redacció: 93 458 87 80 – linianoubarris@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

línianoubarrisbarcelona linianoubarris.cat · Maig 2016 · Núm.70 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Veïns en Línia pàgs 24 i 25Ana Menéndez (FAVB): “Si no esdóna poder real als Districtes, la proximitat és impossible”

Reportatge pàg 3Les tímides millores delmercat laboral no arribenper igual a tots els barris

Habitatge pàg 10Desallotgen els veïns deset pisos de la Prosperitatper esquerdes a un bloc

Urbanisme pàg 10En marxa les primeresobres de reforma de l’avinguda Meridiana

Comerç pàg 20Els botiguers recorden la figura de Fabra i Puig

Esports pàg 28La Monta es queda a lesportes d’entrar al ‘play-off’

pàg12

Diferent i originalNou Barris celebra la seva Festa Major més sostenible i solidària

Janet Sanz impulsa un pla socialde 40 milions contra la pobresa

La plataforma 9Barris Cabrejada hi dóna suport, però amb un “sí crític” i alertant que té “deficiències” pàg 10

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 línianoubarris.cat Maig 2016

3 | línianoubarris.catMaig 2016Reportatge

L’Informe Econòmic de Conjun-tura de Barcelona, que l’Ajunta-ment va presentar fa unes set-manes, ha servit per posar de ma-nifest la tímida recuperació delmercat laboral de la ciutat, qued’altra banda no està arribant perigual a tots els barris i col·lectius.

L’informe revela que l’atur re-gistrat ha continuat reduint-se atots els districtes, però Nou Barrissegueix concentrant-ne la majoria.De fet, set dels deu barris amb mésatur són d’aquest districte. A l’al-tre costat de la balança hi ha Sarrià-Sant Gervasi, que té els seus sis ba-rris entre els deu amb menys des-ocupació. En termes absoluts, elbarri que en té més és el Raval.

Pel que fa als nous contracteslaborals que es van firmar duranttot el 2015, que van ser un total de927.498, el 13,3% van ser indefi-nits, mentre que la resta van sertemporals. Tot i que són les mi-llors xifres de contractació inde-finida des del 2008, la contrac-tació a la ciutat es continua ca-racteritzant per un alt grau detemporalitat. Aquí cal afegir-hique el 40% d’aquests nous con-tractes firmats tenien una dura-ció igual o inferior a un mes.

El document també reflecteixque només el 48% dels aturatsde la ciutat reben una prestació,cosa que suposa un 24% menysque durant el 2010. També que-da reflectit l’augment de l’atur dellarga durada, ja que el 41% delsdesocupats ho són des de famés d’un any, i encara és méspreocupant la situació de les

23.300 persones (el 26% deltotal) que fa més de dos anys queno treballen.

MÉS EMPRESESPel que fa a la creació d’empreses,l’informe també recull que a laciutat es van constituir l’any pas-sat 7.707 societats mercantils,486 més que el 2014, cosa que su-posa la xifra més alta des de2008 i un augment del 6,7% res-pecte de 2014. Del total d’em-preses que hi ha a la ciutat, gai-rebé 9 de cada 10 són microem-preses (d’1 a 9 assalariats).

Per últim, el document tambéalerta sobre la incertesa de l’eco-nomia a escala global, que podriacondicionar la recuperació del’activitat, tot i que les perspecti-ves econòmiques per a aquest2016 són bones i està previst quees continuï creant ocupació neta.

Una millora desigual» La tímida recuperació del mercat laboral no arriba de la mateixa manera a tots els barris i col·lectius» Un informe alerta que el 40% dels nous contractes tenen una duració igual o inferior a un mes

Albert RibasBARCELONA

VALORACIÓ4Com valoren l’In-forme Econòmic de Conjunturade Barcelona els diferents agentssocials de la ciutat?

Juanjo Casado, portaveu dela UGT Barcelona, afirma quel’informe mostra que estem da-vant d’una “recuperació dèbildel mercat de treball, tal comqueda demostrat amb l’alta tem-poralitat”. Casado apunta que ac-tualment “fins i tot la contracta-ció per dies s’ha cronificat” i re-corda que, tot i que “els indica-dors macroeconòmics han mi-llorat”, la recuperació “no acabad’arribar a les economies de lesfamílies”. Per últim, afegeix que

“és molt preocupant l’atur cro-nificat i la desigualtat que hi haen alguns barris de la ciutat”.

D’altra banda, Carme Poveda,Directora d’Anàlisi Econòmicade la Cambra de Comerç de Bar-celona, creu que l’informe mostraque “l’economia s’està recuperantamb força” i apunta que “és nor-mal que en el primer tram de larecuperació la qualitat de l’ocu-pació no s’aconsegueixi millorargaire”. Poveda afegeix que entreaquest 2016 i l’any que ve ha deser quan l’ocupació fixa “ha de co-mençar a créixer” i conclou que“estem en un escenari que ens faser relativament optimistes”.

UGT i Cambra de Comerç:dues anàlisis contraposades

Les millores socioeconòmiques segueixen sent molt diferents en funció del barri i el col·lectiu que s’analitza. Foto: Arxiu

| 4Agenda Nacionallínianoubarris.cat Maig 2016

750 mesures concretes, 288 indicadors deseguiment, 79 objectius, 20 àmbits d’ac-tuació i 45 lleis. Són les xifres del pla degovern que ha presentat el presidentCarles Puigdemont per a aquesta legisla-tura i que, en paraules seves, es basa enun “compromís” doble: “revertir les re-tallades i situar Catalunya a les portes del’estat propi”.

Tot plegat, diu Puigdemont, en un “pe-ríode excepcional” en el qual cal “fercompatible l’atenció a les persones ambla creació d’estructures d’Estat, prioritzantles polítiques socials malgrat l’ofec eco-nòmic i financer i les amenaces de novesretallades del govern espanyol”.

El pla de govern s’estructura en tresgrans eixos. En primer lloc hi ha el que pre-tén aconseguir “un país més just fona-mentat en un nou estat del benestar”. Enaquest àmbit, detalla Puigdemont, “la llui-ta contra la pobresa serà un dels pilars”, através del pla de xoc social, i es posarà es-pecial èmfasi en les mesures relatives a lapobresa energètica i la garantia de l’habi-tatge. El president també assegura que, enel marc d’ajudar els més desafavorits, Ca-talunya serà un “actor internacional espe-

cialment actiu” pel que fa a l’acollida de lespersones refugiades que fugen dels seuspaïsos per culpa de la guerra.

El segon gran eix de mesures va en-caminat a fer possible “un país amb mési millor feina”, amb eines tan imprescin-dibles, a parer de Puigdemont, com el co-rredor ferroviari mediterrani o el traspàsde la gestió integral de Rodalies. I, per úl-tim, el tercer bloc fa referència al “país ambbones pràctiques” que diu voler fomentaraquest govern, en el qual la seguretat hade ser “un dels drets bàsics”. Per això, avi-sa Puigdemont, és necessari convocar laJunta de Seguretat de Catalunya.

Perquè tot plegat pugui tirar endavant,però, el president avisa que calen “unspressupostos que permetin implementarel pla en la seva totalitat”.

“PLANTAR CARA A L’ESTAT”Precisament la CUP, de qui depèn que s’a-cabin aprovant o no els pressupostos, ce-lebra que Puigdemont centri la seva accióde govern a revertir les retallades i aportar el país “a les portes” de la inde-pendència, però demana anar més enllàde la “declaració d’intencions”. Segons elsanticapitalistes, cal que tot plegat tinguiuna “vinculació pressupostària” que hau-rà de ser “desobedient” i que s’acompan-yi d’una predisposició a “plantar cara a l’es-tat” quan es vulneri la sobirania catalana.

» Puigdemont es compromet a garantir el benestar social i deixar el país “a les portes” de la independència» Presenta un pla de govern de 750 mesures però avisa que calen nous pressupostos per desenvolupar-lo

Arnau NadeuBARCELONA

Revertir les retallades i fer Estat

CRÍTICA4La reacció dels grups de l’opo-sició –la CUP a banda–al pla de govern pre-sentat per Puigdemont ha estat, com erad’esperar, molt crítica. De fet, tant Ciuta-dans com PSC, Catalunya Sí que es Pot i PPcoincideixen a titllar de poc creïble el pla,sobretot tenint en compte que està lligat auns pressupostos que, ara per ara, no estàclar que s’acabin aprovant.

Ciutadans tira d’ironia per valorar elfull de ruta de Puigdemont. “Hi ha moltbones intencions però, en realitat, ja co-neixem les pràctiques d’aquests governs,i dels d’Artur Mas, i al final no es fa res”,afirmen des del partit.

Més contundent es mostra la portaveudel PSC al Parlament, Eva Granados, queassegura que el pla de govern “fa aigües”,

recordant les “35 votacions” perdudes deJunts pel Sí al Parlament. Granados, a més,dubta que es puguin aprovar 45 lleis en 15mesos, tot i que Puigdemont deixar clar queel govern “no serà presoner de cap arma-dura en forma de calendari”.

En una línia similar s’expressa LluísRabell, de Catalunya Sí que es Pot, quetambé creu que 45 lleis en tan poc tempsés un repte difícilment “versemblant”. Amés, remarca que Puigdemont “ho ha fiattot” a uns pressupostos que “encara no té”.

Per últim, el PP és el partit que ha cri-ticat amb més duresa el full de ruta del go-vern. Els populars acusen Puigdemont d’u-tilitzar “de forma barroera el patiment deles persones i fer un discurs amenaçadori trampós a favor de la independència”.

L’oposició ho veu poc creïble

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | línianoubarris.catMaig 2016

| 6Opiniólínianoubarris.cat Maig 2016

publicitat 686 42 95 17línianoubarris.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: linianoubarris@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#NouPartit

@ConvergenciaCAT: Militants i sim-patitzants hem decidit que CDC impulsi lacreació d'una nova formació política. #superdissabte.

4Molt soroll per no resper Jordi Lleal

Quin cúmul de despropòsitsamb l’afer de les estelades! Ladelegada del govern espanyol aMadrid, Concepción Dancausa,convoca les forces de seguretati resol que les estelades han deser requisades a les portes del’estadi per ser un perill per la se-guretat dels assistents al partit,ja que poden provocar aldarullsentre les aficions del Barça i elSevilla. Javier Tebas declaraque “les estelades són símbolsque defensen la destrucció d’Es-panya i per tant està bé que esprohibeixin”. Els ministres enfuncions Margallo i Català diuenque “s’ha de complir amb la le-galitat” i que “és sorprenentque algú s’ofengui per la prohi-bició de les estelades”. Fernán-dez Díaz que “és una decisiópersonal de la delegada”. RafaelHernando, portaveu del GrupPopular al Congrés, que “ésenormement encertada la pro-hibició d’exhibir estelades”. El

president Mariano Rajoy que“no és cosa meva” tirant, comsempre, pilotes fora.

