ELS Divendres, 13 de gener de 1995

# CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 76 « Any lli . 225 pessetes

I Punt i seguit La recollida de mobles del programa «Residu Mínim» es triplica en el pri­mer any de funcionament. Plana 6.

Els veïns de Mira-sol demanen un dispensari i un cine-fòrum per al Casal Cultural. Plana 6.

I Economia Les rebaixes que han començat aques­ta setmana serviran per recuperar una temporada poc favorable per als co­merciants. Plana 12.

Sant Cugat és el tercer municipi català amb la renda per càpita més alta, segons un informe de la Caixa de Catalunya. Plana 12.

La COCIT ha demanat subvencions per a 22 projectes empresarials d'in­novació tecnològica a la comarca. Pla­na 13.

La zona del voltant del Club de Golf és la que ha resultat més revalorada després de l'actualització dels valors cadastrals que ha fet el Ministeri d'E­conomia. Plana 13.

I Cultura i espectacles El col·lectiu Associació d'Idees i la UAB publiquen les actes del primer Congrés Internacional sobre Valle-In-clàn. Plana 15.

L'escultor santeugatenc Josep Llunell exporta reproduccions del Monestir en pedra artificial arreu del món. Pla­na 16.

L'obra de teatre «Amor a mitges», protagonitzada per Núria Hosta i Pep Sais, es representa aquest cap de set­mana al Centre Cultural. Plana 17.

El Grup d'Estudis Locals i la revista «Gausac» renoven els seus càrrecs di­rectius. Plana 18.

I Esports El sènior masculí del Júnior debuta aquest cap de setmana a la lliga de la divisió d'honor d'hoquei herba. Pla­na 23.

El Winterthur Sant Cugat de futbol de sala aspira a arribar a la lligueta d'ascens per a la divisió de plata. Plana 24.

I Punt divers El Telèfon de la Germanor començarà la setmana vinent a atendre les tru­cades de la gent gran amb problemes. Plana 26.

El taller Jeroni de Moragas fa possible que vuitanta disminuïts puguin viure una situació laboral normalitzada. Plana 27.

I Apunts Pel Casal Borja passen cada any trenta mil persones que participen en algun dels seminaris i activitats que s'hi or­ganitzen. Plana 30.

Els 4 Cantons, a 225 pessetes Els 4 Cantons, amb Presència, costa des d'avui 225 pessetes

L'Ajuntament aprova un pressupost de 8.700 milions

Es destinaran prop de tres mil milions a inversions al centre i als districtes

L'equip de govern el defineix com a «auster» i l'oposició hi vota en contra

H Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat gestionarà enguany 8.700 milions de pessetes, segons el pressupost que el ple va aprovar dimarts. D'aquests, quasi tres mil seran per a inversions a diferents punts

del municipi, destinades principalment a la construcció dels nous pisos de Promusa i la urbanització de carrers al centre històric de la ciutat i als districtes. L'equip de govern, tot i l'oposició de la resta de grups

municipals, s'ha marcat com a objectiu la contenció de la despesa per afrontar el deute que té pendent l'Ajuntament. Els serveis, però, es mantenen i la pressió fiscal no s'incrementa. Planes 2 i 3.

ENSENYAMENT

El conseller Pujals i l'alcalde de Sant Cugat en la seva visita a l'escola pública Joan Maragall. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Pujals garanteix les infraestructures necessàries per a la reforma escolar

I Sant Cugat.— El mapa escolar de Ca­talunya que ha elaborat la Generalitat fins l'any 2001 preveu la construcció a Sant Cugat d'un nou institut de secundària i una escola primària que solucionaran la

deficiència d'infraestructures que plante­java a llarg termini l'aplicació de la reforma. L'anunci el va fer dilluns el mateix con­seller, Joan Maria Pujals, en una visita al municipi. El conservatori de música Vic­

tòria dels Àngels millorarà el seu nivell i es convertirà en professional, mentre que l'institut Leonardo da Vinci veurà millo­rades les seves instal·lacions. Plana 4.

El judici a Pomar i Piqué serà el 3 d'abril a Madrid

• Sant Cugat — Eduard Po­mar i Ramon Piqué, els dos independentistes santeuga-tencs detinguts l'estiu del 92 per ordre del jutge Baltasar Garzón per la seva presumpta relació amb Terra lliure, en

l'anomenada operació Gar­zón, esperen que l'Audiència Nacional els confirmi la data del judici que tenen pendent. Segons diverses fonts, la vista se celebrarà el dia 3 d'abril. Plana 5.

Àngel Casas, cap de llista del PSC a les municipals

B Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat entre els anys 1979 i 1983, el socialista Àn­gel Casas, és el candidat que l'executiva del PSC a la po­blació ha consensuat per en­

capçalar les llistes del partit a les properes municipals. Per la seva banda, Carme Pérez serà la candidata socialista a la presidència de la Junta de Veïns de l'EMD. Plana 6.

CENTRE DE LA IMATGE, S.L

r*T^ •Fotos acolorí hora

•Diapositives

• Venda material fotogràfic, etc.

• i

Vi**1 ítS Santa Maria, 14

Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

I N F R A S T R I X ' T I ' R K S KSCOI .ARS

h i c o n s e l l e r P u j a l s a m n i c i a q u e el

m a p a e s c o l a r d e C a t a l u n y a i n c l o u r à

la c o n s t r u c c i ó d ' u n n o u i n s t i t u t i

u n a n o v a e s c o l a a S a n t C u g a t . El

C o n s e r v a t o r i d e m u s i c a , a m é s . s e r à

p r o f e s s i o n a l . P l a n a 4

Z • Divendres. I - d e íiener de 1 W.S CASAS, C A N D I D A T D U . P S C

L ' e x - a l c a l d e d e S a n t C u g a t . À n g e l

C a s a s , s e r à el c a p d e l l is ta d e l P S C

a Ics e l e c c i o n s m u n i c i p a l s a

p r o p o s t a d e [ ' e x e c u t i v a d e l p a r t i t .

C a r m e P e r e / s e r à la c a n d i d a t a a

la p r e s i d è n c i a d e l ' P . M D . P l a n a 6

EL PRESSUPOST MUNICIPAL!

1.1 p r e s s u p o s t de què d i sposa rà Sant Cuga t d i n a n t el l ' ' ( '5 va q u e d a r fixat d i m a r t s a la nit en g a i r e b é S.75D mil ions de pes se t e s , a m b quasi 3.0011 mil ions que es d e s t i n a r a n a i m e r s i o n s . 1. 'equip

Operacions de capital 3 . 4 0 0

de govern \ a qual i f icar a q u e s t a q u a n - d i ca r an als cap í to l s de pe r sona l , b e n s t i tat d ' a u s t e r a , i va a s senya la r que la c o r r e n t s i serveis i a les d e s p e s e s tï-r e d u c c i o de la d e s p e s a global r e spec t e n a n c e r c s . I ai def ini t iva, al m a n t e n i -a l 'an\ passat es ga i r ebé d 'un 25'/. men t i r c f i n a n y i m c n t del cons i s to r i .

mes g rans se ran pe r a la cons t rucc ió d ' h a b i t a t g e s de P r o m u s a . pe r c o n t i n u a r el p ro j ec t e de reco l l ida select iva d 'es­c o m b r a r i e s i p e r a la u r b a n i l / a c i o dels

l .es p a r t i d e s més i m p o r t a n t s es de - Pel q u e la a les invers ions , les p a r t i d e s , c a r r e r s del c e n t r e i dels d i s t r ic tes .

I N G R E S S O S

Impostos directes 2.445

Impostos indirectes 760

Taxes i preus públics 970

Transferències 1.045

Ingressos per patrimoni 115

Inversions reals 2.900 Actius i passius financers 375

Personal 1.900

Béns corrents i serveis 1.870

Despeses financeres 825

Transferències corrents 525

D E S P E S E S

Pressupost per grans àrees:

• Ajuntament Serveis Generals, organismes i policia: 221 milions Personal, informàtica i àrea de promoció del treball: 1.567 milions Ensenyament: 254 milions Manteniment, obres, serveis i medi ambient: 2.547 milions Descentralització: 5 milions Urbanisme: 938 milions

. Economia: 1.371 milions Sanitat i serveis socials: 59 milions Cultura i joventut: 104 milions Esports: 77 milions Comerç i Consum: 22 milions

• Patronats i organismes autònoms

Patronat Municipal d'Ensenyament: 323 milions OAMCIC (comunicació i informació): 66 milions Organisme Autònom del Centre Cultural: 243 milions Promusa (habitatge públic): 1.138

« TOTAL CONSOLIDAT: 8.744 milions de pessetes

àh Principals inversions:

Construcció de les noves promocions d'habitatges de l'empresa municipal Promusa: 700 milions Pla global d'arranjament del centre històric (primera fase Alfons Sala, carrers Sort, Sabadell, Clavé, Teatre, l'Andana, Can Minguet, Torrent de la Bomba, Berga i Oceà Atlàntic, clavegueram Rius i Taulet-Enric Granados): 253 milions Pla d'urbanització global dels districtes (clavegueram Bell indret, carrers Àvila, rbla. del Jardí, Brasil, Argentina, Alps, Til·lers, Capella, Sant Joan, Sant Ignasi, Desert, Molí, Uruguai, Veneçuela, Maria Antònia, Emeterio Escudero i Bilbao): 420 420 milions

• Planta de compostatge i triatge del projecte de recollida selectiva d'escombraries «Residu mínim»: 675 milions

. Pla d'obres de col·legis i escoles bressol: 15 milions > Urbanització del Parc Torreblanca situat davant la Biblioteca i construcció d'una pista de patinatge: 26,5 milions Plantació de l'arbrat urbà i adequació de les zones forestals del municipi: 31 milions

Enllumenat barri Eixample Sud del centre: 25 milions

Programa eliminació barreres arquitectòniques: 3 milions

L'Ajuntament gestionarà 8.700 milions d'un pressupost definit com a «auster»

L'equip de govern redueix la despesa d"un 25 per cent per

compensar els efectes de la crisi

Es destinaran 5.000 milions a despeses ordinàries i gairebé tres

mil a inversions

Inclouen la urbanització de carrers al centre i als districtes i la nova

promoció de Promusa A N ( i l · I . S ( A S U ' I k \

I Sant Cugat HI tinent d'al­calde dTconomia . Enric Renau. va exposar les dades que con-lonnen el pressupost municipal que regira l'Ajuntament durant aquest ans 19*15 en un sessió ex-l iaoidinana que va tenir lloc di-inails al salo de plens. A grans Uels. el picssupost d'aquest any es molt -anii!.ir al del l )4. i continua amb la línia de contenció que va imposar la crisi. l'I pressuposi consolidat puja a mes de S.^34 milions, i Ics imersions son de 2.391 milions. 1 .'equip de govcin. pero, es -a ijitcdar so! en la piv-senlaeio del que es la previsió d'ingressos i despeses per aquest anv 95; els tres grups de l'oposició

(Iniciativa per Catalunya. Partit dels Socialistes i ei Partit Popular) van volai en contra amb diferents a r g u m e n t s (Veuen plana se-üiienl). Per abonla i les despeses ordinàries que tindrà enguany l'A­juntament. eis impostos directes i indirectes, les taxes i els preus públics que paguen els ciutadans seran la principal font d'ingressos pe; a l 'administració local, Ln to­tal. si sumem també els diners que genera el patrimoni muni­cipal. son més de cine mtl milions de pessetes. La pressió liscal, pe­to. iu^ augmenta: l'Imposi d'Ac­tivitats Econòmiques lia quedat congelat i la resta d'impostos pu­gen d'un cine per cent d'acord amb l'augment general de l ' IPC

l.es arques municipals rebran també ingressos i partir de les contribucions especials (les que paguen, per exemple, els veïns als quals afaiten un carrer) i de sub­vencions d'altres administracions. que pugen a I 300 milions de pes­setes. Aquests ingressos perme­tran. segons el tinent d'alcalde d'Economia. --el manteniment de lots els serveis que fins ata oferia l 'Ajuntament», a mes de la in­corporació d'algunes prestacions noves. Els més de set mil milions que rebrà pròpiament l'Ajunta­ment es reparteixen en les di­ferents àrees que te l'Adminis­tració local: és molt difícil, però. calcular per exemple el que es gastarà en districtes, ja que les

diferents partides poden provenir tant d'urbanisme com de man­teniment. obres i serveis. (Vegeu gràfic I ).

Imers ions en infrastructures

.la en l'apartat de despeses, un aspecte important són les inver­sions. sense oblidar, especialment. el capítol de personal, un dels mes I oïts. A inversions es destinen quasi tres mil milions de pessetes. que es podran fer efectius, segons que va destacar Renau, «sense necessitat de demanar préstecs a llarg termini». Les principals par­tides es desvien cap a les infras­tructures. especialment les viàries: pei al pla global d'arranjament del centre històric de Sant Cutiat.

253 milions, i per a la urbanització i instal·lació de clavegueram aU districtes, més de 40(1.

LI programa de recollida se­lectiva d'escombraries Residu Mí­nim s'enduu un bon pessic del capítol d'inversions d'enguanv. I a Construcció de les plantes de transferència i les de compostatge i triatge que s'han de fet a Can Calopa. a més de la deixalleria que completarà el projecte, sig­nificaran més de N20 milions. Son previstes altres partides, més pe­tites. com ara la de la primera fase de remodelatge de la masia Torreblanca, l 'arranjament del pare que hi ha davant de la Bi­blioteca i la construcció d'una pis­ta de patinatge.

209 milions per a l'EMD ,\ c.

l l a transferència que es destinarà a l'Entitat Muni­cipal Descentral i tzada de Valldoreix, que es va cal­cular d'acord amb el conveni que l 'Ajuntament proposa negociar amb l 'I-Ml), s'ha calculat en 209 milions de pessetes. Aquesta quantitat resulta de la diferència entre cl que es recapta en im­postos a Valldoreix i el que l 'LMD ha de pagar pels ser­veis que li presta l'Ajunta­ment.

Aquesta xifra. però. tal com va assenyalar el tinent d'alcalde Lnric Renau, és

provisional, perquè les ne­gociacions continuen ober­tes amb l 'LMD per acordar un nou conveni econòmic. La partida podria variar en funció dels acords als quals arribessin les dues adminis­tracions.

LI president de l 'LMD. Miquel Massanes, va asse­gurar que el pressupost que s'estava discutint és «il·le­gal». perquè «infringeix les sentències que han dictami­nat diferents tribunals de justícia a Catalunya». Mas­sanes va dir després del pic que l 'Lnt i ta t impugnar ia aquest pressupost.

Nous pisos de Promusa 620 milions per als OAM

I L'n pessic de gairebé 7(10 milions de pessetes del ca­pítol dedicat a inversions. que pugen gairebé als tres mil. es destinarà a construir pisos perquè les famílies s a n t e u g a t e n q u e s t ingu in l'opció de quedar-se a Sant Cugat amb condicions eco­nòmiques millors de les que ofereix el mercat immobi­liari.

LI pressupost del 95 ator­ga a P R O M U S A un total de més de 1.138 milions. D'aquesta quantitat, la in­versió real puja als 695, que es dedicaran a l'execució

dels projectes de les adju­dicacions de l'anv 1994, que els nous propietaris ja han triat sobte plànol. Lis quasi 7011 milions de pessetes que s'han destinat a inversions serviran per tirar endavant les obres de construcció dels 163 habitatges de la promo­ció del 1944. Les cases, que es començaran a edificar a principis d'aquest any al nou barri de Coll Fava i a la zona de Torre Blanca, i és previst que es lliurin a l'estiu del 96. Aquesta és una pri­mera partida, que es com­pletarà més endavant amb una quantitat molt similar.

A . C .

H Lis organismes autònoms de l 'Ajuntament , per als quals s'elaboren pressupos­tos separats que s'inclouen dins el consolidat, tenen ad­judicats globalment més de 620 milions de pessetes. El Patronat Municipal d'Ense­nyament, que inclou parti­des destinades a les escoles bressol, l'escola Municipal d'Art, el Conservatori i el servei municipal de català, s 'emporta ben bé la meitat de la partida: 322 milions de pessetes per a aquest any 95. Hi ha també un apartat de quinze milions que es de­

dicarà al pla de protecció de les escoles.

L 'Organ i sme A u t ò n o m Municipal del Centre Cul­tural, que engloba les quatre sales de cinema, el Tea-tre-auditori i la Biblioteca, gestionarà 243 milions. El teatre auditori ja s'autofi-nança en gairebé la meitat del pressupost, i aquest any. l 'aportació de l 'Ajuntament s'ha reduït de 10 milions.

F ina lment , l 'Organisme Autònom de Comunicació i I n f o r m a c i ó C i u t a d a n a (OAMCIC) té un pressu­post de 66 milions de pes­setes per a aquest 95.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995 PUNT I SEGUIT 3

EL PRESSUPOST MUNICIPAL I

L'Ajuntament afronta més de 1.000 milions de deute per la via de la contenció

Segons Renau, l'augment de l'endeutament queda paralitzat CATI MORELL

• Sant Cugat.— El pressupost previst per l'any 1995 presenta una línia d'auteritat que es fa efectiva sobretot en el capítol destinat al personal de l'Ajuntament. Aquesta partida

El pressupost que l'Ajuntament de Sant Cugat ha previst per l'any 1995 es defineix com un «pres­supost continuista» i aquesta fi­losofia queda palesa «en la con­tenció de la despesa corrent i la despesa de capital». Segons va ex­plicar durant el ple extraordinari el tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau, hi ha una reducció de la despesa global dels pres­supostos consolidats d'un 24,82 per cent. Això s'ha pogut fer per­què s'ha aplicat una contenció de la despesa i un augment dels in­gressos fiscals, mitjançant l'exten­sió de la pressió fiscal. Per això, segons Renau, el pressupost pel 95 «és realista i ho demostra el fet que només es va modificar el pressupost del 94 per les des­peses extraordinàries dels incen­dis de l'estiu».

L'austeritat que vol seguir l'e­quip de govern arriba com a res­posta a un deute de gairebé el 13 per cent, conseqüència d'in­versions que es van fer durant l'època de «vaques grasses». La iniciativa de l'Ajuntament de des­tinar importants partides a les in­versions durant el 93, quan ja s'a­nunciava una etapa de crisi, va ser criticada per tota l'oposició durant el ple celebrat dimarts. Per això Enric Renau va explicar que «venim d'una història i anem cap a un futur». Per tant, segons ell,

queda congelada, segons va explicar dimarts passat el tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau. Segons Renau, en aquest pressupost «s'ha obrat de la millor manera possible, ja que s'ha de fer front a un deute important

i no s'ha buscat la línia fàcil» —que seria la reducció de serveis i l'augment dels im­postos—. L'equip de govern ha volgut man­tenir els serveis i ha retallat partides destinades al personal «per no afectar els contribuents».

Aspecte del pic extraordinari celebrat dimarts. Foto: M. ESPINOSA.

«ha plogut i hem obert el pa­raigües de la manera més ade­quada per ajustar el cinturó de l'Ajuntament i no perjudicar tant

els contribuents». Renau va afir­mar que congelant el capítol des­tinat a personal, l'equip de govern demostra la seva intenció de fer

front al deute. Segons Renau, el pressupost presenta un superàvit de 317 milions destinat a absorbir parcialment el dèficit acumulat.

PSC: «Un pressupost inflat a consciència»

CM. • La portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sant Cugat, Maria Sansa, va afirmar que el pressupost presentat no és de contenció, «sinó de contenció respecte a anys anteriors». A

més, segons Sansa, «aquest pressupost és poc real en el capítol de despeses i menys real en el capítol d'inversions». Maria Sansa va criticar les «desmesura­des partides destinades a despeses ordinàries i les concessions en serveis». Sansa va deixar entreveure que el pressupost s'infla de manera voluntària, ja que «no hi ha diners per en­

trades bancàries» i va dubtar de la liquiditat del consistori. «El problema real del pressupost pel 95 el trobem en els dos primers capítols, de personal i serveis» i va demanar explicacions sobre els 11 milions que es destinen a publicitat i sobre el «descontrol» que hi ha en els consums i subministraments. També va voler deixar clar que és «irreal» comptabilitzar una partida de 8 milions pels carrers de les Planes, ja que aquests diners «no arribaran mai al con­sistori». Sansa va afirmar que no entenia la repetició d'algunes partides, i per això «d'ara endavant el revisarem amb més calma».

Maria Sansa

IC: «Un manteniment massa car»

CM. • El portaveu d'IC a l'Ajuntament, Jordi Ca­sas, va explicar que feia una valoració positiva de la intenció de l'equip de govern de fer un pressupost de contenció, tot i que la seva

opinió era pessimista, ja que les «xifres reals són més crues que les que es pre­senten aquí». Per ell, el ca­pítol 2 del pressupost, re­ferit a béns corrents i ser­veis, «és el càncer i la hi­poteca d'aquest Ajunta­ment». Segons Casas, si la tendència actual continua «d'aquí a uns anys haurem de dedicar els ingressos or­dinaris a recuperar el deute,

ja que augmenta de manera considerable». De fet, segons ell, en el pressupost del 95 no es fa referència, en cap moment, al dèficit que van deixar els pressupostos del 92 i del 93, un dèficit que Casas va xifrar en 1.284 milions de pessetes. Per tant, si el pressupost s'acompleix s'acabarà l'any amb més de 1.200 milions de deute que el pròxim consistori heretarà de l'actual equip de govern. El pro­blema, per a Jordi Casas, no és que el pres­supost quadri o no, sinó que aquesta tendència reflecteix una política d'endeutament que es va dur a terme ara ja fa dos anys.

Jordi Casas

PP: «Un problema de control de la gestió »

CM. • Ramon Gaspar de Valenzuela, portaveu del Grup Popular a l'Ajuntament de Sant Cugat, va ser qui va dirigir les crítiques més toves al pressupost del 95. Segons va afirmar

ell, «aquest pressupost és més raonable que els an­teriors». Les xifres són si­milars a les anteriors, però les possibilitats per recaptar són millors, segons va ex­plicar Gaspar. El represen­tant del PP va explicar que l'Ajuntament té un deute bancari de 4.800 milions de pessetes i que això suposa que s'ha multiplicat quatre vegades el deute que va

deixar l'equip socialista quan va marxar. Gas­par va demanar explicacions sobre els 6 milions destinats al Consorci de Normalització Lin­güística, quan «només es destinen 4,5 milions al Tercer Món». Gaspar de Valenzuela va criticar «les fortes transferències fetes a l'OAMCTC i els increments en la partida co­rresponent a l'àrea de Cultura». A més, Gaspar de Valenzuela va insinuar que l'Ajuntament té un problema de control de la gestió, ja que «mai no es troben aquells documents que podrien servir de fil conductor en estudis o altres activitats econòmiques».

G. de Valenzuela

Dilluns comencen les xerrades d'orientació acadèmica i professional

J.M.V. H Sant Cugat.— Amb la intenció d'oferir més informació als joves santeugatencs que estudien tercer de BUP, COU i segon grau de FP, l'àrea d'Ensenyament i el Ser­vei d'Informació Juvenil (SIJ) de l'Ajuntament de Sant Cugat han programat un nou cicle de xe­rrades d'orientació acadèmica i professional amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona que comencen el pròxim dilluns 16 de gener a la Casa de Cultura. En aquestes xe­rrades es facilitarà informació so­bre els plans d'estudis acadèmics i es farà esment de les diverses sortides professionals, per acabar amb un debat obert als assistents.

Consolidació del cicle

Des de la primera edició fins l'actual, les xerrades d'orientació han evolucionat i augmentat. El primer any, el cicle va comptar amb deu xerrades i aquest any n'hi ha programades quinze. Ma­nel Turón, responsable del SIJ, explica que l'augment ha estat progressiu i que les xerrades «s'han aplegat per àrees similars com veterinària i medicina. Això ho hem fet de manera gradual a través dels anys. També hem introduït noves titulacions que han aparegut». Les novetats d'a­quest cicle són les xerrades sobre educació física (INEF), que ani­ran a càrrec del cap de serveis de l'àrea d'Esports de l'Ajunta­ment, Ferran Domínguez; sobre teatre i dansa, que protagonitzarà Agustí Humet, sots-director de l'Institut del Teatre, i la xerrada sobre els estudis de la Universitat d'Educació a Distància (UNED) que presentarà el gerent del cen­tre associat de la UNED a Te­rrassa, Josep Fontdevila.

L'any passat van assitir més de vuit-centes persones a les xerrades d'orientació.

El paper dels pares

La primera xerrada, que en­guany anirà a càrrec del psicòleg Antoni Soler, serà introductòria, i com en les altres edicions és oberta als pares. Antoni Soler par­larà sobre el paper dels pares da­vant l'elecció de futur dels fills. A partir de la segona s'abordaran les xerrades sobre Veterinària, Medicina, Informàtica, Física i Ciències Exactes, Ciències Am­bientals, Biologia i Bioquímica, Belles Arts, Arts i Oficis, Dissenys i Cicles formatius de la Reforma (Il·lustració), Mòduls Professio­nals, Filologia, Filosofia, Geogra­fia i Història, Traducció i Inter­pretació, Arquitectura, Econòmi­ques, Empresarials i Gestió de l'Administració, Dret, Ciències Polítiques i Sociologia, Ciències de la Comunicació, Turisme, Pa­norama general de la UPC, Cièn­cies de l'Educació i Psicologia. Totes les xerrades, que comen­çaran a les vuit del vespre, pre­veuen una explicació dels plans d'estudis, una explicació sobre les sortides professionals i, finalment, un debat entre el ponent i els assistents per resoldre dubtes.

JOIERS- TALLERS PROPIS

, BREITL ING Hamilton

CREACIÓ I DISSEYV

OCWIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

KRONQS MEGA

#JUNCHANS ffioufke Uwolx

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

M. LÜMENA S.L fò URSSA Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia

VïSITI LA NOSTRA f X P O S I C I Ó

A SANT C U Q Í A T . n

TORRE, 1 {Plaça del Monè»tlT) Tel. 6 7 4 . t | ! Í Í

P R E S S U P O S T S E N S E C O M P R O M Í S

^ ~ S I S T E M E S P V C

FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149

Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

EXPOSICIÓ: Arquímedes, 150

Tel. 733 14 05 TERRASSA

PUNT I SEGUIT ELS 4 CAN TONS / Divendres. 13 de Licncr de 199?

ENSENYAMENT I

i*S»»»'

u cl ( o n s c r v a t o i i M u n i c i p a l Sl ' IM )SA

El municipi tindrà prou infrastructures per afrontar la reforma educativa

La Generalitat preveu la construcció d'una escola i d'un institut de batxillerat ANtil·.I.SC'AS'ri'l-R \

I Sant Cugat. Les necessitats escolars que tindrà Sant Cugat d'aquí a uns anys, tenint en compte les dades del creixement demogràfic de la població, quedaran garantides amb cl

mapa escolar que el departament d'Ensenya­ment de la Generalitat ha dissenyat fins a l'any 2(M)I Segons aquestes previsions, que va fer publiques dilluns el conseller Joan Maria Pujals en una visita a Sant Cugat, la Generalitat

construirà a la ciutat un nou institut de se­cundaria i una escola primària al nou barri de Coll Lava. L'I mapa preveu també donar un categoria mes alta al Conservatori Mu­nicipal i convertir-lo en professional.

El departament d 'Ensenyament de la Generalitat considera que per absorbir la demanda d'esco-laritizacio que plantejarà Sant Cu­gat d'aquí a uns anys s'haurà de disposar de dos nous centres, un de primària i un de secundària, que s'haurien de començar a cons­truir en el termini que va des del curs 199?-<.)d. fins al 2()()0-(ll. El titular de la conselleria, Joan Maria Pujals, va avançar les pre­visions per a la nostra ciutat de la totalitat del mapa escolar, que presentarà al Parlament el 19 de gener. Aquest mapa inclou el di­buix dels equipaments docents en tots els àmbits: educació obliga­tòria de nivell primari i secundari, idiomes, musica, escoles bressol, centres de recursos pedagògics i

g a b i n e t s p s i c o - p e d a g o g i c s , i equips d'educació especial.

La Generalitat edificarà un nou institut a Sant Cugat, per respon­dre a Ics necessitats de la demanda de la població. Joan Maria Pujals va assenvalai que cl departament havia contrastat les seves dades de previsió de creixement amb les que li havia proporcionat l'A­juntament. i finalment, s'havien decidit a situar un centre d'en­senyament secundari al municipi. El nou institut tindrà tres línies d'Ensenyament Secundari Obliga­tori (ESO), i dues de batxillerat. L'Ajuntament cedirà el terreny per construir-hi l'institut, però en­cara no han decidit la situació exacta.

L'escola d'educació primària,

que també és prevista al mapa escolar de la Generalitat, es cons­truirà a Coll Fava, una /ona en expansió. Aquesta arca, que ara es va urbanitzant, es poblarà, molt previsiblement, amb joves famí­lies, i necessitarà un centre d'en­senyament primari on escolaritzar els nens. Al nou centre es tras­lladaran també els alumnes que estudien a l'escola Collserola. D'a­questa manera, les intal lacions d'aquest centre, molt malmeses actualment, podran reconvertir-se per tenir un ús diferent.

Escolarització garant ida

El conseller d 'Ensenyament , Joan Maria Pujals. va explicar que, amb aquests dos nous centres, «te­nim la tranquil·litat que els es­

tudiants santeugatencs del futur tindran l'escolarització garantida, i a més. es mantindrà l ' important nivell de qualitat que hi ha a l'en­senyament públic de Sant Cugat. Espero que aquesta tranquil·litat arribi també a la comunitat edu­cativa i la població en general de Sant Cugat».

Respecte a l'institut. Pujals va assenyalar que el departament s'havia mantingut reticent a am­pliar l'oferta a Sant Cugat, donat que la necessitat d'aquests tipus d 'equipaments és elevada a Ca­talunya. Però la gran quantitat d 'alumnes que actualment estudia el P-3 fa preveure un allau d'es­tudiants de secundària per als quals les instal·lacions actuals se­ran insuficients.

La Generalitat invertirà 50 milions per remodelar el Leonardo da Vinci

• Sant Cugat. LI mapa . se. .1.11 .!c ( 'atalunya que cl c>n-.c'i. i !. ..ui Mai ia Pujals \ a av unc .1 cp.cspi setmana a Sani ( uget pic -••; 1. actuacions a l'instituí de- :iir-n a c i o professional Leonardo c.c \ 11 •. ' I n aquest centre invcitiiaii cni :. 111 i ?|i n'ilions de pessetes per .ulcqn.-.i' I. • .1 k's ü e c e ^ i o ' ^ de la refoima Seiton- que \a e x plicar. -es 11 acta òc treure tallers i pos.a -hi mes aules... | '] 1 0 , nardo via Vnn 1 te .11.1 tres pa­vellons amb tallers on s'impar­teixen les línies de delineació. electrònica i au'omocHv Pe fet. en aquest últim edifici només •.-• tudien els alumnes dels daircrs cursos, perquè quan s'intioducixi la reforma, desapareixerà aquesta línia d'ensenyament.

Segons que va e x p l i c o e! sots-director del I ean i i i i l · da Vinci. Blai Ruiz. aquest pa'. J ! o es convertirà en un cdiPci de ducs plantes on hi haurà aules pe; a assignatures tconques. i classes mes grans on s'impa1 .iran les àiees de lecnoiocia. ]• n ujiicsic-aules instal·laran a mes cL equi­paments necessaris per fet-hi cel­les assignatures practiques del fu­tur Ensenyament Secundari Obli­gatori. Aquest model d'cduc.ició abasta nois i noies d'entre els ]Z 1 els !() anys. A partir dels !n anys, els estudiants poden escollir entre continuar el batxilleiat o seguií diferents mòduls professio­nals. Es per això que el Leonardo da Vinci necessita reformar-se. 1 adequar el seu entorn a les ne­cessitats dels nous alumnes. Així. per exemple, s'han de canviar les tanques de protecció que envolten el centre, perquè quan comenci la reforma hi haurà alumnes mes petits que els que hi estudien ara. Les reformes afectaran també al­guns espais de l'interior de l'ins­titut. El nou sistema d'educació no s'ha introduït encara al Leo­nardo da Vinci. tot i que el pro­fessorat ja ha realitzat alguns cur­sos de formació per poder im­partir les noves assignatures que s ' inclouen al p rograma de la LOGSE. El departament d'En­senyament no ha fixat encara la data per començar la reforma als centres educatius de Sant Cugat. però sí que ha previst que les obres d 'adequació es faran a la primavera del 1996. Tanmateix. l 'equip directiu del centre encara no ha rebut cap confirmació per part de la Generali tat sobre el pressupost de les obres, i esperen que el conseller presenti el mapa la setmana que ve al Parlament.

L'escola Joan Maragall tindrà un nou menjador subvencionat per la Generalitat

1 .'escola Jo ui M nagal! '-'amplia la amb un nou menjador. I air M. Isl 1

A.C • S a n t Cugat.— El depar tament d'Ensenyament i l 'Ajuntament de Sant Cugat signaran un conveni per tirar endavant les obres de construcció de l'edifici que aco­llirà el menjador 1 el gimnàs, una antiga reivindicació de parcs i de professors de l'escola Joan Ma-ragall. I a subvenció que atorgarà cl departament d'Enscnvarncnt és de 4d milions de pessetes. L'I eOii-sellet Joan Maiia Pujals va enun­ciar que e! conveni seia signat en les properes setmanes, Sense l'acord amb l'Ajuntament, cl Jo.in Maragall no podria tenir el men­jador tan a\. íl c hi va afegn. IV

J ia seva banda. l'Ajuntament ha e'estionat uiv altra subvenció de

33 milions amb la secretaria ge­neral d'Esports, per finançar el gimnàs.

El director de l'escola Joan Ma­ragall. Ismael Lecina. es va mos­trar molt satisfet per l'anunci d'a­questa ajuda, que l'alcalde. Joan Aymerich, ja li havia fet a principi de mes. -Ha estat com. un regal de Reis», va dir l.ccuia Joan Ay­merich ja havia ce:ii,i mai el mes de setembre a parcs i professors de i escola que als pressupostos del 95 inclouiien Ics paitides des­tinades a aquestes obres Però una contusió va piovoear la protesta ;;' Jgims pe ,.-s d alumnes, que van col·loca. ;• i·icatlc's coniia i' \jun-'anu ni ;• • : .• 1 :;': puiüs de la ciutat l a ; • •' .••;..,. s \,-: Ó!U-

cionar després d'una reunió de l'alcalde amb representants de l'Associació de Pares, a mitjan mes de desembre.

Les obres del nou edifici, que ocuparà uns 500 metres quadrats al pati de l'escola, començaran el mes d'abril. La construcció tin­drà dues plantes: a la inferior s'ins­tal·larà el gimnàs, amb pistes po­livalents. i a la superior :e situa;":'! el menjador.

Segons que va explicar el di­rector de l'escola, la sala que , Ü J s'utilitza com a menjador, seia un aula de P3 en el futur 1 s'hi posarà un taller. L'escola Joan Maragall, el centre públic rucs an­tic cii" Sani l 'ueat . ja os v , aiaj e ,a :" 1 i i c i!"!.' auns

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995 PUNT I SEGUIT

POLÍTICA ruLi i H A

Els independentistes de Sant Cugat encausats esperen el judici

Esperen que fixin oficialment la data del 3 d'abril i continuen fent «vida normal SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Ramon Piqué i Eduard Po­mar, els dos santcugatencs dels vint-i-cinc en­causats de l'operació del jutge Baltasar Garzón del 1992, esperen amb expectació la confir-

La possibilitat que el macrojuici dels independentistes catalans de­tinguts el juliol del 1992 sigui el 3 d'abril, segons que ha anunciat La Vanguardia, no els ha sorprès. Tant a Ramon Piqué com a Eduard Pomar els havia arribat «el rumor que es faria a la pri­mavera, entre el març o l'abril». Tot i així, l'anunci d'una data que la secció tercera de la sala d'afers penals de l'Audiència Nacional, presidida pel magistrat Francisco Castro Mejie, podria confirmar i convertir en oficial aviat, ha reac­tivat el debat polític que van ge­nerar les detencions i els ha fet tornar a analitzar la situació.

Ramon Piqué, militant del Mo­viment de Defensa de la Terra (MDT) i dels Comitès de Soli­daritat amb els Patriotes Catalans, barreja escepticime amb expec­tació quan afirma que «serà un judici incòmode per als polítics en aquests moments en què es van destapant escàndols. Això, su­mat a la pressió política que han fet partits i col·lectius de Cata­lunya, com ara la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, podria fer que es tendís a una solució política. Però el cas —acaba dient— és

mació de la notícia que el judici serà la primera setmana d'abril, com publicavaLa Vanguardia dilluns. Detinguts el 6 de juliol del 1992 i en llibertat provisional des de dos dies després, són acusats de pertinença i col·laboració amb

Eduard Pomar i Ramon Piqué, els santcugatencs encausats. Fotos: JA. MULA.

en mans dels jutges, i és molt probable que ells no vulguin fer política». La posició presa per Pi­qué —amb acusació de col·labo­

ració amb banda armada per part del jutge i de pertinença per part del fiscal— és continuar els seus projectes sense tenir en compte

»

banda armada respectivament. Durant els dos anys i mig que han passat des de la detenció, han continuat fent «vida normal i fins i tot projectes» i s'enfronten amb escepticisme al procés judicial.

la seva situació política. Ha tra­mitat una beca per fer la tesi a l'estranger i no ha variat el plan­tejament de vida encara que, «ra­cionalment —diu— procuro ser conscient que em demanen 6 anys i un dia de presó».

L'acusació d'Eduard Pomar és coincident entre jutge i fiscal: el consideren col·laborador de ban­da armada per «haver traslladat amb el cotxe —explica — un pre-seumpte militant de Terra Diure que jo no coneixia. Simplement havíem coincidit en un acte polític legal». La represa dels seus pro­jectes va significar, en el seu cas, casar-se en la data prevista i afi­liar-se a Esquerra Republicana de Catalunya al cap d'uns mesos, però no ha pogut canviar de feina. Treballa a la factoria de la Sharp a Sant Cugat, en una cadena de muntatge i «amb contracte inde­finit. No em puc arriscar, estant pendent de judici.» El procés ju­dicial, Pomar l'espera amb el ma­teix escepticisme que Piqué: «la meva acusació és poc greu, però en aquests judicis tan polititzats no se sap mai què pot passar. I ara, amb la reactivació de l'an-ticatalanisme, som en un moment delicat.»

Dues nits i dos dies amb la guàrdia civil

S.B. B Les detencions d'independen­tistes a través de l'operació di­rigida per Garzón van arribar a Sant Cugat quan ja havien passat per altres ciutats de Catalunya. El dilluns 6 de juliol del 1992, Eduard Pomar va ser detingut quan sortia de casa seva i dos guàrdies civils de paisà van detenir també Ramon Piqué a casa dels seus pares. Aquella mateixa nit, la van passar tots dos, per separat, a la comandància de Manresa i els dos dies següents a la direcció general de la guàrdia civil, en un soterrani.

Estaven incomunicats perquè se'ls aplicava la llei antiterrorista. No podien posar-se en contacte amb cap advocat ni fer avisar la família. Al soterrani, van comen­çar els interrogatoris amb violèn­cia i les tortures. «El problema és que no sabies el que volien —recorda Piqué—, si jo hagués sabut què volien que els digués, els ho hauria dit des d'un principi. En canvi, volien que arribessis a la seva conclusió, però no tenies prou pistes».

Pomar també va anar a cegues —i literalement, amb una bossa de plàstic al cap per dificultar-li la respiració— fins que va acabar «deduint i recordant quin era el relat que volien sentir». Final­ment, dimecres —en el cas de Pomar— i divendres —Piqué— van declarar davant el jutge Gar­zón, que va dictar presó no in­condicional i va fixar fiances de 250.000 pessetes per a Eduard Po­mar i 500.000 per a Ramon Piqué. Les denúncies de tortura —la de Piqué iniciada davant el mateix Garzón— han estat paralitzades.

Guanya un Joc d'EL SAVI

a la ràdio

M. Cayuelas, M. Ribalta i J. Llombard presenten «El Savi»

de dilluns a divendres a les 12.30 a Ràdio Sant Cugat

91.5 FM

PUNT I SEGUIT ELS 4 CAN IONS Divendr iiener de 1W?

POLÍTICA

Àngel Casas serà el cap de llista del PSC a proposta de l'executiva del partit

La socialista Carme Pérez és la candidata per a l'EMD de Valldoreix i'1'.l l.At ILRNAD \s '. de maig d'eiiguanv. Ini i que l'assemblea I l'any 41. Maria Sansa. ocuparia el segon lloc.

I Sani Cugat \nuel Casas, ex-alcalde de Sani C LJIÍ;Ii i un deN impulsors de la creació de la s c i u o inca! del l'SC. serà cl candidat

de militants havia de ratificar la seva can- j 1.'executiva socialista té també la seva can­didatura ahir a !.i nit, Casas és el candidat i didata a la presidència de la Junta de Vcins consensuat de l'executiva local del PSC. I.a ' de l 'EMD: serií Carme Pérez, actualment

sueialista a les eleccions municipals del 2S primera sccTctana del partit i cap de llista : membre de l'equip de govern de Valldoreix.

I Vacoi .1 amb ics directrius Jei l'aiti! dels SoLi.ilis!es de ( atalu-m.i. la H ' H ' Í P local del partit ha espaia! 11M -- c! l'i s . le celler per íatilicai c! ^aiva.lat que encap-ealaia le- llistes pel a les mu­nicipal-- del _N oc maig d'enguany. De tel. el nom eonia des de feia temps: \n;:el ( '.isav alcalde pel l'SC enl ie eis ,ui\s n " ' i i ]'>S3. seia el candictal pe: a aquestes clcicioiis li.-. e--la; una decisió eonsensiiad.i cnlic tols els mem­bres de l'c \cci:li\a d.el partit, que ahii a !.i nit i desprès del tan­cament d'aquesla edició) havia de latiticai l'assemblea de militants. De <»2 anvs d'edat. Casas fa més de \ inl an \s que \ iu a Sant Cugat: de fet. wi ser un dels fundadors de la secció local del PSC l'any I97K i, desprès del seu pas per l'alcaldia, ha continuat treballant dins l'executiva del partit.

-Casas es un home de pes dins el partit i ara esta en un bon moment per tornar a la política». comenta Maria Sansa, primera se­cretaria del PSC local i cap de llista a les últimes eleccions mu­nicipals. Al nou candidat li ha costat decidir-se. però ara asse­gura, en declaracions a aquest set­manari. que està més lliure i que ha pogut observar «l'evolució del poble i la política que s'hi ha estat fent. Hi ha quelcom a fer important».

Casas, enginyer de professió, va abandonar l'any 83 l'activitat al consistori per poder dedicar-se a la seva feina com a directiu tic l 'empresa Pirelli. "En aquell moment tenia incompatibil i tat funcional, però ara ho afronto amb esperança i il·lusió», afirma.

El programa electoral dels so­cialistes no està encara definit (de

Àngel Casas, a l'esquerra, en un acte del PSC a Sant Cugat. Forn: PI.S -I CANTONS.

fet s'acaba d'escollir una comissió que s'encarregarà de fer-ho), però Casas té molt clar que el que cal és «una empenta i un ritme perquè el poble no només creixi, sinó que guanyi també en qualitat de vida». En definitiva, segons el candidat socialista, es necessita «un esforç per cohesionar tot el que s'ha estat fent els darrers anys». Casas és crític amb el que considera «manca de eomunica-bilitat humana- a la ciutat: «El problema no es tenir quaranta, seixanta o vuitanta mil habitants,

sinó com aquests habitants estan integrats a la xarxa física i ur­bana».

Un coprat i f icada la seva can­didatura, Àngel Casas triarà més endavant la resta de persones que conformaran la llista del PSC. És quasi segur que l'actual primera secretària, Maria Sansa, ocuparà el segon lloc.

