diari de sant cugat 918

El DIARI tornarà el 31 d’agost amb les notícies de l’estiuBones vacances!

Jener: “Les entitats tenen un problema de falta d’espais”Cultura _PÀG. 38

DiarideSantCugatVOLS 1 SESSIÓ D’ENSINISTRAMENT DE GOS?

CLUB DEL SUBSCRIPTOR _PÀG. 47Divendres, 3 d’agost del 2012

SETMANARI INDEPENDENT DE L’ACTUALITAT SANTCUGATENCA www.diaridesantcugat.cat NÚM. 918 ANY XIX 1,95 €

El nou camp de gespa artifi cial de la Guinardera, en marxa al setembre

Esports _PÀG. 27

El comerç local disminueix un 80% l’ús de les bosses de plàstic

Economia _PÀG. 24

L’ajornament del pagament del juliol afecta tres entitats socials

el Poble _PÀG. 8

Sant Cugat emprèn

100 mil a l’any és la quantitat de galetes que fan la Carlota i l’Elena. L’àvia i la mare van ser les seves mestres.

El Francesc, l’Olga i l’Albert creen la innovadora Green Lab i Pau Bach inventa monocicles que s’acoblen al davant d’una cadira de rodes

Casos d’èxit Expliquem tres experiències que comencen a fer-se un lloc en el mercat Entorn La proximitat de Barcelona i centres de negocis i d’Esade afavoreix l’emprenedoria

Els horts de Can Mates són per a la gent gran, però n’hi haurà de nous per a joves, aturats i d’ús terapèutic #A.R.

L’Ajuntament impulsa nous horts urbans la Ciutat _PÀG. 20

Prepara lacàmera de fotos

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

2 | Publicitat

Divendres, 3 d’agost del 2012

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 15 de juny del 2012

Sumari | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 15 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 27 | Cultura_38 | Passatemps_ 46 | 3

El dia 27 de juliol era Sant Cugat i un centenar de fi dels santcugatencs van voler homenatjar el màrtir que dóna nom a la ciutat en un acte emotiu i que va recordar les ofrenes del passat. I és que en aquest sentit, enguany s’ha pogut celebrar aquesta festivitat amb rams d’olivella, tal com es feia antany. A la imatge veiem com el feligresos entren al claustre, imitant el camí de sant Cugat.

El màrtir Cugat reviu al Monestir en el dia de la seva celebració

caçadors d’imatges

l’ascensor K-Gat

Quan tornem de vacances agafar el tren o circular per la AP-7 serà entre un 14 i un 16% més car que l’any 2011. Incre-mentar el preu dels peatges per sobre l’IPC, l’IVA, i els de les targetes del transport públic només fa que augmenti la sensació d’ofec de les famí-lies en un moment en què si alguna cosa sobra són males notícies. Sens dubte, aques-tes són mesures que no aju-daran a recuperar el malmès consum al nostre país.

ESTAT I GENERALITATPUJADA DE PREU ALS TRANSPORTS

BERNAT BELLAPERIODISTA

El company Bernat Bella, peri-odista objectiu, però tam-bé crític i provocador quan ha tocat, ha format part de la redacció del DIARI DE SANT CUGAT i el TOT Sant Cugat durant quatre intensos anys. Ens deixa, però no tanca les portes a tornar en un futur. Tot i això, els seus fi dels enca-ra podreu llegir els seus arti-cles d’opinió (ho sentim pels polítics en general) al web del TOT i a la seva secció de TV de la revista. Gràcies per tot!

a Fons _PÀG. 4, 5 I 6

Emprenedoria a Sant Cugat

Economia _PÀG. 26

El Banc Sabadell baixa els seus benefi cis un 45%

Opinió _PÀG. 18

Pere Soler i el necessari acord fi scal unitari

el Poble _PÀG. 9

Lluís Torner, pregoner de les festes de la Mercè 2012

Esports _PÀG. 27

La gespa artifi cial de la pista d’atletisme, al setembre

la Ciutat _PÀG. 22

Pugen els preus dels peatges i del trasnsport públic

Cultura _PÀG. 43

Entrevista amb Pere Pahisa, pintor debutant

sumari 03/08/2012

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López PuigResponsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Pere Esquerda, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Pere Fernández, Cinta Caballé, Núria Barnils, Carla Porras, Àgata Guinó, Ignasi Massafret, i Alba Guerrero. Correcció: Queralt Simeon, Blanca Pi i Marta M. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera, David Fernández, , Esther Naval i Mireia Arrufat. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Consol Torrente, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca. EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA ÚNICAMENT LA SEVA OPINIÓ EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

Amb la col·laboració de :

#FOTOGRAFIA:

Amanda Bernal

El Diari marxa de vacances i torna el31 d’agost amb moltes més noticiesBon Estiu!

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 3 d’agost del 2012

4 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

EmprEndrEa Sant Cugat

Sí, Sant Cugat és un lloc propici per als empre-nedors. Hi contribueix la proximitat a la capi-tal del país, la qualitat de vida, les bones comu-nicacions i l’existèn-cia de centres de nego-

ci i d’Esade-Creàpolis,que acull petites empreses que es troben en la prime-ra etapa de desenvolupament o de crei-xement, i empreses grans que se sen-ten atretes per l’entorn de creativitat i de coneixement de l’escola de negocis d’Esade –qualificada per The Wall Street

Journal com la millor escola de negocis del món–, situada just al costat.

Són uns quants els santcugatencs, joves i no tan joves, que decideixen cada any muntar una empresa –alguns perquè no troben feina i altres perquè són empre-nedors de mena. I també d’altres indrets de Catalunya i de fora que s’hi instal-len amb el mateix propòsit. Avui, a Sant Cugat, d’emprenedors n’hi ha de gaire-bé tots els àmbits econòmics; a més, en alguns casos, connecten amb encert dos àmbits que tradicionalment no tenien res a veure.

Cada any n’hi ha, és clar, uns quants que fracassen. Cal tenir en compte, però, que el fracàs és alliçonador. En això els nord-americans tenen molta experiència. Diuen que el fracàs, però, ha de ser shor-tand cheap –curt i sense gaire cost–, de manera que puguis remuntar el sotrac amb un nou projecte. Abunden també els qui es troben en la fase inicial, recor-rent les tres F, és a dir, els friends, familiy i fools (“tontos”) –es diu que són els qui, en principi, és més fàcil que donin suport econòmic al projecte– o bé immersos en el paperam i intentant sortejar les tra-ves burocràtiques (que han anat creixent

de manera exponencial a l’Estat espa-nyol; alguns dels tràmits que tota empre-sa té l’obligació de fer no serveixen per res i retardenl’arrencada del negoci; el Banc Mundial ens situa a la cua del món dels països on costa més obrir un negoci!).

Els orígens de les empreses que neixen de zero són d’allò més diversos. Les sant-cugatenques Carlota i Elena Rodés sem-pre han fet galetes. En feien a casa de la seva mare, que havia fet cursos de cuina a Suïssa, i també n’havia après de l’àvia. “A casa de l’àvia i de la mare tot girava al voltant de la cuina, no només perquè cui-

Un dELs aCtiUs dE sant CUgat –a més dEL vErd dELs parcs i de collserola, dE La vitalitat cultural, dEL CEntrE d’alt rendiment, de la seu de tve…– és l’emprenedoria. En aqUEst rEPOrtatgE ParLEm amb ELs rEsPOnsabLEs dE trEs EmPrEsEs santCUgatEnqUEs nasCUdEs fa POC, qUE han COmEnçat a CréixEr i a fEr-sE Un LLOC aL mErCat

D’esquerra a dreta, Olga Rovira, Francesc Bascompte i Albert Sánchez,

de la jove empresa Green Lab, que té la seu a ESADECREÀPOLIS #CEdida

a Fons Tres experiències d’èxit#tExt:

Daniel Romaní

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 3 d’agost del 2012

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | 5

nar era molt important per elles, sinó tam-bé perquè quan calia parlar de qualsevol tema, el lloc de reunió era la cuina. Ens hi passàvem hores”, recorda la Carlota. Fer galetes a casa és d’allò més habitual aAle-manya. És una tradició molt arrelada. La segueixen un munt de famílies, sobretot durant l’advent.

“Un bon dia vàrem començar a fer galetes a la cuina de casa. Els dos primers models van ser una cara de nen i una de nena. Les vam portar a una botiga per ensenyar-les i ens van fer el primer encàrrec”, explica-Carlota Rodés. Així va néixer Carlota’s. Actualment fan unes 100.000 galetes l’any. El principal client, la BBC (bateigs, bodes i comunions; aquest és l’ordre pel que fa al volum de feina: el bateig és la celebració que genera més comandes; “La gent, quan té un fill, es torna boja... i de bateigs se’n fan tot l’any, mentre que els casaments es concentren a la primavera i al setembre”, diu l’Elena Rodés).

Una iniciativa empresarial també pot sor-gir de les dificultats. Aquest és el cas de Green Lab. Francesc Bascompte, Olga Rovira i AlbertSánchez es van conèixer a l’Escola d’Arquitectura del Vallès -en la primera promoció-, situada a Sant Cugat, i de seguida van congeniar.Van compar-

tir despatx uns quants anys. Van tenir una època dolça, fins que els encàrrecs van començar a minvar –entre el 2007 i el 2008 les comandes van caure en picat– i van decidir reorientar el negoci. “Ens vam haver de reinventar”, diu Francesc Bascompte, arquitecte i MBA per Esade. Tots tres van crear Green Lab, una empre-sa molt innovadora que té la seu a Esade-Creàpolis, i que realitza encàrrecs molt diversos: cobertes fèrtils que aprofiten l’energia –l’objectiu no és aïllar l’edifi-ci del fred i de la calor amb vegetació a la coberta (contràriament al que molts pen-sen, els sostres amb vegetació aïllen poc), sinó l’estalvi d’energia: s’aprofiten les aigües grises del’edifici per regar el cultiu i el CO2 sobrer dels aires condicionats per a les plantes– o bé el canvi d’il·luminació tradicional a il·luminació LED –ho estan fent, per exemple, al centenar de botigues Misako, de bosses de mà i altres articles que hi ha arreu d’Espanya;“Això suposarà per a Misako un estalvi del 70% de la seva despesa d’electricitat”, diu Olga Rovira.

La formació pluridisciplinària dels arqui-tectes els permet fer moltes més coses que pisos, cases, oficines… Aquest és uns dels lemes de Green Lab, que a més de la seva activitat com a empresa –sempre tenint en compte la sostenibilitat i la innovació–

Diuen que el fracàs, però, ha de ser shortand cheap –curt i sense gaire cost–, de manera que puguis remuntar el sotrac amb un nou projecte

és també un laboratori d’idees. L’any 2011 la CECOT va reconèixer-la com la Millor Jove Iniciativa Empresarial.

Finalment, hi ha negocis que també nei-xen dels invents que fa un mateix per tenir més qualitat de vida. “El 1996, quan jo tenia 18 anys, vaig quedar tetraplègic a causa d’un accident de trànsit. M’agrada-va anar amb moto i amb bici, així doncs, un cop rehabilitat, no em vaig resignar a no poder tornar a anar-hi. El mercat no m’oferia productes que jo pogués fer ser-vir de manera autònoma i eficaç, i vaig començar a fabricar-me’ls jo mateix de manera artesanal. Aquells invents van millorar radicalment la meva mobilitat i, en conseqüència, la meva qualitat de vida. El 2005 vaig decidir fundar Ajudes Tècniques Bach i convertir els meus pro-totips en productes viables i comercialit-zables que transformessin la mobilitat i la vida d’altres discapacitats físics igual que havien canviat la meva”, explica Pau Bach. A l’embrió del projecte es trobaven les bicicletes per a minusvàlids, “alesho-res un mitjà pràcticament desconegut a Catalunya i a Espanya, però força popu-lar en països amb gran tradició ciclista com Alemanya i Holanda”, afirma en Pau. La idea constituïa, doncs, a casa nostra, un nínxol en el mercat, és clar, però alho-

1 3

2

1. Ajudes Tècniques Bach fabrica, sota la marca BATEC, monocicles ques’acoblen al davant d’una cadira de rodes i possibili-ten fer-la avançar amb el moviment dels braços 2. Els “handbikes” BATEC s’adrecen sobretot als qui tenen alguna discapaci-tat a les extremitats inferi-ors 3. Quan l’usuari es des-plaça amb aquest siste-ma, se sent molt àgil: ha de fer molta menys força que no pas quan condueix una cadira de rodes #CEDIDES


6 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

ra el target era –i continua sent– reduït, de manera que ja des dels inicis va tenir clar que per agafar volada li calia mirar fronteres enllà. “Vaig fer un curs d’auto-ocupació que organitzava l’Ajuntament de Sant Cugat: primer t’hi expliquen con-ceptes bàsics per muntar una empresa i després vas treballant el pla d’empresa, amb l’ajut d’una persona que t’assessora per tal que el teu projecte sigui viable; si ho és, l’Ajuntament et dóna un certificat de viabilitat, que t’és útil a l’hora de bus-car finançament”, recorda en Pau. “Jo no tenia experiència en el món empresarial, tan sols algunes nocions bàsiques de com funciona una empresa. He après a base d’assaig-error”, admet.

Aquesta empresa santcugatenca fabri-ca, sota la marca BATEC,monocicles que s’acoblen al davant d’una cadira de rodes i possibiliten fer-la avançar amb el movi-ment dels braços. El vehicle resultant és una handbike (bicicleta de mà). El mono-cicle s’enganxa sense dificultat a la cadi-ra de rodes, de manera que l’usuari no necessita ajuda externa per col·locar-lo.

Els handbikes BATEC s’adrecen sobre-tot als qui tenen alguna discapacitat a les

extremitats inferiors i poden acoblar-se a la majoria de cadires de rodes ultralleu-geres del mercat. A més del model manu-al, que es condueix amb els braços, n’hi ha un d’elèctric, que funciona gràcies a una bateria, que té una autonomia d’uns trenta quilòmetres. Els dos models són d’allò més versàtils, i ofereixen adapta-cions especials per als qui tenen poca mobilitat a les mans o als braços. Des del 2011, la gamma BATEC ofereix també una cadira de rodes lleugera de fabrica-ció pròpia.

Ajudes Tècniques Bach va ser guardona-da l’any 2010 per la Diputació deBarcelo-na (premi a la iniciativa empresarial amb més responsabilitat social) i al 2011 per la Cambra de Comerç i Indústria de Ter-rassa (Premi Cambra en la categoria de major responsabilitat corporativa).“La majoria de treballadors, concretament set dels tretze, som discapacitats”, expli-ca en Pau. Per això, i sobretot pel benefi-ci que els seus productes produeixen en el col·lectiu de persones amb discapaci-tat física, l’empresa ha estat selecciona-da per formar partde Momentum Project 2012, un programa d’Esade i BBVA per promocionar l’emprenedoria social. •

A Sant Cugat hi ha actualment emprenedors de gairebé tots els àmbits econòmics; en alguns casos, connecten amb encert dos àmbits que tradicionalment no tenien res a veure

Cada any hi ha uns quants emprenedors que fracassen. Cal tenir en compte, però, que el fracàs és alliçonador. En això els nord-americans tenen molta experiència. Diuen que el fracàs ha de ser ‘short and cheap’ –curt i sense gaire cost–, de manera que puguis remuntar el sotrac amb un nou projecte

1. Les santcuga-tenques Carlota i Elena Rodés van crear fa uns anysCarlota’s. Actu-alment fan unes 100.000 galetes l’any 2. 3. i 4. Esa-de-Creàpolis acull petites empre-ses que es troben en la primera eta-pa de desenvolu-pament o de crei-xement, i empre-ses grans que se senten atretes per l’entorn de creati-vitat i de coneixe-ment de l’escola de negocis d’Esa-de #CEDIDES

1

Tres experiències d’èxit

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Publicitat | 7



8 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura

Parlem amb Joana Barbany, regidora de Comunicació, Informació i Atenció Ciutadana a Sant Cugat

Entrevista _PÀG. 10

Passarà el proper mes de setembre:El primer cap de setmana de setembre el barri de Mas Janer celebra la seva Festa MajorMés informació: www.diaridesantcugat.cat

el Poble

AJORNAMENT. No hi ha liqui-ditat i, per tant, la Genera-litat no pot fer-se càrrec del pagament del mes de juli-ol dels concerts que té amb les entitats que donen ser-veis socials, com geriàtrics, residències de discapacitats i entitats d’atenció a malalts mentals i drogodependents. A Sant Cugat, l’ajornament de la mensualitat afecta 4 centres per a discapacitats intel·lectuals i físics amb pla-ces concertades: l’Associació Pro- disminuïts Físics i Psí-quics (ASDI), el Centre Sant Medir, el centre i taller de dia Jeroni de Moragas i l’asso-ciació del Grup Telefónica, Atam. A la ciutat no hi ha centres per a drogodepen-dents, mentre que hi ha 296 places concertades en resi-dències per a la gent gran a Sant Cugat, Mira-sol i Valldo-reix.

Tirar d’estalvisAquesta no és la primera vegada que la Generalitat ha d’ajornar el pagament de la mensualitat. El mes de juli-ol del 2011, el govern només

va poder pagar la meitat del concert; la resta va arribar 8 mesos després. Per això, la majoria de centres i residènci-es santcugatenques han estal-viat durant l’any en previsió que pogués tornar a passar. D’altres, com el Centre Sant Medir, amb 43 places i 57 treba-lladors, han hagut de fer servir diners destinats a altres fi nali-tats: “Hem hagut de recórrer a un raconet que havíem estal-viat per fer obres”, explica la directora del centre, Anna Puigpelat, i afegeix que “ens agradaria no haver de fer ser-vir la pòlissa de crèdit, tot i que en la situació actual ens ani-ria fantàstic”. La situació és preocupant però assumible a curt termini, segons el presi-dent d’ASDI, Enric Tomàs: “Si només és aquest mes, o com a molt un altre, podem anar trampejant, però si s’allarga,

tindríem greus problemes de liquiditat”.

La Generalitat paga fi ns a un màxim de 1.800 euros per plaça concertada en una resi-dència o entitat social. Segons la renda, l’usuari assumeix el cost de la seva plaça, que pot arribar a signifi car un 80% de la seva pensió, en concepte de copagament; la resta, depe-nent de cada cas, l’assumeix el govern català.

Passen l’estiu sense la mensualitat del govern

Serveis socials. La Generalitat no pot fer-se càrrec del pagament del mes de juliol a les residències de gent gran i les associacions per a discapacitats intel·lectuals amb places concertades, i els assegura que el pagarà a l’agost

A Sant Cugat, les nòmines estan asseguradesEls centres i les residències faran servir els estalvis

La residència Santa Rosa és l’única de titularitat pública que hi ha a la ciutat #DAVID FERNÁNDEZ

Bona atenció, sí o síDes que es va conèixer la notícia de l’impagament del mes de juli-ol, l’Ajuntament de Sant Cugat fa una crida a la tranquil·litat pel que fa a l’atenció a les perso-nes en residències de gent gran i centres per a discapacitats i apel·la a la professionalitat dels treballadors. “Que ningú amb familiars als centres pateixi per-què el bon tracte es mantindrà,

hi hagi pagament o no; no es pot frivolitzar quan es tracta amb persones”, assegura la regido-ra de Serveis a la Ciutadania, Susanna Pellicer.

Les escoles, tambéLes escoles concertades catala-nes no rebran el 10% del paga-ment destinat al manteniment i les despeses corrents. A Sant Cugat, afecta 7 centres.•

Xifres

296places a residènciesA Sant Cugat hi ha quasi 300 places ocupades en residències; 68, a la pública

100.000treballadorsNo cobraran el mes de juliol a Catalunya, segons la Taula del Tercer Sector

“Si només és aquest mes, o com a molt un altre, ho podem aguantar; si s’allarga, tindrem problemes”ENRIC TOMÀS PRESIDENT ASDI

Núria [email protected]@premsalocalcat


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | 9

RECONEIXEMENT. El pregó de la propera Festa Major de Barcelona, La Mercè 2012, anirà a càrrec d’un santcu-gatenc, Lluís Torner, cate-dràtic de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya i funda-dor i director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

Una institució científi ca que s’ha convertit en tota una referència arreu del món. És un centre de recerca públic situat a Castelldefels que es dedica a fer investiga-cions amb el que es coneix com a fotònica.

L’institut que dirigeix investiga l’aplicació de la llum a noves tecnologies sus-ceptibles de ser utilitzades en camps que van des de la diag-nosi precoç de malalties o el desenvolupament de teràpi-es, fi ns a les comunicacions, Internet o l’energia solar. Ell

s’encarrega d’atreure a la ciu-tat talents científi cs de tot el planeta capaços de fer desco-briments pioners en el món de la fotònica.

Un pregoner de luxeLluís Torner dirigeix l’ICFO des dels seus inicis l’any 2002. Nascut a Berga el 1961, i resi-dent a Sant Cugat des de fa anys, s’ha format a Catalunya i als Estats Units. Es va llicen-ciar en Ciències Físiques a la Universitat Autònoma de Bar-celona, es va doctorar a la Uni-versitat Politècnica de Cata-lunya i ha estat investigador postdoctoral en diverses uni-versitats i centres d’investiga-ció dels Estats Units.

Va rebre la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la recerca universitària. A més, és Fellow de l’Optical Society of America i mem-bre del Consell de Directors de la Divisió de Fotònica de la Societat Europea de Física i del High-Level Group de la Pla-taforma Europea de Fotònica.

Amb ell, l’ICFO s’està con-vertint en una referència mun-dial quant a fotònica.

El 2002 va fundar l’ICFO, i actualment el dirigeixLluís Torner és un científi c de referència mundial

Lluís Torner, en una entrevista recent en aquest diari #ARTUR RIBERA

_C. Caballé

El científi c Lluís Torner, pregoner de La Mercè 2012FESTA. El santcugatenc dirigeix l’Institut de Ciències Fotòniques

Política Pública

Els Drets Humans són reconeguts arreu, malgrat això és ara quan més cal el seu

reconeixement. Amb una crisi econòmica insoste-nible, els drets humans haurien de ser irrenunci-ables. Front els tecnòcra-tes i els seus dogmes i front els mercats desregulats, hem de reclamar el valor de la democràcia i la política pública. Els poders públics tenen la gran responsabi-litat d’impedir que la crisi econòmica acabi en una cri-si de drets humans. Sane-jar el sistema fi nancer, com Bankia, anar a reduir la prima de risc i el dèfi cit, no es pot fer a costa dels drets humans. És ara quan cal que els poders públics es posin davant per respondre a las necessitats de la ciu-tadania. És ara quan han de decidir si la salut, l’ha-bitatge, l’educació o el crit públic dels indignats són drets humans per sempre o només per quan tot va bé, o bé nomes per privilegi-ats. És ara, en temps de cri-si, quan hi ha perill, que els responsables públics, més que mai, han de gui-ar-se pels principis que els drets humans són univer-sals, indivisibles i inter-depenents per fer política pública. És ara quan han de defensar la llibertat i la dignitat, ara quan han de respectar protegir i com-plir amb els drets socioeco-nòmics “fi ns al màxim dels recursos disponibles per tots els mitjans adients”. Són els poders públics que han de suportar la càrre-ga de provar que les reta-llades es justifi quen tenint en compte el conjunt dels drets socioeconòmics, en plena utilització del màxim dels recursos disponibles. En cas que una administra-ció adoptés mesures regres-sives dels drets, ha d’ela-borar i publicar un estudi avaluant el seu previsi-ble impacte sobre els drets humans. La bona gover-nança exigeix assegurar-se que les persones disposen d’informació rellevant i detallada, i participen de manera signifi cativa i en condicions d’igualtat amb les decisions que els afec-ten. Ara, ara. Ho recullo: ho diu la llei. •[email protected]

el síndicel síndicJAUMECLAVELL

teixi per Josep A. Teixidó[email protected]

Conveni de l’Aula de la Gent Gran i el DIARI

COL·LABORACIÓ. El presi-dent de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Sant Cugat, Marc Plens, i el president de Premsa Local Sant Cugat (empresa editora del DIARI DE SANT CUGAT i la revista TOT Sant Cugat), Ramon Grau, han signat un con-veni de col·laboració. Un acord que el DIARI DE SANT CUGAT continua tancant amb diferents empreses, entitats i associacions de la ciutat amb l’objec-tiu d’estrènyer lligams de col·laboració. •#FOTOGRAFIA: ARTUR RIBERA

CONSELL. Sant Cugat compta amb la Residència canina la Rabassada, ubicada al quilò-metre 10 de la carretera amb el mateix nom. “Tenim una capacitat per a 80 gossos, i un 30% d’aquests són de Sant Cugat”, explica Joan Anto-ni Quiles, director del recin-te. “Cuidem l’animal tot el dia: aliment, passeig, atenció veterinària... Tot això per 15 euros al dia”, explica Quiles. Un altre servei de residèn-cia per a mascotes és el que ofereix Pets Place, un esta-bliment ubicat a la rambla del Celler: “Acollim conills, cobais, hàmsters, ocells, tor-tugues, fures... Tots els ani-mals petits”, explica Berta Blanca, encarregada de la botiga. “El servei no és gai-re conegut, però poden arri-bar a venir unes 50 perso-

nes”, explica Blanca. El preu per cada dia és de 5 euros per a conills, cobais i xinxilles; de 3 euros per a hàmsters, 4 euros per a ocells i 6 euros per a fures. Però el que es troba en abun-dància a la ciutat són cuida-dors particulars que s’oferei-

xen a tenir cura de la masco-ta per un preu més assequible que les residències, però que no tenen, en general, instal-lacions ni formació específi -ca per fer-ho. És a dir, el cui-den a casa seva o a domici-li. En clíniques veterinàries i botigues de mascotes és on més es poden trobar targetes o cartells d’aquests cuidadors: “Assessorem els clients amb informació de residències. També hi ha molts particu-lars que pengen els seus anun-cis aquí”, explica Sara Valdés, veterinària de la clínica Veteri-nos. Un exemple és la R.C. Ha deixat la seva targeta en una botiga d’animals: “L’hora cos-ta 10 euros, jo els cuido, però a casa de l’amo mateix. Els poso menjar, aigua, els trec a pas-sejar...”.

Què fer amb els animals de companyia a l’estiu

Xispa #CINTA CABALLÉ

_Redacció



“Els polítics hauríem de deixar de mirar-nos el melic”

Entrevistem Joana Barbany, regidora de Comunicació, Informació i Atenció Ciutadana

J oana Barbany és nova, o pràctica-ment, en la política. Fa poc més d’un any que és regidora a l’Ajuntament de Sant Cugat. En el context actual de crisi sembla que el polític s’allu-

nya del ciutadà, però a la vegada és més necessari que mai comunicar-se i informar la gent.

Va escollir un moment complicat per ini-ciar-se en la política... Quan va haver-hi el moviment dels indig-nats em vaig preguntar: surto al carrer i m’indigno o intento aportar el que sé per millorar la situació? De sobte, vaig tenir ganes d’aportar el meu coneixement a Sant Cugat en una mala època.

S’ho imaginava tal com és? Sí, tot i que menys intens quant a pressió social. Jo pensava que en ser quasi la regi-dora última i ser una ciutat petita, no seria tan intens, però estava equivocada.

La seva regidoria és nova. Què aporta? Pensem com comunicar millor. El Departa-ment d’Esports o Economia entenen molt

del seu àmbit, però potser no tant de com comunicar. Per exemple, quan s’han de tallar els carrers per la Mitja Marató, s’ha d’infor-mar el ciutadà per evitar ensurts o proble-mes. Pengem cartells als carrers, enviem car-tes als veïns o n’informem a través dels mit-jans locals.

Fa la sensació que només rebem males notícies... Sí, però no podem permetre caure en un estat depressiu. Nosaltres treballem cada dia per trobar maneres de comunicar divertides i diferents i fer projectes il·lusionants.

Per exemple?El nou web de l’Ajuntament, que és la prin-cipal eina de comunicació de l’Ajuntament. El web està desfasat a escala d’administra-ció i ha de ser una eina per poder fer tràmits. També hem de millorar l’aspecte de xarxes socials, que fi ns ara està sent 1.0 i a partir de setembre tindrem un nou compte al Twitter del 010.

Amb les contínues retallades estatals, es preveu algun canvi intern al consistori?És clar que hi haurà algun tipus de canvi o reestructuració, però no sé si serà molt o poc traumàtic. De totes maneres, no crec que la meva regidoria desapareixi, tot i que potser serà absorbida per una altra o jo absorbiré una altra. Desconec si seguiré portant-la jo o

no, però som un equip i anem tots de la mà.

Té una directora de Comunicació, que cobra 61.000 euros bruts anuals. Quina funció té? Mònica Lablanca és un càrrec de confi an-ça que fa d’itermediari entre el personal del consistori i el polític tota la jornada. Passa les directrius polítiques als tècnics i la res-ta de personal i també em trasllada els possi-bles problemes o consultes del personal. No puc arribar a tot! El sou està justifi cat per-què fa molta feina i, a més, busquem un per-fi l professional de directiu qualifi cat i s’ha de pagar bé perquè vinguin.

L’aportació municipal a Cugat.cat aquest 2012 ha estat d’un milió d’euros... es reduirà l’any que ve?Una mica, tot i que encara no tenim xifres. Però ens haurem de reinventar, tal com es va demostrar quan es va implantar Internet. Cugat.cat dóna un servei d’informació molt potent i és un referent català.

Hi ha molt amiguisme i intercanvi entre polítics i periodistes en l’àmbit laboral...? El periodisme és un poder més i no pots viu-re al marge d’això. Jo intento sortir poc i no negocio res amb ningú. Tot i que no m’agra-da, és cert que a vegades els polítics dema-nen treure alguna notícia a canvi d’alguna altra cosa, i viceversa. També passa en el sec-tor privat... els d’Abertis parlen amb el Grup Godó per parlar sobre quines notícies treuen a La Vanguardia.

Els polítics s’allunyen de la ciutadania... M’estic trobant que estem en un món a part. Ens ho fem tot entre polítics, oposició i perio-distes. Als plens municipals, es perd el temps amb el “Que si t’he dit, que si m’has dit...”. I els 83.500 santcugatencs que no van al ple, què? Hem de ser més directes amb la gent del carrer i preocupar-nos d’explicar-los les coses com són. Jo no vaig a informar l’opo-sició ni el periodista; vull dirigir-me, sobre-tot, al ciutadà. Potser posem més èmfasi en el que gastem i no tant en el que donem a canvi. Els polítics hauríem de deixar de mirar-nos tant el melic i fer menys demagògia. •

Prioritats clares. Té 38 anys i en fa 13 que viu a Sant Cugat, amb el seu marit i els seus quatre fi lls. Fa mitja jornada perquè té molt clar que la família és el més important i que vol dedicar part del dia als seus. És llicenciada en Periodisme i diplomada en Empresarials, tot i que ha dedicat gran part de la seva vida professional a l’assessoria digital, organització i estratègia en l’empresa privada. No suporta les mentides i menys en un polític o periodista. Tot i això, creu que a vegades és necessari no dir-ho tot, per evitar que es tergiversi la informació.

