redacció: 93 458 87 80 – linianoubarris@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Entrevista a Janet Sanz

pàg 9

Regidora de Nou Barris

El consistori busca alternativesa l’ampliació de l’Heron City

Agenda Nacional pàg 4El sobiranisme acorda unallista unitària i afronta el 27-Samb la il·lusió renovada

Efemèride pàg 6Can Basté celebra el 20è aniversari i deu anys de gestió veïnal

Reunió pàg 6Satisfacció entre lesentitats per la primeratrobada amb Janet Sanz

Successos pàg 6Mor el nadó suposadamentapallissat pels seus pares

Esports pàg 14Comença la renovació de lagespa del camp de la Monta

La regidora Sanz i l’exalcalde Trias es creuen retrets pel fet que el projecte s’aprovés per silenci administratiu pàg 12

Festival de Blues pàg 8La llegenda nord-americanaSonny Rhodes s’exhibeix alParc Central de Nou Barris

“Faré tot el possibleperquè Nou Barris

sigui un dels districtes forts

d’aquest mandat”

barcelonalínianoubarris

linianoubarris.cat · 24/07/2015 · Núm.61 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 24 juliol 2015línianoubarris.cat

3 | línianoubarris.cat24 juliol 2015Reportatge

Els barcelonins són força opti-mistes pel que fa al futur de la ciu-tat. Aquesta és una de les conclu-sions que es pot treure de l’En-questa Post-electoral elaboradapels serveis estadístics de l’Ajun-tament i que es va presentar fa unsdies.

Així doncs, l’estudi, fet desprésde les eleccions municipals, mos-tra que un 54,9% dels barcelonins,quan se’ls pregunta sobre lesperspectives de futur, afirmenque la ciutat “millorarà”, mentreque un 9,8% creuen que “conti-nuarà igual” i un 16,4% conside-ren que “empitjorarà”. Per úl-tim, un 19% asseguren no saber-ho o no contesten. Pel que fa a la

percepció d’evolució del darrerany, un 42% creu que la ciutat hamillorat, un 34,4% que ha em-pitjorat, un 24,4% que està iguali un 8,3% que no ho sap o no con-testa.

Tot i l’optimisme que mostrenpel futur, també cal dir que elsbarcelonins, quan se’ls preguntaper l’estat actual de l’economia,l’opció majoritària és la ‘do-lent/molt dolent’ amb un 39,9%,mentre que un 34,8% creuen queés ‘molt bo/bo’ i un 20,4% diuenque és ‘normal/regular’.

PRINCIPALS PROBLEMES Pel que fa a l’apartat de l’en-questa on es pregunta pel pro-blema més greu que pateix la ciu-tat, la resposta és la mateixaque en els últims anys: l’atur.Després de la desocupació(21,3%) se situen els problemes

econòmics (12%) i l’estat delsequipaments i serveis (7%).

VALORACIÓ POLÍTICAPer últim, l’enquesta també pre-gunta per la valoració de la gestiódel nou govern i dels líders dels di-ferents partits polítics.

En el primer cas, un 52% delsenquestats considera que el nougovern municipal està duent a ter-me una gestió ‘molt bona/bona’,un 21,9% la defineix com a ‘moltdolenta/dolenta’, mentre que un21,4% creuen que és ‘normal/re-gular’.

Pel que fa a la nota als polítics,la més ben valorada és Colau(BComú), amb un 5,8. La seguei-xen Trias (CiU), amb un 5,7; Bosch(ERC), amb un 5,2; Lecha (CUP)amb un 4,8; Collboni (PSC) ambun 4,7; Mejías (C’s), amb un 3,3 iFernández Díaz (PP), amb un 3.

Primeres sensacions» L’ Enquesta Post-electoral revela que el 55% dels barcelonins creuen que la ciutat millorarà en el futur» Ada Colau és la política més ben valorada i obté una nota d’un 5,8, una dècima més que Xavier Trias

Albert RibasBARCELONA

PLE4El primer Ple de l’Ajunta-ment va servir per tirar endavantl’aprovació del cartipàs munici-pal. Durant la sessió, l’oposició,excepte ERC i la CUP, va rebut-jar la proposta de l’equip de go-vern de Barcelona en Comú dereduir les remuneracions dels cà-rrecs electes entre un 27% -en elcas de l’alcaldessa- i un 15% -pre-sidències de comissions o dedistricte-.

Així doncs, amb l’esmenapresentada i aprovada per CiU,Ciutadans, PSC i PP, el sou deColau serà de 100.000 euros, eldels tinents d’alcaldes i porta-veus de 98.192 euros, el dels pre-

sidents de grup municipal de92.600 euros, el de consellers delgovern i portaveus de l’oposicióde 84.532 euros i el de regidorde 56.387 euros. Tot i això, Co-lau i els regidors de BComú co-braran un màxim de 2.200 eu-ros, tal com estableix el seu codiètic. Els regidors de la CUP tam-bé cobraran menys: 1.600.

La qüestió dels sous va ser lamés polèmica del dia. Els porta-veus de CiU, Joaquim Forn, i deCiutadans, Paco Sierra, van de-manar al govern que eviti la “de-magogia”, mentre que Trias vaacusar el nou executiu d’enviar“missatges propagandístics”.

Aprovat el cartipàs, rebutjada la rebaixa de sous

L’enquesta mostra, d’una banda, que els barcelonins veuen el futur amb optimisme i, de l’altra, que aproven la nova alcaldessa. Fotos: Arxiu i Ajuntament

| 4Agenda Nacionallínianoubarris.cat 24 juliol 2015

Després d’algunes setmanes on semblavaque l’independentisme era incapaç de de-cidir com es presentaria el 27-S, els esde-veniments van fer un gir de 180 graus la set-mana passada. Tres dies d’alta intensitat po-lítica van servir perquè l’independentismeconfigurés la seva candidatura. Aquí cal dei-xar de banda la CUP, que des d’un primermoment se’n va desmarcar.

