nbarris 68

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

Jaume Collboni pàg 11“Tinc el ple suport deSánchez per arribar almillor acord amb Colau”

Opinió pàg 6Oriol Junqueras, vicepresidentdel Govern: ‘La injusta realitatde l’economia catalana’

Turisme pàg 13Colau veu Nou Barriscom un destí de novesplaces hoteleres

Homenatge pàg 13Puig Antich ja té unmonument a la sevaplaça de Roquetes

Comerç pàg 3Calculen que les vendes de lesrebaixes han crescut un 3%

Esports pàg 20La Monta perd però segueixen places de ‘play-off ‘

Tretze famílies afectades perl’aluminosi ja tenen nou pis

La Trinitat Nova continua amb els reallotjaments però 77 famílies encara esperen que arribi el seu torn pàg 12

Sopes contra el racismeLa Via Júlia acull la 13a edició del Festival de Sopes del Món pàg 12

Foto: Andrea Borison

línianoubarrisbarcelona linianoubarris.cat · Març 2016 · Núm.68 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 línianoubarris.cat Març 2016

3 | línianoubarris.catMarç 2016Reportatge

Les rebaixes han finalitzat –al-menys de manera oficiosa– i elscomerciants barcelonins fan unbalanç positiu de la campanya,però amb matisos.

El president de la FundacióBarcelona Comerç, Vicenç Gasca,assegura a aquesta publicacióque enguany “han augmentat lesvendes”, i calcula que, de mitjana,s’ha venut al voltant d’un “3% mésque l’any passat”. “Hi ha sectorsque han venut més i altres quemenys,”, puntualitza Gasca. Amés, els botiguers esperen unamillora de les vendes de cara a latemporada de primavera-estiu.

Però malgrat els resultats, elpresident de la fundació reconeixque l’augment de vendes s’haproduït “a base de sacrificar elspreus” i, per tant, la rendibilitat“ha disminuït”, assenyala Gasca,que recorda que els descomptesdels primers dies de rebaixes os-cil·laven al voltant del 30%, men-tre que els dels últims dies de lacampanya han arribat al 70%.

Aquest “sacrifici” dels preuss’explica per dos motius. I el pri-mer d’ells és la climatologia. Lestemperatures d’aquest hivernmés altes que de costum –el méscàlid dels últims 100 anys– hanafectat les vendes de roba d’abri-gar. Per tal d’incentivar-les –jaque, segons remarca Gasca, “lesrebaixes serveixen per treure l’es-toc de la temporada”–, els boti-

guers han hagut de fer ofertes mésagressives. I, en segon terme, lesrendes familiars no són encara lesdesitjables. És per aquest motiuque també s’han abaixat els preus,una maniobra que té els seus in-convenients. Segons Gasca, “mol-tes botigues pateixen perquè notenen rendibilitat”, ja que “venenamb uns marges de benefici moltbaixos i tenint les mateixes des-peses”, lamenta.

A això cal afegir el fet que lespromocions i descomptes que esfan des de finals de novembre “de-biliten la força de les rebaixes”, talcom reconeix el president de lafundació. En aquest sentit, Gas-ca explica que “la crisi ha canviati consolidat uns nous hàbits decompra”, i reconeix que el petit co-merç “s’hi ha d’adaptar”.

» Els botiguers calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% respecte de l’any passat» El sector lamenta, però, que l’increment s’ha produït a base de “sacrificar preus” i reduir la rendibilitat

F. Javier RodríguezBARCELONA

LEGISLACIÓ4El Tribunal Cons-titucional ha declarat inconsti-tucionals dos articles del ReialDecret llei 20/2012, de 13 de ju-liol, en concret el 28.4 i el 28.5,recorreguts per la Generalitat ique fan referència als productesque es venen durant les rebaixes.

Una queixa sostinguda pelscomerciants, a més de l’avan-çament de les rebaixes que fanalgunes marques emparant-seen la legislació espanyola –la lleicatalana segueix suspesa pelConstitucional–, és que les gransempreses creen línies d’articles

específiques per a la campanya,quan “l’essència” de les rebaixes,tal com diu el president de laFundació Barcelona Comerç,és vendre l’estoc ja existent a lesbotigues.

Amb la decisió del Consti-tucional, d’ara endavant elsproductes de venda en rebaixeshauran d’haver estat inclososen l’oferta habitual de la boti-ga almenys durant un terminid’un mes, una decisió que deben segur ajudarà a preservaraquesta “essència” que defen-sen els botiguers.

El TC anul·la dos articles quefan referència a les rebaixes

Els descomptes de la campanya de rebaixes han oscil·lat entre el 30 i el 70%. Fotos: Ajuntament i arxiu

Una millora incompleta

| 4Agenda Nacionallínianoubarris.cat Març 2016

Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau NadeuBARCELONA

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | línianoubarris.catMarç 2016

| 6Opiniólínianoubarris.cat Març 2016

publicitat 686 42 95 17línianoubarris.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#ADeclarar#Diàleg #Preconcurs

4Ja són aquíper Jordi Lleal

Amb motiu del procés de reor-ganització de l’exèrcit de terraespanyol, la base militar delBruc de Barcelona i el campa-ment de Sant Climent de Ses-cebes passaran a formar partde la brigada Aragón I, ambbase al quarter general de Sa-ragossa. Això serveix per des-plaçar a Sant Climent de Ses-cebes un centenar de tancs ivehicles cuirassats de transportde tropes.

És una casualitat? El tempspotser ens ho deixarà clar. Ja hoveurem. Aquests fets es podenmirar des de dues perspectives:la negativa és que és una ame-naça per als catalans i la posi-tiva és que els podrem recupe-rar com a màquines per al’exèrcit català, que quan nego-ciem els actius i els passius al’hora de la nostra independèn-cia ens quedaríem com a pe-nyora del deute espanyol amb

Catalunya i, si de cas, com a po-ble pacifista que som els po-dríem vendre com a ferralla perfondre’ls i fer-ne acer per a es-tructures d’edificis per als sensesostre i recuperar uns calerons.

Encara que quedi mala-ment, podríem fer com aquellsapastre militarot exclamant:“Expropiense!”. Preparem-nos,doncs, que si arriba el moment,el govern espanyol es posa fla-menc i fa sortir els tancs, hau-rem de canviar de punt de vistai, en lloc de mirar cap a la Dia-gonal, com s’ha dit des de sem-pre, ara tocarà girar la vista capa la Meridiana per veure comentren les forces “dissuasives”.Ai las, quina por! No em toca lacamisa a la pell. Tenim al da-vant un exèrcit que no ha gua-nyat mai una guerra exterior.Només ha vençut quan ha es-clafat els seus conciutadans.Quina glòria més escarransida!

@KRLS (Carles Puigdemont): La reunióamb Pedro Sánchez demostra que lesdiscrepàncies no impedeixen el diàlegcordial.

