Ciutadella de Menorca, 30 de setembre de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.492

PPPPIIII LLLLAAAARRRR CCCCAAAARRRRBBBBOOOONNNNEEEERRRROOOO::::““““SSSSOOOOMMMM FFFF IIII LLLLLLLLAAAA DDDDEEEELLLL SSSSOOOOCCCCIIIIAAAALLLL IIIISSSSMMMMEEEE””””

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 30 MARCH Plaça Jaume II, 5Dissabte dia 1 CAVALLER Plaça de la CatedralDiumenge dia 2 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDilluns dia 3 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimarts dia 4 OLEO Federico Pareja, 54Dimecres dia 5 MOLL Eivissa, 50Dijous dia 6 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDivendres dia 7 CASTANY Tres Alqueries, 3

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

Núm. 3.492. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 24 DE SETEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

07:15*08:00*09:05 09:3509:50*10:3011:05*11:3012:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:0016:30*17:3018:3019:00*19:3020:3021:3022:0022:3023:30*

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

11:40*

12:30

13:15*

13:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00*

20:00

21:00*

22:301

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0009:0009:3010:0010:15*10:3011:00*11:3012:0012:3013:0013:15*13:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:0017:30*18:0018:30*19:0019:30*20:3021:00*21:3022:3024:30*

2

3

Clemente Alonso guanyala Extreme Man 113

Aparcamentsa les platges

La moció que ha presentant UPCM pel proper plenarid’octubre on es demana que res recuperi l’acord aprovat ensetembre de 2007 per tal d’instar a les Administracions com-petents, en aquest cas el Consell de Menorca, per tal d’am-pliar la capacitat dels aparcament de les platges verges deCala en Turqueta, Son Saura i Macarella, i recuperin la ca-pacitat que tenien abans de 2007, que era de 300 places ca-dascún, quan ara per ara al de Son Saura hi ha capacitatper a 200 vehicles, 160 al de Macarella i 120 a Cala en Tur-queta.

El cas de Cala en Turqueta és el m´s significatiu, ja queels mesos de juliol i agost ja està ple el seu aparcament a les10 del matí, cosa que fa desistir a molts de ciutadellencs, re-sidents i turistes d’anar fins aquesta platja, com també solenquedar saturats els de Son Saura i Macarella en ple mes d’a-gost a partir del migdia.

Des de l’Ajuntament no sols s’ha de trobar una solucióamb el Consell per a poder recuperar les 300 places que te-nien aquests aparcaments, sinó també la posibilitat d’ins-tal·lar xiringuitos de llenya a les zones properes de lesplatges, que podrien ser una manera d’aconseguir ingresosextra via concessió, i de pas que els titulars de la concessió esfessin càrrec de la neteja de manteniment de la platja, leszones colindants i també dels wc’s mòbils. Així es donariatambé un servei de caa vegada més necessari als visitants,que també´han de gaudir de comoditats per a poder ser unadestinació atractiva i diferenciada.

S E T M A N A R I

“Txacal” casi completauna triple volta a

Menorca.

El CV Ciutadella rescin-deix l’acord ambSonja Newcombe

4

AMenorca tenim una de lesmillors xarxes d’escoletesper a infants de zero a tres

anys de tot Espanya. De fet, el curs2010-2011 s’ha pogut detectar que un6% de la població escolaritzada enaquesta etapa –1.556 alumnes- té alguntipus de problema d’aprenentatge.

Per detectar aquest tipus de proble-mes, es compta amb un equip de pro-fessionals format per 7 psicòlogues,psicopedagogues o pedagogues, 2 logo-pedes, 7 mestres especialistes en peda-gogia terapèutica, de suport educatiu oATE i mitja plaça de fisioterapeuta, apart, està clar, de la resta del professorat.

En el conjunt de Menorca, l’escola-rització de zero a tres anys ha pujat elcurs 2010-2011 fins a un 79,1%, quanel curs anterior era d’un 74,7%. Açò voldir que malgrat la crisi, les famílies cre-uen que és important dur els seus fills aescola.

El 2011 el Consell Insular aporta180.000 euros amb els vuit ajuntaments–el 73% és de la Institució insular- i450.000 euros més –aquests només delConsell- per a la creació d’escoletes. ElGovern destina 81.000 euros per a es-pais familiars i 294.000 euros per al sos-teniment de les escoletes.

Per la seva part, la consellera insularde Cultura, Patrimoni i Educació, Ma-

ruja Baíllo, ja ha demanat de forma ofi-cial al Govern balear que intenti augmen-tar en 70.000 euros la seva aportació. Aixího ha explicat en roda de premsa.

El responsable de l'Equip d’AtencióPrimerenca, Vicenç Arnáiz, ha explicatque a Menorca es va posar en marxal’any passat un programa dedicat a lesfamílies que no poden escolaritzar els

GGRRÀÀCCIIEESS AA LLAA XXAARRXXAA DD’’EESSCCOOLLEETTEESSSS’’HHAA PPOOGGUUTT DDEETTEECCTTAARR UUNN 66%%DD’’IINNFFAANNTTSS DDEE ZZEERROO AA TTRREESS AANNYYSSAAMMBB PPRROOBBLLEEMMEESS DD’’AAPPRREENNEENNTTAATTGGEETEXT I FOTO: SETMANARI EL IRIS

REPO

RT

seus infants i que està pensat perquè undia a la setmana puguin anar a l’esco-leta per rebre-hi diferents aprenentatgesi perquè els pares també en puguin rebreinformació.

El delegat territorial d’Educació aMenorca, Julián Hernández, ha recordatque són 25 les escoletes que hi ha a Me-norca.

5

LOCAL

El proper dia 1 d’octubre l’as-sociació Amigos sin Fronte-ras ha organitzat a la Plaça

des Pins de Ciutadella una exposició-mercat d’art i un concert solidari ambactuacions de diferents artistes i grupsde dansa, amb la finalitat de recaptarfons per poder dotar d’una ambulànciaun hospital del Senegal, d’on els orga-nitzadors són originaris.

Com l’Ajuntament de Ciutadella esmostra prou sensibilitzat en totes les ini-ciatives que siguin per a una bona causacom aquest projecte d’Amigos sin Fron-teras, l'actual equip de Govern, des delprimer moment, ha considerat que eramereixedor del màxim recolzament ins-titucional.

Per aquest motiu. S'ha facilitat aAmigos sin Fronteras la infraestructuranecessària per dur a terme l'activitat, totautoritzant l’ús de l’espai, l’escenari,etc., a més de tot el suport com a insti-tució.

La regidora de Cultura, Sili Pons Sa-bater, ha manifestat que “esperam queels ciutadans s’impliquin en el projectei des de l’Ajuntament manifestam que,per la nostra part, poden comptar ambtots els mitjans tècnics i humans que es-tiguin al nostre abast per tal que aquesti altres projectes solidaris siguin una re-alitat. Si amb el nostre granet d’arenahem aconseguit millorar la qualitat devida de persones que viuen enfora denoltros, ja ens donam més que per satis-fets”.

Per la seva banda, l'àrea de Fires i

Mercats, també es manifesta la satisfac-ció. “És un honor —ha dit la titular de laregidoria, Esperança Juaneda— que unaassociació com Amigos sin Fronterashagi tingut la iniciativa d’organitzaraquest acte, i els hi volem fer arribar totes recolzament que es mereixen totesses activitats amb finalitats solidàries”.“Trobam que és molt important que

EEXXPPOOSSIICCIIÓÓ DD’’AARRTT II CCOONNCCEERRTTAAMMIIGGOOSS SSIINN FFRROONNTTEERRAASSTEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

aquestes inciatives es repeteixin, ja quecontribueixen a sensibilitzar a nes ciu-tadans i a donar a conèixer es fet que nototes ses persones tenen sa sort de tenirses seves necessitats bàsiques cobertes,sinó que en el món hi ha gent que hopassa malament i amb una petita apor-tació de cadascun de noltros podem fermolt per ells.

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

HHHHOOOORRRRAAAARRRRIIII DILLUNS ADIJOUS

DE 9 A 14’00 HI DE 16 A 18’30 H

DIVENDRES

DE 9 A 14’00 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7TEL: 971 38 55 58CIUTADELLA

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

Recaptació per a Respiràlia.Un total de 1.490 euros és la quantitat de doblers que s'ha arreplegat

en el curs de la caminada popular, realitzada dissabte en favor de Respi-ralia. Han estat unv total de 92 les persones les que han pres part a lamarxa, tots els quals van cobrir un trajecte de 7 quilòmetres per hom.D'aquest conjunt, cal dir que s'hi trobaven tots els regidors i regidores del'equip de govern municipal de Ciutadella, amb el batle José Mª de Sin-tas al capdavant, excepte Ramon Sampol que dissabte era fora de l'illa.

Avui matí, dilluns, el doblers ha estat ingressat als comptes de Res-piralia, en nom de la família organitzadora de la iniciativa, na Moli Bo-rràs.

El retard en la transferència delsrecursos als ajuntaments no farà més que perjudicar elspagaments als proveïdors i posar més dificultats a la prestaciódels serveis municipals més bàsics.

Segons han informat alguns mitjans de comunicació, el Govern de les Illes Balears té previst transferir als ajun-taments, en concepte del 2011, només el 25% del Fons de Cooperació Municipal, fet que suposaria un entrebanc mésa la capacitat dels ajuntaments per a resoldre els seus problemes de liquiditat i de pagament als proveïdors i, el que ésmés important, per a donar resposta a les importants demandes socials en aquest moment de crisi.

El Fons de Cooperació Municipal conté els recursos que el Govern de les Illes destina als municipis de forma nofinalista, és a dir que cada municipi prioritza i destina segons les seves necessitats. La distribució d'aquest fons es faa partir de criteris objectius de població, extensió, dispersió, etc. L'aportació que reben els ajuntament d'aquest Fonspot arribar a suposar el 10 % del pressupost municipal, tot i que açò varia substancialment en cada cas.

El PSM-Més per Menorca valora molt negativament aquesta decisió i instarà al Govern perquè la reconsideri i larectifiqui. El PSM considera que els ajuntaments, com administració més propera al ciutadà, juguen avui més que maiun paper fonamental per a detectar i donar resposta a les múltiples i variades necessitats socials d'un temps de crisi.Nel Martí expressa que “els ajuntament són una baula essencial de l'estat del benestar, i amb aquesta decisió del Go-vern de Bauzà el que es retalla és la capacitat dels ajuntaments de prestar serveis que generen benestar”.

La recuperació es preveu lenta i difícil.SA NOSTRA” ha presentat a Menorca l’Informe Econòmic i Social de les Illes Balears 2001-2010. En el decurs

de la conferència, Antoni Riera ha fet balanç de la darrera dècada i ha insistit que la recuperació de l'economia insu-lar es preveu lenta i difícil.

Davant un auditori format per persones del món polític, econòmic, social i empresarial de l'illa, Antoni Riera i AinaRipoll, director i sotsdirectora del CRE, han impartit la conferència "10 x 10, una mirada en davant".

Tal com ja va avançar a la presentació de l'Informe a Mallorca, segons Riera l’economia de les Illes, i especial-ment de Menorca, requereix d’una profunda transformació per treure el màxim profit als recursos disponibles. Rieras'ha referit a la caiguda que ha patit la productivitat al llarg dels darrers 10 anys i que Menorca, com també Balears,han crescut molt per sota del seu potencial.

