ELS0CANTONS PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACiÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT

Any II. Ne 47 Divendres 29 d'abril de 1994 DEL VALLÈS

M100 Ptes.

SUMARI ECONOMIA L'empresa japonesa Sharp traslladarà part de la seva producció exterior a la planta de Sant Cugat

P A G . 5

DISTRICTES Els veïns de Mira-sol denuncien defectes de construcció al Casal de Cultura

P A G . 2 0

CULTURA Aquest cap de setmana es representa l'obra de teatre "Homes!" de Sergi Belbel al Centre Cultural

P A G . 33

Inaugurat el Parc Central

í I

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich va inaugurar oficialment el parc

Sant Cugat té un nou pulmó verd al bell mig de la ciutat. El Parc Central, s i tua t a la zona de Sant Donènec-Colomer, va ser inaugura t of ic ia lment el diumenge passat per l'alcal­de, Joan Aymerich davant d 'una gran e x p e c t a c i ó i afluència de públic.

L'acte va coincidir amb la col·locació, al parc, d'un monòlit commemoratiu del c inquan tena r i del C lub Muntanyenc Sant Cugat.

El club també va cele­brar el cap de setmana di­versos actes com el dinar del soci i la presentació del llibre que resegueix els cin­quanta anys de l'entitat ex­cursionista.

Pàg. 18

Entrega dels premis wmmm^mmmmmmmmmmmmmmmm

santcugatencs de rAny1993 Kampio, a mans de la Generalitat •W La Comissió d'Equipaments haurà de decidir abans del 21 de juny si dóna o no el permís

Pàgina 4

El Jutjat de Rubí aprova la suspensió de pagaments de l'Hospital General

Pàgina 5

__ *&Z3^

3fl§* -f-í?V

Kampio va presentar a la Comissió Territorial d'E­quipaments Comercials de la Generalitat, el divendres passat, la sol·licitud de per­mís per poder-se instal·lar a la nostra ciutat.

la Generalitat haurà de donar una resposta abans del proper dia 21 de juny.

La intenció dels propie­taris de Kampio, que estan segurs del vot favorable de

la Generalitat, és començar les obres de seguida i tras­lladar les seves oficines centrals a Sant Cugat.

El gerent de Disvahe, propietària de Kampio, va assegurar al nostre setmana­ri la voluntat de donar feina a uns 75 santcugatencs a través de l'empresa de se­lecció de personal, VL Ser­veis Plens.

Pàg. 3

</>

ui

o

ü AtUv-twatí de U ImcUtii jS de t/4u*ctoci* de tjüm

i Piofiiet<viti de U ytviufa . Con Mora, 9 Tel. 6 7 5 3 0 5 2 • Pça. Sant Francesc, 1 Tel. i Fox. 5 8 9 0 8 3 3

~r^r:r^^r™~~_j j i

TUUETA ae ASOMA0O Maria Vidal Abad

* 0745 ÍMUK* 03.12.94

TARGETA D'ABONAT La targeta d'abonat de

Policlínic Torreblanca-Sant Cugat, li permet

rebre la millor assistència per 1.000 ptes.

mensuals per família. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

© 589.18.88 StíaóoiwiPSt.'CUIWC ^L·

BanooNrfMMt Ptegúffisrass.

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES. 2 9 ABRIL 1994

POLICtiiil T O R R E B L A N C A ï=i M IN I U U ü A I

els in fo rma d e les

Farmàcies deTorn D e l 2 9 a l 0 6 - 0 5 - 9 4

{• Divendres

;29 1 Alfons Sala. 46 S Tel. 674 04 83

Dissabte

Ï30 1 Sta. Teresa, 40

Tel. 675 33 44

" Diumenge

! 1 </ Sant Magí. 50 H Tel. 674 33 53

1 Dilluns

\ 2 N Sta. Maria, 27 s Tel. 67415 31

c Dimarts

Í; 3 ,J Pg. Diputació, 1

Tel. 674 03 64

Dimecres K

i 4 A Dr. Murillo. 1

Tel. 674 04 30

* Dijous

i 5 K S. Rusinol. 38 1 Tel. 674 06 45

1 Divendres E

i 6 D Rbl. del Celler. 97 ° Tel. 674 77 49

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí. també resten obertes:

Pintó de Valldoreix, c/ Església. 3 -Tel 674 28 71 - Serret de Mira-sol,

Pg. Baixador. 78-Tel. 674 23 72

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 5 8 9 18 8 8

Horari Autobusos i -i

s \ \ l I I Cxi -MIKVSOI \ l \ s \\\}R

I I . · M I I - M W I W I R : • • •.'.. •'• ' . - . ' • l ' r- . i l · . i i ·

l l i^ l l .h* i festius I S,

! •

REFRANYER CATALÀ del llibre

& •

&m i ^^mj^^m

•• !'• ' in '.' i • II !.-.•• l . ' e u l ,: t - V . i . , , . i ; | i , I , le S J M C . J j :

surtidi-Mli'Mli' W. \l K)NS s \ I . \ i ..•!!!. •- . v - k - ]..->ii-. ^ •:.,:., < -i r ~n" ri- s ni!ri...:i·..a:.ri.'·.il;iMi^ . "'i nisvihtrv i l,".till^ ,; S.T1.I.1 \'^': 'S s.lh i a l v ^ ' milltu-

I . • . . • • • „ ' - ..- l ' i K H O R K P U i : M.,. J . ; M l o a .

V • I' ; r ' . • • . . : I.Í • v i i,..,' \ | . , , .n r . · - . · |v . .ru.( \l'

• , . - , . i •• i : . . S 1 •. - i : \ l . . - i . l L ' i

I • : M l l l i KHADl S\M•( l ( , \ T

H I M I I S X M DliMINK í . MP. : . , "• •'• :<• •'<: - • > i - t '

i.l. i • ni . . _. •'• H N \ a h l ï N Í I f » t i i K .i I . I - P - - : . I

S.,rtidV<l,".ctesXM l l U S I 1SC I.

_. j•• D i w i i i t v · . i t i - s i i u - > i •>• •••i:., i

Siinidt'«iliMl(l.'l-M U IOM.C I ui v r i . l : n i-, i». •'<• ,ih 'si ;~ min; .' - lü·.vihlr.i ÍÍMIII- '.. vr..l.i

. : : i eh

I -v:l·lf- ,1

•. l^jhïe- J

*h KKl()RKKi;i i :Sj[ | i .e • : • • • . • : . . • . . . \ ' " , ' . ; n 1 - i i

I -3 M M C t ( , \ l - I . X H d K I - S l x I l S l ' l VM.S

I I .ML 1 UIIOM v - :. '.•..:..• •:.!

DÍV.U I'l VI \(

KH n k K I U I e \|cíe.J.l xP

\-.i M M ( ICXI -K1M- IKKK\SS\

M \ | i. I t , x l -ISXkl l·IO\\

HI IIXKI I I HNX \ M M ( l l . x l :

Joan Amades

Ésser un capsigrany Com ésser un esvalot, un tabalot, un taral-litot

El capsigrany és un ocell menut que s'alimenta de mosques i. per poder agafar la presa que li serveix d'aliment, belluga contínuament el cap d'ací d'allà alçant-lo i acotant-lo sense parar, de manera esbojarrada. En antics rellotges de paret,havia estat costum de figurar hi una testa d'aquell ocelló a darrere una finestreta, i en assenyalar les hores s obrien les portes i apareixia la bestiola, que a cada batallaria donava un cop de cap i obria i tancava el bec com si agafés amb la boca una mosca. És possible que aquest costum hagi ajudat a la formació del modis­me. En alguns casos, en lloc de la testa de l'ocell n'hi havia una d'home que feia la mateixa acció. En aquest cas el personat­ge rebia el nom de papamos-ques, molt que també ha passat a ésser prover­bial. però no amb el mateix sentit de capsi­grany, sinó més aviat amb el de beneitó. Posteriorment, la testa humana o de capsigrany fou canviada en els rellotges per la d'un cucut que sortia també d'una finestra i que donava així mateix un cop de cap: però en lloc de moure la boca obeïa un mecanisme de l'aparell i simulava proferir el seu crit de cucut.

• * . . < • • > ; * *

MIQUEL RAMS ELECTRICITAT • AIGUA - GAS

AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ

INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Canvi C m Mal,is. <• S \ \ I" t ' l ( i A l l'ois. 6 7 4 NO .V) il % 8 897881

El Temps Tendència per al cap de setmana líi'i: i: /I.'/IS ri1 e v w t o . ' iiinb /1,'iWi/Vi i.', ia wm\x-nihira i>cr in >:;; i.•••;•".. uiinu n* ./< i.'.'u.

HI bon temps s'implantarà a S _ ^ toies Ics comarques catalanes. Si k pS^) bé existiran petits nuclis tempe üiosos a la tarda, sobretot, a /ones del litoral i comarques Luronines. es preveu que la bonança sigui la nota domi­nant. en general, durant lot cl cap de setmana. HI vent bufarà de ponent i la calor començarà a fer-se notar cada cop més.

PERRUQUERIA SALÓ D ESTÈTICA

Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3' Edat i Carnet Jove

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 5! Sant C'ugal

TELÈFONS D'INTERÈS SERVEIS

- Ajuntament - Ambulatori l.e- Planes

- Bombers BelUcrra

- H'.imhers Generalitat

• Bombers Rubí

- C A P - C A P r^eneíev

l'avjJeCu'.Iur..

-Cav.'.V·ikloiei*.

Cal.:lana J e d a s

-Ce·iüeC-'wl.al-Vk·sta ("O'ilrv ( \ ' e Les Plano

- ('entre ('.lliura: Mira Sui

l ' ineniesSantCu^atiRevni 's ' ' .

- CITCUS

Creu Rnia SunlCueat

-CivuRuja Valldoreix - Dispensari l a l·lore^a

I.nt. Municipal Descentralitzada..

I.NIÏI-.R iRuhí.

- l . l · C S . A

IsleCC

- Funerària •Crua

- d. Civil tMira-sol •

- Hisenda

-Jutjat

- Oficina Municipal La LloreMa....

- Parròquia Sant Pere Octavià - Parniquia Les Planes

- Parri'i|ii:a Valldoreix - P'-ema Municipal Valldoreix - f u r rpu Nacional de Policia

I1 randes .

. .5S9 22SS

... .575 5105

. .692 SO 811

085

. 6 9 9 80 80

.5891122

589 44 55

. . .58913 82

... « 4 45 99

. . . 7 2 5 29 44

. . . 5 8 9 0 8 47

675 5105

. . . 5 8 9 2018

. 5 8 9 09 41

... 674 7 0 %

67412 34

6742459

6747615

6742719

6991892

58912 26

67419 34

67405 25 674 3371

6742379

5891155 674 6*96

589 08 47

6741163

20475 03 67405 69

67540 55

674 78 58

091

SAl R. . \ i :uesc

-Valldoreix parada' 589IKI21 674 11 I I

• Policia Municipal 092

• Voluntaris Protecció civil 092

- Policia Municipal iValldoreixi 90879 51 25

- Comissaria de Policia 674 76 12

- laxi-1 parada i 6740997 -Radio laxi 589 44 22

•P p-ol Buií 6 7 4 ' 5 8fl

- s un l u.at ( ome c í'M 03 22

u

VTII.S

- AiitucN La l-loreslu 674 20 89

-AÀPP i VV Mira-sol 674 20 18 - AAVV Verse Carme Mira-Sol 674 10 03

-AAVV Saní Joan Mira-Sol 674 7103

• AM'P i VV Valldoreix 674 219"

- A-\PP i VV Colom.! Moiv.verTal Vall. 674 21115

- AAPP i VV Can Majó Valldoreix 674 50 49

- AA. Prop i Yeiib La Floresta 674 20 89

- AA VV Aiguallonsa La Floresta 674 51 29 - Asv Consumidors 2684567

- Alcohòlics Anònims 317 77 77

- D.N.f (Cita prèvia; 589 30 8»

- Grcenpeace I 9 1 I 543 47 04

-H. General de Catalunxa 589 12 12

- n.Vull d'Hebron ' 427 20 00

- H.Sant Joan de Déu 203 40 0(1

-lonitat Coronària 24810 40

•Tel.del'l·sperança 4144848 - Ini. Carreteres 204 22 4 7

- lnf. Aeroport 478 50 00

-lnf. RENFE 49002 02 -lnf. Port 3 ISS7V' -OMIC e^o, ;i v,s

- Policlínic Torreblanca 5Sci IS SS

-PROML'SA 5 S 4 | 7 ? :

ENTITATS

-ASD1 675 35 03

- Arxiu Gavin 674 25 70 •Casal d'Avi- S.C 589 16 38

-Llar d1 Avis Parròquia 589(15 98 - Club Muntanyenc 6^4 53 46

-Coral La Unió 67410 06

- Esbart Sant Cugat 675 26 52 -El Tot Sant Cugat 674 86 hi

- Grup Sup. Immigrants 674 93 14

- Ràdio.Sant Cugat 675 59 59

Televisió Sant Cu.a «S9 0418 Fls 4 Cartons ' 589 14111

A S S . R A D I O

TA X I SANT CUGAT I VALLDOREIX

589 44 22 674 92 12 SERVEI DIA I NIT-servei de Grua-

Cobrament amb Targetes de Crèdit i Teletac

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

Servei Recollida de Voluminosos 589 28 17

l^l:IIIIIJ»lillAIJiy^BRH' CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCAIES • PÀRKINGS • ETC...

PERSONAL CUAUFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3

El Club Muntanyenc va penjar una altra senyera al Monestir

Un " Sant JordF'pIe de actes

Miquel Cabanas i Alibau va rebre de mans de l'Alcalde la placa del premi Santcugatenc de l'Any 93 que reconeix el treball de tota una vida. Pag 4

La tradició de Sant Jordi es cada cop més arrela­da en la nostra societat.

Llibres, roses i actes de tota mena van tenir lloc els tres dies. Divendres acte de l'entre-ga dels premis Gausac a la Ca­sa de Cultura. Recitals de poe­sies a l'Ateneu i Casa de Cultu­ra, concert de Sant Jordi per l'Orquestra de Cambra Sant Cugat en el marc del Teatre Auditori

Dissabte diada de Sant Jor­di l'animació va centrar-se so­bretot a la plaça del Monestir amb les paradetes de llibres i roses i un espectacular festival d'hípica a l'esplanada de Torre Blanca. A la tarda i a la Creu de Terme una ferotge lluita en­tre el drac i Sant Jordi, organit­zada pel grup Berenguer el Gran. També al llarg del cap de setmana a Valldoreix es va ce­lebrar l'Open de Tennis i e Festival de Teatre. A Mira-sol també representació teatral.

Per cloure el diumenge es va procedir a la inauguració del Parc Central i el descobriment de la placa dedicada al CMSC pel seu cinquantenari. El mig­dia al pavelló esportiu de Vall­doreix el dinar del soci de l'en­titat excursionista i entrega de medalles així com la presenta­ció del llibre de la història del Club i la inauguració de la ex­posició restrospectiva de la en­titat. Altres actes han estat la presentació del trencaclosques més gran de Catalunya realitzat a La Floresta •

Cantada de Corals Infantils a l'Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels, celebrada el passat cap de setmana

KAMPIO presenta la sol·licitud definitiva per a la seva ubicació • Disvahe, propietària de Kampio, tenia previst inaugurar totes les seves oficines a Sant Cugat a primers de juny. Ei retard fa impossible aquesta ubicació abans de finals d'aquest any

I Si la Generalitat dóna el vist-i-plau a la seva ubicació, l'empresa V.L. Serveis Plens de Sant Cu­gat seleccionarà més de 75 treballadors de la ciu­tat per la nova planta comercial.

• Segons el gerent de Kampio, alguns comerços de Sant Cugat ja han demanat instal.lar-se a les galeries comercials del nou Centre, mitjançant l'a­cord de Disvahe amb Sant Cugat Comerç

Victor M.Morera Joan-Marc de Semir

La Comissió Territorial d'Equipa­ments Comercials de la Generalitat va ac­ceptar a tràmit, el passat dia 21 d'abril, la sol·licitud de l'empresa Disvahe, per ins­tal·lar Kampio a Sant Cugat. La notícia va ser confirmada ahir mateix a Els 4 Cantons pel propi gerent de Disvahe, Sr. Laimón amb tota la documentació al res­pecte.

El Sr. Laimón es va mostrar força sa­tisfet i esperançat en el vot favorable de la Generalitat i d'aquesta manera, poder començar a construir el supermercat el més aviat possible.

Laimón va assegurar que "ni la Gene­ralitat de Catalunya, ni el propi Ajunta­ment de Sant Cugat, tenen cap força tèc­nica ni moral, per parar la instal·lació de Kampio. És més, tots estem tan con­vençuts de la seva instal·lació, que ja es­tem fen paquets, per traslladar tota la nostra seu social a Sant Cugat, com ja es­

tava previst des del començament". Preguntat sobre quina podria ser la re­

acció de les autoritats locals i del propi Sr. Grass, Director General de Comerç, Consum i Turisme sobre aquesta ubica­ció, el gerent de Kampio va respondre que "és cert que Enric Grass va fer unes declaracions assegurant que no s'instal.la-ria cap àrea comercial més a Sant Cugat la saturació de la zona. Entenem que aquestes declaracions van ser molt poste­riors a la nostra sol·licitud, i hem demos­trat al mateix temps, segons l'informe presentat a la Generalitat, que Sant Cugat és una de les zones de tot el Vallès menys saturades. Això ho demostra l'a­provació fa ben poc d'una gran àrea co­mercial, al Augusta Business Park. D'al­tra banda, cal recordar que els terrenys on és previst ubicar-hi Kampio estan com­prats i totalment abonats a l'Ajuntament de Sant Cugat i des del primer moviment de terra les sol·licituds van ser cursades per ubicar-hi un centre comercial i no res més. Això consta en els documents d'au­

torització i l'escriptura de propietat del terreny que té l'Alcalde, Joan Aymerich. Sabem que l'última paraula la té l'alcalde però dubtem que una vegada aprovada la instal·lació per part de la Comissió Terri­torial, ens posi algun impediment, ja que amb ell li consta en diferents documents el nostre únic interès d'instal·lar un super­mercat gran a Sant Domènec-Colomer".

Laimón també va confirmar que tot és apunt per aixecar, molt ràpid i amb exel.lents condicions l'obra de Kampio a Sant Cugat.

"Tot és ja a punt. treballarem 24 hores al dia i set dies a la setmana, perquè mal­grat el retràs de quatre mesos que portem. hem de fer tot cl possible per intentar obrir el centre aban.s d'aquest Nadal. Ara tot queda en mans dels membres de la Comissió Territorial. Des de Disvahe. es­tem convençuts, de la independència i justícia d'aquest organisme, que lògica­ment i utilitzant els mateixos paràmetres per a tothom no ha de posar cap tipus d'impediment a la ubicació de Kampio a

Sant Cugat". Tots en tenim moltes ganes i ens

consta que els habitants de la ciutat i al­guns dels seus comerciants també, com ho demostra el fet que ja haguem tramès a Sant Cugat Comerç, diferents sol·lici­tuds de comerciants de Sant Cugat per instal.lar-se a les nostres galeries comer­cials".

Treball per a la gent de Sant Cugat El gerent de Disvahe ens va assenya­

lar que si Kampio finalment s'instal.lés donaria feina a unes 80 persones. El 90c/c d'aquestes (75 persones) serien seleccio­nades entre els treballadors de Sant Cugat a través de l'empresa local de selecció de personal, VL Serveis Plens.

Ara haurem d'esperar que la Generali­tat determini si és o no possible que Kampio s'instal·li a la nostra ciutat. La notícia arribarà, gairebé amb tota segure­tat, abans del proper dia 21 de juny. •

4 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

S'atorguen els premis santcugatencs de l'any 93 Miquel Cabanes iAlibau va rebre el premi especial en homenatge a la seva trajectòria pictòrica i poètica

1 m i m i \iisula -Int l \ Mula

l·l divciulies p.iss.i! dia 22. k \ssociauo \mics do !,i Radio \ a ideïn,n la nadk ion.il entre ga do piclliis aK sa:iicugalcncs i.\c l'ain ' ' i que amb oi seu cs-torç i liohall iian loahl/at una lasoa d'impuls do la ou:lal.

I 'aoi.o -.. :viv;,r a k- I I de la ml . i: oi ioo.::. \ud:loi i dol ( 'orni o l allí.! al .I 'U^ l\i . hucio O.o la Ju\ o ( )K|uos::a Sant C 'ugul •.|iio interpreta obres de C 'imaro-\.i l la |a lradloiuM.il peça miM-•. al "Siau Hom aioni- .: Sa.nl Cu­gat " oninpi isia |H i \utotii Xucla por a l'ohia lo.illa! I lislm k's ilc Sani l 'ug.it.

I oiili OL'II do premis \ a sor

piosonlada pols locutors do R.i dio Sani ('ugal. ("olia ('oniadas i Miko Ribalta qnc \aron donar la paraula a Ramon ( nau. prosi doni do k \SSIIOI.K ui \nuos do

la Radio. I .ii oi paí lament, (irau sa dostaoar la difícil tasoa que ha\ ui ostal escollir els deu guan­yadors d 'enguany per la gran quantitat d'entitats i personatges que tan de Sant Cugat una ciutat plena per a viure.

Lis encarregats de donar els premis varen ser els represen­tants de les entitats que durant l'any 92 van merèixer igualment l'esmentat guardó.

D'aquesta manera els pri­mers en rebre el primer santeu-gatenc de l'any Tou el represen­tat deK Joves de la Parròquia per la seva campanya "l 'n nen.

Per primer any ha estat el Teatre Auditori el lloc escollit per fer la ceremonia d'entrega del guardons de santcugatencs de l'any.

gat durant el centenari del naixe­ment de l'artista català Joan Mi­ró.

Per una tasca continuada i plena d'èxits, el Club Júnior de Sant Cugat va rebre el premi de mans de Vicenç Català.

Un altre del premis l'ou ator-uat als Balls de Saló del dissabte

Joan Aymerich en el moment més emotiu de la nit fent entrega del guardor santeugatenc de l'any a Miquel Cabanas i Alibau.

una joguina" durant les testes a La Unió), per haver creat un nadalenques. punt d'esbarjo i trobada per als

LI segon guardonat tou la re- santcugatencs, Ana Mana Bar-\ ista (iaiisac per establir-se com beta tou l'encarregada de rebre una eina de rigor de divulgació i el premi. patrimoni de Sant Cugat. LI pic- Un dels moments mes aplau-mi el va recollir el seu director dits va ser l'entrega al (irup de Jaume Busquets. Joves de la Colònia Montserrat

La Comissió Any Miro tam- per la dinamit/acio que han tel bé va pujar a l'escenari per re- per als joves a través de dite-collir el premi a la dinamit/acio renls activitats com la recent cultural que va fer de Sant Cu- elaboració d'un pu/./le de S.OOO

peces que els hi ha valgut l'en­trada al Recor Guiness.

L'emblemàtic director d'or­questra Josep Ferrer i Rovira va rebre el premi en reconeixement a la tasca que ha realitzat la Jove Orquestra de Sant Cugat, i per la collita d 'èxits que fins ara ha anat recollint per allà on han ac­tuat els seus joves músics. HI vuitè premi va recaure a la per­sona de Santiago Jové per la tasca que ha realitzat en la mi­llora del refugiats a Croàcia i la seva atenció personalitzada a les víct imes de la Guerra de Iu­goslàvia.

El novè premi fou per a la Comissió Atlètica de Curses per l ' impuls d 'aquesta activitat a través de la tradicional Mitja Marató que any rera any es cele­bra a la ciutat amb un gran nom­bre de participants d'arreu de Catalunya.

L 'ú l t im premi va ser per l'espectacle teatral Històries de Sant Cugat per l'esforç d'haver acumulat el treball de moltes en­titats per a un mateixa fita. fer una història que parlés de Sant Cugat. Fd premi fou recollit per la directora de l'espectacle Ma­ria Dolors Vilarasau.

Finalment es va atorgar el premi més emotiu de la nit. el que reconeixia la tasca i el ba­gatge d'una persona de Sant Cu­gat al llarg de la seva vida. Kmocionat, el pintor i poeta Mi­quel Cabanes, va recollir el pre­mi de mans de l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich que es di­rigí als assistents i als premiats per felicitar-los i dedicar als as­sistents les següents paraules:

"Avui el que s'ha fet es pre­miar persones o entitats que han destacat durant l'any 93 per un fet o altre i que són mereixedo­res de tenir un premi. Penso que

de ben segur hi hauran d'altres persones o entitats que no poden estar aquí dalt de l'escenari però que lògicament són deu els pre­mis especials i no n'hi ha per a més.

Sant Cugat és fa gran, per tant és necessari iniciatives com aquestes per conservar les nos­tres tradicions i la nostra identi­tat diferenciada com a poble.

Estem acostumats, i això no és bò. a criticar-ho tot, i és grati­ficant i al mateix temps bó que es facin actes com aquests preci-sament . per agrai r l ' es forç d'aquestes persones."

Aymerich va voler dedicar un apartat especial a la figura de Miquel Cabanes de qui destacà "la seva vessant pictòrica i poè­tica que ha demostrat al llarg de la seva carrera".

Finalment 1' alcalde va con­cloure el seu parlament desitjant que "l'any que ve puguem conti­nuar premiant a les persones i als col·lectius que amb la seva tasca diària fan que Sant Cugat sigui allò que tots volem".

La cloenda de l'acte va anar a càrrec de l 'escola de dansa "Fussió" de Sant Cugat •

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora • Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou i usat

(taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax

• I ara també un nou servei: li passem

les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24

Av. Catalunya, 72 Tel . 580 19 53 -Cerdanyola-

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 SANT-CUGAT-AL'DIA ELS 4 CANTONS 5

El jutjat es pronuncia per la suspensió de pagaments provisional de l'HGC

J.A.Mula

Pep Català

La titular del jutjat número 10 de Rubí s'ha pronunciat so­bre la suspensió de pagaments que la direcció de l'Hospital General de Catalunya (HGC) va presentar el 8 de febrer de 1993. Dies més tard, el 22 de febrer, va admetre a tràmit l'expedient i després de quinze mesos, "temps excessivament llarg" se­gons la direcció hospitalària, la jutgessa ha resolt sobre l'as-sumpte.

La jutgessa ha considerat aquesta suspensió com a provi­sional i ha dictaminat que el mes de juny s'ha de reunir la junta de creditors per pactar el pagament del deutor. La lletrada ha estimat la valoració feta a la demanda de la directiva hospi­talària: 12.800 milions de pesse­tes de passiu mentre que l'actiu (el patrimoni que es pot conver­tir en diners per pagar el deutor) és de 16.200 milions.

Fonts directives han subrat­llat que han respirat tranquils perquè la jutgessa podria haver determinat la suspensió de paga­ments com a definitiva i, això, hauria significat la fi d'aquest centre.

Preparar l'estratègia Pere Narbona, president de

la societat gestora de l'HGC, ha manifestat que es trova satisfet del resultat de la sentència, as­senyalant que ara és el moment de posar mans a l'obra per dis­senyar l'estratègia de pagament del deutor. "Hi ha dos punts im­portants a tractar en la propera reunió del juny amb els credi­tors: el primer és arribar a un acord quant a la quantitat a pa­gar, i el segon acordar el temps que tindrem per alliberar-nos del deutor", ha assenyalat Nar­bona després de conèixer la no­tícia del jutjat.

El president ha destacat que no donaria cap informació sobre el pla de pagaments que ja tenen

previst presentar a la junta de creditors, per que considera que no es el moment de fer-ho i, a més, encara s'han d'estudiar al­guns detalls.

De moment, Pere Narbona ha anunciat que faria una carta particularitzada a cada soci on els comunicarà la notícia. El president de l 'HGC espera comptar amb la confiança dels associats.

El futur de l'HGC es veu amb millors ulls, segons va do­nar a entendre Pere Narbona, que va subratllar que "ara per ara ja ha quedat obert el camí per pactar amb les altres socie­tats de l'àmbit sanitari que estan interessades en participar a l'HGC". El president va assen­yalar que són cinc, tres de na­cionals i dues d'estrangeres.

Obrers acomiadats Pere Narbona va declarar so­

bre la qüestió dels treballadors de manteniment acomiadats que no entenia com no havien ac­ceptat la proposta primera que els van fer, ja que "si haguessin entrat a l'empresa en qüestió malgrat que cobrant menys al principi, i haguessin demostrat ser bons treballadors, en pocs temps haurien arribat a cobrar el mateix que guanyaven. A més, cal no oblidar oblidar la indem­nització que els oferíem, amb la qual quedava compensada la di­ferència de salari".

