Joan Pons inaugurael 50è Festivalde Pollença amb

Don Pasquale

Ciutadella de Menorca, 8 de juliol de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.482

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 8 OLEO Federico Pareja, 54Dissabte dia 9 MOLL Eivissa, 50Diumenge dia 10 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dilluns dia 11 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimarts dia 12 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimecres dia 13 CAVALLER Plaça de la CatedralDijous dia 14 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDivendres dia 15 PLAÇA NOVA Plaça Nova

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mar tes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mi ér co les 08'30-16’00 13’00-19’00

Ju e ves 08'30-16’00 13’00-19’00

Vi er nes 08'30-17’00 13’00-19’00

Sá ba do 08'30 19’00

Do min go 16'00 19’00

Núm. 3.482. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 27 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:15*08:00*08:4009:05 09:35*09:5010:05*10:3010:50*11:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00* 17:3018:0018:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

10:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:00

22:30

23:001

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0008:45*09:0009:15*09:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

2

3

50 anys de la cessió delCastell de Sant Nicolau a

l’Ajuntament de Ciutadella.

Ajuntament no és respon-sable solidari pels deutes

d’Aigües Son Carrió.

50 anys del’emblemàticquiosc de Can Carrió.

Sant Joan,debat obert

Les festes s’ens estan anant de les mans per mor de que vemassa gent a fer la seva festa i no respecta les tradicions o elsactes, i açò juntament amb l’abús d’alcohol i altres substàncies nosols està desvirtuant la festa sinó que també fa que els cavallerss’estiguin pensant en participar als jocs des Pla.

Una de les mesures efectives seria la de posar un filtre alsports d’Alcúdia i Cala Ratjada, on es prohibeixi pujar a borddels vaixells a les persones que vagin begudes i amb clars símp-tomes de desgavell. Han vist vostès mai que es deixi pujar a unavió a una persona esvalotada, amb un bòtil de gin amb llimo-nanda a la mà? Idò el mateix s’hauria de fer als controls de lesestacions marítimes. No deixar embarcar als que van gats i tam-poc les begudes alcohòliques, com es fa als aeroports amb els lí-quids.

També pot ser efectiva, encara que complicada al principi,la mesura que fan els navarressos per Sant Fermí de no deixarque gent embriagada surti a córrer. El mateix s’hauria de fer alPla. Si hi ha voluntat per part de les Delegacions del Govern iamb un bon desplaçament d’efectius és possible i evitar així ac-cidents o massificació als jocs.

També de cada vegada hi ha més partidaris de fer activitatsalternatives a la festa com concerts o expectacles a part, ja queestà més que comprovat que els joves que vénen des de Mallorca,no vénen a viure Sant Joan, sinó a fer la seva pròpia festa, unafesta d’alcohol, de desgavells i moltes de vegades d’abussar del’hopitalitat santjoanera, que poc a poc s’està esvaint.

També s’hauria de controlar més la música exterior de lesbarres de bar i prohibir la venda de Gin amb Llimonada en bò-tils de litre i mig o des dos litres. Suposam que sanitàriament ésuna mesura prohibida. Sant Joan no és un botilió ical ser efectius i tallar per lo sà sinó volem que s’ensfaci malbé la nostra festa.

S E T M A N A R I

PER MARIA DABÉN FLORIT

4

- D'on va sorgir la idea del quiosc?- Nito: El meu avi ja venia grosella i ber-

beretxos en un quiosquet de llenya al pas-seig, que passà de pares a fills i el qual jovaig heretar. Un dia de vent es va esfondrar,per la qual cosa vam sol·licitar a l'alcaldeconstruir-ne un de nou. Quan vam obtenir elseu vist-i-plau, vam anar a Barcelona i alcostat de Colom vam veure un quiosc d'obraque ens va agradar. Vam acabar demanant alspropietaris si el podíem copiar i el vam fo-tografiar de dalt a baix per fer-lo igual dalt elpasseig.

- El nom de l'establiment no concordaamb el seu cognom. D'on prové?

- N: El meu avi era orfe i anava moltesvegades a Son Carrió. A partir d'açò el vanconèixer com “en Carrió” i el sobrenom hapersistit fins avui en dia.

- La inauguració del local fou benaprop de Sant Joan. Com va ser l'ober-tura?

- Annita: Va ser un desastre. El quioscencara no estava acabat, els vidres de les fi-nestres no estaven posats i el jovent entrava.Record que minuts abans d'obrir jo encarafregava engenollada.

- N:Vam anar tant adeveres que, quanens van demanar la primera tapa de berbe-retxos ens vam adonar que havíem oblidatl'obrellaunes.

- Tan en el centre del poble, com erenels Sant Joans a l'altra banda de la barra?

- A: Cada any ens rompien els gots i perSant Joanet no en quedava un de sencer. Peraçò vam inventar els gots de plàstic. Vam serels primer en emprar-los.

N: Vam demanar a La Menorquina,érem els seus millors clients, que ens en-viessin els gotets dels gelats, amb els quedesprés vam servir les begudes. Als xatitosabocàvem el gin, això sí, gin sec, perquèabans no bevíem gin amb llimonada.

A: Aquell Sant Joan va ser un èxit. A

partir de llavors tots els bars ens ho van co-piar.

- Un altre fet del qual es senten orgu-llosos és la introducció dels cocs com elsconeixem actualment. Nito explica que enaquell moment bars com l'Imperi servien“engronats”, dues llesques de pa, mentreque ells anaven a buscar els panets de Fe-rreries. Comenta que a Los Claveles, onels feien una mida especial, més petita quel'habitual, els clients seguien demanantfins fa poc cocs de la mida de Can Carrió.

- En aquell moment es consumien pro-ductes molt diferents a l'actualitat. Quintipus de begudes servien?

- N: La gent bevia taronjada, llimonada,pippermint, vermut, bitters. La cervesa, unacosa tant comú avui en dia, vam estar bas-tant de temps a dur-la en barril, perquè no

El 22 de juny de l'any 1961 s'inaugurava el “Quiosco Borne”, que després seria conegut

com “Can Carrió”. Durant 22 anys en Nito i n'Annita varen servir gelats, tapes, cocs i tot

tipus de begudes als joves i majors de Ciutadella.

VERMUT, GELATSI CALAMAR A LA ROMANA50 Anys de l’emblemàtic quiosc de Can Carrió

nosaltres fins que vam tan-car.

Els principals clientsde Can Carrió eren ciuta-dellencs, però quan Me-norca es convertí en undestí turístic a l'estiu erenmolts els autobusos ques'aturaven amb turistesaixeregats. Nito va veurellavors una gran diferèn-cia entre la clientela.“Mentre els estrangers,educats, feien cua, els es-panyols eren molt mal deservir, sempre asseguraven haver arribatprimer”, comenta.

- D'entre tots els clients, n'hi ha cap dedestacable o conegut?

-A: Un dia va venir la germana del reiJoan Carles, Margarita. Tornaven de Fornellsamb el seu marit, es van asseure dalt el pas-seig i van demanar al cambrer calamar a laromana. Els havien dit que si volien tastar elmillor havien d'anar davant l'ajuntament.

- Fins i tot a la casa reial?- A: I també a l'altra infanta, na Pilar. Era

un vespre i ja tancàvem però ens van dema-nar una orxata. Jo, apurada, perquè tenia l'or-xatera buida, no sabia què fer. Una de lesseves acompanyantes em va insistir “es lahermana del Rey, saque la horchata de dondesea”, així que vaig girar la màquina i vaigpoder treure'n mig gotet. La infanta es vabeure els escorrentims!

També hi ha altres anècdotes amb per-sonatges més humils, però no menys gra-cioses. Per exemple, Annita conta entrerialles que, quan un home s'estava besantamb una jove, ella digué al cambrer: “Noels faixis el cafè molt calent, que ja hi vanprou”, pensant que eren estrangers. Quanen Fel va dur la comanda a la taula l'homeli demanà en un mallorquí ben marcat siels havia escalfat la llet, perquè els agra-dava molt calent. “No vaig saber onposar-me” confesa Annita.

El que queda clar és que 22 anysdonen per molt, inclosa la feina. Quanl'any 1983 Can Carrió acabà el contractela parella va decidir no presentar-se alconcurs per renovar-lo. “Vam considerarque havíem fet prou” afirmen. Ara apro-fiten el seu temps acompanyats dels seusfills i néts.

ENTREV

ISTA

5

“Quan nosaltres vam obrir el senyor FernandoSintes, propietari de La Menorquina, ens va posarel primer congelador elèctric”se'n consumia gaire.

- També venien molts gelats. Com elsconservaven?

- N: En aquell moment els gelaters man-tenien el seu producte fred amb barres de geli sal.

Quan nosaltres vam obrir el senyor Fer-nando Sintes, propietari de La Menorquina,ens va posar el primer congelador elèctric.

- Del mateix que omplien els cocs feientambé tapes. Ho cuinaven al quiosc?, per-què pel que em sembla era un espai tanreduit que no hi cabia la cuina.

- A: Les tapes de callos, pilotes, carn ensalsa, fetge, les feia a casa i després les ca-lentava. Els calamars a la romana, però, elspreparava dins el quiosc, amb dues paellesde 23 litros cadascuna.

- Els calamars a la romana eren l'es-pecialitat de la casa.

- A:I Sí, però duien una feinada, perquè,almenys al començament, el calamar novenia congelat, sinó salat. Cada setmanaamb l'ajuda de na Nina, sa meva germana, ina Maria Anna Palleresa el desselàvem, ne-tejàvem i congelàvem.

- N:Però agradaven molt. Els dissabtesérem capaços de fer 1.000 cocs, el 90% delsquals eren de calamar a la romana.

- Es pot confessar la recepta del ca-lamar?

- A: I tant. Quan vam acabar amb elquiosc la vam donar a tots els bars. Ésuna recepta molt diferent a l'habi-

tual. Al principi per fer la pasta FernandoSintes ens portava un preparat per dolços, elqual havíem de mesclar amb la mateixaquantitat que farina i, enlloc d'aigua, cervesa.Després vam substituir el preparat per farinaYolanda.

- N: Però s'ha de tenir en compte que, pera què surti bé, s'ha de cuinar amb fregidora.El calamar ha de surar damunt l'oli, si baixaal fons, malament.

- I la tapa per endur el calamar lafeien d'una manera si més no curiosa.

- A: L'embolicàvem amb un tovalló depaper. El meu germà, que tenia molta mà peldibuix ens va fer el disseny. Em sembla queencara en guardo algun a casa.

- Com ja han dit un bar duu moltafeina. Treballaven sols o van necessitarajuda?

- A: Al principi només teníem cambrerels dissabtes i diumenges. En Fel va ser unaajuda molt grossa, va ser amb nosaltres du-rant 20 anys. Fins i tot la seva dona, na Mag-dalena, em va ajudar a fregir calamar algunavegada. Després va fer feina amb nosaltresen Nito León, que li déiem en Nito Petit, perno confondre'l amb el meu home.

- N: Curiosament en Nito [León], que,tantes vegades ha fet Foc i Fum, quan

va entrar mai havia vist l'obra. Laprimera vegada que hi va anar vaser amb nosaltres. La veritat és quetant ell com en Fel van ser cam-

brers molt bons i van estar amb

6

7

TAULA

DE R

EDACCIÓ

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

C/ d'Alaior, 49 – 07760 Ciutadella de MenorcaTeléfono: 971 38 24 46 · www.espoudetorn.comRef. 02010C Planta baja en Ciutadella, 77m2 construidos, 2 habitacio-nes (una doble y una sencilla), cocina equipada, comdedor con aire-acondicionado, baño completo y patio. Bloque de 6 vecinos.Precio 178.000€Ref. 02008C Apartamento en Cap d'Artrutx, 60m2 construidos, 2 habi-taciones dobles, cocina, comedor con chimenea, baño completo, trasteroy terraza descubierta. Jardín y piscina comunitarios. Carpintería exterior

de aluminio. Amueblado y equipado. Precio 183.750€Ref. 2002C 4º Piso en Ciutadella, 130m2 construidos, amplia cocina,comedor muy luminoso, 4 habitaciones dobles y lavadero. Precio 162.750€Ref. 1987C Apartamento en Cala'n Blanes, 41m2 construidos más28m2 de terraza, una habitación doble, cocina-comedor, baño completo,jardín y piscina comunitarios. Amueblado y equipado. Precio 120.000€.OPORTUNIDAD.Ref. 1994C Apartamento en Cala'n Bosch, 50m2 construidos, una ha-bitación doble con armario empotrado, cocina-comedor, baño completoy terraza con salida al jardín y piscinas comunitarios. Amueblado y equi-pado. Aire acondicionado. Precio 120.750€Ref. 10335L Se traspasa peluquería-estética en Ciutadella, 60m2

construidos, dispone de cabina de estética, un baño y patio interior. Ac-tualmente en funcionamiento. Alquiler de 550€/mensuales. Precio 78.750€ de traspaso.

