ELS Divendres, 9 de desembre de 1994

CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 71»Any II»200 pessetes

I Punt i seguit Els pares de l'escola pública Joan Ma-ragall reclamen un nou gimnàs i un nou menjador. Plana 4

La direcció de l'IFP Leonardo da Vin-ci protesta per la proximitat de la deixalleria. Plana 4

L'escorxador municipal sacrifica 12.000 bens i més de 1.000 vedelles a l'any. Plana 5

Sant Cugat ja té el primer espai públic perquè els gossos hi facin les seves necessitats. Plana 6

I Economia La majoria dels comerciants de Sant Cugat tanquen les botigues els dies 6 i 8. Plana 11

El Parc Tecnològic del Vallès amplia el seu àmbit amb 12 empreses i arriba al límit de Sant Cugat. Plana 12

I Cultura i espectacles Surt a la venda el cinquè número de «Gausac», del Grup d'Estudis Lo­cals. Plana 15

L'Ajuntament organitza un concurs de lletra i música de rock en català. Plana 15

Un santcugatenc era l'editor de les aventures de La Sombra a l'Estat Es­panyol. Plana 16

I Esports Un estudi del CAR revela que Sergi Bruguera pica la pilota a 126 qui­lòmetres per hora. Plana 28

El Patí Hoquei Sant Cugat aspira a pujar a primera catalana gràcies al bon inici de lliga. Plana 29

L'equip de tennis del CN Sant Cugat és eliminat al campionat de Catalunya per equips. Plana 30

I Punt divers Localitzen a Martorell les mans de la noia mutilada que van trobar a la Floresta. Plana 32

El santcugatenc Santi Jové recull ma­terial sanitari per als refugiats bos-nians. Plana 33

La Plataforma del 0,7% endureix la campanya mentre no avancin les ne­gociacions. Plana 33

El CAP de Sant Cugat tracta vint afectats de la sida. Plana 34

I Apunts El Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Pere Octavià s'ha reactivat considerablement. Plana 36

Richard Gere arriba diumenge a Sant Cugat per participar en pràctiques budistes a Barcelona. Plana 36

TV Sant Cugat inicia una nova tem­porada de programacions. Plana 37

Presència io$ donaran us

exaqrfardebttvistaïVesèscia

Sant Cugat té l'aigua assegurada fins al segle XXI

A partir d'ara, es podrà disposar del cabal del riu Llobregat

La mesura s'ha pres davant el previsible creixement de població

• Sant Cugat.— El consum d'aigua dels habitants de Sant Cugat era superior al que li pertocava. Si la població continua creixent, d'aquí a uns anys es podrien haver presentat problemes de subministrament,

com ha passat a d'altres pobles del voltant. Des d'ara, l'aigua potable que consumeix la ciutat no es limitarà només al riu Ter: la Junta d'Aigües de la Generalitat i l'En­titat Metropolitana de Serveis Hidràulics

paguen les despeses de contracció d'una canonada que transporta aigua del Llobre­gat des de Sant Quirze. D'aquesta manera, el submnistrament es garanteix fins ben entrat el segle XXI. Plana 2.

LA TEMPORADA DEL CENTRE CULTURAL

Una foto de grup d'actors i altres membres del muntatge de Germans de sang davant el Centre Cultural. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Presenten a Sant Cugat el musical «Germans de sang • Sant Cugat.— Actors, el director i res­ponsables del muntatge del musical Ger­mans de sang van presentar l'espectacle dimecres al Centre Cultural de Sant Cugat. Aquest melodrama musical, del dramaturg

britànic Willy Russell, s'estrenarà al Tea-tre-auditori el dies 17 i 18 de desembre. Àngels Gonyalons protagonitza aquest mu­sical, acompanyada, entre d'altres, per Joan Crosas i els joves Roger Pera i Gemma

»

Brió (coneguts pels seus papers a la sèrie de TV3 Poble Nou). El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, valora molt posi­tivament la temporada de tardor del Tea-tre-auditori. Planes 13 i 14.

Preveuen apujar els bitllets dels Ferrocarrils un 4,4%

B Sant Cugat.— Ferrocarrils de la Generalitat preveu apu­jar els preus dels viatges un 4,4 per cent a partir del mes vinent. Aquesta puja és in­ferior a la que que es va apli­car a principis d'aquest any.

L'aprovació de les noves ta­rifes està pendent de l'apro­vació de la Comissió de Preus de Catalunya. Simultània­ment, s'eliminaran els polè­mics vagons de segona classe. Plana 3.

Una noia morta a l'accident d'Andorra era de Sant Cugat • Sant Cugat.— Maribel Ur­gell Duque, de 27 anys i filla de Sant Cugat, va ser una de les víctimes mortals de l'accident de les Escaldes (Andorra). La noia va morir

atropellada pel camió descon-trolat que va causar fins ahir nou morts. Maribel Urgell treballava a Andorra com a assistent social cuidant avis. Plana 32.

ARRIBA LA NOVA INFORMÀTICA

Cursos per a totes les edats

Word Perfect

Lotus 1-2-3

Windows

Excel-Word

Comptabilitat

Programació

Horari de tarda

ÏURACIO

e Matrícula gratuïta

6 Regal d'l caixa de disquets

c Amb I curs: 50' < yratis

(li (|ll.lkl·l|]|

altre a escollir

Program Accés ^ E S C O L A D'INFORMÀTICA

C. Santiago Rusinol, 14 - Tel. 675 15 56

P U A D E L P R E U D E L S F F G G Z • Divendres. 9 tic desembre de 1994 M E N J A D O R I G I M N À S N O U S

ferrocarrils de la Generalitat proposa que les seves tarifes s'incrementin per l'any vinent en un 4,4 per cent. La puja coincidirà amb la supressió dels vagons de segona. Plana 3.

L'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola pública Joan Maragall han penjat pancartes reclamant que l'Ajuntament inclogui una partida al pressupost del ÓS per construir un menjador i un gimnàs. Plana 4.

Sant C u g a t t i nd rà l 'a igua a s s e g u r a d a p e r al segle X X I . La J u n t a d ' A i g ü e s i l 'En t i t a t M e t r o p o l i t a n a d e Serveis H i d r à u l i c s h a n sufragat les o b r e s d ' ins ta l · lac ió d ' u n a ca­n o n a d a p r o v i n e n t d e San t Q u i r z e q u e

SERVEIS

arriba fins al dipòsit que hi ha darrera del cementiri municipal. Aquesta cano­nada transporta l'aigua del riu Llobregat. Tota l'aigua potable que es consumeix a Sant C'imat ve del vessant del Ter.

Però. tot i que encara no han aparegut problemes greus de proveïment, el pre­visible creixement de la població ha obli­gat a deixar enllestida la connexió amb el Llobregat, perquè s'utilitzi si cal.

Sant Cugat s'assegura el proveïment d'aigua per als propers cinquanta anys

Des d'ara es podrà portar aigua del Llobregat sempre que es necessiti

La Junta d'Aigües i l'Entitat Metropolitana han sufragat les obres

ANdhl.SCASTUHRA H Sant Cugat. — La necessitat de proveir d'aigua Sant Cugat i la garantia que aquest servei es po­dria donar sense problemes a tots els veïns ja s'havia constatat fa temps. Tant l 'Ajuntament de Sant Cugat com l 'empresa que s'en­carrega de la distribució de l'aigua potable a tot el municipi. SAUR, n'eren conscients.

•distem consumint aigua del Ter en un volum superior al que ens pertoca, i qualsevol estiu molt calorós o en un període imprevist d'altes temperatures o de sequera, ens podríem trobar que no tin­guéssim aigua», va explicar el ti­nent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis, Joan Recasens. -•Cada anv ens trobàvem més pro­blemes per proveir d'aigua alguna /ona alta de Sant Cugat, sobretot els mesos d'estiu. Hn gastàvem mes de la que arribava», va as­senyalar Ramon Albareda, cap de /ona de SAL'R a Sant Cugat. Amb aquesta mesura de previsió, s'ha garantit el proveïment d'aigua a Sant Cugat per als propers cin­quanta anys. Ara. tot està a punt perquè arribi l'aigua des del Llo­bregat quan sigui necessari.

Les obres, que encara s'estan reali tzant, han consistit en la col·locació d'un tub de 600 cm de diàmetre que enllaça el dipòsit de Sant Quirze, que abasta l 'àrea de Terrassa, Rubí i Sabadell, amb el que es va construir a Sant Cugat, darrera del cementiri. Des d'aquí, la companyia SAUR s'ha enca­rregat de connectar aquesta ca­nonada general amb els tubs de la xarxa de potabilització, que arri­ben a les cases. LI pressupost en­cara no esta tancat, però, segons ha afirmat el tinent d'alcalde de Manteniment . Obres i Serveis,

HI proveïment d'aigua quedarà garantit per als santeugatencs en els propers cinquanta anys. Foto: MANF. F.SPINOSA.

Joan Recasens, l'últim tram d'a­questa canonada va costar uns 55 milions de pessetes.

La sol·licitud per poder fer arri­bar aigua del Llobregat a Sant Cugat i resoldre així aquest pro­blema, es va fer fa temps. Fi­nalment. ha arribat l 'autorització per part de la Junta d'Aigües de la Generalitat i el Servei Hidràulic de l 'Entitat Metropolitana de Bar­celona. els dos organismes impli­cats en aquest tipus d'obres. Du­rant força temps, aquesta qüestió ha quedat bloquejada no només a Sant Cugat, sinó a qualsevol

dels municipis de l'Entitat Me­tropolitana. El problema de les competències en matèria d'ins­tal·lacions hidràuliques entre la Generali tat i l 'Entitat Metropo­litana ha fet retardar el comen­çament de les obres. Les dues institucions van arribar a un acord per cedir-se la part de pressupost que els pertocava aportar i van decidir que només un organisme s'encarregués de Ics obres.

En el cas de Sant Cugat, l'em­presa Aigües Ter Llobregat, que depèn de la Junta d'Aigües, és responsable de les obres. El pres­

supost total de la instal·lació va a càrrec de la Generali tat i el Servei Hidràulic de l 'Entitat Me­tropolitana a parts iguals. Aques­tes dues institucions recapten, a través del rebut de l'aigua, les partides destinades a les millores del servei.

Això no significa, però. que l'import del rebut es modifiqui. Les contribucions queden grava­des directament en els impostos. «Els santeugatencs no pagaran més. Estaran tranquils perquè re­bran tanta aigua com necessitin», va assegurar Joan Recasens.

La Setmana de Natura se centra en els problemes ecològics al Vallès

XAVICAVA B Sant Cugat.— El Grup de Na­tura del Club Muntanyenc Sant Cugat organitza, entre cl 10 i el 17 de desembre, la cinquena edi­ció de la Setmana de Natura. Amb aquesta celebració el grup eco­logista vol donar a conèixer les activitats i reivindicacions que ha portat a terme en el darrers 12 mesos relacionades amb temes de protecció del medi ambient. En­guany el Grup de Natura vol «do­nar un caire de divulgació i in­formació de la temàtica urbanís­tica» a la Setmana. D'aquesta ma­nera. bona part dels actes versaran sobre alguns dels projectes urba­nístics o d'infraestructures que po­den afectar el municipi o la co­marca.

LI Grup de Natura organitza dues xerrades col·loqui sobre les problemàtiques ambientals de ca­ràcter comarcal. La primera té com a títol Del Valies, en quedarà res?, i tindrà lloc dilluns dia 12. a la seu del CMSC, a les 8 del vespre. La segona es titula Cer-danvola-Saul Cugat, el mateix de­bat i tracta dels problemes comuns a les dues poblacions: els futurs túnels d 'Horta i Sant Medir. el traçat del l'ren de Gran Velocitat (TGV) i la carretera de Cornisa. entre d'altres. Com l'anterior, tin­drà lloc al CMSC.

La Setmana de Natura també inclou actes de caràcter més festiu. com la plantada de l'arbre del Cinquantcnari del Club Munta­nyenc Sant Cugat als Jardins del Monestir, dissabte dia 17, a Ics 12 del migdia, en commemoració d'aquest esdeveniment i el ja tra­dicional Torneig Medieval Ciclis­ta. Aquest acte reprodueix un típic enfrontament entre cavallers me­dievals en què els cavalls són subs­tituïts per bicicletes, amb la in­tenció, segons els organitzadors. de fomentar l'ús d'aquest mitjà de transport a la ciutat.

Els actes es completen amb una exposició sobre les àrees agrícoles del Vallès i la seva importància ecològica i paisatgística, organit­zada per l'associació Adenc. i la presentació de la campanya de recollida d'ampolles de cava. or­ganitzada per CEPA. Els fons re­captats amb aquesta campanya aniran destinats a una organit­zació no governamental.

SERVEIS

Es perfora el sòl sota la carretera de Valhidrera per

renovar el clavegueram XAVlCAVA

• La Floresta.— Un tram del cla­vegueram que travessa la carre­tera de Valhidrera està sent subs­tituït des del dia 28 de novembre passat per treballadors de l'Ajun­tament. Les obres es fan a l'altura de la plaça del Centre, a la Flo­resta. i tenen com a objectiu re­novar un tram dels col·lectors que es troben en estat precari pel seu desgast. Per evitar tallar el trànsit per la carretera, s'utilitza un sis­tema de perforació amb barrina en lloc de fer una rasa a la calçada. Aquest sistema de perforació «re­

presenta una reducció del temps d'execucio respecte al sistema tra­dicional. i una alternativa més eco­nòmica», segon-- es desprèn de l'informe tècnic de l'àrea de Man­teniment. Obres, Serveis i Medi Ambient. Lis col·lectors, un de W centímetres de diàmetre per les aigües pluvials i un de 50 per les residuals, es troben a sis metres i mig de fondària respecte de la rasant del carrer. Segons fonts de l'àrea de MOSMA. -aquesta obra representa una millora important en la xarxa de clavegueram del barri de la plaça del ( en t r e» . Ptr pertot ii tl ttrr t--ot i lit i. it ' tter i ts 11 servn una b irriti i inili uimpnssot I,.in M \M ISPINOSV

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 PUNT I SEGUIT 3

COMUNICACIONS

Ferrocarrils de la Generalitat vol apujar els preus un 4,4 per cent Pany vinent

Segons l'empresa, l'increment no compensarà la supressió de la segona classe CÈLIA CERNADAS

H Sant Cugat.— Ferrocarrils de la Generalitat ja ha fet la seva proposta d'increment de tarifes per l'any 95, que està pendent de l'a­provació de la Comissió de Preus de Catalunya:

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya no pretén compen­sar l'eliminació de la segona classe dels trens a través de l'increment de tarifes, tal com era previsible. La proposta de pujada de preus de bitllets, targetes i abonaments per l'any vinent és d'un 4,4 per cent, davant el 5,13 que, segons la companyia, es va aplicar al ge­ner del 94.

De moment, l'empresa ha plan­tejat aquesta xifra davant la Co­missió de Preus de Catalunya i no serà definitiva fins que l'or­ganisme no l'aprovi. Els nous preus entraran en vigor al mes de gener, coincidint justament amb la supressió de la classe pre­ferent de Ferrocarrils de la Ge­neralitat. Aquesta mesura, a la qual la companyia s'havia oposat reiteradament, comportarà una pèrdua d'ingressos.

Avantatges pels de segona

En cas que s'aprovés aquest in­crement del 4,4 per cent, els viat­gers que fins ara anaven en segona encara sortirien beneficiats, per­què la diferència de preu entre el bitllet de primera i el de segona és superior a aquest tant per cent.

De fet, els FFGG és el transport

serà un 4,4 per cent, una puja inferior a la que es va aplicar a principis d'enguany. Simultàniament, s'eliminaran els polèmics va­gons de segona classe, una decisió que la companyia va prendre després de l'anunci pú­

blic del dimissionari conseller de Política Te­rritorial i Obres Públiques, Josep Maria Cu-llell. Els nous preus, que afectaran totes les possibilitat' de pagament que ofereix l'em­presa, es començaran a aplicar el gener.

La supressió dels vagons de segona coincidirà amb la pujada de preus. Foto: MANÉ ESPINOSA.

públic que més utilitzen els sant-cugatencs per desplaçar-se a Bar­celona, especialment pels que hi treballen. Segons les últimes da­

des que ha facilitat l'empresa a aquest setmanari, corresponents al de gener d'enguany, durant aquest mes es van vendre més

d'onze milions de bitllets de tren a la Unia que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa passant per Sant Cugat.

Més usuaris a l'autopista Sant Cugat-Terrassa i menys als túnels

ce. I Sant Cugat.— El nombre de conductors que utilitzen l'autopis­ta de peatge que enllaça Sant Cu­gat del Vallès amb Terrassa ha augmentat en més d'un 11,5 per cent durant l'últim any, segons dades publicades al diari La Van-guardia. Aquest increment és for­ça sorprenent, atès que aquesta autopista, juntament amb el tram que uneix Terrassa amb Manresa, és una de les més cares de l'Estat Espanyol.

Fonts de la companyia Autema, que explota aquesta autopista, atribueixen l'augment d'usuaris als abonaments que l'empresa va posar en funcionament a principis d'any per als conductors que la fan servir amb més assiduïtat. Au­tema confia millorar encara més aquests percentatges amb l'inici de l'època d'esquí, encara que aquest any la temporada s'hagi retardat a causa de la manca de neu.

En contrast amb els percen­tatges d'utilització de l'autopista Sant Cugat-Terrassa, el nombre d'usuaris dels túnels de Vallvi-drera ha baixat considerablement des que van entrar en funciona­ment les rondes. El trànsit entre Barcelona i el Vallès s'ha repartit després de la inauguració de les rondes, amb el consegüent per­judici per a la via que explota l'empresa Tabasa. Molts conduc­tors opten per sortir de la ciutat Comtal a través dels trams lliures de peatge des del nus de la Tri­nitat.

/lA*cM*,s.c. 3 C/Santo ^ ^ ^ ^ I <- ertr- . t Domingo, 10, baixos \ f » U B U C r r A T DIRECTA^^^^^ ^ t X ' & j y * Apartat de Correus 395 \ l / Tel 589 23 71

s ^ MANIPULACIÓ 1 ^ - s . TALLEXPBES 08190 SantCu j ra t^ DISTRIBUCIÓ DE TOTA ^ \ Recoidaa

del V a l l « ^ ^ CLASSE DE CORRESPONDÈNCIA ^ ^ - ^ donici

s ^ URBANA, INTERURBANA I INTERNACIONAL \

CINTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

uraatwiuua

RESTAURANT

Setmana de l'11 al 18

DEGUSTACIÓ D'ARROSSOS 2.000 Pta

Amb aperitiu, primer plat, segon plat i vi (Puigmont)

c/Alfons Sala, 36 - Tel. reserves: 675 34 06

febo I1

15 anys treballant amb art plus § art

Espai d art i enmarcació

Emmarcació i venda d 'aquarel · les , gravats, làmines,

fotografies, etc.: l 'agilitat que ofereix un taller propi i

l 'experiència d 'uns professionals que coneixen l 'ar t

de prop facilita l'elecció d 'un o altre color, forma o

material. A més, hi ha motUures decorades a mà ,

miralls a mida i por ta re t ra t s .

••3cfC-&, ' :

i ebo

PINTURA: ALÍCIA GRAU

Rbla. Ribatallada, 6 Tel. 674 19 55

Col·lectiva de Nadal

«SENYORES DE L'ART»

Horar i : De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: de 12 a 14 h. Dilluns, tancat

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

ENSENYAMENT

Els pares de l'escola Joan Maragall reclamen un gimnàs i un nou menjador

L'Ajuntament diu que ja ha previst una partida per començar les obres l'any vinent

AM il·l.N l'ASTL'L-RA CÈLIA CF.RNADAS • Sant Cugat.— «Col·legi Públic Joan Ma­ragall. No més promeses. Nou menjador, ja». diu la pancarta que aquesta setmana ha penjat a la plaça Octavià l'associació de pares de

I.'Associació de pares d'alum­nes de l'escola pública Joan Ma­ragall ha optat per la protesta pública penjant pancartes a la pla­ça Octavià i la plaça Barcelona. Volen que per l'any que ve quedi definitivament concretada la cons­trucció d'un nou menjador i d'un gimnàs pels nens del col·legi. Car­me Roig. membre de l 'APA, ar­gumenta que "la mes de sis anys que esperem que l 'Ajuntament faci alguna cosa, i fins ara no hem rebut mes que promeses».

De fet. el projecte ja existeix: al llarg d'aquest an\ representants de l 'Ajuntament s'han reunit di­verses vegades, l'ultima al mes de setembre, amb representants de l'escola per cnsen\ar- lo. Carme Roig reconeix -que ja sabem que existeix el projecte, però això no vol dir res; també que hi ha la intenció que l'inclouran al pres­supost. però volem un compromís més l'erm», Lti realitat, el que reclama l 'APA es que l'Ajunta­ment es comprometi per escrit a incloure la construcció del men­jador i el gimnàs, especificant la partida que es destinarà, quan s'a­provaran els pressupostos i quin dia començarien les obres. «Qual­sevol cosa que ens ho faci veure clar», especifica Roig.

Actualment, el col·legi públic Joan Maragall disposa d'un men­jador per a cent persones que utilitzen per dinar més de 300 nens, dividits en torns. Per tant. segons l 'APA, un nou menjador seria el més prioritari. Pel que fa a equipaments esportius, l'A­juntament hi va construir una pista descoberta completament nova

l'escola, que actualment té un menjador de­cent places on dinen més de 300 nens. L'APA demana, a més. que l 'Ajuntament inclogui en el pressupost del 95 una partida per a la construcció d'un gimnàs que permeti als

Els pares de l'escola Juan Maragall han penjat pancartes a diferents lloes de la ciutat, entre ells la plaça Octavià. Foto: JA. Ml'l A.

«que els nens no poden fer servir els dies de pluja o de fred per fer esport», explica la represen­tant de l 'APA. Roig afegeix que «els nens surten suant de la pista, i d 'aquesta manera se'n van a clas­

se. I així un dia i l'altre». Per això, els pares, «com a part més directament afectada», demanen la construcció d'un gimnàs cobert.

De fet, a l 'Ajuntament de Sant Cugat només li correspon fer el

nens practicar esport dins l'escola els dies de pluja. L'Ajuntament recorda que les escoles públiques són competència de la Generalitat, encara que. tot i això. ja ha previst aquesta despesa per iniciar les obres l'any vinent.

m a n t e n i m e n t d e les e s c o l e s d 'EGB. La resta, inclosa la cons­trucció d'infraestructures, és com­petència del Depar tament d 'En­senyament de la Generali tat .

El nou any portarà les obres

Tot i això. l 'administració local ha previst una partida de quaranta milions de pessetes que s'inclourà als pressupostos del 95 i que ser­virà, l'any que ve, per iniciar la primera fase de les obres. Segons fonts municipals, el finançament global es faria en tres anys buscant també una subvenció dels depar­taments d'esport i ensenyament de la Generalitat . Les mateixes fonts han indicat que els pares ja coneixen aquesta previsió i que demandes d'aquest tipus s'haurien d'haver plantejat a la reunió que el consell municipal escolar va ce­lebrar la setmana passada. A més, recorden que al llarg d'aquest any l 'Ajuntament ha fet diverses ac­tuacions a l'escola que han servit per millorar les seves infraestruc-tures: segons dades de l'àrea de Manteniment . Obres i Serveis. s'ha remodelat la planta baixa, s'ha fet un drenatge complet al pati del parvulari perquè els nens no es trobessin amb bassals d'ai­gua els dies de pluja i s'han re­novat totes les instal·lacions, des de la llum fins a la caldera.

En relació amb aquest conflicte de competències, la representant de l 'APA indica «que nosaltres aquí no hi podem fer res». «La responsabilitat d'exigir pressupost a la Generali tat és de l'Ajunta­ment, nosaltres reclamem al que tenim més a prop», precisa.

MEDI AMBIENT

La direcció de l'IFP Leonardo da Vinci protesta per la

proximitat de la deixalleria El tema es tracta dilluns al consell escolar

XAVI CAVA

• Sant Cugat.— La direcció del Institut eie Formació Professional Leonardo da Vinci ha adreçat una carta a l'alcalde, Joan Aymerich. en la qual manifesta la seva opo­sició a l'actual emplaçament de la deixalleria que l 'Ajuntament ha instal·lat recentment. La deixalle­ria es troba darrera de l'institut. i forma part del projecte Residu Mínim de recollida selectiva d'es­combraries. La direcció de l'ins­titut es va alarmar quan uns dies enrera van començar a aparèixer munts de deixalles en les proxi­mitats del centre. El director. Ra­mon Casals, creu que aquest fet es deu a una deficient campanya informativa i al fet que la situació de la mateixa deixalleria no es troba ben senvalit/ada. «Molta gent llença la runa que porta al nostre costat, en comptes de por­tar-la fins a la mateixa deixalle­ria», segons Casals, que també es mostra preocupat perquè algú porti residus diferents dels que tracta el centre i els llenci a prop

sals aclareix que l'institut dóna suport a la recollida selectiva d'es­combraries. perquè «des del punt de vista educatiu portem tres anys organitzant xerrades informatives per divulgar-ho». Només protes­ten per la proximitat al centre.

La qüestió es tractarà en el proper consell escolar de l'institut, que se celebrarà dilluns a les 7. El r e g i d o r de M a n t e n i m e n t , Obres. Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens, te previst assis­tir-hi per donar explicacions i es­coltar la posició de parcs, alumnes i de la direcció. Per Recasens, «la posició ,le l 'Ajuntament és no tancar cap porta i escoltar a tot­hom».

1 .a respons ible del projecte Re­sidu Mínim. Metes (iiiop.a. s'ha mostrat sorpresa per la protesta de l 'IFP Leonardo da Vinci. i con­sidera que es deu a una manca d'informació. Mercè Girona con sidera que les deixalleries són uns equ ipaments imprescindibles a municipis com Sant Cugat i que no suposen cap perill o molèstia

La deixalleria és a prop d<.

el cas de Torrelles de Llobregat. on «la deixalleria és enmig del nucli urbà i l'acceptació dels veïns es total». Per la responsable de Residu Mínim, la protesta reflec­teix -una posició insolidàriu. d'al-

gu que no vol tenir a prop un centre d'aquestes característiques. V i s'ha de censurar cl projecte Residu Mínim per l'accio d'algun desaprensiu que llença ics seves escombraries .un v o l ' .

Conferència sobre les precaucions dels diabètics amb vista als tiberis de Nadal

J.M.V. I Sant Cugat.— El proper dijous dia 17 de desembre, a les set de­ia tarda, el doctor Miquel Àngel Alvarez, metge nutriòleg de l'Hos­pital Mútua de Terrassa, i Rosa Sauló, infermera educadora del CAP Sant Cugat, seran els po­nents de la conferència Què puc fer per la meva diabetis? Què men­jarem aquestes festes'.', que tindrà lloc a la Casa de Cultura i no a la sala d'actes del CAP Sant Cugat, com inicialment era pre­vist.

La diabetis és una malaltia crò­nica que permet dur una activitat absolutament normal a qui la pa­teix, amb només alguns ajusta­ments en els seus hàbits i costums. La millora de la qualitat de vida del malalt diabètic passa neces­sàriament per la formació del ma­teix malalt, des dels seus familiars i del públic en general. Amb aquesta finalitat l'associació de diabètics promou l'organització de reunions i xe r rades sobre aquest tema. Per aquest motiu. dins el 1 Curs d'informació per a diabètics i els seus familiars. el Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya ha organitzat ducs conferències al CAP Sant Cugat. La primera, que es va fer cl mes de novembre passat, va tractar en profunditat de la diabetis. A la sala d 'Lducacio Sanitària del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat plena de públic interessat, el doctor Jordi Anglada, metge endoerí de l'Hos­pital Mútua de Terrassa va ana­litzar i explicar en què consisteix la malaltia.

Taller de medi ambient a Mira-sol adreçat als nens de set a dotze anys H Mira-sol.— L'Associació de ta-lleristes de Mira-sol ha programat un taller per a nens i nenes de set a dotze anys destinat a co­nèixer l 'entorn natural. Amb el títol Descobrint el nostre entoni, el taller es desenvoluparà al llarg de tot el curs, cada dissabte de deu del matí fins a la una, al Casal Cultural. Eugènia Mestre. una de les monitores del taller. ha dit que aquesta experiència pretén ser un complement a l'e­ducació mediambiental que es dóna a les escoles, fent sortides a la muntanya i a través d'activitats didàctiques com ara fent dibuixos. explicant contes o fent excursions. Una de les sortides serà per co­nèixer l 'entorn urbà i per aprendre a comportar-se amb civisme i res­pecte a la ciutat. Aquest taller forma part dels que enguany es faran al Casal Cultural de Mi­ra-sol. Tots els nens que vulguin més informació es poden dirigir al mateix Casal. El taller té ca­pacitat per a 40 places. ,'J.M.v.

Terrassa completarà el seu pla d'aparcaments de bicicletes B Terrassa.— L'Ajuntament de Terrassa començarà la setmana que ve les obres del pla d'es­t a c i o n a m e n t per a bicicle tes . Aquest programa preveu habilitar quinze nous espais d 'aparcament per a aquests vehicles, situats es­pecialment a les zones espor thes i escolars. A Terrassa hi ha, ara com ara. 28 aparcaments per a bicis. que amb la posada en marxa del pla pujaran a 4b. Si la mesura té èxit, l 'Ajuntament s'ha com­promès a ampliar les places a no­ves zones de la ciutat. El pla res­pon a l'augment continuat entre els terrassencs de l'us de la hi-ctult-D-.i pel desplaçar-se. v e

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 PUNT I SEGUIT 5

SERVEIS

Sant Cugat va disposar oficialment d'un escorxador de titularitat municipal a partir del 1950, tot i que a la pràctica ja n'hi havia un des de principi de segle. La successió de lleis i reglaments va obligar a abandonar les matances casolanes i a portar un control cada vegada més estricte de què, com i quan es mata. L'actual escorxador de Sant Cugat s'ha hagut d'adaptar a les normatives europees per subsistir, amb successives ampliacions i la renovació de les instal·lacions.

£1 silenci dels anyells L'escorxador sacrifica 12.000 bens i més de 1.000 vedelles a l'any per proveir el municipi

XAVl CAVA • Sant Cugat.— El petit ramat de bens ha estat despertat molt de matinada a la seva granja. Els han fet pujar en un camió amb el qual han fet un curt viatge fins a un corral on, un cop des­carregats, esperen mig adormits que s'obri la porta que dóna accés a l'edifici municipal. Uns homes vestits amb bates blanques, taca­des de vermell, els fan entrar d'un en un per un passadís, fins arribar a una petita cambra enrajolada, també blanca, amb una mena de

banyera en un costat. Un cop din­tre, els col·loquen un parell d'en-dolls al cap, i manipulen un in­terruptor.

De be a carcassa Seguint la normativa europea,

el be que ha de ser sacrificat ha de rebre una descàrrega elèctrica que el deixa en situació de mort cerebral, mentre que en el cas de bestiar més gran, com les ve­delles, el procediment és d'un tret al cap. Un cop mort, el cos es penjarà en una cadena de trans­

port, amb la qual es portarà per les diferents seccions, on se li ta­llen el cap i les extremitats, es deixa dessagnar, i s'extreuen la pell i els òrgans interns. Les car­casses queden així preparades per­què els carnissers les triïn i se les emportin.

Fent una mitjana, per l'escorxa­dor municipal passen entre 250 i 300 bens cada setmana, i al vol­tant de 30 vedelles. Però les dades varien molt d'una setmana a la següent, i fins i tot d'un any per l'altre. Segons Antoni Rueda, re­

gidor de Comerç de l'Ajuntament, «al 1986 el total de bens sacrificats va ser de 15.012, mentre que al 1993 se'n van matar 11.995, cosa que representa una diferència de unes 24 tones de carn». La major part d'aquest bestiar prové del mateix municipi, però de tant en tant es maten alguns animals de Rubí, Cerdanyola, Barberà i altres nuclis propers, tot i que no es té previst que aquesta pràctica vagi a més. El preu de la matança és de 20 pessetes per cada quilo, cosa que vol dir que sacrificar

L'escorxador de Sant Cugat ha hagut d'adoptar les mesures exigides per la Unió Europea sobre la higiene, la temperatura interna, el sistema de transport de les carcasses i el procediment per al sacrifici dels animals. Fotos: J.A. MULA.

una vedella normal, d'un pes teò­ric de 200 quilos, té un preu aproximat de 4.000 pessetes.

Al ritme dels reglaments Les espècies que actualment es

maten a l'escorxador són vedelles, bens i cabrits. Fins fa uns anys també es sacrificaven altres tipus d'animals, però al 1983 es va deixar de matar cavalls, i al 1986, porcs. De fet la història de l'es­tabliment ha anat marcada per la evolució de les lleis, que han anat delimitant cada vegada més les pràctiques que s'hi desenvo­lupaven. L'escorxador va estar re­git pel reglament del 1949 fins fa 8 anys, quan es van haver d'e­fectuar una sèrie de reformes per adaptar-lo a la normativa europea. Però el cost de les reformes i, sobretot, el del manteniment de l'establiment, van fer que l'Ajun­tament considerés que era neces­sari que s'establís una gestió pri­vada. D'aquesta manera al 1989 es va fer el primer concurs públic, guanyat per la mateixa persona que va aconseguir la pròrroga atorgada recentment.

Una carn de qualitat L'actual gestor, Josep Masó, va

fer una segona reforma aquest mateix any, que ha suposat la crea­ció de cambres frigorífiques i la instal·lació de la cadena de trans­port dels cossos. Masó considera que la qualitat de la carn a Sant Cugat «és molt alta, perquè es tracta amb molta cura. Per exem­ple, els animals no han de fer un llarg viatge de les granges a l'escorxador, cosa que afecta di­rectament la seva qualitat». Per Masó, ha calgut fer un esforç con­siderable per mantenir-lo en fun­cionament, «perquè hi va haver un moment en el qual va estar a punt de tancar, ja que no era rendible. Això hauria estat molt dolent per al poble». Però l'es­corxador va aconseguir tirar en­davant, i avui tot Sant Cugat pot gaudir de la seva carn.

URBANISME

Voreres més amples.— Circular a peu per la vorera de la cantonada que forma el carrer de Santiago Rusinol amb la plaça d'Octavià serà més fàcil. poc. L'Ajuntament va començar les obres d'a­rranjament en aquesta vorera, on es formaven molts embussos de vianants. La, vorera era molt estreta

i només s'hi podia passar en fila índia. Si, a més, es portava un carret o un cotxet, el passejant es veia obligat a baixar a la calçada. Amb aquestes obres s'eixamplarà la vorera perquè s'hi pugui passar millor i es treurà la plaça d'aparcament que hi havia fins ara./Àc. Fota-LA. MUtA.; • < • • •

U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

nfs facials i

bció elèctrica i

/

/

lassatge

iapddàJ

ielii

/Maquillatge

/ Maquilla^ permanent

/ Tint í permanent pestanyes

/Deodoració

ntosmospnere+5EA /Manicura

/ Rfirç corporal + ríaVatació

C Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cuqat del Vallès

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 4 de desembre de 1W4

SOCIETAT

m Creu que s'ha de sancionar els amos de gossos que embruten el carrer?

Miquel Garriga 19 anys. Estudiant

• «Home, suposo que si, però depèn de ia quantitat de llocs on se'ls permet deixar anar els gossos. Encara que hi hagi pipi-cans, la gent que en viu lluny i s'ha de des­plaçar per portar-hi l'animal hauria de tenir-ho més fàcil. S'hauria de ser més transigent.»

Neus Artigas 28 anys. Dissenyadora gràfica

• «Seria una manera d'evitar que els carrers estiguessin tan bruts. Jo m'he trobat, per exemple, que el meu fill, jugant amb la sorra, s'ha quedat amb algun excrement a les mans. Però tampoc no crec que les sancions hagin de ser gaire altes, perquè hi ha coses pitjors que tro­bar-se coses d'aquest tipus enmig del carrer.»

Joan Valentines 38 anys. Metge

• «Em sembla molt bé. Crec que un gos a ciutat és un luxe, i qui en vol tenir hauria de pagar-ne les con­seqüències. Haurien de pagar im­postos o sancions si els enxampen in fraganti. Crec que és positiu que s'instal·li un pipi-ca, però els pobres que hi visquin al costat, que tremo­lin.»

Joan Oliva 78 anys. Jubilat

• «Jo crec que s'ha de sancionar qualsevol vianant que porti un gos sense tenir-lo lligat, i que pugui fer les seves coses allà on li doni la ga­na. L'Ajuntament s'escarrassa a fer jardins i zones verdes, i allò queda fet una barbaritat. Els amos s'han de conscienciar que el gos ha d'anar lligat.»

Jaume Catot 68 anys. Jubilat

• «És un conflicte que tenim entre la necessitat de mantenir els carrers nets i la dels propietaris de gossos, que els han de treure a passejar. Això és difícil de resoldre. L'Ajunta­ment s'ha de preocupar que la via pública estigui bé, però les multes han de ser assenyades. S'ha d'arri­bar a una bona entesa amb els amos dels gossos.»

Antonio Pérex 84 anys. Jubilat

• «Això està bé. Jo tinc un gos, i conec molts amos de gossos que els deixen fer les seves necessitats a qualsevol lloc, i això no pot ser. Crec que està bé que posin una mi­ca d'interès en aquestes coses, i també s'haurien de preocupar dels animals abandonats. La gent que abandona els animals si que és bèstia.»

Neli Iglesias 55 anys. Mestressa de casa

• «Jo havia pensat trucar a l'Ajun­tament per demanar-li que posi un pipi-ca a prop del barri de Sant Francesc. Aquí cada cop tenim menys llocs on portar els gossos. Els que funcionen ens cauen molt lluny. De tota manera, jo sempre porto una bossa i recullo el que dei­xa el meu gos.»

Josep Munoz 62 anys. Operari

• «El pipí-ca és molt lluny. Allà no hi anirà ningú. Però ja està bé que es vigili, i això ho sabem els que te­nim gossos. N'hi ha que no respec­ten res. Si a un gos el tens ben en­senyat, ja sap on ha d'anar a alleu­gerir-se. No es pot treure el gos de qualsevol manera. I penso que en aquesta zona, al voltant del Mones­tir, necessitem un pipí-ca.»

Antonio Martínez 54 anys. Operari

• «Estic d'acord que l'Ajuntament posi multes als amos de gossos que no respecten els seus veïns. Però també hauria de posar, a cada paperera, bosses d'escombraries i guants de goma, per recollir els ex­crements dels animals. Ja sé que això és dificil d'implantar aquí, però els pipí-cans no són l'única solu­ció.»

José Manuel Aragón 7 anys. Estudiant

• «Jo tinc el meu gos des de les vacances i el cuido molt, per això no vull que vagi fent les coses a qualsevol lloc. Però no crec que a la meva mare li agradés pagar res. Però ella ja l'ensenya. Jo, a vega­des, li pego, però ja sé que això no es pot fer. Els pipi-cans estan bé. Nosaltres recollim el que han fet amb un paper i el portem a casa.»

Text: ANCÜLS (ASTUCRA. Fotos: JA. MULA.

Sant Cugat ja té el primer espai públic perquè els

gossos hi facin les necessitats Els ciutadans demanen sancions raonables

ANCií·i s i \ S I U L R A • Sant Cugat.— Sant Cugat ja té el primer espai públic dedicat exclusivament a les necessitats dels gossos. El pipi-can de l'avinguda de Gaudí és una solució alternativa que l'Ajuntament ha triat per evitar les sancions que entraran en vigor amb les ordenances municipals. Aquestes mesures econòmiques pretenen conscienciar els propietaris de gossos que el manteniment dels carrers nets depèn de tothom.

l·ls propietaris de gossos de Sant Cugat poden utilitzar el pri­mer pipi-can de la viutat des de fa una setmana. Aquesta instal·la­ció. situada darrera de la Biblio­teca. contribuirà que els ciutadans facin un ús mes cívic dels espais públics. Aquesta és la intenció dels responsables de mantenir els carrers de Sant Cugat nets i polits. De fet. el pipi-can completarà l'ac­tuació de l'Ajuntament, que d'a­quí a pocs dies donarà vigència a les noves ordenances munici­pals. que incideixen especialment en aquest aspecte.

Moltes de les infraccions que fins ara els santeugatencs feien impunement, com ara llençar un paper a terra o deixar caure una burilla des de la finestra d'un cotxe, tindran un preu quan les ordenances entrin en vigor. Hi ha un costum generalitzat entre els amos de gossos: permetre que els seus animals defequin allà on la necessitat els obliga a fer-ho. Després, els excrements queden enmig d'una vorera o empastifen una zona verda. La majoria dels santeugatencs que no tenen gos havien reivindicat en moltes oca­sions una solució que evités aques­

tes situacions.

Multes i pipi-cans

L'Ajuntament ha implantat una mesura dissuasoria i força con­tundent per reduir Ics defecacions dels gossos a la via pública. A les ordennace·· que entraran en vigor aviat, queda clarament es­pecificat que cK propietaris de gossos que no es preocupin de netejar allò que han embrutat les seves mascotes seran sancionats amb multes que aniran entre les 3.00(1 i les 5.000 pessetes.

Aquesta sanció no té un caire retributiu. segons ha explicat el tinent d'alcalde tic Manteniment. Obres i Serveis. Joan Recasens. La idea. doncs, no és la d'en­greixar l'erari municipal, sinó la de convèncer els ciutadans que la responsabilitat en aquest as­pecte <-es de tots».

Però no només amb multes es pot dissuadir el ciutadà. També són necessàries les alternatives. Per això ha començat a funcionar el pipi-can. Se n'instal·larà un altre al Parc Central i, segons l'ús que se'n faci, s'ampliarà el nombre d'aquestes instal·lacions. Els pro­pietaris de gossos veuen aquesta

I pipi-c;:

alternativa molt bé, però consi­deren que fan falta més espais exclusius per als gossos repartits per tot el municipi.

Les sancions, a més. han de ser raonables. En aquest punt coincideixen tant els santeuga­tencs que tenen gos a casa com

EI següent s'instal·larà al Parc Central . Foto: J.A. MULA.

els que no. Els ciutadans con­sideren, en general, que les multes han d'evitar que sovintegin els ex­crements a les voreres, però si són massa elevades, es convertiran en mesures impopulars i difícil­ment aconseguiran el seu objectiu.

Altres aspectes que també re­

gulen les ordenances es refereixen als abocaments incontrolats o a les enganxades de cartells. Per a molts veïns, les mesures no tenen en compte els sorolls que es ge­neren a Sant Cugat, i que, segons asseguren els afectats, ocasionen moltes molèsties.

T A L L E R S

P U I G

PUÇA ESTACIÓ, NUM. 1

08190 VALLDOREIX

TEL. 674 28 26

PUNT DC SCflVCI

Rblo.M.Cinto Verdaguer, 18 Tel. - Fax 589 26 38

Valldoreix

INSTAL·LACIONS

A . Zamora (tro. de la Floresta, 32 Tel.-Fax 674 22 91

Ap. Correus 50 Valldoreix

VICOMÇA M>l A

TORRES - TERRENYS - PiSOS - LOCALS

Compres-vendes - lloguers Administració de finques

Assessorament: urbanístic i Taxació de béns immobles

PI. Can Cadena, 2 (Valldoreix) Tel. 674 78 50-674 91 61

Fax 589 03 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

(Barcelona)

Perruqueria

Montserrat Església, 6

Tel. 67411 47/674 82 57 Valldoreix

Instal·lacions Reparacions

R.OUERAL

• CALEFACCIÓ • ELECTRICITAT

• AIGUA

• REGS AUTOMÀTICS PERA JARDINS

Av. Castellot, 73 Tel. 674 55 47

Tel. Mòbil 908 94 44 79

VALLDOREIX

u& 72e&Ctfa

u#te& &o*te& "peúteb de

LACREU MENJARS

CASOLANS

PREPARATS

Av. Mas Fuster, 45

VALLDOREIX

Tel. 675 13 22

FORN DE PA I PASTISSERIA

Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer, 21 Telèfon 674 2195 VALLDOREIX

SUMINISTROS PARA LA CONSTRUCCIÓN

VALLDOREIX, SL

Materials per a la construcció i decoració

Eines, maquinària, tuberia,

revestiments, ceràmica i sanitaris

Rbla. Mossèn Jacint Veraogver, 107 - TeL 674 14 90 08190 VaUoreix

fctM4$ FRUITES i VERDURES DIRECTES DE PAGÈS

T e l . 6 7 5 1 6 3 7 S e r v e i et d o m i c i l i

Passeig Valldoreix, 159 - Valldoreix

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres. 9 de desembre de 1994

ELS Fi CANTONS Setmanari IIUÍC|VIK1IMI(. català, comarcal i democràt ic

<& Premsa Local de Sant Cugat SL

M.iil.

lM.i l

(iuisj

ll>mr .Uv :

M,.rr 1 [>.

Curm • K,-i,

Mir, i Vil .

t'ani-r XtTTK. \ ir i18190 Sani Cugat del Valies t s«'ih; K: Fa< . ^ Q : O Q I

President K.ti'i.-níinm i V.Lie\ila

Director W p Riera i l·iint

Redacció do iffpim.o, iVIu Ccnuda> I Ajuntament i Política i, \ a \ : Cava

cm i i-Kin-srit Sarsiian, Suna Je Vtas lEíisoiyamcni). Pt-pCdiala

K..lv \ . i ' . f i li"lc; J (MiiriLipis1.. ITJIKT-*; Cartxi lEiitilaLM, Catí

ik'rnui. I IMIIJ -\iwla. A I I C I M ' . M I I C M . lor.ïi IWtk-s. P m Pteh.

i V I M H..rnis •;( nit .r.i • I ^ M ^ I O - . M.i-Us» San: i Reportares i.

•nv kiin.i:. I ,x\\\>: i U'imiu Ciriptc iKp.-nv Sílvia BarroM. i

I, iPum OiwrM j,.M-p Marí.i \ i'1-s. i irm: rYMur-s i Sorna

\p..nl- N.n.• H '. >f '.i i I('.>I:I.IÏ..II. M.iii'.' F-spiriosi i Ji.^-p \ntoni

Cap comercial C , · I i ; r 1 . l I W h

Equip comercial K,*.t Miri, i'.iTTav-). Ni i ruOl ivr iHva Planas

Impressió

Distribució

Mailini: \ a l i o SL.

I > ; » ^ - loj.il Cl 4I)S >);

i.i icnii'' in :[•> ívlitifiat. Fl> jftxïes lïmiJtN

c I K 4 i andins no *J •*". a nxesNanamítit

Els que de veritat lluiten per Bòsnia

F a vergonya aliena veure com els països que es consideren importants al món discuteixen hores a Budapest, asseguts a

la poltrona, sobre la manera més adient de posar fi al conflicte sagnant dels Balcans. 1 és aliena la vergonya perquè arriba un moment que de­sespera pensar que són aquells homes i dones que veiem per televisió els que han de prendre decisions (si és que alguna vegada acaben de pren­dre'n alguna d'útil). De què ha servit tanta discussió, tanta estratègia, tanta prudència mal entesa, si després de més de dos anys els míssils dels serbis apunten a la ciutat musulmana de Bihac í els camins cap els camps

de refugiats estan tancats? Però les reflexions sobre la guerra

de Bòsnia han embrutat ja molts pa­pers mecanografiats. Hi ha persones que opten per no pensar tant i actuar més. I així sorgeixen les iniciatives de caràcter privat, anònimes, que van aconseguint els seus petits èxits. Una dona paralítica d'un camp de refu­giats, que es queixava de dolors molt forts a les cames, va poder ser trac­tada a Barcelona. No eren físics els dolors; era l'angoixa de veure com destruïen el seu país i se separava la seva família cl que no la deixava viure. 1 una altra de set membres, en què hi falta el pare. perdut entre els milers de civils que lluiten a uns

centenars de quilòmetres, sobreviuen en una casa de lloguer de Castell­bisbal. I tot això amb l'ajut econòmic d'uns quants santeugatencs.

Però resulta també que la soli­daritat va per temporades. I cada cop són menys les persones que fan aportacions al compte corrent obert per ajudar els bosnians: aquesta gue­rra, de tant sentir-la, se'ns ha con­vertit en un refredat crònic al qual ja ens hem acostumat. S'acosten les festes de Nadal: a finals d'any surt un nou comboi d'ajuda humanitària organitzat des de Sant Cugat. Fem alguna cosa, abans que ens agafi el mal de panxa després dels grans tiberis.

les ordenances: una crida al civisme

D ^ aquí a pocs dies entraran en vigor Ics noves ordenan­ces municipals. Aquesta normativa pretén bàsica­

ment garantir la netedat a la via pú­blica i als espais verds i preveu una sèrie de sancions com a mesura dis-suasòria perquè es compleixin les or­denances. De fet, però, entre tots els ciutadans s'hauria d'aconseguir que les ordenances no tinguessin raó

de ser. Això voldria dir que tothom té prou sentit cívic com. per exemple, no deixar que els gossos facin les seves necessitats al mig del carrer, no escopir a la via pública, no llençar burilles de cigarret a terra, no en­cendre foc sense autorització, etc. Si aquest tipus de comportament s'ha hagut de regular, però, és perquè encara convé. Només cal passejar pels carrers, per exemple, per trobar mas­

sa sovint rastres de gossos. El mateix esperit amb què s'han

fet les ordenances és una crida al sentit comú: no es tracta de prohibir, sinó de regular una sèrie de conductes que en realitat perjudiquen la col·lec­tivitat. Amb ordenances o sense, és obvi que entre tots s'ha d'aconseguir fer una ciutat més habitable. Si tot­hom té una conducta individual co­rrecta, el col·lectiu se'n beneficiarà.

E L L E C T O R E S C R I U

El desinterès per l'ensenyament públic

• Tots sabem el creixent desin­terès dels nostres polítics per l'en­senyament públic. La constant desviació de recursos cap a l'es­cola privada i la reducció de pres­supostos a la pública produeix un progressiu deteriorament de les condicions educatives i d'infras­tructura als centres públics.

El Cl' Joan Maragall n'és un exemple clar. Cada migdia més de tres-cents alumnes compa-teixen un petit menjador de menys de cent places. Això provoca l'a­muntegament dels nens. els in­comodes torns i Ics presses a l'ho­ra de menjar com a única manera d'esquivar el gicu problema.

Els 557 alumnes del Joan Ma­ragall no tenen gimnàs i mai no han pogut fer l'educació física de manera adequada com ho fan a les altres escoles, problema que s'agreuja els dies de pluja.

lis que els nostres fills no poden menjar en un lloc adequat? No es l'educació física una assigna­tura important per a la formació integral del nen? Sant Cugal té Centre d'Alt Rendiment (CAR) i el Joan Maragall no té les ins­tal·lacions mínimes, després de més de sis anys de vanes promeses que els pares estem farts.

Estem disposats a dur a terme les accions que siguin necessàries per aconseguir el que és de justícia per als nostres fills. ASS(:MllLt:A [)l l ' A K I S 1)1 l . ' M ' A Dl-il. J O A N MA-

R A d A I I. S;inl ( ug.it

La cooperació dels municipis vallesans

B Aquests darrers dies ha apa­regut en dos mitjans de comu­nicació locals, un quadre que feia referència a les quantitats que cinc ajuntaments de la comarca. Sa­badell, Rubí, Terrassa, Cerdanyo­la i Sant Cugat, destinen a l'ajut als països del Tercer Món. Més concretament, el quadre resumia les aportacions que els quatre

l·ls lc\los tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 211 ratlles mecanografiades I.'aulor eK podrà signar .tr.ib inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

q.ic hi tigunn el domicili, el telèfon i el número de DNI o pasvipoit de l'autor. Eh 4 Cunion\ es reser\a cl dict Jc publicar le-. comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

ajuntaments feien a traves del Fons Català de Cooperació al De­senvolupament. En una carta adreçada al Tol Sant Cu^ai. els acampats a la plaça de Barcelona demanaven que fossin publicades les dades reals d'ajut al Tercer Món dels cinc municipis vallesans «a través o no del Eons Català de Cooperació•'.

Responent a la petició que feien els acampats i també, evi­dentment. al desig que se sapigueu les quantitats reals que eU ajun­taments de Rubí i Sabadell, tots dos amb equips de govcin d'I­niciativa per Catalunva. destinen al Tercer Mon. ens hem posat

en contacte amb els responsables polítics de Sabadell i Rubí i n'hem obtingut la informació que tra­metem a continuació.

Els dos municipis son adherits al Fons Català de Cooperació i han creat dues entitats. Rubí So­lidari i Sabadell Solidari, en les quals són presents Ics associacions i partits més representatius de la ciutat. A través d'aquestes dues organitzacions, es canalitzen ajuts als països del Tercer Mon. Sa­badell hi va destinar el 1994 IS.200.000 pessetes, quantitat que representa un 0.3'V del pressu­post. calculat partint de les par­tides 1, 2, 3 i 5 de despeses. Rubí,

L A P U N X A D ' E N J A P

el 1994. hi va destinar 5.750.000 pessetes, quantitat que representa un 0.35''í del pressupost, calculat a partir de les partides 1 i 2 dels ingressos.

Per l'any 1995. els equips de govern de Sabadell i Rubí tenen la voluntat d'arribar al 0,45rf Sa­badell i el 0,55''; Rubí. Tots dos municipis han adquirit el com­promís d'arribar al 0.7'r l'any 1997. En el cas de Rubí hi ha la possibilitat, no oblidem que en aquests moments discuteixen els pressupostos, d'arribar-hi el 1996.

I, finalment, voldríem deixar clars dos aspectes importants:

1. Per obtenir el total de l'ajut

a la cooperació internacional a les quantitats esmentades, haurien d'afegir-s'hi les aportacions que es fan a través del Fons Català de Cooperació.

2. Les quantitats esmentades. a partir de projectes propis o a través de les ONG, arriben ín­tegres als països del Tercer Món. Enguany els països que han rebut l'ajut han estat: Rvvanda, Nica­ragua, El Salvador. Guatemala. Cuba, el Sàhara...

Ben segur que s'ha d'anar niés lluny i que tot el que Sabadell i Rubí hi han aportat és insu­ficient. però seria faltar a la veritat fer la impressió, per omissió, que Sabadell i Rubí hi aporten menys que Sant Cugat, per exemple.

Com deia Juan de Mairena «la veritat és la veritat la digui l'amo o el porquer», josri ' vi ANOI I . responsable de comunicació d l ( . Sani

Cugat

El Mesón ha fet 30 anys

M Sembla com si fos ahir. El Me­són ja ha fet trenta anys i les seves parets guarden un munt de records. En aquells moments fou quasi un oasi en la grisor. Allà han quedat converses, tertúlies. enamoraments, passavolants, es­tadants de luxe, il·lustres anònims. cares de sempre, records d'amics que ja no hi són.

