L’HIPERBÒLIC68 PuBLICaCIó PERIÒdICa PER a unIvERsItaRIswww.deria.cat nadal 2008

Petites grans editorials | Consum i sentit comú

Elisabet Carnicé La veu castellera

Tiratge: 26.330

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

2 EDITORIAL La importància del sentit comú

3 LA IMATGE Espera de Peng Tao

4 MÓN UNIVERSITARI

5 DIUE De professió, investigador/a

6 LA CONVIDADA Elisabet Carnicé, periodista

8 JOVENTUT Talla amb els mals rotllos

9 ALTAVEU El Nota guanya el concurs Sona9

10 TEMA DEL MES Festes i sentit comú

14 REPORTATGE Editorials que marquen tendència

15 CONSUM Per Nadal, consum responsable

16 BOCA A BOCA L'escola contra el món

19 TENDÈNCIES La casita de Wendy

20 GUIA JOVE

21 SEXE Què no fer a l'hora de tenir sexe

22 CULTURA Nadal 2008

22 ESCOLA D’ESCRIPTURA E-mails

L’HIPERBÒLIC 68 nadaL

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Diego Giménez, Irene Torra, Atomic Girls, David Baret, Jaume López

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Foto portada: Ivan Giménez

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.Dipòsit legal: B-47891-2007

Flaixos

Lloc:

Sant Guim de la Plana Sant Guim és una petita població de l’interior del país habitada per unes 200 persones. Cada any, i des de fa 25 anys, Sant Guim es converteix per les festes nadalenques en un focus d’atracció per a milers de visitants gràcies al muntatge d’un dels pessebres vivents i mostra d’oficis antics més antics i populars de Catalunya. En aquesta representació, hi col·laboren més de 300 figu-rants i moltes associacions de la comarca sense ànim de lucre. Aquest any, per desavinences en-tre l’Associació Cultural Marinada, organitzadora del pessebre, i l’Ajuntament, la celebració de l’acte perilla. L’associació no accepta tres de les nou condicions que l’Ajuntament imposa: pagar una fiança per a ús d’espai públic, un centenar d’invitacions per al protocol i el traspàs de part dels seus ingressos a l’Ajuntament.

Xifra:

25La Fundació per la Pau ha celebrat durant tot

aquest any el seu 25è aniversari. Tot un quart

de segle que ha servit per fer conèixer a la ciu-

tadania la necessitat de canvi, la urgència de

construir una cultura de pau activa. La Funda-

ció continua denunciant la violència sociopolí-

tica, les barbaritats del sector armamentístic a

escala global i els enfrontaments bèl·lics que

se succeeixen arreu. Actualment, cinc mil per-

sones col·laboren a Catalunya amb aquesta

iniciativa, amb el ferm convenciment que la

cultura de pau és un procés històric que ne-

cessita temps, dedicació, mitjans i, sobretot,

persones. T’hi animes?

Nom: Pasqual MaragallL’últim expresident de la Generalitat de Ca-

talunya ha publicat Oda inacabada, un llibre

de memòries on fa un repàs de la seva vida.

Hi recorda fets polítics i socials viscuts en pri-

mera persona, com l’èxit dels Jocs Olímpics

de Barcelona’92 o les dificultats d’entesa

entre ell i el PSC, Zapatero o Montilla. Ma-

ragall, que va anunciar a mitjans d’octubre

que patia la malaltia d’Alzheimer, va afirmar

que lluitaria per combatre-la. Escriure aquest

llibre ha estat, doncs, una manera de recupe-

rar retalls de vida amb un to intimista i reve-

lador. Del pròleg del llibre se n’ha encarregat

Gabriel García Márquez, qui n’ha dit que “és

un home que pensa bé, perquè no té por de

pensar”.Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

La importància del sentit comúTanquem any. I ho fem envoltats d’un ambient estrany. El sector de la construcció sembla que ha perdut la gallina que ponia els ous d’or i els bancs comencen a reconèixer que allò de donar crèdits per comprar pisos de vuitanta milions no era del tot encertat. Ara, tothom a córrer. Però els moments de crisi són una oportunitat per potenciar el talent i la creati-vitat, i racionalitzar recursos.

En aquest número de Nadal, hem volgut parlar sobre els ex-cessos d’aquestes festes però sense discursos políticament correctes, sense dir què ha de fer la gent i què no, sense dog-matismes ni teories inamovibles. I hi ha una via que, perquè sembla massa fàcil i evident, no l’hem acabat de contemplar: el sentit comú. Sentit comú a l’hora de comprar, de consumir, de regalar, de posar les llums al carrer, de sortir, de menjar... No cal que deixem de fer res, només que ens replantegem com ho fem.

No és casualitat, per tant, que us oferim també un reportatge sobre editorials petites que estan tenint molt de ressò a les llibreries. Són un gran exemple d’empreses sense grans es-tructures, ben organitzades, que amb pocs recursos poden portar endavant projectes que enganxen, que es consoliden. Només cal escoltar el lector, fer-lo participar del procés, i no malbaratar recursos ni energies en grans arguments pseudo-filosòfics que es basen en el no-res. Des de L’Hiperbòlic, es-tem convençuts d’això i, per aquest motiu, obrim una secció d’enquestes al nostre web durant el 2009. Volem saber quina és la revista que vols llegir, què hi trobes a faltar i com vols sentir-t’hi identificat.

En això, hi estem treballant. Però el més important en aquest moment és desitjar-vos Bones Festes a tots. Estem segurs que l’any 2009 podrem fer moltes coses plegats amb tot el sentit comú possible i, sobretot, amb la il·lusió de sempre.

Subscripció: 1 €Membres de: Amb el suport de:

“A L

A CI

UTA

T XI

NESA

. Mira

des

sobr

e le

s tr

ansf

orm

acio

ns d

’un

impe

ri” C

CCB

Barc

elon

a. F

ins

el 2

2 de

febr

er d

e 20

09“E

sper

a”, p

el·lí

cula

real

itzad

a pe

r a l’

expo

sici

ó so

bre

la c

iuta

t de

Cong

qing

. Dire

ctor

: Pen

g Ta

o©

X S

trea

m/C

CCB/

Cité

de

l’arc

hite

ctur

e et

du

Patr

imoi

ne

L’HIPERBÒLIC3La ImatgE

L’HIPERBÒLIC món unIvERsItaRI4

Les universitats són

Barcelona, atracció per al talentUn projecte de recerca sobre la indústria creativa i del coneixement a Barcelona analitza la capacitat de la ciutat per atraure i retenir el talent. El projecte ACRE es va iniciar fa dos anys per analitzar quins són els elements per crear i estimular regions creatives a la Unió Europea. Altres ciutats europees com Munic, Dublín, Milà, Amsterdam o Hèlsinki també hi participen i analitzen sectors com l’art, la música, la televisió, l’arquitectura, el disseny, les finances o l’educació superior.

Pel que fa al cas de Barcelona, l’estudi afirma que la ciutat té una gran capacitat per atraure talent però que necessita instruments per retenir-lo. S’ha comprovat que la "marca Barcelona" ha estat un actiu molt significatiu i útil. No obstant això, cal anar-la reinventant i dotar-la de nous continguts per garantir la generació d’atracció. Barcelona és un focus d’atracció per a joves professionals a l’inici de la seva carrera però, després, aquests mateixos joves abando-nen la ciutat pels preus elevats del mercat de l’habitatge i la poca oferta de lloguer, la manca d’infraestructures o pels salaris inferiors a la mitjana europea. Ara, el repte és la internaciona-lització per ser més competitiva en el context global.

notíciaPacte Nacional per a la Recerca i la Innovació

El Govern ha aprovat el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), el full de ruta del país que

té per objectiu augmentar la competitivitat de Catalunya i situar-la com a pol internacional de referència

en aquests àmbits l’any 2020. El Pacte ha estat consensuat amb les universitats, els agents econòmics

i socials i els partits polítics, i és el resultat d’un treball intens en què han participat més de mig miler

de persones de l’empresa, l’administració i el món acadèmic, tant nacional com internacional. A la web

del Pacte, s’hi pot trobar el document definitiu, les notícies sobre el seu desplegament, el procés que

s’ha seguit per al consens i tota la documentació generada.

