MÀNS UNIDES SUPEMA ELS INGRESSOS DE L'ANY PASSAT EN UN mNCERTtmsjmmmmv^^^Súmm£mGtís^ PUMÍI

HS 4 CANTONS Divendres, 3 (Tabrilde 1998

EL "DIARI" DE SANT CUGAT

Núm. 234 A/iyVl

225 ptes.

SUMARI EI PP local recorre el cas

d'un jove santcugatenc després d'haver-se

demostrat que és innocent Pàgina 7 i editorial

Forat 19 S.L. comença a construir els habitatges de

la Costa del Golf sense disposar dels permisos

Pàgina 14

L'arquitecte local Albert De Pablo és nomenat

president provisional de la Fundació Sant Cugat

Pàgina 19

Madrid es compromet a ampliar les instal·lacions, el servei i el personal de

- Correus a Sant Cugat Pàgina 26

La UESC d'handbol organitzarà el sector estatal a Sant Cugat, si diumenge

venç al Cardedeu Pàgina 32

L'espectacle 'Salvats', dirigit per Josep Maria Mestres, arriba aquest

vespre al Teatre-Auditori Pàgina 31

VAL en,a

™ compra de

CARBÓ a la benzinera

^GrifulOil, s.L l AQUESTS VALS S Ó N ACUMULABLES

El Grup Mediterrània de l'Esbart Sant Cugat va intervenir en la part dedicada a les arrels agrícoles de Sant Cugat. FOTO: YOLANDA GARCIA

El 2n. Festival pro Llar d'Avis de la Parròquia recapta l ' 5 milions

Les tradicions i les noves promeses santcugatenques s'uneixen en la festa Més de 600 entrades venudes i una recap­

tació de prop d'un milió i mig de pessetes han fet que el 2n Festival pro Llar d'Avis de la Parròquia superés l'èxit de l'edició anterior i esdevingués un dels actes més destacats de la setmana.

L'escola de Balls de Saló Four Step, el Grup Mediterrània de l'Esbart, el Cor Aulos, els bastoners i els Castellers de Sant Cugat van encarregar-se de demostrar una

vegada més que Sant Cugat és una ciutat amb unes arrels i unes tradicions ben vives, que continuen definint la seva gent. Els grans protagonistes de la vetllada, però, van ser sens dubte els més de 50 joves d'entre 12 i 18 anys que integren l'Orquestra Simfònica Juvenil, una nova formació musi­cal -la quarta, ja- que ha nascut a Sant Cugat. El debut dels joves músics no va poder ser més afortunat: el tenor de reco­

negut prestigi internacional Dalmau Gonzàlez va acompanyar-los en un concert que va arrencar l'admiració i els forts aplau­diments dels assistents a l'acte. Una anima­da subhasta, el lliurament de guardons, el recital de Josefine Teixidó i l'actuació de Pep Blanes, Joan Fàbregas i Núria Amat, van posar la guinda a una nit rodona per la gent gran del muncipi.

Pàgina 16

èèià si QÒ hi és... ' 0 - T X **

con*|n|i4£jg| per la m^%tí^rn

mm fwumMiMiafe^

SISTEMES DE SEGURETAT coiw.fiííwsiioiíonaiixnioKaò

I

* L·Jd^-j:

7 99-Sont CU9at <M Vottè.

L'itinerari, d'avui els mostrarà algunes de les

fonts de Colherola

COMPREM EL SEU PIS AL COMPTAT 0 L'HI VENEM EN 21 DIES SANT CUGAT DEL VALLÈS

CRTA. CERDANYOLA. ÀTIC AMB VISTES AL MONESTIR, 3hab.. bany, cuina, calef.. 2 ase. terrassa. 1 6 . 3 0 0 . 0 0 0 . Fac. 5 9 0 - 6 1 0 5

PL. BARCELONA - ST. CUGAT. PL DE L 'AJUNTAMENT. JUNT ESTACIÓ 3 hab.. bany. lavabo, saló dos ambients, cuina, pav. gres, balcó, ptes embero , fus te r ia a l u m i n i . 1 3 . 6 0 0 . 0 0 0 . f a c . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .

ST. CUGAT DEL VALLÈS. MOLT CÈNTRIC, NOMÉS 6 VEÏNS. 3 hab.. bany. salo 2 ambients, cuina, terrassa, calefacc., pta. blindada, ptes. sapel ly . park. i nc lòs , ascensor.

2 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .

C/CARTAGENA-TERRASSA

BEN SITUAT I COMUNIC, ZONA MOLT TRANQUILA, MOLTES POSSIBILITATS 4 habitacions, bany, lavabo, saló cuina, ba lcó , p a v i m e n t s de te r razo . 9 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

TERRASSA CENTRE.

CASA M AMPLIA. MOLT BEN COMUNI­CADA. GRAN GARATGE. Ideal dues famí­lies, possib.venta conjunta / separada.

3 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

ALTRES POBL. VALLÈS OCCID.

CASA A VALLDOREIX.

CASA AMB PISCINA, ZONA RESI­DENCIAL, 4habitacions, bany, lavabo. salo molt l luminós, cuina amplia terrassa., calefacció, sotano/traster. 5 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .

BARBERÀ DEL VALLÈS.

CASA 4 VENTS, OBRA VISTA. 6 habita­cions. 3 banys, saló ampli, cuina nova, terrassa, portes de roure, calefacció, garatge, bodega, paviments de marbre. 6 7 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

SANT CUGAT DEL VALLÈS. Bons pis per zona i metres, cèntric, 3hab bany, saló ext.. cuina, pav terrazo. ase

1 3 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac. 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .

DINAMARCA - ST. CUGAT V. CASA AISLADA AMB GR EXTENSIÓ DE TERRENY. 3 hab. bany. saló ext., amb llar de foc. cuina, jardi, pav terrazo. garatge. barbacoa, petita piscina, m. tranquilitat. 3 5 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5

ST. CUGAT -JT. MONASTIR.

IDEAL PARELLES LLEST PER VIURE. 3 hab.. bany, saló. cuina. pav. gres. pta. blindada, ptes. embero, fust. alumini/fusta.

1 1 . 4 9 0 . 0 0 0 . F a c . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .

SABADELL

GARCILASO - SABADELL.

MOLT CÈNTRIC. 4hab., bany, lavabo, cuina, gran salo, calef.. ptes embero. balcó, ase , mo l t bona d i s t r i b u c i ó . 1 7 . 0 0 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 8 .

SABADELL.

PIS ALT STANDING, GRANS ACABATS. 4 hab (1 suite), 2 banys, lavao, gr. saló exte­rior, dos ambients, cuina nva., parket/ terrazo. calef, pta. blindada, balcó. ase. 3 3 . 9 9 0 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

SABADELL.

MAGNIFICA CASA, BEN COMUNICADA, DUES PLANTES + LOCAL 5 hab, 2 banys, lavabo, saló, cuina, terrassa, pàrking. 2 6 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

C/ SATURN - SABADELL. SEMI NOU, PER ENTRAR A VIURE, MOLT LLUMINÓS. 4 hab., bany, lavabo, saló 2 ambients, cuina off., ptes. embero . pav te r razo, ascensor. 1 7 . 9 9 0 . 8 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 8 .

SABADELL - BARRI CAN FEU.

FINCA NOVA, BEN COMUNICAT. 4 habi­tacions. bany. lavabo, saló. cuina nva., paviments. terrazo, balcó, calefac, ase. 17 990 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

SABADELL.

V REFORMAT. PER ENTRAR A VIURE. 3 hab. bany, saló ext.. cuina, pav. gres, pta. blindada, ptes. embero, fust. alumini. 6 . 2 5 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

C/ LATORRE - SABADELL.

MOLT AMPLI I LLUMINÓS, BON PIS PER METROS / ZONA. 5 hab. dobles, bany. lavabo, saló, cuina off., balcó, fust. alumini, pta. blindada, parket/ terrazo, ase. 2 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

TERRASSA

P PLEGAMANS - AV. DIAGONAL.

LOCAL CENTRE POBL B conservat, m. possib , instal.nves. zona plena expansió. 6 . 9 9 0 . 8 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

PALAU DE PLEGAMANS. VISTES PANORÀMIQUES, TOT REFORMAT, 2 hab.ext,, bany, saló. cuina off., balcó, parket, pta. blind park mel . fust.alumini, pisc. comunit 1 3 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

SENTMENAT.

CENTRO POBLACIÓ, 3 habitacions, bany, saló, cuina, balcó, paviments, gres. 1 0 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 2 0 .

MONTCADA I REIXACH.

PL. NICARAGUA, llest perviure,2habj1raster, bany, cu ina, salo, mol t t r anqu i l . 1 1 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

MONTCADA I REIXACH. CASA 4 VENTS, SOL I TRANQUILITAT. 4 habitacions, bany, saló" llar foc", cuina, t e r r assa amb v i s t e s , p à r k i n g . 1 9 . 3 0 0 . 0 0 0 . T e l i . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

ST. JAUME - RIPOLLET.

CENTRE POB., M. POSSIBILITATS, 5hab. (4 dob.i, bany, lavabo, saló, gr. cuina, parket. 2 balcons, fust. d'alumini 1 8 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .

CASA A LES PLANES.

A UN PAS DE BCN GAUDINT DE LA TRANQUILITAT DEL CAMP. 3 habita­cions ext., bany nou, saló + menjador amb llar foc, cuina nova., terrasses. 2 2 . 7 5 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5

VALLVIDRERA.

PROPER BAIXADOR, CASETA AMB MOLTES POSIBILITATS I GRAN EXTENSIÓ DE TERRENY.

1 7 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 5 9 0 - 8 1 - 0 5

GRANOLLERS

PL. CASERNA-GRANOLLERS.

JUNT MERCAT, 3habitacions, bany complert, salo, cuina, gas natural, a s c e n s o r , m o l t a s s o l e i a t . 1 5 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

GRANOLLERS.

MAGNIFICA CASA ZONA RESIDEN­CIAL. ZONA AJARDINADA AMB PISCINA. DOS PLANTES., 6 habitacions, 2 banys, lavabo, saló" llar de foc", cuina. terrassa, garatge, escala marbre, traster 4 9 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

MOLLET

MOLLET DEL VALLÈS.

CALDES DE MONTBUI, molt cèntric, 3habitacions, bany cuina, salo. ascensor, l lest per v iu re . 11.990.088. Fac 860-04-40.

C. MOLLET-TRASPASO. LOCAL MOLT COMERCIAL. Apte qual­sevol negoci, cantoner i exterior, molt ben decorat, tots els serveis

9 .990 .000 . Fac. 860-04 -40 .

CASA NUEVA - LA GARRIGA. Cèntrica 4hab.. saló "llar de foc", cuina., 2banys, terrasses, assoleiada.

28.490.000. Fac. 860-04-40.

C/GRÈCIA-TERRASSA.

CASA AMB AMPLI JARDI, MOLT LLUMI­NOSA AMB BONS ACABATS. 5 hab., 2 banys, salóambaccesterrassa.cuinaotf., pav. gres, ptes. sapelly. calefacc.

39.490.000. Fac. 715-59-20.

la

ràpid'

i t #

posta : Ï el s*

truqui'ns.

ÇQ08l05

CASTELLAR DEL VALLÈS. CASA EN PERFECTE ESTAT, VTES INMI-LLORABLES, 5hab., 2 banys, 3 lavabos, gran salo amb accés tssa.. calef.. pav.gres/marbre, fusteria pvc, portes cirerer, garatge, i local comercial. 6 1 . 9 0 0 . 8 0 8 Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

CASTELLAR DEL VALLÈS. PLANTA BAIXA, DOS PISOS AL CENTRE POBLACIÓ, M. POSSIBILITATS, ideal pare­lles, jardi, buhardilla, 2 balcons, 10 hab., 3 s a l o n s , 3 banys , 3 cu ines . 3 3 . 4 9 8 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

STA. PERPETUA DE M. CÈNTRIC, IDEAL PARELLES, MOLTES POSIBILITATS, 3hab., bany, saló, cuina, pav.terrazo, balcó, M.BEN DISTRIBUÏT. 6 . 9 9 0 . 9 8 0 . F a c . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

STA. PERPETUA MOGODA. CENTRE POBLE. IDEAL VIVENDA, MES NEGOCI. 3 hab., saló. cuina, bany exte­r ior , ja rd í , mo l t ben comun ica t 3 8 . 4 9 0 . 8 8 8 . F a c . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

BARCELONA - PALAU PLEGAM. CÈNTRIC, IDEAL PAREJAS 4 hab., bany nou, lavabo, saló ext , molt ampli, cuina nva., pav. gres, fust. climalit b l a n c o , i n s t a l a c i o n s n o v e s .

1 2 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 7 1 5 - 5 9 - 2 0 .

OUPLEX EN RUBÍ.

M. metres, finca pocs anys, 4 hab., 2 banys, saló, cuina, calefac, c. alumi.

2 2 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 586 29 2 9 .

RIPOLLET. C/ VERGE DE MONTSERRAT, T/ REFORMAT, ACABATS IMPECABLES. 2 hab., bany, saló ext., cuina, pav. gres, f u s t . a l u m i n i , m o l t l l u m i n ó s . 9 . 8 5 0 . 0 0 0 . Fac . 5 9 0 - 8 1 - 0 5

CASA A RUBÍ.

GR. EXTENSIÓ DE TERRENY 3 hab ext, bany /cuina nous, saló amb accés terrassa i " llar de foc", pav. gres, calefacc.. garaje.

3 4 . 0 0 0 . 0 0 0 . Fac . 586 29 2 9 .

GRANOLLERS. BONIC PIS, IDEAL PARELLES, ZONA TRANQUILA. 2 habi tacions exte­r iors , lavabo, saló, cu ina, pavi ­ments de. gres, porta b l indada, fuster ia a lumin i , ben comunicat . 8 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 8 .

AUSIAS MARC - GRANOLLERS. MOLTS METRES NO PRECISA REFORMES, 5 hab.exteriors, 2 banys, lavabo, ampli saló, cuina, 2 terrasses, calefa., pta. blind., ase, park. incl., jardi comunit. 3 3 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac. 8 6 0 - 8 4 - 4 0 .

PL. PERPINYÀ - GRANOLLERS. OFICINES COMERCIALS, M. METRES. 5 6 . 9 9 0 . 0 8 8 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

GRANOLLERS - C/ REC. CÈNTRIC, ZONA INMILLORABLE. 4 habi tac ions, bany. lavabo, saló, cuina nova, paviments de terrazo, fusteria a lumin i , balcó, ascensor. 1 6 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

GRANOLLERS. MAGNIFICA CASA ZONA RESIDEN­CIAL, ZONA AJARDINADA AMB PISCINA, DOS PLANTES.. 6 habitacions, 2 banys, lavabo, saló" llar de foc", cuina, terrassa, garatge, escala marbre, traster

4 9 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

M. FORTUNY - MOLLET V.

LOCAL IDEAL COMERCI. Molt bon estat, molts metres, 400m. centre poble. 2 5 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 8 4 - 4 0 .

MOLLET DEL VALLÈS.

CÈNTRIC, IDEALPARELLES, AMB VISTES, 2 habitacions, (abans 3), bany, saló ext., cuina, balcó, paviments de gres, cale­facció, porta bl indada., ascensor. 11 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 8 4 - 4 0 .

MOLLET DEL VALLÈS.

JUNT ESTACIÓ, MOLT AMPLI, FINCA TRANQUILA. 4 hab., bany, saló, cuina, pavi­ment de terrazo, porta blindada, ase.

14.200.000. Fac. 860-04-40.

LLIÇA DE VALL LLIÇA DE MUNT LLIÇA DE VALL - CASA.

URB. LA MIRANDA, ORIENTADA 4 VENTS, 4habitacions, bany, salo, cuina, gran terrassa, barbacoa, pav.terrazo, terreny pla amb arbres f ru i t e rs . 2 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

LLIÇA DE VALL.

PRECIOSA CASA AMB MAGNIFICA PISCINA. EXTERIOR 4 VENTS. 4 hab , 3 banys, saló llar de foc, terrasses, cuina. pav. gres, garatge, jardí m. bonic, barbacoa 4 1 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac. 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

LLIÇA DE VALL.

GRAN EXTENSIÓ DE TERRENY. TOTS ELS SERVEIS, VISTES PANORÀMIQUES. 4 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

LLIÇA DE VALL. VIVENDA UNIFAMILIAR. MOLTS METRES. 5 h., 2 banys, lavabo, gr. saló " llar foc", cuina, 4 tsses, f. alum. pking. bodega, barbacoa, g imnasi . trast. 3 9 . 9 9 0 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

LLIÇA DE VALL.

LOCAL CIAL CENTRE POBLE. Acabats, lera.qualitat, ideal qualsevol negoci. 1 6 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0

LLIÇA D'AMUNT.

PARCELA EN URB. CA L'ARTIGAS, molts m2, a prop població, molt bon preu 7 . 4 9 0 . 0 0 0 . Fac. 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

LLIÇA DAMUNT - CASA. A PROP BARCELONA. ZONA AJARDÍNADAI PISCINA. 4 hab.ext.. bany, saló + menjador" llar defoc",ampliacuina, te r rassa, garatge, sala de jocs

2 1 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

STA. MARIA PALAUTORDE.

STA. MARIA PALAUTORDERA. GRAN PIS, M. METRES. 3 hab. ext., bany. saló "llar defoc", cuina, balcó, sol V dia 1 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0

STA. MARIA PALAUTORDERA. M. METRES, SOL V DIA, 4 habitacions exteriors, bany, saló "llar de foc", cuina. ba l có , pav imen ts de te r razo 1 4 . 9 9 0 . 0 0 0 . Fac. 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

STA. MARIA PALAUTORDERA. LOCAL A PEU CARRER. TOTS ELS SERVEIS, MOLTS METRES 9 . 9 9 0 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

CAMELIAS - STA. M. PALAUTORDERA. MAGNIFICA FINCA, 2 PISOS MES LOCAL. MOLTES POSSIBILITATS, APTE DUES F A M Í L I E S I NEGOCI .

3 9 . 9 9 0 . 0 0 0 . F a c . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

CARDEDEU CASA A CARDEDEU. C/CORRO, POCS ANYS, T/EXTERIOR. 3 hab., bany, saló" llarfoc", cuina, terrassa, t. gres, galeria, sol tot dia. 22.990.800. Fac. 860-04-40.

A. GUIMERÀ-CARDEDEU. LOCAL COMERCIAL, QUALSEVOL NEGOCI, MOLT. BONA. SITUACIÓ. 15.998.000. Fac. 860-84-40.

CASAACARDEDEU. 3 habitacions, ext., bany, saló, cuina, pav terrazo, g'aratge, sol tot el dia 23.990.800. Fac. 860-04-48.

P/DOMINICS - CARDEDEU. ZONAELIT, BONICA CASA AMB PISCINA, MOLTTERRENY, AMB ARBRES FRUTALS, 8hab.,3 banys, lavabo, menjador estiu/hivem, 3 tsses, calefac, pàrking.

99 990.000. Fac. 860-04-40.

LLINARS DEL VALLÈS

LUNARS DEL VALLÈS. CASA ESPECTACULAR, 7hab„ 2 banys, lavabo, gran cuina, salo "llar de foc", piscina, barbacoa, bodega, ÚNICA. 84.990.000. Fac. 860-04-40.

LLINARS DEL VALLÈS. CASA CENTRE POBLE, A PROP ESTACIÓ/ AJUNTAMENT, PL. BAIXA + 3 PISOS. Perfecte estat conservació. 7 hab., bany, lavabo, saló, cuina, 2 tsses., garatge. 23.990.888. Fac.868-04-48.

USANT JOSEP-LLINARS CASAM.CENTRICAIBENCOMUNIC.GR. EXTENSIOTERRENY. 4 hab. ext., bany, saló, cuina, pav. terrazo, traster, sol tot dia. 24.900.088. Fac.860-04-40.

C/ ABEROL - LLINARS V. CASA AMB ACABATS GRAN QUALITAT, IDEAL 2 FAMÍLIES. 8 hab., 3 banys, 2 saló, 2 cuina roure,t.gres, garatge,pisc.

95.000.000. Fac. 860-04-40.

ABSOLUTA CONFIANÇA ABSOLUTA CONFIANÇA ABSOLUTA CONFIANÇA BARCELONA: FONTANELLA, 21-23 • PÇA. URQUINAONA, 12 • TEL. (93) 306 76 00 - L'HOSPITALET I BAIX LLOBREGAT : PÇA. DE L'AJUNTAMENT, 31 - TEL. (93) 260 22 25 - MOLINS DE REI : PI I MARGALL, 10-12 - TEL. (93) 680 34 50 SABADELL: RAMBLA, 59 - TEL (93) 715 59 20 • MATARÓ I MARESME : RAMBLA, 40 • TEL. (93) 741 90 33 - TARRAGONA : RAMBLA NOVA, 3 BIS - TEL. (977) 23 38 68 • GIRONA: EMILI GRAHIT, 37 - TEL. (972) 41 27 57 REUS : PASSEIG SUNYER, 20 • TEL. (977) 33 80 24 - SANT CUGAT DEL VALLÈS: VALLDOREIX, 57 - TEL. (93) 590 81 05 - BADALONA : CANONGE BARANERA, 21 • TEL. (93) 464 63 10 VILAFRANCA DEL PENEDÈS : LA P.ARELLADA, 48-50 • TEL. (93) 818 20 40 - RUBÍ : CERVANTES, 108-110 - TEL. (93) 586 29 29 • GRANOLLERS I VALLÈS ORIENTAL: TRAVESSERES, 40 BAIXOS - TEL. (93) 860 04 40

HS4CANTONS

£ 1 — El tema de la

hetmana Divendres. J d'«Ml de / W 3

D e s p r é s de c l a s s e

L9altra cara de la infància La majoria de nens d'avui diàfan alguna activitat extraescolar

Futbol, ballet, informàtica, manuali-tats... avui dia gairebé tots els nens fan alguna activitat en sortir de clas­se. La majoria d'aquests cursos te­nen l'objectiu de completar la seva formació, com és el cas de la infor­màtica o els idiomes, però també

LAIA PORTACELI

- Sant Cugat -

"Cada nen és un món". Així definia Santi Gavaldà, presi­dent de l'Associació de Pares d'Alumnes (APA) de la Flores­ta la necessitat que les activi­tats extraescolars s'ajustin a les necessi tats de cada nen, que sempre són diferents. Tot i que avui dia gairebé tots els nens fan alguna activitat en sortir de classe, pares i experts recoma­nen que la facin amb modera­ció i d e p e n e n t de les capaci­tats que es vulguin potenciar en l 'alumne.

"Els nens no han de començar a fer aquestes coses abans dels sis anys" -recomana Elisenda Peçarodona. psicòloga infantil de la clínica mèdica Inpross -"abans , millor que j u g u i n " . Peçarodona creu que els cur­sos extraescolars sempre són bons, però han d'aplicar-se a la situació de cada alumne.

Nens h iperac t ius

"En el cas dels nens hiperac­tius, tampoc convé una activi­tat que els obligui a estar molt concentrats, perquè podria aug­m e n t a r la seva s ensac ió de fracàs", c o m e n t a . Segons la psicòloga, en aquests casos el més adient són les activitats purament físiques que ajudin el nen a relaxar-se. Al contrari, si el nen o nena és massa pas­siu i el q u e més s ' es t ima és quedar-se a casa mirant la te­levisió, les activitats extraes­colars es to rnen necessàr ies perquè fomenti les habilitats socials i s'obri més al món. En aquest cas, més que cursos d'i­diomes o manualitats, Peçaro­dona recomana les excursions de cap de setmana que orga­nitzen alguns grups juvenils .

Però el més important per a aques ta psicòloga infantil és que "al nen li agradi el que fa". Sovint passa q u e e l s infants

n'hi ha d'altres que pretenen princi­palment facilitar-los un espai d'ex­pressió artística o d'esbarjo, com ara les manualitats o la dansa. En general, els seus alumnes van vo­luntàriament a les classes i s'ho pas­sen d'allò més bé. D'aquesta mane­

ra, els pares ja no han de preocu­par-se perquè els nens passin el dia sols a casa mentre ells són a la fei­na, i sovint tenen la possibilitat de te­nir una tarda lliure. Tot i aixi, les ac­tivitats extraescolars també poden arribar a ser un problema si no es fan

Trien múltiples activitas per al seu temps lliure, però l'esport continua acaparant la seva il·lusió. FOTO: E4C

s 'entusiasmen amb les activi­tats quan tot just comencen , però amb el temps es van des-mot ivant fins que les veuen com una obligació més. La pro­fessora Dolors Serra, del taller de Manuali tats Triangle, a la Casa de Cultura, li dóna la raó. "Allò principal és plantejar les activitats com un joc, com un plaer, i que no suposi una obli­gació més". "Quantes més co­ses faci, si ho fa a gust, millor", assegura. En aquest sentit, Se­rra es refereix a la possibilitat de desenvolupar capacitats grà­cies a aquest t ipus de cursos. "Està clar que principalment els alumnes adquireixen nous coneixements" -explica-, "d'a­questa manera poden desen­volupar alguns punts de la seva personalitat".

Per la seva banda, Santi Ga­valdà, de l'APA de La Flores­ta, també destaca aquestes pos­

sibilitats de les activitats ex­traescolars i afirma que "si els nens necessiten ajuda en de­t e r m i n a d e s a s s i g n a t u r e s , aquests cursos són una manera d'ajudar-los".

L'esport i l'anglès

són les principals

preocupacions

dels pares

El peri l l de l ' e s t rès

Les activitats extraescolars són el resultat d 'una situació molt comuna avui dia, en què els pa­res estan molt de temps fora de casa mentre els fills acaben passant llargues estones sols o

en companyia d 'alguna "can­gur" mentre miren la televisió. És per això que molts proge­nitors porten els nens a algu­na acadèmia. Tot i així, Peça­rodona assegura que la tele no té per què suposar cap perill si es mira a m b mesura . Però el que més preocupa professors i pares és que els nens vagin so­b r e c a r r e g a t s d ' a c t i v i t a t s . "Molts pares organitzen mas­sa als seus fills perquè així pen­sen que estaran més preparats, però les coses s'han de poder c o m p a g i n a r " - e x p l i c a G a ­valdà-; "hi ha nens que amb una sola activitat en tenen su­ficient".

Per la seva banda, Dolors Ma-yorga, professora del taller de S a n t C u g a t , d e n u n c i a q u e "molts nens fan de tot, però no a p r e n e n res en concre t , per això se'ls ha d'introduir a poc a poc en les activitats, tot depèn

amb mesura i el nen acaba sobre­carregat d'obligacions. I és que no se'ls ha de forçar mai a fer aquests cursos, hi han d'anar voluntàriament. El més important, però, és que els quedi temps per relaxar-se i no dei­xin mai de jugar.

de com es faci". Segons la pro­fessora, l'ideal és que comencin amb un o dos cops per setma­na i després vagin augmenrant la freqüència amb què fan les activitats.

Fer amics

"Coneixen altres nens i s'o­bren una mica". Aquest és un dels motius pels quals Ana Jua­nola porta els seus fills, Ricard i Laura, a fer exercici després de classe. Ella no està d'acord amb el tipus d'activitats de for­mac ió com l ' ang lès o la in­formàtica, perquè pensa que "els nens ja t enen suf ic ient amb els deures de classe", però sí que creu que és bò que facin activitats d'esbarjo un cop s'a­caben les classes, com ara ma­nualitats, ballet o esport. "Amb cursos d'estudiar se'ls crea més estrès i acabes per perjudicar-los en lloc d'ajudar-los, men­tre que hi ha altres coses per­què puguin estar entret inguts durant tota la tarda, i facin al­guna cosa d'utilitat".

El seu fill Ricard , d e vu i t anys, va començar a jugar a fut­bol el curs passat, i afirma con­tent que li agrada molt. "En­t r e n o d i l luns i d i v e n d r e s , i aquest dissabte jugaré un par­t i t " - e x c l a m a - , " m ' a g r a d a molt". El nen assegura que el futbol li agrada més que mirar la televisió i que, a més, "ju­gant amb la maquineta a casa m'avorreixo". És per això que un bon dia li va demanar a la seva mare que el deixés jugar. Per la seva banda, la seva ger­mana Laura , de n o m é s c inc anys, va un cop per setmana a ballet clàssic. Allà aprèn amb altres deu nenes de la seva edat els moviments bàsics del cos i el ritme de la música. Després de només unes s e t m a n e s de dansa, la jove ballarina no té cap problema en afirmar, orgu­llosa i amb els ulls brillants: "jo ballo molt bé" .

Setmana l·lS /CANTONS Divendres..? d'abril de WH

Esport

Jugar a futbol continua sent la gran

afició de les tardes I.AIA PoKlACKI.I

- Sant Cugat -

Fomentar la psicomotricitat i la bona formació corporal solen ser els principals objectius de les sessions esportives o gimnàs­t iques a què es ded iquen els nens després de classe. Iot i que la majoria juguen a futbol en un equip (més freqüentment a bàs­quet , en el cas de les noies), cada cop hi ha més pares que decideixen portar els seu fills a centres perquè uns professio­nals els facin practicar diverses activitats físiques. "Kl que més demanen els nens són els jocs escolars" -explica un dels membres del departa­ment d 'esports de la Casa de Cultura. Ks refereix als entre­naments de bàsquet, handbol, voleibol i, com no, de futbol sala, que concentren cada tarda de­senes de nens, d 'ent re 8 i 14 anys, en aquest centre munici­pal. L'objectiu de molts d 'a­quests joves jugadors, sobretot dels de més de vuit anys, és arri­bar a oferir un bon joc als partits de dissabte, on també s'enfron­ten amb equips d'escoles priva­

des. I és que l'esperit competi­tiu és una motivació fonamental en aquestes activitats. Tot i així, encara queden altres ofertes per als més petits, que encara no es veuen atrets per la competició. Es tracta d'exercicis senzills des­tinats al desenvolupament de la psicomotricitat i la coordinació de les diferents parts del cos.

Arts marcials

La filosofia oriental no té res a veure, però els nens mostren un gran interès en aprendre arts marcials, sobretot judo i karate. Ambdues tècn iques de lluita permeten als nens fer exercici, però de manera controlada. Tot i axí, els pares sovint pensen que es tracta de pràctiques que fomenten la violència entre els més petits. "Hi ha molt de con­trol -assegura José Luís Alca­raz, del gimnàs Ol impo- , "els nens aprenen a controlar cada cop que donen perquè, encara que no ho sembli des de fora, hi ha unes regles d'allò més es­tr ictes". Al seu centre hi van diari amen t prop de 70 nens disposats a practicar aquestes

Malgrat la importància del futbol,

l luites orientals. Això sí, s'hi veuen poques nenes. "Cada ve­gada hi ha més nenes, però en­cara predominen els nois", ex­plica Alcaraz.

Una de les arts marcials més

Els nens volen

imitar les lluites

d'arts marcials dels

dibuixos animats

populatrs entre els alumnes del gimnàs és el judo, l'única que, a més, és esport olímpic. El judo es diferencia del karate perquè té l'objectiu de portar el con­trari al terra, mentre que el ka-

í/.ï nens d'ara es comencen a decantar per les arts marcials. FOTO: ¥.4C

rate busca el contacte amb al­guna part del seu cos. En tots dos casos, Alcaraz afirma que s'ha d'exercitar la ment per practicar-los, a més de desenvolupar la ca­pacitat psicomotriu i l'agilitat dels contrincants. A més d'aquests dos esports orientals, actualment n'hi molts d'altres que es-practiquen als gimnasos, com el taekwon-do kung-fu, i que també entusias­men els nens. "Molts dels que vé­nen estan influenciats pels dibui­xos animats" -explica Alcaraz-. "Després veuen que aquí fan més coses, com els circuits esportius, però els agrada igualment".

Finalment, entre els esports que practiquen els nens després de classe, hi ha la natació. Aquest és el cas dels grups que es reunei­xen un o dos cops per setmana

per aprendre, a mans dels res­ponsables del departament d'es­ports de la Casa de Cultura.

Gimnàstica rítmica

Tot i els avenços de la socie­tat, encara hi ha una clara dis­tinció de sexes pel que fa a les activitats extraescolars. Així ho demost ra el gran èxit de les classes de gimnàstica i aeròbic entre les nenes. En elles prac­t iquen la pilota, la corda i la cinta, entre d'altres coses. "A més , t a m b é e laboren coreo­grafies" -explica Alcaraz. Se­gons aquest especialista en el tema, la gimnàstica els permet d e s e n v o l u p a r la seva psico­motricitat i, a més, començar a modelar el seu cos.

I d i o m e s

Els vells llibres de text han donat pas a les pel·lícules i els videojocs

Els pares veuen insuficient el nivell d'anglès de Vescola L. P.

- Sant Cugat -

En grups de 30 persones, tal com es fa a les escoles, és im-possibe aprendre un idioma". Així resumia Reg Eisele, di­rector de l'acadèmia Way-in, un dels principals arguments que impulsen els pares a portar els seus fills a centres d'ensenya­ment de llengües. El motiu és ben clar: avui dia, saber un idio­ma és imprescindible .Es per això que Sant Cuga t compta amb una amplia oferta d'aquest tipus d'escoles on totes les tar­des es concentren desenes de nens que, des de petits, es de­diquen a estudiar altres llen­g ü e s e s t r a n g e r e s , s o b r e t o t l'anglès. "El 90% dels alumnes vénen interessats per l'anglès -explica Montserrat Obiols, de l'acadèmia Sprint-, "són nens i nenes de totes les edats".

Però en la majoria de centres el vell sistema de la gramàtica s'ha acabat. Tal com assegura Eisele, actualment "només s'u­tilitza el llibre de text per in­troduir un tema, però després

O r d i n a d o r s

Internet centra el temari de les escoles

d'informàtica

l.a escoles intenten fomentar el coneixement dels idiomes. l·OIYJ: h'.4C

es fan altres activitats". Entre elles des taquen els nous jocs d'ordinador, els vídeos de se­rials o pel·lícules en versió ori­ginal o els típics jocs que orga­nitza el professor duran t les classes. Tots ells consfiguren un sistema d'ensenyament que

"permet que els nens vinguin motivats" -diu Eisele- "que ho passin d'allò més bé i facin ac­tivitats divertides". La qüestió és que el famós "Do you speak English?" els arribi a sonar del tot i, segons Eisele, ho aconse­gueixen.

L. P. - SaatCiajat-

Mentre alguns pares aprenen a fer funcionar cl radiocasset, els seus fills es passen la tar­da navegant per Internet . Te­nint en compte aquesta reali­t a t , no és d ' e s t r a n y a r q u e aquests progenitors confosos decideixin portar els seus fills a una acadèmia d'informàtica on puguin aprofundir en allò que ja coneixen.

"Reaccionen molt bé amb els ordinadors" -explica Montse M u r i l l o , c o o r d i n a d o r a de l C e n t r e d e F o r m a c i ó Sys tem Xerric-, "millor que els adults p e r q u è s a b e n de q u è va el tema" . Al seu centre acudei-xeri cada dia a lumnes d ' en t re nou i t retze anys. L'objectiu no tan sols és obrir-se portes amb vista al seu futur profes­sional, sinó t ambé passar una bona estona. "La informàtica atrau cada cop més als n e n s " - d i u M o n t s e r r a t - , " sobre to t pels jocs d 'ordinador. Amb el temps, descobreixen que tam­bé es poden divertir si l 'ut i­litzen per treballar". Entre els

cont inguts del curs, la majo­ria dels a lumnes seleccionen I n t e r n e t o el p r o g r a m a de Words . " É s un món q u e es torna a t rac t iu amb els nous sistemes multimèdia, i els ser­veix per preparar-se per al fu­t u r a m b els c o n e i x e m e n t s d ' I n t e rne t " , comenta Mont­serrat. Tot i que es pretén que els

a l u m n e s es t iguin al més fa­miliaritzats possibles amb els ordinadors, aquesta professo­ra recomana començar a estu­d iar i n f o r m à t i c a a m b 8 o 9 anys "perquè ja els coneixen una mica i els és més fàcil". Això sí, sempre que els nens ho des i tg in , "pe rquè no se ' ls ha d'obligar mai", afegeix. Pel q u e fa al per i l l q u e a l g u n s n e n s s ' a ï l l in de l m ó n a m b a q u e s t a pode rosa m à q u i n a , Montserrat assegura que "no té per què passar, perquè sem­pre ha d'haver una mesura, de la mateixa manera que amb la-televisió". Segons aquesta es-peciaista, " l ' important és que el nen no només jugui única­m e n t a m b l ' o rd inador , s inó que també aprengui" .

ELS /C4NTONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Setmana 5

M a n u a l i t a t s

Molts nens descobreixen a l'escola que tenen habilitats manuals.FOTO: Y.G.

Els tallers artístics pretenen cultivar la sensibilitat dels nens

M ú s i c a

L. P. - Sart Cugat -

Ofer i r un e spa i on el n e n pugui teballar i expressar-se, i f omen ta r l ' e d u c a c i ó de la sens ib i l i ta t i els sen t i t s són els principals object ius dels t a l l e r s de m a n u a l i t a t s q u e cada tarda es posen a dispo­sició de desenes de nens de Sant Cugat .

"La majoria dels pares por­ten aquí els nens perquè te­nen facilitat en la creació ar­tística" -explica Dolors Serra, del taller d 'expressió Triangle (a la Casa de Cu l tu r a ) - "i s'hi veuen moltes vocacions". Per aques t espai passen més de 150 nens a la setmana que, di­vidits en grups de 15, aprenen d i f e r en t s t è c n i q u e s de ma­nua l i t a t s . Són tal lers de di­buix, gravat o fotografia; de fang, modelat o escultura i el treball sobre materials diver­sos com la fusta o el filferro. Els a lumnes hi acudeixen un o dos cops per se tmana i, tot i la seva curta edat, no se sen­ten forçats sinó que "ho veuen com un espai de lleure, de ju­gar", assegura Serra. La pro­fessora explica que "el foment

de la s e n s i b i l i t a t es tà mol t ob l ida t , m e n t r e q u e és una cosa que ajuda molt a formar els nens". Per la seva banda, el Taller de Sant Cugat, a càrrec de Dolors Mayorga, porta prQp de 40 nens que volen apren­dre ceràmica, paper "maché" , fusta i pintura, en t re d'altres tècniques artístiques. "El que més els agrada és el paper ma­ché" -expl ica Mayorga- , per­què veuen les mostres que jo els faig i els és més ent re t in­gu t i m i t a r - l e s " . Al là , cada a lumne elabora la seva crea­ció individual, tot acudint un cop per setmana al taller. Du­rant una hora i mitja o més, els a l u m n e s de l ta l ler s 'as­seuen al voltant d 'una taula i es concentren a fer manuali­tats . "Es por ten bas tan t bé, to t i q u e s ' h a n d e q u e d a r q u i e t s " - exp l i ca Mayorga - , "com els agrada el tema, no t enen problema en ser obe­dients" .

La c i u t a t d e S a n t C u g a t compta amb molts d 'aques ts centres, com és el talleret de Sara, Esqui tx , Kanguro Park

•o L'obrador. Tot ells són es­pais per fomentar la creativitat dels més peti ts .

Cescola de música Montserrat Calduch prepara un curs de rock El piano és V instrument de més èxit als centres musicals

L. P. - Sant Cugat -

Tot i que recorda a primers de segle, quan Ics senyoretes ri­ques l'estudiaven per sorpren­dre els convidats de Ics festes, el piano contiuna sent el gran rei de les escoles de música de Sant Cugat.Darrere seu \an el vio­loncel, el violí, la guitarra, la flauta travessera i el saxòfon, en­tre d'altres. "El nen ha de conèi­xer el llenguatge musical i en-trendre'l" -explica Montserrat Calduch,propietària d 'un d'a­quests centres- "perquè els és­sers humans necessiten de la música, és una necessi ta t fi­siològica". A la seva escola van nens de totes les edats, "la ma­joria perquè els pares ho volen".

Però el sistema pedagògic ha canviat, deixant de banda els antics llibres de solfeig, per cen­tra-se a ensenyar la tècnica mu­sical d'una manera molt més ale­gre . És per això q u e C a r m e Talleda, propietària del centre d'estudis Musicals Talleda Ri-comà, assegura que "el llen­guatge musical agrada molt i so­bretot cantar, el cant coral".

Sant Cugat compta amb un glíiri HUJFIUJ bie de grups de rock. FOTO: E4C

Però d 'entre els ins t ruments que es toquen a aquestes clas­ses de música destaca l'acor­dió que, segons Talleda, és un ins t rument molt agraït i amb molta tradició a Catalunya. Per la seva banda, l'escola d 'Es tu­dis Musicals Montserra t Cal­duch ha iniciat r e c e n t m e n t classes de música moderna a

càr rec del c o n e g u t p ian i s ta Manel Camp, ment re que co­mençarà aviat un curs de rock i pop a mans de Santi Arisa, un dels principals bateries de Ca­talunya. Dins de les activitats previstes durant aques ts dos cicles, hi ha la interpretació de cançons d ' impor t an t s autors d 'aquest camp musical-

D a n s a

El ballet, el flamenc i els balls de saló, les principals ofertes de dansa Lobjectiu de les acadèmies és Veducació musical i el ritme

L.P. - Sant Cagat -

La dansa clàssica continua sent una de les activitats principals que moltes nenes fan després de l'escola. Però tot i que sem­pre se l'ha qualificat com una pràctica de dedicació exclusi­vament femenina, sembla que avui dia ja hi ha nens que aca­ben amb aquests tòpics i hi pro­ven sort. "L'objectiu és que tin­guin una educació musical i un moviment harmoniós" -expli­ca Núria Gutiérrez, de l'acadè­mia de dansa Laura Es teve - , "però sobretot que ho passin bé, si després s'hi volen dedicar professionalment ja és una al­tra cosa". Segons Gutiérrez, és important que els nens comen­cin aviat a practicar la dansa clàs­

sica perquè, tot i la seva duresa, els més petits tenen temps per a una iniciació que encara se'ls planteja com un joc. És per això que el seu centre té alumnes de fins i tot quatre anys. Durant aquestes edats, el més habitual és que donin classe un cop per setmana. Posteriorment, l'assi­duïtat s ' incrementa amb més hores fins als 14 o 15 anys. D'al­tra banda, i n d e p e n d e n t m e n t dels nivells de formació, els cen­tre solen organitzar festivals de dansa a la mateixa escola o en al­tres espais culturals.

Balls de saló

A banda de les acadèmies de ballet, Sant Cugat compta amb una important oferta de centres

de ball com són l'Escola de Balls de Saló de P e p e Asensio , el Leve Fitness Club (on també hi van nens), o l'Esbart Sant Cu­gat, que manté les tradicions dansaires entre els més petits. Finalment, els interessats tam­bé poden aprendre dansa anda­lusa, com és el cas de l'escola de Bàrbara Ramos. "Normal­ment es comença per les sevi­llanes i es continua amb el fla­m e n c " - c o m e n t a la propietària- , "el que més els agrada, però, són les "castafiue-las" i el"zapateao", tot i que re­sulta difícil per a nens de poca edat". Durant les classes, Ra­mos explica que s'aprenen els passos al ritme de les cançons de Paco de Lucia o de Manolo Sanlúcar.