La Consellera de Treball, Pilar Pons, fa una valoració“positiva” de la davallada de l’atur; pero matisa: “no emconformo”.

La consellera de Serveis Generals, Treball i Innovació, Pilar Pons, fa una valoració “positiva” de la re-ducció de l’atur de juny fetes públiques pel Govern balear, però fa una matissació: “No em conformo”,explica pel fet que encara hi ha 4.865 persones aturades a Menorca en ple estiu.

“Òbviament, el fet que a Menorca s’hagi reduït l’atur respecte al mes anterior obeeix a l’inici de la tem-porada turística”, ha explicat Pons.

Tenint en compte que només fa una setmana que han pres possessió els nous consellers, “l’objectiu d’a-quest equip de govern insular és treballar colze a colze amb el sector privat per intentar dinamitzar l’eco-nomia en general i el turisme en particular com a principal font d’ingressos, perquè siguin els empresarisi emprenedors els que generin llocs de feina, com a millor política social”, ha afirmat la consellera de Tre-ball sobre aquestes dades.

La cadena COPE amplia el lideratge a Menorca amb 9.000oïents segons l’ESTUDI GENERAL DE MITJANS.

L’emissora COPE a Menorca és líder d’audiència a Menorca amb 9.000 oïents segons l’Estudi Gene-ral de Mitjans publicat avui. La nostra emissora ha augmentat en 3.000 oïents en relació al darrer EGMpublicat el mes d’abril d’aquest mateix any. D’aquesta manera COPE MENORCA continua essent l’e-missora convencional més escoltada de la nostra Illa, per sobre dels nostres competidors habituals, la Ca-dena Ser i Onda Cero.

La Cadena SER ha perdut 1.000 oients durant aquests darrers mesos, situant-se en 4.000 oients. IOnda Cero ha perdut a Menorca també 1.000 oients en referència a abril. Punto Radio, Ràdio Balear i IB3Ràdio continuen sense puntuar a Menorca, segons l’EGM.

Pel que fa a emissores musicals, Cadena 100 Menorca ha augmentat novament la seva audiència i essitua amb 5.000 oïents a Menorca. I la nova emissora del Grup COPE, Rock and Gol, repeteix el màximassolit el mes d’abril situant-se amb 3.000 oients amb només dos anys des de la seva posada en marxa, ija per sobre d’emissores com M80, Europa FM i igualant a KISS FM.

L’Obra Social ”la Caixa” apropa a Ciutadella dos concertsdintre del cicle DIVERSONS - Música per a la integració.

L’Obra Social ”la Caixa” impulsa per setè any consecutiu el projecte DIVERSONS - Música per a laintegració. Aquesta iniciativa musical de l’entitat fomenta el intercanvi entre les diferents cultures i tradi-cions que conviuen al nostre país i es realitza en col·laboració amb l’Ajuntament de Ciutadella.

DIVERSONS puja als escenaris a formacions musicals de diferents països que interpreten músicad’arrel i d’inspiració tradicional dels seus respectius països. A l'edició d'enguany hi participaran els grups:Habana con Kola i Ázul y Nácar.

Inici del servei de platges adaptadesEl regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament de Ciutadella, Llorenç Coll de Arredondo, ha informat

que ja es troba en ple funcionament el servei de platges adaptades per a persones amb dificultats de mo-bilitat. El servei s'aplica de bon principi a la platja de Santandria, mentre que, pel que fa a la platja Gran,és inminent tan bon punt quedarà signat el corresponent conveni amb la Fundacio per a Persones ambDiscapacitat de l'Illa de Menorca, que serà l'entitat que es faci carrec d´aquest servei a partir de la segonaquincena d´aquest mes de juliol i fins a la primera setmana de setembre.

L’Ajuntament no és responsablesolidari pels deutes d’Aigües SonCarrió amb Hisenda, segons el TSJBPER CARLES MARQUÈS FOTOS BEP AL·LÈS

El juny de 1999, la concessionària va interposar una querella contra el que fou adminis-

trador únic de la societat en el període 1995-1998, per apropiació indeguda de l'import

corresponent al cànon de sanejament de diversos anys. Els diners no es van ingressar a la

Conselleria d'Hisenda i es reclamen ara a l’Ajuntament

8

que no es necessàriala transmissió del’empresa de formaunitària i global, sinóque n’hi ha prou amb latransmissió de part delsseus elements materialsi personals, quan es tra-dueixi en la continuacióde l’exercici efectiu del’explotació econò-mica, sense necessitatque l’empresa desapa-regui.

Anul·lació

L’Ajuntament de Ciutadella va demanaren la seva demanda l’anul·lació de la re-solució impugnada, invocant, entre al-tres coses, que la derivació de laresponsabilitat a la corporació local re-quereix la prèvia declaració de fallit deldeutor principal i dels responsables so-lidaris. També va al·legar que no hi hauna successió de fet de l’activitat em-presarial, ja que no es va transmetre elnegoci, sinó que es va produir la meracompra d’una finca rústica amb els seusannexos, és a dir, un element aïllat. Lapròpia resolució recorreguda reconeixque el consistori no va assumir, de fet, elpersonal ni els resultats econòmics,mentre que les instal·lacions no van serutilitzades per la seva la seva antiguitat.La concessionària va continuar, a més,en actiu.Va defensar també que, en no existirculpabilitat per la seva part respecte deles infraccions tributàries, no es pot im-putar a l’Ajuntament una responsabili-tat objectiva per la simple adquisiciód’una finca rústica, i que en la resolucióimpugnada s’aplica a uns fets esdevin-guts en els anys 1992 i 1993 una legis-lació de l’any 2003, quan estava vigentla Llei General Tributària (LGT) de1963 i el Reglament de Recaptació de1990. S’hauria produït, si s’escau, unsupòsit de responsabilitat subsidiària,requerint la prèvia declaració de fallit.La imputació de la responsabilitat soli-dària -prosseguia el raonament munici-pal- es va produir transcorreguts més de10 anys des de les actes aixecades el1992 i 1993, per la qual cosa hauriaprescrit.

El Tribunal Superior de Justícia de Ba-lears ha anul·lat la resolució de l’Admi-nistració d’Hisenda que va declarar laresponsabilitat solidària de l’Ajunta-ment de Ciutadella en els deutes tribu-taris contrets per l’empresa Aigües SonCarrió SL pel cànon de sanejament i lataxa en matèria de sanitat i consum. Ladecisió estima en part el recurs presen-tat pel consistori contra la decisió de laJunta Superior d’Hisenda de les IllesBalears de setembre de 2008 que va ra-tificar la resolució econòmicoadminis-trativa del director general de Tributs iRecaptació, emesa en el mateix sentit el13 de novembre de 2006. Aquesta reso-lució va confirmar la declaració de res-

ponsabilitat solidària del’Ajuntament de Ciutadellaper deutes tributaris adqui-rits en el desenvolupament

de la seva activitat em-presarial per la com-

panyia Aigües Son Carrió SL, sense sernecessària la prèvia declaració de fallitdel deutor principal.El director general de Tributs va decla-rar la responsabilitat solidària i no sub-sidiària, i l’atribució de laresponsabilitat aliena a un caràcter san-cionador o culpabilístic. La Junta Supe-rior d’Hisenda va considerar notòria lasuccessió de l’exercici de l’activitat eco-nòmica desenvolupada per la conces-sionària, consistent en l’extracció isubministrament d’aigua potable per ales urbanitzacions de Son Carrió i CalaBlanca (polígon A). Va decidir que elconsistori, no només va efectuar la com-pravenda d’un determinat immoble ambels seus annexos, sinó que els va adqui-rir per continuar prestant de forma di-recta el servei de subministramentd’aigua a les dues urbanitzacionsamb l’afany de millorar laseva qualitat. Va afirmar

REPO

RT

9

mulat el 10 de novem-bre de 2003. El 22 desetembre de 2005 es vainiciar l’expedient dederivació de responsa-bilitat, però per defec-tes formals es va haver iniciar de nou l’1de juny de 2006.El 14 de juliol de 2006, l’alcalde de Ciu-tadella va sol·licitar que es deixés senseefecte la derivació de responsabilitat so-lidària del consistori, manifestant queaquest no havia col·laborat amb l’em-presa deutora per tal d’eludir el compli-ment dels seus deutes tributaris deforma fraudulenta, negant que l’adqui-sició del terreny i els annexos tinguessinper fi la continuació de l’activitat d’Ai-

Hi hagué successió en l’activitat, se-

gons la CAIB

Per la seva banda, la Comunitat autò-noma va adduir que la finalitat de lacompra d’un terreny i els annexos per-tanyents a Aigües de Son Carrió SL vaser la d’assumir l’Ajuntament la gestiódirecta del subministrament d’aigua ales urbanizacionescde Son Carrió i CalaBlanca, que fins llavors portava a termela concessionària, sense perjudici de lesmillores introduïdes pel consistori.Prova d’aquesta successió en la presta-ció del servei de subministrament d’ai-gua és, per a la CAIB, la presentació perl’Ajuntament de les declaracions percànon d’aigua.Entre d’altres raonaments, l’Adminis-tració autonòmica assegurava que elconsistori va incórrer en negligènciagreu en el compliment de les obliga-cions tributàries de la societat l’explo-tació de la qual va adquir i que no es vaproduir la prescripció, ja que s’iniciavael termini des de l’acte de la declaracióde responsabilitat , sense que hagi invo-cat que la prescripció s’hagués guanyatper la societat deutora principal, quan,d’altra banda, s’havia interromput ennombroses ocasions.