El president de l'HGC va destacar la progressiva desmem-bració del grup que s'oposava al canvi d'empresa: "al principi del conflicte eren 22 que des­prés es va reduir a la meitat. Dels onze que no van acceptar les condicions que proposàvem, indemnizar-los i passar a la nò­mina d'altra empresa, cinc han acceptat la decisió de la Direc­ció General de Treball i ja són al carrer mentre que els altres sis han recorregut, però també són fora". •

La Sharp trasllada part de la seva producció exterior a Sant Cugat L· fàbrica de la nostra ciutat fabricarà equips defax

Anna Cabassa

Mentre en els darrers mesos moltes empreses estrangeres han decidit marxar del nostre país, la companyia japonesa Sharp vol portar part de la seva producció exterior a Espanya. Sharp va construir el 1986 entre Sant Cugat i Rubí la seva filial Sharp Electrònica Espanya. Ara, sembla que la fàbrica, que va ser traslladada el 1992 a la zona de Sant Joan, rebrà part de la producció de França i Malài­sia.

La companyia vol traslladar a Sant Cugat la producció d'equips de fax, que vindria a sumar-se a la de televisors per al mercat nacional i estranger que ja es fa a la nostra localitat. Sharp està dedicant gran part de les seves inversions en la pro­ducció d'aquests aparells de fax. De moment, es parla d'una inversió de més de 1.000 mi­lions de pessetes per a aquest projecte.

La factoria ja fabrica part

dels equips de fax, en concret el xassís o placa. És previst que la seva fabricació completa s'iniciï cap al setembre i lamitjana de producció estimada per la socie­tat és d'uns 10.000 equips al mes.

Apostar contra la crisi L'antiga planta de la carrete­

ra de Rubí va quedar-se petita un any després de la seva cons­trucció, ja que l'empresa nipona va decidir fabricar-hi televisors també per a l'exportació a l'ex­terior. La producció volia do­blar-se, d'uns 200 mil televisors a l'any a més de mig milió.

Després del trasllat, va sem­blar que l'aposta que féu l'em­presa en contra de la crisi no donava els seus resultats. Hi va haver acomiadaments i la pro­ducció va semblar deturar-se. "Ara sembla que les coses van millor, que hi ha una revifalla, perquè està entrant gent nova a treballar" afirmen responsables del Comitè d'empresa. "De to­tes maneres, no és res definitiu

ja què es fan molts contractes temporals, nosaltres mai no sa­bem què passa perquè no ens in­formen gaire" assenyalen aquestes mateixes fonts. La Sharp té actualment una planti­lla d'unes 450 persones.

A la nova fàbrica de Sant Joan, Sharp ha ampliat els seus projectes i l'any passat va co­mençar l'exportació de televi­sors portàtils en color i l'obertu­ra als països de l'est d'Europa. Ampliar a dos torns una de les dues línies que actualment fa­briquen els televisors és un dels projectes que considera l'em­presa japonesa. Si es portés a la pràctica suposaria doblar el nombre de televisors en una d'aquestes línies, que actual­ment fabrica uns 1.100 aparells al dia.

La factoria de Sant Cugat va treure al mercat el passat mes de desembre el televisor número dos milions des de la instal·lació de la filial espanyola, l'única a Europa que fabrica televisors Sharp. •

Generalitat de Catalunya

DE L'INSTITUT DENSENYAMBfT SECUNDARI DE

SANT CUGAT DEL VALLÈS

£1 dia 30 d'abril s'inaugura l'Institut d'Ense­nyament Secundari de Sant Cugat del Vallès, en un edifici de tres plantes amb 4.951 m2

construïts, previst per a 600 alumnes. Té 29 auies, 2 tallers, 3 laboratoris, aula de tecnolo­gia, gimnàs, 2 pistes polisportives i altres ser­veis complementaris. En el seu disseny s'han tingut en compte tots els requeriments exigits per a impartir-hi els ensenyaments del nou sistema educatiu. La inversió total ha estat de prop de 450 milions de pessetes.

Si millorem l'ensenyament, anirem endavant.

6 KI>S 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

Josep Verde i Aldea, als locals del PSC de Sant Cugat

El vice-president del Parlament Europeu va defugir pronunciar-se sobre els recents casos de corrupció

La eoiiíeremia de Josep Verde i Aldea marca

l'init i tleh iicícv preclcctorah a Sant Cu^ai del

l'SC ii /<\ í7<,cc/f'/í.i (// l·iirlament lutropeit

Xavier Borriïs- Ivi. JA Mnl.i

Josep \•\·\\\c i Aldea, actual vice-pivsi-donl del Parlament Uuropeu i membre de la llista socialista per a les properes elec­cions d'aquest organisme, va pronunciar una conferencia als locals del PSC de Sant Cugat, cl passat dilluns 25. Tot i que el tenia no \;i sortiren cap moment durant el seu parlament ni el col·loqui posterior ni tampoc en la roda de preguntes amb els representants dels mitjans de comunicació locals \ a ha \e r de ter front, sobretot, a preguntes al \o l t an t de la possible in-videncia dels recents casos de corrupció en els resultats d'aquestes eleccions.

"Jo no parlaria de corrupció generalit­

zada. Son dos casos , i estan tots dos pendents d'investiga­ció". va puntualit/ar. A la pre­gunta de fins a quin punt els casos de Rubio i de Roldàn po­dien aleclar la credibilitat de l'actual govern, va respondre que nu creia que tot allò com­portés una responsabilitat polí­tica directa per part del govern. si mes no pel que se sap litis ara dels afers. Va afegir que ai \o era un problema de políti­ca local, i que les eleccions eu­ropees nu eren el camp adient per a tractar-lo. "Jo crec que si a les eleccions europees no es paila d 'I i iropa. serà una ocasió perduda" \a concloure.

A la se\a conferència, d'un to fortament d idàc t i c . Josep Verde i Aldea va fer un repàs al qui-, han estat les vicissituds de la construcció de la Comu­nitat laiiopea des del final de la Segona ( iuerra Mundial fins l 'actualitat. Va posar especial èmfasi en la iniciat iva de la moneda única, de la qual és ferm partidari, i dels problemes que plantegen, en especial per a [-.spatna. les noves adhesions a la comunitat dels països nòr­

dics. També es \a referir, en ser preguntat per la indefinicio europea envers el con­flicte bèl.lic a l'antiga Iugoslàvia, a la ne­cessitat que té huropa de plantejar-se se­riosament quina ha de ser la seva política exterior i de defensa. "I per a tenir política de defensa vull dir tenir homes i materials disposats per bastir un exèrcit europeu". va dir. tot i que va reconèixer que no veia gaire clar que hi hagués una voluntat polí­tica per part dels països membres de tirar e n d a v a n t tina i n i c i a t i va d ' a q u e s t tipus.Amb aquesta conferencia celebrada als locals de l'SC a Sant Cugat el grup so­cialista ha iniciat la precampanya a la nos­tre ciutat. •

La Plataforma Torre Negra presenta el seu manifest i recull les primeres mil signatures de suport

Redacció manifest on s'exposen els objectius de la Plataforma.

Prop de mil signatures va aeon- Kls organitzadors de la eampan-seguir la Plataforma Cívica per a hi ya van valorar molt positivament la Defensa dels voltants de la Torre resposta ciutadana a aquesta inicia-Negra en el primer dia de la seva tiva, i esperen repetir aquest èxit el campanya de recollida de firmes, proper dia 1 de maig. quan tornaran que va coincidir amb la diada de a demanar signatures a la plaça Oc-Sant Jordi. Aquestes signatures te- tavià. d'on/e a dues del matí. • nen com objectiu donar suport al

L'Alcalde viatja a Alemanya per conèixer plantes de residus Redacc ió

L'alcalde de Sant Cugat , Joan Aymerich ha realitzat aquesta set­mana un viatge a diverses ciutats a lemanyes per tal de conèixer el funcionament i les conseqüències de la i m p l a n t a c i ó de p lan tes de tractament de residus urbans. Els regidors santeugatencs d 'Urbanis­me, Joan Franquesa, de Manteni­ment, Obres Públiques i Serveis i Medi Ambient. Joan Recasens i el de Descentralització i Participació

C i u t a d a n a , J o s e p R o m e r o , van a c o m p a n y a r l ' a l c a l d e en el seu viatge per terres alemanyes.

Sant Cugat, que s 'emmarca en el projecte Residu Mínim de reco­llida selectiva de residus, acollirà en un futur proper dues plantes de residus: una de selecció i una altra de compos ta tge . Aques ta segona serà la primera en construir-se en terrenys de propietat municipal a Can Galopa (Valldoreix) i la fun­ció serà la de fabricar adob a partir de residus orgànics. •

rCRRCTCRIfl SUBMINISTRAMENTS

INDUSTRIALS

MAQUINARIA

ELECTRICITAT

BRICOLATGE

JARDINERIA

S 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3

Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue..

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

\ C/ Balmes, 11 - Sant Cugat ?? 674 58 62y

Sf/J>

C'RKAC'IO I DISShN'l

OCTAVIO SARDA

P R E S S Ü P 0 S T 0 S SENSE COMPROMÍS JOIERS - TALLERS PROPIS RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB

LES MILLORS MARQUES

"•"$•" - u K MEGA m BREITLING ÍOaimltOll KRONOS fcJUNCHANS mouries locroix

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1 9 9 4 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7

EDITORIAL Sant Cugat, més que mai

f \ ui pensi que Sant Cugat va pel camí de con-\Jvertir-se en una ciutat dormitori, pot co­mençar a canviar d'opinió. Una ciutat que celebra els esdeveniments amb l'entusiasme que ho va fer, el passat cap de setmana, no pot témer a perdre els seus signes d'identitat, ni a convertir-se en un su­burbi de la gran metròpolis barcelonina. Difícil­ment aquesta rauxa "santcugatenca" ens portarà a perdre la nostra pròpia identitat com a poble.

La diada de Sant Jordi, envoltada d'actes i ce­lebracions de tota mena, ha estat la millor data per reafirmar, un cop més, la nostra voluntat de ser un poble viu amb força i tremp més que mai. Avui el ciutadans veiem com una realitat el fet que Sant Cugat es mantingui lluny del perill de les grapes de Barcelona, com va passar amb altres pobles com Gràcia, Sant Andreu, Horta i d'altres.

La multitud d'actes celebrats amb la massiva participació ciutadana són una clara reafirmada del sentir de la gent de Sant Cugat envers el seu fu­tur. La seva participació, per exemple els premis "Santcugatencs de l'any", activitats culturals i es­portives, celebracions del CMSC, Diada de Sant Jordi, inauguració del Parc Central ofïns i tot les revindicatives de la Torra Negra són la millor pro­va que Sant Cugat es viu més que mai.

Després del Parc Central...

A mb la inauguració diumenge passat del Parc Central es clou la primera fase del futur parc.

Aquest parc serà un dels grans pulmons de què gaudirà Sant Cugat junt amb altres com Coll Fava per exemple. Avui la primera fase del Parc Central doncs ja és un bon pulmó.

Si ens ho permeten,! posant una mica d'ironia al tema, ens atrevim a suggerir als nostres repre­sentants a l'Ajuntament que també ens agradaria tenir en un futur altres equipaments necessaris per a una ciutat com la nostra. Està molt bé l'esforç que s'ha fet amb aquests PULMONS, francament

bé. Però com que tenim el costum de sempre dema­nar més pensem que potser podríem demanar al­guns altres "òrgans" més, per exemple: Un Casal de Joventut, un Museu d'Art, un Museu de la Ciu­tat, una Masia tradicional i un oncle ric a Amèri­ca.

El Casal de Joventut, perquè és necessari do­nar acollida a les inicitives del jovent. Només cal veure la utilitat que va tenir, aquell moment, l'antic Casal a els quatre cantons. La "Unió "ofins i tot el CMSC que ha acollit al llarg dels últims anys mol­tes entitats per manca d'espai.

Museu d'Art, perquè cal ajuntar tota la histò­ria de la Casa Aymat amb obres de tots els artistes santcugatencs.

Museu de la Ciutat per recollir, decentment, tots els objectes que són testimoni de la nostra història com a poble. Quantes vegades parlem de les nostres arrels i tradicions? Potser és hora ja, no només de parlar-ne ,sinó també de tocar-la, veu­re-la i estudiar-la.

Una Masia tradicional, abans que no desapa­reguin del tot. Una masia de la ciutat que oferís la possibilitat de conservar els estris o els costums del camp, tan proper a nosaltres. On una vinya, un hort o un camp de blat fos possible de conrear, i on els alumnes de les escoles poguesin fer lliçons pràctiques tot convivint amb els animals i amb la vida de pagès... no ens passi com aquell que li pre­gunten, d'on ve la llet? i contesta del TETABRIK. Ja ens entenem oi?

Un oncle ric a Amèrica, aquesta demanda sí que és difícil d'aconseguir. Però també era difícil aconseguir el Teatre Auditori, la Biblioteca del Mil·lenari, el Conservatori Victòria dels Àngels, el Parc Central o el futur parc de Coll Fava. Tot això que es podria demanar, menys l'oncle d'Amèrica són fites possibles. Només es qüestió de posar-hi fil a l'agulla que de traça ja han demostrat tenir-ne.

Corrupció, corrupció, corrupció Carmen Perdices

Una comença a estar una mica cansada de sentir parlar constantment del

mateix tema: La corrupció. De corrupció n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà sempre. Aquesta afir­mació escandalitza alguns i ho trobo normal, ja el que vull dir no és que la justifico, sinó justa­ment tot el contrari.

La naturalesa humana té tendència a treure profit del que pot. Aquest és un país en el qual ha estat ben vist, durant molts anys i encara crec que ho està, el fet que cadascú tregui el que pu­gui. Fins i tot. quantes vegades haurem sentit dir a algú: "Doncs si no ho has agafat, ben "tonto" ets". Això és cert. I no és aquest país el que ha creat el concepte de la "picaresca"? Amb això, només vull dir que no és cap no­vetat. En tot cas, segurament al llarg de la història sempre n'hi ha hagut més que ara, però ara tenim l'avantatge que ens n'as­sabentem, cosa que fa només vint-i-cinc anys no passava; nin­gú no en sabia res.

Quan una persona qualsevol infringeix una llei, una norma ètica, el que cal és reclamar-li les responsabilitats que calguin, les que se'n derivin del seu de­licte o falta, evidentment, si aquesta infracció legal o ètica la comet un polític, trobo normal que se'n parli un temps, però el just, ni més ni menys, ja que el que correspon en aquests casos és que la justícia faci la seva fei­na.

Si algú té indicis de comissió d'irregularitats per part d'altres, no entenc perquè no actua com ho ha de fer, denunciant a la jus­

tícia els fets que conegui. Això si hi ha un principi elemental en un estat democràtic, i si no, ma­lament: tothom és innocent fins que no es demostri el contrari. La justícia decidirà a base de les normes existents.

Pel que fa a les responsabili­tats polítiques, considero que tampoc els polítics en poden par­lar massa. D'escàndols, n'hi ha hagut a la gran majoria dels par­tits polítics del nostre país. En aquests casos tampoc mai no ha dimitit ningú, de cap partit. I a veure si algú gosa a llençar la primera pedra.

Considero que en aquests moments el President del Go­vern té l'última oportunitat de reaccionar davant del que entre tots estan fent contra la credibili­tat i la solidesa definitiva de la democràcia al nostre país, cosa que és molt més profunda del que a primera vista pot semblar.

Felipe Gonzàlez ha de tallar amb aquesta manca d'ètica que envaeix el seu partit, si vol que la societat recuperi una certa cre­dibilitat en el sistema polític, a part, naturalment, de netejar un partit que és a punt de perdre el seu millor, i potser únic, capital: la confiança dels ciutadans.I aprofitem les pàgines dels diaris, la televisió i les converses amb els amics per a parlar de qües­tions realment més importants. Sense anar molt lluny, aquesta setmana, a Sudàfrica s'ha pro­duït un esdeveniment històric: els negres, el 80 per cent de la població del país, ha exercit un dret, el dret de vot que, fins ara, ha estat reservat només a l'altre 20 per cent de la població: els blancs. Això sí que ens ha de fer pensar. •

K\ V. X- i - A l R ^ n i Masia Torre Blanca. Entre finals del s. XIX i començament del s. XX, lamentablement aquesta masia es troba en estat de

ruïnes. Foto cedida per la família Pujol

8 SILS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES. 29 ABRIL 1994

Els preus imposats i la inflació Francesc Valem Ihpurítiuu ni ii'l:i iiih'iiih:

l·i'iiiriir,:,: Inhiiii \a. ÍOHÚ:

L 'ohjeetiti pel D l>4 d 'un .inÍ:ment del v5 per eem ni) es

inassolible en si mateix. lot el emiiiaii. considerant l'actual esianeament de la demanda de coiwmi i in­versió pn \ades que olerei \en un reflex eneara mes elan\ ident en la trajectòria de creixement amb taxes neyatixes que està experi­mentant l 'economia espan-\ola. la hipòtesi del 3.5 per eent podria perfectament sustentar-se.

I.a creixent competèn­cia internacional en la qual hi estan mimerses les em­preses privades, posa I re a qualsevol temptació de t'u-tiida cap endavant tot aug­mentant els preus. La mo­d e r a c i ó ilels p r eus dels p roductes indus t r ia ls ha estat la tònica dels darrers anvs i no cal esperar un canvi en aquesta tendèn­cia.

Resta l 'interrogant del comportament que poden oferir els salaris i els aug­ments de productivitat que expe r imen t i l ' e c o n o m i a e s p a n y o l a duran t lL)94. Malgra t a ixò . f reqüent ­ment s'oblida que el cercle de l 'IPC no es tanca amb els fac tors e n u m e r a t s . D 'aquesta manera, sense tenir la importància de fa uns quants anys . encara existeix un component ad­ministrat en els preus i. ca­da vegada de major im­p o r t à n c i a . s ' o b s e r v a la c r e i x e n t i n f l uènc i a de l 'e\oluciò de les càrregues i m p o s i t i \ es sobre cer t s

Fa ja aproximadament un lustre en el qual, si bé la credibilitat del govern a l'hora de fixar

l'objectiu d'inflació mai no ha estat molt gran, no obstant Jia patit un deteriorament que ratlla

en la incredulitat o en la ficció.

producte^ de consum quo­tidià.

Ta rife s t e lej'ò n i (j u e s, electricitat, transports pú­blics, ta.xes universitàires, tabac, begudes alcohòli­ques, carburants, entre d'altres elements, confi­guren una bona part del cistell d'anar a comprar i tenen la seva repercussió corresponent en l'índex de preus al consum.

nen t s e s m e n t a t s la t ra­jectòria dels quals ha estat especialment alcista la in­flació acumulada durant els dos mesos, hagués es­tat del 0.4 per cent en lloc ilel 1.1 per cent i la taxa interanual estaria en el 3.2 per cent en lloc del 5 per cent. d'acord, doncs, amb l 'objectiu assenyalat per aquest exercici.

F.n aques t sent i t , cal

Sense anar més lluny. amb dades de febrer d'en­guany . tot d e s c o m p t a n t l ' e v o l u c i ó de l s c o m p o -

Carles Vergés

esmentar que el superior augment dels preus dels serveis regulats enfront de la res ta d ' í t ems es p ro ­dueix fonamentalment per

dos fets. Ln primer lloc. la situació de monopoli pú­blic es tradueix en un preu més gran com a c o n s e ­qüència de la manca d'al-ternati\a pels usuaris/con­sumidors dels serveis i. al mateix t emps , les i net i-c iències der ivades de la gestió pública o regulada absent de pressions de la competència es tradueixen en unes despeses d'explo­tació majors, que incidei­xen d i r ec t amen t vers la formació dels preus.

De la mateixa manera, els augments imposi t ius , tabac i a lcohol , que són els dos exemples més re­cents. no responen a cap criteri de salut sinó a la creixent necessitat finan­cera d 'una Administració no ge s t i onada cor rec ta ­ment.

Així. el preu dels ser­veis hauria de correspon­d r e ' s a m b el que en un mercat sense en t rebancs existiria, lliure de regula­cions i aliè a les ineficièn-cies i majors despeses de gest ió, camufla ts sota el mantell de protecció i mo­nopoli que permet establir un preu. sense la restricció de la competència. En el mateix sentit, augmentar els impostos suposa una fugida cap endavant d 'un p rob l ema que només es soluciona posant, primer, ordre a la cuina. •

r~ La Primmirada i

Ber lu sco' ni Fina Pérez

Els diccionaris -empro fan tard respec­to a les novetats en llengua ordinària. Així. davant la recent aparieu' d'un

nou vocable italià que tendeix, però. cap a la internacionalització, proposem la següent veu:

Ber lu sco' ni •substantiu masculí singu­lar: Etimologia: les primeres formes es dona­ren a les /ones marítimes mediterrànies i. probablement, atlàntiques, notablement sota la forma cantada o musical, tol iniciant la se­va trajectòria en el món de l'espectacle com. d'altra banda, el vocable anàleg «Rea' gan». Primeres documentacions: A Milà s'arrela amb gran èxit immobiliari (recordant les pro­eses d'una versió nord-americana afina ano­menada «Trump») amb una dostacahlc incli­nació pels camps de golf. També s'hi assen­ten vincles avantatjosos amb els suposats «socialistes». Modalitats possessives remar­cables: Sobretot mitjans de comunicació: "Canale 5", "Reté 4". "Itàlia 1", // Giornale. (venut, però, fa un parell d'anys al seu germà obeint a una llei que prohibeix ser propietari de mitjans incompatibles). També "FC. Mi-lan". una cadena de grans magatzems "Stan-da", una part important de produccions cine­matogràfiques "Penta" i, a França. "La Cinq" i. ,'Viva Espana!. "Tele 5". Formes arcai­ques: «Cal retallar dràsticament els impos­tos.» Actualment, aquesta forma ha caigut bastant en desús, sobretot en vista de les opi­nions dels consellers econòmics més propers als nous governants italians. Aparicions més corrents: A l'Estat-empresa-familiar: «Diri­girem l'Estat italià de la mateixa manera que es dirigeix una família o empresa pròspe­ra.»... sense el menor dubte de qui farà de pa­re: tot delegant poders als seus fills predilec­tes i, si pot, reinventant la Constitució italia­na. Altra aparició notable: «L'Estat ha de rea­litzar les seves funcions principals - defensa. policia, política estrangera - i, a poc a poc. desfer-se dels àmbits com ara la salut i l'en­senyament.» Es veu que l'esfera privada pot fer-ho tot i més. Si no, campi qui pugui. For­mes cultes: Desconegudes. H

Montse Grases. "La alegria de la entrega" Kugeni Xalaharder Voltas

Montserrat (irases va néixer l'any 1941 i mori el 1959. La seva vida fou. per tant. molt curta i. a més. molt normal. Però

resulta que aquesta noia va camí dels altars des ilel 1962. anv on què s'inicià el seu procés de bea­tificació.

José Miguel C'ejas. ha escrit un llibre sobre la vida de Montserrat Grases amb el títol "La alegria de la entrega" que delimita el seeret que planteja la vida de Montse Grases: arribar a la plenitud de la v ida a través del dolor físic i psíquic que suposa un càncer, mes terrible on una adolescent amb moltes ganes de viure. Aquesta alegria en el sofri­ment la va aconseguir gràcies a la seva família i a la fidelitat a la seva vocació de lliurament a Déu a l'Opus Dei. al qual pertanyia des d'un any abans de morir.

Però el més interessant és que José Miguel Cejas afegeix a la vida de la protagonista les històries de les persones que. directament o indi­recta. la varen marcar: els seus pares i germans; el beat .1. Maria Escrivà. Fundador de l'Opus Dei: els primers homes i dones que varen seguir la se­va espiritualitat: les dones de l'Opus Dei que més tractaren a Montse Grases...

L'autor. per tant, ofe­reix un llibre molt ben do­cumentat per tal de mostrar la necessària perspectiva històrica. Però. a la ve­gada. omple cada capí tol de gran vitali­tat. Demostra. així. que una vida com la de la Montse, plena de sen­zillesa, no pot deixar indife­

rent, ja que aquesta noia va saber trobar allò que és diví en totes les seves activitats de cada dia. Perquè la veritat és que no hi ha relat més interes­sant que el que camina -com en el cas de la Mont­se- pel cim de la llibertat de l'ésser humà: el seu lliurament incondicional i alegre -vingui el que vinmii- a la voluntat de Déu. •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat. S.L.

Rambla del Celler. 91

l)M9(l Sant Cugat del Vallès

C I F : B60281367

Director: Josep M. Cabrerizo

Cap de Redacció: Joan-Marc de Semir

Cap d'Edició: Romà Ventura

Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: Gl-1.405-93

Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors: Víctor Morera.Talo, Emma Ansola. Pere

Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf.

Anna Borau.Núria de Mas. Fina Pérez,

N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant.

Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català

Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès

Redacció: 589 14 01

Publicitat: Tel i Fax 674 02 04

Distribució: Mailina - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la co­lumna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs cl que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n tan responsa­bles. l'ei respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rè­plica. suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès ge­ner.ii. sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions..

Telèfon redacció 58914 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 9

Carta al dimoni que ens escriu Jaume Rodríguez (professor de matèries naturals, no teològiques. Nihil obstat a una rela­ció amb el dimoni)

Molt maligne senyor/a, em resulta difícil adreçar-me a vós: el

tractament de maligne crec que serà del vostre gust. Quant al se­xe, he suposat que els àngels caiguts participeu de la indefini-ció bíblica sobre el sexe dels àn­gels.

Jo tenia interès en sentir re­flexionar un dimoni de veritat, perquè les intervencions de Llu-cifer i Satanàs a L'Estel de Nat-zaret de La Floresta no em sem­blaren gens fiables. Les vostres cartes als santcugatencs en ELS 4 CANTONS han estat una oca­sió única, que agraeixo a la re­vista.

Vull dir-vos de bon principi, i amb el degut respecte, que m'heu decebut. Jo pensava que tindríem opinions iguals, ja que algunes de les meves idees ha­via sentit que eren quasi diabòli­ques.

Però observo que les vostres idees són semblants a les meves, però -i perdoneu la meva crue­sa- més barroeres. Esperava del vostre esperit dimoníac més fi­nesa per a convèncer la gent; penseu que ja no som a l'Edat Mitjana! Creia, si més no, que confirmaríeu la dita que "sap més el dimoni per vell que per dimoni".

Permeteu-me dir-vos, d'en­trada, que més que un dimoni, em sembleu un "fantasma" (en el sentit figurat que potser co­neixeu per una cançó de "La Trinca"): tot allò de "dolent" que passa a la Terra, considereu que és gràcies a vós. I tot allò de "bo" no penseu que sigui obra de la humanitat, sinó d'agents exteriors.

Amb això coincidiu amb la

gent que creu que tot el que pas­sa en aquest món és causat per personatges externs: en molts papers i pel·lícules hi ha sempre el dolent , una encarnació del mal. Recordo, per exemple, dels meus "tebeos" infantils, la sèrie "Roberto Alcàzar y Pedrín con­tra el Hombre Diabólico".

I d'homes diabòlics n'estan plens els llibres històrics: Vol-taire i Marx en són uns exem­ples: explicarien els daltabaixos

aquells homes diabòlics, sou re­alment vosaltres els causants? Sentiria ferir el vostre orgull, però francament, no ho crec.

La veritat és que de vós i dels vostres companys ens preo­cupem ben poc a la Terra. Mal­grat el culte litúrgic que alguns us professen i l'aversió dels exorcistes, la majoria de gent passa olímpicament de vosal­tres, i només us recorda en "Els Pastorets" o en els pirotècnics

però m'inclino a pensar que si, i que tots esteu espantats de la poca consideració que s'us té a la Terra i de l'aspecte risible de la vostra iconografia actual, tan allunyada de pintures com les "Temptacions de Sant Antoni".

I crec que voleu fer una campanya, començant per Sant Cugat, que és el melic d'aquest petit país.

Però penso que, estratègica­ment no us convé sortir a la llum pública. Com assenyalen els vostres enemics, "el pitjor del dimoni és que ningú no creu en ell".

que varen passar a la França de finals de s.XVIII i a la Rússia de principis d'aquest segle.

Amb ells i un grapat de "gentussa', inspirats per ells, tot quedaria explicat. Una vegada desapareguts, allò és una malal­tia curada.

Però els problemes hi tornen a sortir més tard... I jo em pre­gunto: Ja que no hi viuen

"Diables".O, tirant llarg, la gent parla de vosaltres amb una con-ya (i perdoneu la grolleria), no desproveïda d'una certa simpa­tia. Simpatia en què us heu ba­sat, sens dubte, per enviar arti­cles a la premsa.

Ignoro si heu escrit aquests articles amb el vist-i-plau del vostre cap (que no sé mai sí és Satanàs, Llucifer o Belcebú),

Oriol Noragrega

És llàstima, perquè amb això tembé m'heu decebut: jo us feia portador de formes més sofisticades de supèrbia, i de­mostreu tenir la més corrent vanitat. Ja res és el que era.

I, per últim, observo que només parelu de problemes in­terns de l'Església Catòlica, o tirant llarg, de l'Església An­glicana, que és el límit a on

sembla arribar l'ccumenisme actual...

