Ciutadella de Menorca, 3 de febrer de 2012. Preu 2,10 Ciutadella de Menorca, 3 de febrer de 2012. Preu 2,10 e e Nº 3.508Nº 3.508

ANTONI JUANEDA,DIRECTOR INSULAR DEL’ADMINISTRACIÓGENERAL DE L’ESTATA MENORCA

EL TANCAMENT D’SPANAIRDEIXA A MENORCA ENCARAMÉS AÏLLADA QUE MAI

ET CONVIDEM A L'ÒPERADE FRANC

El 10 primers lectors del Setmanari El Iris que portinretallat aquest anunci a partir d'avui divendres

dia 3 de febrer a les taquilles delsCinemes Canal Salat, seran obsequitats amb duesentrades per a veure l'òpera "Tosca" de GiacomoPuccini el dimarts dia 7 de febrer a les 20,15 h.

Donam suport a la cultura.

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 3 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dissabte dia 4 CASTANY Tres Alqueries, 3Diumenge dia 5 MARCH Plaça Jaume II, 5Dilluns dia 6 CAVALLER Plaça de la CatedralDimarts dia 7 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimecres dia 8 PLAÇA NOVA Plaça NovaDijous dia 9 OLEO Federico Pareja, 54Divendres dia 10 MOLL Eivissa, 50

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.508. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS

3 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

61 6407:15

08:00

10:00

11:00

12:00

08:00

11:00

17:00

18:00

09:003

10:003

12:30

16:00

19:00

14:002

15:001

17:00

19:45

64CALETA

CALA BLANCA CALAN BOSCH

DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS

07:003

08:003

09:003

13:00

14:002

15:001

16:003

18:00

19:00

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00 16’00

Mar tes 08'00 16’00

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

3

Menorca,l'illa més aïllada

La fallida d’Spanair està tinguent conseqüències moltnegatives per a la nostra illa que perd gairebé la meitat delsenllaços amb els aeroports de Barcelona i Madrid, cosa queno sols afectarà a les empreses i particulars, sinó també i dmanera molt greu al turisme. De fet aquesta manca d’en-llaços fa perillar l’arribada de més de 24.000 turistes d’hi-vern i també l’arribada de gent per a la Setmana Santa, perl’encariment vergonyós de les tarifes aèries que ara imposenVueling i Air Europa, que treuen profit de la situació.

Des del Consell s’estan donant les passes necessàries pr aresoldre la situació, però ha de ser el Govern de les Illes Ba-lears que insti i de manera molt seriosa al Govern cendralperquè es recuperin de manera urgent les freqüències per-dudes i també revisar la declaració de servei públic per tald’inclourer-hi els vols amb la Península, per tal d’evitar elsactuals abusos en els preus que estan aplicant Vueling i AirEuropa.

A modus d’exemple, hom tenia contractat un Palma-Ma-drid pel dia 10 de febrer amb Spanair per 53 euros anadai tornada, ara el preu es sitúa en uns 140 euros. És un exem-ple total de que les companyies estan fent l’agost amb les but-xaques dels Balears, els que no tenim cap més altraalternativa que l’avió, és per açò que calen ac-tuacions i fins i tot mobilitzacions urgents.

S E T M A N A R I

L’Obra Social ”la Caixa”obre el termini per sol·licitar

19 pisos de lloguerassequible a Balears apreus d’entre 85 i 150

euros al mes.

ENTREVISTA ESPORTS:BIEL MOLL

I JÚLIA PONS

L’escola del Grup EsportiuEs Port al IV Ciutat de

Palma de ciclisme en pista.

TADEO: “A FITUR HEM PERCEBUTOPTIMISME MODERAT PER A LATEMPORADA TURÍSTICA”

4

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: CONSELL INSULAR DE MENORCA

El Consell Insular deMenorca té un opti-misme moderat respecte

a aquesta temporada turística de2012. Així ho han manifestat elpresident insular, Santiago Tadeo, ila consellera de Turisme, SaloméCabrera, després de fer una valo-ració general de Fitur, fira a la quel'administració insular ha fet con-tactes i nombres reunions de la màdel sector.

Segons el president Tadeo, lesdades indiquen que aquesta tempo-rada serà com la de l'any passat i enalguns casos millor. “Tenim clarque el turisme és el motor de la nos-tra economia i que ens ajudarà atots a sortir d'aquesta difícilsituació”.

I és que les xifres de Fitur in-diquen bones perspectives: AirBerlin augmentarà la seva capacitataèria en un 13% i a dia d'avui pre-senta un 19% més de reserves res-pecte l'any passat. Tambéconnectarà Menorca amb Viena apartir de la primavera. FTI, un delsquatre TTOO més importants d'Alemanyaque operen amb Menorca, està pujant ambmolta força i augmenta en un 102% lesseves reserves respecte 2011.

Easy Jety té previst augmentar en 23vols la seva connexió amb Menorca, elque suposarà entre 2.500 i 3.000 personesmés. El touroperador Jet 2 Holidays, mit-jançant la companyia Jet 2, reforçarà la

seva operativa des del nord de Gran Bre-tanya ampliant en algunes rutes fins el 3de novembre.

A dia d'avui les reserves dels mercatsbritànic i alemany es mantenen i fins i totagumenten lleugerament respecte l'anypassat per aquestes dates.

Pel que fa a Polònia, a més d'Itaka, en-guany Menorca també farà feina amb el

touroperador Tui Poland, molt interessaten el turisme actiu. Respecte al mercat rus,de la mà d'Ashome, s'ha contactat amb Na-talie Tours, i s'està fent feina perquè elsturistes que tenen un paquet de 14 dies aMallorca puguin fer excursions d'un diacap a Menorca.

Per la seva banda Pullmantur farà es-cala a Menorca amb visites entre el 20d'abril i el 2 de novembre.

La bona acollida de la Festa del Mar aFitur, esdeveniment que té per objectiudonar contingut al mes de maig a Menorcaamb iniciatives de turisme actiu, esportiu inàutic, la conversió de les tres estacionsnàutiques en una de sola per explotar lamarca Menorca i les feines per posicionarl'illa com a destinació integral de qualitat,van ser algunes de les accions que va dura terme l'administració insular juntamentamb el sector privat.

REPO

RT

5

En els darrers 4 anys Menorca haperdut el 70% dels vols ambBarcelona i es redueixen a

menys de la meitat els enllaços directesamb Madrid, que ara potser desapareixerandesprés del tancament de l’aerolíniaSpanair que deixa la nostra illa amb solsdues connexions a la setmana amb l’Aero-port del Prat i a partir de la setmana que ve,si la cosa no s’arranja sense vols directesamb Barajas, ja que Air Nostrum ha anun-ciat que sols mantendria els vols ambMadrid aquesta setmana i de manera ex-cepcional per mor de la fallida d’Spanair.

Ens hem de remuntar als anys 80 per atrobar una situació d’aïllament tan greucom l’actual i queden enfora les 8 conne-xions diàries que tenia Menorca ambBarcelona l’any 2008.

Aquest tancament ha afectat a cente-nars de passatgers que es trobaven a l’illa obé illencs que tenien programat un viatge.Els telefons no van deixar ni a l’oficina del’Aeroport, on hi va haver llargues cues, ia les oficines de les agències de viatges. Untotal de 390 persones no van poder viatjarel dissabte als aeroports de Barcelona iMadrid.

El cessament d'operacions de la com-panyia aèria Spanair és un cop dur per alshabitants de Menorca. És dur pensar en lesconseqüències socials i econòmiques quesignifica el tancament d'una gran empresapel que fa als seus treballadors, però en elcas dels menorquins i menorquines és unaltre esglaó de baixada cap a la desapari-ció del nostre malferit estat del benestar.

Aquest fet afecta directament als nos-tres empresaris (pernoctacions a Madrid,enllaços amb altres vols, dificultats per as-sistir a fires nacionals i internacionals,etc.), als proveïdors, als agents comercialsi a la indústria turística.

El tancament de Spanair suposa un durcop per a les Illes a tots els nivells, tant perals passatgers que havien comprat bitlletcom per als 2.300 treballadors de la com-

panyia, dels quals uns 110 treballen al'aeroport de Palma i 30 al de Menorca.

La companyia Spanair va realitzar du-rant el 2011 14.533 operacions de vol alstres aeroports de les Illes Balears, i vatransportar un total de 1.817.255 passat-gers. A l'aeroport de Menorca, va operar2.732 vols el 2011, en els quals va trans-portar a 334.196 viatgers.

Aquesta pèrdua de connectivitat su-posa, segons el diputat menorquinista NelMartí, “una dificultat més en la realitzacióde ponts aeris per a viatjar a Europa i arreudel món, especialment des de Menorca,Eivissa i Formentera. Concretament per aMenorca suposa la pèrdua d'un vol diariamb Barcelona i quatre vols setmanals ambMadrid. Els efectes d'aquesta major inco-municació de Menorca amb la capital del'Estat són desconcertants, per a tots elssectors econòmics: per al sector turísticperò també per a la resta d'empresariat.

El PSM-Més Per Menorca ha sol·licitatla compareixença urgent del conseller Car-los Delgado perquè expliqui les repercus-sions del cessament de les operacions deSpanair, i quines seran les mesures a curt illarg termini que pendrà el Govern per re-cuperar la connectivitat de les Illes. Martí

ha reclamat reiteradament la necessitat dela declaració d'Obligació de Servei Públic(DOSP) entre les Illes i la península per agarantir la connectivitat durant tot l'any,així com fixar freqüències, horaris, preus icapacitat dels vols de la mateixa maneraque ha proposat la creació d'un grup inter-parlamentari format per tots els diputats idiputades menorquins al Parlament de lesIlles Balears per fer un front comú i defen-sar units la necessitat d'un transport aeridigne i eficaç per a la nostra illa.

El PP-Balears també ha urgit al Governcentral a resoldre la situació de connecti-vitat que ara per ara pateix Balears i poside manera imminent el paquet de deman-des fetes pel conseller Carlos Delgado lasetmana passada a Madrid, entre elles ladeclaració del servei públic dels vols ambla Península, la reducció del 255 del costdels vols entre illes o bé la fixació d’unpreu únic.