¡Si en serà de desencertada,aquesta resolució i les posteriorsdeclaracions, que gent que nosón independentistes, com Xa-vier Sardà, Jordi Évole, Ma-nuela Carmena i Risto Mejide,defensin que els aficionats delBarça vagin a la final amb lesbanderes que els hi doni lagana! Quan Javier Tebas de-clara que, “si algun eixelebratclava una pallissa als que portenestelades...” em pregunto: Elproblema són les estelades o elseixelebrats que provoquen elsaldarulls? Tot és per exercir elpoder barroerament... I al finalen què quedem? El Barça gua-nya el Sevilla per 2 a 0 i cap acasa amb la Copa del Rei. Dequè ha servit aquest circ? Quepensen guanyar algun vot? Des-prés diran que no s’ha de bar-rejar la política amb l’esport!

Un diari participatiu

#DobletÈpic

@Carles5puyol (Carles Puyol): Felici-tats equip!!! Doblete para cerrar la temporada. Sou collonuts!!! Visca elBarça!!!

#Revalidat

@jordisanchezp: Content de formar partd’un equip de 77 persones compromesesfermament en guanyar la independèn-cia. Gràcies per la confiança.

Un diari plural

La corrupció és, possiblement, laparaula més repetida en els mit-jans de comunicació. És el crit demoda. Contínuament es desco-breixen casos de corrupció, i elstribunals, inspectors i auditoriesno es donen repòs perseguintempresaris i alts càrrecs políticsdels partits majoritaris, espe-cialment el PP, per conductesgreument delictives.

De corrupció n’hi ha hagutsempre, a Espanya, a jutjar pelstestimonis dels crítics de totes lesèpoques, i l’únic realment noud’avui és cabdalment la parau-la, ja que abans s’emprava usu-alment el terme immoralitat.

Primo de Rivera, el generalque es va rebel·lar contra la mo-narquia parlamentària, entrealtres raons ho va fer per sane-jar-la, va dir. Un altre dictadorrebel, el general Francisco Fran-co, també deia que volia acabaramb la corrupció. Quina para-doxa!

Tot això es recull en un llibrepublicat l’any 1984 (!), La or-ganización del desgobierno, es-crit per Alejandro Nieto, unprestigiós catedràtic de DretAdministratiu que afirmava quesense administració no hi haqui governi. I són aquests, elsempleats públics, els que mai,majoritàriament, no han vol-gut participar en els tripijocsde la corrupció. Ben al contraridel que ha passat amb molts càr-recs electes.

En un altre llibre, La reno-vación de la función pública(2016), escrit per Carles Ramió,catedràtic de Ciència Política i del’Administració, s’escriu que:“La corrupció política ha sigut

una constant des de l’aprovacióde la Constitució espanyola de1978 fins als nostres dies, per-vertint-se el sistema democràtici debilitant-se la confiança de lasocietat en els seus representantspúblics”. Assenyala, també, que“la corrupció social i política ésel principal llast per al desenvo-lupament econòmic, sostenibi-litat del sistema públic i el man-teniment de l’Estat de benestar”.Demostra que “si sumem laquantitat derivada de l’evasió fis-cal amb el sobrecost dels con-tractes públics, arribem a la xi-fra d’un dèficit per a les arques

públiques de 127.000 milionsd’euros, que equival al 12% delPIB actual d’Espanya”.

Des de 1978, Espanya, la so-cietat espanyola, ha patit més de175 casos de corrupció política atots els nivells: ajuntaments, di-putacions, governs autonòmicsi estatals, amb protagonistes detot tipus i color polític. Sense capdiscussió, el PP és el partit ambmés corruptes, seguit de molt aprop pel PSOE. A Catalunya el li-deratge el té CiU.

Les persones imputades sónmés de 1.900, de les quals només200 han sigut condemnades. I

molt poques les que han tornatel que ens han robat.

Es pot acabar amb aquestasituació?

Evidentment que sí. No seràfàcil, però no és impossible. Calabordar les causes i trobar unaresposta que eviti la generalit-zació de la corrupció. En CarlesRamió proposa 25 mesures pera la regeneració política quevan des del canvi de la llei elec-toral, el finançament dels par-tits, la supressió de les despesesprotocol·làries, la creació d’òr-gans de control i supervisió, ladespolitització dels òrgans ju-dicials i dels càrrecs directius(s’ha de buscar l’eficàcia i l’efi-ciència, no l’amiguisme o elclientelisme), la transparència,la informació...

Si hi ha voluntat política, totés possible. No és cert que “l’e-lefant de la corrupció formi partdel paisatge” i sigui el preu quehem de pagar per poder viure endemocràcia. Amb la informaciói la transparència necessàries entot allò que es fa i ens afecta i laparticipació i control de la ciu-tadania, fent realitat una novapolítica basada a retornar la ca-pacitat de decisió a la majoria so-cial, sens dubte s’aconseguiràacabar amb la corrupció afavo-rida per un vell sistema de par-tits més preocupats per defensarels seus privilegis que no el de lesclasses populars, que al cap i a lafi són les que tenen el poder dedecidir.

El pròxim 26 de juny tin-drem una nova oportunitat perexpulsar del Parlament espa-nyol els partits que han permèsi afavorit la corrupció.

No és cert que

la corrupció sigui

el preu que hem de

pagar per poder viure

en democràcia

per Pedro Jesús Fernández

4La corrupció

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 177 | línianoubarris.catMaig 2016

| 8Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlínianoubarris.cat Maig 2016

Parlen elsveïns

Coral“No em sembla niescandalós ni ma-lament, però tam-poc ho veia comuna cosa necessària.A un barri amb uníndex d’atur tan alt

em sembla poc indicat que abans escanviï el nom d’una plaça enlloc d’inten-tar resoldre temes com aquest.”

Raul“Innecessari. To-thom la coneix comla de Llucmajor, hiha també la paradade metro associadai ja hi ha un monu-ment que identifica

la República. El que l’Ajuntament hau-ria de fer és ajudar totes les persones queencara avui dormen al carrer.”

Esther“M’agrada, jo sócrepublicana i aplau-deixo el canvi. Tot iaixò, crec que cos-tarà acostumar-s’hi,perquè tota la vida lihem dit la de Lluc-

major, però com passa amb tot, serà qües-tió de temps. Crec que aquí s’està treba-llant molt, s’han fet moltes coses.”

Kevin“Crec que l’hauriende deixar amb ladenominació anti-ga, la gent no s’i-dentificarà i seràconfús. Abans de ti-rar endavant coses

així crec que haurien de pensar en fer méscasals i llocs que formin i assessorin elsveïns per trobar feina.”

Què et sembla el canvi de nom de la plaça Llucmajor per de la República?per Pau Arriaga

Un diari obert

El camí ja està més franc. Després d'unany llarg, llarguíssim, on les conteseselectorals de tota mena, les refundacionsi les redefinicions de tots els partits i en-titats polítiques del país han estat la notadominant, sembla que l'horitzó quese'ns obre és inusualment aclarit. A uncicle plebiscitari/electoral català se li hiha afegit aquest agònic espectacle polí-tic espanyol.

A les eleccions de l'ANC se li ha afe-git la refundació de CDC i clou una faseprofunda de remodelació política que haenterrat l'autonomisme. Només la con-tesa del 26J ens resta per acabar de di-buixar el panorama que haurà de ser eldefinitori i el definitiu del cicle polític queva començar fa més d'un lustre i que hau-rà de cloure en els pròxims dos anys coma màxim.

Els moviments polítics, així de ma-nera general, passen per unes fasesprou definides i molt estudiades. Primerhi ha una incubació dels neguits i greu-ges que donaran pas al moviment. En elnostre cas, el via crucis estatutari i la cri-si econòmica van acabar cristal·litzant enel primer punt crític. Entre el 2010 i 2011,entre el 10J i el 15M, la condensació delmalestar precipita.

La segona fase de qualsevol movi-ment és el d'acumulació de forces. Finsal 2014, tant la "nova política" com so-

bre tot el procés s'organitzen i agafenmúscul. L'any 2015, superany electoral,és el punt d'inflexió cap a la tercera fase:l'entrada a les institucions.

Habitualment, aquest és el momentmés delicat. La gent, els quadres que hanempès el moviment des del carrer, pas-sa a fer feina institucional i es genera unasensació de vuit.

Aquesta situació és la que hemviscut/patit fins ara. Amb l'elecció dela direcció de l'ANC fa pocs dies a Ri-poll i la decisió de refundació de CDCes tanca aquesta fase. A partir d'aquí,els moviments socials poden tenirdos comportaments: una lenta dis-gregació o una fase de consolidació, desolidificació.

Esperem que, escatides totes lesincògnites electorals i de lideratge, elprocés entri en aquesta segona dinà-mica. Fa falta un temps (no ha de ser ga-ire llarg) per reordenar les forces i es-tablir les noves relacions entre tots elsactors. Fa falta redefinir els objectius tàc-tics per assolir la fita estratègica. Ara queel camí (electoral) del procés queda moltnet, hem de tenir vista, olfacte i intel·li-gència per, quan Espanya es decideixia tenir govern, poder-nos-hi enfrontarde manera definitiva.

Publicat a El Món

4Ja veiem el camíper Antonio Baños, periodista i exdiputat de la CUP al Parlament

4Valoracions des de l’entornper Xavier Ginesta

El Barça ha tancat una lliga que, des-prés del desastre encadenat acabada laparada de seleccions, semblava méscomplicada que mai. De fet, la culera-da és pessimista de mena i abans del 0-8 a Riazor ningú donava res per fet. Cer-tament, també la premsa va permetreun estat d'eufòria previ a Sant Jordi queno va ajudar gens a digerir les ensope-gades del Madrid, Anoeta i contra el Va-lència. Havent ja gaudit de la rua i laborratxera dalt de l'autocar, algunes re-flexions menys arrauxades:

Primer. Els números del Barça enaquesta lliga són, malgrat això co-mentat anteriorment, per emmarcar.Els del Lucho han tingut una ratxa de23 jornades sense perdre i de 12 vic-tòries seguides; han deixat la porteriaa zero en 18 ocasions i han fet 112 gols(han marcat en 34 dels 38 partits dis-putats).

Segon. L'estil de Luís Enrique cadadia dista més del de Guardiola, tot ique el Barça mai no vol renunciar alseu cruyffisme, més en l'any que lamort del Flaco ha deixat tocada unaplantilla que l'havia idolatrat i el CampNou ha instaurat l'homenatge col·lec-tiu del minut 14. Ara bé, queda clar quel'asturià no veu el futbol des de l'estè-tica immaculada del de Santpedor, fi-del a les seves arrels futbolístiques detiralínies, d'anàlisi qualitatives i quan-titatives, fins i tot quan el cholismo elva tocar de mort a la semifinals de laChampions.

Tercer. Luís Enrique s'ha deixatencegar per la màgia d'un trident que,des de fa dos anys, brilla amb llum prò-pia. Un 80,36% dels gols han estat mar-cats per Neymar, Messi o l'uruguaiàLuís Suárez, que ell sol n'ha acabat fent40. Però, quan no han estat fins, l'equipse n'ha ressentit molt. El quart goleja-dor de l'equip ha estat Rakitic, amb no-més 7 gols. Luís Enrique ha permès als

seus homes disposar-se tàcticamentperdent –a vegades d'una forma evi-dent– l'harmonia entre la línia atacanti les altres dues línies (de mitjos i de-fensa).

