Ciutadella de Menorca, 11 de maig de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.522

Què feim amb l’antigaestació marítima?

Marga Prim Cursach:“Recuperar una peça deroba, és recuperar part

d’una vida”

“Als joves els costa apuntar-se a fer activitats, però quanhi son, s’ho passen molt bé”

Guillem López Casasnovas:“L’únic que pot salvar la

situació és davallar els sousals funcionaris”

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 11 MARCH Plaça Jaume II, 5Dissabte dia 12 CAVALLER Plaça de la CatedralDiumenge dia 13 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDilluns dia 14 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimarts dia 15 OLEO Federico Pareja, 54Dimecres dia 16 MOLL Eivissa, 50Dijous dia 17 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Divendres dia 18 CASTANY Tres Alqueries, 3

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.522. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 7 DE MAIGSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*09:0509:3509:50*10:3011:3012:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*15:0015:3016:3017:3018:30*19:3020:3021:3022:30*

07:001

08:001

08:50 09:3510:1011:40*

12:3013:1515:15*

16:0018:0019:00*

20:0021:00*1

22:301

07:0008:0009:0009:3010:0010:3011:0012:0012:3013:0013:3014:0014:3015:00

15:3016:0016:30*

17:0017:30*

18:0018:3019:0019:30*

20:3021:00*

21:3022:30

3

L’austeritat deCarlos Delgado

En Guillem López ens confirma el que ja sabíem: vivimuna crisi econòmica de grans proporcions i de final incert. Lesadministracions públiques han de prioritzar la retallada de des-peses per a fer minvar l’insostenible deute acumulat. Els ciuta-dans ens hem d’estrènyer el cinturó perquè, diuen, és la únicamanera de superar la situació. Tots callam i sotjam, tot sigui enbenefici de la solució final.

Però els ànims s’encenen sense remei quan els qui manipulen les ti-sores, els mateixos mans foradades que ens han portat allà on ara som,prenen decisions totalment contràries a l’esperit d’esforç i sacrifici queens obliguen a seguir a tots.

Aquests dies hem sabut que la conselleria balear de Turisme i Esportsque dirigeix i gestiona Carlos Delgado, s’ha gastat 130.000 euros en elpatrocini de dos programes de ràdio que s’han fet en directe, per partd’una cadena “amiga”, des de Menorca. Mai, ni en els moments mésmalgastadors de Jaume Matas, una conselleria del Govern Balear haviaaportat tant a la “promoció” de Menorca a través d’uns programes deràdio.

En un context de crisi profunda en el sector de la comunicació,amb els diaris menorquins afectats per regulacions de plantilles quasiconstants, amb les emissores de ràdio sota mínims i els mitjans locals apunt de morir d’inanició, el Govern Balear que ha eliminat qualsevoltipus de suport econòmic a qualsevol mitjà de comunicació, aquest ma-teix Govern Balear, decideix “invertir” 130.000 euros en una sola cadenaradiofònica amb l’excusa de la promoció turística.

No és ni just, ni necessari, ni convenient, tampoc. Decisions com aquesta, no fan més que deteriorar la imatge del se-

nyor Delgado en particular i la del govern Bauzá en general. No es potpredicar austeritat i actuar com un milionari. Si no hiposen remei prest, arribarà el dia en que el PP ho lamen-tarà.

S E T M A N A R I

Es recupera el sistema dunard’Alfurí i la platja del Pilar

L’annex de la polèmica

Club Nàutic CiutadellaTrofeu Sebastià Gordi 2012

editorial

4

TEXT: Pere Bagur FOTOS: GPCIM

Es recupera el sistema dunar d’Alfurí ila platja del Pilar

La zona del Pilar acull un dels sis-temes dunars més extensos i im-portants de l’illa, d’un valor

paisatgístic i cultural extraordinari. En ellahi trobam una elevada diversitat florística iconstitueix un dels santuaris preferits per ala flora endèmica de Menorca. Aquest sis-tema dunar semifòssil, que s’exten des dela platja del Pilar fins a alguns quilòmetresterra endins, acull un alzinar centenari, l’al-zinar d’Alfurí, que s’obra en arribar al lito-

ral, donant pas a comunitats vegetals adap-tades a ambients més inestables i influïtsper la tramuntana i la saladura que arribade la mar.

Restauració L’elevada i freqüent presència humana

a la zona en els darrers anys, ha provocatl’obertura de senderes innecessàries a lesdunes, generant processos erosius queamenacen els valors naturals i la coberta

”“ Es crearà un iti-

nerari botànic inter-pretatiu per acostarels valors naturals del’espai al visitant

L’Agència Menorca Reserva de la Biosfera ha posat en marxa actuacions de restauració d’aquesta zonaen el marc del projecte europeu Life + Reneix “Restauració d’hàbitats d’espècies prioritàries a l’illa deMenorca”.

5

als visitants.Segons el conseller

d’Economia, Media Am-bient i Caça, presidenttambé d l’Agència MenorcaReserva de la Biosfera, Fer-nando Villalonga, aquestprojecte forma part de l’ob-jectiu general del seu depar-tament d’anar recuperantzones degradades de l’illa.

El projecte Life+Reneixcompta amb el suport de laDemarcació de Costes de les Illes Balearsi de l’Organisme Autònom de Parcs Na-cionals, organisme propietari de la fincad’Alfurí, objecte del projecte de recupera-ció dunar.

a reconduir els visitants, fer desaparèixercamins innecessaris, permetre la recupe-ració de les zones més erosionades i la re-generació de la vegetació. Aquestes feinesles està realitzant una empresa local deconstrucció de paret seca amb el suport depersonal del projecte del Consell Insular deMenorca. Més endavant, es crearà a la zonaun itinerari botànic interpretatiu per a in-formar sobre els valors naturals de l’espai

actualitatvegetal de la zona. Això ha convençut al’Agència Menorca Reserva de la Bio-sfera del Consell Insular de que era urgentintervenir-hi, i ha posat en marxa actua-cions de restauració de la zona, aprofitantel projecte europeu Life+Reneix “Restau-ració d’hàbitats d’espècies prioritàries al’illa de Menorca”.

Delimitació de caminsAquests dies s’està treballant al Pilar

en l’establiment d’un traçat alternatiu delCamí de Cavalls que arriba a la platja, pertal de limitar el seu impacte sobre el sis-tema dunar. Així, s’ha habilitat un tramd’accés amb un empedrat tradicionalconstruït amb pedreny de la zona. S’hanestablert també tancaments temporals desenderes amb pilons de fusta i corda, per

”“Alfurí acull un al-

zinar centenari, ambuna alzina protegidade més de 400 anysde vida

6

Ports IB, així com a cercar alternatives per alseu manteniment. El debat està servit.

InversióLa terminal portuària de Ciutadella es va

construir en 2004 i va estar operativa fins afa un any. La compra de l'edifici i la cons-trucció de l'estació marítima, en dues fases,van representar una inversió de 4,45 milionsd'euros. Això significa que el cost del serveiha estat d'uns 1.700 euros diaris. Quan es vaprojectar el dic de Son Blanc, però, ningú no

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

Què feim amb l’antiga estaciómarítima?

L’ús de l’antiga estació marítimade Ciutadella és un dels debatsque resten oberts al municipi,

després que l’edifici hagi quedat en desúsarran de l’entrada en servei del nou port ex-terior de Son Blanc. Per aquest motiu, i so-bretot després que s’hagin posat sobre lataula en els últims mesos diferents possibi-litats, com la de fer-hi l’Escola de Música oun nou centre de salut, el Grup MunicipalSocialista ha dut al ple aquest dijous unaproposta d’acord per tal d’instar a l’equip degovern a complir els acords assolits pel ple-nari dia 27 de gener de 2011 en relació al’antiga terminal i a obrir un debat públicsobre el seu futur ús. El PSOE es refereix,d’aquesta manera, a la moció presentada acomençament de l’any passat pel grup mu-nicipal del PP on es reclamava un debateentre totes les forces polítiques sobre lespossibilitats de l’immoble com a equipa-ment públic de la ciutat. Alhora, es manifes-tava la necessitat de plantejar diferentspropostes, tant dels mateixos partits polítics

com de les associacions i entitats de la ciu-tat.

Els socialistes recorden, a més, que en elseu programa electoral per a les passadeseleccions municipals, el PP proposava con-sensuar “entre tots i el Govern balear l’ús del’antiga terminal portuària, el seu continguti la seva finalitat”.

Concurs públicLa proposta d’acord del PSOE guanya

actualitat arran de l’anunci de Ports de lesIlles balears que té previst convocar un con-curs públic perquè comerços i empresesd’hoteleria s’hi puguin ubicar. L’organismeautonòmic ha ofert, a més, a l’equip de go-vern municipal la titularitat de l’edifici iaquest ha respost negativament, atès quel’Ajuntament, en l’actual situació de crisi irecessió econòmica, no es pot fer càrrec delcost de mantenir l’immoble i de les despesescorrents que podria representar. Els socialis-tes, tot just per això, insten, al PP a valorarl’oferta de la cessió de titularitat feta des de ”

“ L’ús de l’antigaestació marítima deCiutadella és un delsdebats que restenoberts al municipi

El PSOE vol que l’equip de govern del PP obri un espai de debat sobre el futur ús de l’antiga terminalportuària. Ports de les Illes Balears ha manifestat la seva voluntat de convocar un concurs públic perquècomerços i empreses d’hoteleria s’hi puguin ubicar. Ha ofert la titularitat de l’edifici al govern munici-pal, però el PP ha rebutjat aquesta possibilitat.

7

sanitari a la zona beneficiaria a un ampli sec-tor de la població que resideix a Cala en Bla-nes, i també als voltants de Dalt Sa Quintana,Dalt Es Penyals, el col·legi públic Pintor Tor-rent i la zona de Sa Farola.

L’Ib-Salut també va demanar, per partseva, a Ports IB la cessió d’un espai de l'an-tiga terminal per resituar-hi la base del serveid'emergències del 061 i estalviar-se el llo-guer de l'antiga consulta de la Clínica Me-norca, al carrer Màrius Verdaguer de laciutat.

Seguretat SocialDes que va entrar en funcionament el

nou port exterior de Son Blanc, les idees d’a-profitar l’edifici han estat nombroses, peròcap no s’ha arribat, a dia d’avui, a concretar.Així, l’exregidor de Serveis Socials, LorenColl, anunciava fa tot just uns mesos la in-tenció de l’equip de govern de demanar alGovern Central la reobertura de l’oficina dela Seguretat Social, un servei que es va reti-rar el 31 de juliol de 2007, després d’haver-se prestat durant un quart de segle. Coll vafer pública la seva aposta per la terminal por-tuària.

capdavant, ha vingut reivindicant des del'any 2007 un segon centre de salut en el mu-nicipi que alleugi la càrrega que suporta ac-tualment el del Canal Salat.

El llavors gerent de l’Àrea de Salut deMenorca, Antoni Gómez, va defensar ober-tamentla possibilitat d’aprofitar edificis exis-tents, en comptes de construir-ne de nous,com ja es va fer a Maó quan el Govern varebutjar el projecte de crear un centre desalut al costat de la Via de Ronda i es vaoptar per habilitar l’annex de l’antic Hospi-tal Verge del Toro. Des de l’Associació deVesins Sa Colàrsega també es va donar su-port a la idea de reconvertir l’estació marí-tima del port vell en un centre de salut. Elcol·lectiu veïnal defensava que, per la sevaproximitat, la creació d’aquest segon centre

actualitat

es va preocupar de debò de donar-li un ús ala terminal. Un oblit gairebé sistemàtic entots els trasllats de serveis públics que pro-dueix fets tan incomprensibles com que unamagnífica sala d'actes no hagi estat gairebéutilitzada en aquests set anys d'activitat.

Centre comercialLa idea de Ports de convertir l’antiga ter-

minal portuària de Ciutadella en un centred’oci i comercial no és gens menyspreable,una volta les idees d’aprofitar l’edifici coma seu de la nova Escola de Música o d’unsegon centre de salut semblen ‘mortes’,entre d’altres causes, per manca del finan-çament necessari.

Estudi de viabilitat La idea de convertir l’estació marítima

en un segon centre de salut va ser llençada alfinal del mandat anterior per la llavors bat-lessa, Pilar Carbonero. La Conselleria deSalut del Govern va recollir el guany i vaanunciar que faria un estudi de viabilitat.