La informació al carrer Tot el que apareix als Quioscos d’Informació Multimèdia (QIM) surt de la seva regi-

doria #ARTUR RIBERA

Núria [email protected]

“És clar que hi haurà algun canvi o reestructuració, però no sé si serà molt o poc traumàtic ”

“No em vull dirigir a l’oposició o al periodista, sinó que vull informar directament el ciutadà”



FESTA. L’avinguda del Llac de Sol i Aire es va convertir a partir del divendres 27 de juliol, i per dissetè any con-secutiu, en el centre neuràl-gic de la Festa Major de Sol i Aire. Una cinquantena de veïns del barri es van citar al vespre en aquest indret per presenciar un pregó diferent que, amb paraules del presi-dent de l’Associació de Veïns, Guillem Roca, volia repas-sar “d’on venim, on som i on anem”. I és que el barri ja suma 67 anys d’història en els quals tothom ha treba-llat per mantenir viu l’espe-rit de treballar com una col-lectivitat, “defensant l’en-torn i apostant per seguir endavant tot i les dificul-tats de l’època que vivim”, comentava Roca.

Aquest any, l’organitza-ció de la festa va apostar per preparar un pregó encorat-jador. La festa va començar amb unes breus paraules de Guillem Roca, en les quals remarcava que “tot i la cri-si, i la retallada de pressu-

1 Els més petits, i no tant, es van divertir amb jocs d’aigua, inflables i l’actuació del mag Raphael 2 El Grup d’Autoprotecció va mostrar la seva tasca en la prevenció d’incendis. 3 Sopar popular. #AMANDA BERNAL

postos, el que volem traslla-dar a la gent són alguns valors que s’han perdut; de vegades no fan falta molt pressupos-tos, sinó veure que estàs fent coses amb els infants que donen satisfacció, i pots pas-sar-ho bé sense grans fortu-nes ni últimes tecnologies”. Tot seguit es va projectar un vídeo amb més de 200 imatges que recordaven la història del barri, el “d’on venim, on som i cap on anem”. Unes imatges que els assistents van viure amb força, ja que ells n’eren els protagonistes.

A l’acte van assistir dife-rents representants del consis-tori santcugatenc, entre ells el tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, que va afi r-mar que “els veïns de Sol i Aire són un exemple d’una cosa que avui necessitem molt, que és la unió”, tot destacant els vin-cles que hi ha entre els veïns i la seva manera d’organitzar-se davant les incidències.

I els més petits...La festa es va dedicar als més petits dissabte, amb activitats tradicionals durant tot el matí. No hi va faltar la màgia ni els jocs d’aigua. Ja al vespre, una cargolada popular posava fi oficialment a la festa, tot i que diumenge es va celebrar una jornada de portes obertes al Grup d’Autoprotecció del barri que va servir per donar a conèixer la feina que fan per mantenir segur el barri. •

El barri s’organitza treballant en equip per la seva seguretatLes activitats tenien la voluntat de recuperar tradicions

Cinta Caballé[email protected]

Sol i Aire es reivindica com un barri amb futur per Festa MajorCelebració. Un pregó recordant “d’on venim, on som i on anem” va servir per donar el tret de sortida a tres dies d’activitats al bell mig del Parc de Collserola el divendres 27 de juliol Descans

i lectura

Per fi , per a la majoria arriben les merescudes vacances. El des-

cans necessari després d’un any complicat per a molts on els sous, les retallades, les lleis i nor-mes sense coherència, i/o l’economia mal gestio-nada els han omplert de preocupacions. Ara cal, reposar, agafar forces i en la mesura del possible fer un parèntesi a la rutina diària. Tots d’una mane-ra o altra hem sofert la crisi del moment actual i ara cal saber assaborir el que fem aquests dies lluny de la feina. A molts els costarà fer-ho ja que la precarietat del treball i la situació global poc ajuden. Intentem però desconnectar lluny o a prop de Sant Cugat. En aquest sentit la lectura d’allò que ens agrada ens omplirà hores i convida-rà a buscar refugi en una afi ció que amb menys o més intensitat molts fem durant el curs acadè-mic. Llibres que ens dei-xen o intercanviem amb amics, que adquirim, ben assessorats, a les llibre-ries del poble, o altres que hem anat a buscar a alguna de les bibliote-ques municipals. Grata-ment l’altre dia a la del Mil·lenari o Gabriel Fer-rater –per cert quin és el nom?– amablement pro-posaven que optéssim per un tema que ens agra-dés i agaféssim una bos-sa amb llibres i un fi lm que a partir del gènere establert des de la bibli-oteca havien seleccio-nat. Paraules d’amor, futbol, terror etc. eren alguns dels temes propo-sats. Llegir en els silen-cis o buscant espais sota arbres a la fresca, al cos-tat del mar o mirant un bonic paisatge aquí o lluny. Fem-ho des de la tranquil·litat i l’acompa-nyament dels que esti-mem. Amb qui xerrarem de llibres i viurem bons moments. Desitjo que els trobeu. Bon estiu a tot-hom! Francesc Carbó. •[email protected]

FRANCESCCARBÓ

plaers Santcugatencs

els cugatitus per Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected] recapten 3.700 € pel càncer

GOLF. El 7è torneig NACEX de Golf, que es va celebrar al Club de Golf Sant Cugat el dissabte 14 de juliol, va acon-seguir recaptar 3.700 euros en benefi ci d’AECC de Sant Cugat del Vallès. A la fotografi a, la seva presidenta, Marta Martí, amb el president del Club de Golf. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA



EDUCACIÓ. Els llibres esco-lars són cada any una despe-sa que per a moltes famílies es pot convertir en un mal-decap més. A tall d’exemple, el contingut educatiu d’un estudiant de secundària cos-ta al voltant de 250 euros, un preu que es pot veure redu-ït fi ns al 50% si es compren llibres i material reutilitzat.

Amb aquest objectiu, l’empresa holandesa Iddink, amb seu al SC Trade Center de Sant Cugat, ofereix el ser-vei d’aprovisionament de contingut educatiu en paper i

també en format digital a totes aquelles persones i escoles que ho demanin. L’empresa gesti-ona llibres per a estudis infan-tils, primària, secundària, bat-xillerat i també per a cursos de Formació Professional. A més, es poden fer les coman-des en persona, per telèfon o per Internet per facilitar-ne la gestió. El seu director, Enric Batlle, explica al DIARI DE SANT CUGAT que “ho fem d’aquesta manera per fer-ho accessible a tots els tipus de clients i de la manera més efi caç possible”. Iddink ja ofreix els seus serveis a 87 centres del Barcelonès i el Vallès Oriental i Occiden-tal, un creixement que, segons Batlle, s’ha fet molt notable els últims anys per l’esforç intern de donar-ho a conèixer i tam-bé per la crisi. “Ara la gent s’ho mira més a l’hora de comprar

els llibres i si tenen una alter-nativa més econòmica però amb una garantia de quali-tat, opten per aquesta segona opció”, afegeix Batlle. A Sant Cugat ja són quatre les esco-les que s’acullen a aquest ser-vei: l’IES Arnau Cadell, l’IES Pere Calders, el Viaró o la Vall, de Bellaterra.

IddinkÉs una empresa holandesa i té els seus orígens com a negoci familiar l’any 1922. Té fi lials a països com Bèlgica, Alemanya o Polònia i des del 2009 tam-bé a Sant Cugat. D’una ban-da, treballa amb l’aprovisio-nament de contingut educa-tiu en paper i format digital a centres escolars i particulars i, de l’altra, funciona com a pla-taforma de compra de llicèn-cies de continguts digitals. •

Reutilitzar els llibres escolars pot ser una alternativa per estalivarIniciativa. L’empresa holandesa Iddink ofereix els serveis d’aprovisionament de continguts en paper i en format digital a uns 87 centres escolars de l’àrea Metropolitana de Barcelona, quatre dels quals són a Sant Cugat i Bellaterra

Les comandes es poden fer en persona, per telèfon o per Internet #CEDIDA

Es pot estalviar fi ns a un 50% si es compren de segona mà

Anna [email protected]

Els tractamentsHistòria

Cinquanta o seixanta anys enrere, en àmbits rurals encara es conservava el constum que la gent jove tractés els grans de “vós”. Actualment ha desaparegut completament i, com a molt,

es deu mantenir en nuclis d’alta munta-nya, i encara ho dubto. Aquest tractament jo el considerava molt respectuós vers la gent gran, i ara, quan trobo gent gran pel poble amb la qual ens coneixem de sempre, encara em surt aquest tractament sen-se adonar-me’n, i l’avi que el rep t’observa admirat, puix segurament no el deu rebre gaire sovint.Recordo que quan tenia deu o quinze anys, i em dirigia a gent de trenta o quaranta

Tomàs [email protected]

amb aquest tractament, gairebé es rebel-laven perquè no hi estaven acotumats. De fet, fi ns tant sols feia quatre dies ningú no se’ls dirigia amb aquesta deferència; con-sideraven que això volia dir que ja s’havien fet vells i no ho volien acceptar.En canvi, el tractament que donàvem a la gent nova del poble, o bé quan anàvem a la ciutat, era de “vostè”. Suposo que deu ser un derivat del “vós” anterior. Actualment, fi ns i tot el tractament de “vostè” es perd, puix escolto molta jovenalla, i altres de no tant, que tracten a tothom de “tu”, i això em sorprèn perquè no hi estic acostumat; però sembla que tothom és igual, petits i grans. Això no ho dic per les diferènci-es socials, sinó per la diferència d’edat; jo crec que els ancians es mereixen un trac-tament distint, encara que sigui en ambi-ents familiars. Considero que la persona que ha arribat a vell ha donat molt per als altres durant la seva vida i sols una distin-ció per a la seva vellesa no hi fa cap mal. O potser em faig vell?•



Rècord de participació al Premi de Boehringer

Seu de Boehringer #CEDIDA

nombre de treballs presen-tats. En concret, se n’han pre-sentat 273, xifra que supera els 221 que es van presentar a l’edició anterior. Amb la celebració del quart de segle, aquest premi es consolida com un dels guardons més prestigiosos del país pel que

MEDICINA. Un total de 273 persones han presentat els seus treballs de periodisme sanitari al premi que ofereix la farmacèutica Boehrin-ger Ingelheim. L’empresa,

que té la seu a Sant Cugat, fa vint-i-cinc anys que organit-za el Premi de Periodisme en Medicina, per reconèixer la tasca dels periodistes espe-cialitzats en el tractament de la informació mèdica de prevenció o innovació mèdi-ca. Enguany s’han superat el

fa al periodisme sanitari espa-nyol. Al llarg del mes d’octu-bre es faran públics els noms dels 10 finalistes d’aquesta 25a edició, però no serà fi ns al dia 22 de novembre quan es farà l’acte d’entrega de pre-mis, en una cerimònia de cele-bració a Madrid. •

Anna [email protected]

CONSELLS. Durant els mesos d’estiu, quan la gent marxa de vacances, és quan es regis-tren més casos de robatoris a Sant Cugat. Per aquest motiu, és important seguir algunes recomanacions per tal d’evitar que entrin a casa.

L’inspector en cap de la Policia Local, Josep Maria Escarré, ha donat consells útils als santcugatencs per-què no els entrin a robar a casa. El primer de tot és no dir en llocs públics on es va de vacances, els dies que es marxen, etc. “Mai saps qui et pot estar escoltant i amb una simple conversa pots donar totes les pistes que els lladres necessiten per saber que no ets a casa”, avisa Escarré. D’altra banda, cal intentar que la bústia no es vegi plena, ja que és un símbol clar que fa dies que no hi ha ningú. Escarré també explica que és important deixar alguna per-siana mig oberta i llums de baix consum encesos per fer veure que hi ha algú. Tam-bé es recomana deixar una còpia de les claus de casa als veïns “perquè hi puguin fer un cop d’ull si és necessari”.

Escarré també ha dit que a Sant Cugat hi ha moltes cases que tenen alarma, que estan connectades amb el centre d’alarmes de la poli-cia, “per tant, no cal patir per-què rebem l’alerta tan bon punt sona”. No obstant això, també ha recomanat que no es deixin objectes de valor a la vista.

_Redacció

Durant l’estiu els robatoris pugen ala ciutat

Pis a Sant Cugat #ARXIU

Polítics

Em deia l’altre dia un amic que caldria regular millor les nostres

administracions públi-ques i eliminar-ne mol-tes. Hem arribat a uns extrems que són sim-plement escandalosos. Si agafem, em deia, com a exemple un ciutadà de Valldoreix, ens ado-nem que aquest està administrat per l’Enti-tat Municipal Descen-tralitzada, per l’Ajunta-ment de Sant Cugat, pel CIT, pel Consell Comar-cal del Vallès Occiden-tal, per la futura Asso-ciació de Municipis de la B-30, per l’Enti-tat Metropolitana, per la Diputació de Barce-lona, per la Delegació del Govern de l’Estat, per la Generalitat, pels òrgans de l’Estat, per la Unió Europea i, de ben segur, m’explicava, que se’n deixava algun. Ell, un simple ciuta-dà de peu, ha d’alimen-tar amb el seus impos-tos aquesta màquina de funcionaris, polí-tics, assessors, emple-ats laborals, lloguers, despeses de qualsevol tipus i un llarg etc., per, total, arribar on som? Diuen que la proporció de la classe política ale-manya vers l’espanyola es d’1 a 4, però que, en canvi, Alemanya dobla en població pràctica-ment a Espanya, de 82 a 46 milions, segons els últims cens. La pregun-ta és: necessitem real-ment aquesta maquinà-ria? No deu ser que hem creat entre tots plegats una nomenclatura polí-tica que només la falli-da del sistema ha posat en evidència descobrint allò que tothom sabia però ningú volia dir? Una amiga que viu en un poblet de 2.000 habi-tants em deia que el seu alcalde cobrava 6.000 euros al mes. Ella havia esgotat l’atur i es tro-bava al llindar de la indigència. Fins quan aquestes tiranies? • www.torresadvocats.com

la togaEDUARDTORRES

MÉSDE 15.000PRODUCTES DE:

CAD

A DIA EL MILLOR PREU !

MÉSDE 15.000PRODUCTES DE:

PRPRRP EREER UEUUE !

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

SHOPPING_LIST_composite_DIARI_Roba2.pdf 1 22/05/12 03:09



Des de les 18.30 hores que El Recer, el menjador social de Càritas, va restar obert el divendres 28 de juli-ol per a tots aquells que volgues-sin visitar-lo. A partir de les vuit

del vespre els fi dels es van reunir al Monestir de Sant Cugat per assistir a la Missa Major, a càrrec de mossèn Aaron de Larrabàbal, fi ll de la parròquia. Amb les darreres paraules de la pregària, mossèn Blai va demanar als congre-gats que s’unissin a una processó que ha sor-tit de davant l’absis de l’església amb fi dels i la creu al capdavant, travessant la porta que comunica el Monestir amb el claustre. L’ofi -ci va comptar amb la presència dels regidors Francesc Carol i Xavier Escura.

L’ofrena i la dansa de la MoixigangaMentre el cor de l’església entonava en un mur-muri un himne que data del segle XVII, els assistents es van anar congregant al voltant de l’estructura quadrangular del claustre per observar l’ofrena i l’espectacle de dansa. Dis-set fi dels amb disset torxes van desfi lar per l’in-terior del recinte fi ns als jardins del claustre, on es troba el terreny on va a ser construïda la pri-mera església de Sant Cugat al segle V. Després de dipositar diferents plantes d’olivella i les relí-quies del que simbolitzen una part de les restes del màrtir Cugat, membres del Grup Mediterrà-nia van realitzar el seu espectacle.La Moixiganga és una dansa que representa la passió de Jesucrist en diferents etapes a través de la realització de torres humanes en les quals el ballarí que interpreta Jesús acaba fi nalment amb un gest que convida a seguir-lo. Els dansaires de Mediterrània anaven abillats amb la vestimenta peculiar que caracteritza aquest ball (cascavells als turmells, faixa i barrets llampants) i van dan-sar al so de la música amb l’única il•luminació que els proporcionaven les llargues espelmes que duien part del cos de dansa a cada mà.

L’olivellaAquest any tots els que han volgut apropar-se a celebrar la festivitat del màrtir Cugat han pogut prendre un petit test d’olivella per fer una ofrena. Aquesta planta té la característica de tenir entre les rengleres de fulles uns petits fruits vermells que “semblen gotes de sang”, segons ha explicat mossèn Blai Blanquer de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià. La idea de fer-la present en aquesta celebració ha sorgit perquè en un dels himnes del segle XVII es diu en llatí “escampeu rams d’olivella”.Després de cercar aquesta planta van aconse-guir portar-ne una bona tirada i la idea és que anualment quedi com a tradició: “seria bo que en aquest dia s’escampés olivella com es feia 14 segles enrere” ha expressat mossèn Blai. El parroquià també s’ha mostrat content amb el desenvolupament de la celebració i ha remar-cat que tot i ser un “acte discret la gent que ha vingut hi ha participat molt, i la resposta ha estat molt bona quant a qualitat i intensitat”./ALBA GUERRERO •

Més d’un centenar de fidels homenatgen el màrtir Cugat

La ciutat no ha oblidat que el 27 de juliol és el dia de Sant Cugat, que dóna nom a la vila, i ho va celebrar amb la novetat d’incorporar a la tradició la petita planta d’olivella que s’ha utilitzat com a ofrena

1

1. Els feligresos entren al claustre santcugatenc. 2. A l’ofi ci va ser possible fer ofrenes per un test d’olivella i va comptar amb la partici-pació de la Coral La Unió. 3. Visita a El Recer de Càritas Sant Cugat. 4. Actuació del Grup Mediterrània que va interpretar La Moixiganga. #AMANDA BERNAL i MONSE SANT

3

2

Tornaré

Doncs ja està, ja ha passat un altre curs, bé, això és el que

diuen aquests dies els que encara tenen la sort, o no, de conservar una feina estable que els doni dret a vacan-ces i calés per fer-les. Tot i que aquest no és el meu cas i faig vacan-ces tot l’any, o dit d’una altra manera, treballo tot l’any, sí que aprofi ta-ré aquests dies per pen-sar si torno, i com, a una ciutat que cada cop m’agrada menys. Però suposo que ho faré, tor-naré, de moment ho tinc tot aquí i aquí és on vull lluitar per canviar les coses. Aquí és on tor-naré perquè les retalla-des siguin per a qui toca i no als nostres drets, aquí és on tornaré per-

què des d’aquí vull for-mar part de la gent que diu prou, que n’està fi ns als pebrots que els pren-guin el pèl i d’abaixar-se els pantalons. Torna-ré perquè és aquest el poble on vull que les entitats tinguin els seus espais, on la cultura sigui molt més que un talonari i grans espais. Vindré a reclamar el que és nostre i que nin-gú ens pot treure, l’ale-gria de viure i lluitar encara que sigui sense recursos, per deixar de dependre de subvenci-ons, per espavilar-nos i engegar-los a allà d’on venen. Ells, ho sabem bé, ens volen fer marxar, claudicar, fugir. Nos-altres, ho sabem, hem de tornar amb més for-ça que mai, ben empre-nyats, si cal, i amb les ganes de canviar tota la merda que llegirem des d’aquest espai que de vegades tan poc ens agrada. Bon estiu a tots i totes! •

“Tornaré perquè des d’aquí vull formar part de la gent que diu prou”

[email protected]

QUIMPLA

per llogar-hi cadires



[email protected] cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari De Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU POSTAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

cartes dels lectors

L’estat del nostre patrimoni Durant la realització del meu tre-ball de recerca de segon de bat-xillerat, he tingut l’oportunitat d’estudiar i admirar un element destacat del nostre patrimo-ni arquitectònic: el Monestir de Sant Cugat del Vallès. Malaura-dament, també he tingut l’opor-tunitat de deplorar el fet que diferents elements es troben en molt mal estat de conserva-ció: la rosassa, el cimbori, la por-ta d’entrada a l’església, la teula-da… Fins i tot, la cambra arque-ològica està plena d’excrements de coloms. Considero que és el deure de tots i, en particular, d’aquells que es troben en situa-ció de prendre les mesures ade-quades, d’emprendre les accions

que cal per tal d’assegurar que el llegat artístic, històric i cultural pugui arribar en condicions a les generacions futures. Joshua alsina

Recollida d’escombrariesEl motiu del meu escrit, és inten-tar entendre el motiu pel qual la recollida d’escombraries al bar-ri de Sant Francesc, es realitza a la matinada, amb el soroll i l’en-renou que això representa per al veïns que intentem descansar. Imagineu-vos el camió de les escombraries a les dues o tres de la matinada, arribant al punt de recollida, el xiulet de la mar-xa enrere, situant-se al costat del contenidor, fent les maniobres pertinents per aixecar-lo, sacse-

jar-lo, deixar-lo altre cop damunt del seu lloc i accelerar per seguir el recorregut.No es pot fer la recollida a una hora que no molesti el descans dels veïns? albert Garcia

Més educacióAvui, dia 27 de juliol, quan tor-nava amb bicicleta cap a casa, m’he trobat amb uns opera-ris de l’Ajuntament que estaven podant un arbre que hi ha al car-rer on hi ha casa meva. Aquests havien aparcat un camió davant la porta de manera que feia difí-cil l’accés a la casa. Amablement he demanat si podien moure el camió per tal que s’hi pogués accedir fàcilment, i aquests han respost malhumorats que esta-

[email protected]

ven podant el meu pi i que passés per un petit espai que quedava entre el camió i la paret.És molt demanar que moguin un metre més enrere el vehicle? És molt demanar que responguin més educadament?Atentament, un santcugatenc. Gerard Masnou

AgraïmentVull agrair a tots els participants, particulars, col·laboradors i patrocinadors que van fer possi-ble el 7è Torneig Nacex de golf a benefici de l’Associació Espanyo-la Contra el Càncer (AECC) a Sant Cugat. La recaptació va ser de 3.700 €, que serà destinada als malalts de càncer Moltes gràcies a tothom.

Marta MartíJuNTA LoCAL AECC DE SANT CugAT

AclarimentDavid gonzález és president i

CEo d’Anuntis i no director gene-ral com vam publicar a l’entre-vista que la setmana passada va publicar el Diari De Sant Cugat. gràcies.redacció dsc

Esqueles

93 590 86 [email protected]

al

El paper és viu

La proximitat es compra La proximitat ven

Premsa Comarcal

1.028.000 lectors llegeixen Premsa Comarcal



Opinió

El periodisme local, el periodisme de les persones

Finalment, em quedo amb la rigorositat. Fora de presses per publicar grans volums d’informació, amb menys pressions per la menor competència i sense la necessitat de crear grans titulars buits per arrasar en vendes, es té més temps per inda-gar i anar més enllà d’una notícia de quatre líni-es. Darrerament, molt periodisme s’ha conver-tit al sensacionalisme amb l’objectiu últim i únic de vendre. És evident l’augment de la tendència a publicar o difondre en portada informacions (?) molt cridaneres per fora però buides per dins. Estic segur que d’això se n’ha escapat, en part, el periodisme local, on encara és més important el fons que la forma. On el criteri periodístic enca-ra predomina. Per tot això, quan el periodisme està en entredit per la societat i sembla que el bon periodisme és el més immediat i el més espectacular, reivindico el periodisme local com un espai per tornar a creure en la causa. En la causa del periodisme per les persones. •

Després de quatre anys al DIARI DE SANT CUGAT aquesta és la meva dar-rera aportació. Qua-tre anys que han ser-vit per descobrir la importància del peri-odisme local. Sempre

havia consumit molt periodisme, però he de reconèixer que la premsa local no la tocava. Per això, quan havia de començar la meva trajectòria, em preguntava com s’ompliria cada setmana un diari de 48 o 56 pàgines. I, a més, qui ho llegiria, pensava. Els dubtes van desaparèixer al moment, al veure que la relació de causa-efecte entre publicar qual-sevol cosa i la resposta de la gent era molt clara. Això em va fer prendre consciència que moltes persones, encara que jo no ho fes, seguien el periodisme local.

I passats aquests quatre anys m’he trobat amb un periodisme lliure, social i rigorós. Molt més del que em podia imaginar vist el con-text general. El periodisme viu moments com-plicats, on és més important vendre una for-quilla que una notícia (com diu Miguel Rico). Els comptes de resultats triomfen per sobre del periodisme seriós i profund. I, amb l’arri-bada de les xarxes socials, tothom s’ha conver-tit en informador, cosa que ha multiplicat la competència i ha provocat ritmes endiablats de treball. El periodisme local, almenys el que he conegut, s’escapa de moment d’aques-ta tendència.

La llibertat amb què es treballa en l’àmbit local és pràcticament il·limitada; no hi ha tabús. Sempre he entès el periodisme com a eina bàsica per qüestionar el poder i posar de relleu els problemes de la gent. I a la prem-sa local m’he trobat amb l’espai ideal per fer-ho. Els grans interessos de partits, enti-tats bancàries i multinacionals no hi són, i la màxima pressió que tens és la de tro-bar-te a la persona a la qual critiques part de la seva feina.

Com a periodisme social, és imprescindi-ble: el més proper. No s’han necessitat les xarxes socials perquè la gent tingués con-tacte amb els periodistes (i, per tant, amb el periodisme). Només cal una visita a les ofi ci-nes del Diari de Sant Cugat o del TOT, expli-car qualsevol activitat, iniciativa o queixa per comprovar el paper que juga la premsa

[email protected]

Bernat Bella. Refl exió

La llibertat amb què es treballa en l’àmbit local és pràcticament il·limitada; no hi ha tabús

Al llarg de la vida, són mol-tes les ocasions en què ens veiem obligats a sentir unes quantes veritats. Normal-ment, quan sentim l’expres-sió “dir la veritat”, tendim a donar-li un caràcter dramà-

tic o seriós, com si la veritat hagués de ser sempre amarga. Però no és cert. La veritat també pot ser agradable; una veritat ens pot alegrar el dia o fi ns i tot la vida. Aquest estigma negatiu que arrossega la veritat es fonamenta, en part, en la impotència que experimentem davant la irreversibili-tat d’algunes situacions. És dolorós haver d’acceptar la mort d’un ésser estimat, però també ho és ser-ne el missatger; és dolo-rós descobrir que la persona que estimem ja no ens estima, però també ho és que tin-gui el valor de confessar-ho. Ens passem la vida intentant ser feliços, però no sabem assaborir els moments que ho aconseguim;

ens passem la vida desitjant coses, però en perdem l’interès quan les tenim; voldríem saber la veritat sobre el futur que ens espe-ra, però quan anem a veure algú que ens el predigui només en sortim colpits si l’au-guri és negatiu. “Jura dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat?”, ens dema-nen quan pugem a l’estrada en un judi-ci. Per què ens ho demanen tres vegades i no una? Recordeu les pel·lícules Rasho-mon, d’Akira Kurosawa i Quatre confessi-ons, de Martin Ritt? Totes dues estan basa-des en un llibre japonès que gira entorn d’un home acusat d’assassinat. El cas, en principi, sembla fàcil de resoldre perquè hi ha quatre testimonis. El problema és que hi ha també quatre veritats. O potser no és un problema. Potser no existeix la veri-tat absoluta que busquem des de fa milers d’anys. Potser el sentit de la vida es troba en el respecte entre les persones, potser el sentit del respecte es troba en el fet d’en-tendre que l’única veritat és que hi ha mili-ons de veritats. •

L’estigmade la veritat

“Ens passem la vida intentant ser feliços, però no sabem assaborir els moments que ho aconseguim; ens passem la vida desitjant coses, però en perdem l’interès quan les tenim”

l’horitzóVÍCTOR ALEXANDREwww.victoralexandre.cat

local. És increïblement fàcil ser rebut i escol-tat, i que després no quedi tot en un no-res. Un periodisme personal, que la gent entén i s’hi veu refl ectida. No veurem si puja la prima de risc, però sabrem què fa, què pensa i què li passa a la gent del nostre entorn.

#DAVID FELIU

Volem donar visibilitat a les dones; que la feina que fem es vegi i sigui reconeguda. I volem tenir veu i opinió: que se’ns escolti”

MONTSERRAT VILAMITJANAI TUBAUPRESIDENTA ADE VALLÈS

Contra_PÀG. 48



Sol i Aire, per exemple

mer moment, els usuaris que s’ho van tro-bar anaven a trucar a l’Ajuntament o a la policia o... I en canvi, de manera espontà-nia, amb la col·laboració de mitja dotzena d’ells, van voltejar aquell contenidor de fer-ro (recordeu que n’eren, de pesats?), i amb escombres i bosses van deixar el punt de reciclatge altre cop endreçat.

I encara un altre cas. La senyora Enriqueta veia com el seu carrer fi nalment estava arre-glat: l’havien enrajolat, però l’havien deixat sense arbres. Ja ho entenia ja, que per les dimensions del carrer no es podien plantar arbres, però ¿no era possible instal·lar aque-lles jardineres que hi havia a altres indrets de Sant Cugat? Un responsable de l’Ajun-tament li va arrufar el nas: calia assegurar el reg, cuidar les plantes i, en defi nitiva, el seu manteniment era un problema. Però l’Enriqueta li digué: i si el manteniment el fem el veïnat? El seu interlocutor es va que-dar pensatiu i una estona més tard ressona-va per l’Ajuntament el seu innocent: i si ho fem nosaltres?

Això em fa pensar que hem assistit a un pro-gressiu abandonament de les nostres habili-tats com a ciutadans i les hem anat delegant

Fa uns dies vaig compartir amb els veïns de Sol i Aire, organitzats sota l’agrupa-ció d’autoprotecció, un simulacre de combat con-tra un suposat incendi del barri. Eren els mateixos veïns qui manipulaven les

mànegues, les connectaven als hidrants i extingien les fl ames virtuals. Unes setma-nes abans el foc no havia sigut simulat, sinó real. Els veïns van remullar el focus en primera instància. S’hi van afegir a con-tinuació els voluntaris de la nostra ADF i fi nalment, els bombers van extingir com-pletament el foc. Els veïns no van esperar que instàncies superiors els resolguessin el problema, sinó que el van encarar deci-didament. Ells sols no van extingir el foc, però aquella primera acció va fer que la zona fos de petites dimensions.