La llista, batejada com a Junts pel Sí,l’encapçalarà l’expolític i exeurodiputatd’ICV-EUiA Raül Romeva i tindrà l’ex-presidenta de l’ANC, Carme Forcadell,com a número dos i la ja expresidentad’Òmnium, Muriel Casals, en la tercera po-sició. Després d’aquestes tres figures de lasocietat civil, tot i que en el cas de Rome-va també és un polític, hi haurà l’actual pre-sident de la Generalitat, Artur Mas, i el lí-der d’ERC, Oriol Junqueras, que aniran enel quart i cinquè lloc, respectivament. Lallista la tancarà l’exentrenador del Barça,Josep Guardiola.

Durant la presentació de la candidatura,feta al Museu d’Història, Romeva va par-lar molt clar i va assegurar que “procla-marem la independència: anem a totes”.El cap de llista va afegir que “si el 27-S lanostra proposta té majoria suficient, volem

que el parlament declari solemnement que,en virtut d'aquest mandat, s'iniciï el pro-cés d'independència”.

DESCONNEXIÓ LEGALEl que es coneix de la llista és el següent.En els llocs reservats per als polítics, la pro-porció serà d’un 60% per a CDC i d’un 40%per a ERC, mentre que hi haurà fórmulesper incloure representants de Demòcratesde Catalunya i de Moviment d’Esquerres.

El pacte també estableix que Mas seràel president de la Generalitat i que una vi-cepresidència serà per a ERC. L’acordcontempla que hi hagi un repartimentdels consellers del 60% per a CDC i del 40%per a ERC, mentre que la presidència delParlament seria per als republicans. Tot aixòvindria després de les eleccions, per les qualss’ha pactat concórrer amb bona part delprograma electoral que CDC, ERC i les en-titats van pactar el 30 de març. Una altrade les línies estratègiques que s’haurien pac-tat és la possibilitat d’escurçar a sis o vuitmesos el termini per declarar la indepen-dència. Durant aquest període es duria a ter-me la desconnexió legal.

Ara el repte de la candidatura serà bus-car un suport majoritari i aconseguir que l’in-dependentisme recuperi embranzida iaconsegueixi penetrar on no ho ha fet.Caldrà explicar els avantatges d’una Cata-lunya independent i aclarir dubtes, algunsdels quals repassem en aquesta pàgina.

» CDC, ERC i les entitats pacten la llista Junts pel Sí per a les eleccions del 27-S, liderada per Raül Romeva

Albert RibasBARCELONA

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

Ara (sí que) és l’hora

REDACCIÓ4Qui no formarà part de la llis-ta independentista encapçalada per Ro-meva és la CUP. El partit de l’esquerra in-dependentista va deixar clar des d’unprimer moment que la seva aposta era unallista sense polítics i que es desmarcaria detot el que no fos aquesta opció.

El diputat de la CUP, Quim Arrufat,es va mostrar crític amb l’acord entreCDC, ERC i les entitats sobiranistes i vaconsiderar que es tracta del “projecte” queMas va presentar en la seva conferènciadel 25 de novembre. Arrufat va afegir ques’han “perdut” nou mesos del procés i vaapuntar que ara els contraris a la inde-pendència podran articular el seu discurs

al voltant de “Mas, el seu lideratge i les se-ves polítiques”. Tot i això, el diputat cu-paire es va mostrar disposat a pactar unpunt al programa electoral que permeti“visualitzar” les candidatures indepen-dentistes per tal que el 27-S sigui plebis-citari.

Les crítiques de la CUP al pacte tam-bé van arribar en boca de David Fer-nàndez, que va afirmar que en aquestacord “la pluralitat i complexitat d’aquestpaís no hi cap”. Fernàndez va revelar queen la primera reunió de la cimera es vatrobar amb la “sorpresa” que la propos-ta de candidatura sense polítics havia es-tat descartada prèviament.

La CUP, pel seu compte

5 | Opinió línianoubarris.cat24 juliol 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: linianoubarris@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

línianoubarris.cat

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Blanques , “Junts pel Sí” ambpartits i entitats sobiranistes, ju-guen i prenen la iniciativa, les fit-xes de l’escaquer es mouen. De lesnegres hi ha qui s’enroca, la TorraMariano Rajoy amb el Rei ambcara de pomes agres, molts esmouen en funció de la llista, hi haqui fan burleta i ironia com laDama Sáenz de Santamaria i elCavall Margallo, els peons de Po-demos, IVC o EUiA que fan el seujoc sense cap transcendència, elsalfils del PSC i Unió corrent amunt i a vall sense tenir gens clarquè han de fer ni quin camí se-guir, les torres del PP i Ciutadansencastellats en les seves dèries, elcavall del PSOE fent saltironsamb promeses de canvis que jano se’ls creu ningú.

Jugada mestra, mentre les pe-ces negres es distreuen amb elspeons blancs, els cavalls blancs dela CUP, tenen clar què han de feri arrasen els peons negres. Blan-ques passen de la defensiva a l’o-fensiva, on cada una de les pecessap què ha de fer, desplegades so-bre l’escaquer en posició d’atac,amb la tàctica estudiada i intel·li-gent, els moviments de les peces,han de ser ràpids i precisos, sensevacil·lacions. És l’hora de saber enquin bàndol es juga, sense enga-nys ni subterfugis; ara sabrem quiés qui i si juguen a blanques o ne-gres, tots es van posicionant senseambiguitats i el ventall electoralquedarà clarificat.

Durant la partida caldrà sa-crificar fitxes, segur, però serà pera obtenir un bé general i col·lectiucom és la independència, peraconseguir un estat nou amb unasocietat més justa, igualitària i fe-liç. Ara va de debò, amb aquestpanorama, xec i mat al Rei.

4Això prometper Jordi Lleal

#ConversaTensa#JuntsPelSí #Desglaç

4Gràcies Catalunyaper Paco Escudero

La mare ha marxat a València,com cada estiu. Quan torni farà95 anys, ella diu sempre que vaamb l'any i així no se li oblidenels anys que compleix. Jo crecque cada any es renova, ja quecada any està més jove i és méssàvia. Amb l'edat ha agafat uncert aire de serenitat i lucidesa.Sempre ha estat una dona in-tel·ligent i elegant.