Quart. Arda Turan i Aleix Vidal sóncarn d'intercanvi. Cap dels dos són ju-gadors que s'hagin adaptat a la disci-plina culer. Sobretot, el turc no apor-ta el què Xavi va deixar al Camp Nou:joc de precisió, toc, visió estratègica icapacitat de marcar el ritme del par-tit. Aquest any, desgraciadament,Xavi s'ha trobat a faltar en aquells mo-ments que l'equip estava perdut i na-vegava pel partit sense nord. Quins in-formes van arribar a la secretariatècnica del Barça sobre Arda, quepermetés imaginar-se que podriaaportar quelcom diferent i necessaria l'equip?

Cinquè. És evident que la banque-ta del Barça és curta i està poc com-pensada. A la manca de recursos al migdel camp s'hi suma que, amb Rafinhalesionat bona part de la temporada, hafaltat un quart davanter més efectiu.Munir només ha fet 3 gols i, sortosa-ment, cap membre del trident s'ha le-sionat severament –fins a l’últim par-tit– perquè el madrileny hagi hagutd'assumir més responsabilitats. A la de-fensa, Bartra no entra en els plans del'entrenador (per molt que tingui sem-pre el caliu del públic a favor), Mathieuté dies i Vermaelen és de vidre.

Dit això, la grandesa del futboltambé és la subjectivitat amb què s'a-nalitza i que el fa accessible a tothom,més i menys lletraferits de l'esport rei.Només estant dins del vestidor, però,es poden tenir certeses de la derivad'alguns esdeveniments. I, franca-ment, dubto que més enllà de Luchoi els seus homes hi hagi qui pugui pon-tificar sobre tot plegat. La resta, somentorn. Johan Cruyff dixit.

@franceschoms: Bon dia! He proposat aCDC que @miquelcalcada encapçali lallista del Senat com a independent. Patri-ota, persona de compromís i gran referent!

@andresiniesta8 (Andrés Iniesta):Grande equipo! Grande afición! GrandeBarça! Qué placer pertenecer a estaépoca!

@assemblea: L'@assemblea treballa per ala unitat i no acull insults ni desqualifica-cions. Hem demanat i acceptat la dimissióde @francescabad.

Opinió en 140 caràcters

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 179 | línianoubarris.catMaig 2016

Nou Barris| 10

línianoubarris.cat Maig 2016

En marxa les primeres obresde reforma de la Meridiana

URBANISME4La reforma de laMeridiana serà un projecte que noes resoldrà a curt termini, ja queel consistori està impulsant unprocés participatiu de reurbanit-zació d’aquesta avinguda queafecta Sant Martí, Sant Andreu iNou Barris. De moment, però, l’A-juntament ha posat en marxapetites intervencions, al voltantdel passeig Fabra i Puig -entreSant Andreu i Nou Barris-, per co-mençar a fer retocs a l’avinguda.

Aquests retocs consistirana arreglar qüestions com l’a-llargament del temps de pas

d’alguns semàfors, ampliar lesvoreres del passeig de Fabra iPuig o engrandir la senyalitza-ció dels passos de zebra. SegonsJanet Sanz, es tracta d’actua-cions que “podem fer a curttermini mentre decidim la trans-formació global”.

Per la seva banda, el regidord’Urbanisme de CiU, Jordi Mar-tí, ha afirmat que “el govern deColau no té projecte de reformaintegral de la Meridiana” i queles mesures que acaben de tirarendavant són “maquillatge quedecep els veïns”.

Desallotgen els veïns de set pisos de la Prosperitat

HABITATGE4Els veïns de setpisos d’un blog d’habitatges si-tuat al número 155 del carrer Pa-blo Iglesias, al barri de la Pros-peritat, van ser desallotjats elpassat 15 de maig després queapareguessin unes esquerdes albloc, segons va informar El Pe-riódico.

El desallotjament preventiuva ser ordenat pels bombers,després que un dels propietarisels alertés, a causa dels danys ales parets de càrrega d’un delscostats de l’edifici. L’Ajunta-ment va decidir no activar els

serveis d’urgència per reallotjarels afectats, ja que tots els veïnsvan assegurar que tenien alter-natives per dormir.

La comunitat de veïns va in-formar l’Ajuntament que, gràciesa l’assegurança que tenen con-tractada. De fet, el seu gestor jaes va personar diumenge a la fin-ca per accelerar els treballs de re-forma de l’edifici.

El bloc afectat té sis plantes i26 habitatges i es va construir aprincipis de la dècada del 1960.Al seu voltant s’hi han edificat al-tres blocs durant els darrers anys.

Successos | Acte vandàlic contra la seu del PPLa seu del PP del Districte va patir a principis de mes un acte vandàlic. Els autors

dels fets van llançar pedres contra la façana i van trencar alguns vidres de les finestres del local. Al terra de just davant l’entrada també van aparèixer

pintades on es podia llegir “feixistes, burgesos, masclistes, opressors, explotadors”.

40 milions d’euros per combatreles desigualtats i la pobresa.Aquesta és la partida que el Dis-tricte té previst destinar a Nou Ba-rris al llarg d’aquest madnat per in-tentar capgirar la seva realitat so-cial i que ha donat com a resultatun document que incorpora 50 ac-tuacions en atenció social, habi-tatge, ocupació i educació. Aquestpla contra la pobresa va ser pre-sentat el passat 19 de maig durantun Ple especial celebrat a la SalaFòrum del Parc Tecnològic, que esva omplir de veïns i representantsde diferents plataformes.

La sessió, envoltada d’unagran expectació veïnal, va arren-car amb la presentació del docu-ment per part de la regidora Ja-net Sanz, que va recordar que NouBarris té “una realitat colpidoraque atempta contra l’autonomiade les persones”. És per aquestmotiu que Sanz va explicar que elpla preveu posar en marxa unacinquantena de mesures centra-des en l’habitatge, l’atenció social,l’ocupació i l’educació.

Durant la seva intervenció,la regidora va voler remarcar queel Districte té la intenció de “do-nar tot el pes al teixit associatiu deldistricte, que sabem que és com-batiu, per donar forma a aquestespolítiques”. Es tracta d’unes po-lítiques que aposten per, entre al-tres propostes, crear cinc pro-mocions noves d’habitatge, am-pliar les beques menjador, refor-çar l’atenció de salut als barris i elsequips professionals dels serveis

socials, ajudes a les dones en si-tuació d’exclusió o l’ampliaciódel projecte Radars.

Un cop acabada la intervencióde Sanz, va ser el torn de la restade partits. Tots van coincidir endonar la benvinguda al pla, tot ique al mateix temps van estar d’a-cord a dir que ha trigat massa aarribar. Totes les formacionstambé van elogiar la tasca de9Barris Cabrejada, a qui van feli-citar per haver aconseguit que secelebrés el Ple. També es vanviure moments de més tensióquan el conseller de CiU, AdriàVentura, va afirmar que sembla-va que BComú “hagi inventat lespolítiques socials”. Ventura tam-bé va defensar les polítiques so-cials de CiU i va assegurar que du-rant el mandat de Trias “no es vafer cap retallada en l’àmbit social”.Aquestes dues afirmacions vanprovocar els xiulets dels assistents.

“SÍ CRÍTIC”“Donem un sí crític a aquestaproposta perquè hem de dir quehi ha hagut deficiències en tot elprocés, sobretot precipitació enl’elaboració del pla”. D’aquestamanera va valorar una de les por-taveus de 9Barris Cabrejada el

document presentat per la regi-dora Sanz. La portaveu de laplataforma va lamentar, noméscomençar la seva intervenció,que els partits de l’oposició res-ponguessin a la mesura de go-vern abans que els represen-tants de la seva plataforma. Totseguit va agraïr al Districte el fetd’haver “escoltat i recollit algunesde les propostes de la campanya”al document i va valorar “positi-vament el canvi ideològic que esdesprèn d’aquest pla”. Tot i això,va recordar que les “deficiències”denunciades “han impedit laconcreció de moltes mesures i lapossibilitat que la campanya9Barris Cabrejada hagi pogutestudiar la proposta amb la pro-funditat que ens hagués calgut”.

A banda de la intervenció de9Barris Cabrejada, també vanparlar diferents representantsde les marees per l’educació i lasalut pública, de l’Assemblea deJoves i de l’Assamblea d’Atu-rats. La representant del col·lec-tiu juvenil va denunciar que eldocument no recull les sevespropostes, mentre que el porta-veu dels aturats va demanar ques’aposti per la “remunicipalit-zació del treball als districtes”.

Una imatge del Ple del passat 19 de maig. Foto: Línia

Janet Sanz destinarà 40 milions a la lluita contra la pobresa

» El Districte presenta un pla amb 50 mesures contra les desigualtats» “Sí crític” de 9Barris Cabrejada, que alerta que el pla té “deficiències”

Albert RibasNOU BARRIS

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1711 | línianoubarris.catMaig 2016

| 12Nou Barrislínianoubarris.cat Maig 2016

El projecte Radars es vol fer conèixer a la Trinitat Nova

INCLUSIÓ4El projecte Radars,una xarxa de prevenció i acció co-munitària que busca fer els barrismés inclusius per a la gent gran,es vol fer conèixer més entre elsveïns de la Trinitat Nova.

És per aquest motiu que des dela Taula Radars s’ha organitzat peral pròxim 11 de juny, durant la ce-lebració de la Festa Major delbarri, un taller de circ per a gentgran que ha de servir per informar

i apropar els veïns a aquest pro-jecte comunitari.

Entre les entitats que partici-pen en el projecte Radars hi hal’Associació de Veïns de TrinitatNova, l’Associació del Comerç i lesEmpreses de Trinitat Nova, elCAP Xafarines, la Residència degent gran Trinitat Nova, el grup devoluntàries Trinicompanyia, l’A-teneu Popular 9 Barris i Pla Co-munitari Trinitat Nova.

Les línies 80, 81, 82 i 83 de buspodrien tornar a ser de TMB

TRANSPORT4El Ple del Dis-tricte va aprovar a principis demaig una proposició de Barce-lona en Comú que demana ques’estudiï la recuperació, per partde TMB, de les línies de bus 80,81, 82 i 83, que ara mateix ges-tiona l’empresa Sagalés.

La proposta arriba desprésque els veïns de la zona nord deldistricte n’hagin demanat la re-cuperació per part de TMB peraconseguir un millor servei. Defet, els veïns van mostrar laseva oposició a aquesta exter-nalització des del seu principi,l’any 2010.

Durant el Ple la regidoradel Districte, Janet Sanz, va

afirmar que s’estudiarà la via-bilitat de la recuperació de les lí-nies per a TMB, que fins al2018 està en mans de Sagalés.Tal com ha explicat BTV, tot i elsuport majoritari, diversosgrups municipals van lamentarque la proposta fos una propo-sició i no una mesura de govern.En aquesta línia, la CUP va cri-ticar que BComú s’abstingués ala comissió de Mobilitat de l’A-juntament en una proposiciómolt semblant.

Aquestes línies de bus vanels trajectes més estrets i ambpujada dels barris de les Ro-quetes, Torre Baró, Vallbona iCiutat Meridiana.

La Festa Major del districte va po-sar el seu punt final el diumenge22 de maig en una edició durantla qual el medi ambient i l’eco-nomia solidària van tenir un granprotagonisme.