Per la seva part el PSOE ha demanat alpresident Bauzà que defensi als trebal-ladors i als ussuaris amb un procés net itransparent per garantir els seus drets.

TEXT : BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

EL TANCAMENT D’SPANAIRDEIXA A MENORCA ENCARA MÉSAÏLLADA QUE MAI IN

SULAR

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,

S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.MÓNICA TELÈFON636840443971482917

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

El ministre de Justícia es compromet a visitar les Illes Balears,concretament Menorca, abans del pròxim mes de juny

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardon i el conseller d’Administracions Públiques, SimónGornés, s’han reunit aquesta setmana a Madrid per posar al dia tots els temes pendents entre ambduesadministracions. La trobada, que Gornés ha qualificat de cordial i molt positiva per a les Illes, s’haacabat amb el compromís del titular de Justícia d’impulsar la culminació o desenvolupament de totesles infraestructures judicials que actualment estiguin pressupostades i tramitades com correspon.

Ruiz-Gallardón ha expressat la seva intenció de viatjar a Menorca abans del pròxim mes de junyper visitar, precisament, l’edifici judicial de Maó. La nova infraestructura es va començar a construirel 2010 amb un pressupost de licitació de 5’4 milions d’euros i es va adjudicar pel Ministeri de Justí-cia un any abans per 5.167.855 euros a l’empresa Vías y Construcciones, amb un període d’execu-ció de 18 mesos. Per a la construcció d’aquest edifici l’Ajuntament de Maó va cedir un solar municipalde 3.256 metres quadrats.

Pel que fa a les competències de Justícia, el ministre i el Conseller han acordat la convocatòriadels diferents equips de treball formats per ambdues Administracions, amb l’objectiu d’actualitzartotes les dades relatives a la situació d’aquest servei a les Illes.

Pel que fa al traspàs de les competències de Justícia, Ruiz-Gallardón, ha reconegut que la situacióeconòmica actual no és la més adequada per iniciar un procés de transferència, coincidint amb elGovern de les Illes Balears, en què ara mateix la dotació podria estar per davall de les necessitats realsper assumir la gestió de la mateixa en les condicions òptimes. D’aquesta manera, el ministre de Justí-cia ha apuntat la seva disposició a iniciar el procés quan la situació sigui la idònia.

A la reunió a Madrid amb Alberto Ruiz-Gallardón, qui té un coneixement absolut de la situacióde la Justícia a les Illes, hi han assistit el Conseller d’Administracions Públiques, Simón Gornés i ladirectora general d’Interior, Emergències i Justícia, Isabel Febrer. Aquesta primera presa de contactees produeix un mes mig desprès del nomenament del nou titular de justícia.

Òpera i ballet clàssic als Cinemes Canal Salat Des de dimarts que ve Ciutadella tindrà la seva temporada d'òpera i ballet mitjançant el Cinemes

Canal Salat que s'oferiran en diferit des dels principals temples del bl canto a nivell internacionalcom la Royal Opera House de Londres, l'State Opera House de Viena, El Gran Teatre del Liceu deBarcelona i altres.

La temporada de Ciutadella s'obrirà amb la representació de "Tosca" de Giacomo Puccini el di-marts dia 7 de febrer a les 20,15 h a les dues sales del Canal Salat i que podrà ser vista de maneragratuïta pels 10 primers lectors del Setmanari El Iris que retallin l'anunci de la portada i el portin ales taquilles dels Cinemes a partir d'avui divendres.

Les operes i també spectàcles de ballet clàssic programats són: El llac dels cignes de Tchaikowskypel dia 28 de febrer; La Bohème de Puccini, que es podrà veure en directe el dia 13 de març des delGran Teatre del Liceu de Barcelona; Turandot, el 27 de març; Macbeth, el 3 d'abril; Rigoletto, en di-recte des de Londres, el 17 d'abril; Cyrano de Bergerac, el 10 de maig; Romeo i Julietta, el 22 de maigserà l'encarregada de tancar la temporada.

Els Cinemes Canal Salat oferiran les seves dues sales a la vegada, ofertant un total de 265 local-itats per a gaudir de les òperes a Ciutadella, tot esperant una bona resposta per part del públic i aixípoder garantir la continuïtat d'aquesta nova iniciativa.

PETIT RECEPTARIPETIT RECEPTARIDE LA CUINA DEL PEIXDE LA CUINA DEL PEIX

A MENORCAA MENORCA

EL PODRÀS TROBAREL PODRÀS TROBARA LES LLIBRERIESA LES LLIBRERIES

DE L’ILLADE L’ILLA

8

EL CONSELL DE MENORCA ES-TUDIA INSTAL·LAR SISTEMESD’ENERGIA RENOVABLES PER ES-TALVIAR I REDUIR EL COST DELENLLUMENAT DEL TÚNEL DE LAVARIANT

Ja s’han executat més d’un 80% de

les obres i està previst que acabin en

maig.

El Consell Insular de Menorca està es-tudiant la manera d’instal·lar sistemesd’energia renovables per estalviar i reduirel cost del enllumenat del túnel de la vari-ant de Ferreries. Així ho han explicat elpresident d’aquesta institució, SantiagoTadeo, i el conseller de Mobilitat i Pro-jectes, Luis Alejandre.

Concretament i segons ha afirmat Ale-jandre s’està pensant en molins eòlics iplaques solars. Segons normes de la UE,el túnel ha de tenir il·luminació artificial.

El projecte inicial de la Variant teniaun consum elèctric per any de 120.000euros, quan al llarg de tot 2011 es van gas-tar 100.000 euros a tota la xarxa viària delConsell en aquest concepte, encara ques’havia pressupostat 26.000 per a l’anypassat.

De la mà dels tèc-nics d’obres del Con-sell Insular i del’empresa Ferrovial elpresident Tadeo, elconseller Alejandre,així com els directorsinsulars Joan Mascarói Tomeu Martí, s’hanrecorregut els diferentspunts d’aquesta obraque va tenir un pressu-post d’adjudicació de

25,1 milions d’euros. Durant aquesta visita també s’ha in-

format que ja s’ha executat més del 80%de les obres, que contemplen movimentsde terres, desviaments dels serveis afec-tats, bases dels ferms i paviments, passosinferiors i transversals de drenatge, túnel,viaducte de Sant Patrici i pont a la sortidadel túnel.

La pèrgola del semienllaç de Maó,capes finals de ferms i paviments,drenatge longitudinal, enllumenat i paretsseques i tractament vegetals, són els tre-balls en execució. Segons la previsions, escalcula que les obres finalitzaran pel mesde maig.

NOVES E X P E R I È N -

CIES AL SEMI-NARI

Demà dissabte, 4 defebrer, tindrà lloc lasegona jornada delseminari Agricultura iMedi Ambient, a partirde les 9.30h al Centrede Convencions desMercadal.

La jornadacomençarà amb l'ex-periència que el FAPAS (Fondo para laProtección de los Animales Salvajes) estàdesenvolupant a la serralada cantàbrica,un projecte dedicat a conservar els eco-sistemes de muntanya per afavorir les es-pècies de fauna d'aquests hàbitats.Roberto Hartasánchez, president de l'en-titat, ens explicarà com aquesta iniciativaha dinamitzat l'activitat agrària de la zona.

La segona xerrada anirà a càrrec deGuillem X. Pons, doctor en Ciències Bi-ològiques i professor de la UIB, que ensdescobrirà el món dels invertebrats alcamp, i la importància que aquests tenenen diversos processos necessaris per a la

gestió agrària, com la de-scomposició, la polin-ització o la salut del sòl.

El Seminari està em-marcat dins el projectepilot "Cultivant Siner-gies" cofinançat pel Min-isteri d'Agricultura,Alimentació i Medi Am-bient i FEADER, amb lacol·laboració del ConsellInsular de Menorca.

BREUS

9

Les generacions futures tindranun seriós problema d'aigua aMenorca si no es canvien al-

gunes coses importants. Perquè la novaredacció del Pla Hidrològic segueix defu-gint de les problemàtiques reals en temesd'aigua i no aporta solucions vàlides. ElGOB ha presentat una llarga llista d'al·lega-cions en entendre que el document noafronta els reptes i que no es compleix ambla Directiva Europea de l'Aigua.

La impressió que s'extreu desprésd'analitzar l'extensa documentació, és ques'ha buscat un Pla còmode, que no genericonflictes als gestors. Còmode però, enl'opinió del GOB, altament irresponsable.

Per no tenir problemes, aquest PlaHidrològic usa dues eines bàsiques. D'unapart, adjudica xifres a l'aigua, que contra-diuen la major d'estudis. L'objectiu que calsuposar aquí és fer veure que no hi ha tantsproblemes (així s'evita haver d'actuar).D'aquesta manera, per fer augmentar lesentrades, es comptabilitzen com a recàr-regues de l'aqüífer tant les pèrdues de laxarxa de clavegueram (sense depurar) comla intrusió marina que es filtra des de lacosta. Això idò, es compta com incrementde reserves.

Però més sorprenent és l'estratègia perfer baixar les xifres de sortida. Les extrac-cions per regadiu, que els estudis del propiPla (a partir de superfícies i tipus de con-reu) estimaven en 12,6 Hm3/any, finalmentapareixen a la taula de balanç hídric comnomés 4,01 Hm3/any. Igual passa amb lessortides d'aigua de l'aqüífer cap al mar (elquè es necessita per frenar la intrusió ma-rina). Si els estudis xifraven en 52,29 Hm3el mínim d'aigua que calia per preservar elsaqüífers de salinització marina, ara nomésse n'atorguen 44,8 Hm3/any. Amb aquestesdues senzilles operacions, les extraccionsdisminueixen (teòricament, és clar) en 16Hm3/any.

Entre que augmenten les càrreguesd'aigua i disminueixen les extraccions,sembla que l'aqüífer vagi com una seda. I si

no es reconeix el problema en la diagnoside partida, difícilment podem esperar polí-tiques que l'afrontin de manera efectiva.

I aquí ens trobam, efectivament, ambl'altra línia altament criticable d'aquest Pla.Si la Directiva Europea diu que els aqüífershan d'estar en bon estat en 2015, aquí s'optaper "excepcionar" els aqüífers de Ciu-tadella i Maó... fins el 2027. I no es plantejacap cronologia amb objectius intermitjosde millora. Com dèiem al principi, estrasllada el problema als que vinguin des-prés.