Som trenta anys més grans i El Mesón continua amb nosaltres. Gràcies, Carmen, gràcies a El Me­són, per continuar sent testimoni de tot plegat. I per molts anys. .' J O A N . Sant Cugat

F E D ' E R R A D E S

M La visita del dia 26 de no­vembre va ser organitzada per Convergència Democràtica de Sant Cugat i no pas pels Amics de la L'nesco. com dèiem a l'ar­ticle de la plana 14 il7:/.v 4 Cantons del dia 25.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 PUNT DE VISTA 9

L A T R I B U N A

Normalització i cinema JOSEP GIFREU

La nova política d'ajuts al c inema que ha anunciat el Departa­ment de Cultura de la Generalitat ha intro­duït una distinció nova

i oportuna pel que fa al re­partiment de recursos. Una cosa és la normalització del ci­nema i una altra, ben diferent, la normalització del català al cinema.

Sembla molt evident, la dis­tinció. Però no ho és tant ni ho era almenys fins ara. De fet, algunes de les crítiques més angunioses contra la política ci­nematogràfica de la Genera­litat procedien de sectors no pas sospitosos de falta de mo­tivacions i d'interès en la nor­malització lingüística. Més aviat discrepaven de les exigències imposades en el disseny de pro­ducció de pel·lícules per aconseguir al­gun ajut.

Pel·lícules parlades en diferents llen­gües, com La teta i la lluna, de Bigas Luna, o Souvenir, de Rosa Vergés, no podien gaudir d'ajut perquè no eren produïdes totalment en català. Si di­rectors com Bigas Luna i com Rosa Vergés, per exemple, no poden fer ci­nema amb ajuts de la Generalitat, es fa difícil entendre quins objectius es persegueixen.

És evident que el català no està de cap manera normalitzat al cinema. Mi­llor dit, el cinema a Catalunya, com a sector cultural i econòmic que té una indústria pròpia —producció, dis­tribució i exhibició en sala—, continua funcionant pràcticament en castellà. El problema de la normalització lingüís­tica, de tota manera, no s'ha de situar en la producció. S'ha de situar sobretot en la distribució i exhibició.

Catalunya podria deixar de produir cinema i no per això els catalans deixa­rien d'anar al cinema. El problema, aquí, no és tècnic, ni tan sols econòmic. És senzillament polític: Fins quan la Generalitat no podrà imposar quotes de cinema en català als distribuïdors i exhibidors? Sense mesures contun-

JOSEP

dents en aquest sentit, no hi haurà mai normalització.

Una altra cosa ben diferent és la normalització del cinema català com a indústria més o menys autònoma. Des del costat de l'exhibició, la indústria sembla força normal, amb grups em­presarials que poden competir i que de fet ofereixen uns repertoris i uns serveis similars o millors que els dels països veïns. Des del costat de la dis­tribució, però, la realitat és la inversa: ni hi ha empreses catalanes ni sembla versemblant que n'hi pugui haver. Es un problema d'escala, i fins que des d'Europa no s'hi posi mà, res no es podrà fer per contrarestar el predomini absolut de les filials nord-americanes.

De manera, doncs, que la norma­lització del cinema català s'ha de referir al sector de la producció. I és aquí on es plantegen també problemes greus, sobretot de finançament, de màrque-ting, de distribució i d'economia d'es­cala, a part dels tan airejats problemes de qualitat.

Es cert que la qualitat, les bones idees i el bon saber professional con­dicionen el producte. Però el nus de la qüestió, a hores d'ara, no és el factor humà. Com ha posat de relleu el re­

centment aprovat Llibre Verd de la Comissió Europea sobre l'àudio-visual, el fons del pro­blema té caràcter estructural a tot Europa.

Per paradoxal que sembli, els problemes de la producció cinematogràfica de països po­tents com Alemanya o Itàlia s'aproximen als de països petits com Catalunya o Dinamarca o Finlàndia. Al final, tots els països europeus ens trobem i reconeixem en una mateixa vo-ràgine, en una espiral de crisi de la producció per manca de canals de distribució, no pas per manca d'idees. La indústria nord-americana té els canals i els mercats ja ocupats i ben travats.

En definitiva, el cas del ci-DUIXANS ncma català no és pas únic a

Europa, ni molt menys. Això no vol dir que no tingui unes parti­cularitats. sobretot en dos àmbits: l'e­conòmic i cl professional. Catalunya no sembla que tingui capacitat de fi­nançament de grans projectes. Però, d'altra banda, és que hi ha hagut o s'han proposat grans projectes? L'obra feta no sembla que satisfaci gaire ningú, ni el públic, ni els crítics, ni els mateixos realitzadors.

Normalitzar la producció de cinema, doncs, té una component molt tècnica i molt professional. La indústria àu-dio-visual, la indústria de programes, imposa una lògica implacable. Qui no s'hi amotlla, no estrena, queda fora del circuit.

La Generalitat hi té una missió: men­tre ho permetin els acords del GATT i les directrius de la Comissió Europea —i només queden uns pocs anys—, hauria d'aplicar-hi grans recursos. Però, com reconeixia el conseller Guitart, bona part d'aquests recursos encara els reté i controla el Ministeri de Cultura. Fa quinze anys que els podria haver traspassat. ('.Quants anys haurem d'es­perar encara?

Josep Gifreu és professar de la Universitat Pompeu Fabra

L A G A L E R I A

Escudella a la catalana

m SANTI MASSAGUER

•

T enen la sort que la gent d'aquest país ha posat pell morta de tant poar aigua en un cistell. Fa dècades que ens esforcem per ser un país normal,

com tants. Les circumstàncies històriques ens han conduït per dreceres tortuoses i l'últim segle hem gaudit de limitats períodes de fecunditat autòctona. Els sectors més poderosos de l'economia han fet sempre la traveta quan s'ha tractat d'avançar cap a cotes massa agosarades d'autogovern, de normalitat en definitiva. Per acabar-ho d'a­dobar, l'emigració dels darrers anys ha abo­cat sobre la societat catalana un tarannà més radical, que vol dir més fermesa en els sectors que malden per aquesta nor­malització política i més intransigència en els que pretenen, en el millor dels casos, una autonomia vigilada des del Govern central.

Per molt fi que si-c-i . - gui el comentarista li

«Els sectors mes | s i m p o s s i b l e ; e n poderosos de aquest moment cab-l'economia han fet d/\ fer "na, a P o s t a

3 de futur. Hi ha massa sempre la traveta quan interrogants a l'aire, s'ha tractat d'avançar m a s s a incomprensió 1 en molts ambients, cap a cotes agosarades massa agressivitat en d'autogovern, de contemplar el pro-

,. blema sense ampli-normahtaten tud de mires. definitiva» Si les coses van

sortint bé podem es­perançar anar tirant cap a una normalitat

ben precària. Si ens envaeix el pessimisme, i no és gaire difícil, ens costa ben poc imaginar-nos un obscur esdevenidor, sense il·lusió, dominat pel silenci dels anyells.

La força —moral, per descomptat— del nostre poble està massa dividida pels par­ticularismes. Tothom sap que per separat mai arribarem enlloc i els de l'altre bàndol se'n sortiran sense que s'hi pugui fer res.

És tant el que demanem els catalans al món? Ser una nació políticament normal, normalíssima, que s'autogoverni, tot res­pectant els drets de tots i cada un dels ciutadans de Catalunya i integrats a l'Eu­ropa de la qual formem part, sense que des de no sé on ens hagin de titllar d'in­constitucionals, d'insolidaris i, si els ve bé, de terroristes.

E L T R Í P T I C

S i avui, lector, fas pont —o si en vas fer dilluns, o dimecres— hauries de tenir mala consciència. No saps fins a quin punt la teva actitud irresponsable és per­

judicial per als interessos col·lectius, per a l'economia del país. Hauries de reprimir aques­ta teva tendència a no fer res, a ajeure't al sofà i a deixar passar les hores davant del televisor, a anar a prendre el vermut amb tota la calma del món, llegint aquest setmanari que ara tens a les mans. Aquests hàbits mi­serables són nefastos per a la competitivitat i la productivitat. Amb gent com tu aquest país mai no anirà enlloc, sempre només de

Exhortació a la productivitat

MIQUEL PAJROLI

bracet amb Portugal i Grècia. T'imagines que els alemanys fessin el mateix?

Perquè tinguis una idea de fins a quin punt és nociva la teva actitud de gandulàs has de saber que el Foment del Treball Nacional, benemèrita agrupació dels empresaris catalans, ha fet els comptes de les pèrdues que re-

IM

presenten per a les empreses catalanes els ponts d'aquesta setmana. Són 60.000 milions de pessetes. 60.000 milions, aviat és dit! I després encara reclamaràs contracte fix, que t'apugin el sou cada any, jubilació als 65 i més luxes.

Sort que encara hi ha seny a Catalunya. Sort que aquests senyors del Foment sempre que hi ha un pont o una vaga es transformen en la veu de les nostres essències i fan públic el perjudici. Però tu, amb la teva poca ver­gonya, encara diràs que la culpa és del govern i dels capellans i que aquests del Foment són un corcó. Ai, poc podem pas anar bé...

Sï<*-«'c seL·ic*!*» « c-4

peu cAfUAL 33, A i£S

( V a u c * 4 T C*M coB&trr*

E L V E S P E R

Salinas IMMA MERINO

MJ agrada aquest aire de ba­llarina maldestra de Julio Salinas. Aquestes ganes de

complicar-se la vida per les quals falla els gols més cantats, com si cultivés el barroquisme futbo­lístic sense virtuosisme, però amb l'esperança d'aconseguir final­ment el més difícil després d'haver renunciat al més fàcil. També he de reconèixer que, quan jugava al Barca, reia tot sovint per con­jurar la histèria que em provo­caven les seves errades difícilment suportables en els moments més decisius. Tal com els devia passar dimarts als seguidors del Depor. Però alhora és cert que, quan menys ho esperava i acceptava el desànim, Salinas es convertia en el mag que treia el conillet del gol del seu barret. D'aquí, el seu gol a l'últim minut em va alegrar més que no pas va de-cebre'm l'empat. Quan et rebut­gen, no tens dret a la venjança, però sí a recuperar l'autoestima. Potser hi he caigut, però no volia referir-me de nou al futbol com a gastada metàfora de la condició humana. Senzillament, volia con­tradir els que van blasmar Salinas per haver fet el mateix que durant anys va celebrar-se a can Barca.

10 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS , Divendres. *) de desembre de I W

L A T R I B U N A

No és això, junta de Sant Cugat Comerç lOSI-.l» VI. ( A H R I . R I / . O

En el meu últim ar­t icle. -Quo vadis. Sani Ciliat'.'»., deia que sobre Kampio encara correria mol­ta tinta i que con­

s i d e r a v a p r e o c u p a n t q u e aquesta tinta no tos per ajudar a posar claredat en l'afer. LïJs nostres botiguers, tal com es van produint els fets. ho ne­cessiten i s'ho mereixen. Tin­gueu pei segur que a la ma joria els cal una informació veraç de tol cl que ha passat i del que pol p,i-.s,u a partir d'ara.

Pcimctin-mc que els digui que a l'article que \ostes Mu­llen w n e n a donat me la 1.10 en la me\a pieoctip.uao i no es ai\o. s emoi s de ,.i iimta de go\ ei n de S.uil ( imat ( o-merç. no es .u\o el que cal en aquests n o n u nls pel al co­merç de S.uil ( nuat. ( om cos­tes saben, des del dairera de diteients taules es busquen sortides dmnes pei a lolhom: per a Kampio. pei a l'Ajun­tament i per al col·lectiu de comerciants de Sani Cimal. Per això. petmetin-me que els sigui que no son aquesta mena d'articles i comentaris els que han d 'a judar a trobar una sor­tida digna i evitar a la fi la implantació de Kampio a Sani Domènec-el Colo­mer.

En aquest camí. senyors, no tan sols hi ha encallat Kampio. també hi és l 'Ajuntament tic Sant Cugat, la mateixa Generali tat de Catalunya i fins i tot vostès, perdi), nosaltres, perquè jo tam­bé soc associat de Sant Cugat Comerç. lo ts hi estem encallats i patim aquest encallamcnl per excessos de rauxes fora de to. petites patinades que un dia o altre tots tenim. Per exemple, la seva mateixa queixa contra el que va publicar aquest mitja en relació, primer, amb unes manifestacions a Joan Aymerich i. segon, amb la ••pontificabilitat», ho diuen vostès, d'unes manifestacions fe­tes a l'editorial. Fonamenten la queixa

£^<g$

JORDI SOI

sobre la decisió que va prendre la co­missió territorial d 'equipaments contra la sol·licitud de Kampio. Aquesta opinió contribuirà al fet que molt probable­ment Kampio s'acabi implantant més per l'orgull ferit dels seus promotors que no pas només per qüestions eco­nòmiques.

Fstie d'acord que com a caps visibles de l'associació de comerciants vostès lluitin per esgarrapar qualsevol possi­bilitat, per mes minsa que aquesta sigui, amb la intenció d'evitar que Kampio se surti amb la seva. Això els honra. Estan en el seu dret i també és el seu deure, però no estic d'acord que ho facin amb el to desacreditador contra aquest mitjà, sabent que en cap moment va faltar a la veritat.

Per la meva vinculació amb /:7.v 4 Cantons, permetin-me que els digui que no craii-prateixo els seus raonaments, penso que no tenen cap raó en el que diuen. Vostès es queixen que des de l'editorial es digués que Kampio te el dret d'instal·lar-se a Sant Cu­gat. Si ho deia es perquè hi ha prou fonaments per dii-ho. l ' na altra cosa és que a vostès els agradi que es digui o no. això són ous d'un altre cistell.

Opino que no és moment de posar més llenva al foc. sinó de mesurar molt el que es diu i com es diu. Per això ei CL que publicai articles, per­metin-me dir-ne distorsiona-ilois, no es el que cal publicar en aquests moments si el que es \ol es no dificultar les pos­sibles sortides de l'alci Kam­pio. \ o els sembla'.' ( 'ap be no I anem, per exemple, dis­cutint tol el que es \ a signar aquell 14 d'octubre del l()').i davant notari. Ni del pacte cinquè del contracte privat de eompra-venda. ni del pacte tercer que fa referència al compromís de l 'Ajuntament i en el qual es diu que la par­cel·la de referència possibilita la construcció d'un supermer­

cat de 2.l'l)ll metres quadrats i galeries comercials en 2.W0 metres quadrats més. Tampoc, de moment, no serviria de res parlar de la resolució que la comissió teirilorial d 'equipaments va treure 's de la màniga —un cop aprovat Pryca— i que vostès tan a pit s'han pres. Gràcies per haver-la fotocopiat i haver-la repartir entre tots els as­sistents a l'última assemblea de Sant Cugat Comerç. Gràcies pel detall.

Només cal llegir el que vostès ma­teixos van repartir per entendre que no són atacs contra aquest mitjà el que ara toca. FJs 4 Cantons ha fet costat al ciutadà i al comerç de Sant Cugat infinitat de vegades, vostès prou que ho saben. No tinguin cap dubte que ara, això. no és el que toca.

L A G A L E R I A

Diguem-ho clar i català

DOMr-NK' Kl \ I K l í R •

E n la secció d'«Ll lector escriu.» de divendres de la setmana passada hi ha un escrit que amb el títol «La llengua no agonitza» em dona. ma­

lauradament, la raó pel que la referència al fet que la salut de la nostra llengua depèn absolutament de l'actitud de no­saltres mateixos, els catalans. 1 lo deia en aquestes mateixes planes (p. 1(1. l,N-\l- l)4).

Lntre d'altres coses, l 'autor de l'esmen­tada carta comenta que la presència actual del català a tots els àmbits és amplíssima i acaba dient que, si el bilingüisme es la solució per assolir la pau social, troba molt be la pèrdua de sobirania de la nostra llengua.

Per desgràcia, aquestes opinions són avui àmpliament compartides, cosa que demos­tra tins a quin punt es va acomplint el procés de desnacionalit/acio que comença

de torma pacifica el

-Qui es vulgui castellanitzarà canvi de tranquil·litat i pau social que es castellanitzi, els erudits que vulguin escriure en castellà que ho facin, però sense demagògia ni males excuses.»

segle W ' l i continua durament i com a conseqüència de la desaparició detiniti-va de la nació cata­lana IT 1 de setembre del 1714. A partir d'aquella dala ( 'ala-lunya resta integrada a Castella, que inicia l'assimilació total i plena a la seva llen­gua i cultura.

Avui, la gent no té les idees clares, per la qual cosa cal

fomentar la memòria històrica i. a partir d'aquesta realitat, que cadascú faci el que li sembli, perquè crec que la llibertat in­dividual és fonamental i cal respectar-la.

Així, qui es vulgui castellanitzar a canvi de tranquil·litat i pau social, que es cas­tellanitzi; els fills dels immigrants nascuts a Catalunya que no vulguin fer servir els seus drets i deures com a catalans, que no ho facin; els erdudits que vulguin es­criure en castellà que escriguin en castellà. Ara bé, que tothom faci el que vulgui però sense demagògia, sofismes ni males excuses.

Fa molt de temps que em va captivar una frase que deia: «Qui perd la identitat es mutila». Jo hi afegiria: «Qui es vulgui mutilar que es mutili, així de clar i català.

L A F I N E S T R A

Massa trampes MAtTfiGUISADO

A mesura que passen els anys, me n 'adono que cada cop sóc més ig­norant i entenc menys coses, i que conceptes que abans tenien un sig­

nificat clar ara cada vegada sé menys què volen dir.

No entenc, per exemple, com una cosa que es diu Conferència de Seguretat i Coo­peració a Europa pot acabar les sessions i no voler-se pronunciar al document final sobre la guerra als Balcans. Com que no ens entenem, devien dir, fem com si res, no existeix, dissimula. I a sobre deixen de ser conferència i es constitueixen en or­ganització, amb tota la maquinària que això implica, com si volguessin fer veure que ara va de ho i ens posem a treballar, com si volguessin construir Europa a base d'or­ganismes i burocràcies, i no pas a base d'accions.

No entenc tampoc per què deixem que periòdicament esclatin les bombes demo­gràfiques amb tragèdies com les de Somàlia, Etiòpia o Rvvanda. com si esperéssim que arribin al límit per anar-hi tots corrent, com si abans ignoréssim quina és la situació d'aquests països i només fóssim capaços d'actuar quan ja es més que insostenible i absolutament vergonvant.

Tampoc no sé què vol dir missió de pau si el que fan és enviar-hi soldats i allà on sigui la gent no deixa de matar-se

cada dia més. No entenc, per molt que m'ho justifiquin «històricament» o «estra­tègicament» com poden donar el Nobel de la Pau a dos paios amb un historial no precisament pacifista.

No sé què vol dir Tercer Món. No sé què vol dir Occident. No sé què vol dir Europa. No sé què vol dir alto-el-foc. No sé què vol dir Nacions Unides, ni Consell de Seguretat. No sé què vol dir desarmament. Ni què vol dir la solidaritat de la qual sento parlar. No sé què vol dir ser d'es­querres. No sé què vol dir ser de dretes. Ni què vol dir liberal. Ni què vol dir «po­pular». No he entès mai què significa «o-pinió pública». Tampoc no sé si televisió pública significa que és al servei dels ciu­tadans. No sé què vol dir grup nacionalista ni minoria catalana. No sé de quina nor­malització lingüística parlen. Quan diuen «país», no sé de quin país parlen. Quan diuen «nació», no sé a quina es refereixen, perquè tan aviat parlen de l'una com de l'altra fent servir el mateix terme. No sé què vol dir impacte ambiental. No sé què vol dir '«medi» «ambient»' , com si «am­bient» definís de quin medi parlem...

Suposo que moltes coses sempre han estat caòtiques o falses en totes les èpoques. però jo és ara que me n 'adono i acabo pensant que aquesta fi de segle té massa trampes.

ELS COMERÇOS NO FAN PONT l i * Divendres, 9 de desembre de 1994 EL PTV AMPLIA L'EXTENSIÓ

Els comerciants de Sant Cugat van tancar les portes dels seus comerços els dies 6 i 8. Però han anunciat que obriran les portes diumenge vinent i el dia 18, per iniciar la campanya de Nadal. Plana 11.

Dotze noves empreses s'han instal·lat al Parc Tecnològic del Vallès en l'últim semestre. Aquesta ampliació implicarà una inversió de 1.000 milions de pessetes, a més d'una ampliació de l'espai. Plana 12.

Els dos dies festius d'aquesta setmana no han afectat la majoria de comerços i empreses de Sant Cugat, que han fet jornada de portes tancades tant el dia 6 com el dia 8. Els únics establiments

COMERÇ

que van obrir les portes van ser els de­dicats específicament al sector de serveis (bars, restaurants, quioscos, e t c ) . Els co­merciants de Sant Cugat faran jornada de portes obertes els diumenges 11 i 18

de desembre vinents per aprofitar els dies anteriors a Nadal, segons s'ha fet públic en una circular que la junta de Sant Cugat Comerç ha enviat a tots els co­merços de Sant Cugat.

El carrer Santa Maria de Sant Cugat dimarts, dia de la Constitució, f om JA MULA.

La majoria dels comerciants de Sant Cugat tanquen les portes els dies 6 i 8

Obriran l'I 1 i el 18 de desembre vinents per arrodonir la campanya de Nadal

Els dies festius només van obrir aquells establiments dedicats als serveis

CATI MORELL I Sant Cugat.— La majoria de comerços de Sant Cugat han man­tingut les portes tancades durant els dos dies festius d'aquesta set­mana. Segons han explicat els res­ponsables de l'associació de bo­tiguers Sant Cugat Comerç, la jun­ta va enviar una circular a tots els comerciants en què se'ls in­formava de la intenció de fer jor­nada de portes obertes a tots els comerços de Sant Cugat els dies II i 18 de desembre. Els comer­ciants de Sant Cugat volen apro­fitar aquests dos diumenges amb vista a la campanya nadalenca.

La junta, segons ha informat el president de Sant Cugat Co­merç, Jaume Roca, ha preferit no fer esment de les dues festes d'a­questa setmana perquè cadascú fes allò que cregués més conve­nient. De fet, a Sant Cugat només han obert les portes aquells co­merços destinats a oferir serveis (bars, pastisseries, forns i quios­

cos). La resta de botiguers han aprofitat aquests dies per fer festa i alguns, per engalanar els seus comerços.

No hi ha pont

El Departament de Treball de la Generalitat va rebre un total de 416 avisos d'empreses que tras­lladaven la festa de la Constitució a divendres per fer pont. Tres-cen-tes d'aquestes empreses són de la demarcació de Barcelona, però al Vallès Occidental el nombre d'empreses que han fet pont amb motiu d'alguna de les dues festes és ínfim. A més, segons algunes empreses de la comarca vallesana, no és preceptiu que les empreses alterin el calendari laboral, tot i que es pot fer quan es tracta d'una decisió pactada entre l'equip di­rectiu i el comitè d'empresa o els representants dels treballa­dors.

Tot i el nombre d'empreses que han decidit no fer pont, la Ge-'jrji - J . ' . J j---;i,y.i\: - i ' r.;'.i'ji.i o.'! J

neralitat ja va advertir que a Ca­talunya es perdrien aproximada­ment seixanta milions de pessetes amb motiu del pont d'aquesta setmana.

La unió comarcal de CCOO va afirmar que considerava exa­gerada la posició de la patronal sobre les festes del 6 i el 8 de desembre. Segons el sindicat, «la valoració de la patronal sobre les pèrdues econòmiques de les em­preses era desmesurada i exage­rada». Segons CCOO, les empre­ses elaboren els seus calendaris laborals a principi d'any, comptant els dies de treball, de vacances i de festa. A més, segons el sin­dicat, independentment de la coincidència de dos dies festius al llarg d'una mateixa setmana, cada empresa té 14 dies de festa, durant els quals el procés pro­ductiu es paralitza. Per això, la posició de la patronal sembla irreal, segons l'opinió dels sindi­

cats. :ui.·í·' n'í t<.'i.

Campanya de Nadal

Els botiguers de Sant Cugat han anunciat, a més, la intenció d'obrir alguns diumenges més des­prés de les festes nadalenques i després de la festa de Reis. Segons el vice-president de Sant Cugat Comerç, Santi Garriga, aquesta decisió es fa després d'haver va­lorat quins són els dies en què la gent aprofitarà la festivitat per sortir a passejar i a comprar.

Els comerciants de Sant Cugat han engegat una campanya per potenciar el comerç local durant les festes, que consistirà a pagar la primera hora del pàrquing de tots aquells clients que presentin els seus tiquets als establiments adherits a l'associació de botiguers de Sant Cugat. A més, s'enca­rregaran que el Pare Noel sigui present als carrers més cèntrics de la ciutat i aprofitaran el costum d'engalanar els arbres de Nadal per fer una campanya,ecologista.

L'IMPES s'adhereix a les jornades europees sobre ocupació en el tèxtil

CM. B Rubí.— «Un Rubí actiu eco­nòmicament necessita integrar l'e­ficiència econòmica i la compe­titivitat pública i privada amb la cohesió social i la solidaritat. Rubí ha d'afrontar un triple repte: un desenvolupament econòmic i so­cial integrador i equilibrat, una actitud ecològicament respectuo­sa amb l'entorn i una actitud so­lidària i de cooperació enfront l'exclusió social». Amb aquestes paraules obria la ponència a les Jornades Europees sobre Forma­ció i Ocupació en el Sector Tèxtil, —que es van celebrar la setmana passada a Ics Drassanes Reials de Barcelona sota el títol Par-ternàlia—, el gerent de l'Institut de Promoció Econòmica i Social (IMPES), Domènec Martínez García.

Martínez va donar molta im­portància a l'entorn local, ja que, segons ell, és el principal agent de transformació i dinamització. Segons Martínez, «s'ha de refor­çar el paper de desenvolupament econòmic local, per anar cap a \a descentralització i cap a la crea­ció de polítiques actives que per­metin la dinamització del mercat de treball i la generació d'ocu­pació, ja que l'alt índex d'atur entre els joves actua com una bomba sobre la credibilitat de la Unió Europea».

Una solució és la formació

La formació professional ha de prendre avui en dia una nova di­mensió, va afirmar Martínez da­vant experts de la comissió eu­ropea i de tots els indrets del món econòmic. Per això, el gerent de l'IMPES aposta pel Llibre Blanc: creixement, competitivitat, treball sobre la necessitat de ra­cionalitzar i dedicar tots els es­forços en la qualitat de l'ense­nyament professional. El binomi formació-qualitat «és un dels prin­cipals eixos sobre els quals s'a­guanta l'acció de l'institut rubi-nenc», segons va explicar Mar­tínez. Només per aquesta via, va dir, «poden convergir les aspira­cions de la iniciativa local, els sin­dicats, els treballadors, les instàn­cies i institucions educatives i for­matives, els gremis i les organit­zacions professionals».

La missió de l'IMPES, per tant, ha estat «generar fòrums locals entre els diversos agents implicats i facilitar la presentació de Plans agrupats». Segons Martínez, a l'institut s'ha treballat per generar una cultura de la cooperació. Per això, s'ha fet una petita passa en el conveni de col·laboració subs­crit entre els sindicats UGT, CCOO i RECA.

Martínez va afirmar que en un futur més immediat «s'ha d'agru­par i comprometre tots els pro­tagonistes implicats en la gene­ració de respostes adequades» i que «això és determinant en les polítiques de planificació estra­tègica de caràcter local». Segons Martínez aquest aspecte s'ha de potenciar més en els municipis que, com Rubí, tenen economies i xarxes industrials vinculades a la producció de components i ac­cessoris del sector de l'automòbil, un dels sectors on la formació, la innovació i l'adaptació als nous temps necessita un tractament més dinàmic i actiu del mercat.

12 ECONOMIA ELS 4 CANTONS / Divendres. 9 de desembre de 1994

EMPRESES

El Parc Tecnològic del Vallès amplia el seu àmbit

amb 12 empreses noves L'ampliació costarà més de 1.000 milions

( A l l MOK1.I.L H Cerdanyola. — 1:1 Pare Tecnològic del Vallès incrementarà la seva influència al Valies Occidental, ja que des del segon semestre d'aquest any 12 empreses noves han decidit instal·lar-s'hi. Aquesta iniciativa comportarà una inversió de poc més de 1.(100 milions de pessetes. que es traduirà en l'ampliació del parc fins al límit entre els municipis de Cerdanyola i Sant Cuuat.

HI l'arc Tecnològic del Vallès. que ha passat per un període de crisi coincidint amb l'etapa pos­terior a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, amplia ara el seu àmbit d'actuació, amb la instal·lació de 12 empreses noves. Aquestes empreses s'han instal·lat a Cerdanyola durant el segon se­mestre d'aquest any i la inversió total necessària per a la seva im­plantació seia de mes de 1.000 milions de pessetes.

Actualment hi ha S(i empreses acollides a la \arxa que ofereix el Parc Tecnològic del Vallès, un parc empresarial on hi ha la par­ticipació. de manera equitativa. del ( e n t r e d 'Intormacio i Desen­volupament Empresarial ( ( Í d e m ) de la (ieneralitat i el Consorci de la Zona I ranca.

HI parc preveu tacturar un total de 2(l.f)00 milions de pessetes, co­rresponents a l'exercici del 1994. Aquesta xifra significa un incre­ment tlel 29 per cent respecte a l'exercici anterior. Iotes les em­preses del parc tecnològic es de­diquen a tasques relacionades amb cl desenvolupament d'altes

tecnologies i les seves vendes re­presenten aproximadament un 15 per cent de la facturació total. l.es empreses mes destacades del l'arc Tecnològic del Vallès són Olivetti i l 'empresa del Banco Central l l ispano. Totes dues es dediquen a la recerca i desen­volupament en malcries informà­tiques, que formen part de di­versos programes de receica or­ganitzats tant en l'àmbit estatal com en l'àmbit internacional, amb altres països de la l 'n io Europea.

Les 12 noves empreses que s'hi instal·laran es dediquen també en bona part al \oft\uirf i estan lli­gades a les telecomunicacions. A més d'empreses estatals, com Ser-vicom. que treballa amb xarxes de comunicació anomenades au­topistes d'informació, s'hi han ins­tal·lat també algunes empreses ja­poneses i nord-amei icanes. A més d'empreses dedicades al vo/nví/rc. el parc tecnològic també té em­preses dedicades a diverses en­ginyeries, medi ambient, electrò­nica i química fina. Darrerament s'ha anat cap al desenvolupament de l 'automatització, la tecnologia

COMERÇ

Jaume Roca ratifica la posició dels comerciants respecte de la

construcció de Kampió No creu que l'alcalde hagi canviat de parer

pot acceptar-ho». «Kampio no te els permisos per

fer el centre comercial que tenia previst, en principi, i es troba amb la voluntat negativa per part del consistori, que ha acatat la decisió de la comissió territorial . ha afir­mat Roca per definir la situació de Kampió.

Segons ha explicat Roca, el sec­tor mes perjudicat s] es pioduís la implantació del centre comer­cial Kampió. •scna . sens dubte. cl de l'alimentació». l'ero això no és el que importa, segons Roca. que diu: II benefici que pogués Mgmticai l.i implantació de Kam­pió pei a alt i es sectors del comerç., no l'hem trob.it enlloc i. a mes, els comerciants tenim clarissim que crea una problema important al sector de l'alimentació.••

Roca creu que es -de justícia que els promotors de Kampió pu­guin treuie piofit de la inversió que han tel a la /ona de Sant D o m è n c c h - H Co lomer - , però això no treu. segons ell. el per­judici que provocaria la instal·la­ció d'una supcrticic d'aquest tipus directament adreçada a la pobla­ció santeugatenca. Roca creu que els promotors de Kampió haurien de buscar una alternativa a la su­perfície comercial, i que en aquest sentit «l'única cosa que pol fer Sant Cugat Comerç, és .-.uggerir allò que pot ser una bona sortida». però la paraula final no es dels botiguers, sinó dels promotors de Kampió, que són qui, segons Ro­ca, ha de buscar la solució.

M Sani Cugat. - 1.1 president de l'associació de comerciants Sant Cugat Comerç. Jaume Roca. ra­tifica la posició de l'associació res­pecte de les declaracions de l'al­calde. Joan Aymerich. Roca ha afirmat que l'associació no pot creure que l'alcalde de Sant Cugat «haej manifestat que legalment no es pugui aturar la implantació tic Kampió-, i hi afegeix: «Ell mateix en vuit ocasions diferents, ens ha promès el contrari.» Segons Roca. Kampió ha picscntal la seva sol·licitud disminuint el nombre de metres, en una maniobra que tothom esperava. Però l'alcalde va manifestar en diverses ocasions que. tot i que Kampió en dis­minuís el nombre, no concediria la llicencia, segons ha explicat Jau­me Roca.

Segons el president de Sant Cu­gat Comerç, els comerciants en­tenen que l'alcalde era «partidari de la implantacié) de Kampió. en un principi» i ho demostra el fet que, segons Roca. Aymerich oferís la parcel·la situada a la zona de Sant Domènech-Colomer als co­merciants de Sant Cugat. Roca ha explicat que quan Kampió va demanar els permisos correspo­nents a la comissió territorial i aquesta els hi va denegar, el con­sistori santeugatenc va acatar una decisió d'un òrgan superior, que és la (ienerali tat . En aquest mo­ment, segons Roca, l'alcalde va manifestar que «si no ho accepta la Cieneralitat. l 'Ajuntament ni)

\l l ' in I Li'ioliigit del V alies s'In troben H6 empreses d alta tecnologia. I oio. J.A.Ml'l.A.

mèdica i els nous materials. El pare empresarial de Cerda­

nyola ha aconseguit, en pocs anys. aglutinar tot un grup d'empreses punteres, com la nord-americana Hewlett Packard o la multinacio­nal japonesa Sharp, al Vallès Oc­cidental. Aquestes empreses s'han instal·lat a Sant Cugat, i han con­tribuït al creixement econòmic de la comarca, una comarca que, se­gons els diplomàtics, empresaris i economistes, es la /ona econò­mica del futur i que actualment registra el creixement econòmic més important de Catalunya des­

prés del Barcelonès. La implan­tació d'aquestes empreses també és afavorida per la situació geo­gràfica de Sant Cugat i Cerda­nyola en el mapa de carreteres i hi xarxa de comunicacions de Catalunya i també de cara a l'ex­terior.

HI Parc Tecnològic del Vallès ha establert un model empresarial moll concret. Les empreses que s'instal·len a Cerdanyola dins dels límits del parc dediquen més d'un 7 per cent de la facturació anual als seus departaments de receica i d e s e n v o l u p a m e n t (R + D) i

aproximadament un d per cent de les seves plantilles es dediquen a desenvolupar tasques lligades de manera molt estreta amb la innovació tecnològica. Precisa­ment, el Parc Tecnològic del Va­llès ocupa una posició privilegiada entre els grans parcs que hi ha arreu del món i l'any que ve pre­sentarà la candidatura per con­vertir-se en la seu permanent de l 'Associació Mundial de Parcs Tecnològics i, en aquesl sentit. els responsables del parc ja han iniciat els actes que serviran per promocionar la idea.

EL CENTRE COMERCIAL DE LA GUINARDERA

M;-qn-ta ik I nou centre comercial que es construirà a la Ciuinurdera. Foto: M. ESPINOSA.

Enginyers del centre comercial esperen els permisos per iniciar les obres

M Sant Cugat. • - La maqueta del nou centre comercial que s'ins­tal·larà a la zona de la ( luinaidera ja ha arribat a l 'Ajuntament de Sant Cugat. L'empresa francesa CHHIC. promotora comercial, ja ha entregat la maqueta definitiva, que deixa veure l'aspecte exterior i interior que tindrà el centre co­mercial un cop acabat. La ma­queta que han presentat els pro­

motors juntament amb els engi­nyers encarregats del projecte té alguns canvis respecte al disseny que s'havia fet en una fase inicial, però es tracta de petits detalls de construcció que han variat per fer l'espai més pràctic i treure'n el millor profit.

El centre comercial de la Gui-nardera es construirà amb ma­terials d'alta qualitat que, en certa manera, recorden l'aspecte exte­

rior de l'arxiu històric de Cata­lunya. Els enginyers i dissenyadors han plantejat la construcció del centre comercial basant-se en els grans centres comercials euro­peus, però sense deixar de banda el model americà, ac tualment molt explotat i que reuneix tots els serveis que el client necessita a la mateixa zona per passar les 24 hores del dia sense trobar a faltar res.

NO H I HA ENTRADES 13 • Divendres, 9 de desembre de 1994 «LA SOMBRA» D E SANT CUGAT

El Centre Cultural tanca la temporada amb les localitats pràcticament exhaurides per als dos últims espectacles de l'any. Aquest èxit preveu que el 95 entri amb molt bon peu.

El rocambolesc protagonista de rancis còmics i fulletins nord-americans va tornar a ressorgir als anys vuitanta a l'Estat Espanyol de la mà d'un santcugatenc, Miquel Badia. Plana 16.

LA TEMPORADA DEL CENTRE CULTURAL 1

Àngels Gonyalons torna a Sant Cugat per estrenar, al Teatre-auditori, el seu darrer musical: Germans de Sang, la versió catalana de Blood Brothers: un melodrama amb cançons del dramaturg

britànic Willy Russell (autor també d'a­quella Shirley Valentine que fa pocs dies va visitar el mateix escenari, amb la direcció de Rosa Maria Sardà i la interpretació d 'Amparo Moreno) . Ger­

mans de Sang és un luxós muntatge que es convertirà, sens dubte, un dels plats més forts de la temporada. Acom­panyen la Gonyalons sobre l'escenari Joan Crosas (veterà del gènere, encallit

À N G E L S G O N Y A L O N S . Actriu i cantant

«He tingut una carrera molt atípica»

a musicals de la categoria de Mar i Cel i Los Miserables) i dos joveníssims actors molt coneguts del gran públic: Roger Pera i Gemma Brió, Marc i Anna ala te lenovel · laPoblenou.

El musical més car que una companyia catalana ha fet fins ara

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— D'ençà de l'any 1986, quan va actuar a La botiga dels horrors, fins a la recent Ger­mans de sang, la carrera de l'actriu Àngels Gonyalons s'ha decantat molt fortament pel musical: mal­grat l'aparició en obres teatrals d'altres gèneres, pel·lícules, pro­grames de TV i una experiència com a presentadora de concurs, els set musicals que ha interpretat o protagonitzat en aquests vuit anys, més / ara què, Xènia?, la primera telesèrie musical feta a TV3, pesen molt a l'hora de va­lorar la seva carrera.

—Pensa continuar dedicant-se més que res al teatre musical?

-—«No, la vida és llarga, tinc trenta-un anys i encara puc fer moltes més coses. Es cert que el gran gruix de feina m'ha vingut donat pel musical, tot i que també he treballat altres gèneres. De tota manera m'agrada molt fer mu­sicals, tant dramàtics com aquest com de comèdia. M'agrada molt, la comèdia musical: m'agrada molt passar-m'ho bé dalt d'un es­cenari, i fer una comèdia que sigui alegre t'anima molt; almenys a mi.»

—Vostè havia començat amb la companyia de Paco Moràn...

—«Ja havia començat abans: allò amb el Paco Moràn va ser l'any 1984, i jo vaig començar l'any 1981, amb la companyia de teatre infantil de Ricard Reguant. El meu primer musical va ser amb aquesta companyia, era El príncep i l'aviador, un muntatge sobre «El petit príncep», en el qual jo subs­tituïa la Carme Conesa. I uns anys abans havia fet uns pastorets-rock, també.»

—Vivim en un país sense gaire tradició de teatre musical: la poca que hi ha és recent i s'estructura més que res al voltant d'alguns nous artistes com vostè mateixa. Li ha costat molt, formar-se en aquesta disciplina dins un pano-

Poc després de representar Memory a Madrid, Àngels Gonyalons torna a l'escena catalana amb un paper dramàtic. Foto: MANÉ ESPINOSA.

rama tan erm? —«Jo, en això, sóc un exemple

atípic, perquè no tinc una for­mació acadèmica en cap sentit. Però tampoc no vull enganyar la gent jove que tingui ganes de de-

dicar-s'hi, que n'hi ha molta. Jo sempre he dit que era antiaca-demicismes. Ara bé, si comencés ara el que faria és anar a una escola com la que jo he muntat, a aprendre amb professors com

Joan Pera, Josep Costa, La Nina, Isabel Soriano... Jo sempre he dit que era antiacademicismes, sem­pre que fossin teòrics. Si actors com la Rosa Maria Sardà, per exemple, es posessin a donar clas­ses, jo hi aniria. Però que, d'això, en donin classes teòriques, la ve­ritat, no ho entenc, perquè això és un ofici. I sí, jo he tingut una carrera bastant atípica: no tinc una formació acadèmica, però he treballat molt. He pogut fer una mica allò que es feia abans, que per a mi és el més vàlid: el me-ritoriatge. O sigui, treballar al cos­tat de bons actors, fent papers petitons, a vegades només d'una frase, però que et donen l'opor­tunitat d'observar i d'aprendre. Jo he estat molt receptiva: diguem que he nascut amb una certa oïda, i una certa veu, i ja des de petita l'anava desenvolupant imitant cantants i actors que cantaven, com Liza Minnelli.»

—Aleshores, es definiria com a autodidacta?

—«No m'agrada la paraula au­todidacta: em sembla prepotent. M'agrada més la paraula recep­tiva.»

—A Catalunya, vostè és una gran personalitat...

—«Noo! En tot cas, una per­sona amb certa popularitat.»

—D'acord. Però no li ha donat més popularitat el fet de ser «a-quella noia que presentava el Betes i films a TV3» que no pas els seus grans musicals?

—«I ara!, al contrari, a mi, quan m'atura la gent pel carrer em diu: «m'ha encantat el Memory». M'ha passat el millor que li pot passar a un actor: que el públic el conegui perquè s'ha mogut per anar-lo a veure al teatre.»

—Doncs sap que és un cas molt atípic? Acostuma a donar més po­pularitat una aparició a televisió, per fluixa que sigui, que un bon paper al teatre.»

—«Sí, és atípic, però és molt gratificant.»

L'èxit d'aquesta temporada al Teatre-auditori augura una bona programació per a la que ve

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— La temporada d'espectacles que ha presentat el Teatre-auditori aquest darrer tri­mestre es clou aquest mes de de­sembre amb la pre-estrena de l'es­pectacle musical Germans de sang i el concert de Nadal que oferirà l'Orquestra Simfònica del Vallès. Una temporada que, a més, ja ha exhaurit les entrades per a l'última aixecada de teló de l'any i que preveu un ple total en l'es­pectacle protagonitzat per Àngels Gonyalons. De fet, moltes de les entrades per anar a veure l'es­pectacle ja han estat venudes, i la direcció del Centre Cultural recomana a tots aquells que vul­

guin assistir-hi que reservin l'en­trada el més aviat possible.

Tomàs Seix, director del Centre Cultural, va valorar de «molt po­sitiva la temporada trimestral». «Si bé va començar molt lenta­ment, s'ha anat animant fins arri­bar al que estem ara, que és un ple absolut en espectacles com Shirley Valentine del divendres passat i les entrades exhaurides setmanes abans per assistir al Concert de Nadal. Tant de bo que això es vagi consolidant, tot i que em va saber molt de greu que hi hagués gent de Sant Cugat que no va poder trobar entrades per anar a veure l'obra d'Amparo Moreno», va precisar Seix.

Pel que fa a la programació de la nova temporada, no es farà pública fins la setmana vinent. No obstant això, sí que s'ha confirmat la representació de l'espectacle Ballem «Un pont de mar blava» de l'Esbart Sant Cugat amb mú­sica en directe del compositor Lluís Llach. Aquest espectacle ha­via creat una gran expectació en­tre el públic. L'auditori del Centre Cultural de la Caixa de Terrassa serà el proper escenari de l'es­pectacle i el públic santcugatenc demanava que es fes una repre­sentació al Teatre-auditori de Sant Cugat. Aquesta ha estat una de les raons per les quals ja s'ha confirmat l'espectacle, tot i que,

segons Seix, «ha estat molt difícil arribar a un acord amb Lluís Llach».

Recordem que l'espectacle Ger­mans de sang, de Willy Russell, s'estrenarà el dissabte i el diu­menge 17 i 18 de desembre i que les entrades es poden reservar a les oficines del Centre Cultural. Aquest és el primer espectacle musical que es representa a Ca­talunya i l'avala el gran èxit de públic que ha recollit al llarg de les diverses representacions que s'han fet arreu d'Europa i Nord-a-mericà. Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera i Gemma Brió són alguns dels actors d'aquest musical.

XAVIER BORRÀS H Sant Cugat.— Setanta-tres mi­lions de pessetes costa el muntatge de Germans de Sang. Això la con­verteix en la producció més am­biciosa de tota la història recent del teatre musical a Catalunya. La quantitat va ser facilitada pel representant de la productora Fo­cus durant la conferència de prem­sa que es va fer el dimecres al bar de l'Auditori. També és el primer musical català subvencio­nat: el departament de Cultura de la Generalitat, el ministeri de Cultura i l'Agrupació Mútua han col·laborat en el patrocini, a més de les empreses privades Caixa de Catalunya, El Periódico i les emissores COPE i Cadena 100.

Blood Brothers és un dels mu­sicals contemporanis de més èxit. Es va estrenar el 1983 a Londres, i encara ara és en cartell a la capital britànica i a Broadway. L'autor, Willy Russell, té altres èxits al currículum, com un mu­sical sobre els seus conciutadans (Russell va néixer a prop de Li-verpool) The Beatles, titulada John, Paul, George, Ringo... and Bert i estrenada el 1974, i les co­mèdies Educando a Rita i Shirley Valentine, entre altres.

Pel que fa a Blood Brothers, es tracta d'un melodrama d'am­bient proletari contemporani, sen­se balls però amb cançons, «hi ha més feina interpretativa que de cantant» va dir el director de la versió catalana, Ricard Re­guant, que va calcular que un 75 per cent de la feina dels actors es basa en l'actuació. Reguant també va assenyalar les diferèn­cies entre l'obra original i el mun­tatge en català. La més important, el tractament diferent que tenen els dos personatges principals: el de Mr. Johnstone, la mare, in­terpretat per Àngels Gonyalons («un personatge molt bonic i no gens fàcil», va dir l'actriu), ori­ginalment era interpretat per ar­tistes de més edat (Kiki Dee, Ca-role King, Petula Clark...) i el del narrador, interpretat per Joan Crosas, en aquest muntatge apa­reix més integrat dins el marc de la narració, i no limitat a tan sols la veu del destí. Altres diferències menors són una escenografia més elaborada i alguns alleugeriments dels extrems més melodramàtics «per evitar que algunes escenes caiguin en el ridícul».

Pel que fa a la part musical, Reguany la va qualificar de rock pop amb una forta retirada al so Liverpool. El director musical, Jordi Doncos. va dir que és un «musical diferent» perquè la mú­sica va en funció de l'acció. La partitura es compon d'unes quan­tes cançons principals i temes mu­sicals de fons que es van repetint, amb diferents variacions, en fun­ció del desenvolupament de l'ac­ció.

Germans de Sang es represen­tarà a l'auditori de Sant Cugat els dies 17 i 18 de desembre.

14 CULTLRA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS . Divendres, <•) de desembre de 1444

LA TEMPORADA DEL CENTRE CULTURAL I

GEMMA BRIO. Actriu

«Hem de superar un llistó molt alt»

ROGER PERA. Actor

1 \1MA ANSOI \

B S ii ii t ( ' u g a t . - -(ieninia Hrio es una jove actriu que d'ença del seu primer treball a la pel·lícula La febre d'or. de ( ion/a ln I Ic-rralde, ha vist créixer la seva p o p u l a r i t a t amb el paper d 'Anna Aiguadé a la sèrie te­levisiva de 'l'V'3 Poble \oa. Actualment ha estat una de les actrius seleccionades per in­terpreta! un papet en el musical ( iennan·, de Saiee. que es represen­tarà properament al I c a t r c - a i i d i t o i i de Sant C u g a t . T a n t la ( iemma com el Roger. el seu companv teatral. lambe. en aquest nou espectacle, son centre d'atenció de les pre­guntes dels periodis­tes. I s neguen, en ro­do. a parlar de que els passarà als seus personatges de Poble Sou. La setmana passada van acabar cie n niat els últims episodis de la sè­rie i actualment només pen­sen en el nou repte que se'ls presenta amb un es­pectacle musical com Ger­mans de' siing

O u i n c s van ser les laons que la van portar a escollir el mon de l'espec­tacle per dedicar-s'hi pro-tessionalment. '

• I )e tet. la mev a mare es actriu i de ben petita sempre m'ha agradat aquest mon. (Juan anava a l'escola sempie havia participat en les obies de teatre que hi fèiem, desprès vaig treballar en companv ics d'ateccio-nals. lins que finalment em vaig decidir a cuitat a l'Ins­titut de l ea t i c i prepa-

(iemma Brió. I

i ai -me en ferm per a aques­ta carrera professional.»

l a recent popularitat que li ha arribat pel seu paper a la sèrie Poble Sou. creu que la beneficia o que la pot perjudicar a l'hora d'interpretar un altre per­sonatge?

-••Mes que res jo crec que el paper de Poble Sou ens ha posat el llistó molt alt per a properes interpre­tacions. Tanmateix, però, el fet que m'hagin escollit per interpretar el paper de Lin-da a ('n'mnins de sang ha estat gràcies al fet que ja em coneixien en el papci d'Anna Aiguadé.»

-Germans de sang es el seu primer treball dalt d'un escenari, com enfoca aques­ta nova trajectòria profes­sional'.'

Amb molts ner-vis. lis un projecte molt agosarat i tots hem posat molta il·lu­sió en aquest nou es­pectacle, tant per part dels actors, com direc­tor i productors. Per­sonalment puc dir que hi treballo amb moltes ganes, la feina és dura i sempre hi ha darrera els nervis de la pre-es-trena que, de fet, ja em comencen a aflo­rar. ( r e c que és molt important el fet que tots els actors que hi treballem estem real­ment enamorats del nostre personatge i de l'espectacle.»

—LI seu paper de Linda a Germans de sang té alguna cosa a veure amb l'Anna de Poble Sou?

—«No, no, i ara! Tot i que en aquest

paper torno a estar unida s e n t i m e n t a l m e n t amb el pe r sona tge que enca rna Roger Pere, Linda és molt diferent a l'Anna.»

•Té nous projectes al m.iruc de l'obra Germans de sang!

• No. de moment estic dedicada plenament als as­saigs. Tot just la setmana passada vam acabar de ro­dar els últims episodis de PtibU \ou i aquesta tarda (dimecres dia 7) continuem assajant Germans de sang ja aí teatre de Sant Cugat. I s una feina que requereix molta atenció i actualment hi estic ficada de ple. Des­prés de la primera repre-sentacié) encara no sabem que passarà, perquè tot de-pen de l'èxit que tingui en­tre el públic.»

«És una sort interpretar 'Germans de sang9»

I MMA ANSOI.A

• Sant Cugat. HI mon del teatre ha estat per a aquest jove actor. la casa de jocs des que era un infant. Fill dels populars actors Joan l'era i Marta Angclat. de ben petit es va sen­tir atret pel teatre. La sev a formació artística va començar en les ca­bines de doblatge. Re­centment ha estat la veu del jove I.eonardo di ( 'arpio a la pel·lícula I ula de e·.ie clueo. L'I papei de Marc en la sèrie Poble Sou. ha es­tat definitiu per a la popularitat de Roger, que actualment treba­lla preparant l'estrena de l'espectacle musical Germans de sang. di­rigit per Ricard Re­gnant. on encarna cl personatge del germà pobre, addicte a la droga, que perd la feina i acaba delinquint.

- - C o m lia incidit la pro­fessió dels seus pares en la seva elecció pel mon del teatre'.'

- Vloltissim. els meus pares son actors però. a niés. pensa que tots els amics dels meus pares eren també actors i. per tant. cm feien gairebé de segons i tercers pares. Tot el que sentia es tava re lac iona t amb el teatre i a poc a poc cm vaig anat endinsant i a sentir-me atret per aquest mi'm lins que van arribar les primeres feines de do­blatge i la interpretació) cl'uns dels personatges de Poble Sou."

LI seu treball a Poble Sou creu que el públic que l'ha .mat seguint en la sèrie

Roger Pera. Foto: M.F.

l'ha classificat en aquest pa­per determinat?

—«Jo crec que abans que res nosaltres som actors i la gent ho ha de veure així, i, per tant, com a actor, puc interpretar qualsevol personatge al marge de la meva personalitat com a Roger Pera.

—De fet, però, el paper que interpreta a Germans de sang també té alguna cosa a veure amb el per­sonatge del Marc del Poble Sou. Tots dos són perso­natges desgraciats?

—«Tots dos són perso­natges amb problemes, pot­ser tenen en comú que tots dos viuen al límit amb els consegüents problemes que se'n deriven. Són uns per­sonatges que no tenen les v ides e s t a b i l i t z a d e s , es

mouen d'un canto a l'altrc, però les reper­cussions d'aquest de­sequilibri son molt di­ferents tant en un com en l'altrc.»

—Actualment assa­ja l ' espec tac le Ger­minis de sani;, com en­foca aquest treball'.' —Amb molta, molta il·lusió. Vaig anar a veure'l a I .ondres i em vaig enamorat de l'o­bra i .sobretot, del per-sonatage del Miekcv. Realment ha estat una sort que m'hagi tocat interpretar aquest pa­per.»

— La interpretació del seu paper comença quan Mickey te set anys i l'obra s'acaba quan es un jove de vint-i-sis anys. Li ha costat molt represen­tar aquesta transfor­mació?

—«LI mes difícil es fer creïble que nosaltres tenim set, catorze o vint anys. La nostra feina, tant la de l'An­na com la del Sergi, el meu germà a l'obra, i la meva és la d'haver de lluitar i treballar molt perquè siguin realment creïbles els nos­tres personatges'»

—I , per acabar, la pre­gunta obligada: quin final espera els protagonistes de Poble.Sou'!

—«No en tinc ni idea. ja veurem què passa. Jo aposto perquè la gent ho descobreixi el mateix dia que emetin l'últim episodi i perquè no es capfiquint gaire en què passarà. A poc a poc els mateixos perso­natges ens anireu desco­brint el final, com passa en els llibres i pel·lícules.»

EI coratge i la felicitat de Valentine-Moreno

Nlllkl 1 x \ \l INI INI Villar: \\ illv Ki.sscil lnU'rpri't: \ni|>aio \F>K I'.O FscrnograFia i «estuari: Monts; \I:HIII>S : |s l ·lu IVOIKS

Dii'eciio: KHS.I \I.II .I S.nd.i Lloc: I e.i'ie aiidilon Jet ( 'ellti ( iiian al Diu: : de dcsclllhlc.

I'l 1' l l ' l . t ' l S

U n llunva 7 d'abril es va estrenar a Barcelona Shir-lex 1 tdentine. títol de l'obra i nom de soltera del per­

sonatge interpretat sota la direc­ció de Rosa Maria Sardií per una eamaleonica Amparo Moreno. La bona acollida de l'espectacle per part del públic ha fet que nou mesos desprès aquest muntatge encara estigui viu, i que l'èxit continuï.