Que potser els altres, creients o no creients, no som mereixedors del vostre in­terès'?... O és que ens conside­reu aliats potencials i no voleu entrar en polèmiques?

M'interessarien, apreciat amic (i permeteu-me la con­fiança), les vostres opinions so­bre els altres temes d'aquest món.

Es cert que jo simpatitzo amb la vostra defensa de l'or­denació de dones per a l'esglé­sia d'Anglaterra, i fins i tot amb la seva extensió a d'altres esglésies. Però no és un proble­ma que m'hagi tret la son.

En canvi altres temes no eclesiàstics m'interessen més, i fins i tot em faig la il.lusió que puc fer quelcom per a endegar-los. Penso que escoltant la gent, fàcilment en trobareu.

Però si la vostra especialit­zació és estrictament religiosa (ja que pels vostres comentaris sé que a l'infern també s'ha im­plantat una rígida divisió del treball), voldria que estengués­siu la vostra reflexió en els ma­teixos temes: per exemple, la resistència a l'ordenació reli­giosa de les dones té alguna co­sa a veure amb la situació de les dones al món?

I fins i tot, us demano que parleu de temes escabrosos: per exemple, sobre l'activitat del bisbe Casaldàliga, al qual molts vàrem conèixer fa anys.

Si les vostres opinions, com és previsible, també són favora­bles per a ell, em sentiré més a prop vostre.

Però paradoxalment aquest apropament a vós, no em por­tarà -com en el cas de Papini- a desitjar el vostre perdó, sinó tot el contrari, a esperar la conti­nuació del vostre treball; dema-nant-vos, això sí -encara que només sigui perquè viviu al subsòl de Catalunya- una feina ben feta. •

Manifest "Salvem la zona agrícola i forestal de Torre Negra"

Els darrers anys Sant Cu­gat ha estat l'escenari d'un fort creixement ur­

banístic. que ha comportat la paulatina desaparició de zones de gran valor natural. Darrera­ment, i cada cop amb més in­sistència. s'ha iniciat un debat sobre un dels paratges més em­blemàtics de la nostre vila: To­rre Negra i l'espai agrícola i fo­restal que l'envolta.

Els espais agrícoles i fores­tals situats a l'entorn de la nos­tra ciutat, com Torre Negra, a més de formar pari d'un paisat­ge tradicional del Vallès í d'un patrimoni cultural, que és de tots. constitueixen una peça clau en la preservació de la diversi­tat biològica i dels equilibris dels sistemes naturals de la Se­rra de Collserola.

A més, a l'entorn de la To-

R. Ventura rre Negra s'hi troba part impor­tant del nostre patrimoni cultu­ral i històric, com és el camí de Sant Medir (antiga via romana d'entrada a Barcelona), l'em­

blemàtic pi d'en Xandri. la cova eneolítica, o la mateixa Torre medieval que dóna nom a l'in­dret.

També ha esdevingut un

àrea de lleure dels ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat, sense necessitat de transformar-lo ni malmetre els seus valors ecolò­gics i paisagístics. Gaudir d'a­quest espai implica, indubtable­ment, una millora en la qualitat de vida de tots plegats.

La desaparició del paratge natural de Torre Negra esde­vindria una pèrdua irrepara­ble en el patrimoni cultural, ecològic i paisagístic: una pèr­dua de la nostra identitat.

L'expansió urbanística de Sant Cugat, realitzada sovint sense tenir en compte els crite­ris ambientals en la planificació de l'ús del territori, ha compor­tat la pèrdua de la majoria dels espais agrícoles i conseqüent­ment llurs valors ecològics. Al­hora l'execució del Pla urbanís­tic vigent, implicarà la desapari­ció de gairebé la totalitat d'a­questes àrees.

Davant de tot això. fem una crida perquè tots els estaments ciutadans i les administracions competents (Ajuntament, Gene­ralitat) prenguin consciència de

la importància de la zona de To­rre Negra i es comprometin en la seva defensa. L'actual norma­tiva permet urbanitzar aquest espai agrícola i forestal.

Per això cal: 1- Modificar l'actual qualifi­

cació urbanística de la zona del terme municipal definida pel lí­mit del Parc de Collserola i el límit urbà actual del poble, per tal d'evitar la possibilitat d'urba­nització.

2- Elaborar un Pla especial de l'esmentada zona amb l'ob-jectiu de regular els usos i pro­posar mesures que permetin conservar i potenciar íntegra­ment els valors naturals, histò­rics i socials que s'hi contenen.

Hem de ser conscients que el que es pot perdre és patri­moni de tots i que som tots no­saltres els qui hem de lluitar per a la seva conservació.

Manifest fet públic per la Plataforma Cívica en Defensa dels voltants de la Torre Negra. •

1 0 EI.S 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1 9 9 4

CARTES DELS LECTORS * *

ÀL c3ü£

La ooiamncta Més de dotze

Carta d'una ex-treballadora del nostre Ajuntament M'adreço a l'opinio publica

des LÍC la pu-icio d 'avantatge

èpic duna cl t'cl que en aquests

moments |a no tinc res a perdre.

i em puc permetre el lu \e de

parlar amb claredat icosa que

malauradament no sempre es ai-

\ i . ja que per quatre durus es pot

tenir collada la gent i.

I.nlcnc que In lia gent que

sota les mateixes pressions i di­

ficultats. actua amb un compro­

mís personal d 'honestedat , la

qual cosa requereix un esforç.

mentre d'altra ho ta mesquina-

ment. Vull expressar uns tels

que em semblen prou demostra­

tius de l'existència, de persones

de la segona mena.

HI dia 30 d'abril se m'acaba

un contracte de dos mesos amb

l'Ajuntament de Sant Cugat del

Vallès (desprès d'un any de di­

versos contractes), que se'm va

vendre de la següent manera:

Se'm \a demanar si m'inte­

ressava continuar treballant a

I'Ajuntament, a la qual cosa jo

vai<_ respondre que per no perju­

dicar ningú, havia d'aclarir ho­

nestament que a mig termini te­

ma la intenció de tornar a re-

piendre la meva professió, a la

qual hi havia dedicat molts anys.

.Ara per ara. de totes maneres, si

que hi eslava interessada, per

motius personals. Se'm va dir

que els dos mesos eren pura bu­

rocràcia i que després es signa­

ria un nou contracte, acceptant

la meva posició. Amb aquesta

premissa, a nu em va interessar.

ev identment. signar.

Ara. després del- dos mesos

conv ingu ts , se'm diu que no

se'm renova el contracte.

Per que. aleshores, quan ja

l'eia temps que es seguia la polí­

tica de no renovació de contrac­

tes, interessava fer-me un con­

tracte de dos mesos i ara no in­

teressa renovar-lo'.' Hi ha Lina

explicació clara: calia un temps

de marge per a poder posar les

coses en funcionament amb la

nova estructura que s'ha plante­

jat: calia que la persona que han

posat al meu lloc es rodes. Co­

rrecte, però calia haver-se plan­

tejat també que potser jo era

prou persona per a entendre-

ho... o no. Mai no haguessin ha­

gut d'anar amb enganys i sub­

terfugis. que són els que ara

m'han portat a escriure aquesta

carta.

Crec que no dec ser l'única

persona sotmesa a aquest tipus

de tracte, però dono gràcies (en

aquest cas no a Déui per poder

permetre'm el petit luxe de no

haver de confiar en el comitè

dels treballadors i poder dir que

mentre continuïn manegant la

paella els mateixos que fins ara.

no vull barrejar-me amb tanta

mesquinesa i opto per mantenir-

me al marge d'aquest joc absolu­

tament embrutit. Si mai ningú se

li acut dir que no em cridin per­

què m'he portat malament, que

sàpiga des d'ara, que sóc jo la

que no tinc cap mena d'interès

en tornar a treballar a l'Ajunta­

ment de Sant Cugat.

Carme Palau

\otii: Aquesta curta irn lou part del text que el dia 2u d'abril l'ittií inten­tar que arribés a la majoria de vent implicada. A aquestes alçades, nin-Vi< del comitè de treballadors de l'Ajuntament no s'ha adreçat a mi.

Gossos enverinats

Som uns veïns del carrer

Abat Marcet n° 5, de Sant Cugat

del Vallès, i ens agradaria poder

expressar el nostre dolor per uns

fets ocorreguts.

En el nostre carrer ja s'han

succeït quatre morts repentines

d'uns determinats gossos, que

estaven situats l'un al costat de

l'altre, ja que les cases són veï­

nes.

Aquests gossos han estat en­

verinats. Primer fou una gossa.

més tard una parella de gossos i

ara, el passat 20 d'abril, el nos­

tre estimat "ROCKY", un nos

que ha tingut una mort salvatge

i cruel. En un tros de menjar li

varen posar verí, i al cap de

mitja hora ja era mort; va mo­

rir patint dolors terribles men­

tre els seus òrgans interns ex­

plotaven. produint-li una he­

morràgia que el va ofegar. Và­

rem assistir, impotents, a l'es­

garrifant espectacle de l'agonia

del nostre amic. un gos estimat

per grans i petits.

Des d'aquí volem denun­

ciar aquestes persones que han

fet aquests actes inhumans, ja

que per cap raó es pot matar

uns animals indefensos, només

perquè aquests individus (que

són veïns propers a les tres ca­

ses) no els agradin aquests

animals, que no feien mal a

ningú.

Des d ' aqu í esperem que

llurs consciències (si és que en

tenen), quedin afectades per a

tota la seva vida.

Lídia Parra

tes caries destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitzar l'autor, nom complet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Cantons es reserva ei dret de publicar-les, senceres o bé resumides. Adreceu les vostres car­tes a: Fibla, del Celler, 91- 08190 Sant Cugat

LI siiperpoiiaav i ns uc I... L me Lurope,: sense ruir.h. c- la conunila'. ,rcs prospera de. mon i lo una de-e:ia do països d'a'.tie- conti-noi'ts liv.wiiïi a ï,i porta oci a lornia;' pon del duc

I.n a pia,lioa. 'Luropa oomeroial ia :.i temps que osia coa-niuïda por me- de dol/e països Aniii l'enfada oi: wmir de l'espai econòmic europeu, ia llihe-tat de moviment de capitals, treballadors, mercaderies i serveis, ha de ser po—i:de ertre els estats membres aciaJ-i els que perlaavier a ITITA Suècia. Norue-ua. Auslna. I inlaiidia. Islàndia i Liechtenstein.

Suïssa., ciiic caneia cap a l'aïllament mes que mat. '.a rebutjar, en 'uliim reterer.dum que va fer (armar part d aquesta grai': /ona ce lliure canvi.

La temps que londor altres candidats o:ï-eials. com p'oden ser Turquia. Malla. Xipre i els membres de l'antic COMHCON iraï-o- de l'est d'L.uropai.

La li L. només -'ha plantejat donar nous carnets als potents clients del nord d'L.uropu. suecs, austríacs, noruec, finlandesos.

Aque-t- paï-o-, en general, tenen rende-per càpita molt altes, tenen un e-iat de benestar modèlic en certs aspectes. Per a aquest- paiso-e! més fàcil ha estat renunciar a la neutralitat, i el més Jilïeï de -aportar, es haver d'e-lar amb la primera potència actual d'Laropa a Aleman­ya, el temible opressor de la Segona Guerra Mundial.

L'I de gener del IW3, culminava la su­pressió d'arancels i írop.tere- internes, de ma­nera que el mercat únic comença a ser una rea­litat; semblava impossible només -et any- en­rera. Al cap de nou mesos més tard, entrava en vigor el Tractat de Maastricht. malgrat els so­bresalts dels referèndums danès, francès i ie-objeccions del Regne Lnit.

Malgrat lot. la con-;riicciii europea "nave­ga a la deriva", expressió de Delors, Lxi-'.eivcr contradiccions i interessos contrapasse- entre nord. centre i sud. Com més serem, més riu­rem, la cosa no està clara: encara esperarem esdeveniments. •

Només fa 4 dies STOP

Aquest espai esta pensat per recollir, a tall de flash. aquelles petites coses que passen en una ciutat com ia :\üstra. en que de vegades cal cridar ïatencio de petits fets. no forçosament amb ànim només de critica, sinó també que pugu,n a;uoj' a m.'lorar ia convivència ciutadana. Aquesta secció es oberta a tots els lectors que de­sitgin (er les seves ooservacions.

Uno, dos, uno, dos...

Fer el Servei Militar a Ceuta nu és cap in­

convenient per continuar llegint el setmanari sant-cugatenc Els 4 Cantons cada setmana.

Així hens ho diu d'Talo petit" que men-tres fa "guàrdies" aprofi­ta per llegir, i promocio-nar entre els seus com­panys, el seu "diari".

Cal dir que tenim subscriptors per arreu del món. Canadà. Itàlia. França o Anglaterra.

A tots els agrairíem que ens fessin arribar les seves anècdotes o foto­grafies per publicar-los-els. •

Escrit de Miquel Montserrat publicat ii El. CRIT l'uhlicu-< in (l'Ainic\ ílc Sant Ciifiíil. mini. !D desembre de I9H7

ClCnd S'acosta la televisió privada

Ja ens cau damunt attih totes les se­ves publicitats, jocs. concursos, consums i competències ferotges. Hs diu que no p.i-sa'tm d'on/e cl- diaris que resisteixin 'o- -evcs eir.hrar/ides a lot l'Estat. Re--i-nra II CRIT a Sani Cugat'

1 -.ns preocupa que qualsevol publica­ció s|oui més distribuïda que no pas LLEGIDA 1 que el vent vagi en direc­ció cada ciip mes contrari, perquè' la lectura no acaba depenent -com hauria de ser- de la qualitat o interès dels tex­tos. sinó. en part. d'aquesta omnipresèn­cia excessiva d'una oferta audiovisual que en si mateixa, si no fomentés la pas­sivitat. tampoc no deixaria de ser un avenç valuós. Però aquesta competència íagocitant va així, no s'hi pot fer més. perquè no s'esdevé tan sols al Vallès Occidental, sinó que segons les darreres notícies ja succeeix igual al Kurdistan i a Quebec.

Tamhc es causa directa en aquest te­ma ei nostre estressant estil de vida. I aquí si que tornaríem a allò de si Sant Cugat ia e- com Barcelona o no. Però hi ha una leieeta catisa encara més greu per a la manca esicmalica de lectura (i cons­ti que no parlem de filosofia, ens estem releiïni i,ui sols a una sen/illa revista lo­co. i LI- ailo que Marc Soler, en un no mo-sa Tunva article a "HI Món", denun­

ciava com "un entossudiment de la gent a nu voler ser analítica, a causa en part a l'estil dels sistemes educatius europeus. És a dir, que es tendeix a ensenyar co­neixements teòrics i oficis pràctics, peto molt menys a SABHR HSCRR'RL. LLKGIR i PARLAR".

No es tracta, per tant. sols del gust per llegir, sinó també de saber llegir. En certa manera, que saber descodificar si­gui fàcil per TOTHOM, no reservar-ho als ANALISTES professionals. S'entén que si l'educació s'enfoqués cap al re­buig d'aquestes absurdes mandres men­tals, llavors tots els serveis audiovisuals podrien servir per a informar i divertir: i els escrits per analitzar i també divertir. Sense aixafar-se els terrenys, comple­mentant-se.

Resumiré tot el tema -i permeteu que faci un petit salt enrera de cine mil anys-. Quan els nostres avis. els SUME-RIS. inventaren l'escriptura damunt les seves tauletes de Iang (inventant de pas­sada allò que en diem la Història!' no sols feien el pas mes llarg de la humani­tat pel que fa a COMUNICACIÓ, sine que ennoblien simbòlicament !a qüesiió aquella de si els homes veníem del Iang. Avui. en canvi, si no llegim, me- aviat sembla que estiguem "enfangant" el ca­mí cap a una millor cultura humana. 1

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 LA FLORESTA ELS 4 CANTONS 1 1

de l'rfuMi&ctó de füw i PttfiiefatU de U yivtufa

Emili René secretari de l'Associació de veïns i propietaris

"Fa 75 anys vam creure en La Floresta, avui continuem tenint la mateixa il·lusió d'abans"

Emili René ocupa avui la secretaria de l'associació de Veïns i propietaris de la Flo­resta. La seva absoluta dedica­ció al nostre districte des de fa molts anys, ha contribuït a mi­llorar el nostre nivell de vida.

"Des que es va fundar la colònia Bosc fins avui ha plogut molt, però la il·lusió continua sent la mateixa, 75 anys d'història ens han ser­vit per assolir tota una sèrie d'avantatges per als Flores-tans dels quals avui pot gau­dir-ne tot el poble. No po­dem oblidar que la Floresta va començar sent una colò­nia d'estiueig i que la gran quantitat de gent que va de­cidir venir a viure en aquest meravellós tros de Collsero-la, va obligar a crear tota una infrastructura avui to­talment nessesària per als

més de 3000 habitans de la Floresta. Moltes són encara les coses per fer. Realment, amb tots els ajuts necessaris, hem aconseguit, tota una es­tructura viària i de serveis, que no podia ni sumar-se fa tan sols 30 anys.

Avui la Floresta està en ple creixement i el nostre fu­tur és sens dubte molt pròs­per amb tot i cada un dels seus aspectes."

L'actual secretari de l'As­sociació, té encara alguna peti­ta fita per assolir el més aviat possible.

"Necessitem tenir una as­sociació forta. Només d'a­ques ta m a n e r a pod rem aconseguir moltes coses que encara falten a la Floresta. Necessitem la unitat, i la fu­sió de les diferents associa­cions existents en aquest mo­ment a la Floresta que ens d o n a r i e n , sens d u b t e , la força que necessitem per po­de r cumpl i r els obje t ius prioritaris del nostre distric­te, tot per al bé dels Flores-t ans de Sant Cuga t del Vallès.

LA FLORESTA PEARSON FESTA MAJOR

DIES 24 I 25 DE J U L I O L DE 1927

CAIXA D'ESTALVIS DE TERRASSA Persones. Servei. Quaitat.

75 è ANIVERSARI ASSOCIACIÓ VEÏNS I PROPIETARIS

LA FLORESTA PEARSON

EXHIBICIÓ

CASTELLERS DE TERRASSA

DIUMENGE 29 DE MAIG A L E S 12 H. MIGDIA

A LA PLAÇA DE L'ESTACIÓ

ACCIÓ CULTURAL OBRA SOCIAL I CULTURAL

CAIXA D'ESTALVIS DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

75 è ANIVERSARI ASSOCIACIÓ VEÏNS I PROPIETARIS

LA FLORESTA PEARSON

ACTUACIÓ

ESBART DE SANT CUGAT DISSABTE 11 DE JUNY

A DOS QUARTS D'ONZE DE LA NIT AL LOCAL DE L'A.P. i V.F. PLAÇA AIGUALLONGA, 1

ACCIÓ CULTURAL OBRA SOCIAL I CULTURAL

1 2 ELS 4 CANTONS LA FLORESTA DIVENDRES. 29 ABRIL 1994

A la Floresta, no tot va ser un somni Maria Antònia Devesa

Realment nu podria dir exac­tament quan va ser. quin dia en concret; el que sí recordo hé. es que era un vespre . un d 'aque l l s vespres meravellosos que celebra­ven alguna lesta. aquelles lesies

HI tracte amb la natura, i com a poc a poc, tot jugant, també vàrem aprendre a estimar els arbres, les bestioles, les flors, fils records ens portaren als nostres jocs, les gue­rres. les excursions, els animals, el fang; les tempestes, l'arc de Sant Marti. . . i al final " l 'o l la del tre-

W

.#{?*;><?;><

ilf^

1.' Hostal i la piscina que va existir l'anv 1964. avui tot això està pràcticament desaparegut. Només hi queden restes tapats per la vegetació i arbres.

on hi participa tothom, i tot era ple de gom a gom.

I a nit era càlida i tresca a la \egada, típic del nostre poble, l 'n gran grup de veïns petava la xe­rrada. uns amb altres i tots anih tols

Parlant amb un vei d'aquí, de­ia meva es t imada Flores ta . que com molts de nosaltres varen pas­sar la seva infantesa a l.a Floresta.

i que no era fill del poble, i alio que s 'anomenava "estiuejanls". un mol que a\ ui ia no fem scrv ir i. comentàvem quanta sort havíem tingut a la nostra infantesa; com hav lem gaudit tic tantes coses que els nois de ciutat no tindrien mai.

Và rem segu i r pa r l an t , i re­cordàvem com si fos una cursa.

Gairebé sense deixar de parlar-se l'un a l'altre amb molta pressa. com si així tinguéssim mes bons r eco rds o mes quan t i t a t , varen anar apareixent lots aquells que avui ja no son amb nosaltres, peti) que continuen vius perquè encara ells formen part dels nostres re­cords.

Te'n recordes del ( ara^ole-ro?

- Si home. aquell senvor ve-llot. que sempre anava cercant car­gols. amb un sac penjat a l'esque­na...

1 d "en Joanet, el guàrdia? Va dir l'altre. Sabeu, una vega­

da va iwajíir un lladre i en arribar ul f'tml ilel Diari, li va demanar que l't sperés iillà. que ell havia d'anar a cercar una cosa als por­ters, i que dcsctíitiíla tornaria. Com podeu pensar, ni tan vols el

va lligar, i en tornar, com era normal, el lladre ja no hi era.

Eren altres temps. Oi.' Tots ens vàrem posar

a riure. -Saps, de que me estic

recordant, d'en Joanet: com em passava la màqui­na pel clatell per a tallar-me els cabells, quin mal que em feia. renoi.'

l 'na senyora que també era allà però que semblava que no li interessava la con­versa, de cop, ens va mirar molt fixament i ens digué;

I l 'Abundància? Que no sabeu on era?

Alguns vàrem dir que sí. els més antics, al­tres. amb cara de ba­docs miraven atents i

c a l l a v e n . La nos t r a nova contertúlia continuava.

La senyora Maria era la mestressa. Avui encara les seves filles viuen aquí.

-Ah sí. on?

Si dona. per allà l'esta­ció, i tenen unes filles més maques! Alguna d'elles ha fet un bon casori... Ai.xò m'han dit bai.xet.

I una mica niés avall hi havia La Comprativa, amb la senxora ('armen, el .sen­yor Pau, i el Tibo, sé que hi havia més gent. Però la memòria ja no es prou bo­na...

Mentre tots xerraven una mica fora de la realitat, com si per una estona haguéssim tornat a aquell temps, va arribar algú demanant q u e l c o m , un xic r i en t , a m b el s o m r i u r e de cos ta t , el c iga r r e t penjat a l'angle de la boca; sense afaitar , a m b veu pausada , moll lentament, amb un soroll gutural. més que una veu clara.

- Fo, fo, fo, fue, fuego... - Hola Perita, li vàrem dir

tols.

l 'n de nosaltres va encendre la seva cigarreta, i recordàrem quan el Penco i el seu germà, en Silva-no, que també feia de boscater . eren els que repartien el gel per a tot el poble, de la fàbrica de gel que hi havia pel Casino.

Però els que ens va fer riure de debò a tots, fou l 'anècdota de la mula d 'en Perico.

- Sabeu que parava sola, a tots els bars del poble, i esperava, sense ni lligar-la, que el seu amo sortís.

Es clar que era lògic. Mai no sabies l'hora que arribava el gel a casa.

- Habíeu anat a la piscina? Que divertit que era allò, oi?

- Quina llàstima que ara no en tinguem cap!

- Sabeu, a casa meva un dia. el meu pare. fart de tots nosaltres. va demanar-li al Xerraire...

- Qui e r a ? (va d ir un m é s nou de la colla)

- Home! era un la.xista que và­rem tenir (com si fos tan clar que hom l'havia de conèixer!.

- /•.'/ que m'agradava més. era que quan veníem de Barcelona amb el tren. com aquell que porta els Reis. en arribar aquí cada dia. a l'estiu, anàvem a comprar un gelat u casa d'en Eclix i la Pura.

• On dius? - Sí home, al costat, on hi ha­

via la barberia, que ara és el res­taurant, del Gerardo.

La conversa cont inuava amb la memòria, com a principal pro­tagonista.

Dia de la inauguració de l'Església de Ntra. Senyora de Montserrat l'any 1958. Kn la fotografia es pot veure en Busquets, Ros i Borràs.

Residència La Floresta

PLACES LIMITADES CURTES I LLARGUES ESTADES

FELICITATS PER 75 ANYS D HISTORIA

cl. D i p u t a c i ó , 15 Tel. 675 59 56

LA FLORESTA

SANTIAGO MARTÍNEZ

Materials per a la Construcció Transports

Tu ró de l So l , 41 Tel . 6 7 4 2 0 01 LA F L O R E S T A

Q OcHta u ra n t e

A'feïra Especialidades gallegas y Carne a la Brasa

. , o ^ 0 * : vol*

9

• ^ ^ ^ ^ e ^ n o .

o O ;v\e &ÜÍ

Ctra. Vallvidrera -Sant Cugat, Km. 9.5 Tel. 674 94 80 -LA FLORESTA-

BAR LOS TR0NC0S

POLLOS A L'AST 800 PTAS

si en dia festivo no te apetece cocinar, ven a buscar tu pollo a l'ast

Av. Tilos, 15-17 -LA FLORESTA-

ENCARGOSALTEL. 0 7 4 Q 7 7 0

CONSTRUCCIONES

SENDER C O N S T R U Ï M A LA FLORESTA DES DE FA 3 5 A N Y S

ía nostra més cordial enhorabona a L'Associació de Propietaris

Veïns de La Floresta amb motiu del seu 75 Aniversari

BUENAVISTA, 83 LA FLORESTA Tel. 674 18 45

bor

. . S 0 C I A C , 0 . I

veiHs

Plaça de l'Estació, 11 674 20 45

LA FLORESTA

Paseo de Los Chopos, 94 Tel. 674 20 37 -LA FLORESTA-

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 LA FLORESTA ELS 4 CANTONS 1 3

- Què fèieu quan estàveu ma­lalts?

- Si teníem metge! - Venia defora? - No, vivia aquí. Era el doctor

Olivella; segur que ens havia visi­tat gairebé a tots, almenys un cop.

- Allà on hi ha l'Ignasi, sí ho­me, allà a la Caixa, hi vivia el senyor Julio, que era jardiner, al costat del Sender, que era lam­pista.

Després va venir en Jaume Díaz i en Minarro; el senyor Lle-onar, que era mestre d'obres i, just a l 'altre costat, hi vivia el senyor Pahisa, que també feia el mateix.

- El de la baixada'.' - Sí, la baixada porta el nom

de Can Llobet, però tothom la co­neix per Baixada d'en Pahisa.

Ara, malgrat tot, va dir algú. una mica ressentit del passat, les

coses són diferents, el Ball del Casino era molt més bonic que els d 'ara, i no digueu del teatre que feien al là els nois de la parròquia.

Un de més optimista i amb cai­re pacificador, digué:

- Allò era fa molt de temps, dona, les coses canvien, la gent evoluciona i ara, segur que allò no agradaria a tothom, no tro­bes?

És bo, si més no, que nosaltres puguem haver viscut les dues co­ses...

Vàrem continuar parlant molt de temps, mai no haguéssim aca­bat. .. Potser mai no volíem acabar.

Tot no fou un somni; és fàcil i bonic pensar que en el fons dels nostres cors encara existeix un pa­radís enyorat i tendre, que no és res més que el nostre poble de la in­fantesa: La Floresta. • Actual edifici de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta- a sota reproducció parcial de l'escriptura

de constitució de l'entitat l'any 1919

Calendari d'actes del setanta-cinquè aniversari de l'Associació de Propietaris i

Veïns de la Floresta Pearson Dia Acte

J U N Y Hora Lloc

11

Dia Acte

M A I G Hora Lloc

6 Sopar Aniversari

8 Missa Aniversari

28 Concert "Jove Orquestra"

de Sant Cugat del Vallès

29 Castellers de Terrassa

Maig-Juny "Jocs Florals"

Torneig Futbol Sala

21 R. Rancho El Paso

11,30 E. Ntra. Sra. Montserrat

22 E. Ntra. Sra. Montserrat

12 Plaça Estació

Local Social

Pistes Esportives

Actuació de l'Esbart

Sant Cugat

Concert de Cants Corals

Festival Infantil

Carreres de B.M.X.

Teatre

Sense determinar:

Balls de Sevillanes

Concurs de Colles

Sardanistes Lliures

Improvitzades

12

19

19

25

22,30

18

18

10

Local Social

E. Ntra. Sra. Montserrat

Local Social

Circuit de La Floresta

A.E.C.

Local Social

Pistes Esportives

Dia S E T E M B R E

Acte Hora Lloc

Festival Infantil 18 Local Social

De 1919 a 1994 Sens dubte el que està ben fet perdura en el temps. Ens ha agra­

dat poder reproduir en aquestes planes el primer full del llibre oficial d'actes de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson.

Aquest llibre fou firmat pels tres primers fundadors de La Flores­ta que varen decidir aplicar el nom de Pearson en homenatge i testi­moni de consideració a l'home que va planificar tota la colònia i que morí poc abans de la firma d'aquest primer llibre d'actes, en un trans­atlàntic bombardejat en la primera Guerra Mundial al bell mig de l'Atlàntic.