Ara a "ZOOM" les teves fotos te n costaran menys. 0Jf*o và//. Per cada "3" revelatges de negatiu/ només te'n "J? ?' ?°

CENTRE DE LA IMATGE cobrarem "1", aprofiteu aquesta ocasió. " '

ZOQM, les teves millors fotos í diapositives en una HORA. HKfAT tírf VALLÈS J^k

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es pi. Dr. Galtes, 9 - Tèfc 675 $6 74 « C. Santa Maria, 14 - fèï. 1075 57 $4 - SAI

Setmana ELS/CANTONS Divendres, 3 d'abrildt 1998

L ' e n q u e s t a

Troba un ventall d'activitats extraescolars prou complet? Fa anys, quan jo e ra peti ta, no existien les activitats extraescolars . Sort íem d'escola t a rd , cap a les set del vespre, i després fèiem els deures i sortíem a ju­gar. Jugàvem als ja rd ins , als hor t s , als ca r re r s i places, sense por dels pocs cot­xes - l lavors en dèiem autos—, i el temps e ra nostre Els grans ens miraven amb paciència. I nosal tres , que no teníem tele ni activitats ext raescolars , teníem mil jocs i passàvem mil aventures . Coneixíem la delícia d'enfilar-se a l ' a rb re prohi­

bit per collir fruita! I l 'emoció inexplicable d ' anar a explorar o de , simplement, asseure's al vespre amb els grans i escoltar hhtòries de por que per als nens d 'a­vui serien ingènues, però que a nosaltres ens gelaven la sang. Ara això és dife­rent . Ara els nens no juguen als ca r re r s , és massa perillós. Ni cal explicar histò­ries: ja tenen la tele. I si no són a casa no cal constestar les seves preguntes . Si fan activitats extraescolars no cal par la r amb ells. Ara j a ni fan nosa. / M.S.

MARIA DOLORS PRETANS

42 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Trobo que hi ha un bon ventall d'activitats extraescolars a Sant Cugat. El que fa falta són mi­llors instal·lacions esportives per als nens, sobretot la piscina."

PILAR M I G U E Z

42 ANYS

MESTRA

" N ' h i ha de tota m e n a . Els meus fan les activitats que or­ganitza la mate ixa escola on van."

AURORA GARCIA

49 ANYS

M E S T R A

"Sí q u e s e ' n t roben de tota mena. La meva filla va un dia a anglès i un altre a gimnàs."

L L I :ÏSA O L L É

34 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"A Sant Cugat sí que hi trobes un bon ventall d'activitats i d'a­cadèmies privades, però falten més activitats organitzades per l'ajuntament."

MARIA GRÀCIA M A R C E T

63 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Sí que en trobes, però penso que en falten més que siguin subvencionades; les acadèmies privades són massa cares."

IMMACULADA SERRABOGUNYÀ

35 ANYS

COMERCIANT

"Jo crec que pots trobar totes les activitats que vulguis. Jo por­to els nens a fer futbol, judo i anglès."

FRANC KSC;A XERCAVINS

38 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Crec que arriba un punt en què es pot dir que hi ha masa oferta. Trobes milers d'activi­tats per fer. Em sembla que una mica masa i tot."

CARME V I C E N T E

40 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Sí que trobes de tot. Pots tro­bar el que vulguis per portar els nens després d'escola, però de vegades són activitats cares."

ALÍCIA P O N S

15 ANYS

E S T U D I A N T

"Bé, jo estudio anglès després de l'institut, però no és el que m'agrada. Voldria no haver d'es­tudiar i anar més de 'marxa'."

E L O I YSAS

12 ANYS

E S T U D I A N T

"Al sortir del cole jo faig bàs­quet, dibuix i també matemà­tiques. Està bé, m'agrada fer aquestes coses, sobretot jugar a bàsquet."

ÜS4CANTONS

Política Divendres, 3 d'abril de 1W8 1

T r i b u n a l s

El P P arremet contra un jove absolt cPuna pintada a la seva seu Tarragó i Castaneda han recorregut la sentència

Al-BKRT BALANZÀ - Sant Cugat -

L'estupefacció i el malestar són els dos símptomes que Jo­sep i Bernat Pros, pare i fill, han fet més evidents en el procés d'acusació d 'aquest últim pels dos regidors del Partit Popular, Jaume Tarragó i Eduardo Cas­taneda, a causa d'una pintada xenòfoba apareguda a la faça­na de la seu del PP la matina­da de l ' l i al 12 d'octubre.

El procés, que ha seguit du­rant sis mesos la via policia! i judicial, va iniciar-se amb la de­núncia a la comissaria de Sant Cugat, des d'on van ordenar-se les investigacions que van com­portar la declaració de dos tes­timonis contra Bernat Pros. "Al cap d'uns dies de seguir-me, sóc aturat, obligat a baixar del tren i identificat per un inspector de la policia nacional, m'informa que hi ha una denúncia en con­tra meva", ha relatat Pros.

Bernat Pros va adreçar-se l'en­demà a la comissaria per rebut­jar les acusacions amb l'argu­ment que havia treballat tota la

nit fins a les 9 del matí. A par­tir d 'aquestes versions contra­posades entre testimonis i acu­sat, Pros va afrontar un trasllat emmanillat a Rubí on va ser fit­xat, una declaració a Sant Cugat amb advocat d'ofici i el suport, en forma de declaració, de com­panys que van sostenir que Pros havia treballat la nit dels fets. El judici de faltes seguit al Jut-

Bernat Pros va aportar al judici

proves que defensen que estava treballant

la nit dels fets

jat d ' Ins t rucció número 1 de Rubí el passat 26 de gener va absoldre Bernat Pros per man­ca de proves. El PP ha recorre­gut la sentència. Josep Pros, que ha seguit per­

sonalment tot el procés contra el seu fill, es mostra desconcertat en veure que aquest episodi no acaba de tancar-se: "al judici

[Tarragó i Castaneda] no van demanar res, només els danys si era declarat culpable" ."Els seus dos testimonis no es van ni presentar", afegeix.

Josep Pros confirma que el suport d 'ent i ta ts i particulars ha estat "total". "Tots els par­tits polítics de Sant Cugat, ex­cepte un, i la gent que ho sap pel poble, no para de pregun­tar què passa". En aquest sen­tit, Pros pare ha afirmat que els à n i m s de la família són " b o n s " , però que con t inuen sense saber "què busquen ara amb el recurs". "El problema del meu fill és que és inde ­p e n d e n t i s t a " , ha apun ta t en referència a la mil i tància de Bernat Pros a Maulets.

Per la part acusadora, el regi­dor del PP a l 'Ajuntament de Sant Cugat, Jaume Tarragó, ha volgut raonar el recurs contra la sentència absolutòria de Ber­nat Pros af i rmant q u e "han aparegut nous e lements" . Tar­ragó ha negat que el conflicte sigui de caràcter personal: "no tenim res en contra del senyor Pros, però estem tips dels ac-

Bernat Pros veurà allargat el seu cas a causa del recurs del PP. FOTO: CEDIDA

tes de brètols contra la nostra seu". "Si ha estat ell, doncs bé; i si no ho ha estat, ho sentirem molt", ha afegit el regidor con­servador.

El comissari de la Policia es­tatal a Sant Cugat, Avelino Ma-estre, ha contradit Tarragó en el sentit que cap dels regidors acusants han presentat cap de­

m a n d a per e sb r ina r a q u e s t s "nous e lements" . "Si les parts t enen més proves, el ju tge pot demanar una nova investiga­ció", ha afirmat el comissari. Però Maestre ha conclòs que , per ara, la comissaria de Sant Cugat només té constància que el cas de Bernat Pros "ja s'ha esclarit i l'han absolt". '

I n & u b m i s s i ó

Sanjurjo obté la llibertat provisional i el jutge li

rebaixa la pena a sis mesos A. B.

- Sant Cagat -

L ' i n s u b m í s s a n t e u g a t e n c i membre del CASC Pere San­jurjo, haurà d'anar a signar els dies 1 i 15 de cada mes, cosa que ja ha dit que no pensa complir, a l 'espera que el ju tge emet i sentència definitiva, després del judici que va celebrar-se final­ment dimarts a l'Audiència Pro­vincial de Barcelona. La pena de dos anys, quatre mesos i un dia, mantinguda en els quatre judicis anteriorment suspesos, s'ha vist rebaixada fins a sis me­sos i 8 anys d'inhabilitació.

Amb l'ordre de recerca decre­tada el dia anterior i sense pre­vi avís, dos policies de paisà van detenir Sanjurjo el mateix di­

marts a les 7.30 al seu domicili de Sant Cugat i van conduir-lo a la comissaria local. El jove santeugatenc va ser traslladat emmanillat a l 'Audiència Pro­vincial, on va passar directament a la sala de vistes. La família va rebre la notícia des de la comis­saria de Sant Cugat i va tenir el temps just de comunicar-se amb una t r en t ena d ' amics i com­panys, que van assistir al judici a la sala de la secció segona.

Judici instantani

La vista va durar uns escassos vint minuts , que van ser cinc per a Pere Sanjurjo. El jove sant­eugatenc va demanar la paraula al jutge per condemnar "una far­sa de judici-muntatge" del qual

>r-

Una trentena de persones van donar

se'n considerava totalment aliè, segons ha relatat Sanjurjo ma­teix. El jutge va acabar expul­sant el jove de la sala i va fer-lo passar a oficines, on li van lliu­rar el document amb la lliber­tat provisional, que no va sig­nar. L'acusat ha criticat "tanta comèdia quan ho tenien tot pre-

suport a Sanjurjo en la concentració

parat". El fet que no el fessin passar pel calabós es raona, se­gons Sanjurjo, en el fet que "no interessava que se n'assabentés ningú". Al vespre, dues concentracions

a Sant Cugat i a Torelló, la seva vila natal, van aplegar un cen­tenar de persones. D'una banda,

de la placa Barcelona. FOTO.A.B.

a Sant Cugat, el CASC va llegir ur> manifest de supoit a Vin-submís i va demanar la implica­ció de l 'A jun tament per d e ­n u n c i a r el p r o c é s c o n t r a Sanjurjo. A Torelló, els mani­festants van recórrer al costat de l'insubmís i dels seus familiars els carrers del municipi.

8 Política ELS / CANTONS Divendres, 3 d'abril de 1998

D i s t r i c t e s

El PP de Valldoreix presenta un reglament orgànic per a l'EMD

Pantàleón de Miguel considera ' 'necessari i de sentit comú'' el document AI.HKRT BAI.ANZÀ

- Sant Cugat -

Kl Partit Popular de Valldo­reix \a entrar per registre di­jous la seva "proposta d'acord" per a un Reglament Orgànic de Funcionament per a l 'Kntitat Municipal Descent ra l i tzada . Minuts abans de la Junta tic Veïns del mes de març. el vocal del PP, Pantaleón de Miguel, va lliurar a entitats i partits po­lítics un documen t que "de ­senvolupi i doni concreció a la vigent normativa de les Lleis de Règim Local. Segons de Mi­guel, l 'EMD no té ara per ara un f u n c i o n a m e n t " i l · l ega l" , però el reglament és "necessa­ri". La proposta del PP de Vall­doreix està dest inada, segons s ' a r g u m e n t a p r è v i a m e n t , a "evitar disfuncions en el règim de convocatòries, de torns de paraula, de documentació pre­sentada per aprovació i d 'un p roced iment previst per a la participació ciutadana".

Pantaleón de Miguel ha dedi­cat paraules dures a l'actual pre­sidència de Jaume Sanmartí i

ha afirmat que "les coses han d'anar més organitzades. No es pot funcionar com en una mena de dictadura".

Resposta de Sanmar t í

A l 'espera de fer un es tud i més exhaustiu del document presentat pel PI', el president de l ' F M D , J aume Sanmart í , ha advert i t que Valldoreix ja posseeix una normat iva que determina les actuacions a se­guir. Sanmartí ha posat com a exemple la convocatòria d 'u­na j u n t a de ve ïns m e n s u a l , cosa que mai no s'havia fet. "Si no d 'una forma tota lment re­glamentada, un cop al mes es reuneix els veïns de manera p rèv ia al p le pe r tal de co­mentar propostes que poden anar a la junta de portaveus i després al p le" , ha indicat el president de l ' E M D .

Sanmar t í ha respost t a m b é les crí t iques de de Miguel en el sent i t de voler solucionar els problemes dels valldorei-xencs: "si alguna cosa fem ma­l a m e n t , q u e en f em, hi ha

L'Entitat Municipal Descentralitzada podria dotar-se de reglament. FOTO: A .fi.

sempre la voluntat de fer-hò partits polítics i entitats, com bé i s 'ofereix comunicac ió i diàleg per solucionar els pro­b l e m e s " . E l p r e s i d e n t d e l ' E M D ha afirmat, però, que l 'excepció es produeix "quan algú no vol parlar o no té ca­pacitat per dialogar". La proposta d'acord del PP es

troba en fase d 'es tudi en els

l 'Associació de Propie tar i s i Veïns o la Llar d'Avis. El camí per a la seva aprovació o rebuig haurà de seguir la junta de por­taveus mensual i arribar a in­troduir-se en la Junta de Veïns. Les previsions a p u n t e n que això no es farà almenys Fins al mes de maig.

ERC reelegeix Pomar com a president de l'Executiva

A. B. - Sant Cugat -

La reelecció d'Eduard Pomar i l'intercanvi de càrrecs entre Jau­me Busquets i I )a\ id Sempere van ser dimecres les decisic ms més des­tacades de l 'Assemblea local d'ERC, que es reuneix cada dos anys per renovar la seva Executiva. A proposta del comitè polític, la cinquantena de militants que in­tegren actualment el partit a Sant Cugat van donar el vistiplau a l'ú­nica candidatura formada per Eduard Pomar (president), Narcís Clavell (vicepresident), David Sempere (cap del grup municipal). Jaume Busquets (axirdinador en­tre comitè polític i grup munici­pal), Jordi Guimerà (representant de les JERC), Sebastià Cruz (vo­cal), Josep Albert Sempere (vocal), Josep Maria Mussons (tresorer) i Sara Bertran (secretària). Pomar ha anunciat que la nova Executiva es dedicarà sobretot a preparar les eleccions municipals de 1999, però ha advertit que el cap de llista no es nomenarà fins a la tardor. L'equip de Pomar vol potenciar també el contacte entre la militància amb una sèrie de xer­rades temàtiques internes.

Ara fa cent anys, Catalunya enlluernava

amb el Modernisme

_ atalunya i la crisi del 9 Llempenta

dels catalans

Generalitat de Catalunya

M u s e u d ' H i s t ò r i a d e C a t a l u n y a d e l 1 9 d e m a r ç a l 1 3 d e s e t e m b r e

Amb la col·laboració de:

Fundació "la Caixa"

Amb el patrocini de:

G E C A L S T H O M

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

fumrmmi

CINESA: Sessions golfes de franc

Podeu reservar les vostres entrades per telè­fon, trucant a la redacció del diari, o bé pas-sar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuï­ta a les sessions golfes de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

P A

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VÍP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir fins a 15 consu­micions de franc en aquest local de moda de la nostra ciutat.

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana

Recolliu els vals per a una esplèndida pas­sejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb qué podreu gaudir del paisatge de Collserola.

SQUASH

SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge

Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris con­certats. Informeu-vos-en al 589.62.82

•ut k PELUQUEROS

PERRUQUERIA TABOADA: Sauna, solàrium i manicura

Tots els subscriptors podeu recollir un val per rebre de franc una sessió de solàrium, sauna, o bé fer-vos la manicura. Només cal trucar per fer la vostra reserva.

^Eqamnbles EGA MOBLES:

15% de descompte en cadires d'estil Amb un val que us facilitarem a la redacció, o bé ensenyant el carnet del Club, podeu adquirir cadires i butaques d'estil amb un 15% de descompte sobre el seu preu habi­tual. Ara és el moment de renovar les vos­tres llars.

Griful Oil, s. L. Servei Estació

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 4 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

GIMNÀS OLIMPO: matricula 't de franc

El Club del Subscriptor proporciona als seus membres vals per matricular-se de manera gratuïta al Gimnàs Olimpo. En fer-ho, sereu obsequiats amb tres sessions de solàrium de franc. No deixeu passar aques­ta oferta immillorable.

^m ESCOLA D'IDIOMES WAY-IN: Cursos de franc

Tots els subscriptors podeu gaudir d'un mes de classes gratuïtes dels idiomes anglès, francès o alemany. Ara és el moment. Truqueu al 589.62.82

t DERIVA EDITORIAL DERIVA EDITORIAL:

15% de descompte en llibres

Tots els subscriptors podeu consultar el catàleg de. títols de Deriva Editorial, i recollir vals per obtenir descomptes del 15% en adquirir-ne qualsevol d'ells.

MODA I N F A N T I L

NENS: 15% de descompte en tots els articles

Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. A més, ara, amb la compra d'un vestit de comunió per a nenes, de regal us donaran els guants. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'a­questa oferta.

MASKOTA: Llaminadures de franc

per a gossos Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.

Escola Artístico-Musical

i MONTSERRAT CALDUCH Mètode Ireneu Segarra

ESCOLA DE MUSICA MONTSERRAT CALDUCH:

matricula 't de franc

Tots els subscriptors podeu recollir el val a la redacció per matricular-vos de mane­ra gratuïta en qualsevol de les assignatures que s'imparteixen a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch: llenguatge musical, instrument, dansa, teatre, ball de saló, etc.

veterinos TEATRE A VALLDOREIX: Sessions de teatre gratuïtes

Cada primer diumenge de mes, al Casal de Cultura de Valldoreix podeu assistir de franc a les sessions de teatre que el Grup de Teatre Espiral organitza en aquest dis­tricte. Truqueu amb antelació per reservar les vostres entrades al Club del Subscriptor.

VETERINOS: 1 Sessió gratuïta de

desparasitació interna Tots els subscriptors que tingueu animals a casa, podeu gaudir d"un 10% de des­compte en el servei de perruqueria cani­na i d'una sessió gratuïta de desparasita­ció per al vostres animals. Ara és el moment de fer-ho.

HSIC4INTONS

10 Opinió

J ^ L Divendres, 3 d'abril de 19 <)H

HSiCAIVIWB Semuniiri independent de Sani <'ti^.n del Vallés

flfcV, Pw* Local ^§r (ta tant Cugal. S L

( .iirc( SJHI \ni..in, is l u i v s • "M'AI S.mi l HI;,.I ,k-l \jlk-. [VI ss..»„;V 1 is s - ' :-••»]

Consell d'Administració Rjniiin d l JU ipresidenc)

Ji.sepM Cjlueri/i). Pere Kstpierdü i \ j \ ier lurnells i editor

Coordinadora d * Redacció AiiraCostj

Redacció I ema de la setmana: I-au Pcirt.ii. el i. Políiiej/Keononiu \lhcn Kil.m/.i.

Knri>rii/( >pinió -\nrj < W J . Socieur: l·il.imi.i l'.iimev Ciihurj Jusep M-iru Mimi S.tK.[ l'ordci.i. I-Np-Tis- \ le\ l.upe/.

R.idl·.^ral'i.i i eii.|neM.i M.Hïise Sani.

Comercial Aniujuan..!..

Consell Editorial Ramon (iran > president'

J.INCP M. li.ibren/'.oKeprcMdenr) \ íetiii Me vindré, l-'mix est. ( ijiho. Jordi Casas.

Virus CisUiner. Allurrl De l'.iblo, Pere K.M)iierdj. Vivier l·i>rnells. knsti.m Herhal/lieimer,

Ro^eli Pedró, R.nnmi l'rus. I.ims p„ i - , Kmili René. Marta Siihiú. IV . . Soler. Josep V Teixidó,

Jn.iii lorrosa. Joan Tro\ jno. Pep Inques. \ u r i j /ahalj Aurj (!osta tse<.rcràiiJ)

Subscripcions i Club del Subscriptor Núria Serra

Fotografia AM; (ïelrrjn, Yolanda ti jreíj

Responsable de disseny i maquetacfó Jordi Pjseïul

Kinimpres0í72)4(l.()S<í.S

Distribució Mjilins Vallès S I . l'cl. 5XM 2.V71

l)i|-Misir k-Rjt- (il-4(lS-'J.ï

( l )ACPC

E d i t o r i a l

1,10 / W.FÒSW1371

Distribució d'ELS 4 CANTONS S * - ^ als subscriptors \ N

Una decisió poc meditada

Aquesta setmana s'ha fet públic un cas preocu­pant i que afecta a un

jove santeugatenc. Tot va sor­tir arran d'unes pintades fetes a l'edifici on hi ha la seu local del Partit Popular, un partit que també a la nostra ciutat ha tin­gut algun ensurt de gran ressò; recordem l'atemptat que va pa­tir ara fa tres anys i que va des­trossar bona part de les seves instal·lacions, atemptat que va motivar la visita a Sant Cugat de l'actual president del Go­vern. Malauradament, aquest partit està en el punt de mira dels atemptats que es produei­xen al nostre país i aquest fet fa

Ni "o és la primera vegada que denunciem des d'aquest mitjà el de­

ficient servei, agreujat en els darrers anys, que Correus dóna al nostre municipi. Unes defi­ciències reiteradament de­nunciades des de tots els sec-

que molts dels seus militants es posin nerviosos. Això és com­prensible; ara. portar als tribu­nals un jove sense cap tipus de prova després de fer-lo passar a ell i a tota la seva família per una situació angoixant amb de­tenció i emmanillament inclo­sos, son figues d'un altre paner. Uns testimonis que no es pre­senten al judici, tots els com­panys del jove i un bon feix de proves que demostren que Ber­nat Pros, la nit de l'onze al dot­ze d'octubre, estava treballant al Teatre-Auditori del Centre Cul­tural; tot un seguit d'entitats i representants polítics que ava­len el comportament del jove i,

el que és més important, la sentència d'un jutge que absol Pros de tots els càrrecs que se li imputen, no ha estat suficient perquè els representants del PP local, els regidors Jaume Tarra­gó i Eduardo Castaneda, deixin d'insistir en la seva culpabilitat. Suposem que ser membre del

grup local independentista Maulets no ha estat la pedra de toc de tot aquest procés, un es-(ww^/exemplificador a través d'en Bernat a aquest col·lectiu. Si fos així, la manca de respon­sabilitat d'uns càrrecs públics seria evident i del tot critica­ble. Des d'aquest mitjà, sempre hem denunciat tot tipus d'a-

Correus tors i àmbits ciutadans, des de l'Ajuntament i els usuaris fins als mateixos treballadors, que demanen més mitjans i ins­tal·lacions. Amb la notícia de la compra de nous locals on ubicar-hi el servei fa més d'un any, semblava desencallar-se

una situació insostenible que ha portat a què un ciutadà de Sant Cugat tardi més a rebre una carta de la mateixa ciutat que si s'envia des de l'altra punta de món, una mitja d'onze dies. Sant Cugat, fins avui i pel que fa a aquest ser-

gressió i hem ofert aquestes planes a tots aquells grups que tinguin alguna cosa a dir sense necessitat de malmetre la pro­pietat d'altri. Pensem que hi ha prou canals per no haver d'embrutar els carrers, però amb aquesta justificació a ve­gades s'inicien iniciatives poc afortunades i meditades que emboliquen amb molta facili­tat a persones que després d'un malson, la justícia demostra que no hi tenen res a veure, i aquest cas, després de la sentència del jutge, sembla que obeeix més a una acció de protagonisme polític que a un pas reflexionat i objectiu.

vei, no és la ciutat moderna de la qual tant presumim. Aquesta setmana l'alcalde

Joan Aymerich ha rebut a Ma­drid la promesa del Ministeri que la solució està encaminada. Esperem que aquesta vegada sigui la definitiva.

f f I e c t o e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Reciclatge?

És realment increïble. Tant de parlar de reciclatge i d'en­trar a la segona fase de residu mínim, i resulta que en algunes zones de Sant Cugat no podem arribar ni a les beceroles. Visc a Coll Fava i en aquesta zona la recollida selectiva d'escom­braries brilla per la seva absèn­cia. Tenim molts contenidors, és cert, però tots concentrats en un sol camp ras. I jo em pre­gunto, no seria millor que els traguessin i els col·loquessin pels diversos carrers? I a més, en lloc de ser tan pretensiosos i parlar del que volem fer en un futur -encara que vulgui ser immediat, com en això del re­sidu mínim- comencéssim a fer bé les coses d'una vegada per totes i ens centréssim en el present? Per què quan surts del centre de la ciutat sembla que canviïs de món? Què pas­

sa, que a Coll Fava no cal que reciclem? O potser es pensen que ens endurem el paper i el vidre al cotxe fins a trobar el contenidor més proper?

La veritat és que és prou di­fícil aprendre i, sobretot, ad­quirir l'hàbit de separar les es­combraries i tenir recipients diferents per al paper, el vidre, la matèria orgànica..., I si a so­bre t'ho fan encara més com­plicat en no posar contenidors repartits amb un mínim de cri­teri, em sembla que no anem bé. Si llegeix aquesta carta algú

amb prou autoritat com per ex­plicar-me per què ens trobem

en aquesta situació, i si hi ha alguna sortida possible a curt termini, m'agradaria que em respongués al proper número d'E/s 4 Cantons.I ISAAC BLANCH (Sant Cugat).

Carta d'agraïment

Ara fa un any, els membres del Rotaract Club de Sant Cu­gat del Vallès, vam organitzar un concert al Centre Borja en el que van participar joves intèrprets de les escoles de música Fusió i Talleda, i que aquest setmanari va publicar.

L'objectiu del concert era re­collir diners per poder enviar

medicaments a Iquitos, la ca­pital de l'Amazònia peruana, específicament a l'Hospital de Apoyo de Iquitos, on atenen nombroses persones sense mitjans econòmics, provinents dels llunyans pobles de la ri­bera de l'Amazones, però tam­bé de la pròpia ciutat. Ara ja us podem confirmar

que els medicaments van és­ser entregats el dia 19 de de­sembre de l'any passat, grà­cies a la col·laboració dels nostres companys del Rota­ract Club d'Iquitos, que es van fer càrrec de l'enviament i van lluitar ins is tentment contra el paperam i la bu-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,

BELL

*>!»(>'

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 674 17 84'Fax 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

rocràcia perquè els deixessin treure els medicaments de l'a­eroport. Van tardar uns dos mesos en aconseguir-ho.

En aquests moments, però, ja estem preparant un nou envia­ment que, com la primera ve­gada, es podrà realitzar gràcies a Farmacèutics Mundi (amb seu a la ciutat de Sabadell), i tenim intenció d'ampliar el projecte a altres àrees com l'e­ducació, i implicar d'altres Ro-taracts Clubs d'Espanya a par­ticipar en el projecte. Volem agrair la col·laboració

de tots aquells que van par­ticipar en el projecte, a totes les persones que van presen­ciar el concert, als músics de les escoles Talleda i Fusió, al Centre Borja, a l'Ajuntament deSant Cugat, a Roland Elec­tronics, a Sony Espana i a Transpo r t s Rifà. / ROTA­RACT CLUB SANT CUGAT (Sant Cugat)

ELS /C4NTOÏVS Divendres. .Wtibrilde IWS Opinió 11

l a l l o t j a

La població de Sant Cugat

U n creixement que evo­luciona ordenadament. Q u a n t s h a b i t a n t s te

Sant Cugat a 1/1/1998? La nos­tra ciutat té, a 1 de gener de 1998, exactament 51.157 perso­nes . D ' a q u e s t a pob lac ió , el 49,45% són homes (25.296) i el 50,55% són dones (25.861). La proporció d'homes i dones està pràcticament equilibrada.Com ha evolucionat la població de Sant Cugat? Si iniciem l'anàlisi deu anys enrere, a 1 de gener de 1988 el padró de Sant Cugat era de 37.243 persones. Això sig­nifica que la població ha expe­rimentat un increment net de 13.914 persones. Aquesta xifra és la suma dels na ixements i dels nous residents, restant les defuncions i els canvis de re­sidència a altres municipis. Si aquest creixement net el repar­tim entre els 10 anys d'anàlisi, obtenim un creixement anual promig de 1.400 hab/any. Comp­tant una ratio promig de 3,1 ha­bitants per família, això signifi­ca un c r e i x e m e n t de 450 famílies/any.

Tenim una composició de la població diferent respecte altres demarcacions? Segons el nou re­compte d'habitants, un 18,28% són joves menors de qu inze anys, la franja dels adults (15 a 65 anvs) és de 71,26%» i la fran­

ja de gent gran (superior a 65 anys) ocupa el 10,45%.

Si ho comparem amb dades d'altres demarcacions s'observa que Sant Cugat no té una dis­tribució per grups d'edat subs­tancialment diferent, si bé es caracteritza per tenir una- po­blació de gent jove i adults su­perior a la mitjana del país. Cri­da l ' a tenc ió el baix percentat­ge de gent jove de la c iutat de Ba rce lona en comparació amb la mitjana pro­vincial i autonò­mica. On vénen els n o u s r e s i ­dents? Totes les s ecc ions de l municipi expe­r i m e n t e n un cre ixement de població. Desta­quen, però, les n o v e s z o n e s , . tals com:Parc Central: 1.689 al­tes ; Coll Fava: 1.286; Torre Blanca: 898; E i x a m p l e sud-Centre Borja: 814; Eixample sud -Turó del Pinyer: 610; Av. En-llaç-Can Majó: 715; Mira-sol-Can Gatxet: 938; Mira-sol-Cen-tre Cívic: 771.

La qual cosa significa que el conjunt del municipi és atrac-

IORIM FKRRKS

tiu per als nous residents, però es dirigeixen a aquells sectors on hi ha més oferta, que són els de nou desenvolupament. Aquestes altes no són netes,

s inó q u e s 'han de t en i r en compte també les baixes.

Els canvis de residència cap a altres demarcacions es produei­xen per igual a tot el municipi,

Sant Cugat*

Provincià BCN

Catalunya BCN ciutat

JOVES ?ft«39S 17,e% %mm• **MnNi

ADULTS 7*«3% 99,9% • * & • * ' ' &&%

GEMTGRAN 10,4% 13,5% 14,$ H «3H

* Sant Cugat segons padró 1998, resta segons padró 1991

i no hi ha cap zona en especial on s'observi un elevat nombre d'emigracions. El valor és, de promig , d ' u n e s 30 p e r s o n e s anuals per secció censal.

Distribució de la població per districte: El 72,43% de la po­blació (37.051 habitants) viu al nucl i de San t C u g a t , q u e comprèn 20 seccions censals. El

27,57% restant es distribueix de la s e g ü e n t m a n e r a : 1 0 , 5 1 % (5.375 hab.) a Valldoreix, 9% (4.559 hab.) a Mira-sol, 6,2% (3.172 hab.) a la Floresta i 1,95% (1.000 hab) a les Planes. De quins països vénen a viure a Sant Cugat?

A Sant Cugat hi ha 1.953 per­sones de nacionalitat estrange­

ra v i n g u d e s d ' a r r e u de l món. Això re­p r e s e n t a un 3,5% de la po­blació. El per­c e n t a t g e é s força més ele­vat que la mit­jana de C a t a ­lunya, q u e és de l 'ordre del 2,2%.

Aquests 1.953 estrangers són de nacionalitats de les c inc parts del món,

si bé el nombre més important el formen els de procedència europea: Oceania: 5 persones; Àfrica: 134; Àsia: 138; Amèrica: 507; Europa: 1.169.

Els països més significatius, on el nombre de persones és supe­rior a 100, són, per ordre de més a menys: Alemanya: 311; Reg­ne Unit: 211; França: 167; Ità­

lia: 155; Marroc: 127; Es ta t s Units: 124. Consideracions finals: Sant Cu­

gat creix de forma ordenada, se­guint un model de ciutat que és estimat per la seva població, i on es valora la seva qualitat de vida. És punt de mira tant de perso­nes properes a la zona d ' in ­fluència de Barcelona com d'ar­reu del món, cosa que es veu clarament amb l'índex de per­sones de nacionalitat estrangera. També destaquen les escasses baixes per canvi de residència que s'han produït en aquests úl­tims deu anys. L'actual distri­bució de la població es caracte­ri tza pe r un p e r c e n t a t g e equil ibrat de dones i homes , amb una taxa de joventut supe­rior a la mitjana del país. Aques­tes consideracions ens porten a la conclusió que l'actual model de ciutat satisfà molts ciutadans que prefereixen viure a Sant Cu­gat abans que a altres zones de l'entorn. Preferència que es ma­nifesta en una demanda contí­nua, satisfeta ordenadament i fruit d'una planificació prèvia. Una planificació que ha donat a la ciutat un distintiu propi, el model Sant Cugat.

Jordi Ferrés és tinent d'alcalde de Serveis Interns i

Promoció del Treball

El S e v e r i en T i t o

../i. > .* • *,....,. A..„. . . . ,».••

^ NOVA TEIENQMELA

< ^ EHFRWmw&NT ENTOE J

» / ? t 6 L 4 AX«6fcCH..A i

-fe\*V

líÀ*/ v ' A~ff^r^ -'*

P robablement les gene­racions futures trobaran es t rany que davan t el

llindar del segle XXI els seus avantpassats encara tinguessin a la seva agenda de preocupa­cions socials el rac isme. En una època en què es ret ho­menatge a la igualtat i es de­fensen a ultrança els drets hu­mans, el racisme i la xenofòbia cont inuen sent les xacres so­cials amb les que s'ha d ' en ­frontar l 'home modern, fins i tot als països anomenats de­senvolupats.

Aquesta paradoxa és encara més singular quan veiem que el món que s'està creant al nos­tre voltant és cada vegada més interdepenent , i la seva carac­terística principal és el mestis­satge racial i cultural. La glo­bal i tzaeió en tots els ordres -no tan sols en l 'econòmic- ens im­posa una altra manera d'enfocar la vida, en contraposició a les idees "decimonónicas" de les quals va sorgir el racisme com a doctrina social.

El T e r r a t

El racisme ANA M. BARBERÀ

Res tan absurd i antinatural com el racisme ha pogut crear el pensamen t humà . Un cop d'ull al nostre entorn ens mos­tra que la naturalesa no tan sols no imposa mecanismes per se­parar el pur de l ' impur , sinó

No n'hi ha prou amb condemnar el racisme,

per combatre'l es requereixe

grans dosis de voluntat política

que el seu tret distintiu és dia­metralment el contrari: la di­versitat. Ni tan sols en allò cul­tural els defensors del racisme han aconseguit aixecar barre­res entre el castís i el mestís. És evident, per tant, que el ra­cisme és una doctrina artificial i una malaltia social que cal de­nunciar incansablement. Ara bé, no n'hi ha prou amb

condemnar el racisme; és una cosa r e l a t i vamen t fàcil. Per combatre ' l es requere ixen , a més, grans dosis de volunta t política i estratègies que a mig i llarg termini permet in a les noves generacions l 'amor a la terra natal i el no prejudici per allò que és forani. En definiti­va, hem d'incorporar a la nos­tra cultura l 'esperit de la do­b l e c i u t a d a n i a : n a c i o n a l i m u n d i a l . I així ho h a u r í e m d'ensenyar a les aules.

Però és la vessant moral la que mai hem de perdre de vista. L'acceptació sincera i conse­q ü e n t del fet que el g è n e r e humà constitueix una gran fa­mília que prové d'un mateix ori­gen, el patrimoni més preuat de la qual és precisament la diver­sitat dels seus membres...

El racisme no és cap nimietat q u e s i m p l e m e n t h à g i m de menysprear. Compta amb una llarga llista de massacres, geno­cidis i altres aberracions de les quals ni nosaltres ni els nostres fills p 'es tem encara a recer.

12 Opinió ELS /CANTONS Divrmíres, .? d'abril de IWX

El c a m p a n a r

Un balneari de 48 Km2

ASant Cugat, a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en, alhora que per una ban­

da es van assolint avantatges i pro­gressos, per una altra s'han anat perdent determinats valors entre els quals s'hi pot incloure els de qualitat ambiental, o molts altres de caràcter ben divers que forma­ven part del patrimoni popular.

Kntre aquests hi havia l'aigua, tot i la penúria que passà el poble fins a èpoques ben recents per manca d'un cabal potable abun­dant. Però si en temps de seque­ra el poble passava set, a l'hora de l'abundància tenia a l'abast un reguitzell de fontetes naturals que subministraven gratuïtament aigua tan variada i de tanta qua­litat com si ragés directament d'un receptari farmacèutic, i on tenien lloc les animades i salu­dables fontades i berenars dels diumenges a la tarda. A principi de segle, l'estudiós i

metge de capçalera santeugatenc, el Dr. Bonfili Garriga, en la Memòria que va ser premiada per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi fa un anàlisi de les fonts i de la qualitat de l'aigua que en rajava -"en rajava", perquè al­gunes, a causa de l'abandó, han dei­xat de rajar, i altres fins i tot s'han perdut totalment-, i les destaca com un dels valors naturals que es tro­baven dins el terme de Sant Cu-

IOAN TORTOSA

gat. Fàcilment els santeugatencs es podien beneficiar d'aquest bé de Déu, complement de l'ancestral vulgar i corrent alimentació autòc­tona, que ningú no s'havia adonat

co-carbònica-magnesiana, la de Can Ribas ferruginosa, la de Can Magí sulfatada i les de la Salamandra, Er-metà, Can Bell i Can Mora, entre d'altres, una aigua amb propietats

ii'WljW^W|»Il^tl.lJ·^U^.!Mè^V.H.JllU|p|

IL·LUSTRACIÓ: LÍDIA 1ZA0LA

que fos la meravella de les mera­velles. Sense voler, practicaven la dieta mediterrània. Com es pot comprovar observant

les conclusions del Dr. Garriga, als santeugatencs d'aleshores no els ca­lia anar als balnearis especialitzats per millorar la salut ja que, reparti­des per tot el terme, s'hi poden tro­bar fonts per a toc l'aigua de la font de la Rabassada diu que és litíni-

reconstituents, especialment indi­cada per a malalts i convalescents.

Després que diverses cir­cumstàncies hagin fet desaparèixer part d'aquest patrimoni natural, ara, des de l'Ajuntament, a aquestes fonts els cau una mena de vet per­què, segons unes declaracions del tinent d'alcalde de Medi Ambient, Manel Gabaldà, (Els 4 Cantons 13-3-98), unes no acaben de ser pota­

bles i sengles plaquetes avisaran de la seva possible perillositat, fent costat a les que fa temps es troben en altres fonts de Collserola. Des­prés d'aquesta mesura preventiva, de cop totes aquelles ancestrals pos­sibilitats medicinals i guaridores tan a l'abast, se'n van en orris. Fins ara, la tossuderia i la rutina

han fet que determinades perso­nes fessin el sord -el cec- a les advertències de la poca potabili­tat de l'aigua de determinades fonts. Edificacions, pous morts i altres formes contaminants hi són a prop. Malgrat tot, hi ha qui pe­riòdicament va a buscar-hi aigua, ara a una font, ara a una altra, com si volgués copsar totes les varia­des propietats del conjunt.

Segons ha detectat el mateix sen­yor Gabaldà, sembla però que de moment aquests recalcitrants transgressors bevedors d'aigua "natural" encara no han experi­mentat cap trastorn important. Contràriament a les suposades qualitats alimentàries de dietes i aigües curatives, sempre n'hi ha d'escèptics que no es creuen res, com aquell que deia que ni l'an­cestral dieta mediterrània santeu-gatenca, ni les propietats curati­ves de l'aigua del terme municipal, han pogut fer miracles, ja que tant els qui van practicar la menja i en van beure l'aigua com els qui no, tots han acabat igual.

e i x i d a

Lacticidi P. CORTIJOS

La llet materna és l'aliment més sa que els éssers humans, acabats d'arribar al món, tenen a mà. A pit, per ser precisos. És la millor protecció que un lac­tant ha contra Ics infeccions. Només té un defecte. Es gra­tuïta; per tant, el seu profit no fa enriquir les empreses pro­ductores d'articles de consum. Això, lluny de causar desànim en les multinacionals de l'ali­mentació, sempre les esperona a perpetrar mètodes per vam-piritzar la població. Només els cal com a esquer unes petites provisions de llet artificial que. al mateix hospital, clínica. etc..„ es proporcionaran gratuïtament als nadons. Els quals, alimen­tant-se d'aquesta substància lactiforme, es van convertint en addictes a l'específic que en­cara elabora la nodrissa Nestlé. Com és natural, si la mare no pot alletar, se li tallarà la llet que ja no valdrà per alimentar el nou nat. Així doncs, també ella passarà a dependre del con­sum del producte que fabrica la multinacional. Als fills d'a­questa mala llet se'ls ve dema­nant que posin llurs òrgans re­productors al servei de la procreació. Ells, sigui per fi­lantropia o bé per astúcia, en­cara no es deixen engalipar.

Les coses d ' e n Sot

*Í5>;

r?. JÉ32LX'

El nou "culebrón" de TV3 es dirà 'Laberint d'ombres", estarà ambientada al Vallès Occidental, i la nissaga serà

la dels Aymerich

El porxo

Sóc invL·ible?

- * , *

H i ha dies en què ningú em veu. Em creuo amb amics i ni em mi­

ren. Si els saludo, m'ignoren. Agafo el cotxe i passo un semàfor en vermell i el poli­cia que teòricament ha de vet­llar per la seguretat mira cap a una altra banda. Entro a l'ofi­cina i el porter sembla que tra­vessi el meu cos amb la seva mirada, i ni em saluda. Sé que no sóc invisible perquè m'he vist al mirall quan m'he afaitat i m'he pentinat. Però, potser seré invisible per als altres? I també sé que no sóc invisi­

ble perquè l'endemà em pas­sa tot al contrari. Tothom em veu. Tracto de passar desa­percebut i no puc i, a més, no em puc treure ningú de sobre, ni can sols els més ploms. No cal que saludi a ningú perquè tothom em saluda. I no em puc escapolir de ningú, ni tan sols dels meus creditors. I el mateix policia d'ahir em posa

FONTCUBERTA

una multa només perquè no he posat l'intermitent per gi­rar. Què ha passat? Tinc una visibilitat i invisibilitat inter­mitents? Darrerament aquesta invisi­

bilitat s'ha tornat crònica en alguns establiments. Entro en alguna luxosa agència de viat­ges de Barcelona, Via Laieta­na/Diputació. Truco a la porta i m'obren. Dins hi ha sis per­sones de les quals em separa un taulell. Ningú no em mira. Dos estan telefonant i la res­ta semblen molt ocupats. Es­pero que algú em digui ase o bèstia. Després de 10 minuts me'n vaig. Ningú no sembla haver-ho advertit, ningú em crida dient "un moment!". Vo­lia comprar dos viatges a Austràlia, per un total de 600.000/700.000 pessetes. Sur­to de l'agència i vaig a un bar a prendre un cafè. No hi ha cap client però sí tres cam­brers. M'assec a la barra. I nin­

gú no em diu res. Faig senyals. Ningú sembla veure-les. Els tres continuen xerrant sobre el partit d'ahir del Barca. En­tra un client amic d'ells i de seguida el veuen i li serveixen el que demana. Al cap de cinc minuts me'n vaig. Només vo­lia prendre un entrepà. No obstant, la cosa comença

a aclarir-se lleugerament. En­tro en uns grans magatzems de la plaça Catalunya. Vull de­manar informació sobre un disc. M'acosto a una depen­denta que està mirant les mus-saranyes. No em veu però es­pero. Al cap d 'una estona sembla que em miri. Li pre­gunto pel disc que busco. "Que el té?" Em contesta "No!", i continua mirant al cel. Perdo una mica de temps, dono una volta i evidentment trobo el disc. Li porto a la noia. Me'l cobra. No diu res; jo tampoc i me'n vaig. Ara sé que no sóc totalment invisible.

ELS /CAOTOOS Dk-fNdrrs, 3 d'abril de 1998 Opinió 13

<

!

