. L’adreça electrònica de la web és favoralia.com. Està operativades del passat 20 d’agost. Es tracta d’una iniciativa innovadora en la que hi participa l’empresa menorquina InnoArs Menorca, responsabledel desenvolupament tecnològic i de la programació del servei. Fundada per Carles Moncada i Eduardo Robsy, ambdos economistes,compta amb oficines a Ciutadella i Maó. És una de les empreses incubades en el ParcBit de Menorca, gestionat per la CAEB.

El PSOE insta al govern del Consell a recuperar la iniciativa en ordenació TurísticaEl socialista Joan Marquès ha presentat una moció al plenari del Consell, preocupat per “la marginació de la posició institucional del

Consell de Menorca que suposa, segons ell, la nova llei del turisme de les Illes Balears, que impulsa el Govern Bauzá” El PSOE insta a l’e-quip de govern insular del PP a recuperar i defensar la iniciativa en matèria turística, ja que, segons denuncien els socialistes, la nova llei ignorael gruix de competències estatutàries en matèria turística que ja s’exerceixen a Menorca.

breus

22

TEXT I FOTOS: Joan Canals Soldado

EEll PPeennyyaa CCiiuuttaaddeellllaa ppeerr bboonn ccaammíí aa llaa33aa.. DDiivviissiióóEl conjunt ciutadellenc ha deixat clar després dels primers partits que no serà un equip depas per aquesta tercera divisió nacional. El conjunt que entrena Dani Mori acumula ja setde dotze que s’han posat en joc i ha deixat clar als rivals que si volen superar-los hauran desuar i molt.

esports

fer a Alaior i que sens dubte és una refe-rència important a la punta d’atac de l’e-quip a una categoria on tenir un davantergolejador t’ajuda a sumar tants i tants depunts.

Quan parlem de la perillositat de l’e-quip no podem deixar de pensar amb elsgols a pilota aturada, on l’equip de ponentés un autèntic perill, els llançaments defalta de Berto Vaquero sempre fan sumarpunts a l’equip i ja tenim la demostraciódel primer partit a casa on seu va ser i defalta directe el gol que donava els trespunts als de Dani Mori contra el San Rafeleivissenc. Però no hem de deixar de pen-sar amb el perill que té el conjunt a les ju-

gades d’estratègia amb grans capejadorscom José Enrich i Barto, que els dos ja hanaconseguit enviar la pilota al fons de laporteria, l’altura de Javier Zurbano i juga-dors com Adan o Xavi Enrich que fan dequalsevol corn o falta un autèntica situacióde perill.

Aquest proper diumenge a les 17:00hores el conjunt ciutadellenc tornarà jugara casa, aquesta ocasió serà el Poblense deRamón Jiménez, que va segon a la taulaclassificatòria amb 8 punts i amb l’honorde ser l’únic equip al que encara no li hanfet cap gol a aquests quatre partits jugats ique per tant no coneix la derrota.

La tercera divisió ha tornat en-guany a Ciutadella de la mà delPenya Ciutadella Esportiva i ho

ha fet amb força ja que el conjunt de SonMarçal està fent un inici de temporadamolt digne desprès de guanyar els dos par-tits jugats a casa i treure un importantempat de la seva visita la setmana passadaa Andratx. I és que els ciutadellencs des-prés de perdre el primer partit a Sóller handeixat clar que són un equip jove però ambprou experiència a la categoria com perplantar cara a tots els seus rivals, siguin dela mida que siguin, com demostra la vic-tòria a casa contra el San Rafel de MarioOrmaechea, un equip que sens dubte témolt a dir a aquesta lliga.

El Penya, amb molts jugadors de pas-sat a tercera com el porter Sastre, els dosdefenses centrals José Enrich i Barto (queva ser el primer jugador en marcar aquestatemporada, un gol que passarà a la històriaper ser el primer del conjunt de ponent a lacategoria), els germans Berto i Marcos Va-quero, que ja han deixat mostres del seujoc i gols que han valgut els primers puntsper els de Dani Mori, Victor Lebrero quela temporada passada va jugar a Alaior,Adan Ben-Hakim que ho va fer a Ferreriesi sobretot la darrera incorporació del club,Javier Zurbano, que va ser el màxim gole-jador de la categoria la temporada que va

23

Aquest passat dimarts el Waterpolo Jamma va organitzar a les instal·lacions del CT Ciutade-lla un partit de waterpolo per promocionar aquest esport a l’illa, ha estat gracies a l’iniciativadels propis jugadors i va tenir un gran èxit de participació.