Consolidació del grup financer BMNFernando Alzamora, president de "SA NOSTRA" s'ha referit als canvis en el panorama financer i concretament

a l'entitat que presideix. “Ara treballam per consolidar un grup financer potent, que ha de fer possible desenvolupar elnostre compromís amb Balears i complir amb la primera raó de ser de “SA NOSTRA”: l’Obra Social”.

A més de Fernando Alzamora, Antoni Riera i Aina Ripoll, han prest part a la presentació de l'Informe elpresidentdel Consell de Menorca, Santiago Tadeo, i el vicerector d’Economia i Seus Universitàries, David Pons.

PSM-Més per Menorca insta el Govern a acatar la sentència delTSJIB sobre la llengua i a retirar el projecte de llei de funciópública.

Els magistrats de l’alt tribunal assenyalen que l’eliminació del requisit de coneixements de llengua catalana su-posaria un “retrocés en el procés de normalització lingüística”

El PSM-Més per Menorca insta el Govern a acatar la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de les IllesBalears (TSJIB) que avala el decret que regula el requisit de català per accedir a la funció pública i desestima el re-curs presentat pel sindicat USO contra alguns punts d’aquest decret.

En aquest sentit, el partit menorquinista insta el Govern a retirar el projecte de llei de funció pública, amb el quall’Executiu presidit per José Ramón Bauzá pretén eliminar el requisit lingüístic.

Els magistrats del tribunal afirmen en la sentència que "el català, com tots saben, és l'idioma propi de les Illes Ba-lears, de tots els seus ciutadans i entitats, i resulta plenament constitucional que se n'exigeixi el coneixement per ac-cedir i promocionar en l'àmbit de la funció i treball públics de l'Administració de la Comunitat Autonòma”.

Així mateix, la sentència del TSJIB estableix que l’eliminació genèrica del requisit de l’acreditació del coneixe-ment de la llengua catalana entre els funcionaris provocaria el "retrocés del curs natural del procés de normalitzaciólingüística en què ens trobam".

8

CLOENDA DELSFESTIVALS FOLCLÒRICS

Dissabte dia 24 de setembre va tenirlloc el darrer dels festivals folclòrics or-ganitzats aquest estiu per Femefolck. Elgrup convidat va ser Coros y Danzas deBecerril de la Sierra (Madrid) i va actuarcom a grup amfitrió Arrels de Sant Joan.

Ambdós grups van ser rebuts per laregidora de Cultura, Auxiliadora Pons, i lade Festes, Esperança Juaneda. La recep-ció va tenir lloc al Saló Gòtic de l'Ajunta-ment de Ciutadella i posteriorment es vacelebrar la ballada a l'església del Socors.

100 DIES DE GOVERN: EL PSM-MÉS PER MENORCA CONSIDERAQUE BAUZÁ "NI CREA OCU-PACIÓ, NI CREA CONFIANÇA"

Dia 26 de setembre es compliren elsprimers 100 dies del Govern del PP (elpassat 18 de juny José Ramón Bauzá vaprendre possessió com a president). ElPSM-Més per Menorca vol aprofitar l'o-casió per fer una valoració de les primeresaccions del nou Govern sorgit de les urnesel passat 22 de maig.

Nel Martí, diputat del PSM-Més perMenorca valora que, contràriament al queva prometre, "el sr. Bauzá ni ha creat ocu-pació, ni està creant confiança entre elsempresaris, ni està pagant als proveï-dors..." Martí considera que el nou Go-vern pren mesures ideològiques contra el

català o contra els funcionarisper ocultar el fet que no sóncapaços de solucionar els ver-taders problemes d'aquestpaís. "Ara per ara només hanretallat, però no han fet capmesura en positiu". La priori-tat és la creació de llocs defeina, però en canvi el Governno ha presentat cap plec demesures concretes per esti-

mular l'ocupació. En aquest sentit, la lleid'emprenadors n'és un bon exemple:"molt bones intencions, però buida decontingut i de propostes"

El diputat menorquinista ha recordatque en el debat d'investidura Bauzá vaoferir diàleg i grans pactes, però en canviles primeres mesures del seu Govern hanestat preses "sense consens, sense diàleg:el sr. Bauzá ja ha romput una de les sevespremisses".

EL PSIB-PSOE PROPOSA QUEES RECONEGUI I ES REFORCI LAFIGURA DEL PROFESSORAT PERGARANTIR UNA EDUCACIÓ DEQUALITAT

La diputada del Grup ParlamentariSocialista, Cristina Rita, ha demanat alGovern un suport directe i decidit cap a lafigura del professorat i ha dit que algunsdels anuncis fets per l’Executiu estan ge-nerant un clima d’incertesa ialarma en el món de l’educació.

Rita ha manifestat que l’ad-ministració ha de recolzar lafigura del professorat per garan-tir una educació de qualitat i queen cap cas són bones les insinua-cions o declaracions que presen-ten a aquests treballadors com uncol·lectiu privilegiat.

La diputada ha anunciat queen el Ple del Parlament hi ha pre-

vist debatre sobre unaproposició no de lleique presentarà elGrup Socialista sobremesures per reforçar ivalorar el paper delprofessorat en la socie-tat. L’objectiu de la ini-ciativa és aconseguirque la figura del pro-fessor sigui més valo-rada i que compti ambel suport i mitjans perpart de l’administracióeducativa, amb un re-coneixement explícit ala seva dedicació.

La proposició no de llei insta al Go-vern de les Illes Balears a fomentar en laseva actuació legislativa i administrativa,la motivació del professorat en l’exercicide la seva professió. La iniciativa instatambé a proporcionar assistència psi-cològica i gratuïta al professorat dels cen-tres docents per aquells fets que se’nderivin del seu exercici professional.

La diputada socialista ha dit que elque aquesta proposició no recull és la con-sideració del professorat com autoritatpública com han fet altres ComunitatsAutònomes. Per Rita, l’autoritat del pro-fessor no s’imposa per decret, sinó que esguanya dia a dia.

BREUS

VENDO CHALET Y CASA DE MADERA ENSON CABRISAS

Chalet de unos 200 m2 edificados y casa de madera de 90 m2 enparcela de unos 2.750 m2. Piscina, zona de jardín., 2 zonas de ár-boles frutales y cultivo. Luz de GESA y agua comunitaria.La casa principal consta de 4 habitaciones, 2 cuartos de baño, co-medor con chimena, amplia cocina, sala de estar con estufa de ma-dera, lavadero y porxada.La casa de madera consta de 3 habitaciones, 1 cuarto de baño, co-medor estar, cocina y terraza. Muy bien conservada.Precio: 500.000 euros (negociables). Se acepta permuta por casacon patio en casco antiguo de Ciutadella y 30.000 euros.Interesados llamar al 639 892 245

EL PSM-MÉS PER MENORCA DE-NUNCIA LA CONSTANT PERSE-CUCIÓ DEL PP CONTRA LALLENGUA DELS MENORQUINS

El PSM-Més per Menorca consideraque la proposició no de llei per a modi-ficar el decret que regula el coneixementdel català en el sector sanitari de les IllesBalears és un nou atac a la normalitzaciólingüística del català i al dret dels ciu-tadans de les Illes a ser atesos en la llenguadel país. Així ho va manifestar el diputatmenorquinista, en el si de la Comissió deSalut del Parlament, durant la seva inter-venció en el debat de la proposta del PPper a eliminar el català com a requisit peraccedir a un lloc de feina en la sanitatpública de les Illes Balears.

Nel Martí considera que el decret elque fa és establir una excepció dins lanorma. La norma és que "qualsevol tre-ballador públic de les Illes Balears ha deconèixer la llengua pròpia de les Illes, i had'acreditar aquest coneixement per accediral lloc de feina. És la lògica de qualsevolpaís normal." "Ha de ser així perquè elsciutadans de les Illes tenen el dret de seratesos en la llengua pròpia del país"."Elconeixement del català forma part de laprofessionalitat del metge o de l'infermer".

L'excepció que regula el decret que elPP vol modificar el que pretén és evitarmals innecessaris en circumstàncies talscom la manca de professionals de la san-itat que puguin acreditar el nivell de catalàrequerit. En aquest cas el decret estableixla excempció del requisit durant els dosprimers anys perquè puguin accedir a lesproves, i estableix un període de dos anysper acredidar el coneixament bàsic (ni-vell A o B) de la llengua catalana. Durantaquest temps, l'administració es compro-met a facilitar la formació de la llengua através de cursos gratuïts per aquests pro-fessionals.

El PP ha creat un problema allà on non'hi ha. El català no ha suposat cap difi-cultat per aconseguir bons professionalsde la sanitat. La proposta del PP l'únic quefa és generar falsos problemes per a de-bilitar l'ús del català i el dret delsmenorquins de ser atesos en la llenguapròpia.

A www.nelmarti.cat hi trobaran un re-tall més extens de la intervenció en laComissió de Salut.

INICIADA LA TEMPORADA DEBALLS DE SALÓ

El passat dissabte dia 23, es va iniciarl'obertura del nou curs 2011-2012 de l'As-sociació de Balls de Saló de Ciutadella,celebrant una festa amb música en viu imolta animació.

La primera programació de cursos ésla següent:

Dilluns: Iniciació als balls de saló iBachata; dimecres: Iniciació als balls desaló; dijous: Salsa i roda cubana; diven-dres: Primer curs saló; dissabte: Repàssaló (per a iniciats), Saló nivell mitjà, ballper a dones, Salsa i Cha Cha Cha; diu-menge: Vals Anglès.

Els interessats poden posar-se en con-tacte amb l'Assocació de Balls de Saló perampliar informació o subscriure als cur-sos a través del nostre Facebook (Ball As-sociació de Ciutadella) o a través delcorreu electrònic balldesalodeciutade-lla@hotmail.com.

SERVEIS DE BALEÀRIA AMBMENORCA

A partir del proper 3 d'octubre,Baleària inicia nous horaris en les sevesdiferents connexions marítimes. Així, lanaviliera mantindrà durant la temporadabaixa el servei diari entre Mallorca iMenorca amb el fast ferri Ramon Llullamb sortida a les 8.00 hores des del port

d'Alcúdia i tornada ales 18.00 hores, ambuna durada del tra-jecte d'una hora.

Pel que fa alsserveis entre Menorca ila Península, Baleàriaha programat durant elspropers 3 mesos elservei mitjançant unvaixell Rolón com a"mesura excepcional iprovisional", a causadel encaix de les pro-gramacions dels difer-ents vaixells que operen en totes les seveslínies.

Els horaris que comencen el proper 3d'octubre són vigents fins a mitjans degener, quan la companyia espera tenirflota suficient per poder incorporar de nouun ferri amb servei de passatge i càrregaen la ruta Ciutadella-Barcelona.

Els serveis de només càrrega es durana terme els dimarts, dijous i divendres.

NATILICI: DANIEL TORRESALLÈS

El passat dia 20 de setembre va néixera l'Hospital Mateu Orfila, Dani TorresAllès, fill de Dani Torres i Emi Allès.

Des del Setmanari El Iris rebin la nos-tra més cordial enhorabona que feim ex-tensiva a la seva germana Carla, als avispaterns, Tomeu i Lorena, i de manera moltespecial als avis materns, en Pedro Allès in'Emília Higalgo.

9

BREUS

La crònica de l’Iris del 7 d’octubre de1961 es feia ressò de l’inauguració i bene-dicció -era un fet normal en aquells anys,i va ser el sr. Pedro Salord qui la va realit-zar- dels nous locals de “Selecciones Co-mella” al carrer Verge del Carme.