A g r a n s t r e t s

Jordi Barceló Un músic ambiciós

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugònia Barrachina retraten la personalitat d'aquest jove sant-cugatenc, director de la Cotton Club Big Band. L'estu­di que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

6* t»~\ - v a i

K/o v-S C~-

De caràcter molt ner­viós i emot iu , ac­tualment en Jordi

Barceló té tal demanda en l'àmbit intel·lectual, tantes inquietuds i interès per gai­rebé tot, que això el du a sen­tir-se tens en moltes ocasions i moments. És per damunt de tot una

persona ambiciosa i que dis­posa d'una gran dosi d'ener­gia, que li permet implicar-se al màxim en qualsevol assumpte que li interessi re­alitzar. Li agrada destacar i ser considerat pels altres, a ser possible, com el millor. És per això, per aconseguir aquesta perfecció que som­nia, que s'exigeix moltíssim a ell mateix, fins al punt d'esdevenir molt poc indul­gent amb els seus errors. Podem assegurar que Jordi

Barceló es troba actualment en una actitud de recerca in­

tel·lectual, fins i tot en l'àm­bit personal, una actitud que fa que en alguns moments es dispersi. Tot i així el seu ele­vat sentit pràctic li facilita el baixar de nou a la realitat per concentrar-se en allò que més el pot afavorir i treballar i lluitar perquè així sigui. De caràcter lluitador, no és

fàcil que el seu ànim flaque­gi. Li agraden els reptes i s'enfronta a ells amb una dis­posició de desafiament. Per tant, és de preveure que amb aquestes condicions pugui arribar a aconseguir tot allò que es proposi. Evident ­ment, Jordi Barceló no pas­sarà desapercebut.

Amb la col·laboració:

M Q C E J P T SEIECCIÓ- FORMACIÓ

Annó, 208, >3era-08011 Bcralona •«.(93)451 0439* - fax(93)451 7396

F o r a t del pany del C e n t r e C u l t u r a l

E N R E G I S T R A M E N T S (I)

IV *:ï3ftïi :"W' H G R

i >>^SÍÍ :^*: ; : <S'*':

£ •3 §

CONCSÏRT Nl'iM. 3 l'SÍR A Dl>BS MANDOUNESIORQULWTRA

A. VIVA!.»!

H>VI? OROt.'tiS'rRA SANT O X i A I

QUAKÍ13 ÏMÍ UIT*RRES tit »A*ftKí.t>MA

EIS4GÜNTONS

14 Entoni

Divendres, .í d'abril de 1MX

A g r e s s i o n s a m b i e n t a l s

Comencen les obres de

la Costa del Golf sense

disposar dels permisos

Ai'RA COSTA

- Sant Cugat -

Kl grup de Natura del CMSC i l'Associació per a la Defensa de la Natura ( A D E N C ) han denuncia t que l 'empresa Fo­rat 19 S.L. ha iniciat les obres de construcció dels habitatges de la /.ona coneguda com Cos­ta del Golf, sense disposar de les llicències corresponents.

L e s m à q u i n e s d e l s promotors dels habitatges van començar a treballar divendres pa s sa t , quan van proced i r al desbrossament de la zona-d 'u ­nes 5 hectàrees de terreny-, tal i com mostra la fotografia. Amb tot, els treballs van aturar-se immedia tament , després que l'àrea d 'urbanisme de l'Ajun­tament de Sant Cugat en tin­gués coneixement .

"Els treballs estan aturats des de d ivendres passat i òbvia­ment no continuaran fins que no tinguin la llicència corres­ponent" . Així ho ha confirmat l 'alcalde, Joan Aymerich, qui

ha volgut restar importància al fet perquè "l'àrea d'urbanisme cada dia fa inspeccions a obres que es comencen sense llicèn­cia". " No es pensa prendre cap mesura més -ha dit Aymerich-a banda de vigilar que les obres no continuïn fins que tinguin els permisos cor responents" .

El grup de Natura del CMSC i l ' A D E N C , pe rò , no s ' h a n mostrat tan benèvols amb els fets i han passat a l'atac direc­te: han remès una denúncia a la Direcció General d 'Ordenació del Territori de la Generalitat. L 'escri t , s ignat per Kris t ian Herbolzheimer (Grup Natura) i Manel Cunill ( A D E N C ) de­mana a la Generalitat que obri una investigació que sancioni l ' e m p r e s a r e s p o n s a b l e d ' a ­ques ta actuació i, si s 'escau, aturi def in i t ivament aques ta actuació "degradadora del nos­tra pat r imoni cu l tu ra l " . Així mateix , han p resen ta t al tres tres denúncies: a la Junta d'Ai­gües, a la Direcció Cïeneral del Medi Natural i a l 'Ajuntament

Divertí/res passat van començar les tasques de desbrossament. FOTO: A.B.

de Sant Cugat. Segons les dues organi tza­

cions ecologistes l'inici de les obres al sector Costa del Golf podria haver vulnerat la LLei 6/1988 forestal de Catalunya; haver afectat la capçalera del torrent Crist de Llaceres, in­fringint la Llei 29/1985, i in-comple r t la normativa urba­nística vigent a Catalunya.

"Sembla que han tingut mol­ta pressa", ha lamenta t Her­bolzheimer, per a qui aquests fets són especialment negatius. El grup que representa ja havia anunciat la setmana passada la intenció d ' impugnar l'aprova­ció del projecte de compensa­

ció del Sector Costa del Golf al qual l 'Ajuntament va donar el vistiplau en el darrer ple . "D'acord que es va aprovar el projecte de compensació, però això no vol dir de cap de les maneres que l ' e n d e m à ja es pogués començar a construir a la zona", ha remarcat indignat Herbolzheimer.

E l g r u p de N a t u r a i l 'A­D E N C han adreçat un escrit a l 'Ajuntament de Sant Cugat i n s t a n t - l o a no c o n c e d i r la llicència d 'obres per la zona, "perquè en aquests moments és l'única possibilitat per atu­rar la destrucció d ' aques t in­dret de Collserola".

Sanmartí vol una dinàmica urbanística 'constant'

ALBERT BALANZÀ

- Valldoreix -

La Junta de Veïns del mes de març a Valldoreix va tornar a cen­trar els acords principals en les certificacions d'obres dels carrers Mercè Capsir, Moreneta, Alegria i les avingudes Vall d'Or i Mas Fuster. Amb l'absència justifica­da de la vocal del PSC, Carme Pérez, el ple de l'Entitat Muni­cipal Descentralitzada va acordar l'últim pagament de les contri­bucions especials per urbanitzar un tram del passatge Alegria, que pujarà a 8 milions de pessetes que seran sufragats en un 26% per l 'EMD. El president de l'Enti­tat, Jaume Sanmartí, va expres­sar la voluntat de tirar endavant cada mes un bloc de reformes ur­banístiques: "la dinàmica urba­nística ha de ser constant i cal anar avançant en funció de les possi­bilitats de pressupost". L'EMD també va aprovar les relacions de contribuents propietaris de gual i d'establiments que usen via pú­blica per un valor respectiu de 6 milions i 400.000 pessetes. La Junta de Veïns tornarà a reunir-se aquest matí, en aquest cas en sessió extraordinària, per discutir els pressupostos de 1998.

Torre N e g r a

U Ajuntament aprovarà inicialment

el tràmit 125 el 16 d'abril La comissió de seguiment ha rebut 94 plecs de suggeriments

A. (:.

I n pas més en la preservació de Torre Negra. Després de 60 dies

d'exposició pública i després que l'equip redactor de la comissió de seguiment hagi estudiat ja tots els suggeriments presentats. l'Ajun­tament ha convocat un ple extra­ordinari per al proper 16 d'abril per aprovar inicialment el projec­te de modificació del PGM pel sector de Torre Negra (tràmit 125). D'aque.sta manera s'asso­leix el primer pas legal amb vista a la preservació d'una de les zones de Sant Cugat més emblemàti­ques.

En total s'han presentat 94 es­crits de suggeriments que s'han

classificat com a favorables (els d 'ERC, cl l'SC o el Patronat de Collserola. entre d'altres), desfa­vorables (bàsicament suggeri­ments de propietaris i \ eïns de la zona) o alternatius al tràmit 125 (els presentats per IC, l'empresa Mont S.A. o la Plataforma Cívica per la I )etcnsa de Torre Negra).

Kristian Herbolzheimer, mem­bre de la Plataforma Cívica, con­sidera que és una "molt bona no­tícia que s'hagin presentat tants suggeriments perquè això vol dir que tota aquesta gent ha fet un veritable esforç d'entendre el pro­cés de preservació de Torre Negra i d'implicar-s'hi". Herbolzheimer ha fet a més un incís en el fet que entitats i grups que en principi no es veuen "directament" afectats

per aquest procés també s'hi ha­gin sumat, com és el cas de la So­cietat Catalana d'Ordenació del Territori o la secció de geografia de­ia UAB, que també han presentat els seus suggeriments.

Alguns dels més afectats però també hi han dit la seva. com és el cas de l'Associació de Propie­taris de Sant Cugat, que s'ha mos­trat partidària de preservar la zona, encara que sense tancar definiti­vament la porta al desenvolupa­ment urbanístic.

Des de l'Ajuntament també s'ha fet una lectura positiva de l'acord a què s'ha arribat. 1 Jalcalde, Joan Aymerich, ha confessat que si tots els grups de la comissió de segui­ment no haguessin votat favora­b l emen t a la modificació del

IJI Pltitajnrina presentarà al·legacions

PGM, "no hauria convocat el ple del 16 d'abril". "Hem aconseguit una aprovació unànime -ha dit l'alcalde- i això ens donarà molta força amb vista a les administra­cions superiors".

Pel que ta a la resolució final dels suggeriments, s'ha arribat a l'a­cord de limitar la superfície re­servada per construir un Centre d'Interpretació, es diferenciarà

a Taprovació iniàal del tràmit 125. F: A.B.

entre els equipaments i els habi­tatges de la zona, es mantindrà la reserva viària per al Vial Sud (punt al qual la Plataforma s'oposava) i queda per acabar de perfilar amb quina figura queden definits els habitatges que es troben dins la zona en procés de preservació. Per acabar de polir aquests detalls, la comissió de seguiment es tornarà a reunir el 6 d'abril.

ELS /CAIVrONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Entorn 15

H a b i t a t g e s o c i a l

IC demana un canvi en les directrius de Promusa

El partit vol menys règims i més promocions A.C.

El grup municipal d'IC conside­ra que l'equip de govern hauria dç fer una "profunda reflexió" sobre el futur de la promotora municipal de l'habitatge, PROMUSA, "per­què aquesta no està acomplint la seva finalitat de potenciar la vi-venda social al màxim", segons ha declarat a aquest setmanari el por­taveu del partit, Francesc Godàs.

Per IC s'haurien d'introduir com a mínim tres canvis perquè PRO-Ml SA fes una feina més profito­sa: suprimir el règim de preu taxat i reduir el general al mínim, oferir habitatges de lloguer i involucrar la Generalitat per aconseguir més recursos, i poder fer més habitatges. Tres possibilitats que des de l'em­presa municipal es consideren poc

encertades. "Els règims generals i de preu taxat són. necessaris per compensar les despeses que com­porten els habitatges de règim es­pecial, perquè si no l'empresa no­més tindria pèrdues i aleshores encara ens criticarien més", ha res­post el president de la promotora municipal i alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. Pel que fa a l'o­ferta d'habitatges de lloguer, l'al­calde ha confessat veure amb mol­ta precaució aquesta possibilitat perquè en d'altres ciutats com ara Barcelona s'ha demostrat que "no són prou rendibles". Les idees apuntades des d'IC no

han sorprès massa l'equip de go­vern, que en diversos plens muni­cipals ja havia apuntat la intenció de plantejar-se un nou futur per a PROMUSA. En aquest sentit, Ay­merich ha recordat: "Ja vaig apun­

tar la intenció d'obrir el ventall de possibilitas cap al camp de l'arran­jament d'edificis o de l'obra pú­blica". El president de la promotora considera que en aquests 10 anys -PROMUSA va crear-se el 1988-s'ha fet una bona feina. "I si no que ho preguntin a les més de 700 famílies que viuen en habitatges de PROMUSA".

I /es explicacions no acaben de sa­tisfer IC que retreu a la promoto­ra municipal les 40 vivendes que encara no s'han pogut vendre i de­mana una llista dels solars dispo­nibles actualment per edificar-hi nous habitatges. I és ciue, segons Godàs, "les noves promocions cada vegada es fan en llocs que afavo­reixen més la dispersió, que estan més apartats del centre urbà i que resulten menys atractius per als compradors".

B e s i d li S

El Grup de Natura se suma a la protesta en contra la

incineradora de Montcada I.MMA C/VSAJOANA

- Sant Cugat-

La Coordinadora Anti-incinera-dora de Montcada-Cerdanyola-Ri-pollet, constituïda per col·lectius ecologistes i veïnals d'aquestes tres poblacions i per la Plataforma per a la Reducció de Residus, que aglu­tina una setantena d'associacions catalnes, està organitzant una sè­rie d'actes per demanar el tanca­ment immediat de la incineradora de Montcada, gestionada per l'En­titat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR).

La ciutadania i l'Ajuntament de Montcada volen el tancament im-mediatde la incineradora. Actual­ment en aquesta població s'està iniciant la implantació d'un model de gestió dels residus municipals

Centre de Rehabilitació •SUS*NANtCGl6Tl Saerjt Anttffï, ?4 « W 4 7 4 3 7

Cirurgia

emjj^gemoral,apa«»(l<Jig*s*u.ÀSC-

2n,A1.$«ntCw>& « S 8 & 4 7 Q 0

Consult. Centre Mèdic • CBNTOE M È D I C 8 A 8 A T Certiswite de witéfr t armes, Mmi* eina ttftem*, lasertsràpia. tí Santi*

t» 8 7 4 1 5 26

Oietètica-Nutricio • OJ&A. M . D O M I N Q Ó 0 A * U A R T Medicina generat. (fe*«iga. Dftirts, &• maca* í dgous, ttorsw «wSngwtf*. ef Endavattada. í 1, W ptt. Surí Cugat « 6 7 4 Í 3 J » /Sf lS 2 3 &

• CEMTRE ÇOBESITAT t M E -DICtNA ESTÈTICA Dra Anna R Cerdà • Ora. Rasar» S » 9ama«»a.Ui)tn<3a<s<« Consufane Edtfci Ibïrebkancs. A». "tetro* blanca, 2-8,2aptenSa, desp. 8-9.06190 SartfCugat • 589 43 57-589 43 58

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ fisioteràpia. Assistència amotina Fiatc Astes, c/ ViBà, 49. Sant Cugat. W 674 48 72

Geriatria

• CUEttVAÍ* 4ÉHUATRIA CEL V A U Ü S S l . A s m * spersarmarenK « o d i e u

«aimQ«^*f i *M*twte»í i fJ! Í tn(e

d e í O t * * * * , 3 » ï 9 f > S « * Gastat,

Aferó6 l&Xiïp9fl&Mí ptMWWfeÇBWfe

«GNfàufàr*#nwm, <wt**«n«E-JMftt, dliHHta l&9^lKÍMtaNMt6ttMt$ll8.

• tWiM AS««f*NC}A (SS PBOS6SWWOWES, Setv#&$x£uUM?mtt)M» grans. <n>r

«era dtf db « k rtt&sterflB MMft * -t*J,aaçM·ídapaa«KtA«,fo**falerK«, 2*S, 3»r. A. OStSO Sanf Cugat- N .u

Metge capçalera

A»».Wrt(tA(( tMtÍtu«.Sà<a»B.M, »tafe««fc, l*«.N0C

uig>j&(vd»tt&&

Metge à* cepça)»*. VfsSw a dantoti* nmta, t fe fo a&Sn, $ w * Cugat nr$74<X>2S

Mútues *>UHrON MU8ERA «HBWKSO Mútua cTacofcterrt» d * trebaS nom. 271. Ptaça Augusta, 3. Sant Cugat. w 6 7 5 1 0 0 2 F i x 675 « 0 2

Odontologia • CÜNtCARARC CENTRAl . Or. Ihíeny Hascoet Ottontoeatortra-(cioge. Om. Ntahlta Vèrgrss-Ba

gué,Ort(XioiKsia, Or Jowt Mír«4 te ,

Urg. 0702786 58

& 0«MTAÍ, i AVíCattianya, 2l.t>aíj«».,

« ^ » j p ( » F a x S ^ 0 3 t 3

0<torrtot98fc8»«ef«l, «npfwitafegte,

•tía, *»£&**. ** . TttWbt4fiC8i2-&.2a)

<1.San» g a f l a t » 6 7 5 0 8 0 3

EJoctíff flaSWíf Brauaft. Ortodènüia

«x8u&ttK»«ttrt<M«t*Jute. C/San-

^ ^ ^ 4 f t C U 9 a t

MMMBUBUIAR * » 1UMHIMA 2-8. 2n A dospabt*.

H 9 » « f l 7 S 3 m

• C l Í N I C A DENTAL M A J » R ~

Oftalmologia • OflA,tl JAUME SAUflA O M » «nisf. tX.edu 9 - t J h U « -S» h í«8 Sant **oi> 2í. beiww,

Wüsoïrsep: OftslmdtOÉ*». Conveni anfe is» prtrt-CrpBtsi mütúes C Santa. Marta, 1& Sani Cu

Otorinolaringòleg • C « . Í S 0 W A N FERRAN V&A WftttetDWf - Prwflasa - Assi«t*rtà* eaoitstta Mídffiac. Francesc Mofa-

liljgfy*-Sanl Cu8*t

Pedagogia-Logopèdia « B E G O N A V I N A U L O M e A Pedagogia, logopèdia, f tob tenguatoe t aprenentatge t> VKà, 9» J 7,1r 2a. Sant Cugat. ; 'Ji VS891215 ^

Pediatria

• DftA.PAtERM * P»ie«*t)8t9. ArtBtefe*, dejarro». « B -«rftsts d» reteteU, santom» a rado-tesoància. petcotatépía., Hc»»ï oon. tAiBudsa. ç/ ínwMNe Me«fei», 85-2 7 . 2 t t l a . S a t » t a « * t

» 6 7 4 3 6 S 3 - 4 1 Í 4 S 4 B

• W S T I T U r f ' é i ^ l r t r a C S A N T C U O A T

« J O S E P M . C O R O M Í l t l i i CASARAMONA ^ * Pediitn», asma Iríamï. HijfBs gudes l%)a. Hibatafiada, £r>, t f

ssmcugat »«nr47ai« • PtLAR CANOSA Ú B S > A Pectetrta - Medicina attotasoent ToffaWar*a, 2-8 ,3r pis. Sant « 6 7 4 5 7 9 6 - 5 8 9 3 5 4 8

• O R A . A N N A P U J t B E ? CAU3ES Fídtattia vttstitsd S * Í ( Map1».

«589 29 95-674 20 79 S

íípriSï aloohoíírne, totíwmwT» tras­torns d'snsíawit, «**<t, tabagi*m«.

. fiu. ToW«sian6aJ2-sa«·t A daa». 11 i 12 Sant C a p * . « 5 9 0 $7 9 7

Podologia J'

« JOSEP M.FREtxeOES Malalties del peu, orteaiS, p t w ^ t * wtóf*d(que8. fw^ítomes, eiwteiaíí* pau, Mort» a corwaiw, ; -' « 5 9 9 6 3 1 3 - 9 2 9 1 6 9 5 3 6 i l .

Psicologia-Psiquiafria • C E N T R E DE P S ! C O t . C K Í Í Í x

C U N I C A Trastorns d'aprenentatge i de la (Jaf-la. Mans, adolescents í adults A*. Catalunya21,a-1a Sant Cugat. «6743673

• C E N T R E P S I C O T E R À P I A DEL VALLÉS Pítcotoflia, psiquiatria logopèdia. Plaça ÍX, Qaftés, 5. 2n, 3a Sant Ctf-gat. « 5 8 9 4 0 5 1

Tocoginecologia Obstetrícia « D R . J E S U a F E R Í Í A N B e Z BA1ZAN Ibcogimooks^Mwwamvtnfluciss Av. Catalunya, 21,4rt l a Saní Cugat « 5 8 9 4 6 0 8 pBftajl»;6747409

• D R E N R K X i E C A S r U 3 A F O N f Ganeoòteg, Dtetetrtaia-eeciaraía, eate-titm. menopawa, f * * * » » Fíangaao

• Moragas 1-^, 3r2a. S»« Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 F a ) i 5 l » t 1 4 5

Traumatologia • M L . G O Z Z t D E LA T O U R B O W Traumatologia. Columna i asqoana Av. Torreblanca, 2-8. ft***; Sant Cugat « 6 7 5 5 7 5 6

• JOSEP OOMINOOPECH Traumatotog^, artopadta. Assistència sarutana. Prawasa, Madytec. Pofetinic Torredanca, Z-8, 2a-ta Sant Cugat « 5 8 9 1 8 6 8

• OR. FERMIN A R A M B U R O ~ Cirurgia ortopèdica traumetotógica. Hores convingudes 0/ Oona, 21, ir 3a. Sant Cugat. « 674 43 4 6 - 5 8 9 05 34

alternatiu que demostrarà la no ne­cessitat d'aquest sistema de trac­tament. Es tracta de la recollida se­lectiva integral en origen de les deixalles.

La demanda del tancament de la incineradora es basa en les evidèn­cies científiques que demostren els efectes negatius de la incine­ració en la salut humana, i en el fet que aquest tractament de residus és contaminant i malversador dels recursos que contenen les deixa­lles.

El passat divendres 27 de marcia Coordinadora Anti-Incineradora, amb el suport de l'Ajuntament, va convocar una concentració reivin­dicativa, a la que van assistir 400 persones. Els manifestants, presi­dits per l'alcalde de Montcada, van tallar la carretera N-152 durant 15 minuts en senyal de protesta.

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

589 39 67 Av.Torre Blanca 2-8,3r A. desp. 11-12

Sant Cugat del Vallès

INPROSS TELEASSISTÈNCIA 24 HORES

Què és la Teleassistència? Es un servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Com funciona la Teleassistència? Es un aparell connectat al telèfon que es comunica amb una centra] de consultes i d'urgències. Premem un boió que pona a sobre l'usuari, podrà parlar amb un professional que l'aconsellarà. "~ És un sistema molt sen/.ill, ràpid. seL-ur i de poc cosí.

nviroï^vi A crio 589 39 67

T R A N Q U I L · L I T A T , C O M P A N Y I A , P R O T E C C I Ó I S E G U R E T A T

Av. Torreblanca, 2-8,3r A. 08190 Sant Cugat del Vallès Horari d'atenció «1 públic: de 9 a 15 i de 16 a 19 h

S E R V E I S A S Í 5 I S T K N C 1 A L S I>KS Z4 H O K E S

m i CANTONS

Societat 16 Dizn/dns. .i d'abril de 1998

Gent Gran

Qualitat i tradició al festival pro Llar d'Avis de la Parròquia

La coincidència d'actes resta protagonisme a la trobada Ai U \ Cos'l \ - Sant Cugat -

"Estic completament emocio­nat". \nil) llàgrimes aU ulls. cl president de l.i I .l.ir d'Av is de hi 1 '.ur<><|ui;i, Andreu Casals, cele­brava dissabte passat l'è\ir acon­seguit amb cl segon festival en lavor d'aquest centre pera la gent gran. Més de 600 entrades \ e-nudes. una ree.iptacii'i d'1.4(K).(MK) pessetes i l'admiració de lots els que hi \an assistir \a ser suficient perquè la junta de la llar i tots els que \an participar en l'organit­zació de l'acte veiessin acabar cl tcsti\al delerosos de començar a preparar ja el de l'any vinent.

Va ser, la de dissabte, una nit es­pecial on la tradició, la qualitat artística i les joves promeses van unir-se en favor de la genr gran de Sant (lugat. I n a nit en què gai­rebé tot va sortir perfecte. L'úni­ca nota negativa va venir donada per la coincidència d'actes que va restar cert protagonisme al Festival fent disminuir lleugera­ment l'assistència de públic i. per tant, la recaptació final. I és que el mateix dissabte a la nit va te­nir lloc també una trobada de co­

rals al Monestir, organitzada per Mans l ' n i de s , un concer t de Blucs a Valldoreix i una repre­sentació teatral a Mira-sol. Amb tot, els organitzadors del festi­val van mostrar-se molt satisfets del transcurs de l'acte.

Tradició lIlK'íl

(Juan el santeugatenc Pep Bla­nes feia el guió de la primera part de l'espectacle de dissabte, "bus­cava recordar les arrels per ter en­tendre als espectadors com Sant Cugat ha arribat a ser cl que és". I n a fita que Blanes va aconse­guir brodant una primera part en la qual, durant una hora, es va re­memorar el paper que ha tingut el Monestir en la història de Sant (lugat, les arrels agrícoles del nos­tre municipi, les noves empreses que s'hi han instal·lat i les tradi­cions i costums de la ciutat. La clau de l'èxit va raure en la pre­sentació de l'espectacle: quatre monòlegs introductoris de cada tema a càrrec de Pep Blanes, la corresponent interpretació tea­tral feta per Joan Fàbregas i Nú­ria Amat i les actuacions de l'es­cola de Balls de Saló Vour Step

de Sant Cugat, cl Crup Medi­terrània de l'F.sbart. cl Cor Au-los i els Bastoners i els castellers locals. Tal com va definir-lo l'al­calde de la ciutat. Joan .Aymerich, el de dissabte va ser "un festiv al de casa, fet per gent de casa". Aymerich va voler lloar l'esforç de la llar en organitzar anualment aquesta gran festa benèfica per la gent gran.

Experiència i novclal musical

La segona1 part de la testa va te­nir una cinquantena de grans pro­tagonistes: els membres de l'Or­questra Simfònica Juvenil, una formació integrada per joves d'entre 12 i 18 anys que va debu­tar oficialment en el festival inter­pretant peces de Tchaikovsky i David Stone. Els nervis que, sens dubte , devien passar els joves músics no va notar-se gens en els resultats i, primer en solitari i des­prés acompanyant el prestigiós tenor català Dalmau Gonz.àlez, van fer una estrena excel·lent. La soprano Josefine Teixidó va po­sar també la seva nota oferint un breu recital líric acompanyada del pianista Àngel Soler.

F.l Cor A ulos va cantar diversos espirituals negres. FOTO: YOIANDA CA RCIA

Recaptació moderada

L'èxit de l 'espectacle es va traduir moderadament a nivell econòmic, amb una recaptació d'1.400.000 pessetes, recolli­des entre els diners de les en­trades i la subhasta d 'una talla de fusta. La peça, obra de l'ar­tista local Paco Salas, va ser

subhastada en dues ocasions. ob ten in t 70.000 i 60.000 pes­setes, respectivament. La xifra recaptada es des t inarà ín te ­grament a la Llar d'avis.

En definitiva, un segon fes­tival pro Llar d'Avis que va su­perar l 'èxit de l 'edició an te ­rior i va posar el llistó ben alt per a la pròxima.

S o l i d a r i t a t

CAVIS prepara voluntaris per a un nou centre de dia

destinat a malalts d'alzheimer L.P

- Sant Cugat -

I ,a (loordinadora per l'Atenció de l'Ancianitat, (1AV1S, va clau­surar dimecres els cursos per a la formació de voluntaris d'alz-heimer que aquests dies ha es­tat impartint a la Casa de Cul­tura. 1,'objectiu de les classes és formar un voluntariat que serveixi de plantilla per al cen­t re de dia q u e l ' a s s o c i a c i ó obrirà aviat a Sant Cugat.

Més de 20 persones, de totes les edats, han participat durant tres se tmanes en classes per aprendre com es cuiden els afec­tats per la malaltia d'alz.heimer. La finalitat dels cursos, però, no tan sols és que els voluntaris pu­guin ajudar a cuidar els malalts, sinó també que permetin als fa­

miliars fer la seva vida. Segons la presidenta de CAVIS, Rosa Ribas, la major part d'aquestes persones passarà a formar part de la plantilla del centre de dia de CAVIS, mentre que una part es dividirà en grups que pro­porcionaran ajuda a domicili. Aquests últims atendran famí­lies amb malalts que es troben en les darreres etapes de la ma­laltia, quan ja no val la pena por­tar-los als centres de dia.

L'acte de clausura dels cur­sos de CAVIS va estar presi­dit per la regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury. Segons Flury, la principal in­novació del nou centre de CA­VIS és que combinarà volun­t a r i s a m b t r e b a l l a d o r s professionals, una experiència que no s'havia fet fins ara.

F.ls assistents als < ///sos /••. van fotografiar amli la ivgidora de Sen-eis Soria/s, Sílvia Flury, al centre. FOTO: A. BF.ll'RAS

L'Ajuntament de Sant Cugat i CAVIS estan buscant actual­ment una nova seu per instal·lar el nou centre de dia. que com­plementarà les funcions de les altres residències d'avis de Sant Cugat. El consistori subvencio­narà el projecte, juntament amb la I n i ó Europea, gràcies al pro­grama Nio-Vallès. Segons Rosa

Ribas, la principal funció dels professionals del cen t re serà mantenir les habilitats dels ma­lalts el major temps possible, mitjançant exercicis de memò­ria, entre altres coses. Al centre hi treballaran una psicòloga, cui-dadors i cuidadores, auxiliars d'infermeria i assistents socials. Aquests últims es dedicaran bà­

sicament a atendre els familiars. Segons Ribas, tot i que és im­portant ajudar les famílies a cui­dar els afectats, t ambé és es­sencial proporcionar-los atenció psicològica per preparar-los per quan el malalt desaparegui, ja que la dedicació ha estat tal, que moltes persones no saben com reconstruir la seva vida.

H S /CArYIONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Societat 17

C o n c e r t b e n è f i c

Mans Unides recull més de 100 .000 pessetes en el concert anual

NÚRIA SKRRA

- Sant Cugat -

Totes les corals santcugaten-ques, un total d 'onze, van ac­tuar el vespre del passat dis­sabte en la quinzena edició del conce r t coral organi tza t per Mans Unides en el marc del Reial Monestir de la ciutat.

Tot i que Mans Unides i la Llar d 'Avis d e la Pa r ròqu ia compartien dia i hora per a la ce lebrac ió d ' ac t e s benèf ics , l'assistència i la recaptació no van estar renyides. Les més de 200 entrades venudes pel con­cert van superar els beneficis aconseguits l'any passat. Es van superar les 100.000 pessetes , mentre que l'any anterior se 'n van recaptar 70.000. Aquests diners es destinaran al projec­te de l'Arxiprestat de Sant Cu­gat per afavorir la situació de la d o n a a T i r u c h i r a p a l ü , a l 'índia.

Enguany s 'estrenaven 2 co­rals: el Cor de Cambra del Mo­nestir, dirigit per Oriol Camps, i la Coral Ukelele de l'Escola

Tècnica Superior d'Arquitec­tura. Oriol Camps, el jove di­

rector del Cor de Cambra, es va mostrar molt satisfet de la seva intervenció en un concert benèfic institucionalitzat a la ciutat, i va avançar que la pro­pera actuació del cor serà el dia 9 de maig al Monestir, junta­men t amb una Coral de Gra­nollers. El Cor de Cambra va interpretar 2 cantates dels se­gles XIII i XVI i una espiritual anglesa.

Per la seva banda , la Coral U k e l e l e , sota la d i recc ió de Raimon Romaní, va posar un toc mogut al concert, amb pe­ces tan conegudes com "Blue M o o n " i l ' o r i g i n a l " Z o t t e l m a r s h " a l e m a ­nya.

Per la presiden­ta de Mans Uni­des a Sant Cugat, M. Ànge l s H u ­g u e t , " t o t i la coincidència d'actes el públic ha quedat ben rc-pa r t i t i, de fet , queda palès en la quanti tat re­collida, molt superior a la de l'edició anterior". Un altre fac­tor que ha influït en l 'augment

El Cor de Cambra del Monestir, dirigitperOriol'(.amps. t s va estrenar enguany al Monestir. FOTO: YOLANDA GARCIA

Enguany s'estrenaven el Cor de Cambra del Monestir i la

Coral Ukelele

de l'assistència ha estat, segons Huguet , el fet que aquest any actuessin dues corals més que en edicions anteriors.

El Concert va començar pun­tualment a dos quarts de deu,

després de la in­tervenció d'Ire­ne Mir, membre de Mans Un i ­des, i de la pre­sentació del lo­cu to r de RSC P e r e Pah i s sa , que va presentar l'acte.

El Cor Au los va ser el primer a actuar donat que també participava en cl 2n. Festival Pro Llar d'Avis de la Parròquia, on interpretaven, en­

tre d 'altres, l 'espiritual negre "Steal avvay". Segons Jordi Picorelli, director

del Cor Aulos, el concert benè­fic de Mans Unides té per a ells una doble importància, ja que aquesta O N G va ser qui els va donar la primera oportunitat de cantar en públic. "Per a nosaltres sempre és un any més, on la Co­ral pot anar creixent juntament amb el concert de Mans Uni­des".

A l'interior del Monestir es van poder veure i sentir veus com la de santeugatencs tan cone­guts com Pere Vilarasau i Joan Casajuana, membres dels An­tics Escolans del Monestir, diri­gits per Joan Auladell, o l'actual president de la Unió Santcuga-

tenca, Josep Puig, i l'antic tre­sorer, Pere Calder, cantaires de la Coral de la Unió, acompanyats amb l'acordió de Ferran Martí­nez. La centenària Societat Co­ral la Lira, formada íntegrament per homes, va oferir un tema ita­lià versionat pel director de la Lira, Andreu Recasens.

La Coral Serra d'Or, sota la di­recció del mateix Recasens, va deleitar el públic amb una ver­sió del "Moon River" d 'Enry Mancini.

"És un goig veure totes les co­rals r eun ides en un conce r t benèfic, i als seus membre els agrada molt trobar-se en una ocasió tan especia l , n ' e s t e m molt satistfets", va dir M. Àn­gels Huguet.

E n t i t a t s

El grup Baula organitza la primera setmana de la

solidaritat del 14 al 19 d'abril IOLANDA PÀMIKS

- Sant Cugat -

"El lema és Per un Sant Cugat just i solidari pe rquè cal que canviem els nostres hàbits de consum i no tan sols enviem ajuda al Tercer Món" . Són les paraules de Toni Baldi, mem­bre del grup Baula, organitza­dor de la primera se tmana de la solidaritat, que es farà a Sant cugat entre el 14 i el 19 d'a­bril. "Nosaltres vam fer la pro­posta, però la intenció és que hi col·labori tothom per crear una primera edició anual d 'u­na festa de les ent i tats que es ded iquen a la so-

taforma pel 0,7% i més, en t re a l t res . A q u e s t serà , s egura ­men t , un dels actes estrella.

Comerç just

La impor tància del comerç just i el consum responsable serà un de l s l e i t m o t i v d 'a ­questa primera setmana de la solidaritat, ja que se li ded i ­carà una exposició i una con­ferència . La most ra , ced ida per Intermón, es podrà visitar d u r a n t to ta la s e t m a n a a la Casa de Cultura i els organit­zadors t a m b é han p roposa t que hi vagin els escolars, com

comenta

íidaHtat i l'ecoio- ffjcol·laboren entitats Toni Baldi: gia", remarca Bal d i. P e r a i x ò , d iumenge dia 19 al mat í hi haurà una matinal infor­mativa amb para-detes de diverses O N G a la p laça Octavià, on estan convidades asso­ciacions tan diverses com el G r u p de N a t u r a , S C A P S , Mans Unides, els Amics de la l 'nesco , la Creu Roja o la Pla-

tan diferents com el Grup de Natura, els Amics de la Unesco

o la Creu Roja

" H e m convi­dat les esco­les de primà­ria i e l s instituts d 'E-SO a veure-la i els hem en­viat un vídeo sob re el co­m e r ç j u s t i

l'explotació infantil perquè els n e n s en facin uns d i b u i x o s q u e e x p o s a r e m d i s s a b t e al matí". A més d'aquesta mostra

El comerç just serà un dels temes tractats en

- e n la qual també es denuncia l 'explotació infantil- , es farà una conferència sobre el co­merç just divendres 17 d'abril a la Casa de Cultura.

Les altres dues xerrades que s ' emmarquen dins d 'aquesta s e t m a n a es tan o rgan i t zades una pel Grup de Natura i l'al-tra per l 'SCAPS. La primera serà sobre l ' impacte de la in­dústria petroliera a l 'Equador, i la segona tractarà el paper de la dona en la lluita del poble sahrauí.

El c a p de s e tmana

D i s s a b t e i d i u m e n g e con­centren el major nombre d'ac­tivitats. D 'aques ta manera, el

aquesta setmana i se li dedicarà una exposició i una conferència. F.:AVE BELTRAN

primer dia festiu al matí es de­dicarà a la canalla, que podrà participar en actes tan diversos com una xocolatada, uns jocs cooperat ius i veure l 'exposi­ció de d ibuixos fets per ells mateixos, amb el títol de L'ex­plotació infantil en dibuixos, entre altres. A la tarda, la Casa de Cultura acollirà la projec­ció de la pel·lícula Un lugaren el mundo.

L'últim dia serà el torn de la m a t i n a l d e p a r a d e t e s i, al migdia, d 'una arrossada orga­nitzada con jun t amen t per la Plataforma pel 0,7% i més i l 'Assoc iac ió de Veïns S a n t Joan de Mira-sol. Serà el final d 'una setmana d'activitats so­lidàries.

Hotel 3a edat Rossinyol. Els nostres grans es mereixen el millor. El millor entorn natural. El millor tracte,

familiar i personalitzat. Les millors instal·lacions, amb assistència mèdica pemanent. La millor cuina, casolana i saludable. I tot això és el que els oferim

a l'Hotel Rossinyol de Valldoreix. Par la Mva tranquflrtat I bananMtar,

confit en la nostra experiència.

Av. Joan Borràs, h. 64 08190 VALLDOREIX (Barcelona)

Tel. 589 62 58 - 865 27 07

18 Societat ELS Í G W I W S Divendres,.? d'abril de 1998

T e l e c o m u n i c a c i o n s

La Universitat Internacional 'videoconnecta' Iberoamèrica L'Hospital General acull el primer congrés virtual

IOLANDA PÀMIES

- Sant Cugat -

Durant tot un dia Sant Cugat va ser el centre d'atenció de mi­lers de persones d'arreu d 'Ibe­roamèrica. HI motiu va ser que, per primer cop a l 'Estat espa­nyol, es van connectar via vi-deoconferència 280 universitats del continent americà, i a tra­vés de mult iconferència cinc hospitals catalans i el Cent re Quirúrgic de ( 'aceres van po­der seguir la Primera Jornada Internacional de Tècniques En-d o v a s c u l a r s q u e es va fer a l 'Hospital General de Catalu­nya i organitzada també per la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya.

Aquest primer congrés virtual va ser possible amb la col·labo­ració de la Televisión Educati­va Iberoamericana, responsable del satèl·lit Hispasat , que va connectar durant dues hores l'­Hospital General i les univer­sitats llatines. En aquest temps es va retransmetre un cas real, a més d'alguna exposició i el con­següent debat.

A més, durant tot el dia sis hos­pitals catalans, l'Arnau de Vila­nova de Lleida, el Josep True-ta de Girona, l'Hospital General de Vic, el Sant Joan de Reus i l'Hospital Comarcal de la Seu d'Urgell, a més del Centre Qui­rúrgic de Càceres, van connec­tar-se via multiconferència al congrés. Enric Oller, director de l'acte, comenta que des dels centres catalans "Van interve-

280 universitats llatines es connecten

via videoconferència i 5 hospitals catalans per multiconferència

nir activament fins a les vuit del vespre i això és encoratjador, perquè veus la gent motivada". Durant les dues hores de con­nexió a través d'Hispasat, tam­bé van poder participar al Con­grés universitats d 'Argentina, Mèxic i Colòmbia. Aquest era el primer cop que

s'organitzava un congrés d'a­

questa complexitat i Oller ex­plica que potser no serà l'últim: "Estem recollint moltes veus positives que ens encoratgen a fer una feina de difusió i els hos­pitals estan molt satisfets". Però l'esforç econòmic i de comuni­cació que representa un mun­tatge com aquest només per­met fer-lo de manera puntual. Ara bé, el director assegura que "la medicina s'haurà d'adaptar a les noves tecnologies" i, al ma­teix temps, que "les tècniques s'hauran de posar a disposició del metge".

D'altra banda, Manuel May-nar, president del Congrés, va explicar: "La tecnologia aplica­da a les operacions és normal aquí però no a Iberoamèrica ni tampoc als hospitals comarcals". Per tant, amb aquesta jornada diversos professionals de punts ben diferents del globus terra-qüi van poder aprendre i veure en directe com s'utilitzen algu­nes tècniques des de l 'Hospi­tal General.

Pe ra Francisco Guillén, vice-rector de la Universitat , amb aquest congrés s'ha donat un pas endavant: "Hem pogut con-

Es va retransmetre un cas quirúrgic en

cretar aquesta línia de desen­vo lupament en t emes de re­cerca i docència" , i assegura que aquest congrés "represen­ta un compromís de la facultat en l'aplicació de les noves tec­nologies d'informació i comu­nicació, aplicades a la formació d'alumnes i també a la formació continuada de professionals".

directe pera Iberoamèrica. FOTO: Y. G.

Per a Manuel Maynar, aques­ta és la comunicació del futur: "El dia de demà ningú s'haurà de traslladar per escoltar una conferència i això marcarà una fita".

Universitat i Hospital van con­jugar, doncs, divendres , unes tecnologies actuals però que for­men part del futur.

C o n f e r è n c i e s

Sant Cugat amb el Poble Sahrauí aproxima la cultura del desert als santeugatencs

i. p. - Sant Cugat -

Es l ' an \ del r e f e r è n d u m i potser pur això es parla més que mai de la situació que viu el poble sahrauí. Però, tic la seva cu l tura , en sabem res? Dimarts passar Carme Aris va donar algunes coordenades per tal que els assistents en aques­ta segona conferència organit­zada per SCAPS -Sant Cugat amb el Poble Sahrauí- s'hi po­guessin aproximar.

Aris pertany a l 'ONG saba-dellenca Solidaris amb el Po­ble Sahrauí i va publicar el lli­b r e Cuetttos sahrauís a l 'editorial Anava. En la seva xerrada, amb el títol de FJSà­hara: la cultura del desert, va

explicar als ass is tents "d 'on entronca i quins són els trets més identificatius de la cultu­ra popular sahrauí" . com co­m e n t a v a el la m a t e i x a . I na cultura que té els seus orígens en l 'època en què aquest po­ble era nòmada i d 'aleshores e n ç à , va c o m e n t a r Aris, no l'han deixada ni ha canviat pas tant, ja que es fonamenta en la tradició oral: "Penso que la si­tuació que els ha tocat viure no els ha impedi t de desen­volupar-la, sinó que en tot cas l 'han modificat i. als campa­men t s , l 'han cul t ivat per no perdre-la".

Per a Carme Aris, seran ells els qui decideixin el seu futur en el referèndum del 7 de de­sembre , i és prou clar que si

Carme Aris va ojenr tiim xerrada informativa. EO l'O. AVI'. fíEI.TRAX

tornen la seva vida canviarà: "Als campaments viuen de l'a­juda internacional i si tornen a la zona ocupada hauran de re­prendre l 'activitat en el món del treball" . Sigui com sigui, seran ells qui decideixin el seu futur i tots els santeugatencs podran cont inuar informant-se a través dels diferents ac­

tes i xer rades que encara té previstos Sant Cuga t amb el Poble Sahrauí. La propera cita serà per parlar del paper que juga la dona en la lluita d'a­quest poble i s 'emmarca dins la primera setmana de la soli­daritat, que es durà a t e rme e n t r e el 14 i el 19 d ' ab r i l a Sant Cugat.

El jove Sergio Martínez mor en un accident de cotxe

i. p. - Sant Cugat -

El jove de 23 anys Sergio Martínez Varela va morir diu­menge a causa d 'un accident de trànsit quan circulava per la C-1413 entre Rubí i Sabadell amb un Citroen AX. El jove, fill de la vocal cultural de l'As­sociació de Veïns Sant Joan de Mira-sol, Soledad Varela, va ser enterrat dilluns. Moltes perso­nes van haver d'esperar fora de l 'església , que era p lena de gom a gom. Tant el president de l'Associació de Veïns com l'alcalde de la ciutat, Joan Ay­mer i ch , van ser a l ' en t e r r a ­ment: "Coneixent la família, era lògic que en aquests mo­ments tristos els acompanyés", va comentar Aymerich.