L'estudi de viabilitat iniciat pel Governhavia de tractar de destriar si l'edifici, de1.400 metres quadrats, reuneix les condi-cions per albergar els equipaments necessa-ris per a un centre d'atenció primària.

Cal recordar, en aquest sentit, que el ma-teix PSOE de Ciutadella, amb l'alcaldessa al

”

“ L’Ib-Salut tambéva demanar a Ports IBla cessió d’un espai del'antiga terminal perresituar-hi la base delservei d'emergènciesdel 061

8

i que la co-missió polí-tica hatreballat ambel redactat de la Ordenançade Sant Joan, “hem trobat afaltar molta més participa-ció del nostre poble. I aixího plantejavem a l'aprova-ció inicial d'aquesta orde-nança al plenari del passatmes de març”.

Els socialistes remar-quen caldria continuar fentfeina des del consens ambla creació de la comissió devoluntariat i participacióciutadana amb l'objectiu deprotegir i vetllar pel bon

desenvolupament de la festa, tal com feiafa anys els Amics de Sant Joan. A mésd'incloure en aquesta comissió, altrescol·lectius que s'han donat a conèixermitjançant les xarxes socials, com tambées mostre partidaris d’'impulsar campa-nyes d'informació ciutadana i programesescolars en relació al sentit i la finalitatque tenen les nostres festes o implicar,encara més, els mitjans de comunicacióper continuar mantinguent, en les sevesinformacions, les arrels de la festa, l'à-nima de ls nostres festes.

La seguretat ciutadana mitjançant lal'aplicació de plans específics de col·la-boració i coordinació, per tal de prevenirles situacions dels anys pastas, tambéestan en les intencions dels socialistesaixí com l'aspecte sanitari i higènic, jaque cal fer feina per un projecte que s'a-justi a les necessitats de les persones quevenen a gaudir de les nostres festes.

TEXT I FOTO: Bep Al·lès

Aprovada la nova ordenançade Sant Joan

El Ple de l’Ajuntament de Ciu-tadella havia d’aprovar ahirvespre i per urgència amb els

vots de PP i UPCM i l’abstenció delPSOE la nova ordenança de Sant Joan irebutjar les peticions fetes des delcol·lectiu de bars que havien sol·licitat laseva entrada en vigor a partir de l’anyque ve.

Des de l’equip de govern es consideraque els partits polítics han donat tempssuficient per a fer aportacions per partdels col·lectius al text final, de la mateixamanera que s’han escoltat als sectorsafectats per la nova normativa.

Entre les principals novetats hi ha l’o-bligació d’abonament d’una fiança de1.500 euros pels establiments que vul-guin instal·lar una barra exterior, quetambé es veura reduïda en les seves di-mensions respecte a altres anys, no po-guent excedir de tres metres de llargària.Els bars que tenguin barra exterior tam-poc podran tenir música i les begudess’hauran de servir en gots de cartró, pro-hibint els gots de plàstic els dies 23 i 24de juny, que si bé podran ser emprats en-

guany el dia dels festers i el dissabte i di-umenge des Be.

Un dels punts que més ha molestat alcol·lectiu de bars és la prohibició deventa de begudes en recipients superiorsal mig litre, cosa que impedirà vendre bò-tils de gin amb llimonada de litre i dos li-tres con es venia fent als darrers anys,com també s’ha prohibit fer menjars alcarrer tipus barbacoa. Els afectats asse-guren que es veuen totalment discrimi-nats amb aquest punt de la normativa, pelfet que als supermercats també es vénenbòtils preparats de gin amb llimonada obé litrones de cervessa o inclús bòtils delitre i mig d’aigua mineral, que ells nopodran vendre. Pel que fa als menjars, noentenen com els firaires que no passeninspecció de Sanitat a Ciutadella ho po-dran fer, venda de menjars i cócs calents,i els establiments de Ciutadella, que com-pren el pa i el companatge a carnissers iproductors de l’illa no els hi deixen fer.

PSOEEl PSOE de Ciutadella ha emès un

comunicat de premsa on assegura que tot

local

EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,

S'OFEREIX PER CUIDARFIETS/ES ES CAPVES-PRES DE DILLUNSA DIVENDRES.MÓNICA

TELÈFON 636840443971482917

S’obra una oficina a Ciutadella per a atendre tràmits relacionatsamb armes i explosius.

A partir del dijous, 17 de maig, el quarter de la Guardia Civil de Ciutadella acollirà una oficinaoberta al públic que permetrà realitzar tràmits administratius relacionats amb armes i explosius.Així, a partir d’ara es podrà passar revista d’armes, renovar llicències, etc… sense que l’interes-sant s’hagi de desplaçar a Maó. En canvi, sí que será necessari el desplaçament en el cas dels di-pòsits d’armes i per a l’expedició de guies de partinença o de circulació.

L’oficina de Ciutadella romandrà oberta als ciutadans el tercer dijous de cada mes, de 9 a 13hores.

Detinguts in fraganti mentre robaven un comerç del Camí de Maóde Ciutadella.

Agents de la Policia Nacional han detingut dos individus quan acabaven de forçar un establi-ment del Camí de Maó. Un dels dos es trobava ja a l’interior del local mentre el segon, una dona,vigilava l’exterior. L’home J.N.G., de 38 anys, és un vell conegut de les forces policials de Ciuta-della. Li consten 44 detencions, la majoria per delictes contra el patrimoni. A la seva parella sen-timental, P.M.D.L.P., també de 38 anys, li consten 5 detencions. A partir d’aquesta darrera detenció,les investigacions policials acusen a J.N.G. d’un total de 9 robatoris amb força en establiments co-mercials, 1 robatori a l’interior d’un vehicle, danys diversos i furts. En total, 20 infraccions penals.El jutje d’instrucció ha decretat l’ingrés a la presó de l’home i ha deixat en llibertat a la seva pa-rella.

El poeta Antoni Vidal Ferrando presenta les seves dues darreresobres en el Cercle Artístic.

Antoni Vidal Ferrando, un dels màxims exponents de la poesía catalana actual, presenta aquestdivendres 11 de maig, els seus dos darrers llibres publicats, Amor i laberints (2011), una obra quees mou entre el memorialisme i la prosa poética, i el poemari Gebre als vidres (2012). En les duespublicacions hi trobam l’emprempta dels anys que el poeta ha passat a Menorca.

L’acte, presentat pel professor Joan F. López Casasnovas, membre de la Secció d’Estudis del’entitat, es planteja en forma de col.loqui amb la intenció que l’autor pugui explicar-se sobre elsseus llibres, la literatura i la cultura del país en general, a partir de les preguntes del públic assis-tent. L’acte, que comença a les 20 hores, finalitzarà amb la lectura d’uns quants poemes que ell ma-teix ha seleccionat.

Baleària llança una oferta per viatjar a Barcelona per 30,50 eurosanada i tornada

La naviliera ha llançat una oferta per als residents que vulguin viatjar a Barcelona en ferri perun preu de 30,50 euros anada i tornada i de 91,50 euros si el passatger es trasllada amb el seu ve-hicle. Aquest preu, que és vàlid fins al pròxim 15 de juny, és per viatjar en acomodació Lobby bar(cafeteria i zones comunes) i ja inclou el descompte de resident i els càrrecs d'emissió.

Baleària ofereix quatre connexions setmanals entre Ciutadella i Barcelona, els dilluns, dimecresi divendres en ferri + amb sortides a les 13.00h. i arribada a les 22.00h. i els diumenges a les 07.30hamb arribada a les 14.30h. Les sortides des de Barcelona són els dimarts, dijous i diumenges a lamitjanit i els divendres a les 18.00h.

Actualment la naviliera ofereix més de 9.000 places entre Menorca i Barcelona amb els serveisdel ferri Martín i Soler i del Daniya. Cal recordar que a partir del pròxim 15 de juny es reprendràla connexió en alta velocitat entre Menorca i Barcelona amb el vaixell Jaume I.

El "Mónica Sardà Quartet" al Casino 17 de GenerAvui divendres a partir de les 21 h al Teatre del Casino 17 de Gener, es realitzarà un viatge

molt especial, un viatge musical pels millors moments de la bossa-nova i el jazz.Mónica Sardà Quartet és una formació basada i inspirada en el jazz i la música brasilera està

format per Mónica Sardà (veu), Pere Arguimbau (guitarra), Lluis Gener (contrabaix) i Terri Cox(bateria), agafà forma a la primavera del 2011 a Menorca quan els components se n’adonen que elsquatre estaven buscant com a forma d’expressió el jazz i els ritmes i sons brasilers.

breus local

9

10

El prestigiós economista ciuta-dellenc, catedràtic d’Econo-mia de la Pompeu Fabra i

conseller del Banc d’Espanya asegura, enuna entrevista publicada al Diario de Ma-llorca, que ni Espanya, ni les Balears,están en condicions d’acomplir les exi-gències de la Unió Europea sobre el con-trol de la despesa pública . Només ambmesures més dràstiques i doloroses, commés formes de copagament sanitari o una

baixada dels salaris públics, podrem sor-tir d’aquest pou sense fons, afirma Gui-llem López. Des del seu càrrec al Bancd’Espanya, avisa: perilla el sistema auto-nòmic, és posible una intervenció de lacomunitat autónoma de Balears i, fins itot, l’euro està realment amenaçat.

- Els rumors d’intervenció d’Espa-nya són realment certs o no són mésque pressions per a que el Governacompleixi amb el que se li exigeix?

- La paraula intervenció és un eufe-misme, perquè quan hi ha un dictamentan clar per a que el que s’imposa es faci,i t’ho diuen cada cap de setmana, no l’òr-gan col·legiat de l’UE, sinó qui pot esserel teu prestamista, la paraula intervencióperd contingut. I a Espanya no la inter-vindran, en tot cas serà Espanya que de-mani ser intervinguda. No s’aixecarà undia Merkel i dirà: “Als mans foradadesdel sud hi ha que controlar-los” Serà elpròpi Govern nostre el que s’adonarà dela dificultat de fer les seves feines i deque no té doblers per a pagar nòmines: ésllavonces quan demanes que t’ajudin i elque et deixa doblers et diu: “Sí, però acanvi de…”

- Quines serien les conseqüènciesd’una intervenció?

- Indesitjades. És la pèrdua de l’auto-nomia en la resolució dels problemes. Ion vaig dir blanc, et toca dir negre: onvaig dir que als funcionaris no els hi re-tallaria el sou, te diran que toca fer un20% de retallada, o davallar les pen-sions… I potser estam discutint un copa-gament d’un euro per recepta i te diuenque has de fer com Portugal, un copaga-ment de 30 euros per urgències. Una in-

TEXT: D.M. FOTOS: El Iris

Guillem López Casasnovas: “L’únic quepot salvar la situació és davallar els sousals funcionaris”

sions de l’anterior Go-vern central?

- Les xifres de Balearssón especialment sorpre-nents i el reajustament quehauran de fer és de cavall.Però posat a intervenir co-munitats, si el Govern volser exemplaritzant, és a dir,amb els seus (PP) abans deles Balears hi ha Valencia iMúrcia. Després d’aquestesdues, Castella La Manxa téun acompliment de dèficitimpossible: hauria de davallar del 6,5%al 1,5%. A Balears tenim un deute que esigual ja a la despesa total; tenim unes des-peses financeres que entre amortitzacions(540 milions) i pagament d’interessos(220 milions) representen el 20% dels in-gressos corrents. Açò un any, bé, és pas-

11

economiatervenció és una substitució de sobirania

de conseqüències molt dures.- Què suposaria per a les autono-

mies un escenari com aquest, tenint encompte que des de l’estranger carre-guen contra el que es creu un desgavellautonòmic?

- Són plànols diferents, perquè la Lleid’Estabilitat Pressupostària ja contemplala intervenció de les autonomies per partdel Govern. Però amb açò el Govern estàequivocat: ha culpat a les autonomiesdels desviaments de dèficit com si no fosl’Estat el que ha posat en evidencia laseva capacitat d’escometre la consolida-ció fiscal i pot haver propiciat l’elevacióde les primes de risc. És una debilitat delGovern, que s’intenta corregir ara en de-triment de les autonomies amb la reformaexpress de la Constitució primer i, des-prés, amb la Llei d’Estabilitat.