24

sió masculina, que van donar una granpinzellada del seu potencial dins l’aigua.Ente els jugadors habituals, una gran per-sona de Navarra i de quasi 50 anys, elgran Mikel Garcia Erdozain, molt esti-mat per els seus companys va ser una ve-

gada més el que va demostrar que a l’es-port es molt important les ganes i el ca-ràcter.

Després del partit, els integrants delClub Waterpolo Jamma van decidir sol·li-citar poder jugar la lliga balear que fa arados anys que ja no juguen, es volen inte-ressar en saber com estan exactament lescoses exactes per si agafen amb forçaaquest nou rumb com a club. Subvencionsi les possibilitats que els i donen a la pis-cina municipal per poder entrenar correc-tament, ja que volen passar de tres aquatre dies d’entrenament, son coses im-portants per poder jugar a nivell balear aun esport tant exigent físicament com ésel waterpolo.

A més no es descarta poder començara treballar fortament amb les categoriesinferiors, ja que hi ha un grup de jovesentre 13 i 15 anys que han començat prac-ticar l’esport i es podria inclús intentaraquesta nova iniciativa a l’illa.

esportsGGrraann ppaarrttiicciippaacciióó aall ppaarrttiitt ddeepprroommoocciióó ddeell wwaatteerrppoolloo

Com cada any, el mes de setem-bre sol ser el punt de partida detots o gairebé tots els esports de

l’illa, molts coneguts com el futbol o elbàsquet i d’altres menys coneguts peròamb un gran potencial i un gran grup d’es-portistes com n’és el waterpolo, per aixòels integrants del Club Waterpolo Jammavan oferir als practicants d’aquest esport ials curiosos un partit de promoció d’a-quest esport a la piscina descoberta que hiha a les instal·lacions del Club Tennis Ciu-tadella, a Cala Blanes.

La participació va ser excepcional,amb una trentena d’esportistes participantsl’entrenador Franky Clemente va decidirfer tres equips de deu i jugar partits ambla modalitat triangular americà, per fer en-cara més dinàmica aquesta jornada. Elconjunt capitanejat per el ciutadellencOscar Barber va ser el que es va emportarmés victòries en el dia que guanyar erauna pura anècdota.

Al partit hi van assistir dos esportistesde nivell dins aquest esport com són lamallorquina Joana Maria Riera, queaquesta temporada havia aconseguit l’as-cens a la primera divisió femenina i el boiagallec Juanjo, jugador de la primera divi-

TEXT i FOTOS: Joan Canals Soldado

25

- Hola, soy Carmen y busco trabajo de limpieza (apartamen-tos, chalets, oficinas, escaleras, locales). Tengo mucha experien-cia en este sector y soy eficaz y muy trabajadora. Tel. 677 04 9309.- Cuido personas mayores en el domicilio. También hago tareasde limpieza. Seriedad y con experiencia. Tel: 632 43 60 60- Marcela.- Busco trabajo como ayudante de cocina, pinche ofriegaplatos en la zona de Ciutadella. Con mucha experien-cia. También como mozo de almacén, reponedor, peón de lim-pieza o similar. Responsable y muy trabajador. Tel. 655 27 2511. Lluís.- Mujer brasileña, con mucha experiencia en la atención a per-sonas mayores y cuidado del hogar, busca trabajo. Disponibili-dad mañanas y tardes. Tel. 629 81 50 24 - Marcia.- TRABAJADOR AGRÍCOLA , con muchos años de experiencia,busca trabajo en finca o predio. También de jardinero, peón delimpieza o mozo de almacén. Tel: 658 08 78 33 - José.- AYUDANTE DE COCINA con mucha experiencia se ofrece paratrabajar. Total disponibilidad. Tel. 696 59 33 52.- AYUDANTE DE COCINA con experiencia se ofrece para traba-jar. También para pinche o friegaplatos. Con vehículo propio.Tel. 698 73 03 84.- Joven de 28 años se ofrece para trabajar de ayudante o pin-che de cocina, friegaplatos, reponedor de supermercado, ayu-dante de camarero o repartidor. Responsable y muy trabajador.Con carnet de conducir. Tel. 654 06 67 88 - Miguel.- Bosco Domingo Servera, Servei de Fisioteràpia a domicili, le-sions treumàtique, esportives, patologies reumatològiques i decolumna vertebral, Reabilitació, contractures musculars, mas-satge, tractament de dolors..etcHoraris a convenir. Telèfon 628452037, e-mail: boscodo-mingo@hotmail.com.- Busco trabajo de mantenimiento: pintura, jardinería y peque-ñas reformas. También como repartidor, friegaplatos, peón delimpieza u otro empleo similar. Tel. 663 72 58 12 - José Antonio.- ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza.También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén.Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36-