Al llarg de sis dies -la festa vaarrencar el dia 17- els carrers deNou Barris es van omplir d’acti-vitats de tot tipus que van fer gau-dir el públic de totes les edats. Unade les activitats més destacades vatenir lloc el dimecres 18 a la pla-ça Major, la Festa del Medi Am-bient. Aquesta novetat del pro-grama va permetre veure la pla-ça Major plena de tallers am-bientals, inflables per reciclar pera nens i famílies i activitats di-vulgatives sobre l’estalvi i l’efi-ciència energètica a les llars.

El dijous 19 va arribar el mo-ment del pregó, que enguany vaanar a càrrec de Juan Navarro, unlluitador veïnal i membre delcol·lectiu iaioflautes del districte.L’elecció de Navarro, que du-rant el seu parlament va reivin-dicar les lluites veïnals sorgidesdel districte en els darrers anys il’activisme dels iaioflautes, va ser-

vir per fer-li un reconeixement ala seva llarga trajectòria d’impli-cació veïnal i la seva tasca com asindicalista històric. El mateixdia també es va celebrar una xe-rrada sobre la construcció de laxarxa d’economia solidària deldistricte, que va anar a càrrecd’Alter 9Barris.

Al llarg dels dies de Festa Ma-jor també van tenir molt de pro-tagonisme les activitats relacio-nades amb la música, la dansa, lestradicions populars, el circ, el te-atre i diferents jocs. Un dels actesmés destacats va ser el concertjove del divendres 20 a la plaçaMajor amb diferents grups derock del districte.

El diumenge 22 va arrencaramb la celebració del vuitè torneigde petanca, la Matinal de Motards

& American cars i la 30a Cursapopular. A partir de les 10 del matíva tenir lloc la 12a caminada po-pular, organitzada pel Club d’A-tletisme Nou Barris i que va cons-tar d’un recorregut de sis quilò-metres, mentre que la Font Mà-gica Manuel de Falla va acollir ados quarts de deu del vespre unespectacle de llum, aigua i músi-ca per acomiadar una nova edicióde la Festa Major.

FESTA MAJOR 2017De cara a la Festa Major del’any que ve el Districte es plan-teja engegar un procés partici-patiu amb les associacions deveïns per tal de dissenyar, talcom expliquen des del Districte,“un programa més plural, oberti descentralitzat”.

La música, protagonista de la Festa Major. Foto: Ajuntament

Adéu a la Festa Major més sostenible i solidària

RedaccióNOU BARRIS

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1713 | línianoubarris.catMaig 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 14 línianoubarris.cat Maig 2016

Fires i mostres pàg 16

Els eixos escalfen motors per a unestiu marcat pels múltiples actes que tindran lloc als diversos barris

Nou president pàg 17Salvador Vendrell: “Volem treballar amb tots els actors dela ciutat, és imprescindible”

comerç líniaenEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 2 · Maig/Juny 2016 · Fundació Barcelona Comerç

15 |

La nova junta de la Fundaciódefineix els primers reptes

» La transparència, la millora dels serveis que ofereix i la feina en xarxa amb els agents socials, els objectius

línia

NOVA ETAPA/ L’ideari de la nova junta di-rectiva de la Fundació Barcelona Comerçes basa en quatre eixos principals, que sónla transparència, l’ampliació dels serveisque ofereix la Fundació –tant als eixos as-sociats com a les seves botigues–, l’apostaper la Responsabilitat Social Corporativa itreballar plegats o “en xarxa” amb altresactors de la ciutat, com ara els veïns. Qua-tre eixos primordials per a la nova juntaque tot just està fent les seves primerespasses al capdavant de la Fundació.

Pel que fa al primer punt, el de la trans-parència, des de la nova junta el conside-ren com un pas per aconseguir mésadhesions i assolir més notorietat en el diaa dia de la ciutat. Una nova cultura quecada cop més s’està imposant en el mónassociacionista.

Un altre dels pilars és la potenciaciódels serveis que ofereix la Fundació, laqual s’ha marcat com a objectiu oferir-neun conjunt ampli per tal de fer partícipsels botiguers de l’esdevenir de l’entitat. I

és que la Fundació, com a peça clau perdefensar les demandes dels comerciants,intentarà mantenir i incrementar la sevacartera de serveis.

En tercer lloc, la nova junta també esproposa donar un impuls a la Responsa-bilitat Social Corporativa, un terme que faal·lusió a la contribució activa i voluntàriaa la millora social, econòmica i ambientald’un indret per part d’associacions, comés el cas de la Fundació, o empreses. Enaquesta línia, la nova junta planteja l’ela-

boració d’un Codi Ètic per mantenir elsbons estàndards de gestió i incrementar-los, si s’escau.

Per últim, i molt lligat amb el punt an-terior, la nova junta dóna prioritat a lafeina en xarxa amb altres actors de la ciu-tat, com ara els veïns o altres entitats. Aixòes concretarà en l’establiment d’aliancesamb agents socials per establir sinergies ifer avançar el comerç barceloní.

Quatre punts, quatre idees, que mar-caran el futur de la Fundació.

» La Fundació Barcelona Comerç agrupa els eixos comercials de tots els barris de la ciutat

Maig / Juny 2016| 16 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº2

L’activitat dels eixos comercials de la Fundació Barcelona Comerç no s’atura i ja preparen fires i activitats diverses amb el denominador comú que es fan a l’aire lliure

Un estiu a l’aire lliureMOSTRES/La Fundació encara l’inici del’estiu amb una flamant nova junta. Peròtot i els canvis, la seva activitat i la delsseus eixos no s’atura. Tal com exempli-fica Salvador Vendrell, el nou president,la Fundació “és un transatlàntic que noes pot aturar d’un dia per l’altre” i, pertant, les fires, mostres i campanyes deles seves entitats adherides segueixenendavant per donar la benvinguda a unestiu que tornarà a estar marcat per lesactivitats a l’aire lliure.

TOTHOM ALS CARRERSUn dels primers eixos que obre foc ésCor d’Horta, amb el seu 23è Comerç alCarrer del dia 28 de maig, una diadaamb botigues, tallers i actuacions per fergaudir tota la família.

Una setmana més tard serà el tornde l’Eix Sant Andreu, que traurà les sevesbotigues al carrer per demostrar que espot trobar de tot sense sortir del teubarri.

L’Eix Sarrià, per la seva banda, donaràla benvinguda a l’estiu astronòmic ambuna fira el pròxim dia 18 de juny al carrerManuel de Falla. Dies abans, però, SantAntoni Comerç haurà celebrat el seu tra-

dicional Firantoni, una de les mostresmés emblemàtiques del barri i que reu-neix les botigues associades a l’eix i ontambé se celebren activitats culturals.

Però a banda de les fires, els eixostambé organitzen activitats solidàries ide lleure, com l’Encistella per la SalutMental de Sants Establiments Units, quetindrà lloc el dia 11 de juny al parc de l’Es-panya Industrial.

UN ESTIU DE MODAUna altra de les principals activitats d’a-quest final de primavera i principi d’estiusón els actes de moda al carrer del pro-grama BCN Moda al Carrer que impulsala Fundació, i que en aquesta ocasió ate-rren als eixos de Sagrada Família (20 demaig), Sant Andreu (21 de maig), SantMartí (27 de maig), Sarrià (2 de juny),Clot (3 de juny) i Barnavasi (4 de juny).En aquest últim cas, l’eix també cele-brarà la seva mostra de comerç al carrerMuntaner, entre plaça Bonanova i Ge-neral Mitre. Les seves botigues exposa-ran a peu de carrer la seva oferta enalimentació, moda, parament de la llar,complements, etc. Amb tot, una ocasiómés per sortir a comprar i fer barri.

PARTICIPACIÓ/Una de les activitats que duran a ter-me els eixos al llarg d’aquest estiu i que és relativamentnova –es va posar en marxa l’any passat–és el Xerremdel Comerç, de l’Eix Clot, una trobada entre botiguers,entitats i veïns i veïnes del barri per parlar sobre qües-tions relacionades no només amb el comerç, sinó tam-bé amb la ciutat i amb la societat. D’aquesta manera,es busca crear sinergies i col·laboracions entre els as-sistents, a més de fomentar la participació dels ciu-tadans en el debat públic.

Un espai de comunicacióentre veïns i botiguers

TROBADA/ El consell d’administració de Vitrinesd’Europa, la federació de comerciants del continent,es va reunir el passat 18 d’abril amb parlamentaris delsgrups socialista i liberal del Parlament europeu.

En aquella trobada els representants de Vitrines vanpresentar les seves propostes en referència a diversesproblemàtiques que afecten el sector. Stefano Bolle-tinari, president, conjuntament amb Salvador Albui-xech, de la Fundació, i altres representants d’asso-ciacions comerciants pertanyents a Vitrines van pre-sentar la seva postura sobre el comerç electrònic, lespolítiques de rebaixes i descomptes, sobre la regula-ció de l’obertura de grans superfícies comercials i elshoraris i dies festius en els quals es pot obrir.

Els parlamentaris es van interessar per les propostesdels representants de Vitrines i van convenir que desde la cambra europea es convocarà pròximament unareunió amb els comerciants per debatre aquests temes.

Vitrines d’Europa es reuneixamb parlamentaris europeus

Maig / Juny 201617 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº2 comerç en línia

“Volem treballar amb tots els actors de la ciutat: és imprescindible”

FORMACIÓ/ El Departamentd’Empresa i Coneixement ha pro-gramat una sèrie de jornadesarreu de Catalunya anomenadesEstalvi d’Energia al teu comerç, unaformació que té com a objectiu en-senyar mesures d’eficiència ener-gètica a les botigues. Aquests ta-llers volen demostrar que un úsenergètic eficient pot tenir una re-percussió positiva en l’economiadel negoci. A Barcelona, els cursosse celebraran entre el 23 de maigi el 7 de juny al Centre d’Artesania.

Tallers perestalviar energiaals comerços

DADES/ L’Institut Nacional d’Es-tadística (INE) assenyala en elseu darrer Índex de Comerç queles vendes van augmentar elmes de març en dos punts per-centuals respecte del mateixmes de l’any passat. Aquest aug-ment ha estat, però, inferior al dela mitjana estatal, que és de 4,3punts. Les comunitats autòno-mes que més van créixer en ven-des van ser les Illes Balears –8,2–,el País Valencià –8 punts– i Galí-cia –7,7 punts–.

Creixen les vendesdel petit comerçcatalà, segons l’INE

ORGANIGRAMA/ La nova junta de laFundació BCN Comerç ja ha començat atreballar. Està formada pel mateix presi-dent, Salvador Vendrell; un vicepresidentexecutiu, Lluís Llanas; un vicepresidenteconòmic, Josep Escofet, i un vicepresi-dent administratiu, Pròsper Puig.

Vendrell és president de l’Eix Sarriàdes de l’any 2012 i havia estat vicepresi-dent de l’entitat sarrianenca des del 2008.És l’únic membre de l’anterior junta querepeteix en l’actual, ja que abans s’enca-rregava de la segona vicepresidència de

la Fundació i portava les xarxes socials.Per la seva banda, Llanas és president del’Associació de Comerciants Creu Cobertades del 2002. Escofet està al capdavant del’Eix Sants-Les Corts des de fa una dècada,després d’haver presidit l’Associació deComerciants de Galileu durant cinc anys.Pel que fa a Puig, és el president de l’EixSant Andreu des de fa tres anys i ha estaten primera línia a l’associació des de fadues dècades.