Anem cap a un altre cantó. En una altra bar-riada perifèrica ens vam llevar un dissab-te amb els contenidors de reciclatge bol-cats i el contingut escampat per terra. És una cosa difícil d’entendre, però sembla que l’agressió a “la cosa pública” és per a alguns un element de diversió. En un pri-

REGIDOR MEDI AMBIENT I POLÍTIQUES [email protected]

L’equip de redacció, comercial, administra-ció, distribució, disseny i maquetació del Diari de Sant Cugat us desitja a tots que pas-seu un molt bon estiu. Ens retrobarem amb més notícies el divendres 31 d’agost. Fins la tornada!

EL DIARI DE SANT CUGAT TORNA EL 31 D’AGOST

Bon estiu! JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

cap a un ens superior que ens fes la feina. Curiosament, en països on l’Administració no és tan omnipresent, els ciutadans són més protagonistes de les seves solucions i això els fa més potents.

Avui els ajuntaments no arriben a tot arreu i això fa que les senyores Enriquetes, els veïns dels contenidors o l’agrupació d’auto-protecció de Sol i Aire descobreixin la seva fortalesa: i si ens ho fem nosaltres? Quan des-cobreixen que en són capaços, els envaeix un estat d’eufòria: no és en contra de ningú, no és una crítica cap a l’ens superior que no ha estat prou àgil per satisfer-los, sinó que és a favor de nosaltres mateixos.

Sempre he pensat en la fortalesa dels que de forma col·laborativa ataquen els seus pro-blemes i em sap greu dir aquestes coses ara, essent regidor de l’Ajuntament. Hom pot pen-sar que aquests raonaments busquen descar-regar l’Ajuntament d’obligacions. Els asse-guro que no és el cas. En realitat, es tracta de fer una comunitat més valenta, capaç de val-dre’s fi ns on pugui, molt més resistent a possi-bles infortunis. I si la meva col·laboració pot afavorir perquè descobreixin fi ns on poden arribar, comptin amb mi. •

Joan Puigdomènech. Política mediambiental

Que la ciutat és terra tant d’empre-nedors com d’artistes, segons el galerista Canals, ho confi rma la gran quantitat d’iniciatives que es

desenvolupen en aquest espai propici a la creativitat empresarial. L’entorn, la quali-tat de vida, les bones comunicacions, la pro-ximitat amb Barcelona i els centres de nego-cis com el Trade Center o Creàpolis amb seu a Esade, faciliten l’emprenedoria. En aquest darrer DIARI d’abans de vacances, expliquem tres cassos d’èxit com a exem-ple de les moltes iniciatives que tiren enda-vant joves emprenedors, enfrontant-se a un entorn hostil. Cal dir que per cada cas que es consolida com a negoci, n’hi ha molts d’al-tres que fracassen, però ja se sap que el fra-càs alliçona i obre pas a una nova oportu-nitat. Segons un estudi fet per la UB, entre les 26 ciutats més grans de les comarques de Barcelona, Sant Cugat és el millor lloc perquè empreses d’alt valor tecnològic i de coneixement s’hi estableixin. Per darrere hi ha Cerdanyola i la capital barcelonina. Això ho saben les prop de 150 empreses estran-geres ubicades al municipi, la concentra-ció més gran del país darrere de la capital. La clau és l’aposta per les activitats de valor afegit. L’entorn hi ha d’afavorir, però tam-bé les facilitats donades per implantar-se. L’experiència de l’Ofi cina d’Atenció Empre-sarial impulsada per l’associació empresari-al local i l’Ajuntament amb 7.000 consultes en els tres anys de funcionament, demos-tra la vitalitat de la ciutat i això és una ale-nada d’aire fresc. Obrir el fi nançament o la millora de les infrastructures són tam-bé elements clau, però això ja no depèn de nosaltres. Bones vacances, tornarem el 31 d’agost.•

Terra emprenedora

editorial

thurn und taxis JORDI [email protected]

Ja han cremat 2.000 hectàre-es i l’incendi continua descon-trolat. Ja afecta la totalitat del parc de Collserola en una catàstrofe sense precedents al Vallès.Dijous tarda conductors que

baixaven la Rabassada van donar l’avís als serveis d’emergència, el vent va fer que les fl ames s’escampessin sense cap tipus de control pel parc de Collserola, de seguida es va veure la magnitud de l’incendi i es va haver de desallotjar les Planes i la Floresta. Els veïns van haver d’abandonar casa seva mentre ploraven desencaixats veient

com cremava casa seva.Centenars de veïns van passar la nit al PAV-3, on centenars de voluntaris col-laboren amb els serveis d’emergències.L’incendi ja crema el 50% de la superfí-cie de Valldoreix i la totalitat de la Tor-re Negra, on les fl ames s’han escampat cap al terme de Cerdanyola per la zona del camí de Can Borrell. El conseller de Territori i Sostenibilitat, veí de la zona, declarava: “És l’incendi més devastador que es recorda”, i el conseller d’Interi-or es mostra “desolat per la magnitud de l’incendi, és un miracle no haver de lamentar fi ns al moment víctimes mor-tals”. L’alcaldessa demanarà la decla-

ració de Sant Cugat com a “zona catas-tròfi ca”.Per sort, és una crònica fi ctícia, escri-ta per un taxista sota l’aparell de l’aire condicionat.Que no passi a ser una realitat redacta-da pels periodistes locals mig ofegats pel fum i encesos de ràbia al peu del canó només depèn de nosaltres.El 40% de la superfície de Sant Cugat és zona forestal i sovint, per no embru-tar els cendrers dels fl amants cotxes, es comet la inconsciència de llençar la cigarreta per la fi nestra.Que la tragèdia de l’Alt Empordà ens faci refl exionar a tots.•

Sant Cugat en fl ames



Sense un acord fiscal unitari, Sant Cugat hi surt perdent

Carta oberta a Kristian Herbolzheimer

El PSC en aquest moments pateix un incomprensible i difícil posicionament en el debat polític actual, també a Sant Cugat. Mentre es parla d’un nou finançament digne, possibilista, solidari, equita-tiu i no perjudicial pels inte-

ressos del nostre país, crec que el nostre partit ha donat un nou tret de sortida. El debat però sembla ser més interessant del què ha de pas-sar si no s’assoleix aquest acord, que més avi-at de l’èxit que se’n pugui assolir. Ens movem doncs, entre uns eixos que no haurien de ser con-traposats i si complementaris, caldria posar-hi distància entre ells. Per una banda l’exigència d’un acord “veraç”, eix central de la demanda i que hauria de configurar la unitat per l’inte-rès comú -l’acord fiscal-. Per altra banda, hi ha aspectes col·laterals amb un interès de desesta-bilització del sistema territorial i democràtic, i

Hola Kristian! Fa uns quants anys que t’he perdut la pista, però de tant en tant penso en tu. I dimecres 18 va ser un d’aquests dies. Dimecres 18, a través d’una nota de premsa, amb poc soroll,

la Generalitat comunicava que havia comple-tat el procés de protecció de Torre Negra. Sé que, ara que s’ha tancat la via política, encara queda oberta la judicial. Però en qualsevol cas, Kristian, dimecres 18, un 18 de juliol, va culmi-nar un somni que ens vas ajudar a compartir: Torre Negra ja no és urbanitzable.

Recordo que ens vas començar a donar la pallis-sa des del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat. Ens vas començar a explicar als peri-odistes del poble que hi havia un tros del nostre municipi que corria perill de deixar de ser bosc

regiDor psc ajuntament De sant [email protected]

[email protected]

Pere Soler. Política

Jofre Llombart. Medi ambient

Has demostrat que la realització dels somnis no depèn només del romanticisme utòpic

viceversa? L’aspiració dels pobles a l’autodeter-minació ha de ser possible, afrontar un debat d’aquest a casa nostra també, és majoritari? No amb enquestes “dirigides i orientades”. Men-tre que un nou ordre fiscal és una necessitat.

Entre tots, hem de fer possible la sortida de la crisi. Molt possiblement ara sigui l’hora de demostrar “de nou” perquè som el motor de l’es-tat, un mirall per Europa i la mediterrània, més tard serà el moment d’afrontar altres debats. Ens cal, per això, un nou sistema fiscal, un pac-te, acord o concert (no com el basc), millorant el sistema de finançament desproporcionat actu-al. Ens cal poder gestionar-ho millor, disposar d’una agència tributària compartida i integra-da, posseir el que hem anomenat “la clau”. I tot això només es podrà fer a través d’un sistema específic per a Catalunya, negociat de manera bilateral amb el govern central i tenir present el principi de solidaritat i tenir present aquells

Muntanyenc va crear la Coordinadora per la Pro-tecció de Torre Negra. Incís: ara que ja ha pres-crit, et diré que la primera prova que posàvem als nous redactors que venien a la ràdio era pronun-ciar la frase següent: “Així ho ha dit el portaveu de la Coordinadora per la Protecció de Torre Negra, Kristian Herbolzheimer.” Qui arribava amb aire al final de la frase el contractàvem a l’instant.

Però més enllà d’aquesta conyeta, recordo llar-gues converses amb tu. No et pensis, vam apren-dre bastant: ens sabíem de memòria les cinc pro-postes sobre el futur de Torre Negra, en què la pri-mera era la urbanització total i la cinquena era la de deixar-ho tot tal com està. Fins i tot vau fer samarretes imitant el logo de Tele5 per mostrar la vostra aposta per la Hipòtesi Número 5. També ens vam arribar a aprendre totes les passes legals per revertir la catalogació del PGM sobre aque-lles hectàrees. I ara sembla que s’ha arribat al final del camí, aquell camí que enllaça del Monestir a

que aportem més no hi sortim perdent, i natu-ralment exigint a l’estat el compliment vers el nostre país.

Quan parlem de política fiscal, des de la ciuta-dania podem cometre l’error de pensar que això queda molt lluny, però tot ens afecta directa-ment sobre la gestió del dia a dia de la ciutat. A cas el deute contret de la Generalitat vers Sant Cugat no ens afectarà? És obvi que si no hi ha les transferències necessàries, tampoc la Gene-ralitat pot fer front als pagaments als ajunta-ments, entre ells el nostre. Escoles bressol, de música, d’art, serveis socials, centres especials de treball, ocupacionals, serveis sanitaris, torres d’alta tensió... L’Ajuntament mira de “cobrir les espatlles” o de “fer-hi front” mentre no arriben les partides necessàries. El fet però que cal pre-guntar-se és: hi arribaran? El PSC vetllarà per que Sant Cugat no perdi la qualitat de serveis que tants anys ens han costat aconseguir. •

Sant Medir i que passa pel Pi de’n Xandri.Quin dia, aquell matí que va aparèixer ferit.... Recor-do que vas espantar-te i que vas veure clarament com aquell atac al Pi era un atac a la lluita per pro-tegir Torre Negra. Les ferides han cicatritzat, les passes s’han fet i la raó ha guanyat a l’avarícia.

Ja sé que quan llegeixis això diràs que això no és cosa teva, que tu només hi has posat –i mai millor dit– un granet de sorra. Però jo, que ho he vist des del principi, puc dir que hi has aportat una mica més que un granet. Sí, segur, no només ha estat cosa teva, però sense tu dubto que Torre Negra hagués acabat salvada. Ens has demostrat que la realització dels somnis no depèn només del roman-ticisme utòpic (que també) sinó del treball, la per-severança i la intel·ligència. Felicitats, Kristian. Gràcies, Kristian.

Aquest article es va publicar el web del TOT Sant Cugat el 27 de juliol passat. •

una voluntat de fracàs de l’acord, per part de l’in-dependentisme i del govern de la dreta de l’es-tat. Com veiem, ambdós amb el mateix objectiu.

El més fàcil és demanar-ho tot de cop, així cre-em confusió i dispersem responsabilitats. Un contrasentit no? Si demanem pacte fiscal com es possible que pensem en la independència? I

per passar a ser blocs. Primer ens vas sensibilit-zar sobre què suposava aquesta zona i després sobre què passaria si hi entraven les excavadores.

Vas aconseguir teixir complicitats amb la societat civil de Sant Cugat i el Grup de Natura del Club

Quan parlem de política fiscal, des de la ciutadania podem cometre l’error de pensar que això queda molt lluny



La fam

L’altre dia al matí vaig bai-xar com faig normalment al meu estudi. Tenia un quadre començat amb un tema molt agradable per a mi, ja que després d’ha-ver fet un retrat a la gosse-ta de la Marta Pessarrodo-

na, volia fer-ne un a la meva gossa Darling. Així doncs, vaig començar a treballar, però oh!, les fades no estaven al meu costat, cada vegada m’agradava menys el que estava fent, vaig agafar un atac de rauxa i vaig esbor-rar el quadre. Però bé, volia treballar, tenia necessitat de pintar, i sense adonar-me’n va sorgir el quadre que il·lustra aquest escrit, les fades ara sí que estaven amb mi. No sé qui me’l va inspirar, si Déu o el diable, però em va sortir “la fam”. La fam que comença a sentir el meu poble. La fam que deixa mol-

ArtistA [email protected]

Lluís Ribas. Política

tes famílies sense dormir, pensant què passa-rà demà. Immediatament vaig pensar, però, que tenim un poble generós i això ho demos-tren tantes organitzacions benèfiques que es poden mantenir de la donació del nostre país. Hi ha exemples particulars que són dignes de lloança, com mossèn Pere de les Planes, que treu d’aquí i d’allà per mantenir la seva cada dia més nombrosa parròquia.

Però hi ha una altra fam que comença a sentir el meu poble, que és més perillosa i més difícil de solucionar, és la fam de la justícia, de la dig-nitat, de la igualtat, de l’esperança, del res-pecte, de la honradesa i de tantes altres coses que ens estan robant. I dic que és més difícil de solucionar perquè això ho haurien de fer els nostres polítics, però sembla que un tant per cent molt elevat d’ells batallen en altres guerres. Pot ser que hi hagi polítics proces-

vies de trens d’alta velocitat que no tindran passatgers? Pot ser que estiguem pagant unes autopistes que ja hem pagat sobradament? Pot ser que aquest país tingui més cotxes ofi-cials que cap altre país d’Europa? Pot ser que persones properes a la Casa del Rei estiguin processades per diferents causes? Pot ser que en una entitat com Bankia, corrupta i esta-fadora, hi estiguin implicats tants partits polítics i sindicats? Pot ser que grans com-panyies que reparteixen beneficis estiguin apujant constantment els seus serveis? Pot ser que es consideri un luxe adquirir cultu-ra igual que comprar-se un cotxe d’alta gam-ma? Pot ser que pagui més la renda del treball que la del capital? Pot ser que els banquers que han col·laborat en tota aquesta crisi se’n vagin tan tranquils, que cap hagi entrat a la presó, mentre es demanin quatre anys a un jove per robar una pizza? Pot ser que després de les promeses que va fer un polític públi-cament en el seu programa electoral, ara ho faci tot al revés del que va prometre i no pas-si res? Pot ser que a un polític demostrada-ment corrupte, el seu partit li doni suport? Pot ser que jo, com a ciutadà, hagi de votar el partit, no la persona, ja que la persona la posa el partit? Llistes obertes! I tantes altres preguntes que ens podríem fer.

Sí, comença a aparèixer la fam de la veritat, i aquesta, si la classe política no es posa a treba-llar amb seriositat, sí que és perillosa. Al llarg de la meva vida he conegut gent que ocupa càrrecs de diferents significacions polítiques, naturalment en conec que són seriosos i rigo-rosos, però desgraciadament, el balanç no és gaire positiu. Procurem, procureu, que aques-ta fam no acabi per engolir-nos a tots. •

Auco VallèsMercè Rodoreda, 16-3208172 Sant Cugat del VallèsTel. 93 674 71 71

AudiA l’avantguarda de la tècnica

El pols del progrés.

Audi A4 i A4 Avant de 120 a 272 CV (88 a 200 kW). Emissió CO2 (g/km): de 116 a 194. Consum mitjà (l/100 km): de 4,4 a 8,4.

Nou Audi A4 amb la gamma de motors més eficients que mai hem creat. El progrés batega amb un nou pols. És el pols de l’eficiència, que marca la pauta amb un automòbil que redueix el seu consum fins a un 18% i millora les seves prestacions. Que incorpora l’adaptive cruise control o l’Audi active lane assist. Que eleva l’experiència de navegar a una nova dimensió amb Google Earth i Street View. Nou Audi A4, el progrés avança al seu ritme. www.audi.com/a4

11363 AUCO V 256x159 A4 PULSO c 1 30/05/12 14:02

sats per diferents causes i no tinguin la digni-tat de dimitir? Pot ser que unes persones que tenen un sou digne ocupin dos o tres càrrecs i cobrin dietes mentre hi ha gent que no té sou i fa dieta perquè no pot menjar? Pot ser que un ministre d’Hisenda digui que apuja l’IVA perquè hi ha molta gent que no el paga, en lloc de perseguir els defraudadors? Pot ser que els que han defraudat a l’Estat paguin un 10% del capital en blanquejar-lo, mentre que els que no defrauden han pagat fins al 49%? Pot ser que els clubs de futbol deguin grans quantitats de diners a Hisenda i no passi res, mentre estan tancant petites empreses per no poder pagar la Seguretat Social? Pot ser que els polítics malgastin els nostres diners fent aeroports on no aterren avions? Pot ser que els polítics tinguin uns privilegis fiscals i labo-rals que els altres treballadors no tenim? Pot ser que es facin despeses milionàries per fer



La directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, explica les funcions i reptes del seu càrrec

Entrevista _PÀG. 23

Passarà el mes que ve:El primer ple del curs polític 2012/2013 serà el dia 17 de setembreMés informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat

col·lectius amb el quals volen treballar és amb els aturats de llarga durada. A banda de l’au-toconsum es pretén que fi ns i tot puguin treure un petit sou venent els productes a coope-ratives locals de consum.

Canvis pels avis

La concessió de quatre anys per un tros de terra a Can Mates per a la gent gran acaba ara. És per això que l’Ajuntament ha deci-dit deixar repetir els jubilats que ho han demanat però això sí amb la meitat de la parcel·la. Així s’afavoreix la rotació i es dóna oportunitat a nous avis que vulguin gaudir d’una hor-ta destinada sobretot a l’auto-consum.

Horts incipientsL’agricultura ecològica tam-bé s’està estenent per tots els racons on queda un tros de sòl disponible. Fins fa pocs dies una comissió de medi ambient sor-gida a través del moviment del 15-M a Sant Cugat havia aprofi -tat el solar que quedava en l’an-tiga ubicació de l’Esbart per plantar-hi tot tipus de vegetals i hortalisses. Malauradament una de les parets era perillosa per tenir humitats i esquerdes. Davant el perill d’esfondra-ment l’Ajuntament va inter-venir i diverses màquines i personal d’obra estan mani-obrant al solar.

Aquesta agrupació de joves ja ha tingut una primera troba-da amb Joan Puidomènech, per posar en comú visions i projec-tes. Al setembre els organitza-dors de l’Hort del migdia tenen pensat intentar trobar nous ter-renys per continuar amb el seu projecte d’hort urbà col·lectiu. Potser l’Ajuntament els dóna una sortida en els nous espais que està estudiant.

Un lloc obert a propostes és el Casal de Joves de Torreblanca, que disposa de 100 m2 de terra. Actualment l’utilitzen per fer tallers, d’una banda, la Unitat d’Escolarització Compartida i l’associació L’Ortiga. A fi nals d’estiu part d’aquest terreny quedarà disponible per a nous projectes.

Un hort al platDes de fa 4 mesos el Restau-rant Vermell de Sant Cugat Hotel té un petit hort en un espai d’uns 50 m2. La inicia-tiva va sorgir del personal de cuina, que va començar plan-tant herbes aromàtiques com espígol, menta o alfàbrega. La idea va agradar i tot l’equip de l’hotel s’hi ha implicat. A hores d’ara tenen diferents tipus de tomàquet, pebrots, albergínies, carbassons i enci-ams.

“No podem abastir ni de lluny la demanda del restaurant però tenim un plat degustació al menú fet exclusivament amb les nostres hortalisses”, explica German Espinosa, xef del Res-taurant Vermell. L’hort, del qual s’encarreguen especialment dos membres de la cuina amb conei-xements d’horticultura, també serveix per conscienciar el per-sonal: “es tracta de tenir una cul-tura de cuidar els aliments. Que quan agafi s un tomàquet sàpi-gues que ha estat 4 mesos culti-vant-se i el tractis amb cura” ha comentat el xef. •

INICIATIVA. Una proposta política de la CUP de potenci-ar l’agricultura i la proliferació d’horts urbans va ser ben vis-ta per tots els partits durant el Ple del mes de juny. Concreta-ment s’agafava el compromís de “fomentar i facilitar totes aquelles iniciatives sorgides de la societat civil que tinguin com a fi involucrar els ciuta-dans en la producció agrària local”.

L’equip de govern s’ha pres seriosament el repte i des de la Regidoria de Medi Ambient ja s’està treballant amb la mane-ra de trobar espais de titulari-tat pública per poder-los dedi-car a l’agricultura urbana. En una primera fase s’han detec-tat uns 30 solars potencialment útils tot i que ara caldrà veure si tenen un fàcil accés al reg i si els veïns d’aquestes zones no hi posen pegues. Algunes d’aquestes zones estan a Vol-pelleres, al costat de l’Escola Collserola prop de l’Hospital General de Catalunya i darrere l’Institut Leonardo Da Vinci.

Més enllà de la gent granEl regidor de Medi Ambient, Joan Puigdomènech, assegu-ra que vol veure gent jove cul-tivant tomàquets i enciams a Sant Cugat. És per això que quan s’hagin defi nit les zones on s’hi pot ubicar un d’aquests horts s’hi articularà l’accés atenent diferents criteris. “Volem horts especialitzats amb fi nalitats terapèutiques i altres dedicats a col·lectius que ja tinguin alguna experi-ència amb la matèria”, explica Puigdomènech. Un altre dels

La moda de l’hort urbàProposta. L’Ajuntament iniciarà després de vacances un pla per detectar zones de la ciutat que poden ser aptes per muntar un hort i cedirà les que siguin de titularitat municipal a diferents col·lectius

Els horts de Can Mates són només per a gent gran i ja fa 4 anys que funcionen #ARTUR RIBERA

JR Armadàs i A. [email protected]

“L’edat no serà un criteri per accedir als nous horts, volem veure gent jove treballant la terra a la ciutat”JOAN PUIGDOMÈNECHREGIDOR DE MEDI AMBIENT

La Frase

Els horts per a la gent gran en xifres

25parcel·les d’uns 50 metres quadrats són les que hi ha a Can Mates per a gent gran

60euros l’any

4anys

és el cànon que han pagar els usuaris per poder fer ús del tros de terra

és la durada de la concessió per cuidar un hort urbà a la zona de Can Mates



MuniCipaliSMe. El govern espanyol ha ajornat fins al setembre la reforma de la Llei de Bases de Règim Local. Aquesta norma està cridada a reorganitzar el mapa compe-tencial dels ajuntaments fins al punt de definir quins serveis es poden prestar i sota quines condicions.

Un dels altres aspectes que tractarà és la reducció dels càr-recs electes als ens municipals

i, per contra, l’enfortiment de les diputacions provincials.

El retard en l’aprovació de la llei (que s’havia de promul-gar aquesta setmana) arriba després que el president de la Federació Catalana de Munici-pis i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, hagi visitat el Cristobal Montoro, el ministre d’Adminis-tracions Públiques del govern espanyol.

l’ajuntament de Sant Cugat té 25 regidors actualment #ARTUR RIBERA

_Redacció

La reforma municipal s’abordarà al setembre

Vacances

La setmana passada en aquestes pàgines es van publi-car cinquanta-cinc opinions sobre on passar les vacan-ces; de fet, els entrevistats ens explicaven unes vacan-ces recordades que, per obra i gràcia del titular, es

convertien en recomanacions. Els entrevistats: polítics, càr-recs de l’Administració, comerciants, empresaris, periodis-tes, artistes i gent de la societat civil en general. Suposo que la majoria de lectors no s’ha entretingut a llegir-s’ho tot, és massa teca, però jo, portat per la meva curiositat insana, m’ho he cruspit de dalt a baix. Realment, resulta curiós. Hi ha força diversitat, però el que es constata, sense cap mena de dubtes, és que els santcugatencs són gent viatjada. N’hi ha, de minoritaris, això sí, que ens recomanen, senzillament, trencar la rutina en família; amb això ja ens podem donar per contents. D’altres ens diuen que no siguem tanoques i no ens moguem d’allà on vivim, sigui Sant Cugat o Barcelo-na, que a l’agost és quan més bé s’hi està. Una bona part ens recomanen viatjar pel país i, en aquest sentit, la muntanya guanya per golejada: Cabrerès, vall de Bianya, Pallars Sobi-rà, valls del Valira, Pirineu de Girona, travessa Transpiri-nenca... N’hi ha que s’atreveixen a anar un mica més enllà: Andorra, Catalunya Nord, Mallorca, Navarra, Zamora, Astú-ries, Vigo, Cabo de Gata... Però els santcugatencs no ens moquem amb mitja màniga i en això de viatjar també ens encimbellem entre els altres mortals, el reguitzell de propos-tes que van fronteres enllà és variada i ambiciosa: vall del Loira (per dos cops), Oaxaca, Ligúria (per dos cops), Escòcia, Cercle Polar Àrtic, Suissa (per dos cops), Etiòpia, Jerusalem, Sardenya, Turquia, Big Island, la Toscana, Nantes, Síria (ara no, però), Jordània, Sicília (per dos cops), República Domini-cana, vall d’Aosta, Berlín, l’Alguer (o sigui, Sardenya, repe-tim) i Vietnam. Així, doncs, els lectors propensos a deixar-se influir tenen per tirar. Certament, bona part de les propostes no són les millors recomanacions per a moments de vaques magres; però no en podem donar la culpa als entrevistats, ells només ens han explicat moments pretèrits que fan de bon recordar. Que el futur els permeti repetir, ja és tota una altra qüestió. Molts ni s’ho plantegen, evidentment. Per cert, bones vacances (allà on sigui). •

l’estirabotJORDI [email protected]

www.canals-art.comTel.: 93 675 49 02

Carrer de la creu, 16, Sant Cugat

CRISI

Generalitat de CatalunyaInstitut Catalàde les Empreses Culturals

Sant Cugat International Business Club

SCIBC

The Finest Private International Business Club in Catalonia for Corporate Leaders and Business Individuals

“Great things are done when menand mountains meet”

William Blake

premium events programme unique environment for business

350.000 members all over the world250 clubs worldwide

The Deal-Making Place

www.scibc.net

TarifeS. Circular per la AP-7 serà un 10,5%més car a partir del mes de setembre. La puja-da de les tarifes en els peatges de titularitat estatal decreta-da per sorpresa pel govern espanyol la setmana passada suposarà un increment del 7,5% en el cost. A aquest fet se li ha de sumar un 3% més d’IVA, que es començarà a aplicar tornant de vacances.

En total, doncs, vies com la AP-7 i la AP-2 patiran una escalada de preus de més del 10%, mentre que al peatge de Mollet i a la C-33, la puja-da serà del 6% perquè són de titularitat compartida entre Estat i Generalitat.

L’augment del 7,5% ja s’ha començat a aplicar, cosa que ha generat la crispació de molts usuaris que han tra-vessat les barreres dels peat-ges fent sonar la botzina dels vehicles o fent insubmissió. En total, doncs, el preu s’in-flarà gairebé un total d’un 14% el 2012 (3,2% amb el can-vi d’any i 7,5% amb la mesu-ra extraordinària del govern espanyol i un 3% d’IVA). Durant el 2012 la pujada arribarà al 14% a la ap-7 #ARXIU

Més #NovullpagarLa mesura del govern espa-nyol d’apujar els peatges ha coincidit amb la cinquena onada de #Novullpagar, que aquest diumenge ha convo-cat la Plataforma Prou Petges. On més s’ha notat la protesta ha estat al peatge de Mollet de la C-33, que, després de gene-rar uns tres quilòmetres de cua, s’han hagut d’aixecar les barreres i passar els vehicles de franc.

Respecte l’augment de tari-fes, el conseller de Territori, Lluís Recoder, ha dit a Cata-lunya Ràdio que no el preocu-pa en excés el fenomen #Novu-llpagar, que creu que ha estat instrumentalitzat per unes determinades sigles políti-ques (Solidaritat). Quant a la solució a la llosa dels peatges a Catalunya ha proposat mirant el futur que el model ha de ser un amb el qual “les autopistes les paguin els usuaris a través d’un peatge tou molt barat, però distribuït arreu del ter-ritori”. Segons ell, s’ha optat per la via “fàcil” de fer pagar més als catalans, que són els que més acostumats estan a pagar els peatges. •

Peatges estatals, un 10% més cars després de vacances Mobilitat. La AP-7 serà l’autopista propera a Sant Cugat més afectada ja que acumularà un increment de gairebé el 14% el 2012

Joan Ramon Armadà[email protected]

TranSporT. La T-10 de dues zones costarà un 2% més a par-tir del mes de setembre. Això és així a causa de l’aplicació de la pujada de l’IVA en els bit-llets de transport públic del sis-tema tarifari integrat. Així, la T-10 de 2 zones costarà 35 cèn-tims més cara (18,75 euros) i la d’1 zona, 25 cèntims més cara (9,45 euros). El preu del bitllet senzill es mantindrà en 2 euros per 1 zona i en 2,70 per 2 zones.

A l’augment de l’IVA decre-tat pel govern espanyol se li ha de sumar l’increment del 12% que ja va aplicar la Generalitat a principis d’any. En total, doncs, el preu del transport públic a la zona de Sant Cugat s’ha inflat un 15% de mitjana aquest 2012.

Anar i tornar de Barcelona o Terrassa amb una T-10 costa-rà 3,75 euros o 5,40 si s’opta per comprar dos bitllets senzills.

l’any 2011 la targeta valia 16,40 euros #JR ARMADÀS

_Redacció

La T-10 de 2 zones puja un 2% passat vacances



El carrer Nostra Senyora de l’Estrada és el que concentra el gruix dels treballs aquest estiu #JR ARMADÀS

diStriCtES. Les obres del Pla de Barris de les Planes continuen malgrat els impa-gaments de la Generalitat. Aquest estiu és el torn del carrer Nostra Senyora de l’Estrada, una de les vies de més trànsit d’aquest districte ubicat a l’entrada de Collse-rola. “Soterrarem els serveis i deixarem el carrer asfaltat al llarg del mes de setembre”, ha anunciat el regidor d’Ur-banisme, Pere Casajoana referint-se a la marxa de les obres en aquest punt.

El proper pas serà la licita-ció de les obres al carrer de la Font, que es duran a terme fent servir els diners de lliure disposició del Consell de Bar-ri de les Planes.

Abans d’acabar l’any, tam-bé se sabrà quina és la dispo-nibilitat de recursos per poder abordar de cara al 2013 la urba-nització de la zona de Can Bor-rull.