Univers, dolç univers (UB)

Un equip científic ha descobert el glicolaldehid -un monosacàrid d’estructura simple i relacionat amb

l’origen de la vida- més enllà del centre de la nostra Galàxia, en una regió de formació d’estrelles

massives a 26.000 anys llum del planeta Terra. Ara, per primer cop, aquesta molècula s’ha detectat en

la regió G31.41+0.31, que té un nucli 300.000 cops més lluminós que el Sol i on s’estan formant es-

trelles massives. Per a l’equip científic, la nova descoberta ajudarà a entendre si la producció d’aquesta

molècula clau era un fenomen habitual a la Galàxia, un primer pas per continuar resolent els misteris

de l’origen de la vida.

notícies breus

L’HIPERBÒLIC5món unIvERsItaRI

www.gencat.cat/diue

A Catalunya, més de 3.500 persones treballen en centres de recerca vincu-lats a la Generalitat. Són els centres CERCA, entitats independents dedi-cades a la recerca més puntera, amb personalitat jurídica pròpia i amb un fort component internacional. La se-lecció del personal és un aspecte clau del seu èxit.

Actualment, hi ha 35 centres de recerca inclosos al Programa CERCA, un programa impulsat pel Govern de la Generalitat per agrupar, coordinar i donar visibilitat a les activitats d’aquests centres i instituts de recerca independents. Majoritàriament, són fundacions creades durant els darrers anys, amb la participació d’una o diverses univer-sitats catalanes i, en alguns casos, en col-laboració amb grans empreses.

Pràcticament, hi són presents tots els àm-bits científics, des de les ciències i les en-ginyeries fins a les humanitats i les cièn-cies socials, passant per les ciències de la salut i de la vida. És en aquest darrer àmbit on es concentren la major part de les institucions.

El procés de selecció dels investigadors i de les investigadores és un dels aspectes més importants per afermar la qualitat i l’impac-te de la recerca. Per aquest motiu, les con-vocatòries són públiques, d’àmbit interna-cional i avaluades per un consell assessor científic. Aquest procés pot incloure també altres sistemes d’avaluació, com visites al centre, entrevistes o seminaris a càrrec dels candidats. L’única condició és que es garanteixi la tria del millor talent possible de manera oberta i transparent.

A més de representar una bona opció per a tots aquells que vulguin tirar endavant una carrera investigadora, els centres CERCA ofereixen un ventall variat de perfils professi-onals. Així, aproximadament un terç dels tre-balladors d’aquests centres estan dedicats

Els perfils professionals

Cap d’àrea: investigador de vàlua reconegu-

da que coordina els diferents grups de recer-

ca i també dirigeix el seu propi grup.

Cap de grup: investigador amb plena lli-

bertat científica que coordina un equip de

persones per a la realització d’una recerca

determinada.

Cap de grup júnior: investigador jove amb

pressupost al seu càrrec que s’inicia en les

tasques de coordinar un grup.

Staff Scientist: investigador doctor integrat

en un grup de recerca o als serveis científics.

Postdoctoral: investigador doctor amb beca

del centre o d’un altre organisme que realitza

tasques de recerca sota les ordres d’un cap

de grup.

Predoctoral: estudiant de doctorat amb

beca del centre o d’un altre organisme que

s’incorpora a un grup de recerca mentre pre-

para la tesi.

Serveis científics: personal d’alta qualifica-

ció responsable dels serveis cientificotècnics

de suport transversal a la recerca. Estan orga-

nitzats com un grup més, amb un cap i diver-

sos tècnics especialistes.

Àrea de gestió: personal especialista en ges-

tió de les organitzacions, dirigit des de l’àrea

de gerència (economistes, advocats, gestors

de projectes, periodistes, administratius...).

al suport a la recerca. Es tracta de personal d’alta qualificació, normalment llicenciats, que treballen com a responsables dels ser-veis cientificotècnics, experts en direcció de gestió, responsables de transferència de tecnologia, professionals de la comunicació i especialistes en tasques administratives.

De professió, investigador/a

L’HIPERBÒLIC La ConvIdada6

Elisabet Carnicé, periodista i presentadora de “Quarts de nou“ Diego Giménez. diego@edicat.cat

Tal com rajaNom complet: Elisabet Carnicé Domper

Lloc i data de naixement: 16-03-1981, Sa-

badell

Un grup de música: Facto de la Fe y las flores

azules.

Una pel·lícula: Qualsevol de F.Léon de Ara-

noa Los Lunes al Sol, Princesas...

Un llibre: L’ombra del vent, El joc de l’àngel.

Plat que cuines millor: Amanides potents i

pastissos.

Una mania: Xerrar pels descosits (no s’ha

notat a l’entrevista??)

Una qualitat: Espontaneïtat.

Un somni: Poder complir-los tots.

On t’agradaria anar de viatge? Nova York,

l’Índia... tants racons!

Tens fama de ser molt... Somiatruites i a la

parra!

Espero que sempre hi hagi dèria pels castells”

Després de parlar mitja hora amb l’Eli-sabet Carnicé ningú no pot deixar de sentir-se alegre, perquè aquesta saba-dellenca (“saballuda” en llengua cas-tellera...) de 27 anys desprèn esponta-neïtat i rialles a tort i dret. La mateixa alegria que aporta des de fa dos anys al programa “Quarts de nou”, un maga-zine informatiu d’actualitat castellera que s’emet al canal 33 i que ha acostat el món casteller a tothom.

· Sempre vas voler fer televisió?Sí que sempre m’havia sentit atreta per la televisió. De petita, tenia fal·lera per inventar-me programes, amb les meves targetes com si fos a l’”1, 2, 3” o fent reportatges imagina-ris amb una carxofa per micròfon! (Riu). Però no hauria dit mai que acabaria presentant-ne algun, i de debò, per la tele. Sempre he anat

· Tens matrícula d’honor a COU, premi ex-traordinari de matrícula a la llicenciatura de comunicació audiovisual, parles cata-là, castellà, anglès, francès... Creus que la dedicació i una bona educació són impres-cindibles per assolir els objectius?Quèeeeeeee? D’on has tret aquesta informa-ció “secreto de estado”? Au, la “repelenta” Eli et respon (Riu). Jo crec que la base és fona-mental, sí que hi ha persones que tenen un talent innat però la resta ens hem d’esforçar. Personalment, les pràctiques en equip, que és allò que realment et trobes al món laboral, em van ajudar moltíssim. És molt important informar-te, a la carrera el profe “Jones” ens ho remarcava molt, “no podeu passar pel món fent l’egipci!”, heu de llegir diaris, es-coltar la ràdio, mirar telenotícies, pel·lícules... Estar, en definitiva, més que al dia! Així que el millor és “fer colzes” sense pelar-te’ls massa, i estar obert al món.

molt de cara a l’entreteniment, que és allò que em principi em tira més, abans que a la informació pura i dura. La televisió és el mitjà que més m’ha cridat sempre, sempre he fet zapping i “flipping”, també! Sóc de llegir-me el Teletodo de pe a pa. Tot i que no descarto altres formats, com per exemple la ràdio, una mitjà que encara tinc per descobrir.

L’HIPERBÒLICLa ConvIdada 7

· Com van ser els passos de transició estu-dis - feina?Va ser vist i no vist. Quan me’n vaig adonar, ja hi era ficada! Vaig fer les pràctiques a TV3. Però després d’aquests “només” 6 mesos, que em van passar volant, i com que sóc un cul inquiet, vaig mantenir alguns contactes d’allà i vaig decidir fer d’hostessa de pro-grames. Llavors, em vaig assabentar d’un casting que feien per a presentadors del K3, el vaig fer i a la setmana següent ja em van cridar per fer el programa “Cincminutsmés”, un despertador juvenil, en directe, a les 7 del matí! Jo, vaig pensar, “però si encara estic amb la teoria...” (Riu). En resum, dedicació al 100% com a l’hora de fer castells, posant en pràctica la “força, equilibri, el valor i el seny”!

