Ciutadella de Menorca, 24 de febrer de 2012. Preu 2,10Ciutadella de Menorca, 24 de febrer de 2012. Preu 2,10 ee Nº 3.511Nº 3.511

PPOORRTTSS DDEE LLEESS IILLEESSBBAALLEEAARRSS AAPPRROOVVAAEELL PPRROOJJEECCTTEE DDEERREEOORRDDEENNAACCIIÓÓ

IINNTTEERRIIOORR DDEELL PPOORRTTDDEE CCIIUUTTAADDEELLLLAA

EELL GGOOVVEERRNN FFAACCIILLIITTAALLAA LLEEGGAALLIITTZZAACCIIÓÓ

DDEE LLEESS ZZOONNEESS DD’’HHOORRTTAALLSS

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 24 PLAÇA NOVA Plaça NovaDissabte dia 25 OLEO Federico Pareja, 54Diumenge dia 26 MOLL Eivissa, 50Dilluns dia 27 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dimarts dia 28 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimecres dia 29 MARCH Plaça Jaume II, 5Dijous dia 1 CAVALLER Plaça de la CatedralDivendres dia 2 MARTÍ-SUREDA Plaça Colón

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.511. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS

3 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

61 6407:15

08:00

10:00

11:00

12:00

08:00

11:00

17:00

18:00

09:003

10:003

12:30

16:00

19:00

14:002

15:001

17:00

19:45

64CALETA

CALA BLANCA CALAN BOSCH

DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS

07:003

08:003

09:003

13:00

14:002

15:001

16:003

18:00

19:00

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00 16’00

Mar tes 08'00 16’00

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

3

Hortals legalsa la fi?

Divendres de la setmana passada el Consell de Governdel Govern de les Illes Balears va aprovar el decret llei demesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible quemodifica les lleis anteriors, canvia competències municipals,estableix una definicició pel que és urbà i urbanitzable, pre-veu reformes en edificacions construïdes en àrees de màximaprotecció i obre la porta a la construcció en sòl rústec en de-terminades condicions.

Aquest decret que s’aprovarà en els propers mesos ambels vots dels 35 diputats populars permetrà als ajuntamentslegalitzar urbanitzacions, com és el cas de Son Cabrises aCiutadella, i també legalitzar els 11 nuclis d’hortals conso-lidats al nostre terme municipal.

Seran molts els ciutadans propietaris d’un hortal que ala fi podran legalitzar la seva caseta, casa o xalet, de la ma-teixa manera que l’Ajuntament de Ciutadella podrà recap-tar contribucions per aquestes legalizacions i també iniciarl’ordenació urbanística de les zones d’hortals per tal que ten-guin les mateixes infraestructures que les urbanitzacions, ies podrà iniciar la xarxa de clavagueram per eliminar pousnegres que contaminen acuífers i capes freàtiques, es dotaràde llum a les parcel·les, s’ordenaran els carrers, es tancaransolars no edificats, i d’aquesta manera s’iniciarà una reac-tivació econòmica del sector de la construcció i s’acabaràd’una vegada per totes amb un problema d’al·le-galitat, i que porta molts d’anys sense estar resoltdel tot. S E T M A N A R I

PPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ DDEELL LLLLIIBBRREE““DDIIÀÀLLEEGG EENNTTRREE TTRREESS””

““SSII DDIISSPPOOSSAANNTT DD''EESSCCOOLLEESSDDEE MMÚÚSSIICCAA,, DDEE DDAANNSSAA,, DDEE

TTEEAATTRREE,, AAMMBB GGEENNTTFFOORRMMAADDAA,, DDEESSPPRRÉÉSS AANNEEMM

AA BBUUSSCCAARR EELLSS DDEE FFOORRAA,, EENNSSDDEEVVAALLUUEEMM CCOOMM AA

SSOOCCIIEETTAATT””

OOPPIINNIIOONNSS SSOOBBRREELL’’OORRDDEENNAANNÇÇAA DDEE SSAANNTT JJOOAANN

4

Dimarts, 21 de febrer, a Can Al-cover-Espai de Cultura dePalma, es va presentar el llibre

“Diàlegs entre tres. Cartes de Pau Faner,Josep Maria Llompart i Francesc de BorjaMoll”. Es tracta d’una obra fruit de la feinade recopilació de Pilar Arnau, que tambén’ha fet l’estudi introductori. El llibre ha

estat editat per l’Institut Menorquí d’Es-tudis i per l’Obra Cultural Balear. L’acteva comptar amb la participació de MarisaCerdó, vicepresidenta de l’OCB, de PauFaner, escriptor; de Francesc Moll, editor ifills de Francesc de Borja Moll; de CèliaRiba, professora i curadora del llegat deJosep Maria Llompart; i de Pilar Arnau, in-

vestigadora.

Aquest treball epistolar comprèn, d’unabanda, les cartes adreçades per Josep MariaLlompart a Pau Faner (setze cartes) i les dePau Faner a Josep Maria Llompart (siscartes i un text d’agraïment públic), i, del’altra, les de Francesc de Borja Moll a PauFaner (deu cartes) i les de Faner a Moll(dotze cartes). En total, són quaranta-qua-tre cartes escrites entre 1972 i 1986, que noes poden presentar creuades perquè no estracta d’un corpus tancat, mancat com estàd’alguns documents, els quals, tanmateix,no resten importància als escrits transcrits,ni generen dificultat de comprensió. El fetd’oferir els textos sota criteris cronològicsi autorials permet, sobretot, emprendre unrecorregut històricogeogràfic i biogràficdels tres signants, però, també, descobrirdeterminats trets del món cultural i edito-rial dels anys setanta i vuitanta dels terri-toris insulars.

Si la relació epistolar entre Josep MariaLlompart i Pau Faner posa de manifest unaestreta relació de mestre a deixeble, cen-trada en l’àmbit de la crítica encoratjadorai estimulant; la mantinguda entre Moll iFaner deixa entreveure altres tipus de com-plicitats més menorquines per les esper-ances literàries que Faner desperta en Moll.La lectura d’aquestes cartes, en fi, aportainformació no només sobre la vinculacióliterària d’aquestes tres figures delpanorama literari insular contemporani,sinó també sobre temes relacionats amb elmón editorial i cultural en general.

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

PPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ DDEELL LLLLIIBBRREE ““DDIIÀÀLLEEGGSS EENNTTRREE TTRREESS..CCAARRTTEESS DDEE PPAAUU FFAANNEERR,,JJOOSSEEPP MMAARRIIAA LLLLOOMMPPAARRTT IIFFRRAANNCCEESSCC DDEE BBOORRJJAA MMOOLLLL””

LOCAL

El decret de mesures urgents pera l’ordenació urbanísticasostenible aprovat el passat di-

vendres pel Govern de les Illes Balears per-metrà la legalització de les zones 15 zonesd’hortals consolidades a Ciutadella amb lamodificació del PTI que portarà a terme elConsell de Menorca.

El nou decret del Govern contempla lapossibilitat de classificar com a urbans elsassentaments en el medi rural existentsabans de l’entrada en vigor del decret, mal-grat siguin al·legals o il·legals.

Les zones d’hortals de Ciutadella esvan iniciar als anys 70 i fou als anys 80quan es va enregistrar una major intensitatper mor de la demanda ciutadana de crearpetites finques rústiques per a gaudir peruna banda d’agricultura de lleure, o bé pertenir un habitatge més barat del que es pa-gava a la ciutat, i per tant construïts almarge de les normatives urbanístiques.

Una nova font d’ingresos municipal

El tema de la legalització de les zonesd’hortals a Ciutadella es va voler iniciar alsanys 90, quan es van reconèixer les zonesconsolidades i es van crear les primeres as-sociacions de propietaris i els tràmits per alegalitzar nuclis com els de Torre Vila, SonAiet, Sant Antoni, Montefí i S’Hort denVigo, que va ser el primer en legalitzar-seal 1995 abans de l’entrada de la Llei delSòl Rústec de 1997, que va aturar elprocés.

Els nous canvis legislatius del nou de-cret aprovat divendres passat pel Governde les Illes Balears, genererà beneficis pelsconsistoris al permetre incrementar els in-gresos mitjançant l’increment del valordels immobles, el que es traduïrà en rebutsde l’IBI més elevats i també en més ingre-sos en concepte de plusvalies per l’incre-ment del valor catastral quan es produeixiuna compra-venda.

La seguretat jurídica també permetràmés ingresos en concepte de llicències d’o-bra, especialment per a les rehabilitacions,

fins ara prohibides pel PTI.El nou decret permet legalitzar els habi-

tatges que no s’han construit en infraccióde llei o quan hagi prescrit, podran lega-litzar-se.

L’Ajuntament podrà iniciar latramitació de legalització dels 11 nuclisd’hortals consolidats i la seva adecuació,tan pel que fa a clavegueram, electricitat,voravies, zones verdes, etc, el que suposaràtambé una entrada important de doblers ales arques del municipi.

Els Ajuntament també podran concedirllicència a projectes en sòl rústec vinculatsa l’explotació agrícola o ramadera, aixócom turisme rural, cosa que juntament ambel vist i plau del Consell agilitzarà molt elstràmits, i no s’haurà d’esperar, per exem-ple tres anys per a una llicència d’agrotu-risme o per a construir un nou bouer oestables per a cavalls.

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

EELL GGOOVVEERRNN FFAACCIILLIITTAA LLAALLEEGGAALLIITTZZAACCIIÓÓ DDEE LLEESS ZZOONNEESSDD’’HHOORRTTAALLSS

5

LOCAL

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,

S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.MÓNICA TELÈFON636840443971482917

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

El Consell presentà al ple de dilluns una proposta per crear duescomissions de seguiment de la candidatura a Patrimoni de laHumanitat

L'equip de govern del Consell Insular de Menorca pre-sentà al ple de dilluns una proposta per crear dues comis-sions de seguiment de la candidatura dels béns arqueològicsde l'època Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat, dis-tinció que otorga la UNESCO.

L'objectiu d'aquesta proposta és conjugar patrimoni,cultura i turisme per millorar l'economia de Menorca. Aixího ha explicat avui la consellera de Cultura, Patrimoni i Ed-ucació, Maruja Baíllo. “Volem mostar al món els tresors quetenim”, ha assegurat. També vol aconseguir implicació detota la societat i cercar finançament privat.

Una de les comissions estarà formada per tres ar-queòlegs de l'IME i tindran l'encàrrec de confeccionar uninventari dels monuments per després presentar una selec-ció d'aquests a una segona comissió -anomenda ple- que integrarà representants d'entitats socials, cul-turals, econòmiques i polítiques de Menorca.

El ple del Consell Insular del 14 d'abril de 2010 va aprovar per unanimitat iniciar els tràmits nec-essaris per formalitzar la sol·licitud de la candidatura a la UNESCO. Ara l'objectiu de la conselleraBaíllo és intentar tenir enllestida aquesta feina abans d'acabar el mandat

Bertín Osborne i Arévalo amb l’espectacle Mellizos a la SalaMultifuncional

Bertín Osborne i Paco Arévalo, dos germans bessons,s'uneixen per presentar un divertit espectacle amb cançonsen directe. Els dies 9 i 10 de març a la Sala Multifuncionalde Ciutadella. El dia 9 a les 21'00 h. i el dia 10 a les 22'00h.

