ES DESBLOQUEJA PER FI LA CONSTRUCCI

Divendres, 24 de gener de 1997 OS 4 CANTONS Nm. 177 Any IV

Setmanari independent de SANT CUCUT DEL VUS 225 pto*

ERC acusa el PSC de

J. Roca, president de Sant Cugat Comer

"O surt alg o passar per Venterrador de Sant Cugat Comer"

- Sant Cugat -El futur de Sant Cugat Comer

s encara incert. Jaume Roca, l'encara president de l'associa-ci no troba sortida a la crisi de l'entitat. De moment, ning ha donat el primer pas per ser el responsable d'una nova junta. Les esperances estan posades en una nova assemblea convo-cada pel 19 de febrer. La reuni extraordinria de socis celebra-da dilluns a la Casa de Cultura no va servir per trobar candidats a la junta directiva. Del pessi-misme inicial de la reuni es va passar a l'optimisme quan tres scies van manifestar l'inters de collaborar i ajudar la futura junta. Malgrat tot, les associades van deixar clar que, en principi, no tenen la intenci de consti-tuir un equip directiu sin d'aju-dar en tot el possible al que es pugui constituir. La trentena de socis que van assistir a l'assem-blea van ratificar la necessitat que Sant Cugat Comer no desaparegui. Plana 22

voler trencar el consens en Pafer Torre Negra

Lequip de govern diu que la Els socialistes volen que es faci demanda de Nnez y Navarro s alguna estratgia legal per tal de "legtima " i convoca la comissi guanyar temps en les negociacions

Plana 9

Mossn Gabriel Baye's beneint els animals davant del Monestir. Foto: XAVILARROSA

La tradici de Sant

Antoni es mant viva

300 cavalls i milers de persones es passegen pels

carrers de Sant Cugat a la cercavila dels Tres Tombs

El clssic ball de tarda canvia l,envelat

dels jardins del Monestir pel teatre de la Uni

Plana 13

Aymerich: "la fira simbolitza la fora de la ciutat" Plana 22

S'aprova la fase final de la rambla del Celler Plana 8

TEMA DE LA SETMANA.

Internet: Sant Cugat a la nova finestra mundial Planes 3-4

2 ELS CANTONS Divendres, .'4 de gener de 1997

Sumari

Joan Franquesa: "El meu nou crrec s noms poltic". Plana 7

Se tmana 3 Les possibilitats que un in-ternauta santcugatenc t per trobar informaci sobre el mu-nicipi sn mltiples i varia-des. Planes 3 i 4

Poltica 6 El grup municipal popular ha hagut de rectificar algunes de les afirmacions que va fer en contra de Xavier Fornells, di-rector de l'OAMCIC. Plana 6

El PP va dir dimarts al ple que debatre mocions de solidari-tat s "una prdua de temps" perqu no s competncia de l'Ajuntament. Plana 6

Dir igents locals de Con-vergncia Democrtica i Uni

Comencen les obres del vial i la rambla del Celler es prepara. Plana 8

Democrtica es 'colloquen' dins el partit amb crrecs de responsabilitat . Plana 7

Entorn 8 L'Ajuntament es mostra tran-quil davant la instncia de Nfiez i Navarro perqu de-termini si es podr urbanitzar o no a la Torre Negra, i diu que no es canviaran els plans previstos. Plana 9

Societat 13 Sant Antoni Abat i un temps benevolent van aconseguir reunir milers de persones als carrers del centre de Sant Cu-gat per veure la cercavila dels Tres Tombs, tot i que en-guany hi participaven menys cavalls. . Plana 13

Gmez-Oliv i El Sant Cugat es Fernndez ajornen pot posar a vuit el seu retorn a punts Arbcies. Ruanda. Plana 16 Plana 24

Els santeugatencs sn cada cop ms aficionats a anar a es-quiar , tot i que aix suposa, moltes vegades, sacrificar ho-res de son i passar fred. Pla-na 14

Comena el cicle de xerrades d'orientaci acadmico- pro-fessional organitzat per l'A-juntament amb una bona mit-jana de participants. Isabel Arimany va demanar als pares que donin protagonisme als fills. Plana 15

Xavier Gmez-Oliv i Mont-se Fernndez no tornaran a Ruanda tal i com ho tenien previst. L'assassinat de tres cooperants de l'estat espan-yol els ha obligat a ajornar el viatge. Plana 16

L'agrupaci cultural i musical de les Planes s la protago-nista de La Radiografia. Planes 18 i 19.

Economia 22 La junta de Sant Cugat Co-mer encara no t cap candi-dat que la vulgui presidir. La darrera oportunitat ser el 19 de febrer. Plana 22

Gemma Butina, directora de l'empresa Armand's s entre-vistada a Les empreses. Plana 23.

Esports 2 4 El camp de golf Sant Joan, a cavall en t re Sant Cugat i Rub, amplia la oferta amb un nou camp de pitch and putt i una casa club. Plana 25

La Uni Esportiva Sant Cu-gat ha de guanyar a Banyoles per mantenir-se a la part alta

La ciutat ret homenatge a l'escultor Xavi Agraz. Plana 32

de la taula classificatria d'-handbol. Plana 28

Cultura 3 0 L'Arxiu Nacional de Catalun-ya ha organitzat un cicle de conferncies per parlar dels fons documentals dels que disposa. Plana 30

Una jove santeugatenca, Mar-ta Moreno, de 21 anys, pre-senta dijous vinent un musical novaiorqus. Es tracta de The me nobody knoms (Creixent a Nova York) i que s'estrenar al teatre els Llusos de Gr-cia Plana 30

L'Orquestra simfnica de Bar-celona i nacional de Catalun-ya actua avui al teatre-audito-ri en un concert en el que interpreteran Haydn i Mo/.art. Plana 31

>!$f-s 1

OH*

NOVA ADREA A partir (Tara Piscines Sant Cugat ha canviat de domicili, sempre pensant en el client i amb la finalitat d'oferir-li un millor servei.

Som al carrer Enric Granados nmero !()

OS4CANTONS

1 El tema de la

Setmana Divendres. -4 de gener de 1997 Sant Cugat a i n t e r n e t

WMtWMIMIMtMaW Netscape: Sant Cugat del Ualls City Counci

Baok Forwartl mmtimmmtm

FH Find mmmtmmmmm

mmmmm

kt!

Location: | http: / /www .ascv .es /insaluta .htm What's N#w? I What's C*o? 1 HamH^ ok I Nft Starch I N#Jp**etoni I Software-

nituiMitiOf* *M.iimrtwmi uiimmiiiHiiumiiMi

, 5 - . -

^ ^ * - ' *

l

fil!

Detall de la plana de salutaci en angls del web de l'Ajuntament (http:lliaw .ascv.es)

Sant Cugat 6on-line' Els internautes tenen milers d'oportunitats de trobar informaci sobre el municipi Si vost pot accedir a Internet i fa servir la pgina buscadora Yahoo! (ht tp: / /www.yahoo.com), teclegi "Sant Cugat del Valls". Li sortir que per aquestes paraules hi ha

3 2 . 6 2 0 tems. s a dir, ms de 30.000 planes web amb informaci que d'una manera o altra tenen a veure amb la ciutat. Aquesta es-pectacular xifra es redueix a 300

si es fa servir una recerca ms re-duda i discriminatria amb una altra pgina buscadora com s Al-taVista (http://www.altavista.com). Les planes amb informaci no cor-

responen a 3 0 0 emissors sin a un nombre ms redut d'organis-mes que conjuntament aporten a la xarxa Internet aquest volum de continguts.

JOFRE LLOMBART

Ning diria que l'any 1960 l'em-bri d'Internet ja existia. Es deia Arpanet, i com molts invents del segle XX, es va fer amb finalitats militars. L'exrcit nord-americ el va comenar a utilitzar per re-partir informaci confidencial en diferents punts del pas per te-mor que un atac nuclear pogus destruir arxius. Per aquesta ra es va creure oport fer-los acces-sibles des de qualsevol terminal. Ms tard el sistema es va aplicar a les universitats nord-america-nes i a finals dels anvs vuitanta

es pot comenar a parlar d'una certa normalitzaci de ia conne-xi per la xarxa Internet, almenys als Estats Units. A l'Estat espa-nyol, navegar per Internet s pos-sible des de fa quasi quatre anys, per l'any que hem deixat ha es-tat el de l'eclosi i el 1997 es di-buixa com el de la consolidaci i normalitzaci. Sant Cugat no s'ha quedat al

marge de les noves tecnologies en comunicaci. Bon exemple d'aix sn l'aparici en els dar-rers mesos de planes web per-tanyents a institucions, entitats i empreses molt vinculades a Sant Cugat que troben en In-

t e r n e t una nova finestra per adrear-se al mn. Es calcula que arreu del mn hi ha uns 300 mi-lions d'usuaris. Al municipi, la xarxa (com es coneix en argot informtic In ternet ) ha provo-cat centenars & enganxats que sempre troben un moment per entrar-hi.

La r a de l 'xit

Els experts asseguren que l'ar-relament d'Internet s'explica b-sicament per tres factors: possi-bilitat d'accs a un infinit volum d'informaci de qualsevol mat-ria (a ms disponible en text,

imatge", so i animaci), recerca f-cil sobre el que es busca i sobre-tot un gran estalvi en comunica-cions perqu el que costa una trucada local permet accedir a qualsevol punt del mn. s a dir, que si algun habitant d'Austrlia vol conixer com s el monestir de Sant Cugat, noms cal que tingui un ordinador amb un mi-croprocessador 386, un mdem, una lnia telefnica i fer una tru-cada al servidor ms proper i bus-car Sant Cugat. La resta la posa la imaginaci. Si, per contra, s vost el que vol sentir el darrer disc dels Rolling Stones que en-cara no est al mercat o vol saber

quines pistes d'esqu de Colora-do (EUA) estan en funcionament, ha de fer el mateix. Evidentment, si el seu desig s saber qu es diu del seu municipi tamb pot. L'A-juntament (http://www.ascv.es) ofereix un ampli recull d'infor-maci sobre la ciutat. Hi apareix des d 'un mapa de Sant Cugat fins a un resum de les notcies locals passant per les fotogra-fies dels regidors o una sntesi de la histria local. Es troba en catal, espanyol i angls . La plana web de presentaci de Sant Cugat, per, equival a un gra de sorra d'una platja que es diu Internet.

Extintors

Portes Blindades

^rOteeti'f.,

% '*' A i o n S a l a 5 0

^ f c i ^ ^ . C O N T R O L S V I A R A D I O

P O R T E S A U T O M T I Q U E S

5 8 9 I 7 9 9 S a C u g a t *,;&!

Setmana ELS-'CAIYIONS Dkrnt/nv. 24 de gener de 1997

Sant Cugat a I n t e r n e t

Per triar, remenar i navegar Amb seu a Sant Cugat apareixen tot tipus de webs, des d'institucionals fins a particulars

- | s ^ ^ " ^ j * ^ : K : i

< W w nocres

dt> la ciutat

m a r 1

tMtttjjKt JfttJWfet \Spk-)-. v , v ' W SAwe*

fc it >o>ta'. II w w e i D t xftw Jteol A*o> .V 4 N k ^ > . * * i s ^ ^ f ? 7

Oficials L'Ajuntament de Sant Cugat

s la instituci que ms pla-nes dedica a informaci sobre el munic ip i . Apareguda a la xarxa des de fa menys d ' u n any, la web ms oficial del mu-nicipi ha atret quasi quatre mil internautes des que est dis-ponible. La plana de presen-taci de la web del consistori d i sposa de tres imatges : un mapa de situaci del municipi dins la Uni Europea, una fo-tografia aria del mones t i r i una altra del Cent re Cultural . Aquesta s la primera impres-si que t de Sant Cugat un navegant d ' In t e rne t . T a m b es pot escriure a l 'Ajuntament mitjanant correu electrnic. No s, per, l'nica plana ins-titucional referida a la ciutat. La presncia del Cent re d'Alt Rend iment Esportiu i el mo-nest i r fan q u e dues pgines web de la Generali tat (com a dependnc ies de la secretaria d 'esports i de patrimoni cul-tural) hi facin esment .

