Ciutadella de Menorca, 20 d’abril de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.471

El Valeriano Allès s’avança2-0 a les semifinals de la

Superlliga

Com fer formatjadespas per pas

Llibre d’exilisUn ambiciós projecte

de treball històtic a càrrecde Josep Portella

SANTIAGO PONS QUINTANA,INDUSTRIAL

FUNDADOR DE PQ

“El futur?Menorca tancarài s’anirà a viure

a una altra banda”

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDimecres dia 20 MOLL Eivissa, 50Dijous dia 21 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDivendres dia 22 CASTANY Tres Alqueries, 3Dissabte dia 23 MARCH Plaça Jaume II, 5Diumenge dia 24 CAVALLER Plaça de la CatedralDilluns dia 25 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimarts dia 26 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimecres dia 27 OLEO Federico Pareja, 54Dijous dia 28 MOLL Eivissa, 50

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-17’00 11’30-20’00

Mar tes 08'30-17’00 11’30-20’00

Mi ér co les 08'30-17’00 11’30-20’00

Ju e ves 08'30-17’00 11’30-20’00

Vi er nes 08'30-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'30 20’00

Do min go 17'00 20’00

• 2 • 20/4/2011

Núm. 3.471. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

AGENDA

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 10 DE FEBRERSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES - 2 DIMARTS I DIJOUS

* EXCEPTE DIUMENGES

61CALA EN BLANES

DELFINESCALA EN FORCAT

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:1508:0009:0509:5011:3011:5512:3013:0014:002

15:001

16:0018:2019:30

64- 65CALETA

CALA BLANCA CALA EN BOSCH

64- 65CALETA

CALA BLANCA CALA’N BOSCH

07:00

08:00

10:15

13:15

14:002

15:001

16:00

17:00

20:15

09:05

09:50

11:30

11:55

12:30

13:00

16:00

18:30

19:30

08:00

10:15

13:15

17:00

DISSABTES, DIUMENGESI FESTIUS

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE FEBRER

• 3 • 20/4/2011 EDITORIAL

El 20 d’abril arranca laMECUP 2011

Victòria del Carussa Ciutadellaa la darrera jornada

El regatista RenéVelázquez a la EUROMaster Cup 2011

PremisEl Iris

Divendres de la setmana que ve s’entregaran, els PremisSetmanari El Iris 2010, uns premis que enguany tambéagafen un caire insular, especialment pel que fa als premisJosep Al·lès Serra i Josep Al·lès Quintana, que es donaran aentitats i empresaes de fora de Ciutadella, perquè des deSetmanaris i Revistes s’ha apostat també cap a una obertu-ra a la resta de l’illa amb la creació de nous productes edi-torials com són les revistes Mes Iris Menorca i Cap deLlevant, que serà presentada aquesta setmana i tambénoves publicacions que estan a punt de sortir al carrer.

El Iris segueix fidel a la seva tradició de fer poble, dereonèixer la feina feta per particulars, empresaris, associa-cions, esportites, artistes, entitats a favor del porgrés i lamillora del nostre poble, embaixadors de Ciutadella arreudel món.

Lamentam que, una edició més, veim com des del’Ajuntament de Ciutadella no tenim el suport que hem tin-gut al des de que es van crear els Premis El Iris i ens senti,dicriminats i decebuts amb certes actituds polítiques quefan “parts i quarts”, i que de res tenen a veure amb eltarannà democràtic, plural, de respecte a cap a unes ideeso a la feina d’infomar i la feina social que desenvolpam esrevistes d’informació, però per als que ara maiteix hi hadalt La Sala, sembla que El Iris el hi fa nosa, i potser els hisap greu que setmana a setmana som al carrer i que enca-ra facem noves revistes i ens convetiguem en unpetit grup editorial de premsa. S E T M A N A R I

• 4 • 20/4/2011 LOCAL

LA GUIA DEFINITIVADE MENORCA

RESERVA JA LA TEVAPUBLICITAT

Per a més informació:

Setmanaris i Revistes s.l.

tel.: 971 38 55 58

Premis Setmanari El Iris 2010Antoni Febrer, Rafel Cortès, Rotary Internacional, MiBProduccions, Cançonetes, Andreu Busutil, Club Ciclista Tot Velo

Ja es conèixen tots els guardonats delsPREMIS SETMANARI EL IRIS 2010,Aquesta setmana s’ha reunit el jurat qualifi-cador per a elegir els guardonats dels pre-mis Antoni Seguí Sintes als fets socials isolidaris; Josep Salord i Farnès a la cultu-ra i difussió de la nostra llengua; JoanSalord Comella als esports, i reconpeixe-ments a títol pòstum.

Després d’estudiar les propostes presen-tade i les del jurat es va decidir atorgar elPremi Jeròni Cabrisas i Caymaris a laindústria i comerç als Germans Anglada,conegut popularment com Can CocaRossa, amb motiu dels seus 90 anys com afusters i fabricants de les reconegudes cadi-res menorquines, i també a Gelats Torres,conegut popularment com Cas Mèrvol, queva inicair la seva activitat a 1930, per tant vacelebrar l’any passat els seus 80 anys com acomerç i indústria gelatera familiar. Tambés’ha decidit premia a l’Assessoria LaboralAstrea amb motius dels seus 50 anys.

El premi Joan Victòri Manella alTurisme serà per l’anunci de l’EstrellaDamm, i la seva gran repercussió mediàti-ca que ha portat mil·lenars de turistes nacio-nals a Menorca i de manera especial aCiutadella. L’altra guardonat a criteri deljurat és l’empresari Joan Melis Nebot, pro-pietari de diferents blocs d’apartaments, unaparthotel i gestinona també el BlancPalace i per l’empresari turístic suïs EricWasserfallen pels seus primers 10 anys degestió de l’Hotel Bahia de Santandria, delque n’és propietari.

El premi Josep Torrent Prats a les arts

Bep Al·lès Salvà

plàstiques, s’ha cregut oportú donar-lo a laGaleria Retxa amb motiu dels seus pri-mers 30 anys, tot reconoguent també la sevatrajectòria i com a galeria de referència aCiutadella.

Pel que fa al premi Josep Al·lès Serra,premi especial del jurat i que es fa a nivellde Menorca, el jurat va creure oportú ator-gar-lo a la Fundació Hospital Illa del Rei,en reconeixement de la seva tasca de recu-peració d’aquest emblemàtic i importantindret al port de Maó, i també per la difus-sió turística, cultural i social que s’en fa desd’aquesta fundaació de l’illa de Menorca.

El premi Josep Al·lès Quintana als

empresaris de Menorca -abans aquest premies feia a la votació popular- serà per l’em-presari del calçat Santiago Pons Quintana,en reconeixement a la seva trajectòria dinsel món de la sabata a la nostra illa, on és undels principals empresaris del sector i ambmés exeperiència i qualitat.

El premi Antoni Seguí Sintes als fetssocials i solidaris serpa en la present edicióper Antoni Febrer, per a la seva dedicacióa la Creu Rotja de Ciutadella i com a coor-dinador de la seguretat dels jocs des Pla deSant Joan;Rafel Cortès per a la seva trajec-tòria dins l’Organització Nacional de Cegs(ONCE) a Ciutadella; i el RotaryInternacional a Menorca, per a les accionssolidaries portades a terme pels tres clubsque hi ha al’illa. Rotary Club Menorca,Rotary Club Mahón-Mô i Rotary ClubCiutadella.

El premi Joan Salord Comella alsesports serà per Andreu Busutil Cànovas,campió d’Espanya de Doma Clàssica juve-nil i el Club Ciclista Tot Velo.

Els reconeixements a títol pòstum de lapresent edició seran per:

Apol·lònia Hernàndez Sastre, biblio-tecària.

Josep Antoni Borràs Ricart, col·lec-cionista, empresari i col·leccionista.

José Moreno Cabrera, cuinerMartí Coll Montaner, per la seva dedi-

cació a s’Auba.L’acte d’entrega dels guardons es cele-

brarà el proper divendres dia 29 d’abril a les21,30 h a l’hotel Princesa Playa de SonXoriguer, i el prei del menú serà de 35euros el cobert. La data màxima per a reser-ve serà el 27 d’abril.

Imatge dels Premis El Iris

• 5 • 20/4/2011

JAA LAVENDA

• 6 • 20/4/2011

• 7 •20/4/2011 TAUL A DE REDACCIÓ

HHOORRAARRII HHIIVVEERRNN

DILLUNS A DIJOUS

DE 9 A 13’30 H

I DE 16 A 19’00 H

DIVENDRES

DE 9 A 13’30 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7TEL: 971 38 55 58CIUTADELLA

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

C/ d'Alaior, 49 – 07760 Ciutadella de MenorcaTeléfono: 971 38 24 46 · www.espoudetorn.comRef. 2003C Casa Individual en el casco Antiguo de Ciutadella,4 habitaciones (2 dobles y 2 sencillas), cocina, salón-comedor,baño completo y terraza. Precio 216.000€Ref. 1987C Apartamento en Cala'n Blanes, 41m2 construidosmás 28m2 de terraza, una habitación doble, cocina-comedor, bañocompleto, jardín y piscina comunitarios. Amueblado y equipado.Precio 120.000€. OPORTUNIDAD.

Ref. 1969C Chalet en Calas Picas, 88m2 construidos, 3 habita-ciones dobles (una swit), cocina-comedor, aseo, terraza descu-bierta, lavadero, trastero, solarium, jardín y piscina comunitarios.Amueblado y equipado. Precio 252.425€Ref. 1997C Chalet Individual en Cala'n Blanes, 100m2 construi-dos, 300m2 de solar, 2 habitaciones dobles, cocina, comedor conchimenea, sala de estar, baño completo, aseo, terraza cubierta,caseta de juegos de madera y 3 trasteros. Aire-acondicionado.Precio 262.500€Ref. 1983 1º Piso en Ciutadella con ascensor, 49m2 construi-dos, una habitación de matrimonio muy amplia, cocina-comedor,baño completo, terraza cubierta y piscina comunitaria.Amueblado y equipado. Precio 132.523€Ref.2002C 4º Piso en Ciutadella, 130m2 construidos, ampliacocina, comedor muy luminoso, 4 habitaciones dobles y lavadero.Precio 162.750€. OPORTUNIDAD

DISPONEMOS DE FINCAS EN ALQUILER

Santiago Tadeo, calcula estalviar un milió d'euros reduint elnombre d'alts càrrecs polítics del Consell de Menorca

El candidat del Partit Popular de Menorca al Consell i al Parlament per aquesta illa, SantiagoTadeo, calcula estalviar un milió d'euros reduint el nombre d'alts càrrecs polítics en l'organigrama del'equip de govern insular.

El líder popular planteja un "canvi de mentalitat" en l'administració i per això proposa aplicar unpla de simplificació administrativa, reduir la burocràcia i aconseguir la necessària seguretat jurídica,tot això emmarcat en un clima de transparència i austeritat.

Per Tadeo totes aquestes mesures tenen per objectiu facilitar i reduir els tràmits als empresaris per-què siguin aquests els que generen ocupació i així contribueixin a pagar els seus impostos a l'adminis-tració, el que permetrà cobrir les necessitats assistencials. Es tracta doncs d'un cercle, en aquest cas,beneficiós.

El 2007 l'ara consellera de Turisme i llavors encara presidenta del Consell de Menorca, JoanaBarceló, va formar un govern insular amb 25 directors insulars i amb 11 consellers entre electes i noelectes, amb l'excusa que era necessari comptar amb aquest personal per assumir les competències quepreveia el nou Estatut aprovat al març d'aquest any. "No obstant, el temps ha demostrat la falsedat d'a-quest argument, ja que no s'està complint el calendari de traspàs de competències", explica Tadeo.

L’Obra Social “la Caixa” i la Capella Davídica aposten pelRèquiem de Rutter pel concert de Pasqua d’enguany

L’Obra Social “la Caixa” i la Capella Davídica presenten un dels moments musicals més impor-tants de l’any. El Rèquiem del compositor contemporani John Rutter és la nova aposta per als concertsd’enguany.

El concert de Pasqua tindrà lloc el proper dissabte 23 d’abril a les 19 hores a l’Església del Socorsde Ciutadella i diumenge 24 d’abril a les 20.30 hores a l’Església de Santa Maria de Maó.