Recordo quan anava a bus-car-la a les botigues on la des-crivien com una dona alta imolt educada. Ella és així. Bé, jano tan alta, però continua tenintuna educació exquisida. Enyo-ra el seu Madrid natal i els ra-cons que han estat l’esceno-grafia de la seva infantesa: elcarrer Carretas, els Jerónimoso el lleó de Las Cortes, estàtuaen què pujava al damunt quananava a escola, entre altres in-drets. Sempre en parla d'això,

amb joia, però també amb do-lor pels fets terribles de la sevainfància.

La mare, com tota la família,estima Barcelona i Catalunya, lacapital i el país que ja fa moltsanys li van brindar una novaoportunitat, i lloc onhem nascuti crescut els seus fills, nets ibesnéts. Ens mira comprensivapel fet que avui gairebé tots si-guem independentistes. La fa-mília s’ha fet en aquesta terra iens sentim catalans perquè somcatalans. Els nostres cognomss'han barrejat amb cognomsautòctons, si és que un cognomte importància. I els records dela terra d'origen s'han diluït enles vivències d'aquesta. I aquí esquedarà la mare, al costat de l'à-via. Perquè aquí vam donar ter-ra a les nostres arrels, i aquí hancrescut les nostres branques.Gràcies Catalunya.

@eduardorepi: Cansados, desesperadosporque España no tenía miras de cambiar,tomaron la decisión de cambiar ellos. El 27Catalunya #JuntsPelSi Llibertat.

@RafaelPradas: Tots els dies són històricsper una raó o altra, però el restabliment derelacions entre Cuba i Estats Units ho ésrealment.

@Will_1981 El Miguel Ángel Revilla potpassar-se pel folre la confidencialitat de laconversa entre Mas i el rei, veig. Està bé,això.

Quan es va tancar el principi d’a-cord de la llista del “sí-sí” deCDC, ERC i la Santíssima Tri-nitat del sobiranisme organitzat–ANC, Òmnium i AMI-, JordiSànchez, president de l’Assem-blea i extraordinari jugador depòquer, va marxar cap a Via La-ietana. En un bar d’aquest defranquícia –aquesta mena defactories de la maionesa– vaprendre una canya i un parell depintxos. Es va descomprimiramb una cerveseta.

El dia abans va picar unesgaletes de Camprodon, les Bir-ba, a les cinc de la tarda a Palau.És el preu que s’ha de pagar perreunir-se amb un president quela gana no el fa córrer. El procésno és el Palace, ni els SantsJordi generosos del tripartit.Això és prou clar.

La cerveseta és un bon ex-emple d’allò que configura l’in-

dependentisme, estigui en-quadrat en la llista del “sí-sí” oen la indispensable llista de laCUP. La cerveseta i les Birbademostren que l’independen-tisme és la nova aliança estra-tègica de les classes populars,treballadores i mitjanes per laigualtat; pel benestar; pel bécomú; per acabar amb unaeconomia concessional i unaoligarquia fatxenda que s’hademostrat ineficient i forasse-nyada; per garantir la salut,l’ensenyament i la justícia so-cial. Hi ha qui diu defensar elmateix però, ves per on, ho volsotmès a la voluntat de la co-rona espanyola. I, a més, diuenque són d'esquerres. Fins i tot,diuen que són tan d'esquerresque seran capaços de donarlliçons d'esquerranisme a Da-vid Fernàndez, Muriel Casals,Toni Baños o Quim Arrufat.

per Quico Sallés, periodista d’El Singular Digital

4Una canya i dos pintxos

24 juliol 2015

Nou Barris| 6

línianoubarris.cat

“Valoro molt positivament latrobada, sobretot després dequatre anys amb CiU al governon no hi va haver diàleg ambl’antiga regidora Rognoni”.Aquesta és la valoració que fa elpresident de l’Associació deVeïns del Turó de la Peira, An-tonio Silva, a Línia Nou Barris,de la trobada que es va celebrarla setmana passada entre lanova regidora, Janet Sanz, i lesentitats i associacions del dis-tricte.

La trobada, segons han ex-plicat des del Districte, va servirper “encetar la línia de diàlegcontinu del govern de Nou Ba-rris amb els representants de lesxarxes veïnals per tal de definirconjuntament el full de ruta deldistricte per als propers quatreanys”. Durant la seva interven-ció, Sanz va remarcar que lesprioritats del govern municipalsón “la lluita contra la desigual-tat i l’atur, amb mesures per ga-rantir els drets socials bàsics iper crear ocupació”.

Per la seva banda, Silva afe-geix que la reunió va servir per-què la nova regidoria “proposésalternatives als esquemes de go-vern dels últims quatre anys”. Almateix temps, el president delsveïns del Turó de la Peira desta-ca el fet que Janet Sanz “es vamostrar molt oberta amb les en-titats” i celebra que el nou governvulgui “revaloritzar els consells debarri perquè fins ara han estat in-útils”. Silva afegeix que una de les

demandes que va fer com a re-presentant dels veïns del seu ba-rri va ser que “hi hagi més coor-dinació i presència de la GuàrdiaUrbana i els Mossos en temes deprevenció al Turó de la Peira”.

Un altre dels assistents a lareunió, Antoni Tallada, de laplataforma contra els desnona-ments 500x20, també es mostrasatisfet amb aquesta primeratrobada i destaca que “ara hi hanoves maneres de fer”. Tot ique Tallada remarca que la tro-

bada només va ser una primerapresa de contacte, afegeix quedetecta en el nou govern “mésganes de lluitar contra els des-nonaments”. “Esperem que esreforcin les oficines d’habitatgei es faci més prevenció en laqüestió dels pisos buits”, conclouTallada.

GRUPS DE TREBALLDurant la trobada, les entitats iel Districte van acordar la crea-ció de grups de treball per trac-tar diferents qüestions, com aral’elaboració del PAD (Pla d’Ac-tuació del Districte), la partici-pació ciutadana en l’adminis-tració de Nou Barris, el pla d’e-quipaments i la revisió de lessubvencions i els ajuts.

Per acabar, la regidora tam-bé es va comprometre a convo-car un Ple extraordinari sobre lapobresa el més aviat possible.