Cronologia dels fets

Els fets són com segueixen. El 18 dejuny de 1997, l’Ajuntament de Ciutade-lla va adquirir a Aigües de Son CarrióSL una finca urbana i els seus annexos,amb l’autorització pel ple municipal el 9d’agost de 1996, contracte qualificatcom administratiu i que va ser declaratconforme a dret per sentència de la Saladel Contenciós del Tribunal Superior deJustícia de Balears de 31 de maig de2002.Un any abans, el 9 de juliol de 1996, laTresoreria General de la Comunitat au-tònoma va dictar providència d’embar-gament contra la concessionària delservei per valor de 4.3030.475 euros, enconcepte d’impagament del cànon desanejament i interessos de demora. El 9 de juny de 1999, la representaciólegal d’Aigües de Son Carrió SL va in-terposar una querella contra el que fos 10

La decisió nega, finalment, que hi hagiprescripció en l’acció de l’Administracióautonòmica de reclamar els deutes

administrador únic de la societat en elperíode 1995-1998, per apropiació in-deguda de l’import corresponent alcànon de sanejament de diversos anys,incomplint seva obligació d’ingressar ala Conselleria d’Hisenda. El 2 de de-sembre de 2002 es va dictar la declara-ció de fallit de la societat.El 15 de maig de 2003, Aigües de SonCarrió SL va demanar la declaració defallit, al·legant que l’anterior adminis-trador únic havia estat el responsable del’impagament, i que era, per tant, res-ponsable solidari dels deutes tributarisde l’empresa. Les actuacions encamina-des a la declaració de responsable soli-dari de l’Ajuntament de Ciutadella esvan iniciar mitjançant requeriment for-

responsabilitat soli-dària de l’Ajunta-ment de Ciutadellade Menorca (...) no vaser conforme a dret”.Després de diversosraonaments, el TSJBconsidera “inqüestiona-ble que l’article 72 dela Llei general tributà-ria no conté cap pre-cepte que declari que laresponsabilitat és soli-dària, per la qual cosa cal concloure for-çosament que és subsidiària”.Segons el tribunal, l’Ajuntament deCiutadella, “en la seva condició de suc-cessor de l’activitat empresarial de ladeutora tributària (qüestió també discu-tida pel consistori), i en virtut de la nor-mativa aplicable, només podia incórreren responsabilitat subsidiària, i per aixòcalia no només la declaració de fallit del’entitat Aigües de Son Carrió SL, sinótambé la dels responsables solidaris,com poguessin ser els administradors.En absència d’aquesta declaració de fa-llida dels responsables solidaris, prèviaa la declaració de responsabilitat subsi-diària que era procedent, en el seu cas,acordar davant del Consistori deman-dant, s’ha d’estimar el motiu”.Respecte a una altra de les qüestionstractades, la de la successió, assenyalael TSJB que “la compravenda de junyde 1998 no només va implicar la trans-missió d’un immoble i d’elementsaïllats d’una activitat, sinó l’avocació dela prestació d’aquest servei per el propiAjuntament, cessant Aigües de Son Car-rió SL en la prestació del subministra-ment d’aigua a ambdues urbanitzacions.Per això -conclou-, concorre el pressu-post fàctic de la successió empresarialen aquesta activitat de prestació de sub-ministrament d’aigua potable que finsals anys 1996-1997 realitzava l’entitatdeutora tributària (principal), i activitatque l’Ajuntament ha assumit a partir dellavors, succeïnt a l’anterior prestadoraexterna del servei, sense que sigui ne-cessària la desaparició de la persona ju-rídica, sinó la subrogació efectiva de laconcreta activitat desenvolupada peraquesta”.La decisió nega, finalment, que hi hagiprescripció en l’acció de l’Administra-ció autonòmica de reclamar els deutes.

tit que els conceptes tributaris deguts al’Administració autonòmica per la so-cietat contribuent Aigües de Son CarrióSL (cànon de sanejament i taxa de sani-tat), el pagament del quals s’ha derivatde forma solidària a l’Ajuntament de-mandat, responen a actes de liquidacióemeses en els anys 1992 i 1993”.El pressupost de fet de la responsabilitatsolidària del consistori és- analitza laSala- la successió de l’activitat empre-sarial de l’entitat deutora. El fet que de-termina aquesta successió és, per a laCAIB, l’adquisició per part de l’Ajun-tament de Ciutadella d’una finca i unsannexos propietat d’Aigües de Son Car-

rió SL, compra-venda formalitzadamitjançant escrip-tura pública ator-gada el 18 de junyde 1997, ja que sesosté que aquestsbéns es trobavendestinats a prestar elsubminis t ramentd’aigua a dues urba-nitzacions privadesdel municipi, primerper la concessionà-ria, i després latransmissió, mitjan-çant la gestió directadel consistori.Per tant, segons elTSJB, “la successióempresarial, com apressupòsit del títolde responsabilitattributària per deutesd’un tercer, es vaproduir l’any 1997,abans de l’entradaen vigor de la LleiGeneral Tributàriade l’any 2003”.Conclou, en conse-qüència, que l’atri-bució de la

gües de Son Carrió SL, ja que les ins-tal.·lacions no es van utilitzar mai. LaDirecció General de Tributs i Recapta-ció de la CAIB va declarar, el 13 de no-vembre de 2006, la responsabilitatsolidària de l’Ajuntament de Ciutadellarespecte de les obligacions tributàriespendents de la concessionària.

Reclamació

La resolució administrativa impugnadapel consistori basa la declaració de laresponsabilitat solidària municipal res-pecte dels deutes tributaris d’Aigües deSon Carrió SL per un import global de47.551,38 euros, en la sostinguda suc-cessió efectuada pel consistori respectede l’activitat empresarial de la compa-nyia.La sentència presta atenció al momenten què es va produir la successió em-presarial als efectes de qualificar siaquesta origina un supòsit de responsa-bilitat solidària o subsidiària. En aquestsentit, el TSJB considera “incontrover-

11

”“ El 15 de maig de2003, Aigües SonCarrió SL va demanarla declaracióde fallit.

cançó espanyola i internacional, comRocío Dúrcal, Rocío Jurado, Francisco,Juan Pardo, Manzanita, Mari Trini, Ro-mina Power i Al Bano, el tenor catalàJosep Carreras o el baríton menorquíJoan Pons.Un dels majors punts d’interès del com-plex és el shopping center, on es troba lamajor i millor assortida botiga de por-cellana Lladró & Nau de tot Europa. Elcentre comercial és, a més, un excel·lentpunt de venda de vidres Swarovski, per-les de Majorica, rellotgeria, articles deregal i de pell, ceràmica, joguines i roba.La societat Casas Martí SL va ser creadael 5 de setembre de 1994 amb un capi-tal social de registre de 414.698,35euros. L’empresa és propietat de l’es-posa de Llorenç Casasnovas, la suïssa

12

La societat Casas Martí SL, propietat dela família de l’exempresari Llorenç Ca-sasnovas Pons, ha posat a la venda elcomplex comercial i d’oci del CastilloMenorca, al quilòmetre 35 de la carre-tera general Maó-Ciutadella, un dels mi-llors i més rendibles negocis turístics detota l’illa. Segons ha explicat Casasno-vas, un dels homes de negocis de mésèxit de Menorca, la família demana 6milions d’euros pels gairebé 100.000metres quadrats de terreny de Sa CostaNova, lloc de pelegrinatge cada any demilers de turistes, atrets per una de lesàrees de shopping i de jocs millor situa-des de Menorca.Casasnovas, exfundador del Partit Me-norquí, soci de govern del PP a Ciuta-della durant el mandat 2003-2007,assegura que la decisió de la família deposar en venda el negoci no obeeix araons econòmiques, ja que el complex

Casas Martí SL posa a la ventael Castillo Menorca per6 milions d’euros

PER CARLES MARQUÈS FOTOS CARLES MARQUÈS

funciona a plerendiment, ambuns beneficis iuna rendibilitat demostrades durantanys, sinó que obeeix, fonamentalment,a què els seus fills no volen continuaramb l’activitat.El Castillo Menorca disposa de 98.000metres quadrats de terreny, distribuïts enun centre comercial i de jocs, amb pre-sència de les principals marques mun-dials de porcellana, joies, vidres iarticles de regal; el Karting-Club CostaNova, amb una extensió pròxima a els30.000 m2; cafeteria snack-bar, una ex-tensa àrea de jocs infantils amb jardinsi piscina (30.000 m2), i un ampli apar-cament gratuït de 10.000 m2. Els terre-nys inclouen, a més, una luxosa vivendade 400 m2 i l’antiga sala de festes Nura,per la qual van desfilar, en el seu mo-ment, alguns dels principals noms de la

i passaria a emprarcom a magatzem delCastillo Menorca.La porcellana de Lla-dró acabaria apuntalantun negoci pròsper, que,malgrat els embats dela crisi, segueix gene-rant avui beneficis. Ca-sasnovas es convertiriaen el major venedord’Europa de les famo-ses figures de porce-llana, de les que vaarribar a despatxar 6tipus contenidors anuals (Castillo Me-norca compta, a més, amb botigues deLladró al Moll de ponent de Maó i alport de Fornells) . Posteriorment, com-praria altres 30.000 m2 del lloc de SonToni Martinet per plantar un extens jardíamb jocs infantils. L’última agregacióde terreny van ser els 18.000 m2 de lafinca de Santa Victòria que Casasnovasva comprar fa tres anys l’empresari ciu-tadellenc Francesc Cavaller.

13

Úrsula Martí Gut, i dels seus fills Pa-trick i Patricia Casasnovas Martí (admi-nistradora única des del 21 de desembrede 2000). La família de l’expresidentdel PMQ té negocis turístics a Cancún,a l’est de Mèxic, i a Playa del Carmen,a la Riviera Maya.

Un lucratiu negoci gestat en les albors

de la indústria turística menorquina

Els orígens del Castillo Menorca es re-munten a 1973, quan Llorenç Casasno-vas va comprar, per 1 milió de pessetes,48.000 metres quadrats de la finca deSon Toni Martinet a la família SauraMiret. Des del principi va tenir la ideade construir un edifici de grans dimen-sions, que captés l’atenció dels visitantsde la llavors novell indústria turística

LOCAL

menorquina, i va pensar en un castellmedieval. Casasnovas va aixecar la im-ponent fortalesa de Sa Costa Nova ambcantons de pedra, un material en aquellsdies molt més econòmic que els inci-pients blocs de formigó.Amb els diners que va guanyar amb elquiosc de la platja de Cala en Bosc, vainvertir 2,5 milions de pessetes en laseva primera botiga de regal, origen del’actual shopping center del CastilloMenorca. El 1975, l’empresari vasubscriure una hipoteca amb Sa Nostraper valor de 4 milions de pessetes i vaconstruir una barbacoa amb la qualatrauria cada setmana a una mitjana de5.000 turistes i veuria créixer exponen-cialment els seus ingressos. Durant elmandat del socialista Antoni Salvador(1987-1991), Casasnovas va comprar al’empresari català Rafael Guitart Soler-vicens la sala de festes Nura, situada enterrenys de l’antic predi de Santa Mar-galida que Guitart havia adquirit a JuanManuel Saura Mercadal. L’espai, ambaforament per a 2.200 espectadors, notornaria a funcionar com a sala de festes

14

vivers" tindrà lloc la festa marinera ambcantada d'havaneres i convidada de peixfregit per a les tripulacions participants ipúblic en general.

Diumenge 10 de juliol.

A les 11 hores es tornarà a sortir anavegar per la badia i es seguirà unrecorregut semblant al dia anterior. A les14’30 h. Dinar i lliurament de records dela trobada al restaurant Ses Salines

Si alguna persona vol sortir a nave-gar amb alguna de les barques partici-pants a la trobada ens agradaria que ensho comuniqui amb temps a la taulad'inscripcions. Voldríem que tothompogués gaudir de la navegació tradi-cional a la vela llatina.

El disseny del cartell anunciador dela trobada d'enguany és obra de SusanaSolano

Com cada any els Amics de la Marde Menorca organitza la "23 Trobada debarques clàssiques de Menorca" a For-nells els dies 8, 9 i 10 de juliol.

El programa d'activitats previst és

el següent:

Divendres 8 de juliol.

A les 20h Conferència: “Patrimonimarítim, patrimoni etnològic”, a càrrecd'Adolf Sintes, autor del llibre "Mestresd'aixa menorquins, de la tèquina albergantí. Lloc: Caseta del Contramestre

Dissabte 9 de juliol.

El matí es continuarà la recepció deles embarcacions. Algunes barques ja fauns dies que estan amarrades al port id'altres tenen previst arribar entre set-mana i el mateix dissabte. Es tracta debots i llaüts de la flota local dels ports deFornells, Addaia, Maó i Ciutadella, entre

els quals hi ha el nostre llaüt “Besitos” .El divendres s’espera el llaüt

“Agustina” propietat de l’Ajuntamentd’Alcúdia i cedit a l’associació “Amicsde n’Agustina”, associació amb objec-tius comuns a la nostra.

En total s’han apuntat una trentenad’embarcacions. També els llaüts“Joan”, de Palma, i l’”Isabel Maria” dePollença.

A les 15'30 hores, a l'envelat que esmuntarà al port, tindrà lloc la inscripciódefinitiva d'embarcacions i la reunió depatrons.