El concert estarà protagonitzat per la Capella Davídica, dirigida per Biel Barceló, i actuarà com asolista la soprano Maria Camps, acompanyada pels múics Laura Barrera (flauta), Vicent Salvador(oboè), Pau Cardona (violoncel), Joan Campomar (percussió) i Suso Gonzàlez (piano).

Demà comença XIIIè Festival Intenacional Menorca JazzDemà dissabte 23 d’abril, a le 22.00 h es celebrarà al teatre del Casino Nou de Ciutadella el pri-

mer concert del XIIIè Festival Intenacional Menorca Jazz que comptarà amb l’actuació del conjunt“Five in orbit” que està format per Ramon Fossatti, trombó i caragols de mar; Olivier Brandily, saxoalt, flauta i clarinet baix; Laurent Bronner, piano; Nicolas Rageau, contrabaix i Luc Isenmann a labateria. el preu per al públic en general serà de 20 euros i pels socis i escoles de música 15 euros.

Ciutadella es prepara per a la Setmana SantaCiutadella comença a preparar els actes religiosos de la Setmana Santa, que es van inicair diumen-

ge passat amb la celebració del Diumenge de Rams. Divendres capvespre es celebrarà la Processó delSant Enterrament, que ha de recórrer els carrers del nucli antic.

Ciutadella viurà també la tradició de “matar els bujots” del Diumenge de Pasqua a les 12 del mig-dia, quan les campanes toquin a Glòria. Els llocs on es solen penjar bujots són el Casino 17 de Gener,Cercle Artístic, Associació Democràtica de Jubilats, Unió d’Antics Alumnes Salesians, Bar s’Oficina,Bar Mayby, Club Nàutic de Ciutadella i Dalt sa Quintana entre altres.

• 8 • 20/4/2011 ENTREVISTA

SANTIAGO PONS QUINTANA.INDUSTRIAL I FUNDADOR DE PQ, PREMI JOSEP AL·LÈS QUINTANA

– Decidiu fundar la fàbrica actual al1953 gràcies a una gran comanda desabates infantils que vau rebred’Islàndia. Aleshores, fabricaveu calçaten les hores lliures que us deixava lafeina. Supòs que heu contat aquestaanècdota milers de vegades, però el certés que va marcar la vostra vida…

– Llavors, jo feia feina a la fàbrica desabatilles del meu conco, José QuintanaVinent. Des dels vuit anys, ja tallava forros.Tenia molt d’interès en aprendre l’ofici.Estudiava a l’escola laica, i em quedavatemps per fer feina. Treballar era aleshoresuna necessitat, perquè després de la GuerraCivil hi havia molta misèria. Fora hores,vaig aprendre patronatge. Anava a escola depatrons dos dies per setmana amb PabloGomila Melià, que era fabricant. A la sevamanera, em va ensenyar l’ofici. Va ser elcomençament de les sabatetes petites deprimera calçadura, que no duien sola. Mamare, Magdalena Quintana Vinent, feia d’a-juntadora, i mon pare, Santiago PonsVictory, de sabater i barber. Mon pare mun-tava les sabatetes i jo l’ajudava. Els caps desetmana anava a la barberia i afaitava i talla-va els cabells als pagesos. Un dia es vanpresentar uns senyors a la botiga de l’al·lota-jo aleshores festejava-. Havien vingutexpressament per les sabatetes que hi haviaexposades al mostrador. El cas és quen’Inés, l’al·lota, va tenir molta vivesa. Elsva dir: “L’enamorat fa feina a una fàbrica, elcridaré i vindrà”. Me telefona i me diu:“Santiago, hi ha uns senyor que volen rallaramb tú”. M’hi acost i me trob tres persones,unes de les quals, l’agregat comercial

d’Islàndia, parlava espanyol. Me diuen queestan interessats a fer una comanda. Em vandonar 250.000 pessetes de l’època.

– Una petita fortuna, aleshores…– I tant!. Vam anar al Banc Espanyol de

Crèdit, van mostrar el xec, van treure elsdoblers i me’ls van donar.

– I us trobeu, de cop i volta, amb un

Carlos Marquès

L’empresari Santiago Pons Quintana

munt de diners sobre la taula, amb unacomanda important i sense una estructu-ra mínima per poder atendre-la…

– Va ser seriós, allò! Vaig agafar elconco Quintana i li vaig dir: “Conco, nosal-tres aquí sobrem”. Els al·lots seus ja erengrossos i ja comandaven dins la fàbrica. Liexplic que han vingut uns senyors i quem’han fet una comanda. “I com és, que noels heu menat aquí?”, em pregunta. “No elspodia menar, aquí, perquè aquests senyorshan vingut per aquestes sabatetes. Volen3.000 parells en capses en llenya i medonen tres mesos per fer-los. I hem de que-dar bé”, contest. En aquell moment, tot ique no era gens fàcil atendre aquellacomanda, ho veia tot color de rosa. Aquellacomanda m’havia caigut del cel a mi, que

“Des dels vuit anys, jatallava forros. Teniamolt d’interès enaprendre l’ofici.Estudiava a l’escolalaica, i em quedavatemps per fer feina”

• 9 • 20/4/2011 ENTREVISTA

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

Els islandesos tenien un intercanvi comercialamb l’Estat espanyol, en virtut del qual se’nduien també vidre i vi d’alella cap al seu paístenia tantes ganes d’armar-me! Tenia bonesarmes, perquè mon pare feia de sabater i mamare d’ajuntadora, així és que podíemcomençar. En aquella època, les fàbriquescomençaven per Ciutadella i per tot compodien. Si feies 50 parells per setmana, tesalvaves, tant donava si eren sabatilles osabates. Quan li explic el què m’havia suc-ceït al conco, me diu: “Les farem aquí, lessabatetes”. Dic: “No. No hem de mesclarous amb caragols. Aquestes sabates les feimfora hores, a partir dels trossos que llencem[féiem les sabatetes a partir dels retalls i deles molletes que es llençaven]. A més, mamare, a ca nostra farà més hores de les quefa aquí”. El cas és que vaig tirar endavant, ique el conco Quintana no va quedar contentamb la resposta. En tenir els diners segurs,ens plantejàrem que havíem de quedar bétal com fos, i que si fabricàvem els 3.000parells en tres setmanes, millor que en tresmesos. Jo sabia que si quedàvem bé ambaquests 3.000 parells, ens en demanarienmés. Dic: “Per la forma com m’han parlat,aquestes sabates van en destinació a un altrepaís”. I ho vaig endevinar, perquèd’Islàndia se n’anaven a Rússia. Tots elsmagatzemistes que vaig anar a visitar emconeixien, perquè jo estava d’encarregat decompres a ca’l conco Quintana. Aquell vaser un començament triomfal. Un dia, emcriden inesperadament del banc i em diuen:“Hi ha dos milions de pessetes posats sobreuna carta de crèdit irrevocable”. Aleshores,pens: “Caram, aquests senyors van dedebò!”. El xec era irrevocable; per tant, elmal de cap era meu.

– Amb 2 milions de pessetes a la but-xaca, tot devia ser més fàcil…

– Vam començar en gran.

– Hi va haver més comandes delsislandesos, després d’aquesta?

– No. Van ser només dues. Els islande-sos tenien un intercanvi comercial ambl’Estat espanyol, en virtut del qual se’nduien també vidre i vi d’alella cap al seupaís. Aquell intercanvi va donar molt deprofit a Menorca i a Espanya. Quan vamhaver lliurat la comanda, va venir el cònsold’Islàndia a Barcelona a dir-nos que l’inter-canvi comercial havia arribat a la seva fi ique no l’havien renovat.

– Però no devíeu passar cap pena,amb tants doblers…

– La gent te donava seixanta o norantadies per a pagar i no passaves cap pena. Amés, quan vam haver acabat ens vam trobargairebé tots els doblers, perquè no havíemgastat res. Me n’havia anat a treballar al

Malgrat estar jubilat, Pons Quintana cada dia va a la fàbrica

Pati de sa Lluna. L’assumpte dels islande-sos va durar set o vuit mesos. El problemava venir després, perquè ens quedem a zerode comandes. Què feim?, ens en tornem aca’l conco Quintana? Això era el que ells’esperava. M’he oblidat de contar que elconco també va fer dos enviaments de saba-tilles de dona als islandesos. En lloc decomprar-me més parells a mi, n’hi vancomprar alguns també a ell. Les relacionsamb la família del meu conco van quedarperfectes i encara a dia d’avui ho segueixensent. Heu de pensar que el conco, quan vaveure que les coses ens anaven bé, tot d’unaes va posar una mica gelós. Tornant al queus contava, un cop finalitzat l’intercanvicomercial ens quedem sense feina.Aleshores, nosaltres ja érem sis o set.Teníem dues ajuntadores, un sabater i dos

• 10 • 20/4/2011 ENTREVISTA

Busca personas arraigadas en la localidad.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros.Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: jose.peon@catalanaoccidente.comFax: 971719416. (J. Vicente Peón)

Se alquila habitación a mujeren chalet de Son Cabrisas.

Vistas al campo, zona tranqui-la y piscina en verano.

350 euros al mes.Informes al 971 48 18 76

“El ministre ens va dirque si féiem una fàbrica nova,el Govern espanyol ens pagaria el 60% del seu cost”

Santiago Pons Quintan al costat d’un cartell on es veu una sabata trenada

jovenets que venien a ajudar. De talladora,no en teníem cap, perquè ja ho tallava tot jomateix. Aleshores, vaig decidir fer la saba-tilla de fillet, que no era al mercat. Va ser unboom. Me’n vaig anar a Bilbao. Jo coneixiatots els clients del conco Quintana. Vaig aveure Calzados La Palma, de SabinoMenéndez, que aleshores era l’empresa mésimportant de Bilbao, i li vaig contar la his-tòria que m’havia passat. Jo ho contava,perquè molta gent no es podia creure queallò fos ver. L’home se’n feia creus. Li hovaig haver de prometre. Finalment, me diu:“Com que te veig amb tantes ganes de ferfeina, posarem la sabatilleta de fillet. I des-prés has d’anar a veure a fulano, que nomésven coses de fillet”. Me va fer una comandad’uns dos-cents parells. Me’n vaig a l’altracasa que m’havia dit i me fan una altracomanda de cent cinquanta. Me’n vaig aMadrid: De Pablos, Los Pequeños Suizos,Galerías Preciados… Allà on anava,tothom me’n comprava.

– El 1956 sorgeixen les famoses saba-tes babutxes…

– Un dia, en una festa a la Cova denXoroi vaig veure una senyora que duia unessabates amb una línia nova. Se’m va passarpel cap que jo podia fer aquesta mateixalínia en sabatilla. Ensoldemà ja la tenia feta.Les babutxes tenien una línia totalmentdiferent.

– Quina acollida van tenir?– Hi havia cua. Tothom la comprava per

tot arreu. A Itàlia vaig fer una comanda de30 parells. Damunt aquest model, em vanfer d’altres. Van tenir molt d’èxit.

– El 1968, en plena fase industrial del’empresa, es construeix l’actual fàbrica is’incorpora maquinària…

ment a Menorca a veure la fàbrica. Vaighaver de fer nombres, perquè llavors fer unanau de 1.200 metres quadrats també valiadoblers. Tres o quatre mesos abans de lainauguració, López Bravo va venir amb unxec a la mà.

– A principis dels anys vuitanta s’in-corpora la següent generació de PonsQuintana i la fàbrica comença a esbossaruna línia de producte internacional. Espodria dir que la marca PQ no es consoli-da del tot fins a la dècada dels noranta…

– Sí, llavors va ser quan vam començara gastar-nos diners en propaganda. Fins lla-vors, mai no ho havíem fet. El logo actualPQ va sorgir gràcies a una comanda quevaig servir a Tòquio. El client va voler queajuntéssim la nostra marca amb la seva.