Aj>ust en el paper

La raó és que un text ben cons­truït ha trobat una actriu que se sent molt a gust amb el personatge i la historia, que aconsegueix més la forma aguda i divertida d'ex­plicar-ho que la història i el per­sonatge en si una connexió molt solida entre l'actriu i cl públic durant les dues hores de l'espec­

tacle. Molts busquen la loima d'a­

llargar la vida. però alio que ta la Shirlcy es buscar d'cixamplar-la. Shirlev Valentine es una mestres­sa de casa. a primera vista, in­gènua. casada, amb fills grans i una vida rut inana. monòtona i sense comunicació amb el seu ma­nt. Joc Nomcs parla amb la seva cuinel.i. i amb Ics pedres quan viatja a (itecia. on passa unes vacances que li serveixen per tro­bar-se ella mateixa. Lila s'amaga darrere la seva cuina fins que s'a­llibera. fins que afronta cara a cara el problema d'incomunicació amb el seu home. I a Shirlev. dia­logant amb cl pubhc. es converteix en un dona forta, admirada, va­lenta i nien\'s ingènua del que semblava. L'espectador s'assaben­ta de la vida d'aquesta dona com si mantiguessin una conversa, un tu a tu. a la cuina de la Shirley, i després a la vora de la mar hel·lènica. Segurament, aquesta és la clau de la seva gran comu­nicació. juntament amb cl llen­guatge planer i directe que empra, a més de la dona tan humana i entranyable que ha creat l'Am-paro.

Durant la funció, aquesta dona

Amparo Moreno, en el seu paper de mestressa de casa. Foto: MANE ESPINOSA.

farà una canvi substancial extern i intern. Canvia totalment de vida. Un canvi que rau en el reconeixe­ment del seu treball, dels seus ous ferrats, la qual cosa ens ve a dir que mai és tard per ser feliç. La peça de Willy Russell —escrita per un home i inter­pretada i dirigida, en aquest cas. per dues doncs— és un mirall

on es poden reflectir les dones i un pany de porta per on observen els homes, que mercès a la in­terpretació de I"Amparo Moreno fa que no t 'adonis que sigui un monòleg.

Àcid i divertit

L'obra que interpreta Amparo Moreno i dirigeix Rosa Maria Sar­

dà és un espectacle divertit i àcid. que convida a somriure, a reflexio­nar i a passar una bona estona.

L 'autor d 'aquest text, Willy Russell, és també l 'autor de Ger­mans de sang. L'atzar ha volgut que la setmana vinent puguem veure al mateix Teatre-auditori una altra obra seva, però aquest cop un musical.

» k

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 15

L'Ajuntament organitza un concurs de cançons de rock en català

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— Enrocka't és el títol de la convocatòria del primer concurs de lletra i música de rock que organitzen els serveis d'en­senyament i català de l'Ajunta­ment de Sant Cugat. Aquest con­curs és una altra activitat del pla municipal de Dinamització de l'Ensenyament, i va adreçat als alumnes dels cursos de secundària (BUP, COU i FP) dels centres docents del municipi. La idea va sorgir després d'observar que, de fet, en molts dels centres docents de secundària ja hi havia grups de rock més o menys estables, segons que ens ha comentat Àn­gels Ponce, membre de l'àrea d'Ensenyament i coordinadora del concurs juntament amb Lluïsa Ga­llego, del servei de Català.

Al concurs, però, es pot par­ticipar tant en grup com indivi­dualment. La forma de presen­tació dels temes a concurs pot ser tant de manera enregistrada o escrit en paper. S'hi poden pre­sentar tant temes complets, amb lletra i música, o només lletres. En aquest darrer cas l'organit­zació del concurs posaria en con­tacte l'autor amb un grup o com­positor que musiqués la peça. Els temes han de ser originals i inè­dits. La lletra ha de ser en català i l'estructura, preferentment, d'es­trofa tornada. Les cançons poden tenir tema lliure o tema històric referit a llegendes, tradicions o història de Sant Cugat. Les peces a concurs seran recollides pels professors de llengua catalana dels centres educatius. Els premis per als guanyadors seran, a més d'un pin amb el logotip Enrocka 't, l'estrena de l'obra a la festa major per part d'una formació musical de rock coneguda. O, per als grups ja formats, la possibilitat d'estre­nar ells mateixos la seva obra dins el marc de la festa.

Raimon de Gaztanondo i Rosa Cirillo exposen al Club Muntanyenc • Centre.— Els artistes santcu-gatencs Raimon de Gaztanondo i Rosa Cirillo exposen les seves pintures al Club Muntanyenc. Po­dem visitar l'exposició fins al 21 de desembre. L'artista Rosa Ci­rillo, hi presenta una selecció de pintures de les quals es destaquen dues sèries d'aquarel·les, realit­zades amb colors de tons naturals. Les aquarel·les resulten molt sug-gerents i recorden paisatges em­boirats. Gaztanondo pinta, amb la tècnica de l'oli, racons de Sant Cugat i de Catalunya en general. L'horari de la mostra és de 7 de la tarda a 9 del vespre els dies feiners i els matins els dis­sabtes i els diumenges. / p. P.

Exposició de dos pintors de Mira-sol • Centre.— Els pintors Ricard Andrés i Xavier Martí exposen la seva obra pictòrica a la Casa de Cultura de Mira-sol. Els qua­dres tenen un caràcter figuratiu. L'exposició es realitza seguint la nova tendència de descentralitzar les exposicions i promoure que els pintors dels districtes puguin exposar als seus centres culturals. /p.p.

Seminari sobre aspectes legals de l'art H Sant Cugat.— L'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya organitza, del 12 al 21 de de­sembre, un seminari d'introducció als aspectes legals relacionats amb l'art, com per exemple el mece­natge. p. p.

Un esmalt de Carme Llorens exposat a la galeria Canals.

La renovació d'una tècnica ancestral • EXPOSICIÓ D'ESMALTS DE

CARME LLORENS Autora: Carme Llorens. Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Fins al 18 de desembre. Obres: Joies, escultures i plafons d'esmalt.

PERE PICH

A la sala Canals Galeria d'Art podem visitar fins al 18 de desembre l'exposició de Carme Llorens, artista

que treballa la singular i poc co­neguda tècnica de l'esmalt, des de l'òptica de la contemporaneï­tat.

La tècnica de treballar l'esmalt al foc sobre una planxa de coure es coneix des de l'antic Egipte; també a Grècia —800 aC— s'han trobat joies amb incrustacions d'esmalt, un exemple n'és el man­

tell de l'estàtua de Zeus de Fídies, que era decorat amb esmalts; els celtes ornaven les armes amb co­lors d'esmalts.

Durant el renaixement italià es destacà com un excel·lent esmal-tador i l'orfebre l'artista Benve-nuto Cellini.

A l'Occitània, famílies senceres s'aplegaren a Llemotges al voltant de tallers d'aquest art. D'aquestes sortiren importants artistes, com va ser Nardon Penicand —segle XVI— que va renovar la tècnica i creà obres de tipus pictòric, en les quals es destacaren fons trans­lúcids amb figures amb blanc, que produïen efectes de clar-obscur.

A Catalunya tenim excel·lents esmalts, com ara el missal de Sant Ruf de la catedral de Tortosa.

Els grans difusors de l'esmalt contemporani al nostre país han

estat Lluís Masriera i Miquel Sol­devila. Soldevila, director de l'es­cola Massana durant molts anys, va impulsar una renovació, tant en la tècnica com en les possi­bilitats expressives modernes que pot tenir un art ancestral com és l'esmalt.

Carme Llorens és l'exemple clar d'una artista que heretà una tècnica que té un pes específic i, que sense renunciar als coneixe­ments de l'ofici, aporta d'una ma­nera valenta la seva personalitat i la renovació de la tècnica.

L'artista ha aconseguit tenir un important reconeixement. Crítics d'art de prestigi com Francesc Mi­ralles diu de l'artista: «les seves obres trenquen els límits de l'or­todòxia i avancen cap a noves formulacions. Bon gust sempre, bons coneixements tècnics, que

millors resultats aconsegueixen com més s'allunya de qualsevol referència figurativa».

Els esmalts que presenta sobre plafons, s'irradien sobre suports singulars com el vidre, el fibro-ci-ment, la fusta i el maó. Aquests materials es converteixen en com­plements que l'artista treballa com si de l'obra es tractés i aconsegueix d'aquesta manera ressaltar els esmalts.

Les seves joies són petites com­binacions de colors i volums. Les escultures que presenta són in­vestigacions valentes on els colors modelen i ressalten la tercera dimensió.

Carme Llorens ha realitzat ex­posicions individuals a tot l'estat. Podem veure la seva obra per­manentment al Museu d'Esmalt de la població de Salou.

PUBLICACIONS

Surt a la venda el cinquè número de «Gausac», del Grup

d'Estudis Locals La revista s'endinsa en la història

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— Aquest mes de desembre surt a la venda el cinquè número de la revista Gausac, una publicació del Grup d'Estudis Lo­cals de Sant Cugat (GEL) que va fer el primer pas, ara fa tres anys, cap a la difusió escrita de qualsevol aspecte o fenomen re­lacionat amb Sant Cugat i la co­marca. Investigar sobre el present i el futur de Sant Cugat i con­servar-ne la identitat i els orígens formen part de la línia que des de la revista s'ha volgut seguir al llarg dels últims números pu­blicats. Els temes dels estudis que Gausac ha publicat des d'alesho­res han estat, majoritàriament, de­dicats a història contemporània, moderna i medieval. Els estudis s'han centrat en el municipi de Sant Cugat, tot i que no han obli­dat la comarca i l'àrea metro­politana.

Quant al contingut del número de desembre, sortiran publicats els estudis referents a «El territori

de Sant Cugat del Vallès a l'època romana. Una primera aproxima­ció», de Noemí Terrats, «EI ca­pitell d'Adam i Eva del claustre del monestir de Sant Cugat», de Rafael Bastardes, «Els primers anys de franquisme a Sant Cugat» de J. F. Mota, «Els establiments hostelers del Vallès Occidental, 1929-1994», de Josefina Romero i «La formació del Sant Cugat contemporani», de Domènec Mi­quel. Aquest estudi és la tran-cripció d'una conferència del cicle organitzat pels Amics de la Unes-co i el Grup d'Estudis Locals per commemorar el mil·lenari de la parròquia de sant Pere Octavià. Pel que fa a patrimoni, Josep Altet escriu sobre «Els camins històrics de Sant Cugat» i Joan Troyano és autor de «El molí fariner de la família Estapé». Quant a di­dàctica i medi local, Carles Salines publica «L'estudi dels ibers a l'en­senyament secundari. L'exemple del jaciment arqueològic de la Ille-ta del Campello».

FÈLIX ALBAJES Del 15 de desembre al 10 de gener

Sala Rusfíïol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

SOCIS FONS D'ART

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994

PUBLICACIONS

Tu Soinhru (The Shadtnv), el folletincsc personatge protagonista de rancis serials radiofònics, novel·les, còmics i pel·lícules (la darrera, encara en cartell, ha tornat a posar-lo de moda) va tenir, també, una aventura santeugatenca. Una aventura editorial, és veritat, però on no hi van pas mancar —noblesa obliga— elements d'intriga ni un final adequadament rocambolesc: una desaparició sobtada que ara es desvetlla. Qui en va ser el culpable? The Shadow knows!

I una ombra va sorgir de Sant Cugat La peripècia d'una edició de novel·les de «La Sombra» que va protagonitzar Miquel Badia

\ \ \ II U. H< )KKAs li /;.• > A.'írni v whal

'•icar1 <>! nit'n'.' l'he t(Jlt! •.ci/i i/iillhl

i'l' i'l , i <r [, '<7\ ho-

/..• *.,'/'.'I l na veu i\ i d'aqucsia ma-n:ili una rialla tè-

.clials i .iLllotunics s I s l a t s l l l i l s d e

trenta... dies de iiniea. pern lamhc I com explica una

le Vvoodv Shadow la

• Sant Cugat c. i! inris in llu S'/i./uU'. ML-in nhiiu.i' \ 'uiniiKii nu -: I Onihni Mhilan! I'Í II·IC ne; llei a I I elllalaa: I r KM i un .leK nies popul.n- a la deeada vicis depi e-.Mn ccoiu dies de i adn >. 1, coneguda pel·lícula Alien, l a veu de / / \.in posat divcisos uctoi's; en l.i kn ipn iada l ' ' í~ Vs la t'eia un ]o-veiicl que es deia ( )tson W'elles. I 'exit va animal la productora a treure una seiie de novel·les de deu centaus (dites popularment pidps, perquè s'inipiunien en ba-lal paper de polpa de fusta), lis deia Ihc Sluiilnu \!iiga;ine i va treure el primer exemplar l'abril de 1931. i d'aleshores ençà un cada mes. fins a ter-ne 325 (eap alia el 1949). Cairehe totes les va escriure Maxwell Ciraiit, pseu­dònim de l'eseriptor i màgic il·lu­sionista Walter B. (iibson, un es-tajanovista de l'escriptura que a més d'una novel·la mensual es­crivia els guions dels còmics per als diaris, i bona part dels episodis radiofònics. Un cop li va dir a un entrevislador que només pa­rava d'escriure quan li comença­ven a sagnar les ungles.

A l'Estat Espanyol, Lditorial Molino va començar a publicar les novel les de The Shadow (ara ja La Sombra) a l'agost de 1936, dins la col·lecció Hombres Au­daces, alternant amb altres herois del pulp: Doe Savage, Bill Barnes (un aviador intrèpid) i el cow-boy Pete Rice. La col·lecció anava pels cinc números quan va esclatar la guerra civil. HI 1941 va tornar a editar-se a l'Hstat Hspanyol. amb ocasionals problemes de censura:

Miquel Badia al seu domicili de Sant Cugat, i la portada de l'últim exemplar I inèdit) de La Sombra. Foto: J.A.M.

a part d'alguns exemplars prohi­bits, La Sombra no podia publicar el seu logotip a la portada: el nom tenia massa evocacions clan­destines. Malgrat tot, Hombres Audaces va ser tota una desco­berta per als nois de la generació de postguerra. L'n d'aquells nois era Miquel Badia Company.

Miquel Badia sempre havia re­cordat amb afecte i certa nostàlgia aquel les lectures de joventut . L'any 80, enmig d'una crisi eco­nòmica similar a la nord-ameri-cana dels anys 30, va pensar que

potser era el moment oportú per reeditar-les. Va adreçar-se a Edi­torial Molino per oferir-los l'e­dició conjunta. Molino va deses­timar l'oferta, però van cedir-li els drets de les traduccions ori­ginals i el van posar en contacte amb Alfons Figueras, un dibuixant de còmics (autor del personatge de Mister Hyde, publicat habitual­ment al diari Avui) que posseeix una col·lecció molt completa de novel·les puip nord-atnericanes. Van fundar el Centro Autónomo de Trabajos Editoriales (C'ATE),

amb adreça a l 'apartat 245 de Sant Cugat. Van començar amb les col·leccions de La Sombra i Doc Savage, amb una tirada de 5.000 exemplars cada un. Van te­nir una molt bona acollida: un petit reportatge aparegut a La hoja del Urnes va provocar una allau de t rucades tal que va col·lapsar la centraleta del periò­dic. CATE va aconseguir un miler de subscriptors «La majoria era gent de la meva quinta —recorda Badia— que els havien llegit de joves, com jo. Molts eren pro­

fessionals liberals, advocats, i tam­bé molts militars: curiosament, als advocats els agradava més La Sombra i als militars. Doc Savage». L'èxit va animar-los a ampliar l'o­ferta amb les col·leccions de Bill Barnes i Pete Rice. Fins que un bon dia van rebre una carta d'una editorial mexicana. Hdiciones An-dinas, que deia: «Vostè no pot publicar els títols de Doc Savage i La Sombra. 1 es patents d'aquests títols són propietat nostra».

Miquel Badia es va sorprendre: ell pagava els drets als propietaris nord-amer ica i i s . Jove Puhliea-tions. i a Editorial Molino per les traduccions. I cap dels dos no en sabien res. Va encarregar una investigació a un agent de patents i. efectivament. Idiciones Andinas no posseïa els drets sobre les novel·les de Doc Savage i La Sombra. però havia enregistrat al seu nom tots dos títols per a l'Estat Espanyol. Badia va intentar un acord. «però ells em van dir que l'únic que volien era que no s'e­dités res amb aquests títols. Des­prés em vaig assabentar que. oca­sionalment, havien editat en cas­tellà algun còmic sobre aquests personatges». Però com que en­cara tenia un parell d'exemplars a impremta, els va tirar endavant i va donar per cancel·lades les col·leccions. Havien sortit deu exemplars de La Sombra i Doc Savage. i cinc de Bill Rames i Pete Rice.

La cancel·lació va provocar un allau de cartes i trucades de subs­criptors. Hi havia qui es mostrava disposat a pagar «2.000. 3.000 pes­setes per exemplar: el que sigui» (valien 300 pessetes l 'exemplar). Però Miquel Badia, molt disgustat pel que va considerar que era una bajanada de l'editorial mexicana, va tancar CATE. Temps després va assabentar-se de sistemes per esquivar el problema dels drets de registre: si hagués publicat les novel·les sense el títol La Sombra, com havia imposat la censura fran­quista, o si hagués reproduït la por tada original deixant-hi un marge (s'hauria considerat repro­ducció facsímil d'una edició antiga i no quedaria obligat pels drets de registre pos te r iors ) . «Però aquestes coses costen molt d'a­rrencar. I quan es paren, encara costen més de tornar a arrencar». I així va acabar l 'aventura sant­eugatenca de La Sombra.

Antoni Bosses saludant el públic després del concert. Inic: JA. Mlil.A.

Bona acollida de les jornades de repertori romàntic • Sant Cugat.— La Casa de Cultura i el conservatori Victòria dels Àngels han estat els escenaris de les Deu jornades de repertori romàntic que l'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch ha organitzat al llarg de tota una setmana. Antoni Besses va

ser l'encarregat de la direcció musical dels concerts en què van participar alumnes d'es­tudis musicals i professionals d'aquest art. En finalitzar les jornades es va fer entrega d 'un certificat d'assistència als partici­pants. KMMA ANSOL-V

l'na imatge del concert de dissabte a passat. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Concert de jazz al Casal Cultural de Mira-sol H Mira-sol.— Eines 70 persones van assistir dissabte passat a la sessió de jazz amb Lautaro Rosas organitzada per l'Associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol al Casal Cultural. Els organitzadors d reproduir l'ambient d'una cava de jazz a

la sala d'actes del Casal Cultural de Mira-sol posant-hi tauletes i una llum suau per crear un ambient intimista i acollidor. Tot i que s'esperaven uns 150 espectadors, els or-

«cte van ganitzadors creuen que en properes con­vocatòries es pot reunir més públic, J.M.V.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 17

ART I

PIET MONDRIAN Pieter Cornelis Mondriaan va néixer el 7 de març de 1872 a Amersfoort, en una família calvinista. Després d'obtenir el títol de professor de dibuix, va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts d'Amsterdam. Per resoldre les seves necessitats pintava retrats, feia còpies en els museus i donava classes de dibuix. El 1909 va exposar les seves primeres obres lluminoses, on manifestava ja una preocupació per la sobrietat. Es va adherir a la Societat Teosòfica, doctrina que no deixarà d'influir-lo al llarg de la seva evolució. Després de conèixer Cézanne, Braque i Picasso, va viatjar a París i va iniciar una ruptura que va començar amb la supressió d'una «a» en el seu cognom. Inspirat en el cubisme, depurava allò accidental per desmaterialitzar l'objecte, i les seves obres s'organitzen sobre la base de ritmes lineals verticals i horitzontals. El 1919 pinta els primers quadres romboïdals, i a partir del 1921 redueix la seva paleta als tres colors primaris. Deprimit per la guerra, se'n va a Nova York, on mor el gener de 1944 a causa d'una pneumònia.

VASSILI KANDINSKI

Nascut a Moscou el 1866, Kandinski va començar de petit els estudis de música i després,

els de dret. El 1895, una exposició d'impressionistes francesos li va

revelar l'obra de Monet, i va consagrar-se a la pintura. Va

recórrer Europa i va començar a fer exposicions en diversos

països. Es va posar en contacte amb Klee, Arp, Macke,

Schònberg i funda, amb Franz Marc, el grup Der Blaue Reiter

—El Cavaller Blau—, una aventura relacionada amb el seu

trànsit a l'abstracció. El 1912 apareix el primer Almanac del grup, que es va dissoldre per la

guerra. Va tornar a Moscou durant la Revolució, però després

es va traslladar a Berlín. El 1922 va ser sol·licitat al prestigiós

Bauhaus per dirigir el taller de pintura, i aviat el van nomenar

subdirector. El 1933, els nazis van tancar el Bauhaus i Kandinski es

va traslladar a França, on va conèixer Mondrian. I també són

els nazis qui, el 1937, li van confiscar 57 obres perquè van

considerar-les art degenerat. El 1939 va adquirir la nacionalitat francesa i el 13 de desembre de

1944 va morir, a Neuilly.

A dalt, un paisatge pintat al 1903 i una improvisació abstracta de l'any 1910, de Kandinski, i a sota, un dels molts i primers molins que va pintar Mondrian, juntament amb una de les seves obres cubistes, Eucaliptus (1912).

És tan discutible qui ha estat realment l'inventor de l'art abstracte com que Vassili Kandinski i Piet Mondrian han estat dos pioners en aquest llenguatge. Aprofitant que aquest any es commemora el cinquantè aniversari de la mort d'aquests dos grans pintors, la Fundació «la Caixa» de Barcelona presenta aquests dies una esplèndida exposició que té com a principal finalitat evidenciar les similituds i les divergències entre les evolucions dels dos artistes cap a l'abstracció.

Dos camins cap a l'abstracció Una mostra evidencia les similituds i les divergències de l'obra de Kandinski i Mondrian

TINA CASADEMONT • L'atzar va voler que els dos grans pioners de l'art abstracte morissin el mateix any, ara fa mig segle, i, tot i que la commemoració d'aquest aniversari seria motiu su­ficient per celebrar l'exposició que aquests dies es presenta al centre cultural «la Caixa» de Barcelona, el fet d'exhibir l'obra conjunta de Kandinski i Mondrian es justifica pels paral·lelismes i divergències en el desenvolupament dels res­pectius llenguatges abstractes.

Aquesta excepcional exposició aplega quasi un centenar d'obres, entre olis, dibuixos, aquarel·les i guaixos, que abracen des de l'any 1898 fins al 1929 i que provenen dels museus més prestigiosos d'Europa i els Estats Units. Co-missariat per l'ex-director del mu­seu Guggenheim de Nova York, ara assessor general d'Arts Plàs­tiques de la Fundació «la Caixa», Thomas M. jylesser^ aquest pro­jecte ha pogut tenir la col·labo­

ració de dos grans estudiosos de Kandinski i Mondrian: Vivian En-dicott Barnett i Herbert Henkels, respectivament, dels quals cal elo­giar l'anàlisi que dels artistes ofe­reixen en l'esplèndid catàleg.

La manera com aquests dos in­ventors va evolucionar es fa ben evident amb la contemplació de les obres, així que, amb la re­comanació ineludible de la visita, aquí ens limitarem a fer una in­troducció als dos personatges.

Vassili Kandinski va decidir de­dicar-se a la pintura a l'edat de trenta anys i, abandonant una pro­metedora carrera jurídica, es va matricular en una escola d'art de Munic, ciutat que, amb París, era el centre artístic del món occi­dental i un dels santuaris del sim­bolisme i de l'art nouveau. En aquest nou entorn, els seus pri­mers paisatges i figures d'inicis del segle XX quedaven prou lluny d'insinuar Jp^ei qyg vindria^ djes- , pres. La seva obra palesava la

bona assimilació de la pintura pos-timpressionista, però no va ser fins al voltant del 1908 quan el pintor, que ja tenia quaranta-dos anys, va començar a digerir la teoria abstracta que tant l'havia preocupat. A l'estil dels fauvistes, en els quadres d'aquest període es conserva el tema, però l'ex­pressa amb una progressiva des­preocupació per la versemblança, i deixa que siguin les formes i els colors els que transmetin la realitat observada. En els anys se­güents, fins al 1914, Kandinski es va consolidant com a artífex pro­pagandístic i estimulador de l'abs­tracció com a objectiu. Va escriure el llibre De l'espiritual en l'art i nombrosos i influents articles pu­blicats a Alemanya i a Rússia. Va impulsar un bon nombre d'as­sociacions d'artistes i exposicions, i, en aquest aspecte, cal esmentar la publicació del famós almanac Çl.genet,k(çjn. ,(f)çr Blauter Reiter).

La fugida de Munic, arran de

la Primera Guerra Mundial, els contactes amb l'avantguarda dels anys següents i la seva arribada a la Bauhaus de Weimar es poden fixar com els moments clau a par­tir dels quals Kandinski adopta l'abstracció com a llenguatge total.

Els inicis de Piet Mondrian en l'art de la pintura tenen similitud amb els de Kandinski, ja que amb­dós se centraven en la pintura de paisatges i en l'interès per les tècniques neoimpressionistes de dissociació de colors, però quan el rus va descobrir Matisse i els fauves, Mondrian va decidir seguir Van Gogh. I així, a principi de la segona dècada d'aquest segle, comencen a separar-se els seus respectius camins cap a l'abstrac­ció. Mentre Kandinski trencava els límits del fauvisme i donava a conèixer que havia fundat la pintura abstracta amb un quadre del 1911, Mondrian, establert a París,, jniciava el, çanyi.cap a„una. adaptació dei cubisme. De fet, la

primera fase de la recepció del cubisme per Mondrian es reflec­teix en algunes obres dels anys 1910-11. El vibrant color de les seves primeres pintures llumino­ses havia donat lloc així a severes línies rectes que separaven les for­mes, sovint triangulars. El color com a vehicle de l'expressió s'ha­via substituït per un joc de línies sobre pàl·lids monocromatismes. A partir d'aquí, Mondrian s'aven­tura a expressar la seva construc­ció interior de la realitat a través de la ideologia simbolista, i la desenvolupa servint-se de l'ordre vertical-horitzontal, dels tres co­lors primaris en la seva versió pura i els no-colors: el negre, el blanc i el gris.

Després de les seves morts, Kandinski i Mondrian van cons­tituir tot un precedent i un model a seguir per les generacions crea­dores del període d'entreguerres i també per les generacions de les etapes següents de la post­guerra. La pintura abstracta, ins­pirada en les tendències geomè­triques de Mondrian, o en l'ex­pressionisme abstracte de Kan­dinski, va arribar a ser el llen­guatge dominant de la seva època.

Més enllà de la seva intenció temàtica, aquesta exposició té com a finalitat mostrar la diferent for­ma a partir de la qual la creativitat de Piet Mondrian i Vassili Kan­dinski va generar els inicis de l'art

.., jnoderjj. No.esperin a lamentar-se,. d'haver-se-la perdut.

18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994

LLETRES I

' • • Histories de família

• -OMBRICS» Editorial: Fdicions de la Magrana, Barcelona, l'W4. Pàgines: 215,

I'ONC, •[>UK;[)I-:VAI.I.

O mbres, la primera novella per a adults que puhliea Júlia Cos ta (Barce lona . I94N), presenta una orto­

dòxia argumental , estilística i es­tructural del tot acordada amb el que demana l'imaginari del lec­tor inconstant i reticent al risc. A Ombres tot funciona de la ma­nera que exigeixen els cànons del gènere mes o menvs ruralista en que s'inscriu, tot es mou dins de la previsió més estricta: a partir de la mort de la se inora 1 lortensia Codina, mestressa de la família i que no s'ha mogut mai de la casa pairal, els membres encara vius de la família recorden els topants de les seves biografies i refan la historia dels Codina des dels anys anteriors a la guerra civil fins ara mateix. lis la vida de tres generacions que es mouen entre el poble d 'Userda, nom fic­tici d'algun poble petit de les co­marques pirinenques de Girona. i la ciutat de Barcelona.

HI que em sembla més inte­ressant de la proposta novel·lística de Júlia Costa és l'afany conscient que mostra per renovar el gènere, tant pel que fa als personatges com l'estructura i el que algú en diria la geografia mítica. Però, ma­lauradament. l'esforç es queda a mig camí, com si no gosés tras­passar-ne les fronteres i. cohibida davant les opcions que se li ofe­reixen. reculés cap al territori se­gur del ja conegut. Com si l'es­pantés la possibilitat de jugar amb els lemes i problemes que ella mateixa abans havia convocat.

L'autora s'ha trobat d 'entrada que havia d'esquivar un entrebanc molest. Com es diu en un moment de la noi el la, «les històries una mica escandaloses, rurals, amb ca­pellà pel mig, han passat de mo­da». I l'objectiu principal de Júlia Costa sembla haver estat desmen­tir aquesta opinió. Ha volgut con­solidar l'actualització del gènere a través d'una arquitectura tre­ballada i d'acord amb els ense­nyaments del perspectivisme, una opció perfecta a l'hora de man­tenir l'atenció del lector i impli­car-lo en els avatars de la història. Però el que en un principi hauria de ser una novel·la muntada sobre la pluralitat dels records, versions de la història familiar observada des dels diversos angles particu­lars de cada personatge, relats su­perposats sense encaixar i enri­quint per tant la personalitat de cada protagonista, a la pràctica funciona ben poques vegades. Una història plantejada a partir de l'ambigüitat dels fets que al final resulta estar massa inclinada cap a uns blocs monolítics.

Talls verticals

Cada capítol és com un tall vertical i fa sovint la impressió que ha estat escrit independent­ment dels altres. Un lloc de deixar que la matèria es comuniqués, l 'autora no gosa descollar del tot la successió natural dels esdeve­niments. I el lector preocupat per la versemblança del punt de vista narratiu es pot preguntar qui és el dipositari, d'on surt el material que ocupa el capítol vuitè, uns fets fins en aquest moment des­coneguts per la família sencera, tan sols intuïts, i que la mateixa protagonista s'havia encarregat de deformar. Qui els recorda i els

Júlia Costa, en la fotografia de la portada del llibre. I-oto: ANTONI BtiRNARD.

convoca no pot ser cap dels qui hi van participar, tots morts, ni tampoc el fill, perquè encara no havia nascut. Ombres es ressent

de l'ús limitat de l 'estructura tria­da. Hi ha un cert desordre a l 'hora d'exposar els fets i una indecisió en el moment d 'optar per la so­

lució més adequada, alternant-se sense cap raó els records en ter­cera persona i la fàcil sortida del monòleg interior.

Un altre aspecte que Júlia Cos­ta es planteja renovar a Ombres és el tractament dels personatges. A la tradició ruralista, apareixen s o v i n t m o g u t s p e r p a s s i o n s arrauxades i excessivament lite­ràries. O bé són la representació d'una fe ingènua en la bondat de la gent. L'autora, en canvi. opta pel to menor de les petites tragèdies domèstiques sense re­nunciar, no obstant això, als tros­sos de passió, enveges i dolor que arrossega cada vida. La gran por de la muntanya que ensenya Júlia Costa és només una molèstia ca­llada davant el gris de les mi­núscules mesquineses quotidia­nes. I tot i que l'extrema senzillesa d'alguns dels personatges amena­cin de desbaratar les bones in­tencions de l 'autora, aquí sí que el to es manté sempre a la mateixa alçada, compenetrat amb l'estil senzill i moderat, amesurat en la seva aparent facilitat.

La geografia de la novel·la no­més queda mitificada en les pin­tures costumistes que es conser­ven al museu comarcal i on ben segur acabarà anant a parar el quadre de la casa pairal de la família Codina que es vol enca­rregar a algun pintor de renom. Dels personatges, de les vides, dels secrets, al final en queda tan sols una ombra, que s'anirà desdi­buixant mentre s'allunyen els úl­tims assistents a l 'enterrament. Com les ombres que ocupen la vella fotografia que contempla una de les protagonistes al principi de la novel·la i que anuncien una petita història que el temps també enfosquirà.

NOVETATS

«Un temps del diable» Autor: Robert Saladrigas. Kditoríal: Columna. Pàgines: 17S.

B Amb Un temps del diable Ro­bert Saladrigas s'endinsa en el món de l'adolescència, en les an­goixes i expectatives pròpies d'a­questa etapa en el pas cap al món adult, un món que l'adolescent percep com a hipòcrita i conven­cional. La història comença amb les reflexions d'en Berna, un jove que. des del moment que s'ena­mora de l'Isa comença a expe­rimentar en la pròpia pell els alts i baixos anímics i emocionals que li provoquen els primers passos per intentar conquistar-la.

«El llit isabelí» Autora: Carme Guasch. Editorial: Edi-liber. Pàgines: 11)8.

• Cl llibre és un conjunt de na­rracions de l'escriptora figuerenca i resident a Badalona des de fa anys Carme Guasch. Els deu con­tes fantàstics de què es compon cl llibre ens acosten a aspectes

importants de la vida quotidiana, sempre amb el llit com a rerefons, tot i que no es tracta d'un llibre eròtic. De fet, les situacions quo­tidianes que planteja li serveixen per parlar de sentiments com ara la il·lusió, la por. la felicitat, l'a­mor, la necessitat i tot allò que realment importa a la vida. Amb aquest llibre Carme Guasch ha passat a una altra fase de la seva vida literària, que fins ara havia estat molt marcada per la mort del seu marit. Els personatges d'El llit isabelí estan descrits amb ten­dresa i amb un estil àgil i planer. Carme Guasch és llicenciada en filologia romànica. Guasch va ser finalista del premi El Brot amb la novel·la Trena de eendra i va obtenir el premi Víctor Català amb Sihuuïons insulars. El seu darrer llibre de poesia és Pràctica de vida.

«Gats en zel» Autora: Maitc Nogué. Kditnrial: Columna. Pàgines 222.

• És la primera novel·la de la banvolina Maitc Nogué, actual­ment resident a Figueres. En aquesta explica una història d'a­mor, però també de solitud. Els personatges, la Neus i en Martí, comencen una relació que, ine­vitablement, els anirà canviant. Per en Martí esdevé una càrrega. per la Neus. una tortura, però una dependència gairebé malal­tissa els fa provar-ho una vegada i una altra. El fil que guia els dos personatges, prim com cl d'u­na passió, els va fent esclaus dels més primaris i perillosos senti­ments: la possessió, la gelosia i la desconfiança.

Joan Salvat-Papasw'il

Poesies completes

«Poesies completes» Autor: Joan Salvat-Papasseit. Editorial: Cercle de Lectors. Pàgines: 271.

• Cercle de Lectors s'ha afegit a la commemoració del centenari del naixement de Joan Salvat-Pa­passeit, amb aquesta edició es­pecial de les seves Poesies com­pletes. El volum inclou el pròleg doble que apareixia en l'edició de 1962 de l'editorial Ariel: l'esbós biogràfic que, de Salvat-Papasseit, va fer l'escriptor i advocat bar­celoní Tomàs Garcés, i una in­teressant introducció a la seva poesia, a càrrec de Joan Fuster. Un dels principals al·licients d'a­questa edició són les il·lustracions de Perico Pastor. «Per malagua­nyat i per avantguardista, més que no pas pel valor absolut que es pugui atribuir a la seva obra, Sal­vat-Papasseit entra en la consi­deració rutinària dels nostres crí­tics i en rep l 'homenatge i la llàs­tima. Salvades algunes poques ex­cepcions, ha estat així», afirma Fuster davant l'evidència que «no hem estat ben bé justos amb Salvat-Papasseit».

«Pretèrit imperfecte» Autor: Antoni Soler. Editorial: Columna. Pàgines: 133.

H La primera novel·la de l'his­toriador i periodista figuerenc An­toni Soler planteja un viatge per la Roma dels Cèsars, la guerra dels Segadors i el present d 'una Catalunya feliçment integrada en la República Francesa, a través de l'experiència d'un historiador actual que intenta capgirar el pas­sat, amb resultats insospitats per a ell mateix i per al seu país. El resultat és bastant més que una novel·la d'aventures.

«Pere Bosch Gimpera» Autor: Josep M. Sans i Puig. Editorial: Columna. Pàgines: 62.

• El volum 107 de la col·lecció Gent Nostra, de Columna, està dedicat a la figura de Pere Bosch Gimpera (1891-1974). «Arqueò­leg, universitari, creador d 'una es­cola, director d'institucions ar­queològiques, artífex de la sin­gular transformació de la Uni­versitat de Barcelona durant la Segona República, conseller de Justícia de la Generali tat de Ca­talunya durant la Guerra d'Es­panya, historiador que va conti­nuar treballant durant el seu llarg exili, incrementant les línies d'in­vestigació i reflexionant sobre els problemes nacionals, és sens dub­te una personalitat destacada de la Catalunya del segle XX», afir­ma Josep M. Sans i Puig en el pròleg. Sans i Puig ha publicat Liberales y carlistas, EDOSA, una empresa centenària i Cronologías contemporancas.

«La passió segons Renée Vivien» Autor: Maria-Mercè Marçal. Editorial: Columna-Proa. Pàgines: 353.

• Mar i a -Mercè Marça l (Ivars d'Urgell, 1952) va rebre el premi Carlemany 1994 per La passió se­gons Renée Vivien, la seva primera novel·la després d'una llarga tra­jectòria com a poeta i traductora d 'autores com ara Colette, Your-cenar o Fini. La passió segons Re­née Vivien recrea la vida i l'època —la belle époque— d'aquesta poe­ta, a partir de les investigacions que, sobre ella, porten a terme dos personatges, amb objectius ben diferents: un erudit francès dels anys vint i una guionista de cinema dels anys vuitanta. Al llarg del relat, van apareixent una sèrie de personatges que van conèixer Renée Vivien: un burgès amb què la poeta va mantenir un idil·li epis­tolar, una princesa turca, una co­neguda transvestida descendent de Napoleó i, sobretot, la famosa Amazona, que va inspirar Vivien, Colette o Djuna Barnes.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 CULTÜRA-E SPECTACLES 19

LLETRES I

El 3 de desembre de 1894 va morir Robert Louis Stevenson a la seva casa de l'illa polinèsia d'Apia. Ahir, doncs, va fer cent anys de la mort de l'autor de L'illa del tresor, entre altres narracions que conserven el seu encant i a les quals és plaent retornar. Stevenson va ser enterrat a Mont Vaea, a quatre mil metres d'altura, de cara als mars del Sud. A la tomba, s'hi pot llegir: «Aquesta és la tomba de Tusitala.» Tusitala és «el que explica contes».

L'illa de Robert Louis Stevenson L'autor de «L'illa del tresor» va morir ara fa cent anys als mars del Sud

IMMA MERINO • «Sota el cel immens i este­lat / caveu la meva fossa i deixeu-me reposar. / Alegre he viscut i moro alegre, / però en cau­re vull fer-vos un prec. / Que po­seu sobre la meva tomba aquest vers: / Aquí reposa on va voler re­posar; /de tornada del mar està el mariner; / de tornada de la muntanya està el caçador.» Ro­bert Louis Stevenson, que sempre va tenir una salut molt precària a causa d'una tuberculosi mal cu-rada, havia escrit anys abans de morir aquest Rèquiem. A Vidas escritas, Javier Marías explica —potser en part recrea literària­ment— el moment de la seva mort: «Robert Louis Stevenson se convirtió en un muerto natural, so-segado y sepulto el 3 de diciembre de 1894, en su isla, Samoa. Al atardecer abandono el trabajo y jugo una partida de cartas con su mujer. Luego bajó a la bodega por una botella de borgona para la ce-na. Salió al porche con Fannny (la seva esposa), y allí, de pronto, se llevo las dos manos a la cabeza y gritó: 'ÍQué es eso?' Y a con-ünuación pregunto ràpidamente: 'i Tengo un aspecto raro?' Al tiempo que decía esto cayó de rodillas al lado de Fanny, víctima de un de-rrame cerebral.»

A desgrat del seu amic Henry James, que l'enyorava, feia uns sis anys que Stevenson i la seva esposa Fanny voltaven pels mars del Sud. L'escriptor escocès —nascut el 13 de novembre de 1850 a Edimburg— hi havia arri­bat tot esperant un clima favorable per a la seva salut, però també a la recerca del paradís, que sem­pre està perdut. Va viatjar per diferents illes de Samoa, però va quedar-se a Apia, on va fer cons­truir una casa a l'estil polinesi, que va nomenar Vailima («cl lloc dels cinc rius»). Stevenson no va comportar-se com un europeu dis­tant —que pot tenir el vessant arrogant o malenconiós— i es va comprometre amb els problemes de la comunitat polinèsia.

«Tusitala»

A més, els nadius disfrutaven tant d'ell com a fabulador que li van posar un bell sobrenom: Tusitala («el que explica contes»). I, a més del seu Rèquiem, damunt la tomba de Stevenson hi ha aquesta inscripció en samoà: «A-questa és la tomba de Tusitala.» Les restes de l'escriptor són en­terrades, de cara al mar, a quatre mil metres d'altura, al cim del Mont Vaea, que els nadius van convertir en lloc sagrat on no es va anar a caçar més per tal que els ocells poguessin viure en pau al voltant de la tomba de Ste­venson. S'explica que, durant anys, els samoans recordaven Tusitala al capvespre en els seus cants: Plany-te i plora, oh cor destrossat pel dolor! I Tusitala no hi és. Qui queda ara al bosc? I Inútilment es­perem i plorem. Quan torna­rà? I Plany-te, oh Vailima! 11 espe­ra V, espera 7 eternament! / Cer­quem, preguntem als capitans dels vaixells: / Ve Tusitala?.

Els seus amics samoans, igual els seus lectors contemporanis i posteriors, devien percebre les na­rracions de Stevenson com una promesa de felicitat. A més, van poder escoMr'èls'ïòhtés éri •Boca

A dalt, Stevenson fotografiat l'any 1989 per A.G. Dew Smith. A baix, una il·lustració de l'edició de L'estrany cas del Dr. Jeckyll i Mr. Hyde publicada per La Magrana. Al costat, diferents portades de L'illa del tresor.

de Stevenson d'una manera en què restava restituïda l'oralitat. No és que Stevenson fos un es­criptor sense consciència del fet d'escriure, però algunes de les se­ves narracions conserven el per­fum dels contes, és a dir, de les històries que volen ser explicades i escoltades una i altra vegada. Això, perquè retornen a un estat de felicitat, com tan bé sap el protagonista de l'última novel·la de Leonardo Sciascia, El Caballero de la muerte, que, sentint la mort pròxima, rellegeix L'illa del tresor perquè recorda la seva lectura com el més semblant' a'1à,'fè11c,rtàt

que pot experimentar-se a la vida. Hi ha un altra reconeguda obra

en què un malalt llegeix L'illa del tresor. A iQué verde era mi valle!, una de les obres mestres de John Ford, el nen protagonista de la pel·lícula té una greu ma­laltia i, durant la convalescència, se li fa arribar el llibre. A Fer­nando Savater, un dels lectors que més deuen haver manifestat pú­blicament el seu entusiasme per la narrativa de Stevenson, li agra­da comentar-ho amb el conven­ciment de les propietats curatives de la novel·la en què Jim Hawkins es debat entre ià' terííp'ta'ció qúe

representa la manera de viure de­sordenada del pirata John Silver —«ho, ho, ho, i una ampolla de rom»— i l'ordre —que també sap d'estratagemes, enganys i pa­ranys— que simbolitzen el capità Trelawney i el doctor Livesey. Sa­vater, en el capítol que li dedica a La infància recuperada —o la rememoració agraïda a les narra­cions que va descobrir a la seva infància i adolescència—, defineix la novel·la de Stevenson com un tresor d'ambigüitat. «Jim Hawkins vol convertir-se en un home de bé, però se sent fascinat pel vell pirata», ha coméntòt'èl'ÀfÒsòlf. !

«Al cap i a la fi, no és el demoníac John Silver qui ensenya a Jim les virtuts tàctiques de l'oportuna in­corporació a la legalitat?», escriu Savater respecte a l'ambigüitat moral de la història, que recorda com la més bella que li han ex­plicat. De fet, l'aventura fa que Jim hagi de prendre una decisió —amb el que comporta de com­promís moral—, però vivint-la haurà après molt de l'opció que formalment rebutja. No és en va que, durant el viatge, Jim Hawkins també visqui com un pirata.

Dualitat moral

Mentre que s'entén que el pro­tagonista de L'illa del tresor ex­perimenta vivencialment la seva dualitat moral i sempre hi con­viurà, es tendeix a interpretar que el problema del Dr. Jekyll és que vol separar tan radicalment el bé i el mal que genera un monstre, Mr. Hyde. En certa manera, vo­lent-se convertir en un sant, sent de manera irresistible la temptació del mal. També s'ha comentat que, amb aquest dualisme fatal, Stevenson mostrava els perills de la moral puritana que tan bé podia conèixer, ja que va néixer durant el regnat de la reina Victòria. Al­tres, però, prefereixen remarcar que, a L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde —que ha inspirat mol­tes recreacions amb el tema del doble—, Stevenson sobretot avisa que la dualitat moral habita en cada individu de l'espècie huma­na. Així ho considera Jorge Luis Borges en una crítica ferotge, que ho és al puritanisme d'Hollywood, a l'adaptació que Victor Fleming —amb Spencer Tracy— va fer-ne: «En la novela de 1886, el doctor Jekyll es moralmente dual, como lo son todos los hombres, en tanto que su hipóstasis —Edward Hyde— es malvado sin tregua y sin aleación; en el film de 1941, el doctor Jekyll es un joven patólogo que ejerce la castidad, en tanto que su hi­póstasis —Hyde— es un calavera, con rasgos de sadista y acròbata. El Bien, para los pensadores de Hollywood, es el noviazgo con la pudorosa y pudiente Miss Lana Turner; el Mal, la cohabitación ile-gal con Fròken Ingrid Bergman o Miriam Hopkins. Inútil advertir que Stevenson es del todo inocente de esa limitación o deformación del problema.»

«Amistats perilloses»

Javier Marías, en el retrat li­terari que en fa en el llibre es­mentat, comenta que a Stevenson sempre va interessar-li el mal i que no rebutjava la companyia de certes persones en virtut dels actes que poguessin haver comès. «Stevenson tuvo numerosas amis-tades que sus adinerados y estrictos padres habrian desaconsejado. Si se piensa en Long John Silver y en Mr Hyde, en el senor de Ba-llantraeyen elladrón de cadàveres, no hay por qué sorprenderse de que su creador tuviera una moral ambigua, si no en lo referente a sus propios actos, sí al menos como espectador y oyente.» De fet, sem­bla que, abans de casar-se, Ste­venson havia dut una vida bo­hèmia i havia viatjat com un ro­damón. Fins a quin punt algunes de les seves narracions no tenen a veure amb una certa manera de viure la vida? De la mateixa manera, Mark Twain possible­ment va escriure Aventures d'Hucklebeny Fynn amb la nos­tàlgia de la seva vida lliure i aven­turera. Ho comentava recentment Sam Abrams en una conferència a Girona, en què va parlar de la novel·la de Twain com una his­tòria escrita per a nens de 8 a 80 anys. Com també ho és L'illa del tresor. I La fletxa negra, El senyor de Ballantrae, entre tantes altres narracions plenes d'^nçant,

'à^etilu'ra/cúïib^tat fàtídacia!' l';

20 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994

MUSICA I

«Els v a l e n c i a n s s o m m é s a lge r i ans q u e e u r o p e u s de l n o r d . E n s e s t a n i m p o s a n t un estil d e v ida m o l t n ò r d i c q u e n o és el n o s t r e » , a f i rma V i c e n t T o r r e n t ,

l íder d 'Al Tal l . El g r u p va lenc ià d e riproposta. q u e c e l e b r a r à el s e u v in tè an ive r sa r i d u r a n t el 1975, a c a b a de p u b l i c a r un n o u disc, Europ eu!, en

q u è r e c o r d a el v incle h i s tò r ic del Pa ís V a l e n c i à a m b Algè r i a i c o m b a t l ' ads­cr ipc ió de ls Pa ï sos C a t a l a n s a l ' E u r o p a n o m e d i t e r r à n i a . S e g o n s V i c e n t T o ­

r r e n t , la soc ie ta t o c c i d e n t a l vampi r i t za el T e r c e r M ó n : « R e f u s e m l ' adhes ió fe rvent a l ' e u r o p e i s m e q u e e n c a r n a el b ú n q u e r d e l ' exp lo tac ió .»

AL TALL. G r u p va lenc ià

«Som més algerians que europeus del nord» XKVt PLANAS

I —Molts antics seguidors d'Al Tall pensen que el grup ja no es compromet políticament amb els textos de les seves cançons. sinó que s'estima més tractar de temes sense implicacions ideolò­giques. Tenen raó?

—<No. Es veritat que en els nostres tres últims discos potser vam centrar més els nostres es­forços a realitzar experiències de fusió musical mediterrània, però ara tenim ganes de tornar a de­dicar molta importància a l'ex­plicació de les nostres preocupa­cions socials a traves dels textos de les cançons. Ho podrà com­provar qui escolti el nostre nou disc. I:itrt>i> en', en el qual prenem una posició política ben clara.»

.Aquesta posició és antieuro-peista'.'

•Nosaltres estem contra la societat occidental que vampiritza el Tercer Mon. Refusem l'adhesió fervent a l 'europeisme que en­carna el banquer de l'explotació. A mes. ens estan imposant un estil de vida molt nòrdic que no es el nostre i sVsta encomanant un sentiment de racisme que porta a Li \cnolobia. lot a i \o es ab-

Mi ra r al sud

Al l'all mira mes al nord que al sud?

• A l.urop en!. proposem un exercici de memòria per recordar l'emieraeio del sutl d 'Europa que hi va haver a Algèria. Dels 700.000 europeus que es van establir a Alger quan hi va haver la co­lonització Iraneesa. uns 150.01)0 eren valencians. Al l'ais Valencià. yairebe totes les tamilies tenen un parem, piopci o llunva. que se'n va an.it a .Algèria. .Aquestes emigiacions pertanyen a un epi­sodi de la nostra historia recent i sembla que s'hagi volgut oblidar.

Vicent Torrent i Manoln Miralles —a la dreta de tot—, fundadors d'Al l'all, amh els altres ,s membres actuals del grup.

Nosaltres som europeus dels que hem estat emigrants al sud i dels que no ens espantem quan co­neixem els immigrats que han arri­bat del sud. Aquests processos són normals, fins entrecreuem els uns i els altres amb tota natu­ralitat.»

—Al Tall s'ha proposat, a Europ cu.', denunciar la demagògia que hi pugui haver en el discurs eu­ropeista'.'

—«Sí. Europa, tan solidària ella. no vol mes vent que el del

nord, per congelar els queviures que treu del Tercer Mon. No­saltres som del sud. no del nord. No ens agrada la solidaritat amh el bloc occidental. I s hipòcrita. egoista. Enriqueix el banquer be­nestant a costa dels països sub­desenvolupats. l a nostra veritable àrea d'influencia es cl Mediterra­ni. e lb locsud-europcu que enllaça amb el Magreb. Eh textos d'Europ eu! ho deixen ben definit. Hi ha una part que relata la història d'Algèria i una altra que explica

la història d'un adolescent valen­cià que un cop acabada la guerra del 36 se'n va a treballar a Algèria i s'hi queda a viure, després de casar-se amb una algeriana. Al final, quan ja és vell. mor la seva dona i ell torna al País Valencià amb hi seva filla.»

—E'any que ve. Al Tall com­plirà 20 anys. Ho commemorarà d'una manera especial?

—«Segurament hi haurà algu­nes celebracions. De moment , ens agradaria oferir una tanda de re­

citals en què a la segona part presentaríem el disc nou i a la primera convidaríem a pujar a l'es­cenari els músics que han col·la­b o r a t a m b n o s a l t r e s d u r a n t aquests anys. N'hi ha una vintena llarga... De fet, només amb la for­mació actual ja som deu persones dalt l'escenari, després de la in­corporació de l'Enric Banyuls, que canta amb una veu com la d'en Miquel Gil, un dels tres fundadors d'Al Tall, que va deixar el grup ja fa uns anys. El so que donem ara reforça tot l 'espectre del joc de veus.»

Un públic jove

—El públic d'Al Tall ha canviat molt durant aquests 20 anys?

—«Sí. Hem volgut experimen­tar i no sempre hem tingut una resposta tan popular com als anys 70. Hi ha una part del públic que està acostumada a veure'ns actuar a les places i nosaltres hem tret alguns discos en els últims anvs que no eren precisament de bon presentar a les places, l'oes i i i/rcv. per exemple, va ser un disc gairebé d'art i assaig. Quan el vam pu­blicar. hi va haver gent que ens va mirar amb molt mala cara. Amb Xarq Al Andalús, també vam tor­nar a despistar els nostres segui­dors de tota la vida. Des de fa uns tres anys i mig. observem. però. un canvi ben significatiu de públic.»

—En quin sentit? —«Ara ve als nostres recitals

molta gent jove que coneix gairebé totes les nostres cançons. Ho vam començar a constatar quan vam compartir un concert a la placa de Bous de València amb l.o-quillo. Els joves que omplien el recinte tant van vibrar amb les nostres cançons com amb les de Loquillo, que fa un tipus de mu­sica completament diferent del nostre.»

DISCOS

« V i u r e m é s

OCULTS Lditora: Al·leluia Records. Formats: Cl) i K7. Gènere: Roek-folk.

• La intervenció de Tomeu Pe­nya a la cançó Ai, quinu alegria •--que, de fet. podria ser perfec­tament un tema del repertori del cantant de Vilafranca de Bo­nany i l'aire festiu que traspua la peça Sa quadrilla d'en Perot criden l'atenció en aquesta nova producció d'Ocults, en la qual han col·laborat diversos músics de prestigi: Pep Gol i Pep Pasqual. entre altres. \iure més potser no causarà taircs sorpreses als se­guidors del grup manacóii . però atnadara als qui s'ho van passar he escoltant .-1 eontra\ení. l'an-

^^x4Hl·ryí·H>",)r·.;\í(íL. '.'."Jl.

J O A N MANI I 1 SI R R A I Editora: HM(r \ n n l a . Formals: C l ) . LI' i K". Gènere: < ,tn..> d'autor.

• L'acurada producció de Nadie es perfet to no evita que Joan Ma­nuel Seriat recaigui en els tics interpretatius de sempre i pro­voqui un cop mes la sensació) d'es­tar-se repetint fins a l'autoplagi en la manera de cantar. Musi­calment, el compacte aporta pin­zellades que el fan mes interessant que alguns dels últims discos de Joan Manuel Seriat. Pel que fa les lletres, el cantant del Poble Sec es mou amb comod.it.c trac­tant alguns dels temes ><asica-ment de crònica social que -cm-pre ha plantejat amb mes suhnhtat

l al llarg de la seva 'carrci a . , ; ^ . \

SADE Editora: Sony Músic. Formats: CD, LP i K.7. Gènere: Pop

H Desprès de deu anys en actiu. el grup de Sade Adu ha fet un balanç de la seva trajectòria en aquest compilatori. que inclou tres cançons de Diamond lij'e. quatre de Promise. tres de Sironger llum pride. cinc de l.ove tleluxe i una d'inèdita —l'lease send me someo-ne to love— o almenvs no inclosa en cap dels seus àlbums oficials. Tornar a escoltar cançons tan es­plèndides com ara Sniooth ope-rator o The vur r /c í ial>oi> es tul un plaer per als sentits. Pop so­fisticat d'ascendència jaz/isliea. amb el suport d'una veu única i unes cançons pei icej^*;) V,./^ /," ,

BBC»

TH1-: BHATI.HS Lditora: Applc-HMI. Formats: Doble CD, LP i K.7. Gènere: Rock.