Sobre l'escenari, aquest parell de bessons, que difícil-ment sabran qui és qui, ens expliquen una infinitat d diver-tidíssims històries, justificant així la seva vocació artísticai les qualitats que ténen en comú:

Bertín Osborne ens delecta, en directe, amb les sevesmillors "anècdotes" i èxits musicals, acompanyat del mestreFranco Castellani al piano i Paco Arévalo ens descobreix,amb la seva faceta de còmic, unes qualitats excepcionals,com a cantant.

En definitiva, un espectacle creat per ells, amb el solobjectiu de fer gaudir a l'espectador.

Aquest carnaval s'han decomissat 989 petards Un total de 989 unitats pirotècniques són les de-

comissades per la Policia Local de Ciutadella en el curs dela campanya de control de l'ús de petards (i altres efectesdel ram) a la via pública durant els dies del carnaval de2012, fins aquest passat cap de setmana.

Així ho posa de relleu l'informe estadístic que avuimatí han lliurat els comandaments policials a la regidorade l'àrea, Francisca Marquès. Són 18 els menors d'edatque han estat objecte de comís de la referida mercaderiacom a infractors de les distintes disposicions legals queregulen la matèria. La campanya va començar dia 13 de

febrer i ha conclòs ahir diumenge, dia 19, amb un total de 44 controls portats a terme, que han repre-sentat 57 hores i 29 minuts de temps esmerçat en la verificació dels controls per parts dels agents delcos.

La regidora de Policia ha donat l'enhorabona als efectius per l'acurada tasca que han dut a terme,i per l'eficàcia en el decomís dels materials prohibits.

8

EL PSM-MÉS PER MENORCA E-XIGEIX EL CALENDARI DE PAGA-MENTS QUE EL GOVERN DEL PP VAPROMETRE

El grup parlamentari del PSM-Més perMenorca defensà dimarts, en el plenari delParlament, una proposició no de llei per ins-tar al Govern del PP de José Ramón Bauzá“a presentar urgentment un calendari depagaments seriós i real, que inclogui entreels seus criteris la prioritat per l’antiguitat enles obligacions reconegudes”.

El partit menorquinista recorda que elpresident Bauzá declarà, a principis de juliolde 2011, que les empreses de menys de 10treballadors tenien dret a cobrar els deutesamb l’Administració en un termini màximde 25 dies, dret que es recolliria en la llei desuport als emprenedors en la qual estava tre-ballant el Govern. Això no obstant, final-ment, el Decret llei 5/2011 de suport alsemprenedors i a la micro, petita i mitjanaempresa de les Illes Balears, no recollí aque-sta obligació.

El diputat del PSM-Més per MenorcaNel Martí ha incidit en el fet que “els retardsen els pagaments afecten a moltíssima gent”,i ha repassat alguns dels sectors que encarano han cobrat els deutes de l’administracióbalear. Martí ha afirmat que en el sector d’a-tenció a les persones amb discapacitats elGovern deu, com a mínim, 12 milions d’eu-ros. En el sector de les residències concer-tades per a persones majors, en deu més de6, i en concepte d’acció social per als ajun-taments, més de 7 milions. Altres entitats iempreses que encara no han cobrat són: en-titats de l’àmbit de la salut mental, entitatsculturals, clíniques concertades, sector far-macèutic, sistema educatiu (tant escolespúbliques com concertades), CJIB... I elGovern també té deutes pendents amb ajun-taments i amb consells insulars, “que també

carreguen damunt tots aquests sectors, idamunt el sector privat el pes de la crisi”. Eldiputat del PSM-Més per Menorca halamentat el fet que “el sector privat està fentde banquer a les administracions”.

Martí ha afirmat: “és més que obligat ahores d’ara tenir un calendari perquè entitatsi empreses puguin fer previsió de quancomptaran amb els ingressos que els corres-ponen, per tal que puguin posar els númerosclars damunt la taula quan hagin de negociaramb bancs o amb proveïdors”. El diputatmenorquinista ha dit: “si a una empresa pri-vada el jefe incomplís una promesa comaquesta ja seria al carrer. A José RamónBauzá no li demanarem que se’n vagi al ca-rrer, però sí que faci una mica més de feina.Ser president d’un Govern no és crear pro-blemes, sinó donar solucions als problemesque hi ha. Comença a fer empegueir que en-cara estiguem pendents d’un simple calen-dari”.

MENORCA ESTARÀ CONNEC-TADA AMB DIFERENTS CIUTATSITALIANES EN TEMPORADA ALTA

El touroperador italià Swan Tours con-nectarà Menorca amb les ciutats italianes deRoma, Milà, Bolonya, Nàpols i Verona viaaèria, des del 20 de maig fins el 30 de setem-

bre. Així es va donar aconèixer a la fira de tu-risme de la BIT deMilà, que va tenir lloc lasetmana passada amb laparticipació de la Fun-dació Destí.

Aquest touroperadortambé ha confirmat queportarà a Menorca elproper 17 de maig un totalde 130 agents de viatge i20 periodistes especia-litzats perquè puguinconèixer personalment l'illa.

Per altra banda, Air One, la companyialow cost d'Air Italia enllaçarà per primera ve-gada Menorca amb Venècia desde juliol finssetembre amb quatre vols setmanals.

Menorca està de moda a Itàlia i nonomés pel binomi sol i platja, sinó també pelturisme de senderisme. I és que diversos

grups demanen venir a Menorcaper conèixer el Camí de Cavalls. Elturisme de congressos també té de-manda perquè alguns TTOO ita-lians organitzen viatges d'incentiusen temporada.

Segons l'Oficina Espanyola deTurisme a Milà, les Illes Balearss'han posicionat com la segonadestinació espanyola en importàn-cia, superant Madrid. Les dadesrecollides a aquesta fira augurenuna bona temporada del mercatitalià.

“El nostre objectiu és estar presents entots els mercats possibles perquè Menorca esposicioni en tot tipus de sectors, però espe-cialment el que fa refèrencia al turisme actiu,d'esports, gastronòmic, de cultura...”, explicala consellera de Turisme, Salomé Cabrera.

BREUS

9

10

És una capvespre molt fred de febrer ihe quedat amb en Sisco, el cap visible deDau Produccions i na Mari Genestar, di-rectora escènica de la seva última obrateatral, Alí Babà i els 40 lladres, que es vaestrenar el passat divendres 3 de febrer aCiutadella i es representarà el 26 al TeatrePrincipal de Maó i el 25 de març a Es Mer-cadal. Entro en un bar petit i acollidor delcentre de Ciutadella, on s'escalfen davantla xemeneia prenent un te calent. Dues be-sades i un parell de bromes per trencar elgel, però el que ens interessa és analitzar

TEXT: MARIA DABÉN FOTOS: SISCU RIUDAVETS

““SSII DDIISSPPOOSSAANNTT DD''EESSCCOOLLEESS DDEE MMÚÚSSIICCAA,, DDEEDDAANNSSAA,, DDEE TTEEAATTRREE,, AAMMBB GGEENNTT FFOORRMMAADDAA,,DDEESSPPRRÉÉSS AANNEEMM AA BBUUSSCCAARR EELLSS DDEE FFOORRAA,, EENNSSDDEEVVAALLUUEEMM CCOOMM AA SSOOCCIIEETTAATT””

com han tirat endavant un projecte de l'en-vergadura d'Alí Babà, amb un repart moltnombrós i format en gran part per fillets, iaveriguar el perquè de la gran acceptacióde l'obra i la productora per part del públicillenc.

Com afirma na Mari, coordinar tantespersones dalt l'escenari "no és gens fàcil",encara que ella hi està acostumada, perquè"en el teatre familiar”, que és el que ellanormalment dirigeix, “difícilment són pocsels personatges". Canvis escènics, pràc-tiques de cant, vestuari, il·luminació... L'or-

ganització i coordinació de tots els impli-cats és essencial pel correcte funcionamentdalt l'escenari. Per això l'equip de darreratambé és nombrós: direcció musical, di-recció del cor, ajudant de direcció, encar-regats de vestuari i maquillatge... Un delspunts forts de l'obra, però, és l'escenografiai com fer factibles els canvis amb prou di-namisme i en un espai reduit com en el casdel teatre de Cal·lós. Segons en Sisco, peraconseguir que la decoració de l'escena

Sisco Riudavets, de Dau Produccions i la directora de la seva última obra, Alí Babà i els 40 lladres,Mari Genestar, analitzen el resultat del seu treball.

cena”, però lescol·laboracions delsgrups teatrals vancanviant segons la ne-cessitat de cada obra,cosa a la que “ni les ad-ministracions ni elpúblic està acostumat”.

Tot i l'èxit aconse-guit a l'illa, la decisióde, com explica enSisco, “pujar-se alcarro” per crear DauProduccions, no va serfàcil. El seu vincle desde petit amb la música que, segons ell,sempre va lligada a la interpretació, va aju-dar-lo a emprendre la iniciativa. Després estractà de fer una llista de projectes, or-denar-los per prioritats i “treure-los punta”.En aquest sentit, el de l'evolució de la pro-ductora, comenta que el més rellevant haestat adaptar-se a la forma de treball de lesadministracions, que “no està preparadaper encarar les diferents feines que s'han degestionar un espectacle de l'envergadurad'Alí Babà, per exemple, cosa que provocaun sobreesforç a la productora” per haverde dur a terme tasques que no li correspo-nen. Un dels altres punts al que cal adaptar-se és la forma en què està organitzada latemporada de teatre. Segons Dau, es podriatreure molta més productivitat si es rein-ventés el sistema d'organització utilitzatper l'administració.

No obstant això, els projectes que té enment Dau Produccions són diversos. En-cara que no vulguin desvelar-ne els títols,sí confirmen que per la pròxima temporadaproduira un espectacle de dansa i teatre iuna obra musical, “més complexa, mésgrandiosa i més difícil” que Alí Babà, peròde la que ja han iniciat alguns preparatius.

Fins aquí expliquen. Acabem l'entre-vista perquè han de marxar. No obstant,just apago la gravadora, mentre es es posal'abric, en Sisco reflexiona sobre la neces-sitat d'espectacles interpretats i produits pergent de Menorca: “en una illa on es disposad'escoles de música, de dansa, de teatre, idesprés quan tenim la gent formada anema cercar els de fora, ens devaluem com asocietat”. I afegeix: “Dau és per això, perpotenciar el que tenim, que és molt”.

11

REPORT

RACIÓN DE CHURROS.... 1,50 €€RECORTANDO ESTE ANUNCIOCHOCOLATE A LA TAZA GRATISENCARGOS PARA FIESTAS!!!

causi l'efecte desitjat l'important és “ar-riscar-se amb una mesura calculada,”,treient “el suc”, ajustant-se a les possibili-tats limitades que proporciona el teatre.

Obtenir l'èxit és adaptar-se, en tots elssentits. També en la direcció del actors i ac-trius. Na Mari recalca que en una obra comaquesta, on participen tants infants, el mésrellevant perquè surti bé és la constància:"fer feina amb vint i un fillets que cantin,que interpretin, que siguin responsables,que siguin disciplinats requereix un pro-grés". No se'ls pot exigir tots aquests fac-tors de cop, assenyala, sinó que "es suposaque el director sap com arribar a la fita i apartir d'aquí els ajuda a pujar els esglaons".