· Vas presentar el “Piromusical” del 2007, “Dolça Catalunya” al 2008...Sí, després d’haver-me recorregut Catalunya de nord-sud-est-oest i per terra, mar i aire amb el programa “On Anem?” de rutes turístiques i reportera al “Control Central” de City tv amb el Llucià Ferrer... vaig tenir uns mesos-any més tranqui, fins que l’any passat em va venir tot de cop, va ser apoteòsic (Riu). Vaig començar el “Quarts de nou” i també alguns capítols de “Dolça Catalunya” i llavors em van trucar per al “Piromusical”. Al piro vaig acabar dient “sa-lut i castells!” (el final que dic al Qd9), mira si

estava “empapada” de tot plegat! Quin sarau. Ara bé, també va ser l’any d’enfrontar-se al repte del DIRECTE en prime-time.

· Ara esteu a la quarta temporada de “Quarts de nou”. Quin balanç fas fins ara?El balanç és molt positiu, d’excel·lent! Pensa que els primers programes que es van fer van ser bàsicament retransmissions puntuals o peces curtes resumides. I mica en mica, s’ha anat fent ressò i ara, qui ho havia de dir, els diumenges al telenotícies un dels titulars és una diada castellera! S’està potenciant molt el món casteller, entre tots estem fent dels castells un esport del segle XXI reconegut no només a nivell de Catalunya sinó també a ni-vell internacional, quan les colles també n’en-lairen a altres països o, fins i tot, per exemple, a Xile ja tenen colla castellera i això t’omple d’orgull i alegria. A nivell de difusió, intentem que la informació arribi i sigui atractiva tant al món casteller com al no casteller. Som un “magazine” informatiu d’actualitat castellera i això vol dir info, cultura, societat, anècdotes relacionada amb aquest “mundillo”. Espero que sempre hi hagi “dèria” pels castells (Riu). I audiència, també!

· Com és un dia de feina o rodatge a “Quarts de nou”?Aquest dia acostuma a ser diumenge. Comen-

cem a la productora, agafem els estris (per una diada normal si no hem d’agafar la unitat mò-bil) i el personal: redactor, director, el càmera (el més veterà gravant castells i aletes), anem a la plaça que toca, enregistrem tota la diada –formada per 3 rondes de castells- des que arriben les colles de plaça amb els pilars fins els pilars de cloenda. En aquest temps, unes tres hores, hem vist una dotzena de castells . Les gralles al final de tot fan el seu “toc de ver-mut” que és el nostre “toc de sortida”, quan comença el nostre compte enrere! Agafem la furgoneta, entrepà al canto! I altra vegada cap a Lavinia (productora) per tallar i resumir tres hores de material en una cinta de dos quarts que dura el programa! Un cop llest, cinta vola-aaant cap a TV3 i emissió! Estressant, no? El món casteller és un món increïble, xoca molt que en els temps d’individualisme que vivim sigui possible una feina de pinya, de grup, de solidaritat i integració excepcional, no creus?

· Què aconsellaries a un jove que volgués fer-se casteller i a un que vulgui ser comu-nicador?Al precasteller: que no es talli i que es posi en contacte amb la colla més propera. Que mai digui mai a una faixa castellera perquè aquí no importa l’edat, el sexe, el nivell so-cial ni d’estudis... Que provi de fer un assaig perquè el que hi ha darrera és més que un

esport. Hi ha molta unió, il.lusió, companye-risme, feeling... Hi ha un vincle emocional molt gran entre ells. Viurà grans diades i s’hi enganxarà segur. Als precomunicadors, audiovisuals/perio-distes: que si realment vol comunicar, pot. Que tingui els 5 sentits alerta i a punt. Tots tenim molt per comunicar.

L’HIPERBÒLIC8

L’Institut Català de les Dones (ICD) i la Secreta-

ria de Joventut del Departament d’Acció Social i

Ciutadania, van organitzar dijous, dia 27, una jor-

nada de debat sobre les aportacions de la cultura

juvenil a la prevenció de la violència masclista.

La varen inaugurar la presidenta de l’ICD, Marta

Selva, i el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí.

La jornada “Talla amb els mals rotllos. Aportacions

des de la cultura juvenil a la prevenció de la violència

masclista” va ser moderada per la sociòloga Anna

Berga i va comptar amb la participació de l’antropò-

leg Manuel Delgado, l’actor Joel Joan, la cantant Mai,

l’especialista en mitjans de comunciació i gènere Me-

ritxell Esquirol, i l’escriptora Meritxell Martí. L’objectiu

Talla amb els mals rotllos

"Talla amb els mals rotllos" és un progra-ma de sensibilització i prevenció de les violències vers les dones, dirigit a adoles-cents i joves, impulsat per l’Institut Cata-là de les Dones, la Secretaria de Joventut del Departament d'Acció i Ciutadania i el Departament d’Educació.

La violència serveix per controlar, dominar i sot-metre persones i grups socials. A través d’ame-naces o de força física, s’ha impedit a molts éssers humans poder exercir els seus drets, imposant i limitant l’elecció de formes de vida, la llibertat de moviments i la lliure expressió.

Dones i homes patim molts tipus de violèn-cia: econòmica, de classe, tortura, guerra… Però a més a més, hi ha una violència espe-cífica contra les dones, expressió de la seva situació de discriminació, que s’ha emprat com a instrument per mantenir la desigual-tat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones.

El fenomen de la violència vers les dones és conseqüència d’una realitat anterior, una es-tructura social que li dóna cabuda, i és el resul-tat de múltiples factors que fan que es produ-eixi, es reprodueixi i es perpetuï en un sistema basat en la tradició de dominació de les dones per part dels homes. Aquesta relació jeràrquica estableix mecanismes de poder consensuats (econòmics, socials, culturals i militars) a través d’una ideologia que legitima i mitifica l’opressió, opressió no només amb relació a les dones, sinó també sobre altres éssers humans que no responen al model de masculinitat valorat.

El programa “Talla amb els mals rotllos” pretén proporcionar eines i recursos forma-tius a la població jove perquè esdevingui un agent actiu capaç d’impulsar estratègies de prevenció de les violències i promoure el respecte mutu entre els sexes.

va ser mostrar experiències que estan trencant amb

els models estereotipats de feminitat i masculinitat i

que poden ser instruments per a la construcció de

noves formes de relació entre els sexes.

La reunió van comptar també amb la participació d’en-

titats vinculades a la lluita contra la violència masclista

i les relacions juvenils: Associació Candela per a la In-

vestigació i Acció Comunitària; Associació de Planifica-

ció Familiar de Catalunya i Balears; Consell Nacional

de la Joventut de Catalunya; Dones amb Empenta; El

safareig, Grup de Dones Feministes de Cerdanyola del

Vallès; Plataforma Unitària Contra les Violències de Gè-

nere, i Tamaia, Dones Contra la Violència Familiar.

"EnRaona. Talla amb els mals rotllos"

JovEntut

www.enderrock.cat

NOUREn blancEn un altre món, el de la realitat, n’hi ha que sa-

ben treballar creant un pont que uneix la realitat

dels nostres carrers i la seva projecció a la nostra

música. Aquesta és la fusió que requereix que-

dar-se “en blanc” i escoltar el segon disc de Nour.

Una nova manera no només de “fer ballar el cos”

sinó de posar els sentiments a flor de pell amb

cants a l’amistat, l’amor, els camins, les perso-

nes...

Elisenda Soriguera

MANELEls millors professors europeusPotser sense ni saber-ho, aquest és l’àlbum

que hem esperat durant molt de temps. Primer,

perquè intuíem el potencial del grup i, després,

perquè ens calia una obra d’aquestes caracte-

rístiques per seguir amb l’evolució natural de la

nostra música contemporània. Un disc que irra-

dia llum per tots cantons. Cançons folk d’ànima

pop que ens expliquen unes històries del dia a

dia amb embolcall metafòric i humorístic.

Jordi Garrigós

ARAMATEIX300 anysDesprés d’un debut que no va acabar d’assolir

les expectatives generades, Aramateix presenta

un segon disc molt més consistent amb catorze

cançons que tenen com a fil conductor els 300

anys d’ocupació borbònica dels Països Catalans.