@cristinaribar: Unió reconeix un deute de19 milions, encara més alt del que xifra elTribunal de Comptes. Es veu abocada a unpreconcurs de creditors.

@gerardotc: El juez ha llamado a de-clarar a Rita Barberá y ésta ha convocadouna rueda de prensa para hablar de otrascosas.

Tribuna

Vivim un moment extrema-dament difícil per a bona partde la societat catalana, coms'ha fet notar aquests dies alParlament de Catalunya durantel debat monogràfic sobre lapobresa. La demografia, lesconseqüències de la llarga cri-si econòmica i el convuls con-text polític i econòmic mundialestan posant en perill els me-canismes socials de redistri-bució que ajuden a esmorteir laduresa d'una crisi que ha fetmolt mal a desenes de milersde famílies.

Una realitat dura, doncs,que esdevé encara més injustaquan es posa de manifest quela societat catalana és capaç degenerar recursos suficients perfer front a totes aquestes ne-cessitats socials però, en can-vi, no en pot disposar per im-plementar les solucions. Unfet que explica bona part d’a-questa contradicció entre dis-posar d’una economia que pre-senta símptomes molt positius–per sobre de la mitjana euro-pea– i, en canvi, unes defi-ciències socials terribles. Perposar només alguns exemples,el 2015 l’economia catalana vacréixer un 3,4%, l’incrementmés alt de l’última dècada. I eldarrer trimestre de l’any, elritme de creixement va ser del4,1%. A més, la reducció de l’a-tur del passat mes de febrer haestat la més important delsdarrers 20 anys en un mes defebrer. I, això, en bona part, ésgràcies a la gran capacitat ex-

portadora de l’economia cata-lana, a l’increment de la re-captació provinent del turismei a la captació d’inversió estra-ngera. I, al costat de tot això, elmotor d’aquest dinamisme éstambé provocat per l’incre-ment de la demanda interna,malgrat les dificultats de les fa-mílies. És a dir, la despesa quefan els mateixos ciutadans.

Tot i aquest context positiu,els nivells d’atur continuensent altíssims, tenim població

ocupada, que malgrat estar-ho, rep una retribució per sotadel llindar de la pobresa, tenimun atur juvenil vergonyós, si-tuacions de falsos autònoms opersones aturades de llargadurada amb unes perspectivesmolt complicades. I malgratgenerar els recursos, no po-dem disposar-ne, entre d’al-tres qüestions, pel conegut dè-ficit fiscal, per la manca d’unahisenda pròpia que ens permetipoder lluitar amb eficàcia con-tra el frau fiscal o per les nom-broses dificultats que posa l’Es-

tat perquè ens en sortim. Enaquest sentit, l’Estat espanyolens deixa diners, que s’han re-captat a Catalunya, cobrant-nosun interès 16 vegades superioral que el Banc Central Europeuli presta a ell. Una estratègiaque suposa per a l’economia ca-talana un cost de 380 milionsd’euros en interessos, més delque costa el Pla de Xoc Social.A més, ha recorregut qualsevolintent d’aconseguir nous in-gressos amb l’aplicació de no-ves taxes, ha incomplert siste-màticament el pagament de lallei de dependència, la disposi-ció addicional tercera o no volfer efectiu el pagament de 1.400milions d’euros fins a juliold’aquest any de la liquidació de2014, quan és un deute reco-negut pel mateix Estat.

Mentrestant, hem de segu-ir treballant, amb el ferm com-promís de blindar tota la des-pesa social i implementar unpla de xoc que ajudi a esmor-teir aquesta dura realitat quecal plasmar en els nous pres-supostos. Reduir la taxa d’aturi la precarietat laboral i im-pulsar la creació de llocs de tre-ball de qualitat és la millor ga-rantia per fer que el creixementexistent sigui sostingut. Men-tre no disposem d'un Estat alnostre servei haurem d'opti-mitzar els recursos dels qualsdisposem, sempre insuficients,i per això mateix sempre, in-excusablement, al servei de lamajoria i ajudant els que mésho necessiten a sortir-se'n.

L’Estat espanyol ensdeixa diners que s’hanrecaptat a Catalunya

cobrant-nos un interèsque ens costa més que

el Pla de Xoc Social

per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya

Un diari participatiu

4La injusta realitat de l’economia catalana

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínianoubarris.cat Març 2016

@sanchezcastejon (Pedro Sánchez): Hayque normalizar las relaciones entre la Gen-eralitat y el Estado. Han sido cuatro añosde bloqueo institucional.

@xmiserachs: "Unió Democràtica deCatalunya acudirà a preconcurs de credi-tors per la greu situació financera". In-digència política, se'n diu.

@ierrejon (Íñigo Errejón): Frente al blan-queo y la "corrupción total" de Rita Barberá,transparencia y creación de una ComisiónAnticorrupción.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

4No hi ha turisme dolent: hi ha turistes mal informats

Barcelona té en el turisme un dels acti-us més importants, no només del seu pas-sat recent, sinó del seu futur immediat.Això és així gràcies a un model culturalsostingut els darrers trenta anys que haposicionat Barcelona com a capital delmediterrani, i de molts altres conceptesque han ajudat a fer de la nostra ciutat elque és avui: disseny, innovació, cultura,solidaritat, comerç, esport, natura, plat-ja, Gaudí... Tot plegat ofereix una deter-minada perspectiva de la nostra realitat,basada en la qualitat de vida i la cohesiósocial. Conceptes que interfereixen di-rectament en l’activitat econòmica, cul-tural, social i comercial.

Pràcticament tots nosaltres viatgem.Tots fem turisme. Avui ja no és una op-ció dels rics, sinó que s’ha democratitzatamb una política de transports ràpids ieconòmics, amb ofertes i amb la multi-plicitat d’opcions per recórrer altres pa-ïsos. Les noves tecnologies ens han obertels ulls a un món molt més proper i hanafavorit la interculturalitat i les ganes deconèixer altres països, cultures i en-torns naturals.

De forma paral·lela, i en els darrersanys de crisi econòmica, el turisme ha es-tat un dels motors de l’economia catala-na, mentre la resta de sectors patia re-cessió. El turisme no només s’ha man-

tingut, sinó que ha crescut. Avui ja suposala injecció de 20 milions d’euros diaris ala nostra societat.

Durant les darreres legislatures haanat imposant-se la idea de descentra-litzar pel territori les activitats turístiques,en diversos grans nuclis de la ciutat. Ciu-tat Vella, l’entorn de Passeig de Gràcia ide la Sagrada Família no deixaran d’és-ser visitats. Tanmateix, el fet de donar aconèixer nous espais, menys centrals, as-sociats a nous conceptes de ciutat, per-metrà no concentrar els visitants, tots elsdies que són a la ciutat, als mateixos es-pais. Esponjar el turisme cap als barrisque tenen possibilitats d’oferir un nouconcepte de ciutat i vendre’l als operadorsturístics. Esponjar els barris, amb unes ba-ses sostenibles, reduint l’impacte nega-tiu i augmentant el positiu. I això ho acon-seguirem implicant els actors veïnals, lacomunitat local i les empreses de serveisdistribuïdes arreu del territori, per tal defer-los sentir-se actors d’aquest projectecompartit.