“Aquest nou establiment -diu la crò-nica de l’Iris- que ha estat instal·lat ambmolt bon gust, dins de l’estil actual i queserà dirigit pels germans Joaquim i JosepComella, fills de Pere Comella, propietaride l’acreditat magatzem de robes i teixits“Casa Comella” i Beatriu Pons, estarà de-dicat a la venda de confeccions per ahome, dona i fillets, des de les prendesmés populars i més econòmiques fins lesde més alta confecció i gran qualitat, toteselles sempre a la darrera moda”.

Han passat cinquanta anysdes d’aquella inaguració i des-graciadament els seus impul-sors ja no hi són, a l’igual que“Selecciones Comella” queara és “Comella Home” i“Comella Dona” dos nego-cis diferents que regenten enPere i Marga Comella Juanico,juntament amb la seva donaPili Pons.

vestir-se tots, i anaven pagant un tant cadames. Per altra banda els clients eren moltmés fidels, perquè no hi havia tantes boti-gues com ara, principalment, a més de lesmodistes i sastres que feien roba per en-càrrec”. El tracte peronalitzat i l'assesso-rament a l'hora de comprar encara hi ésmolt present a ambdues botigues, cosa queagraeixen els clients. També la filosofiad'atenció personalitzada hi és, i atendre alclient sempre amb un somriure, des d'a-quell que fa una petita compra a aquell queen fa una de gran. El bon tracte amb elclient és essèncial, juntament amb la qua-litat del que ofereixes.

La globalització ha fet que els hàbitsde compra hagin canviat molt, la gent témés oferta, compra allò que li agrada, itambé hi ha qui valora la qualitat, peròl’entrada d’internet a les vides dels me-norquins i sortir a fer compres fora de l’i-lla ha afectat també al comerç tradicional,

i són pocs els que hanpogut capejar el tem-poral com ho han fetels germans Come-lla, que s’hanadaptat a aquestscanvis.

Segons ens expliquen Pere i MargaComella, amb “Selecciones” va arribar el“prett-a-porter” a Ciutadella. Eren els anys60 i fou una aposta arriscada, de fet el parede Quim i Josep Comella Pons, el senyorPere Quim, no ho veia gens clar que arri-bés a funcionar, a una Ciutadella tradicio-nal acostumada a encomanar la roba amida. Però hi havia joves, eres els anys 60,s’obrien nous aires i noves modes i “Se-lecciones Comella” es va convertir en totun referent, no sols a Ciutadella, sinó a total'illa gràcies també a les seves campanyesde publicitat als mitjans que llavonces hihavia a l'illa, el Setmanari El Iris, RadioPopular i el Diari Menorca.

Els germans Comella Juanico reconei-xen que els temps han canviat

molt, en la manera de ves-tir i també en la manerade vendre. “Abans lamanera de vendre eramolt més personalit-zada, hi havia méspersonal, la gentacudia a com-

prar en família,es tenien unscrèdits per a

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

5500 AANNYYSS DDEE ““SSEELLEECCCCIIOONNEESS CCOOMMEELLLLAA””

El dissabte 30 de setembre de 1961 neixia a Ciutadella un dels comerços històrics del segle XX, “Se-lecciones Comella” regentat pels germans Joaquim i Josep Comella, fills de Pere Comella Talta-vull i Beatriu Pons, propietaris del magatzem de robes i teixits “Casa Comella”.

Avui “Selecciones Comella” és la matriu de “Comella Home” i “Comella Dona” que regenten els fills delrecordat Quim Comella i de Nela Juanico, Pere i Marga, que com la majoria del comerços històrics de l’i-lla han hagut d’evolucionar, adaptar-se constantment a les modes i a les tècniques de venda que imposala globalització, sense deixar de banda els consells dels seus pares.

10

una marca que ha estat tot un referent a“Selecciones”, la marca francesa “La-coste” que es ven des de gairebé fa 40anys.

La situació del comerç a Menorca noés molt bona, a l’igual que la resta de sec-tors productius. La crisi ha afectat molt ala població de l’illa que ha vist com latemporada turística ha minvat a gairebédos mesos d’activitat. En Pere fa la segü-ent reflexió entorn a aquest problemàtica.“Ens queixam que viatjar fora de Menorcaés car, que paguem barbaritats per anar aPalma, Barcelona o Madrid, però de lamateixa manera que hem d’aconseguiruna reducció dels preus per volar de Me-norca a fora de l’illa, també hauria de sermés econòmic poder viatjar a Menorca perpart del turisme, ja que si volem allargar

la temporada hem detenir vols a bon preu isuficient demanda totl’estiu, no sols elsmesos de juliol i agost.

A punt de começaruna nova temporada detardor hivern, els ger-mans Comella apostensempre per la qualitat,pel disseny i per les gransmarques, que sens dubtepodrà trobar a les sevesbotigues del carrer deMaó, on val la penadonar un passeig per uncomerç que ha fet les seves noces d’or,però que sempre està a la moda.

Quim Comella i Nela JuanicoLa figura de Quim Comella Pons, és

tot un referent per a ells, especialment peren Pere que hi va treballar al seu costat desdels 17 anys, mentres que na Marga ho vafer més amb la seva mare, na Nela Jua-nico, que també ha jugat un paper moltimportant en la història d’aquesta empresafamiliar.

De Quim Comella recorden especial-ment el seu tracte amb els treballadors, elscuidava molt i es preocupava pel seu ben-estar, alhora que també era exigent i seriós.Pere ens recorda que el seu pare era unhome de paraula, que quan arribava a unacord amb un proveïdor l’hi agradava quees complís, i sempre resaltava la serietatdels venedors catalans. També va sabertenir visió comercial en saber incorporar

11

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

REPO

RT

Celebració de 20è aniversari de “Selecciones Comella”

12

- Quina valoració feu d’aquests pri-mers 100 dies de govern?

- Som conscients que la situació és difí-cil, tant des del punt de vista econòmic comde gestió. Per tant, vigilarem l’acció de go-vern, demanarem constantment participa-ció, transparència, igualtat de tracte i totauna sèrie de valors que considerem bàsics iintentarem, al mateix temps, fer propostesen positiu. Per suposat, donarem suport a totallò que sigui bo per a l’Ajuntament i per alpoble de Ciutadella, com és el cas del dar-rer plenari amb el préstec ICO. Un préstecque nosaltres també vam haver de signarper import de 2 milions d’euros tot just vamarribar i que tornaríem a contractar si go-vernéssim ara per donar sortida a lespetites factures i per moure l’e-conomia del petit empresari.Vigilarem que les propostesd’acció de govern que va ferel Partit Popular durant lacampanya es duguin a terme.Som conscients que moltesd’aquestes promeses no espoden dur a terme en 100 dies,però estarem atents. Per tant,en aquest moment feim una va-loració asèptica. Simplement,esperem que les promeses que esvan fer en campanya es vagincomplint a poc a poc alllarg dels quatre

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

PPIILLAARR CCAARRBBOONNEERROO,, PPOORRTTAAVVEEUU DDEELL GGRRUUPPSSOOCCIIAALLIISSTTAA AA LL’’AAJJUUNNTTAAMMEENNTT DDEE CCIIUUTTAADDEELLLLAA

anys de govern.- Heu trobat voluntat de consens en

l’equip de govern?- Sempre hem manifestat la nostra in-

tenció que els processos siguin el màxim departicipats possible, no pel fet que el governestigui en minoria, sinó per convicció. Si usfixeu en la història de Ciutadella, veureuque hi ha hagut moltes anades i vingudes.De vegades, sembla que algunes coses nos’acaben de consolidar i que no hi ha l’a-cord polític necessari. Fa la impressió que elpartit que puja al govern només pensa en es-borrar el que han fet els governants ante-

riors i posar la sevapetjada. Açò és el

que conside-rem nosal-tres que nod e i x a ravançarsuficient-ment a unpoble. Entots elstemes quees posendamunt lataula, si de-m a n e n

tranquil·litat no és, precisament, perquè novolguem que les coses es tirin endavant,com algunes vegades se’ns ha acusat. Estracta de consensuar les coses.- El Govern ha anunciat que trami-

tarà el projecte d’ampliació del port es-portiu de Cala en Bosc. Des delPSOE-Ciutadella, estau a favor d’aquestprojecte?

- El Pla Insular de Costa al que nosal-tres vam donar suport no contemplaval’ampliació del port esportiu de Cala enBosc. Nosaltres defensem, a la banda de Po-nent, l’ordenació del port interior de Ciuta-della i l’actuació prevista a Cala enBusquets. A nivell de l’illa, el PSOE va par-ticipar en el PIC, on hi havia també repre-sentat el GOB i el món empresarial. Elturisme nàutic és un turisme molt estacio-nal, que amb prou feines ens treurà de l’es-tacionalitat. Quan ha acabat el mes d’agost–ho hem vist enguany- hi ha fins i tot llocsbuits per amarrar. Per tant, des del nostrepunt de vista no es tracta de donar respostaa una punta de dia 15 d’agost sinó de donaruna oferta adaptada a l’illa de Menorca, dequalitat i ben planificada.- Què en pensau, de la idea del Go-

vern de privatitzar la gestió dels portsque depenen directament de la Comuni-tat autònoma?

- Vull recordar que recentment ens vamveure obligats a contestar les declaracionsdel batle de Ciutadella, en les quals afir-mava que havien estat buscant empreses

perquè fessin les obres d’ordenació delport interior. Nosaltres vam deixar unprojecte adjudicat. Per tant, hi haviadoblers i la intenció que el Governgestionés directament les instal·la-cions. Considerem que la gestiódirecta dóna garanties de transpa-rència, de preus assequibles –sabem que hi ha persones a lesllistes de Ports de les Illes Balea-res i del Club Nàutic Ciutadellaque estan esperant un amarra-ment- i d’igualtat de tracte. Peraçò mateix, defensem també lagestió directa en molts altres

- Ciutadella estàdins el consorci insularde netetja de platges idemana, al mateixtemps, un consorci per ala gestió de les aigües. Elpropi Partit Popular ésconscient dels beneficisde mancomunar serveisdes del mateix momenten què ho demana. El queestà clar és que el con-sorci de disciplina urba-nística en sòl rústicrepresenta un pas enda-vant cap a l’eficàcia, a lamancomunitat de serveisque redueix costos, i a launificació de criteris.Aquí, a Ciutadella, mas-ses vegades el tema de la disciplina urba-nística ha estat un arma per dur a termeactuacions poc transparents com perquènosaltres defensem ara que la gestió s’ha dedur directament des de l’Ajuntament.Volem transparència, igualtat de tracte. Hiha casos, i no els diré ara, en què s’han obertexpedients a segons qui i a segons qui no, elque ha obligat després al consorci a obrir-los. I són casos amb noms i llinatges. És una

13

ENTREVISTA

“Som filla del socialisme”temes, com són l’educació o la sanitat. Ob-servem que hi ha la tendència del Partit Po-pular d’anar privatitzant serveis.- Veis amb bons ulls la idea d’obrir la

porta a la iniciativa privada per de-sen-volupar el futur port esportiu de Cala enBusquets?

- Tan sols donaríem suport a la idea siestigués degudament justificada i que es ga-rantissin els criteris que he esmentat.- Ciutadella necessita un port sec?,

enteneu que el Govern hagi començat aestudiar la proposta?