Ara podem referir-nos al conjunt de Francesc Ri-

bera “Titot” com d’una banda compacta. Un CD

de rock amb apunts jamaicans i, alhora, una càr-

rega folk a base de tenora, tible i cant coral.

Roger Palà

L’HIPERBÒLIC9aLtavEu

El Nota guanya el concurs Sona 9

El nou hip-hop en català ha conquerit el Sona 9. El Nota, de Cornellà de Llobregat, ha estat proclamat guanyador a la final de la vuitena edició del concurs. El Nota es va imposar, segons la decisió final del jurat, amb temes carregats de poesia urbana i canya ben repar-tida. El premi suposa l’enregistrament d’un disc amb un productor professional, una cam-panya de promoció a TV3, Catalunya Ràdio, Enderrock i ritmes.cat, la gravació d’un clip i una gira remunerada per concerts i festivals d’arreu del país. Projecte Bu es va endur el Premi Joventut i Espart, el Premi Èxit. Wantun van guanyar la votació popular amb més de 16.000 vots. Parlem amb el guanyador.

El Nota ha guanyat el Sona 9... Com ho veus?Guanyar el Sona 9 és un marró... El que és un premi de veritat és que no ens hagin fo-tut fora abans.

I ara, què passarà amb El Nota? Doncs que traurem un “Greatest Hits”, sor-tirem per TV3, soparem de gratis als millors restaurants de la ciutat comtal, anirem a to-car a l’Estadi de Wembley remodelat al més pur estil de Queen amb la corona, la capa i les malles de Freddie Mercury, tindrem problemes amb les drogues i, al final, ens separarem. Tot un clàssic modern.

Com valoreu l’experiència del concurs? Molt positiva perquè hem pogut tocar a les sales Razzmatazz i Bikini, i a la plaça de Catalunya. A més, hem gravat un tema als Estudis Kay de Manresa. I gràcies a això, també hem pogut sonar per la ràdio.

És un premi a la vostra feina com a grup? Hem fet la nostra música i, si a la gent li ha agradat, això ja és un premi.

Veniu del món del hardcore, un gènere mu-sical dur i exigent. Per fer rap s’han d’ha-ver viscut altres experiències musicals?No necessàriament, el que ho permet fer són les ganes d’escriure, ja sigui de crítica social, política o ètica o de tots els altres te-mes que un o una vulgui escriure.

La cultura del hip-hop a Catalunya té cada cop més adeptes. Què creus que falta per a què arribem a un nivell de qualitat i populari-tat com per exemple el de l’estat francès? El que cal és pedrera. A França, porten escol-tant rap des que “Cristu” va perdre l’espar-

Textos: Ferran Amado i Roger PalàFotos: Carles Rodríguez

denya, i de hip-hop en català no hi havia res fins ara. Aquí ens hem hagut de conformar amb músiques “pop-rock-pastelero” que no portaven enlloc, no hi ha una cultura de rap. Esperem que el rap en català cada vegada l’escolti més gent, que hi ha penya que puja pegant fort... Això només és un avís.

Viure i sobreviure en un lloc com Cornellà facilita les coses a l’hora de crear rimes?A veure, que Cornellà no és el Bronx, eh? Les coses al barri estan igual de fotudes que a Sants, l’Hospitalet o Sant Carles de la Ràpita, per posar uns exemples.

L’HIPERBÒLIC tEma dEL mEs10

sentit comúTorna el Nadal i torna el debat. Segur que teniu amics que critiquen el con-sumisme desmesurat d’aquests dies i, al mateix temps, coneixeu gent que s’emociona especialment en aquestes dates i que, per tant, creu que cal fer tots els esforços econòmics – i energè-tics – per unes festes tan especials.

Ni un extrem ni l’altre. Un dels defectes que tots tenim, i que per Nadal es fa més evi-dent, és la nostra afició a posicionar-nos en un cantó de la balança. I no cal. Si volem celebrar les festes envoltats de la família, i amics, per quin motiu no fer-ho el millor possible? Però, a la vegada, no és necessa-ri reflexionar sobre com gastem els nostres estalvis i en quins productes ho fem?

Consum localConsumir als comerços que tenim més a prop, i els aliments que es conreen aquí, no és un acte ecologista. És sentit comú. Si comprem els productes de temporada, i dels agricultors del país, estem fent molta menys despesa energètica (no cal que ens ho enviïn en vaixell o avió) i afavorim el ci-cle comercial que permet la supervivència d’aquest sector a casa nostra. Si comprem les joguines a la botiga del costat – sempre que ens interessi allò que ens venen – es-tem enfortint un teixit econòmic que no afa-voreix els grans centres comercials, que no aposten per l’atenció tan personificada.

Algunes dades *“Entre el 10% i el 40% de la producció

d’aliments es perd sense ser consumida”

(FAO)

“El 12% de les persones que viuen al nord

d’Amèrica i Europa és responsable del

60% del consum mundial” (Instituto World-

watch)

“La tercera part dels consumidors adults

europeus té una addicció lleu al consum”

(Estudi d’adició al consum de la Unió Eu-

ropea)

“Més del 30% de l’aigua de distribució ur-

bana es perd sense ser consumida” (Minis-

teri de Medi Ambient)

“Cada any el mar rep 6’4 milions de tones

de brossa” (ONU)

“Els espanyols consumeixen i contaminen

pràcticament tres vegades més per damunt

de la capacitat biològica del seu territori”

(Ministeri de Medi Ambient)

* Dades recollides per http://ecologistase-

naccion.org

Albert Lladó, albert@edicat.catFestes iConsum èticNo només ens hem de replantejar on i com comprem. Sinó, a qui. El Nadal és l’època de l’any on es fa més despesa i si aquests diners diners van adreçats a qui més ho ne-cessita, doncs millor. No es tracta de fer-se el solidari, ni d’anar de bona persona. Si ho cerquem, trobarem millors regals, i segu-rament més econòmics, als establiments que venen objectes artesanals de països en desenvolupament. O no. O gent que ho fa a casa, però que no té els recursos per fer la despesa en publicitat que fan els grans ma-gatzems. Sigues original, busca i no compris on ho fa tothom.

Consum necessariL’ésser humà consumeix des que existeix el mercat. Consumir és una cosa molt positiva per crear llocs de treballs, projectes empre-sarials i, fins i tot, relacions humanes que intercanvien idees, coneixements i inquie-tuds. Però hem de començar a reconèixer que la nostra manera de comprar durant el Nadal, de forma obsessiva i sense gaire sentit massa cops, la podem canviar i co-mençar a adquirir els nostres regals d’una manera diferent. Només ens hi hem de fi-xar. Regalar per regalar no és recomanable. Molts cops la persona que rep l’obsequi no el necessita i queda amagat dins d’un arma-ri. No cal gastar-se, tampoc, una fortuna. Es tracta de, a través d’un detall, mostrar el teu afecte per algú proper. Ni tampoc es tracta d’inundar de regals els més petits. Per això, no és recomanable anar l’últim dia a bus-car les nostres compres. És millor pensar-ho amb calma i intentar encertar. És important. Requereix un temps.

L’HIPERBÒLICtEma dEL mEs 11

A més d’allò que nosaltres comprem, cal ser crític. Estàs d’acord en què el teu ajuntament hagi invertit en els llums de Nadal? Creus que hauria de posar-ne més? Menys? Preguntar-se aquestes coses, i si cal criticar-les, no ens ha de fer por. Hem de pensar que l’administració ens demana un consum responsa-ble i nosaltres els ho hem de demanar a ells. I gràcies a moltes d’aquestes crítiques, podem veure com alguns consistoris han racionalitzat molt més les seves despeses en aquest sentit. Es tracta de, entre tots, gaudir dels moments especials amb una mica de seny. Res més. Exactament igual que fem durant la res-ta de l’any.

Per damunt de tot, allò que hauríem de tenir clar és que el Na-dal és una excusa per dir als que estimem que són importants per a nosaltres. I no està malament recordar-ho un cop l’any. Sobretot si podem ajudar a que els més petits segueixin tenint la innocència que els més grans sabem que es perd. I que tant ens agradaria recuperar.