Un altre dels elements necessarisper aconseguir aquesta implicació ha deser revertir en aquests barris els efectespositius del turisme, tant culturals comeconòmics. Per això són necessàries po-lítiques preventives. El turisme ha de co-nèixer l’abast de la ciutat, els seus cos-

tums, els seus barris treballadors, els seusmercats locals, la seva diversitat, res-pectant la vida dels seus ciutadans. Aixòes fa, tan sols, informant del que és Bar-celona i els seus barris. Un turista ben in-format sempre serà un turista respectu-ós i un turista que generarà un impactepositiu vers els ciutadans. El sector gas-tronòmic ja és un aliat poderós en aquestsentit, i ho ha de seguir sent, fomentantla restauració propera, de qualitat, local,de mercat.

D’altra banda, cal una política en elcas mediambiental que també preservila sostenibilitat d’aquests barris. Fo-mentar el transport públic per al turis-me, vigilar l’impacte de les deixalles, in-formar el turisme dels horaris, fomen-tar l’ús de la bicicleta, del descans del ve-ïnat, etc. Tot plegat han de ser elementsque es difonguin des del consistori i desdels actors del sector turístic per acon-seguir que la real distribució del turismea la ciutat no sigui només el canvi d’u-bicació d’un problema.

Al mateix temps, no crec en la sobre-regulació que s’ha aplicat. Cal, això sí, te-nir un registre del que existeix, apostar perun segell de qualitat propi, reconèixer lasingularitat i entendre que no hi ha no-més un tipus de turisme, sinó que en unaciutat com la nostra, amb una vintena de

milions de turistes l’any, que és tres copsla població de Catalunya, hi ha una di-versitat molt important respecte als queens visiten. Calen unes polítiques fermes,però mai contra al turisme, sinó a favorde la implicació dels ciutadans i dels pro-pis turistes en la relació que s’estableix en-tre uns i altres durant la seva visita.

És per aquest motiu que hem d’a-conseguir que el turista se senti un ciu-tadà més de la ciutat, un ciutadà tem-poral, que faci seva la ciutat, que la sen-ti com a pròpia. Fins i tot podríem ela-borar aquest discurs al voltant d’uncarnet del bon turista, o d’un segell dequalitat propi, al qual se sumin els ope-radors turístics, i que inclogui no nomésuns serveis de qualitat, i un recorregutturístic adient a les expectatives del vi-sitant, sinó una declaració de turista res-ponsable.

En aquest sentit, Creu Coberta ha cre-gut sempre en aquest turisme responsa-ble i per això he intentat aplicar aquestespolítiques positives durant la meva ges-tió. Amb la creació del Meeting Point, alvoltant dels conceptes de responsabilitat,cultura, ecologia, comerç, civisme... iamb la primera oficina de turisme ges-tionada per una associació privada, hemvolgut posar les bases del que creiem queés exportable arreu de la ciutat.

per Lluís Llanas, president de l’eix comercial Creu Coberta

Parlen elsveïns

José Luis“La conec com a ti-nent d’alcalde. Nosabia que també ésregidora de NouBarris. Hi ha llocson cal reforçar laseguretat i potser

crear algun mecanisme de diàleg direc-te més eficaç entre l’Ajuntament i els veïnsper resoldre els problemes del dia a dia.”

Núria“No sé qui és la re-gidora, però estic al’expectativa de capa on va la ciutat. Hiha coses puntualsque l’Ajuntamentha fet que no m’a-

graden i suposo que a Nou Barris voldranactuar d’una manera semblant. Tot iaixò, crec que és aviat per jutjar-la.”

Jorge“En general no esticcontent amb l’acti-tud dels regidorsdes de fa anys. Hi hallocs del barri quepresenten barreresarquitectòniques i

també s’hauria de tenir més cura de la ne-teja i millorar molt més les condicions delCAP de la Guineueta.”

Edgar“M’estimo més re-servar-me l’opinió.Crec que entre totsels veïns hauríemde crear un senti-ment d’orgull de ba-rri. Molts cops sor-

tim als mitjans per temes dolents i hi hamoltes coses positives que s’han de pro-mocionar i que valen molt la pena.”

Com valores la gestió de la regidora Janet Sanz al Districte fins ara?

11 |

Entrevistalínianoubarris.cat Març 2016

Estic davant del nou tinentd’alcalde de l’Ajuntamentde Barcelona?

[Somriu] No, està davant del presi-dent del grup socialista, que està in-tentant arribar a un acord perquèla ciutat sigui governable. I això pas-sa per tenir uns nous pressupostosque abordin les prioritats de laciutat, un pla de govern amb unamajoria que el sustenti i un nou exe-cutiu que tingui la capacitat, la so-lidesa i l’estabilitat per fer possibleel canvi que la gent va votar el mesde maig passat.

Tothom dóna per fet l’acord entrevostè i Colau. No és així?No, perquè el pacte no està fet. Ahores d’ara no hi ha un acord. I noés fàcil arribar-hi. Barcelona enComú i nosaltres tenim objectius si-milars, però la forma, les estratègiesper aconseguir-ho, de vegades sónmolt diferents. Nosaltres ho fona-mentem molt en la reactivació del’economia i en crear llocs de treball.

En el seu programa estrella, el‘Barcelona treballa’, vaja.Exacte. L’objectiu del qual és crear30.000 llocs de treball en cinc anys.

Com es fa això?Li posaré un exemple. A l’IBI d’a-quest any hem introduït una no-vetat, que si tot va bé s’haurà decomplementar amb els pressu-postos, que consisteix que els nousemprenedors que s’estableixin ala ciutat paguin zero euros d’im-postos el primer any. Ni IVA, ni taxesmunicipals... I a més tindran la Se-guretat Social bonificada.

Amb mesures com aquesta es potaconseguir crear 30.000 llocs detreball? És un càlcul realista?Miri, li diré que els economistes queens van ajudar a fer aquest pla ens

deien que érem conservadors... Ivull deixar clar que no és una pro-mesa: és un objectiu.

Un altre dels seus objectius ésl’impuls de les polítiques socialspredistributives, com introduiruna hora més d’anglès a les esco-les de primària.Sí, perquè la lluita contra les des-igualtats s’ha de fer sobretot ananta l’arrel, que no és altra que els pri-mers anys de vida i l’origen sociali familiar del nen o nena. És enaquest raonament on s’emmarca lamesura de l’hora extra d’anglès. Ino és una proposta supèrflua. Unade les causes de la desigualtatque hi ha entre els joves de la ciu-tat és precisament aquesta: elsque saben anglès i els que no. I aixòdetermina moltes coses, entre ellesles oportunitats laborals.