Per això, afirma, ésessencial "la partici-pació dels pares, tant omés important que elque faixi el fillet als as-sajos", ja que el seu su-port encaminarà al nena que avanci. Aquestaspecte, tant productorcom directora asse-guren, s'ha cuidat molt:"la implicació amb lafamília s'ha mantinguta través de correuselectrònics, telefo-nades, pares que pre-gunten pels seus fills,establint una petita es-cola" on col·laboren lesdues parts.

I d'aquest aprenen-tatge es pot apreciar elresultat dalt l'escenari,del qual estan molt sa-tisfets tant l'organ-ització teatral com la

productora, perquè la satisfacció que pro-porcionen les bones crítiques omple, peròasseguren que “la major que es pot obtenirés la interna”. De totes maneres, no els fal-ten les felicitacions per part del públic i lacrítica, tant a la productora com al grupteatral. Molts es confonen i, pensant queDau Produccions sempre compta amb elmateix repart, pregunten a la directora, naMari, com van els assajos de El Moix enBotes, que properament estrenarà la pro-ductora, però que serà interpretada per unaaltra companyia teatral. En Sisco explicaque “la productora és qui posa la primerail·lusió i després cobreix les necessitats quese li presenten a l'equip per la posada en es-

12

El Tribunal Superior de Justícia de lesIlles Balears (TSJIB) ha confirmat la multade 19.100 euros imposada per l'Ajuntamentde Ciutadella a la companyia Vodafone Es-panya SA per la instal·lació i posada enfuncionament d'una estació de base de tele-fonia mòbil a l'interior del Molí des Comte.El tribunal desestima, així, el recursd'apel·lació presentat per l'operadora contrala resolució del Jutjat del Contenciós nom-bre 1 de Palma, que confirma en la seva in-tegritat.

El consistori va sancionar al gener de2008 a Vodafone per una infracció greu ti-pificada en la Llei de règim jurídic de lesllicències integrades d'activitat de Balears,que sanciona “l'obertura o el funcionamentde locals, establiments, recintes o instal·la-cions desmuntables, la modificació subs-tancial dels mateixos o de les sevesinstal·lacions; el canvi de l'activitat o elcanvi del seu emplaçament quan hi manquila corresponent llicència d'obertura i fun-cionament o l'autorització administrativa

pertinent”. Vodafone va argumentar en el seu re-

curs de reposició que la prova pericial pro-posada en primera instància havia estatdenegada de manera improcedent, així com

la inexistència d'infracció de cap tipus, jaque les instal·lacions de l'operadora no es-taven en funcionament.

Segons Vodafone, s'hauria incorregut,per tant, en error en la valoració de la

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

EELL TTSSJJIIBB CCOONNFFIIRRMMAA LLAA MMUULLTTAADDEE 1199..000000 € AA VVOODDAAFFOONNEE PPEERR LLAAIINNSSTTAALL··LLAACCIIÓÓ CCLLAANNDDEESSTTIINNAADDEESS MMOOLLÍÍ DDEESS CCOOMMTTEE

Se vende traje de neopreno en muy buen estado.Poco uso.

Talla 54 de 5 milímetros de grosor y doble forro.Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al

686 703 178

El tribunal ratifica íntegrament la sentència del Jutjat del Contenciós de Palma que va donar la raóa l'Ajuntament de Ciutadella.

tant això, en aquestpunt el Tribunal Supe-rior de Justícia deBalears ratifica els ar-guments de la sentènciaapel·lada pel que fa alfet que la prova de càr-rec consistent en lesactes d'inspecció on esreflecteix el funciona-ment de les instal·la-cions, constitueix provade càrrec no desvirtu-ada per la companyiarecurrent.

D'altra banda, si bé és cert, segons elTSJIB, que l'informe de l'enginyer muni-cipal de data 8 de març de 2007 en el qualmesura les ones electromagnètiques “no éssuficientment indicatiu que la instal·lacióen funcionament fos la de Vodafone, ja queels mesuraments es van realitzar des del'exterior de l'edifici i les emissions podrienprocedir de Telefónica, no és menys certque en l'informe de l'endemà ja sí es vaelaborar després de l'accés a l'interior edi-fici i en l'acta es va fer constar que ‘les ins-tal·lacions informades estarien enfuncionament’”.

Finalment, i respecte a la petició deVodafone perquè es rebaixés la sanció, elTSJIB es remet a l'acte del Jutjat del Con-tenciós nombre 1 de Palma, segons el qual,l'operadora “no pot invocar desconeixe-ment” de la necessitat d'obtenir la llicènciad'activitat, i la fixació de l'import de lamulta en relació amb el cost de lainstal·lació denunciada, “compleix amb elcriteri de proporcionalitat”. Finalment, lanecessitat de “donar compliment als com-promisos de cobertura contrets enfront del'administració competent”, argumentadaper Vodafone, “no aconsegueix –segons elTSJIB- el dret a fer-ho mitjançant im-plantació d'instal·lacions clandestines i noautoritzades”.

13

ENTREVISTA

prova, vulnerant-se el principi de culpabil-itat. Subsidiàriament, entenia que procediala reducció de l'import de la sanció i quehavia d'imposar-se en el grau mínim.

Respecte a la prova pericial, segons laqual l'estació de base no hauria entrat enfuncionament, el TSJIB deixa clar que en-cara que el dictamen pericial podia certa-ment presentar-se amb posterioritat a lademanda, es va presentar en realitat foradel termini concedit pel Jutjat, per la qualcosa és correcta la seva inadmissió.

En relació a l'argument emprat perVodafone segons el qual la sentència delJutjat nombre 1 de Palma hauria incorregut

en error en la valoració de la prova, elTSJIB també es mostra molt clar. Recordaque el tipus aplicat a la sanció precisa quela instal·lació estigués en funcionament, ila companyia de telefonia nega que la sevaho estigués amb l'argument que en elmateix molí coexistien dues instal·lacions,una de Telefónica i una altra de Vodafone,de manera que l'única que estava en fun-cionament era la primera. Al·legava que elmesurament d'ones realitzada pels tècnicsmunicipals en l'exterior de l'edificació nova evidenciar que la de Vodafone estiguésen marxa, sinó que una de les dues ho es-tava, i aquesta era la de Telefónica. No obs-

EELL CCOONNSSIISSTTOORRII VVAA SSAANNCCIIOONNAARR AALL GGEENNEERR DDEE 22000088 AAVVOODDAAFFOONNEE PPEERR UUNNAA IINNFFRRAACCCCIIÓÓ GGRREEUU TTIIPPIIFFIICCAADDAA EENNLLAA LLLLEEII DDEE RRÈÈGGIIMM JJUURRÍÍDDIICC DDEE LLEESS LLLLIICCÈÈNNCCIIEESS IINNTTEE--GGRRAADDEESS DD''AACCTTIIVVIITTAATT DDEE BBAALLEEAARRSS

14

El Consell d'Administració dePorts de les Illes Balears haaprovat el projecte de reorde-

nació del port interior de Ciutadella el qualdedica el 25% de la superfície total d'a-marraments a trànsit. El projecte ratifical'acord “unànime” al qual va arribar el di-rector general de Ports i Aeroports, AntoniDeudero, la setmana passada en el decursd’una reunió mantinguda a Ciutadella ambels agents del sector.

Segons ha informat en un comunicatPorts IB, es destinaran cinc llocs per a em-barcacions de fins a 12 metres d'eslora ivuit per a embarcacions de fins a 10 me-

tres, que se situaran en el moll sud.Amb la reordenació, “s'ha donat re-

sposta a les necessitats del sector pesquer”,segons han informat les mateixes fonts, jaque es destina una zona a embarcament idesembarcament al final del pantalà un.

Així, el Club Nàutic escometrà la re-forma necessària d’aquest pantalà persituar els llocs de base existents i procediràa l'explotació, amb caràcter temporal, delsnous llocs d'amarrament de tràfic situats enel moll sud.

Quant als amarradors de xàrters, PortsIB en col·locarà quatre al costat del pantalàun i altres 19 a l'espai comprès entre el pan-

talà sis i el final de la zona del port.En el mateix pantalà un, en el costat

oest, se situaran l'embarcació de SalvamentMarítim i tres 'golondrines', mentre queaquest costat s'emprarà per 11 amarramentsde base i els esmentats quatre de xàrters.

Els nous llocs d'amarrament de base, untotal de 53, es distribuiran en els pantalansdos, tres i cinc, donant sortida d'aquestamanera a la llista d'espera.

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

PPOORRTTSS DDEE LLEESS IILLLLEESS BBAALLEEAARRSS AAPPRROOVVAAEELL PPRROOJJEECCTTEE DDEE RREEOORRDDEENNAACCIIÓÓIINNTTEERRIIOORR DDEELL PPOORRTT DDEE CCIIUUTTAADDEELLLLAA

Portuària al Port de Maó. Amarramentsmés cars implica ports menys competitiusi en aquells municipis en què la sevaeconomia esta molt lligada a l'activitat nàu-tica i portuària, tenir un port competitiu téuna incidència directe sobre l'economialocal". Amb aquests arguments el diputatsocialista ha insistit en la necessitat que "esmantingui el plantejament de la gestiópública d'unes infraestructures bàsiques percadascuna de les nostres illes", un plante-jament que Pons no ha limitat al Port deCiutadella sinó que ha fet extensiu "a la to-talitat dels ports de les Illes Balears".

15

LOCAL

Els socialistes acusen a Delgado defer oïdes sordes a l'Ajuntament de Ciu-tadella

El conseller balear de Turisme i Es-ports, Carlos Delgado, va reconèixer du-rant el Ple del Parlament de dimarts que elseu departament continua estudiant la via-bilitat de privatitzar la "gestió de les 13 in-stal·lacions que Ports de Balears gestionadirectament"; entre elles el port interior deCiutadella.

Delgado va fer aquestes declaracionsen resposta a una pregunta del diputat delPSIB-PSOE i portaveu del grup socialistaal Consell Marc Pons, qui li va recordar

que tant l'Ajuntament de Ciutadella com elConsell Insular per unanimitat -amb el votdel diputat Santiago Tadeo- van acordarreclamar que la gestió del Port ciutadellencsigui pública. Pons també ha posat l'accenten el fet que tant l'empresariat menorquí,per boca del president del'Associaciód'Empreses Nàutiques (ASMEN), i entitatssocials vinculades amb aquest port recla-men una gestió pública.

En sintonia amb aquesta reivindicacióPons ha recordat que "quan es privatitzenels amarraments els seus preus pugen.Basta mirar el comportament d'Autoritat

16

EELL DDEEUUTTEE DDEE 990000..000000 EEUURROOSS DDEE LLAAFFUUNNDDAACCIIÓÓ DDEESSTTÍÍ OOBBLLIIGGAA AALLCCOONNSSEELLLL AA RREEDDUUIIRR LLAA PPLLAANNTTIILLLLAATEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

L'equip de govern del Consell In-sular reajusta la plantilla de laFundació Destí a les necessitats

financeres actuals i es veu obligada a pre-sentar un Expedient de Regulació d’Ocu-pació (E.R.O), davant la Conselleria deTreball del Govern Balear.