- Idò sembla que anam pel camí dela intervenció perquè tot apunta queamb els actuals pressuposts no acom-plirem amb el dèficit exigit?

- Les veus que ens arriben del FMIdiuen que l’austeritat s’ha de graduar enel temps. Ens diuen que hem d’arribar al3% en 2013…, açò és increíble, impossi-

ble, segur que no hi arribam de cap ma-nera. Si un fa un anàlisi fred i observa lesprevisions de dèficit al 5,3%, es dónacompte de que aquestes depenen d’unapoc probable pujada d’ingressos del4,3%, d’un resultat de la Seguritat Socialquè, malgrat la que ens cau damunt, mi-llora, amb l’afegit de que es dóna per su-possat que aquests 10.000 milionsd’estalvi en sanitat i educació que el Go-vern li acaba d’endosar a les comunitatsautònomes s’acompleix fil per randa. Ique entren a més 2.500 milions de regu-larització fiscal (la famosa amnistia fis-cal). Per açò els que analitzen elscomptes dubten.

- Balears havia pressupostat uns in-gressos de l’Estat que no arribaran iaquesta caiguda ens deixa un forat de200 milions. Acabarem intervingutsper culpa d’una errada en les previ-

”“Balears pot ser in-

tervinguda, peròabans hi ha Múrcia ola Comunitat Valen-ciana

sable, però tres o quatre és insostenible, ino em preocupa tant la part financera,com el que se refereix a la pèrdua d’equi-tat intergeneracional que provoca. Açò detenir al davant una societat que obliga aque les generacions futures, abans de de-cidir què fer amb el que recapten, haurande separar una quarta part del seus recur-sos per a pagar dèficit passat. Un país quefa açò té el seu futur hipotecat.

- El panorama pinta molt malamentper a Balears amb una caiguda d’in-gressos de l’Estat de 190 milions o undèficit estructural de 350 milions (350milions que es gasten a l’any més delsque s’ingressen). Hi ha alguna mesuraque ens pugui salvar?

- Si analitzem els pressuposts de 2012i els comparem als de 2011 hi ha un de-sajustament de 900 milions d’euros, pertant hem de fer l’esforç de consolidar nimés ni manco que gairebé 900 milions,entre els 4.500 que gastam i els 3.600 quetenim a disposició. L’únic que pot salvarla situació, es digui el que es digui, és unanova retallada en el sou dels empleats pú-blics. I açò, de tot el que pot arribar a pas-sar, és el menys dolent, i ho dig jo, primerafectat per la mesura, però és millor re-duïr la despesa per la banda del cost delsimputs, que dels ouputs (les prestacions)i l’activitat assistencial. Açò sens dubteno serà inofensiu, afecta a la motivaciódel personal, i potser també a la produc-tivitat i toca esperar que el malestar delstreballadors no deteriori la qualitat delsserveis.

- Açò vol dir que sense tocar els sa-laris públics no ens en sortirem?

- Sense tocar els salaris dels treballa-dors públics és impossible acomplir ambl’ajustament que ens demanen.

- I mesures com el copagament far-macèutic?

- Dubto realment que amb el copaga-ment es recapti el que ens diuen. En el

centre que vaig fundar, el CRES (Centred’Investigació en Economia i Salut)diuen que es recaptarà la meitat del quediuen. Però que sigui difícil aconseguirels 10.000 milions, inclús impossible, nohauria de servir d’excusa per aturar laproposta. El que no faré serà generar porescènica per a que no es faci. Provem,avaluem, aprenguem, corregim… Hohem de fer.

- Hi ha qui diu que Balears és unade les comunitats que més aporta imenys reb. Creu vostè que l’Estat ensroba?

- La paraula robar no és l’adequada.En tot cas ens hem deixat robar. Si et dei-xes robar o no defenses els teus drets elproblema és teu. Els nostres polítics –hiha alguna excepció- defensen primer elsinteressos de partit als generals. Tot açòés legítim perquè la població els dóna su-port amb els seus vots, però en la distan-cia curta, quan han de defensar elsinteressos de Balears, les cames els hi fanfiga.

- Té sentit idò que una comunitatcom Balears, es vegi obligada a fer lesretallades més dures per culpa d’un fi-nançament insuficient i clarament perdavall de la seva aportació a l’Estat?

- Açò és així, però és un argument su-ficient per que facin valer millor els seusinteressos en la propera ocasió que hihagi per negociar. En l’anivellament fe-deral les comunitats que estan a dalt, lesriques, davallen la seva capacitat fiscal,però mai es queden per davall de la mit-jana, i els que estan per davall pugen,però no per quedar-se per davall de la

mitjana, entorn a un 90%. És a dir, unacomunitat com Balears que té un 124%,que recapta tant que aporta més de la mit-jana, que es quedi en el 98% no és capèxit.

- I així ens quedam… Ens retallenles inversions estatutàries, 400 milions.Per tant, quina legitimitat té un Go-vern a l’hora d’exigir esforços quan nopaga a les autonomies el que li marcala llei?

- No la té. Com pots demanar a unciutadà que acompleixi la llei si el minis-tre de torn diu que se la salta. “Ja se elque diu la llei, però no puc pagar”. Si açòho generalitzam als ciutadans podremdir: “Sé que tenc que pagar impostos,però ara no em ve bé”.

- Com s’explica que Balears sigui lasegona economia en creixement i onmés ha crescut el sector serveis i en lapassada temporada turística sols esvan crear uns 700 llocs de feina?

- Hi ha massa economia submergida.Açò és un símptoma amb el que no serémolt dràstic. El frau que em preocupavaen el seu moment era el generat per po-ques transaccions que defraudaven molt.Ara el que tenim és una situació en laqual la població molt fràgil sobreviu i nos’ha romput la cohesió social. Si ara llui-tes contra el frau fiscal seria socialmentregressiu perquè afectaries a un tipus degent que se la juga per arribar a final demes, que necessita doblers per a seguirendavant.

12

economia”

“Estam hipotecanta les generacionsfutures amb el dèficitinsostenible quetenim

El Govern presenta una esmena a la Reforma Laboral sobre els fixes discontinusEl Govern de les Illes Balears, mitjançant la seva vicepresidència econòmica, presentarà una esmena a la reforma

laboral que es tramita al Congrés dels Diputats per tal que es bonifiquin les quotes empresarials a la Seguretat Socialdels fixes discontinus, amb la finalitat d'allargar la temporada turística durant els mesos de març a novembre. Aguiló con-fia que aquesta mesura contundent per a la reactivació econòmica sigui aprovada pel Govern central.

El procés d'admissió als colegis arranca dillunsEl dilluns 14 de maig s'iniciarà el procés d'admissió per al primer i segon cicle d'Educació Infantil, Primària i ESO, se-

gons va publicar dissabte el BOIB. D'aquesta manera els pares i mares tenen fins dia 28 de maig pera presentar les sol·li-cituds. Serà el dia 8 de juny

quan es publiquin les llistes provisionals i fins el 12 es podran presentar les reclamacions que creguin oportunes pelfet que les llistes definitives estaran el dia 26.

Pel que fa a les sol·licituds per al procés d'adscripció de Primaria i ESO es va iniciar dilluns i finalitzarà dimecres. Coma novetat, els pares podran elegir per primera vegada la lliure elecció de la llengua de primera ensenyança per al propercurs.

El conseller balear d’Educació explica les reformes educatives a Menorca.Rafel Bosch, conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, explica les reformes que s’estan introduint en el sis-

tema educatiu de la nostra comunitat en un acte per a afiliants i simpatitzants del Partit Popular de Menorca, que es cele-bra aquest divendres, 11 de maig, a l’Hotel Capri de Maó, a partir de les 20 hores.

Menorca Activa, a la fira turística Expovacaciones de BilbaoLes associacions de PIME Menorca vinculades més directament amn el turisme tornen a Bilbao per a participar en la fira

Expovacaciones, que es celebra a la capital basca del 10 al 13 de maig. Aquest certamen internacional, que enguany acom-pleix la 33 edició, es dirigeix preferentment al client final. La importancia que el Pais Basc te per al sector turístic de Menorcaqueda demostrada amb les dades aportades per AENA: uns 35.000 turistes procedents de l’aeroport de Bilbao es desplacencada any a Menorca per a passar uns diez d’esbarjo.

Menorca presenta quatre conferències a la cimera de la Terra que es celebrarà a Riode Janeiro.

Menorca participarà en la Cimera de la Terra Rio + 20, iniciativa de Nacions Unides per potenciar el desenvolupamentsostenible, mitjançant quatre conferències amb representació del programa MAB Espanya, de la Reserva de la Biosfera deLanzarote, del programa Empleaverde i del Comitè Científic del projecte LIFE + RENEIX.

El conseller d'Economia, Medi Ambient i Caça, Fernando Villalonga, ha explicat que l’objectiu d'aquestes activitats ésconcienciar la població sobre la importància de les reserves de la biosfera. Per la seva part, el membre del Consell Científicde la Reserva de la Biosfera de Menorca Sergi Marí ha explicat que aquestes quatre conferències són un resum dels pilars bà-sics de la sostenibilitat.

27 de maig, Festa del GOBDiumenge dia 27 de maig celebrarem la Festa del GOB. La trobada serà a partir de les 10:30 h al campament de Biniparratx

i està previst que finalitzi a mitjan capvespre.Hi haurà activitats diverses com ara una excursió per descobrir les plantes dels voltants; la paradeta amb materials infor-

matius; jocs infantils: pintures, dibuixos, contes, disfresses...; un espai dedicat al racó del voluntariat; també hi dedicarem unaestona per al debat sobre el tema d'actualitat: la modificació del pla territorial insular...

Pel que fa al tema del dinar, la idea és que cadascú dugui alguna cosa de menjar i beure, per compartir entre tothom. ElGOB aportarà les postres, que estaran fetes per madones de finques amb acord de custòdia agrària.

A més, es repartiran nombres per a un sorteig d'unlot de carn per tal de promocionar la compra directa dela carn als pagesos. Aquesta carn garanteix un maneigresponsable i, a la vegada, implica un preu més asse-quible al consumidor i més just per al productor.

Per acabar la trobada, una mica de música i cant(tothom que vulgui pot dur instruments per acompa-nyar i cançoners).

S'ha previst un preu de 3 € per persona major de 12anys. Per tal de preveure quants serem, cal apuntar-seabans del dimecres 23 de maig. Ho podeu fer per telè-fon al 971350762, o a info@gobmenorca.com indicantel nom i un telèfon de contacte.

Apuntau-vos ja!13

breus insular

Bar de tapes, cafeteria,pizzeria Es Truc

Horari de 6.30 a 24.30de Dilluns a Diumenge

ReservasTelf: 971 48 79 25

C/ Pere cortes nº70 (Plaça L'Emporda)

14

Qui no ha obert el calaix d’unacòmoda i s’ha trobat anticsjocs de taula ( “manteleries” )

groguencs o amb taques de rovell? Qui norecorda calaixeres plenes de roba que en elseu moment fou blanca i ara s’ha ennegritdegut al pas dels anys i a l’estoig etern?...Avui hem anat a trobar a na Marga, unaciutadellenca que és la única menorquinaque pot fer renéixer – ella diu reviscolar-no només un color, sinó tota una històriacentenària.

- Avui justament fa 7 anys que vasobrir el teu comerç, la tintoreria Higien-sec, però açò de recuperar peces de robaantigues et deu venir de petita.

- Jo de petita anava a ca ses monges, ala Companyia de Maria, i record perfecta-ment com ens donaven classes de labors ijo les odiava. No hi havia manera quem’entrés res d’allò i feia perdre el seny ala “madre” Capella i la “madre” Martí quetenien molta paciència... vull dir que açòde cosir i brodar de petita no em deia res. Aca nostra, però, teníem peces de roba pre-cioses i jo veia aquella blancor i aquells de-talls fets a mà i m’agradaven. Avui en diaés mal de trobar peces tan ben conserva-des.

- Perquè?- Perquè la gent ho tira! La gent jove no

valora aquestes coses. Quan troben pecesde roba velles els hi fan nosa, i ho tiren totpensant que no les poden recuperar o queés un “trasto” més. I no tenen en compteque moltes vegades es tracta d’una verta-dera joia: peces fetes a mà, brodades ambfils molt prims i amb teixits naturals. Peròsobretot no pensen que allò va pertànyer asa mare, a s’àvia o a sa besàvia. No sabenque aquell vestit és amb el que va combre-gar sa mare o amb el que van batejar a son

pare. Aquests vestits formen part de la his-tòria de la teva família i tu te’n desfàssense pensar que els pots recuperar i, perexemple, batejar el teu fill amb el mateixvestit que van batejar a ton pare.

