nbarris 64

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

línianoubarrisbarcelona linianoubarris.cat · 20/11/2015 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Urbanisme pàg 8El futur de la Meridiana i la Ronda de Dalt, en dosprocessos participatius

Desigualtat pàg 10Vuit barris del districte,entre els que tenen pitjor salut de la ciutat

Comerç pàg 16Els botiguers es resignen al’ampliació de l’Heron City

Esports pàg 20La Monta cau contra el SantAndreu en el derbi barceloní

25 anys d’una tragèdia que va marcar el Turó de la PeiraEl barri recorda l’esfondrament parcial d’un habitatge amb aluminosi que va causar la mort d’una veïna pàg 8

pàg 8

11.000 visitesÈxit d’afluència al Castell de Torre Baró en el primer aniversari de la reobertura

Reportatge pàg 3Frau al metro: un 4% quecausa pèrdues anuals de 10,6 milions d’euros

Entrevista pàg 18Lluís Llanas: “És bo que l’Ajuntament rectifiquiamb el que s’ha equivocat”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 línianoubarris.cat 20 novembre 2015

3 | línianoubarris.cat20 novembre 2015Reportatge

“El frau s'ha de controlar, peròmoltes vegades no respon a undesig de colar-se, sinó també auns preus que molta gent ma-lauradament no pot pagar”.Aquestes paraules, referents alfrau al metro, les va pronunciarla nova presidenta de TMB, Mer-cedes Vidal, a finals d’octubre.

Tot i que és complicat saber siVidal té raó o si, al contrari, la gentes cola per altres raons, el que síque és una realitat és que el frauexisteix i es pot quantificar: cadadia 47.000 persones utilitzen elmetro sense pagar -representenel 4% dels usuaris- i provoquenunes pèrdues de 10,6 milionsd’euros anuals, segons ha publi-

cat recentment el diari Ara des-prés de tenir accés a un informeintern de TMB. Aquestes xifressón les més altes en els darrerscinc anys (el 2013 va ser del3,52%), tot i que va ser el 2009quan va tocar sostre amb un6,6% de frau i unes pèrdues dequasi 15 milions d’euros. Les da-rreres xifres surten d’uns infor-mes fets durant 20 dies del mesde novembre de l’any passat.

El que també es pot observard’aquestes dades és que el frau noés uniforme. Una de les primeresconclusions mirant les xifres ésque només es redueix a les esta-cions on es fan controls de bitlletsals usuaris. Pel que fa a les esta-cions on menys gent paga el bit-llet, la de Torre Baró lidera la llis-ta amb un 32% de frau. Calapuntar que es tracta d’una es-tació de la línia 11, que és de con-

ducció automàtica. Després deTorre Baró, les estacions on lagent més es cola són Baró de Vi-ver (18,7%), Bogatell (16,5%),Besòs Mar (16,2%) i Virrei Amat(14,6%). Es tracta d’estacionsque pertanyen a zones de la ciu-tat amb rendes baixes.

Un altre dels aspectes quecrida l’atenció és com es disparael frau els dissabtes a la nit -l’únicdia de la setmana que el metrofunciona ininterrompudament-.Les dades són especialment cri-daneres a Trinitat Vella (55%),Trinitat Nova (40%), Liceu (35%)o Drassanes (28%). Unes xifresque provoquen que el frau mitjàpassi del 4% al 16,7%.

Aquestes xifres s’obtenen apartir d’estimacions sobre el frauobservat. Surten del que veuen elsinspectors que anoten, d’incògnit,des dels viatgers que salten la ba-

rrera o obren les portes fins a jo-ves que viatgen amb un bitllet queno els toca, com ara la targeta rosadels jubilats.

QUÈ HI DIU TMB? TMB no fa públiques aquestes da-des, però des de l’entitat gestoraremarquen que “la lluita contra elfrau és una tasca permanent” i re-corden que “s’han anat implan-tant, en els últims anys, mesuresper dificultar i perseguir mésefectivament l’incivisme, comara la substitució de barreres an-tigues per les portes automàtiqueso la col·locació de vigilants darrerela línia de peatge en determinatsvestíbuls i franges horàries, aixícom d’agents d’atenció al client”.

Des de TMB també afegeixenque “s’ha elevat l’import de lamulta” per als viatgers que esmouen sense bitllet -ara són 100

euros, tot i que es redueixen a lameitat si es paga al moment- i que“la detecció i persecució dels de-fraudadors també s’ha reforçatamb la incorporació de més per-sonal d’intervenció”.

“XIFRES HOMOLOGABLES”Tot i aquesta lleugera crescuda enel darrer any, segons TMB les xi-fres de frau que “de manera con-fidencial comparteixen els ope-radors de diferents ciutats delmón indiquen que al metro de laciutat el frau està per sota de lamitjana de les xarxes semblantsd’arreu del món”. Tot i que pràc-ticament les ciutats europees nopubliquen xifres, un dels casos onsí que es coneixen les dades és elde Berlín. Allà el frau és migpunt inferior al de Barcelona,tot i que també cal dir que no hiha tanques que regulin l’accés.

Pocs, però cars» 47.000 persones es colen cada dia al metro, una xifra que representa el 4% del total d’usuaris

» Aquestes dades, les més altes dels darrers anys, suposen unes pèrdues anuals de 10,6 milions d’euros

Albert RibasBARCELONA

El frau al metro ha anat creixent en els darrers anys, tot i que el rècord es va registrar el 2009. Fotos: Línia

| 4Opiniólínianoubarris.cat 20 novembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianoubarris.cat

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Durant la sessió al Parlament peranomenar o no president a ArturMas es va fer notòria, i les càme-res ho varen captar, l’actuació dela senyora Andrea Levy amb totun seguit de gesticulacions de bra-ços i mastegant xiclet com si fosun rumiant, ganyotes amb la carai postures desmenjades que nos’adiuen amb l’ambient seriósd’una cambra parlamentària. Amés del xiclet, què es pren abansd’entrar a l’hemicicle? Va emba-lada, estava com exaltada. Sis’està, o no s’està, d’acord amb elque des del faristol fa el seu parla-ment, no cal fer un “número”, estracta de comportar-se com unapersona educada. Estar ajagudaal seu escó, embolcallada amb unamanta, mig adormida i miranttota l’estona el seu mòbil, és pe-nós. Els seus “superiors” li hauriend’estirar les orelles, a no ser que jaels hi vagi bé, per baixar el nivell idonar la sensació de què el Parla-ment no té categoria suficient comtenir-li respecte per ser una olla degrills i així devaluar la nostra mésalta institució. La presidenta la po-dria enviar al racó de pensar coms’ha de comportar una personamínimament educada. PotserCarme Forcadell no s’ha atrevit afer-ho perquè la senyora Levy noanés als mitjans de la cavernafent-se la víctima i digués que ésperseguida per les seves idees i noper la seva mala educació, senseun mínim sentit del ridícul. És cu-riós, des del seu partit no paren decriticar els antisistema de la CUPi ells es comporten com a tals an-tisistema. Els papers canviats, oi?Diuen que els extrems es toquen ien aquest cas l’extrem negatiu sel’adjudica, per mèrits propis, elPP. Viure per veure!

4Estrafolàriaper Jordi Lleal

#SenseRumb#JeSuisParis #Enrocats

4Ja no són el mateixper Gemma Aguilera

Ens ha colpit a tots i totes, l’ex-trema violència de l’Estat Islàmic(EI) a París. El president francèsha parlat d’acte de guerra. Hemvist víctimes que només passa-ven hores de lleure sopant, as-sistint a un concert, passejant.Podríem haver estat vostè i jo.

L’escenari dantesc de per-sones ferides i mortes és diari aSíria. I no obstant, no acollim, ifins i tot una part de l’opinió, ins-trumentalitzada pels correntsconservadors i extremistes, re-butja les persones refugiadesque fugen de la barbàrie extre-mista d’EI. Preguntem-nos di-rectament des de la consciència:tenim dret a barrar les portes alsque fugen d’atacs diaris com elsde París?

L’Islam és una religió depau, d’amor, de concòrdia. Comho és el cristianisme i el judais-me, el budisme i les confes-sions i ètiques humanistes. Noens enganyem, hi ha grups ex-tremistes que usen l’Islam, comd’altres han usat el cristianismei el judaisme per emparar inte-ressos egoistes i justificar laviolència.