Una imatge de la primera trobada entre Sanz i les entitats. Foto: Ajuntament

Satisfacció entre les entitats perla primera reunió amb Janet Sanz» Es va celebrar dijous 16 i va servir per acordar la creació de grups detreball per tractar conjuntament les principals qüestions del districte

Can Basté celebra 20 anys i deu de gestió veïnal

EFEMÈRIDE4El Centre Cívic CanBasté celebra aquest juliol una do-ble efemèride. D’una banda fa20 anys que va obrir les seves por-tes i, de l’altra, es compleix una dè-cada de gestió veïnal a través del’entitat Turó Acció Sociocultural(TASC). De cara a la tardor, per ce-lebrar les efemèrides, el centre pre-para diverses exposicions i itine-raris històrics teatralitzats.

GESTIÓ CIUTADANACan Basté arriba als 20 anys ambuna tasca pendent. Les vuit enti-tats que gestionen l’equipament

amb el nom de Turó Acció So-ciocultural volen renovar-ne elconveni, però demanen queaquesta vegada sigui de caràcterciutadà. Es tracta de la idea que te-nien els veïns quan van començara reivindicar la recuperació de lamasia, als anys vuitanta.

La TASC i l’Associació deVeïns i Veïnes del Turó de la Pei-ra recorden que sempre han apos-tat per una gestió veïnal que afa-vorís el contacte directe amb el ba-rri i perquè fos el mateix barri elque dirigís l’activitat cultural deCan Basté.

Mor el nadó presumptamentapallissat pels seus pares

SUCCESSOS4El nadó de 28dies que va ingressar el dillunsdia 6 de juliol a l’Hospital Valld’Hebron després d’haver rebut,presumptament, una pallissadels seus pares -veïns de NouBarris-, va morir tres dies méstard després de no haver pogutsuperar les ferides que va patir.

Els Mossos d’Esquadra vandetenir la parella, de només 20anys, l’endemà de la presump-ta pallissa, als quals se’ls hi haimputat un delicte d’homicidi.La parella, abans de ser traslla-dat a la comissaria de les Corts,

va negar, durant les hores que vapassar a les dependències de laUnitat d’Investigació de NouBarris, haver maltractat el seunadó.

TRUCADA AL 112La nit del dia dels fets, la pare-lla va telefonar al 112 per alertarque el nadó estava inconscient.Tot seguit l’ambulància el vatraslladar al Vall d’Hebron, onva ingressar en coma cerebral.Va ser al mateix hospital on laparella va quedar detingudapels Mossos d’Esquadra.

Albert RibasNOU BARRIS

Sanz es va comprometre aconvocar un Ple sobre pobresa

Can Basté és un emblema del Turó de la Peira. Foto: Ajuntament

Fe d’errades | Exposició històrica sobre la seu del DistricteLa passada edició del Línia Nou Barris incloïa un reportatge on s’explicava la història de

l’edifici on actualment hi ha la seu del Districte i el seu passat com a hospital mental. En unapartat del reportatge s’informava sobre una exposició centrada en aquest passat històric,

on faltava afegir que està organitzada pel Grup d’Història de Nou Barris-Can Basté.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 24 juliol 2015 línianoubarris.cat

| 8Nou Barrislínianoubarris.cat 24 juliol 2015

Èxit del documental sobre la Trinitat Nova fet pels veïnsCULTURA4‘Crónicas de la Tri-nitat Nova: historias de barrio’.Aquest és el títol del documen-tal que un grup de veïns d’a-quest barri de Nou Barris, ambel suport del pla comunitari delbarri i el punt Òmnia, han pro-duït per recordar la vida de laTrinitat Nova dels darrers 60anys.

El documental, que es vapresentar el passat dia 13 dejuny a la Casa de les Aigües, haestat molt ben acollit entre elsveïns, que van omplir la sala ons’exposava, tant el primer diacom en la seva segona projecció,

que es va fer fa 10 dies. Es trac-ta d’un document que recull eltestimoni de diferents veïns através d’entrevistes fetes du-rant tots els dijous d’un períoded’un any.

La idea de fer el documentalva néixer després d’una exposi-ció fotogràfica que dos veïns delbarri van fer per mostrar latransformació de la Trinitat Novaal llarg de les últimes dècades.

A partir d’ara la intenciódels creadors del documental ésfer un arxiu divulgatiu que per-meti recollir tota la memòriaviva del barri.

El Parc Central de Nou Barris vaacollir fa dues setmanes la tret-zena edició del Festival de Bluesde Barcelona, convertit de ja fatemps en un referent interna-cional organitzat per l’associaciódel districte Capibola Blues.

El festival, que va començarel passat dia 2 de juliol i va aca-bar el dia 12, va tenir el ParcCentral de Nou Barris com a seuels dies 10 i 11. L’altra seu del fes-tival va ser el Poble Espanyol i alllarg d’aquests deu dies també esvan fer altres activitats en dife-rents punts de la ciutat.

Els primers concerts es vanfer el dia 10 a partir de dosquarts de vuit del vespre. Els en-carregats de donar el tret de sor-tida a les sessions del Parc Cen-tral van ser les bandes SweetMartha & The Blues Workers ila Barcelona Blues Reunion i elfrancès Nico Wayne Toussaint,que van oferir uns recitals moltaplaudits pel públic.

L’endemà va arribar un delsmoments més esperats del fes-tival, l’actuació de la llegendanord-americana del blues i gui-

tarrista, Sonny Rhodes, autor demés de dues-centes cançons i undels pocs bluesmen que dominatots els recursos del Lap-SteelGuitar, un instrument semblanta la guitarra sense pal i que estoca assegut recolzant l’instru-ment a sobre dels genolls.

El mateix dia també van to-car el santanderí Jimmy Bar-natán, que va presentar el seuquart disc d’estudi acompan-yat per la banda The Cocconersi A Contra Blues, la banda guan-yadora de l’European Blues Cha-llenge que els acredita com la

millor formació europea deblues del 2014.

UNA APOSTA TRANSVERSALEls organitzadors del festival ex-pliquen que el seu objectiu és “di-fondre el blues entre tots els pú-blics, apostant per la gratuïtat delsespectacles i per una programa-ció amb el millor del panoramadel blues nacional i internacio-nal”. Una aposta que és un èxit ique els dies 10 i 11 va quedar de-mostrat després que més de2.000 persones passessin pelParc Central de Nou Barris.