Durant aquest procés s'ha mantingut elcontacte amb els sindicats en tot moment iavui mateix la consellera de Turisme, MªSalomé Cabrera, ha informat personalmentals treballadors i a l'oposició.

Aquesta regulació de plantilla afectaràal voltant del 44% dels treballadors, entrel'ERO i contractes temporals que no es ren-ovaran. Aquesta reestructuració permetràabordar la implementació d'un pla de paga-ments en el qual ja s'està treballant, amb lafinalitat de regularitzar la situació amb elsproveïdors, per aconseguir liquidar el deutecom més aviat possible.

“De cap manera haguéssim volgut tenirque arribar a aquesta situació, però en fun-ció de la situació actual en la qual es trobala Fundació, es fa absolutament necessariprendre decisions no desitjables, per tald’evitar arribar a una situació irreversiblede possible insolvència”, explica la Con-sellera.

Com s'ha arribat a aquesta situació?Existeix un deute pendent de pagament

d'1.200.000€, del conveni de 2010 de pro-moció turística que havia d'haver pagatl'anterior Govern balear al Consell de

Menorca i que aljuny de 2011 encarano s'havia pagat.

S'observa a mésque la partida depromoció turísticadel Govern Balearde 2011 per importde 2.225.000€ queconsta als pressu-posts del Consell In-sular, no estàreflectit en cap con-veni.

El nou equip degovern constata que,

efectivament, no existeix conveni signatentre el Govern i el Consell per a 2011. Noobstant això, a la fi de juny els comptesmostren un deute a proveïdors, amb enti-tats, empreses, administracions…, degairebé 900.000 euros.

D'altra banda, el nou equip de governdel Consell Insular de Menorca inicia desdel primer dia les gestions de reclamaciódel deute pendent del Govern de 2010 i lasignatura del conveni de 2011 pressupostaten 2.225.000€.

També s'intensifiquen les reunions ambel Gover Balear per reclamar el deute isaber realment quin és el problema que hamotivat la falta de pagament del convenide 2010 al Consell i que no s'hagi signat elconveni 2011 amb Fundació DestíMenorca.

El resultat és que el deute del GovernBalear i la situació de crisi fan que el paga-ment del 2010 s'hagi retardat, i quant alconveni 2011 ens trobem que no va ser sig-nat per l'anterior equip de govern, per l'e-xistència d'un informe de pressupostosemès pel Govern balear de la passada leg-islatura de data 26 de maig de 2011, dene-gant la possibilitat de signar-ho, per faltade crèdit.

És més, una vegada obtinguda còpiadel conveni de promoció turística per 2011,s'observa que no s'ajusta al pressupostat de2.225.000€, sinó que es redueix a1.225.000€ per a 2011, ajornant pel 2012la quantitat restant. Cosa que mai es va fer.

Davant tal situació elConsell Insular i FundacióDestí inicien des de juny de2011 un pla d'austeritat detot tipus de despeses, opti-mització dels recursos ex-istents i establimentd'acords amb altres administracions amb lafinalitat de conjuminar esforços i no min-var serveis.

Entre les mesures adoptades destaquen,entre d'altres:

-Reduir tots els costos d'oficines re-nunciant als lloguers i buscant ubicacions ales oficines de turisme en llocs públics.

-Unificar oficines del Consell amb mu-nicipals (cas de Ciutadella)

-Eliminar lloguers de magatzem iaparcament, passant a utilitzar edificis depropietat del Consell i a cost zero.

-El darrer lloguer a suprimir ha estat elde la pròpia fundació, estant previst eltrasllat a l'antiga seu del Consell Insular enCamí des Castell, 28, on inicialment es vaubicar la Fundació.

Però fins i tot amb l'austeritat marcadai eliminació de nombroses despeses, i des-prés de tancar l'any 2011 provisionalment,la situació econòmica segueix sent nega-tiva, amb un deute a proveidors de gairebé900.000€ mancant el tancament definitiu,(el tancament dels comptes anuals del 2011es tanquen per llei en el primer semestredel 2012).

Aquesta situació ve donada principal-ment pel resultat negatiu obtingut en 2011de 944.000€. En cas de continuar amb re-sultats negatius, gastant més del que s'in-gressa, s'agreujaria la situació financeraactual, arribant a una possible insolvència.

I tot i que el Consell Insular, als pre-ssupostos 2012, ha assignat una partidaeconòmica per a la Fundació, que superales d'anys anteriors amb la finalitat de ferfront al pagament dels proveïdors, segueixsense ser suficient per pagar el deute acu-mulat, en els terminis que seria de desitjar.

INSULAR

17

18

SE OFRECE CHICA PARACUIDAR NIÑOS, CAMARERA,LIMPIEZAS DE CASAS... BUENAS REFERENCIAS.INTERESADOS LLAMAR

AL 655 397 677

Aquest mes es reuní per primera vegadael Consell Jove de Ciutadella, impulsat pelPunt Jove. Personalment vaig descobrir lainiciativa per pura casualitat, remenant perFacebook, un capvespre aburrit i de molt defred. Ho anunciaven a un "esdeveniment"o, en la versió en espanyol, "evento", quedefinia la trobada d'aquell vespre com "un

TEXT: MARIA DABÉN FOTOS: EL IRIS

AADDÉÉUUIINNDDIIFFEERRÈÈNNCCIIAA

espai on els i les joves del nostre poblepuguin expressar obertament les sevesopinions i inquietuds". La descripció afe-gia: "un espai que faci arribar a la resta dela ciutadania i als nostres polítics; les nos-tres necessitats, les nostres aportacions i lesnostres queixes; en definitiva, un espai onparticipar activament de la nostra ciutada-

nia.". No em va semblar mala idea. Al con-

trari. Llegint-ho em van venir a la ment totsaquells comentaris que estic i estem farts defer i escoltar: "A Ciutadella no hi ha res pelsjoves", "ens condemnen a l'oci consumistai buit"; "no sé què fer després de l'institut,no hi ha res que m'agradi de formació pro-

Es crea el Consell Jove de Ciutadella, un organisme per a què els joves exerceixin els seus drets coma ciutadans.

19

pàgina de FacebookConsell Jove, de laque ja qualsevol se'npot fer membre i onanirem informant decom pren forma el Con-sell i les seves deman-des i propostes queplantejarà a la regidoriade Joventut.

Al final de la reunióse'ns anaren afegint al-guns dels joves quefeien un taller al Casal.En aquell ambient re-laxat i agradable, reflexionant sobre elsdiferents punts al que es dedicaria el Con-sell i les diferents campanyes que podríemorganitzar, se'ns van fer les nou i mitjasense adonar-nos-en massa. Xerrant de lesnostres preocupacions i propostes, menjantun parell de galetes i amb algun que altrecomentari trivial, se'ns havia passat eltemps. Era hora de tornar a casa, així queposarem data per la següent trobada, ensdespedirem i el món seguí rodant.

Ara hi pensem i sí, sabem que el camíserà llarg, però almenys la llavor ja estàsembrada. Tenim ganes i un projecte. Hau-rem d'anar-lo regant. Potser no arribarem acomplir totes les nostres fites, però només

l' intent ja serà un gran pas. La plantacomença a crèixer.

REPORT

fessional i els estudis universitaris de l'illasón molt limitats"; "anar a Maó em surtmolt car". Tots tenim demandes i propostes,però es fonen com el sucre del cafè que ensprenem mentre les dirigim a les nostresamistats, moren just quan canviem el temade conversa. I utilitzo la primera personadel plural perquè m'incloeixo en el grup deconformistes.

"Sí, fa falta moure's", vaig pensar i, apa-gant la vessa que em feia sortir de casa ambaquell fred, vaig a anar a la reunió. No sabiaamb què em trobaria. Érem pocs, noméscinc: el responsable del Punt Jove, el queho havia organitzat; dues al·lotes, un al·loti jo.

En els primers moments em vaig sentircom un peix fora de l'aigua: tots eren habi-tuals del Casal, estaven compromesos i jom'hi havia presentat per la cara, d'obser-vadora. Però aquesta sensació prest va can-viar. I la meva implicació amb el projectetambé. Si al principi hi vaig anar més percuriositat que per conscienciació, a mesuraque anàvem xerrant creia que m'hi havia decomprometre i que aquella petita idea po-dria ajudar a millorar la precària situaciódels joves del poble. Vaig adonar-me'n dela necessitat de crear un col·lectiu de joves,encara que només fos per no deixar-nosendur per la indiferència cap al nostre poblei fer-nos escoltar com a ciutadans.

En aquell moment el més important eraplantejar les bases, identificar allò en què

ens volíem centrar. En Julio plantejà elsproblemes en general: d'habitatge, de mo-bilitat, de formació, d'oci... Ens hauríem decentrar en causes concretes, pensàvem,però... N'hi ha tantes i tant diferents! Demica en mica n'anàvem comentant: faltad'autobusos per arribar a les platges verges,poques alternatives d'oci que no fossin lesdiscoteques del port, manca d'ajudes perjoves que es volen independitzar. I també ladura realitat de l'atur, al que es troben con-demants molts joves, situació que desgra-ciadament no tan sols afecta a Menorca,sinó a més de la meitat del sector juvenil es-panyol.

L'altre punt que ens preocupava eradonar difusió del Consell de Joves. Per lacausa no han de lluitar només uns pocs,sinó tots. No per la càrrega que pot suposar,sinó també perquè incumbeix a tot el joventi, per tant, interessa a tot el col·lectiu i s'hade donar l'opció de participar a tot aquellque pugui aportar les seves idees. En aque-lla primera sessió ens va quedar clar quecom més poguéssim fer córrer la veu, mi-llor: ha de ser un espai de pluralitat d'opin-ions.

I com donar la notícia del naixement delConsell de la forma més ràpida? A través deles xarxes socials, esclar. Internet, l'ecosis-tema de la joventut actual, ésel suport més eficienten aquests casos.Així nasqué la

sempre amb alegria sana i gaudint d'unesfestes ben nostres i que no hem de deixarperdre.

20

LOCAL

Ciutadella ha viscut un any mésles seves festes de Carnaval,uns carnavals que a l'igual que

el temps han estat freds, però també hi hamolts de ciutadellencs i ciutadellenques

que els viuen amb intensitat, amb alegria ifan que l'esperit del carnaval no mori, comés el cas d'aquestes àvies del Club de Jubi-lats Democràtics que han gaudit de tots elsactes de la festa, a la seva manera. però

LLEESS ÀÀVVIIEESS DDEELL CCLLUUBBDDEEMMOOCCRRÀÀTTIICC DDEE JJUUBBIILLAATTSS

21

(Cretí per duplicat) Hi ha dues castes de cretins en catàleg.Aquells que miren, de puntetes, per damunt les parets mitgeres, elcreixement de l'herba de les tanques d'altri. I aquells altres que sónarribats a l'edat avançada de vuitanta anys sense haver resat mai.Sense la convicció d'una pregària.

&&&A les porquetjades d'antany a Son Caragol, amb la tonada de

la cançó Pinyeta Pinyol, cantàvem aquestes cançonetes:

Corriu, corriu Ninetaque el burro està malalt,té mal a la panxetai el ventre li fa mal.

No pot menjar xivadasino és pinyol pelat,no pot dormir a l'establesino a un llit daurat.