Sense caure en el parany dela por, que és el que busquen elsextremistes, sabem que es po-den repetir aquests atemptats aqualsevol capital europea. Laresposta ha de ser unitària.

Amb aquestes ratlles notindrem espai per analitzar lescauses de l’extremisme. Però,sens dubte, un món injust i unaEuropa en crisi econòmica,

democràtica i de valors no aju-den a oferir futur als i les joves.Persones joves que es concen-tren en barris metropolitans deles capitals europees que ne-cessiten ser més atesos; enl’escola, el treball, l’habitatge,la salut, etc.

Les segones i terceres gene-racions de fills i filles de perso-nes nouvingudes són france-sos, catalans, espanyols, ale-manys, etc. La ciutadania ésuna, i cal exigir i garantir ambfermesa, drets i deures a tothom,sigui quina sigui l’arrel de pro-cedència. Només així farem unasocietat forta, amb un amplisentiment de pertinença.

La Llei de Barris pensada iduta a terme pel govern delpresident Maragall va ser mo-dèlica. És modèlica a Europa.Dignificació física de barris iatenció a les persones i grupsamb més dificultats. Ens calpolítica de barris a escala euro-pea. Això si seria començar aconstruir seguretat duradora.Acompanyar a les persones jo-ves en la crisi d’identitat, oferintperspectiva de feina, d’estudis,de projecte de vida.

L’austeritat conduïda de ma-nera extrema crea pobresa, de-sigualtat i al final inseguretat. Laresposta a l’extremisme que ensva colpir a París és més demo-cràcia social, política i econò-mica. La resposta és afermar-nos en els nostres valors demo-cràtics, en el significat profundde democràcia.

per @josepxurigue, Doctor en Ciència Política (UAB)

4Tanquem la porta?

Els 1.600.000 votants de Juntspel Sí, i molts que per primeravegada han fet confiança a laCUP amb el convenciment quecom més força tingués l'es-querra independentista, méss'acceleraria la desconnexió,opinen que les samarretes delsdiputats i diputades de la CUPja no tenen cap gràcia.

Són exactament les mateixesque exhibia l'esquerra inde-pendentista quan David Fer-nández va posar pau a la guer-ra freda entre CiU i ERC pel 9N,quan es va abraçar a Mas o quanva ensenyar-li l'espardenya aRato a la comissió d'investiga-ció de les caixes d'estalvi al Par-lament i li va dir “fins aviat,gàngster”. Però tot d'una, aque-lla CUP que despertava simpa-ties en l'independentisme decarrer -que no els quadresd'ERC i de CiU-, s'ha convertiten receptora de tota mena de re-necs i desitjos de mals auguris.

L'independentista que haorganitzat una xerrada al seu po-ble, el que s'ha comprat el packde l'ANC i ha pagat els peatgesdes d'Amposta per anar a la

Meridiana, els voluntaris del9N, o el regidor sense sou d'unpoble petit, està enrabiat i de-cebut. Probablement nomésamb la CUP, però potser tambéamb Junts pel Sí, que podria ha-ver fet una campanya més cen-trada en el vot útil, o amb totsdos. No ho sap ben bé, perquèl'hermetisme de les negocia-cions priva els ciutadans de te-nir els elements necessaris perjutjar qui o què impedeix avan-çar cap a la desconnexió.

Sigui com sigui, al gruix del'independentisme ja no li agra-den les samarretes de la CUP.Potser és perquè els materialshan variat. El tarannà dialogantde Fernández no el té l'Anna Ga-briel, que va més de cara a bar-raca, però l'etiqueta no enganya:la CUP va començar la campa-nya dient que no investiria Masi no ho ha fet. No se’ls pot acu-sar de vendre un producte fals.Tothom hauria d'haver miratl'etiqueta i el preu de la samar-reta el 27S. Ara la qüestió és si espot cosir una nova samarreta.

Article publicat a El Món

@jordisellas: Els experts coincidien en quèera qüestió de temps. I finalment ha passat.Els fets [de París] canviaran Europa pelspròxims anys.

@apuente: Mas pone cara de enfadocuando Baños le reprocha hacer "cumbrestelevisadas". Está descubriendo que la CUPno es ERC a marchas forzadas.

@CarlosJGomezMar: A Pablo Iglesias se lehunde el barco. Pérez Royo y GómezBenítez se descuelgan de las listas de laselecciones del 20D.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | línianoubarris.cat20 novembre 2015

| 6 línianoubarris.cat 20 novembre 2015 Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

@encampanya: Hem vist el primer videod'En Comú Podem per a les eleccions del20D. No surt el candidat: surt Ada Colau.Tot al seu lloc.

@MrInsustancial: Dice Albert Rivera quequiere ser el "coach" de todos los es-pañoles. Con estas declaraciones ya es elhazmerreir de, al menos, el 70%.

@AlbertLloreta: Ens angoixa més unatemptat a Occident perquè assumim sensevoler que és una zona segura del món, noperquè siguem males persones.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Ningú no va dir mai que la indepen-dència sortiria gratis. Tenen raó elsneoliberals més extrems: "No hi ha es-morzar gratis". Tot té un cost. I, com-major és el fi, més elevat és el cost. La in-dependència, l'estadi més alt al que potaspirar una comunitat digna i lliure, téel màxim preu que es pot imaginar, finsi tot el de renunciar a qualsevol d'altresreferències ideològiques o vitals per la in-dependència, com per la llibertat, ja queno són el mateix, "la vida i la hisendas'han de donar", com deia el Quixot.

Per molt alt que sigui el cost de la in-dependència, molt major serà el de la no-independència. Tots els mals i desgràciesque els unionistes vaticinen en cas d'e-mancipació es faran realitat en el de lacontinuïtat de la dependència. I algunmés. Aquests mals auguris són projec-cions de la insatisfacció actual. La con-servació de l'statu quo, fins i tot la invo-lució, serà la veritable fractura social, aixícom la humiliació i la frustració d'una so-cietat que va entreveure una oportunitatvital única només per a veure-la esfumar-se entre recriminacions recíproques.

Catalunya té una llarga sèrie de der-rotes històriques, quinta essència tots elsanys a la Diada. Molts competents his-toriadors rivalitzen després en la tascad'explicar un fracàs mantingut al llargdels segles. Totes les derrotes compar-teixen una causa general, a part de les es-pecífiques de cada moment: la falta devoluntat de victòria que es manifestasempre que algú afirma voler la victòriaperò posa límits als costos que està dis-posat a assumir. ¿Això vol dir que no hiha límits i que el fi justifica els mitjans,com pensen els jesuïtes? En absolut. Capfi, ni la independència, justifica la im-moralitat, la injustícia, la inhumanitat imenys un que és, precisament, moral,just i humà. Vol dir que, deixant elprincipi auri de la moral racional uni-versal, encunyat en l'imperatiu categò-ric kantià (tractar els altres com volemque ens tractin a nosaltres) cap cost noés excessiu per aconseguir la indepen-dència, com no ho és per aconseguir lallibertat, perquè només la independèn-cia i la llibertat ens fa amos de nosaltresmateixos.

Imputar a algú altre la falta de vo-luntat per assolir l'objectiu comú sensehaver provat de manera fefaent que lapròpia té manca de límits excepte elmencionat de la regla auri és un sub-terfugi, l'única utilitat de la qual consis-teix a evadir la responsabilitat a l'hora de

la derrota. És preparar el camí per a con-solar-se encaixant un fracàs més, tras-lladant l'oportunitat actual a un impre-cís horitzó futur. La molt comprensibletendència humana a nadar i guardar laroba, a assegurar-se una justificació i unconsol per al cas de no aconseguir l'ob-jectiu previst que, entre d'altres, retratila faula de la guineu i el raïm, només co-neix un mitjà segur d'evitar que es pro-dueixi la desestimació: cremar les naus,volar els ponts de retirada, cegar elcamí de tornada, no deixar expedit sinóel que porta endavant.