Candidat per Valldoreix

Estava també pendent de la vo­tació de l'assemblea de militants a l'hora de tancar aquesta edició

la candidatura de Carme Pérez a la presidència de la Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Des­centralitzada. Pérez, membre ac­tual de l 'equip de govern de Vall­doreix, seria la candidata pel PSC, encara que, segons fonts socia­listes, la voluntat del partit és es­tablir negociacions amb altres for­macions perquè la proposta so­cialista aglutini les forces d'esque­rra. Aquesta fórmula ja es va uti­litzar a les eleccions passades, amb el nom de Candidatura de Progrés per Valldoreix.

Noves conferències sobre diabetis després de l'èxit d'assistència

l ' )M I' M A R I A Y A l ! I S

B Sant Cugat. I 'Associació de Diabetis del Valies ha programat un nou cicle de xerrades a Sant Cugat dins el primer curs d'in­formació per a diabètics i els seus tamiliars ia que les conferencies de l'any passat van tenir molta acceptació. A l'ultima xerrada ce­lebrada el mes de desembre i que va anar a càrrec del doctor Miquel Àngel Alvare/ hi \an assistir un total de 10<> persones. \ i \ i . l'As­sociació ha prepaia! un seguit de xerrades per aquest semes'iv . mb el suport del Servei Català de­ia Salut, la Mútua de Tenassa . cl < Al' de Sant Cugat i I' \ | np -tamcnl. a la ( ,is;i de Cultura

Set trobades previstes

La primera xerrada seia cl pròxim dilluns Pt de ncner. Rosa Sauló, educadora en diabetis del Cen t r e d 'Assis tència Primària (CAP) de Sant Cugat, parlarà so­bre autocontrol, dieta i exercici físic a les persones afectades per la malaltia de la diabetis i també als familiars interessats. Totes les xerrades començaran a les set de­ia tarda. Després de Ics expli­cacions hi ha un col·loqui amb el públic per resoldre els dubtes existents. El mes que ve, cl doctor Garcia Pascual, endocrinoleg del CAP de Sant Cugat, plantejarà la diabetis a llarg termini: com­plicacions i la seva prevenció. Des­prés el doctor Jordi Viade, po-dòleg del Centre d'Assistència Primària, tractarà sobre el «peu diabètic»: la importància de pen­sar en els peus. El mes d'abril. el doctor Aliaga, també metge del CAP, analitzarà l'exercici físic de diabètic. El maig és previst que la ginecòloga del CAP Raquel Gonzàlez faci una conferència so­bre la sexualitat del diabètic. El doctor Jordi Anglada, endocrino­leg de la Mútua de Terrassa, té previst parlar sobre la diabetis in­fantil. I, finalment, el 15 de juny. hi haurà una trobada per donar consells pràctics als malalts per passar millor les vacances d'estiu. El telèfon de l'Associació de Dia­bètics del Vallès a Sant Curial és el 675.02.72.

DISTRICTES

El consell de districte debat la construcció del dispensari per

a Mira-sol i Valldoreix Demanen instal·lar un bar al casal cultural

XAVlCAVA • Mira-sol.— El debat sobre la construcció d'un dispensari per a la zona de Mira-sol i Valldoreix va centrar bona part del consell de districte de Mira-sol que es va celebrar el dia 9 de gener. Representant els veïns, Miquel Biosca va recordar que aquest equipament es demana des de fa anys. L'alcalde, Joan Aymerich, va respondre que «aquesta qüestió està pendent de la realització d'un estudi per part de la Mútua de Terrassa, que és la que gestiona l'assistència sanitària pública a Sant Cugat». Per la propera set­mana s'ha convocat una reunió entre representants dels veïns. l 'Ajuntament i la Mútua de Te­rrassa per analitzar, entre altres punts, la ubicació del dispensari. L'Entitat Municipal Descentralit­zada ja va oferir l'antiga seu de l'Entitat Local Menor, però l'e­difici no reuneix, segons la Mútua de Terrassa, els requisits mínims per ser acceptat.

Jaume Alonso, tècnic de l'A­juntament . va informar al consell del retorn al funcionament de la planta depuradora de l'Hospital General de Catalunya, que tracta les aigües provinents de l'hospital mateix i de la planta esterilitza-dora de residus sanitaris. Respec­te a l'estudi d'impacte ambiental que s'està realitzant sobre l'es-terilitzadora. Alonso va manifes­tar: «S'està esperant el resultat d'unes anàlisis sobre el funcio­nament del filtre d'aire de la plan­ta, però l'estudi està realitzat ja en un Si) per cent. i esperem que es pugui presentar per la segona quinzena de ücner. probablement el dia 211.-.

Rosa Sicar. membre de la co­missió sectorial de cultura, va de­manar al consell que estudiï la possibilitat d'habilitar un bar al centre cultural, i també que es pugui adquirir equipament per realitzar un cine-quòrum al casal. L'Ajuntament es va comprometre a estudiar aquests dos temes.

MEDI AMBIENT

Residu Mínim triplica en només un any el total de mobles recollits

La quantitat de paper recollit es manté tot i els robatoris XAVI CAVA

H Sant Cugat. «El balanç del servei Residu Mínim de recollida selectiva de deixalles durant el seu primer any de funcionament és molt positiu. Per exemple, la quantitat en pes de voluminosos recollits s'ha triplicat», explica Imma Casajuana. membre de l'e­quip CEPA. L'ús d'aquest servei ha experimentat un increment progressiu en gairebé tots els apartats de deixalles, i només la recollida de paper ha patit un relatiu estancament, motivat, se­gons els tècnics de Residu Mínim, pels robatoris que es realitzen del material recollit als contenidors al carrer.

Del conjunt de deixalles reco­llides per Residu Mínim la part més important correspon al paper, amb un total de 704.306 quilos. Segons dades facilitades per l'A­juntament . fins a l'octubre de 1994, els contenidors tipus iglú. amb 555.341 quilos, van recollir la major part d'aquestes 700 tones de paper. L.'ns altres b'i.400 quilos

BALANÇ 1994

Total Kg

Mobles

Roba

Piles grans

Piles botó

Fàrmacs

Paper 3601.

Paper comerç

320.490,00

18.490,00

2.436,50

5,11

430,14

69.400,00

179.565,00

Poda

Paper Igloo

Vidre Igloo

Total

4.180,00

555.341,00

499.373,00

1.649.710,75

Gràfic: EL PUNT.

van ser portats als contenidors de 360 litres de capacitat, mentre que el servei de recollida de paper o cartró va reunir 179.565 quilos

més. Les quantitats per totes les categories han anat pujant cons­tantment al llarg de l'any. De les dades es desprèn que un sant-cugatenc consumeix, cada any. més de vint-i-tres quilos de paper.

El vidre, amb prop de 500 tones recollides, és la segona categoria de deixalles més important que tracta Residu Mínim. Els mobles o voluminosos ocupen el tercer lloc pel que fa al pes total recollit, amb 320.490 quilos. Aquest tipus de deixalles és el que ha expe­rimentat un creixement més im­portant i constant.

El total de roba recollida fins ara és de 18.490 quilos, quantitat important, tot i que en aquest apartat Residu Mínim té la «com­petència» d'alguns col·lectius que també en recullen. Les piles re­presenten un aspecte important en el servei, tot i que el volum total recollit, 2.436 quilos, no és tan gran com els anteriors. Amb tot, el potencial contaminant d'a­quest material fa que la seva re­collida sigui molt important.

lexidooptica ÒPTICS DIPLOMATS

Muntures de moda • Lents de contacte

Vidres de qualitat • Li graduem la visió

Sant J o r d i , 30 Tel. 589 44 95

Floristeria (Sant Jordi í fkrmuurai'• Sfams de

Sant Jordi, 39 «Tel. 674 10 53 Sant Cugat del Vallès

ZJ0C0/2/&

tCs//nr//j

mm

REBAIXES

^Tenim tota

ía moda

tardor - Hivern

Sant Jordi. 24 Tel. 589 29 54

08190 Sant Cugat del Vallès

e d o

PINTURA

ESCULTURA

GRAVATS

LÀMINES

MARCS

Sant Jordi, 37 Tel. 674 64 07

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES M

CARMC fj*

Bosses Cinturons Paraigües

Articles de Viatge i Regal

Dr. Murillo. 2 - tel. 675 52 16

TRANSPARENT DISSENY EN METACRILAT

OBJECTES DE REGAL

FABRICACIÓ PRÒPIA C/Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76

ESPECIALITZAT EN PEIX DE PLATJA

SANT J O R D I , 25 - T E L . 6 7 5 00 01

ON NJX ARTICLES

D'ARTESANIA BIJUTERIA EN PLATA

I M INERAL

M I N E R A L S F Ò S S I L S C O R A L S

C/ Sant Jordi, 35 Tel. 675 17 99

PERFUMERIA MERCERIA

Doctor Murillo, 4 tel. 6744016

SALINAS P E L U Q U E R O

Dona Home Nens

Estètica Obert dissabtes

tarda

C/ Sant Jordi, 2 5 Tel. 6 7 4 89 15

Sant Cugat C/ Santaló, 2 7 Tel. 2 0 9 9 9 38

0 8 0 2 1 Barcelona C/ Santaló, 2 4 Tel. 2 0 0 3 3 8 4

0 8 0 2 1 Barcelona

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres. 13 de gener de 1W5

ELS fi CANTONS SeiMumiri iiutrrx·ni.ieiit. català. comarcal i Jcnuvra t ÏL

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

('.im-r V-rm. <. 1 r 081W Sani Cugat del Valies

Pres Ment MiKiiifirauiSolJeviIi

Director JiiM'j1 Riera i l·iml

Redactora en cap OliaCt-maJas

Redacció

\avi ( a*.i \->'fls Cotiu-n. Nun.i tir M.is (Punt i seguiu. Maite Guisado

ihiiif ik' Mst.ii. Catí Mon-I! i F-LOH.TUIÍ*r, í rru* VVSÍII.I. Xavier Borns, Jordi

HnTiifs, IVrc Fuh l·du.ird J.".er i t 'ul iurj i C - P C U C I C M . Montse Sant

iKi*purl;il !"-> l'jnTif RruTie L-^in--! SIF.I.I Üjrr IM . R.im^i I mjin; '.Punt

•,1:MTM, W p M.iru V.,||,-v. Iraik.-^ i ar** . Sona i .OT.CÍKT i Apunts i, Nacho

ifriM.iiC-matL.a M.rr I ^ I I ' ^ M h-vp Vumi Mula h ^ r a t i a i

Cap comercial I icii'.nu Boscli

Equip comare tal K.-s;-. Mjn.-. ( amv-·. Suna Ohvt-1 h*a Planas

Impressió K , r - i i [ < : r - í* i ^ : -«•• !)-S -J>

Distribució

M.dinu V.,!l:-sM.

••in.-.. . | . . i l v H .<.-+••.: •('in,' ."'-•UcCl!'(ia;- r i l · - j m J c . ·

•p i i , ' «I-• •j"i· i . ' •"•• ;i.i ; .>-it'jiniKis nu h sc·\iTH\i's.vjnj:iii

N ingú no dubta que la posada en funcionament de la refor­ma educativa és i serà com­plicada. És una reforma am­

biciosa i molt cara. No només és un problema de la traducció peda­gògica de les directrius de la reforma: és. també -i aquí rau bona part de la problemàtica- la seva aplicació a traves d'unes infraestructures que la possibilitin. L'aplicació de la reforma del sistema educatiu a tot l'Estat Es­panyol costarà un bilió de pessetes.

Sant Cugat és una ciutat amb un nivell educatiu molt alt, tant el públic com el privat. No en va va néixer al costat del Monestir l'Escola de Mestres Sant Cugat, nucli de l'actual

Bones noticies facultat de Ciències de l'Educació de la UAB. Un esforç renovador va impregnar quasi tot el col·lectiu edu­catiu del municipi. En el salt cap a la reforma perillava aquest nivell de qualitat aconseguit amb els anys.

La visita del conseller Pujals el passat dilluns es va traduir en un seguit de bones notícies que auguren una entrada en la reforma sense tan­tes dificultats. El conseller va pre­sentar el mapa escolar del municipi en l'horitzó del curs 2000-2001. Una primícia del mapa de la resta del país que explicarà al Parlament aquest mes. Per la Generalitat, do­nades les característiques específi­ques de la demografia de Sant Cugat,

preveu per abans del 2001 l'inici de la construcció d'un nou institut de secundària, un nou centre de primària i l'adaptació a la reforma de 1TPF Leonardo da Vinci. Amb tota aquesta infraestructura la reforma serà més fàcil de pair. Però la visita del con­seller no es va quedar aquí. Va avalar amb la seva presència els compro­misos adquirits per l'Ajuntament amb el Consell Escolar del CP Joan Ma-ragall. Aquesta any, per fi, comen­çaran les obres d'ampliació del men­jador. I va rematar la feina amb l'a­nunci d'augmentar la categoria dels estudis que s'imparteixen al Conser­vatori Municipal Victòria dels Àn­gels. Bones notícies.

Control pressupostari

E ls pressupostos del 95 són un reflex dels del s>4. Tots dos marcats per l'austeritat i el control, han esdevingut un

punt d'inflexió en l'evolució dels comptes municipals. En certa ma­nera. es lògic i fins i tot la contenció havia d'haver arribat abans. Els es­tralls de la crisi també s'han notat. i amb duresa, a l'administració local. Es van saber aprofitar els anys de

bonança per aplicar una política ex­pansiva creant infrastructures i ser­veis per millorar la ciutat. El canvi ha estat impressionant i avui Sant Cugat és un municipi envejat. Es una ciutat millor i. per tant. més cara de mantenir. Els jardins necessiten jardiners. En un cicle econòmic baix, el consistori tenia tres possibilitats: apujar els impostos, disminuir els ser­veis i la inversió o apostar per una

política d'endeutament controlat que possibilités no haver d'aplicar les dues primeres mesures. La darrera ha estat l'opció triada, acompanyada del con­trol d'algunes partides essencials, com ara la de personal. Els pressupostos del 95 responen a aquesta realitat. però per garantir el bon funciona­ment de la ciutat cal filar prim en la partida de manteniment. Si es des-eontrola, els números no quadraran.

E L L E C T O R E S C R I U

Lloances i retrets

• llegint I As 4 (Unions del 3(1 XII. primer he posat atenció cu la caria de Francesc l.latjós i desprès en cl "Vesper-, una co­lumna tan curta com intensa, en que Paco Soler glossa la figura de Xavi Agra/, escultor santeu-gatenc. Mentalment he posat en coniu els dos lextos i he arribat a una conclusió. Per què en lloc Í\C icstituií el bust que amb tanta fal·lera vol recuperar el senyor I latjós no aixequem un monu-nieiil a en Xavi Agra/'.'

Pel que m'han transmès tots dos lextos. crec que l'escultor es mereix mes reconeixement. M'i­magino. però. que a Agra/ aquesta ideo no li agradaria gens. per tant no hi insisteixo. Felicitats, doncs, Paco. per unes línies tan sensibles i a vostè, Sr. Ilatjos. ho lamento. però no em veig en cor de eon-gralular-lo pel seu text. M'agraden mes les idees que surten del cor que els pamflets per esgarrapar VOts. .1. KOMI I S.itll ('iw.it

Jo vull ser rei

, I.'VIIK l i a n e s *s .i ac|Ucsia secció no han d'exceda de ics -dl i;i:' 1 --- mccanograliades ! '.tu[ui els pod oeu i; i:nh inicials u pseudònim si ho sol·licita, però !'oi LLÜIUIÍ ha LÏL- venir signat i es imprcscindil·lc

i.c t i ti^mii; el domicili, cl tclet'on i c'l número de [) \ ' l o passaport de l'autor /•/- 4 (\inlr'n> o ie*er. el do l de puhhcar Ics comunicacions trameses, i el dicl de lesumií -les ejuan ho consideri opoilu.

• Benvolguts Reis d'Orient: M'adreço a aquest diari perquè

us vaig anar a rebre a la cavalcada de Sant Cugat i em vaig sentir tan decebut com si en arribar a casa hagués trobat un enorme sac de carbó. Ni la màgia ni l'esplen­dor d'altres anys no va arribar amb vosaltres. Uuc us ho vau deixar a Orient'.' Orgullós de la meva terra, com a bon santeu-gatenc que sóc, m'avergonyeix pensar en la imatge que es van endur de la «nostra cavalcada» tots aquells que, com els meus acompanyants, no l'havien viscuda in ii. Per què s'ha perdut enguany l'^spoiit santeugatene en la vostra ;oss;i figura? Per què ja no rieu ni saludeu els nens amb l'alegria d'abans?... El cor se'm trenca! Fins he pensat en la possibilitat de desertar d'aquesta testa, tal com ha fet la policia municipal. perquè... si us vingués a rebre al Port, estaríeu més contents?

Ja no sé què pensar... Tot l'any procuro ser un bon noi i no fer coses que us puguin doldre, tot esperant el gran dia. Però no cre­gueu que tan sols penso en els regals. Fa veritat es que em faria més feliç tenir una testa d'aquí, de Sant Cugat, com les d'abans. amb alcüria i sobretot molt, molt esperit santeugatene. .lo vull ser r e i . RAI' V i l ISHN W INI \ sant ('Uflal

La independència per avorriment

M Sóc lector del seu setmanari. M'agrada seguir les qüestions del

meu poble, estar al corrent dels actes que s'hi fan, assabentar-me de les novetats i saber qui són i què diu la gent que hi viu. Per això el compro cada setmana. I ho continuaré fent. Peto. dit això. els voldria fer una critica.

Sé que no és culpa seva que la trifulga entre Sant Cugat i Vall­doreix no s'acabi mai. però jo. com a lector, n'estic senzillament fart. Penso que donen massa im­portància. és a dii. massa espai al diari, a aquesta qüestió. No és que no sigui important, però fins a quin punt interessa la gent del carrer que ara diguin blanc i ara diguin negre, que ara es

L A P U N X A D ' E N J A P

barallin per una coma o per un punt i a part. Sí que n'han de parlar, és clar. però potser donen a aquesta pica-baralla una dimen­sió excessiva. Suposo que molta gent pensa com jo i per això m'he decidit a escriure'ls. Em fa l'efecte que quan els polítics entren en una dinàmica com aquesta, en una mena d'atzucac en el qual no fan res més que donar voltes i anar endavant i endarrera, es crea una roda que no s'acaba mai. que ali­menten ells mateixos, i qüestiono que els mitjans de comunicació els donin tant peixet.

Al capdavall, qui ho sap, potser els de Valldoreix acaben obtenint

la independència per avorri­ment. : I RANC I.SC l'AI.Ol". Mir., so,

Igualtat, sí, però justa

• Amb l'any nou han tret la se­gona classe dels trens. Em sem­blaria bé si la realitat fos una altra, però el cas és que. ara com ara, no em sembla just. No em sento aristòcrata, al contrari, però penso que no és una bona decisió i ara explicaré per què. He cons­tatat moltes vegades que al tren van vellets drets i al costat gent jove asseguda no es digna a aixe­car-se per cedir-los el lloc. I no cal ser vell. Si una dona gran té les cames malament, això no és pas evident i hauria de tenir l'opció, encara que sigui pagant, de poder seure. Si en els casos evident poques vegades, em sap greu dir-ho, la gent més jove no s'aixeca, en els casos que no son evidents ni tan sols no cal es­perar-ho. Jo mateixa m'hi he tro­bat. No per vella, però sí per em­barassada. M'he sentit molt ma­lament quan amb el tren ple he hagut de traginar la panxa aguan­tant les sacsejades dels revolts i de la gent i ningú no era capaç de cedir-me el seient. Aleshores vaig decidir agafar sempre segona, almenys a les hores punta, per no trobar-m'hi. 1 no cal arribat tampoc a aquest extrem, si un està simplement rebentat i ha fet l'opció d'anar amb transport pú­blic i deixar el cotxe, hauria de tenir l'oportunitat de triar.

Si no es formessin aglomera­cions, si la gent fos més civilitzada. la supressió de classes seria moll lògica. Però, ara com ara... MAKI \ P l . A D I V A U . Sant (u t i a t

F E D ' E R R A D E S

I A la plana 29 del número an­terior, dèiem que Sigrid Effing. afectada pels incendis, té una bo­tiga. però actualment ja no la te

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995 PUNT DE VISTA 9

L A T R B U N A

1995, Pany de què? JOAN SOLER i AMIGO

o és ventat que rere un dia en ve un altre N i que un any el se­gueix un altre any. Ens resistim a ad­metre un devenir

neutre, indiferent, governat per un Cronos cec i corsecat, mostrant un rellotge de sorra, eixorc de sentiments, de re­cords i presagis. Així que es­trenem any hi ha qui cuita a cercar aniversaris per com­memorar; i institucions inter­nacionals s'esmercen a batejar l'any que comença com l'Any de la Dona. de la Infància. de la Família, qui sap de què... amb un compàs de quatre anys olímpics... L'Església catòlica en sap un ou. d'anys sants ju-bilars o compostellans. de congressos eucarístics... En un pla més nostrat i de perio­dicitat mensual, les lletres ca­talanes han posat en pràctica això de l'escriptor del mes. Hi ha. és clar, una intenció pe­dagògica elemental de fer pa­rar esment en tal o tal altre tema. en tal o tal personatge.

Fullejo annals amb l'urc de descobrir centenaris rodons per al nou any. Vejam: Fa 550 anys que els na­vegants portuguesos van arribar a Cap Verd... cau molt de trascantó! Fa 500 anys del San! Sopar de Leonardo da Vinci, bella efemèride, no fa? Conti­nuem remenant annalectes: 450 anys de la convocatòria del Concili de Tren-to, una commemoració que més valdrà d'estar-nos-en... 350 anys que va morir Ouevedo. descansi en pau! I que Pascal va posar a la venda la primera màquina de calcular, quin geni! Fa 200 anys de la Pau de Basilera, la fi de la Guerra Gran... si hagués estat la darrera! 150 anys de l'estrena del Tannhauser de Wagner. I del primer cor de Clavé, l'Aurora. Ep! I que va néixer Verda­guer! I 75 que van assassinar Francesc Layret... el terrorisme de la patronal!

Fa 50 anys que Franco implantà el Fuero de los Espaitoles. I que. en clan­destinitat, es funda el Moviment So-

JOSEPDUIXANS

cialista de Catalunya, i que es publica la revista Treball... i que es crea el concurs literari de Cantonigròs... I cau la bomba atòmica sobre Hiroshima, i acaba la II Guerra Mundial, i es funda l'ONU... I en fa 40 de la revista Serra d'Or. I 30 de l'exili de l'abat Escarré. I 25 del judici de Burgos i la tancada d'intel·lectuals a Montserrat. I 20 de la convocatòria del Congrés de Cultura Catalana. I de la mort del dictador... i ja som de ple en aquell abans d'ara.

L'altra efemèride a anotar és la de­claració del 1995 com l'Any Interna­cional de la Tolerància, per la UNES­CO. Si se'n parlarà, tot l'any, de la soferta i bescantada tolerància! Si en sentirem, de reflexions, recomanacions i proclames! Si ens en caldrà de to­lerància per tolerar com se n'ompliran la boca personalitats que fins enguany no l'han tinguda precisament com a santa de la seva devoció! I com convidrà

precisar i afinar el significat del mot, tan temptador de ma­nipular, de fer-se'l venir bé, de servir-se'n per justificar-ho tot: cal ser tolerants! Que n'és de fàcil confondre tolerància amb passolisme, amb indife­rència ètica o relativisme mo­ral! Com pot excusar de mu­llar-se, de prendre partit, de donar la cara, de jugar-se-la, de debatre, de denunciar! To­lerància! Un bon recurs per esquivar el conflicte —neces­sari, sovint, per avançar—, per practicar l'esport úc\ passa que t'he vist... I per evitar que es fiquin amb tu. que et discu­teixin res... Som l'any de la tolerància!

Tolerància comporta res­pecte i acceptació de les di­ferències. de la pluralitat del món i de la condició humana. I l'exercici constructiu i en­riquidor dels pluralismes po­lític, social, cultural, ètnic i re­ligiós. La intolerància és, doncs, l'abús del poder, la im­posició. la repressió de qual­sevol diferència, la marginació de tota alternativa, de Yaltra-

ment de Yaltre. La tolerància és el primer antídot contra la intransigència i el fa­natisme, contra els fonamentalismes de tot ordre, contra l'erupció d'actituds racistes i xenòfobes. És la condició de la llibertat, de la vida democràtica.

Certament que cal lluitar-hi, contra la intolerància, que cal denunciar-la. Tanmateix, més que un tarannà bel·li­gerant, jo opto per promoure la to­lerància com a valor ètic, per educar i afavorir l'obertura de la ment, l'eixam­plament de les actituds i dels com­portaments, l'estimulació de la capacitat de comprensió i de diàleg. I per una praxi creativa i humanitzadora que du­gui a la descoberta viscuda de la fra­ternitat, de la solidaritat humana. 1995: com deien els nostres avis, «bon any sigui de bé!».

Joan Soler i Amigo és pedagog i estudiós de la cultura popular

L A G A L E R I A

Jugara soldadets

SEBASTIÀ BOSOM i ISERN •

C ada persona té el seu caràcter. Se­gurament és això el que fa la condició humana rica i alhora, malaurada­ment, també perillosa si hom no té

en compte el respecte per l'altre. En aquest marc, és del tot lògic que cada persona s'identifiqui més o menys amb una o altra professió o activitat, com també no deixa de ser lògic que membres d'un mateix col·lectiu siguin solidaris entre ells i, fins i tot, hagin de sacrificar o mediatitzar in­dividualismes en favor de la comunitat. Des d'aquesta perspectiva, els estats jus­tifiquen la participació del seus membres a tasques conjuntes: aportació a Hisenda, servei militar, etc. Ara bé, no és menys cert que la participació en aspectes militars pot xocar contra un principi de moltes persones o contra la mateixa condició hu­mana, ja que, intrínsecament, el militarisme

comporta l'enfronta­rà , , ment armat amb una

«Trobo bastant a l t r a p e r s o n a q u e

desencertat que un forma part d'una co-

ministre qualifiqui SÏ'tíTStS d"extravagants i desencertat que un insolidaris'els ministre qualifiqui

d «extravagants i ín-insubmisos, sobretot solidaris» els insub-quan la majoria de misos< sobretot quan

la majoria de soldats de lleva ho són per força.

Com a soldat de lleva que vaig ser, no voluntari, la meva ex­

periència, tot i fer el que es diu una bona indi, va ser nefasta. Es confon la disciplina amb el despotisme o amb ordres absurdes. No se sap com perdre el temps, i es pot ser carn de canó d'algun comandament excèntric que només pensa a jugar a sol­dadets. Que jo recordi, només un tinent d'armament, a més de ser militar, era una persona amb qui es podia tenir una conversa normal. Potser no vaig encertar la caserna, però, Déu meu, quins comandaments vaig trobar! Una gran majoria de sots-oficials i oficials no havien comprès que ser militar no ha d'implicar rebaixar el soldat. Més d'un hauria d'entendre i saber que no tot­hom serveix per manar. Això és una tasca molt més difícil del que sembla i en mans de certs elements pot esdevenir perillosa.

soldats de lleva ho són per força»

E L T R P T

L a política espanyola declina ineluctable-ment cap al fulletó de duro; no hi ha cap història apassionant, sinó enreves­sades trames que atordeixen la intel·li­

gència; l'elector s'avicia a l'exhibició de vis-ceralitats i perd de vista els objectius que l'haurien d'importar. En les novel·les de veritat els personatges pensen pel seu compte i se­gueixen un procés al capdavall del qual poden dir que, ni que sigui a costa de la pròpia vida, han incrementat coneixement. En els serials no hi ha personatges sinó tipus, que per més recargolades peripècies que els passin no deixen de ser perfectament iguals a si

El país dels misteris per resoldre

MANUEL CASTANO

mateixos; per això, un serial pot tenir trenta o tres-cents episodis, segons la simpatia del públic, sense que el plantejament es modifiqui, perquè cada circumstància no farà més que resseguir els mateixos traços gruixuts de l'es­quema. Setmana rere setmana, veiem un cap de govern dir que la recuperació és un fet,

N

i que ningú no ha d'inquietar-se si ell ha de respondre a acusacions que en altre temps haurien semblat infàmies, i veiem un cap de l'oposició afirmar que la situació és insos­tenible. Mentrestant, els indicadors econòmics manifesten senyals d'inquietud, i els indicadors de la consciència col·lectiva insinuen símp­tomes de degradació moral. Ara mateix, el guirigall d'empresonaments, declaracions, acu­sacions. amenaces... és una peripècia sense sentit d'un relat cançoner. Però hi ha molt públic esperant que li expliquin cada dia his­tòrics per no dormir, i molt poca gent capaç de fer-se càrrec de la pròpia història.

Seove f w s r · ' i * » * €w L'OBRA " A L KAf*o*JS, "**» r t o « P« fe«u

E L V E S P E R

Sant Antoni PACO SOLER

P atró d'ases i animals, et prego que frenis l'animal del Ieltsin abans no esclafi la república

de Txetxènia. Protegiu-nos també dels ani­

mals que volen enfrontar el nostre país amb la resta de l'estat.

Il·lumineu la Real Acadèmia de la Lengua, les Mercedes de la Merced, Anguites, Ibarres, Ale-jos, per tal que no hàgiu de ser el patró per molt de temps.

Com a agraïment, intentarem festejar-te brillantment en aquest poble, amb una passada digna des­prés de la teva benedicció, amb exposicions canines, de periquitos, de bestiar, amb concursos de ca­valls de salt, curses de trotons, ponis per passejar infants, balla­rugues. Farem que la teva festa sigui la més important de l'hivern i que atregui gent de tota la comarca.

Com tu ja saps, sant Antoni, sent el vigilant de tots aquests col·lectius, totes aquestes activi­tats són pròpies i de llarga tradició en aquesta vila, però potser fal­taria una empenta per part teva per tal que el consistori se n'as­sabentés i col·laborés amb tots.

Per tot, amb agraïment, lloat sigueu. Amén.

10 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS Divendres, 13 de gener de LW5

u d \ l r , I I

l'M . n ' í U I X l | l l e

! . A ! , i | l ! i , •'• . i

i.i ii'.k .i aclapaiats A : \ ' \'. es. hem U i\,il citi era les cste-, I'A Nadal i

.:,--.,11!i per Kei - . I me < a p

L A T R I B U N A

El Nadal inventat h i \ \ ;i IK 11 is \

I U l l l i v I t . n i K '• ' I I ' - i i A i : l

. I k II I. i '.I I , 1 ' A •. i ' i II ! . ; e . ' -

' i. ' • i . I. !• . 1 , -. ' I ' A A l d ' I l l V c I II

i ' I I Í ' I I . I . i ; 1 . . i ' A \ \ i - d u i ; , i i i \ a

. il: 11 . SIMI ' ! ' ' ' allí • i|i.c l.i 'i ena in ipi: l·ii ha anal ICA.I ' I a l'en tom del nai\cmei' l de J I M I V SI aquest e-dc u nimc ni I I -vangeh vol que -ÍÜUI ;m evem pie ile senzillesa ; h unulilal. cl poble nu In ha estat gaire d'acord i a tiavcs deN segles hi ha incidit .mih les seves apni laciniis. des de les que han coinpionics cl mateix fet històric a l'embolcall mes mo­dern.

Ara i aquí. la testa ens ha entrat primer pels ulls enlluer­nats per les restallcrcs tic bom­betes i hem IHISC.II cl Nadal entre les brillantors de Icspcn-jarelics daurades i de Ics boles multicolors, l'nuïs falsos deb arbres de plàstics esquitxats de piupurina. 1 ales­hores ens adonem de tol el que hem anat alcgint al Nadal, profà'.', pagà? .lo diria que entre tots —els cristians dels primers segles, papes, sants, la pro­funda sacralit/acio de l'Edat Mitjana i la liberalit/acio el segle \ \ — hem fet un Nadal inventat, potser alguna vegada a causa d'interessos molt de­terminats. altres humanitzant-lo per fa­cilitar-ne l 'apropament, peto, sempre. mes d'acord amb el que som.

Així. veiem com dels escrits paral·lels als evangelis no reconeguts eom a tals i que han passat a formar el gran grup apóerit n'han estat acceptats fets i personatges que contenen la gran ri­quesa imaginativa oriental pròpia dels

contes de les Mil-i-unu niïs. D'aquesta manera, els Mags es converteixen en Reis prenent el nom de Meleior. Gaspar i Baltasar. i les ofrenes van a ccrear-les a la cova —a l'antiguitat, lloc eminent­ment màgic—, on .Adam les havia guar­dades. Fan néixer cl nen Jesús també en una cova. on s'ategeixen un bou i una mula. La Mare de Déu serà re­coneguda per dues llevadores. Salomó i Zaquel. perquè siguin testimonis de la virginitat ric Maria malgrat haver passat el part.

[in l'àmbit popular. en els típics Pas­torets. a sant Josep sc li fa florir la vara —als apòcrifs apareix un colom— i l 'estamperia religiosa s'ha cansat de repetir l'escena de Jesús nen fent volar els ocells de fang. Son també fruit dels

apocrits l'edat de Maria i la vellesa de Josep, que es con­vertiran en un estereotip en I i iconogt i fia religiosa al llarg de tots els temps.

Molts d aquests fets han es-I it idnKsos per papes dels pi inic is segles i no se'n sal-

I I I II les i epi eselll.'i ions il i in 'I ii ni Ics de I r.i Aïl­

li i la maictx ivsilica d n i l'eie I .; dcsgi al de I i i i is i -ç.\V\ llada ili l'cs-

i mal. -rulls leis i per-n ^s han quedat incorpo-

i I i dev • K'n i popular i. I qi i s mes greu encara.

si i i' nvertils en •r·. >! IU de v c I K i I C I O

Li ilmetil, la hteiatui'a. es-pceí ilnicnt la pietosa de sants i s mUs es veu inspirada en gt in qu intitat Oc passatges dels evangelis apòcrifs. I si la pintura i l'escultura —eom es pot comprovar al mateix claustre de Sant Cugat— ho ha perpetuat en les seves re­presentacions iconogràfiques que l 'ortodòxia condemna , nosaltres avui hi afegim a més l 'enllumenament fastuós que. no sabem ben be per què ---potser des que el primer

DUIXANS home encengué una foguera davant l'incipient ídol o del

déu imaginari -•-. es un signe vistos que fa festa.

Durant dos mil·lenis, s'hi han fet tants afegitons que ens hem inventat un altre Nadal i l'exemple d'humilitat que van voler destacar els evangelistes s'ha con­vertit en un espectacular esclat de festa. De la mateixa manera que els cristians dels primers segles arrodoniren i ador­naren el fet amb les seves fantasies místiques d'acord amb la pròpia idio­sincràsia de poble, d'ètnia o de seeta, nosaltres no podíem fer menys que adaptar el Nadal a l'època actual amb els ingredients d'espectacularilat. frivo­litat i la no gens menyspreable qualitat especuladora i consumista. Al cap i a la fi, tot plegat vol dir que, sigui com sigui, la festa es viva.

L A G A L E R I A

Les herències perilloses

A 1 tinal del l'iSÜ. hi va haver unes eleccions generals històriques a l'es tat espanyol. I I l'S( ) | . va escombrai

.i va aconsegun Li minoria absolut,-. I a l 'C'D va tenir una i cpi escniacio gairebé testimonial. Començava l'clapa M'malM,, Però a mes d'cntiis IM'K I de vigadev una certa piepolcncia. -- >.n il:sk-. v ai: governar amb Li caricga d. -, e K i " : r ,:c-. herències de Ics quals. • pi I AI . i i L departament d'Intei 101. e w.i ; .••> : -. aei-Ics conseqüències.

lil PSOli es va trobat una eu. un i civil que havia fel un cop d'estat n i m - ,h J A I.'exèrcit veia airb iceel la idea d, c.r.v proposat pel Gor /a lcv . PK a>'i:. reai : AUI -de la policia, en molts casos, t e n e n ui passat clarament franquista, quan r o I.H lurador i repressor. 1 a nies. el lei lorisiv.e d'E 1 A militar: P'I'A politieo-mililai: < IRA-

PC); Comandos \u-

«El PSOE vet haver de confiaren gen! de passat dubtós, que va combatre el terrorisme amb les mateixes armes i que de passada va fer un mal ús dels fons resen ats.»

tonomos i c b grupets d ' e x I re m a ii r e t a deixaven una em­premta salvatge de mes de Ull! moris l'any. lil PSOli va ha­ver cle reaccionar de p r e s s a . N o t e n i a temps material per formar noves promo­cions de policies de­mocràtics i constitu­cionals. Va haver de confiar en gent de passat dubtós, que ho va aprofitat per

combatre el terrorisme amb les mateixes armes (GAL) i de passada van fer un mal ús dels fons reservats. També cal dir que el PSOE no la va encertar amb la figura del ministre de l'Interior fins que va no­menar Antoni Asunción, persona educada i eficaç, que va haver de plegar per l'afer Roldàn. L'error socialista, en l'etapa Cor-euera, persona amb poca formació i menys tolerància, va arribar a extrems increïbles.

El jutge en excedència Juan Alberto Bc-lloeh té feina per davant. Està esborrant el passat. Depura el ministeri, cosa que van heretar, però no pas solucionar Ba-rrionuevo ni Coreuera. Fa deu anys estaven pendents de la querella de Banca Catalana i no tenien temps per a res més.

Josep M. Martí es corresponsal de íA a a Miiilrid

L A N E S T R A

Volem V.O., V.O. volem! MlOll·l. RIBALTA

S egur que tots teniu un amic. germà, veí o company de feina que s'ha queixat que ha de dur les ulleres al cinema. que ja llegeix prou durant tot el dia

o que no veu el somriure denticlor del protagonista quan llança un improperi su­ficientment sucós per saber-ne el contingut. Segur que vosaltres mateixos, intel·lectuals de pro no us atreviu a dir el que tots hem pensat més d'un cop: tanta lletra, tanta lletra i al final no he vist el color dels ulls de la guupti de la pel·li. però és que la pesada xerrava tant!. 1 vosaltres, nenes. heu traït la vostra condició de bollicaus no podent explicar a la disco que bo que estava el prota. perquè vau seguir fil per randa el consell de la d'anglès i vau llegir els subtítols per seguir el diàleg. Torna l'era Guttenberg!

De nou al costat dels dèbils, un aquí ve a defensar les lletretes! Volem cinema en Versió Original Subtitulada, que fa mo­dern! A veure, que no hi hagi malentesos. que no soni a exigència, no hi ha ànims de tocar cl voraviu, es. simplement, ganes de veure cinema en versió original.

Per començat, vull que quedi clar que jo no serè com aquells que enviaven saques de cartes als directors als mitjans locals fa un temps demanant cinema en català. de grans directors, art i assaig, etc. i quan a Cinemes Sant Cugat van portar les últimes

pel·lícules catalanes no se'ls va veure el pèl. No. Jo prometo que seré client fidel i. a més, sé que no seré l'únic.

Últimament, ja hi ha moltes oportunitats de sentir les veus originals dels protagonistes a les estrenes, però no pas aquí. A Bar­celona. Tom Cruise ens ha xuclat la sang en un anglès sorneguer, els lleons de la selva han lluitat amb la seva millor arma. les veus de la flor i nata de Hollywood: ens han explicat les tribulacions dels xinesos a la Xina en un xinès preciós i hem rigut als casoris i hem plorat als enterraments gràcies, sobretot, a l'accent —tan britànic— dels convidats; però no pas aquí. Compte. fals! Sí, aquí vam passejar l 'amor per Roma i vam embogir al so de la rumba la nit de l'aniversari dels cinemes, i ho vam fer en versió original. Si no, que ho preguntin al miler que vam estar-nos fins a les 5 de la matinada veient Onlv xou i Tlw nuí^k i viceversa.

No vull insistir-hi ni fer-me pesat. Només vull sensibilitzar el senyor Cinesa perquè ens porti les versions originals subtitulades d'algunes de les estrenes, encara que sigui per a una immensa minoria, entre setmana, a la sala més petita i a l'última sessió.

Tot i que al final passarà el que sempre passa, no saps qui és l'assassí, només re­cordes que la frase clau abans de matar l'heroi... la deia en citrsivu.'

- Gènere de punt interior

Llenceria

home/dona

20% c/ Sant Antoni, 19

Tel. 674 00 97 08190 Sant Cugat del Vallès

Confecció

Home-Dona

Punt

Camiseria

Texans

ESPECIALITZAT EN

PELL

fabricació pròpia

30% descompte Rambla Can Mora

Tel. 675 33 42 08190 Sant Cugat del Vallès

GUTIÉRREZ Santa Maria, 9 Tel. 674 12 42

Sant Cugat del Vallès

r^i BOUTIQUE

JOSEP bARGALLÓ SASTRE

REGALI LA MILLOR QUALITAT ARA A PREUS DE REBAIXES

RAMBLA RIBATALLADA, 8-10 - Tel. 674 62 96 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

sid nana LÍNIA INFANTIL

Rosselló, 14 Tel. 675 41 53

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Gèneres de punt Confecció

Valldoreix, lí>

50% dte. en peces de roba infantil

Tel. (>74 14 82

SANT CUGAT DEL VALLÈS

mister's

moda jove

baixes altres

VEMT - * • * -

O Major, 3 - Telèfon 674 01 39 08190 Sant Cugat del Vallès

Rambla del Celler, 2

Tel. 675 08 74

SANT CUGAT

íntima

C/Gotttmyola,3 Td 6749? 93

mWSwlCugatM Vallès

I NKS Rl B V I \ I S SI \ / l l 12 . I > i - .e l 'd l ' - de l l e n c i de l l > l | s SI BYI N U O N S l'KR R + l )

I ,1 H K i a l | M i l . , u ! ' i ^ , i » J i S a l t i

( l l : . ' : i l l i , l l i C l M i ' . ' l k : . i . . s^ \ , |

•_ .tir, | í.i m :•. i lc i . K i i x e s i l c s p t v s ele

l í i i . . ;• i • -.au nis S;nil i ( larriLai.

; H | I K - S U - S , :\:. 11,-, in u n e s s e r v e i x e n

p e r n o learn p e : .iiic's. P l a n a 12.

i ,;i ( '< )( 11 h;i p r e s e n t a t un t o l a i

• ! e V p n i j ee t e s a i l i t e r e n t s

o r u a n i - lel M i n i s i e 11 i d e la ( i e n c r a l · l a i p . i i e e e J i r a c r è d i t s

s u b v e n c i o n s p e 1 m n o s a c i o

t e c n o l ò í i i c a . l l a n a 13.

4^M» 'li* |

COMERÇ

I li MI pei cent del pel i ! i nri j . i m i n c r c ment s u p e r i o r s a Ics de l'any passat , l 'ena al i r m al el viec-prcsteleail d, Sani Cuga t e al,;!:i i la total i tat de Ics LI .UI- M.;K I lieies tot i les expec ta t ives , el c o m e r ç san t - C o m e r ç . Santi Ga r r i ga . Sce.nns ( i a r r i g a , ha i e iaue i iea l la t e m p o i a d ; ik a b a i x e s cLigatenc ha \ iscul, de m o m e n t , una t e m - les reba ixes a s lan p e r q u è s ' h a r ei invertit de gene t d e s p r è s de la lesiu de Rei-.. ! p o r a d a s imilar o fins i tot una mica pit jor en una Ir.ulieio. ja q u e hi ha a O a r s en a i r b une's prcMsions ele \eakla I k u e c ' a - | e|iie la de l 'an\ passa t , s egons q u e ha que no LS h igica ae|uesla c a m p a n s a -.