Entitats N o sn moltes les ent i tats o

clubs que disposen d 'una p-gina web a Internet . El man-t e n i m e n t de la informaci , que requereix una renovaci constant , fa que de momen t aquest grup sigui un dels mi-noritaris a la xarxa. L 'ent i tat amb ms socis de Sant Cugat, el Club Muntanyenc , tamb ha estat una de les primeres a a p a r i x e r a I n t e r n e t . El CMSC no disposa de servidor propi i per aquesta ra hi surt dins l 'mbit de l 'excursionis-me. La seva adrea s: ht tp: / / www.abaforum.es /is / excur-s i /cmsc .h tm. i'n a l t re de ls c l u b s a m b m s h i s t r ia d e Sant Cugat , com s el club de golf, t a m b hi t el s e u rac.En una plana en espanyol que comena "Inaugurado el 1914...", el club esportiu mos-tra qu pot oferir a un aficio-na t al golf. Els i n t e r n a u t e s golfistes han de dirigir-se a: http://golfspain.datalab.es:80 /santcuga.htm

Empreses s l 'apartat ms ex t ens de

tots els que es poden trobar amb vincles a Sant Cugat. Les empreses han apostat clara-men t per In ternet . A ms de les c o m p a n y i e s a m b d e -p e n d n c i e s f s iques, t am b han aparegut empreses espe-cialitzades en informaci a tra-vs de la Xarxa. A Sant Cugat no sn p o q u e s . Valls T e c -nolgic (Apple) , Dream Co-munication, Viweb o Medinet en sn un exemple. Totes sn de Sant Cuga t i to tes t e n e n en com que ofereixen serveis a altres empreses que volen aparixer a Internet. Renoven la informaci, dissenyen webs i man tenen al dia les planes. Algunes d ' e l les es tan e s p e -ciali tzades en temes espec-fics com s el cas de Medinet , que es proposa unificar els es-foros de l s e c t o r m e d i a m -biental, aix com oferir un es-pai on la indstria pot resoldre diverses qest ions annima-ment .

Curiosos Un despatx de detect ius pri-

vats (ABYSS), una editorial es-pecialitzada en la paraula de Maitreya "instructor del mn" (Share Edicions) o un sistema que permet allargar el tamany del penis sense necessitat d'o-peracions quirrgiques (Sur-gest Medical-JES Extender) . Aquesta s noms una mostra de la diversificaci d'oferta in-formativa que ofereix In ter -n e t . El d e n o m i n a d o r com dels tres exemples torna a ser Sant Cugat . Si es busca a la guia telefnica o a les planes grogues, difcilment es podran trobar, per per la xarxa s que hi apareixen. A tot aquest am-pli ven ta l l cal afegi r -h i e ls molts particulars que han es-tablert una web. Molts usua-ris santcugatencs de les noves tecnologies han prefer i t co-munica r - se u t i l i t z an t la in-formtica abans que confiar en Correus. Per cert, un web sant-cugatenc est especialitzat en furts i errors adminis t ra t ius .

Comunicaci Els mitjans de comunicaci

locals estan comenant a poc a poc a introduir-se a Internet . El primer va ser Rdio Sant Cu-gat, que ho va fer a travs del web de l 'Ajuntament, s a dir, l'emissora hi surt com un apar-tat dins del consistori. Ara, per, se n'est dissenyant una en la qual apareixeran imatges i com a rdio que s ser possible es-col ta r f r a g m e n t s d e la p ro -gramaci . El Tot Sant Cugat t a m b t un w e b a I n t e r n e t (http://vaIIes.com/totsancugat) i ofereix totes les seccions que apareixen a la revista escrita amb la diferncia que alguns t ex tos es tan d i spon ib le s en angls. Aques ts sn, de mo-ment, els mitjans d'informaci local que tenen presncia a In-t e rne t . A ms , i t a m b amb adrea a Sant Cugat, es poden trobar publicacions especialit-zades com s el cas d'Ulises, una revis ta d e d i c a d a a via tges i aventurtes ecoturistes. Noms es pot trobar a la xarxa.

KAMRAN VAFAEI. Director del Club Internet Sant Cugat

"Internet ser la forma habitual de comunicaci en molt poc temps

A M U L S CASTUERA

Kamra, amb la plana webdeMicrosofta la pantalla. Foto: XAV1F.R IARROSA

A L U M I N I I V IDRE

EXPOSICI I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

-Que es Internet? -"El concepte d'Internet s b-

sicament el mateix que el d'una xarxa local: un sistema d'ordina-dors connectats entre ells matei-xos i que permet accedir a la in-formaci des de qualsevol dels aparells. Internet s el mateix, per en amb un volum molt ms gran i des de qualsevol ordinador del mn. Hi ha uns provedors, els anomenats servidors, que et serveixen de trampol i et llancen a la xarxa. Connecten la teva m-quina a tota la xarxa global. Et connecten a altres mquines que tenen la informaci que tu ests buscant. Amb Internet pots re-collir informaci en text, en so i en imatges fixes o en moviment."

- Q u es necessita per acce-dir-hi? - "E l primer que necessites s

tenir un oridnador amb prou ca-pacitat. Desprs, has de tenir un mdem, per comunicar-te per l-nia telefnica. I, per ltim, t'has de donar d'alta en un arxiu ser-vidor. A partir d'aqu, necessites uns programes per treure profit d'Internet. El ms popular dels "navegadors" s el Netscape, s el que ms s'utilitza. L'altre s el Microsoft Internet Explore. Una altra possibilitat d'Internet s el correu electrnic, per al qual tam-b hi ha diferents programes; el ms popular s l'Eudora. Amb Internet pots tamb parlar per escrit en temps real amb una per-sona q u e est igui a milers de quilmetres de distncia. Una al-tra aplicaci s la dels programes

de taules rodones. El ms utilit-zat, l 'Undernet, obre diferents canals amb temes de conversa diferents." -Som conscients de la revolu-

ci que suposa Internet per a les comunicacions?

- " L a utili tzaci de la xarxa est encara molt verda, i ms aqu. Per arribar un moment, i no s gaire lluny, en qu no caldr el telfon, i el fax ens semblar un aparell antedilu-vi. I, a ms, les comunicacions ens sortiran molt ms barates. Des de casa, pots accedir al que s'ha anomenat la biblioteca ms important del mn. Es pot dir que no hi ha prcticament cap tema del qual no hi hagi infor-maci a Internet. Per s'ha de tenir cura de qui i com acce-deix a la informaci".

ELS 4 CAIYTONS Divendres. 24 de gener de 1997 Setmana

L ' e n q u e s t a

Est connectat a la xarxa Internet?

Noticessumari i> IttfliwmrriMWwSiiiulft iiiwTniliiTTffl*Wiim

EIS 4 CANTONS

Poltica Divendres, 24 de gener de 1997

P o l m i c a

Tarrag "ratifica per rectifica" algunes afirmacions sobre POAMCIC Admet que Fornells no s el que ms cobra de VAjuntament

Rectificar s de savis. O almenys aix ho deu haver ents el portaveu del grup municipal popular a l'Ajunta-ment de Sant Cugat, Jaume Tarrag. Desprs que fa un mes el PP envis

als mitjans de comunicaci un dur escrit contra el director de l'Orga-nisme Autnom Municipal de Comu-nicaci i Informaci al Ciutad (OAM-CIC), Xavier Fornells, el representant

de la formaci ha hagut de retirar al-guna de les acusacions. Ha mantin-gut la mateixa postura en a l t res punts, i aquest fet continua provo-cant el rebuig de Fornells.

JolRK Ll.OMBVRT - Sant Cugat -

"Hem de rectificar una srie de coses i ratificar-ne unes al-tres." Sn paraules de Jaume Tarrag dimarts passat al ple. No constaran en acta perqu les va dir al torn de precs i preguntes per al pblic, per s que seran desmentides al proper consell general de l 'OAMCIC perqu en quedi constncia, tal com li va demanar el mateix alcalde. De fet, va ser en el darrer consell general de l'organisme que va sorgir el primer desmentiment. Abans va haver de fer una srie d'aclariments l ' inter\entor ge-neral. No \ .i ser fins divendres que Tarrag \a assumir que una bona part del que deia la carta oberta del PP estav a equivocat i ho ui fer a nivell privat a l'in-terventor. 1,'escrit dels populars feia pblic el que lornclls per-cep com a director de l'OAM-CIC, per en ducs frases segui-des barrejava els conceptes de sou i costos empresarials "que sn coses molt diferents", va ex-plicar l 'interventor, l'amb es deia que era el treballador que ms cobrava de tot l 'Ajunta-ment, fet negat per la mateixa font. Kl Partit Popular tamb as-segurava que es van cometre

irregularitats en la taxaci del valor de l'emissora municipal que l 'Ajuntament va comprar l'any 1992 per .W milions de pes-setes quan per la formaci con-servadora "noms en val 15".

"Un amic meu la va l axar"

Davant d'aquest nou camp de batalla, l'alcalde Joan Aymerich va recordar al consell de l 'O-AMCIC que una empresa que tamb ha fet estudis per entitats bancries de renom la va valo-rar en aquell moment en 49. La compra de RSC, per part de l'A-juntament, va ser aprovada en el seu moment per tots els par-tits poltics. Malgrat aquesta ar-gumentaci, Tarrag va mante-nir que en valia 15 perqu en diverses visites a RSC'. "un amic meu ents en aquestes qes-tions la va valorar aix". Ayme-rich, amb un to quasi irat, li va respondre que a l 'Ajuntament "no hi ha el costum d'encarre-gar els estudis a amiguets" i li va demanar que rectifiqus. Kn no fer-ho en aquell moment, Ay-mer ich va t i t l lar Tarrag de "mentider". Dies desprs s que va acceptar els errors davant de l'interventor per fonts de la in-tervenci municipal han asse-gurat que li van demanar que ho

Jaume Tatr/igi. pnrt/f. v.'/ dr/gntp municipal popular. Foto: XAVIIARROSA fes en pblic. La segent cita de comunicaci que anava en el era el ple del mes de gener . Aquest punt no va sortir fins a les acaballes quan el cap d'in-formatius de RSC'., Ramon Lu-que, va llegir un comunicat en repulsa per l'escrit del PP i d'un altre text signat per ciutadans de Sant Cugat i Valldoreix per la defensa de l'tica en els mitjans

mateix sentit. Tarrag, a part de desvincular-se del segon escrit, va acceptar que Fornells no s la persona que ms cobra de l'A-juntament i que el seu sou no supera els vuit milions de pes-setes (els seus costos empresa-rials s). Sobre la taxaci no va dir res.

Casas demana per escrit el que paguen els regidors

JOFRK Ll.OMHRT - Sant Cugat -

El portaveu del grup munici-pal socialista, ngel Casas, va demanar dimarts al ple que l'al-calde de Sant Cugat "li faci sa-ber per escrit" el que paguen en concepte d'IBI els 21 regi-dors del consistori. Casas ja va fer aquesta petici en privat abans de la celebraci de la ses-si del mes de gener , "per com q u e no hi ha hagut una resposta satisfactria", va optar per demanar-ho en pblic en el torn de precs i preguntes. Es reobria aix la polmica que va provocar el mes passat l'aban-donament de l'oposici en lle-gir l'alcalde el que pagaven d'I-BI dos regidors socialistes. La demanda de Casas va provocar un nou debat en el si de la cor-poraci per que ni de lluny s'acostava al de fa un mes. Ay-merich, que va explicar que a la junta de portaveus de diven-dres ja s'havia tractat aquesta qesti, va respondre donant a conixer les seves dades, per posant a consideraci de la res-ta de regidors si volien que es digus. "Jo no tinc cap incon-venient, per ho trobo una ton-teria." Aix de disposat i sincer es va mostrar el regidor d'Ini-ciat iva per C a t a l u n y a . Joan Mart Balada, que va voler rallar d'aquesta manera el debat que s'havia suscitat de nou. Per la seva banda , el por taveu del grup municipal d 'ERC, Jaume Busquets, va demanar a la opo-sici q u e "de ixess in aques t tema, que creia superat".