• Esplèndida edició de bona part de les sessions que el mític grup britànic va oferir en diversos pro­grames de la BBC a principi dels anys f>0. Un total de seLxanta-nou cançons, bona part de les quals no apareixen en cap dels discos oficials de The Beatles. Hi ha molles versions de clàssics del nu k '/.' rol!, fragments d'entrevistes i altres al·licients molt atractius per al tan més acèrrim i per al públic en general. La producció de ( ieorge Martin ha aconseguit que cl doble àlbum tingui un so ' \ istant bo. tenint en compte l'e-

I W / A ' . K l r à í i w t e ' ^ i W ' j ' G '

<Stolen moments»

VARIS Editora: GRP-MCA. Formats: Doble CD i K7. Gènere: Fusió.

H L'últim capítol del projecte be­nèfic Red Hot and Cool està de­dicat a la previsible fusió entre rap i jazz, dos gèneres que estaven condemnats a trobar-se. Sense ser excepcionals, els resultats son molt dignes. Músics tan diversos com ara US3, Herbie Hancock. MC Solaar, Don Cherry, Guru i Digable Planets. entre altres. participen en una sèrie de duets en què rappers i jazzmen mani­festen un gran respecte pei l'altrc bàndol. En el segon disc, Branc-ford Marsalis ofereix una lectura bastant més ortodoxa d ' l love sn-

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 21

Els compilatoris omplen les botigues de discos amb

motiu de les festes de Nadal Se n'han editat de Sting, Elvis o Perales

XAVIER CAST1LLÓN B El Nadal és una època fonamental per a la indústria discogràfica, que aprofita aquesta època per activar desorbitadament l'edició de compilatoris de tot tipus, amb el suport de les inevitables campanyes televisives. The Beatles, Sting, Queen, Sade, Maria Dolores Pradera, José Luis Perales i un llarg etcètera tenen nous compilatoris en el mercat. Compilatoris temàtics i discos de nadales completen l'oferta.

La selecció d'aquest any podria començar amb Mis trenta mejores canciones, un doble àlbum de José Luis Perales. Isabel Pantoja, més modesta, ha reunit Mis mejores canciones —concretament, quin­ze— en un sol volum. Com un compilatori de compilatoris es po­dria definir el Greatest hits I & II, de Queen, un filó inesgotable, com també ho són The Beatles —Live at the BBC, molt més que un compilatori en el sentit es­tricte—, Elvis Presley —The es-sential collection—, Bob Dylan —Greatest hits. Volume III, Sting —1984-1994 fieldsofgold—, REM —Singles collected—, Aerosmith —Big ones— o Gary Moore —Ba-llads & blues 1982-1994—.

Maria Dolores Pradera ha reu­nit també les cançons més des­tacades del seu repertori en el doble Toda una vida, disc que conté dos inèdits: Toda una vida i Dos amores. Una altra gran dama de la música, Sade, també té un compilatori nou en el mercat, i la llarga trajectòria de Chris Rea ha quedat resumida en un The best of, que ja és el segon com­pilatori de la seva discografia ofi­cial. El grup australià INXS ha fet un repàs de la seva obra a The greatest hits, que inclou «el seu nou èxit», Strangest party, i Bob Seger, del qual no es pot dir que sigui exactament un gran facturador d'èxits comercials, pro­va sort amb Greatest hits.

En directe

En la modalitat de discos en directe, destaquen Barbra. The concert, de la incomparable Bar­bra Streisand, Compromiso i De amor, els dos discos d'edició si­multània de Seguridad Social, Se­cret World Live, de Peter Gabriel, Live, de Michael Nyman, i Un-plugged in New York, l'acústic pòs­tum de Nirvana. D'un gran valor testimonial és El directo. Zeleste 1989, de Pata Negra, grup que també té nou disc en estudi, Como una vara verde. I, evidentment, no ens podem oblidar de Heli freezes over, disc que inclou can­çons en estudi i en directe dels recuperats The Eagles. Un altre document important és el doble Woodstock 94, el resum en 140 minuts de la segona edició del mític festival.

Pel que fa als compilatoris de diversos artistes, a part dels ine­

vitables resums de l'any —Lo màs disco 5, per exemple—, s'ha de remarcar l'edició del segon volum d'Elks, una representació de les millors veus femenines interna­cionals, complementada amb el primer Ellos, el mateix, però en versió masculina. Molt propi d'a­questa època és Canciones de Na-vidad, disc amb grups i solistes tan diversos com ara Aretha Franklin, Bros, Wham! o The Platters. En la mateixa línia hi ha Miracles. The holiday àlbum, el disc de nadales de Kenny G, però bastant més divertit és, sens dubte, If I were a Carpenter, o l'excusa perfecta perquè Sonic Youth, American Músic Club, Shonen Knife, Babes In Toyland i 4 Non Blondes, entre altres, es dediquin a reivindicar el discutit llegat dels germans Richard i Ka-ren Carpenter.

Ja fora de l'àmbit del pop i del rock, els triples Los grandes musicales i T6-cala otra vez... —amb Bo-gart en portada, evident­ment— reuneixen, respec­tivament, cançons clàssi­ques de Broadway i Holly­wood, per dir-ho d'alguna manera. Dobles són els dos volums de 100 anos de bo­lero, que en total reuneixen prop d'un centenar de can­çons. I si es té molta afició pel gènere, aquests quatre compactes es poden com­plementar amb el triple Los boleros de Olga Guillot. També cal recordar que ja ha sortit a la venda el segon volum dels Duets, de Sinatra i companyia.

Novetats reals

Evidentment, el mercat no es pot aguantar només a base de compilatoris i refregits. En el ca­pítol de llançaments de material inèdit, les novetats reals, s'ha de remarcar la sortida a la llum pú­blica de discos com ara Vitalogy, de Pearl Jam, Second coming, de The Stone Roses, i Amorica, de Black Crowes. Pel que fa al mercat estatal, han sortit a la venda discos com After-shave, d'Australian Blonde, La caza, de Tahúres Zur-dos, Mi pequeno animal, de Chris-tina y Los Subterràneos, i Un mun-do separado por el mismo dios, de Nacho Cano. De dalt a baix, José Luis Perales, Sting i Elvis Presley, tots tres amb compilatori

nou en el mercat. Fotos: EL PUNT.

Els monjos, les veus búlgares i el Papa X.C.

H Navidad gregoriana en Silos és el retorn triomfal dels monjos més prolífics de la història de la música popular. Tot un sorprenent fe­nomen de masses que segurament es traduirà aquest Nadal en un nou èxit comercial. Passa més o menys el mateix amb el Cor de la Radiotelevisió Búlgara, molt més conegut com El Misteri de les Veus Búlgares, que té també nou disc en el mercat, el doble Las voces del cielo. El cor, dirigit per Dora Hristova d'ençà de 1972, està format per trenta cantants

femenines i quatre instrumentis­tes, i està previst que presenti aquest disc a l'Estat Espanyol en una gira que tindrà lloc la pri­mavera vinent.

Qüestió de relaxació

Si el que es busca és relaxació, a més dels monjos de Silos i de les Veus Búlgares, es pot optar pel disc Relax —res a veure amb Frankie Goes to Hollywood—, molt apropiadament subtitulat «120 minutos de música para re­ia jarse».

D'efectes mòlt semblants' és '

també el disc Aires de glòria, que reuneix «lo mejor de lo mejor» de les cantates de J.S. Bach. Tam­poc no és gens exaltada la música que contenen els compilatoris Passion i Romance. El primer reu­neix una sèrie de peces interpre­tades amb guitarra, a càrrec de Randy Roos, Nando Lauria, Da­vid Arkenstone i Friedemann, en­tre d'altres. Romance aplica el ma­teix criteri, però amb el piano com a instrument protagonista i interpretacions a càrrec de Michel Whalen, Fred Simón, Ira Stein o Wayne Gratz. • '••

Altres discos que poden quedar molt bé com a regal de Nadal són Adagio, de Karajan, i The 3 tenors, de Carreras, Domingo i Pavarotti, dos àmbums clàssics que competeixen des de fa mesos amb les estrelles del pop i del rock per les posicions privilegia­des de les llistes d'èxits. En aquest sentit, també és molt apropiat Ho­menatge al Liceu i, amb les amis­tats més devotes, sempre es pot quedar molt bé amb Misa v ho­milia dedicada a la família y misa del gallo en gregoriano, de Joan Pata II.

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries treuen el seu primer disc

X.P. • Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, el trio de Tortosa que va ser una de les principals revelacions de l'última edició del cicle de concerts de música tra­dicional Tradicionàrius, acaba de treure al mercat el seu primer disc, Es cantava i es canta. Fins ara, el grup, fundat el 1992, només havia enregistrat una cançó per al doble compacte col·lectiu Tra-dicionàrius-94.

Es cantava i es canta, editat per Tram, inclou deu composi­cions i és una mostra de l'es­pectacle que presenta el trio, en què divulga amb bon humor la tradició musical de les terres de l'Ebre, d'on és originari,

Segons un guió inspirat en al­guns aspectes en persones que van viure a Tortosa fa uns quants anys, Artur Gaya, Xavi Borràs i Jordi Fusté assumeixen els rols d'un cec, el seu acompanyant i un mut, per escenificar les peces del seu repertori seguint el fil conductor de la relació que els uneix des que, segons l'argument del muntatge, es van conèixer fa una trentena d'anys en un petit tren de fusta on es guanyaven la vida interpretant cançons.

Abans d'unir-se artísticament per crear el trio Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries —el conjunt es completa, de fet, amb el reforç d'un quart músic, el te-clista Santi Martorell—, Artur Gaya, Xavi Borràs i Jordi Fusté havien enregistrat discos com a components de La Cucafera —guanyador-fïnalista del concurs Cançó-83—, Lontainers i Delirios, entre altres formacions, a més d'haver intervingut decisivament en la gravació del disc senzill 2000 i Espera 't.

S'edita un llibre sobre el pop de la dècada dels 60 a l'Estat Espanyol

X.P. B Guia del pop espanol en los anos 60 és el títol del llibre que ha editat el col·leccionista de dis­cos valencià Vicente Font amb l'objectiu d'oferir el màxim nom­bre possible de dades —especial­ment discogràfiques— sobre els solistes i grups de música popular de l'Estat Espanyol que van tenir el seu èxit més important durant la dècada dels 60.

El volum, de 484 pàgines, s'obre amb un pròleg del comentarista musical José Ramon Pardo i és, de fet, una edició corregida i no­tòriament augmentada d'un altre treball anterior obra del mateix autor.

La primera part de la Guia del pop espanol en los anos 60 és un diccionari musical —d'Abel a Los Zuecos, passant per artistes d'una gran projecció pública, com els cantants barcelonins Joan Ma­nuel Serrat i Josep Guardiola, o menys coneguts, com els conjunts Estels Blaus, de Cassà de la Serva, i Los Sherpas, de Sant Feliu de Guíxols— que sintetitza les bio­grafies d'alguns dels protagonistes musicals de l'Estat Espanyol del pop i altres gèneres afins a la dècada dels 60.

Un catàleg discogràfic amb les dades bàsiques de cada producció —editora, referència, any d'edició i títols de les cançons— configura el segon bloc de la Guia del pop espafiol en los anos 60, que es tanca amb sengles índexs de se­gells discogràfics, artistes i boti­gues de discos especialitzades^ '•''-''

X a r c u t e r i e s

FELIU GRIFUL 1 V I ni ïs d e s de- X5U k t i a s s o r t i m e n t d e lo ts

c i s te l l es d e N a d a l

Placa Pere San. I I 'I el. n75 sh í,3

CENTRE D'ESTUDIS I REFORÇ

EGB-BUP COU - SELECTIVITAT

Estudi vigilat

( .' Balmes. .14 |, . | i,-," 44 Síi - Kix S89 1 J 87

SANT CUGAT

M? • COSMÈTICA • DIETÈTICA •REGAL

« ^ ^

w* MCwv~

i

' 'UF : . :f J l 1

l

. . i - " . -

ESBART SANT CUGAT

M0dta,6 Ttt.0752862

TM. p« l 074 63 81 ftAMT CUQAT DEL VALLÈS

#M< - Gènere de punt

interior

- Llenceria home/dona

c/ Sant Antoni, 19 Tet 674 00 97

08190 Sant Cugat del Vallès

OBRES f DECORACIÓ

m MOMfSKlM^ SAMITÀfcm,;/-

DISSABTE, 10 DE DESEMBRE FESTA PER A LA GENT GRAN DE M1RA-SOL Berenar al restaurant Mas Janer, a les 5 de la tarda. Org.: Consell de Districte de Mira-soL

DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE EXCURSIÓ MATINAL: Coneixent la Serra de l'Obac (Les Coves). A les 7 hores, davant el Monestir. Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat. CINEMA DOCUMENTAL ••Missió Mauritània. Ferro al mig del desert», per Joaquim Monturiol. A les 19 hores, al Club Muntanyenc. Org.: Club Muntanyenc. X JORNADES DEREPERTOR1 ROMÀNTIC: CONCERT DE CLOENDA. Amb els professors i alumnes participants (entrada lliure). A les 20 hores, a l'Aula Magna de l'Escola Municipal de Música. Org.: Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.

DIMARTS, 13 DE DESEMBRE CICLE DE CONFERÈNCIES AL CENTRE BORJA: CULTURA I SOCIETAT. «Rusia ayer y hoy». Per Natàlia Nlovosilzov, professora de rus a la UAB. Al Centre Borja, a les 19.45. Org.: Centre Borja.

DIVENDRES, 16 DE DESEMBRE TEATRE INFANTIL: -El barret de palla d'Itàlia». Pels alumnes de l'EP Catalunya. A les 7 de la tarda, al Casal Cultural de Mira-sol. Org.: APA Catalunya. TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENCA «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció: Guillermo Ayesa. A les 22 hores, al teatre de la Unió Santcugatenca. Org.: Grup Teatre Fila Zero.

DISSABTE, 17 DE DESEMBRE SUBHASTA D'ART PRO-ASDI A les 19 hores, a la Casa de Cultura. Org.: ASDI. TEATRE INFANTIL: «Una història d'àngels i dimonis» i • El testament d 'en Nasi». Pels alumnes de 4t de l'EP Catalunya. A les 7 de la tarda, al Casal Cultural de Mira-sol. Org.: APA de l'EP Catalunya. TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENCA «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcdó: Guillermo Ayesa. A les 22 hores, al teatre de la Unió Santcugatenca. Org.: Grup Teatre Fila Zero.

DIUMENGE, 18 DE DESEMBRE / MOSTRA D'ART ALS JARDINS DEL MONESTIR DB SANT CUGAT. Diumenge 18 de desembre, de les 11 a les 21 hores. Org.: Associadó FIRART. SUBHASTA D'ART PRO-ASDI A les 19 hores, a la Casa de Cultura. Org.: ASDI. CONCERT DE NADAL A MIRA-SOL Amb les corals La Unió Santcugatenca i Serra d'Or. A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira-soL Org.: AA W de Sant Joan de Mira-sol. TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENCA «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció: Guillermo Ayesa.

A les 19 hores, al teatre de la Unió Sar Grup Teatre Fila Zero.

DILLUNS, 19 DE DESEMBRE XERRADA-COL·LOQUí: Experiènries a Xile i Bolívia. A les 21 hores , als Muntanyenc. Org.: Club Muntanyenc.

DIMARTS, 20 DE DESEMBRE CICLE DE CONFERÈNCIES AL C CULTURA I SOCIETAT. «Mèxic: Els Mai< Josep M. Gavin - investigador-. Org.: Cer

DIMECRES, 21 DE DESEMBRE ELS PASTORETS. Representació pel grup A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira-«

DILLUNS, 26 DE DESEMBRE ELS PASTORETS. Representació pel grup A les 19 hores, al Casal Cultural de Mira-< Org.: Mira-sol Teatre. TEATRE A LA UNIÓ SANTCUGATENCA «Cyrano» d'Edmond Rostand. Direcció: C A les 19 hores, al teatre de la Unió Santcuj Org.: Grup Teatre Fila Zero.

ALTRES ACTIVITATS

U PREMI GAUSAC DE RECERCA 1995.

10 JORNADES DE REPERTORI ROMANÍ Del 2 a l ' l i de desembre, al Conservatori «Victòria dels Àngels i la Casa de Cultura

/ MOSTRA D'ART ALS JARDINS DEL Mi SANT CUGAT Diumenge 18 de desembre, de les 11 a les

lr CONCURS DE PESSEBRES A DOMICl

PESSEBRE VIVENT AL CASAL CULTURA

COR INFANTIL I JUVENIL SANT CUGA1 Les activitats del cor inclouen concerts, so setmana i tallers complementaris.

CURS D'ESPERANTO

ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC DE LA I Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfei

ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC DE LES Taller de música de banda, de costura, de manualitats, Casal de Joves, Escola d 'Adt físiques per a adults.

ACTIVITATS AL CASAL CULTURAL DE DIBUIX, PINTURA I ESCULTURA PER A Els dimarts, de 5 a 8 de la tarda. TALLER DE NATURA PER A NENS J NE, ANYS «Descobrint el nostre entorn». Eb dissabtes, de 10 a 13 hores, al Casal Cu

FIRART: MOSTRA D'ART ORIGINAL lr i 3r diumenges de cada mes, al matí de A la plaça Monestir.

CJNQUANTENARl DEL CLUB MUNTAN CUGAT EXPOSICIÓ: «Què ha estat el Cinquanten Fins al dia 27, ala seu del CMSC.

l ' W

l Oro Cerdanyola

i I £3 Ra mUaJJÍeL

• SERVEI GRATUÏTA DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB

COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB

TARGETES DE CRÈDIT • CONSULTI'NS

M6894555 30175/01067

L'OU DELS Se*****

Mercat Pere San, 125-126 Tel. 589 38 06 SANT CUGAT

MILAR TOBELLA

Santiago Rusifiol, 49 - Tel. 674 06 57 - SANT CUGAT DEL VALLÉS

CREACIÓ 1 DISSENY

JOIERS- TALLERS PROPIS

OCIWIO SARDA

BREITUNG

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT =

LES MILLORS MARQUES | 5 ANYS AL VOSTRE SERVEI I

fk D MEGA _ Jk J&amüton KRONQS *JUNCHANS "•«ÜSÜS0*'

Santiago Rusifiol, 40 - Tel. 674 58 54 SANT CUGAT

CLASSIFICATS

n T,

n

®SM>1 A L U M I N I I V I D R E

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX675 28 6I

Sant Cugat del Vallès oooaívooosí

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

d' Ai · ·ssoram·nt Administratiu AsMguranc··

g · n · r a l i i administració

R d * finques

C/MMolugnol ,31. U L Í7517 02 674 U 69.

f a*» 74

• G . C l . C O N S U L T I N G

San t B o n a v e n t u r a , B. Ent l .

ASSESSORIA CONSULTORIA

RAMÍREZ LAMBEA

Ptono Hospital, t, lod tsq.

Tel. H i 3 7 1 5 - M l »

SAHT CUGAT OaVAUÍS

— u l . i H [ i i . . · y * « ^ M |

• A N I M A L S O ' V e C l i r i í .

Da i *os

R« 106CO01

• A N I M A L S P E R H U Q U E

R I A Car re r ae la Cre . j 33

loca l 2

7 589 13 29

Rel 420C0I

• D I S P E N S A R I V E T E R I ­

N A R I D E L V A L I E S S L

U r g è n c i e s 24 h L / SaLM

delí , 23 SL Cuga t

nel 25ÜO01

• L A F A U N A H.ir- m.i !••

Cel ler , 3 5 - 3 /

« 6 7 4 13 0 5

Rtí «0001

• V E T . S A N T C U G A T

V i r y o l e s . 10

Tr 675 0 5 12

Re* '490C01

• C O P I I M A T G E B a ^ i D

de l Cel ler 95

TT 589 23 68

Re J270001

• C O P Y - G R A F I C C ,

Ma tas . 6

i r 675 36 53 Rel 820OU1

• D G . D ' A S S E G U R A N ­

C E S R a m b l a d e l c e l l e r

9 5 « 6 7 5 4 2 03

Ret I SMC-

• J . G . A S S O C I A T S P

B a r c e l o n a , 9 D a n o s

t r 6 7 5 3 0 12

W 'ZXBOI

• M A P F R E P g To r reb lan ­

c a . v 5 0 9 19 dS

M i IOT

• N O G U E R A F R A N C I N O

F r a n c e s c M o r a g a s 1 3

ent l . 1a. « 6 7 5 26 0 4

M taraoi

• A U T O - E S C O L A C A ­

S A S Mar to re l l . 47

« 6 7 4 1 4 9 7

Rel PTOOOI

• A U T O R E C A M B I O S

V A L L È S C a m í de la C r e u ,

24

« 675 19 51

M 1670001

• A U T O M Ò B I L S T M Q

R e p a r a c i ó A l f o n s S a l a .

34 -35

Re* 1JSUX'

• N I S S A N R O M A N M a r

lorel! 41 » 675 45 79 Rel 1 4 0 0 X '

• P A H Q U I N G T O R R E ­

B L A N C A Av T o ' r e b l a n c a ,

2 8 loca l ga ra tge

Tr 5 8 9 2 4 81 W • *ix>0-

I • R E N A U L T - A C E R S A

C l ra C e ' d a n y o l a 55

« 589 26 49

Re- -.i90(»l _

• V I L A R A S A U C I T R O E N

F 'ancesc M o r a g a s , 11

« 6 7 4 13 21

Rel -280O01

• G R A N J A S A N T D O ­

M I N G O ei R e j s 2 5 .

C!8190 S a c ! C u g a t

« 6 7 4 13 25

Ret 'J4XC' _

• R U B I O Vi l la . 1 local 5

« 6 7 4 6 2 9 9

Re- I530X"

• B A R - C A F E T E R I E S D o n

Bar, ei Rosse l l ó , 2

« 674 36 36 Rt- J0OOX

• B O K A T A S P lana Hosp i ­

ta l . 35 37 « 5 8 9 19 72

Ret 7SOX-

• M E R M E L A D A E X P R É S

O ' V a l l d o r e i x 5 6

• B E L L E S A R T S C A B A -

N A S San t iago Pus ino l , 54.

« 6 7 4 0 6 4 9

Ret 44000'

• D O L C E T S A l t o n s Sa la ,

20 .

« 6 7 4 42 8 2

Het 1570001

• M I L A R T O B E L L A S a n

t iago Rus ino l . 4 9 .

« 6 7 4 0 6 5 7

Mtsnot

• C U G A R T Cl To r ren t de

la B o m b a , 14

« 674 43 90 Ret 2130001 _

• G R U P V I B E L L E S

A R T S Montse r ra t , 31

« 6 7 5 2 0 O I

Rei 1370001

• C I C L E S C A R D O N A Va l l ­

doreix. 41 « « 7 4 1 5 0 9 .

FW '190001

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A S a n t a M a n a , 4 0

« 5 8 9 0 2 71

M 1S9O0O1

• V I N S N O E S A B a i x a d a

Sant Seve i . 4 . « 5 8 9 1 9 1 3

WS0OOO1

• P A P K 3 L - V E N D A I N E ­

T E J A C a n o v a s d e l C a s t i -

l o , 4 « 6 7 4 8 5 0 0

na 510001

nsai • C A S T E L L V Í S e r v e i s i

A * n t t . R iu» i Tau le t . 4 .

« 1 7 * 1 2 41

U U E O I

iüíisiícopiícao

Instal·lacions

Reparacions

R OUERAL _*

CALEFACCIÓ

AIGUA

ELECTRICITAT

REGS AUTOMÀTICS

PERA JARDINS

AV. Castellot, 73

Tel. 589 61 25

Tel. mob 908 94 44 79

0O15O/0O170

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N E s c o l a d ' a r g l e s

Sant D o m è n e c , 7, 1 r 2a

FW '310001

• W A Y - I N C / G r c n a . '6

« 6 7 4 0 6 93 R u s i : a j i e l

fW 1X04

CENTRE AUTORITZAT

; MÈTODE S Í IREM) s b SEGARRA

" O í CanoMLidül J S = Castillo. 14 ":"- Tel. 675II94

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L S C C a m í d e la

C r e u , M , b a i x e s l a S i

C u g a !

v 589 47 53

He* 240ÜC-

• A N T O N I C A M P O S

Francesc Woragas . 2 1 .

TT 6 7 4 08 82

<W 156000-

• J M I R E T Merca t Tor re ­

b lanca pa rada 1-42

TT 6 7 5 53 53

m sxoc--

I • M E S M A R C S C/ Enr ic

G r a n a d o s ' 5 Sant Cuga t .

TT 589 14 2 9

-e' 2W001

• B L O C K C/ Rosse l l ó i

Sant C u g a t

« 589 5 3 4 8

Rd 10002

• C L A R A M U N T I N S T

V O G A Riera . 15 ba i xos

t r 6 7 4 21 0 3

FW 1560001

•Mctimm • CL. DENTAL BANA-RES Francesc Moragas. 8. 2rr « 8 7 4 1 8 77 Mtexooi

• S O U A S H S A N T C U ­

G A T Sant Jo rd i , 3 3 - 3 5

« 6 7 4 9 8 6 2

R« 1550001

• E S P O R T S T E R R A N E U

C/ San t An ton i , 15 0 8 * 9 0

San t C u g a t « 6 7 4 62 02

R<* 13305

• G I M N À S O L I M P O A v

ABons Sa la , 29 B.

« 6 7 5 3 7 0 7

M S3D001

• E S T A N C M O N E S T I R

P laça Oc tav i à . 3

« 6 7 4 01 7 4

M 1510001

• S U M I N I S T H O S V A L L ­

D O R E I X M o s s è n J a c i n t

V e r d a g u e r . 1 0 7

« 6 7 4 14 9 0

M.3M0O1

• I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B Cl F r a n c e s c M o

r a g a s , 25 . Sant C u g a t

« 6 7 5 58 55

wtioooa

• AIFA Ctra. Cerdanyola. 16 « 6 7 4 43 04 fwuraoi

EL MAS I VERDl'RES

DIRFA'TES DE PAGÈS

T e l . 6 7 5 1 6 3 7

Pavstig YalldoreLi. 150

çtosfffrui/f Mercat Pere San

Parada 123

§ SERVEI GRATUÏT 1 A DOMICILI

Tel. 589 44 81

Tel. 699 38 9 8 Ï

Fax 588 24 53?

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

• P A M O B E S L S o n , 3 2

I r i a

« 589 35 2 3

Rol 1*500Ct

• V A L L È S N E T S a n t Ra ­

m o n . 4

« 6 7 4 8 9 18

Rel 164(00'

EIIilHIÏ wiit'lit'íMiíliíininmiiHI

• C O N S T R U C C I O N E S

R e t o r n e s - T o r e s • N o ­

ves .

« 6 7 4 63 08

Rel 570001

• P R O M U S A A v T o r - e

b lanca , 2-8

« 589 17 32

Rel 37rXC'

• E L B O N D E S C A N S C/

Mar tore l l . 2 8 St. C u g a t

« 589 12 7 6 i fax

Ret 230001

• S O L S O N A Rosse l ló , 2

« 589 32 89

Re* 4SO0r.·

• G E R D - S A N T I V E R I

P!n.;,i P-- 11 Sa- i , 9

« 6 7 4 00 60

mi* ? • H I D R O F L O R "

B. i s ' i « 674 75 96

• C A S A D E L E S C O R T I ­

N E S V i c l o r B a l a g u e r . 26

Rubí

« 697 20 71 Rt* 523CC

• D E C M O D E C O R A C I Ó

- a r e s c M o r a g a s . 4

« 6 7 4 38 92

* i o x -

t*

• H Í P I C A S E V E R I N O Pg

Cai.'.uc ' . "

TT 6 7 4 11 40

• O R D I N A S O F T R b l a

C a r M O ' Ü , J

TT 6 7 5 32 n3

• V A L L E S T E C N O L Ò G I C

S A F H

TT 589 33 00

13 FALGUERA

- Tapisseria - Decoració

.-7 Villa, 1 Local 2

Tel. 675 24 01 0H190 Sant Cugat

del Vallès

• J O G U I N E S M A R G A

^ M a a «

ïïf'l 15 32

« JOIERIA Mt-e.as c,' Va' l-

J o r í n 33 « 6 7 4 99 40

Re' X'OCOl

• JOIERIA A U G E T Q' San­

t iago Rusinol , núm. 40

« 6 7 4 58 54 Sant Cugat

Rel S0IH0I

• J O I E R I A S P A D A c/ Ba l -

m e s , 39 , 1r d re ta .

« 5 8 9 5 5 4 9 S a n t Cuga t .

wraoom • J O I E R I A T O U S R b l a

R iba ta l l ada , 2 4 C

« 6 7 5 5 2 52

Rel 540*1

• S A N B E R - 5 A n s e l m Cla

ve 2 0 « 6 7 4 4 5 7 1

Ret 1400001

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M .

2 Major , 3 3 ( junt mones t i r )

« 6 7 4 01 7 4

R«J520W

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 V a l l d o r e u 6 7 - A

« 5 8 9 4 7 42

Rei B60C01

• F O T O V Í D E O F . R .

Rambla del Celler, 93. « 8 7 4 79 68 W 470001

• A T E L I E R B L A U Av To-

n e b l a n c a . 2

« 5 8 9 1 9 31

M lüO».

CASAJIANA GALERÍAS

SANT JORDI

Mobiliari i Decoració.

Matalasseria

Articles per a nens perits.

Scrüago Rusinol, 37

l Tel. 589 22 32

I Carner Major, 6

Sort Cugat del V o f a

• C A M P M A N Y Va l ldore ix .

« 6 7 4 1 4 8 2

Rel <5XO0l

• T È N U E , M O D A Í N T I M A

Av . C a t a l u n y a 16

« 6 7 4 57 4 9

Ret 40X1

REF0RMAS INTEGRALES

DE LA VIVIENDA

BANO

COCINAS

PARQUETS

IMOQUETAS^

CERÀMICA |

Prtsiupuesuis =

sin ctHi ipmni ist t

Tel. 674 05 0 7 Sr. Ferran

CENTRE ÒPTIC S A L D O N

1 9 5 6

E s p e c i a l i s t e s e n l e n t s

d 'a l ta d e f i n i c i ó

Francesc Moragas. 4 Tel 675 37 54

08190 Sant Cuca:

• A S S U M P C I Ó M e

33

« 674 36 51 M U10001

• R O S I T A Pg P u b 110

Va l ldo re ix

« 6 7 4 31 47

• F O R M A S Elías B o g e n :

18-A.

« 675 40 06 Rel 1430X'

• P E R R U Q U E R I A A . S A ­

L I N A S Cl San t Jo rd i . 2 5

« 6 7 4 8 9 1 5

Rel Z700C1

• C O P E R S E

« 6 7 4 8 2 3 »

w «rooi

V . j A ' - i>. •' ;

,V\.,*lA|,.* OUfn. „-

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

D o s i Maig. 25-Local 4A TeLs. 675 50'l0 908 89 79 50 imóvil) Fas 675 50 58 08190 S a m C w del Valies

PM'^Í^^IPP

• P E R R U Q U E R I A C A R -

M E N C E B A D O Cl S a n t

Jord i , 3 3 Sant C u g a t

o 6 7 5 33 01

W ] 0 O 0 ^

• P R E S E N Z A M a r t o r e l l .

2 0

« 5 * 9 4 6 5 1

Rel « 0 X 1

«•ttttflWÍM • B O R R À S P l a n a Hosp i

ta l , 3 -5 local 2.

« 6 7 5 3 5 0 0

Del. 59X01

• M A R C S V A L L È S Cl

Val lès , 2 3 . San t Cuga t .

« 6 7 5 4 9 43

rwf.2!3ü001

• C A S T E L L V Í H O N D A

Rosse l l ó . 15.

« 5 8 9 3 2 1 1

Rel, 129X01

• M O T O T R À F I C A l f o n s

Sa la . 2 .

« 674 07 73 w i » r o t

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A M o s s è n C in to Ver­

dague r , 18. Va l ldore ix .

« 5 8 9 2 8 38

«560001

• M A N T S E R V , S A A v

C a t a l u n y a , 18.

« 8 7 4 8 0 58

Ret « S O I

M Eson

Tota una tradició

Pi Octcvio 5 Tel 6741047 / 589 27 02

Sont Cugat del Volies

• M A I L I N G V A L L È S S L

S a n * D o T i è n e c 10 ba i

xus « 5 8 9 23 71

R- ->J0C

• T A T E R S S a n t A n ' o r

62 « 6 7 5 55 0 6

^ jnoni

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A ' M

TT 589 29 29 i 589 35 3 5

- f MOC"

• S U P E R M E R C A T V I ­

L A R Ó

« 589 35 82

4 1360X

• D A N V I L M O T O S , S L

Sabade l l , 32 B

« 6 7 5 16 0 6

R* I6ÒC0C-

• T A L L E R E L E C T R O -

S O L c i ' S o l , n u m 19

« 6 7 4 36 88 Sant C u g a t

Re- 302X01

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S C,' S a n : L lorenç.

2 7

« 6 7 4 63 62

R(? 1320X11

• T A L L E R E S M E N A Pas

se ig T o r r e b l a n c a , 13

« 6 7 4 53 01

M 12OX01

• S O L - N E T P. T o n

b lanca , 52.

« 6 7 4 41 4 9

W TO001

mrt'Wi woftLDwtM coumitm

EH71MENTS URBANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

Paquetería urgent a t o t Espanya

675 10 11 9 0 0 300 4 0 0

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A F r a n c e s c M o r a g a s ,

2 6

« 6 7 4 0 8 81

M 430001

• L I N E A D I R E C T A E n n -

q u e G ' a n a d o s , 15 • l oca l

8 « 5 8 9 0 3 7 4

Rel 1340001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t An ton i , 1 .

« 6 7 4 11 82

Rei •4TO0OI

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t i ago Rus ino l ,

3 5 « 6 7 4 11 8 3

Rel '48X01

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T R a m b l a R ioa ta l la -

da . 34 .

« 6 7 5 22 28

Rel 1540001

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 21 « 674 41 67 Ael IMM1

VENDES

• S O B R E À T I C en v e i d a

Dos dormi to r 'S , a m p l m e n ­

j a d o r - s a Ió, c u i n a , c a m b r a

d e b a n y , à m p l i e s t e r r a s ­

ses. MoH sol i oen cr ien ta t

15 .000 .000 . -

TT 6 7 4 72 5 4

{^rcai Gtroretel

W FG IQQKIQCi'

• À T I C S d e 120 m1 , a c a ­

ba t s d 'a l i a qua l i ta t , v i d e o -

porter , ca le facc ió cab le ra­

d i a d o r , p o r t e s d e r o u r e ,

e x t e r i o r s d e P V C , v i d r e s

d i m a l i t , c u i n a i b a n y c o m ­

p le ts

TT 588 5 7 0 8

• À T I C D U P L E X Z o n a

M e r c a t N o u , 120 rrv + 2 0

rr-' t e r r a s s a , 4 h a b , sa ló

m e n j a d o r a m b x e m e n e i a ,

c u i n a « o f f i c e » , '. b a n y , 1

lavabo , ca le facc ió , ma rb re ,

p a r q u e t . P V C i c l i m a l i t ,

pa rqu ing i t ras te r opc iona l

p rec iós .

22 .000 .000 . -

t r 6 7 5 3 3 5 5

t r 589 26 43

iKS*Ges:tó lmmobili4Via|. Rel KSA

IX l& ï ' t

• C ; D R . M U R I L L O , 1 1 .

À l i c b u p l e x 2 0 0 m- + 7 0

m- t e r r a s s a . 5 d o r m . , 2

b a r y s + lavabo , saló m e n ­

jador . cu na e q u i p a d a , ar-

n a " j , c a l e f a c c i ó , p à r -

q j i n g . z o n a c o m u n i i à n a ,

p isc ina .

4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . •

« 6 7 4 57 16 I

Fax 6 7 4 57 5 4

jiiogaii ReMMC 20001 ^

• D R . M U R I L L O , 11 àt ic-

dup lex 2 0 0 m-' •» 70 m3 te­

r rassa . 5 d o r m . . 2 banys +

lavabo , sa ló m e n j a d o r , cu i ­

na e q u i p a d a , a - m a n s . c a ­

l e f a c c i ó . p à r q u n g , z o n a

c o m j n i t à n a p isc ina .

45 0 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 16

fet 1000)1

• P I S À T I C C/ A l fons S a ­

la. 4 hab . 1 b a n y , 1 lava­

bo a m b d u t x a , 40 m J de te­

r r a s s a 1 p l a ç a d e p a r ­

qu ing .

2 2 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 7 7 7 6

nrmarte, SAJ

fel 160002

Artu)

M U « 0 0 0 0 7

• À T I C S d e 1 2 0 m ' a R u -

b i . Pregunt í e l p reu . e l sor­

p r e n d r à . D a v a n t z o n a e n -

j a r d í n a d a i p a r c s in fan t i l s ,

a z o n a semi res idenc ta l , a l ­

t a qua l i ta t en a c a b a t s , mo l t

ben s i tua ts . Des d e

1 B . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 5 7 0 6

Rel LAMGOOe

• S A N T C U G A T , z o n a

G o i f . c/ V e r g a r a . I n d i v i ­

d u a l , c a t a l o o ? * j a d e 7 0 0

m- d e t e r r e n y i 20C n r

c o r s t r u ï t s , 6 hab. , ga ra tge

per un parel l de co txes .

5 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - -n 6 7 4 0 8 9 7

pFrcaïSar·Cjgat] Rel FSC10WOO01

• S A N T C U G A T Z o n a

V i n y e t , a d o s s a d a , d e 2 7 0

m : const r . m é s jardí pnva t

i comun i ta r i a m b p isc ina. 4

h a b [2 s ó n «su i tes») , es -

t u c i 3 b a n y s , sa ló d e 4 0

m : , x e m e n e i a , e t c Hab. de

s e r v e i i g a r a t g e p e r a 2

co t xes 5 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -

t ï 6 7 4 0 8 9 7

fMncas 5*n Cugai

W.F^:0C«rjC4

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c , c a n t o n e r a , s e -

m inova ; al d a v a n t hi té un

ja rd i públ ic , 3 hab . + es tud i

+ 2 t ras te rs . P a r q u i n g mof t

e s p a i ó s , j a rd i pr ivat d 'uns

70 m : , ca le facc ió

3 4 . 0 0 0 . 0 0 0

t r (93)674 67 15 jRrxiuesSàcai

Ret FS 10120006

• V I S Q U I en un àt ic a R u -

bi pe l p r e u d 'un pts a Sant

Cugat. 9 5 8 8 5 7 0 8

W LA «00006

• P R O P C R E U R O J A ,

àt ic d u p l e x d ' uns 1 0 0 m*.

a m b 3 t e r r a s s e s , 3 h a b . ,

to t ex ter ior , asso le l la t , moí t

t r anqu i l la ( s e n s e v e ï n s a

sob re ) .

18 000 .000 . -

t r (93} 674 67 15 Tnquas Sacai

^ PS 10120006

• R A M B L A D E L C E ­

L L E R , àt ic 160 m». 3 hab .

dob les . 2 banys , sa la d 'es ­

tar, men jador , cu ina , to ta l ­

m e n t e x t e r i o r , a m b p l a ç a

d e pa rqu ing , v is tes al T ib i ­

d a b o .

35 .000 .000 . -

t r 6 7 4 78 4 5

t r 675 50 53

r * * w c * t j j

W VC 30001

• S A N T C U G A T . Z o n a

C o l o m e r , a d o s s a d a , d e

3 0 0 m ' , 3 hab - t r i p les , un

e s t u d i d e 5 0 nV, s a l ó d e

3 0 m 1 1 men jado r de 17 m '

a dos n ive l ls , h a b d e ser­

ve i T e r r a s s a , g a r a t g e per

a 3 co txes . Jardí (100 nV) i

p i sc ina p n v a l s .

5 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 08 9 7

(Fhas San! Cugat]

He* FSC I00400O5

• C A S A A D O S S A D A 240

m ! , a p r o p e s t a c i ó . 2 pàr-

q u i n g s , tot en per fec te es­

tat . 4 3 , 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 5 4 3 2 4

{FW|UWROM)MFT .10060C , A

• R U B Í d B a g e s . 112 m '

p lan ta ba i xa , 1 hab . m e n ­

j a d o r . c u r n a r e f o r m a d a .

b a n y n o u , p a t i , 1r p i s , 3

hab . , bany n o u , balcó. Ga­

ra tge (1 c o t x e ) , pa . ' oue t i

ca le facc ió .

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 t r 6 9 9 65 48

(Ï_W 1*10006 _ _ _

• R U B Í c/ C a n a r - a , 5 6 0

m r , 5 hab . , m e n j a d o r - s a l ó

a m b x e m e n e i a , c u ' n a . 2

c a m b r e s d e b a n y , t e r r a s ­

sa . ga ra tge [2 co txes) i te­

r reny. 2 6 . 2 5 0 . 0 0 0 -

t r 6 9 9 6 5 4 8

0 Re* IICO100O9

VICOMÇA 1 J Ü P !

SO 6 1

6 7 4 7 8 6 7 4 9 1

TOMES EH V M M Sant Cugat-VaUoreix, oi cosftt de l'estadi FFCC, terrenv SOO TI2. lone 100 m2, ranj. solo d'estor 30 m2, mina, 4 tiob., 2 banys. lai de Fot, onenhài i vistes excel.lenls. Sont toWHortix. !«ic Pnsseig Rubí, torre 110 ml, terreny 300 «i2, menjadot, sok d'estar, aiinwffice, 3 óomiitoris. 2 > r í , estudt, caletKLió, IMPECABLE. Sont Cugat-VaUocelx, zona Mos Roig, OPORItlNIW. Tetierry 'ó/S m2, totre 90 m2 (omplobles), menjadoi, solo íesto, cuino, l hob., bany, calekció, traster, piscina amb depurodora. Sant Cugat, zona c/ Granofes, torre odossooo tontonero, K r.l rrkenjaaW-cuno 30 m2, solc d'estar 50 m2,4 dorotors',] soitel, 2 bonys, 1 servei, calefacció, hob. plomo, hoste, Jordi pnvot amb piscina. Sant tugat-Vailoieix, zono Rambtu veraoguer, terreny 1133 mï, torre 230 m2, menjodoi sda d'estor 40m2, cmncKfte equipodo, 3 ctariitofis dobles, estui 35 m2,2 bonys, servei, cJekció, Itar de foc Sont CuootMas Joner, terrenv 900 m2, torre 90 m2, neiiodor sota d'estar, cuino equipada. 3 m , bony fuster. Sont (ugot-Zono el Colomer, torre adossada 30C m2, rnen iooi solo d'estoi, ajintHiiice, 5 hob., (I suite), solo í'estor, 3 bonys, se™, estudi amb sotànum, armoiis encasrafs am: interiors, go'atoe 3 cotxes, safareig,, trostei, sistema de tele-seguetat i corxc lorto Sont CugoMono c/ Oipuídia, caso de disseny, terreny 600 rn2, torre 300 m2, mentadex salo d'estor SO m2,5 dormitcins (1 suite!, cueno-aífice, 2 bonys, servei, colefntció, goroige 3 cotxes i safareig. Sant üxfi-Wam, zono í Escoyolo, terreny 1405 m2, torre 295 m2 en una sola plonlo, menjador 16 m2 i solo d'estor 50 m2, cuincKiiTÍce 15 m2 4 dornietorís dobles, 2 bonys, das imsters, ceUer rebost, gotes, edefocció, parquet, gorotrje 32 m2, ptseinc omb depurooora

PtSOSENVENDA Zono Meicat fan^beonco, 84 m2, menjodoi, sola d'estai omb parquet, ah cittfcionct, 2 íormitore, cunWrice, bony complet, omiorisenoiHs,eàt|iM 14.500.000. Zona Mercat fcmblanca, 123 m2, menjador solo d'estor 30 m2, oie condüorar, 3 hob (una suite), amwíhce 2 banys, colefocció o gas, ormans encastots, pànjung 23 (*.

VUIMUNnnVBIN VMIVtDKERA. 135 m2. Merindoriob d'estar 5B rn2, cuinc omencano 9 m2,2 hob. dobles, estudi, bany, calefocc», premstolloaóloidek SANT CU6AHA FlOFÍSft. 100 rn2 de Jordi, menjodor S É d'estor, cuino, 2 oorrnilais, bmy, hi de foc. 7 M

nRRENTS EN VBU>A SANI CuWZONA U BONANOVA. Sotor 600 m2, excel.ient onertoaó SANI O M * F I O » Sota 750 m2, crecitoaó sud, trista e

exceUent. 8 SANT CUGAI. Solar 629 m2 o 1.000 m sorlida 4. Túnets de i Vabtdreio. FAUliUIS K FSGAMEHT I

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de desembre de 1994 CLASSIFICATS 25

l M fi m

•iHjCi——i UMKSSSSI Incuba

OFERTES

LLOGUERS A SANT CUGAT

• C/REUS: 90 mx, 2 habitacions, bany i lavabo, colefacció, cuina equipada, pati, pàrquing, perfecte estat. 115.000 Pla/mes.

• C/ALFONS SALA: 112 m ! , i habitacions, bany i lavabo, pis exterior, moblat. 90.000 Pla/mes.

• C/GORIN/V 100 mJ, 3 habitacions (1 «suite»), 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret. 80.000 Pla/mes.

OFERTES

LLOGUERS A RUBÍ

• PASSEIG LES TORRES: Edifici d'oficines. Planta baixa 100 m2, planta pis 184 m2 , dividits en despatxos.

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1 -2 dormitoris. menjador-saló amb cuina americana, cambra de bany complet I terrassa. Preu venda: a partir de 8.400.000 Pta. TI 874 72 54 IftasStmm, M. TO icona»

s> PIS 80 rri, nou a estre­nar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcio­nal. 14.500.000.-11 «75 43 24

• PIS DE 3 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló, cuina, sa­fareig., cambra de bany complet Exterior. Plaça de pàrquing inclosa. Junt àrea cultural. 13.650.000.-TT 674 72 54

• PIS OE NOVA CONS­TRUCCIÓ SO m>, acabats de 1 a qualitat, 2 dormito­ris. 13.500.000.-i r 87412 0 4 / e 7 4 1 H 1 IS«J) W-STOCoan

í • R U B Í d M a r e s m e . 1 2 0

m1, 4 hab. , menjador, cui­

na . rebost . 2 b a n y s , gol­

fes, pati, garatge (1 cotxe) .

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 9 9 6 5 4 8

0 Bel 110010008

• R U B Í cV Teruel . 2 2 0 m',

4 hab.. menjador-saló, cui­

na -Office». 2 banys, pati.

g a r a t g e (2 co txes ) , 2 te­

rrasses, calefacció.

2 6 . 2 5 0 . 0 0 0 -

n 699 65 48 ; w 110010007

*

• RUBÍ Zona Els Avets, 4 hab., menjador, cuina. 1 cambra de bany i lavabo, golfes, garatge (2 cotxes); terreny. 20.000.000-Tr 699 65 48 O.flef I10O1CO10

• LOCAL 17ÜITÍ, c /Cami Colomer, 2 portes al ca­rrer, en venda o lloguer. Preu: 25 0 0 0 . 0 0 0 Pta o 160 000Pta/mes. t r 675 43 24 (Finques Roca). Ref FR1006O0O8

• O F E R I M 2 locals comer­

cials a Rubí, aptes per a

iots tipus de comerç. Infor­

mació TT 588 57 0 8

llmmoCiana Artur). Rel IA 4000006

• A P A R T A M E N T molt cèntric 50 m ! , amb mo­bles, molt de sol. 11.800.000.--H 674 77 76 (bimarbs, SA) W 160001

• PiS RESIDENCIAL planta baixa 100 m* + BO m* jardí, 3 donrt., 2 banys, 2 parqulngs i trastef. Nou a estrenar. 26.800.000.-CT 675 43 24 Fnquw Roa) FM. FB10060013

• S A N T C U G A T pis d e 3

h a b . , b a n y s , c u i n a , s a l ó

m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n ­

sor, exterior i assolellat.

12 .700 .000 . -

«580 88 69/580 98 54 (Fot Rw Cflrtanyois). W.FTC9W002

CASAS J0SB> M. CASAS EKOLES nSOS-TORKES-LOCAlS-TlRRENYS

Admiíiislroüò n (inques Lloguen i ComuniMs de Veïns Gabinet Juridtt Agents d'Assegurances

C&F

• SANT CUGAT pis maco a carretera de Cerdanyola, amb 85 m*, 4 hab-, bany, saló, menjador, cuina, bat­ec i ascensor. 11.800-000.-« 5 8 0 86 69 /580 98 54 (Fot) Pho Cariwyoia). FM FPC 990001

• SANT CUGAT pis maco de 90 m* i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «omee», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcio­nal, assolellat. 14.800000-

« 5 8 0 86 69/580 98 54 [Foc PisoCèrtarryol^.M FPC 990003

• SANT CUGAT preciós pis al C/ Alfons Sala, amb 3 hab . 110 m*, bany com­plet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m*. cuina equipada, terrassa de 25 m1, ascensor, calefacció. exterior, finestres d'alumini i portes d'embec 19.000.000.-

« 580 86 69 / 580 96 54 (Foto Pisc Cerdanyola) Ref FPC 990004

CASAS FQtRERAS, S.L GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ RSCAWOMPTABli Estimació objectiva Mòduls I.VA Ima. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viduïtat -I.LT.

Magistratura: -Conciliacions -Acomiodaments

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m2 i 4 hab. a l'Av. A/fons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equi­pada, ascensor, calefac­ció, pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000.-« 580 86 69 « 5 8 0 98 54 (Fora Pso Certanyotti

FM FPC 990006

• S A N T C U G A T Psg C à -

novas, pis de 4 hab (3 do­

b l e s ) , 1 2 0 n y , 2 b a n y s ,

cuina « o f f i c e v balcó, e n -

tresolats , ascensor , ca le­

facció, exterior, pàrquing,

assolellat.

21 .500 .000 . -

«580 86 69 «580 98 54 (Foto Piso Certèü**).

M FPC 990005

• A 2 M I N U T S estació d e

Val ldoreix, 6 0 m ! , 2 hab. ,

c a l e f a c c i ó , sor t ida j a rd í ,

pocs ve ïns . Tranquil i as ­

solellat. 10 .500 .000 . -

« (93 )674 67 15 •FrquasSaai rV-S lCtiaw01

• C; BORRELL pisos 1/2 hab., bany complet, ampli saló menjador, armaris de paret, cuina equipada, tot exterior. Des de 8.410.000.-«674 41 12 Ref. 100003

• C / C A N O V A S C A S T I ­

LLO, 2 . Oportunitat. 130 m : ,

4 dorm., 2 banys, saló men­

jador, cuina, calefacció, pàr­

quing, pintat. 21 0 0 0 . 0 0 0 -

« 674 57 1 6 / F a x 674 57 54

(hagi). M I N O 20002

#r KM Servlcios de gestiòn

inmobiliaria B

• K * RUBÍ, wre jora Els Aws, s e r * M 140«i de «tanta. 4 tub, 1 bany, 1 l8Net»,)an)ide3a&rrf Ocaii62S-SOO.00OPlaM.1rT. Tet 588 23 62.

• K-M. RUBÍ, o m San Mur; Restaurant «i» habtage i 2000 ni de «reny, al nlüumtèitaaç»Mi>^pmam,rM^^mii/Jtvbmia^0aàbmt tamAa I nuocis. 37500.000 Pta. Ref. 2/T. TeL 56S 2362.

• K-M. RUBÍ Tomj nova per esíena, r/MMg» té 340 ni, més un tal be 90 rrr ' ls«L»lterteMn^irWMMeld^C«^2<injmnarM.3rr .TalSaS23eZ. • 1 ^ RUBl. Tom i r « Sani M * osa de 2M rtf, 5 hl**Siw ires «SuS 2362.

- M L f n r i . Torre al cernttddrjocis ara ta l * al plaïa b t a lírica, només «2000 000 Pla. Rel. VT. Ta. 5 » 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 ni de terreny 600 mi rje bosc i 1000 uf de 2M«mtt,lansi\i3tvt»»^ïbmi,íab&i)a*mta^<mm.l)qúi ïHrte,rCTnès140Ce(100Pl2.FW£ÍT 191588236!.

•K-M. RUBÍ T m en centre urbi,2W rri edicaX|iio: 50 iri,

• K * RUBL Torre amb 128 m" de habtage, 3 Itatocm, 1 bany, sol i ertrme)<r^fartUrgekïerKh.ftr«12«l0^Pla.rW.ir.Tel96923tt - K « RUBÍ. T m al rxrlre del r Ue, 90 ni arrt r « ^ p* arrt^ » •K*«MTorrezm(^Fatxo,jardi200irilcisB*100rrfl3raMacens,1ba^^ •K·M.rHBUenwyzmaSartMuCiSiiierMell)^

• K * RUBÍ. Taren» ztra Vallés Part. supafioe 900 ni, amb 'tMV6)mSíf»itm.Qai63t«uar\LM.tlTdSHaa. • K * RUBÍ. Taren» l a » Can M^surarfideTW rri, a ï r a r à 5882362.

• K * RUBÍ. Taraiy zona Can Mir a l'Av. Prindpal, superfície de 628 ni, 19 m. façana, 2ora urbarffzarja arrò trt els serveis. ^ SfTH Tel.5862362.

• K * RUBÍ Terony zona ala i assofelada per erjfcv 6 cases, Mal 6 JMO ni.Oasi6i«rr*12IM0O00Pta.Rel.14/m.Tei.5BB23e2. • K-M RUBÍ. Pis zona Can Fan, 80 ni, ps al i assotat* 3 hattaoos, 11»», safareia,ertm bo. Preu 8.0J».urjO fe M.12IP. Tel 58823(32. • K-M. RUBl Pis m t mercat, « a m excel·lent, 73 ni, 3 haMarjor* assoleix Preu 9 . 0 M J W P I I M - K-H RUBÍ Pis dúrie> pa escena, 185 rri. 130 rri útts, 50 ni ds Rrras^

Pta. Ref. 1/0. Tel. 586 23 62.

- K«. rWBÍ K dúctai, paatlaia, 150 rri edficals, 115 rriúai, 4 h a ^ • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mrasoi a la vora de col·legis, 80 iri de casa, 3 h a M a ^ Ibarz r«reharjite. Posseïu

12.0M.000 Pla. Rel. 15)0005. Tet 589 28 64.

• K-M. SAHT CUGAT. Tem a • ara de la Floresta; jardí de 600 ni, casa de 90 m', 3 habitacions, 1 bany: per ratormar. OcasàA només 1 000 100 Pta. IM. 15/0009. T«l 569 2084.

• K*SArfTCUMT.T<maazor» teles Rares te VaMdrer^^ Tel 5892084.