&&&Les crisis econòmiques porten inexorablement a unes altres

crisis morals que encara són més fotudes i erosionen el caràcter. Esperd la moral i es rebaixa l'esperança de les persones. Quan l'Es-tat hauria de fer-se més present, recuperant les teories/pràctiquesden Keynes, idò no, l'Estat s'arrufa i es torna a la rupestre coaccióde campi-qui-pugui.

&&&Els sindicats han donat l'esquena als treballadors mentre ha

durat la temporada de vaques grasses. Els sindicats han mirat pelprivilegi dels seus dirigents. Ara voldrien la complicitat de lapenya. Em sembla que si la cosa segueix per aquesta costa del cos-ter, tornarem a veure el pistolerisme de principis del segle XX siqualcú no reacciona davant el desballestament de la societat delbenestar, quan encara no havíem arribat a l'altra vorera d'un be-nestar madur i complet.

&&&Haurem d'estar atents al document de criteris per a la revisió

del Pgou. Una altra despesa innecessària i tal volta arbitrària. Tor-nam a les necessitats fictícies d'on venim. Quan algú es dignarà aescriure la història de l'urbanisme municipal d'ençà el 1979 fins al'actualitat? Per entendre la història contemporània s'haurà d'en-gegar la història urbanística. Açò de la revisió del Pgou és comquan asfalten un carrer de bell nou, i després d'unes setmanes, pro-cedeixen a l'obertura de síquies per tornar a destrossar el paviment.Una volta aprovat el Pgou, després de tot, el foraden de modifica-cions puntuals...

Damià Coll

Escrits llebetjats“L’heura de les hores”

PETIT RECEPTARIPETIT RECEPTARIDE LA CUINA DEL PEIXDE LA CUINA DEL PEIX

A MENORCAA MENORCA

EL PODRÀS TROBAREL PODRÀS TROBARA LES LLIBRERIESA LES LLIBRERIES

DE L’ILLADE L’ILLA

A CÀRREC DE: JOSÉ NAVARRO CID· Doctor en Psicologia.

· Docent i Investigador del Departament de Psicologia Social, Universitat de Barcelona

· Especialista en equips de treball i direcció d’equips, les seves investigacions s’han cen-

trat fonamentalment en comprendre la motivació en el treball i el funcionament dels

equips entre ells els esportius.

Data: 23-24 marçLloc: Pavelló Municipal d’Esports de Ciutadella

Duració del curs: 8 HORESHorari: Divendres de 17.00-20.00 i dissabte de 9.00 a 14.00

Preu del curs: 30 eurosInscripcions:Mitjançant via telefònica al número 971481832 o el 686748344 (matins)

o al correu electrònic:menorca@ebe.es; montse@ebe.es

CC// CCaabbrreerraa,, 33 ·· 0077776600 CCiiuuttaaddeellllaa ddee MMeennoorrccaaTTeell ii FFaaxx:: 997711 3388 2299 2200

eelliirriiss--ddiiggiittaall@@iinnffootteelleeccoomm..eess

22

ral i no tenen prestació -lapart més dura de l'atur- en-cara estaran en una pitjorsituació i la manca decohe-sió social serà dia a dia mésgran!

Aprofundim així en un dels problemesmés grans que té el nostre mercat laboral queés la precarització i la temporalitat, junta-ment amb la manca de resposta per als tre-balladors que han esgotat prestacions. Ells nitan sols tindran la possibilitat dels programesd'interès social o general per cobrar un salario prestació, perquè amb aquest reformaaquests programes també seran pels treba-lladors i treballadores que sí cobren presta-cions, intentant transmetre que la prestacióper atur no és un dret dels treballadors queja han justificat per la seva feina i que el quenecessiten és l'atenció per trobar una altrefeina o la formació necessària per altres op-cions laborals. I aquí una altra passa enrere,la privatització dels serveis públics d'ocu-pació a favor de les empreses de treball tem-poral, més eficients? Està per veure, en totcas a més cost i més precari! On és el pro-grama d'ocupació juvenil que era la primerapreocupació del PP en campanya? En la pre-carietat: permetent més d'un contracte per ala formació en la mateixa empresa, flexibi-litzant la formació, i permetent hores extresen els contractes a temps parcial (NOTA:això és comú, independentment de l'edat).

Per què aquest reforma laboral tan dura iinjusta amb els treballadors, amb les per-sones aturades que no cobres prestacions,amb els joves que s'incorporen al mon labo-ral? ¿És la precarietat, el rebuig a la nego-ciació col.lectiva, a la concertació social, ala funció dels sindicats, la renuncia perma-nent als drets socials i laborals en nom delsmercats, i la fractura social el que volem coma futur? La desesperança d'un demà millor?Molts creim que no.

PPEERR QQUUÈÈ AAQQUUEESSTTAARREEFFOORRMMAA LLAABBOORRAALL??TEXT: JOANA BARCELÓ I MARTÍ, DIPUTADA DEL PSIB-PSOE FOTOS: EL IRIS

Primer en campanya electoral ensdeien que crearien ocupació a l'a-rribar al Govern. Argumentaven

que la confiança que inspiraven, les mesuresque prendrien, juntament amb el control deldèficit, serien la resposta a l'atur. Poc des-prés, ja al Govern, quan les xifres d'aturs'anaven incrementant mes a mes amb rè-cords històrics, la resposta, defugint ara totaresponsabilitat autonòmica que fins el mo-ment havien exigit, era la reforma laboral; iara que tenim la reforma més dura i injustaque mai havíem pensat, ens diuen que encarano, que no hi haurà resultats a curt termini,que no crearà ocupació, que tampoc aquestareforma aturarà el creixement de l'atur,segons les previsions del Govern. A horesd'ara ja és ben clar que el veritable programaelectoral del PP era el de la pujada d'impos-tos a les rendes del treball, el de l'abaratimentde l'acomiadament i el de la precaritzaciódels drets dels treballadors i treballadores.

Quin paisatge més desolador amb aque-sta reforma laboral!. No només, no resol elproblema de l'atur, sinó que aprofundeix enels dèficits del nostre mercat laboral. I així,no sols no crearà ocupació, sinó que és més,obre la porta a la destrucció de l'ocupacióestable, generalitzant-se l'acomiadamentde 20 dies per causes econòmiques, dis-minució d'ingressos o vendes. Qui no haperdut en aquesta llarga crisi ingressos ivendes?. Tot a 20 dies i mésfàcili ràpid que mai, fins ferdesaàrèixer les tuteles ad-ministratives en els Expe-dients de Regulaciód’Ocupació. Els queno havien d'abaratirl'acomiadamenten campa-

nya electoral ara no només l’abarateixen sinóque ho estenen als contractes en vigor. Si hansuprimit fins als salaris de tramitació!. Elsdrets dels treballadors no donen confiançaals mercats, sembla dir la llei. I aprofundimen la injustícia, perquè ara diuen que perguanyar competitivitat en l'empresa, l'em-presari pot modificar quasi de manera uni-lateral salaris (sempre a la baixa), horaris ifuncions...i si no estàs d'acord? 20 dies i aco-miadament!. Algú pot creure que guanyaremcompetitivitat amb baixos salaris, precar-ització i des-regularització? No eren l'esta-bilitat i la formació, la resposta per guanyarcompetitivitat?.

Quina és l'ocupació que el Govern in-centiva? La més precària! Els nous con-tractes indefinits, tindran un períodede provad'un any, amb cost cero d'acomiadament,però ara els anomenen contractes indefinitsamb període de prova! Indefinits? Quan l'a-comiadament és cost cero! Això és acomi-adament lliure durant un any i gratis; això sídiran que redueixen la temporalitat…I quanun treballador esgoti a favor de l'empresa lesbonificacions i deduccions fiscals queaporta: fora i un altre! Però és més, quins són

els treballadors que convé més con-tractar? Els que major prestaciód'atur aportin!. Com que a l'empre-sari el subvencionen amb el temps

d'atur del treballador, a menysatur consumit més ajudaper a l'empresari. Així elstreballadors i traba-lladores aturats que han

esgotat totes lesprestacions o que

encara no s'hanincorporat al

mon labo-

23

OPIN

IÓ

fer reaccionar a les sevesamb canvis tàctics. Vasituar a Pepo Garrido comoposada i a Martín de '4 '.Però ni això va servir pertutejar al grup de ChemaRodríguez. Les deMenorca simplement van complir amb elseu treball a la pista i amb això en va tenirprou per seguir agafant el joc i el marcador.El quadre d’Haro no podia davant un Vale-riano Allès més entonat en totes les sevesaccions i a més amb un gran bloqueig comque destruïa les il·lusions de l'Haro. La restade partit, amb l'Haro entregat, va transcór-rer per al gaudi de l'afició i amb un equiplocal gaudint fins al final del set i del partit.Janine Sandell, més apagada al principi, vaaparèixer com en els seus millors momentsper deixar el set amb un 25-13 final.

L’adéu de Carla Dias i la benvingudade nou de Sabrina Duarte.

La brasilera Carla Dias va deixar l’e-quip el dilluns després de proposar a laJunta la necessitat de marxar en una decisiópresa de forma unilateral per part de la ju-gadora i en contra de la voluntat del cos tèc-nic. Tanmateix, la persistència de la centralha fet que cos tècnic i club assumissin laseva marxa. De fet Dias ja no es va alinearal partit contra l’Haro.

Per sort, i en uns moments molt com-plicats per substituir a la central, el cos tèc-nic, amb el vist i plau de la Junta, vapresentar una oferta a la també brasileraresident a Ciutadella Sabrina Duarte, que varespondre de forma afirmativa a la pro-posta. Així idò, Duarte torna amb el conjuntde Chema Rodríguez després d’anunciar laseva retirada la passada temporada desprésd’aconseguir el títol de lliga. Sense dubtetornar a tenir a l’estimada Sabrina Duarte ala plantilla serà una gran noticia per el costècnic, les companyes i l’afició.

22

ESPORTS

El passat cap de setmana va tornara Ciutadella la Superlliga fe-menina de voleibol després de

moltes setmanes, ho va fer amb un victòriamolt important del Valeriano AllèsMenorca Volei davant el Volei Haro per 3-0. Les jugadores de Chema Rodríguezsegueixen líders a la taula classificatòriad’aquesta màxima competició nacional queestà enguany molt incerta en quan a calen-dari, ja que setmana a setmana es canvienels partits, es modifiquen els horaris, calen-dari, vol o qualque equip es retira de lacompetició. Una vertadera llàstima peraquest esport tant seguit a Ciutadella comés el voleibol.

El Valeriano Allès Menorca guanya al’Haro Rioja i es posa líder.

L'Haro Rioja va intentar des d’un prin-cipi atacar sense por, però es van trobaramb un organitzat bloqueig local que vaanar frenant l'ímpetu visitant. Les ver-

TTOORRNNAA LLAA SSUUPPEERRLLLLIIGGAA AACCIIUUTTAADDEELLLLAA II HHOO FFAA AAMMBBVVIICCTTÒÒRRIIAA LLOOCCAALL

melles, van entrar en calor peranar polint el caseller i obligaral tècnic visitant Berdegué atu-rar el joc en temps mort. Al'Haro li va costar trobar un bonatac i d'això va saber treureprofit el quadre menorquí. Hin-temann va aparèixer bé per lazona oposada i va despertartambé per '4 ' la gallega HeliaGonzález. El Valeriano AllèsMenorca va controlar sempre elparcial i mai l’Haro va podermostrar indicis de recuperació,ni provant amb el canvi decol·locadora. Al Valeriano AllèsMenorca es va sumar també l'a-portació de Magda Kralikova.Ni Noelia Sánchez ni Pepo Gar-rido van poder recompondre lesseves. El set es decantava perles ciutadellenques per un clar25-16.

