l'hiperbòlic 71

23
L’HIPERBÒLIC 71 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS www.deria.cat abril 2009 Un Liceu per a tots | El Mur de Berlín, 20 anys després Estanislau Verdet Arriba la revolució del “lletgisme 2.0” Tiratge: 26.330 MÀSTERS SUPLEMENT PÀGINES CENTRALS

Upload: edicat-secunderia-lhiperbolic

Post on 26-Mar-2016

241 views

Category:

Documents


5 download

DESCRIPTION

Revista gratuïta per universitaris

TRANSCRIPT

Page 1: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC71 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISwww.deria.cat abril 2009

Un Liceu per a tots | El Mur de Berlín, 20 anys després

Estanislau VerdetArriba la revolució del “lletgisme 2.0”

Tiratge: 26.330

MÀSTERSSUPLEMENT

PÀGINES CENTRALS

Un Liceu per a tots | El Mur de Berlín, 20 anys després

Page 2: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

2 EDITORIAL Recordar i aprendre

3 LA IMATGE

4 LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA

5 MÓN UNIVERSITARI Saló de l’Ensenyament

6 EL CONVIDAT Estanislau Verdet

8 JOVENTUT Més habitatge jove de lloguer

9 ALTAVEU Gertrudis

10 TEMA DEL MES 20 anys del Mur de Berlín

12 FOTOREPORTATGE Temps de calçots

14 CNJC 30 anys d’una il·lusió col·lectiva

15 ENTREVISTA Michael Ondaatje

16 LAMALLA.CAT Torna Netreporter

17 CALAIX DE SASTRE

18 BOCA A BOCA Entrevista amb Joan Francesc

Marco, gestor cultural

20 GUIA JOVE

21 SEXE Friday’s night fever

22 CULTURA Recomanem

22 CULTURA Agenda abril 2009

23 CULTURA Escola d’escriptura

L’HIPERBÒLIC 71 aBRIL

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 [email protected]

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Diego Giménez, Irene Torra, Atomic Girls

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo, Esther N. Wamba

Foto portada: Sergi Gòmez

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, [email protected]

Impressió: Imprintsa S. A.Dipòsit legal: B-47891-2007

Flaixos

Xifra:

150 anysFa un segle i mig que Narcís Monturiol va crear l’Ictíneo, el primer submarí de propulsió mecànica i que va presentar, al port de Barcelona, el 1859, ara fa 150 anys. Davant de tot el públic, va demostrar com la nau creada per ell mateix podia estar més de dues hores submergida. Més tard, va construir l’Ictíneo II, que ja funcionava amb propulsió anaeròbica i que ha sigut el pare de totes les naus d’aquest tipus.

Nom:

Pepe RubianesA l’edat de 61 anys, ha mort un dels més grans còmics catalans. Nascut a Galicia, va començar a fer teatre de la mà de grups com Dagoll Dagom (No hablaré en clase i Antaviana) i Els Joglars (Operació Ubú). Poc més tard, el 1981, va decidir seguir la seva carrera en solitari donant-se a conèixer per monòlegs que barrejaven humor, sarcasme i intel·ligència. Amant del continent africà, estava fent el seu últim espectacle, anomenat La sonrisa etíope, quan li van diagnosticar el càncer de pulmó que el va apartar dels escenaris.

Lloc:

BarcelonaPenélope Cruz ha sigut la primera actriu espanyola en obtenir un Òscar i ho ha fet pel seu treball a Vicky Cristina Barcelona, l’últim film del genial Woody Allen. D’aquesta manera, la Ciutat Comtal ha estat en boca de tothom i la inversió que es va fer per ajudar a finançar el projecte sembla que ha valgut la pena. Tot i així, ens hauríem de preguntar si aquesta ciutat turística, de sol i de Gaudí, és la que tots els seus veïns volen mostrar al món.

Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €

Recordar i aprendreDesprés de tots els debats que hi ha hagut el darrer any sobre la importància de la memòria històrica, i si és adequat o no tornar a parlar d’uns fets que van fer tant de mal com la Guerra Civil, hauríem de reflexionar sobre el tema. Diuen que el periodisme és escriure la Història del dia a dia. I L’Hiperbòlic no deixa de ser una revista que, encara que no es de-dica exclusivament a l’actualitat, és del seu temps. Ens afecta tot allò que afecta als nostres lectors.

Per això, ens hauríem de preguntar si, en l’exercici necessari de mirar enrere, hem confós els concep-tes. Perquè no és el mateix la venjança que la jus-tícia, ni la contextualització que la innocència. No podem creure que el perdó, indispensable en qual-sevol transició, és sinònim d’oblit. I, molt menys, que els pactes esborren les ferides. I és que mol-tes vegades, masses, creiem que allò històric és quelcom del passat més remot. I no és així. Aquest 2009, per exemple, es commemora el vintè aniver-sari de la caiguda del Mur de Berlín. Només fa 20 anys d’aquella vergonya de formigó i repressió.

No és casualitat, però, que ho haguem volgut recordar justament en aquest número. Una edició on us oferim el Suplement Màsters per a què us pugueu informar de tos els estudis de postgrau i màsters que ofereixen les universitats catalanes. I és que no té sentit recor-dar si no és per aprendre. I, en aquest sentit, la forma-ció no és un luxe sinó, una necessitat.

per Marc Benítez

IL·LUStRaCIÓ

Page 3: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC3La ImatgE

http

://fl

ickr

.com

/pho

tos/

wam

ba

Page 4: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC Món unIvERsItaRI4

Les universitats són

La Viquipèdia és una font d’informació fiable? (UB)Aquest és el tema sobre el qual han polemitzat els participants de la tercera edició de la Lli-ga de Debat de la UB. Una lliga de debat és un torneig de retòrica en què un grup d’oradors (organitzats en diferents equips) s’enfronten entre sí duent a terme tot de debats entorn d’un tema d’actualitat. El Vicerectorat d’Estudiants de la UB va crear una lliga de debat pròpia amb l’objectiu d’ajudar els estudiants a perfeccionar diferents habilitats, com ara la transmissió de coneixements, la documentació, la consulta de fons, la localització de referències o la contras-tació de dades. Es pretén així que els participants adquireixin i posin en pràctica estratègies de mediació, tècniques de negociació i tècniques de resolució de conflictes. El debat permet, a més, que els estudiants es familiaritzin tant amb l’ús de registres acadèmics de la llengua com amb la dinàmica de les intervencions públiques.

Els premis per als guanyadors d’aquesta lliga són engrescadors: el grup campió ha estat Inno-va, format per Hèctor Jiménez (d’ADE) i Maria Coma (d’Antropologia), per la seva capacitat de defensar, comunicar, fer-se entendre i crear opinió, i ha rebut 600 euros; i el grup subcampió, Inti, format pels estudiants de Dret Jesús Flores i Ivert Maldonado, 300. L’equip campió de la Lliga representarà la UB en la V Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives, que tindrà lloc a la Universitat d’Alacant entre els dies 25 i 29 de març. Per la seva banda, el premi a millor orador va recaure sobre Jesús Flores i el de segon millor orador va ser per a Hèctor Jiménez.

notíciaUniversitats

Els fluxos migratoris del Senegal a Europa (UdL)

Un grup d’investigació de la Universitat de Lleida ha viatjat al senegal per participar en el

seminari de recerca “emigració al senegal i codesenvolupament” a la Universitat Cheikh anta

Diop de Dakar. els objectius de la trobada (i del projecte que té el mateix nom) són crear

un grup de recerca internacional interdisciplinar entre investigadors catalans i del senegal, i

analitzar l’impacte que té l’emigració de persones senegaleses cap a europa.

aquest estudi en xarxa entre la UdL i la universitat senegalesa estudia els impactes demogrà-

fics, econòmics, socials, culturals i identitaris que té l’emigració cap a europa i, en especial

cap a Catalunya, així com les conseqüències que aquest fenomen causa en el desenvolupa-

ment de les societats d’origen dels immigrants. L’estudi ha dut a terme 70 entrevistes (48 al

senegal i 22 a Catalunya) a immigrants senegalesos que viuen a Catalunya, famílies d’emi-

grants que han patit pèrdues i famílies que no, empresaris de l’emigració clandestina, polítics

i representants d’institucions senegaleses, emigrants que han retornat al seu país repatriats

i també voluntàriament, entre d’altres. La principal finalitat del projecte és realitzar propostes

per afavorir un desenvolupament equilibrat que tingui en compte l’emigració i el retorn.

www.udl.cat

Sostenibilitat lingüística

al món es parlen entre 4.000 i 6.000 llengües, un 50% de les quals es creu que es troben

en perill d’extinció en els propers 100 anys i el 96% són parlades per només el 4% de la

població mundial. Creat amb motiu de l’any internacional de les Llengües l’any 2008, el de-

càleg “sigues lingüísticament sostenible” ja es pot descarregar des del web de la Xarxa vives

d’Universitats. aquest és un projecte desenvolupat pels serveis lingüístics de vuit universitats

catalanes amb el suport del Departament d’innovació, Universitats i empresa per difondre

entre la comunitat universitària la importància de la sostenibilitat de la diversitat lingüística.