• K * S*MT CU^T. Tore a B Ftoresta; sefar te 838 mi, 200 iri oe essa, 126 rrf úte^ • K-M. SANT CUGAT. Torre a VafUgreix, zona lenris, a 500 m. de l'estació. Jardí *520iïT\90m·,òecasa 3hab possttíi^ím*aaó,;rjnaalai»r*yslMaCol5a*

Ocasió 18.900.000 Pla. Rel. 2511001. Tel. 589 20 84, • K * SArff OIOAT. Tem a « Hrmsla; iar* te 496 m", casa * 2 » ni, i » K • K-M. SANT CUGAT. Torre a MrasoL Zona col·legís, a 200 m de rsstadó, jardi 330 ni, casa te 96 ni, 3 hab, 1 bany, en periecte estat Preu: 25.000.000 Pla. flel 25/1003

Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a VaMon*. Jardi te 600 ni, casa de 130 ni en 2 plantes. 6habitaà>m,2barrys,p*rrfarrwirMorme^ amo vistes ranrirriques. Ocasió, només 21,000.000 Pla. Rel. 25/1004.Tel.5B92084.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Vaüorm per refiabiltar cofrçfettrr^600rrifcjardi,ciisafe150rri,4ha^ Pla. Ref, 25/1006. Tel. 5892084.

• K4«. SArfT OK»T. Torre a VeMoreix. Zma àteCa, jardí * 6M 25/1013. Tel. 589 20 84,

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Mrasol Jardí te 200 ni, casa 80 iü, 3 habitacions, 1 bany en una sota planta, zona col·legís carrer urbanitzat, estació a 700 m Preu-18 900.000 Pla. Ref. 25/1017. Tel 589 20 84

• K-M. SArfT C U W Torre a »Ifcresta: jardí Ce 968 rM casa te 190 rri ^ només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Tel. 589 20 84,

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Roresta; jardi 760 iri. casa 60 ni, en perfecte estat 2 habitacions, 1 bany, possibitat tfampiadó. Preu: 16.500.000 pta. Rel. 25/1022. Ta. 5892084.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valooreix. Jardi 447 ni, casa 56 ni, 3 liabíaoons, 1 bany a reformar, rjosstotlal d'ampíació. Zera lenris i a 700 m de restarü. Ocasió: només 16.800,000 Pta. Ref. 25/1026, TeL 589 20 84,

• K-M.SWTCWAT.TrOTaValaaea. Jardí2i30m,c3Mde96tf^^ 1030 Tel 589 2084

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Vataecí Zona estació, jardi de 785 ni, casa*85m,4haMarions,1 banys. r*relormarr^ • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïHada, sot i vistes rpanorarrníojes. Jardí2.000m,casate135rti4 haWadons. 1 bany i 1 lava»

Preu: 28.000,000 Pta Ref. 35/2003. Ta 589 20 84

• K-M. SANT CUGAT. Tcne a «rasot A 3 la vora r * col·legis i te l'estació; jarti te 850 ni. casa de 140 nr"', Ots 100 ni, 3 hattacions, 1 bany. pa retornar Preu 34.000 000 pta. Ret, 35/2004.Tel. 569 20 84,

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Roresta, d'estil antic, jardi de 1.862 rri, casa de 180 rri per refiabiltar. possibiltat d'edücar una casa més; ocasió única per a dues lamiles Preu 34.000.000 Pta Ref, 35/2023. Ta. 589 20 84

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valdonw. Jardí de 1.000 ni, casa de 100 rri, 3 ha*»ore, 1 bany, possibüal rjampíaoó. Preu 33.600.000 Pta. Ref. 35/2026. Ta. 589 20 84. •K-M.SAmO)r«T.TomaVa»rJ»Bi.)ardite8W zona esta» i comercial. ftac40MOr* pta. FW. 45/3001. Ta. 589 20 84.

Oliana Valldoreix: cf Muntanya, 2 • tel. 58) aiM-5TXUÜAI|IJicmaHubNHalael Casanovas, 1» - Tal- hB8 IB tfi! -HlMl

fàmsmmmmàéà

ORGANIZACION INMOBILIARIA

IÚLTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell.

• 1 y 2 habitaciones.

• Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta.

y pàrking desde 1.400.000 Pta.

f lUMINOS, I I INfORMAMMOSI Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS-(£) 5 8 0 8 6 6 9

CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de desembre de 1994

astellví S.L.

PISOS DE LLOGUER: • Carrer Aymerich: 3 hab., 2 bonys, amb armaris de paret, calefacció, exterior 65.000 Pta + comunitat. • Av. Catalunya: 3 hab., bany, reformat, amb armaris de paret, exterior 65.000 Pta. • Carrer Major: 3 hab., bany, terrassa, exterior 75.000 Pta + comunitat. • Camí de la Creu: 3 hab bany, 55.000 Pta + comunitat. • Carrer Estapé: 4 hab , bany, exterior 50.000 Pta + comunitat. • Psg. Sant Magí: 4 hab., bany, lavabo, calefacc-o 75.000 Pta. • Pge. Rosselló: 3 hab., bany, moblat 60.000 Pta + comunitat. • Carrer Alfons Sala: 2 hab , bany, cumc americana, moblat i equipct, amc pàrquing. 80.000 Pta + comunitat. • Carrer Orient: 3 hab., 1 bany, exterior 50.000 Pta.

LOCALS DE LLOGUER: • Santa Joaquima: 60 m ;, 55.000 Pta + comunitat.

• Carrer Dr. Murillo: 70 nr,

105.000 Pta.

• Carrer Dr. Murillo: 122 m\

55.000 Pta + comunitat.

PÀRQUINGS: • Carrer Aymerich: 10.000 Pta. • P. Pere San: 7.000 Pta.

Kn.^. i i . u l - ' * -i - \p. C iwrt'i iN íi 1

;. K í; -.; [.' í: ' i M> hwh'4 IJ ui i'ü!'i SANT CUGAT DEL VALLÈS

• C / C A N O V A S C A S T I ­ • C S A N T I A G O R U S I - • P I S E N V E N D A 4

L L O , 2 o p o ' ^ i i t a t ' 3C N O L ' 1 0 r r : . 4 n a b 1 d e m . n e n ] a d o r sa ló, j u ­

rrr\ 4 dorrn , 2 Danys sa c b a r y , 1 lavabo s a l o - m e n - r a b a n y c o m p l e t , l a v a o o .

m e n j a d o r , c u i n a ca e ' a c i a d o ' C J na «oH ice - nova c a l e ' a c c i c . M o l t d e se ,

c ió , p f i rgu ing , p in ta : • e - _ a s s a . p l a ç a d e p à r - a m b v is tes a Co l isero ia .

21 0 0 0 . 0 0 0 - au 'ng 2 0 0 0 0 0 0 0 -

•B 6 7 4 57 16 24 1 50 0 0 0 - t r 6 7 4 72 54

-w t a x - i t r 6 7 4 57 0 4 / 675 4 3 0 2 ,;Fnc« fjfoneto) Rr ^G I0O6OC" T

• C / D E L A C R E U 2 nap . • P I S E N V E N D A 4

bany co r rp l e t , s a c -ne r j a - • C A M P F U T B O L p is 180 dorm. , m e n j a d o r sa ló a m b

d o r , à m p l i a cu na t o ' d m- a i i c , 5 h a b . 2 b a n y s . x e m e n e i a , c u i n a - o f i c e »

men t e q u i p a d a , a ' t r a r s ce C J r a salo T ien,acor . par- 3 b a n y s c o m p l e t s , z o n a

paret , c a i e f a c a o D e s de UL-et. c a ' e t a c o c . gas na tu ­ sa la re ig . ca le facc ió . ga r a t -

1 4 . 0 0 0 0 0 0 • ra l . ' o i e * ! t ? ' i o ' 2 p l a c e s g e 2 c o t x e s , f a s t e r J a r d i

TT 6 7 4 41 12 p à r q j . r g par t . 2 0 0 m-'. Zora c o m u ­

RW 100M2 25 2 0 0 0 0 0 ni tàr ia a m b jardí i p isc ina .

__. . _ . . TT 6 7 4 41 12 4 5 0 0 0 0 0 0 -• C / D O C T O R M U R I L L O

Set 'XO-i' « 6 7 4 72 5 4 1 3 0 m ' . 4 n a b . 2 b a n y s

;FnOB Gironeiai Re- "1130KK' 2 sa lo m e r j a d o r 35 m \ cu • • C A N B E R N E T , 15 nova

n a - o f f i c e - , 2 p l a c e s o e D ' o - i c r o . 48 -1C8 rr- 2-4 • P I S O S O C A S I Ó Z o n a

p à r q u i n g Z o n a c o r n L m t a - c loc - 2 banys salo m e n - Monest i r , 75 r r . mer i |adcr

na a m b jardí p i s c i f ò E " lacv.- c L . c a , c a l e l a c . t e ­ 2 0 m 1 . c u i n a . 3 b a b , 1

ter ior. r r a s s a p à r Q j m g , t r a s t e r bany , s a f a r e i g , t e r r a s s a 4

2 8 5 0 0 0 0 0 - opciona.. zora c o m u n i l à n a n r . ascensor, sol te/oes.

•B 6 7 4 57 0 4 ' 675 43 02 o i s a n a D e s e m b r e 9 4 De v i s t e s a M o n t s e r r a t , per ­

•inúosa; R* -ocrcooí 1B 0 0 0 0 0 0 a 2 3 5 0 0 0 0 0 fec te estat .

. P-a 1 1 . 6 0 0 . 0 0 0 -• C/ F R A N C E S C M O R A -

w 6 7 4 57 16 TT 6 7 5 3 3 55 ,' 589 26 4 3 G A S . 4 6 . O p o r i L - i :at 3S

JKSA Gest.: nmbi-.-cnï Let K Ï A nr' 4 dor r r . bany . ' ava rx i .

'D06O012 salo men jador , cu ina . re f - • M O L T A P R O P es tac ió

gerac ió . ca le facc ió , l e r a s - S / n ! r .g.v 1 "-ab ter ras­ • P L A N T A B A I X A a m b

; sa . pà rqu ing sa '.''-' ' 2 n r g a - r e b é to t |ardi a zona r e s i d e n ^ a í 4

17 500 0 0 0 - o t - ' M ' . ^ s - n ç l t a ' dormi tor is , 2 sanys u n a

TT 6 7 4 57 1 6 ' - 5 IX. IÜ 0 0 0 - : o : a i r r e r t rp - i :u •* •• n-\,

Fax 6 7 4 57 5 4 TT 93 6 7 4 67 15 p a r a u i g

!inog*i Q*f NCrOCCi 1 ••-.-•• vis.a 38 333 •:•.(•:

" '--• :- " ' ~"JXï TT 674 12 04 • 674 1 1 81 • C> F R A N C I S C O M O R A - - , _ , , .- ^.y-^

G A S , 4 8 o p c - v r :,'.- '.'• • M O L T A P R O P E S T A ­

m-, 4 drjrr- t d - - , .i--nL·i C I Ó S a n : C j g a : 5e pis 4 • P R O P E S T A C I Ó S A N T

salo rner|a<J;r u " . i . • ' ' • ' baL: ^ s : a i r c l ! m a c a . bai C U G A T 4 büp , 2 b a n y s

ge rac io - ca le fa i . ; : i • 'Í'·'A·Í i " J " I D ! [ , 1 bany • ' iaVJ- . : ( ! - • ' ; .i 0 p laça a a ' q u n g

sa . p à r q j r y :«:• Sc l de ta-da • v , 1,-h,-,-. exter ior

17 500 0 0 0 ' í? ' )00 >>XI - •-. j ni -i00 -

1 ï 6 7 4 57 16 TT 93; 6 7 4 67 15 7- .93 6 7 4 67 15

* » IMC' i •-.-.^.-r..i - •:. •• • i - • v i . - ^ · C ]

• C l M I G D I A pis ve-vda .1 --• •l.'l-.·AII·í

• P R O P H O S P I T A L G E ­

haD , b a n y 'a^ab i ; : *-A\O • P A R K C E N T R A L ?'A N E R A L dp C a t a U n v a Pis

r ren ia r jo r , c u r a s a ' v - ! . | " a t ' , 2 canys . l a v a t c >.- 1 !•<;• \ - a : i m o l ! f a n u u

tot exter or ^ a v t a L - >• " ' t - i •• ,.t o i l e V x i a . . ' pi,t . • V - I - ' P ' ,it ci.ir

r-.ar s de pa re : r*"- r a r q i rç trastf i í \a<c i- -in i i r

. 12 5 0 0 0 0 0 - i vtsr ",.Ï •xrri.nilans nca- CT 93 : 6 7 4 6 7 15

•tt 6 7 4 41 12 tv.-s yr ;•• üi..^J-:a: : > ^ ; >*.t- . . . i . , --t ( S i . - ^ . - : :

=«* lXO>i - ' • n "if i "ínn

7? 6 7 4 41 12 • P R O P M E R C A T N O U

• O O R I E N T -, - . ' • nu i-1 ; l i i-f^lmca > Va l lps/ ,

p i s o s 2 .4 nu l - !,. . •-• . ••'! n •!. 3 nab i n a r v .

banys s a c r * r ; , . i • • ., • P IS 133 -n , -bla Rin. , - , ;• ..,> [ . . i . j j n g . e t v i j -

n a b a l a - * - ] "•'• '.>;:.i a l ' assü.eUa' *-•«•-. • >*y. :;cc

IT . püS [: . : , . ! i • 1 1 ' ,•1 P a ' q j r f j l i , - • , r .]• . TT .93 i 674 67 15

Des ce 1 ..l;1SOS . . . . •• fl-l F i i::i:•.•:.M

19 0 0 0 0 0 0 :.? coc coc -• f f 6 7 4 41 12 TT 675 43 24

• R A M B L A D E L C E ­

L L E R , 1 1C r . 2 - a - j

•-< 1 H'-' ' .¥,--••• • : ia i i y , sa ia d e s t a - r - e r - a

• C R I U S I T A U L E T •••)••. J o ' n . ' .na e«Ltem:- a Í >

iv , 4 t 'dl . • . , '. (•- • P I S 1 ' 0 ni i b -.:• V j les a~ ib p a r g j . f g

r r e r a o ^ r , -• i • •' •• : : . r t - ÏLÍ'Q. et . í r -n . ' - r . CL" CCC 000 -

i t e r r a s i . . . . i 1 .:. •' • f ; \r . ; . . . - g , a l : ' » - . j ' .> r . i '• Í Ï 6 7 4 78 45 - 675 íiO 53

q i .mg ' i i ' i'i.:a ' I3W. " l-1ry<, - •r-Cal·. · aet VC J j j > 1 27 5QC"X)<~! 25 tXC CCC

TT 6 7 4 57 04 675 43 02 TT 675 43 24 • R A M B L A D E L C E

L L E R . 145 m- 3 t-ap i : '

v1*', "J( d c b l e s i 1 -r±.- ^ . . , i i .

• C. S A N T T O M A S . ' - i - Dan j l avabo sara c e s : . , ' ,

•ii . .i w . r .' ., , , . s -..ilo • P IS DE ' : : 4 J j - m i - m e i j a a o r , cu ina , : c : a ; i r p r i

•-••-' . ( 1 • i . r i m i , • i ' i . 'i i " ï \ n u f LiQ'ia en :eno r , v is tes ai ^ o n j ï t r

: ,t ••',- . .-• - ai L pA-- . 1 ^ ' . ' . . .-.I .1 ' 1 amb p laça de pàrq. i r q

j UU'l iJ . . l . , J. t j r . i o r 95 22 JJ..: 26 C0G.00G -

' 5 JÜ0 'KM TT 6 7 4 57 16 . TT 674 12 04 TT 6 7 4 78 45

' F-ax674 57 54 TT 6 7 4 11 61 TT 6 7 5 50 53

A R U H PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT»

*AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

00 < 74/00208

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

cuina equipada, portes blindades, grans

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 m' i fins a 257 m<"

construïts. GARATGE OPCIONAL.

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT

Passeig Francesc Macià. 80 Tel. 588 54 <W

(laborables i festius) - RUBÍ

FINQUES GIRONELLA A.P.I.

Plana de l'Hospital, 10

674 Z 2 5 4 6 Z 4 Z 4 6 6

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

De totes les característiques

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

• R A M B L A D E L C E ­ • R U B Í c M o r t . r ' C , 3

L L E R , p i s 3a p l a n t a , 9 5 nao , 8 9 m- P e V r n i a l . ' J S -

nr'. 3 ' l ab . b a n y l a v a b o . T e r a e-nber P o ^ a Di inda-

c u i n a , totalment exterior d d í x t :n.m' M /or que

c a n t o n a d a p laça T i ^ d a D o 10 J .

a m b pàrqu ing 9 53C 00C

2 1 . 5 0 0 . 0 0 0 - TT 588 4 0 17

r r 674 78 45 TT 588 54 99

w 675 50 53 r ir; j f=. .•illrri.-irri R? F-a s

".'-centèCa)wi| rV •.ZX·X'ò l a - i s 3

• R U B Í , àt ic p tge Bul l idor h a n , C . I I · I H r o v a .• f l - .S'ci

4 r i a b . . c u i n a e q u i p a d a c e ba' -y. p i i , e^ter c

c a l e f a c c i ó , a i re c o n d i c i o ­ 8 5 0 0 0 0 0

nat. fi/ musical, foc a terra. TT 6 9 9 6 5 4 8

m e n j a d o r , c a m b r a d e • I R*l i 'M I I 'X ]

bany , 3 te r rasses

1 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -• R U B Í c; V ' q e i c

3 h a n n e - a c c

el P i a r

« 6 9 9 6 5 4 8

• R U B Í c; V ' q e i c

3 h a n n e - a c c

-J,r''3' 6 9 5 f OOL

• R U B Í A v E s t a t j i E d TT 6 9 9 6 5 48

n o u , 85 TV 3 hab b a r y - t í>/.«.•-•

l a v a b o . C a l e f a c c i ó . E lec • R U B Í -,' ??.'-;•.

E n t r a d a 3 COC 0 0 0 P t a

P e s t a h ipoteca.

n ,. . ,_, t r 588 40 17 6 9 0 0 30 C

t r 588 54 99 TT 699 65 48

l'itoues ï iHwtai -•& •"•'¥•''.• -•íi l ' .v ' iv . , :

• R U B Í A v E s t a t u t 3 • R U B I : i . i ; . l ^» ;.. h a b , p i s a s s o l e ' l a l e n

b o n es ta t , m e n j a d o r , cu i

na , c a m b r a de bany

7 .750 .000 - TT 588 40 1 7 w 699 65 48 TT 588 54 99 I Re» 130'OOCM . F i . ; . « * * - , t - M . H.' ••. . . - - i " '

• R U B Í c/ C a s p P e r es • R U B Í cv s f - - „ „ ; . i= ri;> i t r e n a r D ú p i e x d e 1 l 8 i l ab i l f . r i a r r - , a o i r : .:s cl 3 * 135 m De 4 a 5 nab 2 i 3 esír-c .í -1.3 -; ;v-.t fT'Ò.j • b a n y s 2 t e r r a s s e s . C a e-

l a c c i c G a s . P o c s v e i ï s t r - i l - H ' . ' , .=,%•• ;i A c a b a t s d e q u a n t a ; P a ; r ; j j r - »:.:m r - s P • • r ..

q u i n g o p e o n a , . P F A I r i f acan ;if>r - ü l ' l " • •na- ' t Nous . 14 .200.000. - TT 588 57 0B

1T 588 4 0 1 7 , 588 54 9 9 •re ::nlii-:. l i ' . ' iRnoues -/a*ioflat. 5P n. ' K'XC3 =-• »ïf •:(.•:

• R U B Í cl L lu ís R.Das, 4 • R U B Í p s c, 1 : - , - L

hab . m e s entreí -o la t A r r b 1 0 0 i l " . ; r - . i ^ . - - j ra:-pà rpu 'ng . A c a b a t s de q i i a - N i T i é ? r ics i.-:- ' "•

l i ta t P o c s v e í n s L la r d e 6 5 0 0 0 0 0 -

loc 19 5 0 0 0 0 0 TT 588 40 17

t r 588 40 17 / 5B8 5 4 9 9 TT 588 54 9 9

frue1. '.'atiar'ai; B& -"'.' i t 'X ' .1 .<"ic-5',j-,i:..-n-, ^ •••

A RUBI - PISOS DE 2 - 3 - 4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA * CALEFACCIÓ GAS * CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT * I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS

F N F I P R F I J

rW^NOVíTí

POSSIBILITAT D INTERÈS yj I SUBVENCIONS

, % A FONS PERDUT

INFORMACIÓ I VENDA: Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 58813 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

ïiiRïsa INTERCONSULT INMOBIUARIA, S.A. EDIFICI BARCELONA (C/ Barcelona cant. Ueida)

PREUS: 2 H. 3 H. DES DE 9.200.000 4 H. DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A l 1.600.000

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de desembre de 1994 CLASSIFICATS 27

i

*

i

WISACA S Sj$>\ Finques § 6 7 4 €>7 1 5 5 8 9 3 3 *SS

PISOS EH VENDA 1. ZONA ESTACIÓ: 119 m\ 5 hab., 2 banys, parquet, calefacció, exterior, terrassa 10 m2.18.000.000 Pta. 2. PASSEIG TORREBLANCA: 75 m !, 3 hab., 1 bany, parquet, calefacció, exterior, 1 pi. de pàrquing. 13.650.000 Pta. 3. ZONA MONESTIR: sobre àtic, 70 nf, 2 hab., 1 bany, menjador molt gran, calefacció, cuina nova, terrasses de 32 i 22 m2.15.000.000 Pta. 4. PIS EN VENDA: Rbla. Celler, 90 nf, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, calefacció, sol i vistes. Plaça de pàrquing opcional. 12.500.000 Pta. 5. PROP ESTACIÓ: 130 nf, 4 hab. dobles, menjador 38 m2,2 banys, calefacció, molt bon estat, 1 pi. pàrquing. Zona co­munitària amb piscina i jardí. 6. PROP ESTACIÓ: 95 m\ 3 hab., menjador sala d'estar, 2 banys, calefacció, 1 pi. pàrquing opcional. 17.000.000 Pta. 7. VILLA: 83 nf, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, terrassa, calefacció, 14.000.000 Pta. 8. PROP MONESTIR: 96 m !, 4 hab., 2 banys complets, parquet, calefacció, armaris de paret, pi. pàrquing opcional. Pis en molt bon estat. 9. ZONA ESTACIÓ: 82 m!, 3 hab., 1 bany, calefacció, terrassa. 15.000.000 Pta. 10. VALLDOREIX: pis de 2 hab., 1 bany, parquet, calefacció, sortida al jardi comunitari. 10.500.000 Pta.

• RUBÍ pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat, fuste­ria ember i alumini. Ext. 9.500.000.-« 5 8 8 4017 «588 S 4 M IFrquet VlAwraE). M . FV «13

• RUBÍ pis nou de 61 nf, a Av. Estatut, 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. Amb te­rrassa. Superi. 61 m*. 11.000.000,-« 5 8 8 4017 /588 5499 tRrquM Vslwnft. M . FV 200009

• RUBÍ pis nou de 74 m1. En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veins. 12,000.000.-« 5 8 8 4017 /588 5499 (RnfluwV»tiawg.R«(.FVa»OW

• RUfll zona la Josa, to­cant mercat 3 hab., bany i lavabo. Ext. i persianes d'alumini. Caletacctc-. Gas, cuina nova. 10.500.000.-

« 5 8 8 4017 /588 54 99 (ftmuBS V * m Q . FW. FV 45K

• RUBÍ Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos des de 7.500.000 Pta. 3 hab. Ca­lefacció, gas, cuina, bany. « 5 8 8 4017 /588 5499 jFnws V l ton l ) . Bat. FV 2QD006

• SANT CUGAT c/ Alfon­so Sala, apartament mo­blat, menjador, cuina, 1 dormitori doble, 1 bany. 10.000.000,-« 5 8 9 1 1 0 4 (Fines, 6lCfti).M.m000D01

• SANT CUGAT Pla del Vinyei, baixos amb jardi, 170 rrf, menjador, salo de 40 m' amb A/A, 4 dormito­ris dobles, 2 banys, 1 lava­bo, cuina de 20 m*. cale­facció, 2 pàrquings, pisci­na i jardi comunitaris. 40.000.000.-« 5 8 9 1 1 0 4 (fint»B·ci«) W.FB 1000006

• SANT CUGAT Zona Es­tació, 100 m*, menjador, saló, 4 dormitoris, cuina, 1 bany, 1 lavabo, calefacció. 18.000.000.-« 5 8 9 1 1 0 4 (fcctiBtós! Rel FS1000003

• SANTO TOMÀS Nova promoció, de 46 a 94 m1, 1-3 dorm,, saló menjador, 1-2 banys, cuina equipa­da. calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95. De 6.600.000 a 15.200.000 Pta. « 674 57 16 WiüWia

• ZONA Av. RiusiTaulet, de 170 m*. 4 hab. dobles, terrassa, saló de 40 m*, xemeneia. Pàrquing. 27.000.000.-« 6 7 4 08 97 fFraiStncCugB) FW FSC 100*0006

• S A N T C U G A T c/ Bel·la-

t e n a , àtic dúptex, 1 6 0 rrf,

menjador-sa ló , 3 dormito­

ris dob les (2 «su i tes») , 3

banys, estudi, terrasses, 1

pàrquing.

2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 1 1 0 4 IRrcisBlch^M.mCPOOO*

• SANT CUGAT c/ Dr. MurÜo, 150 m*, 4 dormito­ris, menjador, saló de 40 m*. cuina, 2 banys, cale­facció, jardí i piscina, zona de jocs, 2 pàrquings. 36-000.000.-« 5 8 9 1 1 0 4 (Fra Bttto) FM FB1000005

• SANT CUGAT c/ Fran­cesc Moragas, 50 m \ 2 dormitoris, menjador, cui­na. bany, calefacció. Des de 12.800.000-« 5 8 9 1 1 0 4 (Finca BKhttlWFB 1000002

• SANT CUGAT t* Verdi, 150 m*. 4 dormitoris, saló amb xemeneia llar, cuina «Office», 2 banys, lavabo, 2 pàrquing amb traster, jardí i piscina comunitaris. 42.000.000-« 5 8 9 1 1 0 4 (Rrott Bat-is). M. FB1000CQ7

• SANT CUGAT La Sota-na del Golf, 250 rrr\ men­jador saló de 50 m* amb xemeneia llar, cuina «otfl· ce» de 25 m*. 4 dormitoris dobles, 3 banys, 1 lavabo, calefacció, 3 pàrquings, 1 traster, jardí \ piscina co­munitaris. 70.000.000.-« 5 8 9 1 1 0 4 (Ffw»BltfH).W.FB 10000»

• ZONA c/ Alfons Sala, de 100 nv. 4 hab., armaris <Je paret saló- menjador, cui­na, bany i 1 lavabo. 16.500.000.-« 674 08 97 IFtcaiSinlCuEO, FM FSC 100*0006

• Z O N A C R E U R O J A , 3

dorm., saló menjador, cui­

n a , bany, b e n cuidat.

11 .500 .000 . -

« 6 7 4 32 08 M. 100020

• ZONA ESTACIÓ 3 dorm., saló menjador, cui­na «office», 1 bany, terras­sa, fusteria alumini, refor­mat, mott a la vora de l'es­tació 18.400.000.-« 674 32 08 M100024

• ZONA ESTACIÓ 4 dorm., gran saló menjador, 2 banys, cuina «office», piscina comunitària, pista pottesportjva, a la vora es­tació FFCC, nou a estre­nar, tranquil. 21.500.000.-« 6 7 4 32 08 Ral 100027

• Z O N A E S T A C I Ó apar­

t a m e n t , sa ló m e n j a d o r , 1

d o r m . , 1 bany , x e m e n e i a

tei, traster, panoràmic.

9 .300 .000 . -

« 674 32 08 FM 100019

• Z O N A M E R C A T N O U 4

dorm. dobles, saló menja­

dor, 1 bany, 1 lavabo a m b

dutxa, bona orientació.

1 2 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 32 08 W. 100021

• ZONA MERCAT NOU 90 rrf, saló 32 m* amb xe­meneia, 3 hab., cuina re­formada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes. 14.500.000-« 6 7 5 33 55 « 5 8 9 26 43 (KSA Gtstjí immobilwia). Rtí KSA I00600O5

• Z O N A M O N A S T E R I 3 dorm., saló menjador, cui­na tot equipat, 1 bany, 1 lavabo, reformat, cèntric. 12.600.000.-« 674 32 08 W. 100022

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cui­na equipada, 1 bany, pa­noràmic, vistes al Tibida­bo. 12.650.000.-« 674 32 08 FM 100023

• Z O N A M O N A S T E R I 8 0

m*. 3 d o r m . , sa ló m e n j a ­

dor , c u i n a r e f o r m a d a . 1

bany, safareig, exterior,

16 .000 .000 . -

« 6 7 4 3 2 06 fiaf. 100025

• Z O N A M O N A S T E R I 8 6

m1, 3 d o r m . , sa ló m e n j a ­

dor, cuina «office» equipa­

da . 1 bany, impecable, re­

format, millor q u e nou.

16 .000 000 . -

« 6 7 4 3 2 08 FM. 100026

• Z O N A M O N A T E R t O D e

1 0 0 m 1 , 4 h a b . ( d o s d o ­

bles) , saló d e 2 4 m 1 a m b

parquet . D o s banys c o m ­

plets.

17 .500 .000 . -

« 6 7 4 0 8 97 (FrcuSMCugaQ. FM FSC10040007

• Z O N A M O N E S T I R , 9 0 m*, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exte­rior, perfecte estat. 12.500.000.-« 675 33 55 « 5 8 9 26 43

(KSA Gçjt-o immobiliària}. Ref. KSA

I0O500O3

• ZONA PEATONAL 70 m', menjador, cuina. 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes. 14.000.000.-w 675 33 55 «589 26 43 (KSA GwttO immobiliària}. FM. KSA

10050004

• Z O N A P G . S A N T M A ­

G Í , 3 d o r m . , sa ló m e n j a ­

dor, cuina tota equipada , 1

b a n y , p is r e i o r m a t , p o c s

veïns.

14.750.000.-« 674 32 06 FM. 100026

• ZONA RESIDENCIAL 100 m \ saló amb xeme­neia, cuina «office», 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí in­fantil, només 6 veïns, tol exterior. 26.000.000.-« 6 7 5 33 55 « 5 8 9 28 43

tKSA G H M lininobik·n.). Ral KSA 10060007

• Z O N A T R A N Q U I L · L A 100 m1 + 160 m* jardí pri­vat, saló-menjador 30 m*. 4 hab., 2 banys, calefac­c ió , aire condicionat , 1 pàrquing + traster. 26.000.000-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 (KSA 6sW)ú hninobïaria). Rel KSA

10050006

• ZONA TRANQUIL·LA 95 m1, saló-menjador, cui­na, 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo amb dutxa, terrassa 12 nf, calefacció, tot exterior, 1 pàrquing. 18.500.000.-« 6 7 5 33 55 /589 2843 (KSA Gestió Immobiliària) Füí. KSA

• Z O N A U R B A N I T Z A C I Ó

C u i n a í b a n y r e n o v a t s . 2

hab. m é s traster i hab . sa­

fareig i planxa.

11 .000 .000 , -

« 674 06 97 (Fn»S«ntC^lt)WFSC 100*0009

SCÜMSÍICI

• MRA-SOL 2 solars 605 1 650 m'. Pg. Camèlies. Magnifica vista. « 6 7 4 57 04 /675 43 02 (M·Mt.M.MOOTWtO

• SOLAR residencial, 650 m1. Zona escola arquitec­tura. Edificació immediata. 29.000.000.-« 6 7 5 4324 (Ftoquw Roca). FM. FR10060006

• B E L L A T E R R A C a m i d e

Sant Cugat . 3 0 0 m», 1.180

m ' d e solar, 4 dormitor is,

menjador saló a m b x e m e ­

ne ia llar, cu ina , 2 b a n y s ,

l a v a b o , g o l f e s , g a r a t g e 3

cotxes, magnífic jardí a m b

piscina i barbacoa .

80000.000.-« 5 8 9 1 1 0 4 (Fïictt Bada). FM FB 1000013

• BELLATERRA carrer núm 7, torre untfarniRar de 400 m*. menjador saló de 40 m* amb xemeneia Rar, cuina de 20 m*, 5 dorm. dobles, 1 dorm. senzill, 2 banys, 1 lavabo, rebost, gimnàs, pàrquing 3 cotxes. Calefacció. 42000 000-« 5 8 9 1 1 0 4 fFtaasBtdw) M FB 10WM

• BELLATERRA Tirso de Molina. 450 nf en 2 plan­tes, 760 m* de solar, S dor­mitoris, menjador saló-de 50 m* amb xemeneia Har, cuina «office», 4 banys, sala de jocs de 60 m1, 2 barbacoes, garatge 3 cot­xes. Acabats d'alt nivell. 90.000.000-« 5 8 9 1 1 04 (FfcBBadtt) FM FB 1000014

• BELLATERRA Torre in­dividual d'estil colonial es­panyol, de 1.900 m1 de so­lar, 5 hab., saló-menjador de 60 nf, piscina i vestua­ris, etc. 80.000.000.-« 674 06 97 tFtosSirtCna).fM. FSC10040002

• C/ LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu). 226 m' habi­tatge. 500 m' solar. 4 dorm., bany. saló, cuina, pàrquing, jardi, per restau­rar. Zona urbanitzada. 29.000.000.-« 6 7 4 5716 / Fax 674 57 54 (Inopai). RH.INO 20006

• C/ LAS PALMAS, 4 (a ta vora arxiu), 226 m ! habi­ta tge . 5 0 0 rrr solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing. jardi, per restau­rar, zona urbanitzada 29.000,000-w 674 57 16 fW, 100017

• C/ OCÉANO ATLÀNT1-CO, 53. (Final 95). 600 m* sotar 294 m* habitatge. Zo­na Golf. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing. Jardí. 60000.000.-« 6 7 4 5716 / Fax 674 57 54 (togap.M·WO MOS

• C/ OCEANO ATLANTI-CO, 53 (final 95). 600 m* solar, 294 rn' habitatge. Zona Golf. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló men­jador, cuina equipada, es­tudi, pàrquing, jardi. 60.000.000-« 6 7 4 5716 fttMOQQlS

• C / S A N T A E N G R À C I A ,

6 , baixos. Oportunitat. 8 5

m 1 + pat i . 3 d o r m . , b a n y ,

saló menjador, cuina equi­

pada, calefacció.

16 .000 .000 . -

« 6 7 4 57 16/Fax 674 57 54 (tngvl fM W0 20007

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 8 baixos, oportunitat, B5 m* + pati. 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equi­pada, calefacció. 16.000.000.-« 674 57 16 fM. 100016

• C E R D A N Y O L A M a s i a

d'alt nivell, 4 5 0 m ' , 2 . 0 0 0

m 1 de solar, 6 dormitor is

d o b l e s , m e n j a d o r s a l ó

a m b x e m e n e i a Dar, cuina,

terrasses, 3 banys, menja­

dor d'estiu a m b barbacoa,

celler, piscina, garatge.

6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 6 9 1 1 0 4 [fost Badi}. F1af FB 1000015

• MsftASOL torre 350 m !, solar 6 0 0 m', 6 hab. . 2 banys, saló menjador, 60 nf , cuina «office», sala 60 rrf, garatge 2 cotxes. 66.000000.-« 6 7 4 57 04/875 43 02 Owlwa) FM. 110070002

• NOVA P R O M O C I Ó 10 torres adossades amb jar­dí i piscina comunitària, 240 nf, 6 m façana, garat­ge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, par­quet marbre. 38.700.000,-« 6 7 5 33 55/586 2643 (KSA Gestió Immobiliària] Rel. KSA

',0050003

• S A N T C U G A T adossa ­

d a g r a n qua l i ta t , 1 6 0 m 1

edif icats, 3 hab . + estudi .

G a r a t g e 2 c o t x e s , j a r d í ,

oportunitat.

3 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 674 22 16 fftqiBi VHdBV FM FV 1010007

• SANT CUGAT Adossa­da per estrenar, 210 m' edW. 2 hab. + 1 -suite» + estudi, calefacció, garatge 3 cotxes, jardí, cèntrica. 33.000.000-O 674 22 16

FM. FV 1010006

• S A N T C U G A T c/ S a n t

F r a n c e s c Xavier , 1 6 0 m*,

m e n j a d o r sa ló d e 3 5 m '

a m b xemene ia llar, 3 dor­

mi tor is , c u i n a «of f ice» , 2

banys, 1 lavabo, golfes, 2

pàrquings, jardi particular.

39 .000 .000 . -

« 5 8 9 1 1 0 4 (HncMBadtj.tM FB 1000009

• S A N T C U G A T c/ S a n t

J o s e p , 3 5 0 m1 , m e n j a d o r

seid, cuina «office», 5 dor­

m i t o r i s ( 2 « s u i t e s » ) , 3

b a n y s , 1 l a v a b o , calefac­

ció, cel ler a m b x e m e n e i a

l lar , 4 p à r q u i n g s , j a r d i i

piscina comunitària.

65 .000 .000 . -

« 5 8 9 1 1 0 4 (FvmBachf). FM. FB 1000010

• S A N T C U G A T Mi raso I,

torre 1 6 0 n f , edif. 4 1 2 n f

solar , 5 h a b , , ca le facc ió ,

garatge, 2 cotxes.

2 9 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 674 22 16 (Rng Vaklcn.MFV1OirjO01

• SANT CUGAT Mirasol, torre per estrenar, 210 nf, edif, 350 rrf solar, 4 hab.+ 1 «suite», calefacció, ga­ratge 3 cotxes. 35.000.000.-« 6 7 4 2 2 1 6 (FinquaiVaWor). FM- FV 1010002

• S A N T C U G A T Mirasol .

tom» per estrenar. 2 0 0 n f

edif. 4 5 0 n f solar, 4 hab. +

1 «sui te» + estud i . C a l e ­

facc ió , g a r a t g e 3 c o t x e s ,

piscina.

5 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 674 22 16 (FinquetVsUnr). FM. FV 1010006

• S A N T C U G A T Passe ig

Vafldoretx. 2 5 0 n f , 6 4 0 m>

d e s o l a r , 5 d o r m i t o r i s ,

m e n j a d o r sa ló d e 6 0 n f ,

cuina, 3 banys, torreó. ca­

lefacció, piscina, garatge.

6 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 1 1 0 4 (HrttMBvfa). FM.FBK00011

• S A N T C U G A T pis z o n a

e s t a c i ó , 3 h a b . , exter ior .

sot.

13.700.000.-« 6 7 4 2 2 1 6 (FnqueiVaidcr) fM FV 1010OO9

• SANT CUGAT pis zona estació, 4 hab., parquet, calefacció, 1 placa de pàr­quing. 19.000.000.-« 6 7 4 2 2 16 (FinquesVBJWorj. BMFV OIOOIQ

• SANT CUGAT torre aï­llada 390 rn*. solar 1.100 nf, 6 hab., 3 banys, lava­bo, saló-menjador, amb xemeneia llar, golfes, ce­ller, garatge 3 cotxes, pis­cina,

70.000.000.-« 674 57 04 « 6 7 5 43 02 totím). FW. 110070001

• SANT CUGAT-VALL-DOAEIX torre indiv. nova a estrenar, de 600 m* de solar í 365 m* constr., 5 hab., estudi, 2 banys com­plets i un lavabo, saló-menjador de 47 rrf, 18 nf de cuina. Garatge per a 2 cotxes més celler, hab. de toca, traster. piscina. 70.000.000.-« « 7 4 0 8 97 {FiícaiSaiCugri} FW.FSC10O400O3

• ST. CUGAT c/ Sta Te resa. adossada 320 nrf, 4 hab., 2 banys, lavabo, sa­ló- menjador, 35 nf, cuina «office», golfes, sala d'es­tar. terrassa, hab. màqui­nes, garatge 3 cotxes, jar­dí privat 100 nf i piscina comunitària. 57.500.000.-« 6 7 4 5 7 04

« 8 7 5 43 02 DmoM). FM 110070003

• T O R R E A B E L L A T E ­RRA 2 5 0 nf , 900 m1 de tardi, una antlguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000.-« 6 7 4 1 2 04 « 6 7 4 1 1 8 1 (SwpfMS 1000000*

• TORRE A BELLATE­RRA unffamHiar 180 nf, 4 hab., 2 banys, saló menja­dor 35 m', cuina 20 m', parcel·la 400 nf. 39.000.000-» 674 77 76 Qm«Aa,SAl. FM.I60006

• TORRE ADOSSADA C/ Bergara. 2 «suites», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 m', 2 places de garatge i traster gros. 47.000.000.-» 674 77 78 (••Tiba, SA) W. 160007

• T O R R E A D O S S A D A Zona eixampla sud, Turó Golf. consta de 3 hab. do­bles I un estudi d'uns 24 m' amb la seva terrassa solàrium. Saló menjador de 31 m'. Cuina «office» de 13 nv. En total té 2 banys i un lavabo. Garatge per a 2 cotxes. Traster. Jardí d*uns 40 nf. 40.000.000.-« 674 08 97 {Rncas San Cugat).

M.FSC1OM0O14

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í per estrenar, 2 2 3 rrf

+ 1 0 4 d e ja rd i , 4 h a b . . 2

banys, 3 places de garal -

ge, fusteria interior de rou­

r e t exterior d e P V C a m b

vidre doble.

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 77 76 (WlBAtSA). FM.I600M

• TORRE ADOSSADA CANTONERA motí cèntri­ca, amb piscina comunità­ria, 3 dorm., 2 banys, bo-hardWa, sala de màquines í hab. planxa, 2 places de garatge, A A 32.000.000-w 674 77 78 9mba,SA).nal laoooa

• TORRE INDIVIDUAL Beflaterra, consta de saló menjador a dos nivells, cuina «office» i un bany, tot això a planta. A t'entre-planta dues hab. dobles amb armaris de paret, a la planta superior o entre-planta dues hab., una és •suite» i l'altra es fa servir d'estudi. A la planta baixa hi ha Ifiab- de màquines, rentador i una altra que és de planxar, etc. A més té una hab. que es pot fer servir per al servei. 70000.000-« 8 7 4 06 97 (FtXKSMCuo-Q. FM. FSC 10040D12

• TORRE INDIVIDUAL Beilaterra, consta de saló menjador d'uns 24 nf, cui­na «office», 4 hab., una sala peth estudi, 3 banys complets. Garatge per a 6 cotxes, celler. Annex d'alu­mini lacat en blanc i vidre que fa a vegades de men­jador. De solar té 620 m*. 72.000.000.-9 874 08 97 (Finca* Sa« Cugat)

FM FSC 10040013

• TORRES Zona tran­quil·la, adossada cantone-ra, 150 rrf, garatge 2 coi­xes, zona rentat, traster, saló estar en dos nivells, cuina «office·, 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 «suite»), estudi, jardí privat 40 rrf, calefacció. 28 500.000.-« 675 33 55 « 5 8 9 2643

(KSA Gettiú Immobiliària) Rel. KSA 10050013

• VALLDOREIX t / Alcal­de Escayola . 6 0 0 m1, 1.000 rrf de solar, menja­dor saló de 50 nf amb xe­meneia llar. cuina de 20 nf, 5 dormitoris dobles, 1 dormitori senzill, 3 banys, calefacció, golfes de 125 nrf, celler de 80 nf , saló de 50 nf , garatge 2 cot­xes, piscina. 130.000.000.-« 5 8 9 1 1 0 4 fFncasBacttt).ÍM. FB 1000016

• VALLDOREIX torre 235 m ! edi l . 550 n f solar, 5 hab., 3 banys, calefacció, garatge, 2 cotxes, piscina. 39.000.000.-« 6 7 4 22 16 (Finques VaMoT). FM FV 1010006

• VALLDOREIX torre 3 hab.. 985 nf solar, zona cèntrica. 31 000.000.-« 6 7 4 2216 (Fugues Vafctm. FM. FV 101OWS

• V A L L D O R E I X torre 4 0 0

n f , edif. 1 6 0 0 rrf solar. 5

hab . + 1 «suite», ca le fac­

ció, garatge, piscina.

70 .000 .000 . -

tt 674 22 16 (FrouesVaUor). FW. FV 10100W

• Z O N A M O N E S T I R torre

adossada 140 n f , 5 hab. ,

2 banys, garatge i jardi 6 0

nf. 33.000.000-« 674 77 76 Hnmarba.SA|.FM.I600O5

• P I S D E L L O G U E R d e s

de 6 5 0 0 0 Pta al mes da­

vant Estació. T a m b é torres

d e t o i e s c l a s s e s , e n c a r a

que també més cares.

« 674 08 97 (FncasSarK Cuoafl.

M FSC 10040011

• P t S O S , apartaments, to­

rres. locals i places d e pàr­

quing d e lloguer.

« 674 12 04 9 674 11 81 (Serin|. FM. S10000005

• R U B l àtics d e loguer , 2

habitacions, cuina, men ja ­

dor, 1 bany , molt assole ­

llat, dues terrasses, òptima

situació.

« 5 8 8 57 06 flmnxttaria Artur). FM IA4000001

• R A M B L A D E L C E L L E R

15. àtic dúplex + comuni ­

tat. Renda: 1 0 0 . 0 0 0 Pta . 3

hab., 1 bany. 1 saló, 1 cui­

na, plaça garatge.

« 6 7 4 1 5 66 (CaMa).Raf.Ç 10130004

• C A S A A D O S S A D A LLOGUER zona cinemes, 3 hab.. bany i lavabo, cui­na, safareig, saló menja­dor, armaris de paret, ca­lefacció, jardí 30 m*, 1 placa pàrquing. 105.000/mes.-« 674 41 12 fM. 100009

wmmm • SANT CUGAT DEL VALLÈS c/ Abat d'Avinyó (z. Monestir), locals per estrenar. Des de 110 m' fins a 550 m'. A partir de 600 Pta/rrf al mes. 9 5(9 45 66 I *»»* ) ArfUXOOIB

• LOCAL c/ Caslilleios, 15,80m>. 75.000/mes.. nST41S 66 P M I FW C1313MM

• LOCAL DAVANT CAP SAMT Cugat, 0/ Mina, 19-80 n i . 80.000/mes.-i r 67415 66 (OMS). M C UI30W;

• LOCAL EN VENDA o «oguer 112 m'. Preu ven­da: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. n 67S 43 24 IFInques Rocal I M FR1DÚ60O15

IWIH

• SANT CUGAT 0/ Cas-teM. 430 rrf, amb sortida de tums. 350.000 /mes.-S5B11104 (ftMBuM) FW. FB 10000»

• SANT CUOAT 0/ Plana de l'Hospital. 60 m". 55.000 /mes.-« 5 6 9 1 1 0 4 FtalBM»|.WFBHrjMa

• SANT CUGAT cl San­tiago Rusinol. 210 rrr1 en 3 plantes. 350.000/mes.-« 5 S 9 1 1 0 4 (fncttflgfa). M. F6IQO0O27

• SANT CUGAT DEL VALLÉS cl Abat d"Avinyó, núm. 14 (z. Monestir), c/ Rosselló, 12 (z. Estació). cl Abella, 4 1 . Places de pàrquing. Des de 7.500/mes.-« 5 8 9 45 66 |*™™an),M.* 30000]

• SANT CUGAT DEL VALLÈS c/ Abat d'Avinyó (Z. Monestir), pis per es­trenar. sup. 80 m*, 2 hab., bany complet, gran saló menjador, cuina equipada, safareig, tot exterior, cale­facció gas. acabats 1a qualitat. Lloguer: 75.000 Pta/mes. Pàrquing opcio­nal. « 5 8 9 45 66

(iiraiB FW Ajorn»

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix, 4 hab., exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m1, tranquil, aigua i llum ja d'alta. 65.000/mes.-« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 (RnquffSari) FW. FS 10120010

• APART. LLOGUER C/ Borrell a estrenar 1/2 hab., bany complet, armaria rje paret, cuina equipada, tot exterior. Des de 55.000/mes.-« 6 7 4 4 1 12 M i m n

• APARTAMENT en llo­guer. Molt cèntric i tran­quil. Pàrquing opcional. 5S.O0O/mes.-« 6 7 6 4 3 2 4 |Fr»»FtaM FM FB 10060018

• APARTAMENT en llo­guer 50 m', nou a estre­nar. 70.000/mes.-« 6 7 4 7 * 4 6 « 6 7 5 SO 53 f i tar» C4WFW VC 3CHJ7

• A P A R T A M E N T e n l lo­

guer c / Montserrat, 1 hab. ,

bany, cuina amer icana .

5 0 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 5 4 3 24 (TiaaiiVHtM Fnioaxnt

• APARTAMENTS de no­guer d'1-2 dormitoris amb armaris de paret, menja­dor-saló amb cuina incor­porada, cambra de bany complet. Preu lloguer: a partir d* 50.000 Pta En di­verses zones de St. Cu-gel

« • 7 4 7 2 5 4 IFtmOKKhl Bel. FG10080001

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab.. 1 bany, 1 saló. 1 cuina, 1

« 6 7 4 1 5 68 FC«»!.MCl<rUttG

• C/ABATMARCET, 30. 1-2. Renda: 70 000 Pta * comunitat, 3 hab., 1 bany. 1 saló. 1 cuina. « 6 7 4 1 6 66 tcuMMcmiarxi

• C/ALFONS SALA 110 m*. 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 m', cuina i te­rrassa. Moblat 90.000/mes.-« 6 7 4 6704 « 6 7 6 4 3 02 ravMa).M.iiomn>7

• C/POZOS, 10, 3 t 2 a ( a la vora estació). Renda: 50.000 Pta + comunitat, 3 hab-, 1 bany. 1 saló, 1 cui­na. « • 7 4 1 5 6 6 (Cami. MCUiaUB

• CASA ADOSSADA cl La Ptana. 140 m", 3 hab., 2 banys, lavabo, saló-menjador, 30 m', cuina «office», golfes, traster, te­rrassa 10 m', jardi privat, 18 m» I plaça de pàrquing. 170.000/mes.-« 6 7 4 6 7 0 4 « 6 7 5 4 3 0 2 ( M a * M.iirjom»

• P. DE LA CRUZ 35. 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sa-la, 1 bany, 1 lavabo, 1 placa pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 6 7 4 1 5 66 icwFWcicisoca;

• PtS de 2 dorm., menja­dor. cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a Mi. rasoj. SSOOOfmes.-« 6 7 4 72S4 IFra.Gnr.fcl FW.FGIOOn»

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat Llo­guer al mes: 85.000 Pla. « 6 7 4 72 54 (Fixat Oroisk). Rel FG 10030002

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cuina, sa­fareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Plaça de pàrquing inclosa. Junt nou mercat t àrea cul­tural.

80.000/mes..-« 6 7 4 72 54 IFrcss Gironelu

MFGiOOTO»

• PIS LLOGUER Estació, ètic amb ascensor, total­ment reformat, 3 hab., bany complet, cuina, par­quet, xemeneia. 2 grans terrasses. 80.000/mes.-« 6 7 4 41 12 FW 100010

• PIS LLOGUER zona Monasteri, moblat, 3 hab.. bany complet, saló menja­dor, cuina equipada, safa­reig. 65.00Q/mes.-« 6 7 4 4 1 12 IM 100007

• PLA DEL VINET 130 m\ 4 hab. (1 -suite»), 2 banys, saló menjador, 35 m*. cuina «office», galeria, terrassa 30 m'. 2 places de pàrquing. Zona comu­nitària amb piscina. 175.000/mes-« 6 7 4 57 04 « 6 7 5 43 02 (ta*Mi FW II007BW

• RBLA. RIBATALLADA 160 m', 2 terrasses. 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàr­quing, calefacció, assole-Rat, exterior jardí + pisdna comunitaris. 150.000/mes.-« ( • 3 ) 6 7 4 6715 (FrtM»S«H FW FS 10UOOOO

• S A N T C U G A T cl Be«a-

terra. Àtic dúpiex, 1 6 0 m",

menjador sa ló , 3 dormito­

ris dob les (2 « s u i t e s » ) , 3

banys, estudi, terrasses, 1

pàrquing.

1 3 5 . 0 0 0 /mes . -

« 5 6 9 1 1 0 4 (FtaasBadB) FW. FSIOODOig

• S A N T C U G A T C à n o v a s

d e l C a s t i l l o , m o b l a t , 1 4 0

nr \ menjador sa ló a m b x e ­

mene ia la r , cu ina «off ice»,

3 dormitoris dobles, 1 dor­

mitori senz i l l , 2 b a n y s , 1

lavabo , ca le facc ió , 2 pàr­

quings. jardí i piscina 0 0 -

munitaria.

1 5 0 . 0 0 0 /mes . -

« 9 » 11 04 |FK»ia»J»).FWFBII10aiH

• SANT CUOAT P. Sant Magf, 100 m1, menjador sakS, 4 dormitoris dobles. 2 banys, cuina, calefacció. 85.000/mes-« 5 » 11 04 (Fnaiaid») FWF81000017

• SANT CUGAT Parc Central, 135 m*. menjador saló 30 m', 4 dormitoris, cuina, 2 banys, aire condi­cionat, 1 pàrquing i traster, terrassa 120 m*, jardí I pr»-rjna rxmunttari. 200.000/mes.. « S 0 1 1 04 if·ttl·dal.M.re IO00O21

• SANT CUGAT Pla del Vinvet, baixos amb jardi, 170 m', menjador saló 40 m* amb a/a, 4 dormitoris dot*», 2 banys, 1 lavabo. cuina 20 m*, calefacció, 2 pàrquings, jardi i piscina oomunrtari. 200.000 )mes-« 5 6 9 1 1 0 4 (Ftai»d«|_FWF« 10000a

• SANT CUGAT DEL VALLÈS cl Llaçares (z. Arrabassada), pis total­ment moblat, sup. 250 rrr1, 4 hab. (1 «suite»), 2 banys. 1 lavabo, saló men­jador, cuina «office», tot equip., parquet, calefacció a gas, pàrquing doble, pis­cina, pista de tennis i jardi cximunkarts. 225.000.-« 5 6 9 45 66 rVw»nn| FW «3W05

• SANT CUGAT DEL VALLÈS cl Rosselló (z. Estació), apartament, sup. 60 m". hab. doble, bany ooroptet, erm. paret, cuina americana, saló menjador, acabat de pintar. Pàrquing opcional. 55.000/mes.-« 5 6 9 4 6 6 6 (Arnal r¥,<MOOi

• BELLATERRA torre unifamiliar moblada, 300 m>, menjador saló amb xe­meneia llar, de 50 m", cui­na «office» de 20 m', 4 dorm. dobles, 2 banys, 1 lavabo. 1 pàrquing, jardi privat de 500 nf. 275.000 Anes.-« 5 8 9 1 1 0 4 lAisBatt). FM.FBtonOM

• SANT CUGAT c/ Sant Josep, 280 m', menjador saló. 4 dormitoris, cuina «office», 2 banys, 1 lava­bo, golfes, 2 pàrquings, jardi i piscina comunitària. 275.000 (rnes.-« 5 6 9 1 1 0 4 (Frionaact·j. BttFBirxxes

• SANT CUGAT DEL VALLÈS cl Bergara |z . Gott), torre urrifamilar can-tonera adossada, sup. 350 m* I jardí privat: 60 m', 5 hab. (1 «surte»), 3 banys. 1 lavabo, saló menjador 40 rrr1, cuina «offioB», sa­fareig, goses amb lavabo i terrassa solàrium, garatge 3 cotxes, arm. paret, par­quet I marbre, caM. a gas. Lloguer 300.000 Pta/mes. Venda: 65.000.000 Pta. « 5 8 9 45 66 («roman) FW «3(0X6

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mirasol) Renda: 70 000 Pta, 3 hab., 1 saló. 1 bany, 1 cuina, jardi. « 6 7 4 1 5 68 iCamj FW C10130»»

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 n i . A Mirasol. Zona molt tran­quil·la. 90.000/mes.-« 674 72 54 ( F t a i u n a a ) . Fat. FS I00BHO5

• U R G E I X torres per aten­

dre gran cariarà de Oients

e n d e m a n d a d e t o n e s d e

lloguer, z o n a d e S a n t C u -

g a l V a l d o r e i x i Mirasol.