Els principals dirigents indepen-dentistes estan avui immersos en tensesi abstruses negociacions per aconsegu-ir una fórmula que permeti un govern aCatalunya i que aquest govern apliqui elfull de ruta de la desconnexió i cap a laindependència. Ho fan en un context deforta pressió exterior, amb un Estatdisposat a portar la seva oposició a les se-ves últimes conseqüències. Però tambéenmig de contradiccions i tensions in-ternes que incrementen la desconfian-ça entre els sectors en negociació. Unssospiten que alguna concessió sufi-cientment significativa del nacionalismeespanyol desactivaria el propòsit inde-pendentista dels altres, i aquests es ma-licien que el maximalisme d'aquells no-més emmascari la falta de compromísreal i efectiu amb la independència coma finalitat en si mateixa. Mentrestant elcreixent desànim d'una ciutadania a laqual se li exigeix una paciència i una con-fiança en els seus líders a la que aquestsestan obligats a respondre de manera po-sitiva. Sense comptar amb l'expectativad'aquells espanyols que, d'acord amb unllibre recent d'Alfred Bosch, veuen unaoportunitat favorable a la independèn-cia de Catalunya, per alambinat que pu-gui semblar.

Per això, ¿què tal si els principals res-ponsables de les negociacions es re-uneixen en públic i es comprometen so-lemnement a tenir un govern catalàque porti endavant el full de ruta i en unpla específic, siguin quines siguin les cir-cumstàncies? Això és, fer el mateix queestan fent ara, però cadascú pel seucompte, tractant de calmar els seus res-pectius electorats. L'acte seria conjunt iequivaldria a un pacte formal, d'aquestsque es compleixen. Seria un acte equi-valent al de cremar les naus, demostrantque no hi ha marxa enrere ni camí de re-torn. Perquè no n'hi ha.

La derrota no és una opció.

4No hi ha marxa enrere per Ramón Cotarelo

En aquest darrer any he tingut la sort depoder visitar diferents països de religiómusulmana i he conviscut rodejat al100% de gent musulmana. Hi he viscutmolt bé. M'han tractat molt bé. Ells empreguntaven de quina religió era i elssemblava increïble que no en tingués cap.Diuen que allí tots són musulmans im'explicaven que l'islam és molt bonic,a veure si m'animava. El que m'han ex-plicat de la religió musulmana m'hasemblat molt semblant al que conec dela religió catòlica.

La religió els dóna un sentiment depertinença a un grup i també els impel·leixa ser més generosos i bones persones en-cara que sigui com a imperatiu moral, cosaque a mi personalment no m'agrada. Almateix temps, també hi he vist coses queno m'han agradat tant, com la pressió so-cial que se sent per fer les coses d'una cer-ta manera, a l'hora de vestir, a l'hora derelacionar-se, als rols socials que tenen elshomes i les dones, i tampoc m'ha fet el pesla gran observança dels ritus i regles de l'is-lam sense qüestionar-ne ni arribar aplantejar-se un qüestionament del perquè.Però és veritat que és un modus operan-di molt habitual de les religions buscantde crear un ordre social. Per això no m'a-grada cap religió que utilitza aquestamanipulació social de donar seguretatexistencial a canvi de limitar la nostra lli-bertat personal, però si respecto i valorola part de les religions que fa créixer la per-sona i l'allibera cap a dimensions méstranscendents de l'espiritualitat personal.

De fet, és un altre tema, però crec queles religions, en societats democràtiques,hauran de transitar des del messianismereligiós i moral cap a un acompanyamentrespectuós i individualitzat de la persona.De dir-li a la massa de gent el que ha defer, a acompanyar a la persona perquè elladescobreixi el que ha de fer. O les religionsvan cap aquí o aniran llanguint a poc a pocper inadequades. Però a la majoria de re-ligions encara els queda corda per un certtemps. Per exemple, en l'àmbit musulmà,

a molts països hi ha hagut un revival del'islam i han retrocedit en la separaciód'àmbits i en un cert laïcisme. Països comArgèlia, Afganistan, Iran, Egipte, etc.han fet un sorprenent camí de ser socie-tats obertes i modernes a tornar a un certpredomini de l'islam conservador.

En definitiva, volia dir-vos que, par-lant amb musulmans, tothom m'ha cri-ticat a Daesh (que és com ells anomenenl'ISIS o Estat Islàmic) el rebutgen ober-tament i no el justifiquen de cap mane-ra. Diuen el que jo també dic, que sóngent que fan actes criminals. Això és cen-tral. Que ho facin en nom de l'islam, delcristianisme, del comunisme o del capi-talisme, és d'alguna manera circum-stancial. Si jo hagués nascut a un paísmusulmà, seria musulmà. I si jo fos uncriminal i visqués en un país musulmà,possiblement actuaria criminalment ennom de l'islam. Però seria un criminal iseria aquest motiu el que em motivariaa matar. Cap musulmà normal té cap de-sig de matar ningú ni són més violentsque nosaltres. Potser no caldria ni dir-ho,però veig molta gent que no coneix di-rectament a ningú d'aquesta fe i se'n fauna imatge a través del que els arriba.

Dit això, també crec que fa falta queels musulmans ens ajudin en el nostre in-tent de separar les coses i no caure en laislamofòbia. Són molt importants ac-tuacions com els pakistanesos de Barce-lona manifestant-se pels carrers de la ciu-tat contra els assassinats dels periodistesde Charlie Hebdo, o quan més d'un mi-ler de musulmans van rodejar una sina-goga a Oslo per dir públicament que elsvolien defensar. Encara podrien fer méspotser. Crec que avui, l'islam en el seu con-junt, podria llançar una fatwa contral'Estat islàmic desautoritzant que pugu-in dir que el que fan sigui en nom de l'is-lam. Una mena d'excomulgació. Aixòpodria tenir un cert efecte sobre els fidelsmusulmans que es poden sentir atrets perl'EI, perquè quedaria explicitat que no per-tanyen a la gran família musulmana.

4Ni a París ni enllocper Jordi Oriola

20 novembre 2015

Nou Barris| 8

línianoubarris.cat

“Una dona, Ana Rubio, va mo-rir la matinada d’ahir en enfon-sar-se part d’un edifici de quatreplantes al barri barceloní delTuró de la Peira. Dues personesmés, Mariano Sánchez i AntonioRomero, van quedar ferides acausa d’un esfondrament que vaobligar a desallotjar una trente-na de persones”. Així comença-va la notícia principal de la sec-ció ‘Societat’ de la Vanguardiadel 12 de novembre del 1990.

Aquella era la crònica d’unsfets que van canviar per semprela història del Turó de la Peira,un barri que va créixer als anys50 i que aquell 12 de novembrede fa un quart de segle va des-cobrir com les denúncies delsveïns que alertaven sobre el malestat de la majoria d’edificis es-taven del tot justificades.

Ara, 25 anys després delsfets, el barri commemora aque-lla tragèdia, la causa de la qual,l’aluminosi, encara és present amig miler de pisos - al conjuntde la ciutat són un miler-. Unatragèdia que, dos mesos desprésde commocionar els veïns delbarri, i gràcies als informes tèc-nics, va quedar clar que tenia elseu origen en la mala qualitat delmaterial utilitzat per a la cons-tructora de Román Sanahuja.Tot i això, tres anys més tard lacausa judicial oberta va quedararxivada.

El president de l’Associació deVeïns del Turó de la Peira, Anto-nio Silva, explica a Línia Nou Ba-

rris que aquells fets “van suposarun cop molt dur per al barri peròtambé ens van fer lluitar i al llargd’aquests 25 anys, gràcies a lesreivindicacions veïnals, s’hanaconseguit moltes coses”.

EXPOSICIÓ I LLIBREUna part de la commemoracióva arrencar ahir mateix amb lainauguració d’una exposició or-

ganitzada per l’Associació deVeïns del barri i l’Arxiu Històricde Roquetes-Nou Barris, quees podrà visitar a la seu de l’Ar-xiu -via Favència 288- fins al 18de desembre. L’exposició re-corda la precarietat dels mate-

rials utilitzats en la construcciódel barri, la lluita veïnal contral’aluminosi i els projectes defutur del barri.

Aprofitant la inauguració del’exposició, ahir també es va ferla presentació del llibre que laperiodista Laura de Andrés hadedicat al barri, i que és l’altrapota, juntament amb l’exposició,de la commemoració del 25èaniversari.