el decàleg de pensaments ha estat elaborat pel grup GeLa (Grup d’estudi de Llengües

amenaçades) per a què els parlants de les llengües minoritàries com el català adoptin

una postura conscient per treballar per a què no desapareguin. L’estudiant lingüísticament

sostenible valora les persones i, per això, no espera que se subordinin. valora la diversitat,

perquè és una persona lliure i sap que la llibertat implica no renunciar a ser qui ets. valora

el coneixement, perquè el fa més lliure i humà. L’estudiant lingüísticament sostenible és

conseqüent i, per això, el seu comportament lingüístic va a favor de les persones, de la

diversitat i del coneixement.

www.vives.org

notícies breus

Page 5: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC5MÓN UNIVERSITARI

www.gencat.cat/diue

Les universitats catalanes i el Departa-ment d’Innovació, Universitats i Empre-sa (DIUE) de la Generalitat de Catalunya estaran presents al Saló de l’Ensenya-ment, que celebra la seva XX edició del 18 al 22 de març de 2009. El Comissio-nat per a Universitats i Recerca torna a oferir els webs “Què i per què estudiar a les universitats catalanes?”, que serveix per conèixer tota l’oferta universitària per al curs que ve, i “Posa’t a prova”, una eina adreçada als futurs universita-ris per preparar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

Les dotze universitats catalanes disposaran d’estands propis on presentaran la seva oferta acadèmica i donaran informació i as-sessorament als estudiants. El DIUE també participa amb un estand, on hi haurà perso-nal especialitzat del departament per infor-mar i orientar els visitants sobre el sistema universitari català, l’accés a la universitat, l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i les beques i els ajuts universitaris.

Aquest curs 2008-2009, s’han implantat a les universitats els primers 31 estudis de grau adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Per al nou curs, el 2009-2010, l’oferta total de graus pot ascen-dir a 312. La característica més rellevant d’aquests estudis se centra en la conside-ració de l’estudiant com a centre del procés d’aprenentatge. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha elaborat uns criteris que garanteixen que els nous titulats tinguin a partir d’ara un bon coneixement d’una ter-cera llengua, hagin realitzat pràctiques ex-ternes i adquirit competències generals.

D’altra banda, els màsters universitaris es ca-racteritzen per estar adaptats a l’estructura europea, tenen un enfocament multidisciplinar i una elevada exigència de qualitat, que ha de permetre la convergència i l’equiparació dels sistemes d’educació superior a tots els països europeus, per facilitar, alhora, la mobilitat dels graduats i de les graduades i la seva incorpora-ció al mercat laboral. Les universitats catalanes ja ofereixen un total de 377 màsters, que per al curs vinent es poden incrementar en 71 més.

Saló de l’ : Tria i remena!

Per tal de facilitar informació sobre l’EEES, es repartiran 130.000 exemplars de la Guia per orientar-se pel mapa de l’espai euro-peu d’educació superior pels instituts cata-lans. Aquesta guia, també es pot consultar al web www.bolonya.gencat.cat.

El conjunt del sistema universitari català acull un total de més de 225.000 estudi-ants durant aquest curs 2008-2009, dels quals uns 45.000 han començat primer.

Què i per què estudiar a les universitats catalanes?Aquest aplicatiu web, dissenyat per donar a conèixer el sistema universitari de Catalunya, està adreçat principalment als estudiants de secundària, però també és molt útil per a al-tres col·lectius, com ara els pares i mares, els universitaris o els professionals de l’educació. A través d’aquest web, es pot consultar l’oferta completa dels estudis de les universitats cata-lanes, les sortides professionals i la relació de centres on s’imparteixen aquests estudis. estudisuniversitaris.gencat.cat

Posa’t a provaPosa’t a prova recull un conjunt de tests inte-ractius amb qüestions de totes les matèries incloses a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Aquest aplicatiu té l’objectiu d’incen-tivar l’estudi i l’autoavaluació. Les pregun-tes són tipus test, i cadascuna té només una resposta correcta. Al fi nal de la sessió, es pot veure l’estadística personal d’encerts i errors de les matèries que s’hagin triat. Du-rant el període de preparació de les PAU de l’any 2008, l’aplicació Posa’t a prova va re-gistrar més de 58.624 connexions.www.gencat.cat/universitats/posataprova

L’AGAUR i l’oferta de bequesL’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) també serà present a l’es-tand del Departament d’Innovació, Universi-tats i Empresa. L’Agència, creada el maig del 2001 per iniciativa del Govern de la Gene-ralitat, és un organisme adscrit al Comissi-onat per a Universitats i Recerca, i s’ocupa principalment de la gestió de beques, ajuts i préstecs per a estudiants universitaris.www.gencat.cat/agaur

Page 6: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC CONVIDAT6

No m’agrada quedar-me en un mateix lloc”

Textos: Ramon TexidóFotos: Sergi Gómez

Estanislau Verdet

Estanislau Verdet és l’alter ego “lletgis-ta” de Pau Vallvé, compositor i produc-tor barceloní de 27 anys. El seu segon disc presenta 16 temes amb uns ar-ranjaments molt treballats, i amb unes cançons i unes lletres molt elaborades. Nosaltres, des de L’Hiperbòlic, l’hem volgut conèixer de prop.

El teu primer disc tractava les coses quoti-dianes com a “cutres” i lletges. El teu nou treball, en canvi, veu les coses lletges amb carinyo. Què ha passat?Han passat dos anys. No m’agrada quedar-me en un mateix lloc, m’agrada buscar, can-viar. I, per simple curiositat, sóc incapaç de quedar-me en un punt. És menys rendible, però molt més divertit.

Com defi neixes el “lletgisme 2.0”? És la crítica de la contracrítica?Si el “lletgisme” era la ridiculització de la quo-tidianitat, el “lletgisme 2.0” és la dignifi cació de les coses lletges. És un altre punt de vista de la lletjor, molt més bonic i positiu.

Has begut de fonts musicals fi ns i tot opo-sades. Et consideres un autor eclèctic?No em considero. Jo vaig fent el que em ve de gust i el que puc. No penso massa en perquè

faig les coses. Dedico els esforços a trobar la manera de fer les coses que vull fer més que a entendre-les.

Al teu segon disc, tens col·laboracions d’en Quimi Portet, els CaboSanRoque i - sorpresa - en Tomàs Molina, l’home del temps. Ens pots explicar una mica com ha anat tot això?Bé, amb els CaboSanRoque fa temps que ens tiràvem fl oretes mútuament i em va fer il·lusió proposar-los-ho, van venir encantats i va ser molt maco. Amb el Quimi Portet, haví-em parlat alguns cops i a mi particularment em feia il·lusió. Li vaig demanar i ell ens va convidar a anar-ho a gravar al seu estudi, va ser molt maco. I això del Tomàs Molina va ser un “puntasso”. Vaig creure que quedaria bé una veu autoritzada en aquella cançó. Li ho vaig proposar i va venir encantat. No són històries massa divertides però ha estat un plaer comptar amb ells.

Quina música escoltes? I d’amagat?Escolto molt poca música. Em passo el dia fent-ne i quan plego n’estic una mica tip. Però als viatges de “furgo” de les gires o algun dia quan faig neteja, m’agrada escoltar grups com Radi-ohead, Silver Mount Zion, Hanne Huckleberg, Múm, Björk, Sigur Ros, Richard Swift, etc.

També ets productor musical. Amb la revo-lució informaticodigital, com creus que es resituarà fi nalment el món creatiu musical i discogràfi c en els propers anys?Ni ho sé ni m’importa massa. Ja s’apanya-ran, sempre n’han sabut. El que sí que crec és que per a la música és bo. Tothom pot gravar-se els seus temes i ensenyar-los a tothom a través de MySpace i altres plata-formes. El problema és que la majoria són una merda i costa, amb tanta oferta, trobar coses bones. Però, com a manera que tots puguem ensenyar les coses que fem, està molt bé.

A vegades t’embor-ratxes de la idea inicial i no en saps sortir”

Quan ofereixes un directe, què dones i reps del teu públic?Dono les meves cançons i ells, quan canten a cor els temes, em fan molt feliç. També n’hi ha que ho descobreixen per primer cop i els veus il·lusionats, és maco. I si no fan res d’això i estan seriosos, doncs almenys em

paguen l’entrada i així puc pagar la banda que m’acompanya, que això també em fa mol feliç.

Quines són les teves fonts d’inspiració mu-sical? Compons a qualsevol lloc?Mai se sap. Surt quan surt. Però, sobretot, les cançons surten tocant, posant-se al pia-no o a la guitarra. Les lletres ja són una altra cosa, apareixen.

Creus que treballant amb l’absurd es pot arribar a assolir el més gran dels sentits?En un món absurd que no té sentit, sí.

Un compositor que comença a tocar la ba-teria als 3 anys, com el teu cas, és que ha nascut músic?No ho sé. L’únic que sé és que si després no estudia, practica, treballa, prova, investiga, juga i li dóna mil voltes, no fa res de profi t. Pots néixer amb aptituds però, si no les treballes, com a molt faràs rock and roll.

És convenient que un artista es produeixi els seus propis treballs?Depèn. Hi ha coses bones i coses dolentes. Guanyes en què fas allò que tens al cap i

Page 7: L'Hiperbòlic 71

7 L’HIPERBÒLIC

CONVIDAT 7

materialitzes la teva idea en estat pur. Perds que a vegades t’emborratxes de la idea inici-al i no en saps sortir, perds el nord i no tens objectivitat. Per això, també intento, quan la cosa està una mica enllestida, ensenyar-ho a molta gent amb qui confi o.