- Així puc deduir que qui et du ves-tits per recuperar és gent gran...

- Són persones que valoren el llegatque han rebut i majoritàriament gent gran,precisament per açò tenc por que es perditot el que he après i consider que aquestafeina hauria de ser reconeguda com a oficiartesà. Ara fa un any que vaig enviar totala documentació corresponent perquè fosreconegut com a ofici però des de la con-selleria encara no m’han contestat. – naMarga em mostra tot l’expedient que vaenviar. Una documentació ben precisa idetallada del que hauria de ser l’ofici.

- I com s’anomenaria aquest oficiartesà?

- Hi he pensat molt i he agafat el nomd’un curs que vaig fer a Barcelona fa 6anys i que defineix molt bé la feina: “Re-

cuperació i planxat de blancs”. Es necessi-ten eines concretes, materials específics,processos determinats que no tenen res aveure amb cap altre ofici relacionat amb eltèxtil.

- I ho has tingut bo de fer trobaraquests materials i eines?

- Per res!! Els materials són molt espe-cífics, pensa que els productes que es co-mercialitzen actualment són moltagressius, estan pensats per fibres artifi-cials modernes i jo faig feina amb llins,sedes i altres fibres naturals o animals. Elque funciona millor és l’escama de coco iel perborat i això ho vaig trobar fa uns anysa una parada del Mercat de la Boqueria aBarcelona. I les eines me les he fetes jo,m’he apanyat i amb l’ajuda del meu marithem fet allò que no trobava al mercat: es-tenalles, espàtules, punxons, canons, agu-lles... – em treu tota l’artilleria casolanamentre em recorda que al principi escal-

TEXT I FOTOS: Silve Pons

Marga Prim Cursach:“Recuperar una peça de roba, ésrecuperar part d’una vida”

ja està, sinó que necessi-tes els teus moments deconcentració i de calma.

La conversa és enriqui-dora: na Marga treu fotos deles seves feines on puc veurel’abans i el després de lespeces recuperades. És tal-ment una restauració, com sifos un quadre. Em parla delseu desig de que aquestafeina fos reconeguda comun ofici artesà perquè es po-drien fer seminaris i cursosper donar a conèixer les tècniques. Jo li dicque hi ha estudis sobre els tints naturals ex-trets de, per exemple, mol·luscs i ella m’ex-plica com per tenyir jocs de taula s’empreninfusions de te o fins i tot cafè...és una donaque parla amb passió del que fa, que valoracada puntada que dona amb l’agulla i cadapassada de planxa. Es posa les mans al ven-tre quan em parla del valor sentimental ihumà que poden tenir les peces de vestirantigues. Em diu el nom d’alguna casa no-biliària de Ciutadella que li du semprepeces antigues i que ella recupera. I al finalem treu un joc de taula del seu llegat per-sonal on hi veig uns diminuts tovallons dete que fan joc amb els de taula i veig bro-dats i puntes i ripunts i em ve al cap aque-lla “madre” Capella i aquelles labors. Eraun temps en que s’educava a les dones pera saber servir als marits, saber cuinar, sabermenar una casa i educar els fills. I l’únicque les distreia una mica era, precisament,asseure’s al voltant d’una taula i cosir i bro-dar, i compartir, i riure...i sentir-se dones enuna societat feta a mida dels homes.

15

gent nostra

fava les estenalles dins una torradora depa, i em mostra una foto que ho verifica.

- I abans que tu qui feia aquestafeina de recuperar la blancor i la tex-tura de les peces de roba?

- A Ciutadella a les cases nobiliàries hihavia les criades que hi dedicaven temps iesforç, però si una persona humil ho ne-cessitava havia d’anar a les monges deSanta Clara. Ja fa uns quants anys que vamorir la monja que ho feia i un dia vaig aanar veure a Sor Carme, l’abadessa, quevam anar a escola juntes i em va donarcolque consell. Ara elles no ho fan i m’en-via a la gent que ho necessita.

- Quant de temps hi dediques a cadapeça?

- Depèn del material, de l’estat de con-servació, de si la peça està molt elaboradao no, de si hi ha planxa o no, dels acabats...només per recuperar el color són necessà-ries 48 hores, després pots estar una set-mana o dues per enllestir la peça. Si s’hade cosir és més feina. És un treball moltdetallista, molt pausat...pensa que parlamde peces del segle XIX.

- Em pots explicar el procés de recu-peració i blanqueig d’una peça?

- 1. Primer s’ha de revisar l’estat realde la peça que, generalment, ha estat moltsd’anys estotjada.

2. Verifiquem el tipus de teixit perquè

no es tracta igual unaseda que un cotó.

3. Feim entre 1 i 5passades d’aigua tèbia(“aclarats”) fins que l’ai-gua surt ben transparent.

4. Omplim una ollad’aigua amb la quantitatprecisa depenent deltipus de teixit.

5. Hi afegim la peçade roba que ja hem ai-gualit amb l’escama decoco.

6. Ho bullim uns 10minuts.

7. Apagam el foc i hiafegim la mesura justade Perborat de Sodi re-menant de manera que elproducte no toqui laroba. Allò bull, com unaaspirina efervescent, iquan s’atura ho tapam

amb una tovallola blanca per evitar bossesd’aire.

8. Ho tapam i esperam 24 hores.9. Ensoldemà revisam la peça que ja

sol està blanca immaculada, si no fos així,repetirem l’operació.

Després ve el procés de planxar i posarmidó a les peces que és molt complicatperquè hi ha peces que no es planxen, d’al-tres que van calades, n’hi ha de boixets(“bolillos”) i puntes de coixí, n’hi ha ambfiligranes, hi ha randes, n’hi ha que vanencanonades i s’ha de fer la forma ambunes estenalles especials, etc. i, clar, no ésel mateix planxar una funda d’un coixí queun tapet de taula. Ah, i sempre s’han d’em-prar agulles d’acer in-oxidable perquè nooxidin la peça.

- Quina peça és lamés curiosa o la quet’ha duit més feina detotes les que has recu-perat?

- Un vestit de bate-jar de més de 100 anys,esteia molt malament, ia més de blanquejar-loi planxar-lo el vaighaver de cosir. La feinaem va durar prop d’unmes, perquè no és una cosa de posar-t’hi i

fem ràpel... sol ser bastant més divertitque una escola d’estiu”, comenta na Tita.

Què fem avui?L’altra gran branca de feina del Punt

Jove és el Casal de Joves. Dins aquestespai, es realitzen moltes de les activitatsorganitzades dins els programes de l’Àreade Joventut, “com el programa de corres-ponsal”, diu na Tita. “Es tracta de tenir unjove de cada centre educatiu que s’encar-rega de fer arribar als seus companys lesnovetats que tenim al Punt, i cada certtemps ens reunim per actualitzar-la i in-tercanviar impressions”. L’estrella de lesactivitats que es fan, però, son els tallers,que es desenvolupen principalment durant

16

grama 12 punt 13, un espai que els dis-sabtes capvespre durant l’hivern es dedicaa aquests al·lots, que troben al Casal deJoves una variada oferta d’oci dirigit. Al’estiu, també per aquests joves, es fa l’es-cola d’estiu dirigida als alumnes d’ESO.“Anem d’excursió, en kayak, a cavall,

TEXT: Pere Bagur FOTOS: Punt Jove

“Als joves els costa apuntar-se afer activitats, però quan hi son,s’ho passen molt bé”Des del 2003, l’àrea de joventut municipal s’encarrega de la gestió del Punt Jove, un espai d’informaciódirigit als que passen la barrera de la infantesa però encara no tenen edat de fer coses d’adults. Na TitaBosch, com a coordinadora, i na Carol Álvarez i en Julio De Souza com a monitors, son els que s’encar-reguen d’escoltar les demandes d’aquest col·lectiu, que a Ciutadella té molt per dir.

Informar escoltant

El Punt Jove, com el descriu laseva coordinadora, na Tita, ésprincipalment un punt d’infor-

mació. De tot tipus. “Tenim programesd’informació per qualsevol cosa, d’habi-tatge per compartir pis, de feina, d’estudisd’idiomes a l’estranger, de carnets...laidea és que qualsevol jove d’entre 12 i 30anys amb una demanda, pugui trobar aquíel que cerca”. Amb els anys, el volum i elcaire d’informació que ofereix el PuntJove s’ha anat ampliant, “gràcies al queens demanen els al·lots. Moltes vegadesmés que proposar temes nosaltres el quefem és escoltar les demandes que tenen inosaltres intentem posar-hi solució”.També en la manera d’oferir aquesta in-formació. “Des que vam obrir, les novestecnologies han crescut de manera moltràpida. Ara els joves neixen i creixen sa-bent emprar un ordinador i ens hem d’a-daptar a ells. Si ells empren facebook,nosaltres també”.

En quant a les principals qüestionsque fan arribar al Punt Jove, “el que mésdemanen és informació per anar a estu-diar a l’estranger, especialment idiomes.”Però les vertaderes demandes surten degrups d’edat molt concrets. “Vam detectarfa un parell d’anys que els joves de 12 a15 anys son els que tenen menys ofertad’oci. Hi havia un buit per aquests al·lotsque ja no volen anar amb els més petitsperò tampoc tenen edat per anar amb elsmés adults, perquè en general tenen inte-ressos diferents”. Així va néixer el pro-

”

“Ara els joves nei-xen i creixen sabentemprar un ordinador iens hem d’adaptar aells. Si ells empren fa-cebook, nosaltrestambé

davallada d’usuaris del centre.

Temes seriososA banda de l’oci, el Punt Jove és

també un centre d’acollida en temes quepreocupen alsjoves. El futur, jasigui en forma defeina o d’estudis, ésuna de les preocu-pacions de les quemés parlen els mo-nitors amb elsal·lots que s’atra-quen al centre. “Hiha necessitat de ci-cles formatius a l’i-lla”, diu na Tita.“Hi ha molts al·lotsque ens demanen

i n f o r m a c i ósobre cicles queno poden trobaraquí i veiem que hiha un gran nombreque tira cap aquestaforma d’educaciósuperior”.

En quant atemes de salut, lasexualitat és tambél’altra gran brancad’informació. “A vegades, espe-cialment les al·lotes, venen a con-tar-nos coses o demanar-nosinformació que no s’atreveixen afer-la arribar als seus pares”,

apunta na Carol, una de les monitores delcentre. “Tenen molta informació sobretemes sexuals, però la vergonya encara elspot a l’hora de parlar de les seves preocu-pacions”.

l’hivern. “Hem fet tallers de tot tipus. En-guany hem tingut cursos de cuina, tallersde dansa tribal, de màgia, de manuali-tats...son activitats que resulten atractivesi que es programen els divendres i dis-sabtes al fosquet, com alternativa a que-dar-se a casa tancat sense saber què fer”.Tot i així, na Tita assegura que “als jovesels costa apuntar-se a fer activitats, peròquan hi son, s’ho passen molt bé”.Aquesta sensació augmenta a l’estiu,quan “és molt complicat competir amb laplatja o les festes de poble”, a més d’una

17

report

Viernes dia 11 de mayo

CENA ESPECTACULOcon monólogo de EVA CABEZAS.

SOLO 25.00 EUROSIMPRESCINDIBLE

RESERVARInfórmese llamando al

971 48 14 14

”“ Hi ha necessitat

de cicles formatius al’illa

18

Obertcada dia

Més informació i reservade taules al971 387 895

TAPAS · BOCADILLOSMENÚS DIARIOS

MENÚS ESPECIALESSALA DE JUEGOS

TEL.: 971 38 26 97

BAR O.A.R.

tir-la en un vedat tancat, mantenint intactesd’aquesta manera les “excel·lents condicionsretributives i laborals” dels agents que hi fanfeina, amb la passivitat de l’equip de governi el vist-i-plau de Comissions Obreres, elsindicat amb el qual Unió des Poble de Ciu-tadella va mantenir importants discrepanciesdurant les reunions de la mesa negociadora.