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS- Vendo nevera Liebherr (premium no frost) por 499 euros. Pre-cio mercado 999. Tel: 665 323 155- - Vendo congelador Aspes por 199 euros. Precio mercado 399.Tel: 665 323 155Venc televisió Toshiba de 32 polsades amb usb per 199 euros.Tel: 665 323 155- Venc dormitori complert per 1.573 euros. Tel: 665 323 155

MOTOS I BICICLETES- Se vende Suzuki GSR 600, año 2009. Nacked. 9.000 Km.Precio a convenir. Tel.: 971 48 14 68 - 676 853 230– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Venc plataforma vibratòria "Treo Fitness V390" de vibraciobasculant per 199 euros. Tel: 665 323 155- Venc amplificador de guitarra, 50 euros. Tel: 665 323 155- Perimpediment de anar a caçar venc Pointer mascle de 3 anys, en-senyat per perdiu i cegues. 100 euros. 609 336 863- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- Cuido personas mayores en el domicilio. También hago tareasde limpieza. Seriedad y experiencia. Tel.: 632 43 60 60. Mar-cela.- Mujer de 24 años se ofrece para trabajar de limpieza, ayu-dante de cocina o friegaplatos. Tel 639 88 10 24. Zona de Ciu-tadella.

26

Aprofitar s’aigua (II)Quant a ses fonts, també sa majoria

s’han secat, i ses que encara donen hanperdut molta força. Ses que tenien mésanomenada eren: sa font des Pla de SantJoan (tot i que fa anys que està seca, haestat molt anomenada i aprofitada), untemps abastia quasi tot es poble de Ciuta-della. Prop de sa Caleta, dins la mar, a untros prim d’aigua i a prop de sa vorera,n’hi ha una que un temps brollava aiguadolça; la van descobrir es porcs quan es-taven amollats per aquell entorn i a s’estiu hi anaven a beure. A sa Marjal Vella,n’hi havia una de molt grossa, i sa que so-brava per regar es canal, per una síquiapassava per Bellavista, on també l’ apro-fitaven per regar. Sa que encara sobravaanava a desembocar a ses platges de SonSaura, sa font de Cala Turqueta i sa deMacarella. Sa llàstima era que totesaquestes aigües s’ aprofitaven poc i ana-ven a parar a la mar; tot i açò una aiguaque s’aprofitava més era sa de sa Font desa Teula, que estava per dalt sa marina d’Algaiarens. Allà hi regaven un hort, iavui en dia encara hi ha restes d’un safa-reig i des canals. A Son Carlos, des termedes Mercadal també n’hi ha una, que untemps donava prou per regar una pleta demés de mitja quartera; actualment, si s’hivern és plujós, encara n’omplen es di-pòsit que tenen i que és bastant gran.

Un des indrets més abundosos d’aigua era es barranc d’ Algendar; abanses regava tot amb ses fonts i encara en so-brava molta, la qual anava a la mar.

Ses dues fonts més importants desbarranc d’ Algendar són sa Font dels Eu-caliptus i sa Font des Fonoll. Sa primerano era gaire abundosa, però s’ aigua quetreia era molt bona per beure. Quan sagent anava a fer es dia o bé a dinar a saplatja de Cala Galdana, anaven a dur s’aigua d’aquesta font.

Devia ser per devers l’ any quarantaquan es pagesos de Sa Torreta i noltros,

que estàvem a Son Guillem, es dia deSant Jaume vam anar a passar es dia aCala Galdana. Sa primera cosa que vamfer va ser anar a sa font a dur aigua perbeure i per fer s’ arròs, i vam dinar davalluna ombra de dalt s’ illot. Quan es matíhi vam arribar, per sa platja hi havia set ovuit bergants de sa banda de Ferreries, elsquals estones jugaven a futbol i estonesnedaven, però a s’ hora de dinar se’n vananar i vam quedar tot sols. Avui en dia noseria creïble que un dia de sant Jaume a saplatja de Cala Galdana hi hagués tan pocagent.