Retards en el plaPere Casajoana ha expli-cat que la part estrictament urbanística del Pla de Bar-ris està gairebé acabada i que els retards més importants

els trobem en la part social o de dinamització del distric-te. “Només queda per asfal-tar el carrer de la Font i Nos-tra senyora de l’Estrada que és el que estem acabant ara”, ha assegurat.

Segons el director d’obres dels districtes de l’Ajunta-ment, Francesc Serra, abans d’abordar la part social del pla cal deixar totalment enllesti-des les infraestructures del barri i més tard posar-nos-hi de ple. “La gent ha de poder sortir de casa en condicions i el centre cívic ha de tenir mitjans i recursos” ha expli-cat Francesc Serra. •

JR Armadà[email protected]

Una de les artèries de les Planes quedarà asfaltada al mes de setembreProjecte. Les urbanitzacions del Pla de Barris avancen mentre la part social espera que els carrers estiguin fets

Unitat contra la crisi

Des de Madrid escric la darre-ra columna fins després de l’es-

tiu, és per això que vull repassar alguns fets que han succeït en les últimes setmanes.Hem estat testimonis de manifestacions de miners que no acaben d’acceptar la necessi-tat d’ajustar les subven-cions de l’Estat a una nova realitat econòmi-ca, moviments antisis-tema com el 15M que surten a caldejar l’am-bient a la mínima que poden, funcionaris que no accepten que cal impedir la fallida tècni-ca de l’Estat i per això tots ens hem d’ajus-

tar més el cinturó... En definitiva ha estat un mes en què la delica-díssima situació econò-mica i financera d’Es-panya i les seves Comu-nitats Autònomes han estat notícia diària.Davant un panorama com el que patim crec que hem de tenir fe i esperança en que tots junts ens en sortirem. “Tots a una” vol dir que cal intentar evitar posar pals a les rodes amb discursos ruptu-ristes i que només bus-quen la confrontació. Em resulta sorprenent i em preocupa que en algunes regions de la nació espanyola el gran problema econòmic s’intenti amagar ata-cant a Espanya i la uni-tat de l’Estat. Jo ho tinc claríssim: O treballem tots junts o la sortida de la crisi serà molt més lenta i dura. •

La delicadíssima situació econòmica i financera d’Espanya ha estat notícia diària

veu popularIGNACIOFUENTES

PP

[email protected]: @IFuentesAlbesa

La CUP prepara una gran festa per al setembreMúsica. Un doble concert de At Versaris i Brams serà el plat fort de les celebracions

PArtiCiPACió. Un concert de Brams serà el plat fort dels actes que la CUP i altres col·lectius d’esquerres inde-pendentistes han convocat per celebrar la Festa per la Unitat Popular que enguany es fa coincidir amb la setma-na de l’11 de setembre. Les activitats es faran durant sis dies, des del divendres 7 fins al dijous 13 i inclouran con-certs, xerrades i fins i tot la projecció d’un documental.

En l’apartat musical, el divendres 7 hi haurà un con-cert de grups locals on actu-aran Perwerther’s Original, Dröpools, Esquerda, Pulmon i GATO & KDO. L’endemà serà el torn de grups més veterans de l’escena catala-na com At Versaris i Brams.

Tots els concerts seran a la pla-ça del Rei.

A banda de la música, el dimecres 12 hi haurà una pro-jecció del documental Opera-ció Garzón contra l’indepen-dentisme català amb la pre-sència d’alguns dels afectats pel que la CUP ha definit com “la ràtzia repressiva que va patir l’independentisme l’es-tiu del 1992”. Per cloure els actes, el dijous 13 s’ha orga-nitzat una xerrada sobre el decreixement a càrrec de Car-los Taibo, professor de Cièn-cies Polítiques a la Universi-dad Autónoma de Madrid i autor de diversos llibres sobre el tema. Ja es pot seguir l’ac-tualitat de l’esdeveniment via Twitter a l’etiqueta #FUPstc.

Els concerts seran a la plaça del rei #ARTUR RIBERA

_Redacció

Un autobús urbà #ARTUR RIBERA

MobiLitAt. Les mesures d’ajust del govern local tam-bé afectaran el transport urbà de Sant Cugat. Segons va informar en roda de prem-sa el regidor de mobilitat, Jordi Puigneró, durant els primers sis mesos de l’any

s’ha registrat una devalla-da del 6% d’usuaris a la xar-xa de transport urbà. Per aquest motiu, a partir de l’1 de setembre, les freqüències de pas dels autobusos urbans es reduiran i només circula-ran des de les 06.30 hores a les 22.00 hores. Fins ara, algunes línies oferien servei abans i després d’aquest horari, però els responsables locals han detectat que en aquest

interval de temps és quan es registra un nombre més reduït d’usuaris. Pel mateix motiu, la línia L6, que va del SC Trade Center al polígon Can Sant Joan, deixarà de funcionar. En aquest cas, la mitjana és de quatre usuaris per trajecte, per tant, “una línia insostenible econòmi-cament”, va remarcar Puig-neró. Com a contrapartida, però, el regidor va anunciar que tenen la voluntat d’acor-dar amb la direcció de Ferro-carrils de la Generalitat que la seva línia d’autobusos que tenen a la zona també doni servei a aquestes persones. No oblstant això, a partir del dilluns 3 de setembre entra en funcionament la polèmi-ca L11, que farà el recorregut

Canvis en les freqüències de pas dels autobusos urbans i escolars a partir del setembre

La falta d’usuaris farà que L6 deixi d’exisitir però s’inaugura la L11

entre Mira-sol, el turó de Can Mates i l’Institut Leonardo da Vinci. Recordar que la posada en marxa d’aquesta línia s’ha fet per la demanda incansable que han fet els veïns de Mira-sol, que tardaven més d’una hora per anar del barri al nou CAP al turó de Can Mates.

Pel que fa al transport escolar, se seguirà oferint el mateix servei que el curs ante-rior a les escoles de la Flores-ta, Catalunya, Ferran i Clua i l’IES Leonardo da Vinci. En aquest últim, però, la regido-ra d’Educació, Esther Salat, va informar que se suprimi-rà el trajecte del migdia per-què a partir del curs 2012-13 aquest institut s’acull a l’ho-rari intensiu de matins.

_A.Mira



“El moment econòmic i social afavoreix l’estalvi energètic”

Entrevistem Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya

F a un any i mig Marta Subirà va canviar de feina, però no de cap. Quan Lluís Recoder va esdeve-nir conseller de Sostenibilitat, la va cridar per nomenar-la directo-

ra general de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya.

Resumeixi les tasques del departament que dirigeix. És una mica un calaix de sastre, però una de les tasques més importants que fem és la de l’avaluació ambiental del planeja-ment urbanístic. Cada nou projecte ha de ser avaluat per veure quin impacte té per al medi ambient.

El famós Informe d’Impacte Ambiental! Correcte. A més, aquesta és una àrea que dirigeix en Sergi Cantó, que també havia treballat de tècnic a l’Ajuntament de Sant Cugat. És una feina molt important perquè és un tema que desperta moltes reticències del territori.

És com ser el ‘poli’ dolent del creixement? Molts alcaldes temien aquests informes per la poca coordinació entre Obres Públi-ques i Medi Ambient, que en l’època del tri-partit portaven dos partits diferents. Hem intentat donar-hi la volta, ser molt transpa-rents des del principi i deixar clar les possi-bilitats de cada projecte quan comença. És una feina molt pedagògica d’informació de les normatives i que la nostra capacitat de ser fl exibles és limitada. Només demanem als promotors a l’hora de tirar endavant una infraestructura que el país ha de seguir endavant, però d’una determinada manera.

fament global i anessin dirigides a la seva mitigació. D’altra banda, estem treballant ja en l’adaptació al canvi climàtic i com afecta, per exemple, en la sequera, l’impacte en les estacions d’esquí, les onades de calor, l’agricultura... Hem d’adaptar-nos ja a la realitat del canvi climàtic.

Què fan els particulars i les empreses? La gent, sigui per la sensibilització o per la via de l’estalvi, fa temps que tenen la idea que cal canviar el xip en el consum energè-tic i estalvi d’aigua. Amb les empreses pas-sa una cosa similar. S’adonen que la depen-dència excessiva del petroli els genera una despesa enorme. El moment social i econò-mic afavoreix l’estalvi energètic. A més, el govern ha impulsat el Programa d’Acords voluntaris de reducció de CO2. Algunes empreses estan obligades per la Unió Euro-pea, però d’altres els encoratgem amb aquests programes d’incentius i bonifi ca-cions.

Hi ha molts exregidors de Sant Cugat al Govern de Catalunya. Com ho explica? S’havia format un equip molt bo i molt cohesionat, i ha esdevingut un planter per al govern actual. La veritat és que alguns hem vingut amb el conseller Recoder, altres estan en altres conselleries i de fet, el mèrit és seu per haver triat bé. En el meu cas, em va costar prendre la decisió, però després de 12 anys havia acabat una etapa. •

Amb vocació política. Marta Subirà té 39 anys, és llicenciada en Dret i porta un any i mig exercint un càrrec de govern de la Generalitat de Catalunya dins la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Abans havia estat, sempre al costat de l’exalcalde Lluís Recoder, regidora de l’Ajuntament durant 12 anys. En la seva última etapa en la política local havia capitanejat el departament de Medi Ambient a l’Ajuntament de San t Cugat.

De color verd Marta Subirà ha dedicat els darrers anys de la seva carrera política a aspectes relacionats amb

el medi ambient #JR ARMADÀS

Què diuen els ecologistes del fet que no hi hagi conselleria de Medi Ambient? Al principi es va entendre com una pèr-dua de protagonisme. Hi havia por que que-dés diluït dins d’una conselleria tan gran i tan potent, però passat un any i mig, hem vist que té trets bons i dolents. Han vist que tenen un conseller molt proactiu en la matè-ria i que s’ha afavorit el treball transversal dins el departament. La part dolenta és que la temàtica de Territori i Sostenibilitat és tan gran que des d’un punt de vista medià-tic hi ha altres temes que eclipsen les políti-ques ambientals.

També toca lluitar contra el canvi climà-tic. Què ha fet el seu departament? Tenim dues línies d’actuació. La prime-ra és treballar per reduir les emissions de CO2. Des del Govern ho hem abordat des del Pla de l’Energia perquè totes les accions en aquest àmbit tinguin en compte l’escal-

“A l’hora de tirar endavant demanem als promotors una infraestructura que es pot fer d’una determinada manera”

“Des del govern ja estem treballant en l’adaptació al canvi climàtic i com ens afectarà”




L’ús de bosses de plàstic a Sant Cugat es redueix un 80%

SoStEnibilitat. Les bosses de plàstic reculen en favor de les bosses reutilitzables i els carretons de la compra. Els comerços adherits a la campanya de reducció de compra de bosses d’un sol ús engegada el 2010 per l’Ajun-tament de Sant Cugat, l’ac-tual Associació Sant Cugat Comerç i l’Associació de Comerciants del Barri del Monestir, han vist com la compra d’aquestes ha cai-

les bosses reutilitzables ja són les protagonistes a l’hora d’anar a comprar #ARTUR RIBERA

gut un 80% en menys de dos anys. Quan es va iniciar la campanya, els comerços com-praven 8.600 bosses de mitja-na. Actualment, segons les dades fetes públiques pel con-sistori en compren unes 1.400.

Aquest fet implica una reducció notòria de les (fins fa molt poc) quotidianes bos-ses de plàstic, elements de la compra que tenen una vida útil molt curta però que gene-ren un volum de residus bas-tant significatiu. A més, a l’èxit d’aquesta campanya de sensibilització cal sumar-hi l’adquisició de l’hàbit, per part de la clientela, d’anar a comprar amb bosses reutilit-zables. Un 56% dels clients ja ho fan per costum segons l’Ajuntament.

Seguir amb la campanyaPer reforçar aquesta ten-dència i amb motiu del Dia Internacional sense Bosses de Plàstic, l’Ajuntament ha sortejat aquesta setmana 25 carretons de la compra entre els clients d’aquests 46 comer-ços. Els carretons estan fabri-cats amb lones reutilitzades d’altres campanyes munici-pals i són respectuosos amb el medi ambient. El sortei s’ha fet entre un total de les 2.580 butlletes recollides.

Cal recordar que per redu-ir encara més el consum de les bosses de plàstic l’última paraula la tenen els consumi-dors. El canvi de costums que apunta l’estudi és una notícia molt positiva. •

tendència. Una campanya impulsada per l’Ajuntament i els comerciants de la ciutat certifica el canvi d’hàbit cap a bosses d’un sol ús i carretons

La implicació dels botiguers ha estat la clau de l’èxit

Redaccióredacció@premsalocal.com

Ha passat aquesta setmana:Molts comerços i empreses locals han començat les vacances d’estiuMés informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia la Xifra

55%dels nous aturatsestaran afectats per la rebaixa de la prestació d’atur que ha aprovat el Govern espanyol

Finançament fins al 100% + despeses

El teu apartament a la Costa Brava · Roses

Des de 65.700 €*

Residencial Portomarina • Santa Margarida Magnífics apartaments d’1 i 2 dormitoris, zona enjardinada i piscina. Molt ben comunicats i a prop dels canals. Places de pàrquing a la venda en el mateix edifici, no incloses en el preu.

*Impostos no inclosos. Descompte no acumulable a altres ofertes.

Ctra. de Besalú a Roses, 149

902 333 131 • residencialportomarinaroses.com

SV_256x59_StCugat_Roses_CAT_B.indd 1 10/07/12 12:17

la campanya en xifres

56%dels consumidorsvan a comprar amb bosses reutilitzables o amb un carretó

8.600bosses de plàstic

1.400bosses de plàstic

són les que compraven cada any els comerços estudiats abans de la campanya

són les que compren ara els comerços estudiats després de la campanya



Diada 2012

Aviat arribarà el dia 11 de setem-bre. Massa coses han passat per no

aprofi tar l’ocasió de dei-xar sentir el nostre crit de protesta. Anem-hi tots (però tots!) a les demos-tracions que es facin al carrer per dir que ha arri-bat l’hora històrica d’in-dependitzar-nos dels que pretenen que siguem una regió del seu país. Que quedi clar: Catalonia is not Spain, no ho és es miri per on es miri. Li va tocar ser-ho, com els ha pas-sat a tantes colònies, per la força de les armes, i ara li toca, com ha passat amb tantes colònies, l’ho-ra de recuperar la seva independència. Punt. Pel que fa a aquells catalans que pels motius que fos-sin es varen acomodar i varen trobar benefi ci de

col·laborar amb les forces invasores (els anomenats “botifl ers”), ara tenen l’oportunitat de corre-gir l’error i ajudar. No és només qüestió de fl ama nacionalista, estem par-lant del fet que Catalu-nya es troba en greu perill econòmicament, cultu-ralment i anímicament. Es tracta de supervivèn-cia pura i dura. No estic sent alarmista, és un fet, i els que no ho veuen és perquè no n’estan infor-mats. Hi ha una inten-cionalitat proactiva per part dels governs centrals d’Espanya, de tallar les ales a Catalunya per tots els angles, de forma con-sistent. A ses Illes Bale-ars ja van a sac. Van pas-sant lleis com qui no fa res i van avançant en el seu propòsit. Repeteixo, no és paranoia, els que encara s’ho creguin, que mirin d’informar-se’n. No és moment de badar. Aquí hi ha uns que ho tenen molt clar, i la pregun-ta és: i nosaltres, com ho tenim?•

‘Que quedi clar: Catalonia is not Spain’, es miri per on es miri

[email protected]

INMALÁZARO

daixonses i dallonses

“Sempre hi ha alguna cosa millor que encara està per venir”

Entrevistem Santi Gusart, director del Cluc Hotel Begur

Trobar-se sense feina passats els 50 anys és un cop dur. Malgrat això quan el Santi Gusart des-prés de treballar durant més de vint anys en una multinacio-

nal va decidir no enfonsar-se i muntar un hotel a Begur. De Sant Cugat a la Costa Brava per tirar endavant.

Com s’afronta l’atur passat els 50? Jo portava 24 anys treballant en una gran empresa i per aspectes interns em van substituir per un noi més jove. Tenia 53 anys i vaig haver de plantejar-me què volia ser els 15 anys laborals que em quedaven.

I es va fer emprenedor...Vaig replantejar la meva vida perquè volia portar un altre ritme de vida. Jo tenia una masia llogada amb uns amics a la zona i ja coneixia Begur. A partir d’aquí vaig veure que hi havia un nínxol de mercat per a un determinat públic en aquest municipi i vaig posar el negoci en marxa llogant un edifi ci i transformant-lo en un hotel. L’hotel Cluc ja funciona des de fa uns mesos.

Per què un hotel? Considero que és un sector on puc aportar força per la meva manera de ser. Sempre he volgut fer d’amfi trió i m’agrada, a banda que crec que puc oferir un bon producte.

El turisme és dels pocs sectors que se suposa que funciona en aquest país... L’any passat el sector va créixer un 7%. A més, Begur no és que tingui precisament un

excés de places hoteleres, així doncs, enfo-cant el negoci d’una determinada manera podia sortir bé.

Quin perfi l de client busca? És un target de 30 a 60 anys que valori la naturalitat del tracte humà, que valori l’es-tètica i tingui sensibilitat per un lloc com Begur, envoltat de pau, al centre del poble. A banda, la localitat té 8 platges precioses que és dels elements més valorats per la gent.

Va costar gaire tornar a començar de zero? És complicat, però sóc del parer que el més important és l’actitud. Sempre hi ha alguna cosa millor que encara està per venir i has de saber canalitzar les teves energies cap a aquest fet.

És fàcil muntar un negoci a Catalunya? No gaire. No és fàcil, però tampoc és un labe-rint. Cal molta il·lusió, empenta i visitar mol-tes fi nestretes.

Com va l’hotel? Les previsions de venda van una mica per sota el ple de negoci, però la gent que ve surt molt contenta i les crítiques dels clients són molt bones. Estic molt satisfet de la feina feta.

Com ataqueu el mercat internacional? Internet és l’eina fonamental. El 95% de les nostres reserves vénen via Internet. Tenim una pàgina pròpia i la resta és gent que com-para hotels buscant pel Google. Sempre hi ha un públic que detecta que el teu hotel pot ser el més idoni per a ell. A Begur el 60% del turisme és nacional i el boca orella local tam-bé hi fa.

Què fa diferent el seu hotel? És un bed and breakfast que es diferencia per dormir bé, per un esmorzar complet i per productes casolans de la zona. També posem molt interès en el tracte. Volem transmetre la idea que venir a l’hotel Cluc és ben bé com si et convidessin a casa d’uns amics. •

Reiniciant. En Santi Gusart va fer servir els estalvis per muntar un negoci passats els 50 anys. Després d’in-vertir 70.000 euros, ha acon-seguit muntar un negoci propi amb tres tre-balladors i ara té un hotel a la Costa Brava. Gusart ha abandonat Sant Cugat i ha posat cos, ànima i model de vida en un nou pro-jecte. #ARTUR RIBERA

Proper Un dels objectius del director de l’hotel Cluc és que els clients se sentin com si estiguessin convi-

dats a casa d’un amic. #ARTUR RIBERA

“Sempre hi ha un públic que detecta que el teu hotel pot ser el més idoni per ell”

“El 95% de les nostres reserves de clients de l’hotel ens vénen via Internet”




Campanya. El Banc Saba-dell ha disminuït els bene-ficis en un 45% en el darrer any i ha obtingut 90 milions d’euros nets. L’entitat ban-cària ha hagut de destinar 1.890 milions d’euros a provi-sions per satisfer els requeri-ments de dotacions per sane-jar el sector financer. A més a més d’aquests actius con-gelats, l’any ha estat marcat per l’absorció de la CAM, con-solidant-se com a Sabadell CAM. Aquest fet ha compor-tat que aquesta entitat assu-mís una quantitat extraordi-nària de costos.

Creixen els clientsTranscorreguda la primera mei-tat de l’exercici, el grup Banc Sabadell presenta unes dades consolidades en què s’inclouen els saldos de Banco CAM, tan-cada ja l’adjudicació i obtingu-da l’aprovació corresponent per part de la Comissió Europea el 30 de maig passat. Aquest és el primer informe en què ja es té en compte els saldos de Banco CAM, tancada ja la unió. Com a conseqüència de la consolidació de les dues entitats com a Saba-dell CAM, els dipòsits a termi-ni han incrementat un 67% i els comptes corrents un 47%. Tam-bé s’han incrementat el nombre de clients en un 110%, i s’han superant el 5,4 milions.

La seva cartera de clients ha augmentat un 110%

La seu del banc a Sant Cugat #ARTU RIBERA

_Redacció

Els beneficis del Banc Sabadell cauen un 45%moderació. L’entitat vallesana amb seu a Sant Cugat guanya 90 milions durant l’últim any

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

Els treballadors d’Hisenda també es manifestenREtaLLadES. No només els funcionaris de les admi-nistracions locals sur-ten a protestar per les seves condicions labo-rals. Els treballadors de la delegació santcuga-tenca de l’Agència Tri-butària també es concen-tren els divendres davant el seu lloc de treball per protestar per les retalla-des de sou i la retirada de pagues extra. Ho fan ves-tits de negre per repre-sentar el dol que supo-sa la davallada de salaris i l’empitjorament de les condicions de treball. •#FOTOGRAFIA: CARLOS RODRÍGUEZ

FaRmaCÈUtIQUES. La factu-ració de Grifols ha crescut un 15% en el primer semes-tre de 2012. Així la compa-nyia farmacèutica amb seu a Sant Cugat ha superat els 1.315 milions d’euros enfront dels 1.140 milions del mateix període durant el 2011. Els ingressos, segons informa la companyia amb un comuni-cat, han augmentat un 107% i certifiquen la bona posició

financera de l’empresa. Per Grifols, la diversificació geo-gràfica de les vendes minimit-za possibles efectes negatius de la volatilitat de les divises, si bé en aquest semestre la comparativa s’ha vist afavo-rida per la cotització del dòlar i la debilitat de l’euro.

Créixer foraLa companyia s’enorgu-lleix del fet que la progres-siva internacionalització de Grifols hagi permès al grup generar més del 90% dels ingressos fora d’Espanya. En total, 1.200 milions d’eu-ros en el primer semestre de 2012 han vingut de fora les fronteres espanyoles. Així, es constata la gradual reduc-ció del pes relatiu del mercat espanyol fins al 9% enfront del 20% que representava en el primer semestre de 2011. La facturació a la zona de la Unió Europea, que es manté estable i representa el 22% de les vendes totals, es va situ-ar en quasi 300 milions d’eu-ros. •

Grifols incrementa la seva facturació semestral en un 15%

La seu de l’empresa a Sant Cugat #ARTUR RIBERA

El mercat espanyol només significa un 9% del negoci

Redacció[email protected]

IntERnEt. Un equip de joves ha impulsat des de Sant Cugat la creació de Trendta-tion, la primera xarxa social de moda que incorpora l’e-commerce al seu web, i que ha estat dissenyat seguint la tècnica Responsive Web Design, que en aquests moments tan sols s’utilitza als Estats Units. Una xarxa a la qual ja et pots unir. És una

nova manera que té l’usuari d’adquirir moda per Internet a l’hora que interactua a tra-vés d’una xarxa social. Aques-ta proposta ofereix inspiració de moda i compra.

La iniciativa neix d’un jove emprenedor de 24 anys que ara, 4 anys després, ha sig-nat un acord amb La Redou-te, la botiga en línia de moda. D’aquesta manera, la nova xarxa es llançarà de manera progressiva als 26 països on La Redoute ja té presència. L’equip compta amb el suport del Grup Intercom, empresa dedicada al desenvolupament de negocis en línia. Aquesta nova plataforma combina la xarxa social amb l’e-commer-ce, una nova forma de fer nego-ci a la xarxa. •

Neix la primera xarxa de moda amb e-commerce

La nova xarxa social de moda ja està disponible a Internet #CEDIDA




Esports El Sant Cugat Esport FC de Jose Luís Duque serà el primer equip de la ciutat a iniciar la pretemporada. Ho farà el dilluns 13 d’agost

Futbol _PÀG. 34

El camp, ara al setembreObres. La gespa artifi cial de l’interior de la pista d’atletisme de la ZEM La Guinardera ja està instal·lada, però l’equipament no entrarà en funcionament fi ns al setembre. La instal·lació hauria d’haver estat enllestida al febrer

INSTAL·LACIONS. Més retards en la col·locació de la gespa artifi cial a l’interior de la pista d’atletisme de la Zona Esporti-va Municipal La Guinardera. Si inicialment l’Ajuntament de Sant Cugat havia previst que aquest nou equipament esportiu ja estigués en mar-

xa el mes de febrer passat, ara podria entrar en funcionament al setembre, segons ha explicat Pere Casajoana, regidor d’Ur-banisme i Obres de l’Ajunta-ment de Sant Cugat. Casajoa-na ha assegurat que la recepció de l’obra per part de l’empresa constructora a l’Ajuntament es preveu que es faci efectiva “com a molt tard, a principis o mitjans de setembre”. El regidor d’Urba-nisme i Obres ha dit també que “el camp està acabat en un 98%. Només queden alguns detalls per acabar-lo del tot”.

El nou camp de gespa artifi ci-al, apte per a la pràctica del rug-bi i el futbol, ha sofert, respecte al pressupost inicial (408.630,20 euros), un increment d’un 4%,

nar i competir als camps de fut-bol de la ZEM La Guinardera. Segons Tizón, ho han sol·licitat la penya Pericos de Sant Cugat, que ja hi entrena, el Sant Cugat Esport FC, el Junior FC i la PB Sant Cugat-EF Hristo Stòitxkov.

Poligràs Ibérica SA, amb seu a Sant Cugat, és l’empre-sa encarregada d’instal·lar la gespa artifi cial i també serà la responsable del manteniment d’aquesta nova instal·lació esportiva municipal. També ha estat l’empresa que, en els últims anys, ha instal·lat ges-pa artifi cial als camps munici-pals de futbol de la ZEM Jau-me Tubau i Camp Municipal de Futbol de Can Magí i a les escoles Europa i Thau de Sant

Cugat.Amb aquest nou camp de

futbol, Sant Cugat comptarà amb cinc camps municipals de futbol amb gespa artifi cial: ZEM Jaume Tubau (un camp de futbol 11 i un de futbol 7), Camp Municipal de Futbol de Can Magí, Camp Municipal de Futbol de Mira-sol, i la ZEM La Guinardera (amb dos camps). A més a més, la ciutat té diferents escoles que tenen camp de ges-pa artifi cial, com el Thau, l’Eu-ropa i l’Àgora.

Cal recordar que la pista d’at-letisme de la ZEM La Guinarde-ra va entrar en funcionament el setembre del 2011, ara fa onze mesos, també amb molt temps de retard. •

segons Casajoana. L’Ajunta-ment és qui paga aquesta obra, amb pressupost municipal del 2012.

Les obres van començar a mitjans del mes de maig. La nova gespa artificial té una superfície de 8.000 metres qua-drats. Un cop fi nalitzin les obres, la Zona Esportiva Municipal La Guinardera disposarà de dos camps de gespa artifi cial i una pista d’atletisme. En aquest nou camp de gespa artificial s’hi podrà jugar a rugbi i tam-bé a futbol i a futbol 7.

Segons ha explicat Xavier Tizón, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, són molts els clubs esportius de futbol que han sol·licitat entre-

Imatge actual de la gespa artificial a l’interior de la pista d’atletisme, a la Zona Esportiva Municipal La Guinardera #ARTUR RIBERA

El pressupost inicial de l’obra ha patit un increment del 4% “El camp de gespa

artifi cial està acabat en un 98%. Només queden alguns detalls per acabar-lo del tot”PERE CASAJOANA REGIDOR D’URBANISME I OBRES

Frases

“La recepció de l’obra per part de la constructora a l’Ajuntament es farà, com a molt tard, a principis o mitjans de setembre”PERE CASAJOANA REGIDOR D’URBANISME I OBRES

Passarà el diumenge 30 de setembre:El Club Muntanyenc, el Club Tennis Natació i l’Ajuntament organitzaran la 29a Mitja Marató Més informació: www.mitjasantcugat.com

Àlex López [email protected]@premsalocal.com



HOQUEI SOBRE PATINS. Des-prés d’aconseguir aquesta temporada un ascens histò-ric a la Primera Divisió esta-tal, el sènior A masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat ja coneix el calendari de lli-ga per a la pròxima tempo-rada 2012-2013. Els vermell-i-negres començaran el campi-onat de lliga al pavelló 2 de la ZEM Rambla del Celler con-tra el CP Manlleu, el cap de setmana del 13 i 14 d’octubre. El conjunt d’Osona ha tancat la seva participació al campi-onat d’enguany en una dis-creta tretzena posició de set-ze equips a la Primera Divisió.

El sorteig del calendari de lliga es va fer el dimarts 31 de juliol, al Museu Olím-pic de Barcelona. La princi-pal novetat del pròxim cam-pionat 2012-2013 és que la Primera Divisió estatal pas-sarà a tenir 12 equips, quatre menys que en l’edició d’en-guany. No s’ha pogut com-pletar aquesta llista de setze equips per manca d’inscripció d’equips en aquesta categoria. En principi, els tres primers classificats pujaran directa-ment a l’OK Lliga i no baixa-rà cap conjunt. D’altra banda, la Copa del Príncep la juga-

ran els quatre primers classifi-cats un cop acabada la prime-ra volta.

Primera voltaEn la primera volta de la com-petició, el PHC Sant Cugat rebrà els següents cinc con-junts: CP Manlleu; CH Mata-ró (va acabar 6è); CP Aceres d’Astúries (11è); CP Taradell (aquest equip que va jugar la promoció de descens a Segona Catalana ha comprat la plaça del CP Monjos, equip que s’ha desfet després de perdre la cate-goria de l’OK Lliga); FC Barce-lona B (ha ascendit de Primera Nacional Catalana).

Per contra, en aquesta pri-mera volta del campionat, els vermell-i-negres visitaran les següents sis pistes: Caixa Penedès Patí Vilafranca (7è); CPP Raspeig d’Alacant (15è); CP Alcobendas de Madrid (5è); FM Oviedo Roller HC d’Astú-ries (10è); CP Tordera (8è) i CP Cerceda de Galícia (14è).

Albert Salarich, directiu del

PHC Sant Cugat, que va estar present en el sorteig del calen-dari de la Primera Divisió, ha explicat, en declaracions al Dia-ri De Sant Cugat, que l’objectiu del primer equip “és la perma-nència a la categoria. Sé que els jugadors estan molt motivats i que s’esforçaran al màxim per ocupar una part còmoda a la classificació. Serà una lliga molt igualada perquè qualsevol equip pot perdre amb un altre”. Aquesta serà la primera vega-da que el PHC Sant Cugat mili-ti en aquesta categoria.