« 6 7 4 2 2 1 6 IFnxeiVatWFWFVlonoit

LttSIWS

• LOCAL, habitatge a zo­na sen«residencia1 a Rubí. per a informació « 5 8 6 5706 (ta>*a«Aai).MK·)ia(»

• INVERTEIXI compri un Pàrquing. 9 6 8 8 6706

• ALFA3316V. negre, B-LK. 600.000-« 5 6 6 55 35

ne.kioioDoio

• ALFA Romeo 33, «WT. 475.000-« 5 6 9 09 91 (Ftar.uj FWFIUBWG

• ALFA Romeo 33, 1.5. U GE-Z. « 6 7 6 3257 (Auc E«»t»nj w.iciaaioot

• SANT CUGAT c/ Venja­rà, 225 m', menjador aató amb xemeneia Rar, cuina, 4 dormitoris, 3 banys, ca­lefacció, goftes amb xeme-tvaw llar, 2 rjàrraingt. 200.000 /mes.-« 5 6 9 1 1 0 4 lAxaSats). WB1000082

'- .•'•.•.-•• •'/ 't"f"-{7*:

• ALFA Romeo 75, 2.0 Twtn Spark. B-IU. « 6 7 6 3 2 5 7 (Au* a t u r i FM.AE 10000002

• A U D I 100 . F3-IG

« 6 7 4 6 6 6 0 |Au»Ce>mde'Vd>i|.

• AUSTIN Metro 1.3. blanc. B-HZ. 225.000.-« 5 6 6 55 35 (IWanM). FW «10100001

• C I T R O E N A X , G T (ex­

tres) . FJ-JU.

« 6 7 5 32 57 lAJoFjeMrH FW.AEioosoaig

• C I T B O É N A X 1 1 . T R E , B - IM .

350.000.-« 5 6 9 0991 [Fswr.lJ)

MF10029006

• F I A T U n o 4 5 5 , B-1900-

H U . pMtelat.

« 6 7 4 0 » 10 punts FWSIOIIOJM

• FIAT Uno turt», IE, B-IK. 475.000.-« 5 H 0 9 91 (Fto.rJj-FW.Fllxaow

• FORD Resta 1.1 , gris metB-JT. 300.000.-« 6 6 6 66 36

• GOLF 1.8. GL.BJP. « 6 7 4 6 6 50 (Aiatl^aiinMVllai). FW «CVKWOXH

• GOLFGTI , 16 V. AA. B^V. « 6 7 4 6 6 50 (Auto Coure» M VUM) M. ACV

• LADA Nlva, B-NL 550.000-« 5 6 9 09 91 IFtooriíjFWF 10020008

• LANCIA Delia. HF, tur-00, B-KY. 790.000.-« 5 6 9 09 91 Í T Í M . I I ) fw fiotgmi?

• LANCIA Prisma, TDS. 0-AK. 750.000.-« 5 6 9 09 91 (FHCH.I'JFWFIOOSOM)

• LANCIA Y-10.B-HD. 325.O00.-« 5 6 9 09 91 (Fttor.tll FW fl0O2DOO6

• OPEL Corsa, B-tS. 475.000-« 5 8 9 09 91 (FHor.Uj FW.Fiotstrrji

• OPEL Corsa GSI, FJ-LK. « 6 7 4 6 6 50 (Ai·iComraaiï·lM). FW«CVMO(0Ol)5

• OPEL Kadett. 1.3, 5 p . B-HY. 450.000.-« 5 8 9 0991 (Faor.UJFW F10020004

• OPEL Kadett, 1.8 GT, blanc, B-JZ. 600.000.-« 5 6 8 55 35 lAiaxarM) M.Aintnn

• OPEL Vectia 1.6 1 A.A. B-MN. « 6 7 5 32 57 (AWFjMan).

(WAE10030008

• PASSAT Variant 1.8, A.A. B-MG. « 6 7 4 66 SO |Ai«)Ca>»iaMVa1ls). Fw.Acviofaoon

• RENAULT 19 TSE. blanc, B-LX. 650.000.-« 5 6 6 56 35 iAakcsM) FW.AIOIOaffi

• RENAULT 21 2.0, A A FJ-U. « 6 7 4 6 6 8 0 |Au»c<»«>ca<wv«tHl

Mianaim

• RENAULT 21 T X E . blau, B-JJ. 660.000.. « 5 8 6 5 5 35 lAutcaaaVM.AIimiBM

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000.-« 5 * 6 55 35 IAMXM4 FW «loioon»

• RENAULT Cllo, RN-1.4. B-OD. « 6 7 5 32 57 yUEsatan).

FWAE10O3O007

• RENAULT « 0 1-2, 3 p., vermefl.B-OM. 975.000.-« 5 8 8 55 35 lA«la«««1FW*101iaK

• SEAT Ibíza, 1.5 i, 3 p , B-OB « 6 7 5 3 2 57 i«««iE««iWi| FW«£l0O30CO!

• S E A T Iblza 1.2 , n e g r e ,

B-JX.

4 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 6 6 55 35 (fcaxxrsa),

Paf A1010000?

• S E A T Ibiza 1.5. 5 p „ B-K P .

« 8 7 5 32 57 (AuBEUtej fW AE1OO3O00Í

• S E A T Ib iza 1.5. BMSSS-

LK. Negre .

« 6 7 4 m 10

fàiaJrjFWsiOlWOOl

• SEAT Terra, blanc, B-KT. 350.000.-« 5 8 6 55 35 (A«BarW). Faf.AIOIIIOON

• S U Z U K I Swlft G T I , B-1872-1P. blanc. « 6 7 4 0 9 1 0 (Suatü FW S IQIIOOte

• V O L K S W A G E N O o « 1 6 V . B - L M .

« 6 7 5 32 57 (AWFjatsft

FW AE1 «30010

• M S S A N Pajrol 6 o«. die-

se l . curt. B-JV.

« 6 7 6 3 2 57 lAtaiEsMei). W.A£1t»0D4

• NISSAN Vanene pràctic dlesel. B-MS. « 6 7 5 32 57 (AiasEsatai).

FWAEIOCrjOOX

• RENAULT Exprés. rJe-sel,B-JZ. 650.000-« 5 8 9 0991 Fanr.iM. M F 10020000

A^·íi·iiii^jfi-

1/HOQUEI RODA CAP A PRIMERA

L'equip sènior del Patí Hoquei Sant Cugat lidera la classificació del seu grup, després dels sis primers partits. Si continuen així, els nois de Toni Paredes tenen possibilitats de pujar a primera. Plana 29.

2 8 . Divendres, 0 de desembre de IW4 EL CNSC CAU ELIMINAT

El Campionat de Catalunya de tennis per equips continuarà sense el Club Natació Sant Cugat. Els santeugatencs no van poder superar la ronda d'individuals davant el Tennis Tarragona. Plana 30.

Ell tennista català Sergi Bruguera pica la pilota a una velocitat de 12ò quilòmetres l'hora. Ho demostra l'anàlisi feta pel de­partament de Biomecànica del Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat.

RECERCA

L'estudi, elaborat amb el programa dis­senyat entre el CEíIT de Sant Sebastià i el CAR. ha permès descriure i explicar la tècnica individual de l'actual número 4 del rànquing mundial de l'ATP. Es

tracta del mateix estudi que van aplicar al llançament de falta de Koeman i a la rematada de cap José Mari Bakero. L'objectiu d'aquest estudi és arribar a aconseguir l'esportista perfecte.

Imatges di^italu/ades del drivc i del revés de Sergi Bruguera.

Un estudi del CAR mostra que Sergi Bruguera pica la pilota a 126 Km/h

Les imatges que han fet possible l'estudi han estat preses al Màster estatal de tennis

El treball pemetrà al campió català millorar alguns aspectes tècnics

CARME REVERTE • Sant Cugat.— El doble campió de Rolund Garros, Sergi Brugue­ra, ha estat motiu d'estudi del departament de Biomecànica del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. De l'estudi es desprèn que Bruguera pica la bola, amb el braç dret, a una velocitat mitjana de 126 quilòmetres l'hora. Segons l'a­nàlisi biomecànica, el gest del ten­nista català segueix una seqüència. Primer mou l'espatlla, després el colze i a continuació el canell. Així aconsegueix el punt màxim en el moment de donar el cop amb la raqueta.

La metodologia emprada per fer aquest estudi s'ha basat en l'anàlisi videogràfica. Amb aquest sistema és possible obtenir la in­formació necessària sobre la tò­

nica del jugador sense que el ten­nista se senti observat. Les imatges del joc de Bruguera van ser preses durant la competició del Màster estatal, al Palau Sant Jordi. Les imatges enregistrades són digita-litzades i es converteixen en una representació tridimensional del jugador, que permet l'estudi dels cops des de qualsevol angle. Un dels punts mes importants de l'es­tudi és l'anàlisi de la cadena ci-nemàtica. la seqüència adoptada pel tennista per transmetre l'e­nergia generada pel eos a la ra­queta i posteriorment a la pilota. L'estudi mostra que la velocitat aconseguida per l'espatlla (12,85 quilòmetres l'hora) s'obté una dè­cima de segon abans de produir-se el contacte de la raqueta amb la pilota. Quatre eentòsimes des­

prés, el colze aconsegueix la màxi­ma velocitat, tot i que aquesta és encara més elevada (21,67 Km/h). Dues eentòsimes de segon després adquireix la màxima ve­locitat del canell. I quatre een­tòsimes més tard es produeix el contacte de la raqueta amb la pilota, la primera aconsegueix una velocitat de 90,32 Km/h i pro­porciona a la pilota una velocitat de 126 Km/h. Quant al drivc, el treball del CAR mostra que en el moment de picar la pilota, Bru­guera, flexiona dorsalment la mà per obtenir amb la raqueta un angle de 81 graus. Aquesta an-gulació dóna com a resultat que la pilota surti a una velocitat de 126 quilòmetres l'hora. A l'estudi realitzat pels experts del CAR Jo­sep Escoda, Xavier Balius i Carles

Turró, queda constància de les diferències entre la velocitat ver­tical del drive (45,7 Km/h) i la del revés (22,00 Km/h). Segons l'estudi això es deu, principalment, perquè el revés analitzat és un revés d'atac, precedit d'una pujada cap a la xarxa. En canvi en l'anàlisi que s'ha fet del drive la potència es veu en el sentit de la xarxa, però continua conservant un «lif-tat» important que donarà força a la pilota, perquè el rebot contra el terra sigui més llarg.

Aquest estudi del CAR, rea­litzat dins el programa Sàndoz Sport Research, és un dels més sofisticats i té com a objectiu acon-seguir l ' espor t is ta perfec te . Aquests estudis són els mateixos que fan. actualment, als Estats Units.

El Winterthur Sant Cugat perd amb el Gavà en un derbi per oblidar

4 Gavà: Carulla. Marín. Costals. López. A/austrc vine inicial—.

Benetc i Bonaventura.

2 Sant Cugat: Nino, Pla. Pinol. Mauri. Rata -cinc inicial--.

Oriol, Carles Navarro. Xavi I opcv. Jaume i Juan Méndez.

Gols: 1-0 Marín (l.V). 2-11 Bonaventura (19'), 3-0 Azaustre (30'). 4-0 I.opc? (30'), 4-1 Pinol (34'), 4-2 Mauri (3" i. Àrbitre: Alamo i Ciabaldon (Col·legi de Barcelona). Públic: Uns 300 espectadors.

Al. IX 1 OPI-/ 1 Gavà.— El derbi català entre el Gin Giró Gavà i el Winterthur Sant Cugat va acabar amb victòria de l'equip local per 4 a 2. En línies generals va ser un partit força avorrit, sobretot a la primera meitat. Cap dels dos conjunts no va saber imposar el seu estil de joc, tot i que al llarg del partit es van succeir els dominis terri­torials d'un conjunt i de l'altre. El Gavà va ser un vencedor just. però mai no va arribar a dominar amb total autoritat. El Sant Cugat es va despertar, ja massa tard. a la segona part. amb dos gols als últims 6 minuts que feien valer les ganes i l'ambició no mostrada al primer temps.

Els primers cinc minuts de par­tit, el Sant Cugat va intentar tenir el control del matx però no ho va aconseguir. Els darrers deu mi­nuts de la primera part. el Gavà va assetjar la porteria del Sant Cugat, defensada per Nino. Fruit d'aquesta pressió en el minut 13 i 19 respectivament establien el 2 a 0. Si al primer temps els ju­gadors del Gavà xutaven a porta des de qualsevol posició, a la se­gona va ser el FS Sant Cugat qui buscava porteria a la deses­perada. El Gavà no es va deixar sorprendre i va continuar treba­llant de valent per no deixar-se escapar cap dels dos punts en joc.

A la segona part, el Gavà sen­tenciava el partit amb dos gols que posaven les coses força difícils al Winterthur Sant Cugat. Però aquests quatre gols i la mala ac­tuació dels àrbitres a la segona meitat van tenir una influència positiva en els homes de Carles Navarro. Van treure l'orgull i la motivació que els havia mancat a la primera part. D'aquesta ma­nera, al minut 14 de la segona part, Pinol rebia una passada mil·limetrada des de la banda i de taló marcava el 4-1. Quan fal­taven tres minuts per al final Mau­ri establia el 4-2 definitiu.

En aquests moments, el Win­terthur Sant Cugat ocupa la quar­ta posició a la taula classificatòria. Demà dissabte rebrà la visita del Diari de Notícies Xota, que ocupa la sisena posició. El partit es dis­putarà al pavelló municipal a par­tir de les 6 de la tarda.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 ESPORTS 29

HOQUEI SOBRE PATINS

L'equip sènior del Patí Hoquei Sant Cugat està protagonitzant un excel·lent inici de temporada. Després de nou jornades, lidera la classificació del grup 5 de segona catalana, amb els mateixos punts que l 'Andorra, un dels ferms candidats a assolir l'ascens a primera catalana. El balanç fins ara de l'equip entrenat per Toni Paredes no pot ser més positiu. De sis partits que ha jugat, només n'ha perdut un. Ara l'objectiu ja no és només fer un bon paper, sinó pujar de categoria.

Cap a primera sobre rodes El bon inici del sènior del Patí Hoquei Sant Cugat a la lliga fa augurar un bon final

CARME REVERTE B Sant Cugat.— El primer equip del Patí Hoquei Sant Cugat ha hagut de replantejar-se els seus objectius després del bon inici en el campionat de lliga. L'equip en­trenat per Toni Paredes lidera la classificació del seu grup de se­gona divisió catalana amb 10 punts, els mateixos que l'Andorra. Dels sis partits que ha disputat només n'ha perdut un, contra el PH Monjos en la sisena jornada de lliga. Els santcugatencs van

perdre per 2 gols a 6. La resta de matxs ha estat un passeig; si més no, els han guanyat sense gaires dificultats.

El partit del debut es va re­soldre amb un 6 a 2 contra el Can Palet, amb 4 gols del nou fïxatge d'aquesta temporada, Da­vid Olmo. Després de descansar en la segona jornada, els homes de Paredes es van imposar a do­micili al Simó de Palau per 5 gols a 7, en un partit que els santcugatencs van resoldre a favor

seu en els quatre últims minuts de partit. Després d'una altra jor­nada de descans, el Patí Hoquei guanyava el Badia per 2 a 6, en un matx resolt ja al primer temps. La primera i única derrota fins ara, arribava en el sisè compromís, contra el PH Monjos. Els sant­cugatencs no van saber guanyar un partit en teoria assequible i es van deixar sorprendre per un rival inferior per un resultat con­tundent, 2 a 10. Una setmana des­prés el Patí Hoquei s'enfrontava

a un dels més ferms candidats a pujar de categoria, l'Andorra; un equip jove i ben unit que té jugadors de primera. Novament David Olmo va ser peça clau en el triomf dels santcugatencs. Cinc dels 10 gols marcats pel Patí Ho­quei contra l'equip andorrà por­taven la seva rúbrica. Els de Toni Paredes van guanyar per 4 gols a 10 un partit en principi com­plicat. L'últim matx també es va resoldre amb victòria (7-1) contra la Penya blanc-i-blava, amb 4 gols

Els jugadors del PH Sant Cugat en plena pretemporada ja es mostraven animats per l'inici del campionat de lliga; potser no esperaven, però, que aquest fos tan bo. Ara lluitaran per mantenir-se en aquesta bona línia.

d'Àlex Costa. En vista d'aquests resultats, el

conjunt santcugatenc ha hagut de replantejar-se els seus objectius. De fer un paper digne i intentar millorar la quarta posició de l'any passat, l'equip s'ha proposat l'as­cens a primera catalana. Aquest no seria el primer cop que el Patí Hoquei milités a primera per­què ja hi ha estat en temporades anteriors. Aconseguir-ho és pos­sible perquè enguany el grup en el qual es troba el Patí Hoquei és més assequible que el de l'any passat.

El club aposta pel planter

El Patí Hoquei Sant Cugat té molt clar que s'ha de treballar amb gent de casa i que, si és possible, cal formar els jugadors des de ben petits. La mostra és que en l'equip sènior d'aquesta temporada només hi ha un fitxat­ge, David Olmo, procedent del Mataró. La resta de components —Xavi Torres, Sam Jul, Jordi Cer-vantes, Àlex Costa i Jordi Vila­llonga— són jugadors del club, als quals cal afegir els júniors Toni Zaplana, Jordi Rius, Jordi Mont­serrat i Daniel Antón.

La filosofia d'aquest club sant­cugatenc s'ha resumit en el treball amb la base. Bona part dels ju­gadors s'han fet des de molt petits al club. Les primeres caigudes i els primers cops a l'estic els han polit al llarg dels anys amb el seu pas per les diferents catego­ries, abans d'arribar al sènior. Amb 5 i 6 anys ja poden començar a l'escola del club, on els ense­nyen, primer de tot, a mantenir l'equilibri sobre els patins. De mica en mica es van formant els futurs jugadors del primer equip, perquè si alguna cosa tenen clara és que amb una mica d'il·lusió i dedicació poden arribar a ser el mirall dels que comencen.

El treball amb la base assegura el futur del club en un esport arrelat a Sant Cugat, en particular, i a Catalunya, en general.

HOQUEI SOBRE HERBA

£1 Júnior perd 3 punts en la doble jornada contra els

equips de Terrassa Manel Diumenjó era a la graderia

3 CD Terrassa: Oller, Cinavante, Ridameya, Colomer, Maicas,

Guila, De Ignacio. Hemàndez, Sentís, Martín i Camón.

2 Júnior. Boix, Maragall, Negre, Scarpatti, Vidal, Canals, Berrio-

zàbal, Alcover. López, Abad i Katery —equip inicial—, Eli. Gols: 0^È7i^zàbaT(17'),T-TMartín (23'), 2-1 De Ignacio (28'). 3-1 Sentís (34'), 3-2 Eli (68'). Àrbitre: Alestrue i Pujades. Malament. Públic: Uns 45 espectadors. Incidències: El tècnic del Júnior, Ma­nel Diumenjó, que va decidir la ma­teixa setmana deixar l'equip fins que la direcció administrativa del club no es pronunciés, va veure el matx des de la grada. Diumenjó s'ha molestat per l 'actitud d'algunes jugadores.

R.F. / C.R. B Terrassa.— Després d'haver empatat amb l'Atlètic Terrassa, les noies del Júnior perdien contra el Deportivo, en el segon partit d'aquesta doble jornada contra els equips de Terrassa. Els primers

minuts del matx van ser de domini local, amb jugades de perill ben resoltes per la portera santcuga-tenca, Maria Boix. Contràriament a l'ofensiva del conjunt local, el primer gol el va marcar el Júnior. Això va permetre al conjunt de Sant Cugat retrobar la seva po­sició al camp i jugar amb més tranquil·litat, tot i que el perill continuava arribant per part te-rrasscnca. El Deportivo va acon­seguir en deu minuts capgirar el resultat a favor seu amb tres gols que posaven el matx molt com­plicat a l'equip de Sant Cugat. A la represa el Júnior va sortir decidit a retallar les diferències en el marcador, però només va ser possible marcar un gol més, el que va fer l'olímpica Eli Ma­ragall en una jugada personal. L'esforç de les jugadores del Jú­nior no va donar els seus fruits i la derrota va ser inamovible. Aquest cap de setmana el Júnior rep a casa el Club de Campo i el Valdeluz.

FUTBOL

El Sant Cugat Esport perd de manera injusta els dos punts contra el Guíxols

L'àrbitre no va xiular dos penals a l'àrea gironina

I Sant Cugat: Comellas (4), Aznar (4), Javi (4), Erncsto (3), Miguel

Àngel (4), Óscar (3), Àngel (3), Carlos (3) (Bayo 36'), Jaume (4), Casado (4), Rafa (3) (Roger 55').

2 Guíxols: Busquets, Valero, Ca­sellas, Camprubí, Sala, Pedri, Car-

melo (Ramos 61'), Gordillo, Juli, Ca-rré (Giralt 61'), Gala.. Gols: 0-1 Vaïe'ro~(14' penal),TT7íü> me (55'), 1-2 Casellas (68'). Àrbitre: García Moreno. Nefast. Tar­getes grogues a Aznar, Óscar i Rafa, del Sant Cugat, i Gordillo. Juli i Gala, del Guíxols. Públic: Uns 250 espectadors. Incidències: L'àrbitre es va empassar dos penals a l'àrea del Guíxols, fet que va provocar les protestes del pú­blic un cop acabat el partit.

CARME REVERTE • Sant Cugat.— Aquesta vegada el Sant Cugat Esport va perdre injustament el partit. Els santcu­gatencs no van poder evitar la desfeta contra un discret Guíxols. Els gironins van tenir la sort de trobar-se als 14 minuts de joc amb

un clar penal d'Ernesto sobre Ga­la, que el col·legiat no va dubtar a assenyalar. En cap cas els guixo-lencs no van fer mèrits per en­dur-se els dos punts. La primer meitat va ser, en línies generals, molt fluixa quant a ocasions, però molt disputada quant a joc. Tan­mateix, aquest primer període no va tenir un dominador clar.

A la segona meitat el Sant Cu­gat va sotmetre els gironins a una pressió constant fins al punt d'a­conseguir l'empat. Jaume, un dels destacats del partit, va igualar el partit després d'una bonica va­selina. Però els visitants en van tenir prou amb una aproximació a l'àrea local per marcar el segon gol. Malgrat l'empat, el Sant Cu­gat es va buidar per complet i en l'últim quart d'hora va disposar de clarissímes oportunitats per igualar novament el resultat. L'àr­bitre, però, es va encarregar d'im­pedir-ho. Dos clars exemples de la pèssima actuació arbitral van ser les faltes comeses sobre Roger i Casado dins l'àrea guixolenca,

que el col·legiat es va negar a xiular; dues faltes mereixedores del màxim càstig, que haurien can­viat el signe del partit. Tots els esforços dels homes de Munuera van ser insuficients contra l'ac­titud de l'àrbitre del partit, que amb aires de prepotència l'únic que va aconseguir va ser encendre els ànims entre l'afició local.

Al final del matx el tècnic local, Carles Munuera, es mostrava sa­tisfet pel treball dels seus homes però no pas pel resultat. Munuera va manifestar: «L'únic equip que ha merescut la victòria ha estat el Sant Cugat, perquè ha donat la imatge d'equip, que és el que jo vull.» Aquesta desfeta manté els sanícugate/jcs a la zona pe­rillosa de la classificació, empatat per punts amb el Rose i el Roda de Ter. Per al pròxim partit el conjunt vermell-i-negre es despla­çarà fins a Palafrugell, on jugaran diumenge a partir de les cinc de la tarda. El Sant Cugat espera recuperar, en aquest desplaça­ment, els punts perduts a casa. ,

30 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994

BÀSQUET

11 tennista santeugatenc Jordi Navarro, serveix la pilota, hom: MANI-, HSPINOSA.

L'equip del Natació Sant Cugat, eliminat del campionat de Catalunya per equips

( AKMI Kl VÍRIC • Sant Cugat.— 1:1 Club Natació Sant Cugat ha quedat eliminat del campionat de Catalunya ab­solut per equips. 1:1 Tennis Ta­rragona va ser-ne el botxí. Els tarragonins es \ an imposar a do­micili al conjunt de Sant Cugat per 4 a 1. L'eliminatòria va ser ràpida, ja que només es van dis­putar els individuals. La superio­ritat del Tennis Tarrasiona va fer

del tot innecessari que es dispu­tessin els dobles. HI santeugatenc Jordi Massana va ser l'únic ten­nista del Club Natació Sant Cugat que va guanyar el seu partit. Mas­sana va vèncer Josep Cardona en tres sets (2/6. 6/1 i 6/2).

La resta de representants sant-cugatencs no van poder superar els seus rivals, l ' na de les sor­preses va ser la d e n o t a de Jordi Ortiga, número I del Natació Sant

Cugat. Ortiga va perdre contra David Valeriano per 6/(1 i 6/4. LI segon partit també es va re­soldre a favor dels tarragonins. José Caballero es va imposar per 6/0 i 6/1 al local David l'i/.à. Jordi Navarro i Francisco Arco tampoc no van poder vèncer els seus ad­versaris. 1:1 primer va caure de­rrotat contra el tarragoní Miquel Puigdevall per 6:1 i 6/2. LI segon va perdre per un doble 6:0.

El sènior A de la l E Sant Cugat no pot posar-se a l'altura de l'Hospitalet Al minut 2 ja no hi tenien res a fer

CATÍ MORELL I L'Hospitalet.— El cap de setmana passat el sènior A de la L'ESC no va poder plantar cara al seu rival, un Hospitalet que va anar a totes des de l'inici del partit. Massafred no va poder comptar ni amb Albesa —per lesió— ni amb Asensio —per sanció—. La banqueta santeugatenca tampoc no tindrà Fontanals diumenge contra el Navàs, ja que la federació l'ha sancionat amb 4 partits.

O O L 'H osP'talet: Alocen (4), Mo-Zf\J reno (26), Avinyó (9). Medina (-). Dani (4), Lavina (10). Azeón (II)). C'heehu (4). Molero (4), Lluís (r>). Suàrez(2). Montes (10).

C © L'E Sant Cugat: Sevillano (2), J O García (17), Santillana (S), Moreno (5). Riera (12). Badosa (3), Argento (2). Fontanals (7). Albesa (-), García (-). Solano (-), Carazo (-). Descans: 54-32. Arbitres: Carvajal i Del Olmo. Públic: Unes KHI persones.

M El sènior A de la Unió Es­portiva Sant Cugat continua ocu­pant l'últim lloc de la taula clas-sifieatòria i tot indica que con­tinuarà en aquesta posició durant moltes més jornades, si no és que es produeix un canvi radical i l'e­quip comença a exterioritzar el bon joc que tothom espera.

HI cap de setmana passat els homes de Marcel·lí Massafred no­més es van poder mantenir per sobre del seu rival durant els pri­mers 30 segons del partit (2-3. al marcador) . Després, els locals van aconseguir el domini i van controlar el joc fins a l'últim mo­

ment. tot i la remuntada que va intentar fer l'equip santeugatenc a la segona part. Al final, victòria local (WóH).

Aquest cap de setmana els de Massafred reben un CB ICMAN Navas que ve amb la intenció d'en­dur-se una nova victòria del Mu­nicipal de Sant Cugat.

La banqueta local recuperarà per a aquest partit Lluís Albesa. D'altra banda, Asensio haurà de complir el seu quart partit de san­ció, per la falta desqualificant que li van xiular en cl partit a casa contra el Sícoris de Lleida. 1 a Asensio se li afegeix Fontanals, que va veure diumenge passat com els col·legiats Carvajal i Del Olmo li xiulaven una falta desqualificant que el mantindrà allunyat de la pista durant quatre jornades. A més, Massafred haurà de pres­cindir del capità de l'equip, Oriol Gómez, que ja fa dues jornades que és absent de la banqueta sant­eugatenca. El Navàs, en canvi, po­dria tenir tots els seus homes a la pista si tot va bé. segons el president del club del Bages. R. Isern.

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

GIMNÀSTICA PER A LA 3 a E D A T

/ Grups reduïts / Programes personalitzats en

funció de l'edat i l'estat de sa­lut.

/ Els objectius de la gimnàstica son:

La millora de l'elasticitat muscular, la flexibilitat arti­cular, la funció càrdio-respi-ratòria. Frenar l 'osteoporosi i les malalties reumàtiques. Millorar l'estat físic i aní­mic.

CONSULTI'NS SENSE COMPROMÍS

Cl Sant Antoni, 74, baixos - Tel. 674 74 37 Sant Cugat del Vallès

ESPORT ESCOLAR

Mi ni h a n d b o l — L'escola Ferran i Clúa participa en la competició de minihandbol dels Jocs Esportius Escolars amb un equip benjamí. Els components d'aquest conjunt de Valldoreix són Mare Rius, Nil Ciuro, Quim Noto. Alfred March. Bernat Tous. Joan Marc Gallart, Xavi Màrquez i Ale\ Masferrer. Tots ells entrenen amb Natxo Andrés, cl seu monitor.

Després d'haver perdut el primer partit contra el Santa Isabel per 2 gols a 1, i d'haver empatat a 2 gols contra el mateix equip en la segona volta. el Ferran i Clúa passa a la segona fase del campionat dins el grup B. En el mateix grup queden inclosos els equips del Flopins i l'Avenç,, que disputaran tots dos una lligueta. / c.R.

• Ei servei individual de cada una de les vostres íoioaralies. sense pagar més.

• El servei de revelatge extraràpid en 1 /2 hora.

Paseig Torreblanca, 12-14 Tel. 675 35 56

08190 Sant Cugat del Vallès

• Fotos carnet en dos minuts.

• Els articles de regal més originals i bonics!

PARTICIPEU EN EL SORTEIG DE 12 CAMERES!!!

<$£$ :«r Servei * Gratuït a

'NlSA** Domicili Mercat Pere San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994 ESPORTS 31

POLIESPORTIU

M i l · l e n a r i , 1 -PB S t . C u g a t , 2 Mil·lenari: Izquierdo, Villar (López II 73'), Sierra, Moya, Jiménez, Delcan, León (Delcan II 78'), Gómez, Aranda, López i Cabezas (Juan Carlos 57"). Penya Blau-grana: Edu, Quim, Re-verte, Tato, Luis, Javi, Carre, Isaac, Campos, Raúl (José 85') i Carrillo. Gols: 0-1 Tato (20') penal, 0-2 Campos (85'), 1-2 León II (91') Àrbitre: Collado. Regular. Targetes grogues a Moya i Gómez, del Mil·le­nari, i a Carre, de la Penya. Comentari: El plantejament de la Pe­nya va donar bons resultats contra el Mil·lenari. Els blau-grana van es­perar al darrera per sortir al con­traatac i sorprendre el seu rival. Tot i així. la Penya va disposar d'ocasions aïllades per marcar un gol en cada període. El més irregular del partit va ser l'arbitratge, que va perjudicar tant els locals com els visitants. Va xiular dos penals a favor de l'equip de casa. que el Mil·lenari va desa­profitar i, d'altra banda, no va as­senyalar penal contra els locals per unes mans clares dins l'àrea. La Penya rebrà demà a casa el Montserrat de Terrassa. C.R.

U E S C B , 8 2 R i p o l l e t B , 8 0 UESC B: Munera (7), Ferreiro (9), Soler (9), Martínez (23), Crespi (7). Garcia (7), Garcia (11), Crespi (2), Sanz (-), Junyent (-). Argento (7), Moreno (-). Ripollet B: Alegre (9), Manzano (13), Uribe (6), Guillamón (3). Ràdua (31), Pérez (4), Solas (5), Igualada (2). Egi-do (4), Cara (2), Arús (2). Àrbitres: Jordana. Comentari: L'equip B de la UESC va aconseguir la primera victòria de la lliga contra el Ripollet B, després de jugar un partit molt disputat i que va obligar els jugadors a anar a la pròrroga després d'haver acabat amb un empat a 66 els 40 minuts del matx. Al final del primer temps, l'empat

a 36 ja anunciava una segona part molt discutida. L'equip de Sito Roque va fer la millor defensa de la tem­porada. cosa que li va permetre aspirar al triom final, que van obtenir. Aquest cap de setmana la UESC visita la pista del Cambrils. / CM.

Roses Santfeliu, 57 Mira-sol, 60 Roses Santfeliu: Sousa (10), Grané (8). Arranz (12), Gamero (10), Saa-vedra (5) —cinc inicial-—, Monilla (2), Granero (2), Luque (3), Fernàndez (1) i Garcia (-). Mira-sol: Màrius (4), Edu (8), Oscar (18), Javi (6), Víctor (-) —cinc ini­cial—, Miquel (2), Miguel (2), Rafa (17), David (3), Dani (-). Àrbitre: Jerez. Correcte. Comentari: El Mira-sol es va imposar per només 3 punts de diferència contra un Roses que mai no va donar el partit per perdut, tot i el bon inici dels mira-solencs. Els últims 5 minuts del primer període van ser de domini local, cosa que es va traduir en un parcial de 13 a 5. La segona meitat va ser molt més igualada. Mentre el Mira-sol aconseguia uns punts d'a­vantatge, l'equip gironí retallava im­mediatament les diferències, però en cap cas això no va ser suficient per aconseguir la victòria. Demà el Mi­ra-sol s'enfrontarà al Noia. / C.R.

Olimpyc,10 -La Almúnia, 7 Olimpyc: Nortes. Octavi, Dani, Joan i Jordi —cinc inicial—, Mur, Pep, Oriol, Manolo i Revilla. La Almúnia: Nacho, Longares, San­juan, Víctor, Paniagua —cinc inicial—, Embid, Sergio, Dito i Orna. Gols: 1-0 Jordi (6'), 2-0 Jordi (8'), 2-1 Paniagua (15'), 3-1 Jordi (19'), 4-1 Joan (28'), 4-2 Longares (30'), 5-2 Mur (32'), 6-2 Mur (34'), 7-2 Re­villa (35'), 8-2 Revilla (36'), 9-2 Jordi (36'), 9-3 Paniagua (38'), 9-4 Paniagua (39'), 9-5 Paniagua (39'), 9-6 Dito (39'), 10-6 Manolo (39'), 10-7 Pania­gua (39'). Arbitres: Gil i Zamorano. Bé. Tar­getes grogues a Manolo de l'Olimpyc

i a Paniagua, Embid, Dito i Orna de La Almúnia. Comentari: L'Olimpyc va superar la xifra fatídica dels tres gols, aconseguits al primer temps, per golejar amb una certa facilitat l'equip saragossà al se­gon període. La Almúnia va ser un adversari sense idees i amb un escàs poder ofensiu, gens inquietant per als florestans. Només en els últims minuts de partit van poder escurçar la di­ferència de gols que existia en el mar­cador. El tècnic florestà. Àngel Ruiz, va donar entrada a tots els jugadors que tenia a la banqueta, fet que va provocar un cert desgavell en l'es­quema de joc dels locals C R

Júnior, 0 - Egara 35,2 Júnior: Carpenticr, Negre. Patllé, Cla-rasó, Vidal, Quintana, Romagosa, Bo-gufià, Jani, Abad i Lelet —equip ini­cial—, Serra, Bozal, Cabestany i Sallés. Egara 35: Puigarnau. Rovira. Ruti-liano, Fité, Costa, Invero. Ruiz. Gis­pert, Rius, Amesqua i Barba —equip inicial—, Rodó i Daura. Gols: 0-1 Rius (20'), 0-2 Ruiz (28'). Àrbitres: Bustos i Pallarols. Bé. Tar­geta vermella a Bozal del Júnior. Comentari: La derrota del Júnior deixa els santeugatencs en la tercera posició del seu grup, cosa que com­porta que s'hauran d'enfrontar al RC Polo en els quarts de final del cam­pionat de Catalunya. L'equip de David Pérez va ser sorprès per un Egara 35 molt ordenat al darrera. El joc desordenat del Júnior va facilitar la sortida al contracop dels egarencs, que en van tenir prou amb dos gols per vèncer l'equip local. Tot i la derrota, els de Sant Cugat continuen aspirant a la final amb garanties. F.B. C.R.

At. T e r r a s s a , 2 - J ú n i o r , 2 At. Terrassa: Freixes, Matarrodona, Lucas, Moragas, Moragas II, Bosch, Castells, Gómez, Camprubí, C.Mora-gas, G.Moragas —equip inical—, La­torre, Ridameya. Júnior: Boix, Maragall, Negre, Scar-patti, Vidal, Canals, Berriozabal, Eli, López, Abad i Katery —equip ini­

c i a l — , A i n o a .

Gols: 0-1 Berriozabal (25), 1-1 Lucas (52'), 1-2 López (56'), 2-2 Lucas (60'). Arbitres: Torres i Lazaro. Bé. Comentari: Les noies del Júnior no va fer un mal partit, però no van passar de l'empat contra el penúltim classificat a la lliga. Al primer temps el domini de les santeugateques es va traduir en un únic gol. Al segon període el Júnior, dirigit des de la banqueta pel segon entrenador, va fer un joc amb alts i baixos, que van aprofitar les terrassenques per igualar el resultat en dues ocasions. Les ex­cessives errades del Júnior van fer que no guanyés. Aquest cap de set­mana cl Júnior té a casa un altre doble compromís, amb els equips ma­drilenys del Club de Campo i el Valdeluz. / R.F. / C.R.

CH St. Cugat, 5 Riudebitlles, 5 CH Sant Cugat: Oriol, Roger, Marc (1), Burnat i Solà (3) —cinc inicial—. Bernat (1). Riudebitlles: Bel (2), Boixeda, Jaume, Nins (3) i Bustens —cinc inicial—, Pavia, Domènech i Escalón. Evolució marcador 1-0, 1-1, 2-1, 2-2, 2-3,3-3,4-3, 4-4, 5-4 i 5-5. Àrbitre: Bernat. Bé. Comentari: El CH Sant Cugat va plan­tar cara al líder, capaç d'empatar el partit als últims segons. Va ser un partit molt igualat entre dos conjunts que van mostrar les aspiracions per pujar a la primera divisió catalana. Quan semblava que el triomf es que­daria a casa, el Riudebitlles va establir l'empat definitiu, resultat que es pot considerar just. I.S. / C.R.

CH St Cugat, 9 Sentmenat, 6 CH Sant Cugat: Pasquí, Hernan (1), Espot (2), Llacer (1) i Novella (1) —cinc inicial—, Marcos (4), Climent. Sentmenat: Linares, Vivet, Carbonell, Medina i Ferrer —cinc inicial—, Ló­pez i Tomàs. Evolució del marcador 1-0, 2-0, 2-1, 3-1, 4-1, 5-1, 5-2, 5-3, 6-3, 7-3, 8-3,

8-4,9-4, 9-5,9-6. Àrbitre: Abrent. Bé. Comentari: L'equip B del Club Ho­quei Sant Cugat es va imposar amb alguna dificultat al Sentmenat. Com ja és habitual, el conjunt santeugatenc va tenir un inici excel·lent. De seguida el bon joc dels locals va donar fruit. Els gols d'Espot i Hernan deixaven el resultat en un clar i avantatjós 4 a 1, amb el qual es va arribar al descans. A la represa va passar el que acostuma a ser habitual en l'equip santeugatenc. L'excés de confiança els va dur al relaxament i això va permetre que els visitants se'ls apropessin. Al final, però el Club Hoquei va reac­cionar i no va permetre que els dos punts fossin per al seu adversa­ri./I.S./C.R.

HANDBOL

R u b í , 2 2 U E S C , 4 0 Rubí: Artés, Marín (1), Balbino (4), Boixaderas (4), Arnal (-), Puig (1), Garcia (6) —equip inicial—, Estévez (4), Magraiié (2). UESC: Cornet, Romero (2), Peli (4), Armand (14), Edu (7), Tomàs (6) i Fisas (1) —equip inicial—, Casaubón (3), Esteban (2), Alfredo (1), Pere Lluís (-), Joanpe. Arbitres: Pastor i Garcia. Correctes. Comentari: La UESC va superar de 18 gols el cuer de la classificació, una diferència que hauria pogut ser més àmplia si els santeugatencs haguessin aprofitat la seva superioritat física i tècnica. Després dels primers sis mi­nuts el control del matx va passar a mans dels de Josep Ibanez. A partir d'aquest moment, el Rubí es va quedar sense aspiracions al triomf final. Si a la primera meitat la UESC va perdre moltes pilotes i es va permetre el luxe de no fer cap gol durant cinc minuts, a la segona part els santeu­gatencs es van dedicar a ampliar la seva victòria, sense gaires problemes. El santeugatenc, Armand Mora es va convertir en el màxim realitzador del matx amb 14 gols. El partit de demà e l s e n f r o n t a r à al C a r d e d e u . / P.M. / C.R.

1a catalana 17.00 Palafrugell-Sant Cugat IDium.)

3a regional 15.30 Manresa-Sant Cugat (Dium.) 10.15 Rubinenc-Can Cortés (Dium.) 11.45 Júnior-Les Fonts (Dium.) ï 8.00 PB'Sant Qjg l^MontseTraï (Diss.) T O O Sa"badell-Mirasol"(DÍss.r 18.00 Àdesa-Montcada (Diss.)

Juvenil 12.00 Andorra-Sant Cugat (Dium.) 15,30" "Júnior-PB Sa^CugaTjDJis.) 18.30 ~SanTCügat-Ba7bera~(D"iss.T

Cadet 12.30 Terrassa-PB Sant Cugat (Dium.) 10.0(núnïï>r-Rubí (DiuTn.) 15.30 Les Fonts-SarUCügat"(DÏssT| íT00 Tàfad-Adesa (Diss.)

16.45 Sant Cugat-Maurina Egara (Diss.) 9.00 PB^anFCugàrTiFrassa IDTssTj ~

Infantil 15.15 Sant Cugat-O. Can Fotjó (Diss.) 16.15 Sant Pere-PB Sant Cugat (Diss.) 10.00 Sant Josep-Júnior (Dium.) 12.30 Adesa-Terrassa (Diss.) 15.00 RubTSant"Cugat (Diss.)

Aleví 11.00 Júnior-Jobac (Diss.) 12.45~PETSant Cugat-Sant Pere (DTsiX" 9.45 Sant Cugat-Terrassa (Diss.) 12.15 Terrassa-Sant Cugat (Diss.)

Divisió de plata 18 00 Sant Cugat-Canteras Alaiz (Diss )

~ 1a divisió A 17.45 Roldàn Pastor-O. la Floresta (Oiss.)

1a divisió B 19.30 Sant Cugat-Sant Gervasi (Diss.)

AGENDA

Divisió d'honor cat. 17 00 C. Flores-Cercle Sabadell (Diss.)

2a divisió 17.00 Orange-O. la Floresta (Diss.)

M 3a divisió 17.00 Montmany-Chess (Diss.) T7.00 Bokatas-Selga (Diss.) ~ 18.30 Can Deu-Valldoreix (Diss.)

Cadet 11.45 O. la Floresta-Santa Coloma (Dium.)

Alevins 16.00 LesTorres-O. la Floresta (Diss.)

mm :$*** - > í ; í i J y.s* ï í f~£fjt **.*'•, f r f bsfStr ! ''í>.ï

Divisió d'honor fem. 16.00 Júnior-Club de Campo (Diss.) T2.30 Júnior-Aldeasa (Dium.)

Campionat de Catalunya JÚNIOR

10.30 Júnior-Polo (Dium.)

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ

17.30 Sant Cugat-Palma (Diss.)

Campionat de Catalunya SÈNIOR FEMENÍ

Sant Cugat-AE Grècia

BÀSQUET

' 2a divisió estatal SÈNIOR

11.00 UESC-Navàs (Dium.)

SUB-23 12.30 UESC-Navàs (Dium.)

JÚNIOR 16.30 Èpic Casino-UESC (Diss.)

3a preferent SÈNIOR

12.00 Cambrils-UESC B (Dium.)

SUB-23 10.30 Cambrils-UESC B (Dium.)

JÚNIOR 16.00 UESC-Vilatorrada(Diss.)

41 3a categoria A SÈNIOR

19.30 Mirasol-Noia (Diss.)

SUB-23 18.00 Mirasol-Noia (Diss.)

M 3a catalana femenina SÈNIOR

19.00 Martorell-UESC (Diss.)

Campionat de Catalunya 2a CATALANA

20.15 Sant Cugat-Cess (Diss.)

19.30 St. Pere Ribas-St. Cugat B (Diss7)

JÚNIOR

19.30 Vilanova-Sant Cugat (Diss.)

JUVENIL

11.45 Sant Cugat-Esplugues (Diss.) '__

13.15 St. Feliu-St. Cugat B (Dium.)

19.00 Corbera-Sant Cugat C (Diss.)

INFANTIL

10.30 Sant Cugat-Bigues i Riells (Diss.)

19.00 Tremp-Sant Cugat (Diss.) "~

ALEVINS

17.00 Sant Cugat-Esplugues (Diss.)

14.30 Sant Cugat B-Sant Ramon (Diss.)

BENJAMINS 16.00 Sant Cugat-St. Feliu (Diss.)

PRE-BENJAMINS

15.00 Sant Cugat-St. Feliu (Diss.)

1 a catalana SÈNIOR MASCULÍ

19.30 UESC-Cardedeu (Diss.)

JUVENIL MASCULÍ 21.00 UESC-Cardedeu (Diss.)

VOLEIBOL

El CV Sant Cugat supera, en poc menys d'una hora, el Volei

Múrcia per 0 sets a 3 Amistós amb derrota a Benidorm

0 CV Múrcia: Reyes, Martínez, García, Moya, Méndez i Hcrnàn-

dez —equip inicial—, Sanchez, Mo­lina, Salar i Hernàndez.

3 CV Sant Cugat: Bartra. Castané, Salto, Sànchez, Vila i Mampel

—equip inicial—, Rubio i Massa. Parcials: 1-15/M51TÏ5. ~~ Arbitres: Molina i Espinosa. Bé. Públic: Uns 35 espectadors.

O.v. C.R. • Múrcia.— El Club Voleibol Sant Cugat continua sense haver perdut cap partit. Les jugadores de Rupil van desenvolupar el seu joc habitual, sense fer res de l'altre món. El joc d'equip els va per­metre imposar-se al conjunt mur­cià, però amb algunes dificultats. El primer set va ser realment fàcil, un 1 a 15 a favor del Sant Cugat, fet ja habitual en les noies de Víctor Hugo Rupil, que acostu­men a sortir força concentrades en els primers moments del partit. Va ser a partir del segon set que les jugadores del Volei Múrcia van oferir més resistència. Això va complicar un xic el matx, tot i que al final el Sant Cugat es va endur el segon i el tercer set.

Primera derrota de la temporada a Benidorm

A la tornada el Club Voleibol Sant Cugat va disputar un amistós contra el CV Playas Benidorm, quart classificat de la divisió d 'ho­nor femenina. El Sant Cugat va encaixar la primera derrota de

la temporada contra aquest equip de la màxima categoria. Les de Rupil, tot i fer un bon partit, van perdre per 3 sets a 1, amb parcials de 15-12, 11-15, 15-13 i 15-10.

Les santeugatenques van caure amb el cap ben alt contra un bon equip. Les de Rupil van demostrar que amb l'equip actual podrien fer un paper digne a la màxima categoria del voleibol femení. El partit va ser disputadíssim i de gran qualitat. El Sant Cugat va saber plantar cara en tot moment al rival més fort que ha tingut fins ara. Si el primer set era per a les jugadores locals, el segon va ser favorable a les santeuga­tenques. Amb el matx igualat a un set, el partit va haver d 'arribar als 4 jocs. Els dos últims també van ser per a les jugadores locals, que, tot i vèncer, no van trobar cap facilitat en el joc practicat per les de Sant Cugat.

A m b aquests amistós el tècnic del Sant Cugat ha pogut constatar el nivell de les jugadores, ja que en el campionat de lliga la su­perioritat és força evident respec­te a la resta d'adversaris. La prova és que el Sant Cugat encara no ha cedit ni un set des del co­mençament de la lliga.

El pròxim compromís enfron­tarà el Club Voleibol Sant Cugat al Vélez Sport de Palma de Ma­llorca. El partit es disputarà dis­sabte a 2/4 de 6 de la tarda a Valldoreix.

v·5rwv·^'v*"· * » ; * ^ Ï ' - « » * Í . > · % V

A J U T S P E R A B O S N I A

lil santcugatcnc Santi Jové torna a viatjar a un camp de refugiats de Croada per ajudar els desplaçats de la guerra als Balcans i demana la col·laboració dels ciutadans amb material sanitari. Plana 33.

3 Z . Divendres. ') de desembre de IW4

mm P O C S A F E C T A T S D E S I D A

El CAP de Sant Cugat atén vint persones afectades de sida. Són les úniques dades oficials de què es disposa, perquè la majoria de portadors i malalts opten pels hospitals. Plana 34.

La filla de Sant Cugat Maribel Urgell Duquc va ser una de les víctimes mortals de l'accident de les Escaldes (Andorra). fil tràgic accident es va produir dimarts passat a 3 4 de 4 de la tarda quan un

SINISTRES

c a m i ó d e g r a n t o n a t g e va q u e d a r s ense frens en pas sa r p e r l ' av inguda C a r l e m a n y , el c a r r e r p r inc ipa l d e les Esca ldes . Mar ibe l Urgel l t r eba l l ava a A n d o r r a c o m a as­sis tent social c u i d a n t avis. En el m o m e n t

del s in is t re , la no ia d e San t C u g a t pas ­sejava p e r u n a de les v o r e r e s del c a r r e r a c o m p a n y a n t un de ls avis q u e cu idava . M a r i b e l Urge l l , q u e va m o r i r en ser a t r o ­pe l l ada pel c a m i ó , t en i a 27 anys .

Una de les víctimes mortals del tràgic accident d'Andorra era filla de Sant Cugat

Maribel Urgell Duque va viure la major part de la seva vida a Sant Cugat

La jove santeugatenca de 27 anys va anar a Andorra fa uns anys per treballar

RAMON 1 V (.)( 1 • Sant Cugat La filla de Sant Cugat Maribel Urgell Duque. de 2 7 anys d'edat, es una de les víc­times mortals del tràgic accident que va viure dimarts passat el comú dTsca ldcs ( \ ndor ra ) . 1.'ac­cident es \ a produir quan cl con­ductor de! camió amb matricula francesa (ó.í-ADM-.iU. que pro­venia de franca. \ a perdre el con­trol del seu vehicle a causa d'una fallada en cl sistema de trens. El camió va .mai sense control a una velocitat de SO quilometres per hora d'una banda a l'altra de l'avinguda ( ailemany, el carrer principal de ics Escaldes. Després d'atropcllai diverses persones i arrossegat col\cs. el camió va tra­vessar un test.uiiant i una per-tumeiia d'uns mans magatzems. on va avabai la seva dcscontrolada trajcctoiia. A l'hora de tancar aquesta edició Ics \ ictimes mortals cien nou. entie elles Maribel Ur­gell. i els lei Us. cinquanta.

Kls l igi l l son de Sant Cugat

Maribel Uigell Duque era filla de Sant Cugat i va \ iure la major paí'l de la seva vida ell aquesta ciutat. \ i a ta uns anys es va es­tablir a la localitat andorrana d'l iH.inip, juntament .un'1 una gel mana mes gran que ella. per treballar com a assistent social cuidant avis al comú d'Escaldes. Segons lonts del govern andorrà, la víctima, que va ser enterrada ahir a les 4 de la tarda al cementiri d 'Encamp. va ser una de Ics pri­meres persones atropellades pel camió. Maribel Urgell passejava per una de les voreres de l'a­vinguda Carlemany amb un dels avis que cuidava quan es va veure sorpresa pel gran vehicle. Els fa­miliars de Maribel Urgell, la ma­joria veïns de Sant Cugat, es van

l a t'K . . \ l ió II I I . n i u Sani Domen

dirigir a Andorra en s^bei' la no­tícia. Alguns familiars de la víc­tima tenen negocis comercials a Sant Cugat, l a fleca Mcritxell del carrer Sant Domènec de Sant Cu­gat és propiciat del cunyat i la neboda de Maribel: a més. Neus Urgell, germana de la víctima, tre­balla com a dependenta a la fleca del Mercat Torreblanca.

El conductor, ferit lleu

HI camioner que conduïa el ve­hicle. que només va patir ferides lleus, es mostrava consternat «pel mal» que va provocar amb l'ac­

cident i va afirmar que se sentia com «un assassí». "Algú que mata nou persones es un assassí, fins i tot si és sense voler, Es un ho­micidi involuntari. Ho sento, cm considero un assassí»., va dir Jean Erançpis Pasini. Fil camioner, que trevallava per a l 'empresa francesa Salvatori, va explicar que quan va patir l'accident transportava al camió un carregament de 34 tones de sucre, que havia de portar a un centre comercial de Sant Julià de l.oria (Andorra) .

Eons policíaques van assenyalar que tot sembla indicar que la ca-

.) A vilil.A.

bina del camió tenia un problema en cl sistema de frens i que feia vuit mesos que havia de passar la inspeeciéi tècnica corresponent. Antoni Aleix, director de la policia andorrana, va afirmar que el ca­mioner havia infringit la llei cir­culant pel centre de la localitat. En aquest sentit, Aleix va recordar que a l 'entrada de les Escal-des-Engordany hi ha un pannell informatiu que recorda la pro­hibició pels camions de gran to­natge de circular pel centre de la ciutat i es recomana la desviació a una carretera alternativa.

SEGURETAT CIUTADANA

Localitzen a Martorell les mans de la noia mutilada que van trobar a la Floresta

Sit VIA BARROSO • Sant Cugat.— Les mans de la noia morta i mutilada que un ba-rraquista va trobar a la carretera tic Vallvidrera el 10 de novembre han estat trobades aquesta set­mana a les rodalies de Martorell, segons fonts de la investigació. Tot i que la Guàrdia Civil de Martorell no ha fet públic cl seu nom, se sap que la pista ha permès identificar la noia. que seria de­ia comarca, i que pot aportar ele­ments fonamentals perquè avan­cin les investigacions.