A partir de les 16'30 hores les bar-ques començaran a sortir del port i a les17 hores es cridarà a la sortida de sor-tida i començarà el recorregut per labadia que estarà senyalitzat amb boies.

A les 21’30 hores a les pèrgoles "des

23 Trobada de barquesclàssiques de MenorcaTEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: AMICS DE LA MAR DE MENORCA

REPO

RT

VENDO CHALET Y CASA DE MADERA ENSON CABRISAS

Chalet de unos 200 m2 edificados y casa de madera de 90 m2 enparcela de unos 2.750 m2. Piscina, zona de jardín., 2 zonas de ár-boles frutales y cultivo. Luz de GESA y agua comunitaria.La casa principal consta de 4 habitaciones, 2 cuartos de baño, co-medor con chimena, amplia cocina, sala de estar con estufa de ma-dera, lavadero y porxada.La casa de madera consta de 3 habitaciones, 1 cuarto de baño, co-medor estar, cocina y terraza. Muy bien conservada.Precio: 500.000 euros (negociables). Se acepta permuta por casacon patio en casco antiguo de Ciutadella y 30.000 euros.Interesados llamar al 639 892 245

LO

CAL

15

El president del Consell Insular deMenorca, Santiago Tadeo, va compartiramb el públic assistent l’acte inaugural dela X Fira que ha tingut lloc al RecinteFiral des Mercadal, a on el conseller d’E-conomia, Medi Ambient i Caça, Fer-nando Villalonga, ha donat la benvingudaa tots els artesans tot encoratjant-los aseguir en la seva línia de professionalitati feina ben feta, i ha convidat a tots elsmenorquins i visitants a que passin peraquest indret per veure l’autèntica artesa-nia de l’Illa.

Així mateix, es van lliurar els premissegüents:

- El premi al Millor Estand, dotat amb1.000 € del qual el jurat considerà que

La Joieria es du el premi mésimportant de la Fira d’ArtesaniaPER BEP AL·LÈS FOTOS CIMe

ofereix un entorn evocador del que rep-resenten les seves creacions. L’estandcaptà l’atenció de qui l’observa i és ele-gant dins la senzillesa. El guardó va serper Mariona Piris (joiera)

- Del premi a la Millor Peça Contem-porània, dotat amb 800€, el jurat endestaca el material usat i la dificultat enla tècnica d’execució; així com les possi-bilitats interpretatives que dóna la peça.El guardó fou per a Roberto López (pic-ador de pedra)

- El premi a la Millor Peça Tradi-cional, dotat amb 800 €, el jurat en valoral’ús d’elements del propi entorn, el man-teniment d’una tècnica constructivagairebé en desús i la recuperació d’un e-

lement de caire tradicional. El guardó fouper a Ovidi Pons (arader)

- Del premi a la Millor Peça delsJoves Dissenyadors, dotat amb 600€, eljurat destacà la senzillesa, l’execució, lacombinació de materials, el conjunt es-tètic i l’ori-ginalitat. El guardó va recaureen Rosa Cortés (joiera) de l’Escola d’Artde Menorca.

- El batle des Mercadal, FrancescAmetller; la segona tinent de batle desMercadal i batlesa de Forneslls, Cons-tanza Navarro, també presents en el lliu-rament de premis d’aquesta fira que vaestar oberta fins el passat diumenge dia 3de juliol.

El bariton ciutadellenc Joan Pons va serl'encarregat d'inaugurar el Festival de Po-llença en l'any de les seves noces d'or ambuna versió per a concert de l'òpera de Gae-tano Donizetti Don Pasquale - com recorda-ran els nostres lectors ha interpretat perprimera vegada enguany a l'òpera de Buda-pest- amb un repartiment de luxe acom-panyat d'una de les millors sopranosmozartianes, l’húngara Erika Mi-klósa, i el jove però gran tenorcanari Celso Albelo, i el tambébaríton madrileny Julián Fron-tal. També hi va intervenir breu-ment el baix mallorquí MiquelSolà. Els cantants van estaracompanyats per l'OrquestraSimfònica de les Illes Balears,dirigida espectacularment pelmestre Sergio Alapont, dinàmicen tot moment i implicat en cadas-cún dels movimentsd'aquesta òpera bufa.A l'acte final, la ter-cera part, hi va in-tervenir la CoralUniversitària

de les Illes Balears.Aquesta representació per a concert de

Don Pasquale s'ha convertit, de segur, en undels millors concerts de l'estiu a les Balears.Una representació propera al públic, amb in-terpretació dels diferents papers que la feiamés dinàmica i suggerent, un concert quecaldria poder portar a Menorca, ja que és unade les millors produccions que s'han fet enels darrers anys a les nostres illes i que desegur es comptaria amb tota la col·laboracióde Pons i dels cantants que el van acompan-yar per a donar a conèixer Don Pasquale a laciutat d'on Pons és Fill Il·lustre.

Si hem de parlar del concert, sols hi hauna definició: màgic. Va ser una nit de

màgia, de proximitat, de complicitat entreels cantants i un públic entregat. De fetla qualitat musical es desbordava pelstots els racons del Claustre de Sant Do-mingo. Joan Pons va estar espectacular,

semblava que el paper de Don Pasqualehavia estat escrit a posta per ell. Pons vasaber en tot moment caracteritzar al vell en-anorat d'una jove vídua, Norina, interpretadaper Erika Miklósa, especialitzada en la in-terpretació d'aquest paper i també de la

PER BEP AL·LÈS FOTOS: FESTIVAL DE MÚSICA DE POLLENÇA 16

Joan Pons inaugura el 50è Festivalde Pollença amb Don Pasquale

Don Pasquale s'hauriade poder representar aCiutadella, perquè a l'i-lla es pugui veure igaudir de Joan Pons entota la seva essència i ambun acompanyament deluxe. Podria ser un bonconcert per a inaugurar elfutur Teatre Municipal desBorn o sinó fer un acordamb el Principal de Maó, ique amb la implicaciódels Ajuntaments de Ciu-tadella, de Maó, Consellde Menorca i Govern deles Illes Balears, podrienfer possible que Menorcagaudeixi de música de gran qualitat i veurecom el més gran dels barítons dramàticscomtemporanis es presenta a la seva illa ambuna nova producció, una nova manera de ferconcerts operístics, i sobre tot donant quali-tat, cultura i diversitat a una illa que neces-sita d'espectacles de qualitat, especialmentcom a diversificadors de l'oferta turística.

Pons ha estat i és el nostre millor ambai-xador cultural, allà on va porta amb ell elnom de Menorca, i per tant és un deute queels menorquins, les institucions menorqui-nes tenen amb ell. És hora de posar fill a l'a-gulla i apostar per la qualitat, per ladesestacionalitazació del producte turísticamb espectacles de primera magnitut, i desegur a un preu més que raonable.

17

REPO

RTDama de la nit de la Flauta Màgica de Mo-zart. Els dos veterans de l'escena van saber

encandil·lar a un públicque es va entre-

gar en tot mo-ment, vagaudir de lamajestuo-sitat dedues pri-meres fi-gures, enuna nitque desegur seràirrepetible.

Si Pons i

Miklósa -grans veus i mestres operístics quehan obert temporades a l'Scala o al Metro-politan- van aportat la veterania, el jovesCelso Albelo i Juliàn Frontal, en els papersd'Ernest, nebot de Don Pasquale, i el Dr.Malatesta, respectivament van aportar fres-cura, juntament amb el director Sergio Ala-pont, i es confirmen con els nous astres delfirmament operístic nacional i internacional.De fet el canari Celso Albelo ja està consi-derat un dels millors tenors en la interpreta-ció d'Ernest, com també són recordades lesseves interpretacions a Rigoletto, I Puritanii L'elixir d'amore. Frontal també va inter-pretar notablement el seu paper de Mala-testa, embolicador, fred, calculador i capaçde fer veure el blanc negre al vell i a la ve-gada inocent Don Pasquale, que al final de

l'acte es dóna compte que unadona jove i gastadora no és el

que vol, i dóna el seu vist iplau a la unió entre Norina -Sephora quan és la sevadona- i Ernest, el seu nebotcalavera i futur hereu, que liagrada gaudir dels plaers dela Roma de principis del XIXi no es vol casar amb unarica hereva com pretén elseu conco.

La tasca dels cantants nohagués estat tant rotunda sino hagués estat per la graninterpretació de la Simfònicade les Balears, que es va crèi-xer en tot moment sota la ba-

tuta del jove Sergio Alapont,que de segur donarà encara moltque rallar i serà un dels directorsde referència en el panorama dela música clàssica i l'òpera a ni-vell internacional, sinó tempsal temps.

Ciutadella i Menorcas'ho merèixen

Una producció com

16

UPCM s’avança al PSOE i presentauna proposta d’ordenança per regularles festes de Sant JoanPER CARLES MARQUÈS FOTOS BEP AL·LÈS

Recomana que no es deixi embarcar cap menor que no compti amb la preceptiva autorit-

zació legal dels seus pares. Demana que la gent s’abstengui de realitzar “pràctiques abu-

sives o intimidatòries que comportin violència física o moral”. El PSOE proposa que

Ciutadella es doti d'una ordenança a l'estil de les de Sant Fermí o la festa de moros i cris-

tians d'Alcoi.

19

UPCM ha presentat a la resta de grupspolítics de l'Ajuntament de Ciutadellauna proposta d'ordenança de les festesde Sant Joan, que inclou aspectes comla instal·lació de taulells de bars, la re-alització de festers, la fira, l'organitza-ció del voluntariat (Amics de SantJoan), i un apartat de bones pràctiques irecomanacions. UPCM s'avança, així, alPSOE, que aquest mateix dimarts vapresentar una moció en què proposaobrir un espai de debat a través de lescomissions específiques de la Junta Mu-nicipal de Sant Joan per tractar diferentsaspectes de la festa de manera que lesconclusions serveixin de base per iniciarla redacció d'una ordenança reguladorade les festes.Pel que fa a la instal·lació de taulells de

bars, restaurants i cafeteries durant lesfestes, l'esborrany d'ordenança presen-tat per UPCM estableix que les sol·lici-tuds per poder instal·lar un taulell perservir begudes i gelats s'han de presen-tar al registre de l'Ajuntament de Ciuta-della de l'1 al 30 d'abril. La sol·licituds'ha d'acompanyar d'una llicència d'o-bertura de bar, cafeteria, restaurant o ge-lateria; fotocòpia d'alta de l'impost del'IAE de l'activitat o certificat o còpia dela declaració d'alta censal, croquis de lafaçana on es dibuixi el tauler a instal·lar,i metres lineals que ocuparà el taulell.Donades les característiques especialsde ses Voltes, UPCM proposa que eltaulell del bar en cap cas podrà sobre-sortir de la línia de façana. Així mateix,queda totalment prohibit l'emmagatze-matge de qualsevol material fora de labarra de bar, així com llançar restes degel, aigua i líquids fora de la barra delbar. Unió des Poble de Ciutadella pro-posa que s'imposi l'obligatorietat d'uti-litzar totes les begudes amb gots decartró, quedant totalment prohibida ladispensa de llaunes i ampolles grosses.Segons l'esborrany, els bars, restaurantsi cafeteries amb taulells per a la dis-pensa de les begudes obligatòriamenthauran de tenir els lavabos oberts al pú-blic. Es prohibeix, així mateix, la ins-tal·lació d'aparells de reproducciómusical a l'exterior del local, així comel funcionament d'aparells de reproduc-ció musical amb portes i finestres ober-tes.L'incompliment d'aquestes prescrip-cions així com de qualsevol altra condi-ció de funcionament establerta enl'ordenança de renous, donarà lloc a quèes precintin cautelarment els aparells iinstal·lacions per part de la PolicíaLocal. Tot seguit, s'aixecarà l'acta cor-responent i el local serà sancionat perl'Ajuntament.El muntatge d'un taulell sense disposarde la preceptiva autorització municipalserà advertit per part de l'autoritat com-petent amb un primer avís perquè l'in-fractor procedeixi immediatament a laretirada del mateix; si no s'ha desmun-tat, l'Ajuntament podrà retirar el taulell,corrent a càrrec del responsable de l'o-cupació les despeses derivades de la re-tirada. Es liquidaran en concepted'ocupació de via pública els metresocupats pel taulell. Segons l'ordenança,l'incompliment de qualsevol article d'a-questa secció suposarà, a part de la tra-mitació del corresponent expedient

sancionador, la dene-gació de l'autoritza-ció de la instal·lacióde la barra per a l'anysegüent.Festers

Les sol·licituds perpoder realitzar un fes-ter s'hauran de presen-tar al registre del'Ajuntament de Ciuta-della de l'1 al 30 d'a-bril. Totes les fogueress'autoritzaran previ in-forme de la PolicíaLocal. En ell constarà:situació del fester, pos-sibles alteracions de lacirculació, necessitat de barreres, se-nyalització, mesures de seguretat, etc.Els festers poden realitzar-se a partir deles 21,00 hores del dia 22 de juny.