Ara de Andrés ha reconstruïtla història a ‘Vides Apuntalades,25 anys d’aluminosi al Turó dela Peira’. Gràcies a diferentstestimonis, a l’Associació deVeïns, als arxius i a l’hemero-teca, l’autora relata com el pro-motor immobiliari Román San-hauja va fer servir un cimentque accelerava a una gran ve-locitat el procés de construcció.En declaracions a El País, deAndrés explica com el Turó dela Peira va pagar “el preu deldesarrollismo, un nyap del fran-quisme que la democràcia es vamenjar”.

Imatge actual del número 33 del carrer Cadis. Foto: Google Maps

25 anys d’una tragèdia que va marcar el Turó de la Peira

» El barri recorda l’esfondrament parcial d’un pis que tenia aluminosi i que va causar la mort de la veïna Ana Rubio

El Castell de Torre Baró celebrael primer any de la reobertura

ANIVERSARI4Ja fa un any queel Castell de Torre Baró va reo-brir les seves portes com a cen-tre d’interpretació històrica iambiental després de la sevarestauració.

Per celebrar-ho, diumenge esva organitzar una jornada d’ac-tes que va incloure una cami-nada popular, una xocolatada idiverses activitats lúdiques ieducatives. Al llarg d’aquest anyel castell ha rebut més d’11.000visites, més d’un miler de visitesen grup, més de 2.600 personess’han aproximat al punt d’in-

formació i ha aconseguit con-vertir-se, encara més, en undels grans símbols de Nou Ba-rris, tot i que ha estat buit la ma-joria de la seva història.

A partir d’ara el castell, quedata de 1905 i que als 80 es vaconvertir en centre de les rei-vindicacions veïnals, obre unasegona etapa i afegirà activi-tats programades per a les es-coles i per als excursionistes.Aquests últims podran gaudird’un mapa amb la senyalitzacióde dues rutes circulars pels vol-tants del castell.

Processos participatius per a la Meridiana i la Ronda de Dalt REFORMA4El govern municipali el PSC van acordar la setmanapassada tirar endavant els pro-cessos participatius que han deservir per debatre sobre el futurde l’avinguda Meridiana i la Ron-da de Dalt i que estaran formatspels veïns, les entitats i els grupspolítics.

En aquesta línia ahir es vaconstituir la Taula de Participacióde la Meridiana i el 9 de desem-bre es reunirà la Comissió deSeguiment de la Ronda de Dalt.En el cas de la Meridiana l’objec-tiu dels veïns, i també del consis-

tori, és convertir l’avinguda, talcom expliquen els responsablesmunicipals “en un eix cívic de re-ferència on el protagonisme siguiper als vianants, els espais verdsi de lleure i el transport públic”.

D’altra banda, en el cas de laRonda de Dalt, l’opció dels veïnstambé és àmpliament coneguda,ja que reclamen la seva cobertu-ra des de fa temps. En aquest cas,des de l’Ajuntament diuen que cal“avaluar mesures per fer-la méspermeable, fer que connecti mi-llor els barris i reduir-ne la con-taminació acústica”.

Albert RibasEL TURÓ DE LA PEIRA

Una exposició i unllibre de Laura deAndrés recorden

aquells fets

El Castell de Torre Baró va ser construït el 1905. Foto: Districte

Fe d’errades | L’Ateneu rebutja participar en un premi del BBVALa notícia publicada en la darrera edició del Línia Nou Barris on s’informava sobre la renúncia

de l’Ateneu Popular 9 Barris a participar en un premi a causa del patrocini de BBVA contenia unerror en el temps verbal. El text anunciava la notícia utilitzant el futur com a temps verbal quans’hauria d’haver escrit en passat, ja que el premi al qual l’Ateneu renunciava ja s’havia entregat.

| 10Nou Barrislínianoubarris.cat 20 novembre 2015

Allarguen el tall de trànsit al Pont de Sarajevo

URBANISME4Les obres de mi-llora del pont de Sarajevo que vancomençar el passat dia 20 d’oc-tubre i que van provocar que elDistricte anunciés un tall de tràn-sit fins al dia 10 s’han allargat i elpont continuarà tallat fins a finalsde mes.

A causa d’aquesta decisió eltrajecte de la línia de bus 127 s’havist afectat i ha modificat el seuitinerari. El pas dels vianants es-

tarà permès. Qui si que pot pas-sar pel pont són els vianants.

Un cop acabin les obres, elnou pont serà sostenible i ener-gèticament autosuficient gràciesa la instal·lació de plaques foto-voltaiques que captaran l’energianecessària per il·luminar el pontamb llums LED. El nou ponttambé ha de servir per millorar laconnexió entre la Trinitat Vella ila Trinitat Nova.

El districte acull la primeraedició de la fira Share & Fest

ECONOMIA4El pati de la seudel Districte acollirà demà la pri-mera Share & Fest, una firacol·laborativa que se celebraràentre les 12 del migdia i les 8 delvespre i que té com a objectiuexplicar què és l’economiacol·laborativa.

Hi participaran una bona re-presentació de les startups demés èxit del moment, com araWallapop, Social Car o HomeExchange, que representen elfenomen creixent de l’economiacol·laborativa. L’objectiu és quela jornada sigui un punt de tro-bada entre aquestes empreses iles seves comunitats, el dis-tricte i tots aquells ciutadans

que hi assisteixen. Els organit-zadors de la fira, l’organitzacióinternacional que promou l’e-conomia col·laborativa OuiS-hare, expliquen que “Nou Barrisés un districte amb un dens tei-xit cultural i associatiu i hemvolgut donar cabuda a un debatobert entre persones del món del'economia social i solidaria i del'economia col·laborativa a la re-cerca d'una millor comprensiómútua”.

Al llarg del dia també hihaurà tallers per a nens, acti-vitats gastronòmiques i expertsen tecnologia que oferiran elsseus consells per resoldre qual-sevol dubte.

Entre els 18 dels 73 barris de laciutat que presenten més proble-mes de salut, segons ha determi-nat l’informe anual que elaboral’Agència de Salut Pública de Bar-celona (ASPB), n’hi ha vuit del dis-tricte: Can Peguera, Ciutat Meri-diana, Roquetes, Torre Baró, laTrinitat Nova, el Turó de la Peira,Vallbona i Verdum. A l’altre ex-trem hi ha 15 barris que gaudei-xen de bona salut i formen part del’Eixample, Gràcia, les Corts, Sa-rrià-Sant Gervasi i Sant Martí.

L’informe, que conclou que en18 dels 73 barris de la ciutat les di-ficultats socioeconòmiques estradueixen en problemes de salut,també mostra com l’esperança devida en aquests vuit barris del dis-tricte (81 anys) és inferior a la mit-jana de tots els barris la ciutat(82,23 anys). D’aquests vuit ba-rris, on hi ha una esperança devida més baixa és a Torre Baró(75,2 anys), seguit de Can Peguera(78,1 anys), la Trinitat Nova (79,8anys), Roquetes (81,4 anys), Ver-dum (82,5 anys), Vallbona 883anys), Ciutat Meridiana (83 anys)i Turó de la Peira (84,8 anys).

Les dades de l’estudi hanprovocat una ràpida reacció algovern municipal, que ja haanunciat que treballarà per tirarendavant accions i programes di-rigits a pal·liar les desigualtatsentre els barris. “Aquests infor-mes han de servir, no per fer unainstantània estàtica, sinó percanviar les polítiques i la foto dela ciutat”, va afirmar fa unessetmanes la segona tinenta d’al-caldia, Laia Ortiz.

La resposta concreta va arri-bar el passat dia 10, quan es va co-nèixer que l’Ajuntament destinarà

475.000 euros a reduir les des-igualtats en salut entre els barrisde la ciutat.

La comissionada de Salut,Gemma Tarafa, va concretarque el govern augmentarà en300.000 euros el pressupost delprograma ‘Salut als barris’, en100.000 les ajudes a les perso-nes més vulnerables econòmi-cament perquè comprin medi-caments i 75.000 euros a finan-çar projectes d’associacions quereverteixin les desigualtats a tra-vés d’accions sobre els “deter-minants socials”.