El càrrec de director de la Fundació se-guirà en mans d’Alfons Barti.

Vendrell encapçala una junta amb tresvicepresidències de diferents àrees

Salvador Vendrell / nou president de la Fundació Barcelona Comerç

ESTUDI/Segons un informe ela-borat per la consultora FootFall, lesbotigues físiques seguiran con-centrant la majoria de les vendesa tot el món d’aquí a dos anys. Defet, l’estudi assenyala que el 90%de les vendes es faran als establi-ments, tot i que també posa èm-fasi en l’augment de les compresper internet, que augura que crei-xeran fins al 8,8%. Per altra banda,l’informe apunta que el desafia-ment del sector serà adaptar lesvendes online a la compra física.

L’hegemonia de la botiga físicaseguirà vigent

ENTREVISTA/ Pocs dies després d’haverestat escollit president de la Fundació, Sal-vador Vendrell, també líder de l’Eix Sarrià,ens rep per parlar dels seus projectes idels reptes que afronta el sector.

S’estrena al capdavant de la Fundació.Com ho encara?Amb molta il·lusió. És un repte que com-porta molta responsabilitat. El Vicenç i lajunta anterior ens ha deixat el llistó molt alt.

Quins són els principals eixos del mandat?Són quatre: continuar demostrant trans-parència a la Fundació –tant internamentcom externa–, potenciar els serveis quedóna la Fundació –sobretot als eixos–, fo-mentar la Responsabilitat Social Corpora-tiva i treballar amb els diferents actors dela ciutat, com els veïns i la resta d’entitats.

Volen fer xarxa, vaja.Avui dia és imprescindible treballar ambtots els actors de la ciutat.

Sobre els serveis, Vicenç Gasca va co-mentar a la darrera entrevista a Comerçen Línia que la Fundació “s’ha profes-sionalitzat més” els últims anys. Segui-rà treballant en aquesta línia?Exacte. Comunicació, assessorament jurí-dic, publicitat, promoció... Tots els hem anatprofessionalitzant. Es tracta d’intentar ajus-

tar aquest organigrama, en cas que falli al-guna cosa, o reforçar amb personal algu-na secció més.

A l’anterior mandat vostè s’ocupavade les xarxes socials de la Fundació. Vo-len impulsar aquest àmbit també?Sí. Avui dia és primordial i fonamental te-nir presència a les xarxes, ja no és una op-ció. O estàs on, o no estàs.

Fomentaran que les botigues també s’a-fegeixin al carro virtual?Sí. A Sarrià vam començar amb la geolo-calització dels comerços amb Google Bu-siness i van seguir a Sants. I va estar fun-cionant molt bé.

El seu mandat ha arrencat amb els pri-mers diumenges d’obertura de l’any,fruit de l’acord entre consistori i els bo-tiguers. En aquest sentit, vostè ja ha ma-nifestat que vol “treballar per unificar elsector”. A què es refereix?El sector està unit en un percentatge ele-vadíssim, però hi ha encara petites friccionsamb el tema dels horaris i del turisme. In-tentarem apropar postures.

Refer ponts amb altres associacions?S’intentarà. És un objectiu a curt termini. Detotes maneres, s’han d’arribar a consensosamb tots els actors, sindicats i veïns també.

Maig / Juny 2016| 18 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº2

19 | línianoubarris.catMaig 2016Comerç en Línia

Un electrodomèstic que no s’encénun cop ens el porten a casa, una fac-tura inflada de l’aigua o una asse-gurança que no respon davant unproblema. Qui no s’ha trobat en al-guna ocasió amb situacions similarsquan ha anat a comprar o ha con-tractat algun servei? Arribats aquí, calmantenir la calma i saber que l’A-gència Catalana del Consum, de laGeneralitat, posa a l’abast del con-sumidor mecanismes per tal de re-parar un dany o recuperar els diners.

PRIMER DE TOT, RECLAMADavant d’una mala compra, el que calfer primer és reclamar a la botiga oempresa. Les companyies que pres-ten serveis bàsics –subministraments,transports, comunicacions o sanita-ris–han de facilitar als clients un nú-mero de telèfon gratuït per comuni-car la reclamació i una adreça física perpoder ser atès directament. En el casd’un establiment, pots demanar elsfulls de reclamació on has de ferconstar per escrit la teva queixa. Siguicom sigui, les empreses han de ga-

rantir que tinguis constància, mit-jançant un número de referència perescrit o en qualsevol suport durador,de la presentació de la queixa.

UN MES PER RESPONDREEn cas d’haver presentat una recla-mació, l’empresa té un termini màximd’un mes per donar-te una resposta.Si passat aquest mes l’empresa no ten’ha proporcionat una de satisfactòria,tens dret a adreçar-te a l’Oficina Mu-

nicipal d’Informació al Consumidor(OMIC) més propera al teu domicili,recórrer directament a l’Agència Ca-talana del Consum o bé demanar as-sessorament a una associació deconsumidors. Allà et posaran a la tevadisposició dos sistemes per resoldreel conflicte: la mediació i l’arbitratge.

I és que, quan els fulls de recla-mació no funcionen, els consumidorspoden recórrer a la mediació, un mè-

tode gratuït i ràpid que pot ajudar asolucionar conflictes. Abans cal, però,que les dues parts acceptin partici-par en el procés. El funcionament éssenzill: una tercera persona neu-tral –el mediador–intentarà fer veu-re a les dues parts en desacord elsavantatges i els inconvenients delsseus posicionaments.

L’objectiu final d’aquest mètodeés arribar a un acord satisfactori pera tothom. Per tant, aquesta via ne-cessita que les parts cedeixin en algunaspecte per tal d’arribar a una solució.Tanmateix, sempre hi ha qüestionsmolt difícils de solucionar i posicio-naments encara més complicats desuperar. En cas que la mediació fra-cassi, es pot optar per l’arbitratge, unaaltra via de resolució de problemes.

EN MANS D’UN ÀRBITRELa Generalitat també posa l’arbitrat-ge al teu abast, un sistema que,igualment que la mediació, és ex-trajudicial i voluntari. En aquest cas,però, les parts deixen en mans d’unòrgan arbitral la resolució del conflictei es comprometen a complir la solu-ció que aquest òrgan, mitjançant unlaude, dicti. De fet, un laude té els ma-teixos efectes que una sentència ju-dicial i, per tant, és obligatori complir-

lo. A més, es tracta d’un sistema gra-tuït i senzill, ja que no necessita ni ad-vocat ni procurador.

Recórrer a l’arbitratge requereixque l’empresa a la qual es reclama es-tigui adherida al Sistema Arbitral deConsum, condició que garanteix elseu compromís per resoldre qualse-vol reclamació mitjançant aquesta via.De fet, els experts posen molt d’èm-fasi en què l’empresa o establimenton es faci una compra o es contracti

un servei formi part d’aquest sistemaper tal d’evitar ensurts. Sí que és certque, en cas que l’establiment no enformés part, podria acceptar l’arbi-tratge per a un cas en concret. Peròval més curar-se en salut, ja que si tam-poc fos així, només quedaria la via ju-dicial, més costosa, llarga i exasperant.

En aquest sentit, i ara des delpunt de vista de l’empresa, estar ad-herit al Sistema Arbitral de Consum

afegeix una garantia de qualitat alsbéns i serveis que ofereix, un aspecteque li dóna una major credibilitat decara als seus clients i permet fidelit-zar-los. De fet, la majoria de les granscompanyies de subministramentsd’electricitat, aigua i telecomunica-cions en formen part. Hi ha llistes pú-bliques per saber quins establimentsmés estan adherits al Sistema Arbi-tral de Consum.

L’entitat que s’encarrega de ges-tionar l’arbitratge és la Junta Arbitralde Consum. A Catalunya n’hi hauna d’àmbit català, la qual forma partde l’Agència Catalana del Consum, ivuit més d’àmbit municipal a Bar-celona, l’Hospitalet, Badalona, Lleida,Mataró, Sabadell, Terrassa i Vilafran-ca del Penedès.

Per altra banda, l’Agència Cata-lana del Consum també porta a ter-me una tasca intensa d’inspecció,amb la qual investiga, comprova icontrola el compliment de la nor-mativa i, en cas d’incompliments,pot imposar sancions amb la fina-litat de protegir els interessos de lespersones consumidores i usuàries.Tot plegat perquè els ciutadanspuguin defensar-se davant d’abu-sos o males pràctiques. I és que, comdiu la dita, el client sempre té la raó.

Insatisfet amb un servei o compra?» Si tens un problema amb una compra o servei, pots presentar una reclamació oficial a la botiga» Si no obtens una resposta satisfactòria, la Generalitat et facilita la mediació o l’arbitratge

La mediació és unsistema de resolucióde conflictes gratuït

RedaccióBARCELONA

La Generalitat posa a l’abast del consumidor vies per solucionar conflictes relacionats amb el consum. Foto: Generalitat / Infografia: Línia

A l’arbitratge no fa falta ni advocat

ni procurador

Comerç| 20

línianoubarris.cat Maig 2016

La Unió de Comerciants FabraCentre va celebrar el passat 27d’abril una jornada festiva ambmotiu del 150è aniversari del nai-xement de Ferran Fabra i Puig,prohom barceloní que dóna nomal passeig on es va fer l’acte.

Durant tot el dia, “centenarsde famílies”, segons fonts del’associació, van participar entallers i espectacles programats.Es va fer una gimcana i uns ti-telles, un concurs de dibuix in-fantil i diversos actors disfressatsd’època van fer recreació histò-rica per dinamitzar la festa. Abanda de l’homenatge a Fabra iPuig, amb aquest esdevenimentels botiguers van voler dinamit-zar el comerç del seu barri.

Pel que fa a la gimcana que esva fer, des de l’associació la des-

taquen com un dels actes quemés bona acollida va tenir entreels assistents. Amb el nom de Onés en Fabra?, els infants parti-cipants havien de buscar una fi-gura amb característiques es-pecial que representés l’indus-trial i polític barceloní als dife-rents aparadors de la fira. Al fi-nal, es van repartir més de 200premis als nens i nenes que hivan prendre part.

Seguidament es va organitzarun concurs de dibuix infantilsobre la figura de Fabra i Puig onvan participar prop de 200 in-fants d’entre cinc i 11 anys de lesescoles del barri.

Fabra i Puig va ser un im-portant empresari, alcalde dela ciutat i vertebrador de barriscom Porta, Vilapicina i la To-rrellobeta, a través de la seva em-presa, la Fabra i Coats.

Els actors de la recreació històrica. Foto: Unió Comerciants Fabra i Puig

Els botiguers recorden la figurade Fabra i Puig amb una festa

» La Unió de Comerciants del passeig surt al carrer per homenatjar l’exalcalde amb espectacles de titelles, gimcanes i concursos

L’Eix Nou Barris, compromèsamb la lluita contra la trombosi

SOLIDARITAT4L’Eix Nou Ba-rris és una de les cinc associa-cions comercials –conjuntamentamb l’Eix Maragall, l’Eix Clot,l’Eix Sagrada Família i l’Asso-ciació de comerciants de Gran deGràcia– que col·laboren amb lacampanya Activa’t, organitza-da per la Fundació de l’Hospitalde Sant Pau per combatre latrombosi, una afecció que ésuna de les principals causes demort al continent.

