ELSHCANTONS Divendres, 26 de maig de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 95 »Any III«225 pessetes

I Punt i seguit Professors i alumnes de l'escola Coll-serola presenten 300 signatures per reclamar un nou edifici. Plana 15

Un principi d'acord permet descon-vocar la vaga dels treballadors de Fe­rrocarrils Catalans. Plana 15

I Economia Sant Cugat Comerç obre el termini de presentació de candidatures per a la nova junta, que s'ha d'escollir el 20 de juny. Plana 19

Catalana Occident supera gairebé d'un 550% la solvència mínima exigida per la llei. Plana 21

I Cultura i espectacles El Teatre-auditori presenta El Misteri de les Veus Búlgares, una de les ex­pressions folklòriques de més prestigi internacional. Plana 22

Frederic Gisbert destaca la particu­laritat de la ceràmica com a art en un entrevista. Plana 23

El cap de llista del PP. Jaume Tarragó, és contrari al retorn dels documents de la Generalitat republicana que són a l'arxiu de Salamanca. Plana 26

Mercantic comenta la fira de prima­vera amb un museu dels horrors com a atracció afegida. Plana 28

I E s p o r t s El Club Muntanyenc potencia l'at­letisme a les escoles i vol formar un equip d'aquí a uns anys. Plana 32

El Club Voleibol Sant Cugat celebra el final de la temporada de l'ascens amb un sopar de gala. Plana 34

I Punt divers Les sessions de treball del concili ca­talà s'acaben al Centre Borja amb l'acord que els bisbes triaran el nou model d'organització de l'Església ca­talana. Plana 36

El gabinet jurídic de Vallès sense Fronteres fa un estudi de propostes per al nou reglament de la llei d'es­trangeria. Plana 36

La santeugatenca Yvonne Corberó ex­plica la seva experiència com a em­presària al Vietnam de l'obertura eco­nòmica. Plana 37

I Apunts L'Ateneu santeugatenc busca fórmu­les per superar la barrera de 200 as­sociats dels últims 10 anys. Plana 39

El Club Rotary lliura el premis Venus i Paul Harris a l'Esbart Sant Cugat i Josep Grau Garriga. Plana 40

L'escola Pins del Vallès celebra la tercera edició de les jornades lúdi-co-esportives i consolida l'èxit de la iniciativa. Plana 43

MUNICIPALS '95

Gairebé 35.000 santeugatencs podran votar diumenge

El debat sobre la Torre Negra va reunir els sis partits que es presenten a les eleccions. Fotiv. MANÉ ESPINOSA.

I Els sis partits debaten com concretar el futur de la Torre Negra

I El primer i únic debat sobre Valldoreix dóna uns resultats fluixos

I Serra i Colom donen suport als candidats del PSC i d'ERC, respectivament

I Aymerich promet potenciar la descentralització als tres districtes

• Sant Cugat.— Gairebé 35.000 electors podran votar diumenge en 18 col·legis electorals, després d'u­na setmana de campanya moguda: s'ha debatut el futur de la Torre Negra i el de Valldoreix, i els candidats han explicat els progra­mes entre havaneres i aperitius, amb les visites del vice-president del govern estatal, Narcís Serra, i del secretari d'ERC, Àngel Co­lom, incloses. Planes 3 a 13.

L'arròs no va faltar a la festa de l'entitat. Foto: JOAN LLAMAS.

Els socis més antics de la Unió • Sant Cugat.— La Unió rant setanta-cinc anys. Per ce-Santcugatenca va homenatjar lebrar-ho, es va servir una diumenge passat els socis més paella gegant al teatre per veterans, alguns dels quals a les més de 150 persones han seguit la història d'aques- que van participar en la festa. ta entitat santeugatenca du- Plana 38.

Les obres del búnquer han causat possiblement danys patrimonials

• Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha sol·licitat una reunió urgent al Pa­tronat del Monestir per «demanar explicacions» a la Generalitat so­bre els possibles desperfectes que han pogut causar a la zona les

obres de construcció del búnquer del Centre de Restauració de Béns Mobles. Segons algunes fonts, la Generalitat ha fet mo­viments amb maquinària pesant que possiblement han malmès pa­trimoni històric. Plana 22.

Amb una sola trucada,

tota la informació del municipi

S • CAKNfcT FA-Vu

' ' senseci$¥kmmmti(MÜkír mv£

t els atssabfes de 9 a T4n.

»NFORNlftClÓ

G£NERA L

\L » PROGRA

ÍSTRES I GALERIES D'ART * FIRES

TEATRE-AUDITORI • titament de

Sant Cugat del Vallès

Si ets subscriptor d Els 4 Cantons Demana avui mateix

la teva targeta del Club del Subscriptor

Hi sortiràs guanyant /

Nom i cognoms

Adreça

Població

Telèfon

Data naixement

Ompliu aquesta butlleta i feu-la arribar a les oficines d'Els 4 Cantons, a Sant Cusat, carrer Xerric, 5.

us ^ •

W? d'Els 4 Cantons

C.P.

D.N.I.

Professió

La targeta es pot anar a recollir a Els 4 Cantons, c/ Xerric, 5. Sant Cugat

m 22 to to Feiners: de 9 a 2 i de 4 a 7

3 « Divendres, 26 de maig de 1995

Municipals i Gairebé trenta cinc mil santcugatencs —els majors de divuit anys que es van censar a Sant Cugat abans de l'I de gener d'aquest any— poden anar a votar aquest diumenge als divuit

col·legis electorals que s'instal·laran al municipi. Per facilitar el vot, estaran oberts ininterrompudament des de les nou del matí fins a les vuit del vespre, hora en què s'iniciarà el recompte ofi­

cial de vots. Per resoldre possibles dub­tes que puguin sorgir durant la jornada electoral, funcionaris de l'Ajuntament de Sant Cugat estaran disponibles al telèfon d'informació 010. A Valldoreix,

ELS 18 COL·LEGIS ELECTORALS

I COL·LEGI

Centre de Salut

Escola pública Joan MangaH

Escota púbHca Pla Farraras

Escola pública Collserola

Auto Sellarès (Volvo)

Zona esportiva municipal

Escola d'Arquitectura del Vallès

Seat Autocomarca del Vallès

Novaula Centre d'Estudis

Correus

Col·legi El Pinar

Escola pública Ferran Clua

Casal de cultura de Valldoreix

Centre Cívic la Floresta

Unió Recreativa i Esportiva la Floresta

Escola bressol El Niu

Escola pública Catalunya

Centre Ctvic les Planes

1 ADREÇA

Carrer del Mirador, sM

Passeig de la Creu, 1

Avinguda de Ragull, s/n

Avinguda de RaguH, s/n

Carretera de Cerdanyola, 58

Rambla de Jaume Sàbat, 1

Carrer de Pere Serra, 1

Avinguda d'Alfons Sala, 33

Carrer Valldoreix, 18

Rambla de Can Mora, 21

Carrer del Canal de la Mànega, 5

Carrer del Brollador, s/n

Rambla Mossèn Cinto Verdaguer, s/h

Carrer de Can Llobet, s/n

Passeig de la Floresta, s/n

Carrer del Mercat, 2

Camí de Sant Cugat ai Papiol, s/n

Carrer del Doctor Modrego, 6

Gràfic. EL PUNT.

Gairebé trenta-cinc mil santcugatencs podran anar a votar diumenge

Els divuit col·legis electorals obriran de I L'Ajuntament habilitarà un servei especial les nou del matí a les vuit del vespre per atendre consultes durant la jornada

CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— A Sant Cugat 34.468 electors estan cridats diu­menge a les urnes per escollir les persones que els representaran durant els propers quatre anys al consistori santcugatenc. En aquesta xifra s'hi engloben tots els ciutadans majors de divuit anys que es van inscriure al padró mu­nicipal abans de l'I de gener d'a­quest any. Al cens especial d'es­trangers hi figuren també els ciu­tadans de Dinamarca, Noruega,

els Països Baixos i Suècia que es van inscriure especialment per vo­tar en aquestes eleccions. Per dis­trictes, els votants es reparteixen entre els 25.000 mil del centre de la ciutat, els més de 3.500 de Valldoreix, els 2.200 de la Flo­resta, els 2.700 de Mira-sol i els 795 de les Planes.

Horari continu

Per facilitar la votació —el bon temps és motiu repetit d'abstenció en qualsevol convocatòria electo­

ral— els divuit col·legis electorals que hi haurà a tot el municipi (inclosos els districtes de la Flo­resta, Mira-sol i les Planes) no tancaran al migdia i estaran oberts, com és habitual, des de les nou del matí fins a les vuit del vespre. A partir de llavors començarà el recompte de vots; els resultats es coneixeran, aproxi­madament, a les deu del vespre. En aquestes eleccions municipals s'han introduït alguns canvis res­pecte a la distribució dels col·legis:

el que estava habitualment situat a les oficines de l'Entitat Mu­nicipal Descentralitzada de Vall­doreix es trasllada a l'escola Fe­rran Clua.

De la mateixa manera, durant tot el diumenge, funcionaris mu­nicipals atendran les consultes dels votants als col·legis electorals, a la casa consistorial i també per mitjà del telèfon d'informació. Cal, això sí, portar el DNI per tal d'identificar-se a l'hora de votar.

el sistema per votar és diferent: els electors hauran d'escollir simultània­ment el president de l'EMD de manera nominal i la llista que prefereixin per a tot el municipi.

El doble vot dels electors de l'EMD de Valldoreix

c.c. • Si per votar per a tot el mu­nicipi només cal triar la papereta que correspongui al partit escollit, el procés és diferent a Valldoreix, on els veïns han de triar, d'una banda, el president de la junta veïnal de l'Entitat Municipal Des­centralitzada i, de l'altra, la resta de vocals de les diferents forces polítiques que tindran represen­tació a la junta. Per això, als dos col·legis electorals de Valldoreix s'hi instal·laran dues urnes: l'una per al vot nominal al president (guanyarà el que obtingui més quantitat de vots); l'altra per a la papereta general que hi ha per a cada partit. Segons el nombre de vots que rebi, a cada partit li correspondrà proporcionalment un nombre de representants a la junta, els quals seran escollits pos­teriorment per la mateixa forma­ció. En les darreres eleccions mu­nicipals, de l'any 1991, Miquel Masanés, per UNÍS, va ser pro­clamat president de l'EMD, men­tre que la llista més votada per a tot el municipi va ser la de CiU.

Consultes al cens

Si algun elector no ha rebut la targeta electoral de l'Instituto Nacional de Estadística i, per tant, no sap si pot anar a votar o no, encara es poden consultar les llis­tes del cens electoral que hi ha penjades al vestíbul de l'ajunta­ment de Sant Cugat i a les oficines municipals dels consells de dis­tricte. També es pot obtenir in­formació trucant al 010.

34139/06062

Portes

Blindades

SEGURETAT

rai ÍM Sant Cugat del Vallès. «• 58917 99

UN NOÜ ESTIL PER UN SANT CUGAT MILLOR

VOTA MOLT MES PER SANT CUGAT PSC-PSOE

Municipals EES 4 CANTONS / Divendres. 26 de maig de 1W5

La socialista Carme Pérez monopolitza el primer i únic debat sobre Valldoreix El candidat d'UNIS no va aprofitar l'herència de govern del seu antecessor, Miquel Masanés

RAMON l. lOl 'h • Valldoreix l·ls sis candidats a la pre­sidència de l'I Militat Municipal Descentralit­zada de YalUloreiv van ser protagonistes, dis­sabte passat, d'un fluix debat electoral or­

ganitzat a la seu de l'associació tic propietaris i veïns I duard Recasens, candidat dT 'NIS i successor de Miquel Masanés actual pre­sident de l 'EMD—. no va saber defensar la tasca de govern feta pel partit que representa.

Carme Pérez, candidata pel l'SC. va mono­politzar gran part del debat i va aprofitar la inexperiència de Recasens per convertir-se en portaveu de l'equip de govern. I.a resta de candidats van limitar-se a exposar programes.

••.lo no soc polític i. per tant. tinc poca cosa a dil sobre aquest tema. ja que no el conec, però Us puc asscuuiai que posaré al sene i de Yalldoicix tota la meva dedicació i l.i mc\a experiència com a gcstoi cmpi esai ial. •• Aquest \a sei l 'argument nies utilitzat per 1 duaid Recasens, candidat d'U-NIS a la piesideneia de l'Entitat M u n k a p a I D e s c e n t r a l i t z a d a (l ' .MD) de Valldoreix, durant l'h or a i mitja que \ a durar el debat entre els sis candidats. Recasens va parlai del futur dient que el seu objectiu es •que s'urbanitzi Valldoreix enviant cap a l'àrea d ' I ' ibanisme la major part dels recursos economies». També va manifestar que •cal tenir unes bo­nes relacions amb Sant Cugat ba­sades en el diàleg». A banda d'això, va demostrar desconeixe­ment ric la tasca teta per Masanés, el seu predecessor al capdavant de l'equip de govern. Aquest fet el va aprofitar Carme Pérez, can­didata del l'SC i membre de l'e­quip de govern gràcies a un pacte fet ara fa dos anys, per defensar la tasca feta. l'erez va basar el seu programa a potenciar la par­ticipació ciutadana, a parlar de la bona gestió feta els dos darrers anys i a compaginar una ciutat jardí amb l'element urbanilzador.

Els sis candidats i cl públic assistent al debat fet a l'associació de propietaris i veins. Fuuv MANÉ ESPINOSA.

Jaume Santmarti . de CiU. va dir que «és necessari fer un treball constant en les petites coses i mi­llorar la relació amb Sant Cugat». Narcís Clavell. d 'ERC. va refe­rir-se a la necessitat que Vall­

doreix «disposi d'un alcalde amb dedicació exclusiva per afrontar al treball que significa la gestió de TEMI)». Pantaleon de Miguel, del PP. va dir que «cal aconseguir que ITVII) tingui personalitat

pròpia». HI candidat d ' K verds, Enrique de la Pczuel, parlar d'ampliar l'oferta del C de la descentralització dels se públics i de la col·laboració el Patronat de Collserola.

'-Els ri. va asal. rveis amb

KIH'ARI) RECASENS ll.'NISl

•Aportaré tota la mevu experiència

com a gestor empresarial»

CARME PÉREZ (l'SC)

«Podem posar en pràctica la base

feta durant els darrers dos anvs-

JAl'ME SANTMAR 11 (CiC)

«lis necessari fer un treball

constant en les petites coses-

NARCÍS C1.AVEI.1. ( l íRC)

••'Cal un alcalde amb dedicació

exclusiva per gestionar l'H MD--

PANTALEON DE MIGl'EL (PP)

«fi necessari aconseguir que

l'EMD tingui personalitat pròpia"

ENRIQUE DE LA PEZl EI A (IC-Els Verds)

«Volem potenciar la col·laboració

amb el patronat del parc-

CLÍNICA DENTAL ADEVILL

f^Si^ • Odontologia en general • Ortodòncia infantil i adults • Pròtesis dentals (Laboratori propi) • Implantologia • Cirurgia maxil.lo-facial • Assistència a col· lectius i entitats asseguradores

3 ^ I RANCKSC MORACAS, 23 - TEL. r>74 01 46 - SANT Cl (,A I DEE VAEEÈS

la Campanya de prevenció buco-dental Clínica Adevill • Visita de revisió i diagnòstic • \:clc/<i i (Inanició ten finalitzar cl traciamcn!)

Presentar-ho a recepció

RETALLI'M

Campanya gratuïta

venda, neteja i restauració

de catifes • Servei de guarda i

conservació.

PCPKX.

• Recollida i lliurament

gratuïts.

Exposició i venda: Cànovas del Castillo, 4 Tel. 674 65 0 0 - 589 22 21

Tallers: Av. Can Caldes. 16 Tel. 589 46 56 - 589 47 16. Fax: 589 22 21

08190 Sant Cugat del Vallès

i •à^lrv-'

WÍJs H ^

•J •« JU *hJ . i 1 nT TO RAL

::^V

UDIO SIM CUC» 91.5 FM

DE LES 9 A LES 20 HORES, SEGUIMENT DE LA JORNADA ELEGORAL

CONNEXIONS CADA MITJA HORA I DADES DE PARTICIPACIÓ.

DE LES 20 A LES 23 HORES, PROGRAMA ESPECIAL ELECCIONS

MUNICIPALS. ELS RESULTATS, LES VALORACIONS, ELS COMENTARIS.

TOTA LA INFORMACIÓ DEL DIA D'ELECCIONS.

n/ota LLAU RADO

«net fien Sattt &ccyat.

Si estàs desenganyat dels grans partits polítics. Si vols

transparència a l'Ajuntament i un alcalde per tothom.

Vot* UNÍS f ta* UNIÓ D'INDEPENDENTS S.C.

Municipals ELS 4 CANTONS , Divendres. 26 de maia de l 'W

El segon vol de VÀngel ANGILUSCASTUIíKA

ÀNGEL CASAS Va fer un primer viatge

per la política municipal del 79 ai 83, i la seva

dedicació professional no li va permetre ocupar-se de San! Cugat tant com

hauria volgut. Dotze anys desprès, torna disposat a esmenar les mancances.

Sel/e anys després, es posa de nou cara a cara davant els seus conc iu tadans aixecant la bandera del diàleg i la participació. r . scol tant . p roposan t .

intercanviant la seva experiència i les necessitats dels veïns de Sant Cugat que ha recollit a través d'enquestes. Va íer un primer periple de quatre anys que li va deixat regust de poc, i ha decidit retornar per acabar les coses que no va poder enllestir pel temps i començar d'altres projectes per íer d'aquesta gran ciutat un gran poble.

l'na tic les seves premises és considerar que les persones estan per sobre de qualsevol altra cosa. No en va, la seva activitat a finals dels anys (>ll com a membre des­tacat del moviment cristià TAC el va ensenyar a posar-se en la pell de l'altrc. Aquesta idea es tradueix al seu programa electo­ral quan, per exemple, aposta per una arqui tec tura urbanística menys harmònica i més funcional. Sant Cugat, segons Àngel Casas,

Àngel Casas va néixer a Pinós del Solsonès l'any 1932. Gran conversador, l'únic vici que se li coneix és fumar.

Admira el desaparegut Olof Palnie. P I R E MF.JAN.

ha de ser de les persones. Amb aquest objectiu s'enfronta

de nou a unes eleccions munici­pals. Després d'aquests anys, en els que s'ha dedicat plenament a

la seva feina com a director comercial de la Nacional Pirelli, no li fa por el risc d'haver perdut la noció real de la ciutat que el va adoptar el novembre del 1971.

Assegura que no ha deixat d'estar en contacte amb Ics entitats i els veïns de Sant Cugat, i molts d'ells, en els últims mesos, l'han esperonat a reprendre el camí que va abandonar per manca de temps.

Ara en té molt més, de temps, per dedicar-se de ple a conrear el seu hort prop de l'Escala, prac­ticar l'esquí de fons i mirar bon futbol sense favoritismes, perquè es declara seguidor de tots els equips catalans. Aquestes activi­tats, que ha recuperat furtiva-ment després de jubilar-se, les haurà d'abandonar per dedicar-se a la política municipal amb la intensitat que posa sempre a totes les coses.

La mateixa il·lusió amb què emprèn les seves activitats el va portar a passar de reconegut representant veïnal a alcalde. Va ser a la meitat dels setanta, en els anys de l'efervescència demo­cràtica, quan les associacions de veïns tenien la força que, de moment, no podien assumir els estaments polítics. Aleshores va demostrar la seva preocupació per un ensenyament públic de qualitat, com a president de TA­PA de l'escola Pla i Farreras.

Els que el coneixen bé assegu­ren que treballa amb convicció, que és franc i sempre està dis­posat a aprendre dels altres. Àngel Casas, un manresà d'ori­gen que se sent santeugatenc de mena. diu que qualsevol que tin­gui relació amb ell veu d'una hora lluny que és del tot transparent.

El PP nega haver repartit l'acudit de Valldoreix dibuixat per un militant

SÍLVIA HARROSO • Sant Cugat.— El PP ha negat en un comunicat cap responsa­bilitat en la distribució anònima per Valldoreix dels fulls volants satírics que desaconsellen votar Convergència i l'nio. Tanmateix. el candidat del partit a la pre­sidència de l'Entitat Municipal Descentralitzada, l'antaleon de Miguel, ha reconegut que cl nu­mero 20 de la llista per Sant Cu­gat, José Luís Ballestín. és l'autor de la vinyeta «perquè, inicialment. s'havia de publicar al Darrera hora de l'associació de propietaris i veïns, i ell és el dibuixant habitual del butlletí». A l'acudit apareix l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich. manipulant un titella que representa Jaume Sanmartí. el candidat de CiL> a l'EMD. Seguint la versió de de Miguel, finalment es va considerar «de mal gust» i no es va arribar a publicar. «A partir d'aquí —ha puntualitzat— es va acabar qualsevol relació de Ballestín i, per tant, del PP amb cl dibuix». Tot i que assegura que sap qui va decidir després dis­tribuir la vinyeta anònimament i afegir-hi una consigna que reco­mana no votar CiU si es vol l'au­tonomia de l'EMD. el candidat popular no ha volgut concre­tar-ho. «Són els mateixos de sem­pre, tothom ho sap. Ja van fer una empastifada de papers similar fa dos anys, i llavors fins i tot demanaven el vot per al PP sense voler-ho nosaltres», ha dit. Per la seva banda, Josep Sesc. memhre de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix, ha negat tam­bé la relació «amb la distribució de la vinyeta manipulada».

Av. Alfons Sala, 33, 2n 4a Tel. 589 31 33 • Fax 675 53 92 OH 190 Sant Cugat del Vallès

G.S.f l . és un nou gabinet de serveis auxiliars recent­ment instal·lat a Sant Cugat que es dedica a assessorar en temes jurídics, judicials i mercantils els exercicis administratius dels seus clients.

Estimat empresari: Com a Director de G.S. f l . m'és summament grat sotmetre a la seva consideració l'Oigaiiii/aciíi que ivpicscnto. G.S.f l . Consultores. S.E. es una Entitat de gestió empresar ial especia l i tzada en l 'ajuda i asses­sorament de la PETITA I MITJANA EMPRES V E'aclual conjuntura de l 'Empresa espanyola la TOTALMENT NECESSÀRIA la nostra ptesencia en el mercat per les següents raons

la.- LES EMPRESES DE PETITA 1 MITJANA DIMENSIÓ NO PODEN TENIR I N BON CON­SULTOR D'ORGANITZACIÓ PEL SI l LLE­VAT COST. Ena empresa de Racionalització com la nostra aien les necessitats dels seus clients, als qui cedeix per a treballs concrets els seus consultors , els quals s'identifiquen amb els problemes de l 'empresa i col·laboren amb els responsables dels departaments per resoldre aquells que afecten les seves àrees. Aquesta col·laboració dóna lloc a solucions parti­cu la r i t zades a les necess i ta t s de cada c l ient .

Conseqüentment, no es tracta d'imposar solucions. smo de convèncer i l'ei partícips els interessats responsables de la se\ a execució.

2n.- ENA EMPRI.SA N o POT DONAR TRE MALL CONTÍNUAMENT À UN CONSULTOR D'ORGANITZACIÓ Li farà posaren marxa un determinat projecte, però una vegada acabat aquest, l'ha de tenir inactiu o en el millor dels casos iníraaptolïtat. G.S.f l . dóna treball continuat als seus consultors. empleant-los en diverses empreses, la qual cosa fa que el seu aprofitament sigui òptim.

3 t - TREBALLANT EN UNA SOLA EMPRESA. L ' E S P E C I A L I S T A PER BO QUE SIGUI NOMÉS CONEIX AQUELLA EMPRESA. EI Consultor de Racionalització coneix moltes empreses i a més a més profundament, perquè les estudia a fons. Per això, pot tenir la seguretat que aplicarà la solució més correcta al seu problema.

4t.- ELS PROBLEMES DE L'EMPRESA SÓN DE MOLT DIFÍCIL S O L U C I Ó PEL D I R I G E N T .

PERQUÈ TE EL SEU TEMPS OCUPAT EN LA MARXA DIÀRIA DEL SEU NEGOCI. Els subalterns no els poden resoldre, o són els primers interessats a ocultar els seus propis errors. Com a conseqüència, ha de tractar-los una persona imparcial, aliena a l'empresa i als interessos creats en aquesta, que pugui dir les coses pel seu nom i dediqtii tot el seu temps i coneixements a la recerca de solucions.

Per tol això i a l'i d'ol'erir-li a continuació una expo­sició ordenada dels nostres serveis, els agrupem per àrees de gestió, com són:

1- ÀREA DE CONSELL D'ADMINISTRACIÓ 2.- ÀREA DE DIRECCIÓ GENERAL 3 - ÀREA DE MÀRQUETING 4.- ÀREA ADMINISTRATIVO-FINANCERA 5 - ÀREA DE PRODUCCIÓ 6.- ÀREA DE PERSONAL 7 - ÀREA D'INFORMÀTICA 8.- GESTIÓ PREJUDICIAL D'IMPAGATS.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 Municipals9&5

L'home que vol fer història CÈLIA CERNADAS

JOAN AYMERICH IAROCA

No li agrada el pà amb tomàquet, però diu que se

sent català fins a la mèdula. Va passar de la

simple militància al CDC a la política activa «per

servir un país i una ciutat».

Mai no es lleva abans de les nou del matí perquè acostuma a quedar-se despert fins tard, treballant o mirant la televisió. I

com que els canals autonòmics pleguen veles més d'hora, diu, no li queda més remei que empas­sar-se «cl senyor Carrascal». La millor hora del dia, per a ell, és la de l'esmorzar: sempre ho fa al seu despatx de l'Ajuntament. Un entrepà del bar de la cantonada —sempre sense tomàquet, odia tot el que porta tomàquet— men­tre llegeix el recull de premsa del dia.

«Abans m'agradava molt llegir biografies i novel·la històrica, però ara em centro en estar infor­mat, perquè no tinc temps de més», explica. Els Homenots, de Josep Pla, l'inspiren especial­ment, mentre que mai no acos­tuma a obrir llibres d'assaig o científics.

Joan Aymerich es va començar a posar corbata cada dia quan a les eleccions autonòmiques de

Joan Aymerich, 50 anys, és un culé convençut. Es defi­neix com un perfeccionista, és exigent i diuen que té una memòria d'elefant. Està convençut que serà alcalde qua­

tre anys més. PERE MEJAN.

l'any 84 el van escollir diputat al Parlament per a la coalició de CiU. Abans, la feina a la seva empresa de materials de cons­trucció no li exigia aquests for­

malismes. La corbata, això sí, sempre —o gairebé sempre —l'a­companya amb americanes blau marí que li compra la seva dona a botigues de Sant Cugat.

Una altra data significativa: l'any 1987, quan va accedir per primer cop a l'alcaldia de la ciu­tat. Va ser necessari un pacte temporal amb el Partit Popular, però els primers quatre anys de mandat li van obrir camí per aconseguir després la majoria absoluta, que ara vol renovar. S'ha forjat una fama d'home tre­ballador, exigent i perfeccionista: reconeix que té mal caràcter, «pe­rò no sóc rancuniós». «Té una memòria d'elefant, és impossible enganxar-lo per aquí», diuen els que treballen amb ell. Però una pujada de tensió li va servir per adonar-se que les coses s'han de prendre amb més tranquil·litat. Li van recomanar de fer exercici: «però em fa molta mandra»,diu. El màxim que es permet són pas­sejades per Llafranc amb la seva mountain bike. També aprofita l'estiu per retirar-se a les nits a esperar que piqui algun peix.

Ja no fuma. Un dia va llençar a la paperera tots els cartrons de tabac negre i els puros que guar­dava al despatx. S'ha engreixat una mica, i de fet se n'adona quan veu els cartells electorals d'altres comicis. Tampoc no beu gaire: alguna cerveseta per acom­panyar uns calamars a la romana. No renuncia, però, a fer Vesca-pada de tant en tant, preferible­ment a Amsterdam o Praga. L'úl­tima, fa poques setmanes: la va aprofitar per tancar el noranta per cent de la llista. Ni tampoc a escriure algun dia les seves memòries.

Llauradó assegura que UNÍS no és ni ha estat mai un partit de dretes • Sant Cugat.— El candidat d'U-NIS, Josep Maria Llauradó ha afirmat que, contràriament al que s'entenia en un article publicat en aquest setmanari la setmana passada, «UNÍS no és un equip de dretes ni d'esquerres igual que CiU no ha estat mai un partit d'esquerres». De fet, segons Llau­radó, el partit al qual pertany re­cull tot tipus d'ideologies políti­ques. Per al candidat d'UNIS, la informació que va publicar aquest setmanari «no és correcta», ja que el programa que ells defensen «no ha oblidat en cap moment la sa­nitat i els serveis socials». Llau­radó va explicar que el programa preveu impulsar la construcció d'un «hospital públic, i la revisió d'edificis que pateixen aluminosi, entre d'altres». /c.M.

El PP reuneix unes 150 persones en un berenar a la plaça Octavià • Sant Cugat.— El Partit Popu­lar va reunir uns 150 militants i simpatitzants dissabte a la tarda en un berenar amb pa, vi i sucre a la plaça Octavià. Tot i que s'es­perava la presència del candidat a l'alcaldia, Jaume Tarragó no hi va poder assistir perquè era al debat de presentació de les can­didatures a la presidència de l'EMD de Valldoreix, en què in­tervenia l'aspirant popular Pan-taleón de Miguel i que es va allar­gar gairebé tres hores. En el seu lloc, el número 2 de la llista, Ra­mon Gaspar de Valenzuela, es va adreçar als assistents al berenar per recordar els eixos programà­tics del partit per a aquestes eleccions. / S.B.

VOTA UNÍS VOTA INDEPENDENTS VOTA LLAURADÓ ÜW0 D1NDWEÏÍIS

SANfCUGAT

UNÍS és un partit de Sant Cugat i per Sant Cugat, ni de dretes ni d'esquerres. A les Eleccions Municipals, vota les persones.

A Sant Cugat i per Sant Cugat, vota gent de Sant Cugat.

VOTA Unió d'Independents

8 Municipals'r95 ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 26 de maig de 1995

ELS PROGRAMES ELECTORALS

CiU

PSC PSC-PSOE

\9 Iniciativa

Els Verds

ERC

VALLDOREIX/DISTRICTES

Nomenament íun regidor responsable per a cada districte i po­tenciació de les oficines de descentralització administrativa. Construcció d'una piscina a Mira-sol i finançament parcial d'una altra a la Floresta. Avançar en el pla global d'urbanització dels districtes i en la desafectació dels carrers de Mira-sol.

Posar fi a les picabaralles estèrils entre l'Ajuntament i l'EMD, defensant, però, els trets diferencials de Valldoreix Tractament específic per a Mira-sol, la Floresta i les Planes que promogui la seva modernització i respecti tes peculiaritats. Construcció de piscines cobertes i d'estiu per als diferents barris.

Respectar les competències que tradicionalment na exercit l'EMD de Valldoreix. Corregir els desequilibris entre centre i di­strictes, fugint de l'homogeneïtzació i atenent les especificitats de cada barri. Modificar el Reglament Orgànic Municipal per ampliar les competències dels consells de dist-icte de Mira-sol, la Floresta i les Planes.

Defensa de la resolució de la Generalitat respecte a les compe­tències que pot exercir l'EMD de Valldoreix Signatura d'un nou conveni econòmic. Modificar el ROM per ampliar ies competèr-cies i la representativitat dels consells de districte.

Proposta per augmentar els vocals de l'EMD fins a vuit. Revisió del cadastre per gravar menys els habitatges de primera resi­dència que els de segona (especialment a Valldoreix). Més re­presentativitat als consells tenint en compte eis resultats electo­rals de cada districte. Construcció d'un auditori a la Floresta pe' a concerts i teatre.

SEGURETAT CIUTADANA / JUSTÍCIA

Implantació definitiva de la policia de barri. Potenciació dels grups d'autoprotecció. Augment dels recursos de la policia lo­cal.

Reunió periòdica de la Junta de Seguretat per fomentar la coo­peració entre els diferents cossos. Millora' la gestió dels recur­sos humans i tècnics de la policia local. Potenciar els grups d'autoprotecri:i dels districtes. Forma' els autèntics policies de barri

Opcsicio a la creació de places de la PSS des de l'Ajuntament pe- no ocupar llocs de trebaü. Donar suport als insubmisos i eli­minar el centre de reclutament per a l'exèrcit.

Reorganitzar la policia loca perquè assumeixi funcons d'autèn­tica policia de barri. Ccrs.rucoó d'oficines de policia local a ca­da districte. Establir contactes ent-e la policia i les entitats i les associacions de ve':'ns per roneixer els seus p'oblemes Conso­lidar un model raciona' c..•:• - : ogui com a úniques forces de l'ordre la policia de Catalunya

ENSENYAMENT

Vetllar perquè l'aplicació del mapa escolar respongui a les ne­cessitats del municipi. Ampliar les vies d'entrada de nous alum­nes en els estudis no reglamentats del Conservatori. Potenciar la qualitat de les escoles bressol. Ampliació de l'oferta d'estudis de l'Escola Municipal d'Art. Tomar a promoure un pla quadrien-nal d'obres i mateniment de les escoles públiques.

Refer el consell municipal d'ensenyament per convertir-lo en un òrgan obert, actiu i representatiu. Construcció de noves escoles bressol. Implantar menjadors als instituts i millorar el transport escolar. Desenvolupament de la Formació Professional i foment de les relacions entre empreses i instituts. Ampliació del Centre de Recursos Pedagògics.

Millorar l'atenció a les escoles públiques.

Que l'Ajuntament faci de mitjancer amb la Generalitat en la pla­nificació educativa del municipi, i vetlli per l'aplicació de la refor­ma. Recuperar el consell municipal d'ensenyament. Exigir que tots els centres de secundària tinguin serve ;s de menjador i transport. Potenciar la qualitat de les escoles bressol. Descen­tralitzar els estudis no reglamentats de música.

Adequar ràpidament les escoles públiques Collserola i Pla Fa-rreras. Incrementar la dotació del Centre de Recursos Pedago­gies. Garantir el transport i els menjadors als alumnes dels insti­tuts. Ampliació de les places d'ensenyament públic. Creacic de noves modalitats de FP i secundària no previstes a Sant Cugat.

•=HIS!P*&

Signatura d'un conveni econòmic 'aconal per a Valldore x Ap..

dar l'EMD amb subvencions per abaratir costos d'urbani'/sco

Integració dels districtes en els plers de l'Ajuntament amo parti­

cipació directa. Urbanització racional i augmentar especialment

els Hidrants contraincendis.

Dotar de més vehicles i d i r par: mòb'1 la polica. Augmentar el nombre d'efectius. Instal·la" L:vs oermanents d'atenco ' servei als veïns dels districtes Lluitar aer la implantació del jutjat a Sant Cugat. Dotar protecc •_• avií d'autonomia i mitjans propis

Creació de menjadors i xarxa de transports pe- a's instituts A" pliacio de les escoles bressol municipals.

La batalla dels districtes Hi ha acord per potenciar la descentralització, però l'oposició incideix en el desequilibri entre el centre i els barris

C l·l.lACF.RNADAS • Sant Cugat .-- Cap partit no s'oblida de Valldoieix ni dels districtes en el pro­grama electoral. De fet, els dediquen t'orna espai especialment a Mira-sol, la Floresta

i les Planes—. segurament perquè tenen pi escut que en aquest apartat s'adrecen als nairebé deu mil electors que viuen fora del centre. Per l'I Ml) , cada partit té un programa específic defensat pels candidats

de Valldoreix, però. tot i això, l'actual opo­sició planteja en cl programa general una racionalització de les relacions amb l'A­juntament. Tots prometen ampliar les com­petències o la representativitat dels consells

de districte; CiU, més prudent, diu que potenciarà la descentralització administra­tiva. La policia de barri, l'aplicació de la reforma, el transport i els menjadors es­colars també els preocupen.

Modilicar cl títol cinquè del r e g l a m e n t o r g à n i c mun ic ipa l

que regula cl funcionament dels consells de districte— per do­tar-los de mes competències es una de les propostes importants ilels programes del PP i IC-Kls Veíds. l'cl que la a la seva com­posició, la tederació i ERC pro­posen que s'ampliï la se\a repre­

sentativitat i L'NIS. que participin directament en els plens muni­cipals. C i l ' promet un regidor per a cada districte i la majoria volen construir nous equipaments: uns prioritzcn Ics piscines (Cil i el PSC) i I iRC proposa un gran au­ditori per a la l·lorcsta. UNÍS fa més incidència en la urbanit­zació racional prometent mes

hidrants contra els incendis— i CiU assegura que s'avançarà en el pla global d'asfaltatge. enllu­menat i clavegueram.

I.a policia, i especialment la de barri, mereix l'atenció de quasi tothom. Alguns partits I R C i UNÍS— proposen directament instal·lar oficines de la policia als districtes. I.a resta de punts es

resumeixen en la dotació de més recursos, una policia al servei del ciutadà i més cooperació entre els cossos —o. per contra, la de­saparició dels estatals. En ense­nyament, és proposta comuna de tota l'oposició —a excepció del PP. que és molt concís— l'ha­bilitació del servei de transport i menjador per als instituts. El

PSC i 1C potenciarien cl consell municipal d'ensenyament i la ma­joria millorarien o ampliarien el nombre d'escoles bressol. CiU. 1C i E R C prometen vetllar per l'a­plicació de la reforma escolar. El partit actualment en el govern promet ampliar l'accés i l'oferta del Conservatori de Musica i l'Es­cola Municipal d'Art.

Recasens i Llauradó volen aconseguir que s'urbanitzi «un

Valldoreix residencial» ( V I I M O R I l .I .

H Sant Cugat . - El candidat a la presidència de l 'EMD de Vali­din eix pel partit d ' independents l 'NIS . Eduard Recasens, va in-sislií a leniateai la seva intenció de lluitat per aconseguir «la ur­banització de Valldoreix, i per equiparar-la amh la de Sant Cugat o d'altres districtes.». Recasens va explicar Ics seves intencions po­lítiques en l'aete que UNÍS va organitzar a Valldoreix divendres passat. El partit dels independents va reunir prop de ISO dels seus seguidors i simpatitzants en una cantada d'havaneres a la plaça Major de Valldoreix. El candidat

d T ' N I S per l'alcaldia de Sant Cu­gat. Josep Ma.iia I lauiadó. va ex-plieai que ei seu s.inini "és un Valldoreix vi > r un jauli. un Vall­doreix lèsivivi-vi d. on les diferèn­cies amb Van < uu.a! no siguin per a pitioi • .

Final de campanya amb música

El part i t dels independents UNÍS acomiadarà la campanya electoral aquesta nit. a partir de­ies 11, al Cafè de Belgrado. Els candidats Josep Maria Llauradó i Eduard Recasens brindaran amb els seus seguidors i amics i creuc-ran el dits perquè la jornada de reflexió els afavoreixi. Recasens, en el moment del míting, davant dels simpatitzants de Valldoreix. I oto: J.A. MULA.

Perquè Sant Cugat continuï

Joan Aymerich l'Alcalde

Diumenge 28 de maig vota l'equip que ha realitzat una

.-tp

^ ^ ciutat millor per a tots, i que ho continuarà fent!

IK CONVERGÈNCIA

• UNIÓ

10 Municipals ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 26 de maig de 1<W5

Els partits coincideixen en la necessitat de preservar la zona de la Torre Negra

Les diferències se centren en l'extensió de l'àrea que cal protegir i la manera de fer-ho

manifest en el debat or-

XAVI CAVA • Sant Cugat. — Els partits polítics coinci­deixen que la /ona de hi Torre Negra s'ha de protegir pels seus valors ecològics i històries, com va quedar de

E.ls representants dels sis partits presents en el debat sobre la Torre Negra celebrat dilluns van coin­cidir en la importància de pre­servar els valors ecològics, histò-íic- i paisatgístics de la /ona. Els candidats es van mostrar d'acord a cstabln desprès de les eleccions un LMiip de treball integrat pels patlits i pet la plataforma de la I ni re Negt i otganit /adora de F.ule

l 'eto l a iUv va haver-hi dife-K I K k ' s U 1 Is \ u d s I I R ( V.II1

adoptat l'.u li:ad nies feimament i. Oi 'Ü;S| I I •. ,:M demanar Li pro-

í u u i ÍIIICL'! a' iL la /ona. Jaume

nanit/at per la Plataforma Cívica en Defensa de la Torre Negra dilluns passat. Ecs diver­gències van sorgir en definir la /ona que s'ha de protegir: mentre que IC. ERC i el PP volen preservar tota la /ona entre can Trabal

i can Calders. UNÍS veu dit / ona dreta de l 'Arrabassada, el en el conjunt de la serra de ( promet preservar la «zona llistí Negra».

ícil fer-ho a la PSC l'emmarca "ollserola i CiU irica de la Torre

U I. . p de llista d 'ERt . va 1.1 q.k la consep K 10 de i e V.a'l.: v s i ni i 1V> ' m'

Mon :l .Ml

I

p I ' ' ; i : I . • . '. • I I I l i '

< I d 1 .1 - p I . • ••.. I l l i I I 1

I I ! . l i -. I \

' l l i ' - s S a ' . ! . ! I : .1 I ' s l | l | | l | |

t s va l l . , . a l'i ' l 'M I ' I l ' I '

. l i I . I I I < I . H . 1 . 1 , 1 : 1 ' k 1 ' vi ' S d s I 1 l l i s t a

socialista. \ i manilest.it la neces­sitat d'ael uaeii ais puntuals per -eontiaiestat ia pressió humana sobie la / u n a " I I també numero elos de la llista popular. Ramon (iaspar de \ alen/uela, va dema­nar que la /ona fos protegida «d'interessos especulatius». Per la seva banda. l 'NIS va matisar que la protecció del costat oest de l 'Arrabassada es molt problemà­tica. i C i l ' es va comprometre que «no s 'urbamt/arà la zona his­tòrica de la Torre Negra», una /ona encara sense delimitar.

Modificació del PGM

Ea majoria es va pronunciar a favor de la inclusió de la zona en el pla d'espais d'interès natural, i només Eranccsc Godàs. candidat d 'K ' a l'alcaldia, va puntualitzar que aquesta inclusió no resoldrà el problema d'una manera defi­nitiva. Ea requalificació dels te­rrenys, una part important dels quals son urbanitzables, va ser un dels punts amb diferències més notòries. E'l l'SC. IC i E R C es van mostrar partidaris de modi­ficar el pla general metropolità I PGM I pet fet-ho. Joan Ayme­rich. cap de llista de CiU, va de­manar que no es tessin «volar coloms., i va recordar que per

l.a majoria de caps VL llista dels partits van paincipar en el debat sobre la Torre Negra. l'mn: MANF 1 SP1NOSA.

modificar el PGM s'ha d'arribar abans a un consens amb la Di­recció General d 'Urbanisme. Jo­sep Maria Elaurado. candidat d 'UNIS, va proposar fer un pla general propi per a Sant Cugat.

Pel que fa a Ics mesures con­cretes. Llauradó va proposar ex­propiar la masia Torre Negra per fer-hi un parc temàtic sobre la història agrícola de Sant Cugat i Aymerich l'habilitació d'un Cen­tre d 'Es tudis Mediamhien ta l s . Busquets va demanar una mora­tòria de la construcció a les zones ja programades i la realització d'un estudi rigorós sobre els valors de la /ona . Godàs va proposar la reintroduccio de l'agricultura a les parts mes degradades, men­tre que Gaya va demanar l 'entrada de Sant Cugat en el Patronat de Collserola per poder actuar de manera global. Pel que fa a CiU. Aymerich proposar la creació d'u­na «comissió d'estudi i treball in­tegrada per totes Ics torces po­lítiques i la plalatorma».

Assolir el consens amb els partits XX.

M Els integrants de la Plataforma Cívica en Defensa de la Torre Negra destaquen del debat rea­litzat dilluns cl compromís a què van arribar les forces polítiques de crear un grup de treball, format per representants dels partits i de la plataforma, per discutir la millor manera de protegir la zona. Segons la plataforma, «els primers fruits del grup de treball han de ser una moratòria de tots els per­misos d'obra, la definició dels lí­mits de la queixalada i el replan­tejament de cada un dels elements urbanístics i dels vials projectats o que ja estan en marxa a la zona».

Malgrat els avenços que s'han aconseguit fins ara. la plataforma recorda que els terrenys que for­men part de la (Queixalada «es troben en la mateixa situació que fa quatre anvs. quan Joan Av-

merich es va comprometre que no es faria ni una casa durant aquests període de temps». Per la plataforma, el fet que aquest cop no s'hagi renovat el compro­mís és un factor d'incertesa per al futur de la Torre Negra i els seus voltants.