Per cert, quins instruments musicals no toques encara i voldries saber tocar?El “fl uguel”. Em sembla que en català es diu “fi scorn”. M’encanta. Me’n vaig comprar un però encara no he tingut temps de posar-m’hi.

Per què la música d’espots publicitaris té una sorprenent acceptació popular?Per la repetició, com Los 40 principales i les ràdio formules. Una cosa que es repeteix fi -nalment t’agrada. Hi ha gent que el primer dia la trobes lletja i, al fi nal, t’hi encarinyes i fi ns els trobes atractius. Doncs el mateix.

U_mä és un projecte de “música petita” que tens amb la teva parella, la Maria Coma. En què consisteix?És un projecte de música petita, íntima i màntrica. És molt bonic i ens ho passem

molt bé. Ara estem de gira i estem sorpresos de l’acceptació que estem tenint.

També dibuixes i pintes. Què expresses quan dibuixes? Tens previst exposar?Això ja ho he descartat per falta de temps. Pin-tava, dibuixava i feia fotos quan feia Belles Arts, però fi nalment vaig haver de triar i em vaig que-dar amb la música. Si algun dia em funciona i tinc temps, segur que m’hi torno a posar.

Per acabar, tens al tinter més projectes per tirar endavant properament?

Estic produint 3 discos d’altra gent, entre els quals hi ha el primer disc en solitari de la Maria Coma (la nova Björk catalana!). Estic fent una nova banda sonora per a una pel-lícula de cinema. Estic acabant de muntar el meu propi estudi al barri de Gràcia (Estu-dis MIAU). I, a part d’estar en plena gira tant d’Estanislau Verdet com d’U_mä, acabem de treure la reedició especial del primer disc d’U_mä, que s’havia esgotat, i l’hem tret amb una discogràfi ca que s’ha obert i porto jo que es diu Amniòtic Records. Hi ha altres coses però bé, que faig feina (riu).

Page 8: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLICJOVENTUT8

Més habitatge jove de lloguerEsteu cercant pis? Tot i que sembla que ara no és el millor moment per eman-cipar-se, la Generalitat posa al nostre abast el servei Borsa Jove d’Habitatge per accedir més fàcilment a un habitat-ge de lloguer.

Durant el 2008, es van signar, a través de Borsa Jove d’Habitatge, un total de 1.972 contractes, un 27’3% més que l’any passat (1.549). Això són 5’4 pisos llogats cada dia que han allotjat un total de 3.388 joves d’ar-reu del territori. El preu mig dels contractes signats a través del servei va ser de 582€ mensuals, un import un 37% inferior al del preu mitjà mensual del mercat de l’habitat-ge de lloguer a Catalunya, que és de 926 €.

L’habitatge ocupa un lloc central en les polí-tiques per a l’emancipació de les persones joves i és un dels eixos principals d’actuació del Pla Nacional de la Joventut de Catalunya i de la Secretaria de Joventut. És per això que, malgrat la crisi, la Secretaria posarà en funcionament tretze noves borses i ampliarà l’àmbit, de municipal a comarcal, de set més durant aquest any. Una xarxa de 60 ofi cines que donarà servei a 770 municipis de 37 co-marques del país i atendrà, potencialment, al 92% del total de la població jove del país.

Més informació: JOVE.CAT

Què és la Borsa Jove d’Habitatge?

A més de trobar pisos de lloguer en bon estat en les millors condicions posibles, el servei t’orienta sobre els diferents aspectes que cal tenir en compte a l’hora de comprar i, sobretot, llogar un pis, com ara:

• Defi nir la teva demanda en el mercat im-mobiliari: entorn, accessos, transport, ti-pus de construcció, preus...

• Valorar les característiques de l’immoble: equipament, superfície, serveis comuni-taris, instal·lacions (gas, aigua, electrici-tat, calefacció), tancaments, paviments, enrajolat, banys i cuina...

• Conèixer el procediment legal: registre de la propietat, cèdula d’habitabilitat, con-tracte, escriptura...

• Estudiar les condicions econòmiques: impostos i taxes, costos dels processos, formes de pagament, revisions de renda, desgravacions fi scals...

• Aprofi tar millor els recursos: ajuts públics, crèdits habitatge, hipoteques, protecció ofi cial, autoconstrucció, cooperatives per a joves, etc.

Condicions per accedir als pisos de BJH:

• Tenir entre 18 i 35 anys.• Tenir un salari que superi 1’5 vegades

l’IPREM (Indicador públic de renda d’efec-tes múltiples). Des de l’1 de gener de 2009, l’IPREM és de 527 euros /mes.

• En cas de ser un/a estudiant sense in-gressos o que aquests siguin inferiors a 1’5 vegades l’IPREM, es pot optar a la Borsa si es disposa d’una fi ança solidària (un aval per a cada sol·licitant que no reu-neixi les condicions salarials).

• El 30% de la suma dels ingressos determi-na el preu màxim de lloguer al qual es pot accedir.

La taxa d’emancipació juvenil a Catalunya s’estancaLa consellera d’Acció Social i Ciutadania, Car-

me Capdevila, i el secretari de Joventut, Eugeni

Villalbí, alerten que la joventut és un dels col-

lectius que més està patint les conseqüències

de la crisi actual. La taxa d’atur juvenil s’ha

disparat durant el 2008 fi ns al 23% i, en con-

seqüència, la taxa d’emancipació juvenil, en

creixement els darrers anys, s’ha estancat.

35

32

29

26

23

20

17

14 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

19’521’4

22’2

25’6

29’0

31’133’0 32’4

Edat

% Emancipació juvenil

Avantatges

• No haureu d’abonar honoraris d’interme-diació ni comissió de cap mena.

• Tindreu una assegurança multirisc gratuïta.• Amb la mediació de la borsa de lloguers

formalitzareu el contracte d’arrendament en presència de l’Administració i de con-formitat amb les seves condicions..

• La vostra petició (tipus, preu, metres qua-drats, zona, nombre d’habitacions...) es creuarà amb l’oferta disponible a la borsa i us ensenyarem diversos habitatges. Si no us convencen, refarem conjuntament la vostra demanda i reorientarem la recerca.

Page 9: L'Hiperbòlic 71

www.enderrock.cat

MAZONIEufòria 5 - Esperança 0Mazoni ja ha sobrepassat l’etapa de no te-

nir temps i d’explicar-nos que les plantes se li

moren. Al seu tercer round en català, critica una

societat on l’eufòria immediata venç —per goleja-

da— davant la futura esperança. En aquest cas,

l’eufòria és més roquera i estripadora, amb una

doble bateria, amb soroll i sense possibilitats per

a les etiquetes. Apugeu el volum i, si el veí es

queixa, és que té mal gust!

ELISENDA SORIGUERA

INSPIRACova placentaEls barcelonins signen una obra crua, fi ns i tot

fosca, on naveguen còmodament entre el pop-

rock, el grunge i l’emocore ben entès. Cançons

com “Matins al mar”, “Fonts de fe” o “Astres”

aporten els mitjos temps necessaris per enten-

dre la idiosincràsia de la banda. Inspira proposa

un àlbum que s’ha d’escoltar més d’una vegada

per arribar a entendre un univers on val la pena

endinsar-se.

JORDI GARRIGÓS

DELÊNSa roba estesaEls menorquins s’estrenen amb un bell disc pro-

duït per Jaume Pla (Mazoni). Les veus de Len

Mesquida i Quim Torres canten sentiments i som-

nis quotidians, on les atmosferes creades per les

guitarres, violí o violoncel embolcallen i acompa-

nyen amb una gran sensibilitat. No hi trobarem

cap perill en aquesta roba estesa. Es tracta de

cançons que són un camp de fl ors per guarir les

ferides del cor.

HELENA M. ALEGRET

L’HIPERBÒLIC9ALTAVEU

A còpia de treball i constància, s’han guanyat un lloc d’honor al panteó dels grans grups de la nova rumba catalana. Gertrudis demostren el seu domini del directe a 500, un CD i DVD que deixa clar que l’escenari és la millor arma del grup de la Garriga. Un recital on van tenir la companyia de multitud d’amics del món de la rumba, com Los Manolos, Ai Ai Ai o Lichis de La Cabra Mecánica, i també de col·legues d’altres rams com Obrint Pas, Betagarri o Gerard Quintana.

Diuen que Gertrudis ha reinventat la rum-ba catalana. És cert?EDUARD ACEDO (violí): Getrudis no hem re-inventat res. El grup treballa prenent com a base la rumba catalana de tota la vida. Fem l’esquelet de les cançons amb guitarra, violí i caixó. A partir d’aquí, cadascú aporta idees i colors diferents: un apunt més balcànic, el reggae, el rock, els ritmes llatins... Avui dia no hi ha gaires grups que arribin a fer cinc-cents concerts. Quina és la recep-ta de la continuïtat?XAVI CIURANS (veu): Han de coincidir diver-sos aspectes, perquè sembla molt fàcil això d’agafar una guitarra i fer una rumbeta, que a la pràctica és el que en el fons ens uneix, però hi ha moltes altres coses a tenir en compte: estar en sintonia amb els programa-dors, amb el teu mànager, que com a grup hi hagi química, que el públic respongui... Sem-bla que la música sigui només música, que no tingui res a veure amb elements externs, però depèn totalment d’aquests factors.