CATALONIA C E R À M I C

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 580 15 00

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

ELS4CAN1WB Divendres, 3 d'abril de 1998 Societat 19

E n t r e v i s t a a A l b e r t De P a b l o , p r e

"Que les persones parlin dels problemes de la ciutat és un avenç

democràtic molt important"

s i d e n t dl e fa F u n d a c i ó

AURA COSTA

• Sant Cugat -

A pr inc ip is d ' any es va co­mençar a gestar a Sant Cugat un moviment social impulsat per santcugatencs d'àmbits ben dis­pars que compartien la necessi-tat-voluntat de posar en comú opinions. Tres mesos després la idea ha pres forma i ha adoptat el nom de Fundació Sant Cu­gat. FI seu primer president, Al­bert de Pablo, en desvela els pri­mers detalls.

-Tothom n'ha sentit a parlar però ningú sap ben bé què és. Com es pot definir la Fundació Sant Cugat? - C o m una plataforma cívica

que té per objectiu fomentar la barreja d ' o p i n i o n s fora dels marcs polítics i sectorials. El que pretenem és creuar les aporta­cions dels diferents sectors de la ciutat per arribar a una visió més global del que suposa la socie­tat santcugatenca i de com hem d'afrontar els reptes de feina, creixement, medi ambient... que actualment se'ns presenten.

- U n a voluntat que es mate­rialitzarà en forma de tertú­lies. No eren prou vàlids els fòrums de debat que hi havia fins ara? -Els prop de 150 ciutadans que

formem part de la Fundació ens vam agrupar perquè compartí­em la sensació que la política és contradictòria i que moltes ve­gades consisteix simplement en què quan una formació diu sí,

l'oposició diu no. Vam pensar que valia la pena fer un fòrum mínim de consens, una discussió prèvia en base a la qual els par­tits polítics poguessin fer els seus programes o prendre les seves decisions.

-Volen mantenir-se al marge de la política, però hom ha atri­buït ja les idees socialistes com a motor d'impuls d'aquesta nova Fundació.

- É s cert que la idea sorgí de persones del partit socialista, que no vol dir del partit en si, sinó de membres seus. Però és lògic que fos així. Les iniciatives d'a­quest tipus normalment no vé-

Ens vam agrupar perquè compartíem

la sensació que la política és

contradictòria

nen del govern, sinó dels grups de l'oposició. De totes maneres crec que la voluntat de fer un fòrum de debat d 'aquestes ca­racterístiques és una idea que es trobava latent des de feia molt temps.

-Malgrat el que diu, entre la llista de socis s'hi poden veure molts noms de les files socia­listes. Com es podrà garantir la independència del discurs? - D e s de la meva posició per­

sonal el que puc dir és que pen­

so que a la Fundació acabarà en­trant-hi un ventall molt més am­pli de gent que garantirà la plu­ra l i t a t q u e b u s q u e m . Som moltes les persones que estem invertint un munt d'hores en ti­rar aquest tema endavant i no crec, de fet ni m'ho plantejo, que en algun moment això pugui manipular-se... Ara, també dic que la millor manera d'evitar aquesta possible manipulació o influència que alguns han apun­tat és precisament que hi hagi més gent que hi estigui interes­sada i que hi participi.

-Parlant encara s'entén, la gent?

-Penso que sí i crec que serà bo tenir un referent a la ciutat, com la Fundació. Des del meu punt de vista és un avenç de­mocràtic molt important que di­verses persones, en tant que per­sones i no com a instituticions o partits, s'asseguin en una taula per parlar dels problemes de la seva ciutat. Es un fet molt més interessant que no pas la dialèc­tica de partits, el sí i el no, que abans et comentava.

-S'han plantejat com evitar el perill de convertir-se en un grup de gent amb uns argu­ments i una manera de fer ja conegudes? -Aquesta és una de les coses

que ens fa més por, que ens tan­quem en els quatre de sempre. Tot i així les idees de cada un evolucionen molt, i fins i tot els temes de debat canvien cons­tantment; per tant, crec que la

De Pablo serà el'presidentde la Fundació fins que s'aprovi l'organigrama. F.A.B.

renovació d'idees està garantida. El que sí que realment ens pre­ocupa és que la gent més jove, que en definitiva és la que s'està enfrontant més directament amb molts dels problemes socials, no trobi el seu espai dins la Fun­dació per expressar-se, o que no gosi fer-ho davant el llenguatge de la resta de membres, en prin­cipi més avesa t s a t e r t ú l i e s d 'aquest tipus. Volem per da­munt de tot que les idees fres­ques trobin el seu Hoc a la Fun­dació, però encara no sabem massa com les hauríem de vehi-cular.

-FJ seu primer gran repte és el Congrés de la Ciutat, amb el que la Fundació es presentarà definitivament a la societat, oi?

-Bé , la presentació oficial de la Fundació es farà el 24 d'abril al claustre del Monestir, però sí, el nostre primer gran acte serà el congrés de la ciutat que es farà entre el 18 de setembre i el 18 de desembre. La idea és orga­nitzar un debat cada dos diven­dres per parlar de diversos temes: la ciutat i el territori, la societat santcugatenca, convivència, so­lidaritat i tolerància, o la vida po­lítica a la ciutat, entre d'altres. Les reunions es faran de 8 del vespre a 12 de la nit, i estem es­tudiant la possibilitat de combi-nar-les amb degustacions gas­tronòmiques. El que pretenem amb aquest congrés és començar a provocar una lectura diferent de la realitat, més oberta.

MERCART a UESBART AUTOSERVEI DE PINTURA

DE P E T I T FORMAT C O N V O C A T Ò R I A

a tots els artistes de Sant Cugat Selecció d'obres: Dissabte 18 d'abril, d'11 a 14 h

Podeu portar 2 obres representatives (55x46 cm aprox.) als locals de l'Esbart Sant Cugat

Organitza:

PETIT FORMAT S.L. CoUaboa OS4CANTONS el "diari" de Sant Cugat

20 Societat ELS /CANTONS Divendres..? d'abril de 1998

E n t i t a t s

Els Castellers de Sant Cugat estrenen un local

d'assaig provisional l o l . \ \"1>\ l ' W I I K S

- Sant Cugat -

Des d'avui els Castellers de Sant Cugat tenen un local pro­visional per assajar que els ha cedit l 'Ajuntament. Y.s tracta del Celler Cooperatiu, on no­més faran els assajos, ja que la seva seu continua a l 'Ateneu. Avui a partir de les deu-del ves­pre la inauguraran oficialment, amb la presència de l'alcalde Joan Aymerich i de Jaume Grau, president del Celler Coopera­tiu, que "explicarà una mica la història del local perquè els cas­tellers sàpiguen on assagen", co­menta Pere Vilarasau, president dels Castellers.

Fins ara assajaven a l 'IES An-geleta Ferrer, però el local els

va quedar petit i la colla no té cap espai amb l'alçada suficient per poder assajar amb un mínim de cond ic ions . De m o m e n t , s'instal·len en aquest que els ha cedit provisionalment l'ajunta­ment i que esperen que els be­neficiï, per bé que estan molt agra ï t s a l 'Ange le t a Fe r r e r : "Guanyem en comoditat per­què l'Angeleta Ferrer està mas­sa apartat i molta gent no podia desplaçar-se", reconeix Vilara­sau. Per això, confien que amb aquest nou local hi hagi un de­goteig de gent nova que s'a­p u n t i a la colla i, al m a t e i x temps, que tots aquells que ana­ven als assajos de manera es­poràdica per problemes de des­plaçament puguin fer-ho amb més regularitat.

Moda

Car/os Orellana va donar el for llatía la presentaria de la roba d'aquesta prim/n era-esttu /• OTO: YOLANDA GARCIA

Ivonne Reyes i Carlos Orellana participen a la desfilada del Sant Cugat Centre Comercial

RKDACCIÓ

Aquest cap de setmana Sant Cu­gat va tenir com a hostes dos pe-sonatges tan populars com Ivon­ne Reyes i Carlos Orellana. El motiu va ser la seva participació a la desfilada organitzada pel Sant

Cugat Centre Comercial. La pre­sentadora de televisió va ser l'en­carregada de conduir Tacte, men­tre que Carlos Orellana va desfilar amb alguns dels models que es presenten per a la temporada pri-mavera-estiu amb la roba que es pot trobar al Sant Cugat Centre Comercial. Els passis de la desfi­

lada van obtenir un èxit total de públic, ja que el Centre es va om­plir de gom a gom per veure els dos personatges convidats que, per un motiu o per un altre, so­vint són presents en la vida pú­blica. Els santeugatencs, doncs, van admirar la roba i els models que la duien o presentaven.

A c t i v i t a t s

UEscola Pública de la Floresta posa en marxa una planta de compostatge Va ser en la jornada de bricolatge organitzada per TAPA

I.P. - Sant Cugat -

Posar en funcionament una planta de compostatge, arranjar la granja d'animals o posar les cortines del parvulari són alguns dels arranjaments que es van ter diumenge a l'Escola Pública de­ia Floresta en un dia de brico­latge.

Per poder realitzar les diverses tasques es va disposar d'un pres­supost de 200.000 pes se t e s , aportades a parts iguals per l'Es­cola i l'APA. L'Ajuntament tam­bé hi va col·laborar deixant la màquina necessària per pintar les ratlles dels camps de bàs­quet i de futbol.

Santi Gavaldà, pres ident de l'APA, va comentar una de les tasques: "Vam posar en marxa una planta de compostatge que vam fer nosaltres per reciclar els residus orgànics, aprofitant el fet de tenir la granja d'animals i el jardí". A més d'aquesta tas­ca, també es va arreglar la gran­ja d'animals i les jardineres de l'escola, es van posar les cortines del parvulari i suro a la sala de professors, entre altres activitats

Eh participants van anellar diverses zones del centre. E: YOIANDA GARCIA

necessàries al centre. L'Associació de Pares de l'es­

cola va ser l'organitzadora d'a­questa sessió, en la qual van par-t i c ipa r una s e i x a n t e n a d e persones, entre ells dos repre­sentants de l'Ajuntament, el ti­nent d'alcalde de Serveis Ur­bans , Joan Recasens , i Xavi Cortés, regidor de Descentra­lització Territorial, així com

també professors del centre i la directora, Anna Fito.

Els assistents van dinar a la ma­teixa escola en una costellada que va preparar el servei de menjador, i per acabar d 'ame­nitzar la jornada, alguns d'ells van participar en un concurs de pastís en el qual es va premiar el més gustós, el més vistós i el més elaborat.

Unes .iúpersones van roure les se\.e.\ petes de fang. FOTO: YOIANDA GARCIA

Presència internacional entre els 6 0 assistents a la sessió de raku de Mira-sol

I.P. -SantCugat -

l na japonesa, un sudafricà, dues americanes..., i evidentment tam­bé catalans van participar dissab­te a la sessió de raku organitzada per l'Associació de Monitors \ í a -deac. Neus Sotomayor, presiden­ta de l'associació i professora de ceràmica, explica que "per a la propera vegada, o limitarem el nombre de peces que porti ca­

dascú o posarem un altre forn". I és que en total hi van assistir unes 60 persones, de les quals 30 van posar peces a coure. "És molt es­pectacular i immediat", explica Sotomayor. I és que amb aquest procés es couen les peces en un fom de gas a l'aire lliure i, quan es­tan a 900 graus, es treuen i es ta­pen amb serradures o fulla seca i, amb el fum, les peces queden en­negrides. Per parar el procés, es posen en una galleda d'aigua.

Gel Premsa Gelats

Gasoil Llenya calefacció Butà Carbó %.m4656

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O A M B TARGETA DE CRÈDIT

Botiga 24 h Premsa Gelats Pa les 24 h Entrepans Accessoris Gel Congelats

ELS-íCAIVroNS Divendres, 3 d'abril de 1998 Societat 21

E n t i t a t s

La Unió Santcugatenca dóna el tret de sortida a Pobert d'escacs

Avui finalitza el termini d'inscripció al trofeu internacional i. p.

- Sant Cugat -

El proper dia 4 començarà l'XI Obert Internacional Set­mana Santa Sant Cugat d'Es­cacs. que s'allargarà Fins al dia 12 d'abril. "Es tracta de la pri­mera competició important de la temporada, a part de la de Linares, que té molt de re­lleu". afirma el director del torneig, Jordi Junyent. Cada any, la competició aplega ju­gadors de diversos punts del món, des de Xile fins a Bulgà­ria, passant per Argentina o Rússia, per exemple. Tot i que en el moment de tancar aques­ta edició encara no hi havia da­des de la inscripció, que es tanca avui, el director no veu massa clar que tingui la ma­teixa repercussió que en altres anys: "Enguany segurament només recollírem gent d'aquí, esperem que vingui algú de fora, però està magre". El mo­tiu és econòmic perquè, com explica Junyent, molts d'a­quests jugadors s'acostarien a Sant Cugat només si se'ls po­gués pagar el desplaçament,

l'allotjament i el menjar: "A Linares, per exemple, porten Kaspàrov perquè l'Ajuntament el fitxa; nosaltres ho havíem fet algun cop, però-ara no po­dem per falta de diners". Tot i la manca de recursos, el tor­neig es fa amb el suport tant de la Generalitat com de l'A­juntament.

Els premis

Els deu primers classificats obtindran premis que van de les 100.000 pesse tes a les 15.000; a més, la persona que quedi en primer lloc també tindrà una copa de la Societat Coral la Unió Santcugatenca, i el segon i el tercer classifi­cats rebran també un trofeu. A més d'aquests, hi haurà di­versos premis especials de 10.000 pessetes als millors ju­gadors de les diferents cate­gories, i un trofeu per a la persona de més de 60 anys i un altre per a la de menys de 16 que ho faci més bé.

Jordi Gonzàlez, vocal-coor-dinador de les seccions de la Unió, comenta la importància

*3P«* fi

Míonuim

El trofeu s'inina el dia 4. /*'.- CEDIDA

que té' aquest Xlè Obert In­ternacional Setmana Santa Sant Cugat per a l 'ent i tat : "Significa molt perquè dóna a conèixer la Unió en l'àmbit in­ternacional". La Unió i la sec­ció d'escacs, que ja fa almenys 25 anys que funciona. Actual­ment, són 35 els components d'aquesta secció, que també té un taller que ensenya a ju­gar als escacs.

El C M S C e s c r i u

El Club Muntanyenc Sant Cugat, a Sant

Adjutori DOMÈNEC MIQUKL

- Sant Cugat -

El CMSC ha organitzat la seva segona sortida de curs per a di­fondre els principals elements del patrimoni cultural immoble en perill. En aquesta ocasió l'ob­jectiu eren dos monuments ubi­cats al cor de la Vall de Gausac, l'ermita de Sant Adjutori i el mal anomenat forn ibèric. Es tracta d'una petita esglesio-

la de planta circular, l'única d'a­quest tipus qUe està mancada d'un petit absis on ubicar el presbiteri. Aquest fet li confe­reix una especial rellevança dins el panorama romànic català. Ad­ministrativament fou una perti­nença del Monestir i, durant un cert temps, va complir funcions de parròquia per a algunes ca­ses de pagès disperses per la vall. Amb la desamortització fou de-safectada al culte i passà a mans privades, època en què devia de­saparèixer la porta original. Els propietaris actuals han procurat tenir-ne cura, però el seu aïlla­ment ha contribuït a fer-ne una víctima fàcil de bretolades.

El forn de ceràmica va ser descobert l'any 1996 per mem­bres del Centre Excursionista de Gràcia, els quals l'hi atri­buïren el qualificatiu d'ibèric, sense que mai s'hagi fet un es­tudi científic que provi tal afir­mació. La Diputació de Bar­celona va pagar, poc després, la construcció d'un cobert mínim que el protegeix de les in­clemències de la pluja, i que avui reclama una urgent revi­sió de la coberta.

Des de fa uns anys l'APAC ve realitzant una important cam­panya de sensibilització sobre el mal estat en què es troben ambdós monuments, acció que ha rebut el suport del propi CMSC, el GEL i FIRART, i que ha estat àmpliament deba­tuda per la Comissió de Patri­moni. Recents converses man­tingudes entre la propietat i l'Ajuntament permetran realit­zar-hi una obra de consolidació que garanteixi la seva per-vivència com a testimoni histò­ric i artístic del nostre passat. A l'acte hi va assistir un nombrós contingent de persones.

• • • • • • • • • • • • • • i

Carrer de h Torre, 14

Tel. 674 12 85

Mercat Municipal

lbrrebbncaTauhl.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

V BARQLOPS BARMERMELADA

Rosselló, 2 674 36 36 589 11 85

Cuina cassolana BARQLOPS BARMERMELADA Valldoreix. 56

674 36 36 589 11 85 Cafetena i meniars casolans

BARPICCOLO Valldoreix. 29 5891198 Cafeteria, oizzes i entreoans BAR EL MONESTIR BARBOCATA CA L'EUGENI CAN CABASSA CASTANO

Placa Auqusta, 2 Plana Hospital, 35-37 Alfons Sala. 9 Pukimal. s/n

589 54 92 Tapes casolanes BAR EL MONESTIR BARBOCATA CA L'EUGENI CAN CABASSA CASTANO

Placa Auqusta, 2 Plana Hospital, 35-37 Alfons Sala. 9 Pukimal. s/n

589 19 72 Cafeteria i entrepans BAR EL MONESTIR BARBOCATA CA L'EUGENI CAN CABASSA CASTANO

Placa Auqusta, 2 Plana Hospital, 35-37 Alfons Sala. 9 Pukimal. s/n

58919 01 674 02 67 692 24 24

Marisc, menú, cuina merc. Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots CAN EDO Lleó. XIII

58919 01 674 02 67 692 24 24

Marisc, menú, cuina merc. Cuina de mercat Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA CAFÉ-BAHSOL CELLER STA. MARIA CASIN ET

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Rbla. Mn. Jacint Verdaguer. 113 Santa Maria, 17 Camí Can Ganxet. 47

697 06 52 674 67 21 675 28 97 589 50 83

Caraol llauna/ i arròs negre Jazz Live

CAN BARATA CAFÉ-BAHSOL CELLER STA. MARIA CASIN ET

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Rbla. Mn. Jacint Verdaguer. 113 Santa Maria, 17 Camí Can Ganxet. 47

697 06 52 674 67 21 675 28 97 589 50 83

Embotits i 320 vins i caves Menú diari i entreoans

CAN CASOLETA CHEZ PHIUPPE

Sant Bonaventura, 39 Baixos Placa Pep Ventura. 5

675 10 33 674 94 84 674 11 18 675 53 03

Peix i marisc fresc Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S ELPEROLET

Sant Jordi, 39

675 10 33 674 94 84 674 11 18 675 53 03

Amanides i entreoans Tapes i menú diari

EL JORDI'S ELPEROLET Av. Francesc Macià, 67

675 10 33 674 94 84 674 11 18 675 53 03

Amanides i entreoans Tapes i menú diari

ELMESON Placa Octavià. 5 674 10 47 589 50 11

Braseria i cuina de mercat FRANKFURT LA FALTA ITALIANS 3

Rambla Can Mora. 24 Sant Bonaventura. 6

674 10 47 589 50 11 Frankfurts FRANKFURT LA FALTA

ITALIANS 3 Rambla Can Mora. 24 Sant Bonaventura. 6 674 64 33 Menú diari

KROXAN Avda. Catalunya, 15 589 81 97 584 23 32 674 0810

Cafeteria i pastes Oeos. amanides, menús LA CANTONADA Placa Monestir. 1

589 81 97 584 23 32 674 0810

Cafeteria i pastes Oeos. amanides, menús

LA LUNA L'ALBA

Sol. 25 Ctra. Cerdanyola. 13

589 81 97 584 23 32 674 0810 Tapes i plats combinats LA LUNA

L'ALBA Sol. 25 Ctra. Cerdanyola. 13 675 35 80

675 52 46 Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA St. Antoni-placa Barcelona 675 35 80 675 52 46 Cuina casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala. 24 675 15 03 Pizzeria. creperia LAMUSCLERA Sant Bonaventura. 14 675 09 05 Entrepans variats

- -MASIA MAS ROIG MESOMENYS PARADA 1 FONDA SOUÀSH

Placa Mas Roia. 4 Elies Roqent. 14 Rbla Can Mora, s/n Sant Jordi. 33-35

675 00 86 589 38 23

Xai. entrecot a la brasa Mexicà-menú català - -

MASIA MAS ROIG MESOMENYS PARADA 1 FONDA SOUÀSH

Placa Mas Roia. 4 Elies Roqent. 14 Rbla Can Mora, s/n Sant Jordi. 33-35

589 26 97 589 14 96

Cuina catalana Cafeteria pizzes. menú

- -

V " n •••• Jl·L Jl·L • >V"»u»ü "

QUE MENJAR? Salsa de tomàquet a la Catalana

per M. A. Quadras INGREDIENTS:

• 3 porros, 1 all pelat, 2 cebes grans, 8 pastanagues, 1 fulla d'api • 3 quilos de tomàquets naturals o, si no n'hi ha del temps, de llauna sense triturar • Peles de cansalada fresca • Oli d'oliva, 1 cullerada de farina, sucre, farigola, llorer, pebre vermell i negre

En una cassola d'alumini gruixuda, fregir les cebes, els porros, les pastanagues, 1 cansalada i 1 all pelat, tot tallat a trossos irregulars. Posar-hi la farigola i el llorer, i treure'n l'oli. Afegir-hi una mica de prebre vermell, procurant que no es cremi, i farina, enrossint-la una mica. Després hi posarem els tomàquets pelats, prèviament escaldats, fregint-ho a poc a poc. A continuació afegim una mica de caldo neutre i un polsim de pebre negre, sal i sucre. Bullir-ho tot Junt a foc regular durant 1 hora i triturar (sense la cansalada, el llorer i la farigola). Un cop triturat, es remena i es deixa 10 minuts més a foc lent.

CONSELL: Aquesta salsa es pot guardar més d'un mes a la nevera. Es ideal per acompanyar molts plats. A la Quaresma l 'acompanyarem amb bacallà fregit i calamars farcits, sense carn, que explicarem la setmana vinent.

*«3

"msÈk

VALLÈS PA El pa de cada

dia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XX»), 27

•ELSFORNETS"DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (UfloMta)

• FLECA EUNrCE Diputació, 31 - (LtHoMfc)

22 Societat ELS /GUVTONS Divendres. .i d'abril fit I99H

La r a d i o g r a f i a

ASSOCIACIÓ DE BOTIGUERS CENTRE VILA

C () N C V R S ) T O Cl R À F I C

1 . 9 9 7

m Organitzat pels Comerços de la Zona Centre

ItilIlilIlB Cartell del primer concurs de fotografia del Centre Vila

Volen que els carrers del Centre, Santa Maria, Xerric,

Teatre i plaça del doctor Galtes,

siguin un centre comercial viu i humà

Neix una associació de botiguers

Enliliit: líotiyterí del Centre Vi/ti Inlrgrdiils: liotigues dels rtirrers Xerrir, Smit/i Maria, Teatre i Plaça f/el Dortor Galtes. Any de fundació: 1996

MoVl'SK S\NT - Sant Cugat -

Nadal de l W o Kls botiguers del centre de la nostra vila es­taven amoïnats per l'efecte que sobre el seu comerç podria tenir la implantació de les grans su­perfícies comercials que sortien com a bolets a Sant Cugat i ro­dalia. La petita botiga realment tenia les coses difícils. \ ' o és fà­cil lluitar contra gegants, i això és el que semblaven aquestes macrobotigues on aparentment s'hi pot trobar de tot. Kls boti­guers volien lluitar contra la competència i sembla\ a que se­ria com lluitar contra molins de­ven t ; una lluita imposs ib l e ,

però... si ells no podien oferir tantes coses tots sols i un a un, potser podrien fer-ho d'una al­tra forma, units i junts i sobretot en el camp que conexien millor, "donant alegria, simpatia i esti­mació als seus clients i veïns".

Dit i fet. Es van reunir tot un grup i van portar endavant l'as­sociació. Pel Nadal de l'any 96 l'associació va preparar una sor­presa als veïns de Sant Cugat g u a r n i n t el carrer i a m b un equip de megafonia que ale­grava l 'ambient amb nadales.

La iniciativa va sorprendre i, sobretot, va cridar l'atenció en­vers el grup. D'això no hi ha dubte. El disc Navidad Mix, es­collit a l'últim minut per aque­

lles coses que passen de vega­des. va ser el protagonista del Nadal i d 'una polèmica mig amistosa mig seriosa, divertida i humorística, que va fer riure i patir a més d'un. Una polèmica divertida però també una pri­mera salutació més o menys afortunada d'aquest petit grup de bo t igue r s e m p r e n e d o r s i amistosos que no volen compe­tir contra gegants de peus de fang i ànima de metall fred, ni entren en la lluita dels preus dels grans colosos del comerç, on ningú no coneix ningú i no pots trobar una mà amiga entre els milers i milers de rètols in­dicadors sense veu. Uns boti­guers que en tenen el comerç

com quelcom més humà. més a la mida de veïns i d'amics. Ells veuen la botiga com un lloc on anar a demanar opinió, a passar l'estona fent petar la xerrada, a viure l 'escalfor d 'uns homes com tu que coneixen la ciutat i viuen les seves tradicions i fes­tes. Que, tot i essent moderns. no obliden els seus orígens i no en volen saber res de la fredor grisa i asèptica del macrocomerç que defuig la mesura humana, i que parla dels seus clients com a consumidors i no pas com a veïns ni amics. Un petit o gran comerç on tots són amics dis­posats a parlar entre ells, a unir-se i a oferir l'escalfor de la seva botiga a veïns i amics.

ELS ÍCANTONS Divendres,.? d'abril de 1998 Societat 23

La r a d i o g r a f i a

A S S O C I A C I Ó DE B O T I G U E R S C E N T R E V I L A

Centre, Vila

Acostar la botiga a la vida del poble marca la diferència amb la fredor

de les grans àrees comercials

PERFUMERIA

aquestes banderoles.

Uns botiguers molt actius i disposats a tot M o \ I'SK SANT

- Sant Cugat -

Kls botiguers del (.'entre \ ila no paren LIC ter coses i cada quinze dies o un mes es reu­neixen per petar la xerrada en­tre ells i planificar quin regal o quina nova sorpresa poden do­nar als seus veïns, 'lots exposen les seves idees i. lluny de bara­lles. planifiquen, comenten i es comuniquen. Ks veritat que de vegades discuteixen una mica sobre alguns dels plans, però això també és una manera de comunicar-se. i tot passa davant d'una tassa de cafè i uns acudits divertits; tots a una tornen a pla­nificar i treballar per als seus car­

rers, perquè siguin els més vius i coneguts de la ciutat.

En el poc temps que els boti­guers del Cen t re Vila porten funcionant com a associació han fet i organitzat un munt d'acti­vitats. Van començar amb un sorteig d'un viatge a les Canàries per a dues persones; després van organitzar un concurs de foto­grafia dels carrers del centre de la vila, una rifa d 'unes barques, el concurs de la botiga al carrer en què van guanyar el segon premi, i més actes i activitats. Des de fa un temps els carrers del centre estan engalanats amb unes banderoles alegres, e le­gants i molt decoratives on fi­guren l'anagrama de l'entitat i,

a sota, el nom genèric del co­merç al qual pertany cada boti­ga. Ara, amb motiu de la prima­vera, to ts els ca r re rs e s t an decorats amb uns testos amb pe­tits arbrets que donen al carrer un to festiu i de celebració molt apropiat per a l'estació. Ks \ eri-tat que, de vegades, la bona vo­lunta t dels bot iguers es veu malmesa per les bretolades d'al­guns poca-soltes: fa unes nits, per exemple, van robar tres tes­tos; fet que demostra com són de curts de gambals aquests brè­tols, perquè els testos són de plàstic, sense cap mena de valor, ni tan sols decoratiu. Només la gràcia dels qui han posat les plantes és la que els fa decora­

tius i bonics. Encara que els botiguers saben

que el camí que han començat demana un esforç i que suposa també un petit dispendi, estan disposats a donar sempre un missatge d'alegria i amistat i vo­len contribuir, en la mesura de les seves forces, a fer un Sant Cugat més humà i cordial.

Volen que la gent retrobi els vells costums dels avis, que ana­ven a passeig a veure aparadors; quan anar a comprar no era la bogeria de gastar sense mirar i tornar a casa de mal humor , amargat i cansat després d 'un frenètic matí de córrer empe­nyent un carret cada cop més ple, discutint amb la dona o el

marit i sentint que, en el fons, ens estan prenent el pèl.

Anar a la botiga o recórrer els carrers del Centre de la Vila ha de ser una passejada tranquil·la tot mirant les botigues. Entrar aquí per fer un cafè o prendre un gelat; mirar allà un aparador i comentar quin vestit o quines sabates més boniques, embada­lir-se davant d'un aparador de­corat amb gust, asseure's per pe­tar la xerrada, fer unes compres a m b una gent agradable que t'escolten i saben què vols i cer­ques i, relaxadament, tornar a casa amb l'ànim serè i alegre. Tot un repte per a la vida mo­derna que els botiguers volen assolir i guanyar.

24 Societat ELS 7C4NTffl>S Divendres, .i d'abril de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

EL PATÍ HOQUEI SANT CUGAT S'APUNTA UN NOU

ÈXIT

Dins dels projectes esportius que neixen contínuament d'aquest club, aquesta setmana destaca l'entrenament-demostració d'hoquei patins que es va fer dimecres passat. Sota la

mirada atenta del seleccionador estatal júnior, juvenil i de fèmines, Catxo Ordeig, els

jugadors van realitzar algunes evolucions.

Plana 34. Foto: AVE BELTRAN.

NEIX UNA NOVA ORQUESTRA A SANT CUGAT

S'anomena Orquestra Simfònica Juvenil i està integrada per prop de 50 joves músics d'entre 12 i 18 anys, que van debutar oficialment

al 2n Festival pro Llar d'Avis de la Parròquia que es va fer dissabte passat, l'orquestra fa els assaigs en forma de trobades i colònies musicals, per facilitar la participació de músics de tot

Catalunya. Tot i així, una part important dels seus integrants són de Sant Cugat i la dirigeixen Josep Ferré, Elisenda Carrasco i

Marta Guasch. Plana 16. Foto: CEDIDA

ELS 4 CANTONS ES VESTEIX DE MODA

Així de sorprenent s'ha exhibit l'aparador </'Els 4 Cantons durant aquesta setmana, gràcies a la col·laboració de la botiga MDC de Sant Cugat. La iniciativa ha sorgit arran de la publicació en la portada del darrer número de la desfilada de moda que va fer

ASDl al Teatre-Auditori. l'aparador del diari ha volgut exposar algun dels vestits que van Unir les models aquella nit. Un signe més

de la col·laboració del diari amb la resta d'empreses i entitats. Foto: \\F BELTRAN.

ELS /CANTONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Societat 25

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

MANIFESTACIÓ PER DEMANAR EL TANCAMENT DE LES ETT

V.anunciada Jornada de lluita contra les ETT que s'havia convocat per divendres passat, es va viure a Sant Cugat de manera pacífica i amb el

diàleg com a element central. Una vintena de joves de la ciutat van recórrer els carrers de Sant Cugat ami? una gran pancarta que van col·locar a la porta d'una de les dues empreses de treball temporal santcugatenques. Ni grans incidents, ni sorpreses. La ciutat va ser la nota tranquil·la

d'una diada que en les grans capitals va comportar algunes detencions.

Plana 26. Foto: YOLANDA GARCIA.

A COR OBERT VIA SATÈL·LIT

L'Hospital General de Catalunya, ubicat a Sant Cugat, ha protagonitzat aquesta setmana

el primer experiment estatal d'aquestes característiques. Es tracta de retransmetre via

satèl·lit i en directe una operació de cor, que van poder contemplar 280 universitats d'Iberoamèrica i 5 hospitals catalans.

L'operació, a més, es podia comentar per videoconferència.

Plana 18. Foto: YOLANDA GARCIA

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat El dormitori

dels seus somnis

Francesc Moragas, 33 Apartat de Correus, 33 Tel. 674 09 95 - 674 15 50 - Fax 674 08 98

08190 Sant Cugat del Vallès

Dissabtes obert als migdies

EIS 4 CANTONS

Economia 26 Dkim/rrs..? /fabril de 1998

L a b o r a l

Correus es compromet amb Aymerich L'organisme obrirà la nova oficina a principi d'any i ampliarà servei i plantilla

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha tornat de Madrid amb el compromís del se­cretari general de Comunicacions del Mi­nisteri de Foment, José Manuel Villar, d'am­pliar el servei de Correus a Sant Cugat i als seus districtes i polígons industrials. Se­gons Aymerich, la direcció general de Cor­

reus està enllestint el projecte executiu per inaugurar a principi de 1999 les instal·la­cions del carrer Ildefons Cerdà. Paral·lela­ment, l'estudi de Dimensionamiento de la Direcció General de Recursos Humans de Madrid avalua el nombre de plantilla que caldrà ampliar per cobrir els nous serveis.

Ai .m.k i H \ i . \ \ / \

- Sani Cugat -

l'.l director general tic Cor-ícus. José Manuel Fstcruclas. re I ira a\ lat un i n to rme dels compromisos adquirits dijous passat a Madrid per Villar, que rambé remetrà els acords a Ay­merich per carta. De la reunió, el número 2 del Ministeri de l 'omenr \ j assegurar a \ \ m c - ncli que el pro|cctc bàsic d a-dapraciú de Ics noves oficines ha donat pas |a a la tase exe­cutis a. per a la qual s'han des­tinat l 04 milions del pressu­post vigent.

Correus té previst, en el ter­mini d'un mes. convocar el con­curs i la licitació de les obres perquè el servei estigui en fun­cionament ell W9. Aymerich ha confiat que abans de l'estiu co­mençaran les obres, de manera que "com a màxim a principi

d'anv el problema ile Correus estarà solucionat".

Més enllà de la no\ LI seu d'Il­defons Cerdà, el pla de Cor­reus a Sant Cuuar contempla un ambic iós procés de des­centralització ( | ue potenciarà les actuals oficines de Valldo­reix i de la Floresta i donarà servei a Mira-sol i a les Planes. "Dels districtes se'n \a parlar específicament, perquè es on es triga més. no tan sols a re­partir simi també a recollir Li correspondència" , ha afirmat Aymerich.

La p rova d< I r i u t a d à

A tall d 'exemple , l'alcalde va transmetre al secretari general de Comunicacions el cas d 'un c i u t a d à de Mira-so l q u e va comprovar com una carta en­viada dins de Sant Cugat tri­gava onze dies de mitjana en

arribar a destí i. fins i tot. en algun cas. passaven sis dics abans no es recollia tic la bús­tia d'origen. Segons A\ merich. a q u e s t és un cas de " p r o ­blemàtica ciutadana mes que tic districtes" i ha valorat sa­tisfactòriament que el Minis­teri s'hagi adonat de la com­p lex i t a t del m u n i c i p i , amb districtes allunvats del centre i amb els creixents polígons in­dustrials.

I.a dispersió tic Sant Cugat ha estat un altre e lement per­què Aymerich i Villar, gairebé plànol en mà, acordessin la ins­tal·lació d'oficines tic descen­tralització en zona industrial. La mesura, segons l 'alcalde, ha d'assegurar el servei a em­preses " q u e t e n e n una cor­respondència important, com T V E , F F I G C i a l t r e s " . E n aquest sentit , Aymerich ha re­corda t q u e Sant Cugat mou

(.nr/;II-i yt,lnfiniitiiïiels pnihleïm••>• di- lepdiliniiniiiniliun nou liHiil. !•'()'I<): A./i.

"més tic .IO.IIOO cartes diàries i xecució tic la nova seu de Co-actualment, amb l'oficina que rreus: "les informacions sem-tenen i amb el personal de què pre s ' h a v i e n q u e d a t en ru-tlisposen, és insuficient". mors" . F.ls t r eba l l adors han Kl personal de Correus ha va- d e m a n a t ja una reun ió amb lorat com a "molt positius" els l'alcalde i amb el delegat ter-acords entre Aymerich i Villar ritorial, Antonio Càrdenas. per i han destacat sobretot el fet comentar les resolucions pre-que l 'administració doni final- ses entre el Ministeri i l'Ajun-ment unes dates concretes d'e- tament .

M a n i f e s t a c i ó

Sant Cugat viu una jornada pacífica de

'lluita' contra les ETT A. B.

- Sant Cugat -

I .'anunciada Jornada de lluita eon-tra les #77'convocada divendres passat arreu de Catalunya va lli­gar a Sant Cugat la reivindicació amb el diàleg entre les dues parts. A diferència d'altres poblacions en què la situació és molt més ten­sa, l'Assemblea de Sant Cugat del Comitè contra l'atur i la precarie-tat laboral, que agrupa el CASC, Maulets, Grup de Natura, Unitat d'Esquerres i COP, va optar per concentrar-se a la plaça de Sant Pere Octavià i recórrer els carrers en manifestació fins a arribar a les dues oficines de Treball Tempo­ral del municipi.

Davant d'un desplegament po-

licial inusual, una vintena de jo­ves v an tapar amb una pancarta la porta d'Adccco a la carretera de Cerdanyola. Mentrestant, a l'in­terior, alguns portaveus del Co­mitè i els responsables de l 'ETT van contrastar punts de vista sen­se arribar a la crispació. "Fes E l ' l estan v anant el sistema de planti­lla substituint llocs fixos per treball precari", afirmav a el portaveu del Comitè, Ivan Ambrós. "Nosaltres col·loquem la persona dins de l'empresa i a partir d'aquí és ella qui s'ha de guanyar la continuï­tat", responia Oscar Rubinat, di­rector de la delegació tic Sant Cu­gat, que manté que un 40' í dels treballadors que contracta per a empreses del Vallès Occidental es mantenen en el lloc de treball.

^r&À Els mainles/aiits VIIII oi npur pun'fn ameiit min de les dues empreses de treball temporal que hi ha a Sant Cugat. FOIX): Y.G

Continuant amb les xifres, Rubi­nat va rebutjar que Ics E T l'obtin­guin cl 3()-40'í del salari de l'em­pleat i va limitar el benefici a un "marge comercial" per la gestió. Fa manifestació va traslladar-se d'Adccco a SIO, prop del mercat de Pere San, on els joves van re­partir octavilles de protesta con­tra els "explotadors". Els joves van

baixar la persiana de l'establiment com a esquer per parlar amb els res­ponsables de l'ETl", però ningú no els va rebre.

I ,a vigència de les E T T al muni­cipi es remunta un any enrere,.quan SIO va obrir el seu establiment. Adecco assegura que, en el seu mig any d'implantació, rep unes deu de­mandes diàries a Sant Cugat. Fa jor­

nada reivindicativa Va complemen­tar-se el dia abans amb una xerrada a la Casa de Cultura, en què el por­taveu de la Mesa Cívica pels Drets Socials de la UAB, Raimon Gassiot. va condemnar la flexibilitat que "permet acomiadar els treballadors amb facilitat i els obliga a acceptar qualsevol tipus de condicions la­borals".

ELS-íCArYTONS Divendres, 3 d'abril de 199(1 Economia 27

E n t r e v i s t a a Joan M a i ó

"L'educació durarà tota la vida en la societat de la informació"

Lexministre d'Indústria ve convidat pel PSC Al.BKRT B.AIAN/À.

- Barcelona-

L'exministre d'Indústria i actual assessor de la l nió Kuropea. el di­rigent socialista Joan Majó, va vi-sitar ahir Sant ('ugat per tancar cl cicle (i/m/s Desafiaments organit­zat pel l'SC local. Majó va tractar l'oportunitat o el risc de la revo­lució tecnològica.

—Torna cl (Irhul cnlre apoca­líptics i integrats?

-No crec que sigui qüestió d ex­trems. però sí que cal insistir cada vegada més que cl discurs tec­nològic ha d'entrar a la societat. A mi, sempre em trobareu defen­sant el procés d'innovació tec­nològica, que té aspectes positius i negatius. Crec, però, que els agents socials encara no han con­siderar tots aquests matisos.

-IX'S seves últimes intervencions públiques. |)erò, són escèptiques sobre el futur <le Pactual Inter­net. Vostè, <jue va fundar la pri­mera empresa d'ordinadors de l'Estat, n'esperava nies?

-Km considero sorprès més per la velocitat dels canvis econòmics i tecnològics que per la qualitat. Preveure Internet fa 3(1 anys era molt difícil, perquè començàvem a veure les possibilitats de la in­formàtica, però no havíem entrat a fons en el maridatge entre in­formàtica i telecomunicacions, que és el que ha provocat tota aques­ta revolució.

-Cap a on va Internet? - ( ' r ec que és una prova pilot

fantàstica. Però les xarxes del fu­tur hauran de ser més segures, més

ràpides, de més qualitat i més ca­res. Haurem d'anar a un tipus de xarxes més professionals, ja que ara f ús és més lúdic i les xarxes te­nen un gran futur professional. -Creu <nie la societat actual està

preparada per afrontar el canvi? -Ni la nostra ni moltes de les so­

cietats que ens envolten no estan preparades, perquè el canvi tec­nològic és excessivament ràpid respecte al canvi cultural. Cal un esforç extraordinari d'adaptació.

El gestor • Va encapçalar el Ministeri d'Indústria entre 1985 i 1986, després de treballar-hi com a director general d'Electròni­ca des de 1982. Kl 1994 va tor­nar a l'activitat pública a la Co-missió E u r o p e a , on ha destacat en diversos càrrecs com a assessor. Ha participat en l'elaboració del llibre Blanc de Jacqucs Delors i en l'In-forme Bangemann de teleco­municacions. El seu llibre "Xips, cable i poder" (Proa) és clau per conèixer la pròxi­ma revolució tecnològica.

però al mateix temps la tecnologia també s'ha de moderar. El ritme del canvi l'ha de marcar la barre­ja entre les possibilitats tecnolò­giques i les voluntats socials. -I la gent que no pot seguir

aquest canvi , quin remei tenen? -Tota nova oportunitat sempre

crea marginació, és inevitable. Els nous recursos tecnològics i econò­

mics són bons, però com no abas­ten tota la població, crea margina­ció. —Es el que vostè considera "un

ciutadà sense informació sufi­cient sobre la societat de la in­formació".

-Entre altres coses. Perquè una de les raons de marginació és cul­tural: no estar en el món on aques­tes coses passen. Es cert que hi haurà un problema gros entre ciu­tadans i entre pobles i països sen­cers que quedaran fora d'aquesta batalla i que quedaran més mar­ginats del que ho estan ara.

-doni serà un dia en la vida de la societat de la informació? -Erancament, no ho sé. Però hi

ha treso quatre elements que po­den configurar la vida de Ics per­sones. Primer, passarem un temps més curt en activitats productives, sobretot industrials. Per contra, augmentarà extraordinàriament el temps dedicat a manegar infor­mació, sigui llibres, música o In­ternet. Això vol dir que l'educa­ció durarà tota la vida i aprendrem d'una forma més personal i cons­tantment. També augmentarà el temps de les relacions personals, tot i que hi ha gent que pensa el contrari. Dedicarem més temps a activitats en què no tan sols comp­ta la relació amb els coneixements sinó també amb les persones. Serà també més difícil separar cl tre­ball de la vida personal, perquè el treball serà més tractament d'in­formació i es difuminarà la barre­ra que afecta hores i lloc tic tre­ball. No es valorarà el treball per hores, sinó pel seu contingut.