La tesi de treball principal en la recerca policíaca del cas as­

senyala que cl presumpte homi­cida es una persona del cercle familiar o íntim de la noia. Aques­ta seria la rao que l'hauria dut a desfigurar el cadàver amb cops i ferides de la mateixa arma de tall utilitzada en la terida mortal i a mutilar-ne les mans, ja que el procés d'identificació del cos es complica i fins i tot es pot fer impossible sense les emprem­tes digitals i la cara desfigurada i, per tant, és poc probable que s'arribi a obtenir el nom de cap sospitós relacionat amb la persona assassinada.

Aquest és el procés psicològic,

segons els experts, que segueixen els homicides quan tenen una re­lació personal amb la víctima, bn la mateixa línia d'actuació estaria la voluntat explícita d 'enterrar el cos, en lloc d'abandonar-lo al ma­teix lloc dels fets. i de rentar el cadàver i canviar-ne la indumen­tària, com va passar en aquest cas.

Aquests detalls en torn de l'ho­micidi. que es van conèixer im­mediatament tot i el secret de sumari decretat pel jutjat de Rubí. es van afegir a la descripció que el barraquista Antoni Sabadell va fer de l'home que va veure fugir

del revolt de la carretera de Vall­vidrera a la Floresta: l'individu aparentava uns quaranta anys —i doblava, per tant. l'edat de la noia— era alt. prim i calb i va fugir precipitadament en un cotxe que havia deixat aparcat a la ca­rretera. abans que Sabadell po­gués veure el que estava fent. Tots aquests clements van fer que des d'un principi es parlés de crim passional. Ara, en canvi, no es descarta aquesta possibilitat, però es considera que també hi podrien haver intervingut altres factors que haurien desencadenat l'ho­micidi.

La majoria de marroquins de la comarca vénen de zones rurals

Sil.VIA BARROSO H Sant Cugat.— LI grup més am­pli d' immigrants marroquins re­gularitzats al Valies Occidental prové de zones rurals del seu país. segons les dades per comarques que recull l'estudi Mtnroqums a Calalunva del gabinet sociològic loé, que l'Institut Català d'Estudis Mediterranis acaba de publicar a la col·lecció Estudis i Simposis. Igual com a la resta de Catalunya i de l'Estat Espanyol, la majoria dels marroquins instal·lats legal­ment a la comarca són nascuts al Rif o a Jcbala. Ics dues regions majoritàriament rurals del nord del Marroc que pertanyien al pro­tectorat espanyol.

Amb tot. ei Valies Occidental presenta un trencament respecte de les dades de la resta de Ca­talunya. ja que la província amb més presència es \ a u c n . la /ona més muntanyosa de la regió de Jcbala. d'on venen el 20 ' Í deb marroquins. A la resta del país. en canvi, el grup que predomina és el dels nascuts a Nador. del Rif, que arriba al 7S.S'"< a Osona i al 71.4% al Baix Empordà i només ocupa cl segon lloc al Va­llès Occidental, amb el í s . y ; dels immigrants regularitzats.

La presència notable de nascuts a Xauen al Vallès Occidental con­trasta amb les xifres relativament baixes que els nascuts a aquesta província representen a la resta del país. Només el 4 . 7 ' ' dels ma­rroquins legalitzats a Catalunya provenen de Xauen. i la segona comarca on sé>n més presents es el Barcelonès, on no superen, pe­rò. el 8%. Xauen. situada al nord-oest del Marroc, és una pro­víncia molt muntanyosa amb costa al Mediterrani, predomini de po­blació rural i amb una taxa de natalitat molt elevada que arri­bava al 52,8 per mil en el cens de 1982. l'últim elaborat. Aquell mateix any, la mitjana marroquina de naixements era de 42.6 per cada mil habitants, i Xauen era la província amb la taxa mes elevada.

El resultat d'aquest índex de natalitat és un percentatge també molt elevat de població jove, que arriba al 47,4%, i és el màxim del Marroc. La segueix la pro­víncia de Nador, la segona en pre­sència al Vallès i la primera de mitjana a Catalunya, amb un 41,7% de població jove. Aquest seria el factor determinant perquè aquests siguin dos dels principals focus g e n e r a d o r s d 'emigració . malgrat que el cas de Xauen és més limitat i només hi ha una concentració notable de marro­quins d'aquesta província al Va­llès Occidental.

Tot i que Nador és una pro­víncia amb un índex de població urbana més alt que Xauen. les dues són zones ruralitzades i amb una població molt jove. Aquestes són les claus que defineixen el perfil de la immigració a Cata­lunya, dominada per homes joves, solters i provinents de zones cam­peroles. L'altre sector vindria de ciutats de més de ..()().(><)() habi­tants com Tànger o Tetuan. que representen cadascuna un 11.7% dels marroquins del Vallès Oc­cidental i tenen una presència a Catalunya directament proporcio­nal a la proximitat amb Barcelona.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 PUNT DIVERS 33

SOLIDARITAT

Una iniciativa particular recull material sanitari per als refugiats bosnians

El santcugatenc Santi Jové viatjarà a Croàcia a final d'any per portar els donatius SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— El santcugatenc Santi Jové, impulsor de diverses campanyes d'ajut per als refugiats bosnians del camp de Kamenjak, ha fet una nova crida per recollir material

sanitari per al campament. Dues furgonetes sortiran el dia 26 cap a Croàcia per portar els donatius, en el que serà el setè viatge de Jové a Kamenjak. La campanya actual s'adreça fonamentalment als laboratoris i hos­

pitals, però també s'accepten les donacions de particulars per a un col·lectiu que, segons el responsable de la iniciativa, ha estat oblidat a causa de la persistència d'una guerra que «ha passat de moda».

SOLIDARITAT

ativa particular recull material ri per als refugiats bosnians Janti Jové viatjarà a Croàcia a final d'any per portar els donatius [A BARROSO Santi Jové, d'ajut per

: Kamenjak, lir material

sanitari per al campament. Dues furgonetes sortiran el dia 26 cap a Croàcia per portar els donatius, en el que serà el setè viatge de Jové a Kamenjak. La campanya actual s'adreça fonamentalment als laboratoris i hos­

pitals, però també s'accepten les donacions de particulars per a un col·lectiu que, segons el responsable de la iniciativa, ha estat oblidat a causa de la persistència d'una guerra que «ha passat de moda».

Una tramesa d'ajut humanitari a Bònia i l'impulsor de la iniciativa a Sant Cugat, Santi Jové.

Els refugiats bosnians del camp de Kamenjak, a la ciutat croata de Pula, rebran a final d'any el material sanitari que es reculli a Sant Cugat fins el dia de Nadal. La campanya ha estat endegada per Santi Jové, un santcugatenc que des de fa un any i mig manté contactes amb el campament i hi viatja personalment per lliurar les donacions recollides de particu­lars i empreses.

Aquesta vegada, la crida s'a­dreça especialment als laboratoris i hospitals per poder reunir el material necessari per a la me­dicina d'emergència que es fa als camps de refugiats: xeringues, agulles, xeringues per a insulina, cotó fluix, gases, guants i espa­radrap. Els medicaments per evi­tar les infeccions i controlar els efectes de malalties cròniques i els nutrients infantils bàsics són també productes d'abastiment di­fícil i, alhora, imprescindible per a un campament, i els coordi­nadors de la campanya demanen per això iode, mereromina, an-tipirètics, antibiòtics, antihiper-tensius, antidiabètics, vitamines, analgèsics, sedants, llet —en pols o condensada— i el sucre.

Tot i que, segons el responsable de la campanya, «aquest tipus d'a­portacions han de venir fonamen­talment de laboratoris i centres mèdics», també s'accepten les do­nacions de particulars. «En aquest cas, però —puntualitza Jové— haurien de portar-nos almenys caixes d'unes quantes unitats del producte, perquè no tenim mitjans per classificar el material». Les iniciatives de Santi Jové durant el darrer any i mig han creat una petita xarxa de ciutadans d'altres municipis que ara col·laboren en

Escalen les parets SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Un dejuni sim­bòlic de 24 hores va obrir diu­menge la nova fase de mobilit­zacions de la Plataforma del 0.7% en l'intent de fer una «campanya més seriosa», segons les paraules del membre del grup German Lle-rena, en un moment «decisiu per als nostres objectius, quan els pressupostos municipals pel 1995 estan a punt de discutir-se».

Tot i que les negociacions amb l'Ajuntament no han avançat les dues darreres setmanes, la Pla­taforma no va voler entendre el dejuni com una mesura de pressió política, sinó com una reflexió. «És evident que no pressionem ningú —va explicar Arnau Mont­serrat, un dels portaveus del col·lectiu— perquè no posem en perill la nostra vida. El que volem és demostrar que cal renunciar a molt poc per cedir el 0,7% de la nostra riquesa al Tercer Món».

Per difondre aquests objectius, els membres de la Plataforma van

les campanyes. D'aquesta manera, la recollida de material sanitari es fa també des de Terrassa, Bar­celona i Calella i se centralitza al magatzem de Creu Roja de Catalunya a Barcelona, on es reu­niran tots els donatius i des d'on el dia 26 sortiran dues furgonetes cap a Pula.

Guerra passada de moda

Aquesta nova campanya arriba en un moment en què, segons Jové, «la guerra de Bòsnia ha pas­sat de moda i la gent està poc

assistir als actes que havien or­ganitzat vestits amb una samarreta reivindicativa del 0,7% i amb la cara pintada amb les mateixes xi­fres, i així es van instal·lar també davant les cinemes diumenge a la tarda, on van recollir signatures i convidar els santeugatencs a su­mar-se a l'abstinència.

El punt més àlgid de les mo­bilitzacions va arribar, però, di­mecres a la nit, quan alguns dels membres de la Plataforma van escalar les parets del Centre Cul­tural per penjar una pancarta i els responsables de l'equipament van avisar la policia municipal. El director del Centre, Tomàs Seix, va criticar l'actuació, perquè «no és adecuada enmig d'unes negociacions obertes», però, se­gons Lluís Llerena, membre de la Plataforma, van «assumir el risc d'un acte il·legal perquè està de­mostrat que les actuacions espec­taculars mouen l'opinió pública i fan reaccionar els polítics».

Després de quatre setmanes

motivada. A més, fa uns mesos la solidaritat es va abocar a la situació d'emergència de Rwanda i ara està costant recuperar l'a­tenció per a Bòsnia». Després de dos anys, la precarietat permanent és el que defineix, segons l'im­pulsor de la iniciativa, la situació actual dels refugiats bosnians de Kamenjak i la resta de camps croates: «Ni tan sols tenen as­segurada l'alimentació —diu Jo­vé—• i depenen absolutament de l'ajut extern. Ells no poden fer res, i Croàcia és un país d'uns

d'acampada, l'alcalde es reunirà avui probablement amb els re­presentants del grup per intentar arribar a un acord en el pla de terminis per assolir el 0,7%, que

quatre milions d'habitants amb mig milió de refugiats. És im­possible que els puguin mantenir».

El viatge de Jové a finals d'any serà el setè que fa a Kamenjak, un camp amb uns 800 refugiats on sempre fa arribar el material obtingut amb les campanyes que organitza: «He preferit cen­trar-me en un únic campament perquè així he arribat a conèixer els refugiats i les seves necessitats reals. Prefereixo fer una cosa mig bé que una i mitja malament», sentencia.

segons la Plataforma ha d'acabar el 1997 i per a l'Ajuntament el 1999. Amb tot, s'ha convocat per dilluns un vivaç pels carrers de la ciutat i una cercavila amb ten-

Els santeugatencs poden apadrinar una família bosniana de set membres

CÈLIA CERNADAS • Tot i que la quotidianitat de la guerra als Balcans ha esvaït el seu interès entre els ciutadans, encara hi ha refugiats repartits per tot Europa per als quals la possibilitat de tornar a casa és encara llunyana. A Sant Cugat hi ha un compte corrent obert per contribuir a la manutenció d'una família bosniana que viu en una casa llogada de Castell­bisbal.

La família Jelic, integrada per set membres (des de l'àvia fins els néts, menys el pare, que és a la guerra) va arribar a Catalunya en el marc de la campanya no governamental Ajudem el poble de Bòsnia. Precisament per això, la tramitació de la seva situació legal s'ha endarrerit i amb els permisos que tenen no poden trobar feina. Per pagar el lloguer i el menjar, la família Jelic depèn exclusiva­ment de les donacions i els apa­drinaments, la forma més segura de garantir uns ingressos estables: la persona que s'hi compromet hi destina mensualment una quan­titat fixa. El compte corrent on es poden ingressar aquests diners, que continua obert, és el número 0 200 163213 de l'oficina de la Caixa situada al carrer Valldoreix.

Fruit de la sensibilització

Aquest compte corrent no és l'única iniciativa que s'ha dut a terme a Sant Cugat per ajudar als refugiats de la guerra a Bòsnia. De fet, va néixer després de la campanya de sensibilització Mú­sica per la pau, que va impulsar Ràdio Sant Cugat en col·laboració amb nombroses entitats de la ciu­tat. D'aquest compte s'ha destinat mig milió de pessetes de l'Ajun­tament a enviar material didàctic per als nens dels camps i al trasllat a Barcelona de dues refugiades que necessitaven atenció mèdica especialitzada. Sis-centes mil pes­setes de donacions particulars han servit per pagar el lloguer de dues famílies, la de Castellbisbal i una de tres membres que ja ha tornat a Bòsnia.

des per dimarts, el mateix dia del ple de desembre, al qual la Pla­taforma assistirà després d'una concentració silenciosa amb es­pelmes davant l'ajuntament.

COOPERACIÓ

La Plataforma del 0,7% endureix la campanya mentre no avancin les negociacions

del Centre Cultural

Els membres de la Plataforma i part del públic dels cinemes, diumenge al Centre Cultural. Foto: J.A. MULA.

34 PUNT DIVERS LLS 4 CANTONS Divendres. () de desembre de LW4

SANITAT

El Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat tracta 20 afectats de la sida

La xifra és poc representativa perquè els malalts i portadors opten pels hospitals sii \ i \ i; \KKI IM i 20 historials elinics d'afectats que tan el seu els responsables sanitaris dels municipis, t

Siint Cu^at. I es dades sobre la incidència seguiment a l'ambulatori. Aquesta tendència de la sida a Sant Cugat son encara pràc­ticament inexistents perquè cl Centre d ' Y Icncio Ptiir.aiiu (CAP) te registrats només

l dat '•• mlcna de malalts o por-tadi >• s dv I \ :i i|s de la sida fan el seu seguiment medic habitual al ( eul i e d \ l encio l ' r imaria (( Al'l dv Sani ( 'ugal. l's una xilia icdi.ida i pa.Kial però as-i cik n: pcr . j ie . au i la tendència dels il.\ l a - pv 1 -.li us d'inimuno--.'.cln R Ik !.- IM i' ma I \ II I I a llac­

es generalitzada a tot Catalunya: els malalts i portadors prefereixen controlar-se en centres hospitalaris amb mes infrastructura, iot i que

menten el seguiment personalitzat tics del CAP. Malgrat la manca de dades. però. el perfil sòcio-cconomic de la ciutat apunta una penetració poc alta de la pandètnia.

l a - •-pikilv 1 assistència i r.ilcucianl que els

••':.> de la sida. es i •! •: • 111 a I o I' s

avi ' l s g^ne-s . : .hicclor

l . i s v p \ 1 , l l a

I l \ p

' " . • ' I a s

\ i ' van: ( ï i

• i'. 11: a I p a l

s l ' i p h I I I K

i

k'l vi'.in- ei Bages i la t 'eldanva : i ia Jiamkis- el |un\ passa: vliV m.-.la.' ; -u l.i

p naeiada \questa /ona es la qi ei i ea I ui i i .mi m .el n .R I ..rient. el dex el'incivk ncia d. ••;•;.- de B.u pa. -.i i "ari h a -.veiatiRn! vies eclona. c'- Iki \ I •'•• epa!-( lai i al ••. I 'l 'ibulaa ••! i el Harceloius r . .p Maresme i.

I ;:•• i a pa •.'. al nombi e reduït encara que er. 'k 'bi IUP. s eoniai -d l a - i o i k ' . . miques de sida con- ques. la contigu.-.. -a -.vial de I M I . U I O i l a dels CAP ta que \)o cada arca la suposat que li :i'.a ai n a dada- concloents sobre joria de casos de la l\vaP''< c i f c :.i lueid.ai. 1.1 ik \ u us per ciutats. s'han delectat al Valies V cans

pariu de l'nin \a ia ie '. s.l.idcs in ...p.ulal dedicat a l'educacio Pa. a'ottalilat pel sala P.. cada sexual a '.a prevenció de la sida eailal. .Aleshores J H I S rclio plieat per tots els instituts de liiidiem una base ciai.tr va pci la ciutat excepte els religio-aalibrar la incivleneia dv la ma- sos . |·| ha permès avaluar el grau lallia a Sant Caeat l 'e:o. tot i de coneixement de la sida dels que es arrise.it. es pal preveure |Ovs de Sant Cugat. •<La majoria que no serà uu iiHmi."ipi amb pe- de" nois parlen oberlament amb nclracio alta vle la patidcraua per- els pares de la sida, de les vies que hi ha un nivell d'intormacio de transmissió i de les precaucions alt i perquè les dades de mortalitat que cal prendre. LI resultat és

I v - -xili v s na s detallades indiquen la responsable d ' bdu i .k i . ' Sani- encara estan moh in.iie.u'.es pels que afronten el sexe amb respon-. ple . la Kegio S.mitaiia ( e n t r e . laria vle l'arca vle Satulat i Serveis factors soeio-economiv s .. sabililal. encara que amb un excés ,|iiv inclou cl \ alies Occidental. Socials vle l 'Ajuntament. I afilia I I programa dT.duc.icio Sani- vle pors v|iie també intentem ra­c'l \ alies (tiivt ' lal. el Berguedà. Sancho, la (iencraiit.il desgloss.,rj taria e|uc liirigeix Sancho, amb cionalitzar-., conclou Sancho.

SOCIETAT PRESONS

El Constitucional diu que les raons ideològiques no poden

justificar la insubmissió Només es poden referir a la «mili»

I I S 4 C A M O N S

• Madrid LI Tribunal Cons­titucional ha declarat que ningú no pot negar-se a fer la prestació social suhstitutoria apel·lant a raons de llibertat ideològica, atès que manté que aquestes només poden ictciíi-se al servei militar. Ln una sentencia del passat mes ile novembre, el tribunal afirma que -el dret a la llibertat ideo­lògica no resulta suficient per exi-mh els ciutadans de deures le­galment establerts». Subratlla, a mes. que el deure a fer la prestació social va néixer de l'objeccio de consciència, la qual només està establerta respecte al servei mi­litar.

La sentencia, dictada per la sala primera del tribunal, respon al recurs presentat per un jove in-submís de Logronyo que havia estili condemnat a una pena de dos anvs i quatre mesos de presó per un jutjat d'afers penals i. pos­teriorment. per l'Audiència Pro­vincial.

Ln el seu recurs, cl jove basava el seu raonament en l'aplicació de l'article 10.1 vle la Constitució, en què s'afirma que l'únic límit que estableix la llibertat de pen­sament es la no alteració de l'or­dre públic, i mantenia que tenir idees pacifistes no alterava, en cap cas. aquest ordre.

Ncgar-se a fer la PSS

L'insubmis considera que si s'accepta la negativa a fer la mili per raons ideològiques, també s'hauria d'acceptar la negativa a fer la PSS. A mes. el jove va demanar que s'apliqués el principi d'igualtat de tots els ciutadans de l'Estat Lspanyol. atès que. segons ell, la mateixa sala de l'Audiència de Logronyo que el va condemnar va absoldre altres joves en la seva mateixa situació. Per acabar, l'in-submís feia referència a la pena de preséi que li havien imposat. assegurant que ne) estava orien­tada a la reinserció perquè ell ja està integrat a la societat.

Afers Penitenciaris estudia que els presos puguin complir

condemna «a la carta» Es vol facilitar la reinserció

1£LS 4 C A N T O N S

• Sant Cugat.— La Secretaria Superior d 'Afers Penitenciaris està preparant un projecte de re­glament que permetrà que els pre­sos puguin complir la seva con­demna «a la carta», la qual cosa els permetria gaudir de programes p e n i t e n c i a r i s i nd iv idua l i t za t s . orientats a la seva millor rein­serció. La filosofia del nou re­glament, que estan dissenyant tres experts a instàncies de la Secre­taria, també reportarà modifica­cions substancials en les normes de funcionament intern de les pre­sons. Pot ser aprovat pel Consell de Ministres al mes de mare; vi­nent. Aquest reglament substitui­ria l'actual, que està en vigor des de 1981.

fil projecte preveu que hi con­tinuï havent tres graus peniten­ciaris; el primer per als interns més perillosos, el segon per als reclusos que compleixin normal­ment la seva condemna i el tercer grau per als presos que estiguin

en regim obert. Segons la proposta de nou reglament, quan una per­sona ingressi a la preséi. un equip de professionals qualificats li hau­ria de fer un programa a mida, el qual seria revisat cada sis mesos. D'aquesta manera, els experts que estan treballant en la redacció del document consideren que el pres aniria recuperant valors com l'au-toestima, perquè se li anirien do­nant més responsabilitats de ma­nera progressiva.

Entre d'altres mesures, el re­glament també preveu que els pre­sos que ho sol·licitin puguin rebre tractaments de deshabituació del consum de drogues o la possi­bilitat que els interns surtin re­gularment dels centres peniten­ciaris per anar a una institució de l'exterior a cursar estudis o programes especialitzats. El re­glament també preveu canvis pel que fa a les visites i proposa que es puguin fer al pati de les presons o en sales més acollidores que els locutoris.

llllla,I la

x i l .Uis l l

i n i c ;

a q i . c

l 'ei

i se I :

L'Ajuntament censarà les entitats per organitzar el voluntariat

Sit VIA HARROSI i

• Sant Cugat l · l departament de Sanitat i Serveis Socials de l'A­juntament tara un cens de les en­titats socials de la ciutat per poder analitzar les seves necessitats i or­ganitzar el voluntariat en funció d'aquestes mancances. La tinent d'alcalde de Sanitat i .Serveis So­cials, Sílvia Llury, va anunciar aquest compromís municipal a la taula rodona Wihmhiiïiit social, i tiixò ijiiè es? que l 'Ajuntament va organitzar divendres passat amb la Federació Catalana de Volun­tariat Social amb motiu el diu Internacional del \ oluntariat, que se celebra el 5 de desembre de cada any des que l ' O M ' \a ins­taurar aquesta data el I ' 'S5.

La taula, encapçalada pel pre­sident de la Federació. I luis Mar­tí. i amb la paiticipacio també del president vle la Cooi"din.ide. a In te r ins t i tue iona l d ' A l e n e m a l 'Anciani ta t i C \ \ IS i. \ ICCIR

l'rius, va debat ; . :.i spaav u vk s voluntaris catalans , , Vl UR'IIS ., central va sei que la i m , -,-app d'organitzar el per conèixer am tasques e|Ue pot ler de cada nuínieipi i un cens dels voluui ciutat. La idea va per Sílvia Fiu i \ v om per part vle l'Anu'.i, la tinent d'.tlc.ildc. una via per fonicntai el ' .llui­taria!. ja que -Sani ( 'ugal se ap . te una tradició impoiian. cii la creació d'entitats dedic....es .. pa ques socials, pern cal aiia: a ;i:e-perquè cada dia In liaca nies aeia que ajudi eN col leeliíis maiea-nals».

Ln aquest senti I, el piesicicr! de la Federació, l luís Mai'l i. \ i assenyalar lambe que - val lei una valoració positiva vle la iciua dels 1S0.IKH) voluntaris que eslau tre­ballant actualment a (a la lunva. però encara estem molt llum d'a­rribar al nivell vle països ei un (iran Bretanya o Suïssa, on el 10'. de­ia població pertany a algun grup de voluntariat... Per explicar el sentit i la dimensió personal que. segons ell. poden tenir les tasques socials no retribuïdes, Marti \a assegurar que <el voluntari s'ha de preparar per donar molt sense rebre res a canvi, però finalment sempre rep més del que dona. Va a ensenyar i surt havent après. Va a donar i surt havent rebut .

La policia recupera objectes robats a Mira-sol I La policia municipal va detenir dilluns els dos presumptes cul­pables de quatre robatoris a torres de Mira-sol i dos cotxes. Dins d'un dels cotxes robats es van tro­bar eines elèctriques i objectes de jardí robats en coberts de qua­tre cases de Mira-sol després d'ha­ver-hi passat la nit. La Policia Nacional s'encarrega ara del cas i té una part del botí que no pot tornar als propietaris perquè els objectes no estan marcats. La policia judicial de la comissaria de Sant Cugat té els objectes clas­sificats perquè els veïns de Mi­ra-sol que hagin patit robatoris recents vagin a identificar-los. s n

La sorprenen in fraganti i diu que fugia del marit M Una delinqüent amb ordre de recerca i captura del jutjat penal número 3 de Girona va ser sor­presa la setmana passada dins d'un pis on presumptament co­metia un robatori. Quan la policia la va interrogar va explicar que s'havia ficat a la casa perquè fugia del seu marit, que la volia apa­llissar, però es va comprovar que havia donat un nom fals i que està buscada pel jutjat gironí, s li

£. Muntures de moda • Lents de contacte

Vidres de qualitat • Li graduem la visió

jWMÍ&àQcaf:;; Í Ü ^ ^ l l Í:Í|Í^»!f3f > í lWi^ É£H

floíMeria Sant Jordi

Sant Jordi, 39 • Tel. 674 10 53 Sant Cugat del Vallès

tenint tota fa moda

^Tardor - Jíivern

Sant Jordi, 24 Tel. 589 29 54

08190 Sant Cugat del Vallès

c e d d

itüil Sant Jordi, 37 Tel. 674 64 07

ÓNJX ARTICLES D'ARTESANIA

BIJUTERIA EN PLATA I

MINERAL

C / S a n t J o r d i , 3 5 - Tel. 675 1 7 9 9

MINERALS

FÒSSILS

CORALS

TRANSPAREHT DISSENY EN METACRILAT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA

C / Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76

ESPECIALITZAT EN PEIX DE PLATJA

SANT J O R D I , 25 - TEL. 6 7 5 00 01

PERFUMERIA M M R I A

SALINAS PERRUQUER

Dona

Home

Nens

Estètica

€ / Sant Jordi, 2 5 . 6 7 4 8 9 1 5

R K IIARI) G L R E A S A N I CUGAT

HI tamossíssim actor nord-americà arribarà diumenge a Sant Cugat i s'allotjarà en un xalet, encara no localitzat, mentre duri el congrés budista que presidirà la setmana que ve a Barcelona el Dalai Lama.

3 6 . Divendres. l> de desembre de 1(W4 NOVA ETAPA P E R NADAL

APIS Després d'aturades intermitents, TV Sant Cugat inicia una nova temporada de programació amb un informatiu local setmanal. A més, el mitjà retransmetrà en directe les campanades del Monestir. Plana 37.

LA VIDA SOCIAL

Els seglars prenen la paraula Amh l'eiptip de sacerdots participen cu el Consell Pastoral de la Parròquia

1 K \N( I S< < \KHO

M Sant Cugat. Amb l'arribada, ara ta cinc a n \ v de mossèn l'eie Yivo. nou rector nomenat pel Bisbal, el Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Pere Octavia ha .matat protaüonisme per discutir i decidir les línies bàsiques de les diferents act iutats que es duen a terme en l'ambit parroquial.

f.hian ara fa s anvs mos­sèn Pere Vi\o \ a arribar a la parròquia de Sant Pere Octavia. un dels reptes que tenia sobre la taula era el de dinamit /ar i donar una forta i engrescadora empen­ta al Consell Pastoral. Als dairers temps gairebé no es reunia. Des del novembre de l<Wt. Ics diferents acti­vitats que es tan a la pa­rròquia tenen un o una re­presentant. que juntament amb el rector i un dels dos vicaris. Gabriel Baves, es reuneixen amb periodicitat mensual, per fer el segui­ment general de la comu­nitat. per vetllar perquè fun­cioni el que ja existeix i do­nar impuls a tot alio que es vol fer de nou.

l.a tasca que ha dut a terme el nou rector ha estat decisiva "ja que no només ha donat facilitats, sinó que ties que va arribar s'ha posat a disposició del fidels», ha comentat Salvador Carbo­nell. membre que des que

hi ha consells pastorals mai hi ha mancat. Representants de la catequesi d'infants i de la d'adults, de Mans fini­des. de la llar d'avis, del grup de joves, de l'acollida de promesos, de les dife­rents comunitats religioses. de Caritas. i del barri de Sant Francesc, es troben pe­r i ò d i c a m e n t p e r d o n a r comptes de la tasca que duen a terme en l'àmbit pa­rroquial. Fs tracta d'avançar cap a una església partici­pativa i en la qual els seglars hi tinguin una part decisiva.

Altres moviments actius a la parròquia no son re­presentats al Consoli Pas­toral. però periòdicament fan arribar a l'equip sacer­dotal i al consell les seves iniciatives. Són els equips de litúrgia i de cants, de les petites comunitats que fan revisió de vida, dels antics escolans del Monestir, de l'equip de pastoral de ma­lalts, i de l'esplai infantil i juvenil Pica Roca. que està

El rector, dirigint-se als seglars en l'últim consell pastoral de la parròquia. Foto: JA. MULA.

vinculat al moviments d'es­plai cristians.

A part, si el consell ho creu convenient, es creen co­missions concretes per a tas­ques puntuals, com és el cas de la que ha funcionat el 1W4 amb motiu del mil·le­nari de la parròquia, i que actualment està treballant per buscar nous espais, on, segons el rector, «en un fu­tur calgui portar-hi una pre­sència d'església».

Desconvocada la jornada d'aquesta setmana del torneig de billar

XAVll-.R ISOKKAS I Sant Cugat — Aquest di­lluns passat havia de dispu­tar-se la primera part de la tercera jornada del II tor­neig de billar Ranquing So­cial a la sala C U E , però la convocatòria ha estat des­convocada per raó del pont del dia de la Constitució, a petició de molts dels par­t i c i p a n t s . F s d i s p u t a r à , doncs, el proper dilluns dia 12. Recordem que aquest torneig de billar (de moda­litat amer icana) ha estat convocat per la sala C U E i es disputa en aquest local tots els dilluns a la nit, des de fa quatre setmanes. Fls

40 participants, dividits en dos grups, A i B, disputen una jornada cada quin /e dies. en setmanes alterna­des. fins completar les do t / e jornades que componen la prova. Fa que hauria d'ha­ver-se disputat aquest di­lluns passat, si no hagués estat desconvocada. era la tercera del grup A. De mo­ment, els principals classi­ficats són Ricard Hernàn-dez, del grup A, amb 270 punts, i Juanjo García, del grup B, amb 200 punts . Aquest torneig, adscrit a les normes de la Federació Es­portiva de Billar, es disputa a Sant Cugat per segon any

consequtiu, després d 'ha­ver-se fet, amb un nivell de participació similar, l'any passat.

D'altra banda, fa dos di­lluns van començar les pro­ves del Ranquing C U E , pro­va federativa que es desen­volupa en dues modalitats: billar lliure i bola 8. En billar lliure, els capdavanters son Jaume Porta i Salvador, amb 14 punts cada un. Pn la mo­dalitat bola 8, els guanyadors van ser Pau Mir (105 punts) i David Lloret (102 punts). Els 4 Cantons publica set­manalment les puntuacions resultants de cada una de les jornades.

Parel·lelament la parrò­quia convoca un cop a l'any la seva assemblea parroquial en la qual tots el feligresos i feligresos poden conèixer i debatre què fa. on és i cap a on va la comunitat parroquial.

El barr i de Sant Francesc

Des de fa més de vint anys. Salvador Carbonell ha estat el seglar encarregat de dinamitzar i vincular des

d'un punt do vista de fe cris­tiana el barri de Sant Fran­cesc a la parròquia. Ell és el representant al Consell Pastoral i des de sempre aquest barri ha fet un treball coordinat amb la parròquia. Amb el local al carrer Abat Biure 26, en el mateix lloc on hi ha l'Escola Bressol pa­rroquial de Nostra Senyora de Montserrat, no tant nom­brosa com la parròquia però més familiar, la comunitat

ofereix el servei de Càritas. de missa el diumenge i fes­tius i de catequesis. Amb Carbonell ha col·laborat, des de sempre i es t re tament mossèn Higini Magem, que per motius de salut i d'edat fa dues setmanes es va haver de retirar. La seva tasca ha estat «il·lusionada i de cons­tant servei a la comunitat. El trobarem ha faltar», ha comentat emocionat Carbo­nell.

Richard Gere escull Sant Cugat per a les seves pràctiques budistes

CïiLIACERNADAS M Sant Cugat.— Potser per­què està cansat de les jungles d'asfalt, potser perquè vol escapar-se dels paparazzi i de passada amagar-se en un indret perdut de la serra de Collserola per meditar sobre la religió que li ha pres cl cor, el famosíssim actor nord-americà Richard Gere arribarà diumenge a Sant Cugat i s'hi estarà fins el dia 19. Ha estat impossible descobrir fins ara on és el xalet que ha llogat Richard Gere.

Fac to r nord-amcricà, al qual han fet mes conegut les seves vel·leïtats personals

que les seves qualitats in­terpretatives davant la ca­mera, baixarà de l'avió a l 'aeroport del Prat per seguir de prop la missa per la pau que el líder polític i espi­ritual dels tibetans, el Dalai Lama, oficiarà diumenge al P a l a u San t J o r d i . Així , doncs, Gere arribarà amb el temps ben just; sembla que els tràmits de separació de la seva dona, la model Cindy Crawford, li estan provocant molts maldecaps.

De tots són conegudes les simpaties de Richard Gere pel budisme; de fet, ja ha confessat, entre pel·lícula i pel·lícula, que la seva dèria

és la difusió d'aquesta religió oriental entre els sous com­pa t r io t e s n o r d - a m e r i c a n s des del casal Cultural del Tibet que promou a Nova York. L 'actor par t ic iparà també en un sopar a Bar­celona que servirà per re­collir fons per al casal de les mateixes característiques que obre les portes al pas­seig Sant Joan. Es parla que altres famosos triaran Sant Cugat per estar-s'hi aquests dies; no tindrem, però, la satisfacció de veure de prop, amb una mica de sort i molta paciència, el també famós Harrison Ford. que ha con­firmat que no vindrà.

Concert de Nadal dia de Sant Esteve, 26 de desembre de 1994, a les 10 de la nit

Teatre Auditori del Centre Cultural JOVE ORQUESTRA SANT CUGAT

. U L I l 1 A L

* >J T l ' L ' I H T

<

u

Subscriptors de ELS

Associats a la ' l £ / ,

Associats a

CANTONS ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT

AMICS DE LA RADIO

Veniu a recollir U's vostres localitats gratuïtes del 1 J al 1(> de desembre a:

Redacció dels 4 Cantons C. Xerric, 5

Ràdio Si Cugat, St Jordi 5

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 APUNTS 37

LA VIDA SOCIAL

TV Sant Cugat vol retransmetre en directe les campanades de cap d'any La televisió local ha iniciat recentment una nova temporada de programacions

RAMON LUQUE de Sant Cugat. TVSC ja havia ofert les cam-• Sant Cugat.— Roman Ventura, director de panades santcugatenques en anys anteriors. En Televisió Sant Cugat (TVSC), va afirmar que les edicions passades, la televisió local enre-l'emissora local vol retransmetre en directe les gistrava les dotze campanades del dia trenta dotze campanades de cap d'any des del monestir de desembre per donar-les en diferit el dia 31.

TV Sant Cugat va iniciar, ara fa unes setmanes, una nova temporada de progra­macions. Un informatiu lo­cal —que es produeix cada divendres i es repeteix al llarg de tota la setmana—, juntament amb un petit es­pai anomenat El poble opina —que intenta copsar les opi­nions dels ciutadans sobre diferents temes locals— són l'oferta de producció pròpia que ofereix ara TV Sant Cugat.

Un dels plats forts d'a­quest retorn de la progra­mació, després d'un llarg pa­rèntesi de vacances, serà la retransmissió en directe de les dotze campanades de cap d'any des del monestir de Sant Cugat. Tot i la gran competència que les grans cadenes de televisió tindran la darrera nit de l'any, el director de TVSC, Roman Ventura, opina que «a la gent de Sant cugat li pot fer il·lusió menjar-se el raïm amb les campanades del Monestir».

Roman Ventura va afir-

Roman Ventura, director de TVSC. Foto: JA. MULA.

mar que aquest retorn de la programació respon al fet que «les temporades de les televisions locals van d'estiu

a estiu». Ventura va dir que el període de relatiu descans «és necessari per preparar coses noves». La pretensió

Aquest any, segons va informar el director de l'emissora, les campanades seran les del dia 31 de desembre mateix, ja que l'equip tècnic i humà de la televisió local de Sant Cugat es desplaçarà fins al Monestir.

tiu més cops a la setmana i un programa de petits re­portatges que parlin sobre la història de Sant Cugat també són altres idees que projecta el director de l'e­missora.

A les hores en què TVSC no emet programació pròpia connecta amb canals sa­tèl·lits com MTV o Euros-port. Roman Ventura va afirmar que «TVSC no apro­fita el satèl·lit per coses se­ves». Segons el director, «l'única cosa que s'ha fet és posar-ho». «Nosaltres el que fem és fer difusió d'uns canals que molta gent no té», també va declarar Ven­tura.

A més de TVSC, en aquests moments a Sant Cu­gat es poden veure dos ca­nals més de televisió local: el Canal 4 de Sabadell i Te­levisió de Sabadell, una de les emissores pioneres que va fer televisió local a Ca­talunya. Això és possible ja que el repetidor de TVSC està llogat a aquestes dues emissores.

de TVSC és millorar l'actual informatiu i recuperar antics espais com Qui és qui? o Associem-nos. Fer l'informa-

La coral Serra d'Or busca cantaires

F.C. H Sant Cugat.— La coral Serra d'Or, vinculada a l'en­titat santugatenca de l'Ate­neu, fa una crida a tots els amants de la música, i més especialment del cant, per­què s'incorporin a la coral. Concretament, necessiten baixos i tenors, cantaires en inferioritat numèrica res­pecte a les sopranos i con­tralts.

Els assajos els fan els di­marts de les 9 a les 11 de la nit i els divendres de 2/4 de 10 a les 11 de la nit. Els més de 30 cantaires que formen el grup coral es tro­ben per assajar a l'Ateneu santcugatenc, a la plaça Pep Ventura, 1, en un ambient d'entusiasme per participar en el moviment cultural del municipi. Sota les ordres del mestre Andreu Recasens, els integrants de la coral Se­rra d'Or volten pel Principat i col·laboren amb les entitats del municipi. Fa poc van participar en el 75 anys de la creació de l'associació de veïns i propietaris de la Flo­resta i fa més temps van estar a Navàs. Properament, el dia 18, actuaran al Casal Cultural de Mira-sol i el dia 26, al monestir de Sant Cu­gat, faran el tradicional con­cert de Sant Esteve. Amb un repertori de cançons po­pulars catalanes i de clàs­siques esperen que algú es­colti la seva crida.

Ràdio Sant Cugat

/Cada dia 18.000 oients

^Cada dia 18.000 amics

t\ ,níl li RSC 12 anys. El prestigi de la

9i.5 FM comunicació a Sant Cugat.

38 APUNTS ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 9 de desembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Jaume Pros i Casas /.v un reconegut naturalista de Sant Cugat que compagina la seva gran passió per l'obseiració i l'estudi dels ocells i la fauna en general amb el seu establiment zoològic

\ l ( ' M SI s \ M

I Valldoreix Sobre no-salties c-ten l:i se\;i capçada immensa tiii.i alzina i les se-\ e- !! ond i ' - c - bl a IH|ües amaiiucií un mil ,iele del i|LI;ii llelll poguí sel Ic-llllionis. I .i un inomeni. Jaume, men­tre els aïlles en- arnauavem rcic els v idre- del -eu inen-l.idoi. li.i -;iese|;il un pol de plastie i. .i l;i -e\.i ei ida. han arribat una mumo de tór­tores. pardal-. garses i altres oeell- -aKatee- que .lanme. amb paeieneia inlnnla. eada dia alimenta i cuid.t. Aquest es el seu gran secret: un -eeiel l'cl d'amor i preocu-paeio per protegir la fauna.

•<l)e- de moll petit vaig sentir fascinació per obser­var els animal-. Reeordoque de- de molt menut anava al Sant Crisi perquè allí lli podia veure els grans llan­gardaixos verds. (Juan els nois eseoltes anaven d'ex-eursio. la meva patrulla era la mes popular perquè eo-nexia on podíem observar les petites bestioles. I a meva afició fins i tot va eostar-me no poder aprendre a nedar amb l'escola.-

Com va ser això.' «•Mira. un estiu, eneara

no hi havia piseina muni­cipal i l 'acadèmia I.eon va llogar la piscina d'una easa particular per ensenyar els seus alumnes a nedar. La easa era vora del bosc. prop de la Font de l 'Ermità i vaig proposar a tres companys d'anar a la font per veure salamandres. Dit i fet. I amb les sa lamandres ens vam oblidar de l'hora. LI mestre. que no s'havia adonat que ens havíem eseap.it. com que no en- trobava, es va pensar que ens havíem negat. Es­pantat. ens va buscar de­sesperat fins que algú li va dir que érem a la font. I s va enfadar tant que em va expulsar de ela—e i no va deixar-me tornar mai mes a natació. Vaig haver d'a­prendre a nedar tot sol.

Desprès van venir els p n v g iamc- del Dr. Rodríguez de la l 'ucnle i això va acabar de refermar la meva afició."

\ a conèixer el Dr. Ro-

Jaume té cura dels menjadors per u ocells. I;nu>: I..A. MULA.

«M'agrada estudiar la fauna »

-Nom: Jaume Pros i Casas. -Lloc de naixement: Sant Cugat. -Data de naixement: El 3(1 de junv de

1952. Estat civil: Casat.

-Professió: Comerciant. -Aficions: "Qualsevol cosa que tingui a veure amb la zoologia i en la qual pugui

gaudir del contacte amb els animals». —Un llibre: Els ocells a Catalunya, de Jordi

Lalueza i Fox. —Una pel·lícula: Philadelfia. —Una música: Les quatre estacions. —Màxima aspiració: «Poder recórrer els

petits pobles de conreu per estudiar la fauna autòctona d'aquests llocs».

dríguez de la Fuente o no­més va ser a través de la televisió que li va fer des­pertar aquesta vocació na­turalista?

—«Bé, el primer van -et els p r o g r a m e s que feia. Aquells programes van ter augmentar la meva afició pels estudis i l 'observació de la fauna, i vaig voler co­nèixer de prop aquell home que feia dels animals els seu-

amics i ens ensenyava a en­tendre els seus costums i les -eves necessitats. Com que sóc tossut de mena, vaig a c o n s e g u i r c o n è i x e r - l o , quan feia una xerrades a Barcelona. Més tard. vaig fer amb ell una campanya d'a-nellatge d'aus. Va ser una experiència inoblidable.»

—Vostè va posar el pri­mer establiment zoològic a Sant Cugat. El respecte i

la preocupació pel món ani­mal i el respecte de l'entorn han augmentat en aquest temps?

—«Sí, sobretot les gene­racions joves tenen molt més respecte pels animals, volen saber coses sobre ells i els agrada poder protegir-los. Abans era comú que els nois juguessin martiritzant bes­tioles que haguessin caçat. però avui és corrent que em

vinguin a veure nens i nois amb petits rèptils i amfibis per demanar-me què han de fer per cuidar-los com cal, o amb cries perdudes o cai­gudes del niu que volen sa­ber què fer per criar-les i d e s p r é s r e t o r n a r - l e s al bosc.»

—Creu que tots som res­ponsables d'educar en el res­pecte als animals i als seus drets i en la protecció del medi ambient?

—«Sí. Aquesta és una fei­na de tots. I els professionals del ram sabem que tenim una gran responsabilitat en aquest aspecte. És per això que posem tots els nostres esforços per donar suport a complir aquesta tasca. És una tasca que ens agrada i que crec que ha de ser reconeguda com cal i pro­tegida d'intrusismes i de fal­ses acusacions.»

S'obren les inscripcions als concursos de pessebres

I KAN( I SCC ARRM I Sant Cugat. - Per quinze any consecut iu . l 'Ateneu Santcugatenc organitza el concurs de pessebres a do­micili. I e- inscripcions ja es poden fer al- local- de l'en­titat placa l'ep Ventura. I—, de dijous a dis-abte de 6 a 9 del v espre. o al carrer de la Sort. 2- casa par­ticular del Si. M'.incaii I I socis i sòcies de l'Ateneu no han d 'abonar drets d'ins­cripció. mentre que Ics altres persones han de pagar la mòdica quanti tat de 5011 pessetes.

Un jurat amb experiència. premiarà i escollirà els gua­nyadors que participaran en una de les quatre categories que ha previst l'organització: la A, fins a 10 anys: la B, de 10 a ld anys; la C. mes de 16 anys, i la D. que esta reservada a entitats o em­preses. Les incripcions es tanquen el 24 de desembre. vigília de Nadal, data a partir de la qual l'organització es posarà en contacte amb els incrits per anar a casa seva i jutjar la qualitat dels pes­sebres, que hauran construït segons la tècnica lliure que hagin escollit.

El veredicte es donarà a conèixer cl dia IS de gener de 1995 als locals de l'A­teneu en un acte en que hi ha previst lliurar els pre­mis als guanyadors i en què participarà la coral Serra d'Or, vinculada a l 'Ateneu. L'organització assegurà una medalla de record per a tots els participants i importants premis entre els guanyadors de les diferents categories.

També a Mira-sol

D'altra banda, per prime­ra vegada la dinàmica i ac­tiva associació de veïns de Sant Joan de Mira-Sol vol animar els veïns del districte i, si ho desitgen, també els de tot el municipi, a par­ticipar en el primer concurs de pessebres a domicili que organitza l'associació. Amb una organització modesta i sense categories, es conce­deixen 3 premis als primers classificats. Els interessats cal que s'inscriguin a la tar­da, fins al 23 de desembre. al Casal Cultural de Mi­ra-Sol. El preu per qui vulgui participar és de 400 pessetes.

La cerveseria El Siciliano torna a estar oberta

H Centre. La cerveseria 1.1 Siciliano torna a estar oberta desprès de tres mesos de reformes, que han coin­cidit amb la remodelacio del c a r r e r P l a n a H o s p i t a l . Aquest establiment es únic en la seva especialitat, amb una oferta de cerveses de mes tic dues-centes mar­ques. Es la primera cerve­seria de Catalunya en mar­ques d'importació. També té una gran varietat de tapes i marisc, amb productes de primera qualitat. La cuina és a la vista i els clients poden veure com es prepa­ren els plats. L'horari es de­ies 9 del mati a la mati­nada. 1 I.s : i XN'IONS La cerveseria F.l Siciliano ja torna a estar oberta després de les reformes.

Les pròximes festes nadalenques ja estan a punt al Casal d'Avis Sant Cugat

JOSHP MARIA VALLÈS • Centre.— El dia onze de desembre començarà el pro­grama d'actes amb l'actua­ció de la coral Art i Unió de Parets i la coral del Casal d'Avis Sant Cugat. El dia 16 continuarà la celebració amb l'actuació de la coral Aula Universi tàr ia de la Gent Gran de Barcelona. El dia 17 tindrà lloc el dinar de Nadal amb l'arribada, és clar, del Pare Noel. El di­vendres 23, a 2/4 de 6 de la tarda, es farà el pessebre vivent del casal amb la col·la­boració de la Creu Roja i

els nens de l 'espla i del CMSC. Durant l 'adoració del nen Jesús s 'admetran jo­guines i aliments destinats a Càritas i a la Creu Roja. Dissabte se celebrarà, a íes 9 de la nit, la Missa de Gall. El 26 a les 5 de la tarda tota la gent gran del Casal d'Avis Sant Cugat està con­vidada al ball de Sant Es­teve. El dia dels Sants Ino-cents, 28 de desembre, hi actuarà l'esbart. El darrer dia de l'any, sopar i ball i. el 6 de gener, els Reis d 'O­rient tenen previst visitar la residència a les 5 de la tarda.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de desembre de 1994 APUNTS 39

LA VIDA SOCIAL Carmen Luque ha estat lligada a la vida social del Centro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat des dels orígens d'aquesta entitat. Ara fa 4 anys va de-dicir encarregar-se de l'activitat del

Grup de Ball i se'n va fer responsable. Luque va néixer a Madrid, però quan només tenia mesos es va traslladar a Utrera (Sevilla), on va viure fins als 16 anys i va adquirir arrels andaluses.

C A R M E N L U Q U E . Responsable del Grup de Ball del CPA

«Les sevillanes agraden perquè tenen una gràcia especial»

R.L. • Sant Cugat.— Com es va dedicir a fer-se càrrec del Grup de Ball del CPA?

—«A mi, de fet, sempre m'ha agradat molt el ball i la relació amb les nenes. Feia temps que col·laborava amb el Grup de Ball i un bon dia, ara fa quatre anys, l'ex-president Manolo Fer-nàndez, a petició de la pro­fessora del grup, em va pro­posar que me'n fes respon­sable i vaig acceptar-ho.»

—Quina és la seva feina? —-«Bàsicament, ajudar la

professora. Quan ella no pot assistir a alguna actuació, jo sóc la que la substitueixo. A més, també maquillo i ves­teixo les nenes. En defini­tiva, la meva feina és fer que tot surti bé. Això sí, amb la col·laboració de les mares de les nenes i els socis del CPA.»

—No hi ha nens en el Grup de Ball?

—«És una llàstima però ara mateix no en tenim. Hi va haver un grup de ball de nens molt maco però el problema va ser mante­nir-los quan es feien grans. Amb les noies passa el ma­teix: es fan grans, es casen, surten amb els seus xicots i ho deixen.»

—Hi ha afició a Catalu­nya per les sevillanes?

—«Moltíssima. No només a Catalunya sinó a tot arreu. Avui dia s'escolten les se­villanes fins i tot a les dis­coteques de música moder­na. Les sevillanes agraden perquè tenen una gràcia es­pecial. Quan sona una se­villana els peus van sols.»

—És difícil aprendre a ba­llar sevillanes?

—«Sí, un a mica. Quan

ELS ENTRETENIMENTS

Carmen Luque, responsable del Grup de Ball del Centro Popular Andaluz de Sant Cugat. Foto: J.A.MULA

ho veus, penses que és fàcil i que ho pot fer qualsevol, però el cert és que hi ha molts passos i cada un té la seva particularitat. Cada sevillana té el seu significat. De fet, el ball representa una parella d'enamorats.»

—Heu actuat a Andalu­sia?

—«De moment, no. Ga­briel Ruiz, l'actual presi­dent, és molt actiu i té la intenció de fer-ho. Està en contacte amb moltes cases

andaluses no només d'Es­panya sinó també de l'es­tranger. Hi ha afició per les sevillanes a tot el món i el president té contactes amb cases andaluses de Mèxic, l'Urugai, Veneçuela...»

—I a Sant Cugat també hi ha interès per les sevi­llanes?

—«Sí, perquè hi ha molta gent que vol aprendre'n. Aquí, a part del CPA, hi ha altres escoles de sevilla­nes.»

Imatge de la diada del CPA de Sant Cugat. Foto: MANÉ ESPINOSA

El Centro Popular Andaluz celebra la seva diada B Sant Cugat.— El lliurament d'una placa a Rafael Gallardo, vice-president del Centro Popular Andaluz i un dels socis fundadors, va obrir els actes de la diada de l'entitat. Segons el president, Gabriel Ruiz, aquest premi s'ha instituït per recompensar els

socis que han treballat més per l'entitat. Durant l'acte del cap de setmana passat Ruiz va anunciar el canvi d'orientació en el funcionament de l'entitat, que a partir d'ara treballarà en una línia més d'«ober-tura» a tots els santcugatencs. / J.M.v.

Horitzontals: 1.- Afanyar-se en un treball. 2 . - Cada un dels forats que hi ha en certes taules de billar, on es fiquen les boles. Planta amb una cabeça plena de grans. 3 . - Nom de consonant. Lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge, al revés. Sigla de l'est. 4 . - Preposició. Asse­nyalarà el dia de fer alguna cosa. Símbol del magnesi. 5 . - Jaquir, deixar. Festí on es cometen di­versos excessos. 6.- Es fa anant a l'una. Dilatat. Espinavessa. 7.-Esclau dels lacedemonis. Vent del sud-est. 8.- Vocal repetida. Encís, gràcia. Romana de Giro­na. 9.- Cinc-cents romans. Malt. Premi Nobel de Literatura 1989. 10.- Elevat. Empraria a la bior­xa.

Verticals: 1.- Acció irreflexiva. 2 . - Dret i rígid, de baix a dalt. Porció de terra voltada d'aigua de tots costats. Cinquanta ro­mans. 3 . - Successió periòdica segons un ordre determinat. Nom d'home. 4 . - Sortida, ex­cursió. Riu molt gironí. 5 . - Vir­tut teologal. Illa de l'arxipèlag britànic. 6 . - Mescla de gasos que formen l'atmosfera terres­tre, de baix a dalt. Vocal de pas. Cent dues romanes. 7 . - Comar-

ENCREUATS GIRALT

1 2 3 4 5 , 6 7 8 9 10 11

1

2 ü 3 >.. ^

4 f

5

6 '• 11 7

8 &

9 § 1 :-'fe

10 r

ca gironina. Repetida arreu. 8.-Vocal que fa que puguem parlar el català. Cosa molt poc fre­qüent. Part posterior de les bès­ties de càrrega. 9 . - Facultat de raonar. Part de la cara que s'es­tén a cada costat de sota l'ull a la barba (plural). 10.- Sigla de so­cietat limitada. Pintor i escultor català. Símbol químic del luteci. 1 1 . - Qualitat que tenen les per­sones que presenten una distin-

SIS DIFERÈNCIES

ció en les maneres, moviments, etc., plena de gràcia i sense afec­tació.

rjsure •'rv --oi «ro 'ipjo s -"6 i >un:>ua vv -•« '3°i*x Brou --i uiv u n 7TV -"9 -BAIO 'JICTD --jg! «w ?re!PV •V-"»"a·0"!"»wZ-ï'BV"««wo'j,-x as-jsïifBDV"I :s|B|uoz|uoqopn[OS

R. SOLER

éí^Jj é^^t\j)^&ÇK H ^^?r JV J^i^SbAs^ J^ * ..jf ÀÀ" ; ·v·. " *-•* \ U Ï ' ; ~

^^tòfàM-ï&M SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit objectes d'us personal.

A S B L T E A R T F

S N A R A S G A T O

F A 1 X A T B M G E

A C 1 L O ç P A G A

A X T L L E A U N L

Ç E L N T E' A L B L

A E T A E N T A E A

R A C P T 1 S N E T

B A N S E T A B A S

G R L L O R T U O M

33lO||3J 'EOEWd

'srarjaiireui 'exiej 'wieòeiq 'otssq 'strong 'saieqEs .opnjos

ESCACS J. ESCUDER

Amb una llarga però no gaire complicada posició, les negres acaben d'acorralar el rei blanc.