Gnere de punt interior Llenceria home/dona

2(7% ^eeComfOe

C/St. Antoni, 19 - Tel. 674 00 97 08190 St. Cugat del Valls

El PP considera que la solidaritat municipal "s una prdua de temps

AURA COSTA

El grup municipal del PP creu que tot i que s lloable donar su-port als pobles oprimits, preocu-par-se'n constantment a escala municipal "fa perdre molt de temps". Aquesta s la postura que va defensar el portaveu del PP a Sant Cugat, Jaume Tarrag, en el ple de dimarts, quan el grup mu-nicipal d 'ERC va presentar una moci de suport a l'oposici de-

mocrtica srbia, amb l'exigncia d'acceptaci dels resultats de les eleccions municipals d 'aquest pas. Precisament, el PP va ser l'-nic que va abstenir-se en la vota-ci, tot i que la moci d'ERC es va aprovar per majoria absoluta.

El document elaborat per la for-maci republicana manifesta la re-pulsa davant els governs totalita-ris, es lamenta de la feblesa de la Uni Europea i del govern es-panyol i denuncia l'actitud cm-plice dels EUA amb el rgim de

99

Slodoban Milosevic. La moci tamb exigeix al Govern serbi que accepti els resultats electorals dels comicics municipals, que recone-gui la validesa de les manifesta-cions pacfiques de l'oposici sr-bia aix com el dret a reuni i manifestaci. Desprs de comptar amb el suport del consistori sant-cugatenc, l'acord es traslladar a la delegaci diplomtica de Iu-goslvia, a l'oposici srbia, al Par-lament Europeu i al govern de l'Estat espanyol.

ELS /CANTONS Divendres, >4 de gener de 1991 PoKca

E n t r e v i s t a

JOAN FRANQUESA. President d'ordenaci territorialdeCDC "Hi ha un intent de potenciar els poltics de Sant Cugat"

JOKRK LLOMBART

- C o m s que no fa ni un any deixava la t inena d 'alcaldia d 'Urbanisme de l 'Ajuntament "per motius de temps" ara ac-cedeix a aquest crrec? -"Jo vaig renunciar el crrec de

tinent d'alcalde i res ms. A la roda de premsa vaig dir que no deixava ni el partit ni la poltica. Kn aquell moment vaig posar es-pecial mfasi en el fet que jo es-tava, i estic, al servei de (IIXI. Desprs vaig valorar la possibili-tat de presentar-me a un crrec que, a diferncia del que tenia abans, no s executiu sin d'or-dre poltic. Aix permet tenir ms joc horari perqu no tens les servituds de temps que t'impo-sa l'exercici d'un crrec. Sn dues coses diferents. Penso que hau-ria estat una contradicci que jo ara hagus acceptat un crrec executiu."

Com sn les relacions amb el seu homleg ding de l 'exe-cutiu, el conseller de Poltica Territorial, Artur Mas?

-"Molt bones. Artur Mas s una de les persones que creu ms en

la sectorial, en la renovaci del partit i en la poltica de fer partit. El considero un amic i company i s bsic tenir el seu suport." -Amb aquest nomenament ha

tornat al comit local de CDC. Suposa una major implicaci en la poltica santeugatenca? - " L a poltica local i institucio-

nal est en mans de l'alcalde, Joan Aymerich, perqu s la seva responsabilitat. En matria de partit hi va haver una candida-tura tamb presidida per Ayme-rich. Entenc, doncs, que ell s el mxim responsable de C D C a Sant Cugat. En tot cas, jo, que en formo part, ofereixo indirec-tament, des d'un nou crrec po-ltic, la meva collaboraci al co-mit poltic i al mateix alcalde." - Q u i n e s han estat les r eac -

cions al parti t aix que s 'han assabentat del nou cr rec? - "To t el contacte que he tin-

gut amb el partit ha estat aquest diumenge al consell nacional de Bellaterra, i la primera impres-si s de satisfacci perqu es creu molt en les sectorials. La re-acci local tamb ha estat de sa-tisfacci per part dels meus com-panys. Veuen que l'agrupaci

local de Sant Cugat t un pes es-pecfic dins de C D C . Desprs del congrs i del darrer consell tenim cinc consellers nacionals. No s si aix s un luxe, per se-gur que va en benefici del partit a Sant Cugat." -Eugeni Prez-Moreno, Jor-

di Ferrs , Joan Recasens, Car-les Brugueroles per part d 'U-ni . J o a n Franquesa , Xavier Pomes , Joaquim Triad, Llus Recoder i Joan Aymerich. Tots ells amb crrecs de molta res-ponsabilitat dins els seus par-tits i tots santcugateiics. Es ca-sualitat? -"Aix avui no toca (...). No s

si s coincidncia o no, per m'inclino a pensar que la socie-tat santeugatenca s'est traduint tamb en un determinat nom-bre de gent que s'est dedicant a la poltica. I aix no noms pas-sa a CiU sin tamb en altres par-tits poltics. El component hum de Sant Cugat fa que hi hagi gent que tingui ms facilitat per ad-quirir quotes de poder poltic. A part, per als partits, s evident que la plaa de Sant Cugat no s qualsevol i hi ha un intent per potenciar gent d'aqu.

Joan Fnitifit \/i al seu despatx He Sant Cugat. Foto: XAVIER LARROSA

Un crrec merament poltic La sectorial d'ordenaci ter-ritorial s la visi estrictament poltica d 'una matria que ha esdevingut pripritria als go-verns de Pujol. Aglutina els esforos de 600 m i l i t a n t s . Joan Franquesa subs t i tue ix en el crrec Jaume Vila i, se-

g o n s el s a n t e u g a t e n c , "s apassionant perqu es tracten punts que sn competncia exclusiva de la General i tat" . Franquesa argumenta, a ms, que des d'aquesta posici es pot articular un discurs pro-pi./J.L.

P a r t i t s p o l t i c s

Dirigents locals de CDC i d'UDC passen a ocupar crrecs destacats dins dels seus partits

Llus Recoder i Joaquim Triad s'estrenen al consell executiu nacional convergent J.L./A.C.

- Sant Cugat -

Desprs dels processos con-gressuals dels partits catalans, tant Convergncia Democr-tica com Uni han renovat al-guns dels crrecs interns. En t o t s d o s c a s o s , d e s t a c a la p resnc ia de s a n t e u g a t e n c s

que es col loquen d ' aques ta manera en crrecs de respon-sabilitat dins de les respecti-ves formacions. Pel que fa a C D C , L l u s R e c o d e r i Joa-quim Triad sn des d 'aquest cap de setmana passat mem-bres del comit execut iu na-cional. El pr imer , d ipu ta t al Congrs de Madrid, s el res-

ponsable de la comissi inter-sectorial de poltica interna-c ional . J o a q u i m Tr iad , se-cretari de la Presidncia, s el nou responsable de la comis-si intersectorial de comuni-caci. Per aquesta ra, tant Re-coder com Triad entren com a m e m b r e s nats del consell . Pel q u e fa a l ' n i , el t i nen t

d 'a lcalde de serveis in te rns , Jordi Ferrs ha assumit la vi-cepresidncia de la Comissi Econmica, ment re que Car-les Brugueroles s el nou pre-s ident intercomarcal d 'Un i de Joves de Barcelona i co-marques. L'objcctiu del crrec s fer de nexe entre l 'estruc-tura comarcal i nacional.

Biel Mas, nou responsable dels joves d'IC

Biel Mas s el nou coordinador local de Joves amb Iniciativa, la branca juvenil d'IC. Mas substi-tueix en el crrec de coordinador local Quique de la Pezuela, que ha marxat a viure a Sabadell. Mas, de 21 anys, ha avanat que des de la seva responsabilitat tractar d'analitzar "els problemes del mn, espanyols, catalans i sant-eugatencs". /J .L.

CAMPANYA OptiqueS ANIVERSARI!! MULTI-VAL

ZSO'-Lents d'

4.000'-Lents blanques cA>

VLID FINS al 3013197 No acumulabk a d'altres ofertes.

Saldn

ESTRENI LES SEVES ULLERES ARA!! MUNTURA i VIDRES PROGRESSIUS Lents progressives amb garantia d'adaptaci. Per veure-hi b a totes les distncies. Qualsevol graduaci en lents incolores, orgniques minerals i d'alta definici.

MUNTURA I VIDRES Qualsevol graduaci en lents

incolores, orgniques o minerals. Per veure-hi b. Lents d'alta definici,

sense reflexos i amb la mxima transparncia.

Estreni les seves ulleres en I h. (*) Laboratori propi.

Francesc Moragas,4 -Tel.675 07 54 SANT CUGAT DEL VALLS Local 152 Centre Comercial SANT CUGAT - Tel. 674 70 60

OPTI-VAL

3.250'-LMtts d'alta definici

1:000*-Lents blanques

Jto VUD FINS al 3013197 (*) Consulti possibilitats

8

EIS4CANT0NS

Entorn Divendres, 24 de gener de 1997

U r b a n i s m

l'.l z tal de i onnext anir fins a la rambla del Celler, que, al seu torn, es convertir en una via parc per on es podr passejar, anar en cotxe o en bicicleta. Foto: XAVIER LARROSA

Els primers moviments de terra donen el tret de sortida al vial La connexi permetr descongestionar el centre urb

D'aqu a finals d'any, els vehicles de Sant Cu-gat que vulguin travessar la ciutat de nord a sud ja no hauran de passar forosament pel centre urb. Aquest model de ciutat, que respon a un

dels projoctoB urbanstics ms ambiciosos dete darrers anys, va comenar a fer-se realitat fa pocs dies quan es van iniciar els primers mo-viments de terra per fer el vial de connexi.

G E N I LOZANO

El vial unir fsicament l'actual rambla del Celler amb l'avingu-da Francesc Maci, i aix unifi-car el nucli histric de la ciutat, amb l'edifici del Reial Monescir com a eix central. L'objectiu final proposat pel consistori s con-vertir el centre urb del munici-pi en una zona destinada com-pletament als vianants, a partir de la creaci de noves vies que diversifiquin la circulaci roda-da i, per tant, la neutralitzin. Per aconseguir-ho, els diversos

equips municipals han anat pre-nent en els darrers anys mesu-res urbanstiques preliminars, com ara l'arranjament de carrers centrals o l'ordenaci i integraci a l'entorn del monestir de nous espais prxims al nucli, com ara els barris de Sant Domnec-el Colomer, Can Gatxet, Coll Fava, Torre Blanca, l 'Fixample Sud o fins i tot la carretera de Cerda-

nyola, que fins ara queda apar-tada del centre urb del munici-pi. L'ltima d'aquestes urbanit-zacions prvies a la construcci del vial es va fer aquest estiu, quan l'empresa Copcisa va allar-gar l'avinguda Francesc Maci per convertir-la en una gran via d'entrada i sortida de la ciutat, enllaadora del centre histric amb la ronda Nord, Rub, Cer-danyola, carretera de Vallvidrera i autopistes. Tamb en els darrers mesos l'alcalde ha comenat una ronda d'entrevistes amb els pro-pietaris de les divuit finques si-tuades a l'entorn del monestir i que, segons indica el PGM, hau-ran de ser expropiades.

Un projecte polmic

I ,a connexi entre la rambla del Celler i l'avinguda es far a tra-vs d'un pas elevat que passar per damunt del carrer Valls, amb un tram de pendent suau que no superar el 8% i per sota del qual

es preveu construir tamb un aparcament de tres plantes amb capacitat per a 180 cotxes. Aques-ta part del projecte ha estat la ms controvertida i ha suscitat reite-rades crtiques dels socialistes, concebudes des de l'Ajuntament com a mecanismes "per endarre-rir el procs" i retardar el balan del pla fins ms enll de les pr-ximes eleccions municipals".