El motiu d’escollir els eixoscomercials com a transmissorsdel missatge de la campanya

respon al fet que són “els motorsdels carrers”, els quals, al seutorn, “són les venes de les ciu-tats”, segons expliquen fonts dela campanya.

La col·laboració dels boti-guers consistirà en l’organitza-ció de campanyes i activitatsdiverses per fer pedagogia entreels veïns sobre aquesta malaltia.A més, tots els botiguers parti-cipants seran fotografiats perconformar un gran collage ambtotes les instantànies, el qual esfarà servir a la campanya pu-blicitària de l’Activa’t.

C’s demana més supervisióals mercats ambulants

PETICIÓ4El regidor de Ciuta-dans, Santiago Alonso, ha instatel consistori a “aplicar la nor-mativa i incrementar la segure-tat” als mercats ambulants deNou Barris. A principis de mes,Alonso, acompanyat de la cap defiles de la formació taronja, Ca-rina Mejías, van visitar Canyellesde la mà dels responsables delsmercats ambulants per com-provar la “situació de deteriora-ment i la competència deslleial”que denuncien els comerciants.

Aquests asseguren que hi havenedors organitzats sense lli-

cència que els han guanyat te-rreny. En aquest sentit, Alonsoho atribueix a la “deixadesa mu-nicipal”. L’edil ha explicat queaquests grups “no paguen im-postos”, a més que “ofereixenmercaderies il·legals i sense captipus d’autorització”, un fet que“amenaça la resta de comer-ciants” de la zona.

Davant d’aquesta situació,Alonso ha anunciat que dema-narà al consistori que “torni alliurar credencials” per tal que lesparades oficials “estiguin degu-dament acreditades”.

El PSC impulsa un PlaEstratègic per al comerç

MESURA4La Comissió d’Eco-nomia i Hisenda va aprovar elpassat dia 17 de maig per unani-mitat una proposta del PSC queinsta el govern municipal a fer les“gestions necessàries” per dotarel comerç barceloní d’un nouPla Estratègic 2017-2020 con-sensuat amb el sector.

Aquest pla haurà de vetllarpel manteniment del model decomerç de proximitat de la ciu-tat i ha de servir per “impulsar la

competitivitat del sector”, afir-men des del PSC.

Per altra banda, l’Ajunta-ment ja ha tancat el Pla d’Impulsi Suport al Comerç i, segons in-forma, s’ha assolit el 89% decompliment de les mesures. Amés, des del consistori afirmenque hi ha una “clara aposta perla reorientació de les polítiquesde suport al comerç”, de la qual“ja se n’han vist els primersexemples en l’últim any”.

Sostenibilitat | La plaça Sóller torna a acollir el Mercat ImPortaDiverses entitats del districte van participar el passat dissabte dia 14 de maig en una

nova edició del Mercat ImPorta, que va tenir lloc al llarg tot el dia a la plaça Sóller. Hi va haver un mercat d’intercanvi, xerrades d’economia social i solidària, parades

d’artesania i un espai gastronòmic dinamitzat per l’Assemblea d’aturades de Nou Barris.

RedaccióPORTA/VILAPICINA

La trombosi és una de les principals causes de mort a Europa. Foto: Arxiu

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1721 | línianoubarris.catMaig 2016

Ciutat| 22

línianoubarris.cat Maig 2016

Polèmica | L’oposició en bloc critica el pacte Colau-Collboni“L’acord és el resultat de no poder tirar la ciutat endavant. Han pactat amb els que han insultat”. Així va

valorar el pacte de govern de Colau i Collboni l’exalcalde i líder de l’oposició, Xavier Trias (CiU), poc des-prés que es presentés. Mejías (C’s) i Fernández Díaz (PP) també van criticar-lo, així com Bosch (ERC) i

Garganté (CUP), que van acusar Colau de “trair el somni” i de “pactar amb la màfia”, respectivament.

“No ha estat fàcil arribar aquí, novolem ser autocomplaents. Venimde trajectòries diferents i tenim di-ferències importants”. Així es vareferir l’alcaldessa Ada Colau elpassat divendres dia 13 a l’acordde govern que ella i el líder delPSC, Jaume Collboni, van pre-sentar al Col·legi de Periodistes.

Després de mesos de nego-ciacions, BComú i PSC van tan-car un acord que provocarà queJaume Collboni passi a ser el se-gon tinent d’alcalde del consis-tori i es responsabilitzi de lesàrees d’Empresa, Cultura i In-novació. Collboni també s’ocu-parà de la promoció de la ciutati de coordinar la presència mu-nicipal a la Fira, la Fundació Mo-bile i el Consorci de la ZonaFranca. El pacte entre les duesformacions també implica que

els socialistes ocupin noves àre-es de poder. Montserrat Ballarínsubstituirà Agustí Colom i aga-farà les regnes de la regidoria deComerç i Mercats, Carmen An-drés passarà a liderar la regido-ria d’Infància, Joventut i GentGran i Daniel Mòdol serà el re-gidor d’Arquitectura, Paisatge iPatrimoni.

La reorganització del governtambé implica el canvi de regi-dors en alguns Districtes. Trespassen a mans del PSC: DanielMòdol serà el regidor de SarriàSant-Gervasi, Montserrat Ba-llarín de l’Eixample i CarmenAndrés de Sant Andreu. Tan-mateix, també hi ha una reor-ganització en l’àmbit de BComú:Agustí Colom passa a les Corts,que estava ocupat per LauraPérez, i la mateixa Pérez es fa cà-rrec de Sants-Montjuïc, d’oncau Jaume Asens.

Durant la seva comparei-xença davant dels mitjans, Co-lau i Collboni van voler remar-

car que el nou govern no és unacoalició convencional, sinó quees tracta d’un pacte que impli-ca “compartir responsabilitats”.“No estem davant d’un reparti-ment de cadires”, va voler dei-xar clar Colau. Tots dos tambévan voler reivindicar que el pac-te assolit suposa “anar més en-llà de les sigles i posar per da-vant les prioritats de la ciuta-dania i la ciutat”.

“SOM UN PARTIT DE CANVI”El que aviat serà el nou segon ti-nent d’alcalde –ara que tant lesbases del PSC com les de BCo-mú ja han donat el seu vistiplaua l’acord a través de respectivesvotacions–, Jaume Collboni, vaafirmar que el PSC és “un partitde canvi que amb els seus clarsi obscurs ha contribuït a fer laBarcelona d’avui”. Per últim, ipreguntada sobre les seves opi-

nions respecte del PSC mani-festades en el passat, Colau vaassegurar que “era crítica i sóccrítica amb el PSC, tenim dife-rències i ens fem crítiques mú-tues que no desapareixen, peròposem per davant la ciutat”.

Amb tot, ben aviat la ciutatpassarà a tenir un govern menysen minoria que fins ara i amb elssocialistes, de nou, a dins. Peròamb Colau al timó.

Colau, de bracet amb el PSC» Bcomú i PSC tanquen l’acord de govern i Collboni serà 2n tinent d’alcalde amb Empresa, Cultura i Innovació» Colau admet que “no ha estat fàcil” perquè vénen “de trajectòries diferents” i tenen “diferències importants”

Colau i Collboni van presentar l’acord de govern divendres 13 de maig al Col·legi de Periodistes. Foto: Línia

Albert RibasBARCELONA

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1723 | línianoubarris.catMaig 2016

| 24 línianoubarris.cat Maig 2016

La lluita contra les desigualtats, la millora de l'espai públic i el foment de la participació ciutadana són alguns dels grans eixos de treball que es marca la federació d’associacions de veïns i veïnes

La FAVB ja té nou full de rutaASSEMBLEA/ La 44a assemblea de laFAVB que es va celebrar al Centre CulturalTeresa Pàmies de l’Esquerra de l’Eixampleel passat 9 d’abril va servir per aprovar elnou pla de treball i per ratificar la novajunta directiva, renovada després que al-guns dels seus antics membres ara ocupincàrrecs polítics institucionals. A més, la fe-deració s’ha dotat d’uns nous estatutsamb els quals vol posar al dia el seu fun-cionament d’acord amb els valors delsmoviments veïnals.

Ana Menéndez, de l'AVV de la Satalia(Montjuïc), que va agafar el relleu de LluísRabell l’estiu de l’any passat, va ser ratificadacom a presidenta de la federació. Menén-dez tindrà com a vicepresidents Joan MariaSoler, de l’AVV Poblenou de Sant Martí, i Al-bert Recio, de l’AVV Prosperitat de Nou Ba-rris, mentre que Leonor Pérez, de l’AVV deles Planes de Sarrià-Sant Gervasi, s’encarre-garà de les funcions de vocal.

L’Ajuntament va ser present a l’assem-blea per mitjà de l’alcaldessa Ada Colau idel regidor Agustí Colom, que van partici-par en la presentació i en la cloenda del’acte. Altres grups polítics municipals i en-titats de tots els sectors, com la Confede-ració d’Associacions Veïnals de Catalunya(CONFAVC), el Consell de la Joventut deBarcelona (CJB), la Coordinadora de Jubi-lats o representants de Comissions Obre-res també van ser a l’assemblea.

CINC GRANS EIXOS DE TREBALLDurant la jornada es va aprovar el pla detreball de la federació, el seu full de rutamés immediat. Aquest es vertebra sobre

cinc grans eixos de treball: la lluita per unasocietat més igualitària; la recuperació d’unmodel de ciutat més compacte, inclusiu,solidari i sostenible; el compromís de tre-ballar per impulsar la participació ciuta-dana i la qualitat democràtica; l’aposta peruna economia verda, de compromís sociali que millori el benestar dels veïns; i el com-promís de la federació de ser un delsagents actius en l'evolució de la ciutat. Amés, es van aprovar diferents resolucionssobre el model turístic, la defensa de la sa-

nitat pública i el compromís ciutadà per ala millora de la qualitat de l’aire.

Durant els parlaments, els delegats veï-nals van reconèixer la tasca del consistorien la lluita contra la pobresa i en el debatdel model econòmic de la ciutat, però vancriticar el model de participació i van recla-mar més presència en el procés participa-tiu del Pla d’Acció Metropolità (PAM).

Per últim, la FAVB va anunciar la incor-poració de dues associacions més al seu tei-xit: l'Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià(que ja n’havia format part anteriorment) il'Associació de Veïns i Veïnes i Cultural el Sa-natori, també de Sarrià-Sant Gervasi.

COOPERACIÓ/ Joan Maria Soler, vicepresident primer dela FAVB, va formar part d’una delegació catalana que vaviatjar a Colòmbia entre el 27 d’abril i el 2 de maig per su-pervisar l’actuació de l’empresa Terminals de Contenidorsde Barcelona (TCBuen) a Buenaventura, una ciutat de lacosta pacífica del país.

A banda de Soler, Michela Albarello, Tono Albareda iAmaia García (presidenta, vicepresident i coordinadorade la Taula Catalana per Colòmbia), Tica Font (directorade l'Institut Català Internacional per la Pau), Julián Arta-cho (de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolu-pament), Gabriela Serra (diputada de la CUP al Parlament)i Josep Maria Fisa (representant de l’Arquebisbat) van com-pletar la delegació.