Com que això no serveix, i a més con-tradiu les normatives superiors, el GOB hadetallat una sèrie de propostes per anar mi-llorant l'actual situació, com per exemple:

· Tancament del pou d'infiltració de ladepuradora de Sant Climent. Construccióde dipòsit regulador i conducció de l'eflu-ent cap a la zona residencia de Binixíquer.

· Combinar dipòsits de suficient capac-itat per purins amb sistemes de depuraciópropis a les explotacions intensives (a par-tir de 100 vaques)..

· Incorporació de comptadors i controld'extraccions a les zones de regadiu. Pro-hibició de rec de farratges durant el dia.

· Prohibició de nous regadius de farrat-ges, a no ser que s'abasteixin d'aigües

residuals amb garanties.· Control exhaustiu de qualitat de les

aigües procedents de depuradora que espretenguin usar per rec. L'alta presència declorurs i el perill de contaminants industri-als poden impedir aquest aprofitament.

· Auditoria ambiental a les fosses sèp-tiques agràries construïdes i analítica delstorrents propers.

· Dotació de clavegueram o sistemesdescentralitzats de depuració (tipus filtreverd) d'aigües residuals als nuclis de:

- A Sant Lluís: Pou Nou, Torret, s'U-llastrar, Sa Bateria, Cas Vidals, Binibecó,Ses Cases Velles, Arribada d'Alcalfar..

- As Castell: Binissaida, Trebalúger,Sínia Riera i Cala Sant Esteve.

- A Maó: Binixíquer, Talatí.- A Alaior: Son Vitamina, Llocs Nous,

Llumena.- A Ciutadella: Totes les zones d'hortals.· Habilitació d'incentius econòmics per

a l'adquisició o el lloguer de maquinàriaadequada per gestionar la distribució delresidu orgànic ramader en els conreus.

· Habilitació de tecnologia senzilla peranalítica de terres.

UN PLA HIDROLÒGICDESHIDRATAT O

PINIÓ

TEXT I FOTOS: GOB MENORCA

10

· Els pisos, amb un lloguer d’entre 170i 300 euros, la meitat del qual estarà sub-vencionat per l’Obra Social ”la Caixa”,s’ubiquen a quatre municipis de les illes.

• El període de sol·licituds romandràobert fins el pròxim 29 de febrer.

• En resposta a la situació econòmicaactual, el programa “Lloguer Solidari” esdirigeix a famílies que han vist reduïts elsseus ingressos com a conseqüència de lacrisi i tenen dificultats per accedir a unhabitatge, una de les línies d’actuació pri-oritàries de l’Obra Social ”la Caixa”.

TEXT : BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

L’OBRA SOCIAL ”LA CAIXA” OBREEL TERMINI PER SOL·LICITAR 19PISOS DE LLOGUER ASSEQUIBLE ABALEARS A PREUS D’ENTRE 85 I150 EUROS AL MES

• Podran optar-hi totes aquelles per-sones majors d’edat i unitats familiars ambuna renda inferior a 2,5 vegades l’IPREM(Indicador Públic de Renda d’EfectesMúltiples), 18.600 euros.

• D’aquesta manera, l’entitat financeracontinua posant els seus actius immobil-iaris al servei de l’Obra Social amb l’ob-jectiu de donar resposta a les necessitatsdels ciutadans.

L’Obra Social “la Caixa” ha obert elperíode de presentació de sol·licituds per

accedir a 19 pisos del programa “LloguerSolidari”. El termini finalitzarà el pròxim29 de febrer i els habitatges s’ubiquen alssegüents municipis: Ciutadella de Menorca(1), Ferreries (14), Maó (3) i Palma deMallorca (1).

El programa “Lloguer Solidari” facili-tarà habitatges amb una renda mensuald’entre 170 i 300 euros al mes, IBI i de-speses comunitàries incloses. L’Obra So-cial ”la Caixa” subvencionarà la meitat del

L’entitat financera promou la iniciativa amb l’objectiu de donar resposta a les noves necessitats so-cials.

lloguer, per la qual cosa els arrendataris pa-garan entre 85 i 150 euros mensuals.

D’aquesta manera, l’entitat financeracontinua posant els seus actius immobil-iaris al servei de l’Obra Social amb l’ob-jectiu de donar resposta a les necessitatsdels ciutadans, alhora que referma el com-promís adquirit l’any 2004 amb el pro-grama d’Habitatge Assequible, que el 2012culminarà la construcció de 4.100 im-mobles a tot l’Estat.

Requisits i adjudicacióEn resposta a l’actual conjuntura

econòmica, el nou programa “Lloguer Sol-idari” es dirigeix a persones majors d’edati unitats familiars amb una renda inferior a2,5 vegades l’IPREM (Indicador Públic deRenda d’Efectes Múltiples), i, per tant, in-ferior als 18.600 euros anuals. Pel que faals ingressos mínims, no podran ser inferi-ors a 6.000 euros anuals, ja que amb aque-sta quantitat es garanteix que el lloguer norepresenta més del 30% dels ingressos dela unitat familiar.

L’adjudicació dels habitatges es real-itzarà sota els principis de transparència,equitat i publicitat i es farà mitjançant unsorteig davant de notari si hi ha més sol·lic-ituds que habitatges o per assignació di-recta en cas contrari. La durada del lloguerserà de cinc anys.

Les persones que vulguin optar a un pispodran sol·licitar-lo a través del següentweb, on també estarà disponible tota la in-formació relativa a aquesta iniciativa:

http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/viviendaasequible/alquilersolidario_ca.html

Els precedents: el programa d’Habi-tatge Assequible

L’any 2004, l’Obra Social ”la Caixa”va posar en marxa el programa d’HabitatgeAssequible amb l’objectiu de facilitar l’e-mancipació dels joves i oferir un habitatgedigne a la gent gran. Dirigit a persones defins a 35 anys i més grans de 65, el projecteestà assolint la construcció de 3.000 pisosfins el 2012, dels quals ja s’han adjudicat2.933.

L’any 2009, i en resposta a la nova con-juntura econòmica, l’Obra Social va am-pliar el programa amb 1.1000 habitatgesmés, en aquest cas especialment orientatsa famílies. L’objectiu era contribuir a reac-tivar el sector de la construcció reprenent

promocions aturades per la crisi.Així doncs, en total "la Caixa" cons-

truirà 4.100 pisos arreu de l’Estat fins al2012 en el marc del programa d’Habitatge

Assequible de l’Obra Social, el que estradueix en una inversió de 720 milionsd’euros. A ells s’afegeixen ara els 3.000 delprograma “Lloguer Solidari”.

11

REPORT

RACIÓN DE CHURROS.... 1,50 €RECORTANDO ESTE ANUNCIOCHOCOLATE A LA TAZA GRATISENCARGOS PARA FIESTAS!!!

12

- Des del vostre començament en elmón de la política heu fet gairebé tots elspapers de l’auca. Us fa especial il·lusió elnou càrrec?

- Em fa il·lusió perquè torn a ser a unlloc de responsabilitat a Menorca i en con-tacte directe amb els menorquins, amb elteixit associatiu i amb les administracionsde l’illa. Si bé és ver que els meuscomençaments van ser en el Consell insu-lar, des de llavors la meva trajectòriapolítica i administrativa no ha estat tan lli-gada a Menorca. Em fa especial il·lusió pelfet, com dic, de representar al Govern es-panyol a la meva illa, sobretot perquè tencinterès a contribuir a millorar alguna cosa.Des de la meva nova responsabilitat inten-taré aportar quelcom positiu a la políticamenorquina i als problemes que poguemtenir els ciutadans de l’illa. N’hem pogutparlar, aquest dimarts passat, a la presa depossessió. Hi ha temes importants i apre-ssants damunt la taula els quals podem con-tribuir a solventar des de l’Administracióde l’Estat. I sí, em fa especial il·lusió pel fetque jo som d’aquí.

- Un dels problemes més urgents queté a dia d’avui Menorca és el de la con-nectivitat aèria...

- Un dels dos temes més importants aramateix és el transport aeri, la connectivitatamb la Península, la qual condiciona molt,

no tan sols el benestar i la facilitat de co-municació dels propis menorquins, perraons de vegades d’urgència, sinó també alpropi sector turístic. La Setmana Santa, queés un fet turístic important cada any, aramateix està en risc de patir una baixada im-portant de visitants a Menorca, la qual cosarepresenta sempre una pèrdua de riquesa.Per tant, el problema de la connectivitat,dels vols, és bàsic. A l’altre costat, hi ha elproblema creat per la situació econòmicaactual. Segurament el Govern espanyol estàadoptant mesures per reactivar l’economiai per pal·liar el dèficit de les administra-cions públiques, i aquest és un tema quepreocupa. No podem fer moltes coses desd’aquí, però sí que podem donar trasllat ifer entendre a Madrid quines són lesmesures que s’adopten. Hi ha, amb tot, al-gunes altres qüestions que, davant la grave-tat d’aquestes, potser poden semblarsecundàries però que són no menys impor-tants. Dimarts mateix es vam reunir junta-ment amb el delegat del Govern, JoséMaría Rodríguez, amb els batles deMenorca i va sorgir el problema del sub-ministrament d’aigua i de la salinitat del’aigua a la zona de Sant Lluís i Es Castell.Hi ha inversions de l’Estat que també s’hand’afrontar.

- Parlaveu del problema creat per lasituació econòmica d’Espanya. Teniu por

que acabi afectant la pau social?- Esper que la gent –els menorquins, en

açò, som molt sensats i molt responsables-entengui que algunes coses que poden sem-blar impopulars, en el fons són necessàries.Tot plegat, crec que és molt difícil, perquèquan estem davant opcions polítiques dife-rents i el ciutadà percep que té un seguit deproblemes i té la sensació que no es fa totallò que es pot fer o que s’actua en contrade determinades qüestions, tot es complica.Però creis-me que l’interès del Govern ésque les coses millorin. Crec que lesmesures que s’adopten tenen una compo-nent impopular important i és possible quese produesquin aquests fets de protesta, dequeixa, de manifestació, que són absoluta-ment comprensibles. Per suposat que qual-sevol té tot el dret, dins d’un ordre i dins elmarc legal, de manifestar-se i d’expressarel seu descontent, la seva queixa, Pero joconfiï molt en la responsabilitat dels ciu-tadans. Tots estem molt conscienciats quela situació no és fàcil i que s’han d’adoptarmesures impopulars i difícils, i que hi had’haver sacrificis per a totes les parts. Enqualsevol cas, esper que la situació no surtidel que és la normalitat, és a dir, del que ésun marc legal i democràtic absolutamentnormalitzat.