Amb el debat de dilluns es tan­carà la campanya Vota la Torre Vcçra. amb la qual la plataforma ha tractat de posicionar els di­ferents partits respecte a la de­fensa de la zona. L'entitat cívica va preparar extensament cl debat, realitzant una entrevista prèvia amb cada partit i proporcionant una enquesta en què es demanava respostes concretes sobre la ne­cessitat de diversos equipaments projectats, com el vial de la Cor­nisa. que tothom ha rebutjat, o cl cinturó sud. refusat també per tots els partits excepte CiU. que va declinar pronunciar-se.

JOSKI' MARIA LLAURADÓ (UNÍS)

«No cal cap revisió del pla general metropolità per requalificar la Torre Negra: hem de fer un pla

propi pera Sant Cugat"

JAUME BUSQUETS (ERC)

"S'ha d'aconseguir una moratòria a la urbanització de Ics zones ja

programades i arribar a un consens per requalificar les no

programades

FRANCESC GODAS (K'-I.ls Verds i

«Incorporaria Torre Neyu en i; pla d'espais d'interès nattiral no

és la solució det'initi\ a

RAMON GASPAR 1)1 VALEN/l EIA

(PP)

-La zona de la Torre WX'Ü i ';„• de presenur i defensar d ïn:ci\i • • •

especulatius

JOAN CAVA (PSC)

«La Torre Negra s'ha de valorar en un marc més general, és a dir,

en el conjunt de la serra de Colkerola. Per tant, ens hem

d'integraren el patronat*

JOAN AYMERICH (CiU)

«La solució per a la zona de la Torre Negra és supramunicipal, i

passa pel consens amb altres administracions, especialment amb la Direcció General d'Urbanisme

de la Generalitat»

PIATAFORMA TORRE NEGRA

«Existeix un consens entre la població i els partits polítics; ja és hora d'emprendre accions i

decisions definitives»

Francesc Godàs critica ERC per haver posat en dubte la

lluita ecològica d'K K WION 1 l'OI 1 la ccntiai nuclear de Vandellòs.

• Sant Cugat Eranccsc Godàs. que demostraven «la sensibilitat alcaid.ible a Sant Cugat de la coa- que Iniciativa sempie ha tingut licio K EU Verds, va criticar ERC e:i\ c - . I "• .li ambient . Eiancesc

cl seu cap de llista. Jaume Ulls- Godas :,:'i N va ciiticai el Ict quets. duianl un acte electoral que cN M M J P \ S ... ,ipn>pim de celebrat dimaits a la sala d'actes l'eslogan de :a ( a id ' .riiia de de la Casa. de Cultura, en que Progrés p. i \ a ! : I •• . \ quan tambe va paiticipar el diputat d'l- aquesta esta acaba.I i ;n ; ac'.itud niciativa Ramon Espasa. pres... pci ( amic P e t c . e.rididata

Godas va qualificar d'«insult» socialista a I'l MU I aii aio.able l'actitud de Busquets en el debat tambe va atacar Joan \ \ i KIICIÍ sobre la /ona de la Torre Negra. dient que «ha creat una ciutat quan cl candidat republicà va afir- dels prodigis excloent». mar que • IC s'apunta ara al nio- El diputat Ramon Espasa va vinient ecologista». E'alcaldable dir que IC representa «el cata-d'IC-Els Verds va posar diversos lanisme polític no cxloent que no exemples, com ara la lluita contra ha sabut fer CiU». El diputat d'K . Ramon Espasa, i el candidat a l'alcaldia. Eranccsc Godàs. Polo: J.A. MULA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 Municipals'BS l i

Aymerich va convocar mítings a la floresta, Mira-sol i les Planes. A la dreta, cl sopar electoral a Valldoreix. Fotos: JA.MULA i MANh ESPINOSA.

Aymerich promet més descentralització Diu que seria una «desgràcia» que CiU no guanyés a Valldoreix si ho aconseguís a la resta del municipi

C.C./J.M.V. • Districtes/Valldoreix.— «Quan nosaltres vam arribar al govern els districtes no tenien infrastructures i estaven mal comunicats amb el centre». Aquest va ser l'eix del

missatge que el candidat de CiU, Joan Aymerich, va repetir aquest cap de setmana en els mítings convocats a la Floresta, Mi­ra-sol i les Planes. Als tres districtes, Ay­merich va construir el seu discurs entorn

de dos arguments: la feina feta i les pro­postes per als propers quatre anys. En un sopar electoral convocat dimecres a la nit a Valldoreix, Aymerich va advertir que se li està acabant la paciència amb l'EMD

i, en favor d'una millor entesa amb l'A­juntament, va demanar el vot pel candidat de CiU, Jaume Sanmartí, perquè «no em podria passar una desgràcia més gran que a Valldoreix guanyés una altra llista».

En el primer míting del cap de setmana, Aymerich va recordar que «l'any 87, la Floresta estava a les fosques i nosaltres li vam donar la llum». A banda de l'en­llumenat, el cap de llista de la coalició va recordar que s'ha des­centralitzat la gestió administra­tiva, s'han asfaltat carrers i s'ha construït el centre social i sanitari.

«En infrastructures, sempre cal més, però tampoc no es pot estirar més el braç que la màniga», va advertir. El finançament parcial d'una nova piscina i el pla integral de clavegueram són algunes de les promeses que Aymerich va fer als setanta veïns assistents. La construcció d'una piscina nova, així com tirar endavant el procés

de desafectació de carrers, són també propostes que CiU fa per Mira-sol, on el míting va convocar un públic més nombrós. L'últim acte electoral del candidat va ser al Centre Cívic de les Planes da­vant unes seixanta persones. Ay­merich va insistir especialment en què el més important era haver legalitzat les cases del barri per

donar sentit a la resta d'instal.la-cions que s'hi han fet.

Valldoreix també va ser l'es­cenari, un dimecres a la nit, d'un sopar electoral que va reunir més de dues-centes persones. «A partir de diumenge espero venir a Vall­doreix i rebre un altre tipus de col·laboració», va proclamar Ay­merich després de demanar que

els veïns de l'EMD votin CiU tant per a tot el municipi com per a la presidència de la junta de veïns, en aquest cas a Jaume San­martí. «El logotip de CiU no va acompanyat de totxos i formigo-neres», va aclarir, en referència als que proclamen que l'equip de govern de Sant Cugat vol construir blocs de pisos a Valldoreix.

Àngel Casas al míting que va fer a la plaça del Coll diumenge. A la dreta, Narcís Serra durant el sopar que el PSC va celebrar a Valldoreix dissabte a la nit. Foto: J.A. MULA.

Casas diu que el «camí dels socialistes crearà història» Serra va ser al sopar de Valldoreix en un cap de setmana amb actes del PSC a les Planes i la plaça del Coll

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat — Les Planes, Vall­doreix i la plaça del Coll van ser els escenaris triats pel candidat del PSC per fer actes de campanya derant el cap de setmana. Àngel Casas va recordar, davant unes escasses 10 persones, les mancan­ces que encara té el districte de les Planes. Va afirmar també que l'Administració Local ha d'aten­dre les necessitats del districte amb rapidesa i eficàcia, perquè els ciutadans de les Planes són tan dignes com els de qualsevol altre barri de Sant Cugat.

Casas va prometre que com­pensaria els veïns de les man­

cances que no va poder eliminar durant en els seus quatre anys de mandat, i que acabaria amb el que considera que és «una po­lítica insuficient: la de resoldre els problemes tal i com es pre­senten, posant-hi pedaços». El candidat va assegurar que volia acabar amb 1'«estigma d'il·legal que la història ha donat als veí de les Planes».

Sopar a Valldoreix

Unes 100 persones van reu­nir-se dissabte a la nit al Casal Cultural de Valldoreix amb Àngel Casas i Carme Pérez, els dos can­didats socialistes a l'Ajuntament

i a l'EMD, respectivament. Tots dos van reconèixer que havien triat el Casal com a escenari per fer palès el nou estil de govern que proposen. Carme Pérez va dir que s'havien d'acabar les pi­cabaralles. «Tenim la tranquil·litat que amb Àngel Casas a l'Ajun­tament aquests problemes s'aca­baran, i podrem exercir les com­petències que tenim i les que Sant Cugat ens vulgui delegar, perquè ja hem demostrat que podem fer-ho».

El vice-president del govern, Narcís Serra, que va ser un con­vidat d'excepció al sopar, va as­segurar que es troba sempre com

a casa quan ve a Sant Cugat, i no va voler ser protagonista. «He vingut només de telonero», va dir. Àngel Casas es va dirigir a mi­litants i simpatitzants insistint en el nou estil de governar que me­reix Sant Cugat. «La manera com governarem és el que ens fa di­ferents de qui fins ara ens ha regit. Perquè dins d'un sistema democràtic s'ha imposat una dic­tadura que no escolta», va dir.

1 candidat socialista va explicar diumenge els objectius que té per al barri de Sant Francesc i la ca­rretera de Cerdanyola, en un ape­ritiu a la plaça del Coll que va aplegar més de 300 persones. «Si

cadascú de vosaltres convenç 20 persones perquè votin el PSC diu­menge, podrem fer d'aquesta gran ciutat un gran poble».

Extintors

SEGURETAT

n Sant Cugat del Vaüè*. « 8 8 * 1 7 9 9

12 Municipals^S ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 26 de maig de 1995

L E S C A N D I D A T U R E S

•I cap de llista cv novament, l'al- tamaria. Cii-hna Paiana, Josep Nanes. PSC. I ,,^.,rv,,,,.i Cil calde actual. Joan \ \mei ic l i . l'I segueixen Montscnat Kunibau. Serafí Moncunill. .1' Pasqual d'( )-->>. Joan Recasens. Joan Frau- -ep Antoni lcixido, Lluís Mestre. Josep LJUCS.I. Àngels l 'on-a. .louii Ferrés, SíKia Samn.. Joi di 1 i anquesa i Eugeni Péicv M> >-l 'hiiv 1 . \ a \ i c i l'igueras. Manuel Gabaklà. tetio Suplents: Manuel Planas. Antoni ( a-I'. Xaviet ( 'o t ie- . I ni ie Renau. Josep San- sas. M.u ta Subira. \ •·u· i A VUI \

e·.-alealde del llcda, Ramon García-Brauado, Paulino V mandat l11"1' l'.'S.V Àngel ( a sos . Va seguit de Joan (lava. Ma: i.i San-a. Francesc Serra. Marti Vilaró. Pau C alsamiülia. Mai la l-abel Gil. Faura S.inclicz. Fernando Rodri«uez.

lla, Assumpta Bailac. Rafael de Villasante. Alfrcdo Arcehavala, Andreu Romaní. Joan l ïsas . Garles Busquets i Maria Dolor- Re nau. Suplents: Josep Llunell, Maiia Isabel

Bcatri/ Anoi i ! / . Mai la Vi-a. Carme Ta- Marín i Montserrat Vilaret.

I C - E l s Verds . - FI químic Francesc Go-dàs és el cap de llista. El segueixen Joan Balada, Xavier Baldi, Pilar Escriche, Josep Iglesias. Assumpció Reyes, Josep M. Àngel. Montserrat Domingo, Joaquim Sicília, José Fernando Mota. Anna Santeugini, Arnau

Montserrat, Jaume Rodríguez, Neus Bosch, Albert Ruiz. Josep Maria Barberà, Pedró de la Pc/uela, Juliàn Lluís Córdoba, Conxa Martínez, Montserrat Turu i Jordi Casas. Suplents: Rosa Maria Prats. Felip Solé, Franeisco Povetla. Foto: J.A. Ml. LA.

P P . — Jaume Tarragó és el cap de llista. FI segueixen Ramon Gaspar de Valenzuela, Fduardo Castaneda, Manuel Rivas. Sergio Zambrini, Ingrid Markolf. Juan M. Alcaraz, Maria Ana Junger, Susana Sala, Manuel l.olo, José Aldabo. Felipe de Salvador, Ra­

fael Enríquez, Pedró José Andrada, An-tonio del Castillo, Rosa Alegre, Maria Dale. Jaime Xicola, Pilar Brugueras. José Luis Ballestín i Francesc Llatjós. Suplents: Juan F. Yebra, Bernardo de la Calva, Concep-ción Yebra. Foto: J.A. MULA.

E R C — FI cap de llista és el geògraf de la Universitat de Barcelona Jaume Bus­quets. El segueixen David Sempere, David Baiona, Montserrat Obiols, Eduard Pomar, Sara Bertran, Josep Cercós, Maria Con­cepció Llotja, Jesús Pie, Daniel Cros, Josep

Albert Sempere. Montserrat Plaza, Mònica Lardies. Enric Tomàs, Patrici Cros. Isabel Coll, Josefina García. Joan Vives. Jaume Sallés, Adolf Priante i Conxita Juliana. Su­plents: Daniel Arrando. Concepció Pla. Maria dels Dolors Vilanova. Foto: J A . MULA.

I INIS .— L'advocat Josep Maria Llauradó toni Garberi, Maria Lluïsa Romero, Agustí encapçala la llista. FI segueixen Jaume Cas-tané. Francesc Tortosa, Simón Colacios, Maria Concepció Valdés, Josep Pahisa. Fè­lix Camprubí, Lluís Ginjaume, Roser Bu-rrull. Miquel Masanés. Romà Ventura, An-

Cardona, Natàlia Perona, Josep Carles Deu, Manuel Hèlices, Jaume Castané, Ra­mon Sagalés, Francesc Antón i Crista Pérez. Suplents: Ramon Meyà, Lucas Pérez, Sergi Barnils.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 Municipals'BS 13

Àngel Colom vol que Sant Cugat «alliberi la seva

millor energia» Busquets creu que ERC serà al consistori

XAVI CAVA B Sant Cugat.— En els principals actes electorals d'ERC a Sant Cugat hi han pres part Àngel Colom, secretari general del partit, i Jordi Portabella, diputat al Parlament de Catalunya. Colom va visitar Sant Cugat divendres passat i es va mostrar convençut que el partit tindrà representació a l'Ajuntament a partir del dia 28. Portabella va participar en l'acte central del partit, quatre dies després.

La presència d'Angel Colom a Sant Cugat divendres passat va servir per reforçar la candidatura de Jaume Busquets a l'alcaldia. Tots dos polítics van visitar els comerços del centre del municipi per fer arribar el seu missatge electoral. Segons Colom, ERC de­fensa un model de país «amb una xarxa de ciutats molt autònomes, on cadascuna d'aquestes pugui alliberar totes les seves millors energies». «Sant Cugat encara es pot integrar en aquest model per­què és una ciutat amb personalitat pròpia», va dir Àngel Colom, que està convençut que «ERC entrarà a l'Ajuntament de Sant Cugat i que serà una entrada plural».

Busquets i Colom van parlar sobre la memòria d'acció muni­cipal editada per l'Ajuntament. Àngel Colom es va referir a la qüestió per dir als santeugatencs: «Què creieu que us ha costat fer la campanya a l'alcalde? És èti­cament reprovable editar un llibre que ha costat un ronyó i ha estat pagat per tots els ciutadans.» Jau­me Busquets va assegurar que «Esquerra es compromet a pro­pugnar que es doni una infor­mació municipal continuada i ob­jectiva, no partidista i feta a l'últim moment».

Míting principal

L'acte central de la campanya

E N G R U N E S

És esgotador! • Tot i que durant aquests dies s'imposa guardar les maneres, malgrat el ritme frenètic de la campanya, alguns polítics no poden evitar manifestar en públic el seu cansament. Amb l'expressió del cap de llista de CiU, Joan Aymerich, n'hi ha prou per constatar-ho.

A veure qui guanya I Sant Cugat té 48 quilòmetres quadrats d'extensió, però les parets queden petites a l'hora de penjar els cartells de campanya. Els uns els van enganxar, els altres els van tapar i algun militant, tossut. va tornar a descobrir la cara del candidat del PSC.

El secretari general d'ERC. Àngel Colom, va repartir propaganda a les botigues de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

d'ERC va aplegar Jaume Bus­quets i el diputat Jordi Portabclla. Portabella va explicar als prop de 50 militants que van participar en l'acte que «ERC és l'únic partit

N'hi ha que no perden cap oportunitat B En ple èxtasi electoral, el can­didat a l'alcaldia pel PSC. Àngel Casas, va fer una visita al Mercat de Pere San i va comprar un parell d'encenedors a un venedor am­bulant. a canvi que exhibís pro­paganda socialista. I.'home va ac­cedir-hi encantat, tot i que. minuts més tard, els papers es van con­vertir en uns pràctics tendals que van servir per cobrir el quiosquet que tenia muntat.

No valen les desqualificacions B Ja se sap que els processos urbanístics són molt complicats i que, a vegades, aquesta com­plicació fa ballar cl cap. Ara re­sulta que cal «desqualificar» la Torre Negra en lloc de requa-lificar-la, segons defensa UNÍS al seu programa. Alguna cosa deu voler dir aquest terme, però com a mínim sorprèn. Fins i tot, té una doble lectura.

On és el fotògraf? B Hi ha dies que val més no llevar-se. Els integrants de la llista del Partit Popular van arribar molt entusiasmats a la Casa de Cultura el dia de la presentació oficial de la candidatura —i ja se sap que costa molt posar d'acord més de 2(1 persones—. Al final de l'ac­te. tots es van col·locar somrients formant un perfecte equip de fut­bol i disposats a fer-se la fotografia de rigor. Però el fotògraf, avorrit ja de discursos, feia estona que havia marxat de la sala. Va ser necessari cridar-lo urgentment.

Per pura casualitat B No va ser transfuguisme, se­gons es va aclarir posterioment. La matinada de la tradicional pen­jada de cartells, molts van veure el regidor d'Iniciativa per Cata­lunya. Jordi Casas, passejant-se amb tots els integrants de la llista del PP en ple. Ja se sap que, de nit, tots els nats són neeres.

que en els seus estatus es defineix com a ecologista i, per tant, no li cal cap coalició amb grups eco­logistes per pintar-se de verd a última hora». Per la seva banda.

Busquets va dir que «Sant Cugat es troba en un moment decisiu de la seva història». «Hem de defensar un model de ciutat equi­librat», va manifestar.

Iniciativa - Els Verds Coalició • l ·c tora l Iniciativa par Catalunya • Els Vara*

L'INTERIOR AMB ESTIL

w JBJ.JlB_.lSL

Roba interior Vestim els nuvis per dins C/Major. 3 - Telèfon 674 Oi 39

OS 190 Sant Cugat del Vallès

VESTEIX LA LLAR

JORDI F10RE1

N T E R I O R S

C: Alfons Sala. 23 Tel ' Fax 675 53 59

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

LLUNA DE MEL

/MEDITERR^NEO IfWJESVMTGES n ) * t L KTÓ4GES BEISENI

C.< Alfons Sala, 6 Tel. 674 39 04- Fax 589 11 62

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• . * : S >

MODA EN EL PENTINAT

Monfiïll

VESTIM LA NÚVIA Tot per a les núvies

P E R R U Q U E R I A S A L Ó D 'ESTETICA homes, dones i nens

Dilluns tarda, obert DESCOMPTES 5a edat i carnet jove.

Alfons Sala, 23, baixos Tel. 675 16 51 SANT CUGAT DEL VALLÈS

VESTIM EL NUVI

C/Sant Cugat. 10 Tel. 588 26 09

RUBÍ

341 WO9902

B BOUTIQUE

JOSEP DARGALLO SASTRE

S a s t r e r i a a m i d a

RAMBLA RIBATALLADA. S-K) Telèfon: 674 62 96

081W SANT CUGAT I)KL VALLÈS

L'APAT NUPCIAL

masia AMETLLER

Restdi usant

Un marc de prestigi pera la seva celebració

Camí Can Ametller, s/n 08190 SANT CUGAT DEL

VALLÈS (Barcelona) Tel. (93) 674 9151 -589 22 72

Fax 674 58 55

L'OR QUE UNEIX

p a d a DISSENY DE JOIES I JOIERIA

VlNEACONEtXERNOS

Horari: de dilluns a divendres.

tardes de 5 a 8 h Matins, hores convingudes

C/ Balmes, 39, 1 r dreta Tel. 589 55 49

Sant Cugat del Vallès

POSA'T MACA

CENTRE D'ESTETICA

• Tractaments facials i

corporals

• Depilació definitiva

• Quiromassatge

• Drenatge limfàtic

• Hidromassatge

• Presoteràpia

• Algoteràpia -

Fangoteràpia

• Sauna-Solàrium

• Col·laboració mèdica

Valldoreix, 76 b Tel. 589 07 06

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

MILLORES A LES ESCOLES 15 . Divendres, 26 de maig de 1995 ELS FERROCARRILS CIRCULEN

El col·legi Collserola exigeix a l'Ajuntament i la Generalitat estrenar un nou edifici, mentre les obres del menjador-gimnàs de la Joan Maragall començaran al juny. Plana 15.

Un principi d'acord entre els treballadors i el comitè d'empresa de FFCC ha permès desconvocar les vagues previstes. Les negociacions continuaran per assolir un acord definitiu. Plana 15.

La comunitat escolar del col·legi Coll­serola ha optat per reivindicar de forma contundent un nou edifici que aculli el centre. Després d'onze anys en un edifici provisional, la manca de coordinació al

ENSENYAMENT

departament d'Ensenyament respecte al mapa escolar ha esperonat pares, pro­fessors i alumnes a reclamar una nova seu. Dimarts van lliurar a l 'Ajuntament i a la Conselleria d 'Ensenyament un plec

amb signatures on es demana consens per construir una nova escola. Mentres­tant. l 'Ajuntament ja ha adjudicat les obres del gimnàs i el menjador de l'Escola Joan Maragall.

L'escola Collserola reclama un nou edifici amb un plec de 300 firmes

El grup va lliurar el mateix document a l'Ajuntament i a la Generalitat

El gimnàs i el menjador de l'escola Joan Maragall es començaran a construir al juny

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Un grup de pa­res, professors i alumnes de l'es­cola Collserola van lliurar dimarts al migdia al consistori un plec amb 300 signatures, on es demana que l'Ajuntament i la Conselleria d'Ensenyament es comprometin a donar una solució consensuada i definitiva sobre la construcció d'un nou edifici que pugui acollir el centre. L'escola Collserola fun­ciona des de fa onze anys en uns equipaments provisionals, on abans s'havien impartit les classes de l'actual Arnau Cadell.

L'escola Collserola ha tingut sempre moltes mancances que els veïns del barri de Sant Francesc i les rodalies no han deixat de denunciar. La majoria de les sig­natures que acompanyen el do­cument són de pares i alumnes del col·legi, però també de ger­mans i veïns perquè la millora del centre ha estat una reclamació que al barri ha passat de generació en generació.

El grup que representava tot el centre escolar va sortir del col·legi amb pancartes i es va adre­çar en una petita comitiva a la plaça de Barcelona. Un cop a l'A­juntament, van lliurar les signa­tures a la cap de l'àrea d'En­senyament, Conxa Martínez, qui es va comprometre a fer arribar una còpia al regidor d'Ensenya­ment, Gabriel Foix, i a l'alcalde, Joan Aymerich.

«L'edifici on estem es va fer provisionalment, i per tant no és suficient per tirar endavant. Per això cal una edificació nova. però no competim amb ningú», va as­senyalar Xavier Giró, un dels pa­res que va participar a la mo­bilització. La falta d'acord entre estaments davant el mapa escolar ha provocat alguns malentesos en-

Les pancartes expressen amb claredat les mancances que pateix l'escola. Foto: J.A. MULA.

tre l'escola Pla i Farreras i la Collserola. «L'emplaçament ens és igual, però volem que hi hagi una decisió clara». Si la mobi­lització es fa ara, no és per ca­sualitat. «Ara, quan s'havia fet el mapa escolar de Catalunya i s'ha­vien de prendre les decisions de­finitives, apareixen els dubtes in­sospitats. Ens ha semblat que ja n'hi havia prou», remata Giró.

Una comissió es va desplaçar a Barcelona per lliuurar el mateix document al Conseller d'Ensenya­ment, Joan Maria Pujals.

Obres al Joan Maragall

Les obres per a l'edifici que acollirà el gimnàs i el menjador de l'escola Joan Maragall comen­çaran ben aviat, després que el ple de l'Ajuntament aprovés di­

marts l'adjudicació de les obres a l'empresa Cercons SA en una sessió extraordinària. El pressu­post total de l'obra és de 130 milions i, de moment, la Gene­ralitat n'ha garantit 73. El termini de construcció de l'edifici, que ocuparà uns 500 metres, és de 12 mesos. A la planta superior s'instal-larà el menjador i a sota, el gimnàs.

EQUIPAMENTS

L'EMD de Valldoreix inaugura les obres de reforma i

ampliació del Casal d'Avis JOSEP MARIA VALLÈS

•"Valldoreix.— Uns 150 avis van assistir a l'onzena festa del Casal d'Avis i al posterior acte d'inau­guració de les obres d'ampliació del local. L'acte va tenir lloc diu­menge passat amb l'assistència de candidats a la presidència de l'En­titat Municipal Descentralitzada. Carmen Pérez, membre de l'ac­tual equip de govern de l'EMD, va explicar que l'acte inaugural havia coincidit en període elec­toral «perquè els avis no volien fer-lo fins tenir les cortines aca­bades». Pérez va explicar que la

intenció de l'EMD era inaugurar l'equipament quinze dies enrere. La festa va consisir en un seguit d'actuacions musicals i humorís­tiques. En referència a aquesta inauguració feta en període elec­toral per l'equip de govern de l'EMd, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va recordar diu­menge passat que ell havia estat criticat per inaugurar equipa­ments «abans» de la campanya. Aymerich també es va referir al butlletí que sobre l'acció de go­vern de l'EMD «s'està repartint aquesta setmana per Valldoreix».

TRANSPORTS

Un principi d'acord evita les vagues convocades pels

treballadors dels Ferrocarrils A.C.

• Sant Cugat.— Els usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat po­dran desplaçar-se avui amb ab­soluta normalitat a qualsevol punt de les línies entre sant Cugat i Barcelona o Sant Cugat i Terrassa o Sabadell. El principi d'acord que van signar els treballadors de la companyia ferroviària amb la di­recció de l'empresa per al conveni laboral del 1995 va permetre des­convocar la vaga que els empleats de la companyia havien previst per ahir i avui.

Les aturades estaven convoca­

des al llarg de tota aquesta set­mana, i la d'avui hauria estat la més important, perquè havia d'a­fectar les 24 hores. Per a la resta de dies, les aturades havien de fer-se només a determinades ho­res, i sempre garantint els serveis mínims.

Un primer pre-acord va reduir la convocatòria només a dijous i divendres. Finalment, un acord bàsic que es va assolir dimecres va eliminar també aquests dies. Les negociacions continuaran per acordar un conveni definitiu, i no es preveuen noves convocatòries.

Protesten pels residus amb una acció davant el Corte Inglés de Sabadell

XAVICAVA H Sabadell.— Representants d'entitats ecologistes, veïnals i cul­turals del Vallès, agrupats en la Plataforma Cívica per a la Re­ducció dels Residus, es van aple­gar el passat dissabte davant de la seu del Corte Inglés de Sabadell per realitzar una «acció de compra col·lectiva». L'acte va consistir en l'adquisició de productes que ha­bitualment només es poden com­prar en envasos no reutilitzables. Els participants van traspassar aquests productes a garrafes, pots i cabassos portats de casa, i des­prés van agrupar els embolcalls restants i els van retornar al centre comercial juntament amb un ma­nifest que anima els comerços a «oferir productes amb envasos re-tornables en llocs visibles i de prioritat, que venguin productes a granel i no regalin bosses de plàstic».

Segons els membres de la Pla­taforma per a la Reducció dels Residus, «els envasos i embolcalls són els principals responsables de l'augment de pes i volum de la brossa domèstica, i constitueixen, actualment, el 60 per cent de les nostres deixalles». Per al col·lectiu contrari als residus, l'extracció de les matèries primes representa més problemes de contaminació i de malversació de recursos. Els membres de la plataforma creuen que «no es pot oblidar la relació de les llaunes de Coca-Cola o els tetra-bricL· d'alumini brasiler amb la deforestació de les selves tropicals, ni que el 20 per cent de la població mundial consumeix el 80 per cent dels recursos».

Els diabètics poden gaudir d'una vida sexual normal I Sant Cugat.— La doctora Ra­quel Gonzàlez, ginecòloga del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat, va fer dijous de la setmana passada una xerrada so­bre la diabetis i la sexulitat a la sala d'actes de la Casa de Cultura. La conferència formava part del cicle que està organitzant l'As­sociació de Diabètics del Vallès per informar a tots aquells sant-cugatencs que pateixen aquesta malatia. La doctora Gonzàlez va insistir en dir que «amb un control adequat de la malaltia, els dia­bètics no han de tenir cap pro­blema per gaudir d'una vida sexual tan normal com la que té la resta de la població». Els problemes que poden haver-hi són de tipus psicològic ja que «el patiment i la preocupació que pot tenir el malalt, a vegades origina algunes disfuncions en les dones i pro­blemes d'erecció en els homes que són fàcilment solucionables amb un tractament psicològic ade­quat», va dir Gonzàlez. / R.L.

A U X V Y D S A .

S E G U R E T A T

Seguretat

Electrònica

Sant Cugat del VaRes.fr 98917 99

16 PUNT DE VISTA ELS 4 CAN TONS / Divendres. 26 de maig de 1995

ELS n CANTONS i ,,:i l i ink'|K'lulL-iit. ..a.il.'i .om.ircal I ilenii-tr

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

\ . . . i ,:.. V i u ' . - •- ' . .

• i 1.01111..11 ! " - . . '•' - I..

U-IUT < i."-..-., ( . p , V . i J ;

.1 , ; v , : , | SIIMI II:,I, .,,. f

l l im . - . . I ...I'S. S..|n, I.L-I

| . , v . s i i W , ' V„..,„Vl..

r n Xc i - c . < li n s l ' í ü Sara l ugji A'l Valle

C W M K ! - F a t W> 20 41

President

Director

W r k i c u . i i'n:

Redactora en cap

i o n :V:ii.i,ü-

Redacció

-...! \ . | - I .1. '.!.:. ll'-lll

.. Vi. ..- H m . I. i.li H

. . : : : i ,,:i Vk -d i

k. 'V-i I V l . Kk.arii

l^i'-l. i iiilic Rí-.L'ik'

l.i.jp M..IU Vailc».

'. . I i II1.IK.1I. Milli.'

Cap comercial

I icir.iiu Hu-tt,

Equip comercial Kovt Mana l arrasi... Nun.1 Oliíc i l :\.i l'I.ina*

Impressió

R.niMi[-k'> r ,«?:•,4iiii? JS

Distribució

>rr i. au 'k .si knjk I \ ^ n i :

Democràcia i participació

T otes les convocatòries electo­rals són prou importants, totes requereixen la participació ciu­tadana: és el gran tresor de

la democràcia. La decisió, el poder. rau en els ciutadans, i el fet de donar la nostra opinió per mitjà del vot és l'acte més trascendental del joc democràtic. Diumenge hi haurà elec­cions municipals, que són les que afecten els ciutadans més de prop; es coneixen les cares dels candidats —molts d'ells personalment—. se'n sap la trajectòria i la voluntat. Da­rrera dels sempre atractius programes electorals hi ha les persones i, en aquests comicis, es poden identificar més que en cap altres. Les fesomies

de les fotografies són familiars. Els cartells, les banderoles i pancartes que vesteixen la ciutat durant 15 dies són molt a nivell de terra. S'ha viscut una campanya atrafegada, però so­bretot s'ha viscut a través dels mitjans de comunicació, ja que la majoria dels ciutadans se senten allunyats de les convocatòries dels partits que es presenten. Potser els hàbits canvien i el ciutadà prefereix convertir els plebiscits en un acte totalment íntim; això mereix una seriosa reflexió per part de tota la societat. S'hauria de confiar, però, que aquest pussoüsme no es reflecteixi en les urnes diu­menge.

La satisfacció pel que s'ha fet o

el desacord, l'aposta per una opció o per l'altra, a través del vot, és la manera d'expressar, cada quatre anys, l'opinió de la ciutat. El sen­timent que en general experimenta la població per la classe política llu­nyana no té res a veure amb les sentiments que inspiren unes elec­cions locals en una ciutat petita. A partir de diumenge els candidats de carn i ossos tornaran a ser al carrer. Uns, decebuts i els altres, pictòrics. I, novament, es veurà que el camí que emprengui la ciutat els propers quatre anys és el resultat del poder de decisió de què faran ús els electors. i aquesta és la cosa més important. Es una de les claus de la convivència.

Voluntat d'apropament

E l govern estatal mostra una mica més de sensibilitat envers els immigrants quan els de­mana el seu parer per renovar

la llei d'estrangeria, que fa la vida impossible als immigrants que viuen a l'Estat. Feta la llei, feta la trampa: els homes i dones que arriben aquí procedents, sobretot, de països del Magrib necessiten un permís de re­sidència per aconseguir el paperet

que els autoritza a tenir un lloc de treball. Però els és molt difícil trobar una feina sense el permís de resi­dència. Resultat: molts es passen me­sos i mesos anant d'una oficina a l'altra, perduts en els laberints de la burocràcia. És una manera velada de limitar l'afluència d'estrangers. Sembla, però, que el govern s'ha ado­nat de la indefinició d'aquesta llei. L'associació santeugatenca Vallès

sense Fronteres és una de les que assessoren els ministeris de Treball i Interior i Justícia en la revisió d'a­questa llei. Només fa quatre anys que funciona, però l'associació ha fet un gran esforç per facilitar cl camí als immigrants que volen regularitzar la seva situació. Per tant, són els immigrants mateixos, més que els fun­cionaris de l'Estat, els qui coneixen les mancances d'aquesta llei.

E L L E C T O R E S C R I U

Els santeugatencs no són excepcionals

K IcMns tramesos a aquesta secció ne 'i.in d'excedir de les 21) ratlles mecanografiades I.'autor els podrà signar amb inicialso pseudònim si Ini sol h.iia. peto l'original ha de venit signat i es imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèlnn i cl nunieni de O M o passaport del seu autor. Ll.S 4 CAN FONS c* reserva el dret de publicar els :e\k'* tramesos, i cl dret de resumir-los quan lie consideri oportú.

• l-n l'article publicat per Fls 4 Cantons el 2\ d'abril, amb el títol •l.a despesa de medicaments per a la salut mental augmenta a Sant Cugat-., l'àrea bàsica de salut men­tal lie Sant Cugat informa que •ha present el major nombre de icceptes d'ansiolítics i antidepres-sitis de tota la comarca-, xifra que considera un 2I)'Í superior a altres àrees de salut de Ca­talunya. A l'article s'hi afegeix: ••Això no vol dir que la salut men­tal dels santeugatencs sigui pitjor que la de la població d'altres ciu­tats. Només disposem de números i tic iiralïcs, però no sabem per que passa això.» Voldria fer una reflexió basada en la meva ex-peiiència de mes de vint anys exer­cint com a metge psiquiatre a Sant Cugat. Crec que l'augment del consum de psieofàrmacs a Sant Cimal es ileu bàsicament a les raons scuiïents:

I .'augment del benestar i la qualitat de vida porta una major compiciiMO dels trasirous psiquià-UK'S i ileK conflictes psicològic-. que deixen de ser vistos com un estigma vergonvant i passen a sei un trastorn mèdic que ha d'c-sei aboidat pels especialistes atins. que son. en aquest cas. proles-si.Hials de la psiquiatria. 1 ant el pacient com la tamilia va mes .1 l.i consulla pi nk'ssinnal que en el cas de poblacions amb nienvs qualitat de vida.

Des de la uns _ys anvs el doctor ( 'otbclla kn|o i. des de la - 1 . |ii nialeix. hem c-lal liebali.ml com a inelLies psiquiatic- ,i Saal ( 'ugal. i la mes de 5 anvs que ,i l'aclual Iiistilul de l\iquialiia de Sani Cugat hi Iieballen dos psiquiatres mes: la doeloia Mana \ntonia Arganv Baiget i el doctor Albert l'cndàs. Hn aquests últims anys hem ales mes d'un centenar de santeugatencs.

Prop de nosaltres, l'hospital de la Mútua de Terrassa i l'Ilospilal (ieneral de Catalunya no dona abast en la seva feina, sobretot

a l'ambulatori. Fls metges de cap­çalera i de família de Sant Cugat han estat afavorits amb l'expe­riència de tenir a càrrec seu molts pacients que prenen psieofàrmacs per prescripció de l'especialista, i els metges de capçalera —cosa en què estem totalment d'acord— s'encarreguen de casos de depres­sió i ansietat que sempre hem cregut que han de ser tractats per l'atenció primària. Volem deixar ben clar que la salut mental dels santeugatencs no només no és pitjor de la d'altres ciutats sinó que, qualitativament i quantita­tivament, és millor. Oue serveixi de reflexió ara que s'espera el

programa del CAP per unificar criteris, i i-.kNFSTO FONSECA FÀ­BREGAS. Jucilor de l'Institut de Psiquia­tria de S.ml (ugal.

El concert de Sant Jordi en família i els «savis» M Vam quedar realment sorpre­sos dels profunds coneixements musicals i del rigor crític amb què Eduard Jener i Ramon Luque jut­gen el concert de Sant Jordi a l'Auditori. Fs clar que s'ha de scr exigent i que no es pot donar qualsevol eosa per bona només pel fet que signi de casa. No obs­tant això. voldríem fer algunes

L A P U N X A D ' E N J A P

consideracions que creiem que poden ser d'utilitat a l'hora de valorar l'espectacle de la Jove Or­questra i la Coral Infantil.

Gairebé tots els seus compo­nents són estudiants normals que inverteixen hores del seu temps a estudiar música i/o cant.

L'edat de la majoria dels músics i cantants és prou curta perquè es puguin sentir impressionats a l'hora d'actuar davant de vuit-cen-tes persones. Això és també apli­cable a la violoncel·lista que, a niés. actuava com a solista per primera vegada.

Són òbvies les dificultats per poder reunir tanta gent per assajar

' $ & $ $

^&m- /

conjuntament i. en aquest cas. no­més s'havia pogut fer dues ve­gades.

Resulta, dones, evident que no parlem d'uns professionals amb tot el que això comporta, sinó d'una gent que hi posa molt esforç i encara més il·lusió, i l'evolució dels quals des que van començar. l'any 1991, queda palesa.

És per totes aquestes raons, i no pel fet d'estar en família, que trobem més que acceptable el con­cert de Sant Jordi i que ens agra­daria tornar a escoltar aquests mú­sics a l'Auditori al més aviat pos­sible. ; UNS AMANTS DF LA Ml'SIC'A. Sant Cugat.

Una gran pèrdua ecològica

I L'estiu passat, com tots sabem. Catalunya va sofrir una gran pèr­dua ecològica, ja que es van cre­mar bona part dels boscos. No sóc Catalunya, però en soc gairebé el portaveu. I'ls escoltes pensen que això s'ha de solucionar rà­pidament. Per això. nosaltres ens posem en acció com un sol home i intentem que Catalunya no perdi el sobrenom de punuli\ verd. En­cara que els nostres esforços no siguin reconeguts mai per ningú. la nostra satisfacció personal ja és suficient i ens dóna força i valor per continuar endavant.

Hem creat comissions i. oiga-nitzats a la perfecció i amb ànims de gegant, intentarem una proesa que esperem que pugui ser re­cordada per molts anvs. Perquè la branca de ràngers i noies guies de l'Agrupament Escolta Beren­guer el Gran tenim la intenció de netejar, plantar i reforestar cb cremats, ennegrits. malmesos i desnutrits boscos de la nostra mare Catalunya.

Necessitem ajuda moral perquè som uns homenets amb una feina de gegants per fer. però. o ne­tejarem els boscos cremats o ells ens embrutaran. Hem vingut per aconseguir-ho. o per morir en l'in­tent. Així. dones. F.NDAVANT!!

B R A N l A DL R I M I .

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 PUNT DE VISTA 17

L A T R I B U N A

La societat de l'espectacle MANUEL DE SEABRA

Als anys 60 hi havia per tot Europa un grup contestatari, que no arribava a ser revolucionari, que es deia Inter­

nacional Situacionista. Acabo de dir que els situacionistes no eren realment revolucio­naris sinó un grup contestatari perquè la contestació era el seu veritable missatge a partir de les situacions reals de la societat. No tenien un pro­grama paradigmàtic que vol­gués destruir la societat es­tablerta, ni eren terroristes, no es coneix cap acte des­tructiu seu. Tanmateix, van ser perseguits com a gossos fins que van acabar desapa­reixent, no se sap com... pro­bablement desanimats o in­tegrats en els partits clàssics. Aquestes persecucions no s'entendrien a l'Espanya de l'època, que sortia precisa­ment aleshores del tercer-mundisme. El situacionisme era un fenomen de país ric, de fills de papà, sortit de l'es­trany anarquisme elitista del Maig del 68. Però era molt perillós perquè sortia i creixia al si mateix de les classes be­nestants. coneixedor dels seus secrets, dels seus podrits, i la denúncia era la seva arma.

Un dels principals objectius dels situacionistes eren les ca­racterístiques mistificadores que la societat prenia en el seu temps, el visible social que començava a formar un canvi qualitatiu en aquells anys de societat del benestar en el seu auge i que a la península ibè­rica arriba en aquest moment, amb la contradicció d'arribar acompanyada ja de les llavors de la seva crisi: la societat de l'espectacle, quan es pretén fer evo­lucionar l'espectador passiu cap a l'es-pectador/estimulat o fins i tot l'espec-tador/intèrpret, perquè tingui possibi-

JOSEP

litat de sortir del tedi de l'espectacle permanent.

L'esperança dels promotors de la nova societat és precisament que tots

els antagonismes no-resolts, no ultrapassats, es dissolguin en la nova societat de ï'es-pectacle. També a casa nostra finalment, malgrat la crisi de la societat del benestar, la dic­tadura de l'espectacle es va imposar. La televisió et porta a casa una desena de canals

à i si tens antena parabòlica " les possibilitats es multipli­

quen. Tens l'espectacle per­manent les 24 hores del dia. A més, els walkmen a preus de rebaixa et poden acom­panyar al carrer. Però al ca­rrer mateix, l'espectacle no et deixa mai, des de les es­tàtues blanques i daurades fins als músics de carrer. A més, les platges què són sinó un espectacle a l'aire lliure? Abans, a la platja anaven fa­mílies senceres, amb les cria­tures i les dones grasses i cas­tigades per la feina de la llar. I els homes exhibien les panxes piloses. Ara, on s'han ficat les dones grasses i els homes panxuts? Les platges més aviat semblen parades de bellesa i suposo que és el re­sultat de molts mesos de sa­crifici per poder participar en el gran espectacle de l'estiu.

I per acabar-lo d'adobar ens llancen a la cara un Port Aventura waltdisneic destinat a donar el toc final de fri­volitat de l'espectacle que fal­tava a les nostres vides. Ens farà visitar una Xina de cro­mos i una Indonèsia de cartró i xisclar de terror histèric a les veloces atraccions per pe­rills inexistents i tan irreals com seran les nostres vides. Però ja no hi ha situacionistes per denunciar-ho. Els situa-

DUIXANS cionistes post Maig del 68 són probablement avui grassos i

respectables i qui sap si es deleixen en la societat de l'espectacle.

Manuel de Seabra és escriptor

L A G A L E R

Carta oberta al meu nebot

m RAMON SARGATAL

•

G erard, pensa-t'ho. Mira que el tríptic de les JERC t'avisa. La mili és obli­gatòria, i, per tant, l'estat «disposa il·legítimament de la vida dels joves

durant mesos...». És un servei militar, o sigui, que «fomenta l'autoritarisme, la sub­missió, la irracionalitat, el masclisme...». I és estrangera, perquè «representa una bandera, uns símbols i una pàtria (...) alie­na...». Sí, segurament...

Per la meva part, jo només et puc dir que t'hi pots trobar un sergent (amb una cara de mala llet que espanta) que vulgui les rajoles de la caserna més netes que el seu full de serveis. I això no m'ho diuen les JERC. M'ho diu Xanpa, el detergent.

Què passarà si la mare no te'l fa arribar a temps, eh? Ja t'ho diré jo: que l'home et fotrà un mastegot que la paret te'n donarà un altre. O que et farà fregar fins

i tot el sostre. Que , , v . , , , , com ho sé? Perquè

«L exercit te els seus , , e s t i c v e i e n t a r a £ , a

drets. Un és el de tele, ves...

querellar-se contra U n i n d i v i d u ^ est

^ posa mes content qui el deshonra o que un gat amb dues desacredita. Si deixen [ates p e r q u è li

deixen el terra bn-fer l anunci de n a n t i que, saltant-se Xanpa, és que no hi t o t s e! s conductes je-

. . . ràrquics, ascendeix a veuen cap falsedat ni c a p o r a i e l soldat que escarni» ha fregat demostra

tenir un humor mu­dable, una barra així de grossa i uns su­

periors que passen de tot. Mira, mira, fins i tot engega el recluta de permís...