Les rebaixes ajudaran a mantenir les expectatives del comerç

I li ha comerços que venen més en aquesta ; Les ofertes serviran per compensar una època que no pas durant la temporada j campanya que no ha estat gaire bona

i \ l l \ n ii; l i I

I s a n i ( u g a l . '. n de c.ui i al ia i i.. . . uiie; a i - Ue ( ' a l . i lum . a . ' - i l e H e . i ; ! e s I c b a i X e ' s C: . 1 ' . - . .

|M 11 . i-., i \ ,i scl hns de sp; es ele l\i. i-- qaan el petit i nul ja comerç •. :i il.i e ,i inicial l.i canipama ele i 'l'aixes Ja Llenci. 1 e^ precisions. , i l'.uubil uene i ai. indiquen e|ue a s \emlcs seran lleugerament su-I :.• n i; s i I, s de fam passat. se-L'I"ÍS que han alirmat la Con l'e -d; aieiii del Comerç ele Catalunva i( ( (') i l 'Agrupació ele Botiguers de Catalunya l ARC), que han fet un pionostie d'.iuumcnt ele 1 cine pe ' evnl de les \ eilde's.

l i s lei de les i ehaixes acostuma a sei el sector de la moda. el e alçat i e'N objectes personals, Pre-eis.unent amb les rebaixes ele ce­ller, els buscadois d'otertes han leactival la compra ele roba hi-\e inal i ele neu a causa elel elescens de les temperatures, que enguany ha arribat sobtadament i tard. Però això no s'ha traduït en un augmenl important de les vendes a Sant Cugat, segons que ha afir­mat el vice-president de l'asso­ciació ele botiguers Sant Cugat ( 'omerç. Santi Garriga.

Lina recuperació forçada

Santi Garriga ha explicat que la campanya ele rebaixes servirà a molts comerciïs santeugatenes per tancar la temporada sense pèrdues, perquè a Sant Cugat les vendes d 'aquesta temporada no han estat per sobre de la tem-poraela passada. «Durant la cam­panya de Nadal, els carrers i els comerços de Sant Cugat han estat torça plens de gent, però les ven­des no han estat superiors de les de la temporada passada», ha afir­mat (iarriga. Per això, les rebaixes no representaran uns ingressos ex-tiaordinaris. sinó que només ser-

-f

t'na botiga eie Sant Cugat en campanya ele rebaixes. I -ma: \1 I.SPINOSA.

viran. en alguns casos, per tancar la temporada de maneta mitja­nament satisfactòria.

El vice-president ele Sant Cugat Comerç creu que les rebaixes són pròpies elcl sector tèxtil, de la moda i cl parament personal, i «alguns comerços en fan perquè s'han comert i t en una tradició, però moltes vegades és una tra­dició sense sentit, perquè s'apli­quen en sectors que no han de variar l'oferta d'acord amb el canvi de les temporades climàtiques», i en aquests casos haurien de rebre una altre denominació.

Les rebaixes tindran marc legal CM.

I Les rebaixes d'hivern del 1W4 seran les últimes que no tenen un marc legal que en fixi el co­mençament, perquè el sector co­mercial espera que s'aprovi la llei de Comerç Interior el 1<W5. De fet, el govern central preveu apro­var aquesta llei durant el primer trimestre de l'aquest any. La llei de Comerç Interior regularà, en­tre altres aspectes, un inici comú de la temporada de rebaixes per

a tots els comerços que. poste­riorment, s 'adaptarà a les respec­tives administracions autonòmi­ques.

D'aquesta manera, es pretén regular el fet que uns comerciants puguin començar el període de rebaixes abans que els altres i beneficiar-se dels moments de més activitat comercial anunciant una baixa de preus, encara que, algunes vegades, sigui poc signi­ficativa.

RENDES

Sant Cugat és el tercer municipi català amb la renda familiar per càpita més alta

C-VII MORI 1 1

• Sant Cugat.— Aquest és cl ter­cer municipi més destacat de les comarques catalanes que superen la mitjana de renda familiar dis­ponible per càpita (RFDPC) . se­gons que afirma un estudi realitzat per la Caixa de Catalunya sobre l'estat de diferents comarques del Pr inc ipa t . Segons l ' es tudi , la Rl DPC és un dels indicadors més importants per valorar el nivell econòmic dels municipis. La co­marca del Valies Occidental pre­senta un valor d'1.274.731 pes­setes l'any PW1 i una tendència a l'alça. .Amb aquest valor global

de la comarca, el Vallès Occi-elcntal queda situat en la vint-i-u-nena posició en relació amb la resta de comarques catalanes. Això la fa pujar una posició res­pecte a la posieii'i dei 1989 —la vint i-dosena—. però en canvi baixa un lloc respecte al l'WO. quan es trobava al lloc vintè.

L'estudi elaborat per la Caixa de Catalunya afirma que el pro­ducte interior brut (PIB) per cà­pita de la comarca s'ha incremen­tat d'un 0,72 per cent durant el període que va del 1W0 al 1 W . Ln aquests tres anys ha passat ele ser d" 1.315.436 pessetes a

1.546.462 pessetes. Aquestes da­des situen el Vallès Occidental en un nivell desfavorable respecte a la mitjana ca ta lana duran t aquests anys.

La major proporció de rendi­ments declarats per contribuents. al Vallès Occidental, prové del treball, amb un valor del 74.49 per cent. que en cl cas particular de Sani Cugat es del 77,65 per cent. La proporció més petita co­rrespon als rendiments dels agri­cultors. amb un 11,08 per cent. que a Sant Cugat encara és mes petita, del 0,07 per cent. LI pes dels rendiments dels professionals

son mes importants en municipis com Sant Cugat, Matadepera i Gallifa. Als municipis de Sant Llo­renç Savall i Ullastrell tenen més rellevància els rendiments dels empresaris i a Polinyà, Sant Quir­ze i Barberà del Vallès, els ren­diments més destacats són els pro-vinents del treball. Pel que fa als rendiments mitjans declarats, hi ha set municipis del Vallès Oc­cidental que presen ten rendi­ments superiors a la mitjana ca­talana, dels quals es destaca Ma­t a d e p e r a . a m b un v a l o r de 4.377.000 pessetes, seguit de Sant Cugat, amb 3.278.000 pessetes.

L'Ajuntament ja ha anunciat les inscripcions per la Mostra de Comerç

. M

I S a n t C u g a t I 'Ai iu ' . l .uuent

ele Sani ( ' u g a l i.- !ia n. i t i l ie:f ..

l o l s e l s COIIVI e '..Ulls Ce- X i lU í l . ^ . a

que el pel H'-U d'iiisei ipci.u'.e .v ' paiticip.tr ell la le teeia Mo'-ra de ("rnierç . f. Sani ( II-'.'I. que se cclebrai ;i J - die-s 5 ' ae ir- a e. i i 2 eí'ahii! es i i lvn des a. passa! dia 2. I 'Assoeiacio Ce li' -ligucr-, Sani ( aeal « n i a ie i -', participant en la pi epuau ic ue la mostra e'>m a a:eml'i,: de i.: comissió OlgailM/ado: a l'ieeis.i-ment per paí l.u sobre aq i.. '-' te :\ el president eie- i'iiv-n -.•-. io la : -a Uoca. es \ a reiihii aab ik a •! ele Sani Cugal. la.al A-.a.e-i.l:

bis associats ., Sani ( ULM'. I • merç volen acniiseguií qi.>. c e els secs estands esiiLium e.a ïa a v k'ivi /.ona. |a qu. c 'aql ·e-C aa-ncta l'associaeii > :-odi la . >i e.ea'.' ii ele manera nies iacil .-Juan Upa-d'atracció pel públic. 1 i que .s wil fer, segons ha alirmat ei '-. i-cc-president ele- Sani ( ugal ( o merç. Santi C iarnga. es que no es tracti només el'una laa on hi gent passi, miri i a esta•-.

La Mostra tindrà un total de 170 estands repartits per tot el recinte que es muntarà al camp Municipal de lailhol. Dels !~ii estands que es col·locaran, 4!1 es destinaran a les entitats eie Sant Cugat que vulguin participar en aquesta mostra de comerç i ser­veis. Hi llaura 50 estands per a empreses i la resta els ocuparan els comerciants, 70 dels quals son associats a Sant Cugat Comerç.

Els comerciants de Sant ('ugat esperen que la fira de comerç es converteixi en «tota una festa-. va afirmar Garriga. Així, podria fer-se servir com a revulsiu que millorés la situació en què es troba el comerç local que, segons (ia­rriga, encara no ha tornat als bons anys que van precedir la crisi, tot i que les valoracions generals in­diquen una millora en tots els àmbits.

Comença la campanya de recollida dels arbres de Nadal als comerços • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ja ha iniciat la recollida dels cirerers d'arboç que el departament de Medi Ambient va repartir entre tots els comerços associats a Sant Cugat Comerç durant la Campanya de Nadal. Un cop recollits tots els arbres. l 'Ajuntament es farà càrrec del seu manteniment fins que. a la tardor, els comerciants, juntament amb el Club Muntanyenc de Sant Cugat, organitzin una diada per plantar-los a la zona del bosc cre­mat en els incendis de l'estiu pas­sa t . S e g o n s els c o m e r c i a n t s . aquesta iniciativa ha estat molt positiva, ja que permet recuperar els arbres després d'engalanar-los per celebrar les festes. De fet. «segurament aquests arbres no han ornat els carrers de la mateixa manera que els altres, però ara estan en les mateixes condicions que els primer dia, no com els avets que hem pogut veure en els nostres carrers», ha afirmat el vice-president de Sant Cugat Comerç, Santi Garriga. Per això. segons els comerciants, aquestes iniciatives, en lloc de ser criti­cades, haurien de ser aplaudi­des. CM.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995 ECONOMIA 13

EMPRESES

La COCIT ha sol·licitat subvencions per 22 projectes d'innovació tecnològica

Les empreses que en presenten més són les del sector electrònic i químic CATI MORELL

• Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) ha tramitat durant l'últim any un total de 22 projectes de R+D, innovació tecnològica, qualitat, mi­

llora del medi ambient, estalvi energètic i competitivitat per obtenir subvencions i premis de la Generalitat i del Ministeri d'Indústria i Energia. Aquestes subvencions s'han creat, segons la responsable del servei d'Assesso­

rament Tecnològic de la COCIT, Maite Ca­sanovas, per potenciar aquests aspectes en les empreses de l'estat. A la demarcació de la Cambra les empreses que més projectes presenten són les del sector electrònic i químic.

EMPRESES

r ha sol·licitat subvencions per ectes d'innovació tecnològica s que en presenten més són les del sector electrònic i químic ATI MORELL de Comerç ha tramitat

12 projectes qualitat, mi­

llora del medi ambient, estalvi energètic i competitivitat per obtenir subvencions i premis de la Generalitat i del Ministeri d'Indústria i Energia. Aquestes subvencions s'han creat, segons la responsable del servei d'Assesso­

rament Tecnològic de la COCIT, Maite Ca­sanovas, per potenciar aquests aspectes en les empreses de l'estat. A la demarcació de la Cambra les empreses que més projectes presenten són les del sector electrònic i químic.

Aspecte d'una empresa electrònica de Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS.

El servei d'Assessorament Tec­nològic de la Cambra de Terrassa ofereix el suport que les empreses de la seva demarcació sol·liciten per tal d'optar a ajuts, subvencions o crèdits preferents i premis que les Administracions posen al seu abast. Les empreses de la demar­cació de Terrassa demanen prin­cipalment subvencions de la Ge­neralitat i del Ministeri d'Indús­tria i Energia perquè les subven­cions i crèdits que ofereix la Unió Europea van destinats a projectes molt agosarats, segons ha explicat la màxima responsable del servei de la Cambra de Terrassa, Maite Casanovas. Les principals ajudes a què pot optar una empresa ac­tualment són: la minimització i tractament en origen de residus, l'eliminació de la càrrega conta­minant, el pla de promoció del disseny industrial, crèdits del cen­tre per al desenvolupament tec­nològic industrial, préstecs de l'institut de crèdit oficial, ajuts per impulsar el consum de matèries recuperades, el pla d'actuació tec­nològic industrial i el pla nacional de qualitat industrial.

A empreses capdavanteres

Aquest servei s'adreça bàsica­ment a «empreses industrials amb un potencial de recerca o inno­vació, empreses capdavanteres que tinguin inquietuds i coratge per innovar», explica Maite Ca­sanovas. Segons Casanovas, el mo­del d'empresa que pot fer ús d'a­quest servei es pot trobar al Parc Tecnològic del Vallès, però aques­tes empreses es troben dins la demarcació de la Cambra de Co­merç de Sabadell.

Una de les empreses de Sant Cugat que ha obtingut una de les subvencions que ofereix l'ad­ministració mitjançant el Servei de la Cambra de Terrassa és Ko-nixbert SA, una empresa que es dedica a la fabricació d'aparells de medició.

Aquestes subvencions i crèdits

CM. • Sant Cugat.— Només 100 de les 29.000 finques que han rebut la revisió cadastral han presentat reclamació a l'Ajuntament o al Centre de Gestió que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda. Segons el cap de rendes de l'A­juntament de Sant Cugat, Xavier Banyo, aquest percentatge és mí­nim i precisament per això «es pot dir que la ponència sobre la modificació del tipus de gravamen ha estat un èxit». Banyo creu que el fet que el Centre de Gestió del Ministeri tingués diverses per­sones de l'Ajuntament a la seva disposició ha fet les coses més fàcils, ja que «els treballadors de l'Ajuntament coneixen bé el mu­nicipi i Sant Cugat és un dels més complicats perquè es troba

són diferents en cada cas. Tant el Ministeri com la Generalitat estudien de manera molt deta­llada cada projecte i tenen molt en compte la complexitat de cada estudi a l'hora de determinar la quantitat que hi destinarà.

Crèdits del CDTI

El Centre per al Desenvolu­pament Tecnològic Industrial (CDTI), com a organisme depe­nent del Ministeri d'Indústria, atorga crèdits tous a empreses per a projectes d'innovació i desen­volupament tecnològics. Per fer-ho, preveu diferents instru­ments financers, segons el tipus de projecte com són els crèdits sense interès, crèdits privilegiats, crèdits subordinats i crèdits sub-sidiats. En aquest sentit, el CDTI

en un creixement continu». La modificació del valor cadastral que ara s'ha efectuat correspon a la revisió que s'havia d'haver dut a terme l'any passat. Banyo ha explicat que, segons la llei d'hi­sendes locals, cada 8 anys s'ha de revisar el valor cadastral per posar-lo al dia. L'última revisió que es va fer a Sant Cugat va ser la corresponent al 1986; per tant, la revisió actual arriba amb un any de retard. De fet, el Centre de Gestió va presentar el projecte de la nova valoració durant l'any passat, però l'Ajuntament, des­prés d'estudiar-lo va pensar que hi havia molts aspectes que es podien millorar per fer els valors cadastrals més justos. Les millores que es van adoptar al projecte han comportat «la rebaixa dels

segueix relativament la tendència actual al la Unió Europea. La Cambra de Terrassa ha presentat un projecte per accedir a un d'a­quests crèdits, per un valor de 67.652.000 pessetes.

Vuit projectes pel CIRIT

La Comissió Interdepartamen-tal de Recerca i Innovació Tec­nològica (CIRIT), organisme de­penent de la Generalitat de Ca­talunya, ha rebut 8 del 22 projectes que presenta enguany la Cambra de Terrassa, per un valor de 57.248.700 pessetes. D'aquesta manera el CIRIT s'ha convertit en l'organisme que ha rebut més sol·licituds de la demarcació de Terrassa. El Pla d'Actuació Tec­nològic Industrial (PATI) ha rebut tres projectes tramitats per la

tipus bàsics d'unitat de sòl», ma­nifesta Banyo. «També s'ha fet una ponència oberta que acull els canvis de la situació de cada any i que, per tant, facilita l'adequació dels valors cadastrals als valors de mercat», hi afegeix. A més, s'han introduït algunes modifica­cions tècniques.

Línies bàsiques de la ponència

La revisió cadastral ha significat la incorporació al sòl urbà de tota una sèrie de terrenys que fins ara no estaven cotitzant. Aquesta in­corporació comporta un creixe­ment del sòl urbà del 25 per cent, segons ha explicat Banyo. A més, amb la revisió, els valors dels im­mobles s'ajusten als preus actuals del mercat. S'ha dut a terme una extensió i redistribució de la pres-

Cambra de Terrassa que n'ha tra­mitat tres més pel Pla Nacional de Qualitat Industrial (PNQI).

Projectes pel medi ambient

La Junta de Sanejament i la Junta de Residus ofereixen sub­vencions per a aquelles instal·la­cions o indústries que tinguin com a finalitat un canvi del procés de producció per tal de poder uti­litzar substàncies recuperades o residus. En el cas d'empreses de nova construcció que utilitzin com a matèries primeres substàncies recuperades, només consideren com a inversió subvencionable aquella part que es destina a pos­sibilitar la recuperació de residus i matèries. La subvenció màxima concedida cobreix el 20 per cent del cost total d'inversió.

sió fiscal i no tant un creixement indiscriminat, a partir de l'incre­ment del 5 per cent de l'IPC, segons ha afirmat Banyo. A Sant Cugat s'han registrat 29.000 fi­ques, 5.000 finques més de les que es van registrar en la revisió cadastral de l'any 1986.

La zona que ha sofert la re-valoració més important de Sant Cugat ocupa la rodalia del Club de Golf Sant Cugat. «És la zona en la qual s'ha construït durant els nou anys en què han estat vigents els valors cadastrals de la ponència de l'any 1986», afirma Banyo i explica que amb la revisió el cadastre s'aculi a la normativa del 1993, que valora el sòl per sobre de la construcció, contrà­riament al que feia la normativa del 1982.

363 empreses han utilitzat el pla d'assessorament de la Generalitat

ELS 4 CANTONS H Barcelona.— El programa d'as­sessorament empresarial (PAE), iniciat pel Departament d'Indús­tria i Energia de la Generalitat fa dos anys, ha generat una in­versió d'uns 9.000 milions de pes­setes, segons va assegurar dime­cres el conseller Antoni Subirà. Al llarg dels dos anys que fa que és en funcionament, aquest pro­grama ha assessorat 363 firmes, un 90 per cent de les quals són petites i mitjanes empreses que tenen fins a 100 treballadors.

El PAE ha recomanat al total d'empreses que han requerit el seu assessorament una inversió de 15.000 milions de pessetes. Segons dades del departament, els em­presaris han portat a la pràctica un 60 per cent de les recoma­nacions fetes pel PAE, xifra que significa una inversió total de 9.000 milions de pessetes.

D'altra banda, un total de 171 empreses catalanes amb un màxim de 100 treballadors s'han acollit als ajuts que va donar el PAE durant l'any 94, contra els 21 pro­jectes que s'hi van acollir l'any anterior. Els ajuts donats a cada empresa que s'ha sotmès a l'e­laboració d'un pla estratègic per incrementar la seva competitivitat se situa al voltant de les 400.000 pessetes.

Per sector d'activitat, un 16 per cent de les empreses que han par­ticipat en el PAE són del sector alimentari, un 13 per cent del sector químic i un 12 per cent del sector tèxtil. Les empreses amb facturació inferior als 250 milions de pessetes són les que més han demanat aquest asses­sorament.

El PAE, impulsat pel Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) del depar­tament d'Indústria i Energia de la Generalitat, pretén millorar la gestió de les petites empreses ca­talanes mitjançant l'assessora­ment i l'elaboració de plans es­tratègics que n'incrementin la competitivitat.

Aquests dos primers anys, el pressupost dels estudis elaborats dins el marc del PAE ha ascendit a uns 900 milions de pessetes, dels quals el Cidem n'ha subven­cionat el 30 per cent.

Uns 25.000 botiguers catalans pagaran un 20 per cent menys d'IAE

• Sant Cugat.— Uns 25.000 co­merciants catalans, amb establi­ments d'entre 50 i 70 metres qua­drats, pagaran aquest any un 20 per cent menys en la quota de l'Impost d'Activitats Econòmi­ques (IAE), segons dades de la Confederació del Comerç de Ca­talunya (CCC). Aquesta disminu­ció, que havia estat reclamada per nova llei de pressupostos generals de l'Estat per l'any vinent. La nova llei preveu una reducció en el pagament de 1IAE per aquells afectats per obres. / ELS 4 CANTONS

La COCIT presenta un balanç de les activitats fetes durant l'any 94

• Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) presenta avui un balanç de les activitats que s'han dut a terme des d'aquesta entitat durant l'any 94. A més, la COCIT in­formarà també de les activitats que és previst dur a terme durant el 95. L'acte de presentació es farà durant el matí d'avui a la seu de la Cambra de Comerç a Terrassa. / CM.

RENDES

La normativa vigent del cadastre actual valora el sòl per sobre de la construcció

La zona al voltant del Club de Golf Sant Cugat és la més revalorada

T I N D R À U N B A R C A F E R M ,

G U A N Y A D O R I S E U .

Q U A N ELL SIGUI G R A N , in o 11 e s c o s e s h a u r a n c a n v i a t ; 11 n s i tot cl seu Barca tindrà nous professionals i noves activitats. Però

es tasca nostra, de t<>ts, que el in e s important no canviï. Perquè amb la

I II n d a c i o del Futbol Club Barcelona. ! u pols fer que el Barca, el teu

Barçti. in ti n i i n » u i per sempre la seva identitat de club únic en el món. FUNDACIÓ FC BARCELONA L a n o s t r a s o l u t u>.

TU ETS DEL BARCA. ET Q U E D A R À S FORAT T E L È F O N ( 9 3 ) 2 2 7 8 2 8 1

' .nvs;i -5S- Kspi·i·i.il

dstrella Dnmm

Otítrocma ld Fund^ao FC Barcelona

c a qualsevol oficina de

BANCA CATALANA Banc del Barca

TALLERS DE PEDRA ARTIFICIAL 15 • Divendres, 13 de gener de 1995 ENTREVISTA A COUNTRY JOE

Els anys seixanta van proliferar a Sant Cugat els tallers de pedra artificial i avui encara n'hi ha. Amb una tècnica perfeccionada, han fet arribar rèpliques del Monestir arreu del món. Plana 16.

Cada divendres Joe Garrigó presenta un espectacle de música country al Cafè de Belgrado. Músic polifacètic, tant fa un disc amb la Filharmònica de Londres com canta a Los miserables. Plana 4.

El Taller d'Investigacions Valleinclania-nes del departament de Filologia Espa­nyola de la UAB va convocar l'any 1992 el Primer Congrés Internacional sobre Valle-Inclàn i la seva època, a la mateixa

PUBLICACIONS

universitat. Les actes del congrés sortiran publicades, el març, en coedició amb el grup Associació d'Idees de Sant Cugat. Aquesta experiència de col·laboració va començar, ara fa dos anys, amb les edi­

cions de Valle-Inclàn, Rivas Cherif y la renovacion teatral espanola (1907-1936) i Valle-Inclàn, antifascista de Manuel Az­nar, professor de literatura espanyola de la UAB i resident a Sant Cugat.

Publicaran les actes del Primer Congrés Internacional sobre Valle-Inclàn

«Valle-Inclàn y su època» recull les nonències del conerés de l'anv 1Ç « Vaiie-lnclan y su època» recull les ponències del congrés de l'any 1992

EMMAANSOLA ^ *"

Una col·laboració de l'Associació d'Idees i el Taller d'Investigacions de la UAB

EMMAANSOLA • Sant Cugat.— «Un grup d'in-vestigació es defineix per les seves publicacions, nosaltres intentem recollir els estudis que des del nostre taller es fan sobre l'obra de Valle-Inclàn. Gràcies a la col·laboració de l'Associació d'I­dees hem pogut avançar algunes publicacions i, a poc a poc, anirem traient els números següents.» Amb aquestes paraules, Manuel Aznar Soler, professor de litera­tura espanyola de la UAB, ex­plicava les intencions que el van portar a col·laborar amb l'Asso­ciació d'Idees, ara fa més de dos anys, per coeditar els estudis que sobre Valle-Inclàn realitza el Ta­ller d'Investigacions del departa­ment de Filologia espanyola de la UAB. Així van néixer les col·lec­cions «Ventolera» i «Estrafala-ria», el setembre del 1992, amb la publicació dels estudis Valle-In­clàn, Rivas Cherif y la renovacion teatral espanyola(1907-1936) i Va­lle-Inclàn, antifascista, ambdós de Manuel Aznar. La intenció de continuar editant estudis sobre l'escriptor gallec es confirma amb la publicació, el març, de les actes del Primer Congrés Internacional sobre Valle-Inclàn i la seva època, que el mateix Taller d'Investiga­cions va convocar el novembre del 1992. Aquestes actes recullen les ponències d'investigadors qua­lificats i comunicacions de joves investigadors que preparen les te­sines de final de carrera. Un dels objectius del taller, des que va ser creat el 1991, ha estat es­timular les investigacions sobre l'escriptor i barrejar-hi, alhora, les «vaques sagrades, els estudis dels quals són referents indubtables per conèixer l'obra de Valle» —a-firma Aznar— i els treballs de la gent jove que, en definitiva,

El grup Associació d'Idees promou diversos projectes, com ara l'edició d'estudis literaris. Foto: J.M. MULA

seran els referents del futur». Aquesta nova edició inclou les

ponències «Valle-Inclàn y las his-torias de la literatura», del Taller d'Investigacions de la UAB; «Va-lle;Inclàn y la crítica genètica», d'Eliane Lavaud-Fage de la Uni­versitat de Bourgogne a Dijon; «Las Sonatas desde la teoria de la 'literatura del yo», de Darío

Villanueva de la Universitat de Compostel·la; «La primera recep-ción de Tirano Banderas», de D. Dougherty, de la Universitat de Califòrnia; «Las Comedias bàrba-ras, òuna misma sèrie?», de Jean Marie Lavaud; «La guerra carlista y la crisis de la novela històrica», de José Carlos Mainer, de la Uni­versitat de Saragossa; i «Ecos en

Voces de gesta: sugerencias de un retablo primitivo», de Jesús Ru­bió, també de la Universitat de Saragossa. El llibre recull, a més, comunicats d'altres investigadors sobre aspectes de Valle com ara Sonatas, Comedias Bàrbaras, Ves­perpento, narrativa, Voces de gesta, Divinas Palabras, poesia i La Làm-para Maravillosa.

L'actual marquès de Bradomíti bloca els estudis sobte Valle E.A.

• Aznar Soler, que considera Va­lle-Inclàn «un dels clàssics del se­gle XX», destaca que «hi ha una manca greu d'estudis sobre l'obra d'aquest escriptor. De fet, una de les coses que volem plantejar des del Taller d'Investigacions és la necessitat d'escriure una biografia rigorosa i documentada amb un treball col·lectiu de professio­nals». Això s'adiu també amb les ja contínues afirmacions i peti­cions d'altres estudiosos com ara Ayala i Ferrater Mora. Un dels principals problemes als quals s'enfronten els investigadors és, segons Aznar Soler, «el de la fa­mília de Valle-Inclàn, concreta­ment, l'actual marquès de Bra-domín, Carlos del Valle-Inclàn, que viu dels drets d'autor del seu pare, i que estan venuts íntegra­

ment a l'editorial Espasa-Calpe.» Al control absolut del treball de Valle-Inclàn cal afegir que el mar­quès tampoc no permet consultar Parxiu familiar, on, probablement, s'hi podria trobar un interessant epistolari de l'escriptor amb altres personatges centrals de l'època com Azorín i Unamuno. Aquest fet contribueix a cultivar la in­certesa que, «si bé és part del prestigi i la llegenda que va ca­racteritzar l'autor de Vesperpento, perjudica i dificulta, notablement, la tasca d'investigació» —afegeix Aznar—. Per als futurs investi­gadors, però, hi ha una alenada d'esperança, perquè el 2016 s'a­cabarà el contracte vigent dels drets d'autor amb l'editorial. Tal com consta al registre de la pro­pietat intel·lectual d'autors, quan passen vuitanta anys de la mort

d'un autor anterior a l'any 1985, els drets de l'obra passen a ser de domini públic. No serà, doncs, fins aleshores —si abans el mar­quès no canvia d'opinió— quan es podran fer nous estudis i rea­litzar una biografia molt més acu­rada i fidel d'aquest escriptor que, al voltant de l'any 1895, va voler interpretar un personatge públic que ell mateix va construir i definir de cara a la galeria amb la seva vida bohèmia i extravagant i el seu individualisme extrem, i que responen a la seva manera de ser.

La descripció de la realitat vista a través de miralls deformes es va desenvolupar i va evolucionar vers la complexa estètica que Va­lle va anomenar esperpento. D'a­questa manera creà un món in­ventat allunyat de la realitat que

hom veu normalment i que Valle semblava jutjar, segons que des­taca Ayala a El escritory su imagen, «a través de valors estètics i no pas religiosos, o econòmics». L'es­criptor Ramon Gómez de la Serna ja el va caracteritzar com «la mi­llor màscara a peu que travessava el carrer d'Alcalà». Es per aquesta raó, hi afegeix Aznar, «que no sabem quina és la realitat de la seva biografia perquè ell fabula i idealitza constantment. Totes les mentides tenen a veure amb la seva actitud davant el món. Ell pensava que l'aventura era supe­rior a la realitat, menteix sobre la seva biografia i tota la gent s'ho pren seriosament quan, de fet, moltes coses no les sabem del cert, com la descripció que fa d'un dels seus viatges, on, fins i tot, s'involucra en un assassinat».

La Sala de Rubí obre temporada amb Pavlovsky i Stupendams

EMMA ANSOLA

• Rubí.— L'espectacle de l'actor i showman Àngel Pavlovsky obrirà la nova temporada d'espectacles de la Sala de Rubí, el dia 22 de gener a dos quarts de set de la tarda. Acompanyat del pianista Amílcar Bufano, Pavlovsky repre­sentarà l'espectacle que duu el seu nom i que va estrenar a Sant Coloma de Gramenet. El mes de febrer, a l'escenari de la Sala es farà un concert de música a càrrec del grup Stupendams, prou co­negut pel públic santcugatenc per les seves actuacions a la Sala Res i al Teatre-auditori del Centre Cultural. L'espectacle de Stupen­dams inclourà tant cançons del seu treball anterior com altres te­mes nous que s'emmarquen en l'estil del jazz i que s'estrenaran a l'Espai de Barcelona el 16 de març. No obstant això, els amants de la música a capella podran gau­dir d'una primera audició a la Sala el 12 de febrer a dos quarts de set de la tarda. Un dels èxits que acompanyen l'espectacle de les Stupendams és la introducció de l'apartat teatral. Converteixen els seus recitals en un espectacle teatral on les components del grup actuen, només, amb eventuals ins­truments de percussió. L'entrada de cadascun dels dos espectacles costa 1.045 pessetes.

«El mercader de Venècia»

L'últim dels muntatges del di­rector teatral Sergi Belbel ha estat un dels plats forts de la cartellera de Barcelona i ha obtingut una de les millors crítiques per part del públic i els experts. Aquest espectacle arribarà a l'escenari de la Sala el 26 de febrer a dos quarts de set de la tarda.

L'obra de William Shakespea-re, que va ser traduïda per Josep Maria de Sagarra, Belbel la porta a escena amb un bon muntatge on ressalta el treball d'interpre­tació dels actors Laura Conejero i Enric Majó, que torna a l'es­cenari rubinenc després de la re­presentació que hi va fer amb l'obra «La gata i el mussol». La companyia és formada per altres actors, com ara Marc Cartes, Lluís Soler i Jordi Banacolocha. L'en­trada costarà 1.565 pessetes.

Els professors del Conservatori Municipal de Música oferiran un concert el 24 de març a les nou del vespre. L'endemà, dia 25 a les deu del vespre, hi tindrà lloc la II Mostra de Teatre Còmic Internacional, amb la participació de companyies d'Itàlia, França i Dinamarca, entre altres. Aquesta és la segona vegada que es fa a la Sala aquesta mostra de teatre còmic. El preu de les entrades és de 1.565 i 1.045, respectiva­ment. L'Ajuntament de Rubí ha posat en venda anticipada les en­trades de tots els espectacles a les oficines de Caixa Catalunya o bé el telèfon 310 12 12 fins tres hores abans de cada repre­sentació. Els espectadors podan disposar de /'abonament per a la temporada al preu de 3.400 pes­setes, que inclou els espectacles Pavlosvky, Stupendams, El mer­cader de Venècia i la representació, el dia 25, de la II Mostra de Teatre Còmic Internacional. A partir del 16 de gener, s'obriran les oficines, situades al carrer Jus­tícia, 21, per a la venda d'entrades.

16 CL LTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 13 de gener de LW5

ART

i 11 molts nuluts .om ,H.I .1 l'I Intel Rossinyol, trobem rèpliques del Monestir. A la dreta. Josep l·lonei al seu taller. 1-nto: MAM I S PI NOSA

A la d è c a d a dels se ixan ta , al nos t r e munic ip i hi havia set o vuit ta l le rs d ' e scu l tu ra , r epa r t i t s e n t r e Sant C u g a t i la F lo res t a ,

q u e l'e i en r e p r o d u c c i o n s de ls capi te l l s del M o n e s t i r . Les còp ie s e r e n e x p o r t a d e s a r r e u del m ó n . A c t u a l m e n t q u e d e n t res

ta l le rs q u e m a n t e n e n la t r ad ic ió de t r eba l l a r u n a tècnica q u e va pe r f ecc iona r - se a San t C u g a t . L ' i m p l u s o r d ' a q u e s t a i ndús t r i a

va ser l ' e scu l tor A n t o n i A g r a / , q u e l 'any 1941 va c o m e n ç a r a rea l i t za r mo t l l e s de ls cap i te l l s del M o n e s t i r .

Còpies del Monestir arreu del món La tècnica de reproduir motius antics amb pedra artificial es va perfeccionar a Sant Cugat

l'I Kl t'K II • Sant Cugat Amb la recent u habilitació del Monestir i l'o-beitura del claustre remodelat a tols els ciutadans, eal recordar que fragments idèntics dels capitells són repaitits atreu del mon.

A la dècada dels anvs seixanta. Sant Cugat disposava de set o vuit tallers d'escultura, que tre­ballaven una tècnica característica de la ciutat. l'I material era co­negut ciini la pedra artificial. Amb aquest maleiial feien còpies exac­tes dels capitells del Monestir.

I interès pels capitells reali/ats pel l'esculloi' Arnau Cadell el se­

gle XII. va comcncai durant l'c-poca moderna. I I romànic, rc-descobert pels historiadors de principi de segle, va tenir una forta atracció. En l'exposició Interna­cional de Barcelona de l'any l l '2°\ al Palau Nacional —avui Museu Nacional d'Art de Catalunya---. hi havia fragments en cscaiola del capitells.

Anys abans, a IT'xposicio Uni­versal del 1JSSS. Barcelona havia inaugurat un museu de reproduc­cions de les escultures clàssiques. A l'Exposició del \K>2Í1 es va am­pliar el museu de còpies greco-ro-manes amb escultures i fragments

dels monuments mes representa­tius de la península, entre els quals hi havia el Monestir de Sant Cugat.

Aproximadament l'any 1441. l 'escultor santeugatenc Antoni Agraz va començar a ter còpies dels capitells. Utilitzava una tèc­nica molt simple però electiva. Amb fang tou elaborava negatius —com petjades de peus a la so­rra— dels relleus dels capitells, que posteriorment omplia amb guix. De les seves reproduccions, en feia motlles, en els quals in­troduïa ciment i pols de marbre. Aquesta tècnica, que ja s'utilitzava

en altres lloes, va perfeccionar-se a Sant Cugat. Pocs anvs després. existien set o vuit tallers de pedra artificial repartits entre Sant Cu­gat i la Floresta.

De tota aquesta tradició, ac­tualment queden a Sant Cugat tres tallers. HI d'en Cortina, que realitza escultures i en alguns mo­numents amb pedra vella: el taller de Josep Llonei, que elabora cò­pies reduïdes dels capitells, les quals exporta principalment a Alemanya i a França. 1 també hi ha el taller de Gómez Molina, que fa servir el procés més in­dustrial dels tallers.

Pintures de Marta Lucena a la Casa de Cultura • Sant Cugat. l.a pintora an­dorrana Matta Lucena inaugurarà el 17 de genet una exposició d'olis a la Casa de ( 'ultura.

L'exposició es podrà visitar fins al 5 de febrer, l.a pintora ha fet exposicions al Centre de Congres­sos d 'Andorra, a la Lira Inter­nacional d'Art de Niça, a l'Institut Francès de Barcelona, al Museu l.enin de Moscou, a la Sala Yed-der-Mathais de Berlín, i també ha presentat la seva obra en sales de Niamey, I.lcmotges. Paris i a Suïssa.

L'artista defineix la seva pintura amb aquestes paraules: «la meva obra està per la recerca de la identitat, l'angoixa existencialista expressada aquí amb l'acumulació neuròtica d 'etapes amb un toc d 'humor». Considerada per molts una jove talent, ha tingut una tra­jectòria variada. Actualment uti­litza una tècnica de gran finesa pictòrica mitjançant la qual ex­pressa continguts molt contem­poranis. T,l'

Antoni Amat exposa a Associació d'Idees I Sant Cugat.— LI pintor de Martorell Antoni Amat exposa les seves pintures del 4 al 28 de febrer a la sala de l'Associació d'Idees de Sant Cugat, situada al carrer de Sant Bartomeu número 11.

El pintor, que fa poc ha exposat als Estats Units, presenta mostra titulada: l'irracional principi de la recerca. El text de la mostra es de Ricard Campos.

Els crítics defineixen l'obra d'A­mat com a expressionisme abs­tracte. El pintor, format en el mon del disseny, ha estat professor d'a­questa diciplina. Antoni Amat ha exposat a Barcelona i en altres poblacions de Catalunya P.P

Els olis figuratius de Montesol, a la Febo H Sant Cugat.— La Galeria d'Art Febo exposarà del 16 de gener al 28 de febrer una mostra dels olis del pintor Montesol. La ga­leria. situada a la Rambla Riba-tallada número 6. manté la línia d'exposar obres de pintors figu­ratius. / p.p.

ERNEST DESCALS Del 12 al 31 de gener

MUSICA CLÀSSICA

Umà ' ÏL •'* *

r^JSï·í·Si

SOCIS FONS D'ART

Sala Rlusfnol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Valies

Horari: matí de 9 n ?

tardo de 5 a 9

Tel. 675 47 51

El futbol no supera el concert de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya

Més de 500 persones van preferir la música al Madrid-Barça RAMON I.UOUt

• Sant Cugat.-- La Jove Orques­tra Simfònica de Catalunya, di­rigida per Josep Pons. gairebé va omplir, dissabte passat, el Tea-tre-auditori.

La coincidència horària amb la segona part del partit de futbol Reial Madrid-Barça —televisat per TY5 no va ser cap obstacle peique la geni s'acostés a escoltar el conecit. Josep Pons es va mos­trar moll content i satisfet per l'èxit obtingui. Pons va dir e|iie «•el futbol era un obstacle»' i que -la gent havia esperat a anar-hi fins a l'últim moment per poder veure'n la primera part», l ' n cop \ Mos els Ires gols que el Madi'ki va marcai al Barcelona durant els primers 45 minuts i en previsió de la derrota que els H.ai -gralla patirien ai Bemabeu. molia geni va dedieit canviar cl futbol te­levisat pe: la música c ià t i ca en directe. Ai\o si. durant la mit|a part del c0ncv.1t no van tallar els auriculars al vestíbul del Tea-ire-auditoo per seguit el malv

«•Ja han marcat el cinquè», anun­ciava un nen al seu pare mentre aquest aprofitava la mitja part per descarregar improperis contra els jugadors de Cruyff.

Les interpretacions que l'Or­questra va fer de peces de Beet-hoven, Wagner i Dvorak van ser bastant mes interessants que no pas el joc desenvo lupa t pels blau-gtana a Madrid. Els qui van decidir canviar el tutbol per la música clàssica no es van equi­vocar. l a veu de la soprano ro­manesa Liliana Bi/ineche, inter­pretant els cinc poemes de la H'c-sctulonk ! .teder de Wagner. va te­nir bastant més torta que la im­potència demostrada per la da­vantera del Barca.

Músics t'n formació

Josep Pons va destacar les con­dicions tlel 1 eatre-auditori. Pel di­rector de la lo'.e Orquestra Sim-tomca 1I1 l atulunvu «l'Auditori te una acústica molt agradable»'.

Pons també es va referir a la lui'iiio i·iliicativa 1 formal iva que

té l 'orquestra que ara dirigeix. • A-judar els músics, en la seva etapa formativa, en un apartat difícil com és l 'orquestral» seria, segons Pons, la funció i l'objectiu que té la Jove Simfònica de Catalunya. El director va definir l'actuació a Sant Cugat com «un concert regit i amb missatge. Hi ha hagut molta música i emoció, la qual cosa no és fàcil amb gent jove que afrontava per primera vegada aquestes obres», va manifestar Jo­sep Pons amb satisfacció.

El concert de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya inaugu­rava el programa d'hivern del I ea­tre-auditori. Després d'una tem­porada de tardor plena d'èxits com Germinis de Suni; o Sfurlcx I ulemine, era tot un repte iniciar una nova programació amb un concert de musica clàssica el dia del gran partit de futbol. Malgrat això. l'inici no podia ser miüoi Dissabte 7 ile gener va sei un gran dia per a la música clàssica a Sant Cugat 1 un dia negre pe: als eulers.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 17

TEATRE

Embolics matrimonials amb «Amor a mitges» al Teatre-auditori La simultaneïtat d'accions a l'escena és un dels trets més originals de l'obra

EMMA ANSOLA • S; Cugat.— Problemes matrimonials, em-fc .. dulteris i sospites formen la trama argum 'al d'Amor a mitges, del dramaturg anglès lan Ayckbourn. L'obra serà repre­

sentada aquesta nit al Teatre-auditori del Cen­tre Cultural. Estrenada l'any 1993 al Teatre Joventut de l'Hospitalet, aquesta comèdia va ser molt ben acollida pel públic i la crítica va destacar el to divertit i entretingut de l'es­

pectacle. El director de l'obra és Jaume Vi­llanueva, la versió del text de Ricard Reguant i els intèrprets són Rosa Morata, Núria Hosta, Xavier Serrat, Enric Cusi, Pep Sais i Mont­serrat Calpeu.

TEATRE

bolics matrimonials amb a mitges» al Teatre-auditori

:at d'accions a l'escena és un dels trets més originals de l'obra IMA ANSOLA nonials, em-n la trama I dramaturg serà repre­

sentada aquesta nit al Teatre-auditori del Cen­tre Cultural. Estrenada l'any 1993 al Teatre Joventut de l'Hospitalet, aquesta comèdia va ser molt ben acollida pel públic i la crítica va destacar el to divertit i entretingut de l'es­

pectacle. El director de l'obra és Jaume Vi­llanueva, la versió del text de Ricard Reguant i els intèrprets són Rosa Morata, Núria Hosta, Xavier Serrat, Enric Cusi, Pep Sais i Mont­serrat Calpeu.

Rosa Morata i Montserrat Calsapcu en una escena de la comèdia.

Aquesta divertida comèdia d'humor anglès utilitza el joc de tres matrimonis relacionats per causes laborals que descobreixen avenl' "<"ntimentals entre ells. Francc... .ier vol esbrinar què ha fet la seva dona la nit abans. Per la seva banda, la dona vol saber on era el marit la mateixa nit. L'excusa que proposen per amagar l'adulteri de tots dos —s'inventen que han estat solu­cionant els problemes matrimo­nials que tenen tant en Guillem com la Mari Fontcuberta— que­darà tan ben demostrat que els mateixos personatges s'ho arriben a creure. El desenvolupament de l'acció portarà de cap els per­sonatges d'aquesta obra, que as­segura un bona colla d'embolics i sospites que provocaran més d'un somriure entre els especta­dors. Un dels trets més originals que n'ha destacat la crítica en general ha estat la posada en es­cena de diverses accions en un mateix escenari. Els personatges comparteixen uns elements únics —un sofà i dues cadires de braços en una mateixa habitació— en les diverses accions que es pro­posen, aquesta posada en escena dóna, segons Jaume Villanueva, director de l'obra, «una certa ele­gància dramàtica a la situació».