La Barcelona Blues Reunion, una de les protagonistes del festival.Foto: BBF

El Parc Central de Nou Barrisacull el millor blues del momentRedaccióNOU BARRIS

9 |

24 juliol 2015

Entrevistalínianoubarris.cat

Com valora aquestes prime-res setmanes de feina alcapdavant del districte?

Molt intenses però també molt gra-tificants. La rebuda per part de les en-titats ha estat molt positiva i totplegat albira un mandat de col·la-boració, diàleg, suport i reconeixe-ment mutu.

Vostè és l’únic membre de l’equipde govern amb experiència com aregidor i ha estat l’escollida per li-derar el districte que arrossegamés reivindicacions i situacionscomplicades. L’experiència li dónatranquil·litat?Per a mi, aquest és un dels districtesmés apassionants, precisament perles reivindicacions que comenta.És un plaer estar al capdavant deNou Barris. Dit això, és evident quetinc cert avantatge perquè he pogutestar els últims quatre anys treballantbraç a braç amb moltes entitatsaquí al districte. Però la tranquil·litatno me la dóna tot això, sinó el dià-leg i la col·laboració que estic trobantper part dels veïns i veïnes. Tothomvol reconstruir els ponts amb eldistricte que s’han trencat en els da-rrers anys.

Durant el mandat passat vostè esva mostrar molt crítica amb lapolítica d’Irma Rognoni. Què no-taran de diferent els veïns ambvostè de regidora?Suport, reconeixement i respecte.Són les tres coses que des del minutzero he intentat traslladar-los. Perexemple, recentment vaig assistir ala Prospe Beach, al barri de la Pros-peritat, i els veïns em van dir que erala primera vegada que un regidor degovern hi anava. Coses com aques-ta sorprenen. Crec que fins ara hi ha-via una relació molt puntual entrebona part dels veïns i la regidora.

Vostè és veïna de Sant Andreu.L’anterior regidora va rebre di-verses crítiques per no ser de NouBarris. La preocupa que a vostè lipugui passar el mateix?No. De fet, visc molt a prop d’aquí, justa la frontera amb el barri de Porta, persota de la Meridiana, i pujo cada diaa peu a treballar. Però jo crec que noes tracta de ser o no ser veí d’un llocen qüestió, sinó de la sensibilitat quetens respecte a les qüestions de la gentd’aquest lloc. La proximitat i l’acces-sibilitat són el que realment importa.La teva residència no pot ser un ele-ment de frontera. Jo intentaré que enel meu cas això no sigui un retret.

Coneix bé la realitat de Nou Barris?Encara em falta molt coneixement itinc moltes ganes de treballar-ho i detenir més presència al carrer peranar endinsant-me en les diverses re-

alitats de tots els barris. Però, since-rament, i amb molta humilitat, crecque tinc clar quines són les prioritatsque cal treballar per millorar la si-tuació del districte.

Una d’aquestes prioritats passaper aconseguir que els veïns deNou Barris no se sentin exclosos deles decisions que es prenen a SantJaume, com així han denunciat so-vint. Què té pensat fer?Una de les primeres coses que jahem fet ha estat convocar totes lesassociacions de veïns del districteper presentar-nos, conèixer-les iescoltar-les i així començar a definirel full de ruta conjunt per poder des-envolupar el que ha de ser el futurPla d’Actuació de Districte.

Es reunirà també amb Nou BarrisCabrejada?Sí, i tant! No ho tinc en agenda en-cara, però és clar que ens reunirem.Creiem que és un actor fonamental.Tenim moltes ganes d’establir una re-lació de diàleg fluida amb ells i esperoque puguem treballar plegats desdel minut zero. Com a mínim ja elspuc garantir reconeixement i res-pecte. Se’ls tractarà com l’actor fo-namental que són, a nivell de districteperò també de ciutat.

Que vostè, com a regidora de NouBarris, sigui present a la comissiómixta de prevenció de desnona-ments és un exemple d’aquestnou pes que es vol donar a Nou Ba-rris en el conjunt de la ciutat?Sí. De fet, com a regidora de Nou Ba-rris em sento molt acompanyada peraquest govern municipal. Estic segurque les actuacions que són cen-trals per a Nou Barris ho seran tam-bé per al govern de la ciutat. I jo farétot el possible perquè Nou Barris si-gui un dels districtes forts d’aquestmandat.

Només començar ja van anun-ciar que estudiarien reforçar el per-sonal de l’Oficina d’Habitatge deNou Barris. Ho tenen analitzat ja?Hi estem treballant. Fa molt pocque governem i costa prendre de-cisions tan ràpides, però algunes,com aquesta, ja estan en camí. In-tentarem que de cara a la tardor pu-guem tenir aquest enfortiment jadesenvolupat per donar els millorsserveis a la ciutadania. El que sí queja estem fent és aturar totes les sol·li-cituds de desnonament que ensarriben. Els ajornem i treballem pertrobar solucions en cada cas.

Precisament el mandat va co-mençar amb l’alcaldessa i vostè in-tercedint en desnonaments aquía Nou Barris. Va ser més simbòlicque altra cosa?Va ser una acció carregada de sim-bolisme, sí, però en el bon sentit de

la paraula. Perquè volíem demostrarque aquesta serà la nostra prioritat,no una anècdota.

Tot plegat va originar la primerapolèmica del mandat, perquè CiUva assegurar que aquells desno-naments ja els havia aturat Trias.El que ens vam trobar és que la ma-joria estaven oberts i va caldre per-sonar-s’hi per intercedir-los. Si no hihaguéssim anat, aquells desnona-ments s’haurien produït.

Més enllà de les solucions d’e-mergència, quines mesures es-tructurals impulsaran per com-batre aquesta problemàtica?Mesures que ens permetin actuarpreventivament, no reactivament. Elque no pot ser és que hàgim dis-senyat un protocol d’actuació davantdels desnonaments que faci neces-sari que un càrrec electe hagi de per-sonar-s’hi perquè no es produeixin.Nosaltres ja estem aconseguint queno s’hagi d’intercedir en molts des-nonaments, perquè prèviament ja hiha hagut diàleg amb l’entitat finan-cera i s’han ajornat. Això es pot fer,però requereix una feina prèvia, ésclar. I l’anterior govern es limitava apresentar-se a l’últim moment aldesnonament, si és que s’hi presen-tava, per intentar-lo aturar.