8* CLASE 2 PESETAS Parte aperiorpara atrtgar al àisrasaào.

A.2.293.40S*

I M S A INSTALACIONES MlfiARRO. S A .

umemaou) CAUMCCION

c/.Margari t ,17 Tel. 674 19 59 LA FLORESTA

DIECO FERRERB CERRAJERÍA PARA LA CONSTRUCCION

{eücitem t'&àaciatíS fteUéeuà

75 tuufA, de vida

Av. de LosTilos, 19 Tel. 674 52 98 LA FLORESTA

U Muntiityesa

Av. Verge de Montserrat, 77

©67418 93 LA FLORESTA

FELICITATS

ASSOCIACIÓ

PROPIETARIS

I VEÏNS 11

r? J! « ™ R E 8 , 4 6 Tels- 674 17 38 - 674 17 97 LA FLORESTA

BAR VILANOVA

PASTISSERIA XARCUTERIA

POLLASTRES A LAST

MENJAR PER EMPORTAR

OBERT DIUMENGE

PLAÇA MIQUEL ROS. 2 TEL. 674 18 68 La Floresta

Felicitem l'Associació de Propietaris i Veïns pel seu 75 Aniversari

Plaça del Centre, 3 LA FLORESTA Tel. 67411 26

1 4 ELS 4 CANTONS LA F L O R E S T A DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

£1 transport a la Floresta tota una odissea El passat de la Floresta està present en molts dels seus habitants

La mobilitat de la gent de la Floresta ha estat sempre envol­tada d'aventures, no només per la distància entre el districte i el centre de Sant Cugat o altres po­blacions, sinó també per la con­figuració del terreny.

Potlríem dir que la lluita per la millora dels medis de trans­port va comentar amb la petició a F K C d'una estació o baixador l'anv 19I1). Petició contestada el

juliol de 1920 segons carta que podeu llegir en aquesta plana.

Un cop aconseguida l'esta­ció, va venir el primer servei d'auto públic que feia el recorre­gut entre l'estació de la Floresta i Sant Cugat.

Un del problemes més greus que de sempre ha patit aquest districte ha estat la manca d'as­falt de la majoria dels seus ca­rrers. Això fins no fa gaires

F E R R O C A R R I L E S D S. C A T A L U N I A , S. A.

UAR.TIONA, 13 ^e E r . s r : de }920

Sr. Presidente de la Asociación de Propielarios "Floreste Pearson"

Muy Sr. nueslro: -Tenemos el gusto de referirnos a su atento oficio de fecha 21 de Julio de 1919. Moy nos es grato confirmar que esta Componia esta dhpuesta a proceder a la

construcción del Apeadero proyedado en el Km. 3, a la salida del túnel n° 5, beca Norte, siempre que lo Asociación de su digna presidència se avenga a sufragar todos los gastos que se ocasionen por un importe de Ptas. 121,360, y conskja, ademàs, que el propietario de los terrenos situados a ambos lados de la via, haga a la Com­ponia cesión gratuïta, a perpetuidad, de las porciones necesarias a uno y otro lado para el emplozamiento inmediato del Apeadero y posible, mas adelante, de Estación y dependències, así como los caminos de acceso necesarios.

Naturalmente, este compromiso està condicionado a la obtención de la confor midod del proyecto, por parle de la 2a. División de Ferrocarriles.

Lo Componia fijarà, a su discreción, los trenes que deberón tener porada en el Apeadero "Floresta Pearson".

Una vez obtenida la conformidad de la 2a. División de Ferrocarriles, esa Asocia­ción deberà hacernos entrego de la cantidad antes citada, y una vez recibida, la Componia doró comienzo a las obras.

En espera de su grata confirmación oficial, nos complacemos en reiterarnos de Vd. attos. y affmos. s.s.

C a r t a d e c o n t e s t a c i ó a la s o l · l i c i t u d q u e la C o l ò n i a v a fe r a F F C C p e r q u è és c o n t r u í s e l b a i x a d o r a ia F l o r e s t a .

anys havia provocat veritables problemes en dies de pluja. Això avui. tot i no tenir resolt el problema bàsic, s'hi està donant solució per part de l'Ajuntament de Sant Cugat mitjantçant la compactació amb grava que ac­tualment evita el fangeig. Fan-geig, que en aquells anys podia deixar "clavat" els cotxes amb més de mitja roda de fang.

Val a dir que les comunica­cions, que han estat sempre el cavall de batalla durant molts anys, han deixat pas a altres rei­vindicacions socials.

Considerant que els actes de l'aniversari es perllongaran du­rant diversos mesos Els 4 Can­tons recollirà, en propers núme­ros, entrevistes i reportatges del present i futur de la Floresta.

El primer vehicle que va fer el servei de transport públic a la Floresta data de l'any 1923. En aquells moments els barce­lonins havien descobert la urbanització de la Colònia. El

servei l'utilitzaven per desplaçar-se fins a Sant Cugat, perquè el tren encara no tenia parada a la Floresta i el baixador no estava construït.

En el programa de mà on feien menció dels horaris també es comunicava als usuaris que properament es perllongaria el servei

ns la plaça de Catalunya de Barcelona "en viatges ràpids i direc­tes ".

La fotograf ia del cotxe que feia el recorregut entre la Floresta i Sant Cugat, és de l'any 1923 - Fot. cedida per Emili René

AIGÜES DE LA FLORESTA PEARSON KIOSKO LA FLORESTA PERIODICOS - REVISTAS

REVISTAS INFANTILES

"CHUCHERIAS" - CROMOS

COLECCIONABLES - ETC.

SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA

S·ADffERE/XMSAeTESD£C£lBSI?Ae(0DEl7sA/WER8AR/DE i- ASSOe/Ae/OD£i/£MS/PROP/n'AR/SD£íAFWR£SrA (im-tm)

PLAÇA AIGUALLONGA, 1 LA FLORESTA

KIOSKO LA FLORESTA PERIODICOS - REVISTAS

REVISTAS INFANTILES

"CHUCHERIAS" - CROMOS

COLECCIONABLES - ETC.

SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA

S·ADffERE/XMSAeTESD£C£lBSI?Ae(0DEl7sA/WER8AR/DE i- ASSOe/Ae/OD£i/£MS/PROP/n'AR/SD£íAFWR£SrA (im-tm)

PLAÇA AIGUALLONGA, 1 LA FLORESTA 1 Pg. Floresta, 24-26 1 | Tel. 674 78 33 |

A.E .C . ! C

^ J J U J m M,i'!<. ..<i'.uàf/íi

WMí

I S'adhereix a les festes del 75 Aniversari de l'Associació de

Propietaris i Veïns de La Floresta

Psj. Segala, 4-6 Tel. 675 50 06 LA FLORESTA

CAN LLOBET FELICITA DE TOT COR

L ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I VEÏNS DE LA FLORESTA AMB

MOTIU DEL SEU 75 ANIVERSARI

CAN LLOBET LA FLORESTA

JOCS DE

SALÓ

SERVEI DE UNIÓ RECREATIVA D'ESPORTS,

FLORESTA

TV. AMB

PANTALLA

PANORÀMICA

CANAL- i

PARABÒLICA

SECCIÓ 35 EDAT

SECCIÓ DE BMX I M O U N T A I N - B I K E

O B E R T A T O T H O M

Pg. La Floresta, 24-26 Tel. 674 78 33

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 ELS 4 CANTONS 1 5

Diumenge 1 de maig Dfe (fe fe MBK

fes-li el millor regal S'ho mereix TALLERES PROPIOS

FABRICANTES DEJOYERIA

Salamanca JOYEROS Alfons Sala, 28 Tel. 675 33 06

S A N T CUGAT DEL VALLÈS

UlNliINKH I ;. • . i : i 7KI1VY JL -^br

irwxt.« I.X^JÍÍ i t i*r 11\ : N Í Í

in I HI-FI VÍDEO TELEVISIÓ ELETRODOMÈSTICS OBJECTES REGAL S E R V E I G A R A N T I T

E L E C T R Ó U - A H S A

Santa Maria, 40 Tel. 589 02 71

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Francesc Macià, 11 Pere Esmendia, 6-8

Tel. 588 51 95 RUBÍ

c 3Ct ; * * * * crsa'1

RUC i famS JOiErs • •HBBI 11^ JOAN GÓMEZ FIGAROLA Av. Cata lunya, 1 Tel. 674 00 26

S A N T C U G A T DEL VALLÈS

> * $ * £ * fins al dissabte 7 de maig t'o­

ferim un 10% de

descompte i un obsequi en la

RiusiTaulet, 11 Sant Cugat

Tel. 675 30 01

IDEES PER A LA LLAR LLISTES DE NOCES

CARRER SANTA MARIA, 10 Tel. 674 03 54 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TRANSPARENT Dl.SSI.M ! \ \ l l ! \ ( Kli.

cl. Sant Jordi, 37 Telèfon 675 08 76

SANT CUGAT DEL VALLÈS

QUENA PANTY • Pafiuelos de seda, fulars y panoletas. ^ * • Toda la moda en medias y pantys. w • Bodys de primavera. A J \ « S * ' • Trajes de bafio. »^7 yJ?

Rambla del Celler, 2 - Tel. 589 09 % - Sant Cugat del Valies

TOUS joiers

Rambla Ribatallada, 24 C Tel. 675 52 52 Sant Cugat del Vallès

Estem al carrer Santa Maria, 18 i com sempre amb les mateixes marques.

T'hi esperem

Tel. 675 53 09 SANT CUGAT DEL VALLÈS

1 6 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES. 29 ABRIL 1994

L'ambient cultural en l'adolescència de l'Eugeni Canas (II) J o a n Auladc l l i S e r r a b o g i i n y à

Kl Camp d'Ksports Municipal

I .; ( ' o r p o l ' a c i ó M u n i c i p a l \ .1

,k o l d , I . cl I l>22. 1.1 ColMil ICClo

i!>-'. i i ' ' l i " ( . i [ 11 p \ ! ti r i . i : \ i ' o c

I ' " i : h . i l l " g r à c i e s .il •- o: J . \ i - ' i .

>:>• :" \ u a l d c . c r u-i i. ,L ; i • 111 •- i i v i nio i i ' ' . ni..-. .. i i i · i -

,1 l i '. ' . ' II l ' . C v l I . 11 S . ! ' ' '' ; I ' ' .) ' .

•'M . , Ic l · la I.. 1 c- la .U I \ i 111.-.

c l l C •. . ' s ' , 1 . ' I p a l I l l O ' i l Ç 1.1 ' . I • ! ' • . •. I

:i I , ' i i ' • a d i e n t .

I I'. .L!iv s t - c n i a : o o ii e s p i e n

d o l o - . o \ I'. ' : .si " S a n t C u g a t .

I ( ' " 11 •. K . l ' . i i! '• L. i -. a a m b d;'. c:

M I - a . | li i p s . la " I V u \ a l i a n

I , I I I K ".. . A s s o l i r e n n o t o r i e t a t e l s

\ il.i. \ i i i l o s . S a l a s . C a p c l . C a s ­

t e l l v í . A g r a / . F s p a í i o l . g e r m a n s

I .ÓpeZ. ClC.

Visita reial

l.n la p r i m a v e r a del 1925 . els col·legis, la quitxalla, la po­blació seneera . vàrem viure un dia excepc iona l : eN Reis d'P.s-panya \ e m e n a Sant Cugat i els hav íem d ' a n a r a rebre. Carrers endomassa t s . gent expectant . les autoritats atrafegades, els alum­nes de les escoles arrenglerats al llarg urbà de la carretera flame­jant. b a n d e r o l e s de paper a m b els co lors nac iona l s . Arr ibaren e l s c o t x e s re ia l i del s e g u i c i ; s 'aturaren un moment als Quatre ( a n i m i s , on una dona . a m b el beneplàc i t oficial suplicà que l ­c o m . . . . i se n ' a n a r e n ca r r e t e r a enllà.

l·ls menu t s to rnarem a casa a m b les b a n d e r o l e s p a n s i d e s : t a lmen t c o m a l io q u e d e s p r è s ens han fet veure a " ;Bienveni -do. nuster Marsha l l ' " .

Publicacions periòdiques

1 ."any 1926 apa re ix la pr i ­mera publ icac ió per iòdica ínte­grament local: "Un ió" . portaveu de la Societat Coral . A Ics seves pàgines . Joan Giménez comentà

la " I n l l u a n c i a del Tea t re en la \ ida dels pobles" , remuntant-se a la tragèdia grega; comentar i s ­tes anòn ims especulen sobre el sentit de la democràc ia , i d ' a l ­t res p r o p o s e n e f e c t u a r v i s i t e s iiistn.ctiv es.

1 anv seguem. 1927. el doc-'• ii I OITCS Car re ras i m e m b r e s Ca la colònia estiuenca, posen en marxa una "Societat d 'Ira; i.iltv a pei a l 'embell iment d. Sai',1 ( al­ga!". pri 'd 'ga en p t , r ec tes i rea-Itl/acioiis JL' . .uladama i editora d 'una rev ista nicusu.i' i lusirada cuc encaia av ui podria o ' i is ide-rai'-sc modèlica.

l-.l I 9 3 0 s o r t i r à " S e m b r a ­dor". setmanari de critica cons­tructiva i amb aspiíai. ions didàc­t i q u e s , PI I o í | . " A u r o r a " i " G a r b a " . d' "Acci í i C a t a l a n a " . .la cus hem referit ,i "I ."Avenir" , 1 4 3 2 , m e n s u a l , p o r t a v e u de l "Centre Federal La Unió" . i sec­cions au tònomes , gestat per Ra­mon Mas.

El Parc Municipal

Un incendi fortuït ocorregut el d ia de San t J o a n del 1928 , dest ruí l 'edifici ga i rebé del tot. No només se'n ressentí la cele­brac ió dels ac tes lúdics i d ' e s ­barjo habituals, sinó que la ree-difieació provocà forta polèmica i aldarulls a causa de la ubicació d ins el r ec in t e m o n à s t i c . A la Sala. a més de ball i del c i n e m a hab i ­tuals. s'hi presenta­ven escenificacions t ea t ra l s o e s p e c t a ­cles variats. Kls jar­dins i pista d ' es t iu f o r e n m a r e a propòsit perquè els " a d m i n i s t r a d o r s " i ' adminis t radores" de Sant Pere exhi ­bissin anualment el tradicional "Paga-li Joan".

" L a L i r a " , la veterana entitat co­ral c l a v e r i a n a . hi t e n i a la s e v a s eu .

Anys 20, representació de "Terra l'obra Àngel Guimerà.

El 28 d 'agos t del 1932. celebrà les f es tes de l 5 0 è A n i v e r s a r i , a m b assistència del seu il.lustre ex-director, mestre Lluís Millet. i dels familiars descendents del senyor Esteve Camarassa i Cia, president honorari a l 'època fun-dacional quan l ' empresa "Serra. Camarassa i C ia" regentava "LI V a p o r " , d e s p r é s P e l l e r i a . Per això tornà a estar entre nosaltres Josep Ma. Folch i Torres, gen­dre de l ' industrial i admirat pa-

Baixa" a la Unió Santcugatenca amb la visita de l'autor de Fot. cedida per per famillia Cortijos Auladell

t r i a r ca de •'Fornells".

Hn P a t u f e t " i d e F

Aplec antiblasfem

LI 2 de juny del 1929 , e ls a l u m n e s de les e s c o l e s p ú b l i ­ques i privades fórem novament mobil i tzats . Aquesta vegada per a man i f e s t a r -nos pels car rers i p l a c e s en un " A p l e c a n t i b l a s ­fem". amb càntic de la "Guerra a la blasfèmia", de Mossèn Cin-

! ,>3C

la flama de l'entusiasmo espiri­tual.

Per això ara, rebel.lats con­tra aquesta manca d'ajut, ens hem unit, agermanat, i hem or­ganitzat aquesta primera Expo­sició Amateur. Fem, doncs, que aquesta sigui la que pot il·lumi­nar la joventut que puja; fem que, curt temps a venir. Sant Cugat estigui ben fornit del més humà i valuós del món: l'Art."

Tres anys després, el 25 de maig del 1933. Francesc C a b a n a s . un dels més do­ta t s , p r e sen t à la seva pri­mera exposició individual -dinou aquarel · les de paisat­ges de la local i tat i el ro-dal- als "Es tab l iments Ca­banas" del seu germà Joan. del carrer de Santa Maria.

Acció Catalana. "Associació Protectora

de P'Ensenyança Catalana"

Els "Avantguardistes" de la FJC a Montserrat - Fot cedida J Barberà

to Verdaguer , contra aquesta xa­cra del món rural català i sant-eugatenc.

La " t o r n a d a " ens h a v i a de q u e d a r g r a v a d a a la m e m ò r i a per sempre més:

O h . l lengua catalana més dolça que la mel; la l lengua q u e et profana et l'a tornar de fel!

Exposicions d'art

1:1 1930 s 'obre a la Sala Ta-deo la "Pr imera Exposició d 'Art A m a t e u r " . Hi p r e s e n t e n ob res N o u e l l . C a s t e l l ó . B a r t r a l o t . C a m p m a n v . C a b a n a s . Ventós i Farrés.

Kls expositors manifesten:

"/•V/iv avui no trovàhem ni qui tan sols escoltés les nostres aspiracions, ni que ens avivés

L " ' A g r u p a c i ó d ' A c c i ó Catalana -els Pere Pahissa. Igna­si Rifà, Joan G i m é n e z . Muiïoz. C a s t a n y e r , C o r t a d e l l e s , V ida l . E d u a r d R o d ó . . . . - o r g a n i t z à . l ' a n y 1 9 3 2 , u n c i c l e d e c o n ­ferències i d ' ac tes culturals a cà­rrec de des tacades personali tats: Aurora Bertrana, Maspons i An-g l a s e l l , J o a n A r ú s . C a r r e r a s i Cos ta jussà , Ro ig i L lop . es va endega r una ambic iosa "esco la de Trebal l " a m b voluntat de pu­blicació d 'un plànol general del terme santeugatene , fragmentat. a escala 1:5.000.

P e l n o v e m b r e d e l 1 9 3 0 quedà formada la Comiss ió De­l e g a d a l o c a l de l ' A s s o c i a c i ó Protectora de l 'Ensenyança Ca­talana. La presidí Francesc Rita i Planes ( + 1932), amb Domènec R o d ó . v i c e - p r e s i d e n t . p e r e Pahissa i Massana, tresorer. Jo­an Berenguer, bibliotecari, .lusto i Rovira, secretari, doctor Torres Carreras. •

íí'oiuimutrin

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 1 7

50è. Aniversari del CMSC Fotos M Vailet

Redacció

El CMSC va celebrar el passat diumengue el dinar amb els socis per commemo­rar el cinquantè aniversari i procedir a l'entrega de meda­lles. L'acte va tenir com esce­nari el pavelló esportiu de Valldoreix on es van aplegar unes dues-centes persones. A l'acte hi van assistir autoritats locals i de la Generalitat de Catalunya i representants de entitats federatives axíns com socis fundadors que van rebre les primeres medalles d'or que atorga l'entitat.

Un llibre que recull la historia del Club Muntanyenc

La diada que anava ca­rregada de molts actes va conclure amb la presenta­ció del llibre de Joan Tro-

yano i la inauguració de l'exposició del 50è. Ani­versari instal·lada a la Casa de Cultura.B

Redacció

L'historiador local Joan Troya-no va presentar el passat diumenge i dins dels actes del cinquantenari del Club Muntanyec, el llibre 50 anys del Club Muntanyec de Sant Cugat, 1944-1994.

El llibre resumeix els 50 anys d'història de l'entitat en tres capí­tols. englobant el primer la relació que el Club ha mantigut amb els principals esdeveniments d'història de Catalunya i sobretot el seu paper durant el franquisme i l'etapa de la transició.

En el segon capítol s'expliquen totes les seccions que ha tingut el Club Muntanyec durant aquests 50 anys d'història, muntanya, esquí i la ja desaperaguda dedicada al fol­klore.

Finalment, el tercer capítol està destinat a la relació detallada de les activitats que estan dirigides actual­ment a les persones que estan asso­ciades o no al Club.

Un apartat destacat inclou un homenatge dedicat als més de 5.000 socis que han passat pel Club.

Del llibre s'en ha fet una tirada de 50 exemplars, però més enda­vant es podrà comprar a les llibre­ries de Sant Cugat.

A Tacte de presentació l'autor Joan Troyano va voler destacar la importància de poder haver fet el llibre amb la col·laboració de les persones que han viscut directa­ment les activitats del Club. " És una història feta amb tots els perso­natges que encara són vius, i per un historiador tenir viu l'objecte d'es­tudi és importantíssim." •

L'Esplai Sarau prepara una gran acampada del cinquantenari

L'Esplai Sarau està organitzant una acampada per a nois i noies d'entre 8 i 14 anys pels propers 7 i 8 de maig a l'esplanada de Sol i Aire.

La intenció del Sarau és apro­par a tothom Ics sensacions que acompanyen una nit d'acampada al bosc i un cap de setmana de con­vivència amb gent de tot el poble.

L'acampada comptarà amb un calendari d'activitats ric i variat, amb animació musical, gimcana ecològica, joc de nit. joc de pistes amb sorpresa, xocolatada, etc...

Participen en l'organització de l'acampada esplais, entitats juve­nils i grups ecologistes que col·la­boren en distints actes. •

Saló de I1 Ensenyament

del 3 al 8 de maig 1994 Fira de Barcelona

Generalitat ae Catalunya Departament d'Ensenyament

18 ELS 4 CANTONS REPORTATGE DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

S'inaugura oficialment el Parc Central Dins el parc també va inaugurar-se la plaça del Cinquantenari del Club Muntanyenc, un homenatge a Ventitat excursionista

Anna Cabassa- Eotos. M. Vallès

Tot i que durant la nit anterior i al llarg del matí. la pluja amenaçava amb una jornada passada per aigua, finalment diumenge, dia 24 d'abril, va lluir el sol i va permetre una inauguració "brillant"" del Pare Cen­tral.

[.'acte va començar a les dotze del migdia al costat de l'estany, on es va destapar la placa inaugural del parc. A l'ultra banda del parc, al costat de la carretera de Vallvidrera, es destapava també una placa idèn­tica.

[.'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, i els presidents de les Juntes de Compensac ió de Sant Domènec-Colomer i de Colomer-Carretera de Vallvidrera. varen ta­llar la cinta inaugural del parc Amb aquest acte va començar una jorna­da que va allargar-se fins les dues del migdia.

Després, el nombrós grup d'as­sistents. entre autoritats, convidats. curiosos i mitjans d'informació, va iniciar un recorregut pels carrers que creuen el parc. un d'asfaltat, un de secundari i un de passeig. Els ge-ganters de Sant Cugat varen enlairar el "Joan" i la "Marieta" i el grup de bastoners de l'Esbart va amenti/.ar la festa amb musica i dansa. Per po­sar punt i final a la inauguració de d iumenge, la Coral la [.ira de la Unió Santcugatenca va interpretar diverses havaneres i sardanes.

jada tranquil·la a través del parc i per les t res vies que el c reuen . D'aquesta manera, lots els assistents varen poder conèixer una mica més la superfície d'aquest parc que ocu­pa una superfície de 72 mil metres quadrats i que s'allarga fins la carre­tera de Va l lv id re ra . Damun t d'aquest terreny s'hi ha plantat un total de 1360 arbres de diverses espècies que donen al parc la seva tonal i ta t verda. No obs tant , ara caldrà esperar uns quants anys per­què els arbres creixin i acabin de consolidar la vegetació del parc. El disseny del Parc Central ha estat obra dels arquitectes Enric Batlle i Joan Rom.

Parlament inaugural L'alcalde, Joan Aymerich, el

president del Club Muntanyenc . Eduard Soler, els presidents de les Juntes de Compensació i un dels ar­quitectes del parc, Enric Batlle, va­ren presidir l'escenari des del qual es feren els parlaments inaugurals.

Eduard Soler, com a represen­tant del Club Muntanyenc, fou l'en­carregat d'obrir aquest acte i ho teu amb un breu recordatori de la histo­ria de l 'entitat excursionista. "El club ha representat per a Sant Cugat la possibilitat d 'apropament dels ciutadans a la natura i també ha fa­cilitat la integració dels nouvin-guts". va dir Soler.

Una plaça per al Club Muntanyenc

Dins la gran inauguració del Parc Central hi hagué encara una al­tra inauguració. Potser més petita quant a espai, però amb una gran significació, la inauguració de la Plaça del Cinquantenari del Club Muntanyenc va voler commemorar l'aniversari d'or d'una de les insti­tucions més importants i amb més història de la nostra ciutat.

I.a plaça, dins el parc central, compta a més amb una curiosa es­cul tura que també c o m m e m o r a l'aniversari del club i qu ha estat re­alitzada per l 'artista local Xavier Costa, fil monòlit representa unes muntanyes nevades i està realitzada amb inarbre-pedra. L'escultura, de d()(l quilos i 2 metres de llargada. està aixecada un metre del terra.

Els actes pròpiament inaugurals varen anar precedits per una passe-

"L·i plaça del Cinquantenari

serà un record permanent de la

història del Club Muntanyenc

a Sant Cugat"

Seguidament va fer un recull de les activitats que el club ha convertit ja en una institució, com ara la Mar­xa Infantil de Regularitat.

"La plaça del Cinquantenari i el monòlit que la presideix", va expli­car el president del Club Muntan­yenc. "serà un record perenne de la perdurada del club a la ciutat de Sant Cugat". Soler també va finalit­zar el seu discurs relacionant l'ori­gen de l'escultor Xavier Cosia. que és d'origen gallec, amb la facilitat d'integració dels nous catalans a la societat santcugatenca.

I n parc insòlit al bell mig

de Sant Cugat Joan Aymerich, per la seva ban­

da. va encetar el seu parlament amb paraules d 'emoció, perquè segons va dir "és difícil trobar un parc d'aquestes característiques al bell-mig d'un poble, d'una ciutat, i que ara, en aquests moments, ja és una realitat a Sant Cugat". "El parc aca­ba de consolidar el model de ciutat que des del 1987 va plantejar-se de fer el govern de la ciutat", va dir Avmerich.

"El parc Central arribarà en un futur fins al turó de Can Matas

en direcció a Mira-sol"

L'alcalde, després. \a voler fer memòria a tots els assistents i va ex­plicar alguns detalls de la història més recent de l'espai que enguany ocupa el parc. "Aquí hi havia més de 40 propietaris amb el seu hortet, la seva parcel·la, i això dificultava que es pogués fer un pla parcial ajuntant totes aquestes petites pro­p ie ta t s" , va recordar Aymerich . "Des de l'any 89 vàrem començar a treballar-hi amb PROMUSA. Des­prés d ' aconsegu i r aglut inar tots aquells propietaris, el parc va co­mençar a fer-se realitat, fins avui que l'hem inaugurat", va finalitzar l'alcalde.

Un parc de 2.000 milions EK promotors del pla parcial i

de la urbanització del parc. l'empre­sa municipal PROMESA, les em­preses Central Parc i Icosa, i les Juntes de Compensació de la zona. han invertit uns 2.000 milions. òOti del quals s'han destinat a la zona verda.

En un futur, tal i com es consi­dera en el pla. s'espera poder esten­dre al parc més enllà de la carretera de Vallvidrera i fins al turó de Can Mates.

A partir d'ara Sani Cugat comp­

tarà amb un pulmó verd important i que s'acabarà de completar amb la zona verda de 220 mil metres qua­drats de Coll Fava. Aquesta urbanit­zació multiplicarà per tres l'espai

anècdota cal assenyalar que el parc ha transformat l'antic Torrent de la Bomba en un petit riu a cel obert que desemboca a l'estany. •

Fot. Superior. S'hi pot observar el riu que forma l'antic Torrent de la Bomba i que el projecte ha considerat mantenir-lo a cel obert Fot.inferior. El moment del parlament de Joan Aymerich acompanyat pels diferents presidents de les Juntes de Compensació.

Kastoners i jjeganters de Sant Cugat van donar alegria a la festa de inauguració del parc . com també l'actuació brillant del Coro La Lira que es va sumar als actes. Quatre peces, sardanes i Havaneres van arradonir la Diada. Kl CMSC també va tenir part molt important en els actes, atès el reconeixement que es va fer a la seva història a m b el monument que es va col·locar al parc.

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 ELS 4 CANTONS 1 9

Co0strucc/0^

CIMENTACIONS ESTRUCTURES

CONSTRUCCIÓ EN GENERAL

SERIETAT RIGOR TÈCNIC

PROFESSIONALITAT TOTA UNA EMPRESA

AL SEU SERVEI Av. Meridiana, 270 pral. 4" 08027 BARCELONA

Tel. 408 13 87 Fax. 408 13 51

\®E®4 >

OBRAS T DECORACION * * * * * * * * * * * *

VENDA I COL·LOCACIÓ MOBLES DE BANY

GRIFERIA - SANITARIS CUINES - PARQUET

EDIFICACIÓ ESTUDI I PRESSUPOSTOS

EXECUCIÓ D'OBRES INTERIORISME

SIBEGAT S.L. és una empresa nova amb un equip tècnic qualificat i dedicat plenament a satisfer les seves necessitats. Per aquest motiu SIBEGAT S.L. posa a la seva disposició la seva confiança i serietat per a poder realitzar el seus projectes.