Com vau viure l’experiència de preparar un esdeveniment com el Concert 500, amb una infraestructura especial i una munió de convidats? X.C: Això dels cinc-cents concerts, en el fons, era una excusa per fer una festa. Perquè en

Gertrudis, rumba power!

realitat crec que n’hem fet molts més, de concerts. Volíem celebrar que hem anat tro-bant molts amics durant tots aquests anys i ens venia de gust reunir-los en un escenari i fer-ne una de ben grossa. E.A: Són gairebé set anys de no parar i tot sovint ens preguntem per què ens hem fotut en aquest merder. Nosaltres ens preocupem bastant de tot el que envolta el grup, conjun-tament amb en Xavi Pasqual, el nostre mà-

Text: Roger Palà / Foto: Juan Miguel Morales

nager, i en el cas del Concert 500, realment, tot va funcionar de puta mare, tot i un cert caos i els nervis inevitables d’última hora.

El directe és la millor arma de Gertrudis?XAVIER FREIRE (guitarra): Crec que sí. És el que ens manté vius. A partir del direc-te, tenim ganes de seguir endavant, de fer més cançons, fer més concerts... La gent veu que ens ho passem bé a l’escenari i els programadors veuen que la gent respon, tot plegat és com un engranatge que fa que pu-guem seguir creixent. El directe és el motor de Gertrudis, el que ens fa avançar.

Page 10: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES10

La nit del 12 al 13 d’agost de 1961, sense cap tipus d’avís, el govern de la part est de Berlín (la República De-mocràtica d’Alemanya) va construir un mur de 45 quilòmetres de llargada que separava la ciutat en dos. A un costat, la part oriental, el socialisme sorgit del Pacte de Varsòvia. A l’altre, la part oc-cidental, el Berlín de la República Fe-deral Alemanya. Mentre per a uns era “El Mur de contenció antifeixista”, per als altres es tractava, simplement, d“El Mur de la vergonya”.

La Guerra FredaEls antecedents són clars. Després de la caiguda de l’Alemanya nazi, el país es va repartir entre els Estats Units, França i An-glaterra (que van formar la RFA el 1949) i la part soviètica (que dominava la RDA). Totes

El Mur de Berlín 20 anys després

Albert Lladó, [email protected]

dues parts van començar els treballs de re-construcció de fronteres i, poc a poc, la ten-sió anava augmentant. De fet, Berlín s’havia convertit en el símbol de dues visions del món enfrontades (el capitalisme i el comu-nisme) que es disputaven l’hegemonia.

Immediatament després de la Segona Guer-ra Mundial, els Estats Units va idear el que es coneix com a “Pla Marshall”, un seguit d’aju-des econòmiques destinades a la recons-trucció de diversos països europeus amb l’objectiu d’aturar el creixement del comunis-me. Stalin, per la seva banda, va impulsar el COMECON, un teixit de subsidis i canals co-mercials per enfortir els països de l’est.

El 1948, per evitar que els occidentals im-posessin la seva economia al Berlín oriental, Stalin va ordenar un bloqueig generalitzat. No podien entrar ni materials ni subministra-ments des de l’altra part de la ciutat, amb

l’excusa que els Estats Units estava rearmant el país per quedar-se amb tot el poder.

Una economia debilitadaL’economia planifi cada del costat orien-tal s’anava debilitant ràpidament. Des del 1952, les fronteres interiors entre la RDA i la RFA es van intensifi car amb tanques i vi-gilants. Però cada vegada més gent fugia a la part capitalista (entre el 1949 i 1961 més de 3 milions de persones van passar de la part oriental a la part occidental).

Mentre molts treballadors del costat soviètic consumien els productes a baix preu, bene-fi ciant-se de les condicions fi nanceres que el seu govern els oferia, treballaven a la part oc-cidental, on la moneda era molt més potent. D’aquesta manera, el contraban d’aliments i al-tres productes cada vegada era més gran i cre-ava un important mercat negre. Els anomenats “grenzgänger”, els berlinesos orientals que tre-ballaven al costat occidental, van ser obligats a pagar el seu lloguer amb marcs de la RFA.

El MurEl polític comunista Erich Honecker va ser el responsable de la planifi cació i realització del mur. Tot i que els aliats de l’Organització del Tractat l’Atlàntic Nord (OTAN) tenien informes que parlaven d’una idea similar, ningú s’espe-rava llevar-se el matí del 13 d’agost de 1961 i trobar-se amb una ciutat dividida en dos, i on els ciutadans de la part soviètica van quedar atrapats durant 28 anys. El primer dia, ja hi havia 5.000 membres de policia comunista i uns 5.000 membres de brigades especials.

Tot i que els responsables del mur assegu-raven que era una protecció contra el capi-talisme, tots els esforços en seguretat mi-raven cap a la seva pròpia part de la ciutat. Hi havia pistoles automàtiques per a qui in-tentava escalar, gossos i una tela metàl·lica situada sobre un bloc de formigó de més de 3 metres d’alçada. Tot i així, es van compta-bilitzar un total de 5.000 fugues però, enca-ra que el número no és exacte, se sap que van morir més de 250 persones.

Page 11: L'Hiperbòlic 71

11 L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES

Die Wende El Mur de Berlín va caure la nit del 9 de no-vembre de 1989. Aquest fet es coneix com “Die Wende” (el canvi). Durant quasi 30 anys, els ciutadans de Berlín van viure tot tipus de processos però, sens dubte, el més greu va ser la crisi a la frontera situada a Checkpoint Charlie on, des de cada bàndol, es van enviar 10 carros de combat. Durant 24 hores, el món va tremolar pensant en la possibilitat d’una guerra atòmica.

Però els països del pacte de Varsòvia anaven obrint-se cada vegada més a Europa i els ha-bitants del Berlín soviètic aprofitaven les fron-teres amb Hongria i Àustria per abandonar el tancament a què estaven sotmesos. El món es manifestava en contra d’aquest aïllament. Ja no es podia allargar més. I, poc a poc, la part oriental anava donant més permisos per viat-jar fora. La pressió era massa forta però no era suficient. Fins que el 9 de novembre, Günter Schabowski – funcionari del Partit Socialista de

la Unitat Alemanya (SED)- va anunciar que te-nien la intenció de permetre creuar la frontera a tothom que ho volgués sense demanar cap permís. En aquell moment, un periodista li va preguntar quan seria efectiva aquesta nova or-dre. Schabowski, nerviós, no va saber contestar una data concreta i va dir “immediatament”. En poques hores, i durant tota la nit, els ciutadans de les dues parts es van concentrar a la fronte-ra i van exigir als guàrdies – que no estaven avi-sats – que l’obrissin. El final d’aquesta història, tan gris i trista, havia arribat.

11

Page 12: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLICFOTOREPORTATGE12

El calçot és una varietat de ceba tendra, en concret és el grill de les cebes blanques. Hi ha diverses versions sobre el seu origen, però la més coneguda és la que atribueix la seva descoberta a un solitari pagès de Valls, Xat de Be-naiges, a fi nals del segle XIX. Des de llavors, el consum de calçots ha esdevingut una vertadera festa gastronòmica co-neguda arreu, especialment a Catalunya, com la calçotada. Els calçots se solen consumir els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya i s’acompanyen d’una salsa típi-ca anomenada salvitxada o bé amb romesco. Per mantenir-los calents, s’acostumen a servir embolicats amb paper de diari i posats sobre una teula.

Temps de calçots

Aquest fotoreportatge és de Clàudia Maccioni, guanyadora de la Beca Fotoreportatge de Carnet JoveAquest fotoreportatge és de guanyadora de la Beca Fotoreportatge de Carnet Jove

Page 13: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLICCNJC14

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya: 30 anys d’una il·lusió col·lectiva30 anys d’una il·lusió col·lectiva

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) és la XARXA D’ASSO-CIACIONS JUVENILS de Catalunya. És la plataforma que aplega les entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells locals de joventut.

Fou creat per decret de la Generalitat de Catalunya, del 2 d’abril de 1979, dotat de personalitat jurídica pròpia, amb dues funci-ons bàsiques: dinamitzar el moviment asso-ciatiu juvenil i fer de pont entre el moviment associatiu juvenil i l’administració en temes de política de joventut. En essència, el movi-ment associatiu representa una participació compromesa i perdurable, que pot ser crítica i, per tant, transformadora. L’associacionis-me juvenil és una font d’innovació i creativi-tat, oberta a aliances amb nous moviments socials o col·lectius de base local, per fer que la participació jove sigui independent i crítica, plural i democràtica.

pació juvenil, l’accés a l’educació, el suport a l’educació en el lleure, la participació juvenil, la immigració, i en l’àmbit de la salut, la sexu-alitat i el consum de drogues, etc.

Altres qüestions, afortunadament, han caigut en l’oblit de forma molt ràpida. L’exemple pa-radigmàtic va ser el servei militar i l’objecció de consciència. Aquest tema va centrar una bona part de les reivindicacions i de les actu-acions de les entitats juvenils fi ns l’any 2000 i això es deixa veure tant a la primera com a la segona carta de la joventut catalana.