La veu bé, Colau, aquesta mesura?Sí. El que passa és que de vegadessembla que això sigui incompatibleamb continuar donant beques men-jador, per exemple. I no és així.

Hi ha recursos suficients per poder-ho fer tot?I tant. Una cosa no és incompatibleamb l’altra. Sense anar més lluny, te-nim un superàvit que jo defensoque s’ha de gastar. No és que si-guem rics, però tenim una bona sa-lut econòmica i l’hem d’aprofitar.

Invertint més de 200 milions d’eu-ros en tres anys a rehabilitar edifi-cis, per exemple?Sí. Aquest és un pla de rehabilitacióa gran escala que hem preacordatamb el govern i que servirà per dig-

nificar les cases i millorar la qualitatde vida de la gent de la ciutat, peròalhora reactivarà un sector de l’e-conomia que està molt deprimit: elde la construcció. No es tracta de tor-nar a posar tots els ous de la ciste-lla a la construcció, però ara estàanormalment baixa i cal fer-hi al-guna cosa.

Tot plegat només serà possible,però, si finalment arriben a unacord amb Barcelona en Comú.Després de la duresa de les pa-raules de Pablo Iglesias envers elseu partit, segueix sent tan opti-mista com dies enrere?Sí. Ho segueixo sent perquè, si arri-bem a un acord a Barcelona, seràperquè s’ha fet en clau de ciutat. I aixího he dit des del minut zero. No po-dem deixar condicionar més delcompte els acords que es puguindur a terme a la ciutat pel context es-panyol o català. En la mesura queaixò sigui així, jo sóc optimista.

I és així?Tant Pedro Sánchez com Miquel Ice-ta han desvinculat l’evolució delspossibles acords a nivell de l’Estat delspactes locals. Entre altres coses per-què tenim força més responsabilitatque la que ha demostrat fins ara elsenyor Pablo Iglesias, que, a part debastant maleducat, està practicant unnivell de sectarisme i d’agressivitat...Però bé, nosaltres no caurem enaquestes provocacions, que a méssón bastant infantils, perquè aleshoresno faríem res. La nova política con-sisteix en la capacitat d’acord, no enmuntar el número més espectacular.

De debò que no han tingut conse-qüències els retrets de “calç viva”?El PSC sempre ha tingut, des de laseva fundació, sobirania per esta-blir la seva política d’aliances, i nohi pensem renunciar. I la senyoraAda Colau no és exactament Po-dem. De fet, Podem és la part mi-noritària de la confluència de Bar-celona en Comú. Hi ha un altre par-tit molt important, Iniciativa, que he

de dir que està jugant un papermolt positiu per poder construiraquesta entesa i que és un factor atenir en compte. Per tant, nosaltrestampoc fem la interpretació auto-màtica de les bestieses que de ve-gades diu el senyor Pablo Iglesiasamb allò que segurament pensa lasenyora Ada Colau.

Bé, Colau ja ha defensat pública-ment el ‘no’ de Pablo Iglesias a Pe-dro Sánchez. Això no l’afecta en resa vostè?M’afecta igual que li pot afectar aella que jo els demani que votin quesí o que s’abstinguin i que facin elque nosaltres hem fet a València oa Madrid, que és possibilitar go-verns d’esquerres.

Uns governs que des del PSOE jas’ha amenaçat de fer caure si Igle-sias no dóna suport a Sánchez.Jo no ho qualificaria d’amenaça. Per-què em sembla legítim que se su-bratlli que nosaltres, podent sertan irresponsables i tan sectariscom el senyor Iglesias i podentfent caure governs sencers, no ho fa-rem. És una diferència de compor-tament substancial que segur queels ciutadans sabran valorar.

Per tant, vostè té via lliure des deMadrid per pactar amb Colau?Jo tinc el ple suport del senyor Pe-

dro Sánchez, així com del senyorMiquel Iceta i de la direcció nacio-nal del partit, per arribar al milloracord possible per Barcelona.

Vostè sempre ha defensat que elmillor acord possible és el més am-pli, pensant en les altres forcesd’esquerra, però ERC diu que cadacop està “més lluny” del pacte.Com ho veu?Això li hauria de preguntar al sen-yor Alfred Bosch. Però bé, en tot cascrec que el pacte en sentit ampli deles forces d’esquerra és possible. Ca-dascú el materialitzarà de maneradiferent. Nosaltres sempre hem ditque per al PSC l’acord ha de ser glo-bal: pressupost, PAM i govern. ERCdiu altres coses, la CUP també...Però jo em remeto al que ja hem fet,com per exemple les ordenances. Hiha hagut grans acords de l’esque-rra i, per tant, crec que en podemaconseguir d’altres, perquè no!

Faci un pronòstic. Colau ja ha po-sat data límit a l’acord: “no anarmés enllà de l’abril”. Tindrem pac-te de govern en aquest termini?Bé, el que hem de tenir primer sónpressupostos, i nosaltres volemfer les coses bé i que les nostresprioritats estiguin ben reflectideseconòmicament. Però sí, dit això,crec que és raonable que el mesd’abril hi hagi un acord.

“Tinc el ple suport de PedroSánchez per arribar al milloracord possible amb Colau”

“Nosaltres no faremcom Pablo Iglesias:

no serem tan sectarisi irresponsables”

Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt

més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així. Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que

és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.

Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC

Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de lesnegociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure desde Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer

vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.

Arnau NadeuBARCELONA

Foto: Neus Marmol

Març 2016

Nou Barris| 12

línianoubarris.cat

Volen la supressió d’una barreraarquitectònica a la Guineueta

REIVINDICACIÓ4Un grup deveïns de la Guineueta han de-nunciat a Línia Nou Barris lapresència d’una barrera arqui-tectònica a la cantonada del ca-rrer Lorena amb el passeig deValldaura que “dificulta la mo-bilitat en un barri on hi ha mol-ta gent gran amb problemesper desplaçar-se”.

La Mercedes, una veïna de lazona, explica que la barrera perals minusvàlids és totalmentinoperativa i denuncia que “lacantonada va quedar així durant

unes obres fetes el 1989 i des dellavors només s’hi ha fet algunpetit retoc”. Tot i que asseguraque des de llavors s’han dirigita tots els governs perquè hi fa-cin “unes obres que tenen uncost molt baix”, lamenta que“mai ens han fet cas”.

Els veïns han portat el cas ala Síndica, que en la seva car-ta de resposta recorda que elpassatge és un espai privatd’ús públic en la construcciódel qual s’hauria d’haver ga-rantit l’accessibilitat.