Amb les seves idees i la nostra professionalitat farem

realitat els seus desitjós

E X P O S I C I Ó I VENDES c/. Montserrat, 8 TEL. 674 09 06

SANT CUGAT DEL VALLÈS Dissenys estudiats sempre amb el client Exposició permanent de productes

2 0 ELS 4 CANTONS D I S T R I C T E S DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

Les Planes La Floresta

El procés de legalització de parcel·les es frena per la negativa dels veïns afectats a cedir els terrenys

[-oi. arxiu

Els carrers no s'urbanitza­ran fins que no es solucioni el clavegueram

l'up C'titulà

1 a legalització il<j Ics 22 par cel·les que resten a les Planes i que signifiquen \un. \ i \eneles s'ha alural ami a conseqüència de la negativa dels seus habi­tants a cedir el terreny que els demana 1'Ajuntament, segons que eslà establert per la normati-\ a de la (ieneralilat.

l a negativa dels ]\ircel lisles ha desembocat en una reunió que es v a celebi ai a 1' \junta- nieni eulie cis membres de la •.omissió d'urbanisme del dis­tricte i els representants munici­pals de la m.lleixa arca per tal de trobar solucions al problema.

( armen Soriano. \ ocal de 1.Associació de Veïns de les Planes i portaveu de la comissió d'urbanisme del consell de dis­t r ic te . \ a i ni 'orinar els v eins afectats dels, resultats d'aquesta dobada i va subratllar que l'únic camí per leagal i tzar les parcel·les era la cessió dels te-; i cus s. |a que ei a la condició q.ic exigia ai in >i ma autonòmica. i que si no es Ui.i a:xi no es po­di la icgisiiai la piopiclal ni ler-ne escriptures.

\r.i be. la icpicscntant veï­nal \a destacar que iio va sortir amb les mans buides i que por-la\ a l'oferta per la qual l'ajunta­ment es I ai ia càrrec de les des­peses de notificació al notari i de les derivades d'inscruue les propietats al registre de Terras­sa, Tot el que ha\ ien de fer els '. eins aleciats eia adreçar-se al ( onsisloí i amb la v olunlat de

cedir el terreny determinat i amb un eertilicat de la solidesa de l'edificació.

Per la seva banda, Josep Ro­mero. tinent d'alcalde de des­centralització i participació ciu­tadana. va assegui ai que es I ària lot el possible davanl de la Ge-neralilat per superar els proble­mes de disciplina urbanística que han plantejat algunes de les construccions, major almra de la permesa, més d'ima casa per te­rreny i d'altres incompliments. l'ambé va ressaltar que era im­possible de legaüt/ai una cons­trucció per parts, tal i com s'ha-v ia proposat a alguna sol·licitud.

(ühuetto Rebuda la informació una

part dels veïns van mostrar la conformitat de ler cK tràmits exigits, mentre que d'altres van argumentar en contra manifes­tant que les cascs de les Planes

es va legalitzar amb el Pla l.spe-cial de Reforma Interior (PLRIí fet a l'any 86.

També c- \ a apuntar que l'antic promoioi ja va cedir els terrenys necessaris, tant públics com privats, a l 'Anintament i que ja no l'eia falla donar-ne més. "Kl que busca el Consistori és que les Planes no ampliï més el seu territori, ja que el seu des tí era ser un ghucito". segons va assen\alar el v ei que va apuntar la qüestió) del l'I.kl.

Josep Romero v a negar aquesta al irinacio del v ei. tot i assenyalant que el que volia 1"Ajuntament era donar una so­lució definitiva a les Planes per que marxés cap endavant, recor­dant que la urhanit/acio va créi­xer en un lloc on no es podia edificar, però que els negocis especulatius dels anys seixanta ho van permetre. I

Mira-Sol

Els veïns denuncien defectes de construcció al nou Casal de Cultura IY|> Català

I Is icpieseiiiaiiïs de l'Asso­ciació de \ eins de Sant Joan de­nuncien defectes de construcció al nou Casal de Cultura de Mira sol : reclamen que l'Aiunlament faci ics actuacions necessàries per la •vparacio.

l'.l nou edilici pateix concreta­ment humitats al sotre del soterra­ni. el niontacarregues rovellat i la calefacció que no lunciona. bis veïns demanen que es solucionin aquests defectes que no hauria de patir un edilici nou com es aquest. l-.ls representants de l'assóciacio siihiaillen que l'equipament no l'a un anv que s'ha inaugurat i ja le IXT '.'Ajuntament, pei ia o ;l deücieiieies. la qual cosa [iot dir l la demanat als rap:, amanís ' c que e;s materials que es van uniu- "als M'LIL' hicin un '.hs\a de lots LIS M I I I canec lins c|ue tot qued" /ai podien ser de quaiital inferior. delectes i queixes p. ler-lio arri- solucional i amb satisfacció per ;•

bl tiiienl d'alcalde de descen "'"' a l'empresa cons-- k Ioia. amb loihom. • •uaht/acio i p.nlic;|\!cio ci'.iladai'.a l'objeetiu que elsnr-.ni. , . mamlesiai .,!:.• •' .ma , i . .a ., Komeio v. .,- • '.alar que ia . . ... , , . . ! , , • •. : i r , . , i despesa !'li.aina I. ' i 'adjudica

M I M al t. 'ursisiori i'i •• Cio'i.ii ., I plau a '.a collstl'Uecie lli

l 'ep Cata là

l a urbanització del carrers cle la l·loresta no es portarà a terme fins que no es solucioni la qüestió del clavegueram del districte. Aquest és cl missatge que va donar Josep Romero, tinent d'alcalde de descentra­lització i participació) ciutada­na, als representants veïnals de la Floresta.

Romero va destacar que no es coneixia ben bé quina era la xarxa de col·lectors que hi ha-v ia i era convenient de saber quines eren les mancances per solucionaries i després posar-se a treballar a la urbanitza-cion dels carrers fent un llistat de prioritats. "Ara per ara. es treballa en el projecte, amb to­ta la informació que s'ha reco­llit fins ara. que ja es molta, i amb la que manca per conèi­xer". va assenyalar Josep Ro­mero. que. a continuació, va destacar que al moment que t inguessin una memòr ia del projecte, la l'ara i a arribar als representants de la comissió d 'obres i serveis del districte perquè l 'estudiessin i n'apor­tessin les seves opinions.

Una vegada resolia la qües­tió del clavegueram passarien a senyalar quines eren les /ti­nes prioritiiries d'urhanil/acio.

fils representants veïnals van voler conèixer si hi havia un calendari previst de lot això que havia exposat i si In ha­vien possibilitats de començar els treballs d'urbanització en­guany.

R o m e r o va des t aca r que dubtava que en el 04 s'iniciï alguna obra d'asfalt i arranja­ment de carrers, ja que el trà­mit administratiu és molt lent i els recursos econòmics min­sos. i va tornar a subratllar la importància de conèixer l'estat del clavegueram i de terminar la xarxa.

Amb aquesta perspectiva. els representants de les entitats ciutadanes volien saber si els veïns d'un carrer podien asfal­tar-lo ells mateixos pagant-ho de la seva butxaca i demos­trant que ja tenien els col·lec­tius en condicions. IT repre­sentants municipals van res­pondre que estudiarien la pro posta i donarien la contesta al més aviat possible. •

Mira-sol i la Floresta reivindiquen brigades d'obres pròpies i», c .

Hls representants de les en-titas ciutadanes de Mira-Sol i la l·loresta reivindiquen briga­des munic ipa ls pròpies per cada un dels seus districtes.

D'aquesta manera, assen­yalen els veïns, "es soluciona­ran els problemes d'arranja­ment de carrers i l 'actuació es farà amb més rapidesa".

Lis vocals acusen també a l 'àrea d ' O b r e s i Serveis del municipi de no fer les actua­cions reclamades als diferents consells de districtes i a les reunions de la comissió espe­cífica. Segons els represen­tants veïnals, les maquines co­mencen per altre lloc del que mes es necessita, i al final, el carrer que s ' a s senya l a com mas un.'cni a les reunions o es lan els iiliims o es queda sen­se \\:\. amb el deteriorament creixent de' la via afectada.

Prioritzar Josep Romero, iineiii d'al­

calde tic dcsc'ciil ra I; l z.u io i

part icipació ciutadana, asse­gura que la solució a aquest p rob l ema , que sí que reco­neix. no passa per crear buga­des municpak d'obres als dis­trictes per dos raons fonamen­tals. La primera es econòmica. en un moment de crisi no es pot augmentar la despesa; i la segona es basa en la recerca de la racionalització dels ser­veis.

Respecte d'aquesta última. el tinent d'alcalde vol destacar que la potenciació de les co­missions sectorials es justa­ment la solució a aquest pro­blema. Si la fiscalització dels integrants de la comissió aug­menta es podrà arribar a un coneixement de la situació del districte i es disposarà de la capacitat per determinar qui­nes ac tuac ions són priori tà-ries. Amb aquest coneixement es podrà fer un llistat segons la urgència de l 'actuació i en aquest sentit es l'ara mes opc rati va la br igada niu 11, q v l d'obres. •

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 RUBÍ ELS 4 CANTONS 2 1

L'auditoria sobre Can Barceló no demostra irregularitats sobre la gestió Veïns de la urbanització han pagat més del compte per les obres d'enllumenat Pep Català

L'Ajuntament ha fet a conèixer als membres de la junta de Can Bar-celó. sector de Rubí ubicat al nord del ter­me municipal, els re­sultats de l 'auditoria que l'equip de govern municipal va encoma­nar a una empresa ex­terior per saber si els comptes de l 'antiga junta de compensació eren correctes, ja que hi ha un sector dels veïns que desconfiaven de la gestió i que s'han presentat ple municipal rera ple municipal els últims mesos per manifestar pública­ment la seva protesta.

La regidora d'Urbanisme, Lurdes Vinas, assenyalà que segons l'informe gairebé tot coincidia amb els números fets per la junta al llarg dels seu mandat, menys una partida de 200 mil pessetes corresponents al lloguer d'un local, que la junta directiva va pagar a l'ad­judicatària de les obres d'enllu­menat fetes al 1990. La regi­dora ha assegurat que la com­panyia tornarà la quantitat a la junta de cooperació.

També s'ha demostrat a través dels resultats de l'audi­toria que els veïns que van pa­gar totes les quotes per les obres de la comesa del llum van fer-ho en més quantitat de la que realment els corresponia com a conseqüència de la mo­rositat d'altres. Per això, Lur­des Vinas s'ha compromès a

Urbanització, foto arxiu

descomptar la quantitat de més que ha pagat cadascú dels re­buts d'urbanització del sector, el projecte del qual podria ser a primers d'any, ja que el pla de reparcel·lació estarà llest abans de l'estiu.

Avui dia, qui porta l'ini­ciativa del procés d'urbanitza­ció que s'ha de posar en marxa aquest any és el Consistori mitjançant la junta de coopera­ció sorgida després del canvi de sistema a la meitat de l'any passat. El canvi de sistema va venir obligat per donar solució a la urbanització d'altre sector de Rubí que compartia carrers amb Can Barceló. Aquesta zo­na és Vallès Park.

La regidora va subratllar quant als morosos que hauran de pagar a la llarga si volen le­galitzar les seves parcel·les i edificacions.

Escriptures L'altre problema que hi ha

amb un grup de parcel·listes de Can Barceló és fer les escrip­tures de les seves propietats, ja que hi ha un deute pendent amb l'Ajuntament perquè no es van pagar les plusvàlues per la compra dels terrenys aquell moment.

Lurdes Vinas va destacar que aquest assumpte l'han de resoldre els parcel·listes amb el promotor que els va vendre els terrenys. "Aquest era el que hauria d'haver pagat ales­hores, però no ho va fer i ara la llei ha canviat i qui ha de pagar el tribut municipal és el comprador, però no ho volen fer perquè havien comprat abans del canvi legislatiu. Ara bé, el que és cert és que l'Ajuntament no ha vist un du­ro i per això consta el deute al registre, sense que es pugui es­cripturar fins que no se saldi la plusvàlua". •

Un col·lectiu d'immigrants organitzen la II Setmana d'Intercanvi Cultural p.c

El proper dilluns co­mençarà la II Setmana d'Inter­canvi Cultural a Rubí organit­zada pel Col·lectiu de Treba­lladors Immigrants Magrebis de Rubí i que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament.

Les activitats que el grup ha preparat per aquesta setma­na compren en diverses xerra­des, una exposició permanent d'artesania magrebí a l'Ate­neu, pel·lícules i com a cloen­da un àpat magrebí i darrera­ment actuacions de grups mu­sicals marroquins i rubinencs.

Els actes es realitzaran tots a l'Ateneu començant el di­lluns a dos quarts de vuit del vespre amb una xerrada-debat sobre l'intifada palestina, a cà­rrec de Gerard Lafont.

El dimarts hi haurà un altre col·loqui, a dos quarts de vuit, sobre la situació a Bòsnia. El ponent serà Jonas Nilsson, membre del comitè d'ajut obrer a Bòsnia.

La tercera xerrada es farà el dijous, també a dos quarts de vuit, on s'exposarà l'expe­riència educativa a les escoles africanes de Samba Kubaly. En aquesta ocasió es passarà un vídeo complementari.

El divendres es farà una sessió cinematogràfica amb la projecció de la pel·lícula "La gran marcha hacia Europa".

La cloenda que han prepa­rat els organitzadors es com­pon d'un àpat primer, on es podrà tastar la sopa i pinxos magrebins. i un festival de música a càrrec de grups ma­rroquins i rubinencs.

Contra el racisme

El Col·lectiu de Treballa­dors Immigrants Magrebis té el suport d'un grup de solidari­tat compost per gent nativa de la ciutat que treballen per a la defensa dels drets dels immi­grants i lluiten contar la margi­nació, la discriminació, la xe­nofòbia i el racisme.

La primera setmana d'in­tercanvi cultural celebrada l'any passat va ser senyalada pels incidents com a conse­qüència de sis detencions de magrebis. La protesta dels as­sistents a les jornades i la in­tervenció dels regidors de l'Ajuntament van permetre que la I Setmana d'Intercanvi Cultural acabés i el seu pro­grama tal i com el van organit­zar. •

Un treball sobre sexualitat i afectivitat rep el premi Ferran Salses Pep Català

La setmana passada es va fer conèixer el treball guanya­dor de la sisena edició del premi Ferran Salses que ator­ga l'Ajuntament de Rubí. En aquesta ocasió ha estat un es­tudi sobre "Sexualitat i afecti­vitat" el que s'ha endut el 1.5 milions amb què està dotat el premi. El treball l'han realit­zat Elena Julià Sanchez i Pilar Aramburu Sampedro del Centre de Planificació Fami­liar de l'Ajuntament del Prat de Llobregat.

El treball guardonat està adreçat a l'entorn dels adoles­cents (famílies, centres educa­tius i altres entitat) amb la fi­nalitat de implicar-los més en l'educació afectiva i sexual de nois i noies.

A la sisena edició s'han presentat onze treballs de di­ferents contrades de Catalun­ya (Barcelona, Igualada, Sa­

badell) i amb diversos contin­guts socio-sanitaris. A més del guanyador, han quedat com a finalistes altres quatre estudis que són: "Desenvolu­pament d'un programa d'ava­luació externa de la qualitat en hematologia del laboratori clínic" presentat per l'Hospi­tal Clínic i Provincial. Hospi­tal de Bellvitge i Hospital de Sant Pau de Barcelona; "Colònies d ' e s t i u l993 -L'educació dels nens i nenes asmàtics" fet per la Fundació Hospital de Sant Pere Claver; "Projecte d'investigació: Cap a una tipologia discursiva i comunicacional de l 'esqui­zofrènia" de Encarna Laguna i Claramonte; i, per últim, "Al­ternativa a l'institucionalitza­ció psiquiàtrica per a la rein-serció psico-social del malat mental" realitzat per a l'Asso­ciació per la rehabilitació del malalt psíquic (AREP). •

Conveni sobre el Conservatori Municipal de Música

El ple municpal de Rubí aprovarà aquesta tarda un con­veni de col·laboració entre l'a­juntament i el departament d'En­senyament sobre el Conservatori Municipal de Música.

Altre punt relacionat amb les relacions entre institucions que es tractarà a la sessió és la ratifi­cació de l'acord pres a la comis­sió de govern del Consistori so­bre el conveni amb el departa­ment de Benestar Social.

El ple començarà a les sis de la tarda. En el seu ordre del dia. a més a més d'aquestes dues pro­postes, se'n destaquen d'altres com són l'aprovació inicial del

reglament d'ús de la llengua ca­talana i la renúncia a favor de la societat municipal de promoció d'habitatge PROURSA del deu per cent d'aprofitament mitjà del sector de Can Alzamora.

Mocions També es votaran dues mo­

cions de diferents partits. Una del Partit Popular sobre la reco­llida selectiva de brossa i altra d'Esquerra Republicana de Cata­lunya (ERC) per adoptar mesu­res administratives i fiscals d'àmbit municipal per incentivar la creació d'activitats comercials i industrials. •

COMERÇ LÍDER DEL SECTOR DECORACIÓ - INTERIORISME

necessita

I N T E R I O R I S T A Es requereix Oferim

Persona de 20-30 anys amb bona presència i tracte afable. Català parlat i escrit. Coneixe­ments de dibuix i deco­ració d'interiors. Es valo­rarà titulació.

• Incorporació

immediata a plantilla.

• Alta Seguretat Social.

• Sou a convenir, segons

vàlua del candidat.

• Bon ambient de treball.

Persones interessades enviar historial detallat adjuntant fo­tografia recent i telèfon de contacte a la següent adreça:

Rambla del Celler, 91 • 08190 Sant Cugat del Vallès- Ref. 4 C

2 2 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

Futbol-Sala

El F.S. Sant Cugat ja és campió Tracoinsa 5 - F.S. Sant Cugat 5

A falta d'una jornada perquè finalit­zi cl campionat de lliga de la la. Divi­sió Xaciomd, el luthol Seda Sant Cu­gat ja es el campió matemàtic. El punt que li jeia falta per aconseguir-ho el

darrera jornada en la seva visita a la pista del Tracoinsa. Després de la jor­nada d'aquest cap de setmana, els ju­gadors de Carles Navarro disputaran el play-off que tindrà lloc els dies 13,

va treure de l'empat aconseguit a la 14 i 15 de maig.

El Futbol Sala Sant Cugat es proclama campió de la 1a Divisió Nacional

Kuulbó- i J A Mula

Kls jugadors del l·iitbol Sa­la Sant Cugat van sortir victo­riosos del seu desplaçament a Sabadell, on ha\ ien d'encarar-se al conjunt del Tracoinsa . Només els l'eia l'alta un punt per a proclamar-se campions matemàt ics de la lliga d'en­guany de la Primera Divisió Nacional i, després de mante­nir l'emoció lins al final. Pau va aconseguir el gol que a més a més de p r o p o r c i o n a r - l o s l 'empat els atorgaria la tran­quil. litat de saber que. a falta d'una jornada perquè conclo­gui cl campionat, ja s'han clas­sificat per a disputar el play-off que els pot donar l'ascens.

Però les coses no estaven tan clares al principi del partit.

i menys encara quan el Tra­coinsa va inaugurar el marca­dor només començar. Tots dos equips havien saltat a la pista decidits a tot. el Sant Cugat a fer conèixer la seva condició de líder i els de Sabadell a no deixar-se int imidar . Malgrat això. i tot i estar l'l -0 al marca­dor. els jugadors que s'entre­nen sota les ordres de Carles Navarro van reaccionar i en cinc minuts i gràcies als gols del David i el Rafa van donar la volta al resultat.

La bona defensa i el joc al contracop van continuar a la segona meitat, i en el primer minut d'aquest segon període va ser Rafa que va marcar, per­metent el Sant Cugat escapar-se amb IT-.l. Tot semblava dat i beneït, però el Tracoinsa va

continuar insistint, tant per po­sar-se 2 gols a 3 com per re­muntar fins a empatar a 4. Va ser d e s p r é s d ' aques t e m p a t quan els nervis van aparèixer a les files dels santeugatencs. els quals veien com era el Tra­coinsa. qui agafava el pes de l'encontre avançant-se amb un perillós 5-4. Però Pau va acon­seguir el gol de l'empat i amb ell l'alegria de saber que s'en-duien cap a casa alguna cosa més que un punt.

Ara només resta jugar l'úl­tima jornada (a casa contra l'­Hospitalet, el cuer de la taula) i després d'aquest partit, el fut­bol Sala Sant Cugat jugarà el play-off d 'ascens els propers dies 13. 14 i 15 de maig a una pista que la Federació encara ha de determinar. •

Handbol

El Sant Esteve planta cara a l'UESC

UESC 26 - Sant Esteve 24 Idgie T.

Kls homes de Ramon Crau no ho van tenir del tot clar per vèncer el lluitador Sant Esteve que va venir fins a Sant Cu­gat.

l 'n partit que a priori sem­blava molt més sen/.ill. va re­sultar. a la pràctica, no ser-ho tant. 1:1 Sant l'steve va arribar a la nostra localitat amb les idees molt clares, i aquest fet va quedar palès, reflectit pel joc que els visitants van realit­zar en els primers minuts de j o c , duran t e ls qua l s es va a v a n ç a r en el m a r c a d o r . L 'UESC va reaccionar, però va anar tota la primera meitat a remolc del seu rival, el qual portava la iniciativa de l'en­contre i aconseguia marxar al descans amb una diferència favorable de quatre gols: 9 a 1 3 era el primer parcial.

D e s p r é s d 'aques t ensur t inicial, els jugadors locals van sortir decidits a tot. i malgrat que el Sant Esteve no es resig­nava que el seu amfitrió cap­girés el marcador van poder aconseguir l'empat i fins i tot posar-se un gol més. La pres­sió del conjunt visitant va se­guir fins al final, atès que als santeugatencs els costava cen­trar-se en cl joc que havien de desenvolupar i no acabaven de mater ia l i tzar la reacció que havien encetat.

Al final. però. v ictòria un xic justa per als jugadors de casa que. després d'anar al da­rrera fins al descans.s'imposen als darrers minuts del matx i amb els dos punts d'aquesta victòria es col-loquen a la pri­mera posició de la taula del g r u p en el qual d i s p u t e n aquesta Copa Catalana d'en­guany. •

*&<& Ifo&CM Divendres a les 21 hores

LA REDACCIÓ en directe Recull de l'actualitat local • Espai setmanal

2 1 . 3 0 n La Pel·lícula del Divendres " Ayúdenme a casar a mis hijas"

Dilluns després de " Redacció",

programa de motor

Repetició a les 10.00 • 14.00 - 21.00 - 24.00 dissabte, diumenge i dilluns

Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

Per a als abonats a

Si vostè és abonat a Canal Plus ara en pot gaudir a tots els aparells de televisió de la seva llar.

informació

^ 589 0438

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 3

Voleibol femení

£1 Sant Cugat s'imposa sense esforç C.V Olot júnior 0 • C.V. Sant Cugat 3

Raubó

L'equip que entrena Víctor Hugo està passant per un mo­ment clau. La seva participació a la Copa Catalana només tindrà cert alicient quan s'enca­rin al gran rival d'aquesta tem­porada, l'Esplugues. Fins ara, però tots els encontres s'han resolt sense cap esforç per part de les santcugatenques, un xic desmotivades.

El partit contra l'Olot júnior així ho demostra: tres sets que es van resoldre ràpidament amb uns parcials, però força significatius, 10-15, 6-15 i 11-15. Tot i la victòria del conjunt de la nostra localitat, el joc del partit no va ser gaire brillant; les jugadores, molt relaxades després del segon intent fallit de la fase d'ascens, estaven molt relaxades i van perdonar molt, afavorint el joc de l'e­quip júnior amb les seves erra­des.

Futbol

D'altra banda, el Club Vo­leibol Sant Cugat va rebre per part de les Federacions Catala­na i Espanyola la invitació de participar el proper any en la Divisió d'Honor per la renún­cia dels equips de Granada i Valladolid. Segons declara­cions fetes a Els 4 Cantons pel Sr. Estornell, membre de la

junta, el C.V. Sant Cugat no pot acceptar per la impossibili­tat de mantenir, a nivell econò­mic, aquesta categoria: "la jun­ta directiva ha dit que no, sen-satament i amb coherència, si no es presenta algun espònsor que pugui facilitar-nos els 25 milions necessaris per a parti­cipar-hi". •

La victòria del Tàrrega fa perillar el Sant Cugat

CE. Sant Cugat 1 - Tàrrega 2 Redacció

Difícil final de temporada pels jugadors que s'entrenen sota les ordres de Carles Munuera qui haurà d'aconseguir fer puntuar el seu equip fora de casa si no vol veure's classifi­cat en la perillosa zona de des­cens.

La derrota contra el Tàrre­ga ho ha complicat. El Sant Cugat, però, tenia possibilitats de guanyar : la primera meitat del partit estava resultant força igualada, amb el control del joc a mans de l'equip local, però al minut 21, l'àrbitre as­senyalà el polèmic penalt que donaria l'avantatge momentani als del Tàrrega.

Durant els segons 45 mi­nuts, tot i anar per sota en el marcador, els de la nostra lo­calitat van continuar pressio-

nant, dominant el joc contra un rival que s'havia arreplegat a la defensa i aprofitava el seu avantatge per a jugar al con-tratac. Francis aconseguiria donar esperances als seguidors locals tot marcant el gol de l'empat, però el Tàrrega no va deixar d'aprofitar l'oportunitat d'endur-se punts del municipal i va vèncer el Club Esportiu Sant Cugat per la mínima.

La propera jornada el Sant Cugat es desplaçarà fins a Vic, on haurà de començar a posar en pràctica la remuntada si no vol haver de jugar la fase per la permanència en una 1 a. Di­visió Catalana que se'ls està complicant: els de Munuera necessitaran aprofitar els par­tits a casa i aconseguir esga­rrapar algun punt en els des­plaçaments per a mantenir aquesta categoria. •

Hoquei patins

Els santcugatencs s'imposen amb claretat

Patí Hoquei 12 - CE. Sarrià 5 Els jugadors de Toni Paredes van ser els clars favorits d'un partit on només van tenir rival a la primera meitat, durant la qual els santcugatencs van dis­posar de moltes possibilitats però només van poder-ne ma­terialitzar tres, marxant al des­cans amb un parcial que enca­ra no deixava entreveure la clara dominació que exercirien els locals al segon període.

Però el Sarrià va mantenir el tipus fins a la segona meitat,

fins que el Patí Hoquei va co­mençar a posar en pràctica el seu insistent atac, sortint molt bé al contracop i dominant amb claretat les posicions claus a la pista.

Així,tot i que el conjunt vi­sitant provés d'evitar-ho man­tenint-se força lluitador, els de casa van aconseguir arribar a la xarxa en 12 ocasions, dei­xant ben clar que no és per ca­sualitat que ocupin la quarta posició a la classificació. •

Club Hoquei 11 - Penya Blancblava 6 De la mateixa manera que els seus companys del Patí Ho­quei, els del Club Hoquei Sant Cugat van saber resoldre un encontre que no es va decidir fins al segon període.

I és que el que en un prin­cipi no havia de ser gens difí­cil va resultar un matx molt renyit. Potser va ser que els de casa ho tenien massa clar, o potser els de la Penya van aconseguir encomanar el seu joc lent a l'equip que tenien davant, la qüestió és que a la mitja part el marcador encara resultava una mica ambigu,

havia encetat el compte l'e­quip visitant i després d'una reacció encertada dels de casa el marcador reflectia un ajus­tat 5-4.

Al segon temps tot va tenir un altre color. Els santcuga­tencs es van desmarcar des d'un bon principi, les jugades van sortir brodades sense gai­re dificultats i els gols anaven pujant a l'electrònic fins a arri­bar als 11 que reflectiria al fi­nal, molt lluny del punt de mi­ra d'un equip que tot i ser l'úl­tim classificat en va fer encai­xar 6 als de Sant Cugat. •

E s t e e s e l n u e v o P e u g e o t 3 0 6 C o u p é S I 6 . P o d e r o s o . L i b r e . R à p i d o d e r e f l e j o s . F u e r t e d e c o r a z ó n . M a j e s t u o s o p o r s u b e l l e z a . S e g u r o d e s í m i s m o . À g i l d e m o v i m i e n t o s . G r a n d e e n s u i n t e r i o r . A s í e s e l n u e v o P e u g e o t 3 0 6 C o u p é S l 6 . P o d e r o s o y l i b r e .