– Ho vam posar tot nou. La inversió vaser molt bona de fer. Vam tenir la gran sortque va venir el ministre d’Indústria,Gregorio López Bravo, a fer una visita.Quan López Bravo va veure la gran feinaque feien els fabricants de Menorca i elscofurnes que hi havia per tot arreu, s’adonàque aquí feien falta fàbriques modernes.Tothom feia feina a cases velles. Llavors, hihavia molt pocs fabricants que tinguessinuna fàbrica. El ministre ens va dir que siféiem una fàbrica nova, el Govern espanyolens pagaria el 60% del seu cost. Jo ja haviafet un tracte amb el propietari del solar ons’aixeca avui la fàbrica. El solar va quedarcomplert. Després vam comprar la casa delcostat i un hort que hi havia darrere. LópezBravo es va comprometre a venir personal-

• 11 • 20/4/2011 ENTREVISTA

La gent s’ha criat en l’abundància,i els oficis han passat a un segon pla

“El Règim Especial deBalears és una ajuda,però és insignificant.Sabeu què passarà?Menorca tancarà is’anirà a viure a unaaltra banda”

Quan vam tenir la comanda feta, me vacomprar 8.000 parells de babutxes de 35’s -1.000 de cada color- i 3.000 parells de 41’s.Després, tothom ens va afusellar el model.Les havíem d’haver patentat. El cas és queaquell client va decidir que havíem deposar: “Charles PQ”. La idea va ser un èxit.

– El 1987, PQ va assolir un gran èxita la GDS de Düsseldorf en presentar laseva primera col·lecció de calçat trenat.

– La sabatilla va decaure i mai no es vatornar a recuperar. A Ciutadella i per totarreu, tothom s’armava a fer sabatilles. Nose’n feien prou. Quan va arribar el boomdels pisos encerats, la gent no volia queentrés ningú a ca seva si abans no es calça-va unes sabatilles perquè no els ratllés elparquet. Hi havia molta demanda. Però enels anys vuitanta va arribar el decaïment.Aleshores, se’m va ocòrrer fer el trenat. Lasabata de trenat era antiguíssima. Abans, esfeia amb planxa, però a nosaltres se’ns vaocòrrer fer els models muntats. El mes desetembre del 1987 vam anar a la GDS ale-manya formant part dels fabricants de SelecBalear. A Düsseldorf, vam presentar la pri-mera col·lecció de calçat trenat. Va ser unarevolució, tothom feia cua.

– En els anys noranta us jubileu, peròencara, a dia d’avui, seguiu venint a lafàbrica…

– Fa molts d’anys que vaig de ‘suplent’,perquè la cosa s’ha complicat. Llavors,qualsevol podia tenir una fàbrica, avui tot escomplica, amb el començament i l’acaba-ment de la sabata. Quan vaig complir els 65anys, vaig lliurar la fàbrica als meus dosfills.

– Heu resistit les diferents crisis eco-nòmiques de 1973, 1980 i 1992. La crisiactual és la pitjor de totes?

– Encara no ho podem dir. Nosaltresteníem com a referència no vendre menysde dotze parells de cada model. Ara, aquestsdotze parells són vuit, o sis. No hem tingutaltre remei que acceptar. Per sort, hem tro-bat clients a Amèrica, Xina i altres indrets,i això ens ha ajudat a omplir el paner. Peròno sobra res, anem molt justos. Les vendesde la propera col·lecció d’hivern han estatflaques. El mateix client que te compravados-cents clients, ara te’n compra noranta.

– A banda de la crisi conjuntural quepateix tot el planeta, Menorca té la sevapròpia crisi; és a dir, existeix el que

alguns han batiat com a crisi menorqui-na?

– Sí. Us podeu creure que fa dos anysque no ha vingut una sola persona a dema-nar feina? I el que ha vingut, quan veu queha d’aprendre a tallar i a ajuntar, que és labase de la sabata, diu: “Això és molt difí-cil!, i de debò poden aguantar això?”.

Santi, està atordit en veure l’interès que téla gent a aprendre.

– Part d’aquest procés de tallar iajuntar encara el feis a Menorca.

– El farem fins que tinguem ajuntado-res. Actualment tenim encara trenta o qua-ranta ajuntadores.

– Per a les empreses de sabates quevolen competir internacionalment, no hiha cap més camí que la deslocalització?

– No hi ha cap més remei. El que ensrebenta són els nòlits. Primer has d’enviarla pell, i després te l’han d’enviar.

– Un dels grans fracassos dels políticsque ens han governat és no impulsarmesures de debò per compensar el costde la insularitat?

– El Règim Especial de Balears és unaajuda, però és insignificant. Sabeu què pas-sarà? Menorca tancarà i s’anirà a viure auna altra banda.

– Qui en té la culpa d’aquesta crisimenorquina?

– No ho sé. La gent s’ha criat en l’abun-dància, i els oficis han passat a un segonpla. Ara ens trobem que no hi ha ningú quevulgui aprendre.

– No ens quedarà altre remei queviure del turisme?

– I si no en ve?– Quin futur veis a l’illa?– La bijuteria era un factor principal de

l’economia de Menorca. Els bijuters ara

– De debò no ha vingut ni una solapersona? Costa de creure, amb les situa-cions tant dures que s’estan vivint arreu.En teniu, però, de feina?

– Home, si la persona que ve està dis-posta a aprendre l’ofici de tallar i d’ajuntar,sí que n’hi ha. Per això hem marxat a laXina i l’Índia per trobar gent que ens ajudia tallar i a ajuntar. Per què hem anat finsaquests països? Mireu, a l’Índia el trenat ésuna assignatura de l’escola. No hem passatcap pena, perquè aquesta gent tot d’unan’ha après. Ara, hem obert també a la Xinauna fàbrica de tallar i ajuntar. El meu fill, en

• 12 •20/4/2011 ENTREVISTA

GRUPO EDITORIAL BUSCA

COMERCIALES PARA TODA LA ISLA.

VEHÍCULO PROPIO. 25 % COMISIÓN.

971 38 59 62 - 655 17 37 49

“Abans hi havia més d’un centenar d’empresesbijuteres; ara només són sis o set”estan lluitant a Palma i intenten obrir boti-gues i show-rooms a altres països. Això éstot just el que nosaltres vam començar a ferfa cinc o sis anys. Ja fa anys que tenim gentfent feina per a nosaltres a la Xina i l’Índiai que venem les nostres sabates allà. Fixeu-vos que abans hi havia més d’un centenard’empreses bijuteres; ara només són sis oset. Això, sense parlar de la riquesa quedonaven la bijuteria i el calçat. La gent quetreballava tres o quatre hores cada dia, des-prés d’acabar la seva jornada, va poderguanyar doblers. Aquestes hores que sefeien fora de casa van representar moltariquesa per a Menorca. En aquell temps, lesfamílies guanyaven 100 pessetes fent saba-tes o bijuteria, però eren 100 pessetes quepodien gastar en una altra cosa. Llavors,quan els joves se casaven, se n’anaven;avui, es casen i tornen.

– Quina solució veieu a tot això, si esque en té cap?

– Que la joventut tingui confiança en elcalçat. Sempre m’agrada repetir una ditamolt antiga: “Mentre els al·lots neixin ambpeus, algú farà sabates”.

– Però és ben cert que avui es moltcomplicat competir en un món global,amb tots els problemes d’insularitat quehi ha, des d’un tros de terra tan petit comés Menorca…

– Sí, és dificilíssim. Crec que s’hauriade fer un homenatge a tots els fabricants pertots els anys de triomf que han duit aMenorca. Perquè amb la sabata s’ha guan-yat molt de doblers, i hi ha hagut moltsobrers que han guanyat molt.

– L’època dels grans emprenedorscom vós mateix s’ha acabat?, l’emprene-dor és avui una espècie en extinció?

– Si la gent que mana no sap explicar ono sap veure quins són els nostres proble-mes, no hi ha res a fer. La sabata, d’aquí acinc anys, desapareixerà. Només hi quedaràen Jaume Mascaró.

– I vosaltres?– Nosaltres som petits, al costat de

Jaume Mascaró. En Jaume ha tingut unavista que no hem tingut nosaltres. Té mol-tíssimes botigues, i això li permet jugarcom vol. Aquest és el futur. Nosaltres tenimcinc botigues. A Ciutadella, hi havia Looky,Patricia, Mayans…, una quantitat d’empre-ses que mereixien la pena. Què ha passat?Doncs que aquestes empreses han tancat, lagent se’ls ha anat del lloc i no volen saberres de les sabates.

– Quines perspectives de futur té PQ?– Hem de lluitar per tenir prou moda i

– A Menorca, sí. No veus ningú que vul-gui obrir mercat. Avui, la mar de gentcomença negocis, però són empreses crea-des per un mateix.

– Els problemes estructurals deMenorca són irreversibles?

– Menorca necessita una ajuda especial.– De qui?– No ho sé. A Menorca, també som

espanyols. A Alacant, als fabricants trans-portar un parell de sabates els surt 100 pes-setes més barat que aquí. Nosaltres hem depagar el transport de la pell que arriba a l’i-lla i el transport de la manufacturació quesurt d’aquí. Si no hi ha una ajuda seriosa,competir és molt complicat.

– Hi ha hagut, històricament, des deMadrid una manca de sensibilitat enversMenorca?

• 13 •20/4/2011ENTREVISTA

Els emprenedors han de ser valents,han d’estar molt al dia de toti han de fer molta feinaprou disseny per tirar endavant. Fins arahem viscut amb uns preus molt més alts queAlacant i jo crec que seguirem visquentigual aquests anys. En cas contrari, no tin-drem més remei que tancar i anar-nos a unaltre costat.

– Els menorquins ens hem de menta-litzar que l’única indústria que ensqueda és el turisme i dedicar tots elsesforços al sector dels serveis?

– Crec que sí. No hi ha cap més remeique donar una empenta al turisme. Peròaixò també té els seus inconvenients. Elshotels tornen vells i els hotelers no tenenaltre remei que gastar cada anys una partidade doblers per tenir els hotels a punt. Aramateix, hem vist com després de tot el queestà passant a l’Àfrica, la gent s’ha deciditper les Canàries.

– Quines qualitats ha de tenir unemprenedor?

– La valentia. Els emprenedors han deser valents, han d’estar molt al dia de tot ihan de fer molta feina. Un no pot dir sócempresari, visc del conte i em fumo el purdesprés de dinar. Després de dinar, el pri-mer que ha de ser a la fàbrica és l’empresa-ri. Això és tot just el que he ensenyat elsal·lots: que ells són els responsables de totplegat.

– Fins quin punt la sort és important?– La sort, l’has de cercar. En el futbol, si

no corres i fas el que toca, el contrari etpassa per davant. L´única cosa a la vida quedepèn completament de la sort és la loteria.Les coses han canviat molt des que la saba-ta va començar. A mi, m’agradaria saber perquè la joventut no vol aprendre l’ofici. Quèfa la joventut?, quins oficis hi ha aMenorca? Del camp, ni en rallem. El camp

“Un no pot dir sócempresari, visc del conte iem fumo el pur desprésde dinar. Després dedinar, el primer que hade ser a la fàbrica ésl’empresari”

està acabat.– El 1979 us vau presentar a les elec-

cions municipals a les files del GrupIndependent d’Alaior. Vós vareu sertinent de batle en el govern de la UCDque presidia Cristòfol Triay. Què en vautreure, d’aquella experiència?

– Només una cosa, i és que la política ésun poc bruta. I nosaltres ens vam presentarper fer feina. Teníem tres o quatre cosesentre mans: el polígon industrial, el CentreCultural… L’esquerra s’hi va oposar. Totallò ens va costar alguns disgustos.

– A la vostra edat, encara veniu a lafàbrica i esteu a peu del canó. Com pas-seu el temps?

– Venc a ajudar als al·lots. Des de la set-mana passada en Santi [Santiago PonsQuintana Pallicer, el fill] és a la Xina permuntar una fàbrica de trenat. Ja tenim sei-xanta o setanta persones treballant.L’empresa és a 100 kilòmetres de Hong-Kong. També m’entretenc una mica asRafal Fort i a l’hort que tenim. Venc a llegirel diari a la fàbrica. Tenc cinc diaris. Tambéajut als fills en tot allò que puc.

• 14 •20/4/2011REPORT

PER PASQUA FORMATJADESPER PASQUA FORMATJADES

FORMATJADES DE BROSSATFORMATJADES DE BROSSAT1/2 kg. de brossat3 ous (muntarem a part les clares)1/4 de quilo de sucreSa pell d'una llimona2 cullerades de farina de força

Picarem sa pell de sa llimona amb unparell de cullerades de sucre i reser-vem.Dins un ribell mesclarem es brossat,es vermells de ou, es sucre i sa pell dellimona picada i ho ben remenarem.Hi afegim es blancs de ou a punt deneu i ses dues cullerades de farina deforça.Ens ha de quedar una pasta esponjo-sa. Hi ha qui afegeix més farina deforça.Per a fer ses formatjades aprimaremdues bolles sa mida d'un anou de sapasta de seu que hem preparat. Unaserà per a sa base on damunt i posa-rem un parell de cullerades de sapasta de brossat i s'altre per a fer satapadora. Les retallarem amb el mot-llo de fer formatjades de brossat ambels talls perquè es farciment respir.Les enfornarem de 20 a 25 minuts afoc mig.