Has de saber, estimat Gerard, que l'exèr­cit (com tu, com jo) té els seus drets. Un és el de querellar-se contra qui el des­honra o desacredita, i perquè no hi hagi escapatòria (un uniforme no homologat, per exemple), l'acusat fins i tot ha de donar explicacions quan la injúria és ambigua. Bé que ho van fer els militars quan tu eres molt petit i els Joglars representaven La torna. Si ara deixen fer l'anunci, és que no hi veuen cap falsedat ni escarni.

De les Joventuts d'Esquerra Republicana o de Xanpa, Gerard, però fes cas d'algú i objecta. Si has de fregar a terra val més en un hospital. Les infermeres no treuen tant de pit.

E L T R Í P T I C

D ecididament el nostre sistema polític no té en compte la fidelitat. Com més avança la campanya, més atenció es para als anomenats indecisos. Els can­

didats s'esforcen a remodelar els plantejaments per seduir els electors que encara no s'han decantat per cap de les opcions. A cop d'en­questa —aquest instrument d'escrutar les en­tranyes de la societat per mirar d'endevinar quina flor dialèctica pot convèncer més gent—, les últimes frases, els últims èmfasis, les últimes visites es dediquen als qui no estan convençuts i potser no ho estaran. Fins i tot sembla que a aquesta gent, els votants irresoluts, els

La seducció dels malagradosos

MANUEL CASTANO

és dedicada la pomposament anomenada jor­nada de reflexió. Però, i el sofert militant, i el simpatitzant impertèrrit, i el resistent al desencís, que no són de Déu? Més que co-hesionar el sector social arreplegat, sembla que es pretén diluir els missatges fins ara proclamats per atreure els qui en discrepaven,

i així un tal, herald del centralisme més superb, es reclama d'En Cambó, i un tal altre, bandera roja en mà, no es priva d'oferir-se als qui tenen idees de dretes. Els indecisos són els triomfadors de totes les campanyes; a ells, a aquesta minoria tan poc qualificada, els líders dediquen acurats contrapunts als seus programes, de manera que el que comença essent un «això!» arriba a la recta final con­vertit en un «no pas això sense allò altre». Al capdavall, el qui al començament era en­tusiasta arriba al clímax de la campanya atro­pellat i capmoix, mentre que el dubitatiu acaba pensant que totes les sirenes el xiulen igual.

T E X Ó

c

H i 5

LA MOLSA, e s iKO'SPE» PGQ. AL. BC&C-J poéSBtAfc,

ERA ec wew .unof...

Í-ONIC f

ISA*

'.,.

í£.

!

i (

E L V E S P E R

Cultura PACO SOLER

S ant Cugat és un dels pobles amb un nivell de vida més elevat de tot l'Estat i, per tant,

també hauria de tenir una oferta i teixit culturals al mateix nivell. Res més llunyà de la situació ac­tual. Fent una caricatura, podríem dir que la regidoria d'Urbanisme és com Kansas City, cada dia més pròspera; per contra, la cultura sembla una funerària, cada cop més deprimida. Hi ha hagut, això sí, actuacions grandiloqüents de marcat to polític. Jo esperava una anàlisi i unes propostes dels partits opositors al nou govern i nous propòsits del partit governant, però encara és l'hora que tingui informació d'allò que volen els uns i els altres. Els venedors am­bulants de matalassos expliquen millor els avantatges dels seus pro­ductes que no pas els partits. Té molta conya que amb frases o paraules com «Solucions», «Avan­çar», «Progrés», «Vota Nou Estil» i «La garantia» pretenguin vendre quelcom; i dic quelcom perquè no sé què. La cosa bona del cas és que, tot i així, anirem tots a votar. Què votarem? Doncs el par­tit que votem sempre. Ara bé, la gestió que faci és la cosa menys important. Marxa dura.

18 PUNT DE VISTA ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 26 de maig de 1995

L A T R I B U N A

Una estranya malaltia IX >\1ENEC REVERTER

Els darrers anys ha apa­regut una malaltia que afecta, gene ra lmen t . els joves de tots dos sexes d'edats compre­ses entre els 17 i els

19 anys i. fins i tot, alguns de mes grans.

I.s tracta de la sn'lcclivitis. Apareix sempre a la mateixa època. Se'n comencen a detec­tar els primers símptomes pel voltant dels mesos de març i ahril i, sobretot, al maig i arriba a la màxima virulència a final de iiiiiy. De vegades la malaltia no s'acaba de guarir i rebrota al cap d'un parell de mesos, aproximadament a final de se­tembre. Hi ha casos en que el virus, conegut científicament com a tolelpcicatcjanus. es pot combatre amb c\it, encara que cl tractament es molt penós. llarg i feixuc per al subjecte que l'ha contret.

Aquesta malaltia no és mortal de necessitat, però provoca ca-ga rc l · l e s c r ò n i q u e s , vòmi ts , suors fredes, trastorns psíquics i un buit mental amb sensació de suhnormalitat profunda. El seu moment més crític pot arri­bar a provocar desmais, al·lu­cinacions, ploreres inconteni-bles, angoixa galopant i sensació d'i­nutilitat vital.

No acostuma a deixar seqüeles im­portants, però sí efectes secundaris. En els casos en què la malaltia rebrota el setembre pot provocar l'aïllament total del malalt en cases de repòs es­pecialitzades al llarg de tot l'estiu. Fins i lot quan es guareix totalment pot produir casos d'alcoholèmia profunda. no com a conseqüència de la malaltia en si mateixa, smo com a reacció es-pasmodica produïda curiosament en ha­ver superat la crisi mes aguda.

l abora tor i s especialitzats del món sencer estan intentant trobar un fàrmac per resoldre el problema, però fins ara el liacas ha cslal total.

l a un parell d'anys un monjo sintoista d'un dels racons mes amagats de l'illa

nipona de Kyushu va trobar-hi un remei. però multinacionals de diversos països desenvolupats van denunciar-lo al Tri­bunal Superior de Justícia de la Haia per considerar que el tractament del monjo Hiro Karakoku (que traduït ve a dir més o menys Utòpic) era molt perillós i podia arribar a alterar l'e­quilibri econòmic internacional. Actual­ment el monjo es troba en situació de recerca i captura per part de les policies més selectes i especialitzades del món sencer. Sembla ser que Ka­rakoku s'ha amagat en un institut d'en-senvament secundari de reforma del Vallès (Oriental, és clar!).

Més o menys i en síntesi, el trac­tament proposat pel japonès es basava en els punts següents:

—Eliminar les pressions ambientals

i mentals que reben els pos­sibles candidats a la malaltia durant el darrer curs del seu currículum pre-universitari.

—Convertir el C O U en el que diuen les seves sigles: Curs d'Orientació Universitària, i no en l'actual carrera contrarellot-ge per assimilar uns programes extensos i en la majoria dels casos irrealitzables.

—Convèncer els pares que si ells no han pogut arribar a ser doctors en Camins, Canals i Ports, els seus fills no en tenen cap culpa i que si els seus fills no arriben a aquests altíssims objectius, cap veí, amic o col·le­ga no els perdrà el respecte.

—Eliminar la selectivitat i crear més places universitàries, però alhora fer veure als nois i noies que tot no s'acaba fent superbes carreres università­ries. que hi ha altres moltes més sortides interessants que es podrien adaptar als seus interessos.

Es pot comprendre, doncs, la indignació i el pànic existents per la possible comercialització d'aquest producte de poc preu, ja que, com a conseqüència di­recta, els grans i prestigiosos laboratoris del planeta podrien

veure com s'esvaeixen uns substanciosos guanys per la descoberta, fabricació i comercialització d'una vacuna sofisti­cada i cara amb un èxit de vendes totalment assegurat.

En vista de les pressions d'arreu del mon per part dels ecologistes, dels par­tits d 'esquerres i d'algun fatxa despistat a la recerca de vots, alguns dels nostres polítics més preclars, intel·ligents i ben preparats per la dura vida moderna del món iccidental han apuntat la pos­sibilitat d 'experimentar el mètode ja­ponès a països com Moçambic. Tunísia, Somàlia o Etiòpia, ja que pel seu ex­cedent d'habitants poc qualificats po­drien provar el remei sense cap perill econòmic remarcable per a les mul­tinacionals més significatives del món civilitzat.

DUIXANS

L A G A L E R I A - í ï

La Creu de Maig i les de cada dia

JOSEP M. JAOMA •

E l Centro Popular Andaluz va celebrar la Creu de Maig amb una festa de flors, de dones, noies i nenes vestides de sevillanes, guapíssimes, de gui­

tarres, cançons i balls (mà a mà amb l'es­bart) i un missa. Quina meravella. Era com si tots els assistents haguessin crescut un pam en dignitat i en convivència.

La convivència respectuosa —i que no només respecta, sinó que estima i acull els nous valors— és la pr imera pedra de la cultura. No hi ha veritable cultura que no sigui dialogant i generosa. Jo crec que aquesta festa és el model que caldria seguir en una societat que és (com ho seran totes cada vegada més) pluricultural. Entre els assistents hi havia una nena petita negra. vestida de sevillana. De moment , em va sobtar, però era la imatge viva d'aquesta fraternitat entre tots els pobles de la Terra.

L'única actitud cris-

«Entre els assistents hi havia una nena petita negra, vestida de sevillana. De moment, em va sobtar, però era la imatge viva d'aquesta fraternitat entre tots eL· pobles de la Terra»

tiana i esperançada possible.

El mateix dia te­níem a Sant Cugat una xerrada d 'una ciutadana de Saraje-vo i de l 'ex-represen-tant de l 'ONU José Maria Mendiluce. Es mostrava desencisat: «És com pretendre omplir d'aigua una galleda foradada.»

Dos exemples dels dos extrems: la follia criminal de la puresa

ètnica i l 'enriquiment de l'empelt entre cultures. També en el terreny de la llengua hi ha hagut (i hi ha) dues posicions. En un article recent, el sociolingüista Francesc Vallverdú explica el canvi d'actitud envers el bilingüisme. Fins fa ben poc hi érem contraris perquè crèiem que la llengua forta tard o d'hora es menja la petita. Però el món canvia, i avui el bilingüisme i el multilingüisme són els models indispen­sables, no només per a Europa, sinó per a qualsevol societat.

El jesuïta que deia missa en la festa és un teòleg important, bregat a parlar en públic. Però, després de sentir cantar el parenostre rociero («y seas el agita , Í/C nuestro arenal), se li trencà la veu de l'emoció.

U L A F I N E S T R A

SORTIDA

No n'hi ha prou anant a votar JOSEI'M.CABRERIZO

L a preservació de la Torre Negra i lot cl seu entorn és un tema cabdal per a Sant Cugat. La queixalada, com s'ha anomenat la /.ona reivindicada.

te darrera seu cl suport de més de 4.00(1 signalurcs. I s una iniciativa que parteix,

- Linn s'ha dil molles \cgadcs. de la \olunlat de manlenií intacta la riquesa ecològica d'aqucsl espai i de continuar mantenint !.-. separació del nucli urbà i el bosc.

Delensem la 'Iaire Xeya ha cstal moliu d'un debat entre Iotes Ics forces polítiques de casa nostra durant la campanya electoral. debat que ha sen i l per sentir dilerenls propostes dels partits que es presenten a Ics eleccions municipals i perquè eK electors prenguessin el pols aK dilerenls candidats per al dia 2S. IVro també ha servit per extieure altics conclusions. Per exemple. la poca assistència de públic, menys del 0.7' / de les 4.011(1 signalurcs que donen suport a la rcivindiaciò. Setanta persones, entre Ics quals es podien comptar una vin­tena de polítics, unsu i i t o deu informadors, els membres de la plataforma i, la resta. públic. Una assistència realment preocu­pant. lant pel tema en si com pel que significava amb vista a escollir els repre­sentants a l 'Ajuntament de Sant Cugat.

Es cert que al ciutadà cada cop li costa més aixecar cl cul de la cadira. Però. trac­tant-se de les municipals, hom pensa que

la millor manera d'informar-se i formar-se una opinió sobre els partits i les seves pro­postes és assistint als actes que es con­voquen. La poca assistència al debat, su­mada a la poca participació en els mítings celebrats durant la campanya —alguns actes fins i lot suspesos—. fa pensar que alguna cosa no funciona en la nostra societat.

Per això té més importància cl que \., manifestar Aymerich al llarg del debat: en ceris temes —i el de Torre Negra n'í'-un— no és bo «fer volar coloms-, es a dir. no es poden prendre compromisos a la lleugera si no es poden garantir o portar a la pràctica després. Tenia raó. Per això. per prendre consciència que els compro­misos han de ser presos per tots. hauria estat molt més positiu una assistència moll més nombrosa al debat. Tant per donar suport a la iniciativa de defensar aquest indret, com per saber amb qui ens juguem els vots o com defensen els nostres in­teressos els polítics. Així. vaig poder com­provar que hi ha un partit que. tot i basar la campanya a tenir solucions per a tot. amb prou feines va saber defensar les coses més bàsiques en el decurs del debat, i això és greu. Votar ha de ser alguna cosa més que donar satisfacció a un dret. Votar, no­més votar, avui ja no és suficient; cal saber què es vota i sobretot qui es vota. Les sorpreses i els desenganys vénen desprès.

CATALANA OCCIDENT CREIX 19 • Divendres, 26 de maig de 1995 UNA LLIBRETA PER ESTALVIAR

El Grup Assegurador Catalana Occident ha superat d'un 549,4 per cent la solvència mínima exigida. Els ingressos amb què ha tancat l'exercici del 94 superen els del 93 d'un 5 per cent. Plana 21.

La Caixa de Terrassa ha creat una nova llibreta que potencia l'estalvi premiant els clients a mesura que el saldo del compte creixi. A més, la «Llibreta Extra» ofereix qualsevol altre tipus de servei. Plana 21.

L'Associació de comerciants Sant Cugat Comerç ha obert el termini de presentació de candidatures per a les pròximes elec­cions de la junta directiva. Les noves eleccions a la junta de Sant Cugat Comerç

COMERÇ

s'han convocat després que l'equip de Jaume Roca presentés la seva dimissió a causa de la instal·lació de la superfície comercial Kampió a la zona de Sant Do­mènech-El Colomer. Jaume Roca ha afir­

mat que «l'associació té molts temes pen­dents», però, de moment, no s'ha volgut fer res perquè el període electoral, segons ell, «no és el moment adequat per fer aquest tipus de gestions».

Sant Cugat Comerç obre el terminí de presentació de candidats a la nova junta

Les eleccions se celebraran el pròxim dia I Roca assegura que l'associació mai no ha 20 de juny en assemblea general | tingut interessos polítics

CATI MORELL I Sant Cugat.— Des d'ahir i fins al dia 5 de juny, els candidats que es vulguin presentar a les eleccions per a la nova junta de Sant Cugat Comerç podran pre­sentar les seves candidatures a la seu de l'associació de comer­ciants santcugatenca. El període de proclamació de candidatures es tancarà la primera setmana de juny i les eleccions se celebraran el dia 20, sempre i quan es presenti més d'un grup, ja que en cas con­trari, l'única candidatura que hi opti quedarà automàticament no­menada com a junta directiva de l'associació de comerciants.

El dia 18 de març es va exposar el cens d'associats perquè tots els comerços adherits a Sant Cugat Comerç poguessin revisar-lo. El dia 5 de juny s'obrirà el període de proclamació de les candida­tures i just després la campanya electoral. Segons els estatuts de l'associació, només es poden pre­sentar com a candidats a la junta directiva membres de l'associació que no tinguin deutes pendents amb l'administració ni amb la jus­tícia. El dia 20 de juny es co­neixeran els membres de la nova junta de Sant Cugat Comerç.

L'actual junta gestora de Sant Cugat Comerç, presidida per Jau­me Roca, va condicionar la seva dimissió a l'informe favorable al projecte d'activitats que va pre­sentar Kampió a l'Ajuntament de Sant Cugat. El projecte final i que va ser aprovat per l'admi­nistració local preveu la construc­ció de 1.720 metres quadrats de superfície neta de venda en una de les plantes de l'edifici que ac­tualment està en construcció a la zona de Sant Domènech-el Co­lomer. L'altra planta es destinarà a oficines, segons es va acordar amb l'empresa promotora, en el moment de l'acord.

La junta de Jaume Roca va presentar la dimissió fa dos mesos. Foto: J.A.MULA.

Eleccions obligades CM.

H Les eleccions de la nova junta de Sant Cugat Comerç arriben després que l'actual junta gestora presentés la seva dimissió. Jaume Roca i el seu equip van dimitir després que l'Ajuntament de Sant Cugat donés els permisos d'ac­tivitats necessaris per procedir a la instal·lació de la superfície co­mercial Kampió a la zona de Sant Domènech-el Colomer, tot i haver aconseguit negociar una reducció de gairebé el 50 per cent del pri­mer projecte presentat. La junta de Sant Cugat Comerç ja va anun­

ciar quan va ser nomenada que dimitiria «si no s'aconseguia atu­rar la instal·lació d'aquesta su­perfície comercial a Sant Cugat».

Des d'aleshores, l'associació no ha estat aturada. L'actual junta de Roca, la junta gestora fins que se n'esculli una altra, no ha deixat el tema de la instal·lació de Kam­pió per perdut. Segons van ex­plicar els responsables de l'asso­ciació de comerciants en el mo­ment de la dimissió, la instal·lació de Kampió no compleix tots els requisits legals necessaris, sobre­tot pel que fa a la superfície total

construïda. Aquest és un dels mo­tius pels quals, Sant Cugat Co­merç té pendent un recurs en con­tra de la instal·lació de la su­perfície comercial, que no pre­sentarà fins després de les elec­cions, ja que. segons Roca «el període electoral no és el moment adequat per dur a terme aquest tipus de gestions». Roca ha volgut deixar molt clar que des de l'as­sociació no hi ha interessos po­lítics, per la pròpia naturalesa de l'associació, i «l'únic que es pretén és que hi hagi un diàleg fluït amb l'administració».

FIRES I MOSTRES

La IV Mostra de Turisme de Sabadell té l'escola santcugatenca Novaula entre els seus expositors

CATI MORELL • Sabadell.— La quarta edició de la Mostra de Turisme de Sa­badell obrirà les seves portes avui, després de l'acte inaugural que presidirà l'alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, a partir de les 7 del vespre. El més destacable d'a­questa edició és, «sens dubte, el canvi en el muntatge i la important baixa de despeses», segons ha ex­plicat el president de la comissió de Comerç Interior i Turisme de la Cambra de Comerç de Sabadell, Arman Pérez. La mostra, orga­

nitzada al cent per cent per la cambra de Sabadell, té un pres­supost total de 5 milions de pes­setes que es financen mitjançant aportacions de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, l'Ajuntament i la Cambra de Comerç de Sabadell, a més dels lloguers —132.000 pes­setes per estand— que paguen els expositors.

Més visitants

Pérez ha afirmat que la cambra preveu l'assistència d'unes 30.000 persones, ja que l'edició passada

va rebre 25.000 visitants i «aquest any coincideix amb el dia de les eleccions i segurament la gent sor­tirà més al carrer i passejaran pel centre». Precisament aquesta mostra va néixer de la voluntat de la cambra de «potenciar el comerç del centre de la ciutat». Per això, segons Arman Pérez, «aquesta mostra s'instal·la cada any sota una vela a la plaça Doctor Robert,i s'arrisca als factors cli­matològics». Pérez va destacar la importància del nombre d'expo­sitors que han sol·licitat estand

en aquesta edició. De fet, segons el president de la comissió de Co­merç Interior, «la cambra ha ha­gut de renunciar a molts expo­sitors per falta d'espai». En total hi haurà 31 estands, entre els quals hi ha el centre d'estudis Novaula de Sant Cugat, l'Escola de Tu­risme de Sabadell i l'Escola Fiac-tur. Arman Pérez ha explicat que la Mostra de Turisme «no vol convertir-se en un catàleg fred, sinó en una presa de contacte entre els organitzadors i els clients».

La missió comercial a Sud-àfrica ha mantingut 168 contactes

CM. H Terrassa.— Els participants en la missió comercial a Sud-àfrica que va organitzar la Cambra Ofi­cial de Comerç i Indústria de Te­rrassa (COCIT) van mantenir un total de 168 contactes de negocis amb empresaris sud-africans. Per a la preparació d'aquests contac­tes la Cambra de Terrassa va con-tactar amb l'Oficina Comercial Espanyola de Johannesburg que va oferir-li la seva col·laboració.

Durant el desenvolupament de la missió, iniciada fa dues set­manes, s'ha constatat, segons la Cambra de Comerç, que els sec­tors que tenen més oportunitats de negoci en el mercat sud-africà són els relacionats amb la cons­trucció i la maquinària de béns d'equip, perquè es tracta d'una societat en creixement.

Des de les eleccions democrà­tiques del maig de 1994, que van coincidir amb la fi de la política de l'apartheid i, per tant, de les sancions de l'ONU a Sud-Àfrica, aquest mercat és «totalment re­ceptiu a tecnologia i maquinària estrangera de qualitat que els per­meti mantenir un ritme de creixe­ment econòmic superior a la mit­jana europea», afirma la Cambra de Comerç de Terrassa.

Entre les empreses que han participat en aquesta missió co­mercial hi ha la santcugatenca Ko-nixbert Hi-Tech S.A., que es de­dica a la fabricació de cronoma-tògrafs. Aquesta empresa també va participar, cap al final de l'any passat, en una missió comercial que la Cambra de Terrassa va organitzar al Sud-est asiàtic. En aquella missió els resultats van ser força favorables a les empreses catalanes. Konixbert va poder obrir nous contactes i els resultats generals apuntaven un important creixement econòmic en els sec­tors de la construcció i de la venda de maquinària pesant. Ara es re­peteix la història.

Premis per a la recerca i el desenvolupament tecnològic H Barcelona.— La Generalitat de Catalunya, per mitjà del Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), ha obert la convocatòria per a la concessió dels Premis a la Tecnologia en el procés o en el producte in­dustrial. Aquests premis estan destinats a distingir les empreses que, en els dotze mesos anteriors a la data límit de presentació de sol·licituds —el 30 de juny—, ha­gin finalitzat projectes de recerca i desenvolupament tecnològic amb l'obtenció d'un nou producte o bé d'un nou procés industrial. Els premis per a 1995 seran de sis milions per al primer guar­donat, 4 milions per al segon i 2 milions per al tercer./ELS 4

CANTONS.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -ET 5 8 9 1 7 99

astellví SI R\ 1 IS I \ I>MI\ISTKAÏH S. S I

ASSESSORAMENT LABORAL I FISCAL ADMINISTRACIÓ DE FINQUES ASSEGURANCES GENERALS TRAMI' i Gl STIONS ADMINISTRATIVES

r.- t ;~- 12 41 '»•• <.. - A M :..:JGAT DE

UNITED COLORS O i BENETTON.

ja tenim les col·leccions primavera-estiu

Santa Maria, 21 Telèfon 674 85 02

5190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

fKITOKCOLfl

CASTELLVÍ

Secció núm. 1 Rius I Taulet, 4 Tel. 674 68 03

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Roba directament

de fàbrica

k tenim k col·lecció

primavera-estiu Placa Dr. Galtes. 2

Tel. 675 OS 52 SANT CUGAT DEL

VALLÈS

£ . ' • ' . Vífaï

SHNk LES MILLORS BOÍIGUES • LES MILLORS BOÍIGUES • LES

-?-"A

ARA JA PODEU TROBAR A SANT CUGAT « DONATE, TOT PER A LA LLAR»

• Llençols • Cortines • Tovalloles • Hdredons • Tovalles • Nòrdics • Catifes • Decoració integral de la llar

La nostra qualitat és avalada per més de 411 anys decorant llars

Rns trobareu al carrer Martorell, 49 -51. de Sant Cugat del Vallès Telèfon

r>74 IXI 23

Martorell. 49 Telèfon 674 00 23

08190 Sant Cugat del Vallès

CENTRE DE LA IMATGE

Fotos en

color en 1 hora

Diapositives en 1

hora

Diapositives a paper en 2 hores

Venda de material

fotogràfic nou i

usat (taller propi a

la mateixa botiga)

Servei públic de fax

I ara també un nou

servei: li passem

les fotos en color a

blanc i negre

Std. M a n a , 14

Te l . 075 5b 74 - Fax 675 57 14

SANT C U G A T

Av. C at.ilunva, 7J Tel. i f , i \ SKi) l1) S i (Vrdanvola

JOGUINES

MACGA

du" afaú

Santa Mar i a , 44 - t o l . <>74 15 \1

( lH I ' )OSant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 ECONOMIA 21

ASSEGURANCES

Catalana Occident supera gairebé d'un 550 per cent la solvència mínima

Tanca l'exercici del 1994 amb uns beneficis nets de 4.004 milions de pessetes CATÍ MORELL

H Sant Cugat.— L'empresa asseguradora Ca­talana Occident ha aconseguit tancar l'exercici del 1994 amb 6.822 milions de pessetes, abans de pagar amortitzacions i impostos. Amb

Catalana Occident és actual­ment una de les empreses líders del sector, i es caracteritza per la seva activitat asseguradora i per la seva independència, ja que no està vinculada a cap entitat fi­nancera, a cap grup bancari ni a cap entitat estrangera. Els in­gressos corresponents a l'exercici econòmic del 1994 van pujar a 82.787 milions de pessetes, xifra que representa un increment del 12 per cent respecte a l'exercici corresponent al 1993.

Dels 82.787 milions de pessetes d'ingressos, 63.764 milions corres­ponen a primes i els 19.023 milions restants són els rendiments de les inversions. L'empresa creu que el creixement de les primes ha estat positiu, sobretot pel que fa al sec­tor d'assegurances de vida, en què han crescut d'un 19.6 per cent.

En aquests moment, el sector d'assegurances de vida i el de mul-tirisc representen el 54,2 per cent de la cartera total de Catalana Occident i això és, segons l'em­presa, «una de les característiques més destacables de l'empresa as­seguradora respecte al mercat ge­neral i respecte del grau qualitatiu de la seva composició».

El 31 de desembre del 1994, Catalana Occident tenia una vo­lum corresponent a inversions de 183.260 milions de pessetes. La xifra registrada per totes les com­panyies asseguradores del grup va créixer d'un 15,8 per cent respecte a l'exercici del 1993. Els rendi­ments anuals que ha obtingut l'empresa amb seu a Sant Cugat han significat un 10,4 per cent de les inversions i representen el

aquest volum d'ingressos, Catalana Occident ha tancat l'any econòmic amb un increment del 7,2 per cent respecte a l'any 1993. El benefici net és de 4.004 milions de pessetes, cosa que significa un increment del 5 per

cent, un cop destinats 2.818 milions al pa­gament d'impostos i amortitzacions. El 31 de desembre, les inversions del grup eren de 183.260 milions de pessetes, un 15,8 per cent més del que s'havia invertit al 1993.

El grup assegurador ha incrementat les inversions d'un 15,8 per cent. Foto: ELS 4 CANTONS.

29,8 per cent de les primes. Els resultats són positius. Ca­

talana Occident ha aconseguit arribar a la xifra de 6.822 milions de pessetes abans de les amor­titzacions i els impostos. Aquesta xifra és un 7,2 per cent superior a l'exercici corresponent al 1993.

El benefici net és de 4.004 milions de pessetes i això significa un in­crement del 5 per cent, un cop destinats 2.818 milions de pessetes a amortitzacions i impostos.

El grup assegurador ha mostrat la seva solidesa amb un excés del marge de solvència del 549,4 per

cent superior al mínim exigit. L'empresa afirma que, de mo­ment, «manté un procés de mi­llora constant per tal d'elevar la qualitat del servei mitjançant les oficines d'atenció al client, i una xarxa comercia l amb 8.692 agents».

FINANCES

La Caixa de Terrassa vol potenciar PestaM dels seus clients amb la nova Llibreta Extra

L'entitat financera ofereix múltiples avantatges a qui fa créixer el saldo CATI MORELL

• Sant Cugat.— La Caixa de Te­rrassa ha creat una nova llibreta que intenta potenciar l'esforç de l'estalvi. Es tracta d'una llibreta que, a més d'oferir els mateixos serveis que qualsevol altra, té com a principal característica el pro­gressiu increment de la remune­ració a mesura que creixen els estalvis. La rendibilitat de la lli­breta pot arribar fins a un 7,75 per cent TAE en funció de la quantitat de saldo.

La llibreta, anomenada Llibreta Extra, paga els interessos men­sualment i admet domiciliacions

de rebuts, nòmines i pensions, a més de tenir incorporat el talonari de xecs.

Assegurances gratuïtes

El compte d'estalvi està dotat d'assegurances gratuïtes. Ofereix una assegurança per un import d'un milió de pessetes per ai ti­tular i cotitulars, i una assegurança d'assistència a la llar per al do­micili del primer titular de la lli­breta, que cobreix l'enviament de professionals del manteniment de la llar (paletes, electricistes, entre d'altres) en un termini màxim de dues hores per als casos urgents,

a partir de la trucada d'avís a un telèfon gratuït.

La Caixa de Terrassa també incorpora per al titular i cotitulars de la llibreta una assegurança de proteccions diverses, com l'atra­cament en via pública, que cobreix el robatori d'objectes personals, claus, DNI i altres documents oficials.

La Llibreta Extra de la Caixa de Terrassa, però, va néixer amb l'objectiu de potenciar l'estalvi i, per fer-ho, ofereix la possibilitat d'entrar en sortejos de regals, en els quals participen tots els titulars de llibretes que hagin mantingut

un saldo mitjà igual o superior a les 50.000 pessetes durant el trimestre anterior a la celebració del sorteig. Al final de l'any, la Caixa de Terrassa preveu repartir més de 5.000 regals —1.350 regals cada trimestre—, entre els quals hi ha molts obsequis de la llar (màquines de vapor, bateries de cuina, cafeteres exprés, jocs de coberts, cristalleries, etc). Un cop ja ha entrat en funcionament la Llibreta Extra, de la Caixa de Te­rrassa, el primer sorteig entre els clients d'aquesta entitat que tin­guin la nova llibreta se celebrarà al mes de juliol.

La COCIT presenta un pla de formació per als treballadors del sector del metall

CM. B Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT), la Federació del Metall de Catalunya de CCOO i l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècni­ca Industrial de Terrassa (UPC) han presentat un pla agrupat sec­torial de formació contínua per als treballadors del sector me­tal·lúrgic a la Fundació per a la Formació Contínua a Empreses (Forcem), en el marc de l'acord nacional per a la formació con­tínua.

La COCIT, la federació i l'es­cola han elaborat un programa de manera conjunta. Aquest pro­grama inclou vint cursos de di­ferents especialitats que abasten les diferents àrees funcionals d'empreses del sector del metall, i amb un total de 1.172 hores lectives de formació. Els cursos van adreçats a treballadors en ac­tivitat. En aquest pla, que està valorat en un total de 19.892.000 pessetes, s'hi han acollit vint-i-cinc empreses, la majoria de les quals pertanyen a la demarcació de Terrassa.

Si el programa presentat per la Cambra de Terrassa obtingués la subvenció del Forcem per tal de procedir a la seva realització, un total de 222 treballadors en activitat del sector metal·lúrgic podrien rebre aquesta formació continuada de manera totalment gratuïta, en matèria de màrque-ting de productes industrials, tèc­niques de venda, comptabilitat de costos i control pressupostari, nò­mines, seguretat social i contrac­tació, gestió del manteniment, pla­nificació i control de la producció, etc.

L'EPA situa ríndex d'atur dels titulats en un 16,7% i rinem, en un 0,7% H Barcelona.— L'índex de deso­cupació dels titulats universitaris és d'un 16,7 per cent del total la població activa inclosa en aquest grup, segons dades de l'en­questa de població activa (EPA) corresponents a l'últim trimestre de 1994. Per contra, aquest índex queda rebaixat a un 0,7 per cent si es té en compte el registre de gent sense feina de l'Inem. Segons les dades de l'EPA, un 83,3 per cent dels dos milions de titulats universitaris que hi ha a l'Estat Espanyol tenien feina fins al 1994 i, d'aquest percentatge, un 86 per cent eren assalariats. Dels titulats universitaris que figuraven com a assalariats, un 46,7 per cent tre­ballaven en el sector públic i la resta ho feien en el privat. Del total de titulats ocupats recollits per l'estadística de l'EPA, un 7 per cent eren empresaris i un 4,9 per cent, empleats. La majoria dels titulats universitaris treballa­ven en el sector dels serveis —en què estaven ocupats un 87 per cent del total— seguit de la in­dústria —en què treballaven un 10 per cent del total—. La pre­sència de titulats per branques d'activitat era més gran en l'e­ducació —un 28 per cent—, res­pecte de la sanitat i els serveis socials. / CM.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RIC0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

M. LOMENA S.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia

QSTRA ETXPOfeH

m és i Mor>est|r

P R E S S U P O S T S E N S E C O M P R O M Í S

URSSA S I S T E M E S P V C

f f? FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149

Tel. 780 29 24 - Fax788 07 19

EXPOSICIÓ: Arquímedes, 150

Tel. 733 14 05 TERRASSA

ENTREVISTA A GISBERT

Frederic Ciisbert és un artista santcugatenc que ha conreat l'art de l'escultura des d'un vessant lúdic i divertit. Des de l'any ll)78 és professor de l'Hscola Municipal d'Art. Plana 23.

2 2 • Divendres, 26 de maig de 1995 M U S E U D E L S H O R R O R S

Mercantic ha decidit «espectacularitzar» la fira de primavera amb la instal·lació d'un museu dels horrors, una mostra de figures de cera de l'anatomista Francesc Roca. Plana28.

De «nete ja en excés-- han esta t qua l i ­ficades, pei fonts ben i n f o r m a d e s . Ics o b r e s de c o n s t r u c c i ó del b u n q u e r efec­t u a d e s pel D e p a r t a m e n t de C u l t u r a de m e n t r e c o n t i n u a v e n els t r eba l l s a r q u e o -la ( i e n c r a l i t a t a l 'angle no rd -es t del nio- , lògics. F e s o b r e s , q u e « p o d e n haver mal -

PATRIM0N1

nes t i r q u e , tal c o m es va a c o r d a r en l'úl­t ima r e u n i ó del p a t r o n a t , hav ien d ' h a v e r es ta t p a r a l i t z a d e s c o m a m e s u r a de cau t e l a

m é s p a t r i m o n i de c a r à c t e r h is tòr ic» , han r e spec t a t , p e r ò , l ' an te r io r d e s c o b e r t a del m u r gòt ic . A y m e r i c h ha d e m a n a t una reu ­nió u rgen t del p a t r o n a t p e r «clar i f icar» els fets i « d e m a n a r r e sponsab i l i t a t s» .

Les obres d'emplaçament del búnquer poden haver malmès patrimoni històric Aymerich ha sol·licitat una reunió urgent

del patronat per «clarificar» els fets Els treballs duts a terme per la Generalitat no es van notificar al Patronat del Monestir

I Vt\1 \ W S O l \

• Sant Cugat. - l a descoberta del rmir gòtic ha estat mes im­portant del que estava previst. per això e o n t i n u a i e m les excava­cions- Aquestes deelaiaeions van ser teles per Josep VI. Huguet. direetoi general de Patrimoni Cul-liual de la (iencrali tat . minuts despies que linaht/es la reunió del pational celebrada el 23 de maie passat. I es excavacions ar­queològiques ,il ieiren\ on s'ha d ' c m p l a c a i I ' i i io inen . i l bun-quei • e. mci et.unent a l'angle l'oi d es; del Monestir . \ au cometi-v.ai lümails a eanee del Servei d'Aiq.ie ok>eia de la (iencralitat.

Xi'l.i roí ment. la conselleria havia :ea!i!/at obics. v : h . ' notil ic.u -les al p i". 11 -na: auil" maquina: ia pc-M; I : q-.K . scgoi'.s lonls ben ul­li ii 'ii.uk's. pi vlcn ha\ el malmès paliinioni de caiactcr històric-. I es CSIIUCIIIKS dauimtieades loi-iii.ii n M paít de is hiii.iinents de k's .magues pa bo i dies con si ui i des a la /::i],[ in >! d d.el i eeinle monacal i podi ien sci datades del segle \ \ al , \ \ II. I I seu caràcter his­tòric, pero. no s'adiu amb l'artístic.

a que aquestes estructures van sei realitzades amb pedres, maons i mateiial de dcsiis. No obstant això. encara no se sap si aquestes obics han posint provocar alguna peidua d'mtoi maeio històrica, per la qual cosa l'alcalde de Sant Cu-iial. Joan A\ mel ieli. va posar-se en contacte amb Joan Ciuitart. conseller de Cultura de la d e

""J^ft S*1

> .

*

EU-'

• :-ff &

l i "• •*

Aquesta setmana han cninc-nc.it els treballs arqueologies a l'angle noiakc'si del Monestir.K>iii:J A VH'I.A.

guet per demanar una icunio ur­gent del patronat per -clarificar els fets i. si convé, demana! res-ponsabilitats».

I.n el moment de tancar l'e­dició, aquest sclmanaii encara no havia pogut estabüi contacte amb els responsables de la (iencralitat

le-i aïllat. I ami i l l i m i . ! eic l.l e le . . " I I . , . . . , perquè eloiicssni .a sev a versió tlcls b Josep Mana I ui- . '

tets

Oposició al húnqut1 r

Aymerich, que ha sol·licitat que sigui el conseller el que pre­sideixi la reunió del patronat, ha proposat -llogar un magatzem pròxim a les instal·lacions del Cen­tre de Restauració per instnl·lai el bunquer i no malmetre la paït exterior del Monestir». D'altra

banda Àngel Casas, alealdable pel l'SC. no considera «convenient» ni la instal·lació del búnquer ni la del centre perquè ambdues han provocat -conseqüències culturals

com la reducció d'espais visi-lables i econòmiques». Casas creu que amb els 144 milions que s'ha invertit, es podria haver cons­ti uïl un nou edifici.»

Firart organitza un cicle de conferències a la Casa de Cultura

t-.MMA ANSOI A

M Sant Cugat. Imma Puevo. lli­cenciada en Historia de l'Art, va ser l 'encarregada de portar a ter­me la primera conferencia de les que organitza l'associació 1 irarl. amb la col·laboració de l'Ajun­tament, a les dependències de la Casa de Cultura.

L·'lívolucú'i tic Ics tendències en la pintura del veg/r XX va ser el tema desenvolupat per Pueyo que, amb el suport de diapositives, va anar mostrant els trets mes re­presentatius de cada un dels mo­viments pictòrics del segle XX. període notable pel que fa u «la rapidesa en la creació i desapa­rició de moviments». Moments abans de començar l'exposició ar­gumentat, la conferenciant va in­sistir en el fet que «tots els artistes tenen un passat on es recopila la temàtica i els intruments em­prats i a partir d'aquí s'elabora l'obra amb idees noves».

La conferència que tenia com a objectiu «aclarir conceptes» va fer un breu repàs a les principals tendències del període contem­porani com l'expressionisme, l'im­pressionisme i d'altres que aban­donen el fil narratiu i se centren en l'esteticisme pur i en audàcies tècniques com són el l'auvisme ; el cubisme, on es juga sobretot amb el color i amb les estructures geomètriques i formals, respec­tivament. A partir d'aquestes ten­dències els estils es multipliquen i es configura el que s 'anomena art abstracte que esdevé la base d'altres moviments pictòrics com el futurisme o el superrealisme.

Obres d'artistes europeus, i en bona part catalans, van ser ex­posades i comentades per Puevo, que va destacar-ne l'evolució del moviment artístic a través d'un mateix rerafons temàtic com. per exemple, la natura i els diferents missatges.

La propera conferència, que tractarà sobre Les instal·lacions ar­tístiques. anirà a càrrec de Pere Pich, escultor i mestre de l'escola de Belles Arts la Llotja.

MUSICA

EI Misteri de les Veus Búlgares revela les millors

expressions del eant popular Aquesta nit actuaran al Teatre-auditori

Sant ( ugat I MM V W S O I \

II Coi de la sentit vital poble.

poi'laïu de lot un lecleixci' els moments

Radio 'I elevisio Hiilgara. més eo- mes importants en la vida el un neiiut pel sobrenom de Mistcn de Ics \ cus Buliiares, actua avui al 1 catre auditori a les deu del vespre. 1 1 grup. dirigit per Hora 1 li istova i format per trenta can tants lemenincs i quatre uisiru nientisies. interpreta música tra­dicional búlgara arrelada en la tradició oral que s'apren de pares a tills i s'interpreta a traves eleb auvs. Tot i que es mantenen les característiques mes dcstacables de la cançó i el folclore búlgar (la tècnica diafónica que emet la veu amb la gola oberta) , s'han introduí! e lements d 'harmonia c o n t e m p o r à n i a per tal d 'ade-qunr-sc a l'audiència del segle XX. Les cantons expressen.

home. Cançons de se ti.i. auloioses. religioses, mitològiques, de la na­tura. el cie'e de cançons de -núp­cies- especialment ric i variat- -. el lament dels morts i les cantons ele ball. s,ir. e xemples ele l'ampli lepertori loleloiie que ofereixen, acompanval per instruments tra­dicionals com el kaval (una llarga flauta recta), la gavela (gaita), la ü.idúlka (una espècie ele violi que es toca en posició vertical i nor­malment recolzat als genolls) i el tapan (un tambor que s'utilitza en tot el país). L'espectacle de música inclou també danses po­pulars executades per un grup de persones fent una rotllana enmig

i ""més. el de la qual se situa l'instrumentista.

Acompanvcn cl cor quatre masies .eiih instruments tradicionals. I-'otn: Í-XS 4 CANTONS

l e s cançons solen ser mteipre-tecles per dos grups corals, o dos solistes, i normalment un grup re­plica l'altrc amb el mateix tema. bis cantants mes actius són les

dones que sovint interpreten tot tipus de cançons, excepte les de Nadal que són a càrrec dels ho­mes.

ha fascinat i atret molts especia­listes dedicats a la música, entre ells algunes estrelles del rock com Bobby McFerrin i Paul Simón que

El Misteri de les \'eus Búlgares han sol·licitat la seva col·laboració.

F.LS 4 CANTONS , Divendres. 26 de maie de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 23

Va arribar a Sant Cugat l'any 1975 i. tres anys després, va entrar de professor u l'Escola Municipal d'Art. A Sant Cugat va trobar l'espai idoni per viure i treballar. Quan va arribar a la ciutat, ja estava

ART

format com a ceramista i, per mitjà de l'escola, ha volgut transmetre els seus coneixements d'un ofici tan antic com l'home. Frederic Gisbert va aprendre a treballar el fang a Barcelona i Alemanya.

F R E D E R I C G I S B E R T . Ceramista

Actualment, té 62 anys i modela i cou argiles des que en tenia 20. 1:1 seu treball ha estat reconegut amb premis i mencions, com cl que va guanyar com a millor ceramista dels Països Catalans.

« La ceràmica no és escultura ni pintura »

ny 1975 i. • professor •iant Cugat i treballar. ja estava

ART

format com a ceramista i, per mitjà de l'escola, ha volgut transmetre els seus coneixements d'un ofici tan antic com l'home. Frederic Gisbert va aprendre a treballar el fang a Barcelona i Alemanya.

F R E D E R I C G I S B E R T . Ceramista

Actualmeiv argiles des ha estat rec com cl qu ceramista d

nica no és escultura ni

L'artista, al seu estudi, al costat d'unes màscares realitzades per el!. Foto: JA . MULA.

PERli PICH H Sant Cugat..— La primera ex­posició la va fer a Alemanya i l'última, a Sant Cugat. La seva ceràmica té tots els elements ne­cessaris per convertir-se en art i es caracteritza pel seu sentit lúdic i divertit. En l'exposició de Sant Cugat s'hi van poder veure màs­cares i objectes fruit d'un reci­clatge, elements normals que l'ar­tista converteix en objectes de culte.

—Creu que la ceràmica crea­tiva, com la que realitza, hauria de canviar de nom per diferen­ciar-se de la ceràmica anomenada popular o utilitària.