Fira

L'assignació d'espais disponibles es re-alitzarà, previ informe emès al respecteper l'enginyer municipal, en funció del'adequació de les dimensions de l'acti-vitat i de l'ordre d'entrada de la petició.Cap dels aparells instal·lats no es podràcanviar de lloc encara que siguin delmateix titular, d'acord amb la propostad'esborrany de UPCM.L'autorització estarà condicionada a lapresentació del certificat finald'instal·lació de muntatge i instal·laciód'activitats. Les activitats no podrantenir música durant l'horari escolar, niels dies feiners a partir de les 24,00hores. El dia 23 de juny, entre les 17,00i les 19,30 hores, i el dia 24, entre les19,00 hores i les 21,00 hores i en pujarla qualcada dels jocs des Pla, totes lesinstal·lacions de la fira hauran aturar elso de la música. Els dies festius no po-dran tenir la música a partir de les 02,00hores. Si no es fa així, s'aixecarà l'actacorresponent per part de l'autoritat com-

REPO

RT

”“ Les sol·licitudsper poder realitzar unfester s'hauran depresentar al registrede l'Ajuntament deCiutadella de l'1 al 30 d'abril

les festes de Sant Joan d'una ordenançareguladora a partir de l’“imprescindi-ble” debat “tècnic i social”, que reculliles reflexions d'entitats i col·lectius ciu-tadans sobre els aspectes que més pre-ocupen de la celebració.El PSOE recorda que “grans esdeveni-ments festius” en altres municipis comBilbao o Pamplona, amb motiu de lesfestes de Sant Fermí, o Alcoi, en ocasióde la festa de moros i cristians, han optatper aquesta opció de regulació concreta,amb la aprovació d'una ordenança espe-cífica que concreti els diferents escena-ris més conflictius.Els socialistes proposen, en aquest sen-tit, obrir un espai de debat a través deles comissions específiques de la JuntaMunicipal de Sant Joan, “on puguinparticipar tots els col·lectius i organit-zacions interessats per tractar diferentsaspectes de la festa que preocupen agran part dels ciutadellencs”. A partir deles conclusions extretes, el PSOE plan-teja que s'iniciï la redacció d'una orde-nança reguladora de les festes de SantJoan.

20

Busca personas arraigadas en la localidad.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros.Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: jose.peon@catalanaoccidente.comFax: 971719416. (J. Vicente Peón)

CHALET EN CALAN BLANES,A 50 M. DE LA PLAYA.

800 M2 DE PARCELA, 240 M2 EDIFI-CADOS. 3 HAB. DOBLES (AA.CC.)2 BAÑOS ( 1 CON JACUZZI), COME-DOR, COCINA, RECIBIDOR, PISCINA,BARBACOA, GIMNASIO, TERRAZA

DESCUBIERTA DE 100M2.PRECIO: 420.000 EUROS

TEL.: 616 969 154

petent. A part de l'expedient sanciona-dor, l'any següent no s'admetrà la sevasol.licitud.Amics de Sant Joan

La proposta d'ordenança redactada perUPCM recull que el consistori impul-sarà preferentment la reactivació delgrup de voluntaris anomenats Amics deSant Joan, amb l'objectiu de protegir ivetllar pel bon funcionament de la festa.Si això no fos possible, impulsarà lacreació d'un nou grup de voluntaris. L'a-juntament formalitzarà convenis ambaquest grup de voluntaris de Sant Joanper fomentar tant la conscienciació cí-vica, com la informació. Aquest grup devoluntaris es pot reunir en un espai mu-nicipal.Recomanacions

L'ordenança assenyala que cal tenir unaactitud de màxim respecte cap a tots elscaixers i cavallers que participen a lafesta i que s’han de respectar també elscavalls i no estirar-los les brides. UPCMplanteja, així mateix, mantenir una ac-titud de màxima precaució en el mo-ment dels Jocs des Pla. No convé baixar

a Es Pla amb xancletes, sandàlies o si-milars, i tampoc amb cotxets de filletpetit. En el moment dels jocs eqüestres,moment de màxim risc de la festa, el se-màfor no donarà llum verda fins que nos'hagi obert un passadís que garanteixila seguretat dels cavallers i ciutadans.Una altra de les iniciatives que es pro-posen és la possibilitat d'arribar a acordsamb les companyies navilieres perquè,durant la travessia, puguin difondre ví-deos informatius sobre els perills de lafesta i la manera més sensata de gaudir-ne. També es proposa no deixar embar-car cap menor que no compti amb lapreceptiva autorització legal dels seuspares i abstenir-se de realitzar en la viapública pràctiques abusives o intimida-tòries que comportin violència física omoral. Finalment, en nom dels “ciuta-dallencs i totes aquelles persones queestimen la nostra festa”, UPCM demana“respecte pels nostres protocols”.Moció

Per part seva, el Grup Municipal Socia-lista a l'Ajuntament de Ciutadella ha re-gistrat una moció en què proposa dotar

REPO

RT

abordo era nausea-bundo. Experimentabanel más terrible pavor,pero con una dignidadenvidiable.

Los deportados enlas naves, fraccionadosu pensamiento por elcrujir de las cuadernas yel rugir del oleaje, lle-vaban el sufrimiento es-culpido en el rostro. Se consumían porla añoranza, con los ojos encendidos porlas lágrimas, muchos en la flor de laedad. Atenazados por el miedo de serlanzados por la borda por fornidos bár-baros de aspecto repugnante y de unafetidez insoportable que inspiraban ho-rror; por fortuna no fue así, para lamayoría, pues la mercancía humana erademasiado valiosa.

Los captores no juzgaban deshonro-sos los actos de bandidaje; solo pensa-ban en la abundante riqueza queobtendrían con su venta en el mercadode esclavos de Constantinopla.

Todo se hizo público y notorio gra-cias al Acta de Constantinopla redactadaen cautividad el 7 de octubre de 1558por el notario Pere Quintana.

Ita perscriptum est: así consta en elacta.

Dicho fedatario tuvo antaño unacalle dedicada a su memoria en Ciuta-della, pero hace pocos años, banal-mente, se cambió el nombre por calleCarnisseria emulando, escarneciendo,quizás intencionadamente, lo que real-mente pasó aquel 9 de julio de 1558.

Ahí están, muertos pro aris et focis,para siempre, a la sombra de la pirá-mide, nuestros antepasados, de extraor-dinarios méritos, seres íntegros, sabios,de linajes humildes pero venerables, demucho valor que resistieron hasta lamuerte por defender Ciutadella, haceahora 453 años. ¡A todos ellos dedicoeste recuerdo!

Antoni Lluch Mesquida

El 9 de juliode 1558, la suer-te estaba echa-da. Ciutadella,tras nueve díasde asedio, su-cumbió al azoteturco. La flotaotomana avis-

tada hacía presagiar un final funesto. Sesupo que a su mando iba el almirantePialí Baixà y que estaba compuesta por140 naves, 15.000 hombres (unos 108por nave) y numerosas piezas de artille-ría. La consigna debió ser: “en caso deresistencia saquear y destruir la ciudad ycapturar a todo ser viviente”.

La boca del puerto franqueada porfalta de defensa no pudo resistir a tangran número de enemigos armados.Solo 620 de los nuestros pudieron hacerfrente a la invasión, 40 de ellos almando del capitán Negrete.

El enemigo se adueñó de las mura-llas. A centenares de turcos de aspectorudo y vulgar, de rostros hirsutos, coloroliváceo, pelo negro y encrespado seapresuraron a entrar por el hueco hora-dado en la muralla y entraron violenta-mente causando gran derramamiento desangre. Los disparos y demás objetos a-rrojados desde la muralla ya no causa-ban efecto. La lucha llegaba al mayorencarnizamiento. Aunque muchos delos nuestros no tenían la edad propiapara el combate peleaban como hienas,con los vestidos hechos girones, adheri-dos de humo, sudor y sangre se abríanpaso y resistían con todo tipo de arma-mento… La sangre derramada hacíaresbalar los pies de los invasores, no im-pidiendo, empero, su avance. El fosoestaba lleno de cadáveres. El hacina-miento impedía las salidas. El espectá-culo helaba los sentidos y paralizaba loscuerpos. Mientras esto sucedía en la ciu-dad, otros, desconcertados, ardían endeseos de saber lo que realmente estabapasando.

Muchos, despavoridos, durante lanoche del octavo día del sitio, se espar- 21

OPIN

IÓ

cían por los campos en todas direccio-nes para evitar ser presos cifrando suesperanza en la fuga, pero fueron inter-ceptados, asesinados o capturados. Losgemidos, sollozos y exhalaciones se de-jaban oír por todas partes; algunosdando el último suspiro, yacían entierra. Con los ojos desorbitados otroseran degollados sin piedad, pese supli-car clemencia.

¡Ay de mí!, que desgracia, que seráde los míos y abriendo la boca exhalóun suspiro de muerte, la hendidura leatravesaba el pecho.

Multitud de armas de toda clase, es-carcinas, gumías, en forma de medialuna, herían sin condescendencia. Elfantasma turco se aparecía en cada rin-cón de la noche perpetrando crímenes,abriéndose camino entre la multitud pa-vorosa, frustrada de cualquier esperanzade salvación.

No dejaron piedra sobre piedra y elfuego destruyó todo vestigio de civili-zación de la vieja capital. Lo difícil noera morir, sino sobrevivir o mejor dicho,escapar. Si descontamos los mayores,los enfermos, los niños, las mujeres ylos heridos, muy pocos lo consiguieron.Solamente Menorca contaba por aquelentonces con unos 9500 habitantes y5.000 se perdieron. Tres cuartas partesde la población de Ciutadella fué ani-quilada o desaparecida.

Los turcos se abrevaron en la sangrede los ciudadelanos y en las lágrimas delas mujeres, extirpando los sentimien-tos, prolongando la destrucción y el ex-terminio con extrema vileza.Despojaron a todo ser viviente de sucondición, convirtiéndolo en esclavo.Los apresados avanzaban paso a pasoencadenados hacia las naves sobre lasangre ya cuajada. Andaban como reba-ños prestos al sacrificio. Adultos a unlado, viejos a otro, separados por sexosy edad. Las en cinta formando un grupoaparte. Todos con los pies a rastras y encalidad de prisioneros destinados a servendidos en el primer mercado. Lasnaves cargadas de botín. El olor de

Evocando el recuerdo deuna desgracia

La primera tormenta de ve-rano, y otra vez la playa conta-minada ¿Cuándo se pondráremedio? ¡Vete a saber! Ya lle-vamos muchos veranos y en laadministración se hacen lossordos, ¿Qué pasa aquí? en

cualquier sitio, medio ambiente ya habría mul-tado al ayuntamiento por dejar que los vertidosresiduales vayan directamente a la playa, perotranquilos aquí no pasa nada, se iza una ban-dera roja, y los residuos pasan a ser una ma-nada de medusas, francamente hay que echarleimaginación a la cosa, pero en fin ¡hay que tra-gar sea lo que sea!