No va variar en excés elsegon període. El partit va ar-

rencar una mica més igualat però sempreamb un lleuger avantatge local. Els princi-pals estilets de l'Haro no donaven respostai el Valeriano Allès Menorca corria en fun-ció de la seva necessitat. El quadre de LaRioja no va estar al nivell que s'esperava itot i que el marcador convidava a pensarque hi hauria una gran disputa, el joc no valluir entre dos grans de la lliga. A mitjan setel Valeriano Allès Menorca va clavar unaestocada a les visitants per imposar unmarge de cinc punts (16-11) que li donar-ien la confiança per seguir controlant finsal final. Amb tot, cal destacar el bon serveique va executar ahir el col·lectiu de Ro-dríguez. Kralikova i Hintemann van segel-lar una bona actuació mentre que el millorHaro estava letàrgic. Rodríguez va optar permoure la seva banqueta a aquest segon seti es va imposar per 25-19.

Tot apuntava que poc canviaria el joc.El tercer va arrencar també amb domini delValeriano Allès i amb Berdegué provant de

TEXT I FOTOS: JOAN CANALS SOLDADO

23

SA MADONA DE SON FONT

Aquesta dona que veuen a sa foto-grafia sembla que és una pagesa de totasa vida, però no és així: era una menes-trala que, del camp, no en sabia res. Alsdeu o dotze anys va entrar a fer feina auna fàbrica de sabates com a aprenent.Sa seva especialitat va ser embauladora,és a dir, fer es darrer retoc a ses sabates.Fins es vint-i-tres anys que es va casar,pràcticament no va fer altra feina.

Es va casar amb un jove que menavauna finca pes seu compte; és a dir, avuimenestrala i demà madona d’una fincaamb totes ses seves responsabilitats iuns costums molt diferents. Per posarnomés un exemple: acostumada a rodaruna clau i tenir força claror, va haverd’encendre un misto perquè funcionésun llum amb cruies; ja que, en aquellaèpoca, s’electricitat encara no s’haviaestès pel camp.

Moltes coses per a ella eren noves:li semblava un altre món; moltes vega-des, quan es seu home i es missatge en-traven a ses cases, ja feia una hora quefeia fosca. I, quan es trobava ambaquella soledat, pensava en s’ambientde sa fàbrica. Per acabar de fer es pa ros,sentia cantar una òliba i, a vegades, unmussol (que, per cert, tenen un cantar unpoc trist i misteriós), sa televisió encarano existia i per a molta gent s’economiano permetia comprar un aparell deràdio.

Però prest va entrar sa primavera i esdematins, mentre donava menjar a sesgallines, escoltava es cant de ses guàt-leres, des puputs i, sobretot, des rossi-nyols. A s’estiu, durant ses vetladesasseguts a la fresca davall sa porxada,sentien es cant des sibil·lins, igual que

en Bartomeude Son Tica ina Francisca,sa seva dona.

Idò, dei-xem-nos estarde romanços itornem a sarealitat. Unacosa que lifeia moltail·lusió eraposar lloquesquan es pollscomençavena néixer. S’ai-xecava abans de ser de dia i amb esllum anava a mirar quants en tenia denats i n’ajudava algun a acabar de néi-xer. També els llevava ses clovellesperquè estiguessin més còmodes. Hihavia dona per a tot, i açò era la cosamés natural i no amb incubadores, comfan avui en dia sense una mare que elsagomboli.

Que una dona del camp s’adaptés alpoble no era problema, però que unadona de poble passés al camp ja no eraigual. En aquell temps sa gent del campse sentia de manco categoria; per açòmolta gent jove tenia sa tendència d’a-nar a viure a poble, mentre que, a sagent de poble, els venia més costaamunt anar a viure al camp. Actualment,tanmateix, si anéssim a cercar ses arrelsde cada persona, pocs serien els qui notindrien avantpassats sortits del camp.

A aquesta madona, moltes feines livan venir ben de nou, per exemple: for-matjar, passar es xerigot per sa mà-quina, batre sa mantega, fer pasteradesde pa, fer coques amb tomàtiga, ambprunes, amb albercocs i amb pinxes es

temps de Quaresma; fer crespellets esdarrers dies i quan mataven es porc, ferformatjades per Pasqua, encendre esforn i, sobretot, sempre tenir es menjarfet a hora. També havia de tenir sescases des lloc ben netes a fi de causarbona impressió, principalment als pro-pietaris de sa finca en cas d’anar-hi a feralguna visita, als missatges i als veïnsquan hi anaven a passar alguna vetlada.

Una altra cosa que també havia defer de bon dematí era donar es berenarals al·lots i tenir-los ben arreglats peranar a escola. Per dir-ho clar, erentemps de molta feina i pocs doblers(com es títol de sa comèdia d’en XecForteza), però, com que ho feia de gusti no s’apurava per res, si alguna ve-gada ses coses li anaven tortes, fotiadues o tres punyetes i les feia adreçar.

Ara, per acabar, només vull dir que,en aquell temps, un lloc sense una donano podia anar de cap manera, i, si era unlloc un poc gran i no tenien filles ma-jors, havia de tenir una criada.

TEXT: TÒFOL CAPÓ FOTOS: ARXIU EL IRIS

Converses d’antany

26

sigui per una modificació del projecte d'or-denança o fent una excepció a dita norma-tiva. Tot tenint en compte que es tracte d'unacte de caire festiu, que no provoca cadatipus d'alteració de l'ordre públic, que no ésfomenta la venda i abús de begudes alco-hòliques i que esta organitzat per una asso-ciació veïnal sense cap ànim de lucre i quea més a més es fa càrrec de totes les des-peses.

Finalment volem fer constar que enshem sentit dolguts, doncs en cap momentdes de l'Ajuntament se'ns ha demanat elnostre punt de vista ni tampoc se'ns ha co-municat de cap manera aquesta decisió ose'ns ha donat una causa motivada per auna prohibició que ens afecta directament.

LL''EESSBBOORRRRAANNYYDD''OORRDDEENNAANNÇÇAADDEE SSAANNTT JJOOAANNTEXT: L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DELS CAVALLITOS FOTOS: EL IRIS

L’Associació de veïns Es Cava-llitos va organitzar l’any passatun replec de cavalls al voltant

de les nostres festes. El nostre barri quedaapartat del centre i té poques activitats so-cials; al mateix temps, el nostre barri estàmolt vinculat a Sant Joan ja que és un barriper on passa la Qualcada per anar i tornarde Sant Joan de Missa. També és un barriper on entren els cavalls dels llocs desmigjorn els dies anteriors a les Festes i esveuen sovint de capvespre pel nostres car-rers.

Fa uns dies vam llegir a la premsa lanotícia de la voluntat de l’equip de governd’aprovar una normativa per regular elsproblemes generats pels bars i els excessosdeguts a la massiva assistència de forastersper Sant Joan. Bàsicament estem d’acordamb aquests punts de la normativa per evi-tar uns problemes ja detectats. La nostrasorpresa i preocupació va ser descobrir queentre aquestes mesures també es volienprohibir tots els replecs que no es fessin alsllocs.

A l’Associació de veïns Es Cavallitosestem preocupats perquè no podem ende-vinar a qui feim mal amb el nostre replec.Segur que qui ho vol prohibir és que no vavenir a veure i viure el nostre replec. Segurque no va veure la tranquil·litat i l’ambientfestiu que es gaudia, l’alegria dels al·lots il’emoció de la gent major del nostre barri.Ningú no es va molestar, ni vam tenir capqueixa, al contrari tothom ens va demanarper la repetició l’any següent. Aquesta festaveïnal tampoc li va costar res a l’Ajunta-ment ja que nosaltres vam pagar el cartellsanunciadors i els vam repartir, vam con-tractar una assegurança i vam pagar eltransport i la recollida de l’arena. Al nostrebarri no hi ha cap bar, així que la nostra as-sociació de veïns va posar una tauleta ambquatre coques fetes per les veïnes i uns re-frescos per cobrir les despeses, però no es

va vendre ni un gin, tampoc vam trobar cappersona que no es comportés degudamentni res que pugui justificar una prohibiciód’aquesta activitat.

No sabem si la prohibició de fer replecsde cavalls al poble (que no als llocs) ve de-rivada de la normativa de control als bars,o si amb l’excusa del replec s’ha empratcom a excusa per a muntar festes massivesi alcohòliques, però lo que és segur és queno té res a veure amb el replec que feim albarri dels Cavallitos. Aquí hem fet i volemcontinuar fent una festa familiar, veïnal,oberta a tothom, tranquil·la, respectuosaamb les tradicions i amb els cavalls quetant ens estimem. Sense molestar ningú.

Per tot això em presentat un escritd'al·legació a l'esborrany d'ordenança deSant Joan demanant que no es prohibeixifer el replec de cavalls al nostre barri. Ja

OPIN

IÓ

parlen de lo preocupats que estan per la qua-litat del turisme, s'imaginen la imatge ques’emportarien els nostres visitants d'una Ciu-tat en els bars de la qual es pot beure però noes pot anar ni al lavabo de l'establiment ones paga la consumició?

Hem arribat a un punt que ja tenimdubtes de si els senyors dels bars i restau-rants de la CAEB s’han arribat a creure queles festes de Sant Joan s’han de plegar entot a la seva intenció de fer el que vulguinper tal d'obtenir el màxim negoci possibleamb les festes, quan són ells els que s’hand'adaptar a les festes de les quals s'aprofitenper fer negoci, per molt legítim que siguiaquest profit que treuen de les festes -i aixòno ho discutim- ha d'haver-hi un ordre i hand'acceptar que existeixen també altres ne-cessitats i de vegades altres prioritats a lesnostres Festes.

Noltros pensam que les Festes de SantJoan són pel gaudiment i vivència dels ciu-tadallencs i per suposat de totes aquells vi-sitants que respectin els protocols i elsnostres sentiments.

Des d’UPCM i des de la responsabilitatde tenir dos regidors al consistori seguiremlluitant i defensant que les festes de SantJoan no perdin mai la seva essència.

27

OPIN

IÓNNOOVVAA OORRDDEENNAANNÇÇAADDEE SSAANNTT JJOOAANNTEXT: UNIÓ DES POBLE DE CIUTADELLA DE MENORCA. UPCM. FOTOS: EL IRIS

La setmana passada l’ajuntamentde Ciutadella va presentar unaordenança de Sant Joan, a fi de

regular i garantir que tots puguem disfrutarmillor les nostres Festes.

Tots sabem que les Festes de Sant Joanhan experimentat un gran massificació elsdarrers anys, i això fa, que aspectes queabans no suposaven cap perill ni motiu depreocupació ara sí mereixin la nostra aten-ció i regulació.