- Hem vist aquesta setmana que Baleà-ria substituirà el ‘Martín i Soler’, que feiacinc serveis setmanals en temporada altaentre Barcelona i Ciutadella, per un vaixellde càrrega que n’oferirà només tres i que noadmetrà passatge. Cal una planificació. ElPartit Popular va prometre que vindrien lí-nies de fora, per exemple de Marsella oNiça. Que es vol prioritzar per part de lesnavilieres el transport de mercaderies? Ésun tema del qual se n’ha de parlar i discutirper part dels que governen. Però aquest noera, precisament, l’objectiu. L’objectiu era

comptar amb un port més a Menorca oberta l’exterior perquè els residents locals pu-guin sortir de l’illa i, alhora, amb un portd’entrada per atreure, entre d’altres, turismede creuers. Què hi ha damunt la taula unproblema amb les mercaderies? És clar, ques’ha d’estudiar, però mai no s’ha de posardamunt la taula sense una planificació prè-via. Nosaltres vam treure en el seu momentla idea de desenvolupar el B-5, perquè pen-sàvem que era una sortida al problema delvial. Heu de pensar que vam heretar un portque no tenia ni tan sols connexió terrestre.És a dir, hem hagut de resoldre moltes quës-tions que dificultaven la posada en marxadel port. Crec que primer s’ha de fer la ges-tió de seure’s Ports i les navilieres per veurequina previsió hi ha, què pensen fer, quinesfreqüències hi haurà l’hivern i l’estiu i, apartir d’aquí, planificar.- Perquè us oposau, des del Partit So-

cialista, a què sigui el propi Ajuntamentde Ciutadella qui assumeixi la gestió dela disciplina urbanística en el sòl rústicdel municipi i heu insistit tant que nosurti del consorci?

14

manca de transparència, senzillament. Desdel PSOE, respectem totalment la decisió,però estarem a l’aguait perquè hi hagi mà-xima transparència i es garanteixi la igual-tat de tracte de tots els ciutadans per part del’Administració. Aquesta ha estat la nostradefensa del consorci: que hi hagi igualtat decriteris per a tota l’illa. Aquest és un elementque dóna seguretat. El consorci ja té sen-tències favorables, i ho record perquè hi hahagut administrats que l’han posat en dubte.Per dir-vos que Mallorca ens l’ha copiat, elconsorci. I funciona. L’Ajuntament de Ciu-

tadella té veu i té vot dins el consorci i no ésver que no tengui potestat per dir el quepensa, si creu que hi ha alguna cosa que noes faci prou bé. - Camps de golf: sí o no?- És cert que des del punt de vista de l’a-

juda, un camp de golf pot contribuir a di-versificar l’oferta turística de Menorca, peròtan sols aportaria un petit gra d’arena. Compassa amb el turisme nàutic, té uns clientsmolt concrets. No serà el que ens treurà del’enfanga, ni fer-hi prop. És un puntet més,un petit gra d’arena. Nosaltres tenim clar

que hi ha d’haver una planificació, un pladirector. Allò que no pot ser és que et surtincamps de golf de tots els costats, com passaamb els braços. Aleshores, pensem que laplanificació a nivell de tota l’illa és impres-cindible. Criteris: aigües residuals –que nos’empri aigua dels aqüífers-, que no es mal-meti el paissatge i que no hi hagi ni unaplaça hotelera més. Ara mateix s’està par-lant de convertir places hoteleres en habi-tatges. Què vol dir, açò? Em sembla greu.Què estem dient, aquí? El que deim és quetotes les places que eren turístiques han depassar a ser residencials; és a dir, que aug-mentem el nombre d’habitatges en zones si-tuades enfora dels nuclis tradicionals. Açòsignifica llum, transport urbà... Totes aques-tes coses s’han de meditar molt seriosa-ment. Si realment hi ha aquesta necessitat,hem de pensar que a Ciutadella hi ha pisosper vendre. Perquè hem de passar d’un ústurístic a un ús d’habitatge? Aleshores, quèpassarà?, amb l’excusa dels camps de golfens demanaran més places hoteleres?Alerta... Desconfiança total, així us ho dic.- El nou govern insular de Santiago

Tadeo compleix els primers 100 dies. En

Born és un projecte detota Ciutadella i delqual tots en sortirembeneficiats. La reformadel teatre era per a nosaltresun projecte primordial quanvam accedir al govern. Enaquest moment, estem con-tents perquè el projecte se-gueix endavant. Ara bé,creiem que el nou governmunicipal hauria de fer elpossible després de les elec-cions generals perquè Ma-drid garanteixi elfinançament de l'equipamentescènic, que no està inclòsen el pressupost. Sense açòno feim res.- La designació del doc-

tor García Casulla i ElenaBaquero com a candidatsdel PSOE-Menorca alCongrés i al Senat no ha deixat contentningú...

- Els secretaris generals de les diferentsagrupacions locals, juntament amb la direc-ció insular del partit, vam decidir inicial-ment posar en marxa un procés molt obert...- ...que no ha tingut en compte les

propostes de les agrupacions locals....- Hi ha hagut algunes agrupacions que

no han proposat cap candidat i que dema-naven cares noves. Aquesta ha estat una re-alitat en algunes agrupacions. No és el casde Ciutadella, que és la que a mi em pertocadefensar. Hi ha hagut una majoria d'agru-pacions que han proposat que hi hagi caresnoves i que siguem capaços de designar al-tres persones. També cal dir que existeixuna responsabilitat de les persones que hemestat en primera línia, i m'incloc entre elles,de mantenir-nos on ara estem. Les personesque hem encapçalat llistes al Consell o alsajuntaments tenim clar que hem de mante-

ENTREVISTA

15

CHALET EN CALAN BLANES,A 50 M. DE LA PLAYA.800 M2 DE PARCELA,

240 M2 EDIFICADOS. 3 HAB. DOBLES(AA.CC.) 2 BAÑOS ( 1 CON JACUZZI),

COMEDOR, COCINA,RECIBIDOR, PISCINA, BARBACOA,GIMNASIO, TERRAZA DESCUBIERTA

DE 100M2.PRECIO: 420.000 EUROS

TEL.: 616 969 154

DEBIDO A MIS AUSENCIAS TEMPORALESBUSCO SOCIO SERIO Y RESPONSABLE.RESTAURANTE EN PRIMERA LINEA DELPUERTO DE CIUTADELLA, ENFRENTE

LOS NUEVOS PANTALANES.CAPACIDAD EXT: 200 COMENSALESCAPACIDAD INT: 70 COMENSALES

TERRAZA CHILL-OUTRECIÉN REFORMADOTEL.: 622.03.64.61

BUSCO SOCIO

aquest temps, ha anunciat diferents me-sures, entre les quals la modificació delPTI, amb independència de la recvisióque s’ha de fer, obligadament, el 2013.Què en penseu?

- El 2013 toca fer una revisió del PlaTerritorial. Nosaltres ja havíem anunciatque faríem una modificació d’alguns temesque descobreixes sobre la marxa que, mésque afavorir, et posen la traveta. Ara bé, nosé quins són els objectius de les modifica-cions que vol fer el Partit Popular. Ara bé,algunes les tenc clares i em fan molta por...

És el cas de la transformació de vivendesturístiques en habitatges. Aquesta propostaespanta inicialment. Que me la expliquin ipotser l'acabaré entenent. Les conseqüèn-cies de tot plegat m’alteren... M’agradariasaber què pensen fer en tot el que vindràdarrere.- José Ramon Bauzà ha complert

també 100 dies al front del Govern ba-lear. Quin balanç feis?

- Allò que em preocupa molt és la divi-sió social. La cohesió social és bàsica. Enèpoques de crisi s’ha d’anar en compte. Siparem atenció a la llengua i feim una deri-vada, la tendència és a dividir socialment.Rallar d’açò ja em talla l’alè. Què hem defer ara?, ens hem de barallar ara als bars persi hem de demanar un cafè en castellà o encatalà? És retrocedir molt en el temps encerts debats sobre qüestions que tots teníemgairebé assumides. Dóna la sensació que esvolen donar elements dels quals parlar quedividesquin. Amb els funcionaris passa tresquarts del mateix. És una manera de posaruna part de la societat contra l’altra, quan elque hem de fer és lluita tots per tirar enda-vant. I l’Administració és un pilar de l’eco-nomia... No pots tractar-la de qualsevolmanera ni fer pensar a la resta de la gent queno és imprescindible.- Madrid ha adjudicat les obres del

Teatre des Born. Assumiu aquest èxitcom a propi?

- Vull agrair la figura d’Artur Bagurcom a senador, perquè fet moltes passesperquè hi hagués una partida al Ministeriper al Teatre des Born, i també a GràciaMuñoz, que, com a diputada, ha lluitat anyrere any perquè es mantingués la partidamínima de 50.000 euros reservada a la re-dacció del projecte i que no desapareguésdels pressupostos. Em vaig batre a fons peraconseguir el finançament per al projecte. Ino perquè al PSOE l’haguem sentit comuna cosa molt pròpia, perquè el Teatre des

16

nir-nos en aquest moment en el lloc en quèens han deixat les urnes. És un compromísque ferma també molt de mans a alguns,però és un compromís que hem acceptat ique considerem que és bàsic, en aquestsmoments. Vam decidir obrir el procés departicipació al màxim perquè qualsevol mi-litant pugui presentar la seva candidatura.

- Sí, però al final ha estat la direcciódel partit qui ha resolt la nominació en24 hores, i no ha satisfet ningú. Al manco,aquesta és la impressió des de defora...

- No és tant així. Ha estat poc el tempsde què disposàvem, perquè el calendari deMadrid era molt rígid.- Joana Barceló es va equivocar en no

postular-se clarament per al Congrés?- La nostra executiva va decidir inicial-

ment no fer propostes de candidats per dei-

xar el procés el més obert possible, però unun grup de militants van proposar la desig-nació de Joana Barceló per al Congrés i laproposta va obtenir, per descomptat, la una-minidad de tots els assistents. Si algú segu-eix sent avui un referent en el PSOE deMenorca és Joana Barceló.- Si fracassa l’opció del doctor Gui-

llem García Casulla i el PSIB-PSOE noobté el tercer diputat, demanareu res-ponsabilitats a la direcció insular peraquesta decisió?

- En aquests moments s’han de fer anà-

- Gesa ha donatdarrerament disgustsa molts d’ajuntamentsde les Illes per la fac-tura de la llum. Vosaltresvau tenir algun pro-blema parescut?

- La primera setmanaque vaig seure al despatxde l’alcaldia em vaig tro-bar damunt la taula unaamenaça de Gesa de tallarla llum a l’Ajuntament:720.000 euros. Vam feruna carta conjunta amb elPSM. Me vaig retgirar...jo, que no m’agrada deureres a ningú. Vam haver denegociar un calendari depagaments. Tots hem pas-sat per aquí.

17

ENTREVISTA

lisis, reflexions i, també, s’ha de fer campa-nya. Perquè si tú te proposes. Si te postulescom a candidat, has de saber convèncer elsaltres i dir què estàs disposat a fer. La gentno es xucla el dit, i menys el militant. El mi-litant de base exigeix resultats. Açò, avui endia, deman un canvi. Ara bé, demanar res-ponsabilitats .... Ni ens ho hem plantejat.Falta molt camí per recòrrer i s'han de ferabans moltes reflexions.- Després dels resultats negatius del

22 de maig, us sentiu respaldada i ambforça suficient per continuar al capda-vant de l’Agrupació Local del PSOE-Ciutadella?