Gama Peugeot 306: Modelo.s 3 y 5 puertas y vers iones gasolina, diesel, turbodiesel y automàt ico. D e s d e 1.480.000 ptas*.

-P.V4». Rl!CX)MENl>AUO 1-KrHnNSUI.A V BAlJtARKH. (IVA, MIIJttYIYI IMí MATKK1ILMM1N, TMANMt'OK'n'. V PIUMVfOOON INCl.t l lIK*»>.

MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). Tel.: 674 15 03 (Ventes) SANT CUGAT DEL VALLÈS

SU AGENTE P E U G E O T PEUGEOT

2 4 ELS 4 CANTONS ESPORTS DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

Hoquei Herba Atletisme

El Júnior fmaltza la lliga cinquè Anna Ho rau

L'equip senioi d hoquei herba tic I Júnior ha c onclos la M'I a participació en aquesta lliga en la cinquena posició de la clussi íicacio. la millor des que juga en la Di\ i-.ni d'l liinnr. l'.n cl darrer partit de la . oaipe ticio. els saiilcugalciic - •• .in es­tar a pini! de d> 'i;ai la sorpresa al campió. ' \ilctic Terrassa, a qui van posai .IMI'M Ics cordes i •iiis i tol \ .ni superar duran! moll bona part de l'encontre:

\ , i ser una mica perquè ells \ au sorlir confiats '. a^-egura ('arles Palllc I es que ja al mi nul .i de parli I el Júnior es \ a posar al da\ an . inaiie.ur.inl el marcador amb un gol d Abad. l'oc després empataria l'equip de Terrassa, però el Júnior \ a saber aprofitar la confiança del seu ainlitrio per a continuar do­minant el joc i fins i lot escapar-se en el marcador amb dos gols d'avantatge. resultat que es veu­ria reduït a la mínima abans del descans, on es va arribar amb el primer parcial de 2 gols a 3 fa­vorable als de Sani Cuitat.

•\ la segona menat tot u c.ni-\ iar. l'Atlètic Terrassa \a sortir del seu letarg i \a remuntar l'en­contre gràcies a la seva efectivi­tat en els panalts-corncr. Al fi­nal 5-4 a favor dels locals, tot i el bon paper del Júnior, que malgrat que les circumstàncies no l'acompanyaven ha fet una de les millors lligues, segons va declarar Carles Patllé a Els 4 Cantons "tot ha estat perfecte. encarar que hem hagut de can­

viar d'entrenador i la resta de coses que ens han passat, el fet de quedar cinquens és molt po­sitiu ". Aquest cap de setmana el Júnior disputarà 1' eliminatòria de la Copa del Rei, que jugarà contra el Barca a casa seva. Si superen aquest compromís podran parti­cipar en la Copa d'enguany que tindrà lloc a les instal·lacions de l'Eeara. •

Tennis

Final femenina a Valldoreix M.C

El passat diumenge, dia 24, es va celebrar a la pista central del C E . Valldoreix la final fe­menina del 6è Concurs de Ten­nis Nacional Obert, entre la cap de sèrie n" I, Neus Àvila i la n" 6, Marian Ramon. Tant la final com la resta de partits es varen jugar a 3 sets. i amb "tic braks" en tots e l ls . La guanyadora , Neus Àvila, va derrotar la seva rival pel resultat de 5/7. d/1 i 6/2.

En semifinals, la campiona de l'Oben, va eliminar Jeannette Souto pel resultat de 7/6 i 7/5 i la seva rival en la final. Marian Ramon, ho va fer per 6/2 i 6/3 amb Sílvia Ramon.

La guanyadora, a mes de ser ohsequiada amb un trofeu, va embut\acar-se 131).0(10 pesse­tes.

D'altra banda, la final mas­culina va haver d'ajornar-se. a causa de la pluja, fins al proper diumenge a les 1 2 del migdia. •

12 Hores de Futbol-Sala Base M . C - mençar a les ') del mati. i es va les finals entre els següents

celebrar sota el nom de "Trofeu equips: lli passat diumenge, va tenir Sant Jordi", commemorant el A lev ins : Adr ianenc S -

lloc a les Pistes Esportives Mu- 75è aniversari de l 'Associació Olimpyc 2 nicipals de La Elorcsta. el II "12 de Propietaris i Yeins de 1 ,i fio- Infantils:Earga Sants 4 -Hores de Eutbol-Sala base", or- resta. Adrianenc 4 (guanyà el Earga en gan i i / a t pel Club de fu tbol Hi varen participar equips de elspenalts) Olvmpie de La l'ioresta. l'Escola de Euthobbase. alev ins. Cadets: Olímpic 4- Adria-

La marató futbolística va co- infantils i cadets. Disputant-se nenc 2. •

lr Cross Àgora La cursa tindrà lloc el diumenge dia

8 de maig a partir de les 9:30 del matí Redacció

El proper dia 8 de maig. diu­menge, tindrà lloc hi primera cursa organitzada per l'escola sanlcugatenca Àgora. El cross. amb caràcter open, començarà a les 9:30 del matí i estarà oberta a tots els nois i noies nascuts entre el 7S' i el 86' que no esti­guin federats.

L'hora de sortida i la distància a recórrer dependrà de la calego-ria del participant, essent les que conformen el cross les se­güents: \lini<86/87). Pre-ben-j amí (85 ) , ben jamí (84 ) . p re -aleví(83). aleví(82). i preinf'an-til(81) amb un circuit de 1.170 metres i les hores de sortida de­ies 9:30 fins les 12:15. mentre que l'infantilt80) i el cadet(78-79) correran una distància de 2.340 metres i sortiran de les 12:30 fins ales 13:15. Les distàncies estan certificades

cartell de la cursa per la Eederació Catalana d A-lletisme i els premis per catego­ries seran atorgats als ires pri­mers classificats. Les inscripcions poden fer-se a la secretaria del col-legi fins el 6 de maig a les 18 hores, són gratuïtes quedant a disposició del corredor pagar la quota de 150 pts. per a l'assegurança. •

Es celebra la la. Cursa de Patins a Sant Cugat

Foto Mula

Redacció

L'Oficina Municipal d 'Esports per a Tothom (OMET) va orga­nitzar la cursa de patins que va tenir lloc a Sant Cugat el prop­passat dia de Sant Jordi.

Aquesta primera edició de la cursa, una de les poques que s'or­ganitzen a Catalunya va constar d'un circuit de 7',5 kilòmetres que van córrer els 205 part icipants inscrits. I.'Avinguda Pla del Vin-vet, on s'havia situat la sortida, va ser l'encarregada de veure arribar en pr imer lloc els guanyador s que, dividits per categories, van ser els seuüents:

Categories A i B (fins a 10 anys masculí

i femení): Sergi Monroy i Vinyet Moreno.

Categories C i D (d'l 1 a 15 anys masculí

i femení): Daniel Valle i

Andrea Gómez.

Categories E i F (16 anys o més masculí

i femení): Pere Meléndez i Mireia Pallarès.

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 MOW 0 ' Antoni Llavería

ELS 4 CANTONS 2 5

Bernard Tramont El Caballero que hizo historia El dia 18 de abril moria de forma repentina víctima de una afección cardíaca. Nació en la localidad francesa de Le Mans el 9 de Noviembre de 1938. Su gran amor al auto-móvil expresaba su gran profesionalidad. Creo las copas Renault que recientemente han celebrado su 25 aniversario, contribu-yendo con su gran carisma personal a que el desarrollo del automovilismo deportivo en Espana se consolidase. Como piloto (siempre vinculado a la marca Renault), ga-nó el titulo de Campeones de Espana de Rallyes de los anos 1967 y 1968, consi-guiendo este mismo afio el trofeo al índice energético en las 24 Horas de Le mans. Mas tarde, al retirarse de la competición fue nombrado jefe del Dpto. de Competición de Renault, cargo que desempenó hasta la ac-tualidad.

Al respeto y carino que inspiraba a todos los amantes del deporte del motor, quiero arïadir el mío propio. Recordaré siempre la última vez que conversamos, tan solo una semana antes de morir, en la que me alen-

• •• breves ••• Un VolksWagen Golf familiar.

taba y ofrecía su apoyo para que continua­rà compitiendo.

Descanse en Paz.

Esta versión denominada Va­riant, se ofrece con dos moto­res de gasolina de 1.8 litros (75-90 cv.) y 2 diesel (64-75 cv.). Sus preciós oscilan des-de los 2.100.000 y 2.700.000 ptas, según versiones.

Las motos históricas se reunen por tercer afio en Hostalric. El próximo 1 de Mayo relizaràn un recorri-do por poblaciones de La Seva y El Maresme. Los interesados pueden con-tactar al telefono 849 18 39.

La firma de amortiguadores MONROE inicia una campana de revisión gratuita de los amortiguadores. Para infor-marse de los talleres autoriza-dos para llevar a cabo este ti-po de revisión, puede llamar al tel. 900 411 411. Paralelamen-te a esta promoción, se incia una campana de espots televi-sivos con la idea de concien-ciar a los usuarios de la impor­tància de mantener en buen estado los amortiguadores lo cual afecta directamente a la seguridad de conducción.

No deje que el verano le coja por sorpresa

CARGAMOS Y REVISAMOS EL AIRE ACONDICIONADO G R A T U I T A M E N T E *

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

venga a

- PROMOCIÓN DEL 3 0 / 4 AL 3 0 / 5

FILACAR, S.L SERVICIO OFICIAL

LANCIA

Ctra. Cerdanyola, 22 Tel. 589 09 91 Sant Cugat

BOLSA DEL MOTOR

(§L SERVEIS ADMINISTRATIUS S I M Ó N , S . L . Ctra. Cerdanyola, 24-26

* v * · - " · Tels.674 5216/66Fax.589 07 32

FILACAR 589 09 91

LANCIA y-10 LX B-LV 650.000

LANCIA Y-10 1.3 GT B-KK 550.000 LANCIA Y-10 1000 FIRE B-1K 425.000 FIAT UNO TURBO B-JF 650.000 FIAT UNO 1.3 B-NH 650.000 FORD FIESTA 1.6 DIESEL B-JH 550.000 FORDORION1.6Í B-JY 675.000 CITROEN AX GT B-YK 500.000 CITROEN AX 1.1 B-IV 350.000 VW GOLF GT B-LF 875.000 SUZL'KY SANTANA B-HN 500.000

CITROEN C-15 ACR1STALADA

B-HH 450.000

SEAT PANDA TERRA

B-MM acristalada 500.000

AUTOMÒBILS T M G

6 7 5 56 5 3 FORD ESCORT Cabrio I.

blanc B-4694-GF

FORD SIERRA l i 4J4

gris B-0326-JM

OPEL KADETSR 1.6.

rojo B-8690-F1

AUTOMOBILES J.GUIX

674 09 10 SUZUKY SWIFT 1.3 GTI blanco B-1P 760.000

SEATIBIZAlinegroAnyW

B-LK 550.000

PEUGEOT 205 diesel blanco

B-KZanv90 675.000

AUTOCENTRAL RENAULT

Sant Cugat

589 26 49 589 32 53

OPEL KADETT 1.8 GT blanco B-JZ 600.000 SEAT IBIZA 1.2 GLXnegro B-JX 400.000 RENAULT 21 GTS i GTX desde 650.000 RENAULT HGTOrojo Afio 86 250.000 VOLVO 460 TURBO rojo exlras B-MJ 1.575.000 PEUGEOT 309 GT blanco B-JD 550.000 RENAULT 5 GTX 1.7 rojo B-KX 600.000 VW POLO 1.3 blanco B-HD 200.000

GASOLINA Y COMBUSTION Con el catalizador, menor contaminación

El catalizador tiene por misión transformar los gases tóxicos producidos por la combustión de la gasolina en otros gases no contaminantes. Su vida media es superior a los 80.000 Km. El catalizador va colocado en el tubo de escape, cerca del motor, para que la temperatura que precisa para su funcionamiento se alcance ràpidamente (2509C), siendo efectivo totalmente sobre los 4009 C, llegando en condiciones lí-mite hasta los 900° - 1000fi C. En su fabricación interior tiene una estructura ceràmica recubierta de metales preciosos (platino, paladio, rodio). Si su vehículo equipa catalizador, siga las nor-mas siguientes para evitar que se deteriore prematuramente: 1 - Nunca utilice gasolina con plomo. 2 - Compruebe el consumo de aceite del motor (tiene que ser menos de 1 I. cada 1000 Km.) 3 - Nunca debe arrancar el coche empu-jando y menos si el motor està caliente; utilice una bateria auxiliar. 4 - No utilice aditivos en la gasolina, la mayoría llevan plomo en su composi-ción, lo que provoca el envenenamiento del catalizador. 5 - Compruebe la puesta a punto del mo­tor y encendido regularmente. 6 - No vacíe completamente el depósito, porque al ser irregular la entrada de ga­solina podria producirse la fusión del mo-nolito ceràmico del catalizador.B

* r _ -

r

B f " Jk-I Bp Vní

YvlIflV i

•i i

TELEFÓNICA SERVEIS MÒBILS

MoviLine •JSitTkïo <k' Telefonia .Món

Grsi Ctra. Cerdanyola, 47

Tel 6 7 4 0 6 6 6 -Sant Cugat-

Els seus clients. Els seus negocis. La seva oficina. La seva casa. El món a les seves mans amb un telèfon mòbil i el servei de

telefonia mòbil MoviLine. Línia en menys de 24 hores, cobertura a nivell nacional i la més alta tecnologia

al seu abast.

I Diverses modalitats d abonament.

Línia des de 2.200 ptes. al mes.'

Telèfons mòbils des de 59.900 ptes.

'Quota mensual en >a modalitat d'Aoonamen: Personal No IDC'OI, !VA

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

TODAS LAS COMPANIAS TODO TIPO DE SEGUROS

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES

PAGO FRACCIONADO

SE RESPETAN BONIFICACIONES

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

Tel. 675 42 03 Fax 589 48 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

classificats ADMINISTRACIÓ

DE FINgUES $ SUZUKI

- un repte -

J. Guix ja 674 0910-5891310

Francesc Moragas. 42

, . : 4 ; 08190 Sant Cugat

XLCETS A I I rsSa.a

CONSTRUCCIONS MATERIALS

D O L C E R I E S

D R O G U E R I E S

FUSTERIES

FRUITERIES

A " DROG CAN MOFA h^- 30 52 Ramcna Car Meu 4

ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21

' NCJto v i . . - IL 'W - . i f •,•'••••.! M a n a -. ' ELECTRODOMÈSTICS

ALTA FIDELITAT

J. MIRET 675 53 53 Mercat Tcetlanca oarada 1-42 " l a? s J7»J

K ' _;J.J.jJ i£^V£i^

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

LOGIC b r o t h e r CONTROL ,.,,, ,-.,„.! ,„.. :, ,. .•

K o ^ e l l o . 32 h a i \ i r ,

I M ' I I ) S:mt Ci:- . i l | Tel. 675 19 I I

Kax. 675 37 11

VALLÈS TECNCLOGC S í 53J JJ CC

MiS^Cií»1 »*

ELABORACION EN

MÀRMOLESYGRANITOS

NATURALES

•ff 699 38 98

Fa\- 588 24 53

r . , ne ie i , ; Ue IL 'M.ÍSS.I . '»

u s i ' M K l ' M

O P T i g U E S

MARCS

ADVOCATS RUBIO Villa. 1 Local 5

A U T O S E R V E I S ALIMENTACIÓ

BARS! C A F E T E R I E S

-4 06 5

L L A P S A 569 02

ENSENYAMENT

«OSEFRJITS 589 44 31 Mercat Pere San oa'aca ^ 23 Q

INSTRUMENTS DE -1-1 7- 3 _ ' MÚSICA; "'• T ' ' L M " :

CENTRE ÒPTIC

S A L D O N

1 ___9_._5 6

1 [especia l i s tes en

l lents d 'aluí de f in ic ió

l'Minccsc Moraeas. -Tel. fi75 (17 54

nx 140 Sant Cu>.Mi

P A S T I S S E R I E S l

^ ^ GAS - ELECTRICITAT ""AL.EOA RCOMA 6"- 5S 62 t i f t ] MATALASSERIES

NT

ALUMINI VIDRES "4 56 62

AMBULÀNCIES

ANIMALS •! VETERINARIS!

SEP'.' CABA„U PE'

CREP Carrer Valldoreix

3

BELLES ARTS 4> •a

ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer d* la Creu, 33 Local 2

o -o i/1

C E N T R E

AUTORITZAT

MÈTODE

IRENEU

SEGARRA

Canovas del

Castillo. 14

Tel 675 11 94

LA BOMBETA, S.L.

ELECTRICIDAD _

GARRELL ELJKXedro Av Catalunya. 3 C=r? — ors - Manten mert M°V(

Tel 674 00 24 de arc ns • cisares • Regs i " " "

Sant Cugat del VaUcs ; Pet aseersic H f f l MOBLES - DECORACIÓ

ARTS G R À F i g U E S ( O P I S T E R I E S

BICICLETES

Va.ccre.e 4*

Rbla. Movsen Cinlo \ Vcrüiigucr. 21-Valldoreix . Tel. 674 21 95 *

\\er>Va

Montserrat. 22 Sani Cugat Tel. 674 1913 '

P E I X A T E R I E S

INFORMÀTICA MUSICAL

" ' - ' • ' • - . CANALS &A..E-IIA JA=T 6754H JJ

IM( U l l - N ( H > ( USOS (AI )A ' Carer-Je aC-ei. >

TRIMKSTRK

Asscvacc Monestir, 33

PCSI'A F:; FM: AMCCFSI'

P E R R U Q U E R I E S

BODEGUES • VINS

,' NS NOE S A 66í 3a <j;ja Sarrt Seve' 4

^As-^. Carcvas dei

K I S K ) C a s ! 1 a 2 0

CB'90 Sani Cugat Tel. 589 41 7 7 - 5 8 9 2819

ASSEGURANCES

D.G. D'ASSEGURANCES ...675 42 03 Rambla del celler. 95

CALEFACCIÓ' E S P O R T S • G I M N A S O S

Drert 4'

CARBONERIES

• A S S E S S O R I E S

G E S T O R I E S

, ; L . ; *C C ACASTE^V. 674 1241

Pu-. ' - . ie ' 4

G.C.I. CONSULTING 675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

GESTORIA CASAS 6 4 MS' Ah'KoSaa 27

CARBONERIA NURI S.L.

- ( i jM l I i sAtC

-Petroli

-Se rve : ;u l i>nv ia i ;K \n I!

umbea:i:ii'i> cislcn:.: i , n " •

lOptaúor Jo iitiv^

-Girbiu;< < !!i-r:u'* Jo tul.; 'ren.:

C'L'Olm, 32-58000 18

C/Santa Mana, i 'n-6920694

08290 CERDANYOLA

ESPORTS

SOUASH SANT CUGAT.. Sant Jordi, 33-35

£Q HERBOLARIS DIETÈTICA

GEFD-SAN" = aça3='f Mi •f

6 ™

Q HIDROCULTIUS

h DRCFLOR 5"4 75 se - c4 VA__OORE x-

EEI HÍPI9UES

HÍPICA SEVE Pg Calido •;

,'10 674 - - 4 j

! • < • • • ' . - Ulr.j '.'..v M i. |

- , Fe7 1 = , " " 7 l ' : • '

' : • • - • 7 :'* -,.,, : 77 •!- - '

5 r ' 'X .•aTlílValí-S

J O G U I N E S

CASAJUANA

GALERIES SANT JORDI

Mobi-uí Der-aco

vlobles ce cuina a ruda

Mata assos i Somiers

Sant aço Rusincl. 3 "7

...J"' !,'.! " ' ': ÈT-t M: CC j="". Caga*, ce Valies I

3RESENZA 6

DECMO DECORACIÓ 674 38 92 Malcreil. 20 Francesc Moragas, 4

MARVER 5 CASA DE LES CORTINES .,,.697 20 71 p Rub l :10-VA..rjORE.X-VICIO- Balaguer 26 RUBÍ

FORMAS. Elias Rogent, 18-A

.CGJINESMARGA . . . 674 15 32 San;a Mara 44

DIOO JOGUINES.. Vinyoles, 10

FALGUERA Villé. 1 local 2 P E R S I A N E S

MODA I CONFECCIÓ

J O I E R I E S R E L L O T G E R I E S

CAMPMAN'-' Valldoreix, 16

674 "4 62

E3 IDIOMES:

C A R N I S S E R I E S P O L L A S T R E R I E S

AUTOESCOLES

Mar-jrcl, 4-

AUTOMÒBILS

ES CATIFES

J2J ESTANCS

FS A'C MONESTIR 574 01 74

m ESTÈTICA

DONNA Major, 36

675 52 54

KTH FERRETERIES MAgUINÀRIAj

EL PONT -ran:esc Moraga

675 0' 75 ; 44

rg FORNS DE PA

S R R 1 N T

COLÒNIES ANGLESES Francesc Moragas, 8

Tel. 589 22 64

Santiago Rusinol, 2 Tel.

67415 01

.CIEPIA'OLS 675 52 52 Rtla Pibatalaoa 24 C

ALGLET 574 56 54 Sartiag: Pesnrj 40

PNEUMÀTICS

MOTOS

CASTELLVÍ HONDA 589 32 11 Rosselló 15

"REN SAN" VAG' Estaoe, 2

SANBEF-5 Anselm Clavé 20

674 4.5 71

MOTO TPAMC A-'O'IBC Sala, 2

674 07 73 l'V PUBLICITAT

L O T E R I E S

MOTO 77 SAN" CUGAT 674 17 59 Castell.' 27

ELS4CANTONS 58914 01 Rbla. del Celler. 91

NETEGES

ACMN.STPACCN 2 574C- 74 Ma|Cr 33 ijj it Mcnesti-;

L L E N C E R I E S M E R C E R I E S

PAMOBE S.L Sort, 32 ler. 1a.

VALLÈS NET Sar: Ramon, 4

MKSectok «fa •sr

.674 8

INFORMÀTICA lÏfk OBRES I

CONSTRUCCIONS

PPOMUSA Av Tor-eblanca 2-8

58917 32

RVS 589 04 38

-APICL-VENCA NETE.A- 5-4 35 OC

Canovas de Cas'ic 4 ,A 3A XADA Mortse-rat, 22

AU'C ESTEBAN P . : r t a •:.••! 7t-l •••

NiSv,A', FÍ1MAN

^ ^ C I S T E L L E R I E S F . E G A V A . _ J O P

-1 cba Mossèn Cn:o Va-cac

FOTOGRAFIA VÍDEO

s> C/San t Antoni. 19

674 00 97 Sant Cugat del

Vallès

565 26 49

CONSULTORIS DISPENSARIS :

CL. DENTAL BANARES 67418 77 Francesc Moragas. 8 2on.

AJFA.... Ctra. Cerdanyola. 18

= 070 : DEC F R Ran—de Ce ler 93

ORDINASOFT Informiítica d'Empresa

"HarJftirc. Software i Ci'iMleinenhlriíurrriàiivv

Rl; a Can Mora. 9

Te i Fauc 675 32 03

Ast Correus 350 • , _, ., ^

I 06 '9 : San: Cugat del Valies | ^ ^ ^ t e ' ' ^ j a

MARBRES; PEDRA ARTIFICIAL

REFORMAS INTEGRALES DE

LA VIVIENDA BANO - COCINAS

PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA

Prf<upue*tni, sin compromiso

Tel. 209 14 10"

Sr. Ferran

Els seus

anuncis i

spots a

Cinemes

Sant Cugat

Carrer Monucn;*. '.s

Tel. . ^4 4(1 Ui

Sant CuuaKle'. Val l jv

^ 674 02 04 ABRIL-MAIG 1994

PUNTS DE SERVEI FECSA

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

V./\M n i c s . l M o n l A j í S £Aé<rtricvs

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Carrer dos de Maig, 25-Local 4A

Tels. 675 50 10 90889 79 50(mòvil)

08190 Sant Cugat del Vallès

Fax 675 50 58

MAILING VALLÈS, S.L 589 23 71 Sant Domènech, 10-baixos

SABATERIES

TATERS 67555 06 Sani Antoni, 62

t t t j TALLERS MECÀNICS

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 83 Santiago Rusinol, 35

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 82 Sant Antoni, 1

TINTORERIA SANT CUGAT 675 22 28 Rambla Ribatallada. 34

TINTORERIA SANT CUGAT..674 41 67 Alfons Sala, 21

TRANSPORTS

BORRÀS 675 35 00 Plana Hospital. 3-5 Local 2

INSTALACIONES ZAMORA .589 26 38 Mossèn Cinto Verdaguer, 18. Valldoreix

MANTSERV.S.A 6746058 Av. Catalunya, 18

i j l j j RESTAURANTS

LABOLERA 67416 75 Baixada de L'Alba, 20

CASABLANCA 674 53 07 Sabadell, 47

ELMESON 6741047 P. Octavià. 5

EL MOU 58917 40 P, Pep Ventura. 3

DANVIL MOTOS, S.L 6751606 Sabadell, 32 B

PERE CANALS 674 6362 Sant Llorenç, 27

TALLERESMENA 674 53 01 passeig Torreblanca, 13

F.X. Servei Of. BOSCH 674 56 78 Castellví, 25

4223Z7 WOMDWIDE COURIES

ENVIOS URBANOS. NACIONALES E INTERNACIONALES

Paqueteria

urgente a

toda

Espaiïa

675 11)11-9(10 300400

TELEFONIA

XARCUTERIES

LINEA DIRECTA 5890374 Enrique Granados, 15 • Local 8 CAFÈS PERE BUSCALLA 67415 24

Francesc Moragas, 5

TINTORERIES CRISTO FRAN, S.L 6740211 Carme, 32

SOL-NET 6744149 P. Torreblanca, 52

INDEX de SECCIONS 01 Administració Finques 26 Ensenyament 51 Metges

02 Advocats 27 Esports • Gimnasos 52 Missatgers

03 Alumini - Vidres 28 Estancs 53 Mobles i Decoració 04 Ambulàncies 29 Estètica 54 Moda i Confecció 05 Animals i Veterinaris 30 Ferreteries - Maquinaria 55 Mntn<; 06 Arts Gràfiques-Copisteries 31 Forns de Pà

SA Netejes 07 Assegurances 32 Fotografia i Video

Netejes

57 Obres • Construccions 08 Assessories Gestories 33 Fusteries

09 Autoescoles 34 Fruiteries 58 Òptiques

10 Automòbils 35 Gas - Electricitat 59 Pastisseries

11 Alimentació 36 Galeries d'Art 60 Peixateries

12 Bars • Cafeteries 37 Herbolaris • Dietètica 61 Perruqueries

13 Belles Arts 38 Hidrocultius 62 Persianes

14 Bicicletes 39 Hípiques 63 Pneumàtics

15 Bodegues • Vins 40 Informàtica 64 Publicitat

16 Calefacció 41 Idiomes 65 Punts de servei FECSA 17 Carboneries 42 Instruments Música 66 Restaurants 18 Carniceries 43 Jardineria

67 Repartidors correspondència 19 Catifes 44 Joguines

68 Sabateries 20 Cistelleries 45 Joieries - Rellotgeries

21 Consultoris - Dispensaris 46 Loteries 69 Tallers Mecànics

22 Construccions-Materials 47 Llenceries - Merceries 70 Telefonia

23 Dolceries 48 Marbres • Pedra Artificial 71 Tintoreries

24 Drogueries 49 Marcs 72 Transports

25 Electrodomèstics-Alto Fidelitat 50 Matalasseries 73 Xarcuteries

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar /-

alimentació

all»

(kt\* Mercado Mercado Pere San Torreblanca

Parada 120 Parada 1-5 Tel. 589 14 48 Tel. 675 13 89

m] Plaça P Mercal Mercal Mercat

xarcuteries FELIU GRIFUL ere San. 11 T. 675 56 63 Pere San T. 675 52 67 Torreblanca, 38-39 T. 675 29 55 Torreblanca, 14-15 T. 675 32 06 Sant Cuga t del Val lès

SUPERMERCAT VILARÓ

589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M

5892929-589 35 35

vans CONSTRUCCIONES

Reformas - Torres - Nuevas 674 6 3 0 8

vbsefruüs

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81

classificats BORSA DEL

TREBALL ofertes

Se ofrece chica para Cunj.dros. Sra. Pilar. Tel. 674 87 88 (Noches)

Se dan clases de Francés, ni vel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

Chica s'ofereix per fer cangurs de dilluns a divendres. També dona classes de Alemany. Nicole Gonzàlez. Tel. 775 08 87

Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarde, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

Me ofrezco para trabajar en cualquier cosa, bar, parada, en un mercado, canguros... Tel. 691 79 56 (Esperanza Navarro)

DIVERSOS Venc piano Estela Bergareggi. 100.000 Ptes. Color negre, antic. Tel. 675 24 42 i 675 27 37

Pintor estucador. Pressupostos econòmics. Som professionals, pare i fill. Tel. 716 39 38 i 717 71 08

Lampista. Atendemos sàbados y domingos. Únicamente uraéncias. Tel. 733 14 25

LLOGUERS-VENDES Venc Montesa Cota 311. Tel. 588 20 01 Lluís

Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab.. bano, aseo, calefacción, telefono, pàr-quing. Impecable. Tel. 674 94 97

PISO EN ALQUILER, Rambla del Celler (frente zona deportiva) 80 m2. 3 hab. Salón-comedor. 1 bano 1 aseo Cocina office SOL calef. gas telf. 75.000.- pàrking opcional TEL. 674 94 97

pàrquings Plaza de pàrquing con trastero, adosada. En venta, buen precio. Tel. 675 10 92

Guia del comerç

publicitat

674 02 04

classificats

viamçA AP\

674 78 50 - 674 91 61

TORRES EH VENDA Siillt ( li^.lt - \ . l l l d l i r t ï v . i : . -Ml

1 1 - \ . . . l l u , . : K i", s i m MI :>

Sant (uu . i t - \ alhli irt ix A M U I1.I-

,.- L' K-il·i i ••:.• I a i r I I M . T ; . ;-

. | . . | l l T ' I , . ' I .l'--,V .•-:.|.:i , . , . , - ' . . , . ' ; ,

IMl'l i Mil I

Sant < n « ; i l - \ L i i l d i i n i \ . r.i Ma-.

l í . . i . D l ' d K Ü M ] \ | L· i - . - ! - ' . ' t . j s

n . ' l i . ' •>'' n ; I M ; ' I I . - . " - . ' . ' p . l·i.iil,'!

l.Ki in ' i . -Vi [U.. ,l..l . ; | · |h li . 'pi.M.' .- ' ' . .