Alan Ayckbourn és l'autor del text. un dels dramaturgs més po­pulars i prolífics d'Anglaterra. El seu treball ha rebut molts reco­neixements i les seves obres han estat traduïdes a vint-i-sis idiomes. Actualment treballa com a direc­tor artístic al teatre Stephen Jo-seph de Scarborough. El treball d'interpretació va a càrrec dels actors Núria Hosta, Xavier Serrat, Rosa Morata, Enric Cusi, Mont­serrat Calsapeu i Pep Sais, que substitueix l'actor Antoni Sevilla. El vestuari ha estat dissenyat per

• JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE CATALUNYA Director Josep Pons. Solista: Liliana Bizineche. Lïoc: Teatre-auditori del Centre Cultural. Data: 7 de gener. Obres de Ludwig Van Beethoven. Richard Wagner i Antonín Dvorak.

EDUARDJENER

L^ aventura iniciada, ara fa menys de dos anys. per joves músics catalans co­mença a demostrar la se­

riositat de la direcció i gestió d'a­questa iniciativa, imprescindible per poder ser, també en música, tan europeus com qualsevol dels països on cal emmirallar-se.

L'obertura Coriolà op. 62 de Beethoven va obrir el concert. Una obra de gran plasticitat i en la interpretació de la qual els joves músics van mantenir la gravetat expressiva que li dóna un marcat caràcter fatalista. La presència de la soprano romanesa Liliana Bi­zineche, que va cantar els Cinc poemes per a veus de dona que va escriure Mathilde Wesendonk

Rosa Morata i l'escenografia és de Jordi Ribera. L'obra va ser estrenada el maig del 1993 al Tea­tre Joventut de l'Hospitalet, on l'espectacle va causar les riallades del públic en totes les represen­tacions que en van fer. Jaume Villanueva explica que aquesta és «una alta comèdia o comèdia de telèfon blanc, com se les coneix en el món teatral anglès. La di­ferència amb les altres és la si­multaneïtat de les escenes». El director la recomana amb aques­tes paraules: «Si tens un trauma,

i que Wagner va musicar durant els anys 1857-58, va ser una sòlida i grata aportació al concert. En Der Engel, potser el lieder més

val més que vinguis a veure Amor a mitges i t'oblidis del psiquiatre».

Concert de Haendel

La setmana vinent, el Tea­tre-auditori del Centre Cultural oferirà el concert de música ba­rroca del grup Diatessaron i la soprano M.Lluïsa Muntada. El grup és format per Lluís Casso, flauta, Jordi Argelaga, oboè i flau­ta, Clara Hernàndez, viola de gamba, i Mireia Hernàndez, cla-vicèmbal. Diatessaron es va pre­sentar al públic com a conjunt

íntim del conjunt, la conjunció de la veu, les trompes i el violoncel va ser de gran emotivitat. A Stehe Still i a Schmerzen. Bizineche va

especialitzat en música barroca l'any 1978. Des de llavors ha fun­cionat com a grup estable i és, per tant, el conjunt de música barroca més antic de l'estat. El concert, que tindrà lloc el 21 de gener, serà dedicat a l'obra del compositor Georg Friderich Haendel. Al marge dels concerts, el grup també es dedica a tasques pedagògiques i a la divulgació de la música barroca. En aquest camp ha fet molts concerts per a es­colars i cicles oberts a adults en aules de cultura i centres cívics.

demostrar la qualitat del color de la seva veu, mentre que a Im Treibhaus va tenir algun problema amb les segones menors i la viola solista. Finalment, a Tràume, on el caràcter contemplatiu i el to confidencial són plenament pre­sents, la cantant i l'orquestra (bon so de les trompes) van finir el cicle entre l'entusiasme del públic. A la segona part, l'orquestra va fer una interpretació ajustada i vibrant de la Vuitena simfonia op. 88 de Dvorak, en què l'evocació de la natura, els aires populars bohemis, la imaginativa paleta harmònica i l'ús d'inflexions mo­dals recuperen, amb un subtil trac­tament, les músiques autòctones. mostra de la seva adscripció a tendències nacionalistes. La inter­pretació va arribar al final amb una orquestra compacta en què els violoncels i el metall van ser els protagonistes. La direcció de Josep Pons, dúctil i precisa: de mestre! Els aplaudiments van for­çar un bis, Yallegreto grazioso de la Vuitena simfonia, que pren l'aire de vals, com a darrera satisfacció d'una nit plena de bons presagis.

Inauguren a Berna l'exposició «800 anys de literatura catalana»

EL PUNT H Berna.— L'exposició 800 anys de literatura catalana, organitzada per la Institució de les Lletres catalanes, es va inaugurar dimarts passat a la biblioteca de la Uni­versitat de Berna (Suïssa). El muntatge, que ja ha estat instal·lat a diferents països europeus en els últims anys cinc anys, està format per setze plafons on s'explica la història de la literatura catalana, agrupada per períodes i movi­ments, i tracta de manera especial les relacions culturals entre Ca­talunya i Suïssa. Per il·lustrar aquest vessant de la cultura ca­talana es fan servir reproduccions de llibres, còdexs, discos o fo­tografies. 800 anys de literatura catalana es podrà veure a Berna fins al 7 de febrer, i a partir del 10 estarà instal·lada a la Univer­sitat de Zuric, on es clausurarà el 4 de març.

Entre els objectius que s'ha marcat la Institució de les Lletres Catalanes en promoure l'exposi­ció, hi ha facilitar a la nombrosa colònia catalana de Suïssa el re­trobament amb la història de la seva literatura, a la vegada que pretén ser una eina didàctica per als que cursen llengües romàni­ques que segueixen estudis de ca­talà a les universitats d'aquell país.

En l'acte d'inauguració va pro­nunciar una conferència el pro­fessor Ramon Sugranyes, i el pro­per dia 18, el doctor Pere Ra­mírez, de la Universitat de Fri-burg, en pronunciarà una altra sobre Aspectes i evolució de la li­teratura catalana.

La Generalitat edita «Breu història dels catalans» H Barcelona.— Breu història dels catalans, de Guiomar Amell, que ha editat la Generalitat, serà pre­sentat dilluns a Barcelona pel con­seller de Cultura, Joan Guitart. L'obra narra, amb un llenguatge planer i a la vegada pedagògic, l'evolució de la societat catalana des dels primers pobladors fins als nostres dies. Guiomar Anell, professora d'expressió plàstica que ocupa el càrrec de coordi­nadora territorial de Cultura a Barcelona, ha posat especial èm­fasi en els esdeveniments col·lec­tius clau per comprendre la iden­titat del país.

Formalment, Breu història dels catalans s'estructura a partir de capítols que ocupen una doble pàgina cadascun, on es combinen text, fotografia i dibuix. / EL PUNT

El Club de Tennis Valldoreix exposa obres d'Imma Pueyo • Valldoreix.— Una mostra de les aquarel·les de l'artista Imma Pueyo estaran exposades fins al 31 de gener a la seu del Club de Tennis de Valldoreix. Aquesta ja és la segona exposició que pre­senta el Club de Tennis, que vol instaurar aquesta nova activitat al marge de les que normalment rea­litza el club. En la seva obra, Imma Pueyo mostra una evident predilecció per les marines alhora que conrea els temes de regadiu amb habilitat i té gran cura tant de les transparències com de la frescor dels resultats. Amb pin­zellades breus, intenta representar la llum sobre els colors. Els qua­dres mariners d'Imma Pueyo de vegades semblen obres inacaba­des, aquarel·les preparatòries d'al­guna pintura més rotunda. Segons els crítics, «Pueyo podria recrear els temes fins arribar a un punt molt proper a l'abstracció»./E.A.

El futur de la musica, present a l'escenari MUSICA

la música, present a

La Jove Orquestra Simfònica de Catalunya. Foto: J.A.MULA.

18 CULTIIRA-ESPECTACLES L I S 4 CAN IONS Dr de rtcncr de Fíeis

MUSICA

Boles , c a m i s e s t e x a n e s a m h p u n t e s de canvia de regis t re i passa al country. J o c metal l , l laços J c cui r al coll a m b fermalls ( i . i r r ign , «Coun t ry J o c » , i cK sens c o m -cn lot ma i\c c ran i d e bou . Tots els di- panvs Bnbn Pra ts , Rickv COU. Q u i n t e t \ C I K I I C S cl ( a lc de B e l g r a d o . d a r r e r a m e n t , C a r r e r a s i P e p (it ' imcv o r g a n i t z e n el seu

lan aboca t a la mus ica a í r o a m e r i c a n a . | p a r t i cu l a r countir show. Eclèct ics com són . i Chicago.

t an t els ta loca r un clàssic de H a n k W i ­l l iams c o m Hotel Califòrnia, de T h e Ha-gles, com una i n t e r p r e t a c i ó en clau country del vell terna de rithin'n'bittcs Swcci home

JOE GARRIGO, «COUNTRY JOE». MÜSÍC Í caní; mt.

« Fem la música que ens agrada» X W II K Hi >KK \ s

I San t ( liL;at lo \ a ly nei\er a l ' l las .III.I. I i nieu pare et.i cubà i l.i mes a ir.,iie cspansola. I I meu p.trc lu sisuii moll temps als I stats l nits. I |u. de petit, sempre aiia\a i sciiia de ( tiba als I t i..\. \ o es pot ben be dir que m'hi cties. alia. com diu el lull de propaganda del Ca te de lielmado. ai\o es eos.t d'en Qui-niel (Quin: ( a n e i a s i . que exa­gera IVro si qui- hi he anat moll sovint. I a me\a germana üian. per exemple. \a ueixei a Filadèl­fia. eneai a conlinua alia, i no parla gens el castellà. I )e let. som set germans i |o soc l'umc que ara no \ ui als 1 st.its I nits \ l'agost line una reunió de germans a Yc-niee (Miami l Aquí em sa portar la lamilia quan eia petit. I le \ isent culte Barcelona i I is issa. ••

.loc ( iai i igo es alt com un uoid-aiiieiica 1. si sol. parla l'an­gles com un nord-americà: amb la mateixa taeilitat amb què parla el castellà o el ealala.

Porta una g o n a de beisbol i una camisa texana negra amb un llac de <ou ho\. l 'abillament amb que la uns minuts soiu.i a escena. on loittaia minuts desprès. I a conversa es desenvolupa en un descans, al restaurant del Cafè de Belgrado

•d 'ocl i ibie de l'anv passat... no. la dos anys. vaig fer un en­registrament amb la filharmònica de I ondres: una musica que havia coescrit amb una altra geni i que esperem que es produeixi aquí. a Barcelona, o a Madrid, con­juntament amb Londres. 1, enre­gistrament era. diguem-ne. una maqueta de luxe. Si. també he estat al musical Los Miserables. a Madrid, .lo feia el paper del dolent, l'inspector Javert. Ara em preparo per a un musical en ca­talà... encara m'haig de polir una mica l'accent, se'm nota massa. Pel que fa a això del country... sempre m'ha agradat, sobretot tota l 'onada californiana. Abans de forní,u Country Joe and his Perlect Show has ta tingut altres grups: en vaig tenir dos amb aquesta cosa la -cosa» és Bubu Prats, guitarrista del grup, que seu al seu costal. També hi ha Ricky Coll i Quintet Carreras, de Hua-paeha Combo. bols cinc. Ciuintry loc ex IIPS . Ja fa molts anvs

teníem un grup que es deia Joe Garrígó and Co. Interpretàvem te­mes propis, amb un estil soni. Des­prés La Cosa Nostra, on fèiem també soid. Sortíem a escena tots vestits de gàngsters. Que per què se'm va acudir dedicar-me a fer country'? Dones... Jo que se. tio. Per què un nimbero fa rumbes?»

— « H o fas pe rquè l 'agrada. no'.'» —intervé Bubu Prats—. —«Dones... sí...».

—<Dones ja esta. Quina raó més vols.'»

-«Pel que fa al nostre grup d'ara, Country Joe <\: UPS» —con­tinua Joe Garrigó— «en realitat va ser una barrabassada d'aquests senvors —assenyala Quim Carre­ras i Ricky Coll—. Vam enge­gar-ho el setembre passat, i des d'aleshores no hem parat. Va co­mençar com una historia per u una fira informàtica...»

—(Quim) «Fra un encàrrec per a unti empresa cic software...»

—(Bubu) «Digues la marca, ho­me. si no passa res!»

—(Quim) «Doncs era la casa Wordperfeet. Volien una cosa que

els r e p r e s e n t é s . Llis son de Utah...»

—(Bubu) «Fills de Utah.» —(Quim) «De l'estat nord-a-

merieà de Utah. Y'an posar un estand a Informat i, com que una fira informàtica pot ser molt avo­rrida, volien una cosa que no fos tan informàtica ni tan avorrida. i van fer un set dins l'estand per distreure el personal. Allà havíem de tocar nosaltres.»

—(Joe) «Havíem tingut una trobada casual sota l'envelat de Sant Pol...»

—(Quim) «Sí. ens vam trobar per casualitat sota un envelat, ja saps, coses de l'atzar i de la vida. Hi vam fer alguna ximpleria junts. I aleshores, quan Wordperfeet ens va demanar alguna costi, els vam fer allò més o menys fet a mida, ja saps, el country es la música típica d'allà... I després, li hem pres la mida i hi hem continuat treballant. Vam venir aquí per to­car un divendres i, mira. ja fa tres mesos i mig.»

—(Joe) «Aquí al Cafè de Bel­grado hem tingut molt d'èxit. Pot­

ser perquè el country és una mú­sica optimista, i estem absoluta­ment. televisivament, americanit­zats. o sigui que és un tipus de música que s'escolta força, i a més es bona per fer ballaruga i et distreu. Bàsicament és una música que et distreu.»

-(Quim) «Fs despreocupada i desenfadada.»

—(Bubu) «Per a nosaltres, l'a-tractiu que té, insisteixo, és que ens agrada. I per això la toquem.»

—(Joe) «Jo parlava del públic.» —(Quim) «Doncs deu ser una

mena de teràpia per oblidar-se de tota unti setmana treballant amb el Wordperfeet, per exem-ple.»

—(Joe) «Això mateix. A la gent que pringa de currito tot el dia i surt a la nit li agrada alguna cosa per bellugar-se una mica, pi­car de mans...»

—(Ricky) «Sí. i es una música fàcil d'entendre...»

—(Joe) «Fs fàcil d 'entendre, sí, però no pas fàcil de tocar, eh?, la música, com més senzilla és, més complicada es fa.»

ENTITATS

Jordi Casas presidirà el Grup d'Estudis Locals i Domènec Miquel dirigirà la revista «Gausac»

l-MMA ANSOI A • Sant Cugat. LI Grup d'Ls-tudis Locals amplia el nombre de membres de la junta directiva i renova eN càrrecs de president del grup i el de director de la revista Causac. Tant Jordi Casas com Domènec Miquel van ser ele­gits a l'assemblea general ordi­nària que cada any fa l'entitat. Un altre dels punts que es des­tacava a l'ordre del dia va ser la incorporació d'un nou càrrec que mantindrà les relacions amb les entitats culturals del poble per tal d'intercanviar publicacions i in­formacions. Jordi Agueló serà el

responsable d'aquesta tasca. La junta directiva definitiva es for­mada per Jordi Casas, president: Gemma L'oj. secretaria: .1. L. Mu­lti. tresorer: Domènec Miquel, di­rector de <nuis,n\ i Jordi Agueló, vocal responsable tic Ics relacions amb entitats. Reis Fontanals, an­terior presidenta del GFI . i Jau­me Busquets, ex-director de < luu-sac. continuen forman part de la junta directiva. Reis Fontanals as­sumeix la vocalia d'activitats in-ternes del grup com ara confe­rències o debats i Jaume Busquets s 'encarregarà del premi de Re­cerca i la seva promoció. D'altra

banda, l'assemblea va acordar in­corporar el càrrec de sots-direetor a la revista Causac. Aquest càrrec serà decidit properament durant el consell de redacció de la revista. La memòria d'activitats del darrer anv i els pressupostos per al 95 també van ser punts que confi­guraven l'ordre del dia.

Recordem que el Grup d'Fs-tudis Focals va celebrar el 23 de desembre els dos anys de la seva fundació i l'aparició del numero cinc de Causac. a la venda a les llibreries al preu de 1.20(1 pessetes. La publicació recull estudis, do­cuments, ressenves i articles d'o­

pinió i sobre el patrimoni. Una altra de les activitats que

duu a terme el grup d'Estudis Locals amb el suport de l'Ajun­tament és el II Premi de Recerca Gausac amb l'objectiu d'estimular la recerca sobre qüestions rela­cionades amb la població o amb l'àmbit comarcal del Vallès Oc­cidental. FI dia 28 de febrer s'a­cabarà el període de lliurament dels treballs a la seu de l'Arxiu Municipal. LI premi té una do­tació econòmica de 200 mil pes­setes i un diploma acreditatiu. EI veredicte del jurat es farà públic el 7 d'abril.

Música de cambra a la Casa de Cultura amb el grup Theobald Ensemble

XA\ II K UORK.W M Sant Cugat. Avui divendres. a les set del vespre, l'agrupació de musica de cambra Theobald Lnsemble oterirà un concert amb obres de Ilavdn. Bhcetoven. Re-ger i Martini) a la ( asa de Cultura (jardins del Monestir] . LI Theo­bald Ensemble es una agrupació dedicada a la interpretació de mu­sica de cambra, amb un repertori que va des del període clàssic fitis a la música contemporània, amb especial atenció als compositors d 'avantguarda.

F 'agnipacio es formada per to­ves intèrprets de diverses nacio­nalitats: el conjunt nuclear del grup (que pot créixer en funció de les necessitats del programa). el formen dos violins, una viola. un eello. una flauta travessera. un piano i un clarinet.

Al concert d'aquesta nit inter­vindran la violinista Bàrbara Cian-namea (Suïssa. l ' · ' o ) , Marc Ta-r r ida Da lhu i j scn ( B a r c e l o n a . 1973). intèrpret de viola, i Fran­cesc Varoch i Fstarelles (Valèn­cia, 1971). a la flauta travessera.

El programa del concert, es­tructurat en dues parts, senons l ' a n t i g u i t a t de les pece s , es aquests: a la primera part. Trio «Londres» N. 1 Hob. IV. de Jo-seph Haydn: la Serenada Opits 25, de Ludvvig van Beelhoven. A la segona pari. la Serenada h dur O p u s I 4 1 a . de M a \ R e g e r (1873-1916) i la Serenada i f de 1932, de Bo lhus lov M a r t m u (1890-1959).

L'entrada al concert serà lliure. La vetllada és organitzada per l'A­juntament de Sant Cugat. x.li.

Toni Verdaguer comença a rodar una nova pel·lícula I Terrassa.— Toni Verdaguer. director cinematogràfic natural de Terrassa, va donar el passat dia 9 el primer cop de manivela al rodatge del nou llarg-metratge. el que farà cinc de la seva filmo­grafia. Es tracta de Parella de tres, una comèdia sobre la crisi de la mitjana edat, sobre un guió de Pau Garsavall (fill del popular in­tèrpret) i protagonitzada per les actrius Carmen Maura i Rosa Ma­ria Sardà, acompanyades per Fmi-lio Gutiérrez Caba, Joaquín Kre-mel, Jordi Dauder i Abel Folk. El rodatge es desenvoluparà prin­cipalment a Barcelona, amb al­gunes escenes que es filmaran a s'Agaró.

Toni Verdaguer va iniciar-se amb la direcció de /. 'escot, algunes de les escenes de la qual es van rodar a la discoteca Chic de Sant Cugat. Altres films seus són: La Teranyina, Havanera i Don Jaume el conquistador, x.a.

El Cafè de Belgrado també farà actuacions els dissabtes M Sant Cugat.— Dissabte passat va actuar, per primer cop. el grup Joan Carles and thc Carlettes al Cafè de Belgrado. Aquest grup, que interpreta bàsicament música ballable, actuarà a la mateixa sala tots els dissabtes a la nit. Amb aquesta nova adquisició, el Calc de Belgrado amplia el seu ca­lendari d'interpretacions de mu­sica en directe amb un dia més a la setmana, després dels concerts de sou! i rithm 'n blues, que es con­voquen habitualment els dijous a la nit des de fa uns anvs. i els concerts de música countir dels d ivendres , a cà r rec del g rup Country Joe & his Perlect Show. que van començar el mes de setembre. X.li.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 19

LA NOVA PRESENCIA

Trentè aniversari i reconversió de Presència •

JOAN VALL i CLARA EMILI GISPERT

LA NOVA PRESENCIA

iversari i reconversió de. JOAN VALL i CLARA EMILI GISPERT

La portada de la primera Presència de la nova etapa.

A mb la Presència que va aparèixer la setmana pas­sada ha començat un pro­cés per fer una reconversió

de la revista, callada en els inicis, sense cap campanya de promoció paral·lela al començament, que culminarà al mes d'abril coincidint amb la commemoració del trentè aniversari de la publicació. L'ob-jectiu final d'aquests canvis és —sense que hi hagi un calendari pre-fixat— retornar la revista al mercat com a producte indepen­dent i que el lector tingui l'opció de comprar-la separadament o conjuntament amb el diari. Quan això sigui possible, es donarà per tancada l'etapa iniciada l'any 1982, quna es va salvar la cap­çalera de la desaparició i es va convertir en el suplement domi­nical d'El Punt.

La nova Presència que s'està bastint aspira a ser setmanari ca­talà de referència. Té la vocació d'ajudar a crear l'espai comuni-cacional dels Països Catalans, on només existeix un setmanari, i fer-ho transgredint el model pe­riodístic que segueixen les publi­cacions espanyoles de cobertura catalana, però sense caure en vel·leitats pancatalanistes. Es pro­posa convertir-se de manera pro­gressiva en un instrument perio­dístic que faci d'eix transversal, que relligui informativament l'àm­bit lingüístic i faci aflorar un flux informatiu intercomarcal que ara passa desapercebut o s'ignora.

Es tracta de posar en circulació un producte amb suficient atractiu propi, que abandoni la idea de complement i que funcioni de ma­nera autònoma, encara que de moment es continuarà distribuint conjuntament amb les edicions d'El Punt i d'El 9 Nou i amb els setmanaris Els 4 Cantons, La Veu de l'Anoia, El 3 de Vuit, Ru-

• «FUGITIUS». Autor: Salvador Oliva. Editorial: Quaderns Crema. Pàgines: 216.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

A Salvador Oliva (Banyoles, 1942), li coneixíem certa tendència a versificar tex­tos que d'ordinari s'es­

criuen en prosa: les introduccions dels seus llibres de poemes, una llarga carta a Pompeu Fabra, el relat d'una operació de menisc, una instància en què l'autor es dóna de baixa de la seva generació a efectes literaris... De prosa na­rrativa, ja n'havia practicat, però no d'una manera tan extensa i unitària com a Fugitius, conjunt de milers de versos que es pot considerar una autèntica novella en vers. El poeta ha utilitzat una forma estròfica de catorze versos de nou síl·labes per a tot el llibre —incloent-hi l'índex i els agraï­ments—, que alterna dues quar-tetes i tres apariats, i que té la inestimable virtut de no fatigar el lector. Al cap d'unes desenes de pàgines, la trama argumenta! es va desplegant i la forma poètica és interioritzada de forma natural: el lector té llavors l'estranya sen­sació de llegir poesia i prosa al­hora. O, més ben dit, el ritme estròfic és la música de fons que acompanya els fets, la tènue però omnipresent banda sonora de les situacions i de les sensacions.

Cal, doncs, treure's el barret

bricata, El Pati i L'Hora. Per tot això, la personalitat del

producte es reforça amb un nou disseny i amb un nou contingut. Mantenint el format actual, el set­manari incorpora una coberta dura i augmenta notablement de paginació: de les 48 planes ha­bituals passa a 80 i acabarà arri-

i consignar la sensació d'aclapa-rament davant l'esforç d'imagina­ció i construcció que comporta la llarga estructura poemàtica, que Oliva resol amb tenacitat d'or­febre i sense violentar el geni de la llengua. Fugitius posa en veu d'un narrador-comentarista la his­tòria d'una colla d'amics amb el rerefons de la transició política espanyola. Les seves amistats i enemistats, amors, desamors i ge­losies, i també les seves relacions laborals formen l'entramat del lli­bre. El tema no és nou: de fet, Oliva desenvolupa a Fugitius idees contingudes a «La balada de les ximpletes» i «La balada dels xim­plets», com el pas del proselitisme esquerranós al pujolisme interes­sat, simbolitzat pel personatge d'Amaranta. Un dels personatges de Fugitius, a més, té el mateix nom i cognom que la protagonista de la «Balada de la Clara Pubill», inclosa, com les altres balades es­mentades, al recull de poemes El somriure del tigre. També trobem en altres llibres de Salvador Oliva similars admonicions als versaires que escriuen contemplant-se el melic.

La capacitat versificadora d'a­quest poeta banyolí és prou co­neguda dels lectors del país. Però l'estructura poètica, que és el tret més original de Fugitius, és també la seva principal servitud. Inten­taré explicar-me. Certa crítica pos-testructuralista ha denunciat la dependència del pensament res-

bant a 100 planes. Tindrà una arquitectura inequívoca, però in­tentarà fugir de la monotonia tre­ballant la capacitat de sorprendre —amb números monogràfics, dis­senys agosarats i propostes grà­fiques diferenciades— i progra­mant i presentant cada setmana reportatges que distingeixin la re-

pecte de les contingències lingüís­tiques (logocentrisme) i ha llançat un crit d'alerta: óla profunda ob­sessió per la relació entre subjecte i objecte, posem per cas, no és fruit de la simetria visual o mor­fològica d'aquests dos termes, que es pronuncien de manera molt similar en diferents llengües?

De la mateixa manera que els himnes militars postfranquistes usen a tort i a dret l'insultant llatinisme «grey» per la simple raó que rima perfectament amb «rey», les necessitats de la rima i de la mètrica fan que el sentit de les poesies tendeixi a ser esclau de la fonètica. Aquest perill és directament proporcional a la llar­gada del poema: es pot sortejar fàcilment en formes breus com el sonet, però resulta un llast no­tori en una sèrie dilatada com Fugitius. Deixem constància que Salvador Oliva manté ferm el timó i decideix el rumb general de l'o­bra, però quan ens trobem un detall circumstancial inesperat, un viarany innecessari, una ombra en la trama, una reacció aparentment gratuïta, el culpable és sempre la darrera síl·laba d'un vers, fo­nèticament determinada per la rima precedent i determinadora, al seu torn, de la continuació argumental.

Així, ja en la taula introduc­tòria, Oliva avisa que ha escrit la introducció «a repèl», circums­tància que el lector es pot explicar, no pels precs de l'editor o dels

vista. Per fer aquesta feina disposa d'una redacció pròpia i indepen­dent, d'un nucli periodístic que treballarà exclusivament per al producte, en un ambient de set­manari, i que canalitzarà tot el flux informatiu que es generi a partir d'una estructura de corres­ponsals estesos pel territori.

En el projecte de la nova Pre­sència s'exposa que la revista vol fugir de la politització, de la su-perficialització i de la frivolització de la informació. Que pretén re­negar del concepte de la falsa actualitat que s'ha instal·lat en els mitjans de comunicació i del mimetisme que es practica. Els temes es tractaran des de la pers­pectiva del ciutadà, no des de la talaia dels polítics, sense retre constant homenatge a la pugna entre la classe política, o entre aquesta i la premsa.

El punt de vista del setmanari s'instal·larà ran de terra, prop de la gent i de la vida quotidiana, traient els temes de la criptologia en què els situen els centres de poder i decisió. Seguirà una línia amb clara voluntat crítica, no no­més amb els poders executius, sinó amb qualsevol forma de poder periodístic. L'actualitat no serà l'obsessió de la revista, coma mí­nim aquella actualitat que veiem reflectida insistentment a d'altres mitjans. No buscarà l'exclusiva, però intentarà ser punt de re­ferència. Posarà una atenció es­pecial en les preocupacions emer­gents de la societat —solidaritat, medi ambient, pacifisme, econo­mia...— i tindrà molt present com evolucionen d'altres nacions sense estat i què passa a d'altres llengües dites minoritàries.

Joan Vall i Emili Gispert són, respectivament, director editorial i director

de Presència.

amics que han llegit el manuscrit, sinó per la rima de «Grand Hotel» que ve a continuació. Aquesta sen­sació s'accentua en els apariats aguts que tanquen les estrofes, en què la relació entre conceptes fonèticament pròxims pot propi­ciar una simplicitat còmica sem­blant a la de les auques tradi­cionals, que de vegades contrasta amb judicis més subtils continguts en altres parts de l'obra.

Salvador Oliva, traductor de tota l'obra dramàtica de Shakes-peare i autor del ja clàssic In­troducció a la mètrica, coneix més bé que ningú les limitacions de la fonètica. Potser no es pot de­manar a un poema en rima con­sonant el nivell de versemblança que a un text en prosa, de la mateixa manera que no es pot demanar a una novella la mu­sicalitat d'una forma versificada. En tot cas, i mentre esperem la continuació de Fugitius, insinuada en els últims versos del llibre, no­més gosem dirigir un prec a l'au­tor: si us plau, per molt que la quotidianitat us sol·liciti, no in­clogueu personatges com Merce­des de la Merced en els vostres versos, ni que sigui per blas­mar-los: no s'ho mereixen.

(Pensava si era una idea bona / fer una crítica de Fugitius en vers. / Però se m'ha avançat l'au­daç Ramon Solsona / —guardo­nat amb el Bertrana de Giro­na— / i m'ha estalviat un resultat advers.)

NOVETATS

«Mientras Inglaterra duerme» Autor: David Leavitt. Editorial: Anagrama. Pàgines: 269.

H David Leavitt va ser acusat d'haver plagiat un llibre del poeta anglès Stephen Spender en aques­ta novel·la, que ara apareix dins la col·lecció Panorama de Narra-tivas, de l'editorial Anagrama. Sembla ser que, al final, la gran promesa de la narrativa nord-a-mericana ha hagut de suprimir i modificar alguns fragments del llibre i que és aquesta versió re­visada la que ha estat traduïda al castellà.

Mientras Inglaterra duerme té encara una altra particularitat, aquesta de caire local, i és que en part va ser escrita a Barcelona, on l'autor va ser convidat a pas­sar-hi una temporada per gen­tilesa de la Institució de les Lletres Catalanes —vegeu el capítol d'a­graïments que encapçala el vo­lum—.

El títol Mientras Inglaterra duer­me és una cita de YHomenatge a Catalunya d'Orwell. La història es desenvolupa a Londres l'any 1936 i, de primer, és un recorregut per la ciutat de la mà de joves intel·lectuals fascinats per les idees esquerranes i el dandisme, però després es va transformant en una lúcida història de traïcions, compromisos i desencís, en el marc d'un dels períodes més com­plexos i crucials de la història del món —Hitler, la Guerra Civil Es­panyola—. L'homosexualitat, la política i la tragèdia històrica s'u­neixen en una narració que ha estat qualificada per la crítica an­glosaxona com «un melodrama, en el millor sentit de la paraula, subtil i meravellosament escrit».

«Memòries cíviques (1950-1975)» Autor: Joan Gomis. Editorial: La Campana. Pàgines: 302.

• Joan Gomis (Barcelona, 1927), fundador de la revista El Ciervo i destacat dirigent de Justícia i Pau, recorda en aquestes memò­ries el que va significar a la post­guerra la publicació de l'esmen­tada revista, la censura governa­tiva i eclesiàstica, la clandestinitat i els contactes amb l'estranger, la defensa de la no-violència i la figura de Lanza del Vasto, l'ob­jecció de consciència, el moviment català per la pau, la tancada a Montserrat, les anomenades ter­ceres vies, i molts altres fets i per­sones amb qui va compartir ac­tivitats significatives abans de la mort del general Franco.

«La meva vida —diu l'autor al pròleg— ha estat durant aquests anys, i segurament sem­pre, una combinació d'aventures i de fidelitats.»

«En contacte» Autor: Cartes de Paul Bowles. Editorial: Seix Barral. Pàgines: 333.

• Jeffrey Miller ha fet una col·lecció epistolar que abraça set dècades de la vida de Paul Bowles, seleccionada d'entre un nombre de cartes que supera les 7.000. Per mitjà d'aquesta tria podem obtenir un retrat personal i dels interessos i inquietuds de l'autor d'El cel protector, que sempre s'ha caracteritzat pel desig d'acotar es­trictament l'espai de la seva vida privada.

D'entre les personalitats que apareixen com a destinatàries de la correspondència de Paul Bow­les, destaquen Gertrude Stein, Aaron Copland, Tennessee Wi­lliams, Jané Bowles, Alien Gins-berg, Jack Kerouac, William Bu-rroughs i Allan Sillitoe.

LLETRES

La servitud de la fonètica

CLASSIFICATS

i

M í

• A N I M A L S P E H P U Q U E

RIA I T . . - !•• i •-

i TT 5>B4 t: i l '4

• D I S P E N S A R I V E T E R I ­

N A R I 'I . ' '"*, I

• L A F A U N A -i i- i 'M •. i -

TT 674 13 05

• V E T S A N T C U G A T

TT 6 7 5 05 12 6 7 4 69 45

• A U T O E S C O L A C A ­

S A S r-.Vti' i-, i :

T h " 4 14 97

• A U T O - R E C A M B I O S

V A L L È S : : . n r i de A : > e u

• A U T O M Ò B I L S

• N I S S A N R O M A N K'.-.-

• . i 1 TT 675 45 ^ 9

• P A R Q U I N G T O R R E ­

B L A N C A A'. ' i · [ - " i ,H ·Cd .

TT 589 24 81

• R E N A U L T - A C E R S A

TT 589 26 49

Instal·lacions

Reparacions

ROUERAL '

CALEFACCIÓ

AIGUA

ELECTRICITAT

REGS AUTOMÀTICS

PERA JARDINS

Av. Caste'lol /3

lel 589 61 2i

Tel mob. 908 94 u /9

^>G>\í'J'.lG>\

A l i ' M I N I

! \ l ï > R Ï

EXPOSICIÓ I VENDA

VALLDOREIX, 3 i

T,\llER:ORIEST,MI

TEL. b " »H)Í

LA\ t i "3 28()l

Sant Cu^jt del Valle1-

r Zl • C O P I I M A T G E -

TT 589 23 68

• C O P Y G R À F I C

Mata ' , . ^

TT 675 36 53

• D G D A S S E G U R A N ­

C E S K m :. • :-•! i - - U f

TT 675 42 03

• J G . A S S O C I A T S

TT 575 30 12

^ \ \ : i ; uv I. it S . 1 ) ^

Servei d Assessorament

Administratiu

Assegurances generals

i administració

de finques

(/ SoTiogo ÜL rol U

is!s 6751? 02- i /4 òti 65 Fax. m V li

• M I L A R T O B E L L A - Í Í

• . Í I J I ^ j s i n u 49

TT 6 7 4 06 57

j • V I L A E L E C T H O L L A R

' S A Santa Mat .I -H •

TT 5 8 9 02 71

Ret 'r>W0C'

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N E s c o l a d ' a n g l e ? .

S a n ! D o m è n e c 7 " r 2 a

• G R A N J A S A N T D O

M I N G O i : ; l f . ; . "^

TT 674 13 25

• RUBIO Vi la, 1 lo^al b •n 6T4 62 99

• B A R C A F E T E R I E S Hi r

TT 6 7 4 36 36

• B O K A T A S P a r i Hospt-

TT 589 19 72

• M E R M E L A D A E X P R É S

^ -i Idore i * - 6

CENTRE

AUTORITZAT

\ MÈTODE

. 2 = KENEU

1 = SEGARRA

"O - Canov as del

TA 675 HM

• C U G A R T •ic ! • S P R I N T I D I O M E S i

! r'df-cebC Moragas H ' TJ 589 22 64

• G R U P V

A R T S M.;ntst-

TT 675 20 01

B E L L E S

tat V :. .__

• W A Y - I N

C . G i r o n a <6

TT 6 7 4 0 6 93

Ret ' L U .

• C I C L E S C A R D O N A

.. ' . . l i . l · i - t- i . 4 '

TT 6 7 4 15 0 9

• V I N S N O E S A !

TT 589 19 83

• P A P I O L V E N D A I N E

T E J A ,

4 TT 6 7 4 65 0 0

• C L D E N T A L B A N A

R E S I

L- TT b~"4 18 7"1

• M A T E R I A L S D E L A

• A I F A i

TT 6 7 4 -l-S 34

• C O L H O R A Pr; To r -e -

ii i 4

• F O T O v - I D E O F R

TT 6~M T-< 68

* F U S T E R I A E B E N I S T E

R I A L S : r it- i l i

• J O I E R I A T O U S Ht

RiDala lada, 24 C

TT 675 52 52

! Re' 540ÚC1

TT 589 47 53

• A N T O N I C A M P O S

TT 6 7 4 08 82

• G I M N À S O L I M P O Av

A ! s ~ ú ' Í B TT 675 37 07

• S O U A S H S A N T C U ­

G A T i i i "• • i ; .

TT 6T4 98 62

• E S T A N C M O N E S T i F i

TT 6"M 01 "4

TT 674 05 03 San: ' | it I "• ' ' ' " ' ' ' « I N S T I T U T D E B E L L E

• S U M I N I S T R O S V A L L S A R V B '

D O R E I X Mi . ' . f i

( N O G U E R A F R A N C I N O

1 TT 674 14 90

• D O L C E T S A * J - I

, ; · - TT 674 42 82

TT675 58 55

EL MAS V KRDl'RKS

DIRKCTKSDK

PAliÉS

T e l . 6 7 5 16 37 I serve i a dom ic i l i

IWiiiUlitlnrm. 150

• j M I R E T r/t-t. ai

t : l i i · i .= .-•- i .U • 4 J

TT 675 53 53

übsefrwís Mercat Pere San

Darada 123

-' ÍET. 'EI GRATÜ'T

•; A DOMICILI

Tel. 589 44 81

• G E R D S A N T I V E R I : > f. i i"1--.'- S d ' i , 9

TT 674 00 60

• H I D R O F L O R A : J : ;

TT 6 7 4 75 98

• H ÍP ICA S E V E R I N O P J

t

TT b 4 1 40

• B L O C K

Sant u j g a

TT 589 53 48

V 'VX2

• C L A R A M U N T I N S T ,

Y O G A Riera ' 5 o a u o s

TT 674 21 03

Hi' ' :*:ori ;

• E S P O R T S T E R R A N E ü

» E L S A R C S . S A L O D E

• S A N B E R - 5 A r

ve 20 TT 674 45 71 Re' ttífflO

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M

2 Ma j - i i (bi t ( i t * r

TT 674 01 74

Rr ' l

• A D M I N I S T R A C I Ó

N U M 1 -.aiiaurei* er A tt 589 47 42

l > i

MARMOLES RUBÍ sJ. ELABORACIÓN EN MARMOLES Y GRANITOS NATURAUES

Tel. 699 38 98-Fax 588 24 53

'. " a ce e rss^ç 97

0 8 ! ? ' RUBÍ

• A T E L I E R B L A U A . I

r r e b l a n c j ?

TT 589 19 31

Rel ' . .H':i

• M A R C S V A L L È S

Val ies 23 San i Cuya t

TT 675 49 43

Rel Z'vHVi

• M É S M A R C S C Fr H

G r a n a d o s , 15 S a n i Cugat • C A M P M A N Y '•

• S O L S O N A

•B 589 32 89

Rel m*'

• C A S T E L L V Í H O N D A

TT 589 32 11

wmmm* TAPISSERIA

CORTINES

EDREDONSI COORDINATS

Francesc Moragas, 4

(Quatre Cantons)

Tel. 674 38 92

• P A M O B E S L - . i " : Í ; '

TT 589 35 23

• V A L L È S N E T S a n : Ha

TT 674 89 18

• C O N S T R U C C I O N E S

• F R O M U S A 'V.

2" J 8 9 1 32

• C A S A DE L E S C O R T I

N E S V:cto<- B a l a ç „ f

R u b

TT 697 20 71 Rel zJy.V

• O R D I N A S O F T H t j l a

T-675 32 03

• V A L L E S T E C N O L O G I C

S A

-T N ^ M < i0

• T A L L E D A R I C O M A C

B t r n s 11 S t n t Cugat

TT 674 58 62

) U I N E ' ) M A R G A

• A N N A F U S Ü T J O I E S C

l r . [ i I. 4C- S . l f l

- S89 50 "2 5B9 50 12

• I I R I A .' ' . r i

r r e 1 -i IC

• J O I E R I A A U L i U

4

TT 6 7 4 5 8 S I • • •-

• J O I E R I A SF 'ADA • M H I

TT 589 55 49 , , , . : i'

CASAJUANA (iAI.KRÍAS

SANT JORDI

Mobiliari

i Decoració.

Matalasseria

Articles per a

nens perits.

_ Santiago Rwinol. 37

| Tel. 589 22 32

l Carref Ma'ior, 6

Sont Cugat del Valès

» A S S U M P C I Ó r

•, TT 6 7 4 3 6 51

• R O S I T A - c H i3i ! •

v,- 11 .-t'i«

TT 6 7 4 31 47

• F O R M A S F I , , ! , P i - i j , - .

18-A

TT 675 40 06

^ - Í : * ] I

• P E R R U Q U E R I A A S A ­

L I N A S C Sí in l . . . r l i ?••

TT 6 7 4 89 15

• P R E S E N Z A M. IH. . - . - I .

2C TT 589 46 51

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A M o s s è n C.r.-. •;. i

d a g u e ' , 18 V.i l:.l::i. :.

TT 589 26 38

M w/r

• M A N T S E R V . S A A .

CVitalj'iyd 'fi TT 674 60 58

REF0RMAS

INTEGRALES

PE LA VIVIENDA

BANO COCINAS PARQUETS

I MOQUETAS CERÀMICA ï

DlOsLICIUL'SlOS =i

m ^umpromisi)

Tel. 674 05 0 7 Sr. Ferran

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T S a n ! A r t o n i , 1

TT 674 11 82

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t i ago Rus ino l .

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T H a n + l a R.batal la-

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Al 'ons Sa.a 21

TT 6 7 4 41 67

»r/z>tí w0fli.0M.r-cc coumiKm

ENVIMENTS URBANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

Paquetería urgent a tot Espanya

675 10 11 900 300 4 0 0

Tota una tradició

PI. Octavió 5

lel, 67410 47 /589 27 02

Sant Cugat del Volies

• T A T E R S S a r

TT 675 55 06

VENDES

• M E N J A R S P R E P A

R A T S T A S T A ' M

TT 589 29 29 589 35 35

• S U P E R M E R C A T V I ­

L A R Ó

TT 589 35 B2

• S A N T C U G A T . . ' ir a

C o l o m e i . a d c i s s a d a . d r

3 0 0 rry , 3 hafc t n p l ü s , i,r

e s t u d i d e 50 i r ' , s a l i ' -1t-

30 m- i m e r j a d u r de " i <v*

a dos n v e l l s hab d-'- ••> i

veí Ter rassa g a i a t í j f |.,

A 3 co t xes J a r d ' ("DC - i i i

p isc ina p - ra l 1 -

^ O T L f t r TT 6 7 4 0 8 97

R L

• U R B A N I T Z A C I Ó t

F a r t p

Mu M , t

jn (. t-l i l - í l -t d 1 P J ] It

i-bpa a J (j t i

T m dlt7(ai"C

M UOO ^H_ TT 6 7 4 67 15

Ftnqtes b * j . ne* f j L Í J X I )

• P E R A L A D A 3 p l a n i n

4 h a b '· b a r v i l i ai

gran «s tud (3C rr t t

sa Oe 2 ^ rr q i r a tge i

«es jard R c ( > c r n n

TT ( 9 7 2 | 5 0 2 8 6 2

• S I U R A N A : p :

TT .972: 50 28 62

TT :972: 50 28 62

• C A S A A D O S S A D A 4 r

n r . a p r o p es tac ió t p

ou ings tot en perte te e^

tat 43 OOO 000 - tr 675 43 24 r..TCj«=xai Re1 :c*·-X$X,i

TT675 43 24

• Z O N A T O R R E B L A N C A

1 4 V f i 7~ "5

• A P A R T A M E N T S NOU 1 ^

d 4.30 nn ) P

TT 6 7 4 72 54

, • P I S D E

• C O P E R S E

TT 6 7 4 62 39

• D E C M O D E C O R A C I Ó

" i i !•/• r . . . - 4

TT 674 38 92

, AL<; I :KRA

I ;ipÍNSoi"iu

I K v o r u c i f

. / \ ' l L i I

u-i. i'"^ :4 in OHlVOSanl (ii«;it

di l \ ullis

Línies M . T . i B T .