¿Y el GOB donde esta el GOB? Segura-mente estará ocupado enredado entre algas, y es que esos de-fensores de la naturaleza, no se porque, pero cuando no lesinteresa, casi siempre miran para otro lado, además yo perso-nalmente pienso que ese grupo lo que no quiere es que se masi-fiquen las playas, y esto les sirve para ahuyentar a los turistas,y así todos contentos. En fin sigamos. ¿Y que hay de nuestrosamigos de la asociación de Sa Platja Gran? ¿Donde esta su ma-nifiesto de protesta contra este atentado ecológico? Me pareceque habrá que soltar los perros a ver si encuentran alguien de laasociación, ¡que le vamos hacer! En fin seguimos; hay otra cosamuy divertida, la bandera roja que se pone para avisar a los ba-ñistas de peligro, ahora resulta que la izan para alertar a los ba-ñistas de que hay medusas ¡esta si que es buena! Confundir lasaguas residuales de las cloacas con las medusas ¡hasta aquí po-díamos llegar! Para que lo sepan cuando hay medusas se iza unaabandera amarilla de precaución, y además este año veo quecomo aviso de que hay medusas, han puesto una bandera en latorre de vigilancia del socorrista, y es blanca con medusas di-bujadas en color lila ¡no lo olviden! la roja es señal de peligro yla verde de que no hay ningún peligro. Y volviendo al tema, meparece que ya son muchos años de que cuando llueve la estaciónde bombeo no da abasto, y es cuando ocurre lo que no tendríaque ocurrir, así que aconsejo al ayuntamiento que tomen cartasen el asunto, y solucionen de una vez por todas ese grave pro-blema que atenta contra la salud y la economía de los hoteles yestablecimientos colindantes, y además va en contra de la repu-tación de Ciutadella y de Menorca, ya que daña la imagen, y losvisitantes se llevan un mal recuerdo de la playa, la ciudad y dela isla. Y lo que no hay derecho es que después de la avería nose limpien las aguas fecales que quedan encharcadas debajo delpuente, que huele a rayos, y además hay que tener en cuenta,que no es mas que un criadero de mosquitos y cucarachas, asíque si queremos turistas hay que reparar y limpiar. Y para ter-minar este proverbio que dice así “No hay peor ciego que el queno quiera ver”

Jose Mª Cleofe

L'Amor, és alguna cosa inexplicable que esdóna a l'interior de cada ésser humà, no impor-tant l'edat, ni el sexe, a uns es dóna en propor-cions majors, i en altres menors però allí ellexisteix, és solament que cadascun hem de des-cobrir-ho en el nostre interior i demostrar-ho a

tots els altres, donant-nos, lliurant-nos per complet,com una harmonia musical entre una guitarra i una veu que s'u-neixen per fer una cançó bella, així dos ànimes s'uneixen performar una sola i compartir el meravellós de l'amor, l'unir sus-tentis els seus cors, la seva ànima, i el culminar amb la unió delsseus cossos, de mostrant-se que són un solament, perquè quanun somriu, l'altre comparteix aquest sentiment, si aquest oaquesta està trista o plora es consolen i, les seves mirades sóntan penetrants que encara que no ho diguin amb paraules s'en-tenen a través d'un mirar profund al cor, i cadascun s'ompled'una pau desbordant .el aprendre a estimar és el mes bell i granque pot tenir l'ésser humà, és lliurar tot el poc o molt que un téen el seu interior, és demostrar que l'altre és important, tot elque un viu, és com si l'altre ho visqués, i que podria fins a donarla seva vida per ajudar-li. Estimar i ser estimat, és el millor regalque Déu va poder haver atorgat a l'home perquè no es distin-geix raça, color, ni posició social, solament els uneixen senti-ments semblants que és estimar solament això estimar, algunesvegades no s'arriba a ser correspost però l'important és tenir unail·lusió del poder tenir algun dia allò que s'estima i no es té aprop.

La persona que estima, sol tenir les virtuts a ran de pell iaquestes, són la bellesa d'una persona; són el que fan a una per-sona especial i diferent; són el color, la forma i el perfil de laseva personalitat. Determinen la forma en què una persona fa lescoses;

la forma en què es mou, parla i vesteix. La persona amb vir-tuts potser no tingui diners però sempre farà l'efecte de riquesaperquè

tot el que li envolta serà de qualitat. Les virtuts brillen cap al'exterior i cap a tot: cap al cos, l'entorn i,en el fons, fins al cordel planeta;

omplen el que està buit, sanen el que està malalt i calmen elque està intranquil , precisament perquè estima.

Andreu Genestar Sabater

Arran de la mort de la nostra mare i àvia Antonia Esteban Pérezvolem agraïr sincerament a tot el personal de la Clínica Menorca,sobretot, el cos d'infermeres i auxiliars d'infermeria pel tracte donati demostrat a n'Antonia durant aquestes darreres setmanes de la sevavida que han transcorregut en l'esmentat centre sanitari. Gràcies detot cor.

Atentament,Ciutadella, 5 de Juliol de 2011.

Familiars de n'Antonia ESTEBAN PEREZ22

OPIN

IÓUN CANT A L’AMOR

CARTA D’AGRAÏMENT

JULIO Y SA PLATJA GRANCONTAMINADA

23

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

CHALET PARA ALQUILAR.4 HABITACIONES DOBLES,

COMEDOR-COCINA, DESPENSAY LAVADERO, PORCHE.

2 TERRAZAS, AIRE ACONDICIONADOY PISCINA CON CESPED.

SE ALQUILA POR SEMANASO MESES. EN CIUTADELLA.

TEL.: 971 38 47 62638 555 887

24

25

HORARIS AVIÓ I BARCO DE L’11 AL 17 DE JULIOL DE 2011

Menorca - Barcelona SalidasVueling (Diario) 08,05 h.Air Europa (Diario) 09,40 h.Vueling (Diario) 11,25 h.Spanair (Diario) 11,30 h.Vueling (Diario) 13,10 h.Air Europa (Diario) 15,50 h.Vueling (Diario) 16,50 h.Spanair (L-M-X-J-V-D)17,20 h.Air Europa (L-V-S) 18,15 h.Vueling (L-M-X-J-V-D) 18,20 h.Air Europa (M-X-J-D) 18,20 h.Vueling (Viernes) 21,05 h.Vueling (L-M-X-J-D) 21,55 h.Vueling (Sábado) 22,20 h.Spanair (M-X-J-S) 22,25 h.Vueling (Diario) 23,55 h.Barcelona - Menorca SalidasVueling (Diario) 06,45 h.Air Europa (Diario) 08,05 h.Spanair (Diario) 10,05 h.Vueling (Diario) 10,05 h.Vueling (Diario) 11,50 h.Air Europa (Diario) 14,20 h.Vueling (Diario) 15,25 h.Spanair (L-M-X-J-V-D) 16,00 h.Air Europa (M-X-J-V-S-D)16,40 h.Vueling (Diario) 17,00 h.Vueling (Viernes) 19,45 h.Vueling (L-M-X-J-D) 20,35 h.Spanair (M-X-J-S) 20,55 h.Vueling (Diario) 22,35 h.Menorca - Madrid SalidasIberia (M-X-J-V-S ) 07,30 h.Iberia (Lunes) 07,35 h.Vueling (L-J-S) 09,05 h.Spanair (Viernes) 09,25 h.Spanair (Diario) 12,20 h.Air Europa (Diario) 12,20 h.Vueling (V-D) 13,25 h.Iberia (Domingo ) 13,50 h.Air Europa (Domingo) 14,25 h.Iberia (V-S) 15,25 h.Iberia (L-M-X-J) 15,30 h.Air Europa (Viernes) 16,00 h.Air Europa (Sábado) 16,50 h.Vueling (L-M-X-J-V-D) 19,00 h.Air Europa (L-X-V-D) 19,20 h.Spanair (Domingo) 19,20 h.Air Europa (Martes) 20,20 h.Air Europa (Sábado) 21,15 h.Spanair (Jueves) 21,25 h.Air Europa (Jueves) 21,25 h.Spanair (Sábado) 22,10 h.Spanair (Viernes) 23,40 h.Madrid - Menorca SalidasSpanair (Viernes) 07,30 h.Air Europa (Domingo) 10,20 h.Spanair (Domingo) 10,20 h.Spanair (L-M-X-J-V-S) 10,25 h.Air Europa (L-M-X-J-V-S) 10,25 h.Iberia (L-M-X-J-V) 10,40 h.Iberia (L-J-V-S-D) 11,10 h.Iberia (Domingo) 11,25 h.Air Europa (Domingo) 12,15 h.Iberia (Sabado) 13,25 h.Air Europa (Viernes) 13,35 h.

Air Europa (Martes) 14,30 h.Air Europa (Sábado) 14,35 h.Air Europa (Jueves) 14,45 h.Spanair (Jueves) 14,45 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 17,00 h.Air Europa (L-X-V) 17,10 h.Air Europa (Domingo) 17,15 h.Spanair (Domingo) 17,15 h.Air Europa (Sábado) 19,05 h.Spanair (Sábado) 20,00 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 20,30 h.Spanair (Viernes) 21,30 h.Menorca - Valencia SalidasIberia (Sabado) 11,40 h.Iberia (L-M-X) 12,40 h.Iberia (J-V) 13,55 h.Iberia (Domingo) 16,15 h.Valencia - Menorca Salidas Iberia (Sabado) 10,15 h.Iberia (J-V) 11,55 h.Iberia (Domingo) 12,05 h.Iberia (L-M-X) 14,05 h.Menorca- Ibiza SalidasIberia (J-V) 12,40 h.Iberia (Domingo) 13,30 h.Iberia (Sabado) 16,00h.Ibiza- Menorca SalidasIberia (J-V) 14,05 h.Iberia (Sabado) 14,35 h.Iberia (Domingo) 14,55 h.Menorca - Palma SalidasIberia (M-X-J-V-S-D)07,05 h.Iberia (Lunes) 07,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 09,15 h.Iberia (Diario) 10,45 h.Iberia (Diario) 11,25 h.Iberia (Diario) 13,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 16,00 h.Iberia (L-M-X-J-V) 16,55 h.Air Berlin (J-D) 18,15 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 18,15 h.Iberia (Diario) 20,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 21,20 h.Palma - Menorca SalidasIberia (L-M-X-J-V-S) 08,10 h.Iberia (Diario) 09,40 h.Iberia (Diario) 10,20 h.Iberia (Diario) 12,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 14,45 h.Iberia (L-M-X-J-V) 15,35 h.Air Berlin (J-D) 15,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 17,05 h.Iberia (Diario) 19,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 20,15 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 21,50 h.Iberia (Domingo) 22,40 h.Menorca - Bilbao SalidasAir Europa (Viernes) 11,10 h.Vueling (L-M-J-S) 13,10 h.Air Europa (Domingo) 14,15 h.Air Europa (Sábado) 14,40 h.Air Europa (Lunes) 14,55 h.Air Europa (Jueves) 17,00 h.Vueling (M-X-J-V-D) 17,40 h.Air Europa (Miércoles) 18,50 h.Vueling (Sábado) 21,50 h.