Sa font de Son Fonoll era molt abun-dosa, durant uns anys va abastir quasi totas’ urbanització de Cala Galdana. Un altrafont també molt abundosa sortia de dinsSobre Vell, passava per una canal de dinsSon Pruna i d’Es Molí de Dalt, on feiamoldre un molí. També l’empraven perregar i quan no n’havien de menester mésla desviaven cap as torrent i desembocavaa sa platja de Cala Galdana.

De fonts, n’hi havia per tota Menorca:pes terme des Migjorn Gran i d’Alaior hihavia un tros molt humit, i algunes fontsfeien moldre qualque molí. També hihavia una tafona que molia amb sa forçade s’ aigua. On també tenien molta im-

portància era en es Vergers de Maó, persa carretera de Fornells; n’hi havia unesquantes que donaven aigua per regar unbon tros de terra. Segons l’Arxiduc en1867 a Menorca hi havia set molinshidràulics en funcionament: tres eren desMercadal, dos des Migjorn Gran, un deFerreries, i un de Ciutadella.

Es de Ferreries era es Molí de Baixdes barranc d’ Algendar i es de Ciu-tadella era es Molí de Dalt. Aquest joencara l’he vist funcionar. Pens que vaser es darrer que va acabar. Seria moltconvenient que algun aficionat cercàs in-formació i escrigués un llibre d’aquesttema; crec que seria prou interessantper a ses generacions futures. A sa mevaedat ja no me queda temps per fer jo tantade feina

També hi ha pous que es diuen de“xorriaments”. A partir de La Vall i aquasi tota sa tramuntana de s’ illa, aques-tes aigües es trobaven a dos o tres metresde fondària, eren de poc cabal, amb proufeines donaven per omplir s’ abeurada,però eren molt ràpids de revenir. Ara samajoria ja s’han secat.

TEXT: TÒFOL CAPÓ

Converses d’antany

27

El passat disabte, dia 15 de setem-bre pel capvespre. El Grup Esportiu EsPort va organitzar el Campionat de fons encarretera, sortint desde Ciutadella i recco-rreguent les carreteres de Menorca, finstornar arribar a Ciutadella.

Aquest event, no hagués estat posiblesensa la col.laboració de molta gent, peraçò volem donar GRÀCIES: a n’en Llo-renç des de el Consell amb els permisosprevis; GRÀCIES, a la policia municipalde Ciutadella, policia municipal de Ferre-ries, policia municipal de Es MigjornGran, policia municipal d’Es Mercadal;GRÀCIES, el destacament de Tràfic queva venir a la cursa. GRÀCIES, a n’enPere Calafat de sa Piscina municipal i a naRuth Serra de Mestral, per la seva col.la-boració amb la llum elèctrica. GRÀCIES, els regidorsde l’ajuntament de Ciutadella, Maite Torrent, Loren Coll,Pedro Gener que ens van arribar a l’arribada i van ferentrega de premis.

I sobretot, GRÀCIES, atots i totes els qui vau ser del’organització, i que desinteresadement vau col.laborarperquè l’organització fos perfecta, passant per els quianaveu en cotxe, dins la cursa, en moto cubrint elscreues, a les persones que es van col.locar a creues peri-llosos de la cursa; els qui vau muntar l’arribada; o siguiGRÀCIES , els qui vau fer possible aquest Campionat,i sobretot, a les persones que durant tot l’any esteis pres-sents als actes que organitza el Grup Esportiu Es Port, idesde un SERVEI GRATRUÏT, ajudau a que tot es duguiendavant, GRÀCIES.

I GRÀCIES, també, els clubs, corredors i gent quevau assistir a l’acte, i que en la presència vau donar colora la cursa

GRÀCIES GRUP ESPORTIU ES PORT

Agraïment

28

cartes al director• • • • • • • • • •

�� �� TITA LLORENS,TITA LLORENS, nadadora ciutadellenca que té previst

creuar entre Mallorca i Eivissa, després dels seus èxits al Canal

de Menorca i l'Estret de Gibaltrar.

*********

�� �� RITA CAMPS JUANEDA,RITA CAMPS JUANEDA, vídua d'Andreu Marquès,

que va morir el passat dia 13 a l'edat de 102 anys. El nostre més

sincer condol als seus familiars.

*********

�� �� SANTI MILLAN,SANTI MILLAN, actor que participarà aquest cap de

setmana a l'Extreme Man de Fornells, que comptarà amb 620

atletes.