Alguna cosa més devia fer...Bé, com a mínim era poc efectiu, elque feia. Crec que hi havia una malaplanificació i un mal disseny. I tambécrec que la regidora del districte es vasentir molt sola a l’hora de lluitar con-tra aquesta problemàtica. En primerlloc, perquè per a l’anterior govern

aquesta no era una prioritat, i, en se-gon lloc, perquè la mateixa regido-ra havia trencat molts ponts de dià-leg amb les entitats.

Aquesta tensió entre el districte ialgunes entitats es podia presen-ciar als plens i a les audiènciesamb policia a la porta. En aquestcas, què plantegen?De policia, la justa i necessària. No-saltres volem obrir les portes del dis-tricte a tots els veïns i veïnes. Tenimuna seu excepcional que ens permetfer-ho. Hi posarem tots els esforçosperquè la gent no senti que no potparticipar. El missatge de ‘vostè no hicap’ era molt negatiu. Com que no hicap? A la seu del districte hi cap to-thom. Cal més participació i treba-llarem perquè així sigui.

I per al petit comerç, què faran perajudar-lo, ara que ja ha tingut unareunió amb el sector?Seguirem desenvolupant el Pla deComerç que ells, conjuntament ambel districte, van impulsar. Així m’hohan demanat els comerciants i jo notinc cap intenció de desfer la feinaben feta que s’ha fet fins ara. En re-sum, treballarem perquè no s’abai-xin més persianes.

Quan vostè abaixi la persiana delmandat d’aquí a quatre anys, quinNou Barris espera poder deixar?Un Nou Barris on la participació siguiun element quotidià i on s’hagin po-gut desenvolupar projectes fruit deles reivindicacions de la gent. I, so-bretot, que les desigualtats siguinmenors que les d’ara. Hi posarem totsels recursos per fer-ho possible.

“Tractarem Nou BarrisCabrejada com l’actorfonamental que és”

“De policia, la justai necessària. Volemobrir les portes deldistricte a tothom”

Perfil | Ecosocialista amb experiència a l’oposicióNascuda a Tamarit de Llitera, Janet Sanz és veïna de Sant Andreu i llicenciada en dret i ciències polí-tiques i de l’administració per la UPF. En l’anterior legislatura, des del grup d’ICV-EUiA a l’oposició,

va mostrar-se molt crítica amb la política d’Irma Rognoni a Nou Barris i amb la d’Antoni Vives alcapdavant d’Urbanisme, un àmbit que ara també lidera ella com a quarta tinent d’alcalde.

Janet Sanz / regidora de Nou Barris

Janet Sanz, la nova regidora de Nou Barris, ens rep poques setmanes desprésd’haver començat a governar el districte. “La majoria de coses que veuen aldespatx no són meves, encara no he tingut temps d’adaptar-lo”, comenta somrient. Assegura que l’apassiona Nou Barris i que és un “plaer” liderar-lo.

Arnau NadeuNOU BARRIS

| 10Nou Barrislínianoubarris.cat 24 juliol 2015

Una de les portes de la ciutatcanvia el seu aspecte. El passatdilluns van començar els treballsnocturns de reurbanització delpont de Sarajevo -les obres ha-vien començat a mitjans delmes de maig i acabaran el des-embre-, que permetran millorarla connexió pels vianants entrela Trinitat Nova i la Trinitat Ve-lla, del districte de Sant An-dreu.

La reforma, segons l’Ajun-tament, pretén resoldre el ca-ràcter prioritari per a vianantsde la infraestructura, i s’em-marca en el conjunt de milloresque s’han fet o que estan en mar-xa als dos territoris que separa.

LES TASQUES, DE NITLes obres es fan durant les nitsde diumenge a dijous, entre les11 i les 5 de la matinada, i con-sisteixen en la col·locació dexarxes de seguretat i elements desuport dels futurs voladius i en

la retirada de la barana del pont.Aquests canvis es fan durant lanit per tal de minimitzar la res-tricció de carrils de circulació so-bre l’avinguda Meridiana, una deles artèries viàries del districte ide la ciutat. L’Ajuntament pre-veu que els treballs nocturnss’allargaran fins al dia 20 d’agost.

ELS CRITERISEl pont fa possible una millorinteracció entre vianants i vehi-

cles, i reforça la seva funció coma porta d’entrada a la ciutat. Amés, amb les reformes, l’Ajun-tament pretén accentuar la vo-cació d’aquesta infraestructuracom a un espai urbà per alsveïns més i no limitar-lo al seuús viari. Un cop hagin acabat les

obres, el pont de Sarajevo que-darà incorporat als dos espais re-centment urbanitzats del seuentorn.

GREEN BRIDGELa reforma també contempla laincorporació d’elements que mi-lloraran l’eficiència energètica delpont, de manera que se’l podràconsiderar un green bridge. Unmur vegetal servirà per millorarla qualitat del paisatge urbà.

Per a la seva il·luminaciós’han triat llums LED que re-dueixen el consum i afavoreixenl’estalvi. Aquesta instal·laciócompta amb plaques fotovol-taiques que serviran per captarenergia.

La pavimentació es farà ambformigó i asfalt, i el seu dissenydiscontinu reforçarà la idea d’úsprioritari per al vianant. A més,el formigó és fotocatalític, jaque absorbeix els òxids de ni-trogen, cosa que permet millo-rar la qualitat de l’aire i el pavi-ment està format d’unes pedres(glow stone) que durant la nitalliberen energia lumínica quehan acumulat al llarg del dia.

El Pont de Sarajevo es renova» En marxa el procés de reurbanització d’aquesta infraestructura que uneix la Trinitat Vella i la Trinitat Nova

» Les obres transformaran el pont en un nou espai urbà on els veïns guanyaran protagonisme

Està previst que les obres del Pont de Sarajevo acabin el desembre. Foto: Google Maps

Les obres milloraranl’eficiència del pont,que tindrà plaques

fotovoltaiques

RedaccióNOU BARRIS

Canvis a la Via Júlia

OBRES4Els treballs de remo-delació del pont de Sarajevo nosón els únics que estan en mar-xa al districte.

Fa dues setmanes van co-mençar els treballs de pavimen-tació del tram de la Via Júliacomprès entre el carrer de SantFrancesc Xavier i la Via Favència.