De fet, la secci local del PSC ha presentat un contencis admi-nistratiu al Tribunal Superior de Justcia de (Catalunya (TSJC) con-tra l'aprovaci del projecte. Les crtiques del grup socialista van arribar al seu clmax fa pocs me-sos, quan el PSC va acusar l'equip de govern de favoritisme envers un exregidor a qui hauria encar-regat un estudi arquitectnic. Per la seva banda, l'alcalde, Joan Ay-merich, va matisar que l'Ajunta-ment no havia adjudicat cap cr-rec, perqu aquella era feina de l'empresa promotora del projec-te, Vrtix.

Unanimitat per a la urbanitzaci de la rambla del Celler

Hi confluiran vianants, bicis i cotxes G E N I L O Z A N O - Sant Cagat -

Una setmana desprs que s'i-niciessin les obres del vial de connexi, que en un futur pr-xim unir l'avinguda Francesc Maci amb la rambla del Ce-ller, el ple de dimarts passat va aprovar el projecte d 'urba-nitzaci de la mateixa rambla, amb la unanimitat de tots els represen tan ts poltics locals. Des del carrer Montserrat fins el parc de la Pol lancreda, la rambla del Cel ler es conver-tir a partir de finals d'any en una mena de via parc on con-fluiran els vehic les , els via-nants i les bicicletes, tot plegat envo l t a t d ' u n a mpl ia zona d 'enjardinament . En un total de cinquanta metres d'ampla-da. s'hi podran trobar dos vials de circulaci, cadascun en un dels dos sent i ts de la marxa, dues voreres, un carril per a bicicletes i un passeig central per a vianants. Tot aix que-

dar immedia tament contigu al vial d e c o n n e x i , q u e creuar el carrer Valls per-pendicularment . Amb l'apro-vaci d'aquest punt, el ple mu-nic ipal o rd inar i de l m e s d e gener va donar el vist-i-plau al s egon d e l s t r e s p l a n s fona-menta ls del projecte d 'urba-nitzaci del centre histric de la ciutat. El tercer gran objec-t iu se cen t ra ara en la cons-trucci de l 'aparcament, situat al costat de la plaa del Rei, a m b t res p l an tes i en t rada i sortida per a vianants. La fi-nalitat bsica perseguida per l 'Ajuntament amb el desen-volupament d 'aquest projecte s millorar la qualitat urbana de la zona del centre urb del municipi i aconseguir aix que el monestir de Sant Cugat tin-gui tamb una centralitat ur-banstica, a ms de cultural i histrica. Per fer realitat aquest plantejament, el consistori ha invertit aproximadament uns 1.400 milions de pessetes.

ELS/CAIVITONS Divendres, 24 degener de 1991 Entorn

Medi a m b i e n t

La sollicitud de Nnez i Navarro no modificar les previsions de la comissi Torre Negra

L'equip de govern vol unitat d'acci i acusa el PSC de voler desmarcar-se S'ha volgut treure-li importncia i s'ha insistit que la iniciativa s le-gtima i normal. Per la instncia de Nnez i Navarro, on l'empresa

insta l'Ajuntament a donar una sor-tida urbanstica a Torre Negra, im-plica un canvi substancial. L'em-p r e s a ins is te ix que no t cap

intenci de posar l'Ajuntament "en-tre l'espasa i la paret", per con-firma el que sempre havia estat una certesa no verbalitzada: Nnez i Na-

varro no t cap intenci de renun-ciar els seus drets com a propiet-ria d'aproximadament el 40% de la superfcie de Torre Negra.

REDACCI

L'equip de govern, que inte-gren CiU i ERC, li treu im-potncia: Aymerich recorda que presentar una instncia s una actuaci "legtima" i Bus-quets, que es tracta d'"una cir-cumstncia normal i ajustada a dret". Sense posar en qesti una evidncia com aquesta, el PSC considera que s "ur-gent" que l'Ajuntament pren-gui la iniciativa de redactar un pla d 'actuaci urbanst ica (PAU). D'aquesta manera, diu,

es concretarien de forma "cla-ra i especfica" els usos que es vol donar a la zona. La proposta va par-tir durant el ple de dimarts del regidor socialista Joan Gaya, que consi-dera que el consis

L'elaboraci d'un PAU servi-ria per programar uns terrenys

vol restringir als acords con-sensuats a la comissi Torre

Negra i esperar els LAjuntament diu que se cenyir resultats deis qua-

tre estudis que ha elprOCs de fa COmissi Torre Negra. encarregat. La pri-

mera diagnosi es Pel PSC i pels ecologistes, cal accelerar far pblica ai mes

de mar; el projec-tori s'hauria de do- els trmitS per la SWa prOtec integral te de gesti i orde-tar de "cobertura legal" davant ini- llllllll ciatives urbansti- m?xmxm ques que puguin p rendre qualsevol de la trentena de propietaris que es reparteixen Torre Negra.

que el Pla General Metropo-lit de 1976 qualifica com a ur-banitzables no programats.

L'equip de govern, per, es

naci de Torre Ne-hjSk. gra no es %W coneixeran, per,

fins l'any 98. Per aquest mo-tiu, Gaya considera que els terminis que s'ha marcat la co-missi -de la qual formen part

tots els grups poltics- "es di-laten excessivament en el temps", opini que compar-teixen els ecologistes. La pro-posta de Gaya va ser resposta amb duresa per Jaume Bus-quets qui va demanar que "no es trenqui el consens existent a la comissi de seguiment". En tot cas, Aymerich va anun-

ciar durant el ple de dimarts que convocar una reuni extraor-dinria de la comissi Torre Ne-gra -la propera no estava previs-ta fins al mar- on es decidir com es responen les peticions formu-lades per Nnez i Navarro.

JOAN AYMERICH alcalde

L'alcalde reconeix que la immo-biliria "est en el seu dret" de presentar una instncia, per ell es reserva el dret a respondre des de l'Ajuntament el que ms con-vingui: per exemple, recordar a Nnez i Navarro que hi ha un es-tudi en marxa que ha de determi-nar el cam a seguir per preservar Torre Negra, aix com els costos -o compensacions- que aix com-portaria. Aymerich adverteix que, de moment, ning no s'ha posat telefnicament en contacte amb ell per concertar l'entrevista que ha anunciat Nnez.

JAUME BUSQUETS medi.ambient t.a.

El tinent d'alcalde de Medi Am-bient reitera el "comproms p-blic d'ERC de continuar treba-llant per la preservaci dels rodals de la Torre Negra" com a qess-ti fonamental del pacte de go-vern amb CiU. Apella a partits i agents socials que "actun res-ponsablement... tot respectant el procs tcnic i poltic engegat con-sesuadament en el si de la co-missi Torre Negra" .Jaume Bus-quets recorda que la demanda que Nnez i Navarro explicita a la instncia "s una circumstncia normal i ajustada a dret".

NNEZ Y NAVARRO propietari

"No som guerrillers, no plante-gem una exigncia ni pretenem posar l'Ajuntament entre l'espa-sa i la paret", afirma el conseller delegat de Nnez i Navarro, Jo-sep Llus Nnez (fill) en decla-racions al diari La Vanguan/ia. La intenci de l'empresa s "reacti-var", segons Nnez, una discus-si que en la seva opini estava quedant "encallada". "S'ha de donar una sortida a aquests ter-renys, sobre els quals tenim uns drets com a propietaris", recorda. I mant la proposta d'edificar no-ms a les zones ms properes al nucli urb.

K. HERBOLZHEIMER ecologista

Com a portaveu de la Plataforma en defensa de Torre Negra a la comissi, Kristian Herbolzheimer considera que la iniciativa de N-nez i Navarro obligar l'Ajunta-ment a "espavilar-se una mica". En aquest sentit, el representant del Grup Natura creu que en cer-ta manera la immobiliria "ens ha fet un favor". "Sabem de sempre que la immobiliria t intenci d'urbanitzar els terrenys", reco-neix Herbolzheimer, i per tant "s bo i lgic que l'empresa esti-gui assabentada del que estem fent des d'aqu per evitar-ho".

A. CORTINA advocat

L'advocat Alberto Cortina, en-carregat d'elaborar els estudis sobre Torre Negra, prefereix li-mitar-se a dir que "ara estem treballant en equip". "Preferim mantenir-nos al marge d'altres circumstncies que mentrestant concorrin", afegeix. La prioritat de Cortina, que treballa amb l'arquitecte Antoni Casamor, s ajustar-se als terminis a qu s'ha comproms. Al mes de mar hi haur una primera diagnosi; l'any 98, es presentar un pro-jecte d'ordenaci i gesti. "Par-tim de l'objectiu mxim que ens han marcat: la preservaci."

GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "sper" de la benzinera GRIFUL t descompte de

50 ptes. Retalla la butlleta!

Compra superior a 5(X) ptes

EIS4CANTW6

10 Opini

^ ^ | ^ Divendres, 24 de gener de 1997

E d i t o r i a l

EXS/CANVONS Setmanari indcpcndcnc de Sant C u g i t del Valls

Ramon Grau (president) Josep M. Cabrerizo, Xavier Fornells, Pere Esquerda

C o o r d i n a d o r I U facci Jofre L lomban

ngels Castuera, Mnica Bernabc, Ruth BoHinger, Aura Costa, Klcna Castclramau, Geni Lozano,

Rafa Moreno, lcx l^opcz, Pere Pich, Eduard Jeoer, Montse Sant

Ramon Grau (president) Josep M- Cabrcrizo(vtceprcsident)

Montserrat Rumbau (vicepresidenta) Francesc Carb, Jordi Casas, Narcs Castanyer,

Pere Esquerda. Xavier Fornells, Kristian Herbolzheimer, Rogcli Pedr, Ramon Pros, Llus Puig, Emi l i Rcft,

Jaume Sbat, Paco Soler, Josep A Teixid, Joan Tortosa. Joan Troyano

Jofre l . lombart (secretari)

S u b s c r i p c i o n s I C twb dot 0 b i r i p n i Nria Oliv

Xavier Latrosa

I Eduard Marn, Rom Auge

Imprt Rotimprcs (972) 40.05.95

Mai l ing Valls S I . Te l . 589.Z3.71 DipsH legal: GI -W5-93

Kls -4 ( j n i i m i cxpetj lirocamcru r ip icvsrn l'upim d d * cu* Jttn

i :> i iwnmA en eb cdKonab. Eb tttkfc* M ,. i|i>c hT 4 ( : i iK imi no fa M W - > r i

Matar el missatger Tot i que, sortosament, hi ha un nombrs grup de la nostra clas-se poltica que no ho practica, darrerament sovinteja entre alguns diri-gents poltics locals -de gaireb tot l'arc del consistori- la crtica sistemtica als mitjans de comunicaci que seguim els afers de la nostra ciutat. I sovint, tamb, aquesta crtica es transforma en desqua-lificaci sistemtica. A vegades de for-ma pblica, en el ple municipal, a vega-des de forma privada, en perit comit. Se'ns ha fet responsables de crear un cli-ma de crispaci poltica; se'ns ha ame-naat, insultat i, fins i tot, a ms d'un (una) periodista local li han estirat les gi-res de la jaqueta. S'ha arribat a l'annim per desprestigiar un professional i a un dels nostres companys, i collaborador espordic d'aquest mitj, l'han portat als tribunals. Tot aix s'ha suportat amb un cert estoicisme no exempt de malestar. Aquest grup de poltics no s'est de qua-lificar el nivell de competncia dels pe-riodistes locals. La nostra pregunta s la segent: s'han parat a pensar aquests po-ltics qu passaria si des dels mitjans lo-cals fssim el mateix? Si avalussim cada setmana el seu nivell lxic, els seu ni-vell de coneixements en economia, en teatre, en histria local o general, o la

seva molta o poca habilitat poltica... qu passaria? Els 4 Cantons ha estat acusat de moltes

coses, per aquesta setmana ha caigut la gota que ha fet vessar el vas. El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Bus-quets, va acusar aquest setmanari de fer perillar la soluci final a la qesti de la Torre Negra, per haver publicat que la