—«En cultures diferents a la nostra la ceràmica està mes va­lorada. La ceràmica creativa me­reix un altre tracte perquè és un vehicle de sensibilitat i d'expres­sió. Crec que no cal canviar el nom pel de ceràmica creativa. La ceràmica utilitària desapareixerà d'aquí a dues o tres generacions. La ceràmica de tota la vida no tindrà sentit perquè actualment ningú no utilitza els càntirs per posar l'aigua a la fresca i ningú no renta els plats amb piques de ceràmica popular. D'aquí a uns anys la ceràmica estarà dividida en la industrial i la creativa.»

—La ceràmica té un llenguatge diferent a les altres tècniques artístiques?

—«La ceràmica creativa té un llenguatge molt personal. Les pells que cobreixen l'argila i les qua­litats del fang —que té la propietat de calcar els teus propis dits per després, amb una simple operació, transformar-se en un material més dur que el marbre— fan de la ceràmica una tècnica diferent i fan que la seva principal carac­terística sigui la immediatesa.»

—Des de l'any 1978 fa de pro­fessor a l'Escola Municipal d'Art.

Com veu la evolució de l'interès de ceràmica en aquests anys?.

—«No fa gaires anys hi havia un gran interès per tots els pro­cessos més ancestrals. Hi havia moltes persones que realitzaven els seus propis jerseis o la ce­

ràmica que utilitzaven. Tot això estava dins d'un interès general per l'orientalisme. Actualment hi ha més interès per la ceràmica creativa.»

—En la seva ceràmica hi havia objectes de reciclatge. Com veu

aquests elements com a obres d'art?

—«En l'exposició de Sant Cugat vaig exposar escultures que havia trobat als contenidors. Després d'un procés de dignificació els vaig col·locar, i crec que tenien una gran interès. Personalment, con­sidero molt interessant el procés de transformació d'un objecte que havia de ser eliminat en una petita esultura que s'exposarà en una sala.»

—Creu que la ceràmica creativa ha de tenir respecte per l'ofici tradicional?.

—«Tinc un gran respecte per l'ofici de ceramista, però també per a tots els oficis tradicionals. Amb la meva obra, intento mos­trar l'interès per l'ofici. Jo sóc molt respectuós amb el material i amb la tècnica de la ceràmica.»

—Tot i fer una ceràmica amb records d'utilitats, com són Ics màscares o els plats, en la realitat la seva obra perd tot sentit fun­cional.

—«La meva ceràmica no té cap funció d'utilitat, com passa amb l'escultura o amb la pintura. Es una ceràmica per gaudir-ne i mi­rar-la.»

—La teva ceràmica és escultura en color?

—«La ceràmica no és pintura i tampoc no és escultura. És un llenguatge molt específic. En al­gunes ocasions pot ser pla i en altres pot tenir volum.»

—El futur museu d'art de Sant Cugat hauria de tenir una secció de ceràmica.

—«Si és un museu artístic, hau­ria de tenir obra ceràmica. Jo, personalment, vaig entregar tres obres per al fons d'art i espero que algun dia el fons estigui en el futur museu. El museu hauria de tenir també obres d'artistes de fora de Sant Cugat.»

EMMA ANSOLA H Sant Cugat.— L'antiga fàbrica de tapissos Aymat serà el marc, d'aquí a pocs mesos, d'un dels projectes culturals «més ambicio­sos» de l'actual equip de govern. Segons Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, «amb la creació de la Fundació Aymat es vol con­servar la identitat del tapís en el lloc on va començar i amb la persona que ho va fer possible, per la qual cosa s'ha volgut in­volucrar l'artista Grau Garriga en el projecte». Tot i que encara no s'han volgut confirmar més dades sobre aquesta activitat, ja que s'es­pera notificar-ho en una propera roda de premsa, després de les eleccions, el consistori treballa des de fa mesos en l'ordenació i in­ventari del material sobre tapís que es troba a la fàbrica de ta­pissos Aymat. De tota manera, l'alcalde de Sant Cugat ja ha man­tingut diverses converses amb l'ar­tista Josep Grau Garriga, amb el qual té una gran amistat des dels

Exposició d'estudiants de l'especialitat d'il·lustració I Sant Cugat.— Els alumnes de primer i de segon curs de l'es­pecialitat d'il·lustració de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat exposen els treballs fets durant tot el curs a la Casa de Cultura, a la sala 2. La mostra té el nom de L'estenedor i el catàleg, que també es presenta amb una pinça d'estendre roba, diu: «Ensabonem les idees. Aclarim les imatges. Eixuguem la pintura i estenem la imaginació.» Els treballs fets pels alumnes estan presentats amb cordes i subjectats amb pinces. En total, s'hi poden veure obres de 28 alumnes. Les il·lustracions estan realitzades amb una gran diversitat de tècniques.

Cal recordar que l'especialitat d'il·lustració és la primera oferta que realitza l'Escola Municipal d'Art dins de la reforma educa­tiva. Actualment, l'escola impar­teix la totalitat del cicle formatiu de grau superior en l'especialitat d'il·lustració i, aquest curs, es po­sarà en funcionament el cicle de grau mitjà en l'especialitat de dis­seny gràfic. L'exposició d'aquests estudiants es podrà visitar fins al dia 30 de maig. ; P.P.

Mostra de treballs dels alumnes de l'Escola Municipal d'Art I Sant Cugat.— La setmana vi­nent es podrà visitar la tradicional exposició dels treballs d'alumnes de l'Escola Municipal d'Art.

En la mostra trobarem exercicis dels tallers lliures, com ara el de ceràmica, el d'escultura i també el de pintura. Aquests cursos s'han creat per tenir una funció social i formativa, i pretenen ser un ser­vei a un sector d'alumnes més ampli. La inscripció en aquests cursos no està condicionada ni per l'edat ni per cap estudi previ. Hi tenen cabuda des dels qui volen rebre una formació artística fins als qui pretenen esplaiar-se o rea­litzar aquesta pràctica artística per tal de millorar professionalment. D'altra banda, en la mostra també s'hi podran veure treballs dels alumnes dels cursos oficials, és a dir, dels que volen realitzar es­tudis reglats. / P.P.

anys que va ser alumne seu a l'Escola Catalana de Tapís, situa­da a la mateixa fàbrica Aymat. Aymerich va afegir-hi que «si al­guna ciutat de Catalunya té una referència important pel que fa al món del tapís, aquesta és Sant Cugat».

La fàbrica de tapissos va ser fundada per Tomàs Aymat el 1920. El 1957 va ser adquirida per Miquel Samaranch després d'un període de decadència, i, amb l'assessorament artístic d'un grup representat per Grau Ga­rriga, va canviar totalment d'o­rientació i va convertir-se en un nou estil originat per la creació al mateix temps de l'Escola Ca­talana de Tapís. Aymat va ser considerat una de les persones que més va aportar al reconeixe­ment del tapís català en un mo­ment en què la majoria eren d'im­portació. Grau Garriga va renovar aquest art en incorporar-hi la ter­cera dimensió i altres materials desconeguts en l'ús del tapís.

PUBLICACIONS

«Valle-Inclàn y su època» recopila nous estudis sobre l'obra de l'escriptor gallec

El llibre reuneix les ponències del congrés del 1992 a la UAB EMMA ANSOLA rrTr • Sant Cugat.— El Taller

d'Investigacions Valle-incla-nianes del Departament de Filologia Espanyola de la UAB va dur a terme l'any 1992 el primer congrés in­ternacional sobre l'escriptor gallec i la seva obra. Les actes d'aquest congrés han estat coeditades per l'Associació d'Idees de Sant Cugat amb el nom de Valle-Inclàn y su època, llibre que des de prin­cipi del mes de maig és a la venda.

Les actes recullen les po­nències d'investigadors qua­lificats i comunicacions de jo­ves investigadors que prepa­ren les tesines de final de carrera. Aquesta nova edició inclou les ponències: Va­lle-Inclàn y las historias de la literatura, del Taller d'In­vestigacions de la UAB; Valle-In­clàn y la crítica genètica, d'Eliane Lavaud-Fage; Les 'Sonates', des de la 'teoria de la literatura del

VALLE-INCLÀN *

SU OBRA

fot*****

Nou llibre sobre Valle-Inclàn. Foto: JA. MULA

yo', de Darío Villanueva; La pri­mera recepción de 'Tirano Ban-deras', de D. Dougherty; Las 'Co-medias bàrbaras', una misma sè­

rie?, de Jean-Marie Lavaud; La guerra carlista y la crisis de la novela històrica, de José Carlos Mainer, i Ecos en 'Vo-ces de gesta': sugerencias de un retablo primitivo, de Jesús Rubió. El llibre recull, a més a més, comunicats d'altres in­vestigadors sobre aspectes de l'obra de Valle-Inclàn —com VespeqK'nto, les sonatas, la narrativa— i comentaris d'o­bres —com Comcdias bàrba­ras, Voces de gesta, Divinas palabras, i La làmpara ma-ravillosa.

La portada del llibre ha estat il·lustrada amb un frag­ment de l'obra Carta a una nena que no sabia llegir, de Bibiana Pedemonte. Aquest nou llibre, que s'afegeix a dos més de publicats sobre Va­lle-Inclàn per aquesta asso­ciació i el Taller d'Investi­

gacions del Departament de Fi­lologia, es pot obtenir al local de l'entitat, al carrer Bartomeu, al costat de la plaça Pep Ventura.

PUBLICACIONS

«Valle-Inclàn y su època» recopila nous estudis sobre l'obra de l'escriptor gallec

El llibre reuneix les ponències del congrés del 1992 a la UAB

MUSEUS

La fàbriea de tapissos Aymat, a un pas de convertir-se en una important fundació cultural

L'artista Grau Garriga hi participa

Obert tot el dia i dissabtes matí

Pg. Torreblanca, 10 SANT CUGAT DEL VALLÈS

inDiuraALEi

forrotorfa Sabadell

Pg. Torreblanca, 35 Telèfon 674 56 48

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

cetefaacióHà,.

CAP D l SETMANA

AUuna, + cnüfieteé

lOOfrmtiu \ Passeig Torreblanca, 5

SANT CUGAT DEL VALLÉS Tel. 675 3 4 1 3

i?ww

WÍÍ&.-3065

INavia m

auto au conditloners • " " •**

SERVEI OFICIAL

fP^

-pCRECANM* Sant Llorenç, 27 Telèfon 674 63 62 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

FILACAR, SL

SERVEI OFICIAL

LANCIA FIAT

VENDA - TALLERS - RECANVIS

Ctra.de Cerdanyola. 8-10 Tel. 589 09 91 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

TALLERS ANSALO

PLANXISTERIA

I PINTURA

Carrer Orient, 39 Tel. 674 04 86

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barna)

Especialitzat en síndries, melons, taronges i

dementines, de l'hort a la taula, olives i pastes

A l s e u s e r v e i a : Pg, Fabra i Puig. 293 Tel. 420 66 09 Cí Bartrino. 17 Te' 688 íi 06 C; Pintor Aisamo'a. 76 BARCELONA 08191 RUBÍ

Entorn Casal d'avis

Plaça d'en Coll Carretera de Cerdanyola

Talleres MENA REPARACIÓ GENERAL

DE L'AUTOMÒBIL

Pg, Torreblanca, 12 - Tel. 674 53 01 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

| i J i i J ,W» i i i iU i

JUAN SïBMm^RRO ADMINISTRACIÓ DE LA

LOTERIA NACIONAL N. 3

Ctra. Cerdanyola, 49 • Tel. 675 38 03 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LPICERIA J. ÀVILA, s.c.p. TNES - FUNDES - TRESILLOS - SELLONS-AMENT DE PORTES I PARETS CURACIÓ EN GENERAL

dlès, 89-91 - Tel. 674 64 75 i SANT CUGAT DEL VALLÈS

TECNO MOTOR JUJGAT.SX.-

MAQUMARIA AGRÍCOLA I MOTOCICLETES VENDA I REPARACIÓ

Camí de la Creu, 33 -TEL. 675 4132-Sant Cugat del V a l * *

P"m,l l , i 'J Ctra.Cerdanyola i rodalies

Per passejar, comprar i fer ciutat, gira el clatell i descobriràs tot un món

ple de comerç, activitat i vida

Plaça Sant Francesc

$

O A *• f o?

Í

f/ f $ cp J

AUTORADIOS

ROVIRA AUTORADIOS-TELEFONIA

MÒBIL-ALARMES

DISTRIBIÏDOR

OFICIAL

Line '/'< I. t,~4 III, ui,

Orat.

08196

TALLERES MONTSERRAT

REPARACIÓ GENERAL

DE L'AUTOMÒBIL

C/ Montserrat, 26

Tel. 675 31 01

08190 SANT CUGAT

C/ Abat Marcet, 7 - Tel./Fax 67413 94 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

RENAULT

AUTOCENTRAL Concessionari Oficial Renault a Sant Cugat

Ctra. Cerdanyola, 22 Tel. 589 26 49 - 589 32 53

SANT CUGAT DEL VALLÈS

FUSTERIA- ALUMINI • P.V.C. • VIDRES

Baranes Verandes

Paret cort ina

(7 CRUZ Instal·lacions comercials

Corredisses Amb frontisses Oscil·lo-batents

Rambla del Celler, 79 Tel. 675 25 89 Fax 675 25 89

08190 Sant Cugat del Vallès

I N S T A L · L A D O R autoritzat

TECHN AL U

AUTO RECANVIS

VALLÈS E.JUUA,S.L

Recanvis i accessoris per a l'automòbil.

CECAUTO

Lucas

Camí de la Creu, 24 Tel. 67519 51-Fax 67511 50

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

26 Cl I II RAI SPI ( TACU S I !

PATRIMONI

Tarragó no vol que tornin a Catalunya els documents

que són a Salamanca I/alcalde l'acusa de no defensar Sant Cugat

M l \ I y -I \ K K I >S( )

• Sant Cugat I ! cap Jc llista del Partit Popular per k s municipals. Jaume I arrauo. no con-idcra neccs-uri el retorn a Catalunya dels documents de la ( ienciali lat republicana que son a l 'Arelmo ll i-totico Nacional de Salamanca. Per a Tarragó, «els historiador- catalans en tindiien piou ainh les copies microlilmades del ton- per tiehallar des de l'Arxiu Nacional-, ainh seu a Sant Cuinat, l 'a lcalde. Joan Aymerich. ha contestat les deelaraeion dient que l a n a g o segueix ••Ics directrius del PP a Madrid i no la Iònica d'un -aiucugatcnc».

MUSICA

l'er a Jaume l a n a g o . la po­lèmica generada al voltant de la decisió del Ministeri de Cultura de retorn,II el- 5011 lligall- de la (iencralitat Re puhlican.i que -on a l 'Arelmo ll i- toiico Nacional de Salamanca »c- c-lcri'i·· \rnh un punt de \i-ia oiic dclincix com a • pi acl it i n .ihsi.i .. el candidat ilcl PP a—cguia que -els histo­riador- calaLii's. que -on els que realment pod,-i estar interessats en concixei el eonlingul elcls pa-pci-. en tmdiien prou ainh te-nir-ne eopie- mierotilinadcs per tiehallar de- de Sant Cugat». ot\ le la -cu l'Arxiu Nacional tic Ca­talunya. l'arrago afegeix, en la seva arüumcnlacio. que «Ics co­pies d'avui dia lenen una ejitalitat molt elevada- i permetrien «no ilividir l'arxiu de la nació espa-nvola' .

Aquesta apteciacio tècnica ha estat apiot'itavla desprès per l'al­calde per rebatre el- arguments del candidat popular. «Si aquestes copies -on tan bones - ha dit Ay­merich en tol cas que se les quedin a Salamanca, però els ori­ginals han d'estar a Catalunya. que es d'on els van expoliar i. concretament a Sant Cugat, on hi ha l'Arxiu Nacional».

Però la critica de l'alcalde a les declaracions de Tarragó ha anat nies enllà. Segons ell, el can­didat del Partit Popular «està de­mostrant amb aquesta actitud que segueix les directrius del PP de Madrid» i no la lògica d'un sant-eugatene. «Si Tarragó s'estimés la ciutat a la qual es presenta

per ser alcalde i tol cl que hi ha aquí, hauria de se i el primer en voler cl retorn dels documents a Catalunya i, concict.unent. a Sant Cugat, on l'Arxiu Nacional. que de ben segur -eia Li destinació final del ions. te la -cy.i -cu». ha afegit A\ me; ieh

Proposta dels historiadors

Mentre la polèmica continua amb declaracions e ieuadc- a Sant Cugat i a Barcelona i el PP perd una moció presentaela al Senat per impedir el retorn dels lligalls. un grup de cinc historiadors ca­talans lla proposat èpic la secció Guerra Ciyil de l'arxiu de Sala­manca reuneixi tols e I- documents que es ret'cicixin estrictament al conflicte bel.he. Fn canvi, Josep Benet. Joan B. Culla i Josep Fon-tana. Borja de Kiejuci' i Josep Per­mès. creuen que cl- papers pro-vinents d'institucions que encara existeixen, com es cl eas de la Generalitat de Catalunya, si que han de tornar al seu lloc d origen.

Eils csüidioso- MIII escriure la setmana passaela un article titulat Per un uati'Mi iirxiíi de la Cnierra Civil que y.m publicar al diari /;'/ País amb ['objectiu d'expressar la seva decepció per la polèmica ge­nerada i la manca d'idees de futur que s'hi reflecteix. Amb la tesi que defensa, el grup apunta també que aquesta distribució «poten­ciaria l'arxiu de Salamanca fins al punt de convertir-lo en un lloc de visita obligada per a tots els investigadors o estudiosos de la Guerra Civil».

I .i ( \u;i, Sani ( u«,ii tornarà a actuar al tcatre-auditori. l-oin: ARMI' t ORA]

Aquest any se celebra el centenari del naixement de Carl Orff

La Coral Sant Cugat i TOrfeó Català el commemoraran amb concerts 11 \ V I S( ( \ l<[« )

•| compositor • Sant Cugat Karl Orff va néixer el 1S95 a la ciutat alemanya de Munic. Ln-guanv se celebra el -cu centenari. Va estudiar, ya ser director de música i va exercir de professor a la seva ciutat natal i a altres poblacions alemanyes com Manh-hein i Darmstaelt. Creador del mè­t o d e d ' e n s e n y a m e n t mus i ca l Orff-Schulwerk va ser un home de grans experiments orquestrals, inventant instruments de percus­sió que impregnen de gran força les seves composicions.

La seva obra principal és el Carmina Burana. Composta el 1937 per orquestra i veus. amb

textos dels segles XII i XIII, té com a característica una gran ri-que-a ele ritmes i una variació ele temes bucòlics i amorosos

No tan coneguda és cl Catulli Carmina estrenada i creada el 1943 en plena Segona Guerra Mundial la qual conté ritmes de cops violents, frenètics i insistents fruit de l'època i el lloc on va ser composada. Basada en versos i experiències del poeta llatí Catul que va néixer a Verona un any abans de JC. el Catulli Carmina és una obra complicada que ne­cessita un cor amb vuit veus, una orquestra de percussió amb pia­nos i que consta de parts de veus solistes de eran dificultat.

A les darreries de juny podrem tenir l'ocasió ele sentir Ics dues obres. La gegantina Carmina Bu­rana la cantarà al palau tic la Música Catalana ele Barcelona l'Orfeó Català. Les entrades ja estan esgotades

FI Catulli Carmina es podrà sentir al teatre-auditori de Sant Cugat en el marc de la Festa Major. La Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, el cor Aulos, l 'Òpera de Cambra Sant Cugat i l 'Orquestra de percussió Bar­celona conjuntament amb el grup teatre Mira-Sol estan treballant per oferir aquesta obra que com­memora el naixement del com­positor alemany.

ART

Austeritat de mitjans per aconsegir grans resultats I VAYRl DA( ANADI I I. (Galeria: Sala Rusinol. Dates: Durant tot el mes de maig. Obres: Pintures.

l'fRF. PIC H

A la sala Rusinol s'hi pot veure una interessant ex-posicié) del pintor Josep Ma. V a y r e d a C a n a d e l l

—1932—. La proposta estètica de l'artista és soprenent i no deixa indiferent l 'espectador. Les seves composicions mantenen un equi­libri excel·lent entre un detallisme eiuc no deixa ics a l'al/.u i una simplificació geomètrica que dona gran conturulencia plàstica a les seves pintures.

I I pintor organitza l'espai bi-dimcn-ional ele la tela amb la ro­tunditat d'un arquitecte. F.ls cle­ments pintats per Vayreda Ca­nadell es conyerteixen en cons­truccions —formes tridimensio­nals— que transformen la pintura —dita plana - amb una finestra

encarada a l'infinit.

LI color de la seva pintura és molt característic i s'adiu a les referències geogràfiques que tro­bem en els seus quadres: Cafè tPAmiliitcrni o leulats de Paris.

FI color esmorteït -'il·lumi sobte amb importants electes ele blanc, que en moltes ocasions es converteixen en la línia de l'ho­ritzó. L'artista pinta amb auste­ritat de mitjants per aconsegir

l'intiira del riu que pasa per Amsterdam. l"i

d grans resultats. Josep Ma. Vayreda Canadcl

va realitzar la seva primera ex posició l'any 1953 a Olot. Pos teriorment a exposat als l'í L'A a diferents ciutats europees i

tot Catalunya. També ha estat guardonat amb importants pre­mis. Aquesta exposició durarà tot

és la mostra aniversari de

i la inauguració de la sala Rusinol.

cl mes ele maig i que celebra el IX

«Camerata di Phonasci» actua en el festival Maig Coral H Sant Cugat.— L'església Santa Anna de Barcelona és el marc escollit enguany per celebrar el Maig Coral, organitzat per la E:e-deraciéi Catalana d'Entitas Cul­turals. L'orquestra de cambra Ca­merata di Phonasci actuarà en el concert dirigit per Cecília Velàz-quez que s'oferirà aquest diumen­ge a les nou del vespre, conjun­tament amb el cor de la capella francesa de Barcelona. FI pro­grama inclou la peça Stabat Muter. una de les composicions mes ce­lebres de l'italià Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736). cl manus­crit de la qual es ya pcrelre a Montecassino el 1944 en un assalt bèl·lic. Malgrat la prematura mort d'aquest compositor, se li han atri­buït nombroses composicions, so­bretot de musica religiosa, espe­cialment l'obra Missa Soleinih . amb la qual ya aconseguir ce­lebritat

Camerata di Plnmasii c-tà for­mada per membres de la Joxe Orquestra Sant Cugat i la com­posen actualment sis violins, dues violes, dos violoncels, un contra­baix i un baix continu. Aquesta orquestra va actuar a Valldoreix dins el cicle Cultural que organitza l'Entitat Municipal Descentralit­zada de Valldoreix. t.A.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 27

MUSICA

Generositat i grandesa d'una antídiva • VICTÒRIA DELS ÀNGELS

Recital de lieder i cançons de Robert Schuman, Johannes Brahms, Richard Wagner, Hugo Wolf, Richard Strauss, Eduard Toldrà, Enric Granados, Xavier Montsalvatge i Ferran Obradors. Piano: Albert Guinovart Lloc: Teatre-auditori Dia: 19 de maig

EDUARDJENER

C rec que la nit de divendres serà una de les més im­portants i memorables de la història del Teatre-au­

ditori. No és habitual poder as­sistir a una lliçó d'honestedat i de qualitat artística i humana com la que els espectadors (malaura­dament menys dels que hauria calgut esperar per la figura i el sentit de Tacte) vam tenir el pri­vilegi de disfrutar. Fent meves les paraules de Salvador Espriu, cal regraciar Victòria dels Àngels pel seu «exemple intel·lectual i humà i per la pulcritud del seu noble existir».

El programa del concert de cloenda del 50 aniversari del seu debut professional va ser un com­pendi eloqüent del seu domini del lied des de la plenitud romàntica representada per Robert Schu-mann (començant amb Aus den Hebraischen Gesüngen de Lord Byron), passant per la línia de­cadent i tardoral de Johannes Brahms i la profunda melancolia de l'excepcional Trüume de Ri-cahard Wagner. que va fer posar els pèls de punta a aquest co­mentarista.

A la segona part, dos lieder d'Hugo Wolf de línia clarament wagneriana, corresponents a l'a­llau de cançons que musiquen poemes de Mórike i Goethe, i creades bàsicament el 1888. Des­prés, dues mostres de la clàssica construcció musical d'aparent sen­zillesa de l'imaginatiu Richard Strauss, amb una cantant que arri­ba a un domini sublim de l'ex­pressivitat, sobretot a Morgen, i, per arrodonir-ho, cançons nostres.

Eduard Toldrà, Enric Grana­dos, Xavier Montsalvatge (emoció que traspua els ulls escoltant Can-cion de ama para dormir un ne-

Victòria dels Àngels va actuar acompanyada d'Albert Guinovart. Foto: MANÉ ESPINOSA

grito) i per acabar Ferran Obra­dors.

Els aplaudiments, que han anat acompanyant cada una de les in­terpretacions de Victòria dels An-geles, són ara un esclat imparable que demana a la cantant una mica més de la seva presència, i el bis «...mariner, bon mariner!», i un segon bis, i la gent que co­mença a posar-se dempeus sense parar d'aplaudir, i al tercer, aques­ta dona de 72 anys que fa gairebé dues hores que canta, es trans­forma en la jove i atractiva ci-garrera Carmen, i amb la 'segui-dilla' Pres de remparts de Sèville deixa al públic absolutament bo­cabadat.

Admiració i agraïment a una artista de veu tornassolada que fa, senzillament, les coses més di­fícils amb la categoria de qui sem­bla no fer res important, sempre amb el segell de l'amistat, de l'au­tenticitat i de la intimitat com­partida.

Reconeixement institucional SÍLVIA BARROSO

I Era la segona vegada que Vic­tòria dels Àngels actuava al Tea­tre-auditori. En la primera ocasió. per la inauguració oficial del Cen­tre Cultural, hi va cantar «de­sinteressadament», segons va re­cordar l'alcalde. A més, cal afegir el fet que el Conservatori Mu­nicipal de Música duu el seu nom per voluntat de la mateixa cantant. I ara, tornava a Sant Cugat per cloure-hi la gira de celebració del seu cinquantè aniversari com a professional, just el dia que feia mig segle que havia debutat al Palau de la Música Catalana. La coincidència de circumstàncies no podia ser millor: l'Ajuntament li va voler agrair aquest lligam «creixent». Per fer-ho, Aymerich va pujar a l'escenari al final del concert per lliurar-li una placa commemorativa, mentre el públic,

dempeus i des d'una platea gai­rebé plena, deixava anar el seu entusiasme. Arribava el clímax. A la primera i segona part de l'ac­tuació, amb peces curtes, greus i solemnes d'autors germànics, el silenci absolut i respectuós havia dominat l'ambient. El canvi d'ac­titud va arribar amb les últimes cançons, de Granados, de Toldrà i amb els gestos engrescadors de la mezzosoprano. L'efecte es va notar en els aplaudiments, que es van començar a allargar i es­clataven amb impaciència, quan encara sonaven les últimes notes. Els culpables de l'enrenou eren uns quants incondicionals de Vic­tòria dels Àngels, repartits per la sala i fent de claca. Però la resta del públic s'hi afegia amb entusiasme i els bravos van con­tinuar entre bis i bis i fins al final.

ART

Expressivitat a dojo a Triangle

I COL·LECTIVA Galeria: Casa de Cultura. Dates: Fins el 2H de maig. Obres: Pintura, escultura, cartró pedra etc.

PERF PICH

C ada exposició que organitza l 'equip de mestres de Triangle és un viatge per les possibilitats expressives

de les arts plàstiques. La plàstica —l'expressió amb

recursos artístics— és utilitzada per les nenes i els nens de Triangle com un mitjà adient per descobrir el món que els envolta. Amb la seva recerca els adults, com a es­pectadors, participem i redesco-brim el plaer de conèixer, d'a­prendre i de comunicar-nos a tra­vés del llenguatge no verbal. Aquest any la proposta és el món dels animals. La mostra és de prin­cipi a fi una exuberància de re­cursos tècnics i de propostes ex­pressives. Cada exercici realitzat pel nens i nenes és una maravella en tots els sentits. Els treballs pre­sentats mantenen un equilibri en­

tre el món imaginatiu: fantàstic i fabulós; i el treball de camp: científic i meticulós. En l'exposició trobem des de l'ala d'un drac, al recull ordenat de les restes d'a­nimals propers. L'exposició té in­terès tant per les persones sen­sibles a l'art com pel públic en general perquè és un recorregut per múltiples visions.

En el catàleg de l'exposició hi ha dos textos, un dels quals és de Mike Wilks i Bibiana Pede-monte i es titula «Espècies en perill d'extinció s'han refugiat al Taller Triangle». Una part del text diu: «Del barret de prestigitador de Triangle, s'ha repetit la me­ravella de transformar i concretar en obres els somnis, pensades, in­vents i bones idees de tots els nens i nenes que hi participen».

L'exposició també disposa d'un important mural, realitzat amb les petjades de diferents animals. La mostra es pot visitar a la sala 1 de la Casa de Cultura de Sant Cugat fins al proper 28 de maig. L'equip de mestres de Triangle consta d'Alba Serra, Dolors Serra i Georgina Vila.

Dibuix fet pels nens de Triangle per al cartell anunciador de l'exposició. Foto: ELS 4 CANTONS.

L'aniversari del naixement de Beethoven, a la Casa de Cultura • Sant Cugat.— L'Escola d'Es­tudis Musicals Montserrat Cal-duch va organitzar el cap de set­mana passat un cicle commemo­ratiu del 225è aniversari del naixe­ment del compositor alemany L u d w i g van B e e t h o v e n (1770-1827) a la Casa de Cultura. El cicle va oferir la possibilitat de sentir les 32 sonates per a piano que va compondre Beet­hoven de la mà del mestre Antoni Besses, acompanyat d'un total de 26 estudiants del Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona que van actuar com a solistes. L'audició de les 32 so­nates es va realitzar durant el dis­sabte, de les 10 del matí a les 2 del migdia, i es va reprendre a les 5 de la tarda fins a les 10 del vespre. L'endemà va con­tinuar el recital fins a les dues del migdia, quan es va posar punt i final al recital per commemorar el naixement d'aquest compositor, que va influir sobre les seves ge­neracions que el van seguir. El mestre Besses oferirà propera­ment el mateix recital al Con­servatori de Música de Manre­sa. / E.A.

La coral Bella Harmonia convoca les novenes colònies musicals I Sant Cugat.— Aquestes colò­nies estan adreçades a nens i ne­nes estudiants, d'edats compreses entre els 5 i 14 anys, a qui agradi la música, el teatre o la dansa catalana. Del 2 al 15 de juliol els nois que ho desitgin podran assistir a les classes d'instruments (castanyoles, flauta, guitarra, pia­no, violí i violoncel), de cant coral, de teatre, dansa catalana, indi­vidualment o col·lectivament, a càrrec de l'equip de professors de l'Escola d'Estudis Montserrat Calduch.

Al marge d'aquestes activitats, el curs permet gaudir d'altres ac­tivitats de lleure, audicions co­mentades, manualitats, excur­sions, a la residència Cor de Ma­ria, enmig d'un bosc, dins de Sant Cugat. També hi haurà un concert de cloenda el darrer dia a la ma­teixa residència. Els nois que ho desitgin poden rebre més infor­mació trucant al telèfon 675 11 94. /E.A.

L'obra teatral «El senyor Josep falta a la dona», al Casal d'Avis H Sant Cugat.— La companyia teatral del Casal d'Avis de Sant Cugat posarà en escena l'obra de Santiago Rusinol El senyor Josep falta a la dona,en un acte dividit en dos quadres, demà, a dos quarts de sis de la tarda. El re­partiment el formen Carme Mo-ragrega, Roser Asencio, Carme Sentís, Maria-Pau Pérez, Carme Sànchez, Maria Mengual, Rosa Canals, Pepita Aguiire, Cinta Sau-mell, Josep Navarro, Enric Cussó, Josep Pérez i Francesc Cubel. V. Peral acompanyarà al piano aquest espectacle teatral, dirigit per Enric Cussó i en què s'in­terpretaran els números musicals Pobre chica la que tiene que servir de la sarsuela La Granvía, Fu-mando espero, Pichi i Bésame. i E.A.

AUX VYD S A .

SEGURETAT

Caixes | £ Fortes

Sant Cugat del Vallès, v 5 8 9 1 7 9 9

28 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS ; Divendres. 26 de maig de 1995

ANTIGUITATS

Mercantic espectacularitza la fira de primavera amb un museu dels horrors Exhibeix la col·lecció anatòmica Roca, que s'havia vist a Barcelona del 1900 al 1925

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— La fira de primavera que Mercantic va començar ahir és un dels actes programats d'aquí a final d'any per promoure la venda d'antiguitats. Però. per a Octavi Bar-

V'eure un tumor gegant dins d'un ventre de dona. passejar en­tre cares detormades per l'us de les drogues de piuicipi de segle. comprovat la diteiencia entre l'ú­ter d'una noia verge i el d'una desllorada i conlcmplar una rata amb un cos i dos caps. Aquestes son algunes de Ics possibilitats que ofeieiv Meicanlic fins diumenge com a alraccions alegides a la l'ira cxtiaordinaria de primaveia.

I'S la col·lecció anatòmica de I taneesc Roca. un fiíaue barce­loní que. ent ic ll»H(i i l 'Os. va tenir inslal-at al carrer Nou de la Rambla, al cor del bai 11 xtno. un museu dels l ionois tel amb liüurcs de ici'a i mnv ('re ad.; amb l'ajul de la ( rau Roja com a c.mi-panva de picvene.o higicnico-sa-nitaria. la mnsli a lu\ la cst.it lan-cada al publu. cb ullims SO anvs i cl duecloí òe Mcicantic. Octavi Bainils. ha decidit iescatar-la abans que un inai\aiit que s'hi li.i inkicssai la u aein a l'ranca o Itàlia. •Pollem Roca a Meicanlic Bai'llils pel donai espectacle a la lila de pi unav ei a i e\ ilai que passi desajK n. ebuda cilll'e cl niillll de liies i laclcs que hi ha pertot arreu. Però sobicloí puntualit­za cl que volem es aprofitar l 'ul t ima opo r tun i t a t de veure aquesta col·lecció insòlita abans que vagi a l'estranger. I n aquest país no In ha ptou sensibilitat per apreciar-la».

Aquesta sensibilitat adormida és cl que vol activar Bamils perquè es transformi en un augment de la clientela de Mercantic. Per aconseguir-ho. proposa un passeig pels temors, supersticions i fan­tasmes de principi de segle, que sovint eren alimentats per les

niïs, el director de l'establiment, no n'hi havia prou, calia «espectacularitzar» la convocatòria. Buscava un esquer per atraure visitants i com­pradors que paguessin les 400 pessetes de l 'entrada i la solució triada ha estat un museu

MUSEO RÒCTA INSTALADO EN LA F£r\l/C

lt\t> el tortrol d? \a Dlrecrióo Gtttrri út Unlúi

\m li Ep* v yé'f. titicac'.iSq i< pccfclo

iBsE'Jl·iiiicIBiiüli \.& (IrgtTUTinl.'Mi <!-•] hombre por el vicio.

! T - ^ r . indcs plagas sodaUs. ' .

l·.siüPEFACIENTESV Mor f i na - O j n o - í 'ocaína í t t t t .- A l coho l .

Sui 4cs;orjo;adLres fiecl&s. - !1 viíto al descubietto.'

N O V E D A D SENS A.'O I 0 N A L

EL HOMBRE MONO

I t o l k u l i 1 \. I 1/ \ j 11 | L". I

i MU5.FC} SOI'V

i t^ii f · i i ' ^ í i ^ o · ' « u t é n t l c . O a

Las Hermanas Siamesas ' l o s l a s d o H i r « « c « l e b ' « a

; u \:a < im oci m* wv w • n na un

&x:x

1 P * n t > * í-Í.Hir .ÍPf„,t,.^t,

» « Í * p O VUMA1L

El Museu Roca s'anunciava amb aquest programa de nia entre el IWO i el 1925, els an\s en què va estar obert al públic a Barcelona.

inexactituds dels descobriments científics de l'època. L'itinerari co­mença a la sala d'estudis ana­tomies i malalties comuns. S'hi

poden veure esquelets qualificats d'autèntics, un bust de dona co­bert de fístules infeccioses fet de guix, o eines dels cirurgians del

dels horrors: des d'ahir i fins diumenge, es podrà veure a Mercantic la col·lecció ana­tòmica de Francesc Roca, una mostra de fi­gures de cera de principis de segle que il·lustren els suposats efectes de vicis i malalties.

1400. El següent conjunt, titulat Els estralls del barri '.xino'. presenta mostres dels efectes físics que s'a­tribuïen a l'alcoholisme i dels ras­tres que deixen les malalties ve­nèries en els usuaris de Ics ofertes del Raval de Barcelona.

Amb objectius més instructius i menys aterridors, la sala seuüent, /-./ pecat d'Eva. està dedicada a mostrar cK misteris de l 'embaràs d'una dona. I'l reconegut acaba a la Parada Í/C/S mon\tre\, on es reuneix un cap reduït pels indis amazònics -autènt ic- , una repro­ducció amb guix del cap d'una dona barbuda o un crani de cabra amb quatre banyes.

l o t i que en cl seu moment cl museu volia tenir funcions pe­dagògiques

•els menoi entrar de dissipada. c era present i continua scnl cl fac­tor que Bamils preveu com a es­quer. De tota manera, el que ell en destaca es el •·\a.lor històric-que te. en la mesura que le'lecteiv •una part de la societat barce­lonina de l 'epoca- i la -cualitat plàstica d'unes peces moll desa­gradables però molt ben fetes-.

Continuar amb la programació

La presentació de la col·lecció Roca i la fira extraordinària de primavera formen part de la pro­gramació especial de Mercantic d'aquí a final any. Va començar el dia 14, amb un dcbullage que van visitar més de 3.000 persones en un sol dia, i ara s'ofereixen peces de brocanter, totes de més de 50 anys d'antiguitat i restau­rades. en els 40 estands habituals de l'establiment i en 40 més ins­tal·lats per a aquests quatre dies.

convèncer eb s d'edat no hi ;• K peri l ls d 'un; I vessant m i n !

ulls d ien vida

is hi

' c * i M «

Posa el teu cos en forma / Renova les teves cèl·lules:

Píling corporé + Hidratoció

/ Elimina b cel·lutrHs: Tractament corporal

/ Referma el teu cos: Qt/iromassalge

/ Dóna color a la pell: Solàrium alta pressió (facial i corporal)

Per una crema de dia, un tònic de regal Per una crema de nit una llet desmaquilladora

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

IMATGE

Jesús Prieto afirma que la fotografia de premsa actua

eom una acta notarial Pl-REPKÏI

• Sant Cugat.-- Dissabte passat el director de l'escola Massana, Jesús Prieto, va fer una confe­rència titulada La responsabilitat moral de la imatge. Prieto va ana­litzar la imatge —pictòrica i fo­togràfica— com a element trans­missor de la ideologia i l'estètica, i va destacar cl paper que ha tingut la fotografia de premsa en els últims anys.

Per Prieto, la burgesia del segle passat va trobar en la fotografia un sistema idoni per cobrir les seves demandes realistes. Per la

seva banda, gràcies a la fotografia, els artistes de principi de segle van poder investigar. Referent a aquest punt, Prieto va recordar les paraules de Renoir: «Gràcies a la fotografia podem dedicar-nos a pintar.» El conferenciant va ex­plicar que la fotografia de premsa s'ha convertit en una mena de notari de la realitat i que, en molts casos, ha tingut una gran impor­tància social, ja que s'ha convertit en un element de denúncia social. També va parlar de l'ús de les imatges en Ics campanyes elec­torals.

p a d a RELLOTGES

C L r l v l i a n D . o r

Disseny de Joies i Joieria de d'Huns a divendres Itu·d·:^ ae 5 u 8)

I m - ò r , herf'. o ·w·nqui i ' : ;

C/Balmes 39, l r dreta lel 589 55 .l'V

081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

fot t>u> o, comiots

El príncep Humbert de Savoia visita la nova seu de F Arxiu Nacional

E.A. M Sant Cugat.— L'exposició que hi ha oberta al vestíbul de l'Arxiu Nacional de Catalunya des que aquest va ser inaugurat, el 23 d'a­bril, va rebre la visita del príncep Humbert de Savoia, molt inte­ressat en la història. El director de l'arxiu. Josep Maria Sans Tra-vé, va rebre'l , el 19 de maig, i li va mostrar els aspectes més in­teressants del material que hi ha a l'exposició, com també les di­ferents dependències de què cons­ta l'arxiu. Un dels documents que van despertar l'interès del visitant van ser els que donen a conèixer les relacions comercials entre la república de Gènova, que va pas­sar a mans dels Savoia l'any 1X15. i Catalunya durant els seüles XV i XVI.

«Es un edifici molt bonic i llu­minós. Crec que s'ha fet un bon treball i que serà molt útil per als estudiosos i investigadors-, va explicar Humbert de Savoia un cop va haver signat el llibre d'ho­nor i a punt de fer el viatge cap a Barcelona, concretament al cas­tell de Monsolis, on se celebrava el naixement de l'orde espanvol de Sant Maurici, del qual és cl Gran Mestre. Durant aquest acte. Humbert de Savoia va nomenar cavallers de l'orde el comte de Godo . l 'heraldista Armand de l·luvià. Lorenzo Jaume Grau i Da­niel Montoliu.

I'l piíncep pertany a la casa de Savoia. dinastia que des de linal del segle X va governar la Savoia i des del segle XIII. també cl Picmonl. a més d'altres terri­toris italians.

I na mostra commemora a Sabadell l'aniversari del naixement de Verdaguer • Sabadell.— Unes 250 peces de l'obra de Jacint Verdaguer i d'al­tres autors que han analizat la producció de l'escriptor integren una exposició bibliogràfica que es va inaugurar ahir a Sabadell amb motiu del 150è aniversari del naixement del creador d'El Ca­nigó. Organitzada per la fundació cultural de la Caixa de Sabadell. la mostra recull part de la col·lec­ció particular del sabadellenc Joan Pallàs, un estudiós verdaguerià que ja va cedir el seu fons pel centenari d'E! Canigó. L'itinerari per l'obra verdagucriana comença amb tres volums de cadascuna de les quatre col·leccions de les obres completes editades fins ara: la d'Auustí Toledano, publicada en­tre el 1905 i el 1908; la d'Il·lus­tració Catalana, començada a edi­tar el 1914; la de la llibreria Ca-talònia, de principi dels anys 30. i la que Editorial Selecta va in­cloure a la Col·lecció Perenne du­rant els anys 60. A més a més, hi ha primeres edicions, un apartat dedicat a L'Atlàntida, Oda a Bar­celona i El Canigó, i exemplars de bibliòfil. La mostra s'ha ins­tal·lat a la sala d'exposicions de l'oficina central de la Caixa de Sabadell, al carrer Gràcia de la ciutat vallesana. - s.B.

Rialles prepara el segon espectacle de la nova etapa B Sant Cugat.— El grup Rialles de Sant Cugat ha anunciat ja el pròxim espectacle que hi ha con­tractat per representar al Tea-tre-auditori del Centre Cultural. Es tracta de l'espectacle Calors bells, un musical infantil dirigit per Àngels Gonyalons que serà. el dia 4 de juny, la segona funció de la nova etapa de Rialles des­prés d'anys d'inactivitat. S.B.

conjuntament amb la UNIVERSITAT DE GAL·LES obre període de sol·licitud d'inscripcions per a la

CARRERA DE CIÈNCIES EMPRESARIALS BRITÀNICA

Bachelor of Science in Business Administration Titulació oficial britànica emesa per l'esmentada universitat.

Carrera universitària de 3 anys acadèmics.

• Proporciona una base de cultura empresarial facilitadora d'una bona projecció professional futura.

• Prepara per a tres importants àrees d'activitat empresarial:

- Àrea Administrativa i Financera - Àrea de Màrqueting i Vendes - Àrea de Comerç Exterior i Màrqueting Internacional

• Té un nombre reduït d'alumnes per curs que permet una relació molt directa i viva entre professor i alumne.

• Té la garantia d'un professorat de destacat nivell curricular i vinculat al món de l'empresa.

• S'aconsegueix un domini ampli de l'idioma anglès.

• Es desenvolupa en un entorn acadèmic confortable, que facilita les relacions entre els alumnes i la motivació en l'aprenentatge.

• Entrena l'alumne a manejar bases de dades informatitzades com a recurs introductori a la formació permanent i al nou entorn virtual en el qual haurà d'actuar professionalment els propers anys.

• Gaudeix d'una titulació universitària britànica sense necessitat de desplaçar-se allà a cursar aquests estudis.

• Està becada parcialment per la Caixa de Terrassa, que alhora ofereix còmodes possibilitats de finançament.

• Té borsa de treball i bones sortides al mercat laboral.