Trenta anys després, el CNJC té davant seu nous reptes, nous horitzons, que ens han de permetre obrir-nos al conjunt de la gent jove, arribar arreu del territori i donar suport a la participació juvenil allà on es produeix.

La realitat, en concret la juvenil, dista molt del que ens agradaria que fos. La nostra voluntat de presència, de fomentar l’associ-acionisme i el treball en xarxa entre les enti-tats juvenils és ferma, però malauradament no tot depèn de nosaltres. Per això, tal com feia una generació de joves ara fa 30 anys, tornem a dir:

“Volem una societat que no rebutgi nin-gú, i que de fet no faci a ningú sentir-se marginat. Els joves volem una estructura social capaç de tenir en compte i acollir cada individu, fent-lo plenament partícip de la tasca social, qualsevulla que sigui la seva condició, edat, sexe, raça, origen o creença”.

Primera Carta de la Joventut Catalana, 1977

Enguany, el CNJC està celebrant el 30è aniver-sari, fi ta que coincideix amb altres moments històrics als quals el moviment associatiu ju-venil va contribuir de forma decidida, com el restabliment de les institucions polítiques de Catalunya, la conformació dels primers ajun-taments democràtics i la recuperació d’un espai social i cultural de país.

Els 30 anys d’història del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya combinen dosis de continuïtat amb altres de canvi que li han permès adaptar-se a la realitat juvenil. Les funcions són les mateixes, no han canviat. En canvi, els temes que centren l’atenció del Consell han evolucionat, però en molts casos segueixen tenint relació amb els que es trac-taven als anys setanta. El procés d’emanci-

Page 14: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC15ENTREVISTA

Diego Gimenez, [email protected]

“El buit és literalment ‘sense paraules’”

La juxtaposició entre les perspectives dels diferents personatges crea una tensió que transcendeix la trama per presentar el dra-ma humà nu. Em puc imaginar que aquest procés és tan bell com esgotador. Bé, és satisfactori si funciona, però la major part del temps, a mesura que escric i estruc-turo el llibre durant la construcció, intento desvetllar una veritat en tots els seus angles. I és esgotador, reescric i reescric i reescric i reestructuro, i reescric fins al més mínim detall. La frase de Berger esmentada és un principi en el qual crec fortament tant políti-cament, estèticament i dramàticament.

Sembla que necessita passar per l’escrip-tura allò d’inexplicable que hi ha a la na-turalesa humana per intentar entendre-la. És així com funciona la seva inspiració? Sí, hi ha molt d’això. Entres en una foscor que no entens del tot i gradualment vas avançant. No començo la novel·la amb mas-sa garanties o certeses.

És per això que tenim l’art, així la veritat no ens pot destruir? No necessàriament. Això és el que Anna sent o creu que la salvarà. Hi ha qui ho creu i qui no, el llibre ho debat. Jo mateix no estic segur sobre la veritat de la màxima.

El llibre està ple de referències a Stendhal. És un tribut al romanticisme com a vehicle catàrtic de la tragèdia humana? No tant. Stendhal té un “panaché” que m’agrada.

L’escriptura l’ajuda a ordenar la imatge que té del món? Clarifica què està passant, suposo. Però això canvia constantment.

Escriu per inspiració o segueix algun mè-tode estricte? Com comentava, començo amb tan sols un granet de sorra, unes poques pistes: una època, una situació que m’ha inspirat… i després la història evoluciona. A partir d’aquí, la història és tan canviant com jo. No tinc un guió i un pla estricte, quan començo no sé com acabarà. Estic, més o menys, cinc

pàgines per davant del lector durant l’inici del projecte. Però quan començo a reestruc-turar i ordenar allò que he escrit, llavors tot es reconsidera, es canvia, s’afila i els carre-rons sense sortida s’eliminen.

En una entrevista, vostè va dir que sent com si cada llibre que escriu fos l’últim, com si ho hagués dit tot. Afortunadament per als seus lectors, és una sensació efímera. Com és aquest buit després de cada creació?El buit és literalment “sense paraules”. Des-prés de cada creació, no desitjo transcriure

en paraules res d’allò que m’envolta. És una espècie d’aprenentatge, percebre el temps, mirant i escoltant per formar un nou llenguat-ge. Sovint he de fer alguna cosa una mica di-ferent en un altre format artístic, fer un docu-mental o algun llibre de no ficció com el que vaig fer sobre l’editor Walter Murch.

Li agradaria veure Divisadero al cinema? Probablement, però no hi penso massa. A més, no tinc ni idea de com es faria. Puc imaginar alguns moments del film, però com es pot traslladar a un guió? Ni idea. Em sento molt més a gust i més lliure amb la novel·la, una deliciosa forma de llibertat.

“Never again will a single story be told as though it were the only one”, amb aquesta frase de John Berger caracteritza Michael Ondaatje, l’escriptor canadenc d’origen ho-landès i criat a l’Índia, que es va donar a co-nèixer al gran públic amb El pacient anglès, tant la seva última obra, Divisadero, com la seva estètica. Hem tingut l’oportunitat de poder contrastar la lectura de la seva obra amb una entrevista a l’autor.

És a l’edat de 19 anys quan vostè comen-ça a crear-se com a escriptor inspirat pel seu professor Arthur Motyer. Al principi es-crivia poesia. Està d’acord quan es carac-teritza la seva obra com a poètica? No estic segur de si el llenguatge és poètic, sí que ho és la forma. Un poema deixa es-pai per a què el lector pugui entrar dintre de l’obra, no ho diu tot, deixa pistes per a què el lector pugui treballar i unir les peces. Els processos mentals són més ràpids en un poema. Suposo que porto una mica d’això a la meva prosa. Vull la participació del lector. Així, ell o ella no són portats de la mà d’una manera òbvia per l’escriptor.

Ens podria explicar com va sorgir Divisadero? Molt gradualment, vaig començar amb els tres protagonistes joves i, a mesura que el llibre progressava, vaig seguir les seves vides per veure com resolien el trauma de la seva joventut. Crec que per a l’Anna, l’art és un lloc segur, sanador fins i tot, i, de fet, ella és la veu central de la novel·la. Ella ha estat “cremada”, està fugint i intentant rellegir la seva vida i in-vestigant-la, potser, escrivint sobre Segura.

A la novel·la, fa referència a Lucien Freud, “Tot és biogràfic, tot és collage.” Flaubert deia que “Madame Bovary c’est moi”. Amb quin dels seus personatges s’identifica més?Amb tots ells. Hi ha una frase de John Ber-ger que diu “Never again will a single story be told as though it were the only one”, totes aquestes vides participen en mostrar-me i donar-me identitat.

Page 15: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLICLAMALLA.CAT16

Torna el concurs Netreporter

Si tens un bloc, participa a http://www.lamalla.cat/netreporter

Categories

Els premis NETREPORTER es destinaran als millors blocs o bitàcoles realitzats in-dividualment o en grup per a cadascuna de les categories dels premis. La fi nali-tat dels premis és la de fomentar el bloc com a nova eina de comunicació digital i multimèdia.

Els premis s’estructuren en les categori-es següents:- Millor bloc fet per estudiants de Batxi-

llerat o Formació Professional (entre 16 i 18 anys)

- Millor bloc fet per universitaris (entre 18 i 25 anys)

Com participarEls participants hauran d’enviar una fotocòpia del DNI, una còpia d’un docu-ment que acrediti el curs i el centre on cursen els estudis i l’adreça web del bloc amb el qual concursen. El bloc ha d’estar totalment actiu, ha de ser escrit en qual-sevol de les dues llengües ofi cials i hi ha de fi gurar clarament el nom de l’autor o autors participants en el concurs.

La documentació s’enviarà a l’adreça de correu postal següent: PREMIS NETREPORTER – LAMALLA.CATXarxa Audiovisual LocalTravessera de les Corts, 131-159Pavelló Ponent – Recinte Maternitat08028 – Barcelona

o bé a l’adreça de correu electrònic [email protected]

La data límit per enviar la documentació és el dia 17 d’abril de 2009.

Els blocs guanyadorsLa selecció de blocs guanyadors del con-curs NETREPORTER es durà a terme en dues fases:a) Preselecció del jurat: Els blocs parti-

cipants seran analitzats i valorats pel jurat que farà una primera selecció entre tots els blocs participants. La llista dels blocs seleccionats com a fi -nalistes pel jurat es donarà a conèixer el dia 23 de d’abril a través del diari digital LAMALLA.CAT.

b) Votació popular: Entre el dia 23 d’abril i el 15 de maig, restarà obert un pe-ríode de votació popular a través del diari digital LAMALLA.CAT. Del resultat d’aquestes votacions en sortiran els guanyadors en cadascuna de les ca-tegories.

El resultat fi nal del concurs, el nom dels guanyadors i el lliurament de premis tin-dran lloc a mitjans del mes de maig de 2009.

de fi gurar clarament el nom de l’autor o autors participants en el concurs.