*********

�� �� AIR EUROPA,AIR EUROPA, que una setmana abans del previst ha

anul·lat la seva ruta entre Menorca i Barcelona. Air Europa farà

efectiva la cancel·lació a partir del 16 d'octubre.

*********

�� �� LOREN COLL,LOREN COLL, regidor que ha anunciat una inversió de

25.000 euros a l'escorxador municipal per adaptar-lo a la nova

normativa europea.

*********

�� �� VALERIANO ALLÈS CANET,VALERIANO ALLÈS CANET, empresari ciutadellenc

que ha vist legalitzat el seu centre d'ensinimistrament de cavalls

al lloc de Ses Arenes de Dalt.

*********

�� �� REBECCA I MOLLIE-ANN BORRÀS,REBECCA I MOLLIE-ANN BORRÀS, germanes

ciutadellenques de 13 i 17 anys que han organitzat per demà

dissabte a les 11 del matí a la Plaça des Pins una caminada

contra la Fibrosis Quística Pulmonar, que recorrerà diferents

carrers de la ciutat.

*********

Dice así: El cierre de los hoteles será masivo a par-tir de Octubre. Tanto los establecimientos de Menorcacomo de Mallorca bajaran la persiana al finalizar Sep-tiembre, ¡bien! Lo de Menorca me lo creo con creces, yaque llegara que ni vendrán las ratas, pero lo de Mallorcahay que estar muy borracho para creérselo ¡o no es así!No olviden que en la isla de la calma, hay turismo todo

el año, es normal que se cierren algunos hoteles, pero no todos bajaran laspersianas, así que a otros con ese cuento. Seguimos; El paro en Agosto enel sector turístico crece 139 por ciento en 7 años, y sigue Menorca cerro elmes de Agosto con 814 parados mas procedentes de la hostelería, agen-cias, transporte y ocio, esto en Agosto, imagínense en Septiembre y Octu-bre, en fin caemos en barrena y los políticos cierran los ojos y ¡ala viva LaPepa!

El mes de Agosto no entra en Ferrerias ¡normal! No querían desvió,¡pues ya lo tienen!

¿Quien paga las consecuencias? Pues el comercio claro esta ¿Quiéngana en esto? Los conductores que pasamos de largo, y no nos paramos nia gastar, aunque sea una tapa en Wimpi, y es muy normal que pasemos delargo, ahora se quejan ¿que querían que entráramos en Ferrerias? ¿Enton-ces para que querían desvió? Yo recuerdo aquellas películas del lejanoOeste en que los pueblos querían que llegara el ferrocarril para prosperary los que se oponían se liaban a tiros, y es que con la llegada de el trenvenia mas gente, abrían mas negocios y el pueblo prosperaba en dos días,¡miren si eran listos!, y aquí hacemos obras faraónicas para dejar al puebloa dos velas. En fin seguimos; Menorca pierde peso económico a favor deIbiza ¿o acaso no es normal? Allí quieren turismo, aquí los echamos, noqueremos que vayan a las playas porque se masifican y les ponemos todaslas dificultades habidas y por haber, como todos saben en nuestras playasvírgenes no hay servicios o sea que hay que llevarse la merienda y la be-bida, y como no te la lleves lo vas a pasar muy mal, sobre todo si tienesniños o personas mayores, y es que es una vergüenza que no haya ningúnchiringuito ¿Qué hace el Consell Insular en este aspecto? Nada, nada, naday nada. Y del PTI ¿Qué? Pues otro tanto, nada de nada de momento, no esraro que haya malestar en todo lo que es arquitectura, ya que no hay pro-yectos.

En cuanto a la publicidad que hacemos en Menorca esto son los eslo-gans; Playas masificadas, Cuatro metros de arena por persona, Los turistascon su masificación estropean las dunas, Las playas pierden arena por culpade los visitantes se la llevan en sus toallas y en los pies, con la mala fortunaque la arena desaparece en el desagüe de la ducha.