Joan Majó nru que clraini terno/ògic tvi/si/krara la voluntat soiial. l''OTO:A.li.

r ''Eh alcaldes del Vallès han apostat pel desenvolupament'' —Darrerament el Vallès Occi­

dental és al centre del desen­volupament industrial i tec­nològic. Què té que no tinguin altres comarques? -Jo em sento parcialment res­

ponsable que això hagi passat, perquè la instal·lació de moltes de les empreses la vam negociar quan jo era a Madrid. Crec que el Vallès ré, d'una banda, la pro­ximitat de Barcelona: les factories que venien al Ministeri volien instal·lar-se a Barcelona, però no sabien com era Barcelona. D'al­tra banda, tot i la proximitat, té una qualitat de vida superior i un nivell de congestió inferior. I, a més, té dos tipus d'infraes-

tructures fonamentals amb vista al futur, les de comunicacions i les d'educació i creació de tec­nologies. A més, el Vallès ha en­certat en el lideratge polític d'al­caldes que han apostat pel desenvolupament.

-Què es pot fer des dels ajun­taments per la tecnologia? -La tecnologia permet avui eli­

minar cues i paperam i els ajun­taments han de ser pioners in­troduint els ciutadans en aquesta dinàmica. Pera això haurien d'as­segurar infraestructures de cable i nodes de connexió, i d'aquí es podrien fer els primers passos en democràcia electrònica amb con­sultes i eleccions.

E m p r e s e s

Vicomça participa en el primer centre europeu d'informació immobiliària

'La Galeria' vol competir amb les grans companyies del sector A. B.

- Sant Cugat -

La immobiliària santeugaten-ca Vicomça és una de les 70 pe­tites i mitjanes empreses del sector immobiliari que han im­pulsat el projecte de La Gale­ria, el primer centre europeu d'informació immobiliària. La iniciativa, que compta amb el suport del ( 'entre d'Informació Immobiliària (CII), va inaugu­rar-se la setmana passada amb la vo lunta t d 'ag lu t inar més de 10.000 promocions vigents en habitatges, locals comercials, oficines i naus industrials. La Galeria vol convertir-se en un espai de lliure consulta de l'o­ferta, i preveu rebre enguany més de 17.000 visitants. IM Galeria oferirà un espai de 300 metres quadrats en plena Diagonal. FOTO: A. li

.UP.

G^MB1€^ A L U M I N I I V I D R E

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

sseny . per . * ML

rOTOGRAFIA i.F:t ÍO'OSI

• DIBUIX TÈCNIC lAi.toC

• INTERNET.'D sseny vVY

'INICIACIÓ PERA NCN:

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a r N i r* /•» r* k. i \ / c/ oant uome D I S S E N / Tel. 589 78 86

D i S S E N Y A S S I S T I T SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Escola Artístico-Musical

t MONTSERRAT CALPUCH I V I è t o d e I r e n e u Sege»irre»

Escola vinculada al Conservatori de música del Liceu

• Tel. 589 43 20 • 08190 Sant Cugat del Vallès

28 Economia ELS /CANTONS Divendres,.? d'abril de 199X

Les Empreses; Centre de Rehabilitació Funcional Susana Nicoletb' regeix des de fa 15 anys el Centre de Rehabilitació Funcional de Sant Cugat, situat al carrer Sant Antoni. Els professionals d'aquest centre vetllen, sobretot, pel benestar de ta musculatura de l'aparell musculoesqueletic, passant pel massatge terapèutic, el dolor d'espatlla en les dones durant la menopausa i al­tres tractaments específics, com ara la prevenció en les desviacions de la columna vertebral en nens i adolescents, en el qual són pioners a la ciutat, i la incontinèn­cia urinària, tractant la musculatura pèlvica. Compten amb un equip liderat per tres fisioterapeutes, cadascun d'ells responsable d'una especialitat diferent. La satis­facció més gran de la seva feina és veure els resultats i comprovar que posar els coneixements fisioterapèutics al servei del pacient, amb capacitació, amor i constància, és la millor d a u pa r mantenir la seva imatge. Sovint organitzen conferències fetes per especialistes i obertes a tothom, sobre temes puntuals: reumato-logia, transtoms en la conducta almentària o sobre com conviure amb el dolor amb la finalitat de promocionar la salut i aprendre a viure d'una manera feliç i sana.

SUSANA NICOLETTI. Fisioterapeuta

"Promocionem la prevenció i la salut integral" NrRIX.SKRRA

- Sant Cugat-

-Quant temps fa que va ins­tal·lar el seu centre a Sant Cugat? -Vaig iniciar-me professional­

ment a Sant Cugat el llW.\ tot i que hi visc des de 1976. any en què vaig v enir d'l 'ruguay, la meva terra natal, a ('atalunya. I )es d'un bon principi tenia la il·lusió de muntar un centre de fisiotera­peutes propi a la ciutat, per exer­cir-hi la meva professió. L'aug­ment de la demanda dels pacients i el creixement de la població va provocar que finalment, ara fa 15 anys. m'establís a Sant Cugat.

-Quina es la filosofia del centre? -Sempre hem buscat poder arri­

bar al màxim nombre de gent pos­sible i oferir tots els nostres co­n e i x e m e n t s al dia a dia de l pacient. Kl més gratificant de la nostra feina és veure els resultats.

-Quins serveis ofereixen? -Kn un principi oferia cursos d'e­

ducació maternal, fisioteràpia, gimnàstica, educació de malalts traumatologies i neurològics i mas­satge terapèutic. Actualment ofe­rim tractaments molt més espe­cífics. C o m p t e m amb qua t re especialitzacions bàsiques: co­lumna vertebral en persones adul­tes que ja tenen un problema de­terminat o en adolescents que pateixen escoliosi, seguint un mè­tode alemany molt rigorós basat en classes de gimnàstica; el mas­satge terapèutic, i el tractament de la musculatura pèlvica per tal d'evitar i millorar la incontinèn­cia urinària; també fem tracta­ments de lesions esportives.

-Quin tractament rep una per­sona amb mal d'esquena quan arriba al centre? -Kl primer que fem és aplicar un

Susana Nicoletti és fisioterapeuta i porta 15 anys treballant a Sant Cugat. FOTO: YOLANDA GARCIA

tractament per treure el dolor a base de calor, electroteràpia, mas­satge, ultrasons, etc. Un cop eli­minat el dolor, anem a cercar la causa del patiment d'aquella co­lumna. Per a això, realitzem una anàlisi exhaustiva de les postures del pacient, si té alguna afecció com l'osteoporosi, o si la causa ve donada per l'activitat laboral o fí­sica que practica habitualment, o per un hàbit massa sedentari de vida.Treballem sempre mirant la causa del problema. Kl pacient ha de practicar una sèrie d'exercicis per estirar els músculs que s'han arronsat, o bè arronsar els que es­tan massa estirats, relaxar la mus­culatura tensa, potenciar la debi­litada, i li ensenyem quines són les postures que ha de tenir a casa seva, a la feina, com caminar i com descansar. Adaptem tot el que sa­bem a les possibilitats del dia a dia de cada pacient.

- I el tractament en adolescents? - E n l'època de l'estirament pu-

beral dels joves, hi ha un creixe­ment muscular i ossi molt ràpid, i en aquesta etapa hem de tenir molta cura en observar la colum-

"Adaptem tot

el que sabem

al dia a dia

dels pacients"

na vertebral perquè poden sorgir desviacions. Hi ha molts nois i noies que tenen actituds postu-rals poc adequades, carreguen molt pes a les espatlles i estan mol­tes hores asseguts a classe. Aquest fragment de població pot tenir problemes de desviament, que si

no es tracten a temps poden de­sencadenar malformacions. -Es important la prevenció per

evitar desviaments de columna?

-Importantíssim. Nosaltres rea­litzem cursets de prevenció del mal d'espatlla en els nens i de les deformacions vertebrals en els adolescents, de manera practico-teòrica. Darrerament s'ha com­provat que cada cop hi ha més nens amb dolor d'espatlla. A par­tir dels 5 anys poden sorgir episo­dis d'aquest tipus, i hem d'analit­zar les postures que s'adopten per tal d'evitar-les. En aquest sentit el Centre de Rehabilitació Fun­cional és pioner a Sant Cugat i a Barcelona en la tasques que les anomenades "Escoles d'espatlla" a E E l ' U ja fan als nens per en­senyar-los a adoptar les postures més correctes per a la columna.

-Quina acceptació tenen els tractaments musculars en nens?

-Molt elevada, ja que en la me­sura que els nens entenen, a tra­vés de les sessions teòriques dels cursets, què és la columna, com funciona i els problemes que po­den tenir quan siguin adults, po­den col·laborar molt més. És im­portant que els pares estiguin conscienciats de Ics possibles malformacions posturals dels seus fills i atents per si en edat escolar es detecta en el nen alguna acti­tud asimètrica, per poder seguir el tractament adequat.

—Quins beneficis té el massat­ge terapèutic?

- N o tan sols apliquem massat­ges als pacients que pateixen un determinat dolor per relaxar la musculatura, sinó que es fan dre­natges limfàtics, massatges anti-cel·lulítics antiestrès, etc. Fem massatges per reforçar els mús­culs i ens ajuda a tractar pacients després d'una immobilització o limitació puntual.

- D e quina manera celebraran els 15 anys de funcionament del centre?

- H e m pensat dur a terme un cicle de conferències que ver­saran sobre la promoció de la sa­lut i el saber aprendre a viure bé amb nosaltres mateixos. De fet, si seguim la definició de sa­lut, dictada per POMS, veurem que la salut no tan sols és estar bé físicament, sinó que va més enllà, és l 'equilibri de l 'ésser humà en l'aspecte afectiu, so­cial i laboral. - Q u i n s p r o ­jec tes de futur t é Susana Ni-coletti a Sant Cugat?

- L a tònica del centre és sem­pre millorar la capacitació i brin­dar a tots els santeugatencs una resposta a totes les inquietuds que tinguin sobre l'aparell mus­culoesqueletic.

Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès U 589 57 55-Fax 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

• Clases para ninos a partir de 8 anos

• Cursillos especiales para colegios

• Excursiones de 1 dia por Cotlserola

• Profésor títulado técnico deportivo

de base en equitación

c K VERÍN O "Venta *caballos de todas las

razas DIRECCIÓN: ENRIQUE FARRÉS VIDALS ' e ' : " 4 - ' 1-40

HÍPICA

ATENCIÓ PETITS EMPRESARIS

BARNES^fcSANZ,S.A. "• <,""

' U f » '

El Govern (BOE del 14/2/98) ha modificat el marc tributari aplicable

des del 1 de Gener de 1998 Convé d'estudiar-lo aviat i bé.

El Temps corre... C/ Sort, 34 Tel. - Fax (93) 674 05 09 . . 08190 SANT CUGAT DEL VALIES

Informació: Tel. 674 05 09 dies laborables, de 8 a 10 del matí

CENM D'ESM« MUStCALS I HUMANS

ENDADINS ll\Ui.'

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

C/Balmes, 11 -TeL6745862-SantCug9t

OFERTA DE TREBALL

Convocatòria de l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar Administratiu. Instàncies: informació a l'Ajun­tament. (BOE núm. 71/24-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Manresa, per a la provisió d'una plaça d'Encarregat de Serveis. Instàncies: informació a l'Ajunta­ment. (BOE núm. 72/25-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament d'A­lella, per a la contractació de tres places de recepcionista. Instàncies: fins al 14 d'abril al De­partament de Personal de la cor­poració. (DOGC núm. 2606/25-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de CasteJlber i el Vilar, per a ta provi­sió d'una plaça d'Auxiliar Admi­nistratiu. Instàncies: informació a l'Ajun­tament. (BOE núm. 73/26-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Reus, Institut Municipal de For­mació i Empresa- Reus, per a la provisió de les següents places: -set places d'Auxiliar Adminis­tratiu/a. -una plaça d'Auxiliar Tècnic de Comeses Especials. -una plaça d'Auxiliar de Biblio­teca. -una plaça de Tècnic Superior de Medioambient. -una plaça de Tècnic Superior Pe-dagoc/a. -una plaça de Tècnic Mitjà de Ges­tió Econòmica. Instàncies: informació de l'Ajun­tament. (BOE núm. 74/27-3-98)

Convocatòria de la Secció de la Biblioteca de Catalunya, de be­ques per a la real i tzació del Catàleg Colectiu del Patrimoni Bibliogràfic. Sol.licituds: fins al 9/4/98 al ca­rrer Hospital, núm. 56, 08001 Barcelona. Tel: 93-270.23.00 Fax: 270.26.47

Convocactòria de la Asociacion Espanola de Pediatria. Dodot/Do-dotis, de la X beca Arbora. Do-dot/Dodotis d'investigació pedià­trica. Sol.licituds: fins al 30/4/98 al ca­rrer Villanueva, núm. 11, 28001 Madrid.

Convocatòria del Departament de Culutra, Direcció General de Pa­trimoni Cultural, de beques per a la realització de pràctiques de res­tauració de béns cuturals mobles. Sol.licituds: fins al 4/4/98, a la Rambla Santa. Mònica, núm. 8, 08002 Barcelona. Tel: 93-412.22.34

Convocatòria de la Real Acadè­mia Nacional de Medicina, de beca de la Fundación San Ni-colas per ampliar estudis de Me­dicina a Madrid. Sol·licituds; fins ai 30/10798, ai carrer Arrieta, núm. 12,28013 Madrid. Tel: 91-547.0320

Convocatòria de la Fundación Ra­mon Areces, de beques dirigides a joves graduats que desitjin ini­ciar-se en la investigació científica i fer el doctorat en alguna disci­plina de les àrees de biologia cel·lular i molecular, microbiologia d'organismes eucariòtics, biolo­gia vegetal, física del estat sòlid i química de polímeres. Sol.licituds: fins al 1/7/98 al 3/7/98, al carrer Vitruvio, núm. 5, 28006 Madrid. Tel: 91-563.07.99

Convocatòria de la Fundación Ra­mon Areces, de beques per a l'ampliació d'Estudis en Universi­tats i Centres d'Investigació al es­tranger en el camp de les Cièn­cies de la Naturalesa (Biomedicina, Química, Física i Meteorologia). Sol.licituds. fins al 24/4/98, ai ca­rrer Vitruvio, núm. 5, 28006 Ma­drid. Tel: 91-563.07.99

Convocatòria de EADA, de la IV Edició de la beca Josep M de Se­garra i de Montoliu. Sol.licituds. fins al 30/6/98, al ca­rrer Aragó, núm. 204, 08011 Bar­celona. Tel: 93-452.08.44 Fax:93-323.73.17

Convocatòria del Grup de Funda­cions Jaume Bofill. Institut Pacis. Servei de Cultura Popular, de be­ques d'investigació per a tesis doctorals. Sol.licituds: fins ai 18/5/98, al ca­rrer Provença, núm. 324,1r, 08037 Barcelona. Tel: 93-458.30.04 Fax: 93-458.87.08 Carrer Provença, núm. 324, 3r, 08037 Barcelona. Tel: 93-458.30.04 Fax:93-458.87.10

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Luca Tana, SL.

Objecte social: el comerç al detall de tota classe de peces, comple­ments i accessoris per al vestit. (BORME núm. 56/24-3-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Gutié­rrez Albaladejo, SL. Objecte social; compra, venda, promoció i explotaicó en lloguer no financer de tota classe de bEns immobles. (BORME núm. 56/24-3-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Vivas Wu, SL. Objecte social: l'explotació d'es­tabliments d'hotelera del tipus de bars, cafeteries i restaurants. (BORME núm.58/26-3-98)

Sant Cugat: Constitució de f empresa Ft T 133, S L Objecte social: rentat, matneni-ment, e tc , de vehicies, pneumà­tics, etc. (BORME núm.58/28-3-98)

Sant Cugat: Constitució de l'.empresa.Corpore Sano, SL. Objecte social: la realització de to­tes aquelles activitats adreçades a la recuperació funcional i esporti­va, etc. (BORME núm.56/24-3-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Comav Comerç Avançat, SL. Objecte soc ia l : ei comerç a l'engròs i al detall de tota classe d'articles (mobles i mercaderies, exclosos els béns immobles) per a qualsevol mitjà o Sistema). (BORME núm. 56/24-3-98)

Cerdanyola: Constitució de l'empresa .Ites 98, SL. Objecte social: la importació, ex­portació de tota classe de begu­des no alcohòliques. (BORME núm.58/26-3-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Placas Senales y Marcas, S L Objecte social: fabricació i co-merciltzació de plaqpes, matrícu­les i distintius, etc. (BORME núm. 58/2^3-98)

Cerdanyola: Constitució de l'empresa. Cemir Joc, SL. Objecte social: explotació de mà­quines recreatives i de l'atzar t i ­pus A i B, esportives infantils, etc. (BORME núm.58/26-3-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Enes Se-migrabados, SL. Objecte social: arts gràfiques, ma­nipulats del parper, cartró, etc. (BORME núm. 58/26-3^98)

Cerdanyola: Constitució de l'empresa .Estruc-turas y Obras Martell, SL. Objecte social: la urbanització de fiques, la seva parcel.lació, cons­trucció, etc. (BORME núm.58/26-3-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Consti-tucion y Desarrollo de Comunida^ des 97, S L Objecte social; Operacions de gestió auxiliar de la construcció, especialment en règim de comu­nitat, etc. (BORME núm. 58/26-3-98)

Cerdanyola: Constitució de l'empresa Cer-plastyc, SL. Objecte social: venda a l'engròs i al detall de tot tipus de materials de construcció. (BORME núm. 58/26-3-98)

Sant Quirze: Constitució de l'empresa Trans­portes y Logística de Apoyo Em­presarial La Creu, SL. Objecte social; el transport te­rrestre de mercaderies, tant na­cional com internacional, treballs relacionats amb l'agència de transport. (BORME núm. 58/26-3-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Cons­truccions Germans Cahis, SL. Objecte social: realització de pe­tits treballs de paleta, etc. (BORME núm. 58/26-3-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empreas Global-med, SL. Objecte social: la realització de ser­veis i treballs de consultora en el camp de la direcció d'empreses en qualsevol de les seves àrees. (BORME núm. 58/26-3-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Istar Consultora y Anàlisis de la Infor-macion, SL. Objecte social: els serveis de con­sultora i programació informàtica, desenvolupament d'aplicacions. (BORME núm. 58/26-3-98)

EIS I CANTONS

Classificats guia pràctica

ADVOCATS • JOSEPA TORTO­SA PUIG

St. Bonaventura. 13 67534 54

• EULÀLIA PINYOL RIBAS

Manel Farrés. 15 D 674 44 69

RANCES

Rbla. del Celler, 95.

6754203

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B

6753012

ASSESSORIES • J. PINYOL ASSESSORS

Manel Farrés. 15 D 674 44 69 • ASESORIA JURÍ­DICA GÓMEZ Montserrat, 37 5898366 . ...

•CUINES J.DÍAZ

Rbla. del Celler, 17

674 74 49

CONSTRUCCIONS • SUBMINISTRA­MENTS PER ALA CONSTRUCCIÓ

Del Rio d 1 núm. 61 Can Barata 5880249 • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet. 27 67405 03-675 58 54

ALIMENTACIÓ^ • AUT0ESC0LES • CRISTALLERIES • MENJARS PREPARATS TASTA'M 5892929 -58935 35

• SUPERMERCAT VILARÓ

Centre Celler 58935 82

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.

Urgències 24 h.

Sabadell. 23.

Obert nit i festius

674 6945 Tel. urgències

903 89 8f 36 -674 69 45 • LA FAUNA

Rbla. del Celler. 35-37 674 13 OS

• VETERINOS RiusiTaulet,31 589 7141

MASKOTA Villa, 5

675 Or 52

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà. 2

5892247

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a 5896561-9034946/9

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 67511 15

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 S3 4r1a

675 1803 • MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2* 589 30 65 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 5894411

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 5894147 • M - D E L MAR

EJAROUE Sta Maria, 38,3r. 2a.

589X65 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d'or, 2 074X01

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 4017880 .-._

• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 58941 71

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE

Ctra. Cerdanyola, s/n 5892000

• MOTO RALLY PEUGEOT

Ctra, Cerdanyola, 67-71

785 9300

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol, 54 6740649

•CUGART Torrent de la Bomba H

6744330

BICICLETES •CARDONA

Valldoreix, 41 674 15 09 •SUNBtKE Can Matas, 2 5891757 • BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9 67405 53

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 3890712

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1,33

589 7788 _.. . •ARXHJGAV.N 6742S7Q

ASSEGURANCES

• D.O. DTtSSEQU

CARNISSERIES •SAGARRA

Endavallada, 22 6740160 •TUBAU Latorre, 14

674 1285 •MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7

6753065 •MERCAT TORREBLANCA Parada 104 589 14 18

•PAPIOL

Venda i neteja Cànovas de) Castlo, 4 e74Baoa

CENTRES DIS PSÍQUICS • TALLER GERON MORAGAS

Av. Viladelprat, 79 6745048

CERÀMIQUES •V1CAT-3ST. CUGAT SX.

Pg. Torreblanca, 29 588 54 43

COPISTERIES

• OF1NOVA

Alfons Sala. 18

67523 73

•COPY-QRAFIC

Can Matas, 8.

• COPSTERWTHEfl Sant Antoni, 24.

•GALVANY

Alfons Sala, 29 674 1398

DECORACIÓ • DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas. 4 67438 92

ELECTRICITAT •NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT

RUa del Celler, 91 gTSxca

Hfflíil'l'l'líilT-IIW •PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 674.7164

•TOBELLAMILLAR Santiago FtusreJ, 4.9 674 0657

. •VLAR

ELECTROLLAR, SA. Maria, 20 58902 71

ENSENYAMENT •COAP Villa. 22 5892115

ÀGORA mutuu un KVIIH Ferrer i Guarida. s/n

Tel 589 00 0! Fai 674 24 86

08190 Sani Cugat (datant dcTV5)

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 67544 58 • PATUFET PARTICULAR

Sant Jordi, 22 6741239

•MÚSICA I DANSA FUSIÓ

Cànovas del Castillo, 20 58928 19 •WAY-IN Rius i Taulet 2. pral Sant Cugat 674 82 15 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 674 03 81

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 5892264 • TR1NITY

Rbla. Can Mora, 18 67522 01

ESCOLA THAU

SANT CUGAT Ui'IW 1HAL' SANTCCCAT.

DES DELÍ i AS l'.S TOS ALS IfàStS.

ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT

I MENJADOR

Via interpolar s/o nf:5NSI08

• TALLERS D'IN­TRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTU­RA CREATIVA

Av Portal de l'Àngel, 1. 3er pis (Barcelona) 41219 39-674 94 35

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Cnst Treballador, s/n 674 14 53 •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35

674 98 62 •GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos

675 03 51 •UESC Cànovas del Castillo, 9 6752390

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11

674 61 72 SANT CUGAT ESPORTS S.L Pca Quatre Cantons srh 674 3081

•CAL CRISPIN

Santiago Rusifiol. 23

6740308

•ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 674 Of 74

FERRETERIES • EUROPA

Alfons Sala, 24 675 52 60 •EL PONT Girona, 3 675 0175

FLORISTERIES •FLORS RIERA

Rge. Sant Antoni, 13 6741381-67S1B20

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 674 1053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 5896475

• MtRA-SOL-MAM

FLECA ARTESANA

Pça Joan Borràs, 1

6741S46

67408 82 • J. MIRET

Mercat de Torreblan­ca, parada 1 -42 675 53 53

HERBOLARIS DIETÈTIC/

•GERD

Plaça Pere San, 9

674oam • SUPER-NATURAL

Anselm Oavé, 1. Obert

dissabte tarda

6755953

HIDROCULTÍUS

• HIDROFLOR

Av. Joan Bonàs, 54.

Valldoreix

674 75 98

674 15 32 • JOGUINES NINS

Villa, 9

6741396

Si • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 5890045

•HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 67*J33 8S •HfPtCASEVERINO Pg. Calado, 12

674 1140

IMMOBILIÀRIES • FINQUES BACHS Hospital, 41

5880307 Fax5891104

•FINQUES

GIRONELLA

Plana de l'Hospital. 10 674 7254

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 6 » 32 08 •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 589451» •101 PISOS Valldoreix, 58 580737

Fincas Sant Cugat Administroción de fliKa>

A.PJ.

COMPRAS

VEMTAS

ALQUILERES

VAIORACIONES

ASESORAM1ENTO

Doctor Murillo. H Tt\. 674 08 97

> FORNS PASTISSERIES • INFORMÀTICA

•LA LIONESA

Valldoreix. 79

6Z40771

FOTOGRAFIA VIOEO •FOTO VÍDEO F.R Rbla del Celler, 93

674 7468 • J . LLAMAS Valldoreix, 14

674 03 93 •ZOOM

Centre de la imatge Sta. Maria. 14

67SS674

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 5892313

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 5843300 • PROGRAM ACCÉS

Rambla Can Mora. 18

•VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 ••58833 00

•AUGUET

Santiago Rusifiol,40 674 58 54

• MIREIA'S Valldoreix, 33 674 9940 •SPADA

Balmes, 39- Irdta. 589 55 49 • SANBER-5 Anselm Clavé. 20 674 45 71 •FUSET

Santiago Rusifiol, 45 589 50 72

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 58947 42

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 674 01 74

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victoria, 48

5892018

• CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36

589 78 00-5897860 •CASAL D'AVIS DE

LES PLANES Molí, 1

67S51QS

MOBLES JARDÍ

• INDUBRUC

Av. Ragull, 9-19

589 0023

MODA CONFECCIÓ • BENETTON Santa Mana, 21

674 8502

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix. 28 589 72 32

• ARWEN BOUTIQUE Elies Rogent, 52

589 6163 • BLUE MOON Major. 16. Horan. 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h

675 02 67 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 674 14 82 •TOT PUNT Sant Antoni. 19 674 0097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 5898855

• MARMOLES SANT CUGAT

Can Fatjó dels Aurons -Campoamor, 12 - Nau 3 675 51 08

• ATEUER BLAU

Av. Toneblanca, 2 589 1931 •MES MARCS Enric Granados, 15 5891429

MATALASSERIES •SOLSONA

Alfons Sala, 10

58932 89

MAT, CONSTRUCCIÓ • A P

Rius i Taulet, 27 674 0503 •SUMINISTROS VALLDOREIX

Mossèn Jacint Verda­guer, 107 674 1490

MISSATGERS • M R W

Ildefons Cerdà, 4 local 11 675 10 11

MERCERIES •LA PERLA

Major, 3

6740138 INSTRUMENTS MUSICA—

FUSTERIES Wmmmím!mmm^ DECORACIÓ

•ARPAU

Valdoreix,45 TALLERS DE RELAT I

GUIO CINEMATOGRÀFIC

•FUSTERIA

EBEMSTERM 699 67 48-674 TU 68

•FUSTERIA

EBENISTERIALS

Camí de la Creu, 14-baixos 1a 5894753 . _

FRUITERIES •ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21

• TALLEDARICOMÀ

Balmes, 11

6745862

JARDINERIES

• GARDEN

ROCAMORA

Uaceres. 12

674 38 94

Dífl: • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 5892649 _ . .._ •T.M.G. Taiers Borrel6

TelíFax 67434 75 •T.M.G.

Exposició i vendes Alfons Sala 36 675 5653

•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech£8 674 0636

674 0316

PERRUQUERIES • SPLASH INVESTIMENT

Martorell, 20 5894711

•FORMAS Elies Rogent, 18 A

6754006 •TABOADA Rbla. Can Mora, 10 589 5785

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 589 60 88

•NUEVAIMAGEN ANAY ENCARNA

Depilaciones, limpieza

aromaterapia St. Uorenç, 7

674 6288 •ANA

Camí de la Creu 14 Baixos, H. convenidas

5893589 • LOURDES Mones* 33, entresol 4 674 4026

PESCA SALADA

I LLEGUM •SALUMS

Sant Antoni, 50

6745752

PERSIANES

•COPERSE

Avg. Francesc Macià,

81 (Cou Fava)

5898129-908 9983 81

JOGUINES

•JOGUNESMARGA

Sta. Maria, 44

• MAJIK Sant Jordi, 29 5690266 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusifiol, 37 -Major. 6 5892232 •EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 589 00 14 •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 674J>SaS-67415_S0

67532 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS

Sol, 16 67490 97

SEGURETAT •AUX-VYD

Alfons Sala 50 5891799

TALLERS MECÀNICS •TALLER ELECTROSOL

Sol, 19 6743688 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Uorenç, 27 674 6362 ._ •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35

674.6950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13 6745301

TELEFONIA • A R TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49 « M U T na

• FERRON

Jardins i Piscines

Rius i Taulet, 20

6746847

•RANGO10 Pous,13-tocal1 6755755 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 674 89 18

OBJ, REGAL FESTA •MAVI

Objectes de regal i bijuteria

Alfons Sala, 12 Botiga 3 6750454

•FtOTTO Sant Jordi, 32

589 0605 •LA FESTA

Santiago Rusflol. 8 6753304

08RES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria. 9-1r 1a 589 0151 •D4 CONSTRUC­CIONS Valldoreix, 10

6746598 . •MARCOVE

Sant Esteve, 29 6740507 •PROMUSA

Av. Torreblanca 2-8 589 1732

•SERRALLERIATE-RRAICOMASOB.

Mozart.9. Barcelona

21&ÍÍS6.

ÒPTIQUES •TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 589449

PASTISSERIES •SALVAT Santiago Rusinyol, 46 6 7 5 1 2 »

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVIEVELETHU VHà,6

POLLERIES

•POLLERIA

SANT CUGAT

Mercat Torreblanca,

pda. 1-5

675 13 89

INSTAL·LACIONS •INSTALACtONESA ZAMORA, S.L Mossèn Cintor Verda­guer, 18.

5892638

•MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 674 60 58

REPARTIDORS

• MAILING

VALLÈS, S.L·

Sant Domènec,

10-baixos

58923 71

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 6745580 •NENS Endevataaa,12

589 64 16

ROBA PER ALA LLAR •PERYBEN Valldoreix, 45-47

674 53 35- 674 5 1 M •FALGUERA

V»là,1 6752401

SABATERIES •REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS

674 00 14

•TATERS Sant Antoni, 62

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA

Francesc

Moragas,6

TINTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT

Sant Antoni, 1

6741182

•TNTORERIASANT

CUGAT SeniagoFü5ifioi,35

6741183 . •TINTORERIA SANT

CUGAT

Rbia. RbataUada, 34

6752228 • TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sata,2 674A167

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 5894422 - 6755151

•USS1ATOURS

Plana Hospital, 10 SSBfilSI.fiBJWBJM-,

XARCUTERIES •CANSALADERIA

JULIANA

Francesc Moragas, 26

•RESBENCIAL M.RASOL Mag. solar, tot. Ilano Sup. 623,70 m2 Preclo: 23 mill. 5441855-0743208

• VALLDOREIX: Z. Masia Rosés. Solar 1.478 m2 para 2 torres unifam., inmejorable Precio: 68 mill. 5441855-6743206

• BELLATERRA:

Inmejorable, para unif. 1.123 m2-30 mill. 544 16 55-674 32 08

• B E U . INDRET Sup. 500 m. CaWfca-cion 20 a/10. 22,5 MW. 0740897

•ZONA GOLF

Sup. 738 m2. Sup.

sotar 1.800 m2,6 dor

do(3suttes), 1 dor

indv, com - sal 98 m2.

coc-off. 4 ba, trza +

sol. y porche, 2 pk.

bodega, piscina, z.

Servicio.

Precio: 120 mill.

674 32 08

(Fincas Òrgan)

• ZONA ESTACIÓN

Ados. Sup. 210 m2. 3

dorm (1 suite}. com-sal

con chim hog 37 m2.

coc-off., 2 b.. 2 a/du..

3 trzas (1 solàrium).

calefac gas, 2 pk. z.

comun con jardín y

piscina, jard 40 m2

Precio: 49.5 mill.

674 32 06

( Fincas Òrgan j

• ADOSADAS ZONA

TRANQUILA

160 m2, garaje, salón,

cocina, 3 hab., estudio

conterraz., 1 hab.,(l

b., 2 A., calefac, pisci­

na comunít.,

26.500.000.-pts

6753355-5892643

(KSA)

• ADOSADAS A

ESTRENAR

SUP.170m2, garaje,

zona lavadero, salón-

com.,ccc.,3hab.,(1

suitte), 2 b., 1 A, estu­

dio jardín privado., ca­

lefac., màrmol, parket.

Precio:31.35a000.-pts

6753355-5892643

(KSA)

• ADOSADAS ZONA

COLOMER

Garaje 3 plazas, salón-

comedor, cocina, 4 h.,

3 b., 1 aseo, ascensor.

catefacción, 2 terrazas

de20y 25m2,ant.6

anos.

Precio: 57Míllones

6753355-5892643

(JCSAX

• UNIFAMILIARES,

MIRA-SOL

Solar a dos calles de

400 m2, edificación de

50 m2 a reformar, ad-

mite ampliactón.

Precio:12.850.000.-pts

6753355-5892643

(JfSAJ-

• UNIFAMILIARES,

VALLDOREIX

Solar esquinero de

580m2,const. 154

m2 en una sola planta,

garaje. trastero. satón-

comedor 48 m2 cocin,

3 h, 2 b„ calefac,

parquet, arrt. 2 aftos,

diserV) exclusrvo, muy

hxninosa

Precio: 39 Millones

675 33 55-589 26 43

•JUNTO ESTACIÓN

SANT CUGAT

Adoeada 4 hab., sa-

lòivcornedor 40 m2,2

terrazas. jardih privado

y cornunitario cl. pisci­

na. Estudto. Garage 4

coches.

Precio:47 MW.

874 08 97

• P° VALLDOREIX

Casa aislada. Sol. Vrs-

tas. Cinco hab. estu­

rió, salótv<arnedor a

2 nfveles, 4 bancs, ga-

HJS4CAXIWB

rage, jardin.

Precio: 70 Min.

674 OS 97

(Fincas Sant Cugat)

• ZONARESBENCML

ESTACIÓN

Arvarez. Torre adosa-

da que consta de tres

dormitorios, estudio.

Dos terrazas. Cccina-

office. Salón-comedor.

Jardin privado y co-

munitario con piscina.

Garage para 2 coches.

Trastero.

Precio: 45 Millones

674 0897

(Fincas Sant Cugat)

• MAS ROIG

VALLDOREIX

Oportunidad. Torre in­

dividual seminueva.

Consta de 4 dormito­

rios, salón-comedor,

cocina y dos banos.

Rscina. Jardin de

unos 400 m2, barba­

coa, etc. Mucho sol.

Vistas inmejorables.

44.370.000.-

6740897

(Fincas Sant Cugat)

•ZONA GOLF

Preciosa torre adosa-

da, muy bien situada,

soleada, con dos pe-

quenos jardines y una

terraza. Consta de 3

habitaciones dobles,

estudio amplio dos

bafios, un aseo. Am-

Classificats plio salón-comedor

con chimenea. Garage

3 automoviles, etc

Precio: 53 millones.

6740897

(Fincas Sant Cugat)

LOCALS I NEGOCIS SANTIAGO

RUSINYOL

MUY COMERCIAL

Local 2 plantas, 120

mts2, diafano, varias

salas, terraza y jardin

posterior, aseos nue-

vos. Ideal despachos,

oficinas, escuelas,...

125.000.- Ras.

674 72 54

(Fincas Gironella )

•Cl MONTSENY

50 m2. amb molta

llum, vidrieres metàli-

ques fàcil d'aparcar

propi per oficina o

consultori.

Preu: 60.000 Res mes

6747254-6747208

•JUNTO ESTACIÓN

100 m2. en alquiler

65.000 Ptas/mes. En

Venta: 12,5 millones.

Otro local en cl. Dos

deMayode132m2.

150.000 Ptas/mes.

6740897

PnceeSantCugat

PÀRKINGS

• C / S A N T JORDI

Para coche mediano.

Solo 1.350.000 Ptas.

6740897

(Fincas Sant Cugat)

PISOS NOUS

• COLL FAVA

Sup. 92 m2, 2 dor., 1

dor ind, com-sal, coc-

off, 2 b completos,

calefac gas. ase, 1 pi

pk, parket,

viodeoportero, z.

comun con pisc, pràct

nvo. a estrenar. Precio:

22,5 mill.

674 32 08

tFincas Òrgan)

• 2 . SANT

FRANCESC

Àtico. Sup. 70 m2, 2

dor do, 1 dor ind, com-

sal, coc-equip., 1 b,

trza soleada, calefac

gas, tot reformado,

muy tranq.

Precio: 14,750 mill.

674 3 2 08

(Fincas Òrgan)

• Parc Central,

OBRA NUEVA,

Estudiós de 60 m2,

también apto como

local.

Precio: 11.900.000.

589 73 74

(1Qt PISOS)

• Estación, OBRA

NUEVA, piso de 2

hab., 80m2+tza.,

A/E, exterior, tocto

parket. Precio:

17.500.000.

589 73 74

(101PÍSOS)

• 101 PISOS

Valldoreix, 58.

Amplia cartera de pi­

sos, adosados, dlex,

unifamiliares, terre-

nos y locales. Con-

súltenos: le ayudare-

mos a encontrar lo

que busca.

5837374

PISOS OCASIÓ

• Monasterio, 85m2

+ tza. de 25m2., 2

banos, zona comuni­

tària con piscina,

pàrking grande.

Precio: 22.800.000.

589 73 74

(101 PISOS)

•CALLE

ROSELLON,

(JUNTO ESTACIÓN)

3 habitaciones, baflo

reformado, cocina.

Solo 11,5 Mill.

674 0897

(Fincas Sant Cugat)

• JUNTO GOLF Y

ESTACIÓN

Lujo. 145 m2, 4 hab.

dobles, 2 banos

completos, cocina-

office. Lavadero con

galeria cubierta, sa­

lón-comedor de 45

m2. Parket. Calefac-

ción y aire acondicio-

nado. Pàrking, jardin,

zona de juegos y pis-

cinas comunitarios.

32,5 Mill.

674 08 97 IFIncas SantCugat)

•TORREBLANCA

superfície 60 m2, co-

medor, cocina, 3 h.,

1 b., todo exterior,

saleado, sin ascen­

sor, 9.000.000 Ptas.

675 33 55-5892643

(KSA)

• C/VALLÈS

65 m2, comedor, 3

h., cocina, y bano re-

formados, soleado,

2* planta sin ascen­

sor, 11.550.000 Ptas.

67533 55-5892643

(KSA)

• ZONA ESTACIÓN

73 m2, comedor, co­

cina, 3 hab., 1 b., as­

censor,

Precio: 10.850.000

Rs

675 33 55-5892643

(KSA)

•ZONA DEPORTIVA

80 m2, comedor, co­

cina, 3 hab.,

1 b., parquet, ascen­

sor, exterior, vistas

Tibidabo

Precio: 14 Millones

67533 55-5892643

(KSA)

•PARK CENTRAL

85 m2 +100m2 jardin

privado, salón, coci­

na, 3 hab., 1 b.,

1 A. con ducha, cale­

fac., aire acondi., 1

pàrking, trastero, pis­

cina comunit. ant.

3aflos.

Precio:29.500.000 Pts

67533 55-5892643

(KSA)

•JUNTO ESTACIÓN

3 dormitorios, gran

comedor-salón, coci­

na reformada, bano,

aseo, terraza.

Mucho sol.

Precio: 15 Millones

674 7254

(Fincas Gironella)

• CENTRICO

Sup. 95 m2, 3 dormi­

torios, comedor-sa­

lón amplio, cocina +

office, lavadero, ba­

no, aseo, terraza.

Solo 3 vecinos. Buen

estado. Precio: 19

Millones

674 7254

( Fincas Gironella )

• RAMBLA CELLER

4 dorm., comedor-

salón con chimenea,

cocina, 2 b., amplia

terraza. Mucho sol.

Precio: 17Millones

674 7254

( Fincas Gironella ) • RIUSITAULET

160 m', 4 hab.., 2

banys, saló-menja-

dor, cuina "office",

terrassa, pi. de park..

27.500.000

674 5704-674 43 02

CFJoca&fjimfiaOa )

• SANTIAGO

RUSINYOL

Sup. nom" , 4 hab.,

1 bany, 1 lavabo, sa-

ló-menjador, cuina

'•office» nova, terras­

sa,

pàrking.

Precio: 24.150.000-

674 57 04 -675 43 02_

• ZONA GOLF

Àtico duplex 240 m2,

+ terraza, 5 hab.,

3 banos y 2 aseos,

Salón de 55 m2. con

chimenea, zona co­

munitària con pisci­

na, pàrking 2 co­

ches.

Precio: 56 Millones

589 73 74

(101 Pisos)

• CALLE ROSE­

LLON (Junto Esta­

ción)

3 dorm., bano ref.,

cocina. Solo

11.500.000. ptas.

674 08 97

(FincasSanLCugatX

• ALFONSO SALA

Precioso piso semi-

nuevo de 3 amplias

habitaciones, salón-

comedor con chime­

nea, cocina -office y

1 bano completo

(ambos nuevos).

Alarma. Precio: 17.9

Millones

674 0897 ( Finca* Sant (Uiqai )

PISOS LLOGUERS

•ATICO JUNTO

ESTACIÓN

C/St. Antoni. 3 hab.

baflo y cocina refor­

mades. Terraza. Sol.

Precio: 60.000

Ras/mes.

674 0897

(Fincas Sant Cugat)

• PISO NUEVO, Z.

MONASTERIO.

Sup. 90 m2, 3 hab.

dobles, 2 banos, am­

plio sal.-com., coci-

na-office, galeria, fo-

cos empotrados, to-

talmente exterior, ca-

lefacción, gas, sumi-

nistros contratados.

Alquiler: 85.000,-

Ras.

Pàrking Opcional.

58945 66

(Arenasan))

• APART AMENTOS,

con o sin muebles, 1

dormitorios con ar-

mario, comedor-sa­

lón, cocina, bano y

terraza..

Desde 45.000 - Ptas.

674 72 54

( Fincas Gironella )

• PISOS JUNTO

MONASTERIO

2-3 dormitorios, co­

medor-salón amplio,

cocina reformada,

bano completo, gale­

ria, amplia terraza.

Sol y vistas.

Alquiler: 65.000-

674 72 54

( F^KMS Qjrnnfrffa ) .

• PISOS A ESTRE­

NAR

Delante Colegio Eu­

ropa. Desde 95 a

115 m2., con 3 y 4

hab. y 2 banos, am­

plias terrazas, jardin

privado y comunita-

rio con piscina, ar-

marios y focos em­

potrados, parket, ca-

lef. gas, pàrking y

trastero. Acabados

alto standing. Desde

125.000. Ras. '

58945 66

(Arenasan)

• TORRE

junto estación Mira-

sol con o sin mue­

bles, 3 dorm, amplio

sal.com. con chime­

nea, cocina, cuarto

bano, aseo, lavade­

ro, despensa. calef.

doble vid. Jardin de

585m'

Precio: 157.000.-ptas.

674 72 54

( Fincas Gironeíía)

• APARTAMENTOS

con o sin muebles 1 -

2 dorm, sal-com con

parquet cocina bano

compl. terraza park.

opcional

Desde 50.000.-ptas.

674 7254

( Fincas Gironella ) • ZONA CENTRO

4 dorm, sal-com. co­

cina, lavadero, bano

compl., aseo, galeria

calefacc.

75.000. -ptas.

6747254

(FJncaM-QironaàaJ .

•JUNTO

MONASTERIO

Plana Hospital, 2

dorm. con armarios,

sal-com. con parquet,

bano compl., cocina

terraza, todo exterior.

Mucho sol.

65.000.-ptas.

674 7254

( Fincas Gironella )

OFERTES I DEMANDES

•ES NECESSITEN

persones per a ven­

da directa d'un pro­

ducte de cosmètica

d'importació exclusi­

va a Europa. Interes­

sat truqueu d'11 a 13

h. altetf.674 0 1 6 5

"EL TITELLA TRA­

PELLA" Organitza

les millors festes in­

fantils. Pallassos, ti­

telles...un regal ino­

blidable.