Mirar cap amuntPer la seva banda, Jordi Raga, entrenador del sènior A, ha afir-mat que “l’objectiu del club és la permanència. El planteja-ment que fem és el mateix que hem fet aquesta temporada 2011-2012. Hem de mirar cap amunt a la taula. Aquesta tem-porada hem assolit un ascens històric. Tornar a pujar ja seria el màxim”. Raga també ha pun-tualitzat que “tot dependrà de

com comencem la lliga. Serà un campionat molt igualat i difícil, però nosaltres també tenim un bon equip”.

El primer equip del Patí Hoquei Club Sant Cugat ini-ciarà la pretemporada el dilluns 27 d’agost i jugarà els següents partits de prepara-ció: CHP Bigues i Riells (Nacio-nal Catalana)-PHC Sant Cugat (1 o 2 de setembre); PHC Sant Cugat-CE Arenys de Munt, de Nacional Catalana (dimarts 4 de setembre); Blanes HC (OK Lliga)-PHC Sant Cugat (diven-

dres 7 de setembre); CE Arenys de Munt, de Nacional Catala-na-PHC Sant Cugat (dijous 13 de setembre); PHC Sant Cugat-Reus Deportiu, de l’OK Lliga (diumenge 16 de setembre, a les 18.30 hores); CH Mataró (Primera Estatal)-PHC Sant Cugat (22 o 23 de setembre), i PHC Sant Cugat-Alcoi (dissab-te 27 de setembre).

La plantilla del PHC Sant Cugat masculí per a la pròxi-ma temporada 2012-2013 esta-rà integrada pels següents deu jugadors: Ramon Gascón i Alain Rivero (porters), i Pol Carulla, Eloi Gaspar, Bran-don Carrara, Pablo Soler, Mar-co Aguarón, Pablo Aguarón, Roger Riba i Borja Jiménez (jugadors).•

Aquest primer partit es jugarà el 13 o 14 d’octubre, al Pav 2L’equip començarà la pretemporada el dilluns 27 d’agost

Àlex López [email protected]

El Patí Hoquei rebrà el CP Manlleu en l’estrena a la Primera DivisióDebut. Els vermell-i-negres, que acaben d’ascendir, s’enfrontaran als osonencs, que aquesta temporada han estat tretzens de setze equips

“L’objectiu és la permanència, però hem de mirar cap a la part de dalt de la taula. Tornar a pujar seria el màxim”JORDI RAGA entrenaDor phc sant cugat

NATACIó. Erika Villaéci-ja no es va poder classi-ficar per a la final de 800 metres lliures que tindrà lloc aquest divendres a les 20.45 hores. La nedado-ra, amb residència a Sant Cugat, va debutar al Cen-tre Aquàtic de Londres el dijous 2 d’agost a les sèries classificatòries per a la final dels 800 metres. L’Erika va fer un temps de 8:27:99, 84 centèsimes més que la fran-cesa Coraly Balmy, que va finalitzar vuitena i va ser l’última de les nedadores que va entrar a la final. Va córrer a la cinquena sèrie i va finalitzar en quarta posi-

ció, tot i que aquesta sèrie va ser la más ràpida de totes.

De totes maneres, Erika Villaécija té una nova opor-tunitat a la prova de 10 qui-lòmetres d’aigües obertes, que es disputarà el pròxim 9 d’agost al migdia. En aques-ta prova, a priori, també té opcions d’estar entre els pri-mers i d’optar a una medalla.

Qui sí que es va classificar per a la final dels 800 metres lliures va ser Mireia Belmon-te. La catalana, que entrena també al Centre d’Alt Rendi-ment de Sant Cugat (CAR), havia guanyat el dia abans la medalla de plata a la pro-va dels 200 metres papallo-na. Belmonte va fer el quart millor temps (8:24:26).

Pel que fa a la resta d’es-portistes del CAR, encara no s’ha confirmat cap més meda-lla. Qui té més opcions és Joel González, que és campió del món de taekwondo.

Mireia Belmonte, nedadora del CAR, fa el quart millor tempsEl 9 d’agost competeix a la prova de 10 km d’aigües obertes

Erilka Villaécija és l’única santcugatenca que hi participa #A RIBERA

_Pere Fernández

Erika Villaécija no accedeix a la final dels 800 metres lliuresJocs Olímpics. La nedadora, amb residència a Sant Cugat, va fer el desè millor temps de les sèries

El I Campus d’Handbol, un èxit

En el campus hi han pres part 62 jugadors i jugadores #CEDIDA

màxim de 60 inscrits per oferir un bon servei. No volíem mas-sificar el campus”, ha explicat.

A banda de la pràctica d’handbol, els jugadors tam-bé s’han divertit a la piscina amb activitats complemen-tàries.

A banda de jugadors i juga-

INICIATIVA. La primera edi-ció del Campus d’Handbol del CH Sant Cugat ha estat un èxit participatiu i orga-nitzatiu. Hi han participat 62 nois i noies entre les cate-

gories aleví i juvenil.Davide Bonaccini, presi-

dent del Club Handbol Sant Cugat, ha fet un balanç molt positiu d’aquesta primera edició i ha assegurat que “la intenció que tenim és repe-tir aquest campus l’estiu que ve. Ens havíem plantejat un


dores del Club Handbol Sant Cugat, també hi han partici-pat alguns jugadors i jugado-res del BCN, el Cerdanyola i el Sant Esteve Sesrovires.

En l’últim dia del campus es van reunir jugadors, pares, entrenadors i directius per dinar tots plegats i es van reu-nir unes 130 persones.

El primer Campus d’Hand-bol del CH Sant Cugat va tenir lloc del 7 al 15 de juliol a Santa Pau, a la Garrotxa.•

Jordi Raga, entrenador del PHC Sant Cugat masculí #ESTHER NAVAL



La gespa malmesa de Can Magí no s’arranjarà a l’agost

INSTAL·LACIONS. Tot i que l’Àrea d’Esports de l’Ajun-tament de Sant Cugat havia previst inicialment substi-tuir durant el mes d’agost la gespa artificial afectada per les arrels dels pollancres situ-ats als afores del Camp Muni-cipal de Futbol de Can Magí, finalment no serà així. Fins i tot, tal com ha reconegut el mateix Xavier Tizón, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, “no tenim dates concretes ni de l’inici ni del final d’aquesta actuació”. Amb aquesta decisió és evi-dent que afectarà el desenvo-lupament habitual dels equips de futbol de la Penya Blaugra-na Sant Cugat-Escola de Fut-bol Hristo Stòitxkov, tant en els entrenaments com en els par-tits ofi cials, que a partir del 3 de

setembre reprenen la seva act-vitat al Camp Municipal de Fut-bol de Can Magí. Segons Tizón, les obres no s’han pogut fer “per motius bàsicament econòmics”. És més, l’àrea d’Esports, tal com també ha reconegut Tizón, enca-ra no ha fet cap estudi sobre la situació actual d’aquest afer: “Sabem que hi ha unes arrels que han aixecat la gespa, però no sabem la magnitud d’aques-tes arrels, com són de profundes. Falta determinar tècnicament

què és el que s’ha de fer amb la gespa del Camp Municipal de Futbol de Can Magí”.

Félez, empipatJosep Maria Félez, president de la PB Sant Cugat-EF Hristo Stòitxkov s’ha mostrat del tot molest en saber aquesta decisió de l’àrea d’Esports de l’Ajunta-ment a través de la premsa. “Ofi -cialment, ningú de l’àrea d’Es-ports m’ha comunicat res. Ho acabo de saber pel DIARI DE SANT

Canvi. L’Àrea d’Esports de l’Ajuntament havia previst inicialment que les obres es fessin a l’agost

CUGAT”, ha assegurat Félez.

El Catalunya, tampocTampoc es condicionarà, com estava previst per a aquest agost, el gimnàs de l’escola Catalunya, on juga i s’entrena el Club Bàs-quet Mira-sol. En aquest cas, i segons Tizón, sí que hi ha un projecte tècnic ja elaborat, però l’Ajuntament encara no ha deci-dit quina de les tres empreses que opten a fer-se càrrec de les obres és la que fa els treballs d’ar-ranjament.

Diumenges a la tardaLa temporada 2012-2013 serà la segona campanya en què l’Ajuntament de Sant Cugat obrirà els diumenges a la tarda els pavellons de la ZEM Ram-bla del Celler. De fet, aquesta última temporada ha obert els diumenges a la tarda el Pave-lló 3 perquè poguessin compe-tir diferents equips del Club Bàsquet Mira-sol. Però la tem-porada vinent podria obrir tam-bé, els pavellons 1 i 2, segons la demanda. De moment, ja hi ha tres clubs que han sol·licitat a l’àrea d’Esports poder competir els diumenges a la tarda. Són el CB Mira-sol, la Unió Esportiva Sant Cugat i el Patí Hoquei Club Sant Cugat.

En aquesta línia, Tizón ha reconegut que “sabem que tenim problemes d’espai a les instal·lacions i per això ho fem”, però també explica que aquesta mesura “té un cost econòmic per a l’Ajuntament”.

Tizón ha fet públic que la Sant Silvestre Barcelonesa de Sant Cugat es tornarà a celebrar aquest 2012 i que pròximament se signarà un nou conveni per als pròxims quatre anys. •

Xavier Tizón és el regidor d’Esports de l’Ajuntament #ARTUR RIBERA

Des de fa mesos, les arrels dels pollancres afecten la gespa


NOVETATS. Agus, jugador que ha militat al FS Sant Cugat les últimes cinc temporades, ha decidit, per motius perso-nals, no continuar al club. De fet, la d’Agus, que és tanca, és l’única baixa que té l’equip per a la temporada 2012-2013, que sí que recuperarà l’ala tancat Pol Calvó, que torna al primer equip després d’un any estu-diant a Londres.

Amb tot, Dani Mostei-ro, entrenador del FS Sant Cugat, ha detallat que “la plantilla està tancada, però

no tanquem la porta a incor-porar algun jugador”. De fet, durant la pretemporada, que començarà el 27 d’agost, dife-rents jugadors estaran a prova.

Mosteiro ja té perfi lats cinc partits de pretemporada: FS Sant Cugat-Sant Andreu de la Barca, de Segona Nacional B (dissabte 1 de setembre); FS Sant Cugat-Esparreguera, de Segona Nacional B (dijous 6 de setembre); FS Sant Cugat-FS La Unión B, de Territorial (dissab-te 8 de setembre); Ràpid Santa Coloma (Segona Nacional B)-FS Sant Cugat (dimarts 11 de setembre), i Pineda de Mar (Ter-cera Nacional)-FS Sant Cugat (diumenge 16 de setembre).

Agus marxa després de cinc temporades al FS Sant Cugat #D.F.

_Àlex López Puig

Agus, única baixa del FS Sant Cugat i Pol Calvó torna

L’equip inicia la pretemporada el dilluns 27 d’agost



bàSquEt. La UE Sant Cugat, enquadrada al grup 2 de Copa Catalunya, debutarà al Pave-lló 1 de la Zona Esportiva Municipal de la Rambla del Celler el 15 de setembre. Ho farà davant un dels rivals, a priori, més complicats de la categoria, l’Arenys Bàsquet, que ha baixat d’EBA aques-ta última temporada. La pri-mera volta finalitzarà el 19 de gener i l’última jornada la jugaran l’11 de maig davant l’UB Sant Adrià, també com a locals. David Lizano, entrena-dor del primer equip, assegu-ra que “el grup és difícil. Hi ha 6 o 7 equips molt potents, però esperem que puguem estar al nivell d’aquests equips”.

A la primera volta els sant-cugatencs rebran a casa l’Arenys, el CB Quart, el Sant Andreu Natzaret, el CB Ade-paf Figueres, El Masnou, el CB Artés, el CB Santa Coloma i el Platges de Mataró. Juga-

La uE Sant Cugat vol tornar a lluitar per l’ascens a EbA #ESTHER NAVAL

Martorell, l’aler Roger Dam, que ha jugat l’última tempo-rada al CB Mollet (EBA), i els interiors Guifré Peray i Oriol Bernadí. Peray és un jugador experimentat que ha jugat a EBA els últims anys i Berna-dí puja del junior.

“El bloc continua en la seva majoria i les incorporacions que s’han fet ens ajudaran a mantenir-lo”, ha assenya-lat Lizano. El tècnic assegu-ra que s’han fet bons fitxat-ges, però “cal tenir en comp-te que els altres equips també s’han reforçat. Ja veurem com estan els altres”.

PretemporadaLa Unió Esportiva Sant Cugat torna al treball el 20 d’agost, vint-i-cinc dies abans de l’ini-ci del campionat. Jugaran cinc partits amistosos abans del debut amb l’Arenys. El 30 d’agost rebran l’UE Montgat. L’1 de setembre jugaran amb el CB Martorell, també com a locals. El 5 i el 8 jugaran dos partits més a la Rambla del Celler. El primer serà contra el Cerdanyola i el segon con-tra el Grup Barna. L’últim par-tit de preparació serà el 12 de setembre davant el Barberà.•

La UE Sant Cugat debutarà amb l’Arenys BàsquetCalendari. La primera jornada tindrà lloc el 15 de setembre i el conjunt santcugatenc jugarà com a local. L’Arenys ha baixat d’EBA aquest any

ran com a visitants a les pistes de CB Blanes, UE Montgat, CB Sant Josep, CB Salt, CB Mollet 2, CB Prat i UB Sant Adrià.

Plantilla tancadaMalgrat que s’han produït cinc baixes, el club s’ha mogut

bé per configurar una planti-lla competitiva que estigués a l’altura de l’equip de la tem-porada passada. Han mar-xat Pau Reina i Gerard Bas, que jugaran al CB Mollet 2, Jonel Palou, Xavi Palou i Sel-ver Dzigal. Lizano ha aclarit que “marxen per motius per-sonals. L’any passat vam fer una molt bona pinya i d’un principi havíem decidit que el millor era no tocar al bloc”.

En el lloc d’aquests cinc jugadors s’incorporen el base Eloi Pérez, que torna a la UE Sant Cugat, l’escorta Dani Pines, que procedeix del CB

La plantilla per a la temporada 2012-2013 ja està tancada

Pere Ferná[email protected]

El femení de la UE Sant Cugat engega amb el Lliçà d’AmuntDebut. La temporada 2012-2013 s’iniciarà el 22 de setembre

bàSquEt. El primer equip femení de la Unió Esporti-va Sant Cugat ja coneix els rivals i el calendari de la tem-porada 2012-2013. El conjunt que dirigirà Enrique Rodrí-guez ha quedat enquadrat al grup 4, el més fort dels qua-tre que hi ha a Primera Cata-lana. El debut tindrà lloc el dia 22 de setembre i serà al Pavelló 1 de la Zona Espor-tiva Municipal de la Ram-bla del Celler davant del Lli-çà d’Amunt. La primera vol-ta finalitzarà el 26 de gener i l’última jornada de lliga serà el 18 de maig. En l’últim par-tit rebran el CB Coll, també com a locals.

Les santcugatenques rebran a la primera volta el Lliçà d’Amunt, l’SR Lima Horta B, Dots Sant Quirze, CE Escola del Carme, Font Castellana, Sant Andreu Natzaret, AESC Ramon Llull i CB Imma. Com a visi-tants jugaran a les pistes de CE Sant Nicolau, CEB Sant Jordi, CN Terrassa B, Clima-sol-Roser B, CB Mollet, CB Parets i CB Coll. “El grup de Barcelona sempre és el més difícil”, explica l’entre-nador, Enrique Rodríguez.

“Serà complicat, veurem com comencem”. En aquest sen-tit ha assegurat que el més important és “recuperar la confiança, recuperar-se men-talment i agafar una bona dinàmica”.

Pel que fa a la configura-ció de la plantilla hi ha quatre baixes confirmades. Deixen l’equip Laura Benedicto, Ana Renalias, Noe Ruz i Puri Gar-cia. No hi ha hagut cap incor-poració fins al moment, però s’està intentant recuperar dues jugadores que la tempo-

rada passada no van jugar per diferents lesions. Són Anna Matas i Míriam Palacios.

PretemporadaLa pretemporada s’iniciarà el mateix dia que el masculí, el 20 d’agost, malgrat que la lli-ga comença una setmana més tard. S’han tancat dos partits amistosos, un contra l’Igua-lada (Copa Catalunya), l’1 de setembre, i un altre contra el Martinenc, el dia 8. Enrique Rodríguez n’espera tancar un parell més abans que comen-ci el campionat.

Míriam Palacios i Anna Matas podrien tornar a jugarS’han produït quatre baixes i no s’ha fet cap incorporació

El conjunt femení ha baixat aquest any a Segona Catalana #E.N.

_Pere Fernández

El CR Sant Cugat tornarà dos mesos abans del debut

rugbi. Quan falten dues setmanes perquè comen-cin els entrenaments, el pri-mer equip del CR Sant Cugat comença a prendre forma. De moment l’únic jugador que fitxa per al conjunt blau-i-negre és Pol Gómez, que des-prés de la seva estada a Vigo, torna al seu club de formació. Aquesta és, a falta de confir-mació oficial, l’única incorpo-ració que ha realitzat el con-junt local per jugar a Divisió

Plantilla. Ja està gairebé confirmada la incorporació de Pol Gómez, que torna al seu club de formació

d’Honor B. Pel que fa a les bai-xes, l’única confirmada és la de Josep Raya, que marxa a estudiar a Suècia.A més cal afegir que amb tota seguretat pujaran jugadors del juvenil al primer equip i es recupera-ran homes importants que van estar lesionats la temporada passada. Són els casos de Ser-gi Lafuente, Pau Puigdollers, Pau Rodríguez, Albert Casor-ran i Boi Martínez.

PretemporadaEncara que el primer partit de lliga no es jugarà fins al 14 d’oc-tubre, els homes de Jordi Jus-tícia tornaran a entrenar-se el 20 d’agost. Durant el setembre ja s’han planificat tres partits amistosos. El cap de setma-na del 8 i 9 de setembre juga-ran amb el Ceret francès –fal-ta confirmar si serà de local o visitant–, el 15 i 16 de setem-bre en jugaran una altre –fal-ta confirmar rival–, i el 22 i 23 de setembre jugaran un trian-gular a Girona amb el GEiEG i el Torroella de Montgrí.

El Cr Sant Cugat jugarà a Divisió d’Honor b #ARTUR RIBERA

El sènior comença els entrenaments el 20 d’agost

_Pere Fernández

“El grup és difícil. Hi ha sis o set equips molt potents, però esperem que puguem estar al nivell d’aquests equips”DAviD LizAnoentrenaDor De la ue sant cugat

“El més important és recuperar la confiança, recuperar-se mentalment i agafar una bona dinàmica”EnriquE roDríguEzentrenaDor De la ue sant cugat


Publicitat | 31




Cadevall no seguirà entrenant el primer equip femení del Sant Cugat Esport FCRelleu a la banqueta. El tècnic santcugatenc pren aquesta decisió després de cinc temporades com a màxim responsable d’aquest conjunt

FUTBOL. Després de cinc tem-porades dirigint el primer equip femení del Sant Cugat Esport Futbol Club, Tono Cadevall ha decidit no conti-nuar entrenant un equip que la temporada passada (2010-2011) el va ascendir a la cate-goria de Preferent, la més important del futbol femení català. El santcugatenc ha explicat que ha pres aquesta decisió “pel desgast personal que significa portar l’equip dia a dia. És el final d’un cicle. Les jugadores necessiten una altra persona que els aporti coses noves”. Tono Cadevall, però, seguirà, per sisena tem-porada consecutiva, al capda-vant de la coordinació tècnica esportiva de l’àrea femenina de l’entitat.

El Sant Cugat Esport FC no farà públic el nom del nou cos tècnic fins el dilluns 20 d’agost, quan el conjunt local comen-çarà la pretemporada. Serà aleshores quan la junta direc-tiva del club i Tono Cadevall presentaran el nou cos tècnic.

El sènior A femení presen-tarà moltes novetats la tempo-rada 2012-2013 ja que l’equip té moltes baixes. La més signifi-cativa és la de la mitja punta Laura Casanovas, que ha fit-xat pel RCD Espanyol C, rival del Sant Cugat Esport FC a la lliga.

El nou cos tècnic i Tono Cadevall tenen previst tan-car la plantilla durant la pre-temporada, en la qual hi parti-ciparan una trentena de juga-dores, entre elles jugadores del segon equip i del juvenil-cadet.

Calendari de competicióLa Federació Catalana de Fut-bol ha fet públic el calendari

de lliga de Preferent. El primer equip femení del Sant Cugat Esport Futbol Club s’estre-narà a la lliga de Preferent el cap de setmana del 22 i 23 de setembre contra la UD Sant Quirze de Besora (12è a la lliga d’enguany), a la ZEM Jaume Tubau. Per contra, en la 30a i última jornada de lliga, les ver-mell-i-negres també jugaran a casa, però ho faran davant la UE Atlètic Prat. Serà el cap de set-mana del 18 i 19 de maig.

En la primera volta del cam-pionat, les vermell-i-negres jugaran els següents set par-tits a casa: UD Sant Quirze de Besora, Igualada CF, AEM SE, Bellavista Milan, Penya Blanc i Blava La Roca, Pardinyes CF i EE Guineueta CF.

Com a equip visitant, el Sant

Cugat Esport FC visitarà vuit camps: RCD Espanyol C, Sant-pedor CF, Riudeperes CF, CE Europa, FE Atlètic Vilafranca, Parroquial Santa Eugènia CF, AE La Salle Premià i UE Atlè-tic Prat.

Cinc nous rivals a la lligaFins a cinc són els nous adversa-ris del Sant Cugat Esport FC a la lliga respecte a aquesta tempo-rada 2011-2012. El CE Europa i el FE Atlètic Vilafranca han per-dut la categoria de Nacional. L’EE Guineueta CF i el Bella-vista Milan han estat els cam-pions dels grups 1 i 2 de la Pri-mera Divisió. D’altra banda, el Pardinyes CF ha ascendit com a segon classificat del grup 2 de la Primera Divisió.

Tono Cadevall ha afirmat que l’objectiu esportiu del pri-mer equip ha de ser “aconse-guir una millor classificació que aquesta temporada 2011-2012. Volem quedar entre els cinc primers classificats a la Preferent”.

La pròxima campanya serà la segona del Sant Cugat Esport FC a la Preferent, després d’aca-bar enguany la lliga en la vuite-na posició de setze equips amb 43 punts i un balanç en el cam-pionat de 14 victòries, 1 empat i 15 derrotes.

Els quatre equips femenins del Sant Cugat per a la pròxi-ma campanya continuaran sent el sènior A; el sènior B, que enguany ha baixat a Sego-na Catalana; el cadet-juvenil, i l’infantil-aleví. •

El club no farà públic el nou cos tècnic fins el dilluns 20 d’agostCadevall seguirà com a coordinador de l’àrea femenina


Tono Cadevall, fins ara tècnic del primer equip #CEDIDA

Tres baixes i, de moment, cap alta, al CV Sant CugatBaixes. Nerea, Brun i Anna Martínez han deixat el primer equip

VOLEIBOL. Les baixes con-firmades de Nerea Sánchez i Raquel Brun han trastocat els plans de cara a la confi-guració del primer equip del CV Sant Cugat per a la pròxi-ma temporada. En especial la baixa de Nerea Sánchez, que de moment no té substitut dins la plantilla –tret que es reconverteixi alguna de les jugadores actuals a oposada– i que és, a hores d’ara, el prin-cipal problema que afronta l’equip. Malgrat tot, el presi-dent del club, Miquel Martí-nez, ha explicat que en cas de no trobar un susbtituit adi-ent, “es confiarà en el que ja tenim a casa”. A aquestes dues baixes cal afegir la d’An-na Martínez, que torna al CV Vall d’Hebron. Si que conti-nua Mireia Orozco, una altra de les jugadores que es deia que podia sortir. “Es queda amb nosaltres, no hi haurà més baixes”, ha confirmat el president.

En el capítol d’altes, el club, de moment, no ha incor-porat cap jugadora. Ara bé, jugadores com Júlia Rodrí-guez i Sara Julián, que l’any passat tenien fitxa amb el juvenil, s’espera que tin-

guin molt més protagonis-me aquest any amb el primer equip.

La temporada a Superlliga 2 s’iniciarà el 23 d’octubre. El conjunt santcugatenc juga-rà en un grup de set –hi haurà dos grups aquest any– on esta-ran tres equips de Madrid (Feel Volley Alcobendas, VP Madrid i CV Leganés), CV Vall d’He-bron, CAEP Soria i CV Alzira. El format canvia. Hi haurà dos grups de set equips i els quatre primers de cada grup jugaran una fase final per a l’ascens.

Els cinquè, sisè i setè jugaran una fase de permanència.

Torneig InternacionalA poc a poc es comencen a saber detalls de la novena edi-ció del Torneig Internacional, que tindrà lloc entre el 13 i 15 de setembre. A falta de con-firmació oficial hi participa-ran 40 equips –serà l’any que en participin més– i compta-rà amb la presència de clubs ja clàssics com el Pallavolo Anderlini i el Tor Sapienza. També hi estarà el Feel Volley Alcobendas o el CV Sóller.

El club confiarà en les jugadores de casa i les juvenils que pugenComença a prendre forma el IX Torneig Internacional

Nerea Sánchez deixa el CV Sant Cugat per jugar al FC Barcelona #D. F.

_Pere Fernández

“S’està buscant alguna jugadora, especialment oposada, però si no arriba tirarem amb el que tenim a casa”mIqUEL maRTíNEz presiDent Del cv sant cugat

“És el final d’un cicle. Les jugadores del primer equip necessiten una altra persona que els aporti coses noves”TONO CaDEVaLL coorDinaDor sant cugat femení

Frases

“L’objectiu és aconseguir una millor classificació que aquesta temporada. Volem quedar entre els cinc primers”TONO CaDEVaLL coorDinaDor sant cugat femení

VOLEIBOL9è TORNEIg INTERNaCIONaL13-16 De setembrepavelló de valldoreix i pavelló 3

el cv sant cugat organitza-rà la novena edició del tor-neig internacional de volei-bol base femení ciutat de sant cugat. es jugarà entre el pavelló de valldoreix i la Zem rambla del celler.

FUTBOLJosep Señé, nou jugador del Real Oviedoel futbolista santcugatenc Josep señé escudero és des del dilluns 30 de juliol nou jugador del real oviedo, equip que milita a la sego-na Divisió b. el jugador, que juga de mitja punta, ha estat cedit pel reial madrid, club en què ha jugat les últi-mes temporades. señé, de 20 anys, ha disputat aques-ta temporada amb el reial madrid c la fase d’ascens a la segona Divisió b.

VOLEI PLaTJaImportant presència local als campionats d’Espanyael cv sant cugat ha partici-pat amb els equips infantil i cadet al campionat d’espa-nya de vòlei platja, després d’haver finalitzat campio-nes i subcampiones de cata-lunya en infantil, i segones i terceres en cadet. a aques-tes dues experiències cal afegir els importants resul-tats de dues jugadores sant-cugatenques en l’absolut. raquel brun va ser campio-na i mireia orozco tercera.

ESCaCSmanel andrés guanya el Torneig d’Estiu de Veteransel santcugatenc manel andrés s’ha adjudicat una nova edició del torneig d’estiu de veterans, que ha organitzat el club escacs sant cugat, de l’1 de juny al 20 de juliol. la resta de classificats d’aquest tor-neig d’estiu de veterans 2012 han estat J. sabaté, f. rodríguez, g. muñoz, J. pomares, J. rodríguez i a. grivé. aquest torneig és un clàssic del ce sant cugat.

xuts



HOQUEI SOBRE HERBA. Els jugadors belgues Max, de la selecció sub-21, i Bruno Michielssen, que prové del Benalmádena, són els dos fit-xatges del primer equip mas-culí d’hoquei sobre herba del Junior FC per a la tempora-da 2012-2013. Max juga de lliu-re i Michielssen, de defensa. Fede González, que per terce-ra temporada dirigirà l’equip, no descarta fer alguna incor-poració més.

El Junior FC, que aques-ta temporada s’estrenarà a la Divisió d’Honor A Masculina, començarà la pretemporada el dijous 23 d’agost. Ho farà amb 22 jugadors, dels quals entre 18 i 20 jugadors seran els que es quedaran definitivament al primer equip. El llistat és el següent: Mauri Carrió i Alberto Carnicer (porters); Marc Serrahima, Ferran Sabo-rit, Max, Bruno Michielssen, Marc Trullàs, Guillem Cañas i Eduard Serrahima (defen-ses); Marcel Malgosa, Guim Úrsul, Miky Pérez, Joan Pujol i

Armand Garcia (mitjos), i Edu-ard Garriga, Xavi Queralt, Gerard Garcia, Marc Forner, Guillermo Carnicer, Àlex Gil, Jordi Margarit i Oriol Forner.

Tres baixesRespecte a la plantilla d’aques-ta temporada 2011-2012 són bai-xa el porter Josep Torrens, Igna-si Pijoan, que es retira, i Luca Tarantola, que marxa a estudi-ar i a jugar a Anglaterra.

En aquests moments, el Juni-or FC té previst jugar un partit de pretemporada a Barcelona

contra l’RC Polo, rival a la lli-ga. Serà el dijous 6 de setembre, a les 20.30 hores. D’altra banda, el Junior FC jugarà el dimarts 11 de setembre al camp del Club Egara els quarts de final del Campionat de Catalunya d’Hoquei sobre Herba.

D’altra banda, Siso Venda-lló és el nou segon entrenador d’aquest equip, en substitució de Nicky Wein, nou director tèc-nic esportiu en substitució d’Al-bert Bou. Vendalló era fins ara l’entrenador del juvenil femení del Junior FC. •


El Junior FC ha aconseguit l’ascens aquesta temporada #ESTHER NAVAL

Els belgues Max i Bruno s’incorporen a la disciplina del Junior FC masculíFitxatges. Max és el lliure de la selecció sub-21 belga i Bruno, també belga, és defensa i jugava al Benalmádena

HOQUEI SOBRE HERBA. Nico-la Molisson, mig centre de la selecció sub-21 d’Escòcia, i l’alemanya Jennifer Plass, que torna al Junior FC i que pot jugar en diferents posici-ons, club en què ha jugat mol-tes temporades, són les princi-pals novetats del primer equip femení d’hoquei sobre herba del Junior FC 2012-2013. Per contra, no segueixen Júlia Menéndez i Lucía Manes, que s’han retirat; la portera alema-nya Johanna Sieger; l’australi-ana Carla Bond; la suïssa Karin Bugmann i Lupe de San Félix.