L’HIPERBÒLICREPoRtatgE14

Els darrers anys, han aparegut al pa-norama editorial estatal tota una sèrie de segells que estan marcant el ritme i creen, en molts casos, tendència li-terària. Construir una editorial és una feina complexa. Cal tenir clar quin és el catàleg que es vol crear, a quin públic es vol arribar, quins recursos es tenen... Fruit d’aquesta feina, 6 editorials “in-dependents” han estat guardonades aquest 2008 amb el “Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial”. Els guardo-nats han estat Periférica, Libros del As-teroide, Barataria, Global Rhythm, Im-pedimenta, Nórdica i Sexto Piso. Hem entrevistat dos dels seus editors per a L’Hiperbòlic i el Secundèria.

Editorials que marquen tendència

Diego Giménez, diego@edicat.cat

Luis SolanoEditor de Libros del Asteroidewww.librosdelasteroide.com

Libros del Asteroide neix el 2005. Com sor-geix la iniciativa i quin balanç faria fins ara?Muntar una editorial era una idea a la qual li havia donat voltes durant molt de temps. A fi-nals de l’any 2004, vaig començar a treballar en el projecte més seriosament, a contrastar les meves idees amb llibreters, amb periodis-tes, amb altres editors. I, als pocs mesos, vaig decidir deixar la meva feina i muntar Libros del Asteroide. Crec que en la posada en mar-xa de LDA hi ha molt de vocació però també, de formació, ja que segurament no hagués fet el pas si hagués tingut una altra formació i altres experiències professionals.

El reconeixement del treball realitzat per les editorials anomenades “petites”, ree-ditant autors a vegades oblidats i desco-brint-ne nous, és cada vegada més gene-ral. Quin és el seu criteri a l’hora d’escollir els autors i /o els llibres?Jo sempre penso que siguin llibres que un pugui recomanar als seus amics, llibres en-tretinguts (que la lectura no sigui pesada), emocionants (que despertin algun senti-ment en el lector) i que ensenyin, que li permetin al lector conèixer o experimentar una cosa que no sabia abans de començar el llibre. En definitiva, bons llibres. I nosal-tres intentem trobar bons llibres dins dels publicats durant la segona meitat del XX, buscant especialment aquells que per di-verses raons no s’hagin publicat mai aquí o no estiguin disponibles.

Com veu la competència amb les grans editorials?Crec que les grans editorials pensen cada vegada més en llibres dels quals es puguin vendre milions d’exemplars i això ens per-met, als més petits, cercar lectors una mica més selectius, més interessats a llegir un

llibre que no pas la darrera novetat o allò que està de moda. Francament, sí crec que per als llibres que nosaltres editem poden haver-hi deu, vint o trenta mil lectors. El que també sé és que no són llibres per a un milió de persones, aquest és un tipus de guerra (o un tipus de mercat, si es vol), el dels mi-lions d’exemplars, que a mi no m’interessa, perquè aquí no està en joc la qualitat del lli-bre o del procés editorial, sinó un altre tipus de coses.

Julián RodríguezEditor de Periféricawww.editorialperiferica.com Periférica neix el 2006. Com sorgeix la ini-ciativa i quin balanç faria fins ara? Fins ara, jo havia “comparegut” al món edi-torial com a autor. Però, sobretot, diria que sóc un lector, i aquest lector que sóc ha co-negut durant els darrers anys, més de deu, un bon nombre d’obres de molt d’interès que no es trobaven traduïdes al castellà. Algunes les vaig recomanar a diferents edi-torials i van ser publicades. Amb altres, no hi va haver sort. Finalment, en companyia de la meva sòcia, Paca Flores, que a l’edito-rial s’ocupa de la gestió de comptes i de la

difusió, decidim ser nosaltres mateixos els editors d’aquestes obres. Quin és el seu criteri a l’hora de configurar un catàleg editorial? Evidentment, el catàleg d’una editorial és el seu principal i únic valor, la seva energia i el seu aval. És igual el nom, és igual el lloc o el país des del qual edites, és igual el teu “poder” mediàtic o econòmic: per jutjar una editorial l’únic que hem de recórrer són les línies (els noms pro-pis, tant els “sonants” com els poc “sonants” o “assonants”) del seu catàleg. I, sobretot, la conjunció entre tots aquests noms. A tot això, alguns en diuen “perfil”, em sembla bé: el perfil d’un rostre anomenat editorial. El primer criteri per seleccionar títols i autors és la qualitat. Publiquem allò que ens interes-sa i que té “sentit” dins del programa edito-rial que ens hem marcat. Pretenem crear un catàleg “orgànic” (els títols per als cinc pri-mers anys han estat elegits seguint aquesta pauta), és a dir, viu i amb obres relacionades entre sí, encara que cada lector les llegirà, per descomptat, de manera independent.

Com veu la competència amb les grans editorials? Tenim, és clar, molts menys mitjans, i això su-posa un terrible desavantatge. Però no hauria d’utilitzar aquesta paraula: nosaltres no com-petim amb els grans grups, ni tan sols amb els editors mitjans o petits, o microeditors com nosaltres mateixos: simplement publi-quem aquells llibres que són importants per a nosaltres i que creiem que poden interessar un nombre suficient de lectors. No som Messi-es, però tampoc mercaders. Som també, ens agrada pensar, agents culturals com a inter-mediaris entre l’autor i el lector. Sobretot, som això: interlocutors. I la tasca d’altres editors no dificulta el nostre treball sinó que és, moltes vegades, un bon complement.

L’HIPERBÒLIC15Consum

+Info:

Agència Catalana del Consum, www.consum.cat I 012

Arriba el Nadal i el primer que ens ve al cap, junt amb els records dels canelons de la iaia i de l’escudella de la tieta, és la mà de despeses a les que hem de plantar cara per tal de no deixar-nos arrossegar per la febre consumista. Per sort, tenim els consells que des de Con-sum ens ajuden a fer d’aquestes festes un moment agradable, responsable i sostenible.

Per Nadal, consum responsable

Fer comptes!

És molt important que planifiqueu les despeses i eviteu endeutar-vos. Per aquest motiu, fer una llista de les com-pres que es consideren més neces-sàries (aliments, regals...) és la millor opció. També és important cenyir-se al pressupost de què disposeu per evitar sorpreses desagradables. Tingueu en compte que el preu d’alguns produc-tes s’incrementa pels volts de Nadal, compareu els preus i la qualitat dels productes i dels serveis, compreu amb temps els aliments que es poden con-gelar o emmagatzemar i feu les reser-ves dels regals i dels aliments que, per les seves característiques, només po-dreu adquirir a darrera hora. Sobretot sigueu prudents amb l’ús de les targe-tes de crèdit, vigileu les despeses que no pagueu en efectiu. No us oblideu de demanar el tiquet o la factura de com-pra: són la garantia del producte.

Comerç just!

Quina és la millor manera de gastar-se els calés? Doncs res millor que aju-dant els altres. El comerç just basa la producció i comercialització dels seus productes en criteris ètics, socials i me-diambientals que contribueixen al de-senvolupament sostenible de les eco-nomies més desfavorides i empobrides dels països del sud del planeta. Hem de tenir en compte que els criteris del comerç just són: per una banda, pagar un preu just i un salari digne als pro-ductors, protegir els drets humans i la-borals, rebutjar l’explotació infantil, no discriminar la dona, respectar el medi ambient i invertir els beneficis socials en el desenvolupament de la comuni-tat productora. Per l’altra banda, po-deu trobar productes de comerç just, alimentaris, tèxtils i molts altres, a les botigues solidàries especialitzades en productes procedents de comerç just, a les botigues d’Internet de comerç just i també en alguns establiments comer-cials i grans superfícies.

Si esteu interessats en videojocs!

Solen ser els regals estrella del Nadal. Cal tenir en compte, però, la necessi-tat de triar el videojoc més adequat a l'edat, personalitat i sensibilitat de la persona usuària, especialment si és menor d'edat.

Comproveu que l’etiquetatge :• Indica la raó social i l'adreça del fa-

bricant o importador, o del venedor.• Inclou les instruccions d'ús i les se-

ves característiques.• Està escrit en català i/o castellà, si

es distribueix a Catalunya.• Té el Codi PEGI, que és el codi de

conducta de la indústria europea del programari interactiu, que es-tableix una classificació per edats i continguts.