Antoni Juaneda (1964) va prendre possessió dimarts com a nou director insular de l’Estat en un actemarcat per la reivindicació d’un transport aeri digne per a Menorca i les Illes. Juaneda ocupavafins ara el càrrec d’assessor del conseller menorquí d’Administracions Públiques, Simón Gornés,

al qual li uneix una gran amistat i l’experiència comuna d’haver començat junts, el 1995, el seu camí enla política de la mà de Joan Huguet. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, Juaneda ha re-corregut un llarg camí dins el món de l’Administració. No debades, ha estat assessor del Ministeri deMedi Ambient, vicepresident del Consell i conseller d’Hisenda, Interior, Turisme i Medi Ambient del Con-sell i diputat autonòmic, a més d’haver complert una etapa d’un any a la vida municipal com a assessorde l’Ajuntament de Calvià. Després d’uns anys deslligat de l’illa, Juaneda torna al primer pla de la polí-tica menorquina.

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTO: BEP AL·LÈS

ANTONI JUANEDA,DIRECTOR INSULAR DEL’ADMINISTRACIÓ GENERAL DEL’ESTAT A MENORCA

aquesta: fer front alproblema de la connec-tivitat aèria i contribuiren tot allò que siguipossible a comunicar, atransmetre i a fer possi-bles les mesures quecol·laborin a millorar lasituació econòmica. Al-hora, m’ha donat totalautonomia, pel fet –aixím’ho ha dit textual-ment- de no conèixer com jo la realitatmenorquina. M’ha dit no només quel’assessori i li faci les indicacions de per onhan d’anar les nostres accions sino que jomateix dugui a terme totes les iniciativesque cregui oportunes perquè té total confi-ança en la meva feina. A la vegada, havolgut deixar clar que és el delegat delGovern de totes les Illes Balears i, per tant,de Menorca, i que tot just per aquest motius’ocuparà i se preocuparà d’allò que enspassi als menorquins, juntament amb lameva figura.

- D’un costat, per mor del vostre càr-rec, teniu l’obligació de fer-us ressò i detransmetre les demandes de la poblaciómenorquina, i representau, per tant elsinteressos del Govern Central com a es-tructura de govern, però d’altre, com amenorquí també, teniu el deure de man-tenir viu un cert esperit reivindicatiu enles vostres comunicacions. Com esmenja, tot plegat?, és difícil, trobar unequilibri entre ambdós extrems?

- De vegades te pots trobar amb aquestadificultat, és a dir, tens un doble paper dereivindicar, i a la vegada jeràrquicamentdepens del delegat i, després, del Ministeri.La qüestió és tenir arguments. Quan tensarguments i pots justificar les teves peti-cions, les teves demandes, les teves reivin-dicacions, i aquestes són difícilment

13

“MENORCA ENCARA CAU UNAMICA ENFORA DELS DESPATXOSDE MADRID”

ENTREVISTA

- Us preocupa la imatge que elsmenorquins tenen de la Direcció Insularde l’Administració General de l’Estat?Creis que des d'alguns sectors es veu en-cara com un vestigi d'un anacronismelligat a un cert centralisme vuitcentistao com una institució molt allunyada delciutadà del carrer?

- Crec que els ciutadans, en general,pensen que hi ha massa administracionsconvivint en un mateix territori. La nostragran feina és, per una banda, donar a en-tendre que cada una de les administracionsté el seu marc competencial i les seves fun-cions, però que en els temes importants totshem d’anar a una. A la vegada, sí que és verque fa uns anys la percepció dels ciutadanspodia ser així com deis –és a dir, una per-cepció d’una certa llunyania i de central-isme-, però una de les meves feines serà –ila dels meus predecessors ho ha estat, sensdubte- fer de la Direcció Insular de l’Estatuna institució pròxima als ciutadans, peròsobretot útil i eficaç. No hi ha res millorque el fet que vagis a una administraciópública i te sentis ben atès, i tenguis la sen-

sació que estan contribuïnt a resoldre eltema que planteges. Es tracta, tot just,d’açò, d’optimitzar al màxim els recursos,de ser eficaços i de ser molt útils al ciutadà.Allò que no podem fer és perdre el temps,perquè tot açò costa doblers i la gent ésmolt conscient –avui més que mai- que elsseus impostos han de servir per quelcommolt útil.

- El vostre càrrec depèn jeràrquica-ment de la figura del delegat del Govern,José María Rodríguez. Quina relació usuneix a Rodríguez?

- Rodríguez és un company meu de par-tit i també un bon amic, al qual m’uneixuna relació personal estreta i d’amistat, iaçò fa que em senti molt còmode amb ellcom a director insular, perquè al cap i a lafi som una mena de representant del delegatdel Govern a Menorca. Amb José MaríaRodríguez ens vam veure dilluns a la De-legació del Govern a Palma, ens hem vistdesprés a Menorca, el dia de la cerimòniade presa de possessió, amb els batles del’illa i amb el president del Consell, i us pucassegurar que la seva prioritat és tot just

14

rebatibles, aleshores tens la força de la con-vicció i de la raó. I en açò ens centrarem.En tots aquells temes que haguem dereivindicar i ens els quals hagi de servir decorretja de transmissió. Hem de ser capaçosd’entendre que la reivindicació és justa,d’entendre-la i de convèncer a qui haguemde convèncer.

- La coincidència de color polític a lesinstitucions, és un avantatge o un incon-venient?

- La meva experiència em diu que és unavantatge perque, al cap i a la fi, compartimun mateix projecte polític, la mateixa man-era d’entendre la societat, l’administració,el servei públic i moltes coses concretes. Ésevident que des de dins un mateix partit lescoses es veuen d’una mateixa manera i, pertant, és més fàcil entendre’s. A l’hora d’em-prendre alguna acció, és molt més fàcil sitens la mateixa convicció política i de-fenses el mateix projecte polític. I al con-

trari, és evident que en alguns casos perqüestions ideològiques no podem estar maid’acord amb partits d’un altre color polítici açò, en algunes ocasions, dificulta, de fet,moltíssimes decisions i moltíssimes ac-cions polítiques. Jo som dels conveçuts,però, que simplement pel fet de ser delmateix color polític no ens escoltaran sem-pre i no ens faran sempre tot el cas del món.Pens que cal convèncer. Però sí que és verque el marc general en el qual ens movemés molt afí, és a dir, té moltes qüestions quesón absolutament comunes a la resta d’ad-ministracions perquè compartim el mateixideari polític.

- Un problema endèmic que s’hatransmès de legislatura en legislatura ésla dificultat intrínseca de generar unacerta estabilitat en les plantilles de laPolicía Nacional i de la Guàrdia Civil. Aaquest problema se n’hi afegeix un altre,com és el de la insuficient coordinació

que hi ha alguns cops entre els Cossos iForces de Seguretat de l’Estat i els cos-sos de policía local de l’illa i les sus-ceptibilitats creades per la delimitació

de competències. Us preocupenaquestes qüestions?

- En les poques hores que he tingutper tractar amb els membres dels Cos-sos i Forces de Seguretat de l’Estat, notan sols en el decurs de l’acte de presade posse-ssió, sinó també després,m’he adonat que es tracta de gent moltrigorosa, molt disciplinada, molt pro-fessional i que, d’alguna manera, dónagaranties de que les coses es fan moltben fetes. També és cert que hi ha unarotació molt important perquè no se'nsescapa que moltes de les persones quevénen destinades a Menorca es prenenaquesta destinació com si fos provi-sional. De vegades, fins i tot con-scientment no acaben de fer arrels a

l’illa perquè saben que acabaran anant-se en poc temps, però en qualsevol cas

mentre estan aquí no tinc cap dubte quefan un treball excel·lent. M'ho ha dit el meupredecessor, Javier Tejero, i jo també hepogut comprovar-ho en poques hores. Enl’aspecte de la coordinació que esmentaveuteniu raó, és probable que sigui millorable,però no diria pas que sigui deficient. Elgrau de coordinació és més que correcte. Éscert que em fa falta aterrar una micadamunt aquest assumpte i tocar-lo més amb

les mans. També és probable que tengui uncert sentit el que deis en relació a lesgelosies competencials que existeixen entreels diferents cossos –uns cossos que, al capi a la fi, actúen tots en l’àmbit de l’ordrepúblic- i que les línies que delimiten lescompetències d’uns i altres siguin algunscops difuses, però em fa falta conèixer unamica més de primera mà el problema abansd’emetre una opinió més fundada.

- Fa pocs dies, el seu predecessor en elcàrrec, Javier Tejero, acusava pública-ment el PP de fer “demagògia” amb eltema de la presó i que si el Partit Popu-lar no la volia, que la tanqués. Tot seguit,la senadora per Menorca, Juana FrancisPons, va contestar Tejero que no ho faràperquè el centre penitenciari ha costatmolts milions... No creis que el millorseria tancar el debat social i polític obertper la construcció de la presó i assumirque hem de fer simplement el possibleperquè funcioni correctament?