La propostaLa proposta d’acord sobre el text de

l’annex de Policía Local que durà a ple la re-gidora delegada de Personal, Tico González–qui ha optat per no donar informació a lapremsa fins a poques hores abans del ple-nari- va aconseguir el suport de la majoriatant de la representació de l’administraciócom de la representació de les organitza-cions sindicals que es van seure a la mesanegociadora que es reuní el proppassat 27de gener.

Segons aquesta proposta, els membresde la policía local han de prestar servei demanera que es pugui garantir el funciona-ment del cos les 24 hores del dia els 365 diesde l’any. Per aconseguir això s’estableixentres torns diaris de matí, capvespre i nit. Elquadrant de servei realitzat per la direcciótècnica regirà la distribució del servei.

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

L’annex de la polèmica

El dimensionament i la renovacióde la Unitat Nocturna i el debatsobre de la implantació de la po-

licía de proximitat són al darrere de les de-savinences sorgides arran de l’aprovació del’annex de la Policía Local al Pacte del per-sonal funcionari, que, segons totes les pre-visions, veurà llum verd al ple d’aquestdijous amb el suport de PP i PSOE, i la pos-tura contrària de PSM i UPCM, de ben segur

el partit més beligerant amb la proposta.Un dels principals motius de discrepàn-

cia de l’annex es centra en la Unitat Noc-turna. UPCM creu que, amb l’organitzacióque es proposa, no es garanteix, com cal, lacobertura del servei, especialment durantl’estiu, per mor de la reducció dels dies deservei. A més, el partit de Joan Triay té laconvicció que, al darrere, subjeu la intencióde no “obrir” la unitat nocturna i de conver-

El projecte d’annex de la Policía Local al Pacte del personal funcionari divideix a les forces polítiques delconsistori. Per a UPCM, el problema principal rau en què no aborda el veritable problema que existeixen el torn de nit. Unió des Poble de Ciutadella afirma que la Unitat Nocturna precisa “partir de zero” ambun nou quadrant i la renovació anual d’alguns dels seus membres.

els policíes d’aquesta uni-tat haurien aconseguit‘col·locar’ d’aquesta ma-nera, a l’estiu, 128 dies delliurança.

ModelPerò, per a UPCM, el

debat és molt més de fons. Himanca, diu, un model ade-quat. La postura del partit deJoan Triay i de l’exregidora dePolicía del Grup Municipal Socialista, AnnaPons (actualment a les files d’UPCM) no ésnova, en aquest sentit. Des del comença-ment, han defensat obertament la necessàriaimplantació d’un model de proximitat, i nod’un model reactiu. En el document d’apor-tacions a la mesa negociadora que va lliurarUPCM, s’afirmava, de forma clara i llam-pant que “Ciutadella no és el Bronx, ni sónnecessàries unitats como els GERS, armillesantibales o escuts i cascos antidisturbis”.UPCM, però, denunciava més coses, comper exemple la “manca de conscienciació”d’alguns policies pel que fa a les funcionsque té assignades reglamentàriament, les“intromissions constants” d’alguns sindi-cats en la “potestat política i organitzativa del’Ajuntament”, el rebuig al model de pro-ximitat –el qual sembla existir només da-munt els papers i no en el dia a dia dels veïnsa les diferents barriades de Ciutadella-, l’ab-sència d’una direcció tècnica “ferma” i la“feblesa” del poder polític.

SolucionsCalen solucions. Més “austeritat, fer-

mesa, disciplina, autoritat, coratge i ordre”;

El problemaPer a UPCM, la implantació pràctica

d’un model orientat cap a la satisfacció deles necessitats d’alguns membres del cos, enlloc de cap a les necessitats de la ciutadaniaes troba en l’origen del problema. La provamés evident de tot plegat –diu aquest partit-rau en el fet que –fins ara- a la Unitat Noc-turna hi hagi més policíes de servei quanmenys necessaris són, és a dir, entre set-mana, i que, en canvi, el nombre d’efectiussigui sensiblement menor quan són més ne-cessaris i sol·licitats llurs serveis (els caps desetmana).

Per a la formació que lidera Joan Triay,aquest tipus de quadrant –el nou quadrant dela Unitat Nocturna es negocià paral·lelamenta l’annex- obeeix al fet que els agents quecobreixen l’horari nocturn lliuren el màximde dies seguits en detriment de l’atenció alciutadà en els moments en què més falta fanals ciutadans. Recorda, en aquest sentit, que

la policía “no és un fi en sí mateixa”.Explica que amb el nou quadrant de ser-

vei s’han col·locat, d’altra banda, tots elsdies que els agents reserven a assumptespropis (8 a l’any, en total). Doncs bé, UPCMexplica que aprofitant aquest fet, així com lamajoria de fraccionaments de vacances, elsmembres de la Unitat Nocturna aconseguei-xen, en la pràctica, lliurar gairebé setmanasí, setmana no durant tot l’any. Sense teniren compte els fraccionaments de vacances,

19

report

Parrillada de verdures mar i montanyaAdvocat i mango amb salmó marinat amb anet

Carpaccio de vedella amb formatge vell de BinigarbaMusclos de Maó amb salsa de vi blanc

Caldera de pescadors.........................

Arròs caldòs de rap i llomàntol del CantàbricBacallà confitat amb alls tendresEntrecot de vadella amb salsa Bercy

Rotja de Ciutadella a l’esquena amb verduretesCostelletes de cabrit de Ciutadella brassejades amb romaní

.........................Esponjós de brossat i poma

Crema de kiwi i escuma de moraGelat de figat.........................Postres de la casa

21.50 € IVA INCLOS

MEN

Ú D

E C

AP

DE

SETM

AN

A

”“Un dels principals

motius de discrepàn-cia de l’annex es cen-tra en la UnitatNocturna

20

d’hores voluntàries renuncia a ella, tot in-fringint el reglament, i sota la pressió deCCOO. El cap de las policía local descriviala situació així en el seu informe de 14 d’a-bril de 2010: “...Això fa que un agent tinguiuna garantia absoluta de la seva rotació dedescansos setmanals al llarg de tot l’any, finsi tot de quin horari tindrà a un any vista, im-possibilitant a la direcció qualsevol canvique no sigui voluntari o retribuït com a horaextraordinària...” Afegia: “Aquesta borsasignifica que els membres del cos que demanera voluntària es vulguin comprometrefaran 2 dies de feina a l’any, i els membresde la unitat nocturna 3, quan per necessitatdel servei siguin requerits en dies en què, enprincipi, els corresponia a una dia de des-cans setmanal o vacances. A canvi d’aquestadisponibilitat, els correspon una compensa-ció amb temps de 2 x 1; o sigui, per un diatreballat en el seu dia de descans els hidonen dos dies lliures. L’any 2009 hi haviaun total de 44 voluntaris, 13 del quals erende la unitat nocturna. Amb aquestes dades,la direcció del cos comptava amb un total de101 dies de reforç, per tal de cobrir les ne-cessitats de servei sense tenir un cost eco-nòmic retributiu. A finals de l’any 2009 i al’any 2010, la borsa ha sofert una renunciamassiva promoguda per un sindicat commesura de pressió, resultant que actualmentsols hi ha 8 voluntaris a la borsa, i ni un dela unitat nocturna. El que fa que la direcció

capacitat per acarar els problemes; dotarl’escala executiva d’un inspector en cap“que no es deixi acoquinar davant actitudssindicals”; ajustar i dimensionar la policía;enfocar el funcionament del cos cap a resol-dre les necessitats ciutadanes i no les delsmembres de la plantilla; i aplicar realment, ino només damunt el paper, un model de pro-ximitat.

CCOO vs UPCML’enfrontament entre UPCM i CCOO (si

més no amb els delegats del sindicat) no ésnou. UPCM creu que el sindicat és darrerede la “conflictitat permanent” de la policía.Diu que se li han permès “molts cops intro-missions gratuïtes, excessives i inadequa-des”, com quan va qualificar de “simulacre”la negociació col·lectiva engegada a finalsde 2010 i es va despenjar en un escrit ambacusacions que UPCM considera completa-ment fora de to, en les quals afirmava, perexemple, que “ja fa massa estona que el con-junt de la plantilla de la policía local de Ciu-tadella sembla que està patitnt un constantassetjament, pressió, males formes, tractesde favor a determinades persones i altrespràctiques de càstigs encoberts baix l’excusad’una remodelació, així com una pres-sumpta persecució sindical”. Unes acusa-cions de “persecució” que no feien altracosa, segons el sindicat, que “entorpir” lesnegociacions, davant la “feblesa” de l’equipde govern.

El setembre de 2010, UPCM contestà

l’escrit de CCOO, tot lliurant en mà als de-legats sindicats de CCOO de la policía i a al-tres integrants de la mesa un text on acusavaComissions Obreres d’haver intentat “dilatari paralitzar tot el procés de negociació”, totabsentant-se “voluntàriament i injustificada”de les reunions de la mesa. En aquest escrit,UPCM anunciava la seva sortida de la mesanegociadora en protesta pel fet que el catàlegde segona activitat de la policía i el regla-ment de la unitat noturna ja havien estataprovats en sessions prèvies de la mesa. Fi-nalment, però, el partit no es va arribar a re-tirar de les reunions després que des deCCOO es manifestàs una “mínima predis-posició negociadora”.

Ara, l’oposició d’UPCM a l’annex vapel mateix camí, atès que el partit de Triay téla convicció que, al capdavall, ha triomfat lavoluntat dels delegats sindicals de CCOO de“boicotejar la presentació de voluntaris perrenovar la Unitat Nocturna” i poder, d’a-questa manera, mantenir la unitat inaccessi-ble per a la majoria de la plantilla. “No potser –insistia- que hi hagi més policía noc-turna entre setmana, quan menys falta fa ique hi hagi menys efectius els caps de set-mana quan són més necesaris, com tampocpot ser tenir una unitat sobredimensionadaentre setmana durant l’hivern”.

VoluntarisPer a UPCM, el problema concret sor-

geix quan l’agost-setembre de 2009 la ma-joria de policíes que formen part de la borsa

sensuat políticament en2010, se solucionavenaquestes deficiències, demanera que amb menys per-sonal s'aconseguia reduir leshores extraordinàries.

MalestarPer a UPCM, “l'origen

del malestar intern en el cosque va desembocar en la di-visió de la plantilla, va serprecisament el fet que la Unitat Nocturna,per gaudir de certs privilegis, ho fes a costade la resta de la plantilla. Per tant –apunta-,si es vol atallar el problema des de l'arrel calcercar solucions permanents perquè la noc-turna sigui autosuficient en la cobertura delsserveis mínims, igual que passa amb els al-tres torns. I deixin de recolzar-se en la restade la plantilla per consolidar privilegis in-herents a la pertinença a la pròpia unitat”.“Si no es negocia primer l'acord de la nit –avisava- estem perjudicant innecessàriamentals dos grups de la diürna”

Entre les diferents correccions proposa-des per UPCM al projecte d’annex pactatper PP i PSOE –n’hi ha d’altres- en destacauna, la referent a l’article 17, on, segons de-nuncia el partit de Joan Triay, “no s'aborda elveritable problema que existeix en el torn denit”. De fet –diu- “aquest redactat és unacòpia exacta de l'actual reglament i per tantno serveix des del nostre punt de vista, per-què la unitat nocturna precisa partir de zeroamb un nou acord que permeti: un nou qua-drant i la renovació anual d'alguns membresper tal de renovar-la, segons consta tot enl'acord consensuat en el seu moment per totsels partits polítics amb representació enaquest Ajuntament”.

21

sols compti amb 16 dies de disponibilitatvoluntària per cobrir les necessitats de ser-vei”. “Des del meu punt de vista –afegia- elproblema sorgeix en pactar un sistema derotació i descansos setmanals específic pelsmembres d’aquesta unitat. L’objectiu d’a-quest sistema era garantir un cap de setmanalliure de servei de cada dos, quan parado-xalment els caps de setmana són els dies onhi ha més volum de feina per la cultural so-cial de sortir de nit a gaudir de l’oci…”

Com garantir el servei?Com garantir, doncs, el servei? Per a

UPCM, la solució és clara: amb l’aplicacióde permutes de descans i de servei, que l’e-quip de govern del PP vol aplicar a través dedos articles, el 7 i el 8, de l’annex.