• La classificació del joc ha d'aparèi-xer a la part frontal inferior i a la part del darrere del videojoc. Fa referèn-cia a l'adequació del contingut visual però mai, al grau de dificultat o a les habilitats que requereix.

Sostenibilitat!

També hi ha consells pel que fa al con-sum responsable. És important evitar els embolcalls innecessaris i reciclar-los per a altres usos, dipositar el cartró als contenidors corresponents, utilitzar les piles recarregables per a les jogui-nes i els aparells electrònics, comprar productes i serveis amb distintius ofi-cials de qualitat ambiental, reciclar materials i envasos dipositant-los al contenidor de les escombraries cor-responent... Si compreu electrodomès-tics, us heu de fixar amb l’etiquetatge energètic i escollir-ne un de classe A (categoria més eficient), ja que el con-sum energètic és més baix. I si voleu comprar un arbre de Nadal, escolliu-ne un que provingui d’un viver o plantació controlat.

L’HIPERBÒLIC BoCa a BoCa16

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Premi Extraordinari de Doc-torat, va ser professor de Filosofia a la UNED de Barcelona i a l’Escola Superi-or de Disseny de Sabadell. Coordinador del volum La raó del mite (2000), és autor entre d’altres textos d’El procés de Sòcrates (1998), Prometeu. Biogra-fies d’un mite (2001) i Guia per a no entendre Sòcrates (2004). El proper dilluns presenta L’escola contra el món, un llibre on Gregorio Luri es desmarca dels tòpics que hi ha al voltant del món de l’educació.

Com emergeix L’escola contra el món?Em vaig haver de jubilar, per qüestions de salut, l’1 de setembre del curs passat. Pocs dies després, vaig rebre una carta del Con-seller d’Educació on em manifestava el seu agraïment “per tota una vida professional de-dicada a fer créixer els nostres nois i noies en el pensament, en la reflexió, en l’esperit crític i en la creativitat”. En llegir-la, em vaig pre-guntar com sabia el senyor Conseller que jo no havia estat un inepte. Com podia saber si compartia la seva visió sobre la meva feina? La carta m’anunciava també un regal que vaig anar a recollir de seguida. Va resultar ser un llibre titulat L’educació a Catalunya. En Salvador Cardús signava el darrer article afirmant que, respecte a l’escola, “El males-tar es va estenent”. Calia prendre’s això com una imputació? En pensar sobre aquestes coses, va prendre cos el llibre.

Com has viscut el pas de l’escola moderna a la postmoderna?A l’escola tradicional, amb tots els seus defectes, hi havia una cosa clara: que “en-senyar” era un verb transitiu. A l’escola postmoderna, allò realment important no sembla ser què s’ha de saber sinó com

“L’escola contra el món”

L’autoritat docent és la capacitat del mestre per fer present el coneixement rellevant i facilitar-ne l’assimilació per part de l’alumne.”

fomentar la reflexió, l’esperit crític i la cre-ativitat de l’alumne, amb la qual cosa, l’au-tonomia de l’aprenentatge s’ha imposat a l’heteronomia de l’ensenyament.

S’ha perdut l’autoritat del mestre o professor?S’ha convertit en un dels dogmes de la pe-dagogia (post)moderna la tesi que l’alumne ha de ser el centre de l’activitat pedagògi-ca. És una tesi discutible. En una autèntica relació pedagògica, el centre mai no està ocupat per l’alumne, sinó per l’autoritat del mestre, capaç de guanyar-se l’atenció de la classe i d’organitzar la relació de l’alumne amb els continguts d’aprenentatge.

Per tant, l'autoritat és bàsica?Tant és així que si el mestre no té autoritat, difícilment hi ha aprenentatge. Evidentment, estic parlant d’autoritat, no d’arbitrarietat o de força. L’autoritat docent és la capacitat del mestre per fer present el coneixement rellevant i facilitar-ne l’assimilació per part de l’alumne. Si l’escola té conviccions sobre què és bo i què és dolent, per molt partidària que sigui de deixar que el nen s’expressi, no valorarà de la mateixa manera totes les ma-nifestacions de la seva espontaneïtat. N’es-timularà algunes i en reprimirà d’altres.

L’HIPERBÒLICBoCa a BoCa 17

L'ESCOLA CONTRA EL MÓN

Gregorio, Luri

Edicions La Campana, 2008

PVP 15,00€,

248 pàgs.

1a edició

L’escola contra el món és una crida a l’es-

perança. Quan criticar l’escola i els mestres

s’ha convertit en un esport, quan els profetes

de calamitats són venerats pels mitjans de

comunicació, el llibre de Gregorio Luri desem-

mascara tòpics, asserena els ànims i predis-

posa a l’acció.

“L’escola contra el món”adonar-se que una vida sense frustracions va en contra d’ella mateixa.

Una posició a contracorrent?L’escola es posiciona també contra la seva comunitat quan confon l’alumne amb un client i el coneixement amb l’entreteniment. Per complir fidelment la seva missió, és pos-sible que l’escola hagi de navegar sovint contracorrent. No s’ha de deixar arrossegar per aquelles psicologies i filosofies que fan de la frivolitat un principi i menystenen el ri-gor, l’esforç i l’educació del caràcter.

Els mèrits d’una persona no es mesuren únicament pels seus èxits, sinó també per la seva capacitat d’aixecar-se quan cau.”

Què és l’educació de la responsabilitat i de la frustració?No és que el fracàs em sembli especialment atractiu. Però, ja que és un company de viat-ge, val més aprendre a tenir-hi tractes sense gaire gesticulacions. Els mèrits d’una perso-na no es mesuren únicament pels seus èxits, sinó també per la seva capacitat d’aixecar-se quan cau. A això em refereixo quan defenso la necessitat d’educar en la frustració.

Què trobarà el lector a L’escola contra el món?La preposició "contra” del títol pot tenir diferents sentits, que són els que intento posar de mani-

fest al llibre. L’escola pot posicionar-se contra el món quan ignora la realitat i es mostra incapaç de proporcionar les eines indispensables per a la competició social que hi ha al carrer, quan educa els alumnes en uns valors que posen en qüestió tant l’esforç com la jerarquia i la se-lecció, quan hi ha un desacord greu entre allò que s’ensenya a les aules i allò que la societat demana. Se situa contra el món quan no gosa aspirar de veritat a l’excel·lència i desconfia de la meritocràcia, quan viu pendent d’uns discur-sos que fa temps que han deixat de tenir ressò social o quan confon la pedagogia amb una te-ràpia contra els mals de la vida humana, sense

uniFiccionsL aventura de crear històries

EsPai

Ficció

torna...

al febrer torna

el concurs de creació literària en

català.

L’HIPERBÒLIC19tEndÈnCIEs

Sabies que:La moda, com a fet sociològic, ha estat associada

a les recerques artístiques, com en el cas d’artis-

tes plàstics que han creat peces d’indumentària.

És el cas d’H.van de Velde o de modistes que han

estat influïts per l’art del moment, com Paul Poi-

ret, influït pels ballets russos i l’art decó.

Durant el s. XX, la descoberta de fibres artifi-

cials i la difusió com més va més perfecta del

prêt-à-porter, com a fet sociològic d’igualació,

ha portat els modistes creadors a llançar els

seus propis complements: perfums, bijuteria,

guants, mitges, etc, per cobrir sempre ells tot

el camp del consum de la moda.

Als anys seixanta, un factor important apareix al

món de la moda i fa que el seu centre no sigui

solament París sinó també Londres. Aquest fet

és la importància dels elements de tipus po-

pular en el vestir, com són els vestits hippies,

els texans, etc., que van ser, però, aviat adop-

tats pels modistes, els quals, a part les crea-

cions convencionals, produeixen creacions sota

aquestes influències adreçades a un públic

jove. Així, tots aquests elements han perdut tota

la seva agressivitat social i han entrat a formar

part també de la indústria de la moda, una de

les més importants de la societat de consum.