Joan Vidal, que per sego-na temporada entrenarà l’equip, començarà a treba-llar el dilluns 27 d’agost amb dinou jugadores, però no serà fins als voltants del 25 de setem-bre quan Vidal farà oficial les jugadores que es quedaran al primer equip. La llista de juga-dores és la següent: María Lan-franconi i Nina Navales (porte-res), i Nicola Molisson, Jenni-fer Plass, Anna Riba, Cristina Riba, Maria Romagosa, Eulà-

lia Marcé, Andrea Feu, Andrea Puig, Bàrbara Roig, Cesca Cata-là, Gemma Mier, Cristina Gui-nea, Paz Codina, Anna Gil, Laia Soler, Judith Marín i Maria Pich.

De moment, l’únic partit de preparació que en aquests

moments té programat el Junior FC femení és el que ha de jugar el dimarts 11 de setembre al camp del Futbol Club Barcelo-na, en partit corresponent als quarts de final del Campionat de Catalunya. •


El Junior FC continua apostant pel planter #DAVID FERNÁNDEZ

L’escocesa Molisson i l’alemanya Plass, que torna, fitxatges del Junior FCIncorporacions. Nicola Molisson és mig centre de la selecció sub-21 i Plass, peça bàsica de l’equip femení

FUTBOL SALA. Els joves Car-les Jiménez i Arnau Taüll són nous jugadors del primer equip de l’Olímpyc Floresta Futbol Sala per a la temporada 2012-2013. Jiménez juga en la posi-ció de tanca i procedeix de l’equip juvenil del Marfil San-ta Coloma, que milita a la cate-goria de Nacional. Taüll, per la seva banda, és ala i aquesta última temporada ha defensat el club CET 10. El conjunt flo-restà recupera el pivot Fernan-do Echevarría, després de fer un Erasmus a Holanda. Xaloc Rion, entrenador de l’Olímpyc, ha explicat al Diari De Sant Cugat que el club no descarta fer alguna incorporació més.

Durant la pretemporada, fins a quatre jugadors del sèni-or B estaran a les ordres de Xaloc Rion. Aquests jugadors són Oriol Romero, Xavier Mar-tín, Roger Gustà i Joan Ferrer. Segons Rion, com a mínim un jugador passarà a la disciplina del primer equip.

L’Olímpyc començarà la pre-

temporada el dilluns 27 d’agost. Ara mateix, Rion ja ha lligat cinc partits de pretemporada, contra l’Escola Pia de Sabadell i el Pre-mià de Mar, de la Segona Divi-sió; el CN Sabadell i el FS Ripo-llet, de la Tercera Divisió, i el Cer-danyola CFS, de la categoria de Preferent.

L’Olímpyc Floresta FS fitxa Carles Jiménez i Arnau TaüllTorna Fernando Echevarría, després d’un any d’Erasmus

L’Olímpyc començarà la pretemporada el 27 d’agost #ÀLEX LÓPEZ PUIG

_Àlex López Puig



FUTBOL. El primer equip de la secció de futbol del Junior FC, que aquesta temporada 2011-2012 ha baixat de categoria a la Segona Catalana, ha fitxat set jugadors per cobrir les vuit bai-xes que ha patit el conjunt que prepara Francesc Puig.

Aquestes baixes són el por-ter Ortega, que torna al Terras-sa FC; els defenses Jordi Arge-mí i Óscar Vega; els mitjos Uri i Pau Miralles, i els davanters Moha, Manolo i Jordi Sánchez.

Les set noves incorporaci-ons són les següents. El por-ter Pol Bernaldo, que aquesta temporada ha jugat al juvenil del CE Europa, de la catego-ria Nacional, i que la pròxi-ma temporada complirà el seu primer any com a sèni-or. També s’ha incorporat el defensa Roger Soler, que pot jugar en les posicions de late-ral esquerre o central, i que en la darrera campanya ha defen-sat la UDA Gramanet Milan B; Cristian Ruz, més conegut com a Palote, que ha jugat al Juventud 25 de Septiembre i que és central; Raimon Mallol, un interior esquerrà que proce-deix del Sant Cugat Esport FC; Pau Cama també és un inte-rior esquerrà que la tempora-da passada no va jugar en cap equip després de deixar el CE

Olímpic Can Fatjó; el davanter Kevin Berbell, que la temporada passada no va jugar i que l’últim equip on va militar va ser fa dues temporades al CE Olímpic Can Fatjó, i el davanter Raül Álva-rez, que torna al Junior FC des-prés de marxar un any a viure a l’Uruguai.

Continuen onze jugadorsEls onze jugadors del primer equip del Junior FC que conti-nuen respecte a l’última tem-porada són els següents: Ser-gio Abad (porter); Carlos Soli-velles, Manu, Francesc Mallol i Jordi Cortés, del juvenil del Junior FC, (defenses); Pol Bar-celó i Albert Sors (mitjos), i Dani Espada, Coke i Carles Torrent-bó (davanters). També cal comp-tar el defensa Javi Blasco, que

ja l’han operat del genoll i que podria reaparèixer en el tram final de la temporada.

L’equip començarà la pre-temporada el dijous 16 d’agost. Durant la pretemporada, quatre jugadors del juvenil A del Juni-or FC s’exercitaran a les ordres de Francesc Puig. Són els mitjos Xavi Sallent i Arnau Rion i els davanters Joan Suriol i Albert Cortés. També farà la pretem-porada Joan Català, jugador del Junior FC B, que és davanter.

Puig ja té perfilats els cinc partits de pretemporada: Juni-or FC-UE Castellar (22 d’agost); Junior FC-CP San Cristóbal (26 d’agost); UE Mollet CF-Junior FC (29 d’agost); Sant Quirze Vallès FC-Junior FC (1 de setem-bre), i Barberà-Junior FC (11 de setembre).


Sis jugadors i un porter fitxen per al Junior FC de futbolAltes. Són Roger Soler, Cristian Ruz, Raimon Mallol, Pau Cama, Kevin Berbell, Raúl Álvarez i el porter Pol Bernaldo

Xavi Blasco, lesionat, s’incorporarà a finals de temporada #D.F.

El Sant Cugat, a punt d’iniciar la pretemporadaEntrenaments. Començarà a rodar el dilluns 13 d’agost per debutar a la nova categoria de Primera Catalana

FUTBOL. El primer equip del Sant Cugat Esport Futbol Club, que aquesta temporada debutarà a Primera Catalana, començarà la pretemporada el dilluns 13 d’agost. Els partits de preparació abans de començar la lliga són els següents: Sant Pere Molanta CFP (grup 3 de Segona Catalana) -Sant Cugat (diumenge 19 d’agost, a les 18 hores); UD Viladecans (grup 2 de Primera Catalana)-Sant Cugat (dimecres 22 d’agost, a les 20 hores); Lloreda CF (grup 2 de Segona Catalana)-Sant Cugat (diumenge 26 d’agost, a les 19 hores); Sant Cugat-

CE Sabadell FC B, del grup 4 de Segona Catalana (dimecres 29 d’agost, a les 20.30 hores); Sant Cugat-Igualada CF, del grup 2 de Primera Catalana (dissabte 1 de setembre, a les 19 hores), i Sant Cugat-Andorra FC, del grup 2 de Primera Catalana (diumenge 2 de setembre, a les 16.45 hores). Aquest encontre amb l’Andor-ra FC serà la presentació oficial del primer equip davant l’afició.

D’altra banda, el Sant Cugat també podria jugar a l’estadi del Terrassa FC, de la Tercera Divisió, però depèn de la trajec-tòria de l’equip egarenc a la Copa Catalunya de futbol.

El Sant Cugat debutarà a la lliga el cap de setmana del 8 i 9 de setembre, al camp de la UA Horta.

L’equip es presentarà davant l’Andorra FC el 2 de setembre

El Sant Cugat ha assolit enguany l’ascens de categoria #ESTHER NAVAL

_Àlex López Puig

ATLETISME. Tot i que enca-ra falten dos mesos perquè la ciutat aculli la ja 29a edi-ció de la Mitja Marató de Sant Cugat (el diumenge 30 de setembre) ja s’hi han inscrit uns 200 atletes. Les inscripci-ons ja es poden formalitzar al

lloc web de la cursa (www.mit-jasantcugat.com) o bé presen-cialment al Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Tennis Nata-ció Sant Cugat, Oficina Muni-cipal de l’Esport per a Tothom (OMET) i la botiga santcuga-tenca Running Vallès.

Nou projecteAquesta 29a edició la continu-en organitzant el Club Mun-tanyenc Sant Cugat, Club

a tres anys (2012-2015) que pre-tén convertir la Mitja Marató de Sant Cugat en una de les curses més significatives del circuit català de ruta, tant pel seu nivell organitzatiu com pel seu circuit i la ciutat que l’acull.

Els objectiusL’eslògan de la 29a Mitja Mara-tó de Sant Cugat és “Fem esport, fem ciutat, vine a cór-rer la teva Mitja!” Els princi-pals objectius que es marca la comissió organitzadora és apropar la cursa a la ciutat, que el municipi se la faci seva, i que en els pròxims anys la prova arribi als 4.000 partici-pants. Una de les apostes de l’organització és també que el comerç local s’impliqui en

Ja s’han inscrit 200 atletes a la 29a Mitja Marató de Sant Cugat, amb nous reptes

La Mitja Marató i una cursa de 5 quilòmetres, el 30 de setembre

aquesta prova.

Cursa de 5 quilòmetresUna de les novetats és la cele-bració d’una cursa de 5 quilò-metres, de caire popular. Una altra és que la Mitja Mara-tó sortirà del carrer Pla del Vinyet i no del carrer Francesc Moragas, com en els últims anys. L’arribada continua-rà sent a la rambla del Celler, davant de l’Ajuntament. La Mitja Marató començarà a les 9 hores i la cursa de 5 quilòme-tres, a les 9.30 hores.

La Mitja Marató es correrà en un circuit tancat on s’hau-ran de fer dues voltes de 10 qui-lòmetres. La Federació Cata-lana d’Atletisme homologarà el circuit el 12 d’agost.

_Àlex López Puig

Tennis Natació Sant Cugat i l’Ajuntament de Sant Cugat, però amb un equip de treball renovat que encapçala Majid Taher, director de la cursa. La Mitja Marató (21,097 quilòme-tres) d’enguany es presenta amb un format diferent i amb moltes novetats, un projecte que ha ideat Manel González, directiu de la secció d’atletis-me del Club Muntanyenc Sant Cugat. Es tracta d’un projecte

Mitja Marató i ciutat

El meu amic Àngel va viure a Nova York molt de temps i, malgrat

que la seva feina resta-va molt allunyada del món de l’esport, sem-pre esperava amb can-deletes la primera set-mana de novembre, per poder veure passar pels ponts i les avingudes tota la munió de corre-dors de la marató. Una gran ciutat es caracte-ritza per potenciar els grans esdeveniments fent-los seus com un fet quasi bé endèmic. Des de la distància, la nostra intenció ha estat buscar bons referents per tal d’importar-los a aques-ta nova edició de la Mit-ja Marató. Referents tra-duïts en tres punts fona-mentals: Identificar la cursa amb les princi-pals icones de la ciutat, generar activitats cultu-rals paral·leles afavorint

la permeabilitat entre el teixit comercial i la ciutadania i, finalment, tractar l’esportista com l’autèntic protagonista, dissenyant un nou cir-cuit de 10 quilòmetres al qual caldrà fer dues voltes, crear una nova cursa de 5 que es nodrei-xi de tot tipus de partici-pants, i tenir molta cura en tots aquells detalls organitzatius que giren al voltant de la Mitja.Tant el treball com les bones intencions hi són, ara només manca una qüestió fonamental: que la ciutat s’ho cregui i en un termini de cinc anys la cursa sigui un dels referents al nostre país. Com que ara ja viu aquí, si arriba aquest moment li podré dir a l’Àngel que Sant Cugat també existeix.•

ManEL GonzáLEzCoMissió organitzaDora De la 29a Mitja Marató De sant Cugat

opinió

Àngel, Nova York i la nova Mitja Marató de Sant Cugat

[email protected]



AtlEtiSmE. Una part de la delegació olímpica d’atletis-me d’Holanda s’exercita a la Pista Municipal d’Atletisme des del 21 de juliol. Es tracta de nou esportistes, el decat-leta Eelco Sintnicolaas i vuit atletes dels equips de relleus masculí i femení.

El divendres 27 de juli-ol, el regidor de l’Àrea d’Es-ports de l’Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Tizón, va fer una visita als atle-tes per conèixer les impre-sions de la delegació olím-pica holandesa. Una delega-ció que compta amb un total de 22 esportistes classificats pels Jocs Olímpics. “La pre-sència d’aquests esportistes donen una mica més de valor a les instal·lacions de la Gui-nardera que tant esforç ens han costat”.

Peter Verlooy, el director esportiu de la delegació olím-pica d’atletisme, va assenya-

lar que “les instal·lacions són perfectes. Tenim totes les faci-litats per preparar-nos bé per als Jocs”. Tot i així, sí que va apuntar algunes de les man-cances que té la instal·lació esportiva municipal, com la falta d’una zona de muscula-ció així com una zona de llan-çament per a adults. Tizón va explicar que són observacions “que ja coneixem, però serà el

marc econòmic el que decidi-rà quines accions es podran emprendre i quines no”.

Opcions de medallaVerlooy també va parlar de les opcions dels seus atletes en aquests Jocs Olímpics. “La classificació de vint-i-dos atle-tes supera totes les previsi-ons. És un bon senyal, ja que la marca per classificar-se a

Holanda és molt alta”. L’Eel-co Sintnicolaas és un dels atle-tes que té més opcions de gua-nyar una medalla, ja que va ser medalla de plata a l’Eu-ropeu de Barcelona de 2011. En qualsevol cas, l’objectiu, per a Verlooy, “és la classifi-car-se per un mínim de cinc finals”. Aquests atletes com-petiran a Londres el dies 9 i 10 d’agost”. •

Atletes olímpics d’Holanda s’entrenen a la pistaAlt nivell. Entre ells es troba el decatleta Eelco Sintnicolaas, que té forces opcions de guanyar medalla. També hi ha els equips de relleus

Els atletes que s’entrenen a la Pista d’Atletisme, juntament amb Xavier tizón i Eloi Rovira #AMANDA BERNAL

Els atletes s’hi exercitaran fins al 4 d’agost

Pere Ferná[email protected]

hoquEi SobRE PAtinS. La Federació Catalana d’Hoquei ja ha sortejat els calendaris de la temporada 2012-2013 de Nacional Catalana. Les noies de Robert Rué començaran la lliga com a locals i ho faran davant el CH Mataró, el 19 d’octubre. El campionat es jugarà fins al 2 de juny, on les santcugatenques també jugaran com a locals davant el CP Folgueroles.

A la primera volta el Patí Hoquei Club Sant Cugat rebrà la visita del Mataró,

CE Olesa, CP Manlleu, CP Mollet, Sant Feliu Fergo Aisa i HC Palau i Plegamans. Juga-ran com a visitants a les pistes de CP Voltregà, Shum Grupo Maestre, CHP Bigues i Riells, CE Arenys de Munt, Sferic Terrassa, Reus Deportiu i CP Folgueroles.

A banda dels calendaris, també es coneixen els empar-rellaments de la Copa de la Lli-ga. Aquest campionat es juga-rà durant tres caps de setma-na abans que començi la lliga regular. Les dates seran el 22 i 29 de setembre i el 7 d’octu-bre i els rivals l’HC Palau i Ple-gamans, CP Voltregà i Reus Deportiu.

les santcugatenques volen tornar a oK lliga #DAVID FERNÁNDEZ

_Pere Fernández

El femení del PHC Sant Cugat debuta amb el CH Mataró

També es coneixen els emparellaments de la Copa de la Lliga

la unió Ciclista Sant Cugat i Premsa local renoven el seu conveniACoRD. La Unió Ciclis-ta Sant Cugat i Premsa Local Sant Cugat, empre-sa que edita els mitjans de comunicació Diari De Sant Cugat i TOT Sant Cugat (versió paper i digital), han renovat el seu acord de col·laboració. La signa-tura d’aquest conveni ha estat presidida per Rafa Robledo, president de la Unió Ciclista Sant Cugat, i Ramon Grau, editor de Premsa Local Sant Cugat. L’acte, que es va fer el dimarts 31 de juliol, tam-bé va comptar amb la pre-sència de Sisco Company, secretari de la UC Sant Cugat, i Àlex López Puig, subdirector i cap d’Esports del Diari De Sant Cugat i del TOT Sant Cugat. La Unió Ciclista Sant Cugat, amb 55 anys d’història, és una entitat de referència de la ciutat. •#FOTOGRAFIA: ARTUR RIBERA

A S S . R A D I O


36 | Publicitat


010Agenda agost del 3 al 12

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

ESCULTURA / MODELATGE / CERÀMICADe l’1 d’octubre al 21 de desembreCasa MònacoPreu trimestral: Per determinarIniciació al volum. Tècniques diversesA càrrec de Pere BorratDel pla al volum A càrrec de Maria Roldán ValienteLa ceràmica com a mitjà d’expressió creativa A càrrec de Lola Gratacós

PINTURA / DIBUIX / GRAVATDe l’1 d’octubre al 21 de desembre. Lloc per concretarPreu trimestral: Per determinarTècniques de dibuixA càrrec de Maria Roldán ValienteIniciació: Tècniques aquoses, pintura a l’oli, acrílic i tècniques mixtesA càrrec de Pere BorratPintura acrílicaA càrrec de Paco MinuesaAnatomia i interpretació del nuA càrrec de Maria Roldán ValienteGravat calcogràfic (Casa Mònaco)A càrrec de Gemma Molera

HISTÒRIA / ESTÈTICA / ARQUITECTURADe l’1 d’octubre al 21 de desembreCasa de CulturaPreu trimestral: Per determinarSeminari d’Història de l’ArtSeminari d’EstèticaHistòria de l’ ArquitecturaAmics del Museus

ARTEFACTEPrimer trimestre curs 2012-13De l’1 d’octubre al 21 de desembreCasal de Joves TorreBlanca

EXPLICA, narració i animacióA càrrec d’Eva NavarroPlaces: de 10 a 15 nois i noies, de 12 a 16 anysPreu: 140 €, material inclòs

AMBIENTA, performance i video-creacióProfessor: Oriol GarrigaPlaces: de 10 a 15 nois i noies, de 12 a 16 anysPreu: 140 €, material inclòs

EXPRESSA, pintura i impressióProfessora: Dolors Serra/Gemma MoleraPlaces: de 10 a 15 nois i noies de 12 a 16 anysPreu: 140 €, material inclòs

4 Dissabte

12 h Museu del MonestirVisita teatralitzada. “Deixeu parlar els capi-tells... ells ho saben tot!”A càrrec de Mira-sol TeatreActivitat gratuïta. Places limitades. A partir dels 5 anys.Informació i reserves al 93.589.63.66 (de dilluns a divendres, de 9 a 14h) o a [email protected] Activitat del programa “Uaal·la! En família”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

21.30 h Oficina de Turisme Sant Cugat“De Nit al Monestir”. Visita guia-da nocturna

Preu per persona: 15€ (menors de 7 anys, gratuït. Cal fer reserva)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

5 Diumenge

12 h Museu del Monestir

Visita guiada a l’exposició per-manent “Oració, treball i poder”Activitat gratuïta (cal fer reserva)Places limitades. Informació i reserves al 93.589.63.66 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h) o a [email protected] . Dins la programació “Estiu al Museu 2012”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

11 Dissabte

10 h Oficina de TurismeVisita guiada. “El campanar, l’església i el claustre”

Uaal·la! Oci i cultura en família

Preu per persona: 8€ (menors de 7 anys, gratuït. Cal fer reserva).Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu del MonestirTaller de titelles de dit. “El petit Oblat Conrad”A partir dels 3 anys. Activitat gratuïta. Places limitades. Informació i reserves al 93.589.63.66 (de dilluns a divendres, de 9 a 14h) o a: [email protected] Dins la programació “Estiu al Museu 2012”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

21.30 h Oficina de TurismeVisita guiada nocturna. “De Nit al Monestir”Preu per persona: 15€ (menors de 7 anys, gratuït. Cal fer reserva)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 Diumenge

12 h Museu del Tapís Contemporani. Casa AymatVisita guiada a la mostra dedica-da al tapísVisita guiada a l’exposició permanent “El tapís de la Casa Aymat i l’Escola Catalana del Tapís”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

TALLERS. Escola d’Art i DissenyPrimer trimestre curs 2012-13

Inscripcions obertes a partir de l’1 de setembre a l’Escola d’ArtMés informació a www.escoladart.com

Venda anticipada d’entradesa la Casa de Cultura: 12 €Reserves a: [email protected] Venda un hora abans del concert: Museu Sant Cugat (Claustre)

7 de setembre, a les 22 h“Els infants i les cançons”A càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell. Joan Lluís Moraleda, direcció.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat


Publicitat | 37


+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

XARXA DE CENTRES CULTURALS

POLIVALENTSDE SANT CUGAT

XCCP

Octubre/Novembre/Desembre 2012

Casa de Cultura - Casal de Mira-sol - Casino La FlorestaCasal Les Planes -

Xalet Negre

Període d’inscripcions: del 5 al 21 de setembre

a cada centre

Més informació a: www.santcugat.cat/XCCP

www.casadecultura.santcugat.cat

Exposicions a lessales municipals

Fins al 16 de setembre - Museu del Tapís Contemporani. Casa Aymat“Ismael Smith gravador. Del Modernisme a l’Art Déco”

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Diputació de Barcelona

Fins al 30 de setembreBiblioteca Central Gabriel FerraterLa Vitrina. Rosa és una rosa és una rosa és una rosaRealitzat per l’alumnat del Taller ARTEFACTE de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 30 de setembreBiblioteca Central Gabriel FerraterExposició. 22è LLibre Gegant Organitza: Associació del Llibre Gegant

CASAL DE JOVES TORREBLANCA

Setembre-Desembre 2012

Servei d’Informació Juvenil, bucs d’assaig, tallers, espais oberts, exposicions, espais

d’estudi...

Consulteu el programa d’activitats a http://casaldejovestorreblanca.

cat

14 de setembre20:30 h Claustre del MonestirConcert benèfic “Òpera amb barretina” Amb la soprano Júlia Farrés-Llongueras i la Societat Coral La LiraTot el que es recapti anirà a Càritas Sant CugatPreu entrada: 10 €Organitza: Unesco Valldoreix- SantCugatCol·labora: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 30 de setembreBiblioteca Central Gabriel FerraterPunts de llibre gegants Organitza: Associació del Llibre Gegant

Fins al 7 d’octubre - Casa de Cultura“Tu”, de Paco MinuesaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 25 de novembreMuseu de Sant Cugat. Monestir“El Gran Casino de la Rabassada. Història d’un somni burgès”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat



Pere Pahisa prepara la seva primera exposició com a pintor

Entrevista _PÀG. 43CulturaAgenda _PÀG. 44diaridesantcugat.cat/agenda

VISITA TEATRALITZADA 4 D’AGOST a les 12.00 h al claustre del Monestir

“No n’hi hauria prou amb un únic Hotel d’Entitats”

Entrevistem Eduard Jener, vicepresident Consell de Cultura

El mes de març es va constituir un nou Consell de Cultura amb l’ob-jectiu de ser més representatiu obrint-se a totes les entitats i al món de la cultura de Sant Cugat.

A partir de la tardor es començaran a reu-nir les diferents Taules de Participació del Consell, dedicades als diferents sec-tors de la cultura. En parlem amb el seu vicepresident, el crític d’arts escèniques Eduard Jener, que ocupa el càrrec per ter-cera legislatura.

Durant l’acte de consitució va lamentar la falta de representativitat del Consell en etapes anteriors. En l’anter ior sistema hi havia sis perso-nes delagades per les entitats i sis perso-nes consensuades pels partits polítics. Ara s’ha ampliat amb més gent i per tant, més criteris; i per fer-ho s’han creat unes taules que es dediquen a diferents sec-tors de la cultura com les lletres, cultu-ra popular... L’Ajuntament proposa que qualsevol persona vinculada a qualse-vol d’aquests sectors pugui dir-hi la seva. Però convé recordar que no som execu-tius, som un òrgan consultor i el que surti d’aquí és l’Ajuntament i el Departament de Cultura és el que ha d’aplicar o no les nostres propostes.

Quina ha estat la resposta de l’àmbit cul-tural? A hores d’ara s’hi ha apuntat molt poca gent. Es parla del tema, però de moment a les tau-les dels diferents sectors hi ha quatre perso-nes apuntades. Això no passa només a Sant Cugat, a la gent li costa creure i té tendèn-cia a l’escepticisme. Jo els diria que si estàs vivint en un col·lectiu i vols desenvolupar-hi una activitat, digues el que vols, què i com t’agradaria fer-ho, i també on ho voldries fer.

Quines necessitats culturals té Sant Cugat? Un dels problemes importants és la falta de locals i espais perquè les entitatsdesenvolu-pin les activitats. Amb el temps hem vist què ha passat amb les entitats amb seu i l’Ajun-tament s’ha de plantejar donar les eines (espais, llum, neteja) perquè la gent pugui fer la seva activitat, que revertirà en la ciu-tat. És la idea de l’Hotel d’Entitats i, tal com està Sant Cugat pel que fa a entitats i grups de música, no n’hi hauria prou amb una sola casa. Jo penso que al Departament de Cultu-ra hi ha la voluntat de tirar endavant aquest projecte, però s’ha de veure si hi ha recur-sos. En aquest sentit, crec molt en el regidor de Cultura, tot i que de l’Ajuntament en bloc dubto una mica més. Però crec en la voluntat i disponibilitat de Xavier Escura.

Com valora la cultura a Sant Cugat? Faria la separació de la cultura com a espec-tador i la cultura com a creador. Tant en un àmbit com en l’altre està bé. El potenci-al d’aquesta ciutat, amb 85.000 habitants

Eduard Jener és una de les persones que més cultura ha vist a Sant Cugat i, segons Xavier Escura, “una persona de gran autoritat moral en la cultura de la ciutat”

amb un nivell cultural alt i molts joves amb futur, és molt positiu. Com a espectadors, podem veure bons espectacles, tot i que hi hagi queixes que moltes obres són repetides de Barcelona. Quan es parla negativament de la sobreposició d’alguns actes, jo no hi estic d’acord perquè en una ciutat com Sant Cugat s’han de tenir diverses opcions cultu-rals per gaudir.

I pel que fa a la creació? Estem molt bé: hi ha molts grups de molta mena i molt bons, als quals els falta espais per poder fer la seva activitat i són els que projectaran la imatge de Sant Cugat. Són els primers, falta que rebin més suport i s’ha de fer més per ells. En aquest sentit, quan es faci la sala B del Teatre-Auditori, haurà de tenir una quota obligatòria de producció santcu-gatenca tant en música, com teatre, dansa...

Eduard Jener és el crític d’arts escèniques al DIARI DE SANT CUGAT i comenta des de fa 18 anys gairebé

tots els espectacles que es fan a al ciutat #A. RIBERA

“Crec molt en el regidor de Cultura, però de l’Ajuntament en bloc dubto una mica més”

“En una ciutat com Sant Cugat s’han de tenir diverses opcions culturals per gaudir”

Bernat Bella Puigdomè[email protected]



· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

ReStauRaCió. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ubi·cat a Valldoreix, i d’acord amb els responsables de patrimoni del Capítol de la Catedral de Girona, estan treballant en la conserva·ció i restauració dels quadres d’època barroca que decoren les capelles de la catedral.

Amb aquesta finalitat, el CRBMC acaba de restau·rar dos quadres, Lactatio de sant Bernat de Claravall i Sant Joan Baptista, que han estat estudiades pels histori·adors d’art barroc Francesc Miralpeix i Rafael Cornude·lla. Amb aquestes dues obres, ja són cinc les pintures de la catedral de Girona que han passat pel CRBMC.

Les obresLa pintura de Sant Joan Bap-

tista representa aquest sant assenyalant Jesús. El gest del sant i l’anyell fan referència a les paraules que Joan pro·nuncià al riu Jordà, assenya·lant Jesús com l’Agnus Dei (l’Anyell de Déu), el qui llevarà el pecat del món. Segons l’his·toriador Francesc Miralpeix, es podria tractar d’una obra d’escola italiana dels primers decennis del segle XVIII, segu·rament adquirida pel canonge Francesc Dorca, a Roma, i lle·gada al capítol gironí el 1741.Pel que fa a la seva conserva·ció, destacaven les deforma·cions del suport de tela, que havien provocat alguns aixe·caments i pèrdues de les capes pictòrica i de preparació. Era remarcable la capa de brutí·cia superficial i un vernís mal aplicat que dificultava la lec·tura de l’escena.

El quadre Lactatio de sant Bernat de Claravall s’hau·ria d’adscriure, segons l’his·toriador Rafael Cornude·

lla, al context estilístic de la pintura romana postmarat·tesca de principis del segle XVIII. Representa sant Ber·nat rebent la llet de la Mare de Déu. L’obra presentava pèrdu·es i afebliment de l’adhesió de la capa pictòrica. A més, pre·sentava una gran quantitat de

pols i brutícia del revers i de l’anvers, acumulada pel pas del temps.

El procés de conservació i restauració dels dos quadres es va iniciar després d’un exa·men exhaustiu. Les dues obres ja tornen a lluir a la Catedral de Girona. •

La Catedral de Girona passa per ValldoreixConservació. Les dues teles de temàtica religiosa del segle XVIII, procedents de la Catedral de Girona, ja tornen a lluir a les seves capelles després de passar pel centre ubicat a Valldoreix, i ser estudiades i intervingudes

imatge de la pintura de Girona abans i després de restaurar #CEDIDA


expoSiCió. L’artista santcu·gatenca Marta Ballvé expo·sa a partir d’aquest diven·dres, 3 d’agost, fins al 31 del mateix mes, a Belfast. Ho fa en el marc de la XI Small For·

mat International Contempo·rary Art Exhibition (XI Expo·sició Internacional d’Art Con·temporani de Petit Format), una mostra col·lectiva que porta per títol “Identity, Auto·biography and Self Narrati·ve (Identitat, Autobiografia i Autonarratives)”. En aquesta

Marta Ballvé porta la seva obra ‘Del punt a la punta’ a Belfast

Mostra. L’art santcugatenc està representat a la University Gallery, de York Street, del 3 al 31 d’agost de 2012 en una col·lectiva


exposició, que es va presentar a Barcelona al decembre de 2011, Marta Ballvé presenta l’obra Del punt a la punta, en la qual el fil és una metàfora del recorregut, el punt repre·senta l’inici d’aquest, i la pun·ta s’entén com a punt avan·çat d’un recorregut que corre

paral·lel a la vida. L’exposició arriba a Belfast seguint el seu itinerari amb la voluntat de fer difusió de les arts visuals i un intercanvi interdiscipli·nari d’aquestes arts. La mos·tra es pot veure a la Univer·sity Gallery de York Street, a Belfast. • ‘Del punt a la punta’, de Marta Ballvé #CEDIDA

El Xalet Negre incorpora la programacióhi ha moltes idees i una man·ca d’espais per a la ciutat, com va comentar Susanna Pellicer, tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania.