On s'originen, precisament, les majorsnecessitats d'hores extres és en el torn de nit,recorda UPCM. Així, més del 90% de leshores extra prestades efectivament, des-comptant les festes de Sant Joan, són per co-brir els mínims de servei en la nit. I tot, diu,

“a causa d'un quadrant que permetia cosestan absurdes com tenir a 11-12 efectius deservei un dilluns, dimarts o dimecres i 6 deservei el cap de setmana, un quadrant pensatper fer hores extres. El torn de nit té massaefectius, (mes que els altres dos torns dematí o tarda), i no obstant això solament ellsprecisen de reforços per cobrir els mínimsen serveis ordinaris”. Insisteix Unió desPoble de Ciutadella que, amb l'acord con-

report

”

“ El torn de nit témassa efectius, (mesque els altres dos tornsde matí o tarda), i noobstant això solamentells precisen de refor-ços per cobrir els mí-nims en serveisordinaris

Rodríguez tor-nàs a aturar eljoc. Haro vatirar sempre dela seua defensaper agafar-se al set (21-20). Vacallar la grada. L'entrada da-vantera de Kralikova va donarmés garanties (23-21) peròNoelia Sánchez va obrir forata la segona línia. Alonso va fa-llar el servei i Kralikova vasembrar un superb bloqueig aNoelia (25-22). Un set quesemblava d'allò més còmode,es va enrocar per a les locals iel seu públic, però es va corre-gir a temps. Era el 2-0.

El tercer de la tarda tambéva arrencar amb sabor local(7-4). El joc del Valeriano

Allès Menorca era de bloc amb totes les ju-gadores aportant i açò li servia per contra-restar millor l’Haro. Quan no eren les puntesHelia González i Sandell eren les centralsCorrea i Kralikova. En el quadre visitantGarrido i Sánchez seguien amb dificultatsper liderar el seu equip (19-13). I va ser lagallega González la que des el servei va aca-bar de colpejar el rival (21-13). Els punts fi-nals van comptar amb l'ovació del públic iaquest es va posar dempeus quan JanineSandell va clavar un obús a la pista rival perliquidar el set i el partit (25-15).

El Valeriano Allès Menorca encaminamolt bé la final amb un 2-0 a l'espera del quepassi a Haro. Amb una sola victòria en téprou per revalidar el títol de campió de laSuperlliga. Una de tres oportunitats que cer-carà a El Ferial d’Haro el proper cap de set-mana.

22

esports

TEXT: I FOTOS: Joan Canals Soldado

El títol de la SFVa una sola victòria

El Valeriano Allès Menorca col-peja de nou a l’Haro amb un 3-0

Els primers compassos del segon partitde la Final van tenir una altra vegada colorlocal. El Valeriano Allès Menorca va sortira pista sabent molt bé la lliçó. Per contral'Haro va cercar evitar el bloqueig verme-llenc amb l'atac de segona línia, molt mésque dissabte. Però açò no li va funcionar ga-irebé a Berdegué perquè les menorquinestambé fermar amb encert la segona línia (8-5). En canvi, les de Rodríguez van serviruna bona dosi de concentració per trobar entotes les seves línies un bon atac. El serveilocal danyava el primer temps de l'Haro iaçò li concedia marge per dominar millor eljoc. Haro es va veure impossibilitat per lasuperioritat de les vermelles a la xarxa i len-tament va anar cedint (16-9). Sandell vadestapar el seu potencial des de la punta,però també Helia González, sense oblidar lasempre eficaç Duarte. La resta de la mànigava estar sempre controlat per les de casa i va

ser només un tràmit (25-14).De nou va ser el Valeriano Allès Me-

norca qui va prendre la iniciativa en el jocen el segon set, encara que amb l’Haro unamica més atent (6-5). El col•lectiu insular vamantenir el seu joc i dinàmica, complint béen primera i segona línia, mentre que les“jarreras” anaven especulant amb quin jocpodrien penetrar en la fortalesa vermella(15-11). Els principals estilets de l’equip deLa Rioja, Pepo Garrido i Noelia Sánchez, esvan expressar amb poca llum ofensiva inomés les centrals Alonso i Woods van ar-rencar algun punt sobre la xarxa (18-12).Berdegué va haver de paralitzar la sagniaamb un temps mort. El conjunt peninsularno podia amb l'esquadra del tècnic d’Alba-cete i el segon parcial caminava per les decasa. Una lleugera reacció visitant (20-15)va obligar a Chema Rodríguez a demanartemps mort per intentar que l’Haro s’aixe-qués de la seva precarietat. Però no va servirperquè les de Berdegué li van agafar el polsal joc i es van col·locar amb 21-19 perquè

23

CMM, 3 Diego BoschCNVC, 4 º Paula MariCNVC, 5 º Maria Teresa Sas-tre CNVC

Grup sub 13 1 º Manel Barber CNVC, 2 º Pere Pon-

setí CNC, 3 º Nando Sebastian CNC, 4 ºSean Starkey CNVC, 5 º Charli PulkroseCMM.

Grup sub 11 1 º Dimas Valls CMM. , 2 º Sebastià Sas-

tre CNVC, 3 º Luca Franceschi CNVC, 4 ºAlejandro Mera CMM, 5 º Fernando MagreCNVC

Grup D promoció 1 º Pepe de Sintas CNC, 2 º Jordi Torres

CNC, 3 º Tai Vinnie CNC 4 º Andres Mes-quida CNC, 5 º Bruno Moll CNC, 6 º Car-men de Sintas CNC

TEXT: I FOTOS: Joan Canals Soldado

Club Nàutic CiutadellaTrofeu Sebastià Gordi 2012

En un cap de setmana tempestuóss'ha celebrat el Trofeu SebastiàGordi en aigües de Ciutadella i

organitzat pel club Nàutic, aquesta regatacompte com a classificatòria per a la selec-ció de regatistes de Menorca per als Cam-pionats Autonòmics amb la qual cosa vanparticipar tots els regatistes de la classe Op-

timist de l'Illa El dissabte només es vapoder celebrar una prova completa,perquè durant la segona prova es vahaver de suspendre la regata per faltade vent i el Diumenge durant la cele-bració de la prova va sorprendre unaviolenta tempesta de vent, fred i cala-marsa just quan estaven arribant alfinal de la prova, van poder acabarmolt pocs vaixells i ràpidament vandesaparèixer entre la pluja, l'eficaç

tasca de les embarcacions que seguien la re-gata, monitors, acompanyants, directius isocis del club fins i tot una barca de pesca-dors van donar refugi i suport als regatistesperquè tots poguessin arribar a port.

La classificació final per grups: Grup sub 16 1r Enric Pons CNVC, 2 º Joan Cardona,

Divendres 11 de maig20.00 h: Final de curs de l'Escola Municipal de Música i Dansa, amb la cantata El nen Trapella. Sala polivalent del Canal Salat. Les entrades, gratuïtes, es poden aconseguir a l'EscolaMunicipal de Música i Dansa els dies 9 i 10 de maig de 16 a 19 h.20.00 h: Presentació del llibre Gebre als vidres d'Antoni Vidal Ferrando. Sala d'actes del Cercle Artístic. Gratuït.20.00 h: Xerrada i taller d'introducció a la teràpia Gestalt, i presentació de la formació en teràpia Gestalt a Menorca, a càrrec de Teresa Barbena. Sala d'actes Casa de Cultura. Gratuït.20.00 h: Presentació del projecte Grup Jove, a càrrec de la UAADB de Ciutadella. Sala polivalent del col·legi salesià. Gratuït.20.30 h: Música Oberta: concert a càrrec d'Hada Colmenero Rodríguez (flauta), Ana Pons Gascón (piano) i Íria Florit Vidal (oboè), alumnes del Conservatori Professional de Música deMenorca. Sala de conferències del Seminari. Gratuït.21.00 h: Nit de jazz i copes, amb un grup per determinar. Teatre del Casino 17 de Gener.Dissabte 12 de maig21.00 h: Concerts al santuari de M. Auxiliadora: Cor da Camera, amb acompanyament al piano d'Antònia Moll. Gratuït.Diumenge 13 de maig10.00 h: Visita guiada pels jardins i circuit botànic de les pedreres de s'Hostal.10.30 h: Excursió de Binimel·là a Pregonda del Grup d'Excursionisme Familiar de la UAADB de Ciutadella. Bar de Calós (en cotxes particulars). Gratuït.Dimecres 16 de maig20.45 h: Cineclub: "¿Y ahora adónde vamos?", de Nadine Labaki.. Cinemes Canal Salat.Dijous 17 de maig20.15 h: Cineclub: "¿Y ahora adónde vamos?", de Nadine Labaki.. Cinemes Canal Salat.Divendres 18 de maig08.00 h: Sortida de la Trail Menorca Camí de Cavalls: 52 hores per fer el Camí de Cavalls corrents. Arribada fins a les 12 h del diumenge 20 de maig. Plaça des Pins. Gratuït.20.00 h: Representació de l'espectacle infantil La camisa de l'home feliç, a càrrec de la companyia Zum-Zum Teatre. Teatre de Calós.20.00 h: Debat del XXXVI cicle Dialoguem: Quin Sant Joan volem? (Hem de posar límits a la festa?). Sala d'actes del Cercle Artístic. Gratuït.21.00 h: Concert de presentació de Moments, nou disc de Samurada-Voltios. Teatre del Casino 17 de Gener.21.00 h: Concert de celebració dels 25 anys de l'Agrupació Musical de Ciutadella, amb la Banda Municipal de Música, dirigida per Joan Mesquida, laBanda Infantil i Juvenil de l'Escola Municipal de Música i el Cor Cadenza, dirigit per Corretja Genestar. Sala polivalent del Canal Salat. Entrades antici-pades per al públic en general, els dies 16 i 17 de maig a l'Escola Municipal de Música i Dansa, de 16 a 19 h.

MMAAIIGG22001122

DEL DIVENDRES 11 AL DIVENDRES 18 DE MAIGDEL DIVENDRES 11 AL DIVENDRES 18 DE MAIG

esports

24

25

COM ERA MENORCA A PRIN-CIPIS DES SEGLE XX? (1)

Com era, com és i com serà el campde Menorca, perquè cada rama, cadaofici, té sa seva historia i els seus pro-blemes. Parlaré de sa primera part dessegle XX, ja que n’he viscut una bonapart, i també n’he sentit rallar a gentque l’ha viscut tota

En aquell temps, el camp anavamolt net i molt ben arreglat; per santLlorenç (o sigui dia 10 d’agost) ja espodia fer foc al camp, perquè es consi-derava que es blat ja estava entregat,que dalt es porxos ja hi havia sa provi-sió i que sa palla ja era dins ses pallis-ses. Es pagesos i propietaris, dins sesseves finques, podien fer el que voliensense que ningú els digués res: podienpigar foc a tota sa porqueria de per dinsses tanques, síquies i torrents, on quasisempre hi havia abatzers i altres malesherbes, per tal de no impedir es pas des’aigua si plovia fort. Així, ses síquiesanaven netes i s’aigua no feia tants sar-galls ni s’enduia tanta terra a la mar.

No vull deixar de comentar que esllocs que tenien molt gran de marina,moltes vegades solien cremar qualquetros on no hi havia pins de fer metro osigui llenya d’obrar o alzines. Primerde tot, feien un tallafoc, i, es dia que esvent era favorable, hi pigaven foc. Enmolts pocs casos es donava es cas decremar coses no desitjades, ja que espagesos tenien prou seny i coneixe-ment per evitar que es foc sortís demare. Es focs que normalment fan malsón els malintencionats, els .autors delsquals sí que mereixen un bon càstig.

Com he dit abans, es llocs anavenmolt nets, principalment es sementeron s’havia de sembrar es blat. Si, perexemple, tenien un ullastre a una zonaque els feia nosa, el podien arrabassarsense demanar permís a ningú. Tot ique es pagesos tenien s’obligació d’ai-xecar un enderrossall en cas que esproduís, si tenien deu passes o més,anava a compte des propietari. Aques-tes coses i moltes altres estaven escri-tes en es contracte. Pensem que eramolt important per a un pagès que sesparets seques estiguessin ben arregla-des per evitar que els animals s’esca-pessin.