Amb una forquilla esmicolarem es brossatdins es ribell

Quan ho tinguem ben picat i afegim elsvermells de ou i ho ben mesclam

És hora de posar-hi es sucre i també el benlligam amb es brossat i ets ous

Hi afegim sa pell de llimona picada iseguïm mesclant amb sa forquilla

Després afegim a sa pasta de brossat unacullerada de farina de força

Hi afegim es blancs de ou a punt de neu hiho mesclam anant alerta

Farem ses tapadores amb ses marquesFarem una base rodona damunt sa post

Tapam i ajustem bé amb es dits Les retallam amb es motlo i s'aprimadora Llestes per a enfornar

Posar una cullerada de brossat a la base

• 15 •20/4/2011REPORT

PER PASQUA FORMATJADESPER PASQUA FORMATJADES

PASTA DE SÈUEn motiu de sa Setmana Santa vosoferim aquest petit receptari de for-matjades, començant per sa manerade fer el que aquí es diu "pasta deformatjades" o pasta de sèu.

PASTA DE SÈU PER A FORMATJADES1.200 gr. de farina400 gr. de sèu de porc1 bon tros de llevat de forn1 got 'aigua calentaDins un ribell posarem sa farina i dis-soldrem es llevat dins es got d'aiguacalenta que afegirem as ribell amb salliure de sèu. Ho ben pastarem finsaconseguir una pasta ben fina i forta.La deixarem tovar dins un ribell tapa-da amb un pany de cuina una mitjahoreta.

Dins un ribell mesclam sa farina, es sèu, ies llevat dissolt en aigua calenta

Ho ben pastam fins aconseguir una pastafina però forta

Traurem sa pasta des ribell i la pastaremdamunt es màrmol de sa cuina

Comprovarem que sa pasta estigui a punt ila deixem reposar 20 minuts

ES CERCA CASA PER LLOGAR

PER A LES FESTES DE SANT

JOAN PER A 5-6 PERSONES.

INTERESSATS TRUCAR

AL 686 466 951

ES LLOGA PIS NOU DE 70 M2 A

CIUTADELLA. DUES HABITACIONS I

DOS BANYS. AMOBLAT AMB MOLT DE

GUST. INCLOU PLAÇA D'APARCAMENT

I TRASTER. PISCINA COMUNITARIA.

550 EUROS AL MES. INTERESSATS

TRUCAR AL 686 466 951 (MARGA)

• 16 •20/4/2011REPORT

PER PASQUA FORMATJADESPER PASQUA FORMATJADES

FORMATJADES DE FORMATGEFORMATJADES DE FORMATGE1 lliura o 500 gr. de formatge tendresense sal.1 ou1 cullerada d'oli d'oliva1 cullerada de farina de força

El primer de tot és tallar es formatgea daus i eixugar ben bé amb un panyde cuina de canyem abans de picar-lo per tal de treure-li tota s'humitat.Quan el tinguem picat el mesclaremamb s'ou, sa cullerada d'oli d'oliva isa cullerada de farina de força.Farem 8 bolles de sa mida d'un ou degallina.

Amb sa pasta de sèu farem una baserodona per a cada formatjada i benenmig hi posarem sa bolla de format-ge. Pressionarem ses bandes cap a sabolla de formatge que ha de quedarrodejada de pasta i amb el motllo deformatjades de formatge o amb unrodet retallarem ses bandes per a do-nar sa forma típica.Abans d'enfornar-les les deixaremestovar 20 minuts.Enfornar uns 20 minuts aproximada-ment.

Tallarem a daus el formatge tendre sensesal i els posam damunt un pedaç de cuina

Eixugam bé pressionat dins es pany decuina per a treure s'humitat des formatge

Picarem es formatge i el posamdins un ribell

Hi afegim s'ou i sa cullerada d'oli d'oliva isa farina i ho mesclam ben bé

Hens ha de quedar una massa esponjosai alhora compacte

Farem unes bolles d'aquesta pasta deformatge més grosses que un ou

Posar la bolla de formatge al damuntFaren bases i cobertes sa pasta de seu

Tapam i ajustem bé amb es dits Les retallam amb es motlo Llestes per a enfornar

Farem les creus a les tapadores de pasta

FORMATJADES DE CARN500 gr. de carn de cuixa de be talla-da a bocinets (hosolen tenir preparat a ses carnisse-ries.12 trocets de xulla fresca12 bocinets de sobrassadaSal i pebreEspícies de Ca na VasquesEs suc d'una llimona

Sa nit o es matí abans de fer ses for-matjades tremparem sa carn amb sali pebre negre al gust, es suc de llimo-na i ses espícies de ca na Vasques i hodeixem tapat dins sa nevera.Farem sa pasta seguint ses indica-cions de sa recepta de pasta de seuper a formatjades.Farem ses bases de ses formatjades,ben rodones i podem alçar ses paretsamb s'ajuda d'un got. Hi posarem sacarn de be, ja trempada, un trocet dexulla i un de sobrassada. Tindrem sestapadores, que haurem picat ambuna forquilla per tal que respirin iamb es dits humits d'oli taparem sesformatjades i les enfornarem uns 20-25 minuts.

Dins un ribell unes hores abans hauremdeixat sa carn amb es tremp

Un cop feta sa pasta farem ses canastesam s'ajuda d'un got i les omplirem

Les tapam i amb els dits ben ajuntam sapasta perquè no s'obrin

Les enfornam i al cap de 2o o 25 minutsestaran llestes per a menjar

• 17 •20/4/2011REPORT

PER PASQUA FORMATJADESPER PASQUA FORMATJADES

FORMATJADES DE CARN

SSOOPPAARR PPRREEMMIISS EELL IIRR IISS 22001100

HOTEL PRINCESA PLAYA - SON XORIGUER

PREU DELS TICKETS: 35 €

29 D’ABRIL DE 2011, A LES 21’30 HORES.

SORTEIG D’UN CAP DE SETMANA A L’HOTEL SAGITARIO

ENTRE ELS ASSISTENTS

ENTREVISTA• 18 •20/4/2011

– Quin és l’objectiu del treball?– L’objectiu principal és el de recupe-

rar, per a la memòria dels menorquins d’a-vui, les vides d’unes persones que es vanveure empeses a fugir de l’illa i d’Espanya,per a salvar-se al final de la guerra. Pensemque estaríem parlant d’unes 500 persones,per tant, d’un fet històric de gran transcen-dència. Els anys que han passat des de lla-vors, el silenci que sobre aquests fets hanestat present fins gairebé avui, van motivaraquest gran oblit que m’agradaria ajudar asuperar. A més, les biografies ens hauriende permetre comprendre la importància dela nòmina de personatges dels que parlem iel pes específic dels menorquins en la polí-tica, la cultura, l’economia, la ciència enaquells anys.

– Com preveus aquesta feina d’inves-

Bep Al·lès Salvà

Llibre d’Exilis, un ambiciós projectede treball històric de Josep Portella

Portada del llibre de Bep Portella

tigació?– La primera idea que tenia era fer la

biografia de 10 personatges principals i tan-car la feina en una sola edició. Però estavacompletament equivocat. Com ja sol passarquan comences una feina d’investigacióhistòrica, a mesura que cerques trobes i ésel volum d’allò que trobes i vols divulgar elque et marca la futura dimensió de l’estudi.Per exemple, aquells 10 personatges delprincipi són avui 40, aquelles biografiespensades de 10 fulls es converteixen en tre-balls de 30-40 fulls. Avui ja no puc preveu-re quants Llibres d’Exili sortiran. Això ésmostra evident de la importància d’aquestspersonatges i de la necessitat de recuperar-

los.– Tants n’hi ha?– I tant! En el primer llibre presentàvem

a Liberto Callejas, maonès que va ser direc-tor del principal periòdic anarquista aEspanya, Solidaridad Obrera, i que en l’exi-li mexicà va ser director de Tierra yLibertad; parlàvem de Ruiz Ponsetí, que vaser conseller comunista del Govern de laGeneralitat durant la guerra i fundador del’editorial Atlante a Mèxic; i parlàvem delsociòleg maonès Marçal Pascuchi, militantd’Acció Catalana, assessor de JosepTarradellas, professor de l’Institut-Escolade Barcelona. En aquest que ara sortirà tin-drem el ciutadellenc Jordi Benejam, funda-dor del PSUC i que arribà a regidor del’Ajuntament de Barcelona (1936-1938),l’alaiorenc Joan Comas, comunista i antro-pòleg de fama mundial, i el maonèsFrancesc Carreras, republicà, amicd’Azaña, que el juliol de 1936 es trobà ambla guerra en el seu lloc de Governador Civilde Madrid. Pel pròxim volum ja tenim enmarxa les del metge ciutadellenc IgnasiPonsetí, republicà i investigador de famainternacional, mort fa poc, la de l’anarquis-ta alaiorenc que encara viu a Perpinyà,Octavi Alberola, i la del republicà maonès,Enric Limosner, que va ser agent de com-pres del govern espanyol a França durant laguerra, i posteriorment el representant de laRepública Espanyola a Costa Rica (1948-1976). Aquests noms ja donen idea delpaper dels menorquins en aquell momenthistòric. En la relació tenim també elsmúsics Deseado Mercadal o DomingoTaltavull, que va fer feina a l’Oficina per la

Fa dos anys que l’escriptor i historia-dor, Josep Portella (Ciutadella, 1955)ha iniciat una investigació de caràcterhistòric de gran amplitud: el recull debiografies dels exiliats menorquins dela guerra civil. L’any passat ja es vapublicar una primera entrega d’a-questa feina amb les semblances deLiberto Callejas, Marçal Pascuchi iEstanislau Ruiz Ponsetí. El pròxim 9d’abril es presentarà el segon volumde la sèrie, amb les biografies deJordi Benejam Català (Ciutadella,1913 - Mèxic DF, 1990), Joan ComasCamps (Alaior, 1900 - Mèxic DF,1979) i Francesc Carreras Reura(Maó, 1896 - Madrid, 1951). Per aconèixer aquest projecte d’investiga-ció parlam amb Josep Portella.

• 19 •20/4/2011 ENTREVISTA

Infància Evacuada a Paris, els militarsFernando Redondo, o, sobretot el generalVicenç Guarner Vivancos, el futbolistaMiquel Amantegui, que després fou un pro-tagonista en la Revolució de 1959 a Cuba,a Josep Cardona, que arribà a alcalde al seupoble d’acollida a França, a FrancescMercadal, que havia estat delegat delGovern, el pintor Josep Gomila, el científicFr. Ferrer, el demògraf i estadista JaumeAlzina, el comerciant i escriptor PereTaltavull Motta, a Miquel Mascaró, que fourepresentant del Govern de la SegonaRepública a l’Equador, els enginyersFaustino Sintes i Santiago Rubió, exiliats al’Argentina, la llista, ja ho dic, es fa mésgran cada dia que passa.

– Però, com pots accedir a la docu-mentació per a poder fer aquests estu-dis?

– A veure. Hi ha dos tipus d’exiliats: elspersonatges que van destacar en un o altrecamp i les persones anònimes que van fugirde Menorca. També hi ha dos tipus d’exi-liats segons el seu lloc de residència: elsmenorquins que van partir des de Menorcael febrer de 1939 i els menorquins que javivien i treballaven fora de l’illa abans dela guerra. Jo he començat a fer feina ambels menorquins destacats per dos motius:perquè és més fàcil accedir a documentaciósobre la seva personalitat i perquè pot crearmés interès en el lector. També he creat unadiferenciació segons el lloc on van viurel’exili, l’exili exterior i l’exili interior.Quant les fonts, hi ah les de caire familiar,que encara es poden localitzar, i les decaire públic, que he hagut d’anar a cercar aarxius de Palma, de Barcelona, de Madrid,

“La veritat és que cadascuna de lesbiografies és com una novel.la d’acció”

L’escriptor i investigador Josep Portella

de Salamanca, i també a Menorca, arxiuspúblics i arxius de partits polítics. És natu-ral que els anys transcorreguts hagin impe-dit la principal font: els mateixos biogra-fiats. En alguns casos, les seves famílieshan quedat a viure als països d’acollida.Hem tingut sort de les noves tecnologies dela comunicació per a poder mantenir entre-vistes i intercanviar material des de llargadistància, açò ha ajudat molt.