Torre Baró, el barri amb una esperança de vida més baixa. Foto: Google Maps

Vuit barris del districte, entre els que tenen pitjor salut

RedaccióNOU BARRIS

| 12Barris al dialínianoubarris.cat 20 novembre 2015

El districte tindrà una nova zonad’esbarjo per a gossos de 700metres quadrats dins l’àrea verdacompresa entre l’avinguda Meri-diana, la Via Favència i el carrer dela Cooperació. Aquest espai s’u-bicarà a la part més àmplia, pla-na i assolellada d’un solar de2.695 metres quadrats de super-fície total. La Comissió de Go-vern del passat 14 d’octubre vaaprovar aquest projecte amb unadotació total de gairebé 593.000euros.

Les obres de la nova àrea, queja ha estat presentada als veïns, co-mençaran l’any vinent i està previstque tinguin una durada aproxi-mada d’unes 18 setmanes. A més,aquestes remodelacions inclou-ran l’adequació d’un nou pas devianants i el camí de connexiód’aquest pas amb la passarel·laque uneix les dues bandes de la ViaFavència.

La nova àrea d’esbarjo, que es-tarà plenament integrada amb elpaisatge i el seu entorn, serà un es-

pai còmode, agradable i segur pera tots els usuaris i les seves mas-cotes.

La nova àrea estarà envoltadaper una tanca d’1,80 metres perevitar la fugida dels gossos i estaràfeta de materials que no ocasionindanys a les extremitats i no per-metin que els gossos hi puguinpassar el cap. A l’interior de l’espaihi haurà bancs i papereres de

material no oxidable, així comuna font dissenyada perquè elsgossos puguin beure sense difi-cultats. El paviment serà de sauló,amb una petita zona de sorragarbellada perquè els gossos hi ju-guin i també disposarà d’un sis-tema de reg.

MÉS ZONES D’ESBARJOLa construcció d’aquesta zonad’oci s’emmarca dins la primera

fase del pla municipal de millorade les àrees d’esbarjo per a gossos,derivat de l’ordenança municipalde protecció, tinença i venda d’a-nimals.

D’aquesta manera, la intenciódel consistori és que la ciutat pas-si a tenir 80 àrees d'entre 150 i 700metres quadrats (actualment n’hiha 56) i que tots els districtes tin-guin almenys una gran àrea de mésde 700 metres quadrats, en total.En el cas de Nou Barris ja existia unespai caní d’aquestes dimensions[veure notícia adjunta], però ara enguanyarà un altre.

Totes les noves àrees d’esbarjotindran vegetació al seu interior. Amés, en la seva construcció se se-guiran les recomanacions delCol·legi de Veterinaris per evitar lestoxicitats respecte als animals.

Amb tot, durant l’any que veestà previst que s'ampliïn 19 àre-es i se'n creïn 29 de noves arreu dela ciutat. D’aquesta manera, dis-trictes com Ciutat Vella, les Corts,Sarrià-Sant Gervasi, Horta Guinar-dó i Sant Andreu també guanya-ran un gran espai pensat per a lesmascotes com el que ben aviats’impulsarà aquí a Nou Barris ique ampliarà l’oferta existent.

Un nou espai per als gossos» L’any que ve començaran les obres per fer una nova àrea d’esbarjo caní a Nou Barris

» L’equipament se situarà a la zona verda de la cruïlla entre la Via Favència i la Meridiana

EQUIPAMENTS4Actual-ment, els propietaris de gossos po-den portar les seves mascotes alsespais que hi ha repartits arreu deldistricte i, un cop s’hagi acabat laconstrucció de la nova àrea d’es-barjo canina, Nou Barris compta-rà amb un total de set equipa-ments per a gossos.

L’àrea d’esbarjo més gran té unasuperfície de 811 metres quadrats,situada a tocar del Parc Esportiu CanDragó, al passeig d’Andreu Nin. Abanda d’aquesta, també hi ha la queestà situada al Parc de la Guineue-

ta, de 459 metres quadrats. Si se-guim un ordre de dimensions, la se-güent és a l’est del Parc Central deNou Barris, a tocar de la seu del Dis-tricte, i té 399 metres quadrats.

Als Jardins dels Rasos de Pe-guera s’hi pot trobar la quarta zonad’esbarjo, amb més de 200 metresquadrats habilitats. El Parc del Turóde la Peira també compta amb und’aquests equipaments, amb unasuperfície de 164 metres quadrats.El darrer espai caní és una petitazona compresa entre els carrersCapsec i Urrutia.

La setena àrea a Nou Barris

Les obres de la novaàrea canina duraranquatre mesos i mig

RedaccióNOU BARRIS

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

A l’esquerra, la zona verda en la qual s’ubicarà la nova àrea per a gossos, que incorporarà elements similars al de la dreta. Fotos: Google Maps i Arxiu

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 14 línianoubarris.cat 20 novembre 2015

15 | Barris al dia línianoubarris.cat20 novembre 2015

Lluitar contra la pobresa alimen-tària i el malbaratament, participaren la reducció de l’exclusió, con-tribuir a l’exercici del dret a una ali-mentació suficient i saludable pera tothom, promoure la utilitzaciómés eficient dels recursos i contri-buir al desenvolupament sosteni-ble per a un món més net. Aquestssón els objectius bàsics de la feinadel Banc dels Aliments, l’entitatque, des de l’any 2009, organitzaanualment el Gran Recapte, unacampanya de recollida d’alimentsbàsics que busca garantir que lespersones més necessitades delnostre entorn rebin l’ajuda ali-mentària que necessiten en el seudia a dia.

El president de l’entitat, EduardArruga, explica que encara avui250.000 persones necessiten l’a-juda del Banc dels Aliments, tot ique celebra que aquesta xifra noaugmentés l’any passat. En aquestsentit, el Banc dels Aliments asse-gura que, segons les darreres xifresoficials, aproximadament el 20% de

la població catalana viu en situacióde pobresa.

En l’última edició del Gran Re-capte es van recollir més de 4.600tones d’aliments a tot el país (ba-tent àmpliament el rècord dequantitat d’aliments aconsegui-da en darreres edicions) i, per tant,el repte d’enguany és, com a mí-nim, igualar els resultats del 2014.

Per tal d’assolir aquesta fita, el27 i el 28 d’aquest mes, que és el

cap de setmana triat per a la sete-na edició del Gran Recapte, s’ubi-caran més de 2.000 punts de re-collida de queviures a mercats i su-permercats de tot el país.

BUSCANT VOLUNTARISSi bé l’objectiu del Gran Recapte ésaconseguir aliments, aquesta tascano es pot dur a terme sense lacol·laboració de les desenes de mi-

lers de voluntaris que dediquenuna estona del seu temps durant elcap de setmana al Banc d’Aliments.

Uns 23.000 voluntaris van parti-cipar en el Gran Recapte de l’any pas-sat, però de cara a l’edició d’enguany,l’organització s’ha marcat com a ob-jectiu que la xifra de voluntaris crei-xi fins als 25.000. Per assolir-ho, el Bancdels Aliments ja ha posat en marxala campanya de captació de volun-taris, que es pot formalitzar al portalweb informatiu d’aquesta campan-ya solidària (http://www.granrecap-te.com/ca/voluntariat).

El formulari permet apuntar-secom a voluntari (que cobreix unes3 o 4 hores durant el cap de setma-na) o com a coordinador (l’encarre-gat de coordinar un equip d’entre 2i 5 persones per torn).

Un cop s’hagin acabat les re-collides, el mateix dia 28 també serànecessària la col·laboració de mésgrups de voluntaris que s’encarre-garan de separar i classificar els ali-ments que arribin a les quatre seusque el Banc té a cadascuna de lesprovíncies del país. El procés d’ins-cripcions per a aquesta part delGran Recapte ja està en marxa i espot formalitzar al mateix lloc webde la campanya.

Objectiu: 4.600 tones» Els dies 27 i 28 d’aquest mes se celebrarà la setena edició del Gran Recapte,

l’acció que organitza el Banc dels Aliments per garantir una cobertura alimentària bàsica

SOLIDARITAT4Tot tipus d’a-juda és benvinguda, però l’objec-tiu primordial del Gran Recapte ésaconseguir aliments nutritius dellarga durada, com ara oli, llet i al-tres derivats lactis, llegums cuits iconserves de carn i de peix.