Fidel al principi de col·laborar sempreque serveixi per contribuir a millorar el nos-tre poble, UPCM ha col·laborat amb lacreació i desenvolupament d’aquesta orde-nança amb una feina seriosa que ha donat elsseus fruits ja que moltes de les aportacionsque s’han fet, des del nostre partit, estan in-closes en la nova ordenança. De fet aquestaordenança neix arrel d’una moció queUPCM va presentar al ple del mes de Juliol.

Sorprenents i egoistes ens han semblatles declaracions aparegudes als mitjans decomunicació per part del representant del’associació de restauradors de la CAEB. Ésuna sort per a Ciutadella que, en canvi, l'as-sociació Ciutadella Antiga que reuneix a lamajoria de comerciants del casc antic hagiacollit favorablement aquesta ordenança.

Diu el representant de la CAEB que lamúsica a les barres dels seus establiments ésun element molt important de les Festes. Idòdes d’UPCM creiem que els ciutadallencsvolem disfrutar de la tradició amb el so deltambor i el flabiol omplint d’emocions elscarrers del nostre poble sense interferènciesni les molèsties als veïns que van generartantes queixes l'any passat.

Afegeixen que la solució passa per posaruns horaris de música, però no diuen quemolts han estat incapaços de respectar-losperquè així ho han demostrat al llarg delsdarrers anys i la seva música s'ha sentitgairebé tota la matinada ben fort encara quepel que tenien permís era per muntar barresexteriors, de cap manera per posar músicaamb les portes obertes. Alguns són fins hi totincapaços d’aturar la música mentre passa la

cualcada, i ja no rallem del poc respecte quehan demostrat amb el dret al descans delsveïns.

Diuen també que no volen servir el ginamb llimonada en gots de cartó perquè sónmés cars i més grossos (però ja diu el refranyque “de gros en fan petit” i no fa falta omplirel got fins dalt). Idò des d’UPCM creiem queel que de veritat importa és que els cavallsno patinin i que cap caixer o participant a laFesta es faci mal per una caiguda que podemevitar fàcilment substituint els gots de plàs-tic per gots de cartó. I també som del parer deque encara que els gots de cartó siguin unamica més cars, el volum de venda és tan el-evat per les Festes que el marge de beneficiseguirà sent molt ample, no en tenim capdubte.

Diuen, així mateix, que no els hand’obligar a tenir els banys oberts, quan estanobligats per llei a tenir els banys oberts men-tre el local estigui obert.

L’ajuntament (així es va determinar a lacomissió de l’ordenança) vol ampliar elnombre de banys públics i els mirarà de con-nectar directament al clavegueram perquè esmantegin més nets i disponibles totes lesFestes, però això no eximeix en cap cas deque els bars i restaurants tenguin l’obligacióde tenir els seus banys oberts. I aquests se-nyors de la CAIB que tantes vegades ens

La cuestión es entretenerse: ahora le toca elturno a las hogueras del día 22, a los replegs decavalls y nuevas normativas, prohibiciones y daleque te pego, en fin, si yo pudiera desde luego nohacia ni un minuto más en esta ciudad estoy tandesencantado ya de esa política de tanta prohibi-

ción y tanta normativa que hay momentos que uno se siente tan as-queado y con ganas de perder la isla de vista, desde luego, no esraro que el que puede se va a vivir fuera, y solo vuelve en veranoa tomar un baño y un poco de sol, y después se larga echando chis-pas, y si apetece hasta las próximas vacaciones si es que uno nose decide por el Caribe.

Vamos por partes, que tienen de malo los replegs, lo único quehacen es dar colorido, y además así los caballos se entrenan parala fiesta, ¿tan malo es esto? ¿Quizás es que hay algún bar cercaque vende cuatro gins o cuatro cervezas? ¿Eso molesta? ¿O es quelos bares ese día la caja la hacen en negro? ¿Digo yo? Bueno esolo digo como hipótesis ya que normalmente los replegó se hacenen fincas cercanas a ciutadella

La cuestión (de los fastes), hogueras, que a partir de las pró-ximas fiestas habrá que pagar, es otra cuestión que no es nada po-pular, ya que siempre el ayuntamiento se hacia cargo de ese gasto,y antiguamente eso corría a cargo de es Caixe Seyno, de todosmodos yo entiendo que es un gasto de madera, arena, transportey finalmente limpieza, naturalmente esto conlleva a un gasto, yme parece que si no se abusa en el pago, me parece razonable.

Vamos por otra: la de poner barras de madera fuera de losbares del casco antiguo de la ciudad, a mi esto me parece muynormal que haya ese tipo de barra, y es que en estas fiestas, bas-tante gente por regla general va bebida, sobre todo la parte joven,y si esto se elimina creo que los bares a final de los festejos ten-drán que cambiar la decoración o lo poco que quede de ella, pien-sen ustedes como dato curioso, que en 1954 en ciutadella soloéramos 10.700 habitantes ahora ya llegamos a los 30 mil sin con-tar los cerca de 30 mil más que vienen por estas fechas, claro contanta gente es normal que haya algún acto mas o menos vandálico,yo creo que hay que tener un poco de paciencia ya que solo sontres días.

En cuanto a concienciarse con la fiesta entre caballos, es muynormal que la gente no entorpezca los protocolos ni toque a los ca-ballos ya que los que lo pasan mal son Es Caixes, lo malo es quepara mi el problema es el alcohol, ya que hiendo sereno desdeluego entre caballos no te metes. Antiguamente cuando éramospocos nos podíamos pasear entre ellos que desde luego no pasabanada, ojala toda la gente se concienciara y respetara la fiesta comotendría que ser pero muy difícil creo yo. Una de las solucionesque yo haría debido a la peligrosidad Des Pla, sería poner tribu-nas todo alrededor y hacer pagar un tiquete, yo creo que esto seriauna gran solución, ya que se descongestionaría parte Des Pla,sobre todo a la hora de ses curregudes, yo pienso que se podríanevitar algunos accidentes; yo me acuerdo que antiguamente po-nían algún tramo de tribuna, yo no se si se acuerdan pero es cierto,yo no se si ahora ponen, la verdad es que no lo se, porque debido

al panorama, prefiero ver el festejo por la te-levisión, y así seguro que no me pisan. Ycomo decían los viejos antiguamente, “Qui novol pols que no vagis a l’era” quien no quierapolvo que no vaya a la era.

José Mª Cleofe Estévez

VUELTA DE MANIVELA YFIESTAS DE SAN JUAN

28

De vegades ens preguntem:Quan aprendré prou sobre lesrelacions perquè les meves si-guin el que anhelo?. Hi hauràalguna manera de ser feliç?. Perquè sembla que altres persones

ho aconsegueixen amb summa facilitat sense ambprou feines veure-les obstinades en això?. Hauré de superar unaconstant prova per demostrar, una vegada i una altra, la qual cosahe après i el que no?. Quan iniciem una relació, del tipus quesigui, sempre estem atents a què podrem obtenir d'ella, què ens vaa reportar, quant anem a prendre o quin grau de felicitat portaràamb si. No obstant això, deixem de costat la part que ens implicairremeiablement. La pregunta no ha de dirigir-se a l'altra persona,sinó cap a nosaltres mateixos.

Quan coneixem a algú, quan iniciem una amistat, un amor,una relació de treball…hem de qüestionar-nos quina part de no-saltres mateixos anem a oferir; és a dir, quina part volem que siguidescoberta per l'altre i com no. Solem iniciar les relacions queens desborden pensant que no érem res fins que vam conèixer aaquesta persona.......…frase falsament romàntica i estúpidamentirreal. No és cert. Som els que sempre vam ser però desbordatsper una relació que ens enlluerna, en la qual posem tota l'obsti-nació a cedir les nostres qualitats per trobar-les intactes en l'al-tre/a. Ens equivoquem. I aquesta equivocació ens porta a la còlerai el ressentiment quan creiem que el nostre dipòsit ha estat mal in-vertit.

Sempre hem de ser nosaltres mateixos sense dependre de resni de ningú. Cal dir la nostra veritat competeixi amb amabilitat isenzillesa. Siguem conseqüents amb el que pensem i no tinguempor a canviar-ho si la nostra experiència ens aporta noves llums.No cal aguantar agressions a la dignitat, ni assalts a l'orgull, per-judicis a la nostra ment, ni al cor per sentir que som estimats oconsiderats per la resta. No tenim cap obligació d'anar en contranostra, ni respecte a les relacions ni respecte a gens en la vida.Tots els camins funcionen si estem obstinats en la tasca de crearnostre JO perquè llavors tindrem definit el nostre objectiu, sa-brem el que volem i podrem trobar els mestres, els senyals i elsguies que en el camí vagin facilitant les troballes. No tinguis poravança…encara que sembli que no t'has mogut…sempre, sem-pre…estaràs en un lloc diferent.

La veritat és implacable. No ens deixarà tranquils. S'aproparàsigil·losament a nosaltres en qualsevol part mostrant-nos el querealment som i volem. Per molt que ens obstinem…no podremescapar d'ella; per molt que tractem d'ocultar-nos serem vistosigualment…per molt que tractem de negar-nos sempre hi hauràqui ens reconegui i ens estimi tal com som.

Andreu Genestar Sabater

OPIN

IÓ

DESITJOS DE FELICITAT

con experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35

FEINA– Educadora infantil de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fieteses capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43.– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad.tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisico

29

7 Agost 1788 – El Dr. Martí Cursach i Canet metge de l’hos-pital de Ciutadella, manifestà als Jurats que pels seus accidents iavançada edat, i si era del seu gust, elegeixin al seu fill per metgede l’hospital. Resolgueren que tenint present les qualitats del Dr.Joan Cursach metge i especialment que les principals famíliesqueden ben assistides, queda elegit per metge de nostre hospital.

4 Setembre 1788 – Els Jurats de Ciutadella proposaren al con-sell que els veïns de la Universitat es neguen a donar aigua pelnostre servei, ja que la cisterna del pati està rompuda. Resolgue-ren que ja que està feta, i no falta aigua quan plou, que s’adobidita cisterna.

5 Octubre 1788 – Els Jurats de Ciutadella reberen carta del Sr.Assessor Creus, en que els hi diu que hi ha necessitat d’adobar lesReials Presons, i que s’adobin del producte de l’estany de l’aigu-ardent.

19 Octubre 1788 – En Sebastià Mesquida exposà als Juratsde Ciutadella que Antoni Saura ha comprat una casa d’en JoanCamps, cirurgià, al carrer de Sant Joan i vol fer una gerreria alpati, i que el forn per courer ha de donar moltes molèsties al pú-blic. Resolgueren que no es permeti fer dita gerreria i també ques’eliminin totes aquelles que estan dins el poble, menys les detemps immemorable, que son les del carrer de Sant Miquel, i queaquestes no puguin coure si el vent no es migjorn o xaloc, i tambees procurarà eliminar el forn d’en Vives, de courer guix, que tambédona perjudici.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (165)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Macarronadaamb sobrassadaIngredients:· 1/2 kg de pasta de macarrons,· 250 g de carn capolada meitat vedella i meitat porc,· 100 g de sobrassada tendra o pasta de sobrassada,· Formatge vell de Menorca ratllat,· Mantega de Menorca,· 1 pot de conserva de tomatigat,· 1 cabeça d’alls,· 1 fulla de llor, · Aigua, oli d’oliva, moraduix i sal.