D’aquesta manera, es vol treballar de manera transver·sal per portar espectacles de

Conveni. L’Ajuntament i l’Associació Cultural Sant Cugat per a Sèniors han renovat el conveni de col·laboració per impulsar l’ac·tivitat del centre. Gràcies a aquest conveni, l’Ajunta·ment dota de 10.000 euros

l’Associació per poder seguir endavant amb la dinamitza·ció del Xalet Negre, incorpo·rant l’oferta cultural, com a novetat destacada per al curs 2012·2013.

El que es pretén és unir esforços en un moment en què _C. Caballé

ampliació. La renovació del conveni amb l’Ajuntament ho farà possible

la Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat al Xalet Negre, i propostes del Xalet Negre a la resta d’equi·pament municipals, per dina·mitzar més el barri, en aquest sentit.

5són les obresque ja han passat pel CRBMC en el marc d’aquest projecte conjunt



aCtivitatS. La cinquena edició del Patrimoni Viu se celebrarà aquest any del 28 al 30 de setembre. El lema d’aquest any és “El Moder-nisme i els estiuejants”, que de Barcelona, venien a la ciu-tat per passar les vacances. Les jornades, que estan pen-sades per a tota la família, tindran el centre neuràlgic a la plaça del Coll i al Xalet Negre.

Les activitats de les jorna-des es poden dividir en tres blocs. El primer, inclou visi-tes comentades i conferènci-es. El segon, tallers didàctics i activitats lúdiques. I el ter-cer, el protagonitza una expo-sició, Cinc anys fent Patri-moni Viu, una mostra foto-

gràfica que donarà testimoni dels cinc anys de recorregut d’aquest projecte. L’exposició aplegarà les millors fotografi-es realitzades per alguns mem-bres del Col·lectiu de Joves Jubilats de l’Ateneu Santcuga-tenc, col·laboradors del Museu de Sant Cugatcom a volunta-ris des de la segona edició, que han documentat gràficament els 5 anys de projecte. Aques-tes fotografies es podran veu-re al Claustró del Museu de l’11 al 30 de setembre.

Visites i conferènciesEl Sant Cugat d’estiueig és la visita guiada a l’exposició que es crearà amb motiu de les jornades al Xalet Negre. A més, hi ha previst un itine-rari pels edificis modernistes més emblemàtics de la ciu-tat, El Sant Cugat modernis-

ta. D’altra banda, la conser-vadora del Centre de Docu-mentació i Museu Tèxtil de Terrassa, Roser López, pro-nunciarà la conferència La moda modernista.

Es farà una nova visita comentada a l’exposició El Gran Casino de la Rabassa-da. Història d’un somni burgès, i diverses visites dinamitzades per gent del barri. A més, la taula rodona Parlem del barri! servirà per conèixer les seves vivències personals.

Tallers i activitatsAmb la col·laboració de la Tau-la per a Persones amb Disca-pacitat Artijoc, s’han orga-nitzat uns tallers sobre art i arquitectura modernista, en el qual es treballaran objec-tes de ceràmica amb reminis-cències modernistes i la tècni-

Conferències, tallers i visites per fer reviure el patrimoni a Sant Cugat

Història. Del 28 al 30 de setembre Sant Cugat celebra una nova edició del Patrimoni viu amb l’objectiu de recordar i fer visible el Modernisme a la ciutat i els estiuejants que la visitaven durant l’època

El Xalet Negre, antiga casa d’estiueig, acollirà activitats #LOCALPRES


Els Museus sí que obren durant les vacances

moStrES. Les dues seus del Museu de Sant Cugat no fan vacances i segueixen oferint a santcugatencs i turistes l’oportunitat de gaudir de les exposicions permanents, i temporals, que acullen tant la Casa Aymat com el Museu-Monestir. A més, també són l’escenari de diferents acti-vitats adreçades als infants, i diverses visites comentades per entendre millor el que presenten a la ciutadania.

A la Casa AymatDes del 20 de juny fins al 16 de setembre, es pot veure al Museu del Tapís Contem-porani l’exposició Ismael Smith, gravador. Del Moder-nisme a l’Art Déco. Una expo-sició que recull l’obra d’Is-mael Smith, un dels artis-

tes catalans més peculiars de finals del modernisme i inicis del noucentisme. Al llarg de la seva producció, Smith va destacar en els camps de l’es-cultura, el dibuix, el gravat i la il·lustració. Va ser el pri-

mer artista plàstic inclòs per Eugeni d’Ors a la seva pecu-liar galeria de noucentistes, tot i que estilísticament s’ins-criu clarament dins el darrer modernisme de caire expres-sionista. Com a il·lustrador es

activitats. Durant l’agost, tant la Casa Aymat com el Museu-Monestir mantenen les seves exposicions

va caracteritzar per uns dibui-xos irònics, elegants, plens de sarcasme i, sovint, amb una forta càrrega eròtica i ambi-güitat.

Al Museu-MonestirEl Claustre Superior del Museu Claustre del Mones-tir acull des del 25 d’abril fins al 25 de novembre l’exposició El Gran Casino de la Rabassa-da. Història d’un somni bur-gés. Una exposició que pretén mostrar el com i el perquè de la realització d’un projecte d’oci per a la gent benestant, insòlit en el seu temps a casa nostra, en un racó de la serra de Collserola.

A més, hi haurà dues visites comentades gratuïtes a l’ex-posició, els diumenges 19 i 26 d’agost a les 12 hores.

I els horaris...Pel que fa als horaris, durant les vacances els Museus amplien e l seu horari . D’aquesta manera, tant el Museu-Monestir, com el Museu de la Casa Aymat, des de l’1 de juny fins al 30 de setembre està obert en l’hora-ri habitual, ampliant una hora a les tardes. Així, es poden visitar els museus de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 15 a 20 hores, i els diumen-ges i festius de 10 a 14.30 hores, com és habitual. •

El museu no s’atura durant l’estiu #ARXIU


FEStival. Camerata Sant Cugat, juntament amb la Coral Polifònica de Tremp, va participar el cap de setma-na del 28 i 29 de juliol al Fes-tival de Música Antiga dels Pirineus. Sota el títol L’es-cola policoral i polifònica al Mare Nostrum, van interpre-tar cinc Motets de Giovanni Gabrieli en el 400è aniversari de la seva mort i obres de Joan Cererols, Palestrina, Tomàs Luis de Victoria, Gregorio Allegri i Jacobus Gallus.

Aquest any s’està celebrant la segona edició del Festival (FeMAP), únic al sud d’Europa, que va néixer fruit de la unió d’esforços de diverses localitats del Pirineu català. El festival pretén vincular la música anti-ga al ric patrimoni arquitectò-nic de la zona, posant especial èmfasi en l’art i arquitectura del període romànic. També és el primer any que ha comp-tat amb representació santcu-gatenca.

logo del festival #CEDIDA

_C. Caballé

Camerata Sant Cugat actua als Pirineus

ca del mosaic i el collage. Tam-bé hi haurà diferents tallers didàctics sobre indumentà-ria modernista. Aquests s’or-ganitzen amb la col·laboració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Paral·lelament es farà una mostra de vestits modernis-tes que han estat creats amb motiu de la X Fira Modernis-ta de Terrassa, i hi haurà dos tallers temàtics d’elaboració de barrets, brodats i punts de llibre modernistes. Finalment, s’han preparat jocs de bitlles catalanes a la plaça, amb la col-laboració de l’Associació de Veïns del Barri del Monestir.

Tot plegat, amb la volun-tat de vetllar pel patrimo-ni cultural del municipi des d’una òptica pluridisciplinà-ria i potenciar la participació ciutadana. •



Monestir de Sant Cugat; confirmació 2012

El Grup de Joves de la Parròquia de Sant Pere Octavià, ha celebrat la darrera promoció de la confi rmació. Culmina així un llarg camí de tro-bades setmanals realitzades a la Casa Abacial.

Voldria fer un petit agraïment als seus tres moni-tors; Carles, Anna i Mar, amb aquesta darrera colum-na abans del descans estival, pels consells i les experi-ències donades, al nombrós grup de joves 33, que junts amb els Padrins varen rebre la Confi rmació del present any 2012, en una cerimònia presidida pel bisbe auxili-ar i concelebrada pels mossens de la nostra parròquia. La darrera activitat prèvia a la confi rmació, com és cos-tum, la varen realitzar a la Masia de Can Barba, amb tres dies de convivències, amb els seus monitors i amb els mossens de la parròquia. Reprodueixo a continuació el text íntegre, que ells mateixos varen treballar i que és obra seva, que pot servir com a lectura d’estiu;Fa anys, vam començar el nostre viatge. Perduts, sense saber on anar. El camí era incert, desconegut. Però mal-grat tot, vam trobar la força per aixecar el vol. Dins el nostre globus hem trobat el necessari per seguir endavant. Primer de tot tenim la cistella, que és la base que ens sustenta. La família, els amics, tot allò indis-pensable per al viatge. Sense ells cauríem. Ens vam trobar amb el suport de la parròquia i la seva gent, que ens van unir tal com les cordes uneixen la base amb la tela. Malgrat tot, també hem trobat difi -cultats que no ens deixaven avançar: egoisme, gelosia, mandra, ràbia... i ens n’hem de desprendre com els glo-bus es desprenen dels sacs de sorra que li impedeixen enlairar-se. Tot això és possible gràcies a la fl ama, la força per enlairar-nos del terra. Aquesta fl ama és la fe, que ens dóna l’energia per superar els obstacles i poder llençar tots els sacs de sorra que ens trobem al nostre dia a dia. Un cop això, ja ens podem enlairar, i transme-tre a partir de la tela els valors inculcats que ens defi -neixen. Sabem que aquest viatge no sempre serà fàcil. Ens trobarem pluja, boira, i, sovint, ens semblarà que tots els vents ens van en contra. Però sabem que el que realment volem és seguir aquest camí. L’obra titulada Viatge en la Fe. L’obra gràfi -ca, pretén interpretar, les refl exions del grup de joves, durant l’estada a Can Barba. Com artista, l’escrit m’inspira un globus aerostàtic amb senyals evidents del desgast dels diferents viatges. La fl ama, expres-sa l’energia alimentada per la fe, també com a senyal d’orientació, amb la cistella, que al llarg del camí de la vida, patirà diferents ensurts i contrarietats. Gràci-es als monitors, i a la parròquia per la vostra tasca amb els joves.Ha servit d’inspiració de l’obra presentada avui, i així ho he plasmat, amb tècnica mixta, sobre base d’aglome-rat de 50 x 40, faig donació de l’original, a la Parròquia de Sant Pere Octavià, sense ànim de lucre. •

sense ànim de lucreJAUME GUIXÀ[email protected]

Obra d’art de Jaume Guixà #CEDIDA

18 hores de música en directe al Festival Petits Camaleons

Horaris. Ja es coneixen els horaris de les actuacions dels gairebé trenta grups i artistes que participaran en el primer festival de música per a nens

TEATRE-AUDITORI. El Petits Camaleons, el primer festi-val de música per a nens i nenes que se celebra a Cata-lunya i que tindrà lloc al Tea-tre-Auditori de Sant Cugat, ja té definits els grups que hi participaran així com els horaris. Des del dissabte 7 d’octubre a les onze del matí fi ns el diumenge 8 d’octubre a les vuit del vespre passaran per l’equipament santcuga-tenc 25 bandes i artistes des-tacats del panorama català com Antònia Font, La Pega-tina o Els Amics de les Arts. 18 hores de música en directe (mira la foto per saber tots els horaris). Es tracta d’un fes-tival coproduït per No Sono-res i l’Ajuntament de Sant Cugat i que té per objectiu acostar la música dels princi-pals artistes del país als més petits, en el sentit més ampli de la paraula.

Pensat per a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys, amb els

seus pares, el festival comp-tarà amb tres escenaris, con-nectats entre ells per facilitar la mobilitat dels més petits. Aquests seran el Teatre-Auditori, l’Aula Magna de l’Escola Municipal de Músi-ca, i el pati d’aquesta, amb la plaça de Victòria del Àngels com a centre neuràlgic on hi haurà diferents espais tam-bé pensats per als més petits, i sempre vinculats amb la música. “El que volem és que els artistes es canviïn la pell amb uns concerts especi-als adreçats a nens i nenes”, destaca Albert Puig, direc-tor i impulsor del festival. En aquest sentit, apunta que la durada dels concerts serà de 30 minuts, i tot estarà fet a mida dels petits, “des dels escenaris, fi ns als horaris”. “Creiem que els nens han d’escoltar música de quali-tat, al costat dels seus pares, i que tot tingui un component pedagògic i puguin descobrir molts tipus de música en un format pensat per a ells”, afegeix.

Les entradesPer accedir al Festival, cal-drà adquirir una polsera, que serà l’entrada, i que podrà ser de tres colors diferents, en fun-ció dels concerts als quals es vulgui acudir i del dia. D’aques-ta manera, hi haurà la polsera rosa, a 12 euros cada dia, que donarà dret a veure els con-certs a l’Escola de Música Vic-tòria del Àngels (dels dos esce-naris). Per 25 euros (el dissab-te) es podrà adquirir la polsera verda o la polsera blava. Amb la primera, es podran veure els concerts en rosa, més els verds programats al Teatre-Audito-ri, i amb la polsera blava, els concerts rosa més els blaus del Teatre-Auditori. I el diumenge, a banda de la polsera rosa, es podrà adquirir la vermella o la groga, que funcionaran de la mateixa manera, per 25 euros.

Pots seguir la informació del Festival a la pàgina web de Petits Camaleons (www.petits-camaleons.com). La iniciativa compta amb el suport del TOT Sant Cugat, entre d’altres. •

Horaris dels concerts del Petits Camaleons al Teatre-Auditori

Dissabte 6 d’octubre Diumenge 7 d’octubre

Escenari 1Teatre Auditori

Escenari 2 - Pati de l’Escola de música

Escenari 3Aula Magna

Escenari 1Teatre Auditori

Escenari 2 - Pati de l’Escola de música

Escenari 3Aula Magna

11:00h a 11:30h The Penguins Atomic Boy Blues

11:30h a 12:00h Lluís Gavaldà Albert Solà Anna Roig i l’hombre de ton chien Blue Velvet

12:00h a 12:30h Txarango Las Migas

12:30h a 13:00h Teràpia de Shock Lluís Coloma Antònia Font Amansalva

13:00h a 13:30h The Penguins Atomic Boy Blues

13:30h a 14:00h Teràpia de Shock Albert Solà Antònia Font Blue Velvet

14:00h a 14:30h Txarango Las Migas

14:30h a 15:00h Lluís Coloma Amansalva

15:00h a 15:30h Cercavila Cercavila

15:30h a 16:00h Cercavila Cercavila

16:00h a 16:30h

16:30h a 17:00h Els Amics de les Arts Refree La Pegatina Maria Rodés

17:00h a 17:30h Landry el rumbero Guillamino

17:30h a 18:00h Els Amics de les Arts Joan Colomo La Pegatina 4t1a (quart primera)

18:00h a 18:30h Orquestra Àrab de Barcelona 2 princeses barbudes

18:30h a 19:00h Gerard Quintana Refree Els Catarres Maria Rodés

19:00h a 19:30h Landry el rumbero Guillamino

19:30h a 20:00h Joan Colomo 4t1a (quart primera)

20:00h a 20:30h Orquestra Àrab de Barcelona 2 princeses barbudes

Preus de les entrades de dissabte: Entrada senzilla taronja 12 € · Abonament Camaleó Verd 25 € · Abonament Camaleó Blau 25 €Preus de les entrades de diumenge: senzilla morada 12 € · Abonament Camaleó Vermell 25 € · Abonament Camaleó Groc 25 €

Bernat [email protected]

La música santcugaten-ca tindrà la seva represen-tació en el Petits Camale-ons i és que dues formaci-ons locals participaran en el primer festival català de música per a nens. Blue Velvet, el trio femení de pop-jazz format per violí, guitarra i teclat, i el cantau-tor Albert Solà són la marca santcugatenca en aquest festival.

Sobre el tema Presència santcugatenca

“El que volem és que els artistes es canviïn la pell amb uns concerts especials adreçats a nens i nenes”

ALBERT PUIG DIRECTOR DEL PETITS CAMALEONS

Frases



Catalunya, terra de vins (XII) DO Penedès (XII)

A vinyonet del Pe-nedès, pobla-ció en un terme que té set nu-

clis municipals que dispo-sa de gran quantitat de ma-sos, a vegades aïllats, i al-tres formant petits veïnats que conreuen la vinya com a principal activitat eco-nòmica. Empresa destaca-da: Can Ràfols dels Caus, aquesta propietat vinícola és centenària, però és Car-les Esteve qui l’any 1980 va apostar per la qualitat dels seus vins. El conreu abasta 44 hectàrees amb la cura de le varietats com ara el Ca-bernet Sauvignon, Caber-net Franc, Merlot, Chenin Blanc o Chardonnay. El ce-ller compta amb més de 150 bótes de criança, fonamen-talment de roure francès en una magnífica cava soterra-da. Destquem algunes mar-ques: Rocallis (blanc fer-mentat a la bóta – 03), La Calma (blanc fermentat a la bóta – 04), Xarel·lo Pairal (blanc fermentat a la bóta – 06), Gran Caus (rosat reser-va – 07), Gran Caus (negre, reserva – 01), Ad Fines (ne-gre, reserva – 03), Caus Lu-bis (negre, reserva – 00)... Mas Comtal, empresa tam-bé establerta a Avinyonet, fundada el 1993 en una ma-sia construïda a l’entorn d’una torre romana del se-gle II; elaboren vins de gran qualitat i el celler dis-posa d’unes naus molt in-teressants de criança, en 70 bótes guarden el suc pro-duït pels raïms dels ceps de més de 40 hectàrees; les marques destacades són: Petrea (blanc fermentat a la bóta – 03, també un negre criança – 03), Mas Comtal Pomell de Blancs... •

parlem de vipepblanes

Avinyonet del Penedès.Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Dibuix: Pep Blanes

PrODuCCIó. El director Marc Carreté rodarà durant la setmana del 15 d’agost el seu segon curtmetratge, Castidermia, que escriurà i dirigirà juntament amb Xavier Garriga, que va ser director de fotografia de la seva primera producció cinematogràfica. Aquest és el segon treball del cineas-ta valldoreixenc després de

Mal cuerpo, un film que va portar al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges en l’edició de l’any passat. Segons Carre-té, aquesta ocasió volen pre-sentar un producte de terror més comercial amb l’objec-tiu de consolidar la feina feta amb el primer curt, que va agradar molt entre el públic de Sitges. El projecte ha pogut tirar endavant gràcies a la

Marc Carreté prepara el seu segon curtmetratge

Marc Carreté en el Festival de Sitges #JR ARMADÀS

productora del mateix Marc Carreté, Krt Media, i les apor-tacions de mecenes audiovi-suals.

Repartiment de luxeCastidermia estarà protago-nitzat per Clàudia Pons (Elisa K, 2009 i Psychophony, 2011) i Ramon Canals (Mal Cuer-po, 2011), a més d’un notable càsting de secundaris pro-cedents de l’Escola Superi-or d’Art Dramàtic, Eòlia. El rodatge es farà a l’antic Hos-pital del Torax, una localitza-ció inclosa al Parc Audiovisu-al de Catalunya, a Terrassa, on s’ han rodat pel·lícules com Frágiles, de Jaume Balague-ró, i Sesion 9, de Brad Ander-son, entre d’altres.

_b. bella

Cinema. Es tracta d’un curt de terror que codirigirà amb Xavier Garriga

PreMI. L’alumna de la com-panyia santcugatenca de ball Color Dansa Gisela de Paz Solvas es traslladarà a partir del mes setembre al Nederlands Dans Thea-ter per seguir amb la seva carrera professional com a dansaire després d’obtenir el mes de maig el primer premi de Dansa Contem-porània en la Convocato-ria Nacional de Danza Ciu-dad de Castellón. Es tracta d’un certamen de recone-gut prestigi que ara perme-trà a Gisela de Paz traslla-dar-se a aquest reconegut centre de la Haya per con-

tinuar la seva carrera amb una beca durant un any. A més, la dansaire de Sant Cugat també ha rebut una invitació per participar a la CIA de Mainz i Nürnberg (Alemanya).

La professora a Color Dan-sa de Gisela de Paz era Laura López i des de la companyia santcugatenca volen animar a tots aquells que vulguin tenir una projecció interna-cional a intentar-ho. •

Gisela de Paz se’n va al Nederlands Dans TheaterRedacció[email protected]

Gisela de Paz en una actuació a Mannheim #CEDIDA

Beca. Va guanyar la Convocatoria Nacional de Danza

MúSICA. El cantautor sant-cugatenc Albert Solà posarà la música a la Marxa per la Independència que organitza l’Assemblea Nacional Cata-lana i que posarà el punt final pels carrers de Barcelona l’11 de setembre. L’organització ha escollit el tema Bon dia Texas, amb música i lletra d’Albert Solà, com a ritme principal de l’espot de pro-

moció de la Marxa. Albert Solà (14 d’agost del 1991) va comen-çar el seu projecte en solitari l’any 2010 després de formar part com a guitarrista de dife-rents grups de la província de Barcelona. El novembre pas-sat va publicar el seu primer disc, Transparent, que va tenir una molt bona acollida en l’es-cena musical catalana.

Albert Solà en concert #ANNA MIRA

_Redacció

Albert Solà, a la Marxa per la Independència

teMPOrADA. Després d’una temporada plena de concerts i vermuts, la sala El Siglo de Mercantic s’acomiada durant l’agost i reprendrà la seva activitat habitual a partir del setembre. Enguany, El Siglo ha organitzat dos concerts cada cap de setmana com a mínim, i sempre han trobat la complicitat del públic.

El Siglo s’acomiada fins al setembre

Música. La sala santcugatenca tanca per vacances durant l’agost

Concert a el Siglo #ESTHER NAVAL _Redacció

COnCert. El dia 14 de setem-bre el claustre del Monestir acollirà un concert solidari de la soprano santcugaten-ca Júlia Farrés-Llongueras i la Coral la Lira que bus-carà recollir fons en favor de Càritas Sant Cugat. El concert, que porta per títol Òpera amb sarsuela, està organitzat pels Amics de la UNESCO de Sant Cugat-Valldoreix i compta amb la

col·laboració del Tot Sant Cugat, així com de l’Ajun-tament de Sant Cugat. El concert serà a partir de les 20.30 hores del divendres 14 de setembre i l’entrada, que es podrà comprar al mateix claustre del Monestir, tindrà un preu de 10 euros, que ser-viran per finançar els projec-tes solidaris de Càritas Sant Cugat.

Farrés-Llongueras i La Lira canten en favor de Càritas

Farrés-Llongueras #CREDIT FOTO _Redacció

Solidari. Organitza els Amics de la UNESCO



La nosa de la cultura

En unes declaracions a Cugat.cat, Coco Comín, que viu a Valldoreix i assumeix la direcció i la coreogra-fi a de Grease, el musical que torna al TA el mes d’oc-tubre, diu que probablement la gira prevista no continuarà i ho atribueix a la pujada de l’IVA, que,

pel que fa a la cultura, passa del 8 al 21%, és a dir, que el govern espanyol, presidit pel senyor Mariano Rajoy, consi-dera que la cultura és un luxe.Això no ens hauria d’estranyar gaire. La cultura, pels que manen, sempre és una nosa. No es pot controlar tant la gent culta, amb coneixements i criteri propi, que els que no en tenen o basen la seva cultura en elements que només busquen la diversió, fugir de la realitat sense cap més inten-ció, ni formativa, ni alliçonadora, ni refl exiva. Potser també és per això que si bé les arts escèniques o els museus d’arts plàstiques (sembla que els grans museus com El Prado o el MNAC no es veuran afectats) i els concerts, patiran l’aug-ment del 13%, els espectacles esportius i, és clar, l’omnipre-sent futbol, només pujarà fi ns al 10, o sigui, un 2%. D’expli-cacions, les que vulguin, però la realitat és aquesta i, no ho oblidem pas, tots els equips de Primera Divisió exceptuant el Barça i el Reial Madrid, deuen a l’Agència Tributària (fi ns l’any 2011, o sigui que ja deu haver crescut) 752 milions i 10,6 milions a la Seguretat Social. Des de la Revolució Francesa, és a dir, des de l’aparició d’aquesta divisió política que situa les esquerres i les dre-tes com dues maneres d’entendre el món, la moral i l’orga-nització social, la cultura ha estat, alternativament, faça-na i arma de batalla i no una eina d’ajuda al progrés humà. La cultura es considera bona per a tothom, òbviament, pels que en un moment o altre han exercit el poder, però sempre amb cautela. Recordin aquella cançó de La Trinca (cultura popular?) que deia: “Cal subvencionar la gent de la cultura, però amb mesura...”.Hi ha una manera de fer cultura que és negar tot allò que no sigui el que hom creu que és cultura. Hi ha música bona, per exemple l’anomenada clàssica, i música dolenta, per exem-ple, rock, pop, o sigui la majoria de la música amplifi cada. Hi ha pintura bona, l’abstracta, conceptual, instal·lacions, i la dolenta o passada, impressionista, fi gurativa, etcète-ra. Hi ha cine molt bo, el clàssic dels anys 50 i 60, en blanc i negre, i n’hi ha de dolent, el que es fa ara, tot fet amb tec-nologia digital, etcètera. Hi ha literatura de qualitat i d’en-treteniment. O tot el que he esmentat al revés. Dicotomia, enfrontament, si això és bo allò altre és dolent, com si es tractés d’una balança inexorable.Jo, com els que em llegeixen saben, parlo en aquest DIA-RI de tots els àmbits de les arts escèniques i sempre trobo coses bones i dolentes en totes les diferents manifestaci-ons artístiques. En canvi, mai trobaran una crítica ferotge des del punt de vista moral o polític. Els creadors de qualse-vol branca de la cultura, que són els estranys de la societat, estan per anar davant i desvelar els esperits i desbrossar els camins de la ciutadania cap a futurs, si pot ser, millors o, com a mínim, diferents. I diferents no vol dir trencar-ho tot, sinó (igual com ho fa la ciència, que és una altra part de la cultura) anar ascendint en la humanització pujant preci-sament pels esglaons dels errors o dels fracassos aconse-guits amb anys i anys de camí.Ara que, per alguns, encara hi ha vacances, aprofi tin per anar a concerts, visitar museus, cercar aquella ermita romànica perduda en un indret amagat, llegir un llibre sota d’aquell arbre ufanós a la vora del riu o quan arriba el cap-vespre tenint el mar com a teló de fons. Bones vacances... i bona cultura!•

sota el barretEDUARD [email protected]

“El Monestir és una joia on es pot pintar cada racó”

Entrevistem Pere Pahissa, artista

Pere Pahissa va començar a dedi-car temps a la pintura ara fa tres anys, quan es va jubilar i va dei-xar la seva tasca com a comerci-al a Ràdio Sant Cugat. Passats

aquests anys i més de cinquanta quadres després, Pahissa prepara la seva primera exposició, que inaugurarà el 15 de setem-bre a l’Hotel Sant Cugat. A la mostra veu-rem sobretot racons de Sant Cugat, però també espais de Menorca, Mallorca, Giro-na, Galícia, França... Un viatge pels racons que més agraden a Pere Pahissa.

Com s’introdueix en el món de la pin-tura? Abans d’entrar a Ràdio Sant Cugat, tre-ballava d’escultor modelador al taller del Cortina i no tenia temps de dedicar-me a la pintura. No he anat a cap escola, però aquí a Sant Cugat la Teresa Farrés, el Josep Grau-Garriga i el Joan Tortosa feien unes classes de dibuix al casal par-roquial dels Quatre Cantons. Una vegada em vaig jubilar fa tres anys, em vaig posar a pintar, també engrescat per la meva dona. Ara passo les estones pintant.

Com explicaria la seva obra? La meva pintura és molt realista, el meu estil és l’art molt detallat i gairebé amb un estil fotogràfi c. Jo no sabria fer pintu-ra d’una altra manera. Agafar una tela i donar un cop de geni amb un pinzell no en sabria, en aquest sentit sóc molt més pacífi c i detallista.

Sant Cugat té molta presència i també el Monestir, en la seva obra. Prefereixo pintar llocs i monuments que persones i com que m’estimo Sant Cugat i me’l conec, he pintat molts racons de la ciu-tat. I si ets de Sant Cugat has de pintar el Monestir: és una joia on cada racó pel qual passes és un bon lloc per pintar.

Què ha de tenir un lloc perquè el pinti? M’ha d’agradar el lloc i l’enquadrament: faig una foto i ho pinto. Però m’agrada molt la pedra i diuen que és la meva especiali-tat. M’ha de cridar l’atenció el lloc, que tin-gui llum i contrast, que sigui una pintura que tingui un efecte... Sobretot t’ha d’atrau-re des del primer moment, de vegades sense cap motiu racional.

L’ha sorprès algun racó que hagi desco-bert de Sant Cugat? Per exemple, em pensava que les fi nestres de l’absís del campanar serien totes iguals i és com les vaig fer. Però un dia passejant pel Monestir vaig alçar la vista i vaig veure que les de la part de baix de la torreta eren més petites. Mai m’hi havia fi xat i amb les per-sones amb qui he parlat tampoc se n’havi-en adonat. Aquest estil de pintura em per-met fi xar-me més en cada detall, per petit que sigui.

En tres anys ha pintat moltes obres. Qui-na sensació li produeix?Satisfacció. A mi m’agrada pintar i per això ho faig, si a l’altra gent li agrada millor. Em sento realitzat com si tingués canalla i cada un dels meus quadres és com un fi ll per mi. Si em preguntessin quin m’agradaria més, no sabria què dir, perquè te’ls aprecies tots i cadascun té el seu signifi cat i importància per mi. •

Pere Pahissa a l’estudi de casa seva on pinta els seus quadres des de fa tres anys #ARTUR RIBERA

Enamorat de Sant Cugat. Pere Pahissa ha estat vinculat professionalment a Ràdio Sant Cugat, on, a banda de fer diversos programes com el del Medir i el Cugat amb el Joan Fàbregas, ha estat comercial de publicitat, tasca que li ha permès “descobrir molts racons de Sant Cugat a l’estar passejant tot el dia amunt i avall”. Anteriorment havia estat al taller d’escultura de Joan Cortina, on es va dedicar, entre moltres d’altres coses, ha fer rosasses del Monestir.