Al mateix temps, el Gran Re-capte vol crear consciència i sen-sibilitzar la societat respecte alproblema del malbaratament ali-mentari.

Les quatre sucursals del Bancvan distribuir més de 22.000 tonesd’aliments durant el 2014, que esvan encarregar de repartir unes700 entitats socials.

A més, per a totes aquellespersones que tinguin dificultats perdesplaçar-se fins als punts de re-collida, l’organització ha habilitatl’opció de fer una donació d’ali-ments online des del mateix por-tal web de la campanya.

Aliments de llarga durada

Uns 250.000 catalansnecessiten l’ajuda delBanc dels Aliments

RedaccióBARCELONA

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

El repte serà, com a mínim, igualar les 4.600 tones d’aliments que es van recollir l’any passat. Foto: Arxiu

20 novembre 2015

Comerç| 16

línianoubarris.cat

Preveuen un augment del 4% en les vendes de Nadal

PREVISIONS4La campanya deNadal d’enguany podria posar lacirereta del pastís a un 2015 quesembla haver trencat amb lamala ratxa dels últims anys en elsector del comerç –almenys se-gons les dades a gran escala–. I ésque la Confederació de Comerçde Catalunya (CCC) confia queaquesta pròxima campanya deNadal serà “positiva” per al sec-tor, en la línia de la que es va viu-re l’any passat. Concretament, laCCC espera que les vendes s’in-crementin un 4%, especialment

en l’alimentació, la moda i elscomplements, les joguines, els lli-bres i l’electrònica. A més, l’enti-tat calcula una despesa de 700euros per llar.

Així mateix, la CCC preveu uncreixement en la contractaciódel 3% respecte de l’any passat,el que podria suposar la creacióde 9.000 llocs de treball durantaquestes dates. Per la seva ban-da, Adecco preveu una milloradel 16% en l’activitat de les Em-preses de Treball Temporal(ETT) fins al gener.

Premien la ruta de tapes PinxuPanxo de l’Eix Nou Barris

HOMENATGE4Els Premis Co-merç de Barcelona, lliurats a fi-nals d’octubre, van guardonar laruta gastronòmica de l’Eix NouBarris, la Pinxu-Panxo, una ini-ciativa que ofereix cada dijousuna tapa i una beguda a 1,95 eu-ros i que, en la seva segona edi-ció que finalitzarà el desembre,aplega una quarantena d’esta-bliments.

En concret, la ruta va rebre elPremi a la millor iniciativa agru-

pada per a la dinamització co-mercial de la ciutat. El jurattambé va remarcar que la ruta noté “cap esponsorització”.

Des de l’Eix Nou Barris hanmostrat la seva satisfacció pelpremi a un acte que és “unainiciativa puntera a Barcelona”i que “posa el districte en elmapa”, segons asseguren. A més,l’associació ha volgut destacar la“important tasca dels establi-ments participants”.

Arrenca la campanyad’ofertes ‘Avui comença Nadal’INICIATIVA4Durant quinze dies,els eixos de la Fundació Barce-lona Comerç estan oferint valsde descompte per bescanviar ales seves botigues durant lacampanya de Nadal. Ambaquest objectiu, dilluns que vearrenca la campanya Avui co-mença Nadal, una iniciativaque vol incentivar les vendesdels comerciants barcelonins.

Aquesta iniciativa s’impulsaa setze eixos comercials de la

ciutat i tindrà dos trams clara-ment diferenciats. Des de di-lluns, i fins al dia 30 de novem-bre, els consumidors estan re-bent xecs amb un import per lescompres que facin a les botigues.

L’import d’aquests xecs espodrà gastar entre l’1 i el 24 dedesembre en les mateixes boti-gues o de qualsevol altre indretde la ciutat. Les botigues parti-cipants tindran un cartell pro-mocional identificador.

Les vendes nadalenques suposen un terç de la facturació anual. Foto: Arxiu

Després que se sabés a finals de ju-liol que el projecte que permetampliar els metres comercials al’Heron City segueix vigent per “si-lenci administratiu” –ja que l’an-terior govern del convergent Xa-vier Trias va enviar fora de terminila notificació de suspensió tem-poral de l’ampliació que va de-cretar el desembre–, el gestor dela superfície ha sol·licitat a l’A-juntament que es faci efectiva, se-gons va avançar Btv fa uns dies. Amés, el consistori ha de publicarpròximament el projecte al But-lletí Oficial de la Província.

El projecte contempla la mo-dificació dels usos de poc més de6.000 metres quadrats d’ofici-nes –des del centre recorden que“no es construirà ni un centíme-tre més”– perquè es converteixin

en superfície comercial. Un can-vi d’usos al qual els comerciantssemblen haver-se resignat. “Si elpropietari vol ampliar el centre, nopodem fer-hi res”, es lamentaPròsper Puig, president de l’EixSant Andreu, una de les entitatsafectades, igual que l’Eix NouBarris, que tot i resignar-se al’ampliació dels metres comercialsdemana seure i dialogar amb elsgestors del centre. “És difícil, peròhem d’intentar parlar totes lesparts implicades per trobar unasolució bona per a tothom”, as-seguren des de l’associació. Al

seu torn, fonts del centre han as-segurat a aquesta publicació que“estan oberts” a dialogar si algú elsho demana, un extrem que enca-ra “no ha succeït”, remarquen.També insisteixen a dir que ambaquest projecte “volen crear ocu-pació i riquesa al districte”.

Sigui com sigui, els botiguershan expressat el seu malestaramb el fet que el projecte s’apro-vés per silenci administratiu. Da-vant d’això, el consistori ja haanunciat que acordarà un proto-col per evitar que cap projecte ur-banístic quedi aprovat així.

Els botiguers es resignen a l’ampliació de l’Heron City

» El teixit comercial de la zona demana dialogar per trobar una solució “bona per a tothom” i el centre es mostra disposat a parlar

F. Javier RodríguezPORTA

Successos | A presó per nou robatoris violents a supermercatsDos individus han ingressat a presó per haver comès, presumptament, nou robatoris

amb intimidació a supermercats de Nou Barris, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Santa Coloma de Gramenet durant el passat mes de juny. Els dos homes van ser detinguts pels

Mossos d’Esquadra el 9 de novembre gràcies a unes imatges de càmeres de seguretat.

20 novembre 2015

Entrevista| 18

línianoubarris.cat

Vostè ha rebut recentment elpremi Albert González perla seva promoció del petit

comerç. S’ho esperava?Estic molt content. És un reconei-xement que m’honra molt i que faigextensiu a tota la junta de Creu Co-berta. Precisament, amb l’AlbertGonzález, que era Director de Co-merç, m’unia una forta amistat. Va serqui va plantar la llavor de l’amor i dela dedicació al comerç. Per a ell, el co-merç no era només estar dins de lesbotigues: el que passava a fora tam-bé li interessava.

De fet, quan vostè va arribar a lapresidència de Creu Coberta(2002) la situació general a l’eix noera gaire positiva.Totes les fàbriques que hi havia aHostafrancs que donaven feina i por-taven molta gent a la plaça d’Es-panya ja no hi eren. Per altra banda,l’urbanisme també estava molt mal-mès: les voreres estaven deteriora-des i antiquades...

I com a postres, pocs anys despréses va anunciar que les Arenas aco-llirien un centre comercial.Teníem molta por, perquè no sabí-em els metres comercials que s’hiinstal·larien.

Tanmateix, la seva actitud no vaser de bel·ligerància, sinó mésaviat d’aliança. Els comerciants hem de ser flexiblescom el bambú. No podíem perme-tre que la plaça de braus oferís lamala imatge que donava: bruta iabandonada. A més, allà s’hi vaacabar instal·lant un comerç com-plementari que no fa mal a Creu Co-berta. I amb el temps, les Arenas haesdevingut un motor dinamitza-dor i ha donat una marca de quali-tat al barri. La veritat és que els di-vendres i els dissabtes va molta

gent cap a les Arenas que tambépassa per Creu Coberta.

És aquest un model a seguir a al-tres indrets de la ciutat afectatsper la mateixa problemàtica?Som un cas estrany. No crec que hihagi cap altra associació de boti-guers que estigui unida amb un cen-tre comercial. Jo sempre dic que lesassociacions són una xarxa de rela-cions i una central de serveis. Peraixò, ens hem de relacionar amb par-tits polítics i altres entitats, com arael Poble Espanyol, amb el qual tam-bé estem associats. Nosaltres miremde buscar sinergies.