La casita de Wendy, dissenys innovadors

Diego Giménez, diego@edicat.cat

“Cal tenir en compte que és un món molt dur i muntar una empresa és algu-na cosa més que simplement dissenyar. Cal lluitar pel que un creu i seguir el camí que cadascú s’ha marcat.”

Has dissenyat algun cop la teva roba? Estàs fart d’haver de portar el mateix que tothom? Doncs, si t’agrada el disseny, sàpigues que així van començar a crear dos dels dissenya-dors amb una trajectòria més prometedora del panorama internacional, estem parlant de La casita de Wendy. La Inés Aguilar i l’Iván Martínez, arquitecta i llicenciat en filo-sofia respectivament, ens comenten que “Al principi, vam començar a fer roba per a no-saltres i, als nostres amics, els va agradar. Així que vam fer la nostra primera “cole” i la vam presentar. Cap dels dos havíem es-tudiat moda” ens comenta l’Iván, posant de manifest que en aquesta vida allò que realment cal és l’empenta i les ganes per fer coses. Per això, continua que “la roba va agradar i això ens va animar a seguir”.

Estar rodejat d’allò que ens inspira és la mi-llor manera d’estar preparat per atrapar les muses. A La casita de Wendy solen rodejar-se d’allò que els agrada o els crida l’atenció en aquell moment, ja sigui una pel·lícula, un menjar, un artista o els seus amics i famili-ars. D’aquesta manera, diuen que “el valor que té La Casita de Wendy és que encara dins de la tendència general té molta perso-nalitat i no seguim la tendència com poden fer-ho altres marques. Així que en aquest sentit som bastant independents.”

Conseqüència d’aquesta autonomia, va ser l’elecció d’un vestit per part de la cantant Bjork per a la promoció d’un dels seus dis-cos. Ens diuen que “va ser un gran suport moral. Com no havíem estudiat disseny, el fet que ella escollís la nostra roba, quan podia agafar-ne qualsevol, va ser un suport que ens va animar a seguir.”

D’aquesta manera, animen a tots els joves que es vulguin dedicar al disseny i els diuen que tinguin moltes ganes i molta confiança en ells mateixos. Cal tenir en compte que és un món molt dur i muntar una empresa és alguna cosa més que simplement dissenyar. Cal lluitar pel que un creu i seguir el camí que cadascú s’ha marcat.

“Recycling”A més, a La casita de Wendy estan consci-enciats amb el medi ambient ja que inten-ten que tot el material sobrant de la seva producció es pugui aprofitar per a altres productes com coixins, roba de nens, roba de casa, etc.

publicitat@edicat.net

guIa JovE L’HIPERBÒLIC20

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓTurisme, una opció amb

futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Di-plomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.esceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

Camps de Solidaritat a Amèrica Llatina, Àfrica i ÀsiaAl juliol, agost i setembreNo ho oblidaràs mai!camps@setem.cat

Postgrau i Màster en Desenvolupament InternacionalEdicions Tardor, Hivern i EstiuTitulació pròpia de la UPCpostgrau.master@setem.cat

SETEM - CatalunyaTel. 934415335www.setem.cat

EDUC

ACIÓ

a l’hora de tenir sexe

L’HIPERBÒLIC21sExE

Per Atòmic Girls

Ja duim mesos de classes universitàries i segurament ens hem fixat en alguna víctima que podria ser la protagonista de les nostres fantasies sexuals.Hem d’organitzar-nos el nostre curs acadèmic. Organitzar la nostra agenda d’estudi, tutories, festes universitàries, planificació d’exàmens i, també, la nostra agenda sexual.Des d’aquí, volem donar-vos uns consells per tenir en compte en el moment de l’or-ganització sexual.

10 coses que mai has de fer a l’hora de tenir sexe:Exigir-te sexualment. El sexe no és una competició de matemàtiques, no hi hauria d’haver ni guanyadors ni vençuts, sinó sim-plement plaer compartit. El sexe és quali-tat, no quantitat.

Genitalitzar. No caiguem en l’error de geni-talitzar. Sí, sí, “genitalitzar”, és a dir, con-centrar-te en el preparatori sexual només en els genitals o els pits. Això pot ser peri-llós perquè ens restarà plaer, i el plaer ha de sumar o multiplicar però mai, restar. Hi ha d’haver un poc de tot i, en el moment adequat, atacar!

Cercar punts màgics. És el sexe una prova de màgia? No, rotundament, no. El sexe et du a una sensació màgica però no és mà-gia. Per tant, no ens centrem exclusivament a cercar el famós punt G. Per què ens esgo-tam cercant tresors amagats? Sembla com si amb aquest fet volguéssim saber com estimular determinada zona del cos per provocar una resposta efectiva, infalible i extremadament plaent. Centrar-nos només en la recerca i captura de l’amagat punt G ens fa tenir una visió mecànica del sexe que farà que deixem per avorriment la nos-tra intrèpida recerca. El cos té moltes zones erògenes, explorem-les...

Què no ferGeneralitzar. Cada un/a tenim el nostre mapa sexual i l’essència sexual no entén de comparacions. Mai hem de mesurar els amants pel seu rendiment, sinó per les se-ves ganes de curiositat i d’aprendre a pas-sar gust. Perquè no té perquè ser més bo un encontre sexual de 2 hores que un de mitja horeta, la cosa està a saber mantenir l’emoció. És com el sopar “polvo”, les coses duen el seu temps... Primer sopam i, entre copa i copa de vi, podem observar el nos-tre objectiu... Com li deu agradar a aquest bergant/a?

Endivinar. Enemic número u del sexe lliure: l’endivinament. No hem d’imaginar el que li podria agradar al meu amant de torn perquè a l’anterior li va agradar. Sí, sí, tu segueixes essent la mateixa persona, amb els mateixos gusts o almenys semblants al mes anterior, però la persona que tens boja per tu per pas-sar una bona estona harmoniosament no és la mateixa, per la qual cosa no hem d’”en-divinar” el que li agrada per gaudir, sinó de-manar. Quan convides a sopar el teu amant no li demanes què li agradaria de menú per evitar fracassar culinàriament? Doncs en el sexe és igual, demanar i conèixer els gusts de l’altra persona farà que la cocció sexual amolli la millor aroma.

Comparar. Frases com “ella tenia molts d’or-gasmes”, “ell es controlava”, “ella era activa i m’agradava”, “ell sí que em tocava bé”, “ell estava més preparat” tiren per terra la nos-tra vetlada sexual. La comparació sexual és, per tant, un altre enemic del plaer. I nosal-tres volem plaer, no és així?

Pressionar. Obligar a boixar el nostre com-pany no du a res positiu, en el millor dels ca-sos potser només ho faci per complaure’ns, i ell/a no passa gust ni pateix, i a tots ens agrada el mateix... gaudir i satisfer-nos per aconseguir la fusió total, sense màscares ni

obligacions. El sexe hauria de ser oci i no, obligació. A més, de vegades tots podem te-nir etapes en què estam un poc asexuals, en aquest cas, no fiquem canya, que allò bo es fa esperar...

Apurar-te. Val més no anar amb fues. Fris-sar en general té a veure amb una mirada orgàsmica del sexe, objectiu fonamental d’aquest: correguda total. Aquesta manera de viure la sexualitat fa que no apreciem tota la seva riquesa. Enrere va quedar allò de ”aquí te pillo, aquí te mato”, per què anar amb presses per realitzar un acte que en teoria ens ha de relaxar? No, no, ja correm massa per arribar cada dia a classe d’hora.

Caure en la rutina. La rutina és l’antisexu-alitat. El sexe ens dóna tantes possibili-tats i alternatives que és una pena (a més d’avorrit) repetir una fórmula i un esquema determinat. És difícil en la relació de pare-lla estable no caure en això, però, qui parla d’una parella estable? Si les persones són compatibles sexualment, es desitgen, tenen un bon nivell de comunicació i els interes-sa desenvolupar la seva sexualitat, és molt possible que assoleixin un canvi.

Creure que ho saps tot. La supèrbia impe-deix créixer i aprendre de l’experiència. Si creus que ho saps tot, malament rai. En el sexe passa igual, mai deixam d’aprendre. Igual que a la UIB, en el sexe el més impor-tant és la curiositat per aprendre!