- És clar que un centre penitenciari,com passa també amb altres infraestruc-tures públiques, sempre causa un cert re-buig social, sobretot per part de la gentafectada i pròxima a l’edifici, i aquest és uncas evident. El que cal fer és que tractar deminimitzar els efectes col·laterals que com-porta tenir obert a Menorca un centred’aquest tipus. El fet que hi hagi un centrepenitenciari, i, per tant, una situació dereclusió de determinades persones que e-xigeix una gestió administrativa, no veigque hagi de ser un problema. El centre pe-nitenciari és aquí, a Menorca, i entenc queaçò costa d’assimilar, però estic convençutque d’aquí a no massa temps aquesta rea-litat ja no serà objecte de debat. Sí que hopoden ser, en canvi, les conseqüències quese’n deriven de l’existència i funcionamentdel centre, i açò es en el que hem de ferfeina. És cert que hi ha algunes qüestionsal voltant del centre penitenciari que crecque s’han d’anar tancant i aclarint. De fet,la batlessa de Maó, Àgueda Reynés, i elbatle de Sant Lluís, Cristóbal Coll, m’handemanat que parlem de la presó; la batlessade Maó, perquè el centre està ubicat en elseu municipi, i el batle de Sant Lluís perquèla presó és a la carretera Maó-Sant Lluís itambé afecta al seu municipi de manera in-directa, Però, com dic, estic segur que el

hi ha hagut. Mesembla, per se, in-just que les cosessiguin així.

- JaumeMatas ja ha estatsentenciat per lasocietat abansque hi hagi unasentència que elcondemni?

- És obvi.P ú b l i c a m e n t ,Jaume Matas ja haestat sentenciat icondemnat. Per-

sonalment, mai no he volgut opinar d’a-quests processos, tant en els casos decompanys meus com Jaume Matas, al qualapreciï moltíssim, com en els que afecten ohan afectat a polítics que ni tan sols són delmeu partit i que són fins i tot contraris, entant en quant no hi hagi una sentència, unveredicte o un acte judicial. I açò és aixíperquè aquest és el sistema que ens hematorgat. Confiï plenament en la innocènciade Jaume Matas i li desitj, a més, que se’nsurti perquè li tenc, com he dit, un aprecipersonal molt gros.

- Després dels incidents de les festesde Sant Joan de l’any passat, que vanposar Ciutadella en primer plànol del’actualitat nacional, us preocupa espe-cialment la seguretat de les festes de SantJoan? Encara falta gairebé mig any pera la festa, però sabeu que en qüestió d’unparell de mesos n’haureu de començar aparlar...

- Molt abans. Dimarts mateix el batlede Ciutadella, José María de Sintas, ja emva demanar que ens trobéssim el més aviatpossible per parlar d’alguns temes, entre elsquals la seguretat de les festes de Sant Joan.Veig que és un tema que li preocupa molt ique vol tractar amb antel·lació, la qual cosaem sembla molt bé perquè, tot i ser, segu-rament, un fet puntual, les agressions se-xuals de l’any passat durant la guerra de les

tema de la presó quedarà en poc temps ab-solutament assimilat i incorporat a la men-talitat de la gent de la nsotra illa, i seràquelcom totalment normal.

- Heu treballat amb Jaume Matas aMadrid com assessor del Ministeri deMedi Ambient. Com viviu la situació ju-dicial que afecta a l’exministre i expre-sident del Govern balear?

- Crec que no només Jaume Matas, sinótambé altres companys i altres no compa-nys, han sofert un judici paral·lel. Crec queaçò és una evidència. A més, cada cop hi hamés casos de pressumpta corrupció que hangenerat en el seu moment molt enrenoumediàtic, alarma social i judicis paral·lels ique després han quedat finalment en res, ésa dir, en absolucions o en veredictes de noculpabilitat. En aquests casos, penses: i ara,de quina manera es compensa el mal ques’ha fet a la imatge pública i a la honora-bilitat d’aquestes persones? Crec que enaquest cas s’hauria de respectar moltíssimel principi de pressumpció d’innocència.Crec que és un element bàsic en el nostreEstat de Dret i en el nostre sistemademocràtic que, de fet, alguns cops es vul-nera. A ningú de nosaltres no se’ns escapaque si féssim una enqüesta a peu de carrer,l’opinió de la gent seria majoritàriament nomolt favorable a Jaume Matas, i açò veprovocat una mica pel judici mediàtic que

avellanes va generarmolta alarma social. Ésprobable que un fet comaquest no es repetesqui,però sí que és ver que elrisc e-xisteix i només quehi hagi un cas l’hem d’e-vitar com sigui. Però uspuc avançar que enqüestió de pocs dies o depoques setmanes, el dele-gat del Govern i jo ens veurem amb el batlede Ciutadella per parlar-ne.

- La majoria de menorquins té la per-cepció que Menorca importa molt poc, ogens, a Madrid. Us preocupa que al Go-vern Central no s’acabin d’entendrecom cal els greus problemes que com-porta de vegades la insularitat d’un te-rritori perifèric com és el cas de la nostrailla?

- He de reconèixer que aquest és un delsmeus reptes i un dels meus objectius: fer elpossible perquè esn facin cas a Madrid iperquè entenguin les nostres peticions. Hetreballat a Madrid, al Ministeri de MediAmbient i us puc assegurar que des d’undespatx ministerial de la capital espanyola,Menorca, desgraciadament, cau molt en-fora. Tenc l’avantatge d’haver estat allà id’haver estat aquí i estic segur, per tant, quequan telefoni a alguns companys meus delMinisteri que potser ara tenen responsabi-litats importants entendran perfectament elque els vull transmetre. La tasca és aque-sta: donar a entendre amb convicció, ambarguments, quina és la nostra problemàticai, si és justa, no toca altre remei que seratesa. Una altra cosa és que en aquests mo-ments sigui més o menys difícil aconseguirfinançament, però la feina de convèncer,d’argumentar, de reivindicar, és un delsgrans objectius que tenc, el resultat del qual–n’estic convençut- és més visible. Quan elMinisteri té capacitat d’intervenir se notatot d’una i esper que sigui així.

15

ENTREVISTA

“JAUME MATAS HA SOFERT UN JUDICIMEDIÀTIC I JA HA ESTAT SENTENCIAT ICONDEMNAT PER LA SOCIETAT.CREC EN LA SEVA INNOCÈNCIA”

HOY SE DESPERTÓUNA ESTRELLA

Hoy se despertó una estrellay está en el cielo alumbrando,a los niños que juegan con ellay sus destellos los está curando.

La estrella jugará contigo,y su juego será especial,se convertirá en un veleropara llevarte junto al mar.

Si miras por la ventanay ves una estrella brillar,piensa que ella te miray no quiere verte llorar.

En el aire, vuela un cometay busca la mano de un niño,para que estire de su betamientras él le da su cariño.

Él quiere verte muy feliz,y que sueñes con la luna,y al tocar su larga narizse convierta en aceituna.

Él busca un amigo deprisa,que aunque esté en la cama,no pierda nunca la sonrisa ni la esperanza ni la calma.

CON CARIÑO A LOS NIÑOS Y A SUS FAMILIARESANTONIA NAVARRETE LEBRATO. OCTUBRE 2010.

16

OPIN

IÓ

Tal vegada, caldria recuperar la teràpia de les pregàries. Siresar, cura... Les administracions de la sanitat haurien de gestionaraquesta medicina alternativa. Quina despesa s'estalviaria? Catorzemilions mensuals o més encara?

&&&

Feia ganxet i passava el rosari. No he conegut rostre més feliç.

&&&

Açò dels nomenaments dels governadors insulars (delegats del'administració de l'estat central) té el seu pebre i la seva gràciamarinera. N'hi ha que fan estadístiques i comproven quanta inver-sió pública ha caigut damunt l'illa durant l'exerici de tal o qual go-vernador. N'hi ha d'altres que l'estadística es focalitza en el grau deseguretat (i delinqüència) que s'ha assumit. Jo, per defecte deforma, faig comparances amb el preu de mercat del menudeig deles substàncies al·lucinògenes i prohibides, és a dir, que segons elpreu/qualitat del gram de coca i/o de haixix al Passeig Brut, emvaig fent la idea del perfil de qui representa l'estat central. No tencaltres paràmetres comparatius...

&&&

Sopa de ajo para cenar. ¿Con qué con ajo, eh? Aquesta era unade les conyes franciscanes que més vaig sentir durant l'estada alconvent de Vallecas. Comparat amb el ranxo de la mili, aquells so-pars conventuals eren de primer ordre i la infusió de camamil·la re-gada amb un ratxet d'anis el Mono, un tonificant excels.

&&&

Si tot engròs, el nostre estat autonòmic havia de consistir enbaratar el centralisme de Madrid amb el centralisme de Palma, in-efablement, s'hauran perdut moltes inversions de caire finalista da-munt aquesta illa...

&&&

(Gener 2012) Un Josep Maria Quintana generós. Un SimónGornés que li ha tocat fer el paper de tonto útil en aquesta comè-dia. I els ametlers pendents de florir.

Damià Coll

Escrits llebetjats“L’heura de les hores”

BARCELONA,

PIS PER LLOGAR:

3 HAB,

PROP PLÇA. ESPANYA

670 EUROS/MES

TELF. 616 747 260

17

- Com pots imaginar se situació es de-licada, ja que no tenim molt de marge d’e-rror si volem treure s’equip d’aquesta zona,ara hem d’aprofitar que la zona de baix estàmolt junta, però a la mínima es pot separari vist lo succeit aquestes darreres jornadesremem cap a bon port.

- Com has vist sa situació de s’Spor-ting Mahones?

- Per el futbol Menorquí és una desgrà-cia, ja que duu molta feina arribar finsaquet punt en el que era, però també s’hade dir que aquesta categoria es molt malade mantenir i més sent de Menorca ,a no-saltres també ens afecte, ja que els passat-ges d’avió es una despesa molta elevada.

- Quin és l’objectiu a nivell personaldins l’equip?

- Principalment per jo es aprendre elmàxim dels companys i de la categoria.També sobretot aportar el màxim per l’e-quip i aprofitar els minuts que em donin an’aquesta categoria ja que no es tothomque tengui aquesta oportunitat i jo l’he devalorar moltíssim.

- Veus futur a aquesta tercera amb lo

18

AQUESTA SETMANA ENTREVISTEM A...BIEL MOLL TEXT I FOTOS: JOAN CANALS SOLDADO

En Biel Bosch (Ciutadella, 05 denovembre de 1992) és a l’actu-alitat porter del CE Alaior de la

III Divisió Nacional, el jugador està fent laprimera temporada a l’equip alaiorenc des-prés de passar tota la seva carrera esportivaal Penya Ciutadella, jugant amb els juve-nils de la lliga nacional les darreres tem-porades i després de començar amb l’equipde regional preferent al començamentd’aquesta 2011-2012. La seva bona feina ila petició de David Moreno al club de po-nent, van fer però que en Biel aterrés alhistòric club blanc i negre com a cedit du-rant la temporada, compaginant l’equip dereional amb el primer equip que es trobaara mateix en places de descens.