¿De que nos quejamos? Tenemos lo que nos merecemos y lo que masme duele es que los que rigen los destinos de Menorca todos cobran y losque no tienen trabajo ¡que se joroben! No hacemos nada para atraer al tu-rismo al contrario lo escaldamos como a los gatos. Ya ven Barcelona y Ma-drid haciendo un pulso para llevarse el proyecto de Las Vegas, ha ganadoMadrid, pero Artur Más como consuelo hará parques temáticos, ¡claro! Yes que si la industria falla hay que hacer algo, y ¿Menorca que hace? ¡Nada!solo buscar normativas para fastidiar los negocios de hosteleria, normati-vas para que el turismo náutico no fondee, no baje con una zodiac a laplaya, vallar playas para que no se acerquen los turistas en coche, como esel caso de Cala Viola, poner todo tipo de dificultades a los visitantes paraque no vayan a las playas vírgenes con marchas Kilométricas. También hayla otra cara de la moneda, sobre todo el turista español que quiere ir a unaplaya y estar en soledad, ya que viene de vacaciones y quiere mucha tran-quilidad y que nadie le moleste yo lo comprendo, pero para esto esta el jar-dín de su chalet normalmente con piscina, y con una buena hamaca todosolucionado, y si no búsquese un rinconcito de esas pequeñas playitas vír-genes que hay alrededor de la isla, y estará mas solo que en el mar de latranquilidad de la Luna, ¡ah eso si! Tendrá que caminar un par de horas

Algunas noticias deeste verano

29

A Ciutadella famols anys , segons encontava la meva avia pa-terna, hi havia un grupde persones que es diver-tien amb el tonto del

poble, un pobre infeliç depoca intel·ligència, que vivia fent petitsencàrrecs i rebent propines. Diàriament,alguns homes cridaven al tonto anomenatBenet al bar on es reunien Ses Purgueresi li oferien escollir entre dues monedes:una de mida grossa de 50 cèntims i una altra de menorgrandària, però d'un duro. Ell sempre prenia la mésgran i menys valuosa, el que era motiu de rialles per atots homes la majoria d’ells que es tenien per intel·li-gents . Un dia, algú que anava a fer el cafè cada diaperò que es posava a una altre taula per llegir tran-quil·lament el diari anomenat l’amo de Son Granotobservava al grup divertir-se amb l'innocent home, elva cridar a part i li va preguntar si encara no havia per-cebut que la moneda de més gran valia menys i aquestli va respondre: Ho sé l’amo, val molt menys...., peròel dia que esculli l'altra, el joc es s'acaba i no guanyarémés la meva moneda.

Aquesta història podria estroncar, com un simpleacudit, però es poden treure diverses conclusions: Laprimera: Qui sembla tonto, no sempre ho és . La se-gona: Quins són els veritables tontos de la història? .La tercera: Una ambició desmesurada pot acabar ta-llant la teva font d'ingressos. La quarta, i la conclusiómés interessant: Podem estar bé, tot i que els altres notinguin una bona opinió sobre nosaltres. Per tant, elque importa no és el que pensen els altres de nosaltres,sinó el que un pensa de si mateix. 'El veritable homeintel·ligent és el que aparenta ser tonto moltes vegadesdavant d'un tonto que aparenta ser intel·ligent, i d’a-quests per desgracia de l’ humanitat n’han molts enaquest món de Déu................. '...

Andreu Genestar Sabater

La fàbula del tonto

opinió

para ir y un par para volver, pero vale la pena, y cuando llegue a casacon unas cuantas friegas de alcohol de romero y un poco de Reflexquedara como nuevo para volver al día siguiente siempre que sea algomasoquista, y no olviden que Menorca es un paraíso de pequeñascalas vírgenes, el único inconveniente es que si no quieres andar, tie-nes que vaciarte los bolsillos ya que se tendrá que comprar un heli-cóptero o una barquita con motor, aunque luego no puedas bajar a laplaya y como no sepas nadar te tendrás que achicharrar en el bote,aconsejo instalarle un toldo a la embarcación. En fin así es nuestraisla, un gran paraíso

José Cleofé Estévez

30

Ses pàgines d'en Bep d'Cuina nostra

La troballa d'un plànol de Ciutadella de 1761, fet durant la de-nominació francesa, i publicat al "X Coloquio Internacional deHistoria Marítima" celebrat a París i publicat a un llibre, obria laportada del setmanari fa 50 anys. Ciutadella conserbava encara lesseves muralles amb els seus portals i bastions. També ens parla dela Parròquia de Sant Pere, Capella de Sant Nicolau, reductes de labateria de Sant Nicolau, El Roser, Nostre Senyora, Sant Francesc,Els Agustins, Sant Onofre, El crucifix a Sant Josep, Santa Clara,Sant Miquel i Sant Antoni.