Un sementer de blat ben sembrat,per Pasqua ja solia ser ben polit, ambuna verdor que feia mal als ulls. I quanestava espigat que començava a tornardaurat, no en parlem! Si un dia feia unpoc de vent, feia unes ones com si fos

la mar. Feia goig de mirar-lo.Si algú té sa paciència de llegir

aquest article, tal vegada li semblaràque es pagesos en aquell temps vivienmolt bé. Idò no és del tot cert, perquèes pagesos sempre han hagut de fermolta feina i han guanyat molt poc.Eren molts els que, a l’hora de retirar-se des lloc, no tenien doblers per com-prar una casa on poder viure. Si esdonava es cas que en es lloc hi quedavaun fill o una filla de pagesos, cosa queen aquell temps era molt normal, espares moltes vegades també hi queda-ven. Ajudaven sense cobrar, però al-manco menjaven.

TEXT: TÒFOL CAPÓ

Converses d’antany

26

- CHICO RESPONSABLE busca trabajo de friegaplatos, pinche decocina, limpieza o similar. También como ayudante de cama-rero. Muy trabajador. Tel: 630 76 32 87.- CAMARERA DE COMEDOR con mucha experiencia se ofrecepara trabajar en hoteles o restaurantes. trabajadora y con buencarácter. Tel: 628 66 27 83.- Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo en unaempresa de limpieza o bien en hoteles de camarera de pisos,friegaplatos o ayudante de cocina. Tel. 639 88 10 24.- CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar.también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegapla-tos. Muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27- Se ofrece chico para jardineria con mucha experiencia y ma-nejo de todas las herramientas. Carnet de conducir y vehiculopropio. 676 66 95 97- CAMARERA DE PISOS con experiencia se ofrece para trabajar.también en limpieza, lavandería, pinche de cocina o friegapla-tos. muy trabajadora. Tel: 683 46 06 27– AYUDANTE DE COCINA , pinche o friegaplatos, se ofrece paratrabajar en la zona de ciutadella. formación en cocina y expe-riencia. muy trabajador. Tel: 660 93 89 98– Hola, soy Miguel Ángel y estoy buscando trabajo como ayu-dante de cocina en la zona de Ciutadella. Tengo formación y ex-periencia en este puesto. Tel. 605 49 19 79.– AYUDANTE DE COCINA CON MUCHA EXPERIENCIA, se ofrecepara trabajar. Total disponibilidad. Tel. 650 22 09 53 - Félix– Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo enuna empresa de limpieza o en hoteles o apartamentos (cama-rera de pisos, friegaplatos o ayudante de cocina). Tel. 639 8810 24.– Tengo formación y experiencia como ayudante de cocina yestoy buscando trabajo en restaurantes o en hoteles. Soy unapersona honesta, trabajadora y puntual. Tel. 605 49 19 79. Mi-guel Ángel.– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254- Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254- Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel.626 000 254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. % puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- CHICO MENORQUÍN , responsable y con carnet de coche, seofrece para trabajar de friegaplatos, pinche de cocina, peón delimpieza, mozo de almacén o reponedor. Tel: 618 19 94 18

Us convidem a visitar i aparticipar en el blog quehem creat http://vinealcon-servatoridemenorca.blogs-pot.com.

on hi trobareu tota la in-formació dels estudis i lesdiferents especialitats aixícom totes les fotos i les acti-vitats que estem duent aterme aquests dies.

També ens trobarèu a laseu de Maó, al Claustre delCarme i a la seu de Ciutadella a l’edificinou de l’Institut Josep Mª Quadrado.

Els dies 8 i 10 de maig es duran a termeles darreres audicions als CP Antoni Joande Maó i al CP des Castell.

“Hem d’inculcar als escolars i joves lacreença que la música ens pertany a tots, ique amb una mica d’esforç és assequibleper tothom.”

(Zoltán Kodály)

Adelaida Ponsetí, Mar Vidal iTolo Mercadal, Professors del Con-

servatori Professional deMúsica de Menorca.

27

cartes al director

Després d’una setmana intensa de con-certs a les escoles, val la pena fer una petitareflexió de l’experiència que hem poguttornar a viure durant aquests dies i que amés d’un ens ha recordat bons moments imàgiques experiències d’antany.

Perqué aquests concerts? La primera iprincipal raó és la d’ apropar la música i elsmúsics del Conservatori a nes fiets d’unamanera lúdica i desenfadada i al mateixtemps, desmitificar aquest concepte quesolem tenir del “conservatori”, paraula se-riosa i poc simpàtica, amb la idea de que“no tothom hi pot accedir” ,cosa que no ésaixí, ja que qualsevol fiet entre els 8 i 11anys pot accedir als ensenyaments elemen-tals sense cap coneixement musical previ.

Aquests dies, és fantàstic veure comresponen els fiets a totes les audicions queestem realitzant arreu de l’illa.

Per la nostra part, hem de donar l’en-horabona a tot el professorat de música deprimària per la seva excel.lent feina, i quetan ells com els centres ens han acollitmagníficament i ens han fet sentir com acasa nostra.

Ens hem pogut adonar de la feina benfeta que s’ha aconseguit en el camp de lamúsica amb l’esforç de tots i que ens ha

costat tants anys, de la qual en podemdonar compte del bons resultats obtinguts.Val la pena seguir lluitant i tirar endavantpel que suposa pedagógicament i humana-ment per a la formació integral dels fiets.

El Conservatori Professional de Mú-sica, és el centre oficial a Menorca autorit-zat per la Conselleria d’Educació ons’imparteixen estudis ”reglats” tant a ni-vell elemental com professional.

Què significa “estudis reglats”? Significa que els fiets, quan accedeixen

al conservatori reben 2 hores de llenguatgemusical, 1 hora de instrument individual i1 hora d’instrument col.lectiu setmanalsels dos primers anys, i al tercer i quart anytambé s’hi afegeix una hora de cant coral,assignatures que s’han de cursar alhora.Açò és el que significa “reglat”. Les taxesson assumibles, ja que no es paguen men-sualitats i el principal objectiu és transme-tre als alumnes la passió per a qualsevoltipus de música i dotar-los d’una formaciótècnica, artística i integral de màxima qua-litat.

Des del dia 2 fins a l’11 de maig estàobert el Termini de preinscripció per acce-dir al conservatori tan a la seu de Maó coma Ciutadella

Els concerts pedagògics dels professors delconservatori a les escoles de primària

28

La Junta Local d’Aecc Ciutadella vol expressarpúblicament el seu agraïment a totes les persones i em-preses, que amb la seva aportació, fos la que fos, aju-daren i ajuden amb la seva aportació econòmica al’Associació espanyola contra el càncer, Junta local deCiutadella.

No tinguin cap dubte que aquesta aportació econò-mica, ajuda i molt a les persones afectades. Gràcies aaquesta, podem oferir serveis de qualitat assistencial,com per exemple rehabilitació, suport psicològic, trà-mits per desplaçaments i estades a Palma, campanyesde prevenció, informatives, conferencies, .... tot cèn-tim emprat sempre es mira com i quin profit aporta.

Igualment volem aprofitar per agrair a totes les cas-ses comercials, models, voluntaris organitzadors, mú-sics, encarregats del muntatge i a l’Ajuntament deciutadella, tota el gran esforç realitzat per crear un muntatge tan pro-fessional, amb un acte poques vegades organitzat a Ciutadella comfou la “Desfilada de modes” del passat dia 5 de Maig a la sala poli-valent del Canal Salat.

Podem estar orgullosos de la solidaritat des nostre poble. De noumoltes gràcies.

Junta Local d’Aecc Ciutadella

Agraïment

Hola, som na Lina i el primer dir-vos, quesom una persona de Ciutadella, i res m'im-porta més que sa meua illa, per això, quanten Bep en var proposar escriure quatre ret-xes per l'Iris em vaig sentir al·legada, però ala vegada un poc ret girada ja que mai he fet

res semblant , a mès amb poques paraules,( aquí estem acos-tumats a xarrar molt , però nomes al bar) així que ho inten-taré. Rallem dels problemes que tenim a Menorca, que sonmolts però jo em dedicaré avui al turisme. Per molt que vul-guem, estem supeditats a ses persones que venen de fora, jaque ens hem carregat per sa crisis o pel que sigui..(aquí hi hamolt que dir).ses demès industries de casa ,per tal , això capaquí hem d'anar, un poble, no és pot vendre tan sol com a soli platja, sinó que lis hem de donar i oferir unes altres emo-cions al visitants, moltes altres coses, ja que tenim poten-cial des de es meu humil punt de vista hi ha gran ventall alabast que no tenen altres illes, Menorca ...és tan polida,(sense desmereixia cap de ses demès), i tenim tants coses queés podien arreglar. És turisme de mar, és un bon turisme, ideixa doblers, però veig que encara tot lo que és amarratgesa ses nostres costes, no està prou desenvolupat, sense fer capendemesa mig ambiental, és podria treure un profit en aquestturisme que ,vulguem o no, és el que ens manté gairebé atots. Perquè no fer amarrés ses platges? perquè puguin amar-rar mes a prop de Ciutadella uns amarratges, on a mes depagar per fondejar, els turistes poguessin, caminar per és nos-tre poble i gastar als nostres comerços que bona falta els hifar ,potenciant així el polit casc antic que tenim . Apartdonar lis un mitja de transport de qualitat per arribar al ma-teix casc antic de Ciutadella , ja que els que venen amb em-barcacions pròpies , no el tenen. Així veig per començar unavia de ingressos factibles per el nostre poble.

Si volem que venguin els hem de començar a mimar i noposar traves per part de molt de politics , per que Ciutadellacreixi com a poble, comença’m ja a ser valents i que no facindemagògia amb que farem malbé casa nostra, més del que hiesta ja, no es possible.

Lina Faner

Com arreglariem Menorca....per una menorquina

cartes al director

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLATEL: 971 38 29 20

eliris-digital@infotelecom.es

En teoría la temporada turísticaya ha empezado, pero ¿Dónde? Demomento aquí solo se ven cuatro des-perdigados y para de contar. Si recor-damos que hace mas 15 años en lasurbanizaciones estaban a tope, ahora

hay que salir con un farolillo para encontrar alguno,pero que le vamos hacer, tenemos lo que nos merece-mos, ¿Se ha hecho algo al respecto? Por ejemplo al-gunas preguntas que yo me hago ¿se han ensanchado y bacheadoalgunos caminos que van a las playas para que la gente que visite Me-norca pueda admirar nuestras playas, en vez de verlas solo en fotos?¿Han acercado los aparcamientos a las playas para que las gentes ma-yores, niños, bebes y embarazadas puedan llegar a la playa sin difi-cultad? ¿Han ampliado los parquings, para que quepan más coches yla gente no tenga que dar media vuelta y se marche cabreada? ¿Se hahecho algún campo de golf por casualidad? ¿Esta solucionado el pro-blema de los duques para amarrar cruceros? ¿Cómo estamos de líneasaéreas sobre todo con Madrid? Y además de eso ¿se ha hecho algocomo reclamo turístico para llamar la atención, como una torre, unparque etc.? ¿Porque no toman nota de Dubai? En vez de cargarse loscarteles indicadores de las urbanizaciones que ahora nadie sabe adonde va, como no tengas un guía o algún plano de esos laberintos nosales, queremos hacer cosas y no hacemos mas que pifiarla, la cues-tión es enredar.

¿Es que esos políticos que tenemos en Menorca, nuca viajan, y silo hacen ni siquiera toman notas de lo que ven? Yo se de muchagente que sale a viajar y luego cuenta las maravillas que ha visto poresos lugares de Dios, lo malo es que cuando pone los pies otra vez enla isla, le entra la depresión cuando ve que aquí no hay nada, mas quecuatro gatos y algún perro callejero, pero eso es lo que hay y no haymas, ¡que le vamos hacer!

Proyectos, muchos proyectos, Hotel en can don Fustino, uncampo de golf a ses Tuqueries, un Hotel a Cas Conder, i no (compte)como dicen algunos, aquí, eso lo empleamos para contar, en fin se-guimos, desarrollo urbanístico en Calan Busquets , pero solo proyec-tos, lo que necesitamos es practica y ¡ya! No pedemos estar cruzadode brazos, hay que trabajar, pero no trabajar creando nuevas norma-tivas par trincar a los ciudadanos, con nuevos sistemas de recauda-ción para terminar de vaciar los bolsillos, incluso a los parados ypensionistas, lo que hay que buscar son soluciones para crear empleo.¿No creen que con 5.638 parados en la isla habría que hacer algo? Yes que más de la mitad no cobran subsidio alguno, y estamos a 6 pun-tos por debajo de la media de Baleares. Lo que tendrían que hacer lospolíticos es empezar a bajarse del guindo, y menos sueldos desorbi-tados y trabajar para los ciudadanos, que si están donde están, es por-que el pueblo los ha votado, lo malo es que ahora pagamos lasconsecuencias tanto a nivel insular como a nivel nacional.