Bernat [email protected]



Agenda cultural

A partir de dissabte... Visita. Descobreix el patrimoni històric de Sant Cugat i passeja per la frescor que ofereixen les parets del Monestir i el claustre de Sant Cugat amb les diferents activitats que s’hi organitzen. Monestir de Sant Cugat

Propostes per a la setmana

per Alba Guerreroredacció@premsalocal.com

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

12.00 h. Passejada. Sant Cugat compta amb moltes zones verdes i boscoses, vine a caminar-hi al matí o a la tarda, quan baixi la calor. Pots aprofi tar el diumenge per apropar-te a Torre Negra, una de les construccions més antigues i amb mès història del poble. Per a més informa-ció consulta el web de www.turisme.santcugat.cat.ZONES VERDES DE SANT CUGAT

12.00 h. Visita. Coneix com

era la vida i el dia a dia dels monjos benedictins a Sant Cugat amb la visita gratuïta a l’exposició permanent Oració, treball i poder. MUSEU DEL MONESTIRJARDINS DEL MONESTIR

Dilluns 610.00 h. Art. Si encara estàs per Sant Cugat per va-cances, pot visitar l’exposició

de l’artista Ismael Smith, Del Modernisme a l’Art Déco, un dels artistes catalans més peculiars de fi nals del Mo-dernisme i inicis del Noucen-tisme. Obert fi ns a les 20.00. Preu: 3,5 eurosCASA AYMAT, MUSEU DEL TAPÍS CONTEMPORANIC/VILLA, 68

10.00 h. Exposició. Història d’un somni burgès” és el nom de l’exposició sobre el Casino de la Rabassada, un projecte

ambiciós per la gent benes-tant, insòlit per a la seva època i amb la idea d’imitar els models d’oci i parcs d’atraccions d’altres grans ciutats europees. Tot i que avui només en queden runes i misteri, el Casino va ser un dels edifi cis més emblemà-tics de Barcelona a principis de segle XX. Visible fi ns a les 20h. Preu: 3,5 euros.CLAUSTRE DEL MONESTIRJARDINS DEL MONESTIR

Dissabte 421.30 h. Visita. Hi haureu passat molts cops per davant durant el dia, però l’encant nocturn que desprèn el Monestir de Sant Cugat no us pot passar desapercebut. Apunteu-vos a la visita guia-da per l’interior del monestir a l’Ofi cina de Turisme de Sant Cugat. Preu: 15 euros ( gratuït per als menors de 7 anys).MONESTIR DE SANT CUGATPL. D’OCTAVIÀ

12.00 h. Teatre. Vine amb la família a descobrir els secrets dels capitells (cada un té la seva historia!), amb la visita teatralitzada Deixeu parlar els capitells...ells ho saben tot. Activitat gratuïta a càrrec de Mira-sol teatre. A partir dels 5 anys. Informació i reserves al 93 589 63 66 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h) o a [email protected] DEL MONESTIRJARDINS DEL MONESTIR

12.00 h. Excursió. No et quedis a casa i agafa la bici-cleta per fer una passejada fi ns al Pi del Xandri o l’ermita de San Medir. Hi podeu anar tota la família a peu o en bici i portar-vos el dinar i les estovalles, sempre que us enrecordeu de recollir-ho tot i no deixar brossa; del medi ambient hem de tenir-ne cura tots!CAMÍ DE CAN BORRELL

Diumenge 5

#CEDIDA

Al Bocadilly

A la plaça del Monestir, fent un cafè a la ter-rassa del Boca-

dilly i empaitat per una xafogor que sembla que avui no afl uixarà, enfi -lo la darrera columna de la temporada. Fer un repàs de l’any? Comen-tar l’encís del princi-pi de les vacances? Par-lar de la crisi? De l’èxit de Can Ninot en la seva primera temporada? Buff… De la crisi n’es-tic més que tip! I de Can Ninot ja en vam parlar el mes passat… Vacan-ces? Massa recurrent… També estic tip de llegir que tal i tal columnis-ta o tertulià se’n van de vacances aquí o allà… Manel, posa’m un altre cafè, que no m’inspiro…

Fabri, com ha anat el programa de la ràdio? A veure si amb alguna de les seves bromes m’ins-piro… Buff… aquest refredat sembla que m’ha embalsamat les neurones… Sí, marxo demà. I encara que no us ho digui us trobaré a faltar i trobaré a faltar la plaça on m’he deixat els genolls més d’una vegada de petit i on ara tenim per costum fer el vermut després de les funcions dels diumen-ges, jugar a pilota amb la meva fi lla, parlar de teatre amb en Fabri o arreglar el món amb en Manel i la Noe… No sé de què escriure… millor em foto un Paracetamol i reemprenem el costum de pensar cap a setem-bre! •[email protected]

Manle, posa’m un altre cafè, a veure si espavilo!

NinotadesCHRISTIANTRECEÑO



Cinema a Sant Cugat

Gordon-Levitt. Han passat vuit anys des que Batman va assumir la responsabilitat dels crims de Dues Cares. Amb tot, el cavaller fosc torna a fer acte de presència i lluita per la seva ciutat...Cinesa: Dies 3 Al 9: 16.00 - 19.00 - 22.00 Hsessió golfA DissABte: 00.00 Htelèfon reserves: 902 33 32 31YeLmo: Del 3 Al 9: HD: 15.20 - 18.40 - 22.00 Hsessió mAtinAl Diumenge: 11.45 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

ElEfantE blanCo. Director: Pablo Trapero. amb: Ricardo Daín, Jérémie Renier, martina Gusman.

narra la història d’amistat de dos capellans, Julián i nicolás, que, després de sobreviure a un intent d’assassinat per part de l’exèrcit durant el seu treball a Centreamèrica, s’assenten en una barriada de Buenos Aires per desenvolupar el seu apostolat i tasca social. Allà coneixen luciana, amb qui lluitaran mà a mà contra la corrupció.YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 22.45 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

Qué ESpErar CuanDo EStáS ESpEranDo. Director: Kirk Jones. amb: elizabeth Banks, anna Kendrick, Genesis Rodriguez. És una comèdia romàntica que descriu la

relació de quatre parelles a punt de conèixer l’emoció, les pors, l’humor i els problemes mentre es preparen per ser pares.Cinesa: Dies 3-4-5: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 Htelèfon reserves: 902 33 32 31YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 22.40 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

El DiCtaDor. Director: Larry Charles. amb: sacha Baron Cohen, John C. Reilly, Ben Kingsley. la pel·lícula narra l’heroica història d’un dictador que arrisca la seva vida per impedir que la

democràcia aconsegueixi arribar al país al qual oprimeix amb tant d’afecte. YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 18.00 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

la DEliCaDEza. Directors: David Foenkinos, stéphane Foenkinos. amb: audrey Tautou, François Damiens, Bruno Todeschini. nathalie perd en un accident l’home del qual està perdudament enamorada.YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 15.40 Hsessió mAtinAl Diumenge: 11.20 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

tHE amazing SpiDEr-man. Director: marc Webb. amb: andrew Garfield, emma stone, Rhys ifans. Peter Parker és un estudiant

de secundària que els pares van abandonar quan era un nen i el van deixar a càrrec del seu oncle i la seva tieta. Cinesa: sessió golfA DissABte: 00.40 Htelèfon reserves: 902 33 32 31YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 19.30 H. 3D: 22.15 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

iCE agE 4: la formaCión DE loS ContinEntES. Directors: steve martino, mike Thurmeier. la quarta entrega de la sèrie té lloc just després del cataclisme continental provocat per l’esquirol scrat.Cinesa: sessió golfA DissABte: 3D: 01.00 Htelèfon reserves: 902 33 32 31YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 15.25 - 17.25 - 19.30 H. 3D: 20.15 Hsessió mAtinAl Diumenge: 12.00 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

tEngo ganaS DE ti. Director: Fernando González molina. amb: mario Casas, maría Valverde, nerea Camacho. Després de passar dos anys fora, Hache torna a madrid. YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 22.20 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

blanCaniEvES y la lEyEnDa DEl CazaDor. Director: Rupert sanders. amb: Kristen stewart, Chris Hemsworth, Charlize Theron. una noia supera en bellesa la reina malvada.YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 22.15 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

intoCablE. Directors: olivier nakache, eric Toledano. amb: François Cluzet, audrey Fleurot, omar sy. Després d’un accident, un ric aristòcrata contracta com a assistent un jove procedent d’un barri d’habitatges públics. YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 15.15 Hsessió mAtinAl Diumenge: 11.20 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

EStrEna. promEtHEuS. Director: Ridley scott. amb: noomi Rapace, michael Fassbender, Charlize Theron. la pel·lícula ens explica la història d’un grup d’exploradors que descobreix una pista que pot portar a l’origen de la humanitat a la terra, embarcant-la en un viatge emocionant als racons més foscos de l’univers. malgrat això, una vegada allà, hauran de lluitar en una aterridora batalla per salvar el futur de l’espècie humana.Cinesa: Dies 3 Al 9: Dig.: 19.15 H. Dig. Cat.: 16.30 H. 3D: 22.00 Hsessió golfA DissABte: 3D Cat.: 00.45 Htelèfon reserves: 902 33 32 31YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 17.00 - 19.45 - 22.30 H. HD Cat.: 15.30 - 18.30 H. 3D: 16.00 - 19.00 - 21.45 H. 3D Cat.: 21.30 Hsessió mAtinAl Diumenge: HD: 12.10 H. HD Cat.: 11.45 H. 3D: 11.30 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

maDagaSCar 3: DE marCHa por Europa. Directors: eric Darnell, Tom mcGrath, Conrad Venon. Alex el lleó, marty la zebra, melman la girafa i glòria la hipopòtam viuen aventures en el vell Continent, intentant escapar d’una funcionària de control d’animals que intenta capturar-los per portar-los al zoològic de nova York. i coneixen animals de diferents llocs del planeta, com un lleó marí italià, un tigre rus i un jaguar d’origen llatí.Cinesa: Dies 3 Al 9: Dig.: 18.00 H. Dig. Cat.: 16.00 H. 3D: 22.00 H. 3D Cat.: 20.00 Htelèfon reserves: 902 33 32 31YeLmo: Dies 3 Al 9: HD: 16.00 - 18.15 - 20.30 H. HD Cat.: 17.30 H. 3D: 17.45 - 20.00 H. 3D Cat.: 15.40 Hsessió mAtinAl Diumenge: HD: 11.45 H. 3D: 12.15 Htelèfon reserves: 902 22 09 22

El CaballEro oSCuro: la lEyEnDa rEnaCE. Director: Christopher nolan. amb: Christian Bale, anne Hathaway, Joseph

promEtHEuS2D Cat.: 16.30 H. 2D CaSt.: 19.15 H. 3D CaSt.: 22.00 Hsessió golfA DissABte: (3D Cat.) 00.45 H

El CaballEro oSCuro...16.00 - 19.00 - 22.00 Hsessió golfA DissABte: 00.00 H

maDagaSCar 32D Cat.: 16.00 H. 2D CaSt.: 18.00 H. 3D Cat.: 20.00 H. 3D CaSt.: 22.00 Hsessió golfA DissABte: (3D CaSt.) 01.00 H

amEriCan piE: El rEEnCuEntroDl.-DJ.: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 H

El cinEma dE casa tEvaP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit

amEriCan piE: El rEEnCuEntro Directors: Jon Hurwitz, Hayden schlossbergCinesa: Dies 6-7-8-9: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 Htelèfon reserves: 902 33 32 31

crítica de cinemacrítica de cinemaDiana Coma [email protected]

Cant a la vida i al seu valor

el mar, des d’una profunda sensibilitat social, és a Terra Ferma el gran símbol de la supervivència humana, des de les seves formes més tràgiques fins a les meves acomodades. les vastes aigües

que abracen una petita illa siciliana conformen l’espai on s’enfronten antigues i noves formes de subsistèn-cia, la lluita per guanyar-se la vida però també per a la més pura supervivència. Els pescadors hi surten a bus-car peix per vendre (activitat en procés de decadència), l’incipient sector del turisme (representat per les noves generacions) busca oferir-ne la seva part més lúdi-ca. Però des d’altres bandes del planeta, altres les cre-uen per fugir de les situacions més terrorífiques, arris-cant-se al fet que aquelles aigües que els poden salvar es puguin convertir també en la seva sepultura. la llei del mar diu que cal rescatar qualsevol persona atrapa-da a les aigües. la policia ho prohibeix, obligant a tru-car a l’autoritat en tal situació (encara que mentres-tant algú pugui morir). i aquells que viuen del turisme es guien per evitar al visitant qualsevol imatge “desa-gradable”. Què passarà quan una barca pesquera, gui-ant-se per l’ètica promoguda per la llei del mar, salvi de ser engolits per les aigües un grup d’immigrants afri-cans? les lleis civils ho prohibeixen. i quan apareguin a la costa una vintena de cossos sense vida? al sector del turisme no li interessa mostrar la misèria i la tragèdia als seus visitants. des d’una perspectiva altament compromesa, el cine-asta italià Emanuele crialese (nuevo mundo, Respi-ro) utilitza una posada en escena naturalista per atra-par la calidesa de l’atmosfera mediterrània. tots els seus personatges transpiren autenticitat i ànima. Però, sobretot, crialese ens obliga a mirar als ulls a aquells que arrisquen cada dia la seva per a fugir de la tragèdia. i que demanen la nostra ajuda. Una dimensió que no entén de lleis de fronteres, ni d’estratègies per a incen-tivar el turisme. sinó de pura i simple humanitat. •

tErra fErma (itAliA-frAnçA, 2011).DireCtor: Emanuele crialese. intèrPrets: Filippo Pucillo, donatella Finocchiaro, Giuseppe Fiorello, mimmo cuticchio, martina codecasa.mÉs info: www.terraferma.es


46 | Publicitat


Passatemps Sabries dir on estava situada la primera tenda de fotogra-fi a a Sant Cugat? Solució de la setmana anterior: Festes de Mas Gener (31 agost, 1, 2 de setem-bre)

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4És necessari que intenteu portar-vos bé amb la parella, si en teniu, és clar, bàsica-ment perquè si només us enfoqueu amb els amics deixareu d’estar atents. En el camp dels diners sembla que les coses tenen ganes d’anar a millor.

Taure 21/4 al 20/5Tindreu una capacitat de seduir molt gran, si ho necessiteu ho podeu fer servir, de vegades és bo retrobar aquella part més sensible i coqueta que tots portem a les venes i aquests dies seran genials per expressar aquesta sensibilitat.

Bessons 21/5 al 21/6Seria molt important que tinguéssiu en compte els vostres germans, si en teniu, és clar, i si no en teniu, aquells amics que són com germans, bàsicament perquè us necessiten i estaria molt bé que hi parlés-siu una estona.

Cranc 22/6 al 22/7Quedareu parats del bon rotllo que portareu, cosa que ja us fa falta, perquè últimament només us venien històries i problemes. Mireu d’aprofi tar aquest bon rotllo per arreglar tot el que pugueu, tant a la feina com amb els amics.

Lleó 23/7 al 23/8Fareu força amics nous i sense voler, o si més no, sense fer-ho expressament, aca-bareu tenint contacte amb persones ben interessants i amb càrrecs importants, ja cal que us porteu mig bé si es dóna el cas.

Verge 24/8 al 23/9Cal que estigueu ben atents si aneu de viatge sobretot amb el menjar ja que al llarg d’aquests dies sereu molt propensos a infeccions i això us pot ser un problema, més gran o més petit segons el que vigileu, mai està de més ser previsor.

Balança 24/9 al 23/10Viatjar, canviar d’aires i parlar amb gent de fora us donaria moltes energies i us faria sentir més plens i decidits, o sigui que ja ho sabeu, per passar un estiu d’allò més ambientat heu de sortir tant com pugueu.

Escorpí 24/10 al 22/11El camp de la parella serà molt important aquests dies, si ja en teniu la vostra re-lació us donarà alegria i pau i els que no en teniu el més possible és que tingueu algun inici d’alguna cosa que a la llarga potser serà important, ànims.

Sagitari 23/11 al 21/12Sereu una mica els portadors de bones notícies a casa, cosa que serà genial. Al cap i a la fi donar bones noves és una cosa important i molt bona per fer créixer la il·lusió i l’alegria a casa i amb els amics, segur que passareu uns bons dies.

Capricorn 22/11 al 20/1Esteu generant idees de canvi i això se us marca en les vostres reaccions i en la resposta a les coses que se us plantegen. Per cert, si podeu aneu a muntanya, és on us sentireu millor i on deixareu sorgir les vostres idees i pensaments.

Aquari 21/1 al 19/2Sabreu dir les coses amb molt tacte i això us donarà la facilitat de poder trobar solucions i trobar maneres de parlar i aclarir aquells punts que podrien ser complicats. D’altra banda, tindreu un encant especial.

Peixos 20/2 al 20/3En el camp de les vacances hi ha una gran necessitat de descobrir coses i de saciar la set d’informació de temes d’allò més dispars, no estaria malament que llegíssiu i que anéssiu a fer algun curset o taller.

mots encreuats signesBRUIXOT REBEL. [email protected]

Per Pau Vidal, ACPG

HORITZONTAL: 1. Desfeta del matrimoni i la parella de fet. En Ramoneda sense un duro / 2. Explosió d’adolescència primaveral. Acid nucleic a l’ADN dels Aracil / 3. Poc de poc. No accepta mercaders perquè és lloc de saber. Rutila sense vocalitzar / 4. Neu remoguda. Només de badar boca ja queda excomunicada / 5. Imitació d’ocell a càrrec de l’esmolet. Anestèsia que et pot enviar a l’eternitat / 6. Entre carn i peix, ell tria no menjar. Obre la gana / 7. Especifi co que volia dir, en certa manera, ‘òstima!’. Sobredosi freqüent en el pes / 8. Cavall que mena l’infantó a l’altra banda. No acceptació del material que s’ha de llençar / 9. Ni mitja ceri-lla. És molt de tacar la roba quan fa calor. Romania sense cap mirament / 10. Raper reciclat en luthier. Fases de descomposició de l’estepa / 11. Una de dues. Inscrigui al cens local. Acaben tots els bateigs / 12. Tenia la seva veu en disc. Escarniment del producte de top manta / 13. Ratapinyada en versió Xavier Cugat. Semblen serps però són complements.

VERTICAL: 1. Si fossin pures no serien en una botiga tan grossa. Pedra per pavimentar el camí dels McA-dam / 2. Mala fe. Va perdre la feina quan es van inventar els canons. En opinió del vacum / 3. Son germà de petit ja era conegut, i ella, igual. Pànic dels antics per l’estranya forma de l’arpó / 4. Centre històric de Canet. Senyal que l’ermita era construïda cap allà dalt. Interior de pis / 5. De Canaletes, de les Flors, dels Estudis, dels Caputxins i de Santa Mònica. És un assumpte d’urea / 6. Interior de pas. Superabundància, com quan a Torà celebren un ple. Tram central del taxímetre / 7. Si hi surt el tret malament rai. Paradisíac / 8. Emprenya-des bíbliques. Llançat amb força perquè s’ha infl at massa / 9. Vocalitzen l’hora. Col·loca fi tes amb feixos de verdura. Ans com abans / 10. El més cretí dels cetacis?: no, el de després del juràssic. Mà de morter (i escaig) / 11. Compàs per no desafi nar amb el logaritme. Insigne, il·lustre (i poder règia i tot) 12. Cables per donar i així guanyar temps. Esquelets de plantígrads.

SOLUCIÓ DELS MOTS D’AQUESTA SETMANAGuia bàsica Urgències

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBÍ: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIX93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNYA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SÍNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

FarmàciesDÍAZ-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

MORALESSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

SANT CUGAT TORRE BLANCARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

FERRERESSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIX)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIZ DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

Serveis ALCOHÒLICS ANÒNIMS93 317 77 77ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA93 589 77 88ASDI93 675 66 10ASS. CONSUMIDORS93 488 16 16ASS. PROP. ST. CUGAT93 675 19 54CENTRE ALZHEIMER93 674 70 61CENTRE BORJA93 674 11 50CREU ROJA (ST. CUGAT) 93 674 23 83(VALLDOREIX) 93 674 24 59CONSORCI PARC COLLSEROLA

93 280 35 52CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41DISPENSARI (LA FLORESTA)93 674 76 15ENHER900 70 70 70FECSA902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36FGC93 205 15 15FEDERACIÓ COMERÇ93 583 08 12GAS NATURAL93 675 31 10(AVARIES) 900 75 07 50HISENDA93 589 11 55JUTJAT93 674 66 96

MONESTIR (PARRÒQUIA)93 674 11 63REPSOL BUTÀ901 100 100RESID. CASAL D’AVIS93 589 16 38RESIDU MÍN. (VOLUMINOSOS)902 54 70 10 - 93 597 05 10SOREA(AVARIES) 902 250 370(ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070(OFICINES) 93 544 16 10SERVEI DE GRUA93 674 90 01TAXI ADAPTAT609 89 30 37TEL. GERMANOR (CAVIS)93 674 70 61

per Alba Guerrero

INGREDIENTS

1/2 kg de bacallà remullat de bona qualitat; 1 1/2 l d’aigua; 2 cullerades de vinagre blanc; crema de llet; 200 cc de llet; 10 g de farina; 30 g de mantega; 1/2 tòfona amb el seu suc; sal; pebre blanc i nou moscada.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Bullim el bacallà amb aigua durant cinc minuts. Escorreu-lo, traiem la pell i totes les

espines. L’esqueixem, agafem un morter i el piquem. Escal-fem l’oli en una paella, fre-gim els alls sencers i pelats, ben daurats però no cremats. Escalfem la llet.

Agafem un turmix, dins d’un vas hi col·loquem el bacallà picat, i anem afegint a poc a poc la llet i l’oli conservat una mica calent; fem una pasta ben lligada; fi nalment, posem sal, pebre blanc i una mica de tòfo-na picada.

Posem a bullir l’aigua amb dues cullerades de vinagre blanc; es cou tres minuts a foc lent i l’olla tapada. S’escorre.

A part, fem una beixamel amb bona farina; la llet amb sal, pebre blanc, nou moscada i crema de llet, mirant que no bulli. Finalment, afegim tota la picada.

Col·loquem la brandada en cassoletes individuals de fang; escampem formatge ratllat i mantega pel damunt; amb el forn, prèviament calent, els gratinem.

En servir-lo, els podem deco-rar amb triangles de pa torrat. Bones vacances amb salut i optimisme.

Preparació

receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Brandada de bacallà trufada

Problema núm. 88Juguem blanques i guanyem

Solució al problema de la setmana anterior:1. Txc6! bxc62. Axc6 Dxd53. Dxd5 Txd54. Axe8 i les blanques guanyen material.

escacsLLIÇONS D’ESCACSTEMES TÀCTICSAlfi l i peó contra alfi l del mateix color(IV)Aquesta posició ens servirà per repas-sar alguns temes ja coneguts, i veure alguns trucs.1. Ah5 (única per intentar guanyar) (Si deixen jugar Re8, aleshores el rei negre arriba a “d8” i són taules) Ah3Opció 1: 2.Re5 (les negres faran taules si conei-xen el mètode defensiu de l’oposició per darrere. El pla blanc és portar el seu rei a “c7”, l’única mesura defensiva de les negres es portar el seu a “c5”) Opció 2: 2.Ag6! intentant canviar l’alfi l a f5 Ad7!3. Rd5 Aa4? (Jugada dolenta que fa perdre a les negre. La jugada correcta era Rg7!)4. Rc5 Ad7. 5. Rb6 Aa4. 6. Rc7 (Veure lliçó 82 i les blanques guanyen).

Club Escacs Sant Cugat

Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activats que organitzem, pots enviar un correu electrònic a: [email protected]

8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

t t8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

lnp

b

k

qw l

ooo

ppppb p

r rk

nn

o

b

Per a nens: al Casal de Mira-solPer a adults: amb el Mestre Internacional René Alonso

Si hi estàs interessat, envia un correu a [email protected] o [email protected] o truca al tel. 93 674 05 45

Classes d’escacs

Es faran grups tenint en compte el nivell dels inscrits. Preu: 40 € al mes (4 classes de 2 hores, un dia a la setmana)


Publicitat | 47


DissabteMÀX 27º MÍN 21º

DiumengeMÀX 25º MÍN 21º

Bon estiu!el TempsMarxem de vacances.El proper DIARI sortirà el 31 d’agost amb totes les notícies d’aquest estiu

3.08.2012

81

0203

001

4001

00

91

8

i el 31 d’agost... parlarem de l’arribada de l’MBA d’Esade

TROBARÀS TOTA LA INFORMACIÓ DIÀRIA A: www.totsantcugat.cat

DiarideSantCugat

La propostaVisita. Descobreix la història i els secrets que amaguen el Monestir i el seu claustre en les visites nocturnes i les activitats diürnes que s’hi ofereixen.

Agenda Cultural_PÀG. 44

Quins són els objectius?N’hi ha de molt agosarats, però també dels que són del dia a dia. El que tenim clar és que nosaltres volem donar visibilitat a les dones; que la feina que fem es vegi i sigui reconeguda. L’altre objectiu és tenir veu i opinió: que se’ns escolti. Volem poder aportar.

Parlava d’objectius ‘agosa-rats’ també...Ja hem estat amb alguns pro-

grames, tot i que a Espanya ni a Catalunya ara no n’hi ha, i ara estem mirant progra-mes Europeus. Perquè sí que tenen consciència d’aquest problema. Per exemple, als Jocs Olímpics es notava que al darrere hi havia una polí-tica de dir “la dona també hi és, i si voleu els jocs a Qatar, la dona l’haureu de posar”. I sí que és una mica quasi per imposició; però ja era un pas perquè la dona hi sigui. Volem sumar-nos a aquesta consci-ència; formar part del progra-ma Objetivo 15.

Us vau constituir al març, treballàveu abans, i heu seguit treballant. Hi ha mol-ta feina a fer?Estem preparant moltes coses. Hi ha la part de la for-mació, apostant per la del dia a dia, per la que ens porta a ser dinàmics. A més, som un equip de nou persones d’àm-bits diferents, i aquesta diver-sitat ja ens enriqueix. Tam-bé estem treballant amb les xarxes socials, que és una de les coses amb què més ens hi hem posat, i la primera forma-ció serà sobre això, perquè és la manera de comunicar-nos entre nosaltres. Ens hem dedi-cat a posar les bases, per ja al setembre començar a fer for-mació. Al setembre la de les xarxes, a l’octubre volem fer una altra sobre visibilitat; sobre la manera de parlar de les dones, perquè mai ens crei-xem. Ens fa falta creure més en nosaltres mateixes. No ens valorem el que som. Cal tenir confi ança en una mateixa. La formació que volem fer és sobre aquests temes, perquè a ADE Vallès ho hem provat, i ens ha funcionat.

En una societat canviant, el

“A moltes dones ens fa falta creure més en nosaltres mateixes”Llicenciada en Ciències Econòmiques per la UAB, i havent-se dedicat a la forma-ció i als programes de dones, Montserrat Vilamitjana i Tubau dirigeix ADE Vallès, la nova Associació de Dones Empresàries del Vallès.

Arrenca d’aquesta vincula-ció amb el món de la dona ADE Vallès?Creiem que valia la pena cre-ar-la, perquè tant jo, com les

companyes de l’associació, hem fet el que volem transme-tre amb ADE Vallès i sabem el que ens ha aportat. Vam començar a parlar del tema, ens vam plantejar trobar-nos a través d’organismes, per veu-re si podíem fer alguna cosa per a les dones, i a partir d’una reunió a l’Auditori de Cerda-nyola, vam veure que ens anà-vem entenent i que podia sor-tir-ne alguna cosa. En aquest punt, ens vam adonar que o

fèiem algun organisme sota algun paraigua, o costava molt explicar qui érem i què fèiem. I a partir d’aquí va sortir ADE Vallès. Som les dones empre-sàries de l’eix de la B-30.

Com defi neix ADE Vallès?Com l’Associació de Dones Directives, Empresàries, Pro-fessionals, i del Vallès. Totes juntes podem fer molt més que si ens limitem a una sola ciutat.

l’Entrevista MONTSERRAT VILAMITJANA I TUBAU, Presidenta ADE Vallès #TEXT: Cinta Caballé #FOTO: Artur Ribera

rol de la dona és un primer pas per canviar la situació?No és pel que està passant, que sí que està passant. És tot en general. Ja hi ha algun “guru” que quan parla de la nova generació, ja hi posa el rol de la dona. Veus que els pensaments de cara al segle XXI, de la nova manera de fer, sí que hi pensen, en la dona. Però hi ha qui no hi pensa. Els canvis costaran.

El més bàsic, doncs, és una feina de conscienciació...Sí. Moltes vegades la dona no creu en ella mateixa, i aquesta també és una conscienciació que s’aconsegueix fent que et trobis bé. Quan veus que el teu problema és de moltes més, les coses canvien moltíssim.

Se les ha etiquetat com a feministes...No és una associació feminis-ta. Amb la meva edat, el con-cepte de feminisme és voler ser diferents dels homes, i posar-nos als seus llocs. Això no és el que nosaltres diem. Nosaltres volem ser un 50%; sí que volem tenir quotes, perquè si no es fan mecanis-mes no hi ha manera d’en-trar. I Europa ens ajudarà en aquest sentit, perquè Euro-pa hi creu.

El canvi de mentalitat pas-sa pel canvi de mentalitat de moltes dones?Cal valorar-se molt més. Però la mentalitat que més cal can-viar és la de l’home. Empresa-rialment, s’haurien de canvi-ar molts mecanismes.

Que els diria a les dones per-què lluitin pel seu futur?Si lluiten pel seu futur, lluiten per moltes més coses, comen-çant pels seus fi lls. •

Per un futurMontserrat Vilamitja-na i Tubau deixa d’entra-da ben clar que “el cog-nom de la mare és impor-tant”. És empresària, té 55 anys, està casada i té un fi ll. Compagina la seva vida professional amb la seva vida personal, i enca-ra té temps per dirigir la nova Associació de Dones Empresàries del Vallès. “Les dones tenim una manera diferent de racio-nalitzar el temps”, explica. “Fer compatibles les visi-ons dels empresaris, amb les de les empresàries, ens enriquiria molt, per-què en moltes coses segur que mirem en la matei-xa direcció, però en d’al-tres, ens podem comple-mentar”, assegura. I és que amb aquesta fi loso-fi a va néixer l’associació. Amb aquesta i amb l’ob-jectiu que el talent femení no acabi desapareixent en el moment en què es deci-deix ser mare. “Les dones hem de saber que la nostra feina és tan valuosa com la dels homes”, conclou.

Sumari_PÀG.3 | a Fons_PÀG.4 | el Poble_PÀG. 8 | Lectors_PÀG. 15 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 27 | Cultura_PÀG. 38 | Passatemps_PÀG. 46

diari de sant cugat 918

Documents