Ciutadella patia un fort temporal de pluja en la nit del dia 20amb una rissaga de grans proporcions acompanyada d'un potentcap de fibló que va inundar molts de soterranis. La carretera ge-neral va quedar tancada a l'alçada de Son Freixes. Al port es vaajuntar al canal dels horts un delubí amb una rissaga. Moltes bar-ques de pesca van patir danys i va desaparèxier l'embarcació "Cor-dobesa". El temporal també va afectar Santandria. Cala en Blanesi La Vall. El camp patí molt de desperfectes a llocs, boers i zonesde marina.

El Iris 21 de setembrede 1962

OOuuss aall ppllaattaa llaa mmeennoorrqquuiinnaaIInnggrreeddiieennttss:: Per a cada cassoleta o recipent: 1 rodella gruixadade sobrassada vella, 2 ous, salsa de tomàtiga casolana, man-tega, dues cullerades de fesolets, moraduix i formatge vell deMenorca ratllat.

EEllaabboorraacciióó:: Untarem amb mantega un tianet individual o béels recipients d’acer innoxidable que hi ha per a fer els ous alplat. Seguidament hi cobrim el fons amb tomatigat, hi posamal damunt la rodella de sobrassada i el fesolets en conserva oque prèviament haurem bullit. Hi posam al damunt els dosous sencers -com si fossin per a fer-los estrellats-, un pessicde moraduix i ho espolsam de formatge vell ratllat. Ho en-fornam -el forn ja estarà calent- uns 8 o 10 minutets a 170graus i servim.

NNoottaa:: El vermell no s’ha de quallar del tot, per tal de poder-hi mullar pa.

· Que l'ocupació de la via pública haurà detenir l'autorització dels veïns.· Que el Govern hagi recuperat la segona festade Nadal, el dia 26 de desembre, com a festiu

per a 2013.· Que Menorca sigui la seu mundial de desenvolupa-ment sostenible.· Que l'inici de curs s'hagi registrat sense incidents iamb total normalitat malgrat les retallades.· Que l'Ajuntament hagi demanat la gestió directa deles terrasses de Baixamar.· El rebuig a l'increment dels sous del Govern balearper part del plenari de l'Ajuntament de Ciutadella.· Que la Fundació Hesperia estigui arranjant l'interiorde la Farmàcia Llabres. Potser el primer pas per a laseva reobertura com a museu?

31

· Els incendis provocats arreu de l'illa enles darreres setmanes.· Que Ciutadella es queda sense la ruta amb elport de Barcelona fins al mes d'octubre, cosa

que perjudicarà l'ocupació turística de setembre.· Que un any més CAEB ens deixi fora en la difussióde la Mostra de Cuina Menorquina. Es veu que per lapatronal les revistes locals, que informen en la nostrallengua i amb capital menorquí al 100% no existim.· Que les ajudes per a la reutilització de llibres detext escolar hagin davallat un 80%.· Que només 13 de cada 100 empreses va poder mi-llorar les xifres del mes d'agost respecte a l'any pas-sat.

Dites i refranys...- En temps de rem, no hi ha parents.

PARENÒSTIC DEL MESDE SETEMBRE DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,12 i es va pondre a les 20,15 h.Dia 30 el sol sortirà a les 07,40 i es pondrà a les 19,28 h.

LES LLUNES DE SETEMBRE

Dia 8 lluna minvant en Bessons.Dia 16 lluna nova en Verge.Dia 22 lluna creixent en Capricorn.Dia 30 lluna plena en Àries.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSS’inicia la verema amb la recollida del raïm, que es capola i

se’n treu el most, que esposa dins els cups. També se seleccionael raïm que servirà per fer panses.

És bon moment per a començar a engreixar el porc de lesporquejades.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...

• Que la Guardia Civil continua investigant l’autoria dels incen-dis provocats que ha patit Menorca aquests darrers dies. • Que ha muntat dispositius de vigilància als accessos de lesprincipals zones boscoses de l’illa.• Que en el camí de Son Triay i Son Bernadí actua un grup degamberros que destroça els miralls col·locats a les travessiesdels camins. Els vesins ho han denunciat ja a l’Ajuntament.• Que el Govern Balear ha decidit mantenir la titularitat públicad’IB3 i el compromís de destinar-hi 30 milions d’euros anuals:18 per a produccions pròpies, 6 per als serveis informatius i 6més per a pagar el personal propi de l’ens públic. • Que els polítics Jaume Font (ex-PP) i Josep Melià (ex-UM),ajunten pasterada i creen un partit de centre regionalista balear.

Ens demanam...