FESTIVAL4La Via Júlia va aco-llir el passat 13 de març la 13aedició del Festival de Sopes delMón Mundial, que un any mésva aconseguir treure al carrerun gran nombre de veïns deldistricte.

Enguany el festival teniacom a objectiu la lluita contra elracisme amb el lema ‘Jo sopo,tu sopes, ella sopa... nosaltressopem’ i reivindicar la diversi-tat amb la presència de veïnsoriginaris de països de dife-

rents continents, com ara Bolí-via, Bulgària, Marroc o l’Equa-dor, Itàlia o Ghana.

Al llarg del dia els visitantsvan poder gaudir d’una ofertade 69 tipus de sopes diferents,entre les quals van destacar lasopa de cacauet, la de miso ol’escudella.

Un dels moments estrelladel dia va arribar a la una delmigdia amb el sorteig d’unaolla de ceràmica, on van parti-cipar tots elaboradors de sopes.

Al llarg del dia el festivaltambé va comptar amb la pre-sència de diferents grups d’a-nimació. Hi va haver actua-cions de circ amb la companyiaVaques, de blues de l’Escola deBlues Nou Barris o d’una ba-tucada.

Durant la història del festi-val, ja consolidat i que ha tin-gut la participació d’unes 200entitats i col·lectius, s’han po-gut tastar un total de 600 sopesfetes per uns 400 cuiners.

Els veïns denuncien que la rampa genera problemes. Foto: Google Maps

Sopes contra el racisme

El festival reuneix cada any un gran nombre de veïns. Foto: Alberto Sanagustí

La Casa de l’Aigua va acollir elpassat 7 de març l’acte d’entre-ga de les claus dels nous pisos a13 famílies de Trinitat Nova quevan haver de deixar els seus ha-bitatges a causa de l’aluminosi,ja que durant la seva construccióals anys 50 es va utilitzar cimentaluminós. Es tracta d’un pasmés en el lent procés de reallot-jament que es va firmar en unconveni fa 17 anys.

L’acte va comptar amb la pre-sència de la regidora de Nou Ba-rris, Janet Sanz, i la consellera deGovernació, Administracions Pú-bliques i Habitatge, Meritxell Bo-rràs. Borràs va reconèixer que elprocés “ha anat més lent del queel Govern hauria volgut” a causade la “crisi econòmica”, al mateixtemps que va reivindicar que “en

cap cas el Govern ha defugit la sevaresponsabilitat”. Per la seva ban-da, Sanz va afirmar que des de l’A-juntament se seguirà “reivindicant,per justícia veïnal, que es reallot-gi a les 77 famílies que queden”. Iés que l’entrega d’aquests pisos,que són al número 7 del bloc D dela plaça de la Terra, forma part dela segona fase de 25 nous habi-tatges del pla de reallotjament,però encara hi ha 77 famílies queesperen el seu nou pis.

La consellera Borràs també vavoler destacar la implicació dels

veïns en el projecte, ja que el casha estat una de les grans reivin-dicacions veïnals del barri du-rant els últims anys. Precisament,els veïns, que han lamentat queper aquests nous pisos hauran depagar un IBI més alt, recorden queencara hi ha barris de la ciutat ambedificis afectats per aluminosi.

El conjunt del projecte preveula construcció de 607 habitatges,dels quan ja n’hi ha 524 d’acabatsi està previst que la resta es puguinentregar durant el primer tri-mestre de l’any que ve.

Imatge d’un moment de l’acte d’entrega dels pisos. Foto: Ajuntament

Entreguen 13 pisos a afectats per l’aluminosi de Trinitat Nova» Els habitatges són al bloc D del número 7 de la plaça de la Terra» Ara queden pendents de reallotjar 77 famílies en una altra fase

RedaccióTRINITAT NOVA

Fe d’errades | Ple sobre la pobresaA la notícia publicada a l’anterior edició de Línia Nou Barris on s’infor-mava de la celebració d’un Ple extraordinari per debatre la situació del

districte a l’abril hi havia un error. La notícia explicava que el Ple seria deciutat, cosa que és errònia, ja que es tracta d’una sessió de Districte.

13 | Nou Barris línianoubarris.catMarç 2016

Deu anys del desallotjament peresquerdes al Turó de la Peira

EFEMÈRIDE4Els veïns del nú-mero 338 del passeig de Fabra iPuig del Turó de la Peira recordenaquests dies uns fets que hagues-sin pogut acabar amb tragèdia. I ésque aquest mes es compleixen 10anys del desallotjament dels 31 ha-bitatges de l’edifici després que unpaleta descobrís unes esquerdes.

El dia dels fets, tres hores des-prés que el paleta, que havia estatenviat pels propietaris de l’habi-

tatge, alertés sobre les esquerdes,el desallotjament ja havia comen-çat. Alguns veïns van ser traslladatsa l’Hotel Atenas, mentre que la res-ta van anar a casa de familiars oamics. Alguns dels habitatges erenpropietat de la família Sanahuja,constructora de molts blocs del ba-rri durant els 50, alguns dels qualsvan patir aluminosi. En aquellcas, les esquerdes es van deure aun problema estructural.

Colau veu Nou Barris com undestí de noves places hoteleres TURISME4L’Ajuntament vol queNou Barris, juntament amb Hor-ta-Guinardó, sigui l’únic distric-te de la ciutat on es puguin fer no-ves places hoteleres al conjunt delseu territori.

Així ho ha establert l’Ajunta-ment després de presentar l’a-provació, de forma inicial, delPla Especial Urbanístic d’Allot-jaments Turístics (PEUAT), quea partir d’ara entra en la seva fased’al·legacions i també haurà depassar per una llarga etapa de de-bat amb els grups polítics muni-cipals per a la seva aprovació de-finitiva. El document reguladorestableix que Nou Barris formapart de la Zona 3, on es permetrà

el creixement de places d’allotja-ment turístic (excepte les rela-cionades amb els pisos turístics,que només se’n podran fer quanhi hagi baixes en el cens de tota laciutat) amb un límit fixat en cincgrans àrees diferenciades. NouBarris forma part de l’àrea ‘NouBarris-Sant Andreu’, on es per-metran 1.050 places noves.

Héctor Panizo, membre del’Assemblea de Barris per unTurisme Sostenible, explica aLínia Nou Barris que la pro-posta “és positiva perquè parlade decreixement però estem de-cebuts perquè el decreixementnatural que planteja l’Ajunta-ment no existeix”.

Quaranta-dos anys després de laseva execució, Nou Barris, i elconjunt de la ciutat, van inau-gurar el passat cinc de març unmonument d’homenatge a Sal-vador Puig Antich a la plaça delbarri de Roquetes que ja porta elseu nom.