Alguns dirigents poltics locals de gaireb tot l'arc del consistori estan practicant

una desqualifiaci per sistema dels mitjans locals

propietat de la promotora Nnez i Na-varro, Josep Llus Nnez, pressionava el nostre Ajuntament, encapalat per l'al-calde Joan Aymerich. El titular feia re-ferncia a la instncia que la promotora va entrar a l'Ajuntament per tal de de-manar un pla d'actuaci urbanstica per a la zona. No entenem quines raons pro-fundes hi .ha per rebre una crtica d'a-

questes caracterstiques. Qu ha posat en perill Els 4 Cantons, segons el senyor Busquets? Aquesta editorial sempre ha manifestat una clara i ntida posici amb el tema de la Torre Negra i amb totes les qestions mediambientals. Recor-dem la posici d'aquest mitj en l'afer de la benzinera de la Floresta. Qui va de-nunciar la tala i la zona malmesa a Coll-serola feta per la propietat del Mas del Bosc? Recordem que l'Ajuntament se'n va assabentar per aquest mitj. La nos-tra obligaci ser vetllar pels interessos collectius de la poblaci. Les notcies no les fem perqu agradin ms o menys als poltics, les fem als nostres lectors, a qui ens devem, en primera instncia. Sabem que les relacions entre poltica

i premsa sn difcils i que la lnia di-visria, a vegades, s molt difusa. Per no traguem les coses de mare. Els poltics han de fer poltica i nosaltres informar. No som perfectes i ens equivoquem mol-tes vegades, per nosaltres no ens hem inventat la instncia de Nnez, no ens hem inventat el prquing amb museu que el PSC vol a la plaa Octavi, ni hem augmentat l'IBI un 22 per cent, ni hem comparat Ruanda amb Valldoreix. Ja pas-sa massa sovint que quan les notcies no agraden, es mata el missatger.

El l e c t o r escriu

El PSC ha de fer un pensament

Un altre cop es repeteix la mateixa comdia amb els re-cursos i les protestes contra el model de finanament au-tonmic. Tot i que ara, en lloc de VABC i la caverna madri-lenya pro PP, s el PSOE i el jacobinisme ms uniformit/.a-dor i miserable el que posa pals a les rodes d'aquesta mitja misria del M)% de l'IRPF. Encara que cl protagonista

d'aquesta alenada tnica anti-catalana, el gran campi de tots els poca-soltes que viuen gr-cies a 1''opressigenerosa dels ca-talans, s l'inefable president de la Junta d'Extremadura, Juan Carlos Rodrguez I barra.

De tota manera, cl ms la-mentable i perills de tota aquesta negra histria s l'ac-titud poc clara del PSC; aix s mortal per a l'esquerra ca-talana en el seu conjunt i pot

Els textos tramesos a aquesta secci no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podr signar amb inicials o pseudnim si ho sollicita, per l'original ha de venir signat i s imprescindible que hi figurin el domicili, el telfon i el

nmero de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oport.

podrir tots els arbres que es pretenien plantar per fer ombra al roure pujolista. Concretament, en referncia

als socialistes catalans, consi-dero que molt aviat hauran de fer un pensament seris. Pot-ser el senyor Nadal i molts altres intellectuals catalanistes i ho-mes de progrs i bona fe (des-prs de ser vexats i deixats de banda per un dels barons del PSOE com Jos Bono, en re-presentaci de Felipe Gon-zale/.) haurien de restaurar i/o engegar una mena d'Uni So-cialista de C'atalunya per tal d'intentar nacionalitzar, amb l'a-juda d'altres forces poltiques, l'espai d'esquerres de la nostra

naci catalana. / JOSEP M. LOSTE I ROMERO

Manifest dels treballa-dors de Correus a la po-blaci

Els treballadors de Correus de Sant Cugat del Valls vo-lem comunicar als ciutadans del municipi i a l'opini p-blica:

-Que fa molts anys que tre-ballem en pssimes condi-cions, a causa de la falta d'es-pai fsic (treballem 46 persones en local pensat per a deti), a la falta de personal i a una orga-nitzaci deficient (el cap titu-lar actual fa dos anys que es

troba en comissi de serveis). -Que en els dos ltims me-

sos la situaci s'ha agreujat a causa de l'augment d'envia-ments propi d'aquestes dates (hi ha acumulats ms de 300 sacs d'impresos i paquets).

-Que els treballadors han de-nunciat a la inspecci de tre-ball les lamentables condicions en qu desenvolupen el seu treball i hem sollicitat reitera-dament a la Prefectura Pro-vincial que prengui les mesu-res oportunes per solucionar aquests problemes, sense que aquest organisme hagi fet en-cara res pel que fa al cas.

-Que els treballadors de Cor-reus som aliens als problemes

Uti l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s ,

p r e j u n t e s , q u e i x e s de to t a l l q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i 589 62 82

ELS4CANTUNS

que aquestes deficincies es-tan causant als usuaris d'aquest servei pblic, per malgrat aix els demanem disculpes i solli-citem el seu suport per millo-rar el servei de Correus a la nostra ciutat. Per la nostra ban-da hem acordat dur a terme una campanya de denncia i conscienciaci ciutadana que mantindrem fins que aconse-guim el servei de correus que tant els usuaris del poble com nosaltres mateixos, els treba-lladors, ens mereixem. / SIN-DICAT NIC DE COR-REUS (Sant Cugat)

Fe d'errates

Un dels dos responsables de l'informe tecnicojurdic de la Torre Negra es diu Antoni Ca-samor i no Antoni Casamont, tal com publicvem en el dar-rer nmero d'aquesta publi-caci.

ELS/CANTONS Divendres, 24 dt gener de 1997 Opini 11

El campanar

Osmosi planetria MIQUEL CARBONELL

La paraula "osmosi" s un terme manllevat del llen-guatge de la qumica. En l'accepci original expressa la tendncia a passar dissolvent d'u-na dissoluci ms concentrada a una altra de menys concentrada -sempre que tinguin el mateix dissolvent-, a travs d'una mem-brana anomenada semipermeable, concentracions que tendeixen a igualar-se. Si situem l'analogia en el nivell socioeconmic hum, po-drem considerar la riquesa mate-rial com el dissolvent necessari per igualar el benestar material de la poblaci entre el mn ric i el mn pobre. La mateixa analogia ens permet adonar-nos que es trac-ta d'una tasca que exigeix un pro-cs ms o menys llarg i constant, en un temps indeterminat. Aix pot resultar decebedor per a aquells carcters que tendeixen a buscar el mxim rendiment amb el mnim esfor. Si b aix no s en si mateix condemnable, s que ho pot ser la pretensi d'aplicar aquest principi a tota realitat, com de fet tendeix a fer-nos creure la propaganda consumista. Per, a final d'aquest segle XX

-que ha vist nombrosos intents de superar les estructures injustes

a escala mundial-, i en la nostra ci-vilitzaci occidental -defensora a ultrana del progrs del ms fort-, est sorgint una conscincia pla-netria autnticament solidria. El fenomen s encara a les bece-roles, per all que semblava una moda ms, a travs dels movi-ments pel 0,7% i el suport mate-rial i hum a les ONG, s'est afermant. I no es tracta noms d'una caritat freda i no com-

d'alguna manera, l'altre extrem. S'ha acabat, d'altra banda, l'ac-

titud paternalista. No es tracta d'exportar el model occidental, amb les seves contradiccions hu-manes, ni d'anar a dir als altres po-bles el que han de fer. La cons-cincia de tenir les regnes de l'evoluci al nostre planeta es fa

buir la riquesa, aportant el nostre gra de sorra en aquesta redistri-buci, o b ajudant a estendre la nova conscincia. I, sobretot, ac-tuant sempre en conseqncia amb el nostre fur intern ms autntic, all on passa l'eix direc-tiu de l'evoluci. En aquesta tasca trobarem nom-

brosos missatges de desnim, 'No es tracta d'exportar tant provinents de les nostres

contradiccions internes, com promesa; hom diria que s'en- el model occidental, amb les de les estructures de poder devina un canvi de mentali-tat. El pensador i cientfic Pierre Teilhard de Chardin, en la seva obra El fenomen hum, ho havia pronosticat Ell diria que som davant el sorgi-ment de la noosfera, que se superposa a la biosfera. I da-rrerament se n'ha fet ress, entre altres, Leonardo Boff, que n'ha parlat a Nova Era: A civilizaao planetria. La unicitat de la hu-manitat no s un concepte ima-ginari ni una hiptesi de treball, s una realitat que a poc a poc es va imposant amb una fora colpido-ra, malgrat les guerres i els odis. En la societat de finals de millen-ni, l'efecte papallona es fa cada vegada ms evident, all que pas-sa en un extrem del mn afecta,

seves contradiccions, sin d'actuar amb solidaritat

interhumana "

ms pregona. Cal prendre aques-ta responsabilitat com a espcie i actuar en conseqncia, i aix es tradueix en solidaritat interhu-mana i amb la natura. Qu cal fer? Cadasc ha de cer-

car el porus de la membrana osm-tica, on podem abocar la nostra contribuci de dissolvent. Aix ho podem fer de moltes maneres: do-nant suport a moviments tendents a canviar estructures injustes, o moviments que intenten redistri-

que intenten perpetuar-se. Evidentment, no som dus i no assolirem mai la perfecci atribuda a aquests personat-ges, per cal que emprenguem crticament l'acci, malgrat els entrebancs. Una manera d'ac-tuar crticament s saber triar

l'organitzaci a la qual donem su-port, tenint en compte la imper-fecci inherent de tota obra hu-mana. Pensem, per, que les ONG estan sotmeses a un con-trol exhaustiu per part de la so-cietat, i tot i els casos d'actuacions no gaire clares per part d'alguns responsables, el seu objectiu l-tim s totalment altruista. Un al-tre motiu de desnim poden ser els minsos resultats obtinguts, per hem de pensar que si tots re-

tirem la nostra contribuci, els re-sultats seran encara ms minsos. No fa gaire, el cooperant sanitari a Ruanda Xavier Prez ens recor-dava que va ser la pressi de l'o-pini pblica la que va aconseguir que s'intervingus per aturar la guerra a Bsnia, i no oblidem les acampades pel 0,7%. Tot i la mar-xa enrere d'algunes administra-cions, els resultats hagueren estat impensables sense l'aportaci de tanta gent, fins i tot d'aquells que es van limitar a signar-hi a favor.

Minuts de silenci, aportacions econmiques a ONG, treball vo-luntari, tasques de mobilitzaci i sensibilitzaci de la poblaci, tot aix contribueix a fer ms i ms gran la superfcie de la membrana osmtica. La tasca a fer s consi-derablement gran, per es la pr-xima frontera a conquerir en el cam evolutiu de la humanitat. s una acci en collaboraci, en qu no es requereix el ttol d'heroi-salvador-de-la-humanitat, sin que es necessita gent normal disposa-da a aportar quelcom petit per valus: bona voluntat.