Tritnsfurir.aÒH^ hlLniicriiipiiblk'

^N'iSiri".^/.],

• D A N V I L M O T O S S L

-a t -an l · l l ^ 3

TT 675 16 06

• T A L L E R E L E C T R O -

S O L i i F

TT 6 7 4 36 88 ^ r i j ,

• T A L L E R M E C À N I C P,

C A N A L S ::• S - .T : r- •-..

TT 674 63 62

• T A L L E R E S M E N A : • . -

-••.-q * ' j ' reL· ldnc, t 1 .-i

TT 674 53 01

t L ' N E A D I R E C T A •

77 589 03 74

• À T I C D U P L E X Z o n a

rv" ;.-.il N u . ! 1?G n r * 2 0

fi : i . · i : d ^ < l , 4 h a b s a l o

n r"i_,£1dL;r a m b x e m e n e i a ,

i L.II :\ • :.:M ce • , 1 b a n y , 1

l ) v - . t ' " - a le lacc io , ma rb re .

[ . . i i u . i e t P V C i c i m a l i l .

p a r y u i n q trL,5;r-r opc iona l

['re Cl OS

TT 675 33 55 589 26 43

• Cl D R . M U R I L L O . 1 1 .

•\\\ 1upü* POC rr.-' + 70 •ir >.-M/ibia h dc--n , 2 :• i-!'.-' - ii'.':i:vi salo men-

' ( i . r-| .-i- n:) r : : rT- . in i t f l ' ia

• C A B A N E S c a s a p e r TT 675 43 24

res tau ra r , 3 p l an tes ju rb i

300 n r . pal ler i quad res .

12 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 1 9 7 2 ) 5 0 28 62

'Finques Fa^ci Ftít : ; : ^ > X 2

• L L A M P A I E S 2 p lan tes

res tau rada 150 m . xeme­

ne ia , a i g u a . l l u m . te lè fon

ga ra tge 16 0 0 0 0 0 0

TT (972) 50 28 62 TT 6 7 4 72 54

'hnoue; FT?TY,; Pel f-S7K)0'

t

TT 674 57 16

I .-.« 674 57 54

• PIS À T I C i.' Alt-)-

TT 674 77 76

• P R O P C R E U R O J A

-• •' i:;. •> I . - i - 100 m

•ni -• : , . ! ' . . . . . ^ 3 h a ; .

- •- ' • • - -• . , i ' , . . .p lat r r-l

l í O L N E T

I f " 4 4 49

TT 93: 67467 15

• S O B R E A T I C r H da

1 n r i n pi r pr -

a c a m b r a

TT 6^4 " 2 54

VICOMCA

6 7 4 7 8 S O 6 7 4 9 1 6 1

TORRES EN VENDA

Scrt[uçct-VòUjoiei), 3' :os'o'ffi l'es'Cí c FKÍ, STtri ÍÏ3 n"3. torre 100m2, menj. solc í'esici 3C ^;, ara • n i 3 'ICT,; b de k , « l o t » i vste ecel h i SentCuçct-Voltaei). i0i3 'Kseig ?,:•; ty-e 1'C iiï, -ener.-, 3C0rri2.menjoi)',sefeíes'or CJrc-o fic=. i iviv: 3 tir,', esluoi, calefacció. IMPECAB.E. Som Cuçat-Valkjoreix, zona ,'te !ng, Sc3ï' .MI!! 3encri' è •: u2, torre90m? íomjtobles), menpd;-. set c'es'cr CJ•:, 3 tab, bony, (alerta*, troster, piscin: n i depurecorc. Sant Cugat, zoni (/ Grc-nolle-s. torre •siz·aii í:rtr.e'-o 3 í l n3, menjodor-cuino 30 m?, salo festa- 30 rr?. 4 fc-nro-is i ' sire1

2 twnys, i servei, calefacció, hcb. pcr-ic, '-cs'e- p-i j u r : r : DÍSCK. ScnttugcWolcloie», zona Rambla l'erc-ÇLCi. tren,' 1 ' 3 : rr? torre 230 m2, menjodor sot f esh' 43TI;, c.-ne-:n:e e:. fcer. 3 dormitoris dobles, es jd: 35 ni, 3 tmi se-vei, :oe-];::: !:' de foc. Sont Cugcl-Mos Joner, ferren,190C ~\l, l)-e 9? r3 re'-cw :.ri] d'estar, cuino equipada, 3 ta. t a t l-oste-. SentCogct-Zonc v Colomer tciteodossedn 333 - i : , -íei : : : i ;:ir d'esta', cuino-ottee 3 fet.,: 1 U Í SO: :'-\t; 3 t-cr1,- i'vci estudi emb sofcriurc, irma-H sr:csto-s no ireno-s gc-ct;t 3 cotxes,safareig, teler,sislemcoe le-eieg.j-e'ct ;ci« 'ort:.. SantCugat-Zono(/ Oroukiia. casc ce íss»-«, tsreri t-CO rr? hxie 300 ni, ntenicúor seia d'ester 53 n i , 5 do'rvMis; 1 ;-.;*e cjino-offke, 2 bonys, serve-, cclefctctó. iciïlge 3 :O*)EÍ I wm) Sent (ogot-ValHoreií, im f [stoyo-:, •ertE'.' í jó i l 'o-re 295 m? en m sola planta, rnenpdo- 36 rr?. ; : t : es'ti 53 n3 aíno-office 15 m2. * dorrnforis dob-es, 3 benvs ces i:s-eis, :el • •erjost, golfes, calefacció, pa-que", ;ci]tge 33 rr? pis:n; nií' iepo'adorc.

PISOS EN VENDA Zona Mercat Torreblanca. 84 rr?. rrerpdo- •-:: :'-'•<:< i nb perguet, airecondkianat,; nornters cra-ffkï hrr-, .oi [i-r «rrnarisencastots, pcrc.ing, 14.530 305 3:n:'tecr%ieSb(] Í 2 3 - I ; , - B I . . : : I : . - | I : rmï. -.• :«e :ondicionc!, 3 tct. iunr sj te: 11 >.f >• ;• ir ç • -I •. : c gas, :mari5 enccsíts, pit:.-re 55',',

APARTAMENTS EN VENDA

MLtV!D(EW,135rri2./íer|ado-ilüLK-ii55-i,:i.:ii cr-e:cana 9 il, 3 tct. í::.es esnd: br/r, I . : Í I : : I : :. p is t ;3ccü b'del:: c i ' . '5J í í ' - „ iF lJ í ! . " ; I 3 C T I 5 " :•: - f r : : - ? ! : Í J :ni] 5 iïTitn, ïn. In :=•.)• ,' '<

TERRENYS EN VENDA SAM CUC3AT-Z0KAU ;0"JAV3>' Sor ;?i31-? f ! :el-e-OIHltltiÓ

SÍMCJGíWriOÍÍS'Í.Sc.l]·?5'?-i:,:rert::i: •.:.,r.\: eicei.ten* ? Sth'CjGM.Sua;2ïtr?i, ' i O i r s i n i l ' i ; T i n t " Kh-K Fiít!W5 5f:;5U lEt," ::

ELS 4 CANTONS/Divendres, 13 de gener de 1995 CLASSIFICATS 21 • P I S D E N O V A C O N S ­

T R U C C I Ó 6 0 rrt', a c a b a t s

d e l a qua l i t a t . 2 d o r m i t o ­

r is.

13 5 0 0 000 . -

« 6 7 4 12 04/674 11 81 i S e r n Re' S100O0OQ1

• P I S R E S I D E N C I A L

p l a n t a b a i x a 1 0 0 m 2 + 80

r r f Jardí, 3 d o r m . , 2 b a n y s ,

2 p à r q u i n g s i t ras le r . N o u

a es t renar .

26 .800 .000 . •

9 6 7 5 4 3 2 4

•FinquasRocai Rel FR 130600*3

• S A N T C U G A T pis de 3

h a b . . b a n y s , c u i n a , s a l ó

m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n ­

sor . exter ior i asso le l la t

12 .700 .000 . -

9 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 98 54

-FotQ°!Scl>rJanyofai Rel =BC990002

• S A N T C U G A T pis m a c o

a ca r re te ra de C e r d a n y o l a .

a m b 8 5 m \ 4 hab . , b a n y ,

sa ló , m e n j a d o r , cu ina , ba l ­

c ó i ascenso r .

11 .800 .000 . -

9 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 98 54

iFotoPisoCenferyita} Ret ïK 990001

• S A N T C U G A T p r e c i ó s

p i s d e 120 m 1 i 4 h a b . a

t 'Av. A l f ons Sala , 2 banys ,

sa ló men jado r , cu ina equ i ­

p a d a , a s c e n s o r , c a l e f a c ­

c ió , pà rqu ing , asso le l la t , f i­

nes t res d 'a lumin i .

2 6 . 5 0 0 . 0 0 0 -

9 5 8 0 8 6 6 9 , ' 5 8 0 9 8 54

iFoloPwoCOTanyotai Re'. CPC 990006

• S A N T C U G A T P s g . C a

n o v a s , p is d e 4 h a b . ( 3 d o ­

b l e s ) , 1 2 0 m í , 2 b a n y s ,

c u i n a " O f l i c e - , b a l c ó , e n -

t r e s o l a t s , a s c e n s o r , ca l e ­

f a c c i ó , e x t e r i o r , p à r q u i n g ,

asso le l la t

21 5 0 0 0 0 0 -

t t 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 8 5 4

(Stt) PBOCarrjanyotai. Rel. FPÇ 990005

• C / C A N O V A S C A S T I ­

L L O , 2 . O p o r t u n i t a t . 1 3 0

m*, 4 d o r m . , 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a , c a l e f a c ­

c ió , p à r q u i n g , p intat .

2 1 . 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 5 7 1 6 /

Fax 6 7 4 5 7 5 4

llnogat). Ret. HO 20002

• Cl D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 m ' , 4 h a b . , 2 b a n y s ,

sa ló m e n j a d o r , 3 5 m!, c u i ­

n a « o f f i c e - , 2 p l a c e s d e

p à r q u i n g . Z o n a c o m u n i t à ­

ria a m b ja rd í i p i sc ina . Ex-

le r io r 2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 4 5 7 04 / $75 43 0 2

llmdesai Rel i 10070006

• a F R A N C E S C M O R A -

G A S , 4 8 . O p o r t u n i t a l . 8 5

nv , 4 d o r m . , b a n y , l avabo ,

saló m e n j a d o r , cu ina , refr i ­

ge rac ió , ca le facc ió , te r ras ­

sa . p à r q u i n g . 17 .500 .000 . -

t r 6 7 4 5 7 1 6 /

Fax 6 7 4 57 54

jlnogan Rel 'NO 20003

• U R I U S I T A U L E T 160

m \ 4 h a b , 2 b a n y s , sa ló -

m e n j a d o r . c u i n a • o f f i c e » .

t e r r a s s a , p l a ç a d e p à r ­

qu ing

27 .500 -000 . •

9 6 7 4 57 04 < 675 43 0 2

;!ndesa(. qef '•0C700Ü4

• C / S A N T T O M À S . 9 4

m \ 3 d o r m 2 b a n y s , sa ló

men jador , cu ina e q u i p a d a ,

c a l e f a c c i ó , a r m a r i s , p à r ­

qu ing opc iona l , ta rdo r -95

1 5 . 2 0 0 0 0 0 -

9 6 7 4 57 16 / Fax 6 7 4 5 7

54

(i-xigaii. Ret INO20004

• C / S A N T I A G O R U S I -

N O L 1 1 0 nv'. 4 h a b , 1

bany 1 l avabo , s a l o - m e n -

jador, cu ina " o r f i c e - n o v a .

l e r r a s s a p l a ç a d e p à r ­

qu ing

24 .150 .000 . -

9 6 7 4 57 0 4 / 675 43 0 2

('•ndesai Re' 'OC70006

• M O L T A P R O P es tac ió

S a n i Cuga t 3 hab . le r ras ­

sa d e 12 n v , g a i r e b é t o l

exter ior , assole l la t .

15.000 000.-tr (93)674 67 15 jFinquesSacai Rel =S ^20005

• M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó Sant Cugat , 5è p is , 4

hab . , v is ta molt maca , ba l ­

c ó amp l i . 1 bany + 1 lava­

bo . So l d e ta rda

1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

0 ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

finques Saca) Rel FS'O'20004

• P t S 1 1 0 m \ 4 h a b . , 2

b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s ,

p à r q u i n g , a l l , exter ior , c è n ­

tr ic, f i nca n o v a 3 a n y s

2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 5 43 2 4

(Finques Roca) Rel FR100600'!

• P IS D E 120 nV, 4 do rm i ­

t o r i s , 2 b a n y s , m o l t b o n a

v is ta , pà rqu ing .

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

9 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

<Senn) Rel S10000002

• P I S O S O C A S I Ó Z o n a

Mones t i r , 75 m 2 , men jado r

2 0 m ' , c u i n a , 3 h a b . , 1

b a n y , s a f a r e i g , t e r r assa 4

n v , a s c e n s o r , so l t a r d e s ,

v i s t e s a M o n t s e r r a t , p e r ­

fec te estat .

1 1 . 6 0 0 . 0 0 0 -

9 6 7 5 33 55 / 589 2 6 43

KSA Gesdo'n/nobiiianal Rel KSA

10050012

• P L A N T A B A I X A a m b

ja rd í a z o n a res idenc ia l . 4

do rm i to r i s 2 banys , cu ina ,

t o ta lmen t renova t , p i sc ina ,

p à r q u i n g .

3 8 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 81

tSenni. Rel. 510000003

• P R O P H O S P I T A L G E ­

N E R A L d e C a t a l u n y a . P i s

pel i t . 3 h a b , mo l t t ranqu i l ,

assole l la) , clar.

6 . 3 0 0 . 0 0 0 -

TT (93) 674 67 15 F-nquasSacatReí FS1012O0C2

• P R O P M E R C A T N O U

(Pg T o r r e b l a n c a / Va l lès) .

s e m i n o u . 3 h a b . , 1 b a n y ,

p laça p à r q u i n g , ex ter ior .

1 3 . 6 5 0 . 0 0 0 -

9 ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

•.'FrquesSaca) Rel FS 10120007

• R U B Í A v . E s t a t u t . E d .

n o u , 85 m J , 3 h a b , bany i

l a v a b o C a l e f a c c i ó . E l e c .

E n t r a d a 3 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a .

Res ta h i po teca .

9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

Fnques VaJlhonrat) Ref. FV 4416

• R U B Í A v . L ' E s t a t u t . 75

m ; , 3 hab . , mo l t d e s o ) .

7 . 2 5 0 . 0 0 0 -

9 6 9 9 6 5 4 8

jlrxxsa) Ref 150007

• R U B Í c / M o n t u r i o l , 3

h a b , 8 9 m 2 R e f o r m a t , fus­

te r ia e m b e r P o r t a b l i n d a ­

d a . Ext . a l u m i n i . Mi l lor q u e

n o u .

8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

: Fregues Vatlhonratj Rai FV 4439

• R U B Í d P a u C la r i s , A la

v o r a A j u n t a m e n t , 8 0 m 1 , 3

hab . , ben c o n s e r v a t , e x t e ­

rior.

8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 6 9 9 65 48

(tosa) Ref 150003

• R U B Í d S a b a d e l l , i m p e ­

c a b l e . 4 h a b . (3 d o b l e s ) ,

c u i n a e q u i p a d a i r e f o r m a ­

d a ( c u i n a i n t e g r a d a , l o m ,

e t c ) , sol d e m a t i n s .

9 0 0 0 0 0 0 -

9 6 9 9 6 5 4 8

(Ircusa). Ret. 15000'.

• R U B Í d V e r g e d e l P i lar ,

A la v o r a d e C o r r e u s , 6 5

m J , 3 h a b . c a m b r a d e

bany. 6.450.000-9 699 65 48 (Inctisal. Ret. 150005

• R U B Í d Za f i ro , 7 0 nr", 3

h a b . c a m b r a b a n y , e x t e ­

rior i Í s ï o l e i l a d a

6 . 4 0 0 . 0 0 0 -

9 6 9 9 6 5 48

llncusal. Ref. 150008

• R U B Í D ú p l e x per e s t r e ­

n a r d e q u a l i t a t s u p r e m a .

P o c s ve íns .

1 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(finques Valnnrat). Ref FV 200011

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TÍRRENYS

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

C&F CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I V A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions •Viduïtat -I.LT.

Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala, 22, boixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

• R U B Í p i s cl M a r g a r i d a

X i r g u , 4 h a b - , m e n j a d o r .

c u i n a , g a s . re fo rma t , fus te­

r ia e m b e r i a lum in i Ex l

9 . 5 0 0 . 0 0 0 -

9 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(Fugues VaHhontir.) Raf. FV «13

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b . , 2 b a n y s .

ca le facc ió , p laça pà rqu ing ,

asso le l la t , ex ter ior .

2 8 0 0 0 . 0 0 0 -

9 (93) 6 7 4 6 7 15

(Finques Saca; Ret FSiO'20003

• R U B Í Edi f ic i M e r c u r i , 7 5

nf, 3 hab . , c u i n a i c a m b r a

bany re fo rma ts , p à r q u i n g ,

10.500.000-9699 65 48 ircusa). Ref. 150009

• R U B Í loca l a Les T o r r e s ,

4 0 r r v \ bany , pat i .

3 8 0 0 . 0 0 0 -

9 6 9 9 6 5 4 8

ircusa]. Rel 50010

• R U B Í Z o n a Les T o r r e s ,

p r o p F F G G . P isos d e s de

7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pta . 3 hab . C a ­

le facc ió , g a s . c u i n a , b a n y

9 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

(finques ViBhonrat). Ret. FV 200005

• R U B Í p is n o u d e 74 nV.

E n A v . E s t a t u l , 1 3 2 , 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .

N o m é s d o s ve ïns .

1 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 588 4017 /588 54 99 (Finques Vatonral|. Rel. FV 200006

• R U B Í P l a ç a P r o g r é s ,

1 0 0 m*. 3 hab . (2 dob les ) ,

ca le facc ió , p is exter ior

8 9 0 0 0 0 0 - 9 699 65 48

(Incusa). Ref. 150OO2

• R U B Í p is n o u de 61 r r f ,

a A v . Es ta tu t , 132 . A m b 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .

N o m é s d o s ve ïns . A m b te­

r rassa . Super f 61 n f \

1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -

9 5 8 8 4 0 1 7

9 5 8 8 5 4 9 9

(finques Vatmat) Raf FV 200009

• R U B ( z o n a la J o s a , t o ­

can t merca t . 3 h a b . , b a n y i

l a v a b o . E x t . i p e r s i a n e s

d 'a lumin i Ca le facc ió . G a s .

c u i n a n o v a .

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

9 5 8 8 4 0 1 7

9 5 8 8 54 99 (RnquwVa·wwij Rel FVA595

• Z O N A A v R ius i Tau le t ,

de 170 nV, 4 hab . dob les ,

l e r r a s s a , s a l ó d e 4 0 m J ,

x e m e n e i a . P à r q u i n g .

2 7 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

9 6 7 4 08 97

(FtxasSanlCuçjat) Re* FSC 10040006

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS 2 BANYS

TANCAMENTS EXT. ALUMINI FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA CALEFACCIÓ GAS CUINA EQUIPADA ACABATS DE QUALITAT

IA MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

DE 80 A 90 m2

ÚTILS

rWrSNOW*

rossiMUïM I)IMI:RI:S i si H\ i:\do\s

1 '1'/t'.\l·V\SI>l·:RI)lT

INFORMACIÓ I VENDA: r Passeig Francesc Macià, 80

'A l Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

EDIFICI BARCELONA «y íiiRisa INTERCONSULTINMOBIUARIA, S.A.

Barcelona canL Lleida)

PREUS: 2 H, 8.300.000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

I IM O #*, S

ÏS&SÏÏ * «

" 1 • I! b 11 f 1!

I1I1S11I1I ORGANIZACION INMOBILIARIA

iÚLTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell.

• 1 y 2 habitaciones.

• Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta.

y pàrking desde 1.400.000 Pta.

fio- cte?eú> jfoz&cvi e&t<2, o^yttcuUda^t jlJLÀMf NOS, U INFOftMAftfMOSJ Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS-© 5 8 0 8 6 6 9

CLASSIFICATS HLS 4 CANTONS/ Dneiulivs. I 3 dv lícncr Jo 1W

• Z O N A

4

f t

• Z O N A M E R C A T N P U

TT 675 33 55 58 4 1

Í Z O N A M O N A T t R I O

• Z O N A R E S I D E N C I A L

I t a q u n g

M |a 1

t I e n s I

TT 6 33 55 589 26 43

• Z O N A T R A N Q U I L L A

1 a -1 p

I ! 1 n

l d t r n a>p a

d l t

-1 I t

TT 675 33 55 589 26 43

• B E L L A T E R R A

W 6 7 4 0 8 9 7

G R A N O L L E R S

l I

u t • Z O N A U R B A N I T Z A C I Ó

p n o a'.s t

l( (X t r 6 7 4 DB 97 P rf e hab sa-

1 t r 6 7 4 0 8 97

^ 0O0 MO

TT 6 7 4 77 76

• C/ L A S P A L M A S . 4

• Z O N A M O N E S T I R

I 1 t

TT 675 33 55 S89 26 43

• Z O N A P E A T O N A L

TT 675 33 55 589 26 43

rV,i.;r * . . .. -.: \

TT 6 7 4 57 04 675 43 02

, . . : l : . . i rq . i . :ec-

r u n ' t re t í i a ta

TT 675 43 24

^IPI Finques * 6 7 4 6 7 1 5 5 8 9 3 3 6 8

PISOS LLOGUER SENSE MOBLES 1 Z0NACOLL.WAP.AGAL: :E" r - h ' :. :n; !.:•-etiencr

2 ZONA CORREUS ' ba-*

| t a t g e 5 'V ; - r . . . . i . . . .;

J e r n - : : , r „ il •

p a r q u m g , .a rJ - |-.-. •'• .-

ra- Zona u r b a i ^ / a r M

29 0 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 16 , r . í x 6 7 4 57 54

• S A N T C U G A T - V A L L -

D O R E I X t c r ' e ind iv T J V : I

a es t rena r d e 6CC r~ Jr_>

s o l a r i 3 8 5 rrr c o n s t - c-

nab . es tud ' . 2 baryE. _-u"i-

p l e t s i un •a ' - ^h · r •-..!•;

n i en jado i c e 4. ' r ' ;- rt

de cu ina G a r a t g e L>e' .t t

ce l xes m e s cel ler r ,!l o

}Ocs traster P s>-;r<t

70 0 0 0 0 0 0

V 6 7 4 08 97

; F -tras Sant Z ugc! -í1' f :->í X -' '- ' '

• S T . C U G A T c- Sta ~e

resa, a d o s s a d a 323 tr; 4

' iàb , 2 banvs la'-abc sa

lo- Tier i iaaor 35 r^ C J r a

"Office •. go l 'es -ja^a J f i -

tar t e r r a s s a haf- - i a : ; i . i

• I P S ga ra tge 3 co t * .

i i pr.

3 ZONA MERCAT NOU. APARTAMENT NOU PER ESTRENAR:

4 ZONA PL. AJUNTAMENT - i • "éb ' : Ï P Ï pocsve'*

-;' '.);:• f:'t - -

5. ZONA MONESTIR r,/ •• : • • , ; I n j \ :aeïaccio

5. ZONA ALTA ÀTIC DÚPLEX. ' :0 - ' 4 ' í n x x J ia : ;

i^"'1.:, w·.f··i :••:.• M"jLe: p ca*q_ n; "c::0'ai :"as:er

PISOS LLOGUER AMB MOBLES 1. ZONA ESTACIÓ r ? - • : : > - ! - r ^ 4 ha: ' ba--1

i3»aM fí le ' í - . · : ; - ' • ! - " • ;jrq.<=: ' ' • ' ' " í :"a^es

2 ZONA MERCAT NOU APARTAMENT ' \=b 1 b3^ : . ra .

n?'"k j : i j ' r V , F: i >•"

3 ZONA ESTACIÓ ' " ) - 4 ~ i : : hr^ pa'que:

i3ie^:;o t e n ^ p :a rqj '5 UC JOC^rres

4 ZONA EIXAMPLE. ÀTIC DÚPLEX 1 3 j r . 5 ' a b + estuaj 3

bJnvs :a rq.el :E. e*aczio pi 33'Q.ng 'erassa :o"a

enard-na:i arD ^ se na asaterns

5 PIS DESPATX MOBLAT. ZONA ESTACIÓ: 50 V . bany

lavaso toïseissr.'es r o t ó s

• T O R R E A D O S S A D A

1

a ) * i d t c

I

e a 3 1 I n j a d

f e

1 t I P

a a Ga a tge

T te

4 *

TT B 4 08 97

4= •* F A.

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í d "i

TT 6 7 4 77 76

• T O R R E A D O S S A D A

C A N T O N E R A i~.vt contr ' -

í ".. '.'"•:(' ;>s "tna "or^un i là -

-, i ..- •-:•,-'!> . t .Lr- Ï& be

100 r

. : O P U • •tan.

TT 674 57 04 675 43 02

• T O R R E A B E L L A -

R R A . " • i r

b a n y s , i I dvab : ^•^•J-·

es iud 1 go l fes

60 OOC OOC -

•O 674 12 04 6 7 4 11 81

• T O R R E A B E L L A T E ­

R R A un-famil·ar 1 30 i i . •;

b a b 2 b a r y s s a c -nenia

d o r 3 5 r r , c u i n a 2 0 r r .

parce l · la 4 0 0 m-1

39 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 77 76

i TTBJtH a* Ret eooa·

• T O R R E A D O S S A D A C

B e r g a r a . 2 - s u i t e s • 2

d o m i d o b l e s . 3 b a n y s . •

l a v a b o sa ió m e n j a d e 35

m-. 2 p l a c e s d e g a r a t g e

traster g r a n

47 0 0 0 0 0 0 - V 6 7 4 77 7 6

Imwta. SA I W KOC:

TT 6 7 4 12 04 c 4 1

.•L'

i TT 674 7? 76

L", . l . j

TT 675 33 55 589 26 43

• V A L L D O R E I X

TT 67- i ~? 76

• Z O N A M O N E S T I R :• .'

• i •• ,- , . • : i 1 - • T I '• t-al

.' : ' . . ' iy ' , ga- .if-je ,ard i i

TT b7-l 77 76

LLOGUERS

• R A M B L A D E L C E L L E R

1S t d | I

a P d

a l L I

a j a a j

TT 6 7 4 15 66

<*• JU. i4

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Caga t , c1 W i r a 'M-

80 m .

Ht OCC'rres -

TT 674 15 66

. ' l-iyíi =if I 1.:'JO0C'

• L O C A L E N V E N D A

l loguer i ^2 -n- P-c-i. :r-

c a 10 r r . l i a n s i <:.:>:,Í>.

&J 0 0 0 P ta -mes

TT 675 43 24

.--iCJtri^Xa ^ rR -iXifffil'

• P IS D E L L O G U E R des

:•>-- b- ' i -L i Pia i l T I P S da-

• . ' .n ! [ -" , : ' !• i 1 a r r b e 'o r res

qi..t- la i r -be í ' ies c a ' e s

t r 6 7 4 0 8 97

• A 7 M I N U T S a pr-

, -!.v. t.- i :1e Va 'dDr f

nab e i t e n o r , a s s r '

arrr-. s a l ' D ' i v a : d i..'

• ' i ! r : n q j ' l , a igua • I. : J alta 95 OOO'mes

: TT :93 674 67 15

j • APARTAMENT tr

| JL.e- M L * . e n t - j c i t

)Ü^ r a rQL tng o p c e n a

TT 675 43 24

; » C A L F O N S S A L A '

i -i -l M : r : : h a n v s 5, i :

r 'd-L- i Müb la :

•-t : OGC·mes -

r r 674 57 04 675 43 02

• C P O Z O S . 10. 3i í a k.

la *..>'a e s l a c i O / H t ' i - d a

T:C CC'G P la + co 'n . j ' t .L ï ' "-•

t-ab 1 bany 1 sa>c 1 -•.•

r i TT 6 7 4 15 66

: Í ;J : I Re1 : i:*30LCL

• C A S A A D O S S A D A

:.a D l a n a ' 4 0 r r ' 3 d

2 ü a n ^ s , l a v a b c a

r-- e n | d d or 3 0 i !

of*i( je' gol tes ! fas te

- t assa ' 0 m \ j a r c i p 1 8 n r ; p laça de pa rqu

170 i300,'mes.-

TT 6 7 4 57 04 / 6 7 5 43 0 2

• r o * « Set I '0073009

• P. DE L A C R U Z 35 3'

' 2a . 4 ~\ab . 1 m e n j a d o r - s a

a * b a n y , 1 l a v a b o . 1

p l a ç a p à r q u m g R e n d a

85 0 0 0 Pia

TT 6 7 4 15 6 6

ARUBI PISOS i DÚPIiXS EN VENDA «NOVETAT»

*AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

De 3 hab.. amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis. calefacció.

cuina equipada, portes blindades, grans

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 m i fins a 257 m

construïts. GARATGE OPCIONAL.

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT

R I S V . : ; J 1 I;MIL'CM Macui . M)

T L ' I . risS ? l '»'>

( labonihk's i I C M I U M R l B Í

• T O R R E D E L L O G U E R

, tmb n^-.t:lr.'. "í i :•[! I I ' K . . .

Tr 6 7 4 5 7 04 675 43 02

• R B L A R B A T A L L A D A

VENDES

TT 93 6 7 4 67 5

• T O R R E O T O P A C I O

1 7 [ M r . v . , , 1 R e r d a 7 C OOC - t , i ? !;tfc 1 s a c

rt 5BB 55 35

• A L F A Ro tnec : i : ; B '

475 OOC TT 589 09 91

TT 675 32 57

• A U D I 1ÜÜ !:

Tt 6 7 4 68 5 0

• C I T R O E N AX G T !ex-

TT 675 32 57

-.. 'r.t.stari W *E I303OOO3

I O P E L K a a e "

I B-HY

450 000 -

| TT 589 09 91

F,acai s ' st F i :>j:

• F I A T L,no t o r b o . IE B-

47b 300 -

TT 5 8 9 09 91

• F O R D E s c r r l X R 3 B-

TT674 15 03

Pl·jjr-..' I.'.'. ~3'i',i H ' -V1-ÏXC:,

• F O R D F.esta ' 1 a- is

• U H I B-JT

« : i o o : : •

TT 586 55 35

R«l J 1[«X03

G O L F 1 8 G L B-JP

TT 674 68 50

• L A D A N:va, 13-NL

ï.hC CCC -

TT 589 09 91

-...:>• E ' Rst F131CTC09

• L A N C I A De l ta , H F . lur-

I.O B-KY

TT 589 09 91

•Oi TT 589 0 9 91

Bol JiCUC

• L A N C I A Y B H D

JOO

TT 589 09 91

p jeonot,

• O P E L Corsa , B I S

4 / b 'OOC -

TT 589 0 9 91

• O P E L C o r s a GSI B-LK

TT 6 7 4 6 8 5 0

Aj": Ztri'Zi :e L.ales =e! *Cv 1 :..KO::,

• O P E L K a d e t l ' 8 •

I b lanc 3 - JZ

6 0 0 0 0 0 -

I TT 588 55 35

,».u<.xerüal -•* * ' i ' <'-<*••

• O P E L Vec t ra

B -MN

| TT 675 32 57

lAjlíHslerjar,' Se* A i ' . '

I • P A S S A T V a

I A A , B - M G

rt 6 7 4 68 50

I A Ü ; CcT3.,:3 aa .a i

I309000É

• P E U G E O T

A ' A , B-JT

T I 6 7 4 15 03

• P E U G E O T 1 0 5 X I p

H W

TI 674 15 03

~*.ge:' yi.! i.--a' t; lo-f ' , , l ' " ; ï · " '

• P E U G E O T 309 ( i ! A A

B- r iX .

TI 674 15 03

• Peugecl tkfiai Rah ;e' a y ^ -?ro:,2

• R E N A U L T ' 1 G T L B-

GL

TT 674 15 03

T S t • R E N A U L T

b lanc . B-LX

6 5 0 0 0 0 -

TT 588 5 5 35

Aj'xerflal -e1 A '0 (0X5

• R E N A U L T 21 2 0, A .A.

B-IJ

TT 674 68 50

»u:o Co"ia'ca « l V ,. es =sel AC1.

Q09O3O3

• R E N A U L T 2 ' T X E

b lau . B-JJ

650 0 0 0 -

TT 588 55 35

iALrtoceiitral! 8el AID'OOCOA

• R E N A U L T '

• i " : r . ! ; - i :

TI 588 55 35

• R E N A U L T •

TT 675 32 57

• S E A T h.-, i

B O R

TT 675 32 57

o,.; ::: ": TT 588 55 35

• S U Z U K I v...•." '

IHO1 - - ' I l . r i :

TT 674 09 10

• V O L K S W A G E N 0, ,1

V H . V

TT 675 32 57

• F O R D f.srcn 1 e s e l E

HVV T T 6 7 4 15 03

• N I S S A N P a t i , , i , n i -

bül •.í.r. 5 - . V

TT 675 32 57

• N I S S A N V a n M l c D'a.'O

d iése , B - M 3

TT 675 32 57

Ari. Es^-s-, r^t AE ·>:-./C

• R E N A U L T E lx r j es , me

sel . B-JZ

6 5 0 0 0 0 -

TT 589 09 91

'Ftóca-, i l i 3e" - ' K : ^ « r

«tr KM Servicios de gestión jnmobil iaria

• K-M. RUBÍ, torre zona Els Avets, seminova 140 nr de vivenda. 4 hab ' cany 1 lavabo, jardí de 395 rrf. Ocasió 25.500.000 Pta. Ref 1,T. Tel 588 23 62. • K-M. RUBÍ, zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge 12.000 nr de terreny, el restaurant te una capacitat de 150 persones l'haoitatge te 160 m;. 7 habitacions. Ocasió per a família i negocis 37 500.000 Ra. Ref. 2/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 m2, més un local de 80 rrr, situada entre Mirasol i Rubí, sol tot el dia. Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç. casa de 280 nv\ 5 habitacions Ties estudi, sol i vista panoràmica, jardí de 1.650 rr. urgeix vendre, només 27.000.000 Ra. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de 12C nr' amb instal·lacions, l'habitatge té 120 m; amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 m2. Ocasió única, només 42 000.000 Ra. Ref. 5/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 m2 de terreny 600 m2 de bosc i 1000 m: de zona edificable, la casa te 3 habitacions. 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre, només 14.000.000 Ra. Ref. 6VT. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà, 200 m2 edificats, jardí 50 rrr, 2 habitacions, 1 bany, llesta per entrar-hi a viure Ocasió, 22.000.000 Ra. Ref. 7/T. Tet. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre amb 128 m2 de habitatge, 3 habitacions, 1 bany. sol i entorn excel·lent. Urgeix vendre. Preu: 12.600.000 Ra. Ref. 9/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 m- amb projecte per ampliar 80 m2 més d'habitatge, jardí de 40 m2. Oportunitat única, només 12.700.000 Ra. Ref. 10/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardí 200 m2, casa de 100 nf. 3 habitacions, 1 bany, situació i entorn molt bo. Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Pta. Ref. 17/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç, superfície 1000 m2, alt i assolellat i amb vistes. Oportunitat, saldo 3.500.000 Pta. Ref. 1/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 m2, amb instal·lació feta d'aigua i llum. Ocasió 3.800.000 Ra. Ref. R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir, superfície 700 nr. amb caseta de 70 m2, 2 habitacions, zona urbanitzada amb tots elsserveis. Ocasió només 9.500.000 Ra. Ref. 8.TR. Tel. 588 23 62. • K-M, RUBÍ. Terreny zona Can Mir a l'Av. Principal, superfície de 628 nf, 19 m. façana, zona urbanitzada amb tots els serveis. Preu immillorable només 4.500.000 Ra. Ref. 9.TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assolellada per edificar 6 cases, total 6.000 m2. Ocasió només 12.000.000 Pta. Ref. 14/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo, 80 m2, pis alt i assolellat, 3 habitacions, 1 bany, safareig, entorn bo. Preu 8.000.000 Ra. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent, 73 m2,3 habitacions, assolellat. Preu: 9.000.000 Ra. Ref. 14/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex per estrenar, 185 m2,130 nf útils, 50 rrf de terrasses, 4 habitacions, 2 banys, saló de 35 rrf, acabats de luxe, pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Ra. Ref. 1/D. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex, per estrenar, 150 m2 edificats, 115 nf útils, 4 habitacions, 2 banys, saló 35 nf, alt i assolellat. Oportunitat 20.800.000 Pta. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 nf de casa, 3 habitacions, 1 bany per rehabii'tar. Possibilitat ampliació; jardí 500 nf. Ocasió, només: 12.000.000 Ra. Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 nf, casa de 90 m2,3 habitacions. 1 bany: per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Ra. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de Vallvidrera, 1106 m2 de terreny, casa de 60 m2. zona alta • assolellada. Oportunitat. 11000.000 Ra. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta: solar de 838 m2,200 nf de casa, 126 m2 útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió: 11.000.000 Pta. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 nf, 90 m: de casa, 3 hab. possibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Ra. Ref. 25/1001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 m2, casa de 205 nf, útils 85 m2, resta ampliació: zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Ra. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 rrf, casa de 96 nf, 3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Ra. Ref. 25/1003. Tel. 5892084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 600 m2, casa de 130 rrr2 en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21 000.000 Ra. Ref. 25/1004Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 nf de jardí, casa de 150 nf, 4 habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Ra. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 rrf, casa de 60 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Ra. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Jardí de 200 m2, casa 80 nf, 3 habitacions, 1 bany en una sola planta, zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Pta. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. • K-M, SANT CUGAT, Torre a la Floresta; jardí de 968 nf, casa de 180 nf edif. útils 125 m2, 5 habitacions, 1 banys, 1 lavabo; per rehabilitar. Torre d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí 760 nf, casa 60 nf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 nf, casa 56 nf, 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació, Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Ra. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84. • K-M, SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 2130 nf, casa de 96 m2,4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a la vora club de tennis, Vistes i sol tot el dia. Ref. 1030, Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardí de 785 nf, casa de 85 m2,4 habitacions, 1 banys. per reformar. Preu: 25.000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 nf, casa de 135 nf, 4 habitacions, 1 bany i 1 lavabo. Preu: 28.000.000 Pta. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 nf, casa de 140 m2, útils 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, per reformar. Preu: 34.000.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 m2, casa de 180 nf per rehabilitar, possibilitat d'edificar una casa més; ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Ra. Ref. 35/2023. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 1.000 nf, casa de 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 33.600.000 Ra. Ref. 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, Torre a Valldoreix. Jardí de 800 nf, casa de 225 rrf, útils 110 nf, per refomar; zona estació i comercial. Preu: 40.000.000 pta. Ret. 45/3001. Tel. 589 20 84.

Oficina Valldoreix: c/ Muntanya, 2 - tel. 589 20 84 - ST. CUGAT

Oficina Rubí: d Rafael Casanovas, 19 - Tel. 588 23 62 - RUBÍ

CAP A LA DIVISIÓ D'HONOR

Després d'un començament precipitat, el Winterthur Sant Cugat es manté a la divisió de plata de futbol de sala aconseguida l'any passat i malda per arribar a la divisió d'honor. Plana 24.

23 • Divendres, 13 de gener de 1995 LA UESC PERD A CASA

El primer equip de la UESC va ser derrotat de manera clara al seu camp pel CB Valls, el líder de la classificació de la segona divisió de bàsquet. El joc dels santcugatencs va ser fluix. Plana 25.

Després d'haver disputat el campionat de Catalunya, el sènior masculí del Júnior és a punt per afrontar una temporada més el campionat de lliga de la divisió d'honor. El tècnic del Júnior assegura

HOQUEI SOBRE HERBA

que l'equip ja ha fet el salt quantitatiu previst i que el qualitatiu caldrà ratificar-lo a la lliga amb bons resultats. El Júnior intentarà superar la cinquena posició aconseguida l'any passat i entrar per pri-

mera vegada a la copa del Rei, que dis­putaran el juny. L'equip dirigit per David Pérez, que ha treballat intensament als entrenaments, debutarà aquest cap de set­mana contra el RS Tennis de Santander.

Un Júnior més ambiciós que mai es vol consolidar entre els millors de la lliga

L'equip de David Pérez es proposa superar el cinquè lloc de l'any passat

El conjunt santcugatenc debuta diumenge contra el RS Tennis de Santander

CARME REVERTE • Sant Cugat.— Aquest cap de setmana comença el campionat de lliga de la divisió d'honor i el Júnior debutarà a casa contra l'RS Tennis de Santander. El conjunt santcugatenc s'ha entrenat inten­sament per aconseguir formar un bloc compacte, capaç d'afrontar amb les màximes garanties la nova temporada. Segons el tècnic del Júnior, David Pérez, «l'equip ha aconseguit fer un salt quantitatiu i està a punt per afrontar la lliga». «Ara, amb la base de treball que ha adquirit el conjunt, hem de veure si som capaços de dur-la a la pràctica», manifesta. Per Da­vid Pérez, «l'esquema de joc que han assumit els jugadors cal ra­tificar-lo als partits amb bons re­sultats». El Júnior d'aquesta tem­porada és un equip jove, renovat i amb mentalitat guanyadora. Da­vid Pérez ha volgut fer del Júnior un equip competitiu capaç de plantar cara a qualsevol rival.

El campionat de Catalunya, en què el Júnior va arribar fins als quarts de final, en ser derrotat pel RC Polo, ha servit al conjunt de Sant Cugat per experimentar un nou sistema de joc. El tècnic, David Pérez, considera que «l'e­quip ha de sentir-se segur i confiar en el seu sistema defensiu per poder construir l'atac». El seu sis­tema és clar: una defensa en zona que pressioni el mig camp per aprofitar la sortida al contraatac. Però la base del joc del Júnior ha de ser la concentració. Segons Pérez, «l'èxit de l'equip dependrà de si és capaç de mantenir la concentració en cada partit i al llarg de tota la lliga».

Millorar el cinquè lloc

L'equip santcugatenc aspira a superar el cinquè lloc aconseguit l'any passat, però per assolir aquest repte haurà de mantenir una línia regular al llarg de la competició.

La lliga de divisió d'honor mas­culina es fragmenta, a la pràctica, en 3 grups, en què els equips han de lluitar per aconseguir els seus objectius. El Júnior és un dels equips que haurà de lluitar en tots tres fronts alhora. No pot permetre's perdre cap punt en la lligueta que es planteja entre els equips teòricament inferiors. Seria

L'equip masculí del Júnior és a punt per debutar a la lliga de divisió d'honor. Foto: MANH ESPINOSA.

el cas del Deportiu Terrassa i el Jolaseta de Guetxo, que han as­cendit a la màxima categoria de l'hoquei estatal. Però on realment el Júnior es juga la lliga és contra adversaris com el Valdeluz, el Bar­celona, la Reial Societat i el Club de Campo. Serà en aquesta lli­gueta on el Júnior haurà d'apro­fitar tot el seu potencial per as­segurar, sobretot, els punts a casa. La derrota de la temporada pas­sada contra el Valdeluz de Madrid va impedir als santcugatencs ser quarts en la lliga i aspirar a la copa del Rei.