EXIGÈNCIES O REQUERIMENTS:

• COU, BATXILLERAT o FP2 i prova d'accés.

• La selectivitat no és necessària, però els alumnes que l'hagin superada amb una puntuació superior al 6 tindran convalidada la prova d'accés.

• M A R M O L E S S A N T CU­

G A T F i t 1 - . I -

n p a m i. ":.

t t,Hl >-i 11

TT 675 51 08

• P R O M U S A Av T C

b lanca 2-8.

TT 589 17 32

FM :7W"'

• S E R R A L L E R I A T I E -

R P A i C O M A S C B Mo-

t r 218 19 96

• L I N E A D I R E C T A E n f ­

ili'-- G t . - n a d c s ! 5 - I cca l

• S O L N E T

I N . .

TT 6 7 4 41 49

• P IS À T I C C A l fons Sa-

ÍÍ 4 r-,it> 1 bany 1 lava-

OM ri'T'L U'.txi i . 40 m- d e te-

" d S ' - i : i l a ç í i o e p a r -

qu ing

22 oor; cu . • TT 674 77 76 1 ir i t ! r,

• P R O P C R E U R O J A

ti 1 K!< t i i H i

I r d i u ' h ! it

s i t i r r )

f> ÜUU UU'J

TT -93 ; 6 7 4 6 7 15

," v ^ ' - ^ - a - f - : ' n:íM"t

• S A N T C U G A T à t i c d ú -

plex de luxe zona C Àlva-

rez 190 m- C o n s t a d e 4

h a b h a b p l a n x a s a l ó

m e n j a d o r a m b x e m e n e i a

de 4 0 m Estudi en dúp lex

d 6 Tt T assa B rba

a P I c e s d p a

j d e a

T T 6 7 4 0 B 9 7

• S O B R E A T I C i

i i t i t

• S A N T C U G A T P , s n-nen

de 9 0 m- i 3 hab 2 b a n y s

c o m p l e t s , sa ló m e n a d o r ,

cu ina " O t l i c e " , 2 b a l c o n s ,

a s c e n s o r c a l e f a c c i ó , i o t

e x l e r i o r , p à r q u i n g opete

na l . assole l la t

ueoc.ooo.-TT 5 8 0 86 69 580 98 54

ti Pi i->raryaa; Rel - = : ' ^ Ï > : . -

• S A N T C U G A T p . ; . . :

(us í l C' A l tons Sal.-- a r t

l i it 110 m , bany c:n\-

ple ! re fo rmat . lavafcc saio

r i í í nado r de 35 m , r j r,:

e q u i p a a a t e r r a s s a dí> ; " •

n r a s c e n s o r , c a l e f a c . - i r

exter ior , fmes t ' es d a ! | . r - i n i

i p o d e s d ember

19 0 0 0 000 . -

1T 5 8 0 8 6 6 9 ' 5 8 0 98 5 4

i^Softso C*frar-fc«a F * 4

• S A N T C U G A T l· >-

p s de 1 0 rr 4 r

I A AM Sal t

sa n e n i a d ^

c a d j as e n s a

pa q nq a II t

es l s d alun-

t J J o u

TT 5 8 0 86 6 9 580 9B 54

• S A N T C U G A T 1

l 1

• P I S O S O C A S I Ó Z o n a

M o n e s ; r, 75 m- m e r j a d o '

2 0 rr, c u m a . 3 h a b . '

b a n y . s a f a r e i g . t e i r a s s a 4

n r a s c e n s c r , so l ! a r d e s

v i s t e s a M o r : s e r - a ' , p e r

tec:-:' estat

t • H . r L'Oi.1 •

TT 675 33 55 589 26 43

• P L A N T A B A I X A , : ~ i | -

| , - i : , : .': [\, r :--..:-:ft r !,; 4

m i n !.-,;.'• . ! : L - I · I ^ . J r. i

1. •t.i·n-er-t i ^ n : a : D S:: r a

p.-.·-luin·j

•>t> Ü'.Ml '1-J'J

TT 6 7 4 12 04 674 11 81

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T t t 1 n v s

1 1 In

TT «í3 6 7 4 6 15

• P R O P H O S P I T A L G E 1 N E R A L 1 t I

TT <n 6 4 b 5

• P R P V E R L A T N O U

• S A N T C U G A T p is m a c o

a car re te ra de C e r d a n y o l a ,

a m b 65 m ? . 4 h a b . , b a n y ,

saló, men jado r , cu ina ba l ­

có i ascenso r

11 8 0 0 . 0 0 0 -

TT 5 8 0 B6 6 9 ' 580 98 54

í-ote P»jC^rJarytjK; Ret FPC'SXOt

• P I S E N V E N D A 4

d o r m . m e n | a d o i sa ló , cu i ­

na bany c o m p l e t , l a - a h o .

c a l e f a c c i ó M o l t de- s e ' .

a m b v is tes a Cohsero la

20 0 0 0 0 0 0 - TT 674 72 54

(Fincaia-onaiai.RfltFG)OOeOC'M

• P I S E N V E N D A 4

d o r m , m e n j a d o r sa ló a m b

x e m e n e i a , c u i n a - o f f i c e » .

3 b a n y s c o m p l e t s , z o n a

sa fa re ig , ca le facc ió garat ­

ge 2 co t xes , t raster . Ja rd í

par t 2 0 0 m . Z o n a c o m j -

n i tàna a m b jardí i p isc ina

4 5 . 0 0 C . 0 0 0 . - t r 6 7 4 72 5 4

Trcaj&'f/wlai ft~l e3 "JWJ^Ï

• R U B Í o Ve rge de ! p ' ia-

A la v o r a de C o r r e u s 65

rr . 3 n a b r a r r a - a de

bany.

6.450 000 -tr 699 65 48

• R U B Í c Zaf i ro . 70 r r 3

h a b c a n b ' a b a n y . e - t e -

r i c i asso le l l ada

6 400 0 0 0 -

TT 699 65 48

• R U B Í D u p l e * per *r-o-

n a r d e Qua l i ta t s . j p r p m a

P o c s ve ïns 1 9 0 0 0 0 0 0 -

TT 588 4 0 17 588 5 4 99

f--quK ^iic·Tra'i He1 ~*2-y.·~;\~

• R U B Í Edi f ic i Mercu r i 75

m : , 3 h a b cu ina i c a m b r a

bany re lo rma ts . pà rqumg .

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 9 9 65 48

ligjsai Ref I SM«

• R U B Í local a Les Te r res

40 m , b a n y pa"

3 800 000 -

rr 699 65 48

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 26 de maig de 1995 CLASSIFICATS 31 • RUBÍ pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat, fuste­ria ember i alumini. Ext. 9.500.000.-S 5 8 8 4017 « 5 8 8 5 4 M .TnquwViEmit) FM.FV401:

• RUBÍ pis nou de 61 trf, a Av. Estatut, 132. Amb 2 hab., bany. cuina equip Només dos veïns. Amb te­rrassa. Superi. 61 m*. 11.000.000.-0 588 4017 0 588 5499 (Fnq»»V*wrp M FV 200009

• RUBÍ pis nou de 74 n¥. En Av. Estatut, 132. 2 hab., bany. cuina equip. Només dos veïns. 12.000.000.-« 5 8 8 4017 /588 54 99 (finques Vdhonrat) Rel. FV 3X006

• RUBÍ Plaça Progrés, 100 rrr, 3 hab. (2 dobles). calefacció. pis exterior. 8.900 000-« 4 9 9 8 6 48 (to^M.ISMB _____

•-ftUBf zona la Josa, to eanf mercat. 3 tab . , bany I l a — t u , Ent.<4 persianes d'ahcnim. Calefacció. G«s, cuina nova. 10 500.000^ • 58» 4017 « 5 8 8 64 80 •y«quBtV^wafiH«<fV<Ste

• RUBÍ Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos des de 7.500.000 Pta. 3 hab. Ca­lefacció. gas, cuina, bany. « 5 8 8 4017 /588 54 99 {RnquwVtfionfit) Hef FV20000S

• SANT CUGAT zona c/ Cànovas del Castillo. Té 160 m2. Consta de 4 hab., saló menjador de 45 nV, cuina «otüce-, dos banys complets, terrassa. Pàr-quing. 32.000.000-« S74 08 97 (Fincas Sant Cogal). Ret FSC10040027

• S A N T C U G A T zona Golf, 70 m1, 2 hab., saló menjador de 27 m'. cuina equipada, bany i lavabo 23.000.000-«67406 97 [Frcas Sart Cupl] Rel FSC 100*0035

• Z O N A M E R C A T N O U

90 m2, saló 32 nV a m b xe­

mene ia , 3 hab , cuina re­

formada. 1 bany, 1 lavabo

a m b dutxa, sol i vistes

14 .500 .000 . -

« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió imnwWiana) Rel. KSA 10050005

• ZONA MONESTIR, 90 m\ manfador, cuina, bany reformat, 4 hab , tot exte-

4 rior. perfecte estat 12.500.000-« 6 7 5 33 55/589 26 43 (KSA Gestió ImmoMur») Re! KSA «050003

• Z O N A P E A T O N A L 70 m1, menjador , cu ina , 3 hab , 2 banys, calefacció, sol i visies 14.000.000-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gest*} ImiDotiriíint], Rel. KSA 10050004

• Z O N A R E S I D E N C I A L 100 m2, saló amb xeme­neia, cuina «otfice». 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí in­tenti), només 6 veïns, tot exterior. 26.000.000.-O 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió ImmoMiarit). flat. KSA 10050007

• ZONA T R A N Q U I L · L A 100 rrr2 + 160 m2 jardf pri­vat, saló-menjador 30 m1, 4 hab , 2 banys, calefac­ció, aire condicionat . 1 pàrquing + traster. 26.000.000.-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió immobiliària) flef. KSA 10050006

H • LA FLORESTA Sani Cugat, venda de solars. Superfície de 403 m': 5.000000 ptes. Superfície de 789 m" 9 000 OO0 ptes « 674 08 97 IFreasSantCuçjal) M FSC 10010036

Ï

n

\

ï

{ VICOMCA

TORRES - TERRENYS - PISOS - LOCALS

• Compres - Vendes - Lloguers • Administració de finques • Assegurances • Assessorament:

urbanístic i immobiliari • Taxació de béns immobles

PI. Can Cadena, 2 (Valldoreix) Tel. 674 78 50 - 674 91 61 - Fax 589 03 53

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA

COMUNITATS Sant Antoni, 10 (Plaça Barcelona)

Tel. 675 17 01 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BARCELONA

ASSOCIATS AL

IBERTEX 032

i i i i

DD CENTRE INFORMACIÓ IMMOBIUARIA DE CATALUNYA

• H R A - S O L 2 solars 605 i 650 m1. Pg. Camèl ies . Magnifica vista. TT «74 57 04 / 675 43 02 (MMa).MM007am>

• SANT CUOAT zona d Sani Eulàlia. 524 rrf. 20 000 000 - TT 674 06 97 (Frcas Sant Cugat). Ral. FSC 1OMO03I

• S A N T C U O A T z o n a golf

i estació d e Va ldore ix . S u ­

perfície: 6 0 0 rrf.

23.000 000- « 674 OS 97 (Fre» Sal On*). FM FSC 100403»

• SANT CUGAT zona placa Sant Jaume (estado Valldoreix). 557 rrf. 18.000.000-n 674 08 97 (Freas Sart Cugat). Rai FSC IQOattBO

• S O L A R residencial. 6 5 0

m1 . Z o n a escola arquitec­

tura. Edificació immediata.

29 000 000 - « 675 43 24 (FnquesRoca). M. Ffl 1CW0006

• C; GRANOLLERS a-dossada amb ascensor 220 m1, jardí privat. 5 dorm. (2 «suites-j , 3 banys. 1 lavabo, saló men­jador 40 rrf. garatge tras­ter 48 COO 000-« 674 77 76 (Innata.SAI Rail60009

• C/LASPALMAS, 4. (A la vora andu). 226 m1 habi­tatge. 500 m' solar. 4 dorm., bany, saló, cuina. pàrqtaraj, jardí, per restau­rar. Zona urbanitzada. 29.000.000-« 674 5716 / Fax 674 57 S4

• a OCÉANO ATLANTt-CO, 53. (Final 95). 600 rrf solar 294 rrf habitatge. Zo­na Golf. 5 dorm.. 4 banys. 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing. Jardf. 60.000.000.-tr 674 5716 / Fax 674 57 54 (i»gar).R8f.lNO20COS

• a SANTA ENGRÀCIA, 6, baixos. Oportunitat. 85 m1 + pati. 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equi­pada, calefacció. 16.000.000.-« (74 57 16 / Fax «74 57 54 (Inco»). Ral. « 0 20007

• MWASOL torre 350 rn\ solar 600 m1, 6 hab.. 2 banys, saló-menjador. 60 nV, cuina «Office». sala 60 nr\ garatge 2 cotxes. 65.000.000-« « 7 4 6 7 04 « ( 7 5 43 02 landau) Fat 110070002

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PI S O S - T O R R E S -LOCALS-TERREN Y S

LLOGUERS

• FINCA de lloguer, 7 hab., 3 banys, menjador, sala d'estar amb llar de foc, piscina, frontó i molt de jardf. Lloguer: 350.000 ptes./mes.

• TORRE. 7 hab. , 2 banys, men­jador, sala d'estar, cuina, jardí. Lloguer: 250.000 ptes./mes. Alcalde Ramon Escayola (Vall­doreix).

• LOCAL DAVANT CAP SANT CU­GAT. d MINA, 19, 80 m2. Renda: 80.000 ptes.

• PLACES aparcament a garatge d Vinolas. per a 4 motos.. Lloguer mensual per plaça: 4.000 ptes.

PLAÇA DE PÀRQUING. d Vinolas. 15.000 ptesVmes.

VENDES

• LOCAL EN VENDA d Martorell, 26, 70 m2 17.000.000 ptes.

• LOCAL EN VENDA d Martorell, 26, 70 m217.000.000 ptes.

• FINCA EN VENDA, d Alps, 79. 90.000.000 ptes.

• TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardí. 20.000.000 ptes.

• PLAÇA DE PÀRQUING en ven­da. 2.500.000 ptes.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT (LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

A V . A L F O N S S A L A , 2 2 , b a i x o s 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . 1 2

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

f > 7 4 1 5 6 6 - 6 7 4 1 0 5 4

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb tar­di i piscina comunitària, 240 rrV, 6 m façana, garat­ge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, par­quet, marbre. 38.700.000-tr «75 33 55 S 5 M 2 6 43

(KSA Gestió Immobili·f·i). Rel KSA 1005000»

• S A N T C U O A T a v . P la

del Vinyet. Adossada de 5

hab. , estudi. Jardf privat i

c o m u n i t a r i a m b p i s c i n a .

N o m é s

4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 674 08 97 (Freas Sant Cugtf). Ral. FSC 10040084

• S A N T C U G A T z o n a pg.

Valkíoreix-GoM. Torre indi­

vidual que consta de 5 hab., més una altra habita­ció-estudi, saló menjador, cuina «otfice». 3 banys complets, lavabo amb dut­xa Garatge per a 2 cot­xes Dos trasters. Una cambra frigorífica. El solar ós de 500 nr. 65 000.000.-» 674 06 97 .FreasSamCtga) Rel. FSC 10040022

• SANT CUGAT zona Vinyet, c/ Sant Josep. Consta, a la planta, de sa­ló menjador, cuina «offtce» i un lavabo. A la planta su­perior hi ha 4 hab. (una -suite») i 2 banys com­plets. A l'estudi, com que és gran. té 1 hab.. saló i un bany A més. al sote­rrani hi ha un gran celler, una hab. de planxa, safa­reig i garatge per a 3 cot­xes 63.000 000-V 674 08 97 [Frcas Sani Cugat) Hef. FSC 10040023

• ST. CUGAT d Sta. Te­resa. adossada 320 m1, 4 hab., 2 banys, lavabo, sa­ló- menjador, 35 nV, cuina «oflice», gol·les. sala d'es­tar, terrassa, hab. màqui­nes, garatge 3 cotxes, jar­di privat 100 m1 i piscina comunitàna. 57.500.000-9 674 57 04 / 675 43 02 (•mOesaj. Ret 110070003

• TORRE A BELLATE-RRA 250 m*, 900 nV de jardí, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000 000-tr 674 12 04 « 6 7 4 1 1 8 1 (SOTI). Ref 3 10000004

• T O R R E A B E L L A T E -RRA unifamtliar 180 rtr\ 4 hab., 2 banys, saló menja­dor 35 m*. cuina 2 0 m'. parcel·la 400 m*. 39.000.000.-t r 674 77 76 pn-urt». SA). Ref 160006

• TORRE ADOSSADA C/ Bergara , 2 -su i tes» , 2 dorm. dobles, 3 banyB, 1 lavabo, saló menjador 35 nV, 2 places de garatge i traster gran. 47.000.000-« 674 77 76 {>mtarba.SA).Reü6O007

• T O R R E A D O S S A D A A R U B Í per estrenar. 2 2 3 m 1

+ 1 0 4 de jardí , 4 h a b . , 2 banys, 3 places d e garat­ge, fusteria interior de rou­re i exterior d e P V C a m b vidre doble. 2 6 . 0 0 0 0 0 0 -t r 6 7 4 7 7 7 6 (Inwrt·.SA).Ref 160004

• T O R R E A D O S S A D A CANTONERA molt cèntri­ca, amb piscina comunità­ria, 3 dorm., 2 banys, bo-hardtlla, sala de màquines i hab planxa, 2 places de garatge. A.A. 32.000.000-•B 674 77 76 0___ SA) Rel. 160003

• T O R R E S Zona t ran­quil·la, adossada cantone-ra, 150 m', garatge 2 cot­xes, zona rental, traster, saló estar en dos nivells, cuina -off ice-, 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. {1 «suite»), estudi, jardí privat 40 m', calefacció. 28.500.000-TT 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió immobiliària;. Rei KSA

10050013

• V A L L D O R E I X Torre So­

la, parcel· la 6 0 0 n f , cons-

t ru í ts 2 2 0 m 1 , 4 d o r m . , 2

banys, 1 lavabo, menjador

saló 3 5 nV, sa la d e bMar,

x e m e n e i a llar, b a r b a c o a ,

garatge.

4 6 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 77 76 (twMrbl·SAI.Rer.ieoOOB

• Z O N A M O N E S T I R torre

adossada 1 4 0 m*. 5 hab. ,

2 banys, garatge i jardf 6 0

m7.

33.000.000-« 674 77 76 (lnmvt«.SA).FW.iaOO(B

• P I S O S , apartaments, to­

rres, tocats i places d e pàr­

quing d e lloguer

« • 7 4 1 2 04 « • 7 4 1 1 8 1 (8e*»*jLS 10000005

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic dúptex + comuni­tat. Renda: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cui­na, plaça garatge. « 6 7 4 15 66 (Casas). RBt.C 1013000*

IGCISCWiAli

• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, d Mina, 19-8 0 ^ . 80.000/mes.-«67415 86 (Casas) Rel C101X0»

• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 m*. Preu ven­da: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. « 6 7 5 43 24 IFiquaRojj WFBKMOOli

• A 7 MINUT» a peu de l'estació de ValUorelx. 4 hab.. exterior, anu l · l a t . amb pati privat d'una 40 m*. tranqui, aigua i tum |a d'alta. 8S.OO0/mes-tr (13) 674 67 IS IFnqmtSaalMfSWaroiO

• APARTAMENT en llo­guer. Molt cèntric i tran­quil. Pàrquing ondonai. 55.000/mes-« 6 7 5 43 24 (F»iqui»ftx»l MFBWTJMH

• A P A R T A M E N T en llo­guer cl Montserrat, 1 hab., bany, cuina americana. 50.000/mes.-« 675 43 24 IRnajaaHoM) r*m\tamx

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab.. 1 bany, 1 saló, 1 cuhia, 1 traster. « 6 7 4 1 5 66 (Casas) Ref C10130003

• C / A L F O N S S A L A 110

nV. 4 hab . , 2 banys , saló

menjador 2 0 m*. cuina i te­

rrassa. Moblat.

9O.00O/mes.-

« 674 57 04 « 675 43 02 llmdasal <M 110070007

• a POZOS, 10, 3r 2a (a la vora estació). Renda: 50.000 Pta + comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cui­na. « 6 7 4 1 5 66 [Casasl FM 0 E3O0O2

• C A S A A D O S S A D A c/ La Plana. 140 wf, 3 hab., 2 banys , lavabo, saló-menjador , 3 0 m1 , cuina «orüce», golfes, traster, te­rrassa 10 m : , jardf privat, 18 nf i plaça de pàrquing. 170.000/mes -« 674 57 04 « 675 43 02 lltwtesa) Ral l'OCTOOS

• P. DE LA CRUZ 35. 3 . 2a, 4 hab., 1 menjador-sa-la. 1 bany, i lavabo, 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 6 7 4 15 66 (Cans) Rel C10130005

• PIS de 2 dorm , menja­dor, cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a Ml-rasol. 55.000/mes-« 674 72 54 (FàicasGior«ta; w re iocwco3

• PIS de 3 dormitoris, menfador-saló. cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Llo­guer al mes: 65.000 Pta. « « 7 4 72 54 (Ftncas Gàtmla) Ref. FG10OB0002

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saió, cuina, sa­fareig. cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Plaça de pàrquing inctoea. Junt nou mercat i àrea aaV tural

tOMOAnse..-« 6 7 4 72 54 fBncaaOamaBt M . FOI0CM0M

• PLA DEL VINET 110 m', 4 hab. (1 -surte-l. 2 banys, saló menjador. 35 m1. cuina «office··. galeria. terrassa 30 nV. 2 places de pàrquing. Zona comu­nitària amb piscina. 175 000/mes.-« 6 7 4 57 04 « 675 43 02 (Mesa) Rel 110070008

• RBLA. RIBATALLADA 160 m2, 2 terrasses. 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàr­quing, calefacció, assole­llat. exterior jardf -* piscina comunitahs. 150 000/mes.-« («31674 67 15 IFinoues Saca). Rel FS 10120009

• SANT CUGAT zona d Alfons Sala. Consta de 4 hab.. saló menjador, cui­na. bany complet, lavabo, safareig, una petita terras-setao balcó. FJOOOtVrnes-« 6 7 4 0197 (Froi Sara CaoO FM. FSC 100MB3

• SANT C U O A T zona La Floresta. És un pis ats bai­xos d'una torre imjtvlduai. Consta de rebedor. 3 hab. dobles, menjador, cuina . o t f i c e - , bany complet . Pett jardf. El bany i la cui­na estan reformats. 65.000/mes.-« 674 08 97 IFirtaiSaB Cugat). FM. FSC IKMD7S

• S A N T C U G A T tenim to­

ta m e n a d e torres de llo­

g u e r i p i s o s a d i f e r e n t s

preus.

« 674 06 97 IFIXJtSanCao f̂MFSCIOOaCttM

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pta, 3 hab., 1 saló, 1 bany. 1 cuina, jardí. « 6 7 4 15 66 (Casas) Rel C10130006

• TORRE DE LLOGUER amb mobles 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m2. A Mirasol Zona molt tran­quil·la. 90.000/mes.-« 674 72 54 (Frcas Qroretgi Rel FG10O8CO05

• ALFA 33 16V. negre. B-LK.

mama-•rta·BSK

• ALFA R e m o 33. fMT. 475.000-

• n t n t i f » c » . i ' j f * f irasoM

• ALFA Romeo 75. 2.0 Twai Spark F4-IU « 6 7 5 32 57 <«»>» Eaaaban)- Ref. AE1OO3O0Q2

• AUDf 100, B-IG « 6 7 4 68 50 (Auto Comarca CM Val*) FM. ACV

10090002

• C I T R O E N A X . G T ( e x ­

tres). B-JU

« 6 7 5 32 57 (Auto EaaOan) FIM AE 1OD300O3

• CITROEN AX 11.TRE, B-IM 350.000-« 5 8 9 09 91 (Raox, 1J | FM. F10020005

• F I A T Tipo, 16v, A/A, B-

LC. « 6 7 4 1 6 03 jl'aiajeitltoFMfl.FM.FMIgOttF'

• FIAT Uno 455, B-1600-HU. plalejat « 6 7 4 0 9 1 0 (SaaUa) FM S10110003

• F I A T Uno turbo, I E , B-NC

475.000.-«56909 91 IRMoer, U I . Hal. f lOIBOorO

• F O R D Escor t X R 3 . B-KV.

« 67415 03 |Fe»l̂ yeBFa«VIFM.IW12a»)5

• FORD Resta 1 1 . gris mel. B^JT. 300.000.-« 5 8 8 55 35 (AucaUíil) FM. «10100003

• G O L F 1.8. G L . B-JP.

« 6 7 4 66 50 (Auto Comarca OM vares). Rel. ACV

• L A D A Nrva. B-NL. 5SO.000.-« 6 ( 9 0 9 91 (FMcaill.) WFIOOSOKB

• LANCIA Delta, HF, tur­bo, B-KY. 790.000.-« 5 ( 9 09 91 (Fteaill) MFlWaOOU

• LANCIA Prisma. TDS. 0-AK. 750.000.-« 5 ( 9 09 91 (RScai. SJ|. FM. F10020010

• L A N C I A Y-10 . B-HD

3 2 5 . 0 0 0 -

« 5 8 9 09 91 (Flacer.sl).FMF10miX»i

• OPEL Corsa. BIS 475.000.-« 5 ( 9 09 91 (Flacar.sJ) Ref.FiOGSOOOI

• O P E L Corsa G S I . B-LK

« 6 7 4 68 50 IAutoCanaica<MVales|.

FW »CV l'XWOOÍ

• O P E L Kadett, 1.3, 5 p., B-HY 4 5 0 0 0 0 -« 5 8 9 09 91 (Fiacar. s( | Rel F10O20CO4

• O P E L Kadet t . 1.8 G T .

blanc, B-JZ.

600.000.- « 588 55 35 (Aufcceitial) Rel. A 101030)6

• OPEL Vectra 1.6 I AjA.

« (75 32 57 (Auk Fjratan). FM AE IcraoOM

• PASSAT Variant 1.8, A.A. B-MG. « 6 7 4 68 50 lAnto Comarca U I VaHs). Ral ACV

MKrjOE

• PEUGEOT 205 GTI. A/A, B-JT. « 8 7 4 1 5 03 (F^acytyolcrRatrlRalPW \gm

• PEUGEOT 205 XL, B-

« 6 7 4 15 03 (Peuoacl l*ac.RatY) FM FW11

• P E U G E O T 3 0 9 G T , A/A,

B-HX.

« ( 7 4 1 5 03 (F»Bac« Uo» FM,) FM. FW120002

• R E N A U L T 11 G T L . B-

G L .

« (74 15 ( 3 lAjajaetNokr Fta» FM. PMR12CDX

• HCNAULT 19 TSE. blanc. B-LX.

«so.ooo.-• « 8 5 6 36 *aMsa>ellW A1QHMK

« M N A U L T 21 2.0. A > . «-U. V « 7 4 « 8 5 0 (Ante COMita <M Vattar) «el. ACV

• RENAULT 21 TXE, blau.B-JJ 650.000.-« 5 8 8 56 35 (AuBC««a)FM AWICOM

• RENAULT 5 GT turbo. negre. B+ÍT. 250.000-« 5 M 6 6 35 lAUCcereaf) FM A10103006

• R E N A U L T C l K . R N - 1 4

B - O O

« 8 7 6 32 67 |Auto Esteban). FM. AE 10030007

• RENAULT Cío 1.2. 3 p.. vermell. B-OM 975.000-« 5 8 8 56 35 (Auljmaeal) M »10100002

• S E A T Ibiza. 1.5 i. 3 p .

B-oe « 6 7 6 32 57 |Ava> FJeben) FM. AE 10O3O0OÍ

• SEATfbiza 1.2, negre, B-JX. 400.000-« 6 6 ( 5 6 1 5 (Astoartral FM A t0trjoaT7

• S E A T Ibiza 1.5, 5 p., B-

K P .

« ( 7 6 3 2 S 7 (Aao l iae l» | FM AE 1003000»

• SEAT Terra, blanc. B-KT. 350.000.-« 5 8 ( 5 5 35 (Alàxiennq.FM.AIOIOOOO·

• S U Z U K I Swifl G T I , B-1872-IP, blanc. « 874 09 10 (Suzuki). FM. S10110002

• V O L K S W A G E N Golf 1 6

V . B-LM.

« 675 32 57 (Auto EsMan). FM AE 10030010

• F O R D Escort dlesef, B

H W .

« 674 15 03 (Peugeot Hotx Fka». FM. F W 1200M

• N I S S A N P a t r d 6 cu. diè-

sel , curt. B-JV.

« 676 32 57 (Auto Esteban). FM. AE 10030004

• N I S S A N Vanet le pràctic

dlesel. B-MS.

« 875 32 57 (Avto Esteban). FM. AE 10030005

• R E N A U L T Exprés , diè-

se l , B-JZ.

650.000-« 5 8 9 09 91 (Fitxar.sll FM F1O020O06

BALANÇ D E L W. S A N T C U G A T 3 2 • Divendres, 26 de maig de 1995 C A M P I O N A T D E L VALLÈS

El Winterthur Sant Cugat ha acabat la temporada en vuitè lloc. En el seu primer any a la divisió de plata ha aconseguit l'objectiu: mantenir la categoria. El president parla d'un any de transició. Plana 33.

Dissabte es disputarà al parc de Can Sant Joan la tretzena edició del Campionat del Vallès de Ciclisme, organitzat per la Unió Ciclista Sant Cugat. La prova començarà a les 5 de la tarda. Plana 34.

ATLETISME

A Sant Cugat hi ha molts aficionats a l'atletisme. Practiquen aquest esport sense pertànyer a cap club. El CMSC, que fa uns anys que treballa per consolidar l'atletisme, vol potenciar-lo des de la base, creant a les escoles afició per aquest esport. Així. l'atletisme serà a partir del setembre una disciplina més per als escolars que participen en els Jocs Escolars. Amb aquesta iniciativa el CMCS espera tenir, d'aquí uns anys, un club que canalitzi l'activitat atlètica a Sant Cugat.

£1 CMSC aposta per l'atletisme Aquesta pràctica esportiva s'afegjrà el curs que ve al ventall de disciplines dels Jocs Escolars

CARMÍ: KFVl·RTt: H .Sant Cugat.— Ja fa alguns anys que al Cluh Muntanyenc Sant Cu­gat funciona la secció d'atletisme. El seu treball, pciò. s'ha centrat bàsicament en l 'oiganit/aeió de la tradicional Mitja Marató i en la inscripció d'atletes en altres proves. l 'cm una de les seves màxi­mes aspiracions ha estal crear un club d'atletisme de! qual pogues­sin tormar part lots eN practicants que hi ha a Sant ( 'ugat. I'l gran inconvenient de sempic han estat. pern. les insial lacions \ tinal de l'nnv passat el ( \ | S ( ' . l'Ajunta-inenl i el ( \ R \ t i .u i ilur a un aeoid peique el club pogués ter ser. u la pis!., de! Ccntic d'Alt Rendiment l-spo- nu

1 '; ( 'luh Mui'laiivenc Sani Cu-ü.it s'ha pmpos.it pioniouic l'at-lelis'i'e a la uní al i. peique l'c'S-tiiietuiu simu s.iKL,. vol fer-ho des de baiv l'ei coinene,ar. el club ha mantingut converses amb la l 'n io Esportiva Sant Cugat, res­ponsable de I oiganit/ació dels Jocs Escolars. juntament amb l'A-limlament. pel inttoduir l'atletis­me a les escoles. A partir del curs que ve els escolars podran triar una disciplina mes, entre tot el ventall d'esports que ara tenen. La primera quinzena de juny els petits podran fer la pre-inscripció, que hauran de confirmar al se­tembre. A l'octubre començarà l'activitat atlètica, amb 4 hores d 'entrenament setmanals. Al llarg del curs escolar el Club Munta­nyenc Sant Cugat organitzarà tres proves: la primera, al novembre; la segona, al febrer i l'última, a final de curs.

Per Pere Auladell, un dels res­ponsables de la secció d'atletisme del CMSC la idea és «informar els escolars que poden fer un altre tipus d'esport, que no és l'habitual a la ciutat», «l'a uns anys es va treballar a escala escolar, però es va deixar. Ara pretenem crear una baso i donar continuïtat a l'at­letisme, que els que s'hi volen dedicar sàpiguen que, un cop aca­bada l'escola, podran anar a un club. Cal promoure l'atletisme, crear una cultura de l'esport des de baix. Esperem que d'aquí uns anys podrem tenir un club d'at­letisme», afirma. Però el club va més enllà, ja que amb la con­solidació de la secció d'atletisme pretén oferir un servei als asso­ciats. «Sabem que a Sant Cugat hi ha molta gent que corre i el

Iriíia Olasz i els seus atletes s'entrenen cada dijous a la pista del Centre d:Alt Rendiment amb l'ànim de passar-ho bé fent esport. Nois i noies de 8 a 14 anys formen l'equip del Club Muntanyenc Sant Cugat. Forns: KLS 4 CANTONS.

que volem es oferir-los la pos­sibilitat de fer un entrenamnet amb una persona qualificada, de tenir un punt de referència i de trobada; és per això que estem treballant», assegura Auladell. Si la iniciativa rep una bona resposta,

Pere Auladell considera que «cal­dria revisar l'acord amb el C A R i incrementar el nombre de mo­nitors». Però Irina Olasz, respo-sable tècnica del club, creu que aquest últim aspecte «no seria cap problema perquè ja hi ha hagut

alguns contactes i hi hauria gent disposada a col·laborar, com Israel l.uque i Montse Gctmez. que són persones molt qualificades».

Joves atletes

Aquesta temporada 15 joves de S a 14 anys han practicat l'at­letisme amb el CMSC. Per a la responsable tècnica del club, «el treball que s'ha fet ha donat bons resultats». «En les proves es des­moralitzen molt perquè compe­teixen al costat de nens que en­trenen més, però intento que re­cordin les seves marques, que no mirin els del costat i intentin su­perar-se a ells mateixos», explica. Aquest any els atletes del CMSC han participat en diverses proves comarcals i locals. Olasz espera que la resposta sigui molt més positiva que la que hi va haver després dels Jocs de Barcelona.

El CV Sant Cugat derrota el Barcelona i es classifica per a les semifinals

O W. Barcelona: Domínguez, Vila, Ruiz, Mas, Jiménez. Sobrino —e-

quip inicial—, Moya.

3 CV Sant Cugat: Rubio, Bartra. Mampel, Salto, Sànchez. Castafïé

—equip inicial—, Trèmols, Castro. Vila.

Parcials: 6-15, 6-15, 10-15. Arbitres: Fernàndez i Beneyto. Bé. Públic: Uns 25 espectadors. Incidències: El partit va començar amb mitja hora de retard a causa d'un altre partit que s'estava jugant.

O.V. c.R. H Barcelona.— El Club Voleibol Sant Cugat va acabar la primera part de la lliga catalana amb una nova victòria al pavelló de l'Illa Diagonal. Les santeugatenques —que van notar el cansament de­rivat del sopar anual del club. que s'havia celebrat la nit ante­rior— no van tenir problemes per derrotar cl Winterthur Barcelona pel resultat habitual d 'aquesta temporada. I c s de Rupil van gua­nyar els dos primers sets pel ma­teix resultat (b-15). però. en el tercer, les santcugaleques van ce­dir 4 punts nies. l a reaparició de .liidith Vila. desprès d'unes quantes setmanes de baixa, va ser el l'et més destacat del partit. Fil CV Sant Cugat disputarà d'aquí a dues setmanes les semifinals de­ia lliga catalana contra l'Hispa-no-francès. L'altre semifinal en­frontarà l 'Esplugues al Barcelona.

Israel Luque correrà en una reunió internacional d'atletisme H Sant Cugat.— L'atleta santeu-gatenc de l'Atletisme Hospitalet, Israel Luque, participarà dimarts vinent en una reunió internacional d'atletisme a Tenerife. El velo-eista, campió de Catalunya i tercer d'Espanya l'any passat en 200 me­tres llisos, ha estat convidat per l'organització. Luque s'enfrontarà en la prova del doble hectòmetre als millors atletes estatals i in­ternacionals. Aquesta és la pri­mera prova important que Israel Luque disputarà després de la le­sió que va fer-se en els passats campionats de Catalunya de pista coberta, on no va poder revalidar el títol aconseguit l'any passat. L'atleta santeugatenc només ha participat en les proves del cam­pionat de lliga, en què el seu actual club, l 'Atletisme Hospitalet, ha aconseguit l'ascens a primera di­visió a causa en part de les vic­tòries d'aquest atleta, que, de mo­ment, en el poc temps que fa que ha començat la temporada de pista a l'aire lliure, encara està imbatut. Israel Luque, totalment recuperat de la lesió, confia a su­perar en la prova de Tenerife la seva marca personal de 200 metres llisos, situada en 21 segons i 46 centèsimes. /R.L.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 ESPORTS 33

FUTBOL

El Sant Cugat Esport perd a casa contra el Vilafranca

tot i marcar tres gols Els locals intentaran puntuar a Roses

3 Sant Cugat: Àngel (4), Miguel Àngel (2), Goyo (2), Aznar (2),

Hervàs (3), Gómez (2) (Granero 24'), Ramos (3). Oscar (2) (Aguilera 50'), Joan Antoni (3), Bayo (3), Roger (2).

5 Vilafranca: Massana, Moral, Ca-san, Adan, Ametller, Besolí (Fos

87'), Montfort, Miret, Triguero, Ca-nas, Ripoll (Mesa 82'). Gols: 1-0 Bayo (3'), 1-1 Montfort (13'), 1-2 Montfort (21'), 2-2 Ramos (32'), 2-3 Montfort (48'), 3-3 Joan Antoni (71'), 3-4 Triguero, penal (82'), 3-5 Mesa (87'). Àrbitre: Arcas Martínez. Pèssim. Mal auxiliat a les bandes. Targetes grogues a Miguel Àngel, Granero, Bayo, Moral i Triguero. Públic: Uns 175 espectadors.

CARME REVERTE H Sant Cugat.— Diumenge es va tornar a repetir la història de fa una setmana a Vic, i el Sant Cugat va tornar a perdre per 3 a 5, aquest cop contra el Vilafranca. Els locals es jugaven dos punt importants en aquest matx, però un dia més la defensa va evi­denciar la seva precarietat, donant excessives facilitats als davanters vilafranquins.

Als 3 minuts de joc el Sant Cugat s'avançava amb un gol de Bayo, però a partir d'aquest mo­ment els d'Alonso van anar sem­pre a remolc del conjunt visitant. El Vilafranca va igualar el matx als 13 minuts amb un gol molt protestat, ja que Montfort va co­

metre falta sobre el porter vallesà i va aprofitar per marcar. L'equip del Penedès, tot i estar descartat de la lluita per l'ascens, va mostrar més ambició i no va baixar la guàrdia. Al descans s'hi arribava amb empat a 2 gols, cosa que feia pensar en una possible re­muntada del Sant Cugat.

A la represa, però, els vilafran­quins van tornar a desequilibrar el partit amb el tercer gol de Montfort. Fins al minut 26, en què es va produir l'empat dels locals, el Vilafranca va agafar a contrapeu, en moltes ocasions, la defensa del Sant Cugat. Això va obligar al porter Àngel a inter­venir, en jugades decisives, evitant un resultat encara més ampli. Amb el gol de Joan Antoni, el millor del partit, el matx encara era viu. El Sant Cugat va revifar-se i va començar a pressionar, però de poc li va servir perquè els vi­sitants van tornar a avançar-se, aquest cop de penal. Quan fal­taven 3 minuts per a la fi, Mesa, un juvenil que debutava, va tren­car el fora de joc i va fer el 3 a 5 definitiu.

Amb aquesta derrota, el Sant Cugat se situa novament en la zona de descens directe, ara a dos punts del Roda de Ter. Diu­menge el conjunt de Josep Alonso visitarà el camp del Roses, pe­núltim classificat, amb l'esperança de puntuar.

FUTBOL DE SALA

BÀSQUET

El sènior B de la UE Sant Cugat surt derrotat del primer partit de

la promoció de permanència Haurà de superar una diferència de 12 punts / O UE Sant Cugat B: Munera O O (10), Machón (-), Peguera (3), Moreno (14), Riera (9), García (3), Carazo (5), Comas (5), Badosa (9), Junyent (2), Solano (6), Moreno (-). OÍ\ Pedagogium: Martí (5), Valls 0\J (-). Ciscar (-), Gadea (7), Ros (-). Canosa (31), Canosa (9), Calafe (8). Mariné (17), Moraza (-), Ros (1). Camps (3). Parcials: 03-07, 10-17, 23-26. 30-33: 35-40. 38-42, 49-59,68-80. Arbitres: Caralt i Llorens. Públic: Unes 70 persones. Incidències: La UESC va acabar el partit amb 5 expulsats per 5 faltes personals, dues tècniques, una d'a­questes a la banqueta, i una falta an-tiesportiva a Xavi García. El Peda­gogium va tenir 4 expulsats per 5 faltes personals.

CATÍ MORELL H Sant Cugat.— Malament ho te l'equip B de la UE Sant Cugat per mantenir-se a la 3a divisió preferent després de la derrota del cap de setmana passat a casa, contra el Pedagogium. en el pri­mer partit corresponent a la pro­moció de permanència. Els ju­gadors de la UESC van encaixar una derrota per 12 punts de di­ferència. diferència que hauran de superar la setmana que ve a la pista del Pedagogium si volen evitar el descens.

Els santeugatencs, amb els re­forços del sub-23 A i una banqueta plena de cos tècnic —l'entrena­dor, Sito Roque; el coordinador de la secció de bàsquet del club, Marcel·lí Massafred, i l'entrena­

dor del sub-23 B, David Bar­bens— no van poder superar la tranquil·litat i la mentalització dels visitants. Les errades en el contraatac i la poca efectivitat de la defensa de l'equip local, a més del desencert en els llançaments i el poc joc rebotejador, van ser les claus perquè el Pedagogium, un equip tècnicament inferior al local, pogués dominar bona part del partit.

A la meitat de la primera part, el resultat era de 10 a 17 i, després de rebaixar la diferència, els locals van marxar al descans 3 punts per sota dels visitants. La segona part va començar amb clar domini barceloní. El Pedagogium va sortir a ampliar novament la diferència per poder arribar al final del partit amb tranquil·litat. Els primers mi­nuts de la segona part van ser de desconcert per a l'equip local. Els santeugatencs no van saber respondre a la força amb què va sortir el Pedagogium. Al minut 10, el Sant Cugat havia d'acon­seguir remuntar la diferència i po­sar-se al davant. Era el moment clau. Els nervis, la inexperiència i la poca mentalització van tenir molt a dir en aquest partit. En 5 minuts, el Pedagogium va fer un parcial de 10 a 17 (48 a 59). La victòria estava cantada. Els mi­nuts restants, el Sant Cugat només va cometre errades tècniques que el van perjudicar. Aquest cap de setmana però, el sènior B de la UESC tindrà una oportunitat, amb el factor camp en contra.

Winterthur Sant Cugat: la transició d'un equip amb grans aspiracions La lligueta d'ascens serà el repte de la temporada que ve

CARME REVERTE I Sant Cugat.— El campionat de lliga de la divisió de plata ja és història. El Winterhur Sant Cugat, que ha debutat aquesta temporada en la segona màxima categoria de futbol de sala estatal, ha fet un bon paper. L'equip de Carles Navarro ha acabat

Aquesta ha estat una tempo­rada de transició per al Wintert­hur Sant Cugat, que aquest any debutava a la divisió de plata. Després de les dificultats que va tenir el club per començar la tem­porada —calia un patrocinador que l'ajudés econòmicament a afrontar amb garanties la nova categoria—, el repte era clar: mantenir-se. I l'objectiu s'ha com­plert. El conjunt santeugatenc no només ha conservat la categoria sinó que ha tocat amb la punta dels dits el sostre. Durant algunes jornades, sobretot a la primera volta, el Sant Cugat va veure la possibilitat de disputar el play-off d'ascens a la màxima categoria estatal. En aquest primer tram de la lliga el Sant Cugat havia aconseguit 14 punts. Però el somni es va esvair quan a la segona volta les lesions van passar factura a l'equip de Carles Navarro. Homes com Sergi Pla, Sergi Martínez, Nino o el capità Jaume Estrada, jugadors bàsics en l'esquema del tècnic santeugatenc, van ser baixa en un equip que començava a tenir serioses aspiracions. En la segona part del campionat els de Carles Navarro no van passar dels 11 punts. La línia ascendents que havia seguit en la primera volta es va trencar la jornada en què el Sant Cugat visitava la pista del Celedon Lehoi. Dels 14 punts que quedaven per disputar només van aconseguir-ne 2.