- Ara és el moment de demostrar quiestà pel partit. Quan les coses van bé és molt

fàcil mantenir-se al capdavant. Ho vaig direl primer dia després de les eleccions demaig: Pilar Carbonero segueix aquí, en elseu lloc, defensant els valors dels socialis-tes. Tant si governem com si estem a l’opo-sició. Quan, com ara, ens toca passar unsmoments globals difícils, és quan més hihem de ser. Més que mai i amb l’aigua alcoll, si és necessari. Perquè allò que empesa a mi són els valors, i més quan veusque el Partit Popular té el concepte de go-vern que té. És una opció com una altra,però no és la nostra opció. Som filla del so-cialisme. He pogut estudiar gràcies a les be-ques de l’Estat i al fet que el senyor FelipeGonzález va dedicar els doblers a l’educa-ció i no a fer camps de golf. Si hagués hagutde dependre de les polítiques del PP, m’ha-gués hagut de conformar a ajuntar sabates.Ho tenc claríssim.

Di m é c r e smatí, l'al-calde de

Ciutadella, José Mª deSintas, va presentar elprograma de la Festade la Gent Gran delmunicipi de Ciutadella,que arriba enguany,2011, a la seva onzenaedició. El van acompa-nyar el regidor de Ser-veis Socials, LlorençColl, i la coordinadorade l'àrea municipal,Cristina Mercadal.També hi van prendrepart els representantsdels dos clubs de jubi-lats de Ciutadella (l'Es-plai de la Caixa i elDemocràtic de Sa Nos-tra), ja que enguanyseran aquestes dues en-titats les actores princi-pals de la festa, percom el programa d'en-treteniments que s'hi prepara l'han dis-senyat ells, a través dels grups de ball ide les corals de cant respectius.

El batle De Sintas ha remarcat quela festa, instituïda el 2001, vol ser, unavegada més, no sols un acte lúdic per ala gent gran del municipi, sinó un veri-table acte d' homenatge a favor d'uncol·lectiu social que mereix les màximesatencions dels poders públics.

L'acte tindrà lloc demà al pati de

Calós, a partir de les 17'00h. Totes lespersones grans del municipi s'hi han deconsiderar convidades, en particular lesque, per mor del seu particular estat demobilitat, pateixen discapacitats. Peraquests casos, els Serveis Socials de l'A-juntament disposaran un pla de recollidadomiciliària. Sols cal telefonar a Ca SaMilionària per apuntar-s'hi.

La vetllada d'enguany preveu un se-guit d'espectacles musicals, de balls i de

PPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ DDEELL PPRROOGGRRAAMMAADDEE LLAA FFEESSTTAA DDEE LLAA GGEENNTT GGRRAANNTEXT I FOTO: BEP AL·LÈS

cants corals, que seran portats a termepels respectius grups de les dues entitatsde la tercera edat que funcionen ara ma-teix a Ciutadella. A més, hi ha previstauna demostració de glosat per part delsglosadors del grup Soca de Mots. L'edi-ció de 2011 de la Festa de la Gent Grancoincideix amb el Dia Internacional dela Gent Gran, instituït per l'ONU per aldia primer d'octubre.

18

LOCAL

col·lectius que, per les raons que siguin,no es puguin desplaçar a l'illa.

A la proposta d’acord, el PSM mésper Menorca també demana reconèixerla feina feta pel Consell Escolar de l’illades de la seva creació, el 21 d’abril de2004. “Només cal repassar les aporta-cions i els informes fets sobre la situacióeducativa a Menorca per concloure elseu grau d’implicació en tot el que po-gués representar una millora en la qua-litat de l’educació a l’illa”, diu MaiteSalord.

El PSM més per Menorca plantejadonar continuitat a la proposta del Con-sell Escolar d’organitzar “un congrés in-ternacional d’educació a l’illa ambparticipació d’experts i experiències in-novadores d’arreu del món, en el qualtambé s’expliqui tot allò que hem acon-seguit en el nostre àmbit, amb l’objectiude dinamitzar i rellançar les experièn-cies innovadores a l’illa i rebre i acollirles que es porten a terme arreu del móndes de diferents perspectives i enfoca-ments”. Es tracta d’una iniciativa que esrecull en el document Un pacte per l’e-ducació és possible: una proposta perencarar el futur que es va rebre el suportde 61 entitats del món educatiu .

A través d’una proposta que la con-sellera Maite Salord presentarà en elproper plenari del Consell Insular deMenorca, el grup menorquinista vol re-cuperar la proposta i continuar amb lafeina feta en el seu moment, restablintels contactes que s’havien fet amb laFundació de la Universitat de les IllesBalears per tal d’aconseguir fons euro-peus que financin l’organizació del con-grés.

Així mateix, Salord recorda que elturisme de congressos és un dels ele-

ments que contribueix a la diversifica-ció i desestacionalització del sector tu-rístic i, en aquest sentit, plantejaaprofitar l’experiència de Menorca Con-vention Bureau per organitzar la trobadainternacional d’educació.

D’altra banda, seria interessant estu-diar la possibilitat de celebrar el congrésen un format que, a més, faciliti la con-nectivitat, el seguiment i la intervencióen el mateix a través de les noves tec-nologies i les videoconferències i lesxarxes actuals, per a les persones o

PPRROOPPOOSSTTAA PPEERR CCOONNVVEERRTTIIRRMMEENNOORRCCAA EENN SSEEUU DD’’UUNN CCOONNGGRRÉÉSSIINNTTEERRNNAACCIIOONNAALL DD’’EEDDUUCCAACCIIÓÓTEXT I FOTO: SETMANARI EL IRIS

19

Se vende piso en Ciutadella zona Rotonda desCavall. Metros: 107m² • Habitaciones: 3 • Pre-cio: 225.000,00 euros (37.436.850 ptas.)

Ático Dúplex distribuido en Hall, Salón comedorcon terraza de 5m2, cocina independiente, 1dormitorio simple con armario empotrado y 1aseo-lavadero en 2ª Planta. Ático con 1 dormito-rio de matrimonio amplio con salida a terrazade 25m2 con barbacoa, 1 baño completo conbañera y 1 dormitorio doble con armarios em-potrados con salida a terraza de 32m2 con tras-tero de 9m2. Muy cuidado y luminoso. Plaza deparking en planta sótano. Zona muy tranquila.

Interesados llamar al 619 074 570.Aquest jovenet aqui on el veis dia 27

va fer 50 anys!!!Si el veis no vos oblideu de felicitar-lo.

La teva familia i amicset desitgen moltes felicitats!!!

INSULAR

La consellera menorquinista, Maite Salord, planteja reprendre la iniciativa delConsell Escolar de l’illa que va rebre el suport de 61 entitats educatives

20

El Govern de les Illes Balearstramitarà el projecte del portesportiu de Cala en Bosc que

va quedar arraconat durant la legislaturapassada per l’Executiu de Francesc An-tich. Així ho ha confirmat el conseller deTurisme i Esports del Govern, CarlosDelgado, al Parlament balear, en respostaa una pregunta formulada per la diputadadel Grup Popular, Assumpció Pons Fu-llana. Delgado insisteix que l’Adminis-tració té el deure de donar resposta a unprojecte com aquest, que ajuda a resoldreel problema del dèficit d’amarraments ala zona de ponent. “Cala en Bosc és unport preciós, perfectament situat a 9 qui-

EELL GGOOVVEERRNN BBAALLEEAARR TTRRAAMMIITTAARRÀÀ LL’’AAMMPPLLIIAACCIIÓÓDDEELL PPOORRTT EESSPPOORRTTIIUU DDEE CCAALLAA EENN BBOOSSCCTEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

lòmetres de Ciutadella, amb prou de 200amarratges i amb freqüents banderes bla-ves, però té un problema: que s’hi arribaa través d’un canal que en alguns punts tépoc calat o profunditat –tot just un metrei mig-, i que s’ha de passar davall d’unpont amb una alçada màxima de 6,80 me-tres -el que dificulta el pas de les navega-cions d'esbarjo i, per descomptat, de lesembarcacions de vela-. Si a aquestes cir-cumstàncies afegim el fet que ens trobem,primer amb un port estratègicament si-tuat, a la punta més propera de l'illa deMallorca; segon, amb una proposta d'in-versió 100% privada, que puja a 38 mi-lions d'euros, i, finalment, amb la

demanda d'amarratges que existeix a lazona, evidentment, si més no per això,tenim l'obligació de treure del bagul delsrecords aquesta proposta de projecte, queestà sense tramitar des de l'any 2007”,afirmà.

Carlos Delgado subratllà que “això nopot seguir així. Els administrats es merei-xen una Administració diligent, que estu-diï, que encarregui els informespertinents, i que després digui sí o no,però no pot estar més de quatre anys unprojecte oblidat. Què farem nosaltres? Elrecuperarem, el treurem d'aquest baguldels records, encarregarem l'informe al'Ajuntament de Ciutadella, encarregarem

cessària perquèaquestes illes tornin aser capdavanteres iemprenedores. Aquestcompromís suposahaver de complir totsels criteris de creixe-ment sostenible i de res-pecte normatiu, però nopot implicar de cap ma-nera congelar i retardarprojectes inversors itenir-los aturats durantquatre anys”.

21

LOCAL

l'informe al Consell insular, s'exposarà ainformació pública, després anirà a la Co-missió Balear de Medi Ambient, i si fi-nalment reuneix tots els requisitsmediambientals i tècnics necessaris, se'lspodrà dir que sí, i si no els reuneix, se'lsdirà que no, però el que no pot ser és con-tinuar en la línia del no pel no, del blo-queig sistemàtic de tots els projectes, aixòno pot ser”. El conseller féu una referèn-cia directa al Govern de Francesc Antich:“No sé si vostès ho feien per una qüestióde veto polític o per la seva incompetèn-cia. O per les dues coses. Però jo els dicque aquí la incompetència i el veto polí-tic s'han acabat”.

Per part seva, la diputada popular As-sumpció Pons Fullana recordà que “lademanda de nous amarratges per al portde Ciutadella queda clarament recollidaen una llarga llista d'espera que, a dia d'a-vui, supera les 500 peticions, segons lesxifres oficials de Ports de les Illes Balears.La petició més antiga es remunta a l’any1991. O sigui, que avui fa més de 20 anysque hi ha menorquins i altres ciutadansque estiuegen a Menorca que estan espe-rant una infraestructura nàutica adequadai amb garanties”. Pons Fullana afegí que“dimarts passat es van iniciar les obres de

reordenació del port antic, però aquestaactuació, tot i ser molt valorada, no dónaresposta a la gran demanda. El 2007 vaser presentat a l'anterior Govern el pro-jecte bàsic d'ampliació del port esportiude Cala en Bosc. Van transcórrer els 4anys d'aquest Govern i aquest projecte nova ser tramitat. Va quedar oblidat dinsdels calaixos de l'anterior Administració,això malgrat que Menorca és l'illa de lesBalears amb menys oferta per al turismenàutic. El nou Govern s'ha compromès areactivar, recuperar i tramitar totes aque-lles iniciatives que siguin bones per im-pulsar l'economia productiva i crearriquesa en aques-tes Illes. El no atot que va aplicarl’anterior Governavui ja no exis-teix; per tant –vadir- ha arribat elmoment de donarel protagonisme ala inversió pri-vada, amb elcompromís decrear les condi-cions favorables ila confiança ne-

22

ES PES DEL REIQuè vol dir açò d’“Es pes del rei”?

Un temps es pagesos per evitar que escompradors fessin trampa i es propie-taris poguessin estar tranquils, quanduien es formatge a vendre abans d’en-tregar-lo, l’havien de fer pesar a un pescontrolat per s’ Ajuntament, que li deien“es pes del rei”. Es pesadors havien deser gent de molt bona conducta i con-fiança. A segons qui no li permetien feraquesta feina. Si un pesador haguésfaltat, diuen que fins i tot hauria anat asa presó.