La tercer lligueta i la que sem­bla més difícil és la que disputen l'Atlètic de Terrassa, el Club Ega-ra i el Polo. En aquest front el Júnior pot intentar donar la sor­presa i fer de jutge entre els can­didats que aspiren a obtenir el títol de campió. L'any passat els santcugatencs van estar a punt d'a­conseguir-ho contra l'Atlètic, però el Júnior va ser derrotat per l'ac­tual campió de lliga per cinc gols a quatre.

Diumenge es donarà el tret de sortida i el Júnior està disposat a córrer al costat dels millors.

Bibi Indurain a l'equip femení C.R.

B L'equip femení del Júnior ja té nova entrenadora. Bibi Indu­rain, que fins ara ha entrenat les infantils i les juvenils del club, és la substituta de Manel Diu-menjó a la banqueta. Diumenjó va haver de deixar l'equip a petició de les jugadores.

Indurain, que no deixarà els equips inferiors, serà l'encarrega­da de fer que el primer equip recuperi la imatge i el lloc que li correspon en la divisió d'honor femenina. Segons Bibi Indurain, «les jugadores estan desanimades pels resultats obtinguts en la pri­mera volta de la lliga, perquè han treballat molt i els resultats no han estat gens favorables». La nova entrenadora creu que l'ac­tual situació de l'equip a la lliga és qüestió de mala sort perquè considera que «individualment te­nen una tècnica superior a la d'al­tres equips estatals». Indurain pensa que l'equip haurà d'arriscar molt per recuperar els punts per­duts a casa, però es mostra il·lu­

sionada i confia en el treball i l'esperit de sacrifici per tirar en­davant.

Un repte personal

Per Indurain, dirigir el primer equip és un repte. «Fins ara, he entrenat els equips de manera molt didàctica a través del joc i l'exercici; en canvi, ara serà molt diferent i estic il·lusionada per això», ha dit l'entrenadora. Ara, els objectius es plantegen a curt termini i Indurain pensa que el Júnior «haurà d'evitar la fase de descens, intentar quedar entre les cinc o sis primeres i lluitar per la copa de la Reina». Bibi In­durain està agraïda al club per l'oferta que li ha fet i confessa que les converses mantingudes amb els responsables estan diri­gides a la continuïtat.

Com a jugadora, Bibi Indurain va defensar la samarreta del RC Polo i va ser internacional amb la selecció absoluta. Actualment dirigeix les seleccions estatals sub-16isub-18.

El Sant Cugat esborra un negatiu en empatar a zero a Vilafranca

0 Vilafranca: Cano, Besalduc, Tro-yano, Adan, Moral, Besolí, Mon-

fort (Tarragó), Miret, Triguero, Oli­vella, Ferrer i Ripoll.

O Sant Cugat: Comellas (3), Aznar (3), Javi (2), Ernesto (3), M. Àn­

gel (2), Óscar (2), Pagarolas (2), Roger (3), Bayo (3), Casado (3) (Rafa 2), Jaume (3). Àrbitre: Carrasco Rodríguez. Bé. Tar­getes grogues a Adan, Monfort, Er­nesto, Pagarolas i Roger. Públic: Uns 200 espectadors.

CARME REVERTE • Vilafranca.— Tot i els bons re­sultats, la sort no acompanya l'e­quip de Carles Munuera. En el primer partit de l'any nou el Sant Cugat va treure profit de la seva visita a Vilafranca ja que va em­patar a zero gols. Amb aquest resultat els santcugatencs han es­borrat un dels sis negatius que tenien, però això no els ha permès avançar en la classificació, sinó tot el contrari. La resta de re­sultats de la jornada, sobretot els dels equips implicats en la zona baixa de la taula, han fet perdre un lloc al Sant Cugat.

Quant al partit, l'empat fa jus­tícia al joc exhibit per un equip i l'altre. Com evidencia el resultat, va ser un matx amb poques opor­tunitats de gol. El Sant Cugat va fer un replantejament del seu sis­tema de joc i va mantenir a ratlla un Vilafranca que no va trobar la manera de superar el sistema defensiu dels vermell-i-negre. Però malgrat el bon treball en defensa, els de Munuera no van sortir gaire al contraatac. Durant aquest primer període els vila-franquins només van disposar d'u­na clara ocasió per marcar.

La segona meitat va ser molt més disputada, però els gols tam­poc no van arribar. Al llarg d'a­quest segon temps el Sant Cugat va tenir dues bones oportunitats de Roger, que no es van ma­terialitzar. Els del Penedès es van mantenir en la mateixa línia de joc, però ara pressionats en la zona mitja del camp pels sant­cugatencs, que van esvair qual­sevol ofensiva dels locals.

El tècnic santcugatenc, Carles Munuera, es mostrava satisfet per la feina de l'equip, tot i que va reconèixer que els altres resultats no van afavorir gens ni mica al Sant Cugat. Munuera, però, té molt clar que el Sant Cugat ha de confiar en ell mateix, sense haver de dependre de què facin els altres. Diumenge el Sant Cugat té un compromís vital, segons el tècnic santcugatenc, perquè rep al Municipal el Roses, empatat a l l punts amb els santcugatencs, als últims llocs de la classificació. Munuera confia en la salvació del Sant Cugat però considera que, a partir d'ara, l'equip no pot deixar escapar més punts a casa.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

24 ESPORTS l·LS 4 CANTONS / Divendres. 13 de gener de 1W5

FUTBOL DE SALA

D e s p r è s d' t in inici de t e m p o r a d a prec ip i ta t , com a c o n s e q ü è n c i a

de la falla d 'un p a t r o c i n a d o r q u e a judés e c o n ò m i c a m e n t cl

c lub a e n c a r a r la n o s a c a t e g o r i a , cl W i n t e r t h u r Sant Cuga t

e m p e n v a m b to rça a la divisió de p la ta . A r a , els s a n t e u g a t e n c s

veuen poss ib le a sp i r a r a la l l igueta d ' a scens .

Prop de la divisió d'honor El Winterthur Sant Cugat empeny amb força cap a la màxima categoria

: \ K M 1 KE V I• K I í

• Sant Cugal LI Winterthur Sani Cugal \.i \eiil en pupa des­près d'un estiu incerl. L'ascens a la divisió de plata, aconseguit la temporada passada, \a posar contia les eoides la lonlinuilat del club. que tms a l'ultun moment va treballat coniuntament amb la regidona d'l spoits de l'Ajunta-nieiil pel aconseguir un patro­cinador. 1 es negociacions amb l 'empresa d 'assegurances Win-terlhui '. an quedar definitivament segellades amb la signatura del eontraele al desembre. .Ara el Winterthur Sant Cugat afronta amb toia tranquil·litat la tempo­rada ja que el capítol econòmic ha quedat resolt i la marxa de l'equip en la nova categoria va mes he del que es podia preveure.

L'equip, que entrena Carles Navano des de la temporada pas­sada. te la mateixa base de ju­gadors que formaven el primer equip I anv passat. I. tot i que la categoria es molt mes com­petitiva que l'anterior, l'equip no

ha necessitat cap reforç, impor­tant. De mica en mica el conjunt santeugatenc s'ha adaptat, sense problemes, a la divisió de plata. L'únic que han notat els jugadors ha estat el fet de no poder fer la pretempoiada amb la norma­litat i la tranquil·litat d'altres equips. Però el Winterthur Sant Cugat ha sabut demostrar al llarg de les jornades que és un equip amb garanties per afrontar el rep­te que significa jugar en la segona categoria del futbol de sala estatal

Mantenir-se en la línia

Quan falten dues jornades per­què acabi la primera volta del campionat, el conjunt santeuga­tenc ocupa la sisena posiciéi en la classificació general amb un balanç prou favorable: cine vic­tòries, dos empats i quatre de­rrotes Contràriament al que pas­sava la temporada passada, el con­junt de Navarro ha trobat mes dificultats a casa que en els des­plaçaments. No obstant això. si el Winterthur Sant Cugat és capaç

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SI SANA NICOLETTI

V Q l L L ' X S P X. R I T

S O L I D A R I I) X. 1. N A 1) A l

l> I R 1) L R I I ( ) T L ' A N Y

\ \ i i ( 1 9 9 5

•j.c·v·i·i·^·

F S 1 I D l S I ( , l) 1 1 ' 1 Q l I I' D h I

C : \ I K I : i ! R ! : i \ i; i i i i \ i i i >

Y r \ i i i) \ \ i

S L S A \ N A N l ( O f t T I t

A C/ Sant Antoni, 74, baixos - Tel. 674 74 37

Sant Cugat del Vallès

1-1 Winterthur Sani ( 'ugat es sisè en la classificació. Foto: MANI- I-.SI'IISOSA.

de mantenir-se en aquesta línia, mil lorant i recuperant alguns punts més a casa en la segona volta, els de Carles Navarro po­dran aspirar a la lligueta d'ascens a la divisió d'honor: una possi­bilitat en la qual moll pocs podien pensar al principi de temporada.

Ls simptomàtic que entre els sis primers classificats del grup es trobin 3 equips catalans —el Martorell, el Sícoris i el Sant Cu­

gat—. Per Carles Navarro, l'ex­plicació es pot trobar «en la gran afieió per aquest esport que hi ha a Catalunya, cosa que es tra­dueix en un nivell molt més alt que a la resta de comunitats de l'Lstat». E£I tècnic santeugatenc no descarta que més d'un equip ca­talà pugui ascendir a la màxima categoria del futbol de sala estatal si els resultats hi són favorables.

Abans d'acabar la primera volta

de la lliga, el Winterthur Sant Cugat haurà de rebre en el Mu­nicipal el Bilho. un adversari teò­ricament assequible, i després s'haurà de desplaçar a la pista del líder, el Rias Baixas de Pon­tevedra. L 'entrenador pensa en aquest últim compromís amb op­timisme moderat, ja que reconeix que «ells només han perdut un punt i serà difícil treure alguna cosa d'aquella pista».

ESPORT ESCOLAR

El Collserola inicia la segona fase del campionat de minihandbol en el grup A

B Sant Cugal. I 'equip alevi de i'cscola ColLcrola disputarà, jun-Mineni amb l'equip A del ('a-lalunva. el Joan Maragal' i el con­junt A de l'escola Aveae. la segona fase ilels campionats escolars de minihandbol en el guip A 1:1 Coli

serola debutarà demà contra l'e­quip de l'escola Catalunya. El matx tindrà lloc a la pista de Sant I raiicesc a les li) del matí. L'altre parli; del grup el disputaran el Joan Maiagall i l'escola Avenç. l·l segon partit de la lligueta els ent 'nnlarà al Joan Maragall i el

tercer i últim de la primera volta. a l'escola Avenç. 1, equip aleví del Collserola el formen Oriol Alon­so. Alcx Mallot, Joan Segura. Mi­quel Corbella. Carles Bel. Carles barre. Manuel Vegas i blies Seria bots ells s 'entrenen amb Armand Mora.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 13 de gener de 1995 ESPORTS 25

POLISPORTIU

PB St. Cugat, 3-Caçadors, 3 Penya Blau-grana:Edu. Reverte, L.uis. Isaac. Tato. Javi (Miguel 46'), Carrc. Raúl. Oscar. Juanjo (Marc dfs) i Carrillo. Caçadors: Jiménez. Expósito. Ortiz. Rimbau, Carrilero. Barricntos, Del Pozo (Ciarcia 75'). Martínez. Ventura, Cuesta i Rodríguez (Gil 48'). Gols: 1-1) Carrc (43'). 1-1 Martínez (49'). 2-1 Juanjo (fi7'). 3-1 Óscar (71)'). 3-2 Rimbau (71'). 3-3 Martínez (SO'). Àrbitre: Amate. Malament. Targetes grogues a Oscar. Isaac. Barrientos. Martínez i Cuesta: dues a Tato. Comentari: La Penya va estrenar l'any amb un empat a casa en un partit poc vistós. Un cop més els homes de José Antonio Calderón no van sa­ber imposar-se a un rival veterà i experimentat. Quan semblava que els blau-i-grana tenien cl partit controlat. amb el 3 a 1 als 70 minuts de joc. una falta directa i un gol en clar fora de joc van permetre als visitants re­muntar el matx. Reverte i Juanjo van ser els homes més destacats de la Penya. L'equip de Calderón visitarà diumenge el difícil camp de les Fonts. segon classificat., C'.R.

Júnior, 2 - Poble Nou, 4 Júnior: Cabré, Casulleras, romàs. Fe­rrer. Garrido, Permanyer. Agustí (A-lonso), Olivé. Soler. Rancra. Pardo. Poble Nou: Cuadra, Medina (Sàn-chez), Matarín. Cisco. Eloi. Toni. Fr-nesto. Paquito (Arévalo). ( ristobal (Monlcs), Carlos. Cordobilla (Salo-rras). Cols: 0-1 Medina. 1-1 Pardo, 1-2 Pa­quito. 1-3 Erncsto. 1-4 Montes, 2-4 Alonso. Àrbitre: Mesa. Regular. Targetes gro­gues a Ferrer. Olivé, Medina, Cisco, Eloi i Cordobilla. Comentari: Tot i fer un bon partit, el Júnior va encaixar la primera go­lejada de l'any nou a casa. Els te-rrassencs. que no van fer un bon matx, van aprofitar la condició de cucr dels santeugatencs per guanyaT amb co­moditat. El Júnior, però, no es va donar per vençut fàcilment i va acon­

seguir dos gols, que de poc van servir per lligar els dos punts en joc. Aquest cap de setmana el Júnior visita el camp de l'Ullastrell, novè en la clas­sificació. , C'.R.

Mira-sol, 1 - Espronceda, 1 Mira-sol: Antonio, Juan Carlos, Tin, Jordi (Juanjo), Naranjo. Enriquc, Jai-mc. Julio (Minguella). Luis (Manu). Manolín. Moreno. Espronceda: Rodríguez. Jurado, Liz-cano. Serrano, Velasco. Lizcano 11. Ruiz (Gordillo). Navella, Barbel (Ve-làzqucv), Luque (Bermejo), Soler (Ra-ya). Cols: 1-0 Carlos. 1-1 Navella. Àrbitre: Collado. Correcte. Comentari: El Mira-sol es va haver de conformar amb l'empat contra un combatiu Espronceda. Els visitants van lluitar fins al final i, fruit d'això. van poder igualar el resultat. L'Es-proneeda va fer I'l a 1 definitiu en aprofitar una errada defensiva. Des­prés que s'efectués l'I a 0. l'empat va arribar en una jugada desafortu­nada en què Antonio va demanar una pilota aparentement sense perill i que v.i acabar amb un gol en porta bui­da (' K

UESC, 45 Santa Rosa de Lima, 72 UESC: Machón (2), Soler (8), Mar­tínez (4), Paz (-), García (-), Garcia (3). Osul (8), Crespi (fi), Junvent (2), Crespi (10), Moreno (3). Santa Rosa de Lima: Garrido (18), Martínez (-), Antón (13). Quinquilla (21). Zambrana (-), Negre (2), Granja (-). Gallego (-). Gonzàlez (5). Santín (13).Filba(-). Arbitres: Roset i Sànchcz. Comentari: L'equip B de la UESC va encaixar la primera derrota de l'any contra un dels equips més perillosos de la categoria, el Santa Rosa de Lima. Els jugadors d'Horta van dominar a la pista santeugatenca des dels primers minuts del partit i van tancar la pri-meTa part del compromís amb un re­sultat de 15 a 36. Amb aquesta derrota els homes que entrenen Sito Roque

i David Barbens es ressenten de l'estat que ja es va notar en l'últim partit abans de les vacances, contra el Sent­menat. Ara ja pensen en cl pròxim compromís, contra l'Atlètic de Terras­sa. : C M .

CB Mira-sol, 69 Sant Andreu, 72 CB Mira-sol: Màrius (9), Rafa (17). Edu (25), David (I), Dani (3) - cinc inicial-, Manolo (-), Miguel (-), Oscar (12). Javi (2), Víctor (-K St. Andreu: Gonzàlez (16). Gutiérrez (4), Màrmol (12), Hernando (15). Pe­ralta (16) —cinc inicial—, Minem (-). Domínguez (1). Campmanv (-). Picón («)• Àrbitre: Rodríguez. Correcte. Comentari: El Mira-sol va deixar es­capar un partit que era al seu abast. Després de mantenir a distància el Sant Andreu durant la primera part. els locals van perdre el matx al segon temps com a conseqüència del re­laxament. Els mira-solencs van saber aprofitar la defensa oberta dels vi­sitants per marcar les diferències. Al descans s'hi arribava amb un 43 a 39 que donava tot l'avantage al Mi­ra-sol. La segona part va ser molt més disputada però, després de hi remuntada del Sant Andreu, els locals van ser incapaços d'atrapar els visi­tants. Els homes de Guillcimo de Mi­guel es desplacen aquest cap de set­mana a Cerdanyola per enfrontar-se al Serraparera.: C.R.

C. Padilla, 7 - Olimpyc, 2 C. Padilla: Santi. Juanan, Gelo. César i Ledesma —cinc inicial—. Michel, Domingo, Aguilar, Moya, Marquinhos i Angoste. Olimpyc: Nortes, Martí, Jordi, Martín i Joan —cinc inicial—, Mur, Ferrcte i Valverde. Gols: 1-0 César (9'), 2-0 Ledesma (11'), 3-0 Gelo (15'). 4-0 Gelo (33'), 5-0 Ledesma (34'), 5-1 Jordi (34'), 6-1 Angoste (35'). 7-1 Annostc (39'), 7-2 Martí (40'). Àrbitres: Giménez i Aldain. Bé. Tar­getes grogues a Gelo, Martín i Ferrcte.

Comentari: Els florestans van perdre a la difícil pista de del Citroen Padilla. L'Olimpyc va sortir a defensar-se da­vant la qualitat del rival. Els Sara­gossans van imposar el seu joc i van dominar el matx amb autoritat. Però tot i així, els homes d'Àngel Ruiz mai no van abandonar l'esperit de lluita. Però uns cops la mala sort i d'altres Ics bones intervencions del porter local no van permetre que les ocasions creades pels florestans aca­bessin al fons de la porteria. Lis gols de Jordi Reixach i Dani al segon temps van arribar massa tard per remuntar el matx. Demà el conjunt florestà rep la visita del Caja Rural de Teruel

A.L, C'.R.

Juneda, 7-PH St. Cugat, 3 Juneda: Torrens, Mateu (1). Bosch, Ouer (3) i Toni (1) —equip inicial—, Joan (1) i Ramon (1). PH St. Cugat: Torres, Cervantes, Jul, Villalonga (3), Costa —cinc inicial—, Rius i Anton. Evolució del marcador 1-0. 1-1. 2-1, 3-1.3-2.4-2,4-3,5-3.6-3.7-3. Àrbitre: Bicet. Malament. Comentari: El Patí Hoquei no va po­der plantar cara a un equip que va saber aprofitar les condicions de la seva pista i a les quals cal afegir un arbitrage favorable. La primera meitat va ser bastant igualada, tot i que el ritme del partit el va marcat el conjunt local. A la segona part va arribar la polèmica. L'equip lleidatà va ser cla­rament afavorit per les decisions ar­bitrals. Mostra d'això va ser el gol anul·lat al Patí Hoquei que significava l'empat a 4 gols. Però, tot i la victòria del Juneda, els santeugatencs conser­ven cl liderat per la diferència de gols. Diumenge els santeugatencs re­ben al Municipal l'Alguaire. IS C.R.

CH Sant Cugat, 4- Prat, 1 CH Sant Cugat: Àlex, Roger (1), Marc (1), David (1) i Óscar —cinc inicial—, Bernat (1), Roger. Prat: Ricardo, Pradas, Rivero (1), Re-don, Cano —cinc inicial—, López,

Verdugo. Navarro, Martínez. Evolució del marcador: 1-ü, 2-0, 3-0, 3-1.4-1. Àrbitre: Piqucras. Regular. Comentari: El Club Hoquei Sant Cu­gat va desaprofitar una clara opor­tunitat per golejar el rival. Els sant­eugatencs van tenir dificultats per im­posar el ritme del partit contra un adversari sense iniciativa. Durant la primera part, el joc va ser força im­precís. però els locals van aprofitar abans del descans per fer 3 gols. Tot i cl 3 a 0. la segona part va ser tensa, el Prat es va tancar en la seva àrea per aturar els contracops santeuga­tencs i el joc es va endurir. No obstant això, el Club Hoquei va aconseguir els dos punts en joc, sense gaires pro­blemes. Els de Sant Cugat visiten diu­menge la pista del Ripollet.; IS. / C.R.

• * ' ÍIU>& M > < >>%* <&-f£,ilP

UESC, 25 Reus, 28 L'ESC: Cornet, Cinta (6), Tomàs (6), Martí (-), Estévez (2). Tortosa (4). Romero (4) —equip inicial—, Fisas (-), Rodríguez (-). Mora (-), Ayo (3). Reus: Segòvia, Noguero (1). Xavi (6). Quiroga (6). Martín (1). Cabos (3). Francesc (11). Àrbitres: March i Valicnte. Regular. Comentari: L'equip d'handbol de la UESC va encaixar la segona derrota de la temporada. La desfeta contra el Reus ha significar la pèrdua del liderat per part dels santeugatencs en favor del Castellar. L'inici del partit feia preveure una nova victòria local, però els de Reus van aconseguir em­patar abans del descans, aprofitant les errades dels homes de Josep Ibà-nez. A la segona meitat es va produir el desastre. El Reus va aprofitar els primers 10 minuts per apallissar una UESC apagada i desmotivada. Però una lleu recuperació en el joc sant-cugatenc va permetre als locals reduir la diferència a 3 gols. Demà l'equip de Josep Ibanez es desplaça a Súria amb el propòsit de sumar dos punts més que li permetin recuperar un li­derat, a mans del Castellar. / P.M. / C.R.

1a catalana 11.45 Sant Cugat-Roses (Dium.|

3a regional 10.00 C. Cortés.-J. 25 Setembre (Dium.) 17.00 Uttastrell-Júnior (Diss.) 11.30 Les Fonts-PB Sant Cugat (Dium.) 11.30 Marina-Mirasol (Dium.) 16.00 Monaguillo-Adesa (Diss.)

Juvenil 11.00 C. Parellada-Sant Cugat (Dium.) 18.00 PB Sant Cugat-Joan XXIII (Diss.l 11.30 Sant Llorenç-Júnior (Dium.)

Cadet 16.45 Sant Cugat-Terrassa (Diss.) 16.00 PB SantCugat-C. Parellada (Diss.) 16.00 Dosa-Júnior (Diss.) 17.00 Poble Nou-PB Sant Cugat (Diss.) 12.00 Sant Cristofol-Sant Cugat (Diss.)

Infantil 11.00 Júnior-Terrassa (Diss.) 11.00 PB Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.) 11.15 Les Fonts-Sant Cugat (Diss.l 15.15 Sant Cugat-E. Bonaire (Diss.) 17.00 Terrassa-PB Sant Cugat (Diss.)

2a divisió estatal SÈNIOR

12.30 Manresa-UESC (Dium.)

SUB-23 10.30 Manresa-UESC (Dium.)

JÚNIOR 16.00 Molins de Rei-UESC (Diss.)

I I 3a preferent SÈNIOR

19.45 At. Terrassa-UESC (Diss.)

SUB-23 18.15 At. Terrassa-UESC (Diss.)

JÚNIOR 17.30 Abrera-UESC (Diss.)

ÏE 3a categoria A SÈNIOR

12.30 Serraparera-Mirasol (Dium.)

AGENDA

SUB-23 11.00 Serraparera-Mirasol (Dium.)

!§ 3a catalana femenina SÈNIOR

19.00 UESC-Ripollet (Diss.)

Í M Í Ü É É M

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ

18.00 CV Sant Cugat-Olot (Diss.)

I I Campionat de Catalunya JUVENIL FEMENÍ

9.15 Terrassa-Sant Cugat (Dium.)

SÈNIOR MASCULÍ 17.00 Sant Pere-Sant Cugat (Diss.)

CADET FEMENÍ 12.00 Vilassar-Sant Cugat (Diss.l

HOQUEI-PATINS

H Campionat de Catalunya 2a CATALANA

12.30 Ripollet-CH Sant Cugat A (Dium.) 22.15 CH Sant Cugat B-GEiEG (Diss.) 12.30 PH Sant Cugat-Alguaire (Dium.)

JÚNIOR 11.00 PH Sant Cugat-Noia (Dium.)

JUVENIL 11.45 PH Sant Cugat-CES (Diss.) 18.45 Vic-PH Sant Cugat B (Diss.) 20.30 Congrès-PH Sant Cugat C (Diss.)

INFANTIL 10.30 PH Sant Cugat-Barcino (Diss.) 17.30 Vic-PH Sant Cugat B (Diss.)

ALEVINS 17.00 PH Sant Cugat-Gramenet (Diss.) 16.15 S. Bonan.-PH Sant Cugat (Diss.)

HOQUEI-HERBA

^ Divisió d'honor 12.30 Júnior-RS Tennis (Dium.)

9 Campionat de Catalunya 12.30 Línia 22-Júnior (Diss.)

Divisió de plata 18.00 FS Sant Cugat-Bilbo FS (Diss.l

• 1a divisió A 19.30 Olimpyc-CR Teruel (Diss.l

1a divisió B 19.30 P. Ventura-PB Sant Cugat (Diss.l

M Divisió d'honor cat. 16.00 Argentona-Champion (Diss.)

2a divisió 17.00 Olimpyc-Súria (Diss.l

3a divisió 17.00 Montmany-Bokatas (Diss.) 16.00 Chess-M. Segura (Diss.) 17.00 Valldoreix-Selva FS (Diss.)

Juvenil 11.45 Olimpyc-Sant Andreu B. (Dium.)

Cadet 11.30 Morera-Olimpyc (Diss.)

Alevins 11.00 Olimpyc-T. Esc. Pia (Diss.)

HANDBOL

ü 1a catalana SÈNIOR MASCULÍ

19.20 Súria-UESC (Diss.)

JUVENIL MASCULÍ 16.30 Terassa-UESC (Diss.)

CADET MASCULÍ 10.00 Sant Llorenç-UESC (Diss.)

Campionat de Barcelona 3a CATALANA. SÈNIOR

11.00 Vilafranca B-UESC (Dium.)

JUVENIL 18.30 UESC-UE Horta (Diss.)

BÀSQUET

El líder de la 2a estatal es passeja per la pista de la UESC i s'endú la victòria

Els santeugatencs no estan a l'altura del rival

BL.H UE Sant C a s ^ C a r a z° (-), Zf%9 García (19), Santillana (8), Moreno (1), Riera (-), Badosa (8), Argento (6), Fontanals (5), Romero (-), García (-), Solano (3), Asensio

(3: 7 acB Vaiis: L0™ <4)'p é r e z <5)> / O Fàbregas (14), Caballero (11),

Altisen (10), Martín (7), Canals (4), Requena (-), Canals (5), Vidaller (6), Queralt (-), Farré (10). Parcials: 06-08, 14-21, 15-32, 25-43; 17-38,34-59, 40-68, 56-76. Arbitres: Mateo i Marco. Públic: Unes 60 persones.

CATÍ MORELL B Sant Cugat.— El primer equip de la Unió Esportiva Sant Cugat va caure derrotat de manera clara contra el líder de la classificació, un Valls que va voler demostrar la categoria del seu joc. Ja es preveia que el partit acabaria en derrota i va ser així ja que es va veure un d'aquells partits sense història. El joc, dirigit sempre per l'equip visitant, no va presentar cap tipus de resistència i Layola, l'entrenador del Valls, va poder donar més minuts als seus homes menys resolutius a la pista. De fet, al minut 10 de la primera part, l'equip de Marcel·lí Mas-safred ja perdia per 11 punts de diferència. Després d'arribar al minut 15 de joc amb un resultat de 15 a 32, el Valls va optar per deixar descansar dos dels ho­mes més destacats a la pista, Ca­ballero i Fàbregas, amb 11 i 12

punts, respectivament. L'avantat­ge dels visitants va provocar el relaxament en el joc vallenc, però aquest avantatge no es va traduir en un millor paper dels locals a la pista. Els santeugatencs no van saber aprofitar les poques oportunitats que van tenir sota la cistella i van sentenciar la de­rrota contra el Valls per 20 punts de diferència.

A la segona part, l'equip que dirigeix Marcel·lí Massafred no va remuntar tal com acostuma a fer, sinó que es va mantenir en la mateixa línia de joc de la primera part. Als 10 minuts de la segona part el resultat era de 34 a 59 i a només 5 minuts es mantenia un avantatge de gairebé 30 punts de diferència per l'equip vallenc.

La nota destacada la va pro­tagonitzar la tranquil·litat dels vi­sitants, que durant el temps de descans, en lloc de marxar al ves­tidor, es van quedar a la pista escalfant i, fins i tot, es van per­metre el luxe de jugar un partit entre ells. Però, sens dubte, la capacitat de l'ex-jugador del CB Sant Cugat i actual jugador del Valls Francisco Caballero per reu­nir a la graderia antics companys d'equip va ser l'aspecte més po­sitiu.

El sènior A de la UESC haurà d'afrontar diumenge vinent un al­tre compromís d'altura, a la pista del CB Manresa, que és actual­ment el segon classificat, amb qua­tre derrotes.

ATENCIÓ TELEFÓNICA ALS AVIS

Un servei inspirat en el popular telèfon de l'esperança, però adreçat específicament a la gent gran, entrarà en funcionament dilluns a Sant Cugat. CAVIS ha creat el Telèfon de la Germanor.

26 • Divendres, 13 de gener de 1995

P I DIUS TREBALL PER A DISMINUÏTS

E.1 taller Jeroni de Moragas dóna ocupació estable a 80 disminuïts psíquics que no trobarien feina en altres empreses. Funciona des de fa 20 anys i en fa 10 que es va instal·lar a Valldoreix. Plana 27.

El Te lè fon de la Germanor , organitzat per la Coordinadora lnterinstitucional per l'Ancianitat ( C A V I S ) , entra en funcio­nament a partir de dilluns. Tot i que es recolliran tot tipus de d e m a n d e s d'ajut,

SERVEIS SOCIALS

l'objectiu central del servei és establir la possibilitat de relació permanent amb la gent gran amb poca mobilitat social i que reclami suport emocional . Els vo­luntaris que hi participaran formen part

d'una xarxa organitzada amb 51 m e m b r e s que farà també altres tasques. C A V I S va presentar d imecres a la seva seu, la Llar d'Avis de la Parròquia, els diferents projectes i equips de treball.

£1 Telèfon de la Germanor atendrà les trucades dels ancians la setmana vinent Funcionarà els dies laborables a la tarda i hi haurà un contestador la resta d'hores

El servei es crea dins del pla d'organització dels 51 voluntaris que treballen a CAVIS

Sil \ I \ BARRI isi) I Sant Cugat l·l numero es el 5S9 57 i),s i comentarà a fun­cionar. almenvsel contestador au­tomàtic. dilluns vinent, l a Coor­dinadora lnterinstitucional per l'Ancianitat de Sant Cugat (CA­VIS) va presentar el servei di­mecres a la 1 lar d'Avis de la Pa­rròquia com una part d'un pla global d'organització del volun­tària!. integral per S| membres. I.'objectiu del tclcton es establir la possibilita! de conlacle amb toia la gent gian del municipi sense que els calem desplac.u -se.

l-|s ui lunl .uis que icsponi;um a les irucadcs. ciilie Ics cinc de la tan la i dos qual Is de vuit del '.espia. . a |mlaian. segons i;i ex­plicar cl cooldilladoi d.e CAVIS. Vicenç I i llis. a icsoldrc eb pro­blemes piaclics i de burocràcia, o te iuan conveisa i la possihililat dcxphcai pic ocupacions perso­nals i es ia iar i la disposició de les tamilic s ,le]s aiic laiis. l 'cio. so-bicn >; v a icm.iiv.ii 11 ais m-Iciil.can transmeti c- un missatge •..''•.•spei.inca pe! \u . ie amb ale-;MÍa .

lo ; i que cl nombre de \ o -IIIIII.IMS dc'siiu.ils a ,K|iiest servei cncai a no cMa c si ipul.it. I.i creació de'l I < L'ton ,!e 1 i ( ,e' r emei eom-pi >i l.u .-. l'i pi escaic la pe ' r iancnt . iluis de l'hoi ai i icaic.U. d'un llu­iran de ducs pcisones pei uaianln la mobililal d'un dcK dos en cas ilVim i eciieia sense- e|iie el servei quedi desatès I a tenia de coor­dinat cl pcisonal es ara per a Rosal io Bla /que/ . la cap del grup ele voluntaiis assmnats al Tclcton. i ella assegura que pei treballar-hi cal senlii molta alegria, perquè si no es impossible liuiismclrc-la •. Amb aquesta mateix.i idea van tci cua. dcspies de I acte de pre-

Silvia Flurv i el coordin.nl

sentaeio que va omplir la sala. una quinzena de persones que so-licitaven la destinació al servei te­lefònic. La resta havia ircl llapis

. la duent d'.ilcaldc \1AM- I SI'IM )S V

i paper per anotar cl numero men­tre anunciaven de manera explí­cita Ics seves intencions d'utlit-/ar-lo.

SOLIDARITAT

Santi Jové qualifica de desesperada la situació dels refugiats bosnians de Croàcia

SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Pa situació dels refugiats bosnians «s'agreuja per moments». Aquesta és la conclu­sió del santeugatenc Santi Jové després del seu setè viatge al cam­pament de Kamenjak, a la ciutat croata de Pula. Una furgoneta de Jové, una altra de dos membres de Sant Cugat d'Universitaris per Bòsnia i dues de la Creu Roja de Calella van sortir el 26 de desembre cap a Croàcia amb un carregament de material sanitari per al camp. Hi viuen 800 refugiats i, segons Jové, «ja han perdut l'es­perança de recuperar les seves ciutats quan s'acabi la guerra».

HI pessimisme creixent que des­criu Jové és paral·lel, a més. a «l'accentuació dels problemes quotidians». Per amortir aquestes dificultats. Jove continua organit­zant expedicions amb ajut huma­nitari: encara que assegura que només serveixen per «tapar fo­rats». reconeix la importància de fer la vida al camp «més agra­dable, dintre del que cap». «Fs fonamental —matisa— organitzar visites de dentistes o d'oculistes i portar-hi material mèdic i pe­dagògic. Anar més enllà de la llet en pols i l'oli.» Aquest últim viatge. Universitaris per Bòsnia ha enviat ordinadors a Kamenjak.

Es una manera de facilitar que els adolescents de més de tretze anys continuïn la seva educació, ja que a Croàcia. com a estrangers, només poden estudiar de franc fins als 13. Però «l'escepticisme s'ha estès a mesura que s'allargava la guerra —insisteix Jové—i molts dels refugiats només pensen ja a buscar una nova vida en un altre país». «Al mateix temps, aquí la gent s'ha cansat de col·laborar. Aquest cop ja només he demanat suport a les organitzacions que es dediquen a la cooperació, i, si vull ajudar en casos particulars. ho pagaré de la meva butxaca i fora», afirma.

Malgrat aquest aparent èxit ini­cial, ni Vicenç. Trius ni la coor­dinadora del voluntariat. Rosa Ri­bes. van voler especular sobre la resposta que pot assolir el servei. «No sabem què pot passar —as­segurava Ribes— però tant ens trobem ben aviat que cal una am­pliació de l'horari o la instal·lació d'una altra línia, perquè el Telèfon és necessari, hi ha molta gent gran sola. Ara caldrà veure si s'utilitza.» De moment, el primer servei que entrarà en funcionament dilluns seia el contestador automàtic. connecta! durant tot el dia dins l'horari de la Llar d'Avis i l'atenció personalitzada es posarà en marxa «probablement al cap d'un parell de dies».

Sis grups de treball

Però el Telèfon de la Germanor es només una part dels projectes endegats per la coordinadora de voluntat is de diferents entitats que treballen per a la gent gran. CAVIS ha distribuït els seus 51 voluntaris en sis grups de treball. A mes del destinat al serxei te­lefònic. ha establert tres equips a Talencio domiciliària -—dos al ecntie urbà i un grup de barri dirigil des de Valldoreix— un per a l'atenció dels avis que viuen a la Residència i un altre, en-capacalal per un jove de 24 anys, encarregat de la secretaria tècnica i les qüestions administratives.

Aquest pla d'organització del voluntariat posa. segons la tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis So­cials, Sílvia Flury. les bases del model de serveis socials dedicats a la tercera edat durant els propers anvs. Tlurv va remarcar al seu discurs l'optimització i «estalvi» de recursos que comporta el tre­ball amb voluntaris.

Dos ferits en els accidents de trànsit del cap de setmana I Sant Cugat.— Dos ferits lleus és el balanç de víctimes per ac­cident a Sant Cugat durant el cap de setmana passat. L'n jove sant­eugatenc que conduïa una Vespa, amb la matrícula B-019N-MP, per la carretera de Rubí diumenge a la matinada va ser el primer ferit, en estavellar-se contra un fanal de l'enllumenat públic, que va caure com a conseqüència de la col·lisió. El jove va ser traslladat a l'hospital de Terrassa amb cops de diversa consideració. L'altre fe­rit va ser el conductor d'un Seat Panda, matrícula B-23OO-0J. que va xocar contra un Fïat Uno, ma­trícula B-0161-LD, al lateral de l'autopista A-7, a l'altura de Sant Cugat. El ferit, domiciliat a Bar­celona, va ser traslladat a l'hos­pital de la Vall d'Hebron amb una ambulància de la Creu Roja Sant Cugat-Rubi. s.n.

Intenta pagar amb un bitllet fals B Sant Cugat.— l 'n client d'una discoteca de Sant Cugat va ser interpel·lat per agents de la Policia Municipal quan va voler pagar dues consumicions amb un bitllet que va resultar fals, el cap de setmana passat. Lis responsables del local van desconfiar de l'as­pecte del bitllet i van avisar una patrulla de la policia local. L'in­dividu va explicar als agents mu­nicipals que li havien donat cl bitllet en un bar de Sabadell i va assegurar que no en coneixia la procedència. Amb iot. la policia va instruir un atestat per expedició de moneda falsa i investiga el cas. S.B.

Va a buscar el cotxe i el troba abonyegat I Sant Cugat.— La propiciaria del Renault 21 amb mairícula B-3457-KP va trobar la setmana passada el seu cotxe abonvegat al carrer Dos de Maig. on l'havia deixat aparcat. LI vehicle elcl cos­tat. un Seat 124 amb matricula de Barcelona B-5853-AB. també presentava desperfectes. La causa dels danys, segons es va deduir per la nota que es va trobar al parabrises dels vehicles, era la col·lisió de dos cotxes més que havien marxat del lloc de l'ac­cident i havien deixat només els telèfons de contacte, s.ii.

COOPERACIÓ

La plataforma del 0,7% crearà un secretariat per coordinar la

comissió de seguiment SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Un secretariat o una mesa coordinadora i la par­ticipació lliure de la resta de l'as­semblea i dels ciutadans serà, a partir d'ara, l'estructura de fun­cionament de la plataforma del (l,7r; de Sant Cugat. El secretariat es reunirà cada quinze dies —el segon i quart dijous de cada mes— i dirigirà les converses amb l'A­juntament per a la constitució de la comissió de seguiment que es va acordar de crear en el ple mu­nicipal del 13 de desembre, quan es va aprovar per unanimitat el

pla de terminis que regularà l'ajut municipal al Tercer Món.

Un cop aprovat el pressupost per al 1995 en el ple extraordinari de dimarts passat, la partida de 4.590.000 pessetes (el 0,2%) per a cooperació ha quedat destinada oficialment. La comissió pot con­vertir-se ja en una realitat que els membres de la plataforma vo­len que sigui mixta, amb tècnics de l'Ajuntament, representants dels grups polítics amb presència al consistori i membres de les or­ganitzacions no governamentals de la ciutat.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995 PUNT DIVERS 27

SERVEIS SOCIALS

Treballadors amb disminucions del centre ocupacional del taller Jeroni de Moragas en ducs de Ics cadenes de muntatge. Fotos: J.A.MULA.

I després de l'escola, què? Si aquest és un interrogant conflictiu per a la població amb un coeficient intel·lectual considerat normal, encara és més difícil de respondre per als diminuïts. Al taller Jeroni de Moragas, troben una vida laboral normal. Vint anys després de la seva fundació, continua funcionant al màxim de la seva capacitat i, segons el seu director, Salvador Strino, s'espera la possibilitat de gestionar un centre per a disminuïts que la Generalitat construirà en un terreny proper.

Treballar per integrar-se Vuitanta disminuïts viuen una situació laboral normalitzada al taller Jeroni de Moragas

SÍLVIA BARROSO I Valldoreix.— «Quina hora és?», pregunta una de les treba­lladores amb disminucions psíqui­ques del Jeroni de Moragas, men­tre fa una demostració de com es munta una capsa de llapis de colors. «Que esperes l'hora de ple­gar?» «Sí, és clar. Mira! —canvia de tema— Se m'ha descordat la sabata. Corda-la fort, més fort!» Falta mitja hora perquè acabi la jornada laboral i a l'àrea del cen­tre ocupacional on treballen els disminuïts amb més d'un 65% de dificultat, en són perfectament conscients. Al centre especial de treball —menys d'un 65% de dis­minució— al pis de sota del taller, es respira, en canvi, una activitat intensa, encara que s'acosti l'hora de plegar. Els membres del dos grups fitxaran abans de marxar i rebran un salari a final de mes.

Amb aquesta reproducció d'u­na estructura laboral normal han après el valor del treball i han aconseguit formar part de la so­cietat. «L'objectiu —explica el di­rector del taller Jeroni de Mo­ragas, Salvador Strino— és donar

una sortida integradora als nois que vénen de les escoles especials. Que no es quedin a casa, que es mantinguin actius. En vista de la impossibilitat d'aconseguir la utopia de col·locar-los en altres empreses, vam decidir crear-ne una nosaltres mateixos.»

El resultat de la iniciativa d'una cooperativa de professionals de l'educació especial és que, des de fa vint anys, al taller Jeroni de Moragas un col·lectiu de dismi­nuïts d'entre 18 i 40 anys envasen peces sortides de fàbrica en grans partides per ser distribuïdes des­prés als minoristes. Funcionen

com qualsevol altra empresa, però sense finalitats lucratives, i co­breixen les despeses amb la pro­ducció i les subvencions de les a d m i n i s t r a c i o n s p ú b l i q u e s . Aquests ingressos permeten, a més d'adquirir i mantenir les mà­quines i les cadenes de muntatge, pagar els serveis d'assistents so­cials i psicòlegs i garantir els sous dels treballadors amb disminu­cions: els quaranta del centre es­pecial de treball estan contractats i cobren el sou mínim interpro-fessional —unes 60.000 pessetes— i al centre ocupacional hi ha una retribució variable en cada tre­

ballador, segons la capacitat de producció. El model de gestió, basat en el funcionament empre­sarial, ha permès el Jeroni de Mo­ragas inserir-se plenament en el mercat, sense concessions espe­cials: «No oferim mà d'obra barata —remarca Strino— sovint és al contrari. Treballem una mica més car que els particulars que es de­diquen a aquestes feines d'em­paquetar peces de recanvi per a cotxes o mostres de perfums a casa. A canvi, garantim qualitat, podem centralitzar partides grans de material i complim els terminis de lliurament. Som competitius.»

ASDI obté 150.000 pessetes de benefici de la subhasta d'art • Sant Cugat.— Unes 150.000 pessetes, el 10% del prop d'un milió i mig recaptat, són els in­gressos obtinguts per l'Associació pro Disminuïts de Sant Cugat (ASDI) en la subhasta d'art be­nèfica organitzada fa unes set­manes. El balanç, per sota de les previsions és, no obstant això, «força positiu i molt ben acollit a l'entitat», segons la presidenta de l'associació, Enriqueta Guarch. Aquesta valoració s'ha de fer, des del punt de vista de Guarh, tenint en compte que «era la primera vegada que ASDI organitzava una subhasta i que feia només dos mesos que hi havia hagut una altra subhasta, amb més tradició. com es la de l'Associació Espa­nyola contra el Càncer».