– Què trobarem, en aquest segonvolum?

– Són tres, els personatges. Les biogra-fies, sempre condicionades per les fonts quetenim, intenten abastar diferents aspectes:ascendència familiar, procés d’estudis icarrera professional, militància política icompromís amb la República, l’itineraripersonal durant la guerra, el camí de l’exili,i la conquesta d’un nou lloc en el món. En

el cas del pròxim llibre hi ha un personatgeprou conegut, a Menorca, Joan Comas iCamps, del que existeix abundosa docu-mentació. En el meu estudi m’he centrat enla seva primera vida, des de que neix aAlaior fins que posa els peus a Mèxic i hedestacat els aspectes més desconeguts: lacara política del personatge, des de la mili-tància inicial en el PSOE fins la seva entra-da al PCE; el seu itinerari durant la guerra iun personatge importantíssim que fins arahavia estat ignorat: la seva primera compan-ya, Regina Lago. Un segon personatge ésFrancesc Carreras, que avui és incompren-siblement un gran desconegut de la histo-riografia. Republicà d’esquerres, azanyista,dirigent estatal d’Izquierda Republicana,científic, escriptor, Governador Civil deBalears el 1931, diputat a Corts el 1932,Governador Civil de Madrid el 1936,Director General de Farmàcia en el governde la Segona República; ell s’exilià aColòmbia, on fou principal coordinadordels primers estudis sobre els efectessocials de l’explotació de la coca, arribant aser molts considerats els seus estudis iinformes en la Societat de Nacions. Perúltim, tindrem en Jordi Benejam Català,ciutadellenc nat l’any 1913, que arribà a serproposat per Josep Tarradellas com a conse-ller de Treball de la Generalitat deCatalunya en un govern que no va acabar denéixer. La veritat és que cadascuna de lesbiografies és com una novel·la d’acció.

Aquesta és una carta que acaba de rebre un amicmeu, d’un amic seu que està vivint a Japó. Per favorprenguin-se un temps per llegir aquesta d'un sacer-dot Zen que viu en Sendai .

Aquí les coses en Sendai han estat bastant surre-alistes. No obstant això sóc molt beneït en tenirmeravellosos amics que m'estan ajudant molt. Comla meva barraca és ara àdhuc més digna d'aquestnom, m'estic quedant a la casa d'un amic.

Compartim provisions com a aigua, menjar i un escalfador . Dormimalineats en una habitació, mengem a la llum de les veles, compartimhistòries. És càlid, cordial i bell. Durant el dia ens ajudem mútuamenta netejar l'embolic en les nostres llars. La gent s’asseu, mirant les notí-cies en les pantalles de navegació, o fa cues per obtenir aigua potablequan està oberta una font. Si algú té aigua corrent en la seva llar,col·loca un cartell perquè la gent pugui anar a omplir les seves gerresi baldis. És absolutament sorprenent veure que on jo em trobo no hiha hagut saquejos, ningú s'empeny en les cues. La gent deixa la portade la seva casa oberta, ja que és més segur si hi ha un altre terratrè-mol. La gent viu cada estona: Ah, així és com solia ser en els vellstemps quan tots s'ajudaven mútuament. Segueixen havent-hi rèpli-ques. Moltes nits n’ha un casa 15 minuts. Les sirenes són constants iels helicòpters passen sovint sobre els nostres caps. Vam tenir aiguaper algunes hores anit en les nostres llars, i ara és per mig dia.L'electricitat va venir aquesta tarda. El gas encara no ha vingut. Peròtot això és per àrees. Algunes persones tenen aquestes coses, unesaltres no. Ningú s'ha rentat ja diversos dies. Ens sentim bruts, però hiha preocupacions tant més importants que aquesta per a nosaltres ara.M'encanta aquest desprendre's de coses no essencials. Viure plena-ment en el nivell del instint, la intuïció, de la cura,del que es necessi-ta per sobreviure, no solament per a mi, sinó per el grup sencer. Hi haestranys universos paral·lels tenint lloc. Les cases, un revolti jo enalguns llocs, així i tot, una casa amb la roba assecant-se al sol. La gentfent cua per a l'aigua i el menjar, i no obstant això algunes personestraient als seus gossos a caminar. Tot ocorrent al mateix temps. Altrestocs de bellesa inesperats són, en primer lloc, el silenci a la nit. No hiha actuacions. Ningú als carrers. I els cels de nit estan plegats d'estels.Les muntanyes en Sendai són sòlides i amb l'aire net podem veure lesseves siluetes contra el cel en forma magnifica. I els japonesos matei-xos són tan meravellosos. Jo retorn a la meva barraca per fer-la netacada dia, ara per enviar aquest email ja que la electricitat ha tornat itrobo menjar i aigua per a mi en l'entrada. No tinc idea de qui ve, peròestà allí. Ancians amb gorres verdes van de porta en porta assegurant-se que tots estiguin bé. La gent parla amb els estranys, preguntant-lossi necessiten ajuda. No veig signes de temor. Resignació, sí, peròtemor o pànic, no. Ens diuen que podem esperar més rèpliques i finsi tot, terratrèmols importants, durant un o més mesos. Tinc la benedic-ció de viure en una part de Sendai que està alguna cosa elevada, unamica més sòlida que altres parts. Per això, fins al moment aquestazona està en millors condicions que unes altres. Anit l'espòs de lameva amiga va arribar des de el camp, portant menjar i aigua. Unaaltra vegada beneït. D'alguna manera, en aquest moment, prenc cons-ciencia que a partir de la experiència directa, hi ha en veritat un enor-me pas còsmic evolutiu tenint lloc a tot el món en aquest precísmoment. I d'alguna manera, mentre experimento els esdevenimentsque tenen lloc ara a Japó, puc sentir el meu cor expandint-se molt. Elmeu germà em va preguntar si em sento tan petit per tot el que estàpassant. No és això. Més bé, em sento part d'alguna cosa que està oco-rrent que és molt més gran que jo. Aquesta ona de naixement (mun-dial) és dura, i així i tot magnífica. Gràcies novament per la cura iamor per mi, Rainbow Blessings, AliAma.

Ha valgut la pena veritat , és ben cert que la vida no és sinó unacontinua successió d'oportunitats per sobreviure.

Tots Noltros tenim que esperar el dia de demà amb esperança iviure el dia d’avui amb plenitud.

Andreu Genestar Sabater

La força de l’esperit

Quiero aclarar que lo que me haya pasado condicho partido no tiene porque interferir con mis ideaspolíticas digo esto, porque mucha gente me esta pre-guntando si voy a cambiar de ideología, pues no, yosoy conservador y del PP, y que sepan que no me voya cambiar de camisa, ya que me gusta la que llevopuesta, yo no soy como algunos que se la cambiansegún la sombra del árbol en que se cobijan. Yo voy

a seguir fiel a mis convicciones, y no me voy a venderal mejor postor, esto que quede claro, y poniendo un ejemplo, si elcura de mi parroquia me ha hecho una trastada, no por eso, tengo quehacerme Budista o de cualquier otra religión, supongo que eso seentiende, y lo único que se puede hacer es llevar una protesta al obis-pado, y listo. A veces en la vida hacemos planes con ilusión, y se trun-can por cualquier cosa inesperada y muchas veces sin saber porque,y claro, nos llevamos una decepción, pero hay que ser fuertes y hayque seguir luchando por lo que creemos.

Y pasando página todos sabemos que estamos en tiempo de elec-ciones, y me parece que deberíamos tener la cabeza bien clara paratomar una decisión, y saber a quien vamos a votar, yo aconsejaría alos electores que no se dejen engañar por el sonido de las trompetas ylos cánticos de sirenas, ahora todos prometen, pero ¡cuidado! necesi-tamos gente emprendedora que impulse nuestra economía, y que sepreocupe de los ciudadanos a mi me parece que con esto es suficien-te, lo que no puede ser es que haya partidos que empleen aquello deaquí mando yo, y hago lo que me da la gana, yo sinceramente nocomulgo con ese tipo de gente, yo creo que las cosas se tienen quehacer según las necesidades de la población y sin imposiciones impo-pulares, ya que esto es lo que conlleva al descontento de la población.Y sobre todo no se dejen engatusar por el oportunismo de algunos Yovoy a ser muy claro y mi voto va ha ser para mi partido, porque creoque es el único que puede impulsar la economía de Ciutadella y deMenorca. La isla necesita un cambio ya que de lo contrario el hundi-miento es inevitable, todos lo hemos visto en estos años que Menorcade ser una isla prospera, a ser la isla mas pobre de las Baleares, y estoes lo que hay que evitar.

Y en cuanto a la corrupción piensen que no son los partidos quese corrompen, si no las personas que se aprovechan de las siglas de lospartidos.

José Mª Cleofe

ACLARACIONES SOBRE MI DECEPCIONCON EL PP

• 20 •20/4/2011 OPINIÓ

• 21 •20/4/2011

– Vendo reloj antiguo de bolsillo Roskopt, cuervos y sobrinos, Habana. Suestado de conservación es bueno y funciona correctamente. 100 euros. Tel.:971 38 41 18 - 645 17 32 29.

FEINA– Profesor de formación vial, director de auto-escuela, formador decursos de sensibilización y reeducación vial. Diplomado en magiste-rio. Me ofrezco para toda España. Experiencia. José Manuel. tel.:610 54 19 21– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar, jorna-da completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74 -Miguel.– Se ofrece profesional para trabajos de construción o pintura,mantenimiento etc. Interesados llamar al telefono 671 319 551.– Menorquina seria y responsable con nociones de idiomas, y expe-riencia se ofrece para trabajar: auxiliar administrativo, ayudanterecepcion, reposicion supermercados, dependientas, fregaplatos,cuidados de personas mayores x horas, lmpieza o para cualquierotro tipo de trabajo. Disponibilidad y capacidad de aprendizaje.Ana Telf: 606751305– Chica menorquina responsable, se ofrece para cuidar personasmayores o/y con discapacidad, limpieza.... Con Experiencia.Actualmente estudio ATENCION SOCIOSANITARIO.Disponbilidad eincorporacion inmediata.Ana Telf:606751305 – Me ofrezco para cuidar enfermos en el hospital por las noches.Persona seria y responsable. Tel.: 658 27 91 34– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar, jorna-da completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74 -Miguel.– Me ofrezco para trabajar como ayudante de jardinero, pintor,pared seca o construcción. También como peón de limpieza o simi-lar. Persona seria y muy trabajadora. Tel. 626 22 75 69.– Busco trabajo como ayudante de carpintería o de jardinería.También como peón de limpieza o en la construcción. Persona seriay trabajadora. Tel 652 37 07 57.– Me ofrezco para cuidado y atención de personas mayores.Seriedad y responsabilidad. Referencias. Tel.: 679 287 699. Elena

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor yhabitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secado-ra.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Sealquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange. 60euros. Tel.: 615 34 53 07– Es venen 10 portes de pi, amb els vastiments, sense emprar, noves. Junteso separades. Tel.: 606 84 35 68– Vendo estufa esmaltada negra, marca Ergon, modelo Franklin. Puertas decristal. Precio: 150 euros Cambio sobrasadas, etc. T.: 609 591 010

MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada y documentada.2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motormercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipielblanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia depesca de embarcación y varios extras. 6.0000 euros negociables.Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo Llaüt con cabina, 28 palmos, motor Perkins. Papeles en regla.Tel.: 648 60 89 79.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669 455757.