Es tracta d’un monumentobra de l’arquitecte Nicolás Apa-ricio i l’artista Gerard Cuarteroque és una al·legoria a la lliber-tat en forma de passarel·la me-tàl·lica convertida en un balcó so-bre Barcelona. Al monument hiha una placa amb les dates gra-vades del naixement i l’execucióde Puig Antich i el text següent:“Víctima de la dictadura del ge-neral Franco, executat al garrotvil”. La inauguració del monu-ment es va impulsar durant elpassat mandat arran d’una ini-ciativa del llavors regidor d’ERCJordi Portabella en ocasió del 40èaniversari de l’execució.

Durant l’acte, que va comptaramb la presència d’un centenarde persones, entre les quals hi ha-via l’alcaldessa Colau i la presi-denta del Parlament, Carme For-

cadell, Montserrat Puig Antich,germana de Salvador Puig An-tich, va llegir una emotiva cartaadreçada al seu germà que va ser-vir per recordar la seva figura.Montserrat Puig Antich va la-mentar que el cas no s’hagi reo-bert, tot i que es va mostrar con-vençuda que “tot arribarà i ensdonaran la raó. No pensemabandonar aquesta lluita”.

Per la seva banda, l’alcaldes-sa Colau va afirmar que “aques-ta ciutat té moltes memòries que

han volgut ser esborrades, però lagent no ho ha permès”, al mateixtemps que va refermar la sevaaposta per “la lluita pels drets i lesllibertats, que fan que memòriescom la de Puig Antich arribin finsavui”. Al seu torn, la presidentadel Parlament es va comprome-tre a “no tancar els ulls davant lesinjustícies històriques”.

Per últim, el cantautor JoanIsaac va cantar en record deljove anarquista executat fa 42anys.

Un moment de l’acte d’homenatge a Puig Antich. Foto: Districtre

Puig Antich ja té un monument a la seva plaça de Roquetes

RedaccióROQUETES

15 | Barris al dia línianoubarris.catMarç 2016

Només falten dos tràmits perquèBarcelona tingui República: la sig-natura de l’alcaldessa de Barcelo-na, Ada Colau, al corresponentdecret i els 60 dies d’exposició pú-blica perquè qui ho estimi opor-tú presenti les seves al·legacions.Un cop superats, la plaça de Lluc-major passarà a dir-se de la Re-pública.

Aquests dos darrers tràmitscaldrà afegir-los als que fins aras’han anat superant. Fa poquessetmanes que aquest canvi denom –que ja va ser aprovat pelConsell Plenari del Districte l’any2010– ha estat informat favora-blement i per unanimitat per la Po-nència del Nomenclàtor, compe-tent en aquest àmbit. El darrer Ple-nari de Nou Barris, celebrat el pas-sat 2 de març, també va donarllum verda al canvi amb els vots fa-vorables de BEC, PSC i ERC i elsvots en contra de C’s, PP i CiU. Laproposta aprovada també reba-tejarà els jardins de la Segona Re-pública, que passaran a anome-

nar-se de Llucmajor. Nom que se-guiran mantenint les veïnes esta-cions de Metro.

Per a l’equip de govern del Dis-tricte, que la futura plaça de la Re-pública de Barcelona s’ubiqui aNou Barris té tot el sentit. De fet,remarquen que la plaça de Lluc-major és coneguda per molts delsveïns i veïnes com la de la Repú-blica. Amb la Taula Unitària de NouBarris per la República al capda-

vant, han estat moltes les entitats,col·lectius veïnals i persones vin-culades a la recuperació de la me-mòria històrica que han lluitat i rei-vindicat aquest canvi de nom du-rant anys. Una reivindicació que témolt a veure amb el fet que des de1990 és aquí on s’erigeix l’esculturad’homenatge a la República, obrade Josep Viladomat, i on es trobael medalló de Pi i Maragall.

“Canviar el nom a aquestaplaça no és una anècdota urbana,ni un caprici polític. Ni moltmenys, com alguns han assegu-rat, cap acte de revengisme his-tòric”, assegura la regidora deNou Barris, Janet Sanz. “Aquestadecisió”, detalla, “forma part de lesactuacions que el govern muni-cipal està duent a terme per po-sar en valor el passat democràticde Barcelona i contribuir a cons-truir la imatge del passat de la màde la ciutadania i les entitats quehan lluitat per reivindicar la me-mòria de la ciutat”. Aquest canvi,explica Sanz, “és també un acte dejustícia i dignificació”. Barcelonano tenia fins ara cap espai dedi-cat a retre homenatge als valorsrepublicans

En paral·lel, el Districte ha ela-borat una mesura de govern queimpulsa la retirada de la simbolo-gia franquista que encara es con-serva en alguns edificis. “40 anysdesprés de la mort del dictador”,lamenta la regidora, “aquestesplaques continuen conservanttota la seva semàntica i encara re-corden -i honoren- els execrablesvalors del poder feixista i autoritarique els va inspirar i col·locar”.

Barcelona ja té República » Un cop superi els dos darrers tràmits, la plaça de Llucmajor serà la plaça de la República

» Han estat moltes les entitats i persones que han reivindicat aquest canvi durant anys

INAUGURACIÓ4Tot i queel canvi de nom encara no seràoficial, l’Ajuntament treballaaquests dies en la confecció d’unprograma festiu que farà coinci-dir amb el 85è aniversari de laproclamació de la Segona Repú-blica espanyola, el pròxim 14 d’a-bril, i s’allargarà fins al diumenge17. Un programa que vol fer par-

tícip d’aquesta modificació delnomenclàtor al conjunt de la ciu-tadania i dels veïns i veïnes deNou Barris. Entre els actes en quès’està pensant destaca una con-ferència al Saló de Cent de l’A-juntament sobre la figura de Pi iSunyer i un gran acte festiu ambepicentre a la mateixa plaça elmateix diumenge.

Bateig amb festa ciutadana

La Taula Unitària perla República ha liderataquesta reivindicació

RedaccióNOU BARRIS

Ja només falten dos tràmits perquè la plaça de Llucmajor passi a ser la de la República. Foto: Arxiu

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Març 2016

Comerç| 16

línianoubarris.cat

El mes de març és el de les tapesa Nou Barris. Durant aquestsdies, el districte inaugura duesrutes que s’allargaran duranttot l’any: la Pinxu-Panxo i elMenja’t Collserola. La primera esfa a tot el districte, mentre que lasegona és una iniciativa cir-cumscrita a la part septentrionalde Nou Barris –als barris deCanyelles, Torre Baró, Roquetesi Ciutat Meridiana i Vallbona–.

Pel que fa a la Pinxu-Panxo,enguany la ruta té els mateixosbars i restaurants participants del’any passat, una quarantena,tot i que n’hi ha de nous i d’altresque s’han donat de baixa. Des del’Eix Nou Barris –impulsor de lainiciativa– destaquen a aquestapublicació “l’esforç d’innovacióque fan els participants” per mi-

llorar el nivell de la ruta, una cosaque “ja és un fet”, segons expli-quen des de l’associació. “Cadaany hi ha un salt qualitatiu”,afirmen, i avancen que de cara al’any vinent volen “fer un pasmés” cap a l’elaboració de “tapesde disseny”, un objectiu queveuen “plausible”.