Tant els ingressos de la sub­hasta com la resta de recaptacions d'ASDI tenen actualment com a objectiu prioritari la construcció d'una nova seu per a l'entitat. L'antic local de la carretera de Cerdanyola va ser derruït per construir-hi un edifici de pisos, que ja s'han venut sobre el plànol, i obtenir així fons per aconseguir una seu més gran. Mentrestant, els vuitanta disminuïts psíquics i físics que atén ASDI continuen les seves activitats en una part dels locals de la Creu Roja cedida provisionalment. / S.B.

Mitja tona d'aliments per a Bòsnia, recompte final del «Tot» • Sant Cugat.— Uns 500 kg de sucre, farina i oli de gira-sol re­collits és el recompte final de la campanya de Tot Sant Cugat per reunir ajut humanitari per a Bòs­nia. Tot i que un primer balanç provisional, quan encara queda­ven 3 dies de recollida, donava una xifra de 200 kg, les apor­tacions de les darreres jornades a l'estand —al costat de l'envelat de Nadal i amb el mateix calen­dari— han fet doblar les expec­tatives. Per a l'editor i impulsor de la iniciativa Ramon Grau, la participació dels últims dies «ha confirmat l'èxit de la campanya i s'ha comprovat que les dates eren adequades per demanar la solidaritat dels ciutadans». / S.B.

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria

Taller, exposició i venda: Pf. Pep Ventura (cant. carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

canolivé i restaurant

Tenim un menú a 9 9 0 Pta pensat per a vostè.

Visiti 'ns, trobarà la millor relació qualitat-preu del Vallès

Av. Flor de Maig, 122 - Tel. 580 88 39 CERDANYOLA DEL VALLÈS

fioret

usat maNrífco botiga)

servp

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

Sant Cugat Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

* -

i m ~ i M»

N O U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL AMB PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

/ Tractaments facials i corporals

/ Depiiació elèctrica i per sonda

/ Depiiació personalitzada

/ Quiromassatge

/ Reflexoteràpia podal

/ Drenatge limíàtic

/ Tractament osmosphere +SEA

100

/ Piling corporal + Hidratació

/ Tractament TUENDA

(Anti-Age)

/ Maquillatge

/ Maquillatge permanent

/ Tint i permanent pestanyes

/ Decoloració

/ Manicura

/ Solàrium alta pressió: facial i

corporal

CONSULTA MÈDICA

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

caeteC&u*,

Castil lejos, 9 • Tol. 5 8 9 64 55 08190 SANT C U G A T DEL VALLÈS

p w , ^ " ^ " -&e

ALFONS SALA, 24 - TEL. 675 15 03

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BARCELONA

<'»>r

'*>>-..

<qi[ < í >MK

S ^ m ' - b e a d o n i J c i / j

589 61 61 I'Rl.'QUTNS

deixi que oi sorprenguem

amb els nostres

SUGGERIMENTS DIARIS

• . • ^ p j j i f t S •:•:•

ï 1

>r-#

i ,'."'-s.:~-3k

?•• S'T- *•

i •'.' .1.

Lfl BOHEMIfi (<>( n:i.s ,

KARAOKl: i

BILIARS

Obert tots els dies ales 10 JO h

Dissabtes i diumenges a les 7.30 h

V. rlr ( . it. i i i im.i. 14 SANT CUGAT DEL VALLÈS

# ^ %

!!.,!•*' Sani Ci l iat del V

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

Braseria i La Bolera

Especialitats:

Carxofes a la brasa

Espàrrecs verds a la brasa

, , , 1 ara fem peus de porc

,Bar musical

•Billars professionals

'Campionats tot l'any

< ••' S.U'I M . u l i . I 2 n í i l ' í O

V i . "MÍ'I 47 Mil

D E L

M E R C A T

V E L L

I A l í K À S I k l \ . i| UI M M •..

PI Pere S<)n 6 08190 SANT CUGAT

Tel. 589 52 4 0 - HO'ÍKI d, 7 a :

w Actuacions en directe

Copes

Cafeteria

Sant Domènec, 19 Sant Cugat del Vallès

R E S T A Ü R ' A N ' T É

(IMHFSÍM

Comença la nit bevent un glop de tequila

o «margarita». Sopars i dinars: menú 950 Pta

C/Endavallada, 10 (plaça dels Quatre Cantons) • Tel. 589 18 25 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ACTIVITATS AL CASAL BORJA 29 • Divendres, 13 de gener de 1995 MEDICINA NATURISTA

Més de trenta mil persones participen cada any en els seminaris, cursos i conferències de caire religiós i cultural, principalment, que s'organitzen a les instal·lacions del Casal Borja. Plana 30.

Entrevista a Miquel Pros, un metge naturista que viu a Sant Cugat, autor d'un llibre sobre la matèria. Pros va ser el primer en introduir els hotels de repòs a l'Estat Espanyol. Plana 31.

LA VIDA SOCIAL

El creixement d'habitants joves ha motivat que l'oferta lúdica nocturna de Sant Cugat augmenti considerablement. Els santcugatencs tenen a l'actualitat més d'una vintena de locals nocturns on divertir-se els caps de setmana. Discoteques, bars musicals i karaokes conformen una oferta suficient per no haver d 'anar a Barcelona o altres ciutats de la rodalia per tal de passar-ho bé. En els darrers anys Sant Cugat ha passat a ser una ciutat capaç de portar gent d'altres municipis que busquen la marxa santcugatenca.

Sant Cugat «la nuit» Segons dades municipals de 1994, Sant Cugat compta amb una població d'entre 16 i 35 anys de 14.408 habitants

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Locals tra­dicionals, noves ofertes i zo­nes de concentració de marxa donen vida nocturna a la ciutat. La nit santcu­gatenca es pot iniciar amb un sopar econòmic -pensat per a les pobres butxaques dels joves- a base de tapes o entrepans. Els locals que ofereixen aquests tipus de tiberis són nombrosos. Llocs tradicionals del centre his­tòric com La Granja de la plaça Augusta, el Baobab del carrer Major o el Bo-catas del carrer Plana Hos­pital es barregen amb noves ofertes, com són els bars de la zona de Torreblanca. El nou local per menjar alguna cosa ràpida i econòmica a la nit és el Ceylan. Aquest recentment inagurat local del carrer Castillejos prepa­ra assortits de tapes. A més, el local permet assaborir de­liciosos còctels en un am­bient tranquil i música de fons que permet conversar.

Un cop sopats arriba l'ho­ra de la gresca. Com a es­calfament res millor que al­guna copa en un lloc eco­nòmic. El bar la Estrella del carrer Vallès és ja un clàssic. Allà, per un preu de bar de dia es pot beure el que vigui de gust fins a primeres hores de la matinada. Es tracta d'un bar normal on conversar, jugar alguna par­tida al futbolí i tastar un Afrodita o un Condó,xupitos especialitats de la casa. El bar de la Unió Santcuga­tenca també ofereix la pos­sibilitat de pendre copes ba­rates. Aquests és un dels lo­cals més freqüentats per la gent més jove. A l'estiu la seva terrassa és una bona opció per pendre una copa a la fresca.

Tres zones de marxa

Entrats ja en la matinada el cosos demanen ambient. El centre de la ciutat, la zona de Torreblanca i la zona del Chic conformen l'oferta. El centre té els locals més clàs­sics i tranquils. El Pi d'En Xandri, el Casablanca i el Snippers són tres bones op­cions. El Pi d'En Xandri del carrer Sabadell és un local molt ben ambientat, amb música tranquil·la i copes ca­res. Amb la consumició te­nen el detall de posar algun pica-pica, que sempre és d'a­grair en els temps que co­rren. Quatre pases més avall, en el mateix carrer Sabadell, es troba el Casablanca. Com a peculiaritat ofereix la pos­sibilitat de sopar en el seu

L'ambient nocturn a Sant Cugat es concentra els caps de setmana. Foto: JA. MULA.

restaurant, situat a sota d'un magnífic i tranquil bar mu­sical —això sí, el restaurant és només apte per a les eco­nomies més sanejades—. El

Snippers, al igual que el Ca­sablanca, també ofereix la possibilitat de sopar. El rit­mes sud-americans són els que predominen en aquests

local adient per ballar. Una de les seves curiositats és la col·lecció de porquets que hi ha darrera la barra -por­quets fets de porcellana-. El

Chooper, el TD i la saló de billar Cue completen l'o­ferta del centre històric. El Chooper, situat al carrer Balmes, i el TD, del carrer

Torrent de la Bomba, han anat a la baixa en els darrers anys. Tant un com l'altre van viure èpoques passades de gran acceptació. A l'ac­tualitat són locals freqüen­tats per joves de fora del nostre municipi. El Cue és un saló de bUIar ideal per als amants del joc de boles. El locals organitzen campio­nats amb jugadors de qua­litat que val la pena veure mentre es degusta una cer­vesa d'importació. El Sant Cubar, el Shooter i el Noon són els bars musicals més freqüentats del carrer Vic, a les rodalies de la discoteca Chic. Es tracta de locals amb música variada, preus rela­tivament econòmics i am­bients molt juvenils. A la mateixa zona, però amb una filosofia totalment oposada, es troba el Cafè de Belgrado. Un local ideal per als amants del blues, el jazz, les xerra­des i les bones cervesses. En­tre setmana ofereix interes­sants actuacions musicals en directe.

La zona de moda de la nit de Sant Cugat és la de Torreblanca. El Sant Sam i el Cafè Auditori són les grans estrelles de la marxa santcugatenca actual. El Sant Sam ofreix la possibi­litat de ballar i jugar al billar en un ambient molt agra­dable. El Cafè Auditori s'omple cada cap de setmana de gent jove amb ganes de ballar i passar-ho bé al ritme d'estils musicals variats. Sen­se cap mena de dubte s'ha convertit en el local rei de la marxa santcugatenca. La bona selecció musical i l'am­plitud del local fan del Cafè Auditori un local de visita obligada pels marxosos.

Karaokes i discoteques

Els karaokes i les disco­teques completen l'oferta nocturna. Els entusiastes de la cançó poden demostrar les seves dots al Karaoke del carrer Catalunya i al Cu­gat Cafè de Torreblanca. El primer d'ells és un karaoke molt ben decorat, amb bon ambient i amb un escenari propi de grans cantants. El segon és dual: cafè de dia i karaoke de nit.

L'oferta discotequera a Sant Cugat es limita als co­neguts Chic i Airport. El Chic és una discoteca amb tres ambients diferenciats: zona de música màquina -per poder ballar com bojos i demostar les capacitats per lligar-, terrassa coberta -amb música variada i ambient més adult-, i zona de Vip's -per als que ja no són tan joves-. L'Airport -més co­negut com els avions- té di­verses sales, separades en carpes, on no costa gaire gaudir d'una nit variada. És una discoteca de visita obli­gada per als que no han estat mai, ja que això de prendre una copa dins d'un avió de veritat té el seu encant. A l'estiu l'oferta lúdica de l'Airport Sant Cugat s'am­plia amb la possibilitat llen­çar-se des de una grua lligat per una goma elàstica.

30 APUNTS I l.S 4 C A N K )NS 1 "i' P.»K

LA VIDA SOCIAL

Més de 30.000 persones assisteixen cada any a activitats al Casal Borja /)cs de fa ijuinze anvs. entittii\ molt diverses hi organitzen trobades c/ue apleguen gent d'arreu del món

• S a n i ( uga t D e s .le : i U H ' M q u i nci.i . :c ..i pun',

! I > l.n ull.Us

.i Sani ( v.:.

i

.1 l i . M"

4 i a . u

> i i u : i ;

i l e io d e

\ a ei c a r

p e n i t è n c i e s del C e n t r e Borja , q u e d e p è n de ls j e su ï t e s . A m b i.l pas ilel t e m p s , les d e p e n d è n c i e s d e les facu l ta t s es \ a n t r a n s f o r m a r en un casal o b e r t a ac t iv i ta t s re l ig ioses , d ' u n a b a n d a , i a t r o b a l l e s ca l i . i . J s o del m o n d e l ' e n s e n y a m e n t .

de 1 a l t ra . I s t r a c t a d ' u n lloc o n , a m b t o l e r à n c i a i r e s p e c t e , c o n v i u e n p e r s o n e s d e m e s d e divuit a n y . q u e . i n d i v i d u a l m e n t o en g r u p . ass i s te ixen a c o n g r e s s o s , j o r n a d e s , c u r s o s o t r o b a d e s q u e s'hi o r n i n i t / e n

t •

i", ' S ' . I i , ] [ ! 1 11

M \ I I . I ü ' u ' l i l .. s .1 - .

i i l i ' l . l i . . I . I . '. t u .

'.e I 1.1 ! ! -\< - . ! •

. a r . i• - 11 . . . . . . .• v i

•, . . i : I i . . s 1 , i i t . i : . . s • i i i

I u u ; p i u .. ;•'• u i .

• i u . . . . u ' l , . - i i... i . i i ' .

I l l U l l l i I ! " I i '. i " . : i e ' - '..• ' ! ! l . . ' s

auL 1 ' , " . ; | i , , ' i',i — ,•;,.',.. i: pu l

l ' a v u : l u l u ( , ' i ' h " , i • . ' . I l ' -

' 4 1 . • \ i l 4 - el : e n i p - .

b l e ' l , il a pa l l i : de lu . k \ uUu

d e l se I a l l l a . lu l l l u l ' e ,1 de ' .u

c a e l · i n s i la k " i d c : u ' i ü ele

U U 4 | - e ' s l u d l a l ' l s , 1 . 1 1 1 , 1 : ,1

v n i u a Hui e e'\ .nu., v a o n i i -poi lui la p a u l a l i n a baixa el a-lun ina l a lu-- eines I . u n i t a t s i. en c o n s e q ü è n c i a , a q u e s t e s van e i e ' s a p a i e ' i v i .

Va se r c a p a pi ineipi de l s a n \ s v n i t . in ta . e |uan e I p a r c I oi e'Ilo el a leeti >t ele'l ( e II-

I ic Boi ja. q u e e's \ a p lau ie |a[ la il·l'e'e ssi lat ele bllsc.ll un nou us a Ics d e p e n d è n c i e s , e|uc e's|u\ ell q u e d a n t b u i d e s . I M . I dea uln c r e a r un casa l . q u e I indi la cl n o m del c e n t r e i q u e aco l l i i i a en i cg in i ele p e n s i ó e o m p l c t a o mi t j a p e n s i ó g m p s o p e r s o n e s q u e , a m b I m a l i l a t s c s p i n t u u l s e> c u l t u r a l s , vo lguess in ut i l i t ­za r ne les d e p e n d è n c i e s .

A c t u a l m e n t , d i s p o s a ele 75 h a b i t a c i o n s d o b l e s , u n a d e s e n a ele sa les ele r e u n i o n s i d u e s c a p e l l e s r e l a t i v a m e n t p e t i t e s . T a m b é , si l ' ocas ió h o r e q u e r e i x , es po t u t i l i t za r una sala d ' a c t e s p e r a 4(10 p e r s o n e s . \l- j e su ï t e s H c c -toi Vall i M i q u e l R o s i q u c son els i c p o n s a b l c s del casa l . q u e en un a m b i e n t d e to -

La sala d'esbarjo serveix ele descans als participants de les activitats del Casal Borja. Foto: JA, M l l . A

l e r à n c i a i r e s p e c t e e s t à o b e r t als m a j o r s ele 18 anys . N o és un ho te l s imi q u e és un lloc on p e r un i m p o r t as ­s e q u i b l e — e n t r e 2v000 i 4 .000 p e s s e t e s — es p o t as ­sistir g e n e r a l m e n t a a l g u n a ac t iv i ta t q u e e n el c a m p e s ­p i r i t ua l . c u l t u r a l o p e d a g ò g i c a l g u n g r u p o ins t i tuc ió h a

o r g a n i t z a t p r è v i a m e n t . A p a r t d ' a q u e s t e s c a m b r e s , n ' h i q u i n z e d e d i s p o n i b l e s p e r a e s t u d i a n t s q u e v a n a la U n i v e r s i t a t A u t ò n o m a i d e u q u e p o d e n se r e m p r a d e s p e r p e r s o n e s q u e v o l e n fer t r e b a l l s d ' i n v e s t i g a c i ó .

1:1 c a s a l , h a c o m e n t a t H è c t o r Val l . « té m o l t a ac ­

c e p t a c i ó pe l s seus e s p a i s a m ­p l e s i n t e r i o r s i e x t e r i o r s , p e r la p r o x i m i t a t a B a r c e l o n a i p e r la t r anqu i l · l i t a t q u e s 'hi r e s p i r a » .

Al l larg de l s anys s ' han fet ac t iv i ta t s m o l t d i v e r s e s en a q u e s t c e n t r e , c o m a r a la U n i v e r s i t a t de la P a u . c o n ­g r e s s o s e c u m è n i c s , t r o b a d e s

d e m o v i m e n t s c r i s t i ans , c u r ­sos d e la r e f o r m a e d u c a t i v a de l D e p a r t a m e n t d ' E n s e ­n y a m e n t d e la G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a o la t r o b a d a d e m u n t a n y e n c s q u e a e s ca l a e s t a t a l o r g a n i t z a el C M S C . La p r o p e r a ac t iv i ta t s e r à e l C o n c i l i d e l 'Esg lés ia C a t a ­l ana .

I .a coral Sant Cugat. olerei\ im concert demà al Monestir

M C e n t r i ' . I u co ia l Sani C u g a t del t lub Mi in lunvcuk c o m e n ç a la c e l e b r a c i ó del 20c a u i u ' t s a i i a m b el tra­d i c iona l c o n c e r t , d e m à ehs-s a b l e . al M o n e s t i r . I I con­ce r t . q u e c o m e n ç a r à a Ics 10 del v e s p r e , e s t a r à dirigit p e r l ' ac lua i a i r c c t o i del cor . I lli ic A / u a g u . q u e es la al c a p d a v a n t de la cora l Sun! ( lu-.tl eles ele I k ' b ; u : ele I anv passa t . I I e ..l'n e l ! •..•-1 -i 1 u eli-V l l l l t e II e i l l e s p a l I s u lu " : i -

me i ,i dc'siue'u les ,. IIK p e c c -de 1 a n o n i u n a ! ( w.'u ><:.' J I />/'v</.,' uliae i, e. ipi: .!-..! el o b i e s eli'l s \ \ l ' , | i , . u i ta a q u e s t .u .r J V |;.,.. . ....

t r o b a t en a q u c s i a 1, i. , 1 : : i s u e c a . I:ii ;u | ' i ; sia ua : ' uu b é s ' i n l e r p i c l u i u una .-bi d e Z . Koelah i eines naelales n o r d - a m e i i cancs . I a SULIOII , pa r t se ce l i t i a n ies u e' le p e r t o n n a d a l e n c . a m b p i c d o m i n i ele naelales l iaelu 1.1-na ls c a t a l a n e s . 11 c o n i c : í t a m b é vol ser un h o m e n a t g e als c a n t a i r e s q u e eles ele la f u n d a c i ó ele la f o r m a c i ó co­ral , al g e n e r ele l'anv \í'~f·. n ' h a n f o r m a l pa r t . De l s ac ­t u a l s c i n q u a n t a c a n t a i r e s q u e f o r m e n la C o r a l San t C u g a t , vuit d 'e l l s en seu; f u n d a d o r s , i M A

Els cereals centren l'última tertúlia de la Llar d'Avis I C e n t r e . J o s e p C a s t a -nyé . T o m à s G r a u , J o s e p , \ 1 -te t i J o s e p M. So là . b o n co­n e i x e d o r s d e la h i s to r ia lo­ca l . v a n exp l i ca r l ' evo luc ió de l cul t iu d e c e r e a l s a Sant C u g a t , el d ia 10 ele g e n e r . E ls c e r e a l s i la v inya van se r el t i p u s d e e o n r r e u m é s u t i l i t za t s a la p o b l a c i ó de S a n t C u g a t d e s del senlc X I X . A m b l ' a r r i b a d a de^ l a f i l · loxera, p e r ò , es van h a v e r d ' a r r e n c a r les v inyes i es van c o n r e a r m é s c e r e a l s . A q u e s t d o m i n i del c e r e a l va d u r a r fins q u e va a r r i b a r la p l a n t a d e c e p a m e r i c à , la q u a l va s u b s t i t u i r la v i n v a v e ­lla. , J . M . V .

Comença el cicle de conferències «Viatgem amb en Gavín» /•.s faran el segon dimarts de cada nies

\ VA II K UORRAS I S a n t C u g a t . D i m a r t s pas sa t , a la ( asa ele C u l t u r a . J o s e p M a r i a ( iav in va p r o ­n u n c i a r la p r i m e r a ele les d e u c o n f e r e n c i e s q u e for­m e n el cicle I ïe/fcu in iimh en (iavm. A c a d a una d ' a ­q u e s t e s x e r r a d e s , el v e t e r à e o n t e i e n e i . i n i (l 'anv passa t va fer m e s ele n o r a n t a con ­f e r e n c i e s ) ta el re la t d ' u n de ls s e u s v ia tges a r r e u del m o n . i l · lustrat a m b la p r o ­jecció a m b e l i apos i t i i c s d ' u n r e p o r t a t g e fo togràf ic fel p e r ell ma te ix . I 1 tí tol d ' a q u e s t a p r i m e r a c o n f e r è n c i a à u -ilio-v isual v a se r . \lu\kii, t'itl-liniti Imntcnt. 1 es s e g ü e n t s c o n f e r e n c i e s del c icle , p e r l ' o i d r e en q u e s e r a n p r o ­n u n c i a d e s . son : I AI Xina i el lihci. I AI l'tita^oimi, La l'erm tlel / ' 'ei ' . I.'liuliti i cl Sc/uil. l·ls pari s luttttrtils ilcis / . í ' l . /:'/ Japc. Ics Açurc.

L'Inin nii'iuiincnliíl i Kenvii i els mu\\tii\ 1 o t e s t i n d r a n lloc ( usa ele C u l t u r a .

ele la ni t . el s e g o n

la a les 10

d i m a r t s de c a d a m e s , e x c e p ­t u a n t - n e els d e ju l io l i a g o s t .

S e g o n s J o s e p M a r i a G a ­vín, a q u e s t e s c o n f e r è n c i e s vo len se r u n a e i n a d e d i ­vu lgac ió cu l tu ra l : « C r e c q u e a q u e s t e s c o n f e r è n c i e s s o n una m a n e r a , c o m u n a a l t r a . d e d o n a r c u l t u r a p e r a m o l t a gen t q u e , p e r la r a o q u e s i g u i , n o p o d e n a n a r a a q u e s t s l locs. I Is In a c o s t o u n a mica i e ls d o n o a c o ­nè ixe r el mon,-- J o s e p M a r i a G a v i n a s s e g u r a h a v e r via t ja t a m e s d e c i n q u a n t a p a ï s o s . T a m b é ha visitat t o t e s les p o b l a c i o n s de l s Pa ïsos C a ­t a l a n s p e r recol l i r m a t e r i a l pe r al seu a rx iu s o b r e el r o ­m à n i c . el m e s i m p o r t a n t q u e existeix s o b r e a q u e s t t e m a a C a t a l u n y a .

L nio es va omplir com mai per Cap d'Anv.

Rudy Ventura animarà els balls de la Unió al febrer

Josep Maria ( iav a la seva darrera conferencia sobre Alaska. tom MANI: LSI'INOSA.

JOSH'MARIA VALLÈS I C e n t r e . — Els A m i c s d e l s Balls d e Sa ló h a n c o n v i d a t al t e a t r e d e la U n i ó S a n t -c u g a t e n c a el c o n e g u t t r o m -p e t i s t a c a t a l à R u d y V e n t u r a : ia seva e s p o s a i c a n t a n t . M o n t s e A m o r . i el d u e t j a hab i tua l J o a n l ' r a d e r a i M a -ruxa, el d i s s a b t e 4 d e f eb re r .

D ' a l t r a b a n d a , la nit d e C a p d ' A n y u n e s t r e s - c e n t e s pe r ­s o n e s van assis t i r a la U n i ó p e r a c o m i a d a r el 1W4 a m b u n s q u a n t s m o v i m e n t s de ca­d e n i so t a les n o t e s m u s i c a l s q u e va i n t e r p r e t a r el g r u p B l a n e s O r q u e s t r a . El ball va a c a b a r p r o p d e les c inc de­ia m a t i n a d a .

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 13 de gener de 1995 APUNTS 31

VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Miquel Pros és un home apassionat i humà. Foto: J.A.MULA.

Miquel Pros És un metge naturista que va introduir a l'Estat els primers hotels per fer-hi cures i és l'autor del llibre «Manual de medicina natural»

MONTSE SANT • Barcelona .— Miquel Pros, lluny de la imatge d'home fred i erudit que so­len donar els metges actuals, és càlid i la seva feina l'a­passiona. Home ple d'in­quietuds i curiositat, es con­fessa metge per vocació.

—Com vas convertir-te en metge naturista.

—«Quan tenia 18 anys i treballava al laboratori de metal·lúrgia de la Condiesel de Sant Cugat i estudiava química, no pensava fer-me metge. Però el meu pare es va posar malalt i els metges no se'n sortien. A casa es­taven molt desanimats, pen­saven que el pare no tiraria endavant. Un dia, un parent que és vegetarià ens va dir que provéssim un règim na­turista. Va ser com un mi­racle: al cap de poc temps el pare ja s'aixe­cava del llit. Allò em va impressionar molt i vaig interessar-me per la literatura naturista. No em va satisfer en cap aspecte: era molt simplista, molt d'estar per casa i no explicava per què el pare s'havia guarit, però en uns lli­bres vaig llegir alguns noms alemanys. Llavors vaig decidir d'anar a Alemanya per desco­brir-hi aquest món.»

—Aquest viatge va ser com anar a l'aven­tura?

—«Realment, en un cert aspecte sí. Vaig agafar la maleta i sense ni un duro vaig empren­dre el viatge. Abans ha­

via escrit 10 o 12 cartes a gent d'Alemanya i d'aques­tes potser me'n van contes­tar cinc o sis. Una era d'uns metges que em convidaven a conèixer la medicina na­turista a casa seva. Vaig aga­far un autocar i en 30 hores em vaig plantar a Alemanya, a la Selva Negra. Era una gent simpatiquíssima i te­nien una clínica encantadora enmig d'un paisatge de som­ni. Hi vaig descobrir un món de medicina natural que no tenia res a veure amb el que coneixia. Aquell món obert era molt diferent del d'aquí, ple de bona voluntat, però també de curanderos i força medieval. Allò em va impulsar a deixar els es­tudis de química per dedi­car-me a estudiar medicina natural. Vaig fer la carrera

«Voldria fer del metge un amic» —Nom: Miquel Pros —Lloc de naixement: A Sant Cugat —Data de naixement: 28 de setembre

de 1950. —Estat civil: Casat. —Professió: Metge. —Aficions: «Moltes i variades: col·le-

cionar llibres, viatjar, badar i, en general, qualsevol activitat que des­perti el meu interès.»

—Un llibre: «Elperfum.» —Una pel·lícula: «Airústades peligrosas.» —Un músic: «J.S. Bach.» —Màxima aspiració: «Fer la meva

feina ben feta i millorar el servei al malalt dia a dia, intentar fer del metge un amic i sentir-me feliç i realitzat amb la meva feina.»

aquí, però als estius anava a Alemanya per aprendre l'i­dioma. Tota la bona lite­ratura sobre la medicina na­tural és escrita en alemany. Vaig conèixer els grans mes­tres alemanys i, acabada la carrera, vaig començar a tre­ballar en clíniques d'allà. Més tard vaig pensar que era hora d'establir-me i vaig tornar a Barcelona.»

—Aquest és un tipus de medicina sovint incompresa i mal entesa per la gent, ja que es confonen els met­ges naturistes amb els cu­randeros. No et sents de ve­gades com com el showman de la tribu?

—«No. És veritat que aquí encara falta molt per entendre el concepte de me­dicina natural i moltes ve­gades es confonen naturistes

sense cap títol i curan­deros. La medicina na­tural és una pràctica se­riosa portada per pro­fessionals de la medi­cina i no exclou la me­dicina tradicional en cap aspecte, però mol­tes vegades té millors resul tats perquè és menys agressiva. A al­tres països europeus fins i tot està prevista en la Seguretat Social. Aquí se n'hauria de normalitzar i regular la pràctica i s'hauria d'exi­gir més informació i cla­redat entre els naturò-pates perquè no es con­fonguin els aficionats naturistes que tenen una botiga de productes naturals, els curanderos i els metges titulats.»

Horitzontals: 1.- Relatiu a l'agricultura o a la ramaderia. 2 . - Dona del mateix país o po­ble que una altra. Mamífer re­mugant semblant al cérvol. 3 . - Aquella cosa. Infants, al re­vés. Xifra romana: 500. 4 . - Si­gla del sud. Dit del qui va brut i/o deixat, al revés. Virtut teologal. 5 . - Noi que fa de mosso d'un pastor. Municipi de l'Anoia, que té un famós mercat. 6.- Nom del pare de James Bond. Gris fosc tirant a negre. Aniré. 7 . - Ala d'ocell sense plomes, al revés. Estat de l'Orient Mitjà. 8.- Sím­bol d'un element gasos, incolor, inodor i inert que ocorre en l'at­mosfera. Subornarà. Sigla del sud. 9 . - Preposició. Fer... i panys d'un esdeveniment, vol dir que fa molt de temps. Elec­ció 10.- Cap cosa. Formades d'aire.

Verticals: 1.-Agafar una for­ma afecció per algú o alguna co­sa. 2 . - Francès. Riu de Suïssa. Vocal de pes. 3 . - Fer desaparèi­xer sobtosament, a l'inrevés. Cara del dau marcada amb un punt. 4 . - Comarca de Catalu­nya. Val zero, al revés. 5 . - Ali­ment. Municipi de l'Alt Em­pordà. 6.- Tens de mala manera.

ENCREUATS GIRALT

1 2

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0

3 4 5 6 7 8

M-

9 10

l i

« ' • : ' : •

11

Consonant que abunda al carrer. Cardinal, al revés. 7 . - Període d'unes quatre a sis setmanes que comprèn mig juliol i agost, en què fa molta calor. Consonant (de res). 8 . - Símbol químic de l'urani. Entre els turcs, qui exer­ceix un comandament. Element metàl·lic trivalent que es troba en alguns minerals rars, de baix a dalt. 9.- Aparell per assecar fi­gues. Xuclaré suaument el suc

d'una cosa. 10.- Nota musical. Crearé. Afirmació, al revés. 11.- Sense defensa, femení.

S3U3V 'S3H -'01 "VI ^ " V V -'6 S 'Creuin 3N -'8 ' « « n VIMP ~'L ?JI míl aBI

-"9 m«0 I«*!S ~' s 3i OUBuo s -t rj MEUS OJIV -"£ U3H euBsrej -•% uen:»d-oj8v - ' l :sreiuoz}Uoi| opn|os

SIS DIFERÈNCIES R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit grups melòdics.

A

R

T

S

E

U

Q

R

O

O

L

C

C

E

1

N

Q

U

E

F

A

T

A

L

B

O

C

T

R

U

R

E

O

L

T

E

E

S

T

Q

R

T

S

E

X

T

E

T

E

Q

A

N

A

M

R

T

T

L

O

U

L

1

ç A

R

E

A

R

A

R

M

U

U

R

O

R

F

E

O

E

E

Q

S

A

O

T

T

X

S

o

L

L

E

C

A

Ç E

T

H

Z

•safpiLmreo 'lajumb 'BJjsanbjo *B|qoo 'pjxas *^uenb 'ospo '[EJCQ :opnio$

ESCACS J. ESCUDER

Les negres guanyen amb un atac exemplar.

s!xdwozv>'·<py<pyx'D9d3'y 3 190 i -«f^vs

JEROGLÍFIC GIRALT

LLOGARRET DE LA SELVA Pertany al municipi de Riudarenes, d'on forma unitat de

població.

S O ' A L 1 M E

D E L S

EXISTEIX

N T A L M I G

T E R R A T S («"OsxvHaai

STHQ OINIV («*) lNHWTlV (s?) X&LSIXH (T) OS VWTVdSa.T :9Pn|»S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

^ f<

• í

• v

'$K*^

* M

d S§L

$)

^ • v

fi P?

32 APUNTS ELS 4 C A N T O N S • Divendres. 13 de gener de 1995

ELS SERVEIS

~$-jJtt&r. **£'

Cupó de rOnce S o r t e i g d e d i m e c r e s , 11 -1 -95

28812 N ú m e r o

2 8 8 1 ?

8 8 1 2

81?

1?

2

S o r t e i g

D i m a r t s

D i l l uns

D lv iMl i l r

10 1 9b

1 1 9b

is, 6-1 95

P r e m i s

2 5 0 0 . 0 0 0

50 0 0 0

5 000

500

100

N u m . p r e m i a t

7 7829

9 1 2 9 4

2 5 5 1 2

D,j

Un

D u

UJH. 5 -1 -95

mi r. 's, 4 -1 -95

la r t s . 3-1 95

Trio

5 3 4 7 8

7 1 2 1 8

2 7 1 2 8

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 11 -1 -95

619 S o r t e i g N u m . p r e m i a t

D i m a r t s 10 1 95 123

D i l l uns , 9 1 - 9 5 882

Súper 10 S o r t e i g d e d i m e c r e s . 11 -1 -95

1 - 2 - 5 - 1 1 - 1 4 1 7 - 2 2 - 2 3 - 2 6 - 2 9 3 4 - 3 9 - 4 2 - 4 4 - 4 5 46 - 55 - 56 - 59 - 66

Loteria primitiva S o r t e i g de d i s s a b t e , 7 -1 -95

1 2 10 31 33 «19 C 72 RA.

E n c e r t a n t s P e s s e t e s

O d i ; 6

6 ( l i ! b + C 6 .883 .191

222 dn 5 372.064

14 135 (In 4 8 .278

270 2 4 5 de 3 917

S o r t e i g d e

1 9 16 \l

E n c e r t a n t s

1 d t ; 6

1 1 : l , . 5 - C

381 d f 5

1 7 845 de 4

341 3B4 :!(• 3

d i j o u s .

20 31

5 -1 -95

C-15 R-7

P e s s e t e s

175 .535 .495

5 182 4 8 6

299 251

9.051

1.002

Loto 6/49 S o r t e i g de d i m e c r e s , 11 -1 -95

4 - 7 -13-20

11 -27

C o m p l e m e n t a r i

2 E n c e r t a n t s

0 i l i - 6

' l l i ; 5 + C

••b cii: 5

6 6 8 d i ! 4

11 b / 1 de 3

P e s s e t e s

! 1? 5 1 5 . 1 0 1

477 347

24 .861

1 667

350

Bonoloto S o r t e i g d e d i m e c r e s , 11 -1 -95

3 - 8 - 1 6 29 - 30 - 47

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

37 S o r t e i g d e d i m a r t s , 10 -1 -95

? 19 - 30 47

E n c e r t a n t s

II d e t i

2 de 5 + C

66 i le 5

4 65b de 4

63 .320 de 3

S o r t e i g d e

2 15 - 17 - 18

E n c e r t a n t s

0 de 6

1 de 5 + C

46 de b

? 6 4 9 d e 4

55 .435 de 3

48 49

d i l l u n s ,

30 37

C-13 R-3.

P e s s e t e s

41 .507 786

8 .153 .437

9 8 . 8 3 0

2 219

400

9 -1 -95

C-16 R-2.