Miquel Carbonell, membre d'Amics de la UNESCO

de Valldoreix-Sant Cugat

El S e v e r i el T i t o

rrr

Les v o I t e

Resposta a les crtiques COLLECTIU DE TREBALLADORS DE RDIO SANT CUGAT

E ls treballadors de Rdio Sant Cugat volem mani-festar pblicament cl nos-tre suport a la tasca de Xavier For-nells com a director d'aquesta emissora. Volem manifestar tamb: -Que considerem inadmissible

que s'utilitzi la mentida i l'anoni-mat per atacar-lo. Uns ciutadans que no diuen qui sn no poden defensar l'tica. -Que ens considerem professio-

nals del mitj en el qual treballem i que si als poltics els preocupa la nostra situaci laboral, tenen el nostre suport per lluitar i aconse-guir ms pressupost per a l'emis-sora (nica forma vlida per mi-llorar la situaci actual). -Que ens considerem atacats

personalment i refusem amb in-dignaci l'acusaci de manipula-ci de Rdio Sant Cugat per part de Xavier Fornells i per part nos-tra. L'emissora s alguna cosa ms (molt ms!) que Xavier Fornells,

i per tant, quan es parla de mani-pulaci ens sentim tots alludits. -Que mai ens ha interessat, ni

ens interessar, el que cobra el nostre director. El que ens inte-ressa s la seva vlua com a pro-fessional i aix est fora de qual-sevol dubte. Denunciem que: -Es mentida que Rdio Sant Cu-

gat costi als santeugatencs ms de seixanta milions cada any, tal com diuen els ciutadans per la defen-sa dels mitjans de comunicaci. Aquesta quantitat s el pressu-post general de l'Organisme Aut-nom Municipal de Comunicaci i Informaci Ciutadana (OAM-CIC), i Rdio Sant Cugat noms s una part d'aquest organisme. Per tant, aquests seixanta milions inclouen les despeses del gabinet de premsa de l'Ajuntament, pu-blicitat institucional i butlletins informatius del consistori. -s mentida que, com diu el PP,

el nostre director cobri ms de

vuit milions de pessetes l'any, que tingui el sou ms elevat de l'A-juntament i que Rdio Sant Cu-gat hagi costat al consistori molt ms del seu valor de taxaci. Aquests fets van quedar prou de-mostrats per l'interventor de l'A-juntament durant el darrer con-sell general de l'OAMCIC. Volem afegir que: -Desconfiem d'alguns defen-

sors. Sovint es demostra que amb l'excusa de causes nobles, noms defensen els seus interessos. -Voldrem que tant els annims

defensors de l'tica com el Partit Popular rectifiquessin el que han dit. Trobem fora de lloc que amb els projectes de futur tant impor-tants que hi ha en aquests mo-ments a /a nostra ciutat, hi hagi un partit poltic que es preocupi pel que cobra un professional dels mitjans de comunicaci. - No voldrem pensar que per-

qu les notcies no agraden, es vol matar el missatger.

12 Opini ELS CANFCKNS Divendres, >4 de gener de 1991

El c a m p a n a r

Reivindicar el que s just

I naugurar un nou equipa-ment escolar sempre s mo-tiu de satisfacci, i si aquest equipament pertany al centre on treballes i culmina una llar-ga reivindicaci que es remun-ta a l'any 90, encara ho s ms.

Durant aquests anys hem om-plert pgines dels mitjans in-formatius locals i hem utilitzat formes de reivindicaci ms o menys convencionals , ms o menvs conflictives. No m'atre-veixo a considerar aquests anys com de lluita pe rqu aques t concep te implica uns vence-dors i un \ enu t s i em resistei-xo a pensar que aquest sigui el cas. Penso que quan es tracta d'oferir un servei pblic o cons-truir un equ ipamen t que mi-llori la qualitat d 'un servei p-b l i c . to t es r e d u e i x a una qesti de criteri i de sensibi-litat. Amb una administraci sensible no caldria reivindicar un e q u i p a m e n t escolar, sin simplement detectar la seva ne-cessitat, i encara ms: preveu-re i avanar-se. i gestionar la so-luci ms adient.

Durant aquests anys, pel que fa al nostre gimns i menjador, he pogut observar diferents ni-vells de sensibili tats per part de qui ges t iona a q u e s t s as-

ISMAKL LEC1NA

sumptes . He de repetir d 'en-trada, tal com vaig dir en el dis-curs d'inauguraci, que el nos-tre alcalde va entendre i va fer seva la nostra necessitat i, fent honor a la veritat, des del mo-men t que ell es va fer crrec

Amb una

hagut persones que tenint el problema davant el nas, ni l'han ensumat, ni han mogut una sola fibra muscular per buscar-hi so-lucions. D'altres l'han vist tan de lluny que ni s'han molestat a acostar-s'hi (la qual cosa de-

mostra la con-del tema, les coses van anar _ _ _ venincia que ms rpides i administraci Sensible el ciutad tin-per ms bon / / / gui uns inter-Lmi ^ ,... no caldria reivindicar locutors pro. cam, s clar q u e , f ins a a r r i b a r a aques t pun t . vam recrrer un llarg i dif-cil c a m on l'APA del nos-tre centre va

//// equipament escolar, sin

simplement detectar la seva necessitat,

preveure-la, desenvolupar avanar-se i gestionar un important . , , ,. paper. la soluci mes adient Aquest pro-

tagonisine de o 3 f ^ $ l 'alcalde ser vist per alguns com una actitud electoralista o populista; per jo ho veig, pot-ser i n g n u a m e n t , com una presa de conscincia del pro-blema i una necessitat de so-lucionar-lo. Dic aix perqu dins de la ma-

teixa administraci (local i au-tonmica) i, fins i tot, del ma-teix partit de l 'alcalde, hi ha

pers, com els a juntaments , per fer arribar les reivindica-cions). Final-ment , alguns han arribat a negar el pro-b l e m a , q u e tamb s una manera de so-l u c i o n a r les coses pe ra al-

guns administradors: si no hi ha problema, per qu buscar-hi so-lucions? Com podeu veure, no anome-

no aquestes persones "insensi-bles" (no ho considero neces-sari), i s a qui ho ha estat: l'al-calde. Pensareu que ara ja no sc un ingenu, sin el cap de propaganda d ' aques t senyor. Doncs, tampoc, ni sc de cap

partit, ni intento promocionar cap idea poltica (encara que sc consc ient que indirecta-m e n t pugui ajudar a fer-ho). Senzillament: m'agradaria que s'imposs un estil de gesti en totes les administracions p-bliques independen tment del seu color poltic i que esque-mticament consistiria en: -Kls administradors pblics

de tec ten les necessi ta ts , s'a-vancen als problemes. -Kls administradors pblics

avaluen aquestes necessitats i estableixen, si cal, prioritats (les educatives sempre han d'estar en primera fila). -Kls administradors pblics

controlen les despeses. -Kls administrats agraeixen la

bona gesti ja que, finalment, es tracta dels seus propis di-ners.

Ksperem que en el futur sigui aix i que en el cam per tirar endavant les infraestructures que s'han d'incorporar al mapa escolar de Sant Cugat (escola Collserola, quart institut...), ens trobem amb institucions i per-sones sensibles.

Ismael Lecina Lanau, director del CEIP

Joan Maragail

El b us c a ire

En Xavi

PACO SOI.KR

X a r r u p a q u e v e s s a , m a m a q u e s p l e " , deia en Xavi , i d e s -prs de tant engolir era capa de fer un rotet per acabar afe-gint ple de satisfacci: " D u meu, per qu m 'heu parit tan perfec te ."

En tota aques ta fraseologia queden definits els t rets ms ca rac te r s t i c s d ' e n Xavi : el gust per les si tuacions lmit. l ' exhubernc ia , l ' ex ter ior i t -zaci espontnia i una bona dosi d ' egocen t r i sme.

En Xavi, per, tenia t amb una par t icular i ta t q u e sem-p r e m ' h a v i a f a s c i n a t i era l ' h a b i l i t a t pe r u t i l i t z a r els s e u s d e f e c t e s - i en t e n i a -com una arma precisa i cruel en contra dels especuladors . botiflers, frvols, opor tun i s -tes, escaladors.. . Q u m s es p o t e s p e r a r

d 'un amic que d'all que s dolent en fa una eina per fer el b.

Si tots po r t em dins un di-m o n i , de b e n segur q u e el d 'en Xavi es va quedar amb un pam de nassos. Per tant , Xavi, i si D u e m perdona , espero veure ' t d ' aqu a molt t e m p s , q u e per a tu noms ser una estona.

C o s e s d ' e n S o t

wi ;s

Per de qu us queixeu? eh? eh? Que no he respectat el pi d'enXandri?

^

Nftez exigeix urbanitzar Torre Negra

El porxo

Una programaci cultural, si us plau

Noto malestar entre els grups art s t ics locals que tenen projectes seriosos i renovadors. Diuen que es mouen com en el buit, que les autoritats no semblen fer-los cas. No volen dir noms falta de suport econmic. Si el deu te municipal s d'un mili per fa-mlia, difcilment es pot espe-rar que les aixetes ragin gaire. Demanen que se'ls tingui en compte: figurar, com a mnim, en algun mapa de programaci cultural, que sembla no existir.

Perqu, en flagrant contradic-ci amb els calaixos buits per a ells, el Centre Cultural, que surt de la mateixa calaixera, no sem-bla tenir problemes.

EI Centre Cultural est molt b, per, quina lgica justifica la descomuna l diferncia de tracte? Ho pot explicar, si no el govern, l'oposici? No s trobar

IQSEP M. IAUM

que en parlin, en els seus ba-lanos de fi d'any. I qu hi diu el Consell de Cultura? Ho sap vost, lector? Jo, no.

No estic parlant d'un art i cul-tura vivint de subvencions. Es-

El Centre Cultural est molt b, per,

quina lgica justifica la descomunal

diferncia de tracte?

tic parlant de la xarxa i l'escalf m n i m s n e c e s s a r i s p e r q u aquesta llavor de qualitat pugui arrelar i crixer. Cada ciutat i vila ha de tenir cura del seu propi planter, que en el nostre cas s molt ric. Si ens en de-

sentenem, estem llen-ant per la finestra les llavors d 'un futur culte i civilitzat.

El Xavi i la Montse ens parla-ven de l'organitzaci i coordi-naci modl iques , en tots els mbits, que ara regnen a Ruan-da. En comparaci, en el tema cultural, nosaltres som els qui encara anem amb una m al da-vant i l'altra al darrere. A Ruan-da - e n s explicaven-, el govern no accepta diners per a un pro-jecte si veu que desprs no el podr mantenir. Nosaltres, com que vam ser ms espavilats, ara no en tenim ni per a pipes. Tot aix es pot parlar i es pot

corregir i ho haur em de fer. Perqu algun dia no se 'ns pu-gui aplicar aquell vers terrible que ens recordava Pere Quar t a la Sala Capi tular les passa-des festes: "Terra d 'hospici i Gran Hote l ."

HS4CAINTQ1NS

Societat Divendres, .'-/e/e ene de IV91 13

T r a d i c i o n s

lot i que /l'j hi participaven tants eazalls, la re/ren i la t -ei ser moll lluda i la gent s'hi va a/w/ai: l-'i/tos: X. IA RROSA

Menys cavalls i ms pblic Els santcugatencs mantenen la tradici al carrer de Sant Antoni Abat

Els santcugatencs van complir un any ms amb la tradici dels tres tombs, i van sortir al carrer per seguir la cercavila de cavalls i altres animals que van recrrer els carrers del centre de Sant Cugat. Aquest any, noms uns 300 cavalls van

participar en la comitiva, perqu diumenge se celebrava a Igualada el 75 aniversari de la fes-ta dels tres tombs, i molts dels genets que nor-malment feien la cercavila de Sant Antoni van anar-hi. Tot i aix, la celebraci a Sant Cugat no

va quedar deslluda: els carros petits, tirats per gossos, van fer ms efecte aquest any. Els or-ganitzadors van destacar que, un cop ms, el po-ble de Sant Cugat ha sabut mantenir una tradi-ci que havia estat molt sentida anys enrere.