José Mª Cleofe Estévez

Otra temporada turísticaincierta

29

L’altre dia en una xerrada entre amics va sor-tir si avui en aquest temps tan ambigu ; l’home eslliure, o no ho és? Jo estaria disposat a defensarles dues proposicions!: que sí ho és i que no ho és.Tot depèn, clar, del que un entengui per llibertat,perquè la paraula tanca una certa ambigüitat. Si el

dir que l'home és lliure vol dir que té lliure albir,que posseeix una capacitat d’elecció intel·ligent, jo estic disposata defensar aquesta proposició contra tots els qui aquell dia trobaventot el contrari. Indubtablement, pot haver-hi moments en els qualsvam crear que el nostre lliure albir va quedar disminuït, o potsertotalment vençut, per les circumstàncies.

Ningú negarà que això pot ocórrer. Però em figuro que ningútampoc negarà que no passa sempre, i que fàcilment ens podemenganyar quant a tals moments; que quan diem que vam ser vençutsper la passió, el mal geni o les circumstàncies, la qual cosa proba-blement va ocórrer és que, fent ús del nostre lliure albir, vam esco-llir el fàcil abans que el difícil. Resulta còmode i atractiu serdeterminista quan un no està preparat a escollir les opcions més di-fícils; quan un no està disposat, per exemple, a controlar la sen-sualitat, a dominar l'esperit crític, a acceptar les sevesresponsabilitats, a rectificar una ambició egoista. Per tant, en con-cedir que pot haver-hi casos en els quals el nostre lliure albir esvegi disminuït o superat per les circumstàncies, jo mantindria queaquests, en les persones normals, són poc freqüents. A una personanormal li basta passar revista a les seves accions d'un dia qualsevolper convèncer-se que podia, amb tota facilitat (o almenys amb totaseguretat), haver variat moltes d'elles: podia no haver-se aixecat almatí o haver-se aixecat en l'acte; podia haver escrit aquella cartaabans que aquesta; podia haver triat un menjar o una altra; podiahaver vist un programa de televisió o deixar-ho de veure; podiahaver tingut una discussió amb la seva dona en lloc d'haver-la evi-tat, o podia haver evitat la discussió en lloc d'haver-la tingut. Enaltres paraules, una persona corrent només ha de reflexionar unamica per estar convençuda que cada dia ha exercit un poder d'e-lecció en determinats sentits, i que podia haver exercit aquest ma-teix poder en uns altres, fins i tot oposats. I això significa estarconvençut que un té lliure albir. Ara bé, lliure albir, poder d'elecció,no coincideix perfectament amb llibertat. Jo puc escollir això o allò:ous fregits o ous passats per aigua, per exemple, si m'ofereixen l'e-lecció. Si solament m'ofereixen ous passats per aigua, ja només sóclliure per menjar o per passar gana, la qual cosa no té molt de lliureelecció. No, lliure albir i llibertat no són sinònims. Amb el meulliure albir puc decidir fer un viatge a Nova York. Però si no tinc di-ners amb que pagar el bitllet, no sóc lliure per realitzar el viatge. Unesclau té lliure albir, però no té llibertat. La llibertat, per tant, noconsisteix solament a posseir el lliure albir; consisteix en una micamés. I jo sostindria que sobre la llibertat, en la seva majoria, i pro-bablement íntegrament, han estat inspirades per les vivències demoltes persones, les quals han viscut plenament la seva llibertat,alguns diuen que la vertadera llibertat i especialment la major lli-bertat de totes, és la llibertat cristiana, no vaig voler entrar si ver-taderament es així ja que precisament aquesta reflexió, va ser motiud’una forta discussió, la meva opinió, és que la persona fora de totareligió i de tota dependències la pot anant adquirint al llarg de laseva vida, però crec que nosaltres manquem d'aquesta “una micamés”, que encara no hem aconseguit la llibertat en tota la seva ple-nitud,

Si un dia la persona pot gaudir d’una llibertat plena serà perquètota humanitat ha aconseguit la plena justícia, mentre esperem ,es-perem, esperem..................

Andreu Genestar Sabater

La llibertatopinió

Entram en la setmana 20 de l’any a partir de dilluns dia14, que serà Santa Gemma partrona dels exàmens. Di-marts serà Sant Isidre, patró de la pagesia, que és tambéel Dia Mundial de l’Objecció de Consciència i de laFamília. Dimécres dia 16 serà sant Honorat, patró delsforners i flaquers.Dia 14 s’acompliran els 50 anys de les noces dels Reisd’Espanya, però que no es celebraran per mor dels da-rrers esdeveniments en el si de la Família Reial i pelstemps de crisi.El mes de maig comencen a aparellar-se les vinjolites(orenetes) i a la mar és bon temps per a pescar sards ialtres peixos plans.En temps d’emprimer hi havia la creença de que si esrentaven la cara amb la rosada (banyadura) del mes demaig desapareixien els grans de la cara. També si esbanyaven nus davall la pluja de maig es depurava lapell.Per a tenir unes ungles més sòlides, és aconsellable ta-llar-les en signe de terra o d’aire evitant els nodes lu-nars. Els nodes de maig seran els dies 7, 21 i 24. Elsdies propicis seran: 3, 4, 12, 22, 23, 30 i 31.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

MES DE MAIG

Cuina nostra

Truita amb patates icebaIngredients: 1/4 de quilo de patates, 1 ceba grossa, 6 ous, oli d’o-liva i sal.

Elaboració: Pelam la ceba i la tallam a rodelles o bocinets ben fins,els salam i els fregim dins una paella amb quatre cullerades d’olid’oliva. Quan sigui ben dauradeta i comenci a transparentar la treimi la reservam dins un plat fondo. Mentres es feia la ceba haurem pelatles patates, les passarem d’aigua i les tallam a daus o be a tires benfinetes. Afegim més oli a la paella i quan sigui ben calent hi fregimles patates. Dins un bol batrem els ous i un pessic de sal amb ener-gia i quan siguin batuts hi afegim la ceba que hem reservat i batremun poc més. Quan les patates estiguin fregides i ben dauradetes les afe-gim al bol. Ben mesclam i eliminam l’excés d’oli de la paella. Dei-xem el necessari per a fer la truita i posam els ous mesclats amb lespatates i la ceba i la quallam. Ens ha de quedar ben redona, alta isucosa. Hem d’anar alerta al donar-li la volta perquè no es rompi.Un cop llesta la posam dins un plat gran i servim a taula.

Es publicava el número 1.000 del Setmanari El Iris. El que fou elseu primer director, Ramon Cavaller Triay, feia un escrit en la portadaon assegurava que "hem de deixar de creure amb els nanos del bosci començar a pensar en els habitants de Mart". Cavaller deixava clarquin era l'esperit de l'Iris, un mitjà de comunicació proper, on tota lasocietat ciutadellenca hi té cabuda. Un mitjà de comunicació que creales seves pròpies notícies, i també recull aquelles que sí ho són pelsciutadellencs com les noces d'uns amics, la mort d'altres, si hi hahagut rissaga, els actes culturals de la setmana i les festes de SantJoan.S'anunciava la visita de l'Arquebisbe de València amb motiu de les

Noces d'Or i la festa anual de la UAAAASS.S'anunciava un viatge organitzat a Fàtima l preu de 3.870 pesse-

tes. Sortida cap a Barcelona i des d'allà amb autocar a Portugal visi-tant Barcelona, Lleida, Saragossa, Guadalajara, Madrid, El Escorial,Valle de los Caídos, Àvila, Salamanca, Coimbra, Fàtima, Lisboa,Guadalupe, Toledo, València, Castelló, Tarragona i Barcelona.

El Iris 11 de maigde 1962

31

• Que els alumnes de Menorca siguin els pitjors deBalears en anglès i castellà, així com en matemàtiques.• Que el Govern va pagar 60.000 euros perquè el pe-riodista Carlos Herrera fes el seu programa des de Me-norca. Amb aquest doblers s'hagués pogut ajudar a

totes les revistes locals de Menorca i els diners s'haguessin que-dat a l'illa.• Que les retallades afecten greument als serveis d'orientaciólaboral que quedaran desmantellats a partir d'agost.• Que no hi hagi inversor per a executar l'aparcament soterratde l'OAR.• Que hi hagi 7.000 aturats en el moment en que s'ha iniciat latemporada turística a Menorca i que el turisme ja no pugui re-activar el mercat laboral.

• Que els alumnes de Menorca siguin els millors deles Illes en llengua catalana i que a la nostra illa és on hihagi l'ínjdex de conflictivitat més baix de Balears.• Que Ciutadella obrirà una oficina per a tramitar les revi-sions d'armes de caçadors, renovar llicències i altres ges-

tions que fins ara s'havien de fer a Maó.• Que el veïns de Cala en Bosch facin net la zona verda de l'urba-nització.• Les pràctiques a Anglaterra i Itàlia dels alumnes de cuina del'IES Mariàngels Cardona.• Els bons resultats dels ramaders menorquins a la Fira de Cam-

pos a Mallorca.

Dites i refranys...- De sembrar i casar, consells no es poden dar.

PARENÒSTIC DEL MESDE MAIG DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,44 i es va pondre a les 20,39 h.Dia 31 el sol sortirà a les 06,18 i es pondrà a les 21,06 h.

LES LLUNES DE MAIG

Dia 6 lluna plena en Escorpí.Dia 12 lluna minvant en Aquari.Dia 20 lluna nova en Bessons.Dia 28 lluna creixent en Verge.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Quan se segava a mà, es començava a fer-ho ensoldemà deMaria Auxiliadora, el 25 de maig, i començaven per l'ordi. Heu de recollir faves, nispros, cireres i els albercocs prime-

rencs.Al jardí, podeu sembrar dàlies, pensaments, margarides, be-

gònies, petúnies, veròniques, clavellines i caputxines.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que el primer dia que n’Iñaki Urdangarín va anar a de-clarar als jutjats de Palma i es va aturar a fer aquella decla-ració d’innocència davant els periodistes, es va equivocarde televisió. S’havia d’aturar davant el càmera de TVE i, se-gurament pels nervis, ho va fer davant el càmera d’una te-levisió portuguesa. • Que en Toni Sabater, presumpte autor del crim del gerià-tric de Ciutadella, hagi mort a la presó després d’estar tan-cat set mesos.• Que la seva mort faci que s’arxivi el sumari i que cessi lainvestigació, amb la qual cosa mai no podrem saber la ve-ritat del que va succeir realment aquell vespre.• Que el Govern Balear ha pagat a Onda Cero 60.000euros per a portar a Menorca el programa “Herrera en laOnda”.• Que el Govern Balear ha pagat a Onda Cero 70.000euros per a portar a Menorca el programa de turisme d’Es-ter Eirós.• Que el Govern Balear hagi atorgat al Club Nàutic dePalma una subvenció de 60.000 euros per a la organitza-ció de la XXXI Copa del Rey de Vela i una altra de 60.000euros per al 43 Trofeo de Regatas SAR Princesa Sofía.120.000 euros per 14 dies de regates.• Que el Govern de l’Estat ha decidit pagar directament ales farmàcies de la nostra comunitat autònoma el deute mi-lionari que manté amb elles el Govern Balear.• Que divendres 18 de maig, es celebrarà un debat públicsobre Sant Joan al Cercle Artístic de Ciutadella.

Ens demanam...• Tindrà èxit el soci maonès d’Urdangarín, Diego Torres, enl’intent de fer caixa a canvi del seu silenci? • Veuran començar els nostres nets l’aparcament subterranique el bisbat volia construir a la plaça de l’OAR?• Aniran a la vaga els treballadors de la sanitat pública deBalears? • Quantes tones d’avellanes es posaran a la venda en-guany a Ciutadella? • S’eixermaran els camins rurals abans que arribin els tu-ristes?

Divendres dia 11, Mamert.Dissabte dia 12, Pancraç, Nereu.Diumenge dia 13, Fàtima, Rosari.Dilluns dia 14, Macià, Gemma.Dimarts dia 15, Isidre, Indaleci.Dimecres dia 16, Victorià.Dijous dia 17, Pasqual, Pau.