Des de l’Eix Nou Barris des-taquen l’augment de partici-pants a Trinitat Nova, un barri“amb molt de potencial”, asse-guren. De moment, qui vulgui

tastar les delicatessen locals téuna cita cada dijous de set a 10del vespre.

Amb aquesta iniciativa, elsbotiguers creuen que la restau-ració del districte “guanyarà pes”en el conjuntde la ciutat. Una res-tauració que també es reivindi-ca amb el Menja’t Collserola, laruta de la part nord de Nou Ba-rris que té lloc les mateixes horesque la Pinxu-Panxo però els di-jous. Totes dues rutes ofereixentapa i beguda per 1,95 euros.

El districte es torna a rendir a latapa amb una nova Pinxu-Panxo» Arrenca la ruta de tapes més gran del districte amb 40 participants» Els botiguers de la Zona Nord també n’organitzen una particular

El Defensor del Client dóna en el50% dels casos la raó a la botigaCONSUM4La Fundació Barce-lona Comerç ha fet un bon ba-lanç dels primers vuit mesosd’existència del Defensor delClient, una figura que recau enLuis Miguel Álvarez. L’associa-ció ha presentat en un comuni-cat les dades de les incidènciesque ha hagut d’afrontar.

En el 50% dels casos, el De-fensor ha decidit que la botiga te-nia raó, mentre que en el 25% noes va poder tramitar la incidèn-cia. Només en un 12,5% de lesocasions el Defensor va donar laraó al reclamant i també en un

12,5% dels casos es va aconseguirarribar a un acord entre el clienti la botiga.

Álvarez assenyala que lesprincipals problemàtiques hantingut relació amb la qualitat delservei, el dret a la garantia i lamanca d’informació a l’hora decomprar. En relació a això, el De-fensor assegura que en algunscasos s’han suggerit canvis en re-lació a la informació oferida.

Segons recorda la fundació, elDefensor garanteix un termini nomàxim de tres dies per solucio-nar aquest tipus de conflictes.

RedaccióNOU BARRIS

La tapa, eix central de les campanyes dels comerciants del districte. Foto: PP

Fe d’errades | Comerços emblemàticsA la notícia que tractava de la protecció dels comerços emblemàtics publicada a l’edició anterior, la

comparativa entre els establiments que preveia l’anterior llista de CiU i l’actual de Barcelona en Comúera errònia. La comparació es va fer tenint en compte una llista provisional de CiU, que en contemplava

389, i no la que el govern de Trias va acabar aprovant aleshores i que ja va rebaixar la xifra a 228.

Montserrat Vilalta, novadirectora general de ComerçNOMENAMENT4La Generali-tat ha nomenat Montserrat Vi-lalta nova directora general deComerç, un càrrec que fins arahavia ocupat Josep Maria Re-casens.

Nascuda a Barcelona l’any1965, Vilalta és llicenciada enCiències Econòmiques per laUniversitat de Barcelona, doc-torand en Direcció i Organitza-ció d’Empreses a la Pompeu Fa-bra i diplomada en Màrqueting

de Serveis (ESADE) i en Alta Di-recció en Vendes (IESE).

La nova directora general hadesenvolupat la seva carreraprofessional en el sector de lesorganitzacions empresarials i laconsultoria estratègica i de màr-queting en empreses de comerç.Vilalta també ha estat subdi-rectora general de l’AssociacióMultisectorial d’Empreses(AMEC) i directora de l’organit-zació Comertia.

El model de comerç barcelonídesperta interès a l’estranger

VISITA4El món mira Barcelona.En concret, al seu model comer-cial i de mercats. Durant els úl-tims dies, quatre delegacions es-trangeres han visitat la ciutatper conèixer la gestió i la pro-moció dels mercats.

La darrera va visitar la ciutatels dies 14 i 15 de març i estavaformada per quasi una cinquan-tena de representants de CentreVille en Mouvement, una orga-nització formada per alcaldes i cà-rrecs electes francesos. Aquestavisita va servir per “cercar novesaliances i avançar plegats en l’ob-jectiu compartit d’impulsar elcomerç de les ciutats”, afirmen

fonts municipals. El regidor deComerç, Agustí Colom, els varebre el 14 de març a la Sala deCròniques de l’Ajuntament,acompanyat de representants dela Fundació Barcelona Comerç.

Abans, a més, tres delegacionsprovinents de Mèxic, Corea iPortugal van visitar diversos mer-cats municipals entre els dies 3 i9 de març. Els portuguesos vanvisitar Sant Antoni, Ninot, Gal-vany i Encants a principis demes, mentre que els coreans vanvisitar el de Santa Caterina el pas-sat dia 9. Els mexicans van visi-tar la Boqueria i Santa Caterinatambé a principis de mes.

Visita coreana a Barcelona. Foto: Mercats BCN

19 | Serveis línianoubarris.catMarç 2016

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú–amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBARCELONA

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Març 2016

Esports| 20

línianoubarris.cat

No va poder ser. La Monta vaperdre a Manlleu el passat 13 demarç (2-1) i no va poder aprofi-tar la punxada del Vilafrancaper fer una passa de gegant decara a garantir-se la plaça entreels quatre primers. Tot i la des-feta, els de Toni Carrillo conti-nuen en posició de play-off d’as-cens quan queden deu jornadesper al final de la Tercera divisió.

Tot i el bon inici dels groc-i-negres, el Manlleu va aprofitaruna de les primeres ocasionsque va tenir per inaugurar elmarcador. Manel Sala va centrardes de l’extrem dret i CarlesRoura va afusellar Burgada. Co-rria el minut 10 de partit, però laMonta no es va deixar intimidarper l’empenta local. Velillas iJuanlu van ser els homes més in-

cisius, però el gol va arribar enuna jugada embolicada que varesoldre Escabrós al minut 24.

Velillas va estar a punt de ferel segon en dues rematades a lasegona part, una falta que va pi-car contra el travesser i un xut rasque va aturar David Canal. Elsosonencs no van perdonar enuna de les poques aproximacionsdurant el segon temps. Sala va re-

matar una centrada d’Aumatellper fer el gol decisiu al minut 72.

L’equip afrontarà quatre diesmolt exigents. El dia 19 rebrà elRubí, però el dimecres 23 afron-tarà un dels partits més exi-gents de la segona volta. Els deToni Carrillo visitaran el NouSardenya per jugar un derbi de-cisiu contra l’Europa, que té unpunt menys que la Monta.