Bilbao - Menorca SalidasVueling (L-M-J-S) 07,15 h.Air Europa (Viernes) 09,00 h.Air Europa (Domingo) 12,10 h.Air Europa (Lunes) 12,50 h.Air Europa (Miércoles) 13,20 h.Vueling (M-X-J-V-S-D) 15,50 h.Air Europa (Sábado) 16,55 h.Air Europa (Jueves) 19,20 h.Menorca- Oviedo SalidasAir Europa (Sábado) 19,05 h.Oviedo - Menorca SalidasAir Europa (Sábado) 12,20 h.Menorca- Zaragoza SalidasAir Europa (Martes) 16,50 h.Zaragoza - Menorca SalidasAir Europa (Martes) 18,40 h.Menorca - Londres SalidasAeropuerto LutonEasy Jet (Viernes) 09,45 h.Easy Jet (L-M-X-J-D) 10,25 h.Monarch (L-X-V) 11,50 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 12,00 h.Monarch (Miércoles) 13,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 16,25 h.Easy Jet (S-D) 16,40 h.Monarch (Sábado) 21,45 h.Easy Jet (Sábado) 21,45 h.Londres - Menorca SalidasAeropuerto LutonEasy Jet (Viernes) 05,50 h.Easy Jet (L-M-X-J-D) 06,30 h.Monarch (L-X-V) 07,15 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 07,50 h.Monarch (Miércoles) 08,25 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 12,30 h.Easy Jet (S-D) 12,45 h.Monarch (Sábado) 17,45 h.Easy Jet (Sábado) 17,50 h.Menorca - Manchester SalidasEasy Jet (Sábado) 10,10 h.Monarch (Viernes) 11,20 h.Monarch (Domingo) 12,05 h.Monarch (L-M) 12,20 h.Monarch (Viernes) 13,50 h.Monarch (Jueves) 19,35 h.Easy Jet (L-J) 20,20 h.Manchester - Menorca SalidasMonarch (Sábado) 06,00 h.Monarch (Viernes) 06,50 h.Monarch (Domingo) 07,30 h.Monarch (L-M) 07,45 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (Jueves) 15,00 h.Easy Jet (M-J) 16,10 h.Menorca - Liverpool SalidasTuifly (V-S) 17,15 h.Liverpool - Menorca SalidasTuifly (V-S) 13,15 h.Menorca - Bristol SalidasTuifly (V-S) 17,15 h.Bristol - Menorca SalidasTuifly (V-S) 13,15 h.Menorca - Berlín SalidasAir Berlín (Domingo) 07,55 h.Berlín - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 06,35 h.

Menorca - Munich SalidasAir Berlín (Domingo) 08,50 h.Munich - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 06,00 h.Menorca - Düsseldorf SalidasAir Berlín (Domingo) 12,05 h.Tuifly (Domingo) 15,40 h.Tuifly (Jueves) 20,40 h.Düsseldorf - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 09,05 h.Tuifly (Jueves) 17,15 h.Tuifly (Domingo) 18,45 h.Menorca - Colonia SalidasAir Berlín (Domingo) 10,05 h.Colonia - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 05,00 h.Menorca - Frankfurt SalidasTuifly (Domingo) 15,05 h.Tuifly (Jueves) 22,50 h.Frankfurt - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 18,25 h.Tuifly (Jueves) 19,50 h.Menorca - Hannover SalidasTuifly (Jueves) 14,30 h.Tuifly (Domingo) 21,55 h.

Hannover - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 12,25 h.Tuifly (Jueves) 17,45 h.Menorca - Stuttgart SalidasTuifly (Jueves) 20,55 h.Tuifly (Domingo) 21,25 h.Stuttgart - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,05 h.Tuifly (Jueves) 11,45 h.Menorca - Hamburgo SalidasTuifly (Domingo) 09,15 h.Hamburgo - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,00 h.Menorca - París SalidasEasy Jet (Domingo) 13,50 h.París - Menorca SalidasEasy Jet (Domingo) 11,05 h.Menorca - Basilea SalidasTuifly (Domingo) 13,45 h.Basilea - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 11,15 h.

Avió

BarcoCiutadella - Barcelona SalidasBalearia (Diario) 10,30 h.Balearia (L-X-V-S) 13,00 h.Balearia (Domingo) 16,00 h.Barcelona - Ciutadella SalidasBalearia (Diario) 17,00 h.Balearia (M-J-V-D) 23,59 h.Balearia (Sábado) 23,59 h.Mao- Barcelona SalidasTrasmeditarranea (L-M-J-V-S-D) 11,00 h.Barcelona - Mao SalidasTrasmediterranea (L-X-J-V-S-D) 22,30 h.Mao- Palma SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Palma - Mao SalidasTrasmediterranea (Domingo) 08,00 h.Mao- Valencia SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Valencia- Mao SalidasTrasmediterranea (Sábado) 23,00 h.Ciutadella- Alcudia SalidasBalearia (Domingo) 07,00 h.Iscomar (Sábado) 11,30 h.Balearia (Domingo) 12,00 h.Balearia (L-X-V-S) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-D) 19,00 h.Iscomar ( V-S) 20,00 h.Balearia (Diario) 21,00 h.Alcudia- Ciutadella SalidasBalearia (L-X-V-S) 07,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V-S) 08,00 h.Balearia (M-J-D) 09,00 h.Balearia (L-X-V-S) 12,00 h.Balearia (Domingo) 13,00 h.Balearia (Domingo) 16,00 h.Iscomar (L-M-X-J-S-D) 16,00 h.Iscomar (Viernes) 17,00 h.

26

Aquest mes de juliol es compleixen cin-quanta anys de la cessió, per part delMinisteri de Defensa, del Castell deSant Nicolau a l’Ajuntament de Ciuta-della. Paradoxalment, mig segle desprésd’aquesta efemèride, aquesta fortifica-ció, construïda a finals del segle XVIIamb la intenció de defensar el port deCiutadella dels atacs per mar, ha tornatal seu antic propietari. Fa dos anys, ladelimitació de la zona de domini públicmarítim-terrestre impulsada pel Minis-

50 anys de la cessió del Castell de SantNicolau a l’Ajuntament de CiutadellaPER CARLES MARQUÈS FOTOS BEP AL·LÈS

teri de Medi Ambient va convertir el pe-rímetre del castell en espai de Costes.Les al·legacions presentades per l’A-juntament de Ciutadella no van ser ac-ceptades, per la qual cosa la propietatd’aquesta torre de defensa roman avuien mans de l’Estat.Tot i aquesta situació, els tècnics delconsistori en guarden la clau del castell,on, d’altra banda, des de fa dos anys jano es van visites turístiques durant l’es-tiu.

Mig segle després de passar a mans del consistori, la torre

de defensa torna a ser propietat de l’Estat, després que Ma-

drid rebutgés les al·legacions presentades pel municipi con-

tra la proposta de delimitació de la zona de domini públic

marítim-terrestre.

va ser construïda. Téuna escala de cargola prop de la portad'entrada que facilital'accés al pis superior isegueix fins al cimd'una petita torre, quetenia funcions de talaia,possiblement per man-tenir la comunicació vi-sual amb les talaies deArtruix i Bajolí. Fins fa dos anys, elCastell de Sant Nicolautenia les portes obertesperquè el públic el pogués visitar durantla temporada turística. Fons del depar-tament de Turisme de l’Ajuntament hanexplicat que l’any passat la Fundaciópel Desenvolupament Sostenibles de lesIlles Balears ja no se’n va fer càrrec deles visites, que formaven part del pro-jecte de la Targeta Verda.Durant el mandat de Jaume Matas, elGovern va invertir 200.000 euros en l’a-dequació d’aquest recinte per a la pro-jecció d’audiovisuals i la producciód’un documental sobre la història deMenorca de 12 minuts de durada en cincidiomes.

27

LOCAL

Situat en una zona alterosa a l’entradadel port de Ciutadella, el castell té formade piràmide truncada, de planta octogo-nal, construïda amb carreus de marès.A l’interior, una columna central, tambéoctogonal, dóna suport a la plataformaartillera, sobre la qual hi ha una torretaper facilitar els treballs de vigilància.L’exterior, que és atalussat, està envoltatper un fossat de vuit metres d’amplària

per dos de fondària,amb un pont davantla porta.Juntament amb EsCastellar de Sa Ca-leta, el Castell deSant Nicolau ésuna de les dues tor-res de defensa cos-tanera que hi ha

actualment al port de Ciutadella. Aquestsegon és d'època anterior a la resta detorres de defensa construïdes al segleXVIII. Es va construïr poc després de lamodernització de les muralles de Ciuta-della. L'any 1756 van desembarcar els france-sos i van travessar tota l'illa per assetjarel Castell de Sant Felip, per la qual cosala ciutat no podia descuidar la defensaes seu port. En època dels anglesos vaser reforçat amb la construcció del Cas-tellar de Sa Caleta, un ancoratge properal port. El Castell de Sant Nicolau és una torreon el seu únic accés a l'interior és per

una porta rectangularamb decoracions d'estilbarroc i figures enbaix relleus que re-presentaven l'escutde la corona d'A-

ragó i altres es-cuts a banda ibanda, més petits,atribuïts a la Uni-versitat Generalde Menorca i algovernador de l'i-lla quan la torre

28

El cervell és l’assentament de la ment.Si el seu funcionament no és correcte, per-dem les nostres capacitats mentals, la nos-tra personalitat i l’alegria de viure.

Amb aquest pla que proposa el DoctorDharma Singh Khalsa al seu llibre “Reju-venece tu cerebro” podràs:

• Pensar millor i augmentar la memò-ria i la capacitat de concentració

• Sentir-te més vital i optimista• Aprendre a respirar i a relaxar-te per

poder superar les situacions estressants• Prevenir o pal.liar la malaltia d’Alz-

heimer, la depresió i altres efectes de l’en-velliment mental asociats a l’edat.

“El que és bo per al cor,és bo per al cervell”.

Normalment pensam que no podem ferres pel nostre cervell i sí que podem millo-rar la circulació, depurar el fetge, aug-mentar la diüresis dels ronyons, etc. Peròel que demostra aquest doctor és que sem-pre es pot fer una millora. En aquest arti-cle xerraré de les millores en la dieta i elscomplements medicinals. En el següent ar-ticle donaré altres pautes d’exercici físic,meditació i ioga.

L’excés de greix en la dieta té dos efec-tes horribles en el cervell: 1.- Obstrueix lacirculació de la sang cerebral; 2.- Generamil.lions de radicals lliures; dos motius im-portants per fer una dieta lliure de greixosamb més grans integrals, més verdures nofrites, més fruites. Eliminant quilos es ge-nera una espiral regeneradora del cervell.

El greix s’oxida amb molta rapidesa iquasi a l’instant. Si deixes oli en un reci-pient obert, en pocs segons s’impregnad’oxigen. S’”enrancia” l’oli ràpidament.L’oli ranci conté alguns dels radicals lliuresmés destructius que existeixen. Aquests,quan es troben amb les neurones, totd’unacomencen a “matar-les”. El cervell és un60% de greix i a mesura que envellim se’nsvan “podrint” certes parts del cervell. Lapitjor de tota és la grassa saturada i hi-drogenada (formatge, llet, embotits, pas-

tisseria industrial feta ambgrassa de porc com robiols,coques, croissants, donuts,...).La grassa millor és la monoin-saturada (oli de macadàmia,oli oliva, lli). Això implicatambé eliminar les margarineso manteques que, sa veritat,són particularment destructi-ves: “àcids grassos trans”.

Volem estimular al màximla capacitat mental i la dieta

no és suficient en nutrients ja que la majo-ria no són ecològics o són molt tractats. ElDoctor recomana complementar la dietaamb suplements tònics medicinals i esen-cials que allarguin la vida del cervell i pre-vengui l’Alzheimer:

• Gingko Biloba: Afavoreix la irrigaciósanguínea del cervell, millora la memòria ila concentració, entre altres efectes. Pren-dre entre 200 -320 mg.

• Lecitina de soja: repara, manté lesneurones, regula el colesterol, produeix lesvaines que rodegen els nervis. Predre entre1500 mg-4500 mg

• Zumos verdes o Clorofila: Verde decebada, espirulina, clorella, Clorofila, mi-lloren l’activitat cerebral.

• Fosfatidilserina: tònic molt beneficiósque manté la permeabilitat de les mem-branes cel.lulars.

• Coenzim Q-10: augmenta la longe-vitat del cervell, productora d’energia.

• Magnesi: el cervell de les personesamb Alzheimer tenen quantitats escassesde magnesi i excés tòxic de calci. Had’haver un equilibri entre el calci i mag-nesi. Prendre entre 200-300 mg al dia.