674 30 91-31? 58 76

•SI VOLS SER BAS­

TONER... i tens més

de 5 anys ara és el

moment. Vine a l'Es­

bart a inscriure't del

dia 15 al 19 de se­

tembre,de 6 a 9 de la

tarda.

•ES NECESSITEN

Telefonistes zona

Cerdanyola - Tel.

(972)20 5310

•SE NECESITA MEN-

SAJERO CON MOTO.

Telf. 474 21 00

EIS 4CALNTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana

la targeta dfEL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte a la benzinera

Gríful, de la carretera de Cerdanyola.

f A i

r

Voldria fer-me Subscriptor d'ELS Wk CANTONS i rebre gratuïtament el carnet d E L C L U B D E L S U B S C R I P T O R Nom Adreça Tel. Ciutat Data de naixement Professió Banc/Caixa Cte. corrent

Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/ Sant Antoni, 15, baixos o al fax 589 20 91

Informació 589 62 82 Núria Serra

EIS 4 CANTONS

32

H a n d b o l H a n d b o l

L'organització del sector passa per puntuar contra el Cardedeu Jordi Tomàs, segon tècnic de la UE Sant Cugat, reforçarà l'equip La increïble però ben treballada trajectò­

ria de l'equip d'handbol de la UE Sant Cu­

gat ha dut el sènior masculi a afrontar la

darrera jornada de la fase d'ascens de

Primera Catalana sabent que, si empa-

Al.KX LÓI'KZ

- Sant Cugat -

"Amb moltes ganes i il·lusió", l'equip d'handbol de la l 'nió Es­portiva Sant Cugat afronta diu­menge al pavelló municipal la da­rrera jornada de la fase d'ascens, conscient del que s'hi juga. Si guaina o empata davant el Car­dedeu, un equip que no s'hi juga res, organitzarà, per segona vega­da en la història del club santcu­gatenc. el sector estatal. La Fe­deració Catalana d'Handbol ha fet saber a la l K Sant Cugat i al Sant Quirze, els dos equips cata­lans que disputaran el sector, que el conjunt que acabi en la prime­ra posició serà l'entitat organitza­dora. Jordi Tomàs, segon entre­nador de l'equip vermell-i-negre, ha ressaltat la importància de llui­tar per l'ascens a casa, ja que si no fos així "hi ha tres jugadors que podrien tenir problemes laborals que els farien difícil prendre part als partits". Precisament, l'actual segon entrenador del conjunt sant­cugatenc reforçarà la plantilla del sènior masculí de cara el sector es­tatal. Si tenim en compta la curta plantilla del conjunt vermell-i-ne­gre i falcada de la temporada on ens trobem, Tomàs serà un ele­ment perfecte de suport a l'equip.

ten o vencen diumenge al Cardedeu, el

club santcugatenc serà l'entitat organit­

zadora del sector estatal. S i tenim pre­

sent l'excel·lent actuació del conjunt ver­

mell-i-negre les últimes temporades, la

UE Sant Cugat, que ha demostrat que és

el mil·lor en la seva categoria, mereix el tan

desitjat ascens a Primera Nacional. Jor­

di Tomàs, actual segon entrenador sant­

cugatenc, reforçarà el primer equip.

Aquesta és una de les

De fet, el club ja ha constituït una comissió organitzadora que ha co­mençat a treballar tenint en comp­te que el marge de temps és molt petit. El sector estatal tindrà lloc del 22 al 26 d'abril.

En la darrera jornada, els homes que dirigeix Joan Sancho van su­perar un nou obstacle en derrotar a domicili el Molins de Rei, per un còmode 28 a 36. Com ha ex­plicat Tomàs, el més important és que en tot moment, tant en la fase

d'aeatsta setmana de l'equip d'handbal de la UE Sant Cugat. Feta: U f BEUMN

regular com en la d'ascens, el seu equip sempre ha depès d'ell ma­teix. Per al proper enfrontament amb el Cardedeu Sancho no podrà comptar novament amb Carles Casaubon, lesionat al genoll.

Xerrades a POMET

L ' O M E T (Oficina Municipal d'Esport per a Tothom), la Fun­dació Unió Esportiva Sant Cu­gat, l'STAF (Servei Tècnic d'Ac­

tivitat Física) i la Federació Ca­talana d'Handbol organitzen a partir de dissabte unes sessions a l 'OMFT' amb l'objectiu de "for­mar". Aquestes cinc xerrades, que es faran entre aquest dissabte i el 13 de juny, "neixen d'una in­quietud per poder donar a tot­hom que es dediqui a aquest món més coneixements en els seus respectius camps". Així ho ha explicat Jordi Tomàs, respon­sable de POMET.

H o q u e i herba

Els equips masculí i femení del Júnior clouen una temporada molt irregular El proper compromís que han d'afrontar és el Campionat de Catalunya

A.L.

I /'equip masculí i femení del Jú­nior han tancat la seva participa­ció a la Divisió d'Honor de l'ho-que i he rba es ta ta l a m b una temporada massa irregular. Mal­grat que ambdós conjunts man­tenen la categoria sense haver de jugar la promoció de descens, la

trajectòria a la competició no ha estat gaire bona.

Kl conjunt que dirigeix Andrés Barrientos va cloure la lliga en­caixant una severa derrota al camp del Club Egara, l'actual campió de lliga, per 7 gols a 1. Els de Barrientos van fer una pri­mera volta excel·lent, mentre que a la segona van baixar el ritme fins al punt de només sumar una

victòria en la segona volta de la competició. El Júnior masculí ha acabat en la novena posició amb 21 punts, a tres de la promoció de descens, que jugaran Sardi-nero i Vallès Deportiu.

L'equip de Núria Olivé ha fi­nalitzat al sisè lloc, una còmoda posició que, d'haver fet un mi­llor paper a la lliga, podria haver acabat en la quarta posició.

Les properes competicions que han d'afrontar els dos equips són el Campionat de Catalunya i la Copa del Rei. El Júnior masculí reprendrà el Campionat de Ca­talunya, que ja va començar a fi­nals de setembre, el 19 d'abril davant el FC Barcelona, mentre que el femení ho farà dues set­manes més tard, amb el C D Ter­rassa.

Tennis

Corretja cau en semifinals a Key Biscayne

AI.EX L Ó P E Z

> Kay Btocayne /

Àlex Corretja ha caigut eliminat en quarts de final del Torneig de Key Biscayne (Estats LTnits) da­vant Andre Agassi per 6-4 i 6-2. Aquest open de Key Biscayne so­bre pista ràpida està considerat el cinquè Crand Slam. Corretja és ara setè al rànquing mundial.

Des d'avui i fins diumenge, l'e­quip estatal de Copa Davis, en­capçalat per Alex Corretja, parti­cipa a Porto Alegre (Brasil) en la primera ronda del Grup Mundial de la Copa Davis contra el Bra­sil. El santcugatenc jugarà els in­dividuals amb Carles Moya i farà parella de dobles amb Javier San-chez Vicario. La superfíciem és la de terra batuda.

Poliesportsu

Congrés sobre la dona al CAR

- Sant Cugat -

El CAR de Sant Cugat i l'Ins­titut Català de la Dona van pre­sentar dilluns el Congrés Inter­nacional "La Dona i l'Activitat F í s ica a l 'A lbada de l seg le XXI", que se celebra des d'ahir i fins demà al Centre d'Alt Ren­diment. /A.L.

M o t o r

Ruben Xaus prova sort a Alemanya

- Saut Cugat -

El pilot santcugatenc Ruben Xaus prendrà part a partir del pro­per 26 d'abril en el Campionat d'Alemanya de superbikes. L'ob­jectiu que s'ha marcat és el de si­tuar-se entre els tres primers clas­sificats. Les perspectives de futur del santcugatenc passen per dis­putar el mundial de 500 c.c. Ru­ben Xaus ha assegurat que cor­rerà alguna prova del mundial de superbikes. /A.L.

ELS-/CANTONS Dkendn. 1 d'abril de 1998 Esports 33

B à s q u e t

L'objectiu de la UE Sant Cugat és evitar el descens directe

L'equip de Solana visita el Bonaire, també en promoció de descens L'equip que dirigeix Francesc Solana va abans que acabi la fase regular, conscient Edgard Mauri i Fòlix Morales. Dissabte a resoldre amb victòria l'últim compromís a la lliga en vèncer el Cornellà a la Sala Escolar per 6 9 punts a 63 . Al conjunt sant-cugatenc li resten quatre veritables finals

Al.KN LÓI'KZ - Sant Cugat -

A falta de quatre partits perquè finalitzi la lliga a Segona Catalana, l'equip de bàsquet de la l 'K Sant ( àigat matemàticament només té dues possibilitats: o baixa direc­tament o afronta c\/)/t/\-o(fpcr la permanència. Dissabte passat, el conjunt santeugatenc va superar a la Sala Kscolarel Cornellà per 69 punts a 63 i, d'aquesta .manera. trencava amb quatre derrotes con­secutives a la competició davant el Ripollet, el Mollet, el Súria i el Fincas Fraga. A la classificació, el conjunt vermell-i-negre és avant-pertúltim, en zona de promoció de descens, malgrat que el Cos­mos, penúltim, compta amb un partit menys, el que l'ha d'en­frontar amb el líder, el CN Saba­dell. F'I tècnic Francesc Solana afirma que el seu equip està en les darreres jornades "en la línia cor­recta". Solana ja ha comentat que dels quatre partits que falten per disputar-se només se'n pot per­dre un, tot i que està convençut que "es poden guanyar tots". Kls adversaris a batre són el Bonaire de Terrassa, el CN Sabadell, el Cosmos i l'Almeda, tots, excepte el C N Sabadell, rivals directes. Amb tot, l'entrenador santeuga-

que matemàticament estan abocats a dis­putar el play-off de descens o baixar di­rectament a Tercera Catalana. Solana ha confirmat que no compta amb els jugadors

la tarda el conjunt vermell-i-negre es des­plaçarà a la pista del Bonaire de Terras­sa, equip que també es troba situat a la zona de promoció de descens.

Aquest* és I* plantilla de l'equip de bàsquet de l i UE Sent Cugit. Foto: YOLANDA GARCÍA

tenc ha afirmat que ara "el més important és guanyar per sobre de tot" i que l'equip disposi d'u­na "mentalitat suficient com per jugar per guanyar".

Mauri i Morales no compten

Francesc Solana ha deixat ben clar que no compta ni amb Ed­gard Mauri ni amb Fèlix Mora­les. Del primer ha dit que "apa­reix i desapareix quan vol" i que

"té molt poques possibilitats de jugar". F.l cas de-Morales enca­ra és més estrany. Solana ha ma­nifestat que "aquest jugador ha demanat la baixa al president Enric Tomàs perquè no està mo­tivat per jugar". Solana explica que no entén la situació perquè "quan un jugador es compro­met amb un club ha de ser cons­cient del que fa. Aquest fet no beneficia en absolut l'equip. No comptaré amb jugadors que no

compleixen". Dissabte a la tarda, la UE Sant

Cugat es desplaça a la pista del Bonaire, equip situat també en zona de promoció de descens, que té dues victòries més que els santeugatencs. El tècnic ha explicat que "no m'interessen les referències del rival, si acon­seguim marcar el ritme del par­tit, guanyarem". Per a aquest partit Xavier Campos és dubte Fins a última hora.

F u t b o l

Vinas: "Fins que el Sant Cugat no estigui salvat,

no par laré del meu futur'

F u t b o l s a l a

- Sant Cugat -

Albert Vinas, l'entrenador del Sant Cugat Esport, ha comunicat aquesta setmana la seva decisió que no farà públic el seu futur amb vista a la temporada vinent fins que "el Sant Cugat F^sport no aconsegueixi la classificació ma­temàtica". F l que sí ha fet saber Vinas són les seves pretensions en el cas que finalment continués dirigint el primer equip. "Vull un equip identificat amb mi. Quan vaig arribar em vaig trobar amb una plantilla ja feta. A mi sempre m'ha agradat treballar amb gent jove. De fet, recentment he in­corporat jugadors de l'equip ju­venil al primer equip. També vol­dria fer t res o qua t r e incorporacions de qualitat per in­tentar assolir fites més impor­

tants". Vinas també ha volgut do­nar les "gràcies" a la junta direc­tiva del Sant Cugat Esport, en es­pecial al seu president Francesc Ruiz, pel seu "continu suport". FJ tècnic de Riudoms ha deixat ben clar que quan hagi pres una decisió, "amb el primer club que em definiré serà amb el Sant (lli­gat F.sport".

Kn l'última jornada, el conjunt vermell-i-negre, quinzè amb 37 punts, va perdre al camp del Cer­danyola de Mataró, un rival di­recte per evitar el descens, per 1 gol a 0. A falta se set jornades per­què acabi la lliga, l'equip santeu­gatenc visita l'Olot, sisè, amb les baixes per sanció de Mezquita i Gil. El nou fitxatge és Jordi Jané, del Sabadell Amateur, jugador que ja va formar part del primer equip la temporada passada. /À.L.

Navarro: "Estàvem en un lloc privilegiat però no ho hem sabut apreciar"

- Sant Cugat -

"l na campanya més no hem sa­but guanyar el Centelles", explica un resignat Carles Navarro, lín les tres temporades que Winterthur Sant Cugat i Centelles militen a Divisió de Plata, el conjunt sant­eugatenc continua sense saber què és guanyar l'equip osonenc al pa­velló municipal. De fet, en les vuit ocasions que s'han enfrontat amb­dós conjunts en aquesta categoria, només en una ocasió han vençut els vermell-i-negre. El FS Sant Cugat va encaixar així la segona derrota consecutiva a casa en per­dre per 2 gols a 3 fent "el pitjor partit de la temporada", tal com ha remarcat el tècnic. El Wintert­hur Sant Cugat va desaprofitar una ocasió immillorable per deixar en­rere un adversari directe per evitar

el descens. L'entrenador santeu­gatenc ha manifestat que "els ju­gadors més experimentats no han estat a l'alçada, els ha faltat moti­vació. En canvi, als més joves els han sobrat ganes i entrega". Mal­grat la desfeta, els de Navarro man­tenen el desè lloc a la classificació. però a només quatre punts de les quatre places de descens. A falta de nou jornades tic lliga, el FS Sant Cugat descansa la propera jorna­da i d'aquesta manera fins a tres equips, Centelles, Polideportivo Andorra i Sícoris Portainé, podrien avançar el Winterthur, que podria fins i tot situar-se a tan sols un punt del descens. En aquest sentit, Na­varro ha manifestat que "està­vem en un lloc privilegiat, però els jugadors no ho han sabut apreciar". El Sícoris serà el pro­per rival. /À.L.

V o l e i b o l

Castro perfila el sènior femení del CV Sant Cugat

À.L. - Sant Cugat -

Carles Castro, president del Club Voleibol Sant Cugat, treba­lla en les últimes setmanes en la confecció de la plantilla del sè­nior femení amb vista a la tem­porada vinent a Primera Nacio­nal. Tot i que la plantilla encara no està tancada, el màxim responsa­ble del club ha confirmat la con­tinuïtat al primer equip de l'enti­tat de les següents jugadores: les germanes Santamaría, Samanta i Carlota, Bibi Millàn, Maria 'Iór-tosa. Meritxell Jiménez, la croata Melina Draganic, Sandra Bindel, Maria Domínguez, i la ja nacio­nalitzada Christine Pinheiro, L'e­quip. que continuarà entrenant el croata Zoran Nikolovski, ha fit­xat tres jugadores del Sant Martí de Primera Nacional i una de l'I -niversitat 1NFT" de Barcelona.

F ÍÍ t b o I sala

L'Olímpyc perd amb el Girona

- Sant Cugat -

En els darrers cinc partits de lli­ga l'Olímpyc de la Floresta ha en­caixat quatre derrotes. El conjunt florestà va perdre dissabte amb el Girona per 2 gols a 3. A falta de cinc jornades perquè acabi el cam­pionat, l'equip que dirigeix Àn­gel Ruiz ha de sumar cinc punts per assolir matemàticament la permanència. Dissabte a la tarda, l'Olímpyc, desè, visita la pista del Burriana, quart classificat. Per a aquest partit, Ruiz podrà tornar a comptar amb Joan Reixach, però no ho podrà fer amb Miki ni José Luis. els quals per motius perso­nals no podran viatjar. /À.L.

K & r t i n g

Illa remunta llocs al Fórmula

- Lliçà de Vall / Sant Cugat -

F l pilot santeugatenc Xavier Illa, en la categoria de 125 e.c, va quallar una bona actuació en fi­nal i tzar la segona prova del Campionat FótmuVa Catalunya de Karts en novena posició, ce­lebrada al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. En la mateixa categoria, el també santeugatenc Marc Velasco va finalitzar en ca­torzè lloc. /À.L.

34 Esports ELS Í C W I D N S Dkrntirfs. 3 (Tabrilfte 1WS

H o q u e i P a t i n s

ou èxit del Patí Hoquei en el I Clínic a Sant Cugat

Catxo Ordeig: "Es un dels pocs clínics que s'han fet a Catalunya" Dins la nova iniciativa de l'Escola d'En­trenadors, el Patí Hoquei Sant Cugat ha organitzat el I Clínic (entrenament-demostració) amb la participació d'en­trenadors, monitors i jugadors del club

AI.. - Sant Cugat -

Kl Patí I l·i(|iiei Sant Cuga t s'ha apuntat un altre èxit dins els projectes esportius (|iie nei­xen contínuament al club. Di­mecres passat va òrganit/.ar-se el I Clínic ( en t r enamen t -de -mostració) al pavelló municipal dins el nou projecte de l'Esco­la d'Kntrenadors. Aquesta ses­sió pràctica la va dirigir Catxo ()rdeig, seleccionador estatal jú­nior, juvenil i tic fèmines des del juny de l'any passat. A la classe magistral hi van prendre part entrenadors, monitors i ju­gadors , q u e van seguir amb atenció les diverses explicacions sempre pràct iques d 'Ordeig . Aquest va deixar ben clar que "la meva filosofia passa per una bona defensa i un bon contra­cop". Aquest ha estat jugador del Voltregà a Divisió d'Honor i ha guanyat tres Lligues, dues Copes d'Kuropa, tres Copes del Rei, una Copa de les Nacions i un campionat del món. Ha estat setanta-cinc vegades interna­cional amb la selecció absoluta i ha participat a tres campionats del món.

L'actual Director de l'Escola de Tecnificaeió de la Federació

santcugatenc. Una sessió dir igida per

Catxo Orde ig , seleccionador estatal jú­

nior, juveni l i de fèmines. L'actual Di­

rector de l'Escola de Tecnif icaeió de la

Federació Catalana a Pallejà ha reco­

negut que aquest "és un dels pocs clí­nics que s'han fet a Cata lunya" , men­tre el president del c lub, Antoni Pérez, ha assegurat que "ja s'està t rebal lant per organitzar-se'n un al t re" .

bbf IHeig nimpirtir el I Qímc

Catalana a Pallejà ha reconegut que aquest "és un dels pocs clí­nics que s'han fet a Catalunya", mentre el president del club, Antoni Pérez, ha assegurat que "ja s'està treballant per orga­nitzar-se'n un altre". Del clínic, Pérez n'ha valorat "el resultat obtingut i l'experiència viscu­da" i l'ha qualificat de "pràctic, ràpid i fàcil". El proper acte dins a q u e s t p ro jec te de l 'Escola d'Entrenadors serà el 21 d'abril.

(artreaawnt-ilemostnrt), c u i t a t pdMNaqud Sant C u ^

Ordeig i la base

"Catxo Ordeig ens ha dit que es­tem treballant bé la base i que la continuem mimant i treballant com ho hem fet fins ara, perquè ens ha assegurat que a mig ter­mini en traurem un rendiment important".

Respecte a la preselecció dels tres jugadors júniors, el porter Pe -pon Meneses, i els jugadors Gon­zalo Munoz i Pol Carulla, i el ju­

venil Guillem Pérez, ha explicat que "si els he cridat és perquè te­nen qualitat", tot i que no s'ha volgut pronunciar ja que encara està fent "controls".

Després de set jornades sense conèixer la derrota, l'equip sènior masculí del PH Sant Cugat, que en l'última jornada va vèncer el Santa Isabel per 7 gols a 4, visita el Castellet, onzè. L'equip de Lluís Sànchez és cinquè a la tau­la amb 33 punts.

F U t b O !

Narbona ja no és president de l'Sporting

Àl.KX LÓI'KZ - Mira-sol -

Antonio Narbona, el ja expresi-dent de l'Sporting Mira-sol, va presentar oficialment dimarts la seva dimissió com a màxim res­ponsable d'aquesta entitat. El club ja té una nova junta gestora que dirigirà el club fins que els socis escullin un nou president. De moment però, qui és al cap­damunt d'aquesta junta integra­da per nou socis és José Trassier-ra. Dilluns vinent, la junta decidirà una data per convocar eleccions a la presidència del club.

A t l e t i s m e

Murillo abandona a Madrid

- Madrid / Sant Cugat -

L'atleta santcugatenc Manel Murillo va participar en la cursa dels 100 quilòmetres Villa de Ma­drid. Murillo va abandonar la pro­va al quilòmetre 50 a causa de problemes físics. El quatre vega­des campió d'Espanya va retirar-se quan ocupava la segona posició, per darrera de l'hongarès Janos Bogar, el guanyador de la cursa amb una marca de 6 hores 48 mi­nuts i 41 segons. El santcugatenc centra totes les seves esperances al Campionat d'Espanya absolut de triatló. /À.L.

;s;:'í|iliilillilli::f!:c: :wmm mmm Tiimios;:»:

Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FUTBOL PATÍ HOQUKI

Maria Rosa Tamburini 36 FUTBOL SALA VOLEIBOL

SANT CUGAT ESPORT Mònica Vidal 27 WINTERTHUR SVM CUGAT CV SANT CUGAT

Hans Shonhofer 31 Marta García 24 Sergi Martínez 26 Melina Dràgànic 14

Joan Colell 23 Paco Boza 18 M.C. Domínguez 10

Miguel Gonzàlez

l'B SANT CUGAT

18 HOQUEI HERBA

J l M O R MASCULÍ

Antonio Dia/.

MAS JANKR

17 Sandra Vindel

BÀSQUET

4

Vanessa Costas 17 Christian Wein 32 Maite Gómez. 19

Rosa García 16 Carles Saltés 21 Elisabeth Escrivà 19 1 ESC

Sara Montero 16 Joan Sallés 16 PaquiSanchcz 18 Nacho Argento 29

Laura Gallego

HOQUEI PATINS

15 JÚNIOR FKMENÍ

Luci López Sandra Serrahima "

26 24

Cristina García

HANDBOL

18 Rubén Sémrhcz Albert Negre .

UESG

27 21

PATÍ HOQUEI Carol Abad 14 l'ESC Elisabeth Baldrich 27

Dani Antón 19 Xavi Pi/arro 32 Núria Oliver 26

Jordi Montserrat 17 Armand Mora 22 Marga Almagro 26

Alex Costa Jordi Rius

16 16

Joan Cinta 14 Jülia Villar 18

ELS'f CANTONS Divendres, i tTiibriltle 1W8 Imports 35

FUTBOL

Primera Catalana 17.00 Olot-Sant Cugat (Diu.)

Segona Regional 12 .00 La Farga-Viladecavalls (Diu.)

11.30 San Lorenzo-Sp. Mira-sol (Diu.)

Tercera Regional 12.00 La Farga-Pena San Pedró (Diu.)

16.00 Castellar-Júnior (Diu.)

11.30 Can Boada-PB Sant Cugat (Diu.)

Veterans 16.00 Vic-Sant Cugat (Dis.)

Preferent Juveni l 12.00 Sant Cugat -LHospi ta le t (Diu.)

2a Divisió Juveni l 10.00 PB Sant Cugat-Can Parellada (Diu.)

Júnior (Descansa)

18 .00 Adesa-Jàbac Can Jofresa (Dis.)

18.00 Sant Cugat-Lumen (Dis.)

l a Div is ió Infanti l 09.45 Maurina-CEF Sant Cugat (Diu.)

16.00 PB Sant Cugat-Can Parellada (Dis.)

2a Divisió Infantil Adesa (Descansa)

09.00 Sant Cugat-PB Sant Cugat (Dis.)

11.00 Torresana-Júnior (Dis.)

10.45 Natació Terrassa-Sant Cugat (Dis.)

l a Divisió Cadet lO.OOCan Parcllada-Sant Cugat (Diu.)

17.45 PB Sant Cugat-Maurina (Dis.)

2a Divisió Cadet 09 .45 Sant Cugat -Rubí (Diu.)

13.45 CKF Sant Cugat-Júnior (Dis.)

1a Divisió Aleví 12.00 Can Parellada-PB Sant Cugat (Dis.)

12.00 Júnior-Sant Cugat (Dis.)

Benjamí Preferent 15.30 Terrassa-Sant Cugat (Dis.)

11.15 Can Oriach-PB Sant Cugat (Dis.)

2a Divisió Femení 18.15 San Gabrid-PB Sant Cugat (Dis.)

BÀSQUET

Segona Catalana 19.00 Bonaire-lIE Sant Cugat (Dis.)

Tercera A PB Sant Cugat (Descansa)

Tercera B 11.30 Maristes-PB Sant Cugat (Diu.)

Sub-22 1 7 3 0 Bonaire-UE Sant Cugat (Diu.)

10.30 PB Sant Cugat-Abrera (Diu.)

Tercera Catalana fem. 19.00 VE Sant Cugat-Sant Gervasi (Dis.)

FUTBOL SALA

Divisió de Plata Winterthur Sant Cugat (Descansa)

Primera Nacional A. 18.30 Burriana-Olímpyc Floresta (Dis.)

Territorial Catalana 12.00 Sant Just-W. Sant Cugat (Diu.)

Primera divisió 18.00 T. Manlleu-PB Sant Cugat (Dis.)

17.30 Cardcdeu-Chess (Dis.)

17.00 Champion-Mult i -Forn (Dis.)

Segona divisió "A" 10.30 Bar Los Cuesta-Mas Janer (Diu.)

11.45 Olímpyc Kloresta-PolUx Prat (Diu.)

Segona divisió "A" fem 16.00 Champion-Mas Janer (Dis.)

Segona divisió "B" fem 11.30 Mas Janer-MC Sant Cugat (Diu.)

18.00 Pony's-Dangerons Ciris (Dis.)

Juvenil 2a divisió 16.00 Llorença-W. Sant Cugat (Dis.)

17.30 Prosperitat-Olímpyc (Dis.)

Cadet 2a divis ió 0 9 . 3 0 Abrera-W. S a n t (Àigat ( D i u . )

Cadet 1a divisió 10.00 La Unión-Olímpyc Floresta (Diu.)

Infanti l 16.00 Esparraguera-Olímpyc (Dis.)

Aleví 11 .00 O l í m p y c Floresta-Vilassar Mar (Dis.)

HANDBOL

Primera Catalana 12.30 VE Sant Cugat-Cardedcu (Diu.)

Juveni l masculí U F Sant Cugat (Descansa)

Cadet masculí UESan tCuga t -Ca le l l a

HOQUEI PATINS

Segona Catalana 19.30 Castellet-PH Sant Cugat (Dis.)

Fèmines PH Sant Cugat (Descansa)

Júnior 1 6 . 4 5 Noia F r e i x e n e t - P H St ( :uga t (Dis . )

Juveni l 15.30 Noia Freixenet-PH St Cugat (Dis.)

Infanti l 17.00CTBarcino-PH Sant Cugat (Dis.)

Aleví UA" 16.00 Crr Barcino-PH Sant Cugat (Dis.)

Aleví " B " 16.30 PH Sant Cugat-Kscolapis (Dis.)

Benjamí 1 5 3 0 PH St Cugat-Noia Freixenet (Dis.)

Prebenjamí " A " PH Sant Cugat (Descansa)

Prebenjamí "B" 12.00 PH St Cugat-Noia Freixenet (Diu.)

TENNIS TAULA

2a Categoria ascens 11.00 Sta Coloma-UF. Sant Cugat (Diu.)

Comarcal C E Sant Cugat (Descansa)

Copa infantil 11.00 l ' E Sant Cugat-Premià Mar (Diu.)

i: s ? . «..:,$:!.# O

E S ü L T A ? S

L O C A t

FUTBOLSALA

Aleví Pau Casals "B"-Joan Maragull 0-13 T h a u - S a n t a Isabel 7- \

Escola A v e n ç - R a m o n Llu 11 12-0

Infantil Angelera F e r r e r - D u e de M o n t b l a n c 0-1

Rubí Nord-Eseo la Avenç 4-7

Cadet-juvenil Angeleta Kerrer-AY 12S (ajornat)

El BuMidor-Puentel i \ íana 5-14

Te re sa Al tc t -Cluh í)*Aran "A" (ajornat}

C l u b D'Aran "B" -R .B _7-.S

HANDBOL

Benjamí Escola Avenç "A"-Joan Maragall 8-0

Ca ta lunya -Esco la Avene " B " 6-2

Ferran Clua "A"-Santa Isabel 8-0

Col l se ro la -Fer ran C l u a " B " H-tt

Aleví Handbol Rubí-Ferran Clua " B " 0-8

Santa l s abe l -Ca ta lunya "A" 6-3

Escola Avenç-Col lserola 7-1

Pure/.a de Mar ia -Ca ta lunya " B " 6-2

B À SO U E T

Benjamí Àgura-Pins Vallès 7-30

Regina Carmeli "B"-Escola Avenç 14-56

Ferran Clua-Sant Jordi 22-43

Regina Carmeli "A"-Santa Isahel 23-74

Maristes Rubí-Cat . i lunva 36-15

Aleví Regina Carmel i -Sant Jordi "A" 37-40

Sant Jordi "B"°-À|»ora 22-41

Pins Vallès-Escola Avenç 26-32

C e n t r e O b e r t 1-Sant Jordi " C " 46-27

C e n t r e O b e r t 1-Centre Ober t 2 42-45

Pure/ .a Mar i a -Ca t a lunya 35-25

Fer ran C l u a - C e n t r e Ober t 2 17-16

C 0 M A R 0 A L

FUTBOL 7

Benjamí 1 D Can Tr ias -Escn la Avent 1-1

HAND BOL

Infantil Masculí Escola Avenç-Cen t rc O b e r t 31-21

Blanxar t -Angeleta Ferrer 32-16

VOLEIBOL

Infantil femení El Pinar-CV Sant C u g a t 1-2

Cadet femení Regina Carme l t -Ange le t a Fer re r 2-0

Juvenil femení l 'ureva Mar ia - IES Can Jofresa (ajornat)

BÀSQUET

Infantil Masculí Escola Avenç " A " - T e c n o s "A" 41-45

Vedruna "A"-PB Sant Cuga t 5(1-17

Balnxat t -Escola Avenç*'B" 31-14

l ' E Sant Cuga t " A M E S Ter rassa 39-85

Infantil Femení Ramon P o n t - l ' E Sant C u g a t 6-35

Dosa Salesians-. ingeleta Ferrer 17-44

Cadet Femení Pureza Maria-Pet i t Estel 24-55

FUTBOL SALA

Cadet femení Col· legi P ràc t i ca - l 'E Sant C u g a t I -0

O m p l e 9 C| U 6 S t C U P Ó Practica el millor exercici per al teu cor:

la solidaritat. A Ajuda en Acció neces-

* — "" "" ~ ~ — "" ~ "" — "" — — "" — "" ~ — — — — — — — —| sitem que l'exercitis per poder impulsar

CORRE. AL TERCER MON CADA TRES SEGONS MOR UN NEN J e's nostres projectes de desenvolupa-

•I ment inteqral al Tercer Món. Corre. O m

SI, DESITJO REBRE MES INFORMACIÓ SENSE CAP COMPROMÍS. |

Nom

Adreça

Localitat

I ple aquest cupó I contribuiràs a portar

• l 'esperança a qui més ho necessita.

I Apadrina un nen.

! Tel.: 9 0 2 4 0 2 404

Província

C.P. Telf.

C/ Balmes.32,3« - 08007 Barcelona -Tel. 488 33 77 - C/Tutor, 27 - 28008 Madrid

Tel.: 902 402 404

1 • '

• « H H w M J kwbaSaM amb af kmr món aSili^i^H

Ajuda • cii i

36 Esports ELS /CANTONS Diinulin. .i lítiliril/ie l'm

*•• wwwwi.

Primera Cata lana

Cerdanyola-Sant Cugat 1-0

Cornellà-Olot 1-0

Vic-Reus 1-1

Palafrugell-Gramanet 3-1

Balaguer-Ripollet 3-0

Sants-Granollers 1-4

Girona-Tremp 1-2

L'Hospitalet-Guíxols. 2-1

Roda de Berà-Barceloneta 1-2

Valls-Masnou. 4-1

MM* un R n

Reu» II 20 7 4

Balai;ucr 31 19 6 6

í i ramanet 31 16 7 8

Vic 31 16 S 10

Cirona .11 IS 7 9

Olot 31 14 '» X

l*alafruKell 31 15 4 12

Cornellà .11 1.1 9 9

Masnou .11 1.1 7 II

( innol lc i s .11 12 K II

RiroHet II II lli II)

Tremp .11 11 9 II

Valls .11 1(1 11 II)

Guíxols .11 9 II II

S M b v < 3 1 I I I 1 *

l.'Hoipiuli'I 11 K 9 14

B a r i c l o n e t j U 9 5 17

Cerdanyola M H .1 IX

KodaRcrj .11 7 2 22

Sants .11 4 .1 24

La propera (S d'abril):

(Mot-Sant Cugat Esport; Reus-Cor-

nellà; Gramanet-Vic: Ripollet-Pala-

frugell; Granollers-Balaguer,

Tremp-Sants; Guíxols-Girona; Bar-

celoneta-L'Hospitalet Atlètic; Mas-

nou-Roda de Berà; Valls-Cerdanyola

de Mataró.

Segona Regional

G R I P S

Sporting Mira-sol-Lumen....2-l

Llano-Mil.lenari 5-0

Viladecavalls-Tibidabo 3-4

Can Rull-Lu Parga 2-1

Castellar-Barberà 3-1

Andalucia-La Romànica....2-1

Merengues-Rómulo 2-4

Rubí-Maurina Pagarà. 2-2

San I^orenzo-Badia 2-3

Equip PJ PG PE PP GF GC Punts

CaMellar 27 21 0 II X3 211 69

Ani l a l iu i j 27 22 2 .1 75 .12 li»

li.irlierj 27 17 5 i 1,9 25 51,

Kuhi 27 15 5 7 (.9 511 511

l.laïM 27 13 7 7 49 42 41,

Mcri-naili-N 27 15 li X 72 53 45

Can Rull 27 12 7 5 49 47 45

R j i lu 27 15 4 19 41, 45 43

San U r e n / o 27 II 5 11 50 42 38

Maurina 27 9 6 12 49 5» 33

St. 2 9 6 7

h 3 2 3 6 3

5 5 3 7 5 5

4 3 3.1 5 3

4 4 2 5 5 2

3 4 .13 51

411 .14 4 9

4 2 3 2 4 8

4 0 3 9 4 6

3 6 3 4 4 4

2 h 27 4 3

.17 2 5 4 2

4 2 3 X 4 1

.19 4 0 i »

2 7 J A 3 7

3 0 4 2 .13

2 9 4X 32

.15 7 4 2 9

2H 6 1 2 3

2H 6 4 15

Romulo 27 9 5 15 55 74 in

Lumen 27 7 7 15 49 5X 2X

Mil·lenari 27 7 I, 14 46 69 27

Tibidabo 27 7 6 14 4H 75 27

Romànica 27 7 5 15 54 7u 2l,

Sp. Mir» -«427 H 14 3 1 23

U F.ruB 2 7 t * 19 4 6 8 3 16

\ïlaifccavalls27 2 6 19 51 72 12

L a propera (5 d'abril):

Mil.lenari-San Pedró Lumen; Tibi-

dabo-Llano; La Farga-Viladecavalls;

Barberà-Can Rull; La Romànica-Cas-

tellan Rómulo Tronchoni-Andalucia;

Maurina Egara-Pefta Los Merengues;

Badia-Rubí; San Lorenzo-Sporting

Mira-sol.

Tercera Regional

G R U P 14

Can Trias-UUastrell 6-1

San Pedro-Montserrat 1-3

Júnior-La Farga 5-4

PB Sant CugatCastellar 1-0

Les Fonts-Gan Boada.( ajornat)

Juv. 25 Sept.-Can Fatjó 6-2

P.Nuevo-Juan XXIII 0-4

Matadeperenc-Ca n'Oriol .2-3

•*-* .....«#..«*...«• .<•...«» **!*-.....

Juv. 25Sept. 25 21 I 3 100 41 64

Ca n'Oriol 24 19 3 2 74 3.1 60

JuanXXIll 25 16 5 4 93 39 53

U s Fonts 24 16 3 5 77 42 51

Can Trias 24 14 6 4 66 27 48

MunDcmi 25 12 5 X 5.1 46 41

P B S · O a a · t f S 1 2 S 8 6 1 5 6 4 1

SanPcdro 25 12 4 9 72 45 40

NbHrJcrxrcnc25 7 5 13 45 61 26

CanKatjA 25 6 6 13 41 5» 24

P. N u e v o 25 7 2 16 43 87 23

J í a i o r 2 5 7 2 1 6 3 9 8 1 2 3

Ullastrell 25 6 2 17 41 «0 20

(Un Boada 24 5 3 16 41 69 1»

L . Farga 2 5 4 5 1 6 5 8 1 1 0 17

Castel lar 24 4 3 IX 52 61 1.5

La propera (5 d'abril):

Montserrat Terrassa-l 'llastrcll; La Far-

ga-Pena San Pedró; (lastcllar-júnior;

Can Boada-PB Sant Cugat: Olímpic

Can l-'atjó-Les Ponts; Juan WIII-Ju-

ventud 25 de Septicmbre; ( an Oriol-

Pueblo Nuevo; Matadepcrenc-Can

Trias.

i:* jOtfET

Segona Ca ta l ana

Grup I

Maragall-Mollet 75-99

C N Tàrrega-Súria 73-69

Salle Manresa-Fraga 83-71

UP: St Gugat-Cornellà.. .69-63

Almeda-Bonaire 62-56

Cosmos-CN Sabadell 76-84

Franqueses-Ripollet 87-75

Castelldefels-Horta 62-55

Equip P J P G P P P F P C P unts

( :N Sahadi-ll 2 6 -M t i l l ï.S 1 75X 4 9

l i r a - j - [• r;iu < 25 211 < 1X24 16.1H 4 5

Mollet 2 6 19 7 2019 I7S8 4 5

lnu!<|ucvcs 2 6 19 7 2(121 1 X59 4 5

Suria 2 6 18 X 1 «63 1786 4 4

( iwdk lc f c l s 2 6 14 12 1751 1777 41)

Ripollet 2 6 12 14 17X5 I78K .18

Cornellà 2 6 12 14 1X26 1X52 3 8

C \ Tàrrega 2 6 12 14 1795 1X.1X 3X

Almeda 2 6 11 15 1721 1762 3 7

Maraglll 2 6 t l 15 l«9t 2010 3 7

Sallc Manresa 26 11 15 1X97 1X3.1 3 7

Bonaire 2 6 X I X 1640 1799 3 4

HE Si C a * * 2 6 6 2 0 1 7 8 9 1 8 9 6 3 2

Cosmos 2 5 6 1 9 1691 1971 3 1

làma-Horta 2 6 5 2 1 1695 1911 3 1

La propera (5 d'abril):

Lima-Hoita-Cosmos; CN Sabadell-

Almeda; Bonaire-UE Sant Cugat;

Cornellà-La Salle Manresa; Fincas

Fraga-CN Tàrrega; Súria-Maragall;

Mollet-Les Franqueses; Ripollet-

Castelldefels.

H O Q U E I S O B R E H E R B A

Divisió d'Honor masculí

Apóstol-Sardinero 3-3

Valdeluz-Jolaseta 2-2

Vallès-CD Terrassa 3-4

Club Egara-Júnior 7-1

F C Barcelona-Taburiente...4-4

RC Pob-Adètic Terrassa 3-3

M * p W. .ÍS . . . .HI . . *? . . » . « i

ClubF-gara 22 21 I 0 91 12

Aïl. Terrassa 22 18 2 2 107 2X

Valdeluz 22 II 6 5 67 45

RCPolo 22 9 10 3 71 51

lobscta 22 8 4 10 43 51

CDTcrrassa22 7 5 10 4 6 61

Apòstol 22 X 2 12 52 85

Barcelona 22 5 5 12 52 71

Júnior 2 2 4 9 9 3 6 6 3

Sard inern 22 4 6 12 45 67

Vallés 22 4 4 14 -4.il H4

Taburientc 22 5 4 15 42 i,4

H A N D B O L

64

57

39

.17

28

26

26

23

2 1

18

Divisió d'Honor femenina

Atlètic-San Vicente 4-2

Sardinero-Club Campo 1-3

U.Sevil la-RC Polo 0-0

C D Terrassa-Júnior 4-4

Valdeluz-R.Sociedad 1-1

Equip PJ PC PE PP GF GC Punt»

R.Sociedad IX 15 3 II 55 III 48

Club Campi , 18 12 5 I 48 14 41

Valdclu/ 18 II 3 4 5li 19 Í6

CDTerrassa 18 9 3 6 61 U 50

Sardinero IH 7 5 f, 26 2', 26

Júnior 18 6 6 6 3 5 4 3 2 4

l". Sevilla IS 4 4 10 16 '-7 16

Atlètic 18 4 4 1(1 22 18 16

R C P o l o 18 .1 3 12 25 54 12

San Vicente IX II 2 16 12 73 2

Primera ca ta lana

G R U P 2

Molins-UP: SantCugat. . .28-36

S.Montcada-Banyoles 26-30

Cardedeu-Sant Quirze...33-33

Equip PJ PC PE PP GP GC ^Punt*

HE St Cugat 9 7 1 1 2 7 7 2 2 8 1 8

SamOuir/e 9 6 1 2 249 2.14 16

Cardedeu 9 3 3 3 2.12 231 11

Banyoles 9 3 I 5 216 2.17 X

Molins Rei 9 2 I 6 240 252 7

S. Montcada 9 2 I 6 201 2.13 6

La propera (5 d'abril):

Banyoles-Molins de Rei; Sant Quir-

ze-Salle Montcada; DE Sant Cugat-

Cardedeu.

F U T B O L S A L A

Divisió de Plata

G R U P B

S'Arenal-Gavà. 3-3

Vilassar Mar-Èpic Casino...3-2

Rubio Burlada-Andorra. 3-0

Medes-P. Andorra 3-2

W. SantCugat-Centelles. 2-3

La Unión-Sícoris Portainé.9-1

Maxon-P. Maspalomas 2-4

Premià-MRA Carsal Xota.4-5

Teide Salinetas (ajornat)

Evav N J « , . r 1 . . . l | t Of ... OC. •*••*» .

Xota 23 21 1 0 15X 68 67

Maxon 23 16 I 6 107 71 4 9

Vilassar Mar 24 14 3 7 9 8 79 45

Maspalomas 23 14 2 7 101 Xt 44

Andorra KC 24 14 I 9 95 75 43

Mcdcs 24 1.1 2 9 9 9 X6 41

LaUnKin 23 13 2 X 90 77 41

Burlada 24 10 3 II 101 102 33

C a v i 24 >) 5 1 0 107 100 32

» . 1-1 l o g a t 2 1 X l 12 9 2 1 0 6 2 8

Centel les 24 5 5 15 94 1118 27

1> \ndnrra 24 8 2 14 77 I lli 26

SiV.ins 21 7 5 II 71 116 26

Kpn Casino 24 6 6 12 .87 1(111 24

S 'Venal 25 5 s 13 76 114 211

P r c m u 25 6 1 16 87 102 19

T e i d e 23 2 4 17 47 101 10

La propera (4 d'abril):

Kpic Casino-Gavà; Andorra-Vilassar

de Mar, Polideportivo Andorra-Ru-

bio Burlada; Centelles-Medes; Síco-

ris Portainé- Teide Salinetas; Playas

de Maspalomas-La l'nión; Diariode

Noticias Xota-Maxon; Winterthur

Sant (^ugat (descansa).