L’equip va patir la vuitena derrota del curs. Foto: AECM

La Monta perd a Manlleu peròcontinua al ‘play-off’ d’ascens» El gol d’Oriol Escabrós no va servir per puntuar a Osona

» L’equip jugarà contra el Rubí i l’Europa en només quatre dies

El SESE guanya a Ciutat Vella i ja mira cap a la zona alta

BÀSQUET4Victòria treballada ala Ciutadella. El SESE va acon-seguir el dotzè triomf de la tem-porada el passat 13 de marçcontra el CB Ciutat Vella (70-79)i continua a quatre partits de laquarta posició, que dóna dret ajugar la fase final contra els al-tres set millors equips de laCopa Catalunya masculina.

Els homes de Carles Giraltvan basar la victòria en unasensacional primera part en l’a-partat ofensiu. El marcador aldescans era de 31-49 i res no feia

pensar que els locals, un equipde la zona baixa, podrien capgi-rar el resultat. Aitor Andrés i Ál-varo López van ser els dos juga-dors més destacats de l’equip.

Però amb més fe que encert,els locals van anar reduint la ren-da que el SESE havia aconseguital primer temps. Carles Llobet iKeith Dean van ser els dos ho-mes més destacats del conjuntd’Àlex Gil.

Els del Virrei Amat rebran elcuer de la classificació, el CBIPSI, el dia 18 a les 7 de la tarda.

Sandor Martín lluitarà contraSteve Jamoye el dia 1 d’abril

BOXA4Comença el compte en-rere per al pròxim combat deSandor Martín. El boxejador bus-carà la seva vint-i-sisena victòriacontra el belga Steve Jamoye enla vetllada Contra viento y mareaque se celebrarà el dia 1 d’abril alPalau Olímpic de la Vall d’Hebron.

Martín, que acumula 25 vic-tòries i només una derrota en laseva trajectòria professional,serà un dels caps de cartell de lanit, juntament amb el premia-

nenc Juli Giner (que defensa elseu títol d’Europa en categoriasuper ploma) i de l’hospitalencIsaac Chaca Real.

El lluitador való, dos anysmés gran que Martín, té un balançde 19 victòries, 1 derrota i 1 empaten els 21 combats que ha dispu-tat, però només tres dels seustriomfs han arribat per K.O. i l’ú-nic cop que ha lluitat fora del seupaís ha perdut el combat (a Milàel març de l’any passat).

Atletisme | El Parc Central, escenari d’un campionat escolarA mitjans del mes que ve el Parc Central del districte tornarà a ser l’epicentre del millorcros escolar de la ciutat. La novena edició d’aquesta prova es disputarà entre les 10 del

matí i la una del migdia del 17 d’abril. Els clubs tindran l’oportunitat de veure les futuresestrelles d’aquesta modalitat en aquesta cita organitzada pel Consell de l’Esport Escolar.

RedaccióLA PROSPERITAT

Sefir i Aiyabei es coronenen una Marató de rècord

ATLETISME4Doble rècord a laMarató del 13 de març. El primerja se sabia, el de participació(20.221 van prendre la sortida dela prova), però el segon va arribaren la categoria femenina. La ke-niana Valary Jemeli Aiyabei vaaconseguir la millor marca his-tòrica de la prova (2 hores, 25 mi-nuts i 26 segons) i juntament ambl’etíop Dino Sefir van confirmarla superioritat dels atletes africansen les curses de llarga distància.

Aiyabei va aconseguir la vic-tòria en solitari després de mar-xar de dues de les grans favorites,les etíops Aynalem Kassahun iMotu Megersa. L’aragonesa Ma-risa Casanueva va aconseguiruna meritòria quarta posició.

Per la seva banda, Sefir va serel més ràpid en completar el re-corregut en un temps de 2 hores,9 minuts i 31 segons. La resta delpodi va ser kenià, amb Albert Ko-rir i Jafred Kipchumba.

Un moment de la Marató de diumenge 13. Foto: ZMB

| 22Agendalínianoubarris.cat Març 2016

AGENDA [email protected]

DILLUNS 21 DE MARÇ19:30 Recital L’home que volia ser poema, en

commemoració del Dia Internacional de la Po-esia. / Centre cívic Can Verdaguer.

DISSABTE 2 D’ABRIL18:00 Xerrada sobre els contes com a eina per

créixer com a persona. A càrrec d’Entrecon-tes, s’oferirà una sessió l’objectiu de la qualés reivindicar aquestes històries. / Centre cí-vic Can Verdaguer.

DISSABTE 16 D’ABRIL17:30 Col·loqui Ciències alternatives, una trobada

que analitzarà el fenomen de la reencarna-ció. A càrrec de La Logia de las candelas. En-trada gratuïta. Aforament limitat. / Centre cí-vic Can Verdaguer.

A PARTIR DEL 4 D’ABRILMatí-Tarda Exposició Vinyetes: històries del

còmic en català, amb la col·laboració del Cen-tre de Normalització Lingüística de Barcelo-na. Breu recorregut per la història del còmicen català. / Centre cívic Can Verdaguer.

A PARTIR DEL 4 D’ABRILMatí-Tarda Exposició Opinions gràfiques, a cà-

rrec d’Héctor Aspano. Mostra de cartellsgràfics del dissenyador i veí de la Prosperitat./ Centre cívic Can Verdaguer.

DEL 23 AL 27 DE MARÇMatíActivitats de dinamització educativa a l’Es-

cola Antaviana dins del programa de patisoberts en el marc de les vacances de la Set-mana Santa. Activitats gratuïtes / Escola An-taviana

A PARTIR DEL 9 D’ABRIL10:30Taller d’estimulació musical per als més

petits en família. Adreçat a infants de dos a36 mesos. Cal que l’infant vagi acompanyatd’un adult. / Centre cívic Can Verdaguer.

DISSABTE 19 DE MARÇ19:00 Partit de bàsquet entre el SESE i l’Ipsi, co-

rresponent a la 24a jornada de Copa Catalunya./ Virrei Amat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat infantil amb motiu de l’ex-posició de llibres i il·lustracions sobreSant Jordi i els dragons de la bibliotecaNou Barris.

Tallers de descobertaRoses i dragons

Dv. 1 d’abril a les 18:00

Ruta per descobrir la història d’a-quest monument emblemàtic de la ciu-tat, acompanyats per un expert. /Castell de Torre Baró.

Visita comentada al castell de Torre BaróDg. 27 de març a les 11:00

Festival de teatre de titelles per aadults, amb l’espectacle Sueños de are-na, que farà viatjar els assistents a di-ferents indrets del món. / Ateneu Po-pular9Barris

Festival de titellesper a adults RòmbicDv. 18 de març a les 22:00

Partit de futbol corresponent a la 31ajornada de competició entre la Mon-tañesa i el Rubí. / La Bombonera.

Partit de futbolMonta-Rubí

Dg. 20 de març a les 12:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 24Març 2016línianoubarris.cat Pròxima edició: 15 d’abril

nbarris 68

Documents