Page 16: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC17PASSATEMPS

HU

MOR

MOT

S EN

CREU

ATS HORITZONTALS: 1. Quina casualitat, que ocorri una

incidència en companyia! / 2. Sembrat de verdures amb reiteració de morts. Es presenti amb freqüència / 3. La fi d’algú. Somiat com a escenari de l’amor pur. Boxa sense limitacions / 4. Planta d’una família igual (a ella mateixa?). Liles escuades en plena Galilea / 5. Encara mama i ja té tirada al xotis. No és que tingui poca vida, és que és mort / 6. Homicidi que no deixa rastres visibles. Tap malmès per una pesseta / 7. Els seus components es conxorxen perquè no sigui vist. El món després de la pluja / 8. Representació d’una estranya metgia. Per tancar el sobre per l’altra banda / 9. Allò que ella no dirà. Afectat per una fl amarada als queixals. També la fi de qualcú / 10. Renoi, si és en Manel! Expressions de part del carreter / 11. Dimarts a migdia. Rugositat que pot malmetre qualsevol passera. Limiten la llibertat / 12. Transmetent la bellesa de la núvia. Campament nòmada d’aspecte estranyament ardu / 13. Un cotxe coreà a Karakia. Adulador de cucurutxos.

VERTICALS: 1. Cruixit com de menys gruix. El dolç preferit de tot emperador germànic / 2. Vocals campiones. Introducció amb condemnació. Si arriba al cor malament rai / 3. Comença com un idiolecte i acaba com una estupidesa. Nascuda per no fer res a cal veí / 4. Intersecció en plena immunodepressió. Malaltia de la pell que et fa sentir com un lluç / 5. Que no vagi accentuat tampoc és tan crític. Del procés que duu al consum immoderat de kleenex / 6. Pilar prim. Produeix llana sense tecnologia. Per la Ramona Noguer Lluc són iniciàtiques / 7. Bon cop de dalla. Com que no té massa corporal, doncs va amunt / 8. Enemics del Ball Incert. Les més boniques sempre són als ulls. El mànec de la paella / 9. Es fa dur de tant estar al mig. Com a ciutat és posterior a Florida / 10. Club Natació i gràcies. Patacada de gran efecte visual. Quan es repeteix fa témer el pitjor / 11. Venera una sorprenent Altídora. Obvi: és el nucli de tota declaració / 12. Només de tocar-li el cap ja plora. Cinc anys per obtenir l’ús trèmol.

CALAIX DE SASTRE

solucions

Per P

au V

idal

Pass

atem

ps

Per G

ras

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

www.acpg.catwww.acpg.catAmb: Pau Vidal

Sergi? No, Sergio

Les joioses enquestes amb què periòdicament el Departament de Política Lingüística de la Gene mira d’elevar-nos la moral diuen que el percentatge de catalans que declaren entendre la llengua s’acosta cada cop més al cent per cent, i el dels que declaren saber-la parlar ja ronda entre el 80 i el 90 per cent. Que aquestes enquestes són una enganyifa fa temps que ho sabem, i últimament hem començat a descobrir que una altra gran estafa és la immersió a les escoles. L’Albert Sánchez Piñol ho deia no fa gaire, i algun valerós profe de secundària ho con-fi rmava en un altre article: a molts instituts de secundària els mestres no compleixen les disposicions de la Llei de Normalit-zació i fan les classes en castellà senzillament “perquè no els trenquin les cames”, revelava cruament aquell professor.

Jo no treballo a l’ensenyament i per tant desconec quina és la situació quotidiana (tot i que no tinc motius per dubtar de les paraules d’ells dos), però encara recordo el meu propi estupor quan l’any passat vaig anar a fer una xerrada a Sant Joan de Vilatorrada, als afores de Manresa, i en sortir de l’institut una colla d’alumnes em van interpel·lar sobre un afer extra acadè-mic… tota l’estona en perfecte andalús.

Que les enquestes menteixen i la llei no es compleix ho aca-ba de demostrar ara amb una evidència sagnant el nou ídol que estan fabricant a can Barça, el fi ll d’en Busquets porter. Aquest vailet té 20 anys, o sigui que és nascut el 1988, cinc anys després de la Llei de Normalització Lingüística. Amb l’es-cola (presumptament) en català, amb els mitjans de comuni-cació escrits i orals en ple funcionament i amb una població (teòricament) capaç d’expressar-se en català, aquesta criatura ha estat capaç de no aprendre la llengua. Com s’ho ha fet? On s’ha amagat? A quin país ha viscut exiliat? No, res d’això: en Busquets fi ll ha fet exactament el mateix que centenars de milers de joves de la generació Estopa, és a dir, passar del català perquè no l’han de menester per a res. Ni li exigeixen a la feina, ni li serveix per comunicar-se amb el seu entorn, ni li reclamen als mitjans quan concedeix entrevistes per a consum dels telespectadors que paguen el sou que cobra. No cal dir que tot això no l’excusa: s’ha de tenir molt poca dignitat i molt poca ambició intel·lectual per renunciar a aprendre la llengua del país on has nascut. Però tampoc ens excusa a nosaltres (que no li exigim els mínims exigibles) ni al nostre govern (que es deixaria coure a foc lent abans que reconèixer el fracàs es-trepitós de la política lingüística).

RODA EL MÓN I TORNA EL MOT

123456789101112

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

C O I N C I D E N C I A

R E D O L A B U N D I

U E I D I L L I C O X

I S O E T A L L I L E

X O T I N A N I M A T

D E I C I D I P T A

B O S C F A N G A R

I M A T G E E R C A L

S I I R R I T A T U

M A N O I R E N E C S

A A S P R E S A L T

R A D I A N T D U A R

K I A L L E P A I R E

Page 17: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA18

ceu intervé en els afers que tenen a veure amb la vessant artística del dia a dia? Si la paraula intervenir no vol dir tallar la inicia-tiva i l’autonomia de cadascun dels equips, de les persones que porten la direcció artística i també dels departaments que hi prenen part, jo hi intervinc. Però si intervenir vol dir l’accep-ció negativa del terme, no hi intervinc. M’agra-da treballar en equip, i saber i opinar, però que això no representi tallar les ales i la capacitat d’inventar i programar.

Com vostè ha expressat algun cop, vint-i-tres mil abonats al Liceu són xifres més pròximes al món del futbol que de la cultu-ra, i encara menys de l’òpera...Efectivament, i això comptant que abans de l’incendi n’hi havia quatre mil. Jo penso que el Liceu i els directors que ha tingut als darrers anys han aconseguit una cosa important: el pas del Liceu d’uns pocs al Liceu de tothom. L’òpera té un públic i tenim la sort de tenir un teatre amb més de 2.000 localitats i amb unes prestacions tècniques que permeten en pocs dies canviar d’espectacle. Aquest ja no és el Liceu de les elits ni de les minories ex-cloents.

Continua quedant públic exclòs del Li-ceu?Primer hem de saber fi ns a quin punt això és una realitat objectivable o una llegenda urbana i perquè, i aleshores actuar. Jo tinc

Textos: Marc Alemany

Les empreses col·laboradores aporten un 16% del pressupost del Liceu. Li preocupa que arran de la situació econòmica actual algunes deixin de donar-hi suport?N’hi ha alguna que ho ha fet però n’han sor-tit d’altres. En línies generals, les empreses se senten molt bé aquí, hi ha un vincle que

va més enllà de l’agraïment que signifi ca que els seus logotips estiguin presents als suports publicitaris i dels diners que hi po-sen. Intentem que se sentin emocionalment vinculades amb el teatre. Quines són les seves prioritats al capda-vant del Liceu?El Teatre del Liceu no necessita grans can-vis ni grans novetats perquè en línies gene-rals les dades del Teatre del Liceu ens fan veure que és una gran realitat: vint-i-tres mil abonats, noranta per cent d’ocupació, coproducció amb els millors teatres d’òpera d’Europa, produccions nostres que ens de-manen fora, el fet que els artistes que par-ticipen a les nostres temporades no siguin

diferents dels que ho fan als teatres que tothom considera millors. Per tant, el Liceu està ben situat i, sincerament, crec que hau-ria estat un error que m’hagués plantejat fer net a l’arribada.

Què és millorable?S’hauria de fer una mica més d’atenció al patrimoni líric català i espanyol. També haurí-em de tenir en compte els gustos dels ciuta-dans i que la programació del teatre fos més equilibrada i eclèctica perquè si fem una programació excessivament especialitzada, deixarem molts espectadors fora. O la nova creació per part de compositors del país i de l’estat, o la pròpia qualitat de l’orquestra, que penso que està bé però és millorable.

Quina és la seva estratègia per internacio-nalitzar més el teatre?Fer una aposta constant, decidida i perma-nent per la qualitat. Fer-ho a l’hora de plan-tejar la temporada artística i els artistes que hi participen, els directors d’orquestra, els directors musicals, els cantants, els esce-nògrafs. No hi ha una altra manera d’acon-seguir-ho perquè les estratègies que tenen només com a fons el màrqueting, si només venen fum poden enganyar el primer dia però el tercer ja no. I encara més amb el pú-blic d’òpera, que és molt exigent.