Pr imera Nacional A

G R U P 6

Benicarló-Català (ajornat)

P.Castellón-L'Hospitalet 3-2

Cambrils-FC Barcelona 5-10

Olímpyc F~loresta-Girona..2-3

Canet-Burriana 5-3

Llopart-Sant Andreu 6-5

C N Sabadell (descansa)

Equip PJ PC PE PP CF GC Punt»

Benicarló 19 15 1 3 101 43 4 6

Canet 19 1.1 4 2 90 6 3 43

P.Casrellón 19 12 3 4 X4 59 39

Burriana 19 12 1 6 92 66 37

C N Sabadell 19 II 4 4 104 K7 57

l-'C Barcctona20 10 3 7 104 87 33

Caota-Ba4«aiT9 9 I 9 98 72 28

l.'Husfmatct 20 9 I 10 72 76 28

Girona 2 0 » i 9 8 0 91 27

Olimp,, 1 9 4 4 1 1 6 0 7 « 1 6

Llopart 19 4 2 13 6 6 119 14

Cambrils 19 I 4 14 6 3 116 7

Sant Andreu 19 0 3 16 54 109 3

La propera (4 d'abril):

L'Hospitalet-CN Sabadell; FC Bar-

celona-Playas de Castellón; Girona-

Cambrils; Burriana-Olímpyc de la

Floresta; Sant Andreu de la Barca-

Caner, Ltopart-Benicarro; Català-Ba-

bar (descansa).

H O Q U E I P A T I N S

Segona catalana

G R U P 1

Universitari-JMJ 4-4

PH Sant Cugat-Sta Isabel...7-4.

Martàienc-CasteBet 17-1

La Garriga-Ripollet 2-5

Laietà-Congrés. 4-5

Sentmenat-Esplugues 5-3

Arenys Munt-Gornellà 12-4

Equip PJ P G PE P P GF GC 1 •UM,

Arenys Munt22 21 0 1 165 * • '

4 2

Congrés 23 19 0 4 1X5 1,X •IX

Mar t incnr Z?> IX 1 4 141 6 9 57

Ripollet 11 16 4 2 1511 (,', 3 6

PIIStCuKat2:t 1 ó i ü 1 10 K S 3 . 1

Laietà 23 11 3 9 101 Sf> 25

Sentmenat 23 11 2 10 1 1 2 107 24

(Cornellà 23 7 5 11 9 8 14X 19

La Garriga Z3 X 1 14 1 1 4 1 2 6 17

Esplugues 21 7 1 1.1 111 158 15

Castellet 23 6 2 15 109 16X 12

JMJ 23 3 ? I X X4 1X6

1 Inivcrsitari 23 2 2 19 9 9 172

Santa Isabel 23 1 2 2 0 83 I 9 X

L a propera (5 d'abril):

Santa Isabel-JMJ; Castellet-PH Sant

Cugat; Ripollet-Martinenc; Congrés-

La Garriga; Esplugues-Laietà; Cor-

nellà-Sentmenat; Arenys de Munt-

Universitari.

US 4 CANTON

Espectacles

Divendres, 3 d'abril de 1998 37

Te a ( r e

Julio Manrique defineix el vu pei\onalge tom "un pobre noi que només vol ajudat" FOIX). h.4C

Julio Manrique: "El bé desencadena la tragèdia"

JOSEP MARIA M I R Ó .

L'actor Julio Manrique dóna vida aques­ta nit al Teatre Auditori a Len, el prota­gonista de Salvats, una història d'Edward Bond dirigida per Josep Maria Mestres.

—De què pretenen salvar-se els per­sonatges de Salvats! -Pretenen salvar-se de la infelicitat cons­

tant del món en el qual viuen. És aques­ta cosa que els supera, creada pel propi sistema, i que els porta a fer-se mal a ells mateixos i entre ells. Volen salvar-se d'ells mateixos perquè no poden actuar d'una altra forma per falta d'educació, de cul­tura,... Si s'aconseguissin canviar aspec­tes del sistema i la societat acabarien sal­vant-se.

—En Len intenta ser aquest salvador i no se n 'acaba de sortir. -E l meu personatge també necessita

ser salvat i estimat. Amb aquest perso­natge, l'autor, que es definia pessimista per experiència i optimista per natura­lesa, vol explicar que hi ha gent bona per naturalesa. En Len té un instint per aju­dar però no sap com fer-ho i a vegades en­cara espatlla més les coses. El bé desen­cadena la tragèdia.

—Podríem parlar de víctimes? -Sí. Tots semblen culpables, i ho són

directament, però cal gratar i buscar en el fons, i la culpa es troba en la societat que els propis homes hem creat.

-Tres dècades després d'estrenar-se, perquè Salvats continua essent vigent? -Els personatges es reconeixen si se'ls

treu l'estètica. L'obra parla de l'ésser humà en una societat aparentment civi­litzada i capitalista. Alguns problemes que s'expliquen han empitjorat. Aquests joves del lumpen londinenc tenien algu­na ocupació que, malgrat tot, era aliena-dora. Aquests joves avui no tenen tre­ball i no saben què fer amb el seu temps. L'avorriment és un dels problemes que exposa l'obra: els joves sense un projec­te de vida no poden ser feliços.

- A Salvats també hi ha violència. Per què continua escandalitzant quan es tracta de teatre i no, per exemple, en televisió?

- A la televisió i a la realitat la gent no té cap problema. En teatre hi ha el pre­judici que és un temple cultural que ha de ser distanciador, estilitzat i poc agres­siu. Se'n té una visió una mica naïf. La violència a Salvats és dura per la con-tundència amb què la planteja, però no s'utilitza de forma lúdica sinó per fer re­flexionar.

- Què porta un estudiant de dret, com eres tu, a un escenari? - Vaig començar a estudiar la carrera

sense saber si ho volia fer. A l'aula de te­atre de la Universitat, al costat de Josep Maria Mestres, se'm va despertar la vo­cació. Volia fer una cosa creativa i la vaig trobar al teatre.

Ariadna Gil interpreta Pam, unajoz e alienada i sense esperança. FOTO: E4C

Ariadna Gil: "Salvats és un pou sense sortida"

J. M. M.

Ariadna Gil interpreta a Salvats a Pam, l'esposa de Len, una jove faltada de va­lors, abocada a la televisió i amb un fu­tur incert. Es tracta d'una història dura i sense concessions. - É s difícil posar-se a la pell d'un per­sonatge i una història com la de la Pam? -E l fet de ser un personatge dur, a ve­gades, és més atractiu per l'actor perquè tens coses fortes a què agafar-te. La història, però, és vigent: cada dia que lle­geixes una noticia es pot veure que la violència cada cop està més accentua­da, com el cas de la setmana passada als EUA; la insatisfacció laboral i econò­mica no han millorat... -La brutalitat d'alguna escena va ser

motiu de polèmica quan va estrenar-se a Anglaterra. Als nostres dies con­tinua sorprenent el públic? -E l que passa en aquesta obra és que la gent que va al teatre o al cinema no està acostumada a què li presentin cer­tes situacions. A Salvats no surts dient que t'ha divertit. Si hi entres et toca i et fa mal. També està bé que el teatre ser­veixi per a aquestes coses i no per a una simple diversió, amb la qual estic to­talment a favor. És una altra faceta. - C o m ho paeix això el públic? - H i ha gent a qui ha agradat molt però que els ha deixat tocats i d'altres que la refusen perquè hi ha situacions bèsties,

no només pel què passa sinó per la re­lació entre els personatges. També és una obra que té els seus tocs d'humor i una acció. La història va avançant dins un pou sense sortida. —I és la segona vegada que et dirigeix per Josep Maria Mestres. -Sí, a l'obra Negponitk Ginebra ens vam entendre molt bé i teníem ganes de tornar a treballar junts. El Josep Maria em va passar el text de Salvats fa un parell d'anys i esperàvem que sortís l'o­portunitat de poder-la fer.

-La gira de Salvats ha estat breu (acaba avui) perquè has de començar el rodatge de Làgrimas negra* que dirigeix Ricardo Franco. Què en pots explicar? -Poques coses, perquè no em deixen. És una pel·lícula que començarem a ro­dar el maig. És una història molt maca però bastant dura. - A m b un Goya i un Oscar compartit a la butxaca, quines són les teves aspira­cions immediates? -Continuar com fins ara fent coses i

treballant amb gent que m'agradi. —Però, La'Gavina de Txèkov al TNC i Salvats al Lliure, suposa un retorn d'Ariadna Gil als escenaris? - D e m o m e n t no. Ara, després d'a­

ques tes dues obres tinc ganes de fer c ine . Però no se sap mai, si surt al­guna cosa interessant,.. . Sóc un cul bastant inquiet .

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas wroiy Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

F » l I

38 Cultura KLS ÍCAINTONS I)k-tii/tres..^fid'n/^-IVÍ/.f

T e a t r e

'Klowns' sedueix a grans i petits al Te atre-Auditori

J. M. M.

L'escenari del Teatre-Auditori va convertir-se divendres passat en una pista de circ en la represen­tació de Kl(jwns, el darrer espec­tacle de la programació del primer trimestre de l'any. Es tracta d'un muntatge adreçat a tots els pú­blics, al qual van assistir-hi al vol­tant de cinc-centes persones entre grans i petits, en una actuació molt aplaudida i que va aconseguir arrancar el somriure dels santcu-gatencs. Al final de la funció els intèrprets van celebrar amb el pú­blic el dia mundial del teatre.

Monty, el creador del muntatge, va mostrar-se sa-

números del circ. L'obra parteix d'un circ atrotinat, propietat de la quarta generació dels Ferreroni, i fa una descripció dels diferents personatges d'aquest món, pas­sant pel despòtic propietari, el pa­llasso musical, el trist o la trape­zista. Un dels objectius, segons els seus creadors, és recuperar tot aquest ambient i dignificar la fi­gura del clown.

Monty va lamentar que l'art del circ no està normalitzat a Catalunya i, a les portes de l'any 2000, encara no hi ha una esco­la per aprendre la tècnica, tal com passa a països com França o Alemanya. "El circ va fer una baixada i ara es revifa. Tot i així,

la gent encara va a

a Catalunya

tisfetde l'actuació Motlíy Vü lamentar fora a aprendre la al Teatre-Auditori: ,', , , . t è c n i c a . Cal in-"Sant Cugat era Çue ' arí«« a r C n 0 c en t i va r la gen t -

un espai que ens ^ nOrmalifcüt í d e s d e Pctns"- a s " segura el creador

nO hi ha Una eSCola de Klowns. Monty va recordar l'època en q u è hi havia c i rcs e s t a b l e s a Catalunya com El

Circo Barcelona, El Catalunya, El Price o L'alegria i que va fi­nalitzar amb la Guerra Civil.

A Monty & Companyia enca­ra els queden molts bolos d'a­quest espectacle arreu de l'Fstat. tot i que ja treballen en un de nou. "Hem de continuar en la línia d'investigació i aportar més frescura, originalitat i contem­poraneïtat basant-nos en el clàs­sic", explica Monty. La intenció és exportar K/ow/is perquè "el vegi com més gent millor".

feia una mica de por perquè, sense menysprear cap altre lloc, és un es­pai important on - ^ -, , *<• no pots passar ' - ! **" amb un suficient i em sembla que hem aconseguit el bé".

klm>ns representa el món del circ però basat en la tècnica de l'art escènic, i per això treballa a l'es­cenari amb tots els elements del teatre i actors que fan de pallasso i viceversa. Joan Montanyès. més conegut com a Monty, Jordi Mar­tínez i Oriol Boixader són alguns dels intèrprets d'aquest muntat­ge màgic i tendre. L'espectacle, amb quatre músics en directe, està ple d'humor, color i els habituals

Klowns va tran\fmmai l'evenan del"Teatre-Auditon en una autèntica pista de circ. FOTO. YOI 4.V/J.1 GARCIA

66

KLOWNS Idea i guió: Joan Montanyès i Jo­sep Maria Mestres. Direcció: Josep Maria Mestres Intèrprets: Oriol Boixader, Jordi Martínez, Joan Montanyès, Oriol Genis, Joan Valentí, Xavier Ricart, Mònica Alsina i Borja Sagasti. Música: Saki Guillem, Oriol Cam­prodon, Jorgje Sarrauta i. Martí Ven­tura.

Hoc i dia: Teatre-Auditori. 27 de març.

Klown és a clown, com okupa és a ocupant? O sigui, es tracta de fer la mateixa cosa però amb una petita diferència que la fa una mica distinta? No ho sé. H n qual­sevol cas era molt adient, el di­vendres passat, poder celebrar el dia internacional del teatre veient l'espectacle de Monti & Cia, i comprovar que la repeti­ció de gags sobtadament cone­guts no és obstacle per a una re-

C r í t i c a de t e a

Hola, hola, hola.,, i E D U A R D I E N E R

acció favorable del públic quan, com és el cas, es produeix la sin­tonia que fa que tot el procés des de l'escenari fabriqui l'efecte empàtic que porta a sentir a l'u­níson actors i espectadors.

Res de nou. Potser sí que, en un circ normal, l'empresari i cap de pista mai ens explica la seva frus­trada vida de cantant d'òpera amb un medley idoni. 1 les bro­mes un xic cruels dels pallassos i l'august, sempre acaben igual però quasi mai veiem que no és pas el de la cara enfarinada el més llest. Sempre hi ha animals al circ, però poques vegades des de la gepa d'un camell ens arri-va un somriure, com aquí. O la gràcil ballarina es converteix en una valenta trapezista, i la con­venció dels personatges del circ, de cop i volta, es trenca per dei­xar veure els actors que, quasi sempre, s 'anomenen pel seu nom real.

f r e

hola!"

El conjunt dels membres de la companyia, amb l'última incor­poració d'aquest mateix dia d'O­riol Genis, va estar molt ajustada, Una menció especial per a Jordi Martínez i el polifacètic Oriol Boixader. Jocs intermitents de sortida i retorn a la normalitat i la màgia del fet escènic, ara dins d'una pista de circ amb incur­sions entre el públic cjue, de mica en mica, es va deixant seduir per les propostes políticament incor­rectes, un pèl grolleres, provo­cadores i sàvies en la seva bus­cada simplicitat.

Diu l'inventor de la cosa, en Joan " M o n t y " M o n t a n y è s , esplèndid en totes les seves in­tervencions (de família li ve l'es­til), que aquest muntatge tam­bé pretén "dignificar la professió de pallasso". La pregunta és: Cal dignificar allò que en el seu lloc està bé com està? La resposta: Conseguido!

/

I n f a n t i l

El públic participa amb il·lusió a 6Alí Baba i els lladregots9

L'espectacle interactiu combina la dansa amb la representació

A/í Baba i la princesa, en un dels moments de l'obra. FOTO: YOLANDA GARCIA

SALVA T O R D E R A

- Sant Cugat -

El Teatre-Audi tor i no es va ompl i r del tot. du ran t la re­presentació que el ballet Ale-xia va fer sobre el clàssic in­fantil A/i Babíi i els lladregots el passat d i u m e n g e , però el públic assistent es va mostrar molt part icipatiu i va contri­bui r en to t m o m e n t al bon func ionamen t de l 'obra. En total, més de t res-centes per­sones van assistir a l 'especta­cle infantil, entre els més pe­tits i els seus pares.

Tal com deia el ful letó in­formatiu, A/i Baba i els lladre­gots és un espectacle interac­tiu que combina la dansa i la representació. L'interactivitat

consistia en la participació del públic que en certs m o m e n t s de l'obra havia de seguir unes ind icac ions l l u m i n o s e s , si­t u a d e s a b a n d a i b a n d a d e l 'escenari , indicant als nens que es posessin unes màsca­res i adop tan t , c o n s e q ü e n t ­ment, el rol de lladregots. En tot momen t una música è tn i ­ca hindú resseguia les accions que els ballarins efec tuaven dalt l 'escenari.

La coordinadora de "la Xar­xa" a Sant (Jugat, Marta Elvir, destaca la participació activa del públic santeugatenc: "El públic de Sant Cugat és molt intel·ligent. De seguida va en­trar en el joc i després d 'una estona no calia indicar-los res perquè ja sabien quan havien

de participar". També va des­tacar la quali tat estèt ica dels decorats, elaborats segons ella "acuradament i amb molt bon gust". L 'en t i ta t "La Xarxa" p re t én oferir una programació infan­til d'alta quali tat i sense ànim de lucre i, per aquest motiu, a lmenys un d iumenge al mes por ten a lguna company ia al Teatre-Auditori . Els pròxims espectacles que estan previs­tos són : Herz, el fantasma del teatre a càrrec de Tàba ta Tea­tre, el dia 26 d'abril; Quo, no vadis! c\ 17 de maig, interpre­tat pels pallassos de Pere Lli­monera i, f inalment , es tan­carà la programació a m b Les Aventures de Sindbad, a càrrec de La Trepa.

ELS /C4IYTONS Divendres. 3 d'abril de I99H Cúhura 39

C o n f e r è n c i e s

El Cicle sobre el m ó n ibèric finalitza amb u n b o n balanç

Lhistoriador Emili Junyent va tancar-lo JOSEP MARIA MIRÓ

- Sant Cugat -

L'historiador i professor de la Universitat de Lleida Emili Junyent va tancar ahir a la tar­da el cicle de conferències so­bre el món dels ibers, orga­nitzat con jun tamen t pels Amics de la UNESCO Vall-doreix-Sant Cugat i l'Arxiu Nacional de Cata lunya . Aquesta última conferència va versar sobre la cultura i la so­cietat al món ibèric.

Els organitzadors del cicle s'han mostrat satisfets tant per la bona acollida com per la qua­litat de les conferències que s'han impartit durant cinc set­manes a la seu de l'ANC. La presidenta dels Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cu­gat, Anna Domènech, ha des­tacat "el caràcter divulgatiu" i que s'hagi "acostat al públic una civilització bastant desco­neguda". Les conferències s'engloben en els cicles que or­ganitzen periòdicament les dues entitats santcugatenques. En aquesta ocasió l'objectiu de les xerrades ha estat temes di­versos com la cultura, la socie­tat, els poblats i fortificacions, els ritus o les creences dels ibers a través d'experts sobre la matèria. Al cicle hi han as­sistit persones de Sant Cugat però també d'arreu de la co­marca, així com estudiants, pro­fessionals o simplement afi­cionats al tema.

Per al mes de maig l'entitat,

El món iber ha estat el tema de les conferències de l'ANC. FOTO: ELS 4 CANTONS juntament amb l'Arxiu, ja han previst un nou cicle que trac­tarà sobre els drets humans.

Bona acollida de l'exposició

Un grup d 'unes cinquanta persones de l'associació d'A­mics de la UNESCO Valldo­reix-Sant Cugat van assistir dis­sabte a la visita de l'exposició sobre el món ibèric que hi ha a la Fundació de la Caixa de Bar­celona. El professor d'història antiga i ponent del cicle de l'ANC, Joan Santacana, va ser l'encarregat de fer la visita guia­da per aquesta exposició. "Es tracta d'una exposició de gran bellesa, amb unes peces molt interessants", explica Anna

Domènech. La visita es va complementar amb uns dos­siers que es van repartir entre els assistents. "Tenim una fal­sa idea de la civilització ibèri­ca. Molts pensem que eren uns salvatges o una societat bastant primitiva. A l'exposició es pot veure que no era així i que, tot al contrari, tenien instruments força desenvolupats o peces d'orfebreria i artesania molt in­teressants", afirma la presi­denta de l'associació local d'A­mics de la UNESCO.

L'exposició sobre els Ibers, que actualment es pot veure a la Fundació la Caixa, prové de la ciutat de París i, després d'u­nes setmanes a Barcelona, es traslladarà cap a Alemanya.

L'ANC mostra Pevolució política de

Prat de la Riba S. T.

- Sant Cagat -

L'Arxiu Nacional de Catalun­ya va acollir el passat dimarts la conferència "Enric Prat de la Riba i la seva estratègia polí­tica". El ponent de la xerrada fou el professor d'història con­temporània de la Universitat Autònoma i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans, Albert Balcells. La conferèn­cia s'inclou dins el cicle que l'ANC dedica a personatges decisius de la història catalana i que l'Arxiu conserva un im­portant fons documental sobre ells. L'assistència a l'acte fou moderada.

Josep Fernàndez, cap de l'à­rea del fons documental de l'ANC, va introduir el ponent tot explicant que Balcells és la persona del país que millor co­neix la vida i obra de Prat de la Riba. La conferència va ser un extracte de la introducció d'u­na gran obra en preparació que l'historiador i un company de­diquen a la vida i obra del líder conservador català. En aques­ta introducció, al igual que en la conferència, Balcells dissec-ciona la faceta d' estratega po­lític de Prat de la Riba, un pen­sament ferm però cenyit a la dificultat del moment, ja que els corrents republicans es tro­baven en plena emergència. Balcells dibuixa un personat­ge que, tot i ser un polític de despatx, allunyat del fervor dels mítings, cultivà tots els

Albert Balcells. .FOTO.A.B

vessants polítics. El seu joc d'a­liances, escissions, desqualifi­cacions als altres partits (so­bretot als lerrouxistes) el portà el 1906 a fer-se amb la pre­sidència de la diputació de Bar­celona i, el 1914, amb la de la Mancomunitat de Catalunya, organisme predecessor de l'ac­tual Generalitat.

Les properes xerrades d'a­ques t cicle que es faran a l'ANC estan previstes per a fi­nals d'abril, sobre la personali­tat d'Eugeni d'Ors a càrrec del doctor Jardí. Aquesta con­ferència havia estat aplaçada l'any passat. A finals de maig l'ANC acollirà una conferèn­cia sobre la trajectòria de Nar­cís Verdaguer.

H i s t ò r i a

Sant Cugat cedeix 8 2 pel·lícules a la Filmoteca de la Generalitat

Els films són de temàtica diversa i n 'hi ha d'anteriors al 1950 J. M. M.

Sant Cugat ha cedit vuitanta-dues pel·lícules a la Filmoteca de la Generalitat dins la Cam­panya Ajuda'ns a salvaries imat­ges de Catalunya, que va iniciar el passat mes de juny. A tot Cata­lunya s'han recuperat al voltant de quatre mil documents au-diovisuals. La xifra de Sant Cu­gat representa un 40% de les donacions del Vallès, i se situa en el segon lloc de la comarca, després de Sabadell. La majoria de Ics pel·lícules que

s'han donat en dipòsit són de 16 mil·límetres. Els films de nitrat encara han de ser revisats. Se­gons fonts de la Filmoteca, les pel·lícules santcugatenques són

de temes diversos, tot i que hi predominen les imatges sobre la ciutat, empreses, temes familiars i una on s'hi reconeixen diferents poblacions de Catalunya, entre els anys 40 i 50, com Tossa de Mar (La Selva) o Sant Feliu Sas-sera (Bages). La família Olivé de Sant Cugat ha estat un dels par­ticulars que ha cedit aquestes pel·lícules a la filmoteca. La filmoteca encara desconeix

el contingut de totes les pel·lí­cules que s'han recuperat, ja que moltes s'han de catalogar. En el cas dels films anteriors a la dè­cada dels cinquanta, cal restau­rar-los per evitar que es deterio­rin de forma irreversible. Les pel·lícules són de temàtiques di­verses i han estat fetes en l'àm­bit professional, familiar o ama­

teur. L'objectiu d'aquesta cam­panya, impulsada des del de­partament de Cultura de la Ge­neralitat, és recuperar material audiovisual, ja sigui pel·lícules o reportatges. La campanya compta amb un pressupost glo­bal de setanta milions de pesse­tes i s'ha basat en una intensa difusió a través dels mitjans de comunicació escrits i de ràdio i televisió. En l'adquisició de ma­terial i han participat dos equips de tres persones, que s'han en­carregat de les tasques d'anàlisi dels documents audiovisuals.

La primera projecció del mate­rial es va fer el passat dilluns a la nit a la Filmoteca, en una ses­sió presidida pel conseller de cultura de la Generalitat, Joan Maria Pujals.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions Içs 24 hores

ServiCaixa TK la Caixa

40 Cultura HLS í < A M I >NS l),i;;i,lr,f..Ur,ihil<l, /VW

R e p o r t a t g e

Joves santcugatencs preparats i amb empenta

Música, teatre i literatura centren la seves activitats Octavi Català, Núria Garuz, Ariadna Grau, Jordi Parades, Caterina Pérez i Marta Teixidor tenen tres elements en comú: són santcuga­tencs, joves i destaquen en els àmbits en els quals treballen. La Marta és la més petita de tots i ja ha rebut un premi de les mans del conseller de cultura de la Generalitat per una redacció sobre el monestir. L'Adriana és un dels anxanetes dels castellers de Sant Cugat.

L'Octavi i en Jordi són dos apassionats per tot tipus de música i han destacat per les seves qualificacions al Conservatori Municipal Victò­ria dels Àngels. La Caterina i la Núria els agra­da moure's damunt dels escenaris, a través de la interpretació i la dansa respectivament. Tots ells són només un petit retrat d'una ge­neració que a vegades s'ha acusat d'estar desmotivada i faltada d'aspiracions./J. M. M.

Octavi Català i Jordi Paredes: Passió per la música

• "La constància és un clement clan. Jo. però, no he estat mai d'aquells que es tanquen", ex­plica Octavi Català. Aquest jove santeugatenc \a començar les classes de música a l'Kscola Triangle de la Casa de Cultura amb només 7 anys, i ara (amb 21) ha obtingut la millor qualifi­cació en guitarra del grau supe­rior del Conservatori Victòria dels Àngels. Després d'un parèntesi marcat per l ' inici de l 'ado­lescència, va decidir tornar al món de la música quan va acabar el COl", i actualment hi dedica al voltant d'unes cinc hores dià­ries. "Kl primer que vull ser és músic", afirma Català. Aquest jove assegura que prefereix la in­terpretació a la composició i que els seus gustos no es limiten a la música clàssica:"Ks difícil con­jugar el gust per la música clàs­sica i la moderna, però jo escol­to de tot, des de countrv, ska,

jazz, heavy... tot excepte música disco i màquina". Kls seus au­tors preferits, però, són Ferran Sors i Aguado. Reconeix que la guitarra no li treu temps per fer altres coses com anar al cinema, sortir amb els amics o llegir. Ca­talà també és membre del Cor Aulos, on diu sentir-s'hi "molt a gust perquè hi ha una qualitat humana impressionant, i el re­pertori està molt bé" . En re­ferència a les actuacions en pú­blic, Octavi Català reconeix "estar molt verd", tot i que ha fet algunes audicions a l'Audi­tori. Aquest serà el seu últim any al Conservatori Municipal i per a l'any vinent haurà de traslla­dar-se a estudiar a Barcelona.

En Jordi Paredes també té 21 anys i considera que la música és un modus vivendi que fa "veu­re la vida des d'una perspectiva diferent". Va començar les clas­ses de piano quan tenia 7 anys

però va deixar-ho fins als 16 anys, quan va tornar-se "a enganxar i a redescobrir el gust per la mú­sica". Llavors va començar les classes de guitarra i també de violoncel al conservatori. Pare­des comparteix la seva afició per la música clàssica i els ritmes més moderns. "Tot és música i no cal tancar-se en un estil determi­nat", explica Paredes. "M'agra­den molts autors: Bach és pro­fund, B e e t h o v e n enèrg ic o Mozart que és més juganer... Però també puc escoltar rock dels 80 com ara Springsting, Tina Turner, fins a U2 o skà. El jove ha actuat en diverses formacions de rock local, i actualment està amb els Arri/id; amb qui ha tret un disc. I -a seva aspiració és treu­re un nou treball amb vista a l'any vinent. Paredes reconeix que és un món difícil, però que per al futur vol gaudir amb la fei­na que faci.

Caterina Pérez i Núria Garuz: Entregades ah escenaris

• "Vaig començar fent d'àngel als Pastorets quan tenia 10 anys. El primer paper de teatre, però, va ser de minyona en un espec­tacle de comèdia de bar". Cate­rina Pere/, té 19 anys i es mou entre el teatre (estudia a l'Insti­tut del teatre de Terrassa) i l'afi-ció pel saxó: "El teatre és el que sé i m'agrada fer. La música és a part". Pérez ha actuat amb com­panyies com Mira-Sol Teatre i Tàbula Rasa, una companyia in­dependent de Barcelona amb la qual prepara actualment un dels espectacles de la comèdia de l'art. L·i comèdia de Volia. El som­ni duna nit de Sant Joan i l'hostal dida Glòria han estat algunes de les obres en què ha participat La seva aspiració és dedicar-se pro­fessionalment al teatre i assegu­ra que està descobrint cl gust per disciplines com el gest o la dan­sa. Pérez defineix cl teatre com "un vehicleper assolir ideals com

la llibertat. El teatre és un cons­tant aprenentatge". Les classes, el teatre en grups amateurs i el treball de cangur absorbeixen bona part del temps de la Ca­terina, que explica que li agra­daria interpretar, algun dia, el paper de Julieta de William Sha-kespeare. A banda del teatre, Pérez va començar a estudiar violí quan tenia 7 anys i des­prés, quan se'n va "cansar", es va passar al saxó. Aquest any va obtenir la millor qualificació de saxó de grau elemental al Con­servatori Municipal.

La Núria Garuz, en canvi, és una apassionada de la dansa. Amb només 20 anys ha ballat Vistes al mar-&l Teatre del Liceu o Un pont de mar blava al costat de Lluís Llach. Els inicis \ an ser a l'escola de dansa Fusió, on tcia rítmica. Després va continuar fent dansa clàssica i als 12 anys va començar a l'Esbart Sant ( lugat.

L'estrena de Vistes al mar & Liceu va ser, per a Garuz, "un cop de sort", ja que va haver de fer una substitució d'una companya que va posar-se malalta. Tot i així, re­corda en especial l'actuació al costat de Llach al Moll de la fus­ta, davant de més de 15.000 es­pectadors: "Estava espantada. Imposa actuar davant de tanta gent". La dansa i l'Esbart l'han portat fins a Israel i Gal·les. "El nostre objectiu és que agradi i ens entenguin. L'important és que agafin l'essència, que els en­tri pels ulls i els faci sentir". Nú­ria Garuz, que estudia tercer de publicitat a la Universitat Autò­noma de Barcelona, diu que l'Es­bart és compatible amb els es­tud is . La seva in tenció és continuar ballant fins que li si­gui possible: "M'agradaria estar amb l'Esbart fins que no pugui, ja sigui per feina o per qualsevol altre motiu".

Jordi Paredes, Marta Teixidor i Octavi Català. FOTO: AYE BEURÀS

Adriana Grau. FOTO: A. B. Núria Garuz. FOTO: A. B.

Marta Teixidor: Escriptora precoç

• "No m'agrada escriure". Tot i així, la Marta Teixidor, amb 9 anys, ja ha rebut un diploma i un lot de llibres de mans del conseller de cultura de la Ge­neralitat, Joan Maria Pujals, per una redacció que va escriure so­bre el claustre del Monestir. La mare de la Marta pensa que el premi és fruit de la seva volun­tat "de fer la feina ben feta" i, en

una petita part, "rivalitzar" amb la seva germana bessona que va aconseguir-lo l'any passt. La Marta prefereix les matemàti­ques, les ciències i els esports, i diu que no té cap intenció de ser escriptora. "Quan sigui gran vull ser veterinària perquè m'a­graden molt els animals". El seu temps lliure el dedica al pati­natge i a l'handball.

Adriana Grau: La il·lusió de coronar castells • "VA més important és pujar fi". L'Adriana Grau acaba de fer 10 anys i ja ha arribat molt amunt. És un dels anxanetes de la Colla de Sant Cugat i ha coronat un 3 de 7, un pilar de 5 i el 4 de 7. "Als assajos em poso molt nerviosa, però a les actuacions no noto res. És com si estigués a terra", explica l'A-driana. L'anxaneta reconeix que el mèrit de construir cas­tells és del treball en grup per­què hi ha molta gent que ho fa possible. Tot plegat, va co­mençar per casualitat quan ju­gava amb una amiga a la pisci­na: "Va dir-me q u e . p u g é s a sobre seu i em va agradar. Com que ella era dels castellers vaig demanar-li què havia de fer per scr-ho". L'Adriana explica, però. que la seva mare no li ho va posar fàcil. "Vaig haver d'in­sistir perquè la mare em deia que no. No li feia gràcia que

pugés tan amunt. Vaig acabar convencent-la perquè la meva àvia és de Valls".

Tot i que sap que no podrà fer sempre d'anxaneta, l'A-driana afirma que té intenció de continuar molts anys amb els castellers de Sant Cugat. De fet explica, i es pot com­provar, que no es treu la faixa fins que es posa el pijama i se'n va a dormir..

L'Adriana fa quart d 'EGB i dedica gairebé cinc hores set­manals a assajar amb els caste­llers. Quan acaba les classes fa gimnàs i tennis, i amb vista a l 'any v inen t té previs t co­mençar un curs d'anglès. Ex­plica que "quan sigui gran" vol ser professora o bé veterinària perquè li agraden molt els ani­mals. D'aquí a tres setmanes l'Adriana tindrà una gata, que acaba de néixer i que li ha re­galat un amic seu.

& S í CANTONS Dhendm.3 d'abril de 1998 Cultura 41

C o n c 0 r t s

La banda va estar acompanyada dalt de /'escenariper la cantant Txell Sust. FOTO: YOLANDA GARCÍA

La Vella Dixieland actua en un ambient de complicitat

Més de 300 persones han assistit al Cicle de Blues IOLANDA PÀMIES

- Saat Cugat -

Dissabte passat es va acabar el cicle de blues del Casal Cultu­ral de Valldoreix en un ambient de complicitat, com explica un dels components de la banda, Pep Gol: "En aquestes sales on pots anar sense equip de so es crea una complicitat especial en­tre músics i públic". Núria Sten-ger, coordinadora de cultura de l 'EMDde Valldoreix, també re­marcava la bona sintonia que es va crear a la sala: "Es van posar el públic a la butxaca, al final van baixar de l'escenari a tocar un tema i va ser molt emotiu". El públic va sortir content d'a­questa actuació que presentava la particularitat, respecte de les altres, que calia pagar entrada.

El mot iu l ' exp l ica S t enge r : "Aquest concert el vam con­tractar a través d'un circuit d'es­pectacles de la Diputació i t 'o­bliguen a cobrar entrada".

La banda va actuar acompa­nyada de Txel l Sust, que els acompanya en alguna ocasió, i amb qui van cantar, per exem­ple, "God bress the child" de Billy Holliday o altres temes ha­bituals en aquesta gira del disc Ragtime, com "You gotta read" o "Oh my baby". A més, també van aprofitar l 'avinentesa per provar dos temes nous que po­drien formar part d'un nou disc del grup. Pep Gol explica que "les cançons han canviat molt des que les vam gravar perquè portem un espectacle viu, que primer vam començar amb la Big M a m a , d e s p r é s e n s ha

acompanyat la Txell i ara en al­gun bolo ve el trompetista Jo­sep Maria Farràs".

La fi d'un cicle

Amb el concert de dissabte es va acabar el cicle de blues del Casal Cultural de Valldo­reix, uns concerts que Stenger valora positivament: "Ha vin­gut força gent i l'any vinent fa­rem un altre cicle, tot i que en­cara no sabem de quin t ipus de música". L'any passat va ser el jazz i enguany el blues. En total, han passat per la sala més de 300 persones que volien es­col tar els músics i, com co­menta Núria Stenger, "cl dia que més gent va venir va ser el de la Big M a m a , q u e es va quedar gent a fora".

El músic va tocar amb Jordi Gas al baix i els teclats. FOTO: Y. G.

Enric Hernàez sintetitza la seva trajectòria en un concert acústic i distès

I.P. - Sant Cugat -

"Ens va sortir un concert in­formal, en el qual tractes el pú­blic més com en una r eun ió d 'amics". Aquesta era la sen­sació que tenia Enric Hernàez després del bolo que va fer a la Casa de Cultura dins del Cicle de Cantautors i en el qual els assistents van poder escoltar vint cançons extretes dels nou discos que ha editat, despulla­des , per oferir-les en format acústic; des dels dos primers discos, Una foguera de Sant Joan en ple gener i La tardor a Pequín fins als dos darrers. Llunes del Passeig de Gràcia i Enric Hernàez i el Lotus blau, amb un clar pre­domini del darrer, del qual va tocar sis t e m e s en d i r e c t e ,

acompanyat al baix i als teclats de Jordi Gas.

El fet de no haver-hi cameri-nos i "d'esperar el públic a l'es­cenari", explica Hernàez, va fer que es creés aquesta complici­tat que només és possible en alguns espais, i que no sempre es produeix. Però a Sant Cugat es va donar i va haver-hi bon feeling entre músics i públic.

" S e m p r e composo , i n t en to ded ica r -m 'h i una mica cada dia", comenta, i això significa que sempre té material a punt per t reure un nou disc. Ara, però, no té pressa: "Gairebé vaig treure vuit discos en deu anys i després vaig tardar tres anys i miga editar l'últim, i vaig arribar a la conclusió que els discos s'han de treure quan et surten", afirma.

T e a t r e

Satisfactòria estrena de 'Soparem a casa' al Casal de Mira-Sol

Uobra es torna a representar avui, demà i passat demà S. T.

- Sant Cugat -

"Quasi hem omplert el Casal Cultural , però això són coses de l ' e s t r ena , no ens p o d e m guiar pel mateix barem que el t e a t r e p r o f e s s i o n a l " . A m b aques tes modes tes paraules, el director de Mira-Sol Teatre, Jaume Casas, definia l'acolli­da de l 'estrena de Soparem a Casa de J .M. de Sagarra, re­presentada diumenge passat al Casal Cultural de Mira-Sol. Sa­tisfacció tant per la qualitat de la representació com per la res­posta del públic. La regidora de la companyia, Pepa Gómez, t a m bé es mostrava con ten ta pel funcionament de la funció: "A la g e n t s e m b l a haver - l i

agradat molt, sobretot la pri­mera part".

L'obra se centra en els pro­blemes de desatenció que pa­teixen els fills per part dels seus pares. La complicació de l'obra resideix, segons Casas, en l 'adaptació del text a l'ac­tualitat. Soparem a casa és una de les ú l t imes obres que va escr iure J .M. de Sagarra als anys c inquanta . Per donar-li més credibi l i ta t , la compan­yia va decidir fer una adapta­c ió a l ' è p o c a ' a c t u a l , i p e r a q u e s t m o t i u , s ' h a n h a g u t d ' en f ron ta r a les d i f icul ta ts pròpies del l lenguatge i a les act i tuds d 'a lguns personatges que actualment no semblarien lògiques. Pepa Gómez ha vol­gut destacar que "salvant els

problemes derivats de l 'adap­tació, el tema central de l'o­bra és molt actual" .

El director de Mira-Sol Tea­tre ha volgut reconèixer la cas­ca in te rpre ta t iva de tots els actors i, en concret, la realit­zada per un dels actors de no­més catorze anys que , per si­t u a r - s e al n i v e l l d e l s s e u s companys, ha hagut de fer un sobreesforç. Els papers prin­cipals han estat representa ts p e r J o s e f i n a A d e l l c o m a mare, Tona Martín i Pere To-rollada com a fills i Pep Mi-ramunt com a cap de família. Soparem a casa es torna a re­

p r e s e n t a r avui i d e m à a les deu del vespre i d iumenge a les se t d e la ta rda al Casa l Cultural de Mira-Sol.

RAMON VILANOVA -fins al 14 d'abril -

\

Saltelíuslnól Santiago Rusinol, 52-Sant Cugat deiVaiès

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 675 47 51

42 Cultura ELS'/CANTONS Divendres. 3 d'abnlde I99H

P i n t u r a

Sergi Barnils exposa una vintena de quadres a Canals Galeria d'Art

J. M M . - Sant Cugat -

Canals Galeria d Art va inau­gurar aquest dimarts una ex­posició amb una v in tena de quadres del pintor santcuga-tenc Sergi Barnils dels últims vuit anys. L'exposició estarà oberta al públic fins al pròxim Mi d'abril. L'obra de Barnils es basa en el món medieval, amb nombroses referències i sím­bols. representats a través de la línia gestual i acurada. L'ex­posició contrasta obres plenes de colorisme amb d'altres en blanc i negre. L'artista santeu-gatenc treballa amb la tela com a suport i amb la cera com a base. Les contraposicions de transparències, de gratat i rat­llat i la superposició de capes

de ceres tenyides són algunes de les tècniques que utilitza Barn i l s . "Es el m o m e n t més esplèndid en l'àmbit humà de l'artista, que coincideix quan Europa s'obre a la seva figu­ra", va dir el propietari de la Cialeria, Josep ("anals, durant la inauguració.

Trebal l a Itàlia

Barnils no va poder assistir al vernissatge ja que en aquests moments es troba a Milà (Ità­lia) on treballa per la Galeria Spirale, que li ha encarregat al­guns gravats. Canals va quali­ficar Barnils com "l'artista jove amb més projecció internacio­nal en aquests moments". Bar­nils va participar recen tment en una mostra artística a Bo-

l'.obra de Humils es pot veure fins a finals de mes ti Canals Galeria d'Art. FOTO: AVI; fí El.TRAM

lonya, on l'editorial Charta va presentar un llibre de la seva obra i amb textos dels crítics Josep Maria Cadena i Flami-nio Gualdoni.

Sergi Barnils resideix a Sant Cugat des de fa diversos anys, tot i ser originari de Bata, Gui­nea Ecuatorial. L'artista sant-cugatenc ha participat en di­

verses exposicions en l 'àmbit nacional i internacional. Itàlia i Alemanya han estat els paï­sos on la seva obra ha t ingut més bona acollida. Sergi Bar­nils també va ser seleccionat en la darrera edició de la bien­nal d'art Contemporani de Ca­ta lunya , o rgani tzada des de Canals Galeria d'Art. El pro­

pietari de la Cialeria santeuga-tenca va lamentar la situació econòmica , social i sobre to t cultural de Catalunya en rela­ció a d'altres països del conti­nent. "Tot i que la creativitat en l ' àmbi t nacional és molt bona, cal lluitar en l'artístic per promocionar l'obra dels nostres artistes", va dir Canals.

M o s t r a

Ja es pot visitar a internet la primera exposició virtual de fotos de la ciutat

Tothom que vulgui hi pot aportar imatges de Sant Cugat I O L A N D A P À M I E S

- Sant Cugat -

Tres santeugatencs han tin­gut la iniciativa de muntar la primera exposició virtual de fotografies de la ciutat a la pà­gina de Sant C u g a t Virtual. La idea és q u e to thom q u e vu lgu i apor t i les fotos q u e cregui interessants per expo-sar-lcs. Poden ser imatges de paisatges, masies, carrers, fo­tografies antigues, de festes..., qualsevol tema, ment re sigui de la ciutat. De moment ja hi ha deu fotografies de cinc au­tors di ferents i els organitza­dors esperen rebre 'n moltes mes, ja que fa tan sols sis dies que van obrir l 'exposició als c iu tadans .

Adolf és un dels organitza­dors , j u n t a m e n t a m b Maria Fabre i Ramon Fargas, i parla de l'objectiu de la mostra: "La intenció és que duri i l 'ideal seria que hi fos sempre , però a internet tens l'espai limitat". Aquesta és una exposició es­pecial, ja que els protagonistes són tots els c iu t adans i, per tant, es poden oferir fotogra-

.4 la mostra hi pot haverfotografies de paisatges actuals i anfns. FOTO: CEDIDA

fies ben especials . Adolf co­menta que "si arribem a tenir m o l t e s fotos les h a u r e m de classificar d ' a lguna manera , perquè si no la pàgina princi­pal tardaria molt a carregar-s e " . Ser ia , a q u e s t , un arxiu força especial amb imatges de la ciutat.