• Arribarem a conèixer l’identitat del piròman que crema Me-norca? Ens diran qui és, per a qui treballa o treballava i perquin motiu pren foc als boscos de l’illa?• Tindrà èxit l’iniciativa d’Antoni Juaneda d’introduir canvis a lallei de costes perquè es puguin celebrar events a les platges i uti-litzar les casetes de vorera?• Es pot acceptar que els funcionaris que han estat polítics co-brin uns 1.000 euros més mensuals (14 pagues) quan tornen alseu lloc de feina funcionarial?• Fins quan haurem de patir els ciutadellencs les conseqüènciesde qualsevol incident que obligui a tancar la carretera generalentre Ciutadella i Ferreries?• Serà d’aquesta que el Consell Insular condicioni una via alter-nativa a la carretera general que eviti l’aïllament total de Ciuta-della?

Divendres dia 21, Mateu apòstol.Dissabte dia 22, Florenci, Vidal.Diumenge dia 23, Tecla.Dilluns dia 24, Mercè, Gerard.Dimarts dia 25, Cleofàs.Dimecres dia 26, Cosme, Damià.Dijous dia 27, Vicent de Paül.

SALA 1 LAS AVENTURAS DE TADEO JONES 2D

DURADA: 85 min DIRECTOR: ENRIQUE GATOAPTA

A causa d'una confusió, Tadeo, un paleta so-miador, serà pres per un famós arqueòleg ienviat a una expedició a Perú. Amb l'ajudadel seu fidel gos Jeff, una intrèpida profes-sora, un lloro i un buscavides, intentaransalvar la mítica ciutat perduda dels inquesd'una malvada corporació de caçatresors.

DEL DIVENDRES 21 AL DILLUNS 24

CADA DIAA LES 17’30

SALA 2 BRAVE 2D

SALA 2 ELLAS

DURADA: 100 min DIRECTOR: MARK ANDREWSAPTA

DURADA: 96 min DIRECTOR: MALGORZATA SZUMOWSKA

16 ANYS

Brave (Indomable)" explica la història de Me-rida, una impulsiva i hàbil arquera filla delRei Fergus i de la Reina Elinor. Disposada atraçar el seu propi destí en la vida, Meridadecideix trencar amb un antic costum sa-grada per als senyors de la terra: El gegantíLord MacGuffin, el malhumorat Lord Macin-tosh i el rondinaire Lord Dingwall.

Anne és una periodista parisenca que un dia decideix investi-gar la prostitució estudiantil. S'entrevista amb Alicia i Charlotte,dos joves que la submergeixen en la seva vida quotidiana i elseu món de prostitució. Amb el pas del temps Anne descobreixque, tot i la vida que porten, prossegueixen amb els seus estu-dis, paguen les factures i conviuen amb els que les envolten.

DEL DIVENDRES 21 AL DILLUNS 24

CADA DIAA LES 17’45

DEL DIVENDRES 21AL DILLUNS 24

A LES 21’45

DIMARTS 25 A LES 18’15

DIMECRES 26 I DIJOUS 27A LES 20’15

SALA 2 STEP UP REVOLUTION

DURADA: 99 min DIRECTOR: SCOTT SPEERAPTA

Sean (Ryan Guzmán) i Eddy (Misha Gabriel)són amics de la infantesa i treballen al ul-trapijo Dimont Hotel de Miami Beach, pro-pietat d'un promotor despietat anomenat BillAnderson (Peter Gallagher). En les seveshores lliures, són els líders d'una colla d'out-siders anomenat "La Penya", un grup de ba-llarins, músics i artistes d'avantguarda quefan vibrar a la ciutat.

DEL DIVENDRES 21 AL DILLUNS 24A LES 19’45

DIMARTS 25 A LES 20’15DIMECRES 26 DIJOUS 27 A LES 18’15

SALA 1 TOTAL RECALL

DURADA: 118 min DIRECTOR: LEN WISEMAN7 ANYS

En aquesta nova versió de "Desafiamenttotal", Douglas Quaid va a l'empresa Rekallper a un viatge mental amb el qual poderescapar durant uns instants de la sevafrustrant vida, el record real d'una vidacom a espia pot ser exactament el que ne-cessita. Quan el procediment a què és sot-mès fracassa, Quaid es converteix enl'home més buscat. Obligat a fugir de la po-licia-controlada pel canceller Cohaagen-Quaid no pot confiar en ningú.

DEL DIVENDRES 21 AL DILLUNS 24 A LES 19’30 i 22’00

DIMARTS 25 DIMECRES 26 DIJOUS 27A LES 18’00 i 20’30