En Biel recorda molt bé la seva expe-riència amb el Penya Ciutadella i es mostramolt il·lusionat a aquesta nova aventuraque viu el jove porter a la màxima catego-ria balear.

- Com vas prendre sa decisió de can-viar el Penya per l’Alaior?

- De fet jo vaig començar aquesta tem-porada amb el Penya regional, de prova,amb es sentit de que en Dani Mori no emconeixia que tal era jugant i com m’adap-taria a n’ aquest nou equip, però la cosa vaanar bé i vaig satisfer.

Una vegada em van fer la fitxa al capd’un mes o això, en Dani Mori es va pre-ocupar de cercar-me un equip per podertenir minuts, però no vam trobar rés. Des-prés, en David Moreno, entrenador del’Alaior, es va interessar per jo i va rallaramb en Dani Mori fins que me van dir quel’Alaior estaven interessats amb jo i emvan demanar si hi volia anar, però amb lacondició que l’any que ve tornes el Penya,ho vaig fer en qualitat de cedit i amb lacondició de que a l’Alaior tingues minutsamb el regionals i van estar d’acord i vaigfixar amb ells.

Em va venir per sorpresa perquè va sermolt ràpid, ja que m’ho van dir un dime-cres quant anava a entrenar, el dijous m’hovan confirmar i divendres ja era ambl’Alaior entrenant amb ells per dissabte

anar-hi convocat. Vaig decidir anar ambells, ja que l’Alaior es un gran equip, ambuna gran història a tercera i no vaig volerdesaprofitar aquesta ocasió de tenir unabona experiència per aprendre principal-ment i el que em va ajudar també a decidirfer la passa, va ser que tant com en DaniMori com en Tobal Tudurí o van veure ambbons ulls, ja que em van dir que em serviràper aprendre i agafar experiència.

- T’has acostumat bé a aquest canvide categoria? que t’ha costat més?

- Jo pens que si que m’he adaptat bé,però sempre hi ha coses a millorar per estara l’altura dels companys. Jo pens que no hiha rés que m’hagi costat més, llevat delsprimers dies, que el que va costar va ser larelació amb els companys, però va ser moltfàcil, ja que tots m’han tractat com un mési m’han fet sentir molt còmode i agust,m’he sabut adaptar molt bé.

- Com duis sa temporada?- No es pot dir que bé, perquè estaiem

en zona de descens, però es fa molta feinaa cada entreno i partit, per millorar i treurel’equip d’aquesta zona.

- Com veus sa situació actual de s’e-quip?

experiència inoblidable i crec que me’nrecordaré tota la vida, debutar a la catego-ria ja és un fet per jo important i fer-ho acasa del líder i un dels equips amb mésnom a la categoria és especial.

- Amb quina situació et trobes ac-tualment?

- Actualment estic lesionat, ja que a unajugada fortuïta del partit contra el constàn-cia em vaig fer mal el peu, però ambmoltes ganes d’estar bé i tornar a entrenaramb total normalitat.

que costen els viatges?- Vull pensar que si, perquè no puc ima-

ginar es futbol sense se tercera, però pintamolt malament, ja que de cada vagada elspreus van pujant, les ajudes als clubs es re-tallen, va menys gent al camp... són moltsels aspectes negatius a la categoria.

- Com veus el Penya de Regionalaquesta temporada?

- Se veritat es que molt bé, estic moltcontent per ells i desitg que acabin així debé, ja que s’ho ben mereixen per se feina quefan a cada entreno. Com he comentat ante-riorment vaig començar amb ells la tempo-rada i al Penya sempre li vull el millor.

- Surts del Penya Ciutadella, que no-vament està fent una gran temporadaamb els juvenils, creus que es pot tornara pujar a Divisió d’Honor?

- Jo voldria que sí, estic molt content deque els antics companys estiguin fent unabona temporada i els desig tota se sort delmón, igual que a l’equip de regional, queamb molt d’esforç o aconseguiran, peròtambé s’ha de dir que el Menorca també fauna molt bona temporada i no serà fàcil,com es pot veure a la classificació actual.

- Com dus entrenar a Alaior?- Molt bé, em pensava que em costaria

més, però es pot dir que m’he adaptat bas-tant bé el fet de anar a entrenar a Alaior. Eltenir més companys de Ciutadella ajudaamb aquest aspecte.

- Creus amb aquest equip jove queteniu a Alaior per poder salvar sa cate-goria?

- I tant que hi crec, ja que tots feim totel que està en les nostres mans per treurel’equip endavant i no dubto que el traurem,ja que l’Alaior és un històric de tercera iaçò s’ha de mantenir molts d’anys.

- Has debutat a la categoria?- Sí, he tingut l’oportunitat de debutar a

un camp com és el del Constància, ja queen Jesús Sastre estava lesionat, va ser una

19

ESPORTS

A FONS

- Un esportista.- (Si te de ser un esportista que sempre m’agrada’t) L’exporter Oliver Kahn,

per el caràcter i la forma de jugar que tenia dins el camp.

(Si un esportista actual) Rafa Nadal per es sacrifici que fa per el tennis.

- Una virtut - Tenir paciència.

- Un defecte.- Reservat, bastant tímid...

- Un objectiu- Mantenir-me molts d’anys a tercera, però primer el que s’ha de mantenir es

la tercera.

- No surt mai de casa sense....- El mòbil.

20

han tingut gens de sort i es troben ara quehan de llevar s’equip a mitja temporada iamb un projecte a mitjes, és una pena perels jugadors que han de cercar equipsnous, canviar de ciutat... amb tot el queaçò representa, sa veritat és que s’ha defer complicat per tots ells. A més hi hagent dins es club que havia fet molta feinaper aquest equip i ara es troben amb aque-sta situació tant incòmode que no els re-compensa totes ses hores que han dedicata l’Sporting Maonès.

- Ara sou l’equip de màxima cate-goria al club, esteu recolzades?

- Molt, sa veritat que en estem moltcontentes de tot. Ens han recolzat des delprimer moment, ens han ajudat, sen pre-

AQUESTA SETMANA ENTREVISTEM A...JÚLIA PONS BENEJAM TEXT I FOTOS: JOAN CANALS SOLDADO

Aquesta setmana i després deque l’Sporting Maonès hagideixat la segona divisió B del

futbol nacional, hem pogut entrevistar asa jugadora de l’equip femení del club dellevant Júlia Pons Benejam (Ciutadella,29 d’agost de 1.989). Na Júlia havia jugatanteriorment al futbol sala amb l’Atlèticde Ciutadella primer i amb el Penya Ciu-tadella després, tot i que no va arribar ajugar a la Divisió de Plata ja que haviaabandonat ja el futbol sala per passar aformar part de l’equip que entrena enTolo Bagur i que ja juga a Bintaufa. L’e-quip es situa quint a la taula classifi-catòria després de guanyar a Palmaaquesta setmana per dos gols a tres, par-tit que no va jugar na Júlia i en la que vaser determinant l’altre ciutadellenca del’equip, na Cris Triay, que va fer el tercergol de l’equip que va suposar la victòria.

Na Júlia és una esportista complerta,ja que combina el futbol amb la seva altrepassió, la bicicleta, esport que practicatambé des de fa uns anys i que troba moltcomplert.

- Com vas prendre sa decisió decanviar de futbol sala a futbol 11?

- Doncs quan vaig saber que hi haviael futbol 11 ses ganes ja hi eren, però permotius de feina i horaris era impossible,fins que tot d'una que vaig tenir una micames de temps per mi, i poder fer realitatel somni, ja que aquí estava una mica es-tancada i volia provar el que realment erael futbol a camp sencer que em feia moltail·lusió.

- T’has acostumat bé a aquest canvide dimensions, tàctiques fisica...? quet’ha costat més?

- La veritat que costa una mica tot,perquè es un canvi gros, tant camp, pi-lota, sabates, jugadores, entrenador..etc.Però a base d’entrenaments una aprèn i ses'acostuma a tot, però tot amb paciènciaja que no es pot esperar que un canvi groscom aquest es faci d’un dia per l’altresense gens d’adaptació. I el que potserm'ha costat més és la posició al camp,

perquè del sala al futbol 11 no te res aveure, es molt diferent, i fins que not’adaptes a una nova tasca sa veritat esque es fa complicat.

- Com creus que duis sa temporadaa nivell d’equip?

- La temporada aquest any va bastantbé, de fet es el meu primer any, però vistlo vist, aquest serà un dels bons. Araanem quintes a la classificació després dela victòria a fora camp la setmana passadai crec que l’equip està portant una líniaascendent de joc, pensant que anirem mi-llorant encara de cara a final de tempo-rada.

- Com heu viscut sa situació de l’e-quip de 2a B?

- Sa veritat és que ha estat una llàs-tima tot el que ha passat amb l’equip, no

21

- Si, la veritat que aquet any en aquetsmoments es va per bon camí i açò vulguiso no fa que la dinàmica del grup siguimolt més bona.

ocupen, i fan tot el possible per estar ambnosaltres contínuament, valorem moltís-sim totes aquestes coses.

- Quin és l’objectiu a nivell personaldins l’equip?

- Doncs poder aguantar l'equip fe-mení, i aconseguir pujar de categoria, isobretot gaudir de l’esport, que és el mésimportant.

- Veus futur a aquesta lliga fe-menina amb lo que costen els viatges?

- Si, si un fa l’esforç, i sobretot engrup i posem de sa part de totes iguanyem.. no hi ha el perquè no tenirfutur. Sabem que econòmicament tot estàmolt complicat però si nosaltres a nivellesportiu cumplim amb tot el que ens de-manen, hem de pensar que les parts ex-ternes també compliran.

- Quina demarcació ocupes a futbol11?

- En aquets moment la meua posicióes la de lateral, però hi pot haver canvis alllarg de la temporada, ja que l'entrenadorTolo Bagur, va observant dia a dia el nos-tre rendiment i si ha de canviar una posi-ció perquè la jugadora i sobretot l’equimillori ho fa sense problemes, és un granentrenador, m’ha aportat molt a nivelld’aprenentatge.