Sani < uunl. /nua c,'. Oranolk-rv ;" iu .i.l....,i.í, ..nvn-i.i. : i i | T..-, ,i

I.,. . Mill.: : • M'.'' - , . l ! . : . I .M . i l S " •!• . 4

.li i| l l l · l- ' I , I -.1 1..-I. . In- l'.MI'.- ..[' - i '

: . . , : ! Kl.i,,i,,, h.ih. pLuniii. :i,i.i;i

l.r.l pi '...I .mi" ;- -o'l.i

Vint ( n u a t - \ a l l d n r m . /m'M K.n

.-:,i \ . - . | . : j . i , - : I - i v i -. ' : : n- l . - u -

1 ; . • '1' ' l , , - - | | - : . ! ' -I --,1-1 -i - ' ^ l . i : •*" ÍM .

. I . I ' l . : - - ' ! ] . i. ,. ,|.l p.;,i... ' -InlMMI h .!-'

hi,-- .--.ll.Jl : - i , l , i . "., ! ' ; . - - u - . ' .

S.in ( n u a t - \! . is Jaiu-r ..-i-.-!-. 1,IK.

•r i-"- • 'Hi -i n \ i i | . i . l i . i -,:!.: .'. i - ' . n

ii,i,.i . - . , , . i : \ul . . ' u - l-.ih h.in;, . t i . . .

I , :

Sant ( n u a t - / . u n a H ( n l n i n i r I . M . -

.ni,,- ..nl.i : i | n -i- nu. m.1,1,, i ..i ,i -l.-si. ,;

. P I ,i , . | · i i . - - |-.,h . i .r.i - I I I · I - . s.i .i

,: . - . ] . , l . l l i ' - l'Ml ' I -. M l , . ' . . 'Sll l . l : .IIIIH

-.-l.M : l'I ..l·|,.: l -- i II-, ,1-1,[I. .M'ih Ull. '

I .-! i',:1.iti'i I I , ' . i-.-'.V.'V -.-.l.lUMj:. I I . , -

Saul ( nuat - /una 17. Orquídia. ...... li .1 . - . ' i ' l . M i n i ; , l l im M' i , , l l i illll

, : . , | ' l l ' . l · l - I |-.: , ' 1 ! \ I. . ' . i r i . - . • • Ü l i i · .

,: - I..I I- - ~.-| M l ..1Í.-I.1.U-- i M U M . '

i;. ' - . . l 'n • i - . . I . I I . - .L-

Sant (nuat - \ alldnrm. ,-, -aa R I -, l . . ' . -- l . l . ' . 'M.'IH i 411? ll i . l 'Ml. ' > l ? 111

r ;, .i - -I :- ,1-r.i. ni,"i,.i.l.n i, r i

,. ,i I .'-i ,i -it '!- , ni,, -llii,- ; 'i . 4

I.. . :- i - i - , ,: •- ,-. - In- I V . I - M I . - i-.,-

JH_^LJ ilncusarte

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

-'S:j=-TORPeS-LOCALS-"ERRENvS

Acmii.st'acio de finques .. og-jers i Conumtats de Ve-ns

Gabinet J V dic Agers d Asseg.:-a"ces

C & F

CASAS FERRERAS.S.L. GABINET ADMINISTRATS

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE EsürraciO ob|ectiva Moa.s .V A. np Societats mp Renda Patrirpo"

ASSESSORAMENT LABORAL

Seguretat Sociai i Nòmines Autònoms Pensions -Jubilacons

-Viudetat -I.LT.

Vag st-ava -Conciliacions -Acomiadanen's

GABINET JUROlC

AGENTS D ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala 22. bj. 2. Apa--tat de correus. 12 Sant Cugat del Vallès

674 15 66-674 10 54

Av. Barcelona, 70

Tci 699 65 48

RUBÍ

OFERTflS flLQÜILERES

santcugat

Alfonso Sala, I12m . 4 hab.. bafio y aseo, piso c\t. MO.OOOptas/mes. Pi-MI amueblado Carrer Gorina 100m2, 3 hab. (Isuite). I bafio, calefacción. balcón, ar-m.inos empotrados. l)>.0(K)ptas/mes 1 Àtico dúplex lOOm . 4 hab.. bafio y aseo, ca­lefacción. A 5 minutos cstación. 100.000 ptas /mes Pisos a estrenar. Zona residencial 90m : . 2 hab.. bafio y aseo. cale­facción. cocina equipa­da. terra/a uso exclusi-vo, pàrking. Desde 40.000 ptas/mes. Amue-blado 110.000.-pias/mes

TORRES

Torre individual semi-nueva, inmejorable zo­na. 250m . 4hah.. 2 ba-nos. I aseo. bodega. pàrking, huhardilla. jar-dm \ piscina. Buen pre-cio.

674 12 04 Plaça Augusta, 4

Torres - Locales Terrenos

Apartamentos en

Venta y Alquiler

Administración de Fincas

Consúltenos!

Finques

API 674 67 15 589 33 68

PISOS EN VENDA Z o n a e s t a c i ó , C Vi l la . K5m'. 4h. I h a m . ] aseo amb du txa . L'xk'i'inr. I C I T ; ^ . par-ket, c a l d a . \h VI. Z o n a M e r c a t n o u , à t i c XOni . 4 0 m t e r r a s s a . 3h. 1 b a n y . 1 a s e o a m b d u t x a . n o u s , c a l e í a . p a t k c t tot cl pis. I 7 M. Z o n a M e r c a t n o u , '>5m . 3h, pa rke t . ca le ía . . l b a n y i aseos nous . I n pcifecte e s ­tat tot el pis. 16.5 M. C'tra. C e r d a n y o l a , HOni , 4h. I h a n v . ment . cu ina , to­rras. I 1 M.

Pg. T o r r e b l a n c a . 7 0 n r . 3h, l b a n y . I a seo . c a l e l a c c . ar­maris encastats . 1 3 M.

PISOS LLOGUER Z o n a e s t a c i ó , c/ Vil la , so ­bre àtic. 3h, I bany ext. te­rrassa. Tot exter ior , ca le ía . . SO.OOO 1 ics /mes . Z o n a es tac ió . Alfons Sala . 90HV'. 3 h . l b a n y . c a l e í a . , bon esta t , sol mat í . 7 5 . 0 0 0 Ptes /mes

Plana l'Hospital, 10

674 72 54

674 74 66

VENDA I

LLOGUER DE:

TORRES LOCALS TERRENYS PISOS

I APARTAMENTS (amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les

característiques

{Extensa cartera amb molt bones

ofertes!

A 14 Km. de FIGUERES Molí antic restaurat 300m2,

enmig d'l hectàrea bosc centenari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assolellats, 2 banys, molta aigua potable,

llum, calefacció central, telèfon, TV sat,, alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.

27.000.000.Ptes. Part. a part. 674 87 40

PISOS EN VENDA /nn.i M m il I ,iri·ihl.ilH'.i.

/una Mii i . i t I nrri·lilaiua I-- m

APARTAMENTS VENDA \ M 1 VIMKI'KV. I.<5 ni i i

- \ N I i I I, \ I - 1 \ I I OKI s | \

TERRENYS EN VENDA s \ M i I (, \ I - / i ' i \ \ 1 \ lli i \ \

\ , i \ \ .

s \ s I i l i, \ I I \ I I OKI s i \

s \ x | i | i , \ | I. •• • i

Piso Masnou céntrico. 4 habitaciones. todo exterior. 2 terra/as.2 hanos,

parket. ealefaceión.

16.000.000.-Ptes. Tel. 555 50 18

R n * ^

E N RUBÍ a 3 minutos de la estación FFCC.

Preciosa partir de 11.000.000." Financiación personalizada

•l··ïjf·' y U

cl. Pi tàgores, 5

Escala A entrs. 41

FAX. 588 56 96

RUBÍ

< 588 57 08

Guia immobiliària ELS 4 CANTONS

l i i l k | í ï i t i cu lars i professionals

I j l l í l l l · ' ! ' 'Venda, lloguers,

il^íUÍL:w, ; traspassos. -. ..

Sllil lSllÉliif if^ iQíiWíl ï

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 EL MON DEL CAVALL ELS 4 CANTONS 2 9

Tot un èxit del III Concurs Hípic de Primavera Montse Sant - Fotos Mula

Per tercer any es cele­bra a Sant Cugat un concurs amb exhibició hípica. L'exhibició va ser davant de la bibioteca. El con­curs va constar de quatre proves: una prova de do­ma vaquera, una exhibi­ció de carruatges, una gimcana amb dues ves­sants: una de nens alum­nes de la escola Hípica Collserola i una altre lliu­

re, i una prova de salts. La jornada va estar molt animada i bonica .sobre­tot pel gran nombre d'afi­cionats que, amb els seus cavalls, es van apropar al lloc. La col·la­boració d'un grup de jo-venetes abillades de se­villanes del Centro Anda-luz va donar encara més vistositat a aquest tercer concurs hípic que espe­rem que es pugui repetir l'any que ve.

La doma. Una de les arts més antigues relacionades amb el cavall és la doma. Espanya ha estat sempre un dels països capdavanters en el desenvolupament d'a­quest art que té les seves arrels en el domini del ca­vall per a fer feines i ajudar l'home. La doma vaquera i la clàssica fan que genet i cavall amb una compe­netració total, arribin a compondre una estampa que, en si mateixa, resumeix tota la bellesa del cavall. L'especialitat de carrousel, potser la més difícil, fa que cavalls i genets evolucionin a la pista com si tot el grup fós un sol cos. El petit carrousel que ens va oferir l'escola Falguera de Terrassa ens va deixar en-divinar la gran qualitat d'aquests petits aficionats.

Si t'agrada la natura i busques una aventura inoblidable, vine, t'esperem

Passejades

Excursions de 3 o 4 hores o de tot el dia.

Cursos de 12 classes amb abonaments.

SANT CUGAT

Gran Via de Les Corts Catalanes FINCA LA PELLERIA

TEL. 674 83 85 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un carruatge alemany d'entrenament tirat per una haca andalu­sa. Aquest es el carruatge més típic per ensinistrar els cavalls en aquesta modalitat.

3 0 l·ILS 4 CANTONS C U L T U R A DIVENDRES. 29 ABRIL 1994

Premiada una obra sobre les diferències urbanístiques al Vallès

Primer premi Gausac de recerca \ a \ i Cava

I.alcalde In,in Av incrich \ a I ei enlrega cl passat dia 22 del primer premi (iausac de recerca al treball "I es disparitats en els creixements de Cerdanvola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès, tres vies en el procés de consolidació urbana d'un sector del Valies Occidental . !%<>-IW1" . Els seus autors. Ramon Arribas i Quintana i Joan Anto­ni Módenas i Cahrerizo van re­bre el guardó de mans de l'al­calde en un acte celebrat a la ca­sa de Cultura, En el mateix acte també es va fer una menen» es­pecial al treball de Montserrat Kumbau i Serra ""Aproximació a la historia de les set parròquies medievals de Sant Cugat del Vallès. El premi havia estat con­vocat pel (ïrup d'Estudis Lo­cals.

El jurat encarregat d'atorgar el premi es va decantar per un treball que. segons els propis autors, tracta sobre les diferèn­cies en el creixement urbanístic

en els tres municipis, atenent les se \es característiques de­mogràfiques. l'estructura terri­torial i el procés d' integració dels immigrants. L'estudi consi­dera les diferències en la immi­grac ió en aquest sector del Vallès entre un conjunt de po­blació amb baix poder adquisi­tiu, que arriba cercant feina i Lina millora en el nivell de vida. majoritari a Rubí i Cerdanyola, i un altre grup de millor renda provinent de Barcelona, que es canalit/a en gran part cap a Sant Cugat.

Preus d'habitatges L'estudi destaca aspectes

com la funció de "fil tre" de­mogràfic que tenen els preus dels habitatges en els diferents municipis, especialment per als joves. D ' aques t a manera un gran sector de la joventut es veu obligada a cercar vi venda fora de Sant Cugat a causa del seu alt cost. i només quan aquests joves han assolit un èxit profes­sional i un bon nivell econòmic

es troben en condicions de com­prar un habitatge a la nostre vi­la. Al treball també es la palesa la transformació en l'ús del te­rritori, que de ser eminentment agrícola ha passat a una prepon­derància de la indústria i els ser­veis. juntament amb el fort crei­xement urbanístic.

A Tacte de lliurament l'al­calde de Sant Cugat va destacar el paper que el Grup d'Estudis Locals ha tingut, des del seu neixement, en la difusió de les arrels històriques i els costums del municipi. En valorar la tasca que fins ara ha realit/at el Grup, Aymerich va dir que "havien fet els deures", i va fer especial es­ment a la publicació de la matei­xa revista Gausac. L'alcalde va deplorar que aquest tipus de pu­blicació no tingui una àmplia di­fusió popular, i va reiterar el su­port que rep per part de l'Ajun­tament, mentre demanava als seus autors que es mantingues­sin en la línia que els havia ca­racteritzat fins al moment. •

L'alcalde de Sant Cugat fent entrega del primer premi Gausac als guanyadors - Foto Mula

Viu l'Estiu 94 Colònies de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Colònies per a infants de 6 a 12 anys a Mas Suro, Cartellà, (Gironès)

72 places de I'l al 10 de juliol, organitza El faristol, i 54 places del 10 al 1° de juliol, organit­za Esplai Sarau (CMSCi. l'reu: 26.500 ptes.

Esports a la natura Cavalls, mountain-bike. scnderismc, piragües.

recòdrom... al Refugi Casanovas, Cercs [Ber­guedà). De l'I al 10 de juliol, per a joves de 10 a 12 anvs. 45 places, organitza A.M. L'Esclop. l'reu: vs.OOO pies. Del 10 al f> de juliol, les esta­des més cameres, per a joves de 13 a 17 anvs. }(•> places, urganiíza CMSC. l'reu: .M.000 pies

Casal de natura Per a infants de d a 12 anys. Del 4 al 15 i del S

al 2° de juliol. 40 places per torn. Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat. Preu: 10.000 ptes.

Casals d'esplai a les escoles. Per a infants de 4 a 12 anys

Del 4 al 15 i del 18 al 29 de juliol.* 15 places per torn i escola, organitzen: APAS de les escoles Collserola i Joan Maragall.

Les inscripcions començaran el dissabte 7 de maig, a la Casa de Cultura. Jardins del Monestir. A les 8 del matí es repartirà un número per unitat familiar, i a les 8.30 h. després d'un petit esmor­zar, començaran Ics inscripcions.

Tallers als districtes A tots els districtes santeugatencs hi haurà ca­

sals d'estiu i tallers per a infants. Cal adreçar-se directament al centre cívic o casal cultural del dis­tricte

Centie Cívic de Les Planes, telèfon 675 51 05. Centre Cí\ ic de La Floresta, telèfon 589 08 47 Casal Cultural de Mira-sol. telèfon 589 20 78

La III trobada de poetes a l'Ateneu Santcugatenc

Montse Sant

Per tercer any consecutiu el grup l i terar i de l 'Ateneu S a n t c u g a t e n c ha o rgan i t za t una trobada de poetes per ce­lebrar la diada de Sant Jordi i la fes ta de P r i m a v e r a . En­guany la trobada va tenir com a convidat d'honor el grup de Poesia Viva de la Cova del

Drac i va reunir prop d 'una quarantena de poetes que van presentar llurs obres al públic assistent. L'acte es va comple­mentar amb l'actuació del can-tautor Jordi Alguero.

L ' A t e n e u , c o n j u n t a m e n t amb l'Ajuntament de Sant Cu­gat, ha editat un llibret que re­cull las obres presentades en aquesta trobada. •

fllsJTAüJliaAlftjT

La Nansa

Fregidoria Marisqueria

Ctra. Sabadell.47 - Rubí -Telèfon 69911 52

Mousse freda de col-i-flor

Ingredients (4 persones): 1/2 Kg. de col-i-flor, 30 g. de molla de pa, 60 g. de formatge rallat. 3 ous, vi blanc, llet, sal i pebre

1. Rentar la col-i-flor. dividida en manolls, en aigua amb vinagre. Aclarir-la amb aigua freda, coure-la en aigua salada i deixar escórrer. 2. Fer un puré amb la coí-i-flor cuita, afegint la molla de pa remullat amb llet. el formatge rallat i els tres rovells d'ou. sal, pebre i una mica de vi blanc. 3. Muntar les clares a punt de neu i incorporar-les al puré. Corregir de sa!. Abocar en un motllo untat amb mantega i coure al forn, al bany Maria, du­rant 45 minuts. Servir fred.

mmmm

übsefruits

Per a més informació, SIJ Sant Cugat, Casa de Cultura, de dilluns a divendres, de 16 a 20 hores, tel 58913 82

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 CULTURA i ART ELS 4 CANTONS 3 1

D'uns "Papers de París 1990-91" de FUclés, a la Canals de Sant Cugat Arnau Puig

Què hi ha a l'ànima de Josep Uclés que li permet que en tregui els meravellosos i estranys poe­mes plàstics que són les seves obres? Del tracte directe i perso­nal res se"n podria dir. puix que es manifesta com totes les perso­nes. D'això no se n'ha de deduir que és per a la quotidianeïtat que l'Uclés es posa la màscara i que només és quan s'insereix a l'art que es mostra en la seva nuesa es­piritual. Allò que plasma són les seves idees, la pròpia reflexió del món, i ho fa com tothom, servint-se del vocabulari que hi ha a mà i, com tothom, allò que diu, allò que plasma expressa en primer terme a ell; són els altres que han d'adonar-se si diuen les mateixes coses i, si no és així. aleshores verificar què és allò que no ente­nen. que no els lliga en la comu­nicació amb el discurs plàstic de l'Uclés.

I això no perquè l'artista sigui més important que qualsevol altra persona, sinó perquè el llenguatge estètic que empra resulta molt més prospectiu que el nostre, ca­va més a fons que el nostre llen­guatge quotidià i sentim que quel­com del que ell diu ens concer­neix. ens parla, sense que. malau­

radament. en sapiguem treure l'entrellat, malgrat que sapiguem que ens afecta i que, per això ma­teix. ens atrau a través d'aquesta subtil via de la comunicació que és el llenguatge artístic.

Uclés. amb la seva obra, ens incita doncs a iniciar un apropa­ment al seu llenguatge plàstic, a procedir a una hermenèutica. a una descriptització del dir de la seva obra. Som ben conscients que les seves imatges, la seva pintura no amaga sinó que aflora. posa de manifest, fa evident un relat que. en la major part de les obres d'Uclés, fins i tot té elsu-port d'un títol; però aquest títol no ens ajuda pas massa perquè l'ar­tista l'ha redactat en llenguatge corrent o, almenys, així convenim en llegir-lo. Ens caldria captar el sentit directe de les imatges, dels colors que les componen i confor­men; però no, repeteim'ho. des dels nostres hàbits perceptius es­tablerts per la quotidianeïtat.

El món de l'Uclés no sorgeix de la imatge exterior a ell, d'una còpia, per molt personal que si­gui. del món que l'envolta, sinó que adopta les formes del món "object iu" per a vehicular-hi vivències pròpies, bàsicament aquelles que li fan ben present el paorós esmicolament del temps.

el pas fugisser de les hores. Tot en l'Uclés és retenir la fugacitat. Les pinzellades, els colors, les presències que assumeixen les vivències, són maneres de retenir "per sempre" aquell "tot passa sense retorn" de l'Hcràclit. Tan­mateix l'Uclés tampoc vol la du-rabilitat perpètua de les essències, perquè allò que més li interessa és que les formes de totes i cadas­cuna de les coses representades siguin viscudes. El temp no seria només fugacitat sinó que signifi­caria plenitud emocional; les co­ses quedarien "retingudes", com ho queden en les obres d'art, en les pintures, en les escultures, en els versos, en la música, en la dansa.

Això seria l'autèntica realitat, aquest passar que és. així mateix. patir i. a l'ensems, gaudir, gaudir intensament i immensament.

Per això en l'obra d'Uclés tot hi és, simultàniament, embrionari i desenvolupat, esfumat i sòlid i concís. La seva obra, el seu di­buix. els seus colors són impreci­sos. esbossats, gestuals, però de­fineixen i delimiten bé allò que mostren. En aquesta vaporositat, que no és ni impressionisme ni expressió dramàtica, que li per­met ensems que cada forma -en realitat cada al·lusió a allò a què es refereix la imatge- sigui tanca­da i oberta, continent i expansió, la desitjada síntesi que sempre han cercat les geometries espiri­tuals d'un Mondrian o un Male-vitx, o les concentrades simbòli­ques dels artistes conceptuals contemporanis.

Que hi ha símbols en l'obra de l 'Uclés , és evident; però aquests símbols no s'han d'anar a cercar en els vells manuals d'es­tereotips. És l'actualitat, la mo­dernitat, el viure contemporani intens aquell que, paradoxalment, ens explicarà els personatges, els animals, les geometries i el clí­max ensems tènue i dramàtic que configura l'obra d'aquest poeta de la pintura contemporània, que es mostra amb colors sempre assa-borits. •

ESCOLA MUNICIPAL D'ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

PATRONAT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

PREINSCRIPCIONS Del 2 al 20 de maig, queda oberta la preinscripció dels alumnes oficials dels cur­

sos comuns i de í'especialitat d'il.lustració per al curs 1994-95, que es realitzarà en les actuals instal·lacions de l'Escola d'Art.

Casa de Cultura-Jardins dels Monestir. Telèfon 589 13 82 Horari: de 17 a 20 hores Lloc: Secretaria Escola Dies: del 2 al 20 de maig

Ajuntament i galeristes volen promoure la visita dels espais d'art locals

Joan-Marc de Semir

L'art de Sant Cugat ha en­trat en un període de crisi. En els últims temps, la nostra ciutat ha passat de disposar de nou espais d'art privats amb exposicions permanents a te­nir-ne només tres i en precària situació. Per aquesta raó re­presentants de les tres galeries que encara resten obertes -Sa­la Rusifiol, Febo i Canals Ga­leria d'art- es van reunir el passat dilluns 25 amb els regi­dors de Cultura i de Comerç de l'Ajuntament per fer los arribar la seva preocupació i intentar trobar una sortida conjunta al difícil moment que viu l'art a Sant Cugat.

L'eix central en qual van coincidir tant el regidor de Cultura, Jordi Franquesa, com Josep Canals, de la Canals Galeria d'art, és la necessitat

de sensibilitzar la gent sobre el fet de la gratuïtat de la visi­ta de les galeries. Per això, l'Ajuntament senyalitzarà amb rètols la presència i l'emplaça­ment de les galeries. A més, també s'endegarà una promo­ció a través de falques ra­diofòniques per animar la gent. Per últim, es vol aconse­guir que els col·legis visitin les exposicions de forma or­ganitzada i de tant en tant.

Canals va agrair la sensibi­litat demostrada per l'Ajunta­ment en el tema i va fer una valoració molt positiva de l'encontre ja que "s'ha aconse­guit coses que a nivell de Ca­talunya no acostumen a pas­sar". "L'Ajuntament -continuà Canals- posa un granet de so­rra per poder salvar els tres espais d'art perquè puguin mantenir una programació es­table". •

La Colònia Montserrat de Valldoreix mostra el seu trencaclosques

El dissabte passat, dia de Sant Jordi, es va presentar als lo­cals de la Colònia Montserrat de Valldoreix, el trencaclosques més gran de Catalunya amb un total de 8.000 peces. A Tacte hi va assitir l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich que es va mos­trar força sorprès.

Aquest trencaclosques, de la casa de jocs didàctics Educa, va comportar dos mesos i mig de feina pels membres de la Colònia que ja estan pensant en batre el registre mundial que posseeixen a Anglaterra amb un trencaclosques de 12.000 peces. •

3 2 ELS 4 CANTONS AGENDA CULTURAL DIVENDRES, 29 ABRIL 1994

Divendres 29

MÚSICA A LA FLORESTA Actuació del Grup "Tres són mas­sa". A les 23 hores a la Unió Re­creativa i d'Esports de la Flores­ta. Or». l'RHF

Diumenge 1 de maig

ESPECTACLES INFANTILS DE BUTXACA

Actuació de Marceline & Sivestre. còmics excèntrics i el seu especta­cle "Miscel·lànies. A les 12 hores a la Plaça Octavià. Org. Ajunta­ment

Dijous 5 de maig

RES-SO DE PRIMAVERA A LA SALA RES

Rock de casa amb el grup "Jalde". A les 23 hores a la Sala Res. Ca­rrer Sant Domènec, 19. Org. Sala Res

Divendres 29

AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL'Homes" de Sergi Belbel. Al Centre Cultural a les 10 del vespre. Venda d'entrades al carrer F. Moragas. 30. Preu 2.000 ptes. Coproducció T de Teatre i Mercat de les Flors. Col. Centre Cultural

Dissabte 30

TEATRE AL CASAL DE CULTURA DE MIRA-SOL Re presentació de l'obra "6 actors a la recerca d'uns personatges" de Mireia Arbós. a càrrec del Grup Teatre Ni ho somniïs. Direcció" Jordi Marin. A les 19 hores al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Grup Teatre Ni ho Som­niïs

MOSTRA DE TEATRE A VALLDOREIX "Fosc de Lluna" d'Alex Puiggalí amb Terminal Teatre. A les 21.30 hores al Casal de Valldoreix. Org. Grup Teatre Espiral

AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL Homes de Sergi Belbel Al Centre Cultural a les 10 del vespre. Venda d'entrades al carrer F. Moragas. 30. Preu 2.000 ptes. Coproducció T de Teatre i Mercat de les Flors. Col. Centre Cultural

Diumenge 1 de maig

MOSTRA DE TEATRE A VALLDOREIX "Fosc de Lluna" d'Alex Puiggalí amb Terminal Teatre. A les 21.30 hores al Casal de Valldoreix. Org. Grup Teatre Espiral

ALTRES ACTIVITATS CURS DE GUITARRA MODERNA "ELÈCTRICA I ACÚSTI­CA". Dirigit per: Dalibor Majdenic. Inf. i inscripcions fins al 3 de maig al 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Cal-duch

SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions fins al 9 de maig al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

FIRA D'ART AL CARRER: "FIRART" Cada diumenge d'11 a 14 hores a la plaça Octavià.

CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol

Conèixer Catalunya Maig 1994 Cursos Horari

1. Cultura popular a Catalunya de 18 a 19 h 2. Història contemporània de Catalunya de 19 a 20 h 3. Història de l'art català de 20 a 21 h 4. Història de la literatura moderna i contemporània catalana de 21 a 22 h

Dies 2, 4, 9 i 11 de maig Lloc Casa de Cultura. 2n. pis Inscripció gratuïta. Reserva la teva plaça!

Informació, programes i inscripcions: Servei de Català (classes de català per a adults) Ca­sa de Cultura (jardins del Monestir) Sant Cugat del Vallès. Col. Ajuntament. Generalitat de Catalunya i Servei Municipal de Català.

J. SANTACANA fins al 10 de maig

í \

Sala Rusfnol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

: fcteZ.'^txposicionsd'art:-'^Sj ,'$'• ' r\ Son'Cugat ' f i í 1 ' .