ALTRES– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas y años aelegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 610 5419 21– Busco habitación para alquilar todo el año. 240 euros gastos incluidos.971 48 27 71 - 657 41 50 39– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros. tel.:971 38 29 48– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.: 661428 548 ó 971 38 11 04– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Completa-ment nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocina yamplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotrados grandes,habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón descubierto. par-king doble y trastero. Telf. 971385921.– Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, paragol-pes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis.– Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65– Compraria guitarra espanyola per principiant. Tel.: 669 26 53 60

• 22 •20/4/2011

• 23 •20/4/2011

• • • • • • • • • •

OPINIÓ

Radio Balear Menorca emite desde Alaior para toda

la isla a través del 102.7 de la FM ofreciendo una

amplia variedad de programas, tanto a nivel regional

como local. Información, música, entretenimiento, par-

ticipación directa de los oyentes,las retransmisiones

en directo del ViveMenorca y eventos especiales con

programas desde el exterior. Además se dispone de

un número de teléfono para ponerse en contacto con

la emisora. El 971 37 81 11 es la vía directa de los

oyentes para que sean escuchados. Así mismo pue-

den hacer llegar sus comentarios, opiniones, temas

que se traten a través del correo electrónico

menorca@radiobalear.com. También ofrece sus emi-

siones en directo a través de las páginas web

www.radiobalearmenorca.com y www.radiobalear.net.

� � TOM BAGUR LLUFRIU,TOM BAGUR LLUFRIU, exregidor de l’Ajuntament deCiutadella i conegut empresari, que va morir el passat dia 4d’abril als 55 anys després de patir una llarga malaltia.Rebin el nostre més sincer condol la seva esposa, germà,pare polítics, concos, cosins i demés familiars.

* * * * *

� � MARIA VILA PRIM, MARIA VILA PRIM, jove empresaria, fotògrfa imoddel ciutadellenca, és la protagonista de l’anunci de lacervessa Illa, que s’està rodant aquests dies a paratges comel de ses alzines tortes de La Vall.

* * * * *

� � JANDRO VINENT,JANDRO VINENT, un dels propietaris de l’AsadorMolí des Comte que ha tingut la brillant iniciativad’organitzar cates de productes gourmet i de vins i cavescada dijous a les 20 h al seu establiment, on s’han fetdegustacions de pernils, vins, caves i cervesses, entre altresproductes.

* * * * *

� � PEDRO SUÁREZ CALAFELL,PEDRO SUÁREZ CALAFELL, que cada dimécresamenitza amb la seva guitarra i la seva veu el bar del’Asador Molí des Comte.

* * * * *

� � XAVIER LARSON,XAVIER LARSON, al que vam poder veure diumenge ales 8 del matí al programa de TVE, Los conciertos de La 2,que va oferir el concert dels guardonats de JoventutsMusicals d’Espanya, on Larsson va interpretar com a solistael concert per a saxofó contra alt de Carlos Cruz de Castro.

* * * * *

� � SOLE SÁNCHEZ MOHAMED,SOLE SÁNCHEZ MOHAMED, que ha obtingut unagran repercussió mediàtica, tant a nivell nacional cominternacional amb el cartell electoral on mostrava els seuspits i també per aparèixer amb poca roba a la revista MesIris Menorca.

* * * * *

� � VALERIANO ALLÉS CANET,VALERIANO ALLÉS CANET, empresari ciutadellencque ha deixat de donar suport econòmic al PDC de SoleSánchez, segons ha publicat UH.

* * * * *

� � BEP AL·LÈS SALVÀ,BEP AL·LÈS SALVÀ, director d’aquest setmanari itambé de la revista Mes Iris Menorca, és l’autor del Petitreceptari de cuina de Setmana Santa i de Pasqua, que s’haposat a la venda aquests dies a les principals llibreries del’illa i que ha tingut una bona acollida. Al·lès està preparantun llibre d’unes 400 pàgines de cuina autòctona menorquina

EL PODRÀS TROBAR A LESLLIBRERIES

I A SETMANARIS I REVISTES S.L.TEL.: 971 38 55 58

• 24 •20/4/2011

Plaça Menorca, 16. · 07760 · Ciutadella de Menorca

T. 971 385 291 · info@fangiaram.com · www.fangiaram.com

Sion TorresNaturòpata i professora de ioga

Racó de SalutLes Flors de Bach

Els remeis florals del Dr. Bach són un excel.lent mètode d’autocuració sense cap risc,sempre i quan la persona estigui disposta a explorar-se a sí mateixa amb honestedat ia reconèixer que la causa del seu malestar està en el seu interior.

De cada vegada són més les persones que les utilitzen per als seus fills, per a símateixa i per ajudar a les persones que es van trobant en el camí.

El professional en Flors de Bach, el que fa es guiar, conduir, educar a la persona,que ho necessita, a descobrir els estats emocionals negatius que li distorsionen la vidaper arribar a un estat més harmoniós i equilibrat.

Comentaré, de manera molt concreta, els estats negatius que alguna d’aquestes florstransforma en un estat positiu:

Flor de Bach Estat negatiu Estat positiu

MIMULUS Por ValentiaIMPATIENS Impaciència PaciènciaCLEMATIS Inconsciència Conciència del presentAGRIMONY Fer veure que tot va bé/ Pendre conciència dels conflictesCHICORY Amor condicionat Amor incondicional/GenerositatVERVAIN Fanatisme EntusiasmeCENTAURY Incapacitat de dir No Força de voluntatCERATO Ignorància Sabiduria/IntuïcióSCLERANTHUS Desequilibri/Indecisió Determinació/decisióWATER VIOLET Soledat/Aïllament Atracament als demésGENTIAN Desànim Ànim per seguir endavantROCK ROSE Pànic HeroïsmeGORSE Desesperació EsperançaOAK Excés de feina ResistènciaHEATHER Egocentrisme Obrir-se als demésROCK WATER Rigidesa Ductilitat/flexibilitatOLIVE Cansament VitalitatVINE Despotisme Autoritat WILD OAT Indefinició Idees definidesCHERRY PLUM Descontrol SerenitatELM Desbordament ResponsabilitatPINE Culpable Perdó de sí mateixLARCH Inferioritat/incapacitat Confiança en sí mateixWILLOW Resentiment Acceptació del destíASPEN Pors indefinides Sensibilitat conscientHORNBEAM Vessa EnergiaSWEET CHESNUT Desesparació/angoixa SalvacióBEECH Intolerància Tolerància

per Joan Canals Soldado

Primer partit de l’ eliminatòria,

Valeriano Allès 3 - Uni. de Burgos 1.

El partit començà amb molta igualtat,

però amb un Burgos agafant el timó,

amb petites avantatges però sempre sent

ell el que anés per davant. Després del

primer temps tècnic, el Valeriano es

posava per davant al marcador 10-8,

però les visitants plantaven cara i amb

un parcial al seu favor es tornaven a

ficar per davant. Al set, pareixia un par-

tit de dobles entre Sandell/Prychepa i

Santos/Miloserdova. El Burgos es mos-

trà erràtic a aquest punt de set i ho apro-

fitaren les vermellenques per posar-se

per davant, però un nou parcial burgalès

les tornava a ficar davant. Per finalitzar

el set, una gran tasca defensiva de les

visitants i un servei directe de Santos

per emportar-se el primer set (21-25).

Al segon set es tornava a posar de mani-

fest la igualtat entre els dos equips,

començant de manera semblant al pri-

mer set. Però de la mateixa manera que

al primer, el Valeriano agafà avantatge

després del primer temps tècnic, però

aquesta vegada si que agafava una dife-

rència considerable amb Atherstone,

Prychepa i Sandell al capdavant. I quan

pareixia que el set estava de part local,

una nova reacció del Burgos posava el

set amb empat a 19. D’ aquí al final del

set, una intensitat espectacular i un final

de bojos per als seguidors locals, que

veien com Duarte amb un espectacular

bloqueig donava el punt definitiu a les

locals (26-24)

Amb empat a un al marcador s’ arribava

al tercer parcial, on el Valeriano comen-

çava molt fort i posant un 6- 2 al marca-

dor amb una Prychepa brillant. Però la

mala gestió del Valeriano juntament

amb la dupla Moriarty – Miloserdova

posaven l’ empat al marcador novament,

aquesta vegada a 10. A partir d’ aquest

moment el Burgos es cresqué i tan sols

Vita aguantava l’ equip, i una vegada

més, un final de set d’ autèntic infart.

Primer Sandell, després Ptychepa,

Moriarty, Sandell de nou, i un tercer de

Sandell, posaven la primera pilota de set

a favor de les locals, però la quarta no va

ser bona de Sandell, que fallà la remata-

da i posava en empat a 24 el set. La

mateixa Janine es va encarregà de fer els

dos punts següents i ficar el definitiu 26-

24.

El partit no era apte per cardíacs i el

quart set començava amb una primera

avantatge del Burgos. El Valeriano esta-

va gris en atac i les visitants ho aprofita-

ren per anar-se’n al marcador amb cinc

punts de diferència. Temps mort de

Chema i un parcial de 6-0 a favor de les

locals, que es posaven per davant. Però

el Burgos no venia de vacances i feia

que el partit fos molt complicat, un

autèntic patiment per als aficionats, que

veien un autèntic duel de voleibol. El set

arribava amb empat a 22, després d’ un

error de Diana donava un punt de set per

al Burgos, però una gran Prychepa s’

encarregava d’ acabar amb les il·lusions

burgaleses i tancava el set amb un altre

26- 24. Primer partit de l’ eliminatòria

que queia de part del Valeriano Allès.

Segon partit de l’ eliminatòria

Valeriano Allès 3 - Un. de Burgos 2.

Després de la derrota del primer partit, l’

Universitat de Burgos volia demostrar el

perquè de la seva bona feina feta durant

el dissabte. Començava ficant-se per

davant al marcador el conjunt burgalès i

el Valeriano no trobava el seu lloc a la

pista, fent que el primer parcial s’ enca-

minés cap a la victòria visitant. Vita

Prychepa era l’ única que aguantava a

les vermelles i retallava diferències al

marcador, però una gran Sara González

feia que la renda no decaigués, finalit-

zant aquest primer parcial amb un 20-25

a favor del Burgos.

Al segon set molt havien de canviar les

coses si les locals volien emportar-se el

partit, començava bé el Burgos, però les

ciutadellenques poc a poc van anar

millorant i Prychepa i Sandell feien que,

juntament amb la bona defensa local, el

parcial es decantés cap a les de Chema

Rodríguez amb un clar 25-17.

Després de l’ empat al marcador s’ havia

de veure com reaccionava el quadre

visitant, i ho va fer de la mateixa mane-

ra que havia demostrat durant el princi-

pi d’ eliminatòria, colpejant dur als prin-

cipis de set. Però Sandell, Atherstone,

Correa i Prychepa no volien que el par-

tit agafés color burgalès i es posaren a

treballar de valent, donant la volta al llu-

EL VALERIANO ALLÈS S’AVANÇA 2-0A LES SEMIFINALS DE LA SUPERLLIGA

• 26 •20/4/2011

EL REGATISTA RENÉ VELÁZQUEZ DEL C.N.CIUTADELLA A LA EURO LASER MASTER CUP 2011

A El Club VelaCalella, del 7 al10 d’abril, s’ hacelebrat laregata Interna-cional de LàserRadial i Estàn-dard en lesdiferents cate-gories Masters,en què han par-

ticipat regatistes reconeguts com exolímpics tant espanyols de com d’altres països, la participació ha moltimportant, superant el centenar de rega-tistes, entre els quals ha participat l’esportista del Club Nàutic CiutadellaRené Velázquez a la CategoriaMasters. El regatista del Club Nàutic Ciutadellaha quedat subcampió de la categoria, a

Laser Radial i vuitè de la general.Reproduïm la crònica del club organit-zador que el destaca com un delsmillors espanyols, “Entre els espanyolsque han destacat a aquesta categoria,

informar de l’excel·lent posició delMàster Menorquí René Velázquez, queha quedat vuitè a la general radial i haestat el subcampió de la categoriaMàster, “

minós. Les locals agafaven avantatge i

el Burgos no podia ficar-se al set, qui es

decantava un altre cop per a les locals

amb un altre 25-17.

Pareixia que el Valeriano demostrava la

seva superioritat, però un Burgos bri-

llant amb intensitat i coratge va avançar-

se al començament del set. Les locals

intentaren reaccionar però no podien

arribar al marcador als mateixos punts

que les visitants, fins que amb un parcial

de 6-0 amb una gran Sandell, les de

Chema aconseguiren ficar-se per davant

al marcador. Un brillant espectacle el

que varen oferir les jugadores d’ un i

altre equip per concloure aquest quart

set. Atherstone ficava les vermelles per

davant i Santos fallava un important

punt per a les de Josemi Pérez. Amb el

marcador favorable a les locals per 24-

22 semblava que el segon punt de l’ eli-

minatòria no tardaria en arribar, però un

increïble Burgos, va tornar a treure de

dins tot el que tenia i amb dos bloquejos

a Atherstone i Vita s’ emportaven final-

ment el set per 24- 26. així que tornava

a haver partit i una tie-break que es pre-

veia intens seria el que decidiria el punt.