N G E L S CASTUERA - Sant Cugat -

La festa dels tres tombs va tor-nar a reunir milers de santcuga-tencs al carrer per seguir la cer-cavila de carros enga lana ts i animals que s tradicional el dia de Sant Antoni. Les hpiques que hi ha al municipi i els l-tims pagesos, aix com entitats i associacions de Sant Cugat, van desfilar a la cercavila. La comi-tiva va sortir del Pla del Vinyet i va arribar fins al centre de la ciutat; desprs va continuar el cam fins a la plaa del Coll i el barri de Sant Francesc, i des d'all va continuar fins a la plaa Barcelona. L'alcalde, Joan Ay-merich. els va rebre a hi porta de l'Ajuntament i va donar un obsequi a tots els participants. Per a Aymerich, aquesta testa s molt important perqu con-serva una tradici que havia es-tat molt arrelada en el Sant Cu-

gat pags. "La rua de Sant An-toni compleix cada any la fun-ci de cobrir la tradici que s'ha fet duran t molts anys a Sant Cugat, i que malgrat que cada c o p hi ha m e n y s p a g e s o s i menys carros, tenim la gran sort que tenim les hpiques, i aix ha fet que aques t any hi ha-gus ms de 300 genets ." Ay-merich va felicitar la comissi o rgan i tzadora d e la rua i va mostrar el seu agramet a les hpiques de Sant Quirze i Sa-badell, que van collaborar en la festa de Sant Cugat.

La benedicci dels animals

Mossn (abriel Bays va fer la benedicci dels animals que va anar portant la gent al recin-te del monestir. El rector va re-cordar que la benedicci dels animals per Sant Antoni es fa perqu els cristians demostren que Du estima tota la creaci.

Per al pare Bays, aquesta s una festa "simptica que s'ha de mantenir".

Una de les carrosses que ms va cridar l'atenci a la cercavila va ser la de la Penya Blaugrana. El vehicle portava una pancarta enorme on es llegia En els mo-ments amargs, endola't. Per aix, els de la Penya van repartir 500 quilos de caramels entre els es-pectadors. La carrossa de la car-nisseria Tubau reprodua els per-sonatges que va popularitzar Walt Disney amb la pellcula Pinotxo. A banda dels carruat-ges amb cavalls, que eren la ma-joria, encapalaven la cercavila un grup de carrets que tiraven alguns gossos. Conxita Juliana, una de les organirzadores de la cercavila, va dir que aquests car-ros p e t i t s feien ms e fec te aq u es t any. pe rqu hi havia menys cavalls. "Aquest any s'ha celebrat el 75 aniversari dels tres tombs a Igualada, i prcti-

cament tots han anat cap all. Nosaltres ens hem quedat una mica curts, per tamb s veri-tat que hi ha ms jardineres i mallorquines." Juliana va des-tacar que molta gent de fora s'havia afegit a la festa. "Ja ho sabem, que la gent de Sant Cu-gat aquest dia respon molt b, i fins i tot ve gent de fora. A ms, el dia ens ha acompanyat, i aix la gent s'ha animat i ha vingut."

EI clssic ball d 'envelat

La celebraci de la festa de Sant Antoni, que havia comen-at divendres amb una missa so-lemne al monestir i el reparti-ment de pa benet , va acabar amb el clssic ball d'nvela.t que es va fer al teatre de la l ' n i Santcugatenca. Moltes parelles es van animar a ballar les peces de l'orquestra Dkaros. En aca-bar el ball, s van repartir els premis a les carrosses ms ben

guarnides, als millors cavalls i als genets ms ben plantats.

La cercavila no va tenir inci-d e n t s d e s t a c a b l e s , i el bon temps va acompanyar la comi-tiva durant tot el recorrgut. Tot i que el dia va comenar ennu-volat, durant el mat va sortir el sol. Els organitzadors confiaven que no plogus, perqu la cer-cavila hauria llut ben poc sota els paraiges. Noms en l'ltim tram del recorregut, quan l'al-calde repartia els obsequis a la porta de l'Ajuntament, un dels cavalls va relliscar i va caure amb la genet. La caiguda va ser es-pectacular, per, sortosament, ning va prendre mal.

Els Geganters de Sant Cugat tamb tenien preparada la seva carrossa per participar-hi. Ma-lauradament, un dels integrants del grup va morir sobtadament durant la nit, i els seus com-panys van decidir no sorciramb la cercavila.

14 Societat S-/-CAlVIO>B Divendres. 24 de gener de IW

E s q u Dos quarts de sis del mat d'un dissabte qualsevol. Porta principal del mercat nou de Torre Blanca. Les fundes de colors fluorescents es recolzen a les parets del mercat o s'es-tiren per les voreres. Els seus propietaris tamb, perqu malgrat que esquiar s per tots ells un plaer, la son no per-dona, i llevar-se a les 5 del mat s matinar molt.

Als santcugatencs els agrada passar fred

i tenir son Ai 'RA C O S T A

"Encara que ara hi ha son, quan arribes a pistes, t'enfundes les bo-tes i els esqus i fas la primera bai-xada, t'adones que paga la pena aquest sacrifici." Aix s com qual-sevol apassionat de l'esqu, so-bretot si s jove i practica aquest esport des de petit, justifica el fet de dormir noms tres hores, fer-ne ms de cinc embotit dins d'un au-tocar i suportar-ne unes altres tan-tes de caravana per tornar a Sant Cugat el mateix dia a la nit.

El mercat de Torre Blanca s el punt de sortida habitual dels es-quiadors que s'acullen a les ofer-tes del Club Muntanyenc Sant Cugat, unes ofertes a les quals se-gons la membre de la secci d'es-qu Irma Pena, "cada vegada s'hi afegeix ms gent" . "Enguany prcticament cada setmana acon-seguim omplir els autocars amb

noms esquiadors santcugatencs", afegeix Pena. D'opcions, per, n'hi ha d'altres.

Ofertes per a tots els gustos

Les possibilitats que ofereixen les agncies de Sant Cugat quant a sortides d'esqu sn ms que va-riades, tot i que val a dir que al marge dels dies i l'estaci de des-t, tant els preus com les presta-cions sn prcticament iguals. Es pot triar entre sortides d'un dia o de cap de setmana i en perode vacacional (Setmana Santa) de di-verses jornades.

En tot cas, els que adduen l'alt cost com a pretext per no practi-car l'esqu, ja no tenen excusa. Per encara no 4.000 pessetes es pot gaudir de tot un dia d'esqu, incls e\forfait i les classes per a debu-tants. El preu se situa entre les 10.300 pessetes i les 15.000 per les sortides de cap de setmana que

Cada vegada hi ha ms santcugatencs que esquien. FOIX): XAVIER LARROSA inclouen els forfait, l'hotel en r-gim de mitja pensi i el viatge. Segons Mnica Bertran, d'Hip-

po Viatges," a banda de les sorti-des que organitzen els majoristes, intentem incloure altres presta-cions per atreure ms clients. Nos-altres, per exemple, en les es-quiades de cap de setmana in-cloem una sortida a la discoteca".

Altres opten per oferir rebaixes o ofertes. s el cas del Club Mun-tanyenc Sant Cugat, que fa un 5% de descompte als seus socis. Tot i aix, l'agent de vendes Carme Roquer, de l'agncia Halcn Via-jes, creu que "aquestes ofertes no ens prenen clients ja que treba-llem amb pblics molt diferents.

La prova s que la demanda de viatges a les agncia s'ha mantin-gut respecte a l'any passat".

Pel que fa als punts de destina-ci, Andorra, davant de les esta-cions lleidatanes, continua sent la gran preferida. Les destinacions ms habituals dels santcugatencs sn Soldeu-el Tarter i Ordino-Ar-cals. Els santcugatencs, com mos-tra l'anunci d'una famosa estaci

, d'esqu andorrana, es deuen des-pertar amb un fort ensurt quan so-mien que s estiu i que, per tant, de neu no n'hi ha. O potser s que desprs de tot, l'estrss tamb ha arribat a Sant Cugat. Si s aix, val la pena fer cas de l'eslgan publi-citari: Andorra, l'escapada.

El cos de la redacci deixa el 6Gran Sant Cugat'

-Sant Cugat -

"N'estem farts". Sis periodistes de les publicacions Gran Sant Cu-gat i Diari de Ru/r han decidit abandonar Publidiari, l'empresa editora de totes dues capaleres. Els sis treballadors han explicat que han deixat els dos mitjans de comunicaci a causa "d'una con-tinuada falta de coherncia edi-torial, la vulneraci de les lleis la-borals i el menyspreu total per la dignitat professional dels perio-distes". Pel que fa a la publicaci santeugatenca, els professionals que han abandonat el setmanari sn la fins ara cap de redacci, Diana Molina, i una altra redac-tora, Rosalia Canavate. Elles dues constituen el gruix de la redacci i ara a Gran Sant Cugat queda un redactor en prctiques. Malgrat l'abandonament de Molina i Ca-navate, fonts de l'empresa han anunciat la voluntat de sortir cada divendres. Publidiari SL no t clar qui portar a partir d'ara la re-dacci, per les mateixes fonts han avanat que el responsable de TV Sant Cugat, Rom Ventu-ra, es far crrec del nmero d'a-vui./J.L.

SQUASH

Cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit d'acollida que

ha tingut el nostre men

diari de:

950 Pts. Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 08 62

Com si la vida

la xocola ta . . . ,fv0K

U ntrapans... H\jf ert... * f v *K

tos pastat... .**. al suis...

ELS f CANTONS Divendres, >4 de gener de 1997 Societat 15 E n s e n y a m e n t

Un moment de la xerrada d'Isabel Arimany. Foto: XAVIER LARRSA

La primera elecci dels joves com a adults

C L A R A R O I G

- Sant Casat -

La sisena edici del cicle de xerrades d'orientaci acadmi-ca i professional, organitzat con-juntament pels departaments d'ensenyament i de joventut de l'Ajuntament de Sant Cugat, es va obrir dilluns amb la con-ferncia titulada Com podem els pares orientar els nostres fills?. La xerrada, que va fer Isabel Ari-many, psicloga i especialista en orientaci professional, s l'ni-ca de les disset programades que

anava dirigida als pares dels alumnes de COU. Isabel Arimany va destacar la

prdua de protagonisme que els pares han d'assumir en el pro-cs d'elecci que han de fer, de forma lliure i intelligent, els seus fills. "El paper secundari dels pares s una tasca difcil sobre-tot perqu els seus fills-passen per un moment complicar, han de fer la seva primera elecci com a adults", va dir Arimany. La psicloga va afegir que els pares havien d'estimular i infor-mar els seus fills perqu aquests

facin l'elecci correcta. "El ma-teix noi o noia ha de decidir, en funci del seu autoconeixement, i aqu els pares tenen un paper important", comentava Arimany als pares que van assistir a la Ca-sa de Cultura. Les primeres xerrades d'a-

quest cicle, que s'han fet du-rant la resta de la setmana, van tractar de les carreres de cin-cies de l'educaci, psicologia, cincies ambientals i biologia, veterinria, filologia, filosofia, geografia i histria i cincies de la comunicaci.

E n s e n y a m e n t

Els alumnes de l'Arnau Cadell estudien el conflicte afric MNICA BERNABK

Els alumnes de tercer de BlTP de l'institut pblic Arnau Cadell estudien, des de principis d'a-quest trimestre a les classes d'histria, les causes que han des-encadenat el conflicte a la zona dels Grans Llacs. Concretament, els joves comenten articles perio-dstics sobre aquest tema i, a par-tir d'aqu, estudien l'evoluci de la situaci a la zona des de la d-cada dels setanta. "Volem analit-

zar si la crisi africana s un con-flicte tnic o si est polititzat", ha explicat Enriqueta Daz, una de les professores d'histria de l'ins-titut, qui ha afegit que el centre va decidir tractar el drama afric a classe per informar els alumnes sobre un tema d'actualitat. Segons Daz, els joves s'han mostrat molt interessats en el tema, perqu, en-tre altres raons, alguns alumnes s'han implicat directament en les campanyes de solidaritat per les vctimes del conflicte afric que s'han fet al municipi.