Fins a quin punt vostè com a gestor del Li-

Aquest ja no és el Liceu de les elits”

Fa pocs mesos que el Joan Francesc Marco (L’Hospitalet, 1951) ha fet rea-litat un dels somnis més cotitzats dels gestors culturals d’aquest país: portar el timó del Gran Teatre del Liceu. Tot i que el legitimen per al càrrec una prolífi ca experiència al capdavant de nombroses institucions culturals, ell exposa amb modèstia: “jo no m’he marcat gaires fi -tes en la meva trajectòria professional i les coses han vingut.” Confessa que, a la pràctica, el dia a dia al Liceu és un privi-legi, segons diu, “tant per la magnitud i la importància de la institució com per-què la música ha format part de la meva vida des de sempre”. Ara es compleixen deu anys del renaixement del teatre en-tre les cendres. “Hem de celebrar-ho”.

Com ha canviat la seva manera de veure, de viure i d’entendre la institució després dels primers mesos al capdavant del Li-ceu?Ara, quan sec al pati de butaques no ho faig de la mateixa manera que un abonat. M’ado-no de petits detalls, com una càmera que no funciona bé o un soroll. Però això dura uns pocs minuts i després la pròpia música m’ab-sorbeix. El que no ha canviat, i espero que no canviï, és que sigui capaç d’emocionar-me o que no m’agradi un espectacle o una deter-minada posada en escena. D’altra banda, ara tinc alguns privilegis: si aquesta entrevista du-rés menys del que estigués previst a l’agenda i avui hi hagués assaig, trauria el nas per un passadís que hi ha prop del meu despatx.

La crisi està afectant el Liceu?El balanç és d’una certa inquietud pel context, perquè aquesta és una institució molt rela-cionada amb la ciutat i amb el país, però no constatem cap mena d’afectació en el sentit d’haver-nos de plantejar suspendre cap acte. La venda de localitats no ha baixat i, de mo-ment, les empreses patrocinadores han con-tinuat responent. Per a la propera temporada, les dues administracions principals –govern central i Generalitat- han congelat la seva aportació, la qual cosa ens ha generat petits problemes. Però en termes generals, la crisi, avui –l’any que ve no sé encara què diré- no afecta la vida del teatre.

Tinc la impressió que avui és una minoria la gent que vol venir al teatre i es queda fora”

Page 18: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA 19

la impressió que no, que avui en dia és una minoria la gent que vol venir i es queda fora, tant pel nombre d’entrades com de funci-ons. Però això és una percepció, encara no tinc cap dada. Ara estem fent les Noces de Figaro i no hi ha ni una sola entrada lliure. Afortunadament, aquesta és la nostra pre-ocupació, i no pas haver de buscar vies per omplir el teatre, que és el que molt sovint passa en el món de la cultura.

Aquest any se’n compliran deu de la recu-peració del Liceu després del malaurat in-cendi. Quines implicacions va tenir la seva recuperació? L’incendi va ser un fet tràgic i difícil per a tothom, per a la gent afi cionada, per als ges-tors del moment, per a les institucions. I la reconstrucció va signifi car una doble fi ta. Pri-mer, passar d’un teatre del segle XVIII a un del segle XXI des d’un punt de vista d’equi-pament, preparat per fer tot i de tot, amb uns recursos molt acurats comparant-ho amb altres construccions o reconstruccions de teatres, com el de Bastilla o de Gènova. I, en segon lloc, incrementar la vinculació emocional de la ciutat i del país amb el tea-tre durant aquests anys.

Hi haurà celebracions de l’aniversari?Hem de celebrar-ho. I sobretot el canvi de plantejament del Liceu d’uns pocs al Liceu de tots, de quatre mil abonats a vint-i-tres mil, gràcies a un procés de molta porositat, lligant-se la institució amb la ciutat i amb el país.

Per quina aportació al teatre del Liceu li agradaria que se’l recordés quan abando-ni el càrrec?Pensar que un fa una petjada a la història és molt pretensiós. En tot cas, en termes generals, m’agradaria que, en marxar, el teatre estigués millor que ara. En termes concrets, m’agradaria molt poder treballar per a què la orquestra que tenim, que és bona, sigui molt bona, la millor d’Espanya i una de les millors d’Europa. No és cap quimera. Pot ser una realitat.

Hi estem molt lluny?És qüestió de treballar intensament. Però que és possible no és només una opinió meva sinó compartida amb el director artístic del teatre i també amb els directors musicals.

Que la orquestra que tenim sigui la mi-llor d’Espanya i una de les millors d’Europa, no és cap quimera”

Page 19: L'Hiperbòlic 71

[email protected]

GUIA JOVE L’HIPERBÒLIC20

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Camps de Solidaritat a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsiaal juliol, agost i setembre de 2009No ho oblidaràs mai!

SETEM - CatalunyaTel. [email protected]

EDUC

ACIÓ

¿Estudiante, quieres ser propietario y compartir piso? ¡¡Te ayudamos con la Hipoteca!!

Información 615 793 641 [email protected]

SERV

EIS

EDUC

ACIÓ

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es [email protected]

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - [email protected]

MÀSTERS EN TURISME- Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments- Promoció i Publicitat Turística- Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística- MITUR- Màster Internacional en Turisme

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

Centre adscrit a:

Page 20: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC21SEXE

Segons una investigació que hem fet entre els nostres coneguts/des, hem ar-ribat a la següent conclusió: els diven-dres són els dies més aptes i profitosos per mantenir sexe. De què depèn? De les noves tecnologies. De dilluns a di-jous, ningú et crida. La safata d’entrada del correu electrònic està buida, no et convoquen a cap esdeveniment pel Fa-cebook, no reps un punyetero sms. Dilluns. És el dia que s’ha inventat menys propici per tenir cites. Tens son, tens ressa-ca, has d’anar a classe, a fer feina. Et que-den dies per davant per tornar a tenir lliure, i ningú se’n recorda que tens unes neces-sitats fisiològiques. Quina solució tens? Fer sofà i esperar que passi la setmana. Propos-ta per evitar aquest mal dia: que les tensi-ons sexuals creades a partir de l’octubre de 2008 se solucionin els dilluns.

Dimarts. Ja ha passat dilluns i demà serà dimecres... De tota la informació que ens arriba de l’exterior, encara no hi ha cap pla eroticoludicofestiu interessant. Opció: que-dar amb els amics per fer unes canyes. Aler-tau! La nit dels dimarts és coneguda com la nit dels cràpules. Proposta: passeja el teu millor somriure pertot on vagis i du bateria al mòbil. És un dia d’amistat, de donar el nú-mero de telèfon, de preparar el terreny... De-penent de la simpatia amb què ho facis, di-jous et començaran a ploure les propostes. I segons la predisposició que duguis aquest dia, convé que duguis condons i així hauràs avançat tres dies de la setmana. Si ho pots fer avui, no ho deixis per a demà...

Dimecres. La cara ens comença a canviar, estam a la vigília de dijous. Sexualment ens sentim més motivats. Pla: convida a sopar aquells al·lots/es que et motiven i et posen, qualque dia ha d’arribar el primer contacte. No saps com acabarà aquest vespre, però almanco t’hauràs donat a conèixer. No hi pot faltar una bona botella de vi i la guitar-ra per, en el pitjor dels casos, tocar qualque cosa. Un dimecres, una amiga nostra, en

Atòmic Girls

Friday’s night feverQuè passa els divendres, que tothom s’activa?

un intent de sortir d’un període de seque-ra involuntària i desteranyinar-se, decidí citar un “rollo” seu del qual no recordava gaires coses. Quan anava cap a la cita, pel seu cap passaven pensaments com: Però què punyetes faig? Quines feines tenc jo de quedar amb aquest? Si no el conec, ni sé quina cara té... A l’hora indicada, ella ar-ribà al lloc acordat, bufant i tota nerviosa. De sobte, va veure un jove que li va resultar familiar, era ell. Ah, no està malament, pen-sà (perquè clar, veure algú de nit o de dia no és el mateix, de nit tots els moixos són negres...). Se’l va endur a un concorregut local de moda. Així segur que no s’avorriria i, com a mínim, sempre podria mirar altres espècimens en acció. Varen començar a fer vinets, el jove cada vegada li donava més a la llengua, però xerrant. Perdia les forces per la boca (alerta amb aquests joves, que després es queden sense forces i no com-pleixen), s’acostava progressivament a la nostra amiga. Una hora després, el resultat va ser: ell: camisa per defora, olor d’alcohol i tabac, ulls desaforats, mans llargues; ella: a punt per fer els 100 metres llisos en sen-tit contrari d’on era el jove, és clar. Per aca-bar la cita, ella li va fer una neteja bucal de cortesia i, mentre li deia adéu, pensava “no crec que això es repeteixi”.

Dijous. Dia propici per anar a tirar la canya. De les arts i com ho feis, dependrà el “pol-vo” de divendres. La nit del dijous és la dels universitaris, festes... El cos ja et demana marxa, t’ha fuit la hidratació capil·lar del jor-nal que vares fer la setmana passada, estàs com a nerviós/a i tot pensant en què et de-para el cap de setmana. A la nit, els pesca-dors tiren les xarxes i els peixets inofensius de la mar corren el risc de ser atrapats... Algun peix o peixa caurà aquesta nit, la carn és dèbil!