Segurament, si seguim aquestes regles sexuals, tendrem un curs ple de plaer i bri-llantors capil·lars, relaxació entre exàmens i diversió assegurada.

Sort a tots/es en aquest any universitari, que els vostres desitjos sexuals es facin realitat!

12

3

45

67

89

10

L’HIPERBÒLIC CuLtuRa22

100 anys d’esquí a CatalunyaPassions de neuAntoni Real232 pàgines43 euros

Els primers esquiadors catalans van ser au-todidactes. Van aprendre a base de pataca-des i sense que ningú els ensenyés. Cronis-tes de l’època asseguren que el primer dia d’esquí als Rasos de Peguera va ser una jor-nada plena de caigudes i decepcions. Cent anys després, l’esport blanc s’ha convertit en un dels principals motors econòmics de les comarques dels Pirineus.

La classe (Entre les murs)Laurent Cantet

Les cultures i les actituds s’enfronten a l’aula, microcosmos de la França contemporània. Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d’arrel l’entusiasme d’un professor que no cobra gaire. La franquesa de François sor-prèn els seus alumnes, però el seu estricte sentit de l’ètica trontolla quan els joves co-mencen a no acceptar els seus mètodes.

Google Street Viewmaps.google.es

Una vegada més, Google no es cansa de sorprendre’ns. Aquest cop, amb una versió molt acurada del Google maps que ens pro-porciona, mitjançant l’Street View, un recor-regut virtual amb fotografies reals per la teva ciutat on et pots moure per allà on vulguis.

Disfruta&Verduradisfrutaverdura.com

Us presentem en aquest número una propos-ta sana per vigilar la dieta. Disfruta&Verdura és una cooperativa integral que, recolzant-se en el coneixement del camp, ofereix pro-ductes de qualitat difonent una cultura de l’alimentació.

REComanEm

QuietMàrius SerraEmpúries

“Quiet és la narració de la vida al costat de mon fill Lluís, que va néixer fa vuit anys amb paràlisi cerebral, un estat que sovint ens ex-posa als fiblons del dolor, però en què pre-domina la joia. La narració desemboca en un foliscopi que ens permet veure’l córrer gràcies a una il·lusió òptica.”

ForastersVentura Pons

Després de Carícies i de Morir (o no), Ventu-ra Pons ha tornat a adaptar al cinema un text de l’escriptor i dramaturg català Sergi Belbel: Forasters, protagonitzada per Joan Pera, Anna Lizaran, Abel Folk, Manel Barceló, Pepa López, Dafnis Baldufa i Roger Príncep.

LLIBRES RECOMANATS PER:

CINEMA

MISCEL·LÀNIA

agEndanadaL2008

Dies: a partir de l’1/1/2009‘Millor que nou, 100% vell’Campanya.- Un dels primers objectius del Programa Metropolità de Residus Municipals (PMGRM) és la prevenció de residus. Per aquest motiu, l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMA) està duent a terme una campanya per tal d’allargar la vida dels objectes: “Millor que nou, 100% vell’. La idea principal que es vol difondre és que un objecte nou no és millor que un de vell. Per aquest motiu, promocionen les reparacions dels objectes i la compravenda de segona mà per tal que els objectes que ja no utilitzem tinguin un nou propietari.Lloc: Número 62 Zona Franca, 16-18-lbSants-Montjuïc+info: 935069566

Dies: fins al 4/1/2009Aloma de Mercè Rodoreda, a càrrec de Dagoll DagomTeatre.- Amb: Ferran Frauca, Gisela, Carlos Gramaje, Josep Julien, Henry Lardner, Anna Moliner, Júlia Möller, Cesco Nel·lo, Pol Orrit, Marc Pujol, Carme Sansa, Anabel Totusaus. Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Dagoll Dagom.Lloc: Teatre Nacional de CatalunyaPl. Arts, 1 - Eixample+info: www.tnc.cat

Dia: fins al 4/1/2009“Alphonse Mucha (1860 - 1939) Seducció, modernitat i utopia”Exposicions.- L’obra convida a l’espectador a reflexionar sobre les complexes relacions entre l’art modern i el “kitsch”, entre utopia i comerç, entre individualitat creadora i projecte col·lectiu. En definitiva, sobre les funcions, els objectius i les estratègies de l’art modern.Av. Marquès de Comillas, 6-8Sants-Montjuïc+info: www.laCaixa.es/ObraSocial

Dies: fins al 6/1/2009Avets de Nadal amb enllumenat sostenible, “1 arbre= 100W”Ciutat.- Barcelona compta a partir d’ara amb una nova il·luminació nadalenca totalment sostenible i eficient que, a, la vegada, servirà per conscienciar la població. L’estalvi energètic és el protagonista de 6 estructures d’acer de prop de 12 metres d’alçada i 5 de diàmetre en forma d’arbre que demostren que és possible aconseguir un efecte ornamental de manera eficient. Es transforma un element tradicional i plenament integrat a les festes nadalenques, l’avet, en un nou element amb missatge de sostenibilitat que també cerca la participació ciutadana.+info: www.bcn.cat/nadal

Dia: fins al 08/01/2009“Llibres recreats - escultures d’Armando Gaviglia”Exposicions.- Armando Gaviglia transforma els llibres destinats a la mort segura donant-los nova vida. Els afegeix elements i hi obre en ells finestres i escales com a porta d’accés al coneixement. A l’exposició, fotògrafs, escriptors i els mateixos visitants es citen interactuant a través de testimonis, vídeos, performances i debats oberts.Lloc: Biblioteca Jaume FusterPl. Lesseps, 20-22 / Gràcia+info: www.bcn.cat/biblioteques

L’HIPERBÒLICCuLtuRa 23

E- MAILSImplacablement, cada dia des de fa uns mesos, li arriba un e-mail amb les mateixes paraules.

S’ha proposat una i mil vegades no obrir-ne cap més. Està embarassada del seu primer fill i el seu instint li diu que allò no pot ser bo, ni per ella ni per la criatura. Però alguna força estranya, alguna cosa més forta que ella mateixa li transmet l’ordre de clicar i obrir aquells estranys missatges. Al moment, apareix a la pantalla:

Mami, et mataré, mami.

Núria Cabré

aBCdEFgHIJKLmnoPQRstuvWxYZ

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317

49 08 - www.escoladescriptura.org

agEndanadaL2008

Dies: fins al 11/1/2009La revolta poètica de les titellesTeatre.- La Revolta Poètica de les Titelles torna a instal·lar-se a l’Espai Brossa a l’època nadalenca. En aquesta ocasió, és la Cia. Jordi Bertran qui ens acompanyarà, amb tres espectacles diferents, per homenatjar la figura de Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort amb un dels gèneres parateatrals més estimats pel poeta i, també, per recordar la important aportació de H.V. Tozer, de qui Jordi Bertran és continuador. Una manera nova de veure el món i de relacionar-se amb les coses. Aquest és el deute cap a l’excepcional titellaire Tozer, que va sembrar a la nostra cultura una llavor inaudita.El Brossa Espai EscènicC. Allada Vermell,13.08003 BARCELONATelèfon sala teatre: 93 310 13 64Telèfon oficines: 93 315 15 96 +info: http://www.espaibrossa.com

Dies: 28/1/2009THE STRANGLERS Greatest HitsConcerts.- Trenta anys de carrera, mil i una reinvenció sense perdre mai la seva essència. El grup el van formar Jet Black, Jean Jacques Burnel, Hugo Cornwell i Dave Greenfields el 1974. Aviat, les seves lletres absurdes i irreverents i la seva personal barreja d’actitud punk i elegància new wave, van fer d’ells una banda de culte.Lloc: SALA 1C. Almogàvers, 122 - Barcelona+info: http://www.salarazzmatazz.com

Dia: fins al 14/1/2009Flux 2008. Festival del vídeo d’autor Projeccions.- Autoretrats d’autors de vídeo vinculats a la ciutat de Barcelona.Lloc: CaixaForum Centre Social i CulturalAv. Marquès de Comillas, 6-8Sants-Montjuïc+info: www.laCaixa.es/ObraSocial