E n s e n y a m e n t

Adjudicat el projecte de la nova Collserola a Vctor Rahola NGELS CASTUERA

El ple municipal va fer dimarts un pas endavant per concretar el mapa escolar a Sant Cugat. L'A-juntament ha aprovat un conveni amb la Generalitat per poder ad-judicar el projecte de la nova es-cola Collserola a l'estudi de Vctor Rahola, l'arquitecte que ja havia projectat els dos pavellons de pre-escolar de l'escola. Precisament aquest s l'argument legal que ha fet servir l'Ajuntament davant la

Generalitat per poder avanar el projecte. Aix, ja hi ha un arqui-tecte encarregat, i d'aqu a dos mesos, el disseny del nou edifici pot ser a la Generalitat perqu s'hi facin les correccions oportunes. El pressupost del projecte s de

ms de sis milions de pessetes. La Generalitat havia previst co-menar les obres de la nova esco-la Collserola aquest any, i l'Ajun-tament havia fet gestions per avanar el projecte uns mesos, tot i que fins ara no s'ha pogut fer el pas definitiu.

'iS

Cirurgia

Curgteg*B{SarB*d9**6u,ASO-n,A1-SFCuot 5 0 8 4 7

Consult. Centre Mdic CSHTOEWOlCSABAT

wfBptte * eontutr mtm. Mfc#ta .on*>Ujr.$antk8Bj 6 ? 4 t 9

Dietetica-Nutricio l**WAIWUi SOLER vtagudw. tf Fra**!) Moteg* 2&7.

lA.* tOOMtN, dt-e/yil)li,;i

li 'iiijn. inriiiiiiti;|ii)iTii

m#^,w*H.*to ,., uiniMnM?TriH*H tmi m>i i i i i imi intm^>^

:

SsmCaoat vtmf&m \- - * ,

.Mt*e,.saet9fc

Olorinolarinnoieq

nn.niii.miiiii.ninj

Pedagogia-Loaopdia

fc *&. Af . ^*''* afrwinp <

mm

16 Societat ELS/G\NTONS Divendres. 24 de ytier de 1997

S o l i d a r i t a t

Xavier Gmez-Oliv i Montse Fernndez ajornen el seu retorn a Ruanda

LONG Medicus Mundi els aconsella esperar que s'estabilitzi la situaci Els cooperants santcugatencs Xavier Gmez-Oliv i Mont-se Fernndez han decidit posposar el seu retorn al pas afric desprs de l'assassinat la setmana pasada de tres metges espanyols al pas afric. L'ONG Medicus Mundi, per la qual treballen els santcugatencs, ha acordat re-plegar els seus efectius a la zona, tot i que mantindr els projectes d'ajuda engegats a Ruanda.

MNICA HKKNARK - Sant Cugat -

Kn l'actualitat, Medicus Mun-di treballa en tres districtes de Ruanda: Rujingueri, on van ser assassinats els tres cooperants espanyols i on l 'ONG disposa d'una escola; Nemba, on ges-tiona un hospital; i Rukoma, on treballaven Xavier Gmez-Oli-v i Montse Fernndez en un hospital i vuit centres de salut. Tots tres projectes d'ajuda con-

t inuaran en marxa, tot i que Medicus Mundi reduir el nom-bre dels seus cooperants a la /ona, tal com ho faran les ONC Metges sense Fronteres, M-dicos del Mundo i In termn, (|iie tamb treballen a Ruanda. Fins ara Medicus Mundi dis-posava d'on/.e persones al pas afric, i a partir del prxim mes noms se 'n quedaran quatre .

La parel la hi vol t o rna r

Aix mateix, l 'ONG va acordar dimecres passat en una reuni a Bilbao que el matrimoni G-mez-Oliv i Fernndez, que ha-via programat tornar a Ruanda dilluns vinent, ajornaria el seu

viatge al pas afric fins que la situaci s'estabilitzs a la zona. "s absurd que ara nosaltres a n e m a R u a n d a si la nos t ra O N G fa tornar els cooperants", ha reconegut Xavier Gmez-Oliv, que , malgrat aix, s'ha mostrat convenut que "d'aqu a p o q u e s s e t m a n e s " podran viatjar al pas afric. Per la seva banda, Montse Fernndez ha afirmat: "Em sap greu per la gent d'all, per deixar-la sense donar explicacions." No obs-tant, la parella ha explicat que continuaran treballant en el pro-jecte d'ajuda Rukoma des de Sant Cugat. "Farem totes les t asques admin is t ra t ives i de comptabilitat", ha dit Gmez-Oliv, que ha declarat que els cooperants de Medicus Mundi que arribaran de Ruanda a prin-cipis de febrer els portaran tota la documentaci necessria que van deixar al pas afric. Entre els cooperants que tornaran en els prxims dies hi ha Xavier Prez, el barcelon que va ofe-rir una conferncia sobre el con-flicte a la zona dels Grans Llacs el 22 de desembre passat du-rant la jornada de sensibilitzaci per les vctimes del drama afric

La parella Gmez-Oliv i Fernndez al municipi.

Precisament, Xavier Prez era amic dels tres membres de M-dicos del Mundo morts la set-mana passada a Rujingueri. De fet, Prez es va desplaar al lloc dels fets tan bon punt es va as-sabentar de la notcia i va arri-bar a la seu de l 'ONG a la zona quan els cossos dels tres es-

amb la seva filla Xnia a Ruanda. panyols encara es trobaven sen-se vida al terra. Per la seva ban-da , Xav ie r G m e z - O l i v i Montse Fernndez tamb ha-vien coincidit alguna vegada amb els tres cooperants espa-nyols a Ruanda, ja que Rujin-gueri noms s a uns vuitanta quilmetres de Gihara, on vi-via la parella.

Les ONG creen un grup de conscienciaci ciutadana

NGELS CASTIT.RA - Sant Cugat -

La coordinadora d'ONG de Sant Cugat ha decidit crear un grup de conscienciaci ciutadana i esta-blir un calendari de possibles ac-cions. El nou collectiu tindria una funci molt semblant a la que feia el grup Baula, ja desaparegut, i que formaven joves de la parr-quia. Els membres del grup, que de moment sn uns deu. volen organitzar conferncies per ex-plicar la realitat del tercer mn a Sant Cugat. Una altra de les seves intencions s preparar actes de sensibilitzaci entre els ciutadans.

El grup es coordinar amb totes les entitats solidries del munici-pi, i hi tindr tot el suport. El collectiu l'integrarien persones que estiguessin interessades a fer alguna cosa pels pasos menys afa-vorits, sense formar part necess-riament d'una organitzaci no go-vernamental. Els membres faran una primera reuni el dia 30 de gener a la Casa de Cultura, a la qual han convidat tots els sant-cugatencs interessats.

D'altra banda, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va donar compte al ple que es va fer di-marts de la constituci formal de la comissi de seguiment del 0,7%, que havia treballat durant dos anys en projectes de coope-raci al tercer mn i es va consti-tuir formalment el dia 30 de de-sembre del 19%. La comissi va triar un projecte sanitari al Per per destinar-hi una part del pres-supost municipal del 19%.

ANDAJLUZl

N.71

Toda persona que est interesada en regentar los servicios de bebidas, del Centro Popular Andaluz de Sant Cugat del Valls, puede ponerse en contacto con la entidad, todos los das, excepto lunes de 10:00h. a 13:30h. y de 18:30h. a 21:00h.

Camino de la Cruz^ TeL 58916 74 TeL y Fax Oficina 589 4135

08190 SANT CUGAT DEL VALLS (Barcelona - Espana)

S e g u r e t a t

La Policia Local i els bombers augmenten les sortides a 1996 Disminueixen un 50 per cent els accidents de trnsit

R i n i i BOI.UNGF.R t Cugat -

La Policia Local de Sant Cu-gat ha ats un total de 5.353 serveis els primers deu mesos de l'any 1996, concretament de l'I de gener al 10 d 'oc tubre . Fent un clcul estimat, el cos de policia haur fet uns 600 ser-veis ms al llarg de tot l'any respecte al 1995. De la xifra to-tal, el nombre ms important correspon a accidents de trn-sit, tot i que han disminut prc-ticament un cinquanta per cent respecte al 1995, i s'ha man-tingut en 104 serveis per acci-dents amb ferits.

Pel que fa als actes de bande-risme, al municipi tamb han

millorat, ja que l 'any 1996 la policia local ha ats 84 serveis, davant dels 149 del 1995. E}s incendis als boscos tamb han disminut els primers deu me-sos de l'any i els de menor im-portncia s'han mantingut amb unes dades regulars. El nom-bre d'identificaci de persones sospitoses ha augmentat , com tamb la recuperaci de vehi-cles sostrets. La policia muni-cipal, per, ha trobat 85 vehi-cles a b a n d o n a t s al" llarg de l 1996 davant dels 24 l'any an-terior. Aquestes dades s'han fet pbliques a Rdio Sant Cugat en un balan de l'actuaci po-licial de l'any 1996 al municipi.

Per la seva banda, els bom-bers de Sant Cugat-Rub han

fet un total de 368 actuacions . durant l'any 1996 al municipi.

Segons aquest balan, Sant Cu-gat s la cinquena ciutat amb ms actuacions de la comarca desprs de Terrassa, Sabadell, Rub i Cerdanyola.

Dels serveis atesos pel cos de bombers, 83 corresponen a in-cendis Urbans, onze sn focs en la vegetaci, 31 salvaments, 112 actuacions urgents i 131 actua-cions sense importncia. Per tant, els bombers han ats ge-neralment serveis de poca im-portncia, com disparaments d'alarma, obrir portes o fer ins-peccions, entre altres. A la co-marca del Valls Occidental, els bombers han fet un total de 4.549 actuacions.

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

s^^K Cinema de franc.

Amb la targeta del Club podeu trucar per de-manar una de les entrades de qu disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pellcula En honor a la verdad que es projecta en versi original el dissabte 25 de gener, a la una de la nit.

L A C A R P A S A N T C U G A T

TOTS ELS SUBSCRIPTORS Podeu passar a recollir gratutament les vostres consumicions i aconseguir el vostre VIP de la carpa. Noms cal trucar al tel. del subscriptor o passar di-rectament a recollir-les

m IMOMES TdADOCCtOW Hpica Severino

Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podr gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratut al tel-fon del subscriptor

CURSOS WAY-IN Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'angls, francs, alemany a l'acadmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telfon del subscriptor: 589 62 82

SOUASH

% % % Club Sant Cugat Posa't a punt

Amb el carnet CLUB de subscriptor podeu gaudir durant aquest mes del segent: De una sessi de sauna o d'hidromassatge o jugar mitja hora d'esquaix, de 9:00h. a 17:00h., o b fer una classe d'areobic els migdies o els vespres de 19:00h. a 22:00h.

PELUQUEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podrs gaudir de ses-sions de sauna, solrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

18 Societat ELS CANTONS / fcWm, >4J,

La r a d i o g r a f i a

AGRUPACI CULTURAL I MUSICAL DE LES PLANES

Amb la creaci de la banda, Rafael Casilles va poder desenvolupar finalment la vocaci que des de jove portava a dins: la de msic

Gaireb 2 5 anys d'histria... SANDRA MORALES

Entitat: Agrupaci Cultural i Musical de les Planes Any de fundaci: 1973 Local: centre cvic les Planes Components: 25 Socis: una trentena

Des d'aquell 5 de gener de 1973 en qu la banda de msica de les Planes va fer la primera actuaci en la cavalcada de Reis ha plo-gut molt. Gaireb sn 25 anys els que els separen d'aquella primera sortida. Ara b, la banda es va cre-ar abans, el 1972, grcies a la ini-ciativa de Rafael Casilles, que va convncer els responsables de l'Escuela Parroquial Nuestra Se-nora del Rosario i mossn Pere Grau per formar-la amb uns quants nens del districte. Cada tarda, quan acabaven les classes, assajaven a la mateixa escola amb un petit tambor i una corneta, i,

amb molta imaginaci, utilitza-ven culs de cubells de plstic com a tambors. De mica en mica van aconseguir els instruments ne-cessaris, fins que a la cavalcada de 1973 van sortir a acompanyar els Reis Mags. Aix va ser com es va constituir la banda sota l'escut de Nostre Club. Juventud de Las Planas, una associaci cultural i esportiva que promovia mossn Pere Grau.

La sortida va ser un xit i arran d'aix van comenar a arribar ofertes per actuar fora de les Pla-nes. Van tocar a Badalon