Els primers treballs es des-envolupen en la calçada de la

banda del Besòs en sentit ascen-dent, fet que comporta desvia-ment de trànsit i de la circulaciód’autobusos.

Un cop s’hagi acabat aquesttram, es treballarà a la calçada delcostat del Llobregat, que faràque la circulació de vehicles tam-bé es vegi afectada.

En total es renovaran 8.165metres quadrats de paviment.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8811 | 24 juliol 2015 línianoubarris.cat

24 juliol 2015

Comerç| 12

línianoubarris.cat

El que semblava un tema gaire-bé mort, ara ha ressorgit de les se-ves cendres, i amb força. L’Ajun-tament va mantenir abans-d’ahiruna reunió amb el teixit comer-cial i associatiu de Nou Barris,Sant Andreu i el Clot i amb elsgrups polítics municipals per as-solir “un màxim consens” i pre-sentar una proposta diferent al’ampliació de l’Heron City.

I és que el projecte segueix viu.El passat 19 de desembre, l’ante-rior govern va suspendre de ma-nera temporal l’ampliació delcentre comercial, que preveia in-crementar en més de 6.000 me-tres quadrats la seva superfície co-mercial. Tanmateix, segons hainformat l’actual govern, la noti-ficació d’aquesta suspensió es vapresentar fora de termini. Pertant, l’ampliació segueix vigent.

La quarta tinent d’alcalded’Ecologia, Urbanisme i Mobili-

tat i regidora de Nou Barris, Ja-net Sanz, va mostrar ahir la seva“sorpresa i decepció” davant delfet que l’anterior govern de CiUno comuniqués a les taules detraspàs que l’augment de super-fície del centre havia quedat apro-vat per silenci administratiu, i vaanunciar que demanaran unareunió amb el promotor del cen-tre per tractar la qüestió.

Igual de crític es va mostrar elregidor socialista Daniel Mòdol,que va denunciar ahir la “falta detransparència” del govern de CiU,que va intentar “ajudar a privatsd’esquena a la ciutadania”.

Per la seva banda, l’exalcalde

i president del grup convergent,Xavier Trias, es va defensar re-marcant que l’oposició “coneixiaque l’ampliació quedaria apro-vada per silenci administratiu”,però va assegurar que el propie-tari de l’Heron “està disposat a ne-gociar” i a buscar alguna solució.

Amb tot, els principals perju-dicats de tot plegat, els comer-ciants, segueixen ferms amb laseva demanda. “No volem unaampliació de superfície comer-cial”, explica Maite Fernández, del’Eix Nou Barris, que assenyalaque ara toca “reflexionar entre totsi presentar alguna alternativa al’ampliació que beneficiï tothom”.

El consistori busca alternatives a l’ampliació de l’Heron City

Estudi | L’últim trimestre, el millor dels darrers anys per al comerçL’estudi de l’IcoB per al segon trimestre de l’any indica que aquest “ha estat el millor dels

darrers quatre anys”. Segons la percepció dels comerciants, l’afluència de compradors a les botigues creix. Tot i així, la facturació segueix descendint –un 0,5%–, encara que la seva

caiguda es frena respecte al mateix trimestre de l’any passat –quan va ser del 0,8%–.

F. Javier RodríguezPORTA

La Fundació BCN Comerç esresigna a perdre la pista de gel

Miquel Ortega, noucomissionat de Comerç

NOMENAMENT4El govern mu-nicipal ha nomenat Miquel Or-tega nou comissionat de Co-merç, Consum i Mercats. El no-menament d’Ortega es va fer fapocs dies, conjuntament ambuns altres quatre –els de Cultu-ra, Estudis Estratègics, Salut iEconomia Cooperativa–.

Ortega és llicenciat i màsteren física, i actualment és inves-tigador vinculat a la Universitat

Autònoma de Barcelona (UAB).A més, és fundador d’una con-sultoria ambiental i d’un centrede recerca privat en l’àmbit de lesciències ambientals. És tambéautor de diverses publicacions,conferències i articles en revistesespecialitzades en economia imedi ambient.

Ortega afrontarà, entre altres,el repte dels horaris comercialsi l’impuls del sector a la ciutat.

POLÈMICA4La pista de gel deNadal de plaça Catalunya ja éshistòria, almenys tal com s’ha co-negut fins ara. L’alcaldessa, AdaColau, va anunciar en una en-trevista a Btv que Bargelona notornarà a instal·lar-se en aquellaubicació, ja que serà substituïdaper altres activitats “atractives pera les famílies”, que en el fons “ésel que volen els comerciants”.

Preguntat per aquest anunci,el president de la Fundació Bar-

celona Comerç –la impulsorade la pista de gel–, Vicenç Gas-ca, lamenta la decisió, tot i que esmostra convençut que entre to-tes les parts “es podrà buscar unaalternativa”. De fet, el nou governha fet una crida a l’entitat perquèparticipi en el procés d’elabora-ció d’alternatives.

Gasca també ha explicat queestudiaran la possibilitat de reu-bicar la pista en un altre indret,tot i que ho veu “complicat”.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8813 | 24 juliol 2015 línianoubarris.cat

24 juliol 2015

Esports| 14

línianoubarris.cat

Un ciclista recorre la distànciaentre Sarajevo i Barcelona

CICLISME4Més de 2.000 qui-lòmetres, sis països i 22 dies deruta. Aquestes són les dades delviatge que el ciclista bosnià Jas-min Grebic ha fet entre Saraje-vo i Barcelona.

L’esportista, que és professord’educació física al seu país, vasortir de la capital bosniana elpassat 1 de juliol i ha recorregut2.300 quilòmetres fins a arribara la capital catalana abans-d’a-

hir, després d’haver travessatCroàcia, Eslovènia, Itàlia, Fran-ça, Mònaco i Espanya. El ciclis-ta ha rodat amb una bicicletaunes 6 hores cada dia –al voltantde 100 quilòmetres diaris–.

Amb aquesta gesta esportiva,Grebic vol enfortir els llaços jaexistents entre les dues capitalsolímpiques i reivindicar els va-lors de l’esport i els beneficis delciclisme.