- T’estimes mes jugar a camp groso t’agradava més es futbol sala?

- M’agrada molt més el futbol 11 in'estic molt contenta i orgullosa de havervingut al equip, estic molt convençudad’haver pres aquesta decisió.

- Com dus entrenar a Mao? - Molt bé, sa veritat és que açò no és

cap problema, m’he adaptat bé als des-plaçaments entre setmana per anar a en-trenar.

- Estàs contenta de com duu sa tem-porada l’equip?

ESPORTS

A FONS

- Un esportista.

- Xavi Hernández.

- Una virtut

- Somriure.

- Un defecte.

- Impacient

- Un objectiu

- Millorar sempre que es pugui.

- No surt mai de casa sense....

- El mòbil.

situaven dalt una bicicletade pista. Enorabona atots/es.

Dir que al mateixtemps del Ciutat de Palma, on varem poderveure, apendre i aplaudir amb acció acorredors/es que estaràn als joc olimpics aLondres. Al mateix temps també es va dis-putar al Campionat d’Espanya de ciclismeadaptat en pista. Tot un espectacle. Donardesde aquí les gràcies, als organitzaddors,la Penya ciclista establiments, que any dar-rera any fan possible veura aquest especta-cle, i desde l’escola de ciclisme tením laoportunitat d’asistir a n’aquest event.

Destacar al millor: al poder rodar iapendre els nostres amb una modalitat deciclisme, la pista, que desde l’escola de ci-clisme del grup esportiu es port reclamamque aquí a Menorca ens fa falta una in-stal.lació adient, que es una de les mestresde la tècnica del ciclisme. I que ja no ensrecordam dels anys que fa que els politicsens ho prometen.

22

ESPORTS

Aquest cap de setmana un grupd’integrants de l’escola de ci-clisme del Grup Esportiu Es

Port es varen trasladar, gràcies a ISCO-MAR, al Palma Arena i disputar el IV Ciu-tat de Palma de ciclisme en pista. Elintegrants varen ser: aleví: Joan Olives; in-fantils: Gerard Fernández, Llorenç Villa-longa, Joaquín Stenta, Marc Pons, JoanVilafranca I Julia Bosch; cadets: MiguelLedesma, Marc Bosch i Judit Janer; Juve-nils: Pau Torres i Julia Torres; acompa-nyats per els directors esportius: BielDomingo i Bosco Domingo.

Al millor que ens va pasar és el poderentrenar i corra dins una pista, on sempreque hi anam ens serveix per fer un algodiferent que , per desgràcia a Menorca nopodem fer, rodar amb una bicicleta de pistaI dins una pista, on els qui varen venirvaren disfrutar i apendre els temps quevarem estar allà dintre la Pista del PalmaArena. A més d’entrenar es varen disputar,en totes les categories que i anaven, unaprova de puntuació: aquesta prova segonsla categoria, es disputan una sèria de volteson hi pose nuns sprints intermitxos I elfinal, que són els qui dònan els punts elsguanyadors/es, el que més punts té és el

L’ESCOLA DEL GRUP ESPORTIU

ES PORT AL IV CIUTAT DE PALMA

DE CICLISME EN PISTATEXT I FOTOS: ESCOLA DE CICLISME DEL GRUP ESPORTIU ES PORT

que guanya. Els nostres, de l’escola de ci-clisme del Grup Esportiu Es Port, varenestar amb els de davant, però aquesta ve-gada no varem poder puntuar, per malacol.locació en el moment de l’sprint I per lamanca de pista a menorca. Pèro el més in-teresant va ser com, inclòs tres d’ells varenestar allà I era la primera vegada que es

23

SEBASTIÀ “BAANET” (II)En aquell temps sa gent vivia amb

manco preocupacions i amb més tran-quil·litat: no tenien problemes de si arasa rentadora no va bé, es rentaplats s’haromput, es congelador no funciona, satelevisió no es veu; dur es cotxe a fer sarevisió, pagar impostos, assegurances iuna infinitat de ‘floresfulles’, que deiaell.

En Sebastià tenia molt bona me-mòria, era agradable sentir-lo rallarperquè mai et repetia coses que altresvegades ja t’havia contat. Estava ente-rat de moltes histories locals, nacionalsi internacionals; algunes perquè leshavia llegides, altres perquè les haviaviscudes i qualcunes més perquè les hihavien contades.

Aquesta, per exemple, la sabia delseu avi. Un temps els pagesos des llocsmés grans un mes abans de segar es re-unien per pactar es preu que cobrarienes segadors, i cada u dipositava unaquantitat de diners; però si algú pagavamés d’allò que s’havia tractat, es per-dia aquella fiança.

Idò bé, un any a Son Angladó, on te-nien nou o deu segadors, ensoldemàd’haver començat a segar, quan l’amoels va dur es berenar, li van dir que tots

s’havien posat d’acordque els havia de pujares sou (no record exac-tament sa quantitat,però no arribava a unapesseta per segador idia), que només haviende segar de sol a sol,que per dinar havien detenir dues hores (abansnomés en tenien una), ique es dissabtes, en tostd’acabar a sa posta desol, acabarien una horaabans que es pongués.

L’amo, quan va sen-tir aquestes condicions,va posar es crit al cel: “Voltros que me

voleu arruïnar? Que sabeu què signi-

fica pagar aquesta doblerada i segar

tant poques hores? I per acabar de fer

es pa ros me perdria es diners que tenc

dipositats a sa casa des pagesos!” Essegadors no van discutir més, van re-plegar ses falç i van deixar l’amo enplan confés. Aquell començà a rumiar,pensant què havia de fer: ell sabia quede segadors bons no en trobaria ja quetots estaven compromesos en temps(alguns ja d’any en any), i també hau-ria de donar explicacions as senyor per-

què, si no segava a hora, perdria molt degra i tindria mals resultats.

Quan va veure que tenia ses de per-dre i que es homes ja eren prop de sesbarreres des camí, els va cridar: “Tor-

nau enrere i en rallarem”. Es van reunirtots i els va dir: “Mirau, accept ses

vostres condicions però m’heu de pro-

metre que segareu a bon pas, si teniu

set beureu i tornareu a partir, i si voleu

fumar dureu es cigars fets, no vull que

perdeu es temps.” Es segadors li vanprometre que així ho farien.

TEXT: TÒFOL CAPÓ FOTOS: ARXIU EL IRIS

Converses d’antany

Se vende traje de neopreno en muy buen estado.Poco uso.

Talla 54 de 5 milímetros de grosory doble forro.

Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al

686 703 178

24

Record que els temps de la meva juventut lameva mare rentava els guants de látex que eren peremprar una sola vegada! Els coberts de plàstic con-vivien amb els d'acer inoxidable en el calaix delscoberts!. És que vinc d'un temps en el qual lescoses es compraven per a tota la vida! El que empassa és que no aconsegueixo caminar pel món

llençant coses i canviant-les pel model següentnomés perquè a algú se li ocorre agregar-li una funció o acovardir-lo un poc. Record que, amb la meva dona, rentàvem els bolquers deles criatures, els penjàvem a la corda al costat d'altra robeta, els plan-cháva, els doblegàve i els preparàve perquè els tornessin a embrutar.I ells, els nostres fills, tot just van créixer i van tenir els seus propisfills es van encarregar de llençar tot per la borda, incloent els bol-quers. Es van lliurar inescrupulosamente als d'un sol ús! Si, ja ho sé.A la nostra generació sempre li va costar poder fer el que es fa ara.Ni les deixalles ens van resultar molt d'un sol ús! I així vam caminarpels carrers guardant els mocs en el mocador de tela de la butxaca.Nooo!!! Jo no dic que això era millor. El que dic és que en algunmoment em vaig distreure, i en alguns moments no se el perquèaquests fets en venen a la memoria. El més probable és que el tempsque ara viviem sigui millor, això no ho discuteixo. Record que lagent heretava rellotges de paret, jocs de copes, vaixelles i fins a pa-langanas de terra. I resulta que en el nostre matrimoni, hem tingutmés cuines que les quals havia en tot el barri en la meva infància ihem canviat de refrigerador quatre o cinc vegades no ho record. Aratot es trenca, es gasta, s’oxida, o es consumeix al poc temps perquèhàgim de canviar-lo. Poques coses es reparen. L'obsolet és de fà-brica. Ja són pocs els sabaters que arrangin sabates. Tot es llença,mentrestant, produïm més i més i més escombraries. L'altre dia vaigllegir que es va produir més escombraries en els últims 40 anys queen tota la història de la humanitat : Quan jo era unn fillet per la mevacasa no passava el qual recollia les escombraries, totes les deixalleseren orgànics i anaven a parar al galliner, o als conills (i no estic par-lant del segle XVII, sinó de no fa molts anys). No existia el plàsticni el nylon. Les poques deixalles que no es menjaven els animals,servien d'abonament o es cremaven. De perquè dic aixó, és que noés fàcil per a un pobre tipus al qual van educar amb el, guardi iguardi que alguna vegada pot servir per a alguna cosa. Així el cotxeque tenia havia de durar molts anys, ara hi ha que viure endeutat eter-nament per a pagar-ne un de nou. Ara els meus parents i els fills delsmeus amics no només canvien de ordinador una vegada cada dosanys, sinó que, a més, canvien el nombre, l'adreça electrònica i finsa l'adreça real. I a mi em van preparar per a viure amb el mateix nom-bre, la mateixa dona, la mateixa casa i el mateix nom ( de totes me-neres no és un nom per canviar el d’Andreu ja que m’agrada , quesinò........) . Em van educar per a guardar tot. El que servia i el queno. Perquè algun dia les coses podien tornar a servir. Li donàvemcrèdit a tot. Si, ja ho sé, vam tenir un gran problema: mai ens van ex-plicar quines coses ens podien servir i quines coses no. Com volenque entengui a aquesta gent que es desprèn del seu ordinador als pocsmesos de comprar-lo? Serà que quan les coses s'aconsegueixen fà-cilment, no es valoren i es tornen d'un sol ús amb la mateixa facili-tat amb la qual es van aconseguir? A casa teníem un moble ambquatre calaixos. El primer calaix era para les estovalles i els repasa-dores, el segon per als coberts i el tercer per altres coses. Guardà-vem les tapes dels refrescs!! Com perquè?! Fèiem neteja de calçatsper a posar davant de la porta per a llevar-nos el fang.