Tot aquest ideari està recollit enel llibre blanc de Creu CobertaCompartint experiències, que hanpresentat fa poc. Quin és l’objec-tiu d’aquesta publicació?El comerç ha d’evolucionar i, si totsaportem una part dels projectes queens han anat bé, el conjunt en sor-tirà afavorit. Nosaltres volem com-partir les nostres activitats amb la ciu-tat, com ara el festival Shooping &

Shooting, la Q de Qualitat o les Bo-tigues Singulars. Pensem que totaixò farà funcionar el comerç de laciutat. No volem donar lliçons aningú, però creiem que ho hem decompartir per millorar.

Creu Coberta és un dels eixos co-mercials que més campanyes fa.En tenen pensada alguna de nova?Ara estem treballant en el Festival In-ternacional de Cinema i Comerç, unprojecte que ens il·lusiona molt i queés únic a la ciutat i, creiem, a la res-ta del món. També estem tractant el

tema de les superilles i altres as-pectes d’urbanisme al districte. Peraltra banda, volem acabar de defi-nir el projecte del Meeting Point, oncol·locarem el Christsmas Market,del 5 de desembre fins al 5 de gener.

Precisament el Meeting Point técom a objectiu atraure turistes ales botigues de Creu Coberta.Creu que el petit comerç s’ha d’o-brir més al turisme?Totalment. Ja el 2006 vam aconse-guir que el bus turístic que anava aplaça Espanya tingués una paradaa Creu Coberta, al costat del Mercatd’Hostafrancs. Paral·lelament, vamengegar la campanya El Comerç a lacarta, que oferia uns cursos d’anglèsde supervivència per als botiguersper atendre els turistes i unes cartestraduïdes a diversos idiomes.

I actualment, què fan al respecte?Ara estem preparant rutes pel ba-rri i per Montjuïc amb cotxets elèc-trics en el marc de la campanya ElTurisme responsable, perquè els vi-sitants coneguin la nostra oferta.

El turisme ha estat un dels puntsde col·lisió entre els botiguers i elnou govern municipal. Conside-ra que cal millorar el diàleg?Hem de ser tots més flexibles, no po-dem enfrontar-nos. Tots els governstenen coses bones i dolentes, peròel que és important és que les per-sones que governen vulguin seurea parlar. Aquest consistori tenia pro-jectes que ha modificat més tard. Ésbo que vulgui parlar i que sigui ca-paç de rectificar amb el que s’haequivocat.

Em pot posar un exemple?El cas dels llums de Nadal. La dota-ció econòmica és correcta, comtambé la decisió de treure-la d’al-guns eixos i carrers, considerats deciutat, als quals l’Ajuntament elspagava tota la il·luminació, mentreque als altres només el 50%. L’ad-ministració no hi és per fer tractes defavor: són carrers importants de

ciutat, sí, però que s’ajuntin com a as-sociació i que paguin i, si no, que notinguin llum, ho sento. La visió queha tingut l’Ajuntament en aquesttema em sembla molt bé.

Afectarà les vendes el fet que en-guany s’encenguin més tard res-pecte de l’any passat?Són diferents maneres d’enfocar-ho.La música i la llum actuen sobre l’es-tat d’ànim. Precisament a Londres esvan encendre a finals d’octubreamb una gran festa.

Massa d’hora, potser. Jo crec que les tendències actualsvolen que el consumidor sigui res-ponsable i com més temps hi hagimillor es poden preveure els re-gals. Donar una mica d’alegria a laciutat està bé. Ara bé, potser Londresho ha fet massa d’hora...

I Barcelona, com ho ha fet?El dia 27, el dia 20... L’any que ve, ambmés temps, podrem parlar amb elconsistori d’aquesta qüestió i crecque arribarem a un acord. Tampocés tanta la despesa de l’enllumenat,ja que avui dia es fa tot amb leds.

Seguint amb Nadal, creu que lacampanya d’enguany serà positi-va i trencarà la dinàmica anterior?M’agradaria ser optimista, però noho veig. El país avança, però al co-merç en general no li ha anat bé. Te-nim més oferta que mai, però el pas-tís a repartir és el mateix. El que noés lògic és que en una època de cri-si, amb més oferta que demanda,encara es vulguin posar més metrescomercials arreu de la ciutat. S’estàacabant amb el model de comerçcatalà tradicional, que és el quedóna vida a una ciutat.

Però abans em parlava d’aliancesamb les grans superfícies.L’oferta que hi ha és suficient. Hem

de mirar de quina manera, entre tots,podem fer que hi hagi més de-manda a la ciutat, sobretot durantl’hivern. Hem d’anar per aquí, perquèla pista de gel de la plaça Catalun-ya era un desastre... Jo hi he estatsempre en contra.

Per què?Ha estat bé, però a mi m’hauriaagradat més que fos com la d’altrespaïsos, on són obertes, i fer un mer-cat de Nadal al costat. Tot i així, crecque s’han de celebrar actes a tots elseixos, més que no pas centralitzar-hotot allà, on ja hi van suficients visitants.

Canviant de tema, una altra de lesproblemàtiques latents és el topmanta. Creu que l’Ajuntamentestà actuant amb fermesa?Aquest és un tema massa gran queafecta moltes administracions. L’ac-tual govern municipal se l’ha trobatperquè els altres no l’han solucionat.Estem parlant de productes falsifi-cats i qui té el control de les duanesés el govern estatal. Hem de dir alsmanters que no poden vendre pro-ductes falsificats però sí altres d’ar-tesania en unes zones determina-des. Potser no serà bona per a to-thom, però hem de buscar una so-lució intermèdia.

I quina solució veu per a la pro-blemàtica de les terrasses? Tan im-portants són per als comerciants?L’espai públic ha de ser de prioritatinvertida, és a dir, per als ciutadans,però no entenc les associacions deveïns que es queixen, perquè lagent que està a les terrasses són jus-tament veïns. Aquestes entitatsque volen que l’espai públic siguiper al ciutadà, què ens volen tenir,drets a tots? Dit això, sí que és certque hi ha algú que s’extralimita iaixò s’ha de regular. Com deiaabans, en aquest cas també cal bus-car un terme mitjà.

“És bo que l’Ajuntamentsigui capaç de rectificar

amb el que s’ha equivocat”

Perfil | Lluís Llanas, un botiguer amb anys d’experiènciaCom a bon interiorista, Lluís Llanas i la seva junta s’han dedicat, durant els últims 13 anys, a redefinir

l’organització interna de l’Associació de Comerciants de Creu Coberta. Una experiència que han plasmat en elllibre blanc de l’eix, Compartint experiències, presentat fa pocs dies. Durant el seu mandat, Creu Coberta

ha rebut diversos premis locals i estatals i s’ha consolidat com un dels eixos més actius de la ciutat.

Lluís Llanas / president de Creu Coberta

Llanas recorda els seus inicis al capdavant de Creu Coberta, l’any 2002, i repassacom l’associació ha arribat a ser una de les més reconegudes de la ciutat. Tot i així, esmostra humil i assegura que encara els queda “molt per fer”. Amb la publicació delseu llibre blanc, l’eix vol compartir el seu ideari per “fer créixer el comerç barceloní”.

“Som un cas estrany:

no crec que hi hagi

cap altre eix unit amb

un centre comercial”

F. Javier RodríguezBARCELONA

20 novembre 2015

Esports| 20

línianoubarris.cat

La Monta va sortir derrotada delderbi barceloní de Tercera alNarcís Sala contra el Sant An-dreu per 2 gols a 0. Els homes deToni Escudero no van poderrefer-se del primer gol de Vialea la sortida d’un córner al minut33 del primer acte, en un partitmarcat per la intensitat i la ten-sió sobre la gespa, on es van po-der veure entrades agressivesper part de tots dos conjunts.