Marta Carranza és la novacomissionada d’Esports

NOMENAMENT4El consistoriva anunciar que Marta Carran-za és la nova comissionada d’Es-ports de Barcelona. Aquest cà-rrec dependrà de la tercera ti-nença d’alcaldia, l’Àrea de Dretsde la Ciutadania, Participació iTransparència.

Carranza, nascuda l’any 1955a Barcelona, és llicenciada enciències de l’activitat física il’esport i en psicologia infantilper la Universitat de Barcelona

i màster en gestió d’organitza-cions. A més, és funcionària del’Ajuntament des del 1981, on hadesenvolupat diferents càrrecssempre relacionats amb la pro-moció de l’activitat física i l’es-port. Actualment era adjunta ala Gerència de l’Institut Barce-lona Esports.

El nomenament de Carran-za ha estat acompanyat del d’E-va Herrero, nova comissionadad’Ecologia.

El Municipal de Nou Barris, laBombonera de la Monta, estre-narà nova gespa la pròxima tem-porada. Fa prop d’una dècadal’estadi va canviar el seu camp deterra i hi va instal·lar gespa arti-ficial. Una gespa que, a hores d’a-ra, presenta un estat lamentable,fet que propicia l’increment delesions entre els integrants delclub de futbol.

Les obres per col·locar lanova gespa “d’última genera-ció”, tal com indiquen des delclub, començaran aquest di-lluns, segons han informat fontsde la Monta a Línia Nou Barris.Tanmateix, ahir els tècnics mu-nicipals van estar prenent me-sures i preparant-ho tot per al co-rrecte inici de les obres, queestà previst que durin aproxi-madament un mes.

La Monta estrenarà la novagespa durant el primer partit de

lliga contra el Gavà, després queaquesta setmana es fes públic elcalendari de Tercera per al cursvinent. Per preparar la novatemporada, l’equip va començarels entrenaments dimecres alMunicipal de la Trinitat Vella. El conjunt de Toni Escudero hafet 10 fitxatges, amb els quals en-cararà una temporada que ha de

servir per tornar a il·lusionarels aficionats de Nou Barris.

Abans de la lliga, però, laMonta afrontarà el Torneigd’Històrics, on jugarà contra elMartinenc i l’Hospi –del tres al9 d’agost–, i la primera elimi-natòria de Copa Catalunya, quel’enfrontarà contra el Sant An-dreu l’u d’agost.

La gespa de la Bombonera havia patit moltes reparacions. Foto: CFM

Dilluns comença la renovació de la gespa del camp de la MontaRedaccióLA PROSPERITAT

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDEMÀ DISSABTE 25 DE JULIOL23:00 Concert de Burning Caravan, un so i viat-

ge cultural al passat de la música gitana ambmúsics de Colòmbia, Xile i França. / Casal deBarri de Prosperitat.

DIUMENGE 26 DE JULIOL9:30 Itinerari sobre història i patrimoni als

afores de la ciutat, un trajecte de tres horesde durada conduït per Ricard Fernández. Calportar calçat apropiat, gorra i aigua.. / HortUrbà Casa de l’Aigua.

DIJOUS 30 DE JULIOL9:00 En el marc de les activitats d’estiu del Ca-

sal de Gent Gran de Vilapicina i la Torre Llobeta,se celebrarà una passejada per la platja.

FINS DEMÀMatí-Tarda Islàndia, el contrast dels mil colors.

Exposició sobre el país del nord de l’Atlàntica càrrec de Consol Gràcia. / Centre cívic CanVerdaguer.

FINS AL 31 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició Weird Animals, a càrrec

d’Alessandro Vicenzi, una sèrie d’animalsrealitzats per Sandra Sardà on es combina elreciclatge, el joc i la creativitat. / Centre cívicCan Basté.

DIUMENGE 26 DE JULIOL21:30 Patis escolars oberts al barri. Sessió de ci-

nema a la fresca amb la projecció de lapel·lícula infantil d’animació Les aventures deTadeo Jones. / Escola Tomàs Moro.

DIMECRES 29 DE JULIOL17:30Taller sobre l’aigua, la natura i la vida. A

càrrec d’Artixoc. Cal anar preparats per mu-llar-se, portar barret i berenar. / Hort Urbà Casade l’Aigua.

DIMARTS 28 DE JULIOL10:00 Nova sessió de l’Activa’t als parcs. El parc

de la Guineueta acollirà una de les últimes ses-sions d’aquest curs de tai txi i txi kung. / Parcde la Guineueta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Presentació del joc El misterio de la aba-día, inspirat en la pel·lícula El nom dela rosa (1986). Més tard es jugaràamb Black Stories medieval. / Centrecívic Torre Llobeta.

Tarda dels jovesEl nom de la rosa

Demà ds. 25 de juliol a les 17:00

Cicle de projecció de pel·lícules i unatertúlia posterior sobre la mateixaentre els assistents. Aquest dia serà eltorn d’Erin Brockovich, d’Steven So-derbergh i protagonitzada per Julia Ro-berts. / Hort Urbà Casa de l’Aigua.

Projeccions i tertúliesErin Brockovich

Dv. 31 de juliol a les 20:30

El Casal de Barri de Prosperitat vol ofe-rir un bon comiat del mes de juliol i do-nar la benvinguda al mes d’agost.

Terrassa sonoraDj Chic i Good TimesDv. 31 de juliol a les 19:00

El Casal de Barri La Cosa Nostra orga-nitza el tradicional torneig de futbolfemení, una bona ocasió per reivindicarel paper de la dona en l’esport.

Torneig de futbol femení

Dc. 29 de juliol a les 17:30

Atletisme | Obren les inscripcions per participar en el CorrebarriLes inscripcions per participar en el Correbarri ja estan obertes. Aquesta prova atlètica, que enfronta els 10

districtes de la ciutat, se celebrarà el 4 d’octubre i comptarà amb un circuit de 10 quilòmetres que transcorreràper Ciutat Vella. Les inscripcions es poden fer al web de la prova –correbarri.com–. Des de la seva primera

edició, el 2012, només hi ha hagut un guanyador, Sant Martí, que col·lecciona tres títols de ‘l’orelluda’.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 24 juliol 2015 línianoubarris.cat

| 16 24 juliol 2015línianoubarris.cat Pròxima edició: 25 de setembre