• Vitamines del grup B i Vitamina C(3000 mg diaris)

Telèfon: 971 48 13 52 - Mòbil: 6O9 61O 1O8www.saipa.mx.vg

SAIPA, SCPSuport i Qualitat

Plaça Menorca, 16. · 07760 · Ciutadella de Menorca

T. 971 385 291 · info@fangiaram.com · www.fangiaram.com

Atenció a fillets, adults i persones majors

Sion TorresNaturòpata i professora de ioga

Racó de SalutPla per regenerar el cervell (I)

29

golpes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis.– Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65

FEINA – Señora europea se ofrece para limpieza por horas o cuidarpersonas mayores. Elena. 971 48 49 63 - 679 287 699.– Menorquin se ofrece para mantenimiento de jardines y pisci-nas, así como equipos de frio y climatización y pintura en gene-ral. Persona seria. Tel.: 615 297 870. –Se venden 2 retrovisores y espejo Fiat Punto por 4 euros. Posi-bilidad trueque en varias cosas. Tònia. 633 793 370. – Profesor de formación vial, director de auto-escuela, formadorde cursos de sensibilización y reeducación vial. Diplomado enmagisterio. Me ofrezco para toda España. Experiencia. José Ma-nuel. tel.: 610 54 19 21– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar,jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74- Miguel.– Se ofrece profesional para trabajos de construción o pintura,mantenimiento etc. Interesados llamar al telefono 671 319 551.– Menorquina seria y responsable con nociones de idiomas, yexperiencia se ofrece para trabajar: auxiliar administrativo,ayudante recepcion, reposicion supermercados, dependientas,fregaplatos,cuidados de personas mayores x horas., lmpieza o para cual-quier otro tipo de trabajo. Disponibilidad y capacidad de apren-dizaje. Ana Telf: 606751305– Chica menorquina responsable, se ofrece para cuidar perso-nas mayores o/y con discapacidad, limpieza.... Con Experien-cia.Actualmente estudio ATENCION SOCIOSANITARIO.Disponbili-dad e incorporacion inmediata.Ana Telf:606751305 – Me ofrezco para cuidar enfermos en el hospital por las noches.Persona seria y responsable. Tel.: 658 27 91 34– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar,jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74- Miguel.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange.60 euros. Tel.: 615 34 53 07

MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.0000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES– Vendo Fiat Bravo 1.400 cc, 3 puertas, blanco, ITV pasadahasta septiembre de 2011, año 97. Precio: 1.200 euros, tras-paso incluido. 657 415 039.– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.:661 428 548 ó 971 38 11 04– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Com-pleta-ment nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocinay amplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotradosgrandes, habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón des-cubierto. parking doble y trastero. Telf. 971385921.– Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, para-

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (137)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Ensaladamenorquina

Ingredients: 1 lletuga llarga, 2 tomàtigues grosses, 1 cobrómbol,1 ceba, 2 cullerades de tàperes envinagrades, olives, 2 ous durs, olid’oliva, vinagre i sal.

Elaboració: Netejam la lletuga, la tallam en juliana i la posamal recipient on servirem l’amanida, tant si és un bol com una sa-fata. Tallam les tomàtigues en mitges rodanxes i les repartim da-munt la lletuga. Tallam la ceba en juliana fina i la repartim aldamunt de la tomàtiga i després, al damunt de l’amanida, hi re-partim les tàperes i les olives. Prèviament haurem pelat i tallat enrodanxes dos ous durs que ens serviran per guarnir l’ensalada. Fi-nalment, ho amanim tot amb oli d’oliva, vinagre i sal al gust.Notes: N’hi ha que, a més a més, hi afegeixen bonítol o tonyinaen conserva o bé tenen preparat un bol amb salsa maonesa que re-parteixen damunt l’amanida un cop servida al plat.

L’Ajuntament de Ciutadella constituïa un comissió pro-millorade les carreteres que portaven a les platges. La comisió estava for-mada per l’alcalde Simón d’Olivar Canet; Miquel Mesquida Mas-caró, en representació dels propietaris del Camí de Baix; AgustíSintes Tudurí, en representació de Sa Caleta den Gorrias; JosepQuintana Català, representant als del Camí de Santandria; SantiagoMelià Tudurí pels del Camí de sa Cala Blanca; Llorenç Jover Moll,Alejandro Vinent Cortès i Bartomeu Pons Carles en representaciódels propietaris de motocicletes; Joaquin Mayans Comella i JosepSureda Serra en representació dels propietaris d’automòvils i Bar-tomeu Gorrias Soliveres en representació de la Germandad Sindi-cal de Llauradors.

Es va acordar millorar els camins que donaven accés a les plat-ges de Cala Blanca, Santandria, Sa Caleta, Platja Gran, Camí deBaix, Sa Farola i Cala en Blanes.

· 12 Agost 1779 – Su Exa, avisa als Jurats de Ciutadella deque aquest any se pot experimentar una grandísima fam, pel pocblat que hi ha, i per evitar semblant misèria havia pensat un mitjàque era donar als corsaris de prendrer tots els vaixells neutralscarregats de blat, i que els Jurats pagasen aquell al preu d’allí aon el portaven, a més de les despeses que podrien sentir els ditscorsaris.

· 14 Agost 1779 – Su Exa. donà ordre al comandant de Ciu-tadella de fer enviar 125 quarteres d’ordi, per terra, al castell deSant Felip. Els Jurats li van dir que l’ordi que havien d’entregars’havia de compensar amb el de la presa espanyola ancorada en elport.

· 29 Setembre 1779 – Ahir comparagué a l’Universitat deCiutadella en Jaume Camps amb una potent del capità del port deMahó, que l’havia remesa per exercir l’ofici de capità del port,junt amb unes instruccions de que els vaixells que arribin subjec-tes a quarentena deuen passar a fer-la directement a Mahó, i nopermetrer que se desembarquen cartes, pasatgers o efectes per capcausa o motiu.

· 6 Novembre 1779 – El jueu Cohen va fe portar a Menorca4.000 quarteres de blat. La Universitat de Maó n’hi comprà 2.000i la de Ciutadella 700 amb el pacte de donar-li el diner contant totl’import de les referides quarteres de blat.

· 12 Decembre 1779 – Miquel Caimaris, Batlle Consol de Ciu-tadella exposa als Jurats que el Comandant Mr. Butler demanavasuvint bísties pel Reial Servei, i que baix aquest pretex les feiaservir pels seus serveis particulars, de manera que havia fet anarBenet Lluch amb un matxo a Maó per portar una cega a su Exa.,o portar un llomàntol a Maó, o enviar un gall d’indi al jutge del’Almirallat. I aquests dies se li concedi una bístia pel Reial Ser-vei, però havent sabut que era per portar una dona a Maó ordenàal seu dueñillo que no ho fes. I el Comandant l’envià a demanarper dir-li tot el que ell no havia gosat dir a un criat seu, i que si noli donava les bísties que ell demanava se pendria la justícia per lesseves mans.

El Iris 8 de juliol de1961

31

Que hi hagi menys vols a l’Aeroport deMenorca que a principis de juliol de l’any pas-sat mentres que a Eivissa es duplica la seva ac-tivitat.Que Balears sols hagi rebut un traspàs compe-tencial des de que Zapatero és president del’Estat.

Les vacances de la ministra Pajín al Llatzaret on els me-norquins, encara, no hi podem anar i sols està reservatals funcionaris de Sanitat.Que la campanya de Rebaixes sigui encara molt fluixa.Que ja hi hagi borbs a les platges i que algunes com SaPlatja Gran ja han hagut de posar la bandera vermella.Que a la passada legislatura es va gastar o es va fer malús de molts de diners i ara les arques estan ben buides.Que mentres Maó s’està dinamitzant culturalment i tu-rísticament, Ciutadella sembla entrar en un lletarg permanca de diners.

Que la Plataforma el Transport AeriOfega Menorca hagi reclamat que la tarifageneral pels vols entre illes sigui a preu detren i que Convergència i Unió (CiU) pro-posi que els vols amb la Península des de Ba-lears siguin servei públic.

Que el Govern Balear hagi posat en marxa un sistema pera la lliure elecció d’infermers i infermeres per part delsusuaris de l’IB-Salut.Que UPCM demani més control de les barres de bar ques’instal·len per Sant Joan, especialment pel que fa a lesrenous i venda de bòtils de gin amb llimonada.La nova línia d’autocar entre Ciutadella i Son Saura ambaturada a Son Catlar per part d’Autocars Torres.Que l’Ajuntament optimitzarà la Brigada d’Obres re-duïnt els grups de feina, que aniran en parelles per tald’atendre més funcions.Que De Sintas cobrarà menys que Carbonero.

Dites i refranys...- A Maó, qui no és lladre és traïdor.

PARENÒSTIC DEL MESDE JULIOL DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,19 i es va pondre a les 21,17 h.Dia 31 el sol sortirà a les 06,41 i es pondrà a les 20,59 h.

LES LLUNES DE JULIOL

Dia 1 lluna nova en Cranc.Dia 8 lluna creixent en Balances.Dia 15 lluna plena en Capricorn.Dia 23 lluna minvant en Taure.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Si teniu ceps, heu de tapar-los perquè el sol no els cremi, i elsheu de ben ensofrar i sulfatar. A causa de la calor, les hortalissesi els fruiters necessiten molta d’aigua, però heu de tenir la pre-caució de regar a sol post, mai al migdia o a les hores de calor. Noheu de malmetre l’aigua, que és un bé escàs.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 8, Aquil·lià, Priscil·la.Dissabte dia 9, Verònica, Audaç.Diumenge dia 10, Cristòfol, Rufina.Dilluns dia 11, Benet, Marcià.Dimarts dia 12, Joan Gualbert, Paulí.Dimecres dia 13, Enric, Sara.Dijous dia 14, Adela, Camil.

TurismeLa temporada turística que ens van prometre

abans de les eleccions per part de l’anterior governbalear i insular ha quedat en fum de formatjada, enuna promesa pre electoral feta en clau mallorquinao pitiusa, i desgraciadament mentres les altres illesestan plenes, Menorca viu una temporada pitjor quela de l’any passat, cosa que no és més que un clarindicatiu que les polítiqus dutes a terme els darrers12 anys han estat errònies i negatives per a l’eco-nomia insular i per les butxaques dels menorquins.

Cal idò canviar d’estratègia, crear una marcaatractiva i sobre tot que venir a Menorca sigui barati a l’abast de tothom.

Piso en zona paseo marítimoCon 2 dormitorios, baño, cocina,salón-comedor y terraza cubierta.Precio: 130.000 €

ApartamentoCon 2 dormitorios, baño, cocina ame-ricana, salón-comedor, terraza cu-bierta y jardín y piscina comunitarios.Precio: 165.000 €

Garaje próximo al centroDe aproximadamente 132 m2

Dispone de aseo, 2 cuartos cerrados ypequeño patio.Precio: 165.000 €

Apartamento próximo a la playa.Con 1 dormitorio doble, baño, cocina ame-ricana y salón-comedor.Precios: 75.000 €

Casa a reformar en el casco antiguode Ciutadella. De aproximadamente140 m2 construidos.Precio: 190.000 €

Casa en el casco antiguo de Ciuta-della. Situada a escasos metros delConvento de Santa Clara.Precio: 240.000 €

Chalet en Cap d’Artrutx. Con 3 dor-mitorios dobles, 2 baños, cocina,salón-comedor, 2 terrazas cubiertas,lavadero, garaje, barbacoa y piscina.Precio: 360.000 €

Chalet en zona residencial deCala’n Blanes. Con 4 dormitorios, 2baños, cocina, salón-comedor,2 terrazas, lavadero, garaje, barba-coa y piscina.Precio: 550.000 €

Chalet en Santandria de 1.890 Conunos 180m2 construidos y unos1.800m2 de parcela. Finca con el en-canto de una construcción antiguae infinidad de posibilidades.Precio: 370.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Piso en planta baja. Con 1 dormitoriodoble con armario empotrado, baño y salón-comedor con cocina.Piscina comunitaria.Precios: 99.000 €