Escola d'art Saint Etienne Del 3 al 15 de maig

Org. Ajuntament

CANALS GALERIA D'ART O de la Creu, 16 Tel. 675 49 02

"Clavé 80 anys" (Obra original i gràfica

sobre paper) "»"-*<»« del v'o'ltt i L

SALA RUSINOL Fins al 30 dabril //-• - - f í s - l ' i - Santiago Rusinol, 52

TeL675 47 51

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82

"J. Santacana" Fins al 10 de maig

SALA ASSOCIACIÓ D'IDEES

Sant Bartomeu. Tel. 674 24 50 "Harry Tozer" (Titellaire).

Exposició fotogràfica i de material de la vida del CMSC

Fins al 15 de maig. Org. CMSC. Col. Ajuntament

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors).

De 10 a 13h. i de 17 a 20h.

Exposició sobre els titelles Fins al 30 d'abril

A N A L GALERIA D'ART

Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

DIVENDRES, 29 ABRIL 1994 ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 3 3

L'obra és de quatre escriptors i està dirigida per Sergi Belbel

Cinc actrius parlen d'homes El Centre Cultural presenta l'obra "Homes!" aquest cap de setmana Emma Ansola - Fot: JA. Mula

Aquest cap de setmana la Companyia T de Teatre actua al Teatre Auditori del Centre Cultural amb la seva nova obra Homes!. Aquesta obra, coproducció de la Companyia T de Teatre i el Mercat de les Flors, compta amb la col·laboració del Cen­tre Cultural de Sant Cugat. Aquesta mateixa companyia va recollir força èxit amb el seu darrer espectacle teatral Petits Contes Misògins de l'es­criptora Patrícia Higsmith. Sergi Belbel és el responsable de la dramatúrgia i de la direc­ció de l'obra. L'obra conte els textos d'escriptors com Fran­cesc Pereira, Ferran Verdes, Sergi Belbel i Josep M. Benet i Jornet.

La Companyia T de Teatre està formada per les actrius Mamen Duch, Míriam Iscla, Maria Lanau, Carme Pla i Àgata Roca, que són les que ens parlaran "de l'encant mas­culí, de l'amor sense mida, de les sortides nocturnes, dels

problemes de calvície, de la sexologia masculina, de ..." Al llarg de 1' hora i quart que dura la representació, aquestes dones ens sorprendran amb una visió àcida i irònica de la masculinitat amb tocs de ten­dresa. Les intèrprets van destacar "la ambigüitat d'uns textos pen­

sats per als homes, però que són representats per dones. També ens va sorprendre la capacitat que tenen de riure -se'n d'ells mateixos." Belbel ha afegit que es tracta "d'un teatre de petit format, on la història està explicada di­rectament, amb poca esceno­grafia i molta interpretació. •

Valldoreix va celebrar la segona jornada de la mostra de teatre

Anna Cabassa

El Casal de Cultura de Vall­doreix va estrenar, els passats dies 23 i 24 d'abril, l'obra "Tea­tre de poetes". Aquesta peça és la segona que s'interpreta dins la Mostra de Teatre que celebra Valldoreix durant cinc caps de setmana d'abril i maig.

L'obra del passat cap de set­mana fou interpretada per la companyies Kalaka i Espiral Teatre. Aquest grup és, a més,

un dels organitzadors d'aquesta experiència que es fa per prime­ra vegada a Valldoreix i que si té èxit s'espera poder repetir anualment.

Tres poemes, una obra Salvador Espriu, Juan Ra­

mon Jiménez i Carme Riera són els autors dels tres poemes que centren la trama de l'obra teatral que es va poder veure el passat cap de setmana al "Casalet".

Tres foren també els actors

encarregats de donar vida als personatges de l'obra, Marta Canyelles, Encarna Adelantado i Montse Capellan. Trini Es-croihuela va ser l'encarregada de dirigir aquesta peça.

Els propers dies 30 de maig i 1 d'abril serà el torn de la com­panyia Terminal Teatre que in­terpretarà "Fosc de lluna". La peça es centra en la relació entre dues dones diferents i alhora molt properes separades "en ànima i cos". •

Luciano Federico actua a la Sala Res E.A.

Aquesta setmana la Sala Res ha acollit l'ac­tuació per segona vegada de l'actor Luciano Fede­rico en el monòleg Porca Misèria.

L'italià Luciano Fe­derico es prou conegut per la seva feina dalt dels escenaris, l'última de les quals fou en el Te­atre Villarroel sota el tí­tol "Dos".

Aprofitant la fi d'a­quest espectacle Luciano ha tornat a passar per la Sala Res en vistes de la bona acollida a l'última funció de Porca Misèria.

Un text viu i intel·li­gent es va fer reflexionar sobre els problemes de la comunica­ció, la versatilitat del llenguat­ge, i sobre.les situacions que provoca els pensaments cons­cients de les persones.

Gràcies a la seva excel·lent expressió Luciano Federico va poder communicar molt bé als espectador les diverses situa­cions còmiques amparades en l'absurd que a vegades pot re­sultar la realitat. •

Tabula Rasa va estrenar a Mira-sol MLa dispesera' Marina Julià dirigí l'obra de Cario Goldini

ft

A. C.

"El gran joc. La veritat i la nostra veritat. Però sempre el joc. Sempre la recerca del joc. I guanyar. Encara que per­dem. Encara que la victòria sigui allò que més ens enso­rri". Amb aquest pròleg es presentava l'obra "La dispese-ra" que el grup Tabula Rasa va estrenar el dia de Sant Jor­di al Casal de Cultura de Mi­ra-sol.

L'obra es va interpretar dos dies, dissabte i diumenge, i va comptar amb l'assistència d'un públic nombrós. La di­rectora de l'obra, Marina Ju­lià, ha estat alhora l'encarre­

gada de traduir i adaptar la peça de l'italià Cario Goldini.

"Som el que ens pen­sem?", aquesta és una de les qüestions que l'obra planteja­va a l'espectador.

Teatre fet a Mira-sol Tabula Rasa és un grup de

teatre format amb la col·labo­ració de part dels actors del grup Mira-sol Teatre, un altre dels grups que ha actuat ja al Casal d'aquest districte.

Els ciutadans de Mira-sol comencen ja a gaudir d'un es­pectacle que fins ara havia es­tat mancat d'un espai apro­piat. •

"Miscel·lànies": circ, mímica i teatre a la plaça Octavià el proper 1 de maig

?È?/l\ Redacció

El grup de còmics franco-espanyol Marceline & Silves­tre presentaran a les dotze del migdia del proper diumenge, dia 1 de maig, a la plaça Oc­tavià el seu espectacle "Mis-cel.lànies", que s 'emmarca dins el circuit teatral Especta­cles Infantils de Butxaca.

"Misce l · làn ies" és una peça de varietats, amb molt bona crítica allà on s'ha repre­sentat fins ara. És, per altra banda, un epectacle dirigit als

infants on s'hi combinen el circ, la mímica i el teatre lli­gats a la manera de "sketchs" per una música. L'escenifica­ció es caracteritza per la seva senzillesa, ja que només hi ha uns quants micròfons, unes bateries i una cadira. Amb aquest elements, els dos cò­mics empren tot el seu ingeni per fer-se amb el públic i aconseguir la seva resistència a la rialla.

Música i jocs malabars Interpretacions musicals i

jocs malabars oberts a la im­provisació van desfilant da­vant dels ulls del públic dins un muntatge coherent. Els seus principals pilars són les vetes humorístiques de petits fets quotidians, així com el seu aspecte lúdic, el joc i la broma. Tot i la simplicitat de "Miscel·lànies", l'obra amaga una reflexió sobre la comple­xitat de l'existència, sotmesa gairebé sempre a un tortuós joc malabar. Els dos actors sa­ben transformar la normalitat en meravella, màgia i il.lusió.

Mi

De fet, tota l'obra es recol­za en la interpretació de Sil­vestre i Marceline, en el seu prodigi gestual, en els seus

moviments i en la seva capa­citat de commoure amb em­bolics de bosses, cables, faldi­lles i corbates. •

3 4 ELS 4 CANTONS CINEMA-RADIO-T.V. DIVENDRES. 29 ABRIL 1994

SALM Mi padre jque ligue!

i-..;'1 • • " i M O c . U Í \

(Apta)

Horaris: 16.35,18.30, 20.30, 22.45

SALA 2 En tierra peligrosa

MM' • •• : : " -.:·.i|í.·.i /Is :>. " l'...'tib b(i vatges d'Alaska i protegí' a se. l'·tc·'P'ij-M'j;! ;.'ÍJ" Stoven Seagal i Mchael Caine

(Maiors de 18 anys)

Horaris: 16.20,18.25, 20.30, 22.35

SALA 3 Alegre

Ma Non Troppo

• • .- :a -.-nt i>:- 'a anys q',,e M .; - . f i r - t i - •; - S-ÏUS J f n b e -

! " i " i ' -.! ",iM'ii,i ' .i .i',ena..,ir íi'in - ' •"•' -i ' i ; : alegre -.v-ro

" -. - ; Ma non troppo

i.Majors de 13 anys)

Horaris: 16.25,18.30,20.35,22.45

SALA 4 Cuidado con la família blue

C n> i h < , i nia per K rh'i [i * Jir t i Dernis Quaia

\ t r[_ - ten => chs agents -e t u l _M als pares

ii imL li--- j ce corver-• i i i 11 il a nio': nor-ra l EK 3 m is >urar envol-'a's e i ' ri( — per a 'e-ruoerar •-- i adés

aratPr " ' i r , ja 'erro^sta r ' _)i .. r f, , irHk

(Apta)

Horaris:

16.30,18.35,

20.30, 22.30

S SB 3SS

video-club sant cugat

^•P^"1^ Alfons Sala, 52 Tel. 6 7 4 6 6 4 9

Sant Cugat

"RANKING" DE LES PEL·LÍCULES DE VÍDEOS MÉS LLOGADES

1 - Màx imo riesgo 2- El fugi t ivo 3- Bambi 4- Un proposición indecente 5- El ul t imo gran héroe 6- Pasajero 57 7- Sin testigos 8- Como agua para chocolate 9- Este muerto està muy vivo II

10- Un abr i l encantado

De07ha9.30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació, despertador, noticies de Sant Cugat i el Món, la tertúlia.

Dies de Ràdio"

"Sant Cugat Avui"

"La tertúlia" (Repetició) "La gramola"

De09.30h.aun. El Maqazine Del31i.al3.30h. Linformatiu. De l3 .30h.a l4h Del4hal5h. Les cançons de la teva vida. De 15h: a 19h. "Vol de tarda" El plaer de la musica i res mes. Del9h.a21h. "Al lloro" Lo música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h. "L'esport iu" 10 minuts omb tot l'esport Iota' i concrcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Musica sobre els clàssics.

P'H'Crcc [•{":'

'RSC RÀDIO U N T CUGAT

Un espai de lectura de cartes Dimecres. "Això es pot salvar" Programo d'ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De24h.a07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t

Programació cap de setmana

Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" ll.OOh. "Això és pot salvar"-12.001 H.OOh. "Un pam de mon' -15.00 23.00h."Etsona?"

-lO.OOh. Valies sense fronteres "L'estafeto"-13.00h." Avant-Matx' . 'Súper DJ" -18 001. "Marató1

Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistables. Dimarts. "L'estaleta"

Diumenge: -8.00h. "Missa' - 9.00h. "Esports en marxa' -lO.OOh. "Rodc d'amics" (Racó de la poesio, Sardanes, Lo sarsuela. La música de sempre] -14.00b. "Esports en marxa' 15.00h. "Súper Dl'-18.00h. "Nonogrcden els dilluns" -21.00h. "Esports en marxa' -22.30h. "Histories'

Comentari de cinema Annie Hall, detectiu

Misteriosos asesinato en Manhattan

Títol original: Manhattan Murder Mystery. Director: Woodv Alien. ( i u ió : Woody Alien i Marshall Brickman. l 'roducció: Robert ( ircenhut. I oto^rafia: Cario DiPalma. Música: Woodv Alien. Intèrprets: Alan Alda. Woody Alien. Anjelica Houston. Diane Keaton.

Xavier Borràs

Quan Woody Alien es posa pallissa, es moll pallissa; i eal reconèixer que. al llarg de la se­va per l longada co l · l aborac ió amb Mia Panou . fora d'alguna comèdia sexual d'una nit d'es­tiu i algun /e l ig , en general ha estat me-- pallissa que altra co­sa.

I la tendència va arribar al paroxisme amb l'e.xiruitlirasit-perverbosa

Maridos y Mujeres. el seu penúltim film.

Però quan Alien s ' ob l ida una mica d'Ingman Bergman i Storen Kierkegaard. es re \e la com un cineasta brillant, engin­yós i molt. molt divertit. Afor­tunadament. al seu últim film. Manhattan Murder Mystery. deixa de banda els models de Bergman i Kierkegaard en be­nefici dels molt mes digestius Billy W'ilder (el Déu de l-'ernan-do Trueba. ja sabeu), i Dashiell Hammett . PI resultat ha esi.u

una comèdia lleugera, fresca i l l a n ç a m e n t d ive r t i da , a més d'un film policíac ingenu, però enginyós.

HI film és ple de referències-homenatges cinematogràfics: Kl seu esquema bàsic és el dels de la sèrie de Nick i Nora Char­les. detectius (The thin man). F.ls diàlegs d'Alien són marxis­tes t de Groucho Marx, comp­te!) d'allò més, i el ^rande fïna-Ic és un homenatge explícit i evident a La dama de Shangai d 'Orson Welles. Pel mig, els protagonistes van al cinema a veure Perdición, un clàssic del cinema negre dirigit per Billy W'ilder. I tot això sense deixar de tenir un estil inequ ívoca­men t . p e r s o n a l íss i ma ment Alliena.

Torna el personatge favorit d ' A l i e n , el de l ' i n te l · l ec tua l i nen no\aiorquès profundament neuròtic, un altre cop secundat perquè tou la seva millor pare­lla còmica, la seva antiga musa • abans de la seriosíssinia Pa-

rrovv) Diane Keaton. Ha estat un retrobament afortunat. Com també ha estat un retrobament afortunat amb Marshall Briek-man, el guionista amb qui va e o l . l a b o r a r per a esc r iu re el guió d'aquella meravella que es deia Annie Hall. Si. és el ma­teix Brickman que firma el guió d'aquella mediocritat de Kntre dos mujeres. on ni tan sols la Sharon Stone es treu les calces per animar una mica el "cota-rro".

Però aquí . com en Annie Hal l , ha fet una bona feina: sembla que és amb Alien amb qui dóna el millor de si mateix. Així que esperem que Alien li agafi el gust i continuï col·labo­rant amb Marshall Brickman i a m b D i a n e K e a t o n . 1 que s'oblidi una mica de Bergman i Kierkegaard. que a petites dosis potser encara estan bé. però en excés són d'allò més indigestos. C o m la Mia Parrovv. d ' a l t r a banda. •

Els 4 Cantons Telèfon de publicitat 674 02 04

DIVENDRES, 2 9 ABRIL 1 9 9 4 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 5

HORÒSCOP iï'«&»i *»PÏ MOTS ENCREUATS Per: Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) * y t El signe del nostre destí està prefï-/ j xat des del dia de néixer. Però el

camí de la vida és a cada instant un de nou. Per què, doncs, cerques mira­cles impossibles en comptes de arribar al cim?

BALANÇA (22-9/22-10) «* Endevinar el que no se sap és men­

tida. Ningú no pot endevinar que un reflex llunyà és el vidre d'un

cotxe si abans no sap que allà hi ha una uitar per carretera. Si endevinem és perquè en rea­

litat ja sabíem la veritat abans de fer-ho.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ La lluna minvant fa que no sigui £ _ 3 aquesta una bona setmana per a

ESCORPIÓ (23-10/21-11) ^yk No creguis en el favor de la lluna l l i t 9 u e ^s dona i és inconstant, ni

encetar nous negocis ni afers del 11 V confiïs els teus secrets a l'eco que cor. Trepitja amb peus de plom. no sigui canta a les valls tot el que es confia al seu que el terreny sigui perillós i rellisquis parlar indiscret. Els secrets guarda'ls pei a

tu sol, si no vols que altres els coneguin

SAGITARI (22-11/20-12) • La lluna fosca s'apropa i amb ella

^ T minven els poders del creixement Així com les marees són febles i

les plantes deixen de créixer durant aquests dies, també els poders que et dó­na la lluna minvent durant aquest temps.

CAPRICORN (21-12/19-1) ^ ^ Si tens por del demà, mai no podràs j^S viure feliç, pateixes per endavant

^ per allò que pot passar.Oblida allò que potser mai esdevindrà, viu plenament l'ara i l'avui tot allò que ara és bo i avan­cin esdeveniments.

allà on penses que el camí és se<

BESSONS (21-5/21-6) taM La seguretat total mai no existeix, 11 és més fàcil perdre la por que no

pas voler assegurar tant les coses perquè res no falli. Pensa que el destí sempre podrà trobar el teu amagatall.

CRANC (22-6/22-7) ^ a ^ Massa sucre embafa. No vulguis V A conquerir tot a força de mel i dol-^ • ^ ces paraules, perquè més val pre­sentar fets assenyats i no aparences dol­ces i falses promeses que no enganyen a ningú.

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ ^ Com vols convèncer els altres si tu

Q I ets el primer en dubtar de les teves » idees?, convènce't abans a tu ma­

teix. Només quan tu estiguis segur d'allò que vols fer podràs transmetre aquesta idea als altres.

VERGE (23-8/21-9) (YY% No perdis el temps somniant què

I \w ^ar^s ' 1u^ r^ s 1 u a n arr 'k' ' a t e v a

oportunitat, que mai arriba. Pensa que cada instant que passa és una oportu­nitat perduda per a començar i que ningú no arriba al cim si no comença a pujar.

AQUARI (20-1/18-2) Els teus sentiments estaran inten-

—ij~ sificats per l'esclat de la reno\a-ció que envolta la primavera. La

teva salut millorarà i el teu treball es be­neficiarà d'aquest nou impuls. Aprofita'l

PEIXOS (19-2/20-3) • » Sents que tens teranyines al cap i

T T una boira entela els teus ulls. L'es­forç ha estat dur i necessites un

repòs i moltes vitamines per tal de refer-te. Intenta aconseguir el repòs necessari per aplegar forces i tornar-hi altre cop.

Per Jordi Alins

1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

2 3 4 • 5 • J1 6 J1 7 8 • 9 10 • 11

• HORITZONTALS - 1. Femení, sense protecció- 2. Gens útil. Estimar- 3. Medis sedimentaris a la vora del mar. El van enderrocar a Berlín.- 4. Al revés, allò que és de tots. Classe de seient- 5. Una de les qualitats del so. Al revés, proper a la persona que parla. Al revés, ordeni- 6. Al revés, farà servir. Senyora molt devota.- 7. Qu ) un color vermell fosc. Sfmbol del sofre.- 8. Terminació d'infinitiu. Preposició o article. Plural, vehicles de ferro que vomitem foc- 9. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Símbol del nitrogen. Ingredient d'una salsa nacional. El nom d'un planeta del nostre sistema solar.-10. Passadís portícat. La primera llum del dia. En números romans, cinquanta-11. Persona afectada fàcilment pels sentiments.

VERTICALS- 1. Plural, òrgan de govern de la província- 2. Conquerir amorosament. Vocals -3. Matèria usada perfer taps. Sfmboldel'argó. Variant dialectal de nen-4. Forma de pronunciar un so grec com una e. Símbol d'atmosfera.- 5. Cent desenes. Lloc on es prepara el menjar. Vocal tancada- 6. Sobre tancat fins a una data determinada. Abreviatura de nord. Al revés, contrari del bé.- 7. Vocal oberta. Gos. Alcalde- 8. Símbol del radi. Sobresou diari pertreballarfora. Consonants sonores.- 9. Nom de l'amonlac quan actua de lligam neutre en un compost de coordinació. Nus fet.-10. Li han donat un color com el de l'or. Símbol del crom. Vocal oberta. -11. Conjunt de residus recollits.

Prediccions biològiques per a la propera setmana

Durant aquests dies veurem les primeres orenetes volar per damunt les teula­des. Les pluges caigudes la setmana passada han netejat en gran part l'atmosfera i els insectes estan molt més actius. Per a mantenir lluny els mosquits de forma na­tural, un test amb alfàbrega és un bon sistema. Bona setmana per als reumàtics, que trobaran uns dies sense problemes per als seus ossos.

i l i l i l i l SOLUCIONS « l i

^Mfc"

1 V I N a W| I X N a s jU v a T v | v i V'N V M n | i I I V H N I H O s 3 : N | V X Ü K ' S H H I

s ^ H x V N

Oi •jv

I K M V D V | l V WÍV~N

i 1

V N

Oi •jv

a s v

| : :> o "

V

i V H i d V 3

a s v

| : :> o W T

a n IM • ' 1 i v a V d N I a V IV •

V

1 I , I n V d N I

v a v H • V

d K 3 s ï (I I l O I 6 8 £ 9 S f r £ c l

PEIUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER

PILAR HEREDIA ESTILISTA

C A R A C T E R I S T I C A S D E L C A B E L L O El bulbo capilar en su nacimiento no tiene color. La pigmentación o coloración del cabello se determina a nivel celular dentro del bulbo a través de los melanocitos, for-mados por un àcido aminado, la Tiroxina y una encima tirosinase que van produ-ciendo unas transformaciones qufmicas hasta formar el pigmento colorante o me-lamina que, en unión de la queratina y otros elementos, permiten el color del cabello. En los cabellos latinos (oscuros), se loca-liza mayor proporción de hierro que de

azufre. En los cabellos rubios (claros), el azufre està en mayor proporción. En un cuero cabelludo normal, se en-cuentran del orden de 100.000 cabellos para los morenos y de 130 a 150.000 pa­ra los rubios. El cabello es un conjunto de aminoàcidos cuyo resultado final es la queratina.

COMPOSICION DE UN CABELLO: CARBONO, OXIGENO, NITROGENO, HIDROGENO, AZUFRE y elementos mi-nerales en pequena proporción.

cl. Elías Rogent 18 A (junto mercado Torre Blanca) T e l . 6 7 5 4 0 0 6 Sant Cugat

,£*fl "í

El món fantàstic de Montse Sant Emma Ansola

M ontse Sant va néixer a Sarrià dins d'una família molt nombrosa, i ben aviat es va sentir atreta pel món que descobria en els llibres, sobretot con­tes de fades i llibres d'arqueologia

que més tard aplicava als jocs d'infantesa. "Les fèiem de l'alçada d'un campanar. Un dia vam for­mar un club d'investigadors i vam arribar a forçar la porta del pis d'un cosí per tal de descobrir al­gun misteri". Un dels seus personatges favorits va ser l'aventurer i paleontòleg Tot Heyrental, el llibre Aku Aku. sobre els misteris de l'illa de Pas­qua, que era el model per a la majoria dels jocs. Des de Blancaneus, passant per jueus perse­guits per egipcis fins arribar als judicis d'en Perry Mason, van formar part dels jocs i vivències d'a­quella època.

Estudiant horrible, s'aburria a classe i deixava lliure la imaginació per sommiar en móns més fantàstics, actitud que resultava en les seves no­tes de classe, suspensos a dojo exceptuant l'as­signatura de redacció.

El desig d'anhel d'aquests móns fantàstics amb la passió que encara sent pels animals i la natura la van portar a conèixer, a fons, el món dels dracs. La seva imatge ferotge la trobava ten­dre. contràriament al que la majoria de gent pen­sava i sentia.

Als divuit anys va començar a treballar en un laboratori de fotografia ja que tothom li deia que havia de buscar una feina estable car la fantasia només era això i havia de tocar de peus a terra.

Després de passar uns anys treballant de fotògraf, va arribar l'atur laboral i va utilitzar la se­va imaginació per escriure una novel·la de fanta­sia. La publicació d'aquesta la va empènyer a es­tudiar el món dels dracs amb la idea de fer conèi­xer el misteri d'aquest animal. Segons la Montse, un mati estava estudiant un llibre en llatí del Mu­seu de Zoologia de Barcelona i un desconegut es va acostar per traduir el llibre, causant-li sorpresa pel coneixement que dels dracs tenia i aviat es van fer amics amb el Fèlix. La seva sorpresa augmentà quan el Fèlix li va confessar que ell era un drac i li va obrir les portes de les seves cavernes.

Naturalment, això és una fantasia però... Després de cinc anys va presentar el primer

bocet del Libro del Dragon, i immediatament va firmar el contracte per publicar-lo. La sortida del llibre va costar un any més d'intens treball amb l'il·lustrador Ciruelo, el desembre del 91 es va presentar el definitiu, que fou un èxit total i ac­

tua lment ja ha sortit la segona edició. Una edito­rial anglesa "La Dragon World" es va interessar per publicar el llibre en versió anglesa i l'edició en aquesta llengua va veure la llum a finals de l'any 92, tam­bé amb un gran èxit de crítica i públic. Actual­ment prepara una tetralogia sobre els mites cel­tes i medievals compaginant amb la feina de col·laboradora de Els 4 Cantons.

El seu temps lliure l'inverteix en escriure con­tes curts i la fotografia a més de compartir la llar amb Otan-no, el gos, Gandalf i Malestruc els gats i en Willie, el lloro brasiler que un dia van cercar refugi a casa seva.

És soltera per convicció, li agrada la inde­pendència i viure al seu aire, encara que troba molt important els llaços familiars i el tenir un gran nombre d'amics.

La Montse es confessa com una persona de­sordenada, pacifista, autodidacta, poc amiga de convencionalismes i totalment feliç.

El seu gran somni és poder recórrer tot el món cercant de coneixements i amistats. •

El cinquè cantó

Hipoteco yo, hipotecas tu, hipoteca él...

Víctor M. Morera

stedes se acuerdan de cuando hace unos afios. • no muchos, nos acercabamos a una oficina ban-

*; caria con la sana intención de pedir un crédito '*-..- ' hipotecano'

El director atendia nuostras palabras tras la gran mesa de madera de nogal. sa.aba siis hojas de informe del se-gundo cajón. le preguntaba basta cl número de zapato que calzabas. perforaha tu intimidad averiguando. los cuanos de bano de tu casa, que calidad poseían tus acabados, cuàntos metros cuadrados uiih/ahus para cl dormitono. y tras treinta lotocopius. quince deciaracionc.s juradas. dos nolarios. y cuatro seguros de vidu. conseguius cuatro du­ros. con la garantia de Indo lo que tenias. bajo la firma de dos avalistas y ca un pla/o no superior a un mes. Kso sí. el director de m ofkina li aseguraki que te había concedido ua crédito preícrciicial tan sóio al \f;y'i de interès, con TAL. o sin el.

La historia terminaba allí. lírma en cl N'otano. pago de gastos y cuotas. te anonahan cl dir.ero cu cuenta. y tre^ aíios después. cuando llegaba uno de los recihos. lo nnra-bas por casualidad y descubrías asomhrado. que los 4 mi-llones que hubías pedido. tras pagar ngumsamcnie 7n.(KX) pesetas al mes. todavía debias 3.7(K).(XX) pesetas.

-,0iga Sr. Luís'. ;,sólo Ic he pagado cn 3d cuotas 3IH1JKK! pesetas''

-Bueno, usted ya sabé. los intercscs; la umorti/ación de capital se inicia a partir del cuarlo aho. siempre \ cuan­do los ratats de valores no fluctuen a la haju en cl merca-do interbancario mas de 2 puntos en sentido posilivo...

Total, eolgabas el telefono \ seguias debicndo 3.7lX).IXK) pesetas.

Toda esla historia ha cambiudo. \ niueho. l·ll Sr Luís. sigue siendo el mismo. simplemente que ahora se llama I.uís. I.a mesa de nogal. es ahur.i una funciona! mesa de diseno. con un catteliío que te rcuierda ei nombre del di­rector y con un ordenador que siempre esta girado hacia el que da y no hacia el que paga, como en las viejas tiendas de ultramarinos, las balan/.as de peso. Los tramites se agi-li/.an, los avales desaparecen, los gastos no te enteras por qué te los ineluyen en el crédito, el interès es variable, las íacilidades se mulliphean y en cuarenta y ocho horas tu crédito esta concedido. Ademús entras automaticamente en el sorteo de 1(K) Mountain-BiLes y 2(HX) pares de pati­nes de ruedas alineadas.

Ahora bien, hay cosas que no cambian. Se siguen pre-octipando de los metros cuadrados de tu dormitorio. del alicatado de tu cuarlo de bano. y de cómo vas a devolver el crédito antes de concedénelo.

Los Bancos y las Cajas. reducen el tipo de interès al y.50rí. però te cobran 300 pesetas de cartería. 2(X) de cadí reeibo que llevas a cobro o pago, 350 pesetas por talona-rio. y lo que ya resulta un cachondeo. 100 pesetas por uti-lizar la tarjeta de cajero automàtico.

Y yo me pregunto, <,los cajeros automàticos, también cobran sueldo. 16 pagas, y horas extras?

Hay cosas que no cambiardn nunca. Luís te abrirà el paraguas cuando no llueva. si llueve. arréglate con un plàstico o mójate. Al banco le da lo mismo, con casa o sin ella.