P e s s e t e s

20 .308 .850

1 5 6 2 2 . 1 9 3

135 .845

3 .735

4 0 0

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns torda obert

DESCOMPTES 3n edat i carnet jove homes - dones i nens

<2i

££ïs

=

* — i

~~~^-

\J*J*S

CLAHIAMtS

E*WJVOLAT

' ÏMPF5 1*

80tfV

r \ " ItOOeRA'

rt<,7f-Cf

H»H ARfíiSSAiM

*M1ÍXV

«< f l GROSSA

Domini de les altes pressions Els vents del nord amainaran progressivament i el temps serà assolellat

( i l - M M A D O R l ' A

B Kls Països Catalans estan sota l'area d'influència d'un potent anticicló centrat so­bre cl País Basc. L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta i el sol dominarà a pràctica­ment totes Ics comarques ca­talanes. Al Pirineu hi haurà alguns núvols de retenció. però el risc de precipitacions serà nul. Les isòbares con­tinuen molt juntes, per la qual cosa els vents seran forts, tot i que molt pro­bablement a partir de la tar­da tendiran a amainar. La h u m i t a t a m b i e n t a l s e r à baixa i la visibilitat, ex­cel·lent.

A les comarques gironi­nes la situació meteorolò­gica estarà dominada per les altes pressions. HI dia seia clar. estable i assolellat. Tan sols hi haurà alguns breus intervals de núvols a les àrees de muntanya. A l'Lm-pordà la tramuntana min­varà progressivament, però encara seia forta. Les tem­peratures seran baixes.

Al Barcelonès l'estabilitat

• Àries. -1 :nai\-2u .ihril Intenta liuh.ir cl significat teu treball i no només l'.ispi terialista.

atmosfèrica serà absoluta. 1.1 temps serà molt assolellat peto fred. La visibilitat serà bona.

Al Vallès Occidental la nuvolositat serà escassa. Les temperatures seran baixes i les glaçades, extenses i im­

portants. A la Catalunya Nord el

protagonista meteorològic continuarà sent hi tramun­tana. tot i que a partir de la tarda tendirà a amainar. A la majoria de comarques dominarà el sol. Sobre els relleus sovintejaran els nú­vols de rentenció. Al País Valencià i a les illes Balears el dia serà estable i asso­lellat. Les temperatures no experimentaran canvis.

A tot el litoral català els vents seran del nord i la mar estarà molt alterada, amb àrees de temporal del nord. A ultimes hores de la tarda els vents minvaran i la mar millorarà progres­sivament.

Demà, sol i boires

L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta. Els vents del nord seran fluixos i en molts indrets ja seran en règim de marinades. La humitat ambiental tendirà a augmen­tar i a les comarques llei­datanes començaran a for­mar-se boires matinals.

AKons Sala, 23, baixos

Tel. 675 16 51 Sant Cugat

Surt

0 7 , 1 6 (solar)

0 8 , 1 6 (oficial)

Es pon

1 6 , 4 4 (sote/7

1 7 , 4 4 (oficial}

C Surt

1 4 , 1 2 (solar)

1 5 , 1 2 foficJa/i

Es pon 0 4 , 1 9 (solar)

0 5 , 1 9 (oficia/)

Temperatures d'ah Pa ïsos C a t a l a n s

A l a c a n t

B a d a l o n a

B a r c e l o n a

La B i sba l

B lanes

C a d a q u é s

Cas te l l ó de la P lana

E iv issa

L 'Es tar t i t

F i g u e r e s

F o n t c o b e r t a

Fo rne l l s d e la S e l v a

G i r o n a

L le ida

P a l m a d e M a l l o r c a

P e r p i n y à

El P o r t d e la S e l v a

P u i g c e r d à

R ipo l l

Roses

M a x M

21

17

18

19

17

2 0

18

18

17

19

18

16

18

17

18

15,9 1

18

9,5

16

20

San t A d r i à d e B e s ò s 18

S a n t C u g a t de l Va l l

St . Fe l iu d e G u í x o l s

St . Pr iva t d ' e n Bas

3S 17

12

20

S ta . C o l o m a de F a r n e r s 19

Sta . C o l o m a d e G.

T a r r a g o n a

Va lènc ia

E s t a t E s p a n y o l

B i l b a o

La C o r u n y a

G r a n a d a

M a d r i d

L leó

M ú r c i a

S a n t a n d e r

S a r a g o s s a

Sev i l l a

T e r o l

T o l e d o

V a l l a d o l i d

M ó n

A m s t e r d a m

A t e n e s

Ber l ín

B o n n

B ra t i s l ava

B russe l · l es

B u e n o s A i r e s

G i n e b r a

L i s b o a

L o n d r e s

M è x i c

M o n t e v i d e o

M o s c o u

N o v a Y o r k

Par ís

P raga

P e q u í n

R a b a t

R io d e J a n e i r o

R o m a

S a n t o D o m i n g o

T ó q u i o

V a r s ò v i a

W a s h i n g t o n

16

19

20

M a x M

14

14

11

13

13

21

14

8

15

8

11

3

M à x . W

4

12

2

2

1

6

28

4

15

7

25

22

-5

2

10

2

4

16

4 1

8

29

10

-1

5

r n.

6

9

9

2

1

9

9

8

4

1

2

-1

-1

6

11

,1

9

2

-2

4

8

7

5

2

10

8

10

7

i n .

9

9

-5

-3

0

6

10

0

0

0

-1

-2

in

1

6

-1

0

-4

2

18

-1

8

4

8

13

-15

0

7

-3

-6

4

23

-1

19

2

-3

-4

al del

• Taure. 21 ibnl-2u maig -Sigues creatiu i aconseguiràs senln-lc

nies realitzat que mai. Donaràs una imatge desperta i àgil.

• Bessons. 2'. -n.ug-21 junv —Les qüestions ocultes i psicològiques

et fascinaran. Procura ser reservat amb els teus pensaments.

• Cranc. 22 junv-22 julinl l't trobes en un punt en que Ics re­lacions tic parella et refrescaran la ment.

• Lleó. 23 juliul-22 agost Avui veus el mon amb molt d'op­timisme. Procura ser prudent o en quedaràs desenganyat.

• Verge. 23 agost-21 setembre Tot el que facis avui serií molt pro­ductiu i amb vista al lutur. Continua u i \ i .

• Balança. : : set -22 oiuibrc lli ha un desig d'ciiseiivui i compartir tot el que saps. Aprotundeiv en qual­sevol situació nova.

• Escorpí. 23 oci.-2 I novembre t 'na disposició nies alegre davant la vida t'ajudant a comprendre millor els aspectes toscos de tu mateix.

• Sagitari. 22 nov.-2(i desembre —L'aclivitiit que desenvolupis avui et

gratificarà enormement i et despertarà nous sentiments.

•Capricorn. 21 des.-ls> gener —Per mitjà dels altres aprendràs moltes

coses. Tindràs un dia molt comuni­catiu.

•Aquari. 20 gcncr-l.S febrer —Mentre exerceixes la teva professió

pots continuar aprenent coses noves de tu mateix.

• Peixos, t'l febrer-21) març -HI teu entusiasme creatiu propiciarà

unes molt bones relacions en el camp amorós.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Corina, Corina» Director: Jessie Nelson. Intèrprets: Ray l.iotta. Whoopi Goldberg i Tina Majorino. Sales: Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Anys 50: un home vidu con­tracta una jove intel·lectual at'roamericana perquè tingui cura de la casa i de la seva filla. Molly.

«Días contados» Director: Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez, Karra Elejalde i Javier Bardem. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

H Un etarra que arriba a Ma­drid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una pros­tituta drogoaddicta filla d'un guàrdia civil.

«Entrevista con el vampiro» Director: Neil Jordan. Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise i Christian Slater. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Nova Orleans. final del segle XVIII: Louise de Pointe du Lac surt a trobar el responsable de la seva solitud, el vampir Lcstat. amb la intenció d'eliminar-Io. Dos-cents anys més tard, un pe­riodista entrevista el vampir De Pointe du Lac. que explica la seva història.

«Frankenstein» Director: Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh, Robert DeNiro, Helena Bonham-Carter i Tom Hulce. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola.

B Nova adaptació de la novel·la Frankenstein, centrada en la vida del doctor Víctor Fran­kenstein, un home enfrontat a la seva terrible creació.

• SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Sant Cugat 2

Sant Cugat 3

Sant Cugat 4

La pastón turca

Pulp fiction

La tabta de Randes

Frankenstein

4.45,7.30,10.30

4.20,7.20,10.20.

4.35,6.35,8.35 i 10.35

5.00,7.45,10.30

• SABADELL

Cineart-tres La màscara 4.00,6.10,8.20,10.45

Rubí Palace 1 Júnior

Laborables: 6.15,8.30 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15

Rubí Palace 2 La pasión turca

Laborables: 10.45 / Dissabtes i festius: 8.30,10.45

Rubí Palace 3 Pulp Fiction Laborables: 5.00,7.45,10.30 / Dissabtes i festius: 5.00,7.45,10.30

Rubí Palace 4 Timecop

Laborables: 6.30,8.30,10.30 / Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

Rubí Palace 5 Frankenstein

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

• SABADELL Cineart 5 sales Pulp Fiction

La pasión turca

La versión de Brawining

Días contados

Entrevista con el vampiro

•^m-- m 5.00,7.30,10.45

4.00,6.00,8.15,10.45

4.00,6.00,8.15,10.45

4.00,6.00,8.15,10.45

4.00,6.00,8.15,10.45

«Júnior» Director: Ivan Reitman. Intèrprets: Arnold Schwarzcnegger, Danny de Vito i Emma Thompson. Recomanada: apta. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí. • Un doctor especialitzat en fertilitat decideix sotmetre's a un experiment mitjançant el qual resulta embarassat.

«Milagro en la ciudad» Director Les Mayfield. Intèrprets: Richrd Attenborough, Elizabeth Perkins i Mara Wilson. Recomanada: apta. Sala: Principal, de Sabadell.

• Kris Kringle és contractat

per fer de Santa Claus en uns grans magatzems durant els dies de Nadal. Però Kringle es pren tan seriosament el seu perso­natge que acaba creient que és el veritable Santa Claus.

«La màscara» Director Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert i Peter Greene. Sales: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, ja que es converteix en un autèntic dibuix animat vivent.

Euterpe

Montecarlo

Prinqpal

Frankenstein

Timecop

Milagro en la ciudad

4.00,6.10,8.20,10.50

4.10,6.10,8.20,10.45

4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla Corina, Corina

Kursaal Magnapax: E! Gran Canon

4.10,6.20,8.30,10.50

4.05,10.05

Magnapax: Niàgara

Pulp Fiction

La màscara

Stargate

Corina, Corina

Elreyteón

Timecop

La versión Brawining

Sipuedes

La pasión turca

Entrevista con el vampiro

Frankenstein

7.00

4.30,7.30,10.30

5.15,7.15,9.15,11.15

4.00,6.15,8.30,10.45

4.15,6.25,8.50,11.05

4.10,6.00,7.50,10.30

4.35,6.35,8.35,10.35

4.45,6.45,8.45,10.45

5.10,7.10,9.10,11.10

5.20,7.45,10.25

4.00,6.20,8.40,11.00

4.45,7.50,10.50

«La pasión turca» Director: Vicente Aranda. Intèrprets: Ana Belen, George Corraface i Sílvia Munt. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola. I Una dona de províncies de­cideix posar fi a la seva avorrida vida de casada quan s'enamora bojament d'un guia turc i queda fascinada per una cultura ben oposada a la seva.

«Pulp fiction» Director Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis i Urna Thurman.

Recomanada: RIN. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Vincent Vega i Julcs Wing-field són dos assassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Butch Collidge és un boxador professional subornat per Wallace per perdre un com­bat. Butch, però, guanya i in­tenta fugir amb la seva com­panya.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ansie­tats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili.

«Stargate» Director: Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • El coronel O'Neil i l'egip­tòleg Jackson viatgen al planeta Abydos travessant la porta es­tel·lar descoberta a Giza.

«La tabla de Flandes» Director Jim McBride. Intèrprets: Kate Beckinsale, John Wood i Sinead Cusack. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat.

• Una restauradora d'art des­cobreix l'enigma que amaga un quadre, La tabla de Flandes, pin­tat fa més de 500 anys arran d'una venjança.

«Timecop» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme, Ron Silver i Mia Sara. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• L'any 2004 l'home ha acon­seguit viatjar a través del temps. El govern, però, prohibeix que els viatgers puguin retornar al temps actual.

«La versión Browning» Director Mike Figgis. Intèrprets: Albert Finney, Greta Scacchi i Matthew Modine. Recomanada: apta. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• A punt de jubilar-se, un pro­fessor repassa els seus èxits i els seus fracassos.

Comèdia sentimental sense arquetips I «CORINA, CORINA» Títol original: Corina, Corina. EUA, 1994 Director: Jessie Nelson. Intèrprets: Ray Liotta, Whoopi Goldberg i Tina Majorino.

L ÀNGEL QUINTANA

j a n o m e n a t Codi Hays —un sistema de censura i auto-censura que va pre­

servar la moral de Holly­wood des de mitjan dels anys vint fins a començament dels setanta— prohibia de ma­nera específica que en una pantalla cinematogràfica es poguessin mostrar o insi­nuar relacions amoroses en­tre blancs i negres. Malgrat que la por als amors inte-rracials sembla que s'ha su­perat, aparentment, en la moral hollywoodiana els amors entre blancs i negres encara són difícils d'adme­tre. El film de Jessie Nelson és, aparentment, una obra tan light com Adivina quién viene esta noche, però amb els temps que corren demos­tra que és una pel·lícula mí­nimament atrevida, ja que, a més de proposar uns amors interracials semicasts —Ray Liotta i Whoopi Goldberg arriben a fer-se algun petó, però no van al llit—, rei­vindica uns amors interclas-sistes entre un amo i la seva

criada. Corina, Corina té la virtut

que no enganya i que sap jugar amb dignitat la partida que se li ha encomanat. El film és una comèdia romàn­tica marcadament sentimen­tal, que defuig tant les sor­tides de to com la sensi-bleria. La seva trama argu-mental es basa en una sèrie de fets més que previsibles, però que estan narrats amb certa gràcia, cosa que im­pedeix moltes vegades caure en situacions merament ar­quetípiques. El protagonista és un compositor de cançons per a espots comercials que queda vidu amb una filla petita. L'home ha de trobar una sortida a la seva trista situació i comença a buscar una mainadera. Rebutja to­tes les dones que es pre­senten a la porta de casa seva, fins que troba Corina, Whoopi Goldberg. La nova mainadera tindrà feina ini­cialment a conquerir la nena —que, afectada per la mort de la mare, no vol parlar— i, més endavant, el pare —que no s'acaba de decidir per l'opció de enamorar-se de la mainadera—. El final i cl desenvolupament de la història són més que pre­visibles, però Corina, Corina no és tan adotzenat com teò­ricament sembla.

El director intenta buscar

un procediment que li per­meti trencar les solucions previsibles que està obligat a utilitzar en una obra de gènere feta d'acord amb un públic molt determinat. La pel·lícula, per exemple, està narrada amb un sentit del ritme sòlid, en el qual ni es forcen els moments mar­cadament sentimentals ni es produeix cap trencament de to per llançar la comèdia cap al ridícul inevitable en aquesta mena de productes. El director sap remarcar els sentiments dels seus perso­natges, i els fa més agra­dables. El film no pretén realitzar militància a favor de la causa interracial, però els apunts que esporàdica­ment es presenten sobre el tema del racisme són intel·li­gents. L'acció transcorre en els anys 50 i, curiosament, els protagonistes demostren que tenen un bon gust mu­sical i en determinats mo­ments tant poden parlar d'E-rik Satie com de Bill Evans. fet absolutament atípic en un producte comercial.

La història no dóna gaire de si i la pel·lícula no deixa de ser una simple comedieta sentimental sense gaires pretensions. Resulta gratifi­cant, però, veure un pro­ducte estàndard que lluita per no caure en la vulgaritat i per mantenir la dignitat.

Ray Liotta, Tina Majorino i Whoopi Goldberg.

Antenex, S.L. Venda i reparació

d'antenes i parabòliques.

C/ Àngel Guimerà, 2 (davant estació) B

Tel. 589 22 47 1 SANT CUGAT §

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

i < ) I A i . / \ i N j n

\ I A I I I l \ \H< > \ Al s

34 APUNTS E L S 4 ( A N I O N S / D i v e n d r e s . | ; , J c s e n e r de 1W5

L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat De dil luns a divendres

De 7 i, <),;MI h. / . / (;«// del

Monestir. la informació amb Xawci l·iuitells i els Serveis Iiiluinialms de K S C De 'i.íil a 10 h. Sant Cugat iliti a dia. amb X. Casanovas De Illa 12.1(1 h. Cna Imhituiiti iiinh m m . amb M. \ rna l

De 12.31) a 1.1.311 h. Res a veure, presentat per M. Ri­balta i M ( avuelas. De l.v.ll) ,, |4 h Sani Cuitat dia a dia (repetició) IK 14 a T h. l o / de tarda Present.u per <Y Martín. De 17 a IS h. Ai/uesta tarda parlem í/e. .: dilluns la realitat dels immigrants a l'aliés sen.se fronteres: dimarts practiquem l.i solidaiitat a I iure a In terra. amb X ( 'asanovas i M. Costa. Dimecres entrem a /-.'/ ma­gatzem. amb M. Castillo. C. (r.ilindo i M. ( a n a s e o Di-lous obrim el correu dels al tics a /. 'estateta. amb I'. I ai i I ( asares. Divendres 1. \b,id i \ Knnel ptesciUen

/ estrena

D^ IS a l'Ml Res ,i \; tire U c p i t i u o ) . DÍ. I".i 2 lh I///,./,., novita.ls musK :i!s ,mih S \ a l lw \ 'es 21 in h / Í ' -C -'tut. amb ( R í \ c i k De 717.li .i 73 li V,;ÍIV I < •.tels. • •mb |> Pallissa. I )••• 7 i a 74 h. Dilluns:) 'iure ,i •'.: it-i·ii. dimarts / / nu: zaeetn: ílimceres; /.'<'./<(,'<7a, di|ous: / \->:ieihi i ilivendtcs I ,///', s s e / i v e / I Í , ' I / , T , S

I h OH .1 - I, \ / . , M : ;/ ,// teu

, ••sia' \ l l l s l . , : M.,-1 S!"p

• Dissabtes De s a Ib h. /•/ Cal! del ,\ln-re-.ni (edició dissabte I. De l i l a II h. /:/ magatzem I ' i pe l lC lo l

De II .i 17 li /. estremí I re-pc i lC io l .

De 12 a I ' h / 'estafem I re-

p e l i c i o i

I K 1.1 a 14 li. . liiiítí-"iiJ/>. ( livs ei !c i IV i|inp d'esports, DL 14 a is h l'alies sense !,<• '/nen. s l repetició |. De | s a In li. Manual Mssten !,•!,,. .nn l · l M. \lv:ra. l k I', a '.') h. Sa/1,7 /)/ . Mú­sica amb X. Montero . De l'»a 211 h. Riff-raff. Musica lieavv, amb M, l'ieanyol. De 21) a 22 h. Iraek a Iraek. liock. si ml i ÍHÍIÀV amb .1.

Maraiui's I >c 77 a S n. \tusi, a al teu

Í'S/;.'/. Musica non-siop.

• Ditiiiienges D Í s. .i 'i li / ! dia del Sensi" I missió ílc la missa íle dis­sabte i mloimacio de l'csglc-sia evangèlica bben b / e r . D Í 'i .i 'Ml) h. I.sp,,rt en ííí ' ina la edtetii . D Í ') M> .i 14 h Ruda d'amics ! 'ondiiit pci I', l'ahissíi. l'oc-sia amb I I ' . ( larcia. sardanes i s.nsuel.i amb .1 babregas. i / Í s :in t'tis per í'I'sbart I V I I a |S li. /• sporls en

iiiaisit Ja edaeio De Is a l(i ti. Magieal Mvsten I om De ll ia l'M) Superi)) De I') a 21 li. Iraek a Iraek. De 71 a 77 li. 1.sporls en marxa, sa ciítcto. De 22 a 7 h. Músiea al teu Í ostat. Musica tnm-stop. I cada bota. butlletins horaris. informatius. Connexió amb < 'atalunva Informació, infor­mació local i comarcal. Ser­veis lutot malius tle RS( '

13 D I V E N D R E S

• Sants -Hilari, ( iumcts ind i Verònica.

• C e n t r e Cul tura l —A les 10 ile hi nit: Amor a

mitges C om estima l'alíra mei­tat. d'Alan Avckhourn. Direc­tor: Jaume Villanueva. Intèr­prets: Núria l los ta . Xavier Serrat, Rosa Morata. l-nric Cusi, Pep Sais i Montserrat Calsapeu. Informació i reser­ves al telèfon s.S'í 77 SN. Preu: 2 (HM) p u s

• t asa de Cul tura A les 7 del vespre, concert de música de cambra a càrrec ile l heobald linsemble. In terpretara obres de Haydn. Heethoven. Reger i Martinu. l .nlnula lliure.

• Cafè de Belgradn \ Ics I 1.1(1 de la n i t . . ountrs

eii d i recte amb C o i i n t i v Im.

and I lis Perlect Show

L A P R O P O S T A

14 D I S S A B T E

• Sants l'élix de Noia. Juan de Ri ber.i. Mahiquies i Bernat de Corlcón.

• Monest ir

A les 11) de la nit. concert d'any nou amb la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc. amb motiu del seu 20c ani­versari. Direcció: Enric A/ua-ga. Informació al telèfon (i74 5.1 % . Organització: Coral St. Cugat del Club Muntanvenc

18

Alguns dels actors d'Amor a mitges.

«Amor a mitges», cV Aycbourn A mor a mitges (Com estima Valira meitat)

II é s el n o m d e l ' ob ra d ' A l a n A y c k b o u r n q u e es r e p r e s e n t a r à avui a les 10 d e la nit al T e a -t r e - a u d i t o r i de l C e n t r e C u l t u r a l . L ' o b r a , d i r i g i d a p e r J a u m e V i l l a n u e v a , és u n a d i v e r t i d a c o m è d i a d ' h u m o r a n g l è s q u e expl ica les p e r i p è c i e s d e t r e s m a t r i m o n i s q u e d e s c o b r e i x e n a v e n t u r e s s e n t i m e n t a l s e n t r e ells i q u e q u a n n o les d e s ­c o b r e i x e n . . . se les i n v e n t e n . s<>

• ( asal d ' \ \ i s \ les s de la taula, l Is M.uxo-sos elel Valies posaran en es­cena la comèdia en un acte de l'olcli i Camarasa Mans i ·<:atre' I a ( oral d'Avis del ( asal ile Valldoreix oferiran in lecilal de cançons. Final­

ment es Iaia una represen­tació d'acudils csceniíicats.

15 D I U M E N G E

• Sants l 'au. Mani" . Mahacuch , M i í i i iecs i Sccund ina .

• ( e n t r e \ Ics (1.70 de la tarda a l'A­teneu Santeucatene, acte de

lliurament de premis del 15c Concilis de Pessebres a Do­micili i entrega d'obsequis als participants en els actes que s'han celebrat. Passada de diapositives, a càrrec de Josep M Casas, i concert de reis amb la ( d ia l Serra d'Or. di iicala pel Atulie u Recasens.

16 D I L L U N S

• Sants - Fuliiciici, Marcel i Priseilhi.

17 D I M A R T S

• Sants —Antoni Abad. I.eonila i Ro-

selina.

D I M E C R E S

• Sants Prisca, Idiberata i Beatriu.

19 D I J O U S

• Sants — Malius. Canut, Marta i Pia.

• ( afe de Belgrado —A les 11.10 de la nit, blues

en directe.

• Cor infantil i juvenil - Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura. I es activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complemen­taris. Organització: Cor In­fantil i Juvenil Sant Cugat. Telèfon: 675 32 2.1.

• Centre Cívic de la Floresta ( eramica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 5 de la tarda a ') del vespre. Telèfon d'in­formació: 5S4 OS 47. Orga­nització: AHHA l'Esplai, i àrea de Cultura de l'Ajun­tament.

• Centre Cívic de les Planes 'Pallers de música de banda, de costura, de guitarra (e-lectrica i espanyola), manua-litats, casal pet a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a l) del vespre. Telèfon d'in­formació: 675 51 05. Orga­nització: AM l'Esclop i àrea de Cultura de l 'Ajuntament.

• Casal Cul tural de Mira-sol laller de teatre per a nens i aelults. plàstica, manualitats, boixets, eostuia. Esplai diari,

< 'asal d'Avis i altres activitats. la l ler ele Natura Descobrint

el iwsire entorn, per a nens i nenes ile " a 12 anys. Dis­sabtes. de 10 del matí a 1 elel migdia. Informació i ins­cripcions. de 5 de la tarda a l> del vespre, al telèfon 5S() 20 78). Organi tzac ió : AT M A D H A C i àrea de Cultura de l 'Ajuntament.

• Ateneu Santcugatenc -2on Curset Taller de Manua­

litats: centres florals, policro­mia, porcellana russa, cuina i altres. Pins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 SÍS (M. Antònia Navarro).

• Creu Roja —Campanya ele conscienciació

amb la natura. Recollida d'ar­bres vius de S'adal. del 15 al 25 ile gener, de les '( del mati a les S del vespre als locals de la Creu Roja.

• Curs d 'esperanto —Organitza: ( i r up d 'Esperanto

Jozefo Angles. Telèfon d'in formació: 674 dl SO.

• Club Muntanyenc — •Grup de muntanya per a nois

i noies ele I 1 a 14 anvs. Te­lèfon d'informació: 6~4 53 l'ii.

- G r u p Xàfec. Activitats infan­tils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la taula.

—Classes d'anglès, a nivell de conversació. Telèfon d'infor­mació: 674 5.1 '16.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre S i 17 anvs Telèfon: 674 0 ' '16.

• Centre Borja

— El dimarts 24 de gener, a les 7.43 del vespre, dins cl cicle ele conlerencies sobre cultura i societat: Historia i cultura de la Mesopotamia an­tiga. amb Elisenda Durhaii. especialista en egiptologia Centre Horja. telèfon d'infoi-mació: 674 11 50 i 674 56 2'J.

— El dimarts 31 de gener, a les 7.45 del vespre, elms cl cicle de conferencies sobre cultura i societat: Historia i cultura de la Mesopotamia an­tiga, amb Elisenda Durban. especialista en egiptologia. Centre Borja, telèfon d'infor-

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida 07 I0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Oies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50n. L'últim servei finalitza el seu recorregut a i estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07 50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregul a 'estació de F.G C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira sol Plaça Car Cadena, Estació St. Cugat Mercat Torreblanca CAP, Alfons Sala, Can Caaena Estació Mira-sol, Mas Janer.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21,30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 07.20h del mati i cada hora i miÇa fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 0B.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut, F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat CAP, Alfons Sala. Estació, Plaça Centre La Floresta F Colom

»*.rt, it.À*-.*i1lull

J M » M *,.! " « a i

-Dies feiners. 1 a sortida 05 40It-06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a ies 22.25h. -Dissabtes i festius 1 a sortida 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h, -Sortides addicionals a Terrassa 06 55h 07 55h i 11.55ti.(feiners)

TMIíimum . . .

Sortides des de Sant Domènec. -Oies feiners.1 a sortida 06 16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius, i a sortida- 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins ales 22.16h

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06 53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida. 09.23h-09,53h i als 23153 minuts de cada hora fms a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06,05h-06 35h als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida 09.05h-09.35h i als 05135 minuts de cada nora fins a les 22.35h.

Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC. Colcmer San: Domènec.

-Dies feiners 1 a sortida 0515 05 401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes 1 a sortida 05 15 05 4010610h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh ials 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

1 i,' *\ T ~1f tt i iH fU i l i ffifi «Mil

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 2145h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

A S S . R A D I O

T A X I S A N T CUGAT I V A L L D O R E I X

SERVEI DIA I NIT

Servei de grua

Cobrament amb

Tarjetes de Crèdit

i Teletac

589 44 22 - 675 5151

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can N4atas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès Lfwi'1*1:1; °

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets. Fes-te soci de Creu Roja]

J e g

T

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 13 de gener de 1995 APUNTS 35

L'AGENDA

mació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 7 de febrer a les 7.45 del vespre, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: La interacció cul­tural en l'empresa. Una ne­cessitat econòmica, amb Vi­cenç Trius, ex-director de Ba­yer Hispània Comercial, SA. Centre Borja, telèfons 674 11 5(1 i 674 56 29.

—El dimarts 14 de febrer a les 7.45. dins el cicle de con­ferències sobre cultura i so­cietat: La mujer en la historia de los derechos humanos, amb Nazario Gonzàlez, catedràtic d'història de la UAB. Centre Borja, telèfon d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 21 de febrer, a les 7.45, dins el cicle de con­ferències sobre cultura i so­cietat: i Por qué rehabilita la Iglesia a Galileo?, amb Ma­nuel García Doncel. catedrà­tic i director del seminari d'història de les ciències de la UAB. Centre Borja, te­lèfon d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 28 de febrer, a les 7.45, dins el cicle de con­ferències sobre cultura i so­cietat: Iran monumental, amb Josep Maria Gavin, investi­gador. Centre Borja, telèfon d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 7 de març, a les 7.45, dins el cicle de con­ferències sobre cultura i so­cietat: Història de Catalunya: el compromís de Casp, amb Antoni Borràs, director de la Biblioteca Borja. Centre Bor­ja, telèfon d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 14 de març, a les 7.45. dins el cicle de con­ferències sobre cultura i so­cietat: Numismàtica papal. Seu vacant, amb Ramon Mar­tí Cot. presient de la Aso-ciación Espanola de Numis­màtica. Centre Borja, telè­fons 674 11 50 i 674 56 29.

• Casa de Cultura —El dimarts 14 de febrer, a

les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-vi-suals Viatgem amb en Gavin: La Xina i el Tibet, amb Josep Maria Gavin.

—El dimarts 14 de març, a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavin: La Patagònia, amb Josep Maria Gavin.

£*« * ' - * ; ',"*?" ; f, -' ,r*"TMi fe . - . * > , , »s'- - •*>••&

• Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac

1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cu­gat del Vallès per estimular la recerca sobre temes re­lacionats amb Sant Cugat o amb l'àmbit comarcal del Va­llès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de

Dia/Poble

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

Papiol

I Farmàcia (adreça)

Cultell (P. Diputació, 6)

Telèfon

6740364

Uuis(Alt imirM8) 6924708

Serra (Francesc Macià, 86) 6991343

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

A.Viià(Av. Generalitat, 35)

Riera (Dr. Murillo, 1)

Sànchez (Passatge Xops, 2)

Farell (Sant Jordi, 25)

Guix (Major, 25)

A.Vaà(Av. Generalitat, 35)

Salaven (Santiago RusiM. 38)

Ordis (Avda Argentina, 17)

Torres (Passeig Les Fonts s/n

Guix (Major, 25)

A. Vllà (Av. Generalitat 35)

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí_ __

Montcada^

Papiol

Texidó(Rbla.del Cetef, 97)

5642139

6683967

6740430

6923184

6990291

5641645

6683967

6740645

5807859

5641645

6683967

6747749

Selva (Torrent 12) 6918901

Ruiz (Ora. Sabadell, 95) 6995012

P. Ferragut (Can Cuyàs. Bl. Orquídia, 8)

I M Sant Cugat

A. Vila (Av. Generalitat 35) 6683967

Beringues (Alfons Sala, 46) 6740483

Cerdanyola

3 RuD l Montcada

Papiol

Alvarez (Galerias Unicentro)

Via (Conjunt Rubi-2.000)

J. Relat (Major, 89)

A.V1à(Av. Generalitat 35)

6926721

6991301

5841481

668.39.67

1 Sant Cugat

*. Cerdanyola

ï Rubi r.

~ Montcada

ï Papiol • Sant Cugat

j Cerdanyola

• Rubi

* Montcada

1 Papiol

1 Sant Cugat

5 Cerdanyola

ï Rubí

5 Montcada

l Papiol

MoraJ (Santa Teresa, 40)

Bach (Passeig Cor deltes, 67)

Oriol (Zafiro, 28)

Capdevila (Conca, 10)

A.Vià(Av. Generalitat, 35)

Domènech (P. Sant Mati, 50)

Valls (Avda Catalunya, 17)

Gibert (Torres Oriol, 4)

Duran (RWa Montcada, 37)

A.V1à(Av. Generalitat 35)

Uorens (Sta. Maria, 27)

Rivera (C. Sant Ramon, 182)

Batllori (M'íà i Fontanals, 1)

V ia (Jaume 1,20)

A. Vila (Av. Generalitat 35)

6753344

6922367

6994398

— 6683967

6743353

6921130

6996899

5751543

6683967

6741531

6920676

6990388

5645904

6683967

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

febrer de 1995. Telèfon d'in­formació: 674 69 93. Es po­den recollir les bases a l'a­juntament. a la Casa de Cul­tura i a l'Arxiu Municipal.

• Sales municipals —Del 17 de gener al 5 de febrer

a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura, Identitats, pintura de Marta Lucena. Inauguració, dimarts 17 de gener a les 8 del vespre.

• Sales privades —Fins al 10 de gener a la Sala

Rusinol. exposició de l'obra de Fèlix Albajes. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'l I a 3. Tel.: 675 47 51. Telèfon: 675 47 51.

—Del 12 al 31 de gener a la Sala Rusinol, exposició del pintor Ernest Descals Pujol. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d ' l i a 3. Telèfon: 675 47 51.

—Fins al 22 de gener a la Ga­leria Canals, exposició d'o­bres d'Artigau. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d'H a 2. Dilluns tancat.

—Del 24 de gener al 19 de

TEtlfGNS 8E8VEIS

Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers Bellaterra

Bombem Generalitat

Bombers Rubi

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes SI. Cugat (Reser.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ent. Municipal descentra*.

ENHER Rubi

FECSA

FFCC

Funerària

G. Civil (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

Oliana Municipal La Floresta

Parròquia St. Pere Octavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

Policia Municipal i Prot. Civil

Pol. Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsol-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

Valldoreix (parada)

5892288

675 51 05

6928080

085

6998080

5891122

5894455

5891382

6744599

7252944

5890847

675 5105

5892018

5890941

6747096

6741234

6742459

6747615

6742719

6991892

5891226

6741934

6740525

6742379

5891165

6746698

5890847

6741163

2047503

6740569

6754055

6747858

091

092

» 8 7951 25

6747612

6740997

5894422

6741580

6740322

5690021

6741111

febrer a la Galeria Canals, exposició d'obres de Maria Girona. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d'11 a 2 i de 5 a 8. Festius d'H a 2. Dilluns tancat.

-Fins al 13 de gener a la Sala d'Associació d'Idees, Llaurar matèria; somniar desperts, obra gràfica i escultura de Bibiana Pedemonte. De di­lluns a dissabte de 5 a 9. Telèfon: 674 24 50.

-Fins al 15 de gener a Febo Galeria d'Art, gran Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores de l'art. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 1 i de

Grua

Aigües La Floresta

AAPP i W Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-sol

AAPP i W Valldoreix

AAPP i W C. Montserrat Vall.

AAPP W Can Majó Vall.

AA Prop, i Veïns La Floresta

AA W Aiguallonga La Flor.

Ass. Consumidors

Alcohòlics Anònims

DNI (Cita prèvia)

67433 71

67420 89

674 2018

6741003

6747103

6742197

674 2105

674 5049

674 2089

6745129

2684567

3177777

589 3080

Greenpeace (91)543 4704

H. General de Catalunya

H.Valld'Hebron

H. Sant Joan de Déu

Unitat Coronària

Tel. de l'Esperança

Informació Carreteres

Informació Aeroport

Informació RENFE

informació Port.

OMIC

Poüclinic Torreblanca

PROMUSA

Ï I I T I T A T S

ASDI

Arxiu Gavin

Casal d'Avis SC

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

El Tot Sant Cugat

Grup Sup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

Televisió Sant Cugat

Els 4 Cantons

5891212

427 2000

2034000

2481040

414 48 48

2042247

4785000

4900202

3188750

5893188

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5890598

6745396

6741006

67526 52

6748661

6749314

675 59 59

589 5366

58962 82

5 a 8. Diumenges de 12 a 2. Telèfon: 674 19 55.

—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

•Cent re Cultural —Dissabte 21 de gener a les

10 de la nit al Teatre-auditori, concert de música barroca

amb el grup Diatessaron. So­prano: Maria Lluïsa Munta­da. Flauta: Lluís Casso. Oboè i flauta: Jordi Argelaga. Viola de Gamba: Clara Hernàndez. Clavicèmbal: Mireia Hernàn­dez. Concert monogràfic de­dicat a George Friedrich Haendel (1685-1759). Preu: 2.000 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

•Centre Cultural —El dissabte 4 de febrer a les

10 de la nit al Teatre-auditori, Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat ofereixen l'espectacle Un pont de mar blava. Di­recció i coreografia: Joan Se­rra. Preu: 2.500 pessetes. In­formació i reserves al telèfon 589 22 88.

•Centre Cultural —El divendres 27 de gener i

el dissabte 28 de gener, a les 10 del vespre al Teatre-au­ditori, la Companyia T de Teatre escenifica els Petits contes misògins, de Patrícia Highsmith. Direcció: Pere Sagrià. Intèrprets: Mament Duch, Marta Pérez, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Ro­ca. Preu: 2.00() pessetes. In­formació i reserves al telèfon 589 22 88.

—El diumenge 12 de febrer a les 7 de la tarda al Teatre-au­ditori, La corona d'espines, de Josep Maria de Sagarra. Direcció: Ariel García Val-dés. Producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Preu: 2.000 pessetes. Informació i reser­ves al telèfon 589 22 88.

QUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí

a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Te­lèfon d'informació: 674 11 50.

• Biblioteca del Mi l · lenari —Centre Cultural. Biblioteca

pública. De dimarts a diven­dres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 de la tarda a 8 del vespre. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Te­lèfon d'informació: 589 28 09.

• Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 de la tarda a 9 del vespre. • A r x i u Municipal —Rambla Can Mora s/n 2on.

Matins. Telèfon d'informa­ció: 674 69 93

• Biblioteca de l'Ateneu —Pla}a Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

• Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon

d'informació: 589 13 82.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

Aquesta primavera, tu, núvia, seràs la

protagonista a FORMAS. Et presentem

tota una desfilada de models de recollits

ideats per a un dia inobl idable. Tu

esculls: un clàssic impecable, un

romàntic arravatador, un sobri informal

o un atrevit descarat.

Tot això acompanyat de tocats de flor

natural, pedreria i perles.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

36 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès

I ) i \ Lluïres. !.- de iiener de I1'

L A M E M Ò R I A

La casa d'un pagès del poble

L A C O L U M N A

Botiga i servei 1 MM \ \ l : [ 1 ( 1 YAS

I OM \S( .RAU i (i.\RRIGA

Les c a s e s d e la gen i del c a m p r e s i d e n t al c e n t r e u r b à h a v i e n d e t e n i r . m e s o m e n v s . u n c * con ­d ic ions pe r ,i la t e m a q u e d e s e n v o l u p a v e n I "am­

plada de l s h a b i t a t g e s e r a d ' u n a ll'es casa ls d e sis v a r e s c a d a s c u n ( u n s cinc m e l i c s ) , tot d e p e n i a d e la i m p o r t à n c i a d e les I L I I C - d e

cul t iu de la famíl ia . í i a i i e b e lo le^ I e m e n la p l a n t a b a i \ a i un p is . pe l'o si la t a n n l i a es li i iba \ a be n sil u.i

da. lins i lot hi alè- ///' havia eixides L'ien un s ' s m p i s

pe ie, lo s , m i \\, ^ie temen un •j.olles o iv di siir haleonel amh un n e : . Si la. cas,i C M . , .

peta lema. .1 la l'araüit de lerro.

In Ui matinaven

un L as,11 ,imli s o ' d.i pe : i l a n c : a . t s . p a i I i .i i: o ; :r a I IL lli .MM s \ ; i ; :,!',. ,,

js 11. i i \ . i - ; v : I I '

" •• la' de ;':i!i! n si. i p o i I i , b d o b l e

' I L , I l i ' .

i>ani<i.ws de

mnivie.

lel I el I li c •[' l i .I- . In :i iba\ L s la L um. l'u niad . <\ I n Ull Losl.it. I L si.|ue la J c la p . u e t

q u e . iguanlav a I : i . e n e ' a. .i.o m l . l >'sl al - a c o . la l'.ii ,!e toc . on . . " ien -'-i11

el ;nei':jai i la c.ildc i aC..-, pel al ; ; '1 '1 '1

K s l i a ; I )c l ' a l t i c l . u o . el L I is5.it de i.i t a u l a , s o i t i a el c o m e n ç a -

ir.enl de l ' esca la . \ l ' a l t ic cos ta t p e n j a t s a la p a i e t . D e s p r è s i ro -de lau la t e n i e n l ' e n t r a d a el ce l l e r h a v e m la pa l l i s sa : al c o s t a l , un i e! n i a g a t / e i n de la casa . p e r ò . c o b e r t a m b la cor t dcU p o r c s . Ics a i \ i i | u c h i e n l l a v e s , a m a gàb ie s d e coni l l s i el ga l l inc i pe r

e s q u e n a In havia una p o r t c l a q u e d o r m i r l ' av i r am. A q u e s t s , d u r a n t d o n a v a al s o l a e s c a l a . q u e feien el d ia , g r a t a v e n t o t a l 'e ixida i el servil d e i c b o s l de la casa A con - f e m e r de la casa . s o b r e t o t a l 'es-t i n u a c i o . hi hav ia cl c u b pe r e la- t iu. q u a n hi t i r aven a lgun l lençol boi ai cl vi i un reng le de b o t e s d e boll d e les b a t u d e s . Al t ina l . d ' e s q u e n a a la p a i e t fins al t o n s el c o b e r t p e r a i x o p l u g a r el c a r r o . del c e l l e i . -\ l ' espai de so ta les les c i n e s d e l l au ra r , la b a r r a de b o l e s , n o r m a l m e n t hi g u a r d a v e n Ics c i n e s m a n u a l s , a l g u n a pila de

les p . i t a tes . A l 'a l t ra pa r t l a t e r a l . l lenya i t 'e ixine- pe i fer foc. I al p c i i | a v c n u n e s b a r r e s del so s t r e final d e tot . la p o r t a del " b a r r i » . pe r a s s e c a r - h i ras i s d e c e b e s . alK. c o m s ' a n o m e n a v a , p e r a la s o r t i d a t o m à q u e t s , b i t x o s , p e n j o l l s tic de l c a r r o . i a m i . e l e . A t e r r a , a n a m b a d e s a l ' J imig del pa t i t e n i e n cl p o u . la p a r e t , c a i b a s s c s d e b o n gust . A r a us e x p l i c a r é u n a casa o r g a -L s p c i . m l l ' h ivern p e r fe r -ne l'ari- n i t / a d a d ' u n a m a n e r a s e m b l a n t , n e t e s i a m a n i d e s , a m b el l lard de p e r ò s e n s e " b a r r i ' . I n a q u e s t la c a l d e r a d e la m a t a n ç a de l p o r c . j i ab i t a tge . n o r m a l m e n t hi vivia un l 'n a q u e s t a p a r e t p e n j a v e n les c a m p e r o l s e n s e g a u e t e r r a d e cul-

e m e s d e t e m p o r a d a , p e r q u è la t iu . ni a n i m a l , p e r o n ' h i h a v i a res ta d e l'anv no d e s t o r b e s s i n . A a l g u n q u e d i s p o s a v a d ' a s e p e r c o n t i n u a c i ó , hi havia cl p o r t a l tic p o r t a r els es t r i s de l i eba l l o a lgu-l ' c i v i d a l p a t i ) , o n hi h a v i a la na pe t i t a c à r r e g a d e r i v a d a d e la c o m u n a i l ' e s t ab le p e r a l ' an ima l fe ina. A l e s h o r e s , la d i s t r i b u c i ó de d e e o i i i e u . a m b els g u a r n i m e n t s la casa e x p e r i m e n t a v a a l g u n s c a n -

qii

' imaginar-se que aquesi . •ei^·. ^! Jei l'n lual carrer de Saiili IU1' Kiisiiii'! Vaie-a.i principi de segle se lis . " !"Mla ,I au Sani le ens queda molt li'..:". I • i • I k< > I S I \

vis. P e r e x e m p l e , cl po r t a l t en ia l e s m a t e i x e s c a i a c l c i i - i i q u e s . p e r ò el p e d r í s d e la p o r t a t en ia un rebai.x a c a d a cos t a t pe r pas ­sa r -h i les r o d e s de l e a r r e t . q u e r e s t ava a l ' e s t ança d ' e n t r a d a a m b e l s e s t r i s . T a m b é , d ' a q u e s t a e n t r a d a so r t i a el c o m e n ç a m e n t d e l 'escala p e r pu ja r a dal t i t a m b é al s o t a e s c a l a t e n i e n cl i c b o s t . A c o n t i n u a c i ó , la c u i n a m e n j a d o r . tot d ' u n a p e ç a . a m b la llar de loc . S e g u i d a m e n t , el eel lei m a g a l / e m i. al r a c ó de l f ina l , u n a p e t i t a m e n j a d o r a i el ruc p e r a r r o s s e g a r el e a r r e t d e l ' e n t r a d a . l·ii so r t i r a l 'e ixida, u n a c o m u n a a m b l 'es­pai ju s t i un p o u al mig del pat i .

A q u e s t e s c a s e s a c o s t u m a v e n a n o t e n i r g a i r e l l a rgada . Això c o m ­p o r t a v a q u e l 'e ixida ten ia p o q u e s d i m e n s i o n s , u n a p e t i t a p a l l i s s a s o t a u n s c o b e r t s , al c o s t a t u n a cor t p e r al p o r c i un pe t i t ga l l ine r . S o t a el c o b e r t , en un r a c ó . una pila d e c e p s i l 'eixincs. a m b l 'in­c o n v e n i e n t q u e tot havia d ' e n t r a r i so r t i r a t r aves de la casa fins

• c e p .

l o t n -

( ULMl

al p o r t a l , l a d i s t r i b u c i ó del p is s u p e r i o r d e l s ca sa l s e r a g a i r e b é igual e n t o t e s les ca se s . A la sor­t ida de l ' esca la , a m à d r e t a , u n a c a m b r a , la " b o n a » , q u e d e i e n , p e r q u è t e n i a u n a f i n e s t r a q u e d o n a v a al c a r r e r . A m à e s q u e r r a , un pe t i t p a s s a d í s q u e c o n d u ï a a la c a m b r a de l mig , s e n s e c l a ro r , i al final u n a a l t r a a m b f ines t ra q u e so r t i a a l ' e ix ida . A l g u n e s d i s ­p o s a v e n d ' u n b a l e o n e t a m b u n pet i t t e r r a t , a la b a r a n a d e f e r r o del q u a l a c o s t u m a v e n a p e n j a r - h i les p a n o t x e s d e m o r e s c p e r a s se ­car . E n un r a c o n e t , u n a c o m u n a , q u e fe ien c o i n c i d i r a m b el d e s ­g u à s d e la d e baix. A d i n s hi hav i a l ' i m p r e s c i n d i b l e , un s e i e n t a m b el forat i la t a p a , t o t d e fusta , i un c lau a la p a r e t p e r p e n j a r - h i e ls t r o s s o s d e full d e d i a r i . P e r p o r t a . u n a c o r t i n a , q u e g a i r e b é s e m p r e e r a d e sac . A q u e s t se rve i e r a p e r a les n e c e s s i t a t s d e les ni t s , p e r ò a l ' h i v e r n , n o m é s p e n s a r e n el fred q u e hi feia, g a i r e b é t ' o b l i d a ­ves d e sor t i r d e l llit.

E K p r o p i e t a r i s d ' a i x ò q u e s ' a n o m e n e n g r a n s superf í ­c ies c o m e r c i a l s d i u e n q u e si v o l e n o b r i r e l s seus es ta ­

b l i m e n t s e n d i u m e n g e no és b e n b e p e r t e r negoc i , es c lar q u e no . s i n ó p e r p r e s t a r un s e r v e i a U c l i en t s . El c l ient pci d a v a n t d e lot i el n e g o c i a la cua . q u e es una cosa q u e es veu q u e e n c a r a no h a n e n t è s els b o t i g u e r s pe t i t s cK q u a l s , e g o i s t e s , s e m p r e v o l e n tan­ca r e n d i u m e n g e s e n s e e n t e n d r e q u e als c l i en t s els po t v e n i r el des ­fici d e c o m p r a r i ile ser serv i t s . s o b r e t o t d e se r serv i l s . ,, qua l s e ­vol h o r a i en q u a l s e v o l d ia .

A mi a q u e s t desf ic i , el de sei servi t pe r b o t i g u e r s serv ic ia ls , em va v e n i r just el d ia m a t e i x de R e ­al m a l i . O b r e s els l e g a l s t e u s ; els de l s n e n s i i e su l l a qt .c al eot vi d e pi les li fal ten pi les i a ixò CUL li h o havies adve r t i t a !a depc n d e n ! a: ja hi h a I c s p i . e s ' S • s e n v o r . ja hi ha les p i l c - ,,i.u a l 'avió li falta la c a b i n a < qi... al t r e n e l èc t r i c hi ha iin.t \ i.i .;. m e n y s ( p a r l a n t d ' a v i o n s i , k t r e n s : d i u e n els p i l o i - d ' I b e i i a els m a q u i n i s t e s de R e n i e q u e -fan les v a g u e s q u e tan iu> i - l . .rl p e r u n a mi l lo ra sa lar ia l c o m pel • q u e el c l ient se sent i b e n a tès . i js p i lo ts i els m a q u i n i s t e s t a n q u e n e n d ia fe iner , e ls b o t i g u e r s o h i c r e n d ia fest iu i lo t s h o tan tot pei t e n i r c o n t e n t a la c l i en te l a . \ m b un pa í s hab i t a t pe r üc'iil t an g e n e ­ro sa i a l t ru i s t a no se de q u è ens q u e i x e m ) . El cas es q u e les saba ­tes q u e els R e i s t ' h a n p o r t a t t a m ­p o c n o son del teu n ú m e r o i es l lavors q u a n m e s v o l d r i e s q u e les b o t i g u e s fossin o b e r t e s : p e r can­viar les s a b a t e s , p e r r e c l a m a r les p i l e s i el t r o s d ' av ió i la via. 1 r e s u l t a q u e a q u e l l d ia . just aque l l d i a , t o t e s l es g r a n s s u p e r f í c i e s c o m e r c i a l s i t o t e s Ics b o t i g u e s e s t a n t a n c a d e s . 1 el n e n q u e p lo r a i tu a m b les s a b a t e s g r o s s e s .

El D e p a r t a m e n t tic C o m e r ç . q u e d e c i d e i x els d i e s fest ius en q u è les b o t i g u e s p o d e n o b r i r pe r servi r , h a u r i a de fer o b l i g a t ò r i a l ' o b e r t u r a de l s e s t a b l i m e n t s el dia de l s R e i s . E ls b o t i g u e r s h o agra i -r i e n m é s q u e si e ls d i u e n d ' o b r i r el d i u m e n g e a b a n s . N o far ien ni c inc d e ca la ix p e r q u è les pi les i l ' a v i ó i l es s a b a t e s - p r e u p e r p r e u s a b a t e s g r o s s e s - ja e l s t e n i m p a g a t s , p e r o q u è e s ce negoc i vil al cos t a t de la real i t ­z a c i ó sub l im d ' u n se rve i .

ELECTRICITAT- FONTANERIA -CALEFACCIÓ Llar, comunitats i empreses. Instal·lació i manteniment

I N S T A L · L A C I O N S

MINGO SCP

demani'ns pressupost al

674 41 44 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, p iano , violí, o rgue ,

f lauta travessera, violoncel, gu i tar ra , etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C / Balmes, 11 - Tel. 6 7 4 5 8 6 2 - Sant Cugat

$£%( Servei •(£#)+Gratuïta

Mercat Pere Son, 120 5891448

Domicili

Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89 , , , , , ,

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR CONSTRUCCIONES Y REFORMAS ESCALERAS - BANOS - COCINA - &CHADAS

Strcwinsky , 8 (Pol. ind. Can Jardí) Tel. 588 05 01