Al quint i definitiu set, el Burgos va

començar per davant, com pràcticament

sempre a aquesta eliminatòria. Chema

aturava el partit i les locals empataven a

quatre. Els 1.200 aficionats de les gra-

des empenyien a l’ equip a la primera

diferència al marcador (7-4), però al

davant hi havia el Burgos, un duel bri-

llant entre Correa i Miloserdova posava

el 9-7 al lluminós, Atherstone ficava el

punt deu per a les locals i Vita el 11-8.

Però una gran Moriarty dirigia al

Burgos a l’ empat a 11, un nou temps

mort de Chema a la pista i una nerviada

per part de tots els assistents.

Miloserdova ficava per davant al

Burgos 12- 13, però Sandell empatava.

De nou Sandell ficava el 14-13 amb una

magnifica rematada, posant un nou punt

de partit a favor del Valeriano Allès. Ana

Correa va ser la que amb una pilota divi-

dida a la xarxa, feia caure el punt de

banda local. El públic embogia i el

segon punt de l’ eliminatòria anava al

casiller del Valeriano Allès Menorca.

Un partit brillant novament que fa l’

equip vagi ara a El Pantío a intentar tan-

car l’ eliminatòria.

.

• 27 •20/4/2011

Natació. L’equip de natació per als Jocsde WightLa natació menorquina ja ha definit la sevaselecció per representar l’illa als Jocs deWight aquest estiu, del 24 de juny al 2 dejuliol. El cap de setmana passat es va celebrar eldarrer control puntuable i els registres ques’hi van aconseguir s’han afegit als delscontrols anteriors així com als dels campio-nats fora de l’illa (de Balears i d’Espanya)per determinar la classificació general acu-mulada, que compta els cinc millors resul-tats de cada nedador o nedadora al llarg del’any de competicions. La sentida renúncia a participar als Jocs, permotius esportius, per part del nedador mao-nès Juan José García (CN Maó), que ocupa-va la primera posició de la classificaciómasculina, ha condicionat a darrera hora lacomposició de l’equip masculí. RicardoGarcia, del CN Jamma, ocuparà per tant laquarta plaça. Els equips femení i masculí queden confor-mats així pels esportistes següents:Equip femení: 1. Naomi Toomey (CNMaó), 2.898 punts; 2. Mónica de Pablo (CNMaó), 2.773 punts; 3. Maria Mascaró (CNJamma), 2.682 punts, i 4. VanessaHoughton (CN Maó), 2.652 punts.Equip masculí: 1. Frank Estrada (CNMaó), 3.258 punts; 2. Pepe Mercadal (CNJamma), 3.234 punts; 3. Llorenç Torres (CNJamma), 3.038 punts, i 4. Ricardo García(CN Jamma), 2.725 punts. Els tècnics són Toni Vidal i Toni Huguet i ladelegada IGA és la també delegada federa-tiva a Menorca Carole Toomey.

Bàdminton. Cinc homes i tres dones ensrepresentaran a WightIGA va celebrar el torneig final de bàdmin-ton dissabte passat a Maó. Vuit homes i setdones estaven convocats per participar-hi. En la competició masculina es va imposarPedro Ameller, que ha estat el més regularal llarg de tot el campionat i en guanyaraquest darrer torneig va guanyar també eldret a anar als Jocs per segona vegada, jaque també va ser a Åland. La segona posi-ció va ser per al jugador maonès JoanMontoya, que tot i viure fora de l’illa permotius d’estudis ha participat regularmentdurant aquest any en la competició i aquestsubcampionat li permetrà representarMenorca a Wight. La tercera posició del tor-

neig final i per tant la tercera plaça dins l’e-quip de Menorca l’assolí Carlos Riudavets. Les altres dues places masculines han estatdeterminades per la Comissió Tècnica i elsjugadors nomenats són Miquel Montoya iAlbert Navarro, que completen l’equip mas-culí. Competició femeninaEn dones, les tres jugadores que van quedaren les tres primeres posicions del torneigfinal són les tres que guanyen el dret a anarals Jocs. Aquestes jugadores són AnaMamajón, que ja va ser als Jocs d’Åland,Lidia March i Elena March. Les suplentsseran Aura Foguet i Júlia Pons.Cal destacar que aquest equip de bàdmintonper als Jocs de Wight, que estarà dirigit perPep Costa (entrenador) i Frans de Haro(delegat IGA), encara pot experimentar can-vis, ja que alguns dels seus jugadors i juga-dores poden classificar-se aquest cap de set-mana per al Campionat d’Espanya sub 17,com són els casos de Carlos Riudavets,Oskar Martínez, Aura Foguet i Lidia March.

Làser. Rubén Coll, Lluís Aracil, José L.Sastre i Rubén García, classificatsDissabte i diumenge passat es va celebrar lafinal Gold del campionat IGA Menorca delàser. Es tractava d’una regata important idefinitiva, ja que les segones places de l’e-quip menorquí, tant de làser estàndard comde radial, es definirien pels resultats que elsregatistes obtinguessin en finalitzar-la. A la primera prova de classe làser estàn-dard, de dissabte, Rubén García aconseguíla primera posició, seguit de José LuisSastre. En la segona prova aquests dos rega-tistes s’intercanviaren les posicions. A latercera sortida Rubén García va rompre labotavara i J. L. Sastre va haver de tornartambé a terra perquè restava tot sol a laprova. En làser radial sortiren nou regatistes.Rubén Coll va aconseguir un quart, un pri-mer i un segon lloc en les tres regates cele-brades. Lluís Aracil obtingué una tercera,una segona i una vuitena posicions, mentreque el seu major rival per endur-se la sego-na plaça, Maties Pons, quedava setè, quart isetè en les tres proves, respectivament. Durant la jornada de diumenge va bufarvent del nord de 16 nusos i es van podercelebrar tres proves. En làser estàndard,Rubén García (CMM) no va poder sortir, jaque no va poder arranjar el seu problema

amb la botavara. Tot i aquesta situació, vapoder consolidar-se a la segona posició dela classificació general final, després deJosé L. Sastre (CMM), que finalitzà primer.El regatista reserva és René Velázquez (CNCiutadella). En làser radial Rubén Coll va acabar les tresregates en primera posició, resultats que elconsolidaven també en el primer lloc de laclassificació general acumulada i per tant liasseguraven un lloc als Jocs de Wight. Lasegona plaça de radial per als Jocs va ser, encanvi, molt disputada fins al final pels dosregatistes del CN Villacarlos, Lluís Aracil iMaties Pons. Els millors resultats de la jor-nada aconseguits per Lluís Aracil li van per-metre classificar-se finalment per a Wight, iMaties Pons queda per tant com a reservade l’equip. Surf de velaDissabte per manca de vent no es va podercelebrar la regata i es va decidir ajornar-lafins diumenge. Diumenge el comitè deregates va decidir que la meteorologia noera la idònia i no es podria navegar en bonescondicions, ja que el vent era molt inestablei no tenia la intensitat necessària per fer lesproves. Per tant, la Comissió Tècnica d’IGA hadecidit que la classificació final resta comhavia quedat en finalitzar la sisena prova.Els quatre classificats per als Jocs de Wightsón 1. Jonathan Dunnett; 2. SebastiàMercadal; 3. Bernat Pons, i 4. Marc Riera.José Luis Portella, que ocupava la cinquenaposició, queda com a reserva.

Esquaix. Alfredo Mallo i Eduardo Lópezes classifiquen per a WightEl cap de setmana passat es va celebrar eltorneig final de esquaix que determinava elsdos jugadors que aniran a Wight per repre-sentar Menorca aquest estiu. Després d’una intensa competició i resultatsmolt ajustats, han estat finalment AlfredoMallo i Eduardo López els dos jugadorsclassificats com a primer i segon, en aquestordre, i per tant els dos que integraran l’e-quip menorquí als Jocs.La tercera plaça va ser per a Alfredo Aguiló,que resta com a reserva. Aquesta serà la primera vegada queMenorca participa en aquest esport als Jocs,ja que tant als de Rodes com als d’Ålandl’esquaix no entrava dins el programaesportiu de les illes organitzadores

• 28 •20/4/2011

Futbol. CF Norteño 2 - 2 Equip IGALa passada setmana es va celebrar el darrerpartit de les fases deselecció d’IGA Menorca amb vista als pro-pers Jocs de Wight. L’encontre es va dispu-tar davant l’equip de Tercera Divisió CFNorteño, al camp Las Arenas.El resultat va ser un empat a dos entre elsdos equips. Marcaren per al Norteño Adrien dues ocasions, en els minuts 9 i 24, i pera la selecció IGA va marcar Mario Mora enles minuts 48 i 85.Tal con ho reflecteix el resultat va haver unaprimera part de domini local i una segona enla qual la selecció d’IGA va passar a domi-nar l’encontre.Aquesta va ser la darrera convocatòria per-què el cos tècnic pugui observar jugadorsabans de donar la preselecció definitiva perals Jocs.També s’ha confirmat la composició del cos

La segona edició de la MeCup està apunt

de començar a rodar. La propera setmana

el futbol base està d’ enhorabona a l’ illa

amb la celebració d’ un dels tornejos més

importants del futbol balear.

Enguany, l’ organització del torneig ha fet

una passa més enllà hi ha ficat dues cate-

gories en lloc d’ una com l’ any passat,

així que els jugadors de categoria infantil

es sumen als cadets formant un torneig d’

autèntic luxe amb ni més ni menys que 32

equips, dels quals deu seran de l’ illa ( At.

Villacarlos, CE Ferreries, Sporting

Mahonés, Penya Ciutadella i Dosa CF a

infantils i Penya Ciutadella, Dosa CF, UD

Mahón, Sporting Mahonés i CE Mercadal

en cadet ).

El torneig, que es jugarà en format de lli-

gueta més eliminatòries conta amb equip

de gran nom internacional, a la categoria

infantil clubs com el Liverpool, FC

Barcelona, Fundació Samuel Eto’o de

Camerun i el San José de Brasil. A la cate-

goria cadet, Liverpool, Espanyol, RCD

Mallorca o Ac. Emeritense de Venezuela

en són els més destacats.

La MeCup es disputarà als camps de pràc-

ticament tota l’ illa; Ciutadella, Ferreries,

Es Mercadal, Fornells, Maó i Es Castell

podran gaudir del immens talent d’

aquests jugadors que podrien arribar a ser

estrelles mundials, clubs de nom i sobretot

poder veure als nostres, als menorquins

competint amb aquestes promeses de la

pedrera internacional.

En Tóbal Tudurí, actual entrenador del

Penya Ciutadella de la categoria juvenil és

un dels organitzadors d’ aquests important

esdeveniment i ha parlat amb nosaltres per

transmetre totes les seves sensacions abans

d’ aquesta MeCup 2011.

- Tóbal, quina és la finalitat d’ aquest

torneig?

- Doncs la finalitat d’ aquest torneig es

donar a conèixer Menorca arreu del món i

donar als menorquins l’ oportunitat de

competir amb els millors de la seva catego-

ria, amb gent que mai havien competit i

que molts d’ ells mai podran tornar a com-

petir.

- Has trobat molts impediments a l’ hora

de trobar recolzament per poder fer el

torneig?

- La veritat es que enguany ha costat molt

poder aconseguir el recolzament necessari

per poder organitzar un esdeveniment d’

aquestes magnituds, las entitats públiques

ens han rebaixat de forma considerada l’

ajuda econòmica, cosa que ens fa plantejar

si és realment important per ells que es

celebri aquest torneig, pensant inclús en

fer-lo directament a Mallorca l’ any que ve.

Les empreses privades han aportat el seu

grà d’ arena a l’ hora de fer la revista del

torneig.

- Quina ha estat la resposta dels clubs a

aquesta MeCup 2011?

- La veritat es que al resposta ha estat molt

positiva, l’ any passat hi va haver quatre

equips de l’ illa i vuit de fora, enguany

seran deu de l’ illa i vint-i-dos de fora. El

canvi es realment important.