De gent d’aquest ram, a Ciutadellan’hi solia haver tres: un estava ubicatdavall ses voltes de sa Plaça Vella (espesador no sé que nomia, però tothomel coneixia per sa Guivina); en es car-rer d’Alaior hi havia en Rafel Florit, ia sa plaça d’ Artrutx, on ara hi ha esforn d’en Diego Florit, tampoc en sé

es nom, però li deien “Can Cul dePlom”.

Tot allò que els duien a pesar hoapuntaven a una llibreta i feien dos re-buts: un era per entregar as compradori s’ altre se’l quedava es venedor, elqual li servia per cobrar i passar comp-tes amb es propietari. Es costum mésnormal des pesadors per cobrar sa feinaera es següent: si es tractava de for-matge, de cada vint quintars n’estira-ven una fogassa (podien triar sa mésgrossa i polida de sa pesada). Si estractava de porcs (que era sa pesada mésfreqüent), feien pagar una quantitat, toti que aquesta d’un any a s’ altre podiacanviar.

Quan pesaven porcs, gra, patates,monyacos, melons i tota casta d’ esti-vada, ho pesaven en quilos, en arroves,en quintars o en tones. Si eren bens ovedells, es contaven en carnisseres. Un

quilo, com tothom sap, són dues lliuresi mitja i una carnissera són tres; peraçò, quan es tractava de carn, no deienlliures, sinó terces (que és equivalent).

A on he posat “Plaça Vella” haviade posar “Plaça Nova”, però ho he fetaixí perquè sempre d’al·lot havia sentita dir sa Plaça Vella. No record quin eraes nom oficial, perquè aquesta plaça, denoms i sobrenoms, n’ha tingut molts.

Segons es avantpassats, un temps lideien sa Plaça des Costell, perquè eraon penjaven es condemnats a mort.També se li ha dit sa plaça de Cas Xo-riguel·lo, sa Plaça de Cas Rostoll, saplaça des Bar Plata, i durant es tempsd’en Franco va ser sa plaça Espanya.Actualment és sa Plaça Nova.

TEXT: CRISTÒFOL CAPÓ RIUDAVETS FOTOS: ARXIU EL IRIS

Converses d’antany

23

Hi havia un monarca en unric i pròsper regne del nordde l'Índia. Era ric i poderós.El seu pare li havia ensenyata ser magnànim i generós, i,abans de morir, li havia dit:

Fill, qualsevol pugues, per destinació o peratzar, tenir molt, però l'important no éstenir-ho, sinó saber-ho donar i compartir.No hi ha pitjor qualitat que l'avarícia. Sésempre generós. Tens molt, així que dónamolt als altres. Durant alguns anys, desprésde la mort del seu pare, el rei es va mostrar generós i es-plèndid. Però a partir d'un dia, a poc a poc, es va ser tornantavar i no només va començar a no compartir gens amb elsaltres, sinó que va començar fins i tot a negar-se fins a lesnecessitats bàsiques a si mateix. Realment es comportavacom un pobre miserable. El seu assistent personal, quetambé ho havia estat del seu pare, estava tan preocupat queva fer cridar a un savi que vivia en una cova a les altes mun-tanyes de l'Himàlaia. És increïble, es va lamentar l'assistentdavant el savi. És un dels reis més rics i es comporta comun pobre miserable L’estaríem tots molt agraïts si puguesdescobrir la raó. L'assistent li va demanar al rei que rebés alsavi. El monarca va convenir: D'acord, sempre que no vagia sol·licitar-me diners ni cap cosa de valor, perquè sóc tanpobre!. El savi i el monarca es van tancar en una de les cà-meres del palau. El rei anava vestit amb parracs, brut i deun olor insuportable, en contrast amb el palau esplendorósen el qual habitava. Fins i tot anava descalç i ni tan solslluïa cap adorn real. Estic arruïnat, es va queixar el rei. Però,senyor, ets ric i poderós, va replicar el savi. No em vinguisamb disbarats i mentides va dir el monarca . Gens pots treu-re'm, perquè res tinc. Fins i tot quan aquests parracs s'aca-bin d'arruïnar, amb què cobriré el meu cos? I el rei es vaposar a plorar sense poder impedir-ho. Llavors el savi vaajustar els ulls, va concentrar la seva ment i, com un puntde llum, es va colar en el cervell del monarca. Allí va veureel somni que tenia el rei nit després de nit: somiava que eraun captaire, el més míser dels captaires. I, d'aquesta ma-nera, encara que era un rei ric i poderós, es comportava comun despollissat. Va aconseguir en dies successius ensenyaral rei al fet que dominés els seus pensaments i canviés l'ac-titud de la seva ment. El monarca va tornar a ser generós,però no va aconseguir que el savi acceptés cap obsequi. ElMestre diu: Tal és el poder del pensament, que així compenses, així ets. Conquista el pensament, i t'hauràs con-quistat a tu mateix. Sabrien fer-ho tots els estaments pú-blics, i els grans capitals ?.

Andreu Genestar Sabater

De cada año perdemos fuel: Septiembre semuere y en Menorca nos quedamos sin turistas,es triste, pero así es la realidad, mientras las islashermanas, Mallorca e Ibiza van casi a tope, nos-otros lamiendo espinas. ¡Menudo invierno nosaguarda! De todos modos hay buenos auguriospara la próxima temporada, campos de golf, el

PTI se suaviza, se van a dar licencias etc. espere-mos que sea cierto y Menorca se coloque de nuevo en el sitioque le corresponde, ya que tenemos una isla privilegiada y hayque darla a conocer, es que si no es así, no nos queda mas reme-dio que echar la llave; de todos modos a lo mejor se arregla conla “Mostra de cuina menorquina” seguro que llenamos la isla devisitantes, ya que los turistas se pirran por nuestra cocina y claroel sol y la playa quedan en segundo plano, yo sin ir mas lejos laultima vez que estuve en Italia fui por su fama de su cocina, y loque disfrute comiéndome un plato de espaguettis a la carbonatay una pitzza margarita ¡en fin! donde este un buen plato de pastaitalianaza, Roma, el vaticano y los monumentos quedan eclip-sados por el aroma de la motsarella y el pesto, ¡que ilusos somos!Aquí lo que necesitamos son infraestructuras, dar facilidades alos visitantes para que se sienten cómodos, y lo demás es com-plementario y no lo principalY pasando pagina, lo que nos hace mucho daño en cuanto al tu-rismo náutico, son las propagandas destructivas del GOB, conesa historia para no dormir, con sus dichosas algas, atacando confotografías del fondo del mar, de cadenas de veleros que fondeanen la playa, pero son muy listos, no fotografían el ancla en elalga, si no que al lado en la arena y así decir que las anclas y ca-denas arrasan la dichosa posidonia, ¡menudos listillos! Puedeque alguien se trague el cuento, pero me parece que lo tienencrudo. Me pregunto ¿Por qué no se van de excursión a la bahíade Fornells o Addaia? Allí si que hay algas, la verdad es que haypara parar un tren, y así pueden nadar con ellas y regocijarse atope. Lo que tampoco es bueno y nos hace daño, es que los ac-cesos las playas vírgenes sean tan complicados con aparcamien-tos limitados y además que se tenga que andar a veces cerca deun Kilómetro. En fin si no lavamos ya de una vez la imagen dela isla llegara el día en que no podamos subsistir. Y no olvidenque no todo el mundo tiene la suerte de ser funcionario, losdemás también tenemos derecho, queremos trabajar sea de loque sea pero trabajar.Otra de las cosas que hacen bastante daño al turismo y a los re-sidentes, es que la playa de del pueblo de Ciutadella cada vezque hay lluvias los residuos de las cloacas vayan a parar a ella,sin ir mas lejos las lluvias de este fin de semana volvieron atas-car las bombas de bombeo que impulsan los vertidos hacia la de-puradora y claro otra vez a la playa contaminada, pero comocaso curioso no se opto por la bandera roja, si no que por laverde, y la playa oliendo a rayos, yo mismo a los dos días dehaber ocurrido el desafortunado desaguisado, fui a bañarme ytuve que salir despavorido de la peste que echaba el agua y vetea saber lo que estaba pisando y no precisamente eran pétalos derosa, pero ya ven, no estaba contaminada, o sea nos venden loque quieren, yo confió que algún día se pongan bombas mas po-tentes y así solucionar este problema. Asi que ya lo saben, a tra-bajar para la próxima temporada y que esto se llene de turista ypodamos comer.

José Mª Cleofe

OPIN

IÓDE MENOSA MENOS

SABEN CONQUISTAR ELPENSAMENT

per Joan Canals Soldado

L’ esportista català Jordi “Txacal”Capell va començar el passat dimecres ala platja de Cala blanes de Ciutadellauna espectacular aventura, fer una triplevolta a Menorca amb mitjans no moto-ritzats, combinant una volta en caiac,una amb bicicleta i l’altre corrents, perun total de 600 km. tot açò amb una mí-nima assistència que li facilitat lo indis-pensable per fer la travessa.

Finalment aquest passat dilluns avespre va haver de deixar l’ expedició allesionar-se al genoll durant la volta queva fer en bicicleta. Tot i així va acabar lavolta amb btt i va aconseguir completarla primera part de la volta a correntsentre Cala Blanes i Cala Tirant, allà, ontenia el seu punt d’assistència va decidirposar punt i final a la que sense dubte ésuna autèntica aventura en solitari.

El Jordi Capell Sanpietro va néixera Almenar, província de Lleida el 15d’octubre de 1.975. Actualment esmembre president del Club EsportiuRocko Almenar des del 2.000 i organit-zador del raid Txacal X-Tream des delmateix 2.000. A més organitza diversesmarxes de btt, campionats d’escalada...

L’ historial de l’atleta és més que en-vejable:

- Alpinisme: porta més de cent mun-

Esports 7JORDI CAPELL “TXACAL” CASI

COMPLETA UNA TRIPLE VOLTA A MENORCA

24

tanyes de 3.000 metres al Pirineu.- Barranquisme: més de setanta bar-

rancs arreu de l’estat espanyol.- Escalada: ha escalat arreu del món

(Alps francesos, Marroc, Argentina,Portugal i tot l’estat espanyol).

- Btt: curses de llarga distància i deresistència com les vint-i-quatre horesde Vitoria dues vegades per equips i unaindividual i les vint-i-quatre hores deSarinyera.

- Muntanya: l’any 2.000 va creuar elGR11 en solitari.

- Curses de muntanya: 2a posició al’Ultratraid Aneto per equips.

- Curses de raquetes: 2.009 i 2.0104t classificat a la Copa Catalana de Ra-quetes.

- Curses d’orientació: més de centcurses.

- Raids d’aventura: comença a ferraids fa deu anys amb l’equip Uka Uka,campió de la Copa Catalana l’any2.003. Membre de l’equip Medilast Es-port, amb qui va guanyar tres campio-nats de la Copa Catalana. Membre del’equip Rocko Almenar. Membre de l’e-quip Sambari Diedre amb qui va gua-nyar la Copa Catalana i és proclamàcampió de Catalunya. Actualment mem-bre de l’equip Yaencontre.com Harlöf,

quedant a la segona posició el 2.010.- Raids internacionals: X-Series

(França) Final de la Copa del Món2005, final de la Copa del Món a Esto-ril (Portugal) quedant 32é posició 2009.Final de Copa del Món Bimbache (estatEspanyol) 2010 quedant 23a posició.

- Reptes personals: durant el 2.000Travessa GR11 en solitari als Pirineus.El 2.003 24 hores de Vitoria individual.L’any 2.009 travessa amb caiac per Ei-vissa. Durant l’any 2.011 Camí de San-tiago francès amb 53 hores 830 km.