Diferents organitzacions colombianes han denunciatla suposada violació de drets humans que la companyiahauria comès i que es recull en l’informe Setge a les co-munitats. Els impactes d’una empresa catalana, GrupTCBuen, a Buenaventura, Colòmbiaque una delegació co-lombiana va presentar el juny de l’any passat. Es calculaque un 80% de la població de la ciutat viu en la pobresa.

Buenaventura és un punt estratègic per a les expor-tacions del país, legals i il·legals, i per això és un territorien disputa constant de grups armats il·legals.

Defensant els drets humans al món:l’exemple d’una expedició a Colòmbia CONVENI/El mes passat, la FAVB i l’ECOM, el moviment d’or-

ganitzacions de persones amb discapacitat física, van sig-nar un acord de col·laboració a través del qual les dues en-titats volen millorar la seva tasca al mateix temps que im-pulsen els valors de la diversitat ciutadana i el treball en xar-xa, clau per assolir objectius comuns d’interès col·lectiu.

Amb aquest conveni, les entitats intercanviaran ex-periències i coneixements i treballaran plegades en la rei-vindicació de la qualitat democràtica i en temes com lamobilitat, el dret a l’habitatge o el procés de canvi cap auna ciutat més inclusiva per a tothom.

Cap a una ciutat mésinclusiva per a tothom

veïns en línia

Ana Menéndez, que va

assumir la presidència el

juliol, ha estat ratificada al

capdavant de la federació

Foto: Javier Sulé

Un moment de la 44a assemblea de la FAVB. Foto: Twitter (@t_capdevila)

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

25 | línianoubarris.catMaig 2016

REIVINDICACIÓ/ La Plataformad'Afectats per la Hipoteca (PAH),l'Aliança contra la pobresa ener-gètica (de la qual forma part laFAVB) i l'Observatori dels DretsEconòmics, Socials i Culturals(DESC) han sumat forces per en-cetar una campanya pública endefensa de la Llei 24/2015 del Par-lament, la ILP de l’Habitatge. Espot donar suport a la iniciativa ahttp://ilphabitatge.cat/ca/.

Recentment, el govern es-panyol en funcions ha portat alTribunal Constitucional dos ar-ticles relatius a lluitar contra l’e-mergència social, tot i que final-ment no s’impugnaran els puntssobre la pobresa energètica.

Sumant forces per defensar la ILP de l’Habitatge

DEMANDES/ Falten dos mesos perquès’aprovi el Pla d’Actuació Municipal (PAM)per a aquesta legislatura, el documentque marca les línies mestres de l’acció degovern, i la FAVB ha volgut subratllar els12 punts que, segons la federació, han deser imprescindibles en aquest full de ruta.

En primer lloc, la FAVB reivindica unnou model de participació, més eficient iobert a tothom. A més, insta a resoldre elsgrans processos urbanístics (com les Glò-ries, l’Eix Sagrera-Sant Andreu o el trasllatde la Model) i a impulsar millores en el petiturbanisme. També reivindica la construc-ció d’equipaments que serveixin per en-fortir els barris, incidint en l’ensenyament(vol eliminar els barracons) i en la creacióde centres cívics, de lleure i esportius.

L’habitatge també és un dels puntsclau, amb la demanda de polítiques queacabin amb els desnonaments, alhora quees demana un pla de lluita contra les des-igualtats, l’atur i el deteriorament de lescondicions laborals. A més, l’elaboració depolítiques de gènere (la FAVB apunta quehi ha més dones pobres que mai) i una mi-llora en la convivència inclusiva són duesreivindicacions més de caràcter social.

La regulació turística, aconseguint queels veïns recuperin el benestar que havientingut, és una altra de les demandes. LaFAVB també demana millores referents almedi ambient i al transport públic, que esdefensi el dret a una educació i una sanitatpública i de qualitat i, finalment, que la cul-tura estigui a l’abast de tothom.

Els veïns posen deures a l’Ajuntament:més participació i més equipaments

TROBADA/ A finals del mes pas-sat, l’Associació de Veïns i Veïnesdel Barri Gòtic va celebrar els dosanys de la seva iniciativa #Fem-Plaça amb una nova d’aquestestrobades al cor de Ciutat Vella, ala plaça Sant Miquel.

Amb aquestes trobades, quese celebren periòdicament, l’en-titat vol recuperar els espais pú-blics com a lloc de convivència,animar la gent a tornar a baixara les places i als carrers.

En aquesta ocasió, l’AVV Ba-rri Gòtic va denunciar que laplaça està actualment “partida endos”, que les terrasses estan moltmés esteses i que cada cop estàmés pensada per a l’aparcament.

L’AVV Barri Gòticcelebra els 2 anysde #FemPlaça

PARTICIPACIÓ/ Entre el 15 i el 17d’abril, Can Ricart va ser l’escena-ri de les jornades Cooperem per ferciutat, organitzades per l’Eix PereIV, tres dies d’activitats que van ser-vir perquè els veïns decidissincom volen que sigui l’Eix Pere IV.

La gran activitat del primerdia va ser una taula rodona sobrecultura i creació i posteriormentes va projectar el documental¿Abandonado?. Dissabte 16, lacooperativa LaCol va impulsar unespai obert de participació i es vaparlar sobre el moviment coo-peratiu a la ciutat i sobre el paperde l’administració, mentre quediumenge es va fer una ruta his-tòrica pel carrer Pere IV.

Can Ricart bull amb ‘Cooperemper fer ciutat’

veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

ENTREVISTA/La recentment ratifi-cada presidenta de la FAVB, AnaMenéndez, ens cita a primera horadel matí a la Plaça del Sortidor, alcor del Poble-sec, el barri al quejuntament amb el de la Satalia hadedicat tantes hores de la sevavida. Ara és la ciutat sencera la quel’ocupa. I té ganes de parlar-ne.

Com valora aquests primers me-sos al capdavant de la FAVB?Positivament, perquè la condicióque vaig posar quan vaig assumirla presidència va ser que aquestafos molt col·legiada i molt com-partida per la junta i puc dir queestà sent així.

Està sent difícil rellevar Lluís Ra-bell?Sí, perquè és una persona d’una grantalla política. I li hem de reconèixerla feina immensa que ha fet per a laFAVB. L’ha situat com un actor prin-cipal de la ciutat amb el qual tothomhi compta.

A banda de la presidència més co-ral que ha citat, en què es dife-rencia la FAVB d’Ana Menéndezde la de Lluís Rabell?Bé, també creia que era necessarique tornéssim a mirar cap endins,que analitzéssim com tenim la casai que establíssim les línies estratè-giques per millorar internament. ElLluís ens havia projectat molt cap en-fora, però de portes endins enshem de vertebrar millor i donarmolt més suport a les associacions,que és la nostra principal raó de ser.

I de portes enfora, dels cinc eixosde treball que s’ha marcat la FAVBper a aquesta nova etapa quin ésper a vostè el més prioritari?El de les desigualtats socials. Tenimuna ciutat molt més desigual del queera. Tenim problemes seriosos en te-mes d’habitatge, d’atenció social, degent gran, d’infància... I volem queen aquest mandat i en aquest PAMque ara s’està definint es posi so-bretot l’accent en aquest àmbit.

Parlant d’aquest nou mandat,com veu l’acció del govern d’AdaColau fins ara?Encara feble, a causa de la situacióde feblesa política en què ha estat.Però sembla que tot plegat aracanviarà. Amb el pressupost que fi-nalment s’ha aprovat ja tenim uninstrument per poder tirar enda-vant molts projectes que estanaturats. I esperem que amb l’a-nunciada estabilitat, fruit de l’a-cord amb el PSC, la ciutat sigui moltmés governable que fins ara.

Li he sentit criticar en alguna oca-sió la falta de presència d’algunsregidors en certs districtes. Con-tinua sent així?Malauradament sí, perquè hand’assumir tanta feina... Esperemque ara hi hagi un repartiment deresponsabilitats més equilibrat ique atengui precisament una de lesnecessitats que històricament hareivindicat la FAVB: la descentralit-zació del govern municipal. ElsDistrictes continuen sent uns ins-truments purament administra-

tius. Cal tenir clar que, si no se’lsdóna poder real, la política de pro-ximitat és impossible.

Vostè és pianista de professió.Quina altra tecla creu que no hatocat bé el govern fins ara?[Somriu]. La de la participació. És unatecla sensible i crec que encara estàdesafinada. S’ha d’ajustar.

Vostès reclamen més i millor par-ticipació, però el Decidim Barce-lona ha registrat xifres força po-bres. Què falla?Tenim un problema de manca deconfiança generalitzada envers lesinstitucions, un individualisme so-cial instal·lat que és difícil de trencari una conciliació impossible de lavida laboral i quotidiana amb els ho-raris que tenim plantejats.

No ha faltat promoció del procésper part de l’Ajuntament?Jo crec que s’ha fet un esforç im-

portant de promoció. El que passaés que l’Ajuntament s’ha trobatamb el que nosaltres ens trobemcontínuament: costa molt que lagent participi.

Durant aquests mesos se’ls hasentit poc criticar el govern. Elsestà sent difícil mantenir l’esperitcrític amb un executiu que sentenmés afí que l’anterior?Cada cop que ens reunim amb elgovern és per criticar-lo. Sí que éscert que hi ha més afinitat i que eld’ara ens el sentim més proper, peròla veritat és que continuem posantel dit a la llaga, demanant milloresi exigint canvis. Com no pot ser d’al-tra manera.

Els genera contradiccions?No gaires, la veritat. El sentit de serde la FAVB continua sent, com sem-pre, aquest paper crític. Això sí, tam-bé constructiu.

per Arnau Nadeu

“Si no es dóna poder real als Districtes, la política de proximitat és impossible”

Ana Menéndez / presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 26 línianoubarris.cat Maig 2016

27 | Comarca línianoubarris.catMaig 2016

La Diputació de Barcelona volmantenir una relació paritària irespectuosa amb l'autonomiadels municipis de la seva de-marcació. Per això s'han posat enmarxa les Meses de concerta-ció, la fórmula que permet unpacte bilateral entre la mateixaDiputació i cadascun dels 310municipis barcelonins –exceptela ciutat de Barcelona, que enqueda al marge–, per determinarquines són les seves prioritats in-versores per a aquest mandatmunicipal. La inversió prevista,detalla l’ens provincial, és de 305milions d'euros.

La Diputació, com a impul-sora de la vocació municipalista,ha promogut que les reunionsde les meses de concertació nonomés tinguin lloc a la seu ins-

titució, sinó que també es rea-litzin arreu del territori.

ÀMBITS DE COOPERACIÓLes Meses de concertació per-metran detectar quines són lespreferències de cada municipi iquins ajuts econòmics els ator-garà la Diputació. La prioritat éspotenciar noves inversions al te-rritori que fomentin la diversifi-cació econòmica.

Amb tot, la despesa correntcontinua sent un dels altres àm-bits de cooperació de la Xarxa deGoverns Locals 2016-2019, quetambé aposta pel mantenimenti reposició d'inversions, la pres-tació de serveis públics i la ga-rantia de la cohesió social.