Divendres. Tot s’activa. El mòbil, que no ha-via funcionat en tota la setmana, fa fum. Les tensions sexuals volen sortir dels cossos. En una hora, has rebut 4 propostes de diferents homes, totes per avui vespre. La feina se

m’acumula, quin estrès! Tots els homes vo-len alliberar la seva sexualitat amb jo, som una privilegiada. Però és clar, sexe només en tenim un per persona. Hem de dosificar la feina, no és agradable entrar dins un llit amb l’olor de l’altre... Solució: un o dos mà-xim per cada dia. El problema és quan en un espai de menys de 50 metres quadrats se te n’ajunten 2 o més. En aquests casos, hi ha un 80% de possibilitats que perdi el rival més dèbil, que a partir d’ara necessitarà su-port psicològic. Coses de la promiscuïtat...

Dissabte. La dita de “sábado sabadete, ca-misa nueva i un buen polvete” fa anys que ha passat a la història. Allò de la camisa per-sisteix, però “el buen polvete” ha passat al divendres. El dissabte només hi ha el risc de trobar-te un desguàs, està tot arrasat... Ara bé, per a un ampli grup de persones, dissab-te és el seu dia de major libido sexual. Els divendres es guarden per desfogar-se els dissabtes sense complexos, fa 5 dies que esperen el moment (en aquest cas, els po-dria aplicar l’explicació del divendres, però els recomana’m que surtin el divendres per-què 24 hores d’espera poden ser, segons com, decisives).

Diumenge. Els diumenges es feren per des-cansar, o per no sortir del llit, segons com es plantegi. Hem invertit totes les nostres forces a hidratar-nos i relaxar-nos muscu-larment, perquè demà dilluns toca convocar les tensions sexuals pendents des del mes d’octubre de 2008, hem d’anar per feines!I tu, boixes el dia indicat?

Page 21: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLIC CULTURA22

Camisa de focAnna Carreras AubetsEmpúries

Camisa de foc, una novel·la escrita amb un llenguatge contundent i elèctric, remou la consciència i porta als límits de les obses-sions i els deliris a què l’amor pot arribar a conduir. Un dibuix novel·lat poètic i psiqui-àtric que s’arrapa com una camisa de força.

RECOMANEM

Autobiografi esFernando PessoaAngle Editorial

Dividit en tres parts, al llarg del text, viatgem per les profunditats de l’ànima pessoana, de vegades individual i única, de vegades múltiple i de vegades totalment panteista. Un recull de textos autobiogràfi cs del poeta portuguès més important del segle XX.

Ben X de Nic Balthazarwww.benx.be

La seva vida a l’escola és un infern però, quan arriba a casa, al refugi de la seva habitació, s’asseu davant de l’ordinador i sorgeix el Ben amo i senyor del joc en línia favorit de milions d’adolescents, inclosos els que el turmenten a diari. Mitjançant aquest joc, el Ben aconse-gueix mantenir-se viu, deixar de ser una vícti-ma per convertir-se en heroi.

LLIBRES RECOMANATS PER:

CINEMA

AGENDAABRIL2009

Dies: 28/03/2009Bcn al cinema: La plaça del diamantCinema.- Adaptació cinematogràfi ca de la novel·la de Mercè Rodoreda dirigida per Francisco Betriú, interpretada per Sílvia Munt i Lluís Homar, i amb banda sonora de Ramon Muntaner.Lloc: Centre Cívic Vil·la FloridaC. Muntaner, 544. Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona+Info: 93 254 62 65

Dies: 29/03/2009Dianne Reeves. When you know Concerts.- JazzLloc: Auditori-Palau de congressosPg. Devesa 35. Girona. 19 h+info: www.auditorigirona.org972 080 709

Dia: fi ns al 04/04/2009Assaig obert d’Una història explicada del revés, o no dirigit per Josep M. Miró Teatre.- Creació col·lectiva a partir d’una dramatúrgia de Laia Martí.Assaig obert sobre Harold PinterLloc: Fundació Teatre Lliure - Teatre Fabià PuigserverPl. Margarida Xirgu, 1. Sants-Montjuïc, Barcelona +info: http://www.teatrelliure.cat93 289 27 70

Monstres contra alienígenes de Rob Letterman, Conrad Vernonwww.monstersvsaliensinternational.com/intl/es

Nova pel·lícula d’animació de Dreamworks que parodia les pel·lícules de monstres a l’estil Godzilla. En la seva versió original, comptarà amb les veus d’actors com Reese Witherspoon, Hugh Laurie, Will Arnett, Seth Rogen, Stephen Colbert, Kiefer Sutherland i Paul Rudd.

Dies: fi ns al 05/04/2009Així parlà Zarathustra de Brahms a StraussConcerts.- Intèrprets:Eiji Oue, directorChristian Tetzlaff, violíOrquestra Simfònica de Barcelona i Nacional CatalunyaObres:BRAHMS: Concert per a violí i orquestra, op. 77STRAUSS: Així parlà Zarathustra, op. 30Lloc: L’Auditori de Barcelona - Sala 1 Pau CasalsC. Lepant, 150. Eixample, Barcelona+info: http://www.obc.cat93 247 93 00

Dies: del 01/04/2009 fi ns al 05/04/2009La Mostra - Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada Fira.- La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil és el mercat d’arts escèniques per a tots els públics de les terres de parla catalana que té lloc anualment a Igualada.+info: http://www.lamostraigualada.cat

Dia: fi ns al 31/03/2009L’empremta humanista i cristiana d’Europa, a càrrec de Josep M. EsquirolConferència.- Lloc: UdG. Facultat de DretC. Lluís A. Santaló Sors, 1, baixos 2. Girona19 h+Info: 972 418 100

Paper de vidrewww.paperdevidre.net

Paper de vidre és una revista digital cultural eclèctica que pretén ser un punt d’acollida per a nous enfocaments (tant formals com conceptuals) de l’expressió escrita sobre di-verses temàtiques que basculen a partir de les diferents disciplines culturals (cinema, literatura, música...).

Optimot www20.gencat.cat

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Secretaria de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Termino-logia TERMCAT. Consta d’un cercador d’in-formació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Per mitjà de l’Optimot, es poden consultar de manera integrada diferents fonts.

MISCEL·LÀNIA

Page 22: L'Hiperbòlic 71

L’HIPERBÒLICCULTURA 23

OPOSICIONSEstoig preparat sobre la taula, tots els bolígrafs ordenats per colors i per la mida de la punta. Els llibres ben posats de més grans a més petits, posats just davant dels meus codis. Al costat, els pòstits. N’hi ha de tots colors: els grocs, que fan referència als temes de civil, els roses, que m’in-diquen els temes de penal, i així fins arribar a dret de família. Estirada al llit visualitzo la roba preparada, camisa grisa, pantalons negres i sabates fosques. Tot en ordre. Tema 27, estatut jurídic. Tema 34, dret de succes-sions. Demà l’examen final d’oposicions. Dos anys tancada, estudiant. Passada aquesta nit seré jutgessa, només estaré sotmesa a l’imperi de la llei. Que bé sona. Ho celebrarem. Amb qui? Trucaré a les de la facultat. Ja deuen estar totes casades. Tema 345, ai quin era?, ah sí! El Tribunal Suprem, art.122 apartat 2 del volum tres. Poso el despertador a les 7:00, ni un minut més ni deu segons menys. Em desfaig entre els llençols, amb recitacions inconnexes dels temes i el somni diari d’estar jutjant. Sona el despertador. Faig tard. Agafo la moto. Plou. Rellisco. M’atrapa un cotxe. I pim pam pum, tinc davant el jutge de barba blanca, que em farà un examen sorpresa.

Anna Gurguí Ratera

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317

49 08 - www.escoladescriptura.org

Dies: fins al 19/04/2009‘Rabascall. Producció 1964-1982’ Exposició.- L’exposició s’articula al voltant de sèries concretes d’obres i s’hi presenten, entre d’altres, els collages fets entre el 1964 i el 1968, les primeres teles emulsionades i les impressions fotogràfiques sobre metall. De la mateixa manera, s’hi mostren els treballs de la primeria dels setanta que utilitzen textos i dades estadístiques sobre la cultura a tall de ready-made. Comissari: Bartomeu Marí.Lloc: MACBA. Pl. Àngels, 1. Ciutat Vella, Barcelona

Dia: Fins al 30/04/2009‘Àfriques (viatge a l’alta riba)’ Exposició.- ‘Entre dues ribes’ mostra la mirada dels africans d’ambdós gèneres, que expliquen la seva pròpia experiència en relació a la seva pròpia terra. Les peces que constitueixen aquest àmbit són, en gran part, elements quotidians triats especialment per a l’exposició.Lloc: Museu EtnològicPg. Santa Madrona, 16. Sants-Montjuïc, Barcelona+info 93 424 68 07

Dies: fins al 24/04/2009Bollywood, The Show Teatre.- Bollywood, The Show és un espectacle que conjuga la dansa, el teatre, la música i el cinema rescatant les imatges, les coreografies i les bandes sonores més famoses dels 80 anys d’història del cinema de l’Índia. Inspirant-se en un relat d’amor característic de Bollywood, aquest muntatge del Film Metropolis Bombay ens mostra els contrastos entre la tradició índia i el glamour del món del cel·luloide. Una autèntica producció de Bombay (Mumbai) que integra 50 músics, ballarins i actors en una esplèndida galeria d’imatges, que recorren des de l’Índia tradicional fins al món ostentós de la filmografia de Bollywood.Lloc: Teatre TívoliC. Casp, 8. Eixample, Barcelona+Info: 902 33 22 11

Page 23: L'Hiperbòlic 71