- Quines són les sensacions que tens a

només una setmana de que es celebri el

torneig?

- La veritat es que ara mateix sento alegria,

molta alegria de tenir gent de tres conti-

nents a Menorca, que el torneig es conegui

a tot el món, s’ han rebut moltes sol·licituds

d’ informació, que per culpa del transport

aeri no s’ han concretat, és una llàstima.

Tot i així estic realment satisfet.

- Contes amb el recolzament de molta

gent per ajudar-te durant l’ esdeveni-

ment?

- Sincerament si, enguany tindrem un grup

de trenta-cinc voluntaris per fer que la

MeCup sigui el més proper a la perfecció

possible.

- Els equips jugaran diversos partits,

però teniu res més preparats perquè

puguin fer coses alternatives?

- Si, la veritat es que si. Hem posat a la

seva disponibilitat diferents activitats com

puguin ser una volta en barca, rutes en

kayac, senderisme, paintball,.... crec que

per Menorca en general aquest torneig es

molt important ja que mourà a l’ illa entre

1.500 i 2.000 persones.

EL 20 D’ABRIL ARRANCALA MECUP 2011

tècnic que finalment anirà a Wight. GabrielLlabrés qui torna per tercera vegada alsJocs, serà el primer entrenador i JuanMillán, en la seva segona participació als

Jocs, anirà com a segon entrenador. Restacom a suplent Paco Serrano.

• 29 •20/4/2011

El conjunt d’ Oriol Pagés guanya al seu

darrer partit de la 1ª Balear però l’

equip es queda amb la mel als llavis al

haver de renunciar a jugar les elimina-

tòries posteriors per intentar aconsegu-

ir l’ ascens.

La plantilla i cos tècnic ciutadellenc

han rebut aquesta notícia com un gerro

d’ aigua freda per part del club, que ha

esperat a la darrera setmana de compe-

tició per comunicar que finalment per

motius extra-deportius no disputarien

les fases.

La plantilla demostrà novament la seva

professionalitat i tot i no brillar en el

darrer partit, la victòria caigué final-

ment de la seva part.

L’ equip visitant es jugava la perma-

nència a la categoria i la intensitat d’ un

i altre equip no va ser la mateixa, el

Carussa no entrava totalment al partit i

el CETIB es col·locava amb una dife-

rència al seu favor de 9 punts com a

màxima avantatge.

Al darrer quart, l’ equip vermell va

decidir endur-se’n el partit i va pitjar en

defensa , posant-se per davant al mar-

cador i emportant-se finalment la victò-

ria.

Victòria del Carussa doncs, que els ser-

veix per acabar la temporada regular

entre els millors de la categoria però

que però, com hem comentat abans, es

queda sense el premi de les fases per

motius econòmics.

VICTÒRIA DEL CARUSSA CIUTADELLAA LA DARRERA JORNADA

Playa de Santandria - Ciutadella de Menorca - Tel.: 971 38 26 44

El director general de Navegació, Leopoldo Boado, va visitarCiutadella de cara als enllaços marítims des de la nostra ciutat ambBarcelona, Palma i Alcúdia de cara a la temporada turística.

El periodista català Del Arco, del diari La Vanguardia deBarcelona, en la seva secció “Mano a mano” entrevistava a JoséDelfín Serra, amb motiu de la representació de L’amo en Xec des’Ullestrar a Barcelona. Delfín Serra contestava eficientment lesàcides preguntes de Del Arco, que era llavonces tot un referent enel món de l’entrevista als mitjans de comunicació escrits.

Francesc de Borja Moll publicava un article en castellà sobrela representació de l’obra d’Endorzaín a Barcelona.

Ciutadella celebrava la Festa del Llibre organitzada perl’Institut Josep Maria Quadrado.

S’arranajava el ferm del pont del Canal Salat amb la carreterade Santandria de cara a la temporada turística.

• 30 •20/4/2011

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

· 5 març 1775 – El Jurat Militar va rebre un missatge depart de l’obrer Cavaller de l’obraria de la Sang de Jesucrist,en que el Sr. Pavorde l’havia donat avís que tenia ordre deSu Ilma. el Sr. Bisbe de Mallorca de no permetre processóalguna després del toc d’Ave María, respecte d’evitar algunsescàndols que s’experimenten en la mateixa. I pensà amb elsdemés obrers si o no haurien d’assistir a la processó delDijous Sant a la nit. Resolgueren que no es fes dita proces-só, perquè fent-la de dia no evitarirn escàndols, ans bé aug-mentarien, respecte que la tropa en aquesta hora seria foradels quarters.

· 12 març 1775 –Els comerciants de Ciutadella exposenals Jurats que per un edicte de su Exa. que es publicà que-den prohibits de poder embarcar per fora l’illa les llanes iformatges que tenen comprats als pagesos i consideren quel’orde és donada pel bon zel de tenir els habitants abastatsdels queviures necessaris, el que reporta un gran dany alsexponents perquè dits formatges perden pès a mesura quevan assecant, i que també hi ha l’ocasió d’embarcar-lo perGénova i que si no s’aprofita dit vaixell passaran algunsmesos sens altra. I que el formatge de la pròxima tempora-da és bastant per 4 anys de provissió.

· 13 abril 1775 –Comparegué en l’Universitat deCiutadella el Rvt. Joan Ventayol, mestre de música, el qualdigué que de costum immemorial sempre s’ha cantat elMisere en la processó del Dijous Sant amb música, i pensaque hi ha algú que és obligat en pagar dita música, i que comels Jurats assisteixen a la mateixa, fer-la cantant el Miserere,el present any gratis. Van resoldrer aceptar la proposició ique s’avisi al Vicari General.

Sabem que... ? (129)per Antoni Picó Vivó.

El Iris 22 d’abril de1961

Cuina nostra

Formatjades de sípia

Per a fer la pasta: 1.200 g de farina, 400 g de seu de porc, 1 bon tros dellevat de forn, 1 got d'aigua calenta.Ho pastarem ben bé fins aconseguir una pasta ben fina i forta. La posaremdins un ribell i la taparem amb un cànyem de cuina i la deixarem tovar demitja hora a tres quarts.Farciment: 500 g de sípia neta, 2 grans d’all, 300 g de fesolets, 1 ceba bengrossa, pebrebord, oli d’oliva i sal.

Elaboració: Netejam la sípia, la tallam a bocins i la sofregim dins un tià deterra amb oli d’oliva, quan comenci a agafar color la treim i la reservan apart. Tallarem la ceba el més petit que poguem i la sofregirem amb oli quehem emprat per a sofregir la sípia. Quan comencia a agafar color hi afe-gim els alls ben picadets, els fesolets i un raig de vi blanc, deixem sofregirun parell de minuts per afegir-hi la sípia i deixar que es confiti uns deuminuts a foc ben dolç. Si queda molt sec hi posam un poquet més de vi.Quan la sípia sigui ben tendra ho treim del foc i omplim les formatjadesque ja tindrem preparades, les tapam i les enfornam uns 10-15 minuts alforn a 180 graus.

El nou tall de subministrament elèctricque va patir diumenge matí el nucli antic deCiutadlla des de les 9,30 del matí fins a les 11del migdia.La poca promoció que s’ha fet ds del’Ajuntament per a promoure la Diada delLlibre.

Els retards de la trecera fase del Canal Salat.Que un avió d’Air Nostru, va aterrar a la pista en obresde l’Aeropport per una errada, tot apunt, del pilot.Que Ibéria ha deixat d’operar a Balears després de 76anys. Ara ho farà la seva filial Vueling.Que el vicepresident del Ports acusi als propietaris delsterrenys del B5 de voler enriquir-se a costa del dic, quanels terrenys de Son Blanc, eren dels més cars i de mésprestigi de Ciutadella.Que la font de la plaça des Pins no funcioni, com tampoces sap quan funcionarà la dessaladora.

Que el PSOE aposti, a la fi, per obriralbergs propers als Camí de Cavalls,i quefarà els canvis necessaris per tal que el PTIsigui més flexible a l’hora d’obrir nousagroturismes.L’iniciativa del PP de fer net la platja de

Binimel·la a les portes de la Setmana Santa.Que hagi arrancat una nova edició del Premi Born deTeatre.Les nombroses activitats i propostes que s’hi fan al Bardel Casino Nou des de que és regentat per la directivadel Casino 17 de Gener. “Montaditos”, benerenars a bonpreu, nit de jazz, més ambient als partits de fútbol, etc.Que l’open d’Espanya de BTT s’estigui celebrant aCiutadella.Que el Consell hagi retirat 12.000 quilos de fems de lesplatges per tal que estiguin gairebé a punt per a laSetmana Santa.

• 31 •20/4/2011

Dites i refranys...- Aigua de burcany, dura tot s’any.

PARENÒSTIC DEL MESD’ABRIL DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,29 i es va pondre a les 20,08 h.Dia 30 el sol sortirà a les 06,46 i es pondrà a les 20,37 h.

LES LLUNES D’ABRIL

Dia 3 lluna nova en Àries.Dia 11 lluna creixent en Cranc.Dia 18 lluna plena en Balances.Dia 25 lluna minvant en Aquari.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

A la darrera quinzena de mes i fins a principis de maig, ja ésbon temps per sembrar les tomatigueres. També és un mes pro-pici per sembrar fesols, mongetes tendres, espinacs, ciurons iremolatxes. Es pot començar el segon conreu al sementer, aixòs’anomena binar.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDimecres dia 20, Sulpici, Severià.Dijous dia 21, Dijous Sant, Anselm.Divendres dia 22, Divendres Sant, Lluci.Dissabte dia 23, Jordi, Fèlix.Diumenge dia 24, Pasqua de Resurrecció.Dilluns dia 25, Marc, Hermini.Dimarts dia 26, Isidor, Bon Consell.

SES VOLTES, 21 TEL. 971 38 05 39

MURALLA D’ARTRUIX TEL. 971 38 54 79

fotohernando@terra.es

Ciutadella de Menorca

DiscriminatsUna vegada més Setmanaris i Revistes SL s’ha

vist discriminat per part de l’Ajuntament deCiutadella, que segueix sense donar d’alta lessubscripcions que s’hi mantenien fins l’entrada del’actual equip de govern, i que també ens ha reti-rat tota la seva publicitat, cosa que no ha fet ambaltres mitjans de comunicació o amb la revistacomercial “Ciutadella de Franc” on maté el seuespai publicitari.

Ara tampoc ens demanen pressuposts per apoder fer feines i tampoc es tenen en compte elsllibres de cuina que editem, com a novetats a lafesta del llibre, on tampoc s’ens té en compta comeditors que som.

Que bufin aires de canvi i ben fort.

Piso en zona Paseo MarítimoCon 2 dormitorios, baño completo,cocina, salón-comedor, lavaderoy terraza cubierta.Precio: 142.000 €

Piso en zona Plaza Princesa JuanaCon 3 dormitorios con armariosempotrados, baño completo, aseo,amplia cocina y salón-comedor.Precio: 160.000 €

Piso en la CuantramuradaPiso en planta primera de unos 140m2, con 4 dormitorios, gran baño, coci-na, amplio salón-comedor con vistas ala cuantramurada, patio interior y lava-dero. Precio: 165.000 €

Piso en planta baja próxima a Calos Con 2 dormitorios, baño, cocina america-na, salón-comedor y patio.Precio: 215.000 €

Solar con vistas al mar en CalaMorellSolar de 972 m2. Aproximadamente.Precio: 192.000 €

Apartamento en Los DelfinesCon 2 dormitorios dobles, 2 baños,cocina, salón-comedor, una magni-fica terraza cubierta y amplio jardínpropio.Precio: 195.000 €

2 Plazas de parking en Cami SantMicolau, 129 bis.Precio: 7.500 €/unaPrecio: 14.000 €/dos

Apartamento en Los DelfinesCon 1 dormitorio doble,baño y salón-comedor con cocina.Dispone de jardín y piscina comuni-tarios.Precio: 93.000 €

Apartamento en Los Delfines. Con2 dormitorios dobles, Baño, cocinareformada y salón-comedor conchimenea. Amueblado y equipadoPrecio: 93.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Piso en zona de Santa RitaCon 2 dormitorios, baño completo,cocina, salón-comedor y lavadero conterraza. Vistas despejadas.Precio: 115.000 €