Cadascun dels 310 ajunta-ments han pogut presentar fins acinc sol·licituds. Un cop tramitadesles peticions, la Diputació de Bar-celona valora tècnicament la via-bilitat dels projectes locals, abansde convocar la Mesa de concer-

tació entre la presidenta de lacorporació, Mercè Conesa, el vi-cepresident primer, Dionís Guite-ras, i l'alcalde de cada municipi.

DISTRIBUCIÓAmb l'objectiu de garantir una mi-llor aplicació dels recursos públicsa les necessitats de tots els ciu-tadans, i de donar resposta a la re-alitat asimètrica del territori, elscriteris per distribuir els importsentre els diferents municipis hanestat determinats pel nombred’habitants, la capitalitat i el te-rritori, entre d'altres criteris.

La Diputació també ha tinguten compte la previsió d'assoli-ment dels objectius marcats i de lesseves necessitats, així com el fetque aquests projectes satisfacin lesnecessitats dels municipis ambels menors costos possibles.

Finalment, també s'han con-siderat els projectes mancomu-nats o que s'impulsin entre di-verses administracions.

Invertint al territori» La Diputació de Barcelona destinarà 305 milions d’euros al conjunt de municipis barcelonins

» L’ens provincial pactarà amb cada ajuntament quines són les seves prioritats d’inversió

RedaccióBARCELONA

Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter. Foto: Diputació de Barcelona

AJUDES4Les Meses de con-certació, juntament amb els Ca-tàlegs de serveis, els Programescomplementaris i altres instru-ments, són les eines que estruc-turen el Pla "Xarxa de GovernsLocals 2016-2019". A través d’a-quest programa, la Diputacióde Barcelona desplega l'exercicide les seves competències ambla voluntat de prestar un suportintegral als governs locals, peròtambé centrada en les perso-nes i en l'aposta per la diversifi-cació econòmica del territori.

D'aquesta manera, la garantiade la cohesió social, el foment dela diversificació econòmica del te-rritori, l'aposta pel complimentdels principis de transparència ibon govern, i la promoció de l'e-quilibri territorial són els princi-pals objectius. En aquest sentit, laDiputació aposta per reforçar lacooperació i l'assistència localen favor dels petits municipis id'aquells altres que, per qües-tions geogràfiques o demogràfi-ques, compten amb unes carac-terístiques especials.

Suport integral

@diba

Esports| 28

línianoubarris.cat Maig 2016

La Bombonera es va vestir degala el passat diumenge 15 demaig per donar forces a la Mon-ta de cara a entrar al play-offd’ascens, però no va ser possible.Tot i la victòria que van acon-seguir els homes de Toni Escu-dero davant el Figueres per tresgols a un, la Monta va quedarcinquena, fora de les places quedonen accés al play-off d’as-cens per només un punt.

La derrota de la setmanaanterior contra el rival directeper aconseguir la preuada quar-ta plaça, el Vilafranca, per dosgols a zero, va condicionar el da-rrer partit de lliga regular. LaMonta necessitava guanyar ique el Vilafranca no ho fes, peròno va ser així. Els del Penedèsvan guanyar tres a zero el Cer-

danyola a la mateixa jornada,deixant els de Nou Barris amb lamel als llavis.

Tot i així, durant prop d’unquart hora la Monta va ser equipde play-off, ja que va avançar-seal marcador al minut 13 gràcies aun gol de Pedro que va desfermarl’alegria a la Bombonera. Peròquan corria el minut 25 aproxi-madament a Nou Barris, el Vila-franca va fer el primer, de la mà

de Triguero, un gol que treia elsgroc-i-negre del play-off. Ja a lasegona meitat, el Figueres em-pataria, gairebé al mateix mo-ment del segon del Vilafranca,que sentenciaria amb el tercercinc minuts més tard. Tot i així,la Monta va tirar d’ofici i va fer dosgols més fins a establir el tres a undefinitiu. Malgrat la tristesa, l’a-fició va tornar a estar a l’altura ino va parar d’animar l’equip.

La Monta va derrotar el Figueres per 3 a 1. Foto: UE Figueres

La Monta es queda a les portesd’entrar al ‘play-off’ d’ascens

» Els de Nou Barris acaben cinquens, a només un punt d’optar a pujar» Malgrat la decepció, l’afició celebra una gran temporada de l’equip

El SESE femení tanca la lligade consol en primera posició

BÀSQUET4El Bàsquet SESE fe-mení ha finalitzat la segona fasede la Copa Catalunya -la quedisputen els equips que no esclassifiquen per la fase final- enprimera posició, després de de-rrotar el CB Granollers per 57punts a 67 en el darrer partit delcampionat, disputat el passat 21d’abril.

Tot i no classificar-se per lafase de la competició que podriadonar accés a Lliga Femenina 2,les noies del SESE han tancat unatemporada reeixida, després de fi-nalitzar en sisena posició a la pri-

mera fase i aconseguir el primerlloc en la segona. En aquesta se-gona fase, el SESE ha estat l’equipque menys punts ha rebut –877–i el que més n’ha anotat –1073–.

L’equip masculí de Copa Ca-talunya, per la seva banda, va fi-nalitzar la temporada regular elpassat 8 de maig després de per-dre a domicili contra el GrupBarna per 89 punts a 67.

Els de Virrei Amat han que-dat a la novena posició amb 15victòries i 15 derrotes i un balançfinal de 2.095 punts a favor i2141 en contra.

Can Dragó serà l’inici de la primera Walkim BarcelonaSENDERISME4La primera ca-minada Walkim Barcelona jaestà a punt. Aquest esdeveni-ment de marxa nòrdica, obert atots els públics, proposa tres iti-neraris que sortiran i finalitzarandel parc esportiu de Can Dragó.

La prova oferirà tres reco-rreguts diferents: de 30 quilò-metres, de 17 i de 7,5. Durant elrecorregut, els participantscomptaran amb la presència demonitors que els guiaran i els

ajudaran, si s’escau, sobretoten la correcta aplicació de la tèc-nica de la marxa nòrdica. Enaquesta modalitat és necessaril’ús de bastons per impulsar-se.

A la Walkim Barcelona po-den participar persones de qual-sevol edat, ja que es formarangrups segons el nivell de pràcti-ca de cadascú.

Els beneficis d’aquesta pro-va aniran a parar a l’ONG Son-risas de Bombay.

RedaccióLA PROSPERITAT

L’equip femení de Copa Catalunya del SESE. Foto: FCBQ

Història | Una mostra recorda l’Olimpíada Popular del 36El Museu Olímpic ha inaugurat una exposició que repassa la història de l’Olimpíada Popular

de Barcelona del 1936, un esdeveniment relativament poc conegut pels ciutadans i que vacol·locar la capital catalana en el mapa de l’olimpisme ara fa 80 anys. L’objectiu va ser cele-

brar uns Jocs Olímpics per contrarestar els de Berlín d’aquell any, capitalitzats pel règim nazi.

Btaimi i Charki guanyen laCursa Popular de Nou Barris

ATLETISME4Els atletes OtmaniBtaimi i Salima Charki van im-posar-se a la 30a edició de laCursa Popular de Nou Barris,que es va celebrar diumengedia 22 des del passeig d’AndreuNin fins a les pistes d’atletismede Can Dragó.

Btaimi va tornar a guanyar aNou Barris després de recórrerels 10 quilòmetres de la prova enun temps de 31 minuts i 18 se-gons, seguit de Nouar Radoua-ne –31 minuts i 44 segons– iMohamed Benhmbarka –a no-més un segon de Radouane–.

Pel que fa a la categoria fe-menina, Charki es va imposaramb un cronòmetre de 34 mi-nuts i 44 segons, seguida de Mí-riam Rivas –35 minuts i 32 se-gons– i Hasna Bahom –terceraamb 35 minuts i 53 segons–.

La prova va ser organitzadapel Club Atletisme Nou Barris, encol·laboració amb el Districte. Lacursa també va ser solidària, jaque una part de les inscripcionses dediquen a finançar progra-mes esportius personalitzats,adreçats a infants afectats pertrastorns com l’autisme.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1729 | línianoubarris.catMaig 2016

| 30Agendalínianoubarris.cat Maig 2016

AGENDA MENSUALagenda@comunicacio21.com

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat · Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIJOUS 2 DE JUNY19:30 Cicle Música BCN al Centre Cívic Can Ver-

daguer, organitzat per la xarxa de centres cí-vics. En aquest dia es tocarà música de pel·lí-cules. / Centre cívic Can Verdaguer.

DISSABTE 28 DE MAIG12:00-13:00 En el marc de la Setmana Inter-

nacional dels Mercats, es farà una xerrada ambGemma Miranda i Óscar Gómez al Mercat dela Guineueta.

DIJOUS 9 DE JUNY18:00 Conferència La salut per mitjà dels colors,

a càrrec de Gemma Llop, terapeuta i creadoradel Mètode Melqur. Una manera de millorarl’angoixa i la depressió organitzant pel Grupde Dones Descobreix-te.

FINS AL 31 DE MAIGMatí-TardaMostra d’activitats artístiques que

es fan al Ton i Guida. / Centre Ton i Guida.

FINS AL 6 DE JUNYMatí-Tarda Exposició Entre l’art i la ciència, a cà-

rrec de Blanca Martí, il·lustradora i científi-ca naturalista. / Centre cívic Can Verdaguer.

DISSABTE 28 DE MAIG18:00 Espai Dissabtes familiars: Jugar amb el cos,

un lloc per compatir una estona amb els pa-res, mares i fills per imaginar i crear amb l’ei-na més propera que tenen: el seu cos. / Cen-tre cívic Torre Llobeta.

DISSABTE 4 DE JUNY10:30 La miniludo de Torre Llobeta. Taller in-

fantil de dansa per a nens i nenes d’entre cinci 10 anys. Entrada gratuïta. / Centre cívic To-rre Llobeta.

DIUMENGE 29 DE MAIG8:00 Primera edició de la marxa nòrdica Wal-

kim Barcelona. / Punt de trobada al ComplexEsportiu Can Dragó.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

L’Aventura de conèixer. T’interessa.Juguem en família? Trobada amb elsjocs cooperatius Artijoc. Entrada gra-tuïta. / Biblioteca Zona Nord.

Jocs cooperatius ArtijocDc. 25 de maig a les 18:00

Xerrada sobre Nova Zelanda a càrrecde Susanna Rodríguez i Jordi Bosch, au-tors del blog Companys de viatge. / Bi-blioteca Les Roquetes.

Nova ZelandaL’últim paradís?

Dj. 26 de maig a les 19:00

La Barcelona Gipsy Balkan Orches-tra, conjuntament amb l'Ateneu de NouBarris, presenta un concert benèfic perconscienciar sobre la situació dels re-fugiats que creuen cap a Europa iajudar a una causa directa i propera./ Ateneu Popular 9Barris.

Concert: Barcelona Gipsy Balkan OrchestraDl. 30 de maig a les 20:30

El Canyelles jugarà a Montcada elseu últim partit de lliga regular, toti que no té opcions d’ascens. / La Fe-rreria Nou.

Partit de futbolMontcada-CanyellesDg. 29 de maig a les 12:00

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1731 | línianoubarris.catMaig 2016

| 32Maig 2016 Pròxima edició: 11 de junylínianoubarris.cat