VSllerj 8 'VUDSd L'VLVOfrd '9U*Vd*l S 'au 3*1 *• ÍV9V ica c '+HÍV gx«a x 's^v " i íçpntos

JEROGLÍFIC GIRALT

POBLE DEL BAIX EMPORDÀ Forma unitat de població del municipi de Castell-Platja d'Aro.

P U i P iON©

DOWASt (0) S3H («P) HVNOd (IP) WONOHd (W3) Hfld OHV.a TTaiSVD

SOLUCIÓ DIFERENCIES

^•:-:iiiisisg»

40 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. s> de desembre de 1994

ELS SERVEIS

Cupó de TOnce S o r t e i g d e d i m e c r e s , 7 - 1 2 - 9 4

73617 N u m e r o Premis

73t>17 2 .500 000

361 1 50 .000

6 1 ;

i /

b 0 0 0

500

100

S o r t e i g N' ú m . p r e m i a t

D i m a r t s . t) 1? 94 0 0 0 0 0

Di l lur-s. ! ï - 1 2 - ' 114 8 2 2 0 2

D i v e n d n •s. 2 1? 9 4 6 0 5 2 8

Trio Sor te ig de d i m e c r e s , 7 - 1 2 - 9 4

087 S o r t e i g N u m p r e m i a t

D i m a r t s . 6 12 94 108

D, l luus , 5-12 94 803

D i u n ' i · i u j c . 4 12 94 355

D i s s a b t e . ?, 12 94 331

Súper 10 S o r t e i g de d i m e c r e s , 7 -12 -94

1 - 1 1 - 1 2 - 1 3 - 1 6 1 8 - 1 9 - 2 2 - 2 8 - 3 5 36 - 46 - 47 - 48 - 50 51 - 53 - 63 - 67 - 68

Loteria primitiva S o r t e i g de d issabte , 3 - 1 2 - 9 4

l 20 23 26 32 36. M 6 R-8.

E n c e r t a n t s Pessetes

1 (IB 6 2 3 1 . 3 3 4 . 6 7 5

2 d e 5 + C 2 3 . 9 3 1 . 1 7 4

219 de 5 4 3 7 . 0 9 9

13,642 d e 4 9.941

290 145 d e 3 9 9 0 . 0 0

S o r t e i g d e di jous i, 1 -12-94

4 14 - 38 43 - 44 - 4 8 D 3 R-1

E n c e r t a n t s Pessetes

2 d e 6 1 5 1 . 2 5 2 136

3 d e 5 + C 2 0 . 8 6 2 . 3 6 4

? 13 de 5 5 8 7 . 6 7 2

14 8 3 3 d e 4 11 .955

326 4 4 3 de 3 1 150

Loto 6/49 S o r t e i g de d i m e c r e s , 7 - 1 2 - 9 4

7- 10- 16 21 -44 -47

c C o m p l e m e n t a r i

45 Encer tan ts Pessetes

1 de 6 502 624 6 2 0

1 de 5 + C 7 8 9 . 9 6 2

17 d lo 5 38 .723

8 8 6 de 4 2 .080

16 5 05 de 3 4 0 6

Bonoloto Sorteig de dimecres, 7-12-94

1 0 - 1 3 - 1 7 30 - 40 - 45

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

S o r t e i g de d i m a r t s , 6 -12 -94

2 4 7 20 39 - 44. C-10 R-2.

Encer tan ts

0 de 6

0 de 5 + C

43 de 5

2,472 d e 4

49 104 d e 3

Pessetes

225.122.048

439.399 3.458

400.00

S o r t e i g d e d i l luns , 5 - 1 2 - 9 4

12 - 1 8 - 35 • 36 • 4 3 - 4 a C 4 9 R-2.

E n c e r t a n t s Pesse tes

0 de 6 207 577 .462

1 d e 5 + C 18 .767 4 3 3

88 d e 5 85 .307

4 . 1 3 2 d e 4 2 .877

7 1 . 8 9 4 d e 3 4 0 0 . 0 0

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns tarda obert

DESCOMPTES 3o edat i M n w l jove homes - doncs i nens

,.lv

3A x i CER0AN''.

ALTA CERDANYA

«£25--fr

ROSSELLÓ

VALLESPIR

CÍÜQF

ALT EMPORDÀ - Q -

o & J-iJNfS

§ e£^>

§ 5? •?.•'.•'.•';'.

v ï r r n v.v.%\

n =

*—1 «-11 *~m

T .i i «not HA :

E'.if-.·fi;

ÍMflrtAW

^ » IM.1 AflPIÍ SA31

s e u*nfcn^sA

•^AJ"-* W.,N0iS>

Falca d'altes pressions El temps experimentarà una progressiva millora i les temperatures diürnes augmentaran

( . l - M M A D O R C ' A

H Un anticicló envia una falca d'altes pressions sobre Catalunya. Com a conse­qüència. a la majoria de les comarques del Principat do­minarà l'estabilitat atmosfè­rica. La humitat ambiental a u g m e n t a r à p rog re s s iva ­ment i les boires tornaran a ser denses i persistents, especialment a les valls i pla­nes de les comarques llei­datanes. A la franja litoral sovintejaran els bancs de nú­vols baixos. Els valors ter-momètrics seran molt suaus. excepte a les zones amb boi­res. on l'ambient seia fresc i desagradable.

A les comarques gironi­nes el temps experimentarà una progressiva estabilitza­ció. Durant el matí sovin­tejaran els intervals de nú­vols, però a la tarda hi haurà un total domini de les cla­rianes. I.es boires matinals seran abundants i. en algun punt. persistents.

Al Barcelonès els núvols s'alternaran amb les claria­nes. Sovintejaran els núvols

Tnmuwm

u i e M M N i Grapi

GaflX 1 Xak»

Mojoat

de tipus baix i els valors ter-mometrics seran suaus.

A la Catalunya Nord la nuvolositat disminuirà pro­

gressivament. El risc de pre­cipi tacions serà pràc t ica­ment nul.

Al País Valencià la situa-

Allons Sala, 23, baixos

Tel. 675 16 51 Sant Cuaat

Surt 0 7 , 0 5 isolar/

0 8 . 0 5 (otictai,

Es pon 1 6,22 íso/'arj 17,22 rofciaij

•

Surt

1 1 , 3 9 fsolar,

1 2 , 3 9 (oíiciai)

Es pon 23,51 isolar) 00,51 fo/icia/f

Temperatures d'ahir Països C a t a l a n s M à x . M i n .

A l a c a n t 18 9

B a d a l o n a 15 9

B a r c e l o n a 16 9

La B i sba l 18 8

B lanes 18 10

C a d a q u é s 17 11

Cas te l l ó d e la P lana 17 8

E iv issa 21 9

L 'Es la r t i t 18 10

F i g u e r e s 14 5

F o n t c o b e r t a 18 5

F o r n e l l s d e la S e l v a 18 6

G i r o n a 16 5

L le ida _ 12 8

La M o l i n a 6 2

P a l m a de M a l l o r c a 19 7

P e r p i n y à 14 6

El Po r t de la Se lva 17 11

P u i g c e r d à 7 -1

Ripioll 12 2

R o s e s 14 6

San t A d r i à d e B e s ò s 15 8

S a n t X u g a t d e ^ V a l l è s — 6

St. Fe l i u de G u i x o l s 17 11

St. P r i va t d ' e n Bas 12 2

St. Pau d e S e g u r i e s 10 2

Sta . C o l o m a d e F a r n e r s 19 5

S ta . C o l o m a d e G. 18 9

T a r r a g o n a 17 10

V a l è n c i a 18 8

ció meteorològica estarà do­minada per les altes pres­sions. L'ambient serà estable i assolellat. A les comarques in ter iors sovintejaran les boires matinals. A les illes Balears l 'ambient es carac­teritzarà per ser insegur i poc definit, tot i que el risc de ruixats minvarà ostensi­blement.

Els vents seran fluixos i de direcció variable. La mar estarà arrissada, però amb freqüents àrees de marejol, principalment fora de la pro­tecció de la costa.

Sol i estabilitat

L'anticicló de les illes Açores abraçarà plenament els Països Catalans. L'esta­bilitat atmosfèrica serà ab­soluta. El sol dominarà a la major part de les comar­ques catalanes. Les boires seran freqüents i, a les pla­nes interiors, seran força denses. Les tempera tures diürnes seran molt suaus i les nocturnes es mantindran fresques. Els vents seran fluixos i d'origen marítim.

Estat E s p a n y o l

B i l b a o

La C o r u n y a

G r a n a d a

M a d r i d

S a n t a n d e r

S a r a g o s s a

Sev i l l a

T o l e d o

V a l l a d o l i d

16

16

16

10 16 9 19

14 11

12

11

4

5

13

4

12

6

3

M ó n

A m s t e r d a m

A t e n e s

Ber l ín

9 17

Bonn 9 4

Bratislava 8 0

Brussel· les

Buenos Aires

14

29

4

19

Ginebra 8 4

Lisboa 19 15

L o n d r e s 8 3

M è x i c 23 11

M i a m i

M o n t e v i d e o

29

22

21

11

M o s c o u 0 -7

N o v a York 11

11

2

Paris

11

11 8

Praga 6

8

-1

P e q u í n

6

8 1

Rabat 22 9

Rio de Jane i ro 37 22

R o m a 16

3 0

13

S a n t o D o m i n g o

16

3 0 21

T ò q u i o 18 6

Varsòvia 10 4

W a s h i n g t o n 17 6

• Àries. 21 març-20 ahni —Hauries d'estar nies pendent dels teus

amics i amigues, que, des de fa un temps, has deixat de banda.

•Taure. 21 abnl-20 maig —Vigila molt la teva economia, perquè

darrerament has tingut massa despe­ses supèrflues.

• Bessons. 21 maig-21 jun> —Agafa forces per treballar en aquests

pocs dies que et queden abans de començar vacances.

• Cranc. 22 juny-22 juliol -- T'aniria bé canviat d'aires i comentar

algun nou projecte. Lstaves massa encallat/da.

• Lleó. 2.' juliol-22 agust — Procura ser més pacient amb la teva

família. Saps que esteu passant un moment no gaire ho.

• Verge. 23 agust-21 setembre —Intenta fer algun pas per millorar

aquesta situació tan tensa que ja fa temps que dura.

• Balança. 22 set.-22 octubre Calma't, tranquil lit2a't, relaxa't i obli­da't de lot. encara que només sigui per minuts.

• Kscorpí. 2.i oci.-21 novembre -Pateixes massa per coses que. a la

llarga, no tenen tanta importància. No exageris.

• Sagitari. 22 nov.-2(l desembre —Després d'haver recuperat forces du­

rant les vacances hauries de tornar a l'activitat.

• Capricorn. 21 dcs.-19 gener —Intenta reduir despeses durant aques­

tes festes. Ja gastaràs prou amb regals i detalls.

•Aquari. 20 gener-18 febrer —Arrisca't més. no siguis tan previsor a

i deixa't anar. No val la pena tocar tant de peus a terra.

• Peixos. lu febrer-20 març —Si simplifiquessis els problemes no se'l

farien tan grossos com et semblen. La vida és senzilla.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994 APUNTS 41

ELS CINEMES

«El cuervo» Director. Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Ernie Hudson, Michael Wincott i Rochelle Davis. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Eric Draven, un enigmàtic personatge, torna de la mort després d'haver estat assassinat per un grup de gàngsters, jun­tament amb la seva xicota. El seu propòsit és venjar-se, eli­minant els responsables d'un en un, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia. En la seva missió, Draven sempre va acompanyat per un misteriós corb. És una història simple, sense artificis, una venjança en el seu estat més pur, tremen­dament violenta, situada en un lloc perdut de Gotham City.

«El especialista» Director: Lucho Llosa. Intèrprets: Sharon Stone, Sylvester Stallone i Eric Roberts. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • May Munro planeja ven­jar-se d'una banda de mafiosos que van assassinar els seus pares a Miami. Els violents successos van passar quan ella era una nena, i des d'aquell moment ha estat planejant la seva venjança. Per poder duria a terme s'in­trodueix en un grup de criminals encapçalats per Joe León i se­dueix el seu fill gran, Tomàs. Però May sap que ella sola no podrà realitzar els seus plans i implica en la seva vida i en la seva obsessió Ray Quick, un solitari especialista en explosius que també s'enamorarà de May. Ned Trent és un assassí a sou contractat pels León per inves­tigar la vida de May, que fa anys havia estat company de Quick.

«Forrest Gump» Director: Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Forrest Gump té un baix coe­ficient mental i pateix una ma­laltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol americà de la universitat,

• SAN CUGAT TSABADELL

Sant Cugat 1 La Màscara 4.15,6.20,8.25,10.45

San) Cugat 2 Peligrotmrtnente 4.45,7.30,10.15

Sant Cugat 3 Júnior 4.05,6.15,12$, 10.40

Sant Cugat 4 BReyUón 4.30,6.35,8.35,10.35

• RUBÍ Rubí Palace 1 Pesadilla antes de Navidad Laborables: 6.30,8.30,10.30

Dissabtes i fasSus: 4.30,8.30,8.30,10.45

Rub(Pa!ace2 Pellgro Inminente Laborables: 5.00,7.45,10.30 Dissabtes i (estius: 5.00,7.45,10.30

IPalac8 3 El Rey León Laborables: 6.00,8.00,10.30 si festius: 4.00,6.00,8.00,10.30

Rubí Patece 4 Stargate Laborables: 6.15,8.30,10.30 Dtesabtesilestius: 4.00,6.15,8.30,10.45

RubíPalace5 La Màscara Laborables: 6.30,8.30,10.30 Dissabtes i testa 4.30,6.30,8.30,10.45

• SABADELL

Cineart 5 sales Peligro Irtminente Pesadia antes de El Ray León El

4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45

campió de ping-pong i propie­tari d'una creixent empresa de pesca. Durant la seva agitada trajectòria cap al triomf, Gump coincideix amb el cas Watergate, la guerra del Vietnam i l'efer­vescència dels moviments con-traculturals i coneixerà diferents presidents i diverses persona­litats americanes.

«Júnior» Director: Ivan Reítman. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Danny DeVito, Emma Thompson i Frank Langella. Recomanada: Apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• El doctor Alex Hesse és un home disciplinat, sempre con­sagrat al seu treball, que fa anys que estudia l'instint més bàsic de l'espècie humana, allò que la porta a reproduir-se. Inventor de la droga que assegura en les pacients un procés de ma­ternitat exemplar i segura, Hes­se decideix implatar en el seu propi cos un ou congelat que roba de l'hospital. Aquest canvi físic i emocional conduirà el doctor Hosse a convertir-se en inesperada parella de la doctora Reddin, número u en conge­

lació d'ous pel seu estudi i màxi­ma rival del doctor Larry Ar-bogast, un eminent ginecòleg que es dedica a millorar la fer­tilitat dels seus pacients mas­culins.

«La màscara» Director: Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert, Peter Greene i Cameron Díaz. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, i es conver­teix en un autèntic dibuix animat vivent, capaç de transformar-se en el que vulgui. Des del mo­ment en què Ipkiss es posa la màscara inicia una venjança per­sonal contra tots els que el van menysprear, i es defensa de ma­nera original dels atacs que pa­teix.

«Peligro inminente» Director Philip Noyce. Intèrprets: Harrison Ford, Willem Dafoe, Anne Archer i Joaquim de Almeida.

Ctoeart-tres La Màscara 4.00,6.10,850.10.45

Euterpe Júnior Laborables: 4.30,6.20,8.10,10.50

Feslus-. 4.20,6.10,8.15,10.50

Montecarlo La Màscara 4.00,6.10,8.20,10.45

Principat Solo Tu 4.00,6.20,825,10.50

Rambla Stargate 4.10,6.20,8.30,10.50

TCERDANYOLA

Kursaal Magnapax: El Gran Canta

El Rey León

Solo Tú

Peligro Inminente

El Especialista

Reatity Bites

Forrest Gump

Pesadia antes de NavidM

El Cuervo

Stargate

Júnior

La Màscara

4.05,9.45

7.00

4.50,8.50,8.50,10.50

4.00,6.20,8.45,11.15

5.10,7.50,10.30

4.20,6.40,8.50,11.05

5.15,7.10,9.10,11.10

5.00,7.40,10.25

4.45,6.45,8.40,10.40

5.00,7.00,9.00,11.00

4.00,6.15,8.30,10.45

4.15,6.30,8.55,11.10

5.00,7.50,10.30

Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2. de Sant Cugat: Rubí Palace 2. de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • L'assassinat d'un home de negocis, unit estretament al pre­sident dels Estats Units, posa al descobert les vinculacions del mort amb el càrtel colombià i demostra la ineficàcia de la llui­ta contra el narcotràfic per part del govern nord-americà. Jack Ryan, un analista de la CIA, decideix investigar els fets i el mateix president envia dos dels seus homes en una missió se­creta paramilitar.

«Pesadilla antes de Navidad» Director Henry Selick. Intèrprets: Dibuixos animats. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. B En un món en el qual cada festa es fa en un país diferent, Jack Skellinton, el popular rei de les carbasses de Halloween, és l'encarregat de supervisar les sorpreses macabres que aquesta festa exporta tradicionalment al món real. Quan, de sobte, des­cobreix la Ciutat del Nadal, Jack s'obsessiona en la idea d'obtenir el control del Nadal.

«Reality Bites» Director Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke. Janeane Garofalo i Steve Zahn. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Lelaina és una jove que, des­prés de graduar-se en el col·legi, aspira a ser directora de cinema, però ha de conformar-se a ser assistent de producció en un programa de televisió. Durant el seu temps lliure, Lelaina rea­litza un vídeo sobre la vida quo­tidiana del seu cercle d'amistats.

«El rey león» Director. Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: Dibuixos animats. Recomanada: Apta. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les dèries usurpadores del seu oncle. Tur­mentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili. Quan troba la lleona Nala i li explica que les seves terres, governades

per Scar, han estat assolades pel patiment i les calamitats, Simba decideix tornar i ocupar el lloc de rei que li correspon, conscient que l'esperit del seu pare està amb ell. Inicia d'a­questa manera una batalla de­cisiva contra el seu oncle i un exèrcit de hienes.

«Stargate» Director Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Rambla, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

U El 1928, un equip d'arqueò­legs troba a Giza un estrany tresor, una anella metàl·lica que no saben per què serveix. Ac­tualment, una arqueòloga que va assistir a aquest descobri­ment sent una nena es posa en contacte amb Daniel Jack-son, un egiptòleg de teories bri­llants, i el recluta per participar en una operació secreta del go­vern nord-americà. L'operació consisteix a desxifrar el secret de l'anella egípcia, que no és res més que una porta estel·lar, un accés a una altra dimensió que els condueix al planeta Aby-dos. En aquest planeta viu una civilització extraterrestre sota la tirania del déu Ra, un perso­natge amb molts poders que va visitar l'antic Egipte fa segles travessant la porta estel·lar i que ara veu la possibilitat de tornar a la Terra.

«Solo tú» Director Norman Jewison. Intèrprets: Marisa Tomei i Robert Downey Jr. Recomanada: R/13. Sales: Principal, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Des que tenia 11 anys, Faith Corvatch ha estat una gran ro­màntica, convençuda que sap quin és el nom de l'home de la seva vida. Quan Faith està a punt de contraure matrimoni, rep una trucada d'un tal Damon Bradley, que la truca des d'I­tàlia. Faith ho deixa tot i marxa cap a Itàlia acompanyada per la seva amiga Kate. Un cop allà, topa accidentalment amb un al­tre americà, Peter Wright, i es fan amics. D'altra banda, Kate coneixerà un italià amb el qual viurà una intensa història d'a­mor. Peter i Faith localitzen un americà que correspon a la des­cripció de Damon.

Un antídot contra la nyonya de les pel·lícules Disney I «PESADILLA ANTES DE

NAVIDAD» Títol original: Nightmare before Christmas. EUA. Director: Henry Selick. Productors: Tim Burton i Denise De Novi.

ÀNGEL QUINTANA

N o és cap casualitat, però Pesadilla antes de Navidad, la fan­tasia de Tim Burton

—promocionada per la Dis­ney—, té totes les virtuts que manquen a la insípida da­rrera gran superproducció de la casa, El rey león. Men­tre que el guió d '£/ rey león no sap com avançar, a Pe­sadilla antes de Navidad gai­rebé hi ha una idea per fo­tograma. El sentit del ritme de Pesadilla antes de Navi­dad esta tan calculats que durant la seva hora i quart de durada no hi ha res que hagi estat més subratllat del que calia, ni cap moment que resulti gratuït. A El rey león, en canvi, tot està al iar- .

gassat, els moviments dra­màtics són mínims i no tenen força. L'estructura musical del film de Burton remet cap a ressonances dels mu­sicals dels 50 amb alguns tocs de Kurt Weill, però en cap momen t les cançons t r e n q u e n l ' es t ruc tura del film. A El rey León, en canvi, hi ha escenes injustificades que només han estat cons­truïdes per la cançoneta de torn.

La comparació entre les dues pel·lícules podria ser molt més llarga i, curiosa­ment , anir íem descobrint com el film de Burton és gairebé l'antítesi de la da­rrera prepotent superpro­ducció Disney. Pesadilla an­tes de Navidad guanya per K O El rey león perquè dis­posa de dos elements clau per al funcionament d'una bona pel·lícula narrativa i que els sistemes àudio-vi-suals actuals han oblidat: imaginació i agilitat. El film és, a més, un prodigi tècnic

que elimina qualsevol tipus d'estructura preconcebuda i aconsegueix ser una autèn­tica fita en el món de l'a­nimació. Per sobre els múl­tiples aspectes que diferen­cien els dos productes, n'hi ha un de clau: la voluntat de Burton de realitzar una obra que trenqui el costat tou amb què es tracta la bondat en els films Disney.

En els films de Tim Bur­ton la maldat sol tenir colors foscos, mentre que la bondat està envoltada de llum. A Batman, el món de l 'home rat-penat era fosc, mentre que el del Jocker era llu­minós i estava marcat pel somriure etern del personat­ge. A Eduardo manostijeras el món gòtic del protago­nista contrastava amb els co­lors postmoderns de la ciu­tat, d'on sorgiria el mal. A Pesadilla antes de Navidad, Tim Burton construeix un m ó n gòtic, abso lu t amen t gris, format per tots aquells personatges que poden po­

blar un univers de malsons infantils. Jack Skellington, el rei d'aquest món, és un per­sonatge amb cara de cala­vera, els seus companys són bruixots, homes amb dos caps, dimonis. Veiem ca­rrosses mogudes per esque­lets i l 'enamorada del pro­tagonista és una noia feta a pedaços, com si fos la nú­via de Frankenstein. Aquest món, generalment associat a la maldat, apareix com un univers simpàtic on estan permeses tota mena de bro­mes i on és possible la trans-

Antenex, S.L. Venda i reparació

d'antenes i

parabòliques. |

( / Àngel Guimerà, 2 (davant estació)

Tel. 589 22 47 SANT CUGAT

H i H ,!,[, ' i f l iT , ; I

gressió. El m ó n del Nadal, en canvi, és un món de co­lors ple de gent nyonya i embolcallat de sensibleria. Es un món absolutament avorrit perquè no hi ha ma­tisos i potser perquè la bon­dat és, tot sovint, molt poc interessant. De fet, en les velles al·legories bíbliques sempre han estat més fas-cinants les calderes de l'in­fern que els núvols de cotó fluix del cel.

Un cop plantejat el con­trast entre aquests dos uni­versos, Tim Burton esquiva

qualsevol mena de mani­queisme tradicionalista, re­butja el tòpic i l 'arquetip. El resultat final és un film d'animació increïble i una brillantíssima comèdia mu­sical per a petits i grans. Està molt bé que, enmig d'u­nes festes nadalenques en­voltades de tanta banalitat ensucrada, el públic infantil pugui reivindicar el món de Halloween, un univers on s'han suspès totes les regles i on tots els nens no tindran cap problema si volen ser entremaliats.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

42 APUNTS E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 9 d e d e s e m b r e d e 1994

L'AGENDA

• Kadiu Sani ( ugat De dilluns a dÍM'iidres - De 7 ;i <->.M) li. /-./ call del

Monestir. la uifiirnuiao amb Xinici I m u d i s i L'K Serveis Inlorm.iluis de KSC'.

- De HJII .i 1(1 h. \,j;if l ii^ul ituí u diu. amb \ . Casanovas. IV 1(1 a l l . ï n b . ' na habituat) amb astes. amb M Arnal.

IV i : 3n ;t 1 v.^u h. Res a i cure. presenlal per M. Ri­balta i M. Cavuelas. IV 13.311 a 14 h. Sant l'itfítií diu a dia (repetició) IV 14 a V \\ l oi de tarda l 'ieseiitat per .V Martin. De l 7 a IS h. •iuuata taula puiietn de : dilluns, la realitat ilels immiL!! ants a I ulles sense t'rontt res I ) imai ts. prae t i -quein la solidaritat a I iure íi la terra, amb \ . Casanovas i M. ( 'osta. 1 ViKvres . ent rem a / / >nuí;ti!.:e//i. amb VI. ( '.is-tillo. C Calilldo i M Ca­ll.iseo l) i |uns. obiím el eo-neii dels allios a / 'estaleia. amb I' I ar i I ( asares. I)i-vendies. I Abad i A lionet pteseiiten / '< si'e/ut De l.s a b 'h Res a \cure ( ie | ie l ie io |

De l " a 2\\\. Al i!,>n,. novetats musicals amb S. \ allve. /\ les J l . l l l h, I 'esportiu. amb ( kcveilc Di- : i . l n a 2\ li. Sons / isais. amb I'. Pallissa IV : Í a M li Dilluns: I iure u la una. dimaris: /./ nia-;jui;cm. dimecies: l .'estaletu. di|ous: / estrena, i divendres: I ulles sense fnmteres. De Ull a 7 h Musua al teu :'<stat. Musiea non-siiip

• Dissabtes De N a II» h 1:1 vn// '/''/ Mo-nestti (edició dissabte I. De lli a II li. /:/ /nti^ar:f/n ( lepeticiol . De 1 1 a i : li. / estrena (re­petició). IV 1 2 a l.í li l'estafelu (re­petició). De 13 a 14 h. \vanl-matx. C Rcvei te i l 'equip d'esports. De 1-1 a l.s li. l'ullis- sense fronteres I repetició).

— IV 15 a lli li. Manual M\ster\ lottr. amb J.M. Alvira. De ](i a ll> h. Súper /)/. Mu­sica amb \ . Montero . IV l1) a 20 h. Riff-Raff. Mu­sica heae\, amb M. l'icanyol. De 21) a 22 h. Iraek a Iraek. Kock. si ml i funkx amb J. Maiqucs . I )e 22 a s h. Musua al teu eostai Musica non-siop

• DillIlH·llKt'S

De S a ') h. I l dia del Scnvor. I missió de la missa tic dis­sabte i inlormacio de l'esyle-sia evaimclica l:bcn l:/fr. De 'i a (),3li h. I.spor! en marxa I a edició. I >c M 3d a 14 li. Rinlu d'uimes. (o iu la i t per I'. Pallissa. Poe­sia amb I I . ( larcia. sardanes i saisuela amb .1. Fàbregas, i les un pas per i'l:sbart. i De 14 a 15 li. l:\ports en niari.ii. 2a edició. De Is a 1<> li. Mutual AAvien lour. IV 10 a I1) h. Súper DJ. IV I'l a 21 h. Iraek a Iraek. De 21 a 22 h. Imports en niiir\u. .ui ctlicio. I V 22 ÍI 7 h. Musua ui teu costat. Musica non-stop. 1. cada hora... Butlletins ho­raris informutius. Connexió amb Catalunva Informació. inlormacio local i comarcal. Serveis Informatius de RSC.

9 L A P R O P O S T A

D I V E N D R E S

• Sants —Prestitud. Icocad ia i \ a lena.

• Cafè de Belgrado —A Ics 11.3(1 de la nit, countn

cu directe amb Country Joc and llis Pcrfect Show.

10 D I S S A B T E

• Sants Nua . Sra. tic Loreto, Eulàlia de Mérida i Melquíadcs.

• Mira-sol - A Ics s de la iaida al res­

taurant Mas Janci . berenar per a la gent gran de Mira-sol Ori;.: consell de districte de Mira-sol.

• Monestir - V Setmana de Natura. A les

(i de la tarda als i.inlms del Monestir. V lDrneig Medie­val Ciclista i xocolatada per qui vagi disfressat d'epoca. Inscripcions, el mateix dia.

11 D I U M E N G E

• Sants — Dama*. Daniel Hstilita i Ida.

• C luh Munlanjenc - A les 7 del matí davant del

Rs portaran a terme activitats relacionades amb l'ecologia.

V Setmana de la Natura

A q u e s t s d i e s se c e l e b r a la V S e t m a n a de­ia N a t u r a i, p e r a ixò . el C l u b M u n t a n y e n c

San t C u g a t h a o r g a n i t z a t d ive r se s ac t iv i ta t s r e ­l a c i o n a d e s a m b el m e d i a m b i e n t . D e m à , als j a r d i n s de l M o n e s t i r hi t i n d r à lloc el 5 è T o r n e i g M e d i e v a l Cic l i s ta i u n a x o c o l a t a d a p e r als qu i vag in d i s f ressa t s d ' è p o c a . A m e s , d u r a n t la s e t m a n a , hi h a u r à c o n f e r è n c i e s i d e b a t s q u e t r a c t a r a n el t e m a de l ' equ i l ib r i eco lòg ic , s.d.

Monestir, sortiria de l'excur-sio matinal: ( oneacnt la Serra • U i < )hae l Les coves). 12

• Club Muntanyenc —A les 7 de la tarda al C luh

Muntanyenc, Cinema docu­mental : Missió Mauritània. I etrt> al IIUÍ· del desert, per loaquim Montunol .

VCÜS* -s- *

• Kscola Municipal de Música A les 8 del vespre a l'aula magna, concert cloenda de les X Jornades de Repertori Romàntic, a càrrec dels pro-lessors i a lumnes part ic i­pants. Lntrada lliure. Org.: e sco la d ' e s t u d i s mus ica l s Montserrat C'alduch.

D I L L U N S

• Sants — Níra Sia de ( iuada lupc i

Joana brancesca bremiot de Chantal.

• Club Muntanyenc — V Setmana de Natura. A les

21),(III, conferencia: Del l'alies f/i ({iteihiru res'/ l'utur tein-tonui de lu etnnarea. per S. Rueda, biòleg i psicòleg.

13 D I M A R T S

• Sants —Llúcia. Olilia i Autben.

• Cent re Borja —A les l c)45 dins el cicle Con-

j'erenetes sobre Cultura i So-eietat: liusia, ayer y hoy, per Natàlia Novosilzov, professo­ra de rus a la L'AB. Estu­diants. entrada lliure. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29.

• ( ' luh Muntanyenc V Setmana de Natura. A les 7 de la tarda conferència. Sal­vem Castell. Defensem Torre S'cffru. una problemàtica co­muna, a càrrec de Josep Vi­lanova. representant l'asso­ciació Salvem Castell, Pala­mós.

14 D I M E C R E S

• Sants -Joan de la Creu, Nicasi. Pom-peu i Abundi.

15 D I J O U S

• Sants Valerià i Cristiana.

• Cafè de Belgrado —A les 11.30, blues en directe

amb Chicago Blues Tribute.

• C l u b Muntanyenc —V Setmana de Natura. A les

7 de la tarda conferència: Cer­danyola. Sant Cugat, el mateix debat: TGV. Túnels d 'Hor ta i Sant Medir, carretera de cornisa. PGM. Golf de Coll-serola. Torre Negra...

• Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació a la Casa de Cultura, l'el.: 675 32 23.

• Cent re Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, música.

dansa i altres activitats. In­formació de 5 a lí hores. Tel.: 5H')()S47.

• C e n t r e Cívic de les Planes —'lal lers de musica, manuali-

tats. casal i altres activitats. Informació de 5 a C hores. Tel.: 675 51 05.

• Casal Cul tura l de Mira-sol —Taller de teatre per a nens

i adults, nianualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i al­tres activitats. 'Càller de na­tura Descobrint el nostre en­torn. per a nens i nenes tle 7 a 12 anys. Dissabtes, de II) a 1. Informació de 5 a ') hores. Tel.: 5Sl> 2(1 7S.

• Casal Cul tura l de Valldoreix —Dies 23. 27. 2S. 2<). 50 de

desembre i 1. 2, 3. 4 i 5 de gener, de {> del mati a 2 del migdia, diverses activitats: es­tudi. tallers, ludoteca, jocs or­ganitzats, excursió a l'V.v Per a nens i nenes de 5 a 14 anys. Informació: (i74 45 í>í>. Preu: 10.500 tots els dies. 6.500 del 23 al 3o i s.OUO del 2 al 5.

• A t e n e u Santcugatenc —2n Curset Taller de Manua-

litats: centres florals, policro­mia. porcellana russa, cuina i altres, bins al junv. Tel.: 675 43 S8 (Ma. Antònia Na­varro).

• Pessebre vivent —Dissabte 24 de desembre de

6 a 8 de la tarda als jardins del Monestir, Pessebre Vi­vent 94. Org.: grup de joves de la parròquia.

• C r e u Roja —Campanya de conscienciació

respecte de la natura. Re­collida d 'arbres vius de Nadal del 15 al 25 de gener de l) a 20 hores als locals de la Creu Roja.

• C u r s d 'esperanto —Org.: Grup d 'Esperanto Jo-

zefo Anglès. Tel.: 674 61 SO.

• Club Muntanyenc — G r u p de muntanya per a nois

f 4 A ttLORESTA.LES PLANES * a t .

Sortida* de* de Mas Janer. -Dies leiners. 1 a sortida: O6.l0h-07.i0hialsl0minutsde cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finaliUa el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.l0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Oies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07 50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07 50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer Estació Mira-sol Plaça Can Cadena, Estació St Cugat Mercat Torreblanca CAP AHons Sala Can Cadena Estació Mira-sol, Mas Janer

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1a sortida. 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sa/a, Estació. Plaça Centre La Floresta F Colom

J i l k .

StiL·.'·a·» "^ ' s-

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h, -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07.55h i 11 55h.(feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners 1 a sortida 06 16h 06 46b i als 16146 minuts de cada hora fins a les 2216h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners.' a sortida 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Sant Domènec. CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC Colomer, Sant Domènec.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05 15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1 a sortida 05 451 als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Dissabtes lasorfida 05 451 als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06 45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21 45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15b (feiners).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès

n ^ O B H ASS. RADIO SERVI DIA 1 NIT Í H l ^ ^ ^ ^ H T A X I Servei de grua

H H R ^ ^ ^ I S A N T Cobrament amb

I ^ ^ H C U G A T targetes de Crèdit

Wt j T H 1 VALLDOREIX ' lfc!etac

(589 44 22-674 92 12

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets.

Fes-te soci de | Creu Koja |

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de desembre de 1994 APUNTS 43

L'AGENDA

i noies de li a 14 anys. Tel.: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès a nivell de conversació. Tel.: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Tel.: 674 53 96.

—Esquí de fons. Del 27 de de­sembre al 3 de gener a Lles, refugi de Cap de Rec, a partir de 6 anys. Inscripcions fins al 16 de desembre a la se­cretaria d'esquí, de dilluns a divendres de 19 a 21 hores.

—Del 8 a 1*11 de desembre, esquiada a Val-Thorens. Preu: 22.750 ptes, inclou au­tocar, forfait, allotjament i taxes. Més informació a la secció d'esquí del Club Mun­tanyenc (Plaça Barcelona, 5) o al telèfon: 674 53 96.

•Centre Borja —Dimarts 20 de desembre a

les 19.45 de la tarda, dins el cicle Conferències sobre Cultura i Societat: Mèxic: els maies al Yucatàn, per Josep Ma. Gavin, investigador. Es­tudiants, entrada lliure. Tel.: 674 11 50 i 674 56 29.

•Club Muntanyenc —Dilluns 19 de desembre, a

les 9 de la nit, als locals del Club Muntanyenc, xerrada col·loqui: Experiències a camps de treball a Xile i Bo­lívia.

• Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac

1995. Temes relacionats amb Sant Cugat o el seu àmbit comarcal. Dotació: 200.000 pessetes i diploma. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bascs a l'Ajun­tament, Casa de Cultura o Arxiu Municipal.

•Pessebres a domicili —Primer Concurs de Pessebres.

Inscripcions al Casal de Cul­tura de Mira-sol de I'l al 23 de desembre.

—15è Concurs de pessebres. Inscripcions a l'Ateneu Sant-cugatenc. PI. Pep Ventura, 1.

• Sales municipals —Del 12 de desembre al 7 de

gener al Casal Cultural de Mira-sol, exposició de pintu­ra: Ricard Andrés i Xavier Martí. Hor.: De 5 a 8. Dis­sabtes de 10 a 1.

—Fins al 16 de desembre a la Casa de Cultura, Exposició d'Art Pro-Asdi. Dissabte 17 de desembre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda: Subhasta Pro-Asdi.

FARMÀCIES DE TORN

Dia/Poble | Farmàcia {adreça} | Telèfon |

1 Sant Cugat Moral (Sta. Teresa, 40) 6753344

* Cerdanyola

ï Rubí

Torrents (Diagonal, 34)

Roca (Av. Barcelona, 55)

5803904

6990953

? Montcada

j Papiol

Capdevila (Conca, 10)

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

— ? Montcada

j Papiol

Capdevila (Conca, 10)

A. Vila (Av. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat Domènech (P. Sant Magí, 50) 6743353

S Cerdanyola Peretro (Av. Catalunya, 51) 5809700

" Rubí Oriol (Zafiro, 28) 6994396

i Montcada Duran (Rbla Montcada, 37) 5751543

í Papiol A.V1à(Av. Generalitat 35) 6683967

1 Sant Cugat Uorens (Sta. Maria, 27) 6741531

1 Cerdanyola Uuls(Altimra,18) 6924708

~ Rubí Gfcert (Torres Oriol, 4) 6996899

~ Montcada Duran (Rota. Montcada, 37) 5751543

j Papiol A.Wà(Av.GeneraBat,35) 6683967

• SantCugat C u W ( P . Diputació, 6) 6740364

i Cerdanyola Sanchez (Passatge Xops, 2) 6923184

- Rubí BaSori(MilàiFontanab,1) 6990388

" Montcada Pardo (Can Sant Joan. Masia,2) 5642139

| Papiol A W à ( A v . Generalitat, 35) 6683967

• SantCugat Riera (Dr. Murifc, 1) 6740430

i Cerdanyola Orcfe (Av. Argentina, 17) 5807859

s Rubi Pont(M8gíRamertol,7) 8973456

i Montcada Guix (Major, 25) 5641645

| Papiol A.VTà(Av.Generaltat,35) 6683967

• SantCugat Salavert (S.Rusi)ol, 38) , 6740645

*. Cerdanyola Selva (Tomant, 12) 6918901

í Rubí Garcia (Segòvia, 1) — • Montcada E ReW (Av. Catalunya, 65) — I Papiol AV1là(Av. Generalitat, 35) 6683967

• SantCugat Teixidó (Rbla del Celler, 97) 6747749

£ Cerdanyola Àlvarez (Galeries Unicentro) 6926721

È Rubí CalsinafNtra.Sra.de Lourdes, 35) 6992099

i Montcada vila (Jaume 1,20) 5645904

£ Papiol A. Via (Av. Generalitat, 35) 6683967

5 Sant Cugat Beringues (Alfons Sala, 46) 6740483

5 Cerdanyola Bach (CordeHes, 67) 6922367

-.: Rubi ParriUa (Xercavins, 7) — ü Montcada J. Relat (Major, 89) 5841481

ï Papiol A. Via (Av. Generalitat, 35) 6683967

TÏÍ.EFSHS

SERVES

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

-Fins al 13 de desembre a la Casa de Cultura: artesania tèxtil, ceràmica i arts florals. Org.: Talleristes i Artesans.

-Del 12 de desembre al 7 de gener al Casal Cultural Mi­ra-sol exposició de pintura: Ricard Andrés i Xavier Mar­tí. Hor.: de 5 de la tarda a 8 del vespre, dissabtes de 10 a 1 del migdia.

-Del 16 al 18 de desembre a la Casa de Cultura: Nadales Condiesel. Lucas-Condiesel.

-Del 12 al 19 desembre a la Casa de Cultura exposició: El rodal agrícola del Vallès. Amb motiu de la V Setmana de la Natura. Org.: CMSC

• Sales privades —Fins al 13 de desembre a la

Sala Rusifiol, olis de Morató Aragonès. Cada dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diu­menges i festius d ' l i a 15 h. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 18 de desembre a la Galeria Canals: Carme Llo­rens. Tel.: 675 49 02. Hor.: cada dia de 17 a 20 h. Dis­sabtes d ' l i a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d ' l i a 14 h. Dilluns tancat.

—Fins al 12 de desembre a la Sala d'Associació d'Idees, es­cultures de F. Gómez Gar-dellà. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50.

Ajuntament 5892288

Ambulatori Les Planes 6755105

Bombers Betlaterra 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubi 699 8080

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

Casal VaMorebt 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic La Floresta 589 08 47

Centre Cívic Les Plenes «755105

Centre Cultural Mira-sol 5892018

Cinemes St. Cugat (Reser.) 5880941

Correus 6747096

Creu Roja SantCugat 8741234

Creu Roja VaMoreb: «742459

Dispensari La Floresta «747615

Ert. Municipal descentra*. 6742719

ENHER Rubí 6881892

FECSA 6881226

FFCC «741» 34

Funerària «74 05 25

6. Civil (Mira-sol) «742379

Hisenda 68»1155

Jutjat 6748696

Oficina Municipal U Floresta 5880647

Parròquia SL Pere Octavià 6741163

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia Valldoreix 6740569

Piscina Municipal Valldoreix 6754056

Cuerpo Nacional de Policia 6747858

Urgències 091

Policia Municipal i Prat Civí 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908795125

Comissaria de Policia 6747612

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5894422

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5690021

Valldoreix (parada) 6741111

—Fins al 15 de gener a Febo Galeria d'Art, Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores de l'art Hor.: de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55.

—Fins al 4 de desembre, 7a Exposició de pintura a l'A­teneu Santcugatenc —olis de Ticó—. Hor.: De 6 a 9.

—Obert tot el cap de setmana, Mercantic. Tel.: 674 49 50.

—Fins al 21 de desembre al Club Muntanyenc: olis i aquarel·les de R. Cirilo i R. de Gaztanondo. Inauguració el dia 2 a les 19.30. Hor.: feiners de 7 a 9 i dissabte

Grua 6743371

Aigües La Floresta 6742089

AAPP i W Mira-sol 6742018

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPP i W Valldoreix 6742197

AAPP i W C . Montserrat Vall. 6742105

AAPP W Can Majó Vall. 6745049

AA Prop, i Veins La Floresta 6742089

AAWAiguaBongaLaFlor. 6745129

Ass. Consumidors 2684567

Wcohofcs Anònims 3177777

DNI (Cita prèvia) 5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212

H.Vald'Hebron 4272000

H. Sant Joan de Déu 2034000

Uniu Coronària 2481040

Tet. de l'Esperança 4144848

Informació Carreteres 2042247

Informació Aeroport 4785000

Informació RENFE 4900202

Informació Port 3188750

OMIC 5893188

Poidínic Torreblanca 5891732

PROMÜSA 5891732

| ENTITATS

ASDI 6753503

Arxiu Gavin 6742570

Casal d'Avis SC 58916 36

Llar d'Avis Parròquia 5890598

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 67526 52

Ei Tot Sant Cugat 6748661

Grup Sup. Immigrants 6749314

Ràdio Sant Cugat 6755959

Televisió Sant Cugat 5895366

Els 4 Cantons 5896282

tot el dia. Festius d'H a 1. —Firart. Primer i tercer diu­

menges de cada mes de 9 a 2 a la pi. del Monestir.

—Diumenge 18 de desembre de les 11 del matí a les 9 del vespre, I Mostra d'Art als jardins del Monestir. Ba­ses fins al 15 de desembre a la Casa de Cultura. Tel.: 589 13 82. Org.: Firart.

TEATRE

•Centre Cultural —Dissabte 17 a les 22.00 i diu­

menge 18 a les 19.00, a l'Au­ditori, estrena del musical

Germans de sang, amb Àngels Gonyalons. Dir.: R. Reguant. Entrades de dimarts a diven­dres, de 12 a 2 i de 6 a 8.30, al c/ F. Moragas, 30 i dues hores abans de la fun­ció. Preu: 3.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

•Casal Cultural de Mira-sol —Divendres 16 de desembre a

les 19.00: El barret de palla d'Itàlia, pels alumnes de l'EP Catalunya.

—Dimecres 21 i dilluns 26 de desembre a les 19.00: Els Pas­torets, per Mira-sol Teatre.

—Dissabte 17 de desembre a les 19.00: Una història d'àn­gels i dimonis i el Testament d'en Nasi, pels alumnes de 4t de l'EP Catalunya.

• Unió Santcugatenca —Divendres 16 a les 10, dis­

sabte 17 a les 10, diumenge 18 a les 7, dilluns 26 a les 10 i divendres 6 a les 10: Cyrano, d'Edmond Rostand. Entrades a pi. Pere Sant, 15 i Torrent de la Bomba, 14. Org.: Fila Zero.

MUSICA

•Cafè de Belgrado —Divendres 16 de desembre a

les 11.30, Country Joe and His Perfect Show.

—Dijous 22 de desembre a les 11.30, Blues in the Night.

—Divendres 23 de desembre a les 11.30, Country Joe and His Perfect Show.

—Dijous 29 de desembre a les 11.30, 77IÉ> R'N·R Elephant.

•Casal Cultural de Mira-sol —Diumenge 18 de desembre

a les 19.00, Concert de Nadal, amb les corals Unió Santcu­gatenca i Serra d'Or.

•Centre Cultural —28 de desembre a les 10, a

l'Auditori, Concert de Nadal, amb l'Orq. Simfònica del Va­llès. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c/ F. Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.500 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i

de 4 a 8. Tel.: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De

dimarts a divendres de 12 a 2 i de 4.30 a 8. Dissabtes de 10 a 2. Tel.: 589 28 09.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 a 9 h. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2on.,

Matins. Tel.: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —PI. Pep Ventura. Dijous, di­

vendres i dissabte de 4 a 8. • Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Tel.: 589

13 82.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

LES MANS Com són: La seva part externa disposa de molt poques glàndules sebàcies, la

qual cosa les fa extremadament fràgils. Tot i això, no s'arruguen amb la facilitat

del rostre, però s'emplenen de taques i es tallen. Convé cuidar-les i hidratar-les

diàriament, sobretot a l'hivern, ja que el fred és un dels seus pitjors enemics.

Mitjançant cremes específiques, una vegada a la setmana convindria aplicar un

tractament que els aporti les substàncies hidratants, nutritives i regeneradores que

necessiten, i no oblidis una manicura un cop a la setmana per donar una bona

imatge a les teves mans. Formas t'aconsella Azual Crema, que t'hidrata i a la

vegada et tractarà i, en cas de taques, les emblanquirà.

Elies Rogent, 18 A (o tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

44 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès Sant Cugat del Vallés: l Xcmc :• V ss1* sj *;

Divendres, l) de desembre de 1W4

L ' E N T R E V I S T A

GLÒRIA ROGNONI. Actriu

« La gent no té esperit d'aventura »

Glòria Rognoni va tornar a

actuar desprès de vint anvs el

desembre del IW.V Havia

reconegut que s'envorava i

interpretar /•.'/ desi va ser un

repte. Si fos per ella. continuaria

fent aquesta obra pels teatres de

Catalunya. Però tieballa amb la

mateixa il·lusió dirigint, pensant

i esciivinl. ( ' reanl . en definitiva.

I la seva l'illa .lana. que ara te

quatie anvs. t,imbc |i ocupa una

bona part del temps No tant.

però. com a ella li agradaria.

\ \ i ,l l s < \ s n l k . \

• S a n t ( u g a t clt-1 V a l i e s ( 'om sent la tornada a l'esee-

naii d'un lealie un an\ desprès de l'eslrena d'/ / ( /csí?

••Soe molí dolenta pel recor­dat Jades, la la Ini ativ'.' I n linc un h'e, i| d nu >ll espí. i i.il No v ull que sembli un topu . peto es ai\i. 1 li", vam piepaiai moll. n: vaig posai molles Lianes, i significava ret i nb.ii•-me a m b un escenar i . actuant, desptes de molts anvs. 1 a pi HII leni hav e i pet llongat. a nu in'liauii.i .iLii.ui.it molt. íis una obra que ha anat molt be. però no se n'han let tantes represen­tacions eom |o hauiia volgut. Hi ha una cosa curiosa: si no vas a Barcelona, no teus la difusió que es mereix l'obra. I a Barcelona tampoc no hi ha tants teatres, i els que hi ha els porten ties o quatre persones, i encara gràcies, si ells no hi han posat els diners, difícilment col·locaran una altra obra.»

lis a Barcelona, doncs, on encara es talla el bacallà?

- «Sens dubte. 1 això perjudica el teatre que es vol portar a fora, eom ara el del Centre Cultural. Aquest espai va néixer amb l'ob-lectiu de contractar les obres que precisament no arribaven a Bar­celona i captar-ne el públic. Però, ma lauradament , a la gent ja li costa anar al teatre i, si a més ha d'agafar el cotxe i potser per­dre's per una sortida dels tunnels. la mandra els supera. La gent té poc esperit d'aventura, i espera que li portin les coses a la porta de casa.-

Sens dubte. Glòria Rognoni no ha passat un anv sabàtic.

L A C O L U M N A

Relax

(iiona K. un. fotoerafiada en un racó de casa seva. a Mira-sol. l-oiu MAM- l SPINOSA

—«Una de les coses que mes m'agrada d'aquesta professió és que t'estàs una temporada treba­llant sense alè. i en canvi pots tenir desprès uns mesos en els quals et fa por pensar en el futur. Per a mi. aquest es un gran què d ' a q u e s t a p rofes ­sió.»

—Tot i la calma, pen­sar la cerimònia d'inau­g u r a c i ó d e l s S p e e i a l Olympics ja representa molta feina.

— « L a p ràc t i ca dels Jocs Paralímpics em va s e r v i r m o l t . 11 m é s i m p o r t a n t es q u e ho vam fer amb poc pres­supost i el temps gairebé se'ns tirava a sobre. Trobo que el resul­tat va ser excel·lent. No ho podria haver fet sense el meu equip de

«Per molts

esforços que facin les ciutats i els pobles d'arreu,

una obra no té la

difusió que es

mereix fins que no és representada a

Barcelona»

producció, que ja em va ajudar amb els Paralímpics. I els veïns de Granollers, sobretot el sector que es fa dir blaus, s'hi va abocar.

Fins i tol els músics van fer ponting.»

— Q u i n a d i feren­cia hi ha entre mun­tar una cerimònia i dirigir una obra de teatre?

—«Tol es multipli­ca per mil. Has de saber combinar el rit­m e . q u e t a m b é és i m p r e s c i n d i b l e en teatre, amb qualsevol a s p e c t e v isua l q u e p u g u i e n r i q u i r e l m u n t a t g e . P e r ò cl

que més canvia és el sistema de treball. Una cerimònia s'assaja i no en veus cl resultat final fins que no arriba el moment d'estre­

nar-se. Fas una planificació, com al cinema, i t 'imagines el que pot sortir."

—També ha tingut la tempta­ció d'escriure?

—«Vaig escriure el guió d'un capítol pilot d 'una telesèrie, una mica a u t o b i o g r à f i c a . La sè r ie volia reflectir el procés d 'adequa­ció de les persones que han tingut una experiència com la meva. Un accident, el temps a l'hospital i el c a n v i q u e a ixò c o m p o r t a . Aquest és un món que la gent no coneix, però que enriqueix molt. És una tall a la vida i has de començar de nou. La feina és la de reconèixer-te de nou. aprendre a mirar la vida amb uns altres ulls i acceptar la teva nova vida. Si no, t 'enfonses. Podia haver sortit una sè r ie m a c a , a m b a q u e s t a idea. TV3 s'hi va interessar, però no va passar d'aquí.»

Miot'ia. HHRCÍA •

D isculpin. Jo també sóc dels que van a córrer, juguen a tennis i etcètera, tot i haver passat la quarante­

na. Es, sospito, un mal genera­litzat. Ens trobem situats clara­ment a la part superior del tobo­gan i. doncs, a punt d'iniciar la patinada accelerada que consti­tueix la —diem-ne— sf^una part de la vida. Tot i això, practiquem activitats arriscades. No hi ha res a fer. L ' home n o m é s con t ro la vagament els impulsos suïcides que li són propis. Els mes joves procuren estar a l'altura de Ics circumstàncies a base de practicar esports d'alt risc anomenats mes eufemísticament e.\p<>/i.\ tl'a\c?nu-ra: salts de pont . ales delta, para­caigudes... l'is a dir. els joves (amb la i n c o r p o r a c i ó i l · lus t re de la senyora Ferrusola) tampoc se'n saben estar. Iots anem passats de rosca. Tots patim per sobre de les nostres possibilitats. Tots lendiír. a pertànyer a una societat pobla­da de vells disposats a maquillar la seva decrepitud amb la distres-sa més patètica: la màscara de la joventut. I així. cul te eslnitcc i esbufec, ens anem acomodant a un món histèricameut profilàetic q u e es b u i d a de liim a m b la mateixa celeritat que s'omple de preservatius. Vivim en l 'apaienca d'un paradís de l'eterna joventut que només pot haver sorgit d'un pacte diabòlic entre Marx i Sata­nàs. Convé recuperar cl sentit de la mesura. Convé, de fet. recu­perar la sensata saviesa dels met­ges d'abans. Dels que encara no havien assimilat l 'arrogància de l'individu del segle XX i creien que la nostra energia és un bé e s c à s q u e ca l n o m a l v e r s a r . Defensaven la teoria que tots dis­posem d'un estoc limitat de vita­litat i que, per tant. no cal estar dret si es pot estar assegut, asse­gut si es pot estar estirat, o només estirat si es pot fer un son de pas­sada. Publicaven estudis en revis­tes mèd iques amb afirmacions com la que ens ajudarà a arribar al final de la columna; «Passats els quaranta no cal aixecar un dit si no és del tot imprescindible. Ajupir-se per cordar-se les saba­tes, portar la forquilla a la boca, eixugar-se després d 'una dutxa, r i u r e , p a r l a r i l legir : tot ai.xo cobreix, de sobra, les necessitats d'exercici diari.» Si han arribat fins aquí, descansin.

ADMINISTRA©»©-

À-* - ? . - ' ' V - Í J

fJV**

ADMINISTRACIÓ

DE LA LOTERIA

NACIONAL JfiU*=Si.V. t

ADMINISTRACIÓ

DE LA LOTERIA

NACIONAL

Núm* % Núm. 3 Major, 3 3 (costat Monestir)

Tol. 6 7 4 0 1 7 4 SANT CUOAT M L VALLÉS

(Barcolona)

Ctra. Cerdanyola, 4 9 Tel. 6 7 5 3 8 0 3

SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

•M4MMK