L ' a d r e ç a on es pot v i s i t a r

a q u e s t a e x p o s i c i ó es http://www.geocities.com/Eu- reka/Plaza/7619/ Tothom que hi vulgui aportar

imatges pot fer-ho enviant-les per correu electrònic, o bé per correu normal als organitza­dors, però ten in t en compte que en principi només s'ac­ceptaran tres fotos per autor.

A r t

'Els 4 Cantons' col·labora en l'organització d'un certamen

d'obres de petit format J. M. M.

L'editora Premsa Local de Sant Cugat i l'Esbart col·laboren en l'organització d'un autoservei de pintura de petit format que es farà del 27 de juny al 4 de juliol, coincidint amb la Festa Major. L'objectiu d'aquesta iniciativa és apropar l'art al gran públic a preus assequibles (renovant els siste­mes de comercialització) i alhora incorporar els artistes joves al mer­cat de la plàstica. Petit Format S.L de Vilafranca del Penedès, que col·labora en aquesta inicia­tiva de Sant Cugat, organitza des de fa 10 anys un autoservei d'a­questes caracterísitques.

Els interessats a participar en aquest certamen poden presentar les seves obres el pròxim 18 d'a­bril a la seu de l'Esbart Sant Cu­gat, on hi haurà un jurat encarre­gat de fer la selecció. Els autors poden presentar fins a dòs tre­balls, que no han de sobrepassar els 55x46 centímetres. Les obres hauran d'anar acompanyades per una fotografia del seu autor i per un currículum sinteti tzat . La temàtica és lliure i els autors po­

dran endur-se els treballs el ma­teix dia que els presentin, des­prés que el jurat prengui nota de les seves característiques i de la qualitat tècnica i artística. En un termini d'una setmana, els parti­cipants sabran si han estat selec­cionats, ja que se'ls informarà te­lefònicament de quina ha estat la deliberació del jurat.

Els artistes seleccionats s'hau­ran de comprometre a tenir en­llestides per al mes de juny una trentena d'obres, que es posaran a la venda per un preu que no pot superar les 28.(K)() pessetes. F.ls autors que participin en aquest autoservei hauran de cedir una de les seves obres a l'Esbart Sant Cugat, que serà subhastada el dia de la cloenda en benefici de l'en­titat dansaire. Aquesta obra ju­garà un paper destacat, ja que ser­virà per identificar l 'espai on s'exposaran els treballs de cada artista. A més, accedirà de forma automàtica a un concurs de pin­tura convocat per Caves Nadal, amb la finalitat de fomentar la creació artística i de col·laborar en la subhasta en benefici de l'Es-bart.L'import dels premis puja a 225.000 pessetes.

GASOIIi Rorts gratuïts

d? >*\. & ^ \ \yy^\

Contestador les 24 h

Tel. 580 77 62 ESHf Distribuïdor oficial

FIS í CANTONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Cultura 43

E x p o s i c i o n s

Enric Carmona formula un discurs decadentista a base de fotografiar velles barques. FOTO: CEDIDA

Enric Carmona porta a Zoom imatges decadent s

La degradació de la matèria centra Vexposició SALVA T O R D E R A

- Sant Cugat -

Enric Carmona pren el relleu a Sa/tem el Molina a la galeria fo­togràfica Zoom. Carmona inau­gura avui a Ics vuit del vespre la' mostra En un jardí blau, en un

jardí boig, una selecció de 28 fo­tografies en negatiu color d'un total de 200. L" exposició, d'en­trada lliure, es podrà veure fins al dia 7 de maig.

En un jardí blau, en un jardí boig és un discurs fotogràfic de­cadentista sobre la degradació d e l s o b j e c t e s , un caos ico­nogràfic r e p r e s e n t a t pe r les imatges d 'unes naus navegant immòbils per un mar e terna­ment imaginat. El títol no dei­xa de ser una metàfora: el jardí

blau és el mar, i el jardí boig, la terra. Carmona ha recorregut gran part del litoral català cap­tant amb el seu objectiu bar­q u e s , fora de c o n t e x t , e n avançat estat de descomposi­ció. El resultat és un extens tre­ball de fotografia anomenada matèrica o onírica.

Fotografia introspectiva

Carmona, tot i que viu des de fa deu anys a Sant Cugat, con­fessa sentir-se profundament atret per la imatge costanera. Aquesta és la tercera exposició q u e fa a Z o o m , on an te r io r ­m e n t havia mos t ra t t reba l l s que anaven en la mateixa línia intimista. El fotoògraf creu que "la fotografia és un mitjà d'ex­

pressió, alguns retraten la rea­litat tal com és; a mi m'atreu la introspecció, recrear subjec­t i v a m e n t a q u e s t a r e a l i t a t . "L'artista es mostra profunda­ment agraït amb la galeria, que segons afirma ell " té la valen­tia d'apostar per una tasca de difusió cultural que, sens dub­te, aporta molt a Sant Cugat" .

Enric Carmona es un veterà fotògraf que posseeix un am­pli currículum. Entre les seves aportacions més destacades hi ha la de ser membre fundador i secretari del Col·lectiu Català de Fotografia.També és desta-cable la seva tasca com a pro­fessor de fotografia a l'Escola d'Art Raimon Llort i a l 'Insti­tu t d ' E s t u d i s Fotogràfics de Catalunya.

L'exposició pretén explicar les tradicions del poble romaní.FOTO: E4C

La Casa de Cultura mostra a les escoles

la cultura gitana S.T.

•Sant

La Casa de Cultura acull des del passat dimecres l'exposició l.e Roma, la cultura gitana, una pro­posta didàctica de l'Area de Cul­tura de la Diputació de Barcelona. L'exposició és de caràcter itine­rant i va néixer ara fa tres anys amb l'objectin de trencar els es­tereotips i els prejudicis amb què s'ha caracteritzat al poble roma­ní. Altres entitats que hi col·labo­ren són la Fundació Gresol Cul­tural, la Comissió de Cooperació de Museus Locals i BCE Disseny Cultural.

Le Roma, la cultura gitana pretén ser un breu recorregut per la histò­ria i la manera de ser del poble gi­tano. A més de l'exposició, les àre­es de Cultura i Educació de la

Diputació de Barcelona s'han vist amb la necessitat d'adjuntar ma­terial didàctic que donés suport a la mostra, per tal d'incentivar l'in­terès dels infants i joves no gita­nos. Entre aquest material hi ha una sèrie d'exercicis pràctics per a infants i joves que endinsen l'a-lumne dins la cultura romaní, en les seves tradicions, llengua i histò­ria. Els responsables dels grups també poden disposar de mate­rial teòric amb l'objectiu de con­vidar els alumnes a la reflexió i al debat.

Rosa Pitarch, de l'àrea de Ser­veis Personals de l'Ajuntament, ha informat que, per la proximitat de les vacances de Setmana San­ta, les visites de les escoles sant-cugatenques encara no estan con­cretades, però espera que es faran després de la festivitat.

C r í t i c a d ' a r t

Què és la contemporaneïtat?

Què és la contemporaneïtat dins el món de Fart, fins on arriba i com es jutja?

Històricament la contempora­neïtat començà amb l'art modern, "on es reflectien Ics actituds mes similars en la societat, convertint-se a principis de segle en una força explosiva davant de totes aque­lles premisses fins aleshores ac­ceptades". Es a dir, aquell art, i en el cas de la pintura succeí amb l'impressioisme, es convertí per al seu públic en avantguarda; una avantguarda que al mateix temps, i potser sense ells saber-ho, es transformà en la seva contempo­raneïtat, transformant-se a cada moviment, en cada nova experi­mentació, en una nova contem­poraneïtat.

Textualment podríem definir contemporaneïtat com el fet d'és­ser contemporani però, què vol

T A T I A N A B L A N O U É

dir ser contemporani? Ser partí­cip del moment en què vius? Ser del mateix temps, de la mateixa època que un altre, tal i com es defineix en el Diccionari de la Llengua Catalana? Bé he de dir que al meu entendre, pel que fa al món de l'art, es refereix a ser capaç d'expressar els teus senti­ments d'una manera actual, "ac­tualment personal", però sempre des dels paràmetres del nostre en­torn, ja sigui conceptual o formal. Ésser contemporani vol dir sen­tir-se contemporani, vol dir estar al dia amb allò que succeeix en el món de l'art, en el món de la mú­sica, en el món del disseny, en el món de la literatura, en el que pas­sa al món, en el teu món perso­nal, amb els teus sentiments, en la manera de trasmetre'ls.

Bé, crec que definir contempo­raneïtat es una tasca prou impor­tant, tant per als artistes com per

a la gent que vol entendre allò que se li presenta com a art con­temporani.

La contemporaneïtat és una vo­luntat que hi ha en tots els sub­conscients de tot artista, cada dia que passa. La contemporaneïtat no és una tècnica, no és un saber pintar, esculpir, fotografiar; és un sentir, sentir d'una manera parti­cular, ni més ni menys moderna, tan sols un sentir que s'adeqüi a l'actualitat.

Qui és, doncs, que marcarà els criteris necessaris per decidir què és o no contemporani? Com s'ha de p r e n d r e una desició com aquesta en el món de l'art? No s'ha de deixar de banda la tècni­ca, la construcció formal de la peça, l'espontaneïtat, l'experiència; bé, tot un conjunt d'elements que acaben per decidir què entra o no dins el conjunt de paraules que defineixen la contemporaneïtat.

£ia 22 de maig Sant Cugat es MÓSTRArà al Món?

.•* Envia la respomézéCANTQNS i, sí 1

44 Cultura ELS ÍCAINTONS Dkendres, 3 d'abril de 1998

El r e p o r t a t g e

El Casino de la Rabassada (tercera i

última part) \ l \KI \ \ ( , l l . \ R<>\ IRA

- Sant Cugat

l) i \ cises branques de la fa­mília Cortes , de Sant Cugat , conserven els records i vivèn­cies dels familiars propers que treballaren al ( 'asmn de la Ra­bassada. Són els descendents de E/s Floretes. com eren ano­menats els fills de ('.an Flor de la Floresta. Van ser els maso­vers del (íran Casino i del res­taurant durant cinc an \ s .

Parlem amb el senyor Antoni Cortès i I.luncll, que ens ex­plica el que recorda de la seva infància. - " H i havia un laberint de vi­

dre i el meu pare m'ensenya­va a passar-hi , d ' a q u í enl là , sense topar amb els diversos vidres".

Per l 'edat del senyor Cortès, 73 anys, aquest laberint devia haver perdura t quan funcio­nava el restaurant, després de tancar el Casino.

- "A l'hort del meu avi hi ha­via uns ceps i els cuiners li pre­nien el raïm, i un dia els va dis­parar una perdigonada, ell era caporal del sometent. I el meu pare hi havia nascut, allí... Això de l'habitació dels suïcides, di­ria que no és cert. Pel que vaig sentir explicar, només se n'hi matà un i ho va fer llençant-se a l 'aqüeducte . Les barques no feien cap salt, no, sortien entre els dos túnels. . . Allà hi havia un castanyer que és l 'únic de

Sant (lligat. Rosa C a m a r r a va t r u c a r a

aquest setmanari per informar que la seva família havia tre­ballat allà. el seu av i era el que hi havia nascut.

- "Quan hi passàvem sempre ens ho deia, i va agafar uns trossos de rajoles com a re­cord."

La senyora Maria Pons té els records de la seva mare, la Pe-peta, que vivia a la casa dels masovers, al costat de la dels amos, allí mateix al casino.

- " l ' n a vegada la mare va planxar el vestit d 'un potentat àrab i li regalà una m o n e d a d'or, després se la van vendre. Hi havia anat en Charlot. La mare m'explicava que hi arri­baven els cotxes i la gent ves­tida amb grans luxes, però jo no m'hi fixava gaire. Recordo que deia que hi feien festes, no es dormia i mentre menja­ven tocava l'orquestra. Els avis eren els masovers i la mare en­raonava amb els cuiners de tot allò."

La senyora Provi Cortès ens explica t ambé les coses que li comentava la seva mare, de la tercera branca d'aquesta famí­lia.

- "El meu pare tenia dotze anys quan van anar a La Ra­bassada i. mirant les fotos que van publicar al Tol Sant Cugat d'aquelles escales, jo pensava en les vegades que les hauria pujat i baixat el meu pare... Hi

Mateu i Tomàs ('or/is. mutants tom Els C.abretes, amb l'orquestra del Casino de la Rabassa/la. FOTO: CEDIDA

anava la R a q u e l , la R a q u e l Meller, amb senyors rics, ca­sats o no. A baix hi havia els castanyers que va plantar l'avi i a la tardor hi teien una cos­tel lada i agafaven les casta­nyes."

Diu que per a la família va ser la salvació, sortir de la pobre­sa de Sant Cugat, allà hi havia abundànc i a de tot. Recorda una foto de la madame -eh pro­pietaris e ren f rancesos- a la torre Eiffel.

- "Resulta que el Cusi era el paleta o mestre d'obres i, quan la van fer, la Rabassada (el ca­sino), l 'amo li va dir si sabia d'algú de confiança i ell ho va dir als avis, i així van ser els masovers".

La Provi guarda una peça de porcellana, una petita làmpa­da blanca que els havien do­nat, jun tament amb una con­sola i alguna altra cosa.

La història dels propietar is sembla una novel·la: tenien un fill ún ic -cont inua explicant la senyora Cor tè s - i no volia fer-se càrrec de tot allò. Volia anar-

se 'n a caçar feres a la selva, i així ho va fer; marxà enfadat i, en anys, no els va escriure mai. Ells no ho van superar. Quan finalment va tornar, la mare era de cos present. Van acabar ve­nent-ho al senyor Sabadell.

Els cab re t e s

Els nens de la família de ls masovers, els que surten a la foto, anaven a l'escola de Sant Cugat a peu.

- "Fes fred o calor, tot l'any. I estudiaven francès, el sabien llegir i escriure, el mestre era bo. Els deien els cabretes, po-brets, de tan caminar amunt i avall. Del poble sortia una tar­tana i l'home els esperava, però a vegades ells jugaven i passa­va la tartana i havien de córrer cap al Sant Crist per atrapar-la. I l 'home els deia que no els esperaria més. I portaven un cant iret d 'a igua a la senyora Roquer, per deu cènt ims a la setmana, es veu que els agra­dava aquella aigua".

Quan el nen va créixer treba­

llava a la Floresta i hi anava ca­minant des de Sant.Cugat. Hi estava acostumat des de petit. - "Ells s'hi van estar cinc anys

i la tia, que era joveneta, hi feia de cuinera. També recordo que la mare explicava que una ve­gada s'hi van hostatjar soldats. Devien anar amb la roba mu­llada i l'àvia els va donar mit­jons per a tots, i la mestressa deia que no haurien trobat nin­gú que tingués tants mitjons."

Es veu que la dona agafava ,els que els hostes de l 'hotel llançaven, estripats, i els cosia i rentava. - "Quan van entrar els nacio­

nals, ho van tirar tot a terra pel ferro, una llàstima, tan maco que havia sigut i tanta il·lusió que hi havia posat l 'amo..."

De tot això ja fa més de vui­tanta anys... Luxe i esplendor que durà poc. I aquí , a Sant Cugat, els descendents d'Els Floretes en conserven els re­cords com es c o n s e r v e n els trossos d'història que formen el mosaic del passat.

veterinos

c© 589 "71 41 Radiologia • Laboratori • Cirurgia AwNsorament • Perruqueria

HORARI- de dilluns a divendres, de 9.30-14 i de 16.30-20 h; dissabtes de 9.30 a 14 h í 940 66 30 30, abonat 200244 «IJgratuït

Rius i Taulet, 31 - 08190 SANT CUGAT • Consultes i hores >'0 589 71 41 URGÈNCIES 24 HORES

«

DERIVA EDITORIAL

Carles Riba, 1-5 - Tel. 589 04 77 - 08190 Sant Cugat del Vallès

Çgk Guapo FORMAS

C/ . Elias Rogent, 18A (iunto mercado nuevo) Tel. 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

C r í t i c a de c i n e

Un savi als núvols

Pel·lícula: Flubber Director: Les Mayfield Actors: Robin Williams, Marcia Gay Ha nien Durada: 94 minuts

Com és ben sabut, Robin Wi­lliams té una banda d'actuació molt ampla que va des del per­sonatge seriós, marcat per un fet tràgic (el psiquiatra $ FA indoma­ble Will Hunting, que li ha valgut el seu primer Oscar), Fins al nen amb cos d'home que no viu en el món real. Dins del registre més còmic de Williams, Flubber es un producte acceptable.

Flubber és una versió del Film in­terpretat per Fred McMurray el 1961, The Absetit-minded Professor, una pel·lícula amable sobre les distraccions d'un geni inventor. Williams és Philip Brainard, un home tan obsessionat pel seu tre­ball que s'oblida repetidament

ISABEL SAKZ

de presentar-se a la seva pròpia boda, posant a prova la paciència de la seva promesa Sara (M.C. Harden). Un dels seus invents, la robot Weebo, està enamorada d'ell i el segueix amb sol·licitud maternal. A més, a la universitat on Brainard i Sara ensenyen te­nen problemes econòmics greus. Arribats en aquest punt, Brainard obté una font revolucionària d'e­nergia, una gelatina verda que de­safia la llei de la gravetat. Si pot controlar la potència de Flubber la universitat tindrà l'oportunitat de salvar-se. Els embolics no han fet més que començar.

El resultat no es pot dir que si­gui inesperat. De fet, la multipli­citat d'efectes, l'exhibició dels poders de Flubber enfosqueixen un argument mil vegades rees-crit. A favor de Flubber tenim que la seva natura és més simpàtica que la d'altres pel·lícules del seu

estil. Presenta algunes escenes molt aconseguides al voltant de la substància gelatinosa amb vida

. pròpia, com és el numeret musi­cal, un mambo de nivells surrea-listes, que és una delícia per als amants del cinema musical antic.

Les Mayfield, el director, ha afegit un toc sentimental sen­se passar-se, i presenta els in­vents del professor com a ob­jectes gairebé imprescindibles: un robot volador molt xerrai­re, un cotxe que vola com un ocell... A qui no li agradaria te­nir alguns d 'aquests artefactes (o tots, posats a fer)?

Flubber no ofereix res de nou que no s'hagi vist abans, però és un entreteniment sense pre­tensions, refrescant, lleuger i a m b la durada adequada per deixar un bon gust de boca. Re­comanada per a nens Fins als 90 anys (o més, si s'escau).

ELS /CANTONS Divendres, 3 d'abril de 1998 Cultura 45

PELUQUERIA

C/ . Elias Roí Tel. 675 4t

FORMAS jent, 18A (junto mercado nuevo) 0 6 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

B R A S E R I A ESPECIAUTAT EN:

VEDELLA GALLEGA - VEDELLA D'ÀVILA EXPOSICIONS DE PINTURA - MÚSICA EN VIU

Plana de l'Hospital, 7 W 6 7 4 58 60 (Reserves) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

II Jtaórt Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari,

però de diumenge!!

PI. Octav ià , 6 Tel. 6 7 4 1 0 4 7

Com sí fos de tota la vida

la xocolata. . . 'H-^h. als entrepans.. . <Vh*tf**

• I cafè.. . +h-*t+-los pastos... *tf*4t%. oi suís... <H~?h.

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

PI. Barcelona ü Tel. 675 52 46

•CINESA

< r 'mi

• V E L M O

ïfeJmol

Drtsnfeft, »t tomb tJBtl»* , 4.1S, 6.18» 8J6» 18*35 Flubber y d pofe8W<a«tedo4.00,6.15, &30, 10,45

tfnratoncttocfeircu 4.00,6.15,6.30,10.50

4.30,6.25/8.30

Sessions golfes de dissabte

Torrerrte, el brea».. 4.00,6.15,6.30,10^0

YefmoS

4.00,6.00,8.00/945

Sant Cugat .1

T*mffa*\temtmto>~ 01.00

Sant Cugat 2

nÉimftim^mítémào 00.30

Sant Cugat 3

fW^pW¥wwm"WwSriH^ 01.00

$antCug8i4 00.20

. - -

4.00,6.15, a X , 10^5

Y<Mmo7

Ugftjroa defensa

5^0,7.45,10.40

%lmo9

80.20 'Siumenges i füft^^jjjgafis matirafea tes 12.00 h

- Ü _

BOiBé • "MONTADITOS" • TAPES • MARISQUERIA

• BOUTIQUE D'ALIMENTACIÓ

OBERT TOTS ELS DIES

Rbla. del Celler, 131 Tel.: 589 84 22

Sant Cugat del Vallès

*Jr **jr ^ a < l 3r-** íè •rtifj » A *3r 4aF >MJF piCS.

McDonald's Sant Cugat Centre Comercial

EIS4CANIWS DIARI DE SANT CUGAT

Carrer Sant Antoni, 15, baixos M 569 62 B2 - Fax 5 8 9 2 0 91

TPARADA • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT

RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 5 8 9 2 6 9 7 tt

av /£

S S r N T CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES" [WWfl

3§ SETMANA 3a SETMANA 4? SETMANA 69 SETMANA 13'1 SETMANA

SALA 4: 16.30-18.25 APTA

SALA 2:16.00 -18 .00 - 20.00 22.15 GOLFA 00,30 APTA

fi. #i»Aro Ttmr&aie ÍA t,t:r

SALA 1 : 16.15 -18.15 - 20.20 -22.35 GOLFA 1,00 18 ANYS

SALA 3: 16.15 -19.10 - 22.00 GOLFA 01.00 APTA

I I I A N I I

SALA 4: 20.30 GOLFA 00.20 13 ANYS

Dissabte dia 11 - 00,30 h "go l f a " en V.O.S: BOOGIE NIGHTS

m CINESn Dfade

. ^ W W U M V E R S A L l'espectador

Carnet Jove

Camet d'estudiant universitari

Venda Càmet més grans Reserva per anticipada de 65 anys telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa pa §

minusvàMds ' Pítff"Çn ,»n i6. numerades

Pagament amb targeta de crèdit

46 Cultura EL·S-/CANTONS /)krn/tm..1rfal>ri/d,· 19W

La p r o p o s t a

De dilluns a divendres

• l)c 7h a Sh

El despertador

• l)c S h .1 9..so li

/'r/mm/ Blana

• D e 9 . . i 0 h a 10 h

Sant Cugat es mon

• De 10a 12. 45 h

La revista

• De 12..i()a 13 h

. l////i w«// de gust

• De l.i h a 13.30

.SV//// Cugat avui:

li informatiu.

• De 13.30 h a 14h

Sant Cugat es mou

(repetició)

• De 14ha 18 h

Vol de tarda

• De 18 h a 20 h

M Lloro

• De 20 h a 20.35 h

L'esportiu

• De 21 h a 23 h

Cau de Llops

• De 23 h a 24 h

De dilluns a dijous

Pasta l-ullada

• KK divendres

1 )e 2.> h .1 24h

\ii/lt's sense Fronteres

• De 0 h a 7h

Mtísiett al teu costat

Dissabte

• D e 8 h a 10

Hem d'anar més lluny

• De 10 h a 11 h

l.'estrena: el món del cinema

• De 11 h a 12 h

Titani/anit

• De 1 2 h a l 3 h

Bon Rotllo

• De 1 3 h a l 4 h

Avant.Ma/x

• De 14 h a 15 h

1 allès sense fron/eres

(repetició)

• De 15 a 19 h

Vol de Tarda

• D e 19 a 22

Súper DJ

• De 22 a 8 h

Música al teu costa/

Diumenge

• 1 )e <S h a 9 h

Dia ilelSenyor. Rctrasmis-

sii') de la Missa del dis­

sabte des del Monestir.

• D e 9 h a 9 . 3 ( ) h

/*.'/ racó de la poesia

• De 9.30 h a 10 h

Esport en marxa.

• De 10 h a 11 h

Mostra Dansa

• De 11 h a 12 h

La sarsuela

• D e l 2 h a 13.30 h

Roda d'amics

• De 13.30 h a 14 h

Esport en Marxa

• De 14 h a 15 h

l'al com érem

• De 15 h a 19h

Vol de tarda

• De 19 h a 21 h

Buc d'assaig

• l!Esport amb marxa

• De 22 h a 7 h

. Música al teu costat

Aquest vespre es representa 'Salvats' al Teatre-Auditorí El Teatre-Auditorí del Centre Cultural estrena la programació trimestral aquest vespre a les 10, amb l'obra de teatre Salvats, el gran clàssic con­temporani d'Edward Bond. Segons el seu director, Josep M. Mestres "aquesta obra és un text compromès amb la realitat que transcendeix mo­des i èpoques, que no és gens sentimental i, en canvi, és profundament emo­tiu, pregonament humà. L'obra ha estat traduïda al català per Guillem-Jor-di Graells, i serà interpretada per Ariadna Gil i Adrià Collado, entre d'altres. Trenta-dos anys després de la seva estrena, Salvats pretén donar respos­ta a la pregunta "Per què són violents els éssers humans?"

imKMJRES

DISSABTE

Itf DIVBNORIS-

DANSA •Ballada conjunta dels tallers de dansa infantil. Tallers dels Centres Cívics de les Planes, la Floresta i Mira-sol. 17h. Casal Cultural de Mira-sol. C/Victòria, 42. Org: A.M.Madeac-Ajuntament, TEATRE • Soparem a mm, de Josep M. de Sagarra. A càrrec de Mira-sol Teatre. 22h. Casal Gultu-ral de Mira-sol. C/Vietòria, 42. Org: Mira-sol Teatre-Ajuntament. MUSICA • Kena-up. Concert de funk-dance. Cafè de Belgrado. Rius i Tauler, 120.

EXCURSIONS, SORTIDES I TROBADES • L'Espluga del Francolí i cl Monestir de Poblet. Visita cultural i gastronòmica. Sortida a les 8 det matí. Org: Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sot-Ajuntament. CANT CORAL • Actuació dels grups Rosa d'Abril i Cafdor. Í7:30h. Centre Sanitari i Social de la Flores­ta. Ofg: Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta-Ajuntament. àpsATRE - <#-j * Separem a casa, de Josep M. de Samarra. A càrrec de Mira-sol Teatre. 22h. Casal Cultu­ral de Mira-sol. C/Victòria, 42.

' * Roecè y stts hermanos. Concert deEoek Standars. Cafè de Selgrado. Rius i Taulet, 120,

CELEBRACIONS '„ , y f " * Festa dels Aniversaris- d«y^to<Ítejaaenatge, obsequis i fi de fes&a. 17h. Centre Sanita­ri i Social de la Floresta»!^ï^ftl<|&i« de k Gent Gran de la Floresta-Àjuntament. • Dia dels Aniversaris. H^^pt^fe/als socis que celebrea el seu aniversari. Oh. Casat Cultural de Mira-soL Org: ÇÉÉssèi&de la Gent Gran de Mira-sol-Ajuntament. YüAlüE * Separem a casa, de Josep Mv <te Sierra. A càrrec de Mira-sol Teatre, ZZh. Casal Cultu-taï de Mira-sol. C/ Victòria, 4Z, 'S

TEATRE i-Soparm a casa, < Cultural de Mira-sol. C/Vfc CINEMA • Nit de Cinema a la Carpa, a partir de les 12h de la nit. Celebra els Oscars 98* amb Premis ée PeMfeulaíü Ctra. de Cerdanyola.

Segarra. A càrrec de Mira-sol Teatre. ZZh. Casal ^£píg: Mira-sol Teatre-Ajuntament,

Los Mejorcs, Concert de Rock-reggae blues. Cafè de Belgrado. Rius i Taulet, 120

S A F F S M I ' M C I P M . S

• Li Roma. la mltuia gitana Fins al 19 d'abril. Casa ile Cul­tura. Jardins del Monestir, s/n

• Sikeria Iglesias. Fins .>() d'a-biil. Kscolad'Xrr Pallissa. 1-5.

• Súrta Puigdomèue/li. piiituii* 1 tèoi/ques mixtes "FI món de l'infant des de les perspeemes de l'adult". Del 17 d'abril al 14 de maig. Fseo la MuniLipal d ' \ r t .

SAFFSPRINADFS

• Sergi Barnils. pintu/c\. Fins al M) d'abril. Canals Galeria d'Art.

, ( 'amí de la Creu.

I • Ramon Vilanova, olis. Fins al I 14 d'abril. Galeria d'Art Rusi-I noi. Santiago Rusinol.

4 • Collserola, una realitat 10111-, partida (1987-1997). Fins al 14

d'abril al Sant Cugat ( ' en t re Comercial (Prvca).

Centre Cultural

• l'n sopar de dimecres, de Ximo Llorens. Direcció: Pep Cortés Amb Neus Agulló i Xavi Mira. Divendres 17 d'abril a les 22h.

• Concert de Sant Jordi Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Di­recció: Josep Ferré. Homenat­ge a George Gershwin en el cen­tenari del seu naixement. Dijous 23 d'abril a les 22h.

• Xit de poemes. Direcció: Fluís Momar. Col·laboració especial de Víctor Valls "Tangancra" i Santi Arisa. Divendres 25 d'a­bril a les 22h.

• EJls dos bessons venecians, de Cario Goldoni. Direcció: Toni Cafiero. Divendres 8 de maig a les 22h.

ELS4CA1YIWS Dkendres..? d'abril de 1998 Cultura 47

Ajuntament 5892288

Bombers Bellaterra 6328080

Bombers Generalitat 08S

Bombers flubi- Sant Cugat 899 80 30

CAP 5891122

CAP urgències 68944 55

Casa de Cultura 5891382

Centre Social i Sanitari LF 5887800

Casa! Valldoreix 6744Í99

Catalana de Gas 7252944

Centre CMc la Floresta 5890847

Centre Cívic les Planes 6755105

Casal Cultural Mira-sol 5892018

Cinemes St Cugat (Reser.) 5890941

Correus 674 7096

Creu Roia Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valldoreix 6742459

Dispensar La Floresta 6747615

Ent. Municipal Descentrant. 6742719

Et*tER fiubi 6991892

FECSA (atenció al dient) 90073 73 73

FECSA (avaries) 90074 7474

FFCC 6741934

Funerària 5895552 -

G. Oví (Mira-sol) 6742379

Hisenda 588115S -

Jutjat 6748696 '

Parròquia St. Pere Octavià 8741163

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia Vaíldore* 6740569 '

Piscina Municipal VaBdorer* 6754055 "

Cuerpo Nacional de Policia 674 78S8

Urgències 091 *

P o t e Municipal iProt. Ovü 092

Pol. Municipal (Vafldoreix) 908795125 '

Comissaria tfePoScfe 67*7812 '

Taxis (parada) 674 OS 97 "

Ràdio Taxí 5894422 '

fl*pSW-Bv(à 6741580 '

Sani Cugat Comerç 6740322

> » » » » > > » Í O » : O ^ X · » » » Í « « » » » « « Í # W •SSS™~s~«

SOREA 5890021

Valldoreix (parada)

Grua

Aigües La Floresta

AAPP i W Mira-sol

6741111

674 33 71

6742089

6742018

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 674 71 03

AAPPÍWVWWorttx 6742197

AAPP i W C . Montserrat Vall. 6742105

AAPPW Can Majò Vall. 6745049

AAPrap, í Veïns La Floresta 6742089

AA W Aígualonga La Flor. 674 51 29

Ass. Consumidors 26845 67

DNI (Cita prèvia) 58930 80

Greenpeace (91)S434704

H. General de Catalunya 5891212

H.Valtd'Hebron 4272000

H.Sara Joan de Déu 2034000

Unitat Coronària 2481040

Tel. de l'Esperança 414 4848

Informació Carreteres 204 22 47

informació Aeroport 478 50 00

Informació RENFE 4900202

Informació Port. 31887 50

OMrC 5893188

PoBclírtle Torreblanca 58918.88

PROMUSA 5891732

11/1 ïiiriiirl ASDI 6753503

ArxuGavfn 67425 70

Casat d'Avis SC 5891638

Uard*Avts Parròquia 5890598

CtubMürrfartyetW 6745396

Coral tfeiaUrnó 8741008

Esbart Sanf Cugat 8752652

To1S*rrtCo9« 8748681

(SrupSup. immigrin» 6749314

RèrJoSartCtgat 57$ 59 w

Bs4Çat*m 5r»{!2«2

CASAL DE CULTURA

DE VALLDOREIX

T A L L E R S A L C A S A L

•SOLDADURA • ESCOLA DE MÚSICA "ANDANTE" •TALLER DE PLÀSTICA "PUNT" • GIMM JAZZ, DE 5 A 9 ANYS •TALLERS D ARTESA­NIA PER A ADULTS

• TEATRE PER A NENS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • ESTAMPAT DE TELES • JOIERIA A LA CERA PERDUDA • GIMJAZZ PER A ADULTS • VITRALLS

• Informació i inscripcions: De dimarts a divendres,

Cf11a13ide17a19.h. Tel. i fax 589 82 69 (Casal de Cultura

de Valldoreix).

T E A T R E "A les 20 h FUTBOL",

de Josep M. Carandell Diumenge 5 d'abril, a les 19 h.

Al Casal de Cultura de Valldoreix

Org.: Teatre Espiral - Col.: EMD Valldoreix

P A L L A S O "Tubs", a càrrec de La Tal

Diumenge 19 d'abril, a les 12 h.

A la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix

Org.: EMD Valldoreix

C O N C E R T de Música Tradicional Catalana,

amb la Coral Sant Jordi Dissabte 25 d'abril, a les 21 h.

Lloc: Església de l'Assumpció de Valldoreix. Org.: EMD Valldoreix

HORARI AUTOBUSOS

* UNIA 1Í SAN? CUQATrMIRA-SOt-MAS JANER

Sortides des de Mas Janer. -Oies feiners. 1a sortida: 06.00h-O7.OfflvO8.00ri i a fes flores en punt firts a tes 22.00h. Cúltím servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. «Dissabtes i lesius, ta sortida: Q7.fJüh-08.0Qh-09.0G i a les hores ert punt fins a les 22.0Gh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat,

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 08.4Qri-07.40h 1 als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. l'últim servei finalitza el seu recorregut a í'esfació de F.6.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40Tv08.40h i ais 40 minuts de cada nora Uns a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat,

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cactma, EstacM St, Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

mmmmmm wmmmmm CUSAT Sortides des de Sant Domènec. -des feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46ri i als 16 i 48 minuts de cada nora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. lasorflda: 09.16h-09.46hi als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes

-22.16H.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h í als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius, ta sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35ti. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-Q9.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les " 22.35h.

Recorregut. Sanf Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça CcM, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

I U t p p SANT CUGAT-LA ÍUBRÍS1À-L·ESI»ES

Sortides des de F, Cofoi». -Dies feiners. 1a $ortio$0S,45h del matf i cada hora i mitfa fins a fes 22.15h.

-Dissabtes i festius. lasortfda: 07.15H del matf I cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1a sortida: $6,35h del matí i cada hora i mitja Ans a les 21.35h, -Dissabtes»festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.

Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Cenbe, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Placa Centre, La Floresta, F. Colom.

• A 3. SANT CUGAT-RUBf-TEBRASSA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fms a les 22.25h. -Dissabtes i festius, lasortida: 06.25h I als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, Q7.55h i 11.55n.{felners)

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 mmuts de cada nora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: S5.15-O5.40 i 06.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 On i als 10 minuts de cada hora finsà les 22.1 Oh. -Sortides addicionals aCterdanyola: 22.40h i 23L00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fms a les 21.45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h'(feiners).

ELS4CANT0NS Divendres, 3 d'abrilde 1998

48 Setmanari de SAMT CUGAT DEL VALLÈS

Jordi Solé . Venedor de mobles

"No sé estar sense fer res •>r>

M \KTA l'AI.Ct KRA

- Sant Cugat -

Hn Jordi és fill d 'un ebenis­ta de renom que va anar a bus­car fortuna a Cuba. Allà es va casar amb una valenciana i van tenir set fills. De retorn a Ca­talunya, la família Solé es va instal · lar a San t C u g a t i, el 1935, va néixer en Jordi, a qui han acabat coneixent com "el cubano pet i t" . Amb els anys, en Jordi es va casar amb la Jo­sefina. també santeugatenca. Van venir del viatge de noces amb mil pessetes a la butxaca per construir-se un futur. La primera botiga de mobles la van obrir al carrer Sabadell, el 62, i uns anys més tard es van instal·lar al carrer Rius i Tau-let, quan encara era als afores del poble! Aquesta setmana, després de 30 anys, el matri­moni tanca les portes de "Mo­bles Solé". Volen gaudir de la mica de llibertat que no han t ingut mai. - H a es tat dura, la decis ió? -Mol t . perquè la meva dona

i jo hi hem dedicat tota la nos­tra vida i sembla que perdis un fill. P e r ò tot el q u e co­mença té un final i el de "Mo­bles Solé" ha arribat, entre al­tres coses perquè els nostres fills tampoc no han volgut con­tinuar la nostra tasca. Ara, amb 62 a n y s , m ' h e vis t p o r t a n t aquesta botiga, la de l'avingu­da Gràcils i la venda al major, i ja no tinc l 'energia de quan era jove. M'ho he replantejat tot i vaig considerar que em devia temps a mi mateix i n 'hi devia a la meva família. Som avis i t ambé voldríem de tant en tant anar a buscar el nostre nét a l'escola i dur-lo al parc a jugar, com qualsevol altra per­sona.

- P e r ò no deixarà el nego­c i . . .

- N o . Passem la botiga al local que tenim a l 'Avinguda Gra-el ls . N ' h i d i r e m "Mobi l i a r i Sant Cugat" i t indrem menys

En Jordi Solé, moments abans de tancar la botiga. FOTO: A BELTRAN

cosa però més escollida. Vo­lem continuar atenent els nos­tres clients sense que això ens esc lavi tz i gaire a nosa l t r e s . Aquests dics es tem enllest int la nova botiga i esperem po­der obrir la se tmana que ve. E n t r e a l t res a v a n t a t g e s , els c l ients hi podran aparcar fà­cilment.

quings. - H a canviat la c l i e n t e l a ,

amb aquests anys? - S í . Sobre to t en el fet q u e

abans coneixia tothom i ara no c o n e c p r à c t i c a m e n t n i n g ú . Abans era més a m è i ara és molt fred. Abans et demana­ven més consell sobre les ad­

quisicions i ara no - T a n t e s "Hi\ kü hügüt Ifiolt volen que els mo-

• ' . . . . l es t i s . Volen en -

intrustsme t molta trar> mirar i , si et 2ent que S'Ha pOSat necessiten ja t 'ho « a * vindran a dir.

a vendre mobles SÍ t' ofereixes per

com aquell qui ven olles 0 pisos "

n o t a , a i x ò , e n l e s v e n -des?

- I t a n t , i t a n t . A q u í som d ' u n a manera que si poguéssim e n t r a r a l es bot igues amb el c o t x e , ho faríem. Si, per exemple , en­lloc de parar davant la botiga, a Rius i Taulet - o n sempre hi ha molt t rànsi t- els he fet anar al carrer de sota, els ha costat més de venir. I tampoc no ser­veix de res que hi hagi pàr-

o r i e n t a r s e m b l a que els emp ip i s . Jo no m 'h i acabo d'adaptar. N o em trobo tan còmode com abans.

- I la professió, que ha can­viat gaire?

- T a m b é . Jo cont inuo fent el m a t e i x , p e r ò . P e r a mi el client, quan entra per la porta, és el més important. Li he d'a­grair que hagi triat casa meva

per comprar i l'he d'aconsellar el millor que pugui. Jo conei-xo bé el món del moble, per­q u è vaig c o m e n ç a r a m b el meu pare. des d'abaix, treba­llant a l 'ebenisteria, com Sant Josep, fent-ho tot a mà. Així j he conegut i he estimat la pro- | fessió. Els últims anys hi ha hagut molt intrusisme i molta gent s'ha posat a vendre mo­bles com aquell qui ven olles o pisos, sense saber res de mo­bles, i això ha fet molt de mal a la professió.

—A b a n d a d ' a i x ò , el moble t ambé ha hagut de lluitar per s o b r e v i u r e a molts c a n v i s , com a r a els nous materials pe r aba ra t i r els p r o d u c t e s o els mobles kit . . .

-Sí , però en el fons ens hem acabat beneficiant de les no­ves t e c n o l o g i e s . C o n t r à r i a ­ment al que pensa molta gent, el moble massís d ' a b a n s és molt complicat perquè neces­s i ta m o l t e s a t e n c i o n s i e l s nous mater ia ls són prou so­ferts. El moble kit , però, és una altra història. Jo hi crec molt, encara que al nostre país no estem preparats per a això, com ho estan als països nòr­dics. Aquí arribem a casa pen­sant a fer moltes altres coses abans de posar-nos a muntar un moble. Això sense tenir en compte la quan t i t a t de gent que no e n t é n els plànols de munta tge!

-Troba a faltar un cert es­perit de treball?

- S í , p e r q u è jo v inc d ' u n a època en què només ens van ensenyar a treballar i em cos­ta d ' adme t r e que la gen t s'­hagi tornat tan còmoda. Potser és perquè no sé estar sense fer res.

- D o n i ' m un argument de l luita contra les grans su­perfícies. -L 'a tenc ió personali tzada al

c l ient i el servei p o s t v e n d a que li pot oferir el pe t i t co­merciant. A la llarga, el qui hi compra se sent més emparat .

Liquidació IORPI CASAS

S'ha convertit quasi en un tòpic parlar de la situació econòmica del nostre Ajuntament. A més, no és vist com quelcom elegant, espe­cialment per part de l'equip de Govern, ja que significa posar el dit a la nafra d'aquest model de ciutat de guia Michelin. Però les xi­fres són tossudes i conviden a ficar-hi cullerada. Especialment quan se'ns vol fer passar gat per llebre. La informació sobre la liquidació pressupostària de 1997 apareguda en aquest setmanari, incloses les declaracions del nostre alcalde i el quadre adjunt, són per sucar-hi pa. Comencem per la nostra màxima autoritat. Ens diu. sense encoma­nar-se a cap sant de les finances: "Molt poques vegades a nivell mu­nicipal en un any s'haurà efectuat una millora tan substancial i ful­minant". Quina és aquesta millo­ra? Segons el redactor de la notícia: haver tancat el pressupost de 1997 amb un dèficit acumulat de 296 milions, la qual cosa significaria que hem eixugat en un any un dè­ficit de 4.4<X) milions. A banda que el pressupost no s'ha tancat amb dèficit (i, a més, el dèficit pressu­postari anual no pot ser acumulat, error sense més importància), se'ns insinuaquelcom impossible: l'ei-xugament d'un voluminós dèficit (aquest sí, acumulat). Impossibi­litat que es constata només veient les xifres del quadre: la diferència entre ingressos i despeses ordinà­ries és de 1.238 milions. Com hem eixugat el dèficit, doncs? Cal lle­gir entre línies: l'hem refinançat. Ens hem endeutat per tal d'anar-lo eixugant per etapes. Això, ni és nou ni és especialment criticable. El que no és de rebut és aquest repic de campanes governamental. La relació entre el nostre deute total i els nostres ingressos dóna una ràtio molt superior al que es considera recomanable. Això és el que se'ns hauria d'explicar enlloc d'exhibir impúdicament coefi­cients que diuen poca cosa. Però el més greu és el baix nivell de re­captació. Els percentatges, espe­cialment en els impostos directes, són esgarrifosos. Qui és el que no paga i per què no paga? La res­posta ha de ser ràpida i precisa. Si continuem així, el forat deixat per la manca de cobrament convertirà en una anècdota el superàvit pres­supostari de 1997.

PI. de la Unió, 3 -Tel. 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com Hardware, Software

&Webs