Pel president del Winterthur Sant Cugat, Ramon Clapera, «a-quest ha estat un any de transició». «Sabíem que intentar pujar el pri­mer any era complicat; a més, tots els canvis de categoria s'han d'assumir», explica Clapera, que considera que el balanç que cal fer d'aquest primer any a la divisió

vuitè en la classificació final, amb 25 punts i un positiu, complint així l'objectiu de principi de tem­porada: mantenir la categoria. El club ja treballa en la planificació de la campanya que ve i s'ha posat com a objectiu disputar el play-off d'ascens a la divisió d'honor.

Sergi Pla ha estat una de les baixes importants. Foto: MANÉ ESPINOSA.

de plata «ha de ser positiu». «El que passa és que hem assaborit estar a dalt i això ens feia molta il·lusió, però al final hem tingut baixes importants que ens ha fet baixar el nivell», hi afegeix.

El club ja treballa pensant en la temporada que ve. Aquest any

ho podrà deixar tot enllestit abans de les vacances. L'empresa d'as­segurances Winterthur continuarà patrocinant el Sant Cugat i l'únic que cal és concretar alguns re­forços, amb què s'han tingut con­tactes ja que Navarro, de moment, continuarà d'entrenador.

ESPORT ESCOLAR

Handbol UESC.— Juanjo Boza, Marc Qucvedo, Gerard Dosaigües. Frederic Romea, Robert Núnez, Ivan Martínez, Juan Guillermo Misslin i Albert Barril formen l'equip infantil de la Unió Esportiva Sant Cugat, que participa en cl campionat d'handbol dels Jocs Escolars. L'equip que entrena Carles Ro­

mero és sisè en la classificació amb 7 punts després de 10 jornades disputades. La setmana passada l'e­quip santeugatenc va perdre (25 a 26) contra el Sant Miquel, que és segon en la classificació. El conjunt de la UESC ha perdut 7 partits, però molts d'aquests han estat per un gol de diferència. /c.R.

34 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S Divendres. 26 de maig de 1995

VOLEIBOL

Unes 150 persones van assistir al sopar celebrat al Novotel. Foin: MANÉ ESPINOSA.

El CV Sant Cugat clou amb un sopar una temporada brillant

Castro i Aymerich van rebre la insígnia d'or del club CARME REVERTE

• Sant Cugat.— F.l Club Voleibol Sant Cugat va celebrar dissabte el setè aniversari de l'entitat i el final de la temporada 1994-95, que ha acabat amb l'ascens del sènior femení a la divisió d'honor. Al sopar hi van assitir unes 150 persones entre

jugadors, jugadores, tècnics, directius i familiars. A la celebració també hi va ser l'alcalde. Joan Aymerich, el regidor d'esports, Xavier figueres, i el tècnic d'esports de l 'ajuntament. Ferran Domín­guez. 'Fam l'alcalde de Sant Cugat com el president de l'cuitat van rebre la insígnia d'or del club.

La celebració del setè aniversari —els tres últims com a Club Vo­leibol Sant Cugat—. va estar en­voltada per l 'optimisme, sobretot, desprès de l'ascens femení a la divisió d'honor.

Desprès del sopar cl president del club, Carles Castro, i a con­tinuació l'alcalde. Joan Aymerich, es van adreçar als assistents. El màxim responsable de l'entitat va fer un exhaustiu repàs de l'ac­tuació dels diferents equips aques­ta temporada i va avançar les pre­tensions del club per a la tem-

El ciclisme torna a Sant Cugat amb el Campionat del Vallès • Sant Cugat.— El parc de Can Sant Joan serà demà dissabte l'es­cenari, per segon any consecutiu, del Campionat del Vallès, una prova reservada a corredors ju­venils.

La cursa es desenvoluparà en un circuit de més K quilòmetres, situat en els termes municipals de Sant Cugat i Rubí. Els co­rredors hauran de fer 14 voltes per completar els 106 quilòmetres de què consta la prova. Els par­ticipants s'inscriuran el mateix dia de la cursa, que començarà a les 5 de la tarda. La sortida estarà situada davant de l'hotel Pere III, tocant al terme municipal de Ru­bí. El campió haurà de pertànyer necessàriament a un club vallesà.

Per primera vegada el campio­nat del Vallès «no serà puntuable per a la copa catalana», segons han confirmat fonts de la Fede­ració Catalana de ciclisme.

En aquesta tretzena edició no hi haurà cap representant de la Unió Ciclista Sant Cugat, que és. un any més, el club organitzador. Segons el president de la UC Sant Cugat, Jaume Anglès, «els corre­dors que tenim ara són cadets i, per tant. haurem d'esperar un parell d'anys perquè puguin par­ticipar-hi». C.R

porada que ve.Va destacar, entre altres coses, que «s'intentarà dis­putar el campionat estatal juve­nil». El president del club va ma­nifestar que s'han mantingut pocs contactes amb l'alcalde «perquè s'ha de respectar que està en pe­ríode electoral. Ell ha fet unes gestions i nosaltres unes altics de paralel·les. A partir del 2S ja par­larem de tot el que cal fet •>. f i­nalment, Carles Castro \ a lliurar a l'alcalde la insígnia d'or del club, la primera que ofereix l'entitat.

En el seu discurs Joan Ayme­

rich va valorar l'esforç que ha fet l'entitat per promocionar l'es­port de base, a més de reiterar la seva felicitació a les campiones per l'ascens de categoria. Ayme­rich va ratificar un cop més cl compromís adquirit amb el club i va assegurar que «ja s'han fet algunes gestions per trobar un es-ponsor. Fins i tot s'han fet gestions amb TV3 i és possible que re­transmetin algun partit des de Sant Cugat la temporada que ve. si comptem que serà l'únic equip dels Països Catalans.

POLIESPORTIU

HOQUEI SOBRE HERBA

El FC Barcelona apallissa al Júnior, a l'estadi Pau Negre,

en rúltim partit de lliga Els santeugatencs acaben en setè lloc

5 FC Barcelona: Bermell. Salvador. Gallego. Massana. Muno/., Rubio,

Ignaeio Muno/, Javier. Hsearré, Agui­lar, Barricntos -equ ip inicial—, Por­tuguès, Mario Javier, Canton, Gawzi.

2 Júnior: Carpentier, Hofmann, Abad. Joan Vidal. Jany Vidal,

Clarassó, Rornagosa. Bagunà, Serra, Nogueres. Patlle -equip inicial—, Manel Abad. Cabestany. Orsola. Ne­gre, Wein. Gols: 10 Canton ( 12'). 2-0 César Ja-vier (20'), 3-0 Lscarre (23'(. 4-0 Ba-rrientos (35'). 4-1 Negre (50). 4-2 Abad (60'). 5-2 Hstcban |h2'). Àrbitres: Ruiz i Deo. Molt malament. Públic: l 'ns 150 espectadors.

A.L.,' C.R. • Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior va dir adéu al cam­pionat de lliga de la divisió d'ho­nor amb una derrota a l'estadi Pau Negre. El conjunt de David Pérez, que ha acabat la lliga en setena posició, no ha aconseguit l'objectiu previst a principi de temporada: millorar la cinquena posició de l'any passat.

En aquest últim partit de lliga el Júnior no es jugava res, però el Barcelona necessitava golejar els santeugatencs per evitar la pro­moció. Els hlau-grana no van elu­dir aquest tràmit en què es ju­gaven la permanència a la divisió d'honor. Els de David Pérez van començar molt concentrats però a mesura que passaven els minuts els blau-i-negre es van veure sor­presos pels locals, que van marxar al descans amb un parcial de 4 aO.

A la segona part s'esperava que el Barca pressionés per intentar fer algun gol més, però no va ser així. Fls blau-grana van pagar l'esforç, físic del primer període i van cedir el control als sant­eugatencs. Pau Negre i Pau Abad van retallar diferències posant el 4 a 2 en el marcador, cosa que va donar un altre aire al partit. Al final, però els locals van sen­tenciar amb un cinquè gol. fent impossible la remuntada del Jú­nior.

P B S t C u g a t , 4 -Matadepera , 1 Penya Blau-grana:Fdu. Rubén (Car-los 75'), l.uís, Miguel. Tato. Reverte (Juanjo 5h'i. Isaac. Raül (Oscar 70'). Estévez. l'rancis (1-iguercs <i5"). Javi. Matadepera: Ortega. García (Cana-meras SI'), Ma/o (Grau Mi'), Casas, Roig. Fonseca (Martorell 70'), Bosch, Jover, Carmona. Fito (Garrido 64'), Nebot (iols: 1-0 Esteve/ (16). 2-0 [-'rancis 133'). 3-0 Raül (41'). 3-1 Nebot (75'), 4-1 Esteve/lu2'). Àrbitre: Mesa. Malament. Targetes grogues a Miguel, Francis i García. Comentari: La Penya va retrobar la victòria en derrotar el Matadepera a Can Magí. Lis homes de Calderón van recuperar el bon joc de jornades anteriors i a la primera part van mos­trar un bon nivell futbolístic. Fls locals van trobar certa facilitat per batre un rival que va mostrar molt poca oposició. Fn el descans els blau-grana ja tenien el partit gairebé sentenciat amb un 3 a 0. A la segona part els visitants van fer el gol de l'honor però els locals van arrodonir el resultat amb el quart gol. FI juvenil Estévez, autor de 2 gols de la Penya, va ser un dels jugadors destacats del matx. Aquest cap de setmana la Penya dis­putarà l'últim partit del campionat de lliga contra el Caçadors. Passi el que passi el conjunt blau-grana s'ha as­segurat figurar entre els vuit millors del grup. C.R.

Mira-sol, 2 - D. Salut, 3 Mira-sol: Paquito, Juanjo, José Carlos. Minguella. Sergio, Fnrique, Manu, Pe-pe. Carlos, Jaime, Tini. Fnió Salut: Arsenio, Fermin. Oscar, Fabian, Ramon. Lito, Jacinto, Ivan, David. Tebas, Rubio. Àrbitre: Aguilar. Pèssim. Targetes gro­gues a Ramon; tagetes vermelles a Fnrique (5S'). Rubio (49'), Lito (59'). Gols: 0-1 David (2'), 0-2 Rubio (4'). 0-3 Ivan (5'), 1-3 Carlos (25'). 2-3 Sergio (61'). Comentari: El partit entre el Mira-sol i la Salut es va suspendre al minut 61. I 'àrbitre va decidir que l'encontre no continués perquè l'entrenador vi­sitant el va intentar agredir. FI matx va començar amb normalitat. Als 5 minuts la Unió la Salut havia acon­seguit un 0 a 3 en el marcador, resultat que posava les coses molt malament pels mirasolencs. Abans de la mitja part Carlos va escurçar distàncies en aconseguir el primer gol dels locals. Del domini visitant es va passar a un control del Mira-sol, que tot i entrar una segona pilota, va fallar vàries oca­sions clares per marcar. Fls visitants van veure perillat el triomf i l'ambient es va tornar tens, situació que va pro­vocar la supensió del matx.: C.R.

C . R u r a l I c r o l , 6 - O l i m p y c , 1 C.Rural Terol: Jaime. Manolo. Rafa. Juare/., Conesa cinc inicial—, Parra. Anselmo. Legua. Pepe. Olimpyc: Nortes. Dani. Oriol. Pedró. Mur cinc inicial , David. Jordi. Gols: 1-0 Juare/ (5'|. 2-0 Manolo (4'). 3-0 Anselmo (24'i. 4-0 Anselmo (29"). 4-1 Mur (31'). 5-1 Manolo (36'). 6-1 Parra (3N-). Àrbitres: De los Revés i Fajardo. Malament. Comentari: La permanència dels flo-restans a primera divisió A es complica després d'haver perdut a la pista del Caja Rural L'Andorra de Terol va derrotar l'Olinipyc en un matx en què s'hi jugaven dos punts vitals per man­tenir-se en els primers llocs a la clas­sificació. Els jugadors d'Ange! Ruiz van millorar el joc ofert en les últimes jornades però no van poder evitar la desfeta. Al descans s'arribava amb un parcial de 2 a 0 pels locals, di­ferència que van mantenir i fins i tot ampliar en el segon temps. Jordi Mur va fer el gol de l'honor de l'O-límpye. Demà els florestans reben al pavelló municipal el cuer. el Sant Vi­cent, en la que podria ser l'última oportunitat dels jugadors de la Flo­resta per aconseguir una victòria.; C.R.

HANDBOL

UESC, 22 Manyanet, 27 UESC: Bell, Tomàs (5). Mora (8). Casaubón (1), Ayo (3). Romero (2), Afión (1) —equip inicial—. Navarro (1), Rodríguez, Fisas (1). Manyanet: Pérez, Roure (1), Vives (3). Rodón (5), Montilla (2). Gallardo (1). Graminat —equip inicial—. Mén­dez (4), Rovira (9), Sanjuan (1), Mar­cos (1). Arbitres: Monje i Villaraqua. Regular. Comentari: La Unió Esportiva Sant Cugat no va poder fer front al Ma­nyanet en el partit d'anada corres­ponent a la tercera fase de la copa. FI partit va ser un estira i arronsa. sobretot, en la primera part, que fi­nalitzava amb un empat a 12 en el marcador. Fn la represa els visitants van marcar el ritme de l'encontre. i es van anar distanciant de mica en mica en el marcador. Al final del partit el Manyanet va aconseguir 5 gols de renda, diferència que haurà de remuntar el conjunt de Josep Ibà-nez aquest cap de setmana, per con­tinuar participant en la copa. Albert Rovira del Manyanet va ser el màxim golejador del matx en transformar 9 gols.; I.S. C.R.

AGENDA

MrBQl 1a catalana

16.00 Roses-SantCugat(Dg.|

Sub-21 Copa 18.00 Sant Cugat-Collblanc (Ds.l

3a regional 10.00 Can Cortés-Viladecavalls (Dg.l ÏT30~Poble Nou-Júnior(Dg.| 18.^6 Caçadors-PB St. Cugat (Ps.) í 1.30 Espronceda-Mira-sol (Dg.)

Cadet 10.00 Adesa-Sal. Sabadell (Ds.l 9.30 Maurina-PBSt. Cugat (Dg.) 16.45 SantCugat-Sl. Pere Lumen (Ds.)

Infantil 11.00 PB St. Cugat-St. Feliu Codines (Ds.)

Aleví 9.45 Sant Cugat-Barberà (Ds.)

12.15 UESC A-U. Manresana (Ds.l 10.45 UESC B-B. Rubí (Ds.)

INFANTIL 11.15 Laietà- UESC A (Ds.) 11.30 Mataró-UESC B (Ds.)

FUTBOL DE SALA

9 1a. Divisió A 18.00 Olimpyc-St. Vicent (Ds.)

11 1a divisió B 18.15 Llopart-PB St. Cugat (Ds.)

HANDBOL

Copa Catalana SÈNIOR MASCULÍ

19.00 Manyanet-UESC (Ds.l

JOCS ESCOLARS 12.45 PB St. Cugat-Llano (Ds.) Minihandbol

Tornada promoció permaiitmuia

SÈNIOR 12.00 Pedagogium-UESC B (Dg.)

Camp. lliga CADET

9.00 9.00

ALEVINS Avenç A-Joan Maragall (Ds.) Collserola-St. Esteve S. (Ds.)

• Voleibol

9.00 9.00 9.00

ALEVINS T. Llebre A-Pins Vallès (Ds.) T. Llebre B-Joan Maragall (Ds.) Pureza María-Ferran Clua (Ds.)

INFANTIL 9.00 T. Llebre B-Joan Maragall (Ds.)

U.E.S.C.

U N I O t S H O R T I V A S A N I C U C A T

LA UNIO ESPORTIVA SANT CUGAT, UNA ENTITAT AMB PROJECCIÓ CONSTANT AL MUNICIPI.

FESTA DEL SOCI Els propers dies 9 i 10 de juny tindrà lloc la FESTA DEL SOCI, adreçada a tots els socis, jugadors, amics i simpatitzants de la UESG. S'hi duran a terme tot tipus d'activitats, tant lúdiques com esportives.

A les 19 h del dia 10 tindrà lloc L'ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA, amb la presentació de la NOVA JUNTA del Club i la presentació

dels projectes per a la propera temporada. ronmréJl i / A partir de les 21 h farem un SOPAR DE GERMANOR, al qual esteu tots convidats (/(ò W PòrPr^C^Í//

ELECCIONS A LA JUNTA DIRECTIVA Tancat el termini per presentar candidatures el passat dia 22 de maig, només es

va presentar una candidatura, encapçalada pel president cessant, en JAUME

ESPINA.

La Junta Electoral va procedir a proclamar guanyadora aquesta candidatura,

que tornarà a regir els destins del Club els propers quatre anys.

La nova Junta presentarà el seu programa en el curs de l'ASSEMBLEA

EXTRAORDINÀRIA del dia 10 de juny, a les 19 h, al Local Social.

ACTIVITATS D'ESTIU El proper mes de juliol la FUNDACIÓ UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT posarà

en marxa diferents ACTIVITATS D'ESTIU per a nens i nenes.

ESTADES DE GIMNÀSTICA RÍTMICA AL CAR INICIACIÓ A LA GIMNÀSTICA I MILLORA DE NIVELL

Durant dues setmanes en cada torn, les nenes rebran classes per iniciar-s'hi o

per millorar el seu nivell. Les instal·lacions del CENTRE D'ALT RENDIMENT i la

qualitat del quadre tècnic SÓN UNA GARANTIA.

Horari: de 9 h a 13.30 h

Edats: a partir dels 6 i fins als 14 anys.

Cada participant rebrà una SAMARRETA DE REGAL

Primer torn, del 3 al 14 de juliol Segon torn, del 17 al 28 de juliol

Preu per torn: 10.000 ptes. Preu pels dos toms: 18.000 ptes. El preu inclou el desplaçament en autocar de Sant Cugat al CAR

ESTADES ESPORTIVES A FLOR DE MAIG ACTIVITATS LÚDICO-ESPORTTVES EN PLENA NATURA, AMB CURSET DE NATACIÓ I REPÀS ESCOLAR

El nens i nenes podran jugar i divertir-se en plena naturalesa, Horari: de 9 a 16.30 h

al Parc de-Collserola, en unes instal·lacions preparades amb aquesta Edats: de 4 a 12 anys

finalitat.

CURSETS DE NATACIÓ. Aprenentatge i perfeccionament.

ESPORTS BÀSICS: bàsquet, handbol, voleibol, futbol, etc.

PISCINA en activitats lliures.

CLASSES DE REPÀS ESCOLAR per als nens i nenes que ho necessitin

SERVEI DE MENJADOR

SERVEI DE TRANSPORT DES DE SANT CUGAT

Cada participant rebrà una SAMARRETA DE REGAL Primer torn: del 3 al 14 de juliol Segon torn: del 17 al 28 de juliol

Preu per torn: 25.000 ptes. Els dos tems: 45.000 ptes. SOCIS DE LA UESC i participants JOCS ESCOLARS, PREUS ESPECIALS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT Cànovas del Castillo, 9 • Tel. 675 23 90 De dilluns a divendres, de 16 a 21 hores.

FER NEGOCIS AL VIETNAM

I.;i santCLigatcnca Yvonne Corbem. que ha estat 1 1 mesos a Ho Chi Mihn intentant posar en marxa una empresa, explica com és l'antiga Saigon vint anys després de la fi de la tiuerra. Plana 37.

36 » Divendres, 26 de maig de 1995 PRESENTACIÓ OFICIAL

P I DillS El grup d'autoprotecció de la urbanització Sol-i-Aire es va presentar diumenge oficialment amb el gerent de Protecció Civil a la Generalitat. Sebastià Bardolet, com a convidat. Plana 37.

D e s p r é s de vuit c a p s de s e t m a n a al C e n t r e Borja. Ics sess ions p l e n à r i e s del concil i t a r r a c o n e n s e , cl p r i m e r d e s p r é s de 25S anys. van a c a b a r d i u m e n g e a m b les úl­t imes v o t a c i o n s consu l t ives a l 'aula. Fi-

EL CONCILI CATALÀ AL CENTRE BORJA

n a l m c n t . el pun t sob re la r e o r g a n i t z a c i ó , c r e t a : els b isbes se ran els q u e i lee id i ran , de les re lac ions i n t e r d i o c e s a n e s s 'ha a p r o - ! en comiss ió i un c o p acaba t cl conci l i . vat p r à c t i c a m e n t a m b el r edac t a t inicial. q u i n a fórmula es tria pe r « a v a n ç a r c a p ma lg ra t la po l èmica i les p r o t e s t e s tic al r e c o n e i x e m e n t d ' u n a p e r s o n a l i t a t ju-sec to r s que r e c l a m a v e n una decis ió con- | r ídica p r ò p i a - per a l 'Fsglés ia c a t a l a n a .

£1 concili tanca les sessions plenàries sense haver decidit el ftitiir de l'Església catalana S'aprova avançar cap a «una personalitat

jurídica pròpia», que triaran els bisbes Les conclusions es llegiran el 4 de juny en

la cloenda oficial, a la catedral de Tarragona Sil \ IA H \ R R ( ) S ( i

B Sant Cugat. 1 .es sessions de t rebal l del conci l i tarraconense es van acabar d iumenge al Cent re Moija amb l 'up iovac io de les u l ­t imes p ropos tes revisades del tema qua i t A m b el nou text. els bisbes han don.it per tancada la polèmica sobre el punt que havia de decidit el nou estatut jur íd ic de ITsg lcs iu catalana. |a que s'ha aprovat la p topos ia d'«avancar \et's l 'obtcncio de la eonesponent pel sonalitat jut K 11e.i • \1 mateix pai . ig iat - ' c - | icc iLca que c l - bis­be- |a - 'han e> ' inpi > uuc- a etear l i ra ^. i in i--n • \j.iL e- t iu ln les d i -', ei -e- |'i i - - ib i ' i ' . i l - i que e- mai l -' uidi a Li le laeio amb la Con -lei er.c i I p i - c >pai 1 spanvoln».

l a : i :.i - 'hauta de t'er entre la lo iuu . l . i ,ie i oi ' . le'eneia epi-eopal e. i i k i n a . la d i i \ gio eclesiàstica .' he la d'un. i pnA ineia que agrupi e l - s l·i-hat- I >c moment , però. el- ai. mb ie - ' l i I c a i - e l l de pre-i.L i, i i del ei laeiii no han volgut

ai i i, a l e - - c \ c - p i c l c r c n c i c s . Se-L'O:I - I i q.u ! ' -be de Barcelona. k u i: d \ l . i t la ( al le-, -e l mes im-;" ••• M i ' son e l - let- i no les ques-l ii a.- ia: n l ique- •. I n aquest senti t , l ,a le - \ a leco id .u els 25 anys de !un-1 ona ment de la conferencia epi-eo;>al tarraconense. que ja ha pei me- a le- ' .ml diòcesis cata­lanes t ieba l la i con juntament .

I a l eun io de d iumenge es va tancat amb un homenatge als bis­be- eme i i l s de Catalunya. Narcís Jubanv. Josep l 'ont i Ramon Mas­nou. i amb la intervenció dels caps de i 'e-glcsia o r todoxa. Josep He­reu. i de la con les- io jueva. Carles B c i i a r i o c h . com a observadors convidats. IV i Bc i ia r roch . al co-uiei l i - dia con ip i ova l la -s ingu-lai .tai d i I catol ic isme català. He -i i i . es i a i c l c i u a pet ic ions letcs a i H i : . , pei .uh et tu que -ca l tes-

K i i . in ; Mana Carles i C ai le- lienai uaeh. en un iie-e,ai- .k I i -e--ie .le i I.A. Ml : l .A

pectar la tradició de l'Fsglcsia i no traslladar lu ieiv indicacions so­cials o polítiques-. Desprès de l'ul -tima sessió plenària, els hi-hcs es pronunciaran per primera vegada amb la lectura de les conclusions del concili, que es Iaia a l'acte de cloenda oficial, el 4 de juny a la eatedial de Tarragona. Fn aquest document s'establiran qui­nes de les propostes aprovades es converteixen en vincuaii l- . Fil­tre les mes votades, els mateixos bisbes han destacat I impuls que es vol donar al d n:u ( alalà de Solidaritat.

Una tradició que costa 84 milions sli I n total, el concili ha costat

H Fra el primer concili lairaeo- S4.5(ill. 115 milions de pessetes, nense desprès de 25S any- i cl- sense comptat els desplaçaments bisbe-, desprès de In un ptinici fins a Sant Cugat, que ha pagat balanç,, han insistit que cal re- cada bisbat. Fes despeses s'han CLiperar la Haig. u.idició de la cobert inicialment amb el fons de província en la convocatòria de la conferència episcopal tarraco-reunions de tot- cis c-lameiit- nen-e. però cl dia de la cloenda eclesiàstics. Han e-iat vuit caps -olcmne a Tarragona es farà una de setmana a' Ci · i l ic Boi ja en col·lecta a Iotes Ics parròquies de què s'han k t li. ~ - . - s ' . uis de tichal! c- vuit diòcesis catalanes on se com a ta-e lia d i -pres del He celebri el culte per tal de refer ball de d')- i •, s de preparació ek estalvis amb la recaptació.

IMMIGRACIÓ

Vallès sense Fronteres participa en la revisió de la llei d'estrangeria a petició del govern estatal

M i han pi • ' ' ei • i clac 10 dels as- ni i l iar . 1.1 h'iov d . • -mai d e d - a : d exempeio de visats-, permesa I Sant Cu<;at I I uabinel ju- peel. - . . i.: .. c i ' -kc io actual que a la t rami tac ió de document - de- pe; la llei pei mot ius l a m i l u r s i id ie del t imp de - u p o i l als un- ei ci .en . j ' e - han de vai iar. mana que els permisos de u s - pc-o aplicada incgu lar i i iL n i . i imuan ! - \ alies -ense F i o n t c r c - M i •:. •. c l amem. que mod i - dèneia t ingu in una du iada me- Segons Batal la. el tel que el ha pioposat que e l - nou - p e i i n i - o - l ieatia . k . l b'N'i per executar l larga i que e- c!c-\ i ne ai i ..i -e\a X lmi - le t i d 'A te i - Socials hagi con-ilc neba l l - leuui permanents a la he >r " V k - he. d 'aprovar renovació de la s i luacio labotal saltat Va l le - -cnsc I l on i c rcs so-p.ul i í dels - i - aaiv- en un estudi aque-l - - ' a . l i . ca l la i J iménez, en que es t rob i l ' inmi ig i .ml en bre la revisió del reglament - d e -eon-u l t iu pei a la icv is io de la b a s a n l - e en ek p io l · l cmes de- e l n i o m e n t d e s o l l i e i l . i l la F r u K mostra una vo luntat d 'apropa-llei d 'est ianeci ia. I 1 text ha estat l ivats de l 'apl icació d i k. de' que es proposa I. -ap-c-s io Cie - l e - ment i m p o r t a n t s l ia ta l la consi--ol hcil. it pei \ t i n i s t c r i d 'A fe rs So- detecten entre ek i i i i i n b i c s de ambigüi tats de' la llei que pe i - dei a també que • ' k - h o t i any pro-eials C O T • i i ' i i - i i l t a - ob i c l'es- Val ies -cnsc l·ioiueii- aan de- meten actuacions . i ib i i ia r .es per posat pel govern de l 'pstat eom-b . i i i . - i ' ' . . i i e meni elabo- manat que. a pa- iu <\'.<\.\ e- mi- part de i 'admiir-11 aeio. especial- porta una m i l l o r i considerable en i ai |>ei I : ebal: i In ic i ;o: Jia-licia. I lon la p io teec io •.'- 1 -- au n o i - i ment en mate • i. d cspul - io i 's de Li -iluac ió de l - immigrants» , so-| r u ; do-sict de J5 paeine-. c l - de le- doncs m i m i c i a a - d ivot - l 'Fstat " i que e i i c n i k me b ietot pel que Li a k apariats cla-ad iaea ' - XI.• ' :'.,';..11.. i I du .ud eiades. que es vigi l in el- - i -os canisiiies neee-sa' - pi i p..s.|i li k a a l - pel l i c b . d l . • un minister i Ji·i et'Cí . i n a - l ' a i i c i ; habi tual l a b o i a k co i i l ia els i m i í n g i a ! i a la d i -c i c i a • ' • l i c . \ . c •-!'..i mol l nu - se n - k i c a la integració meni amb i c u i n a ! de Sant C i igal . que - - la- i l i t i el reagi u p a n r aC I de l - con- i i lats n i ia c o i i . - - n - cim c I d ' i n u i IOI •.

La policia fa als districtes la primera reunió del 1995 amb els veïns I La Floresta / les Planes.— Els responsables de la comissaria de la Policia Nacional a Sant Cugat han fet en les últimes setmanes les reunions amb veïns de la Flo­resta i les Planes corresponents al primer semestre del 1W5. Im­pulsades pel Mini-teri d'Interior i incloses en cl programa de con­tactes amb els ciutadans, aquestes t robades amb i e p i e s e n t a n t s i membres de les associacions de veïns es fan a Sant Cugat des de fa cinc anys } icnen l'objectiu de «'conèixer mes detalladament la problemàtica social i de se­guretat ciutadana de la /ona», se­gons el comissari, Avelino Maes-tre. La periodicitat d 'aquestes reu­nions es d'una trobada cada sis mesos, tot i que no tenen dates fixes i es regulen també segons les variacions dels índexs de de­linqüència. Per Maestre, aquest programa de contactes amb el ciu­tadà ha «facilitat ia relació amb els habitants de la ciutat i la feina de la policia, especialment en zo­nes i urbanitzacions aïllades», s li

Detingut un sospitós d'haver comès nou robatoris en pàrquings M Sant Cugat. FI presumpte culpable de nou robatoris en apar­caments de Sant Cugat \ a ser de­tingui la setmana passada a Vall­doreix in lnii!iii:!i. quan entrava en un edifici en obres per agafar una palanca que. segons la policia. s'utili/a habitualment per ïore.u portes. Un veí de la zona va veure el sospitós a prop de l'obra i va avisar la Policia Municipal, l 'n cop detingut i t:;is|'iadal a la co­missaria cie la Policia Nacional. Ics investigacions del grup de de­linqüència urbana van fer que s'i­dentifiqués. segons fonts de la co­missaria, com un jove de 24 anvs de Baicclona amb 1" detencions en ek seus antecedents policíacs. FI mateix sospitós seria l'autor dels robatoris en dos pàrquings de Sabadell, on hauria obert di­versos cotxes. Dels 4 robatoris que. segons la policia, ha comès a Sant Cugat on hauria obert (> cotxes—. en va obtenir un boti valorat en unes 75(1,000 pesse­tes. S.B

Detenen novament Fèlix Méndez acusat d'un robatori I Sant Cugat. Fèlix Méndez va ser detingui la setmana passada com a sospitlís d'un robatori a l'interior d'un cotxe aparcat a la rodalia de l'estacio de Valldoreix. l ' individu ja ha estat detingut al­tres vegades per delictes del ma­teix tiAtis i es considerat per la policia un delinqüent habitual. juntament amb el seu germà. Jor­di. al qual s'imputa el robatori de més de 100 objectes valorats en uns dos milions de pessetes. que se li van requisar a final del nies passat. Segons fonts de la comissaria de la Policia Nacional a Sant Cugat, aquesta vegada Fèlix Menucz va set detingut gràcies al testimoni d'un veí que el va veure forçant el cotxe d'on va agafar diversos objectes. D'altra banda, la policia ha assegurat que una cinquantena de persones ja han passat per la comissaria per identificat pail del- 100 objecte-robat- piesiiniplament per Jordi Mcr.de/. s n

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 PUNT DIVERS 37

SOCIETAT

Vint anys després de la fi de la guerra del Vietnam, encara es poden veure nombrosos mutilats i nens amb malformacions als carrers de H o Chi Minh, l'antiga Saigon. Però el conflicte s'oblida aparentment i el Vietnam s'aboca a la liberalització de l'economia, a la plaga de la corrupció. I es tracta d'aprofitar l 'oportunitat: Yvonne Corberó, juntament amb el seu company, va obrir fa dos anys una oficina de representació per establir contactes amb companyies inversores.

Espavilar-se al Vietnam Yvonne Corberó ha viscut onze mesos a Ho Chi Minh, l'antiga Saigon

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— Tot i que alguns analistes internacionals vaticinen que el Vietnam es convertirà aviat en el tigre més jove d'Àsia, Yvonne Corberó, després d'haver-hi viscut i treballat durant onze mesos, no creu en afirmacions tan taxatives. «És un país amb moltes expec­tatives que arribaran a materia­litzar-se, però el procés serà molt lent.» El seu projecte era més modest que el de les grans mul­tinacionals que aterren al país asiàtic: juntament amb el seu com­pany, Pablo —que hi va marxar un any abans—, van muntar a Ho Chi Minh (l'antiga Saigon) una oficina de representació amb un nom e l o q ü e n t , V I E T ­NAM/SPAIN Trading Promo-ters. Durant aquest temps, s'han dedicat a establir contactes amb empreses interessades a construir una carretera o habilitar una es­cola, per exemple. «Alguns ja es­tan molt avançats, però de fet no te"n pots fiar.» La indefinició legal és desesperant i el govern promulga contínuament noves lleis que desgavellen qualsevol projecte.

Però la liberalització de l'eco­nomia i l'obertura que ha sig­nificat el pla de renovació (ori­ginalment s'anomena Doi Moi) in-ciat el 1986 comencen a donar fruits. «Ara hi ha una minoria que té un poder adquisitiu mitjà, però són encara pocs —remarca— els qui poden accedir al consum generalitzat.» De fet, obrir-se als mercats estrangers no significa que de cop totes les cases s'omplin de moderns productes occiden­tals. «La noia que m'ajudava a netejar confonia contínuament el congelador i la nevera perquè, de fet, no n'havia vist mai cap.»

El que ja no és tan tòpica és la corrupció entre funcionaris i cossos de seguretat. Per frenar les importacions, el govern del Vietnam grava amb impostos al­tíssims els productes que vénen de l'exterior, amb un resultat im­mediat: el contraban —de begu­des, tabac, menjar o electrodo­mèstics—, que controlen majori­tàriament els militars. Els suborns són imprescindibles per tirar en­davant. «Si ve un policia, et de­mana la llicència de la moto i

! f&y ütatt í í .%• ' • • —*-*•... «mm\ •;, A Ho Chi Minh. una ciutat de —oficialment— quatre milions

d'habitants hi han arribat nombrosos estrangers, com Yvonne i Pablo, que

volen aprofitar les possibilitats econòmiques del país. Fotos: Y.C".

no la portes, no et queda més remei que donar-li uns quants ca­lés a canvi», explica Yvonne, que hi afegeix: «Quan vaig a comprar al mercat, sé perfectament que m'estan cobrant el doble o el triple que a una dona d'allà; llavors re­

gatejo.» I és que els preus estan dividits clarament entre els des­tinats als del país i als estrangers: passa el mateix a l'hora de com­prar un bitllet d'avió per a un vol intern, o de llogar un pis —set mil dòlars al mes per una caseta

estreta i allargada—. Hi ha preus, però, que valen la pena: un paquet de cigarrets rossos americans cos­ta un dòlar. La vida, però, no és fàcil en una ciutat contaminada i on durant sis mesos només es respira pols.

I encara que sovint les xifres enganyen, és impossible passar per alt les 60.000 prostitutes que es calcula que hi ha a Ho Chi Minh, ciutat on viuen oficialment 4 milions de persones. «Els es­trangers van als hotels de luxe a buscar noies vietnamites que esperen casar-se amb un americà o un francès.» Els EUA van oferir ajuts per lluitar contra la sida si el govern reconeixia el nombre oficial de prostitutes, però la ini­ciativa va fracassar. Tot i això, «pels carrers de la ciutat es veuen cartells informant sobre les for­mes de contagi d'aquesta malaltia, però la gent no n'es conscient».

El grup local del 0,7% diu que l'Estat no compleix els seus compromisos

S.B. B Sant Cugat.— La comissió lo­cal del 0,7% ha fet públic un co­municat de la plataforma estatal en què tots els grups que la in­tegren denuncien l'incompliment dels compromisos del govern de Felipe Gonzàlez sobre cooperació amb el Tercer Món. Segons el comunicat, han passat 4 mesos des que el Parlament espanyol va decidir cedir el 0,5% del pro­ducte interior brut (PIB) i establir mecanismes per fer-ho realitat. En aquest temps no s'ha arribat a cap acord per fer efectiu el Consell de Cooperació, que es va preveure com a organisme per supervisar la distribució de l'ajut. Pels membres de la plataforma estatal, «el govern espanyol va fer primer un intent de convertir el consell en un òrgan merament consultiu i després ha intentat re­duir la seva operativitat a no res». El comunicat atribueix l'estanca­ment de la situació a la «falta de voluntat política dels gover­nants» i assegura que «aquesta actitud és un frau al Parlament, a la societat espanyola i als 100.000 éssers humans que moren cada dia de fam als països del Sud». La plataforma estatal del 0,7% afirma també que el Mi­nisteri de Comerç «pretén que els crèdits FAD quedin fora del control del consell». Aquest in­compliment que denuncia la pla­taforma centrarà la segona assem­blea general de comissions locals, que es farà el 17 i 18 de juny a Madrid. Dos membres de la comissió del 0,7% de Sant Cugat assistiran a la reunió, segons ha avançat Daniel Gómez, un dels portaveus del grup. Gómez ha re­cordat també que «el model de consell estatal proposat és el ma­teix que el de la comissió de se­guiment que s'ha plantejat a Sant Cugat» per als ajuts municipals, i que tampoc no s'ha constituït, tot i la coincidència de criteris manifestada per totes dues parts.

La policia recupera 8.000 joies robades al Vallès i Barcelona • Sant Cugat.— Un total d'unes 3.000 peces de joieria de les 8.000 recuperades per la Policia Nacio­nal de robatoris comesos al Vallès i Barcelona estan exposades per poder-les identificar a la Prefec­tura de Superior de Policia de Barcelona. Segons fonts de la Po­licia Nacional a Sant Cugat, les víctimes de robatoris comesos a la ciutat entre el 1992 i el mes passat podrien trobar algunes de les seves pertinences en els 103 lots de joies comissats. / s.B.

L'APLICACIÓ DEL PLA D'INCENDIS

Els hidrants a l'Arrabassada i els bombers a Can Ribes donen

tranquil·litat a Sol-i-Ai re JOSEP MARIA VALLÈS

I Sol-i-Aire.— Xavier Cortes, re­gidor de Medi Ambient; Sebastià Bardolet, gerent de Protecció Ci­vil a la Generalitat; Jordi Pallejà, cap del parc de bombers de Ru-bf-Sant Cugat, i membres de l'as­sociació de propietaris i veïns de la urbanització Sol-i-Aire van par­ticipar diumenge en la presentació del grup d'autoprotecció d'aques­ta zona. Es va informar que s'està treballant per enllestir la xarxa d 'hidrants de l 'Arrabassada. Aquesta xarxa té un pressupost superior a 50 milions de pessetes.

També es va dir que durant l'estiu s'habilitarà un parc de bombers provisional a la zona de Can Ri­bas. Manel Soler, president del nou grup d'autoprotecció del mu­nicipi, va explicar que els veïns estaven «més tranquils» amb aquestes iniciatives. Bardolet va destacar la «participació» dels santeugatencs, que ja han cons­tituït tres grups d'autoprotecció. Pallejà va manifestar la seva sor­presa satisfactòria per la «ràpida i organitzada» posada en marxa del pla integral de lluita contra els incendis forestals. Jordi Pallejà, Sebastià Bardolet, Xavier Cortès i Manel Soler, amb dos membres del grup d'autoprotecció. Foto: JA. MULA.

UNA EMPENTA PER A L'ATENEU

Aquesta entitat santeugatenca ha iniciat un procés de renovació de la seva junta per tal d'aconseguir més socis i ampliar les seves activitats, obrint-se cada cop més a la ciutat. Plana 39.

« J o • Divendres, 26 de maig de 1995 P R E M I S D E L R O T A R Y

L'artista Grau Garriga va rebre divendres el premi Paul Harris de mans del Club Rotary, mentre que l'esbart es va endur el guardó Venus en reconeixement a les seves iniciatives artístiques. Plana 40.

LA VIDA SOCIAL

• A l'esquerra, els socis guardonats en la festa de la l !nió. A la dreta, una imatge del dinar, que va aplegar 150 socis de l'entitat. Foto: JOAN LLAMAS.

Emocionat homenatge als socis en la quarta festa de la Societat Coral Unió Santeugatenca Una paella xe^ant va fer que més de i50 persones es concentressin al te

I K \ \ ( I S( i \ki • Sant Cuniíl. Mes de 150 as-ocial- c-\;i;i aplegat diumenge passat ;il migdia pe; participat en la quarta testa del ->>ci de la Societat (Ural l 'n io Santeugatenca. (Qua­

tre guardons de plata com a homenatge als 25 anvs d'antiguitat i tres plaquc-. a associats que la mes de 75 anys que ^>n a l'entitat van ter omplir d'emoció un aete que \a transcórrer entre la participació,

aire de l'entitat

la il·lusió i el retrobament de coneguts que han marcat la dinamil/ació de la vida de la l 'n io . I d dinar, al teatre de la L'nio mateix, en què van col·laborar molts socis. va continuar amb l'cntrcga de guardons

i la participació de la coral. Lila Zero i el grup Tardor, seccions d'aquesta entitat que té gairebé 100 anys d'història i que vol consolidar la festa en cl curs anual de les activitats que organit/a.

I a qual ta le-·ta del soc de la Societat C otal l 'n io Santeugatenca --'ha consoli­dat com una de les activ itals que maica cl curs anual d'a­questa entilat. que te mes de noranta-cinc anvs d'his­toria. (Juan es va comentar a ter aquesta festa, ara ta quatre anvs. l'objectiu era aplegar associats en un dinar de germanor. Aquest any es pretenia també agrair als so­cis la seva constància, ja que

i han estat fidels a l'entitat sep Tortosa i Manuel Anson durant vint-i-cinc any- o mes. Montserrat Jané. Josep Maria (abre r izo , Josep Ma­rín i Rosa Gamarra van tc-bre els guardons en home­natge als 25 anys d'antiguitat a l'entitat.

Més emotiu va ser el lliu­rament d'una placa comme­morativa u tres associats que han estat vinculats gairebé tota la seva vida, 75 anys. a la Unió. Esteve Batct, Jo-

van ser les persones que van rebre l'agraïment de tols els assistents al dinar. Anson. que va acudir personalment a la festa, destacava emo­cionat que. per ell. «la l nio era una segona casa-. ••Als 15 anys me'n vaig fer soci i als 20 ja formava part de la junta directiva. Des d'a­leshores el món del teatre i de la vida d'aquesta entitat va marcar la meva dedicació,

a part del treball professio­nal i la família», comentava feliç pel reconeixement que la junta i els assistents al dinar li havien dedicat. Nas­cut el 1905. Manuel Ansón, com els altres homenatjats, ha estat d'aquests santeuga-tencs que han marcat el rit­me de la societat civil que ha dinamitzat la vida cul­tural del municipi.

De bon matí, molts as­sociats ja es van acostar a

l'entitat per fer amanides i preparar la sala teatral, que va donar cabuda a 150 co­mensals. Una paella, que va fer magníficament una coral d'havaneres de Sentmenat. i un braç de gitano gegant van ser els plats de l'àpat. Després del dinar es va po­der veure una obra curta del grup Fila Zero, escoltar cançons de la coral dirigida per Jordi Morral i emocio­nar-se amb les havaneres del

grup tardor. La idea és tornar-hi l'any

vinent. «L'esforç dels socis. l 'emoció dels guardonats i l 'ambient que es viu ens ani­ma a tornar-hi l'any vinent per continuar dinamitzant aquesta entitat santeugaten­ca», va comentar Maria Do­lors Bertran, secretària de la Unió. La propera trobada que faran els socis serà la segona nit d'havaneres, cl 17 de juny.

El Museu de Valldoreix presenta una mostra de barrets de tot el món

MOS I St SANI • Valldoreix.— LI Museu de Valldoreix presenta des de diumenge una interessant exposició de barrets popu­lars. Aquesta mostra estarà oberta durant dos mesos i es compon de gairebé un centenar de capells i lliga­dures típiques de diferents països. LI nucli de l'expo­sició és l'extensa col·lecció de barrets de Mora.

LI barrets son tina part molt important de la cultura dels pobles i. en molts casos. serveixen per marcar l'esta-tus social o per diferenciar el lloc que cadascú ocupa en la societat.