Quan el món s'espremia el cervell per a inventar encenedors quees llençaven a l'acabar el seu cicle, inventàvem la recarrega dels en-cenedors descartables. I les Gillette fins a partides a la meitat, es con-vertien en maquineta per tot el cicle escolar. I els nostres calaixosguardaven les cleuetes de les llaunes de sardines o del corned-beef,pels dubtes que alguna llauna vingués sense la seva clau. I les piles!Les piles de les primeres Philips passaven del congelador al sostre dela casa. Perquè no sabíem bé si calia donar-los calor o fred perquè

visquessin un poc més. En una paraula tot eraguardat.

No vaig a dir que als ancians se'ls declara lamort tot just comencen a fallar en les seves fun-cions, que els cònjuges es canvien per models mésnous,que a les persones que els falta alguna funcióse'ls discrimina o que valoren més als bufons, amblluentor,adhesiu en el cabell i glamour. I penso per-què he explicat tot aixó ?...........Precisament , per-què la democràcia una de les seves virtuts. és deque cada cert temps podem canviar de linia polí-tica, aquests no ho han fet correcte, idò, no els vo-terem, no seran guardats com eren guardats moltescoses en la meva infanyesa i juventut, amb aixó sique hi hem guanyat i molt. Però la estebilitat d’untemps passat ha canviat i no hi ha cap persona,par-tit o fins i tot savi economista que sàpigue comcanviar la greu situació de valors que hi ha actualment.

Andreu Genestar Sabater

OPIN

IÓTEMPS PRESENT I PASSAT

TODO SERÁ UN MAL SUEÑO

Háblame de tus noches inciertasdel daño, que esconde tu cuerpo,de goteros recorriendo tus venaspara curar el mal de tu pecho.

Cuéntame tus inquietudes,cuéntame todos tus miesdos,no quiero que de mí dudesy me cuentes tus desvelos.

Amiga dale ya la espalda,que al final se aburrirá,al verte fuerte y erguidael bicho malo se marchará.

Uniremos nuestra fuerza,lucharemos hasta el final,hasta verte amiga curaday liberada de todo mal.

¿Ves, como valió tu empeño?¡hiciste muy bien en luchar!ya todo será un mal sueñodel que tendras que despertar.

Ya lo conseguiste amiga,tu fuerza venció al bicho,le ganaste la dura batalla al no consentir su capricho.

CON CARIÑO DE ANTONIA NAVARRETE LEBRATO NOVIEMBRE 2009.

– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, concochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35

FEINA– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad.tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES– Vendo furgoneta Opel Combo, turbo diesel, clor burdeos, cris-tales oscurecidos, 5 puertas (2 laterales correderas, trasera divi-dida en 2). 5.900 euros negociables. 663 706 150.– El 15 de diciembre , en un supermercado, una señora se llevósin querer una carpeta, Es roja y contiene papeles importantes.Agradeceria su devolución. Puede dejarla en el apartado de co-rreos 628 de Ciutadella. tel.: 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com

25

2 Juny 1785 – Diferents veïns del carreró que va del por-tal de Maó al d’Artuix comuniquen als Jurats de Ciutadellaque davant les seves cases la muralla perilla molt, de maneraque de tant en tant en cauen bocins, demanen que facin ado-bar-la amb la major brevetat possible, per perillar les sevescases i vides si s’enderroca.

3 Juliol 1785 – Els Jurats e Ciutadella proposaren al con-sell que els porxos de la Universitat perillen, i que si prest nos’adoben s’enderrocaran. Resolgueren que es facin adobarper mestre Joan Cavaller ¡, de la manera més econòmica pos-sible.

10 Juliol 1786 – Els Jurats de Ciutadella proposaren alconsell que s’experimenta una gran falta de mestre de mú-sica, tant per tocar l’orgue com per fer escola i sabent que al’illa no es troba persona capaç, escriure a Mallorca per fer-ne venir un donant-li un salari competent.

27 Agost 1786 – En Miquel Futbet parlà amb els Juratsde Ciutadella sobre l font de beure, i els digué que ell fariapujar l’aigua fins el mig del pla, a on es trobarien algunes pi-ques, i de la manera que ho faria no s’hi podria entrar per em-brutar-la, i es podria prendre l’aigua amb alguns canons.Resolgueren que de moment s’adobés l’escala de la font iprou.

26

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (162)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Patates al fornamb cebesIngredients: 1 kg de patates, 4 cebes grosses, 3 grans d’all,50 g formatge de Maó vell ratllat, 2 cullerades de mantegaanglesa, 1 got de llet sencera, pa ratllat, pebre bo negre isal.

Elaboració: Començam pelant les patates i les cebes i, des-prés de passar-les per aigua, les tallam a rodanxes ben finesque anirem col·locant per capes dins una palangana aptaper enfornar. Primer feim un llit de patates, damunt el qualhi posarem els alls tallats tant fi com sigui possible i benrepartits, ho salpebram al gust i també hi repartim trossetsde mantega de la mida d’una avellana. Hi espolsam for-matge ratllat i després posam al damunt una capa de cebes,ho salpebram novament, hi posam la mantega, ho regamamb mig got de llet, ho tornam a espolsar de formatge ifeim una altra capa de patates; i així successivament finsque acabem amb una capa de patates a la qual, a més de lamantega, hi posarem llet i formatge ratllat. També la podemespolsar amb pa ratllat. Finalment, ho enfornam una hora a170 graus. La primera mitja hora ho podem tenir tapat ambpaper de plata i la resta destapat. Si volem, podem posar elgrill del forn els darrers 5 minuts.

Notes: Aquest plat es pot menjar tot sol o bé com a acom-panyament de plats de carn o peix al forn. N’hi ha que, amés del pebre negre, hi posen un polsim de nou moscada.També quedarà exquisit si, entre capa i capa de patata iceba, a més del formatge i la mantega, hi posau bolletes depasta de sobrassada o bé llenques fines de botifarró blanc ode cuixot de Menorca.

La commemoració deles Noces d’Or del’UAAAASS de Ciutade-lla ocupa la portada delSetmanari El Iris i es fauna extensa crònica delsactes celebrats a “Calós”.Ciutadella es prepa-

rava per a celebrar el 8 defebrer.S’inagurava oficial-

ment la font luminosa dela plaça d’Alfons III. lail·luminació pública de lacitada plça i també la res-tauració del molí.

El Iris 3 de febrerde 1962

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3TEL: 971 38 29 20

27

Que els retalls del Govern han eliminat 30professors de primaria i 56 de secundària se-gons han denunciat els socialistes.I vergonyós el tancament d’Spanair i de la ma-nera que es va fer. Menorca es queda senseuna vintena de vols i en una situació caòtica. Amés de sumar les 30 persones que es quedensense feina a Menorca.

La greu situació de Balears, la Comunitat Autònoma onmés ha pujat l’atur en el darrer trimestre amb 71.000persones més sense feina.Que la regidora tràsfuga del PP des Mercadal doni su-port a l’equip de govern per evitar que Fornells tenguimés autonomia.Que els retards en els pagaments del Govern podriendeixar sense efecte el programa vacances en Pau dels fi-llets saharauis.Que Menorca hagi perdut el 70% dels vols amb Barce-lona en gairebé 4 anys.

Que el nou varader de Maó permetràque les balandres i embarcacions turísticatipus “golondrina” hi puguin fer la seva va-rada i revisions i no haver d’anar a Palmao a la Península.Que l’aparthotel Pueblo Menorquín, de

Son Xoriguer, es podrà convertir en apartaments parti-culars passant d’ús turístic a ús residencial.La posada en marxa del Cercle d’Esconomia a Ciuta-della.Que Air Berlin augmentarà 7.000 places més amb Me-norca de maig a octubre i les reserves d’alemanys hanpujat un 19%.Que avui estigui prevista l’adjudicació del nou PGOUde Ciutadella.La proposta de fer aturades turístiques al Camí de Ca-valls, proposada des del Consell.Els 100 anys de l’UAASS.

Dites i refranys...- Febrer abeurat, mig any assegurat.

PARENÒSTIC DEL MESDE FEBRER DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,53 i es va pondre a les 18,02 h.Dia 29 el sol sortirà a les 07,19 i es pondrà a les 18,35 h.

LES LLUNES DE FEBRER

Dia 7 lluna plena en Lleó.Dia 14 lluna minvant en Escorpí.Dia 21 lluna nova en Peixos.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSÉs el mes de sembrar cols, coliflors, espinacs, bledes, cara-

basses, porros, pastanagues, carabassons i pebres blancs, semprea redossa; destorronar i adobar els terrenys, i posar compost/femsa les patateres. Continua la sembra d’arbres de fruita i poda delsque tenen fruita amb pinyols, com són els ametllers, alberco-quers, nectariners i melicotoners. També podeu podar els po-mers, les pereres i els codonyers.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada dia

ATURLes darreres dades sobre l’atur a les Illes Balears

són més que preocupants, no sols perquè és la co-munitat on més ha crescut respecte a l’any passat,un 17,9%, sinó perquè és també la comunitat autò-noma on més llocs de treball s’ha destruit.

Ara per ara hi ha 146.500 aturats a Balears, un25,20% de la població activa està`en atur, açò voldir que de cada quatre persones una no té feina i decada vegada són més les persones que tenen a totsels seus membres sense feina.

Calen polítiques de creació de llocs de treballefectives i més quan s’havien fet promeses de crea-ció de llocs de treball i regeneració laboral que nos’han complert.

Divendres dia 3, Blai, Òscar, Fèlix.Dissabte dia 4, Andreu Corsini, Aquil·lí.Diumenge dia 5, Àgueda, Isidor.Dilluns dia 6, Pau Miki, Dorotea.Dimarts dia 7, Moisès, Juliana, Teodor.Dimecres dia 8, Esteve, Emilià.Dijous dia 9, Apol·lònia, Sabí, Donat.