El Jordi fa aquesta expedició amb elpatrocini i la col·laboració del Club Es-portiu Rocko Almenar, l’empresa dematerial esportiu Haglöfs, AdventureFeeling i el suport de l’empresa d’orga-nització d’esdeveniments Vintage deCiutadella.

El Jordi va començar la seva aven-tura personal el dimecres 21 a les quatrede la tarda a la platja de Cala Blanes deCiutadella, on iniciava la primera de lestres voltes a Menorca, ho feia amb elcaiac i havia de completar els 230 qui-lòmetres que envolten l’illa, per fer

25

tres en la que va poder gaudir de les me-ravelloses vistes de la costa menor-quina.

El diumenge, i a la quinta etapa d’a-questa expedició, el lleidatà sortia a lesvuit del matí per intentar acabar els 180quilòmetres de la volta a Menorca ambbicicleta únicament passant per el camíde cavalls. En “Txacal” va tardar dinouhores per a completar-la, arribant nova-ment a Cala Blanes a les tres de la ma-tinada. El més greu, un ensurt que vatenir abans d’arribar a son Bou, on vaenvestir-se amb un càrritx i es tallà algenoll, açò va fer que li comencés a fermal la cama i al fer la volta en solitari,haver d’esperar fins a l’arribada a laplatja de Cala Blanes per a rebre assis-tència a la ferida. L’atleta va arribarmolt dolorit al vespre ja que a més de laferida va haver de fer molts de trossos apeu i amb sabates específiques per el ci-clisme. Ell mateix ens comentava que“la veritat és que no esperava haver defer tants trossos a peu, he hagut de ca-minar durant una part important de lavolta ja que hi ha trams que és fa im-possible anar amb bicicleta si fas tot eltemps camí de cavalls i en una solaetapa”.

En Jordi, tot i estar dolorit i desprésde dormir només tres hores començavaa les vuit del matí la tercera volta a Me-norca consecutiva, ara a peu. Novamentla platja de Cala Blanes era el punt desortida i el nord de Menorca la primeradirecció. El mal al genoll no acompa-nyava a l’atleta que portava ja al damunt415 quilòmetres consecutius. Malgrataçò el corredor completava la primerapart del trekking arribant a Cala Tirant,uns seixanta quilòmetres i sis hores quees van fer molt durs per el català, quequan va arribar a Tirant va decidir posarpunt i final a aquesta expedició sensepoder acabar aquesta tercera volta. Tristper no poder completar el seu repte per-sonal però amb la saviesa de que si aca-bava aquesta volta a peu podia posar enperill la seva pròpia salut, jugant-se aca-bar lesionat de gravetat al genoll i ambla possibilitat de perdre’s una gran partde la temporada.

Sens dubte i tot i no acabar la terceravolta, els 475 quilòmetres que el Jordiva completar en un període de cinc diesi mig son una autèntica feta històrica al’illa i que a ben segur voldrà tornar aintentar novament.

aquesta primera part de l’expediciótenia previst emprar quatre dies, fins ar-ribar novament a Cala Blanes.

Així feia les etapes següents: - Cala Blanes – Algaiarens (2:30h).

La mar estava molt tranquil·la i l’etapaera molt curta ja que només s’empravaun capvespre per fer-la.

- Algaiarens – Cala Tirant (03:30.).El Jordi es va trobar amb molt mala mara la primera part de l’etapa, cosa que vaendurir aquesta segona jornada, on elFar de Cavalleria feia més atractiva lapart final per la seva bellesa. La primerapart del dia acabava a Tirant, el capves-pre començà la segona part.

- Cala Tirant – Es Grau (4:15h.). Se-guia la mala mar per el Jordi a aquestsegon dia de travessa, la segona part deldia va acabar amb una brillant posta desol a Es Grau, on el Jordi començava eldescans fins el tercer dia.

- Es Grau – Punta Prima (2:40h.).Etapa molt ràpida al trobar el vent a

favor des de la sortida fins a la La Mola,després la mar calma fins arribar abansdel previst a Punta Prima i acabar la pri-mera part del dia.

- Punta Prima – Son Bou (3:00h.)Etapa tranquil·la la del capvespre per elJordi, que quedava impressionat per elcanvi de roca entre una part i l’altre,destacant la roca molt foradada que de-cora aquesta part de l’illa.

- Son Bou – Cap d’Artrutx (3:30).Primera part del darrer dia de caiac laque afrontava el Jordi amb un paisatgerealment bonic de platges fins arribar alCap d’Artrutx.

- Cap d’Artrutx – Cala Blanes(2:45h.). Darrers quilòmetres per elJordi a la modalitat de caiac, passant perel nou dic de Ciutadella i arribant fins ala platja de Cala Blanes.

Amb aquestes etapes i emprant tresdies i mig, en Jordi acabava la primerade les tres voltes a Menorca que teniaprevist acabar, un total de 230 quilòme-

26

Clemente Alonso és el rei del Ex-treme Man 113 Menorca. El triatleta deSalamanca ha vençut de nou en els Ba-lears, assumint sense problema el seuestatus de màxim favorit. En categoriafemenina, Sophie Kiefer es fa amb eltriomf. La marca de llarga distància Ex-treme Man ha celebrat el seu primer ani-versari de la millor manera, complintamb les aspiracions dels seus 397 parti-cipants i del públic de l'illa.

El Extreme Man 113 Menorca ja s'a-firma amb una de les cites imprescindi-bles del calendari nacional i europeu,tant per la qualitat del viatge que su-posa, que per la pròpia màgia de lacursa. També podria arribar a ser cos-tum veure Clemente Alonso dalt delpodi de la prova. Avui ha confirmat queMenorca és territori seu. No obstantaixò, després del recorregut ciclista, ésun grup de 4 homes que deixava la biciper atacar la mitja marató. Però a peu,

Climent no tenia rival avui. Només JoseManuel Tovar, aïllat en cinquena posi-ció durant la bici, va ser capaç de reta-llar temps, però no prou per aconseguirla victòria. El tercer home va ser XaviLlobet, que pren així la seva revenjadesprés d'abandonar l'any passat.

En categoria femenina, la francesaSophie Kiefer a creat la sorpresa obte-nint la victòria després d'haver lluitatcom mai per resistir a Núria Aubeso. Eltercer lloc va ser per Luciana Bermudez.

Amb 1,9 km de natació a la badia deFornells, 90km de bici al centre de l'illai una mitja marató al litoral, l'ExtremeMan 113 Menorca és simplement únicquan se li suma un gran ambient i el su-port del públic.

Declaracions: - Clemente Alonso: "ha estat una

cursa fantàstica. En bici, quan vaigveure que havíem format un bon grup,em vaig posar enrere per anar tranquil i

VICTÒRIA DE CLEMENTE ALONSO A LA

2A. EDICIÓ DEL EXTREME MAN 113 MENORCA

observar. A peu, he intentat regular almàxim. Arribava en millor forma quel'any passat. "

- Sophie Kiefer: "no m'ho podiacreure. Quan vaig baixar de la bici enprimera posició, vaig pensar que durariapoc. Però quan vaig veure que la victò-ria estava al meu abast, ho he donat tot!"

Clasificicación femenina:1. Sophie Kiefer (Fra) 05:04:592. Núria Aubeso (Esp) 05:10:123. Luciana Bermudez (Esp) 5:16:45

Classificació masculina:1. Clemente Alonso (Esp) 3:53:202. José Manuel Tovar (Esp) 3:56:313. Xavi Llobet (Esp) 4:00:36

27

Després de l’aturada d’estiu, es vacelebrar la quinta prova del CampionatBalear de trial, celebrat a la localitat deSant Joan a l’illa veïna de Mallorca.Una gran organització marcant un re-corregut molt adequat per a cada cate-goria va fer que tots els participantgaudissin al màxim de la prova a la ma-tinal de trial.

Quan a resultats, destacar a la cate-goria Expert la victòria de Juan Seguídel Motoclub Menorca per davant deBiel Bosch, del Motoclub S’Olivera queva ser segon empatat a punts amb el pri-

Els ciutadellencs s’imposaven per 4a 2 al CTT Alaior a un partit que va re-sultar ser difícil, ja que l’equip de po-nent acaba d’incorporar al primer equipal juvenil Edu López i a l’infantil Xa-vier Bagur, que van perdre els seus pri-

mers partits posant el marcador en 1-2.El primer raqueta, Gian Marco Orruguanyava els dos partits i després Edu iXavier feien el mateix als seus segonspartits després de guanyar als seus ri-vals, aconseguint la primera victòria de

la temporada. Així, les joves promesesja han rebut les primeres lliçons aaquesta gran lliga en forma de victòria.El CTT Alaior va saber plantar cara amben Paco de Haro com a cap, estrenantcategoria amb un resultat advers perells.

Aquesta setmana, l’equip rebrà la vi-sita dels mallorquins del Son CladeraTTC el dissabte a les 16h. amb els tresmateixos jugadors, el capità Gina MacoOrru i els joves Edu López i XavierBagur.

Per la seva banda, s’estrena la tem-porada de ple amb l’equip de 3ªDivisiódel CTT Ciutadella que formen AntoniNieto, Ignasi Moll, Joan Villalonga,Joan Mingorance i Edu Morató. L’equipamb aspiracions d’aconseguir el títol ju-garà el seu primer partit al PoliesportiuSant Joan contra el Ciutat d’Inca TTC.

També els de la 2ªDivisió autonò-mica s’estrenen aquesta setmana i hofan amb derbi, ja que s’enfronten dosdels tres equips del club. El CTT Ciuta-della A (Jordi Pons, Josep Sintes, Cris-tian Timoner i Paco Allès) jugarà contrael CTT Ciutadella B (José Aragauz,Carlos Carretero, Joan Fargas i JordiMarqués).

mer però és va veure relegat a la segonaplaça per temps. Per la seva part TitoCamps no va tenir un bon dia i desprésd’una caiguda a la primera zona va aca-bar finalment a la sisena posició.

Amb aquesta segona plaça, en BielBosch es col·loca líder a la classificaciógeneral d’aquest Campionat de Balearsquan manquen sols tres proves a dispu-tar-se.

Hem de destacar la participació a lacategoria base de la jove Lorena, delMotoclub Menorca, que va quedar 4ª ala seva categoria.

CAMPIONAT BALEAR DE TRIAL

EL CTT CIUTADELLA DE 2A. DIVISIÓCOMENÇA AMB VICTÒRIA

28

Són les primeres mesures dràstiquesa més de reduir tota l’estructura profes-sional, tant tècnica com administrativa

Després de diverses reunions i ges-tions, la junta directiva del CV Ciutade-lla ha aplicat les primeres mesuresdràstiques després de què l’assembleade socis donés el suport total a l’equipdirigent i deixant clar, emperò, que lamassa social volia mantenir el conjuntde Superlliga. Així idò, la primera me-sura a destacar és el fet de rescindir elcontracte amb la nord-americana SonjaNewcombe. Una vertadera llàstima per-què, per culpa de la incertesa i incom-pliment de les institucions, l’afició deMenorca es quedarà sense poder gaudird’una de les millors jugadores que haviafitxat l’entitat per a aquesta imminenttemporada. Newcombe al final recalaràamb l’equip turc de l’Ankara. La plan-tilla vermellenca, que continuarà diri-gint el manxec Chema Rodríguez, esquedarà amb 10 jugadores professio-nals.