Mora, conscient de la im­portància social dels barrets. n'ha reunit pacientment al llarg de molts anys durant els viatges que ha fet per diversos països. A mes a mes. en uque-ta exposició podrem trobar un llibre on es descriu el paí-, d'on prové cada peça i l'us a que es destina, i veure Ics aporta­cions d'objectes que alguns col·laboradors han deixat a l'exposició.

Molts d'aquests barrets estan presentats amb ma­quetes al·legòriques al seu país d'origen. Així. la gorra de pell d'ós rentador, típica de Daniel Boone i els pio­

ners americans, està mun­tada en un tipi indi i la de Cuba té com a peu un parell de magnífics havans.

En aquesta original mos­tra es poden admirar barrets tan curiosos i diferents com la gorra de Sherlock Hol-mes, un barret de la Xina comunista o un birret brodat d'or de Birmània.

Amb aquesta mostra el Museu de Valldoreix vol re­collir i potenciar la seva pre­sència en les activitats del poble i ser una eina viva que porti la cultura a l'abast de tots el ciutadans i faci més coneguda la història del poble de Valldoreix. Alguns dels barrets exposats. Foto: MONTSE SANT.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 APUNTS 39

LA VIDA SOCIAL

L'Ateneu santcugatenc necessita una empenta dinamitzadora Fa deu anys que l'entitat no supera els 200 associats

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— L'any vinent celebrarà quaranta anys de la seva història. L'Ateneu santcugatenc, que va néixer com una entitat que treballava àmbits estrictament culturals i sobretot del

En els seus inicis l'Ateneu complia la seva tasca d'ésser una entitat estrictament cul­tural i molt centrada en el món del col·leccionisme. Amb el temps aquesta afec­ció s'ha anat perdent i l'en­titat s'ha estancat en nombre d'associats i en dinàmica ex­terna i interna.

El canvi de local l'any 19X4. abans estaven al carrer Martorell, havia de perme­tre donar més serveis als as­sociats i dinamitzar un Ate­neu que no ha acabat d'a­rrencar en afiliacions.

Ara. la junta actual està en un moment de revisió i vol dinamitzar l'entitat amb la incorporació de joves i la creació d'engrescadores activitats. Fotografia, filatè­lia. numismàtica i el grup literari són seccions que pe­riòdicament es troben per tirar endavant cursets, xe­rrades o exposicions. La pro­pera serà la fira del col·lec­cionista en el marc de la festa major. A part, hi ha entitats que assagen i fan vida a l'Ateneu com són la

col·leccionisme, no ha pogut, en la darrera dè­cada, superar la barrera dels 200 associats. La junta actual és conscient que cal donar un nou aire a l'entitat i incorporar gent jove. També té la intenció d'incloure noves, atractives i ima-

L'Ateneu santcugatenc està situat a la Plaça Pep Ventura. Foto: JA MULA.

Coral Serra d'or i el grup de ràdio afeccionats.

Darrerament el grup Pa­ranoia de jazz i el Recercaré

de cant i música barroca hi han estat buscant la seva consolidació.

Entre les activitats d'a-

ginatives propostes culturals que es puguin obrir a un públic ampli en edat i zones d'origen. Saben que el repte és difícil, però disposen d'un local —a la plaça Pep Ventura—, d'una Junta i d'ànims per fer-ho.

que ha impartit Maria An­tònia Navarro.

Els locals de l'Ateneu són prou amplis per poder-se en­grescar a fer activitats. Es disposa d'una gran sala, pe­tits despatxos, una biblioteca amb 2500 volums especia­litzats i una hemeroteca amb 3000 revistes.

A part, l'entitat publica bimensualment un butlletí i ofereix informació els dijous i els divendres de 6 a 9 del vespre. Dijous és el dia que es fan la majoria d'activitats i de trobada de la gent in­teressada en afeccions tan especials com la numismà­tica o la filatèlia.

La junta actual fa una cri­da a la joventut que els vul­gui fer arribar propostes d'àmbit cultural i integrar-se en la dinàmica de l'entitat. «Nosaltres ja hem fet la nos­tra tasca i necessitem un re­lleu», comenta Pere Anton, membre de la junta, que viu l'Ateneu amb passió i preo­cupació. Ara espera que es recuperi l'empenta de dè­cades passades.

quest curs ha tingut força acceptació el taller de pin­tura que ha fet l'artista local Adolf i el de manualitats

Se celebren comunions a la parròquia • Centre.— Molts nens i nenes de Sant Cugat van re­bre la primera comunió al Monestir de Sant Cugat, els dies 6 i 13 d'aquest mes. Aquest sacrament els infants que assisteixen a la catequesi parroquial el poden rebre a finals del segons curs,amb 8 anys, o més endavant se­gons l'opció dels pares.

Enguany han estat gaire­bé 150 els que han rebut la primera comunió en ce­rimònies que s'han fet, en català o castellà, els dissab­tes al matí o a la tarda.

Un grup de catequistes, que segueixen el mètode de Mossèn Bassó i es preparen en diferents trobades, han estat ajudant els diferents nens durant tot els curs.

D'altra banda, els més grans de quinze anys, des­prés de dos anys de pre­paració, van rebre la con­firmació el passat dia 12 al mateix monestir. Molts d'a­quests joves deprés formen part d'un grup que està vin­culat a Ics diverses activitats que organitza la parròquia.

Mossèn Bayés, coordina­dor de la catequesi, ha co­mentat que «la comunió no és només una fita sinó un progrés en la formació cris­tiana dels nens». En aquest sentit ha recordat que l'op­ció dels pares va més enllà i que cal que tant aquests com els fills es vinculin a la vida d'església. / F.c.

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

M U T U A L I D A D E S Rblo. RibotaHoda, 20 - l r 3a

Tel. 674 72 16 Sant Cugat 141/08903 Tumo por las tardes

juia ^/l Mica + + + + + Ta*!* T + » + 4t+

MIRA SOL Lents de contacte

<7 Endevallada, 15 Tel. (93) 674 58 46

SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 Barcelona

GIMNÀS BLOCK 1/ Rosselló, 17 • ENTMDA P£í ST. ANTONI, 78

Te l . 5 8 9 5 3 4 8

Cirurgia

• DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanítas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat «589 47 00

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusinof, 2, entol. 1a. Sant Cu­gat « 6 7 4 15 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat . ff 674 15 26

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49. Sant Cugat Tt 674 48 72

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, genalría. ASC, AGRUP, MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat « 589 39 26 tr 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GSARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili-mútues. Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 674 00 25

Odontologia

• C E N T R E D E N T A L I QUIRÚR­GIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 589 00 00 Fax589 0 3 1 3

• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla. Ribatallada. 20, 1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 72 16

• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i or­todòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cu­g a t » 674 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat t r 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat « 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen­guatge i aprenentatge C/Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat

5 8 9 1 2 15

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingu­des Rbla. Ribatallada, 20,1 r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1r 1a. Sant Cugat « 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat tr 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia

• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21. 3r 1 a. Sant Cugat « 6 7 4 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7. 1r2a. Sant Cugat « 5 8 9 12 15

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat » 589 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR­DONA Psicologia clínica Rbla Can Mora, 1. Sant Cugat « 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS Pulmó i cor. Major, 36. 2n. Sant Cugat. « 674 00 25

Toco-ginecologia-Obstetrícia

• DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAI-ZAN Toco-ginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant Cugat « 589 48 08 Particular 674 74 09

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterili­tat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 Fax 589 11 45

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC Meditec Av. Torreblanca, 8. 3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r2a. Sant Cugat « 5 8 9 13 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 13 07

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES Traumatologia, ortopèdia. ASC. Previa-sa Medytec Av Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Policlínic. Sant Cu­gat « 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 88

i

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

3a edat

• Torre amb jardí §

• Ascensor a

• Cuina pròpia

• Bugaderia

• Metge

• Infermera

• Fisioterapeuta • Personal qualificat

• Capacitat 24 places

• Perruquera

Sant Salvador, 47 1*1.674 4 2 X 3 ,

• 8-AlfT CHapF.*1*

40 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 26 de maig de 1995

LA VIDA SOCIAL

El Club Rotary lliura els premis Venus i Paul Harris 1.'esbart i Josep (iran i (iarriga han estat els guardonats

k WII >\ i i i IÍ í ' KLI'IIV1 \ k"> inieiati\ev· o.icti\ ila> de notable Sani Cuuat. 11 ( lul 'K. il.u \ Sani ( ae..! I'IUK-N M>eiul o ei\ ie. ec •heie·iu·; amb el-

[arieipi-. i ideals d.el ii •. a auent. Id p re ïn I' ii.l I i,ií; iv ci;i:r, i! i : ..iliMa local .le.v r

toia el l'mul... •

•- -i l l - i i i . i i l ' r . i r i i • .

,. J i h .i .i • I ' . •:•.•! l ï e l

I i - I i ' . : .1 I I e I I - • ' "

•••, : I I - ! > - r V i ' l ' 1

, ] d e , i

i. i- au i ( i.u : L i . . a i deb ( l.lb- K " l . i ,

I ai i s ,r i (

< - i d . n l d e l « l a b K. • ~.-.\\. : . -. aiTin .i de b i . ai /e ie .Ml / . ; . i i pei ï e -eu l l ' a Rie.n e Sa a i t i tu lada I cnu\ ,7i \ciiti ( ,'ÍL.V

i i.i. a1- lele- a aqtk i er.ii i de-pi es de 11 '• :. aii. \ a atirmar -enlii i, a alat I I l'el que ai

. . i a i · i i a\ement del \ l.a

., 11 e p.iüui tenir la meva ela . i el meu eomportanienl .u isi ie. I ai se»on lloc. va alu -

. uliiat que no es del mon nuí que -el tet de lel·ie k I... dan-.i leeoneaui la nos- un pienti al pohlc on 'nas

uiui.m.i , ( , , i , . i i , .,,,,, , ,,.,„, ,ia lema es molt important nascut, que ara és una ciutat. que acreditava l'eulitat dan- i a mi això m'ha deixat molt te sempre un gran valor si i re com a au.invadoia del satisfet... alcctiu». Finalment, prol'un-ntemi Venus l ( ' l '5. , . _ , , .. dament emocionat i amb la

Rovua va .,e,.ni. dinant I - i t^granaj leJosvp ( .niu v c u l r c m o l o s a > v a r c f c n l . S e Roviía va aeiai i . dinant el seu discuis. el iceoneixe- L'artista santeugatene Jo-menl vlel Rolarv " p e i q u e e s sc|i ( i rau i Garriga es va una maneta de ieconeixer emocionar en rebre el premi que el que es la es ta be- . l'aul Harris. Grau i (iarriga kl president de l'entilat va va dirigir als assistents i al aíegu du q u e - s i l'esbart esta Club Rolarv unes paraules on esta es peique ha sabut de salistaccio per tres mo aiunlai la paït piolessiou.il bus. l.n primer lloc. va dir amb l,i paït ,uiutir:ir- I n • I I l'aul Harris representa

a la alegria que li produïa <rebre un premi jun tamer t amb l 'esbart» ja que va sci-ne un dels fundadors. juntament amb el seu «gran amic, ja mort, Eugeni Ca-nas». 1.'artista va acabar el

r lloc. va dir: parlament lliurant al presi

Josep (irau i (iarriga rebent el premi Paul Harris. lotn MANK t St'INOSA

litografia del castell d'An- que «d'esbart i Grau i Cia- de l 'Ajuntament. Jordi b'ran-gers -ciutat francesa on triga tenen en comú la in- quesa. i alguns candidats a viu i un llibre que recull ternacionalitzaeió de la da- l'alcaldia de Sant Cugat. la seva principal obra. riera expressió de la cultura com ara Àngel Casas, del

Jordi Gifra. president del catalana». Al sopar hi van PSC, i Jaume Tanat io . del t , . , , . . . . . . . . . . . . . . f . U . . l . . . ( . . ^ . . . . . . . . . . . . . . . . j . . ^ , . , t . . . . . w , . . . . . . . . . . . . . " . , > , . , w t , l ( 1 , 11 . „ , , 1 , , V

dent del Club Rotary una Club Rotaiy, va destacar assistir el regidor de Cultura PP.

R [•; S T A 1 • K A N T

La Nan>a

F'egdcic Vcisquer a

• ' f ' : i i - : : . . . : . ] - -1.'' h J - ' X i

- _ _ _ , T I T T *. t^^ii^JrfpMv^B^^BB^^I^R^vÇd

\^0SmL·J^^ m- CAT

Especialitat Mexicà - Català

. . . . „ . " , ' • • • ' • - ' • ^ ' . - ' '

RESTAURANT

CAN A P \ BARATA

Ctra.de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52

" h i <*. W ', < "

y •

Kl M A I KANI IM/Z I -K IA

PANXA CONTENTA P.^H'I- 0!.ihurn.i. W • Sani GUMI

I e l . 5KM Ofi U7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

O N MENJAR BELLATEPRA

CERD^NV0e_A DEL VALIES

eANT OLík.A"" 0EL VAi .FS

Í A L X C C F E X

RESTAURANT CAN EDO

XERCAVINS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. ELVIEJ0R0BLE

REST. RANCH0 EL PASO

MASJANER

LA P0NDER0SA

LA NANSA

MACXIM

ELPORTALET

LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZPHILIPPE

CREP

RESTJCANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPERS

B0KATAS

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CAL ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ CAN BARATA LACARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXACONTENTA

PARADA lFONDA

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

BAR REST, CASABLANCA

CERVESERIA ILSICILIAN0

CAPITANC00K

BARMGSC

RESTAURANT VALL D'OR

Avets

d Lieo. XIII

ctra. Cerdn'iy'j.; ;i

av. Flcr de rv . L 1.

C Altamra oò

Cl Pas Estaci:. ' "

a Guadalajara, '4

d Victoria, '8-2C

ctra. Sabade I 47

C Guatlla ?L: E t

pi. de' Dr G^i-ciet J-i

rambla Car N'o-d ï~

C-' Camt can Ametl •_•' •

plaça Pep Vertu-a r>

d Valldoreix. 68

c/ Endavallada, ' 0

a St. Arton-pl,v, i B-IÍ.

c Enr'C Grannic :. v

plaça Hospta ..v', ;;,:

plaça Augusta, 2

c/'Sant Anton, "••>

d Elies Rogent, ' 4

plaça Pep Ver tua. 3

ctra. Rubí a Saoadel •

d Vila, 8

plaça Monestir 1

d Alfons Sala, 9

pg. Olabarna 69

__rpla. Can Mera, Í,"I

d Baixada de i'Alba. 2'

plaça Octavià, 5

plaça Pere San, t

d Sabadell, 4?

plana Hosp '..;. '-•

pi. LIJIS Milet •

C.1 Santa Erg-ac^. ' I!

rambla fv1 e

•:.̂ 4 55 56 r.38 54 68 L.33 50 11

h?4 ^ J.I

b& 18 ^ 675 D;Í 46 675 T 41 569 19 72 589 54 92 674 05 35 589 38 23 589 17 40 697 06 52 67? 14 5' 584 23 22

te D'JOUS tancat excepte festius

H Cfcel tota ia setmana

-i 11 t -\ t-ls Torçat dtum nit i dtll no festius

na -i i Tancat d'necres tarda

Tanca: dimarts nt i di'necres

Tancat diumenge

Tancat diumenge-diHtns ta-ca-mt.

Osert tots els dies

Especialitza! en bacaila

'ancat diss migdia diun

b aser (.

Paeles m-i-i^. ""-egid.

Meru deai.stac-j

P^/er.a :u ra catalana

F-arkturts

Cu ra merca"

C-eps entrepans

C..nnd i TLSi:a autentica

Cuina casclana

B-aser a

Entrepans eipecais

Esmaríar&,'tapes casolanes

C u r a cataian: ntemac.

Wexica-nen j català

Menú diari i prod ibenc

Cargo llaunai'arros negre

T.ipes casolanes, torrades

Creps amanides, menús

1-i s neru u ra mer .

n i d-- mer dt

r i a w ^

L t r , K f , t

B « H H j IP

Ld d

B ÍS i

Diurr.enge i test oben a partir I8h

O b e r d e S a 10 nit

Servei de bar

Obert al migdia

Obed cada dia

Repartirà partir de les 12 h

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tet el dia

menjar basc

Obeí tots eis dies

Tanca: dilluns no 'estius

TPARADA l '•( >N it

Vingui a provar els nostres nenús

PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

K.imblu ( an Mur.i, v'n HHI'HISANTCUGATDEL VALLÈS

l 5 l l ,? I . , ,4Jel. 589 26 97

a HJU*ón

Tota una tradició PI. Octarià. 5. Tel. 67410 47*89 27 02

SANT CUGAT D a VALLÈS

LA nP.-VMPIA

DO. Mr.PCAT VIU. PI Pere San, 6 • Tel. 589 52 40

08190 SANT CUGAT Horari de 7 a 24 h

.34075'0022C

Mercat Pere San

Parada 306

Sant Cugat del Vallès

, . .URMT

or in _ \

^ ' C H O E L P ^ ^i CASA FUNDADA

l ANY l ' I M

' "tl

CUIXA CATALANA i SAL('>P[RABAX(}l·nS l

Pos Eitoaó, 15 - Te*. 674 3S 03

08190 LA FLORESTA (Sant Cagat del Vdlès)

42 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 26 de maig de 1995

LA VIDA SOCIAL

EL PERSONATGE

Carmen García Lequerica «Paloma», com tothom la coneix, és un personatge peculiar del poble, avançada a la seva època, àcrata desinhibida, potser un xic escandalosa per a alguns, però amable, afectuosa i entranyable per a tots

\1(>N INC SANI

• Sant Cugat. l'ahmui te els cabells blanes, llargs i sedosos. va sempre calcada amb sabatilles xineses i ves­tida informalment, l's una l'iüui a coneguda a tot el po­ble. I .oculora de tadio. àcra­ta. inconfonnista. \crraire i alable. ( teu que la majoria de la ücnl e-la tancada entre cadenem de taba educació i teules socials sense atrc-vii-sc a \ iuic intensament i de v critat.

•• I a vet it.it de la gent esta molt amagada. No sa­ben dir in expressai alio que de veres volen, .lo \ eig una [!Ci s< ma pel cai ret i. si m'a tirada, in hi acusi,> ; I: dic: Vols que l'aconipaiiv i. \ me

amb tu'1' 1i>thi'in . m e.HICX A mi. t|u.m un In ' ' iv m"ua

a g l a d a l . Il l'.e d i t ^ c 11 /11 L i ment: 'M'agrades i vull lei l'amor amb tu. I le luiLiiit Ires mai its pelo. qu.in m'ha convingut, c b he tel pass.u la porta i. si un paio m'ha allí adat, li he planle|al scni-pte obeí lament. Això es el que l'alta en el mon. Aquesta manera de lei les coses, sen­se tanta comèdia amagada. lis per això que el mon es trist. Estic seguia que vo­saltres son aquí i que mentre xerrem penseu que soc una vella boja, però no ho dieu Es aquesta la ventat ama­gada vici mon i es tiist. inútil. perquè no sabem en quina cursa estem eoiicnt ni quan s'acaba. Ara som aquí \ c -irant i no puc saber si d'aqui a miti segon ta no hi se re. Aleshoies. pci que ens hem d'amoïnar pci les aparen­ces'.' Sabent ai \o cl que has de ler es donat molta torça a la vida. Viure lins al límit perquè la gent sàpiga que sóc boja. Així m'admeten entre ells.»

•En que creus? «Crec en la mort. Tots

morim i fins i Iot Deu és mort. perquè si existís un deu ara estaríem donant les gràcies perquè hauria vingut per veure les coses que pas­sen i les hauria adobades. Perquè hem arribat a un punt que ja no pots ni parlar: tots vivim tancats en un

l'alomu és un personatge conegut i estimat, Foto: JA. Ml'l .A.

« Vull anar-me'n dolçament -Nom: Carmen García I.equerica. -Lloc de naixement: Segòvia. -Data de naixement: 25 de març del 1918. -Estat civil: A la meva manera. Professió: «He fet de viure la vida amh alegria la meva professió.-Aficions: «L'home.»

- l ' n llibre: «Cap. Els llibres no serveixen

»

per a res mes que per girar-ne els fulls.» -Una pel·lícula: «Cap pel·lícula no val el temps que passes quiet en una cadira.»

-Una música: •Mmlamc Hutlerlh. de Puc-cini. i Iota la musica clàssica en general.»'

-Màxima aspiració: «Només aspiro que el moment d'anar-mc'n sii>ui dolç i ca­llat.»

cel·la sense saber sortir-ne i comunicar-nos. ( r e c en els homes i el sexe. que es el millor del món: crec en les flors: elles senten i reco­neixen els seus amics. Jo par­lo molt amb les flors i elles em reconeixen i es mouen quan els parlo. I en l'alegria i el cant.»

—Paloma, què és el que va portar-te a pensar d'a­questa manera'.'

—«E'l meu fill Javier. El meu marit, el legal, era al­cohòlic i el meu fillet va néixer oligofrènic. Encara ploro a vegades per aquest fill meu. Però aquest fill em va portar a un coneixement preciós. Em va fer adonar que jo no sóc res. A partir d'aquell moment , jo vaig viure. Vaig canviar la meva escala de valors, vaig veure que la vida s'havia de viure

plenament. La vida és sexe i llibertat. Si un fill meu em digues que vol anar al llit amb una noia li diria que si i. encara més. jo l'agafaria i la deixaria ben bonica a l'habitació i els diria: 'Dis-fruteu perquè la vida és això. E's impor tant .»

—Et consideres feminis­ta?

—«Ouè és ser feminista? Per a mi ser feminista és

el mateix que ser masclista. Pots ser una paia estupenda i ser feminista, i ser un paio collonut i ser masclista.

L'home és tan important per a nosaltes que es fica en el nostre cos. La dona està sola des que neix. però si és intel·ligent farà el que va ensenyar-me la meva ma­re. Des del primer dia va dir-me: 'Aquí no hi ha cap més home que el teu pare: ell és qui mana i l ' important, però tan aviat com facis al­guna cosa que a mi no em valgui, al carrer." Per sort, jo en vaig aprendre i no vaig esperar que ningú em digues que el meu primer marit es­tava malalt. Ets alcohòlic? Doncs fora i ja està. Són coses importants que no en­senyen a les escoles: fer-te fort, descobrir i gaudir del teu propi cos, ser tal com ets...»

Cinesa inicia una campanya de celebracions d'aniversaris H San t Cuga t .— Cinesa.

empresa que gestiona els Cinemes Sant Cugat, ha po­sat en marxa la eampanva Celebra cl teu aniversari amh...cinema. La eampanva s'adreça als nens de 1 a 13 anys que desitgin fer una festa d'aniversari organitza­da per l 'empresa cinemato­gràfica. Per 1.011(1 pessetes. l'homenatjat i els acompa­nyants tindran un regal, que anirà acompanyat d'un pa­quet amb una entrada per al cinema, crispetes i un re­fresc. Tot això s'cnlrcgarà amb una bossa en la qual hi haurà una gorra amb el lema «Pesta d'aniversari-. unes ulleres de cinema, un pin i una xapa per a l'am­fitrió amh la frase - l ' s la meva festa d'aniversari», l i s acompanyants també lindr.'i una altra xapa idcnliticativa en què es llegeix «Estic en una festa d'aniversari». 1U interessats a disposar d'a­quest servei es poden posar en contacte amb Cinemes Sant Cugat, R.I

Els assajos del Paga-li Joan comencen el dia 2 H Sant Cugat.— Els assajos per a la tradicional ballada del Paga-li Joan de la festa major començaran el diven­dres dos de juny al col·legi públic Joan Maragall. Or­ganitzat, com cada any, per l'àrea de Cultura i Joventut de l 'Ajuntament i la comis­sió de festes, la celebració del ball presenta com a no­vetat la possibilitat que hi part icipin també parel les d'infants. D'aquesta mane­ra, aquest any hi ha tres grups en què els participants es poden inscriure: cl d'in­fants. el de nois i noies de 9 a 14 anys i el de joves i adults. El termini d'ins­cripció encara és obert. Els interessats poden adrçar-se a l'escola Maragall mateix. on es faran les classes, i tam­bé a la seu del Club Mun­tanyenc Sant Cugat. Els dies d'assaig seran els dilluns, di­mecres i divendres, a partir de les set del vespre. s.B.

El bastoners es fan notar en la vintena trobada nacional M Sant Cugat. - Els basto­ners de Sant Cugat van ser un dels 41) grups que van assistir, el dia 2(1. a Sant Bartomeu del ( i ran. a la \ . \ Trobada Nacional de Bas­toners de ( alalunva.

D o s - c c n l s b a s t o n e r s i acompanyants es van des­plaçar a aquesta vila oso-nenca per participar en una festa en què cada colla balla danses als carrers principals de la vila. Sant Cugat, que organi t /ara la t robada el 19l>7, hi va aportar el grup mes nombrós. Com a cloen­da. al camp de futbol es van reunir mes de dues mil per­sones en un sopar fred i molt animat, i c El bastoners actuant als

El grup Oriol Bargalló i una xocolatada animen la primera trobada d'escoltes i esplais

FRANCESC CARBÓ M Sant Cugat.— Els esplais ASDI. Pica Roca, de la pa­rròquia, i Sarau, del Club Muntanyenc, conjuntament amb l 'Agrupament Escolta Berenguer el Gran, van fer diumenge passat la primera trobada d'esplais i escoltes de Sant Cugat.

I .'acte es va dur a terme als jardins del Monestir i hi van assistir nens i joves de les diferents entitats or­gan i tzadores , com també d'altres entitats de la po­blació.

Una xocolatada —gràcies

a la col·laboració de les pas­tisseries Roura i Alegret—. en què tothom s'havia de portar la tassa de casa. i l 'actuació del grup Oriol Bargalló. que no va parar d'animar i fer ballar la mai­nada. van ser els dos actes centrals de la trobada.

Segons Anna Valderrana. membre de l'organització, la trobada pretenia «que as­sociats de diferents organit­zacions es coneguessin i veiessin que al poble hi ha altres nens i nenes amh les mateixes inquietuds i il·lu­sions que ells».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 APUNTS 43

LA VIDA SOCIAL

Els patis de l'escola es van convertir en espais plens de diversió i esport . Foto: J A MULA.

Es consolida la tercera jornada lúdico-esportiva del Pins del Vallès Les atraccions i la «fideuà» generen força participació

FRANCESC CARBÓ I Sant Cugat.— L'associació de pares del col·legi públic Pins del Vallès va organitzar, per tercer any consecutiu, la festa lúdi­co-esportiva, que vol ser una diada en què tota la comunitat escolar es troba per pas­

sar-ho bé. Esports d'equip, atletisme, atrac­cions inflables, tómboles, un bar, una gran fideuà i un espectacle infantil van ser algunes de les activitats que es van succeir en un dia calorós, en què la participació va superar les previsions de l'organització.

Moltes famílies es van acostar el diumenge 21 de maig a l'escola pública Pins del Vallès per tal de par­ticipar en una diada que l'as­sociació de pares va fer per tercer any consecutiu. Amb dos anys d'experiència, l'or­ganització s'ha anat supe­rant i ha preparat activitats perquè tothom hi pugui par­ticipar.

Curses atlètiques i esports d'equip es van anar dispu­tant al llarg del matí. Una estona abans, a les onze, la festa havia arrencat amb una gimcana familiar on la ra­pidesa i l'enginy s'alternaven amb la saviesa. Mentrestant, els alumnes de vuitè per­seguien tothom per vendre

el reguitzell de números per a la rifa d'una panera. Amb els diners recollits pagaran part del viatge de fi d'es­tudis. Amb aquesta finalitat també van muntar una tóm­bola —sempre toca—, feta gràcies a la col·laboració dels comerços locals.

La quitxalla es va divertir molt al castell inflable o al tobogan gegant, on s'havia de pujar amb cordes. Al cos­tat, a més d'un li costava mantenir l'equilibri al toro mecànic.

Entre activitat i activitat, el bar oferia el seu servei i els cuiners ja es comen­çaven a preparar per fer una fiudeà i pollastre per a més de 300 persones. L'aspecte

d'un menjador a l'aire lliure per a tanta gent i una paella de veritable campionat era impressionant. Després de la sobretaula, un espectacle infantil per animar la mai­nada va tancar una festa a què l'associació de pares pretén donar continuïtat.

Neus Viladric, membre de l'associació de pares, constatava que la participa­ció havia superat les pre­visions, alhora que destaca­va el caràcter festiu i en­grescador d'una activitat que forma part de les que se celebren en una les set escoles públiques del mu­nicipi. Aquest diumenge el CP Ferran Clua organitzarà la seva.

Rfisa

RSC no va aconseguir la victòria tot i els gols d'Oriol i la direcció de Fornells. Foto: JA. MULA.

L'esbart guanya el seu campionat de futbol de sala • Sant Cugat.— El primer equip de l'esbart va obtenir, per segon any consecutiu, el campionat de futbol de sala que aquesta entitat organitza en les seves jornades anuals. L'esbart va imposar-se a la final a l'equip dels Marroquins del Vallès per

9 gols a 4. A més d'aquests, també van participar-hi Ràdio Sant Cugat, Fila Zero, Jove Orquestra Sant Cugat i un segon equip de l'esbart. Els de la ràdio, dirigits per Xavier Fornells, van millorar el joc fet l'any passat, però no van guanyar cap matx. / R.L.

ELS ENTRETENIMENTS

Hori tzonta l s : 1 . - T ipus d e de ­liri en q u è la p e r s o n a a fec t ada c reu se r un l lop i e s c o m p o r t a c o m si h o fos. 2.— Munic ip i d e la C e r d a n y a . R o n y o n a d a . 3.— A g l à , al r evés . A g a f o i a p l e g o coses e s c a m p a d e s a terra. P re ­pos ic ió . 4 . - Admin i s t r ac ió en­car regada de percebre els drets e s tab le r t s s o b r e ce r t e s m e r c a ­deries a l ' en t rada i sort ida d ' u n territori. Med icamen t , al revés . 5 . - R e p e t i d a a r r e u . L l e g i d o r . G r a n d a , al r e v é s . 6 . - G a n y o l . Sigla de l 'oest . Anir ia . 7 . - N e ­g a c i ó . P a s s e u de fora a d i n s . C o n s o n a n t d ' a i r e . 8.—Terreny cobert d ' a r ena , al revés . Obser ­va c a u t e l o s a m e n t i d ' a m a g a t . 9 . - La p r imera d e l ' abecé . T e ­lefona . H o m e j o v e , inver t i t . 1 0 . - La reina de les flors. Cr ia­tura mor ta a b a n s d e tenir ú s de raó.

V e r t i c a l s : 1 . - R o b a r ac í i a l là q u a n es p r e s e n t a l ' o c a s i ó . 2 . - Esco rco l l i a m b la m i r a d a , al r evés . S e n y o r . O x i g e n . 3.— C o p e t a d ' a i g u a r d e n t , d e r o m . Van a m b e ls uts . 4.— Inút i l , d e baix a dalt . Rad iquen , al r evés . 5.— Atrapin , captur in , al revés . Vaixell . 6.— N o m de lletra g re ­ga . S e n c e r , en te r . G o s . 7.— A l

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2

*...-*.-.

Ü

3

%

4

•Vf

5

•

H Wmm

6

w

m

7

II

«fe

8

•

9 10

•

Ü

11

m mig d e la corda . Impor tan t c iu­tat d e França . Q u e té ex is tència e fec t iva . 8 . - O b r a d o r s o b o t i ­g u e s d e les p e r s o n e s q u e fan i v e n e n o l l es . L a s e g o n a d e l ' a ­b e c e d a r i . 9 . - M e t a l l m o l t p e ­san t , t ou , dúc t i l i m a l · l e a b l e . M u n i c i p i de l B a i x E m p o r d à . 10.— V o c a l s d e m i l l o r i d e pit­j o r . A n i r é a l ' i n r e v é s . E m b a r ­cac ió e m p r a d a per a la n a v e g a ­c i ó e spor t i a i d ' e s b a r g i m e n t .

11.—Tindran un gust a m a r g .

SIS DIFERENCIES

reqiv 'Bsoy ~'0T N°ï 'Eoiux 'V - '6 'eids3 •yjauX -•g a naroig ON -•£ EUI O 'I°Pn - '9 •QH JO)33q )J -•£ J|3U13! BUBnQ --p V °[In3 OI» -•£ m o n '«!*JI1 ~'Z eidonirean _ T :s|«jiiozj|Joq 9pn|0$

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom dels set dies de la setmana.

Y

N

1

1

A

P

R

D

S

L

A

S

T

R

A

M

1

D

E

E

E

A

N

U

E

M

S

G

R

D

T

M

Q

U

E

1

N

A

D

1

B

E

T

C

L

E

A

H

N

S

A

U

R

E

M

L

1

U

E

D

S

E

S

U

0

J

1

D

V

M

S

D

1

R

T

O

B

D

1

O

1

D

E

R

E

O

L

L

D

E

D

T

0

M

S

V

E

R

S

1

aiqessip'snofip Nyüunp -.liïuíuunip 'saipusAip 's-nj^iuip 'sun|[iQ :opn|0£

ESCACS J. ESCUDER

Blanques guanyen amb un bon atac. Akesson-Wiederkeller. Sudsball, 1989.

3Ld 7. :V*H +3*V V -ViJ +3ÏV S • V11 .)9d t -azii id*a t 'v i a xei "z w Did • i WMOS

JlfíOGUFIC GIRALT

MUNICIPI DEL MARESME

Amb territori accidentat per diversos turons els quals delimiten la planadel Barcelonès.

'(!) HJ. (VO) 1TTVD 0) HX ("<«•) HHHO IVD1NOW

SOLUCIÓ DIFERENCIES

44 APUNTS E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 26 d e m a i g d e 1995

ELS SERVEIS

Cupó de l 'Once S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 4 - 5 - 9 5

88798 N u m e r o

8 8 / 9 8

8 798

•OH

HH

H

S o r t e i g

U n i i . i r K 2.i 5 ' i -

1) 1 . . l i - . . 2 2 ' i ' 1 : .

I V . . - H - I I - , l ' I

Trio

P r e m i s

2 500 000

50 000

5 000

500

100

N u m p r e m i a t

3 2 1 9 0

3843b

•'. . ' 3079

S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 4 - 5 - 9 5

935 S o r t e i y N u m p r e m i a t

'.»•• .••'• .'.- • •<•• ! 0 C

Súper 10 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 24 -5 -95

1 - 3 - 4 - 7 - 1 0 13- 1 6 - 3 1 - 3 4 - 4 0 41 - 42 - 44 - 45 - 48 49 - 50 - 52 - 57 - 60

L o t e r i a p r i m i t i v a S o r t e i g t le d i s s a b t e , 2 0 - 5 - 9 5

•; ' i : . : :-.•' a .n i : . in R I

E n c e r t d r i t s Pesse tes

1 ii- I, . : ' . ': I .12 0 8 "

• , | . ' I i '-l M." 0 8 2

. M l il-- li 1::.; . ' H I

- i ;-; f.i , : . • . : - n u -

;•.- i ' i ' ) •' í - •: ' i 2 i

S o r t e i g t le r l i j o u s , 18-5 -95

• . ' i . M i / . r •%- ::•••!: F I Í

E n c e r t a n t s Pesse tes

2 ; l , . d ' 3 0 481 t-iOb

5 11- 5 • i . 11 2'Jb 029

M M ; | . - i, 2 B Ü 5 7 1

, ' i : .•'.: i i i . . : 7 7 1 4

;i:'l l i / ' , u . . .-: 9 1 8

Loto 6/49 S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 4 - 5 - 9 5

4 - 7 - 9 11 - 1 7 - 2 3

C o m p l e m e n t a r i

42 E n c e r t a n t s Pesse tes

II i|.- !•• 1U0 000 000

4 i i . - 5 . C 9 b 0 6 8

30 i ln 5 10 074

7 8 8 i l i ' 4 1 ' 3 7

l ' i Q5'l I I P 3 3 0 b

Bonoloto S o r t e i g d e d i m e c r e s , 2 4 - 5 - 9 5

9 - 1 5 - 3 0 39 - 42 - 43

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

49 Sorteig de dimarts, 23-5-95

9 - 1 7 - 2 4 - 2 7 - 3 7 - 4 a C 8 R-2

E n c e r t a n t s P e s s e t e s

1 de 6

2 de 5 + C

6 4 de 5

5.067 d e 4

8 7 . 5 5 9 d e 3

282 .767 735

10 .596 240

1 3 2 . 4 5 3

2 .649

4 0 0

S o r t e i g d e d i l luns, 2 2 - 5 - 9 5

5 - 9 - 19 - 31 -

Encer tan ts

0 d e 6

3 d e 5 + C

89 d e 5

4 .367 d e 4

8 1 . 7 3 1 d e 3

32 47. O » FW.

Pessetes

2 5 5 . 2 1 7 . 5 1 2

7 .112 .386

95 .897

3 .094

4 0 0

S o r t e i g d e d i v e n d r e s , 19 -5 -95

Encer tan ts

0 d e 6

6 d e 5 + C

78 de 5

4 . 3 1 0 d e 4

85 8 6 8 d e 3

Pessetes

2 2 7 . 4 7 9 . 2 0 7

4 . 3 9 3 . 8 1 3

135 .194

3 .874

4 0 0

EL TEMPS

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA Dilluns tarda obert

DESCOMPTES 3a edat i carnet jove homes - dones i nens

CONFLENT & ROSSELLÓ

ALTA f Ç & CERDANYA

BAXi ' Y • '• , 3 1 / ,

X . ' si? ''

VALLESPIR

. ( o > f .

d ^

L' IRJ*

\

J BERGUEDÀ

& OSONA

&Oí

m,m

(2a °t..,

£225

= « - ' ' • •

*—i

*-» • T U

%ï%S

\ » - r

& Ü J W M V E Í

tf^fr fw*vcxjr

f^ WTS-J

= K3KU

I M >.;.-.

! M U Ü = i O l "

' • . n - i - r

A f l 1 B t ' . Í A r ,

.„;.:«

BAGES

< *

ANOIA

ALT PENEDÈS

C" ,~L_ib

'"CinENTA.

VALLÈS ORIENTAL

-a GARRAF

. . , BASCtLCNE-

BAIX S 5 C = / * / ^OBREGAT è J , '

• ^

Lenta però progressiva millora Quedaran restes d'inestabilitat, però en conjunt dominaran les clariana

I.I.MMA DORCA • 1 c-. b a i x o p r e s s i o n s s'a-' I ii ii \ . n a n p r o g r e s s i v a m e n t c a p a la M e d i t e r r à n i a , i . ' a in-l·ieiit e x p e r i m e n t a r à una mi­llora, p e r ò e n e a r a q u c d a i a n r e s t e s d " i n o t a h i l i t a i l ' -pt-e i a l m e n t a les e o m a i q u e s del n o r d . A la t a u l a la p i o b a -bi l i ta t d e t e t n p o t c - · s e i a bas ­tan t e l e v a d a . Lis \a lor-- te r -n i o m è t r i e s m i m a r a n l leuge­r a m e n t . D e m a t i n a d a es t'ot-n i a r a n a l g u n e s b o i r i n e s .

A les c o m a r q u e s g i ron í nes el t e m p s se rà i n segu r . Hi l laurà e s t o n e s d e sol i a l t r e s d e núvo l s A la t a r d a es l 'o r inaran nuc l i s t e m p e s -t u o s o s . l . cs t e m p e r a t u r e s d i ü r n e s s e r a n s u a u s i L-s n o c ­t u r n e s , f r e s q u e s .

Al M a r e s m e la n u v o l o s i -ta t s e i a v a r i a b l e , LI risc d e ru ixa t s s e i a p o c i m p o r t a n t . L e s t e m p e r a t u r e s s e r a n s u a u s . A p r i m e r e s h o r e s del m a t í hi h a u r à b a n c s de n ú ­vols ba ixos .

Al B a r c e l o n è s la s i t u a c i ó m e t e o r o l ò g i c a e x p e r i m e n t a ­rà u n a p r o g r e s s i v a e s t ab i l i t ­z a c i ó . La m a j o r p a r t de l d i a

Mestral i Groga!

ts»*f r . *»** M$M1

Uevan! >, l tv

1 i

i , v •J·'·,

£%. = J

d o m i n a r à el sol , p e r ò e n c a r a e s f o r m a r a n a l g u n e s n u v o ­l a d e s .

AJ V a l l è s O c c i d e n t a l s 'al­

t e r n a r a n els n ú v o l s i Ics cla­r i a n e s . L e s t e m p e r a t u r e s m i n v a r a n l l e u g e r a m e n t , p e r ò e s m a n t i n d r a n s u a u s .

A la t a r d a la p r o b a b i l i t a t d e t r o n a d e s i t e m p e s t e s a u g ­m e n t a r à s e n s i b l e m e n t .

Al País V a l e n c i à l ' es ta ­bi l i ta t a t m o s f è r i c a s e r à b a s ­tan t f e r m a . L ' a m b i e n t s e rà a s so le l l a t i e ls va lo r s t e r m o -m è t r i c s . s u a u s . A les illes B a l e a r s la ines t ab i l i t a t s e r à b a s t a n t i m p o r t a n t . LI risc d e ru ixa t s s e rà e l eva t . A la C a ­t a l u n y a N o r d l ' a m b i e n t m i ­l lo r a r à , p e r ò q u e d a r a n r e s ­tes d ' i n e s t a b i l i t a t .

A to t el l i tora l c a t a l à els v e n t s s e r a n m o d e r a t s i d e d i r e c c i ó m o l t v a r i a b l e . A la m a r d o m i n a r à el m a r e j o l .

C a p d e s e t m a n a a s s o l e l l a t

La s i t u a c i ó m e t e o r o l ò g i c a e s t a r à d o m i n a d a p e r les al­te s p r e s s i o n s . L ' e s t a b i l i t a t a t m o s f è r i c a s e r à f e r m a i el sol d o m i n a r à a la m a j o r i a d e c o m a r q u e s c a t a l a n e s . T a n so ls hi h a u r à a l g u n s in­t e r v a l s d e n ú v o l s a la z o n a n o r d . E l r isc d e p r e c i p i t a ­c i o n s s e r à p r à c t i c a m e n t n u l . L e s t e m p e r a t u r e s m à x i m e s a u g m e n t a r a n i les m í n i m e s es m a n t i n d r a n e s t a c i o n a r i e s .

Alfons Salo, 23, boixos

Tel. 675 16 51 Sant Cugat

T N c Surt Surt

0 4 , 2 3 (som 0 2 . 4 5 (som 0 6 , 2 3 (oficial! 0 4 , 4 5 (oUcm)

Es pon Es pon

1 9 , 1 3 isolar) 1 6 : 3 9 (sciar;

2 1 , 1 3 |ofe«/,' 1 8 . 3 9 tofical.

Temperatures d'ahir Pa ïsos C a t a l a n s M a x . M i n

A l a c a n t 2b " 4

B a d a l o n a 20 " r

B a r c e l o n a

La B isba l

B lanes

Cas te l l ó d e la Plana

E iv issa

L 'Estar t i t

F i g u e r e s

F o n t c o b e r t a

Fo rne l l s d e . J Se l va

G i r o n a

L le ida

M a t a r ó

P a l m a d e M a l l o r c a

P e r p i n y à

El Por t de la S e l v a

P u i g c e r d à

R ipo l l

Roses Sant A d r i à de B e s o s

Sant C u g a t ;l.H V a l l e *

St. Fe l iu d e G u í x o l s

St. G e n i s do Pa la fo l l s

St. Pau d e S e g u r i e s

St. Pr iva t d ' e n Bas

Sta . C o l o m d de F a n i p ' i

Sta. C o l o m a de G.

T a r r a g o n a

V a l è n c i a

E s t a t E s p a n y o l

B i l b a o

La C o r u n y a

G r a n a d a

M a d r i d

M ú r c i a

S a n t a n d e r

S a r a g o s s a

Sev i l l a

T e r o l

T o l e d o

V a l l a d o l i d

M ó n

A m s t e r d a m

A t e n e s

Ber l ín

B o n n

B ra t i s l ava

L'HORQSCpr*

21

24

2 b

23

8

11)

1 1

10

9

10

1 1

13

1 1

22

24

21

18

22

2C

23 !

29

23

23

23

M à x . M i n .

26 ' 1

20 12

28 12

2b 13

24 '.6

27

24

M a x M i n .