La Monta va intentar l’empatseguidament, però sense èxit. Ala repressa la remuntada es vaconvertir en una tasca encaramés difícil després de l’expulsióamb vermella directa d’Uri Es-cabrós al minut 60. Vint minutsmés tard, Xavi Jiménez aprofi-taria una passada a l’espai perfer el segon, un gol envoltat de

polèmica, ja que els jugadors dela Monta van quedar aturatsdesprés que un jugador del SantAndreu quedés lesionat a te-rra. Jiménez es va plantar tot soldavant el porter Tato Burgada i,amb un detall de gran qualitat,va driblar-lo i va anotar amb laporteria buida.

Aquesta derrota deixa elsd’Escudero sisens amb 23 punts,a només un de les places que do-

nen accés al play-off d’ascens aSegona B.

Diumenge la Monta jugarà adomicili contra el Morell. Els ta-rragonins ocupen ara per ara latercera posició per la cua, en pla-ces de descens, tot i que afron-tarà el partit contra els de NouBarris després d’haver derrotatel Santfeliuenc per 1 gol a 2. Unaoportunitat perquè la Monta as-salti les primeres places.

La Monta va sortir malparada del Narcís Sala. Foto: UESA

La Monta cau contra el SantAndreu en el derbi barceloní

» Els de Nou Barris marxen derrotats del Narcís Sala en un partit tens» Els de Toni Escudero són sisens amb 23 punts, a un de l’ascens

‘Arrasandor’ Martín retén el títol europeu de boxa

BOXA4Amb només 22 anys, iamb un balanç de 25 lluitesguanyades de 26, el boxejadorde Nou Barris Sandor ‘Arra-sandor’ Martín va aconseguir re-tenir el títol de campió de laUnió Europea en derrotar l’ex-perimentat púgil hongarèsGyorgy Mizsei per KO tècnic alquart assalt al pavelló del BonPastor diumenge. Aquesta vic-tòria també el permet convertir-se en guanyador del Mundial jú-nior WBO súper lleuger.

Martín va guanyar sense gai-res dificultats els primers dos as-

salts del combat, però en el ter-cer i el quart la força de Martínva noquejar l’hongarès, que enels últims moments del combatva intentar aixecar-se en duesocasions abans de caure pertercera vegada, quan l’àrbitre vaassenyalar el knockout final.

D’aquesta manera, el de NouBarris segueix fent història, des-prés de convertir-se en campiód’Espanya súper lleuger mésjove de la història –al juliol del’any 2013– i el més jove enaconseguir el de la Unió Euro-pea, assolit a l’abril.

Gran jornada dels equips del SESE a Copa Catalunya

BÀSQUET4Els dos equips ab-soluts de Copa Catalunya delSESE van obtenir una victòria ala passada jornada de lliga. Elshomes van derrotar a domicilil’IPSI per 64 punts a 69, mentreque les noies van fer el mateixcontra el TGN Bàsquet (47-52),també fora de casa.

Amb aquest resultat, l’abso-lut masculí del SESE es col·locacinquè a la classificació del grup1 de Copa Catalunya. Demà dis-

sabte, els de Nou Barris s’en-frontaran al CB Vendrell a casaa partir de tres quarts de set dela tarda.

Les noies, per la seva banda,pugen a la sisena posició del grup2 de la màxima categoria del bàs-quet català, amb quatre victòriesi cinc derrotes. Diumenge, l’e-quip jugarà contra les líders dela lliga, el Joventut les Corts, lesquals només han perdut un par-tit i n’han guanyat vuit.

Torna la Jean Bouin, la cursadegana de l’atletisme català

ATLETISME4Va néixer l’any1920 i des d’aleshores ha esde-vingut un emblema de l’esporta la ciutat de Barcelona. Es trac-ta de la Jean Bouin, una cursaque celebrarà la seva 92a ediciódiumenge vinent amb un circuitque començarà i finalitzarà a l’a-vinguda Rius i Taulet, als peusde la muntanya de Montjuïc.

La prova, tanmateix, oferiràdos recorreguts diferents, unde 10 quilòmetres i un altre de

cinc, que finalitzarà a l’Arc deTriomf. La cursa també és el 66èTrofeu Internacional de Barce-lona i tindrà recorreguts per aescolars i veterans.

Els participants en la provas’estimen en més de 14.000,els quals prendran la sortidade les diferents categories de lacursa a partir de les 9 del matí itornaran al punt d’inici al llargdel matí. La degana de l’atletis-me català ja és aquí.

RedaccióLA PROSPERITAT

Martín (dreta) va derrotar Mizsei (esquerra) diumenge passat. Foto: SM

Atletisme | Obren les inscripcions per a la Cursa dels NassosLa Cursa dels Nassos, la tradicional prova que tancarà l’any –mai millor dit– esportiu el pròxim

31 de desembre ja ha obert el seu període d’inscripcions, les quals es poden realitzar a travésd’internet i de manera presencial a la seu del Club Atletisme La Sansi i a les piscines Bernat

Picornell. Els organitzadors s’han marcat l’objectiu d’arribar a la xifra dels 11.500 participants.

| 22Agendalínianoubarris.cat 20 novembre 2015

AGENDA [email protected]

DIJOUS 26 DE NOVEMBRE19:30 En el marc del Música>BCN, concert de

Cinc dones de metall, un recorregut pels clàs-sics a travé d’un quintet de metalls. / Centrecívic Can Verdaguer.

DEMÀ 21 DE NOVEMBRE11:00-12:00 Tallers de cuina al Mercat de la Gui-

neueta. En aquesta ocasió, se celebrarà un ta-ller per aprendre a fer bombons. L’entrada al’activitat és gratuïta i tindran lloc a la ma-teixa cuina del mercat.

DIMARTS 24 DE NOVEMBRE17:30 Taller sobre prevenció del ciberbullying,

a càrrec de l’Associació Candela. Activitat adre-çada a joves de 14 a 20 anys sobre el correc-te ús de les xarxes socials. / Ateneu de Fa-bricació de Ciutat Meridiana.

A PARTIR DEL 3 DE DESEMBREMatí-Tarda Exposició sobre el concurs de car-

tells de Valldemossa, a càrrec dels alumnesde l’institut del mateix nom. / Centre cívic CanVerdaguer.

A PARTIR DEL 4 DE DESEMBREMatí-Tarda Exposició L’entorn quotidià, a càrrec

de Joan Codina, amb olis i dibuixos que fanun petit recorregut pels carrers i places delspobles catalans. / Centre cívic Torre Llobeta.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE12:00-13:00 En el marc dels dissabtes infan-

tils al Mercat de la Guineueta, el pròxim dia28 hi haurà un espectacle de Malabars i circa la seva sala polivalent.

DIMARTS 1 DE DESEMBRE18:00 Llibres a escena. Allà on viuen els mons-

tres, una activitat amb ombres xineses ins-pirada en el cèlebre llibre de Maurice Sendakdel mateix nom. Per a nens i nenes a partirde 4 anys. / Biblioteca Canyelles.

DIUMENGE 22 DE NOVEMBRE12:00 Partit de futbol entre el Canyelles i l’Eu-

ropa B, corresponent a la dotzena jornada delgrup 2 de Segona catalana. / Municipal deCanyelles.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat que narrarà històries tradi-cionals de les illes britàniques, enanglès. A càrrec de Sophie Heyde.Per a infants majors de 4 anys. / Bi-blioteca Nou Barris.

Jump aboard theMagic Story Train

Dc. 25 de novembre a les 18:00

Una xerrada on es donarà informaciói recursos per treballar i estudiar a Ale-manya. A càrrec d’Albert Bonjoch,delGoethe Institut. Cal inscripció prèvia al’Espai Jove Les Basses.

De BCN al mónEstades a Alemanya

Dc. 2 de desembre a les 18:00

Amb el Nadal a tocar, l’Orquestra Vall-demossa Ensemble celebrarà un con-cert nadalenc amb un repertori tra-dicional d’aquestes dates festives. En-trada gratuïta. / Centre cívic Can Ver-daguer.

ConcertMúsica de Nadal

Ds. 12 de desembre a les 12:00

Partit de futbol corresponent a la set-zena jornada de competició del grupcinquè de Tercera divisió. / La Bom-bonera.

Partit de futbolMonta-Cerdanyola

Dg. 29 de novembre a les 12:00

| 24 20 novembre 2015línianoubarris.cat Pròxima edició: 18 de desembre

nbarris 64

Documents