Els retalls a la Superlliga no es limi-ten només a descartar a Newcombe,sinó que tot el cos tècnic i assistents esveuran afectats per les retallades, des

del primer entrenador fins als serveis defisioteràpia (segon entrenador, assistentsi preparador físic). A més, en els des-

EL CV CIUTADELLA RESCINDEIX L’ACORD AMBSONJA NEWCOMBE I ELIMINA L’EQUIP DEPRIMERA NACIONAL

plaçaments l’expedició estarà confor-mada només per jugadores i els dos tèc-nics. També la pretemporada serà moltaustera quant a costos. La despesa ordi-nària vinculada a la plantilla, quant amaterials i altres, serà igualment redu-ïda.

La junta acordà també eliminar de lacompetició al conjunt de Primera Na-cional, si bé no deixarà fora a les juga-dores, ja que es recol·locaran en l’equipde Primera Divisió Balear i el sènior deMenorca.

Una altre mesura presa és la reduc-ció en costos d’altres tècnics del clubaixí com l’eliminació de dietes per alsequips de lligues balears. Amb tot,també hi haurà una revisió a fons per re-duir les despeses en l’estructura admi-nistrativa i de gestió.

A la dramàtica reestructuració perabaratir costos, la Junta seguirà treba-llant per ajustar el pressupost amb la re-cerca de nous ingressos, tot i lesdificultats. També s’espera l’ajut i el su-port dels socis per aconseguir obtenirmés ingressos per afrontar amb les mí-nimes garanties la Superlliga Femenia.

29

FEINA– Som una petita empresa per la seva llar. Treballs de paleta,lampista, electricitat i pintura. Preus econòmics. Pressupostosgratis. 660.653.601. Joan– Llicenciada en traducció s’ofereix per donar classes d’anglés atots els nivells. 630 740 465– Es donen classes d’informática a nivell d’usuari, excel... Profes-sors titulats. 646 685 237– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0– Se ofrece chica con experiencia para cuidar personas mayores(higiene, medicación, alimentación), limpieza y tareas domésti-cas en general (plancha, recados, acompañamientos...). Disponi-bilidad de horarios. Papeles en regla. Zona Ciutadella. Tel.:697799231.– Me ofrezco para trabajos de jardinería y mantenimiento defincas (labrar, pared seca, desbrozar, sembrar...) por horas o jor-nada completa. También tengo experiencia en construcción.Total disponibilidad. Con vehículo propio. Tel.: 620677900.– Soy una persona trabajadora y honesta y me ofrezco parahacer trabajos de jardinería, mantenimiento y limpieza. Tambiénpara fregaplatos o mozo de almacén. Gracias por su atención.Tel: 626 22 75 69

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, concochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48

24 Agost 1783 – Un grup de ciutadellencs presentà alsjurats un projecte per aplaçar les costes dites dels macs (ca-pllanch) i de la Quintana de Mar, ja que consideravenaquests passatges perillosos i aspres pels qui els freqüentencarregats o amb cavalcadures. Resolgueren que no es tro-bava convenient i que es deixi estar de la manera que estroba.24 Agost 1783 – Els obrers de l’església Parroquial ( ca-

tedral ) comunicaren als Jurats que prest acabaran les obresexteriors, i que despés volen acomodar l’interior. Resol-gueren que s’emblanquini de la millor manera i fer obrir unafinestra a la part de migjorn perquè sigui mes clara.31 Agost 1783 – Un grup de pagesos de Ciutadella ex-

posen als Jurats que en temps que les armes angleses domi-naven l’illa, el Governador de les forces va fer publicar unedicte pel qual es donà la llibertat de capturar i fer sevestotes les cabres que es trobessin. Per tant, demanaren la re-vocació del dit edicte que segons l’experiència, ha fet veure,ha estat una disminució en les carns, en les pells tant ne-cessàries a l’illa pel calçat de les persones i una major ex-tensió en el vici de robar.9 Novembre 1783 – Amb motiu de col·locar el nou re-

trat del Rei a la Sala Superior de la Universitat de Ciutade-lla, feren fer 18 cadires de repòs de noguer i una taula debon gust, amb el seu tapet i que el banc regi s’adorni amb untapet vermell amb flocadura els respatllers i seients.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (146)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

OOuuss aall ppllaattaammbb bboonnííttoollIInnggrreeddiieennttss:: Per a cada cassoleta o recipient: 2 rodelles de conserva de bonítol en oli d’oliva o escabetxa casolào bé un parell de llomets de bonítol en conserva en pot de vidre, 2ous, salsa de tomàtiga casolana, mantega, una cullerada de tàpe-res envinagrades de Menorca, all i julivert picats i fonoll.

EEllaabboorraacciióó:: Untarem amb mantega un recipient d’acer innoxida-ble individual per a fer-hi els ous al plat i a continuació cobrimel fons amb tomatigat i hi posam al damunt els bocins de boní-tol -que prèviament haurem ben escorregut d’oli-, una culleradade tàperes envinagrades, els dos ous sencers -com si fossin per afer-los estrellats-, i una culleradeta d’all i julivert i de fonoll pi-cats. Ho enfornam -el forn ja estarà calent- uns 8 minutets a170 graus i servim.

El delegat regional de Comerç, Bartomeu Sagrera havia visitatMenorca per a tenir una presa de contacte amb els empresaris de l’i-lla, especialment amb els del calçat i la bijuteria de cara a fomen-tar les exportacions als Estats Units.

Joan Teix, secretari tècnic del Patronat Provincial d’Ensenya-ment Mitjà i Professionals de les Balears havia visitat l’Institut la-boral de Ciutadella, de manera especial el seu camp de pràctiques-on avui s’ubica l’IES Mariàngels Cardona- on va visitar les obresque s’hi havien fet.

L’Institut Laboral inaugurava el seu Curs Acadèmic al SalóGòtic de l’Ajuntament amb una conferència a càrrec de la profes-sora del Cicle de Ciències de la Natura, Maria Dolores Lorenzo.

Moria el comerciant i home de negocis Pedro Bagur Vàzquez,casat amb Catalina Rosselló i llavonces pare de Margarita, Pedro iJoan Bagur Roselló.

El Iris 30 de setembrede 1961

31

Que la dessaladora costi 150.000 euros al mes ino estigui en funcionament.Que el turisme de l’Inserso tindrà`una dava-llada del 5%.L’anunci del Govern de congelar les contracta-cions i renovacions d’interins i personal tempo-

ral de l’Administració.Que la xifra de persones en atur per aquest hivern podriaser d’unes 7.500 segons les estimacions dels sindicats.Que el servei de vigilància de Medi Ambient encara hagidetectat 51 ocupacions de vaixells damunt praderies deposidònia a la nostra illa.Que Balearia elimini la seva línia de passatgers amb Bar-celona des del port de Ciutadella i l’illa tingui menys ofertaque abans de l’entrada de funcionament del dic, per lamanca de passatgers que facin rendible la línia a l’hivern.

Que la ciutadellenca Teresa CatalàMarquès hagi rebut un dels Premis Nacio-nals de l’Excel·lencia en Rendiment Acadè-mic Universitari a l’acabar la carrera deMatemàtiques amb un 9,61 de mitjana.Que el Govern vegi amb bons ulls l’am-

pliació del port esportiu de Cala n Bosch mitjançant lainiciativa privada amb la costrucció d’un dic exterior iuna invrsió d’un 38 milions d’euros.Que el PSM presenti candidat pròpi al Senat per Me-norca i vagi al Congrés amb la coalició PSM-Iniciativa-Verds-Entesa per Mallorca.Que Ciutadella concentri el 36% dels nous electors ambdret a vot per primera vegada a unes eleccions nacio-nals.El retorn de la Delfí Serra amb “Un amant de comèdia”que dirigirà Josep Serra.

Dites i refranys...- Es bou diu cornut a s’ase.

PARENÒSTIC DEL MESD’OCTUBRE DE 2011

SOL

Dia 1 el sol sortirà a les 07,40 i es pondrà a les 19,27 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,12 i es pondrà a les 17,44 h.

LES LLUNES D’OCTUBRE

Dia 4 lluna creixent en Capricorn.Dia 12 lluna plena en Àries.Dia 20 lluna minvant en Cranc.Dia 26 lluna nova en Escorpí.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSÉs el mes per sembrar lletugues, espinacs, faves verdes, ble-

des, cols, endívies, cebes i fesols. És el millor mes per sembrar lesmoreres. Amb la lluna creixent heu de sembrar els esqueixos decarxofes i espinacs. També és un mes propici per preparar els se-menters per a la sembra del gra de l’anyada, i es prepara per a lasembra del blat que arriba el mes que ve.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 30, Jeroni, Gregori.Dissabte dia 1, Teresa del Bon Jesús.Diumenge dia 2, Àngels custodis.Dilluns dia 3, Francesc de Borja.Dimarts dia 4, Francesc d’Assís.Dimecres dia 5, Plàcid, Gala.Dijous dia 6, Bru, Emili, Sadurní.

UNA ILLA MÀGICAQue Menorca és una illa especial i màgica ho

sabem molts, però de moment no sabem treurer-li elprofit. Són molts els artistes i empresaris que cerquenla calma de l’illa per a carregar les piles o bé per a en-gegar els seus projectes dins un àmbient idòni de relaxi calma.

El cantant José María Sanz, conegut popularmentcom “Loquillo” és un d’ells i en breu es desplaçarà aMenorca amb el seu equip per a preparar la gira dequatre mesos per a fer la promoció del seu darrer tre-ball discogràfic “Su nombre era el de todas las muje-res”. També el vaixell “Atlàntis” va estar uns dies a labadia de Ciutadella abans de partir cap a Sóller ons’està filmant “Cloud Atlas”.

Chalet en Cala’n BlanesCon 2 dormitorios, baño, cocina ameri-cana, salón-comedor, terraza cubiertagaraje y patio.Precio: 245.000 €

Apartamento en Los DelfinesCon 2 dormitorios dobles, baño co-cina americana, salón-comedor y 2 te-rrazas cubiertas. Dispone de parkingpropio y jardín y piscina comunitarios.Precio: 105.000 €

Local-carpinteríaDe unos 110 m2 construidos yunos 14 m2 de patio.Precio: 145.000 €

Piso en planta terceraCon 3 dormitorios dobles, baño, cocina,salón-comedor, lavadero y terraza co-munitaria. Precio: 130.000 €

Vivienda unifamiliar con garajeGaraje y patio en planta baja, 3 dor-mitorios, baño, aseo, cocina, salón-comedor, lavadero y terraza en plantaprimera y derecho a vuelo en plantasegunda. Precio: 245.000 €

Apartamento en Los Delfines. Con 3dormitorios, 2 baños, Cocina ameri-cana, salón-comedor, terraza cu-bierta y amplio jardín.Precio: 1750.000 €

Apartamento en Cap d’ArtrutxCon 2 dormitorios dobles, baño,cocina americana, salón-comedor yJardín privado. Precio: 165.000 €

Piso C/ S. Ant. Mª Claret de 102m2Con 3 dormitorios, baño, aseo,salón-comedor con balcón, cocina yamplio lavadero con terraza.Plaza de parking opcional.Precio: 170.000 €

Chalet en Sa Caleta . Parcela de1.002m2 y unos 140 m2 construi-dos. Con 4 dormitorios, baño, aseo,cocina, salón-comedor con chime-nea, lavadero, terraza cubierta y am-plio garaje. Precio: 560.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

– OCASIÓN – Piso en planta primerade 91 m2. Con 3 dormitorios con arma-rios empotrados, baño, amplia cocina,salón-comedor y lavadero.Precio: 130.000 €