19 13

28

2b

26

20

12

11

10

7

B russe l · l es

G i n e b r a

L i s b o a

L o n d r e s

M è x i c

M i a m i

M o s c o u

N o v a Y o r k

París

P raga

P e q u í n

Raba t

R io d e J a n e i r o

R o m a

S a n t o D o m i n g o

T ò q u i o

V a r s ò v i a

W a s h i n g t o n

25

24

23

20

30

31

25

30

20

24

27

24

28

22

32

3 0

22

31

12

4

' 3

12

15

25

13

19

10

7

14

18

15

9

22

17

5

19

• Àries, 21 març-211 abril —La teva personalitat optimista cap­

tivarà el cor de les persones que t 'en­voltaran avui.

• Taure . 21 abril-2U maig - -No esperis que els altres et solucionin

la papereta . Planta cara al que et ve a sobre i te 'n sortiràs.

• Bessons. 21 maig-21 juny —En aquests moments la teva vida està

prop del caos. Hauràs d 'adaptar-te a les noves situacions.

• C r a n c . 22 junv-22 jul iol

—Les discussions que avui puguis tenir a la llar t 'ensenyaran coses noves. S'ha d 'aprendre dels errors.

• Lleó. 23 juliol-22 agost —LI contacte amb gent pot alterar el

teu sistema nerviós. Avui estaries mi­llor tot sol.

• Verge. 23 agost-21 setembre —Alguns dels teus desitjós més íntims

es faran realitat. Avui és un bon dia per demostrar allò que et caracteritza.

• Balança. 22 sct.-22 octubre —Tot el que tingui a veure amb els

teus afers professionals anirà sobre rodes. Pots estar tranquil.

• Escorp í . 23 oct.-21 novembre

—La teva imaginació et complaurà tant a tu mateix com a les persones que tinguis al teu costat.

• Sagitari . 22 nov.-2(l desembre —Dia d'allò més sorprenent , menys pel

que fa a l 'economia, que continua davallant.

• Capricorn. 21 des.-19 gener —Es crearan situacions difícils a la feina,

això et pot fer decidir buscar-te alguna altra cosa.

• A q u a r i . 20 gencr-18 febrer —Potser augmentaran els teus ingressos

a partir de noves opcions de caire professional.

• Peixos. 19 febrer-20 març —No menyspreïs cap consell familiar

pel que fa a nous projectes laborals. van ben encaminats.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995 APUNTS 45

ELS CINEMES

«El balneario de Battle Creek» Director: Alan Parker. Intèrprets: Anthony Hopkins i Bridget Fonda. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Tardor de 1907. A l'estat de Michigan hi ha el famós bal­neari de Battle Creek, dirigit pel doctor John Harvey Kellog, cirurgià, inventor, autor i de­fensor de la vida biològica. El doctor també té temps per fer conferències i explicar les seves teories sobre els perills de men­jar carn. beure alcohol, fumar i mantenir relacions sexuals.

«Caballero del diablo» Director: Ernest Dickerson. Intèrprets: Billy Zane, William Sadler i Dick Miller. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • El missatger de les forces del mal, Col·lector, ha de caçar Brayker i agafar-li el talismà que guarda.

«Caravana al este» Director: Peter Markle. Intèrprets: John Candy i Richard Lewis. Recomanada: Apta. Sala: Principal, de Sabadell. I Un grup format per un guia desorientat, un pistoler gai i un vaquer pacifista, entre altres, decideixen iniciar un viatge se­guint a l'inrevés el camí que van fer els seus avis. La cosa es complicarà quan el grup cai­gui en mans dels indis.

«Corazón de amante , manos de asesino» Director: Lou Diamond Phillips. Intèrprets: Lou Diamond Phillips i Kate Vernon. Recomanada: R 18. Sala: Sant Cugat 3. de Sant Cugat. • Amanda Grace és una im­minent psicòloga de Los An-geles que també triomfa en un programa radiofònic sobre con­sultes sexuals. Un dels seus lli­bres crida l'atenció de Mick Lar-son. un ex-convicte que utilitza Amanda per venjar-se d'un dels membres del crim organitzat.

• SANT CUGAT

Sart Cugat 1 El gen» del amor .

Sant Cugat 2 OhICielos

Sart Cugat 3 Corazón de émanfe, tram» de.-

Sant Cugat 4 UpasÉrdéJUnfabekte

I T RUBÍ

RuWPabcel Miami

Rubí Palace 2 Bsabordelamuerte

RubíPaJace3 StarTreck, la nuava Q^neracfón

RuWPaJace4 ForrestOump

RuWPalace5 El profesional

4,20,6.20,8.20,10.30

<U5, 6.15,8.15,16.15

4.05,6.10,8.15,10.25

4,30,7.15,10.00

T SABADELL

Clneart5sales El balneari de Batte Creek

La princesa Caraboo

HJstoriasdelKronen ___

Elgeniodelamor

Sóloellas

Divendres, última sessió10.45 / Dissabtes, úMma sessió 11.00

CinearMres Kaüfomja

4.00,6.00,8.15,10.30

4.00,6.00,8.15,10.30

4.00,6.00,8.15,10.30

Í00,6.00,8.15,10 30

5.00,7.30,10.30

4.00,6.10,820,10.30

Divendres, última sessió 10.45 / Dissabtes, última sessió 11.00

«El favor» Director: Donald Petrie. Intèrprets: Harley Jané Kozak i Elizabeth McGovern. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Kathy Whitting és una dona que ha passat la trentena i con­tinua fascinada, des de fa quinze anys, per un antic company d'es­cola, Tom, amb qui manté en somnis aventures sentimentals i eròtiques que li permeten es­capar de la rutina.

«El genio del amor» Director Fred Schepisi. Intèrprets: Tim Robbins, Meg Ryan i Walter Matthau. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 1. de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• El científic Albert Einstein fa vint anys que investiga i en­senya a la Universitat de Prin-ceton. La neboda seva busca parella, i un dia coneix Ed Wal-ters, que s'enamora d'ella des del primer moment.

«Historias del Kronen» Director: Montxo Armendariz. Intèrprets: Juan Diego Botto, Jordi Molla i Núria Prims. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Carlos, un estudiant de 21 anys, es reuneix amb els seus amics al bar Kronen. Estan de vacances i viuen de nit, sense admetre cap límit ni barrera.

«Kalifornia» Director: Dominic Sena. Intèrprets: Brad Pitt, Juliette Lewis i David Duchovny. Sales: Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola.

B Brian Kesslcr està preparant una tesi universitària sobre els assassinats en sèrie i vol escriure un llibre que vol il·lustrar amb fotografies realitzades per la seva xicota. Els dos joves volen fer un viatge fins a Califòrnia en cotxe i, per estalviar, busquen algú que faci la mateixa ruta.

T SABADELL

Euterpe RobRoy

Divendres, últims sessió 10.45 /

4.00,6.10,8.20,10.30

última sessió 11.00

Montecarlo Kalifornia 4.00,6.10,8.20,10.30

Divendres, última sessió 10.45/Dissabtes, última sessió 11.00

Principal Caravana ai « t e 4.10,6.20,8.25,10.50

Rambla Elsabordelamuerte 4.00,6.20,8.30,10.50

TCERDANYOLA

canón Kursaal

Magnapax:

RobRoy

El cabafero «tí diablo

MalascompefMas

Dostontosmuytontos

Elgeniodelamor

Estalltdo

101 dàlmates

Historias dei Kronen

El favor

Sólo.ellas ; Elsabordebffluerte

KaBfomia

Sessions golfes, dissabtes a fe 1.00 de la

Sessions matinals, rJumengesales 12.00

7.00 4.05 5.00,7.45, 420,6.20, 4.10,6.30,

4.30,6.30, 4.45,6.45, 4.30,7.00, 4.35 4.35,6.15, 450,6.50, 420,6.35, 4.10,6.20, 450,7.50,

10.30

8.20,1020

8.50,11.05

8.30,10.40

8.45,10.45

10.20

8.40,11.00

9.00,10.55

8.50,11.05

8.40,10.50

10.30

deimiQdto.

«Malas companías» Director: Damian Harris. Intèrprets: Ellen Barkin i Laurencc Fishburne. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B La CIA intenta infiltrar-se en una empresa privada d'es­pionatge industrial, alguns clients de la qual són els homes més rics del món.

«Miami» Director: David Frankel. Intèrprets: Antonio Banderas i Sarah Jessica Parker. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí.

B Gwyn Marcus és una jove redactora publicitària que s'en­fronta al repte més gran de la seva vida quan decideix acceptar la proposició de matrimoni del seu xicot. Matt.

«La princesa Caraboo» Director: Michael Austin. Intèrprets: Phoebe Cates, Jim Broadhent i Wendy Hugues. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

B Història d'una dona que va captivar els habitants d'una co­munitat rural anglesa, el segle passat, assumint una identitat que no li corresponia.

«El profesional (Léon)» Director Luc Besson. Intèrprets: Jean Reno, Gary Oldman i Natalie Portman. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí. B Léon és un assassí profes­sional fred i indestructible. Ara és a Nova York, on coneixerà Mathilde, que canviarà la seva vida.

«Rob Roy» Director Michael Caton-Jones. Intèrprets: Liam Neeson, Jessica Lange i John Hurt. Sales: Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Any 1707. Robert Roy Mac-Gregor és un típic highlander, un escocès de fortes arrels i tradicions que intenta seguir en el seu estil de vida, malgrat els grans canvis socials.

«El sabor de la muer te» Director Barbet Schroeder. Intèrprets: David Caruso i Nicolas Cage. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Jimmy Kilmartin és un ex-presidiari que torna a la pre­só per tenir negocis il·legals i ferir l'agent de policia Calvin.

«Solo ellas... los chicos a un lado» Director Herbert Ross. Intèrprets: Whoopi Goldberg i Mary Louise Parker. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Jané i Robin inicien un viatge a la Costa Oest i se'ls afegeix Holly, que els amaga que està embarassada i que és una fu­gitiva de la justícia.

«i Oh, cielos!» Director Ricardo Franco. Intèrprets: Gran Wyoming i Àngela Molina. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat. B Un amoral però encantador publicista rep una missió divina: promoure a la Terra els valors de la família tradicional.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch. s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p i c s T O ' I A I . A N i ' l

S2 SANT CUGAT ESTRENA ESTRENA

4.05 6 . 1 0 - 8 . 1 5 18 Anys

10.25

CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès

ESTRENA 2a SETMANA

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 10.00 13 Anys

4.20 6.20 - 8.20 Apta

10.30

©CINESR Al i t rv t i di l'tipictador

S 1 i S § S S ~ B B B B ) R B K JIIIIBIIMIHBi MMMiWJaHg MfllM'/MlN «müWyiJíüBií i'SSBüSBSSSüK * IWl·VWMBIWBBK Dintecrtsdia

de l'espectador Carnet d'estudiant

universitari Carnet mà

grans 65 anys Accessos

ntUmsvàUds Carnet Jove

Venda anticipada %1% PopSnack

46 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de maig de 1995

L'AGENDA

4 • Ràdio Sant Cugat l)i' dilluns a diventlrcs

De ~! a °.3n h / / Call del Monestir. I,i intuí uiaeio amb Xa\ icr l 'omells i cl-. Serveis Informatius ilc KSt l)c ')..>(! :i in h Sant ( uva: dia a dni, amh Vis ÍCI ( a-sanovas. I)c 10a i:.:-llh. lnaiiahitium ainh vistes, amh Marta \ ina l

l)c i : .- l l a 133H li. Res (/ velin1, amb M.uihcl ( a\ ne la-i Mike Rihalla li I Savi I. De I -.Ml a II li. SIIMÍ ( u-^at

I/K/ .( Í/HJ I lepelieiol De 14 a I" h. lo! iti tarda. presentat per Albert Martin. I)e I" a IS h Aijtiesta tarda parlem i/e I )illuns I alies sense 'ronteres. un pin^i'.nna del ( n a p de siipoit ah un miitrants I ) imaih I mi-< -a Iti . temi. el pi om .1111,1 ite -ullJa i ilal amh \ . r . KI ( a'·anova-D I Ü K M C - cntieni a / / .'.'i.; va! : >>e e I pio.jj.im.i l 'eh |u \ e - . o i u l l l l ! pe I M.'AlIll ( . h

lillu Dijous /••»:! -dlioies. ; amh I ( lareia. H M l.me i \ \ iei.il I >ive IUIICS lanasi Ah.ui eomlueiv ei pioeiain.i / ,snei:a

I V I.s a l'íti A'i v .; i. un i ie peheioi De l 'hi : i l i l/.'.Vi'.. novet.il-niu-K.ih .mil- Salva \ alh.e \ !es : i l'I h. / ,s;«.-i.":i. ..lli'n ( al me Keve i te De ."I III a ; - li S...'.. í , •, ',:-.

a m h IV ie l'.il ' .i-s.,

D e ... ; a 1 I li I l l lh l l l - I iure

,, •'./ i,-ira. ilimai |s- / ; ma-Vtlf. ell!. ellllle'e Ie s l-era d ilo-

res. ilijuns / i su, na. l elivell lires I :Í,,V.·· s,-nsi- li- -lier, s. De ull a i li Utisi. ,,- .;:' ien . . . , / ; / ; . M i h i e i í v i : <;,'!•

• Dissabtes De S .i •! li l-mu J'ie-ie.

Irepetís io). De '< a hi h /./ Ca!: del M" neslii ledieio dissahle I. De |H a II h I iure a la lena I icpelie'.ui De II a 12 h /./ maí;at:eni (repetició) De i : a I - li. / estrena [re­petició). I )c 13 a 14 li Avannnai\, amb ( arme Reverte IV 14 a 13 li. I alies sens, tu ulleres (repetició). De 13 a Ih h. W,<e<< al Mvsien l'oiir. amb J.M. AKira. De I fi a ll> h. Súper Dj. Mu­sica amb \ a \ i c r Montero . De ',n a :n h RUÏ Rail amb Mare l'ie.mvol De 21' a 22 li. lianes vibra-i nuïs. amh l)a\itl Villena De 22 a s li. Mitsua al teu i estat Musica non-stop

• DillIlH'lltit'S De S a ') li. /:/ illa del Semur. I niissiu iie la missa elc dis­sabte i informació cic l'cstile-si i c\ aiiLichc.i I b e n l / e r . De n a 'Mil b l:spnrt en mana la edu in De ''.3.11 a 14 h. Roda d'amics ( uiiéluil per I' Pallissa amb II ( iareia i I 1 abregas. De 14 a l> h. l'.sporls ell inar\u. Jii edn in. De 1^ a lli li. Manual MYSIOX

I, uir I >c lh a 2ll li. Súper I)J De 2n a 21 li. Itimes vibra-ei'/ns De 21 a 22 li. l·lsports en mai\a .ui edició. De 22 a 7 h. Míisiea al teu , o\Mí. Musica non-stop. 1 cada hora... connexió amb Catalunya Informació i infor­mació local i comarcal.

26 D I V E N D R E S

• Sants l-elip Neri.

• Casa de Cul tura A les 7 30 del vespre, acte de lliurament de premis del ( orieurs de Cartells de la Tes­ta Major de Sant Cugat 1W5. Desprès de l 'entrega de pre­mis. s ' inaugurarà l'evposieio de totes les obres que s'hi han presentat i ejue esi.ua oberta al públic fins al dia s de juny.

L A 0 P 0 S T A

• Centre Cultural \ les 10 elc I i nit el Mislei de les Veus HuL ires il 1 i tre-auelituri del ( entie t ui tural. Actuació elc I cor Icnreni elc hi Radio Televisió liul gaia. l'reu: 3.300 p e s s e k v ln-loimaetn i \enila el 'enliades ...i leleton 3Sl) 22 SS i al ('crí­tic Cultural.

• ( af'e rle lielgrado \ les I 1.30 elc la nit. i ounttr en directe amb la formació Country .loe and ll is Perlest Show Intraela lliure Ke-et ves al telelun (>"5 -s "• I a partir de les l'i.oo.

27 D I S S A B T E

• Sants \gusti de ( an t e rbun

• Cafè de Belgrad» A les 11.30 de la nit. musica de ball en directe. Entrada lliure. Reserves al telèfon !i~3 3X 31 a partir de les l°.!ii.'.

131 cor de la RTV Hulg.u a actuarà a Sant Cugat.

El Misteri de les Veus Búlgares

S i a q u e s t a nit assis t iu al c o n c e r t t | ue t i n d r à lluc al T c a t r c - a i a l i h . n i del C e n t r e C u l t u r a l .

t i n d r e u u n a o p o r t u n i t a t ún ica p e r p o d e r d e s ­c o b r i r t |u in és el mis te r i elc les veus b ú l g a r e s . HI co r f e m e n í de la R a d i o T e l e v i s i ó B ú l g a r a . un d e l s m é s p r e s t i g i o s o s del m ó n . c o n e g u t a m b el n o m de l Mis t e r i rle Ics V e u s B ú l g a r e s , in­t e r p r e t a r à el seu l ' epe t lo i i de can t c o r a l . avui . a les 1(1 d e la nit . s i.

28 D I U M E N G E

• Sants ( ic rma. Ascencio del Senyor i I lelcondia.

30 D I M A R T S

• Siit i ls

I •. i uní i .loaruí d'Arc.

29

. T • i ·PwS· . p»'^^lpB^^|J,

D I L L U N S

• Sants Just d'Crgell .

• ( asa de Cul tura A les S -0 del vespre, musica clàssica amb els estudiants liel Conservatori Municipal elc Barcelona. Piano: ( i . lis-tape. Violoncel: A. Soler.

HORARI AUTOBUSOS

SJANER

31 D I M E C R E S

• Sanis Petionella i Visitaeiii de la Marc de Déu.

1 D I J O U S

• Sants Instí i Laura.

I:ls treballs estan fets per alumnes de sis a quinze .mvs.

Exposició del taller Triangle

L a s e g o n a p r o p o s t a d ' avu i e s t à r e l a c i o n a d a a m b el m ó n ile l 'a r t . A la sa la 1 d e la

C a s a d e C u l t u r a hi ha e x p o s a t s e l s t r eba l l s de l s a l u m n e s del t a l l e r T r i a n g l e , a q u e s t anv c r e a t s a p a r t i r de l ' e s tud i del m ó n a n i m a l . [•"Is qu i vu lgu in v e u r e a q u e s t a m o s t r a d ' o b r e s r e a l i t z a d e s a m b d i f e r e n t s t è c n i q u e s d e les a r t s p l à s t i q u e s h a u r a n d ' e s p a v i l a r - s e ; hi h a t e m p s fins al 2S d e m a i a . s <;

• Cafè de Belgrad» A les I 1.30 de la nit. Nues i mhin and hlues en directe. h.ntraela lliure. Rcsci'vcs al leleton Íi73 3S 31 a partir de Ics l'i.OO del vespre.

• ( Hi infanti l i juvenil Nois i noies a partir de 4 anvs. lntormacio i inscrip­cions a la Casa de ( ultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complemen­taris. Organització: Cor In­fantil i Juvenil Sant Cugat. Leleton d'informació: 673 32 23.

• Centre Cívic de la Floresta -Ceràmica, manualitats, ludn-teea. piano, guitarra, solfeig. dansa i altres activitats. In­formació i inscripcions de 3 de la tarda a ') del vespre. Telèfon d'informació: 3S() OS

47.

• Centre Cívic de les Planes I allers de música, de costura. manualitats. casal per a joves i adults i altres activitats. In­formació i inscripcions de 3 de la tarda a l) del vespre. l'elèfon d'informació: ío3 31 05.

• Casal Cul tura l de Mira-sol l'aller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats. boixets. esplai diari, casal d'a­vis i altres activitats. l'aller ilc Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. l'elèfon d'informació: 3Xl) 20 7S.

• Ateneu Santcugatenc 2n Curset Taller de Manua­litats: centres florals, policro­mia, porcellana russa, cuina i altres activitats. I ins al mes de juny. Telèfon d'informa­ció: h75 43 88. M. Antònia Navarro.

ftàc •LA FL0ftESTA4ES PLANES

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06 10h-07 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07,10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'ultim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i lestius. 1 a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora tins a les 21 50h. L'úftim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer. Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena. Estació St. Cugat. Mercat Torreblanca CAP Alfons Sala Can Cadena. Estació Mira-sol Mas Janer

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sortida: 06.30h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP. Alfons Sala, Estació. Plaça Centre. La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa 06 55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a solida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minufs de cada hora fns a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sort'da: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sort da: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora tins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora tins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir. Estació FGC. Colomer, Sant Domènec.

2

s, -Dies feiners. 1 a sortida. 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

OMA-SAMT CUGAT -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21 45h. -Diumenges I festius.la sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

Fundació per la Pau Casp , 30 , pra l . 1a. - 0 8 0 1 0 Ba rce lona - Te l . (93) 302 51 29

Informa't. Els governs necessiten una opinió pública, lúcida i creativa, que pressioni perquè

les coses vagin millor. Vols col·laborar amb nosaltres?

La teva opinió compta. Fes-la pública.

Sí, vull rebre in fo rmac ió de les act iv i tats de

la Fundac ió per la P a u .

Nom

Adreça

Població

Codi Postal

ELS 4 C A N T O N S Divendres, 26 de maig de 1995 APUNTS 47

L'AGENDA

—2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del pro­fessor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de març, al juliol. Informació i inscripcions, a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners, de 6 a 9 del vespre i al telèfon 674 15 66.

—Grup Literari. Dijous feiners de 6 a 8 del vespre a l'Ateneu.

• E P Pla Farreras —Casal d'estiu i setembre. Per

a tots els nens i nenes a partir de 3 anys. Primer torn: del 26 al 30 de juny. Informació i inscripcions als telèfons: 674 02 28 i 589 24 90.

• Curs d'esperanto —L'organitza el Grup d'Espe­

ranto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80.

•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organit­zació: escola d'adults.

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois

i noies de 11 a 14 anys. Te­lèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils al club cada dimarts de les 6.30 de la tarda a les 7.30 del vespre.

—Classes d'anglès (conversa­ció). Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.

• B a l l s de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: Marta Planas, ti­tulada per la Royal Academy de Londres. Informació i ma­triculació a la Casa de Cul­tura. Telèfon d'informació: 589 13 82.

• Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a

alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. In­formació al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.

• Seminari de piano —Seminari de piano per a

adults de qualsevol nivell. Es­cola d 'Es tudis Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Infor­mació al telèfon 675 11 94.

ESPAI JOVE

•Casa de Cultura —El dijous 8 de juny a les 10

de la nit, cinema a l'Espai Jove: Cool World, amb Kim Bassinger.

JORNADES ESBART

•Centre —El dissabte 3 de juny a les

9.30 de la nit a la plaça Bar­celona, fi de curs de l'Escola de Dansa, cinquè i sisè nivell. Ballada dels juvenils.

—El diumenge 4 de juny a les 12 del migdia a la plaça Bar­celona. fi de curs de l'Escola de Dansa, primer i segon nivell.

—A les sis de la tarda a la plaça Barcelona, fi de curs de l'Escola de Dansa, tercer i quart nivell.

CONVOCATÒRIES

• Premi Literari —Primer Premi Literari de na­

rrativa i conte curt, en llengua catalana i castellana. S'hi po­den presentar els aficionats a la literatura de tot l'Estat. Les obres hauran de ser d'un màxim de 5 folis mecanogra­fiats a doble espai. Termini de presentació de les obres: 17 de juny. El lliurament de premis tindrà lloc en un acte que se celebrarà el diumenge 2 de juliol a la seu de l'A­teneu. Les bases es poden recollir als locals de l'Ateneu, a la redacció d'Els 4 Cantons i a la Casa de Cultura.

ÉITORN

Dia/Poble

Sant Cuga^

Cerdanyola

Rubi_

d Montcada

Farmàcia (adreça)

M. Domènech (P. Sant Magí, 50) 6743353

Sartchez (Passatge Xops, 2) 6922184

Ruiz (Ora. Sabadell, 95)

Capdevila (Conca, 10)

Papiol A.Vilà(Av. Generalitat, 35)

6995012

6683967

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

C. Llorens (Sta Maria, 27)

Orcfc (Av. Argentina, 17)

Via (Conjunt Rubí-2000)

Duran (RWa. Montcada, 37)

A.Vtà(Av. Generalitat, 35)

6741531

5807859

6991301

5751543

6683967

R Sant Cugat

* Cerdanyola

ü Ruw : Montcada

i Papiol

P.Cute((P. Diputació, 6)

Salva (Torrent, 12)

Roca (Av. Barcelona, 55)

Duran (fibla. Montcada, 37)

A.Via4Ay.aMMtt*,35)

6740364

6918901

6990953

5751543

6683967

• Sant Cugat

ï Cerdanyola

•- Rubí

' Montcada

RferaÇ» Munió, 1)

AtatwfGafefeUrfontro)

Oriol (Zafoo,2B)

Pardo (Can Sant Joan, Masia, 2)

6740430

6826721

6994386

5642138

[Papiol A.Vià(Av.Gen9rateí,35) 668 39 67

• Sant Cugat

f Cerdanyola

ftSatewrt(SangafloRuaBol,38) 6740645 BBch(PaaelgdeiasConW9s,S7) 6822367

Rubí Obert (Torras Oriot, 4)

: Montcada GuJxPfrr.i 5641645

Papiol AVtt(Av.QenwaBat,36) 668.3957

• Sant Cugat

» Cerdanyola

ï Rubí

- Montcada

j Papiol

CTeaktó (fibla, del Cater, 97)

VaHs(Av. Catalunya, 17)

Baflori(MUà i Fontanals, 1)

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

A.W<Av. Genera**, 35)

6747749

6921130

6990388

-6683967

• Sant Cugat

• f Cerdanyola : Rubí

' Montcada

LBeringues (Alfons Sala, 46) 6740483

Rlvera (Sant Ramon, 182) 6920676

Pwrt(MagíRarner*)l,7) 6973456

Pu^F8rragut(CanCuyà8,ROrqukia,8) -

| Papiol A.VJa(Av.GBneraaat,36) 6683967

Sant Cugat M. Moral (Sta. Teresa, 40) 6753344

Cerdanyola rtdalgo (Rbla.de Cerdanyola, 1) 6922368

l Rubí Garcia (Segòvia, 1)

; Montcada J. Rea (Major, i 5841481

Papiol A.\ftà(Av.Generatet,36) 6683967

(1) D'1/4 de 10 del mati matí d'avui a les 10 de I

d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del a nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

•Marató de Fotografia —L'Ateneu Santcugatenc con­

voca tots els fotògrafs aficio­nats i professionals el dia 29 de maig a les 11 del matí per participar en la primera marató fotogràfica de Sant Cugat. Els concursants hau­ran de trobar —en les tres hores que dura la marató— una fotografia adient a un tema que es farà públic en el moment de lliurar-los el rodet el dia 29. A les 2 del migdia els participants hau­ran de lliurar el rodet. El jurat s'encarregarà de revelar i seleccionar les millors fotos, que possiblement s'exposa­ran al local de l'Ateneu. Preu d'inscripció: 300 pessetes per als no socis i 200 per als socis.

• C o n c u r s de Cartel ls —Concurs de Cartells Festa

Major 1995. Cada concursant podrà presentar una obra ori­ginal i inèdita. Les obres s'han de presentar a la Casa de Cultura de dilluns a di­vendres de cinc de la tarda a vuit del vespre. En els ori­ginals cal que hi consti «Festa Major de Sant Cugat del Va­llès, dies 28, 29, 30 de juny, 1 i 2 de juliol». Les obres s'exposaran a la Casa de Cul­tura des del 26 de maig fins al 5 de juny. Lliurament de premis: divendres 26 de maig a dos quarts de vuit del vespre a la Casa de Cultrua. lr pre­mi: 100.000 pessetes i placa de l'Ajuntament.

—Concurs de Cartells Festa Major de Mira-sol 1995. In­formació i bases al Casal Mi­ra-sol. Telèfon d'informació: 589 20 18.

VALLDOREIX 95

•Clàssics del cinema —El divendres 2 de juny a les

10.30 de la nit, Rebeca, d'Al­fred Hitchcock.

• T e a t r e —El dissabte 10 de juny a les

10.30 de la nit, Nit de nuvis de tres, a càrrec de teatre Espiral.

•Música —El divendres 16 de juny a

les 9.30 del vespre, recital de cant i violoncel: Joana Vi­laplana, soprano; Carles V. Xirinachs, pianista, i Pere Cardoner, violoncel·lista. A l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.

CONFEIWCIES

• C a s a de C u l t u r a —Dijous 8 de juny a les 7 del

vespre, dins el Curs d'Infor­mació per a Diabètics i Fa­miliars: Diabetis juvenil i in­fantil, a càrrec del doctor Jor­di Anglada.

—El dimarts 13 de juny a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Els parcs naturals dels EUA (la part), amb Josep Maria Ga­vín.

—El dimarts 12 de setembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àu­dio-visuals Viatgem amb en Gavín: El Japó, amb Josep Maria Gavín.

—El dimarts 10 d'octubre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Les Açores, amb Josep Maria Ga-

SEÜVEIS Ajuntament 589 22 88

Ambulatori Les Planes

Bombers Bellaterra

Bombers Generalitat

Bombers Rubi

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes St Cugat (Resar.)

Correus

Creu (tota Sant Cugat

Cn» Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ert. Municipal descentra».

ENHER Rubí

FECSA (atenció al dient)

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

G. C M (Mira-sol)

Hisenda

Ju$at

Oficina Municipal La Floresta

Parròquia St. Pere Octavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de PoScia

Urgències

PoBcia Municipal i Prot. Cwl

Pot. Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsol-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

675 51 05

692 8080

085

6998080

5881122

5894455

5891382

6744599

725»44

5B9«|?

«7551||

5892816

589S|41

mm mm mi»» «747«t5

874ir» 6981*92

90031*01

9002323»

8741194

8 7 4 « »

6742S»

5691115

«MUT» 589#47

6741163

204 $03

6740569

6754055

6 7 4 » »

m --«*

908 7951»

6 « 7 * É

« » • * m«q ««««

mm *»m

—El dimarts 14 de novembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àu­dio-visuals Viatgem amb en Gavín: L'Iran monumental (la part), amb Josep Maria Gavín.

—El dimarts 12 de desembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àu­dio-visuals Viatgem amb en Gavín: Kenya i els massais, amb Josep Maria Gavín.

• Sales Munic ipa ls —Fins al 28 de maig a la sala

1 de la Casa de Cultura, ex­posició del Taller Triangle.

—Fins al 30 de maig, exposició de treballs dels alumnes de l'Escola d'Arts Plàstiques i Disseny de Sant Cugat.

—Del 2 al 18 de juny a la sala 1 de la Casa de Cultura, ex­posició mostra de treballs dels alumnes de l'Escola d'Art.

—El mes de juliol a la sala 1 de la Casa de Cultura, ex­posició de les obres guanya­dores i concursants del VIII Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanas Aubau.

—Del 5 a l'li de juny a la Casa de Cultura: Paralímpics. Club Minusvàlids Horitzó OMET.

—Del 3 a l'li de juny a la sala 2 de la Casa de Cultura, exposició del Taller d'Art l'Obrador.

—Del 16 de juny al 9 de juliol a la sala 2 de la Casa de Cultura, exposició Llibre ge­gant.

• Sales Privades

SOWBS Valldoreix (parada)

Grua

Aigües La Floresta

AAPPiWMra-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-sol

AAPP i VV Valldoreix

AAPP i VVC. Montserrat Vall.

AAPP W Can Majó Val.

AA Prop, i Veïns La Floresta

AAWAiguaüongaLaFlor.

Ass. Consumidor*

DNI (Cita previs)

67411 11

674 3371

674 2089

674 20 18

6741003

674 71 03

674 21 97

674 21 05

674 5049

674 2089

674 51 29

2684567

5893080

Greenpeaee (91)5434704

H. General oe Catalunya

H.ValltfHebron

H. Sant Joan de Déu

Unitat Coronària

Tel de l'Esperança

Informació Carreteres

Informació Aeroport

Informació RENFE

Informació Port

0MIC

Poüclínic Torreblanca

PROMUSA

I ENTITATS

ASDI

Arxiu Gavin

Casal d'Avis SC

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la tMó

Esbart Sant Cugat

B Tot Sant Cugat

Grup Sup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

Televisió Sant Cugat

Bs 4 Cantons

5891212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4900202

3188750

5893188

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5890598

6745396

6741006

6752652

6748661

674 9314

675 5959

5895366

5896282

—Fins al 6 de juny, a la Sala Rusinol, exposició comme­morativa novè aniversari, amb l'obra de C. Vayreda. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d ' l i a 3. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 18 de juny a Canals Galeria d'Art, pintures de Romy Castro. Del 22 de juny al 23 de juliol, Artistes per a un nou segle II. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat. Tel.: 675 49 02.

—Fins al 2 de juny a la Sala Associació d'Idees, exposició conjunta d'escultura, pintura i fotografia Procés creatiu, d'Eulàlia Llopart, Gustavo Garay i Quim Brecha. Al cos­tat de la plaça Pep Ventura. Tel.: 674 24 50.

—Durant tot el mes de maig a Febo Galeria d'Art, expo­sició de Jovita Banús: El pai­satge. De dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diu­menges de 12 a 1. Telèfon: 674 19 55.

—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

MUSICA

•Centre Cultural —El dissabte 3 de juny a les

10 de la nit, dins el cicle Ope­ra a Catalunya, Lucia de Lammermoor, de Gaetano

Donizetti. Director: Javicr Pérez Batista. A càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès i els Amics de l'Òpera de Sabadell. Director: Josep Farré. Preu: 5.000 ptes. In­formació i venda d'entrades al telèfon 589 22 88.

•Casa de Cultura —El dia 2 de juny a les 10.30

de la nit, recorregut per la història del jazz, a càrrec de Pere Soto Duet: Pere Soto. guitarra; Bill Gerhardt, pia­no, i Xavier Figuerola, saxó i clarinet.

BALLS DE SALO

• C a s a de Cu l tu ra —El dia 17 de juny a les 10

de la nit, balls de saló amb Quintet Lisboa.

INFANTIL

• C e n t r e Cu l tura l —El diumenge 4 de juny a les

12 del migdia al Teatre-au-ditori, Espectacle de Rialles: Colors bells, de Ricard Re-guant. Direcció: Àngels Go-nyalons. Informació i venda d'entrades al telèfon 589 22 88.

•Jardins del Monestir —El dia 17 de juny a les 6

de la tarda, esclat i festa final dels Espectacles Infantils de Butxaca.

TEATRE

•Centre Cultural —El divendres 9 de juny a les

10 de la nit, La extrana pareja, de Neil Simón. Amb Paco Moràn i Joan Pera. Direcció: Àngel Alonso. Preu: 2.000 ptes. Informació i venda d'en­trades al telèfon 589 22 88.

—El dissabte 24 de juny a les 10 de la nit, T'odio, amor meu, contes de Dorothy Par­ker amb música de Cole Por­ter, a càrrec de Dagoll Da-gom. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Preu: 2.500 ptes. In­formació i venda d'entrades al telèfon 589 22 88.

DANSA

•Centre Cultural —El dissabte 17 de juny a les

10 de la nit, Castanyola viva, de José de Udaeta, a càrrec de Arsis, Ballet de Cambra. Direcció Berta Vallribera. Preu: 2.000 ptes. Informació i venda d'entrades al telèfon 589 22 88.

BIBLIOTEQUES

• Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí

a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Te­lèfon d'informació: 674 11 50.

•La Floresta —Biblioteca de l'associació de

propietaris i veïns de la Flo­resta Pearson. Plaça d'Aigua-Uonga, 1. La Floresta. De di­lluns a divendres de 10 a 1. Tel.: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca

pública. De dilluns a diven­dres de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 589 27 49.

• Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça BaTcçAovia. C a d a \ a rda

de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

Matins. Telèfon d'informa­ció: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon

d'informació: 589 13 82.

48 CANTONS Sant Cugat del Valle* Sani Cugat del Valies: ( \ . r - . * * ^ss f*2 ;<.

Divendres. 26 de maig de 1 W

E N T R E V I S T A

S E R G I P À M I E S . Escriptor

« No Mill tenir mai la papada de Néstor Lujàii» Hls seus llibres es poleixen en

una tarda, probablement perquè

no sap escriure totxos. Passa de

l'etiqueta monzoniana, entre

altres eoses perquè té clar que

tampoc li queda tan malament.

Un bon dia Jaume Vallcorba.

aquell editor que s'assembla tant

al general Flick d'Alio Alio. el va

acollir com un segon fill. Des

d'aleshores li és més fàcil dir que

la vida s'ha de viure al dia, tot

i que ja te una llibreta d'estalvi

a termini fix.

DAVID l OI OMtR I I I millor de les presenta­cions literàries sempre seran les cioquetes de pernil'.'

••Ni això. I e-- croquetes de pernil ja no s'estilen.-

I això'1

• l i s e d ü o i s. que son uns miscr.iblcv Ara es lnmlcn a una exeerable copa de ^'.i\.:. ••

( anals i Nnbn 11. • gr apa'1

( om a mas'iü ! I A l . s u I-,.i L s',..l pel ... \os-

lc . I que va SL i els ( )u iMc ( i.ils • . i •• •. 1 1 1 . i n I . i 1 1 ! \ s ' '

No se ip.n v .i ser els Oaalrc i I.Iis i >. '. ••.• 'v. ' r .a .. |o v ii'pre 'LI', :a In.I' i-., S V :n a Hik ;r.i •

l 'el que si ' 'un l i d'ha-v i l i \ a ' . '

l a ' i i r s

IXI . ••

m i m e n

j a i e l s

A l X O '.,.!

• . i · . i ·n a K h a ; s ' . . c • ..

I Is d ' L i s - . ' , ; ,,

s L I \ ! 1 I I 1 .1 I' S O C , ' ' . I

tallats-.' •Me, ara polsct alguna cosa

•l'es. .la puc paü.u els taxis i fins i iot en puc permetre unes vacan­ces. -<

( laire opulentes'.' •l·l que la lolhoni, un avio

i una setmaiieta tora.-Perquè alguns escriptors sur­

ten tant a la radio i a la televisió i alguns radiolomstes i periodistes televisius s'entesten a escriure lli-bies ' . '

•No c u c pas que això sigui iixi. No se què impulsa la gent de radio o de televisió a escriure un llibre, però el que sí sé és que hi ha un folimer d'escriptors que no t e n e n la sort de sor t i r en aquests mitjans."

l'.n quantes entrevistes que intenten ser estèrilment incisives

•-.-I /o presentacions, les croquetes de pernil ni no s'estilen. Am eh editors es limiten u una exa rablc

copa de cava»

111 e com aquest; li hauria de iionva'.'

' .Càlcul ta per cent."

— M'ho deixa ter'1

— «És clar. home No es talli.»

i preguntat si a cara de ver-

|iie en un cinquan-

endavant .

—Li hauria de caure la cara de vergonya'.'

—«No.» —I que vosie es el fill-cosí-ger-

m à - a l u m n e ga i r ebé a m a n t de Quim Mon/o . quantes vegades li ho han pieguntat?

Aquí la cosa ja es disprara

vertiginosament: m'atreviria a dir que en un noranta per cent...»

—Em sorprèn. Quin és aquest deu per cent de gent que no l'hi compara?

—«Els que ens veuen només com a bons amics. Dels altres, cadascú que pensi el que vulgui.»

— C o m el p o d e n c o n s i d e r a r hereu de Monzó, que només té vuit anys més que vostè?

—«Jo també m'ho pregunto.» —Almenys estan aconseguint

conrear una papada molt sem­blant. En aquest aspecte semblen germans...

—«Potser sí, però espero no tenir mai una papada com la de Néstor Lujàn.»

—Al principi , in ten ta r viure d 'escr iure és com viure de les cantonades?

—«No he provat mai la segona opció, suposo que es més grati­ficant escriure.»

—Fs va queixar que en la nit del Bertrana no va poder parlar. pern potser no el van deixar...

—«Tampoc volia fer cap dis-curset. S'ho van passar pitjor els que no van guanyar res.»

l 'n cop va dir que quan més de quatre van junts és molt pro­bable que es converteixin en una banda de iiitipollev. Els que el van escollir guanyador del Bertrana eren mes de quatre...

H o m e . t a m p o c és això.. . 1 ren vots individuals. A mes. tinc entès que el jurat eren quatre, o sigui que la cosa estava al límit. Normalment un grup de gent que pensa el mateix no és gilipolles sempre que càpiga en un taxi.»

- D e l m i l i o n e t , si ja l ' h a cobrat, que en va fer?

—«Comprar-me quatre eoses i fer-me un raconet.»

.Ara estalvia? Qui l'ha vist i qui el veu!

-—«Sí, fins i tot jo estalvio, ho sento.»

—Coneix algú que només hagi llegit mig llibre seu?

-«No, tots els han acabat.» - — Deu ser que són prims...

.Això d'escriptor del mes, no li sona a menstruació literària?

• Va ser una bona experièn­cia. >•

—Quan raja s'ha de parar la mà. a veure què cau?

—«Si.»

DISTRIBUÏDOR ORCtAL

Line Tel. 674 06 66

ROViRA CAR HI-FI SYSTEM-ALARMES

CTRA. CERDANYOLA, 47 - 08190 SANT CUGAT

PROMOCIÓ PRIMAVERA 95 ü regalem l'alta al servei de Moviline

10.000 ptes, quota de connexió. Aquesta promoc» és vàlida des del 20 d'abril fins al 31 de maig

El millor preu, la millor qualitat, el millor servei.

J

M M O T O R O L A N E C ERICSSON ^ N O K I A

A MITSUBISHI S O N Y fií P I O N E E R -

CREM'UCraSM-Nl

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT

DE LES MILLORS MARQUES JOIERS-TALLERS PROPIS

Hamilton r - S E I T L ' N G

K KRONQS

MEGA <f H INC.HANS íl·lourlcc LQCÍOIX

'Santiago Riisntal. -m Tel (>^-i 5,S' 5-4 Sant Cugat

Pg Fabra i Puig, 293 Tel. 420 66 09 C/ Pintor Alsamora 76 BARCELONA Al seu servei a:

C'Bartrina. 17 Tel. 588 44 06

08191 RUBÍ

L A C O L U M N A

La veritat JOAN BARRIL

•

D iuen que hi ha candidats a alcalde que, en comptes de preguntar als membres del seu par t i t sobre els

problemes de Ics ciutats, s'han estimat més anar a cal sastre. Els sastres ideològics de la capital dissenyen, pensen, trien paraules com qui tria botons , tiben per aquí i estarrufen per allà i fins i tot són capaços de comprar una bona xarxa de venedors que posin el producte al mercat. Els nou-vinguts a la política creuen encara que els polítics —és a dir: ells— són productes de mercat que res­ponen a les pulsions íntimes de la gent. No és pas estrany. La publicitat ens ha ensenyat que un bon perfum permet lligar i que un refresc determinat és l'elixir de Yeterna joventut. Quan els can­didats s'estimen més la lògica del supermercat que la lògica de les idees vol dir que ja som al cap del carrer. Queda, però, el pro­blema de la veritat. Hls candi.i.-l'­que van a cal sastie a fer-se . programa a mida, quina vciiia; representen'. ' Es a dir. pei ,;.., serveixen els paitiïs polítics .'• R e p r e s e n t e n e l s i n t e r è s ^ -. col·lectius d'uns ciutadans o s.a; simples disti ibuidors d'idees i d, fotografies alienes'1 l'I sistema d part i ts que amb la ( 'onsti te ens vam atorgar no es po •hala ment el millor dels s|s; t ; , es . p. encara no se n'ha uneaLit t;i:i altre que mantingui la subn.a'iia de l ' individu i que l'unien: i i. i debal obert i democràtic de les propostes que han d^ -v". e ;vi governar una societat. IV i qu . . doncs, cal anar a cal sastre'.' \ i les doncs es creuen icp·cseiH.ule-· per la C laud ia Schit ter r.: >.•:-• homes —ai. pobrets! podi i en lluir el mateix posat que el Sean Connery. I.a veritat cíccloia! d o n e n les xifres i ' endemà eN comicis. Però la ventat política es aquesta barreja de credibilitat i d 'honestedat que saben traspuïn els candidats, siguin gats vells o passerells. Ara que ja fa se t /e anys que votem alcaldes seria u:i bon moment per passar de 1 ado­lescència democràtica a una certa maduresa i començar a dir que. en política, no es pot guanyar de qualsevol manera, que les prome­ses pesen i que mai no s'obliden. i que de tots els vestits fets a mida més val triar la granota baldera del treball.

<$rMr Servei *\Víi)* Gratuït a

/ 5 § i * Domicili Mercat Pere San, 120 5 8 9 1 4 48

Mercat Torreblanca, Parada 1 5 6 7 5 1 3 89 330, , , .

Si creus en la Humanitat,

ajuda aquells que Ull if Ofl Fes-te soci de iiuucií C r e u R o j a j

pels seus drets.

de J