Elaboració: Bullim els macarrons amb aigua, unpessic de sal, un raig d’oli i la cabeça d’alls sencerael temps que indiqui el sobre de la pasta. Quan si-guin cuits els posam dins un escorredor, els passamper aigua freda i els deixem degotar.

Dins un tià de terra amb oli d’oliva sofregim la carncapolada amb un parell de grans d’all picats i la fullade llor. Quan la carn comenci a daurar-se hi afegimla pasta de sobrassada, deixam que es cogui a focben dolç devers cinc minuts i tot seguit hi incorpo-ram el pot de tomatigat i un pessic de moraduix.Deixam que tot es ben confiti uns cinc minuts més iremenam de tant en tant. Finalment hi afegim elsmacarrons, ho ben remenam i quan estiguin ben im-pregnats del sofregit, hi espolsam per damunt el for-matge ratllat al gust, hi repartim tres o quatre nousde mantega i ho enfornam uns 10 minutets a 1800,fins que el formatge quedi ben gratinat.

Antoni Triay Llopis obtenia el títol de Capità de la MarinaMercant amb sols 22 anys i es convertia en el capità més jovede la Marina Mercant espanyola. A l’edició de l’Iris de fa 50anys se li feia una entrevista on explicava els seus estudis i lesmilles marines recorregudes.Es publicava, en català i a portada, el poema d’Antoni Es-

tapé, de Granollers, “El comte de Torre Saura i el molí de Ciu-tadella”.S’inauguraven els nous tallers de Mecànica i Electricitat al

Col·legi Salesià.Es presenten els plànols del que havia de ser el futur edifici

del Club Nàutic de Ciutadella i la seva ubicació al “Moll Nou”.Es publica com a separata del Setmanari El Iris la Mono-

grafia Menorquina “La religión de los honderos baleares, MarsBalearicus” a càrrec de Gabriel Llompart.L’Atlètic de Ciutadella va perdre davant el Soledad de

Palma.

El Iris 24 de febrerde 1962

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3TEL: 971 38 29 20

31

El poc ambient de carnaval del dissabte a lanit, on la gent optà per anar a fora poble.La manca de participació, no de qualitat, a ladesfilada de carrosses de Ciutadella.La càrrega policial contra estudiants a Valèn-cia.Que cada dia vagin apareguent noves irregu-

laritats de l’institut Nóos que impliquen al Duc dePalma.Que la reforma laboral abarati l’acomiadament i nodóni més avantatges a l’hora de contractar.Que el PTI va portar el Consell a la fallida i no es des-carta reclamar responsabilitats penals als polítics queamb les seves decisions van provocar aquest caos.Que Menorca hagi d’esperar fins a finals de març per atenir noves connexions amb Madrid i Barcelona.Els robatoris d’eines a Sa Vinyeta que impedeixen tenircura dels jardins.

El compromís obtingut pel president delConsell al congrés dels populars de posarremei de manera immediata a que Menorcatingui més vols i a preus raonables.El bon ambient de carnaval del divendresvespre i l’èxit de s’Estudiantina i el Ball de

ses Tauletes al Casino.L’efectivitat dels controls policials per evitar els petards aCiutadella.El concurs de reposteria de la Casa de Menorca a Ma-llorca amb la presència al jurat de Paquita Tomás.El curs de formació de guies per a BTT organitzat per l’A-juntament de Ciutadella.Que el nou PTI donarà més competències als ajuntamentsi es podran legalitzar les zones d’hortals.Que la reforma laboral pugui ajudar a que els empresaristinguin més confiança a l’hora de contractar més perso-nal.

Dites i refranys...- Torda que queden pes febrer, queden pes xoriguer.

PARENÒSTIC DEL MESDE FEBRER DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,53 i es va pondre a les 18,02 h.Dia 29 el sol sortirà a les 07,19 i es pondrà a les 18,35 h.

LES LLUNES DE FEBRER

Dia 7 lluna plena en Lleó.Dia 14 lluna minvant en Escorpí.Dia 21 lluna nova en Peixos.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSMes molt bo per a la producció lletera. temps ideal per dei-

xar la producció de formatge vell, ja que l’herba es troba a puntde florir i la llet és més rica en greix i altres propietats. Convéaugmentar l’alimentació de les gallines, ja que augmenta laposta. Acaba el naixement dels bens.

Al jardí podeu sembrar arbres ornamentals i gardènies. Flo-reixen els ametllers.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada dia

DE CINEEls nous cinemes del Canal Salat han superat la xifra de

10.000 expectadors en només dos mesos des de que es vaninaugurar. Açò és un car indicatiu que eren moltes les famí-lies que anàven fins a Maó per a gaudir de les projeccions.L’atractiva cartellera, la qualitat de les projeccions i la bonaatenció al client són algunes de les claus de l’èxit dels Cine-mes Canal Salat de Ciutadella, a les que hi ha que sumar l’è-xit de les representacions d’òpera i la possibilitat de projectardocumentals en tecnologia 3D per a les escoles.

També s’ha donat llum verda a la construcció d’un segonmulticinemes a Son Oleo, si bé no es sap quan es comença-ran les obres del complexe que també hi preveu botigues,restaurant, gimnàs i aparcament.

Divendres dia 24, Modest, Sergi, Flàvia.Dissabte dia 25, Sebastià, Victorí.Diumenge dia 26, Víctor, I de Quaresma.Dilluns dia 27, Gabriel, Baldomer.Dimarts dia 28, Rufí, Romà.Dimecres dia 29, Emma, Dositeu.Dijous dia 1, Lleó, Albí.

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2 CIUTADELLA DE MENORCATel. 971 38 34 76 Móvil 610937827E-mail: inmob.anglada@terra.eswww.inmobiliariaanglada.com

PISO RECIÉN ESTRENADO de 70 m2 aprox. en primera planta, con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y patio interior. Amueblado y equipado. Precio gran ocasión: 106.000 €. APARTAMENTO EN CALA BLANCA. TIPO DÚPLEX. A 50 metros de la playa. Con 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, patio propio y patio comunitario. Amueblado y equi-pado. Precio Gran Ocasión: 73.500 €.CASA EN PASSEIG SANT NICOLAU DE PLANTA BAJA CON VUELO PARA 2 PLANTAS. Consta de 147 m2 edificados y una superficie de solar de 432 m2. Enorme patio y grandes posi-bilidades. Precio: 494.000 €. CHALET INDIVIDUAL EN CALA’N BLANES en una parcela de 750 m2. aprox. Consta de 150 m2 edificados aprox. En perfecto estado. Dispone de 4 dormitorios, comedor-estar, cocina in-dependiente, 2 baños (1 en suite), trastero, terraza cubierta, jardín, piscina, barbacoa y solarium edificable. Aire acondicionado y amueblado. Precio Gran Oferta: 340.473 €.LOCAL COMERCIAL MUY CÉNTRICO de 120 m2 aprox. Todo planta baja. Recién estrenado: 3 años. Dispone de tienda, trastero, almacén, despacho, taller y cuarto de baño. Preinstalaciónde aire acondicionado. Precio Oferta: 214.000 €.HORTAL EN CAMI DE LA TRINITAT de 1.500 m2 aproximados de terreno y una edificación de 100 m2 aproximados. Consta de 3 dormitorios, cuarto de baño, comedor-estar, cocina, terraza,jardín, aljibe, pozo de agua, barbacoa y caseta de aperos. Precio: 190.000 €.PARCELA EN CALA’N BOSCH de 575 m2 aproximados. Dispone de proyecto para edificar un chalet unifamiliar aislado de 2 plantas. Zona tranquila. Cerca del puerto deportivo. Precio Oca-sión: 105.000 €.PISO EN PRIMERA PLANTA RECIÉN ESTRENADO. 1 dormitorio, comedor-estar, cocina independiente, baño y preinstalación de a/a. Semi equipado. Precio Oferta: 84.000 €.PISO EN BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS. 85 m2 edificados. Con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina independiente, baño completo, terraza/balcón, trastero y calefacción. Amueblado yequipado. Precio Oferta: 130.000 €.DÚPLEX con 3 dormitorios, baño, aseo, terraza semicubierta, lavadero, comedor-estar con chimena, cocina independiente, a/a y galería. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 134.000 €.PLANTA BAJA CON ENTRADA INDEPENDIENTE. Consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño y pequeña terrazita. Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da aplaza peatonal. Precio Gran Ocasión: 141.237 €.CASA TOTAL Y RECIENTEMENTE REFORMADA. Zona Playa Grande. Consta de 230 m2 edificados en total repartidos entre garaje, sala loft tipo local, barbacoa, comedor-estar, cocina,baño, aseo y 2 dormitorios y 2 terrazas. Precio: 320.000 € Negociable.CASA EN LA CONTRAMURADA DELANTE PLAZA DE ARTRUIX. DE 3 PLANTAS. Posibilidad de convertir la planta baja en local comercial. Superficie del terreno: 140 m2. Superficie totalconstruida: 293 m2. Precio: 412.000 €.BUNGALOW INDEPENDIENTE EN C. BLANES 2 dormitorios dobles, sala de estar, cocina independiente, amplia barbacoa, trastero, lavadero, baño completo, ducha exterior, terraza cu-bierta, patio y parking. Semiamueblado. Precio oferta: 176.697 €.BUNGALOW EN CAP D’ARTRUIX, todo planta baja, con entrada independiente. Compuesto de 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza, jardín privado con césped y piscina co-munitaria. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 115.000 €.PARCELA EN 1ª LINEA DE MAR EN CAP D’ARTRUIX. De 900 m2. Edificable 2 alturas. Vallada y vistas excelentes al mar. Infórmese en nuestra oficina. GARAJE en la calle Torres Quevedo. Es un garaje individual en un parking comunitario. Cerrado con puerta de pvc Tiene 26,13 m2. Precio Oferta: 19.500 €.HORTAL A 100 METROS DE CIUTADELLA. Dispone de un terreno de 1.400 m2 aproximados. Edificados tiene en total 150 m2 aproximados distribuidos en amplio garaje, cuarto almacén-lavadero, casa amueblada que consta de 2 dormitorios dobles, comedor-estar con chimenea, cocina independiente y cuarto de baño. Además la finca también dispone de aljibe, gran varie-dad de árboles frutales, barbacoa, solarium y paredes muy bien valladas. Precio: 211.000 €.PISO TOTALMENTE REFORMADO. BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS en calle céntrica. Con 3 dormitorios dobles con armarios empotrados, baño completo, aseo-lavadero, comedor-estar conchimenea, terraza cubierta, despensa, trastero y derecho a vuelo. Construidos: 120 m2 + trastero y vuelo de 56’50 m2. Precio: 155.000 €.PISO DÚPLEX DE PLANTA BAJA RECIÉN ESTRENADO. Bonitos acabados (parket, etc.) Consta de 2 dormitorios dobles (1 por cerrar), baño, aseo, aire acondicionado, comedor-estar ycocina. Total 75’26 m2 edificados. En perfecto estado. Posibilidad de trastero a parte. Precio: 149.350 €.

Inmobiliaria

Busca personas arraigadas en MENORCA.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividaden el sector Seguros.

Como Agente Profesional de Seguros;a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de unaOficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: antonio.rossello@catalanaoccidente.com

(Antonio Rosselló)jose.peon@catalanaoccidente.com

Fax: 971719416.(J. Vicente Peón)